Guia Accidentes

Accidents de treball : Guia del delegat de prevenci
UGT DE CATALUNYA SECRETARIA DE MEDI AMBIENT I SALUT LABORAL
Editat per: Secretaria de Medi Ambient i Salut Laboral de la UGT de Catalunya. Elaboraci i coordinaci: Oficina Tcnica de Prevenci de Riscos Laborals. Disseny i maquetaci: Artyplan. Correcci i traducci de textos: Anna Lliur (Servei Lingstic de la UGT de Catalunya). Fotografes i imatges: www.noticias.com; adrformacion.com; www.asepeyo.es; www.sanidad.jcyl.es; www.monografias.com; www.estrucplan.com.ar; www.tmb.net. Barcelona, desembre 2006
Accidents de treball ndex
NDEX Presentaci Introducci Qu s un accident de treball? Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci Anlisi estadstica dels accidents Tipus dincapacitats i prestacions per accident de treball Accidents laborals de trnsit: per una mobilitat sostenible i segura Cartes i formularis Bibliografia Webs Adreces dinters Directori de seus de la UGT de Catalunya 1 3 6 11 23 45 55 81 98 122 125 126 131
Secretaria de Medi Ambient i Salut Laboral
Accidents de treball Presentaci
PRESENTACI Malgrat que la millora de la salut i de les condicions laborals dels treballadors s un dels objectius histrics del moviment sindical des dels seus inicis, avui en dia continua essent una reivindicaci actual i legtima. No podem negar que les condicions de treball i de vida actuals tenen poc a veure amb les que existien durant la revoluci industrial, i que a hores dara disposem duna extensa normativa que garanteix el dret dels treballadors a la seva seguretat i salut en el treball. Per, tamb sabem que sovint les aparences enganyen i que no s or tot el que lluu a les lleis. Desprs de ms de deu anys de lentrada en vigor de la Llei de prevenci, el nostre pas continua estant al capdavant dels accidents que es produeixen a nivell europeu i registra uns ndexs dincidncia que gaireb dupliquen els europeus. Lluny de disminuir, el nombre daccidents de treball ha augmentat en aquests anys. Noms lany passat (any 2005), es van registrar a Catalunya 154 morts per accident laboral, 1.846 accidents laborals amb conseqncies greus i ms de 170.000 accidents lleus que van provocar una baixa laboral. 1
Accidents de treball Presentaci
Sha parlat molt de les causes daquesta situaci i tot apunta a la falta daplicaci de la normativa i al seu compliment estrictament formal i burocrtic (per, inefica). Per aquest motiu ja sha reformat la Llei de prevenci, sest desenvolupant el concepte de la prevenci integrada a lempresa i sestan potenciant els mecanismes de control i seguiment. Esperem que aquestes mesures ens permetin arribar finalment a un model de prevenci efectiu i responsable, capa de respondre i plantar cara a la xacra social en qu shan convertit els accidents laborals i daconseguir una millora real de les condicions de treball. Amb les guies que aqu us presentem, des de la Secretaria de Medi Ambient i Salut Laboral esperem tamb contribuir a aquest objectiu i desitgem que siguin un instrument til pel vostre treball diari. Sabem que lacci sindical i la participaci tamb sn una bona garantia per una prevenci de qualitat.
Dions Oa i Martn Secretari de Medi Ambient i Salut Laboral UGT de Catalunya
2
Accidents de treball Introducci
INTRODUCCI Com a representants dels treballadors en matria de seguretat i salut, els delegats i les delegades de prevenci tenen molt a dir i a fer, quan es produeix un accident laboral a lempresa. Actualment, sabem que, en la majoria de casos, els accidents (i les malalties professionals) soriginen per la concurrncia de diverses causes que es poden identificar i eliminar, o controlar. En aquest sentit, podem dir que quan es produeix un accident, no s el resultat duna fatalitat imprevisible i inevitable a qu ens hem de resignar, sin que delata una errada que sha produt en el sistema preventiu de lempresa i que cal investigar per evitar que es pugui repetir. Malgrat que aquest principi s un dels pilars de la investigaci daccidents, i que es reprodueix a qualsevol manual dintroducci a la matria, ens trobem que la realitat de moltes empreses del nostre pas no s la que esperarem. s freqent que els accidents lleus i els que no produeixen una baixa laboral no sinvestiguin si no hi ha un seguiment i control per part de lautoritat laboral o de la Inspecci de Treball. Tanmateix, sovint els incidents ni es registren, i es perd una informaci molt valuosa per evitar 3
conseqncies ms greus. Moltes prctiques empresarials manifesten tamb una falta de cultura preventiva respecte a la gesti dels accidents. Alg pot explicar per qu, per quin estrany motiu, hi ha empreses que gestionen correctament els seus processos de qualitat i no apliquen els mateixos principis i tcniques a la gesti dels accidents? Daltra banda, fer la investigaci no vol dir sempre fer-la b. Sembla que sovint lobjectiu de la investigaci s ms un formalisme per complir la llei o com a descrrec de possibles responsabilitats legals exigibles, que per conixer les causes reals de laccident. La prova del que diem la tenim en la gran quantitat dinformes que se centren en lerror hum com a causa immediata, i sobliden de les causes bsiques que lhan produt o facilitat i que normalment tenen a veure amb els aspectes organitzatius (manca de formaci o informaci, sobrecrrega de treball per ritme excessiu, treball a preu fet, fatiga per pauses insuficients o treball a torns, etc.). Per tant, el paper del delegat de prevenci en aquests casos s fonamental. No noms participa de la investigaci i vetlla perqu es faci b i compleixi amb el seu objectiu, sin que tamb fa el seguiment de les mesures que shagin daplicar i en valora leficcia, donant 4
suport a laccidentat o informaci bsica de les actuacions administratives que puguin derivarse de laccident (actuacions de la Inspecci de Treball, prestacions econmiques i assistencials per part de la mtua, tramitacions dinvalideses a la Seguretat Social, etc.). Aquesta guia pretn facilitar el desenvolupament de les competncies que tenen reconegudes els delegats de prevenci a lhora de conixer els accidents que es produeixen a lempresa i analitzar-ne les causes, i exposa els principis que permeten una correcta gesti integral dels accidents laborals. Inclou tamb un captol amb informaci bsica dels diferents tipus dincapacitats i de prestacions a qu poden donar lloc els accidents de treball. Desitgem que el document que aqu us presentem us sigui dutilitat en lexercici de les vostres funcions. Alhora, esperem tamb contribuir en la millora de la gesti que moltes empreses fan dels accidents de treball.
5
Accidents de treball Qu s un accident de treball?
Qu s un accident de treball? Segons la normativa sentn per accident de treball qualsevol lesi corporal que el treballador pateix com a conseqncia del treball que realitza per compte daltri (art. 115.1, Llei General de la Seguretat Social). Hem de dir que, ara com ara, disposem duna jurisprudncia que ha ampliat labast dels accidents de treball a les lesions psquiques. Aix, shan reconegut com accidents laborals els estats destrs i/o ansietat provocats per sobrecrrega de treball, assetjament psicolgic, burnout, violncia i atracaments, etc. Tamb cal recordar que, en lactualitat, els treballadors autnoms que estiguin en situaci dalta en el Rgim Especial de Treballadors Autnoms (RETA) i que tinguin coberta la prestaci econmica per incapacitat temporal (IT), poden millorar aquesta prestaci de forma voluntria quan la contingncia sigui laboral (Llei 36/2003, de mesures de reforma econmica). Podem dir que la definici legal daccident laboral inclou diversos supsits:
6
a) Els accidents patits en el lloc de treball i durant lhorari habitual: les lesions aix produdes tindran presumpci daccident laboral, si no s que es demostra el contrari (art. 115.3, LGSS). b) Els accidents com a conseqncia de les tasques realitzades, malgrat que siguin diferents a les habituals o no es corresponguin amb la seva categoria professional, ja sigui en compliment de les ordres de lempresari, o realitzades de forma espontnia en inters del bon funcionament de lempresa (art. 115.2.c, LGSS). Els dos supsits fins ara esmentats (a i b) inclourien tamb els accidents en missi (aix s en un desplaament motivat per la mateixa activitat productiva: conductors, comercials, serveis al client, etc.). c) Els accidents in itinere, o els produts durant el trajecte habitual entre el centre de treball i el domicili del treballador, ja sigui en anar o en tornar de la feina (art. 115.2.a, LGSS). No existeix una limitaci horria. Com a norma general, podem dir que el seu reconeixement com a accident laboral es fonamenta en el supsit que el treballador no shagus accidentat si no hagus anat a treballar, sense que hi hagi 7
interrupcions voluntries en inters personal (entrar en una cafeteria, anar a buscar els nens al collegi, etc.) i fent el trajecte pel cam habitual. d) Els accidents com a conseqncia de lexercici de crrecs electius de caire sindical, aix com els accidents en anar o en tornar del lloc on sexerceixen les funcions prpies dels crrecs esmentats (art. 115.2.b, LGSS). e) Els accidents en actes de salvament i similars, quan tinguin connexi amb el treball (art. 115.2.d, LGSS). f) Les malalties que hagi contret el treballador o la treballadora amb motiu de la realitzaci del seu treball, i no estiguin incloses en el llistat de malalties professionals. Cal demostrar la relaci causa-efecte entre lexercici dun treball i laparici posterior de la malaltia (art. 115.2.e, LGSS). Per exemple: la malaltia de la SIDA adquirida a causa duna punxada accidental amb una xeringa en treballs sanitaris. g) Les malalties o defectes que ja patia el treballador abans de laccident, que es manifesten o sagreugen com a 8
conseqncia dun accident de treball (art. 115.2.f, LGSS). Per exemple: una hrnia discal agreujada per un sobreesfor fet a la feina. h) Les malalties intercurrents ocasionades per complicacions del procs patolgic determinat pel mateix accident laboral o per afeccions adquirides en el medi on sha situat al pacient per a curar-se (art. 115.2.g, LGSS). Per exemple: una tromboflebitis produda per una lesi en el turmell a causa dun accident laboral. i) Els accidents que tenen la causa en imprudncies professionals derivades de lexercici habitual dun treball o professi, aix com de lexcs de confiana que inspira (art. 115.5, LGSS). En el cas de demostrar que laccident sha preparat de forma conscient, voluntria i maliciosa, amb intenci dacollir-se als beneficis i prestacions que genera (frau), o per conductes que desobeeixen de forma reiterada i notria les ordres i normes de lempresari, acceptant crrer riscos innecessaris i menyspreant la prpia seguretat i salut personals (imprudncia temerria), no es considerar com a accident laboral.
9
RESPONSABILITATS EMPRESARIALS TIPUS

ADMINISTRATIVES
SUPSITS
- Infraccions lleus - Infraccions greus - Infraccions molt greus Per cometre falta o delicte Rescabalament de danys i perjudicis
NORMES
Llei dinfraccions i sancions de lordre social (LISOS) Art. 11, 12 i 13 Codi Penal Art. 316, 317 i 318 Codi Civil Art. 1101 Estatut dels treballadors
PENALS
CIVILS
SEGURETAT SOCIAL
- Recrrec de prestacions de la Seguretat Social - Incompliment de la ordre de paralitzaci per risc greu i imminent - Incompliment de reconeixements mdics - Recrrec de primes per accident de treball o malaltia professional
Llei General de la Seguretat Social Art. 108, 195, 196, 197
MESURES ACCESRIES
- Tancament o suspensi de lempresa o centre de treball - Prohibici de contractar amb les administracions pbliques
Llei de prevenci de riscos laborals (LPRL) Llei del contencis administratiu
10
Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident
PAUTES DACTUACI DEL DELEGAT DE PREVENCI EN CAS DACCIDENT 1.- El dret dels delegats de prevenci de ser informats dels accidents i els danys a la salut dels treballadors La Llei de prevenci de riscos laborals estableix el deure de lempresari dinformar els delegats i delegades de prevenci dels accidents de treball i les malalties professionals (art. 36.2.c LPRL). Si b la normativa no concreta la forma i el termini en qu es realitzar la comunicaci de laccident al delegat de prevenci, s que es pot interpretar la necessitat duna certa urgncia, almenys quan es tracti daccidents amb conseqncies greus per la salut, en reconixer que la comunicaci es far una vegada lempresari en tingui coneixement, i que el delegat podr acudir al lloc dels fets, fins i tot fora de la seva jornada laboral. A ms de la comunicaci puntual daquells casos ms greus, lempresa ha dinformar de forma peridica els delegats de prevenci dels accidents de treball i les malalties professionals registrades. La normativa reconeix el dret dels delegats de prevenci a tenir accs a la documentaci que lempresari 11
ha delaborar i mantenir a disposici de lautoritat laboral (art. 18 i 36.2.b LPRL), entre la qual figura la relaci daccidents de treball i de malalties professionals que hagin ocasionat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball (art. 23.1.e LPRL). Tanmateix, aquesta informaci tamb s indispensable per lexercici de la facultat que t reconeguda el comit de seguretat i salut per conixer i analitzar els danys a la salut, valorar-ne les causes i proposar les mesures preventives oportunes (art. 38.2.c LPRL). Per aquests motius, cal que els delegats de prevenci sollicitin aquesta informaci en el cas que no la tinguin. Hi ha diferents vies per regular i establir que lempresa proporcionar aquesta informaci de forma regular i peridica, les ms corrents sn:

