You are on page 1of 156

1

Eugnia Agust 2

Montse Carreo 3

Raquel Muoz 4 13

Merc Casanovas 5 10

A project by La Mandarina de Newton 14

Borja Leonardo Fermoselle 6 8

Anja Steidinger 11

The Tech Museum 15

Sergi Selvas 7

Eloi Puig 9

Alicia Vela 12

Paris Montagne 16

Aleix Molet

Cristina Past

Antnia Vil

FECYT and Obra Social la Caixa

First edition Barcelona, May 2012 This book has been published on the occasion of the exhibition Science of the City. Arts Santa Mnica, from May 8th to May 19th 2012.

Idea, direction and curation of the project Irene Lapuente and Ramon Sangesa La Mandarina de Newton: Co-Creating Cultures Artistic Coordination Eloi Puig IMARTE Artists Eugnia Agust Montse Carreo Merc Casanovas Borja Leonardo Fermoselle Aleix Molet Raquel Muoz Cristina Past Eloi Puig Sergi Selvas Anja Steidinger Alicia Vela Antnia Vil IMARTE Collaborators Albert Folk Pau Domnguez Lus Parellada Marcos Roca-Cusachs Keiko Ueda Jordi Carrasco La Mandarina de Newton Bob Ketner The Tech Museum Livio Riboli-Sasco Leila Perie Sandrine Jamet Claire Ribrault Paris Montagne Patrcia Homs Arts Santa Mnica Special collaborators Fundacin Espaola para la Ciencia y la Tecnologa (FECYT) Obra Social la Caixa Supported by Observatori de la Comunicaci Cientca de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona Cincia de lAjuntament de Barcelona Associaci Catalana de Comunicaci Cientca Tercer Milenio/El Heraldo de Aragn Liberty Science Center The New York Academy of Science New York Hall of Science Science Center Singapore

Translations La Mandarina de Newton English, spanish, catalan Guy Molnat French Acknowledgements The research group of Computational Genomics at the Barcelona Supercomputing Center (BSC) Arts Santa Mnica Production hangar.org Nria Marqus Design anadominguez.es Printing Grques Trema ISBN 978-84-695-3325-3 Legal Deposit Data GI-752-2012 This work is licensed under a Creative Commons AttributionNonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Science of the City A project by La Mandarina de Newton

Contents

p. 24

p. 60

Eugnia Agust p. 28 p. 44

Fifty videos The video contest p. 62

Montse Carreo and Raquel Muoz p. 07

Cristina Past

Biographies p. 71

Abductions: city, science, art p. 11

Merc Casanovas p. 36

Anja Steidinger p. 52

Spanish Translations p. 99

Science of the city: reasons behind a project p. 23

Sergi Selvas and Leo Fermoselle p. 40

Alicia Vela

French Translations p. 127

Nine pieces Science, city and ART

Eloi Puig and Aleix Molet

Antnia Vil

Catalan Translations

Foreword Abductions: city, science, art Science is embedded in our daily life. The forms in which it seems to appear and disappear are not always predictable or evident. We are surrounded by phenomena and devices that talk to us about the fundamental principles of the Universe. We live symbiotically with discrete entities that we take for granted, each one performing its job on its own. Every day we tread on geological strata that are the theatre of stories from eras preceding the invention of language. We work in cities that grow according to congurations that grow beyond the projects. All these narratives are right here; you only need to stop and listen. I dont think that the main goal of Science of the City was ever to make scientic knowledge accessible in plain words. The very same expressions make accessible and plain words imply a vertical procedure, from the specialist who really knows to the general public, who doesnt know. Nor are we attending a show that tries to induce wonder in the viewer, showing science as a magical trick, either. Both pedagogy and spectacle are, most of the times, hierarchical processes where the technologist/teacher or magician/ comedian creates a top-down relationship with the audience. Either by illustration or by seduction, the audience appears to be the subject of consumption or a receiver of information, but never a producer of knowledge. Science of the City starts from the opposite principle. It begins by not making any distinction between science and the audience. On the contrary, it asks what is this thing called science for the public, in day to day life, in the city. It establishes relationships on an horizontal plane, from participation not from hierarchy. It has found science in the small events. Bicycles, rooftops, insects, marbles, tiles, popcorn are the protagonists of the videos that the project has received. Science of the City doesnt seem to seek general conclusions or formulate a research hypothesis from

Roger Sansi 07

Foreword

this collection of images. Instead of using them as data for a statistical analysis, video images have been transferred to a group of artists who have used them as working material to produce their own images, objects and sounds. In the same way that we cannot reduce video images to discrete and quantiable data, ready to be analyzed by scientists, it wouldnt be correct to think that the videos are the raw matter from which the artists drew inspiration to produce their works. In contemporary art, the notion of inspiration as an original, almost divine, event is more and more foreign to the artistic practice. The art of today speaks in terms of work, process, research although, perhaps, the use of these terms is not always clearer to the artists than the notion of inspiration. What is artistic research about? Which principles does it start from? What is it looking after? With what means? Sometimes within the artistic environment these questions make evident a certain comparative anxiety with respect to the model imposed by that thing called science. Is it worth it to ask ourselves these questions? Should we compare art with science? What science are we talking about? Sometimes it seems that in the public image of science we mix up science with its protocols. In other words, we take the scientic practice for its institutional regulation. In more general terms, sometimes the scientic practice is reduced to method, as if, in effect, theory and method were two perfectly distinguishable realities, in accordance with the protocol. Many of these perceptions have their origin in the epistemological notions that we all have received through our education. Notions that possibly do not t with the real scientic practice. We are prisoners of the discourses we have received. For example, that science is based on deduction (the application of a theory to experience) or on induction (to go from experience to theory), while art works from the anti-method, that is, inspiration. Perhaps, instead of using terms such as inspiration or deduction we could understand the artistic process by

Foreword

means of abduction. Abduction is not a vertical process one that goes from ideas to materials or data or, conversely, from materials to ideas but a horizontal process, a process of transposition. In Pierces terms it is a guessing, a way to conjecture, as if the object itself provoked the idea, placing itself on the same plane as the subject. The notion of abduction is central in the theory of art of the anthropologist Alfred Gell. For him, and via abduction, we see that works of art and other images have the power to provoke effects on the subjects that relate to them. It is a power in which we recognize the quasi-intention of these objects, what he calls the abduction of agency. In this process, object and subject are on the same plane, get involved in a dialogue, in an interchange that we could describe in terms of participation. The goal of art, then, would be to let things talk, to give them a voice. The works of the IMARTE research group that responded to the invitation from the ideators of Science of the City to establish a relationship with the videos in different ways. Some of them produce other images from similar questions, some interpret the narratives in the videos, and some others take elements of the videos and transpose them into another language. Interpretations, re-readings, translations in any case, all the works are on a plane of dialogue and interchange, more than on one of analysis and generalization. In this interchange the little things are the ones that end up playing a central role. In this transposition exercises, we nd recurring elements of our daily landscape. Elements that usually go unseen, here become central protagonists: from lichen and fossils to sounds and lights that we dont pay much attention to. However, if we decide to stop and listen to them, they have many stories to tell.

Introduction Science of the City: reasons behind a project Science and city. Science in the city. Science of the city. If there is anything that motivates us is to activate the power of mixing. Mixing people, means, methods. It is not mixing for mixings sake. We always have a goal, we always mix things to try to get an answer to a question. Science of the City emerges from several questions. The rst one is inspired by our continuous hunger to rethink the communication formats related to science. The second question has to do with the methodologies of participatory design that we focus our work on. The point of contact of both questions is our clear commitment to open and hybrid processes to trigger learning and action. From the point of view of science as an object to be communicated, the rst question boils down to how science can be shown as something that is beyond the laboratory or the natural environment, and away from the limits imposed by a caste of professional experts. This initial question unfolds itself into a sequence of sub-questions. They are related with some of the lines of force that guide our work both on co-creation and in learning processes. For us, co-creation has no sense if it does not set actions of individual and collective learning in motion. And learning has no sense if it is not to start processes of co-creation and production that involve a social component. With respect to science this means relinquishing the usual communicative framework. Science is not only a professional practice, and it is not conned to some very particular spaces like laboratories. The basic operations of science unfold from curiosity and imagination, from the ability to be surprised. A surprise that will lead to a scientic question can start from any place and at any moment. Surprisingly, or not so surprisingly, in a society like ours that has been founded on the predominance of the technoscientic discourse, a veil of obscurity has grown around

Irene Lapuente and Ramon Sangesa 11

Introduction

surprise and the ability to ask oneself his or her own questions. It also has made inaccessible the ability to be systematic in our quest for discovery, in our will to work methodically towards proving or refuting it. In sum, a veil that obscures the basic abilities of science hovers above us, around us. However, these abilities are within the reach of anyone with a fresh mind who doesnt want to transfer his or her own questions to others. Bruno Latour remarked once that you dont need to have a PhD to do research. In any case, we believe, perhaps you dont need it to ask yourself questions that can lead to professional research. Latour, in fact, pointed to the possibilities opened up by new technologies and their associated collaborative practices as a means to give citizens a more direct hand on the development of research. And by that he not only meant the actual ability of plain citizens to perform research but also their power to orient the actions of those who are researchers by profession. From this perspective of increasing the citizens ability and agency, new processes are built and new opportunity spaces emerge. For example, citizen science initiatives invite citizens to participate in the capture of observational data (e.g. in meteorology, ornithology and many other disciplines) or in ancillary tasks (such as the highly-publicized NASA initiatives where thousands of non-professional volunteers identify stars). The ambiguous logic of crowdsourcing has spurred the expansion of proposals where citizens play a more active role than just being the recipients of the knowledge created by scientists, becoming, in fact, actors in the process of discovering new knowledge and new methods of research. For example, the FoldIt! project has been hailed as a landmark in citizens participation, where citizens themselves (and not only expert scientists) have been able to create new heuristics for protein folding. This has given them the opportunity to publish their work in scientic journals. We are interested in going beyond these forms of participation.

12

Introduction

In fact, the initial leadership of the previously mentioned examples originated from groups of experts that had a pressing research need: to classify objects, to solve foldings, etc. They invited many other fellow citizens through the Internet. Quite frequently these approaches have been justied from the most economistic interpretation of crowdsourcing. In times of crisis like the present one the justication of this process from the perspective of savings is also a frequent one. These are justications that are not very related to the real increase of agency or distribution of knowledge. Nevertheless, in the process, new knowledge is discovered and shared. Also, other actors, different from the usual ones, are invited to participate in the scientic work. Nevertheless, there still is a strong leadership of the expert class in most of these initiatives. Latour showed other variants of these participatory possibilities mentioning the French association that did research on cancer and asked experts to work in specic problems and syndromes which typically were not in the research programs organized by national and international bodies of research. So, they went beyond the tutelage of the state, of economic structures and of the endogamic interests of the professional academic and research class. Secondary questions in Science of the City Following this idea of exploring other spaces for agency, the project Science of the City asked itself as a secondary question, Which subjects are of interest to citizens that can be found in their closest environment? and also, How to make them discover their own questions and hypotheses? For us, both from a democratic and a cognitive point of view, there is a high value in exploring how to revert the usual strategies behind science communication. To start with, we turn our ears toward the people who are usually the receivers of these communication efforts. Then we move away from the logics of the correct and prefabricated content that has to be communicated and we open

13

Introduction

up a space for co-creation. Co-creation not just of contents but also of questions, ideas, new subjects. It is within this space that a possibility for discovery and sharing can be created: methods, processes, values, attitudes are found by the participants. In this case we opened up a constructive approach to the typical processes of scientic practice: discovery, surprise, wonder in the view of things that others take for granted, questions, hypotheses, experimentation What we did was design processes that could generate new meeting and learning points and that, eventually, could open up the possibility for new actions and research programs. We approach the participatory stance from a very active perspective, centered on the joint production of new processes. We are not only interested in creating activities that generate social interaction (which we also are interested in) or that consume themselves in the creation of a community. These expressions and others, such as crowdsourcing, social media or participatory museum, are becoming the new accepted mantras. Unfortunately they are being applied as mere formalisms. This is why we nd science institutions that apply participation like in Facebook and just keep alive a discourse of content transmission or, in the best of cases, as a way to create activities that reinforce the usual discourse, the one that originates from the experts. They do nothing more than maintain the idea that scientic processes should be kept under the control of those who know. Already in our project From contemplation to participation and beyond1, in cooperation with the Tech Museum in California and Citilab, we gathered evidence that the audience was quite able to start design and learning processes that usually were reserved for experts. We observed that participation could go well beyond suggestions, contribution to exhibits with personal objects or memories and feedback on what is offered in an exhibition or, in general, by a science (or art) institution. We showed that the audience was able to learn the process

14

Introduction

of curating a techno-scientic exhibition and also to share new visions around the different types of knowledge that converge in an exhibition (experiential, technological, scientic, design knowledge, etc.). All along this process intense experiences of learning and relation were created between the participants and between them and the museums. In brief, we started to show other forms of participation, centered on process instead of on content, on co-creation and not just interaction and co-led by novices and experts. The goal that we pursue with these types of projects is not just to create an impact on audiences and institutions, but also to create a new object for reection about the process itself, to let an opportunity for new questions and openings emerge. A Metadesign process For us, the most important thing is to open up shared projects that, in turn, amplify the capacity of participants for creating new similar processes in the areas of their own interest. Inspired by the initial questions, the participants themselves will create their own questions and work processes. The value of this approach, as we said earlier, lies in the possibility to go way beyond the simple transmission and communication framework and to spark collective processes of learning and action. Besides that, the creation of initiatives that augment the ability to design collective processes is just another way of doing research. The process itself and the attitude and action of their participants become for us a new source of knowledge about co-creation and learning processes. The logic behind these types of procedures is not completely linear or unidirectional. Knowledge can spring from the reection on the whole process or just from considering the details of a single part of it. Reective practice can create knowledge about the subject that organizes the whole project or on its collaborative dynamics and its associated methodologies.

15

Introduction

Science of the City was designed as a metadesign process: the participants themselves can organize their own learning and reect on new opportunities and research processes in their own cities. New languages for new paths For a long time, mathematics has been the way to get to science or technology. It is particularly well suited if we want to make predictive models and give specic results, but it is not the only path that goes from curiosity to knowledge acquisition, nor is it the only one that works on the issues and contents addressed by science and technology. The art world is another possible way. Very often art takes us away from calculations and equations (not always, though) and brings us to another kind of abstraction, new questions, criticism and beauty. The exhibition resulting from the Science of the City process follows this other path: new pieces of art, created specically for this exhibition, speak of fossils, lichen, DNA, the color of walls, the constituents of matter, the scientic method, lights or pattern recognition. They talk about science in the city, yes, but they do so with the language of art. The Science of the City process To be consistent with the approach to the initial questions about Science of the City and to the role we reserved for the increase of the agency of participants in our projects, we wanted to explore how to increase the capacity of participants as communicators of their own approach to science and the city. In other words, we invited them to use media as a means of communication of their scientic interests in the city. This approach also had a second reason. Indeed, other meta-design processes that we had designed previously were organized around joint constructive actions with participants. Typically these actions took the form of intense prototyping workshops. There, new ideas and

16

Introduction

concepts were explored that were later elaborated in various forms through online collaboration. For example, in the aforementioned From contemplation to participation and beyond there was a phase involving intense face-to-face workshops with groups of citizens from which emerged not only the themes of the exhibition but also its rst designs, and the contents and activities that eventually conformed the whole exhibition. Then we opened an online platform for sharing preliminary designs, in collaboration with the Tech Museum, that were developed and rened by a global group of professional and amateur exhibit designers. We wanted to try and change this script and explore a new one. Therefore, Science of the City began by a long phase that started not in a physical setting but on the net and, step by step, resulted in meetings with other actors as well as the physical construction of the nal exhibition (which, however is not the end of the project). The online phase appeared supercially as an invitation to participate in a video contest. Participants were invited to submit videos of two minutes to Scienceofthecity.net with their interpretation of how to connect Science and City. To emphasize to the participants the interest to keep focused on basic aspects of the scientic practice and, above all, the scientic attitude, we organized three competition categories: Discovery: a surprising thing related to a scientic concept that the participant had found in the city. Question: a scientic or technological question motivated by a participants observation or discovery that took place in the city. Experiment: a video description of an experiment related to a scientic concept that could be performed in urban areas. The common point of all three sections was communicating ndings to a larger community, which also happens in

17

Introduction

science2. The difference, of course, lies in the selection process made by peers under scientic criteria, which in our process was avoided. In effect, we created a simple voting process, balanced by the opinion of a jury. Not all the participants or the members of the jury came from a strictly scientic background: there were criteria for appreciating the expressive capacity and creativity of videos as well as their technical quality, for example. The contest remained open for two months. Participants from all around the world contributed with their videos during this time, after which the jury met and gave its verdict. It also awarded prizes, setting aside one for the most popular video among the public, that is, the one that received the most votes. While this process took place, an analysis of the process itself started. One part was focused on the analysis of video content (level of discourse). Using technology for transcription and analysis of language, we created a rst database of terms and concepts. The purpose of this database is to have a repository on issues in the city that are of scientic interest. Also it opens the possibility for further research on other topics. For example, it is interesting to analyze the concept of experiment considered by most participants. For us, these and other ndings are particularly interesting both for understanding the spread of certain concepts as well as to assess the difference between the view from the expert culture and from popular culture about categories such as city and science. It also helps us initiate new actions of learning about science from the point of view of what is and not what should be or what the public should know already. Obviously, we have to take the what is as a provisional result limited to a certain sample of people and subject to variations in the construction of categories such as public or participant. However, we believe that it has a practical value to spark new thinking. This initial research material, together with the videos themselves, became the basis for reection on new interpretations.

18

Introduction

Co-creating with artists An important aspect of our work is the hybridization of disciplines. The opportunity to understand how to transfer concepts, methods, questions, knowledge and learning from a eld to another. We wanted this time to create an exhibition that was not strictly scientic but that could enable the contributions from other disciplines around science, the city and participation. The material provided by the participants and the resulting analysis becomes the starting point for the work of the artists of the IMARTE group of the University of Barcelonas School of Fine Arts. Collaboration with artists is another opportunity to compare different research processes. Art and Science proceed from surprise and search. They do that but from different perspectives in order to obtain different types of knowledge which can inuence each other. Art and Technology share the ability to learn from reection on the process of practice. The semantic elds, etymologies and practices of art, design, and techn interconnect in many ways. In our approach to co-creation, diversity of knowledge backgrounds is essential. One of our goals is to explore this by examining what emerges from their interplay. It was in this way then that we began this new phase of collaboration with artists. It has gone through a dynamic of intense meetings and discussions with broad freedom of interpretation and action on the part of the artists. All along the way, we found unexpected and surprising connections between creative proposals of citizens, and between scientic and artistic principles. The process has been rich in opportunities to set new goals for research about the processes that obtain positive results from interdisciplinary interplay, participation, joint creativity and collaborative learning. This working base gives us the condence to work in preparing new editions of Science of the City that will always respond to a clear desire to investigate and to make an impact

19

Introduction

by activity accompanied by reection. In sum, to continue creating new processes that enable reective practice from action. What you have in your hands is, and is not, an art exhibition catalog. We have also asked the artists to share with us their visions of what a city is and what science is in brief and concise words. Irene Lapuente, who has an M.A. in Physics, has expressed the minimal scientic information regarding the content of the works of each artist. The process has been a great opportunity for us. We can only thank everyone who participated in one way or another in its development. The whole project has given us a huge motivation to keep working on the design of new processes at the crossroads between design, participation, art, cities, citizenship, science and technology. We hope this exhibition helps you feel the urge and the energy behind the whole project and enjoy it.

1. Lapuente,I., Sangesa, R. Ketner, B. Stephenson, R. (2010). Engaging Users in Science and Technology Exhibition CoDesign Online and Ofine: the Expolab Experience. Proceedings of the 11th International Conference on Public Communication of Science and Technology, PCST-2010. New Delhi, India. November 2010. Accessible here: http://co-creating-cultures.com/eng/?cat=103.

2. The scientic community is changing both the processes and the formats for the communication of scientic results. It is well known that more and more publications are committing themselves to an open model of review (as PLOS does). Another signicant example of this change, and an even more signicant one for Science of the City, is the rst research journal that uses video as its means of communicating scientic results: the Journal of Visualized Experiments: http://www.jove.com/

20

Nine pieces Science, city and ART Eugnia Agust, Montse Carreo and Raquel Muoz, Merc Casanovas, Borja Leonardo Fermoselle and Sergi Selvas, Aleix Molet and Eloi Puig, Cristina Past, Anja Steidinger, Alicia Vela, Antnia Vil

! " $ ' ( %
6 5 4 2

# % ( % '
10 9 8 7

13

& ( ( *
12 11

14

) $
17

16

A beginning is white

This piece refers to the sheet of paper as a white space where all of us have started at one time or another. How we place ourselves on it, what measures we take, and what we decide to do. It is a response to the action of painting roofs white proposed in the video White-topped buildings, who loves the Sun? White color does not absorb the suns rays like the other colors do, and therefore everything beneath a white roof will be protected from radiation and from the rise in temperature. Reversing the concept of protection by the concept of attraction, we think about Barcelona and how we could cover a whole block of ats to act as an attractor of sunlight. We also think about whether strategically located concentrations of white would be useful. Speculating about this idea led us to ask whether organizations (geometric shapes) separated and placed on different roofs could have a similar effect, as points connected by an illusory drawing. How to export this effect to adjacent blocks? Zooming out to get an aerial view of rooftops we could test if the effect would be sustained in the spikes of the points (shapes) that have been put in place. Then synthesizing it in geometric shapes alludes to Newtons prism, through which light decomposes itself and also to a primeval invisibility or transparency, where we get, by refraction, the illusion of visible and named colors.

25

A beginning is white

Eugnia Agust 26

Science

I understand science as a kind of knowledge and an ability to give a precise explanation to issues that require practical solutions. In this sense, there is no room for uncertainty or digression, something that I nd disturbing and that opens up many unknowns for me. And in this craving for logic the answers often escape me. During the dissertation, however, I nd methodological resources that are of my interest, mainly related to systems for depicting reality.

The color of an object depends on its physical characteristics, light and the observers perception. The primary colors in light are red, green and blue. The mixture of them in equal proportions gives white. White objects radiate the light they receive. They do not absorb energy or heat.

The city is the place where I live and work, and living and working is made possible in this city. The relationships derived from this perimeter extend towards many other activities in a continuous session that never ends. Beyond the urban concept, the city reminds me of a plural meeting which one can join or leave depending on his or her circumstances. We arrived here and others will replace us in the future, and it is in this way how plans, resources and heritage, and symbolic gestures emerge, that can be replaced in the future.

City 27

' $ " + .
1

% , $
7 6

10

! %

*
12

Science in the city and urban legends

Our proposal focuses on the stories of popular tradition which, although present in our culture, have no scientic basis. Given their ties with the industrial and the modern world, these stories are known as urban legends, a term proposed by the American folklorist Richard Dorson. For a ctional story to become an urban legend it has to be disseminated as a true story. It also has to achieve some popular recognition, as is the case of migratory rumors that are transmitted quickly over the Internet. Generally, they originate from and deal with the problems of our everyday lives but they are exaggerated, distorted or mixed with fake data. They stand on the border of credibility. In stark contrast to legends, scientic knowledge is built on objective, observable and testable facts. However, the history of science also has false statements which, despite having been reported as false, have become part of the history of science itself under the name of scientic frauds. For example, the Piltdown Man, a fraud conceived by the scientist Charles Dawson. It was done by putting together fragments of a human skull with an apes jaw. It created the impression that the specimen belonged to an unknown species and it was even said that it was the missing link between ape and man. For these frauds to make their way into history, it was necessary to insert them into a discourse that bestowed some credit on them. Also, images had to be created to act as witnesses of their existence. The artists Joan Fontcuberta and Pere Formiguera created doubt about the belief in the veracity of images when they presented Fauna Secreta, an account of natural history made up of mutations of animals, a fantastic bestiary documented as a complex scientic device. The exhibition was rst presented in the Zoology Museum of Barcelona, thus adding the authority of the scientic discourse to the power of photographs in documenting reality.

29

Science in the city and urban legends

Following this line of research, our interest in confronting urban legends and science lies in thinking how we perceive images in relation to the context in which they are inserted. Urban legends and scientic frauds need to be presented in a codied environment to produce the effect of a plausible reality. In both cases the image of nature draws us to the nature of images, which sometimes makes it difcult to see the trap that the image hides.

30

The scientic method is based on a set of techniques for investigating phenomena and acquiring knowledge. It starts from the collection of empirical, observable and measurable evidence. It proceeds by formulating questions and hypotheses and conducting experiments. It uses the principles of logical reasoning and has two pillars: reproducibility and falseabilty.

It is the result of a territory occupied by settlements of stable constructions inhabited by a large and dense population. An urbanized political-administrative entity where activities are regulated according to a biopolitical order. Social and cultural congurations of the users of the city transcend the city limits as a territory into unstable occasional lifestyles, in constant oscillation, creating societies of the dispersed liquid city. Currently we can talk of connectivity in urban cores and city-networks. After seeing our image captured by the vision of the ubiquitous Google Earth, we can say that the city is the stage where we are geolocalized by our mobile devices.

City 31

* " + .
2 1 3

/ 0 *
8 7

( , *
12 11

10

! %
5

Urban fossils from yesterday and today

Fossils are the evidence that remains of organisms that lived many years ago but that no longer exist. Generally they are imprisoned in the sediments where they lived. With civilization, men began to build roofs to live underneath and these fossils trapped in stone became part of our environment. Thus, stone on stone, today we have many fossils living with us, but their coexistence is often hidden, ignored, unknown. We nd fossils in the walls of our houses, in the oor, in the stairs, in the street scattered throughout the city, with a reserved, unassuming presence. And it is in this fact, in this ignored coexistence, where the interest of my work is. I wanted to bring to the light these fossils and show them in the Barcelona of today. So I took the famous Barcelona tiles that we tread on in many parts of the city, and I printed on them several fossils that one can nd scattered around. In this way, the viewer will nd at his feet a piece of land of the city where several fossils of the past move around. He also will nd some fossils of the present that will be discovered years from now by our successors and that will bear witness to objects and materials of our age.

Merc Casanovas 33

Urban fossils from yesterday and today

Merc Casanovas 34

Science

Dictionaries tell us that science is an exact knowledge of a certain order of things. Science, therefore, is a form of knowledge based on facts that can be tested and limited. But throughout history we have seen and keep seeing that certain things that are considered and taken as true, and with a scientic basis, are later shown to be wrong while other types knowledge had given other information. So, I prefer the term science-ction, from which the possibilities imagined by science are explored. In this sense, art can be compared with this science ction, not only in the sense of a literary or cinematic genre, but by the fact of being a form of knowledge. It is knowledge for the artist who practices it and for the viewer who is enjoying it. The transgression of reality and the creation of another reality, as much or more credible than the previous one, is what interested me in the work I am presenting here.
Fossils are the remains of living organisms, or of their biological activity, that have been preserved in sedimentary rocks. For a body or a sign of a body to be considered a fossil, a physico-chemical process known as fossilization needs to take place.

Following the term science, and in order to link it to my project, it is clear that the city is a multifaceted container where you can nd endless versions of scientic knowledge. Clear proof of this can be found in the different videos that have been collected in the Science of the City project. What was most exciting to me from this experience was those things, aspects, phenomena that were completely hidden under this jumble of people, buildings, street furniture, pedestrians, cars and many other things that make what we call a city. In my case, I was especially attracted to this part of science hidden underground but that is a part of the idiosyncrasy of the city. The city speaks to us about the past through the silence of the stones.

City 35

* " + .
2 1 3

1 ! *
8 7

! ' $
12 11

10

! %
5

Urban Passage

The implicit concept in our re-edition of the videos is fragmentation, that is, the asexual reproduction of an organism. In other words, when a living being is divided into two or more fragments, each of which regenerates as a whole organism. The circumstances under which the organism divides itself may not be determined solely by a reproductive necessity. Sometimes it is due to an accidental cause, and its mitosis has a regenerative as well as a reproductive sense. We see the city as a regenerative system where fragmentation is a continuous phenomenological process. We understand and manage its territorial constitution through a previous cultural, articial fragmentation, the basis of social organization. Visual, conceptual and symbolic fragmentation allows us to build a plastic language with which we describe the urban passage. The city as a phenomenon of the 21st century (the metacity, megalopolis) is, more than ever, the paradigm of the model of the society we live in. Because of the magnitude of this phenomenon we understand that the complexity of the urban imaginary has a global character and value. We generate a new look from a set of images in order to reafrm their regenerative status from the fragmented.

Borja Leonardo Fermoselle and Sergi Selvas 37

Borja Leonardo Fermoselle and Sergi Selvas 38

Science

Science or its image is a set of living systems. If we forget about its productive nature, we can understand that the systems that make up the image of science work autonomously and change and evolve by themselves. So, to mankind, science is not a technique, but a path, among others, to create knowledge. But knowledge has always been there. It is we humans who, through our belief, can get close enough to delve deeper into it.

A city is a densely populated geographical space. In it there is a predominance of the tertiary and service sectors. It is a space of relationships, experiences and culture. Urbanism is the discipline that deals with the study of this space.

The city, the great metaphor of human creation and imagination. The architectural, social, ideological and political city where lives of self-made men are intertwined. A single organism composed of thousands of living fragments in constant evolution. The symbolic city, where the concept builds itself as a reection of the thought of its citizens. We dont create the city: it builds itself, it is not the product of the great events of life, but of the small everyday experiences that aspire towards as Benjamin nimbly suggests our awakening.

City 39

, ) $ 4 )
4 3 2 1

! , ( ' %
14 13 12 11

10

0 3 ! ,
9 8 7

2 $ % )
18 17 16

15

TE LA (Text Local Alignment)

In bioinformatics, a sequence alignment is a way of depicting and comparing two or more DNA sequences in order to highlight their areas of similarity, which may indicate functional or evolutionary relations between genes. In a rst phase of our work, we get the transcript to Spanish of the Science of the City video Why does planet Earth change? and the English transcription of the video City Sounds A New Source of Energy? From there, and already moving on to a second phase, we perform an alignment between the two transcripts in order to compare them and try to detect to what degree they are related in their textual relationships. Then we compare their morphologies. The result shows the alignment of two videos that relate Science with City. Based on this method of alignment, and considering that the protein chains of DNA are represented by using a code based on a minimum of 28 alphabetic characters, our procedure replaces the chains of DNA proteins by the text of the two translations. TE LA (Text Local Alignment) is a specic formalization for this exhibition and it is one of the results of the work we develop in collaboration with the Computational Genomics research team of the BSC-UPC (Barcelona Supercomputing Center, Technical University of Catalonia). This initiative is the result of the observation and analysis of interviews with researchers of this group and is part of a larger research project called Metamtodos.

Aleix Molet and Eloi Puig 41

TE LA (Text Local Alignment)

42

Deoxyribonucleic acid or DNA is a nucleic acid that contains the genetic instructions used in the development and functioning of all known living organisms. This information is encoded by a sequence of four types of molecules called bases: adenine, thymine, cytosine and guanine.

43

4 ! % ) & 0
6 5 4 3 2

1 ! . ( !
9 8 7 11

10

) ( % !
18 17 16

15

. ( $
14 13

12

Xanthoria parietina, dispersing

My proposal arises from the concept of Science of the City. My reection focuses on the issue of air quality in cities. Lichen are organisms of a double nature, the product of a symbiosis of an algae and a fungus. Starting from the fact that scientists use them as biomarkers of pollution levels or purity of the air in urban spaces, I established a possible dialogue a visual and poetic game between a lichen and the air. In the densest cities or urban centers, where there are important levels of pollution, lichen have almost disappeared. Biomarkers are always biological systems that are sensitive to changes in the quality of the environmental. When there is an alteration in their environment, they develop a specic response, changing their vital functions or their chemical or genetic composition. In 2005, two species of lichen were sent to outer space and were exposed to vacuum for two weeks without suffering any harm.

Cristina Past 45

Xanthoria parietina, dispersing

Cristina Past 46

Science

I see science as a method of knowledge to understand the world and life, which is based on the understanding of reality through mental processes, as well as mathematical and logical constructions. Im interested especially when it engages in a dialogue with other forms of knowledge, when it is an interdisciplinary research involving a dynamic interchange with art and tradition.

Lichen or lichenized fungi consist of two components or organisms living in symbiosis: one is the hyphae of a fungus (mycobiont or mycosymbiont) and the other are cells of an algae (gonidia, phycobiont or phycosimbiont). They are indicators of pollution.

The city is an integral part of our lives and our language. It is a polyhedron with many different faces. I see the city as a mosaic of heterogeneous and sometimes unconnected fragments. It is memory, desires, signs of a language, a power center, a meeting place, a place of interchange, a place of memories, passages, continuous transformations, a place for culture and art, for research, for knowledge and communication. Also, the image of the city as a megalopolis, the continuous, uniform city, that is step by step covering the whole world It can be fascinating and powerful but also fragile and terrible.

