NEUROCINCIA COGNITIVA

1. Aprenentatge i memria 1.1. Fonaments de l'aprenentatge i la memria 1.1.1. La naturalesa de l'aprenentatge i la memria 1.1.2. Aprenentatge i plasticitat sinptica 1.2. Lbul temporal i memria declarativa 1.2.1. Funci de la formaci hipocampal en humans 1.2.2. Models animals d'amnsia: primats no humans 1.2.3. Models animals d'amnsia: altres animals 1.2.4. Representaci de les experincies en l'activitat neuronal de l'hipocamp 1.2.5. Sistema de memria de l'hipocamp i consolidaci de la memria 1.3. Sistemes especialitzats de memria 1.3.1. Mltiples sistemes de memria en el cervell 1.3.2. Hbits, habilitats i memria procedimental 1.3.3. Memria emocional i modulaci de la memria 1.3.4. Memria de treball i escora prefrontal 2. Especialitzaci hemisfrica i llenguatge 2.1. Especialitzaci hemisfrica 2.1.1. Especialitzaci hemisfrica: aspectes anatmics 2.1.2. Preferncia manual 2.1.3. Especialitzaci hemisfrica 2.2. Llenguatge 2.2.1. Localitzaci del llenguatge 2.2.2. Trastorns del llenguatge 2.2.3. Antecedents del llenguatge hum 3. Atenci i funcions executives 3.1. Atenci 3.1.1. Efectes de l'atenci sobre la conducta 3.1.2. Bases fisiolgiques de l'atenci 3.2. Funcions executives 3.2.1. L'escora prefrontal: aspectes anatmics 3.2.2. Escora prefrontal: aspectes funcionals

1. Aprenentatge i memria 1.1.Fonaments de l'aprenentatge i la memria 1.1.1. La naturalesa de l'aprenentatge i la memria Aprenentatge s el procs pel qual adquirim nova informaci o coneixement. Memria s el procs pel qual aquest coneixement s codificat, emmagatzemat i recuperat. Etapes de la memria: CODIFICACI Adquisici Consolidaci MEMORIA A CURT TERMINI I MEMORIA A LLARG TERMINI MEMORIA A CURT TERMINI es produeix per canvis en els circuits neurals existents MEMORIA IMMEDIATA O A CURT TERMINI. retenir un nmero de telfon. MEMRIA SENSORIAL. Com quan recuperem el que alg acaba de dir. MEMORIA DE TREBALL. per a mentenir informaci que serveix com a base per realitzar activitats cognitives. MEMORIA A LLARG TERMINI va acompanyada de canvis ms permanents que requereixen sntesi de protenes MEMORIA A LLARG TERMINI. Dura dies o anys. MLLT DECLARATIVA. coneixement de fets i esdeveniments. deliberada, conscient, flexible i implica relaci d'informacions. Formaci hipocampal. MLLT NO DECLARATIVA. informaci sobre com fer una cosa. inconscient, rgida i lligada a les condicions d'aprenentatge. EMMAGATZENAMENT RECUPERACI

1.1.2. Aprenentatge i plasticitat sinptica L'aprenentatge i la memria representen canvis en les neurones que faciliten l'emmagatzemament de nova informaci; aix implica que les neurones sn plstiques, flexibles. Com que la formaci hipocampal s'ha mostrat molt important per a la memria, s'ha hipotetitzat que les seves neurones han de ser capaces de canviar les seves interaccions sinptiques. Potenciaci a llarg termini (PLT). Sha provat que l'estimulaci elctrica breu i d'alta freqncia d'alguns circuits excitatoris de la formaci hipocampal produeix un augment en la fora de les sinapsis estimulades, el qual pot durar a llarg termini. Aquest efecte es coneix com a potenciaci a llarg termini (PLT). La PLT s un canvi plstic que consisteix en un augment a llarg termini (hores, dies o, fins i tot, setmanes) dels potencials postsinptics. el neurotransmissor implicat en la PLT a l'hipocamp s el glutamat i els receptors sn els NMDA. MECANISMES DE LA PLT El senyal per que sinici la PLT s lentrada de Ca2+ a travs del receptor NMDA. El manteniment a llarg termini de la PLT pot ser degut a canvis postsinptics (un augment en lefectivitat dels receptors AMPA postsinptics) o a canvis presinptics (un augment de lalliberaci de glutamat de la neurona presinptica). El mecanisme de la PLT necessita de lxid ntric, que funciona com a missatger retrgrad, informant la neurona presinptica de que ha hagut una forta entrada de Ca2+.