A travs dun acord especfic adoptat en el comit de seguretat i salut. Mitjanant el reglament intern de funcionament del CSS. Incloent aquest tema en el Pla de prevenci de riscos o en el Manual del sistema de gesti de la prevenci (normalment a la part de competncies i funcions, procediments o canals de comunicaci).
12
Sollicitant la inclusi dun punt en lordre del dia de la reuni del CSS dels accidents i/o malalties professionals ocorreguts des de la darrera reuni (o des de la darrera vegada que es va donar aquesta informaci). Es pot demanar la inclusi daquest punt en totes les ordres del dia de les convocatries. A travs de la sollicitud dels mateixos delegats.
2.- Actuacions immediates desprs de laccident Ja sha dit que la normativa estableix el dret dels delegats de prevenci a ser informats dels accidents de treball i els danys a la salut en general, i que es poden presentar en el lloc dels fets per a conixer-ne les circumstncies, fins i tot fora de la jornada laboral (art. 36.2.c LPRL). Sestableix tamb que el temps destinat a aquesta tasca, sempre que existeixin danys a la salut, ser considerat com a temps de treball efectiu (s a dir, que no cal utilitzar amb aquest fi el temps del crdit horari) (art. 37.1 LPRL). Una vegada en lescenari de laccident hem de: 13
Mantenir la calma en tot moment.
Comprovar que la situaci de risc que ha ocasionat o provocat laccident est sota control fins que es restableixin les condicions de seguretat i es garanteixi la protecci de la salut dels treballadors. Comprovar que sha activat el protocol dactuaci en casos demergncia, que saccedeix al lloc de risc amb els equips de protecci adequats, que es fan els controls ambientals oportuns, etc. Sempre que sigui possible, lempresa paralitzar lactivitat del lloc, i especialment quan es tracti dun accident greu que requereixi una investigaci complexa i/o la presncia dels recursos preventius o la intervenci dofici de lautoritat laboral. En cas de detectar algun risc greu i imminent, comunicar-ho de forma immediata i exigir ladopci de mesures. Si no ens fan cas, plantejarem la paralitzaci de lactivitat segons el procediment legal establert.
Comprovar que sha activat el pla demergncia i que laccidentat rep els primers auxilis i lassistncia sanitria prevista.
Procurar que lescenari de laccident es mantingui intacte fins a la intervenci dels professionals que investiguin laccident o de
14
lautoritat. No tocar res, ni deixar que ning ho faci. Recollir informaci dels fets: parlar amb els testimonis, escoltar les diferents versions, observaci del lloc de treball, etc.
En el cas que els treballadors accidentats pertanyin a una empresa de subcontracte o ETT, caldr contactar amb els seus representants.
En el cas que sigui necessari, podem comunicar laccident a la Inspecci de Treball.
Avisar el sindicat en aquells casos ms greus, i sempre que tinguem dubtes si lempresa ha notificat laccident.
Sollicitar una reuni extraordinria del comit de seguretat i salut.
Expressar la nostra solidaritat amb els treballadors accidentats i/o amb els seus familiars. Estudiar la possibilitat de convocar mobilitzacions (assemblea, concentracions, aturades, etc.).
Posteriorment, caldr comprovar que lempresa ha notificat laccident i preguntar a
15
laccidentat si li han lliurat la corresponent del comunicat daccident.
cpia
3.- Actuaci en casos determinats 3.1- Qu podem fer quan es manipula lescenari de laccident o es pretn fer desaparixer proves? En alguns casos, especialment quan laccident es produeix per falta de mesures de seguretat i per eludir la responsabilitat que sen pugui derivar, es pot alterar lescenari dels fets o eliminar proves que ajudarien a la investigaci (posar baranes all on no nhi havia, collocar larns a la vctima, etc.). Per evitar-ho, cal quedar-se en el lloc dels fets fins que arribi lautoritat laboral o els cossos de seguretat. 16
Tamb es poden fer fotografies o gravacions en vdeo del lloc, que podran aportar-se com a proves en la investigaci o en un possible procediment. Cal recordar que, perqu les imatges es puguin aportar com a proves en un possible judici, cal que la cmera permeti la impressi de la data; si no t aquesta opci, les imatges es poden fer aparixer a la premsa del dia. 3.2.- Qu podem fer quan lempresa no pren mesures per controlar la situaci de risc desprs de laccident? En cas daccident greu, i sempre que sigui possible, lempresa hauria de paralitzar lactivitat del lloc de treball fins que sinicin les actuacions dofici de lautoritat laboral o de la fiscalia, o fins a linici de la investigaci tcnica de laccident. Per, hem de tenir present que en determinats casos o processos productius on la paralitzaci pugui ocasionar un risc ms alt (a la resta de treballadors, a la poblaci, al medi ambient...), aix no ser possible i caldr, com a mnim, realitzar les reparacions i actuacions necessries per controlar la situaci de risc. Hem de tenir present que la normativa que regula ls dagents qumics (art. 7.4 RD 17
374/2001) i agents cancergens (art. 7.1 RD 665/1997) estableix tamb les actuacions en cas daccident, incident i emergncia per controlar la situaci. En aquests casos es preveu que noms podran accedir a la zona afectada els treballadors imprescindibles per realitzar les reparacions necessries, i degudament protegits i autoritzats. Tamb hem de tenir en compte, sempre que hi hagi maquinria implicada en laccident, que la normativa dequips de treball estableix lobligaci de fer una comprovaci cada vegada que es produeixin esdeveniments excepcionals (entre els quals inclou els accidents) que puguin tenir conseqncies perjudicials per la seguretat, que la portar a terme personal competent i que caldr portar un registre documental de les comprovacions (art. 4, punts 2, 3 i 4 del RD 1215/1997). Per tant, hem dexigir que la situaci de risc que sha produt, o que ha ocasionat laccident, estigui degudament controlada. Sempre que es tinguin dubtes o veiem que aix no es garanteix, podem sollicitar la presncia dels recursos preventius (amb independncia de la modalitat que es tingui) perqu avalun la situaci i estableixin les mesures corresponents.
18
Hem de recordar que la normativa estableix que la presncia daquests recursos en el centre de treball ser necessria quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procs o lactivitat, per la concurrncia doperacions diverses que es desenvolupen de forma successiva o simultnia i que necessitin el control de la correcta aplicaci dels mtodes de treball (art. 32. bis de la Llei 54/2003, de modificaci de la LPRL i art. 22 bis del RD 604/2006, de modificaci del Reglament dels serveis de prevenci). Tamb ser necessria la seva presncia quan es realitzin activitats on estiguin presents determinats riscos especials (caigudes dalada, risc desllavissament o enfonsament, etc.). Tamb cal recordar que la Inspecci de Treball pot requerir a lempresa la presncia dels recursos preventius si ho considera convenient. 3.3.- Qu podem fer quan detectem una situaci de risc greu i imminent a partir de laccident o incident? Hem de recordar que la normativa estableix les dues caracterstiques que shan de donar en les situacions de risc greu i imminent: la 19
probabilitat immediata que es produeixi i la gravetat de les seves conseqncies per la salut (art. 4.4 de la LPRL). Malgrat que es tracta duna definici molt genrica, si tenim indicis o detectem que laccident ha provocat una situaci que reuneixi aquests requisits, seguirem el procediment legal establert: 1.- Demanar als treballadors exposats que abandonin el lloc de treball o lactivitat fins que shagi comunicat la situaci a lempresa i que, aquesta, hagi adoptat mesures. 2.- Notificar la situaci a lempresa, preferentment per escrit, per tal que prengui mesures. 3.- Si lempresa no adopta mesures, ni paralitza lactivitat, caldr reunir als representants legals dels treballadors presents en el centre de treball i acordar la paralitzaci. Si no s possible reunir amb urgncia el comit dempresa, tamb poden acordar la paralitzaci els delegats de prevenci per majoria. 4.- Es comunicar la paralitzaci a lautoritat laboral per escrit, adjuntant tamb una cpia de la comunicaci del risc a lempresari.
20
5.- Lautoritat laboral enviar un inspector de treball i, si cal, un tcnic del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball (CSCST) en el termini de 24 hores, i aquests emetran un informe que ratificar o anullar la paralitzaci que shagi acordat. 6.- En el cas que es confirmi la paralitzaci, es requerir a lempresari que adopti les mesures adequades. 7.- Si no es ratifica la paralitzaci no es podran demanar responsabilitats als representants dels treballadors, si no s que es pot demostrar que sha obrat de mala fe. 3.4.- Qu podem fer quan no es notifica laccident? En el cas daccident greu, molt greu, mortal, o que afecti ms de quatre treballadors, lempresari t l'obligaci de notificar-ho directament a lautoritat laboral en el termini de 24 hores. A ms, haur de comunicar els accidents amb baixa a travs del sistema Delt@ i del CAT 365, en el termini de cinc dies. Els accidents sense baixa shauran de comunicar tamb cada mes per aquest sistema. No fer la notificaci significa que oficialment laccident no ha existit. s el que 21
normalment es coneix com subregistre i no noms vol dir que laccident no consta en cap registre o en les estadstiques, sin que tampoc donar dret a cap tipus de prestaci per aquest concepte o que en cas de deixar seqeles o recaigudes, tampoc seran reconegudes com a accident laboral. Els motius per no notificar els accidents poden ser diversos: des damagar situacions irregulars de contractaci (especialment quan es tracta de treballadors immigrats), evitar les responsabilitats legals que sen puguin derivar o evitar sancions administratives i el control de lautoritat laboral (campanyes de seguiment de les empreses dalta accidentalitat). Cal que els representants dels treballadors exerceixin un estricte seguiment i control per evitar aquestes situacions comprovant que sha lliurat la cpia corresponent del comunicat daccident al treballador, i denunciar quan es detecti aquest incompliment.
22
Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci
LA INVESTIGACI DACCIDENTS I EL PAPER DEL DELEGAT DE PREVENCI 1.- Definici i objecte de la investigaci daccidents La investigaci daccidents s una tcnica analtica que t com a objectiu principal la deducci de les causes que els han generat mitjanant el coneixement previ dels fets, i el disseny i la implantaci de mesures correctores posteriors. Es tracta, en definitiva, daprendre de les errades que han perms laccident per a evitar que es repeteixi. 2.- La investigaci daccidents i incidents com a obligaci legal Quan es produeixen danys a la salut, la normativa estableix lobligaci que t lempresa dinvestigar els fets i esbrinar les seves causes (art. 16.3 LPRL). La Llei dinfraccions i sancions de lordre social considera una infracci greu no realitzar aquesta investigaci (art. 12.3 LISOS). A ms, cal que la investigaci es documenti per escrit, perqu tamb es considera com a falta greu no registrar i arxivar els informes dinvestigaci daccidents (art. 12.4 LISOS). 23
Malgrat que en principi podria semblar que lobligaci dinvestigar es limita als accidents de treball que ocasionin danys a la salut, el cert s que considerant les caracterstiques que ha de tenir lactivitat preventiva i els seus principis (art. 14.2 i 15 LPRL), la investigaci daccidents no sha de limitar als accidents amb baixa (ja siguin lleus, greus o mortals), sin que cal estendre-la tamb als accidents sense baixa (per que provoquen danys a la salut) i fins i tot als incidents o accidents blancs que caldr investigar ja sigui pel risc potencial de causar lesions greus, per la seva repetici o per tractar-se de circumstncies no ben definides que cal conixer millor. En aquest sentit, hem de dir que la LISOS (art. 12.3) considera tamb com una falta greu no realitzar la investigaci quan es tenen indicis que les mesures preventives sn insuficients, i el fet que hi hagi incidents sempre implica que la situaci de risc no est prou controlada. 3.- La importncia dinvestigar tamb els incidents La investigaci dels incidents s una eina interessant a efectes preventius. A final dels anys seixanta, Bird i el seu equip van estudiar 24
una mplia mostra daccidents laborals reals (ms d1.750.000). Aquest estudi, que es va convertir en un clssic en el seu gnere, va revelar que hi havia unes proporcions preestablertes entre els accidents registrats considerant la gravetat de les seves lesions. En concret, per cada 600 incidents sense cap mena de conseqncies (accidents blancs), hi va haver trenta accidents que van provocar danys materials, deu accidents amb resultat de lesions lleus i un accident greu o mortal.
Aquestes proporcions delaten un dels errors ms usuals que es cometen a lempresa quan sorienta tot lesfor sobre el baix nombre de 25
successos que produeixen danys greus i soblida de poder controlar qualsevol incident no desitjat. Si tamb investiguem els accidents blancs sense prdues i els incidents, aconseguirem disminuir la base de la pirmide, que a la prctica implicar evitar morts o accidents greus. 4.- Qui ha dinvestigar els accidents? Tot i que la normativa estableix lobligaci dinvestigar els accidents, no concreta com ha de fer-se, ni a qui correspon portar a terme aquesta tasca. En la prctica, podem dir que no hi ha una norma general, i que depn en cada cas de les caracterstiques i de lestructura interna de lempresa, aix com de la modalitat preventiva per la qual sha optat, o de la gravetat de laccident. Normalment es responsabilitza de la investigaci el supervisor o lencarregat directe del sector o de lrea on sha produt laccident. Creiem que aquestes persones sn les ms indicades per realitzar aquesta tasca, ja que sn les que millor coneixen els treballadors, les feines que realitzen i les condicions en qu treballen. A ms a ms, considerant que la prevenci de riscos ha destar integrada en tota la lnia jerrquica i en 26
totes les decisions que adoptin, hem de recordar que sn els responsables de la seguretat de la gent que est al seu crrec, i que tamb sn els responsables daplicar les mesures correctores que resultin de la investigaci. Tenint en compte que la investigaci daccidents comporta una certa complexitat, cal que els responsables de la investigaci estiguin assistits per personal tcnic del servei de prevenci (ja sigui propi o extern). Per aquest motiu, cal concretar el paper que tindr el servei de prevenci en la investigaci daccidents, i molt especialment quan es tracti daccidents greus, molt greus i mortals, aix com en determinats accidents lleus i sense baixa, o fins i tot en incidents crtics que es cregui convenient dinvestigar. En el cas dels serveis de prevenci externs, s important incloure aquesta petici en el contracte. 5.- Com participa el delegat de prevenci en la investigaci? Una vegada ms hem de dir que a la prctica ens trobem de tot: mentre que en unes empreses el delegat de prevenci participa activament integrant-se en els equips o comissions dinvestigaci tcnica, en daltres 27
sintenta evitar aquesta participaci (i fins i tot la mateixa investigaci de laccident). Tenint en compte que la normativa reconeix que els delegats de prevenci estan facultats per conixer i analitzar els danys produts en la salut o en la integritat fsica dels treballadors, amb lobjecte de valorar les seves causes i proposar les mesures preventives oportunes (ja sigui a travs del comit de seguretat i salut, com estableix lart. 39.2.c, LPRL; o directament quan no existeixi aquest rgan com reconeix el darrer pargraf de lart. 36.1 de la mateixa Llei), i considerant tamb que el delegat de prevenci t assignades les competncies de consulta i participaci prvies sobre les decisions que afectin lmbit de la seguretat i la salut dels treballadors i de les mesures preventives previstes (art. 33 LPRL) i que pot realitzar propostes adreades a millorar els nivells de protecci (art. 18.2, 36.2.f i 39.1 a i b, LPRL), el cert s que la normativa ofereix prou arguments per exigir aquesta participaci quan lempresa mostri reticncies. Per portar a terme aquesta participaci, creiem que la via ms adequada seria integrar els delegats de prevenci (o com a mnim un delegat de prevenci en representaci de tots) en lequip que realitza la investigaci tcnica 28
de laccident. La presncia del delegat de prevenci durant la declaraci de laccidentat o dels testimonis pot facilitar i enriquir la presa de dades i la posterior anlisi dels fets, a ms devitar duplicitats innecessries i consensuar punts de vista que podrien ser diferents. Quan els delegats de prevenci no participen directament de la investigaci tcnica que porta a terme lempresa cal que, tenint en compte les competncies i funcions que els corresponen, facin indagacions pel seu compte i emprenguin una investigaci independent i parallela a la de lempresa. Aix, una vegada siguin informats del resultat i de les conclusions, estiguin en condicions daprovar linforme dinvestigaci que sels presenti, si estan dacord; o puguin presentar un informe dallegacions, si ho creuen convenient. Cal tenir molt present que per poder realitzar aquesta tasca el delegat de prevenci ha de disposar de linforme dinvestigaci. No s suficient que lempresa informi de paraula del resultat i les conclusions de la investigaci, tamb cal que faci entrega de cpies de lesmentat informe perqu pugui ser estudiat i arxivat pels delegats. En aquest punt hem de recordar que tant la Inspecci de Treball (CT43/2005) com lautoritat laboral de Catalunya 29
disposen de criteris on es diu que el dret dels delegats de prevenci a accedir a la informaci i documentaci reconegut a la normativa (art. 18, 23 i 36.2.b LPRL) no pot ser interpretat de forma restrictiva si volem garantir un exercici efica de les seves funcions. La sentncia nm. 652/05 del TSJ de Cantbria (sala social) tamb va en aquesta lnia.
6.- Actuaci de la Inspecci de Treball. El recrrec de prestacions a la Seguretat Social En la totalitat dels accidents mortals, i en un considerable percentatge dels accidents molt greus i greus, intervindr dofici la Inspecci de 30
Treball, que tamb portar a terme una investigaci de laccident. En el cas dels accidents ms greus, on es requereix duna actuaci ms immediata, normalment intervindr la Inspecci de gurdia, recolzada per un tcnic del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball. Hem de recordar que linspector de treball ha de comunicar la seva presncia als delegats de prevenci que estiguin presents en el centre de treball (art. 40.2, LPRL). s convenient que els delegats de prevenci estiguin degudament inscrits en el registre oficial de la Generalitat per garantir que linspector tingui constncia de la seva existncia. Tamb cal recordar que el temps invertit a acompanyar linspector a les visites es considerar com a temps de treball efectiu, s a dir, no imputable al crdit horari (art. 36.2.a). Linspector de treball pot proposar el recrrec de prestacions a la Seguretat Social per accident de treball o malaltia professional quan la lesi es produeixi per mquines, artefactes o en installacions, centres o llocs de treball desprovistos dels dispositius de precauci reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les 31
elementals de salubritat o les dadequaci personal a cada treball, considerant les seves caracterstiques i ledat, sexe i altres caracterstiques del treballador (art. 123, Llei general de la Seguretat Social). En aquest cas les prestacions econmiques que rebi el treballador originades per laccident sincrementaran entre el 30 i el 50%, segons la gravetat de la falta. 7.- Recomanacions per la investigaci daccidents 7.1.- Recollida de la informaci Abans de comenar la investigaci, i sempre que no suposi massa retard, podria ser molt til recopilar tota la informaci existent que pugui estar relacionada amb laccident: Comunicat de laccident: es tracta dun document confidencial, perqu cont dades mdiques, per laccidentat o els seus familiars ens el poden proporcionar amb el seu consentiment. Avaluaci de riscos del lloc de treball i mesures preventives previstes. Planificaci de lactivitat preventiva i estat actual de les mesures previstes en el lloc de treball.
32
Procediment de treball del lloc o instruccions. Fitxa dels productes qumics relacionats amb laccident. Registres dels mesuraments i controls ambientals realitzats en el lloc de treball. Manual dinstruccions de la mquina o equip de treball que utilitzava laccidentat. Registres de manteniment de la mquina o lequip. Instruccions ds dels equips de protecci. Plnols i caracterstiques tcniques de les installacions. Mesures especfiques devacuaci i primers auxilis en el lloc de treball (Pla demergncia). Altra informaci relacionada: incidents i/o accidents previs iguals o similars, denncies i requeriments previs de la Inspecci de Treball, queixes dels treballadors o dels delegats de prevenci recollides en actes de les reunions del comit de seguretat i salut o en escrits, etc.
Una de les etapes ms importants de la investigaci daccidents s la recopilaci de dades. Qualsevol investigaci que es basi en informaci incompleta, esbiaixada o falsa, difcilment podr proposar mesures correctores que impedeixin la repetici del succs, i recordem que aquesta s la finalitat 33
que es persegueix. Els consells i recomanacions que exposem tot seguit ens poden ajudar a lhora dentrevistar per recopilar informaci. Cal fer la investigaci com abans millor. Com menys temps passi entre laccident i la investigaci, ms exactes i fidedignes seran les dades obtingudes. 1. Fer les entrevistes de forma individual per evitar que les diferents versions interfereixin i sinflueixin entre elles. Si b quan ens personem de forma imminent en lescenari de laccident, i en la confusi del moment, ser difcil mantenir aquest principi, lhaurem de tenir present quan es faci la investigaci desprs. En una fase ms avanada de la investigaci pot ser til, fins i tot, reunir els entrevistats per si cal aclarir versions no coincidents. 2. Entrevistar sempre que sigui possible laccidentat, ja que s qui podr aportar la informaci ms aproximada al que va passar. A ms, sentrevistaran tamb els testimonis directes, encarregats i les persones que puguin aportar dades de laccident. 3. Tranquillitzar el treballador i recordar-li el propsit de la investigaci. Recordar que la 34
finalitat de la investigaci no s descobrir faltes, buscar culpables o castigar ning, sin conixer les causes de laccident per eliminarles. 4. Procurar que la descripci dels fets sigui el ms objectiva possible. No interrompre la persona quan estigui explicant els fets, esperar a demanar les explicacions quan finalitzi el seu relat. s preferible no prendre notes durant lexplicaci, si s possible cal esperar a finalitzar lentrevista per fer el resum del que sha dit. 5. Fer preguntes obertes que complementin el relat i evitar les preguntes tancades (tipus S o No). Una vegada hagi acabat lexposici dels fets cal verificar els dubtes que tinguem. Sha de preguntar amb tacte, i tractar descoltar el que ens diuen sense influir en lexplicaci. Shan dacceptar noms fets provats i evitar que lentrevistador faci judicis prematurs que puguin influir en la versi de lentrevistat (no posar en boca del testimoni all que cregui linvestigador). 6. Verificar que lentrevistador ha ents correctament lexplicaci dels fets. Desprs daclarir els dubtes, lentrevistador explica a lentrevistat la versi que li ha exposat i li
35
demana que el corregeixi si hi ha algun mal ents. 7. Preguntar a lentrevistat les possibles mesures correctores per evitar la repetici de laccident. Lopini dels entrevistats s molt important, perqu acostumen a ser els qui millor coneixen el lloc de treball i les possibles solucions, i en definitiva els qui hauran daplicar les mesures correctores. 8. Realitzar la investigaci de laccident in situ. Per a entendre ms b els fets s molt important conixer la disposici dels llocs, lorganitzaci de lespai de treball i lestat de lentorn fsic i mediambiental. 9. Considerar tots els aspectes que hagin pogut intervenir en laccident, tant les qestions relatives a les condicions materials (installacions, maquinria i equips, medis, etc.), com les organitzatives (mtodes, procediments de treball, etc.), del comportament hum (qualificaci professional, actitud, etc.) i de lentorn fsic i mediambiental (neteja, illuminaci, etc.). 10. Desprs de cada entrevista, i tan aviat com sigui possible, es fa un petit informe resumint el que sha dit, i indicant el dia, lhora, la persona entrevistada i el crrec. 36
7.2.- Descripci de laccident Desprs de recollir la informaci, cal ordenarla i tractar-la per comprendre els fets. En definitiva, es tracta de respondre a dues preguntes: Qu va passar? Com va passar? Per respondre a aquestes preguntes ens podem recolzar en els indicis i evidncies (descripci de la lesi i danys que sobserven en els equips, eines, productes, etc.) i en les declaracions i els testimonis, sense oblidar el del mateix accidentat. Tamb s important diferenciar com shavia dhaver actuat i com es va actuar en realitat. Per arribar a comprendre el desenvolupament dels fets cal respectar lordre cronolgic en la narraci. 7.3.- Determinaci i anlisi de les causes En aquesta etapa la pregunta que ens hem de plantejar s: Per qu ha passat laccident? Si a les etapes anteriors havem de ser objectius i atenir-nos als fets, sense fer suposicions i interpretacions, ara tenim loportunitat de plantejar hiptesis, ja que s possible arribar a
37
un mateix resultat a travs de diferents camins. Cal que tinguem ben present que, en la immensa majoria dels accidents no hi ha una causa nica, sin una combinaci de vries que acaben provocant laccident. Per aquest motiu cal que totes les causes quedin recollides en linforme. Com ms causes detectem i controlem, ms efica ser la intervenci.
En el procs seqencial de causes que desencadenen un accident ens podem trobar amb dos nivells diferents: Les causes immediates, com el seu nom indica, sn les causes ms properes a laccident i les que el materialitzen. Sn les relacionades amb les condicions materials i 38
ambientals del lloc de treball (condicions insegures) i les relacionades amb les accions personals del treballador o els treballadors accidentats (actes insegurs). Les causes bsiques es corresponen principalment amb errades en laplicaci del sistema de prevenci. Poden ser de caire personal (factors personals) i de lorganitzaci del treball (factors del treball). Normalment, darrere les causes immediates podem trobar-ne de bsiques a les quals estan encadenades. No podem garantir una intervenci efica si noms actuem sobre les causes immediates i ignorem les bsiques. Per exemple: Un treballador ha sofert una amputaci de la m dreta en atrapar-se la m amb la corretja de transmissi dun motor. De lanlisi de laccident podem considerar com un acte insegur que loperari introdueixi la m en lelement mbil, encara que sigui per distracci, i com a condici perillosa laccessibilitat a la zona sense protegir. Si ens quedem en aquest nivell danlisi podrem pensar que collocant la carcassa de protecci, que evita accedir a la zona de risc, ja evitem que laccident pugui repetir-se en un futur, i aix no s cert. Tamb caldria veure el 39
motiu pel qual la carcassa shavia retirat (ritme de treball elevat, exigncies de producci elevades, falta de formaci, supervisi insuficient, etc.). Noms podem garantir que no es torni a retirar la carcassa si actuem tamb sobre les causes bsiques. Els coneixements i lexperincia del delegat de prevenci de ben segur que poden ser molt tils per detectar les causes bsiques dels accidents, i com ja hem dit, molts informes dinvestigaci no les tenen en compte. Potser aix pugui tenir alguna relaci amb el fet que no hem estat capaos de reduir els accidents en els ms de deu anys que fa que saplica la Llei de prevenci, i que continuem essent lestat europeu que en registra ms. La veritat s que, si els accidents de treball sn un indicador de mala gesti, les empreses del nostre pas deuen fer aigua per ms dun forat...
40