City 47

2 0 0 / + , ,
4 3 2 1 7 6

! * ! ' $ ( %
17 16 15 13 12

18

" 0 ) ) , $
24 23 22 21 20

19

% 2 $ *
11 10 9

Full Moon and Message in a Bottle

The participants of the Science of the City Video Contest strolled around the city taking pictures of the gures they saw on the structure of marble, which they later used to produce the video Figures dans le MARBRE. The image Full Moon and Message in a Bottle is the repetition of this concept. The video of the participants has been enlarged by one thousand pixels and, instead of walking around the city, I have looked for patterns in the enlarged digital images themselves. Instructions to create two images Full Moon and Message in a Bottle in the Science of the City participants videos. 01. Download the video 02. Convert it to AVI format 03. Import the AVI video into a video editing program 04. Enlarge the video by one thousand pixels and change the center of the image 05. Bottle: center: horizontal -603.92 vertical 1085.02 06. Moon: center: horizontal -29.8 vertical: 517.4 07. Export the frame from the timeline 08. Bottle: 10:18 seconds 09. Moon: 40.30 seconds 10. Rotate the picture of the Moon 180 degrees

Anja Steidinger 49

Full Moon and Message in a Bottle

Anja Steidinger 50

Science

Answer: Fiction The real is always the object of a ction, namely of a construction of the space in which the visible, the speakable and feasible intertwine. It is the dominant ction, the consensual ction, which denies its own nature of ction by posing as the real itself and drawing a simple dividing line between the territory of this real and the representations and appearances, the opinions and utopias. Both the artistic ction and political action undermine this real, they fracture it and multiply it in a polemic way. [] Therefore, the relationship between art and politics is not a passage from ction to reality, but a relationship between two ways of producing ctions. Jacques Rancire in The paradoxes of political art, The emancipated spectator (2008). Therefore, the relationship between art and politics science is not a passage from ction to reality, but a relationship between two ways of producing ctions.

Pattern recognition, the identication of patterns or recognition of forms is a process of classication of samples into categories, using observed or measured data. It is the basis of many actions performed by living beings; this is why it is studied in elds like computer science, engineering or mathematics.

Above all it is the question who owns the city?.

City 51

# !
2

Waves

Small circular dots or illusions expand themselves over the space of the wall and try to generate waves of information materialized in pigments. Taking as a reference the video The amazing composition of the atom another ction emerges that attempts to create meaning by drawing an echo, like quantum particles that were able to transmit information beyond the speed of light. It generates a parallelism with the visual magnetism that technological images from quantum physics offer us about the subject, creating a space of graphic matter from the basics of drawing. A surprised onlooker observes the ctional dialogue of the hands in their interaction with physical matter. Mass, matter, space, technology. Items that put in relation at times experimental processes of art and science, interpretations of reality that often become uncertainties. White, black. Light, darkness. Reality, ction. Dualities that are present in scientic and artistic research which, although they experience situations in different contexts, can weave common interference patterns.

Fiction of ctions Wave: Where is Alice? I do not see her. Atom: Yes, she was here, gazing surprisedly on innity. Her gaze was absent, very distant, as if she were looking for some mystery. She has disappeared! I do not see her. W: Is she invisible? Maybe the mystery is Alice herself who, being trapped in a mirror, cannot leave her own ction. And how can she narrate herself? How can she recognize herself within invisibility through a reection? A: And do you see me? W: I am light, I feel you, I rub myself against you. You enfold me and if you look at me you will see waves of endless visibility. A: What paradoxes of meaning! I do not understand. W: It is a pure becoming as Deleuze said in his Logic of Sense and he did so precisely by taking the gure of Alice and herself on the other side of the mirror, when he said that it is a very special category of things:

Alicia Vela 53

Waves

events, pure events. Being at the same time larger and smaller, to appear and to disappear, and to see and not see. This is the paradox, the afrmation of both meanings at the same time. A: Dualities, uncertainties! We are not things! W: No? You lack imagination. We are language: formulas, equations, representations, pure technology in motion. A: Because Im so tiny, in my brain there are always absences. I am going to read the paradox of Schrdingers cat again. W: It does not matter. Dance with your head to travel very far. A: I cannot. I feel that my head is on my feet and the asphalt has a powerful attraction on me. I want to get my memory back to know who I am. W: What an irony! You, who are pure energy. Your memory is there, in the dance of cities, in the waves that emanate from the bodies that inhabit them. A: Look! Now I see her! She is leaving the dark tunnel, down there, to the left. W: Yes, me too. But I see her at the top right, sliding through the luminous tunnel at innite speed. Look out! Were going to crash! I no longer see anything. Everything is empty.

Alicia Vela 54

The atom is the smallest unit of a chemical element that still retains its same properties. It is made of subatomic particles: electrons, protons and neutrons. Protons and neutrons are made up of quarks. The atoms are grouped into molecules. A molecule is the smallest unit of a compound.

55

( % / ) & $
3 6 5

' . ) $ ( 15 14

12

( % (
9 8

The Innite Grid

Audio: Mirabelle 1994, Stephen Montagues Tarantella for toy piano played by Margaret Leng. This is a video and a temporal transcript of the night sky from the recording of plates of engraved inscriptions, which were inspired by the graphic culture of other places such as science and the distant mythological cosmologies. We contrast the look on the city lights with the observation of other lights in perception and scale: the lights of the sky, which grew out of a cluster of stars selected from various morphologies such as fractals or from ancient ones like the ones from the East, with a combination of other mythologies, whether our own or invented. We think about all of them as inscriptions because they are at and shadowless gures that enjoy a dazzling optical consistency. These aspects that compose the engraved plates for this project are reected as referenced by Bruno Latour in Visualization and Cognition. The inscriptions, according to Latour, have qualities that make them as mobile as immutable. So, inscriptions, thanks to the use of printing press, enjoy a duality that is conspicuous by repetition and reproduction of copies of these immutable mobiles that lend themselves to combination and superposition. The process is a game of displacements. It is a wide range of prints that come in forms that I have serialized and combined, resulting in a production that is resolved as a saga of stars. So, they are inscriptions, depicted writings, like lists, that interact in advance with the new listings of the stars of today. Listings that are no longer named from mythology, but which from its absence, call upon them from a different nomenclature. Drawings of stars, graphical works on surfaces that bind the paternal to the number, as name and as text. The project is argued, therefore, as a reading of a morphological and luminous sequence that is added to cosmology, as an additional element, as another ction of the perception of the innite, where simulation and numerical codes allow it to be associated as a continuum. The visual argument made in the video is therefore a translation of a counterpoint to the night and the light of the city that are alluded by two videos of this exhibition: Les Lumires de la ville and La lluna a Montjuc. While these videos represent issues and recordings located in the city and its history, my work offers a different visualization, that of compressing into an iconic cartography of stars, from clarity and synthesis, a ctitious walk of knowledge. It is a parallel knowledge, dialectic elds aside, such as the one that is occurs in the gazes of art and science. It reminds me of what Bruno Latour says when he speaks about the experience of the astronomer who isnt able to read the wealth

Antnia Vil 57

The Innite Grid

of pictures of the sky because they are too rich and, therefore, are confusing to the human eye. Latour reminds us of the invention of the laser eye and of the computers that have served us to read pictures from the sky. Therefore, the astronomer no longer looks up into the sky or watches photographs. The work of the artist also has common links with the introspection of the astronomer and expresses similar attitudes in her works. The grid is a metaphor for the innite universe that moves and changes itself, but here it is a metonymical image, an image that takes the sky as a symbolic fragment of an expanded totality. The Innite Grid is the construction of the covering of another starlight and seeks to ctionalize a walk with our gaze on the night sky from the cultural transcription, from the domain of the heritage of inscriptions, from abstraction, and from the resonance with numerical textuality. The sound of Stephen Montagues piece for toy piano wants to underscore this temporal ction as an evocation, as an early and repetitive memory, as distant as possible, where knowledge and visualization are intertwined. This event caused by the cognitive condence that emerges from the graphic textuality of art and science makes it possible to mention that thinking is a work of the hands, as Heidegger said, but what is in the hands, as Latour says, are inscriptions.

Antnia Vil 58

Visible light is the portion of the electromagnetic spectrum that can be perceived by the human eye. It lies between the wavelengths of 380 nm and 780 nm in the air. Its basic features are brightness, color and polarization or angle of vibration. It presents properties of both a wave and a particle.

59

Fifty videos

The video contest: SCIENCE, CITY, art Emily DeHority, Uninoseat, Anna Cabr, Liz Compitello, Jordi Riera, Ruvn Hussler, Laura Alcoverro, ngel Alts, Jlia Pals, Albert Mundet, Nria Sala, Mart Badal, Michelle Wilson, Llus Sala, Nria Jar, Imma Colomer, Laura Pau, David Oliete, Raquel Eme, Mart Devant, Manel Pau, Aziz Ghadiali, Marta L.C., Manuel N.B., Mara P.O., Ada S.C., Ionapergo, TIC y Prisin, Stephen Boyd, Emily Ramos, Jake, kmartlossprevention, Kayanethechemwiz, Armine Digilian, KTeamy, Msutter, Julia Hostetler, Ruben Permuy, Jaime Ballesteros, Sade Lewis, Ins Navarro, stinacooke, AlisaC, B.H. Betts, Constant Bourdeloux, MrCopperstein, Julie Ferracci, Laure Boeglin, Lna Le Sciellour, Martyna Goral, Zackari Ait Elhadi, Science Acadmie, Enzo, Romane, Lorena, Corentin, Virginie, Sandrine, Jean-Michel, Arthur, Christelle, Imane, Illan, Thibaud, Vita, Marilne, Clment Myette, Msutter, Arturo Carcavilla, Albert Folk, Irene Lapuente, Marcos RocaCusachs, Lus Parellada and Keiko Ueda.

60

Fifty videos

01. Why is the sky sometimes blue and sometimes red? 02. Fsiles Urbanos 03. Newtons rst law 04. City Sounds- A New Source of Energy? 05. Los espejos planos producen imgenes invertidas? 06. Si Galileo hubiese podido patinar 07. El misterio de la esfera de reloj desaparecida 08. Las leyes de Newton con patines 09. Por qu cambia el planeta Tierra? 10. White-topped buildings, who loves the sun? 11. Bicycles and Gears 12. Isotonic drinks 13. Rozar y calentar - Rub then heat 14. GENETIC DIVERSITY. Are we that different? 15. La asombrosa composicin del tomo 16. Hydro-Electricity 17. Where to nd a rainbow in your city? 18. O trover un arc en ciel dans votre ville? 19. Experiment: the city like interference 20. Electromagnetic waves 21. The sound 22. Its Why You Dont Tip Over And Break Your Neck 23. A Question: Why are Solar Panels Tilted? 24. Science at the Playground 25. Where Does Reclaimed Water Come From? 26. How does popcorn pop? 2 7. Watch it POP! 28. Ecosystems: a Brilliant Finding 29. Counting Cars 30. Four-Leaf Clover Fortune 31. La Luna en Montjuc 32. The Train Bridge in Davenport, IA 33. Desperately Seeking Symmetry 34. Condensation in NYC!! 35. Clean up your MESS!! 36. Science in the STREETS! 37. Breathe in that Fresh CAR air!!

38. The CityFish Talk a Little Science 39. How Do TV Remote Controls Work? 40. Effet Doppler - Doppler Effect 41. Les lumires de la ville 42. Silence je pousse 43. Une dmarche non linaire 44. Comment observer linvisible 45. Phnomnes priodiques 46. Les amnagements pour personnes handicapes 47. Les gures dans le marbre 48. Microtrottoir: quest-ce que la science dans la ville 49. Leffet lotus 50. Petites btes dans la ville

61

Biographies

Eugnia Agust Artist and professor of the Printmaking Section, Department of Painting at the School of Fine Arts, University of Barcelona. She explores reciprocity between color and geometric abstraction. The creative conuence of both contexts is transferred to her area of research and teaching, where through the production of printing systems, she develops original graphic works of various kinds. She develops printing processes by examining how, through the unfolding of the editable image, the new technological systems interact with the traditional ones in an alternating progression. Montse Carreo and Raquel Muoz Montse Carreo (Olesa, 1970) and Raquel Muoz (Calatayud, 1980) are ne arts graduates from the University of Barcelona. They have been working together since 2006 within the MIOPIA collective. They have carried out several projects, including dRakar and Nomade, 20072008 in Senegal, and in 2010, Chinese Fantasy. Yiwus garden in Shanghai. Recently they produced Chinese Boxes with the support of the Barcelona Institute of Culture, under the BCN Producci11 framework for delocalized projects. They have done projects related to artist books with the 13L collective, participating in national and international art fairs. From a multidisciplinary perspective, their artwork is developed through artifacts and ctions that deal with paradoxes related to consumption, plagiarism, alterness and hybridization in contemporary society.

Merc Casanovas Since 1984 she has been working as a professor in the Printmaking Section of the Painting Department in the University of Barcelonas School of Fine Arts. Her research area has been developed in different elds of graphics, but she has specialized in lithography on stone, on plates and photolithography. She has been in England and Germany to improve her knowledge on image transfer and photolithography. She has taught courses on these techniques in England, Switzerland, Argentina and Spain. She is also interested in everything related to artists books, this being one of her most important projects now. Since 1998 she is part of the 13L group of thirteen artists who develop their work mainly in graphic art, but also in other media and always around the artists book. She has exhibited in various cities in Catalonia and abroad. Borja Leonardo Fermoselle Architect by ETSAB, where he currently works in the research group Topology of the City. Founding member of the 080k group, devoted to the observation, study and interaction with the commonsurban, which is currently conducting several studies and projects. A contributor to several groups working in art and architecture such as Taller Danza, Lup. Uruguay (2006-12), Stalker, Roma (2010), StapBcn, Barcelona (2012), Iconoclasistas, Argentina (2011-2012), Sitesize, Barcelona (2011), Paisatges Culturals at ETSAV (2011). Irene Lapuente Founder and director of La Mandarina de Newton S.L. Before creating her own

62

Biographies

company, Irene Lapuente accumulated almost ten years of experience in science communication, education, museums, media development and project management. She has held professional positions such as Head of Communications of the Catalan Institute of Paleontology (ICP) and the LSI Department of the Polytechnic University of Catalonia (UPC). She also worked as a member of the Education Department of the CosmoCaixa Museum, Barcelona and as a secondary school teacher. She has designed co-creation processes in the elds of culture, art, science and education: From contemplation to participation and beyond with Tech Museum of California and Citilab (20092010), Talentlab with CSIC (2011), Common Grounds in Arts Santa Monica Science Lab (2011) and Science of the City (2011-2012). She is currently coordinating the Dimension Nano exhibition in collaboration with the Catalan Institute of Nanotechnology and the organizational learning aspect of the Kukuxumusu Relocated Project (20112012). She is also developing a pilot project on co-creation of scientic concepts for primary-school children called Explorers and Inventors (20112012). She has designed and facilitated workshops to promote metadesign in the cultural sector in collaboration with the Center for Contemporary Culture of Barcelona, CCCB (2010-2012). She graduated in physics at the University of Barcelona and has a postgraduate diploma in science communication (UPF) and a diploma in science documentaries creation (UPF). From an early age she has been involved in contemporary dance and holds a degree from the Royal Academy of Dance in London. The interconnections

between all these different ways of understanding the world convinced her that it was high time to explore further and to begin to cooperate with talented and creative people that shared her passion for creativity, culture and learning. These are the main motivations behind the La Mandarina de Newton project. Aleix Molet Bachelor of Fine Arts from the University of Barcelona (2002), where he earned an Advanced Studies Diploma (2005). He is currently developing his Ph.D thesis Estados irreversibles del objeto artstico. Currently he collaborates with the research group Metamtodos. He has participated in the following individual and collective exhibitions since 2004: Cavernes+Artzar at CosmoCaixa (Barcelona Science Museum) (2011), A*TABLE organized by A*DESK (2011), Mostra Videofreqncies, Cal Mass Art Center, Reus (2009), Mostra dArt Digital Off Loop, Centre dArt Santa Mnica, Barcelona (2004), Deas BA, Espai VolART (2004). Cristina Past Cristina Past has been associated professor of the Printmaking section of the Barcelona School of Fine Arts since 1996. She has a Ph.D in ne arts from the University of Barcelona (2004). She combines teaching with her own artistic activity. Her career starts from her knowledge and training in the world of engraving and printmaking in their different aspects. It is the starting point from which she has developed her work. Currently she is working on projects incorporating new technologies such as digital printing on several media,

63

Biographies

creating a territory of fusion of techniques and materials. Since 1990 she has taken part in several group and individual exhibitions in Spain and abroad. Since 1996 she is a member of the 13L, artist books collective with which she edits and publishes artists books. She has participated in several European and international art fairs. Eloi Puig Associate professor, Department of Painting at the School of Fine Arts (University of Barcelona). Member of the research team IMARTE since 2000. Specialist in computer art and expanded printing. B.A. (1989) and Ph.D (2005) in Fine Arts (UB) with the thesis Alear: Arte procesual-aleatorio. La aleatoriedad en el Computer-Art, where he studied the artistic application and theoretical variants of multiformity and ubiquity of computing and the randomness of the contemporary creative environment. During his postdoctoral research stay at the Akademie der Bildenden Knste Mnchen (February-August 2008), he created new narratives focused on the problems and complexities of language understood as a code of communication. Within the artistic area he has several individual and collective exhibitions and audiovisual proposals. Since 1992 he has exhibited at the Ferran Cano Gallery (Palma de Mallorca and Barcelona), Inglostraetti8 (Iceland), I.Bongard (Paris), Cavecanem (Seville) and created visual contributions to CGAC (Santiago de Compostela), Sonar-lm at the CCCB, Electronic Arts Show 2000 at the Centre dArt Santa Monica (Barcelona) and the Audiovisual Creation Festival of Navarre.

Ramon Sangesa Ramon Sangesa is an associated professor at the Polytechnic University of Catalonia (UPC, Software Department), where he was also associate dean for innovation in its Computing School. He is a visiting researcher at the Columbia University (New York) Center for Organizational Innovation. He is senior fellow of the SLab, Strategic Innovation Lab, Ontario College of Art and Design (Toronto, Canada) and at the Parsons School of Design, where he is currently part of a project on design collaborations funded by the U.S. National Science Foundation. He holds a Ph.D in Articial Intelligence from the Technical University of Catalonia (1997) and a postgraduate degree in Science Communication (Universitat Pompeu Fabra, also in 1997). In 2007 he founded Citilab, a civic innovation center, where he developed urban innovation projects (UrbanLabs 2008 and 2009) and organizational innovation projects such as Breakout in collaboration with the Institute for the Future. He was Citilabs director of innovation until September 2010 when he decided to explore areas of innovation and research in the United States. He has participated in several national and European research projects in technology research, innovation and scientic communication. He collaborates with the CoCreating Cultures project area within La Mandarina de Newton where he participated in projects such as From Contemplation to Participation and Beyond (2009-2010), Common Grounds (2011), Science of the City (2011-2012), Kukuxumusu Relocated (2011-2012) and Knowledge Federation (2010-2012). His current interests include the coevolution of rules, culture and

64

Biographies

technology in situations of innovation and the design of collaborative processes as well as metadesign for participation. He has several publications in the eld of technology, computing and innovation. Roger Sansi Roger Sansi is an anthropologist, and a Ramon y Cajal researcher at the University of Barcelona. He studied at the universities of Paris and Chicago and has worked at Kings College and Goldsmiths University of London. His research work has always focused on art, rst in the Brazilian context and now in Barcelona. His most important publications include Fetishes and Monuments (Berghahn, Oxford, 2007), Cultures of the Lusophone Black Atlantic (Routledge, 2007), Sorcery in the Black Atlantic (University of Chicago Press, 2011) and Money and personality in the Lusophone world (University Press of New England, 2012). Sergi Selvas Gardeas Multimedia technical director and web developer since 2006. Currently pursuing a degree in ne arts at the University of Barcelona. Founding member of the Mixit collective, a platform for dissemination and collaboration on interdisciplinary projects between art, architecture and urbanism. Participant in the Seminar on Cultural Landscapes soundscape at ETSAV and in 2011 Quam 2011.Wikipolis. Collective buildings of the social space. Anja Steidinger (Berlin, 1972). Bachelor of Fine Arts in 2002 from the Faculty of Fine

Arts, HfbK-Hamburg (Germany). In 1997 she completed a semester at the Faculty of Fine Arts in Cuenca. From 2000 to 2002 she was assistant professor in the video and digital photography lab at the department of Visual Communication in HfbK (Hamburg, Germany). From 2006 to 2008 she studied at the School of Fine Arts, University of Barcelona, in the Master Artistic Productions and Research and in the years 2009-2012 she had a research scholarship (FI) in the group Prospeccions Binries, University of Barcelona. Steidinger is currently analyzing in her theoretical work the self-representation of a new discontentment and the construction of subjectivity in the new paradigm of production in connected societies. As an artist, she has participated since 2001 with video works in several exhibitions: Get that Balance, Kampnagel 3, Hamburg (2001); exhibition in the public space Zoll-Douane, Hamburg (2003); Havana Biennial, Cuba (2006); Artivistic in Montreal, Canada (2007), and Peacock Visual Artcenter of Aberdeen, Scotland (2008). Since 2007 she is part of the ENMEDIO collective, Barcelona, on art, technology and politics, and she is a member of the research group MetaMtodo: shared methodologies and artistic processes in the knowledge society, University of Barcelona. Alicia Vela A visual artist and professor at the School of Fine Arts, UB, she is the director of the IMARTE research group and has participated in numerous individual and collective exhibitions, both national and international. In her work she experiments with different focuses of interest, all of them connected by the

65

Biographies

metaphorical character of her proposals. Natural elements like insects: ies, ants and dragonies, have been the objects of critical and poetic reection, experimenting with an imaginary that speaks of dreams and nightmares, of reality and desire, of the fragility of some bodies-wings that almost break up when one tries to catch them. From her thoughts emerges the need to create narratives that start from the appropriation of her ctional alter ego: Alice Through the Looking Glass. Naming a name from other ctional scenarios, those that reect us in their representation of reality, of tragedy and surprise. Antnia Vil Antnia Vil is full professor of printmaking at the School of Fine Arts in the Barcelona University. Her career is part of a shared dialogue between art teaching and research. The original graphic works and their alterity in the book and the installation are the core of her production. She approaches print from a concern for experimentation in image processes that push the envelope. She has participated in numerous exhibitions here and abroad and has work in museums and collections. She has promoted the expansion of the printed language into the digital medium by coordinating the P. A & R. Printmaking, Art and Research European Course from 1995 to 1999 and also directed the international postgraduate programs From the engraved to the digital imprint 1 and 2, during the years 1998-1999 at the School of Fine Arts. She coordinates the EAPA (Advanced Study in Artistic Productions) doctoral program. She is a member of the research group Metamtodos. Her most notable

mentions are The Creation Fellowship for International Studies of the Juan March Foundation (1975-1976) for the Atelier 17 of S.W. Hayter in Paris, the Krakow International Triennial Prize (1991), and the International Bavan Bharat Print Award, Bhopal, India (2011).

66

Science of the City Un proyecto de La Mandarina de Newton

Abducciones: ciudad, ciencia, arte Roger Sansi La ciencia est incrustada en nuestra vida cotidiana. Las formas en que asemeja aparecer y desaparecer no siempre son previsibles, ni evidentes. Estamos rodeados de fenmenos y aparatos que nos hablan de los principios fundamentales del universo. Convivimos en simbiosis con entidades discretas que damos por descontadas, cada uno trabajando por su cuenta. Cada da pisamos estratos geolgicos que son el teatro de historias de pocas previas a la invencin del lenguaje. Trabajamos en ciudades que crecen en conguraciones que escapan a nuestros proyectos. Todas estas narrativas estn ah, solo hay que pararse y escucharlas. No me parece que el objetivo principal de Science of the City sea hacer accesible el conocimiento cientco en trminos simples. Las mismas expresiones hacer accesible o trminos simples implican un procedimiento vertical, desde el especialista que sabe al pblico en general, que no sabe. Tampoco nos encontramos ante un espectculo que busca provocar el asombro del espectador, exhibiendo la ciencia como un truco de magia. Tanto la pedagoga como el espectculo son, en la mayora de los casos, procesos jerrquicos, en que el tcnico/maestro o el mago/ comediante establecen una relacin de arriba abajo con el pblico. Sea a travs de la de ilustracin o de la seduccin, el pblico aparece como sujeto de consumo o receptor de informacin, no como productor de conocimiento. Science of the City parte del principio opuesto: empieza por no distinguir entre ciencia y pblico, sino por preguntar qu es esa cosa llamada ciencia entre el pblico,

en lo cotidiano, en la ciudad; estableciendo relaciones en el plano horizontal a partir de la participacin, no de la jerarqua. Ha encontrado la ciencia en los pequeos acontecimientos: las bicicletas, las azoteas, los insectos, los mrmoles, los azulejos, las palomitas son los protagonistas de las decenas de vdeos que el proyecto ha recibido. Science of the City no parece buscar formarse unas conclusiones generales o formular una hiptesis de investigacin a partir de esta recopilacin de imgenes. Ms all de usarlas como datos para un anlisis estadstico, las imgenes de vdeo se han trasladado a un equipo de artistas, que las ha usado como material de trabajo para producir sus propias imgenes, objetos, sonidos. Del mismo modo que no podemos limitar las imgenes de los vdeos a datos discretos y cuanticables, dispuestos a ser analizados por los cientcos, tampoco sera exacto pensar que los vdeos son la materia prima a partir de la cual los artistas se han inspirado para producir sus obras. En el mbito del arte contemporneo, la nocin de inspiracin como acontecimiento original y casi divino cada vez es ms ajena a la prctica artstica. El arte de hoy habla en trminos de trabajo, proceso, investigacin, aunque el uso de estos trminos quiz no siempre les resulta mucho ms claro a los artistas mismos que la nocin de inspiracin. En qu consiste la investigacin artstica? De qu principios parte? Qu busca? Con qu medios? A veces, en el mbito artstico, estas preguntas evidencian una cierta angustia comparativa respecto al modelo impuesto por lo que llamamos ciencia. Pero vale la pena hacerse estas preguntas? Hay que comparar el arte con la ciencia? Y de qu ciencia estamos hablando? A veces parece que, en su imagen pblica, confundimos la

72

Science of the City

ciencia con sus protocolos, es decir, la prctica cientca con su regulacin institucional. En trminos ms generales, en ocasiones se reduce la prctica cientca al mtodo, como si, efectivamente, teora y mtodo fuesen dos realidades perfectamente distinguibles, de acuerdo con el protocolo. Muchas de estas percepciones tienen su origen en las nociones de epistemologa que todos hemos recibido en nuestra educacin; nociones que quiz no se ajustan a la prctica cientca real. Somos prisioneros de los discursos que hemos recibido, por ejemplo que la ciencia se basa en la deduccin (aplicacin de una teora a la experiencia) o en la induccin (ir de la experiencia a la teora), mientras que el arte trabaja a partir del antimtodo, la inspiracin. Quiz mejor que en trminos de inspiracin, deduccin, etc., podramos entender el proceso artstico en trminos de abduccin. La abduccin no es un proceso vertical (de las ideas a los materiales o a los datos o, a la inversa, de los materiales a las ideas), sino un proceso horizontal, de transposicin; en trminos de Peirce, de guessing, de adivinar o conjeturar, como si el objeto mismo provocara la idea, situndose en el mismo plano que el sujeto. La nocin de abduccin es central en la teora del arte del antroplogo Alfred Gell, para quien, a travs de la abduccin, vemos como las obras de arte y otras imgenes tienen el poder de provocar efectos sobre los sujetos con quien se relacionan; un poder en el que reconocemos una cuasiintencin de estos objetos, lo que l llama la abduccin de la agencia (abduction of agency). En este proceso, objeto y sujeto se sitan en el mismo plano, en un dilogo, en un intercambio que podramos describir en trminos de participacin.

El objetivo del arte en este sentido sera dejar hablar o dar voz a las cosas. Los trabajos del grupo de investigacin IMARTE, que ha respondido a la invitacin de los coordinadores de Science of the City, se han relacionado con los vdeos de diferentes maneras. Unos, produciendo otras imgenes a partir de cuestiones similares; otros, interpretando las narrativas de los vdeos y algunos, tomando elementos de los vdeos y transponindolos a otro lenguaje. Interpretaciones, relecturas, traducciones; en cualquier caso, todos los trabajos se sitan en un plano de dilogo y de intercambio, ms que de anlisis y generalizacin. Y en este intercambio, son las pequeas cosas las que acaban adquiriendo un papel central. En estos ejercicios de transposicin encontramos elementos recurrentes de nuestro paisaje cotidiano, que normalmente pasan inadvertidos, pero que aqu acaban convirtindose en los protagonistas centrales (desde lquenes y fsiles a sonidos y luces a las que normalmente no prestamos mucha atencin pero que, si nos decidimos a escucharlos, tienen muchas historias que contar).

La ciencia de la ciudad: razones para un proyecto Irene Lapuente y Ramon Sangesa Ciencia y ciudad. Ciencia en la ciudad. Ciencia de la ciudad. Si hay algo que nos motiva es activar la potencia de la mezcla. De personas. De medios. De mtodos. No se trata de la mezcla por la mezcla. Tenemos siempre un objetivo. Intentamos respondernos una pregunta. Science of the City surge de unas cuantas preguntas. La primera, est inspirada por nuestra continua ansia de replantearnos

73

Traducciones

los formatos de comunicacin relacionados con la ciencia. La segunda, tiene que ver con las metodologas de diseo participativo en el que centramos nuestro trabajo. El punto de contacto entre ambas preguntas es nuestra clara apuesta por procesos abiertos e hbridos que desencadenen el aprendizaje y la accin. Desde el punto de vista de la ciencia como objeto a divulgar, la primera pregunta sera Cmo mostrar que la ciencia est ms all del laboratorio o del medio natural y de una casta profesional de expertos?. Esta pregunta inicial tiene una serie de subpreguntas relacionadas con algunas de las lneas inspiradoras de nuestro trabajo, tanto en procesos de co-creacin como de aprendizaje. Para nosotros, la co-creacin no tiene sentido si no desata acciones de aprendizaje individual y colectivo. Y el aprendizaje no tiene sentido si no es para poner en marcha procesos de co-creacin y produccin que, por fuerza, involucran un componente social. En cuanto a la ciencia, esto supone desprenderse del esquema divulgativo habitual. La ciencia no es solo una prctica profesional, ni siquiera est connada a un espacio particular como pueda ser el laboratorio de investigacin. Las operaciones bsicas de la ciencia se despliegan desde la curiosidad y la imaginacin, desde la capacidad de asombro. La sorpresa que lleve a una pregunta cientca puede surgir desde cualquier lugar y en cualquier momento. Sorprendentemente, o no tanto, en una sociedad como la nuestra, que se ha construido sobre la predominancia del discurso tecnocientco, se ha creado un velo de oscuridad en torno a la sorpresa, a la capacidad de crear preguntas, de ser sistemticos en el descubrimiento, de trabajar

metdicamente en su comprobacin o refutacin. En n, en torno a capacidades bsicas de la ciencia al alcance de cualquiera que tenga la mente fresca y no renuncie a dejar sus propias preguntas en manos de otros. En efecto, Bruno Latour ha remarcado que ya no es necesario tener un doctorado para hacer investigacin. Al menos, creemos, quiz ya no es necesario para hacerse las preguntas que pueden conducir a una bsqueda profesional. Latour, de hecho, sealaba las posibilidades de las nuevas tecnologas y sus prcticas colaborativas para dar a los ciudadanos una capacidad ms directa respecto al desarrollo de la investigacin. No slo en el sentido de llevar adelante ellos mismos la investigacin sobre los temas que les interesan, sino tambin para poder orientar a quienes se pueden dedicar ms a investigar como profesionales. Sobre esta perspectiva de ganancia de capacidad y agencia ciudadanas se van construyendo nuevos procesos y espacios de oportunidad. Por ejemplo, la citizen science, que invita a los ciudadanos a participar en la captura de datos observacionales (en meteorologa, ornitologa y en muchas otras disciplinas), o bien en la accin auxiliar (como las conocidas experiencias de la NASA en deteccin y clasicacin de objetos estelares gracias a miles de voluntarios). La ambigua lgica del crowdsourcing ha facilitado la expansin de propuestas ms activas donde los ciudadanos son actores del proceso de descubrimiento de nuevos conocimientos y de nuevos mtodos de trabajo. En boca de todos est, por ejemplo, el proyecto Foldit!, donde los propios ciudadanos (y no solo los cientcos expertos) han sido capaces de crear nuevas heursticas para el

74

Science of the City

plegado de protenas. Y esto ha dado pie a la publicacin de artculos cientcos por parte de los no profesionales. A nosotros nos interesa dar pasos ms all de estas formas de participacin. En efecto, el liderazgo inicial de estos ejemplos ha surgido de un grupo de expertos que tenan una necesidad en su quehacer de investigacin (clasicar, resolver plegamientos, etc.) e invitaron a muchos otros ciudadanos a travs de internet. A menudo se utiliza para la justicacin de estas invitaciones a colaborar la argumentacin ms economicista de la lgica del crowdsourcing. En tiempos de crisis la justicacin de ahorro tambin resulta frecuente. Estas justicaciones no siempre son las ms cercanas a la amplicacin del conocimiento, ni de la agencia. No hay que olvidar, eso s, que en el camino se descubren y comparten nuevos conocimientos y se anima a otros actores a participar en el quehacer cientco. Pero hay, en muchos de estos procesos, un liderazgo de la clase experta todava muy notable. Latour apuntaba algunas otras variantes como es la de la asociacin francesa que lleva adelante la investigacin sobre el cncer, y pide a los expertos que trabajen en determinados problemas y sndromes, ms all del tutelaje del estado, de las lneas estratgicas que marcan las polticas de subvencin estatal y europea en la ciencia, de lo que indiquen los intereses econmicos o de los intereses endogmicos de la propia clase profesional acadmica e investigadora. Preguntas auxiliares de Science of the City En esta lnea de explorar otros espaci os de agencia, el proyecto Science of the City se planteaba como subpregunta,

Qu temas son de inters para los ciudadanos que puedan encontrar en su entorno ms cercano? y cmo hacer que descubran sus propias preguntas e hiptesis?. Para nosotros, tanto desde un punto de vista democrtico como cognoscitivo, hay un alto valor en explorar cmo revertir las estrategias habituales de los procesos de divulgacin de la ciencia. En primer lugar, ponemos el odo en lo que dicen los que se ha determinado que solo sean receptores habituales de los esfuerzos de divulgacin. En segundo lugar, salimos de la lgica del contenido correcto y prefabricado que debe ser comunicado y abrimos un espacio de co-creacin. Se trata de una co-creacin no tanto de contenidos, sino de preguntas, ideas y nuevos temas. Es dentro de este espacio que se puede crear una posibilidad de descubrimiento y comparticin de mtodos, procesos, valores, actitudes. En este caso, se abre una aproximacin constructiva a los procesos tpicos de la prctica cientca: descubrimiento, asombro, maravilla ante lo que otros toman por evidente, pregunta, hiptesis, experimentacin, etc. Diseamos, pues, procesos que puedan generar puntos de encuentro y aprendizaje, y, en su caso, inicien la posibilidad de nuevas acciones y programas de investigacin. Enfocamos el hecho participativo desde una perspectiva muy activa, centrada en la produccin conjunta de nuevos procesos. No solo nos interesa crear actividades que generen interaccin social (que tambin), o que se agoten en la creacin de comunidad. Son estas expresiones que como el crowdsourcing, los medios sociales o el museo participativo se estn convirtiendo en nuevos mantras.

