You are on page 1of 8

51

Invesbreu

Nm. 51 GeNer de 2011

Abs sexuAl InfAntIl: vAlorAcI psIcosocIAl des de lmbIt de lA justcIA

BUTLLET DE DIFUSI DE RECERQUES


Presentaci Una de les lnies estratgiques de recerca prioritries del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (CEJFE) s lmbit de la victimologia. La finalitat dels estudis que es fan o es financen des del Centre s aportar coneixement i fer recomanacions de millora al Departament de Justcia i a la resta dagents socials i institucions implicats en latenci a vctimes de delictes, per tal de, entre altres aspectes, minimitzar limpacte duna segona victimitzaci. Latenci a vctimes resulta especialment complexa quan parlem de menors dedat ja que la seva capacitat dexpressar-se i defensar-se s encara molt minsa i la protecci dels adults s ms necessria. Si a ms parlem de menors vctimes de delictes sexuals la complexitat de labordatge augmenta, tant per la prpia naturalesa dels fets com perqu, tot sovint, sn comesos per ofensors que tenen una proximitat parental o relacional amb la vctima. En aquests casos, els professionals requereixen de molts coneixements i experincia per afrontar latenci als menors, i la formaci i la recerca esdevenen claus per garantir la millora contnua de les seves actuacions. Les recerques que presentem a continuaci sn dos bons exemples daquest intent daportar coneixement i de millorar els procesPresentacin Una de las lneas estratgicas de investigacin prioritarias del Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada (CEJFE) es el mbito de la victimologia. La finalidad de los estudios que se realizan o se financian desde el CEJFE es aportar conocimiento y hacer recomendaciones de mejora al Departamento de Justicia y al resto de agentes sociales e instituciones implicadas en atencin a la vctima de delitos, para que, entre otros aspectos, se minimice el impacto de una segunda victimizacin. La atencin a vctimas resulta especialmente compleja cuando nos referimos a menores de edad ya que su capacidad de expresarse y defenderse es todava muy dbil y la proteccin de los adultos es ms necesaria. Si a todo esto aadimos la variable menores vctimas de delitos sexuales, la complejidad en el abordaje aumenta, tanto por la propia naturaleza de los hechos como porque, a menudo, son cometidos por ofensores con proximidad parental o relacional con la vctima. En estos casos, de los profesionales se requieren muchos conocimientos y experiencia para afrontar la atencin a los menores. La formacin y la investigacin se convierten en elementos clave para garantizar la mejora continua de sus actuaciones. Las investigaciones que presentamos a continuacin son dos buenos ejemplos de este intento de aportar conocimientos y mejora

sos datenci a menors vctimes de delictes sexuals. Els dos estudis han rebut el suport econmic del CEJFE a travs de la convocatria pblica anual dajuts a la recerca. En la primera recerca, becada lany 2009, sanalitza una mostra de 100 casos de menors dedat presumptes vctimes dabs sexual que van ser atesos per lEquip dAssessorament Tcnic Penal, dependent del Departament de Justcia, i es descriuen les caracterstiques psicolgiques, scio-demogrfiques i judicials daquests menors. En la segona recerca, becada lany 2010, shan entrevistat 135 infants preescolars de 3, 4 i 5 anys amb 3 models dentrevista diferents. La finalitat ltima s avaluar leficcia dels diferents models dentrevista forense per recordar un fet emocionalment significatiu, i veure quin dells podria ser aplicable a vctimes dabs sexual i/o de maltractament familiar. Caracterstiques psicosocials i judicials dels menors implicats en denncies dabs sexual
Autors: Lourdes Alarcn Romero; Rosa M. Aragons De La Cruz; Maria Bassa Bertran; Montserrat Farran Port; Joan Carles Guilln Villegas; Xavier Juncosa Font; Sandra Lpez Ferr; Rosa Querol Tous; Laia Toro Mart