CAUSES IMMEDIATES
ACTES INSEGURS
CONDICIONS PERILLOSES
2. Operar equips sense autoritzaci 3. No senyalar o advertir 4. Error en assegurar adequadament 5. Operar a velocitat inadequada 6. Posar fora de servei els dispositius de seguretat 7. Eliminar els dispositius de seguretat 8. Fer servir equip defectus 9. Fer servir els equips de forma incorrecta 10. Utilitzar inadequadament o no utilitzar lequip 11. de protecci personal 12. Installar la crrega de forma incorrecta 13. Emmagatzemar de manera incorrecta 14. Aixecar objectes de manera incorrecta 15. Adoptar una postura inadequada per a fer la feina 16. Fer el manteniment dels equips mentre estiguin 17. en marxa 18. Fer bromes pesades 19. Treballar sota la influncia de lalcohol
2. Proteccions inadequades 3. Equips de protecci inadequats o insuficients 4. Eines de protecci inadequades o insuficients 5. Espai limitat per a moures 6. Sistemes dadvertncia insuficients 7. Perill dexplosi o incendi 8. Ordre i neteja deficients en el lloc de feina 9. Condicions ambientals perilloses: gasos, pols, fums, emanacions metlliques, vapors 10. Exposici a sorolls 11. Exposici a radiacions 12. Exposici a temperatures altes o baixes 13. Illuminaci excessiva o deficient 14. Ventilaci insuficient.
CAUSES BSIQUES
FACTORS PERSONALS
FACTORS DE TREBALL (MEDI AMBIENT LABORAL)
Capacitat inadequada Fsica/psicolgica Mental/psicolgica Falta de coneixement Falta dhabilitat Tensi (estrs) Fsica/psicolgica Mental/psicolgica Motivaci inadequada
Lideratge i supervisi insuficient Enginyeria inadequada Adquisicions incorrectes Manteniment inadequat Eines, equips i manteniment inadequats Normes de treball deficients s i desgast Abs i mal s
41
7.4.- Les mesures correctores i el seu seguiment Si lobjectiu de la investigaci daccidents s establir i implantar mesures per evitar la repetici de laccident, sentn que linforme i la investigaci han dacabar amb una proposta de mesures. s molt important tenir clar que, malgrat que es tracti dun informe elaborat pel servei de prevenci, no deixa de ser una proposta que es presenta a lempresari (qu s qui decideix), per aquest motiu, si no hem participat en la investigaci i no compartim les seves conclusions, s el moment de presentar la nostra proposta al comit de seguretat i salut, o a iniciativa prpia dels delegats de prevenci. Generalment, i com a conseqncia de les diverses causes que intervenen, es presentaran diferents mesures: a) Mesures preventives deliminaci o reducci del risc: Mesures de prevenci en lorigen: dispositius i resguards. Mesures preventives organitzatives: rotacions, torns de treball, etc.
42
Mesures de protecci collectiva: xarxes, baranes, plataformes, etc. Mesures de protecci individual (equips de protecci individual): cal adoptar-los com a mesures preventives complementries i sempre que el risc no es pugui eliminar amb mesures en lorigen o de protecci collectiva. Formaci i informaci als treballadors.
b) Mesures preventives de control: Inspeccions peridiques. Control de lorganitzaci i dels mtodes de treball. Control de lestat de salut dels treballadors (vigilncia de la salut). En cas que no sestigui dacord amb les mesures que saprovin o que shagin descartat mesures que criem vlides, cal sollicitar a lempresa que argumenti i justifiqui la seva decisi, ja sigui per escrit o en una reuni del comit de seguretat i salut, i es recullin a lacta els motius que es presentin. Les mesures correctores no poden suposar mai laparici dun nou risc addicional. Com que cal incloure les mesures a la planificaci de lactivitat preventiva, shaur de concretar el pressupost, la data dinici i 43
finalitzaci prevista, el responsable i la data prevista dels controls que es puguin establir de cadascuna de les mesures. No hem doblidar que els delegats de prevenci han de fer tamb el control i seguiment de la implantaci de les mesures, i valorar-ne leficcia.
44
Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents
ANLISI ESTADSTICA DELS ACCIDENTS El tractament estadstic dels accidents s una tcnica analtica, molt utilitzada en seguretat, que pot aportar informaci molt valuosa per planificar i prioritzar les activitats preventives o per valorar leficcia i els resultats obtinguts. Lexplotaci estadstica de les dades dels accidents laborals ens permet conixer el comportament dels accidents a lempresa i controlar-ne levoluci en el temps, localitzar els llocs de treball ms afectats o fer anlisis comparatives amb les dades del sector dactivitat que correspongui. Hem de recordar tamb que aquest plantejament no sha de limitar exclusivament als accidents de treball, sin abastar tamb tots els danys a la salut en general, incloent malalties professionals i resultats de la vigilncia de la salut (i proporcionant aquesta informaci de forma annima amb la garantia de la confidencialitat deguda). El delegat de prevenci hauria de disposar de dades estadstiques que facilitessin la seva tasca de conixer i analitzar els danys a la salut, valorar les causes que els originen i proposar les mesures que creguin oportunes (art. 39.2.c, LPRL). En qualsevol cas, hem de tenir present que els membres del comit 45
dempresa han de ser informats, cada tres mesos com a mnim, de les estadstiques sobre lndex dabsentisme i les seves causes, els accidents de treball i les malalties professionals i les seves conseqncies, els ndexs de sinistralitat, els estudis peridics o especials del medi ambient laboral i els mecanismes de prevenci que sutilitzin (art. 64.8, Estatut dels treballadors). Per tant, els delegats de prevenci poden sollicitar aquesta informaci al comit dempresa, o acordar que sentregui tamb al comit de seguretat i salut. Aquesta informaci estadstica lobtindr lempresa a partir del tractament de les dades de la notificaci i el registre dels accidents de treball, ja sigui a travs de la notificaci oficial en el sistema Delt@ o en el procediment intern que tingui establert lempresa en funci de les seves necessitats. La informaci es presentar en funci de les variables que es considerin ms significatives com: Gravetat (sense baixa, lleu, greu, molt greu i mortal). Forma de laccident (atrapament, caiguda, electrocuci, etc). Agent material (mquina, eina, vehicle, etc.), naturalesa de la lesi (luxaci, fractura, amputaci, etc.). Ubicaci de la lesi (cap, m, ulls, etc.). 46
Daltres que creiem convenients (lloc de laccident, edat, tipus de contracte, treballadors immigrats o no, data i hora de laccident, etc.).
En el cas que lempresa no disposi daquesta informaci, o dit duna altra manera, que no vulgui processar-la (ja que la majoria de les dades consten en el comunicat oficial de laccident segons el sistema Delt@), cal que el delegat de prevenci disposi del seu propi sistema de registre, o com a mnim, que solliciti una cpia dels comunicats daccidents als afectats, i els arxivi pel seu compte. Aquesta informaci haur de complementar-se amb linforme dinvestigaci de laccident, els requeriments de la Inspecci de Treball, lacreditaci de les mesures implantades, i qualsevol altra documentaci relativa a cada cas en concret. Si b som conscients que ser difcil procedir aix en tots els accidents, caldr fer-ho, almenys, quan es tracti dun accident greu, molt greu o mortal, i en els incidents i accidents lleus en qu creiem que s necessari. A ms del nombre daccidents en xifres absolutes, hem de disposar tamb de dades relatives que permetin fer anlisis comparatives en el temps, entre diferents departaments o seccions duna mateixa 47
empresa o amb les dades de referncia que disposem del sector. En aquests casos no ens valen les xifres absolutes, i hem de disposar dndexs estadstics estandarditzats que relacionin les dades de sinistralitat en funci del nombre de treballadors que hi ha en un moment determinat. A continuaci, exposem els ndexs ms utilitzats i recomanats per la OIT. ndex de freqncia Relaciona el nombre daccidents amb el nombre dhores treballades. Indica el nombre daccidents per mili dhores reals treballades pel collectiu de treballadors exposats al risc.
Nm. total daccidents IF = x 1.000.000 Nm. total dhores-persona treballades
En el clcul shan de tenir en compte les consideracions segents: Noms sinclouran els accidents que shagin produt en hores de treball, excloent els accidents in itinere. Noms es comptabilitzaran les hores reals dexposici al risc, i es descartaran permisos, vacances, malalties, etc. 48
Shaur de tenir en compte que no tot el personal de lempresa est exposat al mateix risc, per tant caldr calcular diferents ndexs per cada zona de risc homogeni (tallers, oficines, etc.), i el valor global.
Algunes vegades es calculen ndexs de freqncia (IF) especfics per accidents mortals, en aquests casos considerarem exclusivament els accidents mortals (i descartem la resta) per cada 100 milions dhores reals treballades. ndex de gravetat Relaciona el nombre de jornades perdudes per accident cada mil hores treballades.
IG = Nm. de jornades perdudes Nm. total dhores-persona treballades x 1.000
Consideracions per tenir en compte en el clcul: Les que shan donat abans per calcular lIF. Shauran de considerar els dies naturals. 49
Les jornades perdudes es determinaran sumant les corresponents a les incapacitats temporals (els dies reals de baixa que ha provocat laccident, comptant dies naturals i sense incloure el dia de laccident i el dia de la incorporaci) i les incapacitats permanents i morts, calculades segons lescala o barem dequivalncia entre la naturalesa de la lesi (percentatge dincapacitat) i les jornades perdudes equivalents segons el barem establert que indiquem a continuaci, adoptat a lEstat espanyol per lOrdre del Ministeri de Treball de 16-1-1940 (BOE de 29-140).
50
Naturalesa de la lesi
Percentatge incapacitats
Jornades perdudes
Mort Incapacitat permanent absoluta (IPA) Incapacitat permanent total (IPT) Prdua del bra per sobre del colze Prdua del bra pel colze o per sota Prdua de la m Prdua o invalidesa permanent del dit polze Prdua o invalidesa permanent dun dit qualsevol Prdua o invalidesa permanent de 2 dits Prdua o invalidesa permanent de 3 dits Prdua o invalidesa permanent de 4 dits Prdua o invalidesa permanent del polze i un dit Prdua o invalidesa permanent del polze i dos dits
100 100
6.000 6.000
75 75 60 50 10
4.500 4.500 3.600 3.000 600
5 12,5 20 30 20
300 750 1.200 1.800 1.200
25
1.500
51
Naturalesa de la lesi
Prdua o invalidesa permanent del polze i tres dits Prdua o invalidesa permanent del polze i quatre dits Prdua duna cama per sobre del genoll Prdua duna cama pel genoll o per sota Prdua del peu Prdua o invalidesa permanent del dit gros del peu o de dos o ms dits del peu Prdua de la vista (un ull) Ceguesa total Prdua de loda (un costat) Sordesa total
Percentatge incapacitats
33,5
Jornades perdudes
2.000
40 75 50 40
2.400 4.500 3.000 2.400
300
30 100 10 50
1.800 6.000 600 3. 000
52
ndex dincidncia Indica el nombre daccidents per cada mil persones que estiguin o puguin estar exposades.
Nm. daccidents
II =
Nm. de treballadors
x 1.000
Sutilitza quan no es pot disposar de la informaci de les hores treballades, o quan calcular-les s molt laboris (quan varia molt el nombre de persones i el dhores treballades). Quan es vulgui calcular lndex dincidncia especfic per accidents mortals es considera exclusivament els accidents mortals (i es descarta la resta) per cada cent mil hores reals treballades. ndex de durada mitjana de les baixes Parmetre que sutilitza per quantificar el temps mitj de durada de les baixes per accident. 53
IDM =
Nm. de jornades perdudes Nm. daccidents amb baixa
Hem de recordar que les mtues daccidents i malalties professionals tenen accs als comunicats daccidents de les empreses associades i disposen de mitjans per processar les dades contingudes als comunicats daccident. En cas que la vostra empresa no disposi daquesta informaci, demaneu que sadreci a la vostra mtua per sollicitar-la. Quan se sollicita, la mtua emet un informe peridic on consta la distribuci dels accidents registrats en funci de les variables ms significatives (gravetat, forma de laccident, agent material, etc), aix com comparatives amb el mateix perode de lany anterior i el clcul dels ndexs que shan esmentat. A ms, les mtues disposen tamb de dades de referncia sectorials que permeten comparar i interpretar els resultats obtinguts a lempresa amb la mitjana del sector.
Per qui vulgui aprofundir en les tcniques de control estadstic de laccidentalitat recomanem les Notes Tcniques de Prevenci (NTP 1, 2, 236 i 593) publicades per lInstituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT). En aquestes NTP sexposen diversos criteris interpretatius de levoluci dels ndexs en funci dels resultats mensuals acumulats (ja que els ndexs relatius a perodes curts i/o en empreses petites no sn significatius en no tenir prou representativitat estadstica). Daquesta forma, podem deduir si les variacions observades dels ndexs sn degudes a variacions reals de les condicions de treball (ja sigui per millora o agreujament) i no a latzar. 54
Accidents de treball Tipus dincapacitats i prestacions per accident de treball
TIPUS DINCAPACITATS I PRESTACIONS PER ACCIDENT DE TREBALL Les incapacitats i prestacions econmiques que aqu es recullen poden tenir el seu origen tant en contingncies comunes com laborals, i inclouen tant accidents com malalties. En el nostre cas, ens centrarem en les lesions corporals i seqeles que puguin ocasionar els accidents laborals. Un accident de treball amb danys a la salut generalment disminuir la capacitat de treball de laccidentat, reduint o impedint de forma temporal o definitiva la seva capacitat per realitzar el seu treball habitual. Per aquest motiu es generaran diverses prestacions econmiques en funci del tipus dincapacitat (temporal o permanent) o en cas de mort del treballador. 1.- Incapacitat temporal (IT) Desprs de patir un accident de treball i de rebre assistncia sanitria, si el treballador no pot continuar amb la seva activitat laboral, els serveis sanitaris de lINSS o de la mtua expediran el comunicat mdic de baixa per quadruplicat. Loriginal del comunicat ser per la Inspecci dels Serveis Sanitaris o de lINSS, una cpia ser per lentitat gestora o mtua, i 55
dues cpies pel treballador (el treballador es quedar amb un exemplar i entregar laltre a lempresa). Amb aquest comunicat el treballador podr acreditar davant la seva empresa que es troba en una situaci que limpedeix continuar treballant i donar lloc a linici de les prestacions dIT. Lempresa, en rebre el comunicat mdic de baixa, complimentar el comunicat daccident de treball en el termini mxim de cinc dies hbils a partir de la data de la baixa mdica i lliurar una cpia al treballador. La notificaci daquest document haur de fer-se a travs del Sistema de Declaraci Electrnica dAccidents de Treball (Sistema Delta) i tamb del CAT 365 a Catalunya. En el cas dincapacitat temporal, els serveis sanitaris de la mtua tamb hauran dexpedir un comunicat de confirmaci de la baixa cada set dies, fins a lobtenci de lalta, que tamb caldr entregar a lempresa. Qui sn els beneficiaris de prestacions per IT? Les persones afiliades i en situaci dalta a la Seguretat Social o en situaci assimilada a lalta en la data del fet causant, mentre reben 56
assistncia sanitria de la Seguretat Social i estan impedides pel treball. Quan neix el dret a la prestaci? En el cas de laccident de treball o malaltia professional, des de lendem del dia de la baixa en el treball, i correspon a lempresari/ria el pagament del salari ntegre corresponent al dia de la baixa, perqu el dia de la baixa per accident de treball es considera com un dia treballat. El dret al subsidi no existeix durant les situacions de vaga o de tancament patronal.
57
Quina durada t la prestaci? En cas daccident de treball, la durada de la prestaci ser de 12 mesos prorrogables per uns altres 6 mesos quan es pressuposa que, durant aquest temps, el treballador podr ser donat dalta mdica per curaci. A efectes del perode mxim de durada i de la seva possible prrroga, es computaran els perodes de recaiguda i dobservaci. Quina s la quantia de la prestaci? La prestaci consisteix en un subsidi que sestableix en funci de la base reguladora, a la qual saplicar en cas daccident de treball i malaltia professional el 75% daquesta base a partir de lendem de laccident de treball o de la data de la baixa mdica. Com es calcula la base reguladora? En els supsits daccident de treball o malaltia professional, la base reguladora sobt a partir de la suma de: La base de cotitzaci per contingncies professionals del mes anterior, sense hores
58
extraordinries, dividida pel nombre de dies a qu correspongui aquesta cotitzaci. La cotitzaci per hores extraordinries de lany anterior, dividida entre 365 dies.
En el cas de treballadors i treballadores per compte propi (autnoms) La prestaci es reconeix amb la mateixa extensi, termes i condicions que pels treballadors per compte daltri daquest Rgim Especial. El treballador autnom en situaci dIT haur de presentar, en el termini mxim de 15 dies i davant de lINSS o de la mtua amb qui hagi concertat la contingncia de la incapacitat temporal, declaraci en el model oficial sobre la persona que gestioni directament lestabliment mercantil, industrial o daltra naturalesa de la qual siguin titulars o, si escau, la finalitzaci temporal o definitiva en lactivitat desenvolupada. 2.- Incapacitat permanent Desprs de patir un accident laboral i de rebre el tractament mdic, si el treballador presenta lesions greus, previsiblement definitives que disminueixin o anullin la seva capacitat 59
laboral, pot iniciar el procs necessari per obtenir una pensi per incapacitat permanent. El procediment pot iniciar-se a petici del treballador afectat o del seu representant legal; dofici per prpia iniciativa de lINSS; com a conseqncia duna petici de la ITSS o del servei de salut competent; o a petici de la mtua, de les mutualitats de previsi social, o de les empreses collaboradores en els assumptes que els afectin directament. Quan el servei de salut corresponent hagi posat a disposici de lINSS lhistorial clnic de la persona afectada, els equips de valoraci dincapacitats examinaran la incapacitat de la persona afectada i formularan i elevaran a la Direcci Provincial de lINSS un dictamen proposta acompanyat dun informe mdic, un informe dantecedents professionals i els informes dalta i cotitzaci. El dictamen proposta haur de: Indicar el grau dincapacitat permanent.
Determinar el termini a partir del qual es podr instar la revisi. Determinar la procedncia o no de la revisi per possible millora, en un termini igual 60
o inferior a dos anys (requisit imprescindible per possibilitar la reserva del lloc de treball durant dos anys des de la data de la resoluci per la qual es declara la incapacitat permanent). Determinar el carcter com o professional de la causa de la invalidesa permanent. Per poder beneficiar-se de les prestacions econmiques per incapacitat permanent cal complir aquests requisits: Presentar un quadre de lesions propi daquesta situaci. Estar en situaci dalta o en situaci assimilada, excepte si la incapacitat es presenta com a conseqncia dun accident de treball o malaltia professional, en aquest cas es considera que el treballador est en situaci dalta. Acreditar un determinat perode mnim de cotitzaci, si no s que es tracta dun accident laboral o no laboral, o malaltia professional, en aquests casos no cal acreditar-lo. La incapacitat permanent pot tenir diversos graus: 61
