Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

1. QU S LA SEXUALITAT HUMANA?
En el llenguatge corrent la paraula sexe s'usa amb freqncia per alludir al mascle o a la femella (sexe biolgic) o per referir-se a una activitat fsica en la qual interv l'aparell genital (fer l'acte sexual). Per regla general, la paraula sexualitat s'empra amb un significat ms ampli que el mot sexe, ja que pretn abastar tots els plans de l'sser sexual. En parlar de sexualitat ens referim a una dimensi de la personalitat i no exclusivament a l'aptitud de l'individu per generar una resposta ertica. Som sexuats des del punt de vista biolgic, psicolgic i social. Totes les persones som diferents, aix com les societats, i la forma de manifestar la sexualitat s molt diferent en cadasc de nosaltres. Els canvis en la mentalitat i les noves concepcions de la persona de finals del segle XIX han incitat la cincia a investigar i considerar la sexualitat com una realitat humana1, capa dunir la dimensi biolgica i social de lsser hum. Fins aleshores la sexualitat shavia vinculat noms a la reproducci i noms per ella es justificaven les relacions sexuals. El sexe es regulava per les normes morals duna societat aparentment puritana. Linforme Kinsey2 (dcada dels 50) i els estudis de Masters i Jonson en els 60 marquen linici de la revoluci sexual. Aquests ltims van estudiar en un laboratori, per primera vegada a la histria, les reaccions sexuals fisiolgiques de lhome i la dona. La contemplaci de la planificaci familiar, els canvis en la legislaci (aprovaci de la llei de divorci, llei davortament, legalitzaci danticonceptius) i una srie de fets socials permeten a Espanya de finals de la dictadura prendre conscincia de la seva llibertat sexual, la qual es veur condicionada per lepidmia de la SIDA, sorgida a la dcada dels 80. La sexualitat s una necessitat bsica de lsser hum com tamb ho s buscar afecte, i malgrat que s possible reprimir-ho o negar-ho, no ho s anullar-ho. Comprn tot un mn de possibilitats, que es poden expressar de moltes maneres (carcies, petons, una mirada...), de les quals el coit vaginal s noms una delles, per no lnica. Cada sser hum viu la seva sexualitat de manera nica i individual. No hi ha normes ni models a imitar. Cadasc descobrir el seu. Tot i que l'objectiu del sexe pot variar (procreaci, plaer sexual, relaci convivencial...), aquest pot canviar en diferents moments; s a dir, de vegades l'objectiu s la procreaci, daltres el plaer i en altres casos, ambds al mateix temps.

2. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DE LA SEXUALITAT

Des de la infncia fins a la vellesa hi ha canvis a la sexualitat de lindividu. Conixer quins sn els aspectes que contribueixen a la conformaci duna sexualitat sana pot facilitar-nos la comprensi
1 2

Alguns pioners investigadors del sexe com H. Ellis, I. Bloch, M. Hirschled, S. Fred i G. Maran. Recerca en la qual es van estudiar els hbits sexuals de milers dhomes i dones nord-americans.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

de les dificultats que apareixen al llarg de les etapes vitals de lindividu en relaci a la seva sexualitat. De manera sinttica, a continuaci es descriuen alguns daquests aspectes que caracteritzen les primeres etapes evolutives. En letapa neonatal al beb se li assigna un gnere, trobant actituds i conductes diferents per part dels progenitors en funci de si s nen o nena. El nen o nena procurar ajustar-se a les expectatives comportant-se de manera diferencial. En la primera infncia sestableixen uns vincles dafecte amb els referents ms propers. Aquests generen sentiments de protecci i es comuniquen de forma ntima (contacte corporal), proporcionant seguretat i estima cap a un/a mateix/a. Tamb saprn a reconixer i a expressar emocions. Hi ha estudis que demostren que els dficits en la vinculaci afectiva porten com a conseqncia dficits en la sexualitat. A partir de lany i mig sadquireix una identitat sexual, s a dir el nen o la nena sautoclassifica com a nen o nena en funci del que sembla (concepte de gnere).3 En etapes posteriors la curiositat del menor pot portar a explorar el seu propi cos i el dels altres. Interpretar des de lptica dun adult aquesta curiositat pot crear malentesos, donant significats que saparten de la realitat del menor: un simple joc autoexploratori, que sha de viure com a ntim i no prohibit. A partir dels 6 anys els agents de socialitzaci exerceixen gran influncia: en moltes ocasions es reprimeix la conducta sexual, fixant-se les bases duna futura moral sexual adulta. La manca de respostes davant de dubtes sexuals converteix el que s sexual en el que s prohibit. s convenient una bona informaci sexual, animant a parlar de la sexualitat quan es cregui precs. La importncia dels models dhome i dona que sassimili pot condicionar la forma de viure la sexualitat. Un model repressiu en temes sexuals pot inhibir i culpabilitzar. Un model on sadmeten imperfeccions, on cadascun pot mostrar-se tal i com s, resulta ms sa. Els models poden ser reals (figures de vincle afectiu, dapego), intermediaris (joguines) i simblics (personatges de pellcules, promoguts pels mitjans de comunicaci). Missatges com Un home de veritat ha de ser eviten la flexibilitzaci del gnere i reafirmen estereotips. Hi ha qui considera letapa dels 6 als 12 anys com de latncia, ja que aparentment no hi ha activitat entorn a temes sexuals. Per qu haurem dignorar les pors, preguntes i estereotips que aniran sorgint en aquesta etapa si sabem que contribuiran a la seva sexualitat? Ladolescncia sinicia amb la pubertat. s un procs de desenvolupament endocr i corporal que produeix certa inestabilitat: creixement, augment dels genitals, primera regla i ejaculaci, pl en el pubis, canvi de la veu en els nois, grans). Les expectatives dels canvis poden generar molta inseguretat. Tamb poden sorgir conflictes entorn a la identitat sexual (el que es viu) i lorientaci del desig.

