Desigualtats Institucionals Politiques Catalunya

43
Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Xavier Bonal, Xavier Rambla i Marc Ajenjo
Condicions de vida i desigualtats a Catalunya, 2001-2005. Volum I
La collecci Poltiques s la principal collecci de la Fundaci Jaume Bofill. Shi publiquen aquelles investigacions que han estat encarregades i que es consideren ms rellevants pel seu inters social i poltic. Les opinions que shi expressen corresponen als autors.
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic, resta rigorosament prohibida sense lautoritzaci dels propietaris del copyright, i estar sotmesa a les sancions establertes a la llei.
Primera edici: desembre de 2004 Fundaci Jaume Bofill, 2004 Provena, 324 08037 Barcelona fbofill@fbofill.org http://www.fbofill.org daquesta edici: Editorial Mediterrnia, S. L. Guillem Tell, 15, entl. 1a 08006 Barcelona Tel. 93 218 34 58 Fax 93 237 22 10 editorial@emediterrania.com www.emediterrania.com Disseny de la collecci: Mart Abril Disseny de la coberta: Amador Garrell Maquetaci: Jordi Vives ISBN: 84-8334-605-2 DL: B-48.040-2004 Impressi: Romany Valls, Capellades (Anoia) Imprs a Catalunya Printed in Catalonia
Presentaci
ndex
Presentaci 1. Introducci 2. La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt Introducci El context de lensenyament El finanament de lensenyament Laccs a lescola Els resultats educatius El desenvolupament educatiu de Catalunya i dEspanya Balan 3. La distribuci territorial de lescolaritzaci: els rgims escolars comarcals Lensenyament infantil i primari Lensenyament secundari obligatori i acadmic Lensenyament secundari professional Els rgims escolars comarcals En sntesi Annex 3.1. Taules 4. La distribuci territorial dels processos i dels resultats escolars Els efectes territorials de la presncia del sector privat sobre la concentraci de lalumnat immigrant i la graduaci a lESO Leducaci infantil i primria Leducaci secundria obligatria Els efectes temporals de la graduaci entre la LGE i la LOGSE Les transicions educatives al batxillerat: una comparaci entre el BUP i el batxillerat Les transicions per sectors: la dualitzaci de les xarxes pblica i privada 9 15 23 25 29 37 41 44 49 54
57 60 62 67 73 84 87 95 99 99 102 109 111 115
La graduaci als diferents rgims escolars comarcals de lensenyament secundari postobligatori Conclusi 5. La construcci dun ndex de necessitats educatives comarcals Introducci: unes notes sobre els mecanismes dassignaci de recursos en educaci Aproximaci metodolgica: necessitat comuna i necessitats addicionals La selecci dindicadors per a la identificaci de necessitats addicionals Assignaci de pesos als indicadors mitjanant lanlisi factorial de components principals Preparaci dels indicadors Realitzaci de lanlisi factorial de components principals i assignaci de pesos Construcci de lndex agregat de necessitats: combinaci dels ndexs de necessitats comuna i addicional Annex 5.1. Valor dels indicadors transformats utilitzats en lanlisi i ndex de necessitats addicionals per a cada comarca (rotaci Quartimax) Annex 5.2. Un apunt sobre els empadronaments atpics 6. Dues crulles del sistema escolar: laccs a lescola pblica i a lensenyament secundari postobligatori Laccs a lescola pblica Anlisi bivariada dels factors daccs a lensenyament pblic Anlisi multivariada dels factors daccs a lensenyament pblic Anlisi bivariada dels efectes Laccs a lensenyament postobligatori Anlisi bivariada dels factors daccs a lensenyament postobligatori Anlisi multivariada dels factors daccs a lensenyament pblic Conclusi: el factor territorial en laccs als diferents sectors densenyament i en laccs a la secundria postobligatria 7. Conclusions Bibliografia
119 126 129 131 133 134 146 146 152 156 163 166
169 173 174 182 189 191 192 199 203 205 215
Presentaci
Presentaci
10
Presentaci
11
El llibre que teniu les mans recull el treball realitzat pels professors Xavier Bonal, Xavier Rambla i Marc Ajenjo, tots ells socilegs de la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjectiu de la recerca era clar des del seu inici: analitzar levoluci i la situaci actual de les desigualtats territorials de lensenyament a Catalunya. Els resultats de la investigaci sn igualment clars: malgrat que en els darrers anys han disminut les diferncies territorials en lensenyament, aquestes diferncies a data davui encara existeixen. Aquesta recerca posa laccent en una qesti que no sempre est present en els debats sobre les condicions digualtat que en un Estat del benestar els governants han de procurar per a tota la poblaci: el territori. El factor territorial s determinant per accedir a determinats serveis educatius, especialment els que es troben fora dels definits com a obligatoris (de 0 a 3 anys i postobligatoris). Per un altre costat, la distinta oferta educativa existent en funci dels diversos territoris determina una desigual probabilitat daccs al tipus de centre (pblic o concertat) que, a la vegada, comporta una probabilitat desigual en lobtenci de bons resultats. Cal concloure que en lanlisi de desigualtats socials i a la ja tradicional, coneguda i estudiada fractura socioeconmica, cal afegir-li tamb la fractura del territori. No s en cap cas descabellat afirmar que a Catalunya hi ha persones que conviuen amb diversos factors dadversitat social i que noms anant a larrel de cada una de les causes que configuren aquesta multiplicitat de factors podem aspirar a construir una societat ms justa.
12
Lestudi dels professors Bonal, Rambla i Ajenjo posa de manifest, a ms, que en anlisi comparada Catalunya s una de les comunitats autnomes on la inversi pblica en educaci mesurada com lesfor pressupostari realitzat en referncia al PIB s menor. En el moment que els autors recullen les dades, laportaci catalana se situava ms dun punt per sota de la mitjana espanyola. Avui, amb seguretat, aquesta xifra no ha variat significativament. No hi ha, doncs, motiu per a la satisfacci quan les xifres ens mostren que, per un costat, hi ha desigualtats socials i territorials tant en laccs com en els resultats escolars, i per un altre sabem que comparativament destinem molts menys recursos pblics. Hi ha qui defensa la situaci actual tot remarcant la importncia de laportaci econmica que fan les famlies catalanes a leducaci dels seus fills i filles. Efectivament, lesfor privat en educaci s molt important a Catalunya. Per aix no hauria de ser un motiu de satisfacci en la mesura que aquesta aportaci no compensa lescassa aportaci pblica ni tampoc garanteix, ans al contrari, criteris digualtat doportunitats. En altres territoris de lEstat espanyol, on laportaci privada s similar a la que es produeix a Catalunya, la diferncia rau en laportaci pblica, que s molt ms elevada. El risc de perpetuar lescenari catal de finanament de leducaci s el dafavorir una dualitzaci del sistema educatiu catal, en detriment de les escoles de titularitat pblica. Laposta que es desprn del treball que ens ocupa i que tamb est present en altres recerques i reflexions que darrerament sestan realitzant a casa nostra s la dimpulsar des del Govern un servei pblic deducaci, que amb un increment notable dels recursos pblics destinats a educaci, eviti la dualitzaci del sistema educatiu catal i garanteixi una igualtat doportunitats efectiva a tota persona, tant en laccs com en el procs educatiu, com a mnim en el seu tram obligatori. Les conclusions a qu ens porta el treball no es poden considerar positives si lobjectiu s fer del nostre sistema educatiu un instrument efica per assolir la igualtat doportunitats. Grcies al treball daquest equip de socilegs, per, avui disposem duna informaci prou detallada que hauria de permetre als responsables poltics del nostre pas, abordar algunes reformes i introduir algunes actuacions per avanar cap a un sistema educatiu socialment i territorialment ms just.
Presentaci
13
Vull remarcar de manera especial el captol que tanca lestudi. A diferncia de les altres dades utilitzades, en aquest cas la font no ha estat una base de registres estadstics sin el Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD). El Panel s un projecte promogut per la Fundaci Jaume Bofill que, incorporant els mtodes danlisi socials ms avanats del nostre entorn, realitza cada any el seguiment duna mostra estadsticament significativa de les llars catalanes per disposar dinformaci imprescindible per conixer levoluci de la nostra societat i de les principals caracterstiques de lestructura social existent. Els autors daquest estudi han utilitzat les dades del PaD per avaluar des de la perspectiva social les desigualtats en educaci. Les conclusions van en la direcci apuntada en els captols anteriors. Probablement la dada ms rellevant i especfica s la que ens indica, com els autors de lestudi han escrit, que les variables relacionades amb la situaci socioeconmica i el capital cultural de la llar sn les ms importants a lhora dexplicar les probabilitats daccs a lensenyament postobligatori. El nivell destudis de la mare s la variable que exerceix ms influncia i sn importants la classe social (els fills de famlies de classe mitjana assalariada tenen el doble de probabilitats daccedir a lensenyament postobligatori que la mitjana de Catalunya, mentre que els fills de pares treballadors tenen una probabilitat menor) i el sexe (les noies tenen una probabilitat ms elevada que els nois daccedir-hi). En resum, un estudi que probablement no deixar els lectors indiferents i que, com la seva presentaci pblica ja va posar de manifest, portar a enceses reflexions sobre les seves conclusions, les causes que motiven les desigualtats i, sobretot, les propostes per superar-les. Un bon treball, pel qual sha de felicitar els autors, i que val la pena de llegir detingudament entre altres coses perqu arriba en un moment especialment interessant pels canvis anunciats en el sistema educatiu. Jordi Snchez Director de la Fundaci Jaume Bofill Desembre de 2004
14
Introducci
15
1 Introducci
16
Introducci
17
El fet que els sistemes educatius hagin esdevingut, a partir de la segona meitat del segle XX, les institucions legitimades per distribuir les posicions socials explica la importncia i centralitat de lestudi de les desigualtats educatives en la sociologia o leconomia de leducaci. Lanlisi de lequitat dels sistemes educatius ha constitut des daleshores una mesura fonamental de la igualtat doportunitats i un mecanisme davaluaci del grau de democratitzaci de les societats. Moltes daquestes recerques han coincidit a assenyalar que lescola s una instituci formalment igualitria que tanmateix acaba generant i reproduint desigualtats. Aquesta idea central de la sociologia de leducaci va aixecar polmiques molt intenses fa anys, va ser arraconada subtilment ms tard, i ha reaparegut amb la fora contundent de levidncia. En els casos de Catalunya i Espanya, diverses recerques han mostrat que el retard en el procs de construcci i consolidaci dun model descola de masses i les caracterstiques histriques del sistema educatiu han estat elements clau per a entendre una evoluci especfica de les desigualtats educatives. La seva tesi central es resumeix en la idea segent: mentre que el nivell mitj destudis ha millorat molt, en el sistema educatiu persisteixen situacions de desigualtat social. Aquestes desigualtats es manifesten en diversos indicadors: en lesfor relatiu que les administracions pbliques dediquen a lensenyament en comparaci amb les daltres pasos europeus (Calero i Bonal 1999), en laccs als estudis pre i postobligatoris (Torres Mora 1991, San Segundo 1999, Calero i Bonal 1999), en les probabilitats dxit i fracs escolar (Peruga i Torres Mora 1997),
18
en les retribucions salarials desiguals dels mateixos nivells destudis (Mora 1996) o en la construcci dels itineraris educatius (Cachn 2000). En el cas especfic de Catalunya, els estudis realitzats fins ara (fora escassos) ens mostren el mateix escenari: creix el collectiu que acaba els estudis primaris i secundaris per molts indicadors continuen reflectint desigualtats. La despesa pblica com a percentatge del PIB i la despesa per alumne sn inferiors que a la resta de lEstat (Calero i Bonal 2003), les condicions descolaritzaci en les xarxes pbliques i privades sn notablement diferents (Bonal i Rambla 2001, Villarroya 2000), els mecanismes de selecci de lalumnat en la xarxa de centres sostinguts amb fons pblics sn arbitraris i poc transparents (Villarroya 2000), i els resultats acadmics varien substancialment segons loferta escolar comarcal (Rambla 1999). Com ens demostren els observatoris internacionals sobre educaci (OCDE 2002, UNDP 2003), persisteixen diferncies socials en les probabilitats daccs a diferents tipus destudis i, sobretot, en la probabilitat de completar-los. La probabilitat que els fills i les filles de persones de classe mitjana acabin lensenyament obligatori, lensenyament secundari superior o uns estudis universitaris s avui dia molt superior a la probabilitat que tenen els fills i filles de persones de classe treballadora. Igualment, la proporci de nois que cursen ensenyaments postobligatoris tcnics s molt superior a la proporci de noies que segueixen aquestes branques o carreres, i la representaci de les minories tniques en les opcions no obligatries del sistema educatiu s significativament menor que la del conjunt de la poblaci. Tamb en alguns pasos lorigen rural o urb de lalumnat actua com a factor de desigualtat en les probabilitats daccs i en el rendiment educatiu. Aquest estudi vol afegir ms elements al nostre coneixement de les desigualtats educatives a Catalunya investigant la seva expressi territorial, si b ha de reconixer per endavant les possibilitats i les limitacions daquesta perspectiva. Creiem que les raons principals per estudiar les desigualtats educatives territorials sn la importncia dels canvis socials i urbans dels darrers anys (vegeu Fundaci Jaume Bofill 1999) i lactualitat dels debats sobre la descentralitzaci de la poltica educativa. A ms, les fonts estadstiques donen prou informaci per obtenir algunes conclusions significatives.
Introducci
19
Daltra banda, entre les limitacions hem dincloure la inevitable exclusi de diversos aspectes qualitatius. No analitzem com i en quines escoles es reconeix la diversitat de lalumnat ni mirem si els mtodes pedaggics sn ms o menys igualitaris. En segon lloc, la nostra anlisi est limitada per labast de les dades disponibles, tant per all que expressen i all que ometen com per la manera en qu sestructuren i es presenten. Al llarg del treball farem explcites aquestes limitacions i justificarem les alternatives que prenem. Deliberadament hem defugit tamb el debat sobre el pes de lescola i de la famlia o de les accions individuals i de les caracterstiques del sistema per explicar les desiguals probabilitats de completar diferents tipus destudis. Tampoc no hem dedicat un espai a discutir qu sn les desigualtats educatives, ni fins a quin punt sn injustes, sin que tan sols nhem assenyalat algunes manifestacions que es poden documentar empricament. El nostre objectiu ha consistit a mesurar uns aspectes i comparar-los en diferents unitats territorials. Aix, les anlisis estadstiques amiden els nivells educatius, la cobertura de loferta escolar, la presncia relativa dels sectors pblic i privat a les comarques, els resultats educatius, la relaci entre els recursos i les necessitats educatives o els factors que faciliten laccs al sector pblic i a lensenyament postobligatori. El coneixement que ja tenim avui sobre les desigualtats educatives ens serveix per llegir les dades en el seu context i extreure, de les conclusions, les implicacions poltiques que ens semblen ms oportunes per a combatre les desigualtats. El territori pot reflectir les desigualtats per dues raons: perqu loferta escolar no es reparteix duna manera equitativa, o b perqu els grups socials que pateixen ms desavantatges a lescola es concentren ms en algunes zones. Aix, els captols 2, 3 i 4 sinspiren en lesquema que distingeix el context, els processos i els resultats dun sistema educatiu (vegeu OCDE 2002) per tal destimar si aquestes magnituds a Catalunya sn similars respecte al conjunt dEspanya, o a les comarques respecte al conjunt de Catalunya. El centre datenci s loferta de places escolars, el seu finanament, la titularitat pblica o privada o la proporci de lalumnat que es gradua, i tan sols t en compte altres trets de lestructura social per perfilar millor algun punt. En canvi, la interacci entre lestructura social i el sistema educatiu s el nucli dels captols 5 i 6, en els quals volem esbrinar si els trets de la poblaci generen unes necessitats educatives
20
especials, quins grups socials assisteixen a lescola pblica o quines caracterstiques socials afavoreixen laccs a lensenyament secundari postobligatori. Daquesta manera, hem intentat definir i experimentar diversos indicadors de la desigualtat doportunitats i del desenvolupament educatiu de Catalunya i de les seves comarques. Entenem que la desigualtat doportunitats es dna arran de la distribuci esbiaixada dels recursos que configuren el context, els processos i, per tant, els resultats dun sistema educatiu. Als captols 2, 3 i 4 trobareu la informaci que ens aporten diverses mesures daquest fenomen, com ara els nivells educatius de la poblaci, el finanament de lescola, la distribuci de lalumnat per diversos tipus descoles o la graduaci en diversos nivells educatius. Hem construt una tipologia dels rgims escolars comarcals per explorar les relacions entre un aspecte distintiu dels processos escolars al nostre pas (la presncia de moltes escoles privades al costat de la xarxa pblica) i els resultats acadmics (reflectits per la graduaci al final de lensenyament obligatori). Als captols de la segona part del treball hem introdut una mesura que complementa aquesta visi dels sectors escolars, ja que hem analitzat la probabilitat daccedir a lescola pblica. Daltra banda, amb el concepte de desenvolupament fem referncia a la igualtat o la desigualtat pel que fa a un aspecte especfic de les oportunitats: les capacitats. Dacord amb la perspectiva del desenvolupament hum (Sen 1999, Ibarra i Unceta 2001, UNDP 2003), entenem que les capacitats es concreten en el ventall dopcions que les persones tenen per ser autnomes; lndex de desenvolupament hum en dna una mesura general tenint en compte la longevitat, laccs al coneixement escolar (alfabetitzaci i escolaritzaci) i el nivell de vida. Hem especificat uns indicadors ms precisos del desenvolupament educatiu en un pas on lensenyament obligatori s universal per una part destudiants deixa lescola tot just acabar-lo. Al captol 2 lndex de capacitats educatives proporciona una primera i puntual aproximaci comparativa entre Espanya i Catalunya. Al captol 5 hem analitzat amb detall la distribuci pel territori de les necessitats demogrfiques generals i les necessitats addicionals derivades dels trets socials de la poblaci. Finalment, al captol 6 presentem una anlisi dels factors de laccs als estudis posteriors als obligatoris. En aquest llindar senregistra avui dia una probabilitat desigual de seguir una escolaritzaci ms llarga i, per tant, de disposar al llarg de la vida dun marge ms ample dopcions educatives.
Introducci
21
Al captol 2 podeu llegir una comparaci dindicadors educatius entre Catalunya i el conjunt dEspanya i, en algun cas, entre Catalunya i altres pasos. Aquests indicadors shan ordenat adaptant els sistemes habitualment emprats per organismes internacionals com la UNESCO o lOCDE, que solen agrupar els indicadors en context, finanament, accs a lensenyament i resultats educatius. Hem fet servir per aix les dades que proporcionen les estadstiques oficials pbliques com ara la Encuesta de Poblacin Activa, la Estadstica de la Enseanza del Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte o lEstadstica de lEnsenyament del Departament dEnsenyament. Els captols 3 i 4 aprofundeixen lanlisi de loferta dels principals cicles de lensenyament i dels resultats acadmics a partir de lEstadstica de lEnsenyament. El captol 3 descriu la situaci de lensenyament infantil de primer i de segon cicle, de leducaci primria i secundria obligatria, dels batxillerats i dels cicles formatius de grau mitj i de grau superior a les comarques. Proposa tamb de classificar aquestes unitats territorials dacord amb uns rgims escolars definits segons el pes dels sectors de titularitat i la diversificaci dels tres cicles que es poden cursar desprs de ledat mnima obligatria (els batxillerats, els graus mitjans i els graus superiors). El captol 4 compara les comarques segons els processos i els resultats de leducaci que shi poden observar. Explota els pocs indicadors disponibles daquests fenmens per als cicles obligatoris. Adapta tamb al cas de les comarques les estimacions de Carabaa (1997), grficament anomenades la pirmide educativa, de les transicions i les graduacions a lensenyament secundari prenent dos moments en el temps, lun a inicis dels noranta i laltre a finals de la dcada. Daquesta manera intenta resseguir els efectes del canvi del sistema educatiu que la LGE va establir el 1970 al sistema que va reformar la LOGSE den del 1990. per acabar, aquest captol calcula les diferncies entre les taxes de graduaci al batxillerat de les comarques amb diferent rgim escolar. El captol 5 es basa en la metodologia emprada per Calero (1993) en el seu estudi sobre el sistema de beques en ensenyament superior a Espanya per construir un ndex de necessitats educatives comarcals a partir de lEstadstica de lEnsenyament i del Padr dhabitants. El captol justifica la inclusi de diferents variables que sincorporen al clcul (de tipus educatiu, socioeconmic i demogrfic) i mesura les necessitats educatives
22
de cada comarca mitjanant una anlisi factorial de components principals. Aquest instrument permet comparar el resultat daquestes necessitats amb una estimaci de lassignaci real de recursos de cada comarca. Per al captol 6 hem disposat de les dades corresponents a la primera onada del Panel de Desigualtats de Catalunya que ha elaborat la Fundaci Jaume Bofill (Fundaci Jaume Bofill, 2001-2002). Aquesta font dna una informaci molt valuosa sobre les caracterstiques educatives individuals de la poblaci jove i de les seves famlies. Ens ha servit per estimar quina s la probabilitat daccedir a lescola pblica (en comptes de la privada) i tamb daccedir a lensenyament postobligatori. El captol justifica en cada anlisi quines variables shan tingut en compte, explora els seus efectes una per una i desprs nindica lefecte conjunt mitjanant una regressi logstica. El darrer captol, de conclusions, s un resum selectiu i executiu dels resultats. El captol destaca quines conclusions sn les ms importants de tota la casustica de les diverses anlisis, per tamb t la voluntat de fornir la matria primera per al necessari debat pblic sobre leducaci a Catalunya. En aquest sentit, si b no arribem a unes indicacions taxatives sobre el que cal fer, en aquest captol assumim la responsabilitat dargumentar quines orientacions pragmtiques es poden derivar de tot plegat.
La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt
23
2 La situaci de lensenyament a Catalunya:
una visi de conjunt
24
25
Introducci
La situaci de leducaci a Catalunya des del restabliment de la Generalitat ha estat marcada per dos fets significatius. Duna banda, per la conflictivitat competencial entre els governs central i autonmic. De laltra, pel fet que el model educatiu que sha desplegat ha estat responsabilitat de governs de la mateixa coalici poltica. La conflictivitat competencial no ha deixat destar present en la poltica educativa catalana des de laprovaci de lEstatut dAutonomia (LO 4/1979, de 18 de desembre) i dels reials decrets que regulen el trasps de competncies educatives per a lensenyament no universitari (RD 2809/80, de 3 doctubre) i universitari (RD 305/1985, de 6 de febrer). La Constituci Espanyola (CE), en el seu article 149.1.30, i larticle 15 de lEstatut dAutonomia de Catalunya estableixen el marc regulatiu per al desenvolupament de les competncies de la Generalitat de Catalunya en matria deducaci. Tanmateix, tant el text de la CE com lEstatut dAutonomia no aprofundeixen amb detall, per voluntat expressa segons alguns autors (Casals 1989, pg. 15; Mart 1993, pg. 9), en els sostres competencials de lEstat i les comunitats autnomes. De fet, larticle 149.1.30 de la CE assenyala com a competncia exclusiva de lEstat les normes bsiques per al desplegament de larticle 27 de la CE, a fi de garantir lacompliment de les obligacions dels poders pblics en aquestes matries. Tamb larticle 15 de lEstatut dAutonomia de Catalunya fa referncia a la dependncia de la Generalitat respecte a les lleis org-
26
niques dabast estatal en matria de regulaci i administraci de lensenyament. De fet, cadascuna de les lleis aprovades pel Govern estatal han estat objecte de disputes interpretatives que en nombroses ocasions han requerit la intervenci del Tribunal Constitucional, a ms dhistrics conflictes en aspectes com la poltica lingstica o laccs a la funci pblica.1 A grans trets, el model resultant de distribuci de competncies atorga a lEstat competncies exclusives en lordenaci i la programaci general del sistema educatiu, la fixaci densenyaments mnims, la regulaci de les condicions per a lobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, lestabliment dels requisits mnims que han de reunir els centres docents, lestabliment de les normes bsiques del rgim de concerts educatius, laprovaci de les normes que determinin la representaci en el Consell Escolar de lEstat i lAlta Inspecci del sistema educatiu. Les comunitats autnomes disposen de la competncia administrativa per al desplegament de les lleis orgniques de lEstat en matria densenyament i de totes les competncies no mencionades anteriorment. Aquesta situaci atorga un marge considerable de capacitat legislativa i poltica a les comunitats autnomes. Aspectes tan importants com laprovaci o supressi de centres docents, lelaboraci del mapa escolar, la possibilitat destablir concerts amb els centres privats o la poltica daccs i contractaci del professorat sn alguns dels mbits competencials en mans del govern de la Generalitat. De fet, les comunitats autnomes amb plenes competncies en matria densenyament han assumit, des del 1980, una participaci ms gran en la distribuci de la despesa educativa pblica. Un cop completat el procs de descentralitzaci, les comunitats autnomes tenen una participaci en la despesa (el 83,7% lany 2001) que supera el pes que tenen les regions a la major part de pasos europeus (Calero i Bonal 2004). Aix doncs, malgrat la persistent conflictivitat el que s innegable s que aquelles comunitats autnomes que des de principis dels anys vuitanta han disposat de plenes competncies han pogut desenvolupar un model de poltica educativa propi. Si b no han pogut establir un sistema educatiu completament diferenciat del model estatal en
....................................................................................................................................................................... 1. Vegeu Bonal i Rambla (2001), Calero i Bonal (1999) o Bonal (1998) per a una anlisi dels conflictes ms destacats entre el Govern central i lautonmic en matria densenyament.
27
aspectes com lordenaci i lestructura del sistema educatiu o el currculum, s que han disposat de marge de decisi en qestions com el finanament, la poltica de professorat o la planificaci del mapa escolar. A Catalunya, el fet ja assenyalat de la presncia del mateix partit poltic en el poder referma encara ms lexistncia duna opci clara de poltica educativa, la qual sevidencia en aspectes com la poltica lingstica o la poltica de concerts educatius. Aquest treball intentar presentar quina ha estat la traducci daquest model pel que fa a aquells aspectes relacionats amb les desigualtats educatives. Evidentment, no tot all que sobservar s un efecte directe de decisions poltiques preses lliurement: lherncia histrica de la qual es parteix, la demografia educativa, les expectatives familiars i la seva traducci en pautes de demanda, lacompliment obligatori de les lleis dabast estatal o la creixent poblaci escolar dorigen immigrat, sn exemples de factors que condicionen les decisions poltiques. No obstant aix, les accions o les omissions en cada context histric s que expressen opcions substancials duna determinada orientaci poltica. Dit duna altra manera, malgrat que existeixen constriccions externes que limiten els marges de la presa de decisions, qu es fa (o b qu no es fa) quan es redueix el nombre dalumnes del sistema educatiu, qu es fa quan augmenta el nombre dalumnes dorigen immigrat o qu es fa o es deixa de fer quan es desplega una llei, sn qestions centrals per entendre la configuraci de les opcions poltiques. En qualsevol cas, si b el nostre treball evidenciar resultats de les opcions poltiques preses, no ser un treball davaluaci de la poltica educativa en sentit estricte. s a dir, no ens dedicarem a revisar la traducci emprica de les decisions poltiques sin que oferirem una panormica de les desigualtats actuals del sistema educatiu a Catalunya, i deixarem per al final una breu valoraci general de qu ha estat fins avui la poltica educativa i quines decisions significatives de prospectiva es poden extreure de la nostra anlisi. Realitzarem, doncs, un diagnstic ms que no pas una avaluaci. En aquest captol presentarem algunes magnituds bsiques que situen el sistema educatiu a Catalunya i el comparen amb la situaci del conjunt de lEstat i amb sistemes educatius del nostre entorn. Ho farem basant-nos en el model emprat per diversos organismes internacionals (OCDE, UNESCO) que presenten anualment lestat de la
28
qesti dels sistemes educatius. Amb ms o menys variacions, aquestes organitzacions presenten la informaci a partir de captols de dades que corresponen a les fases dun hipottic procs de producci de lensenyament, segons els qual uns determinats inputs educatius (poblaci escolaritzable, bns i equipaments, recursos financers) sn transformats en un conjunt doutputs interns del sistema (rendiment acadmic, llicenciats per nombre dhabitants, etc.) a partir dunes determinades condicions de procs (rtios alumnes/professor o unitat, costos per alumne, salaris del professorat). Alhora, els resultats daquest procs productiu tamb poden considerar-se a partir dindicadors relatius a limpacte de leducaci en lentorn social (ocupaci dels titulats, retribucions dels diferents nivells de qualificaci, mobilitat social o contribuci a la innovaci i el desenvolupament).2 La presentaci dels indicadors a partir daquesta ordenaci sistmica no pressuposa, en tot cas, relacions causals entre els components de cada fase del procs (tot i que lgicament invita a determinades hiptesis sobre aquestes relacions). Els captols dindicadors sn simplement una manera possible de facilitar les comparacions entre els sistemes densenyament i observar-ne les diferncies. En aquest captol hem optat per fer una adaptaci del sistema dindicadors que habitualment utilitza lOCDE per establir bsicament una comparaci entre Catalunya i el conjunt de lEstat. Daquesta manera hem seleccionat quatre blocs dinformaci (context de lensenyament, finanament, accs al sistema educatiu i resultats educatius) que utilitza aquest organisme i hem cercat aquella informaci que ens ha semblat ms adequada per descriure la situaci del sistema educatiu a Catalunya de cara a una anlisi posterior centrada en les desigualtats. Finalment, incloem tamb un darrer apartat que sintetitza la comparaci entre comunitats autnomes des del punt de vista del seu desenvolupament educatiu, un exercici que fem basant-nos en la metodologia utilitzada per lUNDP per calcular lndex de desenvolupament hum (IDH).
....................................................................................................................................................................... 2. Vegeu exemples dindicadors ordenats segons aquest enfocament a Calero i Bonal (1999) i Bonal (2003).
29
El context de lensenyament
Per context de lensenyament entenem el conjunt de condicions dun sistema educatiu que constitueixen la base de la presa de decisions poltiques en educaci. Lgicament aquestes condicions poden ser (i de fet, en molts casos, sn) producte de poltiques prvies. A efectes de diagnstic, per, cerquem aqu alguns aspectes que ens informin de la situaci de lensenyament a Catalunya en el tombant de segle. Un primer element de coneixement del context ens el proporciona la demografia educativa. La dcada dels noranta ha estat marcada, tant a Catalunya com a la resta de lEstat, per un estancament de la natalitat que sha tradut en una reducci del nombre dalumnes al sistema educatiu. Com es pot observar al grfic 2.1, noms a la segona meitat dels anys noranta sinverteix la tendncia en el nivell de leducaci infantil, i, en els darrers anys, lleugerament en leducaci primria. Aquest augment s fruit de la lleugera recuperaci de la taxa de natalitat i del creixement de la immigraci estrangera. En lensenyament secundari, la dcada dels anys noranta signific una prdua del nombre defectius, situaci que es podria considerar positiva des del punt de vista de laplicaci duna reforma educativa com la LOGSE. En conjunt, en la dcada revisada, el sistema educatiu catal va perdre un 17,8% dalumnat, una davallada significativa si es t en compte lextensi de lensenyament obligatori fins als 16 anys. Aquesta davallada del nombre destudiants sha distribut de manera uniforme entre els sectors pblic i privat de lensenyament en alguns nivells educatius, mentre que la demanda educativa ha basculat cap al sector pblic o privat en altres (vegeu grfic 2.2). En el cas de lensenyament infantil i del primer cicle de lensenyament secundari obligatori (i cicle superior de lensenyament primari fins a la generalitzaci de la LOGSE, de 12 a 14 anys) sha mantingut prcticament lequilibri entre ambds sectors. En el cas de lensenyament primari, la proporci dalumnat en lensenyament pblic ha anat en augment, especialment a partir de la segona meitat de la dcada dels noranta. Una clara explicaci daquest fet la trobem sens dubte en la creixent arribada dimmigraci estrangera i la seva concentraci en centres pblics (un 82,1% el curs 2002-2003). Daltra banda, en el segon cicle de lensenyament secundari (i primers anys de la secundria postobligatria abans de la reforma, de 14 a 16 anys) ha augmentat ostensiblement la
30
Grfic 2.1. Evoluci del nombre dalumnes al sistema educatiu (1992-2002)

Nota: La fletxa vertical indica lany de generalitzaci definitiva de la LOGSE a tot el territori. Hem optat per adaptar els nivells educatius a la regulaci de la LOGSE per tal de fer comparables els grups dedat, independentment de lany de referncia. Daquesta manera, els grups dedat terics corresponents a cada nivell sn els segents: infantil (0-6), primria (6-12), secundria 1 (12-14), secundria 2 (14-16) i batxillerat i cicles formatius (16 i ms). Font: Elaborat a partir de lEstadstica de lEnsenyament. Sries estadstiques dels cursos 1992-1993 a 2001-2002.
demanda del sector privat de lensenyament. De forma menys acusada la demanda del batxillerat i dels cicles formatius ha basculat tamb cap al sector privat. Lestabilitat general de les proporcions entre sector pblic i privat en els anys noranta (estabilitat situada al voltant del 40-42% descolaritzaci en el sector privat) amaga una tendncia desigual de lescolaritzaci per nivells. Lequilibri s resultat de dos fets que es contraposen: duna banda, la creixent arribada dalumnat dorigen immigrant i la recuperaci de les taxes de natalitat ha fet augmentar la demanda en el sector pblic
31
de lensenyament primari. Daltra banda, la incertesa de lextensi de la reforma i la generalitzaci de lensenyament secundari obligatori ha fet augmentar sensiblement la demanda densenyament privat a secundria. Aquests dos fenmens, a ms, han estat clarament coincidents en el temps. En el grfic pot observar-se, per exemple, com el canvi en les pautes de demanda educativa es fa especialment pals a partir del curs 1996-1997, any de generalitzaci definitiva de la LOGSE a Catalunya i moment a partir del qual tamb larribada de poblaci immigrant tendeix a augmentar ms. Grfic 2.2. Relaci dalumnes entre els sectors pblic i privat, per nivells educatius (19922002)

Nota: La fletxa vertical indica lany de generalitzaci definitiva de la LOGSE a tot el territori. Hem optat per adaptar els nivells educatius a la regulaci de la LOGSE per tal de fer comparables els grups dedat, independentment de lany de referncia. Daquesta manera, els grups dedat terics corresponents a cada nivell sn els segents: infantil (0-6), primria (6-12), secundria 1 (12-14), secundria 2 (14-16) i batxillerat i cicles formatius (16 i ms). Font: Elaborat a partir de lEstadstica de lEnsenyament. Sries estadstiques dels cursos 1992-1993 a 2001-2002.
32
Un segon element del context de lensenyament en el qual ens volem fixar ens el proporciona la distribuci dels ttols educatius de la poblaci. Aquesta distribuci ens informa sobre diversos aspectes. Un dells s sens dubte lestructura del capital hum disponible, aspecte fonamental del sistema productiu i de les potencialitats dinnovaci tecnolgica. Un altre aspecte que revisarem fa referncia a lequitat en la seva distribuci. El sexe, ledat o la situaci laboral poden ser aspectes que cal tenir en compte en aquesta distribuci. La distribuci de ttols educatius depn de les previsions dun sistema educatiu determinat i varia fora segons ledat. La cautela ens aconsella recordar que a hores dara viuen a Catalunya persones que han estudiat en altres pasos amb altres titulacions, a ms del fet obvi que la mateixa poblaci autctona, segons lany de naixement, va estudiar en un sistema que sestructurava en un cicle primari bastant curt i un batxillerat molt llarg (dels anys quaranta als setanta), en el sistema dEGB i BUP (dels anys setanta als noranta) o en el sistema de primria, ESO i batxillerat (dels noranta endavant). Classificarem els nivells educatius segons la classificaci internacional de tipus densenyament (CITE): fins a leducaci primria (1r a 6 dEGB o primria), educaci secundria inferior (7 i 8 dEGB, 1r i 2n de BUP, FPI, ESO), educaci secundria superior (COU, FPII, batxillerat) i educaci superior o universitria.3 Daltra banda, la quantitat destudiants de cada generaci ha anat augmentant molt al llarg del segle XX, per podem controlar aquesta variaci diferenciant els nivells educatius de la poblaci ms jove dels nivells del conjunt de la poblaci. LInstituto Nacional de Estadstica ha confeccionat les dades que exposem a la taula 2.1 tenint en compte aquests criteris. La similitud entre el perfil dels estocs al conjunt dEspanya i a Catalunya s palesa. Si dividim la poblaci en dos grans grups, sobserva de seguida que una tercera part de la poblaci ha acabat els estudis secundaris superiors a tot lEstat i una quantitat semblant a Catalunya. Aix vol dir que dues terceres parts de la poblaci es troben en una de les situacions segents:
....................................................................................................................................................................... 3. Aquesta s la classificaci (amb lafegit de leducaci infantil) que sha utilitzat habitualment a Espanya abans del 1999. Desprs daquest any, la formaci professional de grau superior sinclou com a nivell formatiu deducaci superior.
33
Taula 2.1. Els estocs educatius a Espanya i a Catalunya

Educaci Educaci primria o secundria menys I Educaci secundria II Educaci superior Educaci secundria o superior (ESS) [ESS(Pob16-35) ESS(altres)] ESS (h) ESS (d)
Espanya POB Nivell dinstrucci mxim de la poblaci 16+ Total 44,9 21,6 16,2 17,2 Homes 41,5 23,5 16,9 18,1 Dones 48,1 19,9 15,7 16,2 OC Nivell dinstrucci mxim de la poblaci ocupada Total 26,8 26,9 19,0 27,4 Homes 29,5 28,7 17,9 24,0 Dones 22,4 23,7 20,7 33,2 ATUR Nivell dinstrucci mxim de la poblaci aturada Total 28,4 30,7 19,2 21,8 Homes 35,4 30,6 16,4 17,6 Dones 23,4 30,8 21,1 24,7 16-35 POB Nivell dinstrucci mxim de la poblaci 16-35 Total 6,1 29,1 21,8 43,0 Homes 7,3 34,2 21,9 36,6 Dones 4,8 23,5 21,7 50,0 Catalunya POB Nivell dinstrucci mxim de la poblaci 16+ Total 44,3 21 17,3 17,5 Homes 39,8 23,6 17,7 18,8 Dones 48,2 18,7 16,8 16,4 OC Nivell dinstrucci mxim de la poblaci ocupada Total 23,3 26,2 22,2 28,2 Homes 25,4 28,8 20,5 25,3 Dones 20,0 22,6 24,8 32,6 ATUR Nivell dinstrucci mxim de la poblaci aturada Total 24,5 34,8 21,5 19,2 Homes 30,8 33,2 17,9 18,1 Dones 20,1 35,9 23,9 20,1 16-35 POB Nivell dinstrucci mxim de la poblaci 16-35 Total 3,7 25,0 23,6 47,7 Homes 4,3 30,0 24,3 41,4 Dones 3,0 19,6 22,8 54,5
33,4 [31,4] 35,0 31,9 46,4 [18,4] 41,9 53,9 41 [23,8] 34,0 45,8 64,8 58,5 71,7
3,1
-12,0
-11,8
-13,2
34,8 [36,5] 36,5 33,2 50,4 [20,9] 45,8 57,4 40,7 [30,6] 36,0 44,0 71,3 65,7 77,3
3,3
-11,6
-8,0
-11,6
Font: INE (2000). Mdulo de Transicin de la Escuela al Trabajo, <www.ine.es>, 05/2003.
34
a) no ha acabat els estudis primaris, o b) ha acabat els estudis primaris (fins a 6 dEGB, primria actual) i no ha continuat, o no ha acabat els secundaris inferiors, o b c) ha acabat aquests estudis secundaris inferiors (7 i 8 dEGB o ESO) i no ha arribat al final del cicle segent. En canvi, una tercera part es troba en aquestes altres dues situacions, que hem anomenat ESS (ha finalitzat leducaci secundria superior o leducaci superior): a) ha acabat els estudis secundaris superiors (BUP, COU, FP, batxillerat actual) per no t una carrera universitria, o b b) t una carrera universitria. A tots dos territoris senregistra tamb el fet que els homes i les dones es reparteixen duna manera molt semblant entre aquestes categories, si b s veritat que el nombre dhomes amb educaci secundria superior o universitria s tres punts superior que el de dones. Com era desperar, el perfil de la poblaci que lany 2000 tenia entre 16 i 35 anys s molt diferent. Aquesta magnitud revela que els qui no han acabat leducaci secundria superior (a, b, c) sn minoria entre el jovent, mentre que aproximadament dues terceres parts de les persones joves han assolit aquests nivells (d, e). Destaca tamb el detall que en aquest cas el percentatge dESS de Catalunya depassa el dEspanya en 6,5 punts; a ms, tamb crida latenci que els percentatges de dones joves amb aquests nivells sn ms grans que els dhomes (13,2 punts a Espanya i 11,6 punts a Catalunya). Aquesta pauta s molt comuna a tot arreu on lescolaritat s universal, o gaireb, en la mesura que els antics avantatges acadmics masculins han deixat pas a uns millors resultats femenins. Malauradament, les dades que analitzem no expliquen aquest fenomen, per ens atrevim a suggerir que no seria raonable interpretar-lo bo i afirmant que les desigualtats entre homes i dones han desaparegut o shan invertit a les escoles espanyoles i catalanes. Veurem ms endavant alguns indicis que inviten a la prudncia en aquest punt.
35
A ms daquests importants matisos, val a dir que es perfila un quadre general daven en els nivells educatius mesurats segons el nombre destudiants que aconsegueixen els ttols ms elevats del sistema educatiu. Per facilitar la lectura de la taula hem restat ESS de la poblaci entre 16 i 35 anys (Pob16-35) dESS a les altres categories: sha produt un salt de ms de 30 punts respecte al conjunt de la poblaci. La tendncia a lala del nivell formatiu de la poblaci jove ens acosta progressivament a la mitjana europea. Lany 1999, per exemple, el 70% de la poblaci de la Uni Europea dentre 25 i 34 anys havia assolit almenys lensenyament secundari, mentre que aquest percentatge era del 60% en el cas de Catalunya, un diferencial molt inferior al que s observable en els grups dedats superiors (CSASE 2002, pg. 15). Tanmateix, el salt en el nivell formatiu de la poblaci catalana cal matisar-lo tot comparant la poblaci ocupada i la poblaci aturada. Ms del quaranta per cent de la poblaci ocupada i de la poblaci aturada ha acabat almenys tot el cicle secundari. Aix indica duna banda un fet evident, ja que aquest collectiu s ms jove que no pas el total de la poblaci, on sinscriuen les persones jubilades. Per tamb dna la pista que aquest nivell destudis representa un avantatge en el mercat laboral. El fet que el nivell destudis de la poblaci ocupada sigui ms elevat que el de la poblaci aturada ratifica aquesta idea. Tamb s notori que aquests efectes sn parallels tant a Catalunya com a Espanya. Tot i aix, lavantatge que proporciona el nivell destudis no s el mateix per a homes i dones. Si tenim en compte els bons resultats acadmics de les dones joves i lincrement de lactivitat laboral femenina den de la dcada dels setanta, sentn fcilment que hi hagi ms dones amb ESS ocupades a Espanya i a Catalunya en el grup dedat 16-35 que en el conjunt de totes les dones. Lesquema es complica, per, quan parem atenci al fet que tamb hi ha ms dones amb ESS aturades. En aquest cas la dada reflecteix la ms gran desigualtat que pateixen les dones en el mercat de treball i lefecte edat que es deriva dun accs ms recent als estudis secundaris superiors i universitaris. En tot cas, les diferncies entre les dades corresponents a la poblaci ocupada i aturada ens indiquen que disposar dun nivell destudis elevat constitueix per a les dones un mecanisme de defensa contra latur ms decisiu que no per als homes.
36
Un altre aspecte significatiu de la distribuci de ttols de la poblaci a Catalunya i a Espanya s observable a la taula 2.2. La distribuci de ttols del conjunt de la poblaci dentre 25 i 64 anys ens mostra un escenari ms polaritzat que no pas el del conjunt dEuropa i el dels pasos de lOCDE. En efecte, tant a Catalunya com a Espanya queda clar que lensenyament secundari no es un nivell educatiu finalista. Les expectatives educatives han fet convergir la proporci de poblaci amb educaci superior amb els pasos del nostre entorn, per es mantenen mplies diferncies en els nivells de primria i secundria. Aquesta s una caracterstica dels estocs educatius a Catalunya prou important des del punt de vista de la disposici del capital hum: un dficit de qualificacions mitjanes, especialment de qualificacions tcniques, que t conseqncies tant sobre els sistemes productius com sobre el comportament dels salaris (Oliver 2003). Taula 2.2. Distribuci de la poblaci de 25 a 64 anys dacord amb el nivell de formaci mxim assolit, any 1999
Catalunya Fins a primria Secundria Superior Total 64,0 21,7 14,3 100,0 Espanya 65,0 20,0 15,0 100,0 Uni Europea 40,0 480 120 100,0 Mitjana OCDE 36,0 50,0 14,0 100,0
Font: CSASE (2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya.
En resum, el nivell dinstrucci s una mica ms elevat a Catalunya en comparaci amb el conjunt dEspanya. El jovent estudia ms que no van estudiar els seus pares i mares, i sha capgirat la relaci entre els homes i les dones que arriben ms amunt en lescala dels ttols escolars, perqu abans predominaven els homes per sobre de la secundria superior i ara predominen les dones. De la mateixa manera, les diferncies entre homes i dones sn molt similars a tots dos territoris, encara que la desigualtat s una mica menys acusada a Catalunya.
37
El finanament de lensenyament
El conjunt de lEstat espanyol presenta un dficit de finanament educatiu considerable si es compara amb els pasos del nostre entorn. Lany 2000 Espanya destinava a lensenyament un esfor equivalent al 4,33% del PIB en comparaci amb el 5,48% de la Uni Europea lany 2000 (Calero i Bonal 2003). Desprs dun increment ms o menys sostingut de la despesa educativa en relaci amb el PIB des de la segona meitat dels anys vuitanta, el finanament de leducaci experimenta un clar estancament a la segona meitat dels anys noranta. En el cas de Catalunya, aquest estancament s encara ms significatiu. La despesa educativa sobre el PIB lany 2000 va ser del 2,73%, tot i que les diferncies de PIB i la distribuci de determinades partides pressupostries poden explicar parcialment la diferncia en lesfor educatiu entre Catalunya i la resta de lEstat. En tot cas, les diferncies respecte al conjunt de la Uni Europea sn encara molt significatives, ms encara si es t en compte que el PIB per habitant s superior a la Uni Europea que a Catalunya i a Espanya. Pel que fa concretament a lensenyament no universitari, lesfor relatiu de les comunitats autnomes en ensenyament ha augmentat els darrers anys un cop completat el procs de traspassos de competncies a tot el territori estatal. La descentralitzaci ha suposat que lany 2001 les comunitats autnomes ja assumissin un 83,7% de la despesa pblica en educaci i ha accentuat lleugerament la divergncia territorial de la despesa educativa no universitria. Aquest procs s probablement un dels factors que explica que Catalunya hagi quedat sensiblement endarrerida (vegeu grfic 2.3). La taula 2.3 recull un conjunt dindicadors relatius al finanament de lensenyament per comunitats autnomes. En la taula sidentifiquen dos trets que han caracteritzat la poltica educativa catalana. Duna banda, la infradotaci de recursos pblics es fa evident en la despesa pblica unitria en ensenyament no universitari, la qual s inferior a la mitjana espanyola i sensiblement menor que la daltres comunitats autnomes que disposen duna mplia xarxa densenyament privat (cas de Navarra i el Pas Basc). En segon lloc, la taula evidencia tamb com la posici endarrerida de Catalunya en el conjunt del sistema educatiu no es mant en el cas de lensenyament privat. Al contrari, lensenyament privat a Catalunya gaudeix dunes condicions fora privilegiades en comparaci amb la resta de lEstat. Lesfor pblic dedicat a concerts
38
Grfic 2.3. Despesa pblica en ensenyament no universitari / PIB de les comunitats autnomes, any 2000
Font: Elaborat a partir dINE (2003a), Contabilidad Regional de Espaa i MECD (2002b), Series e Indicadores del Gasto Pblico en Educacin, 1992-2000.
educatius suposa a Catalunya una quarta part del total de despesa pblica en educaci no universitria, proporci que, a ms, ha augmentat des de la segona meitat dels anys noranta: del 20,8% el 1995 al 25,6% lany 2001 (Calero i Bonal 2004). Aquest augment no pot justificar-se per una ms gran demanda densenyament privat en la segona meitat de la dcada dels noranta, ja que la demanda, com ja hem assenyalat anteriorment, sha mantingut estable al voltant del 42% (deu punts per damunt de la mitjana espanyola). Aquest tractament de lensenyament privat es projecta en les dades relatives a la despesa unitria en ensenyament privat. Catalunya se situa per damunt
39
Taula 2.3. Indicadors de finanament del sistema educatiu

