PLA INTEGRAL PER A LA PROMOCI DE LA SALUT MITJANANT LACTIVITAT FSICA I LALIMENTACI SALUDABLE (PAAS)

/ 1 Desembre de 2006

ESTRATGIES PER A LA PROMOCI DE LACTIVITAT FSICA I LALIMENTACI SALUDABLES: UNA RESPOSTA A LEPIDMIA DOBESITAT

Lelevada prevalena dobesitat i la tendncia a lincrement

observades en les darreres 2-3 dcades va portar lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) a considerar lobesitat com una epidmia global de conseqncies greus per a la salut. La prevenci daquest problema de salut, especialment entre la poblaci infantil, sha convertit en una de les prioritats principals dins de lmbit de la salut pblica en la immensa majoria dels pasos desenvolupats. Segons lInternational Obesity Taskforce (IOTF2002) la prevalena dobesitat i de sobreps en els pasos de la Uni Europea oscilla entre el 1020% en els homes i entre el 10-25% en les dones. Igualment sobserva una tendncia creixent dobesitat i de sobreps en nens i adolescents, de manera que un de cada quatre presenten excs de pes. A Espanya, la prevalena dobesitat i de sobreps s de 14,5% i de 38,5%, respectivament (Med Clin 2003) en els adults i de 13,9% i 26,3% en nens i joves (enKid 2001). A Catalunya comparant dades de les enquestes sobre els hbits nutricionals dels catalans dutes a terme els anys 1992-1993 i 2002-2003, la prevalena de sobreps ha passat de 27,8% a 38,9% i la dobesitat, de 11,9% a 15,6% (ENCAT 92-93 i 02-03 PHN) en persones de 15 a 70 anys. A ms, la proporci de persones absolutament sedentries (tant a la feina com en el lleure) sha mantingut estable al voltant del 22%, segons es desprn de les enquestes de salut de Catalunya (ESCA 92-02). Aquesta tendncia creixent en una poblaci genticament estable indica que els factors ambientals ms que els prpiament biolgics poden ser responsables daquesta epidmia (McGraw-Hill Science 2003).
LOrganitzaci Mundial de la Salut considera lobesitat com una epidmia global de greus conseqncies.

A Catalunya, la prevalena de sobreps ha passat de 27,8% a 38,9% i la dobesitat, de 11,9% a 15,6% en deu anys.

Davant daquesta situaci, i reconeixent la crrega sanitria de les malalties no transmissibles que lany 2001 representaven el 66% de la mortalitat i el 47% de la morbiditat mundial, lAssemblea mundial de lOMS va aprovar lEstratgia global sobre alimentaci, activitat fsica i salut (Res.WHA 57.17, 2004), en la qual sinstava els estats membres a adaptar lestratgia a les diverses realitats socials i culturals. En resposta a aquesta recomanaci de lOMS, el Ministeri de Sanitat i Consum, concretament lAgncia Espanyola de Seguretat Alimentria (www.aesa.msc.es), va elaborar lEstratgia per a la nutrici, lactivitat fsica i la prevenci de lobesitat - NAOS (NAOS 2005). LEstratgia t com a objectiu millorar lalimentaci dels ciutadans, amb un mfasi especial en els nens, i promoure lactivitat fsica/fer que els ciutadans en general i sobretot els nens millorin lalimentaci per mitj de la promoci de lactivitat fsica.

El 2004 lOMS va aprovar lEstratgia global sobre alimentaci, activitat fsica i salut, en la qual sinstava els estats membres a adaptar lestratgia a les diverses realitats socials i culturals.