3 El gnere s un constructe social que fa que uns comportaments, jocs o formes de vestir estiguin considerades com a prpies dels homes i daltres com a prpies de dones.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Amb el grup diguals ladolescent reforar la seva identitat sexual i la seva figura corporal li donar un prestigi social. Si no compleix amb els cnons imposats (marcats pels mitjans de comunicaci i les modes, i en la majoria de casos inabastables per a molts joves) pot sentir malestar i inseguretat.

3. LORIENTACI SEXUAL
s l'atracci afectiva i sexual que senten dues o ms persones. Depenent de cap a quin sexe (mascul o femen) es dirigeixi aquesta atracci es considera: Homosexual, quan s cap al mateix Heterosexual, quan s cap a un altre sexe Bisexual, quan l'atracci s indistinta cap a ambds sexe

L'orientaci sexual s una forma de ser de la persona en tot el seu conjunt, de comportar-se i de sentir-se b. Generalment aquesta orientaci es dna en l'adolescncia, encara que pot donar-se en altres etapes de la vida. Shan de respectar les diferents orientacions i estils de vida, ja que tots sn vlids i respectables. Tot sser hum t dret que la seva orientaci sexual sigui respectada.

4. LA RESPOSTA SEXUAL
La resposta sexual en ambds sexes comena amb un augment d'afluncia de sang cap als genitals i amb un increment de tensi muscular l'alliberament de la qual es dna en l'orgasme. Dins de la resposta sexual es donen quatre fases (Master i Johnson), et al.: I/ Fase d'excitaci: Davant un estmul ertic, es dna un augment de la tensi muscular, amb el consegent comenament de l'erecci i de la producci del fluix vaginal. II/ Fase d'altipl: Augment de sudoraci, calor corporal... III/ Fase d'orgasme: Descrrega de la tensi en forma de plaer (contraccions rtmiques), en l'ter i vagina en la dona i en la uretra en l'home. IV/ Fase de resoluci: Tornada progressiva a l'estat normal, acompanyat amb sensaci de benestar i relaxaci. Qualsevol tcnica sexual a emprar s vlida, sempre que aquesta sigui acceptada per ambds o ms membres de la parella i en un entorn de respecte.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

5. LA MASTURBACI
Encara que en poques anteriors la masturbaci era considerada com una cosa perversa i prpia de persones degenerades, en l'actualitat ha quedat mpliament demostrat que no noms s sana, sin que s una manera dautoconixer-se i poder determinar les fonts de plaer, cosa que en un futur, en cas d'una eventual relaci sexual, facilitar el plaer. Aix, la autoexcitaci ha estat envoltada de mites i tabs que l'associaven a problemes de salut, teories que amb el pas dels anys han quedat completament descartades. No obstant, encara que persisteixen prejudicis cap a aquest acte, reduint-lo a homosexuals o a persones sense parella estable, aquests no coincideixen amb les dades reals, que indiquen que tant els homes com les dones es masturben, encara que la seva prctica sigui menys admesa en aquest ltim collectiu. La masturbaci en les dones: Va ser l'any 1941 quan va aparixer a Estats Units el treball del professor Willary, que va publicar el llibre clandest Sex and body on es mostrava una enquesta sobre l'actitud de la dona nordamericana que comenava a buscar el seu propi plaer sense haver de dependre d'una altra persona. La masturbaci s una prctica sexual que ha estat socialment, culturalment i religiosament condemnada al llarg de la histria. Moltes de les dones que han gaudit de la masturbaci, han tingut un sentiment de culpa, shan sentit rebutjades, brutes... Una dona va respondre a lenquesta de Willary dient:

Per a mi la masturbaci s sinnim de solitud, d'actitud infantil i egoisme. Sempre he preferit que no forms part del meu comportament. No obstant aix, de vegades la practico, per no m'atreviria a proclamar-lo pblicament. s important assenyalar, que malgrat totes aquestes crregues negatives que culturalment i socialment ens han inculcat, la dona es masturba igual que ho fa l'home, essent aquesta una important font de plaer i cal que sigui respectada d'igual forma que ho s en els homes, ja que la seva prctica s saludable.

6.