de procesos de atencin a menores vctimas de delitos sexuales. Los dos estudios han recibido la ayuda econmica del CEJFE a travs de la convocatoria pblica anual de ayudas a la investigacin. En la primera investigacin, becada el ao 2009, se analiza una muestra de 100 casos de menores de edad presuntas vctimas de abuso sexual que fueron atendidos por el Equipo de Asesoramiento Tcnico Penal, dependiente del Departamento de Justicia. Se describen las caractersticas psicolgicas, socio-demogrficas y judiciales de estos menores. En la segunda investigacin, becada el ao 2010, se han entrevistado 135 nios preescolares de 3, 4 y 5 aos mediante 3 modelos distintos de entrevista diferentes. La finalidad ltima es evaluar la eficacia de los diferentes modelos de entrevista forense para recordar un hecho emocionalmente significativo, y ver cual de ellos podra ser aplicable a vctimas de abuso sexual y/o de maltrato familiar. Caractersticas psicosociales y judiciales de los menores implicados en denuncias de abuso sexual
Autores: Lourdes Alarcn Romero; Rosa M. Aragons De La Cruz; Maria Bassa Bertran; Montserrat Farran Port; Joan Carles Guilln Villegas; Xavier Juncosa Font; Sandra Lpez Ferr; Rosa Querol Tous; Laia Toro Mart

Introducci Els delictes contra la llibertat sexual a la infncia sn un greu problema social atesa lespecial vulnerabilitat dels menors i limpacte que el delicte pot suposar per a ells mateixos i tamb per al seu entorn familiar. En el cas dels menors que arriben al sistema judicial, aquesta vulnerabilitat augmenta perqu encara no han completat el seu desenvolupament psicosocial que, en conseqncia, pot veures afectat tant per lefecte primari de lagressi en s mateixa com per la victimitzaci secundria que pot sorgir arran del seu pas pel sistema judicial i de les actituds adoptades pels adults que els envolten. La present investigaci parteix de la necessitat de conixer de forma objectiva les caracterstiques psicolgiques, scio-demogrfiques i judicials dels menors presumptes vctimes dabs sexual derivats a lEquip dAssessorament Tcnic Penal de Barcelona (EATP), ats que si b existeixen mltiples estudis descriptius amb aquest tipus de poblaci en altres contextos, en altres rees del territori nacional o en altres pasos, mai shavia realitzat
2

Introduccin Los delitos contra la libertad sexual en la infancia son un grave problema social teniendo en cuenta la especial vulnerabilidad de los menores y el impacto que el delito puede suponer para ellos mismos y tambin para su entorno familiar. En el caso de los menores que llegan al sistema judicial, esta vulnerabilidad aumenta porque todava no han completado su desarrollo psicosocial que, en consecuencia, puede verse afectado tanto por el efecto primario de la agresin en si misma como por la victimizacin secundaria que puede surgir a raz de su paso por el sistema judicial y de las actitudes adoptadas por los adultos que los rodean. La presente investigacin parte de la necesidad de conocer de forma objetiva las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y judiciales de los menores presuntas vctimas de abuso sexual derivados al Equipo de Asesoramiento Tcnico Penal de Barcelona (EATP), teniendo en cuenta que si bien existen mltiples estudios descriptivos con este tipo de poblacin en otros contextos, en otras reas del territorio nacional o en otros pases, nunca se haba realizado

