De les TIC a les TAC.

Bases per una nova visi de la tecnologia a lEducaci

Antecedents:. La tecnologia s l'origen de l'escola El context actual: normatiu i tecnolgic, una oportunitat per avanar: avui s objecte, recurs i context La competncia digital del professorat i la governana de la tecnologia als centres educatius dos factors clau A tall de conclusions: s la pedagogia estpid

La tecnologia i els orgens de lescola

Escola i tecnologia de la informaci han anat de la m des dels orgens de la instituci escolar. Lescriptura va ser inventada fa ms de 5000 anys per emmagatzemar i transmetre informaci. El concepte descriptura es fonamenta en un sistema de codificaci basat en signes estandarditzats. El cinzell, la ploma, el pinzell, el llapis, el bolgraf, la mquina descriure, constitueixen instruments per escriure. La pedra, el papir, el pergam, el paper, sn diferents tipus de suports per emmagatzemar i difondre els documents escrits. Lalfabetitzaci, des dels temps dels sumeris fins ara, s el procs daprenentatge dels signes escrits i les seves les regles de combinaci. La suma dels codis, els instruments i els suports, constitueix tot un complex entramat tecnolgic, preludi del que avui anomenem tecnologies de la informaci i la comunicaci. Certament, la digitalitzaci ha obert enormes possibilitats a les tecnologies analgiques de la informaci, per conv recordar i reconixer don venim. Al llarg del segle XX, s'han anat introduint a lescola, diferents dispositius de les tecnologies de la informaci emergents: la radio escolar (anys 1930-40), els mitjans audiovisuals (anys 1960-70), la informtica educativa (anys 1980-90) i els materials multimdia i Internet (anys 1990-2000). No comparteixo el tpic tan repetit, de que lescola s un dels pocs llocs que evolucionat tecnolgicament des de lpoca de Gutenberg. Qui sost aquesta afirmaci, t poca informaci de com eren les poqussimes escoles de fa cinc segles i com sn les davui. Un exercici interessant s buscar per Internet imatges descoles, per exemple dels pintors Adriaen van Ostade o Jan Steen del segle XVII per contrastar el tpic esmentat. Els pedagogs ms innovadors fa molts anys que han impulsat l'adopci destratgies daprenentatge basades en recursos tecnolgics avanats. Tenim nombrosos exemples de professorat comproms amb la innovaci educativa basada en ls educatiu de les tecnologies, per permeteu-me que reti homenatge a un precursor oblidat, el professor de matemtiques rus E.I. Ignatiev, que el 1911 va escriure al prefaci del seu llibre En el regne de lingeni:

"No us esforceu a ensenyar als infants i joves lestudi de les diferents taules de sumar, restar, multiplicar; la memoritzaci mecnica de diferents regles i frmules, sin que, abans de tot, acostumeu- los a pensar amb plaer i conscincia. La resta vindr amb el temps. No molesteu a ning amb clculs i exercicis mecnics molt llargs i avorrits. Quan a alg li siguin necessaris a la vida, els far per si mateix. A ms, ara per fer aquests clculs disposem de diferents mquines calculadores, taules i altres dispositius".