CANVIS POST-PLT Desprs de la PLT poden brotar ms espines dendrtiques en les cllules postsinptiques, fet que permetria ms contactes sinptics amb els axons. PLT i memria La PLT s una caracterstica important de la fisiologia de lhipocamp, estructura relacionada amb la memria. Lemmagatzemament de la memria utilitza PLT: els animals no poden aprendre una tasca daprenentatge espacial si es bloquegen els receptors NMDA. Sembla que la PLT s necessria per formar de manera correcta representacions internes (mapes cognitius) sobre lespai, en lhipocamp. Depressi a llarg termini (DLT). Mecanisme de desactivaci o inhibici de sinapsis. Si s'estimula una neurona quan la membrana est hiperpolaritzada o lleugerament despolaritzada es produeix un decrement en la seva excitabilitat, anomenat depressi a llarg termini (DLT). 1.2.Lbul temporal i memria declarativa 1.2.1. Funci de la formaci hipocampal en humans Lhipocamp est involucrat en la conversi dels records immediats en records a llarg termini. Lhipocamp sactiva per codificar nova informaci i recuperar informaci recent quan es necessita el record explcit. Estudis amb neuroimatges mostren que lhipocamp sactiva durant la recuperaci de la informaci que sha adquirit recentment i quan la recuperaci explcita inclou experincies significatives, que lhipocamp dret sactiva quan sest codificant informaci referent a cares o quan sha de codificar material de manera relacional. AMNSIES Una amnsia es un dficit de memria que pot implicar la inhabilitat per a aprendre noves coses o una prdua dels records previs a la lesi. Qualsevol lesi que afecti el lbul temporal medial, o rees anatmicament relacionades, pot produir amnsia. Tipus damnsia: Amnsia anteorgrada: incapacitat per a aprendre i recordar esdeveniments nous que passen desprs de la lesi cerebral. Pacient HM. Amnsia retrgrada: no pot recordar esdeveniments que van ocrrer abans laccident

El dficit ms important produt per la lesi del lbul temporal s que no es pot convertir la memria a curt termini en memria a llarg termini, es a dir, no es pot consolidar la nova informaci. 1.2.2. Models animals d'amnsia: primats no humans Els avantatges potencials destudiar la memria amb animals sn una major selectivitat en les lesions, utilitzaci de tcniques que proporcionen informaci acurada sobre el funcionament de les neurones, major control explerimental de variables sense la influncia del llenguatge. Limitacions de lestudi amb animals: en els estudis sobre memria declarativa, els animals no poden expressar els seus records mitjanant una declaraci verbal. Tampoc no podem saber si les espcies animals tenen capacitat per recordar de manera conscient o no (actualment aix s objecte de debat cientfic i filosfic). No est clar el que significa expressi explcita en el context de les tasques d'aprenentatge utilitzades amb animals.

1.2.3. Models animals d'amnsia: altres animals Mostren que lhipocamp media lestabliment de mapes cognitius: animals amb lesions en la formaci hipocampal presenten dficits molt pronunciats en diferents formes dexploraci i aprenentatge espacial, si b no mostren gaires dficits en tasques no espacials. Objectes utilitzats: laberint de Morris, laberint radial. 1.2.4. Representaci de les experincies en l'activitat neuronal de l'hipocamp Lhipocamp sactiva en situacions que suposen navegaci virtual o imaginada per lambient i tamb davant estmuls no espacials que responen a combinacions complexes. Les cllules hipocampals disparen quan es presenten conjuncions o combinacions destmuls visuals, auditius i olfactius, tant si els estmuls es presenten en diferents configuracions espacials o diferents seqncies temporals. 1.2.5. Sistema de memria de l'hipocamp i consolidaci de la memria El sistema hipocampal (l'hipocamp i altres estructures en el lbul temporal medial) t un paper crtic en la memria declarativa, i especialment en la consolidaci a llarg termini d'aquestes memries, tant si sn espacials com si no ho sn. La consolidaci de les memries declaratives es fa en dues etapes: la primera implica interaccions entre lhipocamp i la regi parahipocampal i la segona implica interaccions entre les rees dassociaci corticals i la regi parahipocampal. 1.3.Sistemes especialitzats de memria 1.3.1. Mltiples sistemes de memria en el cervell