51

INVESBREU

GENER 2011

un estudi daquestes caracterstiques en el nostre context professional i dins dun marc dintervenci judicial. Objectius i Metodologia Del coneixement en profunditat de la poblaci atesa en el nostre context sen poden derivar, entre altres objectius, els segents punts dinters: 1. Comparaci amb altres estudis realitzats dmbit nacional i internacional 2. Creuament de variables analitzades 3. Conixer possibles factors de risc 4. Prevenci de factors de risc 5. Difondre i posar a disposici dels professionals (personal sanitari, judicial, assistencial i policial) les conclusions de lestudi realitzat En el present estudi es van analitzar les dades de 100 menors presumptes vctimes de delictes contra la llibertat sexual, denunciats a la provncia de Barcelona i derivats al nostre servei per demanda judicial durant un perode dun any. Les principals variables analitzades es van agrupar en les rees segents: antecedents del delicte (personals i sociofamiliars), variables relacionades amb el delicte (variables judicials, del presumpte agressor i de la intervenci del nostre servei) i conseqncies judicials, personals i sociofamiliars del delicte. Quant a la metodologia emprada, es va construir un llistat de les variables rellevants objecte del nostre estudi, amb la finalitat dobtenir una plantilla dintroducci de dades que sistematitzs la informaci de cada cas i facilits el bolcat en el programa informtic danlisis estadstic. Cada variable va ser operativitzada rigorosament mitjanant la redacci dun manual dinstruccions on constava la descripci concreta de cada variable i dels seus corresponents valors de resposta. En segon lloc es va determinar el perode temporal durant el qual sobtindrien les dades i, dintre daquest perode, es van analitzar tots els casos que es corresponguessin amb una denncia per abs sexual a un menor. Un cop realitzat linforme pericial, el psicleg de referncia va realitzar un buidatge de la informaci rellevant per al nostre estudi mitjanant lemplenament de la plantilla dobtenci de dades i la seva introducci posterior en el corresponent programa informtic. En tercer lloc, una vegada introduda la informaci de tots els casos analitzats en el programa informtic corresponent, es van realitzar les diferents anlisis estadstiques que permetessin la valoraci de les dades. En concret, i en un primer moment, shan realitzat anlisis bsiques destadstica descriptiva. Finalment, i desprs dhaver analitzat les dades, es
3

un estudio de estas caractersticas en nuestro contexto profesional y dentro de un marco de intervencin judicial. Objetivos y Metodologa Del conocimiento en profundidad de la poblacin atendida en nuestro contexto se pueden derivar, entre otros objetivos, los siguientes puntos de inters: 1. Comparacin con otros estudios realizados de mbito nacional e internacional 2. Cruce de variables analizadas 3. Conocer posibles factores de riesgo 4. Prevencin de factores de riesgo 5. Difundir y poner a disposicin de los profesionales (personal sanitario, judicial, asistencial y policial) las conclusiones del estudio realizado En el presente estudio se analizaron los datos de 100 menores presuntas vctimas de delitos contra la libertad sexual, denunciados en la provincia de Barcelona y derivados a nuestro servicio por demanda judicial durante un perodo de un ao. Las principales variables analizadas se agruparon en las siguientes reas: antecedentes del delito (personales y socio familiares), variables relacionadas con el delito (variables judiciales, del presunto agresor y de la intervencin de nuestro servicio) y consecuencias judiciales, personales y socio familiares de delito. Por lo que se refiere a la metodologa utilizada, se elabor un listado de las variables relevantes de nuestro estudio, con la finalidad de obtener una plantilla de introduccin de datos que sistematizara la informacin de cada caso y facilitase el volcado en el programa informtico de anlisis estadstico. Cada variable fue operativizada rigurosamente mediante la redaccin de un manual de instrucciones donde constaba la descripcin concreta de cada variable y de sus correspondientes valores de respuesta. En segundo lugar, se determin el perodo temporal durante el cual se obtendran los datos y, dentro de este perodo, se analizaron todos los casos que se corresponderan con la denuncia por abuso sexual a un menor. Una vez realizado el informe pericial, el psiclogo de referencia realiz un vaciado de la informacin relevante para nuestro estudio mediante la cumplimentacin de la plantilla de datos y su introduccin posterior en el programa informtico correspondiente. En tercer lugar, una vez introducida la informacin de todos los casos analizados en el programa informtico, se realizaron los diferentes anlisis estadsticos que permitieron la valoracin de los datos. En concreto se realizaron anlisis bsicos de estadstica descriptiva. Finalmente, y despus de haber analizado los datos, se