2.1.- Incapacitat permanent parcial per la professi habitual s la que ocasiona al treballador una disminuci del 33% o ms en el seu rendiment normal, sense que suposi un impediment per realitzar les tasques fonamentals de la seva professi. Si la incapacitat t com a origen un accident de treball o una malaltia professional, no sexigeix cap perode mnim de cotitzaci per accedir al cobrament de la prestaci. La quantia daquesta prestaci, que no t naturalesa de pensi, s de 24 mensualitats de la base reguladora que va servir de partida per al clcul de la prestaci de la incapacitat temporal prvia. El seu cobrament s compatible amb qualsevol tipus dactivitat laboral. 2.2.- Incapacitat permanent total per al desenvolupament de la professi habitual Es considera que inhabilita el treballador per a la realitzaci de totes les tasques, o les fonamentals de la seva professi, per no per dedicar-se a una ocupaci diferent. Per tant, 62
aquesta pensi s incompatible amb el desenvolupament del mateix lloc de treball, ja sigui a la mateixa empresa o en una altra. Si lorigen daquesta incapacitat s un accident de treball o una malaltia professional, no cal acreditar cap perode de cotitzaci. La prestaci s del 55% de la base reguladora del treballador, que es pot complementar amb un 20% ms si el treballador t 55 o ms anys i est en situaci datur. El cobrament del 20%, afegit al 55% de la base reguladora, s incompatible amb la realitzaci de qualsevol treball, ja sigui per compte propi o assalariat. Aquesta prestaci econmica consistir en una pensi vitalcia que, excepcionalment, es podr substituir per una indemnitzaci a quantitat alada quan el beneficiari tingui menys de seixanta anys. 2.3.- Incapacitat permanent absoluta per qualsevol treball s la que inhabilita totalment el treballador per qualsevol professi o ofici.
63
Si la invalidesa deriva dun accident de treball o duna malaltia professional, no sexigeix cap perode de cotitzaci. La quantia de la pensi s del 100% de la base reguladora. El cobrament daquesta pensi no impedeix lexercici daquelles activitats, lucratives o no, compatibles amb lestat del treballador, que no representen un canvi en la seva capacitat de treball a efectes de revisi. Si es realitzen treballs susceptibles dinclusi en algun dels rgims de la Seguretat Social, existeix lobligaci dalta i conseqent cotitzaci, i el treballador ha de comunicar a lINSS linici de qualsevol treball, ja sigui assalariat o per compte propi. 2.4.- Gran invalidesa Sanomena aix la situaci del treballador afectat dincapacitat permanent que necessita lassistncia duna altra persona per realitzar els actes ms essencials de la vida (vestir-se, desplaar-se, menjar, etc). En aquest cas, la persona afectada sollicita pensi dinvalidesa, i s el corresponent
64
tribunal mdic el que estableix el grau, en funci de les circumstncies. Per a sollicitar-la s imprescindible estar en situaci de baixa mdica i seguir aquests passos: Acudir al metge de famlia perqu respongui a un formulari de sollicitud i el remeti a lICAM, o b recollir el formulari a lagncia ms propera daquest organisme, emplenar-la i enviar-la. Acudir, quan sigui convocat, a lagncia ms propera de lICAM per emplenar un qestionari.
65
Tornar-hi quan rebi la citaci per passar el reconeixement mdic. Desprs de dos mesos, aproximadament, rebr per correu la decisi del tribunal mdic. Una vegada concedida la invalidesa, cal sollicitar la pensi; per aix cal dirigir-se una altra vegada a lICAM i presentar la resoluci del tribunal mdic. Des del moment de la presentaci de la sollicitud fins que arribi el primer pagament, poden passar 6 mesos, aproximadament. Si la decisi del tribunal mdic no s lesperada, es pot reclamar en el termini de 30 dies. Cal anar una altra vegada a lICAM i presentar una reclamaci prvia, i si no sobt un resultat satisfactori, acudir al jutjat social i presentar la denncia corresponent. Les prestacions corresponents a la situaci de gran invalidesa es perceben a partir de la data de qualificaci, malgrat que en alguns supsits poden tenir efectes retroactius. Existeix la possibilitat de revisar el grau de la incapacitat permanent concedida, ja sigui per agreujament o millora. Aquesta revisi s possible noms si no es tenen els 65 anys, i una vegada transcorregut el termini dictat en 66
la resoluci. No ser necessari que hagi transcorregut aquest perode de temps si el pensionista est realitzant algun treball, o si la revisi es fonamenta en una errada del diagnstic. Si la incapacitat s conseqncia dun accident o una malaltia professional, no sexigeix cap perode de cotitzaci. La quantia de la pensi s del 100% de la base reguladora, ms un 50% destinat a fer front a les despeses originades per la necessitat de comptar amb una altra persona. Lincrement del 50% pot substituir-se, a petici de linteressat o dels seus representants legals, pel seu allotjament i atenci a compte de la Seguretat Social. El cobrament duna pensi de gran invalidesa no impedeix lexercici daquelles activitats, lucratives o no, compatibles amb el seu estat, que no representin un canvi en la seva capacitat de treball a efectes de revisi. Si es realitzen treballs susceptibles de ser inclosos en algun dels rgims de la Seguretat Social, t lobligaci de donar-se dalta i cotitzar; per tant, el treballador ha de comunicar a lentitat gestora competent (INSS) 67
linici de qualsevol activitat, ja sigui assalariada o per compte propi. 3.- Prestacions per mort i supervivncia Les prestacions per mort i supervivncia estan destinades a compensar la situaci de necessitat econmica en qu es poden trobar determinades persones a causa de la mort daltres. Aquestes prestacions poden consistir en: 3.1.- Auxili per defunci Es concedeix a qui hagi suportat les despeses del funeral. En principi es pagaran al cnjuge, o als fills, o als parents de la persona morta que hi convisquin habitualment (i per aquest ordre). La quantia actual s de 30,05. 3.2.- Pensi de vidutat Per calcular limport inicial, saplica a la base reguladora el percentatge del 52%, des de l1 de gener de 2004. Quan sigui la principal o lnica font dingressos, el pensionista no superi els lmits establerts o tingui crregues familiars, el percentatge s del 70%, sempre amb els lmits 68
establerts reglamentriament establerts. Aquests requisits shan de complir durant tota la percepci. s el cnjuge supervivent, sempre que hagi existit matrimoni, separaci judicial o divorci. En cas de separaci, divorci o nullitat matrimonial, la quantia de la pensi es distribuir entre el cnjuge i/o els/les excnjuges en proporci al temps viscut en matrimoni o inscrit en el Registre de Parelles de Fet. La pensi de vidutat s compatible amb qualsevol renda del treball del beneficiari o beneficiria, i amb la prpia pensi de jubilaci o invalidesa a qu tingui dret. En cas de mort per accident de treball o malaltia professional, pel clcul de la pensi saplicaran els salaris cobrats en el moment de laccident, incloses les hores extraordinries en cmput anual, sense exigir-se perode previ de cotitzaci. 3.3.- Pensi dorfandat Tenen dret a percebre aquesta pensi els fills de la persona morta, qualsevol que sigui la naturalesa legal de la seva filiaci, aix com els fills i filles del cnjuge supervivent, sempre 69
que el matrimoni shagi celebrat dos anys abans de la mort del causant, hagin conviscut al seu crrec i a ms no tinguin dret a una altra pensi de la Seguretat Social, ni quedin familiars amb obligaci i possibilitat de proporcionar-los aliments, segons la legislaci civil. A ms, en la data de la mort del treballador accidentat, els fills hauran de ser: Menors de 18 anys o majors que tinguin reduda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en grau dincapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. Menors de 22 anys, o de 24 anys si no sobreviu cap dels pares, en el cas que els fills no facin cap treball lucratiu, ja sigui per compte propi o assalariat, o, si el fan, que els ingressos que sobtinguin, en cmput anual, siguin inferiors al 75% del salari mnim interprofessional que es fixin en cada moment, tamb en cmput anual. En cas de mort del pare/mare per accident de treball o malaltia professional, pel clcul de la pensi saplicaran els salaris cobrats en el moment de laccident, incloses les hores extraordinries en el cmput anual, sense que sexigeixi perode previ de cotitzaci. 70
La quantia de la pensi consistir en el 20% de la base reguladora, sense que es pugui sobrepassar el 100% daquesta base en el cas que hi hagi diferents beneficiaris. 3.4.- Pensi a favor de familiars Es concedeix a parents per consanguinitat que siguin nts i ntes, germans i germanes, mare, pare, vies i avis del treballador mort, que reuneixin una srie de requisits exigits. La quantia sobt aplicant el percentatge del 20% a la base reguladora; en el cas que hi hagi diferents beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions per mort i supervivncia no pot excedir del 100% de la base reguladora que correspongui. Es requereix per accedir a aquesta prestaci que el sollicitant de la pensi pugui acreditar una convivncia amb el treballador accidentat dun mnim de dos anys abans de la mort sobrevinguda, aix com la seva dependncia econmica. Tanmateix, shaur dacreditar no tenir dret a una altra pensi pblica i no disposar de mitjans de subsistncia, o de familiars amb obligaci i possibilitat de proporcionar-los aliments. 71
Quan la causa de la mort sigui un accident de treball o una malaltia professional, saplicaran els salaris que es pagaven en el moment de laccident, incloent les hores extraordinries en cmput anual, sense que sexigeixi perode de cotitzaci. Tamb hi ha la possibilitat de sollicitar lanomenat subsidi en favor de familiars. Es tracta dun subsidi temporal del 20% de la base reguladora que serveix per calcular la vidutat, durant 12 mesos, i dues pagues extraordinries, a favor de fills i filles, germans i germanes del treballador mort, ms grans de 18 anys, solters, vidus, separats judicialment o divorciats, que hi convisquin, no tinguin dret a cap altra pensi, ni tinguin mitjans de subsistncia i no hi hagi familiars que tinguin lobligaci de proporcionar-los aliments.
4.- Prestacions per lesions permanents no invalidants Es consideren lesions permanents no invalidants les lesions prpiament dites, mutilacions i deformitats de caire definitiu, que tenen el seu origen en un accident laboral o una malaltia professional, i que sense arribar a 72
originar una incapacitat permanent, suposen una disminuci o alteraci de la integritat fsica del treballador o la treballadora. Aquestes lesions poden donar lloc a una prestaci econmica que es concedeix a tant alat per una sola vegada i en funci dun barem establert (Ordre TAS/1040/2005, de 18 dabril). Per tenir dret a aquesta prestaci cal estar en situaci dalta o assimilada, haver estat donat dalta mdica per curaci, i que la lesi estigui recollida com a tal en el barem esmentat. El cobrament daquesta prestaci s incompatible amb el daltres prestacions econmiques rebudes per incapacitat permanent pels mateixos fets, excepte que siguin totalment independents dels que shagin considerat per declarar la incapacitat permanent precedent.
5.- Indemnitzacions especials en casos de mort per accident de treball o malaltia professional Es tracta duna indemnitzaci a tant alat que es concedeix a la vdua o el vidu, als orfes o 73
als pares, a ms de la pensi que pugui correspondre, quan la causa de la mort es deriva dun accident de treball o duna malaltia professional. En el cas que hi ha gi un cnjuge supervivent, consisteix en sis mensualitats de la base reguladora, calculada igual que es fa per fixar la pensi de vidutat. Si el causant s pensionista dincapacitat permanent, es concedeixen 6 mensualitats de la pensi que cobri en el moment de la mort. Pel cas dels orfes, la quantia s una mensualitat de la base reguladora. Si no existeix cnjuge amb dret a indemnitzaci les 6 mensualitats que li correspondrien es distribuiran entre els orfes. En el cas que els beneficiaris daquesta indemnitzaci siguin els pares del mort, quan no existeixi cap familiar amb dret a pensi, tenen dret al cobrament de 12 mensualitats si viuen ambds, i de 9 mensualitats si noms viu el pare o la mare. El cobrament daquesta indemnitzaci s que s incompatible amb el cobrament de qualsevol de les pensions per mort o supervivncia que els pugui correspondre.
74
6.- Recaiguda s aquella situaci en qu el treballador t la baixa mdica com a conseqncia de laparici de smptomes relacionats amb un accident de treball o malaltia professional prvia, i de la qual ja li han donat lalta, sempre que entre aquesta ltima alta i la baixa segent no hagin transcorregut ms de sis mesos. En aquest cas, la prestaci econmica no es torna a calcular, s a dir, cobrar el mateix que cobrava durant el perode de baixa anterior, perqu la contingncia s la mateixa (s el mateix accident de treball o la mateixa malaltia professional). Si el temps de separaci entre lalta i la baixa s superior a 6 mesos no es considerar recaiguda, si no nova contingncia, i es far un nou comunicat daccident de treball o malaltia professional i es tornar a calcular una nova base de cotitzaci per rebre la prestaci procedent.
Cal recordar que en aquells casos en qu es consideri que hi ha responsabilitat de lempresa en laccident de treball o la malaltia professional (inobservncia de les mesures de prevenci de riscos, insalubritat, manca de dispositius de seguretat o que no sutilitzin, etc.), simposar a lempresari un recrrec de prestacions (entre el 30% i el 50%, segons la gravetat de la falta). Aquest recrrec afecta totes les prestacions que shan vist i laprova la Seguretat Social a travs de sentncia judicial o a proposta de la Inspecci de Treball.
75
7. Qu hem de fer si ens deneguen la prestaci? En aquests casos cal interposar una reclamaci prvia en els 30 dies segents a la data de la notificaci. La reclamaci prvia sha dadrear al centre o a lorganisme de lentitat gestora o de la Tresoreria General que va dictar lacord o la resoluci recorreguda. Si la reclamaci prvia s denegada expressament, la demanda davant del jutjat social ha de formular-se tamb en els 30 dies segents a la notificaci de la denegaci. Si al contrari, no existeix una resoluci expressa sobre la reclamaci en el termini establert (45 dies), sentendr denegada per silenci administratiu i haur de formular-se la demanda davant del jutjat social en el termini mxim dels 30 dies segents a partir de la finalitzaci dels 45 dies establerts. En cas que no existeixi acord o resoluci inicial, linteressat podr sollicitar que lentitat corresponent dicti lacord o la resoluci, i aquesta sollicitud es considera com una reclamaci prvia. Les entitats gestores i la Tresoreria General de la Seguretat Social han dexpedir rebut de 76
prestaci o segellar (indicant la data) les cpies de les sollicituds i recursos: reclamaci prvia o petici de resoluci o acord. No adjuntar aquest rebut o la cpia segellada es considera com un defecte de forma que fa que sarxivi la demanda i sinterrompi el procediment. En aquest cas, cal demandar sempre a lempresa, a la mtua, a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i a lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS). En el cas de les demandes per accident de treball o malaltia professional, si no es consigna el nom de lentitat gestora o de la MATEPSS, el jutge, abans de fixar la data del judici, requerir a lempresari demandat perqu en el termini de 4 dies presenti el document acreditatiu de la cobertura del risc. Si una vegada transcorregut aquest termini, no el presenta, podr procedir a embargar els bns de lempresari en quantitat suficient per assegurar el resultat del judici. A ms, el jutge haur de requerir (si no lha rebut) a la Inspecci de Treball linforme de laccident, el treball que realitzava laccidentat, el salari que rebia i la base de cotitzaci. Aquest informe sexpedir en un termini mxim de 10 dies.
77
La demanda que sha de presentar al jutjat social s un document escrit, on sexposen tant els fets de la causa i les parts implicades com la petici que es dicti sentncia. Els requisits que ha de tenir la demanda sn: Designaci de lrgan davant de qui es presenta. Designaci del demandant, indicant el DNI, i dels altres interessats o parts implicades, indicant el nom i cognoms de les persones fsiques i la denominaci o ra social de les persones jurdiques. Si el demandant litiga ell mateix ha de designar domicili en la localitat on resideix el jutjat o tribunal, domicili on es practicaran totes les diligncies. Si el demandant va a judici assistit per un advocat o representat per un procurador, graduat social o advocat, cal que ho faci constar a la demanda. Enumeraci clara i concreta dels fets. No es poden allegar fets diferents als que es van exposar en la reclamaci prvia. Data i signatura. 78
Si la demanda sadmet a trmit, el jutjat o tribunal haur dassenyalar el dia i l'hora que se celebrar el judici i reclamar lexpedient administratiu a lentitat gestora. En el judici se seguiran una srie dactes processals consistents en: Allegacions del demandant. Allegacions del demandat. Presentaci de proves: confessi judicial, peritatges, testimonis, documents, etc. Conclusions. Durant la celebraci del judici sanir formulant la corresponent acta on hi haur de constar: a) Referncia a lacte de conciliaci. b) Resum breu de les allegacions de les parts, les proves que elles proposin, la declaraci expressa de la seva pertinena, les raons de la negaci i protesta, si escau. c) Relaci i resum de les proves admeses i practicades. d) Conclusions i peticions concretes formulades per les parts. e) Declaraci feta pel jutge o tribunal de conclusi dels actes. La sentncia ha dexpressar els antecedents de fet, els fets provats, els fonaments de dret i el pronunciament. Tanmateix, cal indicar si la 79
sentncia s o no ferma, i si escau, els recursos procedents i els organismes on presentar-los, terminis i requisits, i tamb els dipsits i les consignacions que siguin necessaris, i la forma defectuar-los.
80
Accidents de treball Accidents laborals de trnsit: per una mobilitat sostenible i segura
ACCIDENTS LABORALS DE TRNSIT: PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 1. La problemtica de la mobilitat: repercussions ambientals i socials Lurbanisme extensiu, en les darreres dcades, sha anat implantant al nostre territori. Aix ha provocat noves necessitats pel que fa al transport de persones i productes i ha generat un augment exponencial de la mobilitat. Actualment, sha produt una dispersi dels polgons industrials i centres de treball allats que obliga els treballadors i treballadores a fer desplaaments cada cop ms llargs i costosos. Safegeix tamb la insuficient xarxa de transport pblic collectiu que impossibilita en molts casos laccs a la feina, agreujat als polgons industrials i centres de treball allats on el transport pblic collectiu s en la majoria dels casos inexistent o simblic. Tanmateix, el model actual basat en el transport viari, el dficit dinfraestructures i serveis de transport, i el domini del vehicle privat davant la resta de sistemes de transport collectiu, ens ha dut a un sistema difcilment 81
sostenible ambientalment, econmicament.
socialment