Despesa pblica per estudiant (no univ.) ($) Despesa pblica per estudiant (univ.) ($) Despesa Alumnes en Despesa Despesa pblica en centres conpblica en privada per ensenyament certats / total centres privats estudiant en privat / Des- dalumnes no / estudiants ensenyament pesa pblica univ. en centres no univ.* total en ens. (%) concertats ($) (%) ($) 12,67 17,18 12,99 22,84 7,17 20,77 15,52 9,04 25,57 19,66 8,83 12,37 19,32 13,34 22,55 28,64 17,59 17,29 17,83 26,89 21,78 33,22 11,63 27,45 25,26 14,81 28,33 22,48 15,83 18,14 23,64 18,77 36,38 45,23 25,29 22,80 1.484 1.798 1.753 1.728 1.722 1.972 1.722 1.519 2.149 1.865 1.127 1.854 1.678 1.568 2.296 2.479 1.973 1.840 89 180 96 142 110 98 341 153 91 144 307 196 173 167
Andalusia Arag Astries Balears Canries Cantbria Castella-Lle Castella-La Manxa Catalunya Com. Valenciana Extremadura Galcia Madrid Mrcia Navarra Pas Basc La Rioja Total
2.285 2.963 3.256 2.757 3.044 2.926 3.128 2.803 2.501 2.717 2.905 3.180 2.304 2.479 4.035 4.427 3.095 2.723
2.923 3.571 3.668 4.368 3.953 4.679 3.578 3.533 4.673 4.732 2.961 3.196 4.920 3.892 4.688 3.860 4.684 3.931
Nota: Dades de lany 2001 amb lexcepci de la despesa en concerts (2000) i la despesa privada (1998). (*) No shan incls totes les comunitats autnomes per evitar els possibles biaixos derivats de la dimensi de la mostra. La despesa pblica no incorpora el finanament privat de lensenyament universitari en centres pblics a travs del pagament de matrcules. Font: Elaborat a partir dINE (2002). Encuesta de financiacin y gastos de la enseanza privada 1999-2000; MECD (2003a). Estadsticas de las enseanzas no universitarias; MECD (2002c). Estadstica del gasto pblico en educacin. Series e indicadores 1992-2000. Presupuesto Liquidado i INE (2003b). Encuesta Continua de Presupuestos familiares, 1998 (extreta de Calero i Bonal 2004).
40
de la mitjana estatal i a lalada de les altres dues comunitats amb un important pes densenyament privat (Navarra i el Pas Basc). Finalment, cal destacar lelevada despesa privada en ensenyament no universitari a Catalunya. Amb 341 $ per estudiant Catalunya s capdavantera en aquest indicador i dobla la mitjana estatal. Aquesta xifra no s explicable per una hipottica presncia ms gran dunitats no concertades a Catalunya. De fet, la taula 2.4 mostra que, amb lexcepci de lensenyament infantil, Catalunya presenta una cobertura dunitats concertades superior a la mitjana estatal. Taula 2.4. Percentatge dunitats escolars concertades sobre el total dunitats en centres privats, 1999-2000
Educaci infantil Andalusia Arag Astries Balears Canries Cantbria Castella-Lle Castella-La Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Madrid Mrcia Navarra Pas Basc La Rioja Total 3,9 0,6 26,9 59,1 0,0 3,4 28,2 28,0 3,9 14,0 29,6 7,9 14,4 32,8 93,5 75,8 18,9 20,0 Primria 93,1 91,9 92,8 93,3 68,1 99,8 97,7 98,2 94,2 88,2 96,9 91,8 73,4 91,4 99,4 93,1 99,1 89,3 ESO 92,2 89,3 92,9 92,9 69,6 99,4 93,5 93,1 93,5 88,8 97,0 89,8 73,4 91,4 96,1 92,4 95,2 88,5 Batxillerat 36,5 23,7 5,9 35,3 6,0 17,3 26,7 17,3 35,6 20,6 21,9 0,7 16,6 10,9 97,2 72,2 0,0 30,8 81,6 64,2 CFGM 97,9 91,7 97,9 89,3 78,9 93,0 74,1 94,6 85,2 78,6 95,5 74,7 71,5 94,9 CFGS 68,2 90,5 23,4 58,3 55,6 60,0 86,7 37,5 84,2 56,4 100,0 31,7 47,7 83,3 97,6 88,3 100,0 69,7 TOTAL 75,8 71,1 73,7 82,4 53,2 77,7 78,1 77,9 71,6 69,3 80,6 66,9 55,8 75,3 96,7 86,0 76,9 71,3
Font: Elaborat a partir dINE. Encuesta de financiacin y gastos de la enseanza privada. Curso 19992000.
41
La ms gran despesa privada pot ser explicada, en canvi, per la relativa infradotaci de recursos pblics en ensenyament, i, sobretot, per una prctica comuna dincompliment de la gratutat dels centres concertats, que es tradueix en pagaments generalitzats de les famlies (Villarroya 2000).
Laccs a lescola
La taxa descolaritat s lindicador ms utilitzat per esbrinar laccs de la poblaci al sistema educatiu. Aquesta mesura s el percentatge de la poblaci escolaritzable que cursa a una determinada edat un curs escolar. Evidentment, el seu valor ha de ser 100 per a totes les edats en qu lescola s obligatria, les quals comprenien linterval de 6 a 14 anys dacord amb la LGE del 1970 i linterval de 6 a 16 anys amb la LOGSE del 1990. Tot i aix, la voluntat poltica deixamplar leducaci infantil ha provocat que aquesta fos prcticament universal en el tram de 3 a 6 anys, un aspecte reforat per la condici de gratutat que ha atorgat a leducaci infantil la darrera Ley Orgnica de Calidad de la Educacin del 2002. La taula 2.5 mostra les taxes netes descolaritat als 3, 4, 5, 14, 15, 16 i 17 anys, s a dir, les edats no obligatries en el model de sistema educatiu de la LGE i lescolaritzaci de les quals ha augmentat des de la dcada dels noranta com a conseqncia de les noves regulacions educatives i de poltiques de creaci de noves places escolars. La taula pren com a referncia els valors dels cursos 1994-1995 i 1999-2000 per mesurar levoluci de lescolaritat a la segona meitat dels anys noranta. A la taula hem restat les taxes dEspanya i Catalunya per ambds sexes i els subconjunts dhomes i dones. Desprs hem calculat la resta de les taxes dels homes menys les taxes de les dones a tots dos territoris. Aquest procediment senzill ens permet identificar tres conclusions. En primer lloc, lescolaritat primerenca s molt ms elevada a Catalunya, per la diferncia sha anat reduint. A ledat de 3 anys continuava essent considerable el curs 1999-2000; en edats posteriors la taxa sapropava a 100 en ambds casos. En segon lloc, lalumnat adolescent deixa lescola abans a Catalunya. Aquesta diferncia sentreveia el curs 1994-1995 per shavia amplificat cinc anys ms tard. De fet, lescolaritat als
42
17 anys ha augmentat a Espanya per ha disminut a Catalunya. En tercer lloc, aquest abandonament afecta molt ms clarament els nois que no pas les noies. Les diferncies entre nois sn ms marcades quan es comparen els dos territoris i, sobretot, quan es resten els valors dels homes i de les dones. Taula 2.5. Taxes netes descolaritat en ensenyaments de rgim general no universitaris per a edats significatives (1994-1995 i 1999-2000)
3 anys 4 anys 5 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys
1994- 1999- 1994- 1999- 1994- 1999- 1994- 1999- 1994- 1999- 1994- 1999- 1994- 19991995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 TOTAL Espanya (1) Catalunya (2) (1) (2) NOIS Espanya (3) Catalunya (4) (3) - (4) NOIES Espanya (5) Catalunya (6) (5) (6) Espanya (3) - (5) Catalunya (4) - (6) 58,4 97,9 85,0 99,7 100 100 0 0 0 99,8 99,9 -0,1 -1,1 -0,2 100 100 0 0 0 100 100 0 0 0 100 98,4 1,6 0 -1,1 100 100 0 0 0 94,5 92,8 1,7 -0,8 -0,6 99,6 98,5 1,1 -0,4 0,9 84,1 84,8 -0,7 -5,8 -6,1 90,4 86,8 3,6 -6,1 -9,0 77,5 77,0 0,5 -8,1 80,6 75,5 5,1 -8,2 56,4 96,3 83,3 99 100 100 0 98,7 99,7 -1,0 100 100 0 100 100 0 100 97,3 2,7 100 100 0 93,7 92,2 1,5 99,2 99,4 -0,2 78,3 78,7 -0,4 84,3 77,8 6,5 69,4 65,3 4,1 72,4 64,6 7,8 57,4 97,1 84,1 99,3 100 100 0 99,3 99,8 -0,5 100 100 0 100 100 0 100 97,9 2,1 100 100 0 94,1 92,5 1,6 99,4 99,0 0,4 81,1 81,7 -0,6 87,2 82,2 5,0 73,4 71,0 2,4 76,4 69,9 6,5
-39,7 -15,2
-39,9 -15,7
-39,5 -14,7 -2,0 -1,6 -1,7 -0,7
NOIS NOIES
-11,7 -10,9
Font: MECD (2002a). Las cifras de la educacin en Espaa, Madrid: Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.
43
El grfic 2.4 illustra les dues darreres conclusions per a les edats de 16, 17 i 18 anys: labandonament prematur dels estudis s ms acusat a Catalunya que a Espanya i ms alt en el cas dels nois. La diferncia entre Catalunya i Espanya es tradueix tamb en una taxa descolaritat menor en el nivell universitari, la qual se situava lany 2000 dos punts per sota (24,07 i 26,044 respectivament, Calero i Bonal 2003). Una diferncia que, com veurem en lapartat segent, no pot ser explicada per un pitjor rendiment educatiu en lescolaritat obligatria. Grfic 2.4. Taxes netes descolaritzaci als 16, 17 i 18 anys a Catalunya i a Espanya i segons el sexe (curs 1999-2000)
....................................................................................................................................................................... 4. Calculada en linterval dedat 18-24 anys.
44
Els resultats educatius

Per aproximar-nos a valorar els resultats educatius a Catalunya ens fixarem en dos tipus dindicadors. Duna banda valorarem les xifres de promoci educativa per nivells educatius i el grau didonetat entre ledat i lacabament efectiu de cada etapa educativa. Daltra banda, oferirem algunes xifres de resultats de proves estandarditzades corresponents al domini de competncies bsiques, proves realitzades recentment pel Consell Superior dAvaluaci de Catalunya, i dades de lalumnat de Catalunya que va participar en la darrera edici de les proves de rendiment que publica linforme PISA (Programme for International Student Assessment) de lOCDE. En comparaci amb el conjunt de lEstat, a Catalunya un major percentatge de nois i de noies de 12 anys aconsegueix finalitzar leducaci primria, s a dir, travessa aquesta transici educativa tal com est previst (taula 2.6). s significatiu que en tots dos territoris les noies ja presenten un cert avantatge a unes edats tan primerenques. Taula 2.6. Percentatge dalumnat que ha completat lensenyament primari als 12 anys 1994-1995 i 1999-2000
TOTAL 1994/1995 Espanya Catalunya 79,7 85,2 1999/2000 87,5 92,0 1994/1995 76,0 82,4 NOIS 1999/2000 85,1 90,5 NOIES 1994/1995 83,6 88,2 1999/2000 90,1 93,6
Tamb s notable que a Catalunya les proporcions que arriben a quart dESO a ledat idnia sn majors que a Espanya; correlativament, acumula endarreriments una major proporci de lalumnat al conjunt del territori estatal. Lavantatge de les noies es reprodueix en aquest punt. s notori, a ms, el fet que aquestes proporcions sn en tots els casos inferiors a les de lacabament de la primria i el fet que al conjunt de
45
lEstat lalumnat que acumula retards a lESO per primera vegada s superior al que ha acumulat retards a lensenyament primari (no aix a Catalunya). Hi ha doncs, un grau didonetat edat-estudis ms gran a Catalunya que a la resta de lEstat (taula 2.7). Taula 2.7. Situaci de lalumnat de 15 anys al sistema educatiu (curs 1999-2000)
% Assoleix quart dESO amb 15 anys Total AMBDS SEXES Espanya Catalunya NOIS Espanya Catalunya NOIES Espanya Catalunya 70,5 87,0 29,5 13,0 11,4 8,4 18,1 4,6 57,5 79,0 42,5 21,0 17,3 12,4 25,2 8,6 63,9 82,9 36,1 17,1 14,5 10,5 21,6 6,6 % Acumula retards abans de quart dESO Total % Acumula retards a lensenyament primari % Acumula retards per primera vegada a lESO
Tanmateix, la relaci numrica entre els resultats catalans i espanyols es capgira desprs de lESO. Les taxes netes descolaritzaci a partir dels 17 anys, en contrast amb la idonetat i la finalitzaci dels cursos obligatoris, reflecteixen uns valors menors a Catalunya. Una part de lescreix de les taxes conjuntes dEspanya, certament, procedeix de la major permanncia als estudis obligatoris, segurament a causa duna tendncia ms consolidada a repetir curs; tot i aix, aquest avantatge persisteix als 18 anys, quan aquesta tendncia gaireb sha extingit. Lescolaritzaci a la universitat en aquesta edat ja s lleugerament superior en el cas dEspanya (tendncia que, com hem assenyalat, es consolida en edats posteriors), mentre que, per contra, Catalunya enregistra una major escolaritat als cicles formatius de grau superior. Per tant, el fet que Espanya depassi
46
Catalunya quant a la taxa descolaritat dels 16-18 anys i posteriorment en les edats universitries confirma el dficit relatiu destocs educatius a Catalunya (taula 2.8). La major escolaritzaci juvenil a Espanya que a Catalunya sexplica en bona mesura per un ms elevat atur juvenil al conjunt de lEstat, el qual augmenta la permanncia dels joves en el sistema educatiu. Per contra, a Catalunya, com en altres comunitats autnomes com les Illes Balears, la menor taxa datur juvenil facilita la incorporaci al mercat de treball i un abandonament prematur de lensenyament reglat. Taula 2.8. Taxes netes descolaritzaci de 15 a 18 anys, per tipus densenyament i sexe (curs 1999-2000)
15 anys 16 anys 17 anys 18 anys
Ens. Ens. Ens. Ens. Ens. Ens. Ens. Ens. Ens. obligatori obligatori postobli- obligatori postobli- obligatori postobli- superior universigatori gatori gatori (*) tari TOTAL Espanya Catalunya HOMES Espanya Catalunya DONES Espanya Catalunya 99,3 97,8 32,1 23,1 57,9 63,1 11,3 4,4 68,9 70,5 1,2 0,4 34,6 29,9 4,5 7,2 28,7 27,9 98,7 98,4 37,8 28,9 45,9 48,0 12,8 5,0 59,1 58,7 1,2 0,4 34,6 30,5 4,3 6,3 18,7 17,7 98,9 98,1 35,0 26,1 51,7 55,4 12,1 4,7 63,9 64,4 1,2 0,4 34,6 30,2 4,4 6,8 23,6 22,7
(*) Es refereix a ensenyament superior no universitari, i inclou fonamentalment els cicles formatius de grau superior. Font: MECD (2002a). Las cifras de la educacin en Espaa, Madrid: Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte.
Els filtres anteriors, juntament amb els trets dels sistemes universitaris, acaben de configurar els darrers esglaons dels resultats educatius, on tamb es deixen veure algunes diferncies entre els dos territoris de referncia (taula 2.9). Al darrere daquesta menor escolaritzaci universitria a Catalunya, probablement exerceixen la seva influncia els efectes esmentats
47
de lescolaritzaci secundria, tal com fan pensar els resultats de les proves daccs, ms que no pas les variacions dels resultats propis dels estudis universitaris. Taula 2.9. Indicadors densenyament universitari (curs 1999-2000)
Taxa bruta de poblaci que supera la prova daccs a la universitat Taxa neta descolaritzaci (18-22 anys) Taxa bruta de graduats
Diplomatura Espanya Catalunya 38,2 34,4 29,4 27,8 14,1 15,2
Llicenciatura 18,1 17,5
Pel que fa als resultats educatius de les proves estandarditzades relatives al domini de competncies bsiques en lensenyament primari,5 linforme del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu de Catalunya assenyala alguns aspectes que mereixen ser destacats. En primer lloc, com assenyala la taula 2.10, el rendiment ms elevat es localitza en les competncies bsiques de lmbit socionatural, mentre que sn menors les mitjanes corresponents a matemtiques i llengua. Daltra banda, la variaci dels resultats de la taula s significativament diferent en funci de la mida de les poblacions. Per regla general, els centres situats en localitats de menys de 1.000 habitants presenten resultats superiors als de municipis ms grans. Aquesta pauta noms es trenca en el cas del castell oral, un fet lgic per la ms gran proporci de poblaci castellanoparlant als nuclis urbans delevada poblaci. En segon lloc, els resultats varien tamb substancialment en funci dun indicador de categoria socioeconmica del centre, essent sempre els centres situats en territoris de nivell socioeconmic alt aquells que presenten sempre ms bon rendiment educatiu.
....................................................................................................................................................................... 5. Aquestes proves es van fer el curs 2000-2001 a 150 centres densenyament primari de Catalunya. Les proves es referien al domini de competncies bsiques en els mbits matemtic, lingstic (catal i castell) i socionatural.
48
Taula 2.10. Percentatge dalumnat de quart curs densenyament primari que assoleix les competncies bsiques (per mbits de coneixement), curs 2000-2001
mbits mbit matemtic mbit lingstic Llengua catalana Escrit Oral Llengua castellana Escrit Oral mbit socionatural Mitjana 62,4 70,3 75,4 67,2 78,4 75,5
Nota: Es considera que una competncia bsica est assolida quan el percentatge dencerts s igual o superior al 70%. Font: CSASE (2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya.
Pel que fa a lensenyament secundari, les dades presentades pel Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu corresponents a lalumnat dels centres que van participar en lavaluaci del projecte PISA de lOCDE6 indiquen uns resultats per sota de la mitjana de lOCDE en comprensi lectora i matemtiques, i superiors en lmbit de cincies de la natura (taula 2.11). Un altre estudi de lInstituto Nacional de Calidad de la Educacin (INCE) realitzat el curs 1999-2000 en el qual savaluaren els resultats en proves de llengua castellana, matemtiques i cincies ofereix resultats lleugerament superiors a Catalunya que a la resta de lEstat en matemtiques i cincies i lleugerament inferiors en lmbit de llengua castellana. Aquestes diferncies territorials, en qualsevol cas, shan dinterpretar amb la prudncia que mereixen aquest tipus de proves. De fet, lestudi del 1997 de lINCE va presentar uns resultats de les proves lleugerament superiors al conjunt de lEstat que a Catalunya
....................................................................................................................................................................... 6. Corresponen a lestudi de lany 2000, amb una participaci de 32 pasos. Lestudi va avaluar el rendiment en els mbits de la comprensi lectora, les matemtiques i les cincies. 23 centres de Catalunya van participar en lestudi.
49
Taula 2.11. Resultats en comprensi lectora, matemtiques i cincies, any 2000

Comprensi lectora Catalunya Espanya OCDE 495 493 500 Matemtiques 491 476 500 Cincies de la natura 506 491 500
Font: CSASE (2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya.
(Santn Gonzlez 1998). Els marges de diferncia entre territoris en un i altre cas sn poc rellevants, especialment si es t en compte que els coeficients de variaci territorial sn baixos.
El desenvolupament educatiu de Catalunya i dEspanya

Des del 1990 el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (UNDP) ha proposat un sistema de mesura del desenvolupament que no es restringeix tan sols a les magnituds de la producci. El principal indicador daquest sistema sanomena ndex de desenvolupament hum (IDH) i es calcula tenint en compte lesperana de vida, la poblaci jove matriculada als ensenyaments escolars i universitaris i la seva relaci amb la poblaci alfabetitzada, i per ltim, el producte interior brut per cpita en paritat de poder adquisitiu (UNDP 2003). Aquest procediment proporciona una imatge molt significativa de les desigualtats generals i de les desigualtats educatives en particular. Certament presenta alguns problemes, perqu permet diferenciar molt poc els valors dels pasos desenvolupats en comparar-los amb els mnims mundials, i perqu lndex tan sols proporciona el valor de les mitjanes dels pasos.7 Malgrat aix, la metodologia emprada per lUNDP ens
....................................................................................................................................................................... 7. Aquests problemes es poden resoldre cercant altres punts de comparaci i tenint en compte els ndexs que amiden les distribucions de les capacitats humanes (com ara lndex de pobresa humana).
50
ofereix un avantatge per al nostre estudi perqu ens permet valorar la posici duna unitat territorial respecte al seu desenvolupament econmic i educatiu. Hem calculat un ndex de capacitats escolars (ICE) de la poblaci de Catalunya, dEspanya, de diverses comunitats autnomes i daltres estats de la Uni Europea adaptant els criteris amb qu es calcula lIDH. De fet, un dels components de lIDH s un ndex de nivell educatiu que respon a la frmula segent: ndex de nivell educatiu = 2/3 alfabetitzaci + 1/3 escolaritzaci
Alfabetitzaci = Percentatge de la poblaci alfabetitzada. Escolaritzaci = Taxa bruta combinada descolaritzaci primria, secundria i terciria.
(1)
Aix doncs, t en compte lestoc educatiu del conjunt de la poblaci (lalfabetitzaci) i el flux que incrementa aquest estoc (lescolaritzaci del jovent). Si comparem les comunitats autnomes dEspanya, com la majoria dels pasos de lOCDE, no hi detectem gaires diferncies. La ra s que tots els seus valors sallunyen molt dels mnims mundials de lfrica subsahariana. Aquest exercici s molt til per establir comparacions entre les regions del mn, per molt menys per establir comparacions dins duna daquestes regions, i encara menys dins dun mateix estat. Per aix hem decidit adaptar lndex de nivell educatiu dacord amb la frmula segent: ndex de capacitats escolars = 2/3 poblaci amb estudis secundaris + 1/3 escolaritzaci postobligatria
(2)
Com lndex de nivell educatiu, aquesta soluci amida el que leconomista Amartya Sen (1992) ha anomenat les capacitats, s a dir, la possibilitat de prendre opcions. Sen entn que cal distingir els recursos de les necessitats que satisfan, i defineix les capacitats com les possibilitats de satisfacci de les necessitats bsiques. En unes altres paraules, lUNDP entn que el desenvolupament hum indica la possibilitat material de dur una vida digna (UNDP, 1997). Els salaris, les pensions, les condicions laborals i la base productiva dun pas atorguen un nivell de vida segons els ingressos; els recursos destinats a leducaci, laccs a les institucions educatives, la seva organitzaci i la seva pedagogia permeten que la poblaci pugui fer servir
51
la cultura escolar; i, finalment, els recursos sanitaris, les tcniques mdiques, lalimentaci o el sanejament urb faciliten que la gent visqui ms o menys anys. Els ingressos mnims, leducaci bsica i la longevitat sn les capacitats imprescindibles per desenvolupar la prpia vida. Ens sembla raonable recollir la mateixa proposta de lUNDP danar afinant el seu aparell estadstic bo i aplicant-lo a diverses menes de pasos i a unitats subestatals. En aquest cas, lndex de les capacitats escolars ens serveix per comparar situacions diferents, en les quals aquelles capacitats bsiques han estat garantides. De fet, sha ests la convicci que, a ms dun mnim educatiu tan innegable com s lalfabetitzaci, el llindar inferior necessari per reeixir avui en dia ha de consistir en alguna quantitat de formaci ms elevada. Entre altres coses, aquest llindar ha de facilitar laccs a unes condicions laborals decents (si b aquest accs no depn noms de leducaci), la comprensi de les principals decisions poltiques, la planificaci de la prpia educaci al llarg de la vida, les facultats necessries per assumir les responsabilitats familiars de cura o el domini de les tecnologies de la comunicaci. La majoria de propostes actuals coincideix a situar aquest llindar en lacabament dels estudis secundaris (Council of the European Union 2002, OCDE 2002). De la mateixa manera que els components de lIDH permeten comparar tots els pasos del mn segons les dimensions productiva, educativa i sanitria del seu desenvolupament, els components de lICE poden servir per comparar els pasos de lOCDE dacord amb els seus estocs i fluxos educatius. Aquesta comparaci ha de fer referncia als valors mnims dins de lOCDE dels percentatges de la poblaci activa amb estudis secundaris i de lescolaritzaci neta als 17 anys. La taula 2.12 presenta els resultats daquests clculs i, a ms, explica els procediments amb qu els hem elaborat. Incorpora Catalunya i Espanya, per tamb altres comunitats autnomes i altres estats de la Uni Europea per contextualitzar millor les conclusions que sen desprenen. Els valors de les dues primeres columnes forneixen una imatge de la situaci per tal com a Catalunya i a Espanya els percentatges de poblaci activa que ha superat els estudis secundaris sn molt baixos, i els percentatges de la poblaci de 17 anys que est escolaritzada sn relativament baixos. Tot i aix, es nota un aven considerable entre
52
la magnitud general de la poblaci activa i aquesta segona proporci, que indica qu succeeix el primer any desprs de lensenyament obligatori. Aquests valors determinen que els ndexs comparatius de les capacitats escolars de la poblaci activa i de la poblaci de 17 anys siguin baixos en tots dos casos, si b Catalunya supera Espanya en el primer (INEPA) i Espanya supera Catalunya en el segon (IE17). El resultat final s una prctica equivalncia dels ndexs ICE. Per aquests valors no assenyalen pas una homogenetat de les comunitats autnomes, ja que algunes delles enregistren uns ICE molt ms elevats perqu els seus IE17 tamb sn importants. Val la pena esmentar que el Pas Basc assoleix uns valors ms grans que les mitjanes de Frana i de Sucia. A les columnes ICE100 i PIBpc100 hem comparat els ICE de les comunitats autnomes i altres estats europeus, alhora que els seus PIB per cpita, a fi i efecte destimar fins a quin punt depenen del desenvolupament de leconomia productiva de cada unitat territorial. Obtenim dues conclusions rellevants. En primer lloc, Gran Bretanya, Frana i Sucia obtenen uns ICE molt majors que les comunitats autnomes ms riques dEspanya amb un PIB per cpita similar. La causa daquest avantatge s la tradici ms slida dels seus sistemes educatius, la qual dna uns percentatges superiors de la poblaci activa que ha finalitzat els estudis secundaris. En segon lloc, els ICE daquestes comunitats ms riques, com els dels pasos europeus amb qu les comparem, assoleixen valors molt superiors a Espanya, ms que no pas els ndexs de la seva riquesa; en canvi, els sistemes educatius de Balears, Catalunya, el Pas Valenci i Castella - La Manxa sembla que no aprofiten prou el potencial que contenen els recursos de la seva economia productiva, ja que obtenen uns ICE relativament inferiors. En aquests casos a la migradesa dels estocs se suma la feblesa de la tendncia ascendent de lescolaritzaci als 17 anys. Sn especialment clamorosos els casos de Catalunya i Balears, on els recursos sequiparen als referents europeus per els ICE assoleixen uns nivells molt inferiors. Per acabar, hem comparat la relaci numrica entre lescolaritzaci als 17 anys de les noies i el total de la poblaci daquesta edat (IE17d / IE17). El valor daquesta relaci sempre supera la unitat, perqu la mitjana acadmica de les noies s una mica millor que la dels nois en tots aquests casos. Per a les Balears, Catalunya, el Pas Valenci i Castella - La Manxa justament lndex s ms elevat, s a dir, les noies segueixen ms els estudis, o els nois els abandonen abans.
53
Taula 2.12. Els ndexs de les capacitats escolars de la poblaci de Catalunya, Espanya, diverses comunitats autnomes i altres estats de la Uni Europea (2000)
A>ESS Espanya Pas Basc Madrid Balears Catalunya Pas Valenci Andalusia Castella La Manxa Extremadura Gran Bretanya Frana Sucia 38,5 49,6 50,3 37,3 40,7 34,1 32,4 29,1 27,4 63,0 64,0 81,0 E17 76,4 91,2 84,7 68,4 70,3 66,9 73,3 69,7 71,7 74,0 91,0 91,0 INEPA 0,272 0,435 0,446 0,254 0,304 0,207 0,182 0,134 0,109 0,632 0,647 0,897 IE17 ICE PIB pc ICE100 PIBpc100 E17d 18583 22936 24855 22221 22488 17906 13825 15088 11980 22678 22853 24090 100 142,25 136,99 88,61 98,74 79,38 82,15 70,44 68,52 155,85 176,37 216,90 100 123,42 133,75 119,58 121,01 96,36 74,40 81,19 64,47 122,04 122,98 129,63 80,6 93,7 90,4 71,3 75,5 74,4 74,2 77,3 62,9 IE17d 0,745 0,917 0,874 0,622 0,678 0,663 0,660 0,701 0,512 IE17d / IE17 1,080 1,023 1,062 1,168 1,122 1,175 1,01 1,156 1,035
0,689 0,4112 0,884 0,5849 0,799 0,5633 0,584 0,3643 0,609 0,4060 0,564 0,3264 0,649 0,3378 0,601 0,2897 0,628 0,2818 0,658 0,6409 0,882 0,7252 0,882 0,8919
Llegenda: - A>ESS: Percentatge de poblaci activa que ha acabat estudis postobligatoris (2000-2001). Font: OCDE (2003) i MECD (2003b). - E17: Taxa neta descolaritat a 17 anys en ensenyaments de rgim general (2000-2001). Font: OCDE (2003) i MECD (2003b). - INEPA: ndex de les capacitats escolars de la poblaci activa. Es calcula dacord amb el llindar mxim (88%) i mnim (20%) del percentatge de la poblaci de 25-64 anys dels pasos de lOCDE (X) que ha acabat els estudis secundaris. Per tant, INEPA =(X-20)/(88-20). Font: OCDE (2003) i MECD (2003b). - IE17: ndex de les capacitats escolars secundries de la poblaci de 17 anys. Es calcula dacord amb el llindar mxim (100%) i mnim (24%) corresponent a la taxa neta descolaritzaci als 17 anys dels pasos de lOCDE (X) que ha acabat els estudis secundaris. Per tant, IE17=(X-24)/(100-24). Font: OCDE (2003) i MECD (2003b). - ICE: ndex de les capacitats escolars de la poblaci de cada pas. Aix com lUNDP atorga un pes de 2/3 a lestoc (poblaci alfabetitzada) i 1/3 al flux (taxa bruta combinada descolaritzaci als nivells primari, secundari i terciari), en aquesta adaptaci hem atorgat un pes de 2/3 a la poblaci activa que ha acabat els estudis secundaris i 1/3 a la poblaci de 17 anys escolaritzada. Per tant, ICE = 2/3 INEPA+ 1/3 IE17. - PIB pc: PIB per cpita en euros (en ppa) (2000). Font: EUROSTAT (2003). - ICE100 Relaci entre lICE dEspanya (=100) i el dels altres casos. - PIBpc100: Relaci entre el PIB per cpita dEspanya (=100) i el dels altres casos. - E17d: Escolaritzaci neta de les dones als 17 anys. - IE17 d: ndex de desenvolupament educatiu de les dones de 17 anys. Font: MECD (2003b).
54
En suma, Espanya i Catalunya mostren uns ndexs de capacitats escolars semblants, Catalunya figura entre les comunitats autnomes on aquesta variable s comparativament inferior a la seva renda, i la major distncia entre les noies i els nois probablement influeix significativament en aquest fet.
Balan
Aquest captol ha presentat una visi de la situaci de lensenyament a Catalunya en comparaci amb Espanya i altres comunitats autnomes. La revisi dalguns indicadors educatius a partir de ladaptaci del sistema dindicadors de lOCDE ens permet ara resumir els trets ms destacats daquesta comparaci. El model de poltica educativa desplegat a Catalunya no ofereix uns resultats globals sensiblement diferenciats dels de la resta de lEstat. En efecte, si b Catalunya ha aconseguit universalitzar leducaci infantil en el tram de 3 a 6 anys abans que la resta de lEstat i presenta una millor idonetat edat-estudis en els trams densenyament obligatori, s deficitria en lescolaritzaci postobligatria, com ho demostren les taxes inferiors descolaritzaci als 16, 17 i 18 anys i les taxes descolaritzaci universitria en comparaci amb les mitjanes estatals. Aquest fet s especialment significatiu si tenim en compte que institucions com la Uni Europea o lOCDE coincideixen a assenyalar la importncia de completar lensenyament secundari com a mesura del desenvolupament educatiu dels estats i dels seus avantatges per a la productivitat i la competitivitat. Si tenim en compte el nivell de desenvolupament econmic de Catalunya i la seva renda per cpita, podem concloure que, en general, Catalunya presenta un nivell de desenvolupament educatiu que no es correspon amb la seva economia productiva ni amb la seva posici entre les considerades regions capdavanteres europees. Ens sembla important subratllar que la persistncia daquest dficit, com ja han assenyalat altres autors (Oliver 2003), pot comportar dficits significatius de capital hum a mitj termini i traduir-se en prdues de productivitat i competitivitat. Aix doncs, lesfor inferior dinversi educativa a Catalunya en comparaci amb la resta de lEstat i, sobretot, en comparaci amb la mitjana europea, sembla que passa factura, la qual cosa sexpressa clarament en una posici inferior en lordenaci per ICE que en lordenaci per renda (taula 2.12).
55
El segon tret destacat de levoluci recent de lensenyament a Catalunya cal cercar-lo en els desequilibris interns del sistema. Si b en els captols segents valorarem amb detall aquests desequilibris, els indicadors revisats ens mostren que la poltica educativa catalana ha perms, per acci i per omissi, la polaritzaci del sistema. Ho ha fet amb una poltica de concerts no justificable des del punt de vista demogrfic i permetent la concentraci de la creixent arribada dalumnat dorigen immigrant als centres pblics. La desprotecci de lensenyament pblic en un perode de canvis educatius, com han estat els anys noranta amb el procs dextensi de la LOGSE, ha repercutit en reaccions de la demanda. Com ja han assenyalat altres anlisis (Calero i Bonal 2003), la manca duna planificaci educativa coherent entre els sectors pblic i privat de lensenyament ha afavorit lefecte fugida de les classes mitjanes cap a lensenyament privat, alterant en sentit invers la tendncia dels anys vuitanta. El tractament diferenciat en favor del sector privat de lensenyament es reconeix en laugment de la despesa pblica destinada a concerts educatius com a percentatge de la despesa pblica educativa total i en una despesa pblica per estudiant en ensenyament privat sensiblement superior a la mitjana estatal. Els successius governs catalans han construt, doncs, un model educatiu semblant als del Pas Basc i Navarra pel que fa als desequilibris entre sectors, amb la diferncia notable, per, de disposar dun sistema de finanament autonmic molt diferent al de les comunitats forals. Aquesta diferncia es palesa per exemple en el fet que, al Pas Basc o Navarra, tot i la protecci de lensenyament privat, la despesa pblica per estudiant en ensenyament no universitari s sensiblement superior a la mitjana espanyola i encara ms distant al valor daquest indicador a Catalunya. Lensenyament, en tot cas, s un element ms del model de gesti pblica dels serveis de benestar a Catalunya, els quals shan caracteritzat per donar protagonisme als sistemes de gesti privada (Gallego et al. 2003). En definitiva, seguint la tipologia de Carnoy (1999), que distingeix entre reformes educatives guiades per la competitivitat, per lequitat o pel finanament, podem assenyalar que la poltica educativa catalana no ha aconseguit construir un sistema educatiu prou competitiu ni prou equitatiu. De fet, el que sembla ms plausible s considerar que lorientaci de la poltica educativa ha estat guiada per criteris de finanament, s a dir, per una poltica de contenci de la despesa, lassignaci de la qual, daltra banda, no ha estat equilibrada segons els diferents sectors socials usuaris del sistema
56
educatiu. Els recursos educatius no sn, bviament, lnic aspecte significatiu que cal tenir en compte en la poltica educativa, per la seva escassetat i la seva distribuci desigual no han perms que fins ara Catalunya hagi destacat per la qualitat del seu sistema densenyament.
La distribuci territorial de lescolaritzaci: Els rgims escolars comarcals
57
3 La distribuci territorial de lescolaritzaci:
Els rgims escolars comarcals
58
59
Lescolaritzaci s el grau daccs a lescola, i proporciona una aproximaci al volum de loferta escolar en un territori. Es mesura dividint el nombre destudiants matriculats en un cicle escolar pel total de la poblaci a les edats corresponents a aquell cicle. Va augmentar molt durant el segle XX, fins al punt que va esdevenir universal en diversos cicles en qu actualment s igual o superior a 100% (si alguns estudiants repeteixen curs o, en el nostre cas, es matriculen a les escoles duna comarca on no estan empadronats). Aquest fet s la conseqncia lgica del carcter obligatori dels ensenyaments primari i secundari inferior, com tamb el fruit de la decisi poltica destendre el segon cicle densenyament infantil a tota la poblaci dentre 3 i 5 anys. En canvi, en el nostre sistema educatiu lescolaritzaci no s universal en el cicle preobligatori, el primer deducaci infantil, ni en tots els cursos postobligatoris, s a dir, els batxillerats, els cicles formatius i els estudis universitaris. Les taxes descolaritzaci que presentem en aquest captol dibuixen el grau real daccs a cada sector de titularitat i a cada cicle a totes les comarques de Catalunya. A ms, indiquen quins sectors i quins cicles marquen ms diferncies entre els territoris. Proporcionen, per tant, unes mesures de la presncia de lescola pblica i privada. Les taules que presentem en aquest captol reflecteixen les taxes descolaritzaci per als sectors pblic i privat i no la proporci de lalumnat de cada comarca que accedeix al sector pblic i/o privat. Hem considerat que era millor presentar les dades daquesta manera per tal de copsar conjuntament el grau daccs de lalumnat de les comarques a cada sector i el pes especfic de cada sector de titularitat.
60
El captol classifica les comarques seguint dos passos. En primer lloc, detalla les places escolars infantils, primries i secundries (acadmiques i professionals) que ofereix el sistema educatiu a les comarques de Catalunya. I en segon lloc, endrea la informaci sobre les variacions de lescolaritzaci entre comarques establint una tipologia dels rgims escolars dacord amb les caracterstiques dels cicles secundaris postobligatoris. Per facilitar la lectura de les taules hem excls els noms de totes les comarques, per en alguns pargrafs esmentem alguns casos illustratius. En una taula del darrer apartat recollim els extrems de la distribuci de lescola privada als cicles obligatoris, i a lannex oferim la informaci completa de totes les comarques.
Lensenyament infantil i primari

La taula 3.1 reflecteix el pes dels sectors de titularitat en lensenyament infantil i primari (2001-2002). Mostra que la matrcula de lalumnat que cursa els tres cicles que formen lensenyament infantil i primari se subdivideix entre escoles pbliques i privades. La proporci del sector pblic s inferior a la del sector privat al primer cicle deducaci infantil, el qual en conjunt tot just cobreix una tercera part dels infants ms petits de tres anys. Aquesta pauta sinverteix en el segon cicle deducaci infantil i en educaci primria, on la cobertura s universal i prop del 60% dinfants estudia en una escola pblica. La semblana entre aquests cicles sexplica naturalment perqu simparteixen a les mateixes escoles. Per tant, les escoles bressol que ofereixen el primer cicle infantil no abasten tota la poblaci i en bona part han sorgit de la iniciativa privada. El fet que les administracions pbliques, sovint els ajuntaments, hagin decidit en algunes localitats crear directament aquestes escoles s el que determina la major variaci entre les comarques. Daquesta manera no trobem escoles bressol pbliques al Solsons o a lAlta Ribagora, per a les Garrigues, el Bergued o a la Garrotxa shi matricula gaireb una tercera part dels infants. Els centres densenyament infantil i primari (CEIP) o els collegis privats que proporcionen aquests cicles, amb o sense continutat a secundria, configuren un quadre ben
61
Taula 3.1. Distribuci entre les comarques de les taxes descolaritzaci als sectors pblic i privat de lensenyament infantil i primari (2001-2002)
Primer cicle deducaci infantil Escolaritzaci total [%E(EInf1)] 27,18 28,61 10,44 36,47 Escolaritzaci total [%E(EInf2)] 102,71 102,63 4,34 4,23 Escolaritzaci total [%E(EPrim)] 102,99 102,20 4,74 4,64 Escolaritzaci al sector pblic [%E(EInf1_Pub)] 9,45 14,55 8,47 58,18 Escolaritzaci al sector pblic [%E(EInf2_Pub)] 62,23 76,84 14,04 18,27 Escolaritzaci al sector pblic [%E(EPrim_Pub)] 60,81 76,04 14,83 19,51 Escolaritzaci al sector privat [%E(EInf1_Priv)] 17,73 14,06 8,38 59,57 Escolaritzaci al sector privat [%E(EInf2_Priv)] 40,48 25,79 14,07 54,55 Escolaritzaci al sector privat [%E(EPrim_Priv)] 42,18 26,16 14,88 56,87
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci (en %) Segon cicle deducaci infantil
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci (en %) Educaci primria
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci (en %)
Notes: 1. Hem calculat lescolaritzaci (%E) a cada sector i cicle com un percentatge de la poblaci escolaritzable de les edats corresponents. Malgrat que els cursos es corresponen amb unes edats idnies per cursar-los, sempre s arbitrari situar ledat de tall, ja que no tothom compleix els anys alhora. Per aix a vegades alguns percentatges superen molt el 100%. 2. De cada variable en presentem la mitjana de totes les comarques, a ms del valor conjunt de Catalunya. Aquesta mitjana ens permet calcular la distncia conjunta entre totes les comarques i aquest punt mig, s a dir, la desviaci tpica. El percentatge que la desviaci tpica representa respecte a la mitjana s el coeficient de variaci. 3. Tenint en compte aquesta precauci, hem establert que la poblaci de 0-2 anys s el denominador de lescolaritzaci total [%E(EInf1)] al primer cicle deducaci infantil pblic [%E(EInf1_Pub)] i privat [%E(EInf1_Priv)]. Igualment, la poblaci de 3-5 anys s el denominador de lescolaritzaci total al segon cicle deducaci infantil total [%E(EInf2)], pblica [%E(EInf2_Pub)] i privada [%E(EInf2_Priv)]; i la poblaci de 6-11 anys s el denominador de lescolaritzaci total a leducaci primria total [%E(EPrim)], pblica [%E(EPrim_Pub)] i privada [%E(EPrim_Priv)]. Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament, [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
62
diferent perqu lescolaritzaci s universal en aquests nivells. Aqu el sector predominant s el pblic, el que marca les variacions entre territoris el privat, i les diferncies entre les proporcions de cadascun sn molt menors, per la variaci dels pesos de cada sector (entre un 18% i un 56%) s molt ms acusada que la variaci total (4%). Entre els casos extrems trobem comarques on lescola privada s molt abundant, per exemple el Barcelons, el Girons, el Ripolls, Osona, el Maresme, el Segri o el Valls Occidental; en canvi, a lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Priorat, la Terra Alta i la Val dAran aquest sector s inexistent. Per tant, una ullada general fa la impressi que lescola pblica equilibra lescolaritzaci a les comarques, menys al primer cicle deducaci infantil.
Lensenyament secundari obligatori i acadmic

