EStatuto de Autonomía de Cataluña

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA 2 0 0 6
LEstatut del 2006 s una obra collectiva. Hem demostrat una vegada ms que Catalunya s forta quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat. Hem escrit una gran pgina de la nostra prpia histria.
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA
PREMBUL
Catalunya sha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions denergies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra dacollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocaci constant dautogovern, encarnada en institucions prpies com la Generalitat que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera i en un ordenament jurdic especfic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Desprs del 1714, han estat diversos els intents de recuperaci de les institucions dautogovern. En aquest itinerari histric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperaci de la Generalitat amb lEstatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i lEstatut del 1979, nascut amb la democrcia, la Constituci del 1978 i lEstat de les autonomies. La llibertat collectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una histria dafirmaci i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques de la persona i dels pobles; una histria que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcci duna societat democrtica i avanada, de benestar i progrs, solidria amb el conjunt dEspanya i incardinada a Europa.
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e m bu l
El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat davanar per una via de progrs que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders pblics estan al servei de linters general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. s per tot aix que, seguint lesperit del prembul de lEstatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:
Catalunya s un pas ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i lenriqueix des de fa segles i lenforteix per als temps venidors. Catalunya s una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadasc pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit comproms comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. Laportaci de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb lesfor com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrs. Lautogovern
Catalunya, des de la seva tradici humanista, aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacfic i just.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci duna manera mpliament majoritria. La Constituci espanyola, en larticle segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a lautogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissi Constitucional del Congrs dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.
de Catalunya es fonamenta en la Constituci, i tamb en els drets histrics del poble catal, que, en el marc daquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement duna posici singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat poltica en el marc dun Estat que reconeix i respecta la diversitat didentitats dels pobles dEspanya.
tradici cvica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importncia de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formaci, de la cohesi social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.
Catalunya,
La
per mitj de lEstat, participa en la construcci del projecte poltic de la Uni Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.
TTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituda en comunitat autnoma dacord amb la Constituci i amb aquest Estatut, que s la seva norma institucional bsica.
article 2. La Generalitat
1. La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza polticament lautogovern de Catalunya. 2. La Generalitat s integrada pel Parlament, la Presidncia de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el captol V del ttol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren tamb el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta sorganitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci.
11
t to l p r e l i m i n a r
article 3. Marc poltic
1. Les relacions de la Generalitat amb lEstat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mtua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat s Estat, pel principi dautonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya t en lEstat espanyol i en la Uni Europea el seu espai poltic i geogrfic de referncia i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
article 4. Drets i principis rectors
de la Generalitat amb relaci al dret civil, la llengua, la cultura, la projecci daquestes en lmbit educatiu, i el sistema institucional en qu sorganitza la Generalitat.
article 6. La llengua prpia i les llenges oficials
1. La llengua prpia de Catalunya s el catal. Com a tal, el catal s la llengua ds normal i preferent de les administracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. 2. El catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. Totes les persones tenen el dret dutilitzar les dues llenges oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-les. Els poders pblics de Catalunya han destablir les mesures necessries per a facilitar lexercici daquests drets i el compliment daquest deure. Dacord amb el que disposa larticle 32, no hi pot haver discriminaci per ls de qualsevol de les dues llenges. 3. La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea i la presncia i la utilitzaci del catal en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingstic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i lEstat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de collaboraci per a la promoci i la difusi exterior del catal. 5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.
1. Els poders pblics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders pblics de Catalunya han de promoure les condicions perqu la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participaci de totes les persones en la vida poltica, econmica, cultural i social, i han de reconixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders pblics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democrcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justcia, la solidaritat, la cohesi social, lequitat de gnere i el desenvolupament sostenible.
article 5. Els drets histrics
Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a lempara de larticle 2, la disposici transitria segona i altres preceptes de la Constituci, dels quals deriva el reconeixement duna posici singular
12
13
t to l p r e l i m i n a r
article 7. La condici poltica de catalans
article 10. La capital
1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen venatge administratiu a Catalunya. Llurs drets poltics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics definits per aquest Estatut els espanyols residents a lestranger que han tingut a Catalu nya el darrer venatge administratiu, i tamb llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si aix ho solliciten, en la forma que determini la llei.
article 8. Smbols de Catalunya
La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona, que s la seu permanent del Parlament, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, dacord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
article 11. LAran
1. El poble arans exerceix lautogovern mitjanant aquest Estatut, el Conselh Generau dAran i les altres institucions prpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions poltiques reconeixen lAran com una realitat occitana dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix lAran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual s objecte duna particular protecci per mitj dun rgim jurdic especial.
article 12. Els territoris amb vincles histrics, lingstics i culturals amb Catalunya
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en larticle 1, t com a smbols nacionals la bandera, la festa i lhimne. 2. La bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha dsser present als edificis pblics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya s la Diada de lOnze de Setembre. 4. Lhimne de Catalunya s Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simblic de Catalunya i nha de fixar lordre protocollari. 6. La protecci jurdica dels smbols de Catalunya s la que correspon als altres smbols de lEstat.
article 9. El territori
La Generalitat ha de promoure la comunicaci, lintercanvi cultural i la cooperaci amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a lEstat espanyol, que tenen vincles histrics, lingstics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i lEstat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de collaboraci en tots els mbits, que poden incloure la creaci dorganismes comuns.
article 13. Les comunitats catalanes a lexterior
El territori de Catalunya s el que correspon als lmits geogrfics i administratius de la Generalitat en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut.
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econmics i culturals amb les comunitats catalanes a lexterior i els ha de prestar lassistncia necessria. Amb aquesta fina-
14
15
litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperaci amb les institucions pbliques i privades dels territoris i els pasos on es troben les comunitats catalanes a lexterior i pot sollicitar a lEstat la subscripci de tractats internacionals sobre aquesta matria.
article 14. Eficcia territorial de les normes
TTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matria i de les situacions que shagin de regir per lestatut personal o per altres normes dextraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil catal mentre mantinguin el venatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p to l 1 DRETS I DEURES DE LMBIT CIVIL I SOCIAL

article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya sn titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a qu fa referncia larticle 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures dexplotaci, de maltractaments i de tota mena de discriminaci, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis.
article 16. Drets en lmbit de les famlies
Totes les persones tenen dret, dacord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts pblics per a atendre les crregues familiars.
16
17
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre latenci integral necessria per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
article 18. Drets de les persones grans
2. Les mares i els pares tenen garantit, dacord amb els principis establerts per larticle 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pblica, en les quals lensenyament s laic. 3. Els centres docents privats poden sser sostinguts amb fons pblics dacord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets daccs en condicions digualtat i a la qualitat de lensenyament. 4. Lensenyament s gratut en totes les etapes obligatries i en els altres nivells que sestableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la formaci permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, dajuts pblics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funci de llurs recursos econmics, aptituds i preferncies. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, dacord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis.
article 22 . Drets i deures en lmbit cultural
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures dexplotaci i de maltractaments, sense que puguin sser discriminades a causa de ledat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures dexplotaci, maltractaments i de tota mena de discriminaci. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions digualtat doportunitats amb els homes en tots els mbits pblics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procs de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures palliatives integrals i a viure amb dignitat el procs de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat duna manera anticipada per tal de deixar constncia de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mdics que puguin rebre, que han dsser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions dexpressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i collectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
1. Totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat i a accedirhi en condicions digualtat. La Generalitat ha destablir un model educatiu dinters pblic que garanteixi aquests drets.
18
19
article 23. Drets en lmbit de la salut
article 25. Drets en lmbit laboral
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat i gratutat als serveis sanitaris de responsabilitat pblica, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pblica tenen dret al respecte de llurs preferncies pel que fa a lelecci de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relaci als serveis sanitaris pblics i privats, tenen dret a sser informades sobre els serveis a qu poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenci; a accedir a la histria clnica prpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut prpia, en els termes que estableixen les lleis.
article 24. Drets en lmbit dels serveis socials
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoures professionalment i a accedir de manera gratuta als serveis pblics docupaci. 2. Les persones excloses del mercat de treball perqu no han pogut accedir-hi o reinserir-shi i que no disposen de mitjans de subsistncia propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de carcter palliatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci, la consulta i la participaci en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els mbits de la concertaci social, la participaci i la collaboraci social.
article 26. Drets en lmbit de lhabitatge
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pblica, a sser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuaci que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir lautonomia personal en les activitats de la vida diria, tenen dret a rebre latenci adequada a llur situaci, dacord amb les condicions que legalment sestableixen. 3. Les persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mnims duna vida digna, dacord amb les condicions que legalment sestableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els mbits de la participaci i la collaboraci socials.
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders pblics han destablir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relaci al medi ambient
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectus amb la salut, dacord amb els estndards i els nivells de protecci que determinen les lleis. Tamb tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions digualtat, i tenen el deure de fer-ne un s responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecci davant les diferents formes de contaminaci, dacord amb els estndards i els nivells que
20
21
determinen les lleis. Tamb tenen el deure de collaborar en la conservaci del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminaci, amb lobjectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informaci mediambiental de qu disposen els poders pblics. El dret dinformaci noms pot sser limitat per motius dordre pblic justificats, en els termes que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els rgans poltics representatius i a presentar-shi com a candidats, dacord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitj dentitats associatives, en el procs delaboraci de les lleis del Parlament, mitjanant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals de Catalu nya, en matries de les competncies respectives. La llei ha destablir les condicions dexercici i els efectes daquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matria de les competncies respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
article 30. Drets daccs als serveis pblics i a una bona Administraci
1. Les persones, en llur condici de consumidores i usuries de bns i de serveis, tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat. Tamb tenen dret a una informaci vera i entenedora sobre les caracterstiques i els preus dels productes i dels serveis, a un rgim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecci de llurs interessos econmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a sser informats i a participar, directament o per mitj de llurs representants, pel que fa a les administracions pbliques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis.
c a p to l i i DRETS EN LMBIT POLTIC I DE LADMINISTRACI

article 29. Dret de participaci
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat als serveis pblics i als serveis econmics dinters general. Les administracions pbliques han de fixar les condicions daccs i els estndards de qualitat daquests serveis, amb independncia del rgim de llur prestaci. 2. Totes les persones tenen dret que els poders pblics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, duna manera imparcial i objectiva, i que lactuaci dels poders pblics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions digualtat en els afers pblics de Catalunya, de manera directa o b per mitj de representants, en els supsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
22
23
3. Les lleis han de regular les condicions dexercici i les garanties dels drets a qu fan referncia els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en qu les administracions pbliques de Catalunya i els serveis pblics que en depenen han dadoptar una carta de drets dels usuaris i dobligacions dels prestadors.
article 31. Dret a la protecci de les dades personals
2. Totes les persones, en les relacions amb lAdministraci de justcia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentaci oficial emesa a Catalunya en la llengua sollicitada, sense que puguin patir indefensi ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni sels pugui exigir cap mena de traducci. 3. Per a garantir el dret dopci lingstica, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de lAdministraci de justcia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han dacreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials, que els fa aptes per a complir les funcions prpies de llur crrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret dopci lingstica, lAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar que el personal al seu servei t un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, que el fa apte per a complir les funcions prpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en catal amb els rgans constitucionals i amb els rgans jurisdiccionals dmbit estatal, dacord amb el procediment establert per la legislaci corresponent. Aquestes institucions han datendre i han de tramitar els escrits presentats en catal, que tenen, en tot cas, plena eficcia jurdica.
article 34. Drets lingstics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a la protecci de les dades personals contingudes en els fitxers que sn competncia de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcci. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perqu aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis.
c a p to l i i i DRETS I DEURES LINGSTICS

article 32. Drets i deures de coneixement i s de les llenges
Totes les persones tenen dret a no sser discriminades per raons lingstiques. Els actes jurdics fets en qualsevol de les dues llenges oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficcia plenes.
article 33. Drets lingstics davant les administracions pbliques i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret dopci lingstica. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions pbliques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions pbliques, inclosa lAdministraci electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions pbliques.
Totes les persones tenen dret a sser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condici dusuries o consumidores de bns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al pblic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingstica en els termes que estableixen les lleis.
24
25
article 35. Drets lingstics en lmbit de lensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre lensenyament en catal, dacord amb el que estableix aquest Estatut. El catal sha dutilitzar normalment com a llengua vehicular i daprenentatge en lensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre lensenyament en catal en lense nyament no universitari. Tamb tenen el dret i el deure de conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a lensenyament. Lensenyament del catal i el castell ha de tenir una presncia adequada en els plans destudis. 3. Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups classe diferents per ra de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que sincorporen ms tard de ledat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingstic especial si la manca de comprensi els dificulta seguir amb normalitat lensenyament. 5. El professorat i lalumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relaci a larans
c a p to l i v GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS

article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol vinculen tots els poders pblics de Catalunya i, dacord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders pblics de Catalunya han de respectar aquests drets i shan dinterpretar i aplicar en el sentit ms favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 tamb vinculen lAdministraci general de lEstat a Catalunya. 2. El Parlament ha daprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions daquest article relatives als drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol sapliquen tamb als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels captols I, II i III daquest ttol shan de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis daquest ttol no comporten una alteraci del rgim de distribuci de competncies ni la creaci de ttols competencials nous o la modificaci dels que ja existeixen. Cap de les disposicions daquest ttol no pot sser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constituci i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya.
article 38. Tutela
1. A lAran totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar larans i dsser ateses oralment i per escrit en arans en llurs relacions amb les administracions pbliques i amb les entitats pbliques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de lAran tenen el dret dutilitzar larans en llurs relacions amb la Generalitat. 3. Shan de determinar per llei els altres drets i deures lingstics amb relaci a larans.
1. El Consell de Garanties Estatutries tutela els drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, dacord amb el que estableix larticle 76.2.b i c.
26
27
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels captols I, II i III daquest ttol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya sn objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, dacord amb els procediments que estableixen les lleis.
3. Els poders pblics han de garantir la protecci dels infants, especialment contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders pblics o per institucions privades linters superior de linfant ha dsser prioritari. 4. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que afavoreixin lemancipaci dels joves, facilitant-los laccs al mn laboral i a lhabitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica de les persones amb discapacitats i han de promouren la integraci social, econmica i laboral. Tamb han dadoptar les mesures necessries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders pblics han de garantir la protecci de les persones grans perqu puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. Tamb han de procurar la plena integraci de les persones grans en la societat per mitj de poltiques pbliques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders pblics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs caracterstiques, amb independncia de lorientaci sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivncia i llurs efectes. 8. Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa, la religi, la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure leradicaci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gnere
c a p to l v PRINCIPIS RECTORS
1. Els poders pblics de Catalunya han dorientar les poltiques pbliques dacord amb els principis rectors que estableixen la Constituci i aquest Estatut. En lexercici de llurs competncies, els poders pblics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessries per a garantir-ne leficcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis rectors informen la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics. 3. Els principis rectors sn exigibles davant la jurisdicci, dacord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecci de les persones i de les famlies
1. Els poders pblics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica i social de les diverses modalitats de famlia que regulen les lleis, com a estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de convivncia de les persones. Aix mateix, han de promoure les mesures econmiques i normatives de suport a les famlies dirigides a garantir la conciliaci de la vida laboral i familiar i a tenir descendncia, amb una atenci especial a les famlies nombroses.
1. Els poders pblics han de garantir el compliment del principi digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs a locupaci, en
28
29
la formaci, en la promoci professional, en les condicions de treball, inclosa la retribuci, i en totes les altres situacions, i tamb han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa dembars o de maternitat. 2. Els poders pblics han de garantir la transversalitat en la incorporaci de la perspectiva de gnere i de les dones en totes les poltiques pbliques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les poltiques pbliques han de garantir que safrontin de manera integral totes les formes de violncia contra les dones i els actes de carcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els mbits cultural, histric, social i econmic, i han de promoure la participaci dels grups i les associacions de dones en lelaboraci i lavaluaci daquestes poltiques. 4. Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte el valor econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic i familiar en la fixaci de llurs poltiques econmiques i socials. 5. Els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, i en els supsits que estableix la llei, han de vetllar perqu la lliure decisi de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar fsic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
article 42. Cohesi i benestar socials
3. Els poders pblics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecci integral de les persones, especialment de les ms vulnerables. 4. Els poders pblics han de garantir la qualitat del servei i la gratutat de lassistncia sanitria pblica en els termes que estableix la llei. 5. Els poders pblics han de promoure poltiques preventives i comunitries i han de garantir la qualitat del servei i la gratutat dels serveis socials que les lleis determinen com a bsics. 6. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a establir un rgim dacolliment de les persones immigrades i han de promoure les poltiques que garanteixin el reconeixement i lefectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat doportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodaci social i econmica i la participaci en els afers pblics. 7. Els poders pblics han de vetllar per la convivncia social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions tiques i filosfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitj de limpuls i la creaci dmbits de coneixement recproc, dileg i mediaci. Tamb han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat histrica daquest poble.
article 43. Foment de la participaci
1. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que fomentin la cohesi social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pblica i concertada, adequat als indicadors econmics i socials de Catalunya. 2. Els poders pblics han de vetllar per la plena integraci social, econmica i laboral de les persones i dels collectius ms necessitats de protecci, especialment dels que es troben en situaci de pobresa i de risc dexclusi social.
1. Els poders pblics han de promoure la participaci social en lelaboraci, la prestaci i lavaluaci de les poltiques pbliques, i tamb la participaci individual i associativa en els mbits cvic, social, cultural, econmic i poltic, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders pblics han de facilitar la participaci i la representaci ciutadanes i poltiques, amb una atenci especial a les zones menys poblades del territori.
30
31
3. Els poders pblics han de procurar que les campanyes institucionals que sorganitzin en ocasi dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participaci ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicaci una informaci vera, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures que concorren en els processos electorals.
article 44. Educaci, recerca i cultura
2. Els poders pblics han de promoure una distribuci de la renda personal i territorial ms equitativa en el marc dun sistema catal de benestar. 3. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han dimpulsar i han de promouren la participaci en les empreses i les poltiques docupaci plena, de foment de lestabilitat laboral, de formaci de les persones treballadores, de prevenci de riscs laborals, de seguretat i dhigiene en el treball, de creaci dunes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminaci per ra de gnere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribudes. 4. La Generalitat ha de promoure la creaci dun espai catal de relacions laborals establert en funci de la realitat productiva i empresarial especfica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han destar representades les organitzacions sindicals i empresarials i lAdministraci de la Generalitat. En aquest marc, els poders pblics han de fomentar una prctica prpia de dileg social, de concertaci, de negociaci collectiva, de resoluci extrajudicial de conflictes laborals i de participaci en el desenvolupament i la millora de lentramat productiu. 5. La Generalitat ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat empresarial i lesperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de lempresa, la lliure iniciativa i les condicions de competncia, i ha de protegir especialment leconomia productiva, lactivitat dels emprenedors autnoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar lacci de les cooperatives i les societats laborals i ha destimular les iniciatives de leconomia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definici de les poltiques pbliques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediaci i larbitratge per a la resoluci de conflictes dinteressos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret pblic representatives dinteressos econmics i professionals i les entitats
1. Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema densenyament i han dimpulsar una formaci humana, cientfica i tcnica de lalumnat basada en els valors socials digualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cvica i els altres que fonamenten la convivncia democrtica. 2. Els poders pblics han de promoure el coneixement suficient duna tercera llengua en finalitzar lensenyament obligatori. 3. Els poders pblics han de promoure i han dimpulsar la implicaci i la participaci de la famlia en leducaci dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure laccs a les activitats deducaci en el lleure. 4. Els poders pblics han de fomentar la investigaci i la recerca cientfica de qualitat, la creativitat artstica i la conservaci i la difusi del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a facilitar a totes les persones laccs a la cultura, als bns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueolgic, histric, industrial i artstic de Catalunya.
article 45. mbit socioeconmic
1. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a promoure el progrs econmic i el progrs social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesi, el desenvolupament sostenible i la igualtat doportunitats.
32
33
associatives del tercer sector han dsser consultades en la definici de les poltiques pbliques que les afectin. 8. La Generalitat, en consideraci a les funcions social, cultural i de promoci econmica que compleixen les caixes destalvis, ha de protegir lautonomia institucional i ha de promoure la contribuci social daquestes entitats a les estratgies econmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.
article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri
5. Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci mediambiental i han de fomentar leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a patrimoni com.
article 47. Habitatge
Els poders pblics han de facilitar laccs a lhabitatge mitjanant la generaci de sl i la promoci dhabitatge pblic i dhabitatge protegit, amb una atenci especial pels joves i els collectius ms necessitats.
article 48. Mobilitat i seguretat viria
territorial
1. Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient per mitj de ladopci de poltiques pbliques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat collectiva i intergeneracional. 2. Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reducci de les diferents formes de contaminaci, la fixaci destndards i de nivells mnims de protecci, larticulaci de mesures correctives de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels recursos naturals, la prevenci i el control de lerosi i de les activitats que alteren el rgim atmosfric i climtic, i el respecte als principis de preservaci del medi, conservaci dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecolgica i reciclatge i reutilitzaci dels bns i els productes. 3. Els poders pblics han de fer efectives les condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integraci dobjectius ambientals a les poltiques sectorials i han destablir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgstic. 4. Els poders pblics han de vetllar per la cohesi econmica i territorial aplicant poltiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecci del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agrries, ramaderes i silvcoles i una distribuci equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis dinters general i les xarxes de comunicaci.
1. Els poders pblics han de promoure poltiques de transport i de comunicaci, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilitzaci del transport pblic i la millora de la mobilitat i garanteixin laccessibilitat per a les persones amb mobilitat reduda. 2. Els poders pblics han dimpulsar, duna manera prioritria, les mesures destinades a lincrement de la seguretat viria i la disminuci dels accidents de trnsit, amb una incidncia especial en la prevenci, leducaci viria i latenci a les vctimes.
article 49. Protecci dels consumidors i usuaris
1. Els poders pblics han de garantir la protecci de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legtims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders pblics han de garantir lexistncia dinstruments de mediaci i arbitratge en matria de consum, nhan de promoure el coneixement i la utilitzaci i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.
article 50. Foment i difusi del catal
1. Els poders pblics han de protegir el catal en tots els mbits i sectors i nhan de fomentar ls, la difusi i el coneixement. Aquests principis tamb shan daplicar respecte a larans.
34
35
2. El Govern, les universitats i les institucions densenyament superior, en lmbit de les competncies respectives, han dadoptar les mesures pertinents per a garantir ls del catal en tots els mbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt de lEstat, a la Uni Europea i a la resta del mn. 4. Els poders pblics han de promoure que les dades que figurin en letiquetatge, en lembalatge i en les instruccions ds dels productes distributs a Catalunya constin tamb en catal. 5. La Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions pbliques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en llurs actuacions internes i en la relaci entre ells. Tamb lhan demprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones fsiques o jurdiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castell si ho demanen. 6. Els poders pblics han de garantir ls de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin dassolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha dsser objecte densenyament, protecci i respecte. 7. LEstat, dacord amb el que disposa la Constituci, ha de donar suport a laplicaci dels principis que estableix aquest article. Shan destablir els instruments de coordinaci i, si escau, dactuaci conjunta perqu siguin ms efectius.
article 51. Cooperaci al foment de la pau i cooperaci
article 52. Mitjans de comunicaci social
1. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informaci i a rebre dels mitjans de comunicaci una informaci vera i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme poltic, social, cultural i religis. En el cas dels mitjans de comunicaci de titularitat pblica la informaci tamb ha dsser neutral. 2. Els poders pblics han de promoure les condicions per a garantir laccs sense discriminacions als serveis audiovisuals en lmbit de Catalunya.
article 53. Accs a les tecnologies de la informaci
i de la comunicaci
1. Els poders pblics han de facilitar el coneixement de la societat de la informaci i han dimpulsar laccs a la comunicaci i a les tecnologies de la informaci, en condicions digualtat, en tots els mbits de la vida social, incls el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestaci de serveis per mitj de les dites tecnologies, dacord amb els principis duniversalitat, continutat i actualitzaci. 2. La Generalitat ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci tecnolgiques perqu les oportunitats de progrs que ofereix la societat del coneixement i de la informaci contribueixin a la millora del benestar i la cohesi socials.
article 54. Memria histrica
al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al mn. 2. La Generalitat ha de promoure accions i poltiques de cooperaci al desenvolupament dels pobles i ha destablir programes dajut humanitari demergncia.
1. La Generalitat i els altres poders pblics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memria histrica de Catalunya com a patrimoni collectiu que testimonia la resistncia i la lluita pels drets i les llibertats democrtiques. Amb aquesta finalitat, han dadoptar les iniciatives institucionals necessries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
taci de tots els ciutadans que han patit persecuci com a conseqncia de la defensa de la democrcia i lautogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perqu la memria histrica es converteixi en smbol permanent de la tolerncia, de la dignitat dels valors democrtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecuci a causa de llurs opcions personals, ideolgiques o de conscincia.
TTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p to l i EL PARLAMENT
1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa lacci poltica i de govern. s la seu on sexpressa preferentment el pluralisme i es fa pblic el debat poltic. 3. El Parlament s inviolable.
article 56. Composici i rgim electoral
1. El Parlament es compon dun mnim de cent diputats i un mxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitj de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, dacord amb aquest Estatut i la legislaci electoral. 2. El sistema electoral s de representaci proporcional i ha dassegurar la representaci adequada de totes les zones del territori de Catalunya. LAdministraci electoral s independent i garanteix la transpa-
38
39
de les institucions
rncia i lobjectivitat del procs electoral. El rgim electoral s regulat per una llei del Parlament aprovada en una votaci final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats. diputats. 3. Sn electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple s de llurs drets civils i poltics, dacord amb la legislaci electoral. La llei electoral de Catalunya ha destablir criteris de paritat entre dones i homes per a lelaboraci de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies desprs de la convocatria.
article 57. Estatut dels diputats
article 59. Organitzaci i funcionament
1. El Parlament t un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula lelecci i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formaci de grups parlamentaris, la intervenci daquests en lexercici de les funcions parlamentries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporci a llurs membres. 4. El Parlament t una diputaci permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporci a la representaci de cada grup parlamentari. La Diputaci Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no s reunit en els perodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissoluci del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputaci Permanent s prorrogat fins a la constituci del nou Parlament. 5. Els crrecs pblics i el personal al servei de les administracions pbliques que actuen a Catalunya tenen lobligaci de comparixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions dinvestigaci sobre qualsevol assumpte de rellevncia pblica que sigui dinters de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions dinvestigaci han de comparixer-hi obligatriament, dacord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. Shan de regular per llei les sancions per lincompliment daquesta obligaci. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitaci de les peticions individuals i collectives dirigides al Parlament. Tamb ha destablir mecanismes de participaci ciutadana en lexercici de les funcions parlamentries.
1. Els membres del Parlament sn inviolables pels vots i les opinions que emetin en lexercici de llur crrec. Durant llur mandat gaudeixen dimmunitat amb lefecte concret que no poden sser detinguts si no s en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, s competent el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal s exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
article 58. Autonomia parlamentria
1. El Parlament gaudeix dautonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinria. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa lestatut del personal que en depn. 3. Laprovaci i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votaci final sobre el conjunt del text.
40
41
de les institucions
article 60. Rgim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos perodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinries fora dels perodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinries del Parlament sn convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputaci Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o duna quarta part dels diputats, o a petici de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament tamb es reuneix en sessi extraordinria a petici del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinries es convoquen amb un ordre del dia determinat i saixequen desprs dhaver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple sn pbliques, excepte en els supsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vlidament, sha de trobar reunit amb la presncia de la majoria absoluta dels diputats. Els acords sn vlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
article 61. Funcions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, dacord amb el que estableixi la Llei orgnica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funci legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. Tamb correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa popular, i als rgans representatius dels ens supramunicipals de carcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Sn lleis de desenvolupament bsic de lEstatut les que regulen directament les matries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. Laprovaci, la modificaci i la derogaci daquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votaci final sobre el conjunt del text, llevat que lEstatut nestableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitaci i laprovaci diniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegaci. No poden sser objecte de delegaci a les comissions la reforma de lEstatut, les lleis de desenvolupament bsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegaci legislativa al Govern.
article 63. Delegaci en el Govern de la potestat legislativa
Corresponen al Parlament, a ms de les funcions establertes per larticle 55, les segents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designaci sha de fer en una convocatria especfica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrs dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sollicitar al Govern de lEstat ladopci de projectes de llei. d) Sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci de competncies i latribuci de facultats en el marc de larticle 150 de la Constituci. e) Interposar el recurs dinconstitucionalitat i personar-se davant el
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislaci delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden sser objecte de delegaci legislativa la reforma de lEstatut, les lleis de desenvolupament bsic, llevat que es delegui lestabliment dun text refs, la regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per lEstatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
42
43
de les institucions
2. La delegaci legislativa noms es pot atorgar al Govern. La delegaci ha dsser expressa, per mitj duna llei, per a una matria concreta i amb la determinaci dun termini per a fer-ne s. La delegaci sexhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti dautoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegaci han de fixar les bases a les quals sha dajustar el Govern en lexercici de la delegaci legislativa. Quan es tracti dautoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar labast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislaci delegada s regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegaci tamb poden establir un rgim de control especial per als decrets legislatius.
article 64. Decrets llei
dies des de laprovaci, i en el Boletn Oficial del Estado. A lefecte de lentrada en vigor, regeix la data de publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versi oficial en castell s la traducci elaborada per la Generalitat.
article 66.
Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiraci del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. Tamb pot finir anticipadament si no t lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissoluci anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat.
1. En cas duna necessitat extraordinria i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden sser objecte de decret llei la reforma de lEstatut, les matries que sn objecte de lleis de desenvolupament bsic, la regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per lEstatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegents a la promulgaci no sn validats expressament pel Parlament desprs dun debat i una votaci de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment durgncia, dins el termini establert per lapartat 2.
article 65. Promulgaci i publicaci de les lleis
c a p to l i i EL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT

article 67. Elecci, nomenament, estatut personal, cessament i competncies
1. El president o presidenta t la ms alta representaci de la Generalitat i dirigeix lacci del Govern. Tamb t la representaci ordinria de lEstat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat s elegit pel Parlament dentre els seus membres. Es pot regular per llei la limitaci de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votaci dinvestidura, cap candidat o candidata no s elegit, el Parlament resta dissolt automticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies desprs de la convocatria. 4. El president o presidenta de la Generalitat s nomenat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula lestatut personal del president o pre-
Les lleis de Catalunya sn promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual nordena la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
44
45
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedncies i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat t la posici preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de lEstat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de lEstat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicaci. b) Ordenar la publicaci dels nomenaments dels crrecs institucionals de lEstat a Catalunya. c) Demanar la collaboraci a les autoritats de lEstat que exerceixen funcions pbliques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovaci del Parlament a conseqncia dunes eleccions, per aprovaci duna moci de censura o denegaci duna qesti de confiana, per defunci, per dimissi, per incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda pel Parlament, que linhabiliti per a lexercici del crrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitaci per a lexercici de crrecs pblics. 8. El conseller primer o consellera primera, si nhi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos dabsncia, malaltia, cessament per causa dincapacitat i defunci. La suplncia i la substituci no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament duna qesti de confiana, la designaci i el cessament dels consellers i la dissoluci anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.
c a p to l i i i EL GOVERN I LADMINISTRACI DE LA GENERALITAT

secci primera EL GOVERN article 68. Funcions, composici, organitzaci i cessament
1. El Govern s lrgan superior collegiat que dirigeix lacci poltica i lAdministraci de la Generalitat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular lorganitzaci, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de lAdministraci de la Generalitat han dsser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicaci s suficient, a tots els efectes, per a leficcia dels actes i per a lentrada en vigor de les disposicions generals i les normes.
article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera s membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, dacord amb el que estableix la llei, t funcions prpies, a ms de les delegades pel president o presidenta.
46
47
de les institucions
article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden sser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya decidir sobre la inculpaci, el processament i lenjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal s exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
secci segona LADMINISTRACI DE LA GENERALITAT article 71. Disposicions generals i principis dorganitzaci i funcionament
6. Les lleis han de regular lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralitzaci funcional i les diverses formes de personificaci pblica i privada que pot adoptar lAdministraci de la Generalitat. b) Les formes dorganitzaci i de gesti dels serveis pblics. c) Lactuaci de lAdministraci de la Generalitat en rgim de dret privat, i tamb la participaci del sector privat en lexecuci de les poltiques pbliques i la prestaci dels serveis pblics. 7. Sha de regular per llei lestatut jurdic del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el rgim dincompatibilitats, la garantia de formaci i actualitzaci dels coneixements i la praxi necessria per a complir les funcions pbliques.
article 72. rgans consultius del Govern
1. LAdministraci de la Generalitat s lorganitzaci que exerceix les funcions executives atribudes per aquest Estatut a la Generalitat. T la condici dadministraci ordinria dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competncies que corresponen a lAdministraci local. 2. LAdministraci de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissi plena a les lleis i al dret. 3. LAdministraci de la Generalitat actua dacord amb els principis de coordinaci i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integraci de les poltiques pbliques. 4. LAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans en puguin avaluar la gesti. 5. LAdministraci de la Generalitat exerceix les seves funcions al ter-ritori dacord amb els principis de desconcentraci i de descentralitzaci.
1. La Comissi Jurdica Assessora s lalt rgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composici i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya s lrgan consultiu i dassessorament del Govern en matries socioeconmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composici i les funcions.
c a p to l i v LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT I EL GOVERN

article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret dassistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentries i prendre-hi la paraula.
48
49
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informaci que consideri necessria per a lexercici de les seves funcions. Tamb en pot requerir la presncia al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
article 74. Responsabilitat poltica del Govern i dels seus membres
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix lapartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos segents: a) Ladequaci a la Constituci dels projectes i les proposicions de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidaci del Parlament. c) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) Ladequaci dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a lautonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutries ha de dictaminar abans de la interposici del recurs dinconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposici de conflicte de competncia pel Govern i abans de la interposici de conflicte en defensa de lautonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictmens del Consell de Garanties Estatutries tenen carcter vinculant amb relaci als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
article 77. Composici i funcionament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen polticament davant el Parlament de forma solidria, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dells. 2. La delegaci de funcions del president o presidenta de la Generalitat no leximeix de la seva responsabilitat poltica davant el Parlament.
article 75. Dissoluci anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberaci prvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot sser exercida quan estigui en trmit una moci de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mnim des de la darrera dissoluci per aquest procediment. El decret de dissoluci ha destablir la convocatria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies segents a la data de publicaci del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
c a p to l v ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT

secci primera EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTRIES article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutries s format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competncia, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutries han delegir dentre ells el president o presidenta.
1. El Consell de Garanties Estatutries s la instituci de la Generalitat que vetlla per ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci de
50
51
de les institucions
3. Una llei del Parlament regula la composici i el funcionament del Consell de Garanties Estatutries, lestatut dels membres i els procediments relatius a lexercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los carcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutries t autonomia orgnica, funcional i pressupostria, dacord amb la llei.
secci segona EL SNDIC DE GREUGES article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
5. Les administracions pbliques de Catalunya i les altres entitats i persones a qu fa referncia lapartat 1 tenen lobligaci de cooperar amb el Sndic de Greuges. Shan de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment daquesta obligaci.
article 79. Designaci i estatut del sndic de greuges
1. El sndic o sndica de greuges s elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El sndic o sndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independncia, s inviolable per les opinions expressades en lexercici de les seves funcions, s inamovible i noms pot sser destitut i susps per les causes que estableix la llei. 3. Shan de regular per llei lestatut personal del sndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, lorganitzaci i les atribucions de la instituci. El Sndic de Greuges gaudeix dautonomia reglamentria, organitzativa, funcional i pressupostria dacord amb les lleis.
secci tercera LA SINDICATURA DE COMPTES article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
anlogues
1. El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constituci i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb carcter exclusiu, lactivitat de lAdministraci de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis pblics o acompleixen activitats dinters general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb lAdministraci de la Generalitat i amb les entitats pbliques que en depenen. Tamb supervisa lactivitat de lAdministraci local de Catalunya i la dels organismes pblics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Sndic de Greuges i el Defensor del Poble collaboren en lexercici de llurs funcions. 3. El Sndic de Greuges pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidaci del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Sndic de Greuges pot establir relacions de collaboraci amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anlogues creades en lmbit pblic i el privat.
1. La Sindicatura de Comptes s lrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gesti econmica i del control deficincia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depn orgnicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegaci daquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostria, dacord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han destablir llurs relacions de cooperaci per mitj dun conveni. En aquest conveni shan destablir els mecanismes de participaci en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
52
53
de les institucions
article 81. Composici, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes s formada per sndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els sndics elegeixen dentre ells el sndic o sndica major. 2. Shan de regular per llei lestatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, lorganitzaci i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
secci quarta REGULACI DEL CONSELL DE LAUDIOVISUAL DE CATALUNYA article 82. El Consell de lAudiovisual de Catalunya
3. Els altres ens supramunicipals que cre la Generalitat es fonamenten en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis.
article 84. Competncies locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competncies prpies que han dsser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta noms a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competncies prpies sobre les matries segents, en els termes que determinin les lleis: a) Lordenaci i la gesti del territori, lurbanisme i la disciplina urbanstica i la conservaci i el manteniment dels bns de domini pblic local. b) La planificaci, la programaci i la gesti dhabitatge pblic i la participaci en la planificaci en sl municipal de lhabitatge de protecci oficial. c) Lordenaci i la prestaci de serveis bsics a la comunitat. d) La regulaci i la gesti dels equipaments municipals. e) La regulaci de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais pblics i en locals de concurrncia pblica. La coordinaci mitjanant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecci civil i la prevenci dincendis. g) La planificaci, lordenaci i la gesti de leducaci infantil i la participaci en el procs de matriculaci en els centres pblics i concertats del terme municipal, el manteniment i laprofitament, fora de lhorari escolar, dels centres pblics i el calendari escolar. h) La circulaci i els serveis de mobilitat i la gesti del transport de viatgers municipal. i) La regulaci de lestabliment dautoritzacions i promocions de tot tipus dactivitats econmiques, especialment les de carcter comercial, artesanal i turstic i foment de locupaci. j) La formulaci i la gesti de poltiques per a la protecci del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulaci i la gesti dels equipaments esportius i de lleure i promoci dactivitats.
El Consell de lAudiovisual de Catalunya s lautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci audiovisual pblica i privada. El Consell actua amb plena independncia del Govern de la Generalitat en lexercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha destablir els criteris delecci dels seus membres i els seus mbits especfics dactuaci.
c a p to l v i EL GOVERN LOCAL
secci primera ORGANITZACI TERRITORIAL LOCAL article 83. Organitzaci del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis i vegueries. 2. Lmbit supramunicipal s constitut, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
54
55
de les institucions
l) La regulaci de lestabliment dinfraestructures de telecomunicacions i prestaci de serveis de telecomunicacions. m) La regulaci i la prestaci dels serveis datenci a les persones, dels serveis socials pblics dassistncia primria i foment de les poltiques dacolliment dels immigrants. n) La regulaci, la gesti i la vigilncia de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribuci de les responsabilitats administratives en les matries a qu fa referncia lapartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gesti i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, dacord amb el que estableix la Carta europea de lautonomia local, pel principi de diferenciaci, dacord amb les caracterstiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficincia financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finanament dels nous serveis derivats de lampliaci de lespai competencial dels governs locals.
article 85. El Consell de Governs Locals
2. El govern i ladministraci municipals corresponen a lajuntament, format per lalcalde o alcaldessa i els regidors. Shan destablir per llei els requisits que shan de complir per a laplicaci del rgim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi lautonomia per a lexercici de les competncies que t encomanades i la defensa dels interessos propis de la collectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden sser objecte de control doportunitat per cap altra administraci. 5. Correspon a la Generalitat el control de ladequaci a lordenament jurdic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnaci corresponent davant la jurisdicci contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que lEstat pugui emprendre en defensa de les seves competncies. 6. Els regidors sn elegits pels vens dels municipis per mitj de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de poblaci que dins dun municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralitzaci i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competncia.
article 87. Principis dorganitzaci i funcionament i potestat normativa
El Consell de Governs Locals s lrgan de representaci de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha dsser escoltat en la tramitaci parlamentria de les iniciatives legislatives que afecten de manera especfica les administracions locals i en la tramitaci de plans i normes reglamentries de carcter idntic. Una llei del Parlament regula la composici, lorganitzaci i les funcions del Consell de Governs Locals.
secci segona EL MUNICIPI article 86. El municipi i lautonomia municipal
1. Els municipis disposen de plena capacitat dautoorganitzaci dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matria dorganitzaci i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens pblics per a exercir llurs competncies, i tamb per a complir tasques dinters com. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i tamb adoptar altres formes dactuaci conjun-
1. El municipi s lens local bsic de lorganitzaci territorial de Catalunya i el mitj essencial de participaci de la comunitat local en els afers pblics.
56
57
de les institucions
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no s per a garantir lautonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressi del principi democrtic en qu es fonamenten, en lmbit de llurs competncies i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciaci
article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i ladministraci autnoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria s escollit pels consellers de vegueria dentre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. 4. La creaci, la modificaci i la supressi, i tamb el desplegament del rgim jurdic de les vegueries, sn regulats per llei del Parlament. Lalteraci dels lmits provincials, si sescau, sha de portar a terme dacord amb el que estableix larticle 141.1 de la Constituci.
Les lleis que afecten el rgim jurdic, orgnic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessriament les diferents caracterstiques demogrfiques, geogrfiques, funcionals, organitzatives, de dimensi i de capacitat de gesti que tenen.
article 89. Rgim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa dun rgim especial establert per llei del Parlament. LAjuntament de Barcelona t iniciativa per a proposar la modificaci daquest rgim especial i, dacord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en lelaboraci dels projectes de llei que incideixen en aquest rgim especial i ha dsser consultat en la tramitaci parlamentria daltres iniciatives legislatives sobre el seu rgim especial.
secci tercera LA VEGUERIA article 90. La vegueria
secci quarta LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurdica prpia i s formada per municipis per a la gesti de competncies i serveis locals. 2. La creaci, la modificaci i la supressi de les comarques, i tamb lestabliment del rgim jurdic daquests ens, sn regulats per una llei del Parlament.
article 93. Els altres ens locals supramunicipals
1. La vegueria s lmbit territorial especfic per a lexercici del govern intermunicipal de cooperaci local i t personalitat jurdica prpia. La vegueria tamb s la divisi territorial adoptada per la Generalitat per a lorganitzaci territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, t naturalesa territorial i gaudeix dautonomia per a la gesti dels seus interessos.
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis i en el reconeixement de les rees metropolitanes. La creaci, la modificaci i la supressi, i tamb lestabliment del rgim jurdic daquests ens, sn regulats per una llei del Parlament.
58
59
c a p to l v i i ORGANITZACI INSTITUCIONAL PRPIA DE LARAN

article 94. Rgim jurdic
TTOL III
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
1. LAran disposa dun rgim jurdic especial establert per llei del Parlament. Per mitj daquest rgim es reconeix lespecificitat de lorganitzaci institucional i administrativa de lAran i sen garanteix lautonomia per a ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori. 2. La instituci de govern de lAran s el Conselh Generau, que s format pel Sndic, el Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus i la Comission dAuditors de Compdes. El sndic o sndica s la ms alta representaci i lordinria de la Generalitat a lAran. 3. La instituci de govern de lAran s elegida per mitj de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau t competncia en les matries que determinin la llei reguladora del rgim especial de lAran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. LAran, per mitj de la seva instituci representativa, ha de participar en lelaboraci de les iniciatives legislatives que afecten el seu rgim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perqu el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competncia.
c a p to l i EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA I EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA

article 95. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial a Catalunya i s competent, en els termes establerts per la llei orgnica corresponent, per a conixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contencis administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lltima instncia jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu mbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, dacord amb la Llei orgnica del poder judicial i sens perjudici de la competncia reservada al Tribunal Suprem per a la unificaci de doctrina. La Llei orgnica del poder judicial ha de determinar labast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la unificaci de la interpretaci del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la resoluci dels recursos extraordinaris de revisi que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels rgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s el representant del poder judicial a Catalunya. s nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgnica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que sen publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya sn nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgnica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
estableix lEstatut orgnic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
c a p to l i i EL CONSELL DE JUSTCIA DE CATALUNYA

article 97. El Consell de Justcia de Catalunya
El Consell de Justcia de Catalunya s lrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a rgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competncies daquest darrer, dacord amb el que estableix la Llei orgnica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya sn les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgnica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya respecte als rgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya sn, dacord amb el que estableix la Llei orgnica del poder judicial, les segents: a) Participar en la designaci del president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i tamb en la designaci dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audincies provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions dassistncia, suport o substituci, i tamb determinar ladscripci daquests jutges i magistrats als rgans judicials que requereixin mesures de refor. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya s el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i s designat en els termes que estableix el seu estatut orgnic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicaci del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una cpia de la memria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya al Govern, al Consell de Justcia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos segents al dia en qu es fa pblica. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya sn les que
62
63
d) Participar en la planificaci de la inspecci de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecci i la vigilncia, i fer propostes en aquest mbit; atendre les ordres dinspecci dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resoluci i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos dalada interposats contra els acords dels rgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en lmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. g) Informar sobre les propostes de revisi, delimitaci i modificaci de les demarcacions territorials dels rgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creaci de seccions i jutjats. h) Presentar una memria anual al Parlament sobre lestat i el funcionament de lAdministraci de justcia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgnica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justcia de Catalunya en matria de nomenaments, autoritzacions, llicncies i permisos shan dadoptar dacord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justcia de Catalunya, per mitj del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informaci que li sigui demanada.
article 99. Composici, organitzaci i funcionament
2. El Consell de Justcia de Catalunya aprova el seu reglament intern dorganitzaci i funcionament, dacord amb la normativa aplicable.
article 100. Control dels actes del Consell de Justcia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justcia de Catalunya sn impugnables en alada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competncies de la comunitat autnoma. 2. Els actes del Consell de Justcia de Catalunya que no siguin impugnables en alada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
c a p to l i i i COMPETNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE LADMINISTRACI DE JUSTCIA

article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de lEstat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justcia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatria doposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justcia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgnica del poder judicial. 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llenges oficials, a elecci del candidat.
article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de lAdministraci de justcia a Catalunya
1. El Consell de Justcia de Catalunya s integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, dacord amb el que estableix la Llei orgnica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgnica del poder judicial.
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a Cata-
64
65
lunya han dacreditar un coneixement adequat i suficient del catal per a fer efectius els drets lingstics dels ciutadans en la forma i amb labast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a Catalunya han dacreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb labast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha dsser valorat duna manera especfica i singular per a obtenir una plaa en els concursos de trasllat corresponents. 4. El personal al servei de lAdministraci de justcia i de la Fiscalia a Catalunya ha dacreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials que el fa apte per a complir les funcions prpies del seu crrec o lloc de treball.
article 103. Mitjans personals
Generalitat la competncia executiva i de gesti en matria de personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia. Aquesta competncia inclou: a) Aprovar loferta docupaci pblica. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecci, i ladscripci als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formaci, prvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. f) Convocar i resoldre tots els processos de provisi de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoci interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb lestatal. i) Efectuar tota la gesti daquest personal, en aplicaci del seu rgim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinria i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separaci del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessries per a garantir una gesti efica i eficient dels recursos humans al servei de lAdministraci de justcia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgnica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de lAdministraci de justcia dependents de la funci pblica de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competncia exclusiva sobre el personal laboral al servei de lAdministraci de justcia.
article 104. Mitjans materials
1. Correspon a la Generalitat la competncia normativa sobre el personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia, dins el respecte a lestatut jurdic daquest personal establert per la Llei orgnica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competncia inclou la regulaci de: a) Lorganitzaci daquest personal en cossos i escales. b) El procs de selecci. c) La promoci interna, la formaci inicial i la formaci continuada. d) La provisi de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El rgim de retribucions. g) La jornada laboral i lhorari de treball. h) Lordenaci de lactivitat professional i les funcions. i) Les llicncies, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El rgim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix lapartat 1, correspon a la
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de lAdministraci de justcia a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La construcci i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisi de bns mobles i materials per a les dependncies judicials i de la fiscalia.
66
67
c) La configuraci, la implantaci i el manteniment de sistemes informtics i de comunicaci, sens perjudici de les competncies de coordinaci i homologaci que corresponen a lEstat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gesti i la custdia dels arxius, de les peces de convicci i dels efectes intervinguts, en tot all que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participaci en la gesti dels comptes de dipsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de lactivitat judicial acomplerta a la comunitat autnoma i el cost efectiu dels serveis. f) La gesti, la liquidaci i la recaptaci de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en lmbit de les seves competncies sobre lAdministraci de justcia.
article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
previ del Consell de Justcia de Catalunya, ha de proposar al Govern de lEstat la determinaci i la revisi de la demarcaci i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que s preceptiva, ha dacompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Aix mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegaci del Govern de lEstat, en els termes establerts per la Llei orgnica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials s fixada per una llei del Parlament.
article 108. Justcia de pau i de proximitat
Correspon a la Generalitat, dacord amb la Llei orgnica del poder judicial, determinar la creaci, el disseny, lorganitzaci, la dotaci i la gesti de les oficines judicials i dels rgans i els serveis de suport als rgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulaci de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justcia gratuta. Procediments de mediaci
1. La Generalitat t competncia sobre la justcia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgnica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justcia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat tamb es fa crrec de llurs indemnitzacions i s la competent per a la provisi dels mitjans necessaris per a lexercici de llurs funcions. Li correspon tamb la creaci de les secretaries i llur provisi. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i dacord amb el que disposa la Llei orgnica del poder judicial, pot instar que sestableixi un sistema de justcia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficcia.
article 109. Clusula subrogatria
i de conciliaci
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a ordenar els serveis de justcia gratuta i dorientaci jurdica gratuta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediaci i de conciliaci en la resoluci de conflictes en les matries de la seva competncia.
article 107. Demarcaci, planta i capitalitat judicials
La Generalitat exerceix, ultra les competncies expressament atribudes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgnica del poder judicial reconeix al Govern de lEstat amb relaci a lAdministraci de justcia a Catalunya.
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb linforme
68
69
TTOL IV
DE LES COMPETNCIES
c a p to l i TIPOLOGIA DE LES COMPETNCIES

article 110. Competncies exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en lmbit de les seves competncies exclusives, de manera ntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentria i la funci executiva. Correspon nicament a la Generalitat lexercici daquestes potestats i funcions, mitjanant les quals pot establir poltiques prpies. 2. El dret catal, en matria de les competncies exclusives de la Generalitat, s el dret aplicable en el seu territori amb preferncia sobre qualsevol altre.
article 111. Competncies compartides
En les matries que lEstatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb lEstat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentria i la funci executiva, en el marc de les bases que fixi lEstat com a principis o mnim com normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supsits que es determinin dacord amb la Constituci i amb aquest Estatut. En exercici daquestes com-
71
d e l e s co m pe t n c i e s
petncies, la Generalitat pot establir poltiques prpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitj duna llei les dites disposicions bsiques.
article 112. Competncies executives
4. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia executiva, la gesti de les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitaci i la concessi. 5. La Generalitat participa en la determinaci del carcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitries europees. Aix mateix, participa, en els termes que fixi lEstat, en la gesti i la tramitaci daquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competncies
Correspon a la Generalitat, en lmbit de les seves competncies executives, la potestat reglamentria, que comprn laprovaci de disposicions per a lexecuci de la normativa de lEstat, i tamb la funci executiva, que en tot cas inclou la potestat dorganitzaci de la seva prpia administraci i, en general, totes les funcions i activitats que lordenament atribueix a lAdministraci pblica.
article 113. Competncies de la Generalitat i normativa
de la Uni Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, laplicaci i lexecuci de la normativa de la Uni Europea quan afecti lmbit de les seves competncies, en els termes que estableix el ttol V.
article 114. Activitat de foment
1. Lmbit material de les competncies de la Generalitat est referit al territori de Catalunya, excepte en els supsits a qu fan referncia expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen leficcia jurdica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en qu lobjecte de les seves competncies t un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competncies sobre la part daquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de collaboraci que sestableixin amb altres ens territorials o, subsidiriament, de la coordinaci per lEstat de les comunitats autnomes afectades.
1. Correspon a la Generalitat, en les matries de la seva competncia, lexercici de lactivitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb crrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia exclusiva, lespecificaci dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, i tamb la regulaci de les condicions datorgament i la gesti, incloent-hi la tramitaci i la concessi. 3. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, i tamb completar la regulaci de les condicions datorgament i tota la gesti, incloent-hi la tramitaci i la concessi.
c a p to l i i LES MATRIES DE LES COMPETNCIES