75

Traducciones

Por desgracia, se estn aplicando como meros formalismos y aceptando sin ms. As, encontramos instituciones de divulgacin que, bajo una perspectiva de participacin a la Facebook, no hacen ms que continuar con un discurso de transmisin de contenidos y, como mucho, de generacin de actividades para aanzar el discurso habitual; es decir, el que procede de los expertos. En el fondo, no hacen otra cosa que prolongar la sensacin de que los procesos cientcos deben continuar bajo el control de los que saben. Ya en nuestro proyecto De la contemplacin a la participacin y ms all1 realizado en colaboracin con el Tech Museum de California y Citilab, tuvimos evidencias de que el pblico es capaz de iniciar procesos de diseo y aprendizaje normalmente reservados a los expertos. Pusimos de maniesto que la participacin poda ir ms all de la sugerencia, de la aportacin de objetos personales en el museo o del feedback sobre lo que una institucin ofrezca. Mostramos que el pblico puede aprender el proceso de comisariar una exposicin tecnocientca y compartir nuevas visiones en torno a los diversos conocimientos (experienciales, tecnolgicos, cientcos, de diseo, etc.) que conuyen en ella. De paso, creamos experiencias intensas de aprendizaje y relacin entre los participantes y entre estos y las instituciones musesticas. En suma, empezamos a mostrar otra forma de hacer divulgacin centrada en el proceso no solo en el contenido, en la co-creacin no solo en la interaccin, y co-liderada por netos y expertos. El objetivo de este tipo de proyectos, adems de crear impacto, es proporcionar un nuevo objeto de reexin sobre el desarrollo del proceso

en s mismo, como oportunidad para nuevas preguntas y aperturas. Un proceso de metadiseo Para nosotros, lo ms importante es iniciar proyectos compartidos que, a su vez, ampliquen en los participantes la capacidad de crear nuevos procesos similares en las reas de su inters. Inspirados por las preguntas iniciales crearn las suyas propias y sus procesos de trabajo a partir de la experiencia de haber participado en un primer proyecto colaborativo. El valor de esta aproximacin, como hemos dicho ms arriba, radica en la capacidad de ir mucho ms all de la simple transmisin o comunicacin y desatar procesos colectivos de aprendizaje y accin. Adems, crear procesos que expandan la capacidad de diseo de procesos colectivos no es ms que otra forma de hacer investigacin. En efecto, el propio proceso y los participantes se convierten para nosotros en una fuente de nuevos conocimientos sobre los procesos de co-creacin y aprendizaje. Las lgicas de este tipo de procedimientos no son del todo lineales ni unidireccionales. Puede surgir conocimiento nuevo en la reexin sobre todo el proceso o sobre uno de sus aspectos. La prctica reexiva sobre este extremo puede generar nuevos conocimientos sobre el tema que articula el proyecto o sobre las propias dinmicas colaborativas y los mtodos que tiene asociadas. Science of the City se ha pensado como un proceso de metadiseo: los propios participantes pueden articular su aprendizaje y reexionar sobre nuevas oportunidades y procesos de investigacin y comunicacin para la propia ciudad.

76

Science of the City

Nuevos lenguajes para nuevos caminos Durante mucho tiempo las matemticas han sido el camino para llegar a la ciencia o a la tecnologa. Este es un recorrido muy adecuado sobre todo si queremos hacer modelos de prediccin y dar resultados concretos; pero no es el nico camino que viaja desde la curiosidad hasta la adquisicin de conocimientos, ni el nico que hace parada en muchos de los temas y contenidos que tratan la ciencia o la tecnologa. El mundo de las artes es otro posible camino. Muy a menudo el arte nos aleja de los clculos y las ecuaciones (aunque no siempre) y nos acerca a otro tipo de abstraccin, de crtica, de belleza y a nuevas preguntas. La exposicin Science of the City nos llega por este nuevo camino: nueve piezas de arte nos hablan de fsiles, lquenes, ADN, el color de las paredes, los constituyentes de la materia, el mtodo cientco, las luces o el reconocimiento de patrones. Hablan de ciencia en la ciudad, s, pero lo hacen con el lenguaje propio del ar El proceso de Science of the City En la coherencia de la aproximacin entre las preguntas iniciales de Science of the City y el papel que reservamos a la lgica del incremento de la agencia de los participantes en nuestros proyectos, quisimos explorar cmo aumentar la capacidad de los participantes como comunicadores de su aproximacin a la ciencia de la ciudad. En otras palabras, los invitamos a crear sobre nuevos medios la comunicacin de sus intereses cientcos en la ciudad. Esta aproximacin tambin tena una segunda razn. En efecto, los procesos de metadiseo que hemos construido con anterioridad, parten de una serie de acciones de trabajo con los ciudadanos.

Tpicamente, estas acciones tienen la forma de talleres de prototipado para explorar nuevas ideas y conceptos y luego continan en diversas formas de colaboracin en lnea. Por ejemplo, en el ya mencionado De la contemplacin a la participacin y ms all, hubo una fase muy intensa de talleres presenciales con grupos de ciudadanos para encontrar con ellos no solo los temas de la exposicin, sino los primeros diseos, contenidos y actividades que nalmente la formaran. Despus, se abri toda una plataforma de diseo compartido en lnea, en colaboracin con el Tech Museum, para renar y elaborar el diseo de los mdulos de la exposicin nal. Queramos intentar cambiar esta secuencia y explorar otra nueva. Por lo tanto, Science of the City comenz por una fase extensa que tena espacio en la red y que poco a poco iba desembocando en encuentros presenciales con otros actores y en la construccin fsica de la exposicin nal, que tampoco es el nal del proyecto. La fase en lnea se present en la supercie como una invitacin a participar en un concurso de vdeos. En efecto, los participantes eran invitados a enviar a Scienceofthecity.net vdeos de dos minutos con su interpretacin de cmo se relacionaban Ciencia y Ciudad. Para remarcar la importancia de concentrarse en aspectos bsicos del quehacer cientco, pero, sobre todo, de la actitud cientca, orientamos previamente las categoras del concurso en tres reas: Descubrimiento: algo sorprendente y relacionado con un concepto cientco que el participante hubiera encontrado en la ciudad. Pregunta: una pregunta de carcter cientco o tecnolgico motivada por un

77

Traducciones

descubrimiento u observacin propia que hubiera tenido lugar en la ciudad. Experimento: la descripcin en vdeo de un experimento relacionado con algn concepto cientco que se pudiera hacer en un mbito urbano. El punto comn de todos estos apartados era tambin el componente de comunicacin a una comunidad ms amplia, lo que tambin ocurre en la ciencia.2 La diferencia, lgicamente, radica en el proceso de seleccin entre pares bajo criterios cientcos, lo que en nuestro proceso qued obviado. En efecto, creamos un simple proceso de votacin que, despus, quedaba matizado por la accin de un jurado. Tanto los participantes como el jurado no eran nicamente cientcos: tambin haba componentes de apreciacin de la capacidad expresiva, la creatividad en la forma y la calidad tcnica de los vdeos, por ejemplo. El concurso qued abierto durante dos meses. En este tiempo, participantes de todo el mundo aportaron sus propuestas en vdeo y, al nalizar el plazo, el jurado se reuni y emiti su veredicto. Tambin otorg sus premios, reservndose uno para el vdeo ms popular entre el pblico, es decir, el ms votado. Al mismo tiempo que tena lugar este proceso de recogida de aportaciones, se pona en marcha una actividad de anlisis del propio proceso. Una parte estaba centrada en el anlisis de contenido del vdeo (a nivel de discurso con respecto a los trminos utilizados). Utilizando tecnologa de transcripcin y anlisis de lenguaje, se confeccion una primera base de datos de trminos y conceptos, cuyo objetivo es tener un repositorio documental sobre temas de inters cientco en la ciudad.

Tambin se abri la posibilidad para otras investigaciones sobre otros temas. Por ejemplo, es interesante preguntarse qu concepto de experimento han manejado mayoritariamente los participantes. Para nosotros, estos y otros hallazgos son especialmente interesantes para comprender la expansin de ciertos conceptos as como para ver qu diferencias hay entre la cultura popular respecto a la ciencia o la ciudad y la cultura experta. Tambin para iniciar nuevas acciones de difusin y aprendizaje en torno a la ciencia respecto a lo que es, y no lo que debera ser o lo que el pblico ya debera saber. Evidentemente, hay que tomar lo que es como un resultado provisional y limitado a una cierta muestra, sometido a las vacilaciones de la construccin de categoras como pblico o participante. Aun as, entendemos que tiene un valor prctico para el inicio de nuevas reexiones que es bastante importante. Este material inicial de investigacin, conjuntamente con los propios vdeos, se convirti en base de reexin para nuevas interpretaciones. Co-creacin con los artistas Un tema importante en nuestro trabajo es la hibridacin de disciplinas. La entendemos como oportunidad para transferencias de conceptos, mtodos y preguntas, de conocimientos y aprendizaje de un mbito a otro. Queramos en esta ocasin crear una exposicin que no fuera estrictamente de contenido cientco, sino que permitiera activar otras disciplinas en torno a la ciencia, la ciudad y la participacin. El material aportado por los participantes y el de anlisis se ha convertido en el punto de partida para el trabajo de los artistas del grupo

78

Science of the City

IMARTE de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. La colaboracin con los artistas es una oportunidad para comparar procesos de investigacin diferentes. El Arte y la Ciencia proceden desde la sorpresa y la bsqueda. Sin embargo, lo hacen desde perspectivas diferentes para obtener conocimientos diferentes, aunque se pueden inuenciar mutuamente. El Arte y la Tecnologa comparten la capacidad de aprender desde la reexin sobre el hacer. Los campos semnticos, las etimologas y las prcticas del arte, techn y diseo rozan en muchos puntos y de muchas maneras. En nuestra aproximacin a la co-creacin, la diversidad de backgrounds de conocimiento es fundamental, y explorarla haciendo investigacin sobre lo que surge es uno de nuestros objetivos. As fue, pues, como iniciamos esta nueva fase de colaboracin con artistas, que ha pasado por dinmicas rpidas de encuentro y discusin y una amplia libertad de interpretacin y accin para los artistas participantes. En el camino, hemos encontrado conexiones creativas inesperadas y sorprendentes entre propuestas de los ciudadanos, principios cientcos y proyectos artsticos. El proceso ha sido rico en oportunidades para jar nuevos objetivos de investigacin en los procesos que obtienen resultados positivos de la interdisciplinariedad, la participacin, la creatividad conjunta y el aprendizaje colaborativo. Esta base de trabajo nos da conanza para preparar nuevas ediciones, que siempre correspondern a una clara voluntad de investigar y de tener impacto por la va de la actividad, acompaada de la reexin. En suma, de continuar creando procesos que permitan la prctica reexiva desde la accin.

Lo que tienes en tus manos es y no es un catlogo de una exposicin de arte, al igual que la exposicin es y no es solo una exposicin. Tambin hemos pedido a los artistas que compartieran con nosotros su visin de lo que es una ciudad y lo que es la ciencia, en palabras breves y precisas. Irene Lapuente, como licenciada en Ciencias Fsicas, ha intentado expresar la mnima informacin cientca relevante sobre el contenido de las obras de cada artista. El proceso ha sido una gran oportunidad para nosotros y no podemos hacer otra cosa que dar las gracias a todos los que participaron, de una u otra manera, en su desarrollo. El proyecto en su conjunto nos ha dado una gran motivacin para seguir trabajando en el diseo de nuevos procesos, en la encrucijada entre el diseo, la participacin, el arte, las ciudades, la ciudadana, la ciencia y la tecnologa. Esperamos que esta exposicin os ayude a sentir este mismo impulso y la energa que hay detrs de todo el proyecto, y a disfrutarlo.

1. Lapuente,I.; Sangesa, R.; Ketner, B.; Stephenson, R. (2010): Engaging Users in Science and Technology Exhibition CoDesign Online and Ofine: the Expolab Experience. Proceedings of the 11th International Conference on Public Communication of Science and Technology, PCST-2010. Nueva Delhi, India. Noviembre 2010. Accesible aqu: http://co-creating-cultures.com/eng/?cat=103. 2. La comunidad cientca est cambiando tanto el formato como los procesos de comunicacin de los resultados cientcos. Son bien conocidas las diversas publicaciones que apuestan por un modelo abierto de revisin (como PLOS). Una muestra signicativa de estos cambios y an ms relevante para Science of the City es la primera revista de investigacin que se expresa en vdeo: el Journal of Visualized Experiments: http://www.jove.com/

79

Traducciones

Nueve piezas

Ciencia, ciudad y ARTE Eugnia Agust, Montse Carreo y Raquel Muoz, Merc Casanovas, Borja Leonardo Fermoselle y Sergi Selvas, Aleix Molet y Eloi Puig, Cristina Past, Anja Steidinger, Alicia Vela, Antnia Vil

geomtricas alude al prisma de Newton, a travs del cual la luz se descompone y, de una invisibilidad o transparencia primera, tenemos por refraccin la ilusin de colores visibles y nombrables. El color de un objeto depende de sus caractersticas fsicas, de la luz y de la percepcin del observador. Los colores primarios en luz son: rojo, verde y azul. La mezcla en proporciones iguales de estos da blanco. Los objetos blancos radian la luz que les llega, no absorben energa, ni calor. Ciencia Entiendo la ciencia como un tipo de conocimiento y capacidad para dar una explicacin precisa a cuestiones que requieren soluciones prcticas. En este sentido no hay margen para la incertidumbre ni la divagacin, lo que considero inquietante y me abre muchas incgnitas. Y, en esta acin hacia la lgica, a menudo se me escapan las respuestas. Durante la disertacin, sin embargo, encuentro recursos metdicos que son de mi inters, principalmente los referidos a los sistemas de representacin de la realidad. Ciudad La ciudad es el lugar donde vivo y trabajo, y que trabaje y viva se hace posible en esta ciudad. Las relaciones que se derivan de este permetro se extienden a muchas otras actividades en una sesin continua, que nunca se acaba. Ms all de un concepto urbanstico me hace pensar en una reunin plural a la que uno se incorpora o se desvincula segn sus circunstancias. Nosotros hemos llegado aqu y otros tomarn nuestro relevo, y as se van construyendo planicaciones, recursos y patrimonio, gestos simblicos sustituibles en el futuro.

Un inicio es blanco Eugnia Agust Esta pieza hace referencia a la hoja de papel como espacio en blanco que todos empezamos alguna vez. Cmo nos situamos?, qu medidas tomamos?, y qu decidimos hacer? Es una respuesta a la accin de pintar los tejados de blanco que propone el vdeo Whitetopped buildings, who loves the Sun? El color blanco no absorbe la radiacin solar como los otros colores, y por lo tanto, todo lo que est debajo quedar protegido de la radiacin y del aumento de temperatura. Invirtiendo el concepto de proteccin por el de atraccin, pensamos en Barcelona y en cubrir toda una manzana para que acte como atractor de la luz solar. Pensamos, tambin, en si concentraciones de blanco ubicadas estratgicamente seran de alguna utilidad. Especular en torno a esta idea conduce a valorar si entidades (guras geomtricas) separadas y emplazadas en diferentes azoteas podran tener un efecto similar, en tanto que puntos conectables por un dibujo ilusorio. Encadenadamente, exportar este efecto a manzanas de casas contiguas. Alejarnos y hacer un visionado areo de las azoteas para comprobar si se mantendra el efecto en las chispas de puntos (guras) emplazadas. Sintetizarlo en guras

80

Science of the City

Ciencia en la ciudad y leyendas urbanas Montse Carreo y Raquel Muoz Nuestra propuesta se centra en los relatos de la tradicin popular que, aunque estn presentes en nuestra cultura, no tienen base cientca. Por su relacin con el mundo industrial y el mundo moderno son conocidos como leyendas urbanas; trmino propuesto por el folclorista americano Richard Dorson. Tambin se denominan factoides y hoax (bulo en internet). En Cuba les llaman bolas o cuentos de camino. Para que una historia cticia se convierta en leyenda urbana debe ser difundida como verdadera y alcanzar un cierto reconocimiento popular, como los rumores migratorios que se transmiten rpidamente por internet. Generalmente, parten y abordan problemas de nuestra vida cotidiana, pero son exagerados, distorsionados o mezclados con datos cticios, y estn al lmite de la credibilidad. En oposicin a las leyendas, el saber cientco se estructura sobre hechos objetivos, observables y comprobables. Sin embargo, su historia tambin cuenta con testimonios falsos que, a pesar de haber sido desvelados, han pasado a formar parte del relato de la ciencia con la denominacin de fraudes cientcos. Por ejemplo, El Hombre de Piltdown, un fraude concebido por el cientco Charles Dawson que uni fragmentos de crneo humano y mandbula de simio para que parecieran pertenecer a una especie desconocida y de la que se lleg a decir que era el eslabn perdido entre el mono y el hombre. Para que estos fraudes pasaran a la historia fue necesario insertarlos en un discurso que los acreditara as como producir imgenes que atestiguaran

su existencia. Los artistas Joan Fontcuberta y Pere Formiguera nos plantean la duda, respecto a la creencia en la veracidad de la imagen, al presentar Fauna Secreta, un relato sobre Historia Natural formado por mutaciones de especies animales, un bestiario fantstico documentado como un complejo dispositivo cientco. La exposicin fue presentada por primera vez en el Museo de Zoologa de Barcelona, de manera que al poder de las fotografas como documento de realidad se le sumaba la autoridad del discurso cientco. Siguiendo esta lnea, nuestro inters por poner vis vis la leyenda urbana y la ciencia radica en pensar cmo percibimos las imgenes en relacin con el contexto en que se insertan. Las leyendas o los fraudes cientcos han tenido necesidad de ser presentados en un entorno codicado para producir el efecto de realidad plausible. En ambos casos la imagen de la naturaleza nos remite a la naturaleza de la imagen, que en ocasiones diculta ver la trampa que la imagen esconde. El mtodo cientco est basado en un conjunto de tcnicas para investigar fenmenos y adquirir conocimientos. Parte de la recoleccin de evidencias empricas, observables y medibles, la formulacin de preguntas e hiptesis y la realizacin de experimentos. Emplea los principios del razonamiento lgico y tiene dos pilares bsicos: la reproducibilidad y la falsabilidad. Ciencia Disciplina dedicada al entendimiento de lo real y del mundo que conocemos. El conocimiento cientco se obtiene de la experimentacin en mbitos especcos que permiten elaborar patrones, plantear preguntas, construir hiptesis, deducir leyes y generar esquemas organizados.

81

Traducciones

El problema de la verdad y lo real persiste, ya que la ciencia es tambin un saber autorreferencial, un supuesto desde s mismo, que no se escapa del dominio de la ideologa. Por este motivo, nos interesa pensar la ciencia tambin desde la perspectiva de la ccin. Ciudad Es el territorio ocupado, resultado de un asentamiento de construcciones estables, habitado por una poblacin numerosa y densa. Una entidad polticoadministrativa urbanizada en la que se regulan las actividades segn un orden biopoltico. Las conguraciones sociales y culturales de los usuarios de la urbe transcienden los lmites de la ciudad en tanto que territorio, en formas de vida inestables, ocasionales, en oscilacin constante, formando las sociedades dispersas de la ciudad lquida. Actualmente, podemos hablar tambin de conectividad en ncleos urbanos y de ciudad red. Despus de ver nuestra imagen capturada por la visin omnipresente de Google Earth, podemos decir que la ciudad es el escenario en el que nos geolocalizan nuestros dispositivos mviles.

con nosotros; pero la suya es una convivencia muchas veces escondida, ignorada, desconocida. Podemos encontrar fsiles en las paredes de las casas, en el suelo, en las escaleras, en la calle, dispersos por toda la ciudad, pero discretos en su presencia. Y es en este hecho, en esta convivencia ignorada, donde radica el inters de mi trabajo. He querido sacar a la luz estos fsiles y mostrarlos en la Barcelona actual. Por eso he cogido las conocidas baldosas Barcelona, que pisamos en muchos lugares de la ciudad, y he impreso encima de ellas varios fsiles que se encuentran esparcidos por todas partes. De este modo, el espectador se encontrar a sus pies con un fragmento del suelo de la ciudad por donde circulan diferentes fsiles del pasado, pero tambin algunos del presente que, dentro de unos aos, descubrirn nuestros sucesores y que sern la constatacin de objetos y materiales de nuestra era. Los fsiles son restos de seres vivos, o de su actividad biolgica, que han sido conservados en las rocas sedimentarias. Para que un resto corporal o una seal de un organismo merezca la consideracin de fsil es necesario que se produzca un proceso fsico-qumico conocido como fosilizacin. Ciencia El diccionario nos dice que la ciencia es un conocimiento exacto de un cierto orden de cosas. La ciencia, por tanto, es una forma de conocimiento basada en hechos que se pueden constatar y acotar. Pero a lo largo de la historia hemos visto, y vemos, que ciertas cosas tenidas y consideradas como ciertas, y con una base cientca, ms adelante se ha demostrado que

Fsiles urbanos de ayer y de hoy Merc Casanovas Los fsiles son el testimonio que nos queda de unos organismos que vivieron hace muchos aos y que ya no existen. Generalmente se encuentran prisioneros en los sedimentos donde vivieron; pero, con la civilizacin estos fsiles atrapados en las piedras pasaron a formar parte de nuestro entorno cuando el hombre comenz a construirse un techo para vivir. Y as, piedra sobre piedra, hoy tenemos multitud de fsiles conviviendo

82

Science of the City

eran errneas y que otros conocimientos haban dado otra informacin. Por eso a m me gusta ms el trmino de ciencia ccin donde se exploran las posibilidades imaginadas de la ciencia. En este sentido, el arte lo podemos comparar con esta ciencia ccin, no solo en el sentido de gnero literario o cinematogrco, sino en el hecho de ser una forma de conocimiento. Conocimiento para el artista que lo practica y para el espectador que lo disfruta. La transgresin de la realidad y la creacin de otra realidad, tan o ms creble que el anterior, es lo que me ha interesado en la obra que presento. Ciudad Siguiendo con el trmino de la ciencia, y para enlazarlo con mi proyecto, est claro que la ciudad es un contenedor multiforme donde podemos encontrar innitas versiones de conocimiento cientco. Una prueba evidente son los diferentes vdeos que se han recogido en la propuesta de Science of the City. Pero lo que ha sido ms emocionante para m, de esta experiencia, es el hecho de darme cuenta de cosas, de aspectos, de fenmenos que estaban totalmente escondidos bajo la mezcla de gente, edicios, mobiliario urbano, peatones, coches y tantas y tantas cosas que conforman lo que llamamos ciudad. En mi caso, me ha atrado especialmente esta parte de la ciencia escondida bajo tierra y que forma parte de la idiosincrasia de la ciudad. La ciudad nos habla del pasado a travs del silencio de las piedras.

organismo. Es decir, cuando un ser vivo se divide en dos o ms fragmentos, cada uno de los cuales regenera un organismo completo. Las circunstancias en que se divide el organismo pueden no estar determinadas nicamente por una necesidad reproductiva; a veces se debe a una causa accidental y, entonces, su mitosis ms que un sentido reproductivo, tiene un sentido regenerativo. Vemos la ciudad como un sistema regenerativo donde la fragmentacin es un proceso fenomenolgico continuo. La constitucin territorial la entendemos y la gestionamos a travs de una previa fragmentacin cultural, articial, base de la organizacin social. La fragmentacin visual, conceptual y simblica nos permite construir un lenguaje plstico con el que describir el pasaje urbano. La ciudad como fenmeno del siglo XXI (la metaciudad, megalpolis) es ms que nunca el paradigma del modelo de sociedad que habitamos. Debido a la magnitud de este fenmeno entendemos que la complejidad del imaginario urbano posee un carcter y unos valores globales. Generamos una nueva mirada a partir de un conjunto de imgenes para rearmar su condicin regenerativa a partir de lo fragmentado. Una ciudad es un espacio geogrco con alta densidad de poblacin. Existe un predominio del sector terciario y de servicios. Es un espacio de interrelaciones, vivencias y cultura. El urbanismo es la disciplina que se ocupa de su estudio. Ciencia La ciencia, o su imagen, es un conjunto de sistemas vivos. Si nos olvidamos de su carcter productivo, se entiende que los sistemas que conforman la imagen de ciencia funcionan autnomamente y se

Pasaje urbano Borja Leonardo Fermoselle y Sergi Selvas El concepto implcito en la reedicin de los vdeos es la fragmentacin, esto es, la reproduccin no sexual de un

83

Traducciones

modican y evolucionan por s mismos. As, la ciencia es para la humanidad no una tcnica, sino un camino, como otros, para crear conocimiento. Pero el conocimiento siempre ha estado all. Somos nosotros, los humanos, los que a travs de nuestra creencia podemos aproximarnos lo suciente como para adentrarnos en l. Ciudad La ciudad, la gran metfora de la creacin y la imaginacin humana. La ciudad arquitectnica, social, ideolgica y poltica, donde se entrecruzan las vidas de los hombres que se hacen a s mismos. Como un solo organismo compuesto por miles de fragmentos vivos y en constante evolucin. La ciudad simblica, donde el concepto se construye a s mismo como reejo del pensamiento de sus ciudadanos. La ciudad no la hacemos, se hace a s misma; no es producto de los grandes acontecimientos de la vida, sino de las pequeas vivencias cotidianas aspirando (como gilmente nos propone Benjamin) a nuestro despertar.

fase, realizamos un alineamiento entre las dos transcripciones para compararlas y detectar cul es el grado de sus relaciones textuales y comparamos sus morfologas. El resultado muestra el alineamiento de dos vdeos que relacionan ciencia y ciudad. Partiendo de esta metodologa de alineacin, y teniendo en cuenta que las protenas de las cadenas de ADN se representan utilizando un cdigo basado en un mnimo de 28 caracteres de texto alfabtico, nuestro procedimiento sustituye estas cadenas de protenas de ADN por el texto de las dos traducciones. TE LA (Text Local Alignment) es una formalizacin especca para esta exposicin y es uno de los resultados del trabajo desarrollado con la colaboracin del equipo de investigacin de Genmica Computacional del BSCUPC (Barcelona SuperComputing Center, Universidad Politcnica de Catalua). Esta propuesta surge como resultado de la observacin y el anlisis de entrevistas hechas a los investigadores de este equipo cientco y est enmarcada en un proyecto de investigacin ms amplio llamado Metamtodos. El cido desoxirribonucleico o ADN es un cido nucleico que contiene las instrucciones genticas utilizadas en el desarrollo y funcionamiento de todos los seres vivos conocidos. Esta informacin se codica mediante la secuencia de cuatro tipos de molculas llamadas bases: Adenina, Timina, Citosina y Guanina.

TE LA (Text Local Alignment) Aleix Molet y Eloi Puig Un alineamiento de secuencias en bioinformtica es una forma de representar y comparar dos o ms secuencias de ADN para resaltar sus zonas de similitud, que podran indicar relaciones funcionales o evolutivas entre los genes. En una primera fase, obtenemos la transcripcin al espaol del vdeo del concurso, Por qu cambia el planeta Tierra? y la transcripcin al ingls del vdeo City Sounds-A New Source of Energy?. A partir de aqu, y ya en una segunda

Xanthoria parietina, dispersndose Cristina Past Mi propuesta surge a partir del concepto Ciencia de la Ciudad (Science of the City).

84

Science of the City

La reexin se centra en el tema de la calidad del aire en las ciudades. Los lquenes son organismos de naturaleza doble, producto de la simbiosis de un alga y un hongo. Partiendo de que los cientcos los usan como bioindicadores del nivel de contaminacin o pureza del aire en los ncleos urbanos, establezco un posible dilogo (un juego potico-visual) entre un lquen y el aire. En las ciudades o los ncleos urbanos ms densos, donde hay grados de contaminacin importantes, los lquenes prcticamente desaparecen. Los bioindicadores son siempre sistemas biolgicos sensibles a las variaciones en la calidad ambiental. Cuando se produce una alteracin en su entorno, desarrollan una determinada respuesta, cambiando sus funciones vitales o su composicin qumica o gentica. En 2005, dos especies de lquenes se enviaron al espacio y fueron expuestas al vaco durante dos semanas sin sufrir daos. Los lquenes u hongos liquenizados estn formados por dos componentes u organismos que viven en simbiosis: por un lado estn las hifas del hongo (micobionte o micosimbionte) y por otro las clulas del alga (gonidios, cobionte o cosimbionte). Son indicadores de la contaminacin. Ciencia Entiendo la ciencia como un mtodo de conocimiento para entender el mundo y la vida, que se basa sobre todo en la comprensin de la realidad a travs de procesos mentales y de construcciones lgicas y matemticas. Me interesa sobre todo cuando dialoga con otras formas de conocimiento, cuando es una investigacin interdisciplinaria con un intercambio dinmico con el arte y la tradicin.

Ciudad La ciudad es parte indisociable de nuestra vida y de nuestro lenguaje. Es un poliedro con muchas caras diferentes. Veo la ciudad como un mosaico de fragmentos heterogneos y, a veces, inconexos. Es memoria, deseos, signos de un lenguaje, centro de poder, lugar de encuentro, lugar de intercambio, lugar de recuerdos, de recorridos, de transformaciones continuas, lugar para la cultura y el arte, para la investigacin, el conocimiento y la comunicacin. Y al mismo tiempo, la imagen de la ciudad como una gran megalpolis, la ciudad continua, uniforme, que va cubriendo el mundo, puede ser fascinante y poderosa, pero tambin frgil y terrible.