51

INVESBREU

GENER 2011

van integrar tots els resultats i es va procedir a redactar les conclusions de la investigaci. Resultats i conclusions Els resultats del nostre estudi destaquen que la majoria dels menors sn nascuts a Catalunya, tenen ms de nou anys i les tres quartes parts sn nenes. La meitat de les famlies tenen un perfil tradicional i laltre meitat sn monoparentals o reconstitudes, i es valora un estil educatiu adequat en la majoria dels casos. Es copsa una escassa presncia dantecedents familiars significatius. En els menors predominen els trets de personalitat de submissi, conformisme i introversi, presentant una escassa psicopatologia prvia. Predominen els abusos sexuals crnics realitzats per una persona de lentorn familiar del menor. Entre la presumpta ocurrncia del delicte i la intervenci del nostre servei passen ms de 6 mesos i entre la revelaci del menor i la denncia menys duna setmana. Quant a la persona que interposa la denncia, en la mostra analitzada el ms habitual s que sigui un familiar de la presumpta vctima. El menor que arriba al nostre servei ja ha realitzat prviament 2 o 3 declaracions sobre els fets abusius i no s present una coexistncia daltre tipus de maltractament. En relaci amb la demanda judicial ms freqent que es fa a lEATP versa sobre la credibilitat del/de la testimoni i la petici de suport a lexploraci judicial (PSEJ). En general, els testimonis dels menors sobre labs resulten globalment crebles, essent molt baixa la proporci dels testimonis no crebles. Les principals seqeles psicolgiques copsades en els menors sn la simptomatologia ansiosa i posttraumtica, predominant tamb els sentiments de rebuig envers lagressor. Entrevistant infants preescolars vctimes dabs sexual i/o maltractament familiar: eficcia dels models dentrevista forense
Autors: Josep Ramon Jurez Lpez; Eva Sala Berga

integraron todos los resultados y se procedi a la redaccin de las conclusiones de la investigacin. Resultados y conclusiones Los resultados de nuestro estudio destacan que la mayora de los menores son nacidos en Catalua, tienen ms de nueve aos y las tres cuartas partes son nias. La mitad de las familias tienen un perfil tradicional y la otra mitad son monoparentales o reconstituidas. Se valora un estilo educativo adecuado en la mayora de los casos. Se capta una escasa presencia de antecedentes familiares significativos. En los menores predominan los rasgos de personalidad de sumisin, conformismo e introversin, presentando una escasa sicopatologa previa. Predominan los abusos sexuales crnicos realizados por una persona del entorno familiar del menor. Entre el presunto hecho delictivo y la detencin y la intervencin de nuestro servicio pasan ms de 6 meses y entre la revelacin del menor y la denuncia, menos de una semana. Por lo que se refiere a la persona que interpone la denuncia, en la muestra analizada lo ms habitual es que sea un familiar de la presunta vctima. El menor que llega a nuestro servicio ya ha realizado previamente 2 o 3 declaraciones sobre los hechos abusivos y no hay coexistencia de otro tipo de maltrato. En relacin con la demanda judicial mas frecuente que se le hace al EATP versa sobre la credibilidad del/de la testigo y la peticin de apoyo en la exploracin judicial (PSEJ). En general, los testimonios de los menores sobre el abuso resultan globalmente crebles, siendo muy baja la proporcin de los testimonios no crebles. Las principales secuelas psicolgicas captadas en los menores son la sintomatologa ansiosa y postraumtica, predominando tambin los sentimientos de rechazo respecto al agresor. Entrevistando nios preescolares vctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense
Autores: Josep Ramon Jurez Lpez; Eva Sala Berga

Introducci

Introduccin Entrevistar y explorar nios en edad preescolar que han vivido o presenciado una situacin dolorosa o traumtica es una tarea compleja, no exenta de una dosis extra de ansiedad y responsabilidad para los profesionales que la desarrollan. Y es que no podemos obviar la creencia ampliamente extendida de que los nios y nias de estas edades no pueden ofrecer descripciones verdaderas ni exactas de acontecimientos que han experimentado o de los cuales han sido testigos, es decir, se presupone que sus relatos no son crebles.
4

51

INVESBREU

Entrevistar i explorar infants en edat preescolar que han viscut o presenciat una situaci dolorosa o traumtica s una tasca complexa, no exempta duna dosi extra dansietat i responsabilitat per als professionals que la desenvolupen. I s que no podem obviar la creena mpliament estesa que els nens i nenes daquestes edats no poden oferir descripcions verdaderes ni exactes desdeveniments que han experimentat o dels quals nhan estat testimonis, s a dir, es pressuposa que els seus relats no sn crebles.

