En Plenes Facultats - Dossier de Formació Sobre Drogues I Counselling

NDEX
BLOC I.
CONCEPTES BSICS
1. QU S UNA DROGA? DEFINICI (OMS).............................................................2 2. CONCEPTES BSICS (OMS) ................................................................................3
S...............................................................................................................................3 ABS ...........................................................................................................................3 DEPENDNCIA...............................................................................................................3 DEPENDNCIA FSICA .....................................................................................................3 DEPENDNCIA PSQUICA ................................................................................................3 EFECTES.......................................................................................................................4 ACCI SOBRE EL SNC....................................................................................................4 TOLERNCIA.................................................................................................................4 TOLERNCIA CREUADA ..................................................................................................4 SNDROME DABSTINNCIA ............................................................................................4 PSICOTROP..................................................................................................................4 SINNIMS DE DROGA...................................................................................................4
3. CLASSIFICACI DE LES SUBSTNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES CONSEQNCIES: (OMS)................................................................5

3.1. ESTIMULANTS DEL SNC O PSICOANALPTICS .............................................................5 3.2. DEPRESORAS DEL SNC O PSICOLPTICS...................................................................5 3.3. ALLUCINGENES-DESPERSONALIZANTS PERTORBADORES DEL SNC O PSICODISLPTICS ................................................................................5
BLOC II.
DESCRIPCI DE LES SUBSTNCIES MS CONSUMIDES

TABAC ..................................................................................................................7 ALCOHOL..............................................................................................................8 CANNABIS/MARIHUANA ..........................................................................................9 COCANA.............................................................................................................10 AMFETAMINES .....................................................................................................11
SPEED ......................................................................................................................12 KATOVIT ................................................................................................................12
ANABOLITZANTS..................................................................................................13 DROGUES DE SNTESI..........................................................................................14

XTASI.............................................................................................................14
KETAMINA...........................................................................................................15 GHB...................................................................................................................16
HERONA ............................................................................................................17 ALLUCINGENS ..................................................................................................18

LSD ..........................................................................................................................19 FONGS ALLUCINGENS.............................................................................................20
MESCALINA ..............................................................................................................................................20 PSILOCIBINA.............................................................................................................................................20 ALTRES FONGS ALLUCINGENS ..............................................................................................................21
PLANTES SOLANCIES.................................................................................................22
BELLADONA .............................................................................................................................................22 PEIOT ......................................................................................................................................................22 ALTRES PLANTES ......................................................................................................................................23
PLANTES PSICOESTIMULANTS................................................................................24 FRMACS DEPRESSORS .......................................................................................25 DISSOLVENTS I SUBSTNCIES VOLTILS.................................................................26 BLOC III
PREVENCI EN DROGODEPENDNCIES
1. ABORDATGES TERICS SOBRE LES DROGUES..................................................28
MODEL JURDIC-MORALISTA ...........................................................................................28 MODEL MDIC-SANITARI.................................................................................................28 MODEL PSICO-SOCIAL....................................................................................................28 MODEL SOCIOECONMIC-CULTURAL ..............................................................................28
2. MODEL BIO-PSICO-SOCIAL...............................................................................29 3. PRINCIPALS ESTRATGIES PREVENTIVES ............................................................30 4. PER QU CONSUMIM? .....................................................................................31

4.1. FACTORS DE RISC ...................................................................................................31 4.2. FACTORS DE PROTECCI.........................................................................................33
5. FALSOS ESTEREOTIPS ......................................................................................34

5.1. ESTEREOTIPS SOBRE LA MARIHUANA........................................................................34 5.2. ESTEREOTIPS MS GENERALITZATS ..........................................................................35
BLOC IV
QUAN EL CONSUM ES CONVERTEIX EN DEPENDNCIA?

1. S-ABS-DEPENDNCIA....................................................................................38
2. CRITERIS DE DEPENDNCIA (DSM IV).................................................................39 3. CRITERI DABS (DSM IV) .................................................................................40 BLOC V
COUNSELLING
1. INTRODUCCI AL COUNSELLING .......................................................................42 2. APLICACI DE LES EINES DEL COUNSELLING ......................................................43
2.1. HABILITATS DAUTOCONTROL COGNITIU......................................................................43 2.2. HABILITATS DE COMUNICACI....................................................................................44
2.2.1. 2.2.2. 2.2.3. Elements bsics de la comunicaci: verbals i no verbals .................................................44 Facilitadors de la comunicaci .........................................................................................46 Obstacles per a una comunicaci efectiva .......................................................................48
2.3. HABILITATS DE LA MOTIVACI PER AL CANVI ...............................................................49

2.3.1. 2.3.2. 2.3.3. 2.3.4. Factors que predisposen, faciliten i reforcen....................................................................49 Definici de conducta assertiva i habilitats socials .........................................................50 Entrenament en conducta assertiva i habilitats socials ...................................................50 Passos per al Canvi ..........................................................................................................52
3. COUNSELLING EN DROGUES ..........................................................................53

REFLEXI DEL PROFESSIONAL EN LA RELACI DAJUT ..........................................................53 ALGUNES PAUTES BSIQUES PER LABORDATGE DEL CONSUM EN EL PUNT DINFORMACI I ASSESSORAMENT UNIVERSITARI ......................................................54 COUNSELLING: UNES RECOMANACIONS SENZILLES..............................................................55
BIBLIOGRAFIA REVISADA I RECOMANADA .............................................................56
Dossier de Formaci En Plenes Facultats
BLOC I
CONCEPTES BSICS
1. QU S UNA DROGA? DEFINICI (OMS)

Segons lOMS:
"Droga" s tota substncia que, introduda a lorganisme per qualsevol via dadministraci, produeix una alteraci del natural funcionament del sistema nervis central de lindividu i s, a ms, susceptible de crear dependncia psicolgica, fsica o ambdues.
Substncia. Les drogues sn substncies, i per tant queden excloses de les "drogodependncies" conductes com ara ludopaties, addicci al sexe, etc. Via dadministraci. No sespecifica la via, ja que les drogues poden consumir-se per diverses vies: Fumada (com per exemple el haixix i el tabac) Ingerida per via oral (com per exemple lalcohol o les drogues de sntesi) Aspirada (com per exemple la cocana i lspeed) Inhalada (com les coles) Injectada (com per exemple lherona) Pot alterar el sistema nervis central (SNC). Les alteracions que les drogues poden causar sn molt variades: Tranquillitzar, eliminar el dolor o aplacar (com ho fan les drogues classificades com a depressores del SNC); Excitar (com ho fan les drogues classificades com a estimulants del SNC); Ocasionar trastorns perceptius de diversa intensitat (com les drogues denominades pertorbadores del SNC). Sn susceptibles de crear dependncia psicolgica, fsica o ambdues. Totes les drogues poden generar dependncia psicolgica i/o fsica. Dacord amb: La persona: les seves expectatives de consum, lestat dnim del moment, lestat fisiolgic i la constituci de lindividu. La substncia: el tipus de substncia, la dosi, la puresa, la freqncia del consum, la permanncia en el temps. Lambient: el lloc (espai) del consum, i lambient relacional (entorn).
2. CONCEPTES BSICS (OMS)

Juntament al terme droga hi ha altres termes relacionats amb el seu s, que tamb conv definir. Aquests sn els segents: S Aquella forma de relaci amb les drogues en la qual: Per la seva quantitat Per la seva freqncia O per la situaci fsica, psquica i social del subjecte no es detecten conseqncies negatives immediates sobre el consumidor ni sobre el seu entorn. Podem reconixer que gaireb totes les persones utilitzem drogues. Com de qualsevol cosa, de les drogues sen pot fer un s ms o menys correcte.
(Ex): Medicar-se per una malaltia, prendre alcohol durant els menjars, etc.
ABS Aquella forma de relaci amb les drogues en la qual: Per la seva quantitat Per la seva freqncia O per la situaci fsica, psquica i social del subjecte es produeixen conseqncies negatives per al consumidor i/o el seu entorn. Mal s o s excessiu, quan els seus efectes negatius sn superiors als positius.
Existirien diverses possibilitats dabs: des del consum crnic de quantitats ms grans de les que lorganisme pugui tolerar, fins el consum puntual i episdic duna quantitat excessiva de la droga en una situaci dalt risc (per exemple, el consum dalcohol associat a la conducci de vehicles, per part de dones embarassades, etc.). (Per ms informaci consultar Bloc III: Criteris dAbs DSM-IV)
DEPENDNCIA Seguint la definici de lOMS: Pauta de comportament en la qual es prioritza ls duna substncia psicoactiva davant daltres conductes considerades abans com ms importants.
El consum de cocana, que potser va comenar com una experincia espordica sense aparent transcendncia, passa a convertir-se en una conducta en torn a la qual sorganitza la vida del subjecte. (Per ms informaci consultar Bloc III: Criteris de Dependncia DSM-IV)
Dependncia fsica Lorganisme shabitua a la presncia constant de la substncia, de tal manera que necessita mantenir un determinat nivell en sang per funcionar amb normalitat. Quan aquest nivell baixa per sota de cert lmit apareix la sndrome dabstinncia. Aquest concepte est molt associat al de tolerncia. Dependncia psquica Situaci en la qual existeix un sentiment de satisfacci i un impuls psquic que exigeixen ladministraci regular o contnua de la droga per produir plaer o per evitar malestar. s ms costs desactivar la dependncia psquica que la fsica, ja que requereix introduir canvis a la conducta i a les emocions del subjecte que li permetin funcionar sense necessitat de recrrer a les drogues.
3
EFECTES Lalteraci que produeix la substncia en el moment de ser introduda a lorganisme, i en el moment posterior s el que es denomina efecte produt per la substncia. Aquests efectes, per, no sn constants, depenen de: la dosi, la via dadministraci, la prpia persona (personalitat, estat fsic, la seva histria personal), el context ds (les circumstncies, les companyies, etc.). ACCI SOBRE EL SNC Per la seva acci, les drogues poden ser: Depressores, Estimulants o Pertorbadores del Sistema Nervis Central. TOLERNCIA s lacostumament de lorganisme a una certa toxicitat. El punt mxim de la tolerncia s diferent per a cada persona i varia tamb amb cada substncia, etc. Quan una persona presenta tolerncia a una substncia li cal augmentar la dosi progressivament per tal de sentir els mateixos efectes. Tenim:
Tolerncia congnita o inicial: seria la capacitat de lorganisme en funci de les caracterstiques individuals, o racials, per assimilar una substncia sense patir trastorns. Tolerncia augmentada o adquirida: s la necessitat daugmentar la dosi per aconseguir el mateix efecte.
TOLERNCIA CREUADA Fenomen pel qual el consum duna droga origina laparici de tolerncia, no noms a aquesta droga, sin tamb a una altra del mateix o a vegades dun altre grup farmacolgic, encara que no shagi pres mai.
Per exemple: hi ha tolerncia creuada entre lalcohol i les benzodiacepines.
SNDROME DABSTINNCIA Conjunt de smptomes i signes que apareixen quan sinterromp ladministraci de la droga. Els signes i smptomes que la sndrome presenta poden ser molt variats, normalment van acompanyats dansietat, i pot derivar-se en un quadre clnic de gravetat.
Per exemple: s especialment greu el Sndrome dabstinncia de lalcohol Delrium Tremens
PSICTROP Aquest terme s utilitzat pel Conveni de 1971 complement de la Convenci de les Nacions Unides per anomenar 105 substncies sotmeses a fiscalitzaci, la major part delles estan contingudes en productes farmacutics que actuen sobre el sistema nervis central.
Abasta: allucingens, estimulants, hipntics, sedants, tranquillitzants , antiepilptics , analgsics.
SINNIMS DE DROGA: Frmac, Substncia, Productes Psicoactius, Productes Qumics, Txics, Estupefaents Narctics
3. CLASSIFICACI DE LES SUBSTNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES CONSEQNCIES

Les drogues no sn fcils de classificar. Shan assajat mltiples classificacions, basades en:

El seu origen procedncia (naturals o artificials) Legalitat illegalitat Dures - toves Per la seva estructura qumica Pel seu perill Per la via d administraci
Les universalment ms acceptades sn les que parteixen de lefecte principal de la substncia. Un intent de sntesi s el realitzat per LAPORTE, en el seu llibre Les Drogues (1972), que pretn integrar totes les principals drogues conegudes, amb una perspectiva alhora clnica i farmacolgica, segons lefecte principal o acci sobre el Sistema Nervis Central: 3.1. ESTIMULANTS DEL SNC O PSICOANALPTICS:
Sn substncies que acceleren el funcionament del sistema nervis central, disminuint la sensaci de fatiga, i que poden produir excitaci generalitzada i interferir el son. Els estimulants ms coneguts sn: la cocana, les amfetamines, la cafena i la nicotina. 3.2. DEPRESSORES DEL SNC O PSICOLPTICS
Sn substncies que fan ms lent el funcionament del sistema nervis. En general, sn calmants del dolor, disminueixen els reflexos i produeixen son, ocasionant a dosis ms altes problemes ms greus. Els principals depressors sn: els derivats de lopi, frmacs tranquillizants i lalcohol. 3.3. ALLUCINGENES - DESPERSONALITZANTS, PERTORBADORES DEL SNC O PSICODISLPTIQUES
Sn substncies que distorsionen el funcionament cerebral, podent originar una deformaci de les percepcions, tant visuals com auditives, i fins i tot autntiques allucinacions. Els ms coneguts sn: els derivats del cnem, lLSD, les drogues sinttiques i els dissolvents voltils.
BLOC II
DESCRIPCI DE CONSUMIDES
LES SUBSTNCIES
MS
T A B A C
ASPECTE
Paquets de cigarretes, pipa.
ACCI SOBRE EL SNC

El tabac, i en concret el fum resultant de la seva combusti cont nombrosos compostos qumics nocius (nicotina, monxid de carboni, agents cancergens com el quitr i agents irritants). La nicotina s la substncia responsable de la dependncia que crea el tabac. s un alcaloide que actua sobre el sistema nervis central i el sistema nervis perifric, i la seva acci farmacolgica s bsicament estimulant. Els quitrans sn substncies que, com sha demostrat, sn cancergenes, com el benzopir. Els irritants sn els txics responsables de la irritaci del sistema respiratori ocasionada pel consum de tabac (faringitis, tos, mucositat...). El monxid de carboni s la substncia que sadhereix a lhemoglobina, dificultant la distribuci doxigen a travs de la sang.
EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe)

Relaxaci o estimulaci depenent del moment i el context, sensaci de ms concentraci.
RISCS
Genera addici, pot produir cncer de pulm, de coll, problemes circulatoris, bronquitis, malalties del cor, malalties crniques dels pulmons.
INDICACI TERAPUTICA
El tabac no t cap indicaci teraputica. La nicotina sutilitza en el tractament de deshabituaci del tabaquisme, en forma de pegats i xiclets.
VIA DADMINISTRACI
Consum habitual: bsicament fumada. De forma creixent en diferents pasos sutilitza la via oral (mastegar el tabac) i tamb inhalada (rap). Teraputica: oral - mastegada (xiclet de nicotina) i cutnia (pegats de nicotina).
DEPENDNCIA FSICA
S. Hi ha una dependncia fsica que sestableix en un perode breu de temps i que estar en funci de: nombre de cigarretes/dia concentraci de nicotina /cigarreta profunditat/freqncia de la inhalaci, etc. La sndrome dabstinncia sol durar entre 7 i 10 dies.
DEPENDNCIA PSQUICA
S. El consum regular de tabac genera una forta dependncia psicolgica. Aquesta dependncia estar reforada per les contnues i repetides associacions que el fumador realitza entre les seves activitats quotidianes i ls de les cigarretes, com un recurs psicolgic efectiu.
TOLERNCIA
S, a causa de les caracterstiques qumiques i farmacolgiques de la nicotina, el fumador el que fa s regular el consum de forma que es mantinguin uns nivells de droga efectius en lorganisme, que permetin afrontar les diferents situacions psicosocials. Un cop establerts els nivells habituals per a cada fumador, no augmenta o en tot cas ho fa de forma molt lenta. Aix, per exemple, determina que el canvi per part del fumador a productes anomenats baixos en nicotina pot significar un augment del nombre de cigarretes fumades, i per tant, un increment de la ingesti dels altres productes perniciosos del tabac.
SNDROME DABSTINNCIA
S. Cada cop est ms acceptada la presncia duna sndrome dabstinncia ocasionada per la dependncia farmacolgica de la nicotina. La seva intensitat pot ser molt variable. Els smptomes ms freqents relacionats amb aquesta sndrome sn: irritabilitat, ansietat, dificultat per concentrar-se, inquietud, cefalea, apatia, trastorns gastrointestinals, somnolncia dirna, insomni, etc.
DISPONIBILITAT
La venda del tabac s legal al nostre pas tot i que hi ha lmits relacionats amb ledat. Hi ha diferncies entre Comunitats Autnomes ja que, mentre que a la majoria delles est prohibida la seva venda a menors de 18 anys, a daltres ho est a menors de 16 anys. La llei prohibeix fumar a: Transports pblics i escolars i de malalts rees de treball on hi hagi dones embarassades Centres docents, de salut i de serveis socials Jardins dinfncia i centres datenci social a menors Locals delaboraci, manipulaci i venda daliments Sales ds pblic general i locals comercials tancats Sales de teatre i cine Espectacles pblics i esportius en locals tancats Ascensors. Es prohibeix la publicitat per TV de qualsevol forma, directa o indirecta, de cigarretes i altres productes del tabac. Lltima normativa en matria de tabac es recull en el reial decret 1079/2002, de 18 doctubre, pel qual es regulen els continguts mxims de nicotina, quitr i monxid de carboni de les cigarretes, letiquetat dels productes de tabac, aix com les mesures relatives a ingredients i denominacions dels productes de tabac.
ASPECTE
Lquids de diversos colors, gustos i textures.
ACCI SOBRE EL SNC

s un depressor inespecfic del Sistema Nervis Central (els efectes euforitzants inicials sn resultat de la desinhibici dels mecanismes de control).
EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment)

