Dissabte 15 de desembre

SESSI 2 | TEATRE
Glria Bala i Carles Batlle

El teatre com a eina denriquiment personal

Glria Bala Carles Batlle

APROPA CULTURA TNC 15 desembre 2012

Introducci
La sessi girar al voltant de cinc qestions bsiques, amb exemples, exercicis i aplicacions prctiques:
1. Podem usar les histries per entendre qui som, qu fem i la nostra visi del mn? Podem usar les histries per fer entendre que la realitat s ms complexa del que sembla? Podem qestionar prejudicis tot construint histries? 2. Com fer volar la imaginaci amb els instruments del teatre? 3. Podem jugar a fer teatre i aprendre alguna cosa de nosaltres mateixos? 4. De qu ens pot servir lexperincia de treball collectiu en el teatre? 5. Serveix, al capdavall, el teatre com a eina d'enriquiment i/o superaci personal? Com?

Introducci

Lart del teatre s un instrument ideal per activar la nostra imaginaci, per ajudar-nos a inventar histries i aconseguir, amb aquestes histries, endrear i comprendre una mica millor el mn que ens envolta.

 El teatre ens ajuda a crixer, a desinhibir-nos, a compartir i a confiar en laltre. El teatre s un joc. Jugar amb el teatre permet accedir a infinitat dinstruments de coneixement i enriquiment personal.

El teatre ens permet:

1. 2. 3. 4. 5. 6. Connectar amb les emocions. Reconixer i acceptar la diferncia. Situar i valorar millor el nostre context. Trencar barreres. Obrir la mirada i esdevenir ms tolerants. Gaudir del treball en equip i de la complicitat amb altres persones.

Construint histries
Podem usar les histries per entendre qui som, qu fem i la nostra visi del mn?
Una histria ben explicada ens ofereix all que no podem obtenir a la vida: una experincia emocional amb significat. A la vida, les experincies adquireixen significat quan reflexionem, amb el pas del temps. En lart, tenen significat ara, en el mateix instant en qu es produeixen. (Robert Mckee)

Podem usar les histries per fer entendre que la realitat s ms complexa del que sembla? Podem qestionar prejudicis tot construint histries?

Com fer volar la imaginaci amb els instruments del teatre? Les 5 claus de la histria (tot fugint del tema)

Equilibri Accident (conflicte) Personatge i acci Peripcies i clmax Desenlla

Podem inventar una histria a partir duna imatge?

1-Triar una imatge. 2-Sensorialitzar una imatge. 3-Convertir la imatge en histria.

Podem inventar una histria amb una can o un article de diari? (Veure exemples)

Treballant la imaginaci des de lescena

Els actors han de treballar amb la imaginaci per a crear els seus personatges. A travs de la imaginaci, els actors treballen lemoci i lexpressi daquesta emoci.

 No importa on comences. Qualsevol cosa pot ser un punt de partida en el teatre - un gest, una idea, una can, una lnia de dileg. Qu s el que passa s el segon pas com trobar la fora oposada, el conflicte, la tensi. Si alg est assegut en una cadira, a escena, lacci, lobra, pot tractar sobre com treure aquest alg de la cadira.

 Quina fora, quin engany, quines spliques, quines seduccions, quins suborns sn suficientment forts, poderosos per treurel de la cadira? Una vegada est establerta la fora doposici, el teatre comena. El pblic vol saber qu passar i perqu. La pregunta qu passar? els tindr enganxats mentre la performance es duu a terme. La qesti Per qu ha passat aix? els tindr ocupats per temps desprs de la funci.
Stephen Jeffreys, dramaturg

Com treballar procediments d'improvisaci senzills?

1-Esquema improvisaci simple:
-Dues persones surten a escena. Totes dues agafen un paper duna bossa. Al paper hi ha indicacions de personatge/personalitat, qui sc... -Agafen un paper duna altra bossa. Indicacions dobjectiu, qu vull... -Un nic paper duna altra bossa. Indicaci compartida d espai, on sc... Tots dos han dactuar per aconseguir el seu objectiu sense arribar a verbalitzar-lo mai.