GENER 2011

Cal informar al lector interessat en aquesta temtica que la primera part de la recerca s una recollida, sntesi i elaboraci de les principals caracterstiques prpies dels infants preescolars pel que fa a memria, llenguatge, pensament, suggestionabilitat, sexualitat i desenvolupament del judici moral i de la mentida. Juntament amb aquesta descripci de lunivers preescolar, es presenta un captol especialment desenvolupat i actualitzat sobre la tipologia de les preguntes utilitzades en lexploraci forense, aix com dels 3 models o protocols dentrevista analitzats: a. El Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, model bsic que divideix lentrevista en les 4 etapes clssiques: enteniment i compenetraci, relat lliure, entrevista i tancament. b. El model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb,amb la seva adaptaci a la prctica forense, lEASI (Evaluacin del Abuso Sexual Infantojuvenil), en el qual samplien i subdivideixen les etapes en 11 i les particularitats ms importants sn la denominada cerimnia de la veritat-mentida, lestabliment de les regles i lentrenament previ sobre el record de linfant amb temes neutrals. c. LEntrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman, especialment coneguda per laplicaci de les 4 tcniques derivades de les ltimes investigacions sobre el funcionament de la memria: la reinstauraci contextual, el record en ordre diferent, la compleci i el canvi de perspectiva. A ms, tamb utilitza una etapa que anomena sntesi-resum en la qual sn els infants qui escolten la histria que han explicat, ara per part de lentrevistador, permetent-los aix escoltar el curs narratiu i aconseguir nous detalls de record que incrementin la informaci emesa. Cal assenyalar que shan escollit aquests 3 models dentrevista perqu, a part de les seves similituds (prpies duna mateixa consideraci i atenci als infants), tamb presenten variacions que ens permeten contrastar-los. Hiptesi i objectius La hiptesi de partida s que els diferents models dentrevista analitzats permeten obtenir volums informatius diferents en infants en edat preescolar pel que fa a informaci emesa correcta i, tamb, errnia.
5

Hay que informar al lector interesado en esta temtica que la primera parte de la investigacin es una recogida, sntesis y elaboracin de las principales caractersticas propias de los nios preescolares por lo que se refiere a la memoria, lenguaje, pensamiento, sugestionabilidad, sexualidad y desarrollo del juicio moral y de la mentira. Junto con esta descripcin del universo preescolar, se presenta un captulo esencialmente desarrollado y actualizado sobre la tipologa de las preguntas utilizadas en la exploracin forense, as como de los 3 modelos o protocolos de entrevista analizados: a. El Protocolo de Menores (PM) de Bull y Birch, modelo bsico que divide la entrevista en las 4 etapas clsicas: entendimiento y compenetracin, relato libre, entrevista y cierre. b. El modelo del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, con su adaptacin a la prctica forense, la EASI (Evaluacin del Abuso Sexual Infantojuvenil), en el cual se amplan y subdividen las etapas en 11 y las particularidades mas importantes son la denominada ceremonia de la verdad-mentira, el establecimiento de las reglas y el entrenamiento previo sobre el recuerdo del nio con temas neutrales. c. La Entrevista Cognitiva (EC) de Fisher y Geiselman, especialmente conocida por la aplicacin de las 4 tcnicas derivadas de las ltimas investigaciones sobre el funcionamiento de la memoria: la reinstauracin contextual, el recuerdo en orden diferente, la complecin y el cambio de perspectiva. Adems, tambin utiliza una etapa denominada sntesis-resumen en la cual son los nios quienes escuchan la historia que han explicado, ahora por parte del entrevistador, permitindoles, de esta manera, escuchar el curso narrativo y conseguir nuevos detalles de recuerdo que incrementen la informacin emitida. Hay que sealar que se han escogido estos 3 modelos de entrevista porque, a parte de sus similitudes (propias de una misma consideracin y atencin a los nios) tambin presentan variaciones que nos permiten contrastarlos. Hiptesis y objetivos La hiptesis de partida es que los diferentes modelos de entrevista analizados permiten obtener volmenes informativos diferentes en nios en edad preescolar por lo que se refiere, tanto a la informacin emitida correcta como tambin la errnea.