MTODES ANTICONCEPTIUS I DE PREVENCI DMTS

Quin s el millor mtode anticonceptiu? La planificaci familiar ha estat practicada a travs de mtodes naturals i rudimentaris des de lAntiguitat. Descobrir el perode frtil de la dona i el funcionament biolgic de la reproducci humana ha perms desenvolupar mtodes de control de la natalitat que amb el desenvolupament tecnolgic han resultat de gran fiabilitat.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

En realitat no hi ha un anticonceptiu ideal per a tothom, i cada persona ha de decidir quin prefereix en funci de les seves necessitats. Escollir-ne un o un altre pot dependre dels aspectes que es prioritzin: Leficcia: hi ha mtodes ms segurs que altres. Ls incorrecte dalguns mtodes pot disminuir considerablement la seva eficcia. Per exemple, amb loblit de prendres la pastilla anticonceptiva noms una vegada, es corre el risc dembars. Si el mtode est separat o no de lacte sexual. Mentre que el preservatiu femen es pot collocar unes hores abans de comenar les relacions sexuals, el mascul sha dintroduir durant lacte sexual. Si tenen efectes positius o negatius sobre la salut. Les pndoles anticonceptives poden augmentar els riscs de patir algunes malalties, per tamb tenen efectes protectors sobre la salut. Si sn mtodes reversibles o no. Per exemple, la lligadura de trompes s un mtode irreversible. Si requereixen ls addicional de cremes, cosa que moltes vegades implica la manipulaci dels genitals. Ex: s despermicides.

Laccessibilitat i disponibilitat del mtode (si es necessita anar al metge, amb o sense recepta...). Podem distingir entre diversos mtodes, depenent que siguin de barrera, naturals, hormonals, intrauterins i quirrgics. -

6.1.- MTODES POC FIABLES

Sn aquells en els quals s'eviten les relacions sexuals en els dies en qu la dona ovula. Consisteixen en la determinaci exacta, mitjanant tcniques especfiques, del moment del cicle en qu la dona pot quedar embarassada, i com a conseqncia abstenir-se de tenir relacions durant aquest cicle, o b mantenir-ne utilitzant mtodes de barrera. Aquests mtodes, a ms de no prevenir la transmissi de malalties condicionen, en gran mesura, l'espontanetat de la vida sexual de la parella. En general sn poc fiables, ja que el cicle menstrual pot variar i produir-se ovulacions inesperades. Mtode Ogino-Knaus Consisteix a fer un seguiment dels cicles menstruals durant uns mesos, normalment de sis a dotze. La idea s determinar les dates ms dhora i ms tard en qu pot produir-se lovulaci i abstenir-se de relacions durant el perode crtic comprs entre aquestes dates. Billings

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Consisteix a controlar durant tot el mes la consistncia del fluix que surt per la vagina per determinar els dies frtils. Quan s'aproxima lovulaci el fluix s ms transparent i viscs, mentre que quan la dona no ovula, aquest fluix s ms enganxs i fosc. Temperatura basal Consisteix a prendre's la temperatura cada mat, abans de llevar-se, en el recte o en la vagina, sense fer cap tipus de moviments abans de prendre-se-la. En els dies que es produeix lovulaci, la temperatura puja, per baixar uns tres dies desprs de la temperatura ms alta. Aquest mtode no s recomanable ja que qualsevol canvi emocional, refredats, tensions... poden fer variar la temperatura. No evitem l'embars amb rentats vaginals, coit interromput (que a ms genera insatisfacci en la dona), o perodes de menstruaci.
6.2.- MTODES DE BARRERA (MOLT SEGURS)

Sn aquells amb els quals s'evita el contacte entre l'vul i l'espermatozoide.

Preservatiu mascul De moment s el mtode ms efica per evitar tant embarassos no desitjats com malalties de transmissi sexual. Qu s, com funciona? s una funda de goma fina, generalment ltex, que s'adapta al penis. Es colloca quan el penis est en erecci abans d'introduir-lo en la vagina o en l'anus i es retira quan lhome ha ejaculat, de manera que el semen queda atrapat dintre del cond, impedint la fecundaci. Altres coses El preservatiu ha destar homologat per la Uni Europea (codi de barres), perqu sigui fiable i ha de tenir data de caducitat. s millor no posar-lo a la butxaca directament, ja que el frec i la calor del cos poden espatllar el cond. Hi ha preservatius de poliuret, que es poden utilitzar quan es t allrgia al ltex. En el cas de la penetraci anal, sn recomanables els de protecci extra o els de doble acci. Mai utilitzar-ne dos. Si vols utilitzar lubrificants juntament amb el preservatiu, cal que siguin compatibles amb la goma, s a dir, solubles en aigua (amb silicona o glicerina) i mai liposolubles, del tipus vaselina, oli, cremes ...

Diafragma

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

s un mtode molt efica pel que fa a la prevenci d'embarassos, per no serveix per prevenir MTS ni Sida. s una espcie de closca, una circumferncia de goma amb un contorn elstic al voltant. El diafragma s'introdueix a la vagina i es colloca de tal forma que tapona el coll de l'ter, impedint el pas dels espermatozoides. s imprescindible utilitzar-lo en combinaci amb una crema espermicida. Desprs de la relaci no sha de retirar durant unes sis hores com a mnim perqu lespermicida segueixi actuant. Si es realitza lacte sexual ms dun cop sha dafegir ms espermicida. No conv portar-lo posat ms de 30 hores. Hi ha diafragmes de diferents mides, i per aix la dona haur danar al ginecleg perqu li recomani el ms apropiat per a ella. Dispositiu intrauter (DIU) Es colloca dintre de l'ter. s un objecte de plstic en forma de T, d'uns quatre centmetres de llargria, amb un fil en un dels extrems per al seu control. En tocar les parets de l'ter en diferents punts, impedeix que un vul fecundat shi quedi. En general, la durada d'un DIU sol ser de dos a cinc anys. El ginecleg t'explicar quin s el ms apropiat. Altres coses Alguns gineclegs no sn partidaris de collocar-lo en dones que mai han tingut fills. La contraindicaci ms gran d'aquest mtode anticonceptiu s laugment del risc de contraure qualsevol infecci uterina.