El resultat sn grans nuclis de residncia i treball distants que no compten amb les infraestructures i mitjans de transport adequats per a satisfer les necessitats creades i que, en el cas dels treballadors i treballadores, generen desigualtats, limiten les possibilitats daccedir a centres de treball, creen inseguretat i eleven el cost econmic que han dassumir els implicats. El desplaament als llocs de treball sn, per tant, la causa principal de la mobilitat urbana. Des de la UGT de Catalunya pensem que la defensa del medi ambient i duna major qualitat de vida urbana (contaminaci, soroll, seguretat, congesti...), requereixen canviar els nostres hbits de desplaament. El transport s, actualment, la causa principal de contaminaci atmosfrica i acstica, i tamb suposa la despesa energtica ms important, de lordre del 40%, i supera els sectors industrials i residencials. Disminuir el progressiu increment del trnsit s un dels grans reptes de les ciutats, ats que el cotxe ha assolit un protagonisme desproporcionat en la vida urbana. 82
Les pautes duna mobilitat ms sostenible passen, doncs, per potenciar i promocionar, encara ms, ls dels transports pblics i collectius. No obstant aix, cal sensibilitzar la poblaci de ls injustificat del cotxe, i, daltra banda, potenciar els mitjans alternatius -el metro, el ferrocarril, lautobs, la bicicleta o fins i tot, el desplaament a peu per a trajectes curts. En cap cas estem parlant duna campanya en contra de ls del cotxe, sin a favor de no abusar del vehicle privat i de fomentar la utilitzaci del transport collectiu. Efectes mediambientals Els principals efectes sobre el medi ambient que ocasiona el transport sn: la contaminaci atmosfrica, el canvi climtic i locupaci del sl. La contaminaci atmosfrica del medi urb que genera el transport suposa el 80% de les emissions totals de CO (monxid de carboni txic), el 40% de les de CO2 (escalfament de latmosfera), el 60% dels xids de nitrogen (pluja cida), el 100% de les emissions de 83
plom (txic) i el 50% dels hidrocarburs (cancergens). La contaminaci acstica envaeix les ciutats i supera en molts casos els 65 dBA, nivell mxim que la OMS recomana que no se superi. Lexcs de CO2 a latmosfera, de forma conjunta amb daltres gasos, s el responsable de lefecte hivernacle. Aquestes emissions sincrementen cada any, principalment a causa de la combusti de carburants. La influncia del clima s fcilment perceptible en moltes de les nostres activitats i en la natura en general, aix com en molts aspectes de la nostra economia (agricultura, ramaderia, silvicultura, turisme...). s comprensible, per tant, que el canvi climtic pugui convertir-se en el problema ambiental ms complex i greu daquest segle. Aix suposar canvis de clima sobtats i molt difcils de predir. Lactivitat humana est augmentant en excs aquests gasos a latmosfera en cremar combustibles fssils com el petroli, carb o gas. Les concentracions de CO2 a latmosfera al llarg dels ltims 200 anys han augmentat gaireb una tercera part. Ms de la meitat de lefecte hivernacle provocat per lactivitat 84
humana es pot atribuir al CO2, ms de les tres quartes parts daquest CO2 procedeix de la producci i utilitzaci de combustibles fssils. Les xifres del sector del transport confirmen la realitat dels ltims decennis: el transport per carretera, tant de viatgers com de mercaderies continua creixent. Per tant, el creixement incessant, que es deu a aquesta causa, de les emissions de CO2 a latmosfera i de la nostra dependncia de lexterior denergia fssil, ens situa en una posici molt delicada per a complir amb els acords establerts al Protocol de Kioto. El transport represent el 1990 el 28% de les emissions totals de CO2 dorigen energtic, i es tracta del sector on les emissions creixen ms rpidament. A final del 2002, el percentatge acumulat de les emissions de CO2 a lEstat espanyol ja arriba al 38%, respecte del 1990. Daquesta forma no aconseguirem complir amb el que estableix el Protocol de Kioto, que fixa un mxim del 15% daugment daquestes emissions entre 1990 i 2010. Per, la reducci del consum denergia per vehicles, encara que necessari, s insuficient. s ms important la reorientaci a fomentar mitjans de transport alternatius i sobretot actuacions encaminades a reduir les 85
necessitats de transport en barris amb residncies, treball i serveis que estiguin propers en espai, disminuint la segregaci espacial i social de les ciutats i limitant el creixement de les grans rees metropolitanes. Des de la UGT de Catalunya pensem que s necessria una poltica decidida, clara i ben estructurada per a reduir la necessitat de desplaar-se (que no la seva possibilitat) i reorientar la demanda entorn dalternatives ms eficients de transport, que significaria una reducci sensible del consum denergia, de la contaminaci atmosfrica i del soroll, menys ocupaci de lespai, reducci del temps emprat per desplaar-se, reducci del nombre daccidents, inversions ms redudes en infraestructura viria, i una millora general de lhabitabilitat de les ciutats. 2. Beneficis sostenible dun model de mobilitat
Ladopci daquests plans de mobilitat -ms racional en els desplaaments al lloc de treball- no noms beneficia la societat i el medi ambient, sin que tamb les empreses i els treballadors.
86
Beneficis ambientals i socials. Els plans de mobilitat racional comporten una reducci de les emissions de gasos i partcules contaminants a latmosfera, i una millora de la circulaci, la disminuci dembussos, la congesti de trnsit i el soroll. Beneficis per a les empreses. Les experincies daltres pasos demostren que quasi la meitat de les empreses que han introdut un pla de racionalitzaci de transport han aconseguit millorar la puntualitat dels treballadors i una reducci considerable de labsentisme laboral. La participaci de les empreses en aquests plans s smptoma de conscienciaci mediambiental, a ms dun element de millora de la imatge empresarial. Beneficis per al treballador. Disminuci dels embussos i la congesti de trnsit per desplaaments al treball, que suposen una millora en la qualitat de vida de les persones. Beneficis econmics en estalviar-se la despesa del desplaament, disposar de ms temps lliure, disminuci de lansietat i lestrs. 87
3. Mobilitat i condicions de treball Repercussions negatives del model actual de mobilitat: Elevat cost econmic. El desplaament diari al centre de treball comena a ser una despesa important dins leconomia domstica. En molts casos les xifres arriben als 120 euros mensuals, i suposa que aquest import disminueix el salari del treballador, aix sense oblidar les despeses relacionades amb el funcionament del vehicle: assegurana, amortitzaci del vehicle, revisions, manteniment... Prdua de temps i estrs. Si el mateix treballador condueix el vehicle, no pot realitzar altres activitats, i aix tamb redueix el seu temps de descans. Per aquest motiu, moltes vegades, el temps que sinverteix en anar i tornar del lloc de treball es converteix en part de la jornada laboral. Conduir tamb provoca estrs i genera tensi sobretot per la congesti del trnsit, la preocupaci de la puntualitat, etc. tot aix augmenta la probabilitat daccidents. Tenir assegurada larribada, mitjanant el transport pblic o collectiu dempresa, permet que el temps de viatge no 88
representi un problema puntualitat del treballador.
de
manca
de
Accidents. Els accidents de trnsit sn la primera causa de mort no natural. La carretera es configura com una de les alternatives ms insegures de desplaament, i en acabar la jornada laboral, lesgotament pot ocasionar distraccions importants i prdua datenci que incrementen el risc de patir accidents in itinere.
89
4. Qu podem fer els treballadors per a desplaar-nos de forma ms segura i sostenible? Orientacions de la UGT de Catalunya Per la UGT de Catalunya, la mobilitat de persones i mercaderies en condicions segures i sostenibles s un objectiu prioritari. Entenem la mobilitat com un dret a exercir per tots els ciutadans i ciutadanes, i en conseqncia, reclamem la intervenci de lAdministraci pblica per garantir-lo. s aix que exigim actuacions per modificar lactual sistema de mobilitat que els treballadors han dutilitzar per arribar al lloc de treball, ara per ara, basat en la utilitzaci del vehicle privat. Volem que laccs a la feina es faci en condicions segures i sostenibles, i que aquest accs sigui garantit amb carcter universal, eliminant les desigualtats entre les persones per raons de mobilitat. Daltra banda, davant la constataci dun mn globalitzat, i en conseqncia, tamb dels processos de producci, logstica, distribuci i consum, s necessari transformar el model de mobilitat de les mercaderies. Cal intervenir per dotar aquest transport dun nou sistema intermodal de mobilitat, que aposti pel transport ferroviari com a via idnia pel moviment de mercaderies, ben connectat amb 90
altres mtodes de transport com el martim, o si escau, laeri, i que opti pel transport viari com una actuaci capillar al territori. s obvi que el canvi cap a un nou model en la mobilitat de persones i mercaderies requereix tamb una planificaci i implantaci dinfraestructures que responguin a les noves necessitats, tot creant una xarxa amb nodes estratgics intermodals que permetin fcilment els canvis de mitj de transport necessaris. Cal millorar la conservaci i gesti de les infraestructures existents, i crear-ne de noves que tendeixin a la implantaci del transport ferroviari com a eix vertebral de la mobilitat de persones i productes. La definici i execuci de noves infraestructures sn factors especialment sensibles ats el seu impacte social i territorial. s per aix que la UGT demana consens en aquestes actuacions, i la implicaci i la participaci de tots els agents socials i administracions a lhora de definir-les. Tanmateix, les infraestructures han de garantir la sostenibilitat del sistema i el menor impacte ambiental possible. La UGT de Catalunya aposta per la figura del gestor de mobilitat com a ens coordinador de la mobilitat tant de treballadors/es com de mercaderies en els polgons industrials i 91
adequant-la a la idiosincrsia de cadascun dells, desenvolupant les competncies daquesta figura sorgida de la Llei de mobilitat del 2003. Altrament, les poltiques urbanstiques en la definici dels usos del territori tenen tamb una importncia cabdal. Introduir la mobilitat generada i la soluci com a element indispensable per laprovaci de les diferents promocions urbanstiques (residencials, industrials, comercials o de qualsevol altra ndole) s indispensable per garantir la mobilitat a tot el territori en condicions segures i sostenibles.
92
Algunes orientacions de la UGT de Catalunya als treballadors en les seves reivindicacions Reduir la mobilitat laboral. La manera ms efica de reduir l's del cotxe en la mobilitat laboral (i viatges de negoci) s apropar el lloc de treball a la llar. El teletreball pot ser una estratgia per a la reducci de la distncia i/o la freqncia dels trajectes entre la llar i el lloc de treball. Reduir la necessitat dels trajectes combinant la mobilitat laboral i la no laboral. Molta gent utilitza el seu cotxe per anar a treballar, perqu combina el viatge amb altres viatges: portar els nens a l'escola, anar a comprar (al migdia o desprs de la feina). Negociant la dotaci dalguns daquests serveis en o a prop del lloc de treball, ls del cotxe pot ser redut. Optar pel transport pblic i collectiu. Moltes vegades hi ha deficincies per adaptar aquest servei a les necessitats de les empreses, perqu estan situades en polgons industrials als afores de les ciutats, amb deficincies dhoraris, freqncia o absncia daquest servei. Incidir institucionalment i implicar lempresa per disposar de transport pblic als centres de treball s un objectiu que 93
cal continuar treballant. Un transport eficient s molt important. No obstant aix, la qualitat del viatge s tamb important. La disposici d'itineraris segurs i atractius fins a les parades s important. Les parades i estacions tamb han de tenir bones condicions per a l'espera. Finalment, els vehicles han de ser cmodes. Els tres elements sn components essencials del viatge en transport pblic i s important assegurar la bona qualitat de cadascun. Tamb sha de negociar amb lempresa perqu recolzi econmicament la despesa en transport pblic dels treballadors, mitjanant la subvenci total o parcial del preu del viatge. Negociaci i reordenaci dels torns i horaris de treball. Aquesta mesura s fonamental per al desenvolupament de la resta de propostes, ja que moltes vegades, segons lhorari de lautobs o el tren, aquest es presenta buit o s impossible trobar amb qui compartir cotxe. Altres vegades, de matinada, encara no han comenat els serveis de transport pblic i no hi ha alternativa al vehicle privat. Reivindicar el transport dempresa. A poc a poc sha abandonat el transport dempresa per la introducci del vehicle privat, que ha suposat un increment de la despesa econmica. El transport dempresa s un dret 94
que han de reivindicar els treballadors. Sha dexigir la creaci daquest servei en algunes empreses o racionalitzar-ne ls quan nhi hagi i estigui infrautilitzat (furgonetes, microbusos), ats que els treballadors cada cop vivim de forma ms dispersa. Si els empleats han d'utilitzar els seus propis cotxes per a desenvolupar el seu treball, segurament no utilitzaran un transport alternatiu per al trajecte entre la seva residncia i el lloc de treball. Es poden proporcionar alternatives per als trajectes derivats del treball, com una flota de vehicles d'empresa, facilitant aix que el trajecte llar-treball es pugui fer amb altres mitjans de transport que no sigui el vehicle particular. Racionalitzar ls de lautombil i compartir cotxe. Sha de fomentar la utilitzaci del cotxe compartit, sobretot entre persones que viuen i treballen a prop. Aquesta mesura suposa un estalvi de despeses i menys estrs. Utilitzar altres mitjans de transport. La utilitzaci de les bicicletes i els desplaaments a peu sn dues alternatives de transport que faciliten laccs al lloc de treball si les distncies sn curtes. Infraestructures de qualitat poden animar empleats que viuen a prop de lempresa a fer els trajectes caminant 95
o amb bicicleta. Els exemples poden ser un ambient segur del cam, facilitats en l'accs i arribada i, en el cas de la bicicleta, lempresa pot collaborar en la disponibilitat o adquisici. Daquesta forma tamb es contribueix en la reducci de la contaminaci, del soroll i suposa un estalvi energtic important. Cotxe compartit. Quan el transport collectiu no existeix, promoure el cotxe compartit, facilitar horaris regulars i comuns per als empleats, i l'augment de l'ocupaci del cotxe, pot ser una manera fcil de reduir el nombre de vehicles en els desplaaments llartreball. 5.5. Algunes dades El transport per carretera genera el 50% de les emissions de CO2, responsable principal de lefecte hivernacle i el canvi climtic. Ms de la meitat de lenergia consumida a la nostra ciutat es dedica al transport. Els moviments en autombil a linterior de la ciutat sn els ms contaminants. A Catalunya hi ha ms de 3.000.000 de cotxes. Lany 2010, al mn hi haur ms de 1.000 milions de cotxes. Un per cada sis habitants. 96
El transport s el responsable dentre el 15 i el 20% dels 6.000 milions de tones anuals demissions mundials de CO2 procedents de lactivitat humana. Un cotxe amb un nic ocupant representa una despesa energtica entre 15 i 20 vegades superior a la del vianant. La quantitat denergia per fabricar-la s gaireb igual a la que consumir la llar en tota la seva vida til. El 75% dels desplaaments urbans els fan vehicles amb una sola persona.
97
Accidents de treball Cartes i formularis
CARTES I FORMULARIS
1.- Sollicitud dinformaci sobre danys a la salut dels treballadors _______, __ de _____ de 200_ Per la present, els representants dels treballadors sollicitem a lempresa, en compliment del que estableix larticle 36.2, apartat c de la Llei 31/1995 de prevenci de riscos laborals, la relaci dels danys produts a la salut dels treballadors, tot especificant el tipus de dany produt, els llocs de treball afectats i el nombre de treballadors afectats, amb lobjectiu de poder complir amb les funcions que tenim encomanades els delegats de prevenci danalitzar les causes i proposar mesures preventives (art. 39.2.c i 36.1 de la Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals). Us preguem tamb que especifiqueu si es tracta daccident laboral o de malaltia professional, i la seva classificaci (lleu, greu, molt greu i mortal). En el cas dels accidents caldria incloure tamb els in itinere i els sense baixa. Us recordem que la informaci sollicitada no suposa cap infracci de la normativa (art. 22.4) en garantir lanonimat i no contenir informacions mdiques personals. En qualsevol cas, la informaci rebuda ser 98
tractada amb ladequada confidencialitat i sigil, dacord amb lestablert a lart. 37 de lesmentada Llei. ______________________ Delegats de prevenci REBUT: Sr. _______________________________ Crrec: ___________________________
99
2. Sollicitud de linforme dinvestigaci de laccident A latenci del Sr. ________________________ Crrec _________________________________ Empresa __________________________ _______, _____ de ________ de 200_ Els qui signem aquesta carta, com a delegats de prevenci de lempresa i segons el que estableix lart. 36.2 i 39.2 de la Llei de prevenci de riscos, sollicitem que sens faci entrega duna cpia de linforme de la investigaci de laccident laboral que va patir el Sr. __________________________ el passat dia ___ de _______ de 200_ en el centre de treball de _____________. Com recordareu, ja vam demanar lesmentat informe durant la darrera reuni del comit de seguretat i salut del dia ___ de ______ . Malgrat que en aquesta reuni ens van informar de paraula sobre aquest accident i sobre les conclusions de la investigaci, considerem que necessitem disposar daquest document per poder conixer els fets, analitzar-ne les causes i proposar les mesures 100
oportunes. Com ja sabeu, els delegats de prevenci tenim reconegut lexercici daquesta funci per la normativa (art. 39.2.c i 36.1 de la Llei de prevenci de riscos). Us recordem tamb que, en lactualitat, tant el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya com la Inspecci de Treball (CT43/2005), disposen de criteris interpretatius on sindica que laccs a la informaci i a la documentaci dels delegats de prevenci reconegut a la normativa ha de passar, necessriament, per lentrega efectiva de la documentaci per a garantir lexercici efica de les seves funcions. En qualsevol cas, la informaci rebuda ser tractada amb ladequada confidencialitat i sigil, tal i com sexigeix a la normativa (art. 37, Llei de prevenci de riscos). Tot esperant la vostra resposta, rebeu una cordial salutaci. _________________ Delegat de prevenci REBUT: Sr. _______________________________ Crrec: ___________________________ 101
_______________ Delegat de prevenci
3. Sollicitud dinformaci sobre adscripci de treballadors procedents dempreses de treball temporal A latenci del Sr. ____________________ Crrec_____________________________ Empresa _______ ___________________
