MEMRIA MSTER en

PSICOLOGIA de LEDUCACI

Institut Superior dEstudis Psicolgics (ISEP), 2010-2012

No podis preparar a vuestros alumnos para
que construyan maana el mundo de sus sueos,
si vosotros ya no creis en esos sueos;
no podis prepararlos para la vida, si no creis en ella;
no podris mostrar el camino, si no os habis sentado,
cansado y desalentado en la encrucijada (CELESTIN FREINET)





Nom i cognoms de lalumne: Judit Miranda Fernndez
Centre de Prctiques: I.E.S. Front Martim
Adrea: Carrer Espronceda 18-34 08005
Poblaci: Barcelona
Nom i cognoms del Coordinador: Andrs Gonzlez Bellido
2

NDEX
Pg.

PRIMERA PART: EL CENTRE.................................................................3

1. Acollida i caracteritzaci del centre......................................................3
1.1. Contextualitzaci del centre...........................................................3
1.2. Breu histria del centre..................................................................5
1.3. Tipus densenyaments impartits....................................................5
1.4. Caracterstiques de lalumnat........................................................6

2. Estructura organitzativa i funcional del centre......................................7
2.1. Composici i funcions dels rgans de govern...............................7
2.2. Organitzaci pedaggica del centre..............................................7

3. Documents de centre..........................................................................10
3.1. Projecte Educatiu de Centre (PEC).............................................10
3.2. Projecte Curricular de Centre (PCC)...........................................13
3.3. Reglament de Rgim Intern (RRI)...............................................14
3.4. Normativa dinici de curs..............................................................16

4. Projectes de centre.............................................................................16
4.1. Projecte de Normalitzaci Lingstica..........................................16
4.2. Pla dAcci Tutorial (PAT)............................................................17
4.3. LAgenda 21.................................................................................17
4.4. Atenci a la diversitat...................................................................18
4.5. Programa de llenges..................................................................19
4.6. Tutoria entre iguals......................................................................19
4.7. Lhort escolar urb.......................................................................21
4.8. Escola de pares...........................................................................22

5. Bases legals.......................................................................................22

6. Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia.............................24

SEGONA PART: PRCTIQUES.............................................................29

1. Descripci de les activitats realitzades................................................29

2. Conclusions i Valoracions...................................................................30

3. Programaci Didctica........................................................................31

4. Bibliografia...........................................................................................44
3





PRIMERA PART: EL CENTRE
1. Acollida i caracteritzaci del centre

1.1. Contextualitzaci del centre

Situaci:

El IES Front Martim, esta situat al districte de Sant Mart, al barri de Poble Nou, a la
crulla del passeig Taulat amb el Carrer Espronceda.



El barri del Poble Nou s un dels deu barris dels que es composa el districte
barcelon de Sant Mart de Provenals.

El seu origen est en un dels nuclis habitats de Sant Mart de Provenals que va
crixer aviat en indstria i habitants. Va arribar a sser a la fi del segle XIX, lrea
amb la major concrentraci industrial de Catalunya.

Des de 2006 el barri est limitat entre els carrers J aume Vicens Vives, Avinguda
d'Icria, vila, Pere IV, Llacuna, l'Avinguda Diagonal, Bac de Roda, el passeig del
Taulat, i el carrer Bilbao fins a l'espig de la Mar Bella. Tradicionalment l'extensi era
major i formava part d'aquest territori zones dels barris adjacents que, desprs d'una
revisi dels moviments venals sobre el projecte de divisi administrativa en barris de
Barcelona (2006), van incloure el topnim Poble Nou en aquests barris: El Parc i
Llacuna del Poble Nou, La Vila Olmpica del Poble nou, Diagonal del Mar i Front
Martim de Poble Nou i Provenals de Poble Nou. El seu eix cvic principal i ms
popular s la Rambla del Poble Nou.
C/ Espronceda, 18-34 08005 Barcelona
Telfon: 933 037 285 FAX: 933 037 287
Correu electrnic: iesfrontmaritim@xtec.cat
4


En l'actualitat s una zona en constant transformaci, on s'hi ubica el que vol ser nou
districte tecnolgic de la Ciutat Comtal, el 22@, convivint amb la resta de faanes
d'antigues fbriques en restauraci i una vida venal que encara conserva l'esperit
familiar i popular que s'ha perdut en altres barris de Barcelona.
Espais i installacions:
Es un edifici nou els seus espais es caracteritza per la seva amplitud i lluminositat, la
seva construcci vertical distribut:

- Planta baixa: Al exterior t un pati gran amb porteries i cistelles de bsquet, un
porxo amb una taula de ping pong i el polisportiu.

A linterior: la consergeria, secretaria, la sala de professos, el despatx del Director, el
despatx del Coordinador Pedaggic, el menjador i la biblioteca.



- Al primer pis: les classes de 1r dESO, laula didiomes, la dinformtica (ms gran),
la de msica, la de plstica i el laboratori de cincies.

- Al segon pis: les classes de 2n i 3r dESO, el taller de tecnologia, el laboratori de
fsica i el de qumica.

- Al tercer pis: les classes de 4t dESO i les de Batxillerat, a ms hi ha lAula
dAcollida, una petita aula dinformtica i una aula daudiovisuals.

Entre els equipaments de que disposa trobem les pissarres digitals en les classes
dinformtica i el laboratori.
Al terrat les plaques solars, donen electricitat al edifici, al enllumenat, persianes, etc.



5




1.2. Breu histria del centre

El centre va nixer a partir de l'IES Poblenou, al segregar-se els estudis d'ESO i
Batxillerat dels cicles formatius professionals. Amb la seva llarga i dilatada presncia
al barri, l'histric IES Poblenou ha estat un referent i puntal de la formaci
professional en els seus inicis, i de la secundria posteriorment.
Amb una capacitat de tres lnies per l'ESO i dues pel Batxillerat, l'activitat docent a
l'IES Front Martim es va iniciar el curs 2007/08.

1.3. Tipus densenyaments impartits


E.S.O.


CURSOS

1r

2n

3r

4t
Llengua catalana i literatura 3 3 3 3
Llengua castellana i literatura 3 3 3 3
Llengua estrangera 3 3 3 3
Matemtiques 3 3 3 3
Cincies de la naturalesa 3 3 4 -
Cincies socials, geografia i histria 3 3 3 3
Educaci fsica 2 2 2 2
Tecnologies 2 2 2 -
Educaci visual i plstica 2 - 2 -
Msica - 2 2 -
Educaci per a la ciutadania i els drets humans - - - 1
Educaci eticocvica - - - 1
Religi / Activitats datenci educativa 2 2 - -
Matries optatives 3 3 2 -
Matries optatives especfiques - - - 9**
Tutoria 1 1 1 1
Treball de sntesi* (1) (1) (1) -
Projecte de recerca - - - 1
TOTAL
30 30 30 30

* El treball de sntesi, en cas que sorganitzi de manera extensiva, es dur a terme
dins lhorari de les matries.

** Lalumnat a quart dE.S.O ha de cursar 3 matries optatives especfiques a ra de
tres hores setmanals dentre les segents: biologia i geologia, fsica i qumica,
educaci visual i plstica, msica, tecnologia, informtica, llat i segona llengua
estrangera.


6






Batxillerat
Matries Batxillerat comunes
Llengua Castellana i Literatura
Llengua Catalana i Literatura
Llengua Estrangera
Educaci Fsica
Filosofia i Ciutadania
Cincies per el Mn Contemporani
Histria
Histria de la Filosofia
Tutoria
Projecte de Recerca
Matries Batxillerat modalitat de Cincies i Tecnologia:
Matemtiques
Qumica
Biologia
Fsica
Tecnologia industrial
Matries Batxillerat modalitat dHumanitats i Cincies Socials:
Matemtiques CCSS
Literatura Catalana
Literatura Castellana
Economia
Economia i Organitzaci dEmpresa
Histria del Mn Contemporani
Literatura Universal
Geografia
Histria de lArt

1.4. Caracterstiques de lalumnat
Els alumnes son bsicament del barri, amb tres perfils diferenciats, el
alumnes que els seus pares son famlies arrelades al Poblenou, un altre
grup est format per alumnes que s`han incorporat al barri amb les noves
ampliacions dhabitatges, amb un nivell econmic i cultural mig alt i
finalment un gran grup de nouvinguts , aproximadament el 30% del total de
la poblaci i un origen molt divers , bsicament sud-americ i del magreb.

7



2. Estructura organitzativa i funcional del centre

2.1. Composici i funcions dels rgans de govern

El centre est format pels professors que imparteixen docncia durant el curs
escolar, els alumnes matriculats, el personal no docent i els pares, mares o tutors
dels alumnes que intervenen en la gesti del centre ja sigui mitjanant lAMPA.
El centre sorganitza, segons determina la llei vigent, per mitj dels rgans de govern
i els rgans .

rgans collegiats de govern: els rgans collegiats de govern del centre sn el
Consell Escolar, lEquip Directiu i el Claustre de Professorat.

1. Consell Escolar: est format, dacord amb la normativa vigent, pel director/a,
que ns el president, el/la cap destudis, el secretari/a (que actua de Secretari
del Consell, amb veu i sense vot), un membre del personal dAdministraci i
Serveis, 5 representants del professorat escollits pel claustre, 3 mares/pares
(un dells designats per lAMPA), 2 alumnes i un representant de lAjuntament.
s presidit pel director/a i es reunir almenys un cop al trimestre, i sempre que
el convoqui el seu president o ho solliciti almenys un ter dels seus membres.
A ms es far una reuni a linici del curs i una altra al final. En el marc del
Consell Escolar hi ha una Comissi de Convivncia presidida pel director, o
persona delegada i composta per un professor, un pare o una mare i un dels
alumnes elegits entre els membres del Consell Escolar. La finalitat daquesta
comissi s garantir una correcta aplicaci del decret de drets i deures de
lalumnat.

2. Lequip directiu est format pel director/a, el/la cap destudis, el/la
coordinadora pedaggica i el secretari/a. Les seves funcions principals sn
planificar i dirigir la vida escolar del centre

3. El claustre del professorat: s lrgan propi de participaci activa del
professorat en la gesti i planificaci educatives del Centre. Est integrat per
la totalitat del professorat. s convocat i presidit pel director/a. Es reuneix
almenys una vegada cada 2 mesos amb carcter ordinari i sempre que el
convoqui el director/a o ho solliciti un mnim dun ter dels seus membres.
Tamb es reunir al comenament i al final de cada curs escolar. Lassistncia
al claustre s obligatria per a tots els seus membres.


2.2. Organitzaci pedaggica del centre

Els rgans collegiats amb funcions didctiques i pedaggiques sn: el Claustre, els
Departaments Didctics, la Comissi Pedaggica, els Equips Docents dESO i
Batxillerat i les J untes dAvaluaci.
8




Departaments didctics

Actualment el nostre centre consta de 10 departaments didctics i quatre seminaris :

1. Llengua Catalana i Literatura.
2. Llengua Castellana i Literatura
3. Llenges estrangeres
4. Cincies Socials
5. Cincies Experimentals
6. Matemtiques
7. Tecnologia
8. Educaci Fsica
9. Educaci Musical
10. Orientaci i assessorament

El centre disposa tamb de:

Un tutor de lAula dacollida i la responsable de Llengua Interculturalitat i Cohesi
Social.
Un Psicopedagog que conjuntament amb la Coordinaci Pedaggica, la persona
de lEquip Assessorament Pedaggic, el treballador de Llengua i Interculturalitat, i el
tutor de l'aula d'acollida fa les tasques de Departament de Diversitat i Orientaci.

Les funcions del /la Cap de Departament seran:

Assistir a les reunions de la Comissi Pedaggica .
Promoure en el Departament el tractament dels temes proposats en la Comissi
Pedaggica i si sescau vetllar per lacompliment dels acords sobre actuacions
pedaggiques que shagin acordat en aquesta comissi o en el claustre de
professorat.
Fer un seguiment de les programacions.
Fer un seguiment dels resultats acadmics de lalumnat (notes) a lrea
corresponent i fer-ne una valoraci.
Vetllar per lacompliment dels acords presos al departament.
Proposar i organitzar les activitats a fora de laula i fer-ne la valoraci.


Comissi pedaggica

Est integrada pels caps de Departament i seminari, Director i/o Cap dEstudis i el/la
Coordinador/a Pedaggic/a. Es reuneix una vegada al mes i s el mxim rgan de
gesti pedaggica del centre.
En aquesta comissi es recullen els resultats de les discussions dutes a terme en els
diferents Departaments sobre totes aquelles propostes aportades per lEquip Directiu
i/o els diferents Departaments, sobre les actuacions pedaggiques del centre, criteris
davaluaci, currculum, activitats, .
Es plantegen actuacions comunes dactuaci a fi de garantir una coherncia
pedaggica dels diferents nivells educatius.
9





Equips docents

Estan integrats pels professors que imparteixen classe a cada nivell educatiu. Es
reuneixen una vegada al ms com a mnim, i les reunions les dirigeix el coordinador
del nivell, el qual fa tamb lordre del dia i lacta corresponent.
La seva funci consisteix en valorar la marxa acadmica de lalumnat i del grup
classe i arribar a acords dactuaci conjunta.
Tamb sn els responsables dorganitzar i realitzar els Crdits de Sntesi amb l'ajut
de la Coordinaci pedaggica.


Juntes d Avaluaci

Les J untes dAvaluaci estan formades per tot el professorat que imparteix classe en
un mateix grup, crdits comuns a lE.S.O. i matries comunes, de modalitat i
optatives al Batxillerat. Seran convocades ordinriament (quatre vegades a lany)
per/la Cap dEstudis i presidides pel tutor/a corresponent.
Les J untes d'Avaluaci a finals de 4rt d'E.S.O. i 2on de Batxillerat sn presidides per
la Prefectura d'Estudis.
El tutor/a del curs aixecar Acta dAvaluaci on es far constar lassistncia del
professorat i del/la delegat/da, les observacions sobre les valoracions generals i
individuals, les gestions que li sn recomanades i els resultats de les efectuades des
de lAvaluaci anterior.


Tutories

Cada grup classe de l'E.S.O. tindr un tutor responsable o 'administratiu' i un nombre
variable de tutors collaboradors o 'tutors'. Aquesta organitzaci tutorial no ha
d'afectar necessriament a tots els grups d'E.S.O., estant limitada per la disponibilitat
de recursos humans. A batxillerat noms existir un tutor.

El tutor administratiu t les segents funcions:
Orientaci acadmica, personal i professional (tots els alumnes).
Cohesi i dinamitzaci del grup classe (tots els alumnes).
Coordinaci de lactivitat educativa entre els membres dels equips docents
Collaboraci en els aspectes organitzatius del centre.
Comunicaci del centre amb les famlies (alumnes assignats aprox. el 50%).

El tutor tindr assignat un nombre d'alumnes prxim a cinc. Les seves funcions sn:
La comunicaci del centre amb les famlies dels alumnes.
La collaboraci en els aspectes organitzatius del centre





10



3. Documents de centre

3.1. Projecte Educatiu de Centre (PEC)

El projecte educatiu del centre (PEC) defineix la identitat de cada centre educatiu i
respecte, alhora, els grans principis educatius amb qu es regeix la nostra societat i
es prescripcions de ladministraci. El PEC permet distingir coherentment el procs
dintervenci educativa en una instituci escolar i fa referncia als mbits
pedaggics, de govern institucional del centre, administratiu, hum i de serveis. Est
elaborat amb les directius establertes pel consell escolar.

El projecte educatiu t per finalitat plasmar de manera coherent lacci educativa
adoptada desprs duna anlisi de la prpia realitat i del context socioeconmic i
cultural on el centre desenvolupa la seva acci formativa.
Ha de garantir que la intervenci pedaggica sigui coherent, coordinada, progressiva
i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre, i ha de ser pblic.
El projecte educatiu de centre especifica les finalitats i les opcions educatives
bsiques que es pretenen per al conjunt de lalumnat, tenint en compte la diversitat
de condicions personals, necessitats i interessos.

Aquest document pretn establir els fonaments bsics de l'I.E.S. Front Martim.
Tamb s'ha d'entendre com a eina de treball que resta oberta al perfeccionament i
discussi peridica.
Les lnies d'orientaci i treball fixades en aquest document romanen vives mentre no
sigui modificades i comprometen tots els membres de la comunitat educativa de
l'Institut. La legtima discrepncia pot ser expressada i defensada als mbits
collectius.

INTRODUCCI
Aquest document pretn establir els fonaments bsics de l'INS Front Martim. Tamb
s'ha d'entendre com a eina de treball que resta oberta al perfeccionament i discussi
peridica.
Les lnies d'orientaci i treball fixades en aquest document romanen vives mentre no
sigui modificades i comprometen tots els membres de la comunitat educativa de
l'institut. La legtima discrepncia pot ser expressada i defensada als mbits
collectius.
S'estableixen tres mbits del projecte: la identitat, els criteris generals organitzatius i
les lnies mestres de l'acci pedaggica. Cada un d'ells s vincula als altres dos i
pretn ser complementari de la resta per formar un conjunt coherent.
Aix doncs, l'INS Front Martim, a banda de les caracterstiques que venen
determinades per l'ordenament legal existent, orienta la seva acci educativa i
lorganitzaci general seguint els diversos principis que s'estableixen a continuaci.