6.3.- MTODES HORMONALS (MOLT SEGURS)

Pndola s un mtode molt efica que es basa en l'administraci d'hormones femenines. Cada pastilla cont les dues hormones que es produeixen en lovari, estrogens i progesterona, i en passar a la sang, la hipfisi no li envia ordres perqu les produeixi. Grcies a aix no es produeix lovulaci, sense la qual s impossible la fecundaci. Altres coses Ha de receptar-la un ginecleg, ja que s necessari una exploraci completa abans d'administrar-la. Tamb, cal fer-se controls ginecolgics regulars. Encara que la pndola s efectiva des del primer dia que es pren, s aconsellable esperar el primer mes complet. L'eficcia de la pndola disminueix si prens antibitics, tens diarrea o vmits, consumeixes alcohol, tabac o altres drogues.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

En alguns casos, la libido sexual pot caure, per aix s reversible si canvies el preparat. Ves al ginecleg.

Anell vaginal s un anell de plstic flexible daproximadament 2 polzades (5,4 cm) de dimetre i uns 1/8 (4 mm) despessor. La usuria de lanell sel pot insertar fcilment dins de la vagina on shi queda durant 3 setmanes. Durant aquest perode allibera una dosi dhormones molt baixa. Aquestes hormones sn similars a les utilitzades en les pndoles anticonceptives orals. Lanell anticonceptiu est dissenyat per protegir-se de quedar embarassada durant quatre setmanes. Es queda a la vagina durant tres setmanes i desprs sextreu per un perode duna setmana per donar lloc al perode de sagnat cclic. Cal collocar-se un anell nou cada mes.

6.4.- MTODES QUIRRGICS (IRREVERSIBLES)

Vasectomia s un mtode irreversible que es realitza en l'home. Consisteix en el lligament dels conductes deferents per impedir que els espermatozoides surtin a l'exterior juntament amb el lquid seminal. Es realitza amb anestsia local. Hi ha operacions que poden fer reversible aquest mtode. Lligament de trompes Es realitza en la dona. Consisteix a lligar les trompes, de tal manera que no poden passar ni els espermatozoides ni l'vul.

7. LA PNDOLA POSTCOITAL O DE L'ENDEM

s un preparat hormonal composat d'una dosi concreta d'hormones i que sha de prendre en un termini mxim de 72 hores desprs d'un coit de risc. La seva funci s la d'impedir que es produeixi un embars no desitjat, alterant lendometri perqu es produeixi la regla. No es considera un mtode anticonceptiu, sin una soluci d'urgncia per a un moment determinat, per tant no sha dutilitzar amb freqncia, ja que pot provocar determinats efectes secundaris. Les reaccions adverses ms freqents que sindiquen en el prospecte sn les nusees, el dolor en la part baixa de labdomen, fatiga, mal de cap, mareigs o vmits. Amb menys freqncia sha registrat diarrea, sagnat irregular i prdues entre dues menstruacions. Actua: Inhibint lovulaci Evitant la fecundaci, si l'vul es troba a la trompa Impedint la implantaci de l'vul fecundat No actua si l'vul fecundat est implantat S'administra per via oral i consisteix en dos comprimits d'un preparat hormonal

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Ha de ser prescrit per un centre de salut, hospital o servei d'urgncia i preferentment en els serveis de planificaci familiar.

Per insistim, la pndola d'emergncia noms sha dutilitzar en cas d'urgncia i MAI com a mtode anticonceptiu. Segons diu lOMS, el preservatiu actua com a anticonceptiu i prev les MTS, i per aix, s considerat el mtode ms segur.

8. LES MALALTIES DE TRANSMISSI SEXUAL (MTS)

- Voleu dir que he de fer aix amb tres homes diferents? T'estic dient, petita, que mentre prenguis unes petites elementals precaucions podrs fer-ho o no amb tants homes com vulguis, sempre que vulguis i de la forma que vulguis. (Les Amistats perilloses, Choderlos de Laclos)

s tan important tenir cura dels nostres genitals com tenir cura de qualsevol altra part del nostre cos i preservar-los de qualsevol infecci. Les MTS (abans anomenades malalties venries) poden contagiar-se pel contacte sexual, encara que algunes MTS poden adquirir-se mitjanant prctiques que no sn sexuals i transmetre-les a la parella en l'intercanvi sense l's de mtode preventiu. Amb excepci de lherpes genital, les MTS no es contagien per la saliva. En ocasions el fet de tenir algun tipus d'infecci en els genitals produeix vergonya i alhora sentiments de culpa que fan difcil que la persona reconegui el seu problema, tant davant la seva parella com davant della mateixa. Algunes vegades, una MTS pot passar desapercebuda perqu gaireb no presenta smptomes i aix far ms difcil el diagnstic. Per aix s tan important la visita peridica a l'especialista, tant en homes com en dones, aix com que ambds membres de la parella realitzin el tractament mdic.