Luna llena y mensaje en una botella Anja Steidinger Los participantes de Science of the city deambularon por la ciudad y fueron tomando imgenes de las guras que vean sobre la estructura del mrmol y que luego les servira para la produccin del vdeo Les gures dans le MARBRE. La imagen Luna llena y mensaje en una botella consiste en la repeticin del concepto. El vdeo de los participantes ha sido ampliado por mil pxeles, y en vez de deambular por la ciudad, he estado buscando patrones en las mismas imgenes digitales ampliadas. Instrucciones para crear las dos imgenes Luna llena y mensaje en una botella en el vdeo de los participantes de Science of the city: 01. Descargar el vdeo 02. Convertirlo en formato.AVI

85

Traducciones

Importar el vdeo.AVI en un programa de videoedicin Ampliar el vdeo por mil pxeles y cambiar el centro de la imagen Botella: centro: horizontal -603.92 vertical: 1085.02 Luna: centro: horizontal -29.8 vertical: 517.4 Exportar el fotograma del timeline Botella: 10.18 segundos Luna: 40.30 segundos Girar la foto de la Luna 180 grados El reconocimiento de patrones, identicacin de guras o reconocimiento de formas es un proceso de clasicacin de muestras por categoras, mediante datos observados o medidos. Se encuentra en la base de muchas acciones realizadas por los seres vivos; por ello, es motivo de estudio en campos como la informtica, la ingeniera o las matemticas. Ciencia Respuesta: Ficcin Lo real es siempre objeto de una ccin, es decir, de una construccin del espacio en el que se anudan lo visible, lo decible y lo factible. Es la ccin dominante, la ccin consensual, la que niega su carcter de ccin hacindose pasar por lo real mismo y trazando una simple lnea divisoria entre el territorio de ese real y el de las representaciones y las apariencias, de las opiniones y las utopas. Tanto la ccin artstica como la accin poltica socavan ese real, lo fracturan y lo multiplican de un modo polmico. [] Por tanto, la relacin del arte con la poltica no es un pasaje de la ccin a lo real, sino una relacin entre dos maneras de producir cciones. De Jacques Rancire en Las paradojas del arte poltico, El espectador emancipado (2008).

[] por tanto, la relacin del arte con la poltica ciencia no es un pasaje de la ccin a lo real, sino una relacin entre dos maneras de producir cciones. Ciudad Sobre todo es la pregunta A quin pertenece la ciudad?

Ondas Alicia Vela Pequeos puntos o ilusiones circulares se expanden por el espacio del muro e intentan generar ondas de informacin materializadas en pigmentos. Tomando como referencia el vdeo La asombrosa composicin del tomo, emerge otra ccin que intenta crear signicado dibujando un eco del mismo, como si fueran partculas cunticas capaces de transmitir informacin ms all de la velocidad de la luz. Generar un paralelismo con el magnetismo visual que nos ofrecen sobre el tema las imgenes tecnolgicas de la fsica cuntica, congurando un espacio de materia grca a travs de los elementos bsicos del dibujo. Una espectadora de ccin observa asombrada el dilogo de unas manos en su interaccin con la materia fsica. Masa, materia, espacio, tecnologa. Elementos en juego que relacionan en algunos momentos de su experimentacin los procesos del arte y de la ciencia. Interpretaciones de la realidad que muchas veces devienen incertidumbres. Blanco, negro. Luz, obscuridad. Realidad, ccin. Dualidades que estn presentes en la investigacin cientca y en la investigacin artstica y que, a pesar de experimentar situaciones y contextos diferentes, pueden hilvanar tramas de interferencias comunes.

86

Science of the City

Ficcin de cciones Onda: Dnde est Alicia? No la veo. tomo: S, estaba aqu, mirando asombrada hacia el innito. Tena una mirada ausente, muy lejana, como si buscara algn misterio Ha desaparecido! No la veo. O: Ser invisible? Tal vez el misterio es ella misma, que atrapada en el espejo no puede salir de su propia ccin Y cmo narrarse una misma? Cmo reconocerse en la invisibilidad a-travs-de un reejo? : Y t me ves a m? O: Yo soy luz, te siento, te rozo, me envuelves y, si me miras, vers ondas de visibilidades innitas. : Qu paradojas de sentido! No entiendo. O: Es el puro devenir (ya lo dice Deleuze en su Lgica del sentido), y precisamente tomando la gura de Alicia y ella misma, Al otro lado del espejo, cuando dice que se trata de una categora de cosas muy especiales: los acontecimientos, los acontecimientos puros. Ser, a la vez, ms grande y ms pequea, aparecer y desaparecer, ver y no ver; esa es la paradoja, la armacin de dos sentidos a la vez. : Dualidades, incertidumbres !Nosotros no somos cosas! O: Cmo que no? Te falta imaginacin. Somos lenguaje: frmulas, ecuaciones, representaciones, pura tecnologa en movimiento. : Como soy tan diminuto en mi cerebro siempre hay ausencias. Tendr que hacer memoria. Voy a volverme a leer la paradoja del gato de Schrdinger. O: No importa. Baila con tu cabeza para viajar muy lejos. : No puedo. Siento que mi cabeza est en mis pies y que el asfalto ejerce una fuerza de atraccin poderosa sobre m. Quiero recuperar mi memoria para saber quien soy.

O: Qu irona! T, que eres energa pura. Tu memoria est ah, en el baile de las ciudades, eres las ondas que emanan de los cuerpos que la habitan. : Mira, ya la veo! Est saliendo del tnel oscuro. Ah abajo a la izquierda. O: S, yo tambin. Pero yo la veo arriba a la derecha, deslizndose por el tnel luminoso a una velocidad innita Cuidado, vamos a chocar! Ya no veo absolutamente nada. Todo est vaco. El tomo es la unidad mnima de un elemento qumico que an conserva las mismas propiedades. Est formado por partculas subatmicas: electrones, protones y neutrones. Asimismo, los protones y los neutrones estn formados por quarks. Los tomos se agrupan formando molculas que son la unidad mnima de los compuestos.

La malla innita Antnia Vil Audio Mirabelle 1994, Tarantela para piano de juguete de Stephen Montague, interpretada por Margaret Leng. Es una transcripcin videogrca y temporal del cielo nocturno a partir de la grabacin de lminas de inscripciones grabadas y que se han inspirado en la cultura grca de otros lugares como la ciencia y las cosmologas mitolgicas distantes. A la mirada de las luces de la ciudad contraponemos la observacin de otras luces en cuanto a percepcin y escala, las del rmamento, que nacen de un cmulo de estrellas elegido entre morfologas diversas como los fractales o mitologas antiguas como las de Oriente, combinndolas tambin con otras propias e inventadas. Todas ellas las pensamos como inscripciones porque son guras

87

Traducciones

planas y sin sombras, que gozan de una consistencia ptica deslumbrante. Estos aspectos que componen las lminas grabadas de este proyecto se reejan referenciados por Bruno Latour en Visualizacin y cognicin. Las inscripciones, siguiendo a Latour, tienen cualidades que las hacen tan mviles como inmutables. As, las inscripciones, gracias al uso de la imprenta, gozan de una dualidad que se hace ostensible por la repeticin y la reproduccin de copias de estos mviles inmutables que se prestan a combinatoria y superposicin. El proceso trata de un juego de desplazamientos; es un amplio abanico de grabados que surgen de formas que he ido seriando y combinando, dando lugar a una produccin que se resuelve como una saga de estrellas. Por lo tanto, son inscripciones, escrituras dibujadas que, como las listas, interactan de antemano con los nuevos listados de las estrellas de hoy. Listados que no se nombran desde la mitologa pero que, por su ausencia la invocan desde otra nomenclatura. Dibujos de estrellas, obra grca sobre supercies que vincula lo paterno al nmero, como nombre y como texto. El proyecto se argumenta, por tanto, como la lectura de una secuencia morfolgica y luminosa que se aade a la cosmologa como un elemento adicional, como una ccin ms de la percepcin del innito, donde la simulacin y los cdigos numricos permiten asociarla como un continuo. El argumento visual realizado en vdeo es la traduccin, pues, de un contrapunto a la noche y a la luz de la ciudad a que aluden dos de los vdeos de esta muestra: Les lumires de la ville y La luna en Montjuc. Si estos vdeos representan cuestiones y grabaciones localizadas en la ciudad y su historia, mi obra propone otra

visualizacin, la de comprimir en una cartografa icnica de las estrellas, desde la claridad y la sntesis, un paseo cticio del conocimiento. Se trata de un conocimiento paralelo, salvando mbitos dialcticos, como el que se da en las miradas del arte y de la ciencia. Me hacen pensar en Bruno Latour cuando nos habla de la experiencia del astrnomo, que no puede leer la riqueza de las fotos del cielo por demasiado ricas y, por tanto, confusas para el ojo humano y nos recuerda la invencin del ojo lser y de las computadoras que han servido para leer las fotos del cielo. Por ello, el astrnomo ya nunca mira el cielo y las fotografas. El trabajo del artista tambin tiene vnculos comunes con la introspeccin del astrnomo y maniesta actitudes similares en sus trabajos. La malla es un metfora del universo innito que se mueve y se transforma; pero aqu es imagen metonmica, aquella que toma el rmamento como un fragmento simblico de una totalidad expandida. La malla innita es la construccin de la cubierta de otra luminaria y quiere ccionar un paseo con la mirada por el rmamento desde la transcripcin cultural, desde el dominio de la herencia de la inscripcin, de la abstraccin y de la resonancia de la textualidad numrica. El sonido de la pieza para piano de juguete de Sthephen Montague quiere subrayar esta ccin temporal como una evocacin, como un recuerdo temprano y repetitivo, tan distante como sea posible, donde la convivencia de visualizacin y conocimiento se enlazan. Este evento provocado por la conanza cognitiva que se desprende de la textualidad grca del arte y de la ciencia hace posible mencionar que Pensar es una tarea de las manos, como deca

88

Science of the City

Heidegger, pero lo que hay en las manos, como dice Latour, son inscripciones. La luz visible es la porcin del espectro electromagntico perceptible por el ojo humano. Se encuentra comprendido entre las longitudes de onda de 380 nm y 780 nm en el aire. Sus caractersticas bsicas son el brillo, el color y la polarizacin o ngulo de vibracin. Presenta propiedades de onda y de partcula.

Cincuenta vdeos El concurso de vdeos: CIENCIA, CIUDAD y arte Emily DeHority, Uninoseat, Anna Cabr, Liz Compitello, Jordi Riera, Ruvn Hussler, Laura Alcoverro, ngel Alts, Jlia Pals, Albert Mundet, Nria Sala, Mart Badal, Michelle Wilson, Llus Sala, Nria Jar, Imma Colomer, Laura Pau, David Oliete, Raquel Eme, Mart Devant, Manel Pau, Aziz Ghadiali, Marta L.C., Manuel N.B., Mara P.O., Ada S.C., Ionapergo, TIC y Prisin, Stephen Boyd, Emily Ramos, Jake, kmartlossprevention, Kayanethechemwiz, Armine Digilian, KTeamy, Msutter, Julia Hostetler, Ruben Permuy, Jaime Ballesteros, Sade Lewis, Ins Navarro, stinacooke, AlisaC, B.H. Betts, Constant Bourdeloux, MrCopperstein, Julie Ferracci, Laure Boeglin, Lna Le Sciellour, Martyna Goral, Zackari Ait Elhadi, Science Acadmie, Enzo, Romane, Lorena, Corentin, Virginie, Sandrine, Jean-Michel, Arthur, Christelle, Imane, Illan, Thibaud, Vita, Marilne, Clment Myette, Msutter, Arturo Carcavilla, Albert Folk, Irene Lapuente, Marcos Roca-Cusachs, Lus Parellada y Keiko Ueda. 01. Why the sky is sometimes blue and sometimes red? 02. Fsiles Urbanos

03. Newtons rst law 04. City Sounds- A New Source of Energy? 05. Los espejos planos producen imgenes invertidas? 06. Si Galileo hubiese podido patinar 07. El misterio de la esfera de reloj desaparecida 08. Las leyes de Newton con patines 09. Por qu cambia el planeta Tierra? 10. White-topped buildings, who loves the sun? 11. Bicycles and Gears 12. Isotonic drinks 13. Rozar y calentar - Rub then heat 14. GENETIC DIVERSITY. Are we that different? 15. La asombrosa composicin del tomo 16. Hydro-Electricity 17. How nd a rainbow in your city? 18. O trover un arc en ciel dans votre ville? 19. Experiment: the city like interference 20. Electromagnetic waves 21. The sound 22. Its Why You Dont Tip Over And Break Your Neck 23. A Question: Why are Solar Panels Tilted? 24. Science at the Playground 25. Where Does Reclaimed Water Come From? 26. How does popcorn pop? 27. Watch it POP! 28. Ecosystems: a Brilliant Finding 29. Counting Cars 30. Four-Leaf Clover Fortune 31. La Luna en Montjuc 32. The Train Bridge in Davenport, IA 33. Desperately Seeking Symmetry 34. Condensation in NYC!! 35. Clean up your MESS!! 36. Science in the STREETS! 37. Breathe in that Fresh CAR air!! 38. The CityFish Talk a Little Science 39. How Do TV Remote Controls Work?

89

Traducciones

40. Effet Doppler - Doppler Effect 41. Les lumires de la ville 42. Silence je pousse 43. Une dmarche non linaire 44. Comment observer linvisible 45. Phnomnes priodiques 46. Les amnagements pour personnes handicapes 47. Les gures dans le marbre 48. Microtrottoir: quest-ce que la science dans la ville 49. Leffet lotus 50. Petites btes dans la ville

Biografas

2010, Chinese Fantasy. Yiwus Garden, en Shanghai. Recientemente realizan Las cajas chinas con el soporte del Institut de Cultura de Barcelona, en el marco de proyectos deslocalizados de BCN Producci11. Han realizado proyectos relacionados con el libro de artista o bookworks con el colectivo 13L, participando en ferias nacionales e internacionales. Desde una perspectiva multidisciplinaria, su produccin artstica se desarrolla a travs de artefactos y cciones que abordan paradojas relacionadas con el consumo, el plagio, la alteridad y la hibridacin en la sociedad contempornea. Merc Casanovas Desde 1984 trabaja como profesora en la Seccin de Grabado del Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Su rea de investigacin se desarrolla en diferentes campos de la grca, pero se ha especializado en la litografa sobre piedra, sobre plancha y en la fotolitografa. Ha efectuado estancias en Inglaterra y en Alemania para mejorar sus conocimientos sobre transferencia de imgenes y fotolitografa. Ha impartido cursos de estas tcnicas en Inglaterra, Suiza, Argentina y Espaa. Tambin est interesada en todo lo relacionado con el libro de artista, siendo este uno de los proyectos ms importantes en la actualidad. Desde 1998 forma parte del grupo 13L constituido por trece artistas que desarrollan su obra sobre todo en arte grco, pero tambin en otros medios y siempre en torno al libro de artista o bookwork. Ha expuesto en diferentes ciudades de Catalua y del extranjero.

Eugnia Agust Artista y profesora de la Seccin de Grabado del Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Explora la reciprocidad entre el color y la abstraccin geomtrica. La conuencia creativa de ambos contextos se traslada a su mbito de investigacin y docencia, donde, a travs de los sistemas de impresin, emprende producciones de obra grca original de diversa ndole. Desarrolla procesos de estampacin examinando cmo, a travs del despliegue de la imagen editable, los nuevos sistemas tecnolgicos interactan con los tradicionales en una progresin alternante. Montse Carreo y Raquel Muoz Montse Carreo (Olesa, 1970) y Raquel Muoz (Calatayud, 1980) son licenciadas en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Colaboran juntas desde 2006 en el marco del colectivo MIOP, dRakar y Nomade, en Senegal (2007-2008), y durante

90

Science of the City

Borja Leonardo Fermoselle Arquitecto licenciado en la ETSAB, donde actualmente colabora en un grupo de investigacin denominado Topologa de la Ciudad; Miembro fundador del colectivo 080k, dedicado a la observacin, estudio e interaccin con el espacio comn-urbano, que actualmente est realizando diversos estudios y proyectos. Colaborador de varios colectivos que trabajan en el arte y la arquitectura como Taller Danza, Lup, en Uruguay (2006-2012), Stalker, en Roma (2010), StapBcn, en Barcelona (2012), Iconoclasistas, en Argentina (2011-2012), SiteSize, en Barcelona (2011) y Paisajes Culturales, en la ETSAV (2011). Irene Lapuente Fundadora y directora de La Mandarina de Newton SL. Antes de crear su propia empresa, Irene Lapuente acumul casi diez aos de experiencia en comunicacin de la ciencia, educacin, museos, desarrollo de estrategias de comunicacin y en gestin de proyectos. Ha ocupado cargos profesionales como Jefe de Comunicaciones del Instituto Cataln de Paleontologa (ICP) y del Departamento de LSI de la Universidad Politcnica de Catalua (UPC). Tambin haba trabajado como miembro del Departamento de Educacin del Museo CosmoCaixa de Barcelona y como profesora de enseanza secundaria. Ha diseado procesos de co-creacin en los mbitos de la cultura, el arte, la ciencia y la educacin: De la contemplacin a la participacin y ms all con el Tech Museum de California y Citilab (20092010), Talentlab con el CSIC (2011), Common Grounds en el espacio de ciencia de Arts Santa Mnica (2011) y Science

of the City (2011-2012). En la actualidad coordina la exposicin Dimensin Nano en colaboracin con el Instituto Cataln de Nanotecnologa, as como el workpackage de aprendizaje organizacional del proyecto Kukuxumusu Relocated (2011-2012). Tambin desarrolla un proyecto piloto de co-creacin de conceptos cientcos para nios de educacin primaria: Exploradores y Inventoras (2011-2012). Ha diseado y facilitado talleres para promover el metadiseo en el sector cultural, en colaboracin con el Centro de Cultura Contempornea de Barcelona (CCCB) (2010-2012). Su inters princi pal radica en la interseccin de las formas de aprendizaje, la ciencia y otras formas de conocimiento como el aprendizaje que se deriva de un cuerpo situado. Es licenciada en Ciencias Fsicas por la Universidad de Barcelona y tiene un Diploma de Posgrado en Comunicacin de la Ciencia (Universidad Pompeu Fabra, UPF), as como un Postgrado de Creacin de Documentales Cientcos (UPF). Ha estado sumergida en la danza contempornea desde una temprana edad y est titulada por la Royal Academy of Dance de Londres. Las interconexiones entre todas estas formas diferentes de entender el mundo la convencieron de que era hora de explorarlas ms a fondo y empezar a cooperar con personas creativas y con talento que compartieran su pasin por la creatividad, la cultura y el aprendizaje, que son las principales motivaciones detrs del proyecto de La Mandarina de Newton. Aleix Molet Licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona (2002). Diploma de Estudios Avanzados (2005).

91

Traducciones

Actualmente, realiza la Tesis Doctoral Estados irreversibles del objeto artstico, en la Universidad de Barcelona y colabora con el grupo de investigacin Metamtodos. Ha participado en las siguientes exposiciones individuales y colectivas desde 2004: Cavernas + Artza, en el Museo de la Ciencia de Barcelona, CosmoCaixa (2011), A * TABLE organizada por A * DESK (2011), Muestra Videofreqncies, en el centro de arte Cal Mass de Reus (2009), Muestra de Arte digital Off Loop, en el Centro de Arte Santa Mnica de Barcelona (2004) y Deas BA del Espacio VolART (2004). Cristina Past Cristina Past es profesora agregada de la seccin de grabado de la Facultad de Bellas Artes (1996) y doctora en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona (2004). Alterna la actividad docente con la actividad artstica propia. Su trayectoria parte del conocimiento y formacin en el mundo del grabado y la impresin en sus diversas vertientes y es el ncleo a partir del cual ha ido desarrollando su trabajo. En la actualidad, trabaja con proyectos donde incorpora nuevas tecnologas como la impresin digital sobre diferentes soportes, marcando un territorio de fusin de tcnicas y materiales. Desde 1990 ha intervenido en varias exposiciones colectivas e individuales en nuestro pas y en el extranjero. Desde 1996 forma parte del colectivo 13L con el que edita y publica libros de artista. Han participado en diversas ferias europeas e internacionales. Eloi Puig Profesor titular del Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes (Universidad de Barcelona). Miembro

del equipo de investigacin IMARTE desde el ao 2000. Especialista en computer. art e impresin expandida. Licenciado (1989) y doctor (2005) en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona con la tesis Alear: Arte procesualaleatorio. La aleatoriedad en el Computer-Art, donde estudia las aplicaciones artsticas y variantes tericas de la multiformidad y omnipresencia de la computacin y la aleatoriedad del entorno creativo contemporneo. Durante la estancia de investigacin posdoctoral en la Akademie der Bildenden Knste Mnchen (febreroagosto 2008) crea nuevas narrativas orientadas a las problemticas y complejidades del lenguaje entendido como cdigo de comunicacin. Dentro del mbito artstico, destacan sus exposiciones individuales y colectivas, as como las propuestas audiovisuales. Desde el ao 1992 ha expuesto en la Galera Fernando cano (Palma de Mallorca y Barcelona), Inglostraetti8 (Islandia), I.Bongard (Pars), Cavecanem (Sevilla) y ha realizado aportaciones audiovisuales en el CGAC (Santiago de Compostela), Sonar-cine en el CCCB, Muestra de Artes Electrnicas 2000 en el Centro de Arte Santa Mnica (Barcelona) y en el Festival de Creacin Audiovisual de Navarra. Ramon Sangesa Ramon Sangesa es profesor titular de la Universidad Politcnica de Catalua (UPC, Departamento de Software), donde actu como vicedecano de Innovacin en la Factultat de Informtica. Es investigador visitante en la Universidad de Columbia (Nueva York), Centro de Innovacin Organizacional. Es miembro distinguido del Slab, Strategic Innovation Lab, del Ontario College of Art and Design (Toronto, Canad). Tambin lo

92

Science of the City

es en la Parsons School of Design, donde actualmente forma parte de un proyecto sobre colaboracin y diseo nanciado por la National Science Foundation americana. Tiene un doctorado en Inteligencia Articial por la Universidad Politcnica de Catalua (1997) y un postgrado en Comunicacin de la Ciencia por la Universidad Pompeu Fabra (1997). En 2007 fund Citilab, un centro de innovacin cvica, donde desarroll proyectos de innovacin urbana como UrbanLabs (2008-2009) y proyectos de innovacin organizativa como Breakout, en colaboracin con el Institute for the Future. Fue director de innovacin de Citilab hasta septiembre de 2010, cuando se decidi a explorar reas de innovacin e investigacin en Estados Unidos. Ha participado en varios proyectos de investigacin nacionales y europeos, tanto en la investigacin tecnolgica como de innovacin y comunicacin cientca. Colabora con el rea del proyectos Co-Creating Cultures de La Mandarina de Newton, donde ha participado en proyectos como De la contemplacin a la participacin y ms all (2009-2010), Common Grounds (2011), Science of the City (2011-2012), Kukuxumusu Relocated (2011-2012) y Knowledge Federation (2010-2012). Sus intereses actuales incluyen la coevolucin de las normas, la cultura y la tecnologa en situaciones de innovacin y el diseo de los procesos de colaboracin as como el metadiseo para la participacin. Tiene varias publicaciones en el campo de la tecnologa, la informtica y la innovacin. Roger Sansi Roger Sansi es antroplogo e investigador Ramn y Cajal en la Universidad de Barcelona. Estudi en las universidades

de Pars y Chicago y ha trabajado en el Kings College y en el Goldsmiths College de la Universidad de Londres. Su trabajo de investigacin se ha centrado siempre en el arte, en primer lugar en Brasil y ahora en Barcelona. Entre sus publicaciones ms importantes se encuentran Fetishes and Monuments (Berghahn, Oxford, 2007), Cultures of the Lusophone Black Atlantic (Routledge, 2007), Sorcery in the Black Atlantic (University of Chicago Press, 2011) y Money and personality in the Lusophone world (University Press of New England, 2012). Sergi Selvas Gardeas Tcnico realizador multimedia y programador web desde 2006 y actualmente cursando el Grado en Bellas Artes en la Universidad de Barcelona. Miembro fundador del colectivo Mixit, plataforma de difusin y colaboracin de proyectos interdisciplinarios entre arte, arquitectura y urbanismo. Ponencia acerca del paisaje sonoro en el Seminario Paisajes Culturales en la ETSAV y participacin en la Quam 2011.Wikipolis. Construcciones colectivas del espacio social. Anja Steidinger (Berln, 1972). Licenciada en 2002 en Bellas Artes por la Facultad de Bellas Artes, HfbK-Hamburgo (Alemania). En 1997 curs un semestre en la Facultad de Bellas Artes de Cuenca. De 2000 a 2002 fue profesora asistente del laboratorio de vdeo y fotografa digital en el departamento de Comunicacin visual en la HfbK (Hamburgo-Alemania). De 2006 a 2008 estudi en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, el Mster en Producciones Artsticas e Investigacin y desde enero del 2009 a 2012 estuvo

93

Traducciones

becada como investigadora (FI) en el grupo Prospecciones Binarias, Universidad de Barcelona. Steidinger est analizando en su trabajo terico la autorrepresentacin de un nuevo malestar y la construccin de subjetividad en el nuevo paradigma de la produccin en las sociedades conectadas. Como artista participa desde 2001 con piezas de vdeo en varias exposiciones: Get that balance, Kampnagel 3, en Hamburgo (2001); exposicin en el espacio pblico ZollDouane, en Hamburgo (2003); Bienal de la Habana, en Cuba (2006); Artivistic, en Montreal, Canad (2007) y en el Visual Artcenter of Peacock Aberdeen, en Escocia (2008). Desde 2007 forma parte del colectivo ENMEDIO de Barcelona de arte, tecnologa y poltica, y es miembro del grupo de investigacin MetaMtodo: metodologas compartidas y procesos artsticos en la sociedad del Conocimiento, Universidad de Barcelona. Alicia Vela Alicia Vela. Es artista visual y profesora de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Dirige el grupo de investigacin IMARTE. Ha participado en numerosas exposiciones individuales y colectivas nacionales e internacionales. En su trabajo experimenta diferentes focos de inters, unidos todos ellos por el carcter metafrico de sus propuestas. Elementos de la naturaleza como los insectos: moscas, hormigas y liblulas han sido objeto de reexin crtica y potica, experimentando un imaginario que nos habla del sueo y las pesadillas, de la realidad y del deseo, de la fragilidad de unos cuerpos-alas que casi se rompen al cogerlos. De sus reexiones nace tambin la necesidad de crear narrativas partiendo de la apropiacin de su

alter ego de ccin: Alicia a travs del espejo. Nombrar el nombre desde otros escenarios ccionados, aquellos que nos reejan en su representacin de la realidad, la tragedia y el asombro. Antnia Vil Antnia Vil es catedrtica de Grabado en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Su trayectoria se enmarca en un dilogo compartido entre el arte, la docencia y la investigacin. La obra grca original y su alteridad en el libro y la instalacin son el ncleo de su produccin. Investiga el grabado desde la inquietud de experimentar, en sus procesos de imagen, en las fronteras de sus lmites. Ha participado en numerosas exposiciones aqu y en el extranjero, y tiene obras en diversos museos y colecciones. Ha promovido la ampliacin del lenguaje impreso al medio digital coordinando el curso europeo P. A & R. Printmaking, Art and Research (1995-1999) con la direccin de los postgrados internacionales De la huella grabada la huella digital 1 y 2, (1998-1999), en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona. Coordina el Programa de Doctorado EAPA, Estudios Avanzados en Producciones Artsticas. Es miembro del grupo de investigacin Metamtodos. Sus menciones ms destacadas son: La Beca de Creacin para estudios en el extranjero de la Fundacin Juan March (1975-1976) por el Atelier 17, de S.W. Hayter en Pars; el premio de la Trienal Internacional de Cracovia (1991), y el premio Bharat Bavan International Print de Bhopal en India (2011).

94

Science of the City Un projet de La Mandarina de Newton

Abductions : ville, science, art Roger Sansi La science est partie prenante de notre quotidien. Les formes sous lesquelles elle semble se manifester et disparaitre ne sont pas toujours prvisibles ni mme claires. Nous sommes entours de phnomnes et dappareils qui nous renvoient aux principes fondamentaux de lunivers. Nous vivons en symbiose avec des entits discrtes que nous tenons pour acquises, chacune agissant pour son compte. Nous marchons chaque jour sur des strates gologiques qui sont le thtre dhistoires de temps antrieurs linvention du langage. Nous travaillons dans des villes qui croissent selon des congurations qui chappent nos projets. Toutes ces histoires sont l : nous navons plus qu nous arrter et les couter. Je ne crois pas que lobjectif principal de Science of the city soit de rendre accessible en des termes simples, les connaissances scientiques. Les expressions mmes de rendre accessible ou termes simples impliquent un processus vertical, du spcialiste qui sait au grand public qui ne sait pas. Nous ne nous trouvons pas non plus devant un spectacle qui cherche provoquer la surprise du spectateur, faisant de la science un truc de magie. La pdagogie tout comme le spectacle sont souvent des processus hirarchiques par lesquels le technicien/ matre, le magicien/comdien nouent une relation verticale avec le public. Que ce soit par lillustration ou la sduction, le public est sujet de consommation ou rcepteur dinformation mais nest pas producteur de connaissances. Science of the city part du principe oppos : ne pas commencer par distinguer science et public mais commencer par

demander quelle est cette chose appele science par les gens, au quotidien, dans la ville, en tablissant pour cela des relations horizontales, sur la base de la participation et non de la hirarchie. Science of the city a trouv la science dans les petits vnements, les bicyclettes, les terrasses des toits, les insectes, les marbres, les pavs des trottoirs, les popcorns... qui sont les protagonistes des dizaines de vidos que le projet a reues. Science of the city ne cherche pas travers le recueil de ces images, formuler des conclusions gnrales ou des hypothses de recherche. Au-del de leurs utilisations comme donnes usage statistique, les images des vidos ont t transmises une quipe dartistes qui les ont utilises comme matriel pour produire leurs propres images, objets, sons. De la mme faon quon ne saurait limiter les images des vidos des donnes discrtes et quantiables, prtes tre analyses par les scientiques, il ne serait pas non plus exact de considrer ces vidos comme une matire premire qui inspirerait les artistes pour produire leurs uvres. Dans le domaine de lart contemporain, la notion dinspiration comme point de dpart quasi divin est chaque fois plus loigne de la ralit de la pratique artistique. Lart daujourdhui parle de travail, de processus, de recherche, mme si ces termes ne sont peut tre pas toujours beaucoup plus clairs pour les artistes que la notion dinspiration. En quoi consiste la recherche artistique? De quels principes part-elle? Que cherche-t-elle? Avec quels moyens? Ces questions suscitent parfois dans le milieu artistique une certaine angoisse eu gard au modle impos par ce que lon appelle la science . Mais se poser ces questions

100

Science of the City

vaut-il la peine? Faut-il comparer lart et la science? Et de quelle science est-on en train de parler? Il semble parfois que dans sa perception courante, on confonde la science et ses protocoles, cest dire la pratique scientique et sa rgulation institutionnelle. Plus gnralement, on rduit parfois la pratique scientique une mthode comme si effectivement la thorie et la mthode taient deux ralits parfaitement diffrentiables en accord avec le protocole . Nombre de ces perceptions trouvent leur origine dans les notions dpistmologie que nous avons tous reues dans notre ducation, notions qui ne correspondent peut tre pas la pratique scientique relle. Nous sommes prisonniers des discours que nous avons reus comme celui par exemple, dune science base sur la dduction (application dune thorie) ou sur linduction (aller de lexprience la thorie) alors que lart travaille partir de lanti-mthode, linspiration . Plutt que de parler en termes dinspiration, de dduction, etc., il serait peut tre mieux dapprhender le processus artistique en termes dabduction. Labduction nest pas un processus vertical qui va des ides aux matriaux ou aux donnes, ou linverse, des matriaux aux ides, mais un processus horizontal de transposition : selon la terminologie de Peirce, guessing, deviner ou supposer, comme si lobjet mme provoquait lide, se situant sur le mme plan que le sujet. La notion dabduction est centrale dans la thorie de lart de lanthropologue Alfred Gell, pour lequel, travers labduction, nous voyons comment les uvres dart et toutes les images ont le pouvoir de provoquer des effets sur les sujets qui les approchent, un pouvoir en lequel nous voyons une quasi intention de ces objets, ce que Gell

appelle labduction de lagent (abduction of agency). Dans ce processus, objet et sujet se situent dans le mme plan, dans un dialogue, un change que nous pourrions dcrire en termes de participation. En ce sens, lobjectif de lart serait de laisser parler ou de donner la parole aux choses. Les travaux du groupe de recherche IMARTE se sont appropris les vidos de diffrentes manires. Certains en produisant de nouvelles images partir de questions similaires, dautres en interprtant la narration des vidos, dautres encore en prenant des lments des vidos et en les transposant dans un autre langage. Interprtations, relectures, traductions... Dans tous les cas, tous les travaux se situent sur un plan de dialogue et dchange, davantage que sur le plan de lanalyse et de la gnralisation. Et dans cet change, ce sont les petites choses qui nissent par acqurir un rle central. Dans ces exercices de transposition, nous trouvons des lments rcurrents de notre paysage quotidien qui passent normalement inaperus mais qui nissent par devenir les acteurs centraux, des lichens et fossiles aux sons et lumires auxquels nous ne prtons normalement gure attention mais qui ont de nombreuses histoires nous raconter si nous nous arrtons pour les couter.