ORGANITZACI ACTUAL DEL CENTRE

LInstitut Front Martim s un centre que est a prop de complir cinc anys de vida,
podem dir doncs que s un centre nou per ja consolidat. Els principals factors
condicionants sn tres: la procedncia dels alumnes, la nostra comunitat educativa i
11




les installacions. Els alumnes ens arriben principalment de les escoles adscrites ms
properes Mar Bella i Arenal de Llevant, de dos escoles tamb adscrites per mes
llunyanes Vila Olmpica i Bogatell i daltres centres pblics i privats concertats que
ens fan confiana.

En els darrers anys el centre ha experimentat molts canvis per tal de consolidar la
seva tasca docent i esdevenir un centre de referncia al barri.
Aquestes actuacions responen als objectius fixats en nixer el centre. En lactualitat
molts daquest objectius shan assolit i daltres estan en procs daconseguir-se.
Linstitut est situat en el Front Martim de Barcelona, un barri que barreja una franja
de nova edificaci amb una zona tradicional del Poblenou. La poblaci s fora
heterognia i els nostres alumnes responen a diversos perfils.

La comunitat educativa ha pogut trobar en la construcci dun projecte nou, un
objectiu com. Lestabilitat de la plantilla s fora alta i la pluralitat i els diferents
punts de vista shan pogut canalitzar per millorar i no pas per dividir.

Les installacions sn noves, funcionals i esdevenen un marc ideal per desenvolupar
les tasques caracterstiques dun centre. Linstitut sha dotat per diferents mitjans de
les infrastructures necessries per complementar i enriquir la tasca docent.


PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL

MISSI DE LINSTITUT

La missi de lInstitut Front Martim s:

Formar, orientar i acreditar els nostres alumnes dacord amb els objectius i criteris
determinats per lordenaci legal existent i per la identitat prpia de linstitut, per tal
que assoleixin els coneixements, les habilitats, les actituds, els valors, les capacitats i
competncies que facilitaran el seu desenvolupament com a individus integrats a la
societat. De manera que els nostres alumnes siguin persones responsables,
competents i desperit crtic i que puguin contribuir al progrs i desenvolupament de
la nostra societat, dins duns valors de llibertat, tolerncia, solidaritat i respecte a les
persones i al medi ambient.

VISI DE LINSTITUT

LInstitut Front Martim vol ser un centre referent per a les escoles del nostre barri
amb un comproms de qualitat i excellncia.
Volem que els nostres alumnes siguin persones responsables, competents i
desperit crtic que contribueixin al progrs i desenvolupament de la nostra societat
dins un marc de llibertat, tolerncia, solidaritat i respecte.
Volem ser un centre obert a linnovaci en ls de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci (TIC) i les tecnologies de laprenentatge i el
coneixement (TAC).
Volem apropar el nostre centre als entorns cientfics i artstics.
12




Volem que el nostre institut aconsegueixi una millora constant en tots els nivells
oferint una metodologia densenyament-aprenentatge on ressalti la transversalitat.
Volem ser un centre dirigit cap a un procs de millora continuada i per tant que tingui
la capacitat de fer un seguiment i avaluar la seva tasca.
Volem finalment que els nostres alumnes obtinguin un nivell de competncia que
faciliti el seu procs de desenvolupament personal, social i laboral.

Ai x doncs linstitut Front Martim ori entar la seva acci educativa i
lorganitzaci general seguint els principis que sestableixen a continuaci:


PRINCIPIS DE LORGANITZACI GENERAL I L ACCI EDUCATIVA

Aquests principis defineixen la cultura de centre i shan de tenir molt presents a
lhora de completar la diagnosi.
1. Principis identitaris
1.1 Reflex de la composici de lentorn
1.2 El nostre centre s pblic i com a tal aconfessional
1.3 Igualtat doportunitats
1.4 Respecte a la persona
1.5 Defensa del medi ambient
1.6 Potenciaci de leducaci tamb en el temps de lleure amb activitats culturals i
esportives

2. Principis organitzatius

2.1 Consecuci dun equip professional comproms amb el projecte educatiu
2.2 Generaci dun clima de treball i estudi positiu
2.3 Fomentar la participaci de les famlies
2.4 Propiciar els recursos necessaris per afavorir la convivncia
2.5 Optimitzaci dels recursos

3. Principis de lacci pedaggica

3.1 Desenvolupar les capacitats i competncies dels nostres alumnes
3.2 Reforar lautoestima de lalumnat
3.3 Acompanyament a lalumnat en lelaboraci del seu projecte personal
3.4 Fomentar el comproms de les famlies en lacci educativa
3.5 Treballar per a la identificaci de les caracterstiques cognitives de lalumnat
3.6 Potenciaci de la tutoria
3.8 Orientar lacci educativa envers la potenciaci del trilingisme
3.9 Situar les noves tecnologies com a recurs de lacci docent quotidiana
3.10. Recerca de la transversalitat de manera progressiva, ordenada i gradual

13




EIXOS ESTRATGICS

El PEC vol esdevenir un document que reculli els principis fonamentals que
conformen la cultura del centre i a la vegada establir un marc general de gesti i
organitzaci que facilitin les adaptacions necessries fruit de les avaluacions i les
noves demandes.
Aquests eixos que definien la nostra VISI han de donar sentit a la nostra actuaci.

Aquests EIXOS ESTRATGICS sn:
LOrganitzaci del centre
Lalumnat
L'acci tutorial
La formaci docent
Les famlies


3.2. Projecte Curricular de Centre (PCC)


Parlarem de lestructura general del El Projecte Curricular de Centre (PCC) com un
conjunt de propostes dintervenci pedaggica adequades a la realitat de cada
centre educatiu. En la seva elaboraci cal respectar les opcions definides en el PEC i
les prescripcions educatives, sobre qu, quan i com ensenyar i avaluar, que
determina la Generalitat de Catalunya.

El PCC ha de ser elaborat pels equips docents de cada centre, i ha de ser aprovat al
si del Claustre. Aquest PCC ha dincloure duna banda, ladequaci al centre dels
objectius generals detapa, la distribuci temporal dels continguts i els recursos i
mecanismes de seguiment i avaluaci dalumnes (qu i quan ensenyar i avaluar). De
laltra, el conjunt de decisions relatives a com ensenyar i avaluar: des de principis
metodolgics de caire general a decisions relatives al disseny i programaci
dactivitats daprenentatge.

s a dir, el PCC no tan sol precisa el desenvolupament i organitzaci modular del
continguts de cada rea (que s el que sanomena Segon nivell de concreci), sin
que tamb intenta garantir una actuaci coordinada dels equips docents, una
adequada progressi en lensenyament-aprenentatge dels continguts educatius i la
coherncia entre les intervencions pedaggiques del professorat i el PEC. La presa
de decisions metodolgiques, dadopci de criteris davaluaci dalumnes, el disseny
del currculum variable, la planificaci del lacci tutorial o la programaci conjunta
daltres actuacions com lorganitzaci interdisciplinria del crdits de sntesi, la
coordinaci de les activitats complementries o una intervenci conjunta que vetlli
per ls correcte de la llengua, fan del PCC un instrument bsic per la definici duna
correcta estructuraci dels centres educatius.
14




Elaborar el PCC implica determinar de quina manera es pot afavorir que
laprenentatge dels alumnes es faci de forma significativa i respectar, alhora, la seva
diversitat dinteressos, capacitats i motivacions. Un objectiu tan ambicis, per que,
de fet, s el que dna sentit a lexistncia de`lescola, suposa necessriament
prendre nombroses decisions, de vegades molt complexes, i que a ms a ms han
de ser coherents entre si.

Aquestes decisions giren a lentorn de:

Per qu i qu ensenyar:
- Objectius generals del centre i etapes
- Continguts daprenentatge

Quan ensenyar:
- Seqenciaci dels continguts daprenentatge

Com ensenyar:
- Metodologia
- Materials curriculars

Qu, quan i com avaluar:
- Criteris per lavaluaci formativa
- Criteris per a la promoci

En el cas del centre IES Front Martim segueix les estructures generals marcades per
el Departament d Educaci, amb lincorporaci de programes i projectes especfics
que desenvoluparem a lapartat corresponen.


3.3. Reglament de Rgim Intern (RRI)

Cada centre disposa dun reglament de rgim intern, segon el qual estableix el
reglament orgnic. Els reglaments de rgim interior de centres sajusten al que
disposa el Decret 266/1997, de 17 doctubre, sobre dret i deures dels alumnes dels
centres de nivell ni universitari de Catalunya i modificat pel Decret 221/2000, de 26
de juny.

Per la bona marxa del Centre, el Claustre de Professors elabora unes normes de
regim interior que aplica la normativa legal i omple els buits possibles no recollits en
aquesta normativa i que sn aprovades pel Consell Escolar i dobligat compliment
per lalumnat.


15



Permet que els alumnes, pares i professionals a partir de lestructuraci dunes
normatives tcniques, funcionals, pedaggiques i administratives coneguin el seu
marc dactuaci.
Dins del RRI queden reflectits diferents aspectes:

1. ORGANITZACI DEL CENTRE

1.1 RGANS COLLEGIATS DE GOVERN
1.1.1 El CONSELL ESCOLAR
1.1.2. LEQUIP DIRECTIU
1.1.3. El CLAUSTRE DE PROFESSORAT

1.2 ORGANITZACI PEDAGGICA DEL CENTRE
1.2.1 DEPARTAMENTS DIDCTICS
1.2.2. COMISSI PEDAGGICA
1.2.3. EQUIPS DOCENTS
1.2.4. J UNTES DAVALUACI
1.2.5. TUTORIES

2. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

2.1. HORARIS
2.2. GURDIES
2.3. ESBARJ O
2.4. TANCAMENT DE LES AULES I DELS ALTRES ESPAIS
2.5. ACTIVITATS I SORTIDES FORA DE LAULA

3. NORMES DE FUNCIONAMENT DEL PROFESSORAT

3.1 PUNTUALITAT
3.2. ASSISTNCIA
3.3. CONTROL DE LALUMNAT

4. SERVEIS I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

4.1. BIBLIOTECA
4.2. MENJ ADOR.
4.3. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

5. DRETS I DEURES DELS ALUMNES

5.1. DRETS
5.2. DEURES
5.2.1. NORMES DE CONVIVNCIA DEL CENTRE
5.2.2. SANCIONS I MESURES CORRECTORES
5.2.3. DESCRIPCI DELS PROCEDIMENTS PER FALTES

6. MEDIACI ESCOLAR
16




3.4. Normativa dinici de curs

La normativa dinici de curs s un document on es recullen una srie dinstruccions
sobre currculum, avaluaci, projectes del centre, organitzaci general del curs,
horaris i calendari, organitzaci dels centres i dels recursos humans, entre altres
temes.

La normativa reflexa les activitats ms rellevants que es van realitzant durant el curs,
tot i aix aquestes poden ser modificades o augmentades sota el criteri dels diferents
estaments del centre.
Aix mateix la normativa dinici de curs desenvolupa les funcions del professor de
psicologia i pedagogia i els seus camps dintervenci.


4. Projectes de centre

4.1. Projecte de Normalitzaci Lingstica

Basat al Decret 199/1996 de 12 de juny del Reglament Orgnic de Centres i en la
Llei 1/1998 de 7 de gener de Poltica Lingstica.

Els objectius generals del centre sn:

Aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua habitual del centre en tots els
seus mbits, tant a nivell oral com escrit.

Incrementar la participaci de tota la comunitat educativa en el procs de
normalitzaci de la llengua al centre.

Incrementar lexistncia dactituds positives vers ls i el coneixement de la llengua
i la cultura catalanes.

Promoure la participaci de tota la comunitat educativa en activitats (festes,
tradicions, costums) que fomentin ls de la llengua i la integraci a la cultura
catalana.

Planificar revisar activitats que garanteixin i promoguin el coneixement de la
llengua i la cultura catalanes per part de tota la comunitat educativa.

Per tal de potenciar laplicaci prctica del projecte lingstic del centre i coordinar-lo
amb el pla dacollida i dintegraci de lalumnat nouvingut, es designa un
coordinador/a lingstic/a, que sencarregui tamb de leducaci interpoladora i de la
cohesi social.
17



4.2. Pla d Acci Tutorial (PAT)

El Pla d'Acci Tutorial del centre s el conjunt d'accions d'orientaci personal,
acadmica i professional dissenyades pel professorat amb la collaboraci de
l'alumnat i de la mateixa comunitat educativa basant-se en les seves necessitats.
Aquest conjunt d'activitats sefectuar amb la participaci i aprovaci del claustre i el
consell escolar en el marc del Projecte Educatiu i concretats en el Projecte Curricular
de Centre.

Aquest pla esdev leina bsica per a atendre la diversitat, ja que el seu objectiu s
potenciar al mxim les capacitats personals de tot lalumnat per ajudar-los a portar a
terme la seva promoci personal i humana.

En el cas del centre I.E.S. Front Martim el P.A.T. est estructurat per etapes E.S.O. i
Batxillerat amb programes especfics per cada curs.

Per lE.S.O. hi ha un P.A.T. especfic per cada curs amb un total de 10 sessions
programades per trimestre, a ms a ms dels programes transversals de carcter
anual (programa demprenedors, sexualitat, alimentaci, educaci vial, habilitats per
lxit...).

Les temtiques es divideixen en dos grans apartats, les de carcter general per tots el
cursos (rebuda dalumnes, estructura organitzativa del centre, drets i deures dels
alumnes, programa de convivncia al centre, funcions i procs electoral de delegats,
avaluaci de la tutoria i propostes de millora...) i altres de carcter especfic, que es
desenvolupen durant tota letapa. Aquests ltims sinicien a 1er amb el coneixement
de lentorn i normativa i organitzaci del centre, estratgies daprenentatge,
autoconeixement, educaci en valors, autoestima, treball i grup i cooperatiu,
alimentaci, sexualitat, orientaci i inserci laboral...

Respecte al Batxillerat es mant la mateixa estructura i es modifiquen els continguts,
ms orientats a temes de carcter social, estratgies d`organitzaci del temps, les
P.A.U. i els itineraris de formaci de C.F.G.S. i Universitat.

Al final de cada trimestre hi ha una reuni davaluaci del P.A.T. per curs, amb
lobjectiu de desestimar activitats que no han funcionat b i fer les propostes de
millora que sincorporen a la programaci del P.A.T. del segent curs.


4.3. L Agenda 21

Lagenda 21 s un pla de treball a nivell mundial que t lobjectiu de guiar la poltica i
la gesti dels governs vers el desenvolupament sostenible. Com a centre educatiu
estem dins del comproms a nivell de la ciutat de Barcelona (dins lagenda 21
escolar).
Tot just comencem a posar el nostre gra de sorra per collaborar en la sostenibilitat
de la ciutat de Barcelona i alhora en la sostenibilitat a nivell mundial. El nostre primer
18


objectiu del centre est sota el lema: A l Institut fem un bon paper! . Aquesta
iniciativa involucra sobretot ls moderat del paper, amb fotocpies a doble cara,
optimitzaci de lespai a les fotocpies, reciclatge de paper i envasos, etc. A part des
de ja fa uns anys, a cada curs portem a terme la socialitzaci de llibres de text, de tal
manera que saprofiten els llibres entre companys de diferents cursos; hi ha un
estalvi econmic i alhora un estalvi de recursos que fan disminuir limpacte
ambiental.
Poc a poc anirem incorporant noves estratgies que ajudin a que en un futur tinguem
una ciutat sostenible.


4.4. Atenci a la diversitat

Dins de la atenci a la diversitat, destaca lAula dAcollida, destinada a tot lalumnat
del centre que necessita duna atenci singular: alumnat amb necessitats educatives
especials o en situacions especials i lalumnat nouvingut al Sistema Educatiu de
Catalunya.

El pla dacollida t com a finalitat esdevenir un conjunt de protocols, que permeti
formular rutines i automatismes en aquelles accions que han de permetre que tot
lalumnat pugui incorporar-se, en condicions ptimes i sense problemes, a
lestructura i funcionament del centre.

Els objectius generals prioritaris daquest pla dacollida sn:
Aconseguir que lalumnat nou comprengui el funcionament del centre i shi
adapti juntament amb els companys i professor/es.
Aconseguir un seguit d estratgies que permetin assumir tota la diversitat del
centre i tractar-la de la forma ms efectiva que ens permetin els recursos
disponibles.
Assegurar-los una bona escolaritzaci, adreada a assolir el seu xit escolar.
Assumir com a centre els canvis que comporta la interacci cultural amb
alumnes procedents daltres pasos.

Els objectius especfics daquest pla per lalumnat de nacionalitat estrangera sn:
El domini oral i escrit de la llengua de lescola.
Laccs al mateix currculum que segueix la resta de lalumnat, ja sigui de
forma adaptada.
Lassoliment duna progressiva autonomia personal dins de lmbit escolar i
social.
Assegurar una acollida efectiva i global.