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

NOM
Sfilis

SMPTOMES
Apareix de 3 a 6 setmanes desprs de la infecci i evoluciona en tres fases: - Una lcera prop de la vagina o penis - Taques a la pell o smptomes gripals - Els smptomes semblen desaparixer, per s fals: la malaltia ataca tots els rgans. Si no es tracta pot produir parlisi, i fins i tot mort. El perode d'incubaci s de 6 a 10 dies. - En les dones, s freqent l'absncia de smptomes (encara que poden igualment infectar la parella). Si els t: fluix groguenc, cossor en orinar... - En els homes, secreci purulenta pel penis, dolor en orinar, irritaci, secrecions anals. Si no es tracta adequadament podria produir esterilitat, tant en homes com en dones i malalties inflamatries plviques en la dona. Afecta sobretot les dones. La infecci es localitza en la uretra en els homes, i en la vagina en les dones. Aquesta malaltia tamb pot ser adquirida per l'intercanvi de roba interior o tovalloles humides. Tamb es podria contraure per l'embars, i l's de pndoles anticonceptives. Els smptomes sn: - En les dones fluix groguenc i amb mala olor, cossor i picor en orinar. - En els homes no sol donar cap smptoma, si de cas es produeix una inflamaci en el gland. Ambds han de seguir el tractament. Sn unes berrugues que apareixen en vagina, penis o anus entre un i tres mesos desprs del contagi. Es transmet tamb pel contacte de les mans als genitals.

TRACTAMENT
Penicillina. s una malaltia que si es tracta a temps, t fcil curaci.

A base d antibitics.

Gonorrea

Sol ser antibitic per via oral i vaginal.

Vaginitis (Tricomoniasis)

Condilomes

Se sol aplicar un preparat especial i de vegades, les berrugues s'extirpen. La dona que els hagi tingut ha danar almenys un cop l'any a revisar-se, ja que el condiloma sembla estar relacionat amb el cncer de coll d'ter.

10

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Herpes

Fongs

Infecci ocasionada per un virus. Es pot transmetre per contacte sexual amb alg que tingui herpes en els seus genitals o mitjanant sexe oral. Tamb s possible que una persona es toqui les ferides de la boca i tot seguit els genitals, traspassant lherpes a aquesta zona. Els smptomes: poden aparixer lceres a la vulva, vagina o gland. Febre i smptomes semblants a la grip. Poden passar unes dues setmanes fins que desapareix l'erupci. En ocasions no es torna a produir lherpes, mentre que altres persones ho tenen una vegada i una altra. Sol reaparixer quan baixen les defenses de l'organisme. Es coneixen com Candida albicans. s la classe de fongs que es troba ms freqentment a la vagina, per normalment est controlat grcies al contingut cid de les secrecions vaginals. Quan les defenses naturals de la vagina s'alteren, b perqu baixen les defenses o per la presa d'antibitics, els fongs es reprodueixen amb rapidesa i donen lloc a smptomes. A ms de la via sexual, tamb poden transmetre's a travs de l'aigua i de l's compartit de tovalloles i roba interior. Els smptomes sn fluix vaginal en grumolls, picor tant en la dona com en l'home i una olor forta del fluix vaginal.

Encara no hi ha un tractament totalment efectiu per alguns medicaments poden ajudar. s imprescindible consultar amb el metge. Mantenir una exhaustiva higiene de les zones afectades. Es poden receptar vuls que s'introdueixen a la vagina i tamb una crema especial (generalment pomades a base de Clotrimazol). Aquesta crema, encara que efica per al tractament, produeix deterioraci en el ltex dels preservatius.

Clamidia

s una malaltia causada per un bacteri que afecta la uretra en els homes i el coll de l'ter en la dona. Es cura mitjanant antibitics. Encara que Smptomes sovint similars als de la gonorrea encara que en la dona, molt freqentment, no produeix no hi hagi smptomes, ambds han de smptomes. En l'home, irritaci en orinar i supuraci per la uretra. seguir el tractament. Si aquest no s'aplica pot produir esterilitat en ambds membres de la parella. Entre altres, el contagi del virus de la Sida es fa per contacte sexual. En una primera etapa no necessriament apareixen smptomes, encara que si has tingut una conducta de risc (penetraci anal, vaginal o contacte orogenital amb ejaculaci sense l's del preservatiu), pots detectar si hi ha hagut contagi realitzant-te una prova sangunia. L'anlisi de sang s un mtode de detecci dels anticossos que produeix l'organisme contra el VIH. Pots per aix, dirigir-te al teu metge de capalera, hospitals, ONGs... Aquesta prova s gratuta i confidencial. No obstant han de transcrrer de tres a sis mesos aproximadament des de l'ltima conducta de risc, perqu l'organisme pugui desenvolupar els anticossos del VIH, que seran detectats en la prova (en l'apartat segent detallem aquesta informaci). Malgrat que hi ha medicaments especfics per tractar la Sida, no s'ha trobat encara una vacuna o tractament que possibiliti l'eliminaci del virus VIH.