Lensenyament secundari obligatori (ESO) i el batxillerat sn els cicles acadmics o propedutics de lensenyament secundari, ja que habiliten les persones que shi graduen per continuar en cicles superiors. Com indica la taula 3.2, lESO cobreix molta ms poblaci que no pas el batxillerat, si b la seva matrcula no enregistra lalumnat que abandona en fer els 16 anys, i sobretot aquells alumnes que compleixen aquesta edat a primer de batxillerat (per aix, lescolaritzaci a ESO respecte a la poblaci de 12 a 16 anys s inferior a 100). Igualment, a tots dos cicles el sector pblic enregistra un pes especfic i una homogenetat majors que no pas el sector privat. Com pot observar-se al mapa 3.1, el Barcelons, el Girons, el Maresme, Osona, el Solsons o el Valls Occidental tenen uns ndexs elevats descolaritzaci a lESO privada, la qual tanmateix ni tan sols existeix a lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, el Priorat, la Segarra, la Terra Alta o la Val dAran. El batxillerat privat atrau molts estudiants al Barcelons, el Girons, Osona, el Pla dUrgell, el Segri, el Solsons, el Tarragons o el Valls Occidental, i ning a lAlt Urgell, lAlta Ribagora, la Cerdanya, la Conca de Barber, les Garrigues, el Montsi, els dos Pallars, el Pla de lEstany, el Priorat, la Ribera dEbre, la Segarra, la Terra Alta o la Val dAran. El Solsons s una comarca excepcional en la mesura que no cont cap gran ciutat per el sector privat hi s fora present tant a lESO com al batxillerat. De fet, la gran diferncia entre aquests cicles
63
Taula 3.2. Distribuci entre les comarques de les taxes descolaritzaci als sectors pblic i privat de lESO i el batxillerat (2001-2002)
Educaci secundria obligatria (ESO) Escolaritzaci total [%E(ESO)] 82,86 81,29 6,92 8,51 Escolaritzaci al sector pblic [%E(ESO_Pub)] 45,92 58,87 13,31 22,61 Escolaritzaci al sector privat [%E(ESO_Priv)] 36,94 22,43 12,96 57,77
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci (en %)
Batxillerat
Escolaritzaci total [%E(Batx)] 69,45 58,99 13,33 22,60
Escolaritzaci al sector pblic [%E(Batx_Pub)] 43,49 48,31 11,60 24,02
Escolaritzaci al sector privat [%E(Batx_Priv)] 25,95 10,68 11,33 106,10
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci(en %)
Nota: Vegeu les notes 1 i 2 de la taula 3.1. Tenint en compte aquestes precaucions, hem establert que la poblaci de 12-16 anys s el denominador de lescolaritzaci total a leducaci secundria obligatria [%E(ESO)], pblica [%E(ESO_Pub)] i privada [%E(ESO_Priv)], i la poblaci de 17-18 anys s el denominador de lescolaritzaci total al batxillerat [%E(Batx)], pblic [%E(Batx_Pub)] i privat [%E(Batx_Priv)]. Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
secundaris acadmics s que el batxillerat privat s molt menor que lESO privada i es polaritza molt ms sobre el territori. En suma, com a lensenyament infantil de segon cicle i al primari, altre cop lescola pblica equipara els territoris mentre que lescola privada marca les diferncies entre ells. Quan els estudiants han acabat lESO amb xit poden triar entre quatre especialitats de batxillerat o b els cicles formatius de grau mitj (CFGM). Aquesta crulla s especialment important perqu destria els grups que poden continuar estudiant a
64
Mapa 3.1. Distribuci de la matrcula dESO al sector privat per comarques (2001-2002)
la universitat, o als cicles superiors, dels altres grups que obtindran un grau professional al cap dun o dos anys per que hauran de tornar al batxillerat o b superar la prova daptitud per a majors de 18 anys per a determinats cicles formatius de grau superior (CFGS) si volen continuar els estudis en un altre moment. Com s
65
lgic, a litinerari acadmic o batxillerat, lescolaritzaci marca una variaci molt ms gran que no pas els cicles obligatoris, en tot cas similar al preobligatori primer cicle deducaci infantil. La distribuci comarcal de les especialitats del batxillerat indica altra vegada que lequilibri territorial depn del sector pblic. Afegeix que la proporci de nois i de noies no s igualitria a Tecnologia. Les taules 3.3 i 3.4 perfilen el complex quadre daquest cicle: Humanitats i cincies socials s lopci majoritria, molt per davant de Cincies naturals i de la salut o de Tecnologia, mentre que Arts s lopci minoritria. L-
Taula 3.3. Distribuci entre les comarques de les especialitats del batxillerat segons els sectors de titularitat (2001-2002)
Arts Pblic Comarques sense lespecialitat 16 Privat 36 Priv/Pub Art 24,75 9,15 29,03 262,78 Cincies de la natura i de la salut Pblic 0 Privat 14 Priv/Pub Nat 73,80 32,12 40,33 125,56 Humanitats i cincies socials Pblic 0 Privat 15 Priv/Pub Hum 58,46 24,45 30,87 126,23 Tecnologia Pblic 0 Privat 17 Priv/ Pub Tecno 54,16 25,11 36,54 145,54
% Arts Catalunya Mitjana comarcal Desviaci comarcal Variaci comarcal 4,31 3,56 4,11 115,30
% Nat 28,99 30,17 4,41 14,61
% Hum 43,90 42,66 3,77 8,83
% Tec 22,80 23,61 3,75 15,89
Nota: El % (Arts, Nat, Hum, Tecno) indica la proporci de lalumnat que es matricula en aquestes especialitats. Priv / Pub (Arts, Nat, Hum, Tecno) s una relaci entre lescolaritzaci al sector privat i al sector pblic ( = 100) a cada especialitat. Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
66
gicament, aquesta darrera opci marca una variaci territorial molt gran, ja que el sector pblic no lofereix a setze comarques i el privat a trenta-sis (taula 3.3). La relaci numrica entre el nombre destudiants que cursa el batxillerat en una escola privada i el nombre que lestudia en una escola pblica indica un predomini general del sector pblic (perqu enregistra un valor per sota de 100 a la taula 3.3). Entre especialitats, aquest predomini s menor a Cincies de la natura i de la salut que a Humanitats i cincies Socials o a Tecnologia, i s molt menor als cursos dArts. Ara b, el batxillerat privat, com ocorre amb aquest sector als cicles obligatoris, torna a marcar una variaci territorial considerable. En dues comarques tan diferents entre si com el Barcelons i el Solsons, lescolaritzaci en aquest sector supera el sector pblic; en canvi, la pauta normal s el predomini del batxillerat pblic, i el sector privat s absent daquest cicle a lAlt Urgell, lAlta Ribagora, la Cerdanya, la Conca de Barber, les Garrigues, el Montsi, els dos Pallars, el Pla de lEstany, el Priorat, la Ribera dEbre, la Segarra, la Terra Alta i la Val dAran (vegeu ms detalls a la taula 3.2.A, a lannex). La proporci de noies s significativament superior al 50% en totes les especialitats i sectors menys a tots dos sectors pblic i privat de Tecnologia (taula 3.4). La dimensi reduda provoca que aquesta proporci vari molt ms en aquests dos sectors de Tecnologia que a totes les altres especialitats. El predomini de les noies a les altres especialitats s tamb conegut, per tamb reclama una atenci especial la diferncia entre la presncia de les noies als sectors pblic (69%) i privat (58%) del batxillerat de Cincies de la natura i de la salut (taula 3.4).1
.......................................................................................................................................................................... 1. Sorprenentment, les correlacions realitzades entre primer i segon curs de batxillerat per a ambds sectors de titularitat no sn significatives. Tan sols al sector pblic de Tecnologia es correspon la distribuci comarcal de primer curs amb la de segon. Daltra banda, a les mateixes comarques on els collegis privats atrauen moltes noies a Humanitats i cincies socials les atrauen tamb a Cincies de la natura i de la salut.
67
Taula 3.4. Distribuci entre les comarques del percentatge de noies matriculades a cada curs de les especialitats de batxillerat (2001-2002)
Arts Pblic % noies a 1r Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % % noies a 2n Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % 64,97 67,39 11,28 16,74 65,81 66,97 12,14 18,13 Privat 68,68 62,55 7,23 11,57 62,66 60,49 9,88 16,33 Cincies de la natura i de la salut Pblic 68,95 69,51 6,52 9,38 68,45 70,54 7,80 11,06 Privat 57,72 62,37 17,38 27,86 58,19 62,51 12,49 19,98 Humanitats i cincies socials Pblic 69,92 71,53 7,20 10,06 70,36 71,29 8,77 12,30 Privat 64,30 66,69 9,42 14,13 64,12 69,49 9,73 14,01 Tecnologia Pblic 17,83 19,91 11,20 56,24 16,50 17,33 10,93 63,09 Privat 17,98 16,04 5,87 36,59 17,31 18,48 11,71 63,38
Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
Lensenyament secundari professional

Els cicles formatius configuren itineraris professionals en la mesura que atorguen els ttols vlids per exercir uns oficis. Els cicles de grau mitj sn una alternativa al batxillerat perqu es poden cursar amb el graduat densenyament secundari; els cicles superiors sn una alternativa als primers cicles universitaris perqu es poden cursar amb el ttol de batxillerat. Tot i aix, alguns sn accessibles mitjanant una prova daccs per a majors de 18 anys que hagin superat alguns cicles mitjans. La seva distribuci entre les comarques palesa un altre cop el predomini del sector pblic i lenorme variaci de loferta privada, que no s present a tot arreu. La distribuci de lalumnat per les branques dels CFGM i la cobertura comarcal daquestes branques assenyala uns altres aspectes especfics daquest cicle (taula 3.6).
68
Taula 3.5. Distribuci entre les comarques de les taxes descolaritzaci als cicles formatius (2001-2002)
CFGM Escolaritzaci total [%E(CFGM)] 21,75 23,29 10,71 46,00 Escolaritzaci total CFGS/ P17-18 22,89 15,95 12,07 75,69 Escolaritzaci al sector pblic [%E(CFGM_Pub)] 14,84 19,14 10,92 57,03 Escolaritzaci al sector pblic CFGS_Pub/ P17-18 14,72 13,47 10,82 80,36 Escolaritzaci al sector privat [%E(CFGM_Priv)] 6,92 4,14 6,65 160,52 Escolaritzaci al sector privat CFGM_Priv/ P17-18 8,18 2,48 4,29 173,02
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % CFGS
Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci %
Nota: Vegeu les notes 1 i 2 de la taula 3.1. Tenint en compte aquestes precaucions, hem establert que la poblaci de 17-18 anys s el denominador de lescolaritzaci total als cicles formatius de grau mitj [%E(CFGM)], pblics [%E(CFGM _Pub)] i privats [%E(CFGM _Priv)]. Els CFGS presenten dues particularitats respecte a tots els altres, ja que el ventall de les edats de lalumnat s molt ms ampli i representen opcions alternatives als primers anys dels estudis universitaris. Una soluci senzilla que permet comparar-ne el pes especfic total i dels sectors, si b no en mesura prpiament lescolaritzaci, s dividir-ne els efectius tamb per la poblaci de 17 i 18 anys. Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
En primer lloc, predominen les branques industrials, seguides a certa distncia per les que estan ms vinculades als serveis a les empreses. Una part daquesta pauta respon a la concentraci en lespecialitat industrial delectricitat i electrnica com tamb en lespecialitat dadministraci, per val a dir que la tendncia es confirma quan safegeixen altres especialitats menors referides a sectors productius propers. Si pensem en el que ocorre a lestructura econmica i tenim la precauci de no esperar una correspondncia mimtica, es fa notar tanmateix el poc pes de les especialitats professionals de la construcci (edificaci i obra civil), del turisme i daltres serveis.
69
Taula 3.6. Repartiment dels CFGM per comarca: estudiants, cobertura comarcal i relaci numrica entre els sectors de titularitat a cada branca (2001-2002)
Percentatge destudiants de CFGM a Catalunya AGRICULTURA I PESCA Activitats agrries Activitats maritimopesqueres INDSTRIA Arts grfiques Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Fabricaci mecnica Fusta i moble Indstries alimentries Manteniment de vehicles autopropulsats Qumica Txtil, confecci i pell SERVEIS PERSONALS Activitats fsiques i esportives Hoteleria i turisme Imatge personal SERVEIS A LES EMPRESES Administraci Comer i mrqueting Comunicaci, imatge i so Manteniment i serveis a la producci SERVEIS PBLICS Sanitat 3.13 2.79 0,34 42.56 2.20 0,26 18.15 7.38 1.44 0,50 10.73 1.66 0,24 10.75 1,17 4.93 4.65 32.67 20.54 5.38 0,56 6.19 10.86 10.86 20 51 69,35 4 16 40 15 90 61 2 63 54,81 61,78 113,75 21,83 32 32 28 22 22 32 38,52 100,00 72,95 36 38 9 20 31 34 18 30 37 12 7 78 51 24 17 56 27 10 64,78 0,00 40,04 22,66 20,99 29,91 44,31 18,31 0,00 23 39 44 5 22,97 0 Nmero de comarques sense oferta daquesta branca (A) Cobertura comarcal (1-A)*100/41 % Relaci Privat/ Pblic
70
En segon lloc, tan sols les dues especialitats modals sestenen per ms de 31 comarques, i aconsegueixen per tant una cobertura superior al 76%. En aquest sentit, a primera vista recordem tamb la precauci devitar supsits de mimetisme crida latenci lescassa cobertura de branques relacionades amb moltes economies comarcals, com podrien ser turisme i serveis pblics. En tercer lloc, el sector pblic forma sobretot el personal de la indstria. De fet, la relaci entre el nmero destudiants que es matriculen al sector pblic i els que es matriculen al privat indica un predomini privat a la branca de comunicaci, i s similar al turisme, elevada a totes les de serveis (llevat de serveis a la producci) i baixa a la indstria (llevat de les arts grfiques) i a lagricultura i pesca. Finalment, el predomini industrial i el protagonisme del sector privat als serveis afecten clarament la distribuci comarcal del percentatge de noies en aquests cicles (taula 3.7). Com les tres branques ms voluminoses de batxillerat, a primer els cicles formatius de grau mitj tot just alteren una mica el principi de lescola mixta, que en teoria pressuposa una paritat del 50% de sexes a cada opci. En canvi, la majoria dels estudiants sn nois a segon. Aquest detall s un altre indicador de la separaci de lalumnat dels graus mitjans per gnere, ja que reflecteix la menor durada de les especialitats que ms Taula 3.7. Distribuci entre les comarques del percentatge de noies matriculades a cada curs dels sectors pblic i privat dels cicles formatius de grau mitj (20012002)
% noies Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % Sector pblic Primer 43,38 42,95 16,05 37,37 Segon 13,68 9,99 10,48 104,87 Primer 49,91 50,67 55,50 109,52 Sector privat Segon 12,96 13,87 24,94 179,87
71
Taula 3.8. Repartiment dels CFGS per comarca: estudiants, cobertura comarcal i relaci numrica entre els sectors de titularitat a cada branca (2001-2002)
Percentatge destudiants de CFGS a Catalunya AGRICULTURA I PESCA Activitats agrries Activitats maritimopesqueres INDSTRIA Arts grfiques Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Fabricaci mecnica Fusta i moble Indstries alimentries Manteniment de vehicles autopropulsats Qumica Txtil, confecci i pell SERVEIS PERSONALS Activitats fsiques i esportives Hoteleria i turisme Imatge personal SERVEIS A LES EMPRESES Administraci Comer i mrqueting Comunicaci, imatge i so Informtica Manteniment i serveis a la producci SERVEIS PBLICS Sanitat Serveis socioculturals i a la comunitat 1.55 1,07 0,48 28.02 0,94 3,86 12,17 3,83 0,13 0,55 2,47 3,82 0,25 7.76 3,29 3,29 1,18 42.31 16,14 4,87 3,77 16,20 1,33 20.38 8,59 11,79 25 21 32 41 67,68 68,17 6 20 35 16 28 78 44 07 54 24 56,76 57,39 100,33 92,53 28,48 28 28 34 24 24 10 28,76 42,22 90,40 34 21 13 23 34 32 29 27 35 10 41 61 37 10 15 22 27 7 77,51 17,21 63,06 30,46 0 0 34,01 8,33 0 30 36 20 5 12,46 0 Nmero de comarques sense oferta daquesta branca (A) Cobertura comarcal (1-A)x100/41 (%) Relaci Privat/ Pblic
72
trien les noies. Aix, sembla que els nois sinclinen ms aviat pels dos anys delectricitat i electrnica o manteniment de vehicles autopropulsats, mentre que les noies opten per administraci, una especialitat que tan sols requereix un curs. Daltra banda, la variaci entre les comarques daquesta distribuci s elevada al primer curs pblic, per abismal al segon. Salta a la vista, doncs, aquest efecte repetit de lescassetat dun cicle, que marca unes diferncies molt acusades entre les comarques. Els cicles formatius de grau superior sn lgicament diferents dels cicles mitjans, ja que per cursar-los normalment cal superar abans el batxillerat (o b acreditar un grau mitj i superar una prova especfica daccs). A ms, mostren una diversitat una mica ms gran, la qual sexplica en bona mesura pel simple fet que afegeixen les branques dinformtica i serveis socioculturals a la llista de branques de grau mitj. La moda o freqncia ms alta no arriba al valor de la moda dels CFGM a causa de latractiu daquestes dues ofertes, per administraci s lnica que s present a ms de 31 comarques i t una cobertura de 78%. El sector privat (menor que el pblic) tamb t ms pes a la branca darts grfiques, de comunicaci, dimatge personal, dinformtica, de serveis pblics i delectricitat i electrnica. Taula 3.9. Distribuci entre les comarques del percentatge de noies matriculades a cada curs dels sectors pblic i privat dels cicles formatius de grau superior (20012002)
% noies Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % Sector pblic Primer 48,68 47,00 16,70 36 Segon 45,14 43,76 20,35 46 Sector privat Primer 48,60 53,01 24,20 46 Segon 39,89 47,82 27,94 58
73
Tot plegat dibuixa una distribuci dels estudiants que sapropa a lequilibri del 50%. Hi ha una mica ms de nois a segon, sobretot del sector privat, per la relaci ms extrema en aquest cas s de 60%/40%. El coeficient de variaci daquesta darrera magnitud s important, per no arriba mai a ser abismal com en el cas dels CFGM.
Els rgims escolars comarcals

Un cop hem descrit els trets de lescolaritzaci en cada cicle escolar, cal dibuixar una imatge conjunta de la distribuci territorial. En general, tenint en compte el percentatge destudiants respecte a la poblaci de les edats escolars pre i postobligatries, duna banda, i el pes especfic del sector privat als cicles obligatoris, duna altra, sobserva una certa tendncia al manteniment de les variacions territorials. En aquest apartat Grfic 3.1. Taxa neta descolaritzaci a 2 i 3 anys (1986-2000)
Font: IDESCAT (2003). Estadstica Bsica [en lnia] <www.idescat.es>, 11/2003.
74
donem detalls daquesta apreciaci i presentem una tipologia de les comarques segons la diversificaci i els sectors de titularitat dels cicles postobligatoris. El grfic 3.1 recorda que leducaci infantil sha ests abans de ser obligatria (alumnat de 2 anys) amb un ritme parallel, si b una intensitat inferior, a ledat obligatria mnima de 3 anys. La taula 3.10 ens perfila millor el que ocorre en el primer cicle, ja que busca les associacions estadstiques entre lescolaritzaci a les llars dinfants, duna banda, i la taxa docupaci i el percentatge de mestresses de casa entre les dones de 25 a 45 anys, de laltra. La relaci s positiva pel que fa a locupaci i negativa pel que fa a la dedicaci exclusiva a les responsabilitats domstiques. Tot i aix, s paradoxal el fet que el desplegament de les llars dinfants privades entre les comarques no demostri una influncia ntida sobre cap de les dues variables laborals. Deixa entreveure una certa influncia positiva sobre locupaci i negativa sobre la dedicaci a les feines de cura familiar, per aquesta tendncia no supera la prova de significaci.
Taula 3.10. Efecte de lescolaritzaci al primer cicle deducaci infantil sobre lactivitat laboral femenina
%E(EInf1) N= 41 % Ocupades 25- 45 % Dones 25-45 feines llar Cor. Pearson Sig. Cor. Pearson Sig. ,608(**) ,000 -,479(**) ,002 ,519(**) ,001 -,344(*) ,027 ,233 ,142 -,249 ,116 %E(EInf1_Pub) %E(EInf1_Priv) % Ocupades 25- 45 1 -,757(**) ,000
Notes: 1. Les variables %E(EInf1), %E(EInf1_Pub) i %E(EInf1_Priv) reprodueixen les mesures descolaritzaci al primer cicle deducaci infantil presentades a la taula 3.1. 2. La taxa docupaci i la dedicaci a les feines de la llar fan referncia a les dones de 25 a 45 anys segons el cens de poblaci del 2001. 3. * La correlaci s significativa al nivell 0,05 (bilateral); ** s significativa al nivell 0,01 (bilateral). Font: IDESCAT (2003). Estadstica Bsica de Catalunya [en lnia] <www.idescat.es>, 04/2004 i Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
75
A tots els altres cicles la majoria destudiants sn a escoles pbliques per el pes especfic de lensenyament privat experimenta variacions territorials notables. La taula 3.11 mostra alguns casos extrems als cicles primari i secundari obligatoris, o b perqu el seu valor supera la mitjana o perqu no hi ha escola privada. A primera vista no hi ha collegis privats a les petites comarques muntanyenques, per arriben a escolaritzar Taula 3.11. Escolaritzaci al sector privat densenyament primari i secundari obligatori. Casos extrems i total Catalunya (2000-2001)
% alumnes matriculats al sector privat al cicle de: Alta Ribagora Barcelons Girons Maresme Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Solsons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Catalunya Mitjana entre comarques Desviaci entre comarques Coeficient de variaci % Educaci primria 0,00 61,89 51,40 40,71 44,01 16,54 0,00 10,64 0,00 13,39 40,25 11,39 35,30 0,00 35,17 0,00 42,00 42,18 26,16 14,88 56,87 ESO 0,00 54,59 44,40 36,41 39,54 16,02 0,00 8,98 0,00 11,19 29,17 0,00 36,71 0,00 25,22 0,00 35,88 36,94 22,43 12,96 57,77
76
la majoria de lalumnat en altres comarques ms urbanes com ara el Barcelons i el Girons (en aquest cas, a primria). s clar que una lectura ms pausada recorda que en algunes comarques petites properes al Pirineu, com ara el Ripolls o el Solsons, aquests centres han assolit una presncia considerable. Segons la taula 3.12, el pes de lescola privada a les comarques es reparteix duna manera congruent entre tots els cicles. Per tant, la coincidncia dels seus elevats coeficients de variaci entre comarques sexplica en part pel simple fet que les zones atractives per Taula 3.12. Correlacions entre lescolaritzaci al sector privat dels cicles infantil superior, primari i secundari (2001-2002)
% E_Priv N=41 EInf2_Priv % E_Priv (N=41) Einf1 _Priv 0,691 (**) 0,000 0,623 (**) 0,000 0,600 (**) 0,000 0,614 (**) 0,000 0,596 (**) 0,000 0,487 (**) 0,001 EInf2 _Priv Eprim _Priv ESO _Priv Batx _Priv CFGM _Priv CFGS _Priv
Correl. Pearson Sig.
1 . 0,981 (**) 0,000 0,903 (**) 0,000 0,750 (**) 0,000 0,389 (*) 0,012 0,563 (**) 0,000 1 . 0,948 (**) 0,000 0,784 (**) 0,000 0,368 (*) 0,018 0,573 (**) 0,000 1 . 0,828 (**) 0,000 0,459 (**) 0,003 0,615 (**) 0,000 1 . 0,575 (**) 0,000 0,786 (**) 0,000 1 . 0,713 (**) 0,000 1 .
EPrim_Priv
ESO_Priv
Batx_Priv
CFGM_Priv
CFGS_Priv
Nota: * La correlaci s significativa al nivell 0,05 (bilateral); ** s significativa al nivell 0,01 (bilateral). Font: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
77
als collegis privats en uns nivells ho sn tamb en els altres. A linrevs, aquesta dada ratifica la imatge que lescola pblica s decisiva per a lequilibri territorial, tal com ja suggerien els seus menors coeficients de variaci entre comarques a lapartat anterior. Lexcepci del primer cicle deducaci infantil pblic s parcial, perqu duna banda enregistra un coeficient de variaci elevat a tots dos sectors (vegeu la taula 3.1), per duna altra s el que contribueix a locupaci femenina, a diferncia del sector privat (vegeu la taula 3.10). Com a les edats anteriors al perode obligatori, es nota tamb als 17 anys laven cap a un panorama ms homogeni (taula 3.13), per la tendncia no s uniforme en totes les comarques: en algunes laugment ha estat ms ample que al conjunt de Catalunya, per en altres de fet sha produt una disminuci. Tamb s important remarcar que la mitjana catalana se situa per sota de lOCDE (vegeu captol 2), o millor dir, que no es deixa veure una tendncia slida cap a la convergncia internacional. El grfic 3.2 mostra la tisora que han format lescolaritzaci als 17 anys a Catalunya i el coeficient de variaci daquesta magnitud per comarques. Malgrat algunes oscillacions, Taula 3.13. Taxa neta descolaritzaci als 17 anys entre els cursos 1988-1989 i 1999-2000, a Catalunya i a les comarques amb ms variaci
1988-1989 Alt Camp Conca de Barber Pallars Juss Pallars Sobir Priorat Ribera dEbre Segarra Val dAran Catalunya 38,5 47,4 85,2 34,5 34,1 60,8 60,1 62,5 60,7 1989-1990 48,8 45,8 92,9 37,5 23,9 56,3 57,4 67,9 61,4 1997-1998 1998-1999 59,8 44,8 66,1 43,1 50,0 65,9 54,4 51,9 70,8 56,8 44,6 63,5 53,8 67,0 53,6 58,8 55,3 70,0 1999-2000 57,5 43,0 75,4 59,2 42,0 59,3 55,7 53,8 68,4 2000/1988 149,4 90,7 88,5 171,6 123,2 97,5 92,7 86,1 112,7
Font: IDESCAT, Estadstica Bsica de Catalunya [en lnia] <www.idescat.es>, 03/2003.
78
la tendncia apunta a lincrement del nombre dadolescents que continuen estudiant desprs de ledat obligatria i disminueixen les diferncies entre comarques. Tot i aix, la proporci sembla haver-se estancat desprs del 1994 i el coeficient de variaci del curs 1998-1999 continuava indicant que les comarques no eren pas homognies. Grfic 3.2. Taxa neta descolaritzaci als 17 anys a Catalunya (1988-1999)
Font: Institut dEstadstica de Catalunya (2003). Estadstica Bsica de Catalunya [en lnia] <www.idescat.es>, 10/2003.
La taula 3.14 recull els trets de quatre rgims escolars comarcals definits segons les caracterstiques dels cicles postobligatoris. Si distingim les comarques ms o menys diversificades i les comarques amb ms o menys pes del sector pblic, obtenim quatre tipus de rgims escolars comarcals. Aquesta tipologia combina els criteris segents: La variable diversificaci (DIV) mesura la varietat de loferta escolar postobligatria, s a dir, si en una comarca shan obert ms o menys especialitats de batxillerat i branques dels cicles formatius. Parteix dels ndexs de diversificaci de cada comarca segons cada
79
cicle secundari postobligatori (IndDivCicle). Aquests ndexs enregistren un valor de diversificaci segons la relaci numrica entre el nombre despecialitats de batxillerat o de branques dels cicles formatius que hi sn presents i el total despecialitats (4) i branques (19 graus mitjans i 21 graus superiors) a Catalunya. Els ndexs shan recodificat (DivCicle) atorgant el valor 1 a la comarca en qu superen la mitjana, i el valor 0 a la comarca en qu hi sn inferiors. Desprs hem calculat la variable diversificaci (DIV) sumant els tres valors, la qual cosa dna una escala de 0 a 3. IndDivBatx = Nm. especialitats presents a la comarca / 4; es recodifica com a Div Batx IndDivCFGM = Nm. branques presents a la comarca / 19; es recodifica com a Div CFGM IndDivCFGS = Nm. branques presents a la comarca / 21; es recodifica com a Div CFGS DIV = Div Batx+ Div CFGM+ Div CFGS La variable pes pblic indica si en una comarca lescolaritzaci al sector pblic supera o no la mitjana de Catalunya. Divideix el pes de loferta pblica pel total de loferta de cada opci. Pes pblic = (Batx_Pub+ CFGM_Pub+ CFGS_Pub) / (Batx+ CFGM+ CFGS) Daquesta manera es poden distingir quatre rgims escolars comarcals segons la posici de cada comarca per sobre (tipus DIV = 1) o per sota (tipus DIV = 0) de la mitjana de DIV, aix com segons la seva posici per sobre (tipus Pes Pub = 1) o per sota (tipus Pes Pub = 0) de la mitjana de pes pblic (taula 3.14). El rgim pblic (complet) es caracteritza perqu els tres cicles postobligatoris sn ms diversificats que la mitjana i perqu el pes del sector pblic tamb supera la mitjana corresponent El rgim subsidiari (complet) t les mateixes caracterstiques que lanterior pel que fa a la diversificaci, per el pes del sector pblic s inferior a la mitjana entre comarques.
80
Taula 3.14. Rgims escolars comarcals

Comarca Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Mitjana Diversificaci (Div) Pes pblic Tipus Div 1,40 1,26 1,60 1,36 0,90 1,80 2,05 1,95 1,80 1,71 2,35 1,56 2,75 1,32 0,86 0,86 1,65 0,96 1,65 2,00 2,11 1,81 1,11 1,90 1,41 0,90 1,25 1,16 0,85 1,06 1,05 1,15 2,49 1,61 1,20 2,50 1,01 1,35 0,96 2,45 2,05 1,54 0,90 0,93 0,84 0,78 1,00 0,82 0,74 0,86 0,89 0,88 0,77 0,80 0,42 0,69 1,00 1,00 0,88 1,00 0,97 0,77 0,65 1,00 0,76 0,63 1,00 1,00 0,47 1,00 1,00 1,00 0,62 1,00 0,71 0,95 0,48 0,82 1,00 0,88 1,00 0,71 0,85 0,84 0,00 0,00 1,00 0,00 0,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00 0,00 0,00 1,00 0,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00 1,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,00 1,00 0,00 1,00 0,00 0,00 0,00 1,00 1,00 Tipus Pes Pub 1,00 1,00 1,00 0,00 1,00 0,00 0,00 1,00 1,00 1,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00 0,00 1,00 0,00 0,00 1,00 1,00 0,00 1,00 1,00 1,00 0,00 1,00 0,00 1,00 0,00 0,00 1,00 1,00 1,00 0,00 1,00 Rgim escolar Pblic incomplet Pblic incomplet Pblic Subsidiari incomplet Pblic incomplet Subsidiari Subsidiari Pblic Pblic Pblic Subsidiari Subsidiari Subsidiari Subsidiari incomplet Pblic incomplet Pblic incomplet Pblic Pblic incomplet Pblic Subsidiari Subsidiari Pblic Subsidiari incomplet Subsidiari Pblic incomplet Pblic incomplet Subsidiari incomplet Pblic incomplet Pblic incomplet Pblic incomplet Subsidiari incomplet Pblic incomplet Subsidiari Pblic Subsidiari incomplet Subsidiari Pblic incomplet Pblic incomplet Pblic incomplet Subsidiari Pblic
81
El rgim pblic incomplet es caracteritza en canvi perqu aquests cicles sn poc diversificats i el sector pblic s ms abundant que la mitjana. Per ltim, el rgim subsidiari incomplet presenta una escassa diversificaci i una presncia del sector pblic inferior a la mitjana.
Hem denominat rgims aquests tipus de comarques perqu la dimensi dels sectors i la diversificaci dels cicles postobligatoris sn els indicadors de les configuracions institucionals diferenciades de loferta escolar. La tipologia no determina una ordenaci contnua de comarques ms o menys caracteritzades per un tret sin una varietat de situacions diferents per comparables entre si. En termes generals la literatura de poltica social parla de rgims de benestar arran del treball dEsping Andersen (1993), i Gallego et al. (2003) han parlat de rgims autonmics de benestar tenint en compte la provisi dels serveis educatius entre altres serveis pblics. Rambla (1999) va utilitzar el terme rgims escolars comarcals per distingir les comarques de Catalunya segons la seva varietat de cicles postobligatoris durant el curs 1995-1996, quan el disseny de lEGB i el BUP encara era el ms corrent. Per tant, totes aquestes accepcions del terme rgim comparteixen la referncia a una configuraci institucional, si b difereixen pel que fa als serveis pblics, als indicadors, als cicles educatius o a les escales territorials que sn significatives per establir la tipologia. La taula 3.15 compara alguns trets de lestructura social de les comarques que presenten els diferents rgims escolars. Duna banda, no sobserven diferncies significatives de renda entre elles. En canvi, les categories socioeconmiques de directius, professionals i tcnics predominen als rgims incomplets en comparaci amb els complets (pblic o subsidiari). Aquest indicador tamb es pot llegir a linrevs: hi ha ms treballadors a les comarques de rgim escolar complet. A ms, els petits empresaris tenen major pes relatiu a les comarques de rgim escolar incomplet (pblic o subsidiari), almenys mostra aix un indicador indirecte com el percentatge de la recaptaci de lIRPF derivat de rendes empresarials. Tamb aqu t el seu sentit una lectura inversa: hi ha menys assalariats a les comarques de rgim incomplet. Per ltim, el sector turstic tamb t menor presncia en aquestes comarques de rgim escolar incomplet, on el nombre dhabitants per plaa hotelera s major. El mapa 3.2 ens permet visualitzar la distribuci geogrfica dels rgims escolars.
82
Mapa 3.2. Els rgims escolars comarcals.
Com es pot veure al mapa, el rgim pblic inclou comarques situades a lextrem de les principals rees metropolitanes, la majoria delles a la costa. Sn les comarques que reflecteixen millor el dinamisme de lactivitat turstica (junt amb el Barcelons, s clar). El rgim subsidiari sestn per les rees metropolitanes i algunes altres de
83
llarga tradici industrial. Les comarques que presenten aquest rgim se situen a prop de Barcelona i a la Catalunya central o b sn capitals de provncia. El rgim pblic incomplet abasta una varietat de comarques situades en diversos llocs, entre les quals figuren les petites comarques muntanyenques del Pirineu o del Montsant. El rgim subsidiari incomplet inclou comarques prepirinenques i del Pla de Lleida. Es tracta de regions poc poblades on shan creat collegis privats des de fa bastant temps. La importncia tradicional dels centres eclesistics de la Seu dUrgell, Solsona o Ripoll probablement ha exercit una gran influncia sobre aquest ltim rgim. Val a dir que la Taula 3.15. Caracteritzaci socioeconmica dels rgims escolars comarcals
Rgim escolar Estadstics Renda familiar disponible per habitant (euros, 1996) 9.522 (0,6078) 9.455 (0,5663) 10.487 (1,6907) 9.817 (0,4535) 9.900 (1,1819) 0,097 Poblaci ocupada en categories directives, tcniques o professionals (%, 1996) 10,522 (0,6078) 11,455 (0,5663) 13,487 (1,6907) 13,817 (0,4535) 12,339 (1,7203) 0,000 Rendes empresarials en la recaptaci de lIRPF (% sobre el total, 1996) 10,57 (3,01) 8 (2,1) 15 (3,6) 14,5 (4,3) 12,09 (4,38) 0,000 Nombre dhabitants per plaa dhotel (1996) 1,10 (0,06) 1,21 (0,01) 1,29 (0,042) 1,4 (0,01) 1,24 (0,1) 0,000
Pblic Subsidiari Pblic incomplet Subsidiari incomplet Total (n=41)
Mitjana Desviaci Mitjana Desviaci Mitjana Desviaci Mitjana Desviaci Mitjana Desviaci
Sign. de la diferncia entre les mitjanes
Nota: Pblic (n=9), Subsidiari (n=11), Pblic incomplet (n=15), Subsidiari incomplet (n=6) Font: IDESCAT (2003). Estadstica Bsica de Catalunya [en lnia] <www.idescat.es>, 10/2003 i Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
84
seva existncia crida latenci perqu reafirma que les comarques poc poblades no sn homognies pel que fa a la presncia de lescola privada, tal com ja sobservava aquesta diversitat a la taula 3.11, la qual mesura la presncia dels collegis privats de primria i dESO. A ms, la congruncia daquesta distribuci dels ensenyaments privats entre els cicles escolars, detallada a la taula 3.12, tamb refora el carcter significatiu daquest rgim subsidiari incomplet. El mapa, a ms, palesa que aquestes comarques configuren un continu geogrfic que sestn des de la Noguera i el Pla dUrgell fins al Ripolls.
En sntesi
A mesura que lescolaritzaci ha anat eixamplant-se cap als cursos anteriors i posteriors als que les lleis designen com a obligatoris, shan suavitzat les variacions entre les comarques de Catalunya. La universalitzaci del segon cicle deducaci infantil i la lleu tendncia creixent del percentatge de nois i noies que continuen estudiant als 17 anys sn les mostres ms clares daquest fenomen. Tot i aix, persisteixen importants disparitats territorials derivades sobretot de la presncia diferent de lescola privada i de la diversificaci de les especialitats del batxillerat i de les branques dels cicles professionals. Una lnia general dels comentaris que han merescut les anlisis exposades en aquest captol fa referncia a les conseqncies de la distribuci dels sectors pblic i privat pel territori. Com s lgic, el sector ms abundant acostuma a exercir un efecte danivellament mentre que el minoritari experimenta variacions abismals entre les diverses zones. Com que al primer cicle deducaci infantil predominen les llars dinfants privades, s el sector privat qui ms contribueix a equiparar les comarques en aquest punt. Per els papers sinverteixen en tots els altres nivells escolars, en qu lescola privada s minoritria. Al segon cicle deducaci infantil, a lensenyament primari, a ESO, a batxillerat i als cicles formatius el sector pblic equilibra el territori i el sector privat diferencia unes comarques de les altres. Daltra banda, lequilibri en lescolaritzaci de nois i noies es trenca en tots tres cicles postobligatoris, siguin acadmics o professionals. Les noies sn una minoria al batxi-
85
llerat tecnolgic i una mica menys del 50% de lalumnat dels cicles formatius. En canvi superen la lnia de la meitat a les altres especialitats del batxillerat i es distribueixen duna manera molt desigual entre les branques i els sectors dels cicles professionals mitjans. On les variacions territorials semblen ms acusades s en loferta despecialitats i branques postobligatries. Com a mostra, podem recordar en que 16 comarques manca el batxillerat artstic pblic i en 36 el privat, o b que el 49% destudiants dels cicles formatius de grau mitj es concentren en les dues niques branques que estan presents a ms de 31 comarques, electricitat i administraci. Durant els anys noranta les comarques de Catalunya han experimentat una clara convergncia pel que fa a les principals magnituds de lescolaritzaci als 3 anys, per tan sols una lleu convergncia en el captol de lescolaritzaci als 17 anys. A ms, la importncia de lescola privada remarca variacions importants, i la tendncia dels adolescents de 17 anys a continuar estudiant cada vegada ms no segueix una pauta creixent slida. La distribuci geogrfica dels sectors escolars segueix una pauta general, si b cal esmentar un mats important. La regla s que a les comarques ms urbanes i poblades hi ha ms escoles privades. Per no es pot dir el mateix de la relaci inversa, ja que en algunes comarques poc urbanes i poc poblades (el Solsons s el cas paradigmtic) s considerable la presncia dels collegis privats. Tot plegat suggereix la possibilitat de classificar les comarques segons dos criteris: el pes de lescola pblica i la diversificaci de les especialitats i les branques postobligatries. Aquest exercici distingeix 9 comarques (costaneres) amb un rgim pblic, 11 comarques (marcadament urbanes) amb un rgim subsidiari, 15 comarques (interiors) amb un rgim pblic incomplet i 6 comarques (tamb interiors) amb un rgim subsidiari incomplet. El mapa dels rgims escolars es dibuixa sobre dues lnies. Duna banda, la majoria de comarques properes a la costa (menys el Pla de lEstany, lAlt Empord i lAlt Camp) disposen dun rgim complet, mentre que els rgims incomplets apareixen a la majoria de comarques interiors (amb l'excepci significativa del Segri). Duna altra, el rgim subsidiari subdivideix la lnia costanera dels rgims complets perqu apareix en diverses comarques metropolitanes i properes a les capitals de provncia, per
86
sendinsa cap a linterior de la Catalunya central i diferencia el Segri del seu entorn immediat; a ms, tamb es distingeix una zona de rgims subsidiaris incomplets a les comarques interiors que sestenen entre la Noguera i el Ripolls. El captol segent mesurar, entre altres aspectes, si poden observar-se tamb disparitats territorials significatives en el rendiment acadmic.
87
Annex 3. Taules
Taula 3.1.A. Distribuci comarcal de les taxes descolaritzaci als sectors pblic i privat de lensenyament infantil i primari (2001-2002)
COMARCA Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental %E(EInf1) 31,56 23,98 29,63 31,17 0,00 27,82 34,81 30,75 20,69 29,64 19,75 21,38 29,95 48,35 32,94 32,67 15,80 41,53 45,73 42,35 25,76 7,78 27,75 31,67 30,08 27,93 29,39 37,67 8,25 24,80 45,33 41,30 28,86 29,04 41,06 25,04 9,24 39,17 24,56 26,07 21,81 %E(EInf1_ Pub) 19,62 16,77 22,90 13,90 0,00 5,85 18,14 8,32 6,22 16,18 7,41 14,52 5,97 29,87 23,83 21,04 8,83 34,13 29,96 16,57 10,05 3,26 19,10 10,25 17,37 27,93 10,37 9,62 8,25 11,89 27,05 18,30 12,15 20,06 0,00 6,73 4,02 20,20 24,56 8,75 6,66 %E(EInf1_ Priv) 11,94 7,21 6,72 17,26 0,00 21,98 16,66 22,43 14,47 13,46 12,35 6,86 23,98 18,48 9,11 11,62 6,97 7,41 15,76 25,77 15,71 4,52 8,65 21,42 12,71 0,00 19,02 28,05 0,00 12,91 18,29 23,01 16,71 8,98 41,06 18,31 5,22 18,97 0,00 17,32 15,15 %E(EPrim) 104,01 104,84 101,81 101,75 109,94 102,55 102,69 103,51 105,58 105,39 95,87 98,73 106,78 97,53 96,94 101,88 93,78 97,84 97,52 117,00 98,63 102,88 100,89 101,19 99,06 98,90 102,83 115,62 99,25 102,91 97,95 98,28 108,81 98,13 104,05 107,15 101,92 101,04 101,40 102,04 101,41 %E(EPrim_ Pub) 67,75 85,13 70,36 74,05 109,94 65,16 63,75 64,86 88,25 74,80 64,01 82,24 44,89 70,94 75,36 68,13 63,89 84,53 70,16 65,60 57,93 89,83 75,06 57,18 82,52 98,90 80,34 104,97 99,25 89,53 57,70 86,89 68,00 76,09 68,75 69,73 101,92 65,87 101,40 60,03 72,12 %E(EPrim_ Priv) 36,26 19,72 31,45 27,70 0,00 37,40 38,94 38,66 17,33 30,59 31,86 16,49 61,89 26,59 21,57 33,75 29,89 13,31 27,37 51,40 40,71 13,05 25,83 44,01 16,54 0,00 22,49 10,64 0,00 13,39 40,25 11,39 40,81 22,04 35,30 37,42 0,00 35,17 0,00 42,00 29,29
88
Taula 3.2.A. Distribuci comarcal de les taxes descolaritzaci als sectors de titularitat de lensenyament secundari acadmic (2001-2002)
COMARCA Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental %E(ESO) %E(ESO_Pub) %E(ESO_Priv) %E(Batx) %E(Batx_Pub) %E(Batx_Priv) 82,25 55,48 26,77 52,59 44,57 8,02 81,26 64,19 17,07 55,76 51,95 3,81 78,26 49,85 28,41 64,27 50,72 13,56 89,24 61,23 28,01 64,35 64,35 0,00 93,29 93,29 0,00 87,10 87,10 0,00 84,38 52,35 32,03 63,83 46,97 16,87 82,30 52,64 29,66 67,79 54,84 12,95 85,13 53,99 31,14 62,00 48,80 13,20 86,82 67,45 19,37 75,16 63,40 11,76 84,08 60,11 23,97 51,67 42,16 9,51 76,56 47,71 28,85 57,72 43,75 13,97 87,50 64,35 23,14 49,89 42,04 7,85 86,77 32,17 54,59 85,42 35,49 49,94 78,14 63,83 14,31 66,98 56,32 10,65 64,13 45,14 18,98 38,18 38,18 0,00 79,46 60,38 19,07 38,86 38,86 0,00 77,41 49,80 27,61 60,86 52,32 8,54 72,35 51,46 20,89 39,48 39,48 0,00 78,47 53,72 24,75 54,94 51,93 3,02 96,03 51,62 44,40 79,22 50,76 28,47 78,68 42,27 36,41 61,40 38,40 23,00 81,73 69,88 11,85 61,36 61,36 0,00 82,10 60,76 21,33 62,22 46,02 16,19 83,20 43,66 39,54 66,38 46,38 20,00 84,42 68,40 16,02 72,52 72,52 0,00 75,28 75,28 0,00 37,38 37,38 0,00 64,57 38,02 26,55 44,80 22,82 21,98 98,11 89,13 8,98 54,47 54,47 0,00 81,64 81,64 0,00 44,51 44,51 0,00 82,46 71,27 11,19 54,71 54,71 0,00 77,35 48,18 29,17 48,31 33,33 14,98 72,26 72,26 0,00 44,83 44,83 0,00 87,03 52,82 34,20 84,77 56,66 28,11 77,95 61,47 16,48 52,57 49,38 3,19 79,92 43,21 36,71 65,11 28,94 36,17 85,54 54,39 31,15 75,86 55,90 19,96 73,92 73,92 0,00 39,56 39,56 0,00 87,06 61,84 25,22 68,32 59,09 9,23 74,63 74,63 0,00 37,66 37,66 0,00 81,60 45,72 35,88 62,35 41,76 20,59 79,84 54,08 25,76 63,31 50,91 12,40
89
Taules 3.3.A. Distribuci comarcal de les especialitats del batxillerat segons els sectors de titularitat, el curs i el percentatge de noies (2001-2002)
% noies PRIMER CURS Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Pblic 57,14 63,64 72,09 63,64 NP 53,85 75,76 56,25 62,16 51,85 68,63 82,35 65,50 NP NP NP 75,00 NP 74,36 54,29 69,64 81,82 NP 71,64 100,00 NP NP NP NP NP NP NP 81,40 56,10 NP 58,82 NP 71,88 NP 59,56 57,43 Arts Privat NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP 61,54 NP 72,32 NP NP NP NP NP NP NP 69,12 NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP 53,33 NP NP NP NP NP NP 56,45 NP Cincies de la natura Humanitats i cincii de la salut es socials Pblic Privat Pblic Privat 63,33 34,78 70,00 58,33 71,71 100,00 74,73 73,68 76,80 61,90 71,81 80,43 68,75 NP 65,79 NP 70,00 NP 83,33 NP 73,13 55,00 74,05 72,37 68,89 50,00 72,65 74,44 65,19 69,35 71,20 71,84 69,70 56,25 69,12 63,04 72,41 60,61 72,48 80,39 69,92 56,41 69,82 72,83 63,89 43,75 80,29 62,86 68,13 57,10 67,23 62,53 63,95 66,67 70,00 63,16 60,87 NP 86,21 NP 67,65 NP 72,50 NP 69,62 64,71 68,13 65,00 79,41 NP 59,09 NP 72,06 83,33 70,87 NP 68,92 74,03 72,71 65,61 66,36 57,28 68,78 69,09 65,25 NP 69,85 NP 72,09 85,00 81,40 73,91 72,59 47,32 71,84 56,69 58,82 NP 61,36 NP 50,00 NP 72,73 NP 73,68 90,00 76,92 74,19 68,75 NP 56,45 NP 78,57 NP 69,23 NP 77,36 NP 80,70 NP 77,27 29,41 79,31 69,23 76,00 NP 59,09 NP 63,40 62,05 67,09 60,10 75,76 30,00 68,11 43,75 77,78 91,67 57,14 84,62 66,19 63,46 66,48 63,28 54,55 NP 86,36 NP 81,63 72,73 84,72 45,45 72,73 NP 69,23 NP 71,22 56,30 70,89 63,08 65,57 64,96 73,15 63,95 Tecnologia Pblic 17,02 19,11 18,40 25,00 57,14 18,67 17,82 15,88 24,31 18,55 17,21 21,05 17,57 22,58 11,76 0,00 19,63 30,00 26,23 20,10 18,91 14,15 20,41 10,71 19,35 62,50 13,33 7,32 33,33 11,90 22,86 22,22 13,91 15,57 0,00 16,95 11,11 29,69 16,67 16,54 20,90 Privat NP 13,33 26,00 NP NP 16,67 8,33 17,57 11,11 5,56 18,21 14,29 17,81 15,38 NP NP 18,42 NP 18,18 9,46 23,48 NP 14,29 10,00 NP NP 6,45 NP NP NP NP NP 22,33 NP 25,00 11,28 NP 20,00 NP 26,38 13,45
90
(continuaci de la Taula 3.3.A.)