Estratgia mundial OMS sobre Estratgia mundial OMS sobre alimentaci, activitat fsica i isalut* alimentaci, activitat fsica salut*
Promoure i i protegir la salut mitjanant Promoure protegir la salut mitjanant lestabliment de poltiques i i plans integrals per lestabliment de poltiques plans integrals per promoure lalimentaci saludable i i la prctica promoure lalimentaci saludable la prctica d activitat fsica, amb la collaboraci de la d activitat fsica, amb la collaboraci de la societat civil, el sector privat i i els mitjans de societat civil, el sector privat els mitjans de difusi difusi

* Desprs de consultar estats membres, organitzacions de l * Desprs de consultar societat civil i sector privat.2004 ONU, representants de laestats membres, organitzacions de l ONU, representants de la societat civil i sector privat.2004

Al mateix temps, a Catalunya el Departament de Salut, conscient de lampli abast de lestratgia de lOMS que depassa qualsevol intervenci limitada a un sol mbit dactuaci i que, per les seves caracterstiques, ha de plantejar-se des duna perspectiva pluridisciplinria i multisectorial, proposa dur a terme el Pla integral per a la promoci de la salut mitjanant lactivitat fsica i lalimentaci saludable (PAAS).

El Ministeri de Sanitat i Consum va elaborar lEstratgia per a la nutrici, lactivitat fsica i la prevenci de lobesitat - NAOS (NAOS 2005) que t com a objectiu millorar lalimentaci i promoure lactivitat fsica per a tots els ciutadans, posant especial mfasi en els nens.

EL PAAS, UNA ESTRATGIA MULTISECTORIAL

Per a labordatge del problema de salut que constitueix lobesitat, de naturalesa multifactorial, es va considerar oport disposar dun ampli grup dexperts de lmbit de lalimentaci i de lactivitat fsica que, sota la Direcci General de Salut Pblica i dels professors Carles Vallbona i Llus Serra, van participar en lelaboraci del primer esborrany del PAAS a finals de lany 2004. Lesborrany identificava un conjunt de problemes, per als quals es proposava un seguit daccions que havien de ser desenvolupades amb la concurrncia de diversos agents clau segons els problemes identificats, i promovia coalicions i accions comunitries entre diferents administracions, ens locals i la societat civil.
Finalment, frut dels suggeriments del grup dexperts, es van consensuar els problemes prioritaris i es van definir les accions de ms eficcia, ms viabilitat i evidncia cientfica, distribudes en els segents quatre grans mbits: educatiu, sanitari, comunitari i laboral. s en aquests mbits que el PAAS pretn: Sensibilitzar la poblaci per tal que percebi com a assumibles opcions que promoguin la salut mitjanant la prctica regular de lactivitat fsica i duna alimentaci saludable. Desenvolupar accions informatives i educatives, aix com intervencions sobre lentorn centrades en la problemtica de determinats estils de vida. Promoure acords i compromisos en els diferents mbits per potenciar estratgies de cooperaci amb la finalitat de ser ms eficients en la utilitzaci de recursos. Eixos dactuaci del PAAS Levidncia actual mostra que els determinants subjacents comuns de moltes malalties crniques no transmissibles sn la ingesta excessiva o inadequada; els nivells baixos dactivitat fsica a casa, a la feina, en el lleure i la dependncia excessiva del transport mecanitzat (cotxe, moto, transport collectiu). Per tant, labordatge integral de les causes duna alimentaci desequilibrada i duna activitat fsica insuficient contribuir al fet que en el futur disminueixi lobesitat i les malalties no relacionades com ara la diabetis, la hipertensi, les malalties cardiovasculars, les malalties respiratries, el
El PAAS t com a objectius: sensibilitzar la poblaci sobre els beneficis de la prctica regular de lactivitat fsica i duna alimentaci saludable; desenvolupar accions informatives i educatives, aix com intervencions sobre lentorn, i promoure acords i compromisos de cooperaci en els diferents mbits per fer un s eficient dels recursos.

s fonamental un abordatge integral de les causes duna alimentaci desequilibrada i una activitat fsica insuficient.