Relaxa, disminueix el dolor i lansietat, desinhibeix. Provoca descoordinaci i atordiment i altera latenci i el rendiment intellectual.
RISCS
LOMS considera consum de risc: 35 UBES en homes i 20 UBES per a dones. /per setmana. UBE: unitat de beguda estndard equivalent a una copa de vi o una canya de cervesa. (12,5 cm cbics dalcohol pur). Pot produir alteracions en laparell digestiu (inflamacions, lceres, degeneracions, circulatori (infarts, arteriosclerosi) i mentals (demncia, deliris).
A L C O H O L
INDICACI TERAPUTICA
La cultura popular laconsella en mltiples malalties, i de fet, va estar considerat com a medicament anteriorment. Actualment noms existeix consens en una indicaci teraputica: com antisptic tpic.
INTOXICACI
AGUDA: s coneguda lembriaguesa tpica en la primera fase dexcitaci. En una fase posterior i en dosis altes, el subjecte entra en una fase anomenada hipntica, que cursa amb obnubilaci, importants dficits en la coordinaci psicomotriu, somnolncia, i disminuci de la sensibilitat als estmuls dolorosos. CRNICA: Habitualment comporta lexistncia duna sndrome txica inespecfica, amb abstmia, anorxia, insomni, marcada irritabilitat, etc. Generalment sacompanya duna greu problemtica familiar i/o socio-laboral. Possibles malalties orgniques severes: Hepatopatia, miocardiopatia, patologia digestiva diversa, etc.
VIA DADMINISTRACI Via oral. DEPENDNCIA FSICA

S. Pot arribar a ser molt severa.
DEPENDNCIA PSQUICA
S, molt important. Laparici generalment sol ser lenta.
TOLERNCIA
Lorganisme desenvolupa un augment progressiu de la tolerncia amb ls continuat de begudes alcohliques. s ms, en fases avanades pot presentar-se un fenomen exclusiu dalcohol: la intolerncia, petites quantitats dalcohol poden provocar intoxicacions importants. Lalcohol t tolerncia creuada amb les benzodiacepines, els barbitrics i bona part dels depressors del SNC.
SNDROME DABSTINNCIA
s una de les ms greus i pot ser mortal si no es tracta convenientment. Tradicionalment es parla de dos tipus de sndromes dabstinncia. Labstinncia menor: que es caracteritza per tremolor distal, ansietat, nusees, etc. i apareix a les 48h devoluci. Labstinncia major sinicia a les 6-12 hores de la privaci total o de la reducci brusca de la ingesti. Els seus inicis sn inespecfics, amb quadres dirritabilitat, malestar, tremolor en les extremitats, ansietat i sudoraci profusa. Posteriorment apareix un dficit de conscincia, trastorn de percepci, insomni, taquicrdia, etc., en cas de no ser tractats.
DISPONIBILITAT
El Codi Penal castiga com autor dun delicte de desobedincia greu al conductor que es negui a sotmetres a les proves de control dalcoholmia o daltres drogues, requerides per lautoritat competent. El Reglament General de Circulaci estableix com a lmit mxim dalcoholmia perms per conduir 0.5 g./l. dalcohol en sang (0.25 milligrams per litre en aire espirat) per a conductors en general. En coherncia amb la gravetat del tema, aquesta taxa s inferior per al conductor de menys de 2 anys dexperincia, i per transport de mercaderies, viatgers, escolars i urgncies. En aquests casos, la taxa mxima s de 0.3 g./i. (0.15 milligrams per litre en aire espirat), que s aproximadament lalcoholmia produda per una llauna de cervesa beguda per un home de 70 kg. de pes, en dej. La venda dalcohol s legal al nostre pas malgrat que hi ha limitacions relacionades amb ledat. To i que hi ha diferncies entre Comunitats Autnomes, la tendncia senyalada per lOMS s prohibir la venda dalcohol a menors de 18 anys.
I ms informaci...TIPUS DE BEGUDES ALCOHLIQUES

Les begudes fermentades sn aquelles que procedeixen duna fruita o dun gra, i que per acci de llevats microscpics, han sofert un procs de fermentaci (vi, cervesa, sidra etc.). Les begudes destil lades, les quals sobtenen destillant una beguda fermentada, s a dir, eliminant pel calor, part de laigua que cont. Una beguda destillada t ms graduaci (ms alcohol ), que una beguda fermentada.
HOME (70kg) Grau alcoholemia 0,3 0,5 1 llauna 1,5-2 Cervesa (33cl)
llaunes
DONA (60kg) 0,3

0,5-1 llauna
0,5
1-1,5 llaunes
Vi (10cl) Whisky (4,5cl)
1,5 gots 1 got
2,5 gots 1,5 gots
1got 0,5-1 got
2 gots 1 got
"porro", "herba", "maria", haixix, xocolata, tate, grifa, costo, merda mota, canuto, peta, cnem, mandanga, pasto, joint, hash, kif, pot, grass
C A N N A B I S / M A R I H U A N A
ASPECTE
Cnnabis: Boles o planxes; com fang premsat de color marr fosc / marihuana. Fulles seques.
ACCI SOBRE EL SNC

Pertorbador del Sistema Nervis Central.
EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment)

Produeix sequedat de boca i gola. Relaxa i desinhibeix. Les percepcions sensorials es distorsionen (sentit de la distncia, sensaci de lentitud, fins i tot es poden confondre passat, present i futur). El sentit de lequilibri tamb es pot deteriorar. A grans dosis pot tenir efectes allucingens. Pot funcionar com a facilitador de les relacions socials. Els efectes per via fumada apareixen al moment i duren de 60 a 90 minuts. Si singereix, els efectes apareixen ms tard i duren ms (fins a 6 hores).
RISCS
Pot produir hipotensi i intensa taquicrdia. El consum diari pot entorpir les funcions superiors relacionades amb laprenentatge, la concentraci i la memria.
INDICACI TERAPUTICA
Alleugeriment de smptomes com lansietat, nusees provocades per la quimioterpia, prdua de gana en els malalts de sida o de memria per Alzheimer (pel seu efecte neuroprotector), espasmes dolorosos en el cas de lesclerosi mltiple, pujades de la tensi ocular provocada per glaucoma o el dolor produt per la migranya. Malgrat que a Espanya no es troba comercialitzada la substncia (THC), actualment, sest avaluant la seva possible utilitat teraputica com agent antiemtic en el tractament dels pacients sotmesos a quimioterpia.
INTOXICACI
AGUDA: Els cannabioides en sobredosificaci sn rarament letals. A dosis elevades poden provocar crisis dansietat que generalment disminueix al cap de poques hores. s controvertida lexistncia duna veritable psicosi cannbica. CRNICA: El consum crnic pot ser la causa dalteracions psquiques o fsiques a llarg termini, pel que fa a les funcions cognitives superiors com s la memria, concentraci i atenci.
VIA DADMINISTRACI
Teraputica: Oral i fumada No teraputica: oral (de vegades es menja), inhalada - fumada (es barreja amb tabac -porro, petes, canuto-).
DEPENDNCIA FSICA
No sha descrit lexistncia duna veritable dependncia fsica.
DEPENDNCIA PSQUICA
El seu consum continuat pot desenvolupar dependncia psicolgica en funci de les caracterstiques individuals i socials de lindividu.
TOLERNCIA
Pot aparixer. Presenta tolerncia creuada amb lalcohol i els opiacis.
SNDROME DABSTINNCIA
La supressi brusca de la seva administraci en individus consumidors crnics no precipita una simptomatologia dabstinncia caracterstica. Es poden observar smptomes lleus que apareixen a les poques hores i poden durar 4-5 dies (ansietat, irritabilitat, disminuci de la gana, insomni, rebot de la fase REM del son...).
DISPONIBILITAT
Com passa amb les altres drogues, el consum de cnnabis en llocs, vies, establiments o transports pblics, aix com la tinena illcita, malgrat que no estigus destinada al trfic, est contemplada per la llei sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana com a infracci greu. Pot ser sancionat amb una multa dentre 300,50 i 30.050,60 Euros (50.000 i 5.000.000 de Ptes.). Es preveu la possibilitat de suspendre les sancions si linfractor se sotmet a un tractament de deshabituaci en un centre o servei degudament acreditat, en la forma i pel temps que regularment es determini. El Codi Penal espanyol no fa referncia al consum de drogues, ni pblic ni privat. Contempla nicament aquelles conductes relacionades amb la comercialitzaci de les drogues i amb la seguretat vial. En la interpretaci del Codi Penal, els tribunals de justcia no consideren el cnnabis com droga que causa un greu perjudici a la salut. Per tal motiu, la pena mnima per a qui en cultivi, elabori, trafiqui, promogui, afavoreixi o faciliti el seu consum, o en tinguin amb aquestes finalitats, ser dun a tres anys de pres, i la multa en funci del valor de la droga. Respecte a la conducci de vehicles de motor, el Codi Penal estableix una pena darrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, aix com privaci del dret de conduir dun a quatre anys, per a qui condueixi un vehicle a motor o ciclomotor sota la influncia de qualsevol tipus de droga.
Coca, Perica, Pasta, Blanca Neus, Pols Blanca, Neu, Merca, Farlopa, Farla
ASPECTE Pols blanca cristallina, semblant a la sal. ACCI SOBRE EL SNC Estimulant del Sistema Nervis Central. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment) Estimula, excita, disminueix la fatiga, la son i la gana. Augmenta la seguretat subjectiva i produeix vivncies de benestar. Pot provocar agitaci, impulsivitat i agressivitat. RISCS El consum crnic i abusiu pot provocar trastorns psquics com idees paranoides, depressi, allucinacions, psicosi. Tamb problemes cardiovasculars, neurolgics, problemes pulmonars, problemes en laparell reproductor, etc. INDICACI TERAPUTICA Actualment s molt reduda: nicament com analgsic superficial en oto-rino-laringologia i oftalmologia. INTOXICACI AGUDA Similar a la hiperestimulaci simptica: taquicrdia, palpitacions, sudoraci, hipertrmia, hipertensi, midriasi, aix com artmies i convulsions. En ocasions dna lloc a un quadre delirant agut. Pot produir la mort per status epilepticus amb obstrucci respiratria, artmies, o hemorrgia cerebral. La seva ingesti conjunta amb alguns frmacs o la seva associaci amb herona, incrementa fortament el risc i la gravetat de les complicacions. CRNICA Sn freqents les alteracions endocrines. Altres complicacions depenen en gran part de la via dadministraci: atrofia o necrosi de lenv nasal en la via inhalatria; smptomes respiratoris en els fumadors de base lliure. Pot arribar a produir fortes alteracions de la personalitat i fins i tot quadres delirants, per les alteracions ms freqents sn trastorns depressius, trastorns ciclotmics i dficit datenci. VIA DADMINISTRACI Teraputica: tpica. No teraputica: inhalatria esnifada (la ms com a Europa); inhalatria-fumada (amb tabac o marihuana) i parenteral. DEPENDNCIA FSICA Actualment es considera que s la produeix (veure sndrome dabstinncia). DEPENDNCIA PSQUICA S (molt intensa). La rapidesa dinstauraci depn de la via dadministraci utilitzada, essent ms rpida en el cas dutilitzar la inhalatria-fumada o parenteral. TOLERNCIA Malgrat que anteriorment es pensava que la cocana no desenvolupava tolerncia, actualment hi ha evidncia clnica de que s. Tamb es nota una tolerncia a curt termini degut a la depressi dels neurotransmissors a les terminacions nervioses. SNDROME DABSTINNCIA Encara que durant molt temps es va negar la seva existncia, avui es pensa que el quadre caracteritzat a nivell psquic per depressi, alentiment psicomotor, letargia, irritabilitat i trastorns del son, i a nivell somtic per trastorns de la coordinaci, sensaci dopressi, taquicrdia, vertgens..., constitueix una autntica sndrome dabstinncia. DISPONIBILITAT El consum pblic est sancionat administrativament, com totes les drogues illegals. La sanci pot ser substituda pel tractament de deshabituaci adequat. En la interpretaci del Codi Penal, els tribunals de justcia consideren la cocana entre les drogues que causen greu perjudici a la salut. El cultiu, trfic... estan penalitzats amb un mnim de 3 a 9 anys de pres i multa del tant al triple del valor de la droga. Respecte a la conducci de vehicles, la mateixa penalitzaci que el cnnabis, aix com la privaci al dret de conduir dun a quatre anys. I ms informaci... En el mercat illegal es pot trobar com: clorhidrat de cocana: forma principal del consum a Europa (esnifada en pols) sulfat de cocana: (pasta de coca o basuko) que es fuma amb tabac o marihuana Cocana base (crack): que es fuma barrejada amb tabac.
C O C A N A
10
Amfetes, speed, dexedrina, pndoles per aprimar, bennies, dexies, uppers
A M F E T A M I N E S
ASPECTE Cpsules, comprimits, o forma de pols. ACCI SOBRE EL SNC Estimulants del Sistema Nervis Central. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment) Estimulen, exciten, treuen el son, augmenten la vivncia denergia i disminueixen la sensaci de fatiga i la gana. RISCS El seu consum crnic pot donar lloc a depressi, deliris paranoides i allucinatoris. INDICACI TERAPUTICA En lactualitat, la seva prescripci no est justificada, excepte en casos molt limitats en qu el tractament correspon a lespecialista (narcolpsia, hiperactivitat infantil, obesitat exgena). INTOXICACI AGUDA: Es caracteritza per lexacerbaci dels efectes estimulants centrals, fins arribar a crisis psicolgiques paranoides, estats de pnic, allucinacions. Apareixen palpitacions, taquicrdia, sudoraci, hipertrmia i fins i tot prdua de conscincia i mort. CRNICA Consisteix en laparici de farmacodependncia amb tendncia al desenvolupament de quadres psictics, amb smptomes com hiperexcitabilitat, tremolor, deliris i allucinacions. Es pot confondre amb esquizofrnia. VIA DADMINISTRACI Teraputica: oral. No teraputica: oral, injectable-parenteral, esnifada (speed). DEPENDNCIA FSICA Pot donar-se (no tots els autors ho accepten com a tal). Quan sutilitza de forma parenteral (administraci no teraputica), es produeix rpidament. DEPENDNCIA PSQUICA S. TOLERNCIA Pot produir-se en un perode de consum continuat de sis setmanes a tres mesos. SNDROME DABSTINNCIA S. Es manifesta per estat dnim depressiu, fatigabilitat, i trastorns del son. DISPONIBILITAT En la interpretaci del Codi Penal, els tribunals de justcia inclouen les amfetamines entre les drogues que poden causar greu prejudici a la salut i preveuen penes mnimes de pres de 3 a 9 anys i multa del tant al triple del valor de la droga. La conducci sota la influncia daquestes drogues, reben el mateix tractament que la resta de les drogues illegals: la pena darrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, aix com la privaci al dret de conduir dun a quatre anys, per a qui condueixi un vehicle a motor o ciclomotor sota la influncia de qualsevol tipus de droga illegal. La sanci imposada per el seu consum en pblic tamb pot ser substituda per ladequat tractament de deshabituaci. I ms informaci... Fins que el 1983 es va regular la seva venda en les farmcies, el consum damfetamines va ser considerable en el nostre pas (a lamfetamina es va arribar a anomenar-la lespanyola). Les propietats estimulants i euforitzants de les amfetamines sn degudes a que els impulsos nerviosos circulen amb ms rapidesa, circulant amb ms fludesa per les neurones. Aquesta estimulaci es manifesta, per un augment temporal de leficincia i capacitat de treball, ms confiana en s mateix, vivesa intellectual i iniciativa, millora de lestat anmic, alleujament de la sensaci de fatiga o cansament, augment de lactivitat motora i de la facilitat de paraula, aix com augment de la capacitat de concentraci. Les especialitats farmacutiques ms conegudes sn: CENTRAMINA, DELGAMER, MODULATOR, FINEDAL, DEXEDRINA, PONDERAL, etc. (cal recepta mdica).
11
LSPEED, sulfat damfetamina, o metamfetamina, s una droga que guarda una estreta relaci qumica amb lamfetamina, per el seu efecte en el sistema nervis central s ms gran. Daqu el seu nom (que significa velocitat, en angls). Es fabrica en laboratoris illegals i hi ha una alta probabilitat de que se nabusi i sen depengui. El producte venut al carrer es coneix per molts noms, com ara speed, meth i chalk (amfetes, meta i guix). Es pren per via oral o intranasal (inhalaci de la pols), sinjecta per via intravenosa i es fuma (encara que els dos ltims sn vies minoritries). Immediatament desprs de la inhalaci o la injecci intravenosa, lusuari experimenta una intensa sensaci inicial, coneguda com a rush o flash (pujada) que dura alguns minuts i es diu que s fora agradable. Ls oral o intranasal produeix eufria, s a dir, un estmul, per no una sensaci intensa. Els usuaris daquest producte poden convertir-se en addictes i utilitzar-lo amb ms freqncia i en dosis cada cop ms grans encara que no sempre passa. A ms, lspeed augmenta la freqncia cardaca i la tensi arterial i pot causar lesi irreversible dels vasos sanguinis cerebrals, pel que produeix vessaments cerebrals. Altres efectes inclouen problemes respiratoris, irregularitat dels batecs del cor i anorxia extrema. El seu s pot ocasionar collapse cardiovascular i la mort.
S P E E D
KATOVIT (Lamfetamina emmascarada) Aquest medicament s mpliament consumit per la poblaci estudiantil, en principi la seva adquisici a les farmcies s sota recepta per es compra sense necessitat della. Shan descrit casos de dependncia psquica molt seriosos sobretot en el collectiu estudiantil, on moltes persones "necessiten" prendre la pastilla abans destudiar perqu daltra manera no es concentrarien, a primera vista podem observar en la seva composici una associaci vitamnica: - Pantoteat clcic - Cianocobalamina - Piridoxina - Riboflavina - Tiamina - Nicotinamida - cid ascrbic I el responsable del seu xit comercial: - Clorhidrat de Prolint 10 mg Els efectes produts a curt termini sn deguts a aquest principi actiu, ja que en el mercat hi ha molts complexes vitamnics que no provoquen lgicament lestat deufria que pot arribar a provocar aquest medicament. Molts estudiants acostumen a prendre vitamines molt pocs dies abans o fins i tot el dia abans de lexamen. Aquest costum simplement no s til, ja que perqu lorganisme assimili les vitamines han de passar varis dies. No obstant, si es nota algun efecte positiu en la ingesti es pot comprovar si el complex vitamnic porta ginseng (avui en dia en porten molts) causant daquest efecte positiu a curt termini. Est indicat en trastorns de senectut, disminuci del rendiment intellectual, cansament fsic preco, apatia, prostraci.
K A T O V I T
12
A N A B O L I T Z A N T S
Sn drogues que mimetizen els efectes de lhormona natural masculina anomenada testosterona. Es comercialitzen sota diferents noms i produeixen addicci. Els anabolitzants es prenen oralment o sinjecten en un mscul; mai en una vena.
Se solen prendre juntament amb altres drogues alhora (daix sen diu Stacking). Amb freqncia es prenen seguint cicles: a un perode ds en segueix un altre dabstinncia. Tenen dos tipus defecte: el primer s el dexercir una acci andrognica o masculinitzant, que consisteix a fer ms profunda la veu, augmentar el pl del cos i la cara i desenvolupar els rgans sexuals secundaris de lhome; el segon s un efecte anabolitzant que estimula el desenvolupament de la massa muscular i el creixement dels ossos. Tot aix condueix a un augment en el rendiment esportiu. Malgrat aix, per qu es produeixi una millora en la fora muscular, lesportista, a ms a ms, ha de seguir un programa dentrenament durant el temps que pren aquests asteroides. No sha demostrat un augment de la resistncia i agilitat.
13
Pastis, Pirules, Rules, Xufles, Eva, Adam, Canal+, Simpson, bicicletes, pndola de lamor, estrella, dinosaure, M25, dof, galetes de disco, 125
ASPECTE Pastilles de diferents formes, mides i colors, a vegades en pols o lquid. ACCI SOBRE EL SNC Estimulant, encara que tamb pot tenir propietats pertorbadores allucinatries. Es tracta de compostos amfetamnics als quals safegeix algun component defectes ms o menys allucingens. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment) Estimulen i disminueixen el son i el cansament. Desinhibeixen i proporcionen una vivncia de fcil contacte interpersonal. Canvi en la percepci del pas del temps i lespai. Empatia, eufria, sensaci dautoestima augmentada. RISCS Dimprevisibles conseqncies. Crisis dansietat: Taquicrdia, artmia, sequedat de boca, sudoraci, contracci de mandbula, tremolors, deshidrataci, augment de temperatura corporal (hipertrmia). Augmenta el perill si es pateix hipertensi, problemes de cor, epilpsia, asma, embars o es pren algun antidepressiu. INDICACI TERAPUTICA Antigament, trastorns depressius i alteracions psictiques. INTOXICACI Convulsions, insuficincia renal, hemorrgies, trombosi i infarts cerebrals, insuficincia heptica. VA DADMINISTRACI Via oral, inhalable, o beguda. DEPENDNCIA FSICA No sha descrit. DEPENDENCIA PSQUICA S. DISPONIBILITAT En la interpretaci del Codi Penal els tribunals de justcia les inclouen entre les drogues que causen greu perjudici a la salut, per tal motiu, la pena mnima per qui les elaborin, trafiquin, promoguin o nafavoreixin el consum o les tinguin amb aquestes finalitats, ser de 3 a 9 anys de pres i multa del tant al triple del valor de la droga. Respecte a la conducci sota la seva influncia, reben el mateix tractament que la resta de les drogues: una pena darrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, aix com privaci del dret de conduir dun a quatre anys per qui condueixi un vehicle de motor o ciclomotor sota la influncia de qualsevol tipus de droga. Com passa amb les altres drogues, la sanci imposada pel seu consum en pblic pot ser substituda per ladequat tractament de deshabituaci. I ms informaci... Les substncies qumiques ms comunes sn: MDMA, MDE O MDEA, MDA, MBDB, etc. Lxtasi (MDMA), va ser descobert el 1912 per la indstria farmacutica Merck mentre buscava un frmac inhibidor de la gana, i abandonada pels seus efectes psicoactius. Es tracta doncs, del redescobriment amb finalitat recreativa de substncies abandonades per la investigaci farmacutica pels seus efectes secundaris. La metilendioximetamfetamina (MDMA), amb els noms al carrer d"Adam", "xtasis" o "X-TC", s una droga sinttica psicoactiva (que altera la ment) amb propietats allucingenes i similars a les de les amfetamines. LMDMA pot facilitar la desinhibici en les relacions. Molts dels problemes de lMDMA per als usuaris sn similars als observats amb ls damfetamines i cocana. Aquests sn: Dificultats psicolgiques, incloent confusi, depressi, problemes amb el son, necessitat de prendre drogues, ansietat greu i paranoia mentre es pren lMDMA i a vegades vries setmanes desprs de prendre-la (shan notificat fins i tot episodis psictics). Smptomes fsics com tensi muscular, cruiximent involuntari de les dents, nusea, visi borrosa, moviments oculars rpids, desmai i esgarrifances o suor. Augment de la freqncia cardaca i la tensi arterial, un risc particular per a les persones amb malaltia circulatria o cardaca.
D R O G U E S D E S N T E S I
X T A S I
14
Keta, K, Vitamina K, Especial K
K E T A M I N A
ASPECTE Clorhidrat de Ketamina i conservants. Lquid injectable. Al carrer lquid incolor, pols o cristalls blancs, pastilles o cpsules. ACCI SOBRE EL SNC Depressor i allucinogen del sistema nervis central. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe, ... i el moment) Els efectes duren d1 a 2 hores. A dosis baixes: efecte psicodlic. A dosis altes: efecte anestsic. A dosis baixes: com una borratxera per alcohol i/o sedants. Prdua de coordinaci i equilibri, dificultat per caminar, parlar i pensar, visi borrosa o doble, distorsi dels sons, entumiment de les extremitats. A dosis mitges: Apareixen els efectes psicodlics, per un est conscient de qui s i on s. A dosis altes: Sentra en el forat K: El cos queda prcticament anullat, viatge psicodlic molt fort. Efectes secundaris: nusees i vmits, mals de cap i mareigs. RISCS Contraindicada en persones amb hipertensi, o persones amb medicaments per tiroides. Possibilitat de presentar depressi respiratria o aturada cardaca per allrgia o consumir dosis altes. Probables trastorns dansietat, paranoies o flashbacks, mal viatge (crisis de pnic davant lexperincia dissociativa o allucinatria). Dany cerebral a llarg termini i problemes de memria, concentraci o deteriorament de les habilitats lingstiques amb consums continuats o en dosis altes. Possibilitat de tenir accidents i danys fsics per la prdua de lequilibri amb dificultat a reaccionar davant dells degut a lestat danestsia. INDICACI TERAPUTICA Anestsic utilitzat en medicina i veterinria des dels anys 70. Anestsic dissociatiu ja que produeix un peculiar estat de inconscincia en el qual la persona no est adormida sin desconnectada del seu cos i del seu entorn (el cervell s incapa dinterpretar la informaci sensorial procedent dels sentits, i es queda allat, separat o desconnectat del cos). INTOXICACI AGUDA Una sobredosi pot suposar la prdua total de conscincia o un estat de coma amb tots els riscs que aix comporta. VIA DADMINISTRACI Via oral, injectable o esnifada. DEPENDNCIA FSICA Incerta. DEPENDNCIA PSQUICA S, molt alta. TOLERNCIA Amb el consum continuat es dna una rpida tolerncia (arribant a desaparixer els efectes psicodlics encara que saugmenti la dosi). DISPONIBILITAT Es ven amb recepta com anestsic veterinari. Tamb es fabrica per anestsia humana per en aquest cas no est a les farmcies sin noms als hospitals. Alguns noms comercials sn: Ketolar Imalgene . Tamb es pot trobar al mercat negre. El consum o tinena de ketamina en espais pblics pot ser sancionat i qualsevol acci que pugui relacionar-se amb la intencionalitat de vendre o facilitar el consum a altres podria suposar lobertura dun procs penal.
15
xtasi lquid1, Biber

