Loading
AG![]()
author
Antoni Gual
aig néixer el dia més curt i trist de l’any, el 21 de desembre. Va durar tan poc que quan vaig arribar al món ja era de nit. Ja en els meus primers dies, suposo, la sorpresa davant l’existència em ...view moreaig néixer el dia més curt i trist de l’any, el 21 de desembre. Va durar tan poc que quan vaig arribar al món ja era de nit. Ja en els meus primers dies, suposo, la sorpresa davant l’existència em va portar irremeiablement a contemplar el món amb un cert estupor. Un estupor que va anar augmentant a mesura que observava les persones que m’envoltaven.
De manera que, ja molt aviat, em vaig submergir en la lectura per aïllar-me al màxim possible del disbarat que era, per a mi, habitar aquesta terra.
Per canalitzar aquest astorament i rebaixar una mica la meva perplexitat, a la sortida de l’adolescència vaig decidir ingressar, com aquell que se’n va a un balneari a prendre els banys, al Col•legi de Filosofia de Barcelona, on, sota la direcció d’Eugenio Trías, vaig intentar posar algun mètode al meu desconcert.
La passió lectora creixia amb els anys, i llegint una quantitat descomunal de llibres dolents vaig aprendre a valorar els bons. Així doncs, va arribar un moment en què fins i tot em vaig sentir capaç de donar opinions; i, a més a més, per escrit. Vaig començar a publicar alguns papers en unes quantes revistes locals i comarcals, més tard als suplements de cultura de La Vanguardia i d’El Periódico de Catalunya i a la revista Qué leer.
Una de les moltes contradiccions que arrossego des de sempre és que, tot i que no suporto l’oceànica estupidesa de la immensa majoria de nosaltres, mantinc una inalterable pietat per la condició humana.
I la meva principal alegria és, com deia Borges, «Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído.»view less