cncer. Les intervencions integrades, que incorporen accions no tan sols individuals sin tamb collectives (per exemple, programes de suport a les famlies o a lescola) i que es mantenen al llarg del temps, sn les ms eficaces. Ats que els recursos destinats a la promoci de la salut solen ser limitats, cal un abordatge multifactorial per mitj de la promoci destratgies de prevenci que actun de forma sinrgica i coincident sobre els mltiples factors dels estils de vida poc saludables, amb la finalitat, alhora, de ser ms eficients en la utilitzaci dels recursos. Per tant, cal actuar sobre les condicions econmiques, fsiques i socials subjacents, que creen o determinen la salut. De fet, els augments en el sobreps i lobesitat dels darrers anys reflecteixen els canvis socials i de lentorn que influeixen en lactivitat fsica i els hbits dingesta. El treball per mbits permet una aproximaci ms acurada a les causes dels problemes de salut. Aquest apropament a les causes dels problemes permet dissenyar opcions ms fcilment assumibles per la poblaci. El canvi en els patrons dactivitat fsica i dalimentaci ser gradual i, per tant, lestratgia proposada shaur de mantenir en el temps per tal daconseguir una prevenci efectiva i sostinguda. La combinaci daccions informatives i educatives permet millorar no noms el coneixement sobre els factors implicats en aquest problema de salut, sin consolidar i mantenir a llarg termini estils de vida saludables. Sense oblidar la importncia de la responsabilitat individual en la salut, shan de facilitar les condicions que afavoreixen que els ciutadans facin eleccions saludables. Aix, s convenient que les intervencions preventives amb relaci als desequilibris alimentaris i al sedentarisme associn activitats de prevenci activa amb accions destinades a crear entorns favorables que facilitin adoptar i mantenir els comportaments saludables. Finalment, per aconseguir un progrs substancial i mantingut, cal un abordatge multisectorial que combini lenergia, els recursos, els coneixements i lexperincia dels interlocutors implicats en els diferents mbits. La implantaci de totes aquestes intervencions s complexa, per tant, requereix la cooperaci i la interrelaci de mltiples sectors, tant de lAdministraci com de la societat civil. Aix mateix, cal considerar que les intervencions en els diferents sectors escollits sn sovint complementries. La implicaci de grups comunitaris pblics i privats s fonamental per assolir
Les estratgies de prevenci han dactuar de forma sinrgica i coincident sobre els mltiples factors dels estils de vida.

Cal crear entorns favorables potenciant el treball multisectorial.

lxit de les accions proposades. s en aquest sentit que els municipis, atesa la seva proximitat als ciutadans, constitueixen un instrument essencial per aplicar les diferents estratgies amb el mxim nivell dadaptaci a les caracterstiques i necessitats especfiques de cada zona i poblaci. Aix facilita la mobilitzaci dels agents socials i econmics de lmbit local, aix com la participaci de la mateixa ciutadania i el seguiment i lavaluaci de les accions desenvolupades. Es proposa, doncs, treballar de forma conjunta en el marc dels programes dacci local per crear entorns municipals que facilitin als ciutadans ladopci progressiva dun estil de vida saludable.

PAAS - -enfoc multisectorial PAAS enfoc multisectorial

Escola Escola Institut Institut
Educaci sanitria Educaci sanitria Mens escolars Mens escolars Promoci activitat fsica Promoci activitat fsica

Es proposa treballar de forma conjunta en el marc dels programes dacci local per crear entorns municipals que facilitin als ciutadans ladopci progressiva dun estil de vida saludable.

Centres comunitris Centres comunitris Tallers de formaci

Tallers de formaci

Ajuntament Itineraris + Rotulacions AccsItineraris + Rotulacions instal.lacions esportives Accs instal.lacions esportives Programes Programes en poblaci desafavorida en poblaci desafavorida

Ajuntament

Associacions de Associacions de malalts malalts

Mitjans de comunicaci

Laboral Mens saludables Mens saludables Promoci Promoci activitat activitat fsica fsica

Laboral

Atenci Atenci Primria Primria de Salut de Salut Prescripci

Prescripci activitat activitat fsica fsica

Comer i Restauraci Comer i Restauraci Mens i aliments (AMED)

Mens i aliments (AMED)

Indstria Indstria Alimentria Alimentria Codi de

Codi bonesde bones prctiques prctiques

MBITS DACTUACI:
EDUCATIU SISTEMA DE SALUT COMUNITARI LABORAL

mbit educatiu
Problema detectat Informaci insuficient sobre lalimentaci i lactivitat fsica saludables.

