Els demandants demanen poder exposar a la Cort de Justcia els segents fets: Que amb el pretext de fer millores

en les terres de la dita parrquia, es privar els pagesos sense terra (...) dels privilegis que fins ara gaudien. s a dir, que els seus bous i ovelles puguin pair en dites terres. Aquest privilegi no noms permet mantindres a ells i les seus famlies en mig de lhivern. (...) Els demandants consideren tamb que el resultat dels tancaments ser desastrs i provocar la despoblaci de la regi, doncs, donada la falta de treball es voran obligats a emigrar en massa cap a les ciutats industrials. Adaptaci del text: Petici dels petits propietaris i persones amb drets sobre les common lands (terres comunals) En Raunds, Northamptonshire. Commons Journal, del 19 de juliol de 1797.

PETICI DELS MENUTS PROPIETARIS CONTRA EL TANCAMENT DE TERRES

Es tracta dun text primari escrit a finals del segle XVIII pels petits propietaris i els possedors de drets comunals (els pagesos pobres o cotaggers); que denuncien davant la Cort de Justcia el tancament de camps que est produint-se. Es tracta doncs dun text de carcter jurdic. Els demandants exposen que davant el pretext de fer millores a les terres de la parrquia sestan tancant, a ms, terres dorigen comunal (els opendfields), amb la qual cosa, els demandants perdran els drets que tenen sobre elles, com el de pasturar animals, la caa o larreplegada de llenya. El tancament de camps a Anglaterra, el procs conegut com Enclosures, s un fenomen que es produeix al llarg del segle XVIII i consisteix a passar dun sistema de camps oberts a un de tancats i privats. Aquest procs es produeix en mig duna nova mentalitat entre les poderoses classes altes angleses, al contrari que succeeix en altres pasos europeus, el que enriquir-se i viure del comer est ben considerat. s per aix que davant lespectacular augment de la poblaci que es produeix amb la revoluci demogrfica i laugment del preu del blat per laugment de la demanada, es veu la necessitat dabastir un ampli mercat de consumidors i la possibilitat dun rpid enriquiment. No podia fer-se a amb el sistema de camps oberts, on imperava el sistema triennal, consistent en dividir el camp en tres fulles i planta-hi en dos delles: blat i civada i deixar la tercera en guaret, deixant-la descansar. Augmentar la productivitat de la terra passava per un canvi de rotaci: saplica el nou sistema Norfolk, dut per un lord angls des dHolanda. Consistent en dividir el camp en quatre llenges de terra i conrear-les totes. En una es planta ordi o civada, a laltra blat, a tercera lleguminoses que regeneren la terra i a la ltima naps i plantes farratgeres com els trvols que donen de menjar els animals. Aquest ltim conreu permetia alimentar millor els animals i a al vegada usar els seu fem com a adob. La introducci del sistema Norfolk va permetre augmentar considerablement la productivitat; permetent aix el creixement de la poblaci.

Per una altra banda, el tancament de terres va suposar la prdua de terres a molts petits pagesos, obligats a vendre-les davant la pressi dels poderosos que a ms, formaven part del Parlament, lencarregat de regular les lleis dEnclosures. I davant la impossibilitat de viure al camp, els pagesos pobres es van vore obligats a marxar a les ciutats i acabaran formant part del creixent proletariat urb. Per aquest motius (capacitat dalimentar una poblaci creixent i proporcionar m dobra), La revoluci agrcola va ser un dels motors principals que conduiran a la revoluci industrial.

P.D: Em vaig equivocar i us vaig explicar malament el Sistema Norfolk, no t molta importncia per al text est com s en realitat.