Per facilitar lassoliment daquest objectius es fa:
Una diagnstic de les necessitats educatives de cada alumne o alumna.
Una atenci a les necessitats educatives personals, mitjanant els ajuts
individuals o collectius o ladaptaci del currculum, quan cal.


19




El moment de la incorporaci de lalumnat al centre s lobjecte datenci prioritria
daquestes actuacions dacollida, ja que s quan se li ha de fer a mans totes les eines
que li permetin una integraci efectiva a la dinmica del centre i al seu grup de
relaci. La qualitat de la informaci que ha de rebre lalumnat i la seva famlia en
aquest moment s molt per a la seva relaci posterior amb el centre i el bon
desenvolupament del procs densenyament i aprenentatge de lalumnat, objectiu
ltim del sistema educatiu i ra de ser del centre.

Actualment a laula dacollida t 30 alumnes de tots els cursos de la E.S.O. i es
donen catal, naturals i socials. Els alumnes de llenges no romniques estan ms
hores a laula.


4.5. Programa de llenges

Fa tres anys que es porta a terme un programa dinmersi en Angls en dues
rees curriculars. s un programa institucional del Departament d`Educaci amb
la finalitat de promocionar el domini de lAngls. El resultat tant des de la
perspectiva de alumnes i professorat es considera molt positiu.


4.6. Tutoria entre iguals

s una estratgia educativa per a la convivncia escolar, dissenyada inicialment com
a una mesura prctica contra la violncia i lassetjament escolar, t un carcter
institucional i implica a tota la comunitat educativa. s un recurs important en el
procs de participaci, conscienciaci, prevenci i desenvolupament de programes
dintervenci sobre convivncia en el Centre Educatiu. Pot adaptar-se com una
mesura contra la desmotivaci i el fracs, no nicament curricular, sin tamb
personal i social.

Objectius:
Facilitar el procs dintegraci dels nous alumnes (primer de secundria) al
centre educatiu.
Tenir un referent, (tutor-a) alumnes de segon cicle de secundria per afavorir
la integraci, lautoestima i reduir els nivells dinseguretat propis despais i
organitzacions desconegudes.
Compensar el desequilibri de poder i de forces, sempre presents a
lassetjament, entre agressor i vctima, des duna perspectiva preventiva i
dissuasria.
Cohesionar la comunitat educativa del centre i integrar i desenvolupar la
Tolerncia Zero com un tret didentitat.
20



Implicacions:
Implicaci institucional del centre (Poltiques i recursos).
Implicaci organitzativa (RRI i PAC).
Implicaci de tutors optatiu- ( segon cicle dE.S.O.).
Implicaci dalumnes tutoritzats ( primer cicle dE.S.O.).
Implicaci de professorat ( com a mnim els tutors).
Implicaci dels pares i mares (com a mnim els de primer cicle dE.S.O.).
s necessria una coordinaci (Psicleg del centre o Equip directiu).

Caracterstiques i desenvolupament:

Els alumnes de tercer dE.S.O. son tutors de forma voluntria dels alumnes
que acaben darribar al centre.

Lassignaci de tutors i autoritzats sassigna per part dels professors tenint en
compte les caracterstiques dels alumnes de tercer i els informes dels alumnes
de primer (trasps dinformaci de Primria a Secundria).

A lany segent els alumnes tutors son de quart i els tutoritzats de segon.

Durant la primera setmana de classe els alumnes tutors reben una formaci
especfica per part del coordinador del programa sobre les caracterstiques
generals de la seva tutoria i la relaci que tenen sobre la convivncia i
lassetjament escolar.

A nivell institucional del centre educatiu:
- Incls en les poltiques del Centre (PEC, PCC).
- Incls en els instruments de gesti de carcter operatiu (RRI, PAC i normes
de convivncia).
- Facilitar els recursos necessaris: RRHH, econmics i organitzatius (espai i
temps).
- Sha de contemplar que les tutories de 1er i 3er es facin en la mateixa franja
horria, habilitar espais i horari del professorat.



21





Reunions tutories entre iguals:
o Formals:
Entre alumnes, una vegada al trimestre si sescau.
Tutors i coordinador, una vegada al trimestre, depenent de la
planificaci del projecte i del centre, sempre que sigui necessari
davant duna situaci de conflicte.
Amb els pares i mares del alumnat, a les reunions dinici de curs.
o Informals:
s laspecte ms important del projecte. En els espais i temps no
lectius (patis, entrades, sortides, passadissos, canvis de
classe...). Sn les ms efectives i la base del projecte.

Informaci i consentiment dels pares sobre la tutoritzaci del seu fill-a.
Les tutories estan incloses al currculum del alumne de segon cicle de
Secundria.
- Nota de tutoria de lalumne tutor (Coordinaci i Tutoria).
- Treball de memria (Coordinaci).
- Nota dactituds, valors i normes (Coordinaci i Tutoria).
- Acte institucional de nomenament de tutor (documentaci i carnet).
- Diploma del Centre Educatiu sobre la feina de tutor realitzada.

4.7. Lhort escolar urb

L hort escolar s un recurs per a convertir el centre educatiu en un lloc que possibiliti
a lalumnat urb mltiples experincies de lentorn natural i rural, entendre les
relacions i dependncies que tenim de la terra i posar en prctica actituds, valors i
hbits de cura i responsabilitat mediambiental, experincies bsiques per el
desenvolupament de les capacitats i competncies en educaci ambiental.

Hem de pensar que lI.E.S. Front Martim s un centre de nova construcci, amb
grans espais de llum, per tamb de ciment. Porten ms dun any amb el
desenvolupament dun projecte de plantes ornamentals per tal dincorporar el color
verd a les tonalitats del centre.

La motivaci del professorat implicat s excellent. La sensibilitzaci del professorat
respecte al medi ambient i la propera incorporaci dels alumnes del centre de
primria Arenal de Llevant (fa anys que desenvolupen el projecte dhort escolar), han
fet que es faci una aposta important per el projecte que presentem.
22




Com objectiu es treballen els continguts i competncies bsiques de lEducaci
Ambiental, partint dun recurs educatiu estimulant com es lhort escolar. Pretenen
que lactivitat faciliti a lalumnat lorganitzaci autnoma del treball, aportant la
informaci suficient per tal de realitzar les diferents activitats com simulaci de labors
agrcoles, temes organitzatius i de gesti, observaci de camp, etc.





4.8. Escola de pares

Es desenvolupa el primer o segon dilluns de mes i consisteix en una sessi
informativa, coordinada pel Departament dOrientaci de lInstitut. Planteja temes
dinters pedaggic i general que afecti lalumnat o part dell.


5. Bases legals

A la Llei Orgnica dEducaci (LOE) es dedica el ttol II sobre Equitat a Educaci i en
concret al captol I sobre lalumnat amb necessitat especfica de recolzament
educatiu:
Les Administracions educatives disposaran els mitjans necessaris per a qu tot
lalumnat assoleixi el mxim desenvolupament personal, intellectual, social i
emocional i els objectius establerts amb carcter general a la present Llei.

En aquest sentit, a larticle 71 les administracions educatives es comprometen a
assegurar els recursos per a qu lalumnat que requereixi una atenci educativa
diferent a lordinria, per presentar necessitats educatives especials, per haver-se
incorporat tard al sistema educatiu, per les seves altes capacitats o per qualsevol
altra circumstncia pugui assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats
personals. Digual manera, existeix el comproms destablir els procediments i
recursos precisos per identificar primerencament les necessitats educatives
especfiques de lalumnat. Latenci a lalumnat amb necessitat especfica de
recolzament educatiu siniciar des del mateix moment en qu aquesta necessitat
sigui identificada i es regir pels principis de normalitzaci i inclusi.

23




A larticle 72 sestableixen els recursos humans per atendre adequadament a aquest
alumnat. Els criteris per a determinar aquestes dotacions seran els mateixos per al
centre pblics i privats concertats.

Als articles 73 i 74 sidentifica a lalumnat que presenta necessitats educatives
especials, aquell que requereix, er un perode de la seva escolaritzaci o al llarg de
tota ella, determinats recolzaments i atencions educatives especfiques derivades de
discapacitat o trastorns greus de conducta. Sespecifica que lescolaritzaci daquest
alumnat es regir pels principis de normalitzaci i inclusi. Lescolaritzaci daquest
alumnat en unitats o centre deducaci especials, que podr extendres fins als vint-i-
un anys, noms es dur a terme quan les necessitats educatives de lalumnat no
puguin ser ateses en el mac de mesures datenci a la diversitat als centres
ordinaris.

Larticle 75 ens parla sobre la integraci social i laboral de lalumnat amb necessitats
educatives especials, de manera que les administracions pbliques fomentin ofertes
educatives adaptades a les seves necessitats especfiques.
Larticle 76 fa referncia a lalumnat amb altes capacitats intellectual i a la
importncia de valorar de forma primerenca les seves necessitats. Es planteja la
adopci de plans dactuaci adequats a aquestes necessitats.

Larticle 77 fa una petita referncia al temps descolaritzaci dels alumnes amb altes
capacitats intellectuals.

A larticle 78 es tracta la incorporaci tardana de lalumnat al sistema educatiu
espanyol. Sestableix la garantia de que lescolaritzaci daquest alumnat es realitzi
atenent a les seves circumstncies, coneixements, edat i historial acadmica, de
manera que es puguin incorporar al curs ms adequat a les seves caracterstiques i
coneixements previs, amb els recolzament oportuns, i daquesta manera continuar
aprofitant la seva educaci.

I, finalment, a larticle 79 es parla de la responsabilitat que t lAdministraci de
realitzar Programes Especfics pels alumnes que presentin greus carncies
lingstiques o en les seves competncies o coneixements bsics; adoptant les
mesures necessries.

De la mateixa manera, hi ha dos ordres que regulen lavaluaci psicopedaggica.
Una, de data 14 de febrer sobre Avaluaci dels alumnes amb necessitats educatives
especials que cursen els ensenyaments de rgim general. I un altre sobre El
procediment per a la realitzaci de lavaluaci psicopedaggica i el dictamen
descolaritzaci i sestableixen els criteris per a lescolaritzaci dalumnes amb n.e.e.
Els dos estan publicats al Butllet Oficial de lEstat de Febrer de 1996. Donat que els
actuals dictmens descolaritzaci i els seus corresponents informes es basen en
aquestes normes, es seguiran en el desenvolupament daquest apartat.

Daltra banda, la normativa que est apareixent com a conseqncia de la
implantaci de la LOE continua donant una importncia decisiva a lavaluaci

24




psicopedaggica. Per incorporar a lalumnat a un programa o a un altre. En concret,
quan es parla de la incorporaci als programes de qualificaci professional inicial o
de lescolaritzaci en programes de diversificaci curricular (BOE del 22 dagost de
2007) es imprescindible lavaluaci psicopedaggica per part dun equip dorientaci
psicopedaggica i educativa.
Precisament a les circulars que semeten al comenament de curs des dels serveis
provincials deducaci de cada comunitat autnoma, i en concret les relatives a la
regulaci del curs 09-10, insisteixen en la implantaci i desenvolupament de la LOE.
Un dels aspectes prioritaris es desenvolupar els processos danlisi i interpretaci
dels resultats del centre a lavaluaci de diagnstic i, en conseqncia, adoptar els
pertinent acords de millora.

El centre de desenvolupament curricular del Ministeri dEducaci i Cincia feia la
segent consideraci: Lavaluaci psicopedaggica t sentit perqu assegura un
anlisi ponderat i rigors dels factors, inherents al lalumne i externs a ell, que poden
condicionar lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especials.

A lordre del 14 de febrer de 1996 sobre la realitzaci de lavaluaci
psicopedaggica, entn que s un: Procs de recollida, danlisi i valoraci de la
informaci rellevant sobre els elements que intervenen en el procs densenyament-
aprenentatge, per identificar les necessitats educatives de determinats alumnes que
presenten o poden presentar desajustos en el seu desenvolupament personal i/o
acadmic, i per fonamentar i concretar les decisions respecte a la proposta curricular
i al tipus dajudes daquells que poden precisar per progressar en el
desenvolupament de les distintes capacitats.



6. Funcions del professor de Psicologia i Pedagogia

MBITS D ACTUACI DEL PROFESSOR DE PSICOLOGIA I
PEDAGOGIA:

- Suport al procs densenyament i daprenentatge.
- Orientaci acadmica i professional.
- Suport al Pla dacci tutorial.
- Treball multidisciplinari en el centre i lentorn.
- Docncia.

1) SUPORT AL PROCS DENSENYANA APRENENTATGE

a) Actuacions a nivell de centre

Instituci escolar

- Collaborar en lelaboraci de propostes relatives al conjunt de les mesures
datenci a la diversitat (mesures generals, mesures especfiques).
25




Participar en lelaboraci del PEC (Projecte educatiu del centre).
Participar en lelaboraci del PCE (Projecte curricular detapa).
Participar en la programaci de lactivitat docent.
Participar en lelaboraci del Pla datenci a la diversitat.
Participar en lelaboraci del Pla dacollida.
Participar en l elaboraci de programes de compensaci educativa.
(grups socials en situaci de desavantatge social o cultural).
o Fixar els mnims.
o Seqncia de continguts i objectius.
o Establir criteris davaluaci.
o Concretar les activitats densenyament- aprenentatge a laula:
ajudes, metodologies, formes dorganitzaci, etc.

Comissi datenci a la diversitat (CAD)

- Participar en la CAD.
- Collaborar en la planificaci de les mesures datenci a les necessitats educatives
dels alumnes (mesures ordinries, mesures extraordinries).
- Collaborar en el seguiment de les mesures datenci a les necessitats educatives
dels alumnes.

rgans i equips pedaggics del centre

- Assegurar als rgans de planificaci i organitzaci pedaggica del centre:
CAD, comissions socials de centre, comissions pedaggiques, equips docents,
equips de coordinaci...
- Participar en els rgans de planificaci i organitzaci pedaggica del centre:
CAD, comissions socials de centre, comissions pedaggiques, equips docents,
equips de coordinaci...
- Coordinar amb els serveis educatius i ms especfics amb el EAP, CRP.

Departaments

- Collaborar en el disseny, elaboraci de les adaptacions de les programacions de
les diferents rees.
Equips educatius

- Participar en les reunions dequips educatius i assessorar al professorat.

Programes o projectes

- Participar en el desenvolupament dels projectes o programes que es realitzen en
el centre.
- Assessorar i/o collaborar en projectes o programes del centre (processos
dinclusi de lalumnat amb NEE; treball cooperatiu a la classe;...
- Assessorar i/o collaborar en projectes o programes dirigits a lalumnat i les
famlies (prevenci de labsentisme, relaci famlia- escola....

26



Transici entre etapes

- Assessorar i participar en el recull i anlisi de la informaci acadmica i personal
de lalumnat.

b) Actuacions dirigides als alumnes:

Al s alumnes amb NEE (i/o amb greus dificultats daprenentatge)

- Assessorar en el procs delaboraci de les adaptacions curriculars.
- Fer el seguiment de lalumnat amb NEE.
Collaborar en el seguiment i valoraci de la proposta educativa per lalumnat
amb NEE.
Participar en el seguiment del procs densenyament i daprenentatge de
lalumnat amb NEE.
Coordinar amb els serveis i professionals del sector que intervenen en:
Collaborar en la preparaci de materials i activitats adaptades.
Participar en la identificaci de les NEE dels alumnes i/o les greus dificultats
daprenentatge.
Detecci i valoraci de les necessitats educatives de lalumnat en lmbit escolar
i acadmic.

A lalumnat en general:

- Collaborar en la detecci i prevenci dels problemes daprenentatge.
- Collaborar en la programaci als alumnes que el necessiten.

c) Suport al professorat

Atenci a lalumnat

- Collaborar en lelaboraci i desenvolupament de les adaptacions del currculum
(ACI).
Prioritats educatives.
Formes de participaci de lalumne en les activitats generals i ordinries.
Formes de participaci en les activitats daprenentatge.
Activitats davaluaci.
Orientaci destratgies i recursos per latenci a lalumne amb NEE.
Tutor.
Professor (de rea)
Equip educatiu
Departaments.
- Assessorament al professor en la planificaci de la resposta educativa:pla
datenci individualitzada, adaptacions i modificacions del currculum, intervencions
en els diferents mbits...
- Aportar materials especfics i adaptats dirigits als alumnes amb NEE i/o amb
greus dificultats daprenentatge.

27




Orientaci

- Assessorar amb els tutors/es en la orientaci acadmica i professional de
lalumnat.
- Collaborar en la orientaci i atenci a les famlies.


Informaci

- Collaborar en la realitzaci dinformes escolars i especfics que es demanin en
el centre. Especialment en linforme dorientaci professional.



2) ORIENTACI ACADMICA I PROFESSIONAL


- Coordinar la planificaci i el desenvolupament de la orientaci acadmica i
professional de la ESO i del Batxillerat.
- Participar en lelaboraci i implementaci del POAP de la ESO.
Activitats dautoconeixement/ reflexi.
Informaci sobre les opcions educatives i professionals.
Presa de decisions.
- Participar en la elaboraci i implementaci del POAP del batxillerat.
- Participar en la elaboraci dactuacions dirigides al contacte dels alumnes amb el
mon laboral.
- Participar en la elaboraci del consell orientador.
- Impulsar la orientaci professional.