% noies SEGON CURS Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Pblic 75,00 80,00 42,86 72,22 NP 73,68 68,18 80,95 50,00 66,67 62,62 52,63 66,81 NP NP NP 66,67 NP 60,87 58,33 74,14 50,00 NP 81,82 100,00 NP NP NP NP NP NP NP 65,63 77,27 NP 57,50 NP 70,97 NP 61,71 57,73 Arts Privat NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP 75,00 NP 67,81 NP NP NP NP NP NP NP 47,46 NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP NP 53,33 NP NP NP NP NP NP 58,82 NP Cincies de la natura i de la salut Pblic Privat 78,72 26,32 67,31 90,00 71,70 72,73 68,75 NP 71,43 NP 76,61 64,41 72,95 58,25 69,23 79,59 69,03 68,57 64,60 52,78 67,88 54,57 70,51 53,33 66,70 57,77 68,97 54,55 61,90 NP 85,00 NP 73,85 63,64 52,94 NP 72,31 71,43 73,33 71,70 65,53 56,03 56,44 NP 65,91 80,00 74,50 52,83 73,68 NP 75,00 NP 94,74 61,90 84,38 NP 55,56 NP 70,27 NP 71,43 60,87 76,67 NP 69,20 58,29 66,89 73,68 57,14 63,64 66,20 48,20 77,78 NP 75,00 80,00 77,78 NP 68,40 59,52 66,11 53,13 Humanitats i cincies socials Pblic Privat 79,63 72,73 70,12 66,67 70,06 73,77 78,57 NP 60,00 NP 72,17 60,68 76,05 66,29 68,55 72,32 74,52 71,88 72,04 68,52 69,66 69,47 62,41 86,67 68,42 62,65 74,74 50,00 50,00 NP 80,00 NP 66,78 50,00 75,00 NP 87,18 NP 73,07 60,70 71,72 68,93 65,56 NP 84,72 80,00 72,46 70,83 66,67 NP 60,00 NP 70,97 72,73 81,97 NP 46,67 NP 73,08 NP 83,78 90,00 75,76 NP 66,87 65,77 70,33 88,24 73,33 78,26 69,09 67,07 88,46 NP 75,95 70,59 53,33 NP 69,79 62,99 73,54 58,97 Tecnologia Pblic 20,51 12,50 26,37 6,45 37,50 20,00 18,18 17,46 18,39 12,77 13,82 23,68 18,09 12,50 28,57 0,00 16,78 37,50 25,64 20,83 14,42 16,22 16,67 13,11 4,76 50,00 7,69 4,88 6,25 7,69 20,00 10,53 19,67 17,32 0,00 15,32 46,15 21,62 0,00 14,56 16,13 Privat NP 0,00 50,00 NP NP 22,22 25,81 24,24 6,25 12,50 22,32 16,67 16,38 0,00 NP NP 35,00 NP 0,00 5,62 21,67 NP 20,00 18,18 NP NP 25,00 NP NP NP NP NP 12,37 NP 27,78 8,33 NP 33,33 NP 17,60 23,46
91
Taula 3.4.A. Distribuci comarcal de les taxes descolaritzaci als cicles formatius (20012002)
Comarca Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental %E(CFGM) 16,79 13,38 14,76 45,96 51,61 15,94 26,10 23,83 30,22 19,16 17,25 19,13 23,80 11,19 3,72 15,03 19,51 20,46 26,74 29,77 14,44 30,83 20,45 19,97 39,64 32,71 27,52 23,02 3,66 25,00 20,60 14,85 32,22 13,00 38,30 38,26 16,12 13,49 46,10 19,03 21,30 %E(CFGM_ Pub) 16,79 11,98 14,76 26,74 51,61 15,94 16,67 22,05 27,33 19,16 12,55 13,56 9,94 0,00 3,72 15,03 16,99 20,46 26,74 28,86 10,93 30,83 16,19 9,00 39,64 32,71 11,07 23,02 3,66 25,00 12,73 14,85 27,42 12,49 5,11 33,05 16,12 10,65 46,10 14,39 19,05 %E(CFGM_ Priv) 0,00 1,41 0,00 19,22 0,00 0,00 9,43 1,79 2,89 0,00 4,70 5,57 13,85 11,19 0,00 0,00 2,51 0,00 0,00 0,91 3,50 0,00 4,26 10,97 0,00 0,00 16,44 0,00 0,00 0,00 7,87 0,00 4,80 0,51 33,19 5,21 0,00 2,84 0,00 4,64 2,24 %E(CFGS) 9,88 2,00 14,93 8,64 48,39 21,78 16,32 20,20 27,99 6,81 14,79 6,07 37,10 3,99 0,00 0,00 8,58 2,31 19,98 22,68 12,82 15,38 4,55 12,16 13,96 19,63 14,93 19,24 16,46 9,02 12,36 15,38 39,02 10,27 50,21 37,94 0,00 18,18 5,19 15,44 19,23 %E(CFGS_ Pub) 9,88 2,00 13,56 1,95 48,39 19,88 10,47 20,20 27,99 6,81 12,50 4,35 16,00 0,00 0,00 0,00 8,58 2,31 19,98 22,14 8,23 15,38 3,84 6,52 13,96 19,63 7,05 19,24 16,46 9,02 4,12 15,38 27,21 10,27 39,57 35,32 0,00 18,18 5,19 12,73 17,89 %E(CFGS_ Priv) 0,00 0,00 1,38 6,69 0,00 1,90 5,85 0,00 0,00 0,00 2,29 1,71 21,10 3,99 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,55 4,59 0,00 0,71 5,64 0,00 0,00 7,89 0,00 0,00 0,00 8,24 0,00 11,82 0,00 10,64 2,63 0,00 0,00 0,00 2,71 1,34
92
Taula 3.5.A. Distribuci comarcal del percentatge de noies matriculades a cada curs dels sectors pblic i privat dels cicles formatius de grau mitj (2001-2002)
% noies Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Primer 38,14 41,46 47,62 29,85 18,75 42,91 44,19 50,33 47,42 53,68 41,77 52,80 42,68 NP 90,91 52,08 44,67 44,90 52,12 49,58 43,99 35,08 50,79 41,55 18,06 21,88 16,28 18,00 50,00 47,37 42,00 27,03 44,63 43,98 100,00 43,05 23,53 50,00 30,30 41,95 42,61 Pblic Segon 0,00 22,03 5,26 10,34 25,00 0,00 24,86 12,35 0,94 20,43 12,30 0,00 20,36 NP NP 0,00 7,55 0,00 44,57 13,50 3,96 6,12 25,49 2,17 0,00 0,00 4,35 2,94 NP 0,00 0,00 0,00 24,23 12,50 NP 9,79 20,00 0,00 20,00 13,28 1,66 Primer NP 41,94 NP 33,33 NP NP 51,46 69,84 81,82 NP 36,65 21,54 47,19 33,90 NP NP 78,33 NP NP 80,00 63,57 NP 83,33 43,89 NP NP 38,10 NP NP NP 0,00 NP 57,14 0,00 30,43 69,71 NP 55,00 NP 60,24 88,00 Privat Segon NP NP NP 0,00 NP NP 22,35 NP NP NP 14,43 0,00 12,94 0,00 NP NP NP NP NP NP 11,11 NP NP 0,00 NP NP 0,00 NP NP NP 0,00 NP 0,00 NP 0,00 59,65 NP NP NP 0,00 87,50
93
Taula 3.6.A. Distribuci comarcal del percentatge de noies matriculades a cada curs dels sectors pblic i privat dels cicles formatius de grau superior (2001-2002)
% noies Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Primer 24,62 78,26 28,57 28,57 31,82 42,32 48,02 53,67 40,38 51,35 46,93 85,00 50,85 NP NP NP 41,79 NP 57,27 59,59 49,88 36,89 42,86 62,12 76,92 36,36 18,18 32,14 31,25 45,71 71,43 81,82 55,32 40,24 35,90 44,57 NP 19,18 NP 47,28 47,89 Pblic Segon 0,00 85,71 39,24 NP 50,00 39,74 42,41 45,34 38,51 66,67 42,07 41,46 44,77 NP NP NP 46,48 75,00 48,78 48,81 48,90 37,97 83,33 51,67 61,11 30,00 40,00 44,64 27,27 0,00 20,00 80,56 49,00 61,00 18,52 41,42 NP 27,27 0,00 43,84 53,95 Primer NP NP 45,45 58,33 NP 100,00 55,37 NP NP NP 46,49 26,32 46,79 56,52 NP NP NP NP NP 94,44 60,89 NP NP 43,90 NP NP 41,38 NP NP NP 3,85 NP 55,42 NP 0,00 65,67 NP NP NP 59,74 40,68 Privat Segon NP NP 7,69 NP NP 100,00 46,25 NP NP NP 38,04 20,00 37,68 42,86 NP NP NP NP NP NP 55,00 NP 100,00 21,43 NP NP 77,78 NP NP NP 0,00 NP 51,03 NP 16,67 54,00 NP NP NP 65,84 47,50
Nota: NP = No pertinent. Indica que el sector no ofereix aquesta especialitat a la comarca. Font de totes les taules daquest annex: Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
94
La distribuci territorial dels processos i dels resultats escolars
95
4 La distribuci territorial dels processos
i dels resultats escolars
96
97
Aquest captol complementa lanlisi del captol anterior, centrat en lanlisi de lescolaritzaci, tot fixant-se en alguns aspectes dels processos i els resultats del sistema educatiu a Catalunya. Encara que no disposem de prou informaci per comparar detalladament els processos i els resultats de manera exhaustiva en lmbit comarcal, certament s possible identificar alguns indicadors daquests aspectes. La rellevncia observada al captol anterior dels diferents sectors de titularitat per valorar lestructura de loferta educativa comarcal i les pautes descolaritzaci en els ensenyaments postobligatoris ens invita ara a considerar-ne la influncia en lanlisi de les variacions territorials en els processos i resultats educatius. La qesti, doncs, consisteix a esbrinar si la importncia de lescola pblica i de lescola privada al territori incideix sobre les magnituds dun conjunt dindicadors que hem seleccionat. El quadre 4.1 endrea aquests indicadors tenint en compte si fan referncia als processos o b als resultats educatius. La classificaci de lalumnat segons les seves necessitats educatives especials i la presncia de criatures que no han nascut a Espanya, Europa ni Amrica del Nord donen algunes pistes de com sn els processos educatius als cicles infantil, primari i secundari obligatori. s clar que la imatge quantitativa no reflecteix prpiament la rica complexitat de les estratgies pedaggiques o les maneres dorganitzar la feina educativa, per aquestes dades poden ser un indicador indirecte per estimar si les
98
condicions densenyament sn semblants o diferents entre tots dos sectors. A ms, els diferents indicadors de les repeticions en aquests cicles ens proporcionen dades sobre els resultats educatius i llur distribuci comarcal. Tamb en aquest cas valorarem les diferncies entre ambds sectors de titularitat. Hem fet un esfor especial per afinar els indicadors dels processos i dels resultats del batxillerat, ja que aquest cicle, de fet, s el punt de transici a la universitat. Reconstruint les transicions entre cursos, comarca per comarca, ha estat possible saber si els processos han canviat en aquest punt tan important per la trajectria de lalumnat entre els sistemes de la LGE i de la LOGSE. Hem pogut completar la informaci sobre Quadre 4.1. Indicadors dels processos i dels resultats escolars als cicles acadmics
PROCESSOS Educaci infantil i primria Educaci secundria obligatria (ESO) Alumnat amb necessitats educatives especials a causa de la seva situaci social desfavorida, per sector de titularitat pblica o privada Alumnat amb necessitats educatives especials a causa de la seva incorporaci tardana, per sector de titularitat pblica o privada Distribuci de lalumnat que no procedeix dEspanya, la Uni Europea o Amrica del Nord, per sector de titularitat pblica o privada RESULTATS Alumnat repetidor
Alumnat repetidor Alumnat que supera el primer cicle dESO Alumnat que obt el graduat deducaci secundria
Batxillerat
Transicions entre cursos als sistemes LGE i LOGSE entre Graduaci al batxillerat (20001989-1990 i 2000-2001, per sector de titularitat pblica 2001) o privada
Font: Elaboraci prpia a partir dels criteris de lOCDE (2002).
els processos escolars comparant el que ha succet amb aquestes transicions en el sector pblic i en el sector privat. Amb lanlisi daquestes transicions hem pogut mesurar les diferncies en les taxes de graduaci entre ambds sistemes (LGE i LOGSE) i entre els sectors de titularitat. Finalment, en el darrer apartat daquest captol valorarem lexistncia o no de pautes de graduaci diferenciades segons els rgims escolars comarcals establerts al captol 3.
99
Els efectes territorials de la presncia del sector privat sobre la concentraci de lalumnat immigrant i la graduaci a lESO
El ttol daquest apartat resumeix els resultats de les anlisis dels processos i dels resultats dels ensenyaments infantil, primari i secundari obligatori. Desglossem en dos apartats com hem triat les variables i quines anlisis bivariades hem dut a terme. Leducaci infantil i primria La taula 4.1 presenta diverses dades sobre els processos educatius a lensenyament infantil i primari. Duna banda, retrata la distribuci de lalumnat deducaci primria a qui els serveis psicopedaggics atribueixen dues menes de necessitats educatives especials. En aquesta categoria, naturalment, sinclouen els nens i les nenes amb dificultats motrius i psquiques o b amb mancances per veure-hi i sentir-hi. Per tamb sinclouen dos grups que condicionen notablement els processos escolars per la seva situaci social desafavorida o per la seva incorporaci tardana. Com pot observar-se a la taula, els valors que representen aquests grups sobre el total sn tan baixos que hem dexpressar-los en tant per mil. De fet, lnic que es pot constatar s que als centres escolars pblics els registres oficials tenen constncia de ms infants afectats per unes necessitats educatives especials a causa de la seva situaci social desfavorida. Daltra banda, la taula mesura la proporci de lalumnat que repeteix algun curs de primria, que s lnic indicador oficial dels resultats daquests cicles obligatoris. Com que els valors sn baixos, altra vegada hem de reconixer que tan sols s una mesura indirecta que suggereix algunes pistes per no forneix una imatge concloent. Indica, per, que la majoria de les repeticions es donen al sector pblic. A la taula llegireu tamb una estimaci de la presncia de persones estrangeres basada en les dades oficials. Aquesta magnitud dna prou suport a unes primeres conclusions, perqu s ms notable que les necessitats educatives especials. La primera s constatar el fet que lalumnat estranger s molt ms present a lescola pblica que no pas a la privada, si b en tots dos sectors la seva freqncia experimenta una variaci comarcal semblant. De fet, a Catalunya el 82,6% de lalumnat estranger estudia en una escola
100
Taula 4.1. Els processos de leducaci infantil i primria per sectors (2001-2002)
Catalunya Mitjana entre Desviaci encomarques tre comarques 7,0 6,5 7,9 6,0 3,0 4,0 4,0 5 14,20 9,10
1
Coeficient de variaci
Alumnat amb necessitats educatives especials per la seva situaci social desfavorida () Educaci primria (pblica) Educaci primria (privada) n=36(1) Educaci primria (pblica) n=36( ) Educaci primria (pblica) Educaci primria (privada) n=36(1) Educaci primria (pblica) n=36(1) Alumnat que repeteix curs () Educaci primria (pblica) Educaci primria (privada) n=36(1) Educaci primria (pblica) n=36( ) Educaci infantil 2 (total) Educaci infantil 2 (pblica, EST_PUB) Educaci infantil 2 (total) n=36(1) Educaci infantil 2 (pblica) n=36(1) Educaci primria (total) Educaci primria (pblica, EST_PUB) Educaci primria (total) n=36(1) Educaci primria (pblica) n=36(1) Educaci infantil 2 (EST= 100) Educaci infantil 2 (EST=100) n=36(1) Educaci primria (EST= 100) Educaci primria (EST= 100) n=36( )
1 1
6,5 3,6
11,18 11,17 12,4 8,0 11,0 8 9,4 7,0 7,76 1,53 1,77 1,46 1,62 1,65 2,16 1,51 1,99 23,68 23,88 24,67 24,96 52,30 49,94 45,91 41,64 45,41 48,11 39,01 41,20 18,99 18,75 19,91 19,73
Alumnat amb necessitats educatives especials per la seva incorporaci tardana ()
16,5 7,90 15,156
Alumnat estranger (nascut fora dEspanya, de la Uni Europea o dAmrica del Nord) (EST, %) 2,99 4,37 2,93 3,55 3,18 3,89 3,85 5,7 3,64 4,49 3,87 4,83 146,12 147,88 124,73 127,34 123,90 126,55
ndex de concentraci de lalumnat estranger al sector pblic (Con EST_PUB, %) (2)
Notes: 1. Mitjana de les 36 comarques on lescola privada ofereix el segon cicle deducaci infantil i educaci primria. 2. Con EST_PUB= EST_PUB*100/ EST. Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
101
Taula 4.2. Efecte de la presncia relativa del sector privat sobre la concentraci de lalumnat estranger al sector pblic en leducaci infantil de segon cicle i en leducaci primria (2001-2002)
Correlacions (n=36) E(EInf2_Priv) EST EST_Pub ConEST_Pub Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci E(EInf2_Priv) 1 . -0,068 0,695 0,184 0,284 0,559(**) 0,000 E(Prim_Priv) Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci Coeficient de correlaci (Pearson) Significaci 1 . -0,121 0,482 0,214 0,211 0,666(**) 0,000 1 . 0,884(**) 0,000 -0,166 0,332 1 . 0,297 0,079 1 . 0,852(**) 0,000 -0,476(**) 0,003 EST 1 . 0,617(**) 0,000 EST_Pub EST EST_Pub
Correlacions (n=36) E(EPrim_Priv) EST EST_Pub ConEST_Pub
Notes: 1. E(EPrim_Priv) s lescolaritzaci al sector privat del segon cicle deducaci infantil (vegeu captol 3); 2. Per a EST, EST_PUB i ConEST_PUB vegeu la taula 4.1; 3. ** La correlaci s significativa al nivell 0,01 (bilateral). Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
pblica (MECD 2003a). La segona conclusi recorda que justament aquesta variaci s bastant acusada, s a dir, que algunes comarques reben bastant alumnat estranger mentre que altres no. Aquestes proporcions sn ms elevades sobretot a la demarcaci de Girona (Alt Empord, Baix Empord, Cerdanya, Garrotxa, Girons, Pla de lEstany), per puntualment sobresurten en comarques daltres regions (Alt Urgell, Osona, Segarra).
102
Hem incorporat tamb una mesura de la concentraci de lalumnat estranger a lescola pblica. Consisteix a dividir la proporci de lalumnat de lescola pblica nascut a fora (definint aquest criteri com hem especificat abans) per la proporci de lalumnat de tota la comarca que tamb ha nascut a fora. Aquest ndex enregistra un escreix de prop del 45% al segon cicle infantil (146,12%) i a lensenyament primari (147,88%), i una variaci considerable entre comarques, la qual tanmateix s ms suau que la variaci de la freqncia dalumnat estranger. La taula 4.2 ens mostra la correspondncia territorial entre el pes del sector de titularitat privada i la concentraci de lalumnat estranger als centres pblics densenyament infantil i primari. Assenyala una incidncia consistent entre la presncia del sector privat i aquesta concentraci, cosa que crida encara ms latenci si observem que al cicle primari la presncia dalumnat estranger per si mateixa no influeix sobre la seva concentraci al sector pblic.
Leducaci secundria obligatria Les variacions territorials dels processos i dels resultats escolars sn molt ms fcils dobservar a lESO, ja que aquest cicle atorga un diploma amb un valor legal que les estadstiques han denregistrar. La taula 4.3 recull les dades sobre les necessitats educatives especials, la presncia dalumnat estranger, la seva concentraci a lescola pblica, la superaci del primer cicle i la graduaci en lensenyament secundari obligatori. Una visi general del quadre es pot resumir en la imatge duna diferncia notable entre els dos sectors, ja que els processos educatius semblen trobar ms obstacles a les escoles pbliques, per val la pena detallar aquesta visi amb alguns comentaris ms precisos. La incidncia de les necessitats educatives especials causades per la situaci social desfavorida o la incorporaci tardana altra vegada s tan reduda que ha calgut expressar aquestes magnituds en tant per mil. En aquest punt hem de matisar la tendncia general, perqu si b els indicadors bruts revelen una major manifestaci daquestes necessitats al sector pblic, la comparaci estricta referida a les 35
103
comarques on hi ha escoles privades (a ms de pbliques) denota que la freqncia destudiants amb una situaci social desfavorida s lleugerament superior als centres privats. Tot i aix, els nmeros sn tan petits que aquestes observacions no passen de ser un detall. La pauta resulta ms consistent pel que fa a la presncia i la distribuci de lalumnat estranger. Tots els indicadors i totes les comparacions duen a concloure que les escoles pbliques atenen aquests alumnes molt ms sovint que les privades. La presncia es calcula senzillament amb el percentatge de nascuts fora de la Uni Europea i dAmrica del Nord, la qual cosa proporciona una mesura indirecta de la immigraci. Lndex de concentraci amida lescreix dalumnat estranger de les escoles pbliques respecte del seu percentatge a cada comarca. Com als casos de leducaci infantil i primria reflecteix uns valors mxims en moltes comarques gironines (Alt Empord, Baix Empord, Osona, Pla de lEstany, Selva), si b aqu el mapa daquests casos mxims sestn al llarg de tota la costa (Alt Peneds, Baix Peneds, Barcelons, Montsi) i alguns indrets de Ponent (Segarra, Urgell). A lacabament de cada cicle dESO (segon i quart), quan es pren la majoria de les decisions de reclamar a un estudiant que torni a fer el curs, les dades enregistren una major repetici dels nois i de lalumnat de les escoles pbliques. La relaci entre la freqncia de les repeticions a tots dos sectors s molt similar en ambds cursos, encara que el seu valor s molt ms elevat a quart. La probabilitat de superar els cicles de lESO refora la impressi de lavantatge comparatiu de lescola privada i de les noies. Entre sectors tamb conserva unes relacions estables entre els cursos segon i quart. Tan sols esmentarem el fet que els coeficients de variaci dels indicadors que alludeixen a la repetici i la presncia dalumnat estranger sn ms grans que els dels dos indicadors de resultats. La dada ens indica que els casos extrems daquestes distribucions es mouen dins dun ventall un mica ms tancat, per el redut valor de les primeres variables no ens permet donar gaire importncia a aquest aspecte. La presncia dalumnat estranger en una comarca ha demostrat que s el factor ms significatiu per entendre la variaci dels resultats de lensenyament secundari obli-
104
Taula 4.3. Processos de lESO per sectors (2001-2002)

Mitjana entre Desviaci entre comarques comarques Alumnat amb necessitats educatives especials per la seva situaci social desfavorida () ESO (pblica) 4,5 4,9 7,3 ESO (privada) n=35(1) 4,3 6,5 10,6 ESO (pblica) n=35(1) 5,5 7,8 Alumnat amb necessitats educatives especials per la seva incorporaci tardana () ESO (pblica) 4,5 3,8 4,1 ESO (privada) n=35(1) 2,0 2,7 4,9 ESO (pblica) n=35(1) 4,4 4,2 Alumnat estranger (nascut fora dEspanya, de la Uni Europea o dAmrica del Nord) (EST, %) ESO (total) 4,03 3,79 1,79 ESO (pblica) 6,15 4,76 2,55 ESO (total) n=35(1) 3,98 1,68 ESO (pblica) n=35(1) 5,12 2,47 ndex de concentraci de lalumnat estranger al sector pblic (Con EST_PUB, %) (2) ESO 152,6 123,12 31,07 ESO n=35(1) 127,00 32,46 Alumnat que repeteix curs (%) ESO 2n curs total (pblica) 5,4 5,5 3,4 ESO 2n curs total (privada) n=35(1) 3,8 3,7 3,7 ESO 2n curs total (pblica) n=35(1) 4,9 3 (pblic / privat) (1,32) ESO 2n curs noies (pblica) 4,1 3,5 2,4 ESO 2n curs noies (privada) n=35(1) 2,3 1,6 2,5 ESO 2n curs noies (pblica) n=35(1) 3,5 2,4 (pblic / privat) (2,18) ESO 4rt curs total (pblica) 12,9 11,8 3,8 ESO 4rt curs total (privada) n=35(1) 7,1 6,4 3,3 ESO 4rt curs total (pblica) n=35(1) 11,74 4,9 (pblic / privat) (1,8) ESO 4rt curs noies (pblica) 12,3 10,8 5,1 ESO 4rt curs noies (privada) n=35(1) 5,8 6,4 3,1 ESO 4rt curs noies (pblica) n=35(1) 11,74 4,9 (pblic / privat) (1,8) Alumnat que supera el primer cicle dESO (%) ESO total (pblica) 61,08 65,85 8,40 ESO total (privada) n=35(1) 75,37 77,33 10,07 ESO total (pblica) n=35(1) 65,04 8,57 (pblic / privat) (0,84) ESO noies (pblica) 69,59 75,45 10,14 ESO noies (privada) n=35(1) 82,6 86,43 10,12 ESO noies (pblica) n=35(1) 74,73 10,49 (pblic / privat) (0,86) Alumnat que es gradua en educaci secundria (%) ESO total (pblica) 65,48 70,31 7,84 ESO total (privada) n=35(1) 82,30 82,18 7,18 ESO total (pblica) n=35(1) 69,42 7,35 (pblic / privat) (0,84) ESO noies (pblica) 70,44 76,93 9,16 ESO noies (privada) n=35(1) 86,3 82,18 7,18 ESO noies (pblica) n=35(1) 75,01 8,2 (pblic / privat) (0,91) Catalunya Coeficient de variaci
47,38 53,64 42,21 48,24 25,24 25,55 62,4 100 61,22 68,51 166 68,57 32,20 51,56 41,73 47,22 48,43 41,73 13,08 12,39 13,10 14,11 11,74 14,03 12,12 8,59 10,58 12,68 8,59 10,93
Notes: 1. Mitjana de les 35 comarques on lescola privada ofereix els cursos dESO. Per a la nota 2 i la font vegeu les de la taula 4.1 de la pgina 98
105
gatori. De la taula 4.4 es desprn que la graduaci al segon cicle dESO en general s menor on ms notria s la presncia dalumnat nascut fora de la Uni Europea i dAmrica del Nord, la seva participaci al sector pblic, i la seva concentraci o distncia relativa entre aquesta participaci al sector pblic i la seva presncia a la comarca. A ms, aquesta concentraci s significativament ms acusada all on lescolaritzaci a lescola privada arriba a uns percentatges ms elevats. De fet, les mateixes comarques que contenen una capital de provncia o hi sn properes (Baix Camp, Girons, Segri, Tarragons), o b sn properes o pertanyen a la regi metropolitana (Baix Llobregat, Baix Peneds, Barcelons Garraf, Maresme, Valls Occidental, Valls Oriental), atrauen la poblaci immigrant i estan dotades duna mplia oferta escolar privada. Aquest fet no vol pas dir que hi hagi ms estrangers on hi ha ms escoles privades (de fet, la correlaci entre aquestes variables no supera pas la prova de significaci), sin que seixampla la distncia de lescolaritzaci de lalumnat estranger entre sectors (almenys entre lescola pblica i el valor mitj de cada comarca) on ms elevada s la presncia de lescola privada. En algunes comarques sn elevades alhora la concentraci de lalumnat estranger a lescola pblica i la desviaci entre la proporci total daquest alumnat i la mitjana (3,79%): crida latenci que el Barcelons nenregistri una presncia considerable (4,69%) i una concentraci astronmica (213,60%), per lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Maresme sn tamb reflexos daquesta pauta. En altres, la concentraci s alta per la presncia no destaca tant, per exemple al Valls Occidental o lAnoia. I a lAlt Empord, el Pla de lEstany, la Selva o lUrgell la concentraci s baixa mentre que la presncia s elevada. Si als primers cicles obligatoris salbira una certa diferncia entre els sectors, la diferncia es confirma al cicle que conclou aquests nivells que tothom ha de cursar. Les taules mostren alguns efectes locals que en part sorgeixen del volum dels collegis privats, per sobretot de larribada destudiants que han nascut a lestranger, en particular fora de la Uni Europea i dAmrica del Nord. Cal tenir en compte els canvis geogrfics i la histria escolar de cada comarca per entendre aquesta varietat de situacions locals, que s un factor intermedi de la connexi actual entre la immigraci i els resultats acadmics en el graduat densenyament secundari.
106
Taula 4.4. Processos i resultats de lESO (2001-2002)

N=41 Graduats ESO2 Pblic Total Graduats ESO2 Pblic i Privat Total EST EST_PUB Con EST_PUB Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. 0,550** 0,000 -0,181 0,256 -0,409** 0,008 -0,583** 0,000 E(ESO_Priv) Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. Pearson Sig. 1 -0,253 0,156 -0,009 0,959 0,585* 0,000 -0,054 0,764 1 . 0,175 0,330 1 -0,403** 0,009 -0,354* 0,023 -0,097 0,544 Graduats ESO2 Pblic Total 0,911** 0,000 0,178 0,264 0,539** 0,000 1 1 1 Graduats ESO2 Pblic Total 1 Graduats ESO2 Pblic i Privat Total EST EST_PUB
N= 33 E(ESO_Priv) Graduats ESO2 Pub Total Graduats ESO2 Priv Total Con EST_PUB EST
Graduats ESO2 Privat Total
Notes: 1. E(EPrim_Priv) s lescolaritzaci al sector privat de leducaci primria (vegeu captol 3). 2. EST i Con EST_PUB es defineixen com a la taula 4.3. ** La correlaci s significativa al nivell 0,01 (bilateral); * La correlaci s significativa al nivell 0.05 (bilateral). Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
107
Aquesta heterogenetat de les comarques a lacabament dels cicles obligatoris convida a cercar algunes regularitats, com farem als pargrafs segents. De moment tan sols avancem una observaci que es desprn dels mapes 4.1 i 4.2: la probabilitat que un estudiant es gradu al final de lESO inverteix el quadre que ens ha perfilat la comparaci exhaustiva de les comarques de Catalunya elaborada a lInforme per a la Catalunya Mapa 4.1. Distribuci comarcal de la graduaci a lESO pblica (2001-2002)
108
del 2000 (Fundaci Jaume Bofill 1999). Aquest quadre distingia, entre moltes altres, la lnia que separa unes comarques costaneres ms poblades i joves dunes comarques interiors ms envellides. El mapa 4.1 sobre la graduaci a lESO pblica revela que en aquesta regi interior de Catalunya sobtenen uns resultats acadmics millors que a lampla franja costanera; el mapa 4.2 sobre la graduaci a lESO privada no s tan Mapa 4.2. Distribuci comarcal de la graduaci a lESO privada (2001-2002)
109
consistent, per tamb indica que almenys moltes de les comarques costaneres no figuren en les primeres posicions. Superposant-los, destaca el fet que coincideixen en aquestes primeres posicions de les dues distribucions algunes comarques lleidatanes (les Garrigues i la Noguera).
Els efectes temporals de la graduaci entre la LGE i la LOGSE

En aquest apartat volem observar les tendncies que shan produt en els resultats educatius a escala comarcal. Lobjectiu s doble: duna banda volem valorar per a tot el territori quins canvis en les pautes de rendiment escolar es produeixen desprs de l'extensi definitiva de la LOGSE. En segon lloc, volem ocupar-nos dobservar si es produeixen o no diferncies significatives en les pautes de rendiment educatiu segons els territoris (deixarem, per, per ms endavant la possible relaci amb lestructura de loferta). La primera qesti s especialment important perqu el procs daprovaci de la LOGSE va generar, i encara genera, debats constants al voltant de la qualitat educativa o del rendiment educatiu dels estudiants. Els resultats educatius, bviament, no estan exempts de polmica com a indicadors del grau de qualitat del procs densenyamentaprenentatge dins el sistema educatiu. Factors aliens a lavaluaci poden ser tant o ms determinants de la qualitat. No obstant aix, lobservaci del rendiment educatiu t sentit en un context de reforma educativa on tot sovint shan llenat missatges contradictoris, i en ocasions molt catastrofistes, sobre limpacte de la LOGSE en la qualitat educativa i en el rendiment educatiu. Per poder comparar les pautes de rendiment educatiu previ i posterior a la LOGSE ens hem servit de les bases de dades de lEstadstica de lEnsenyament. Hem utilitzat els anuaris estadstics per construir la pirmide educativa duna generaci escolaritzada majoritriament en el sistema LOGSE i una en el sistema LGE. Per a cadascuna de les generacions hem observat les transicions educatives dun curs a laltre des de la finalitzaci de lensenyament obligatori. Tamb ens hem servit de les dades de demografia
110
educativa per comparar les diferncies de rendiment entre els sectors pblic i privat en cadascuna de les cohorts analitzades. Les pirmides educatives presentades daquesta manera ens permetran doncs copsar les tendncies generals a Catalunya pel que fa a la producci de graduats en ensenyament secundari superior. Abans dentrar a presentar els resultats, ens cal fer algunes precisions metodolgiques. En primer lloc, cal tenir en compte que les pirmides sn construdes a partir de dades corresponents als estocs educatius danys consecutius i que no s possible depurarles.1 Optem per convertir aquests estocs en fluxos; s a dir, assumim que les dades de cada curs escolar corresponen als mateixos estudiants. Les imprecisions poden ser conseqncia de diversos factors: la mobilitat territorial, els repetidors2 i les diverses formes daccs al batxillerat (via finalitzaci de lESO, finalitzaci de cicles formatius de grau superior o altres). Aquests supsits, per, sn semblants als que assumeixen altres estudis sobre demografia educativa (Torres Mora 1991, Carabaa 1997, Peruga i Torres Mora 1997). En darrera instncia, doncs, les dades sn expressi de la capacitat de producci de graduacions que t el sistema (amb independncia relativa de la seva eficincia) i no poden ser en cap cas interpretades com un indicador didonetat edatestudis. El fet de mantenir aquests supsits en les dues cohorts analitzades permet fer la comparaci entre els dos sistemes, si b caldr matisar els resultats en funci de les diferncies en les formes daccs als estudis postobligatoris en el sistema LGE i en el sistema LOGSE. En segon lloc, la forma de presentaci de les dades de lEstadstica de lEnsenyament no ens permet reproduir la mateixa pirmide pel cas dels cicles formatius. La causa
.......................................................................................................................................................................... 1. La manca duna enquesta panel sobre educaci impossibilita el seguiment especfic de les cohorts generacionals. 2. La depuraci dels repetidors modificaria les dades. No obstant aix, tampoc no solucionaria la comparaci entre les cohorts anteriors i posteriors a la LOGSE. Els diferents requeriments acadmics exigits en els dos sistemes densenyament alteren, com sobservar, les pautes de demanda de batxillerat. Concretament, lexigncia del batxillerat per seguir cicles formatius de grau superior en el sistema LOGSE fa augmentar sensiblement la demanda de batxillerat entre aquells alumnes que puguin haver realitzat un cicle formatiu de grau mitj. Per aquesta ra, les taules ens indicaran exclusivament la capacitat de producci de graduats del sistema.
111
principal s la durada variable dels cicles i la impossibilitat de fer-ne el seguiment any per any i menys encara comparar-lo amb els fluxos anteriors a la LGE. Finalment, les consideracions realitzades sobre les imprecisions que incorporen les dades agregades permeten entendre lexistncia de xifres que no serien lgiques des del punt de vista del seguiment estricte de les cohorts. Aquests desajustos poden ser especialment accentuats en aquelles comarques que presenten nombres absoluts ms baixos. En els casos amb ms distorsi hem optat per eliminar la dada.
Les transicions educatives al batxillerat: una comparaci entre el BUP i el batxillerat La taula 4.5 revisa la trajectria del sistema educatiu per comarques al curs 2001-2002. Si es pren com a referncia lalumnat matriculat al darrer curs densenyament secundari obligatori el 1999-2000 (un cop el BUP sha extingit totalment), la taxa bruta de graduaci del batxillerat (proporci dels alumnes del darrer curs densenyament obligatori) del sistema educatiu catal va ser dun 38,3% el curs 2001-2002. Crida latenci la xifra dels matriculats a primer de batxillerat (72,6%), una xifra sens dubte sobrevalorada per lefecte ja comentat de les diferents vies de matriculaci al batxillerat que contempla el sistema LOGSE. Daltra banda, la davallada significativa en la taxa de graduaci t lloc especialment en lavaluaci final del batxillerat, una transici que equival al 62% dels matriculats a segon de batxillerat.3 Pel que fa a les diferncies territorials, cal tenir cura especial en la interpretaci de les transicions: el fet que a moltes comarques els nombres absoluts siguin molt baixos accentua el possible biaix que resulta de traduir els estocs en fluxos. On menys sacumulen aquests biaixos s en la darrera columna, que expressa la relaci entre els graduats i els matriculats a segon de batxillerat el mateix curs escolar. Crida latenci que les taxes de graduaci siguin ms baixes que la mitjana comarcal (i en molts casos ms baixes que la mitjana de Catalunya) a les comarques metropolitanes (Barcelons, Baix Llobregat,
.......................................................................................................................................................................... 3. La dada bruta s inferior a la taxa neta de graduaci del batxillerat (un 71% el curs 2001-2002).
112
Taula 4.5. Transicions educatives prvies a la graduaci del batxillerat per comarques (1999-2002)
Cursen 4t ESO (1999-2000) Catalunya Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Mitjana Desviaci Coeficient de variaci 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Matr. 1r batxillerat (2000-2001) 72,6 68,8 64,0 70,4 67,5 65,7 73,0 70,1 68,8 70,3 60,4 62,9 57,9 83,4 66,0 52,5 51,7 69,7 45,9 70,0 77,0 70,2 61,3 75,6 68,9 72,6 43,9 67,1 67,9 50,6 56,7 62,5 68,1 81,6 63,3 71,0 72,7 74,7 64,3 49,4 65,5 68,5 65,7 8,91 13,57 Matr. 2n batxillerat (2001-2002) (A) 61,8 54,0 53,5 61,9 64,4 48,6 60,1 66,3 55,9 57,6 45,4 50,8 44,4 73,4 58,6 36,1 33,1 55,5 28,5 59,0 63,6 57,2 46,4 64,7 60,9 64,2 26,3 53,5 62,6 50,6 43,7 47,9 59,4 74,1 51,1 66,9 59,9 57,6 58,3 34,6 56,3 55,9 54,2 11,06 20,40 Graduats batxillerat (2001-2002) (B) 38,3 41,9 32,5 42,7 39,7 31,4 40,0 38,2 32,7 35,1 30,2 28,2 24,0 45,9 43,9 32,3 27,6 29,6 21,1 51,8 43,1 35,3 29,6 54,2 40,3 52,6 24,1 42,5 50,0 36,5 33,0 35,1 49,5 48,3 32,1 46,7 34,7 48,6 42,6 29,0 32,9 33,9 37,6 8,49 22,54 (B)/(A) 62,0 77,5 60,7 69,0 61,6 64,7 66,6 57,7 58,5 61,0 66,7 55,6 53,9 62,6 74,8 89,7 83,3 53,4 74,1 87,9 67,8 61,7 63,8 83,8 66,2 81,9 91,7 79,4 79,9 72,1 75,4 73,2 83,3 65,2 62,8 69,7 57,9 84,4 73,2 83,9 58,5 60,6 70,1 10,7 15,19
Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
113
Valls Oriental, Valls Occidental, Maresme, Garraf i Alt Peneds) i que no hi hagi una pauta especfica de distribuci territorial de la graduaci a la resta de comarques. Daltra banda, les transicions ens indiquen una relativa homogenetat territorial en la transici de quart dESO a primer de batxillerat, una homogenetat que s probablement resultat de la desaparici de la doble titulaci en finalitzar lensenyament obligatori. Aquesta uniformitat es trenca, per, en les transicions segents. Finalment, el pes especfic en nombres absoluts de les comarques metropolitanes explica que la mitjana de rendiment educatiu a tot Catalunya sigui superior a la mitjana entre comarques. La taula 4.6 reprodueix amb la mateixa metodologia la demografia educativa prvia a laprovaci de la LOGSE. En aquest cas, revisem els fluxos del sistema educatiu a Catalunya prenent com a referncia la cohort de graduats de COU del curs 19891990. La taula evidencia, com era desperar, el filtre que suposava la doble titulaci en finalitzar lEGB en el sistema de la LGE. El resultat daquest filtre s el que explica que el percentatge de graduats a COU el curs 1989-1990 sigui dun 33,9%, i per tant, inferior al que sha observat a la taula 4.5. Tot i el carcter poc depurat de les pirmides educatives presentades, la comparaci global dambdues taules ens permet assenyalar un aspecte que no ha estat reconegut fins ara desprs de lextensi de la reforma de la LOGSE, s a dir, la capacitat actual del sistema educatiu de produir un nombre superior de graduats en ensenyament secundari acadmic en comparaci amb el carcter ms selectiu del sistema educatiu de la LGE. Aquesta tendncia s observada tamb per Marchesi (2003) en la seva anlisi comparada del fracs escolar entre els sistemes de la LGE i de la LOGSE. Segons aquest autor, el fracs escolar passa dun 37% a un 23,6% entre el 1989 i el 1999.4 Lexpansi de les oportunitats educatives que comport lextensi de lensenyament obligatori fins als 16 anys t la seva traducci en els efectius que aconsegueixen graduar-se en batxillerat, tot i que aquesta graduaci es dna en un perode ms curt de temps. Aquest fet s prou significatiu, i s positiu tant des del punt de vista de lequitat com des del punt de vista de la necessitat daugmentar els estocs de fora de treball qualificada (encara avui amb nivells de qualificaci considerablement inferiors a la mitjana europea, com hem vist al captol 2).
....................................................................................................................................................................... 4. La xifra correspon a la relaci percentual entre el total dalumnat que aconsegueix el graduat en ensenyament secundari, promociona 2n de BUP i es gradua en FPI amb la poblaci de 16 anys.
114
Taula 4.6. Transicions educatives prvies a la graduaci de COU per comarques (19851990)
Matr. 8 EGB Matr. 1r BUP (1985-1986) (1986-1987) Catalunya Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrotxa Girons* Maresme Montsi Osona Pallars Juss* Pallars Sobir Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri* Selva Solsons Tarragons Terra Alta Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Mitjana Desviaci Coeficient de variaci 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 58,3 46,5 53,5 56,0 49,8 49,1 54,4 58,4 53,2 55,8 48,6 32,9 64,7 54,4 58,6 43,8 62,4 43,9 69,2 49,4 51,4 54,4 65,7 63,8 19,8 45,9 45,9 46,3 58,9 47,6 77,7 57,0 25,0 98,8 57,1 47,3 53,4 13,72 25,71 Matr. 2n BUP (19871988) 53,9 41,3 48,3 49,0 47,3 47,8 55,1 50,4 52,4 47,1 42,1 44,0 61,3 42,2 54,8 41,3 57,7 38,3 62,7 45,2 43,6 34,5 57,9 59,6 19,8 44,4 33,4 43,7 52,3 46,6 48,6 51,9 23,3 51,2 52,0 43,4 46,5 9,53 20,50 Matr. 3r BUP (1988-1989) 48,5 39,7 44,4 45,7 48,5 45,3 49,3 40,6 47,8 39,6 36,6 43,6 56,5 34,0 43,9 35,0 48,6 38,3 57,0 37,6 42,9 43,5 50,5 72,3 15,0 42,9 37,8 36,8 52,5 38,4 39,9 45,8 20,8 46,5 43,3 39,7 42,9 9,69 22,61 Matr. COU (1989-1990) (A) 46,8 34,0 39,7 42,5 44,8 37,3 48,5 37,9 42,3 38,1 36,2 42,0 55,6 32,0 34,4 27,9 47,5 32,0 54,3 33,5 39,2 42,3 46,8 42,6 16,2 40,5 43,0 44,7 51,8 36,9 38,5 49,7 36,0 39,0 37,6 40,2 7,69 19,16 Grad. COU (1989-1990) (B) 33,9 27,9 29,9 34,3 34,7 25,5 38,0 28,2 27,7 27,0 28,9 25,0 38,7 28,9 27,4 19,2 34,9 25,1 40,7 24,4 38,5 30,1 37,0 34,0 10,8 26,3 33,9 38,9 43,7 23,7 29,7 40,0 24,4 26,7 30,9 30,4 6,9 22,51 (B)/(A) 72,4 82,0 75,3 80,7 77,6 68,3 78,4 74,3 65,5 70,8 79,8 59,4 69,6 90,3 79,6 68,7 73,5 78,7 74,9 72,9 98,3 71,2 79,2 80,0 66,7 64,8 78,9 78,8 87,0 64,1 77,2 80,4 67,7 68,6 81,9 75,4 8,0 10,57
Nota: La Llei dordenaci territorial de 1988, a ms de fer augmentar el nombre de comarques de 38 a 41, va modificar la composici municipal dalgunes d'elles. Hem agrupat les comarques afectades per aquesta Llei per fer comparables les dades intracomarcals dabans i desprs del 1988. Els agrupaments, assenyalats amb asterisc sn els segents: el Girons inclou el Pla de lEstany; el Pallars Juss inclou lAlta Ribagora; i el Segri inclou la Noguera, les Garrigues, lUrgell i el Pla dUrgell. Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
115
La ms gran producci de graduats en el batxillerat LOGSE, daltra banda, no sexplica per la desaparici de la doble titulaci al final de lensenyament obligatori. La supressi del valor diferencial de la doble titulaci de lensenyament obligatori no ha redut la demanda de formaci professional. De fet, la demanda daquests ensenyaments ha augmentat en els darrers anys (com a conseqncia duna poltica dexpansi de loferta de cicles formatius), mentre que el nombre defectius que ingressa a primer de batxillerat per la via de la graduaci a lESO sha redut. En els darrers anys, la proporci destudiants graduats dESO (un 73% dels avaluats lany 2001-2002) que opta per matricular-se a cicles formatius supera el 35%, una proporci superior a la de qualsevol any del sistema educatiu anterior. Pel que fa a les diferncies territorials, les graduacions de COU que es reprodueixen a la darrera columna de la taula (superiors per al global de Catalunya a les observades amb el sistema LOGSE) ens mostren un nivell semblant de variaci territorial al que reflecteix la pirmide corresponent al sistema anterior. Daltra banda, el carcter no depurat de la taula fa que en diverses comarques hi hagi incoherncies en algunes transicions (el nombre de matriculats dun any s superior a lanterior), especialment en comarques amb nombres absoluts baixos (com s el cas del Pallars Sobir). Aquest fet ens obliga a ser prudents i a no gosar fer interpretacions dunes xifres tan errtiques, ms enll de constatar que les dades no atribueixen a les zones rurals unes taxes de graduaci inferiors a les observables en les zones urbanes. De fet, crida latenci que al Barcelons les taxes de graduaci siguin, igual que en el sistema LOGSE, inferiors a les mitjanes comarcal i de Catalunya.
Les transicions per sectors: la dualitzaci de les xarxes pblica i privada Un segon aspecte que volem considerar en la nostra anlisi fa referncia al rendiment desigual entre els sectors pblic i privat de lensenyament. s conegut que els resultats educatius pel que fa a graduaci en ensenyament secundari i en les proves daccs a la universitat han estat tradicionalment superiors al sector privat. Les taules 4.7 i 4.8 ens presenten els ndexs de graduaci en el batxillerat per sectors per als sistemes educatius LOGSE i LGE, respectivament. Pot observar-se clarament laccentuaci de
116
les distncies entre ambds sectors desprs daprovar-se la LOGSE: el diferencial de graduaci, que s de 9,3 punts entre ambds sectors en el model LGE, samplia fins a 21,7 punts en el sistema LOGSE. Hi ha doncs, una clara polaritzaci de resultats educatius que reflecteix la polaritzaci de la demanda educativa que ha rebut cada sector un cop generalitzada la LOGSE a tot el territori. Per tal de fer comparables les taules 4.7 i 4.8 hem excls aquelles comarques que el curs 1989-1990 no oferien COU al sector privat tot i oferir el batxillerat en aquest sector (Alt Camp, Alt Urgell, Ripolls i Selva). Daquesta manera evitem la sobrevaloraci de les transicions al sector pblic que es desprn del pas destudiants del sector privat al pblic entre tercer de BUP i COU. Pel que fa a les diferncies territorials cal analitzar les dades amb prudncia. La comparaci entre ambdues cohorts s consistent si es t en compte que aquelles comarques que no disposaven doferta privada de batxillerat en el sistema LGE continuen sense oferir-la deu anys ms tard amb el sistema LOGSE. Lnic biaix possible que incorpora la taula corresponent a la LGE (taula 4.12) s el probable pas dalumnes del sector privat que havien de matricular-se als centres pblics per poder realitzar el COU, biaix que bviament tamb afecta en alguna mesura les dades globals de tot Catalunya. Aquest biaix, per, queda minimitzat si sobserven les tendncies daquelles comarques ms poblades, com el Barcelons, on limpacte daquest canvi s menys probable i on samplifiquen les diferncies entre els sectors pblic i privat desprs de la generalitzaci de la LOGSE. Daltra banda, com sespecifica a les notes a peu de taula, hem eliminat aquelles comarques on el pas destudiants del sector privat al pblic entre tercer de BUP i COU s segur perqu sn comarques que no oferien COU privat en el model LGE. Les graduacions en el batxillerat en el sistema LOGSE indiquen una polaritzaci especialment acusada entre els sectors pblic i privat al Baix Llobregat, al Barcelons, al Garraf, al Girons, al Segri, al Valls Occidental i al Valls Oriental. I, al contrari, les graduacions en lensenyament pblic sn notablement ms elevades en aquelles comarques que no ofereixen batxillerat privat (amb lexcepci del Montsi). Aquest s un aspecte que reprendrem en lapartat segent en lanlisi de la graduaci dels diferents rgims escolars comarcals.
117
Taula 4.7. Transicions educatives del batxillerat LOGSE per sectors i per comarques (20012002)
Matr. 1r batx. 2000-2001 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 SECTOR PBLIC Matr. 2n Grad. batx. batx. (A) (B) 2001-2002 2001-2002 83,1 45,0 84,2 50,0 85,7 54,1 73,9 47,8 77,2 47,4 93,9 50,6 79,2 45,1 81,1 49,1 71,7 48,4 80,4 39,9 74,7 39,6 86,1 42,1 86,0 59,4 68,8 61,6 64,1 53,4 78,9 38,9 62,0 45,9 83,5 72,4 82,5 49,1 77,5 42,6 75,7 48,3 82,0 67,9 86,5 51,9 88,3 72,4 60,0 55,0 80,8 60,6 92,2 73,7 100,0 72,1 77,2 58,2 87,2 72,7 93,5 54,4 81,6 48,3 80,4 42,2 77,0 65,0 90,9 66,5 70,0 58,7 84,3 41,5 80,9 44,1 80,5 53,8 8,75 10,65 10,86 19,79 Matr. 1r batx. 2000-2001 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 SECTOR PRIVAT Matr. 2n Grad. batx. batx. (A) (B) 2001-2002 2001-2002 88,8 66,7 76,9 56,6 96,0 86,1 95,7 97,8 89,4 86,5 92,2 81,7 97,3 89,5 76,5 73,0 58,8 55,7 58,3 62,5 59,6 65,6
(B)/(A) 54,1 59,4 63,1 64,7 61,4 53,8 57,0 60,6 67,6 49,5 53,1 48,9 69,0 89,7 83,3 49,3 74,1 86,6 59,5 54,9 63,8 82,8 60,0 81,9 91,7 75,0 79,9 72,1 75,4 83,3 58,2 59,3 52,5 84,4 73,1 83,9 49,2 54,5 67,2 13,09 19,47
(B)/(A) 75,1 73,6 89,8 80,0 74,6 65,8 64,4 63,3 76,5 61,3 73,3
Catalunya Alt Empord Alt Peneds Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Segarra Segri Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Mitjana Desviaci Coeficient de variaci
100
84,4
66,5
78,8
100 100 100 100
82,7 88,9 98,0 93,4
69,0 65,0 84,8 75,7
83,4 73,2 86,5 81,0
100
78,7
66,6
84,6
100 100 100 100 100 100
85,7 104,0 88,1 89,2 89,3 84,5 89,5 6,8 7,61
70,4 78,5 64,7 65,3 70,0 71,9 68,2 8,5 12,40
82,1 75,5 73,4 73,2 78,4 85,1 76,3 7,7 10,15
Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
118
Taula 4.8. Transicions educatives del batxillerat LGE per sectors i per comarques (19861990)
SECTOR PBLIC 1r BUP 19861987 Catalunya Alt Empord Alt Peneds Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrotxa Girons* Maresme Montsi Osona Pallars Juss* Pallars Sobir Priorat Ribera dEbre Segarra Segri* Solsons Tarragons Terra Alta Val dAran Valls Occidental Valls Oriental Mitjana Desviaci Coeficient de variaci 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 2n BUP 19871988 90,4 90,2 86,2 97,7 100,5 85,7 100,6 80,2 85,0 87,3 92,0 77,6 93,5 94,3 94,7 90,2 89,4 91,3 84,7 92,9 88,0 93,3 100,0 96,6 94,3 88,1 62,6 90,4 93,3 51,8 91,4 90,9 88,9 10,1 11,37 3r BUP 19881989 80,0 83,8 79,5 95,8 81,3 70,2 101,6 67,3 73,7 73,8 82,9 62,4 75,0 80,0 78,9 96,0 81,5 74,1 83,4 83,0 76,8 113,3 75,8 93,3 79,5 91,9 51,3 82,2 83,3 47,1 74,6 83,2 79,9 13,1 16,39 COU (A) 19891990 80,0 83,8 79,5 95,8 81,3 70,2 101,6 67,3 73,7 73,8 82,9 62,4 75,0 80,0 78,9 96,0 81,5 74,1 83,4 83,0 76,8 113,3 75,8 93,3 79,5 91,9 51,3 82,2 83,3 47,1 74,6 83,2 79,9 13,1 16,39 Grad. COU (B) 19891990 56,3 61,6 57,8 53,4 53,8 51,6 59,5 44,5 58,0 69,82 55,7 53,1 46,7 43,8 54,2 85,6 60,6 47,2 74,9 60,3 56,3 53,3 54,5 57,1 84,1 83,1 38,3 67,0 24,7 45,6 64,1 57,3 13,2 23,06 (B)/ (A) 69,3 74,7 76,0 63,4 73,7 71,1 60,4 70,5 75,7 96,0 63,4 90,3 79,6 68,7 68,1 81,0 74,9 69,1 98,3 69,6 79,2 80,0 66,7 64,8 87,1 83,0 77,2 75,1 67,7 64,1 80,7 75,0 9,4 12,58 1r BUP 19861987 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 2n BUP 19871988 94,4 90,6 92,0 96,6 103,3 87,7 93,9 107,1 96,5 97,4 SECTOR PRIVAT 3r BUP 19881989 88,3 79,7 89,6 84,7 115,6 66,9 66,7 91,1 85,1 91,4 COU (A) 19891990 78,3 41,3 75,2 58,6 131,9 41,3 42,4 95,5 69,0 84,0 Grad. COU (B) 19891990 65,6 36,8 80,0 50,5 109,1 43,2 40,0 64,2 64,5 65,6 (B)/ (A) 79,2 80,7 97,9 83,2 85,4 91,7 88,6 72,0 90,2 76,0
100 100 100 100
80,0 93,4 92,4 94,7
72,4 84,4 81,2 73,1
57,1 73,4 66,8 58,3
46,7 58,9 60,1 44,5
81,7 74,9 83,2 76,4
100 100
90,3 92,1
84,5 76,6
67,1 83,0
65,1 82,6
87,6 91,6
100 100
89,7 95,7 93,7 6,0 6,39
79,4 87,0 82,9 11,4 13,74
59,6 79,7 69,7 22,3 32,00
55,8 73,9 61,3 18,3 29,80
84,0 88,7 83,3 8,1 9,68
Nota: Vegeu la nota de la taula 4.6. a la pg. 112. Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
119
En definitiva, sembla clar que la generalitzaci de la LOGSE ha produt una clara polaritzaci dels resultats educatius entre els sectors pblic i privat, com a conseqncia dun canvi en les pautes de demanda educativa daquells grups socials que tenen ms probabilitats dxit al sistema educatiu i que han optat pel sector privat per realitzar lensenyament secundari. Daltra banda, encara que ha desaparegut la doble titulaci en la graduaci de lensenyament obligatori, no sha redut sin que ha augmentat la proporci destudiants que opta per lensenyament professional. Caldria cercar les raons en terrenys diferents, com els canvis o les resistncies en la cultura professional del professorat, un aspecte que escapa als objectius daquest estudi.
La graduaci als diferents rgims escolars comarcals de lensenyament secundari postobligatori