VIH / Sida

11

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

9. VIGILNCIA DEL SIDA A ESPANYA FINS EL 30 DE JUNY DE 2002

Des de 1981, any en qu va comenar l'epidmia, s'han acumulat un total de 63.574 casos de Sida, i en el 53% d'ells s'ha notificat ja la seva defunci. Fins a aquest moment s'ha rebut la notificaci de 1.980 casos diagnosticats el 2001, que suposen el 85% dels casos que s'estima que hi haur quan es completi la notificaci. Entre aquests casos segueixen predominant els homes (80,3%). La mitjana d'edat al diagnstic de Sida ha ascendit a 38,8 anys. La proporci de casos peditrics (menors de 13 anys) ha seguit baixant i se situa en noms el 0,3%. La via de transmissi ms freqent va ser compartir material d'injecci per a l'administraci parenteral de drogues (52%), el que es confirma tant en homes (53%) com en dones (49%). La transmissi per relacions heterosexuals no protegides ascendeix al 24%, per adquireix especial rellevncia en les dones, on representa el 40% dels casos. La tercera via de transmissi ms freqent han estat les relacions homosexuals no protegides entre homes, suposant el 14% de tots els casos i el 17% dels homes.

10. CONCEPTES GENERALS DEL VIH I SIDA

10.1. Qu s la SIDA? El VIH s el virus de la immunodeficincia humana. En la fase ms avanada de la infecci les defenses immunitries han disminut com a conseqncia de l'acci del virus sobre el sistema immunitari, i la persona presenta infeccions oportunistes i daltres malalties. Quan apareixen aquestes malalties es considera que la persona t SIDA. La sida va ser detectada al comenament de la dcada dels 80 i, des d'aleshores, s'ha convertit en un problema de salut molt important, tant per la seva transcendncia sanitria com per la seva repercussi social. 10.2. Com actua el VIH? El virus de la sida s reconegut per les cllules del sistema immunitari com un microorganisme estrany, per aix no impedeix que pugui penetrar en el seu interior. El virus pot estar inactiu durant llargs perodes de temps, per de vegades es multiplica i pot destruir les cllules. D'aquesta manera altera la resposta del sistema immunitari, que perd la seva capacitat de defensar-se de les infeccions produdes per altres grmens i tamb perd la seva capacitat de destruir les cllules anormals que, de tant en tant, es produeixen en l'organisme. Aquesta alteraci facilita l'aparici de les malalties que caracteritzen la sida, les quals sn, en bona part, infeccions denominades oportunistes -precisament perqu si la immunitat funciona b no es desenvolupen-, i tamb alguns cncers.

12

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

D'altra banda, si el virus afecta les cllules del sistema nervis apareixen malalties neurolgiques que poden evolucionar i produir una alteraci greu de la conscincia, fins arribar a la demncia. Les malalties ms caracterstiques de la Sida, que poden presentar-se de forma conjunta o alternativa, sn: Les infeccions denominades oportunistes (perqu es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat) candidiasi, tuberculosi... Determinats tipus de cncers. Les alteracions neurolgiques.

10.3. Conseqncies de la infecci pel VIH El fet que una persona estigui infectada pel VIH no vol dir que hagi de desenvolupar obligatriament la sida. L'evoluci de la infecci varia d'una persona a una altra, d'acord amb nombre de limfcits CD4 i de la quantitat de virus (crrega viral) que contingui la sang. Les etapes de l'evoluci habitual de la infecci sn les segents: 1) Primo-infecci: Els dies posteriors a la infecci, aproximadament la meitat de les persones manifesten smptomes inespecfics, que poden semblar una grip o b altres malalties banals. En alguns casos, es poden donar smptomes ms greus. 2) Infecci assimptomtica: Durant un perode de temps llarg, les persones infectades pel VIH no presenten cap smptoma de la infecci. Per aquest motiu, algunes d'aquestes persones ignoren la seva seropositivitat i, per tant, poden transmetre el virus als altres sense saber-ho. 3) Infecci amb smptomes menors: Aquesta fase es caracteritza per l'aparici d'una srie de smptomes (com diarrees persistents, suors nocturnes, febre, prdua de pes, augment de la mida dels ganglis limftics, i malalties de la pell i d'altres rgans), que sn ms freqents i acostumen a ser ms greus en les persones infectades. 4) Infecci greu (sida): En aquesta etapa, els smptomes sn ms greus. La prdua de pes, la suor nocturna i la febre s'intensifiquen ms i romanen durant ms temps, i apareixen infeccions per microbis oportunistes. Tamb es poden produir malalties del sistema nervis i alguns tumors. 10.4. La prova del VIH Quan el virus ha entrat en l'organisme hum s reconegut com a intrs i les cllules del sistema immunitari produeixen anticossos contra ell per neutralitzar-lo. Encara que no aconsegueixin destruir el virus, els anticossos poden ser detectats per les proves de laboratori. La prova ms utilitzada s fcil de fer a partir d'una mostra de sang. Aquest test s el que serveix primerament per saber si les persones han estat o no infectades pel virus VIH. En la immensa majoria dels casos, els anticossos sn detectables per mitj d'aquest procediment entre les 8 i les 12 setmanes desprs del contagi. Si el test s positiu, diem que la persona s seropositiva. En cas contrari, diem que s seronegativa. En molt pocs casos, pot passar que la persona no estigui infectada i el resultat doni positiu. Per evitar aix, els resultats del test s'han de verificar amb altres mtodes (proves confirmatries).Tamb pot passar que el test doni un resultat negatiu encara que la persona estigui infectada. Aquesta situaci s molt poc freqent, per es pot donar en alguns casos com, per exemple, si la prova s'ha fet abans que l'organisme hagi pogut fabricar anticossos detectables. De tota manera, un resultat seropositiu no significa que la persona