3) SUPORT AL PAT (Pla dAcci Tutorial)


- Collaborar en la planificaci /elaboraci/coordinaci del PAT.
- De 1er de la ESO
- De 2on de la ESO
- De 3er de la ESO
- DE 4rt de la ESO
- De 1er de Batxillerat
- De 2on de Batxillerat
- Collaborar en el desenvolupament del PAT (facilitar materials, intervencions
directes).
- Coordinar las reunions de tutors relatives a la elaboraci, planificaci i
implementaci del PAT.



28





4) TREBALL MULTIDISCIPLINARI EN EL CENTRE I LENTORN

Coordinaci amb el sector

- Collaborar en la creaci destructures participada: IES- famlies, IES- altres
centres, IES- Comunitat...
- Participar en el treball en xarxa: Plans de lentorn.
- Participar en grups de treball (orientaci, atenci a la diversitat,...)
- Coordinar amb serveis municipals ( IMPES, Escola Taller, Sanitat, etc..)
- Collaborar amb el Pla de Formaci de zona. Dirigir propostes de formaci
especfiques per les I.E.S. (habilitats socials, sexualitat, drogues), assessorament,
etc.

Collaborar amb ladministraci educativa

- Detecci de necessitats i formulaci de propostes per la planificaci de la
resposta educativa del sector.

5) DOCNCIA

- Docncia de la Psicologia del Batxillerat.
- Docncia a la part variable del currculum (crdits variables). Especialitat:
Tcniques destudi.
Tcniques destudi.
Estratgies daprenentatge.
Aprendre a aprendre.
Tcniques per la salut:
Educaci sexual.
Educaci afectiva.
Substncies additives
Trastorns alimentaris.
Habilitats socials
Meditaci i/o
Resoluci de conflictes.
Educaci en valors
Orientaci:
Buscar treball/ transici a la vida adulta/iniciaci al mon del treball
Orientaci laboral, educativa, professional.












29




SEGONA PART: PRCTIQUES
1. Descripci activitats realitzades

Les prctiques al IES Front Martim han consistir en assistir 2/3 dies setmanals
durant 6 mesos, coneixent de primera m quines sn les funcions del psicleg del
centre. He estat treballant conjuntament amb el psicleg del centre, lAndrs
Gonzlez i Bellido.

Algunes de les activitats realitzades han estat:

- Estar amb lAndrs Gonzlez a les seves classes: el Treball de Recerca a 4rt
dE.S.O i Tutoria amb 4rt dE.S.O. A.

El Treball de Recerca de 4rt dE.SO es basava en la recerca dinformaci i presa de
decisions del seu futur desprs de lE.S.O. La meva feina consistia en voltar per la
classe per si els alumnes tenien dubtes i resoldrels-hi.

- Atendre consultes individuals dalumnes.

Algn cop lAndrs, quan venia algun alumne per una consulta em deixava que
latengus jo i parles amb ell/a.

- Donar classes.

Algunes vegades, lAndrs ha tingut la confiana de deixar-me sola amb els de 4rt
dE.S.O. A i fer alguna classe de tutoria sobre algun debat en particular o sobre
orientacions acadmiques.

- Assistir com a tribunal en les exposicions orals finals del Treball de Recerca de 4rt
dE.S.O.

Vaig estar treballant conjuntament amb els dos professors que formaven part del
tribunal i vaig ajudar a posar notes.

- Donar una xerrada als pares de lInstitut sobre Com parlar de sexe amb els teus
fills adolescents.

- Creaci de dos programacions didctiques de Projectes dHbits i Autonomia
Personals per a un alumne de 1er dE.S.O. amb problemes de conducta. Les
temtiques centrals han estat: del primer, la lluita grecorromana i del segon, la
msica.





30



2. Conclusions i Valoracions

Primer de tot, he de dir que el centre IES Front Martim em va impressionar des del
primer moment. J o vaig assistir a una escola duna lnea des de petita fins la E.S.O.
i veure un centre tant gran em va agradar molt. s un centre molt llumins, amb
molts espais i molt maco.
Em feia molta illusi quan sonava el timbre de final de cada classe i veia als
alumnes als passadissos xerrant, obrint les seves taquilles i baixant a la hora de la
sortida per les escales tots corrent i felios.

Aquesta ha estat la segona vegada que he estat al Institut i he estat ms que
encantada de les relacions amb tothom. A ms, fa 4 mesos que treballo com a
vetlladora al Institut i aix em permet seguir tenint contacte i fent feina com a
psicloga.

La relaci amb els alumnes ha estat pel meu parer, excellent. Tot i que hi havia dos
nois repetidors que ja em coneixien, la resta de la classe de 4rt dE.S.O. no i em van
acceptar des del primer moment, van tindre una bona resposta cap a mi i vaig
connectar molt be. Ha estat impressionant veure com em veien pels passadissos i
em cridaven Hola profe! i sentir que ells em respectaven i em valoraven. Tamb
mha impactat molt que molts alumnes senrecordessin de mi i vinguesin a buscar-
me i explicar-me novetats sobre com els hi anava tot. El fet de donar-los un consell
o ajudar-los en quelcom, tho tenen molt en compte i testan molt agrats. Crec que
aquesta sensaci no la canviaria per res del mn ara mateix; el fet de sentir-me til i
necessria per alg.
Cada dia que he passat all he anat aprenent cada vegada ms, i aquesta nova
estada he intentat ser menys planificadora e improvisar molt ms. Cada alumne s
un mn, una experincia nova que taporta moltssim.

Amb lAndrs, el psicleg del centre i el meu coordinador del Postgrau, la connexi
a lhora de treballar ha estat bonssima. Li estic molt agrada per qu mha donat
molta llibertat i la absoluta confiana que ha tingut en mi. Grcies a com ell sha
comportat amb mi he aprs moltsim, mha ensenyat moltes coses i mha fet sentir
realitzada per primer cop com a psicloga. Cal comentar, que si no hagus estat per
ell, no hagus pogut realitzar totes les activitats que ell mha donat la oportunitat de
fer.

Respecte als professors, he estat molt ben acollida per ells, han estat tots molt
amables i molt simptics amb mi.

Com a conclusi, dir que no obstant destar treballant en una feina que no te que
veure amb la meva professi i que les prctiques no fossin remunerades, grcies a
elles he sentit que ho tenia tot a la meva vida. Grcies al que mha ensenyat
lAndrs i els alumnes, mhe adonat que aquesta s la feina de la meva vida, que
em fa molt feli anar cada dia al Institut i que he encertat escollint una professi com
la Psicologia.

MOLTES GRCIES PER TOT!
31



PROGRAMACI DIDCTICA

JUSTIFICACI

Aquest projecte sha creat especialment per cobrir unes necessitats dun alumne que
esta escolaritzat a primer dE.S.O amb NEE. Es un alumne amb problemes
conductuals i familiars el qual disposa de dues vetlladores que estaran amb ell a
classe les tres primeres hores fent feina curricular i desprs del pat realitzaran
aquest dossier amb ell.

El projecte inclou, la programaci i tres grans apartats on es treballen les
competncies de primer dE.S.O, es fomenta la creaci dhbits i lautonomia
personal, saprofundeix en el coneixement personal, i es potencia lautoestima i
habilitats socials. Lobjectiu bsic s facilitar recursos i estratgies per potenciar la
comprensi, latenci, la concentraci i la memria, a ms a ms de les activitats de
carcter curricular.

Cal afegir que a cada apartat del projecte sinclouen activitats relacionades amb un
centre dinters de lalumne, la msica i el cantant Daddy Yankee, per tal de motivar
la creaci dhbits i autonomia personal en la realitzaci de les tasques curriculars.

El dossier consta de tres grans tipologies dactivitats bsiques:
1. Realitzaci del dossier paper.
2. Elaboraci dun dossier amb suport informtic.
3. Creaci dun Power Point com resum del procs de recerca realitzar per
lalumne i la seva exposici i defensa davant dun tribunal compost pel
professorat i el seu grup classe.


32


COMPETNCIES


Lobjectiu del projecte s contribuir al desenvolupament de totes les competncies
bsiques de lE.S.O., especialment, de la competncia (3) Tractament de la
informaci i competncia digital, (5) d Aprendre a aprendre i la competncia (6)
d Autonomia i iniciativa personal. Ladquisici daquestes competncies ens ha de
portar a que lalumne aprendre a: Ser i actuar de forma autnoma. Pensar i
comunicar. Descobrir i tenir iniciativa. Conviure i habitar el mn.

Qu vol dir competncia ?. Farem una petita explicaci.
Competncia s la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi
i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci.

Quines son les Competncies bsiques?









33


Pel que fa a la primera competncia esmentada, aquest crdit, (5) suposa la posada
en acci de les prpies capacitats i potencialitats orientades a satisfer uns objectius,
tot manejant de manera eficient recursos i tcniques del treball intellectual. Pel que
fa a la (6) competncia, implica diverses actituds personals interrelacionades, com la
responsabilitat, la perseverana, la creativitat, la capacitat de prendre decisions i de
transformar les idees en accions per tal de tirar endavant projectes.

(5) Competncia daprendre a aprendre



Implica la conscincia, gesti i control de les prpies capacitats i coneixements des
dun sentiment de competncia o eficcia personal, i inclou tant el pensament
estratgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun
conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual per transformar la informaci
en coneixement propi.

Aprendre a aprendre suposa: Comprendre com vam desenvolupar la nostra
capacitat de coneixement i aprenentatge. Aprendre a formar conceptes duna manera
slida i significativa. Ser capaces de recordar i memoritzar la informaci. Ser capaces
de definir objectius i prioritzar-los. Valorar el nostre temps i organitzar-lo de forma
eficient.

(6) Competncia dautonomia i iniciativa personal


34




Suposa ladquisici de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds
personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverana, coneixement de si
mateix, autoestima, creativitat, autocrtica), el control emocional, de calcular riscos i
afrontar problemes, aix com la capacitat de demorar la satisfacci immediata,
daprendre de les errades i dassumir riscos.
I tamb la capacitat descollir amb criteri, dimaginar projectes i de portar endavant
les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals- en el marc
de projectes individuals o collectius- responsabilitzant-se, tant en lmbit personal
com en el social i laboral.

Tamb es posen en acci les competncies (1) Comunicativa lingstica i
audiovisual (amb la presentaci escrita del treball, la realitzaci de la part de
Desenvolupament Llingsticoverbal i la part de llenges de lapartat Aprenem); la
competncia (3) Tractament de la informaci i la competncia digital (amb la
cerca i gesti dinformacions en diversos formats); (4) la Matemtica (amb la
realitzaci de la part de Desenvolupament Logicomatemtic-Problemtic,
Desenvolupament Lgic i la part de matemtiques de lapartat Aprenem); la (7)
Competncia en el Coneixement i la Interacci amb el mn fsic (amb la
realitzaci de la part de Desenvolupament Lgic i la part de Naturals de lapartat
Aprenem); i la (8) Social i Ciutadana (amb la part de Dilemes Morals, la
dHabilitats Socials i la part de Psicologia de lapartat Aprenem).


(1) Comunicativa lingstica i audiovisual





Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per
escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gesti
de la diversitat de llenges, amb ls adequat de diferents suports i tipus de text i
amb adequaci a les diferents funcions.
Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de
la diversitat lingstica, aix com les estratgies necessries per interactuar duna
manera adequada.


35



(2) Tractament de la informaci i la competncia digital




Implica gestionar la informaci, des de com accedir-hi fins a la seva transmissi, tot
usant distints suports, incloent-hi ls de les TIC com a element essencial per
informar-se, aprendre i comunicar-se.

La capacitaci per a distingir entre informacions rellevants i anecdtiques i entre
informacions objectives i subjectives i per tant, la intencionalitat dels missatges i la
contrastaci de la informaci a partir de fonts diverses i de la seva comparaci per al
desenvolupament del pensament crtic. Implica una actitud crtica i reflexiva en la
valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les
normes de conducta acordades socialment per regular ls de la informaci i les
seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats daprenentatge
virtuals.

(4) Matemtica

Compren lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nmeros, les seves
operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic,
tant per produir i interpretar distints tipus dinformaci, com per ampliar el
coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i
resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement
cientfic i el mn laboral i social.




36


(7) Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Suposa el desenvolupament i aplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar
la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en
un mn en qu els avenos que es van produint sn molt rpids i tenen influncia
decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural.

Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb
daltres formes de coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la
cincia i al desenvolupament tecnolgic.


(8) Competncia social i ciutadana
Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els
conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i
exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i
la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el
compliment dels drets i obligacions cvics.



37


Quadre resum Competncies





























1. Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual:
Produir diferents tipus de text
adequats a la situaci
comunicativa
Interactuar i dialogar amb els
altres

C
O
M
U
N
I
C
A
T
I
V
E
S
6. Competncies dautonomia i
iniciativa personal
Elegir amb criteri propi i prendre
decisions
Adquirir conscincia del qu se sap,
qu cal aprendre i com saprn



PERSONALS
5. Competncia daprendre a
aprendre
Saber autoevaluar-se per a
aprendre dels encerts i dels
errors

8. Competncia social i
ciutadana:

Cooperar, participar i
dialogar en la resoluci
de problemes
Expressar reflexions o
judicis propis a travs
duna comprensi
crtica del propi entorn
social

4. Competncia matemtica:

Representar informaci a travs deines
matemtiques: grfics, estadstiques
Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i el
clcul en situacions prctiques

3. Tractament de la informaci i
competncia digital
Cercar informaci mitjanant ls de
les TIC
Comunicar informaci mitjanant ls
de les TIC
M
E
T
O
D
O
L

G
I
Q
U
E
S
7. Competncia en el
coneixement i la
interacci amb el mn
fsic:

Emprar els
procediments dindagaci
cientfica: plantejar
problemes, fer hiptesis,
cercar dades
2. Competncies artstica i
audiovisual:
Expressar-se a travs dels
mitjans artstics



COMPETNCIES
ESPECFIQUES PER
CONVIURE I HABITAR
EL MN

COMPETNCIES TRANSVERSALS
38

OBJECTIUS

Lobjectiu bsic daquest projecte s fomentar lautonomia de lalumne en la
planificaci, organitzaci i execuci del treball que proposa el dossier. Lalumne
comptar amb el suport i lassessorament del professor o vetlladores en tot moment,
per ell ser qui haur de planificar la seva feina i marcar un ritme de treball adequat.
Creiem doncs que s molt important potenciar lautonomia de lalumne en tant que
permet crear els seus propis ritmes i organitzar-se el temps.

1. Aprofundir en el coneixement personal
2. Potenciar lautoestima
3. Impulsar a que aprengui a posar-se en la pell dels dems
4. Potenciar les habilitats socials, la comunicaci i lassertivitat
5. Facilitar recursos i estratgies per desenvolupar lautonomia personal
6. Fomentar lagilitat mental
7. Afavorir la recerca i selecci dinformaci
8. Potenciar la comprensi, latenci, concentraci i la memria.
9. Exercitar el raonament i la lgica
10. Presentar el dossier net i en bon estat
11. Realitzar un arxiu Power Point
12. Realitzar un arxiu Word.

CONTINGUTS

1. Creixement personal, Moral i Habilitats Socials

- Reflexions sobre un mateix
- Reflexions sobre les seves emocions
- Reflexions sobre els companys
- Evocaci de sentiments, idees, records, fites personals
- Creixement moral i dilemes
- Reflexions sobre els companys i les seves relacions amb ells
- Valors socials

2. Habilitats cognitives

- Atenci
- Concentraci
- Memria
- Selecci
- Percepci
- Evocaci de sentiments, idees, records

3. Raonament i desenvolupament

- Desenvolupament logicomatemtic
- Agilitat mental
- Resoluci de problemes
- Raonament lgic
- Desenvolupament llingsticoverbal
39


ACTIVITATS


I - Creixement Personal, Moral i Habilitats Socials

1. La reflexi com a creixement personal
Com sc
Penso en mi
Larbre de lautoestima
Com sn els meus companys
Les meves emocions

2. Creixement Moral
Robatoris a Secundria
J oe i El Rovira
Lequip de msica

3.Habilitats Socials
Demanar un favor
Fer un elogi
Disculpar-se
Posar-se dacord


II Habilitats Cognitives

1. Atenci
Mandales
Buscar objectes
Sopa de lletres
Laberints
Nmeros per lletres
Observar imatges

2. Concentraci
Figures completes
Corones
Dracs
Trobar diferncies
Lectura alternant

3. Memria
Recordar objectes
Recordar elements imatge
Recordar paraules


40


III Raonament i Desenvolupament

1. Desenvolupament logicomatemtic: problemtic
Raonament matemtic
Sudokus

2. Raonament lgic
Enfonsar la flota
Del 1 al 9 en un quadrat
Sherlock Holmes investiga
Esports a la oficina
Caixes desordenades
Bosses de caramels

3. Desenvolupament llingstic-verbal
Forma frases
Paraules i lletres
Gramtica i ortografia

METODOLOGIA

- Explicaci inicial de tot el procs en una sessi amb la finalitat que lalumne spiga
quins sn els objectius, la forma de treballar, lorganitzaci del seu temps.