ASPECTE Lquid inodor, dens, lleugerament salat, en ampolles petites, tamb en forma de pols i de cpsules. ACCI SOBRE EL SNC Anestsic i sedant. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe, ... i el moment) En dosis baixes: eufric, relaxaci, sociabilitat. En dosis ms altes: mareig, somnolncia, fins a son comatosa. Adversos: vmits, espasmes del mscul i prdua de sentit. Altres: Erecci rpida i duradora. INDICACI TERAPUTICA Narcolpsia, anestsic intravens, ajuda al part. Utilitzat per estimular lhormona del creixement, i com a estimulant (per a atletes i culturistes de forma illegal). RISCS Riscos similars als de lxtasi per hi ha ms risc de prendre una dosi ms gran involuntriament ja que el producte s ms concentrat. Amb alcohol pot ser mortal. INTOXICACI AGUDA Prdua de coneixement, coma, atacs epilptics, clonus (espasme muscular), sedaci, son profunda. Sobredosi amb prdua de sentit, falta de respiraci (sobretot si sha barrejat amb alcohol). VIA DADMINISTRACI Via oral, es beuen mides dun tap. DEPENDNCIA FSICA S. Pot arribar a ser molt severa. DEPENDNCIA PSQUICA S. DISPONIBILITAT Es illegal, i la possessi della pot donar lloc a llargs perodes a pres. I ms informaci.... El GHB s una droga illegal que es va promocionar com a una alternativa als esteroides anablics i durant un temps es va consumir als gimnasos amb lobjectiu daugmentar la massa muscular. Sha vinculat a lagressi sexual.
G H B
*
G A M M A H I D R O X I B U T I R A T
Aquest nom pot induir a error en els consumidors, ja que els efectes del GHB disten molt dels produts per lxtasi, que sn de tipus estimulant del sistema nervis central.
16
Cavall, Brown Sugar, Xino, Papela, Plata, Jaco, Xuta, smack, H, skag, junk, azcar moreno
H E R O N A
ASPECTE Pols de color blanca o de color marr. ACCI SOBRE EL SNC Depressor del Sistema Nervis Central. EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment) Durant un temps inicial de consum sexperimenten sensacions de benestar i plaer acompanyades de falta de gana i insensibilitat al dolor, sensacions de buidor i ansietat. RISCS Alguns dels riscs ms importants que comporta el seu consum sn: trastorn dansietat, depressi, alteracions de la personalitat, prdua de la gana, insomni, prdua de la menstruaci, hepatitis, etc. Molts dels riscos de lherona estan associats a la via dadministraci (contagi de VIH, dHepatitis B, etc.). Depressi respiratria per sobredosi. INDICACI TERAPUTICA Lherona va ser sintetitzada a finals del segle XIX per la indstria farmacutica Bayer, buscant de un frmac que tingus la capacitat analgsica de la morfina, per sense el seu potencial addictiu. Es va utilitzar inicialment com a terpia davant de la morfinomania, encara que aviat es va abandonar al no mostrar els resultats desitjats. La metadona es fa servir habitualment en els programes de deshabituaci de lherona. Actualment sestan realitzant assajos clnics per determinar leficcia de lherona com a substitutiu de la metadona en aquests programes. INTOXICACI Alteracions de personalitat, cognitives. Caries, anmia, estrenyiment, inhibici del desig sexual, prdua de menstruaci en dones. VIA DADMINISTRACI Generalment sha utilitzat la via parenteral, dissolent-se prviament i escalfant la soluci en una cullereta o utensili similar. En lactualitat, la via fumada s la de ms s sobretot per la propagaci del virus dimmunodeficincia humana (causant de la sida). Tamb sinhala (xino). DEPENDNCIA FSICA S, t una rpida instauraci i provoca una desagradable sndrome dabstinncia. DEPENDNCIA PSQUICA S, la vida del consumidor gira en torn al seu consum. TOLERNCIA El consum prolongat accelera la tolerncia a aquesta substncia, i shan daugmentar les dosis per experimentar els mateixos efectes. Aix pot explicar el risc de sobredosi desprs dun perode de no consum. SNDROME DABSTINNCIA Caracteritzat per una forta sudoraci, llagrimeig, rinorrea, nusees i vmits, diarrea, insomni, febre, dolors musculars, etc... acompanyats duna forta ansietat. DISPONIBILITAT En la interpretaci del Codi Penal, els tribunals de justcia consideren els opiacis dins de les drogues que causen greu perjudici a la salut, i, per tal motiu, qui la cultiva, elabora, trafica, promou, afavoreix o facilita el seu consum, o la tenen amb aquesta finalitat seran penalitzats amb una pena mnima de 3 a 9 anys de pres i multa del tant al triple del valor de la droga.
17
Trippis, Bitxos, Micropunt, Estrelles, cids