Accions proposades Intervenci en lalimentaci i lactivitat fsica a lescola Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut! Sessions informatives amb material de suport educatiu. Difusi de la Guia per a lalimentaci saludable a letapa escolar. Tallers prctics sobre compra i preparaci dels aliments. Tallers prctics sobre activitat fsica saludable. Suport a lestratgia NAOS en lmbit escolar.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Convenis Conveni entre el Departament dEducaci, el Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica (CESNID) de la Universitat de Barcelona i el Departament de Salut per revisar i fer un seguiment dels mens escolars.

Acords i collaboracions Collaboraci amb el Departament dEducaci per elaborar la guia Lalimentaci saludable a letapa escolar (265.000 baixades del web). Acord de collaboraci amb la Fundacin 5 Al Da per promoure el consum de fruites i verdures a les escoles de Catalunya. Suport per a laplicaci del programa en ms de setanta escoles deducaci infantil i primria. Programa Salut i escola, juntament amb el Departament dEducaci, per millorar la salut dels adolescents a travs daccions de promoci de la salut, prevenci de les situacions de risc i atenci preco als problemes de salut relacionats. Collaboraci amb el Departament dEducaci per elaborar guies de recursos didctics que facilitin lensenyament dhbits alimentaris saludables i dactivitat fsica a lescola.

Suport institucional i/o tcnic Estudi sobre creences, actituds i hbits relacionats amb lalimentaci i la salut durant letapa escolar. Universitat de Girona i Universitat de les Illes Balears Estudi sobre la forma fsica dels escolars de 1r i 4t dESO. Collegi Oficial de Professors i Llicenciats en Educaci Fsica i Cincies de lActivitat Fsica i lEsport de Catalunya Projecte AVALL. Estudi dintervenci sobre obesitat a les escoles (OSVA) i Estudi dintervenci en lalimentaci i lactivitat fsica en edat infantil al Valls Oriental. Les entitats promotores sn lObservatori de la Salut Carles Vallbona (Hospital General de Granollers), la Regidoria de Salut de lAjuntament de Granollers, lInstitut Catal de la Salut (Servei dAtenci Primria Granollers-Mollet), el Departament de Salut (Direcci General de Salut Pblica), el Consell Comarcal del Valls Oriental. Dna suport a lacci comunitria en collaboraci amb PAU Education. Projecte Shape-up. Projecte europeu amb la participaci de 25 estats membres de la UE, basat en la collaboraci escola-comunitat per influir sobre els determinants dun creixement equilibrat i saludable. Sest desenvolupant a Matar. http://www. shapeupeurope.net Projecte THAO. Programa sobre prevenci de lobesitat infantil basat en accions en els municipis. Sest desenvolupant a Catalunya (Castelldefels i Sant Carles de la Rpita). http://www.thao-salud.es Projecte Consell Catal de lEsport Sanitas. Conveni de collaboraci entre el Consell Catal de lEsport de la Generalitat de Catalunya (CCE), el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Fundaci Sanitas i Sanitas SA de Seguros per elaborar un Pla dactuaci gradual per fomentar hbits saludables a lescola (PAGHS). Explica la diabetis a lescola amb els Dibbits. Material de suport per integrar a lescola els infants o joves amb diabetis. Pentagana. Projecte despectacle musical sobre alimentaci i activitat fsica. http://www.contrasenaprod.es/catala/anuncios.html El Sambori dels aliments. Programa dut a terme per la Cooperativa Consum per fomentar lactivitat fsica i lalimentaci saludable en letapa escolar. Guia didctica de productes agroalimentaris del Valls Oriental. Consell Comarcal del Valls Oriental.

mbit educatiu
Problema detectat Utilitzaci insuficient de les installacions esportives escolars fora de lhorari lectiu. Accions proposades Augment de la disponibilitat de les installacions esportives escolars fora de lhorari lectiu i de loferta dactivitats esportives extraescolars adreades a tota la famlia.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Pla de lEsport Escolar de Catalunya (Secretaria General de lEsport).