article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi lEstat en exercici de les competncies que li atribueix larticle 149.1.13 i 16 de la Constituci, la competncia exclusiva en matria dagricultura i ramaderia. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La regulaci i el desenvolupament de lagricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.
72
73
b) La regulaci i lexecuci sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions dels productes agrcoles i ramaders, i tamb la lluita contra els fraus en lmbit de la producci i la comercialitzaci agroalimentries. c) La regulaci de la participaci de les organitzacions agrries i ramaderes i de les cambres agrries en organismes pblics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en qu no tingui efectes sobre la salut humana i la protecci dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot all que estigui relacionat amb els organismes genticament modificats. f) La regulaci dels processos de producci, de les explotacions, de les estructures agrries i de llur rgim jurdic. g) El desenvolupament integral i la protecci del mn rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferncia tecnolgica, la innovaci de les explotacions i les empreses agrries i alimentries i la formaci en aquestes matries. i) Les fires i els certmens agrcoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre: a) La planificaci de lagricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulaci i el rgim dintervenci administrativa i dusos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuries de Catalunya.
article 117. Aigua i obres hidruliques
d) Lorganitzaci de ladministraci hidrulica de Catalunya, inclosa la participaci dels usuaris. e) La regulaci i lexecuci de les actuacions relacionades amb la concentraci parcellria i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislaci estatal, assumeix competncies executives sobre el domini pblic hidrulic i les obres dinters general. En els mateixos termes, li correspon la participaci en la planificaci i la programaci de les obres dinters general. 3. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica i en els rgans de gesti estatals dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que pertanyin a conques hidrogrfiques intercomunitries. Correspon a la Generalitat, dins del seu mbit territorial, la competncia executiva sobre: a) Ladopci de mesures addicionals de protecci i sanejament dels recursos hdrics i dels ecosistemes aqutics. b) Lexecuci i lexplotaci de les obres de titularitat estatal, si sestableix mitjanant conveni. c) Les facultats de policia del domini pblic hidrulic que li sn atribudes per la legislaci estatal. 4. La Generalitat ha demetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificaci dels recursos hdrics del seu mbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de lmbit estatal espanyol, dacord amb els mecanismes que estableix el ttol V, i participa en lexecuci de la dita planificaci en els termes que estableix la legislaci estatal.
article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, en matria daiges que pertanyin a conques hidrogrfiques intracomunitries, la competncia exclusiva, que inclou en tot cas: a) Lordenaci administrativa, la planificaci i la gesti de laigua superficial i subterrnia, dels usos i els aprofitaments hidrulics i tamb de les obres hidruliques que no siguin qualificades dinters general. b) La planificaci i ladopci de mesures i instruments especfics de gesti i protecci dels recursos hdrics i dels ecosistemes aqutics i terrestres vinculats a laigua. c) Les mesures extraordinries en cas de necessitat per a garantir el subministrament daigua.
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bsiques que lEstat estableixi per garantir la igualtat en lexercici del dret i la reserva de llei orgnica, la competncia exclusiva sobre el rgim jurdic de
74
75
les associacions que compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La regulaci de les modalitats dassociaci, de la denominaci de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constituci, modificaci, extinci i liquidaci, del contingut dels estatuts, dels rgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de carcter especial. b) La determinaci i el rgim daplicaci dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributria, i tamb la declaraci dutilitat pblica, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre dassociacions. 2. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre el rgim jurdic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La regulaci de les modalitats de fundaci, de la denominaci de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constituci, modificaci, extinci i liquidaci; dels estatuts; de la dotaci i el rgim de la fundaci en procs de formaci; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el rgim econmic i financer. b) La determinaci i el rgim daplicaci dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributria. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions, lexecuci i el control dels ajuts pblics a les associacions i les fundacions.
article 119. Caa, pesca, activitats martimes i ordenaci
b) La regulaci del rgim dintervenci administrativa de la caa i la pesca, de la vigilncia i dels aprofitaments cinegtics i pisccoles. 2. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de pesca martima i recreativa en aiges interiors, i tamb la regulaci i la gesti dels recursos pesquers i la delimitaci despais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria dactivitats martimes, que inclou en tot cas: a) La regulaci i la gesti del marisqueig i laqicultura i lestabliment de les condicions per a practicar-los, i tamb la regulaci i la gesti dels recursos. b) La regulaci i la gesti de les installacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formaci i les titulacions en matria dactivitats desbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria dordenaci del sector pesquer. Aquesta competncia inclou, en tot cas, lordenaci i les mesures administratives dexecuci relatives a les condicions professionals per a lexercici de la pesca, la construcci, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractaci.
article 120. Caixes destalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia exclusiva sobre la regulaci de llur organitzaci, respectant el que estableixi lEstat en exercici de les competncies que li atribueix larticle 149.1.11 i 13 de la Constituci. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La determinaci de llurs rgans rectors i de la manera en qu els diversos interessos socials hi han destar representats. b) Lestatut jurdic dels membres dels rgans rectors i dels altres crrecs de les caixes destalvis. c) El rgim jurdic de la creaci, la fusi, la liquidaci i el registre.
del sector pesquer

1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de caa i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificaci i la regulaci.
76
77
d) Lexercici de les potestats administratives amb relaci a les fundacions que cren. e) La regulaci de les agrupacions de caixes destalvis amb seu social a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre lactivitat financera, dacord amb els principis, les regles i els estndards mnims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulaci de la distribuci dels excedents i de lobra social de les caixes. Aix mateix, la Generalitat fa el seguiment del procs demissi i distribuci de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al rgim dofertes pbliques de venda o subscripci de valors i admissi a negociaci, a lestabilitat financera i a la solvncia. 3. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre disciplina, inspecci i sanci de les caixes. Aquesta competncia inclou en tot cas lestabliment dinfraccions i sancions addicionals en matries de la seva competncia. 4. La Generalitat, dacord amb el que estableix la legislaci estatal, collabora en les activitats dinspecci i sanci que el Ministeri dEconomia i Hisenda i el Banc dEspanya exerceixen sobre les caixes destalvis amb domicili a Catalunya.
article 121. Comer i fires
b) La regulaci administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestaci de lactivitat comercial, i tamb de les vendes promocionals i de la venda a prdua. c) La regulaci dels horaris comercials, respectant en lexercici daquesta competncia el principi constitucional dunitat de mercat. d) La classificaci i la planificaci territorial dels equipaments comercials i la regulaci dels requisits i del rgim dinstallaci, ampliaci i canvi dactivitat dels establiments. e) Lestabliment i lexecuci de les normes i els estndards de qualitat relacionats amb lactivitat comercial. f) Ladopci de mesures de policia administrativa amb relaci a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) Lactivitat dautoritzaci i declaraci de la fira internacional. b) La promoci, la gesti i la coordinaci. c) Lactivitat inspectora, lavaluaci i la rendici de comptes. d) Lestabliment de la reglamentaci interna. e) El nomenament dun delegat o delegada en els rgans de direcci de cada fira. 3. La Generalitat collabora amb lEstat en lestabliment del calendari de fires internacionals.
article 122. Consultes populars
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de comer i fires, que inclou la regulaci de lactivitat firal no internacional i lordenaci administrativa de lactivitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinaci de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on sacompleixi i lordenaci administrativa del comer electrnic o del comer per qualsevol altre mitj.
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva per a lestabliment del rgim jurdic, les modalitats, el procediment, lacompliment i la convocatria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en lmbit de llurs competncies, denquestes, audincies pbliques, frums de participaci i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa larticle 149.1.32 de la Constituci.
78
79
article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per larticle 28, i lestabliment i laplicaci dels procediments administratius de queixa i reclamaci. b) La regulaci i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participaci en els procediments i afers que les afectin. c) La regulaci dels rgans i els procediments de mediaci en matria de consum. d) La formaci i leducaci en el consum. e) La regulaci de la informaci en matria de consumidors i usuaris.
article 124. Cooperatives i economia social
als mitjans de producci i la cohesi social i territorial. La regulaci i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulaci de lassociacionisme cooperatiu. b) Lensenyament i la formaci cooperatius. c) La fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions, lexecuci i el control dels ajuts pblics al mn cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre el foment i lordenaci del sector de leconomia social.
article 125. Corporacions de dret pblic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de cooperatives. 2. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou lorganitzaci i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definici, la denominaci i la classificaci. b) Els criteris sobre fixaci del domicili. c) Els criteris rectors dactuaci. d) Els requisits de constituci, modificaci dels estatuts socials, fusi, escissi, transformaci, dissoluci i liquidaci. e) La qualificaci, la inscripci i la certificaci en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El rgim econmic i la documentaci social. h) La conciliaci i la mediaci. i) Els grups cooperatius i les formes de collaboraci econmica de les cooperatives. 3. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou en tot cas la regulaci i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participaci a lempresa, laccs dels treballadors
1. Correspon a la Generalitat, en matria de collegis professionals, acadmies, cambres agrries, cambres de comer, indstria i navegaci i altres corporacions de dret pblic representatives dinteressos econmics i professionals, la competncia exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competncia, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constituci, inclou en tot cas: a) La regulaci de lorganitzaci interna, del funcionament i del rgim econmic, pressupostari i comptable, i tamb del rgim de collegiaci i adscripci, dels drets i deures de llurs membres i del rgim disciplinari. b) La creaci i latribuci de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a lelecci dels membres de les corporacions. e) La determinaci de lmbit territorial i la possible agrupaci dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la definici de les corporacions a qu fa referncia lapartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a sser-ne membre. 3. Les cambres de comer, indstria i navegaci, si ho acorden prviament la Generalitat i lEstat, poden complir funcions de comer exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre lexercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinaci dels requisits i les condicions dexercici de les professions titulades, i tamb dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del rgim dincompatibilitats. b) La regulaci de les garanties administratives davant lintrusisme i les actuacions irregulars, i tamb la regulaci de les prestacions professionals de carcter obligatori. c) El rgim disciplinari de lexercici de les professions titulades.
article 126. Crdit, banca, assegurances i mutualitats
article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de cultura. Aquesta competncia exclusiva comprn en tot cas: a) Les activitats artstiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producci i la distribuci de llibres i publicacions peridiques en qualsevol suport, i tamb la gesti del dipsit legal i latorgament dels codis didentificaci. Segon. La regulaci i la inspecci de les sales dexhibici cinematogrfica, les mesures de protecci de la indstria cinematogrfica i el control i la concessi de llicncies de doblatge a les empreses distribudores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificaci de les pellcules i els materials audiovisuals en funci de ledat i dels valors culturals. Quart. La promoci, la planificaci, la construcci i la gesti dequipaments culturals situats a Catalunya. Cinqu. Lestabliment de mesures fiscals dincentivaci de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competncies normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulaci i lexecuci de mesures destinades a garantir lenriquiment i la difusi del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi laccs. Segon. La inspecci, linventari i la restauraci del patrimoni arquitectnic, arqueolgic, cientfic, tcnic, histric, artstic, etnolgic i cultural en general. Tercer. Lestabliment del rgim jurdic de les actuacions sobre bns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinaci del rgim jurdic dels bns immobles, i tamb la declaraci i la gesti daquests bns, excepte els que siguin de titularitat de lEstat. Quart. La protecci del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservaci, la reparaci, el rgim de vigilncia i el control dels bns, sens perjudici de la competncia estatal per a la defensa dels bns integrants daquest patrimoni contra lexportaci i lespoliaci.
no integrades en el sistema de seguretat social