La science de la ville : les raisons dun projet Irene Lapuente et Ramon Sangesa Science et ville. Science dans la ville. Science de la ville. Sil y a quelque chose qui nous motive, cest bien la mise en uvre de la force des mlanges, mlange des personnes, mlange des moyens, mlange des mthodes. Il ne sagit pas du mlange pour le mlange : il y a toujours derrire un objectif, des rponses des questions.

101

Traductions

Science of the City est justement ne dun certain nombre de ces questions. La premire est inspire par notre recherche permanente de reformulation des formats de communication lis la science. La seconde est lie aux mthodologies participatives qui sont au centre de notre action. Le point dintersection de ces deux questions dnit notre pari dtermin pour les processus ouverts et hybrides qui incitent lapprentissage et laction. Dun point de vue de la science comme objet vulgariser , la premire question renvoie Comment montrer que la science va bien au-del du laboratoire ou de lespace naturel et dune caste dexperts professionnels? . Cette question initiale gnre une srie de questions drives, lies entre elles, et dnit quelques unes des lignes dinspiration de notre travail, tant en termes de processus de co-cration quen termes de processus dapprentissage. Pour nous, la co-cration na pas de sens si elle nimplique pas des actions dapprentissage individuel et collectif. Et lapprentissage na pas de sens sil ne gnre pas des processus de co-cration et de production qui ont ncessairement une composante sociale. Dun point de vue de la science, cela suppose de se dfaire du schma vulgarisateur habituel. La science nest pas seulement une pratique professionnelle et nest pas conne un espace particulier comme peut ltre celui du laboratoire de recherche. Les dmarches de fond de la science sappuient sur la curiosit et limagination, la capacit de surprise. La surprise qui conduit une question scientique peut surgir en tout lieu et tout moment. Dans une socit comme la ntre qui sest btie sur la prdominance du discours technoscientique, un voile

dombre a t jet dune faon qui peut surprendre, sur la notion de surprise, de capacit se poser des questions, dtre systmatique dans la dcouverte, de travailler mthodiquement la conrmation ou la rfutation de celle-ci ; bref, sur les capacits fondamentales de la science dtre la porte de toute personne ouverte desprit qui ne renonce pas laisser ses propres interrogations entre les mains dautrui. Bruno Latour a bien remarqu qu il ny a pas besoin dun doctorat pour faire de la recherche . En tous les cas, nous pensons que celui-ci nest pas ncessaire pour se poser des questions qui par ailleurs, mnent une recherche professionnelle. De fait, Latour relevait les possibilits des nouvelles technologies et de leurs pratiques collaboratives qui donnent aux citoyens un accs plus direct au dveloppement de la recherche, non seulement pour travailler eux-mmes sur des thmes de recherche qui les intressent mais galement pour pouvoir orienter ceux qui sy consacrent comme professionnels. Dans cette perspective de gagner en capacit se poser des questions et dvelopper lengagement citoyen, de nouveaux processus et espaces dopportunit sont en train de se crer. Par exemple, la citizen science qui invite les citoyens participer lacquisition de donnes dobservation (en mtorologie, ornithologie et nombre dautres disciplines), ou aider les chercheurs (comme les expriences connues de la NASA de dtection et classication dobjets stellaires grce au travail de milliers de volontaires). La logique ambige du crowdsourcing a permis le dveloppement de propositions plus actives encore, par lesquelles les citoyens sont les acteurs du processus

Science of the City

de dcouverte de nouvelles connaissances et de nouvelles mthodes de travail. Comment ne pas penser cet gard au projet Foldit! dans lequel les propres citoyens et non pas les experts scientiques, ont t capables de crer de nouvelles heuristiques du repliement des protines, ce qui leur a permis de publier des articles scientiques. Ce qui nous intresse est daller au-del de ces formes de participation. En effet, dans ces exemples, linitiative est partie dun groupe dexperts qui avait un besoin (classer, rsoudre des repliements, etc.) et qui par internet, a invit les citoyens la participation. La justication qui est souvent donne pour ces invitations collaborer est largument conomiste de la logique du crowdsourcing. Par temps de crise, la justication des conomies ralises est galement avance. Mais ces justications ne sont pas toujours les mieux mme dlargir le champ des connaissances et des engagements. Par contre, il ne faut pas oublier quen chemin, des dcouvertes sont faites et que de nouveaux participants se joignent la dmarche de la qute scientique. Il nen demeure pas moins que dans la plupart des processus en jeu, il y a une mainmise notable des experts. Latour voquait galement dautres points comme celui de lassociation franaise de recherche contre le cancer qui demande aux experts ce quils travaillent sur des problmes et des syndromes particuliers, au-del de la tutelle de lEtat et des lignes stratgiques que dnissent les politiques de subvention des Etats et de lEurope et qui sont le reet des intrts conomiques ou endogamiques de la classe des universitaires et des chercheurs professionnels.

Questions annexes poses par Science of the City Dans cette logique dexploration dautres espaces dengagement, le projet Science of the City se posait deux questions : Quels sont les sujets qui ont un intrt pour les citoyens dans leur environnement immdiat ? , Comment faire pour quils fassent merger leurs propres questions et hypothses ? . Pour nous, tant dun point de vue dmocratique que cognitif, il y a un grand intrt explorer comment rorienter les stratgies habituelles des processus de vulgarisation de la science. Dabord, prtons loreille ce que disent ceux qui sont identis comme les rcepteurs habituels des efforts de vulgarisation. Ensuite, sortons de la logique du contenu correct et prfabriqu qui doit tre communiqu et ouvrons un espace de co-cration, pas tellement de contenus mais plutt de questions, dides et de thmes nouveaux. Cest dans cet espace que peut se crer une possibilit de dcouverte et de partage de mthodes, de processus, de valeurs, dattitudes. Et cest dans cette situation que peut se dployer lapproche constructive des processus typiques du savoir-faire scientique : dcouverte, surprise, merveillement devant ce que les autres considrent comme vident, question, hypothse, exprimentation Elaborons donc des processus qui puissent gnrer des points de rencontre et dapprentissage et qui, le cas chant, initient de nouvelles actions et de nouveaux programmes de recherche. Axons la participation sur une perspective trs active, centre sur la production conjointe de nouveaux processus. Nous ne voulons pas seulement crer des activits qui gnrent de linteraction sociale ou qui spuisent dans la cration

Traductions

de communauts . Ce sont ces expressions qui avec le crowdsourcing, les rseaux sociaux ou le muse participatif , sont devenues les nouveaux mantras qui, pour notre malheur, sappliquent comme pitres formalismes et sont accepts sans plus de justication. Nous trouvons ainsi des institutions de vulgarisation qui sous le couvert de perspectives de participation la Facebook ne font rien dautre que perptuer un discours de transmission de contenus et tout au plus, de gnration dactivits qui renforce le discours habituel, cest--dire celui des experts. Dans le fond, elles ne font que prolonger le sentiment que la dmarche scientique doit continuer sous le contrle de ceux qui savent . Lors de notre projet De la contemplation la participation et audel 1 fait en collaboration avec le Tech Museum de Californie, nous avons dj recueilli des vidences des capacits du public entreprendre des processus dlaboration et dapprentissage normalement rservs aux experts. Nous avons pu mettre en vidence que la participation peut aller au-del de la suggestion, de lapport dobjets personnels au muse ou du retour sur ce que linstitution propose. Nous avons montr que le public peut apprendre le processus de conception dune exposition technoscientique et de partager de nouvelles visions sur les diffrents types de connaissances luvre (connaissances exprimentales, technologiques, scientiques, de conception, ). Pour cela, nous avons cr dintenses expriences dapprentissage et de relation entre les participants et entre les participants et les institutions du muse. En dnitive, nous avons commenc montrer une autre manire de faire de la vulgarisation, centre

sur le processus et pas seulement sur le contenu, sur la co-cration et pas seulement sur linteraction et codirige par des nophytes et des experts. Lobjectif de ce type de projet ne cherche pas seulement crer un impact mais galement fournir un nouvel objet de rexion sur le dveloppement du processus en soi, une opportunit pour de nouvelles questions et de nouvelles ouvertures. Un processus de Mtaconception Pour nous, le plus important est dinitier des projets partags qui leur tour, gnrent chez les participants la capacit de crer de nouveaux processus similaires dans leurs propres domaines dintrt. Inspirs par les questions initiales, les participants creront leurs propres questions et leurs propres mthodes de travail partir de lexprience issue dun premier projet collaboratif. Lintrt de cette approche rside comme nous lavons dit plus haut, dans la capacit daller bien au-del de la simple transmission ou communication et denclencher des processus collectifs dapprentissage et daction. De plus, crer des mcanismes qui tendent la capacit dlaboration de processus collectifs nest pas seulement une autre forme de faire de la recherche. En effet, le propre processus et les participants eux-mmes deviennent pour nous une source de connaissances nouvelles sur les processus de cocration et dapprentissage. Les logiques de ce type de procd ne sont absolument pas linaires ni unidirectionnelles. Des connaissances nouvelles peuvent surgir de la rexion mene sur tout ou partie du processus. La pratique rexive sur ce cas extrme peut gnrer de nouvelles connaissances sur le thme qui articule le projet ou

Science of the City

sur les propres dynamiques collaboratives et les mthodes quil compor. Science of the City a t conue comme un processus de mtaconception : les propres participants peuvent articuler leur apprentissage et rchir de nouvelles opportunits et de nouveaux processus de recherche et de communication dans la ville mme. De nouveaux langages pour de nouvelles voies Longtemps, les mathmatiques ont t la voie daccs la science ou la technologie. Cette voie est particulirement bien adapte pour construire des modles prdictifs et donner des rsultats concrets mais elle nest pas la seule nous mener de la curiosit lacquisition de connaissances, ni la seule qui aborde les sujets dont traitent la science ou la technologie. Le monde des arts est une autre voie possible. Souvent mais pas toujours, ce monde nous loigne des calculs et des quations et nous rapproche dun autre type dabstraction, de nouvelles questions, de critique et de beaut. Lexposition Science of the City nous arrive par cette nouvelle voie : neuf pices dart nous parlent de fossiles, de lichens, dADN, de la couleur des murs, des constituants de la matire, de la mthode scientique, des lumires ou de la reconnaissance de patrons. Elles parlent de science dans la ville mais le font avec le langage propre de lart. Le processus de Science of the City Dans la logique de lapproche des questions initialement poses par Science of the City et du rle que nous rservons dans nos projets la logique de laugmentation de lengagement des participants, nous avons voulu explorer comment augmenter la capacit

des participants communiquer leur exprience de la science dans la ville. En dautres termes, nous les avons invits utiliser de nouveaux outils de communication. Cette approche avait un autre motif. En effet, les processus de mtaconception que nous avons labors au pralable, partent dune srie dactions avec les citoyens. Ces actions prennent typiquement la forme dateliers de prototypage permettant dexplorer de nouvelles ides et de nouveaux concepts et continuent ensuite sous diffrentes formes de collaboration en ligne. Par exemple, dans le projet dj mentionn De la contemplation la participation et au-del , il y eut une phase trs intense dateliers prsentiels avec des groupes de citoyens, dans le but de trouver avec eux non seulement les thmes de lexposition mais aussi les premiers concepts, contenus et activits qui la composeraient. Ensuite, an dafner et dlaborer les modules de lexposition nale, sest ouverte une plateforme de conception partage en ligne, en collaboration avec le Tech Museum. Nous avons voulu essayer de changer cette squence et den explorer une nouvelle. Cest ainsi que Science of the City a commenc par une phase intense sur le rseau, qui petit petit a dbouch sur des rencontres prsentielles avec dautres acteurs et sur la construction physique de lexposition nale qui nest pas un but en soi. La phase en ligne avait laspect superciel dune invitation participer un concours de vidos. En effet, les participants taient invits envoyer Scienceofthecity.net des vidos de deux minutes proposant leur interprtation du rapport science/ville. Pour souligner lintrt de se concentrer sur les aspects

105

Traductions

essentiels du savoir-faire scientique mais surtout de la dmarche scientique, nous avons orient le concours en dnissant trois catgories : Dcouverte : quelque chose de surprenant en lien avec un concept scientique que le participant aura trouv dans la ville. Question : une question de type scientique ou technologique motive par une dcouverte ou une observation faites dans la ville. Exprience : la description dune exprience faite en ville en lien avec un concept scientique. Le point commun ces trois catgories tait lexercice de communication dirig un large public, un exercice de lactivit scientique proprement parler2. La diffrence repose bien sr sur le processus de slection par les pairs, processus que nous navons pas utilis. En effet, nous avons cr un processus simple de vote pondr par le choix dun jury. Les participants tout comme le jury, ntaient pas exclusivement des scientiques : parmi les lments valus guraient par exemple la capacit dexpression, la crativit formelle ou la qualit technique de la vido. Le concours est rest ouvert pendant deux mois. Durant cette priode, les participants du monde entier ont envoy leurs propositions. Aux termes de ces deux mois, le jury sest runi pour mettre son verdict et attribuer ses prix dont celui de la vido prfre du public, cest--dire celle ayant reu le plus de voix. En mme temps quavait lieu le processus de recueil des propositions, commenait une analyse du processus mme. Une partie tait centre sur lanalyse du contenu des vidos (au niveau du discours et des termes utiliss). En utilisant une technologie de transcription

et danalyse du langage, nous avons constitu une premire base de donnes des termes et concepts. Lobjectif de cette base est de disposer dune archive des thmes dintrt scientique de la ville. Cette base ouvre galement la perspective de recherches sur dautres termes. Il peut tre intressant par exemple de sinterroger sur la nature du concept dexprience quont manipul les participants. Pour nous, ces donnes et dautres sont particulirement intressantes pour comprendre lextension de certains concepts et voir quelles diffrences il peut y avoir entre la culture populaire et la culture experte sur la notion de science ou de ville. Cette base de donnes peut galement permettre dinitier de nouvelles actions de diffusion et dapprentissage autour de la science et de ce quelle est et non pas de ce quelle devrait tre ou que le public devrait savoir . Evidemment, il faut considrer ce quelle est comme un rsultat provisoire et limit un certain chantillon de personnes, soumis la variabilit de la construction de catgories comme public ou participant : cette remarque a une valeur pratique importante lheure dinitier de nouvelles rexions. Ce premier matriel de recherche associ aux vidos mmes, cre une base de rexions pour de nouvelles interprtations. La co-cration avec les artistes Un thme important dans notre travail est lhybridation des disciplines qui constitue pour nous une opportunit de transfrer dun milieu lautre des concepts, des mthodes et des questions, des connaissances et un apprentissage. Nous voulions en cette occasion monter une exposition qui nait pas un contenu strictement scientique mais qui permette de mettre

106

Science of the City

en uvre dautres disciplines autour de la science, la ville et la participation. Le matriel apport par les participants et le travail danalyse se sont convertis en un point de dpart pour le travail des artistes du groupe IMARTE de la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. La collaboration avec les artistes est une opportunit de plus pour comparer des processus de recherche diffrents. Art et Science procdent de la surprise et de la recherche. Ils le font depuis des perspectives diffrentes pour obtenir des connaissances diffrentes mais qui peuvent sinuencer mutuellement. Art et Technologie partagent la capacit dapprendre depuis la rexion sur le faire. Les champs smantiques, les tymologies et les pratiques dart, techn et conception se rejoignent en de nombreux points et de nombreuses manires. Dans notre approche de la co-cration, la diversit des backgrounds de connaissance est fondamentale et explorer ceux-ci par un travail de recherche sur ce qui surgit de cette rencontre, est un de nos objectifs. Cest ainsi que nous avons initi cette nouvelle phase de collaboration qui est passe par des dynamiques rapides de rencontre et de discussion et par une ample libert dinterprtation et daction des artistes participants. En chemin, nous avons trouv des connections cratives, inattendues et surprenantes entre des propositions de citoyens, des principes physiques et des propositions artistiques. Le processus a t riche dopportunits et a permis de dnir de nouveaux objectifs de recherche dans les approches qui ont donn des rsultats positifs dans les domaines de linterdisciplinarit, la participation, la crativit conjointe et lapprentissage collaboratif.

Cette exprience nous a donn conance pour travailler de nouvelles ditions qui poursuivront sur la base de cette claire volont dexplorer et davoir un impact par une action empreinte de rexion, en dnitive de nouvelles ditions qui permettront de continuer la cration de processus mettant en uvre la pratique rexive partir de laction. Ce que vous avez maintenant entre les mains est et nest pas le catalogue dune exposition artistique. Nous avons demand aux artistes quils partagent avec nous de faon brve et concise, leur vision de ce quest une ville, de ce quest la science. Irene Lapuente, en tant que physicienne, leur a fourni une information scientique a minima en lien avec le contenu des uvres de chacun. Ce processus a t une chance et nous ne pouvons que remercier tous ceux qui y ont particip et contribu dune faon ou dune autre. Pour nous, ce projet a gnr une norme motivation qui nous incite continuer travailler la conception de nouveaux processus lintersection de la conception, de la participation, de lart, de la science, de la technologie et de la ville.

1. Lapuente,I., Sangesa, R. Ketner, B. Stephenson, R. (2010). Engaging Users in Science and Technology Exhibition CoDesign Online and Ofine : the Expolab Experience. Proceedings of the 11th International Conference on Public Communication of Science and Technology, PCST-2010. New Delhi, India. November 2010. Accessible depuis ce lien : http://co-creating-cultures.com/eng/?cat=103. 2. La communaut scientique connait un changement dans la forme et la manire de communiquer les rsultats scientiques. Les diffrentes publications qui parient sur un processus ouvert de rvision comme PLOS sont bien connues. Un exemple signicatif de ce changement et particulirement parlant pour Science of the City, est la premire revue de recherche qui sexprime en vido : Journal of Visualized Experiments : http://www.jove.com/

107

Traductions

Neuf pices Science, ville, ART Eugnia Agust, Montse Carreo et Raquel Muoz, Merc Casanovas, Borja Leonardo Fermoselle et Sergi Selvas, Aleix Molet et Eloi Puig, Cristina Past, Anja Steidinger, Alicia Vela, Antnia Vil Un dbut est blanc Eugnia Agust Cette uvre fait rfrence la feuille de papier, cet espace blanc face auquel nous nous sommes tous retrouvs une fois. Comment nous y situons-nous, quelles mesures prenons-nous et que dcidonsnous dy faire. Cest une rponse laction de peindre les toits en blanc propos par la vido White-topped buildings, who loves the Sun? Le blanc nabsorbe pas la radiation solaire comme les autres couleurs et tout ce qui est en dessous sera donc protg de la radiation et de laugmentation de temprature. En inversant le concept de protection par celui dattraction, nous pensons Barcelone et nous imaginons recouvrir tout un bloc de maisons pour quil agisse comme un attracteur de lumire solaire. Nous nous demandons galement si des concentrations de blanc stratgiquement positionnes ne seraient pas utiles. Spculer autour de cette ide conduit se demander si des entits (des gures gomtriques) spares et places sur diffrents toits, ne pourraient pas avoir un effet similaire comme points connectables constituant un dessin illusoire. De la mme faon, exporter cet effet des blocs contigus. Prendre de la distance et regarder den haut pour vrier si leffet dclat des points (gures) localiss, est toujours l. Le synthtiser en gures gomtriques types fait rfrence au prisme de Newton travers lequel la

lumire est dcompose et partant dune invisibilit ou transparence primaire, nous obtenons par rfraction lillusion de couleurs visibles et nommables. La couleur dun objet dpend de ses caractristiques physiques, de la lumire et de la perception de lobservateur. Les couleurs primaires sont le rouge, le vert et le bleu. Le mlange en proportions gales de ces couleurs donne le blanc.Les objets blancs irradient la lumire qui leur arrive ; ils nabsorbent ni nergie ni chaleur. Science Je comprends la science comme un type de connaissance et de capacit donner une explication prcise des questions qui exigent des solutions pratiques. En ce sens, il ny a pas de place pour lincertitude ou la divagation, un fait que je considre inquitant et qui me fait me poser de multiples questions. Et de la passion pour la logique me viennent souvent les rponses. Cependant, durant la dissertation, je trouve des ressources mthodologiques qui me conviennent et qui ont principalement trait aux systmes de reprsentation de la ralit. Ville La ville est un endroit o je vis et je travaille, et que je travaille et que je vive devient possible dans cette ville. Les relations qui dcoulent de ce primtre stendent beaucoup dautres activits, dune faon continue qui jamais ne sarrte. Au-del dun concept urbanistique, la ville me fait penser une runion plurielle laquelle on se joint ou lon sextrait au grs des circonstances. Nous y sommes arrivs et dautres prendront le relais et cest ainsi quelle se dote de planications, de ressources et de patrimoine, de gestes symboliques substituables dans le futur.

Science of the City

Science dans la ville et lgendes urbaines Montse Carreo et Raquel Muoz Notre proposition repose sur les rcits de la tradition populaire qui bien que prsents dans notre culture, nont pas de base scientique. Par leur lien avec le monde industriel et le monde moderne, ils sont connus comme lgendes urbaines , expression propose par le folkloriste amricain Richard Dorson. On les connait aussi sous le nom de factodes ou de hoax (fausse information circulant sur internet). A Cuba, on les appelle boules ou contes de chemin . Pour quune histoire ctive se convertisse en lgende urbaine il faut quelle soit colporte comme vridique et quelle recueille une certaine reconnaissance populaire, comme les rumeurs migratoires qui se transmettent rapidement par internet. En gnral, elles partent de problmes de notre vie quotidienne quelles exagrent, distordent ou mlangent des donnes factices et sont la limite de la crdibilit. Par opposition aux lgendes, le savoir scientique se structure autour de faits objectifs, observables et vriables. Malgr tout, son histoire compte aussi de faux tmoignages qui bien quayant t dvoils, ont fait partie du rcit de la science sous la dnomination de fraudes scientiques. Par exemple, lhomme de Piltdown , une fraude labore par le scientique Charles Dawson qui avait runi des fragments de crne humain et de mandibule de singe qui semblaient appartenir une espce inconnue dont on tait arriv considrer quelle reprsentait le chanon manquant entre lhomme et le singe. Pour que ces fraudes passent lhistoire, il a t ncessaire de les insrer dans un discours qui les

accrdite et de produire des images qui tmoignent de leurs existences. En ce qui concerne la vracit de limage, les artistes Joan Fontcuberta et Pere Formiguera nous sment le doute en prsentant Fauna Secreta, un rcit sur lhistoire naturelle constitu de mutations despces animales, un bestiaire fantastique document comme un dispositif scientique complexe. Lexposition a t prsente pour la premire fois au muse de zoologie de Barcelone de sorte quau pouvoir des photographies comme documents de ralit sy ajoutait lautorit du discours scientique. Selon cette mme ligne, notre intrt mettre en relation lgendes urbaines et science repose sur une rexion sur notre perception des images en fonction du contexte dans lequel elles sinscrivent. Les lgendes ou les fraudes scientiques ont eu besoin de prsenter un environnement codi an de pouvoir produire leffet dune ralit plausible. Dans les deux cas, limage de la nature nous renvoie la nature de limage qui rend parfois difcile la perception du pige que limage occulte. La mthode scientique est base sur un ensemble de techniques qui permettent danalyser des phnomnes et dacqurir des connaissances. Elle se base sur la collecte dvidences empiriques, observables et mesurables, sur la formulation de questions et dhypothses et sur la ralisation dexpriences. Elle utilise les principes du raisonnement logique et sappuie sur deux piliers : la reproductibilit et la falsicabilit. Science Discipline consacre la comprhension du rel et du monde que nous connaissons. Les connaissances scientiques

109

Traductions

sobtiennent partir de lexprimentation dans des domaines spciques et permettent dlaborer des patrons, poser des questions, construire des hypothses, dduire des lois et gnrer des schmas organiss. Le problme de la vrit et du rel persiste car la science est aussi un savoir autorfrentiel, une supposition dellemme, qui nchappe pas la domination de lidologie. Pour cette raison aussi, penser la science depuis la perspective de la ction nous intresse. Ville Cest le territoire occup, rsultat dune implantation de constructions stables et dun habitat destins une population nombreuse et dense. Une entit politicoadministrative urbanise o se rgulent les activits selon un ordre biopolitique. Les congurations sociales et culturelles des usagers de la cit transcendent les limites de la ville en tant que territoire, en gnrant des formes de vie instables, occasionnelles, en permanente oscillation, formant les socits disperses de la ville liquide. Aujourdhui, nous pouvons parler aussi de connectivit dans les centres urbains et de ville-rseau. Aprs avoir vu notre image capture par lil omniprsent de Google Earth, nous pouvons dire que la ville est la scne sur laquelle nos appareils portables nous golocalisent.

mais avec la civilisation, ces fossiles pris dans les pierres sont arrivs dans notre environnement lorsque lhomme a commenc se construire un toit pour vivre. Et cest ainsi que pierre aprs pierre, nous avons aujourdhui une multitude de fossiles qui partagent notre vie ; mais leur existence est souvent cache, ignore, inconnue. Nous pouvons trouver des fossiles dans les murs des maisons, au sol, dans les escaliers, dans la rue, disperss dans toute la ville mais trs discrets par leur prsence. Et cest sur ce fait, cette prsence ignore, que repose lintrt de mon travail. Jai voulu rvler ces fossiles et les montrer la Barcelone daujourdhui. Pour cela, jai pris les clbres carreaux de trottoir de Barcelone que nous foulons en de nombreux endroits de la ville et jy ai imprim diffrents fossiles que lon trouve parpills un petit peu partout. De cette faon, le spectateur trouvera ses pieds un fragment du sol de la ville o circulent certains fossiles du pass mais aussi dautres du prsent que dcouvriront dici quelques annes nos successeurs et qui seront les tmoins dobjets et de matriaux de notre re. Les fossiles sont des restes dtres vivants ou de leur activit biologique, qui ont t conservs dans les roches sdimentaires. Pour que des restes corporels ou des traces dun organisme mritent la considration de fossile, il est ncessaire que se produise un phnomne physicochimique connu sous le nom de fossilisation. Science Le dictionnaire nous dit que la science est une connaissance exacte dun certain ordre des choses.

Fossiles urbains dhier et daujourdhui Merc Casanovas Les fossiles sont les tmoins qui nous restent dorganismes qui ont vcu il y a de trs nombreuses annes et qui nexistent plus. Ils sont gnralement prisonniers des sdiments dans lesquels ils ont vcu

Science of the City

La science est donc une forme de connaissance base sur des faits qui peuvent tre constats et mesurs. Mais au cours de lhistoire, nous avons vu et nous voyons que des faits tenus et considrs pour srs et scientiquement prouvs, se sont rvls faux et que de nouvelles connaissances ont apport dautres vidences. Cest pour cela que je prfre le terme de science-ction qui donne accs aux possibilits imagines de la science. En ce sens, nous pouvons comparer lart et cette science-ction, non seulement au sens du genre littraire ou cinmatographique mais comme forme de connaissance. Connaissance pour lartiste qui la pratique et pour le spectateur qui en prote. La transgression de la ralit et la cration dune autre ralit, aussi crdible voire davantage, est ce qui ma intress dans luvre que je prsente. Ville Pour poursuivre avec le terme de science et pour arriver mon projet, il est clair que la ville est un conteneur multiforme dans lequel on peut trouver dinnies versions de la connaissance scientique. Une preuve vidente en sont les diffrentes vidos qui ont t recueillies dans le cadre de la proposition Science of the City. Mais ce qui a t le plus mouvant pour moi dans cette exprience a t de me rendre compte de choses, daspects, de phnomnes qui taient totalement masqus par ce tohu-bohu de gens, dimmeubles, de mobilier urbain, de pitons, de voitures et de tant dautres choses qui forment ce quon appelle une ville. Dans mon cas, ce qui ma particulirement attir est cette partie de la science cache sous terre et qui fait partie de lidiosyncrasie de

la ville. La ville nous parle du pass travers le silence des pierres.

Passage urbain Borja Leonardo Fermoselle et Sergi Selvas Le concept implicite dans la re-dition des vidos est la fragmentation, cest--dire la reproduction non sexuelle dun organisme. Quand un tre vivant se divise en deux fragments ou plus, chacun deux rgnre un organisme complet. Les circonstances selon lesquelles lorganisme se divise ne peuvent tre seulement dtermines par le besoin reproductif, parfois la cause est accidentelle, et sa mitose a une signication rgnrative plus que reproductive. Nous voyons la ville comme un systme rgnratif dans lequel la fragmentation est un processus phnomnologique continu. Nous en comprenons et grons sa constitution territoriale travers une fragmentation prliminaire culturelle, articielle, base de lorganisation sociale. La fragmentation visuelle, conceptuelle et symbolique, nous permet de construire un langage plastique dcrivant le passage urbain. La ville comme phnomne du XXIme sicle (la mta-ville, mgapole) est plus que jamais le paradigme du modle de socit que nous habitons. A cause de lampleur de ce phnomne, la complexit de limaginaire urbain a pour nous un caractre et des valeurs globales. Nous gnrons un nouveau regard partir dun ensemble dimages, rafrmant sa condition rgnrative base sur sa fragmentation. Une ville est un espace gographique de haute densit de population.

111

Traductions

Y prdomine un secteur tertiaire et de service. Cest un espace dinterrelations, de vcus et de culture. Lurbanisme est la discipline charge de son tude. Science La science, ou son image, est un ensemble de systmes vivants. Si lon exclut son caractre productif, il ressort que les systmes qui forment limage de la science fonctionnent de faon autonome et se modient et voluent par eux-mmes. Ainsi la science est pour lhumanit non pas une technique mais un chemin comme un autre pour crer des connaissances. Mais les connaissances ont toujours t l. Cest nous, humains, qui par notre croyance, pouvons nous en approcher sufsamment prs pour pouvoir les pntrer. Ville La ville, la grande mtaphore de la cration et de limagination humaine. La ville architectonique, sociale, idologique et politique, o sentrecroisent les vies des hommes qui se font eux-mmes. Comme un organisme unique compos de milliers de fragments vivants et en constante volution. La ville symbolique, o le concept se construit lui-mme comme un reet de la pense de ses citoyens. La ville, nous ne la faisons pas, elle se fait elle-mme. Elle nest pas le produit des grands vnements de la vie mais des petits vcus quotidiens, aspirant notre veil comme nous le propose adroitement Benjamin.

reprsenter et de comparer deux squences ou plus dADN pour mettre en vidence les zones qui se ressemblent et qui pourraient indiquer des relations fonctionnelles ou volutives entre les deux gnes. Dans une premire phase, nous obtenons la transcription en espagnol de la vido du concours Por qu cambia el planeta Tierra? et la transcription en anglais de la vido City Sounds-A New Source of Energy? A partir de l et dans une deuxime phase, nous raliserons un alignement des deux transcriptions pour les comparer et dtecter quel est le degr de relation entre les textes et nous comparerons les morphologies. Le rsultat montre lalignement de deux vidos qui relient science et ville. A partir de cette mthodologie et sachant que les protines des chaines dADN se reprsentent par un code constitu dau moins 28 lettres, notre procdure consistera substituer ces chaines de protines dADN par le texte des deux transcriptions. TE LA (Text Local Alignment) est une formalisation spcique cette exposition et est un des rsultats du travail entrepris en collaboration avec lquipe de recherche de gnomique computationnelle du BSC-UPC (Barcelona Supercomputing Center). Cette initiative est le fruit de lobservation et de lanalyse des entretiens raliss auprs des chercheurs de cette quipe scientique et est mene dans le cadre dun projet de recherche plus ample intitul Metamtodos. Lacide dsoxyribonuclique ou ADN, est un acide nuclique qui contient les instructions gntiques utilises dans le dveloppement et le fonctionnement de tous les tres vivants connus. Cette information

TE LA (Text Local Alignment) Aleix Molet et Eloi Puig En bioinformatique, un alignement de squences est une manire de

Science of the City

est code laide de la squence de quatre types de molcules nommes bases : Adnine, Thymine, Cytosine et Guanine.

Xanthoria parietina, se dispersant Cristina Past Ma proposition part du concept de Science de la ville (Science of the City). La rexion se centre sur le thme de la qualit de lair dans les villes. Les lichens sont des organismes dots dune double nature, produits dune symbiose dune algue et dun champignon. Partant du fait que les scientiques les utilisent comme bio-indicateurs du niveau de pollution ou de puret de lair dans les centres urbains, jinitie un possible dialogue jeu poticovisuel entre un lichen et lair. Dans les villes ou les centres urbains denses dans lesquels le degr de pollution est important, les lichens disparaissent pratiquement. Les bioindicateurs sont toujours des systmes biologiques sensibles aux variations de la qualit environnementale. Quand une modication de leur environnement se produit, ces organismes dveloppent une rponse particulire, modiant leurs fonctions vitales ou leur composition chimique ou gntique. En 2005, deux espces de lichens ont t envoyes dans lespace et exposes au vide pendant deux semaines sans subir de dgt. Les lichens ou champignons licheniss sont forms de deux composs ou organismes qui vivent en symbiose : dune part les hyphes du champignon (mycobiont ou mycosymbiont) et dautres parts les cellules de lalgue (gonidis, phycobiont o phycosymbiont). Ce sont des indicateurs de la pollution.