La taxa neta descolaritzaci als 17 anys s un indicador crucial per captar els resultats del sistema educatiu. Com que aquesta s la primera edat desprs de lensenyament obligatori, aquest indicador mesura la capacitat efectiva de la poblaci per superar aquell ensenyament i continuar estudiant als cicles postobligatoris. Duna banda, lescolaritzaci als 17 anys s ms alta a les comarques on lescolaritzaci als cicles postobligatoris s ms alta. Aquesta associaci s gaireb tautolgica perqu les variables independents sn components vertebrals de la dependent. Per certament tamb indica que tots els cicles collaboren a lescolaritzaci postobligatria en un mateix sentit. Duna altra banda, s imprescindible subratllar el fet que la diversificaci de loferta destudis postobligatoris en una comarca contribueix duna manera decisiva a lescolaritzaci als 17 anys, com pot observar-se a la taula 4.9. En aquest moment de lanlisi disposem de prou elements per comparar els resultats acadmics dels diferents rgims escolars. Abans dentrar en els detalls hem de recordar la poca validesa de la suposada correlaci entre el producte econmic per cpita, lescolaritzaci i aquests resultats. Encara que aquesta correlaci certament sestableix entre els pasos ms rics i ms pobres del mn, no es deixa notar quan la mostra de les unitats territorials no cont casos tan dispars. De fet, a la taula 3.15 avanvem que els
120
Taula 4.9. Efectes de lescolaritzaci i la diversificaci dels cicles postobligatoris sobre la taxa descolaritzaci neta als 17 anys (2001-2002)
n = 41 Diversificaci dels cicles postobligatoris Escolaritzaci al batxillerat Escolaritzaci al batxillerat pblic Escolaritzaci als CFGM Escolaritzaci als CFGM pblics Escolaritzaci als CFGS Escolaritzaci als CFGS pblics Correlacions Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Pearson Sig. (bilateral) Taxa neta descolaritzaci als 17 anys 0,486(**) 0,001 0,841(**) 0,000 0,484(**) 0,001 0,603(**) 0,000 0,367(*) 0,018 0,631(**) 0,000 0,520(**) 0,000
Notes: 1. Per als clculs de lescolaritzaci i la diversificaci dels cicles vegeu el captol 3. 2. La taxa neta descolaritzaci als 17 anys ms recent que hem pogut obtenir s del curs 1999-2000. Per tant, aquesta taula ens obliga a pressuposar una certa estabilitat de la distribuci territorial daquesta magnitud entre els cursos 1999-2000 i 2001-2002. 3. ** La correlaci s significativa al nivell 0,01 (bilateral) i * al nivell 0,05 (bilateral). Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003 i IDESCAT (2003). Base de dades de comarques i de municipis [en lnia] <www.idescat.es>, 10/2003.
rgims incomplets palesen una renda mitjana superior que els rgims complets. Ara hem de treure lentrellat dun joc ms complex defectes estadstics. La taula 4.10 compara alguns processos i resultats de lESO a partir de la tipologia dels rgims escolars de les comarques, s a dir, dibuixa les lnies mestres de la variaci territorial de laccs als ensenyaments postobligatoris. Dentrada descarta que les diferncies
121
Taula 4.10. Variaci territorial de laccs als ensenyaments postobligatoris (2001-2002)

n Pblic Subsidiari (1) Taxa neta descolaritzaci als 17 anys Pblic incomplet (1) Subsidiari incomplet Total Pblic Subsidiari Graduats ESO 2 pblic i privat total Pblic incomplet Subsidiari incomplet Total Pblic Subsidiari (2) Graduats ESO 2 pblic total Pblic incomplet (2) Subsidiari incomplet (2) Total Pblic EST (ESO) Subsidiari Pblic incomplet Subsidiari Incomplet Total Pblic Subsidiari (3) Con EST_PUB (ESO) Pblic incomplet (3) Subsidiari Incomplet Total 9 11 15 6 41 9 11 15 6 41 9 11 15 6 41 9 11 15 6 41 9 11 15 6 41 Mitjana 61,07 67,88 56,44 66,13 61,94 70,20 70,80 72,54 71,71 71,44 67,92 64,87 73,97 75,41 70,41 4,34 3,90 3,60 3,07 3,78 128,70 144,80 104,70 121,00 123,11 Desviaci tpica 6,47 11,57 12,49 11,19 11,66 3,26 6,31 6,28 7,02 5,74 6,24 6,17 8,50 3,49 7,90 1,97 1,56 2,16 ,85 1,81 17,87 28,59 32,16 27,54 31,45
Notes: 1. Segons la prova de Scheff, la diferncia entre les comarques de rgim subsidiari i les comarques de rgim pblic incomplet s significativa al nivell de 0,1, el qual s acceptable donat el redut nombre de casos. 2. La prova de Scheff indica que sn significatives les diferncies entre el rgim subsidiari i els rgims incomplets al nivell 0,05. 3. La prova de Scheff indica que sn significatives les diferncies entre el rgim subsidiari i el rgim pblic incomplet al nivell 0,05. Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
122
en la graduaci i la presncia de lalumnat estranger siguin considerables, per remarca tamb algunes dades molt significatives que sentenen duna manera sinttica si comparem els rgims subsidiaris amb els altres. Les comarques de rgim subsidiari se situen a la regi metropolitana, a la Catalunya central o a les capitals de provncia. Doncs b, en aquestes comarques, desprs de lESO, els nois i les noies continuen estudiant amb ms freqncia malgrat que han obtingut uns resultats ms mediocres que en altres zones; a ms, els IES pblics concentren la poblaci immigrada amb ms intensitat. Lescolaritzaci als 17 anys s bastant ms elevada a les comarques de rgim pblic incomplet; en canvi, la graduaci al sector pblic s significativament menor que a les comarques de rgim incomplet (pblic o subsidiari); tamb la concentraci de lalumnat estranger a lescola pblica (en comparaci amb la proporci dalumnat estranger a cada comarca) s significativament ms elevada que a les comarques de rgim pblic incomplet. Mirant les dades des de laltra banda, sobserva que a les comarques de rgim pblic incomplet (algunes del Pirineu i del Montsant) el jovent abandona lescola aviat tot i que la renda mitjana s elevada i els resultats acadmics a lESO no sn especialment dolents. Per dues raons, s raonable interpretar que aquestes diferncies entre els rgims escolars responen a la polaritzaci dels mateixos processos escolars: aix, un indicador del rendiment de les escoles com la taxa de graduaci a lESO no palesa alteracions entre els tipus de rgim; ni tampoc no varia entre els rgims un factor que sha mostrat tan rellevant com la presncia dalumnat estranger. Lanlisi dels cicles postobligatoris, doncs, haur desbrinar si es mant aquesta diversitat de resultats entre els tipus estadstics o rgims que hem obtingut classificant les comarques segons els seus processos escolars en aquests mateixos cursos. La taula 4.11 inicia aquesta anlisi mostrant que la distribuci comarcal de totes tres opcions postobligatries s fora coherent, ja que mostra unes correlacions positives significatives en totes les comparacions possibles. Hi ha ms estudiants de batxillerat on tamb nhi ha ms dels graus mitjans i superiors, i tamb coincideix lescolaritzaci major als graus mitjans amb els superiors. Daltra banda, la diversificaci marca unes diferncies significatives perqu afavoreix lescolaritzaci al batxillerat i als graus superiors, mentre que no afecta els graus mitjans. Catalunya, doncs, es divideix en dues menes de comarques: all on loferta escolar desprs de ledat obligatria s variada i abundant, i all on aquesta oferta s limitada i menys nombrosa.
123
Taula 4.11. Correlacions entre lescolaritzaci i la diversificaci dels cicles postobligatoris (2001-2002)
Diversificaci de loferta de batxillerat, graus mitjans i graus superiors Diversificaci de loferta de batxillerat, graus mitjans i graus superiors E (Batx) E (CFGM) E (CFGS) 1 0,634 (**) 0,06 0,391 (*) 1 0,394 (*) 0,684 (**) 1 0,528 (**) 1
E(Batx)
E(CFGM)
E(CFGS)
Nota: La taula tan sols presenta els coeficients de correlaci Pearson que sn significatius al nivell de 0,01 (bilateral) (**) o de 0,05 (bilateral) (*). Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003
Taula 4.12. Proporci dalumnat de batxillerat que repeteix curs per sector, sexe i curs (2001-2002)
Sector pblic Total Primer Catalunya Mitjana comarques Desviaci comarques Variaci comarques % 17,1 15,6 5,4 34,79 Segon 21,2 16,6 7,8 46,76 Noies Primer 16,1 15,2 6,1 40,37 Segon 19,6 15,0 7,5 50,39 Total Primer 12,2 11,7 4,4 37,43 Segon 15,3 16,3 6,9 42,19 Sector privat Noies Primer 10,2 10,5 4,9 46,85 Segon 13,2 14,5 7,8 53,53
Font: Elaboraci prpia a partir de lEstadstica de lEnsenyament, curs 2001-2002.
124
La taula 4.12 estima una primera mesura dels resultats del batxillerat a travs de les proporcions de repetici. A grans trets, reprodueix la pauta que anunciaven les proporcions de repetici a lESO, tot i que en aquest cas els percentatges de repetidors sn ms elevats: els nois repeteixen ms que les noies, i a lescola pblica es repeteix ms que a la privada. Finalment, la taula 4.13 compara la graduaci destudiants que senregistra a les comarques de cada rgim escolar al final del batxillerat. Els clculs duen a la conclusi que aquesta graduaci s significativament ms elevada al rgim pblic incomplet que al rgim subsidiari, la qual cosa s sobretot lefecte de les diferncies pel que fa a la graduaci que experimenten els instituts pblics densenyament secundari. La taula suggereix tamb una possible causa per explicar aquest efecte. A les comarques on el rgim escolar s complet i subsidiari, la majoria de les quals (recordem-ho) sn metropolitanes, centrals o contenen una capital de provncia, es polaritza molt ms la graduaci entre els batxillerats dels dos sectors de titularitat que a les altres comarques, en particular que a les comarques on el rgim escolar s incomplet i pblic. Aix doncs, a la primera mena de comarques sembla que les escoles privades atrauen els millors estudiants de batxillerat i les escoles pbliques concentren una poblaci escolar amb ms dificultats acadmiques. Aquesta pauta se suavitza considerablement quan el rgim escolar s pblic incomplet, ja que llavors els instituts pblics atrauen un alumnat dorigen social ms heterogeni, i per tant menys allunyat de la clientela dels collegis privats. Aix mateix, sobserva tamb que el sistema educatiu no ha configurat uns rgims ms efectius que uns altres. Tot i que la diversificaci dels cicles postobligatoris hi afavoreix lescolaritzaci, no sembla que afavoreixi clarament la graduaci al batxillerat. La diferncia, repetim, ms aviat depn de la polaritzaci que de lexcellncia. Aquesta interpretaci, certament, reclama algunes precaucions i matisos. Una anlisi ms acurada hauria de considerar els fluxos destudiants entre els cicles postobligatoris i la graduaci als cicles formatius, cosa que no hem pogut fer amb les dades de qu disposvem. Daltra banda, cal recordar que les comarques amb un rgim escolar
125
Taula 4.13. Efectes dels rgims escolars comarcals sobre la graduaci al batxillerat (20012002)
Rgim Graduaci al batxillerat (Grad) 72,0739 (7,45257) 71,2014 (4,44337) 79,7119 (8,13886) 73,6036 (8,73569) 74,8581 (7,95358) Graduaci al batxillerat pblic (Grad Pub) 70,5766 (8,44533) 67,1861 (5,18304) 79,4917 (8,20662) 71,4136 (8,73540) 73,0511 (8,99366) Graduaci al batxillerat privat (Grad Priv) 79,4599 (12,10923) (n=8) 78,3661 (5,81687) 82,2037 (12,89375) (n=3) 77,2218 (18,83366) (n=5) 78,9047 (11,03941) (n=27) ndex de polaritzaci (Grad Pub/ Grad Priv) 0,88
Pblic (n=9) Subsidiari (n=11) Pblic incomplet (n=15) Subsidiari incomplet (n=6) Total (N=41)
0,85
0,96
0,92
0,92
Nota: A cada casella figura la desviaci tpica entre parntesis. Quan el nombre de casos en qu s present el sector privat no coincideix amb el total, sindica aquesta altra n tamb entre parntesis. Lanlisi de varincia Anova indica que s significativa a un nivell de 0,05 (bilateral) la diferncia entre les mitjanes de Grad Pub. Lanlisi de Scheff permet de precisar, al mateix nivell de significaci, que la mitjana de Grad i Grad Pub dels rgims subsidiaris s diferent de la mitjana Grad i Grad Pub als rgims pblics incomplets. Font: Elaboraci prpia a partir de Departament dEnsenyament (2003). Estadstica de lEnsenyament [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003.
incomplet tamb palesen una presncia relativa major de les classes mitjanes. Cal suposar que la graduaci al batxillerat experimenta un efecte similar a tots els altres indicadors dels resultats educatius: lorigen social familiar explica molta ms varincia que els processos escolars. No obstant aix, la taula 4.13 testimonia que la distribuci territorial de loferta escolar influeix en els resultats. En aquest sentit, dna una mesura de la desigualtat entre les
126
oportunitats dels estudiants de batxillerat que estudien a les diferents comarques de Catalunya.
Conclusi
En aquest captol hem dibuixat les lnies mestres del mapa escolar comarcal tenint en compte el criteri oficial de comparaci, s a dir, seguint els nexes entre els contextos, els processos i els resultats de lensenyament. De totes les troballes parcials que aquest procediment ha proporcionat, val la pena destacar-ne quatre, que tot seguit exposem. En primer lloc, els processos escolars sn molt ms fluids al sector privat que no pas al pblic, per tal com les necessitats educatives especials i la repetici hi sn menors per sobretot els resultats acadmics sn millors als collegis privats o concertats. Una de les dades de la taula 4.3 illustra aquest fet, que hem assenyalat una i altra vegada. Com a la majoria de pasos, a lescola pblica la proporci de noies que obt el graduat densenyament secundari supera la proporci de nois en quatre o cinc punts; ara b, si comparem la distncia entre la proporci de graduacions als dos sectors a les comarques on hi ha escoles pbliques i collegis privats, observem que aquests ltims superen laltre sector en 12,76 punts. A ms, tot i que seria raonable esperar que labundncia de places privades o concertades facilits la distribuci espontnia per totes les escoles dels nens i nenes nascuts a lestranger, lescola privada no s permeable a la composici demogrfica real de les comarques, ja que sha establert una coincidncia entre les comarques on ms places ofereix i les comarques on ms aguda s la concentraci relativa de lalumnat estranger a lescola pblica. En segon lloc, la substituci del BUP i COU pel batxillerat LOGSE ha afavorit la graduaci al final de lensenyament secundari superior. Daquesta manera, si el 1990 va superar el COU el 33,9% de la cohort que cursava vuit dEGB quatre anys abans, el 2002 va superar el batxillerat el 38,3% de la cohort que cursava quart dESO dos anys abans. En tercer lloc, la substituci del BUP i COU pel batxillerat LOGSE ha polaritzat els resultats de lescola pblica i de lescola privada en detriment de la primera. La mesura
127
daquest salt s fora eloqent: el 1990 va acabar COU al sector pblic el 56,3% de la cohort que shavia matriculat a primer de BUP en aquest sector quatre anys abans, i al sector privat el valor corresponent era del 65,6%; en canvi, lany 2002 es graduava al batxillerat pblic el 45% de la cohort que shi havia matriculat dos anys abans, mentre que al sector privat el valor corresponent era del 66,7%. En altres paraules, el batxillerat pblic ha esdevingut un filtre molt ms rigors que el BUP-COU pblic dabans, mentre que el batxillerat privat gradua una proporci una mica ms elevada de matriculats que el BUP-COU privats dels anys vuitanta. Finalment, els rgims escolars comarcals que es distingeixen als cicles postobligatoris exerceixen un efecte significatiu sobre la graduaci al batxillerat. Recordem que hem classificat les comarques en quatre rgims doferta: pblic (complet), subsidiari (complet), pblic incomplet o b subsidiari incomplet. Laccs als cicles posteriors a lESO s molt diferent a cada rgim, per la diferncia ms rellevant sestableix entre la taxa de graduaci als batxillerats pblic i privat: aquesta varia significativament al rgim subsidiari en contrast amb el rgim pblic incomplet. Al primer la varietat de loferta i la forta presncia de lescola privada ha fet concentrar als instituts pblics els nois i noies que obtenen pitjors qualificacions acadmiques. Al segon les escoles pbliques i privades que imparteixen batxillerat mostren uns resultats acadmics semblants. La relaci entre les taxes de graduaci als batxillerats pblic i privat s de 0,85 al rgim subsidiari i de 0,96 al rgim pblic incomplet. A ms, la variaci daquests resultats acadmics entre els diferents rgims respon ms aviat a la polaritzaci que no pas a lefectivitat dalgun rgim, ja que la taxa total de graduaci al batxillerat s superior als rgims incomplets que no pas als complets.
128
La construccio dun ndex de necessitats educatives comarcals
129
5 La construccio dun ndex de necessitats
educatives comarcals
130
131
Introducci: unes notes sobre els mecanismes dassignaci de recursos en educaci

Leconomia de leducaci ha justificat tericament i aplicada el fet que lassignaci de recursos del sistema educatiu no pot basar-se en el mateix tipus de senyals que operen en un sistema dassignaci de recursos a travs del mercat per causa de les imperfeccions sistmiques: externalitats, informaci imperfecta i asimtrica, competncia imperfecta (Calero 1993). Leducaci (com la salut) s, a ms, un servei primari, s a dir, un servei que ha de ser distribut a partir del criteri digualtat. Ms enll daquesta constataci, per, els criteris que orienten lassignaci de recursos depenen de les opcions poltiques. En el terreny de lequitat educativa les opcions poden variar en funci de si aquesta equitat sentn, per exemple, a partir de la cobertura duns mnims determinats, a partir de la garantia de la igualtat formal doportunitats o a partir de la igualtat de resultats (Calero i Bonal 1999, pgs. 25-26). En aquest sentit, les orientacions liberals o socialdemcrates en la poltica educativa poden plantejar criteris diferents dequitat: des de garantir lequitat a partir dassegurar la llibertat delecci dels usuaris fins a plantejar la intervenci pblica per tal dassegurar que els resultats es distribueixen de forma equitativa entre diferents grups socials.
132
A Catalunya, lassignaci de recursos humans i materials en el sistema densenyament ha respost, en general, a un sistema dassignaci normativa basat en la igualtat daccs de la poblaci efectivament escolaritzada. Daquesta manera, les assignacions de professorat a cada centre pblic, el clcul dels concerts educatius en els centres privats, o les inversions en equipaments i serveis intenten garantir les mateixes condicions descolaritzaci per a tota la poblaci.1 A aquest criteri dassignaci normativa shi afegeixen sovint mecanismes dassignaci compensatria que reconeixen la presncia dobstacles que dificulten o b laccs o b les condicions descolaritzaci de determinats grups socials, o el reconeixement de zones escolars que poden considerar-se en situaci de risc dexclusi (al sistema deducatiu de Catalunya aquestes poltiques compensatries shan basat en la identificaci i suport dels anomenats centres datenci educativa preferent). El tractament de la qesti que aqu ens interessa, el territori, no ha estat directament un factor fonamental en els processos dassignaci normativa de recursos. La poltica educativa del Departament dEnsenyament sha basat en laplicaci del criteri universal dassignaci de recursos en funci de lalumnat inscrit a diferents centres escolars; el territori, en tots els casos, ha esdevingut un factor que noms sha tingut en compte per equilibrar i racionalitzar la despesa educativa. Daquesta manera, la impossibilitat que el sistema educatiu ofereixi leducaci obligatria a tots els municipis (especialment a partir de lestabliment de lESO desprs de laprovaci de la LOGSE) ha estat compensada a partir de la provisi de serveis de transport per garantir el desplaament de lalumnat que resideix en municipis que no compten amb oferta educativa densenyament secundari; aix mateix lassignaci de professorat a les zones escolars rurals ha seguit, raonablement, uns criteris diferents dels que sutilitzen en els centres urbans.
....................................................................................................................................................................... 1. Cal assenyalar que si b aquesta s la lgica terica que informa lassignaci de recursos, aix no implica que en la realitat es garanteixi completament la igualtat daccs. Una de les qestions ms evidents en aquest sentit s la diferncia entre les inscripcions als centres educatius en el perode de preinscripci (que sovint s la base per a lassignaci de recursos) i la matrcula viva, que s resultat de la mobilitat de lalumnat entre centres i de la incorporaci de nou alumnat al llarg del curs escolar. Larribada recent de poblaci escolar dorigen immigrant ha augmentat sensiblement les diferncies entre lalumnat preinscrit i la matrcula viva.
133
Aquesta poltica de provisi educativa, ho hem vist en els captols anteriors, aconsegueix garantir la igualtat daccs de tot lalumnat a lensenyament obligatori. Ara b, la consideraci del territori com a unitat danlisi de les desigualtats educatives ens ha presentat variacions en el sistema, tant des del punt de vista de lestructura de loferta pre i postobligatria com des del punt de vista dels resultats educatius. Un cop ms, la voluntat o no de correcci daquests desequilibris depn de les opcions poltiques daquells que tenen la responsabilitat de prendre les decisions. Aquest captol presenta una anlisi de les necessitats educatives de les comarques catalanes que pot servir potencialment com a criteri dassignaci de recursos al territori. Lanlisi que presentem, doncs, va un pas ms enll de considerar lalumnat matriculat al sistema educatiu com a factor fonamental (i gaireb nic) dassignaci de recursos als centres educatius. En la nostra anlisi el territori esdev la unitat de valoraci de les necessitats educatives, tant pel que fa a la quantitat dalumnat efectivament escolaritzat a la comarca com a partir de la consideraci daltres elements de carcter educatiu, social o demogrfic. Per fer-ho seguirem fonamentalment la metodologia emprada per Calero (1993), que es basa en lanlisi factorial de components principals per a construir un ndex de necessitats provincials relatiu al sistema de beques densenyament superior. La metodologia de Calero (1993) sinspira aix mateix en lemprada per Bosch i Escribano (1988) en el seu estudi sobre les necessitats de finanament de les comunitats autnomes.
Aproximaci metodolgica: necessitat comuna i necessitats addicionals

Seguint Calero (1993, pg. 240), podem identificar dos tipus dobstacles en laccs a un determinat servei: els primers es desprenen de la poblaci potencialment usuria del servei (necessitat comuna), mentre que els segons depenen de les caracterstiques socioeconmiques de la poblaci (necessitats addicionals). El principi dassignaci normativa es derivar per tant de tenir en compte ambds tipus de necessitats: les necessitats comunes i les necessitats addicionals de cada territori. En la nostra anlisi definirem necessitat comuna com una funci directa de la poblaci entre 0 i 17 anys
134
de cada comarca; aix s, la poblaci potencialment usuria de serveis educatius preuniversitaris. Les necessitats addicionals, seguint la metodologia emprada per Calero (1993) o Bosch i Escribano (1988) es calcularan a partir dun procs que consta de les fases segents: 1) Preselecci, valoraci i selecci definitiva dels indicadors que serviran de base per al clcul de les necessitats addicionals. 2) Assignaci duna ponderaci a cadascuna de les variables. Per fer-ho sutilitza el mtode de lanlisi factorial de components principals. 3) Combinaci dels ndexs de necessitat addicional amb els ndexs de necessitat comuna per a la construcci dun ndex de necessitat agregat. La unitat danlisi utilitzada en els nostres clculs s la comarca. Cal assenyalar que la comarca constitueix una unitat danlisi que ens permet aproximar-nos al reconeixement dun conjunt de caracterstiques de la poblaci. Aquesta elecci ens permet a ms reconixer les necessitats potencials del territori des del punt de vista educatiu, un aspecte que no seria possible recollir si optssim, per exemple, per escollir el centre educatiu com a unitat danlisi: duna banda, per la impossibilitat de disposar dinformaci detallada sobre les caracterstiques socioeconmiques de la poblaci i de laltra per la impossibilitat didentificar aquestes necessitats potencials en els nivells educatius pre i postobligatoris, s a dir, en els nivells educatius que no sn universals.
La selecci dindicadors per a la identificaci de necessitats addicionals

Com hem assenyalat, utilitzem la poblaci de 0 a 17 anys com a indicador de necessitat educativa comuna del territori. Per identificar les necessitats addicionals hem estudiat un conjunt dindicadors que poden considerar-se factors que generen diferncies territorials en les probabilitats daccs al servei. Com assenyala Calero (1993, pg. 241) la necessitat no s un fenomen extern o objectiu, sin que s resultat duna elecci tant en el procs de selecci com en la ponderaci que sels assigni. Podem
135
afegir a aquesta consideraci el fet que la selecci dindicadors depn, bviament, de la informaci disponible, la qual no sempre coincideix amb una selecci ideal des dun punt de vista teric. Presentem en aquest apartat tots els indicadors que hem construt i estudiat per a la identificaci de les necessitats addicionals aix com les raons per inclourels o exclourels del clcul. Aix mateix, per a cada indicador identifiquem el sentit de la necessitat, de manera que aquells indicadors contraris a la necessitat es presentaran canviats de signe. Per exemple, un percentatge daturats va en el mateix sentit que la necessitat (a major percentatge, majors necessitats addicionals), mentre que la proporci de titulats universitaris anir en sentit invers (a ms titulats, menor necessitat addicional) i per tant caldr canviar-ne el signe. Per a cada indicador presentem les dades ms actualitzades que hem pogut aconseguir. En la primera fase shan seleccionat dotze variables distribudes en sis apartats temtics. Indicadors relacionats amb els estudis Percentatge duniversitaris Percentatge de joves que no han assolit el nivell destudis mnim Escolaritzaci en la secundria no obligatria Graduats en leducaci secundria obligatria Indicadors docupaci Percentatge daturats Indicadors relacionats amb collectius desafavorits Percentatge dalumnes que tenen necessitats educatives especials Presncia de llars monoparentals Percentatge de poblaci estrangera Indicadors de dispersi geogrfica Indicador morfolgic de poblament Dispersi de la poblaci Indicadors de renda Renda bruta familiar disponible
136
Altres Incidncia de lescola privada Vegem cadascuna daquestes variables per separat.
Indicadors relacionats amb els estudis
Percentatge duniversitaris (UNIV). s el percentatge duniversitaris entre la poblaci de 20 a 64 anys, extret del Padr del 1996. Se selecciona noms la poblaci de 20 a 64 anys, ja que si es t en compte la de ms edat es corre el risc destar mesurant lenvelliment de les comarques. Es tracta dun indicador invers, de manera que a menor proporci duniversitaris hi haur una major necessitat educativa (vegeu el valor que pren a cada comarca, a la taula 5.1). UNIV = UNIVERSITARIS20-64 POBLACI20-64
Si es construeix un rnquing de les comarques amb ms nombre de diplomats o llicenciats universitaris, els tres primers llocs sn, per aquest mateix ordre, el Barcelons, el Pallars Sobir i lAlta Ribagora, comarques que presenten ms dun 15% duniversitaris entre la poblaci de 20 a 64 anys (vegeu taula 5.1). La presncia del Barcelons en aquests primers llocs no sobta, per s la del Pallars Sobir i lAlta Ribagora, on a priori sesperaria un menor nombre duniversitaris. El motiu daquesta proporci tan elevada cal buscar-la en la presncia dempadronaments atpics, que incideixen en un increment dels universitaris registrats, increment, per, que no s real. El collectiu datpics el formen les persones enregistrades en un lloc diferent daquell on viuen en realitat. El lloc de registre sol ser algun municipi petit, allunyat del centre metropolit, mentre que el lloc real de residncia sol ser aquest mateix centre. Els motius poden ser molt variats: des de joves que han nascut en aquests municipis petits, que han estudiat a la universitat i que estan treballant lluny del municipi dorigen per que, per motius sentimentals i perqu hi mantenen llaos familiars importants, hi segueixen empadronats; fins a adults que tenen una segona residncia al municipi petit i que per motius diferents sovint motius fiscals shi empadronen sense anar-hi a viure. Tot i que numricament, en el conjunt de Catalunya, aquest collectiu no s gaire
137
important, en concentrar-se en indrets de Catalunya normalment poc poblats, s que pot alterar de manera important alguns dels indicadors calculats a partir del Padr (vegeu, a lannex daquest captol, una explicaci ms detallada daquest fenomen). Per ponderar amb major precisi els efectes sobre el percentatge duniversitaris, cal tenir en compte que una de les variables que defineixen millor els empadronaments atpics s el nivell destudis, de manera que aquest fenomen s molt ms important entre els universitaris que en la resta de la poblaci. Per aquest motiu, la distorsi que aix pot generar s prou important com per prescindir daquesta variable. Percentatge de nivells baixos destudi (ESTBAIX). s el percentatge de joves compresos entre els 15 i els 39 anys que no han assolit el nivell destudis mnim (analfabets o sense estudis), i que ha estat extret del Padr del 1996. Igual que en lindicador anterior, si es prengus una edat ms mplia es correria el risc dinterferncies per causa de lenvelliment de la poblaci. Es tracta dun indicador directe: com ms alta sigui la proporci destudis baixos ms necessitat educativa hi haur.
ESTBAIX = (ANALFABETS+PRIMRIA INCOMPLETA+PRIMRIA COMPLETA)15-39 POBLACI15-39
Els valors ms favorables daquesta variable es tornen a trobar a les comarques ms nord-occidentals de Catalunya, encara que ara acompanyades daltres comarques com el Pla de lEstany, la Segarra, o el mateix Barcelons, amb percentatges dentre el 15% i el 20%, de manera que les diferncies no sn tan importants (vegeu taula 5.1). La incidncia datpics entre els que tenen un nivell destudis inferior a la primria s molt baixa, de manera que, en principi, no hauria dafectar el numerador de lexpressi; i, per tant, encara que els resultats enregistrats no es correspondran totalment amb els resultats reals, les diferncies seran molt menors que en lanterior variable. Per tant, i com que no es disposa de cap altre indicador del nivell dinstrucci de la poblaci, sha considerat oport conservar-la. Escolaritzaci als nivells de secundria no obligatria (BATXCOU). Es tracta dun indicador construt a partir de dues fonts dinformaci diferents. Duna banda, el numerador s el nombre dalumnes que estan realitzant el batxillerat o el COU, i
138
es correspon a informaci del Departament dEnsenyament de la Generalitat per al curs 2000-2001; mentre que el denominador, en canvi, s la poblaci de 17 a 19 anys a 31 de desembre de 2000, que apareix en les renovacions padronals. Es tracta dun indicador invers, de manera que la menor escolaritzaci a la secundria no obligatria indicar una major necessitat educativa.
BATXCOU = (ESCOLARITZAT BATXILLERAT+ESCOLARITZAT COU)2000-2001
31/XII/2000 POBLACI17-19
Els valors ms alts corresponen a les comarques que coincideixen amb una capital de provncia: el Barcelons, el Segri, el Girons i el Tarragons (vegeu taula 5.1). La font don prov el numerador no pot estar afectada pels empadronaments atpics, per s que ho pot estar, en canvi, la del denominador. Malgrat aix, la incidncia ser molt menor, ja que entre els joves menors de 20 anys s poc important: una mostra pot ser la distribuci desigual dels escolaritzats en la secundria postobligatria en les comarques ms afectades per lempadronament atpic: mentre que el Pallars Sobir i la Val dAran sn dues de les comarques amb una menor escolaritzaci a la secundria no obligatria, el Pallars Juss i lAlta Ribagora estan molt ben situades. Per aquests motius hem optat per mantenir aquest indicador per al procs de clcul de les necessitats educatives. Graduat en educaci secundria obligatria (GRADESO). Percentatge descolars que el curs 2000-2001 han obtingut el ttol de graduat en educaci secundria, segons dades del Departament dEnsenyament de la Generalitat. Es tracta dun indicador invers ja que a una menor proporci de graduats li correspondr una major necessitat educativa.
GRADESO = (GRADUATS EN EDUCACI SECUNDRIA)2000-2001 (ALUMNES AVALUATS EN 2N CICLE D'ESO)2000-2001
Aquesta variable, en provenir duna font aliena als registres padronals, no pot estar subvertida per la presncia de poblaci amb un empadronament atpic i, per tant,
139
tamb es mantindr en lanlisi. Mentre el major percentatge de graduaci en secundria obligatria es dna a la Terra Alta, al Pallars Sobir i a la Noguera, el valor ms baix es dna al Baix Peneds (vegeu taula 5.1).
Indicador docupaci
Percentatge daturats (ATUR). La necessitat de disposar dinformaci dmbit comarcal fa que no sigui possible utilitzar lEnquesta de Poblaci Activa, i que calgui combinar latur registrat a lINEM (o al Servei Catal de Collocaci) amb els actius que apareixen en el Padr del 1996. Com que a ms proporci daturats es produir una major necessitat educativa, es tracta dun indicador directe.
ATUR = ATURATS1996 POBLACI ACTIVA1996
Aquest indicador tamb ser incls en la construcci de lndex de necessitats educatives, ja que els efectes que poden generar els empadronaments atpics, en comparaci amb el de les variables excloses, sn molt menors: afecten noms al denominador, que s el conjunt de la poblaci activa i que, per tant, pren un valor molt elevat. Mentre que a la Segarra, al Pallars Sobir i a la Cerdanya s on hi ha menys atur, la taxa major correspon a sis de les set comarques metropolitanes (vegeu taula 5.1).
Indicadors relacionats amb collectius desafavorits
Necessitats educatives especials (NEE). Percentatge dalumnes amb necessitats educatives especials. Shan considerat per igual totes les necessitats educatives especials, que apareixen en lEstadstica de lEnsenyament i que sn: deficincies psquiques, deficincies visuals, deficincies auditives, deficincies motrius, sndrome de Down, psictics i autistes, trastorns greus de personalitat, situaci social desfavorida, incorporaci tardana, sobredotaci intellectual i altres. s una informaci del Departament dEnsenyament de la Generalitat per al curs 2000-2001. Es tracta dun indicador directe (a major proporci dalumnes amb necessitats educatives especials, major necessitat educativa).
NEE = NEEED.INF + NEEPRIM + NEEESO ALUMNESED.INF. 2n. CICLE + ED. PRIM + ESO
140
La menor proporci de necessitats educatives especials es dna en comarques com la Cerdanya, el Pallars Sobir i lAlta Ribagora. Daltra banda, els majors percentatges dalumnes amb aquest tipus de necessitats corresponen a comarques gironines, de manera que sis de les set comarques amb una major incidncia sn venes: el Pla de lEstany, la Garrotxa, el Girons, el Baix Empord, el Ripolls i lAlt Empord (vegeu taula 5.1). Malgrat aix, i pels pocs casos que hi ha, aix com per les categories que comprn, sha considerat que es tractava duna variable molt aleatria i se nha desestimat ls (excepte la categoria dincorporaci tardana i la situaci social desafavorida, la resta sn valors amb una distribuci territorial molt aleatria i que pot canviar notablement dun any a laltre). Llars monoparentals (MONOPAR). Aquest indicador ha estat construt a partir de les dades del Padr del 1996, a partir del clcul del nombre de llars monoparentals amb algun menor de 15 anys. Tot i que podria semblar ms correcte treballar amb un grup dedat ms limitat, com els menors de 5 anys, aquesta opci sha descartat per la forta aleatorietat que sobserva en les comarques ms petites. Es tracta dun indicador directe, ja que una major presncia de llars monoparentals indica una major necessitat educativa.
MONOPAR = LLARS MONOPARENTALS AMB ALGUN MENOR DE 15 ANYS LLARS AMB ALGUN MENOR DE 15 ANYS
Malgrat aquesta correcci, es tracta tamb dun indicador molt afectat per les deficincies en lenregistrament, qesti que es fa palesa en les comarques amb un major nombre de llars monoparentals, que sn, per aquest ordre, la Val dAran, lAlt Urgell, el Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Cerdanya i lAlta Ribagora (vegeu taula 5.1). En aquest cas, el fenomen se sol donar per dues circumstncies: quan hi ha trencaments de parelles i un dels dos membres, amb algun dels fills, sempadrona en la segona residncia; o b, quan per motius fiscals, una segona residncia passa nominalment a ser la primera, de manera que cadascun dels membres de la parella passa a tenir una residncia principal. Per aquestes raons hem descartat incloure-la a lanlisi. Poblaci estrangera (ESTRANG). A partir de la informaci recollida en el cens del 2001, aquest indicador mesura el percentatge de poblaci estrangera de cada
141
comarca. Es tracta dun indicador directe: una major presncia destrangers indica una major necessitat educativa.
ESTRANG = POBLACI ESTRANGERA POBLACI
Malgrat que no s nulla, la distorsi que pot generar en aquesta variable lempadronament atpic s poc important, de manera que hem optat per conservar-la. La major proporci de poblaci estrangera es dna tant en comarques que destaquen pel sector serveis, com lAlt Empord i el Baix Empord, com en comarques amb una part important de leconomia basada en lagricultura i que requereixen m dobra: la Segarra, el Pla de lEstany o la Selva (vegeu taula 5.1).
Indicadors de dispersi geogrfica
Indicador morfolgic de poblament (IMP). Es tracta dun indicador que permet caracteritzar la morfologia del poblament a partir de les entitats de poblaci de cadascun dels municipis. s una mesura de concentraci relativa de la poblaci dins de cada municipi, amb independncia del nombre dhabitants. La justificaci de la inclusi daquest indicador es basa en el raonament segent: en municipis on hi hagi moltes entitats o molta poblaci disseminada caldr una major inversi educativa per tal de fer accessible leducaci als vens ms allunyats. Pren valors propers a zero quan la poblaci est molt dispersa, mentre que ser 1 quan tota la poblaci visqui concentrada en una mateixa entitat municipal; de manera que, per construcci, s un indicador invers (un valor ms elevat indica major concentraci i per tant menor necessitat educativa). Lindicador dabast comarcal es calcula a partir de la mitjana dels diferents indicadors municipals, que es poden expressar mitjanant la frmula segent:2
IMP =
S ((PES - PD )
i=1 i 1 I i=1
+ (10* PDi))
2 i
[S PES ]
, on
i s cadascuna de les entitats singulars d'un municipi PES s la poblaci en l'entitat singular PD s la poblaci disseminada en l'entitat singular
....................................................................................................................................................................... 2. Per a informaci ms detallada de lindicador es pot consultar Albert ESTEVE PALS (2003). El Nomencltor com a font per a lestudi territorial de la poblaci a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998, tesi doctoral, Departament de Geografia, Universitat Autnoma de Barcelona.
142
Aquest indicador parteix Catalunya en dues parts ben diferenciades seguint la divisi tradicional entre la Catalunya nova i la vella, caracteritzades la primera per una major concentraci de la poblaci i la segona per una gran dispersi en entitats singulars ms petites (vegeu taula 5.1). Aix els valors ms alts, s a dir, de major concentraci, a banda del Barcelons, corresponen a la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues i el Pla dUrgell, mentre que la major dispersi s per al Solsons, el Pallars Juss, el Pla de lEstany i lAlt Urgell. Percentatge dindividus que viuen en municipis de menys de 2.000 habitants (MEN2000). Es tracta clarament dun indicador de dispersi de la poblaci i segueix la mateixa lgica que lanterior, en el sentit que com ms petits siguin els municipis ms necessitats educatives hi haur (despesa en transport escolar, per exemple). Sha considerat el llindar dels 2.000 habitants ja que en poblacions amb aquest nombre dhabitants ja hi sol haver bona part dels equipaments de serveis, mentre que en municipis ms petits s fcil que calgui desplaar alumnes a nuclis poblats ms importants. A aquest llindar sha fet una excepci, el cas de Sort, capital del Pallars Sobir, que malgrat no arribar als 2.000 habitants, en ser capital comarcal, concentra part de les necessitats i dels serveis de la comarca, sent per tant pertinent considerar-la en la categoria de ms grans de 2.000. Es tracta dun indicador directe, ja que com ms petits siguin els municipis, ms dispersa estar la poblaci, amb el consegent increment de les necessitats educatives:
MEN2000 = POBLACI EN MUNICIPIS MENORS DE 2.000 HABITANTS POBLACI TOTAL
Evidentment, les comarques sense grans nuclis de poblaci seran les que presentaran un valor ms alt de lindicador, de manera que al Priorat, al Pallars Sobir, a la Terra Alta i a la Cerdanya ms de la meitat de la poblaci viu en municipis de menys de 2.000 habitants, mentre que en lextrem oposat, al Barcelons, al Baix Llobregat i al Valls Occidental, menys dun 1% de la poblaci viu en aquests municipis (vegeu taula 5.1).
143
Indicadors de renda
Renda bruta familiar disponible (RBFD). s la renda familiar disponible respecte de Catalunya, de manera que els valors superiors o inferiors a la unitat ens indicaran en quina mesura cada comarca est per sobre o per sota del conjunt de Catalunya. La informaci ha estat extreta de lIDESCAT i correspon a lany 1996. Es tracta dun indicador invers, ja que la menor renda familiar comporta una major necessitat educativa.
RBFD = RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLECOMARCA RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLECATALUNYA
Amb diferncia respecte de la resta de comarques, la renda ms alta es dna a la Val dAran, amb un valor un 56% ms elevat que el de Catalunya, seguida per la Cerdanya, lAlta Ribagora i el Pallars Sobir, totes amb valors un 30% superiors al conjunt del pas. En lextrem contrari, i a banda del Baix Llobregat, es troben les comarques del sud de Catalunya, com la Ribera dEbre, el Priorat, el Montsi o la Terra Alta (vegeu taula 5.1). Malgrat que aquest clcul tamb es pot veure afectat per la presncia dempadronaments atpics, aquest s un efecte que pot considerar-se molt petit en el conjunt de la comarca. De fet, les comarques amb una major renda familiar coincideixen amb les que han estat caracteritzades per un empadronament atpic important. Ara b, de les caracterstiques dels empadronaments atpics no es desprn que aquest sigui un collectiu amb un nivell econmic tan elevat que pugui fer pujar significativament la mitjana comarcal de la RBFD. Per b que es tracta dun collectiu amb estudis universitaris, sn majoritriament joves per sota dels 35-39 anys, i que no compten amb una presncia important dempresaris ni de directius dempresa. Per aix, i malgrat que la variable pugui tenir algun biaix, sha considerat millor mantenir-la en lanlisi.
Altres
Incidncia de lescola privada (INCPRIV). Aquest indicador ha estat construt a partir de la mitjana de la incidncia del sector privat a lESO i al batxillerat, incidncia
144
Taula 5.1. Valors que prenen les 12 variables preseleccionades a cadascuna de les comarques
IMP
NEE (en %)
MONOPAR (en %)
ATUR (en %)
RBFD (Base 100)
ESTRANG (en %)
MEN2000 (en %)
BATXCOU (en %)
GRADESO (en %)
INCPRIV (en %)
ESTBAIX (en %)
UNIV (en %)
Alt Camp 34,5 31,2 24,2 14,1 32,3 26,9 32,0 32,0 30,3 29,8 34,2 21,1 25,8 33,8 24,5 31,5 25,0 31,2 41,4 21,0 35,3 29,1 23,3 60,9 74,3 66,6 75,8 74,2 40,8 73,2 58,8 73,9 22,2 16,2 8,2 11,9 19,3 9,2 9,1 31,7 55,5 17,6 38,7 69,8 21,7 1,2 1,6 1,4 2,7 0,1 0,5 1,9 1,2 5,3 33,3 72,1 14,5 4,1 46,6 74,7 16,8 1,2 41,9 65,0 17,4 1,8 8,5 5,8 9,2 7,0 9,2 10,9 7,0 10,5 4,4 8,0 7,0 7,1 43,2 74,9 17,3 2,2 6,9 42,3 70,6 18,0 1,0 7,4 2,7 2,8 4,8 4,5 8,8 3,9 5,9 5,8 2,8 4,4 2,8 5,4 3,0 4,8 40,7 66,7 11,9 0,5 10,5 2,1 40,0 59,1 10,9 0,9 15,4 3,8 ,394 ,611 ,509 ,604 ,744 ,815 ,496 ,773 ,606 ,997 ,437 ,503 ,822 ,819 ,919 ,440 39,7 71,4 14,1 1,9 6,9 4,5 ,501 36,9 65,6 12,5 3,8 10,1 9,3 ,653
8,7
25,8
36,7
70,6
16,8
3,4
5,8
3,3
,754
32,1 29,2 25,6 43,0 41,1 13,5 6,3 10,3 10,1 12,9 0,2 15,4 0,0 32,0 50,4 33,6 1,3 45,1 26,0
97,5 114,7 99,0 98,1 129,4 93,3 97,2 96,4 93,8 109,5 90,8 103,0 100,1 98,7 130,6 99,7 105,9 105,6 102,7
17,4 10,4 21,0 14,0 0,0 24,4 21,3 22,2 15,6 16,7 21,4 15,5 52,3 12,5 9,5 9,5 18,1 10,4 13,9
Alt Empord
10,5
Alt Peneds
10,3
Alt Urgell
12,0
Alta Ribagora
15,9
Anoia
9,1
Bages
11,0
Baix Camp
10,9
Baix Ebre
9,2
Baix Empord
10,4
Baix Llobregat
9,4
Baix Peneds
8,7
Barcelons
18,0
Bergued
9,1
Cerdanya
11,9
Conca de Barber
9,5
Garraf
14,0
Garrigues
9,6
Garrotxa
10,8
Girons 27,2 33,3 23,2 26,5 20,9 14,5 23,7 19,3 24,2 30,8 24,1 14,3 23,0 35,9 25,3 27,6 29,3 24,3 23,3 29,7 30,6 26,5 26,9 37,9 71,4 46,0 71,5 19,3 13,8 40,2 69,8 18,1 40,3 70,7 21,6 1,4 2,0 1,9 2,1 26,9 71,1 8,5 3,3 47,2 69,0 9,9 0,8 5,9 15,6 7,0 7,0 8,6 8,1 30,7 83,7 13,4 4,3 4,4 48,5 67,2 17,3 2,4 8,6 40,1 75,8 9,0 2,1 8,0 3,4 4,3 2,0 5,3 3,5 3,2 3,9 4,9 4,4 37,5 69,7 14,0 2,7 6,5 6,9 53,9 77,6 14,0 1,1 9,3 3,2 ,858 ,522 ,199 ,686 ,988 ,812 ,584 ,668 ,567 ,647 ,647 27,9 71,9 7,1 1,7 8,4 7,1 ,497 35,8 72,7 11,1 4,0 8,5 2,6 ,557 15,2 37,8 16,7 7,3 35,9 4,3 61,9 30,1 47,6 0,2 3,5 6,0 25,7 32,9 69,4 15,6 0,9 4,4 3,0 ,897 47,4 30,7 79,2 15,0 0,8 6,3 2,6 ,959 73,1 37,9 72,4 10,5 5,6 6,8 7,0 ,379 26,5 106,6 92,2 91,3 108,3 108,4 103,6 111,0 104,9 102,8 93,2 110,9 156,3 94,5 99,4 100,0 105,3 29,2 69,8 9,1 0,9 5,7 4,3 ,907 37,0 107,6 23,0 83,6 7,1 0,2 14,3 3,4 ,405 70,0 128,4 0,0 24,3 4,5 0,0 5,6 22,1 0,0 31,2 9,8 36,4 25,6 0,0 17,2 0,0 28,2 19,1 31,4 16,6 42,0 74,0 8,7 1,3 10,6 2,7 ,371 33,8 106,7 8,0 43,8 72,7 11,7 3,7 5,3 6,1 ,511 18,1 107,4 29,8 36,0 79,7 10,4 2,1 8,2 3,3 ,611 45,4 108,7 18,8 35,8 68,3 13,6 0,8 6,4 6,4 ,896 6,0 93,1 5,9 40,0 67,3 20,5 2,7 7,9 5,3 ,768 1,5 109,6 29,7
15,8
30,5
51,8
78,7
13,3
5,0
9,0
5,5
,478
6,4
104,2
36,4
Maresme
13,1
Montsi
7,5
Noguera
11,5
Osona
10,7
Pallars Juss
14,4
Pallars Sobir
16,5
Pla dUrgell
10,6
Pla de lEstany
13,6
Priorat
9,8
Ribera dEbre
9,9
Ripolls
10,6
Segarra
11,8
Segri
15,1
Selva
8,5
Solsons
10,7
Tarragons
13,7
Terra Alta
6,4
Urgell
10,6
Val dAran
12,7
Valls Occidental
12,3
Valls Oriental
10,0
Catalunya
13,7
Mitjana comarques
11,3
Font: Elaboraci prpia.
145
146
que sha mesurat a partir de lalumnat escolaritzat al sector privat a cada comarca.3 La ra de la inclusi daquest indicador respon al criteri segent: loferta privada densenyament s present en aquelles comarques que, per les seves caracterstiques geogrfiques i demogrfiques, compten amb demanda potencial per aquest sector. Per contra, on la incidncia del sector privat sigui menor, podem considerar que existeix una major necessitat dintervenci pblica. s tracta doncs dun indicador invers: a major incidncia del sector privat menor necessitat educativa.
INCPRIV =
ESCOLARITZACI ESO PRIVADA TOTAL ESCOLARITZACI ESO
)(
+ 2
ESCOLARITZACI BATX. PRIVAT TOTAL ESCOLARITZACI BATX.
Assignaci de pesos als indicadors mitjanant lanlisi factorial de components principals