El context actual de les tecnologies a lEducaci

El desenvolupament de la Societat del coneixement planteja als sistemes educatius nous i importants reptes. Aquestes noves demandes es concreten en part en ladquisic per part de lalumnat i tamb del professorat de noves capacitats per treballar amb la informaci: saber cercar, seleccionar, elaborar, aplicar i transformar la informaci en coneixement per aplicar-lo a situacions complexes. Les recents lleis dEducaci (LOE-2006 i LEC-2009) recullen de forma clara aquests nous requeriments, fet que es materialitza en la nova concepci del currculum basada en competncies i en una clara prescripci que les tecnologies de la informaci han destar presents en tot el procs daprenentatge: tant durant el perode descolaritzaci, com en laprenentatge permanent al llarg de la vida. La Llei Orgnica dEducaci 2/2006 (LOE), en el seu Prembul estableix la inclusi digital com un nou dret quan indica: Desenvolupar les aptituds necessries per a la Societat del coneixement, garantir laccs de tots a les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dins larticulat de la LOE sestableix ls de les TIC a totes les etapes educatives, concretament les tecnologies sesmenten a: Educaci infantil (article 14.5), Educaci primria (articles 17 i 19.2), Educaci secundaria (articles 23.e, 24.7 i 25.5) i el Batxillerat (article 33.g). La Llei dEducaci de Catalunya (LEC), recull els mateixos preceptes de la LOE i aporta major concreci en alguns aspectes. Destacarem aqu aquells que fan referncia a les noves responsabilitats del professorat. Em refereixo concretament a larticle 104, on es detallen les funcions del professorat, i sindica al seu apartat j) Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci, que han de conixer i dominar com a eina metodolgica. Ms endavant, a larticle 109 que tracta de la Formaci inicial del professorat, sinsisteix en dos aspectes clau per a la professi docent: el coneixement suficient duna llegua estrangera, i el domini de les TIC. Aquesta prescripci s molt important per a orientar ladquisici de la competncia tecnolgica del professorat, durant la seva formaci inicial. Encara que la realitat vagi per davant de les lleis en la majoria de cassos, les citades referncies normatives han de facilitar que el desplegament i ladopci de les TIC, evolucioni ms rpidament grcies a lexigncia que fixa la norma. Per concloure aquestes disquisicions jurdiques, podem resumir les idees presentades en els punts segents: la LOE universalitza les TIC amb una triple perspectiva: competncia digital, contingut curricular i recurs educatiu. Addicionalment la LEC estableix que les TIC sn de iure una responsabilitat professional del professorat, i adquireixen el carcter

dinstrument metodolgic. La transcendncia daquestes prescripcions mereix ser destacada. En aquest nou context normatiu, shan comenat a desplegar actuacions tecnolgiques de gran abast i sense precedents en la nostra tradici pedaggica. Em refereixo concretament al programa Escuela 2.0, conegut a Catalunya com Educat1x1. Lambici daquests projectes s molt important, com tamb ho sn les oportunitats que obre a la comunitat educativa en el seu conjunt. Per a lxit daquesta empresa cal una gran complicitat entre tots els agents implicats: alumnat, professorat, famlies, empreses editorials i tecnolgiques, universitats i societat civil. Latenci meditica que han desvetllat aquest projectes de digitalitzaci de les aules, sha focalitzat sobretot en les infraestructures (equipaments, connectivitat) i molt poc en els elements immaterials com el programari i els continguts. La reflexi i debat en lmbit professional, est tamb molt centrada en els aspectes tecnolgics i operatius. s clar que aquestes consideracions sn importants especialment en la fase dengegada, per ens cal prioritzar latenci i lacci en els aspectes clau que garanteixin lxit i la sostenibilitat daquest procs. Em refereixo a la necessitat dadoptar un enfocament sistmic que integri els components dels recursos curriculars, metodolgics, organitzatius, formatius, dinclusi digital i dinfraestructures. Factors que adequadament considerats i planificats, han de facilitar a cada centre governar el desplegament harmnic de les tecnologies de la informaci, dacord amb la seva maduresa tecnolgica.

La Competncia digital per lalumnat i per al professorat

Histricament, cada teoria de l'aprenentatge ha assignat un paper a la tecnologia educativa: des del mite de la mquina d'ensenyar fonamentat en la teoria conductista, fins l'aprenentatge collaboratiu a la xarxa basat en postulats socioconstructivistes. El com denominador de les mirades pedaggiques sobre el paper de la tecnologia a l'Educaci est regit pels plantejaments curriculars. Aquestes diferents perspectives i mirades sobre ls de les tecnologies a lEducaci, es poden resumir en tres preposicions: Aprendre SOBRE les TIC: Aquesta mirada, parteix de la base que les TIC sn un objecte de coneixement per elles mateixes. Durant la dcada dels 80 lmfasi es va posar a aprendre informtica i ms en concret un llenguatge de programaci. Aquesta concepci ha derivat darrerament en el domini de les eines ofimtiques, de creaci multimdia i de moltes aplicacions web 2.0. A lEducaci bsica, laprenentatge descontextualitzat deines informtiques, no es suficient per desenvolupar la competncia digital. Tot saber competencial implica el desenvolupament i laplicaci de coneixements a situacions concretes. Com en altres contextos, per exemple el camp de la fotografia, conixer molt b el funcionament i les caracterstiques duna cmera no garanteix fer bones fotos. Lacreditaci de la competncia TIC (ACTIC) respon a aquesta mirada tecnocntrica. Aprendre DE les tecnologies: correspon als usos on les TIC assumeixen la funci transmissora de coneixements i de la seva avaluaci. Els recursos digitals que adopten