Memria declarativa
Caracterstiques Episdica i semntica Record conscient Expressi flexible Estructures Hipocamp Regi parahipocampal

Memria procedimental

Memria emocional
Caracterstiques Condicionada Preferncies i aversions Estructures Amgadala Hipotlem SNA i endocr

Caracterstiques Reforada Selecci de resposta

Estructures Estriat, Cerebel Tronc de l'encfal Medulla espinal

Si considerem que la memria s el reflex de la plasticitat existent en cada sistema funcional del cervell, tenim que hi ha tants sistemes de memria com sistemes funcionals cerebrals. 1.3.2. Hbits, habilitats i memria procedimental Les estructures que semblen crtiques per als hbits i habilitats sn el sistema estriat i el sistema cerebellar. Estriat: contribueix a funcions motores superiors, com la planificaci i execuci de seqncies motores complexes. Laprenentatge dhbits s bloquejat amb la lesi de lestriat. Els pacients de Parkinson i Huntington, greument afectats a lestriat, mostren dficits en diferents tasques daprenentatge dhabilitats com mantenir una agulla en contacte amb un objecte en moviment, diversos puzles, lectura en mirall o la tasca de temps de reacci serial. Cerebel: contribueix a lexecuci dels moviments i a ladquisici dhbits motors en forma de reflexos i ajustaments corporals als canvis. Pacients amb lesions cerebelloses han mostrat problemes amb tasques daprenentatge de seqncies de moviments de dits, aprenentatge en la tasca de temps de reacci seqencial i aprenentatge de tasques de dibuix o traat.

1.3.3. Memria emocional i modulaci de la memria MEMRIA EMOCIONAL. Les conseqncies de la memria, quan recordem quelcom, sovint impliquen expressi emocional. Daltra banda, els esdeveniments que van ocrrer al voltant dexperincies emocionals se solen recordar millor o duna manera molt vvida. L'amgdala s una estructura clau per a l'aprenentatge i la memria emocional, i tamb sembla important per a la modulaci de la memria. Lamgdala envia informaci a diferents estructures fent possible lexpressi de la por. Per aix, la resposta de por apresa selimina amb la lesi bilateral de lamgdala. Lamgdala t una influncia moduladora sobre el circuit del reflex densurt: no s necessria per a la resposta densurt per s per a la potenciaci de la resposta mitjanant la por (moltes espcies sespanten ms davant un soroll fort si abans ja estaven en un estat de por o activaci). Lamgdala tamb participa en la capacitat bsica per a expressar la por: amb una lesi a lamgdala es produeix un sndrome que es caracteritza per una disminuci en la resposta als estmuls afectius. MODULACI DE LA MEMRIA. Hi ha mecanismes neurals especfics que modulen (faciliten o deterioren) la fora dels records que sacaben de formar. Lactivaci de lamgdala modula la memria augmentant larousal i latenci durant les experincies daprenentatge. Lamgdala modula la consolidaci de la memria a causa de lefecte de les hormones que salliberen en situacions destrs moderat o activaci. 1.3.4. Memria de treball i escora prefrontal La memria de treball sutilitza per mantenir informaci on-line durant uns segons i serveix com a base per a realitzar activitats cognitives bsiques com comprensi, raonament i resoluci de problemes. Degut al seu gran desenvolupament en humans, sassumeix que lescora prefrontal s la responsable de lautoconscincia i la capacitat de planificaci complexa i resoluci de problemes. La lesi de lescora prefrontal impedeix la realitzaci de la tasca de resposta demorada i tasques similars que inclouen un periode de demora. 2. Especialitzaci hemisfrica i llenguatge 2.1.Especialitzaci hemisfrica 2.1.1. Especialitzaci hemisfrica: aspectes anatmics ASIMETRIES ANATMIQUES Algunes estructures cerebrals, com el planum temporale, sn ms grans en l'hemisferi esquerre en la majoria d'individus. ASIMETRIES MESURADES AMB NEUROIMATGE Les tcniques de neuroimatge han perms mesurar importants asimetries en el sistema ventricular o en la prpia morfologia dels hemisferis cerebrals. Petlia occipital: la zona occipital esquerra s'estn ms posteriorment i s ms ampla que la zona occipital dreta. Petlia frontal: en el lbul frontal, l'hemisferi dret s'estn ms anteriorment i s ms ample que l'esquerre.