Science Pour moi, la science est une mthode de connaissance pour comprendre le monde et la vie, base avant tout sur une comprhension de la ralit travers des processus mentaux, des constructions logiques et mathmatiques. Ce qui mintresse avant tout cest quand la science dialogue avec dautres formes de connaissance, quand elle est interdisciplinarit et change dynamique avec lart et la tradition. Ville La ville est une partie indissociable de notre vie et de notre langage. Cest un polydre aux multiples et diffrentes faces. Je vois la ville comme une mosaque de fragments htrognes et parfois non connexes. Elle est mmoire, dsirs, signes dun langage, centre de pouvoir, lieu de rencontre, lieu dchange, lieu de souvenirs, de parcours, de transformations continues, lieu pour la culture et lart, lieu pour la recherche, la connaissance et la communication. En mme temps, limage de la ville comme grande mgapole, la ville continue, uniforme qui recouvre le monde peut tre fascinante et puissante mais aussi fragile et terrible.

Pleine lune et message dans une bouteille Anja Steidinger Les participants de Science of the City se sont promens dans la ville et ont pris des images des gures quils voyaient sur la structure du marbre, images qui leur ont ensuite servi pour produire la vido Les gures dans le MARBRE. Limage Pleine lune et message dans une bouteille consiste reproduire le concept. La vido des participants a t agrandie jusqu mille

113

Traductions

pixels et plutt que de me promener dans la ville, je suis alle chercher des patrons dans les images numriques agrandies. Instructions pour crer les deux images Pleine lune et message dans une bouteille partir de la vido des participants de Science of the City : Dcharger la vido La convertir en format. AVI Importer la vido. AVI dans un programme ddition de vidos Agrandir la vido mille pixels et changer le centre de limage Bouteille : centre : horitzontal 603.92 vertical : 1085.02 Lune : centre : horitzontal 29.8 vertical : 517.4 Exporter le photogramme de la timeline Bouteille : 10,18 secondes Lune : 40,30 secondes Tourner la photo de la lune de 180 degrs La reconnaissance de patrons, lidentication de gures ou la reconnaissance de formes sont des procds de classication par catgories dchantillons au moyen de donnes observes ou mesures. Elle est la base de nombreuses actions ralises par les tres vivants et de ce fait, constitue un champ dtude pour linformatique, lingnierie ou les mathmatiques. Science Rponse : Fiction Le rel est toujours objet dune ction, cest--dire dune construction de lespace dans lequel se nouent le visible, le dicible et le faisable. Cest la ction dominante, la ction consensuelle, celle qui nie son caractre de ction en se faisant passer pour quelque chose de rel et qui trace une simple ligne de partage entre le territoire de ce rel et celui des reprsentations et des apparences, des opinions et des

utopies. La ction artistique comme laction politique creusent ce rel, le fracturent et le multiplient de faon polmique. [...] Ainsi, la relation de lart avec la politique nest pas un passage de la ction la ralit mais une relation entre deux faons de produire des ctions . De Jacques Rancire dans Les paradoxes de lart politique , Lespectador emancipat (2008). ... ainsi, la relation de lart avec la politique science nest pas un passage de la ction la ralit mais une relation entre deux faons de produire des ctions. Ville La question est surtout A qui appartient la ville?.

Ondes Alicia Vela Petits points ou illusions circulaires se rpandent dans lespace du mur et tentent de gnrer des ondes dinformation matrialises par des pigments. En prenant comme rfrence la vido La surprenante composition de latome, une autre ction merge qui essaie de crer du sens en dessinant un cho delle-mme, comme si nous avions faire des particules quantiques capables de transmettre une information au-del de la vitesse de la lumire. Gnrer un paralllisme avec le magntisme visuel que nous offrent sur le thme, les images technologiques de la physique quantique, congurant un espace de matire graphique travers les lments de base du dessin. Une spectatrice de ction observe, surprise, le dialogue de mains dans leurs interactions avec la matire physique. Masse, matire, espace, technologie.

114

Science of the City

Elments en jeu qui relient certains moments de leur exprimentation des processus de lart et de la science. Interprtations de la ralit qui souvent, deviennent incertaines. Blanc, noir. Lumire, obscurit. Ralit, ction. Dualits qui sont prsentes dans la recherche scientique et dans la recherche artistique, et pour lesquelles, malgr des situations et des contextes diffrents, nous pouvons discerner des trames dinterfrences communes. Fiction de ctions Onde .. O est Alice? Je ne la vois pas. Atome .. Si, elle est l, regardant, surprise, vers linni. Elle avait un regard absent, trs lointain, comme si elle cherchait un mystre. Elle a disparu ! Je ne la vois pas. O .. Serait-elle invisible? Peut tre que le mystre est elle-mme et que prise dans le miroir, elle ne peut sortir de sa propre ction. Et comment se raconter soi-mme? Comment se reconnatre dans linvisibilit travers un reet ? A .. Et toi, tu me vois? O .. Je suis lumire, je te sens, je te frle, tu menveloppes et si tu me regardes, tu verras des ondes de visibilits innies. A .. Quels paradoxes de sens! Je ne comprends pas. O .. Cest le pur devenir comme dit Deleuze dans sa Logique du sens prenant justement les traits dAlice, elle-mme de lautre ct du miroir, quand il dit quil sagit dune catgorie de choses trs spciales : les vnements, les vnements purs. tre en mme temps plus grande et plus petite, apparatre et disparatre, voir et ne pas voir ; Cela est le paradoxe, lafrmation de deux sens la fois. A .. Dualits, Incertitudes! Nous ne sommes pas des choses! O .. Comment? Tu manques dimagination. Nous sommes langage :

formules, quations, reprsentations, pure technologie en mouvement. A .. Comme je suis trs petit, il y a toujours des absences dans mon cerveau. Il faudra que je men souvienne. Je vais me mettre relire le paradoxe du chat de Schrdinger. O .. Peu importe. Pour voyager trs loin, danse avec ta tte. A .. Je ne peux pas. Je sens que ma tte est dans mes pieds et que lasphalte exerce une puissante force dattraction sur moi. Je veux rcuprer ma mmoire pour savoir qui je suis. O .. Quelle ironie! Toi qui es nergie pure! Ta mmoire est au bal des villes, tu es les ondes qui manent des corps qui lhabitent. A .. Tiens, je la vois! Elle est en train de sortir du tunnel sombre. Lbas, en bas gauche. O .. Oui, moi aussi je la vois. Mais je la vois en haut droite, glissant dans le tunnel lumineux une vitesse innie. Attention, nous allons percuter ! Maintenant je ne vois absolument rien. Tout est vide. Latome est la plus petite unit dun lment chimique qui conserve encore les mmes proprits. Il est form de particules subatomiques : lectrons, protons et neutrons. Les protons et les neutrons sont euxmmes forms de quarks. Les atomes se regroupent en formant des molcules qui sont la plus petite unit des composs.

La maille innie Antnia Vil Audio : Mirabelle 1994, tarantelle pour piano jouet de Stephen Montague, interprte par Margaret Leng. Cest une transcription vidographique et temporelle du ciel nocturne partir de lenregistrement

Traductions

de planches dinscriptions graves, inspires de la culture graphique dautres endroits comme la science et les cosmologies mythologiques lointaines. Au regard des lumires de la ville, nous opposons lobservation dautres lumires, en termes de perception et dchelle, celles du rmament qui naissent dun cumul dtoiles choisies, aux morphologies diverses comme les fractales ou les critures anciennes dOrient, combines dautres inventes et propres. Pour leur caractre plan et sans ombre, nous les pensons toutes comme des inscriptions la consistance optique blouissante. Ces aspects qui composent les planches graves de ce projet, sont rfrencs par Bruno Latour dansVisualisation et cognition. Selon Latour, les inscriptions possdent les qualits qui les font tout la fois mobiles et immuables : les inscriptions, grce lutilisation de limpression, jouissent dune dualit qui se manifeste clairement par la rptition et la reproduction de copies de ces mobiles immuables qui se prtent la combinaison et la superposition. Le processus traite dun jeu de dplacements : cest un ample ventail de gravures qui surgissent de formes que jai progressivement classes et combines pour donner lieu une production qui se rsout comme une saga dtoiles. Ce sont donc des inscriptions, des critures dessines qui, comme listes, interagissent dabord avec les nouvelles listes des toiles daujourdhui. Des listes qui ne stablissent pas par la mythologie mais qui par labsence de celle-ci, lvoquent selon une autre nomenclature. Dessins dtoiles, uvre graphique sur des surfaces que lie le patron au nom, comme nom et comme texte. Le projet se prsente ainsi comme la lecture dune squence morphologique

et lumineuse qui sajoute la cosmologie, comme un lment additionnel, comme une ction de plus de la perception de linni, o la simulation et les codes numriques permettent de lassocier comme continuum. Largument visuel ralis en vido est donc la traduction dun contrepoint la nuit et la lumire de la ville auxquelles font rfrence deux des vidos de cette exposition : Les lumires de la ville et La lluna de Montjuc. Si ces vidos reprsentent des questions et des enregistrements situs dans la ville et dans son histoire, mon uvre propose une autre visualisation, celle de comprimer avec clart et synthse, un passage ctif de la connaissance en une carte iconique des toiles. Il sagit dune connaissance parallle, vitant les domaines dialectiques, comme celle que lon trouve dans les regards de lart et de la science. Cela me fait penser ce que dit Bruno Latour quand il nous parle de lexprience de lastronome qui ne peut pas lire la richesse des photos du ciel, richesse trop grande et confuse pour lil humain et quil nous rappelle linvention de lil laser et des ordinateurs qui ont servi lire ces photos. Ainsi, lastronome ne regarde plus le ciel ni les photos. Le travail de lartiste prsente des points communs et des attitudes similaires au travail dintrospection de lastronome. La maille est la mtaphore de lunivers inni qui bouge et se transforme mais elle est ici une image mtonymique, celle que prend le rmament comme fragment symbolique dune totalit tendue. La maille innie est la construction dun toit dune autre lueur et veut ctionner une promenade, le regard au rmament depuis la transcription culturelle, depuis la maitrise de lhritage dinscription, de labstraction et de la rsonnance de la

Science of the City

textualit numrique. Le son du morceau pour piano jouet de Stephen Montague veut souligner cette ction temporelle comme une vocation, comme un souvenir premier et rptitif, aussi distant que possible, dans lequel la cohabitation de visualisation et la connaissance senlacent. Cet vnement provoqu par la conance cognitive qui se dgage de la textualit graphique de lart et de la science, permet dafrmer que Penser est une tche pour les mains comme disait Heidegger, mais ce quil y a dans les mains, ce sont les inscriptions, comme dit Latour. La lumire visible est la portion du spectre lectromagntique perceptible par lil humain. Elle est comprise entre les longueurs donde de 380 nm et 780 nm dans lair. Ses caractristiques fondamentales sont la brillance, la couleur et la polarisation ou angle de vibration. Elle prsente les proprits dondes et de particules.

MrCopperstein, Julie Ferracci, Laure Boeglin, Lna Le Sciellour, Martyna Goral, Zackari Ait Elhadi, Science Acadmie, Enzo, Romane, Lorena, Corentin, Virginie, Sandrine, Jean-Michel, Arthur, Christelle, Imane, Illan, Thibaud, Vita, Marilne, Clment Myette, Msutter, Arturo Carcavilla, Albert Folk, Irene Lapuente, Marcos Roca-Cusachs, Lus Parellada et Keiko Ueda. 01. Why the sky is sometimes blue and sometimes red? 02. Fsiles Urbanos 03. Newtons rst law 04. City Sounds- A New Source of Energy? 05. Los espejos planos producen imgenes invertidas? 06. Si Galileo hubiese podido patinar 07. El misterio de la esfera de reloj desaparecida 08. Las leyes de Newton con patines 09. Por qu cambia el planeta Tierra? 10. White-topped buildings, who loves the sun? 11. Bicycles and Gears 12. Isotonic drinks 13. Rozar y calentar - Rub then heat 14. GENETIC DIVERSITY. Are we that different? 15. La asombrosa composicin del tomo 16. Hydro-Electricity 17. How nd a rainbow in your city? 18. O trover un arc en ciel dans votre ville? 19. Experiment: the city like interference 20. Electromagnetic waves 21. The sound 22. Its Why You Dont Tip Over And Break Your Neck 23. A Question: Why are Solar Panels Tilted? 24. Science at the Playground 25. Where Does Reclaimed Water Come From?

Cinquante vidos Le concours de vidos : SCIENCE, VILLE, art Emily DeHority, Uninoseat, Anna Cabr, Liz Compitello, Jordi Riera, Ruvn Hussler, Laura Alcoverro, ngel Alts, Jlia Pals, Albert Mundet, Nria Sala, Mart Badal, Michelle Wilson, Llus Sala, Nria Jar, Imma Colomer, Laura Pau, David Oliete, Raquel Eme, Mart Devant, Manel Pau, Aziz Ghadiali, Marta L.C., Manuel N.B., Mara P.O., Ada S.C., Ionapergo, TIC y Prisin, Stephen Boyd, Emily Ramos, Jake, kmartlossprevention, Kayanethechemwiz, Armine Digilian, KTeamy, Msutter, Julia Hostetler, Ruben Permuy, Jaime Ballesteros, Sade Lewis, Ins Navarro, stinacooke, AlisaC, B.H. Betts, Constant Bourdeloux,

117

Traductions

26. How does popcorn pop? 27. Watch it POP! 28. Ecosystems: a Brilliant Finding 29. Counting Cars 30. Four-Leaf Clover Fortune 31. La Luna en Montjuc 32. The Train Bridge in Davenport, IA 33. Desperately Seeking Symmetry 34. Condensation in NYC!! 35. Clean up your MESS!! 36. Science in the STREETS! 37. Breathe in that Fresh CAR air!! 38. The CityFish Talk a Little Science 39. How Do TV Remote Controls Work? 40. Effet Doppler - Doppler Effect 41. Les lumires de la ville 42. Silence je pousse 43. Une dmarche non linaire 44. Comment observer linvisible 45. Phnomnes priodiques 46. Les amnagements pour personnes handicapes 47. Les gures dans le marbre 48. Microtrottoir : quest-ce que la science dans la ville 49. Leffet lotus 50. Petites btes dans la ville

les nouveaux systmes technologiques, travers le dploiement de limage ditable, interagissent en une progression alterne, avec les systmes traditionnels. Montse Carreo et Raquel Muoz Montse Carreo (Olesa, 1970) et Raquel Muoz (Calatayud, 1980) sont diplmes des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Elles collaborent ensemble depuis 2006 dans le cadre du collectif MIOP. Elles ont men bien divers projets dont dRakar et Nomade au Sngal (2007-2008) et Chinese Fantasy. Yiwu s garden, Shanghai (2010). Rcemment, elles ont ralis Les caixes xineses avec le soutien de lInstitut de Cultura de Barcelone, dans le cadre des projets dlocaliss de BCN Producci11. Avec le collectif 13L, elles ont ralis des projets en lien avec le libre dartiste ou bookworks et ont particip plusieurs salons nationaux et internationaux. A partir dune perspective multidisciplinaire, leur production artistique sarticule autour des artefacts et des ctions qui abordent les paradoxes de la consommation, du plagiat, de laltrit et de lhybridation dans la socit contemporaine. Merc Casanovas Elle travaille depuis 1984 comme enseignante la section de gravure du dpartement de peinture de la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Son domaine de recherche concerne diffrentes branches de la gravure mais elle sest spcialise en lithographie sur pierre et sur bois et en photolithographie. Elle a sjourn en Angleterre et en Allemagne pour amliorer ses connaissances en matire de transfert dimages et de photolithographie. Elle

Biographies Eugnia Agust Artiste et professeure de la section de gravure du dpartement de peinture de la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Elle explore la rciprocit entre couleur et abstraction gomtrique. La conuence crative de ces deux contextes est transpose son domaine de recherche et denseignement dans lequel elle produit des uvres graphiques originales de diffrents types, laide de systmes dimpression. Elle dveloppe des procds destampage en regardant comment

118

Science of the City

a donn des cours sur ces techniques en Angleterre, Suisse, Argentine et Espagne. Elle est galement intresse par tout ce qui touche au livre dartiste, un de ses projets les plus importants du moment. Depuis 1998, elle fait partie du groupe 13L constitu par treize artistes qui dveloppent leurs uvres par la graphisme mais aussi par dautres moyens, toujours autour du livre dartiste ou bookworks. Elle a expos dans diffrentes villes de Catalogne ainsi qu ltranger. Borja Leonardo Fermoselle Architecte de lESTAB o il collabore au groupe de recherche Topologie de la ville . Membre fondateur du collectif 080k consacr lobservation, ltude et linteraction avec lespace communurbain et qui ralise actuellement plusieurs projets et tudes. Collaborateur de diffrents collectifs qui travaillent sur le thme de lart et larchitecture comme Taller Danza, Lup (Uruguay) (2006-12), Stalker (Rome), 2010, StapBcn (Barcelone), 2012, Iconoclasistas (Argentine) (2011/12), Sitesize (Barcelone) 2011, Paisatges Culturals lETSAValls, 2011. Irene Lapuente Fondatrice et directrice de La Mandarina de Newton SL. Avant de crer sa propre socit, Irene Lapuente a accumul prs de10 ans dexprience en sciences de la communication, en ducation, en musologie, en dveloppement des moyens de communication et en gestion de projets. Elle a occup le poste de responsable de communication de lInstitut Catal de Paleontologia (ICP) et du dpartement LSI de lUniversit Polytechnique de Catalogne (UPC). Elle a galement travaill au sein du dpartement dducation du muse

CosmoCaixa de Barcelone et comme enseignante du secondaire. Elle a conu des processus de co-cration dans le domaine de la culture, de lart, de la science et de lducation : De la contemplaci a la participaci i ms enll avec le Tech Museum of California et Citilab (2009-2010), Talentlab avec le CSIC (2011), Common Grounds avec lEspai Laboratori Arts Santa Mnica (2011) et Science of the City (2011-2012). Elle coordonne actuellement lexposition Dimensi Nano en collaboration avec lInstitut Catalan de Nanotechnologie et la partie dapprentissage organisationnel du projet Kukuxumusu Relocated (2011-2012). Elle porte galement le projet exprimental Exploradors i Inventores (2011-2012) de co-cration de concepts scientiques avec des enfants du primaire. Elle a mont en collaboration avec le CCCB des ateliers de promotion de la mtaconception dans le domaine culturel (de 2010 ce jour). Son principal centre dintrt est le travail la croise de lapprentissage, de la science et dautres formes de connaissance comme lapprentissage driv du corps situ. Irene Lapuente est diplme de sciences physiques de lUniversit de Barcelone et possde un master en Communication de la science (Universit Pompeu Fabra, UPF) ainsi quun autre master en cration de documentaires scientiques (UPF). Depuis son plus jeune ge, elle pratique la danse contemporaine et est diplme de la Royal Academy of Dance de Londres. Toutes ces connexions entre diffrentes faons de comprendre le monde lont convaincue quil tait pour elle lheure dexplorer plus fond cet espace, de commencer cooprer avec des personnes cratives et talentueuses et de partager sa passion pour la crativit, la culture et lapprentissage, la raison dtre du projet La Mandarina de Newton.

119

Traductions

Aleix Molet Diplm en Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone en 2002, titulaire dun DEA en 2005, il est en train de raliser une thse doctorale : Estats irreversibles de lobjecte artstic, lUniversit de Barcelone. Il collabore actuellement au groupe de recherche Metametodes. Depuis 2004, il a particip des expositions individuelles et collectives : Cavernes+Artzar au muse de la science de Barcelone, CosmoCaixa 2011, A*TABLE organis par A*DESK 2011, Mostra Videofreqncies (au centre dart Cal Mass de Reus) 2009, Mostra dArt Digital Off Loop, Centre dArt Santa Mnica (Barcelone) 2004, Deas BBAA lEspai VolART (2004). Cristina Past Cristina Past est depuis 1996 enseignante la section de gravure de la facult des Beaux-Arts. Depuis 2004, elle est docteure en Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Elle alterne activit denseignement et activit artistique propre. Sa trajectoire part des connaissances et de la formation du monde de la gravure et de limpression dans toutes ses composantes et cest ce monde qui est au cur de sa dmarche. Elle travaille actuellement des projets dans lesquels elle incorpore de nouvelles technologies comme limpression numrique sur diffrents supports, marquant un territoire de fusion de techniques et de matriaux. Depuis 1990, elle a pris part diffrentes expositions collectives et individuelles dans notre pays et ltranger. Depuis 1996, elle fait partie du collectif 13L, llibres dartista avec lequel elle dite et publie des livres dartiste. Ce collectif a particip diffrents salons europens et internationaux.

Eloi Puig Matre de confrences au dpartement de peinture de la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Membre de lquipe de recherche Imarte depuis 2000. Spcialiste de computer art et dimpression tendue. Diplm (1989) et docteur (2005) des Beaux-Arts (UB) avec la thse Alear : Arte procesual-aleatorio. La aleatoriedad en el Computer-Art, dans laquelle il tudie les applications artistiques et les variantes thoriques de la multiformit et omniprsence de la computation et de laspect alatoire de lenvironnement cratif contemporain. Durant son sjour postdoctoral lAkademie der Bildenden Knste Mnchen (fvrieraot 2008), il cre de nouveaux discours orients vers les problmatiques et les complexits du langage pris comme code de communication. Dans le milieu artistique, ses expositions individuelles et collectives ainsi que ses propositions audiovisuelles ont t remarques. Depuis 1992, il a expos la Galerie Ferran Cano (Palme de Mallorque et Barcelone), Inglostraetti8 (Islande), I. Bongard (Paris), Cavecanem (Sville) et a prsent plusieurs travaux audiovisuels au CGAC (Saint-Jacques de Compostelle), au Sonar-cinma du CCCB, la Mostra dArts Electrniques 2000 du Centre dArt Santa Mnica (Barcelone) et au Festival de Creacin Audiovisual de Navarre. Ramon Sangesa Ramon Sangesa est Matre de confrences de lUniversit Polytechnique de Catalogne (UPC ; Dpartement de Langages et Systmes Informatiques) dont il a t vice-doyen pour linnovation

120

Science of the City

de la facult dinformatique. Il est chercheur-visiteur lUniversit de Columbia (New-York) au Center for Organizational Innovation ainsi qu la Parsons Schools of Design o il est partie prenante dun projet sur la collaboration et la conception, nanc par la National Science Foundation amricaine. Il a un doctorat en intelligence articielle de lUPC (1997) ainsi quun master en Communication de la science (UPF, 1997). Ramon Sangesa est Senior Fellow de SLab, Strategic Innovation Lab, de lOntario College of Art and Design (Toronto, Canada). Il a fond en 2007 Citlab, un centre dinnovation citoyenne au sein duquel il a dvelopp des projets dinnovation urbaine (Urbanlabs 2008 et 2009) et organisative (Breakout, en collaboration avec lInstitute for the Future) et quil a dirig jusquen septembre 2010. A ce moment-l, il dcida dexplorer aux Etats-Unis les domaines de linnovation et de la recherche. Il a particip diffrents projets nationaux et europens de recherche tant en technologies de linnovation quen communication scientique. Il collabore CoCreating Cultures de La Mandarina de Newton S.L o il travaille sur les projets De la contemplaci a la participaci i ms enll 2009-2010), Common Grounds (2011), Science of the City (2011-2012), Kukuxumusu Relocated (2011-2012) et Knowledge Federation (de 2010 ce jour). Ses centres dintrt actuels concernent la covolution des normes, de la culture et de la technologie en situation dinnovation et de conception collaborative ainsi que le processus de mtaconception dans la dmarche de participation. Il est lauteur ou coauteur de plusieurs publications dans le domaine de la technologie, du calcul informatique et de linnovation.

Roger Sansi Roger Sansi est anthropologue et chercheur Ramon y Cajal de lUniversit de Barcelone. Il a tudi luniversit de Paris ainsi qu celle de Chicago et a travaill au Kings College et au Goldsmiths College de lUniversit de Londres. Son travail de recherche a toujours port sur lart, tout dabord dans le contexte brsilien et actuellement Barcelone. Parmi ses publications les plus importantes, relevons Fetishes and Monuments (Berghahn, Oxford, 2007), Cultures of the Lusophone Black Atlantic (Routledge, 2007), Sorcery in the Black Atlantic (University of Chicago press, 2011) et Money and Personalism in the Lusophone world (University Press of New England, 2012). Sergi Selvas Gardeas Technicien-ralisateur multimdia et programmateur web depuis 2006, actuellement en licence aux Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Membre fondateur du collectif Mixit, plateforme de diffusion et de collaboration de projets interdisciplinaires entre lart, larchitecture et lurbanisme. Cours sur le paysage sonore au sminaire Paisatges Culturals de lETSAV et participation la Quam 2011.Wikipolis, constructions collectives de lespace social. Anja Steidinger (Berlin, 1972). Diplme en 2002 de la facult des Beaux-Arts, HfbK-Hambourg (Allemagne). Elle a suivi en 1997 un semestre la facult des Beaux-Arts de Conca. De 2000 2002, elle a t assistante-enseignante au laboratoire de vido et de photographie numrique du dpartement de Communication

121

Traductions

visuelle de la HfbK. De 2006 2008, elle a suivi le master Productions artistiques et recherche la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone (UB) et de 2009 2012, elle a t titulaire dune bourse de recherche (FI) dans le groupe Prospections binaires de lUB. Dans son travail thorique, Steidinger analyse lautoreprsentation dun nouveau malaise et la construction de la subjectivit dans le nouveau paradigme de production des socits connectes. Depuis 2001, elle a prsent en tant quartiste, diffrentes vidos dans plusieurs expositions : en 2001 Get that Balance, Kampnagel 3 (Hambourg), en 2003 exposition dans lespace public Zoll-Douane (Hambourg), Biennale de la Havane (Cuba - 2006), Artivistic Montreal (Canada - 2007) et Visual Artcenter of Peacock Aberdeen (Ecosse 2008). Depuis 2007, elle fait partie du collectif dart, technologie et politique ENMEDIO de Barcelone et est membre du groupe de recherche MetaMtodo : mthodologies partages et processus artistiques dans la socit du savoir, UB. Alicia Vela Alicia Vela est une artiste visuelle et une enseignante de la facult des Beaux-Arts de lUniversit de Barcelone. Elle dirige le groupe de recherche Imarte. Elle a particip de nombreuses expositions individuelles et collectives, nationales et internationales. Dans son travail, elle exprimente diffrents centres dintrt unis par le caractre mtaphorique de leurs propositions. Des lments de la nature comme les insectes - mouches, fourmis et libellules - ont t lobjet de rexion critique et potique, suscitant un imaginaire qui nous parle du rve et des cauchemars, de la ralit et du dsir,

de la fragilit de corps-ailes qui pratiquement se cassent lorsquon les prend. De ses rexions a surgi galement le besoin de crer des histoires qui partent de lappropriation de son alter ego de ction : Alice travers le miroir. Nommer le nom depuis dautres scnes imagines, celles qui nous retent dans leur reprsentation de la ralit, de la tragdie et de la surprise. Antnia Vil Antnia Vil est professeure de gravure la facult des Beaux-Arts de Barcelone. Sa trajectoire sinscrit dans un dialogue partag entre lart, lenseignement et la recherche. Luvre graphique originale et son altrit dans le livre et dans linstallation sont au cur de sa production. Elle explore la gravure avec le souci dexprimenter ses procds dimage aux frontires de ses limites. Elle a particip de nombreuses expositions ici et ltranger et possde des uvres dans des muses et des collections. Elle a promu lextension du langage imprim au mdia numrique en coordonnant le cours europen P. A & R. Printmaking, Art and Research de 1995 1999, avec la direction en 1998 et 1999 des masters internationaux De lempremta gravada a lempremta digital 1 et 2, la facult des Beaux-Arts de Barcelone. Elle coordonne le programme de doctorat EAPA, Estudis Avanats en Produccions Artstiques. Elle est membre du groupe de recherche Metametodos. Ses distinctions les plus importantes sont : la bourse de cration pour les tudes ltranger de la Fondation Juan March (1975-1976) lAtelier 17 de S.W Hayter Paris, le prix de la triennale internationale de Cracovie (1991) et le prix Bharat Bavan International Print de Bhopal, Inde 2011.

122

Science of the City Un projecte de La Mandarina de Newton

Science of the City

Abduccions: ciutat, cincia, art Roger Sansi La cincia est incrustada en la nostra vida quotidiana. Les formes en que sembla aparixer i desaparixer no sempre sn previsibles, ni evidents. Estem envoltats de fenmens i aparells que ens parlen dels principis fonamentals de lunivers. Convivim en simbiosi amb entitats discretes que donem per descomptades, cadasc fent feina per la seva banda. Cada dia trepitgem estrats geolgics que sn el teatre dhistries dpoques anteriors a la invenci del llenguatge. Treballem en ciutats que creixen en conguracions que escapen als nostres projectes. Totes aquestes narratives estan aqu, noms cal parar-se i escoltar-les. No em sembla que lobjectiu principal de Science of the City sigui fer accessible el coneixement cientc en termes planers. Les mateixes expressions fer accessible o termes planers impliquen un procediment vertical, des de lespecialista que en sap al pblic en general, que no en sap. Tampoc ens trobem davant dun espectacle que busca provocar lastorament de lespectador, exhibint la cincia com un truc de mgia. Tant la pedagogia com lespectacle sn, en la majoria dels cassos, processos jerrquics, en que el tcnic/mestre o el mag/ comediant estableixen una relaci de dalt a baix amb el pblic. Sigui a travs de la illustraci o de la seducci, el pblic apareix com a subjecte de consum o receptor dinformaci, no com a productor de coneixement. Science of the City parteix del principi oposat: comenant per no distingir entre cincia i pblic, sin preguntant qu s aquella cosa anomenada cincia entre el pblic, en el quotidi, en la ciutat; establint relacions en el pla horitzontal

a partir de la participaci, no de la jerarquia. Ha trobat la cincia en els petits esdeveniments: les bicicletes, els terrats, els insectes, els marbres, les rajoles, les crispetes... sn els protagonistes de les desenes de vdeos que el projecte ha rebut. Science of the City no sembla buscar formar unes conclusions generals o formular una hiptesi de recerca a partir daquest recull dimatges. Mes enll dusar-les com a dades per a una anlisi estadstica, les imatges de vdeo shan traslladat a un equip dartistes, que les ha usat com a material de treball per a produir les seves prpies imatges, objectes, sons. De la mateixa manera que no podem limitar les imatges dels vdeos a dades discretes i quanticables, disposades a ser analitzades pels cientcs, tampoc seria exacte pensar que els vdeos sn una matria prima a partir de la qual els artistes shan inspirat per produir les seves obres. En lmbit de lart contemporani, la noci dinspiraci com a esdeveniment original i quasi div cada cop s ms aliena a la prctica artstica. Lart davui parla en termes de treball, procs, recerca, tot i que ls daquests termes potser no sempre sigui molt ms clar per als artistes mateixos que la noci dinspiraci. En qu consisteix la recerca artstica? De quins principis parteix? Qu busca? Amb quins mitjans? De vegades, en lmbit artstic, aquestes preguntes evidencien una certa angoixa comparativa respecte al model imposat per all que anomenem cincia. Per val la pena fer-se aquestes preguntes? Cal comparar lart amb la cincia? I de quina cincia estem parlant? De vegades sembla que, en la seva imatge pblica, confonem la cincia amb els seus protocols, s a dir, la prctica cientca amb la seva regulaci institucional.