aquest enfocament, es van iniciar ja amb les primeres fornades de la informtica educativa els anys 80, aleshores sanomenaven programes d'ensenyament assistit per ordinador (EAO). El fonament daquests recursos, es troba en les teories conductistes de laprenentatge. Malgrat levoluci de la tecnologia (aplicacions multimdia, continguts web, etc) aquests materials no han variat el seu plantejament. Les presentacions, els tutorials i les exercitacions sn exemples concrets d'aquesta visi de les TIC. Aprendre AMB tecnologia: Aquesta concepci arrenca els anys vuitanta amb els corrents de la psicologia constructivista. El primer material informtic que respon a aquest plantejament s el llenguatge Logo. Actualment, el ventall dactivitats, recursos i metodologies que materialitzen aquesta visi, ha crescut molt, per la seva aplicaci a laula encara no s majoritria. El que entenem per Tecnologies dAprenentatge i el coneixement (TAC), s bsicament aquest plantejament metodolgic de ls de les TIC. Sota aquesta mirada la tecnologia s el context daprenentatge, entorn de treball i relaci, mitj dexpressi i creaci, ms que canal de transmissi. Les simulacions interactives, els jocs seriosos, els projectes telemtics, les Webquest, la radio per Internet, la programaci amb Scratch o la construcci de robots, sn exemples d'aquests usos, que permeten a professors i alumnes, explotar les possibilitats comunicacionals d'Internet i desenvolupar plenament totes les dimensions de la Competncia digital. Fa anys que parlem "d'integraci curricular" de les TIC. Semnticament integraci s molt proper a assimilaci, on l'element nou es dissol dins l'estructura preexistent, sense alterar-lo. Quan la tecnologia esdev progressivament llenguatge, mitj i instrument d'aprenentatge, aquesta presncia no s neutra. Els efectes sn anlegs als de la hibridaci, suposa que cadascun dels elements en contacte s'aglutinen, com en una reacci qumica, per donar lloc a un compost que t propietats diferents. Els eixos de canvi ja s'han comenat a traar a nivell legislatiu: Estratgia Europea de Lisboa, Llei Orgnica d'Educaci (LOE), Llei d'Educaci de Catalunya (LEC). Ara cal fer operatives aquestes directrius amb recursos adequats i estmuls professionals, la culminaci d'aquest procs ha de ser la reinvenci de l'actual model educatiu.

A tal de conclusions
ePedagogia cal encarar els nous reptes i entomar-los com a oportunitat de forma decidida per el factor crtic som els docents, que hem de prendre plena conscincia

Les vigents lleis d'Educaci (LOE i LEC) estableixen, per primer cop a la legislaci educativa, l'adopci sistemtica de les TIC des de l'Educaci primria fins al Batxillerat i la Formaci professional. D'acord amb el nou marc curricular orientat al desenvolupament de competncies bsiques, les TIC han de complir una triple funci: ser l'objecte d'aprenentatge d'una de les vuit competncies bsiques (El tractament de la informaci i Competncia digital), formar part del contingut curricular de diferents

matries, i ser font de recursos educatius generals i especfics. Formulat en altres termes, les TIC s'han de portar a l'aula per aprendre SOBRE, aprendre DE i aprendre AMB elles de forma habitual.