10

mbit educatiu
Problema detectat Augment de lndex de massa corporal en nens i joves relacionat amb una durada i intensitat de lactivitat fsica insuficient.

Accions proposades Incorporaci de la figura del voluntariat esportiu qualificat a les escoles. Oferta dactivitats esportives extraescolars amb la collaboraci de lanimador esportiu.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Pla Catal dEsport a lEscola (Secretaria General de lEsport).

11

mbit educatiu
Altres accions proposades pendents Problema detectat Baixa participaci en activitats esportives de nens i joves.

Accions proposades Augment del nmero dhores dedicades a fer classes deducaci fsica, en horari lectiu, durant tot lensenyament preuniversitari. Modificar el currculum deducaci fsica a les escoles per afavorir els hbits saludables i reduir la competitivitat.

Problema detectat Formaci insuficient dels tcnics de lesport en activitat fsica i gent gran.

Accions proposades

Implantaci dactivitats de formaci sobre activitat fsica i gent gran.

12

mbit sanitari
Problema detectat Coneixement insuficient dels efectes de lactivitat fsica i lalimentaci sobre la salut individual.

Accions proposades Assessorament personalitzat de lequip datenci primria (EAP) amb el suport de material educatiu (adults i pediatria). Distribuci de material deducaci sanitria sobre aquests temes als centres datenci primria.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Desplegament del Llibre blanc: Consens sobre les activitats preventives a ledat adulta dins latenci primria. Estratgia de formaci de formadors consensuada amb les societats cientfiques i daplicaci a totes les rees bsiques de salut (ABS). Material de suport a leducaci sanitria. Trptics: o Lalimentaci mediterrnia o Activitat fsica, essencial per a la salut o El sobreps i lobesitat: Prevenim-los des de petits o Els trastorns del comportament alimentari o Els aliments rics en fibra, beneficiosos per a la salut o Les allrgies alimentaries Pirmide de sobretaula, iman i pster Alimentaci saludable Pirmide de sobretaula, iman i pster Activitat fsica

13

14

mbit sanitari
Problema detectat Formaci insuficient dels professionals dassistncia primria i manca de recursos en el maneig de lobesitat.

Accions proposades Actualitzaci de coneixements dels professionals sanitaris i especialment dels equips de pediatria, per mitj de cursos de formaci i reciclatge.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Activitats de formaci continuada PAAS per als professionals de la salut. En el perode 2000-2006 shan dut a terme ms setanta intervencions educatives (seminaris o tallers) a les quals han assistit ms de dos mil professionals de latenci primria. Aquestes activitats es fan descentralitzades i a petici de cada centre de salut. Els temes abordats fins ara sn els segents: o Consell alimentari en latenci primria de salut o Consell alimentari a la poblaci immigrant o Noves tecnologies alimentries o Prevenci i tractament de lobesitat infantil o Consell alimentari i malaltia crnica o Consell alimentari en intolerncies i allrgies alimentries o Estratgies psicolgiques ladhesi a tractaments diettics

Suport institucional i/o tcnic Nens en moviment. Programa per al tractament de lobesitat infantil de lHospital Maternoinfantil de la Vall dHebron, que es basa en un enfocament multidisciplinari que comprn els canvis en lestil de vida (hbits alimentaris i activitat fsica), aix com en els aspectes relacionats amb lemotivitat, a partir dun marc de modificaci de la conducta amb la collaboraci de lentorn familiar.

15

mbit sanitari
Problema detectat Manca de recursos per prescriure i donar consells sobre activitat fsica a lassistncia primria.