CAUSES I RELLEVNCIA FUNCIONAL DE LES ASIMETRIES ANATMIQUES Les asimetries anatmiques sembla que sn el resultat de factors que afecten durant el desenvolupament del sistema nervis. 2.1.2. Preferncia manual La preferncia manual, amb clar biaix poblacional cap a la dreta, s la manifestaci ms evident de lasimetria cerebral. La preferncia manual dreta sobserva en totes les cultures del mn. DISTRIBUCI DE LA PREFERNCIA MANUAL Avaluada mitjanant qestionaris on es demana al subjecte amb quina m fa algunes activitats habituals de la vida diria. La preferncia manual shauria dentendre com una variable contnua, i no com una dicotomia absoluta entre dretans i esquerrans. Ambidextre: quan no hi ha una preferncia manual clarament definida. Dominncia mixta: quan hi ha preferncia manual per fan algunes activitats amb la m no dominant. PREFERNCIA MANUAL I LLENGUATGE La preferncia manual es relaciona amb la lateralitzaci del llenguatge. Tant en els dretans i esquerrans, el llenguatge es lateralitza preferentment a lhemisferi esquerre, encara de manera ms clara en els dretans. 2.1.3. Especialitzaci hemisfrica Lespecialitzaci hemisfrica estudia la lateralitzaci de les diferents funcions, preferentment a un dels dos hemisferis cerebrals. MTODES DESTUDI DE LESPECIALITZACI HEMISFRICA Estudi de subjectes amb lesi cerebral Els investigadors han intentat extreure conclusions de l'estudi dels dficit mostrats per pacients amb lesions unilaterals. Es suposa que si un pacient amb una lesi a l'hemisferi dret presenta dficit en una funci determinada i els pacients amb lesions esquerres no la presenten, aquesta funci ha d'estar lateralitzada a l'hemisferi dret. Limitacions: Una funci complexa es pot veure afectada per la lesi de diverses estructures si aquestes sn el substrat de les seves subfuncions components. Les rees no lesionades del cervell poden veure alterat el seu funcionament desprs de la lesi d'una estructura allunyada a conseqncia de la prdua d'aferncies provinents d'aquesta ltima estructura. Desprs d'una lesi es pot donar un cert grau de recuperaci de la funci, sigui per recuperaci de la mateixa zona lesionada, o per mecanismes compensatoris resultants de l'activitat d'altres rees no afectades. De vegades, les lesions poden afectar funcions cerebrals bsiques, com l'atenci o l'activaci, per la qual cosa s'afectaran indirectament totes les funcions cerebrals. Estudis amb subjectes comissurotomitzats Els dos hemisferis cerebrals estan connectats per les fibres comissurals. En pacients epilptics, se secciona la comissura cerebral ms important, el cos calls. Tot i tenir el cervell dividit, el nivell de funcionament cognitiu d'aquests pacients s normal, i noms una exploraci neuropsicolgica acurada detecta els efectes de la comissurotomia.