51

INVESBREU

GENER 2011

Els 3 objectius consegents sn: a) determinar quin dels models dentrevista permet obtenir un volum informatiu amb ms precisions i, alhora, amb menys errors: b) dissenyar un model dentrevista propi obtingut a partir dels resultats de lestudi, aprofitant les potencialitats dels models avaluats i minimitzant els defectes detectats en aquests models; i c) consensuar aquest model per tal dinstaurarlo com a model professional, tant dactuaci pericial com per a futures recerques i anlisis defectivitat i precisi. Metodologia El disseny de la recerca ha reprodut el binomi infant - esdeveniment traumtic mitjanant la visualitzaci i lexplicaci als infants en edat preescolar dun fet emocionalment significatiu amb el qual es podien sentir identificats, com s laccident en bicicleta dun infant daquest perode evolutiu que cau, es fa mal, sagna i, finalment, el seu pare el cura. Es va explicar la histria amb el suport de 7 lmines fotogrfiques que illustraven les diferents parts de lincident narrat. A partir daqu es van entrevistar 135 infants de P3, P4 i P5 utilitzant els 3 models dentrevista. Resultats i conclusions Els resultats han estat clars: quan utilitzem un model dentrevista adequat amb els infants en edat preescolar, el nivell de record correcte oscilla entre el 71-88%, fet que ens permet defensar tant la confiana en el record dels infants com en la utilitzaci dels protocols especfics. I per contribuir al canvi necessari de creena sobre la manca de fiabilitat i validesa dels seus records, constatem que el percentatge demissions incorrectes daquests infants s mnim, al voltant dun 6% de mitjana. Naturalment, els resultats tamb han deixat constncia dun fet esperable a lhora dentrevistar menors preescolars: els infants de 3 anys sn els ms sensibles a una prctica professional poc acurada, passant dun 38,31% dinformaci correcta emesa, a un 71,75% quan sutilitza un protocol ms adient i detallat. A la vegada, hem evidenciat que els infants de 4 i 5 anys presenten un salt important en les seves capacitats i volums informatius correctes, oscillant tots dos grups poblacionals al voltant del 88%.

Los 3 objetivos principales de la investigacin son: a) determinar cual de los modelos de entrevista permite obtener un volumen informativo con mas precisiones y, a la vez, con menos errores; b) disear un modelo de entrevista propio obtenido a partir de los resultados del estudio, aprovechando las potencialidades de los modelos evaluados y minimizando los defectos de estos modelos; c) consensuar este modelo con el fin de instaurarlo como modelo profesional, tanto de actuacin pericial como para futuras investigaciones y anlisis de efectividad y precisin. Metodologa El diseo de la investigacin ha producido un binomio nio-acontecimiento traumtico mediante la visualizacin y la explicacin a los nios en edad preescolar de un hecho emocionalmente significativo con el cual se pueden sentir identificados, como es el accidente en bicicleta de un nio de este perodo evolutivo que cae, se hace dao, sangra y, finalmente, su padre le cura. Esta historia se explic con el apoyo de 7 lminas fotogrficas que ilustraban las diferentes partes del incidente narrado. A partir de ah, se van entrevistando los 135 nios de P3, P4 y P5 utilizando los 3 modelos de entrevista. Resultados y conclusiones Los resultados han sido claros: cuando utilizamos un modelo de entrevista adecuado con los nios en edad preescolar, el nivel de recuerdo correcto oscila entre el 71-88%, hecho que nos permite defender tanto la confianza en el recuerdo de los nios como en la utilizacin de los protocolos especficos. Y para contribuir al cambio necesario en la creencia sobre la falta de fiabilidad y validez de sus recuerdos, constatamos que el porcentaje de emisiones incorrectas de estos nios es mnimo, alrededor de un 6% de media. Naturalmente, los resultados tambin han dejado constancia de un hecho esperable a la hora de entrevistar menores preescolares: los nios de 3 aos son los mas sensibles a una prctica profesional poco cuidadosa, pasando de un 38,31% de informacin correcta emitida, a un 71,75% cuando se utiliza un protocolo mas adecuado y detallado. A la vez, hemos evidenciado que los nios de 4 y 5 aos presentan un salto importante en sus capacidades y volmenes informativos correctos, oscilando los dos grupos poblacionales alrededor del 88%.