2-Improvisaci a partir dun text

a) Escena buida (Sanchis, fotocpies).
(Llegir-la amb atenci i triar dues o tres persones que expliquin com ho imaginen. Valorar les diferncies.)

b) Qualsevol escena s una escena buida (llegir fragment text

Lectura y puesta en escena de Sanchis Sinisterra)

3-Exercicis prctics per despertar la imaginaci

Exercici 1 (5 persones) Presentaci fictcia dels participants (jo em dic ..., sc de ..., faig de... vinc per ...) Exercici 2 (els mateixos 5) De cara a pblic, expliquen una histria comuna que representi que han compartit. Comencen en ordre, presenten el "fet". Desprs han d'anar intervenint, intentant captar l'atenci ms que els altres amb la histria, els gestos, la manera d'explicar, el moviment, el cos... (No shi val: enfadar-se o parlar entre ells; parlar 2 alhora)

 Exercici 3 (un altre grup de 5)

Dir una paraula inventada i seguidament explicar el seu significat.

Exercici 4 (el mateix grup): Donar-los un objecte i ells han de creures que sn els inventors daquell objecte i han dexplicar per a qu serveix (ex: una sabata, una motxilla, etc...). O imaginar un pas noms amb aquest objecte (ex: unes xancletes) i pensar diferents maneres (amb text, dansa, poesia, msica...) per vendre aquest objecte com el millor.

El teatre com a joc

Podem entendre i usar el teatre com a joc?
Podem jugar a fer teatre i aprendre alguna cosa de nosaltres mateixos?

"Una obra de teatre s joc. Interpretar requereix molt esfor, per quan ho considerem com un joc, deixa de ser feina"
Peter Brook, director descena

Actuar en angls s "to play", jugar.

En certa manera, el teatre ens fa connectar amb all que tenim de nens. Els nens juguen, creen mns, inventen histries i personatges.

Linfant no juga per aprendre per aprn perqu juga

En el joc hi ha alguna cosa de joia, de lleugeresa. Juguem perqu ens ho passem b. Juguem perqu ens divertim, perqu ens fa ser millors en les nostres habilitats, i tamb ens dna plaer i benestar. I aix ho compartim amb alg altre, no juguem sols sin amb els altres.

Shantala Shivalingappa, ballarina.

 Exercici 1 (grup de 10):

Moure tot el cos, comenant pel dit petit de la m i anar incorporant poc a poc totes les parts del cos (fer rodar el cap, les espatlles, moure els malucs, fer rodar els genolls, els turmells...). I acabem ballant, movent tot el cos. Objectiu: identificar cada part del cos per separat per desprs saber-les fer anar en conjunt. Despertar el cos, prendre conscincia, activar. Ballar lliurement, moures per lespai, amb alegria.

Exercici 2 (el mateix grup):

En cercle, una pilota, ens la passem. Diem el nostre nom primer, quan llencem. Desprs diem el nom de qui li passem. Desprs, associaci de paraules: llencem la pilota a alg i diem la primera paraula que em ve al cap; aquest la passa a alg i diu el primer que li ve al cap.
(Desprs podem complicar-ho, fer-los fer una volta quan agafen la pilota, picar de palmes, etc). Treballem diferents nivells: coordinaci, escolta, la precisi, la imaginaci...

Exercici 3 (grup de 5):

Caminen per lespai, es tracta de seguir el que fa el de davant fins que el 1r fa un salt i un gir i canvi, el 2n passa a ser primer, desprs el 3r... (primer en silenci, desprs afegim so al moviment, desprs amb msica). Anem ampliant el moviment. Cadasc eixampla el que fa el de davant.

El teatre, un treball en equip

A) L'actor a escena treballa amb l'altre:

L'escena es construeix entre tots dos. s important confiar en l'altre. Actuar s reaccionar amb laltre. Per tant, s un acte de generositat.

 Exercici 1 per parelles (grup de 10)

El mirall. Mirar-se, escoltar-se, apropiar-se del que fa laltre, anar conjuntament.

Exercici 2 (grup 20):

Treball d'escolta i concentraci de grup. En un cercle, hem de dir tots els nmeros de l'1 al 20. Si es diuen 2 alhora o alg s'equivoca, es torna al principi un altre cop.