Accions proposades Pla dimplantaci progressiva (PIP). Programa per a la implantaci progressiva de la prescripci dactivitat fsica a latenci primria en collaboraci amb la Secretaria General de lEsport, com una acci conjunta del municipi, latenci primria i la medicina de lesport.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Actualitzaci de coneixements dels professionals sanitaris mitjanant el desplegament Llibre blanc: Consens sobre les activitats preventives a ledat adulta dins latenci primria i ledici de la mGuia per PEFF: Prescripci dexercici amb finalitat saludable. Disponibilitat de consultors experts a lassistncia primria (metges de l'educaci fsica i de lesport). Establiment de circuits entre els centres dassistncia primria i els especialistes en activitat fsica de base comunitria. Utilitzaci de recursos municipals.

16

mbit comunitari
Problema detectat Manca de conscincia pblica de limpacte de lactivitat fsica i lalimentaci saludable sobre la salut.

Accions proposades Campanya meditica sostinguda, dalt impacte i gran visibilitat dissenyada per promoure lactivitat fsica i lalimentaci saludable.

Accions dutes a terme a desembre de 2006

Conveni amb Televisi de Catalunya (La Setmana de TV3 sobre

alimentaci saludable), assessorament tcnic i suport institucional a altres programes en matria dalimentaci. o Espots de sensibilitzaci: 40-60 emissions. o Presncia de la setmana als programes de la graella habitual de TVC. o Peces especfiques (cinc eixos temtics) o Programa especial (gala) el 27 de maig de les 22 a les 24 hores. o La Setmana de TV3 sobre alimentaci saludable, en lnia i al teletext.

17

mbit comunitari
Problema detectat Manca dactivitat fsica no programada en la vida diria.

Accions proposades Programa consistent en la collocaci de rtols en els punts de presa de decisi (al peu de les escales i/o ascensors) que promoguin ls de les escales en installacions pbliques (estacions de metro, ferrocarrils, autobusos, aeroports, grans superfcies comercials).

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Acord de collaboraci amb la Universitat de Vic per al projecte de retolaci als punts de presa de decisi per a la promoci de lactivitat fsica quotidiana (projecte Escales). Aplicaci del projecte Escales als edificis centrals del Departament de Salut i el CatSalut. Aplicaci del projecte Biciescola: projecte formatiu encaminat a descobrir la bicicleta com a activitat fsica diria per a la mobilitat i/o loci a lentorn urb entre els adults. http://www.bacc.info Suport a les caminades.

18

mbit comunitari
Altres accions proposades pendents Problema detectat Manca daccs de la poblaci amb pocs recursos a installacions esportives o dmbits per practicar lexercici fsic.

Accions proposades Promoci i expansi de programes i recursos locals ja disponibles. Motivaci dels grups diana perqu facin s de les installacions que tenen a labast. Establiment dun registre dentitats esportives i gimnasos que estiguin disposats a participar en el programa. Establiment dun programa de mrits que incentivi les empreses a participar en aquestes activitats.

19

mbit comunitari
Problema detectat Programacions de mens poc equilibrats en la restauraci collectiva.

Accions proposades Elaboraci dun document de recomanacions sobre alimentaci saludable - alimentaci mediterrnia. Disseny dicones per indicar les caracterstiques nutricionals dels plats. Logotip didentificaci dels centres adherits.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Programa AMED. Conveni entre la Fundaci per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrnia, el Departament de Salut i el Gremi de Restauradors per dur a terme el projecte Establiments promotors de lalimentaci mediterrnia (establiments AMED).

20

mbit comunitari
Problema detectat Contingut elevat de greix, sal i sucres dalguns productes alimentaris elaborats per la indstria. Manca de regulaci de la publicitat adreada a infants i adolescents.