Per a observar les conseqncies de l'absncia del cos calls, la informaci ha de ser presentada de manera que noms sigui processada per un dels dos hemisferis. En no haver-hi comunicaci entre aquests, cada hemisferi processar la informaci de manera independent, sense adonar-se del que est processant l'hemisferi contralateral. Limitacions: Part de la informaci presentada pot arribar a l'hemisferi ipsilateral. Per exemple, la informaci tctil tamb viatja pel feix espinotalmic, que t algunes vies ipsilaterals. Igualment, l'operaci quirrgica no secciona totes les comissures que comuniquen els dos hemisferis. El subjectes experimentals han patit epilpsia greu durant molts anys, per la qual cosa el seu cervell pot haver patit danys i no funcionar normalment. Un cop operats, els hemisferis cerebrals han de funcionar sense la informaci provinent de l'altre hemisferi, per la qual cosa les funcions que desenvolupen poden ser diferents de les dels cervells normals. Estudis amb subjectes neurolgicament normals En aquest cas, el que es mesura s el temps de reacci. Quan un subjecte ha de resoldre una tasca fent s d'una funci lateralitzada, la resposta ser ms rpida quan la informaci es presenti a l'hemisferi especialitzat, ja que quan presentem aquesta informaci a l'hemisferi no especialitzat, aquesta haur de viatjar a travs del cos calls fins a l'altre hemisferi per a ser processada correctament, amb l'us d'activitats recurrents. Amb tcniques de registre de lactivitat cerebral: EEG, PE, TEP, RMf. Problema: la interpretaci dels resultats. Quan s'observa que una zona est activada no podem saber si s conseqncia d'una activaci directa per la tasca que s'est realitzant, o resultat de l'activaci d'una altra estructura cerebral de la que rep aferncies. DIFERENTS FUNCIONS DELS HEMISFERIS CEREBRALS Llenguatge En individus dretans, l'hemisferi esquerre s l'encarregat de la comprensi i producci del llenguatge oral i escrit. L'hemisferi dret, en canvi, s crtic per al contingut emocional de la parla. Emocions L'hemisferi dret participa en l'expressi d'emocions com la por, l'enuig o el disgust i en el reconeixement visual de les emocions daltres, tant per les emocions positives com per les negatives. Les lesions de l'hemisferi dret provoquen una reacci de despreocupaci envers la malaltia, i s'observen freqentment casos d'anosognsia, s a dir, de manca de reconeixement del propi estat. Percepci musical La percepci musical est lateralitzada a l'hemisferi dret. S'ha demostrat una superioritat de l'orella dreta (hemisferi esquerre) en la percepci de llenguatge i una superioritat de l'orella esquerra (hemisferi dret) en la percepci de melodies musicals. en msics aquesta asimetria pot desaparixer, o fins i tot es pot invertir. Informaci visual L'hemisferi dret s superior a l'hemisferi esquerre en l'apreciaci i manipulaci de les relacions espacials entre estmuls. Les lesions de l'hemisferi dret ocasionen problemes en tasques de memria espacial, en el judici d'orientaci de lnies o en la visualitzaci de rotacions espacials. Igualment, l'hemisferi dret

sembla especialitzat en la percepci de la forma global dels objectes, mentre que l'hemisferi esquerre est especialitzat en l'anlisi dels detalls que conformen una figura. RESULTATS DELS ESTUDIS AMB PACIENTS COMISSUROTOMITZATS Quan presentem un estmul visual al camp visual dret (hemisferi esquerre), aquests pacients el podran denominar verbalment sense problemes, ja que el llenguatge es localitza a aquest hemisferi. Per si tot seguit els demanem que el reconeguin tctilment d'entre un conjunt d'estmuls, noms ho podran fer amb la m dreta (hemisferi esquerre), ja que la m esquerra (hemisferi dret) no sabr quin estmul buscar. Quan presentem un estmul visual al camp esquerre (hemisferi dret), el subjecte afirmar verbalment que no ha percebut cap estmul (s l'hemisferi esquerre el que parla), per el podr reconixer fcilment d'entre un grup d'estmuls amb la seva m esquerra (controlada per l'hemisferi dret). Les diferncies interhemisfriques sn quantitatives, no absolutes. Per tant, difcilment cada hemisferi tindr unes caracterstiques funcionals totalment diferents a les de lhemisferi contrari. ESPECIALITZACI HEMISFRICA I ESTIL DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACI H.DRET visual processament parallel holstic H.ESQUERRE verbal processament serial analtic