ASPECTE Pastilles en un tros de paper secant impregnat amb lcid, o plantes, o cactus, o fongs, o en soluci lquida, en forma de infusions (dorigen natural). ACCI SOBRE EL SNC No poden etiquetar-se de base com a psicoestimulants, ni depressors (tot i que determinades substncies estimulants, com ara amfetamines, a determinades dosis tenen efectes psicodlics) aix que les anomenarem pertorbadores del SNC. Tenen accions:
Psicodislptiques (modificaci de lestat psicolgic, del pla emocional, augment de la significaci de les coses, etc.). Psictic-mimtiques (mimetitzen estats psictics amb allucinacions, canvis en lorganitzaci del pensament, etc.). Psicodliques (canvis en la percepci, canvis en la sensibilitat, en la concepci subjectiva del temps i de lespai, etc.).
EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe... i el moment) Modificaci de la conscincia, provoquen alteracions en la percepci, forma de veure la realitat, ampliant o distorsionant les formes de les coses, els colors, les mides i els sons. RISCS Insomni, deliris, allucinacions, trastorns de lestat dnim, irritabilitat. Ladministraci dallucingens pot desencadenar laparici dun quadre psictic esquizofreniforme que requerir tractament psiquitric amb medicaci antipsictica. INDICACI TERAPUTICA Cap. INTOXICACI En lhome no es coneixen morts imputables a efectes directes de lLSD o altres allucingens, tot i que shagin produt accidents fatals i sucidis en determinades intoxicacions, en presncia destats psicolgics coneguts com mals viatges o bad trip (reaccions de pnic), i que solen durar unes 24h. VIA DADMINISTRACI En general per via oral. DEPENDNCIA FSICA No. DEPENDNCIA PSQUICA S, baixa. TOLERNCIA S, es desenvolupa rpidament en pocs dies. LLSD, la mescalina i la psilocibina presenten tolerncia creuada. SNDROME DABSTINNCIA No. DISPONIBILITAT En la interpretaci del Codi Penal, els tribunals de justcia consideren els allucingens drogues que causen greu perjudici a la salut, i per aquest motiu, qui els elaborin, trafiquin, promoguin, afavoreixin, o facilitin el seu consum, o els tinguin amb aquesta finalitat seran castigats amb una pena mnima de 3 a 9 anys de pres i multa del tant al triple del valor de les drogues. Tamb, com la resta de les drogues, la conducci sota la seva influncia est penalitzada. La sanci imposada pel seu consum en pblic pot ser substituda per ladequat tractament de deshabituaci.
A L L U C I N G E N S
18
L S D
LLSD o LSD-25 (Dietilamida de lcid lisrgic) va ser descoberta casualment el 1938 pel qumic de lempresa Sandoz, Albert Hoffman, quan investigava amb el clavceps del sgol. La seva ingesti accidental el va sumir en un estat allucinador que posteriorment va investigar fins allar el principi actiu responsable de tal reacci. La droga va ser utilitzada per cientfics i psiquiatres per als seus experiments amb malalts esquizofrnics, per aviat, als anys 50, aquesta droga va passar al domini pblic. Normalment es presenta com un paper assecant troquelat, amb un dibuix que representa la marca comercial. LLSD en forma lquida es diposita de forma desigual en grans fulls de paper assecant que desprs es troquelen, per la qual cosa no hi ha la mateixa quantitat en diferents trippis de la mateixa marca, igual que en partir-lo en quarts en mitjos, no significa repartir la dosi. Per consumir-lo singereix i es colloca sota la llengua fins que es desf. Tamb pot venir en forma de micropunts que sn similars a les pedres dencenedor. Lacci de lLSD sinicia trenta minuts desprs de la seva ingesti, i arriba al seu efecte mxim al cap duna hora. Pot arribar a durar unes cinc hores i disminueix gradualment a les vuit hores segents i els seus efectes persisteixen durant un perode variable de temps. Entre els smptomes vegetatius hi ha una simpaticotonia, que origina midriasi (dilataci de les pupilles), respiraci lenta, cor palpitant o lent, hipo o hipertensi, llagrimeig, sensaci de calor o fred, sudoraci, opressi al cap i en labdomen, moltes vegades nusees, vmits i piloerecci (pell de gallina). Aquests smptomes es presenten la majoria de les vegades abans de laparici dels smptomes psquics prpiament dits. Entre les al lucinacions destaquen:
Les ptiques, que sinfluencien per lemocionabilitat. Van des de les allucinacions elementals simples (flamarades, espurneig, resplendors, remol, etc...), a la visi del mn exterior amb variats i multicolors contorns i formes senzilles flotant lliurement, fins les composicions tremendament riques, delicadament distribudes, amb ornaments de vistosos colors de naturalesa calidoscpica. A ms daquests elements formals, ms o menys abstractes, tamb pot haver-hi escenes figurades amb quadres concrets (objectes, animals, persones, ssers de faula, molt semblants als habituals del mn dels somnis). Els fenmens acstics tenen un paper de segona ordre. Alguns consisteixen en "sentir veus", la qual cosa recorda algunes allucinacions de lesquizofrnia. Entre les sensacions corporals anormals, alguns autors esmenten dos grups diferents: un, sn sensacions divertides i extravagants; laltre es tracta de sensacions angunioses i fantstiques. Les vivncies alterades de lespai i del temps sn molt impressionants amb lLSD. Amb dosis elevades es perd completament lorientaci del lloc. Sovint, pocs minuts corresponen a una duraci subjectiva danys, pel qual es comprn que pugui ocasionar grans irritacions quan es compara el temps transcorregut amb el temps "intern" viscut.
LLSD a ms dalterar el psiquisme, com la resta de substncies allucingenes, afecten generalment al sistema nervis autnom, provocant una dilataci de les pupilles, provoca un augment de la freqncia cardaca i eleva la pressi sangunia. Tots aquests fenmens es deuen a una estimulaci del simptic. Tamb poden exacerbar els reflexes espinals. Els efectes posteriors, que sobserven en algunes persones, fins i tot durant dies, sn conducta calmosa, introspecci, etc. Tamb es produeix una ressaca similar a letlica, amb cefalees. Els usuaris donen el nom de "viatge" a la seva experincia amb lLSD i de "mal viatge" a les reaccions adverses agudes. Aquestes experincies sn prolongades; pel general, comencen a desaparixer al cap dunes 12 hores. Molts usuaris dLSD tenen "flashbacks" o recurrncies dexperincies sense haver ingerit la droga de nou. Una recurrncia passa sobtadament, sense previ avs i pot durar des duns dies, fins a un any desprs de ls dLSD. Els "flashbacks" tenen lloc en persones que han utilitzat allucingens de forma crnica o que tenen problemes de personalitat. No obstant, persones que no tenen altres problemes de salut, poden tamb experimentar "flashbacks." Gaireb tots els usuaris dLSD disminueixen o abandonen voluntriament el seu s amb el temps. LLSD no es considera una droga addictiva, ja que no causa un comportament compulsiu que tendeixi a buscar la substncia com succeeix amb la cocana, les amfetamines, lherona, lalcohol i la nicotina. El seu s freqent pot produir alteracions mentals com paranoia, allucinosi, esquizofrnia, ansietat extrema i atacs de pnic.
19
Bolets, Bolets mgics

Els bolets allucingens es consumeixen crus, es cuinen, es converteixen en una beguda o sassequen per al seu posterior consum. Tamb es fumen. Poden ser necessaris 30 bolets per produir una experincia allucingena comparable a la duna dosi lleugera dL.S.D. Els efectes varien des de lexcitaci i eufria, amb dosis petites, a les distorsions de formes, colors i allucinacions, amb consums ms grans. Sovint el consumidor se sent dissociat, com si estigus mirant la situaci que viu des de fora. Tamb poden produir-se nusees, vmits, diarrea i dolors estomacals. Sn molt freqents els "Mals Viatges" de retorns imprevisibles. La tolerncia es desenvolupa rpidament. Sha investigat poc sobre els efectes a llarg termini dels bolets allucingens, i sn en lactualitat uns perfectes desconeguts. Un perill addicional el constitueix la recollecci i consum de bolets verinosos per equivocaci.
F O N G S
La mescalina procedeix del cactus del peiot, originari de Mxic. Sasseca i es talla en llesques conegudes com "Brots de Mescal". Aquesta substncia era utilitzada pels indis mexicans en les seves cerimnies religioses, i es va conixer a Europa desprs de la conquesta espanyola. Labs de la mescalina no s com als pasos europeus. Avui dia la mescalina es refina en forma de pols de colors que van des del blanc fins el marr. Normalment singereix i ocasionalment podria arribar a injectar-se. La seva estructura qumica s, doncs, semblant a la de ladrenalina. Recorda les amines simpatomimtiques pels seus tres metoxi sobre un nucli benznic i un nucli indlic potencial. Des de llavors es fabrica la mescalina sintticament, i es troba en forma de pols blanca (sulfat). Els efectes de la mescalina sn notablement potents i molt semblants als de lLSD. El sentit saguditza i les impressions visuals sintensifiquen considerablement, la voluntat es transforma, es perd inters per les coses, hi ha desdoblament de personalitat i la ment es divideix en dos mns. Es produeixen visions a travs de la imaginaci inconscient sense cap ordre associatiu lgic. Tots els seus efectes allucingens sn similars als produts per la ingesti de peiot. Com passa amb lL.S.D. pot causar problemes psquics.
M e s c a l i n a
(Psilocybe semilanceata)
Hi ha prop de 20 espcies, petites i terrestres, que creixen en bruguerars i prats, fins i tot en branquetes i serradures. Algunes de les seves caracterstiques sn: de barret, peu, lmines i esprada. Aquest alcaloide fngic t una estructura molecular prcticament idntica al neurotransmissor serotonina. Els neurotransmissors sn els encarregats de portar la informaci duna neurona a la segent. La serotonina s la responsable de la percepci sensorial, la regulaci de la temperatura i linici del reps nocturn. Va ser sintetitzada qumicament per A. Hoffmann -el mateix cientfic que va descobrir lLSD- malgrat que era conegut en lAmrica pre-colombina i a Mxic abans de larribada dels primers espanyols. Els maies lanomenaven Teonanactl que volia dir fong sagrat.
P s i l o c i b i n a
20
A l t r e s f o n g s a l l u c i n o g e n s
MORNING GLORY LOlolihuqui s una droga allucingena obtinguda de llavors negres i marrons duna planta coneguda com a "Manta de Cel", que creix a Centre i Sudamrica. Cont cinc components, tots estretament relacionats entre ells, amb propietats similars a lL.S.D. AMANITA MUSCRIA s el bolet amb efectes allucingens ms habitual. Es tracta dun fong amb gran transcendncia antropolgica, ja que s considerat com una de les substncies alteradores del sentit de la realitat usada per xamans com a medi per aconseguir lxtasi i el contacte amb els esperits. Aquest fong produeix un deliri agressiu i temerari. Produeix, en primer lloc un estat dexcitaci i desbordant alegria, fort exercici muscular, que pot arribar fins atacs furiosos de deliri. Immediatament comencen les allucinacions. DATURA ESTRAMONIUM La datura estramonium, aix com la belladona, la mandrgora i el jusquiam negre, sn plantes allucingenes pertanyents al gnere de les solancies. Els seus efectes sn duradors, de ms de 24 hores, i poden causar mort a dosis no molt superiors a les necessries per causar un efecte allucinogen. STP LSTP (Serenitat, Tranquillitat, Pau) va aparixer en escena psicodlica a finals dels anys seixanta, en cpsules blanques i blaves. Qumicament est relacionat amb lamfetamina i la mescalina i els seus efectes poden durar fins 24 hores. s ms probable que resulti un "mal viatge" de lSTP. El seu nom qumic s dimetoximetamfetamina, escurat a DOM. PCP (FENCICLIDINA) La fenciclidina es fabrica i utilitza com a anestsic veterinari. Pres pels ssers humans t un efecte allucinogen. Es fabrica illegalment i s conegut pels consumidors de drogues com "PCP", "Pols dngel" i "Pndola de la Pau". El consumidor de PCP experimenta un estat de trnsit o hipntic, amb sensacions de manca de pes, separaci del cos, mida disminuda i una distorsi total de la percepci. Tamb pot produir sensacions destimulaci i fortalesa irresistible. CLAVCEPS DEL SGOL (Claviceps purpurea) Lanomenarem com a rei dels allucingens naturals, ja que s la base de lLSD. Aquest fong tamb anomenat Ergot, s un fong negre-violaci, que parasita tota classe de gramcies i t una inusitada complexitat qumica. AMANITA AUREOLA LAmanita aureola s un bolet txic amb les mateixes propietats que lA. muscaria, que com indiquem s parent proper. No s mortal, per provoca intoxicacions de tipus neurotrpic i allucingenes. Els seus smptomes es manifesten poc desprs de la seva ingesti. STROPHARIA CUBENSIS. Hi ha prop de 15 espcies terrestres, de mida petita o mitjana, sovint amb barret glutins. Peu amb anell membrans o un prominent cintur anular. Lmines escotades o adnades. Esprada negra. STROPHARIA SEMIGLOBATA El principi actiu del fong Stropharia cubensis s un alcaloide triptamnic anomenat psilocibina, el mateix que cont el Psilocybe. ORELLA DE JUDES (Auricularia o Auricula judas) el seu principi actiu s lcid lisrgic, la qual cosa el converteix en un potent allucinogen.
21
Les plantes allucingenes solancies psicoactives han jugat un paper important dins de la cultura popular europea. Ja des de lantiguitat era utilitzat pels celtes, que les utilitzaven en el seu Filtre de Cirse (compost pel jusquiam, la belladona i lestramoni), o pels druides i bruixes en les seves pocions mgiques". Tamb han estat molt emparentades amb la bruixeria i durant la Inquisici estava prohibit el seu consum. Potser aquest alt grau de difusi estigui motivat per la germinaci daquestes plantes en qualsevol lloc i clima.
P L A N T E S
(Atropa belladona). Planta solancia, dotada dacci calmant, narctica i verinosa, i dacci especial per dilatar la pupilla (midriasi). Totes les parts de la planta contenen diversos alcaloides (els utilitzats en farmcia sobtenen de les arrels i fulles), entre els quals dominen la hiosciamina, latropina i lescopolamina. Durant les fases delaboraci, el primer producte es descompon en atropina. Segons la dosi pot arribar a ser mortal. Pot provocar mort per anestesia i paralitzaci dels centres vitals.
B e ll a d o n a P e i o t
(Lophophora williamsii). El peiot era una de les drogues allucingenes ms populars entre els indgenes de Mxic i les seves virtuts van ser tingudes en tal estima que els indis mexicans van exaltar el peiot a la categoria de du. s un cactus que creix en les regions semidesrtiques del centre i nord de Mxic i sud dEstats Units. El peiot cont nou alcaloides. El principal s la mescalina. Altres sn lanhalodina, que produeix una lleugera somnolncia i sensaci sorda al cap, mentre que un altre, la peiotlina, origina una sensaci de fatiga, acompanyada dun sentiment daversi per qualsevol esfor intellectual i fsic. En canvi la lofoforina s lalcaloide ms txic del peiot, origina un fort dolor al clatell i s lantagonista de la morfina. Alguns daquests alcaloides, des del punt de vista qumic, es relacionen amb la morfina i daltres amb lestricnina. Es troben tant en els lots del peiot dessecat (Nescal-Buttons) com en les plantes vives, en proporcions molt diferents (el mateix que lopi respecte al cascall i lhaixix al cnnabis sativa). Els alcaloides difereixen segons les condicions de la vegetaci i lpoca de la recollecci o segons la naturalesa i constituci del sl en que creixen les plantes. s normal que produeixi vmits i nusees. Produeix una intoxicaci allucingena que es divideix en dues parts o fases ben marcades: una de sobreexcitaci i una altra de peresa fsica i tranquillitat nerviosa, en la qual es presenten les visions acolorides. Es produeix una dilataci de les pupilles i es crea un procs dagudesa visual, sensibilitat a la llum i de percepci extraordinria de colors i contrastos, detalls insignificants. Els objectes adquireixen un inters extraordinari. Es produeixen percepcions interiors i allucinacions fantasioses. El peiot sembla actuar sobre el centre ptic del cervell. Com ha quedat demostrat, s capa de transformar els sons en impressions lluminoses i cromtiques, i les imatges en sons. Els fenmens mentals produts pel peiot i la mescalina sn semblants als produts pel haixix i altres allucingens. Destaquen el desdoblament de la personalitat i la fusi daquesta amb els objectes del mn exterior.
22
A l t r e s p l a n t e s
MANDRGORA (M. autumnalis). s una planta acaule amb una roseta de fulles senceres o dentades del centre de la qual, surten les flors, llargament pendulades. Els alcaloides que podem trobar en aquesta planta sn la hiosciamina i la atropina escopolamina. Larrel s dun aspecte antropomorf i s lnica part de la planta que t efectes prodigiosos. s summament verinosa si sadministra en certa quantitat, per en petites dosis sha utilitzat per les seves virtuts calmants i hipntiques reals. Encara que les seves virtuts allucingenes han estat qestionades. ESTRAMONI (Datura estramonium). Lestramoni s una planta anual per molt robusta i ramificada. El seu principi actiu s la daturina, un alcaloide extret daquesta planta. Lestramoni, com passa amb altres solancies, s una font dalcaloides de gran aplicaci a la indstria farmacutica, sobretot per la seva enrgica acci sobre el sistema nervis. Lescopolamina, hiosciamina i atropina sn els alcaloides que entren en la composici de lestramoni. Tamb es considera hipntic. T propietats allucingenes. JUSQUIAM (Hyosciamus Niger) El principi actiu daquesta planta s similar al de la Mandrgora, contenint dos alcaloides: la hiosciamina i latropina escopolamina. Els seus efectes sn altament allucingens. DULCAMARA (Solanum dulcamara L.) Aquesta planta tamb s coneguda amb els noms dEmborratxadora, Herba pelada, Amaradola, Argamiel, Solano dol, Morera trepadora o Parra real de Judea. El seu efecte s similar al de la Belladona, encara que menys intens. s un narctic suau, especialment en comparaci amb altres espcies de la mateixa famlia, com la mateixa Belladona o lHerba mora. ENCIAM Tot i que el seu s quotidi es restringeixi a les amanides, una de les propietats de lenciam s la de formar part de les solancies psicoactives. Lenciam s un hipntic. Les fulles seques denciam i la cocci dels seus troncs fan que sigui un hipntic proporcional a la quantitat de vegetal redut (cuit o bullit). En la cultura mediterrnia es recomanava aquest suc per "somiar". BTEL (Piper betel) Consisteix en una fulla de Btel tractada amb lletada de cal i enrotllada tancant un trocet de la nou dAreca (una palma) i substncies aromtiques. Sobt aix una piloteta que es mastega, per no es degluteix i produeix un efecte tnic i una sensaci dembriaguesa, degut a la presncia dalcaloides. IBOGA (Tabernanthe iboga) La cortesa de larrel de la Tabernanthe iboga, petit arbust florit parent lluny del caf, a frica i Sud-amrica, contenen la ibogaina, un allucinogen. SAMPEDRO (Trichocerus) De les cactcies, desprs del peiot, potser sigui aquesta espcie la que tingui ms contingut en mescalina. El seu s i consum s similar al del peiot. IAGUE I AIAHUASCA (Banisteria caapi) Els principals components de laiahuasca sn la Banisteriopsis caapi i la Psychotria viridis que interactuen originant grans "viatges interiors i exteriors. La Psychotria viridis s una planta rica en DMT (dimetiltriptamina), un allucinogen molt potent. Aquesta substncia s inactiva per via oral per barrejada amb un IMAO produeix efectes visionaris. Els efectes apareixen amb una pallidesa, tremolor violent i suor copis. Els efectes daquest beuratge depenen de la dosi, constituci, sensibilitat, entre altres factors, de qui ho prengui. Desprs es passa a un estat allucinatori. HARMAL O GAMARZA (Peganum harmala) Duna subfamlia de les Zigofilacies, la Peganum harmala, coneguda com harmal, gamarza o venera, podem tamb trobar els alcaloides banisterina i harmina. Aquesta planta s una herba amb les fulles simples, alternes i molt dividides; les flors sn bastant grans i blanques; el fruit s capsular, amb tres cavitats i moltes llavors per cavitat. DON DIEGO DE DIA Aquesta planta t un valor important dins del camp dels vegetals allucingens, pel seu contingut en cid lisrgic. Calen al voltant de 50 a 100 llavors del Don Diego de dia per aconseguir efectes altament allucingens, ja que s de les llavors don sobt el seu principi actiu, lcid lisrgic. BUFOTENINA (N-dimetil-5-hidroxitriptamina) A ms de les espcies vegetals ja esmentades, la podem trobar a la pell de gripau, principalment en la seva grassa i com a component actiu del seu ver. s probable que la bufotenina es formi de la serotonina, per una dimetilaci de la seva funci amina. NOU MOSCADA (M. fragans) Lespcie M. fragans, originria de les Moluques, que pertany al gnere Mirstica, proporciona la tan coneguda nou moscada. Aquest condiment molt utilitzat a la cuina, farmcia i perfumeria, proporciona a ms dolis essencials, el safrol, que t una estructura similar a la de la mescalina i lMDMA (xtasi).
23
CAFENA (Metilxantina) La cafena sextrau normalment de la Coffea arbiga. Aquesta substncia s un dels ms poderosos psicoestimulants. En un primer moment, la cafena estimula la cortesa cerebral, per actuar desprs sobre el bulb raquidi i, per ltim, sobre la medulla espinal. La cafena crea una rpida addicci. La cafena en definitiva s un potent estimulant, tot i que en dosis elevades produeix un efecte contrari. Un familiar proper a la cafena s la teofillina, que sextrau de la planta del te. El seu efecte s ms poders que el del caf, per la manera de prendrel -per decocci de fulles seques, en comptes de mlt-, fa que aquestes propietats no es manifestin ms clarament. Una tassa de caf t de mitjana 70 mg. de cafena, i la de te uns 100 mg. Ls excessiu de caf produeix trastorns gstrics, migranyes, insomni, excitaci, depressi amb sacsejades musculars, doble visi, brunzits a les odes, dispnea, dolors testiculars, prostatitis i una psicosi amb deliris, vertgens i convulsions. POPPER (Nitrat damil) Aquesta substncia coneguda com popper, es caracteritza per modificar el rec sanguini, permetent un major flux de sang cap els rgans sexuals. Aquesta substncia a ms produeix acceleraci del ritme cardac, eufria sobtada, dilataci de lanus, entre altres. Pot arribar a produir problemes cardacs greus. Fa uns anys era fcil trobar-lo en els Sex-shop dEspanya de forma legal, per la llei antidroga ha prohibit la seva comercialitzaci. Aquesta substncia ve en petits flascons i sadministra mitjanant la inhalaci dels vapors que desprn. KHAT (Catha Edulis) que t una frmula i estructura qumica gaireb idntica a lamfetamina i els seus efectes sobre lorganisme sassemblen als de les amfetamines, almenys a dosis moderades. Sembla ser que les fulles del Khat tenen, duna banda, propietats excitants i estimulants, semblants a les de les fulles de coca i de la cocana. Pel contrari a dosis molt petites sobserven smptomes tpics de la morfina. EFEDRA (Ephedra vulgaris Rich., E. distachya, E. sinica Stapf.) Per la seva composici qumica i pels seus efectes psicoestimulants quasi idntics a lanterior, shan alineat juntament a les amfetamines que vencen el cansament i inhibeixen la sensaci de fatiga. Aquesta substncia actua potentment com a estimulant del sistema simptic. Lefedrina s precursora de les amfetamines i en el seu cas, del fenilaminoprop. NOU DE COLA (Cola acuminata) La Nou de Cola sn llavors sense teixit nutrici, que sobt de la Cola acuminata i sutilitza per les seves propietats estimulants. El fruit t propietats euforitzants i excitants. GUARAN (Paullinia cupana) El guaran t un major contingut en cafena que el caf i a ms daquest alcaloide, cont teobromina, un altre alcaloide estimulant, entre altres substncies. La seva sobreingesti pot provocar ansietat, excitaci cerebral, allucinacions, insomni, tremolors i depressi. ESTROFANT (Strophantos) El principal alcaloide s la reserpina, hipotensor i psicoactiva. La reserpina va ser el primer neurolptic o tranquillizant ms comercialitzat del segle XX. CAT (Methcatinone) El Methcatinone s una de les drogues ms potents i addictives descobertes fins ara. El seu potencial s similar al de la cocana per ms intens i substancial. Pot produir paranoies que poden acabar en mort.
P L A N T E S P S I C O E S T I M U L A N T S
24
S M A R T D R U G S
SMART DRUGS s un terme angls que significa "Drogues intelligents". Es comercialitza en cpsules i pastilles que poden ser de qualsevol forma, mida i color. Originriament eren productes farmacutics que tenien com a caracterstica comuna el fet dexpandir les capacitats cerebrals i/o minimitzaven el seu deteriorament natural. A aquest grup shi van sumar alguns nutrients, productes derivats dherbes i sinttics que tracten dimitar els efectes de psicoactius prohibits com el MDMA (xtasi) o les amfetamines: El grup dels nutrients est format per aminocids, vitamines i antioxidants, a ms de begudes estimulants i cap dells t caracterstiques psicoactives prpiament notables. Dins dels frmacs, els ms comuns sn el piracetam (Hydergine), el centrophenoxine i el diapid (Vasopresin). A la tercera categoria hi ha les anomenades herbal drugs (drogues herbals), malgrat que moltes delles no tenen res a veure amb herbes i sn totalment qumiques. Entre les que s que sn herbals, podem trobar-hi el clssic herbal ecstacy fet a base de ma-huang, que t com a principi actiu lefedrna, i pot contenir tamb daltres herbes estimulants. Nhi ha moltes daltres en el llindar entre les herbal i les sinttiques compostes amb efedrina, pseudoefedrina, fenilpropanolamina i cafena, com lUltimate Xphoria, els anomenats "Discos", els "Gogos", el "Triple X", el Cloud 9 i el Nirvana Plus". Actualment, en diversos pasos europeus est pendent la seva classificaci legal, ja que contenen principis actius noms autoritzats per al seu comer en farmcies. XTASI VEGETAL (s un tipus de Smart drug) sn preparats de composici molt variable, constituts per multitud de plantes i compostos qumics. Es comercialitza com a comprimits o cpsules de colors atractius. Tots els preparats coneguts com xtasi vegetal tenen en com la presncia en la seva composici de les segents plantes: Plantes riques en cafena, com la nou de cola, el guaran o el te (dun 2 a un 6%). Plantes amb precursors amfetamnics com lefedra, la bala o el clem aromtic. Plantes dexclusiu control mdic o farmacutic com la pasiflora, el ginkgo o el ginseng. Plantes desconegudes en la tradici fitoteraputica espanyola com el kava-kava, la damiana, la slvia dels adivins o el iohimbe. Finalment, poden aparixer substncies qumiques com la L-arginina, la fenilalanina o lcid gamma-aminobutric. Lxtasi vegetal s un estimulant de lescora nerviosa a causa de la presncia de cafena i danlegs amfetamnics com lefedrina de lefedra o lasarona del clem aromtic.
25
ASPECTE Comprimits, cpsules, pastilles, dragees, sobres, soluci. ACCI SOBRE EL SNC Depressors del Sistema Nervis Central. EFECTES (segons ledat, el pes, el sexe, ... i el moment) Tranquillitzen, calmen lexcitaci nerviosa i provoquen son. INTOXICACI AGUDA: Les benzodiacepines en sobredosificaci sn rarament letals, per poden ser perilloses quan sutilitzen amb alcohol o amb altres depressors del sistema nervis central, al potenciar els seus efectes. Els seus smptomes sn: somnolncia, estupor i relaxaci muscular marcada. Per via intravenosa rpida poden desencadenar hipotensi i depressi respiratria, per la seva capacitat letal segueix sent petita. CRNICA: Es produeixen a altes dosis en perodes prolongats. Els smptomes sn: visi borrosa, disminuci de limpuls sexual, ictercia, disminuci de la pressi arterial, tremolors, alteracions psicomotores. INDICACI TERAPUTICA Ansietat i insomni: proporcionen un efecte ansioltic o un efecte hipntic, depenent de la dosi administrada. Per al seu s com inductors del son es prefereixen les modernes benzodiacepines de vida mitjana ms curta, mentre que per al tractament de lansietat es recomanen les de vida mitjana ms prolongada. Per a lespasticitat muscular, quan lespasme muscular resulti intens. VIA DADMINISTRACI Teraputica: oral, rectal i injectable. No teraputica: oral, injectable. DEPENDNCIA FSICA S, es produeix a altes dosis en perodes prolongats. Sinstaura ms rpidament en les de vida mitjana ms curta. DEPENDNCIA PSQUICA S. TOLERNCIA Es manifesta en la necessitat daugmentar les dosis per induir el son o mantenir una millora simptomtica. La seva aparici s variable. Hi ha tolerncia creuada amb lalcohol i altres depressors del sistema nervis central. SNDROME DABSTINNCIA S. Similar a la de lalcohol. DISPONIBILITAT Es troben subjectes a la legislaci de psictrops. La dispensaci s amb recepta mdica. s coneguda la utilitzaci del flunitracepam i altres compostos pels heronmans per palliar la sndrome dabstinncia. I ms informaci... ESPECIALITATS FARMACUTIQUES MS COMUNES TRANKIMAZIN , ROHIPNOL, TRANXILIUM, DIAZEPAM, VALIUM, LORAZEPAM, etc.
F R M A C S D E P R E S S O R S
26
D I S S S O L V E N T S I S U B S T N C I E S V O L T I L S
ASPECTE Gomes denganxar i coles de contacte dassecat rpid; pintures, laques, productes per treure la pintura; laca pel cabell; desodorants; acetona dungles, alcohol medicinal, detergents, tints, derivats del petroli, gasos propulsors dels aerosols, etc. Comprenen un grup molt heterogeni de substncies qumiques que es caracteritzen per ser molt voltils, es gasifiquen a temperatura ambient i desprenen vapors psicoactius. Formen part daquest grup de substncies:

Productes qumics: Gasos propellents i solvents. Frmacs: Gasos anestsics i vasodilatadors coronaris.
ACCI SOBRE EL SNC Depressors i pertorbador del Sistema Nervis Central. EFECTES (segons ledat, el peso i el sexe, ... i el moment) Com a drogues dabs, sutilitzen per les propietats euforitzants que tenen els seus vapors. Rarament els efectes adversos que sobserven en els inhaladors daquestes substncies es deuen a un sol compost i shan datribuir a les barreges presents en els productes comercials. Els efectes ms corrents provocats pel consum poden ser un comportament ebri i antisocial. Tot i que normalment es tracta duna fase passatgera de lexperimentaci juvenil o la moda de grups, labs de dissolvents pot causar seriosos problemes de salut i fins i tot morts accidentals. INDICACI TERAPUTICA Pel qu fa al dissolvents voltils ms habituals no es coneixen indicacions teraputiques INTOXICACI AGUDA: No es poden establir dosis referencials ja que depenen de la proporci de la substncia en el producte inhalat, del sistema dinhalaci, de lexperincia, etc. La simptomatologia ms freqent s: depressi del SNC, mal de cap, prdua parcial de la memria, alteracions de la visi, inhibici de la gana, halitosi, midriasi, mareig, nusees, vmits. Artmies cardaques i de vegades quadres allucinatoris. La sobredosi pot produir la mort sobtada. CRNICA: Aparici de granissada al voltant del nas u la boca i conjuntivitis. Lafectaci del SNC explica laparici de quadres convulsius. Pot haver-hi afectaci renal, heptica, pulmonar cardaca i en cas extrem, dany cerebral. Entre les manifestacions psquiques destaca el deteriorament psicolgic i quadres de tipus psictic. DEPENDNCIA FSICA No hi ha consens sobre el seu desenvolupament i severitat. DEPENDNCIA PSQUICA S, molt severa. TOLERNCIA S. Es desenvolupa rpidament. SNDROME DE ABSTINNCIA Desprs de la supressi brusca del seu s en consumidors crnics, es pot produir un quadre inespecfic amb cefalees, vmits, contraccions musculars i rampes. DISPONIBILITAT Est prohibida la venda als menors dedat de coles i altres substncies o productes industrials inhalables de venda autoritzada que puguin produir efectes nocius i cren dependncia o produeixin efectes euforitzants o depressius.
27
BLOC III
PREVENCI EN DROGODEPENDNCIES
28
1. ABORDATGES TERICS SOBRE LES DROGUES

En els mbits de discussi sobre la idea que el consum de drogues tenia conseqncies per a la persona (a diferents nivells de la seva vida) com tamb per al desenvolupament de les comunitats, es va procurar arribar a conclusions definitives per a encarar encertadament: la tasca de la prevenci, els mtodes de tractament i rehabilitaci, el control i la fiscalitzaci, la legislaci apropiada, etc.
Es van definir aix diferents models. Esmentarem aqu de manera molt resumida, els ms consolidats:
JURDIC-MORALISTA MDIC-SANITARI
a un
PSICO-SOCIAL
SOCIOECONMICCULTURAL
Consum
Expressi o transgressi Exposici de la norma (est b o patogen malament)
agent Comportament o prctica Mecanisme de risc dadaptaci social, o expressi dinadaptaci a Persona sana que es Persona que sadapta comporta segons les seves a un grup o societat opcions i condicionants mitjanant el consum
Consumidor
Persona normal o Organisme sotms transgressora, depn lacci duna droga de la droga. El transgressor no rep consideraci diferenciada sigui dependent o no vicis voluntari malalt involuntari
Dependent
Pateix un trastorn del comportament o mental (dependncia psquica). La dependncia fsica es conceptua com a malaltia
Vctima de les condicions socials que va provocar la seva adaptaci deficient (o hiperadaptaci) Modificaci dels factors socioeconmic-culturals postulats com etiolgics Augment zones verdes, lluita contra latur, estmul dassociacionisme
Prevenci
Cstig, i del cstig
exemplaritat Informaci, lexposici epidmic
control de Educaci, atenci a factors a lagent psquics i grupals que determinen linici del consum i la dependncia
Exemples
Repressi del consum de les drogues illegals. Llei seca respecte de lalcohol
Campanyes informatives, control de precursors qumics per a lelaboraci de drogues
Educaci per a la salut a lescola. Programes dhabilitats socials. Educaci entre iguals. Programes familiars
Observacions
El cstig saplica al Model en part compatible marge de que funcioni o amb els dos posteriors no com a element dissuasiu, per altres raons
No es rebutja la Model en part promulgaci i compliment compatible amb el de normes legals, per psico-social sinsisteix en la seva acceptaci social molt amplia
Fem notar que, si b aquests models han aparegut de forma successiva al llarg de la histria, situant-se en el corrent ideolgic cientfic dominant en el seu moment, en l'actualitat coexisteixen, en certa mesura, tots ells, i l'aparici d'un nou model no ha implicat la desaparici de l'anterior. Tamb es donen casos d'enfocaments mixts que combinen, per exemple, elements de tipus bio-psico-social amb uns altres de tipus econmic i cultural.
29
2. MODEL BIO-PSICO-SOCIAL
(UNA PERSPECTIVA GLOBAL I INTEGRAL)
Lhome en s mateix, s un sistema:
Psico-biolgic Experincies vivencials Histria personal Expectativa de vida. Nivell Espiritual Etc...
que pertany a un sistema bastant complex que s:

la famlia (dacord amb): Salut dels seus integrants Distribuci de rols Vincles interpersonals Histria avantpassats Ingrs i Administraci del diner Educaci dels membres. Participaci daltres persones. Ideologies i Creences Etc... parte, asimismo de otros sistemas,
es
dacord amb els ambients en els quals participi:

escola feina club barri etc...
Cadascun dells entrecreuats o no, se sumen a sistemes en els quals intervenen altres individus. La suma total d'aquest teixit s una determinada societat dintre de la qual hi ha un altre tipus de sistemes que sn menys palpables, per igualment, cada individu participa (amb o sense conscincia d'aix); sn els sistemes formats sobre idees i accions:
(per exemple): El sistema econmic Els valors tics Lacci de les institucions Las creences populars El folklore Leducaci Laplicaci de les normes legals La circulaci de la informaci Els models dxit Les normes per costum Lexpressi de lart Les modes Loportunitat de participar La projecci del futur Etc...
30
3. PRINCIPALS ESTRATGIES PREVENTIVES