1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre lestructura, lorganitzaci i el funcionament de les mutualitats de previsi social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre lestructura, lorganitzaci i el funcionament de les entitats de crdit que no siguin caixes destalvis, de les cooperatives de crdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats fsiques i jurdiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referncia lapartat 1, dacord amb els principis, les regles i els estndards mnims que fixin les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre lactivitat de les entitats a qu fan referncia els apartats 1 i 2. Aquesta competncia inclou els actes dexecuci reglats que li atribueixi la legislaci estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre disciplina, inspecci i sanci de les entitats a qu fa referncia lapartat 2.
82
83
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipsit cultural que no sn de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creaci, la gesti, la protecci i lestabliment del rgim jurdic dels centres que integren el sistema darxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipsit cultural. Segon. Lestabliment del rgim jurdic dels bns documentals, bibliogrfics i culturals que hi estan dipositats. Tercer. La conservaci i la recuperaci dels bns que integren el patrimoni documental i bibliogrfic catal. d) El foment de la cultura, amb relaci al qual inclou: Primer. El foment i la difusi de la creaci i la producci teatrals, musicals, audiovisuals, literries, de dansa, de circ i darts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoci i la difusi del patrimoni cultural, artstic i monumental i dels centres de dipsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecci internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gesti dels quals no es reservi expressament lEstat, que inclou, en tot cas, la regulaci del funcionament, lorganitzaci i el rgim de personal. 3. En les actuacions que lEstat faci a Catalunya en matria dinversi en bns i equipaments culturals es requereix lacord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que lEstat acompleixi amb relaci a la projecci internacional de la cultura, el Govern de lEstat i el Govern de la Generalitat han darticular frmules de collaboraci i cooperaci mtues, dacord amb el que estableix el ttol V daquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogrfiques i de qualitat
a) La determinaci dels possibles nivells de protecci dels productes, llur rgim i llurs condicions, i tamb els drets i les obligacions que en deriven. b) El rgim de titularitat de les denominacions, respectant la legislaci de propietat industrial. c) La regulaci de les formes i les condicions de producci i comercialitzaci dels productes corresponents, i el rgim sancionador aplicable. d) El rgim de lorganitzaci administrativa de la denominaci dorigen, o menci de qualitat, referida tant a la gesti com al control de la producci i la comercialitzaci. 2. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, laprovaci de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gesti i control sobre lactuaci de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de leventual tutela administrativa sobre els rgans de la denominaci i de lexercici de la potestat sancionadora per infraccions del rgim de la denominaci. 3. La Generalitat, en cas que el territori duna denominaci superi els lmits de Catalunya, exerceix les facultats de gesti i control sobre les actuacions dels rgans de la denominaci relatives a terrenys i installacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els rgans de la denominaci i en lexercici de llurs facultats de gesti. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecci derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat duna denominaci dorigen o duna indicaci geogrfica protegida. Les autoritats corresponents collaboren en la protecci de les denominacions geogrfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecci europees i internacionals.
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa larticle 149.1.13 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre denominacions dorigen i altres mencions de qualitat, que inclou el rgim jurdic de creaci i funcionament, el qual alhora inclou:
84
85
article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de dret civil, excepte en les matries que larticle 149.1.8 de la Constituci atribueix en tot cas a lEstat. Aquesta competncia inclou la determinaci del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals especfiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
article 131. Educaci
e) El rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts amb fons propis. f) La formaci permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de leducaci i laprovaci de directrius dactuaci en matria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries amb relaci als centres docents pblics i als centres docents privats sostinguts amb fons pblics. h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial adreats a lalumnat dedat superior a la descolaritzaci obligatria. 3. En all que no regula lapartat 2 i amb relaci als ensenyaments a qu fa referncia el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a leducaci i a la llibertat densenyament en matria densenyament no universitari i dacord amb el que disposa larticle 149.1.30 de la Constituci, la competncia compartida que inclou en tot cas: a) La programaci de lensenyament, la seva definici i lavaluaci general del sistema educatiu. b) Lordenaci del sector de lensenyament i de lactivitat docent i educativa. c) Lestabliment dels plans destudi corresponents, incloent-hi lordenaci curricular. d) El rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts estatals. e) Laccs a leducaci i lestabliment i la regulaci dels criteris dadmissi i escolaritzaci de lalumnat als centres docents. f) El rgim de sosteniment amb fons pblics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) Lorganitzaci dels centres pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics. i) La participaci de la comunitat educativa en el control i la gesti dels centres docents pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics. j) Ladquisici i la prdua de la condici de funcionari o funcionria docent de ladministraci educativa, el desenvolupament dels seus
1. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, la competncia exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a lobtenci dun ttol o una certificaci acadmica o professional amb validesa a tot lEstat i sobre els centres docents en qu simparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, amb relaci als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a lobtenci dun ttol acadmic o professional amb validesa a tot lEstat i amb relaci als ensenyaments deducaci infantil, la competncia exclusiva que inclou: a) La regulaci dels rgans de participaci i consulta dels sectors afectats en la programaci de lensenyament en el seu territori. b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil i la regulaci dels centres en qu simparteix aquest cicle, i tamb la definici de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics. d) La inspecci, lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i lexperimentaci educatives i tamb el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.
86
87
drets i deures bsics, i tamb la poltica de personal al servei de ladministraci educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, la competncia executiva sobre lexpedici i lhomologaci dels ttols acadmics i professionals estatals.
article 132. Emergncies i protecci civil
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de protecci civil, que inclou, en tot cas, la regulaci, la planificaci i lexecuci de mesures relatives a les emergncies i la seguretat civil, i tamb la direcci i la coordinaci dels serveis de protecci civil, que inclouen els serveis de prevenci i extinci dincendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matria, respectant el que estableixi lEstat en exercici de les seves competncies en matria de seguretat pblica. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergncies i protecci civil dabast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de collaboraci amb altres comunitats autnomes i amb lEstat. 3. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de salvament martim, en els termes que determini la legislaci de lEstat. 4. La Generalitat participa en lexecuci en matria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si sescau, en les lleis.
article 133. Energia i mines
lunya i lexercici de les activitats dinspecci i control de totes les installacions existents a Catalunya. b) La regulaci de lactivitat de distribuci denergia que sacompleixi a Catalunya, latorgament de les autoritzacions de les installacions corresponents i lexercici de les activitats dinspecci i control de totes les installacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementries de qualitat dels serveis de subministrament denergia. d) El foment i la gesti de les energies renovables i de leficincia energtica. 2. La Generalitat participa, per mitj de lemissi dun informe previ, en el procediment datorgament de lautoritzaci de les installacions de producci i transport denergia que ultrapassen el territori de Catalunya o si lenergia s objecte daprofitament fora daquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulaci i la planificaci dmbit estatal del sector de lenergia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre el rgim miner. Aquesta competncia inclou, en tot cas, la regulaci i el rgim dintervenci administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que shi acompleixin.
article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria desport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgaci, la planificaci, la coordinaci, lexecuci, lassessorament, la implantaci i la projecci de la prctica de lactivitat fsica i de lesport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) Lordenaci dels rgans de mediaci en matria desport. c) La regulaci de la formaci esportiva i el foment de la tecnificaci i de lalt rendiment esportiu. d) Lestabliment del rgim jurdic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la prctica
1. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria denergia. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La regulaci de les activitats de producci, emmagatzematge i transport denergia, latorgament de les autoritzacions de les installacions que transcorrin ntegrament pel territori de Cata-
88
89
de lesport i de lactivitat fsica en lmbit de Catalunya, i la declaraci dutilitat pblica de les entitats esportives. e) La regulaci en matria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la prctica esportiva. f) El foment i la promoci de lassociacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la prctica de lactivitat fsica i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificaci de la xarxa dequipaments esportius de Catalunya i la promoci de la seva execuci. i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de lactivitat fsica i esportiva. j) La regulaci en matria de prevenci i control de la violncia en els espectacles pblics esportius, respectant les facultats reservades a lEstat en matria de seguretat pblica. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en lorganitzaci i lacompliment de lactivitat fsica i esportiva, i tamb de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca cientfica en matria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de lesport. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulaci de les activitats que sacompleixin al territori de Catalunya i el rgim jurdic de les entitats que tinguin per finalitat lacompliment dactivitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadstica
c) La creaci dun sistema estadstic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i collabora en lelaboraci destadstiques dabast supraautonmic.
article 136. La funci pblica i el personal al servei de les administracions pbliques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matria de funci pblica, respectant el principi dautonomia local: a) La competncia exclusiva sobre el rgim estatutari del personal al servei de les administracions pbliques catalanes i sobre lordenaci i lorganitzaci de la funci pblica, salvant el que disposa la lletra b. b) La competncia compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de locupaci pblica, sobre ladquisici i la prdua de la condici de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions pbliques. c) La competncia exclusiva, en matria de personal laboral, per a ladaptaci de la relaci de llocs de treball a les necessitats derivades de lorganitzaci administrativa i sobre la formaci daquest personal.
article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria dhabitatge, que inclou en tot cas: a) La planificaci, lordenaci, la gesti, la inspecci i el control de lhabitatge dacord amb les necessitats socials i dequilibri territorial. b) Lestabliment de prioritats i objectius de lactivitat de foment de les administracions pbliques de Catalunya en matria dhabitatge i ladopci de les mesures necessries per a assolir-los, tant amb relaci al sector pblic com al privat. c) La promoci pblica dhabitatges. d) La regulaci administrativa del comer referit a habitatges i lestabliment de mesures de protecci i disciplinries en aquest mbit.
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre estadstica dinters de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificaci estadstica. b) Lorganitzaci administrativa.
90
91
e) Les normes tcniques, la inspecci i el control sobre la qualitat de la construcci. f) Les normes sobre lhabitabilitat dels habitatges. g) La innovaci tecnolgica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservaci i manteniment dels habitatges i la seva aplicaci. 2. Correspon a la Generalitat la competncia sobre les condicions dels edificis per a la installaci dinfraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusi, telefonia bsica i altres serveis per cable, respectant la legislaci de lEstat en matria de telecomunicacions.
article 138. Immigraci
expedients a qu fa referncia la lletra a i laplicaci del rgim dinspecci i sanci. 3. Correspon a la Generalitat la participaci en les decisions de lEstat sobre immigraci que tinguin una transcendncia especial per a Catalunya i, en particular, la participaci preceptiva prvia en la determinaci del contingent de treballadors estrangers mitjanant els mecanismes que estableix el ttol V.
article 139. Indstria, artesania, control metrolgic
i contrastaci de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria dindstria, salvant el que estableix lapartat 2. Aquesta competncia inclou, en tot cas, lordenaci dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les installacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulaci de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la planificaci de la indstria, en el marc de la planificaci general de leconomia. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria dartesania. 4. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de control metrolgic. 5. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de contrastaci de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat en matria dimmigraci: a) La competncia exclusiva en matria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitries i dorientaci. b) El desenvolupament de la poltica dintegraci de les persones immigrades en el marc de les seves competncies. c) Lestabliment i la regulaci de les mesures necessries per a la integraci social i econmica de les persones immigrades i per a llur participaci social. d) Lestabliment per llei dun marc de referncia per a lacolliment i la integraci de les persones immigrades. e) La promoci i la integraci de les persones retornades i lajuda a aquestes, i limpuls de les poltiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria dautoritzaci de treball als estrangers la relaci laboral dels quals sacompleixi a Catalunya. Aquesta competncia, que sexerceix necessriament en coordinaci amb la que correspon a lEstat en matria dentrada i residncia destrangers, inclou: a) La tramitaci i la resoluci de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o ali. b) La tramitaci i la resoluci dels recursos presentats amb relaci als
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificaci legal dinters general.
92
93
Aquesta competncia inclou en tot cas: a) El rgim jurdic, la planificaci i la gesti de tots els ports i aeroports, installacions porturies i aeroporturies, installacions martimes menors, estacions terminals de crrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gesti del domini pblic necessari per a prestar el servei, especialment latorgament dautoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El rgim econmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifria i tributria i la percepci i la recaptaci de tota mena de tributs i gravmens relacionats amb la utilitzaci de la infraestructura i del servei que presta. d) La delimitaci de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinaci dels usos, els equipaments i les activitats complementries dins del recinte del port o laeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini pblic. 2. La Generalitat participa en els organismes dabast supraautonmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que sn de titularitat estatal. 3. La qualificaci dinters general dun port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix linforme previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gesti, o assumirla, dacord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participaci en la planificaci i la programaci de ports i aeroports dinters general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la seva xarxa viria en tot lmbit territorial de Catalunya, i tamb la participaci en la gesti de la xarxa de lEstat a Catalunya, dacord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) Lordenaci, la planificaci i la gesti integrada de la xarxa viria de Catalunya.
b) El rgim jurdic i financer de tots els elements de la xarxa viria dels quals s titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viria de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matria de xarxa ferroviria, la competncia exclusiva amb relaci a les infraestructures de les quals s titular i la participaci en la planificaci i la gesti de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, dacord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, dacord amb la normativa de lEstat, la competncia executiva en matria de comunicacions electrniques, que inclou en tot cas: a) Promoure lexistncia dun conjunt mnim de serveis daccs universal. b) La inspecci de les infraestructures comunes de telecomunicacions i lexercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resoluci de conflictes entre operadors de radiodifusi que comparteixin mltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gesti del registre dinstalladors dinfraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de mltiplexs lmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de joc, apostes i casinos, si lactivitat sacompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creaci i lautoritzaci de joc i apostes i llur regulaci, i tamb la regulaci de les empreses dedicades a la gesti, lexplotaci i la prctica daquestes activitats o que tenen per objecte la comercialitzaci i la distribuci dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informtics i telemtics.
94
95
b) La regulaci i el control dels locals, les installacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinaci, en el marc de les seves competncies, del rgim fiscal sobre lactivitat de joc de les empreses que lacompleixen. 2. Lautoritzaci de noves modalitats de joc i apostes dmbit estatal, o b la modificaci de les existents, requereix la deliberaci a la Comissi Bilateral Generalitat-Estat que estableix el ttol V i linforme previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria despectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, lordenaci del sector, el rgim dintervenci administrativa i el control de tota mena despectacles en espais i locals pblics.
article 142. Joventut
de labast, els usos i els efectes jurdics de la seva oficialitat, i tamb la normalitzaci lingstica del catal. 2. Correspon a la Generalitat i tamb al Conselh Generau dAran la competncia sobre la normalitzaci lingstica de loccit, denominat arans a lAran.
article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competncia compartida en matria de medi ambient i la competncia per a lestabliment de normes addicionals de protecci. Aquesta competncia compartida inclou en tot cas: a) Lestabliment i la regulaci dels instruments de planificaci ambiental i del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments. b) Lestabliment i la regulaci de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulaci dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient mar i aqutic si no t per finalitat la preservaci dels recursos pesquers martims. d) La regulaci sobre prevenci en la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a sser residus. e) La regulaci sobre prevenci i correcci de la generaci de residus amb origen o destinaci a Catalunya i sobre la gesti i el trasllat daquests i llur disposici final. f) La regulaci en la prevenci, el control, la correcci, la recuperaci i la compensaci de la contaminaci de sl i subsl. g) La regulaci i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges interiors de Catalunya, i tamb dels efectuats en les aiges superficials i subterrnies que no passen per una altra comunitat autnoma. En tot cas, dins del seu mbit territorial, correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre la intervenci administrativa dels abocaments en les aiges superficials i subterrnies. h) La regulaci de lambient atmosfric i de les diverses classes de
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, laplicaci i lavaluaci de poltiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoci de lassociacionisme juvenil, de les iniciatives de participaci de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulaci, la gesti, la intervenci i la policia administrativa dactivitats i installacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripci dacords amb entitats internacionals i la participaci en aquestes en collaboraci amb lEstat o de manera autnoma, si ho permet la normativa de lentitat corresponent, i en tot cas la tramitaci de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, installacions o entitats amb residncia a Catalunya, respectant la legislaci de lEstat.
article 143. Llengua prpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competncia exclusiva en matria de llengua prpia, que inclou, en tot cas, la determinaci
96
97
contaminaci daquest, la declaraci de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments de control de la contaminaci, amb independncia de ladministraci competent per a autoritzar lobra, la installaci o lactivitat que la produeixi. i) La regulaci del rgim dautoritzaci i seguiment de lemissi de gasos defecte hivernacle. j) La promoci de les qualificacions relatives a productes, activitats, installacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenci, la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient, i tamb el rgim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecci de les espcies i el rgim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matria despais naturals, la competncia exclusiva que, respectant el que disposa larticle 149.1.23 de la Constituci, inclou, en tot cas, la regulaci i la declaraci de les figures de protecci, delimitaci, planificaci i gesti despais naturals i dhbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de collaboraci amb altres comunitats autnomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaraci i la delimitaci despais naturals dotats amb un rgim de protecci estatal requereix linforme preceptiu de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat. Si lespai est situat ntegrament al territori de Catalunya, la gesti correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat lestabliment dun servei meteorolgic propi, el subministrament dinformaci meteorolgica i climtica, incloent-hi el pronstic, el control i el seguiment de les situacions meteorolgiques de risc, i tamb la recerca en aquests mbits i lelaboraci de la cartografia climtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competncies per mitj del Cos dAgents Rurals, competents en la vigilncia, el control, la protecci, la prevenci integral i la collaboraci en la gesti del medi ambient.
Els membres daquest cos tenen la condici dagents de lautoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei.
article 145. Mercats de valors i centres de contractaci
Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de mercats de valors i centres de contractaci situats a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La creaci, la denominaci, lautoritzaci i la supervisi dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociaci. b) La regulaci i les mesures administratives dexecuci sobre organitzaci, funcionament, disciplina i rgim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de lemissi, ladmissi, la suspensi, lexclusi i lestabliment de requisits addicionals dadmissi dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i tamb la inspecci i el control. d) Lacreditaci de les persones i de les entitats per a sser membres daquests mercats. e) Lestabliment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidaci.
article 146. Mitjans de comunicaci social i serveis de contingut audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matria de serveis de rdio i televisi, i tamb de qualsevol altre servei de comunicaci audiovisual: a) La competncia exclusiva sobre lorganitzaci de la prestaci del servei pblic de comunicaci audiovisual de la Generalitat i dels serveis pblics de comunicaci audiovisual dmbit local, respectant la garantia de lautonomia local. b) La competncia compartida sobre la regulaci i el control dels serveis de comunicaci audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al pblic de Catalunya, i
98
99
tamb sobre les ofertes de comunicaci audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de mitjans de comunicaci social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingstic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicaci social.
article 147. Notariat i registres pblics
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulaci general, la competncia executiva en matria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, lexercici amb relaci a aquests de la funci disciplinria, i tamb la provisi dels mitjans humans i materials necessaris per a lexercici de les funcions. Aquests encarregats han dacreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret catal en la forma i amb labast que estableixen lEstatut i les lleis.
article 148. Obres pbliques
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matria de notaries i de registres pblics de la propietat, mercantils i de bns mobles, la competncia executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles, per mitj de la convocatria, ladministraci i la resoluci de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalitzaci dels nomenaments. Per a la provisi de les notaries i dels registres, els candidats han dsser admesos en igualtat de drets i han dacreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb labast que estableixen lEstatut i les lleis. b) La participaci en lelaboraci dels programes daccs als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles dEspanya, als efectes de lacreditaci del coneixement del dret catal. c) Lestabliment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinaci dels districtes hipotecaris i dels districtes de competncia territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custdia dels llibres de comptadoria dhipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de rgim dels recursos sobre la qualificaci dels ttols o les clusules concretes en matria de dret catal que shagin dinscriure en un registre de la propietat, mercantil o de bns mobles de Catalunya.
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de les obres pbliques que sexecuten al territori de Catalunya i que no han estat qualificades dinters general ni afecten una altra comunitat autnoma. Aquesta competncia inclou en tot cas la planificaci, la construcci i el finanament de les obres. 2. La qualificaci dinters general requereix linforme previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificaci i la programaci de les obres qualificades dinters general, dacord amb el que disposa la legislaci de lEstat i segons el que estableix el ttol V daquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gesti dels serveis pblics de la seva competncia als quals quedin afectades o adscrites totes les obres pbliques que no siguin dinters general. En el supsit de les obres qualificades dinters general o que afecten una altra comunitat autnoma, es poden subscriure convenis de collaboraci per a la gesti dels serveis.
article 149. Ordenaci del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matria dordenaci del territori i del paisatge la competncia exclusiva, que inclou en tot cas: a) Lestabliment de les directrius dordenaci i gesti del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
100
101
b) Lestabliment i la regulaci de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) Lestabliment i la regulaci de les figures de protecci despais naturals i de corredors biolgics, dacord amb el que estableix larticle 144.2. d) Les previsions sobre emplaaments de les infraestructures i els equipaments de competncia de la Generalitat. e) La determinaci de mesures especfiques de promoci de lequilibri territorial, demogrfic, socioeconmic i ambiental. 2. La determinaci de lemplaament dinfraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix linforme de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matria dordenaci del litoral, respectant el rgim general del domini pblic, la competncia exclusiva, que inclou en tot cas: a) Lestabliment i la regulaci dels plans territorials dordenaci i s del litoral i de les platges, i tamb la regulaci del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments i plans. b) La gesti dels ttols docupaci i s del domini pblic maritimoterrestre, especialment latorgament dautoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions dobres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aiges costaneres interiors i de transici. c) La regulaci i la gesti del rgim econmic financer del domini pblic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislaci general. d) Lexecuci dobres i actuacions al litoral catal que no siguin dinters general. 4. Corresponen a la Generalitat lexecuci i la gesti de les obres dinters general situades al litoral catal, dacord amb el que estableix larticle 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matria durbanisme, la competncia exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulaci del rgim urbanstic del sl, que inclou, en tot cas, la determinaci dels criteris sobre els diversos tipus de sl i els seus usos.
b) La regulaci del rgim jurdic de la propietat del sl, respectant les condicions bsiques que lEstat estableix per garantir la igualtat de lexercici del dret a la propietat. c) Lestabliment i la regulaci dels instruments de planejament i gesti urbanstica, i tamb de llur procediment de tramitaci i aprovaci. d) La poltica de sl i habitatge, la regulaci dels patrimonis pblics de sl i habitatge i el rgim de la intervenci administrativa en ledificaci, la urbanitzaci i ls del sl i el subsl. e) La protecci de la legalitat urbanstica, que inclou, en tot cas, la inspecci urbanstica, les ordres de suspensi dobres i llicncies, les mesures de restauraci de la legalitat fsica alterada, i tamb la disciplina urbanstica. 6. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de dret de reversi en les expropiacions urbanstiques en el marc de la legislaci estatal.
article 150. Lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matria dorganitzaci de la seva Administraci, la competncia exclusiva sobre: a) Lestructura, la regulaci dels rgans i directius pblics, el funcionament i larticulaci territorial. b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a lactuaci administrativa.
article 151. Organitzaci territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre organitzaci territorial, que inclou en tot cas: a) La determinaci, la creaci, la modificaci i la supressi dels ens que configuren lorganitzaci territorial de Catalunya. b) La creaci, la supressi i lalteraci dels termes tant dels municipis com dels ens locals dmbit territorial inferior; la denominaci, la
102
103
capitalitat i els smbols dels municipis i dels altres ens locals; els topnims, i la determinaci dels rgims especials. c) Lestabliment per mitj de llei de procediments de relaci entre els ens locals i la poblaci, respectant lautonomia local.
article 152. Planificaci, ordenaci i promoci de lactivitat
econmica
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a la promoci de lactivitat econmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre lordenaci de lactivitat econmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificaci de lactivitat econmica en el marc de les directrius que estableixi la planificaci general de lEstat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gesti de la planificaci general de lactivitat econmica. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participaci en la planificaci estatal per mitj dels mecanismes que estableix el ttol V. c) La gesti dels plans, incloent-hi els fons i els recursos dorigen estatal destinats al foment de lactivitat econmica, en els termes que sestableixin per mitj de conveni.
article 153. Poltiques de gnere
dona, i tamb lestabliment daccions positives per a aconseguir eradicar la discriminaci per ra de sexe que shagin dexecutar amb carcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoci de lassociacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminaci i de les iniciatives de participaci. c) La regulaci de les mesures i els instruments per a la sensibilitzaci sobre la violncia de gnere i per a detectar-la i prevenir-la, i tamb la regulaci de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecci integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violncia.
article 154. Promoci i defensa de la competncia
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de promoci de la competncia en els mercats respecte a les activitats econmiques que sexerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de defensa de la competncia en lexercici de les activitats econmiques que alterin o puguin alterar la lliure competncia del mercat en un mbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) Lexecuci en mesures relatives als processos econmics que afectin la competncia. b) La inspecci i lexecuci del procediment sancionador. c) La defensa de la competncia en lexercici de lactivitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre lestabliment i la regulaci del Tribunal Catal de Defensa de la Competncia, com a rgan independent, amb jurisdicci sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econmiques que sacompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competncia, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2.
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de poltiques de gnere, que, respectant el que estableix lEstat en exercici de la competncia que li atribueix larticle 149.1.1 de la Constituci, inclou en tot cas: a) La planificaci, el disseny, lexecuci, lavaluaci i el control de normes, plans i directrius generals en matria de poltiques per a la
104
105
article 155. Propietat intellectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competncia executiva en matria de propietat intellectual, que inclou en tot cas: a) Lestabliment i la regulaci dun registre, coordinat amb el de lEstat, dels drets de propietat intellectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residncia habitual a Catalunya; lactivitat dinscripci, modificaci o cancellaci daquests drets, i lexercici de lactivitat administrativa necessria per a garantir-ne la protecci a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a lEstat les inscripcions efectuades en el seu registre perqu siguin incorporades al registre estatal; ha de collaborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi dinformaci. b) Lautoritzaci i la revocaci de les entitats de gesti collectiva dels drets de propietat intellectual que actun majoritriament a Catalunya, i tamb assumir tasques complementries dinspecci i control de lactivitat daquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) Lestabliment i la regulaci dun registre, coordinat amb el de lEstat, de drets de propietat industrial de les persones fsiques o jurdiques. b) La defensa jurdica i processal dels topnims de Catalunya aplicats al sector de la indstria.
article 156. Protecci de dades de carcter personal
entitats de dret pblic o privat que depenen de les administracions autonmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitj de qualsevol forma de gesti directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari catal. b) La inscripci i el control dels fitxers o els tractaments de dades de carcter personal privats creats o gestionats per persones fsiques o jurdiques per a lexercici de les funcions pbliques amb relaci a matries que sn competncia de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament sefectua a Catalunya. c) La inscripci i el control dels fitxers i els tractaments de dades que cren o gestionin les corporacions de dret pblic que exerceixin llurs funcions exclusivament en lmbit territorial de Catalunya. d) La constituci duna autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecci de les dades personals en lmbit de les competncies de la Generalitat.
article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la regulaci de lactivitat publicitria, sens perjudici de la legislaci mercantil de lEstat.
article 158. Recerca, desenvolupament i innovaci tecnolgica
Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de protecci de dades de carcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matria, inclou en tot cas: a) La inscripci i el control dels fitxers o els tractaments de dades de carcter personal creats o gestionats per les institucions pbliques de Catalunya, lAdministraci de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autnomes i les altres
1. Correspon a la Generalitat, en matria de recerca cientfica i tcnica, la competncia exclusiva amb relaci als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finana, que inclou en tot cas: a) Lestabliment de lnies prpies de recerca i el seguiment, el control i lavaluaci dels projectes. b) Lorganitzaci, el rgim de funcionament, el control, el seguiment i lacreditaci dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulaci i la gesti de les beques i dels ajuts convocats i finanats per la Generalitat.
106
107
d) La regulaci i la formaci professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusi de la cincia i la transferncia de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la coordinaci dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de collaboraci entre lEstat i la Generalitat en matria de poltica de recerca, desenvolupament i innovaci shan de fixar en el marc del que estableix el ttol V. Aix mateix, shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat en la fixaci de les poltiques que afectin aquestes matries en lmbit de la Uni Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
article 159. Rgim jurdic, procediment, contractaci, expropiaci
catalanes i sobre les regles dexecuci, modificaci i extinci dels contractes de lAdministraci, en all que no estigui afectat per larticle 149.1.18 de la Constituci. b) La competncia compartida en tot all que no s atribut a la competncia exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matria dexpropiaci forosa, la competncia executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supsits, les causes i les condicions en qu les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatria. b) Establir criteris de valoraci dels bns expropiats segons la naturalesa i la funci social que hagin de complir aquests bns, dacord amb la legislaci estatal. c) Crear i regular un rgan propi per a la determinaci del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matria de responsabilitat patrimonial, la competncia compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relaci a les reclamacions dirigides a la Generalitat, dacord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions pbliques. 6. Les competncies de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 shan dexercir respectant el principi dautonomia local.
article 160. Rgim local
i responsabilitat en les administracions pbliques catalanes