Un cop exclosos els tres indicadors desestimats, procedim a lanlisi factorial de components principals dels altres nou indicadors: ESTBAIX, BATXCOU, GRADESO, ATUR, ESTRANG, IMP, MEN2000, RBFD, INCPRIV. Els passos que es descriuen en aquest apartat corresponen a la preparaci de les variables per a lanlisi factorial; lanlisi factorial de components principals, amb lassignaci consegent de pesos a cada indicador, i el clcul de lndex de necessitats addicionals per a cada comarca.
Preparaci dels indicadors Lanlisi factorial de components principals requereix el principi de normalitat de les variables utilitzades (Calero 1993, pg. 246). Una manera davaluar la normalitat
....................................................................................................................................................................... 3. El fet dutilitzar la mitjana respon al criteri segent: lopci dutilitzar per separat ambds nivells educatius hauria dificultat l'anlisi factorial posterior per lelevada correlaci entre ambdues variables. Lopci dutilitzar noms un dels nivells educatius presentava problemes de normalitat de les variables per lexcessiu nombre de zeros (comarques sense escolaritzaci al sector privat).
147
(N[0,1]) de les variables consisteix a mesurar-ne lasimetria i la curtosi. Ambdues mesures han de ser properes a 0. Daltra banda, lestudi de Bosch i Escribano recomana que la transformaci de les variables sigui mnima per tal de facilitar la seva comprensi (Bosch i Escribano 1988, pg. 239).4 Cap daquests estudis aplica, per, els tests de normalitat que proporcionen una mesura molt ms precisa de fins a quin punt una distribuci es desvia de la distribuci normal. El ms freqent en aquests casos s fer el test anomenat de Kolmogorov-Smirnov. En el nostre cas, sha considerat que la millor forma davaluar la normalitat s a partir daquest test. A la taula 5.2 es presenten els resultats daquest test aix com les mesures dasimetria i curtosi. Hi ha dues variables que, amb un 95% de confiana, no acompleixen el requisit de normalitat: el percentatge destrangers i la renda bsica familiar disponible (sig. = 0,031 i sig. = 0,000, respectivament). En la resta de variables, en canvi, la distribuci s molt Taula 5.2. Indicadors de la normalitat de les nou variables seleccionades
Estadstics descriptius Asimetria ESTBAIX BATXCOU GRADESO ATUR ESTRANG IMP MEN2000 RBFD INCPRIV -0,639 -0,160 0,328 0,274 0,998 -0,043 0,553 -2,098 -0,648 Curtosi 0,113 0,395 1,093 -0,881 0,662 -0,814 -0,393 6,172 0,814 Test de Kolmogorov-Smirnov Estadstic 0,112 0,099 0,091 0,083 0,144 0,108 0,114 0,201 0,078 Significaci > 0,200 > 0,200 > 0,200 > 0,200 0,031 > 0,200 0,199 0,000 > 0,200
Font: Elaboraci prpia. ....................................................................................................................................................................... 4. Bosch i Escribano apliquen els procediments segents per a la transformaci de les variables: transformen els indicadors que presenten valors extrems aplicant logaritmes de base 10; els indicadors ms asimtrics sn transformats aplicant arrels quadrades i els ms asimtrics per lesquerra sn transformats elevant-los al quadrat.
148
ms propera a la normal. Tamb els coeficients dasimetria i de curtosi estan molt desplaats en la distribuci de la variable renda (asimetria = -2,098 i curtosi = 6,172), per no aix en el percentatge destrangers que prenen valors propers al zero. Analitzem aquestes dues variables per separat. Renda. De les tres transformacions que shan aplicat a la variable, la que aconsegueix millorar ms la normalitat s la logartmica, tot i que no aconsegueix completament una normalitat adequada. Lasimetria de la variable logaritme (RBFD) s de -1,596 i la curtosi de 3,789, mentre que la significaci en el test de Kolmogorov-Smirnov (K-S) s daproximadament 0,004. Analitzant amb ms detall el problema, sobserva que la Val dAran actua com un outlier, en el sentit que t un valor extrem, ja que la seva renda s un 156% la de Catalunya (eliminant-la de lanlisi les tres mesures de normalitat milloren considerablement). Malgrat aquest problema, i en ser una variable molt important ja que no nhi ha cap altra que mesuri aquest aspecte, sha decidit, en principi i en cas que no contradigui altres condicions daplicaci, incloure-la en lanlisi transformada a partir del seu logaritme (L_RBFD). Estrangers. La transformaci logartmica torna a ser la que dna millor resultat, sobretot en el test de K-S, on la seva significaci passa a ser > 0,200. Tamb es redueix considerablement la seva asimetria i la seva curtosi amb valors, respectivament, de 0,234 i de -0,606. Tamb sha considerat que la millora s prou important per compensar la dificultat dinterpretaci del logaritme, de manera que es prendr la variable logaritme (ESTRANG) que anomenarem L_ESTRANG.
Un cop fetes aquestes transformacions per apropar les variables al criteri de normalitat i tenint en compte els canvis de signe pertinents pel sentit de la relaci amb les necessitats educatives, les nou variables queden tipificades de la manera segent: Z_ESTBAIX, Z_BATXCOU, Z_GRADESO, Z_ATUR, Z_L_ESTRANG, Z_IMP, Z_MEN2000, Z_L_RBFD i Z_INCPRIV.5
....................................................................................................................................................................... 5. La Z_ indica que sn variables tipificades; quan davant hi ha un signe menys (), vol dir que se li ha canviat el signe per tal que el seu sentit sigui el mateix que el de la resta, mentre que la lletra L_ significa que sha fet una transformaci logartmica de la variable.
149
Una segona condici que han dacomplir les variables seleccionades per a lanlisi s presentar coeficients de correlaci baixos (coeficient de correlaci de Pearson no proper a 1). Si dues variables presenten un alt ndex de correlaci, molt probablement indicaran el mateix i per tant ser millor descartar-ne una.6 La taula 5.3 presenta la matriu de correlacions, concretament en els valors que hi ha per sobre de la diagonal principal. El primer que cal destacar daquesta matriu s que hi ha un bon nombre de variables que no mostren una correlaci alta amb cap de les altres. En primer lloc, les variables que menys es correlacionen sn el percentatge de graduats en ESO, el percentatge destrangers i lndex morfolgic de poblament, amb coeficients de correlaci de Pearson inferiors a 0,5 (en valor absolut). Vegem, per, la interpretaci que poden tenir les correlacions superiors a 0,5 i les inferiors a 0,5. En valor absolut, la major correlaci es dna entre el percentatge de matriculats en el nivell de secundria postobligatria i la incidncia de lescola privada en la comarca, r = 0,699 (com ms escola privada hi ha, major s el percentatge de matriculats en batxillerat i/o COU). A continuaci, i amb una correlaci negativa, tenim la relaci entre el percentatge de poblaci en municipis petits i latur, r = -0,666, i que indica que latur s menor en els municipis petits que en els grans. Tamb la forta presncia de municipis petits en les comarques es correlaciona amb el percentatge de matriculats en els nivells de secundria postobligatria, que pel canvi de signe en la variable destudis, cal interpretar com una menor presncia de matriculats en aquests nivells en les comarques que compten amb molts municipis petits. Una correlaci idntica, r = 0,635 es dna entre els municipis petits i la incidncia de la privada, que amb el canvi de signe ens indica que en les comarques amb una forta presncia de municipis petits hi ha una menor incidncia de lescola privada. A continuaci sobserva una correlaci de 0,555 entre el nivell de renda de les comarques i el percentatge daturats que, pel canvi de signe de la variable renda, cal llegir com un descens de la taxa datur a mesura que augmenta la renda. El darrer valor per sobre de 0,5 es dna entre el percentatge daturats i el percentatge descolaritzaci a secundria ( 0,504), de manera que, i pel
....................................................................................................................................................................... 6. Ara b, malgrat que aquesta afirmaci s certa, tamb ho s la contrria, s a dir, que una anlisi de components principals tampoc no t gaire sentit si no hi ha cap tipus de correlaci entre les variables inicials.
150
canvi de signe de la variable descolaritzaci, en les comarques on la taxa datur s major tamb es dna una major escolaritzaci en la secundria postobligatria.7 Taula 5.3. Coeficients de correlaci de Pearson, coeficients de correlaci parcials, i mesura dadequaci mostral per a cada variable
Z_L_ESTRANG Z_BATXCOU Z_GRADESO
Z_ESTBAIX Z_BATXCOU Z_GRADESO Z_ATUR Z_L_ESTRANG Z_IMP Z_MEN2000 Z_L_RBFD Z_INCPRIV
0,722 a -0,278 -0,217 -0,141 -0,184 -0,015 0,170 -0,297 0,041
-0,077 0,759a -0,074 0,110 -0,011 0,071 -0,301 0,137 -0,441
0,363 -0,001 0,649 a -0,194 -0,197 -0,110 0,112 0,228 -0,144
0,429 -0,504 0,208 0,708 a 0,318 0,421 0,480 -0,294 0,030
0,299 -0,130 0,366 0,032 0,568 a 0,070 0,412 0,128 -0,010
-0,123 0,038 0,075 -0,396 0,128 0,546 a 0,207 0,108 0,022
-0,436 0,635 -0,311 -0,666 -0,422 0,034 0,738 a -0,037 -0,264
0,350 -0,323 -0,087 0,555 -0,119 -0,328 -0,314 0,752 a -0,029
-0,183 0,699 -0,014 -0,473 -0,174 0,032 0,635 -0,272 0,813a
Nota: A la part superior de la diagonal es mostren els coeficients de correlaci de Pearson entre les nou variables. En negreta shan assenyalat els coeficients majors de 0,500 i els menors de 0,500. Els valors de sota la diagonal corresponen a la matriu de correlacions antiimatge, s a dir, als coeficients de correlaci parcial. a. Els valors de la diagonal corresponen a la mesura dadequaci mostral de cada variable per separat. Font: Elaboraci prpia.
A banda de lanlisi detallada de cadascuna de les correlacions, hi ha una mesura sinttica que ajuda a avaluar les correlacions entre totes les variables. Es tracta del determinant de la matriu de correlacions que ha de donar un valor proper a zero
....................................................................................................................................................................... 7. Aquesta darrera relaci s interpretable des daquelles aproximacions a la relaci entre educaci i mercat de treball que consideren que la inversi en educaci respon a una estratgia defensiva, s a dir, a un sistema de protecci davant la possible precarietat laboral (vegeu Thurow 1983).
Z_INCPRIV
Z_MEN2000
Z_L_RBFD
Z_ESTBAIX
Z_ATUR
Z_IMP
151
sense que arribi a assolir-lo (un valor de 0 voldria dir que hi ha dues variables que sn la mateixa o b que nhi ha una que s combinaci lineal daltres, i per tant que hi ha informaci sobrera). En aquest cas el determinant pren el valor de 0,021, un valor molt acceptable. Daltra banda, els coeficients de correlaci parcial (inclosos sota la diagonal de la taula 5.3) ens indiquen valors propers a 0 i inferiors a 0,5, mentre que la realitzaci del test desfericitat de Bartlett o la mesura dadequaci mostral de KaiserMeyer-Olkin ofereixen resultats molt acceptables8 (taula 5.4). Taula 5.4. Mesura dadequaci mostral de Kaiser-Meyer-Olkin i test desfericitat de Bartlett
Mesura dadequaci mostral de Kaiser-Meyer-Olkin Prova desfericitat de Bartlett Csi-quadrat aproximat gl Sig. 0,719 139,367 36 0,000
....................................................................................................................................................................... 8. El test desfericitat de Bartlett sutilitza per provar la hiptesi nulla segons la qual la matriu de correlacions s la matriu identitat, que equival a dir que els coeficients de correlaci entre les diferents variables serien nuls a excepci de la diagonal principal, que seria la correlaci de cada variable amb ella mateixa i que, per definici, seria 1. Es pot veure, a la taula 5.4, que el nivell de significaci del test s proper a zero i, per tant, podem rebutjar la hiptesi de coeficients de correlaci nuls. La mesura dadequaci mostral de Kaiser-Meyer-Olkin sutilitza per comparar per a cada parella de variables els coeficients de correlaci simples amb els coeficients de correlaci parcials. Es pot calcular un ndex per a cadascuna de les variables o un ndex per a tot el conjunt. En ambds casos s un valor que varia entre 0 i 1, sent ms adequada lanlisi com ms sapropi a la unitat. El valor per al conjunt de variables s de 0,719 que s molt acceptable (vegeu taula 5.4). Lndex per a cadascuna de les variables apareix en la diagonal principal de la matriu de correlacions antiimatge (vegeu la diagonal principal de la taula 5.3). En aquest cas els valors oscillen entre el 0,546 de lndex morfolgic de poblament i el 0,813 corresponent a la incidncia de lescola privada.
152
Realitzaci de lanlisi factorial de components principals i assignaci de pesos Un cop les variables compleixen les condicions es procedeix a lanlisi factorial de components principals. Entre els procediments normalment emprats per a la rotaci de factors, es pot triar entre la rotaci ortogonal i la rotaci obliqua. Una bona rotaci s aquella que ens proporciona una matriu factorial (conjunt de correlacions entre variables utilitzades i factors obtinguts) amb pocs valors intermedis, s a dir, amb presncia de correlacions altes i baixes. En el nostre cas, la rotaci ortogonal Varimax,9 la ms utilitzada en la majoria danlisis factorials, ens assegura aquesta condici (taula 5.5).10 Taula 5.5. Matriu de components principals aplicant la rotaci ortogonal Varimax
Factor 1 Factor 2 Factor 3 Factor 4 Factor 5 Factor 6 Factor 7 Factor 8 Factor 9 Z_ESTBAIX Z_BATXCOU Z_GRADESO Z_ATUR Z_L_ESTRANG Z_IMP Z_MEN2000 Z_L_RBFD Z_INCPRIV -0,0634 0,3640 0,0107 -0,2172 -0,0722 -0,0018 0,3469 -0,0983 0,9042 0,0046 0,8854 0,0067 -0,2395 -0,0534 -0,0018 0,3482 -0,1293 0,3368 0,1488 -0,0592 0,1721 -0,0264 0,9612 0,0577 -0,2689 -0,0767 -0,0802 0,1742 -0,1445 -0,0565 0,2888 -0,0722 -0,1405 -0,1321 0,9315 -0,1007 0,9365 0,0163 0,1665 0,2115 0,1352 -0,0458 -0,2194 0,1750 -0,0678 -0,0537 -0,0004 0,0389 -0,2485 0,0614 0,9775 -0,0137 -0,1620 0,0008 0,1815 0,0163 0,9621 0,1303 0,1720 0,0386 -0,1693 -0,0653 0,0184 0,1426 -0,1802 0,0831 0,8032 -0,0098 -0,1338 -0,3337 0,1861 -0,1554 -0,1008 0,1617 -0,0729 -0,2069 -0,1056 -0,0038 0,6931 -0,0657 0,1530
Daltra banda, el pes de cada variable (PV) sobt daquesta matriu factorial. El pes que sassignar a cada variable (V) s la suma de les correlacions daquesta variable amb cadascun dels eixos (F).
....................................................................................................................................................................... 9. La rotaci Varimax minimitza el nombre de variables que tenen un factor de saturaci sobre una variable, accentuant els que el tenen ms elevat. Com a conseqncia daix, els nou factors queden ms nets, ja que seliminen les correlacions intermdies i saccentuen les altes. 10. Vegeu lestudi de Calero (1993, pg. 249) per a una explicaci de les diferncies entre rotacions ortogonals i obliqes i per a una justificaci del fet que opts per la segona.
153
PV =
SR
F
VF
, on R s la correlaci entre les variables i els factors.
La taula 5.6 presenta el pes de cada indicador com a resultat daquesta operaci. Shi pot observar que les tres variables que fan una aportaci major sn, per aquest ordre: el nivell destudis baixos, els graduats en ESO, i el percentatge de matriculats a la secundria postobligatria. A continuaci daquests indicadors hi ha la proporci de poblaci estrangera, la incidncia de lescola privada, lndex morfolgic de poblament i la renda, mentre que les variables amb menys pes per calcular les necessitats addicionals seran latur i la presncia de municipis de menys de 2.000 habitants.11 Taula 5.6. Pes de cada indicador
Z_ESTBAIX Z_BATXCOU Z_GRADESO Z_ATUR Z_L_ESTRANG Z_IMP Z_MEN2000 Z_L_RBFD Z_INCPRIV 1,3705 1,0595 1,3108 0,4952 1,0166 0,7462 0,2511 0,6953 1,0090
Per a cada comarca (C), lndex de necessitat addicional es calcula mitjanant la suma dels indicadors (I) ponderats per a cadascun dels pesos de la taula anterior (P):
dexC =
SP
I
X IC
....................................................................................................................................................................... 11. Les proves que hem realitzat utilitzant el mtode Quartimax presenten noms una nica diferncia en la variable corresponent al percentatge de matriculats en el batxillerat i el COU. Aquesta variable se situa en la tercera posici en el mtode Varimax i en la penltima utilitzant el mtode Quartimax (una opci que donaria, doncs, menys importncia a les variables de tipus educatiu). A lannex incloem el resultat de lndex de necessitats addicionals utilitzant el mtode Quartimax.
154
Taula 5.7. Valor dels indicadors transformats utilitzats en lanlisi i ndex de necessitats addicionals per a cada comarca
Z_INCPRIV
Z_GRADESO Z_L_RBFD Z_IMP Z_MEN2000 Z_ATUR
Z_L_ESTRANG
Z_BATXCOU
ndex de necessitats addicionals
Z_ESTBAIX
Alt Camp 0,1240 -0,2278 -0,2565 -0,3518 -0,5407 -0,6578 -0,4889 -1,0683 0,5666 -0,0958 0,7592 -2,5768 -0,3640 1,7934 1,0830 -0,4275 2,0787 1,8315 -0,4924 0,8452 -0,7513 -0,3133 -0,4259 1,9831 0,5723 -1,3235 -0,4348 1,3017 -1,0775 2,7718 0,9005 0,2876 1,8669 -0,1162 0,1616 2,0246 -0,1144 0,9416 0,9276 -1,0011 0,2027 -0,9614 0,7335 -0,8175 -0,5688 0,7155 0,2434 1,1214 0,8608 0,4254 -0,6070 0,8410 -0,9595 0,2139 -0,4901 -0,8507 0,7635 -0,6365 0,2035 -1,7717 1,0587 0,7267 -0,8829 -0,8706 -1,3742 0,1460 1,0035 -1,0843 0,6960 0,8300 -0,4524 -1,7258 0,1809 0,7763 -0,6169 -0,9785 -0,7777 -0,7877 -0,6485 -1,2883 -0,5188 -1,2970 0,3170 1,2464 0,3995 -1,2292 0,9777 2,1434 -0,6869 -0,1856 1,2775 0,8730 0,0110 0,0641 0,2362 0,7346 -0,0049 1,0133 -0,2930 2,1529 -0,0311 0,1739 -0,8469 0,5065 0,5898 -1,9507 1,0466 0,6752 0,7505 1,0014 -0,4205 1,2950 0,1393 0,4008 0,5364 -2,0336 0,4401 -0,1109 -0,0856
-0,2017
0,1485
0,1447
0,7195
-0,6051
-0,5409
0,3221
0,6429
-0,0721 0,5234 -0,3790 0,2183 1,4174 -0,6760 -0,4067 -0,4811 0,0848 -0,0161 -0,4159 0,0904 -3,0578 0,3487 0,6047 0,6008 -0,1303 0,5232
-0,1368 5,3883 1,6480 3,1372 -4,0564 0,7807 -2,0795 2,5661 -0,0343 3,5339 1,4909 7,8780 -7,2569 -0,1922 5,6427 -0,9202 2,0447 -0,9355
Alt Empord
1,4050
Alt Peneds
0,7928
Alt Urgell
-0,4921
Alta Ribagora
-2,3327
Anoia
0,9906
Bages
-0,0006
Baix Camp
0,9339
Baix Ebre
0,9429
Baix Empord
0,6198
Baix Llobregat
0,5290
Baix Peneds
1,3335
Barcelons
-1,0501
Bergued
-0,1868
Cerdanya
1,2695
Conca de Barber
-0,4256
Garraf
0,8511
Garrigues
-0,3480
Garrotxa -1,7095 -0,2665 0,2612 0,2347 -0,7273 -0,5035 1,8360 1,0669 0,0040 0,8801 0,6155 0,2527 1,2273 -1,9732 0,0489 -0,2726 -1,3128 0,8888 -1,1521 1,3540 -0,2924 -0,2800 0,2894 1,0081 0,1209 1,8334 -0,6375 -0,1077 0,0671 -1,2422 -0,4479 0,4254 -0,9214 0,6956 0,3178 -0,1082 0,4051 -2,1283 -0,1012 -1,9541 -1,7248 -0,8356 0,7387 0,8390 0,1072 -0,2000 -0,7598 -1,1320 -0,4650 2,2611 0,5166 -1,0797 1,8280 0,2202 1,1050 -1,2844 -1,1188 0,3067 0,0509 1,3636 0,6289 -0,9285 -1,0652 0,0597 -0,6469 -1,0648 -0,4548 -0,0720 -1,5800 1,4445 0,7545 0,6118 -0,3301 0,0886 -0,5470 -0,0235 0,1606 1,0611 -0,5357 -3,6800 0,9318 0,4681 -0,2179 -0,6378 -1,2399 0,4537 -0,5284 -0,3168 0,3599 0,4395 -0,8089 -1,2625 1,0930 1,2497 0,9382 -0,4728 1,4174 -1,2505 0,5753 -1,7028 -0,7707 1,4174 -0,0575 1,4174 -1,0003 -0,2162 -1,3537 0,2857 -1,1890 -1,5783 2,3921 1,1582 1,4174 -0,1627 -0,7843 1,4073 1,3535 0,0374 -0,1741 1,0330 0,2815 -1,1095 0,1373 -1,3142 0,5720 -0,2598 -0,6604 -2,1218 -1,5792 -0,4918 1,2190 2,2352 -1,8772 1,4174 -3,6230 -1,3817 0,8761 -0,9077 2,6528 -2,7871 0,6465 -7,1892 4,5612 -2,6325 -0,7931 -1,9467 -2,0582 -1,0610 0,0528 1,5284 -0,4456 -1,2077 -1,0638 1,3934 0,4084 -0,1851 0,7317 -2,5480 -0,2264 -0,4882 1,0528 0,6878 -0,3825 -0,2432 -1,1316 -1,2127 -1,4431 -0,7887 -0,6074 0,1795 0,9910 -0,3552 -0,1893 -3,6197 0,5502 -0,0385 1,1717 -1,2587 -0,9924 1,0623 0,9100 4,2537 0,7230 1,5937 0,6697 -0,6125 -1,2215 -0,4300 -1,1260 0,0101 -1,2621 -0,1242 0,7863 0,8528 -0,9719 0,0360 -1,7024 -3,1144
0,7974
0,3225
-0,4750
-1,0975
0,3906
1,0458
0,0139
0,1649
0,2287
1,7948
Girons
0,6667
Maresme
0,0536
Montsi
1,1786
Noguera
-0,6667
Osona
-0,0585
Pallars Juss
-1,0966
Pallars Sobir
-2,2626
Pla dUrgell
-0,5744
Pla de lEstany
-1,3847
Priorat
-0,4792
Ribera dEbre
0,7193
Ripolls
-0,5118
Segarra
-2,3078
Segri
-0,7044
Selva
1,6489
Solsons
-0,2897
Tarragons
0,1397
Terra Alta
0,4365
Urgell
-0,4724
Val dAran
-0,6561
Valls Occidental
0,5172
Valls Oriental
0,6766
155
156
El resultat per a cada comarca es pot llegir a la taula 5.7, don es pot deduir que les comarques amb una major necessitat addicional sn, per aquest ordre, el Baix Peneds, la Cerdanya, lAlt Empord, la Selva, el Montsi, el Baix Empord, lAlt Urgell, la Ribera dEbre, el Baix Camp i el Garraf, mentre que les comarques amb una menor necessitat addicional sn el Barcelons, el Segri, lAlta Ribagora, el Pallars Sobir, la Noguera, el Girons, el Ripolls, el Solsons, el Pallars Juss, el Bages i lUrgell.
Construcci de lndex agregat de necessitats: combinaci dels ndexs de necessitats comuna i addicional
El darrer pas que resta per completar el procediment s lagregaci dels ndexs de necessitats comuna i addicional per construir un ndex agregat de necessitats educatives. Com assenyala Calero, el pes que es vulgui donar a cada tipus de necessitat (comuna o addicional) s una decisi poltica i no tcnica. Com ms ponderaci satorgui a lndex de necessitats addicionals ms redistributiu ser lndex agregat de necessitats, mentre que una major ponderaci de la necessitat comuna donar com a resultat un ndex agregat que dependr ms de les diferncies simples en la poblaci potencialment usuria del servei (Calero 1993, pg. 256). Per a la construcci de lndex agregat cal prviament una transformaci de lndex de necessitats addicionals. Duna banda, cal que aquest ndex tingui valors positius per tal que lndex agregat tamb els tingui. Daltra banda, lndex de necessitats addicional ha de prendre un valor entre 1 i n, de manera que el valor 1 signifiqui que la necessitat addicional no modifica la necessitat comuna, i n un valor que cal determinar a priori. Aquest darrer valor mesura la importncia que es vulgui donar a la necessitat addicional. Un valor de n = 2, per exemple, voldr dir que la diferncia aportada per la necessitat addicional podr ser de fins el 100% (aix voldria dir, segons els ndexs presentats a la taula 5.7, que el Baix Peneds hauria de rebre el doble de recursos per estudiant que el Barcelons). Lgicament, com ms alt sigui n ms progressius seran els resultats obtinguts. La transformaci de lndex de necessitats addicionals es pot realitzar mitjanant
157
una funci exponencial. En general, la funci que caldr utilitzar per trobar un valor comprs amb lmits [1, n] ser:
n n 1e x x 0 2 n 1e x 1+ x<0 2
f(x) =
En el nostre cas, hem optat per presentar dues transformacions de lndex amb els mateixos lmits que els utilitzats per Calero en el seu estudi. Una amb lmits [1-1,8], i una altra ms progressiva amb lmits [1-2,4]. Laplicaci de la funci exponencial per a cadascuna de les distribucions s la segent: Per a la transformaci [1-1,8]:
1,8 0,4e x x 0 f(x) = 1 + 0,4e x
x<0
Per a la transformaci [1-2,4]:

2,4 0,7e x x 0 f(x) = 1 + 0,7e x
x<0
La construcci definitiva de lndex agregat combina els ndexs de necessitats comuna i addicional. En el nostre cas, com hem especificat a lapartat sobre l'aproximaci metodolgica (pg. 131-132), calculem la necessitat comuna a partir de la poblaci entre 0 i 17 anys de cada comarca. Aquesta dada lhem obtinguda de la rectificaci padronal feta a 31 de desembre de 2000 (perqu no estan disponibles les dades comarcals del cens del 2001). La quota del total dassignaci que correspon a cada comarca sexpressa a les taules 5.8 i 5.9 com a percentatge del total. La necessitat comuna es multiplica per lndex de necessitats addicionals un cop transformat segons els rangs [1-1,8] i [12,4]. Daquest producte obtenim lndex agregat de necessitats, que sexpressa tamb en percentatge per a cada comarca.
158
Taula 5.8. Valors finals de lndex de necessitats utilitzant una transformaci [1-1,8]
Assignaci real de recursos 0,594% 1,704% 1,307% 0,337% 0,084% 1,548% 2,564% 2,462% 1,262% 1,578% 10,329% 0,946% 30,835% 0,601% 0,214% 0,317% 1,480% 0,326% 0,745% 2,531% 5,321% 0,989% 0,644% 2,120% 0,227% 0,135% 0,482% 0,457% 0,170% 0,428% 0,390% 0,312% 3,329% 1,907% 0,241% 3,451% 0,198% 0,592% 0,167% 11,674% 5,002% ndex de necessitat comuna 0,580% 1,654% 1,296% 0,267% 0,049% 1,583% 2,366% 2,578% 1,045% 1,732% 11,773% 1,028% 28,153% 0,507% 0,223% 0,277% 1,771% 0,262% 0,706% 2,478% 6,192% 0,898% 0,493% 2,159% 0,152% 0,083% 0,456% 0,454% 0,111% 0,335% 0,337% 0,290% 2,701% 1,971% 0,179% 3,153% 0,162% 0,481% 0,142% 13,268% 5,652% ndex de necessitat addicional 1,349 1,798 1,723 1,783 1,007 1,617 1,050 1,769 1,387 1,788 1,710 1,800 1,000 1,330 1,799 1,159 1,748 1,157 1,734 1,018 1,404 1,794 1,011 1,119 1,031 1,011 1,100 1,633 1,161 1,772 1,025 1,590 1,000 1,796 1,029 1,181 1,057 1,051 1,138 1,421 1,713 ndex de necessitat agregat 0,579% 2,202% 1,653% 0,352% 0,037% 1,895% 1,839% 3,376% 1,073% 2,293% 14,901% 1,370% 20,844% 0,499% 0,297% 0,238% 2,292% 0,225% 0,906% 1,867% 6,434% 1,193% 0,369% 1,788% 0,116% 0,062% 0,371% 0,549% 0,096% 0,440% 0,256% 0,342% 2,000% 2,620% 0,136% 2,756% 0,127% 0,374% 0,120% 13,951% 7,167% Real/ndex de necessitats agregat 1,027 0,774 0,791 0,958 2,283 0,817 1,394 0,729 1,177 0,688 0,693 0,690 1,479 1,204 0,723 1,332 0,646 1,449 0,822 1,356 0,827 0,830 1,745 1,186 1,956 2,179 1,297 0,833 1,776 0,973 1,527 0,912 1,665 0,728 1,769 1,252 1,560 1,584 1,392 0,837 0,698
Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental
159
Taula 5.9. Valors finals de lndex de necessitats utilitzant una transformaci [1-2,4]
Assignaci real de recursos 0,594% 1,704% 1,307% 0,337% 0,084% 1,548% 2,564% 2,462% 1,262% 1,578% 10,329% 0,946% 30,835% 0,601% 0,214% 0,317% 1,480% 0,326% 0,745% 2,531% 5,321% 0,989% 0,644% 2,120% 0,227% 0,135% 0,482% 0,457% 0,170% 0,428% 0,390% 0,312% 3,329% 1,907% 0,241% 3,451% 0,198% 0,592% 0,167% 11,674% 5,002% ndex de necessitat comuna 0,580% 1,654% 1,296% 0,267% 0,049% 1,583% 2,366% 2,578% 1,045% 1,732% 11,773% 1,028% 28,153% 0,507% 0,223% 0,277% 1,771% 0,262% 0,706% 2,478% 6,192% 0,898% 0,493% 2,159% 0,152% 0,083% 0,456% 0,454% 0,111% 0,335% 0,337% 0,290% 2,701% 1,971% 0,179% 3,153% 0,162% 0,481% 0,142% 13,268% 5,652% ndex de necessitat addicional 1,610 2,397 2,265 2,370 1,012 2,079 1,087 2,346 1,676 2,380 2,242 2,400 1,000 1,578 2,398 1,279 2,309 1,275 2,284 1,031 1,707 2,390 1,019 1,208 1,055 1,019 1,176 2,109 1,282 2,351 1,043 2,033 1,001 2,393 1,050 1,317 1,100 1,089 1,242 1,736 2,248 ndex de necessitat agregat 0,579% 2,456% 1,819% 0,392% 0,031% 2,039% 1,594% 3,747% 1,086% 2,553% 16,354% 1,528% 17,448% 0,496% 0,331% 0,219% 2,534% 0,207% 0,999% 1,583% 6,547% 1,330% 0,311% 1,616% 0,099% 0,052% 0,332% 0,593% 0,089% 0,488% 0,218% 0,366% 1,674% 2,921% 0,116% 2,571% 0,110% 0,324% 0,109% 14,268% 7,871% Real/ndex de necessitats agregat 1,028 0,694 0,719 0,861 2,714 0,759 1,609 0,657 1,163 0,618 0,632 0,619 1,767 1,213 0,648 1,443 0,584 1,571 0,746 1,599 0,813 0,744 2,069 1,313 2,285 2,583 1,451 0,771 1,922 0,876 1,793 0,852 1,989 0,653 2,070 1,342 1,792 1,826 1,524 0,818 0,636
Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla dUrgell Pla de lEstany Priorat Ribera dEbre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val dAran Valls Occidental Valls Oriental
160
Les taules 5.8 i 5.9 inclouen el resultat daquestes operacions. Afegeixen tamb en la primera columna el percentatge dassignaci real que correspon a cada comarca12 i, en lltima columna, la relaci entre lassignaci real i lndex agregat de necessitats. En aquesta columna pot observar-se quines sn les comarques que apareixen amb sobreassignaci (valors superiors a 1) o subassignaci (inferiors a 1) de recursos quan es contempla lndex de necessitats. Tal i com ha sha descrit anteriorment, els resultats de les taules 5.8 i 5.9 jerarquitzen les comarques catalanes fonamentalment a partir dels indicadors de tipus educatius. Aquelles comarques amb una poblaci amb nivell destudis baixos i amb taxes de graduaci en ensenyament secundari baixos augmenten les seves necessitats educatives addicionals. Tamb sembla fer-se evident el pes de la presncia de la poblaci estrangera: aquelles comarques, com les gironines, amb una presncia de poblaci estrangera superior a la mitjana de Catalunya es beneficiarien dun sistema dassignaci de recursos basat en el lndex agregat de necessitats. El mapa 5.1 permet visualitzar el resultat daquests factors en la distribuci comarcal de lndex de necessitats addicionals. Daltra banda, en les taules pot observar-se que hi ha un bon nombre de comarques petites que presenten un ndex agregat sensiblement baix, i, en conseqncia, els correspondria una assignaci terica de recursos inferior a lassignaci real. Aquest fet s degut, duna banda, al fenomen ja comentat dels empadronaments atpics que probablement sobrevalora els factors que tenen ms pes en el clcul de les necessitats addicionals (nivell destudis, graduats en ensenyament secundari). Daltra banda, en
....................................................................................................................................................................... 12. LEstadstica de lEnsenyament no inclou dades dmbit comarcal sobre la despesa pblica en educaci. De fet, lnica informaci pblica s lestadstica de pressupostos liquidats que el Departament dEnsenyament remet a lINE per a la realitzaci de lEstadstica del Gasto Pblico en Educacin. Lassignaci real lhem estimada a partir de les partides de despesa en professorat densenyament pblic i imputant al professorat del sector privat concertat la partida de concerts. Aquesta estimaci, per b que no correspon a la realitat, permet recollir gaireb tota la despesa corrent, la qual acostuma a significar aproximadament el 80% dels pressupostos educatius. Daltra banda, no sallunya en excs de la necessitat comuna. En qualsevol cas, la inclusi de la columna assignaci real t per funci fer possible una comparaci aproximada entre diferents mecanismes dassignaci normativa i valorar els canvis que comportaria ls dun ndex agregat de necessitats educatives.
161
Mapa 5.1. ndex de necessitats addicionals per comarques (transformaci [1-1,8])
haver calculat la necessitat comuna a partir del la poblaci escolaritzable entre els 0 i els 17 anys aquest ndex penalitza aquelles comarques amb menys alumnes i, per tant, amb rtios alumnes/professor ms baixes (recordem que hem estimat les necessitats reals a partir del professorat). Cal, per tant, interpretar els resultats amb prudncia
162
i contemplar la introducci de possibles variacions en els clculs de les necessitats comunes o addicionals que compensin els problemes descrits. En definitiva, els resultats que presenten aquestes taules obren un terreny de debat interessant sobre els mecanismes dassignaci de recursos i, en general, sobre la planificaci de leducaci en el territori. Aquest captol ha mostrat les possibilitats tcniques de contemplar un ndex de necessitats educatives per orientar la presa de decisions poltiques en el terreny del finanament o altres instruments de poltica educativa. bviament, les claus per determinar les necessitats educatives sn de naturalesa poltica, depenen essencialment del tipus dindicadors que se seleccionin per a determinar-les i de ls que es vulgui atorgar a aquest instrument com a informaci rellevant per a la planificaci. No sha de perdre de vista, en aquest sentit, que el que proporcionen aquestes taules s una informaci quantitativa que pot ser utilitzada com a guia dorientaci per a lassignaci de recursos, assignaci que sens dubte pot ser corregida a partir daltres criteris qualitatius que no poden quedar reflectits en un ndex.
163
Annex 5.1. Un apunt sobre els empadronaments atpics