Per poder intentar solucionar els inconvenients per classificar els nivells o estratgies de prevenci, els organismes internacionals com la Uni Europea o les Nacions Unides proposen una classificaci, que es basa en el fet que les drogues, a diferncia dels virus i les bactries, sn productes sotmesos a les lleis de mercat. Aix, es parla de: Reducci de la oferta Reducci de la demanda Reducci de problemes (actualment sutilitza ms el terme reducci de danys), on no es tracta de disminuir la demanda dun individu, sin de fer-ho selectivament en determinats moments, o de modificar les seves modalitats de consum de forma que aquest resulti menys perills. Aquesta terminologia, aparentment objectiva, presenta tanmateix alguns problemes. El principal s que determinades mesures subiquen en el punt de trobada entre la oferta i la demanda, fet que dificulta la seva adscripci a una rea o altra. Un inconvenient addicional s que la expressi reducci de la demanda pot referir-se a la prevenci, per en ocasions sinterpreta referent al tractament, s a dir, reducci de la demanda de drogues dindividus que consumien en excs i mitjanant el tractament deixen de fer-ho. Per tant, la detecci i orientaci preco mereixen un punt i apart separat de la reducci de la oferta i la demanda. No obstant, en ocasions sha enquadrat com a reducci de la demanda. Posem a continuaci alguns exemples dactivitats enquadrades en cadascuna de les estratgies preventives mencionades:
Educar a adolescents i joves per aprendre a diferir plaers immediats que puguin ocasionar danys a mig o llarg termini, com s el cas de l abs de drogues. En el marc de latenci primria de salut, desenvolupar un programa dhigiene del son que eviti el recurs fcil a l abs dels hipntics. Incloure advertncies sanitries als paquets de cigarretes, amb lesperana de persuadir als fumadors per abandonar o reduir el seu s. Modificar els hbits doci nocturn per disminuir la demanda dels productes (com sensibilitzar de la importncia del reps). Reducci de la producci (prohibici o substituci de cultius) aix com el control dels precursors, s a dir, les substncies qumiques emprades en la transformaci de matries primes en drogues manufacturades, o en la producci de drogues de sntesi. Reduir la disponibilitat per al consumidor, prohibint o dificultant la seva venda, o regulant-la per a determinats collectius dusuaris, com la prohibici de la venda a menors, o del consum en determinats espais, com els hospitals o centres educatius. Intentar convncer als conductors de que no han de veure abans de conduir, o als treballadors que no han de prendre substncies psicoactives abans de manegar maquinria perillosa. Entre usuaris de drogues: Substituir el consum de lherona per la metadona. Les que intenten evitar el contagi de la Sida i lhepatitis per via endovenosa, facilitant laccs a equipament dinjecci esterilitzat o estimulant al canvi de vies dadministraci diferents. Els programes de detecci de bevedors excessius en el marc de latenci sanitria a partir de lanlisi de sang, o programes similars desenvolupats per les empreses. Projectes dirigits a identificar a subjectes i grups dalt risc a un centre educatiu o una comunitat, per procedir a una orientaci o intervenci directa. Lnies telefniques que pretenen facilitar laccs a usuaris a consultes que sefectuarien de forma ms tardana si es fessin per consulta directa a un centre especialitzat.
Reducci de la demanda
Reducci de la oferta
Reducci de danys
Detecci i orientaci preco
31
4. PER QU CONSUMIM? FACTORS DE RISC I PROTECCI

Per qu consumim? Lepidemiologia i letiologia, mitjanant els seus estudis correlacionals amb poblaci general, ens mostren com va evolucionant el problema en el temps. Fins ara, encara no es pot parlar de causalitat, no existeix una nica causa que ens resolgui la qesti del perqu consumim, almenys fins el dia d'avui. Noms comptem amb estudis d'associaci, de factors predisponents (de risc) i uns altres de protecci que ens aproximen al perqu del consum. 4.1. FACTORS DE RISC. Sn caracterstiques, variables o circumstncies que, en incidir en la vida d'una persona, contribueixen a incrementar la probabilitat que aquesta persona desenvolupi un problema de conducta, en comparaci amb qualsevol altra persona. Aquests factors de risc es relacionen amb tres elements: 1. La Substncia: Les substncies per elles soles no signifiquen res; adquireixen sentit a partir d'un subjecte que les usa, per a la qual cosa compleixen una funci determinada, i en un ambient que els adjudica uns significats i smbols precisos. Drogues diferents comporten tamb riscos diferents.
Davant duna situaci de consum...vegem aqu alguns factors a tenir en compte: La Dosi de la substncia. La puresa i ladulteraci (no se sap mai la quantitat exacta) La via de consum condiciona la metabolitzaci que fa lorganisme de la droga El consum reiterat produeix la tolerncia a la substncia Els efectes desitjats buscats pel subjecte que consumeix la substncia.
2. Lindividu: Sn moltes les variables que determinen que alg consumeixi drogues.
(segons els estudis metaanaltics de Robles Lozano et al, Petraitis et. Al, i Navarro Botella)
Factors de risc individuals que predisposen al consum: Shan descrit algunes caracterstiques interpersonals amb ms predisposici al consum de drogues, aqu algunes delles: Factor hereditari (?) Falta dautonomia en la presa de decisions Tolerncia baixa a la frustraci Poca capacitat crtica Exigncia davant la necessitat dxit Baixa capacitat dautocontrol emocional Concepte baix dell mateix que repercuteix en una manca dautoestima Aspiracions acadmiques frustrades Extraversi-buscar sensacions-emocions Baixa capacitat de control i emocional Impulsivitat Inconformisme- rebellia Actitud positiva davant les drogues Autoeficcia percebuda: pensar que un pot fer el que es proposi 32
Per... i davant duna situaci de consum?, en referncia a lindividu, caldr tenir en compte: Les expectatives que es tenen abans de consumir preparen lorganisme per experimentar uns o altres efectes. (Alguns sn capaos de tenir efectes psicodislptics amb farigola perqu els han dit que era cnem.) Lestat dnim, es potencia amb el consum de drogues. (Si alg se sent ansis o deprimit abans de prendre LSD, el ms probable s que tingui una mala experincia.) Lestat fisiolgic i constituci de lindividu. Hi ha homes i dones amb una constituci fsica i pes diferent. Hi ha persones lorganisme de les quals reacciona de manera desproporcionada davant una quantitat mnima de droga, mentre que daltres sadapten rpidament a quantitats molt grans. El cos es ressentir ms si sest malalt o convalescent.
3. Lambient: Hi ha ambients en els quals aquestes substncies illegals gaudeixen de prestigi, est ben vist consumir-les, s'associen a l'oci, la diversi i a l'xit, estan de moda. Tot aix, facilita el seu consum. Els consumidors de drogues generen subtilment una cultura i incloure's en aquesta cultura facilita el consum.
Factors de risc contextuals que predisposen al consum: Shan descrit algunes caracterstiques contextuals amb major predisposici al consum de drogues, aqu algunes delles: Lleis i normes favorables a ls: Accessibilitat, disponibilitat Desorganitzaci de lentorn social immediat Influncies dels MMCC Consum de persones famoses Factors de risc relacionals que predisposen al consum: Alguns dels descrits sn: Actituds familiars positives respecte ls Inconsistncia / pobresa en el maneig familiar / conflictivitat familiar Carncia de llaos afectius familiars Associaci diguals consumidors Inici primerenc a ls Pares consumidors Permissivitat familiar Abs fsic sexual Vincles ms estrets amb el grup diguals (amics) que amb la famlia Ambient favorable al consum. Per ... i davant duna situaci de consum?, en referncia a lambient, hem de tenir en compte el lloc i el moment en qu es consumeix en relaci amb els efectes (no s el mateix prendres una pastilla un divendres a la nit a la discoteca que un dilluns al mat a la cambra de bany de casa. Com tampoc s igual de perills prendres un trippi o fumar un porro en un espai segur o just abans de pujar a una bastida per treballar). El que la gent fa sota els efectes de les drogues pot ser poc reflexionat o de molt ms risc: Conduir o fer anar maquinria sota els efectes de lalcohol o mantenir relacions sexuals i oblidar-se dutilitzar el preservatiu.
33
4.2. FACTORS DE PROTECCI: Enforteixen la resistncia de les persones a situacions de risc, actuant com a elements protectors de potencials respostes problemtiques:
(segons els estudis metaanaltics de Robles Lozano et al, Petraitis et. Al, i Navarro Botella)
Factors de protecci al consum individuals: Alguns dels descrits sn: Estabilitat i control emocional Interioritzaci normativa, acceptaci de les normes Capacitat de resoluci de problemes Bones relacions entre companys, refor dels amics Cura de la salut i el cos No tensi/estrs Satisfacci a la feina Satisfacci en el moment actual de la seva vida. Factors de protecci al consum familiars: Vinculaci emocional Estabilitat familiar Participaci en tasques/activitats conjuntes Consistncia normativa/normes de conductes clares Supervisi parental Refor familiar Famlia estil democrtic Factors de protecci al consum educatius: Rendiment escolar positiu Bona vinculaci amb escola/professor Factors de protecci al consum contextuals: Entorn social promotor dhabilitats Vinculaci/participaci a instncies pro-socials Valors grupals a lentorn Identificaci amb la comunitat Refor normatiu respecte al no consum de drogues
34
5. FALSOS ESTEREOTIPS
La visi que una societat t de les drogues est sostinguda per estereotips sorgits en algun moment i instaurats en nosaltres mateixos, de generaci en generaci. Conixerlos s un element molt important per a la prevenci de l's indegut de drogues. Els estereotips no sn idees del pensament reflexiu, sin frases rgides, buides de contingut, sense possibilitat de revisi. Podem tractar d'esquematitzar alguns dels prejudicis existents a la nostra societat: 5.1. ESTEREOTIPS SOBRE LA MARIHUANA: Existeixen moltes creences dels consumidors de drogues en un sentit, com dels que intenten treballar en contra del consum en el sentit contrari. Tant unes com unes altres han contribut a crear una espcie de folklore en torn de les diferents substncies; s aix com un i uns altres sostenen per exemple que:
La marihuana s menys nociva que el tabac. Qui comena amb marihuana segur que continua amb cocana, LSD, crack, etc. La marihuana la fan servir els creatius perqu produeix millors idees. La marihuana produeix obesitat.
I podrem seguir esmentant diversos mites ms. s important tenir en compte que els mateixos ens permeten discernir. s per aix que sempre que parlem de droga (no importa a quina d'elles ens referim), hem de recordar que no es tracta d'un subjecte, que pugui decidir per nosaltres, sin d'un objecte i que nosaltres podem elegir prendren o no.
35
5.2. ELS ESTEREOTIPS MS GENERALITZATS: ESTEREOTIP - Hi ha la creena que les drogues sn illegals. - Es diu que entre totes les drogues, les que ms problemes causen sn les illegals. INDICADORS DE REALITAT
- Hi ha drogues el consum i venda de les quals s legal en determinades circumstncies (alcohol, tabac, etc.) i altres que, dacord amb la societat, no ho sn en cap cas. - El consum de drogues illegals no s ni lnic ni el major problema que les drogues suposen per a la societat. Labs de totes i cadascuna delles pot ocasionar seriosos problemes.
EN CONSEQNCIA: No diguem: "La droga. Parlem de "Les drogues"
ESTEREOTIP - Es creu que els consumidors de drogues sn els joves que assalten en el carrer, trencant vidres de cotxes i botigues.
INDICADORS DE REALITAT
- Els addictes a drogues illegals no sempre delinqueixen, la majoria dells no ho fa, no obstant, es mouen dins de la illegalitat connectant-se amb intermediaris en la venda de drogues, etc. - Existeixen casos en qu un delinqent consumeix una determinada droga per trobar-se ms desinhibit en el moment de cometre el delicte. - Moltes vegades els consumidors usen les drogues buscant la integraci: per exemple, el consum dalcohol i tabac entre els adolescents funciona com a ritual dingrs a la societat adulta.
- Es diu que la gent que es droga porta una vida marginal.
- Les drogues illegals ms consumides per ells (porros i pastilles) sutilitzen de manera generalitzada en el grup diguals com instruments potenciadors de la cohesi grupal. - La marginaci es produeix quan la resta el determina com a "drogata" desaprovant-lo com a persona.
EN CONSEQNCIA: El drogaaddicte no s necessriament delinqent o marginal.
ESTEREOTIP Safirma: "La joventut es droga".
- A vegades sels atribueix als joves comportaments que no sn molt diferents del procedir dels adults. - Incrementa la creena, el gust dels joves per practicar conductes arriscades. No obstant els joves no solen consumir tant, i amb freqncia menys que els adults, si b en ladolescncia es corren riscs afegits i la temptaci per all prohibit.
EN CONSEQNCIA: No s correcte atribuir als joves ser els principals consumidors de drogues.
36
ESTEREOTIP - Existeix la creena que nicament tenen problemes amb les drogues les persones que sn drogodependents.
- Evidentment laddicci a les drogues porta serioses conseqncies, i es requereix duna apropiada prevenci. - Existeixen, per, pautes de consum que no suposen una drogodependncia i que sn igualment inquietants. Ens referim a aquelles formes de consumir que suposen riscs greus encara que es realitzin una sola vegada o ocasionalment: prendre una substncia sense saber el que cont, barrejar diverses drogues, desconixer els efectes o la dosi del que es consumir, prendre-la en contextos inadequats, etc.
EN CONSEQNCIA: El problema del consum de drogues no s exclusiu dels drogaaddictes, sin que cadascun de nosaltres hem de ser responsables i conscients de les conseqncies de ls indegut de qualsevol droga.
ESTEREOTIP - Safirma: Sha de combatre "la droga"
- Les drogues sn objectes inanimats que depenen de la nostra decisi de prendre-les o no. Convertir-les en subjecte creient que poden envair-nos com si fossin un monstre o un exrcit, ens transforma en vctimes i ens deixa sense cap responsabilitat sobre decidir quin tipus de vida tenir. - Amb aquesta frase: Lobjecte (la droga), a ms de ser convertit en subjecte, ens fueteja (flagel). Ens quedem aix en un estat dindefensi superior. - Afortunadament aix no s aix i podem prevenir utilitzant les mesures adequades, els veritables subjectes: cadascun de tots nosaltres exercint la responsabilitat de la llibertat.
- Es diu: Lluitar contra "el flagel": la drogaaddicci.
EN CONSEQNCIA: Lacci no s combatre ni lluitar. Les drogues sn simplement objectes inanimats que un pot elegir no prendre. Lacci en tal cas s la de prevenir creant-ne conscincia.
37
BLOC IV
QUAN EL CONSUM DEPENDNCIA?
ES
CONVERTEIX
EN
38
1. S- ABS - DEPENDNCIA
No existeixen uns parmetres estrictes per distingir entre S-ABS-DEPENDNCIA, partim d'un continuum on a vegades s difcil consensuar quan s dependncia i quan no ho s. No obstant aix, detallarem a continuaci les tres categories que ens semblen ms tils a l'hora de descriure el grau de consum.
ABS
DEPENDNCIA
S: s el que fan les persones que, de manera regular o espordica, consumeixen, per exemple, frmacs . Podem diferenciar aqu, ls: Experimental. Aquesta persona ha pres una substncia una o poques vegades. Ocasional. Aquest s lanomenat consumidor "social" qui recorre a ls de drogues de manera ocasional. Aquest consum es dna gaireb sempre en un ambient social com ara una festa. El consum s de baix nivell, i el consumidor experimenta poques conseqncies adverses com a resultat.
ABS: Es caracteritza per un model de consum dalcohol o altres drogues amb conseqncies nocives significatives. Un sinnim seria el consum perjudicial, que fa referncia al consum que hagi provocat un perjudici fsic o psquic al subjecte, i que ser conseqncia dun previ mal s o s inadequat. DEPENDNCIA: La seva caracterstica essencial s la prdua de llibertat davant una droga, fent que el consum adquireixi una prioritat per a lindividu. Podria ser comparable al consum compulsiu, que es caracteritza per ser episdic i compulsiu. s a dir, el subjecte pot no consumir tots els dies, per quan ho fa s de manera compulsiva i amb prdua del control. Els intents de control per part del dependent sn infructuosos malgrat el dany. Amb el consum compulsiu o addictiu es presenten els fenmens de tolerncia i dependncia qumica.
39
El DSM-IV (Manual Diagnstic i estadstic dels trastorns mentals) proporciona criteris relativament objectius del diagnstic de dependncia de substncies i abs de substncies; a continuaci els descrivim:
2. CRITERIS DE DEPENDNCIA
Es precisa un patr desadaptatiu de consum de la substncia que comporta un deteriorament o malestar clnicament significatius, expressat per tres (o ms) dels tems segents en algun moment dun perode continuat de dotze mesos: 1. Tolerncia, produda per qualsevol dels segents tems: a/ la necessitat de quantitats marcadament creixents de la substncia per aconseguir la intoxicaci o lefecte desitjat. b/ lefecte de les mateixes quantitats de substncia disminueix clarament amb el seu consum continuat. 2. Abstinncia, definida per qualsevol dels segents tems: a/ La sndrome dabstinncia caracterstic de la substncia. b/ es pren la mateixa substncia (o una de molt semblant) per alleujar o evitar els smptomes dabstinncia. 3. La substncia s presa amb freqncia en quantitats majors o durant un perode ms llarg del que inicialment es pretenia (prdua de control). 4. Existeix un desig persistent o esforos infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substncia. 5. Es fa servir molt temps en activitats relacionades: Amb lobtenci de la substncia (per exemple, visitar a varis metges o desplaar-se llargues distncies). En el consum de la substncia (per exemple, fumar una cigarreta rere una altra). En la recuperaci dels efectes de la substncia. 6. Reducci dimportants activitats socials, laborals, o recreatives degut al consum de la substncia. 7. Es continua prenent la substncia malgrat tenir conscincia de problemes psicolgics, fsics recidivants o persistents, que semblen causats o exacerbats pel consum de la substncia (per exemple: consum de la cocana malgrat saber que provoca depressi, o continuada ingesti dalcohol tot i que empitjora una lcera).
40
3. CRITERIS DABS
Han de complir-se dos criteris (A i B): A/ Un patr desadaptatiu del consum de substncies que comporta un deteriorament o malestar clnicament significatius, expressat per un (o ms) dels tems segents durant un perode de dotze mesos: 1. Consum recorrent de substncies, que dna lloc a lincompliment dobligacions a la feina, lescola o a casa (per exemple, absncies repetides o rendiment pobre relacionats amb el consum de substncies; absncies, suspensions o expulsions de lescola relacionades amb la substncia; negligncia dels nens o de les obligacions de la casa). Consum recurrent de la substncia en situacions en les quals fer-ho s fsicament perills (per exemple, conduir un autombil o accionar una mquina sota els efectes de la substncia). Problemes legals repetits relacionats amb la substncia (per exemple, arrests per comportament escandals degut a la substncia). Consum continuat de la substncia, malgrat tenir problemes socials continus o recurrents o problemes interpersonals causats o exacerbats pels efectes de la substncia (per exemple, discussions amb lesposa sobre les conseqncies de la intoxicaci, o violncia fsica).
2.
3. 4.
B/ Els smptomes no han complert mai els criteris per la dependncia de substncies.
41
BLOC V
COUNSELLING
42
1. INTRODUCCI AL COUNSELLING
El counselling s una manera de relacionar-se en la qual sajuda la persona a explorar els seus sentiments, pensaments i conductes. A travs duna relaci de counselling la persona pot comprendres millor i ser capa de trobar i utilitzar els seus propis dons i recursos de forma ms efectiva a la seva vida per poder prendre decisions ms apropiades. Lobjectiu de la relaci de counselling s ajudar a la persona que sajudi a ella mateixa (Inskipp & Jones, 1984).
ENTORN: El counselling comena quan una persona que t un problema en concret, ens sollicita informaci. INDIVIDU-PROBLEMA: Demana informaci sobre alguna cosa que el preocupi. PREGUNTAR-ESCOLTAR: Per poder donar un bon assessorament, preguntarem a travs del: Dileg / escolta Preguntes indirectes, respectuoses, per identificar preocupacions, temors Precisar quines sn les demandes i necessitats daquesta persona, avaluar prioritats. Aquest procs exigeix establir un consens entre ambdues parts. s important aprendre a escoltar. APLICACI DE LES EINES DEL COUNSELLING: Un cop detectat el problema, aplicarem les eines del Counselling: 1. HABILITATS DAUTOCONTROL COGNITIU 2. HABILITATS DE COMUNICACI 3. HABILITATS DE MOTIVACI PER EL CANVI
ENTORN-INDIVIDU: Lobjectiu es veu aconseguit, quan lindividu amb la informaci, pren la decisi ms adequada per a ell i el seu problema.
43
2. APLICACI DE LES EINES DEL COUNSELLING