- Planificarem, per tal que lalumne tingui autonomia total en la realitzaci de les
diferents activitats, en les quals el professor tindr una funci ms dirigida a la
resoluci de dubtes.

-Seqenciarem la temporalitzaci per tal de realitzar avaluacions del procs i
introduir mesures correctores, si sescau. Aix mateix, avaluarem aquests processos
amb una nota quantitativa que far mitjana entre elles.

TEMPORALITZACI

El present dossier est dividit en tres parts que es realitzaran durant tot lany, cada
una de les parts correspondr a un trimestre:
- Primera trimestre correspon a lapartat 1 12/09-7/12
- Segona trimestre: correspon a lapartat 2 10/12-15/03
- Tercera trimestre: correspon a lapartat 3 18/03-14/06
Data dinici: 12/09
Data finalitzaci: 14/06
Les sessions setmanals sajustaran a les necessitats que presenta lalumne
Les temporalitzacions davaluacions intermitges les realitzarem al termini de cada
apartat del crdit.
Lavaluaci final ser lentrega de dossier (paper), dossier informtic i presentaci
i defensa del Power Point. La farem a la sessi: 14/06
41


CRITERIS D AVALUACI

Lavaluaci del projecte es far a partir de tres controls, que corresponen a cada una
de les parts del projecte i dels dos dossiers finals, on lalumne haur desenvolupat i
complimentat degudament els diferents aspectes a treballar.

Durant el projecte es far un seguiment per poder comprovar que el ritme s
l'adequat, aix que a l'inici del projecte es determinaran les dates del seguiment i els
aspectes i continguts que ja es haurien destar treballats.

Resumint :

Tres avaluacions intermitges i la nota mitjana resultant
Una avaluaci del dossier presentat (Paper i informtic)
Una avaluaci de lexposici oral (Power Point)
Es far mitja de les notes anteriors per donar la nota final
Avaluaci dels continguts: Tota la feina feta ( paper i informtic)
Avaluaci dels procediments. Recerca, iniciativa, aportacions personals...
Autoavaluaci per part de lalumne.
Dates de les avaluacions
o 1 part 7/12
o 2 part 15/03
o 3 part 14/06
o ->entrega del dossiers 14/06


RECURSOS
Humans: Vetlladores
Econmics: Pen Drive i dossier
Organitzatius: aula habitual i aula dinformtica



MEMRIA

- Es far al final de tot el procs en una proposta dactivitats a mantenir, i una altra en
noves propostes de millora.









42


QUADRE RESUM DE PROGRAMACI PER COMPETNCIES DEL
CRDIT VARIABLE

OBJ ECTIUS CONTINGUTS

COMPETNCIES
BSIQUES
Aprofundir en el coneixement
personal


- Reflexions sobre un
mateix
- Reflexions sobre les
seves emocions
CL
CD
CA
CP
CS

Potenciar lautoestima



- Reflexions sobre un
mateix
- Evocaci de
sentiments, idees,
records, fites personals

CL
CD
CP
CA



Impulsar a que aprenguin a
posar-se en la pell dels dems



- Reflexions sobre els
companys i les seves
relacions amb ells
- Creixement moral i
dilemes
- Valors socials
CL
CD
CP
CS
CA



Potenciar les habilitats socials, la
comunicaci i lassertivitat


- Creixement moral
- Valors socials
- Aprenem

CL
CD
CS
CA
CP


Facilitar recursos i estratgies
per desenvolupar lautonomia
personal


- Valors
- Realitzaci dossier
CL
CD
CP
CA
Fomentar lagilitat mental



- Desenvolupament
logicomatemtic
- Resoluci de
problemes
- Aprenem


CL
CD
CM
CA
CP
43


Afavorir la recerca i selecci
dinformaci





- Projecte Msica
- Projecte Daddy
Yankee
- Projecte
Colonitzaci Cuba,
Fidel Castro i La
Mina vs. Cuba

CL
CD
CA
CP


Potenciar la comprensi,
latenci, concentraci i la
memria.





- Atenci
- Concentraci
- Memria
- Percepci
- Selecci
- Evocaci de
sentiments, idees,
records

CL
CD
CA
CP
Exercitar el raonament i la lgica

- Resoluci de
problemes
- Raonament lgic
- Desenvolupame
nt llingsticoverbal
- Aprenem

CL
CD
CA
CP
CF
Presentar el dossier net i en bon
estat

- Domini dels
conceptes treballats
- Vocabulari adequat

CL
CD
CP
CA
Realitzar un arxiu Word amb la
segona part del crdit


- Domini dels
conceptes treballats
- Vocabulari adequat


CL
CD
CP
CA

Realitzar un Power Point


- Domini dels
conceptes treballats
- Vocabulari adequat

CL
CC
CD
CA
CP

CL: Competncia Comunicativa Lingstica
CC: Competncia artstica i cultural
CD: Tractament informaci competncia digital
CM: Competncia Matemtica
CA: Competncia daprendre a aprendre
CP: Competncia dautonomia i Iniciativa Personal
CF: Competncia Coneixement i interacci amb el mn fsic
CS: Competncia social i ciutadana

44





BIBLIOGRAFIA


PGINES WEB

- http://www.xtec.cat/cse/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona
- www.edu365.cat
- www.gencat.cat
- http://phobos.xtec.cat/a8058775/intranet/index.php
- www.copc.cat
- http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=di
splay&pageid=28
- www.sagradafamiliamanises.org
- http://blocs.xtec.cat

APUNTS I LLIBRES

- ISEP. Institut Superior Destudis Psicolgics. Mster en psicologia de leducaci.
Curs: 2010-2012. Diversitat dapunts de les sessions realitzades.

- CAPO DOLZ, MIGUEL. 101 J uegos de Lgica para novatos (2007). Ed. Nivola
- CAPO DOLZ, MIGUEL. 101 J uegos de Lgica para expertos (2007). Ed. Nivola
- CERD, XIMO; ALFORCEA, ALBERT. El llibre dels enigmes (2009). Ed. Barcanova

IES FRONT MARTIM

- Crdit Variable HBITS I AUTONOMIA PERSONAL (2009-2010). IES Front
Martim, Barcelona.

- Crdit Variable HBITS, VALORS I AUTONOMIA PERSONAL (2010-2011). IES
Front Martim, Barcelona.
Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Institut dEducaci Secundria
Front Martim
C/ Espronceda, 18
08005 BCN




PROJECTE DHBITS I
AUTONOMIA PERSONAL

L
L
A
A
M
M

S
S
I
I
C
C
A
A

E
E
l
l
m
m
i
i
r
r
a
a
l
l
l
l
d
d
e
e
l
l
e
e
s
s
e
e
m
m
o
o
c
c
i
i
o
o
n
n
s
s



Alumne/a:
Curs: 1er Educaci Secundria
Professora: J udit Miranda Fernndez
Coordinador: Andrs Gonzlez Bellido
Any escolar: 2012-2013




Departament dOrientaci i Assessorament

2





PER LA REFLEXI



El xito empieza por la voluntad
Si piensas que ests vencido, lo estars.
Si piensas que no te atreves, no lo hars.
Si piensas que te gustara ganar, pero no
puedes, no lo logrars.

Si piensas que perders, ya has perdido,
porque en el mundo encontrars,
que el xito comienza con la voluntad del
hombre.
Todo est en el estado mental.
Porque muchas carreras se han perdido
antes de haberse corrido,
y muchos cobardes han fracasado,
antes de haber su trabajo empezado.
Piensa en grande y tus hechos crecern.
Piensa en pequeo y quedars atrs.
Piensa que puedes y podrs.
Todo est en el estado mental.
Si piensas que ests aventajado, lo ests.
Tienes que pensar bien para elevarte.
Tienes que estar seguro de ti mismo,
antes de intentar ganar un premio.
La batalla de la vida no siempre gana
el hombre ms fuerte, o el ms ligero,
porque tarde o temprano, el hombre que gana,
es aquel que cree poder hacerlo.

Rudyard Kipling

3


NDEX ACTIVITATS

Pg.

I - Creixement Personal, Moral i Habilitats Socials ..........................................7

1.1. La reflexi com a creixement personal ......................................9
1.1.1.Com sc jo..........................................................................10
1.1.2.Penso en mi .......................................................................13
1.1.3. Larbre de lautoestima......................................................14
1.1.4. Les meves emocions.........................................................15
Pautes per l elaboraci del Dossier (Projecte Msica Part 1).....17

1.2.Creixement Moral .......................................................................18
1.2.1. Qu s un dilema moral? ..................................................19
1.2.2. Robatoris a Secundria.....................................................20
1.2.3. J oe i El Rovira...............................................................22
1.2.4. Lequip de msica..............................................................25
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte Msica Part 2).....29

1.3. Habilitats Socials........................................................................30
1.3.1. Demanar un favor..............................................................31
1.3.2. Fer un elogi........................................................................33
1.3.3. Disculpar-se.......................................................................35
1.3.4. Posar-se dacord................................................................37
Pautes per lelaboraci del Dossier.............................................39

1.4. Aprenem....................................................................................40


II Habilitats Cognitives...................................................................................45
2.1. Atenci ......................................................................................47
2.1.1.Mandales............................................................................48
2.1.2.Buscar objectes .................................................................50
2.1.3. Sopa de lletres...................................................................51
2.1.4. Laberints ...........................................................................52
2.1.5. Nmeros per lletres...........................................................53
2.1.6. Observar imatges .............................................................54
Pautes per lelaboraci del Dossier.............................................55

2.2.Concentraci ...............................................................................56
2.2.1. Figures completes.............................................................57
2.2.2. Corones.............................................................................58
2.2.3. Dracs.................................................................................59
2.2.4. Trobar diferncies..............................................................60
2.2.5. Lectura alternant...............................................................62
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte Daddy Yankee
Part 1)...............................63
4


2.3.Memria.......................................................................................64
2.3.1.Recordar objectes ..............................................................65
2.3.2. Recordar elements imatge.................................................67
2.3.3. Recordar paraules.............................................................70
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte Daddy Yankee
Part 2)................................71

2.4. Aprenem.....................................................................................72


III Raonament i Desenvolupament................................................................79

3.1. Desenvolupament logicomatemtic: problemtic.......................81
3.1.1. Raonament matemtic.......................................................82
3.1.2. Sudokus.............................................................................89
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte Colonitzaci
Cuba).................................90

3.2. Raonament lgic .......................................................................91
3.2.1. Enfonsar la flota.................................................................92
3.2.2. Del 1 al 9 en un quadrat....................................................93
3.2.3. Sherlock Holmes investiga................................................94
3.2.4. Esports a la oficina............................................................95
3.2.5. Caixes desordenades........................................................96
3.2.6. Bosses de caramels..........................................................97
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte poca Fidel
Castro)..............................98

3.3. Desenvolupament llingstic-verbal .........................................99
3.3.1. Forma frases....................................................................100
3.3.2. Paraules i lletres..............................................................101
3.3.3. Gramtica i ortografia......................................................105
Pautes per lelaboraci del Dossier (Projecte Cuba vs. Barri
La Mina)........................107

3.4. Aprenem..................................................................................108












5




PAUTES PER
ELABORAR EL TEU
DOSSIER









6




INTRODUCCI

La realitzaci daquest dossier pretn, com a treball final de sntesis daquest
crdit, potenciar lautonomia a lhora de treballar, gestionant el temps dexecuci
del dossier per entregar-lo complert en la data prefixada.
Fomenta, com hem dit abans, lhbit de treball, autonomia, concentraci,
creativitat, habilitat en la recerca dinformaci i responsabilitat en la gesti de
lexecuci del propi dossier, a ms de reflexionar i avaluar el crdit realitzat.


EXPLICACI

Es tracta de crear un dossier a lordinador amb una estructura similar a aquest.
Els exercicis que haurs de realitzar per al dossier, estan al final de cada
apartat. Cerca la informaci a on creguis necessari.
Lorganitzaci del temps dedicat a la creaci del propi dossier corre a crrec teu,
per ha destar finalitzat a la data fixada pel professor.



CONTINGUTS

Portada
ndex
Activitats:
Projecte Msica Part 1
Projecte Msica Part 2
Situacions habilitats socials
Mandales
Laberints
Lletres per nmeros
Illusions ptiques
Projecte Daddy Yankee Part 1
Projecte Daddy Yankee Part 2
Projecte Colonitzaci Cuba
Projecte poca Fidel Castro
Projecte Cuba vs. Barri La Mina



7

APARTAT 1






CREIXEMENT
PERSONAL, MORAL
I HABILITATS
SOCIALS



















































8

APARTAT 1





1 - LA REFLEXI COM A CREIXEMENT
PERSONAL



2 CREIXEMENT MORAL



3- HABILITATS SOCIALS



4 - APRENEM


















































9


1.1. LA REFLEXI COM A
CREIXEMENT PERSONAL























Per crixer com a persones i madurar
s important que reflexionem sobre
nosaltres: com sn, com ens veuen els
dems, quins aspectes podem millorar,
quines qualitats hem de mantenir, etc.
A continuaci trobars un seguit
dexercicis que tajudaran a conixer-te
millor i a reflexionar sobre tu i la gent
que tenvolta.
10


1.1.1. Com sc jo...


Contesta aquest qestionari per a que puguis observar la imatge que
tens de tu mateix en el moment actual. Pots incloure altres qestions
que no es vegin reflexades en el qestionari, per aix apareixen
espais en blanc darrera de cadascuna de les rees; daquesta forma
podrs incloure aquells aspectes de la teva imatge que consideris
importants.


HABILITAT FSICA SI NO NS/NC
1 Sc un bon atleta.
2 Sc hbil per la majoria dels esports.
3 Tinc resistncia i aguant fsics.
4 Magraden els esports i les activitats fsiques.
5 Crec que faig suficient per estar b fsicament.
6 Magrada practicar algun esport.
7
8
9


APARENA FSICA SI NO NS/NC
1 Tinc un cos fsicament atractiu.
2 Tinc una cara agradable.
3 No sc ni massa gras ni massa prim.
4 Sc tan atractiu/va com la majoria de les
persones.

5 Estic content/a amb la meva alada.
6 Magraden les meves cames.
7
8
9


RENDIMENT ESCOLAR SI NO NS/NC
1 Em diverteixo fent els exercicis de classe.
2 Magrada estudiar totes o casi totes les
assignatures.

3 En general, em trobo agust a les classes.
4 Normalment aprovo totes les assignatures.
5 Magraden la majoria de les assignatures.
6 Estic satisfet/a amb les meves notes.
7
8

11


RELACIONS AMB PERSONES DEL MATEIX
SEXE
SI NO NS/NC
1 Tinc amics amb els que puc comptar sempre.
2 Estic agust parlant amb altres nois/es del meu
sexe.

3 Faig amics amb facilitat.
4 Se escoltar els problemes que mexpliquen les
persones del meu sexe.

5 Em sento apreciat/da i estimat/da per varies
persones.

6 Sc popular entre els nois/es del meu sexe.
7 Sc afectus/a amb les persones del meu sexe.
8
9
10

RELACIONS AMB PERSONES DEL SEXE
OPOSAT
SI NO NS/NC
1 Aconsegueixo que les persones de laltre sexe em
prestin molta atenci.

2 En general, les persones del altre sexe em
resulten agradables.

3 Tinc molts/es amic/amigues de laltre sexe.
4 Em trobo agust parlant amb persones de laltre
sexe.

5 Sc tmid/a amb les persones del sexe oposat.
6 Em sento en un pla digualtat parlant amb
persones de laltre sexe.

7 Sc divertit/da amb les persones de laltre sexe.
8 Em trobo agust sent afectus/a amb les persones
de laltre sexe.

9 Puc expressar els meus sentiments amb facilitat a
les persones de laltre sexe.

10
11
12

ELS MEUS ESTATS EMOCIONALS SI NO NS/NC
1 Normalment em sento cmode i relaxat/da.
2 Sc una persona que no es turmenta massa quan
em passen coses que no magraden.

3 Em sento feli la major part del temps.
4 Em trobo agust amb la gent.
5 Sc una persona divertida.
6 Poques vegades em sento angustiat/da.
7 Gaireb mai em sento deprimit/da.
8 Tinc tendncia a ser optimista.
9
10
12





ELS MEUS SENTIMENTS DE SINCERITAT I
HONESTITAT
SI NO NS/NC
1 Prefereixo afrontar les conseqncies dels meus
actes abans que mentir.

2 La gent sempre podr comptar amb mi.
3 Ser honest/a i sincer/a es molt important per a mi.
4 Mai agafo coses que no em pertanyen.
5 Sc una persona en la que es pot confiar.
6 Valoro la honradesa per sobre daltres virtuts.
7
8
9












13


1.1.2. Penso en mi...

Per a crixer com a persones no ens podem quedar estancats ni
sentenciar "sc aix, qu hi farem, hem de intentar millorar all que
no ens agrada de nosaltres mateixos i mantenir el que tenim de bo.
Per emplenar el segent requadre pensa en les coses que tagraden
de tu i les que no tagraden; reflexiona tamb sobre qu creus que
hauries de fer per mantenir les coses bones i per millorar les que
potser no ho sn tant.