2.2.Llenguatge 2.2.1. Localitzaci del llenguatge Paul Broca: trobem lrea de broca a lhemisferi esquerre, concretament a la tercera circumvoluci frontal. Carl Wernicke: rea de Wernicke al gir superior del lbul temporal. MODELS CONNEXIONISTES: MODEL DE WERNICKE-GESCHWIND Proposa que el llenguatge sorgeix de lacci seqencial dun nombre limitat destructures. Estimulaci elctrica del cervell Per a localitzar les regions de lescora relacionades amb el llenguatge, un neurocirurgi pot estimular elctricament diferents punts de lescora mentre sadministren al pacient conscient diverses tasques de llenguatge. La majoria d'rees de l'escora implicades en el processament de la informaci lingstica es localitzen al voltant de la cissura de Silvi (regi perisilviana) de l'hemisferi esquerre, per d'altres se situen a regions frontals i temporoparietals allunyades de la cissura de Silvi. En qualsevol cas, s'estenen ms enll de les rees predites pel model de Wernicke- Geschwind. No es pot considerar que les regions anteriors estiguin especialitzades en la producci del llenguatge i les posteriors en la comprensi, ja que totes les capacitats lingstiques es distribueixen per igual en regions anteriors i posteriors. Mentre que en un 15% de subjectes no es va trobar cap rea frontal perisilviana relacionada amb la producci del llenguatge, en un 17% de subjectes noms es van trobar rees frontals i cap temporoparietal. Fins i tot, l'estimulaci de l'rea de Broca no va interferir amb la producci lingstica en un 21% dels subjectes. D'aquest tercer punt es desprn el segent: Hi ha importants diferncies individuals en l'organitzaci cortical del llenguatge. Mateer: el llenguatge sembla que est organitzat en subsistemes funcionals, que tindrien diferents correlats anatmics.

INVESTIGACIONS AMB NEUROIMATGE FUNCIONAL Les tcniques de neuroimatge funcional han perms estudiar la localitzaci cortical del llenguatge en subjectes sense patologia cerebral.

APROXIMACIONS CULTURALS El llenguatge s una funci complexa, composta de diferents subsistemes que tenen la seva base anatmica en xarxes neurals independents per interconnectades. 2.2.2. Trastorns del llenguatge AFSIES LAfsia es la prdua o alteraci del llenguatge a conseqncia dalguna lesi cerebral. ALTERADA Broca Repetici, denominaci, comprensi escrita i escriptura Comprensi, repetici, denominaci, comprensi escrita i escriptura Repetici, denominaci, escriptura Comprensi, repetici, denominaci, comprensi escrita i escriptura escriptura RELATIVAMENT CONSERVADA Parla espontnea poc fluida, comprensi Parla espontnea fluida, parafsica

Wernicke

Conducci Global

Parla espontnea fluida, parafsica, comprensi i comprensi escrita Parla espontnia no fluida

Motora transcortical

Parla espontnia no fluida, comprensi, repetici, denominaci, comprensi escrita repetici

Sensitiva transcortical

Comprensi, denominaci, comprensi escrita i escriptura

Mixta transcortical

Parla espontnea, comprensi, denominaci, comprensi escrita i escriptura denominaci

repetici

Anmica

Comprensi, repetici, comprensi escrita i escriptura

ALTERACIONS DE LA LECTOESCRIPTURA Alxia: alteraci de la lectura a conseqncia duna lesi cerebral. Alxia posterior: el pacient perd la capacitat per a llegir, per conserva lescriptura. Alxia central: acompanya afasia de Wernicke. Es perd la capacitat per llegir paraules i lletres individuals (alxia literal). Alxia anterior: acompanya afasia de Broca. Alxia lateral i incapacitat per comprendre la funci dels elements gramaticals (alxia sintctica). Agrafia: alteraci de lescriptura a conseqncia duna lesi cerebral. Agrafia afsica: depenen de les caracterstiques de la afasia. Agrafia pura: alteraci de lescriptura que no sacompanya daltres trastorns del llenguatge. Aprosdies: afecta lentonaci, la melodia, les pauses o lmfasi. Prosodia lingstica: afecta entonaci i mfasi. Prosodia emocional: afecta lexpressi dalegria, por, sorpresa... Acalclies: incapacitat, total o parcial, per a fer clculs aritmtics a conseqncia dun dany cerebral adquirit. 2.2.3. Antecedents del llenguatge hum El llenguatge hum s el sistema de comunicaci ms complex que es coneix. L'animal amb unes capacitats lingstiques ms properes a l'sser hum s el bonobo. El llenguatge hum sembla que ha evolucionat a partir d'una reorganitzaci funcional del cervell, possiblement present, de manera rudimentria, en el bonobo. En els ssers humans el cervell sembla que est organitzat des del naixement per a adquirir el llenguatge, i les seves regles gramaticals sembla que sn, fins a cert punt, el resultat de l'organitzaci funcional del nostre cervell. 3. Atenci i funcions executives 3.1.Atenci 3.1.1. Efectes de l'atenci sobre la conducta Latenci s un procs cognitiu bsic. La percepci destmuls depn del nostre estat atencional. L'atenci es divideix en l'estat atencional general i l'atenci selectiva: L'estat atencional general fa referncia a la capacitat de mantenir de manera perllongada en el temps un estat d'alerta adequat que permeti el correcte processament dels estmuls del nostre entorn. Permet detectar els estmuls de lambient interior i exterior. Lalteraci de lestat atencional general es coneix amb el nom destat confusional. Lestat confusional pot ser conseqncia dalteracions metabliques (hipxia, hipoglucmia), dintoxicacions (alcohol, sedants) o alteracions primries del SNC. Es caracteritza per lalteraci de lestat de vigilncia i per una alta distractibilitat; poden aparixer alteracions perceptives, com allucionacions.