2.1. HABILITATS DAUTOCONTROL COGNITIU:
1. Abstracci selectiva: s la tendncia a fixar-nos noms en all negatiu i oblidarnos dall positiu. En fixar-nos noms en el que s negatiu, baixar la nostra influncia a lhora de demanar canvis. Per tant, reforarem el que s positiu i buscarem possibles solucions a all que s negatiu. 2. Sobregeneralitzaci: Significa arribar a una conclusi total com a resultat duna o molt poques experincies. Sobregeneralitzar far que etiquetem o ens autoetiquetem, i pot convertir-se al cap del temps en un justificant de la nostra prpia actuaci. El que s negatiu s el qu ens provoca ser selectius, s a dir, despistar la nostra prpia atenci de les causes reals de la nostra actuaci, per la qual cosa: Ens remetrem als fets sense jutjar. Intentarem esbrinar les causes reals: PREGUNTANT OBSERVANT ANALITZANT No ens conformarem amb letiqueta Anirem molt en compte amb asseveracions com: SEMPRE TOT MAI DE LA VIDA MAI RES IMPOSSIBLE (Perqu gaireb mai sn certes, per ens fan sentir com si ho fossin. Quan apareguin ens preguntarem Quan..?, Qu...?, i per aix intentarem CONCRETAR i MATISAR). 3. Catastrofisme: Anticipaci de les conseqncies negatives, anticipar el pitjor que pugui succeir. Aix, moltes vegades fa que ens sentim aclaparats, i provoca en nosaltres respostes devitaci de la situaci, per la qual cosa: Buscarem dades de probabilitat de que aix passi Previndrem les possibles conseqncies Quan passin, intentarem avaluar les dades el ms objectivament possible.
44
2.2. HABILITATS DE COMUNICACI: 2.2.1. Elements bsics de la comunicaci: verbals i no verbals No s possible no comunicar-se. Diem molt ms del que pensem dir. Transmetem significats a travs del discurs lingstic per tamb a travs dels gestos, sobretot amb aquells inadvertits que el nostre cos manifesta no conscientment. Per a lantropleg social Edward T. Hall, el "60% de les nostres comunicacions no sn verbals"2. Aix significa que utilitzem els gestos en una proporci molt ms gran del que som conscients. Aquesta dialctica canvia -si hi som sensibles, i per tant hi estem atents- pot tenir un significat primordial3." Cada emoci t la seva mmica espontnia4. Hi ha diferents modalitats de comunicaci no verbal:
- El moviment corporal o conducta kinsica: gestos o daltres -
moviments corporals, incloent lexpressi facial, el moviment ocular i la postura. El parallenguatge: les vocalitzacions, certs sons no lingstics, com el riure, el badall, el grunyit i certes distorsions o imperfeccions de la parla, com pauses sobtades i repeticions. La proxmica: la utilitzaci de lespai social i personal i la percepci que sen t. Lolfacte. La sensibilitat de la pell al tacte i a la temperatura. Ls dartefactes: el vestuari i lestil personal darreglar-se.
Impacte de la comunicaci
to de veu 38% llenguatge del cos 55% paraules 7%
2
Roger E. Axtell, Gestos, Editorial Iberia, S.A. Barcelona 1993. Pg. 3
Pierre Simn i Lucien Albert. Las Relaciones Interpersonales, Barcelona, Herder. Biblioteca de Psicosociologia, 3, 1979. Pg. 395
4
Pierre Simn i Lucien Albert. Las Relaciones Interpersonales, Barcelona, Herder. Biblioteca de Psicosociologia, 3, 1979. Pg. 399
45
Elements No Verbals
Mirada: s important mirar la persona amb qu estem parlant, sense arribar a la intimidaci. De vegades, la manca de contacte ocular pot ser interpretada com desinters, falta datenci, recel, vergonya. Expressi facial: lexpressi de la cara pot interferir en el missatge que es vol oferir si no concorda amb la comunicaci verbal, ja que el seu principal objectiu s mostrar coherncia entre lexpressi verbal i facial. Somriure Postura del cos: La postura pot expressar incomoditat, relaxaci, tensi, inseguretat, etc. Les postures corporals tancades indiquen inseguretat i introversi. Una postura atenta suposa una petita inclinaci en direcci cap a la persona a qui es parla, sense envair el seu espai vital. Contacte fsic i proximitat: La proximitat afavoreix la intimitat i la confiana. s necessari tenir en compte que cada persona t la seva prpia idea respecte lespai personal adequat. No obstant, moltes vegades, una m a lespatlla o seure a prop poden propiciar un clima dajuda i comprensi afavorint la comunicaci. No totes les persones accepten el contacte fsic de la mateixa manera. Per algunes pot resultar violent tenir un contacte fsic amb persones desconegudes. Gestos: Els gestos han dacompanyar i adaptar-se al contingut del missatge. Els gestos suaus (sense brusquedat) indiquen tranquillitat, calma i calidesa en el dileg. Els moviments del cap, per exemple, indiquen el grau de conformitat o negaci amb el contingut del missatge. Silencis: No signifiquen manca de comunicaci, al contrari, poden brindar-nos bastanta informaci si ens fixem en el moment en qu es produeixen. No verbals relacionats amb el llenguatge Volum To de veu: s important aprendre a modular el to de veu, ja que un to avorrit, irritat, monton, pot fer perdre validesa al missatge o intimidar la persona. Claredat Durada del missatge
46
2.2.2. Facilitadors de la comunicaci Preguntar: s molt important que tinguem clar perqu ho utilitzem i qu aconseguim amb ls. Hi ha dos tipus de preguntes: - les obertes: ens proporcionen gran quantitat dinformaci, ja que al no tenir noms una contestaci, sin moltes, comprovem realment el que sap, el que ignora i el que comprn. Amb elles es demostra ms inters que amb les tancades, ja que permeten ms interacci. - les dicotmiques: noms tenen dues possibles contestacions, amb la qual cosa les podem utilitzar per intentar arribar a una conclusi i comprovar la seva efectivitat. Fer-ne un s excessiu pot generar una sensaci de no consideraci per part de la persona preguntada la qual no se sent partcip per no haver-hi gaireb interacci. A ning li agrada que li facin interrogatoris. s important preguntar sobre les necessitats, no pressuposar res i no interferir amb la nostra visi i experincia. Hi poden haver tantes realitats i circumstncies com persones. Respondre els interessos de linterlocutor amb missatges congruents, curts i amb un llenguatge assequible. Donar una informaci real: Les falses esperances sn poc crebles i generen desconfiana. s necessari donar esperances tenint en compte les possibilitats reals. Facilitar lexpressi de les emocions i els sentiments per evitar tensions: permetre el plor i respectar els silencis, dels quals podrem extreure informaci significativa sobre el que est afectant principalment a la persona. Fer que linterlocutor parli en primera persona permet connectar ms rpidament amb les emocions. Em sento.... De la mateixa manera, que el professional parli en primera persona denota una actitud ms oberta cap al dileg i una preocupaci: A mi mimporta com et sents.... Suggerir, mai imposar. Descriure per evitar els judicis i les interpretacions, ja que la persona que se sent jutjada perd la confiana i la comunicaci. Graduar la informaci negativa i acompanyar-la de solucions.
47
Esperar, sobretot quan sest parlant de temes delicats, en els quals est implicada la intimitat personal o la persona se sent vulnerable. Escoltar activament: mostrar inters i comprensi sobre el que linterlocutor est dient, que laltre sassabenti de que lestic escoltant, per la qual cosa haurem de demostrar-ho tant a nivell verbal com no verbal. Empatitzar activament: Escoltar els sentiments de la persona afectada i tractar dentendren els motius. Tracta de situar-se vivencialment en el lloc de laltra persona i ser capa de transmetre-li que fem esforos per comprendrel i tractar de comprendre les caracterstiques socials i psicolgiques que les envolten i que influeixen en la seva visi del mn immediat, i de posar-nos al seu lloc. Qu aconseguim en empatitzar? - Augmentar la confiana de la persona afectada - Augmentar la seva seguretat - Poder comprendre millor la seva situaci i abordar-la de la manera ms adequada - Poder donar alternatives adequades - Augmentar la receptivitat i lemoci - Etc... Empatia no s igual a colleguisme. Resumir / Sintetitzar: utilitzar-ho al final. El seu objectiu s comprovar que la informaci ha quedat clara i quins punts sn els ms importants i necessaris que han de quedar clars en tota la comunicaci. Reforar: s convenient usar el refor, sempre que detectem un comportament, actitud o verbalitzaci positiva. Ho hem dutilitzar immediatament desprs dhaver-se produt lacte. Els reforos els hem dutilitzar sempre, gaireb mai estan de ms. Deixar parlar a linterlocutor: s important interromprel noms quan estem rebent massa informaci de cop, quan tinguem la sensaci de que ha perdut el fil de la conversa o quan ens est donant informaci massa detallada i irrellevant. Demanar aclariments: si no ha ents continguts importants o si falta informaci essencial, li demanarem a linterlocutor que ho expliqui duna altra manera. No hem de culpar-lo de que no shagi explicat correctament, hem dassumir que som nosaltres qui no ho hem ents b. No s si lhe ents b. Es refereix a....
48
Deixar silencis a la conversa permetr que linterlocutor elabori el que sha dit o reflexioni sobre els nous continguts. Tamb ens ser til per assimilar i reorganitzar la conversa. Repetir continguts importants amb les seves prpies paraules (parfrasi): Daquesta manera podrem comprovar si hem ents b el que ens ha transms linterlocutor. A ms, aix lajudar a separar el que s important dall que s secundari, de manera que linterlocutor se sentir ms comprs. Animar a seguir parlant i mostrar comprensi, utilitzant indicacions com hummmm, s, entesos. Verbalitzar all que ens hagi cridat especialment latenci (per exemple, contradiccions en les exposicions o entre les paraules i els fets). No obstant, s important no fer retrets, ja que passa amb freqncia que el mateix interlocutor encara no t molt clares les seves prpies contradiccions. s millor expressar aquest tipus dinformaci com un dubte que li sorgeix. Manifestar inters amb els nostres gestos, mirant a linterlocutor, dirigint-nos a ell, assentint amb el cap, collocant el cos de forma que quedem davant de qui parla, etc. No interpretar 2.2.3. Obstacles per a una comunicaci efectiva Utilitzar la ironia, minimitzar o ridiculitzar el problema de laltre. No acabar descoltar el que diu laltre o intentar acabar les frases de laltre. Anticipar-se a all que laltre vol dir. Fer retrets, criticar o fer judicis de valor. Proposar solucions prematures, sense haver aclarit suficientment b el problema o sense haver escoltat encara les solucions que proposa el propi interessat. Fer comentaris massa extensos i parlar amb moltes divagacions del tema principal. Realitzar preguntes que en s mateixes porten una resposta implcita: per exemple, oi que s veritat que...?, s que no hi ests dacord?, No et sembla a tu tamb que...?. Fer, sobretot al comenament de la conversa, preguntes tancades, preguntes que es poden respondre amb S o No.
49
2.3. HABILITATS DE MOTIVACI PER AL CANVI 2.3.1. Factors que predisposen, faciliten i reforcen
Hi ha uns factors que influeixen en la realitzaci o no de conductes associades a la salut. Aquests factors sn de tres tipus: 1. Factors que Predisposen: sn aquells que tenen a veure amb la motivaci de lindividu o del grup per realitzar la conducta, aquests sn: ELS CONEIXEMENTS: la informaci que es t en relaci a les conductes saludables i als perjudicis de les nocives. LES ACTITUDS: productives o improductives. s creure que es pot aconseguir el canvi o que no es t capacitat per aconseguir-lo. Creure que ser avorrit o molt dur, en comptes de prendre-sho com a alguna cosa divertida o un repte estimulant de que s possible un canvi. Sentir-se en risc / sentirse capa de... Per motivats que estiguem, les actituds improductives respecte la situaci daprenentatge disminuiran inexorablement el resultat de laprenentatge. ELS VALORS LES CREENCES LA MOTIVACI: Com ms desig de canvi, ms probable ser assolir-lo. Ex: per deixar de fumar s imprescindible una motivaci prvia. EXPERINCIA: Com ms gran sigui la varietat de les prpies experincies, ms gran seran les oportunitats de canvi.
2. Factors que faciliten: tenen a veure amb les ajudes existents per possibilitar laccs o a la conducta, s a dir: LES HABILITATS SOCIALS per a la realitzaci daquesta conducta LEXISTNCIA DE RECURSOS instrumentals LACCESSIBILITAT DELS RECURSOS (centres, dispositius, programes)
3. Factors que reforcen: sn les respostes donades per les persones o grups clau que reforcen o castiguen la conducta. Aquest apartat es refereix a la reacci que determinades persones tenen davant la realitzaci de la conducta que nosaltres volem potenciar: RESPOSTES DE LACTUANT RESPOSTA DE PERSONES PROPERES I PRESSI DE GRUP BENEFICIS (PLAER, COMODITAT...) RECOMPENSES TANGIBLES (ECONMIQUES, AFECTIVES...)
4. A ms daquests factors nhi ha daltres, molt relacionats amb lanlisi funcional de la conducta, que dificulten molt la intervenci, per exemple: PERCEPCI DE RISC (la dificultat per valorar els riscs que correm) INVULNERABILITAT (a mi no em toca) CAPACITAT DE CONTROL (dificultat de presa de decisions, assertivitat) (Aquestes actituds estan molt relacionades amb lexistncia de conductes les conseqncies de les quals noms sn segures i immediates davant daltres que tenen conseqncies noms probables, i a ms, a llarg termini). Exemple: Quan fumem lefecte s gratificant, la conseqncia s immediata i segura No tots els fumadors desenvolupen cncer i aquells que el desenvolupen a causa del consum de tabac ho faran en un llarg termini de temps.
Aquests factors els podem identificar en lindividu utilitzant el mtode de pregunta i polaritzant en dues categories: a favor i en contra. Aix ens donar unes bases sobre els factors que hem de treballar. La nostra intervenci ha de recaure noms sobre aquells aspectes que estiguin al nostre abast.
50
2.3.2. Definici de Conducta Assertiva o Habilitat Social Hi ha una srie de definicions de lhabilitat social/conducta assertiva, sha definit la conducta socialment hbil com:
La capacitat complexa demetre conductes que sn reforades positivament o negativament, i de no emetre conductes que sn castigades o extingides pels altres (LIBET i LEWINSOHN, 1973). La conducta que permet a una persona actuar segons els seus interessos ms importants, defendres sense ansietat inadequada, expressar cmodament sentiments honestos o exercir els drets personals sense negar els drets dels altres (ALBERTI i EMMONS, 1978). La conducta socialment hbil s aquest conjunt de conductes emeses per un individu en un context interpersonal que expressa els sentiments, actituds, opinions, o drets daquest individu duna manera adequada a la situaci, respectant aquestes conductes en els altres, i que generalment resol els problemes immediats de la situaci mentre minimitza la probabilitat de futurs problemes (CABALLO, 1986).
Qu sn les habilitats? La conducta interpersonal consisteix en un conjunt de capacitats dactuaci apreses, s a dir, reaccionem davant de situacions de la forma que hem aprs.
ALBERTI (1977), LHABILITAT SOCIAL: s una caracterstica especfica a la persona i a la situaci, no universal. Ha de contemplar-se en el context cultural de lindividu, aix com en termes daltres variables situacionals. Est basat en la capacitat dun individu descollir lliurement la seva acci. s una caracterstica de la conducta socialment afectiva, no perjudicial. VAL HASSELT i cols. (1979), defineixen tres elements bsics de lhabilitat social: Les habilitats socials sn especfiques a les situacions. El significat duna determinada conducta variar depenent de la situaci en que tingui lloc. Lafectivitat interpersonal es jutja segons les conductes verbals i no verbals mostrades per lindividu. A ms, aquestes respostes saprenen. El paper de laltra persona s important i leficcia interpersonal hauria de suposar la capacitat de comportar-se sense causar dany (verbal o fsic) als altres. LAZARUS (1973) la defineix com La capacitat de dir no. Capacitat de demanar favors i fer peticions. Capacitat dexpressar sentiments positius i negatius. Capacitat diniciar, mantenir i acabar converses. I posteriorment: Expressar amor i amabilitat. Defendre els propis drets. Rebutjar peticions. Expressar opinions personals, incls el desacord. Expressi justificada de molstia, desgrat o enfado. Petici de canvi. Disculpar-se o admetre ignorncia. Enfrontar les crtiques.
51
2.3.3. Entrenament en Conducta Assertiva o Habilitat Social Ens centrarem en dos apartats que engloben lentrenament de lassertivitat, aquests sn: 1. Capacitat de dir no- Conducta assertiva: Es manifesta amb el model bidimensional de lassertivitat manifesta o encoberta i lestil de la conducta que es realitza, Coercitiva (fa servir el cstig o lamenaa per aconseguir lobjectiu) i No Coercitiva: ASSERTIVA NO ASSERTIVA AGRESSIVA AGRESSIVA PASSIVA
Coercitiva
No Coercitiva
(Exemple): Has citat un estudiant universitari al servei fora de lhorari establert de consultes perqu a ell li era impossible anar-hi per problemes x. Tu vas expressament al local a lhora convinguda, ell ve amb mitja hora de retard, i no ha trucat per avisar-te. Ests molest/a. Li dius:
A/ Passa, qu tal? B/ Tens molta barra. Com tatreveixes a arribar tard. s lltima vegada que em preocupo de fer-te aquest tipus de favors C/ Arribes amb mitja hora de retard. Magradaria que mhaguessis trucat per dir-me que vindries tard No assertiva
Agressiva
Assertiva
2. A lhora de treballar hem de tenir en compte quin tipus de conducta estem utilitzant i els objectius a aconseguir.
INHIBIDA