51

INVESBREU

GENER 2011

Pel que fa als aspectes tcnics dels models dentrevista analitzats, destaquem que s necessari establir les regles de lentrevista, ja que ha estat el model del NICHD-EASI (que incorpora aquesta etapa especfica) el que ha obtingut els millors resultats en els 3 cursos de preescolar. El Protocol de Menors, amb lavantatge de la seva simplicitat per sense contemplar la cerimnia veritat-mentida ni les regles dentrevista, ha estat el menys efica, i no tant per la informaci correcta que possibilita (61,93% de mitjana) sin per la informaci errnia que no controla: 9,31%, prcticament el doble que els altres dos models dentrevista que han arribat a xifres similars: un 4,31% el protocol del NICHD i un 5,68% lEntrevista Cognitiva. I, per ltim, destacar la ineficcia de les tcniques de memria de lEntrevista Cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis amb la tcnica de la reinstauraci contextual, restant les altres tcniques fora de la comprensi i utilitzaci dels infants daquestes edats. Per tant, dels resultats obtinguts constatem que la fiabilitat dels relats dels infants en edat preescolar t ms a veure amb les caracterstiques de lentrevista i les habilitats de lentrevistador que amb qualsevol limitaci natural de les capacitats cognitives daquests infants. Propostes Es presenta desenvolupat i concretat un model dentrevista propi, fruit de les aportacions del present estudi, que hem denominat EATI (Entrevista dAvaluaci del Testimoni Infantil), i que contempla 6 apartats diferents: 1) establiment de les regles, 2) avaluaci descenaris i contextos relacionats, 3) avaluaci de la capacitat de record, 4) avaluaci de la informaci anatmic-sexual, 5) lincident, i 6) finalitzaci, descompressi, comiat i tancament. Tamb es presenten tres esquemes prctics destinats a oferir, duna forma rpida i sinttica, les principals consideracions per tal defectuar una entrevista forense a infants preescolars: a) Estructura bsica de lentrevista forense, b) Consideracions prvies per entrevistar infants i c) Lordre de les preguntes i la metfora de lurna.

Por lo que respecta a los aspectos tcnicos de los modelos de entrevista analizados, destacamos que es necesario establecer las reglas de la entrevista, ya que ha sido el modelo del NICHD-EASI (que incorpora esta etapa especfica) el que ha obtenido los mejores resultados en los 3 cursos de preescolar. El Protocolo de Menores, con la ventaja de su simplicidad pero sin contemplar la ceremonia verdadmentira ni las reglas de la entrevista, ha sido el menos eficaz, y no tanto por la informacin correcta que posibilita (61,93% de media) sino por la informacin errnea que no controla: 9,31%, prcticamente el doble que los otros dos modelos de entrevista que han llegado a cifras similares: un 4,31% el protocolo del NICHD y un 5,68% la Entrevista Cognitiva. Y, por ltimo, hay que destacar la ineficacia de las tcnicas de memoria de la Entrevista Cognitiva en los nios de P3 i P4. En los de P5, se comienzan a ver beneficios con la tcnica de la reinstauracin contextual, quedando las otras tcnicas fuera de la comprensin y utilizacin de los nios de estas edades. Por tanto, de los resultados obtenidos constatamos que la fiabilidad de los relatos de los nios en edad preescolar tiene mas que ver con las caractersticas de la entrevista y las habilidades del entrevistador que con cualquier limitacin natural de las capacidades cognitivas de estos nios. Propuestas Se presenta desarrollado y concretado un modelo de entrevista propio, fruto de las aportaciones del presente estudio, que hemos denominado EATI (Entrevista de Evaluacin del Testimonio Infantil en cataln Entrevista dAvaluaci del Testimoni Infantil) y que contempla 6 apartados diferentes: 1) establecimiento de las reglas, 2) evaluacin de escenarios y contextos relacionados, 3) evaluacin de la capacidad de recuerdo, 4) evaluacin de la informacin anatmico-sexual, 5) el incidente, y 6) finalizacin, descompresin, despedida i cierre. Tambin se presentan tres esquemas prcticos destinados a ofrecer, de una forma rpida y sinttica, las principales consideraciones para efectuar una entrevista forense a nios preescolares: a) estructura bsica de la entrevista forense, b) consideraciones previas para entrevistar nios y c) el orden de las preguntas y la metfora de la urna.