Les diferents mirades sobre la tecnologia i Educaci

Com a conseqncia del desplegament dels ordinadors porttils per l'alumnat de l'Educaci bsica, l's de les TIC a l'Educaci s actualment objecte d'un debat polaritzat en el que conflueixen mltiples perspectives: socioeconmiques, poltiques, meditiques, tecnolgiques, jurdiques, culturals i naturalment educatives. Cada mirada genera un marc conceptual i un relat propi. No hi ha oposici entre aquestes mirades, sin complementarietat. s situant cadascuna respecte a les altres que es podr tenir una visi prou completa i crtica del que es pot fer dels TIC en educaci, en l'ensenyament i la formaci. Desgraciadament la tendncia que s'observa, sobretot amb|en els nefits de la pregunta|qesti (aproximadament sigui la seva edat... i de vegades tamb de vells militants) s sovint de no repenjar|recolzar-se ms que sobre una d'aquestes rodalies negligint els altres... el que s molt perjudicial en el futur dels TIC en educaci. Algunes perspectives prescriuen l'adopci de tecnologies a l'escola, amb ritmes i enfocaments que prioritzen els interessos tecnolgics per davant dels que s'ha fixat la comunitat educativa.

Tecnologia o mitjans? Parlar continuament de TIC s parlar de mquines, parlar de mitjans s parlar de continguts i llenguatges La governana de la tecnologies a l'Educaci ha de ser exercida a nivell de centre educatiu, perqu la tecnologia s part consubstancial de la metodologia pedaggica. Est contrastat que la generalitzaci d'una nova tecnologia educativa reprodueix les prctiques existents, perdent gran part del potencial del nou mitj. Aquest fet ja va passar amb la introducci dels mitjans audiovisuals i dels ordinadors. Ho tornen a corroborar tots els estudis seriosos i d'ampli abast efectuats recentment al nostre pas (PIC-2004, SITES-2006, PIE-2007), que constaten el fet que fins ara les TIC no han modificat les estratgies metodolgiques. Segurament encara ens falta perspectiva, per les citades evidncies ens obliguen a reflexionar en profunditat, per identificar en quines circumstncies les TIC actuen com a factors d'innovaci metodolgica. 1. Per orientar amb claredat la finalitat de les tecnologies a l'Educaci, cal fixar una terminologia que permeti diferenciar la mirada tecnolgica , d'aqu sorgeix la proposta de les "Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)". Aquesta expressi vol visualitzar els mitjans tecnolgics com a instruments per aprendre, generar i compartir coneixement, tasques centrals de l'Escola i de la Universitat. En la mesura que aquesta conceptualitzaci contribueixi a generar

un nou discurs i unes noves prctiques educatives, servir a la millora de l'educaci. Si hem de trobar un com denominador de les diferents mirades pedaggiques sobre les TIC, la consideraci de recurs per assolir els objectius educatius, s la ms estesa. DECLARACI DE STELLENBOSCH i DE ROA i DE CAPETOWN Com haureu constatat la mirada de l'alumnat no hi s present, tampoc hi s en els discursos predominants i com a docents no la podem obviar. En altres sectors es parla molt del disseny centrat en l'usuari, a l'Educaci actualment en parlem poc. Hi ha pocs estudis que recullin les demandes de l'alumnat respecte a l's dels ordinadors als centres educatius. Un informe elaborat al Regne Unit sobre els interessos de l'alumnat a l'aula, situa el treball amb ordinadors en quarta posici. De fet la consideraci de la Competncia digital com una de les vuit competncies bsiques, al mateix nivell que la lingstica o la matemtica, li atorga la consideraci d'un nou dret a l'alumnat que ha de sortir de l'escola havent adquirit aquesta capacitaci.
L'criture est une technique aussi extrieure l'humain que l'informatique. Escriure s artificial, aprs. Il faut connatre par exemple chaque pictogramme devenu lettre, composer des mots, des phrases, des textes. Cette technologie transforme intrieurement la conscience humaine car ce ne sont pas seulement des aides extrieures. L'criture est artificielle mais le paradoxe c'est que l'artifice est naturel chez les tres humains. La technologie proprement intriorise rehausse la vie humaine, elle ne la dgrade pas. C'est le phnomne bien accept de l'alphabtisation. une poque, on a eu besoin d'intermdiaires qui utilisaient comme par magie l'criture. Les scribes possdaient alors un pouvoir. Avec l'imprimerie, le besoin de lire et d'crire pour soi-mme s'est bien fait sentir. Cela a donn les coles, les bibliothques, la diffusion et le dveloppement du savoir. Le passage du style oral au style crit a mis plusieurs sicles. Les premiers crits taient souvent composs comme des conversations et des disputes orales puis les genres se sont prciss au fil des sicles. l're des hypertextes, de nouvelles techniques d'criture apparaissent. Elles servent maintenant autant lire qu' crire.