ASSERTIVA
AGRESSIVA
La persona inhibida: no aconsegueix els seus objectius, ja que no ha definit la seva posici. s a dir, s una conducta no assertiva. La persona assertiva, aconsegueix els seus objectius, defenent la seva posici, i sense cost emocional. La persona agressiva, aconsegueix els seus objectius, per de forma no adequada, i amb alt cost emocional.
3. Per fer una bona feina dassertivitat hem de: Tenir clar quins sn els nostres objectius. Fer una intervenci amb poc cost emocional, ni per mi ni per laltre. Seguir mantenint una relaci bona amb laltra persona.
52
2.3.4. Passos per al Canvi
Per demanar un canvi shan de seguir els segents 10 passos:
1/ Demanar els canvis dun a un 2/ Preparar-lo per endavant. s a dir, escriurel 3/ Escollir el moment adequat Per fer un bon model de canvi tamb hem de tenir en compte el segent: Per evitar que ens interrompin, intentar dir-ho tot de cop (en pocs segons) Plantejar uns objectius assolibles Evitar crear demandes que no podem cobrir Conixer els meus lmits, que canvien amb el temps
4/ Comenar per alguna cosa positiva. REFORANT. 5/ Descriure concretament i detalladament la conducta clau. 6/ Explicar com ens afecta, s a dir quin s el problema de que es doni aquesta conducta? 7/ Posar-nos al seu lloc, s a dir, EMPATITZAR. 8/ Assumir la nostra responsabilitat. 9/ Demanar el CANVI. 10/ Donar alternatives, totes les que podem.
SI SURT B:
Reforarem all positiu Avisarem de les conseqncies positives que tindr el canvi Mantindrem el refor en el temps
SI SURT MALAMENT:
Preguntarem qu ha passat Repetirem els passos anteriors Avisarem de les conseqncies negatives (sense amenaces).
53
3. COUNSELLING EN DROGUES
REFLEXI DEL PROFESSIONAL EN LA RELACI DAJUT: QUAN PARLA EL CONSULTANT, EL PROFESSIONAL ES PREGUNTA... Per qu em diu aix? Qu sent? Qu necessita? QUAN PARLA EL PROFESSIONAL, ELL MATEIX ES PREGUNTA... El que dic, est dins dels objectius de la relaci dajuda? Per qu ho dic? De quina manera ajuda lusuari el que dic? Li estic mostrant empatia? Parlo per nerviosisme o enuig? Estic donant informaci que ja t? Lestic animant a parlar de les seves emocions? Lestic animant a que ell/ella busqui les seves opcions o les hi estic dient jo? Lestic intentant convncer dalguna cosa? per qu?
PREGUNTES PER AJUDAR EL CONSULTANT A REFLEXIONAR
Com et sents? Qu s el que ms tagovia ara? Com et fa sentir aquesta situaci? Qu vols dir amb...? Qu significa aix per a tu? Has intentat provar alguna cosa per millorar aquesta situaci? Com et va anar? per qu creus que no et va servir de molt? Podries intentar el mateix per duna altra manera? Com tagradaria que millors aix? De quina altra manera podries provar per millorar una mica la situaci? Qu li diries a alg en la teva mateixa situaci? Coneixes gent que estigui en una situaci semblant? Com ho porta? Com et sentiries si provessis fer...? Com et sentiries si no ho provessis? Qu creus que necessites per poder fer els canvis que desitges fer? Qui penses que et podria ajudar en aix? Com creus que et podria ajudar jo en aix?
54
ALGUNES PAUTES BSIQUES PER LABORDATGE DEL CONSUM DE DROGUES A
EL PUNT DINFORMACI I ASSESSORAMENT UNIVERSITARI
Objectiu: Detectar si el consum s problemtic A LA SEVA VIDA QUOTIDIANA, podem indagar en el sentit de si s un consum: EXPERIMENTAL, OCASIONAL, ABUSIU O PERJUDICIAL, O DEPENENT SI EL CONSUM SEMBLA BASTANT SEGUIT... Animar-lo a parlar del rol de les substncies a la seva vida, com lajuden, com no lajuden, el que t de positiu i el que t de negatiu. Mai dir-li que t un problema o que no el t, sin preguntar-li com veu ell la seva situaci i la seva salut i si hi ha alguna cosa que el preocupi o que li molesti. Evitar resistncies, no intentar convncer-lo de que les drogues sn bones o dolentes. Acceptaci incondicional (recordar que t autodeterminaci). Acceptar lambivalncia de sentiments davant del consum. Recordar que t dret a decidir el que vol fer i com ho vol fer. El nostre rol s ajudar-lo, donar-li suport i crear un espai i una estructura dins de la qual pugui plantejar-se temes que lestan preocupant. No etiquetar-lo de drogodependent si veiem un excs de consum. No intentar canviar-lo. SI HI HA UNA DEMANDA DE CANVI PER PART DEL CONSULTANT... Apuntar-li qu s el que vol canviar, el que no li agrada del seu hbit, qu li aporta de bo, del que est tip respecte a la seva situaci actual. El que pensa i sent quan pensa canviar la seva relaci amb les substncies. El que vol aconseguir a curt termini, mig termini, llarg termini. Com pensa que pot fer-ho. Pactes que pensa que podria fer amb ell mateix per comenar el canvi. El que pensa que ser difcil del que vol canviar. Qu i qui el podria ajudar en aquestes dificultats. La seva idea de la vida sense consum o amb consum diferent. Donar possibles idees per reforar-se la seva prpia motivaci a cada intent. (En tot moment, mitjanant supervisi externa) Valorar si sel pot ajudar des de EL PUNT DINFORMACI o si hi ha la necessitat de collaborar amb altres professionals i recursos.
55
Generalment les persones es convencen ms per les raons que descobreixen elles mateixes, que no pas per les que els expliquen els altres (Blaise Pascal, 1632-1662)
COUNSELLING
(unes recomanacions senzilles)
Suggereix Pregunta per saber (preguntar s millor que suposar) El refor immediat s millor que a mig o llarg termini Escolta veritablement Valora alternatives Facilita Ajuda a escollir Respecta les decisions Accepta i valora el perqu Facilita la informaci Explica el que desitgi Disculpa, hi ha raons Accepta Normalitza i elimina amb informaci Permet els silencis i respectals Permet, la persona ho necessita Ajuda amb informaci Facilita les solucions existents Dna facilitats Esbrina de forma adequada Preveu les situacions Comprova els coneixements Dialoga amb la persona Diferencia Acostat Motiva Pren temps Estableix un clima agradable Mantn els objectius Ajuda a responsabilitzar-se al consultant Sigues tu mateix/a , honest/a Accepta i reconeix els teus errors Digues que ja ho esbrinars si no hi ha seguretat Confia i potencia lautocontrol Escolta, pot ser important Deriva, hi ha altres professionals Hi ha professionals a qui els corresponen altres tasques Estableix compromisos adequats I, recorda, intentem evitar el contrari de cadascun daquests punts.
56
BIBLIOGRAFIA REVISADA I RECOMANADA

DIETRICH, G., Psicologa General Del Counselling. Teora y Prctica. Herder, 1986. ESCOHOTADO, A., Aprendiendo De Las Drogas. Anagrama, 1995. GAMELLA, J., Las Rutas Del xtasis. Ariel, 1999. GREENBERG, Facilitando El Cambio Emocional. Herder. MARTN, C., Gua del Counselling para Formadores, Fase, escuela de Sida, Salud y Convivencia. Madrid, 1996. MARTN, C.; HERNNDEZ, F.; et al., Fase: Material dalumnes 1999. Barcelona, 1999. ROGERS, C., Psicoterapia Centrada En El Cliente. Paids, 1986. ROGERS, C., El Proceso De Convertirse En Persona. Paids, 1975. VALVERDE, C., Counselling Sobre l'HIV: Suport Psicosocial I Relaci D'ajuda A La Persona Seropositiva. Manual Per A Professionals. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1999. VALVERDE, CLARA: Counselling en Drogodependencias. Barcelona. MATERIAL PREVENTIU DE: Actuar es Posible: El Profesional De Atencin Primaria De Salud Ante Los Problemas Derivados Del Consumo De Drogas. Plan Nacional Sobre Drogas (1992). CREU ROJA JOVENTUT: Tarjetas sustancias. Barcelona, 2000. ENERGY CONTROL: Control Meter-Gua Del Educador. Plan Nacional Sobre Drogas, 2001. FUNDACI SALUT I COMUNITAT. De Les Pastilles Parlem-ne: Informaci i Consells Per a Educadors. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1998. MELERO, JC; PREZ DE ARRSPIDE, A. Drogas: + Informacin, Menos Riesgos-Tu Gua. Plan Nacional Sobre Drogas, 2001. SEMINARI: La Entrevista Motivacional I: II Escuela de Otoo, Socidrogalcohol-San Juan, Alicante, 2001.
57
APUNTS DEL MSTER DE PROGRAMACI NEUROLINGSTICA DICESB-PERE TARRS, UNIVERSITAT RAMON LLULL (1999-2000) APUNTS DEL MSTER EN DROGODEPENDNCIES (2001), Sessions de: DIAZ, AURELIO: Models de consum. FERRER, XAVIER: Conceptes Bsics. Bases de la Intervenci preventiva. SALVADOR, TERESA: Estudis metaanaltics, Factors Risc i Protecci: ROBLES LOZANO, L.; MARTINEZ GONZLEZ, JM. Factores de proteccin en la prevencin de las drogodependencias. Centro Provincial de Drogodependencias de Granada. PETRAITIS, J., FLAY, BR., MILLER, TQ., Illicit substance Use Among Adolescents, A Matrix of prospective Predictors Comentari de larticle realitzat per: Calafat Far, A., Matriz de predictores del consumo de drogas durante la adolescencia. NAVARRO BOTELLA, J., Factores de riesgo y de proteccin de carcter social relacionados con el consumo de drogas. PGINES WEB DE: www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_prevencion.htm www.ieanet.com www.mundofree.com www.latinoseguridad.com/LatinoSeguridad/Drogas/Mescalina.shtml www.nida.nih.gov www.tododrogas.net www.energycontrol.org www.fad.es www.ondasalud.com www.larioja.org/infodrogas www.lasdrogas.info/ipifap www.gratisweb.com/delysid www.saludmania.com www.drogen-wissen.de www.gesundheit-psychologie.de www.gesundheitspaedagogik.net www.psychosoziale-gesundheit.net www.thema-drogen.net
58

En Plenes Facultats - Dossier de Formació Sobre Drogues I Counselling

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

En Plenes Facultats - Dossier de Formació Sobre Drogues I Counselling

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NDEX

3. CLASSIFICACI DE LES SUBSTNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES CONSEQNCIES: (OMS)................................................................5

DESCRIPCI DE LES SUBSTNCIES MS CONSUMIDES

ANABOLITZANTS..................................................................................................13 DROGUES DE SNTESI..........................................................................................14

HERONA ............................................................................................................17 ALLUCINGENS ..................................................................................................18

5. FALSOS ESTEREOTIPS ......................................................................................34

QUAN EL CONSUM ES CONVERTEIX EN DEPENDNCIA?

2.3. HABILITATS DE LA MOTIVACI PER AL CANVI ...............................................................49

3. COUNSELLING EN DROGUES ..........................................................................53

BIBLIOGRAFIA REVISADA I RECOMANADA .............................................................56

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

1. QU S UNA DROGA? DEFINICI (OMS)

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

2. CONCEPTES BSICS (OMS)

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

3. CLASSIFICACI DE LES SUBSTNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES CONSEQNCIES

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

ACCI SOBRE EL SNC

EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe)

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

ACCI SOBRE EL SNC

EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment)

VIA DADMINISTRACI Via oral. DEPENDNCIA FSICA

I ms informaci...TIPUS DE BEGUDES ALCOHLIQUES

DONA (60kg) 0,3

Vi (10cl) Whisky (4,5cl)

1,5 gots 1 got

2,5 gots 1,5 gots

1got 0,5-1 got

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

ACCI SOBRE EL SNC

EFECTES (segons ledat, el pes i el sexe i... el moment)

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Amfetes, speed, dexedrina, pndoles per aprimar, bennies, dexies, uppers

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Keta, K, Vitamina K, Especial K

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

xtasi lquid1, Biber

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Trippis, Bitxos, Micropunt, Estrelles, cids

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Bolets, Bolets mgics

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

Dossier de Formaci En Plenes Facultats

1. ABORDATGES TERICS SOBRE LES DROGUES

Expressi o transgressi Exposici de la norma (est b o patogen malament)

Cstig, i del cstig