51

INVESBREU

GENER 2011

Butlletins. Invesbreu publicats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Immigrants i criminalitat a Europa. Els exemples dAlemanya i Espanya. Gener 1995 La preso pblica de Barcelona durant letapa isabelina / La casa de correcci de Barcelona (1836-1856). Gener 1998. El cost de la justcia penal. Privaci de llibertat i alternatives. Febrer 1998. El nen abusat sexualment com a testimoni / Els delictes contra la llibertat sexual relacionats amb menors. Mar 1998. Intelligncia i personalitat en el procs rehabilitador del delinqent. Maig 1998. Salut i pres. Octubre 1998. La premsa envers la violncia juvenil i la pres. Novembre 1998. El tractament dels agressors sexuals. Febrer 1999. La victimitzaci a Catalunya lany 1996. Abril 1999. Programes aplicats de psicologia comunitria amb personal penitenciari. Juny 1999. Justcia juvenil: inserci laboral i mesures en medi obert. Octubre 1999. Reincidncia i delinqncia juvenil. Novembre 1999. Violncia domstica. Desembre 1999. Lestat de ladopci a Catalunya (1998-1999). Maltractaments infantils a Catalunya. Juny 2000 Pres i dones. La incidncia dels programes motivacionals en la conducta social. Un estudi evolutiu (1988-2000) a la pres de dones de Barcelona. Setembre 2000 Avaluaci dun programa de tractament per a joves violents. Novembre 2000 Avaluaci de lefectivitat dels programes de tractament amb delinqents a Europa. Gener 2001 La victimitzaci a Catalunya lany 1999. Maig 2001 Larrest de cap de setmana a Catalunya (1996-2000) Addictes a les drogues i reincidncia en el delicte Maltractaments fsics greus a nadons i menors de quatre anys ingressats en centres dacolliment Intervenci institucional. Elements per a lanlisi en menors infractors o en risc Els menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA) La medici penal La reincidncia Famlia i conducta antisocial Presentaci de dues recerques de lmbit penitenciari Intervenci en centres de justcia juvenil La Classificaci inicial en rgim obert dels condemnats a pres La reincidncia en les penes alternatives a la pres a Catalunya Lassistncia religiosa i la llibertat de culte a les presons de Catalunya Bullying - Violncia de gnere Elements per a lanlisi Violncia dels joves a la famlia Infractors i conducta violenta Drogues i tractament penitenciari Perfil professional del jutge de primera instncia i instrucci de Catalunya Violncia de gnere i justcia Delictes sexuals i reincidncia Intervenci amb infractors juvenils Mediaci i resoluci de conflictes en entorns penitenciaris Perfil professional del Secretari Judicial de Catalunya Predicci del risc de violncia en contextos institucionals. Els sistemes de control monitorat aplicat a penats adults Drogues i pres. Mesures de seguretat i salut mental Models de poltica criminal i penitenciria internacional Dona i violncia de gnere La formaci dels funcionaris de seguretat dels centres penitenciaris a Catalunya i a Frana Perfil dels penats per delictes contra la seguretat del trnsit Intervenci amb agressors de violncia de gnere Intervenci amb infractors condemnats per delictes de trnsit a programes formatius

Edici i producci: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Ausis March, 40 Tel. 93 207 31 14 Fax 93 207 67 47 cejfe.dj@gencat.cat Tiratge: 2.000 exemplars ISSN: 1138-5014 Dip. legal: B-1482-1998

You might also like