____________, _____ de ________ de 200_ Per la present, els representants dels treballadors sollicitem a lempresa, en compliment de lestablert a lart. 28.5 de la Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals, laccs a la informaci relativa a ladscripci de treballadors procedents dETT a llocs de treball de lempresa, amb la finalitat de poder complir amb les funcions encomanades als delegats de prevenci. Aquesta informaci ser tractada amb ladequada confidencialitat i sigil, tal i com estableix lart. 37 de la Llei de prevenci de riscos laborals.
102
_________________ Delegat de prevenci REBUT:
________________ Delegat de prevenci
Sr. _______________________________ Crrec: ___________________________
103
4. Sollicitud de reuni extraordinria del comit de seguretat i salut amb motiu dun accident laboral A latenci del Sr. _____________________ Crrec _____________________________ Empresa __________________________ ____________, _____ de ________ de 200_ Amb motiu del greu accident laboral que va patir el Sr. ___________________ el passat dia ___ de _______ en el centre de treball de ___________________ mentre estava (indiqueu el lloc de treball o lactivitat que estava realitzant en el moment de laccident)_____________________________ _______, els qui signem aquesta carta, com a delegats de prevenci de lempresa i segons el que estableix lart. 38.1 de la Llei de prevenci de riscos, sollicitem una reuni extraordinria del comit de seguretat i salut. Us preguem que convoqueu aquesta reuni amb urgncia, per aquest motiu us proposem reunir-nos dem, dia ___ de ______ a les ___ del mat.
104
Tot seguit us adjuntem els punts que volem tractar en la reuni, per tal que els inclogueu a lordre del dia de la convocatria: 1. Informaci provisional de laccident, gravetat i estimaci de possibles causes. 2. Valoraci de lactivaci del Pla demergncia. 3. Mesures adoptades fins ara (restricci daccs, immobilitzaci de la mquina, comprovaci de la mquina per personal qualificat i registre abans de la posada en marxa, etc.). 4. Informaci sobre el procediment que seguir la investigaci (responsable, implicaci del servei de prevenci, paper dels delegats de prevenci, dates dinici i finalitzaci prevista, entrega de linforme als delegats, metodologia, etc.). 5. Registre i comunicaci de laccident. 6. Entrega de documentaci relacionada amb laccident (procediment de treball, manual dinstruccions de la mquina, fitxa de seguretat de producte, avaluaci de riscos del lloc, etc.). 7. Fixar data de propera reuni (per valorar linforme dinvestigaci quan estigui fet, revisar lavaluaci de riscos i la planificaci, i fer el seguiment de les mesures).
105
Tot esperant la vostra resposta, rebeu una cordial salutaci. _______________ Delegat de prevenci REBUT: Sr. _______________________________ Crrec: ___________________________ _______________ Delegat de prevenci
106
5. Comunicaci a lempresa de lacord de paralitzaci de lactivitat en cas de risc greu i imminent per part del comit dempresa A latenci del Sr. __________________ Crrec ___________________________ Empresa _________________________ _______, __ de _____ de 200_ El ple del comit dempresa, reunit en data _______, i per unanimitat, ha acordat paralitzar les activitats que es realitzen a __________________, ja que es considera que existeix risc greu i imminent. En aquest sentit, shan identificat les condicions de treball segents: A) ______________________________ B) ______________________________ C) ______________________________ Que poden tenir com a conseqncia molt probable que es produeixi______________________________ (indiqueu laccident o la conseqncia derivada del risc). Tot esperant una resposta a les propostes formulades, 107
_____________________ El president del comit dempresa (o qualsevol altre membre) REBUT: Sr. ___________________ Crrec: ________________
108
6. Comunicaci a lempresa de lacord de paralitzaci de lactivitat en cas de risc greu i imminent per part dels delegats de prevenci A latenci del Sr. ___________________ Crrec ____________________________ Empresa __________________________ ________, _____ de ______ de 200_
Els sotasignants daquesta carta, com a delegats i delegades de prevenci de lempresa, posem en el vostre coneixement que: 1r.Que amb motiu de ___________________, sha pogut comprovar que en el lloc de treball de _____________________ on es desenvolupaven els treballs de ____________________ en les condicions segents de (indiqueu les condicions de risc) _____________________________________ _____________________________________ _____________________________________ 2n.- Que lexecuci del treball en les condicions esmentades genera una situaci 109
de risc greu i imminent pels treballadors que lhan de realitzar, i que lempresa no ha adoptat, si ms no fins ara, les mesures necessries per a garantir la seguretat i la salut dels treballadors. 3r.- Que no ha estat possible reunir amb la urgncia necessria lrgan de representaci del personal. 4t.- Que amb motiu dels fets esmentats, i en funci del que estableix larticle 21.3 de la Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals, sha adoptat lacord de paralitzaci de lactivitat dels treballadors afectats per decisi majoritria. 5.- Que la paralitzaci esmentada, que afecta _____ treballadors, ser efectiva fins que desaparegui lactual situaci de risc o lanulli lautoritat laboral. Signatures dels delegats de prevenci REBUT PER LEMPRESA A ___ de _______ de 200__ SIGNATURA DE LEMPRESARI O DEL SEU REPRESENTANT I SEGELL 110
7. Comunicaci a lautoritat laboral de lacord de paralitzaci de lactivitat en cas de risc greu i imminent A la Delegaci Territorial de Treball de ________ ________, __de ______ de 200_ El Sr/a _____________________________, amb DNI ______________ i amb domicili a efectes de notificaci al C/ _______________________________, com a secretari del comit de lempresa _________________________ i centre de treball ubicat a ________________________ compareix i EXPOSA: Que a data davui dia ______, sha adoptat en reuni del comit dempresa lacord de paralitzaci de lactivitat (especifiqueu el lloc de treball o feina on es produeix la situaci de risc greu i imminent)_________________________per-
111
qu considerem lexistncia dun risc greu i imminent davant la possibilitat que __________________________(indiqueu el risc). Que lempresari no ha adoptat cap mesura de prevenci, malgrat haver estat advertit del risc que hi ha. Que sha comunicat per escrit a lempresa lacord de paralitzaci adoptat en el comit. Que lacord esmentat sha adoptat segons el que estableix larticle 21.3 de la LPRL. Atentament, ______________________ El secretari del comit dempresa (o qualsevol altre membre)
112
8. Sollicitud de canvi de lloc de treball A latenci del Sr. ___________________ Crrec ____________________________ Empresa __________________________ _______, __ de _____ de 200_ Els qui signem aquest document, com a delegats de prevenci daquesta empresa i segons les competncies recollides als articles 35.1 i 36.1.d de la Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals, SOLLICITEM: Que segons el que estableix lart. 25.1 de la Llei 31/1995 de prevenci de riscos laborals es procedeixi a la reubicaci de la treballadora _______________________________ a un lloc de treball adequat al seu estat de salut actual, per tal que no segueixi estant exposada als riscos que li van provocar una situaci dincapacitat temporal per ________________________.
113
Us preguem que considereu linforme del facultatiu que us adjuntem, en sobre tancat, que confirma la malaltia de la treballadora. Tot esperant la vostra resposta, rebeu una salutaci cordial. _______________ Delegat de prevenci REBUT: Sr. _______________________________ Crrec: ___________________________ _________________ Delegat de prevenci
114
9. Escrit dimpugnaci dalta mdica indeguda (per presentar pel treballador afectat) A lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM) El Sr. (...), major dedat, amb DNI nm. (...) i amb domicili a efecte de notificacions a (...), CP (...), carrer (...), compareix davant daquest organisme i MANIFESTA: Que mitjanant aquest escrit formulo sollicitud amb valor de reclamaci prvia a la via jurisdiccional laboral, prevista en el Captol II del Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 dabril, pel qual saprova el text refs del procediment laboral, sobre alta mdica indeguda derivada dun accident de treball, dacord als fets que tot seguit sexposen FETS: Primer.- Que presto serveis per lempresa (...) i amb la categoria de (...), que t concertada la protecci per riscos professionals amb la mtua (...).
115
Segon.- Que amb data ../../.., vaig patir un accident de treball (...). Tercer.- Que el facultatiu competent ha ems comunicat mdic dalta amb data (...), sense que en aquest moment estigui totalment restablert, motiu pel qual no puc desenvolupar el meu treball amb normalitat. Quart.- Que com a conseqncia de la meva situaci actual, haig de mantenir el tractament mdic prescrit fins a la recuperaci total, i el conseqent abonament de la prestaci econmica per (indiqueu si s per accident de treball o per incapacitat temporal) (...). Per aquests motius SOLLICITO: Que havent presentat aquest escrit, sigui adms i tingui per formulada la preceptiva reclamaci prvia, a la via sociolaboral i en conseqncia deixi sense efectes lalta mdica emesa amb data ../../.., declarant el meu dret, mentre duri el procs patolgic, al manteniment dels processos recuperadors i labonament de la corresponent prestaci econmica. (...), ... de (...) de (....) Signatura: 116
10. Denncia a la Inspecci de Treball per accident laboral MINISTERI DE TREBALL I AFERS SOCIALS INSPECCI DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL Travessera de Grcia, 303-311 08025 BARCELONA ______________________________, amb DNI nm. ____________, com a treballador de lempresa _______________, ubicada a C/ _______________, nm. ___ de ________ (CP _______), compareix davant la Inspecci de Treball i, de la forma que millor procedeixi en dret, mitjanant el present escrit formula contra lempresa DENNCIA per possible infracci de la normativa de prevenci de riscos laborals. Es basa la present denncia en els segents MOTIUS: 1r.- Que el passat dia __ de _______ d'enguany vaig patir un accident laboral en colpejar-me el cap amb la biga del pont grua mentre caminava sobre la passarella de la lnia 2 quan feia el procediment de retirada de
117
boles residuals del procs de fabricaci d'alumini. 2n.- Que l'accident es va qualificar com greu i em va provocar trauma cranioenceflic i commoci cerebral amb prdua de coneixement. Actualment, continuo estant de baixa laboral i en perode de rehabilitaci per aquesta causa. 3r.- Que aquest accident es va produir per falta de mesures de seguretat per part de l'empresa. El pont grua estava ocasionalment sobre la zona de pas de la passarella des que el dia 10 de gener, el Departament de Manteniment el va utilitzar per al canvi d'un corr sense haver-lo retirat desprs d'usar-lo. D'altra banda, no s'havia collocat cap senyalitzaci, ni s'havia enconxat la biga sobre la zona de pas. 4t.- Que es van produir deficincies quant a l'avs de l'accident i a l'evacuaci. En trobarme sol i inconscient en aquells moments, ning es va adonar de la meva absncia fins que vaig recuperar el coneixement i vaig poder avisar jo mateix a travs del telfon mbil. A l'arribada de l'ambulncia, vaig haver de ser evacuat pel meu propi peu davant la impossibilitat d'accs de la llitera per la passarella. 118
5.- Que la situaci que va provocar l'accident (no retirar el pont grua de la passarella desprs d'usar-lo) no era la primera vegada que ocorria. Existeix fins i tot una queixa registrada en el llibre de reunions del Comit de Seguretat i Salut per l'anterior Comit (fa dos o tres anys). 6.- Que malgrat ser el propi accidentat i no haver-hi testimonis de l'accident que he patit, ning m'ha preguntat pels fets ocorreguts per a fer la preceptiva investigaci de l'accident. 7.Que desprs de sollicitar la documentaci relativa al lloc de treball i a l'accident ocorregut (informe d'investigaci de l'accident, avaluaci de riscos del lloc, informaci sobre riscos i mesures preventives) se m'informa de la necessitat de sollicitar per escrit aquesta informaci, motiu pel qual curso aquesta sollicitud, el 9 de febrer del 2005. A aquests motius sn aplicables els segents FONAMENTS JURDICS:
119
I. Dret a la protecci davant els riscos laborals (art. 14 Llei 31/1995 de prevenci de riscos laborals), evitar els riscos i combatrels en el seu origen (art. 15 a i b Llei 31/1995), avaluar els riscos que no shagin evitat i planificar lactivitat preventiva (art. 16 Llei 31/1995, art. 3-9 RD 39/1997 de serveis de prevenci). II. Adoptar les mesures necessries per qu els equips de treball garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los (art. 17 Llei 31/1995, art. 3.1 i 3.3 RD 1215/1997 dutilitzaci dequips de treball), aix com els annexos I.2.8 (dispositius de protecci contra el risc de xoc) i II.1.10 (relatiu a la distncia de seguretat per a equips de treball guiats manualment) del RD esmentat. III. Dret a la informaci dels treballadors dels riscos i les mesures preventives del lloc de treball (art. 18.1 Llei 31/1995), incloent-hi linforme dinvestigaci de laccident (art. 16.3 Llei 31/1995), aix com els riscos derivats de ls dels equips de treball (art. 5 RD 1215/1997). IV. Condicions dinseguretat en els llocs de treball (art. 4 RD 486/1997), especialment quant a les dimensions mnimes dalada dels llocs (Annex I, 2.1), dimensions 120
mnimes de vies de circulaci (Annex I,5), dimensions de rampes, escales fixes i de servei (Annex I,7). V. Mesures demergncia i devacuaci dels treballadors (art. 20 Llei 31/1995), obstrucci de vies i sortides devacuaci (Annex I,10,8 RD 486/1997). VI. Senyalitzaci de seguretat i salut en el treball (art. 3, 4a i Annex VII 1 i 2 del RD 485/1997), aix com el deure de senyalitzaci de riscos especfics en llocs de treball (Annex I, 2, 4 RD 486/1997). Per tot el que he exposat SOLLICITO: que tenint per presentada aquesta denncia contra lempresa __________________, ladmeti a trmit i a la vista dels fets i les raons exposades, practiqui les diligncies oportunes, i em tingui per part interessada a tots els efectes i em notifiqui el resultat de les gestions a ladrea segent: C/ ________________________ CP i poblaci________________ Telfon de contacte: __________ Lloc, data i signatura: 121
Accidents de treball Bibliografia
BIBLIOGRAFIA AZKOAGA BENGOETXEA, Ignacio M; OLACIREGUI GARBIZU, Iigo; SILVA CASAL, Martn (2002): Manual para la investigacin de accidentes laborales. Instituto Vasco de Seguridad y Salud Laborales (OSALAN). Gasteiz. BERNAL HERRER, Jess (1996): Formacin general de seguridad e higiene del trabajo. Aspectos tericos, prcticos y legales de la salud laboral. Tecnos. Madrid. BESTRATN BELLOV, Manuel; GIL FISA, Antonio; PIQU ARDANUY, Toms: La gestin integral de los accidentes de trabajo (I): tratamiento documental e investigacin de accidentes. NTP-592. INSHT. BESTRATN BELLOV, Manuel; GIL FISA, Antonio; PIQU ARDANUY, Toms: La gestin integral de los accidentes de trabajo (II): control estadstico. NTP-593. INSHT. BESTRATN BELLOV, Manuel; GIL FISA, Antonio; PIQU ARDANUY, Toms: La gestin integral de los accidentes de trabajo (III): costes de los accidentes. NTP-594. INSHT.
122
COMISIN EJECUTIVA CONFEDERAL UGT; I+D PREVENCIN MUTUA UNIVERSAL: Gestin de la participacin y consulta de los trabajadores en prevencin de riesgos laborales. Cege. Barcelona 2004. CORTS DAZ, Jos Mara: Tcnicas de prevencin de riesgos laborales. Tbar Flores. Madrid 1996. DIRECCIN GENERAL DE LA INSPECCIN DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL: Gua procedimental para la investigacin de los accidentes de trabajo. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 2006. FIA-UGT Repsol Butano, Seccin Sindical Intercentros: Procedimiento bsico de investigacin de incidentes y accidentes en la empresa. Secretara de Formacin Secretara de Salud Laboral (UGT-RB-88/0301/05). PIQU ARDANUY, Toms: Investigacin de accidentes: rbol de causas. NTP-274. INSHT, 1991. PIQU ARDANUY, Toms: Investigacin de accidentes-incidentes: procedimiento. NTP442. INSHT, 1997.
123
SECRETARA DE SALUD LABORAL Y MEDIO AMBIENTE DE UGT-MADRID: Cuadernillo informativo sobre accidentes laborales. UGT-Madrid, 2005.
124
Accidents de treball Webs Principals
WEBS PRINCIPALS Declaraci electrnica daccidents de treball: www.delta.mtas.es Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (Programa Delt@) www.cat365.net Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya www.gencat.net/treballiindustria Inspeccin de Trabajo y Seguridad Social www.mtas.es/itss Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo www.mtas.es/insht Instituto Nacional de la Seguridad Social www.seg-social.es Instituto Vasco de Laborales (OSALAN) www.osalan.com Seguridad y Salud
Uni General de Treballadors de Catalunya www.ugt.cat Unin General de Trabajadores www.ugt.es 125
Accidents de treball Adreces dinters
ADRECES DINTERS Centro Nacional de Condiciones de Trabajo (INSHT) Dulcet 2 - 10, 08034 Barcelona Tel. 932 800 102 Fax 932 803 642
INSPECCI DE TREBALL BARCELONA Travessera de Grcia, 301-311 08025 Barcelona Tel. 934 013 000 GIRONA lvarez de Castro, 2, 2a 17001 Girona Tel. 972 208 933 LLEIDA Avinguda del Segre, 2 25007 Lleida Tel. 973 232 641 TARRAGONA Avinguda Vidal i Barraqu, 20, baixos 43005 Tarragona Tel. 977 235 825
126
DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DIRECCI GENERAL DE RELACIONS LABORALS Seplveda, 148-150 08011 Barcelona Tel. 932 285 757 Fax: 932 285 730 DELEGACI TERRITORIAL DE BARCELONA Carrera, 12-24 08004 Barcelona Tel. 936 220 400 Fax: 936 220 401 DELEGACI TERRITORIAL DE GIRONA Rutlla, 69-75 17003 Girona Tel. 972 222 785 Fax: 972 223 771 DELEGACI TERRITORIAL DE LLEIDA General Britos, 3 25007 Lleida Tel. 973 230 080 Fax: 973 233 623
127
DELEGACI TERRITORIAL DE TARRAGONA Antoni Rovira i Virgili, 2 43002 Tarragona Tel. 977 233 614 / 977 233 631 Fax: 977 243 374 INSTITUT CATAL D'AVALUACIONS MDIQUES (ICAM) Avinguda de l'Hospital Militar, 169-205 Parc Sanitari Pere Virgili. Edifici Puigmal 08023 Barcelona 935 119 400 935 119 416 (fax) De dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 hores. UNITATS DE SALUT LABORAL (USL) UNITAT DE SALUT LABORAL DE BARCELONA Agncia Salut Pblica Pl. de Lesseps, 1, 4t 08023 Barcelona Tel. 932 384 565 UNITAT DE SALUT LABORAL DE GIRONA Institut Catal de La Salut
128
C/ Sta. Clara, 33-35 17001 Girona Tel. 972 200 000 UNITAT DE SALUT LABORAL DE LA COSTA DE PONENT Institut Catal de La Salut CAP Ramona Via Av. Verge de Montserrat, 24 08820 El Prat de Llobregat Tel. 934 792 934 UNITAT DE SALUT LABORAL DE LLEIDA Gesti Serveis Sanitaris C/ Alcalde Rovira Roure, 44 25198 Lleida Tel. 973 727 363 UNITAT DE SALUT LABORAL DE TARRAGONA - REUS Institut Catal de la Salut CAP Torreforta C/ Gomera, s/n 43006 Tarragona Tel. 977 541 560 Institut Catal de la Salut CAP St. Pere Cam Riudoms, 53
129
43202 Reus Tel. 977 320 456 UNITAT DE SALUT LABORAL DEL BARCELONS NORD-MARESME Badalona Gesti Assistncia C/ Gaiet Soler, 6-8, entl. 3a 08911 Badalona Tel. 934 648 464 UNITAT DE SALUT LABORAL DE SABADELL Ajuntament de Sabadell - Institut Catal de la Salut Pl. del Gas, 2 08201 Sabadell Tel. 937 264 700 INSTITUT CATAL DE LA DONA
Tel. 902 012 345 www.cat365.net www.gencat.net/icdona L'Institut Catal de les Dones ofereix atenci personalitzada i informaci sobre temes d'inters per a les dones.
SERVEI D'ATENCI TELEFNICA PER A L'EMBARASSADA. SITE