13

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

estigui malalta de Sida, per s que indica que ha estat en contacte amb el virus, s'ha infectat i el pot transmetre. Per tant, ser necessari que es prenguin les precaucions necessries per disminuir els riscs d'evoluci de la malaltia i tamb per evitar contagiar altres persones. 10.5. Com es contagia la Sida? Perqu una malaltia infecciosa com la sida pugui propagar-se shan de donar una srie de circumstncies que ho facin possible: ha d'existir una font d'infecci i uns mecanismes de transmissi. Ha d'haver-hi una persona que estigui infectada pel VIH, tingui o no els smptomes de la malaltia. En les persones infectades, el virus es troba dintre d'algunes cllules i en la sang i altres lquids del cos, com el semen, les secrecions vaginals i la llet materna. Encara que el virus es troba tamb en altres lquids corporals com la suor o la saliva, no es troba en quantitats suficients com per poder produir un contagi. Es necessita una quantitat suficient del virus perqu es produeixi el contagi. El virus de la sida no pot viure massa temps fora de l'organisme i, per aquesta ra, cal que hi hagi un contacte fsic directe amb la sang, el semen o les secrecions vaginals de la persona infectada perqu es pugui produir el contagi. El virus es pot transmetre sempre que arribi una quantitat de sang suficient de la persona infectada a la persona sana, o b si es mantenen relacions sexuals de penetraci amb una persona infectada pel VIH sense preservatiu.

11. CONDUCTES DE RISC PER TRANSMISSI SANGUNIA

o Compartir agulles, xeringues i daltres objectes contaminats per l's de drogues injectades. o Quan es produeix un contacte penetrant (punxada o tall) amb un objecte que hagi estat contaminat amb sang d'una persona infectada. Aix pot passar en la perforaci de lbuls de les orelles, en fer-se tatuatges i en fer-se la depilaci elctrica, quan no s'utilitzen estris d'un sol s o b aquests estris no han estat degudament esterilitzats. o Quan es comparteixen objectes domstics que es puguin tacar amb sang, com raspalls de dents, fulles d'afaitar i altres estris d's personal. El fet de no compartir aquest tipus d'objectes tamb evita la transmissi per via sangunia d'altres infeccions, com sn les hepatitis B i C, i lherpes.

11.1. Transmissi sexual A l'inici de l'epidmia es pensava que noms les prctiques homosexuals entre els homes podien transmetre la infecci. Actualment sabem que el VIH tamb es transmet per relacions heterosexuals. El contagi es pot produir si es realitza una conducta de risc, independentment de l'orientaci sexual de la persona que la realitzi. CONDUCTES DE RISC EN LA PRCTICA SEXUAL Penetraci anal sense preservatiu.

14

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Penetraci vaginal sense preservatiu. Contacte orogenital amb un home sense preservatiu i amb ejaculaci a la boca. Contacte orogenital amb una dona sense barrera. Contacte oroanal sense barrera. Compartir joguines sexuals sense barrera. CONDUCTES SEXUALS SENSE RISC Petons humits (de boca a boca). Masturbaci mtua. Carcies i massatges. Petonejar o llepar el cos. 11.2. Transmissi perinatal Quan una dona embarassada est infectada pel VIH, hi ha un risc que aquest es pugui transmetre al seu fill durant l'embars, el part i la lactncia materna. La transmissi del virus del VIH SIDA no es pot realitzar per la majoria d'actes quotidians (compartir pis, conviure, abraar, compartir aula, compartir treball).

12. MTODES DE PREVENCI DE LA INFECCI PEL VIH

12.1. Transmissi sangunia. Utilitzar agulles d'un sol s o desinfectar-les. Utilitzar material domstic que pugui tenir restes de sang (raspalls de dents, maquinetes d'afaitar..) d'un sol s, o no compartir-lo mai. Tamb en els serveis mdics i odontolgics, i en tractaments de acupuntura, realitzaci de tatuatges i orificis cal tenir en compte el seguiment d'una higiene correcta i utilitzar en cada visita instruments nous o degudament desinfectats i/o esterilitzats.

12.2. Prevenci en les relacions sexuals. Est demostrat que el preservatiu s un mtode efectiu per prevenir la transmissi del VIH i d'altres microorganismes responsables d'altres malalties de transmissi sexual. Hi ha dos tipus de preservatius: el femen i el mascul. El femen s menys accessible que el mascul per: Econmicament s ms costs. Menys disponibilitat, hi ha farmcies que no en distribueixen.

Algunes persones tenen certes resistncies a lhora dutilitzar aquest tipus de barreres protectores. La tasca en la prevenci de VIH/SIDA tamb consistir a ensenyar a superar les dificultats per:

15

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Aconseguir-les amb facilitat Integrar-les a la relaci sexual Reconixer els seus avantatges Usar-les correctament

13. LES DROGUES EN LA SEXUALITAT

- Vols fumar herba? Vols fer-te a la idea que sc Robert Redford? - No has fet mai l'amor estant carregat? - No. Em poso inaguantablement encantador. Per qu has de fumar sempre que fem l'amor? - Em relaxa - Has d'estar relaxada artificialment abans d'anar al llit? (...) Puc injectar-te pentotal sdic i aix dorms durant la funci. (Annie Hall)

s difcil saber l'efecte veritable que una determinada droga t en la sexualitat, ja que els efectes que produeix en el cos sacaben de completar amb les expectatives i efectes psicolgics que provoca. No obstant aix i, en general, podem parlar de quatre grans grups, depenent del tipus d'efecte que produeixen: 13.1. Drogues depressores Alcohol
L'alcohol provoca el desig, per frustra l'execuci William Shakespeare