L'atenci selectiva fa referncia a la capacitat de seleccionar un estmul discret entre el conjunt d'informacions que constantment ens arriben, de manera que maximitzem l'eficcia dels nostres recursos cognitius i no els hgim de dividir entre diverses fonts d'estimulaci. Atenci dividida: intentar mantenir dos o ms focus datenci a la vegada. El processament cognitiu s menys efectiu. Orientaci encoberta: centrar en un estmul sense necessitat defectuar cap mena de resposta motora. Es pot dirigir tant a localitzacions com a estmuls discrets. 3.1.2. Bases fisiolgiques de l'atenci Bases fisiolgiques de lestat atencional general Lesions talmiques o lesions dalgunes rees dassociaci polimodals de lescora produeixen alteracions en lestat atencional general. La noradrenalina incrementa la capacitat de processament de la informaci a diverses rees de l'encfal incrementant la resposta de les neurones quan aquestes sn estimulades. La major part de vies noradrenrgiques soriginen al locus coeruleus: En condicions de baixa activitat del locus coeruleus, les neurones d'altres rees de l'encfal reaccionaran poc a l'estimulaci, disminuint la capacitat de detecci dels estmuls; s a dir, disminuint l'estat atencional general. En condicions d'alta activitat del locus coeruleus, les neurones mostraran una resposta incrementada a l'estimulaci. Aquesta situaci provoca un estat atencional general hipervigilant, en el qual es detecten fcilment una gran quantitat d'estmuls, per es dificulta l'atenci selectiva i s'incrementa la distractibilitat. Si l'activitat del locus coeruleus s moderada, es poden detectar fcilment els estmuls rellevants alhora que s'impedeix la interferncia d'estmuls irrellevants. En aquesta condici, a ms, l'atenci es pot focalitzar fcilment.

El paper del lbul parietal en latenci El lbul parietal cont neurones que responen especficament durant els perodes d'atenci a estmuls rellevants. La sndrome de negligncia contralateral sol estar causada per lesions a l'escora parietal de l'hemisferi dret. Els pacients que presenten aquesta sndrome no atenen als objectes presentats per mitj de qualsevol modalitat sensorial al costat contralateral a la lesi. En alguns casos tampoc no paren atenci a les parts del seu cos contralaterals a la lesi. En cap cas no presenten cap dficit sensorial o motor que pugui explicar el trastorn. Bases fisiolgiques de latenci selectiva L'atenci selectiva redueix el camp receptor de les neurones al voltant de l'estmul seleccionat. 3.2.Funcions executives 3.2.1. L'escora prefrontal: aspectes anatmics Podem dividir el lbul frontal en escora motora, que inclou les rees motores i premotores, i escora prefrontal, que ocupa la part ms anterior del lbul frontal i es relaciona amb les funcions cognitives i emocionals ms complexes. Connexions de l'escora prefrontal amb altres rees corticals La principal funci de les neurones de l'escora prefrontal s la d'excitar o inhibir altres rees de l'encfal. Les connexions ms conegudes sn les de l'escora prefrontal amb les rees associatives parietals i temporals.