B) Som un equip de persones:

En una obra de teatre, intervenen moltes persones, no noms les que veiem a lescenari (actors) sin persones que fan una feina tcnica i/o creativa que sn darrera (tcnics, regidors, etc).
En teatre, es distingeix entre equip artstic i equip tcnic. Lartstic s el que fa tota la part artstica, creativa, de les idees i de lesttica; el tcnic, s lequip hum que permet que aquestes idees de lequip artstic es puguin fer.

A ms dels actors, els diferents elements amb qu podem jugar per fer teatre i que intervenen en lacci /escena sn: escenografia objectes llums so/msica vestuari/maquillatge/perruqueria moviment/coreografia

Exemple:
Passar fragment primera escena duna obra, la llegim i desprs en veiem un fragment del vdeo (ex: Casa de nines)

Veure com sn usats els diferents llenguatges escnics per crear latmosfera, el to, lesttica, el temps, lespai concret de lacci, etc.

El teatre com a eina denriquiment personal

Serveix, al capdavall, el teatre com a eina d'enriquiment i/o superaci personal? Com?

A la vida, tots ens mirem amb una distncia molt gran. Al teatre, intentem reduir aquesta distncia i tocar-nos. s molt simple.
Peter Sellars, director descena.

Dos casos exemplars:

Aniello Arena
Homicida de la mfia pres des de fa 20 anys Actor que fa teatre a la pres

 El teatro no es solo lo que se ve ah arriba, delante del pblico. Es, sobre todo, una bsqueda de ti mismo. Al leer el texto te enfrentas a l, te abre la mente, te empuja a crecer, te cambia. Ya no soy el que era hace 20 aos. Si tuviera que volver ahora a Npoles me sentira como un pez fuera del agua. Siguen sucediendo las mismas cosas que entonces. El teatro me ha ido llevando, piano piano, hasta la persona que soy hoy.

Cartell de la pellcula Reality de Matteo Garrone

Aniello Arena a Pinocchio amb la companyia La Fortezza, A la pres de Volterra.

 No soy yo el que entra en la celda. No el Aniello que est hablando. Es el otro, el que tiene todava pendiente una condena. Yo ya no me siento un presidiario. S que debo entrar y entro, pero ya no es una cuestin de libertad. Yo ya me siento libre.

El futuro Es el teatro a vita (per a tota la vida). Que el teatro sea mi cadena perpetua.
(Vegeu lentrevista sencera)

Las Poderosas Teatro

Grup de teatre de Guatemala que neix el 2008, composat de dones teatreras i sobrevivents de la violncia de gnere.

 Asumirnos como mujeres creadoras que podemos inventar, escribir, dirigir, jugar, ser escengrafas, vestuaristas y actrices, partiendo de nuestras experiencias de vida, de eso que queremos cambiar ahora mismo en nuestra sociedad.
Partiendo de lo que deseamos, soamos, de eso que nos da rabia o alegra, y de esas preguntas incmodas que todava no sabemos responder o ese grito que necesitamos sacar de una vez de nosotras. Mirarnos a los ojos con el pblico y entre nosotras, y darnos ese tiempo para rer, emocionarnos, pensarnos, sin dejar de jugar.

Transformarme en una luchadora para callar la voz que me persigue dicindome lo que tengo que hacer, ser.

No hablar de lo que pas, pero s de lo que viv.

Recordar mis viejas charlas con mi perro Firulais, cuando estaba encerrada en mi casa y tocar el piano.

 Las Poderosas (Guatemala, 2010) s un treball de creaci col.lectiva. I el ms important s que no han prets fer un judici moral contra els homes. Elles assumeixen tamb la seva part de culpa i situen l'home com a vctima tamb d'una societat que s la que transmet i imposa uns valors equivocats, injustos, des de leducaci i la cultura, una societat que saferra a mantenir unes desigualtats ancestrals.
Las Poderosas aposten per un teatre que busca la reflexi, la transformaci real de les persones, sense renunciar a la tendresa, a l'amor, a l'emoci. Un teatre que no olvida el dolor, pero que es capaz de sonreir y de provocar el aplauso del pblico por la vida.
(Vegeu el web de las Poderosas Teatro )

MOLTES GRCIES!