1. Correspon a la Generalitat, en matria de rgim jurdic i procediment de les administracions pbliques catalanes, la competncia exclusiva en all que no estigui afectat per larticle 149.1.18 de la Constituci. Aquesta competncia inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el rgim dels bns de domini pblic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecci i sanci en tots els mbits materials de competncia de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de lorganitzaci de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en tot all relatiu al rgim jurdic i el procediment de les administracions pbliques catalanes en all que no queda incls a lapartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relaci als contractes de les administracions pbliques de Catalunya: a) La competncia exclusiva sobre organitzaci i competncies en matria de contractaci dels rgans de les administracions pbliques
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de rgim local que, respectant el principi dautonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i tamb les tcniques dorganitzaci i de relaci per a la cooperaci i la collaboraci entre els ens locals i entre aquests i lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinaci de les competncies i de les potestats prpies dels municipis i dels altres ens locals, en els mbits especificats per larticle 84.
108
109
c) El rgim dels bns de domini pblic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestaci dels serveis pblics. d) La determinaci dels rgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el rgim dadopci dacords daquests rgans. e) El rgim dels rgans complementaris de lorganitzaci dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en tot all que no estableix lapartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de rgim electoral dels ens locals que crea, a excepci dels que sn garantits constitucionalment.
article 161. Relacions amb les entitats religioses
article 162. Sanitat, salut pblica, ordenaci farmacutica
i productes farmacutics
1. Correspon a la Generalitat, en matria de sanitat i salut pblica, la competncia exclusiva sobre lorganitzaci, el funcionament intern, lavaluaci, la inspecci i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 2. Correspon a la Generalitat lordenaci farmacutica, en el marc de larticle 149.1.16 de la Constituci. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competncia compartida en els mbits segents: a) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de carcter pblic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pblica en tots els mbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentria, la sanitat ambiental i la vigilncia epidemiolgica. c) La planificaci dels recursos sanitaris de cobertura pblica i la coordinaci de les activitats sanitries privades amb el sistema sanitari pblic. d) La formaci sanitria especialitzada, que inclou lacreditaci i lavaluaci de centres; la planificaci de loferta de places; la participaci en lelaboraci de les convocatries i la gesti dels programes de formaci de les especialitats i les rees de capacitaci especfica i lexpedici de diplomes drees de capacitaci especfica. e) El rgim estatutari i la formaci del personal que presta serveis en el sistema sanitari pblic. 4. La Generalitat participa en la planificaci i la coordinaci estatal en matria de sanitat i salut pblica, dacord amb el que estableix el ttol V. 5. Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci estatal en matria de productes farmacutics.
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria dentitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulaci i lestabliment de mecanismes de collaboraci i cooperaci per a lacompliment de llurs activitats en lmbit de les competncies de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) Participar en la gesti del registre estatal dentitats religioses amb relaci a les esglsies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) Lestabliment dacords i convenis de cooperaci amb les esglsies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal dentitats religioses, en lmbit de competncies de la Generalitat. c) La promoci, el desenvolupament i lexecuci, en lmbit de les competncies de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre lEstat i les esglsies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal dentitats religioses. 3. La Generalitat collabora en els rgans dmbit estatal que tenen atribudes funcions en matria dentitats religioses.
110
111
article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat lexecuci de la legislaci de lEstat en les matries segents: a) Lautoritzaci de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i lmbit dactuaci de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. b) La inspecci i la sanci de les activitats de seguretat privada que sacompleixen a Catalunya. c) Lautoritzaci dels centres de formaci del personal de seguretat privada. d) La coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
article 164. Seguretat pblica
4. La Generalitat participa, per mitj duna junta de seguretat de composici paritria entre la Generalitat i lEstat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinaci de les poltiques de seguretat i de lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya, i tamb en el bescanvi dinformaci en lmbit internacional i en les relacions de collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos. La Generalitat, dacord amb lEstat, ha dsser present en els grups de treball de collaboraci amb les policies daltres pasos en qu participi lEstat. 5. La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra t com a mbit dactuaci el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions prpies dun cos de policia, en els mbits segents: a) La seguretat ciutadana i lordre pblic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigaci criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matria de seguretat pblica, dacord amb el que disposa la legislaci estatal: a) La planificaci i la regulaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya i lordenaci de les policies locals. b) La creaci i lorganitzaci de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra. c) El control i la vigilncia del trnsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra i la coordinaci de lactuaci de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislaci estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi lEstat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre lexercici dels drets de reuni i manifestaci. b) El compliment de les disposicions per a la conservaci de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrolgics.
1. Correspon a la Generalitat, en matria de seguretat social, respectant els principis dunitat econmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competncia compartida, que inclou: a) El desplegament i lexecuci de la legislaci estatal, llevat de les normes que configuren el rgim econmic. b) La gesti del rgim econmic de la seguretat social. c) Lorganitzaci i la gesti del patrimoni i dels serveis que integren lassistncia sanitria i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) Lordenaci i lexercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que collaboren amb el sistema de la seguretat social, en les matries a qu fa referncia la lletra c, i tamb la coordinaci de les activitats de prevenci de riscs
112
113
laborals que acompleixen a Catalunya les mtues daccidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gesti de les pensions no contributives. f) La coordinaci de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matria de sanitat i seguretat social, llevat de lalta inspecci, que queda reservada a lEstat.
article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoci
inclou, en tot cas, la regulaci del rgim de la protecci i de les institucions pbliques de protecci i tutela dels menors desemparats, en situaci de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislaci penal. b) La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma de la legislaci penal i processal que incideixi en les competncies de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de promoci de les famlies i de la infncia, que inclou en tot cas les mesures de protecci social i llur execuci.
article 167. Smbols de Catalunya
de les famlies
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulaci i lordenaci de lactivitat de serveis socials, les prestacions tcniques i les prestacions econmiques amb finalitat assistencial o complementries daltres sistemes de previsi pblica. b) La regulaci i lordenaci de les entitats, els serveis i els establiments pblics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulaci i laprovaci dels plans i els programes especfics dirigits a persones i collectius en situaci de pobresa o de necessitat social. d) La intervenci i el control dels sistemes de protecci social complementria privats. 2. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definici de lactivitat i la regulaci i la promoci de les actuacions destinades a la solidaritat i a lacci voluntria que sexecutin individualment o per mitj dinstitucions pbliques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matria de menors: a) La competncia exclusiva en matria de protecci de menors, que
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la regulaci, lordenaci, la configuraci i la preservaci dels smbols de Catalunya, dacord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci de lEstat en matria penitenciria, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciria a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gesti de lactivitat penitenciria a Catalunya, especialment la direcci, lorganitzaci, el rgim, el funcionament, la planificaci i la inspecci de les institucions penitenciries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificaci, la construcci i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) Ladministraci i la gesti patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a lAdministraci penitenciria catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificaci i lorganitzaci del treball remunerat de la poblaci reclusa, i tamb lexecuci de les mesures alternatives a la pres i de les activitats de reinserci.
114
115
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment datorgament dindults.

article 169. Transports
radors de les activitats vinculades a lorganitzaci del transport, la logstica i la distribuci localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de transport martim i fluvial que transcorri ntegrament per Catalunya que, respectant les competncies de lEstat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulaci, la planificaci i la gesti del transport martim i fluvial de passatgers. b) La intervenci administrativa per la prestaci dels serveis i lacompliment de les activitats que tinguin relaci amb el transport martim i fluvial. c) Els requisits per a lexercici de lactivitat.
article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin ntegrament dins el territori de Catalunya, amb independncia de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competncia inclou en tot cas: a) La regulaci, la planificaci, la gesti, la coordinaci i la inspecci dels serveis i les activitats. b) La regulaci de la intervenci administrativa per a lexercici de les activitats de transport. c) La regulaci del transport urb i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulaci especfica del transport turstic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i daltres que requereixin un rgim especfic, respectant les competncies estatals sobre seguretat pblica. e) La regulaci dun sistema de mediaci en matria de transports. f) La potestat tarifria sobre transports terrestres. 2. La integraci de lnies o serveis de transport que transcorrin ntegrament per Catalunya en lnies o serveis dmbit superior requereix linforme previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en lestabliment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicaci amb altres comunitats autnomes o amb el trnsit internacional, dacord amb el que estableix el ttol V. 4. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els centres de transport, logstica i distribuci localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres dinformaci i distribuci de crregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els ope-
1. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les poltiques actives docupaci, que inclouen la formaci dels demandants docupaci i dels treballadors en actiu, i tamb la gesti de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formaci que superin lmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediaci laboral, que inclou la regulaci, lautoritzaci i el control de les agncies de collocaci amb seu a Catalunya. e) La negociaci collectiva i el registre dels convenis collectius de treball. f) Els procediments de regulaci docupaci i dactuaci administrativa en matria de trasllats collectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenci de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de lordre social, en lmbit de les seves competncies.
116
117
i) La determinaci dels serveis mnims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis collectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliaci, mediaci i arbitratge laborals. l) Lelaboraci del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre la funci pblica inspectora en tot all que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funci depenen orgnicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitj dels mecanismes de cooperaci que determina el ttol V, shan destablir les frmules de garantia de lexercici efica de la funci inspectora en lmbit social.
article 171. Turisme
f) La fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions i lexecuci i el control de les lnies pbliques dajut i de promoci del turisme.
article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament universitari, sens perjudici de lautonomia universitria, la competncia exclusiva sobre: a) La programaci i la coordinaci del sistema universitari catal, en el marc de la coordinaci general. b) Les decisions de creaci duniversitats pbliques i lautoritzaci de les privades. c) Laprovaci dels estatuts de les universitats pbliques i de les normes dorganitzaci i funcionament de les universitats privades. d) La coordinaci dels procediments daccs a les universitats. e) El marc jurdic dels ttols propis de les universitats, dacord amb el principi dautonomia universitria. f) El finanament propi de les universitats i, si escau, la gesti dels fons estatals en matria densenyament universitari. g) La regulaci i la gesti del sistema propi de beques i ajuts a la formaci universitria i, si escau, la regulaci i la gesti dels fons estatals en aquesta matria. h) El rgim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i lestabliment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament universitari, sens perjudici de lautonomia universitria, la competncia compartida sobre tot all a qu no fa referncia lapartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulaci dels requisits per a la creaci i el reconeixement duniversitats i centres universitaris i ladscripci daquests centres a les universitats. b) El rgim jurdic de lorganitzaci i el funcionament de les universitats pbliques, incloent-hi els rgans de govern i de representaci. c) Ladscripci i la desadscripci de centres docents pblics o privats
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de turisme, que inclou en tot cas: a) Lordenaci i la planificaci del sector turstic. b) La promoci del turisme que inclou la subscripci dacords amb ens estrangers i la creaci doficines a lestranger. c) La regulaci i la classificaci de les empreses i els establiments turstics i la gesti de la xarxa destabliments turstics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinaci entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de lEstat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislaci estatal, en els rgans dadministraci de Paradors de Turisme dEspanya. d) La regulaci dels drets i els deures especfics dels usuaris i els prestadors de serveis turstics i dels mitjans alternatius de resoluci de conflictes. e) Els ensenyaments i la formaci sobre turisme que no donin dret a lobtenci dun ttol oficial.
118
119
per a impartir ttols universitaris oficials i la creaci, la modificaci i la supressi de centres universitaris en universitats pbliques, i tamb el reconeixement daquests centres en universitats privades i la implantaci i la supressi densenyaments. d) La regulaci del rgim daccs a les universitats. e) La regulaci del rgim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) Lavaluaci i el garantiment de la qualitat i de lexcellncia de lensenyament universitari, i tamb del personal docent i investigador. 3. La competncia executiva sobre lexpedici dels ttols universitaris oficials.
article 173. Videovigilncia i control de so i enregistraments
TTOL V
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls de la videovigilncia i el control de so i enregistraments o altres mitjans anlegs, en lmbit pblic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha dexercir aquesta competncia respectant els drets fonamentals.
c a p to l i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTNOMES

1. La Generalitat i lEstat es presten ajuda mtua i collaboren quan s necessari per a lexercici efica de les competncies respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autnomes relacions de collaboraci per a la fixaci de poltiques comunes, per a lexercici efica de les seves competncies i per al tractament dels afers dinters com, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar lajuda necessria a les altres comunitats autnomes per a lexercici efica de llurs competncies. 3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de lEstat que afectin les seves competncies dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.
120
121
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
secci primera COLLABORACI AMB LESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTNOMES article 175. Instruments de collaboraci entre la Generalitat
Catalunya en el termini dun mes a comptar del dia en qu se signen. La data de publicaci dels convenis en el Boletn Oficial del Estado en determina leficcia pel que fa a tercers.
article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autnomes
i lEstat
1. La Generalitat i lEstat, en lmbit de les competncies respectives, poden subscriure convenis de collaboraci i fer s dels altres mitjans de collaboraci que considerin adequats per a acomplir els objectius dinters com. 2. La Generalitat tamb collabora amb lEstat per mitj dels rgans i els procediments multilaterals en els mbits i els afers dinters com.
article 176. Efectes de la collaboraci entre la Generalitat i lEstat
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autnomes convenis de collaboraci i acords de cooperaci. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autnomes poden acordar, entre altres continguts, la creaci drgans mixtos i lestabliment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripci de convenis i acords noms requereix laprovaci prvia del Parlament en els casos que nafectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha dinformar el Parlament de la subscripci en el termini dun mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de collaboraci subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autnomes shan de comunicar a les Corts Generals i llur vigncia comena seixanta dies desprs daquesta comunicaci, llevat que les Corts Generals decideixin que shan de qualificar com a acords de cooperaci que requereixen lautoritzaci prvia a qu fa referncia larticle 145.2 de la Constituci. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autnomes shan de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i dun mes, respectivament, a comptar del dia en qu se signen.
secci segona PARTICIPACI EN INSTITUCIONS I EN PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS article 179. Compareixena de senadors davant el Parlament
1. La participaci de la Generalitat en els rgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de collaboraci amb lEstat i amb altres comunitats autnomes no altera la titularitat de les competncies que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria amb lEstat i amb altres comunitats autnomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria quan shagin pres sense la seva aprovaci.
article 177. Rgim dels convenis entre la Generalitat i lEstat
1. El rgim jurdic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha dsser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat shan de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparixer davant el Parlament a petici prpia per a
122
123
informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
article 180. Designaci de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econmic i Social, lAgncia Tributria, la Comissi Nacional dEnergia, lAgncia Espanyola de Protecci de Dades, el Consell de Rdio i Televisi, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es cren en aquests mbits, en els termes que estableix la legislaci aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de lens ho requereix i la seva seu principal no s a Catalunya, pot sollicitar a lEstat la creaci de delegacions territorials dels organismes a qu fa referncia lapartat 1.
secci tercera LA COMISSI BILATERAL GENERALITAT-ESTAT article 183. Funcions i composici de la Comissi Bilateral
La Generalitat participa en els processos de designaci de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, lordenament parlamentari.
article 181. Participaci en lordenaci general de lactivitat
econmica
La Generalitat participa en lelaboraci de les decisions estatals que afecten lordenaci general de lactivitat econmica en el marc del que estableix larticle 131.2 de la Constituci.
article 182. Designaci de representants en els organismes
Generalitat-Estat
1. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat, dacord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relaci entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat als efectes segents: a) La participaci i la collaboraci de la Generalitat en lexercici de les competncies estatals que afectin lautonomia de Catalunya. b) Lintercanvi dinformaci i lestabliment, quan escaigui, de mecanismes de collaboraci en les respectives poltiques pbliques i els assumptes dinters com. 2. Les funcions de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat sn deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relaci als mbits segents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribuci de competncies entre lEstat i la Generalitat. b) La programaci de la poltica econmica general del Govern de lEstat en tot all que afecti singularment els interessos i les competncies de la Generalitat i sobre laplicaci i el desenvolupament daquesta poltica.
econmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels rgans de direcci del Banc dEspanya, la Comissi Nacional del Mercat de Valors i la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i tamb dels altres organismes estatals que exerceixen funcions dautoritat reguladora sobre matries de rellevncia econmica i social relacionades amb les competncies de la Generalitat, en els termes que estableix la legislaci aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econmics i energtics, de les institucions financeres i de les empreses pbliques de lEstat la competncia dels quals sestengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de trasps, en els termes que estableix la legislaci aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
124
125
c) Limpuls de les mesures adequades per a millorar la collaboraci entre lEstat i la Generalitat i assegurar un exercici ms efica de les competncies respectives en els mbits dinters com. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldrels. e) Lavaluaci del funcionament dels mecanismes de collaboraci que shagin establert entre lEstat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relaci dorganismes econmics, institucions financeres i empreses pbliques de lEstat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes daquesta representaci. g) El seguiment de la poltica europea per a garantir lefectivitat de la participaci de la Generalitat en els assumptes de la Uni Europea. h) El seguiment de lacci exterior de lEstat que afecti les competncies prpies de la Generalitat. i) Les qestions dinters com que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 3. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat s integrada per un nombre igual de representants de lEstat i de la Generalitat. La seva presidncia s exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns dun any. La Comissi disposa duna secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comits que cregui convenients. La Comissi elabora una memria anual, que trasllada al Govern de lEstat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessi plenria almenys dues vegades lany i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
c a pi to l i i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LA UNI EUROPEA
article 184. Disposici general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislaci de lEstat, en els afers relacionats amb la Uni Europea que afectin les competncies o els interessos de Catalunya.
article 185. Participaci en els tractats de la Uni Europea
1. La Generalitat ha dsser informada pel Govern de lEstat de les iniciatives de revisi dels tractats de la Uni Europea i dels processos de subscripci i ratificaci subsegents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de lEstat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisi i negociaci dels tractats originaris i en els dadopci de nous tractats, en les matries que afectin les competncies exclusives de la Generalitat.
article 186. Participaci en la formaci de les posicions de lEstat
1. La Generalitat participa en la formaci de les posicions de lEstat davant la Uni Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competncies o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislaci sobre aquesta matria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formaci de les posicions de lEstat en els afers europeus que lafecten exclusivament. En els altres casos, la participaci es fa en el marc dels procediments multilaterals que sestableixin.
126
127
3. La posici expressada per la Generalitat s determinant per a la formaci de la posici estatal si afecta les seves competncies exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqncies financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posici ha dsser escoltada per lEstat. 4. LEstat ha dinformar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Uni Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
article 187. Participaci en institucions i organismes europeus
Europea amb relaci a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competncies de la Generalitat.
article 189. Desenvolupament i aplicaci del dret
de la Uni Europea
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Uni Europea en lmbit de les seves competncies. Lexistncia duna regulaci europea no modifica la distribuci interna de competncies que estableixen la Constituci i aquest Estatut. 2. Si lexecuci del dret de la Uni Europea requereix ladopci de mesures internes dabast superior al territori de Catalunya que les comunitats autnomes competents no poden adoptar per mitj de mecanismes de collaboraci o coordinaci, lEstat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstncies abans que sadoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els rgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participaci no s possible, ha demetre un informe previ. 3. En el cas que la Uni Europea estableixi una legislaci que substitueixi la normativa bsica de lEstat, la Generalitat pot adoptar la legislaci de desenvolupament a partir de les normes europees.
article 190. Gesti de fons europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Uni Europea que tractin afers de la competncia legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els rgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissi. 2. La participaci que estableix lapartat 1, si es refereix a competncies exclusives de la Generalitat, permet, mitjanant acord previ, exercir la representaci i la presidncia daquests rgans, dacord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, dacord amb lEstat, participa en la designaci de representants en el marc de la representaci permanent daquest en la Uni Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en mbits dinters com.
article 188. Participaci en el control dels principis
Correspon a la Generalitat la gesti dels fons europeus en matries de la seva competncia, en els termes que estableixen els articles 114 i 210.
article 191. Accions davant el Tribunal de Justcia
de subsidiarietat i de proporcionalitat
El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Uni
1. La Generalitat t accs al Tribunal de Justcia de la Uni Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de lEstat a iniciar accions davant el Tribunal de Justcia de la Uni Europea en defensa
128
129
dels legtims interessos i competncies de la Generalitat. La Generalitat collabora en la defensa jurdica. 3. La negativa del Govern de lEstat a exercir les accions sollicitades ha dsser motivada i ha dsser comunicada immediatament a la Generalitat.
article 192. Delegaci de la Generalitat davant la Uni Europea
Amb aquesta finalitat, els rgans de representaci exterior de lEstat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
article 196. Tractats i convenis internacionals
La Generalitat pot establir una delegaci per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Uni Europea.
1. El Govern de lEstat ha dinformar prviament la Generalitat sobre els actes de subscripci dels tractats que afectin duna manera directa i singular les competncies de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya duna manera directa i singular, la Generalitat pot sollicitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sollicitar al Govern la subscripci de tractats internacionals en matries de la seva competncia. 4. La Generalitat ha dadoptar les mesures necessries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin lEstat en lmbit de les seves competncies.
article 197. Cooperaci transfronterera, interregional i al desenvolupament
c a p to l i i i ACCI EXTERIOR DE LA GENERALITAT

1. La Generalitat ha dimpulsar la projecci de Catalunya a lexterior i promoure els seus interessos en aquest mbit, respectant la competncia de lEstat en matria de relacions exteriors. 2. La Generalitat t capacitat per a portar a terme accions amb projecci exterior que derivin directament de les seves competncies, sia de manera directa, sia per mitj dels rgans de lAdministraci general de lEstat.
article 194. Oficines a lexterior
1. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb les regions europees amb qu comparteix interessos econmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha destablir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb altres territoris, en els termes que estableix lapartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperaci al desenvolupament.
article 198. Participaci en organismes internacionals
La Generalitat, per a la promoci dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a lexterior.
article 195. Acords de collaboraci
La Generalitat, per a la promoci dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de collaboraci en lmbit de les seves competncies.
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-
130
131
petents en matries dinters rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de carcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent.
article 199. Coordinaci de les accions exteriors
TTOL VI
DEL FINANAMENT DE LA GENERALITAT
La Generalitat ha dimpulsar i coordinar, en lmbit de les seves competncies, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens pblics de Catalunya, sens perjudici de lautonomia que tinguin.
article 200. Projecci internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecci internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliaci a les entitats afins dmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p to l i LES FINANCES DE LA GENERALITAT

article 201. Principis
1. Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Generalitat sn regulades per la Constituci, per aquest Estatut i per la llei orgnica a qu fa referncia lapartat tercer de larticle 157 de la Constituci. 2. El finanament de la Generalitat es regeix pels principis dautonomia financera, coordinaci, solidaritat i transparncia en les relacions fiscals i financeres entre les administracions pbliques, i tamb pels principis de suficincia de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament daquest ttol correspon a la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat. 4. Dacord amb larticle 138.2 de la Constituci, el finanament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autnomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia larticle 206 daquest Estatut.
132
133
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa dunes finances autnomes i dels recursos financers suficients per a afrontar lexercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos dacord amb les directrius poltiques i socials determinades per les seves institucions dautogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat sn constituts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, dacord amb el que disposa larticle 201 daquest Estatut. c) Els recrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensaci interterritorial i daltres assignacions establertes per la Constituci, si escau. e) Altres transferncies i assignacions amb crrec als pressupostos generals de lEstat. f) Els ingressos per la percepci dels seus preus pblics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte demissi de deute i de les operacions de crdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en lmbit de les seves competncies. k) Els recursos procedents de la Uni Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constituci.
article 203. Competncies financeres
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideraci segent: a) Tributs cedits totalment, que sn aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que sn aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si sescau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competncies de lEstat i de la Uni Europea, lexercici de la capacitat normativa a qu fa referncia lapartat 2 inclou la participaci en la fixaci del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels tributs estatals cedits totalment, i tamb aquestes funcions, en la mesura en qu satribueixin, respecte als cedits parcialment, dacord amb el que estableix larticle 204. 5. La Generalitat t competncia per a establir, mitjanant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals t capacitat normativa. 6. Lexercici de la capacitat normativa en lmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis dequitat i deficincia. En la seva actuaci tributria, la Generalitat promou la cohesi i el benestar socials, el progrs econmic i la sostenibilitat mediambiental.
article 204. LAgncia Tributria de Catalunya
1. La Generalitat t capacitat per a determinar el volum i la composici dels seus ingressos en lmbit de les seves competncies financeres, i tamb per a fixar lafectaci dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
1. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i tamb, per delegaci de lEstat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a lAgncia Tributria de Catalunya. 2. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels altres impos-
134
135
tos de lEstat recaptats a Catalunya corresponen a lAdministraci tributria de lEstat, sens perjudici de la delegaci que la Generalitat en pugui rebre ni de la collaboraci que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el pargraf anterior, sha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participaci paritria de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria i de lAgncia Tributria de Catalunya. El Consorci es pot transformar en lAdministraci tributria a Catalunya. 3. Les dues administracions tributries han destablir els mecanismes necessaris per a permetre la presentaci i la recepci a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentaci amb transcendncia tributria que hagin de produir efectes davant laltra administraci, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributries dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de lEstat responsables de la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels tributs estatals cedits parcialment. 4. LAgncia Tributria de Catalunya sha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a lorganitzaci i lexercici de les funcions a qu fa referncia lapartat 1. 5. LAgncia Tributria de Catalunya pot exercir per delegaci dels municipis les funcions de gesti tributria amb relaci als tributs locals.
article 205. rgans economicoadministratius
A aquests efectes, la Generalitat i lAdministraci General de lEstat poden tamb acordar els mecanismes de cooperaci que siguin necessaris per a lexercici adequat de les funcions de revisi per la via economicoadministrativa.
article 206. Participaci en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes danivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de qu disposi la Generalitat per a finanar els seus serveis i les seves competncies sha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat sn, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a lala o a la baixa en funci de la seva participaci en els mecanismes danivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participaci sestableix tenint en compte els seus serveis i les seves competncies. 3. Els recursos financers de qu disposi la Generalitat es poden ajustar perqu el sistema estatal de finanament disposi de recursos suficients per a garantir lanivellament i la solidaritat a les altres comunitats autnomes, a fi que els serveis deducaci, de sanitat i altres serveis socials essencials de lestat del benestar prestats pels diferents governs autonmics puguin assolir nivells similars al conjunt de lEstat, sempre que portin a terme un esfor fiscal tamb similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes danivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats sn fixats per lEstat. 4. La determinaci dels mecanismes danivellament i de solidaritat sha de fer dacord amb el principi de transparncia, i se nha davaluar el resultat quinquennalment. 5. LEstat ha de garantir que laplicaci dels mecanismes danivellament no alteri en cap cas la posici de Catalunya en lordenaci de rendes per capita entre les comunitats autnomes abans de lanivellament.
La Generalitat ha dassumir, per mitj dels seus propis rgans economicoadministratius, la revisi per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gesti tributria dictats per lAgncia Tributria de Catalunya. Tot aix, sens perjudici de les competncies que en matria dunificaci de criteri corresponen a lAdministraci General de lEstat.
136
137
6. Sha de tenir en compte, com a variable bsica per a determinar les necessitats de despesa a qu fa referncia lapartat 1, la poblaci, rectificada pels costos diferencials i per variables demogrfiques, en particular per un factor de correcci establert en funci del percentatge de poblaci immigrant. Aix mateix, shan de tenir en compte la densitat de poblaci, la dimensi dels nuclis urbans i la poblaci en situaci dexclusi social.
article 207. El tractament fiscal
2. Les dues administracions shan de facilitar mtuament laccs a la informaci estadstica i de gesti que sigui necessria per a exercir millor les competncies respectives, en un marc de cooperaci i transparncia.
article 210. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a lEstat en els impostos estatals.
article 208. Actualitzaci del finanament
1. LEstat i la Generalitat han dactualitzar quinquennalment el sistema de finanament, tenint en compte levoluci del conjunt de recursos pblics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualitzaci sha defectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bsiques emprades per a la determinaci dels recursos proporcionats pel sistema de finanament. 2. Lactualitzaci a qu fa referncia lapartat 1 ha dsser aprovada per la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat.
article 209. Lleialtat institucional
1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat s lrgan bilateral de relaci entre lAdministraci de lEstat i la Generalitat en lmbit del finanament autonmic. Li corresponen la concreci, laplicaci, lactualitzaci i el seguiment del sistema de finanament, i tamb la canalitzaci del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i lEstat. s integrada per un nombre igual de representants de lEstat i de la Generalitat. La presidncia daquesta Comissi Mixta s exercida de manera rotatria entre les dues parts en torns dun any. La Comissi adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matria en institucions i organismes de carcter multilateral. 2. Correspon a la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals EstatGeneralitat: a) Acordar labast i les condicions de la cessi de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participaci en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a qu fa referncia larticle 206, i tamb fer-ne la revisi quinquennal. b) Acordar la contribuci a la solidaritat i als mecanismes danivellament a qu fa referncia larticle 206. c) Establir els mecanismes de collaboraci entre lAdministraci tributria de Catalunya i lAdministraci tributria de lEstat als quals fa referncia larticle 204, i tamb els criteris de coordinaci i dharmonitzaci fiscal dacord amb les caracterstiques o la naturalesa dels tributs cedits.
1. Dacord amb el principi de lleialtat institucional, sha de valorar limpacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per lEstat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre lEstat, en un perode de temps determinat, en forma duna variaci de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi destablir els mecanismes dajustament necessaris.
138
139
d) Negociar el percentatge de participaci de Catalunya en la distribuci territorial dels fons estructurals europeus. e) Aplicar els mecanismes dactualitzaci que estableix larticle 208. f) Acordar la valoraci dels traspassos de serveis de lEstat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i lAdministraci de lEstat que siguin necessaris per a lexercici adequat de les funcions de revisi per la via economicoadministrativa a qu fa referncia larticle 205. h) Acordar els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i lAdministraci General de lEstat per a lexercici de les funcions en matria cadastral a qu fa referncia larticle 221. 3. Dacord amb el que estableix larticle 209, la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperaci necessries per a garantir lequilibri del sistema de finanament que estableix aquest ttol quan pugui sser alterat per decisions legislatives estatals o de la Uni Europea. 4. La part catalana de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes daquest captol.
nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern delaborar i executar el pressupost, i al Parlament, dexaminar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, per pot modificar-ne si una llei tributria substantiva aix ho estableix.
article 213. Recurs a lendeutament
1. La Generalitat pot recrrer a lendeutament i emetre deute pblic per a finanar despeses dinversi dins els lmits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els ttols emesos tenen a tots els efectes la consideraci de fons pblics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet lEstat.
article 214. Estabilitat pressupostria
Correspon a la Generalitat lestabliment dels lmits i les condicions per a assolir els objectius destabilitat pressupostria dins els principis i la normativa de lEstat i de la Uni Europea.
article 215. El patrimoni de la Generalitat
c a p to l i i EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competncies de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat s integrat pels bns i els drets dels quals s titular i pels que adquireixi per qualsevol ttol jurdic. 2. Una llei del Parlament ha de regular ladministraci, la defensa i la conservaci del patrimoni de la Generalitat.
article 216. Empreses pbliques
La Generalitat t competncia exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.