Accions proposades Elaboraci de protocols de bones prctiques de fabricaci (BPF) per disminuir el contingut de greix saturat, sodi i sucres refinats i incrementar el de fibra en els productes elaborats per la indstria alimentria. Suport a lestratgia NAOS. Codi dautoregulaci de la publicitat adreada a infants i adolescents.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Accions dutes a terme en lmbit estatal dins de lestratgia NAOS. Edici dun trptic sobre etiquetatge nutricional. Collaboraci amb lAssociaci dIndstries dAlimentaci i Begudes de Catalunya (AIABECA)

21

mbit comunitari
Problema detectat Visibilitat i prestigi insuficients de la dieta mediterrnia.

Accions proposades

Promoci i reconeixement de la dieta mediterrnia com a patrimoni

cultural de la humanitat per lUNESCO.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Projecte de candidatura de la dieta mediterrnia perqu sinscrigui en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

22

mbit comunitari
Altres accions proposades pendents

Problema detectat Seguiment baix de lalimentaci mediterrnia.

Accions proposades Donar a conixer i incentivar el seguiment de lalimentaci mediterrnia. Potenciar el consum daliments propis de lalimentaci mediterrnia.

23

Altres accions proposades pendents

Problema detectat Manca daccs de la poblaci amb pocs recursos a installacions esportives dmbits per practicar lexercici fsic.

Accions proposades Promoci i expansi de programes i recursos locals ja disponibles. Motivaci dels grups diana perqu facin s de les installacions que tenen a labast. Establiment dun registre dentitats esportives i gimnasos que estiguin disposats a participar en el programa. Establiment dun programa de mrits que incentivi les empreses a participar en aquestes activitats.

Projecte Assabentat de qu va Collaboraci amb el Consell Comarcal del Baix Camp per potenciar els hbits alimentaris en la poblaci juvenil i treballar aspectes relacionats amb lautoestima i la imatge corporal.

24

mbit laboral
Problema detectat Manca dactivitat fsica i alimentaci saludable entre la poblaci laboral.

Accions proposades Disseny dun protocol daccions per a les empreses perqu facilitin als seus treballadors la prctica dactivitat fsica i els facin el seguiment duna alimentaci saludable. Establiment dun registre dempreses pbliques i privades que estiguin disposades a participar en el programa. Elaboraci dun programa dincentius per a les empreses i els treballadors que participin en el programa.

Accions dutes a terme a desembre de 2006 Projecte VITAL. Accions de promoci de lalimentaci i lactivitat fsica saludable en lmbit laboral. PAAS als departaments de la Generalitat de Catalunya.

25

Altres accions
Conveni entre la Fundaci La Caixa, la Fundaci per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrnia i el Departament de Salut per fomentar hbits dactivitat fsica i alimentaci saludable (tallers als casals de La Caixa per a la gent gran).

Suport institucional i/o tcnic Guia didctica sobre els aliments de la comarca del Valls Oriental, elaborada pel Consell Comarcal del Valls Oriental. I Congrs de Pacients, organitzat per la Fundaci Josep Laporte. Tamborinada a la Carta. Jornada ldica i educativa sobre hbits saludables, promoguda per la Fundaci La Roda. Participaci a la XIII edici Hostelco 2006. Frum de les Estrelles Chefs i nens a la cuina

Acords i collaboracions Salut i barris. Programa destinat a complementar les accions encetades per la Llei de barris, emmarcada dins de les poltiques de salut del Departament de Salut. Prioritats del programa: o Impuls de la salut comunitria, la prevenci i la promoci de la salut. o Anlisi dels determinants socials i culturals que poden produir desigualtats en salut. o Treball cooperatiu amb els ajuntaments i treball de proximitat en la planificaci, lacci i lavaluaci. Acord de collaboraci amb la Fundaci La Roda per formar educadors socials, monitors de lleure i voluntaris que promoguin hbits saludables en poblaci infantil i juvenil de zones desfavorides de Catalunya. Participaci a Firagran 2006. Presentaci del PAAS, estand propi, distribuci de trptics informatius, avaluaci forma fsica i caminada de gent gran.

26