Tel. 913 877 535 Informaci sobre els factors de risc durant l'embars.
130
Accidents de treball Directori de seus de la UGT de Catalunya
DIRECTORI DE SEUS DE LA UGT DE CATALUNYA ANOIA-ALT PENEDS GARRAF ugt@apg.ugt.org Vilanova i la Geltr Sant Josep, 5 08800 93 814 14 40 93 811 58 87 (fax) Igualada C. de laVirtut,42-43 3 08700 93 803 58 58 93 805 33 13 (fax) Capellades C. dOl, 20 bis 08786 93 801 27 50 Vilafranca del Peneds Pl. del Peneds,4, 2n pis 08720 93 890 39 06 93 817 10 75 (fax) Sant Sadurn d'Anoia Pg. de CanFerrer del Mas 1B 08770 93 891 19 22
131
BAGES-BERGUED ugt@bagesbergueda.ugt.org Manresa Pg. de Pere III, 60-62 08240 93 874 44 11 93 874 62 61 (fax) Sant Vicen de Castellet C. de Creixell, 23 08295 93 833 19 64 Berga Pl. Viladomat,24, 2a 08600 93 821 25 52 93 822 19 21 (fax) BAIX LLOBREGAT ugt@baixllobregat.ugt.org Cornell Ctra.dEsplugues,240-242 08940 93 261 90 09 93 261 91 34 (fax)
132
Martorell Pg. dels Sindicats, 226 C, Solrium 08760 93 775 43 16 93 776 54 76 (fax) Viladecans C. de Sant Climent, 14, baixos 08840 93 637 01 88 93 637 77 52 (fax) El Prat de Llobregat C. de Madoz, 37 08820 93 478 07 97 93 478 04 87 (fax) COMARQUES GIRONINES ugt@girona.ugt.org Girona C. de Miquel Blay, 1, 3a i 4a planta 17001 972 21 51 58 972 21 09 76 972 21 02 95 972 21 06 41 972 20 81 71
133
Banyoles Pl. Servitas, s/n 17820 972 57 58 64 Figueres C. del Poeta Marquina, s/n 17600 972 50 91 15 La Bisbal dEmpord C. de Marimont Aspres, 16, 2a 17100 972 64 12 94 Olot Av. de la Repblica Argentina, s/n 17800 972 27 08 32 Palams C. de Josep Joan, s/n 17230 972 60 19 88 Ripoll Pg. de Ragull, s/n 17500 972 71 44 44 Lloret de Mar Apartat de Correus 846 (Estaci d'autobusos) 17310 972 37 32 40
134
LHOSPITALET ugt@hospitalet.ugt.org LHospitalet Rambla de Marina, 429-431 bis 08901 93 338 92 53 93 261 24 25 (fax)
VALLS ORIENTAL-MARESME ugt@nom.ugt.org Granollers Esteve Terrades, 30-32 08400 93 870 42 58 93 870 47 02 93 879 65 17 (fax) Matar Pl. de les Tereses, 17 08302 93 790 44 46 93 755 10 17 (fax) Sant Celoni C. de Santa Rosa, 37 08170 93 867 16 54
135
Mollet del Valls C. de Balmes, 10, 2a planta 08100 93 579 07 17 93 579 07 17 (fax) BARCELONS badalona@catalunya.ugt.org Delegaci Badalona Miquel Servet, 211 interior 08912 93 387 22 66 93 387 25 12 (fax) OSONA ugtosona@hotmail.com Vic Pl. dOsona, 4, 1a 08500 93 889 55 90 93 885 24 84 (fax) Manlleu Bisbe Murgades, 1 / cantonada Pl. Bernad 08560 93 851 30 69 93 851 30 69 (fax)
136
UNI TERRITORIAL DE TARRAGONA ugt2@tarragona.ugt.org Tarragona C. dIxart, 11, 3a i 4a planta 43003 977 21 31 31 977 24 54 95 977 23 42 01 (fax) Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta 43204 977 77 14 14 977 77 67 09 (fax) Valls Baixada de lEsglsia, s/n, 1a planta 43800 977 60 33 04 El Vendrell C. del Nord, 11 i 13, 1a planta 43700 977 66 17 51
137
UT TERRES DE LEBRE ugt@tortosa.ugt.org Tortosa C. de Ciutadella, 13, 1a planta 43500 977 44 44 56 977 44 33 81 (fax) Amposta Av. de la Rpita, 2, 2n pis 43870 977 70 02 40 Mra dEbre Pl. de la Democrcia, s/n 43740 977 40 00 23 TERRES DE LLEIDA tfarre@lleida.ugt.org Lleida Av. De Catalunya, 2 25002 973 27 08 01 973 26 45 11 973 28 10 15 (fax)
138
Trrega C. dAlonso Martnez, 4 25300 973 50 00 49 Solsona Camp del Mol, planta baixa 25280 973 48 23 05 973 48 23 05 (fax) Vielha Av. de Castiero,15 25530 973 64 25 49 973 64 25 49 (fax) La Seu d'Urgell C. dArmengol, 47 25700 973 35 39 03 VALLS OCCIDENTAL ugt@vallesocc.ugt.org Sabadell Rambla, 73 08202 93 725 76 77 93 725 71 54 93 725 72 22 (fax)
139
Terrassa C. de La Uni, 23 08221 93 780 93 66 93 780 97 66 93 780 91 77 (fax) Rub C. de Joaquim Bartrina, 11-13 08191 93 697 02 51 Cerdanyola del Valls C. de Sant Salvador, 6 08290 93 691 36 51 SECRETARIA DE MEDI AMBIENT I SALUT LABORAL DE LA UGT DE CATALUNYA Rambla de Santa Mnica, 10 08002 93 304 68 32 Barcelona otprl@catalunya.ugt.org www.ugtcatalunya.org
140
Amb el suport:

Guia Accidentes

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Accidentes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Accidents de treball : Guia del delegat de prevenci

UGT DE CATALUNYA SECRETARIA DE MEDI AMBIENT I SALUT LABORAL

Accidents de treball ndex

Secretaria de Medi Ambient i Salut Laboral

Accidents de treball Presentaci

Accidents de treball Presentaci

Dions Oa i Martn Secretari de Medi Ambient i Salut Laboral UGT de Catalunya

Accidents de treball Introducci

Accidents de treball Introducci

Accidents de treball Introducci

Accidents de treball Qu s un accident de treball?

Accidents de treball Qu s un accident de treball?

Accidents de treball Qu s un accident de treball?

Accidents de treball Qu s un accident de treball?

Accidents de treball Qu s un accident de treball?

RESPONSABILITATS EMPRESARIALS TIPUS

Llei General de la Seguretat Social Art. 108, 195, 196, 197

Llei de prevenci de riscos laborals (LPRL) Llei del contencis administratiu

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Mantenir la calma en tot moment.

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

En el cas que sigui necessari, podem comunicar laccident a la Inspecci de Treball.

Sollicitar una reuni extraordinria del comit de seguretat i salut.

Posteriorment, caldr comprovar que lempresa ha notificat laccident i preguntar a

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

laccidentat si li han lliurat la corresponent del comunicat daccident.

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball Pautes dactuaci del delegat de prevenci en cas daccident

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

FACTORS DE TREBALL (MEDI AMBIENT LABORAL)

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball La investigaci daccidents i el paper del delegat de prevenci

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Accidents de treball Anlisi estadstica dels accidents

Sr. _____ Crrec: _