En un primer moment l'alcohol ens fa sentir ms desinhibits, s a dir, sembla que som capaos de fer coses que sense alcohol no farem. Per la realitat s que aix s tan sols en aparena ja que si b s veritat que petites dosis d'alcohol ens poden animar, l'alcohol s un potent depressor del nostre sistema nervis. Disminueix el funcionament del cervell i el control que exercim habitualment sobre nosaltres mateixos desapareix, ampliant-se les emocions. En els nois produeix: Dificultats per aconseguir l'erecci o una baixada rpida d'aquesta, el que impedeix el coit Dificultat per arribar a l'orgasme Orgasmes menys intensos

En les noies es produeix: Menor lubricaci vaginal Dificultat per arribar a l'orgasme

16

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

En casos en els quals el consum d'alcohol s continuat poden produir-se trastorns greus que poden afectar irreversiblement la resposta sexual. Herona i opiacis en general s un potent depressor del sistema nervis. La resposta sexual es veu molt alterada, es produeix manca de desig, impotncia i problemes dejaculaci. Aquest opiaci duu lentament a la destrucci de la persona i, per descomptat, de la seva resposta sexual. 13.2. Drogues estimulants. Coca i Cocana En un primer moment s que pot activar la resposta sexual, ja que estimula el sistema nervis central i pot produir certa eufria, per passada una estona, aquesta sensaci baixar en picat, produint-se un estat de cansament i depressi, reduint-se el desig sexual i la satisfacci. A ms el consum continuat de cocana pot dur a una prdua de l'inters sexual tant en homes com en dones, impotncia i falta de ejaculaci, aix com un deteriorament general del sistema nervis central. Amfetamines i altres estimulants Aquestes drogues sn estimulants i provoquen en la persona que les consumeix estats de veritable eufria. Encara que aix succeeix en dosis baixes, en dosis elevades i continuades disminueix el desig sexual, hi ha problemes d'erecci i dificultats per arribar a l'orgasme. 13.3. Substncies pertorbadores del sistema nervis central Les sensacions que generen poden ser percebudes d'una manera tant positiva com negativa, s a dir, que es poden viure episodis de tot tipus si es consumeixen. Les percepcions poden ser enganyoses i no correspondre's amb la realitat. Marihuana El consum continuat d'aquesta droga sembla estar relacionat amb la impotncia, inhibeix la producci de testosterona i redueix tamb la producci d'esperma. En les dones pot alterar tant lovulaci com el cicle menstrual. En l'actualitat s'ha demostrat que el seu consum a llarg termini pot dur a l'esterilitat tant en homes, com en dones. LSD Altera profundament la percepci, que fa que s'experimentin sensacions ms intenses i perllongades, cosa que, en realitat, no s certa perqu els orgasmes sn molt menys intensos encara que l'experincia sexual sigui viscuda amb gran intensitat per la persona. Drogues de sntesi (XTC, MDMA...)

17

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

Potents animadors de les relacions socials per pssimes conductores de la resposta sexual, per exemple, l'xtasi produeix efectes que desinhibeixen profundament.

18

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

BIBLIOGRAFIA REVISADA
1.- Mdul d'Educaci Sexual per a Joves. Universitat de Valladolid. 2- Dossier Treball i Salut Centre Nisso dmsterdam. 3.- A casa teva o a la meva. Lorena Berdn. 4.- Guia d'anticonceptius i sexualitat. Ministeri d'Assumptes Socials. 5.- Sexualitat + Saludable. Ajuntament de la Vila de Mstoles. 6.- Materials Didctics de Formaci de professionals d'assistncia primria PassaLH de L'Hospitalet de Llobregat. 7.- Pgina web de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.s/sanitat 8.- Sexualidad y Juventud. Historias para una gua. Rosa Abenoza Guardiola. Editorial Popular. Madrid, 1994. 9. Gua para trabajar el tiempo libre de la diversidad de orientacin sexual del Consejo de Juventud de Espaa.

19

Dossier de Formaci - En Plenes Facultats

QESTIONARI DE CONTINGUTS Aquest s un qestionari per a la autoavaluaci. Llegeix atentament cada qesti. Contesta F (si creus que s fals) i V (si creus que s veritat). 1. La sexualitat s diferent a cada edat 2. El prepuci s l'rgan sexual femen 3. Quant ms gros sigui el penis, ms gran ser la satisfacci de la dona durant el coit 4. La vagina s l'orifici per on les dones expulsen l'orina 5. Un somni ertic pot produir pollucions nocturnes en els nois V V F F V V V V V V V F V V F F F F F F F F

6. El DIU s un mtode de anticoncepci que es colloca en l'ter de la dona 7. La vasectomia s una petita incisi en al part inferior del penis 8. Qui hagi tingut alguna vegada contactes sexuals amb persones del mateix sexe s homosexual 9. La funci de la pndola anticonceptiva s impedir que l'vul s'uneixi amb l'espermatozoide 10. La pndola del dia desprs s un mtode anticonceptiu 11. La pndola anticonceptiva prev del contagi de Sida

20