La via provinent de l'escora temporal inferior projecta a la part orbital l'escora prefrontal. Es tracta d'un circuit multisinptic especialitzat en el processament d'informaci visual, com la forma, la mida o el color dels objectes. Connexions de lescora prefrontal amb estructures subcorticals

S'han descrit tres circuits que connecten l'escora prefrontal amb estructures subcorticals. Aquests tres circuits frontobasals segueixen una mateixa organitzaci anatmica. 3.2.2. Escora prefrontal: aspectes funcionals L'escora prefrontal es relaciona amb una gran varietat de processos cognitius, conductuals i emocionals. Funcions de lescora prefrontal: Control executiu de la conducta. L'escora prefrontal t un paper crtic en la conducta dirigida a objectius: el procs cognitiu que ens permet de seleccionar, entre el conjunt de patrons d'activitat (conductual o cognitiva) que podem realitzar en un moment donat, el que ens permetr d'aconseguir l'objectiu que ens hem proposat. Categoritzaci i formaci de conceptes. Els pacients amb lesions a l'escora prefrontal no poden portar a l'acci la capacitat de formaci de conceptes. Test de classificaci de cartes de Wisconsin. Sndromes prefrontals: Sndrome prefrontal dorsolateral: aquesta sndrome es caracteritza per dficit en la seqenciaci de programes motors i en la realitzaci d'activitats cognitives. S'observa reducci de la fluncia verbal i dficit d'habilitats visuoconstructives; els pacients sn incapaos de mostrar una conducta flexible; l'estat d'nim d'aquests pacients sol ser depressiu. Sndrome orbitofrontal: la principal caracterstica d'aquesta sndrome s el canvi de personalitat. Els pacients es poden mostrar ms irritables, emocionalment lbils o poden no comportar-se d'acord amb les normes socials ms elementals (desinhibici). Tamb mostren conductes d'imitaci i d'utilitzaci. L'estat d'nim sovint s elevat, semblant a la mania. Sndrome del cngol anterior: la principal caracterstica d'aquesta sndrome s l'apatia i la manca de resposta motora. Els pacients deixen de parlar (mutisme acintic) i de mostrar respostes motores, fins i tot desprs d'estimulacions doloroses. Presenten incontinncia d'esfnters i noms mengen i beuen si sn alimentats.

La pseudodepressi s'observa desprs de lesions massives bilaterals de l'escora prefrontal o de lesions bilaterals de l'escora cingular anterior en el context d'una sndrome del cngol anterior. Mostren un decrement en l'activitat, no mostren inters, no inicien converses, responen de manera lacnica, etc. A diferncia dels pacients deprimits, no estan tristos, no tenen ideaci de mort, ni sentiments de culpa o inutilitat. La pseudopsicopatia s'observa en lesions orbitofrontals bilaterals. Els pacients que presenten pseudopsicopatia mostren un increment en l'agressivitat, la impulsivitat, increment en els hbits addictius, conductes socialment inadequades i freqentment cometen actes delictius. Els actes delictius no estan correctament planejats, i sovint no aporten res al pacient, la qual cosa mostra un dficit en la previsi de l'obtenci de beneficis a llarg termini. s eufrica, irritable i pueril. Es pot observar tamb hiperactivitat, increment de la conducta sexual i alteracions en la conducta d'ingesta. Signes prefrontals Conducta d'imitaci: el pacient imita les gesticulacions i conductes de l'examinador sense que se li hagi dit que ho faci. Sembla que s resultat de la desinhibici del lbul parietal, que t un paper molt important en la regulaci de les praxis, a conseqncia de la prdua de les aferncies reguladores provinents de l'escora prefrontal. Conducta d'utilitzaci: fa referncia a la tendncia incontrolable que mostren els subjectes a usar els objectes que els sn presentats sense una finalitat clara. M aliena: el pacient negligeix la seva m esquerra i en perd el control, i deixa de reconixer com a propis els moviments que fa aquesta m. Confabulaci: els pacients presenten falsos reconeixements, recorden fets passats com si fossin actuals i barregen els desitjos i els somnis amb la realitat. En el cas de la sndrome de Capgrass, els pacients afirmen que els seus familiars ms propers han estat substituts per impostors. Aquests trastorns se solen observar desprs de lesions frontobasals o frontals dretes.