COSES QUE MAGRADEN COSES QUE NO MAGRADEN










Qu he de fer per mantenir-ho Qu he de fer per millorar











14


1.1.3. Larbre de lautoestima...
A continuaci et presentem un arbre que simbolitza la teva
autoestima. Els fruits (les pomes) serien les coses que has
aconseguit en el passat i les arrels serien les qualitats i aptituds que
tens i que than ajudat a aconseguir-ho.
Tot fruit necessita de les arrels per a crixer, igual que les fites que tu
has aconseguit necessiten de les qualitats que tens.
Escriu 5 fites o coses que hagis aconseguit i 5 qualitats que tens i
que than ajudat a realitzar-les.

15



1.1.4. Les meves emocions...





En aquest quadre hi ha quatre dibuixos i cadascun dells expressa
una emoci diferent. Has descriure el nom de lemoci que
correspongui a cada dibuix. Desprs haurs descriure un fet que
pugui provocar-te aquella emoci en concret.

Exemple: Lemoci s la POR Les pellcules de monstres em
provoquen por.

QUINA EMOCI CORRESPON CADA
DIBUIX?
SENSACIONS QUE TU SENTS QUAN
EXPERIMENTES AQUESTA EMOCI
__________________

__________________


Lexpressi facial la utilitzem moltes vegades per informar al receptor sobre el
nostre estat emocional i/o mental a lemissor.
s molt important adquirir conscincia de les prpies emocions i tamb de les
emocions dels altres.
Les emocions sn necessries per al desenvolupament personal i per a
conviure.
16
_____________

_________________























17



P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR

Ara has de comenar a fer el teu dossier amb lajuda de lordinador :
Comena per la portada (fixat b amb el dossier que
ests treballant per saber qu hi has de posar).
Desenvolupa lndex i ves completant-lo a mesura que
vagis realitzant el dossier.
PROJ ECTE MSICA PART 1
Busca i escriu les quatre famlies dinstruments
musicals que hi han
Digues quin material s el que vibra en cadascuna
Troba dos instruments de cadascuna daquestes
quatre famlies
Desenvolupa linstrument musical que a tu tagradi
ms (caracterstiques principals, en quins gneres
sutilitza, explicar una mica el seu origen i les varietats
daquest instrument).

aquesta informaci la podrs trobar a la Wikipedia
18


1.2. CREIXEMENT MORAL














Respectar les normes, cooperar en el
treball, dialogar, negociar, fer crtica
constructiva, posar-te a la pell dels
altres... sn accions que milloren la
convivncia.

Les segents activitats ens donaran
eines per saber trobar solucions en
situacions conflictives.
19


QU S UN DILEMA MORAL?


Els dilemes morals, sn situacions que presenten un conflicte de
valors, ja que poden tenir ms duna soluci acceptable. Aix ens
obliga a reflexionar, pensar, cercar, triar/decidir la millor soluci per la
situaci plantejada.




ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Els exercicis que hi ha tot seguit els treballarem de forma individual

1) INDIVIDUAL: Llegeix detingudament el dilema, reflexiona
i respon a les preguntes.




20


1.2.1. Robatoris a Secundria...

A l'Institut s'estan cometent tota una srie continuada de robatoris.
Els afectats sn els alumnes de 1 ESO, que han estat amenaats
amb danys majors si fan quelcom.

Pares i professors estan indignats pel que ocorre, per ning diu res
sobre els agressors i per tant les mesures a prendre sn variades.
Han amenaat amb tancar l'Institut i amb fer registres a tots els
alumnes.

Mara, alumna de 3 ESO, coneix als lladres. Sn alumnes de 3
ESO i de 4 ESO, i qui els capitaneja s amic d'ella. Ha comentat
amb el seu amic que est molt malament que els robin i, sobretot,
que els amenacin; el cap li ha dit que es fiqui en els seus assumptes
si vol que segueixin sent amics.

Mara s'est plantejant si ha de dir el que sap perqu acabi d'una
vegada aquesta situaci desagradable per a tots. Per si els
denncia, el seu amic, que aquesta considerat com un bon alumne,
ser expulsat donada la gravetat dels fets; si calla el dany pot ser
encara major.






- Ha de callar-se Mara?






21



s superior el b general a qualsevol altre b?










- Estaria b acusar el seu amic?









- s just pagar entre tots els danys del centre? Raona la teva
resposta



















22


1.2.2. Joe" i "El Rovira...

Era el capvespre, estava enfosquint i el sol que s'anava amagant
darrere de les muntanyes deixava veure els seus ltims llamps. La
foscor era un bon aliat per a "J oe" i la seva quadrilla, els quals ja
estaven a punt per a donar "un garbeo" per la zona alta del barri. Tot
a punt, la motxilla carregada de "sprays" amb els colors de moda.

"El Rovira" i la seva colla ("Els Cracks"), per altra banda, volen deixar
clar qui sn els que dominen en el barri. Sn "artistes" i tamb volen
deixar constncia del rebuig a les imposicions de la societat, tancada
en el materialisme i les lleis.

Els pares de Rovira han fet un gran esfor en els seus estalvis per
donar-li una sorpresa, ja que a l'endem s el seu aniversari i saben
que li fa molta illusi tenir un cotxe. Ser de segona m, per els
han garantit que est en molt bon estat. Rovira no sap res.

Arriba el dia esperat i tota la famlia en ple el felicita. Han posat les
claus en una caixeta i aquesta dintre d'altres ms grans. Ell obre les
caixes, el cor li batega cada vegada ms intensament.., alguna cosa
s'imaginava..., finalment la sorpresa..., salta d'alegria..., lhan deixat
aparcat la passada nit davant de la porta, tota la famlia i ell al
capdavant surten per a veure'l... i quan s'acosten a veure'l, s'adonen
del desastre...

Quanta rbia els envax a l'observar que l'hi havien pintat d'aquella
manera... Rovira reconeix la pintada de "J oe", s de l'altra banda
rival en el barri! Han volgut marcar el cotxe foraster. Ara sap que els
seus pares s'han quedat sense diners i, a ms, per a comprar-li el
cotxe han demanat un prstec, pel que no li podran donar gens per a
reparar la destrossa ni per a les despeses de la setmana.



23



- Qu penses del cas?







- Si els coneguessis, els denunciaries a la policia?









- Si fossis el Rovira, qu faries?









- Si fossis els pares del Rovira qu faries?













24



- Si fossis el millor amic del Rovira... diries als teus pares qui sn els
autors de les pintades? Per qu?









- Et sembla just que es pinti la paret o el cotxe d'altra persona sense
el seu perms? Raona la teva resposta









- Quines solucions et sembla que es poden donar als quals
practiquen el graffiti?




















25

1.2.3. Lequip de msica...

En Felip t 17 anys, estudia primer de Batxillerat i s molt afeccionat
al jazz i a la bona msica. s un bon estudiant i cada dia escolta una
o dues hores de msica, a les seves estones lliures. T un
radiocasset bastant antic amb el qual escolta els programes de
msica clssica de la rdio, aix com la miqueta que transmeten de
jazz. Per el que ms li agrada s escoltar els seus msics i les
seves peces preferides que t gravades en una cinta des de fa molt
temps. La qualitat daquestes gravacions s molt mediocre i en Felip
detecta cada dia ms soroll de fons i menys nitidesa en el so.

Per aix, des de fa uns deu mesos ha comenat a estalviar, per
comprar-se un bon equip de msica que val unes 450. Somnia en el
dia que podr sentir tant el jazz com la msica de Mozart i Vivaldi en
discos compactes, amb un bon equip. Avui est comptant per
ensima vegada els diners que t estalviats: 220 en deu mesos,
per com que aviat s el seu aniversari i noms Nadal i Reis sn a la
vora, simagina que en sis o set mesos ms pot tenir els diners.
Pel seu cap passa la idea de posar-se a treballar i aconseguir aviat
els diners, per est decidit a acabar b el batxillerat i entrar amb
bona nota a la Universitat, per poder fer la carrera que a ell li agradi.





- Hi ha un problema en aquesta situaci? Qui t un problema? Quin
s exactament el problema de cadasc?







26



- Quines solucions alternatives t en Felip? Enumera totes les que se
tacudeixin, com ms millor.













- Quines conseqncies creus que tindria cadascuna daquestes
alternatives?















En Xavi s un ve den Felip i tot i que t 19 anys, dos ms que en
Felip, sn fora amics ja que ambds juguen a futbol a lequip del
barri i es troben sovint al carrer i a les festes.

En Xavi s molt esportista i s un enamorat de les motos i de la
velocitat. s molt simptic, impulsiu i una mica boig. Est desesperat
per tenir una moto de gran cilindrada (fins ara, noms nha tingut una
de molt poca potncia i molt sorollosa) i sha embolicat a comprar a
terminis una Yamaha magnfica. Va aconseguir pagar lentrada i ara
est pagant 100 al mes durant dos anys.
27


Els pares den Xavi tenen un magnfic equip de msica a casa seva,
per no lescolten mai perqu a ells el que els agrada s la televisi.

Aquest mes, en Xavi no t els 100 per al termini de la moto i, sabent
que en Felip est boig per tenir un equip de msica, agafa el de casa
seva i sen va a casa den Felip a oferir-li lequip per 200. En Felip
queda amb els ulls esbatanats en veure aquell equip que deu valer
ms de 900 i s gaireb nou. Per pregunta a en Xavi una mica
espantat: i qu diran els teus pares quan vegin que ha desaparegut
lequip de msica? En Xavi respon: el ms segur s que ni se
nadonin; per si se nadonen, els dir que potser ha entrat alg i lha
robat, que jo en tornar he trobat la porta oberta. En Felip dubta;
desitja tenir aquest equip, per li sembla malament comprar una cosa
robada, tot i que no sigui ben b un robatori, ja que en Xavi tamb s
amo de lequip. A ms, li sembla que seria aprofitar-se de la
necessitat de diners que t en Xavi.





- Hi ha un problema en aquesta situaci? Qui el t? Quin s
exactament el problema de cadasc?













28



- Quines solucions alternatives t ara en Felip? Enumera totes les
que se tacudeixin, com ms millor.














- Quines conseqncies creus que tindria cadascuna daquestes
alternatives?
















29

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR

Continua elaborant el teu dossier amb lajuda de lordinador :

PROJ ECTE MSICA PART 2
Hi han tres tipologies de gneres musicals principals: la
msica culta, la msica popular i la msica
tradicional:
- Explica breument en que consisteixen
- Posa exemples
- Desenvolupa el subgnere que ms tagradi duna
de les tres tipologies, per exemple, de la msica
popular el flamenc (has dexplicar on, quan i com es
va crear, fusions amb altres gneres musicals i
cantants importants de tota la histria del gnere
musical que escullis)



aquesta informaci la podrs trobar a la Wikipedia























































30







1.3. HABILITATS SOCIALS



























Respectar les normes, cooperar en el
treball, dialogar, negociar, fer crtica
constructiva, posar-te a la pell dels
altres... sn accions que milloren la
convivncia.

Les segents activitats ens donaran
eines per saber trobar solucions en
situacions conflictives.
31





1.3.1. Demanar un favor...














1. Respon a aquestes preguntes:

- Com thas sentit quan alg us ha demanat un favor de manera
grollera, com si tobligus a fer-li?



- Hi ha diferents formes de demanar un favor? Quines?




- s til saber demanar b favors?




- Hi ha gent que abusa quan demana favors a tothom? Posan alguns
exemples.







D De em ma an na ar r u un n f fa av vo or r o o d de em ma an na ar r a aj ju ud da a a a u un n a al lt tr re e s s r re ec co on n i ix xe er r q qu ue e h hi i
h ha a m mo ol lt te es s c co os se es s q qu ue e n no o p po od de em m f fe er r s so ol ls s. .
A Al lg gu un ns s n no o d de em ma an ne en n m ma ai i u un n f fa av vo or r, , p pe er r t ti im mi id de es sa a o o p pe er r o or rg gu ul ll l. . D D a al lt tr re es s
e el ls s e es st ta an n d de em ma an na an nt t a a t to ot ta a h ho or ra a l la a q qu ua al l c co os sa a n no o s s h ha ab bi il li it ta at t s so oc ci ia al l, ,
s si in n b ba ar rr ra a . .
L L h ha ab bi il li it ta at t c co on ns si is st te ei ix x a a a ad do on na ar r- -n no os s q qu ua an n n ne ec ce es ss si it te em m a aj ju ud da a i i s sa ab be er r
d de em ma an na ar r- -l la a. .
32




2. Escriu com demanaries un favor en aquestes situacions
concretes:

- El germ d'un amic teu s ents en mecnica i li vols demanar que
t'ajudi a reparar la bicicleta.





- Un dia, quan anaves al cinema amb un amic i pensaves que
portaves diners per a les crispetes i la beguda, t'adones que t'has
deixat els diners a casa i vols demanar-li un prstec al teu amic.





- No has ents el que ha dit la professora i quan acaba la classe li
demanes que t'ho expliqui.






- Vols invitar a dinar un amic o amiga a casa i li ho demanes a la teva
mare.















33



1.3.2. Fer un elogi...













1. Respon a aquestes preguntes:

- Saps qu s un compliment? Donan alguns exemples.




- Serveix per a alguna cosa fer un compliment?





- A tu t'agrada que t'elogin? Per qu?





2. Escriu com faries un elogi en aquestes situacions concretes:

- Un amic teu obt la millor nota de la classe en un examen.







S So ol l s se er r c co os st tu um m d di ir r e el l q qu ue e l le es s p pe er rs so on ne es s f fa an n m ma al la am me en nt t, , p pe er r n no o s s t ta an n
f fr re eq q e en nt t e el lo og gi ia ar r e el l q qu ue e f fa an n b b : : h ho o d do on ne em m p pe er r d de es sc co om mp pt ta at t, , n no om m s s h ha as s
f fe et t e el l q qu ue e s s h ha av vi ia a d de e f fe er r , , s si i n no o e et t d di ic c r re es s, , s s q qu ue e e es st t b b . . M Ma al lg gr ra at t
a ai ix x , , s sa ab be em m q qu ue e s s m mo ol lt t m m s s e ef fi ic ca a l ll lo oa ar r u un na a c co on nd du uc ct ta a p po os si it ti iv va a, , q qu ue e
r re ep pr re en nd dr re e o o c ca as st ti ig ga ar r u un na a c co on nd du uc ct ta a n ne eg ga at ti iv va a. . M Mo ol lt te es s v ve eg ga ad de es s e es s s so ol l
p pe en ns sa ar r q qu ue e e el lo og gi ia ar r s s u un na a m mi ic ca a c cu ur rs si i , , s s s se er r u un n p pi il lo ot ta a , , s s v vo ol le er r
a ac co on ns se eg gu ui ir r a al lg gu un na a c co os sa a d de e l la a p pe er rs so on na a e el lo og gi ia ad da a. .
34




- En una festa trobes un company o una companya de classe que
est molt maco/a i tu vols que spiga que t'agrada molt com va
vestit/a.






- Coneixes alg de la teva edat i et cau molt b. Tu li ho vols dir.






- Vas cap a casa amb un amic, que ajuda a aixecar-se un nen petit
que ha caigut, i tu vols lloar-li aquesta conducta.


















35




1.3.3. Disculpar-se...








1. Respon a aquestes preguntes:

- Tens clar el qu s disculpar-se?



- Ho practiques quan s necessari?




- Per disculpar-se, cal emprar sempre la frmula "disculpa" o
"perdona" o hi ha altres maneres de fer-ho? Poseu-ne alguns
exemples.



2. Escriu com faries et disculparies en aquestes situacions
concretes:

- T'has posat la roba del teu germ o germana sense el seu perms i
quan tornes a casa trobes que s'ha enfadat molt.







H Hi i h ha a q qu ui i p pe en ns sa a q qu ue e a aq qu ue es st ta a h ha ab bi il li it ta at t s so oc ci ia al l e es st t p pa as ss sa ad da a d de e m mo od da a. .
M Mo ol lt te es s p pe er rs so on ne es s s so ol le en n p pe en ns sa ar r q qu ue e d di is sc cu ul lp pa ar r- -s se e s s r re eb ba ai ix xa ar r- -s se e. . P Po ot t
s se er r q qu ue e, , e en n o op pi in na ar r a ai ix x , , e es st ti ig gu ui in n d do on na an nt t p pe er r d de es sc co om mp pt ta at t q qu ue e d de em ma an na ar r
d di is sc cu ul lp pe es s e eq qu ui iv va al l a a d de ei ix xa ar r- -s se e t tr re ep pi it tj ja ar r p pe er r l l a al lt tr re e. .
P Pe er r d di is sc cu ul lp pa ar r- -s se e n no o s s r re eb ba ai ix xa ar r- -s se e: : s s a ar rr re eg gl la ar r a al lg gu un na a c co os sa a q qu ue e
s s h ha av vi ia a t tr re en nc ca at t. . s s t to or rn na ar r a a t te en ni ir r l la a m ma at te ei ix xa a r re el la ac ci i , , o o u un na a r re el la ac ci i
m mi il ll lo or r, , a am mb b u un na a p pe er rs so on na a a a q qu ui i h ha av v e em m o of f s s o o m mo ol le es st ta at t. .
36



- Has oblidat l'aniversari d'una amiga molt estimada i est dolguda.