Laparici del fenomen que ha estat anomenat empadronaments atpics est tenint conseqncies importants tant de cara a comptabilitzar la poblaci segons el territori com de cara a definir les caracterstiques del territori, de manera que sobserven certes incoherncies en les dades padronals fruit de la situaci dindividus empadronats en municipis en qu, en realitat, no resideixen habitualment. Quantitativament aquest collectiu incideix en la poblaci empadronada anomenada tamb poblaci legal de dues maneres: per un costat sobreestima la poblaci de municipis petits amb el pas nominal de residncies secundries a residncies principals i, per laltre, subestima els habitants dels municipis grans, que veuen com el padr no recull part de la poblaci que en realitat hi resideix. Les conseqncies que aquest fenomen pot tenir sobre la informaci que es desprn dels censos i padrons depn, en gran part, de la seva magnitud.13 La majoria daportacions que fins ara shan fet en aquest camp ha consistit a constatar, per certes incoherncies en les dades, lexistncia daquests empadronats atpics, per ms enll daix, ning no ha gosat determinar quin ns labast real ni sha dut a terme cap intent seris de quantificaci, a banda de les estimacions puntuals en alguns municipis.14 Linters per aquest collectiu dindividus s relativament recent, ja que, malgrat que probablement ha existit sempre, se sospita que actualment s numricament ms important. La seva existncia pot condicionar el resultat destudis aix com el coneixement real de lestructura dels municipis, sobretot dels municipis petits i, per extensi, de les comarques menys poblades. A banda dels exemples que es comenten
....................................................................................................................................................................... 13. Un intent davaluar la importncia numrica dels empadronaments atpics es pot consultar al treball M. AJENJO COSP i A. SABATER COLL (2002). Poblaci legal i s real del territori. Metodologia i Indicadors per a un estudi de casos, Centre dEstudis Demogrfics. 14. Un article que aniria en aquest sentit aparegu el 13 dagost de 2001, en el nmero 38 del peridic de les Guilleries Lo Campanar de Sau (es pot consultar a <www.vilanovadesau.com/locampanardesau>).
164
en el text, vegem altres casos en els quals lexistncia daquest collectiu pot alterar alguns resultats: Sobredimensionalitzaci de la importncia del Barcelons i de la resta de comarques metropolitanes com a principal destinaci dels desplaaments per motius laborals. Malgrat linnegable importncia que t, s, si ms no sospits, que gran part de la poblaci del territori de Catalunya tingui la comarca del Barcelons, o b com la comarca principal de destinaci de la seva mobilitat laboral, o com una de les comarques principals: lany 1996 el Barcelons apareix com la principal destinaci de la mobilitat laboral de comarques tan allunyades com lAlt Urgell, els dos Pallars, lAlta Ribagora o, fins i tot, la Val dAran. Tenint en compte la distncia, es tracta de temps de desplaament materialment impossibles dassumir diriament. Per exemple, el viatge de Vielha e Mijaran a Barcelona s daproximadament quatre hores, i tenint en compte que cal fer la tornada, el resultat s lobtenci de temps inviables. Daltra banda, sembla evident que Barcelona est perdent poblaci i en canvi no perd llocs de treball, per la pregunta que cal fer-nos s fins a quin punt la prdua s real, o millor encara, quina part de la prdua sn migracions i quina part sn empadronaments atpics. En un camp sensiblement diferent, els seus efectes tamb es deixen notar en els estudis sobre la poblaci estacional dels municipis. Amb la informaci de qu es disposa fins ara, el clcul de la poblaci estacional t com a punt de partida la poblaci empadronada, la qual es modifica en funci dels seus comportaments laborals, destudis, doci, etc. Conixer els empadronats atpics implicaria matisar sensiblement les conclusions, en tant que si es tenen en compte, augmenta encara ms la diferncia quantitativa entre els que fan un s quotidi del territori i els que en fan un s espordic. Un tercer exemple sn les migracions. En aquest cas, lexistncia daquest collectiu introdueix un biaix en la seva comptabilitat en dos sentits oposats. Duna banda sobreestima les migracions ja que individus que resideixen en un lloc decideixen empadronar-se en un altre sense anar-hi a viure (les estadstiques registraran una migraci que en realitat no sha produt); i de laltra, les subestima, ja que altres persones, per qestions sentimentals, decideixen no donar-se de baixa del que era el lloc de residncia habitual, encara que ja no hi visquin.
165
Menystenir-los tamb afecta mltiples variables dintre del camp de les estructures familiars. Aix, i noms a tall dexemple, en estudis sobre les caracterstiques dels individus que viuen sols, es constata que, en certes comarques de linterior, un bon nombre dels que viuen sols estan casats. Per ordre, les comarques de Catalunya on aquest percentatge s ms elevat no sn comarques de lentorn metropolit, com es podria pensar a priori, sin comarques com el Pallars Sobir, la Cerdanya, el Baix Peneds, el Pallars Juss, la Val dAran, lAlt Urgell i lAlta Ribagora. Ara b, cal formular-se la pregunta de si sn individus que viuen sols, o b noms es tracta dindividus que shan empadronat en aquestes comarques per que en realitat continuen vivint amb la seva famlia en un altre municipi.
166
Annex 5.2.
Taula 5.10. Valor dels indicadors transformats utilitzats en lanlisi i ndex de necessitats addicionals per a cada comarca (rotaci Quartimax)
Z_L_RBFD
Z_MEN2000
Z_L_ESTRANG Z_IMP
Z_GRADESO Z_ATUR
Z_BATXCOU
Z_INCPRIV
ndex de necessitats addicionals
Z_ESTBAIX
Alt Camp 0,1240 -0,2278 -0,2565 -0,3518 -0,5407 -0,6578 -0,4889 -1,0683 0,5666 -0,0958 0,7592 -2,5768 -0,3640 1,7934 1,0830 -0,4259 -0,3133 1,8315 -0,4924 2,7718 0,2876 1,8669 0,9005 1,9831 0,5723 -1,3235 -0,4348 -0,1162 0,1616 -0,5688 0,7155 1,1214 0,8608 0,4254 0,2434 2,0246 -0,1144 0,9416 0,9276 -1,0011 0,2027 -0,9614 -0,6070 0,8410 -0,9595 0,1460 1,0035 -1,0843 0,6960 0,2139 -0,4901 -0,8507 0,7635 -0,6365 0,2035 -1,7717 1,0587 0,7267 -0,8829 0,8300 -0,4524 -1,7258 0,1809 2,1434 -0,6869 -0,1856 1,2775 0,0110 0,0641 0,2362 0,7346 -0,0049 0,8730 0,7763 -0,6169 -0,9785 -0,7777 -0,7877 -0,6485 -1,2883 -0,5188 -1,2970 0,3170 1,2464 0,3995 1,0133 -0,2930 2,1529 -0,0311 0,1739
-0,2017
0,1485
0,1447
0,7195
-0,6051
-0,5409
0,3221
0,6429 -0,8469 0,5065 0,5898 -1,9507 1,0466 0,6752 0,7505 1,0014 -0,4205 1,2950 0,1393 0,4008 0,5364 -2,0336 0,4401
-0,0721 0,5234 -0,3790 0,2183 1,4174 -0,6760 -0,4067 -0,4811 0,0848 -0,0161 -0,4159 0,0904 -3,0578 0,3487 0,6047 0,6008
-0,3951 5,3820 1,7184 3,3563 -3,4163 0,8862 -1,7521 2,6267 0,4782 3,3100 1,2622 7,2308 -6,0761 0,0837 4,6356 -1,6337
Alt Empord
1,4050
Alt Peneds
0,7928
Alt Urgell
-0,4921
Alta Ribagora
-2,3327
Anoia
0,9906
Bages
-0,0006
Baix Camp
0,9339
Baix Ebre
0,9429
Baix Empord
0,6198
Baix Llobregat
0,5290
Baix Peneds
1,3335
Barcelons
-1,0501
Bergued
-0,1868
Cerdanya
1,2695
Conca de Barber
-0,4256
Garraf 2,0787 0,3225 -1,7095 -0,2665 0,2612 0,2347 -0,7273 -0,5035 1,8360 1,0669 0,0040 0,8801 0,6155 0,2527 1,2273 -1,9732 0,0489 -0,2726 -1,3128 0,8888 -1,1521 1,3540 -0,2924 -0,2800 0,2894 0,1209 1,8334 1,0081 0,0671 -1,2422 0,4254 -0,9214 -2,1283 -0,1012 -1,9541 0,6956 -0,4479 -0,6375 -0,1077 0,7387 0,8390 0,1072 -0,7598 -1,1320 -0,4650 2,2611 -0,2000 -1,7248 -0,8356 0,3178 -0,1082 0,4051 0,3067 0,0509 1,3636 0,6289 -1,0652 0,0597 -0,6469 -1,0648 -0,0720 -1,5800 1,4445 0,7545 0,6118 -0,4548 -0,9285 0,5166 -1,0797 1,8280 0,2202 1,1050 -1,2844 -1,1188 -0,2179 -0,6378 -1,2399 0,4537 -0,5284 0,3599 0,4395 -0,8089 -1,2625 1,0930 -1,3537 0,2857 -1,1890 -1,5783 2,3921 1,1582 1,2497 -0,3168 -0,3301 0,0886 -0,5470 -0,0235 0,1606 1,0611 -0,5357 -3,6800 0,9318 0,4681 -0,1627 -0,7843 1,4073 1,3535 0,0374 -0,1741 0,2815 -1,1095 0,1373 -1,3142 0,5720 -0,2598 -0,6604 1,0330 1,4174 0,9382 -0,4728 1,4174 -1,2505 0,5753 -1,7028 -0,7707 1,4174 -0,0575 1,4174 -1,0003 -0,2162 -2,1218 -1,5792 -0,4918 1,2190 2,2352 -1,8772 1,4174 -0,4456 -1,2077 -1,0638 1,3934 0,4084 -0,1851 0,7317 -0,2264 -0,4882 1,0528 0,6878 -0,3825 -0,2432 -1,1316 -0,7208 -1,8979 -4,1920 -2,1785 1,3287 -1,5949 2,0148 -2,8952 0,3997 -6,0890 4,6494 -2,4185 -0,0954 -2,6731 -1,2679 -1,4185 -0,0639 1,6166 -1,4431 -0,7887 -0,6074 0,1795 0,9910 -0,3552 -0,1893 -3,6854 0,5502 -0,0385 1,1717 -1,2587 -0,9924 1,0623 0,9100 3,9998 0,7230 1,5937 0,6697 -0,6125 -1,2215 -0,4300 -1,1260 -0,0113 -1,2621 -0,1242 0,7863 0,8528 -0,9719 0,0360 -1,7024 -2,0904 -0,4750 -1,0975 0,3906 1,0458 0,0139 0,1649 0,2287 1,7150 -0,7513 -1,0775 -0,8175 -1,3742 0,9777 -0,0856 0,5232 -2,2920
0,8511
-0,4275
0,8452
1,3017
0,7335
-0,8706
-1,2292
-0,1109
-0,1303
2,1639
Garrigues
-0,3480
Garrotxa
0,7974
Girons
0,6667
Maresme
0,0536
Montsi
1,1786
Noguera
-0,6667
Osona
-0,0585
Pallars Juss
-1,0966
Pallars Sobir
-2,2626
Pla dUrgell
-0,5744
Pla de lEstany
-1,3847
Priorat
-0,4792
Ribera dEbre
0,7193
Ripolls
-0,5118
Segarra
-2,3078
Segri
-0,7044
Selva
1,6489
Solsons
-0,2897
Tarragons
0,1397
Terra Alta
0,4365
Urgell
-0,4724
Val dAran
-0,6561
Valls Occidental
0,5172
Valls Oriental
0,6766
167
168
Dues crulles del sistema escolar: Laccs a lescola pblica i a lensenyament secundari
169
6 Dues crulles del sistema escolar: Laccs a
lescola pblica i a lensenyament secundari postobligatori
170
171
Aquest captol es distingeix dels anteriors pel que fa a la font de les dades i a lanlisi. En aquest cas les dades no fan referncia al conjunt de Catalunya i a cadascuna de les seves unitats territorials (com a lEstadstica de lEnsenyament o a lEstadstica de Poblaci), sin a una mostra de persones entrevistades en la primera onada (2002) del Panel de Desigualtats (PaD) que ha dut a terme la Fundaci Jaume Bofill. Aquesta caracterstica ens impedeix detallar els clculs a escala comarcal, per aquesta s tamb lnica manera daproximar lanlisi a una unitat de mesura ms directa: la persona entrevistada. Cal tenir en compte aquesta perspectiva per esbrinar qu passa a les principals bifurcacions del sistema escolar, ja que la informaci agregada per les unitats territorials no dna una imatge versemblant de les seves subdivisions. El captol explica els factors que afavoreixen la probabilitat de matricular-se a lescola pblica i de cursar lensenyament secundari postobligatori. Grficament, aquestes dues distribucions determinen dues crulles decisives, on els camins que pren lalumnat acaben influint sobre la importncia numrica dels centres pblics i privats i dels cicles posteriors al mnim legal. s clar que aix no vol dir que les opcions daquests moments prefigurin inexorablement litinerari escolar duna persona, ja que pot canviar descola o reprendre els estudis en altres moments, per s que sn crulles bsiques que donen forma a una trajectria educativa de ms o menys durada.
172
Lanlisi observa el complex fenomen que anomena accs amb plena conscincia del risc de simplificar. De fet, es limita a llegir les dades estadstiques proporcionades per un instrument tan poders com el PaD. Daquesta manera, ha calgut reduir la varietat dopcions a una tria dicotmica entre els fets daccedir o b no accedir a unes menes descola o de cicle. Certament, hem de recordar que ni el ventall de possibilitats s tan restringit ni les decisions es prenen fora de context. Per tamb s important saber quina s la distribuci de les caracterstiques socials de lalumnat que segueix unes vies i unes altres, perqu aquest criteri s molt apropiat per jutjar fins a quin punt leducaci s efectivament igualitria o desigual. La recerca sobre leducaci dna una de les raons ms decisives per justificar una anlisi quantitativa. Fa uns anys, quan es mesuraven les desigualtats educatives a Catalunya, shavia de tenir en compte que lescola no estava a labast de tothom, ni era explcitament un dret social, ni havia de respondre a les mateixes condicions digualtat legal que ara. Ms endavant, la institucionalitzaci de lensenyament obligatori universal ha significat un gran progrs respecte a la situaci daleshores. Tot i aix, la recerca internacional continua fent evidents diverses cares de la desigualtat educativa fins i tot als pasos rics de lOCDE, entre els quals figura Espanya (Jonsson i Erikson 2000, OCDE 2001). En altres estudis hem hagut de fer notar tamb que aquestes desigualtats persisteixen a Espanya (Calero i Bonal 1999) i a Catalunya (Bonal i Rambla 2001, Rambla 1999). Tot plegat suggereix que la distribuci de laccs a lescola pblica i a lensenyament postobligatori segurament s esbiaixada, i que lgicament s important conixer la magnitud daquesta desigualtat. Abans dabordar els temes especfics, recordarem que el PaD fa una altra contribuci. Les anlisis anteriors han comparat unitats territorials per no han pogut justificar fins a quin punt la dimensi territorial de les desigualtats educatives s rellevant. Com que el PaD permet introduir la grandria del municipi de residncia en les anlisis multivariades, facilita una estimaci daquesta rellevncia relativa de la dimensi territorial.
173
Laccs a lescola pblica

Per tal davaluar les diferncies daccs a lescola pblica hem destriat de la mostra total dindividus del PaD aquells que es troben escolaritzats en les diverses modalitats de lensenyament reglat. Aquesta submostra consta de 770 persones, les quals tant poden ser persones entrevistades com persones que viuen a la llar de la persona entrevistada i que estan estudiant en algun dels nivells educatius segents: educaci infantil (3-6) i primria, ESO, batxillerat o cicles formatius. Per a aquesta mostra de 770 individus, aquest apartat cercar les influncies de diferents variables incloses al qestionari del PaD. Agruparem les variables que tractarem en les anlisis en les caracterstiques segents: Variables descriptives de la mostra: tipus destudis en curs i sexe. Tant per les seves caracterstiques com pels efectes que se nesperen, sn variables que no intervindran com a factors explicatius en lanlisi de les probabilitats daccs al sector pblic de lensenyament. Variables de lloc de residncia i de lloc de procedncia. Sn variables dirigides a valorar la influncia del lloc de residncia en laccs al tipus descola, aix com les variables de carcter migratori construdes a partir de la informaci sobre el lloc de naixement. Variables laborals. Variables referides a la situaci laboral dels diferents progenitors. Variables familiars. Nombre de germans i variables referides a la tipologia de la llar. Variables socioeconmiques. Dintre daquesta categoria shan incls variables com el nivell destudis del pares, els ingressos de la llar o la classe social.
En aquest apartat presentem lefecte de les diferents variables explicatives mitjanant dos tipus danlisi. En primer lloc mostrarem els efectes de lanlisi bivariada de cadascuna de les variables per separat, i en segon lloc, els resultats duna anlisi multivariada mitjanant una regressi logstica. Una tercera i ltima qesti que tractarem fa referncia a algunes conseqncies que pot tenir laccs a lescola pblica o privada
174
sobre algunes variables del qestionari del PaD que poden ser rellevants en la nostra anlisi (rendiment escolar, esfor econmic i satisfacci amb lescola).
Anlisi bivariada dels factors daccs a lensenyament pblic La distribuci de les 770 persones de la mostra segons el tipus descola on realitzen els seus estudis es recull a la taula 6.1. Malgrat que es tracta duna submostra dunes dimensions relativament redudes, la seva distribuci entre els diferents tipus destudis no es distancia en excs de la distribuci real de lalumnat entre centres pblics i privats, tot i que sobserva una certa sobrerepresentaci de lensenyament privat no concertat. Les taules 6.2 a 6.7 resumeixen la informaci relativa a la participaci a lescola pblica dels individus de la submostra, tenint en compte les diverses variables descrites abans. Taula 6.1. Distribuci de la mostra segons tipus destudis en curs i tipus descola
Tipus descola Estudis en curs Educaci primria Absolut % Tipus destudi Educaci secundria obligatria Absolut % Tipus destudi Batxillerat postobligatori Absolut % Tipus destudi Altres Absolut % Tipus destudi Total Absolut % Tipus destudi Pblica 229 54,8 107 51,9 61 63,5 31 62,0 428 55,6 Concertada 145 34,7 66 32,0 19 19,8 5 10,0 235 30,5 Privada 44 10,5 33 16,0 16 16,7 14 28,0 107 13,9 Total 418 100,0 206 100,0 96 100,0 50 100,0 770 100,0
Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
175
Taula 6.2. La incidncia de lescola pblica segons els tipus destudi i el sexe de la persona entrevistada
Variable i categories Tipus destudi Educaci primria Educaci secundria obligatria Batxillerat postobligatori Altres Sexe Pes categories 100,0% 54,3% 26,8% 12,5% 6,5% 100,0% Incidncia escola pblica 55,6% 54,8% 51,9% 63,5% 62,0% 55,6% Significaci 0,000 No No + No 0,935
Nota: 1. El pes de les categories sempre suma 100. 2. La incidncia de lescola pblica s el percentatge de persones daquella categoria que estudien en aquestes escoles; per tant, el seu valor complementari fins a 100 s la incidncia total de lescola concertada i privada. El valor total de cada variable coincideix amb la incidncia total de lescola pblica a la mostra (55,6%), llevat de les petites variacions provocades per lexclusi inevitable de les no respostes en alguna variable. 3. El nivell de significaci de cada variable s el risc derror a lhora dacceptar que aquella variable incideix sobre el tipus descola. Lanlisi accepta que una variable exerceix una influncia significativa si aquest valor s inferior a 0,050: s a dir, tolera tan sols un risc derror del 5%, o el que s el mateix, requereix una confiana del 95%. 4. El nivell de significaci de cada categoria indica si la seva incidncia s superior (+) o inferior (-) que el conjunt, o b si no hi ha prou evidncia per afirmar que aquesta incidncia s major o menor que la del conjunt (No). Hem graduat aquesta significaci segons el criteri segent: Signe + + + --+ + -+ Significaci (s) s 0,010 0,010 < s 0,050 0,050 < s 0,100
No
s > 0,100
176
Cada taula recull en les columnes la informaci segent: les variables que sinclouen i les seves diferents categories, el pes de les categories en el global de la variable, la incidncia de lescola pblica en aquella categoria (s a dir, quin s, de cada categoria, el percentatge que accedeix a lescola pblica) i el grau de significaci de cada variable i de les seves categories (vegeu lexplicaci detallada a les notes al peu de la taula 6.2). Les taules inclouen els resultats de cada categoria noms en aquelles variables que shan mostrat significatives, mentre que en els casos en qu la variable no sha mostrat significativa (com s el cas del sexe) sha optat per prescindir daquesta informaci.1 La primera aportaci daquestes dades fa referncia al tipus destudis i al sexe. El tipus destudis marca una diferncia important en la mesura que, en la categoria de persones entrevistades que estudien batxillerat, la incidncia de lescola pblica s significativament major que en el conjunt de la poblaci. De fet, aquest fet es correspon amb la realitat, ja que aquest s el nivell educatiu amb ms proporci destudiants escolaritzats al sector pblic. El sexe, en canvi, no exerceix cap influncia en laccs a un tipus o altre densenyament. La taula 6.3 corrobora dentrada una de les conclusions que al captol 3 ens indicava el repartiment de lescolaritzaci entre els sectors pblic i privat a cada comarca: de fet, a les comarques amb menys habitants s significativament major la incidncia de lescola pblica, mentre que a les ciutats que tenen entre 50.000 i 100.000 habitants o a Barcelona s significativament menor. Lnic valor de la variable que no s significativament diferenciat de la mitjana correspon a les ciutats dentre 100.000 i 500.000 habitants (ciutats com Badalona o lHospitalet). La situaci daquestes localitats menys o ms poblades a les quatre provncies es tradueix en una incidncia menor de lescola pblica a Barcelona, alhora que una incidncia major a les altres tres. Pel que fa a les variables referides al lloc de naixement, la taula mostra que el lloc de naixement de lestudiant no exerceix cap influncia, per s que ho fa en canvi lorigen
....................................................................................................................................................................... 1. A tall dexemple, el fet que la variable sexe no es mostri significativa vol dir que no podem assegurar que la incidncia de lescola pblica sigui major o menor en els nois o en les noies, i per tant la incidncia de lescola pblica sempre ser propera al 55,6% del conjunt.
177
Taula 6.3. Incidncia de lescola pblica segons lhbitat i el lloc de naixement

Variable i categories Hbitat de residncia Menys de 2.000 habitants De 2.000 a 9.999 habitants De 10.000 a 49.999 habitants De 50.000 a 99.999 habitants De 100.000 a 499.999 habitants Barcelona Provncia de residncia Barcelona Girona Lleida Tarragona Lloc de naixement de lentrevistat Lloc de naixement del pare A Catalunya A Espanya En un altre pas Lloc de naixement de la mare A Catalunya A Espanya En un altre pas Lloc de naixement dels dos progenitors Ambds a Catalunya Ambds a Espanya Parella mixta: Catalunya / Espanya Algun a lestranger Pes categories 100,0% 4,9% 16,6% 26,9% 10,6% 18,1% 22,8% 100,0% 77,4% 7,9% 5,2% 9,5% 100,0% 100,0% 70,6% 23,5% 4,1% 100,0% 76,1% 18,0% 5,9% 100,0% 62,2% 10,4% 19,5% 7,9% Incidncia escola pblica 55,6% 89,5% 71,9% 65,4% 43,9% 55,7% 30,1% 55,5% 50,1% 73,8% 70,0% 76,7% 55,6% 55,6% 54,4% 51,3% 87,2% 55,5% 56,8% 42,3% 77,8% 55,7% 58,2% 56,3% 39,3% 75,4% Significaci 0,000 +++ +++ +++ -No --0,000 --+++ + +++ 0,289 0,000 No No +++ 0,000 No --+++ 0,000 + No --+++
Nota: vegeu notes de la taula 6.2. Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
geogrfic dels progenitors: la incidncia de lescola pblica s molt ms important quan el pare o la mare han nascut a lestranger (dun 87% i dun 78%, respectivament) que en la resta de casos, mentre que s menor quan la mare ha nascut en una altra comu-
178
nitat autnoma (dun 42%). La combinaci del lloc de naixement dels dos progenitors torna a palesar efectes rellevants quan algun dels membres ha nascut a lestranger. Hi ha, per, un efecte relativament sorprenent: la relaci positiva entre la incidncia de lescola pblica i el fet que els dos membres de la parella hagin nascut a Catalunya. Una explicaci daquest fet est relacionada probablement amb la presncia de menys parelles mixtes en aquelles localitats amb ms predomini de lescola pblica. Aquest fet ens el mostrar lanlisi multivariada en lapartat segent. La taula 6.4 recull la informaci sobre la incidncia de lescola pblica segons el nombre de fills que conviuen a la llar i segons la tipologia de la llar. El nombre de fills que conviuen a la llar s un factor remarcable, ja que a la seva categoria modal (2 fills) la incidncia s significativament menor que al conjunt de la mostra, i a la categoria segent (3 fills) s major. Tamb cal matisar que no sobserva cap efecte en la categoria dun sol fill, i que en canvi s molt acusada la incidncia major en una altra categoria (5 o ms) el pes de la qual s molt lleu. Daltra banda, lestructura de la llar no s una variable que presenti diferncies significatives en laccs a lescola pblica. A priori esperarem que a les llars monoparentals hi hagus una major incidncia de lescola Taula 6.4. Incidncia de lescola pblica segons el nombre de fills que conviuen a la llar i segons el tipus de llar
Variable i categories Nombre de fills que conviuen 1 2 3 4 5 o ms Estructura de la llar Pes categories 100,0% 17,5% 60,3% 19,6% 3,8% 1,8% 100,0% Incidncia escola pblica 55,6% 57,8% 51,2% 64,1% 65,5% 85,7% 55,6% Significaci 0,007 No --++ No ++ 0,723
179
Taula 6.5. Incidncia de lescola pblica segons el nivell destudis de la llar

Variable i categories Estudis acabats del pare Sense estudis acabats Primria completa Graduat escolar Estudis secundaris Diplomatura o similar Llicenciatura, doctorat Estudis acabats de la mare Sense estudis acabats Primria completa Graduat escolar Estudis secundaris Diplomatura o similar Llicenciatura, doctorat Nivell mxim destudis de la llar Sense estudis acabats Primria completa Graduat escolar Estudis secundaris Diplomatura o similar Llicenciatura, doctorat Pes categories 100,0% 8,6% 17,1% 30,1% 19,2% 10,3% 14,8% 100,0% 8,9% 18,5% 25,1% 20,9% 16,9% 9,7% 100,0% 5,8% 13,2% 25,3% 21,7% 14,8% 19,2% Incidncia escola pblica 55,6% 77,2% 64,6% 59,8% 47,2% 51,5% 37,8% 55,7% 76,1% 65,0% 54,2% 52,5% 50,8% 38,4% 55,5% 82,2% 64,7% 61,5% 50,9% 56,1% 37,8% Significaci 0,000 +++ ++ No -No --0,000 +++ ++ No No No --0,000 +++ ++ ++ No No ---
pblica. Ara b, com que les llars monoparentals es concentren a les grans ciutats i en aquestes la incidncia de lescola pblica s menor, possiblement ambds efectes es compensen i per aquesta ra lestructura de la llar no apareix com a variable significativa en les diferncies daccs a lescola pblica. La taula 6.5 compara la incidncia de lescola pblica segons el nivell destudis del pare, de la mare i de tots dos progenitors. Reflecteix una relaci negativa clara, en la
180
mesura que aquesta incidncia s major quan aquest nivell s menor, mentre que s menor quan els progenitors sn llicenciats. La variable estudis mxims de la llar sha construt a partir del nivell destudis ms alt dun dels dos membres de la parella i el de lnic membre en el cas de les llars monoparentals. Tamb en aquest cas es mantenen les diferncies en la mateixa lnia que en les variables individuals. Una pauta similar a limpacte del nivell destudis sobre la incidncia de lescola pblica es deixa notar pel que fa a la situaci laboral de la llar (taula 6.6). Un resum esquemtic diria que la incidncia s major quan aquesta posici relativa s inferior. Les situacions datur o inactivitat augmenten la incidncia de lescola pblica (en el cas de la mare noms les situacions dinactivitat). En el cas de la variable conjunta, la situaci dinactivitat tamb s la que augmenta la incidncia de lescola pblica, mentre que Taula 6.6. Incidncia de lescola pblica segons la situaci laboral familiar
Variable i categories Situaci laboral del pare Treballa (jornada completa) Treballa (jornada parcial, intermitent) Aturat Inactiu Situaci laboral de la mare Treballa (jornada completa) Treballa (jornada parcial, intermitent) Aturada Inactiva Situaci laboral de la parella Ambds actius Algun/a inactiu/va Pes categories 100,0% 90,5% 2,6% 1,8% 5,1% 100,0% 50,3% 18,7% 6,6% 24,4% 100,0% 72,9% 27,1% Incidncia escola pblica 55,4% 53,2% 58,8% 100,0% 76,5% 55,5% 47,9% 56,3% 62,0% 68,6% 55,6% 50,6% 68,9% Significaci 0,001 --No +++ ++ 0,000 --No No +++ 0,000 --+++
181
Taula 6.7. Incidncia de lescola pblica segons els ingressos i la posici social
Variable i categories Ingressos anuals bruts de la llar De 0 a 12.000 $ De 12.001 a 18.000 $ De 18.001 a 24.000 $ De 24.001 a 39.000 $ Ms de 39.000 $ Posici social del pare Posici social de la mare Classe mitjana propietria Classe mitjana assalariada Classe treballadora Altres Posici social mxima de la parella Classe mitjana propietria Classe mitjana assalariada Classe treballadora Altres Pes categories 100,0% 20,0% 23,6% 15,9% 20,8% 19,6% 100,0% 100,0% 9,8% 43,0% 43,4% 3,8% 100,0% 21,4% 43,3% 33,7% 2,5% Incidncia escola pblica 54,5% 68,5% 59,8% 52,6% 51,7% 38,6% 55,3% 54,8% 43,1% 47,9% 63,1% 67,9% 55,6% 44,8% 53,9% 63,1% 91,7% Significaci 0,000 +++ No No No --0,124 0,000 ---+++ No 0,000 --No +++ ++
a les llars on tots dos progenitors participen al mercat laboral lescola privada t ms pes en comparaci amb les altres categories de la variable. La taula 6.7, finalment, recull les variables de carcter socioeconmic de la llar. Tant uns ingressos anuals bruts per sota de 12.000 euros (dos milions de les antigues pessetes) com una posici social de classe treballadora (de la mare o de la parella) sn factors que augmenten la probabilitat daccs dels fills i filles a lescola pblica.2 En canvi,
....................................................................................................................................................................... 2. Hem utilitzat la tipologia de classe social ja construda per lequip dinvestigaci del PaD.
182
les llars de classe mitjana patrimonial (empresaris, autnoms, professionals liberals) opten majoritriament per anar a un collegi privat o concertat. Daltra banda, no seria raonable entendre que la neutralitat que revelen les freqncies enregistrades en la classe mitjana assalariada sigui definitiva. Aquest grup abasta tant el personal directiu, tcnic i professional ms ben situat com el personal que fa tasques administratives, comercials i burocrtiques. Les dimensions de la mostra no permeten que destriem els dos subgrups, tal com sha fet en altres treballs (per exemple, lestudi de Calero i Bonal de 1999 va mostrar que el segon subgrup tamb opta ms per lescola privada). En suma, de lanlisi bivariada es desprn que alguns factors afavoreixen significativament una acusada incidncia de lescola pblica. El fet de residir en municipis petits, lorigen estranger dalgun progenitor, el nivell baix destudis dalgun dels progenitors, la inactivitat laboral i la pertinena a la classe treballadora sn els factors ms destacats daquesta relaci. El subapartat segent reflectir la influncia conjunta dalgunes de les variables seleccionades.
Anlisi multivariada dels factors daccs a lensenyament pblic Si considerem lefecte de cada factor sobre la incidncia de lescola pblica, podem afinar les nostres observacions fins al detall de cada casella encreuada, per perdem de vista les interaccions entre les variables. Hem de suposar, per, que deu haver-hi interseccions entre algunes de les categories que shan revelat ms influents a lanlisi bivariada, com de fet hem hagut de reconixer en molts comentaris. Dos exemples illustren aquesta limitaci amb claredat. Quan les taules de contingncia indiquen que lescola pblica incideix menys a Barcelona que a les altres provncies, no tenen en compte si aquesta associaci estadstica es deriva de la grandria diferent de les localitats daquesta provncia. Aix mateix, lestructura de les llars i aquesta incidncia semblen independents a primera vista, per ignorem si no distorsiona el resultat el fet que les llars monoparentals es concentren a les ciutats principals. Una regressi logstica que empri totes les variables descrites fins ara ens permetr ordenar el poder explicatiu daquests factors tenint en compte aquestes possibles
183
connexions. La regressi logstica permet mostrar quin s lefecte de cadascuna de les variables independents sobre la variable depenent en el nostre cas, la incidncia de lescola pblica un cop descomptat lefecte de la resta. El quadre 6.1 presenta la informaci necessria per justificar les raons per les quals les diferents variables que han intervingut en les anlisis bivariades han estat incloses o excloses de la regressi logstica. Les limitacions imposades per la grandria mostral (n = 770) han aconsellat treballar amb el nombre mnim de variables possible i amb un nivell mxim dagregaci de les variables incloses. Les raons que justifiquen lexclusi es relacionen amb el fet que la variable no shagi mostrat significativa, amb la concentraci dun gran nombre de casos de la mostra, amb la quantitat de casos perduts o el fet que la informaci que recullen queda representada per una altra variable. En els casos de variables dun mateix grup (pare, mare o llar) hem optat normalment per incloure en les regressions parcials la variable ms significativa. No obstant aix, a vegades una gran quantitat de casos perduts ens ha invitat a prioritzar el criteri del nombre de casos a la mostra. El procediment seguit en la regressi logstica ha estat cercar el model que expliqus millor la incidncia de lescola pblica. Daquesta manera, en el model sintrodueixen successivament les variables que ms expliquen la incidncia de lescola pblica, una per una, fins que la introducci duna variable nova no millora significativament el model. Amb aquest procediment saconsegueix un model amb el nombre mnim de variables i que explica el mxim de la variable dependent (principi de parsimnia). La utilitzaci daquest model ens porta a desestimar les variables: provncia de residncia, estructura de la llar, nivell mxim destudis de la parella i posici social de la mare. Estrictament, aquest procediment no implica que aquestes variables no incideixin en laccs a lescola pblica, per s que la seva aportaci no sha mostrat significativa (cal tenir en compte les limitacions de la mostra). Finalment, el model inclou les variables: hbitat de residncia, lloc de naixement dels pares, situaci laboral dels pares, nombre de fills que conviuen a la llar i ingressos bruts de la llar. El pas segent consisteix a comprovar la presncia o absncia dinteracci entre les variables del model. Lnica interacci destacada que apareix s la que es produeix
184
Quadre 6.1. Selecci de les variables independents de la regressi logstica sobre la probabilitat daccs a lensenyament pblic
Variables Nombre dhabitants del municipi de residncia Provncia de residncia Lloc de naixement de lindividu Lloc de naixement del pare Lloc de naixement de la mare Lloc de naixement dels progenitors Situaci laboral del pare Situaci laboral de la mare Situaci laboral dels progenitors Nombre de fills Caracterstiques de la variable Associaci ms significativa en regressions parcials S S Casos concentrats (el 94% Catalunya) T valors perduts Decisi Inclosa Inclosa Descartada Descartada
Pocs valors perduts No t cap valor perdut Valors molt concentrats
La mostra s completa i s sensible a les diferncies que depenen de la mare
Associaci menys significativa que les altres dues variables Associaci menys significativa que la variable conjunta Lassociaci s ms significativa que la de les altres dues Menys significaci que la variable conjunta Menys significaci que les altres dues Lassociaci s ms significativa que la de les altres dues S
Descartada Inclosa Descartada Descartada Inclosa
Estructura de la llar Estudis del pare Estudis de la mare Nivell mxim destudis de la parella Ingressos anuals bruts de la llar Posici social del pare Posici social de la mare Posici social ms alta de la parella
T casos perduts
Menys casos exclosos que els estudis del pare o la mare
No s significativa Lassociaci s ms significativa que la de les altres dues T menys significaci que les altres dues Menys significaci que la referida al pare S
Inclosa en una tipologia amb la situaci laboral de la parella Inclosa (*) Descartada Descartada Inclosa
Inclosa Descartada Inclosa Descartada
Molts casos perduts Pocs casos exclosos La mostra s completa
Menys significaci que les altres dues Lassociaci s ms significativa que la de les altres dues Menys significaci que la referida a la mare
(*) Tot i que lestructura de la llar no s significativa en lanlisi bivariada hem optat per incloure la variable amb lobjectiu dobservar si guanya significaci en lanlisi multivariada. Font: Elaboraci prpia.
185
entre la situaci laboral de la llar i el nombre de fills que hi conviuen. La interacci entre aquestes dues variables revela que quan els dos progenitors sn actius, el nombre de fills no fa variar sensiblement les probabilitats daccs a lescola pblica, mentre que en aquelles situacions en qu algun dels membres s inactiu, el nombre de fills influeix positivament en la incidncia de lescola pblica, s a dir, com ms elevat s el nombre de fills ms elevada s la probabilitat que els fills escolaritzats ho estiguin a lescola pblica. Daquesta manera, el model definitiu per realitzar la regressi logstica incorpora les variables segents: Nombre dhabitants del municipi de residncia Lloc de naixement dambds pares Situaci laboral dambds membres * Nombre de fills que conviuen a la llar Ingressos anuals bruts de la llar
La taula 6.8 presenta els coeficients de la regressi logstica a partir de dues regressions: la que es duu a terme si sestudia cada variable per separat i la que es duu a terme un cop sincorporen totes les variables al model. La informaci que apareix a la taula s la segent: . Sn els coeficients de la regressi logstica. Si en una categoria s proper a zero vol dir que aquella categoria es comporta de manera semblant al conjunt, mentre que uns valors positius signifiquen que hi ha una major incidncia de lescola pblica i uns valors negatius que aquesta incidncia s menor. No se solen interpretar directament, sin que es transformen en Exp() per facilitar-ne la lectura. Sig. Ens indica la significaci del coeficient , o, el que s el mateix, Exp(). Ens indica quin s el risc dassumir que sigui diferent de zero (o Exp() diferent de 1). En el nostre cas, per decidir des de quin punt lefecte duna categoria s significatiu sha comparat el valor de cadascuna amb la freqncia de lescola pblica a tota la mostra (55,6%). Quan el valor de Sig. s gran, implica un risc massa elevat per afirmar que el valor s diferent de zero i per tant no podem assegurar que el comportament daquell grup (o variable) sigui diferent del conjunt. Si el valor s petit s que podem afirmar sense risc derror que el valor pertinent s diferent de zero i, per tant, que en aquell grup la incidncia de lescola pblica s major o menor que
186
en el conjunt (en funci del valor positiu o negatiu de ). Cal fer ladvertiment que en aquells casos en qu el valor de Sig. s diferent de zero, no podem assegurar que una variable no incideixi en la variable depenent. Sig. noms ens informa sobre el risc que correm en cas que assegurem la seva influncia (en una mostra tan petita s probable que moltes variables que no siguin significatives ho passessin a ser si la mostra fos ms gran). Exp(). Sobt directament del primer i s el que es coneix com a odd ratio. Quan s proper a zero, Exp() ser proper a la unitat i, per tant, savalua si es troba per sobre o per sota d1. Indica quants cops s ms gran o ms petita (en funci de si s un valor per sobre o per sota de la unitat) la probabilitat que alg daquella categoria vagi a lescola pblica respecte al conjunt dels entrevistats. Estrictament, cal llegir el valor observat en una categoria com la variaci de la relaci entre la probabilitat danar a una escola pblica i la probabilitat danar a una concertada/privada quan la variable pren aquest valor en relaci amb el conjunt de la variable. Cal observar que hem pres lopci de fer totes les comparacions per referncia a la incidncia de lescola pblica en el conjunt de la mostra i no amb una categoria de referncia seleccionada.
La comparaci entre els coeficients s el que ens informa de si la importncia que sobserva en cadascuna de les variables es modifica un cop es controla la resta de variables, i en quin sentit es produeixen els efectes. A tall dexemple, en lanlisi individualitzada del nivell dingressos, les famlies amb ingressos inferiors a 18.000 euros (tres milions de pessetes) tenen una probabilitat de dur els fills a lescola pblica un 38% ms gran que el conjunt de les famlies de la mostra. Amb la incorporaci de la resta de variables, aquesta probabilitat sincrementa fins al 84%, per la qual cosa cal concloure que la incidncia de lescola pblica en les famlies que ingressen pocs diners s encara ms gran que la realment observada. Dit duna altra manera, si els que ingressen menys de 18.000 euros es distribussin en el territori (hbitat de residncia) igual que la resta de la poblaci, tinguessin una situaci laboral i un nombre de fills semblant a la del conjunt, i no hi hagus cap diferncia respecte del lloc de procedncia, sobservaria que tenen una probabilitat un 84% ms gran de dur els fills a lescola pblica que la resta de les famlies, mentre que aquesta distribuci desigual fa que aquesta probabilitat noms sigui dun 38%.
187
Taula 6.8. Coeficients de la regressi logstica

Incidncia de les variables per separat Hbitat de residncia Menys de 10.000 habitants 10.000-49.999 habitants 50.000-500.00 habitants Barcelona Lloc de naixement dels pares Ambds a Catalunya Ambds a Espanya Parella mixta Catalunya / Espanya Algun nascut a lestranger Nombre de fills * Situaci laboral Ambds actius amb 1 fill Ambds actius amb 2 fills Ambds actius amb 3 o ms fills Algun inactiu amb 1 fill Algun inactiu amb 2 fills Algun inactiu amb 3 o ms fills Ingressos anuals bruts de la llar 18.000 $ o menys 18.001 $ - 39.300 $ Ms de 39.300 $ No hi ha informaci Constant 0,3222 -0,1642 -0,7173 0,5594 -0,2310 -0,6076 -0,3958 -0,1961 -0,0656 1,4962 0,0251 -0,0742 -0,7412 0,7903 0,9009 0,3902 -0,1956 -1,0954 Sig. 0,000 0,000 0,003 0,113 0,000 0,000 0,838 0,697 0,000 0,001 0,000 0,234 0,000 0,038 0,529 0,729 0,000 0,000 0,011 0,204 0,000 0,014 1,3801 0,8485 0,4880 1,7496 0,6104 -0,0814 -0,8692 0,3401 0,5736 0,7937 0,5446 0,6731 0,8219 0,9365 4,4647 -0,2694 -0,8116 -0,0796 -0,3885 -0,2307 1,7798 1,0254 0,9284 0,4765 2,2041 0,0757 -0,3607 -0,5402 0,8253 2,4618 1,4772 0,8223 0,3344 1,1738 0,5700 -0,1865 -1,5573 Exp() Incidncia del conjunt de variables Sig. 0,0000 0,0000 0,0001 0,1775 0,0000 0,0013 0,5997 0,1022 0,0029 0,0023 0,0000 0,2266 0,0000 0,7188 0,2787 0,2899 0,0000 0,0000 0,0001 0,5763 0,0000 0,1777 0,0003 1,8413 0,9219 0,4193 1,4051 1,7746 0,7639 0,4441 0,9234 0,6781 0,7939 5,9287 1,0786 0,6972 0,5826 2,2826 3,2341 1,7683 0,8299 0,2107 Exp()
s diferent en cada variable
188
La taula recull la incidncia de les variables que exerceixen impactes ms acusats sobre laccs a lescola pblica. Les interpretacions ms destacades sn les segents: Afavoreix considerablement la incidncia de lescola pblica la residncia en una localitat menor de cinquanta mil habitants, per sobretot, menor de deu mil. Aquest darrer efecte es refora si es tenen en compte totes les variables. En altres paraules, si a les localitats menys poblades no hi hagus ms parelles que tenen pocs fills i tots dos membres de les quals disposen duna ocupaci, si no hi hagus ms llars amb ingressos elevats, o menys famlies que no han nascut a lestranger que al conjunt de la mostra, encara seria major la incidncia de lescola pblica. Els residents a municipis petits accedeixen a lescola pblica tres vegades ms que el conjunt de la mostra, mentre que si es tracta de residents a Barcelona aquest accs es redueix a una cinquena part de la incidncia observada per al conjunt de la mostra. s tamb molt positiva la influncia de les llars amb algun progenitor inactiu i ms de tres fills, ja que la probabilitat daccs a lescola pblica es multiplica per sis. En canvi, encara que les famlies siguin nombroses, si ambds progenitors sn actius la incidncia de lescola pblica s semblant a la del conjunt de la mostra. Els ingressos de la llar contribueixen a la incidncia de lescola pblica per sota del llindar de 18.000 euros. Els estudiants que resideixen en aquestes llars accedeixen a lescola pblica gaireb el doble del que ho fa el conjunt, mentre que per als que viuen en llars que superen els 39.000 euros la probabilitat daccs es redueix al 50% respecte al conjunt. El lloc de naixement dels pares noms s significatiu quan algun dels progenitors s nascut a lestranger (tenen una probabilitat daccs a lescola pblica de ms del doble que el conjunt) i per als fills de parelles mixtes (la seva probabilitat danar a lescola pblica s poc ms de la meitat del conjunt). Aquest darrer fet descarta la hiptesi que hem assenyalat en lanlisi bivariada segons la qual atribuem la baixa incidncia de lescola pblica en la categoria de parelles mixtes a la seva probable concentraci en els nuclis urbans, on la presncia de lescola privada s ms alta. La regressi logstica ens mostra com el menor accs de les parelles mixtes a lescola pblica s independent de lhbitat. Tamb cal assenyalar que crida latenci que la categoria ambds nascuts a Catalunya no es mostri significativa.
189
En suma, la regressi logstica ratifica la importncia dels factors introduts a lanlisi bivariada, per estableix una jerarquia entre ells. s especialment reveladora labsncia, en les primeres posicions daquesta ordenaci, dels factors que actuen dacord amb el poder explicatiu dels indicadors de la classe social o del seu correlat del nivell destudis. En canvi, la influncia principal correspon al territori, la situaci laboral combinada amb la familiar, els ingressos i lorigen geogrfic. Anlisi bivariada dels efectes Comentarem breument unes altres associacions estadstiques de la distribuci de les persones entrevistades pels sectors escolars. s rellevant destriar-les perqu fan referncia ms aviat als efectes que no pas als factors daquesta variable. Les taules 6.9, 6.10 i 6.11 resumeixen aquests efectes tenint en compte en aquest cas les tres opcions descola: pblica, concertada i privada. El resultat general indica que la tria del sector privat gaireb no influeix sobre la percepci dels resultats, per agreuja el cost de lescola i la sensaci desfor econmic, i Taula 6.9. Relaci entre el tipus descola i la percepci del rendiment escolar del fill o filla
Tipus descola Pblica B Rendiment escolar Ni b ni malament Malament Total % de tipus Total % de tipus Total % de tipus Total Total % de tipus 330 77,3% 66 15,5% 31 7,3% 427 100% Concertada 188 80,3% 26 11,1% 20 8,5% 234 100% Privada 79 76,7% 20 19,4% 4 3,9% 103 100% Total 597 78,1% 112 14,7% 55 7,2% 764 100%
Significaci = 0,187. Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
190
a ms consolida una major satisfacci per leducaci dels fills. Les variables de tipus econmic ens assenyalen que, si b la tria de lescola pblica pot tenir molta relaci amb els costos de lensenyament, tamb es dna el cas que un 40% de les famlies que opten per lescola pblica considera que aquesta opci no comporta cap esfor econmic. La percepci semblant del rendiment escolar del fill/a i les valoracions majoritriament positives de lescola (tot i que superiors en lescola privada) sembla que apuntin que per a moltes famlies lopci per lescola pblica no s una opci secundria o inevitable. Taula 6.10. Relaci entre el tipus descola i lesfor econmic (despesa mensual)
Qu li costa lescolaritzaci del fill?
Tipus descola Pblica Concertada Privada Mitjana Mitjana 48,05 123,56 209,76 97,03 N 369 233 105 707 Desviaci tpica 67,03 120,45 171,74 121,85
Significaci = 0,000.
Tipus descola Pblica S, molt Esfor econmic per lescola S, bastant S, una mica desfor No, cap Total Total % de tipus Total % de tipus Total % de tipus Total % de tipus Total % de tipus 46 11% 82 19,5% 121 28,8% 171 40,7% 420 100% Concertada 17 7,2% 68 28,9% 92 39,1% 58 24,7% 235 100% Privada 26 24,8% 29 27,6% 33 31,4% 17 16,2% 105 100% Total 89 11,7% 179 23,6% 246 32,4% 246 32,4% 760 100%
191
Taula 6.11. Relaci entre el tipus descola i la satisfacci

Est satisfet amb el tipus deducaci del seu fill? Tipus descola Pblica S No Total Absolut % tipus destudi Absolut % tipus destudi Absolut % tipus destudi 340 81,5 77 18,5 417 100 Concertada 218 93,6 15 6,4 233 100 Privada 97 95,1 5 4,9 102 100 Total 655 87,1 97 12,9 752 100
Laccs a lensenyament postobligatori

Per avaluar les diferents probabilitats daccs a lensenyament postobligatori ens basarem en el mateix procediment que hem emprat per valorar les diferncies daccs a lensenyament pblic o privat. En aquest cas, hem seleccionat una submostra del PaD que inclou tots els individus dentre 16 i 29 anys, amb lobjectiu dexcloure de lanlisi tots aquells individus que per la seva edat no poden haver accedit encara a lensenyament secundari postobligatori i aquells individus de 30 anys o ms que haurien accedit a aquesta etapa educativa fa 15 anys o ms. Daquesta manera aconseguim neutralitzar les diferncies generacionals en els nivells formatius de la poblaci, unes diferncies que ja hem observat que sn notables. La mostra amb les caracterstiques descrites est formada per 1.138 individus, els quals, igual que en lanlisi anterior, o b sn persones entrevistades o b conviuen a la llar de la persona entrevistada. Agrupem les variables que tractarem en les anlisis en les caracterstiques segents:
192
Variables generals i individuals. Sexe, edat i posici en la llar. La posici en la llar s un indicador que fa referncia a si lindividu sha independitzat o no. Shan considerat que s en aquells casos en els quals linformant principal s el mateix individu, la seva parella, o alg de la seva generaci (germ, cos, etc.). Sha considerat que no shan independitzat aquells casos en els quals linformant principal s algun membre duna generaci anterior (pare, mare, avi...). Variables de lloc de residncia i de lloc de procedncia. Hbitat i provncia de residncia, i lloc de naixement de lindividu i dels seus progenitors. Variables laborals. Situaci laboral dels diferents progenitors. Variables socioeconmiques. Nivell destudis, classe social del nucli de la llar i nivell dingressos de la llar. Cal tenir en compte que en aquestes dues darreres variables hi ha certes diferncies de concepte en funci de quina sigui la posici en la llar. Aix, per als qui sn fills o similars, la classe social de referncia ser la del pare i la mare, mentre que ens referirem a la classe social prpia o de la parella en aquells casos en qu lindividu shagi independitzat. El mateix procediment sha utilitzat en la variable referida als ingressos: sempre considerem els ingressos de la llar, que corresponen als ingressos del pare i de la mare en els casos en qu lindividu no sha independitzat i als ingressos propis i de la parella (si s el cas) quan lindividu sha independitzat.
Les variables referides als progenitors, com en lanlisi anterior, es descomponen en variables referides al pare i a la mare ms una variable conjunta. Emprarem el mateix sistema que en lapartat anterior per seleccionar quina de les tres ser la ms significativa per intervenir en la regressi logstica posterior. Anlisi bivariada dels factors daccs a lensenyament postobligatori En aquest cas hem optat per descompondre la variable dependent en tres categories en comptes de dues en lanlisi bivariada. Lobjectiu s poder distingir entre laccs a la via acadmica o professional de lensenyament postobligatori. Daquesta manera, la variable diferencia els que no han accedit a cap tipus densenyament ms enll de lobligatori, els que han accedit a lensenyament secundari professional (lantiga FP o els nous cicles formatius) i els que han accedit al batxillerat.
193
Les taules segents mostren les relacions bivariades entre les variables independents i laccs a lensenyament secundari postobligatori. Per tal de no fer feixuga la lectura hem optat per incloure noms la variable referida a ambds progenitors en aquells casos en els quals la informaci sobre noms un dells s redundant. Posteriorment, les caracterstiques i la significaci de cadascuna de les variables ens proporcionaran els criteris per determinar quines variables seran incloses en la regressi logstica. Les taules 6.12, 6.13 i 6.14 ens mostren que tant el sexe, com ledat, com el fet que lindividu shagi independitzat sn variables significatives en laccs a lensenyament secundari postobligatori. Sembla que els millors resultats acadmics femenins es tradueixen en un major accs a lensenyament secundari acadmic. Tamb ledat es mostra Taula 6.12. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons el sexe (en %)
No hi han accedit Home Dona Total 31,0 22,7 27,0 Professional 23,5 17,3 20,5 Acadmica 45,6 60,0 52,5 Total 100,0 100,0 100,0
Taula 6.13. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons ledat (en %)