On rpte souvent qu'en ducation, ce n'est pas tant l'information qui est en souffrance que la motivation et l'implication des lves. Or ces technologies, malgr l'attrait passager de l'usage des machines et des prsentations tape--l'oeil, nous facilitent surtout l'accs l'information. En ce sens, elles ne remplissent peuttre pas les besoins ducatifs les plus urgents. Ce qui est pire, leur prsence oblige les enseignants repenser leur rapport l'information et au savoir parce qu'ils en sont de moins en moins les uniques dispensateurs. Certains ajoutent ici que cette technologie leur laisse plus de temps pour s'occuper des vrais problmes pdagogiques mais est-ce du bon temps s'ils sont inscuriss face ce qu'ils accomplissaient le mieux, la transmission du savoir? Pourtant, ils n'ont pas beaucoup de choix, on ne peut pas faire comme Platon et s'opposer l'criture moderne sous prtexte qu'il y a des pertes du ct des habitudes, il faut se rorganiser au plan cognitif et communicatif.

De les competncies TIC als drets digitals dels alumnes

Conclusions
Amb tot el que hem apuntat confiem que aquest breu recorregut sobre el paper de les TIC a l'educaci hagi servit per convncer que les TIC ja no sn una despesa ms sin que han de ser incorporades al captol d'inversions sostingudes si volem construir un sistema educatiu que garanteixi la capacitaci dels ciutadans per desenvolupar-se en la Societat de la Informaci. La tecnologia no s la nica soluci als complexos problemes que ha d'afrontar el nostre sistema educatiu en aquest nou milleni, per pot ampliar molt sensiblement el nombre d'aportacions i punts de vista per trobar solucions. Un dels majors riscos que correm s no adonar-nos de la transcendncia, la complexitat i profunditat dels canvis que estan induit Internet, ms que pel seu vessant tecnolgic, pel impacte com a mitj de comunicaci. Hi ha raons objectives per les quals l'escola ha d'evolucionar. A aquestes raons s'afegeix la pressi d'una societat cada cop ms cognitiva, s a dir cada cop ms depenent de l'adquisici i l'increment de noves competncies i coneixements tant collectiva com individualment. Imaginar l'escola del segle XXI es pot fer des de diferents perspectives: ideolgiques, socials, pedaggiques, tecnolgiques, etc. Totes aquestes perspectives aportaran postures parcials, el que ens cal s adoptar visions sistmiques que analitzin l'evoluci del sistema educatiu amb mirades globalitzadores. Com a societat hem d'obrir un debat al ms ampli i participatiu possible per dotar-nos d'una visi plural i compartida que permeti obrir noves vies d'innovaci educativa per afrontar amb garanties els reptes d'aquest tercer milleni.

Bibliografia
E.I. Ignatiev "En el reino del ingenio" Ed. Mir Moscou 1986 reimpressi Castells, M.El surgimiento de la sociedad de redes. Blackwell Publishers, 1996. es conseqncies educatives de la ubiqitat dels ordinadors i de laccs a Internet sn difcils de preveure. Aquesta nova fase que proposem denominar d'invisibilitat de les TIC, lmfasi es desplaar de les TIC als continguts i a les prctiques: comunitats virtuals daprenentatge, els espais de treball collaboratiu, laprenentatge en el moment precs, sn algunes de les manifestacions del canvi de fons que es comena a dibuixar.