128

Traduccions

En termes ms generals, en ocasions es redueix prctica cientca al mtode, com si, efectivament, teoria i mtode fossin dues realitats perfectament distingibles, dacord amb el protocol. Moltes daquestes percepcions tenen el seu origen en les nocions depistemologia que tots hem rebut en la nostra educaci; nocions que potser no sajusten a la prctica cientca real. Som presoners dels discursos que hem rebut, per exemple que la cincia es basa en la deducci (aplicaci duna teoria a lexperincia) o en la inducci (anar de lexperincia a la teoria), mentre que lart treballa a partir de lanti-mtode, la inspiraci. Potser ms que en termes dinspiraci, deducci, etc., podrem entendre el procs artstic en termes dabducci. Labducci no s un procs vertical (que va de les idees als materials o a les dades, o a la inversa, dels materials a les idees), sin un procs horitzontal, de transposici; en termes de Peirce, de guessing, dendevinar o conjecturar, com si lobjecte mateix provoqus la idea, situant-se al mateix pla que el subjecte. La noci dabducci s central en la teoria de lart de lantropleg Alfred Gell, per a qui, a travs de labducci, veiem com les obres dart i altres imatges tenen el poder de provocar efectes sobre els subjectes que shi relacionen; un poder en el qual reconeixem una quasi-intenci daquests objectes, el que ell anomena labducci de lagncia (abduction of agency). En aquest procs, objecte i subjecte es situen al mateix pla, en un dileg, en un intercanvi que podrem descriure en termes de participaci. Lobjectiu de lart en aquest sentit seria deixar parlar o donar veu a les coses. Els treballs del grup de recerca IMARTE, que va respondre a la invitaci

dels coordinadors de Science of the City, shan relacionat amb els vdeos de diferents maneres. Alguns, produint altres imatges a partir de qestions semblants; daltres, interpretant les narratives dels vdeos; i encara daltres, prenent elements dels vdeos i transposant-los a un altre llenguatge. Interpretacions, relectures, traduccions; en qualsevol cas, tots els treballs es situen en un pla de dileg i dintercanvi, ms que no pas danlisi i generalitzaci. I en aquest intercanvi, sn les petites coses les que acaben adquirint un paper central. En aquests exercicis de transposici trobem elements recurrents del nostre paisatge quotidi, que normalment passen inadvertits, per que aqu acaben convertint-se en els protagonistes centrals (des de lquens i fssils a sons i llums als quals normalment no parem molta atenci per que, si ens decidim a escoltar-los, tenen moltes histries per explicar).

La cincia de la ciutat: raons per a un projecte Irene Lapuente i Ramon Sangesa Cincia i ciutat. Cincia a la ciutat. Cincia de la ciutat. Si hi ha alguna cosa que ens motiva s activar la potncia de la barreja. De persones. De mitjans. De mtodes. No s tracta de la barreja per la barreja. Tenim sempre un objectiu. Intentem respondrens una pregunta. Science of the City sorgeix dunes quantes preguntes. La primera, est inspirada per la nostra contnua nsia de replantejar-nos els formats de comunicaci relacionats amb la cincia. La segona, t a veure amb les metodologies de disseny participatiu en qu centrem la nostra feina. El punt

129

Science of the City

de contacte entre ambdues preguntes s la nostra clara aposta per processos oberts i hbrids que encetin laprenentatge i lacci. Des del punt de vista de la cincia com a objecte a divulgar, la primera pregunta t a veure amb Com mostrar que la cincia est ms enll del laboratori o del medi natural i duna casta professional dexperts?. Aquesta pregunta inicial t una srie de subpreguntes relacionades amb algunes de les lnies inspiradores del nostre treball, tant en processos de co-creaci com daprenentatge. Per a nosaltres la co-creaci no t sentit si no desferma accions daprenentatge individual i collectiu. I laprenentatge no t sentit si no s per encetar processos de co-creaci i producci que, per fora, involucren un component social. Pel que fa a la cincia, aix suposa desprendres de lesquema divulgatiu habitual. La cincia no s noms una prctica professional, ni tan sols est connada a un espai particular com pugui ser el laboratori de recerca. Les operacions bsiques de la cincia es despleguen des de la curiositat i la imaginaci, des de la capacitat de sorpresa. La sorpresa que meni a una pregunta cientca pot sorgir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sorprenentment, o no tant, en una societat com la nostra que sha bastit sobre la predominana del discurs tecnocientc, sha creat un vel dobscuritat al voltant de la sorpresa, de la capacitat de crear preguntes, de ser sistemtics en la descoberta, de treballar metdicament en la seva comprovaci o refutaci. En , sobre capacitats bsiques de la cincia a labast de qualsevol que tingui la ment fresca i no renunci a deixar les seves prpies preguntes en mans daltres.

En efecte, Bruno Latour ha remarcat que ja no cal tenir un doctorat per fer investigaci. Si ms no, creiem, potser ja no cal per fer-se les preguntes que poden menar a una recerca professional. Latour, de fet, remarcava les possibilitats de les noves tecnologies i les seves prctiques collaboratives per donar als ciutadans una capacitat ms directa respecte el desenvolupament de la recerca. No noms en el sentit de tirar endavant ells mateixos la recerca sobre els temes que els interessen, sin tamb per poder orientar als qui shi poden dedicar ms i en sn professionals. Sobre aquesta perspectiva de guany de capacitat i agncia ciutadanes shi van bastint nous processos i espais doportunitat. Per exemple, la citizen science, que convida als ciutadans a participar en la captura de dades observacionals (en meteorologia, ornitologia i en moltes altres disciplines), o b en lacci auxiliar (com les conegudes experincies de la NASA en detecci i classicaci dobjectes estellars grcies a milers de voluntaris). Lambigua lgica del crowdsourcing ha facilitat lexpansi de propostes ms actives on els ciutadans sn actors del procs de descoberta de nous coneixements i de nous mtodes de treball. En boca de tots est, per exemple, el projecte Foldit!, on els propis ciutadans (i no sols els cientcs experts) han estat capaos de crear noves heurstiques per al plegat de protenes. I aix ha donat peu a la publicaci darticles cientcs per part dels no professionals. A nosaltres ens interessa fer passes ms enll daquestes formes de participaci. En efecte, el lideratge inicial daquests exemples ha sorgit dun grup dexperts que tenien una necessitat en el seu

130

Traduccions

quefer de recerca (classicar, resoldre plegaments, etc.) i van convidar a molts altres ciutadans a travs dinternet. Sovint sutilitza per a la justicaci daquestes invitacions a collaborar largumentaci ms economicista de la lgica del crowdsourcing. En temps de crisi la justicaci destalvi tamb hi sovinteja. Aquestes justicacions no sempre sn les ms properes a lamplicaci del coneixement, ni de lagncia. No cal oblidar, aix s, que en el cam es descobreixen i comparteixen nous coneixements i sengresca a daltres actors a participar en el quefer cientc. Per hi ha, en molts daquests processos, un lideratge de la classe experta encara molt notable. Latour apuntava algunes altres variants com s la de lassociaci francesa que porta endavant la recerca sobre el cncer i demana als experts que treballin en determinats problemes i sndromes, ms enll de la tutela de lestat, de les lnies estratgiques que marquen les poltiques de subvenci estatal i europea a la cincia, del que indiquin els interessos econmics o dels interessos endogmics de la prpia classe professional acadmica i investigadora. Preguntes auxiliars de Science of the City En aquesta lnia dexplorar altres espais dagncia, el projecte Science of the City es plantejava com a subpregunta: Quins temes sn dinters pels ciutadans que puguin trobar en el seu entorn ms proper? i com fer que descobreixin les seves prpies preguntes i hiptesis?. Per a nosaltres, tant des dun punt de vista democrtic com cognoscitiu, hi ha un alt valor en explorar com revertir les estratgies habituals dels processos de divulgaci de la cincia. En primer

lloc, parem lorella en el que diuen els qui sha determinat que noms siguin receptors habituals dels esforos de divulgaci. En segon lloc, sortim de la lgica del contingut correcte i prefabricat que ha de ser comunicat i obrim un espai de co-creaci. Es tracta duna co-creaci ja no tant de continguts com de preguntes, idees i nous temes. s dins daquest espai que es pot crear una possibilitat de descoberta i compartici de mtodes, processos, valors, actituds. En aquests cas, sobre una aproximaci constructiva als processos tpics de la prctica cientca: descoberta, sorpresa, meravella davant el que altres prenen per evident, pregunta, hiptesi, experimentaci, etc. Dissenyem, doncs, processos que puguin generar punts de trobada i aprenentatge i, si de cas, encetin la possibilitat de noves accions i programes de recerca. Enfoquem el fet participatiu des duna perspectiva molt activa, centrada en la producci conjunta... de nous processos. No noms ens interessa crear activitats que generin interacci social (que tamb), o que sesgotin en la creaci de comunitat. Sn aquestes expressions les que, com el crowdsourcing, els mitjans socials o el museu participatiu, estan esdevenint els nous mantres. Per desgrcia, sestan aplicant com mers formalismes i acceptant sense ms. Aix, trobem institucions de divulgaci que, sota una perspectiva de participaci a la Facebook, no fan ms que continuar amb un discurs de transmissi de continguts i, com a molt, de generaci dactivitats per tal de refermar el discurs habitual; s a dir, el que procedeix dels experts. En el fons, no fan altra cosa que perllongar la sensaci que els processos cientcs shan de continuar mantenint sota el control dels qui en saben.

131

Science of the City

Ja en el nostre projecte De la contemplaci a la participaci i ms enll1, realitzat en collaboraci amb el Tech Museum de Califrnia, vrem tenir evidncies que el pblic s capa dencetar processos de disseny i aprenentatge normalment reservats als experts. Vrem palesar que la participaci podia anar ms enll del suggeriment, de laportaci dobjectes personals al museu o del feedback sobre el que una instituci ofereix. Vrem mostrar que el pblic pot aprendre el procs de comissariar una exposici tecnocientca i compartir noves visions al voltant dels diversos coneixements (experiencials, tecnolgics, cientcs, de disseny, etc.) que hi conueixen. De passada, vrem crear experincies intenses daprenentatge i relaci entre els participants i entre aquests i les institucions musestiques. En suma, vrem comenar a mostrar una altra forma de fer divulgaci centrada en el procs no noms en el contingut, en la co-creaci no noms en la interacci, i co-liderada per nets i experts. Lobjectiu daquesta mena de projectes no noms busca crear impacte, sin que forneix un nou objecte de reexi sobre el desenvolupament del procs en si mateix, com a oportunitat per a noves preguntes i apertures. Un procs de metadisseny Per a nosaltres, el ms important s encetar projectes compartits que, a la seva vegada, ampliquin en els participants la capacitat de crear nous processos semblants en les rees del seu inters. Inspirats per les preguntes inicials, ells crearan les seves prpies preguntes i els seus processos de treball a partir de lexperincia dhaver participat en un primer projecte collaboratiu. El valor daquesta aproximaci, com hem dit ms amunt, rau en la capacitat

danar molt ms enll de la simple transmissi o comunicaci i desfermar processos collectius daprenentatge i acci. A ms, crear processos que expandeixin la capacitat de disseny de processos collectius no s ms que una altra forma de fer recerca. En efecte, el propi procs i els participants esdevenen per a nosaltres una font de nous coneixements sobre els processos de co-creaci i aprenentatge. Les lgiques daquesta mena de procediments no sn del tot lineals ni unidireccionals. Pot sorgir coneixement nou en la reexi sobre tot el procs o sobre un dels seus aspectes. La prctica reexiva sobre aquest extrem pot generar nous coneixements sobre el tema que articula el projecte o sobre les prpies dinmiques collaboratives i els mtodes que comporten. Science of the City sha dissenyat com un procs de metadisseny: els propis participants poden articular el seu aprenentatge i reexionar sobre noves oportunitats i processos de recerca i comunicaci a la prpia ciutat. Nous llenguatges per a nous camins Durant molt de temps les matemtiques han estat el cam per arribar a la cincia o a la tecnologia. Aquest s un recorregut molt adequat sobretot si volem fer models de predicci i donar resultats concrets; per no s lnic cam que viatja des de la curiositat ns a ladquisici de coneixements, ni lnic que fa parada en molts dels temes i continguts que tracten la cincia o la tecnologia. El mn de les arts s un altre possible cam. Molt sovint l'art ens allunya dels clculs i les equacions (encara que no sempre) i ens apropa a un altre tipus dabstracci, de crtica, de bellesa i a noves preguntes.

132

Traduccions

Lexposici Science of the City ens arriba per aquest nou cam: nou peces dart ens parlen de fssils, lquens, ADN, el color de les parets, els constituents de la matria, el mtode cientc, les llums o el reconeixement de patrons. Parlen de cincia a la ciutat, s, per ho fan amb el llenguatge propi de lart. El procs de Science of the City En la coherncia de laproximaci entre les preguntes inicials de Science of the City i el paper que reservem a la lgica de lincrement de lagncia dels participants en els nostres projectes, vrem voler explorar com augmentar la capacitat dels participants com a comunicadors de la seva aproximaci a la cincia de la ciutat. En altres paraules, vrem convidar-los a crear sobre nous mitjans la comunicaci del seus interessos cientcs a la ciut Aquesta aproximaci tamb tenia una segona ra. En efecte, els processos de metadisseny que hem bastit amb anterioritat, parteixen duna srie daccions de treball amb els ciutadans. Tpicament, aquestes accions tenen la forma de tallers de prototipatge per explorar noves idees i conceptes i desprs continuen en diverses formes de collaboraci en lnia. Per exemple, en el ja esmentat De la contemplaci a la participaci i ms enll, hi va haver una fase molt intensa de tallers presencials amb grups de ciutadans per trobar amb ells no noms els temes de lexposici, sin tamb els primers dissenys, continguts i activitats que nalment la formarien. Desprs, es va obrir tota una plataforma de disseny compartit en lnia, en collaboraci amb el Tech Museum, per renar i elaborar el disseny dels mduls de lexposici nal. Volem provar de canviar aquesta seqncia i explorar-ne una de nova. Per

tant, Science of the City va comenar per una fase extensa que tenia espai a la xarxa i que poc a poc anava desembocant en trobades presencials amb daltres actors i en la construcci fsica de lexposici nal, que tampoc s, per, el nal del projecte. La fase en lnia es va presentar en la superfcie com una invitaci a participar en un concurs de vdeos. En efecte, els participants eren convidats a enviar a Scienceofthecity.net vdeos de dos minuts amb la seva interpretaci de com es lligava Cincia i Ciutat. Per remarcar la importncia de concentrar-se en aspectes bsics del quefer cientc, per, sobretot, de lactitud cientca, vrem orientar prviament les categories del concurs en tres rees: Descoberta: quelcom sorprenent i relacionat amb un concepte cientc que el participant hagus trobat a la ciutat. Pregunta: una pregunta de caire cientc o tecnolgic motivada per una descoberta o observaci prpia que tingus lloc a la ciutat. Experiment: la descripci en vdeo dun experiment relacionat amb algun concepte cientc que es pogus fer en un mbit urb. El punt com de tots aquests apartats era tamb el component de comunicaci a una comunitat ms mplia, cosa que tamb passa a la cincia2. La diferncia, lgicament, rau en el procs de selecci entre pars sota criteris cientcs, cosa que en el nostre procs va quedar obviat. En efecte, vrem crear un simple procs de votaci que, desprs, quedava matisat per lacci dun jurat. Tant els participants com el jurat no eren estrictament cientcs: tamb hi havia components dapreciaci de la capacitat expressiva, la creativitat en la forma i la qualitat tcnica dels vdeo, per exemple.

133

Science of the City

El concurs va quedar obert durant dos mesos. Durant aquest temps, participants de tot el mn varen aportar les seves propostes en vdeo i, un cop nalitzat el termini, el jurat es va reunir i va emetre el seu veredicte. Tamb va atorgar els seus premis, reservant-ne un pel vdeo ms popular entre el pblic, s a dir, el ms votat. Al mateix temps que tenia lloc aquest procs de recollida daportacions, es posava en marxa una activitat danlisi del propi procs. Una part estava centrada en lanlisi de contingut del vdeo (a nivell de discurs pel que fa als termes emprats). Utilitzant tecnologia de transcripci i anlisi de llenguatge, es va confegir una primera base de dades de termes i conceptes, lobjectiu de la qual s tenir un repositori documental sobre temes dinters cientc a la ciutat. Tamb es va obrir la possibilitat per a ms recerca sobre daltres temes. Per exemple, s interessant preguntar-se quin concepte dexperiment han manegat majoritriament els participants. Per a nosaltres, aquestes i daltres troballes sn especialment interessants per comprendre lextensi de certs conceptes aix com per veure quines diferncies hi ha entre la cultura popular respecte a la cincia o la ciutat i la cultura experta. Tamb per encetar noves accions de difusi i aprenentatge al voltant de la cincia respecte el que s i no el que hauria de ser o el que el pblic ja hauria de saber. Evidentment, cal prendre el que s com un resultat provisional i limitat a una certa mostra, sotms a les vacillacions de la construcci de categories com pblic o participant. Tot i aix, entenem que t un valor prctic per linici de noves reexions que s fora important. Aquest material inicial de recerca, conjuntament amb els propis vdeos, es va

convertir en base de reexi per a noves interpretacions. Co-creaci amb els artistes Un tema important en la nostra feina s la hibridaci de disciplines. Lentenem com a oportunitat per a transferncies de conceptes, mtodes i preguntes, de coneixements i aprenentatge dun mbit a un altre. Volem en aquesta ocasi confegir una exposici que no fos estrictament de contingut cientc, sin que permets activar altres disciplines al voltant de la cincia, la ciutat i la participaci. El material aportat pels participants i el danlisi sha convertit en el punt de partida pel treball dels artistes del grup IMARTE de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La collaboraci amb els artistes s una altra oportunitat per comparar processos de recerca diferents. LArt i la Cincia procedeixen des de la sorpresa i la cerca. Ho fan, per, des de perspectives diferents per obtenir coneixements diferents, tot i que es poden inuenciar mtuament. LArt i la Tecnologia comparteixen la capacitat daprendre des de la reexi sobre el fer. Els camps semntics, les etimologies i les prctiques dart, techn i disseny es freguen en molts punts i de moltes maneres. En la nostra aproximaci a la co-creaci, la diversitat de backgrounds de coneixement s fonamental, i explorar-la fent recerca sobre el que sorgeix s un dels nostres objectius. Aix va ser, doncs, que vrem iniciar aquesta nova fase de collaboraci amb artistes, que ha passat per dinmiques rpides de trobada i discussi i una mplia llibertat dinterpretaci i acci per als artistes participants. En el cam, hem trobat connexions creatives inesperades i sorprenents

134

Traduccions

entre propostes dels ciutadans, principis cientcs i projectes artstics. El procs ha estat ric en oportunitats per xar nous objectius de recerca en els processos que obtenen resultats positius de la interdisciplinarietat, la participaci, la creativitat conjunta i laprenentatge collaboratiu. Aquesta base de treball ens dna conana per preparar noves edicions que sempre correspondran a una clara voluntat dinvestigar i de tenir impacte per la via de lactivitat, acompanyada de la reexi. En suma, de continuar creant processos que permetin la prctica reexiva des de lacci. El que teniu ara a les mans s i no s el catleg duna exposici dart, igual que lexposici s i no s noms una exposici. Tamb hem demanat als artistes que comparteixen amb nosaltres la seva visi de qu s una ciutat i qu s la cincia, de forma breu i concisa. Irene Lapuente, com a llicenciada en Cincies Fsiques, ha intentat expressar la mnima informaci cientca relacionada amb el contingut de les obres de cadascun dels artistes. El procs ha estat una gran oportunitat i no podem fer ms que agrair a tots els qui han participat, duna manera o duna altra, en el seu desenvolupament. Per la nostra banda, el projecte en el seu conjunt ha suposat una enorme motivaci per a seguir treballant en el disseny de nous processos, a lentrecreuament entre el disseny, la participaci, lart, la cincia, la tecnologia i la ciutat. Esperem que aquesta exposici us ajudi a sentir el mateix impuls i energia que hi ha al darrera de tot el projecte, i a gaudir-ho.

Technology Exhibition CoDesign Online and Ofine: the Expolab Experience. Proceedings of the 11th International Conference on Public Communication of Science and Technology, PCST-2010. Nova Delhi, ndia. Novembre 2010. Accessible aqu: http:// co-creating-cultures.com/eng/?cat=103. 2. La comunitat cientca est canviant tant el format com els processos de comunicaci dels resultats cientcs. Sn ben conegudes les diverses publicacions que aposten per un model obert de revisi (com PLOS). Una mostra signicativa daquests canvis i encara ms rellevant per Science of the City s la primera revista de recerca que sexpressa en vdeo: el Journal of Visualized Experiments: http://www.jove.com/

Nou peces

Cincia, ciutat i ART Eugnia Agust, Montse Carreo i Raquel Muoz, Merc Casanovas, Borja Leonardo Fermoselle i Sergi Selvas, Aleix Molet i Eloi Puig, Cristina Past, Anja Steidinger, Alicia Vela, Antnia Vil

Un inici s blanc Eugnia Agust Aquesta pea fa referncia al full de paper com a espai en blanc que tots comencem alguna vegada. Com ens hi situem?, quines mesures prenem? i qu decidim fer-hi?. s una resposta a lacci de pintar les teulades de blanc que proposa el vdeo White-topped buildings, who loves the Sun? El color blanc no absorbeix la radiaci solar com els altres colors, i per tant, tot el que estigui a sota quedar protegit de la radiaci i de laugment de temperatura. Invertint el concepte de protecci pel datracci, pensem en Barcelona i en cobrir tota una illa de cases perqu actu com atractor de la llum solar. Pensem, tamb, si concentracions de blanc

1. Lapuente,I., Sangesa, R. Ketner, B. Stephenson, R. (2010). Engaging Users in Science and

135

Science of the City

ubicades estratgicament serien dalguna utilitat. Especular al voltant daquesta idea condueix a valorar si entitats (gures geomtriques) separades i emplaades en diferents terrats podrien tenir un efecte similar, en tant que punts connectables per un dibuix illusori. Encadenadament, exportar aquest efecte a illes contiges. Allunyar-nos i fer un visionat aeri dels terrats per comprovar si es mantindria lefecte en les espurnes de punts (gures) emplaades. Sintetitzar-ho en gures geomtriques tipus alludeix al prisma de Newton, a travs del qual la llum es descompon i, duna invisibilitat o transparncia primera, tenim per refracci la illusi de colors visibles i anomenables. El color dun objecte depn de les seves caracterstiques fsiques, de la llum i de la percepci de lobservador. Els colors primaris en llum sn: vermell, verd i blau. La barreja en proporcions iguals daquests dna blanc. Els objectes blancs radien la llum que els arriba; no absorbeixen energia, ni calor. Cincia Entenc la cincia com un tipus de coneixement i capacitat per donar una explicaci precisa a qestions que requereixen solucions prctiques. En aquest sentit no hi ha marge per a la incertesa ni la divagaci, fet que considero inquietant i mobre moltes incgnites. I, en aquesta fallera envers la lgica, sovint se mescapen les respostes. Durant la dissertaci, per, trobo recursos metdics que sn del meu inters, principalment els referits als sistemes de representaci de la realitat. Ciutat La ciutat s el lloc on visc i treballo, i que treballi i visqui es fa possible en aquesta ciutat. Les relacions que es

deriven daquest permetre sestenen a moltes altres activitats en una sessi contnua, que mai sacaba. Ms enll dun concepte urbanstic em fa pensar en una reuni plural a la que hom sincorpora o sen desvincula segons les seves circumstncies. Nosaltres hi hem arribat i altres prendran el nostre relleu, i aix es va bastint planicacions, recursos i patrimoni, gestos simblics substitubles en el futur.

Cincia a la ciutat i llegendes urbanes Montse Carreo i Raquel Muoz La nostra proposta se centra en els relats de la tradici popular que, tot i estar presents en la nostra cultura, no tenen base cientca. Per la seva relaci amb el mn industrial i el mn modern sn coneguts com a llegendes urbanes, terme proposat pel folcklorista americ Richard Dorson. Tamb es denominen factoides i hoax (notcia falsa a internet). A Cuba els hi diuen bolas o cuentos de camino. Per a que una histria ctcia es converteixi en llegenda urbana cal que sigui difosa com a vertadera i assoleixi un cert reconeixement popular, com els rumors migratoris que es transmeten rpidament per internet. Generalment, parteixen i aborden problemes de la nostra vida quotidiana, per sn exagerats, distorsionats o barrejats amb dades ctcies, i estan al lmit de la credibilitat. En oposici a les llegendes, el saber cientc sestructura sobre fets objectius, observables i comprovables. Tanmateix, la seva histria tamb compta amb testimonis falsos que, malgrat haver estat desvetllats, han passat a formar part del relat de la cincia amb la denominaci de fraus cientcs. Per exemple, LHome

136

Traduccions

de Piltdown, un frau concebut pel cientc Charles Dawson que va unir fragments de crani hum i mandbula de simi que semblaven pertnyer a una espcie desconeguda i del que es va arribar a dir que era la baula perduda entre el mico i lhome. Per a que aquests fraus passessin a la histria va ser necessari inserir-los en un discurs que els acredits i produir imatges que testiquessin la seva existncia. Els artistes Joan Fontcuberta i Pere Formiguera ens plantegen el dubte, respecte a la creena en la veracitat de la imatge, en presentar Fauna Secreta, un relat sobre Histria Natural format per mutacions despcies animals, un bestiari fantstic documentat com un complex dispositiu cientc. Lexposici fou presentada per primer cop al Museu de Zoologia de Barcelona, de manera que al poder les fotograes com a document de realitat shi sumava lautoritat del discurs cientc. Seguint aquesta lnia, el nostre inters per posar vis vis la llegenda urbana i la cincia rau en pensar com percebem les imatges en relaci al context en qu sinsereixen. Les llegendes o els fraus cientcs han necessitat ser presentats en un entorn codicat per tal de produir lefecte de realitat plausible. En ambds casos la imatge de la naturalesa ens remet a la naturalesa de la imatge, que en ocasions diculta veure el parany que la imatge amaga. El mtode cientc est basat en un conjunt de tcniques per investigar fenmens i adquirir coneixements. Parteix de la recollecci devidncies empriques, observables i mesurables, la formulaci de preguntes i hiptesis i la realitzaci dexperiments. Empra els principis del raonament lgic i t dos pilars bsics: la reproductibilitat i la falsabilitat.

Cincia Disciplina dedicada a la comprensi del real i del mn que coneixem. El coneixement cientc sobt de lexperimentaci en mbits especcs que permeten elaborar patrons, plantejar preguntes, construir hiptesis, deduir lleis i generar esquemes organitzats. El problema de la veritat i del real persisteix, ja que la cincia tamb s un saber autoreferencial, un supsit des de si mateix, que no escapa al domini de la ideologia. Per aquest motiu, tamb ens interessa pensar la cincia des de la perspectiva de la cci. Ciutat s el territori ocupat, resultat dun assentament de construccions estables, habitat per una poblaci nombrosa i densa. Una entitat poltico-administrativa urbanitzada on es regulen les activitats segons un ordre biopoltic. Les conguracions socials i culturals dels usuaris de la urbs transcendeixen els lmits de la ciutat en tant que territori, en formes de vida inestables, ocasionals, en oscillaci constant, formant societats disperses de la ciutat lquida. Actualment, podem parlar tamb de connectivitat en nuclis urbans i de ciutat xarxa. Desprs de veure la nostra imatge capturada per la visi omnipresent de Google Earth, podem dir que la ciutat s lescenari on ens geolocalitzen els nostres dispositius mbils.

Fssils urbans dahir i davui Merc Casanovas Els fssils sn el testimoni que ens queda duns organismes que varen viure fa molts anys i que ja no existeixen. Generalment es troben presoners en

137

Science of the City

els sediments on van viure; per, amb la civilitzaci, aquests fssils atrapats en les pedres van passar a formar part del nostre entorn quan lhome va comenar a construir-se un sostre per a viure. I aix, pedra sobre pedra, avui tenim multitud de fssils convivint amb nosaltres; per la seva s una convivncia moltes vegades amagada, ignorada, desconeguda. Podem trobar fssils a les parets de les cases, a terra, a les escales, al carrer..., dispersos per tota la ciutat, per discrets en la seva presncia. I s en aquest fet, en aquesta convivncia ignorada, on rau linters del meu treball. He volgut treure a la llum aquests fssils i mostrar-los a la Barcelona actual. Per aix he agafat les conegudes rajoles Barcelona,que trepitgem en molts indrets de la ciutat, i he imprs al damunt diversos fssils que es troben escampats arreu. Daquesta manera, lespectador es trobar als seus peus un fragment del terra de la ciutat per on hi circulen diferents fssils del passat, per tamb alguns del present que, daqu uns anys, descobriran els nostres successors i que seran la constataci dobjectes i materials de la nostra era. Els fssils sn restes dssers vius, o de la seva activitat biolgica, que han estat conservats a les roques sedimentries. Perqu una resta corporal o un senyal dun organisme mereixi la consideraci de fssil s necessari que es produeixi un procs sicoqumic conegut com a fossilitzaci. Cincia El diccionari ens diu que la cincia s una coneixena exacta dun cert ordre de coses.

La cincia, per tant, s una forma de coneixement basada en fets que es poden constatar i acotar. Per al llarg de la histria hem vist, i veiem, que certes coses tingudes i considerades com a certes i amb una base cientca, ms endavant sha demostrat que eren errnies i que altres coneixements havien donat una altra informaci. Per aix a mi magrada ms el terme de cincia-cci on sexploren les possibilitats imaginades de la cincia. En aquest sentit, lart el podem comparar amb aquesta cincia-cci, no noms en el sentit de gnere literari o cinematogrc, sin en el fet de ser una forma de coneixement. Coneixement per a lartista que el practica i per a lespectador que el gaudeix. La transgressi de la realitat i la creaci duna altra realitat, tan o ms creble que lanterior, s el que mha interessat en lobra que presento. Ciutat Seguint amb el terme de la cincia, i per enllaar-ho amb el meu projecte, est clar que la ciutat s un contenidor multiforme on hi podem trobar innites versions de coneixement cientc. Una prova evident en sn els diferents vdeos que shan recollit en la proposta de Science of the City. Per el que ha estat ms emocionant per a mi, daquesta experincia, s el fet dadonar-me de coses, daspectes, de fenmens que estaven totalment amagats sota aquest batibull de gent, edicis, mobiliari urb, vianants, cotxes i tantes i tantes coses que conformen all que anomenem ciutat. En el meu cas, mha atret especialment aquesta part de la cincia amagada sota terra i que forma part de la idiosincrsia de la ciutat. La ciutat ens parla del passat a travs del silenci de les pedres.

138

Traduccions

Passatge urb Borja Leonardo Fermoselle i Sergi Selvas El concepte implcit en la reedici dels vdeos s la fragmentaci, la reproducci no sexual dun organisme. s a dir, quan un sser viu es divideix en dos o ms fragments, cadascun dels quals regenera un organisme complet. Les circumstncies en qu es divideix lorganisme poden no estar determinades nicament per una necessitat reproductiva; de vegades es deu a una causa accidental i llavors la seva mitosi, ms que un sentit reproductiu, t un sentit regeneratiu. Veiem la ciutat com un sistema regeneratiu on la fragmentaci s un procs fenomenolgic continu. La constituci territorial lentenem i la gestionem a travs duna prvia fragmentaci cultural, articial, base de lorganitzaci social. La fragmentaci visual, conceptual i simblica ens permet construir un llenguatge plstic amb qu descriure el passatge urb. La ciutat com a fenomen del segle XXI (la metaciutat, megalpolis) s ms que mai el paradigma del model de societat que habitem. A causa de la magnitud daquest fenomen entenem que la complexitat de limaginari urb t un carcter i uns valors globals. Generem una nova mirada a partir dun conjunt dimatges per a rearmar la seva condici regenerativa a partir del fragmentat. Una ciutat s un espai geogrc amb alta densitat de poblaci. Hi ha un predomini del sector terciari i de serveis. s un espai dinterrelacions, vivncies i cultura. Lurbanisme s la disciplina que socupa del seu estudi. Cincia La cincia, o la seva imatge, s un conjunt de sistemes vius. Si ens oblidem del

seu carcter productiu, sentn que els sistemes que conformen la imatge de cincia funcionen autnomament i es modiquen i evolucionen per si mateixos. Aix, la cincia s per a la humanitat no una tcnica, sin un cam, com altres, per crear coneixement. Per el coneixement sempre ha estat all. Som nosaltres, els humans, els qui a travs de la nostra creena podem aproximar-nos-hi prou com per endinsar-nos en ell. Ciutat La ciutat, la gran metfora de la creaci i la imaginaci humana. La ciutat arquitectnica, social, ideolgica i poltica, on sentrecreuen les vides dels homes que es fan a si mateixos. Com un sol organisme compost per milers de fragments vius i en constant evoluci. La ciutat simblica, on el concepte es construeix a si mateix com a reex del pensament dels seus ciutadans. La ciutat no la fem, es fa a si mateixa; no s producte dels grans esdeveniments de la vida, sin de les petites vivncies quotidianes aspirant (com gilment ens proposa Benjamin) al nostre despertar.