No hi han accedit De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys 21,2 26,2 31,1 Professional 12,2 20,4 25,2 Acadmica 66,7 53,4 43,6 Total 100,0 100,0 100,0
194
Taula 6.14. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons la posici a la llar (en %)
No hi han accedit Sha independitzat No sha independitzat Altres situacions 39,6 21,4 15,6 Professional 25,5 18,3 12,5 Acadmica 35,0 60,4 71,9 Total 100,0 100,0 100,0
Significaci = 0,00. Nota: Les categories de la variable corresponen a les posicions segents dins la llar: Sha independitzat: la formen tots aquells que, respecte de linformant principal, ocupen alguna de les posicions segents: informant principal, parella, germ/ana, cos/ina, gendre/jove, cunyat/da. No sha independitzat: la formen tots els qui, respecte de linformant principal, ocupen alguna de les posicions segents: fill/a, nt/a, nebot/da, o fillastre/a. Altres: la formen tots els qui, respecte de linformant principal, ocupen alguna de les posicions segents: rellogat, amic o amiga, persona contractada, company o companya de pis, altres. Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
significativa perqu el grup dedat ms jove accedeix ms a lensenyament secundari (especialment lacadmic) que els altres; una relaci que reflecteix laugment de les taxes descolaritzaci en aquests nivells educatius en el transcurs de la darrera dcada. Finalment, laccs a la secundria postobligatria tamb s diferent en funci de la posici a la llar de lindividu: com s lgic, els que shan independitzat han accedit menys a la secundria acadmica que aquells que encara viuen amb els pares. La taula 6.15 fa referncia a la grandria del municipi de residncia. Pot observar-se que la probabilitat daccs al vessant acadmic de lensenyament secundari s semblant en aquells municipis amb menys de 100.000 habitants, sensiblement inferior als municipis dentre 100.000 i 500.000 i especialment alta a la ciutat de Barcelona. La taula 6.16 correspon al lloc de naixement dels progenitors, una variable construda a partir del lloc de naixement del pare i de la mare. El fet que ambds progenitors siguin nascuts a Catalunya fa augmentar sensiblement laccs a lensenyament secundari acadmic, mentre que aquest accs s ms redut en el cas que algun dels progenitors o
195
Taula 6.15. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons el nombre dhabitants del municipi de residncia (en %)
No hi han accedit Menys de 2.000 habitants De 2.000 a 9.999 habitants De 10.000 a 49.999 habitants De 50.000 a 99.999 habitants De 100.000 a 499.999 habitants Barcelona 24,4 27,8 26,9 28,4 35,5 18,2 Professional 26,7 24,9 21,1 20,9 22,3 13,4 Acadmica 48,9 47,3 52,0 50,7 42,1 68,4 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Taula 6.16. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons el lloc de naixement dels progenitors (en %)
No hi han accedit Ambds a Catalunya Ambds a Espanya Parella mixta: Catalunya / Espanya Algun a lestranger 15,6 38,8 24,8 34,3 Professional 16,7 22,1 30,3 10,0 Acadmica 67,7 39,1 45,0 55,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0
Significaci = 0,00. Nota: En el cas que noms un dels progenitors convisqui amb lentrevistat, i amb lobjectiu de no perdre mida de la mostra, sha considerat com si es tracts de parelles endogmiques i el lloc de naixement de tots dos membres fos el mateix. Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
tots dos hagin nascut en un altre indret de lEstat espanyol. Els fills de parelles mixtes, daltra banda, sn els que ms accedeixen a la secundria professional, mentre que gaireb el 40% dels fills de parelles nascudes a la resta de lEstat no accedeixen a la secundria postobligatria.
196
Taula 6.17. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons la situaci laboral dels progenitors (en %)
No hi han accedit Ambds actius Algun inactiu 22,1 30,2 Professional 15,6 26,3 Acadmica 62,3 43,5 Total 100,0 100,0
Significaci = 0,00. Nota: En el cas que noms un dels progenitors convisqui amb lentrevistat, i amb lobjectiu de no perdre mida de la mostra, sha considerat la mateixa situaci laboral per a ambds progenitors. Font: Elaboraci prpia a partir del PaD 2001-2002.
La situaci laboral familiar es recull a la taula 6.17. Aquesta s tamb una variable construda a partir de la situaci laboral de cada membre de la parella. Daltra banda, la seva reducci a noms dues categories respon a lescs nombre de casos que presentaven algunes delles quan es contemplaven tamb les categories docupaci o atur. La taula manifesta la relaci positiva esperada entre laccs a la secundria acadmica i la situaci dactivitat laboral dambds progenitors. I al contrari, quan algun dels dos membres de la parella s inactiu sn ms els individus que no accedeixen a lensenyament postobligatori o els que ho fan a la formaci professional. La taula 6.18 recull la informaci relativa al nivell mxim destudis de la parella. La variable sha construt prenent com a referncia el membre de la parella amb ms estudis, i el nivell destudis de lnic membre en el cas de les llars monoparentals. Com ja han assenyalat molts estudis sobre les desigualtats educatives, el nivell destudis dels progenitors juga un paper fonamental a lhora dexplicar les diferncies daccs als estudis postobligatoris. Ms del 80% dels fills de pare o mare amb estudis universitaris accedeixen a la secundria acadmica, mentre que aquesta proporci es redueix al 21,6% en aquelles famlies sense estudis acabats. La taula tamb permet constatar que lensenyament professional no s una opci que contemplin els fills de pares amb un nivell destudis elevat.
197
Taula 6.18. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons el nivell mxim destudis dels progenitors (en %)
No hi han accedit Sense estudis acabats Primria completa Estudis secundaris Estudis universitaris 58,4 27,7 14,1 6,4 Professional 20,0 30,2 16,0 7,8 Acadmica 21,6 42,1 69,9 85,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0
La taula 6.19 fa referncia a la distribuci de laccs a lensenyament postobligatori segons la classe social de la llar. La variable classe social de la llar construda pel PaD consta de 10 categories que corresponen a diferents combinacions de les quatre categories que componen la classe social de lindividu (classe mitjana propietria, classe mitjana assalariada, classe treballadora i altres). En el nostre cas, la dispersi de casos que es produa mantenint les 10 categories de la variable ens ha obligat a reduir la variable Taula 6.19. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons la classe social de la llar (en %)
No hi han accedit Algun membre classe mitjana propietria Ambds classe mitjana assalariada Classe mitjana assalariada + classe treballadora Ambds classe treballadora Altres situacions 23,7 11,1 12,7 41,0 25,3 Professional 15,5 9,0 30,6 25,8 20,0 Acadmica 59,8 79,9 56,7 33,3 54,7 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
198
a 5 combinacions. Aquestes combinacions ens permeten mantenir les categories ms significatives i alhora concentrar el nombre de casos per a fer viable posteriorment la regressi logstica. La taula 6.19 confirma que la classe mitjana assalariada s el grup social amb ms accs a lensenyament postobligatori i que les classes mitjanes prcticament prescindeixen de lalternativa de lensenyament professional. Aquest tipus densenyament s que s una opci freqent entre la classe treballadora, grup social que, daltra banda, s el que menys accedeix a la secundria postobligatria. Finalment, la taula 6.20 ens mostra la correspondncia positiva entre el nivell dingressos de la llar i laccs a lensenyament secundari postobligatori. Tamb en aquest cas pot observar-se com laccs a lensenyament postobligatori t una clara correspondncia amb els ingressos de la llar. Lopci de lensenyament professional, en canvi, es distribueix de forma ms o menys homognia en els tres nivells dingressos intermedis i s baixa en els dos extrems. En suma, lanlisi bivariada dels factors que afavoreixen laccs a lensenyament secundari postobligatori ens ha mostrat com prcticament totes les variables incloses com a variables independents presenten diferncies significatives entre les seves categories. Les taules ens confirmen, que les transicions educatives acostumen a ser un episodi Taula 6.20. Accs a lensenyament secundari postobligatori segons els ingressos anuals bruts de la llar (en %)
No hi han accedit De 0 a 11.999 euros De 12.000 a 17.999 euros De 18.000 a 23.999 euros De 24.000 a 35.999 euros 36.000 euros o ms 40,3 33,2 29,1 16,5 11,4 Professional 14,3 24,2 23,3 22,5 19,4 Acadmica 45,4 42,6 47,6 61,0 69,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
199
significatiu a lhora dexplicar les diferents trajectries individuals en funci de factors com lorigen social, el nivell destudis dels pares, la situaci laboral o lhbitat de residncia. El reps de les taules tamb permet observar que existeix un comportament desigual dels grups socials en el fet de contemplar la formaci professional com una alternativa vlida a lensenyament acadmic, una alternativa que prcticament noms s contemplada per la classe treballadora i de la qual prescindeixen les classes mitjanes. Lanlisi multivariada de lapartat segent ens permetr respondre a la qesti de quina s la jerarquia dels factors que determinen les diferents probabilitats daccs a lensenyament secundari postobligatori i si es mantenen les relacions descrites desprs dincloure totes les variables.
Anlisi multivariada dels factors daccs a lensenyament secundari postobligatori Per fer la regressi logstica ens veiem obligats a reduir la variable depenent de tres a dues categories. Daquesta manera, la variable depenent es definir distingint aquells individus que s que han accedit a lensenyament secundari postobligatori (SPO = 1) daquells que no ho han fet (SPO = 0). Hem optat tamb per la decisi segent: hem incls aquells individus que van accedir a lantiga formaci professional a la categoria de no accs (tot i tractar-se dun ensenyament postobligatori), mentre que aquells que han realitzat o realitzen cicles formatius s que sinclouen a la categoria dels que hi accedeixen. Aquesta opci, evidentment subjectiva, respon a la desigual titulaci densenyament obligatori que feia possible laccs a lensenyament acadmic o professional en el sistema regit per la LGE. Els nous cicles formatius de la LOGSE, en canvi, sn una opci equivalent a lopci del batxillerat, ja que requereixen haver obtingut el graduat dESO.3
....................................................................................................................................................................... 3. s a dir, lopci entre la formaci acadmica i professional depn, en el sistema LOGSE, formalment de lestudiant, mentre que, en el model anterior, la FP era una opci clarament devaluada perqu shi accedia sense la necessitat del graduat en ensenyament obligatori. La inclusi dels cicles formatius a la categoria daccs no vol dir que no estiguem davant duna opci amb un valor socialment inferior a lopci acadmica. No obstant aix, el fet que a hores dara el 38% de lalumnat que obt el graduat dESO opti per realitzar cicles formatius ens indica que aquest s un aspecte en clar procs de canvi.
200
Seguint el mateix procediment que hem emprat en lanlisi de la incidncia de lescola pblica, presentem al quadre 6.2 un resum que exposa els criteris seguits per a la inclusi o exclusi de les diferents variables en la regressi logstica. Igual que en lanlisi de lapartat anterior, hem optat per excloure les variables amb una associaci menys Quadre 6.2. Selecci de les variables independents de la regressi logstica sobre la probabilitat daccs a lensenyament postobligatori
Caracterstiques de la variable Associaci ms significativa en regressions parcials S S Pocs casos a altres situacions (reducci a dues) Dispersi de casos en sis categories S S No No Prdua de casos Menys significativa que la variable conjunta S Prdua de casos Menys significativa que la variable conjunta S Pocs casos perduts (estudis de la mare) S Menys significativa que estudis de la mare S Excs de categories S
Variables Sexe Edat Situaci a la llar Nombre dhabitants del municipi de residncia Provncia de residncia Lloc de naixement de lindividu Lloc de naixement dalgun progenitor Lloc de naixement dels progenitors Situaci laboral dalgun progenitor Situaci laboral dels progenitors Nivell mxim destudis dalgun progenitor Nivell mxim destudis dels progenitors Classe social del nucli de la llar Ingressos anuals bruts de la llar
Decisi Inclosa Inclosa Inclosa (reducci a dues categories: s i no [inclou altres]) Inclosa (reducci a quatre categories) Descartada Descartada Descartada Inclosa Descartada Inclosa Inclosa (estudis de la mare) Descartada Inclosa (reducci a cinc categories) Inclosa (reducci a tres categories)
201
significativa en les regressions parcials en les variables que aporten una informaci semblant. Tamb hem recodificat algunes variables per evitar la presncia de categories amb pocs casos o per concentrar els casos daquelles categories la presncia de les quals no aporta una informaci significativament diferent de la duna altra categoria de la variable (per exemple, en el cas dels ingressos anuals bruts de la llar les diferncies significatives sobserven per damunt de 24.000 euros, per la qual cosa hem recodificat les tres primeres categories de la variable en menys de 24.000 euros). Utilitzant el mateix procediment que en lapartat anterior, hem determinat el model a partir de la inclusi progressiva de les variables classificades com a incloses en el quadre 6.2. El model definitiu inclou les variables segents: Sexe Situaci familiar Lloc de naixement dels progenitors Nivell mxim destudis de la mare Classe social del nucli de la llar
La taula 6.21 presenta els coeficients de la regressi logstica a partir de dues regressions: la que es duu a terme si sestudia cada variable per separat i la que es duu a terme un cop sincorporen totes les variables al model. Igual que en el cas de la incidncia de lescola pblica, la comparaci entre els coeficients s el que ens informa de si la importncia que sobserva en cadascuna de les variables es modifica un cop es controla la resta de variables, i en quin sentit es produeixen els efectes. La taula recull la incidncia de les variables que exerceixen impactes ms acusats sobre laccs a lensenyament secundari postobligatori. Les interpretacions ms destacades sn les segents: El factor que ms incideix en la probabilitat daccedir a lensenyament postobligatori s el nivell destudis de la mare. La probabilitat daccs a aquest nivell densenyament en el cas dels fills i filles de mares amb estudis superiors s sis vegades superior a la del conjunt de la mostra, mentre que en els casos en qu la mare no t estudis
202
Taula 6.21. Coeficients de la regressi logstica

Incidncia de les variables per separat Sexe Home Dona Situaci familiar Sha independitzat Altres situacions Lloc de naixement dels progenitors Ambds a Catalunya Ambds a Espanya Altres situacions Nivell destudis de la mare Sense estudis Primria acabada Estudis secundaris Estudis universitaris Classe social del nucli de la llar Algun membre de classe mitjana propietria Ambds de classe mitjana assalariada classe mitjana assalariada + classe treballadora Ambds de classe treballadora Altres situacions Constant 0,023 1,062 0,241 -1,039 -0,286 -1,736 -0,884 0,331 2,289 0,793 -0,586 -0,207 -0,471 0,471 -0,206 0,206 Sig. 0,001 0,001 0,001 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,032 0,000 0,000 0,000 0,141 0,000 0,000 0,878 0,000 0,168 0,000 0,117 1,023 2,892 1,272 0,354 0,751 -0,193 0,661 0,360 -0,709 -0,120 1,419 0,176 0,413 1,392 9,864 -1,288 -0,765 0,223 1,831 2,210 0,557 0,813 0,471 -0,355 -0,116 0,624 1,602 -0,303 0,303 0,814 1,229 -0,273 0,273 Exp() Incidncia del conjunt de variables Sig. 0,001 0,001 0,001 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,001 0,317 0,000 0,000 0,000 0,364 0,000 0,000 0,264 0,001 0,062 0,000 0,589 0,000 0,825 1,937 1,434 0,492 0,887 4,131 0,276 0,465 1,249 6,241 1,601 0,701 0,890 0,739 1,353 0,761 1,313 Exp()
s diferent en cada variable
203
s redueix a gaireb una quarta part en comparaci amb el conjunt de la mostra o ms de la meitat quan la mare no ha completat leducaci primria. En segon lloc, la classe social del nucli de la llar t tamb un pes important en la probabilitat daccedir als estudis postobligatoris. En el cas que ambds progenitors pertanyin a la classe mitjana assalariada aquesta probabilitat s gaireb el doble que la del conjunt de la mostra. En el cas dels fills de classe treballadora la seva probabilitat daccs s gaireb la meitat que la del conjunt de la mostra. El pes de la procedncia social de la classe mitjana assalariada, juntament amb el factor estudis de la mare, ens confirma la importncia atorgada a leducaci per aquells sectors socials la reproducci dels quals es fonamenta en ladquisici de capital cultural. Els coeficients de la regressi logstica ens indiquen tamb que persisteixen diferncies en funci del lloc de naixement dels progenitors. El fet que ambds progenitors siguin nascuts a Catalunya s un factor que afavoreix laccs a lensenyament postobligatori. I, al contrari, no ho afavoreix el fet que ambds progenitors hagin nascut a la resta de lEstat. Finalment, ser dona o no haver-se independitzat de la famlia sn fets que actuen tamb com a factors que afavoreixen laccs a lensenyament secundari postobligatori.
Conclusi: el factor territorial en laccs als diferents sectors densenyament i en laccs a la secundria postobligatria
Lanlisi bivariada dels factors de laccs a lescola pblica i a lensenyament secundari postobligatori, aix com les regressions logstiques que tenen en compte aquests factors, ens confirmen que no tota la poblaci es troba en una situaci semblant a lhora denfrontar-se a aquestes crulles del sistema densenyament. En efecte, les anlisis subratllen, igual que han fet altres estudis (Villarroya 2000, Calero i Bonal 1999), la persistncia de desiguals probabilitats daccs a lensenyament privat o a lensenyament postobligatori que depenen, entre altres, de factors com el municipi de residncia, la classe social, el nivell destudis dels pares o la situaci laboral familiar. Descomptant lefecte de tots els altres factors, els que ms destaquen sn el fet de viure en una localitat petita i de viure
204
en una llar amb tres o ms criatures la mare o el pare de les quals es troba en situaci dinactivitat laboral. Per tant, aquesta imatge ms precisa ve a dir-nos que les famlies ms propenses a triar lescola pblica sn aquelles que tenen les escoles privades lluny o b pocs recursos econmics en comparaci amb el nombre de fills. Per b que aquest captol no ha pres el territori com a unitat danlisi, s que podem, per, remarcar la seva importncia relativa com a factor explicatiu de les probabilitats desiguals daccs a lensenyament privat o la secundria postobligatria. Duna banda, com ha mostrat la nostra anlisi, s remarcable el fet que la grandria del municipi tingui un pes important per determinar laccs a lensenyament pblic. El fet de residir en municipis petits redueix sensiblement la probabilitat daccs a lensenyament privat. Aix no hauria de suposar cap problema des del punt de vista de la poltica educativa; de fet, s la xarxa pblica aquella que ha dassegurar una bona distribuci de loferta escolar en el territori. Ara b, els captols anteriors han evidenciat que el rendiment educatiu s sensiblement ms alt a les escoles privades, una diferncia que a ms ha augmentat des de la generalitzaci de la LOGSE i que es manifesta especialment en les graduacions a lESO i al batxillerat. Duna altra banda, lanlisi bivariada dels factors daccs a lensenyament postobligatori ens confirma que lhbitat de residncia s una variable significativa, i ho s fonamentalment per la diferncia que presenten els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants, en els quals la probabilitat daccs a lensenyament postobligatori s notablement ms baixa que a Barcelona. La regressi logstica ens indica que la variable territorial en aquest cas s menys important que les variables relacionades amb la classe social dorigen, el nivell destudis mxim de la llar o el lloc de naixement. En definitiva, aquesta anlisi t en compte el territori com un factor ms de les desigualtats educatives. Indica en primer lloc que el territori s ms decisiu que daltres variables, com la classe social o els ingressos de la llar, a lhora dexplicar laccs a lensenyament pblic o privat. En segon lloc, el territori no constitueix un factor tan decisiu en laccs a lensenyament postobligatori, per cal no oblidar que aquest accs s significativament baix en els municipis que tenen entre 100.000 i 500.000 habitants. Aquestes consideracions sn sens dubte rellevants a lhora de valorar les intervencions poltiques necessries per garantir la igualtat doportunitats educatives. Aquestes i altres implicacions seran objecte de discussi en les conclusions.
Conclusions
205
7 Conclusions
206
Conclusions
207
Les diferents dimensions de les desigualtats territorials de lensenyament a Catalunya ens permeten ara introduir un conjunt de reflexions que pretenen alhora recapitular sobre els aspectes ms destacats del text i assenyalar algunes consideracions de poltica educativa que es desprenen del treball. El nostre estudi ha posat en relleu que el model de poltica educativa que sha desenvolupat en el transcurs de les dues darreres dcades ha donat com a resultat un sistema educatiu que no es distingeix sensiblement del de la resta de lEstat pel que fa als resultats. El captol 2 ha constatat aquest fet de la mateixa manera que ha fet evident el dficit significatiu de Catalunya o Espanya pel que fa a lesfor pblic en educaci en comparaci amb la resta de la Uni Europea o dels pasos de lOCDE. Lndex de capacitats escolars que hem construt permet observar una disposici destocs educatius inferior a la dels pasos del nostre entorn. Al mateix temps, tamb hem observat que si b lendarreriment educatiu de Catalunya o Espanya pel que fa al nivell destudis de la poblaci ha tendit a compensar-se en les generacions ms joves, en els darrers anys sembla que lexpansi educativa ha tocat sostre. Lestancament dun indicador com la taxa descolaritzaci als 17 anys corrobora aquest fet i alerta sobre un dficit que sembla haver-se fet crnic. Aquest s un fet especialment preocupant a Catalunya, on aquest indicador s inferior al de la resta de lEstat i es troba lluny del valor que li correspondria per nivell de renda i pel seu desenvolupament econmic.
208
Aquest dficit no s atribuble a la naturalesa dun sistema educatiu ineficient o particularment selectiu. De fet, les comparacions internacionals han posat en relleu que no s aquest el cas. A Catalunya, particularment, hi ha fins i tot una idonetat edatestudis superior a la que sobserva a la resta de lEstat. El problema rau en lenorme salt generacional dels nivells destudis, en el menor esfor de recursos pblics destinats a lensenyament i en la manca duna poltica educativa que hagi posat esforos a incrementar els nivells educatius mitjanant els mecanismes necessaris per augmentar lescolaritzaci en lensenyament secundari postobligatori. En el cas de Catalunya es fa especialment evident que lesfor pblic en ensenyament no universitari ha estat insuficient, ja que la despesa pblica en aquest tipus densenyament sobre el PIB i la despesa pblica per alumne se situen per sota de la mitjana estatal. Laltre gran dficit del sistema educatiu, tant a Catalunya com a Espanya, afecta loferta educativa de places deducaci infantil en el tram dedat de 0 a 3 anys. Diversos experts han insistit recentment en la importncia de les poltiques de provisi daquest cicle escolar com a element central de les reformes de millora dels estats de benestar (Esping Andersen 2001, Tedesco 2003). Als seus efectes positius reconeguts sobre la incorporaci de la dona al mercat de treball (inversi que t, a mitj termini, beneficis no noms privats sin tamb socials) cal afegir-hi la importncia daquesta etapa educativa de cara al desenvolupament cognitiu dels infants, sobretot en aquells entorns socialment desafavorits. Catalunya t un dficit histric en aquest terreny que caldria palliar de forma decidida. El nostre treball tamb sha centrat en lavaluaci dels desequilibris territorials del sistema educatiu a Catalunya, a ms daquesta primera visi general. Al captol 3 les dades assenyalen que les variacions territorials shan anat reduint en el transcurs dels darrers anys com a conseqncia de lexpansi de lensenyament obligatori i de laugment de lescolaritzaci dels cicles pre i postobligatoris. En especial, la consolidaci duna xarxa pblica densenyament ha equilibrat el territori (amb lexcepci de letapa 0-3) i ha redut sensiblement les diferncies descolaritzaci entre les comarques catalanes. Tot i aix, hi ha dos elements que continuen diferenciant el territori des del punt de vista de lestructura de loferta postobligatria: la diversificaci de lensenyament secundari (s a dir, les opcions de batxillerat i loferta de cicles formatius) i el diferent pes de
Conclusions
209
lensenyament pblic. Aquestes dues variables sn les que ens han perms identificar els quatre rgims escolars comarcals, indicatius de lheterogenetat territorial observable en lensenyament secundari. Certament, alguns trets daquesta variaci es justifiquen des del punt de vista de la planificaci educativa. No fra raonable esperar que totes les comarques ofereixin totes les especialitats densenyament postobligatori. Tamb s comprensible que la presncia del sector privat no sigui la mateixa en el territori, ja que la demanda potencial daquest sector no s igual segons les zones. El cicles formatius encara reclamen ms cautela, perqu les seves branques es relacionen amb sectors econmics molt diversos, han de reflectir per fora el fet que a moltes comarques hi ha poca poblaci, i tamb s indiscutible que en molts casos unes determinades branques professionals tindrien poc sentit per lactivitat econmica predominant. No obstant aix, cal que mencionem alguns aspectes, amb totes les precaucions necessries, de loferta de formaci professional que sn manifestament millorables. En primer lloc, la proporci de lalumnat que es concentra a les quatre branques ms voluminoses supera la meitat, quan el repertori total de branques gira al voltant de la vintena en ambds nivells. De fet, la majoria de branques sn absents a ms de deu comarques, llevat dels casos dAdministraci i Electricitat (aquesta als CFGM). Pot ser que sigui difcil millorar la concentraci i la cobertura limitada de moltes branques, per en tot cas indica una necessitat datendre el transport de lalumnat si es vol garantir una gamma mplia dopcions a la poblaci de tot el territori. En segon lloc, als graus mitjans es detecta una polaritzaci important entre les tries dels nois i les de les noies. Aquest fenomen complex, lgicament, no s el producte de la geografia, per altra vegada revela un aspecte que shauria de tenir en compte per equilibrar i enriquir els itineraris escolars i laborals. Finalment, crida latenci que les branques de Turisme i Hoteleria o Edificaci tinguin un alumnat escs, ja que a primera vista preparen per a unes possibilitats laborals que sn importants a molts mercats de treball locals. Tots aquests exemples no shan dentendre tan sols com un problema escolar sin com un repte per a la coordinaci entre la poltica educativa, el desenvolupament local i els agents socials que actuen als diferents camps dactivitat. La distribuci dels rgims escolars de lensenyament postobligatori suggereix un altre comentari sobre el que hem anomenat rgim subsidiari incomplet. s paradoxal
210
lexistncia dunes poques comarques que siguin atractives per a lescola privada per tan sols disposin duna oferta poc diversificada. De ben segur que la seva histria de llarga durada podria donar-nos algunes explicacions, per ara per ara desborda el marc del nostre estudi. A banda de la casustica, el fet que aquestes circumstncies arribin a configurar un tipus de comarques ens obliga a recordar una altra vegada que s el sector pblic qui equilibra els territoris. El captol 4 ha posat en relleu que la taxa de graduaci al batxillerat experimenta variacions significatives entre els rgims escolars. En particular, el rgim subsidiari marca la diferncia ms acusada per tal com estableix una distncia significativa entre la menor graduaci al sector pblic i la major graduaci al sector privat. El fet mereix tamb alguns comentaris detallats, que indiquen alhora alguns aspectes pendents de la planificaci educativa. Dentrada, hem de veure que el sector privat noms reflecteix aquest avantatge all on s abundant, i per tant hi ha prou places privades perqu sesbiaixi la composici social dels dos sectors. Quan el rgim s pblic, especialment pblic incomplet, aquesta distncia no s tan gran, perqu la composici de tots dos sectors t ms probabilitats dassemblar-se. Aquesta variaci depn de lacumulaci dun seguit daltres processos previs, ja que les comarques interiors enregistren una millor graduaci a ESO malgrat que el seu rgim escolar sigui incomplet. En suma, aquesta dada aconsella donar prioritat a les intervencions que puguin generar uns rgims escolars comarcals pblics i complets, ja que loferta incompleta s problemtica per si mateixa i loferta completa amb un sector privat important desemboca en aquesta polaritzaci. En el conjunt de Catalunya aquesta diferncia entre els sectors pblic i privat continua essent laspecte ms significatiu dels desequilibris territorials de lensenyament. La revisi de les taxes de supervivncia en el batxillerat abans i desprs de la LOGSE ha evidenciat que les diferncies de rendiment entre ambds sectors shan accentuat fora desprs de la generalitzaci de la LOGSE en detriment de lescola pblica. La incertesa de laplicaci de la reforma, la mateixa presncia dalumnat que abans restava a fora del sistema i lelevada presncia dalumnat dorigen immigrant, sn factors que han polaritzat la demanda educativa sense que hi hagi hagut voluntat poltica daturar-ho. Si b no sn noves les preferncies de les classes socials per un sector o laltre, certament
Conclusions
211
ho s el grau de segregaci que sobserva. En definitiva, lanlisi realitzada als captols 3 i 4 ens permet concloure que una bona part del problema de les desigualtats territorials de lensenyament a Catalunya s producte de lacci descoordinada dels sectors pblic i privat densenyament, i que tamb en gran mesura la seva soluci hauria de tenir com a prioritat la introducci de mecanismes que converteixin efectivament la part del sector privat que s sostingut amb fons pblics en un sector densenyament dinters pblic. Al captol 5 daquest treball hem calculat un ndex de les necessitats educatives de cada comarca, que t en compte el seu volum demogrfic i diversos factors addicionals. Per ordre decreixent, els principals factors addicionals sn els segents: amb la mateixa poblaci, hi ha ms necessitats educatives all on ms persones tenen un nivell baix destudis, s menor la graduaci al batxillerat (o COU) i a lESO, sn ms abundants els collectius estrangers, s ms limitada la presncia de lescola privada, la morfologia local s ms dispersa, la renda familiar s menor, latur afecta ms gent i una part ms gran dels habitants viuen en municipis petits. Si comparem els ndexs de cada comarca amb lnic indicador disponible dels recursos que es dediquen a leducaci a cada comarca, el nombre de professionals docents, obtenim un quadre dels desequilibris en la distribuci daquests recursos. Lanlisi seria ms acurada si hagus estat disponible una mesura comarcal de la despesa educativa, per aquesta versi posa sobre la taula que les desigualtats educatives entre les classes socials i la immigraci exerceixen la influncia ms marcada sobre les necessitats educatives addicionals. Les conclusions sobre la polaritzaci del batxillerat en alguns rgims escolars i sobre aquests components primordials de les necessitats educatives anuncien els resultats que el captol 6 exposa a partir de dues anlisis multivariades de laccs a lescola pblica i a lensenyament postobligatori. A primera vista ambds sectors escolars atrauen un alumnat divers dacord amb la seva classe social, si b les classes mitjanes es concentren ms aviat a les escoles privades. Per una anlisi ms exhaustiva revela que la llista, per ordre dimportncia, dels factors que afavoreixen que un infant o adolescent shagi matriculat a una escola pblica s la segent: la residncia en una localitat menor de cinquanta mil habitants, la presncia a la llar dalgun progenitor inactiu al mercat laboral i de tres o ms fills a la llar, uns ingressos baixos i lorigen
212
estranger dalmenys un progenitor. s a dir, tenint en compte tots els factors a la vegada, all que ms determina laccs a lescola pblica sn les circumstncies extremes de viure en un indret on noms hi ha oferta daquest tipus descola o b de tenir molts fills i tan sols una persona adulta ocupada, en comptes de les circumstncies ms ordinries de pertnyer a una classe social diferent, o el fet aleatori que tothom esculli com vulgui i per tant cap factor no sigui important. La probabilitat dun noi o una noia joves daccedir a lensenyament postobligatori, per la seva banda, s considerablement menor quan la mare t un nivell destudis baix, quan algun dels progenitors s de classe treballadora, quan els pares han nascut a lestranger, i per ltim, quan el jove s un noi. En aquest cas la frontera de la classe social estableix una primera divisi i lorigen immigrant una segona frontera de la desigualtat. Aix doncs, la clientela dels dos sectors determina una segregaci considerable dels grups socials, i els coneguts desavantatges en detriment de la classe treballadora i de les minories tniques es fan notar a lensenyament postobligatori. Comptat i debatut, aquests resultats perfilen les tendncies cap on apunta el sistema educatiu de Catalunya, i per tant, les promeses que encarna i els problemes que anuncia a mitj termini si no en canvien alguns aspectes. Aquest balan pot condicionar les oportunitats del jovent, de les futures generacions i de les persones que tinguin descendncia a lhora de desenvolupar les seves capacitats professionals, culturals i creatives. Per tamb indica quines prioritats poden estimular aquest desenvolupament. Volem acabar recordant algunes qestions que sn les principals recomanacions per a lacci poltica i que es desprenen de lestudi. Distingirem per aix un pla general dalguns comentaris especfics sobre alguns territoris. Primerament, s necessari superar les mancances de loferta del primer cicle deducaci infantil. Les circumstncies actuals dificulten la conciliaci de les responsabilitats familiars i laborals, compliquen la vida a les famlies amb criatures menors que viuen all on loferta s molt escassa, i retallen el marc dactuaci pedaggica de lescola. En segon lloc, la poltica educativa catalana hauria de fixar-se lobjectiu daconseguir que als 17 anys continuessin estudiant tants joves com ho fan en altres pasos de lOCDE. Les distncies internacionals en aquest punt no shan de veure com un smptoma dun
Conclusions
213
endarreriment que el temps curar, sin com una mesura duna capacitat individual i collectiva que a hores dara es malbarata. En tercer lloc, es poden veure els efectes beneficiosos duna composici social ms anloga dels sectors pblic i privat: totes les comarques proporcionarien unes opcions educatives ms comparables, sevitaria la polaritzaci de les graduacions al batxillerat i les necessitats educatives addicionals no es concentrarien en un sol sector. En quart lloc, lacci educativa que va ms enll de lescola i del curt termini ha de tenir en compte el territori, per no ha de reficar aquesta dimensi. Els debats actuals sobre lapropament de les instncies de decisi als poders locals o la proposta de crear zones dacci educativa preferent (ZAEP) tenen un gran valor poltic, organitzatiu i pedaggic, per no han de perdre de vista el considerable efecte anivellador que tindria una distribuci ms equilibrada de lalumnat entre les escoles pbliques i privades. De fet, les propostes de descentralitzaci territorial poden generar nous mecanismes de desigualtat si no es contemplen els mecanismes compensatoris necessaris daquells factors que desequilibren el territori. El nostre estudi ha mostrat que aquests desequilibris existeixen. Alguns poden ser corregits simultniament amb el mateix procs de descentralitzaci per altres han de ser forosament competncia daquell nivell de decisi poltica que pot vetllar per una planificaci educativa equilibrada. Totes les classificacions i mapes ens permeten precisar una mica aquestes observacions generals dacord amb els trets particulars dels quatre tipus de territoris. El primer abasta les comarques de rgim pblic, ja que gaireb totes enregistren uns ndexs elevats de necessitats educatives addicionals. Aix doncs, el rgim que menys tensions experimenta a causa de la polaritzaci entre sectors o de la poca diversificaci de loferta s tamb el que ha de respondre a unes necessitats ms agudes provocades pel baix nivell destudis del conjunt de la poblaci i per larribada dalumnat daltres pasos. Per aix apareix a les primeres posicions en lordre de prioritats. Les comarques interiors poc poblades constitueixen el segon tipus de territoris, ja que hi coincideix una oferta poc diversificada amb unes necessitats addicionals baixes. Potser no sn zones on calgui una acci tan directa com a les primeres, per cal no oblidar que almenys la dispersi geogrfica genera unes necessitats de transport per accedir als escassos
214
mduls professionals o a la branca minoritria del batxillerat (Arts). El tercer tipus de comarques es diferencia perqu shi acumulen alguns problemes del seu rgim escolar i unes necessitats addicionals elevades: aix, el Baix Peneds afronta alhora aquestes necessitats agudes i lefecte de polaritzaci del rgim subsidiari; i tamb a lAlt Empord, lAlt Urgell, la Cerdanya i la Ribera dEbre shi acumulen una escassa diversificaci dels cicles postobligatoris i unes necessitats tamb agudes. Per ltim, a un quart tipus de comarques la tensi s ms suau dacord amb lndex sinttic de les necessitats addicionals, per tot i aix hem de recordar que en el context de la polaritzaci prpia del rgim subsidiari (Girons, Osona, Barcelons) o de les mancances prpies dun rgim incomplet (Pla de lEstany, Segarra, Urgell) han rebut una quantitat important de nois i noies nascuts en altres pasos. En suma, hem pensat aquestes conclusions per tal de donar una aplicaci pragmtica als resultats de la recerca. Acabem, per, recordant que en si mateixes no poden exhaurir el debat poltic ni la complexitat de la qesti. En particular, hem dafegir que no abasten molts vessants del coneixement escolar, de la pedagogia i de laprenentatge que no es poden mesurar. Com en tot estudi, hem de reconixer que els diversos mtodes de la recerca social tan sols poden copsar uns aspectes i no uns altres de la realitat.
Conclusions
215
Bibliografia
216
Conclusions
217
AJENJO COSP, M. i SABATER COLL, A. (2002). Poblaci legal i s real del territori. Metodologia i Indicadors per a un estudi de casos. Bellaterra: Centre dEstudis Demogrfics. BONAL, X. (2003). Una evaluacin de la equidad del sistema educativo espaol, a Revista de Educacin, nm. 330, pgs. 59-82. BONAL, X. (1998). La poltica educativa (1976-1996). Dimensiones de un proceso de transformacin, a R. GOM i J. SUBIRATS (eds.) Polticas pblicas en Espaa. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona: Ariel. BONAL, X. i RAMBLA, X. (2001). La poltica educativa a Catalunya: universalitzaci, fragmentaci i reproducci de les desigualtats, a R. GOM i J. SUBIRATS (eds.) Govern i poltiques pbliques a Catalunya (1980-2000). Barcelona: Universitat de Barcelona Universitat Autnoma de Barcelona. BOSCH, A. i ESCRIBANO, C. (1988). Cinco estudios sobre la financiacin autonmica. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. CACHN, L. (ed.) (2000). Juventudes y empleos: perspectivas comparadas. Madrid: INJUVE.
218
CALERO, J. (1993). Efectos del gasto pblico educativo. El sistema de becas universitarias. Barcelona: Universitat de Barcelona. CALERO, J. i BONAL, X. (2004, en premsa). Financiacin de la educacin en Espaa, a V. NAVARRO (coord.). El Estado del bienestar en Espaa. Madrid: Tecnos. CALERO, J. i BONAL, X. (2003). Finanament de leducaci a Catalunya, a V. NAVARRO (coord.) LEstat del Benestar a Catalunya. Barcelona: Diputaci de Barcelona, pgs. 109-128. CALERO, J. i BONAL, X. (1999). Poltica educativa y gasto pblico en educacin. Aspectos tericos y una aplicacin al caso espaol. Barcelona: Pomares-Corredor. CARABAA, J. (1997). La pirmide educativa, a M. FERNNDEZ ENGUITA (ed.). Sociologa de las instituciones de educacin secundaria. Barcelona: Horsori. CARNOY, M. (1999). Globalisation and Educational Reform: What Planners Need to Know. Pars: IIEP-UNESCO. CASALS, J. L. (1989). Las competencias de la Comunidad Autnoma en materia de educacin. Bilbao: Instituto Vasco de Administracin Pblica. COMISSI MUNDIAL SOBRE CULTURA I DESENVOLUPAMENT (dir.: J. Prez de Cullar) (1997). La nostra diversitat creativa. Barcelona: Editorial Mediterrnia. COMISSI MUNDIAL SOBRE LEDUCACI (dir.: J. Delors) (1996). Educaci: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: UNESCO. CONSELL SUPERIOR DAVALUACI DEL SISTEMA EDUCATIU (CSASE)(2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. COUNCIL OF THE EUROPEAN UNION (2002). Detailed Work Programme on the Follow-Up of the Objectives of Education and Training Systems in Europe. Brusselles: Council of the EU.
Conclusions Bibliografia
219
D EPARTAMENT D E NSENYAMENT (2003). Estadstica de lEnsenyament, [en lnia] <www.gencat.net>, 10/2003. ESPING ANDERSEN, G. (2001). Burcratas o arquitectos? La reestructuracin del Estado benefactor en Europa, a S. PAUGAM et al. Presente y futuro del Estado de Bienestar: el debate europeo. Buenos Aires: Mio y Dvila. ESPING ANDERSEN, G. (1993). Los tres mundos del estado del bienestar. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim. ESTEVE PALS, A. (2003). El Nomencltor com a font per a lestudi territorial de la poblaci a Catalunya. Aplicacions, 1857-1998. Tesi doctoral, Departament de Geografia, Universitat Autnoma de Barcelona. EUROSTAT (2003). Statistics in Focus. Bruselles: Eurostat. FUNDACI JAUME BOFILL (2001-2002). Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD). Dades corresponents a la primera onada. www.obdesigualtats.org. FUNDACI JAUME BOFILL (1999). Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, economia, poltica, cultura. Barcelona: Editorial Mediterrnia. GALLEGO, R., GOM, R. i SUBIRATS, J. (eds.) (2003). Estado de Bienestar y Comunidades Autnomas. Barcelona: Tecnos Universitat Pompeu Fabra. IBARRA, P. i UNCETA, K. (coords.) (2001). Ensayos sobre el desarrollo humano. Barcelona: Icaria. IDESCAT (2004). Estadstica Bsica de Catalunya [en lnia] <www.idescat.es>, 04/ 2004 IDESCAT (2003). Base de dades de comarques i de municipis [en lnia] <www.idescat.es>, 10/2003.
220
INE (2003a). Contabilidad Regional de Espaa, <www.ine.es>. INE (2003b). Encuesta continua de presupuestos familiares, 1998, <www.ine.es>. INE (2002). Encuesta de financiacin y gastos de la enseanza privada 1999-2000, <www.ine.es>. INE (2000). Mdulo de Transicin de la Escuela al Trabajo, <www.ine.es>, 05/2003. JONSSON, J. O. i ERIKSON, R. (2000). Understanding Educational Inequality: The Swedish Experience, a LAnne Sociologique, nm. 50 (2), pgs. 345-382. MARCHESI, A. (2003). El fracaso escolar en Espaa. Documento de trabajo 11/2003. Madrid: Fundacin Alternativas. MART, R. (1993). La conflictivitat competencial en lmbit de lensenyament. Barcelona: Institut dEstudis Autonmics. MECD (2003a). Estadsticas de las enseanzas no universitarias, <www.mecd.es>. MECD (2003b). Las cifras de la educacin en Espaa. Madrid: MECD, <www.mecd.es>. MECD (2002a). Las cifras de la educacin en Espaa. Madrid: MECD, <www.mecd.es>. MECD (2002b), Series e Indicadores del Gasto Pblico en Educacin, 1992-2000, <www.mecd.es>. MECD (2002c). Estadstica del gasto pblico en educacin. Series e indicadores 19922000. Presupuesto Liquidado
Conclusions Bibliografia
221
MORA, J. G. (1996). Influencia del origen familiar en el acceso a la educacin, en la obtencin de empleo y en los salarios, a GRAO, J. i IPIA, A. (eds.) Economa de la Educacin: temas de estudio e investigacin. Vitoria-Gasteiz: Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco. OCDE (2003). Education at a Glance Pars: OCDE, [en lnia] <www.oecd.org>. OCDE (2002). Education at a Glance Pars: OCDE, [en lnia] <www.oecd.org>, 10/ 2003. OCDE (2001). Knowledge and Skills for Life. Pars: OCDE. OLIVER, J. (2003). Capital hum i productivitat a Catalunya. Barcelona: Caixa de Catalunya. PERUGA, R. i TORRES MORA, J. A. (1997). Desigualdad educativa en la Espaa del siglo XX: un estudio emprico, a Educacin, vivienda e igualdad de oportunidades. II Simposio sobre igualdad y distribucin de la renta y la riqueza. Madrid: Fundacin Argentaria - Visor. RAMBLA, X. (1999). Evoluci de lensenyament a Catalunya. La classe, el gnere i els rgims escolars comarcals, a FUNDACI JAUME BOFILL. Informe per a la Catalunya del 2000. Barcelona: Editorial Mediterrnia. SAN SEGUNDO, M. J. (1999). La demanda de educacin y el origen socioeconmico. Se ha alcanzado la igualdad de oportunidades?, a Polticas de bienestar y empleo. III Simposio sobre igualdad y distribucin de la renta y la riqueza. Madrid: Fundacin Argentaria - Visor. SANTN GONZLEZ, D. (1998). Eficiencia relativa de las Comunidades Autnomas en Enseanza Secundaria: un enfoque socioeconmico, a Documentos de Trabajo de la Facultad de Ciencias Econmicas y Empresariales. UCM. [en lnia] <http://www.ucm.es/ BUCM/cee/doc/9822/9822.htm>.
222
SEN, A. (1992). Nuevo examen de la desigualdad. Madrid: Alianza. SEN, A. (1999). Development as Freedom. Oxford: Oxford University Press. TEDESCO, J. C. (2003). Igualdad de oportunidades y poltica educativa. Ponncia presentada en el Cicle digualtat doportunitats i poltica educativa. Barcelona, Fundaci Jaume Bofill. TORRES MORA, J. A. (1991). Demografa educativa de los aos ochenta: el nacimiento de una meritocracia bastarda, a Educacin y Sociedad, nm. 8, pgs. 25-58. THUROW, L. (1983). Educacin e igualdad econmica, a Educacin y Sociedad, nm. 2, pgs. 159-171. UNDP (2003). Human Development Report [en lnia] <www.undp.org>, 10/2003. UNDP (1997). La pobreza humana, [en lnia] <www.undp.org>, 10/2003. VILLARROYA, A. (2000). La financiacin de los centros concertados. Madrid: CIDEMECD.
Hi ha desigualtats en els processos descolaritzaci en les diferents comarques? I en els resultats educatius? Com es distribueix en el territori laccs a lensenyament entre les escoles pbliques i les concertades? Quin impacte t aquesta distribuci en letapa postobligatria? Quina s la situaci del sistema educatiu catal en comparaci amb el sistemes del nostre entorn? Les desigualtats territorials de lensenyament a Catalunya s un llibre que fa una contribuci important al coneixement dun tema poc investigat fins ara com s la distribuci de les oportunitats educatives en el territori. En un context de canvis socials com els que envolten leducaci a Catalunya avui, aquest llibre aporta un conjunt de dades i reflexions que permeten reconixer la realitat dels processos i els resultats educatius, i disposar dinformaci fonamental per a la presa de decisions poltiques en educaci amb lobjectiu de reduir i eliminar les diferents expressions de les desigualtats educatives. El rigor metodolgic i loriginalitat de lenfocament utilitzat pels autors Xavier Bonal, Xavier Rambla i Marc Ajenjo, tots ells professors i investigadors a la UAB, fan daquest llibre un material molt valus per als diferents professionals de lensenyament.
43

Desigualtats Institucionals Politiques Catalunya

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Desigualtats Institucionals Politiques Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

43

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Condicions de vida i desigualtats a Catalunya, 2001-2005. Volum I

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

57 60 62 67 73 84 87 95 99 99 102 109 111 115

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

2 La situaci de lensenyament a Catalunya:

una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Grfic 2.1. Evoluci del nombre dalumnes al sistema educatiu (1992-2002)

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Taula 2.1. Els estocs educatius a Espanya i a Catalunya

Font: INE (2000). Mdulo de Transicin de la Escuela al Trabajo, <www.ine.es>, 05/2003.

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Font: CSASE (2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya.

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Taula 2.3. Indicadors de finanament del sistema educatiu

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

-39,5 -14,7 -2,0 -1,6 -1,7 -0,7

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

....................................................................................................................................................................... 4. Calculada en linterval dedat 18-24 anys.

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

Els resultats educatius

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Diplomatura Espanya Catalunya 38,2 34,4 29,4 27,8 14,1 15,2

Llicenciatura 18,1 17,5

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Taula 2.11. Resultats en comprensi lectora, matemtiques i cincies, any 2000

Font: CSASE (2002). Sistema dindicadors densenyament de Catalunya.

El desenvolupament educatiu de Catalunya i dEspanya

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La situaci de lensenyament a Catalunya: una visi de conjunt

Les desigualtats territorials en lensenyament a Catalunya

La distribuci territorial de lescolaritzaci: Els rgims escolars comarcals