- Ests fent soroll a casa teva, movent mobles amunt i avall, quan el
ve de sota toca el timbre per queixar-se.





- T'has rigut del teu germ petit davant dels teus amics. Ell est molt
disgustat i tu vols fer les paus.

























37




1.3.4. Posar-se dacord...

















1. Respon a aquestes preguntes:

- Quan dues persones o dos grups pensen de forma diferent i tenen
interessos oposats, s possible que arribin a posar-se d'acord?





- Qu et sembla que haurien de fer per arribar-hi?





- Posar-se d'acord consisteix que sempre cedeixi un i l'altre imposi el
seu parer?









A Aq qu ue es st ta a h ha ab bi il li it ta at t, , a an no om me en na ad da a f fr re eq q e en nt tm me en nt t
" "n ne eg go oc ci ia ar r" ", , s s l l h ha ab bi il li it ta at t s so oc ci ia al l r re ei in na a, , l la a m m s s
i im mp po or rt ta an nt t d de e t to ot te es s. . D De e v ve eg ga ad de es s, , d du ue es s
p pe er rs so on ne es s, , o o d do os s g gr ru up ps s, , o o d do os s p pa a s so os s, , q qu ue e
e es st ta av ve en n e en n d de es sa ac co or rd d, , d de ei ix xe en n e el ls s s se eu us s
e en nf fr ro on nt ta am me en nt ts s i i a ar rr ri ib be en n a a u un n a ac co or rd d a ac cc ce ep pt ta at t
p pe er r l le es s d du ue es s p pa ar rt ts s. .
38




2. Escriu com ho faries en aquestes situacions concretes per
arribar a un acord:

- El pare i la mare volen quedar-se el dissabte a casa per descansar;
la filla i el fill volen sortir d'excursi o a la platja perqu estan avorrits.





- Un noi negocia amb la seva mare i el seu germ gran que li deixin
veure un partit de futbol a la tele, ja que ells prefereixen un altre
programa i noms hi ha un televisor.





Ests fent cua amb un amic per comprar dues entrades per al
cinema. De sobte us adoneu que hi ha una entrada a terra i no es
veu ning que l'hagi perduda. Tots dos us la voleu quedar perqu
considereu que l'heu vista abans.





T'ests avorrint mirant la tele a la tarda i vols jugar a la play. El teu
germ o germana juga b per, en aquest moment, s'estima ms
continuar mirant la tele.














39

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR

Continua elaborant el teu dossier amb lajuda de lordinador :

Pensa i escriu 2 situacions per cadascuna de les opcions
en les que:

- Demanis un favor
- Facis un elogi a alg
- Et disculpis
- Et posis dacord amb quelcom





























































40














1.4.- APRENEM













41


Activitat 1- CATAL

Avui som al Parc Zoolgic. En J ordi i la Montserrat estan meravellats
de veure les bsties lliures com si fossin a la selva
Els lleons estan estirats per terra entre plantes i pedres. En un forat
molt ample i rod hi ha les mones, tota la gent les mira i els tira
menjar. Ning no es mouria daquest lloc tan divertit. Per ms avall
hi ha els nostres amics els elefants, els camells, els tigres i les
girafes.
Desprs hem entrat a laviari on hi ha ocells de totes menes. Fan un
soroll espants.
Els nostres amics estan molt contents de visitar el Zoo, per el temps
ha passat molt rpid i hem de tornar a casa.

Qu admiren el J ordi i la Montserrat?



On sn les mones?



Com estan els lleons?



Qu fan els ocells de laviari?



REDACCI. Descripci dun animal. (70 paraules)














42


Activitat 2- CATAL

Quan hem danar duna banda a laltra a Barcelona, el millor sistema
s agafar el metro. s veritat que la circulaci per sota terra s molt
rpida perqu no hi ha cotxes ni semfors. Hi ha moltes lnies que es
comuniquen entre elles.
Per jo trobo que si no tens molta pressa s ms bonic agafar
lautobs perqu almenys viem per on anem. Cal pujar a lautobs
pel davant on hi ha les maquinetes pels bitllets i sortirem pel mig o
pel darrera.
Ara tamb podem anar amb tramvia encara que van estar molt temps
suprimits.
Encara que si puc, el que ms magrada s anar amb bicicleta.

Qu agafem per anar duna banda a laltra?



Quin inconvenients i avantatges t viatjar amb lautobs?



Per on sentra i se surt de lautobs?



El metro s un sistema de transport. En podries dir 5 ms.



REDACCI. Viatge a la Lluna. (70 paraules)














43



Activitat 3- CASTELLANO

Lee el texto.

Habamos pasado la Nochebuena en casa de unos amigos. Yo me
haba ido a casa temprano porque me dola la cabeza. Viva en un
pequeo estudio al oeste de Queens. Por la maana me despert el
timbre del telfono. Eran mis padres que me llamaban desde Suiza
para desearme feliz Navidad. Fue una llamada breve, pues no
tenamos mucho ms que decirnos. Llova. Me prepar caf y me
puse a leer.
Sal a pasear por la tarde. Por primera vez desde que viva en este
lugar me encamin hacia las afueras, hacia el extrarradio.

Meter Stamm, Lluvia de hielo

Clasifica estas explicaciones segn sea de tiempo, espacio,
personajes o tema:

a). Accin transcurre en la ciudad de Queens.

b). Del protagonista slo sabemos que es de origen suizo y que vive
en un estudio al oeste de Queens.

c). La narracin se sita en Nochebuena y Navidad.

d). Un personaje explica lo que hizo un da de Navidad.


Observa si los verbos estn en pasado, presente o futuro, y di si es
el tiempo que aparece normalmente en las narraciones.




Fjate en qu persona estn los verbos del texto y responde:

-Estn en primera, segunda o tercera persona? Del singular
o plural?



44




-Quin te parece que explica el relato, el protagonista o un
narrador que no interviene en los hechos?




Transforma el relato en una narracin en tercera persona, como si
el protagonista no contara l mismo lo sucedido. Parte de este
modelo:


Haban pasado la Nochebuena en casa de unos amigos. l se
haba ido a casa temprano porque le dola la cabeza

































45

APARTAT 2





HABILITATS
COGNITIVES













































46

APARTAT 2





1 - ATENCI



2 CONCENTRACI
























3 MEMORIA



4 APRENEM





47



2.1. ATENCI

































Latenci, la concentraci i la memria sn
fonamentals per aprofitar les hores destudi i per
seguir correctament les explicacions que es donen a
classe. Per percepci entenem la manera com
sinterpreta i sentn la informaci que sha rebut a
partir dels nostres sentits.
La nostra capacitat dorientar selectivament sobre
alguna cosa o alg pot exercitar-se o millorar-se.

En aquest apartat realitzarem activitats que ens
ajudaran a concentrar-nos i, per tant, a posar-hi
atenci a la tasca que fem.
48

2.1.1. Mandales...
Mandala significa cercle, roda. Els seus orgens es situen a lndia i
t diverses funcions, entre daltres serveix per meditar, relaxar-nos i
tamb per ser creatius.
A continuaci et demanem que pintis aquesta figura de mandala. Has
de tenir al teu abast una mplia gama de colors. s preferible
comenar a pintar pel centre de la figura. Si et canses, canvia
dactivitat i torna a pintar ms endavant.







49


A continuaci et presentem un altre mandala per a que el pintis com
vulguis. s preferible, per, que tinguis al teu abast una mplia gama
de colors.







50

2.1.2. Buscar objectes...
Colom de la pau, clau, llavis, bicicleta i aranya






















_]M(
_+w+@
{ w@
~++-
7Mw
T(,
__.}
mo.t_&O
-^<
['~-]
..#7
w_\
_mw+_^
51


2.1.3. Sopa de lletres...





52


2.1.4. Laberints...

Completa el circuit seguint les fletxes dentrada i de sortida.



53


2.1.5. Nmeros per lletres...

SUMANT LLETRES

Al final els nmeros son lletres, sumar els nmeros i substituir el
resultat per la lletra que li correspon.


0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
a b c d e f g h i j





267856 7489026
+ 795105 + 8539214




635982 5734912
+ 379461 + 2673813





54



2.1.6. Observar imatges...











































Troba i senyala el nad
Busca i
senyala
lesperit que
est junt a la
tomba

55



Continua elaborant el teu dossier amb lajuda de lordinador :


Troba un mandala


Troba un laberint i marca el seu recorregut


Fes un exercici com el de lletres per nmeros


Coneixes les illusions ptiques? Busca un parell
dimatges i explica-les









P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR





















56



2.2. CONCENTRACI

























La concentraci mental s un procs
psquic que consisteix a centrar
voluntriament tota l'atenci de la ment
sobre un objectiu, objecte o activitat que
s'estigui realitzant o pensant a realitzar en
aquest moment, deixant de costat tota la
srie de fets o altres objectes que puguin
ser capaos d'interferir en la seva
consecuci o en la seva atenci.

La concentraci s especialment important
per al procs d'aprenentatge.

57


2.2.1. Figures completes...

Marca, en cada cas, lopci (A,B,C,o D) que comprn les figures de
lesquerra.





58


2.2.2. Corones...

Observa amb atenci les segents figures Quina s la corona que
ms es repeteix, i la que menys?



59


2.2.3. Dracs...

Quina s la figura que mes es repeteix, i la que menys?



60


2.2.4.Trobar diferncies...

Troba les 10 diferncies que hi ha entre aquestes dues imatges.


61


Troba les 5 diferncies que hi ha entre aquestes dues imatges.






62


2.2.5. Lectura alternant...


Instruccions: Llegir una paraula s i un altre no, fins a formar 2 frases
amb sentit, per exemple:


EL EM COTXE DORMO EST AVIAT APARCAT


EL COTXE EST APARCAT
EM DORMO AVIAT


1. LA PERE NOIA MENJ A T PATATES UNA FREGIDES FALDILLA
PER VERMELLA SOPAR.





2. DEM ESCRIC ANIREM AMB TOTS EL AL BOLGRAF ZOO
BLAU





3. ESCOLTO CADA LA ANY RDIO NEVA TOTS ALS ELS NADALS
DIES





4. LA TINC POMA POR VERDA DE T SALTAR UN DES CUC DEL
ALLARGAT TRAMPOL





63

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR

PROJ ECTE DADDY YANKEE PART 1

Busca informaci de DADDY YANKEE:
- quan i on va nixer i la seva situaci familiar
- quin s el seu nom real
- don ve el seu nom artstic i apodos que t
- contingut de les lletres de les seves canons
- la seva discografia i filmografia i premis que ha
obtingut.
- copia alguna fotografia dell que tagradi.
































aquesta informaci la podrs trobar a la Wikipedia


64



2.3. MEMRIA



























Funci general grcies a la qual l'sser
hum emmagatzema, conserva i,
posteriorment, realitza o utilitza les
seves informacions que ha anat
incorporant durant la seva existncia.

La memria s la capacitat mental que
possibilita a un subjecte registrar,
conservar i evocar les experincies
(idees, imatges, esdeveniments,
sentiments, etc.)

65


2.3.1. Recordar objectes...


Observa durant 2 minuts aquests 18 objectes. A continuaci tapals i
escriu tots els que recordis:





















1- 10-
2- 11-
3- 12-
4- 13-
5- 14-
6- 15-
7- 16-
8- 17-
9- 18-



66



Fes el mateix amb aquests 20 objectes.




1- 10-
2- 11-
3- 12-
4- 13-
5- 14-
6- 15-
7- 16-
8- 17-
9- 18-


67

2.3.2. Recordar elements imatge...



Observa durant 3minuts aquesta imatge, cobreix-la amb un full i
intentar fer el mateix dibuix de memria intentant recordar el mxim
daspectes possibles del dibuix.




















68



Observa atentament aquesta imatge durant 3 minuts. A continuaci
passa a la segent pgina i contesta a les preguntes.



69




1) Quin paisatge cont la imatge?

2) Laigua del mar est en calma o agitada?

3) Quines sn les accions que ms es veuen en aquesta imatge?

4) Que li passa al noi que tremola a la riba de la platja?

5) Quants cotxes hi ha en aquesta imatge?

6) Quantes motos hi ha?





70


2.3.3. Recordar paraules...
Llegeix aquesta llista de 22 paraules 5 vegades. A continuaci intenta
escriuren tantes com en recordis.

ABELLA TOMAQUET COTXE
PAPALLONA CEBA CUC
ENCIAM SAMARRETA TIGRE
IOGUR ARMARI AVI
FALDILLA BOLGRAF POMA
TAULA PANTAL TREN
CADIRA SINDRA VESTIT
































71

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR


PROJ ECTE DADDY YANKEE PART 2

Busca i copia dos canons de DADDY YANKEE: una que
sigui en angls i tradueix-la, i un altre que parli de les
condicions socials que viuen als barris de Puerto Rico.











aquesta informaci la podrs trobar al Google





















































72














2.4.- APRENEM













73


Activitat 1- NATURALS

Busca les segents paraules a la sopa de lletres:
Acceleraci, barmetre, densitat, distncia, empenta, energia, fluid,
gravetat, hidrosttica, manmetre, massa, metres, pes, pressi, segons
i velocitat.

C M A S J E M U A S S A M F Y
D O J O W Y V Y S M P H L N N
C I I N Y Y T U O X E U O A M
K D S C X V O G I E I T G T K
A C I T A T S O R D I H R N P
D Y D R A R F T W E L M A E T
T A T I S N E D T X T G V P S
S F O Y M M C L P G A S E M U
B E X I O A F I E W T H T E I
A R P N S V J M A C I Q A S V
R Q A H Y S J Q H F C E T E Y
Q M R P K A E H Q V O A N G Z
B A R O M E T R E I L M J O Z
E N E R G I A Y P I E H H N C
Y R R I D L R Z Q R V V B S B


Busca el significat de cada una de les paraules anteriors i escriu-lo a
continuaci

Acceleraci



Barmetre



Densitat



74


Distncia


Empenta


Energia



Fluid


Gravetat


Hidrosttica



Manmetre



Massa


Metres


Pes


Pressi



Segons



Velocitat

75


Activitat 2- NATURALS


1. Posa V si la frase s vertadera i F si la frase s falsa.

...........El Sol s una estrella que dna llum i calor.

...........La Terra triga 365 dies a fer una volta completa al voltant
del Sol.

...........El Sistema Solar est format pel Sol i quatre planetes:
Venus, la Terra, Mart i J piter.

...........El telescopi s la cincia que estudia LUnivers.

...........Leclipsi de Sol es produeix quan la posici de la Terra fa
que la lluna no pugui rebre llum solar.




2. Completa les frases: (astres, planeta, estel, moviment de rotaci,
moviment de translaci, Via Lctia, satllit)

LUnivers est format per milions d...........

La nostra galxia sanomena .....................

El Sol s un ................. La Terra s un ....................

Una Lluna s un ................. que gira al voltant d.....................

El moviment de la Terra que origina el dia i la nit
s..............................................

El moviment que la Terra fa al voltant del Sol
sanomena.....................................




76



3. Escriu segents paraules al costat de la seva definici: (galxia,
sistema solar, estrella, satllit.)

..........................Conjunt format pel Sol i els seus planetes.

.........................Agrupaci de milions destels.

.........................Astre sense llum que gira al voltant dun planeta.

.........................Astre amb llum prpia.

77


Activitat 3 - NATURALS

Completa posant les frases inacabades:

La Mediterrnia s una mar situada entre tres
continents:................................................................

Les aiges de la Mediterrnia sn aiges de
loce............................

Les aiges de la mar de la Xina sn de loce............, al
costat del continent................

Les aiges del Carib sn de loce..............., al costat del
continent .......................

Les aiges de la mar del Nord i del mar de Noruega sn de
loce..............., al costat del continent.........................

Les aiges de loce ndic se situen entre els
continents.....................,.....................i................

Loce Atlntic es troba entre els
continents.....................,...................i.......................

Loce Pacfic es troba entre els
continents....................,....................i......................

Les aiges de loce glacial rtic sn molt fredes i voregen els
continents......................,......................i....................

Les mars sn ..........................................................................

Escriu veritat (V) o fals (F):

- La latitud s la distncia dun punt a lequador.
- La latitud pot ser est o oest.
- La longitud s la distncia dun punt al meridi zero.
- Lequador divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi
sud.

78


Relaciona els segents elements tils per a localitzar els punts
terrestres amb la seva descripci.


Equador Lnies paralleles a lequador


Latitud Lnies perpendiculars a lequador que
recorren la Terra passant pels pols.

Longitud Distncia de qualsevol punt del planeta a
lequador

Meridians Distncia de qualsevol punt del planeta al
meridi 0

Parallels Lnia que divideix el planeta en dues
meitats o hemisferis: el Sud i el Nord.

Assenyala les afirmacions falses:

- Lequador divideix la Terra en dues meitats iguals
anomenades hemisferis.