article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat t carcter anual, s nic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb els dels orga-
La Generalitat pot constituir empreses pbliques per a complir les funcions que sn de la seva competncia, dacord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
140
141
c a p to l i i i LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS

article 217. Principis rectors
article 219. Suficincia de recursos
Les finances locals es regeixen pels principis de suficincia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment daquests principis.
article 218. Autonomia i competncies financeres
1. La Generalitat ha destablir un fons de cooperaci local destinat als governs locals. El fons, de carcter incondicionat, sha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i sha de regular per mitj duna llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de collaboraci financera especfica per a matries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals sn percebuts per mitj de la Generalitat, que els ha de distribuir dacord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, laprovaci de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislaci de lEstat en aquesta matria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribuci dels recursos amb lobjectiu datendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a qu fa referncia larticle 5 daquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestaci dels serveis la titularitat o la gesti dels quals sels traspassi o sels delegui. Tota nova atribuci de competncies ha danar acompanyada de lassignaci dels recursos suplementaris necessaris per a finanar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finanament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment daquest principi s una condici necessria perqu entri en vigor la transferncia o la delegaci de la competncia. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finanament, incloent-hi la participaci en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de lEstat. 4. La distribuci de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genriques en impostos sha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficincia. 5. La distribuci dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoraci dels recursos obtinguts per cadascun
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostria i de despesa en laplicaci de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a crrec dels pressupostos daltres administracions pbliques, dels quals poden disposar lliurement en lexercici de llurs competncies. 2. La Generalitat t competncia, en el marc establert per la Constituci i per la normativa de lEstat, en matria de finanament local. Aquesta competncia pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribuci de les participacions a crrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs prpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i tamb les bonificacions i les exempcions, dins els lmits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competncia per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en lAgncia Tributria de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat lexercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant lautonomia que els reconeix la Constituci.
142
143
daquests, segons els criteris utilitzats en lexercici anterior a lentrada en vigor dels preceptes daquest Estatut.
article 220. Llei de finances locals
TTOL VII
DE LA REFORMA DE LESTATUT
1. El Parlament ha daprovar la seva prpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest captol. 2. Les facultats en matria de finances locals que aquest captol atribueix a la Generalitat shan dexercir amb respecte a lautonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix larticle 85.
article 221. El cadastre
LAdministraci General de lEstat i la Generalitat han destablir les vies de collaboraci necessries per a assegurar la participaci de la Generalitat en les decisions i lintercanvi dinformaci que calguin per a lexercici de les seves competncies. Aix mateix, shan destablir formes de gesti consorciada del cadastre entre lEstat, la Generalitat i els municipis, dacord amb el que disposi la normativa de lEstat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informaci.
article 222. La reforma dels ttols que no afecten les relacions
amb lEstat
1. La reforma dels ttols I i II de lEstatut sha dajustar als procediments segents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta duna cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament lexercici de la iniciativa de reforma si aix ho demanen un mnim del 20% dels plens municipals, que representin un mnim del 20% de la poblaci. Tamb poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar lexercici de la iniciativa de la reforma. b) Laprovaci de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissi i la consulta a les Corts Generals, la ratificaci de les Corts per mitj duna llei orgnica i el referndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepci de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
144
145
d e l a r e f o r m a d e l e s tat u t
la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per larticle 223. d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat lha de sotmetre a referndum. 2. Si la proposta de reforma no s aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot sser sotmesa novament al debat i la votaci del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
article 223. La reforma de la resta dels ttols
1. La reforma dels ttols de lEstatut no inclosos en larticle 222 sha dajustar al procediment segent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per larticle 222.1.a. b) Laprovaci de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, laprovaci de les Corts Generals per mitj duna llei orgnica i, finalment, el referndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de lEstatut, el Parlament lha de trametre al Congrs dels Diputats. d) La proposta de reforma pot sser sotmesa a un vot de ratificaci del Congrs i del Senat dacord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegaci per a presentar la proposta de reforma de lEstatut davant el Congrs i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de lEstatut, es considera aprovada la llei orgnica corresponent. e) Si no saplica el procediment establert per la lletra d, sha de constituir una comissi mixta paritria, formada per membres de la comissi competent del Congrs dels Diputats i una delegaci del Parlament amb representaci proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de com acord, i pel procediment que esta-
bleix el Reglament del Congrs dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitaci de la proposta de reforma de lEstatut al Senat ha de seguir un procediment anleg a lestablert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegaci del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissi competent del Senat, una comissi mixta paritria per tal de formular de com acord una proposta conjunta. g) Si la comissi mixta paritria no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de lEstatut sha de tramitar dacord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitaci a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas laplicaci del que estableix lapartat 2. i) Laprovaci de la reforma per les Corts Generals per mitj duna llei orgnica ha dincloure lautoritzaci de lEstat perqu la Generalitat convoqui en el termini mxim de sis mesos el referndum a qu fa referncia la lletra b. 2. Si la proposta de reforma no s aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot sser sotmesa novament al debat i la votaci del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
146
147
disposici addicional primera
Designaci de senadors
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votaci final sobre el conjunt del text. La designaci sha de fer amb una convocatria especfica i en proporci al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitj duna llei aprovada en una votaci final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha dadequar les normes relatives a lelecci dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en all que hi correspongui.
disposici addicional segona
disposici addicional quarta
Capacitat de finanament
1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ha delaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa larticle 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment shagin destablir per a acomplir el que disposa larticle 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir lobjectiu.
disposici addicional cinquena
Revisi del rgim especial de lAran

A partir de lentrada en vigor daquest Estatut, en el termini de quatre anys sha de revisar i modificar el rgim especial de lAran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
disposici addicional sisena
Acords amb el Govern de lEstat

Si lEstatut estableix que la posici del Govern de la Generalitat s determinant per a conformar un acord amb el Govern de lEstat i aquest no lacull, el Govern de lEstat ho ha de motivar davant la Comissi Bilateral Generalitat-Estat.
disposici addicional tercera
Administraci ordinria
La Generalitat ser Administraci ordinria de lEstat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjanant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix lAdministraci de lEstat per mitj dels seus rgans territorials a Catalunya.
isposici addicional setena
Inversions en infraestructures
1. La inversi de lEstat a Catalunya en infraestructures, excls el Fons de compensaci interterritorial, sha dequiparar a la participaci relativa del producte interior brut de Catalunya amb relaci al producte interior brut de lEstat per un perode de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se tamb per a lalliberament de peatges o la construcci dautovies alternatives. 2. A aquest fi, sha de constituir una comissi integrada per les administracions estatal, autonmica i local.
Relaci de tributs cedits

A lefecte del que estableix larticle 203.2, en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut tenen la consideraci de: a) Tributs estatals cedits totalment: Impost sobre successions i donacions. Impost sobre el patrimoni. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats. Tributs sobre jocs datzar.
148
149
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. Impost sobre determinats mitjans de transport. Impost sobre lelectricitat. b) Tributs estatals cedits parcialment: Impost sobre la renda de les persones fsiques. Impost sobre el valor afegit. Impost sobre hidrocarburs. Impost sobre les labors del tabac. Impost sobre lalcohol i begudes derivades. Impost sobre la cervesa. Impost sobre el vi i begudes fermentades. Impost sobre els productes intermedis. El contingut daquesta disposici es pot modificar per mitj dun acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat, el qual lha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificaci daquesta disposici no es considera com a modificaci de lEstatut. Labast i les condicions de la cessi han dsser establerts per la Comissi Mixta a qu fa referncia larticle 210 que, en tot cas, lha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar lacord de la Comissi com a projecte de llei.
disposici addicional vuitena
disposici addicional novena
Cessi de limpost sobre hidrocarburs, de limpost sobre les labors del tabac, de limpost sobre lalcohol i begudes derivades, de limpost sobre la cervesa, de limpost sobre el vi i begudes fermentades i de limpost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessi dimpostos que saprovi a partir de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de la disposici addicional setena, un percentatge de cessi del 58% del rendiment dels impostos segents: limpost sobre hidrocarburs, limpost sobre les labors del tabac, limpost sobre lalcohol i begudes derivades, limpost sobre la cervesa, limpost sobre el vi i begudes fermentades i limpost sobre productes intermedis. Latribuci a la comunitat autnoma de Catalunya es determina en funci dels ndexs que en cada cas corresponen.
disposici addicional desena
Cessi de limpost sobre el valor afegit

El primer projecte de llei de cessi dimpostos que saprovi a partir de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de la disposici addicional setena, un percentatge de cessi del 50% del rendiment de limpost sobre el valor afegit. Latribuci a la comunitat autnoma de Catalunya es determina en funci del consum en el seu territori.
disposici addicional onzena
Cessi de limpost sobre la renda de les persones fsiques

El primer projecte de llei de cessi dimpostos que saprovi a partir de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de la disposici anterior, un percentatge de cessi de limpost sobre la renda de les persones fsiques del 50%. Es considera com a produt al territori de la comunitat autnoma de Catalunya el rendiment cedit de limpost sobre la renda de les persones fsiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residncia habitual. Igualment, sha de proposar daugmentar les competncies normatives de la comunitat sobre el dit impost.
Capacitat normativa
En el marc de les competncies i de la normativa de la Uni Europea, lAdministraci General de lEstat ha de cedir competncies normatives sobre limpost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condici dempresaris o professionals i en la tributaci en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricaci.
150
151
disposici addicional dotzena
Interpretaci harmnica
Les normes de la llei orgnica a qu fa referncia larticle 157.3 de la Constituci i les normes contingudes en aquest Estatut shan dinterpretar harmnicament.
disposici addicional tretzena
disposici transitria primera
Adaptaci de les lleis i les normes amb rang de llei

1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel ttol I mantenen la vigncia per un termini mxim de dos anys, en el qual han dsser adaptades a la regulaci establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Sndic de Greuges, en el termini establert per lapartat 1, poden sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb lEstatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de lentrada en vigor daquest. El dictamen no t valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles.
disposici transitria segona
Fons propis i comuns amb altres territoris

Els fons propis de Catalunya situats a lArxiu de la Corona dArag i a lArxiu Reial de Barcelona sintegren en el sistema darxius de Catalunya. Per a la gesti efica de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona dArag, la Generalitat ha de collaborar amb el Patronat de lArxiu de la Corona dArag, amb les altres comunitats autnomes que hi tenen fons compartits i amb lEstat per mitj dels mecanismes que sestableixin de mutu acord.
disposici addicional catorzena
Jocs i apostes
El que disposa larticle 141.2 no s aplicable a la modificaci de les modalitats dels jocs i apostes atributs, per a finalitats socials, a les organitzacions dmbit estatal, de carcter social i sense finalitat de lucre, dacord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
disposici addicional quinzena
Vigncia de disposicions transitries anteriors

Les disposicions transitries tercera, quarta i sisena de la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigncia com a regulaci transitria.
disposici derogatria
Transparncia
LEstat, en compliment del principi de transparncia, ha de publicar la liquidaci provincial dels diversos programes de despesa pblica a Catalunya.
Es deroga la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Catalunya.

disposici final primera
Aplicaci dels preceptes del ttol VI

1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de lentrada en vigor daquest Estatut, laplicaci dels preceptes del ttol VI.
152
153
2. Els preceptes del ttol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicaci ha dsser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de lentrada en vigor daquest Estatut.
7
ndex
PREMBUL TTOL PRELIMINAR
disposici final segona
LAgncia Tributria de Catalunya

LAgncia Tributria de Catalunya, a qu fa referncia larticle 204, sha de crear per llei del Parlament, en el termini dun any a partir de lentrada en vigor daquest Estatut. Les funcions que en aplicaci daquest Estatut corresponguin a lAgncia Tributria de Catalunya han dsser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels rgans que les acomplien fins aleshores.
disposici final tercera
11
17
TTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

17 22 24 27 28
Captol I.
Drets i deures de lmbit civil i social Drets en lmbit poltic i de lAdministraci Captol III. Drets i deures lingstics Captol IV. Garanties dels drets estatutaris Captol V. Principis rectors
Captol II.
TTOL II
Termini de creaci de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat

La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat, que estableix larticle 210, sha de crear en el termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor daquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissi Mixta de Valoracions Estat-Generalitat nassumeix les competncies. La constituci de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta lextinci immediata de la Comissi Mixta de Valoracions Estat-Generalitat.
isposici final quarta
39
DE LES INSTITUCIONS
39 45 47 49 50 54 60 61
Captol I.
El Parlament Captol II. El president o presidenta de la Generalitat Captol III. El Govern i lAdministraci de la Generalitat Captol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Captol V. Altres institucions de la Generalitat Captol VI. El govern local Captol VII. Organitzaci institucional prpia de lAran
TTOL III
Relaci dentitats econmiques i financeres

La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor daquest Estatut, ha de determinar la relaci de les entitats a qu fa referncia larticle 182.
61 63 65
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA

Captol I.
El Tribunal Superior de Justcia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Captol II. El Consell de Justcia de Catalunya Captol III. Competncies de la Generalitat sobre lAdministraci de justcia
154
71
TTOL IV
DE LES COMPETNCIES
71 73 121
Captol I.
Captol II.
TTOL V
Tipologia de les competncies Les matries de les competncies
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT

121 127 130 133
Captol I.
Relacions de la Generalitat amb lEstat i amb altres comunitats autnomes Captol II. Relacions de la Generalitat amb la Uni Europea Captol III. Acci exterior de la Generalitat
TTOL VI
DEL FINANAMENT DE LA GENERALITAT

133 140 142 145
Captol I.
Les finances de la Generalitat Captol II. El pressupost de la Generalitat Captol III. Les finances dels governs locals
TTOL VII
DE LA REFORMA DE LESTATUT
148 153 153 153
DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONS TRANSITRIES DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIONS FINALS
Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Catalunya [Estatut (2006)] Estatut dautonomia de Catalunya 2006 I. Catalunya. Generalitat II. Ttol III. Ttol: Estatut (2006) 1. Catalunya. Estatut (2006) 342.4(467.1)2006(094)
Coordinaci: Direcci General de Difusi Corporativa Antoni Tpies, per la imatge de portada Disseny grfic: +3 Edici: Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressi i enquadernaci: BIGSA Indstria Grfica Dipsit legal: B-42464-2006

EStatuto de Autonomía de Cataluña

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EStatuto de Autonomía de Cataluña

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA 2 0 0 6

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

article 3. Marc poltic

article 7. La condici poltica de catalans

article 10. La capital

DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

c a p to l 1 DRETS I DEURES DE LMBIT CIVIL I SOCIAL

article 17. Drets dels menors

article 23. Drets en lmbit de la salut

article 25. Drets en lmbit laboral

c a p to l i i DRETS EN LMBIT POLTIC I DE LADMINISTRACI

c a p to l i i i DRETS I DEURES LINGSTICS

article 35. Drets lingstics en lmbit de lensenyament

c a p to l i v GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS

article 52. Mitjans de comunicaci social

article 59. Organitzaci i funcionament

article 60. Rgim de les reunions i les sessions

Causes de finiment de la legislatura

c a p to l i i EL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT

c a p to l i i i EL GOVERN I LADMINISTRACI DE LA GENERALITAT

article 70. Estatut personal dels membres del Govern

c a p to l i v LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT I EL GOVERN

c a p to l v ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT

article 81. Composici, funcionament i estatut personal

article 91. El Consell de Vegueria

c a p to l v i i ORGANITZACI INSTITUCIONAL PRPIA DE LARAN

DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA

c a p to l i EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA I EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA

c a p to l i i EL CONSELL DE JUSTCIA DE CATALUNYA

c a p to l i i i COMPETNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE LADMINISTRACI DE JUSTCIA

1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb linforme

c a p to l i TIPOLOGIA DE LES COMPETNCIES

c a p to l i i LES MATRIES DE LES COMPETNCIES

del sector pesquer

article 123. Consum

article 127. Cultura

no integrades en el sistema de seguretat social

article 129. Dret civil

article 155. Propietat intellectual i industrial

i responsabilitat en les administracions pbliques catalanes

article 162. Sanitat, salut pblica, ordenaci farmacutica

article 163. Seguretat privada

2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment datorgament dindults.

DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT

c a p to l i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTNOMES

c a pi to l i i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LA UNI EUROPEA

article 184. Disposici general

c a p to l i i i ACCI EXTERIOR DE LA GENERALITAT

La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-

DEL FINANAMENT DE LA GENERALITAT

c a p to l i LES FINANCES DE LA GENERALITAT

article 202. Els recursos de la Generalitat

La Generalitat t competncia exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.

c a p to l i i i LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS

article 219. Suficincia de recursos

article 222. La reforma dels ttols que no afecten les relacions

disposici addicional primera

disposici addicional quarta

Revisi del rgim especial de lAran

Acords amb el Govern de lEstat

Relaci de tributs cedits

disposici addicional novena

Cessi de limpost sobre el valor afegit

Cessi de limpost sobre la renda de les persones fsiques