TE LA (Text Local Alignment) Aleix Molet i Eloi Puig Un alineament de seqncies en bioinformtica s una forma de representar i comparar dues o ms seqncies dADN per ressaltar les seves zones de semblana, que podrien indicar relacions funcionals o evolutives entre els gens. En una primera fase, obtenim la transcripci a lespanyol del vdeo del concurs Por qu cambia el planeta Tierra? i la transcripci a langls del vdeo City Sounds- A New Source of Energy?. A partir daqu, i ja en una segona fase,

139

Science of the City

realitzarem un alineament entre les dues transcripcions per comparar-les i detectar quin s el grau en les seves relacions textuals i compararem les seves morfologies. El resultat mostra lalineament de dos vdeos que relacionen cincia i ciutat. Partint daquesta metodologia de lalineament i tenint en compte que les protenes de les cadenes dADN es representen utilitzant un codi basat en un mnim de 28 carcters de text alfabtic, el nostre procediment substituir aquestes cadenes de protenes dADN pel text de les dues traduccions. TE LA (Text Local Alignment) s una formalitzaci especca per aquesta exposici i s un dels resultats del treball desenvolupat amb la collaboraci de lequip de recerca de Genmica Computacional del BSC-UPC (Barcelona SuperComputing Center, Universitat Politcnica de Catalunya). Aquesta iniciativa sorgeix com a resultat de lobservaci i lanlisi dentrevistes fetes als investigadors daquest equip cientc i est emmarcada en un projecte de recerca ms ampli anomenat Metamtodos. Lcid desoxiribonucleic o ADN s un cid nucleic que cont les instruccions gentiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els ssers vius coneguts. Aquesta informaci es codica mitjanant la seqncia de quatre tipus de molcules anomenades bases: Adenina, Timina, Citosina i Guanina.

Els lquens sn organismes de natura doble, producte de la simbiosi duna alga i un fong. Partint del fet que els cientcs els usen com a bioindicadors del nivell de contaminaci o puresa de laire als nuclis urbans, estableixo un possible dileg (un joc potic-visual) entre un lquen i laire. A les ciutats o als nuclis urbans ms densos, on hi ha graus de contaminaci importants, els lquens prcticament desapareixen. Els bioindicadors sn sempre sistemes biolgics sensibles a les variacions en la qualitat ambiental. Quan es produeix un alteraci al seu entorn, desenvolupen una determinada resposta, canviant les seves funcions vitals o la seva composici qumica o gentica. Lany 2005, dues espcies de lquens es van enviar a lespai i van ser exposades al buit durant dues setmanes sense patir danys. Els lquens o fongs liquenitzats estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda hi ha les hifes del fong (micobiont o micosimbiont) i duna altra les cllules de lalga (gonidis, cobiont o cosimbiont). Sn indicadors de la contaminaci. Cincia Entenc la cincia com un mtode de coneixement per entendre el mn i la vida, que es basa sobretot en la comprensi de la realitat a travs de processos mentals i de construccions lgiques i matemtiques. Minteressa sobretot quan dialoga amb altres formes de coneixement, quan s una investigaci interdisciplinria amb un intercanvi dinmic amb lart i la tradici. Ciutat La ciutat s part indissociable de la nostra vida i del nostre llenguatge.

Xanthoria parietina, dispersant-se Cristina Past La meva proposta sorgeix a partir del concepte Cincia de la ciutat (Science of the City). La reexi es centra en el tema de la qualitat de laire a les ciutats.

140

Traduccions

s un poliedre amb moltes cares diferents. Veig la ciutat com un mosaic de fragments heterogenis i, de vegades, inconnexos. s memria, desitjos, signes dun llenguatge, centre de poder, lloc de trobada, lloc dintercanvi, lloc de records, de recorreguts, de transformacions contnues, lloc per a la cultura i lart, lloc per a la investigaci, el coneixement i la comunicaci. I alhora, la imatge de la ciutat com una gran megalpolis, la ciutat contnua, uniforme, que va cobrint el mn... pot ser fascinant i poderosa, per tamb frgil i terrible.

06. Lluna: centre: horitzontal -29.8 vertical: 517.4 07. Exporta el fotograma del timeline 08. Ampolla: 10.18 segons 09. Lluna: 40.30 segons 10. Girar la foto de la Lluna 180 graus El reconeixement de patrons, identicaci de gures o reconeixement de formes s un procs de classicaci de mostres en categories, mitjanant dades observades o mesurades. Es troba a la base de moltes accions realitzades pels ssers vius; per aix, s motiu destudi en camps com la informtica, lenginyeria o les matemtiques. Cincia Contesta: Ficci El real s sempre objecte duna cci, s a dir, duna construcci de lespai en qu es nuen el visible, el dicible i el factible. s la cci dominant, la cci consensual, la qual nega el seu carcter de cci fent-se passar per all real mateix i traant una simple lnia divisria entre el territori daquest real i el de les representacions i les aparences, de les opinions i les utopies. Tant la cci artstica com lacci poltica soscaven aquest real, el fracturen i el multipliquen duna manera polmica. [...] Per tant, la relaci de lart amb la poltica no s un passatge de la cci a la realitat, sin una relaci entre dues maneres de produir ccions. De Jacques Rancire en Les paradoxes de lart poltic, Lespectador emancipat (2008). [...] per tant, la relaci de lart amb la poltica cincia no s un passatge de la cci a la realitat, sin una relaci entre dues maneres de produir ccions. Ciutat Sobretot s la pregunta A qui pertany la ciutat?

Lluna plena i missatge en una ampolla Anja Steidinger Els participants de Science of the City van passejar per la ciutat i van anar prenent imatges de les gures que veien sobre lestructura del marbre i que desprs els servirien per a la producci del vdeo Les gures dans le MARBRE. La imatge Lluna plena i missatge en una ampolla consisteix en la repetici del concepte. El vdeo dels participants ha estat ampliat per mil pxels i, en comptes de deambular per la ciutat, he estat buscant patrons en les mateixes imatges digitals ampliades. Instruccions per crear les dues imatges Lluna plena i missatge en una ampolla en el vdeo dels participants de Science of the City: 01. Descarregar el vdeo 02. Convertir-lo en format AVI 03. Importar el vdeo .AVI en un programa de videoedici 04. Ampliar el vdeo per mil pxels i canviar el centre de la imatge 05. Ampolla: centre: horitzontal -603.92 vertical: 1085.02

141

Science of the City

Ones Alicia Vela Petits punts o illusions circulars sexpandeixen per lespai del mur i intenten generar ones dinformaci materialitzades en pigments. Prenent com a referncia el vdeo La sorprenent composici de ltom, emergeix una altra cci que intenta crear signicat dibuixant un ress del mateix, com si fossin partcules quntiques capaces de transmetre informaci ms enll de la velocitat de la llum. Generar un parallelisme amb el magnetisme visual que ens ofereixen sobre el tema les imatges tecnolgiques de la fsica quntica, congurant un espai de matria grca a travs dels elements bsics del dibuix. Una espectadora de cci observa sorpresa el dileg dunes mans en la seva interacci amb la matria fsica. Massa, matria, espai, tecnologia. Elements en joc que relacionen en alguns moments de la seva experimentaci els processos de lart i de la cincia. Interpretacions de la realitat que moltes vegades esdevenen incerteses. Blanc, negre. Llum, foscor. Realitat, cci. Dualitats que sn presents en la investigaci cientca i en la recerca artstica i que, tot i experimentar situacions i contextos diferents, poden embastar trames dinterferncies comunes. Ficci de ccions Ona: On s lAlcia? No la veig. tom: S, era aqu, mirant sorpresa cap a linnit. Tenia una mirada absent, molt llunyana, com si busqus algun misteri. Ha desaparegut! No la veig. O: Ser invisible? Potser el misteri s ella mateixa, que atrapada al mirall no pot sortir de la seva prpia cci. I com

narrar-se a si mateixa? Com reconixer-se en la invisibilitat a-travs-dun reex? : I tu em veus a mi? O: Jo sc llum, et sento, et frego, menvoltes i, si em mires, veurs ones de visibilitats innites. : Quines paradoxes de sentit! No ho entenc. O: s el pur esdevenir (ja ho diu Deleuze en la seva Lgica del sentit), i precisament prenent la gura dAlcia i ella mateixa a laltra banda del mirall, quan diu que es tracta duna categoria de coses molt especials: els esdeveniments, els esdeveniments purs. Ser,alhora, ms gran i ms petita, aparixer i desaparixer, veure i no veure; aquesta s la paradoxa, la armaci de dos sentits alhora. : Dualitats, incerteses! Nosaltres no som coses! O: Com que no? Et falta imaginaci. Som llenguatge: frmules, equacions, representacions, pura tecnologia en moviment. : Com que sc tan diminut en el meu cervell sempre hi ha absncies. Haur de fer memria. Vaig a tornar-me a llegir la paradoxa del gat de Schrdinger. O: No importa. Balla amb el teu cap per viatjar molt lluny. : No puc. Sento que el meu cap est en els meus peus i que lasfalt fa una fora datracci poderosa sobre mi. Vull recuperar la meva memria per saber qui sc. O: Quina ironia! Tu, que ets energia pura. La teva memria hi s, en el ball de les ciutats, ets les ones que emanen dels cossos que lhabiten. : Mira, ja la veig! Est sortint del tnel fosc. All a baix a lesquerra. O: S, jo tamb. Per jo la veig a dalt a la dreta, lliscant pel tnel llumins a una velocitat innita. Compte, anem a xocar! Ja no veig absolutament res. Tot est buit.

142

Traduccions

Ltom s la unitat mnima dun element qumic que encara conserva les mateixes propietats. Est format de partcules subatmiques: electrons, protons i neutrons. Alhora, els protons i els neutrons estan formats per quarks. Els toms sagrupen formant molcules que sn la unitat mnima dels compostos.

La malla innita Antnia Vil udio Mirabelle 1994, Tarantella per a piano de joguina de Stephen Montague, interpretat per Margaret Leng. s una transcripci videogrca i temporal del cel nocturn a partir de lenregistrament de lmines dinscripcions gravades i que shan inspirat en la cultura grca daltres indrets com la cincia i les cosmologies mitolgiques distants. A la mirada de les llums de la ciutat contraposem lobservaci dunes altres llums en quant a percepci i escala, les dels rmament, que neixen dun cmul destels triat entre morfologies diverses com les fractals o mitologies antigues com les dOrient, combinant-les tamb amb daltres prpies i inventades. Totes elles les pensem com inscripcions perqu sn gures planes i sense ombres, que gaudeixen duna consistncia ptica enlluernadora. Aquests aspectes que componen les lmines gravades daquest projecte es reecteixen referenciats per Bruno Latour a Visualitzaci i cognici. Les inscripcions, seguint Latour, tenen qualitats que les fan tan mbils com immutables. Aix, les inscripcions, grcies a ls de la impremta, gaudeixen duna dualitat que es fa ostensible per la repetici i la reproducci de cpies daquests mbils immutables que es presten a combinatria i superposici.

El procs tracta dun joc de desplaaments; s un ampli ventall de gravats que sorgeixen de formes que he anat seriant i combinant, donant lloc a una producci que es resol com una saga destels. Per tant, sn inscripcions, escriptures dibuixades que, com a llistes, interactuen dantuvi amb els nous llistats dels estels davui. Llistats que no sanomenen des de la mitologia per que, per labsncia, linvoquen des duna altra nomenclatura. Dibuixos destels, obra grca sobre superfcies que vincula el patern al nombre, com nom i com text. El projecte sargumenta, per tant, com la lectura duna seqncia morfolgica i lluminosa que safegeix a la cosmologia com un element addicional, com una cci ms de la percepci de linnit, on la simulaci i els codis numrics permeten associar-la com un contnuum. Largument visual realitzat en vdeo s la traducci, doncs, dun contrapunt a la nit i a la llum de la ciutat a que alludeixen dos dels vdeos daquesta mostra: Les lumires de la ville i La lluna de Montjuc. Si aquests vdeos representen qestions i enregistraments localitzats a la ciutat i la seva histria, la meva obra proposa una altra visualitzaci, la de comprimir en una cartograa icnica dels estels, des de la claredat i la sntesi, un passeig ctici del coneixement. Es tracta dun coneixement parallel, salvant mbits dialctics, com el que es dna en les mirades de lart i de la cincia. Em fan pensar en el que diu Bruno Latour quan ens parla de lexperincia de lastrnom, que no pot llegir la riquesa de las fotos del cel per massa riques i, per tant, confuses per lull hum i ens recorda la invenci de lull lser i de les computadores que han servit per llegir les fotos del cel. Per aix, lastrnom ja mai mira el cel i les fotograes. El treball

143

Science of the City

de lartista tamb t vincles comuns amb la introspecci de lastrnom i manifesta actituds similars en el seus treballs. La malla s metfora de lunivers innit que es belluga i es transforma; per aqu s imatge metonmica, aquella que pren el rmament com un fragment simblic duna totalitat expandida. La malla innita s la construcci de la coberta duna altra llum i vol ccionar un passeig amb la mirada pel rmament des de la transcripci cultural, des del domini de lherncia de la inscripci, de labstracci i de la ressonncia de la textualitat numrica. El so de la pea per a piano de joguina de Sthephen Montague vol subratllar aquesta cci temporal com una evocaci, com un record primerenc i repetitiu, tan distant com sigui possible, on la convivncia de visualitzaci i coneixement senllacen. Aquest esdeveniment provocat per la conana cognitiva que es desprn de la textualitat grca de lart i de la cincia fa possible esmentar que Pensar s una tasca de les mans, com deia Heidegger, per el que hi ha a les mans, com diu Latour, sn inscripcions. La llum visible s la porci de lespectre electromagntic perceptible per lull hum. Es troba comprs entre les longituds dona de 380 nm i 780 nm a laire. Les seves caracterstiques bsiques sn la brillantor, el color i la polaritzaci o angle de vibraci. Presenta propietats dona i de partcula.

Jlia Pals, Albert Mundet, Nria Sala, Mart Badal, Michelle Wilson, Llus Sala, Nria Jar, Imma Colomer, Laura Pau, David Oliete, Raquel Eme, Mart Devant, Manel Pau, Aziz Ghadiali, Marta L.C., Manuel N.B., Mara P.O., Ada S.C., Ionapergo, TIC y Prisin, Stephen Boyd, Emily Ramos, Jake, kmartlossprevention, Kayanethechemwiz, Armine Digilian, KTeamy, Msutter, Julia Hostetler, Ruben Permuy, Jaime Ballesteros, Sade Lewis, Ins Navarro, stinacooke, AlisaC, B.H. Betts, Constant Bourdeloux, MrCopperstein, Julie Ferracci, Laure Boeglin, Lna Le Sciellour, Martyna Goral, Zackari Ait Elhadi, Science Acadmie, Enzo, Romane, Lorena, Corentin, Virginie, Sandrine, Jean-Michel, Arthur, Christelle, Imane, Illan, Thibaud, Vita, Marilne, Clment Myette, Msutter, Arturo Carcavilla, Albert Folk, Irene Lapuente, Marcos Roca-Cusachs, Lus Parellada i Keiko Ueda. 01. Why the sky is sometimes blue and sometimes red? 02. Fsiles Urbanos 03. Newtons rst law 04. City Sounds- A New Source of Energy? 05. Los espejos planos producen imgenes invertidas? 06. Si Galileo hubiese podido patinar 07. El misterio de la esfera de reloj desaparecida 08. Las leyes de Newton con patines 09. Por qu cambia el planeta Tierra? 10. White-topped buildings, who loves the sun? 11. Bicycles and Gears 12. Isotonic drinks 13. Rozar y calentar - Rub then heat 14. GENETIC DIVERSITY. Are we that different? 15. La asombrosa composicin del tomo

Cinquanta vdeos El concurs de vdeos: CINCIA, CIUTAT i art Emily DeHority, Uninoseat, Anna Cabr, Liz Compitello, Jordi Riera, Ruvn Hussler, Laura Alcoverro, ngel Alts,

144

Traduccions

16. Hydro-Electricity 17. How nd a rainbow in your city? 18. O trover un arc en ciel dans votre ville? 19. Experiment: the city like interference 20. Electromagnetic waves 21. The sound 22. Its Why You Dont Tip Over And Break Your Neck 23. A Question: Why are Solar Panels Tilted? 24. Science at the Playground 25. Where Does Reclaimed Water Come From? 26. How does popcorn pop? 27. Watch it POP! 28. Ecosystems: a Brilliant Finding 29. Counting Cars 30. Four-Leaf Clover Fortune 31. La Luna en Montjuc 32. The Train Bridge in Davenport, IA 33. Desperately Seeking Symmetry 34. Condensation in NYC!! 35. Clean up your MESS!! 36. Science in the STREETS! 37. Breathe in that Fresh CAR air!! 38. The CityFish Talk a Little Science 39. How Do TV Remote Controls Work? 40. Effet Doppler - Doppler Effect 41. Les lumires de la ville 42. Silence je pousse 43. Une dmarche non linaire 44. Comment observer linvisible 45. Phnomnes priodiques 46. Les amnagements pour personnes handicapes 47. Les gures dans le marbre 48. Microtrottoir: quest-ce que la science dans la ville 49. Leffet lotus 50. Petites btes dans la ville

Biograes

Eugnia Agust Artista i professora de la Secci de Gravat del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Explora la reciprocitat entre el color i labstracci geomtrica. La conuncia creativa dambds contextos es trasllada al seu mbit de recerca i docncia, on, a travs dels sistemes dimpressi, emprn produccions dobra grca original de diversa ndole. Desenvolupa processos destampaci examinant com, a travs del desplegament de la imatge editable, els nous sistemes tecnolgics interactuen envers els tradicionals en una progressi alternant. Montse Carreo i Raquel Muoz Montse Carreo (Olesa, 1970) i Raquel Muoz (Calatayud, 1980) sn llicenciades en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Collaboren juntes des de 2006 en el marc del collectiu MIOP. Han dut a terme diversos projectes, entre els quals destaquen dRakar i Nomade al Senegal (2007-2008), i durant 2010, Chinese Fantasy. Yiwu s garden, a Xangai. Recentment realitzen Les caixes xineses amb el suport de lInstitut de Cultura de Barcelona, en el marc de projectes deslocalitzats de BCN Producci11Han realitzat projectes relacionats amb el llibre dartista o bookworks amb el collectiu 13L, participant en res nacionals i internacionals. Des duna perspectiva multidisciplinria, la seva producci artstica es desenvolupa a travs dartefactes i ccions que aborden

145

Science of the City

paradoxes relacionades amb el consum, el plagi, lalteritat i la hibridaci en la societat contempornia. Merc Casanovas Des de 1984 treballa com a professora a la Secci de Gravat del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La seva rea de recerca es desenvolupa en diferents camps de la grca, per sha especialitzat en la litograa sobre pedra, sobre planxa i en la fotolitograa. Ha estat a Anglaterra i a Alemanya per a millorar els seus coneixements sobre transferncies dimatges i fotolitograa. Ha impartit cursos daquestes tcniques a Anglaterra, Sussa, Argentina i Espanya. Tamb est interessada en tot all relacionat amb el llibre dartista, essent aquest un dels projectes ms importants en lactualitat. Des de 1998 forma part del grup 13L constitut per tretze artistes que desenvolupen la seva obra sobretot en art grc, per tamb en daltres mitjans i sempre al voltant del llibre dartista o bookworks. Ha exposat en diferents ciutats de Catalunya i de lestranger. Borja Leonardo Fermoselle Arquitecte llicenciat per lETSAB, on actualment collabora en el grup de recerca denominat Topologia de la Ciutat. Membre fundador del collectiu 080k, dedicat a lobservaci, estudi i interacci amb lespai com-urb, que actualment est realitzant diversos estudis i projectes. Collaborador de diversos collectius que treballen en lart i larquitectura com Taller Danza, Lup, a Uruguai, (2006-2012), Stalker, a Roma (2010), StapBcn, a Barcelona (2012),

Iconoclasistas, a Argentina (2011/2012), Sitesize, a Barcelona (2011), Paisatges Culturals, a lETSA Valls (2011). Irene Lapuente Fundadora i directora de La Mandarina de Newton SL. Abans de crear la seva prpia companyia, Irene Lapuente va acumular gaireb deu anys dexperincia en comunicaci de la cincia, educaci, museus, desenvolupament destratgies de comunicaci i en gesti de projectes. Ha ocupat crrecs professionals com el de Cap de Comunicaci de lInstitut Catal de Paleontologia (ICP) i del Departament de LSI de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). Tamb havia treballat com a membre de lrea dEducaci del Museu CosmoCaixa de Barcelona i com a professora de secundria. Ha dissenyat processos de co-creaci en lmbit de la cultura, lart, la cincia i leducaci: De la contemplaci a la participaci i ms enll amb el Tech Museum of California i Citilab (2009-2010), Talentlab amb el CSIC (2011), Common Grounds a lEspai Laboratori Arts Santa Mnica (2011) i Science of the City (2011-2012). Actualment coordina lexposici Dimensi Nano en collaboraci amb lInstitut Catal de Nanotecnologia, aix com la part daprenentatge organitzatiu del projecte Kukuxumusu Relocated (2011-2012). Tamb desenvolupa un projecte experimental de co-creaci de conceptes cientcs amb nens deducaci primria Exploradors i Inventores (2011-2012). Ha dissenyat tallers de promoci del metadisseny en lmbit cultural, en collaboraci amb el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, CCCB (2010-2012). El seu inters principal s la intersecci de les formes daprenentatge, la cincia i daltres formes de coneixement com

146

Traduccions

laprenentatge que es deriva dun cos situat. s llicenciada en Cincies Fsiques per la Universitat de Barcelona i t un Diploma de Postgrau en Comunicaci de la Cincia (Universitat Pompeu Fabra, UPF), aix com un Postgrau en Creaci de Documentals Cientcs (UPF). Ha estat involucrada amb la dansa contempornia des de molt jove, essent titulada per la Royal Academy of Dance de Londres. Totes aquestes interconnexions entre diferents maneres dentendre el mn la van convncer que era hora dexplorar ms a fons i comenar a cooperar amb persones creatives i amb talent que compartissin la seva passi per la creativitat, la cultura i laprenentatge, que sn les motivacions principals darrere del projecte de La Mandarina de Newton. Aleix Molet Llicenciat en Belles Arts per la universitat de Barcelona (2002). Diploma dEstudis Avanats (2005). Actualment realitza la Tesi Doctoral: Estats irreversibles de lobjecte artstic, a la Universitat de Barcelona i collabora amb el grup de recerca Metamtodos. Ha participat en les segents exposicions individuals i collectives des de 2004: Cavernes+Artzar, al Museu de la Cincia de Barcelona, CosmoCaixa (2011), A*TABLE organitzada per A*DESK (2011), Mostra Videofreqncies,al centre dart Cal Mass de Reus (2009), Mostra dArt Digital Off Loop, al Centre dArt Santa Mnica de Barcelona (2004), Deas BA de lEspai VolART (2004). Cristina Past Cristina Past s professora agregada de la secci de gravat de la Facultat de

Belles Arts (1996) i doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2004). Alterna lactivitat docent amb lactivitat artstica prpia. La seva trajectria parteix del coneixement i formaci en el mn del gravat i la impressi en les seves diverses vessants i s el nucli a partir del qual ha anat desenvolupant el seu treball. Actualment, treballa amb projectes on incorpora noves tecnologies com la impressi digital sobre diferents suports, marcant un territori de fusi de tcniques i materials. Des de 1990 ha intervingut en diverses exposicions collectives i individuals al nostre pas i a lestranger. Des de 1996 forma part del collectiu 13L amb el qual edita i publica llibres dartista. Han participat en diverses res europees i internacionals. Eloi Puig Professor titular del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona). Membre de lequip de recerca IMARTE des de lany 2000. Especialista en computer art i impressi expandida. Llicenciat (1989) i doctor (2005) en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi Alear: Arte procesual-aleatorio. La aleatoriedad en el ComputerArt, on estudia les aplicacions artstiques i variants teriques de la multiformitat i omnipresncia de la computaci i laleatorietat de lentorn creatiu contemporani. Durant lestada de recerca postdoctoral a lAkademie der Bildenden Knste Mnchen (febrer-agost 2008) crea noves narratives orientades a les problemtiques i complexitats del llenguatge ents com a codi de comunicaci. Dins de lmbit artstic, destaquen les seves exposicions

147

Science of the City

individuals i collectives, aix com les propostes audiovisuals. Des de lany 1992 ha exposat a la Galeria Ferran Cano (Palma de Mallorca i Barcelona), Inglostraetti8 (Islndia), I.Bongard (Pars), Cavecanem (Sevilla) i ha realitzat aportacions audiovisuals al CGAC (Santiago de Compostela), Sonar-cinema al CCCB, Mostra dArts Electrniques 2000 al Centre dArt Santa Mnica (Barcelona) i al Festival de Creacin Audiovisual de Navarra. Ramon Sangesa Ramon Sangesa s professor titular de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC; Departament de Llenguatges i Sistemes Informtics), on ha estat vicedeg dInnovaci en la Facultat dInformtica. s investigador visitant de la Universitat de Columbia (Nova York), Center for Organizational Innovation. Tamb a la Parsons Schools of Design, on actualment forma part dun projecte sobre collaboraci i disseny nanat per la National Science Foundation americana. T un doctorat en Intelligncia Articial per la Universitat Politcnica de Catalunya (1997) i un postgrau en Comunicaci de la Cincia por la Universitat Pompeu Fabra (1997). s membre distingit del SLab, Strategic Innovation Lab, de lOntario College of Art and Design (Toronto, Canad). El 2007 va fundar Citilab, un centre dinnovaci ciutadana, on va desenvolupar projectes dinnovaci urbana com Urbanlabs (2008-2009) i projectes dinnovaci organitzativa com Breakout, en collaboraci amb lInstitute for the Future. En va ser el seu director dinnovaci ns el setembre de 2010, quan va decidir explorar mbits dinnovaci i recerca als Estats Units. Ha participat en diversos projectes nacionals i europeus de recerca, tant en tecnologies de la innovaci

com de comunicaci cientca. Collabora dins lmbit Co-Creating Cultures a La Mandarina de Newton S.L, on ha participat en els projectes De la contemplaci a la participaci i ms enll (2009-2010), Common Grounds (2011), Science of the City (20112012) i Kukuxumusu Relocated (2011-2012) i Knowledge Federation (2010-2012). Els seus interessos actuals inclouen la coevoluci de les normes, la cultura i la tecnologia en situacions dinnovaci i el disseny de processos collaboratius aix com el metadisseny per a la participaci. T diverses publicacions en lmbit de la tecnologia, la informtica i la innovaci. Roger Sansi Roger Sansi s antropleg i investigador Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona. Va estudiar a les universitats de Pars i Chicago i ha treballat al Kings College i al Goldsmiths College de la Universitat de Londres. El seu treball de recerca sempre sha centrat en lart, primer en el context brasiler i actualment a Barcelona. Les seves publicacions ms importants inclouen Fetishes and Monuments (Berghahn, Oxford, 2007), Cultures of the Lusophone Black Atlantic (Routledge, 2007), Sorcery in the Black Atlantic (University of Chicago press, 2011) i Money and Personalism in the Lusophone world (University Press of New England, 2012). Sergi Selvas Gardeas Tcnic realitzador multimdia i programador web des de 2006 i actualment cursant el Grau en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Membre fundador del collectiu Mixit, plataforma de difusi i collaboraci de projectes interdisciplinaris entre art, arquitectura i urbanisme.

148

Traduccions

Ponncia sobre el paisatge sonor al Seminari Paisatges Culturals en lETSAV i participaci en la Quam 2011.Wikipolis. Construccions collectives de lespai social. Anja Steidinger (Berln, 1972). Llicenciada el 2002 en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts, HfbKHamburg (Alemanya). El 1997 va cursar un semestre a la Facultat de Belles Arts de Conca. De 2000 a 2002 va ser professora assistent del laboratori de vdeo i fotograa digital en el departament de Comunicaci Visual a la HfbK (Hamburg-Alemanya). De 2006 a 2008 va estudiar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el Mster en Produccions Artstiques i Recerca i, els anys 2009-2012, va ser becada com a investigadora (FI) en el grup Prospeccions Binries, Universitat de Barcelona. Steidinger est analitzant en el seu treball teric lautorepresentaci dun nou malestar i la construcci de subjectivitat en el nou paradigma de la producci en les societats connectades. Com a artista participa des de 2001 amb peces de vdeo en diverses exposicions: Get that Balance, Kampnagel 3, a Hamburg (2001); exposici a lespai pblic ZollDouane, a Hamburg (2003); Biennal de lHavana, a Cuba (2006); Artivistic, a Montreal, Canad (2007) i al Visual Artcenter of Peacock Aberdeen, a Esccia (2008). Des de 2007 forma part del collectiu ENMEDIO de Barcelona dart, tecnologia i poltica, i s membre del grup de recerca MetaMtodo: metodologies compartides i processos artstics en la societat del Coneixement, Universitat de Barcelona. Alicia Vela Alicia Vela. s artista visual i professora de la Facultat de Belles de la Universitat

de Barcelona. Dirigeix el grup de recerca IMARTE. Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives nacionals i internacionals. En el seu treball experimenta diferents focus dinters, units tots ells pel carcter metafric de les seves propostes. Elements de la natura com els insectes: mosques, formigues i libllules han estat objecte de reexi crtica i potica, experimentant un imaginari que ens parla del somni i els malsons, de la realitat i del desig, de la fragilitat duns cossos-ales que gaireb es trenquen al agafar-los. De les seves reexions neix tamb la necessitat de crear narratives partint de lapropiaci del seu lter ego de cci: Alcia a travs del mirall. Anomenar el nom des daltres escenaris ccionats, aquells que ens reecteixen en la seva representaci de la realitat, la tragdia i la sorpresa. Antnia Vil Antnia Vil s catedrtica de Gravat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La seva trajectria semmarca en un dileg compartit entre lart, la docncia i la investigaci. Lobra grca original i la seva alteritat en el llibre i la installaci sn el nucli de la seva producci. Investiga el gravat des de la inquietud dexperimentar, en els seus processos dimatge, en les fronteres dels seus lmits. Ha participat en nombroses exposicions aqu i a lestranger, i t obres en diversos museus i colleccions. Ha promogut lampliaci del llenguatge imprs en el mitj digital coordinant el curs europeu P. A & R. Printmaking, Art and Research (1995-1999) amb la direcci dels postgraus internacionals De empremta gravada a lempremta digital 1 i 2 (1998-1999)

149

Science of the City

a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Coordina el Programa de Doctorat EAPA, Estudis Avanats en Produccions Artstiques. s membre del grup de recerca I+D Metamtodos. Les seves mencions ms destacades sn: La Beca de Creaci per estudis a lestranger de la Fundaci Juan March (1975-1976) per lAtelier 17 de S. W Hayter a Pars; el premi de la Triennal Internacional de Cracvia. (1991) i el premi Bharat Bavan International Print de Bhopal, a lndia (2011).

150

Primera edicin Premire dition Primera edici Barcelona, mayo 2012 Barcelona, mai 2012 Barcelona, maig 2012

Este libro se ha publicado con ocasin de la exposicin Science of the City. Arts Santa Mnica, del 8 al 19 de Mayo de 2012. Ce livre a t publi l'occasion de l'exposition Science of the City. Arts Santa Mnica, du 8 au 19 mai 2012. Aquest llibre s'ha publicat en ocasi de l'exposici Science of the City. Arts Santa Mnica, del 8 al 19 de Maig de 2012. Ideacin, direccin y comisariado del proyecto Ide, direction et coordination du projet Ideaci, direcci i comisariat del projecte Irene Lapuente Ramon Sangesa La Mandarina de Newton: Co-Creating Cultures Coordinacin artstica Coordination artistique Coordinaci artstica Eloi Puig IMARTE Artistas Artistes Artistes Eugnia Agust Montse Carreo Merc Casanovas Borja Leonardo Fermoselle Aleix Molet Raquel Muoz Cristina Past Eloi Puig Sergi Selvas Anja Steidinger Alicia Vela Antnia Vil IMARTE

Colaboradores Collaborateurs Collaboradors Albert Folk Pau Domnguez Lus Parellada Marcos Roca-Cusachs Keiko Ueda Jordi Carrasco La Mandarina de Newton Bob Ketner The Tech Museum Livio Riboli-Sasco Leila Perie Sandrine Jamet Claire Ribrault Paris Montagne Patrcia Homs Arts Santa Mnica Colaboradores especiales Collaborateurs spciaux Collaboradors especials Fundacin Espaola para la Ciencia y la Tecnologa (FECYT) Obra Social la Caixa Con el soporte de Avec le soutien de Amb el suport de Observatori de la Comunicaci Cientca de la Universitat Pompeu Fabra Barcelona Cincia de lAjuntament de Barcelona Associaci Catalana de Comunicaci Cientca Tercer Milenio/El Heraldo de Aragn Liberty Science Center The New York Academy of Science New York Hall of Science Science Center Singapore Traducciones Traduction Traduccions La Mandarina de Newton English, espaol, catal Guy Molnat (french) Franais Agradecimientos Remerciements Agraments El grupo de investigacin Computational Genomics del Barcelona Supercomputing Center (BSC) Arts Santa Mnica

Produccin Production Producci hangar.org Nria Marqus Diseo Conception Disseny anadominguez.es Impresin Impression Impresi Grques Trema ISBN 978-84-695-3325-3 D. L. GI-752-2012 Esta obra est bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercialSinObraDerivada 3.0 Unported. Ce(tte) oeuvre est mise disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas dUtilisation Commerciale - Pas de Modication 3.0 non transpos. Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons.

You might also like