- El planeta Terra s geoide, s a dir, esfric i lleugerament
aplanat per lequador.

- La geosfera s la part gasosa de la Terra.

- Les parts de la superfcie terrestre estan cobertes per
aiges oceniques (mars i oceans) i continentals (rius, llacs,
aiges subterrnies).

- Latmosfera s la part gasosa que envolta la geosfera i la
hidrosfera.

- La Terra s un dels planetes del Sistema Solar en els quals
sha provat lexistncia de vida.

- La biosfera s la part de la Terra on s possible la vida;
est composta per lescora, el mantell i el nucli.

79


APARTAT 3







RAONAMENT I
DESENVOLUPAMENT












































80

APARTAT 3




1 DESENVOLUPAMENT
LOGICOMATEMTIC: PROBLEMTIC



2 RAONAMENT LGIC



3- DESENVOLUPAMENT
LLINGSTICOVERBAL



4 - APRENEM












































81


3.1. DESENVOLUPAMENT
LOGICOMATEMTIC: PROBLEMTIC






















Els exercicis segents sn proves que
serveixen per desenvolupar lagilitat
mental i la rapidesa per resoldre
problemes. Per solucionar-los noms
haurs de posar en marxa el teu
raonament i la teva lgica.

82


3.1.1. Raonament matemtic...


1. Omple les caselles daquest cercle amb el nmeros de l'1 al 8, tenint
en compte els dos nmeros situats i les instruccions segents:




- el 8 no s al costat del 6
- el 2 s al costat del 5
- el 3 s entre el 4 i el 2
- el 6 s al costat de l1
- el 7 s entre el 6 i el 8









2. Busca els nmeros per poder obtenir el resultat







1
5
1
5

83







3. Completa aquests circuits, tot escrivint el nmeros que hi falten, de
manera que puguis recrrer-los seguint una numeraci correlativa i
avanant cada vegada una casella en vertical o en horitzontal. Les
fletxes tindiquen lentrada i la sortida.


1 9 32
11 27 30
3 6 15
18 21 23 36

1 33
10 14 27 31 39
17 24
5 20 36


84


4. Aquesta disposici de nmeros forma part del triangle que va
inventar un matemtic anomenat Pascal. Veurs que dos dels seus
costats estan formats per nmeros 1, i cada nmero del centre s el
resultat de sumar els dos que t al damunt. A ms a ms, hi ha una
altra relaci matemtica entre les files horitzontals. La descobreixes?


1
1 5 10 10 5 1
1 4 6 4
1 2 1
1 3 3 1
1
1 1















RESPOSTA:






85



5. Distribueix el nmeros de l1 al 8 en els espais buits, de manera
que no quedin junts nombres consecutius.








6. Escriu en cada casella el nmero que falta perqu totes les caselles
que estan unides per una lnia sumin 33.



14
9
8
12
10
9 11
3
15






86



7. Troba un nmero de sis xifres que compleixi les condicions segents
i anotal a les caselles. Haurs dutilitzar tots el nmeros de l1 al 9.


1 2 3 4 5 6



Cap xifra s imparell
La primera s el doble de la tercera.
La segona s la suma entre la tercera i la cinquena.
La quarta s la ms petita de totes
La cinquena s igual que la primera, i no s la ms gran.
La sisena s la ms gran de totes





8. Sabries continuar aquestes sries?


2 5 11 23 47 95
33 26 20 15 11 8
2 4 9 11 16 10








87







9. Busca els nmeros que et proposem en aquesta sopa de nmeros












2150, 7810, 1251, 9011, 47460,
32184, 92176, 892, 3542, 9548,






88



10. Completa aquestes series de nombres



























11. Diversos grups de nmeros consecutius de tres xifres sumen el
mateix. Quants en trobes?


821791107326976731548
632494073551084254308
987662097119764183551
128079110873360593358
930165971385461097236

89




3.1.2. Sudokus...

90

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR




91



















92
3.2. RAONAMENT LGIC


























3.2.1. Enfonsar la flota...

En sentit ampli, s'entn per raonament la facultat
humana que permet resoldre problemes.
S'anomena tamb raonament al conjunt de
proposicions enllaades entre s que donen
suport o justifiquen una idea. El raonament es
correspon amb l'activitat verbal d'argumentar.
El raonament lgic fa s de la comprensi per
passar d'unes proposicions a les altres, partint
del que s ja conegut o del que creiem conixer
al desconegut o menys conegut.


93

A la segent figura pots veure una flota completa que ha estat colocada
sobre un tauler, encara que desprs shan tornat a eliminar els vaixells.
A cada fila i cada columna del tauler pots veure la quantitat de caselles
que estaven ocupades pels vaixells abans dhaver-los tret. Sabries
recolocar tots els vaixells de manera que els nombres cuadrin?






3.2.2. Del 1 al 9 en un quadrat...


94
Situa les xifres del 1 al 9 en un quadrat de 3x3 caselles de manera que
es compleixin les segents condicions:

a) 4,5 i 2 no estiguin a la tercera fila

b) 1,3 i 7 no estiguin a la primera fila

c) 6,9,5,2,1 i 7 no estiguin a la primera columna

d) 3,1,9,5,8 i 4 no estiguin a la tercera columna

e) Cada fila, cada columna i les dos diagonals sumen el mateix








3.2.3. Sherlock Holmes investiga...


95
Davant les segents preguntes fetes per Sherlock Holmes per intentar
descobrir lassass, els cinc sospitosos contesten el segent:

Sergi: Ha sigut David.

Eric: J o no he sigut.

Carles: No ha sigut J oan.

David: Sergi no diu la veritat.

J oan: Eric no diu mentides.

El seu fidel amic Watson li avisa de que nhi han exactament dos
afirmacions falses. Pots ajudar a Holmes a descobrir qui s lassass?









3.2.4. Esports a la oficina...


96

En una oficina on hi han 50 treballadors es juguen noms tres esports.
Nhi han 24 persones que juguen a futbol, 13 persones que juguen a
bsquet, 10 persones que juguen a tennis, 5 que juguen a futbol i
bsquet, 3 que juguen a futbol i tenis, 4 que juguen a bsquet i tenis;
finalment, noms hi han 2 persones que practiquen els 3 esports.

Quants treballadors no practiquen cap esport?

























3.2.5. Caixes desordenades...


97

Com pots veure a la figura, a cada caixa hem escrit un nombre. El problema
consisteix en tornar a collocar les caixes de manera que es compleixin les
segents condicions:


a) Cap caixa pot estar collocada en la posici que indica el seu nombre.

b) Les caixes 1 i 4 tenen que estar separades.

c) La caixa 4 no pot estar en cap extrem.






























3.2.6. Bosses de caramels...

2 4 1 3


98

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR


Hem distribuit 100 caramels en cinc bosses. Els caramels que hi han en les
bosses 1 i 2 sumen 37. Els que hi han a les bosses 2 i 3 sumen 44. Entre les
bosses 3 i 4 nhi han 36 caramels. Finalment, entre les bosses 4 i 5 nhi han
39 caramels.

Quants caramels hi ha en cada bossa?














99


PROJ ECTE POCA FIDEL CASTRO


















100
3.3. DESENVOLUPAMENT
LLINGSTIC-VERBAL






























3.3.1. Forma frases...

La lingstica s la cincia que estudia totes les
manifestacions de la parla humana, s a dir, l'estudi
de la llengua en el seu vessant escrit i oral.

Tots els humans (llevat dels casos patolgics
especfics), assolim dominar almenys una llengua
parlada en crixer amb cap necessitat aparent
d'instrucci conscient. Altres espcies no sn
capaos de fer-ho. Per tant, els humans gaudim d'una
propietat innata que ens habilita per parlar.

Aqu veurem com et desenvolupes lingsticament!

101

Forma frases amb les paraules que es proposen (als verbs hi pots
escriure el temps verbal que vulguis):


a) calefacci, menjador, hivern




b) pluja, pati, futbol




c) pastes, botiga, euros




d) roba, centre comercial, tancat




e) patinar, cap de setmana, ploure




f) entrenar, casa, llit









102

3.3.2. Paraules i lletres...


1. Ordena les lletres i escriu les paraules que obtinguis a
continuaci.


A M L R A A
E L M L A D A
P P A R L U O
P P A R L U O
D I C S I I L P A N
M N R A E T E O U R C L



2. Escriu una paraula el significat de la qual sigui molt semblant al
de les paraules que t als dos costats.

NOI ____________________ XAVAL
BAGUL ____________________ URNA
COVA ____________________ GRUTA
BONIC _____________________ BELL
VIA _____________________ SENDER
CAMBRA ____________________ ALCOVA





103


3. Canviant noms una lletra cada vegada, has de passar de la
primera paraula a lltima.



PALA J OTA

FAMA POTA

DATA RUNA

GARSA PORTA



4. Completa aquestes caselles sabent que per formar la paraula
segent noms has dafegir una lletra ms.

Vocal
Producte fet de farina que
serveiX per fer entrepans
Sense curvatures
Estri per posar el menjar dins
Metall que serveix per fer
joies
Vegetal P L A N T A
Posar dins la terra una llavor







104


5. Joc de sllabes: completa les segents paraules respectant la
lletra que apareix en cada una delles:


A __ __ __ __ __ __

__ A __ __ __ __ __

__ __ A __ __ __ __

__ __ __ A __ __ __

__ __ __ __ A __ __



6. Un anagrama s una paraula que es construeix canviant lordre
de les lletres duna altra paraula. Mira els exemples i forma altres
anagrames:


FIRA ----------> RIFA
RUTA ----------> ATUR
SOPAR --------->
METRO --------->
PSTER -------->
CONSERVACI --->







105



7. Escriu al voltant del quadre paraules que comencin per la lletra
indicada a linterior:


Per exemple:

HOME

HUM HIMNE

HORTENSIA






























H
B V U
Z H X

106


3.3.3. Gramtica i ortografia...

1. Completa aquestes sries:

m. s f. s m. p f. p
oncle
geganta
contes
pianista
professores
gall


2. Completa aquests mots amb els articles que falten:

_______ informe - ________ informaci - _________ ungla - ______uni

_______ nic - __________ intelligncia - _________lcera - ______ indi

_______ infantesa - _______ infart - ________ idioma - _______ inicial


3. Escriu aquests grups en femen i en plural (tant mascul com
femen):

a. el protagonista feli

______________________________________________________

______________________________________________________

b. lamic noble

______________________________________________________

______________________________________________________


107


c. lalumne xerraire



_________________________________________________________

d. el turista belga



_________________________________________________________

e. lactor trist




__________________________________________________________________


4. Escriu els nmeros en lletres:

467. _________________________________________________

2328. ________________________________________________

40379. _______________________________________________

682194. _______________________________________________

______________________________________________________


5.Completa els buits de les paraules amb A/E i classifica-les:

boc__ - espci __ - botig __ - establ __ - febr __ - branc __ - caps___


cart __ - llibr __ - monarc __ - taxist __ - carreter__ - palet ___





108

P
PPA
AAU
UUT
TTE
EES
SS P
PPE
EER
RR L
LL
E
EEL
LLA
AAB
BBO
OOR
RRA
AAC
CCI
II
D
DDE
EEL
LL D
DDO
OOS
SSS
SSI
IIE
EER
RR

PROJ ECTE CUBA vs BARRI LA MINA

Desprs de conixer una mica de la histria del poble
Cub, busca i escriu similituds i diferncies (aspectes
que tenen en com, situacions semblants viscudes,
canvis que shan produt en ells i en la Mina no, etc.)
entre el poble Cub o Cuba i el Barri de La Mina.




























































109














3.4.- Aprenem
















110


Activitat 1- MATEMTIQUES

1. Un dipsit t 1792 litres daigua. Cada dia que passa sevapora la meitat de
laigua. Quants litres hi haur al cap de:




1 dia =.............. litres 2 dies =.............. litres

3 dies =.............. litres 4 dies =.............. litres

5 dies =.............. litres 6 dies = .............. litres




2. Acoloreix
3
2
parts de la primera figura,
4
3
parts de la segona i
2
1
de la tercera:



3. En un institut hi ha 500 alumnes. Quants alumnes representen les
100
6
parts?








4. Una furgoneta ha carregat 3 caixes de 142,5 kg cada una, 4 caixes de 214,75 kg
cada una i 8 caixes de 320 kg cada una. Si pot dur una crrega mxima de 3 900
kg, hi podrem afegir un sac de patates que pesa ms de 54 kg?








111


5. Una persona sol passar la tercera part del mes (30 dies) dormint, una altra
tercera part treballant, i la sisena part menjant.

a) Quants dies li ocupa cada cosa?


- Dormir


- Treballar


- Menjar



b) Quants dies li queden de lleure?





6. Calcula de cap i escriu els resultats en el teu quadern:

a) 3,14 10 =............... b) 0,008 1000 =............

c) 542 : 100 =............... d) 54 : 100 =...............

e) 67,2 1000 =............... f) 0,03 1000 =...............

g) 0,2 : 100 =............... h) 4756 : 1000 =...............

i) 5643 : 1000 =............... j) 0,042 100 =...............




7. Relaciona amb una fletxa les tres columnes:

Longitud Kg Amplada de la classe
Capacitat Metre Aquesta piscina s molt gran
Temperatura Gram Mira quina formiga
Longitud Metre cbic Una cullerada de xarop
Capacitat ml Aquesta nit ha fet fred
Massa C Un sobre de sucre
Massa Millmetre Aquesta bombona pesa molt



112


Activitat 2- PSICOLOGIA


En aquesta sopa de lletres hi ha 9 paraules que defineixen valors,
alguns negatius i altres positius. Buscals.

Les paraules a buscar sn: solidaritat, amor, pau, discriminaci,
racisme, igualtat, sinceritat, responsabilitat i llibertat.

S O L I D A R I T A T R I N A
B E V G F A L P T M N I U G K
T G D U T J L S A Q U E L X I
C P P A U B V M T O E N U P S
G V T L A O T U I P N T O L P
C B I T C F E U R B T H I O J
A F G A U N R T E I O D G C F
M N E T N O W I C D Z G C F A
D I S C R I M I N A C I O H C
E G B E V S T K I B U D F G E
I A U R E A I U S L J Z U V T
F B M D C L N G E M S I C A R
A E I O A E T A T R E B I L L
R M F I R V P B P L H P P H P
R E S P O N S A B I L I T A T

A. Fes una llista, ordenant-les per ordre dimportncia segons la
teva opini.



B. Defineix la paraula que has posat en primer lloc.



C. Explica per qu aquesta paraula s tan important per tu.



113


Activitat 3- PSICOLOGIA






A. Observa amb atenci aquesta escena i explica en 10 lnies qu s
el que passa.









B. Per qu creus que actuen daquesta manera els personatges de
la dreta?





C. Consideres que el personatge de la esquerra actua
correctament? Per qu?





114



D. El personatge del fons hauria de fer alguna cosa ms que mirar?
Qu?




E. Qu faries tu si observes aquesta escena a la teva escola? Per
qu?





En J aume havia quedat per sortir amb una amiga, la Neus. Per,
quan anava cap el lloc on havien quedat s va trobar a la seva colla
d'amics, que li van proposar d'anar a fer un partit de futbol. Com que
encara era aviat, en J aume va pensar que ja tindria temps d'arribar a la
cita i va decidir anar a jugar amb els seus amics una estona. Per,
engrescat pel partit s va oblidar de mirar l'hora, i quan ho va fer va
veure que feia ms de mitja hora tard. Aleshores, va decidir no anar-hi.


A. Com valores l'acci d'en J aume? Per qu?




B. Havia d'haver anat a la cita encara que fos tard?





C. Qu s el que havia d'haver fet en J aume de bon principi?






115



Autoavaluaci

Haurs davaluar la teva feina segons els aspectes que tens a continuaci amb una
puntuaci de 1 a 10. Sigues el ms sincer possible.

Quan la nota donada per lalumne sigui diferent per 2 punts o menys que la donada
pel professor, es tindr en compte per fer la mitjana aritmtica. Si la nota donada
per lalumne t una diferencia de ms de 2 punts amb la donada pel professor, no
comptar per fer la mitjana.

Molt important!!!! s requisit indispensable que el dossier, tant de paper com
linformtic, siguin lliurats amb les activitats realitzades dins les dates
davaluaci concretades.






















Autoavaluaci
1 2 3 Final
A
l
u
m
n
e

P
r
o
f
e
s
s
o
r

A
l
u
m
n
e

P
r
o
f
e
s
s
o
r

A
l
u
m
n
e

P
r
o
f
e
s
s
o
r

A
l
u
m
n
e

P
r
o
f
e
s
s
o
r



Dossier
paper



50%
20% Presentaci




20% Resoluci
dexercicis


10% Ortografia




Total







Dossier
informtic



50%
20% Presentaci




20% Resoluci
dexercicis





10%
Ortografia


Total




Global
avaluaci


116
















Autoavaluaci
Exposici Oral

A
l
u
m
n
e


P
r
o
f
e
s
s
o
r




Exposici
Oral



100%
40% Presentaci



30% Recerca


20% Comunicaci
verbal



10% Ortografia



Total



Global
avaluaci