Un cop dull informal als operadors divergncia i rotacional La divergncia i el rotacional sn dos operadors vectorials que la Matemtica defineix

amb tota la formalitat i el rigor, i que intervenen en la formulaci dels teoremes de la divergncia i dStokes, de gran importncia i utilitat en diversos mbits del coneixement (encara que pugui semblar mentida!). Cal dir, per, que darrere les definicions purament matemtiques sovint shi amaguen interpretacions i significats molt ms tangibles i que, en el cas daquests operadors, s molt convenient posar-los de manifest, ats que seran aquestes interpretacions les que ens permetran mourens per lElectromagnetisme amb la desimboltura i comoditat desitjables. Divergncia Una bona manera daproximar-se als conceptes nous o complexos sol ser anar a letimologia del seu nom; malgrat que s ben cert que el nom no fa la cosa, sovint ens en dna fora pistes. El mot divergncia ens suggereix la idea de la dispersi dalguna magnitud a partir dun centre com. Aix, per exemple, podem dir que els raigs lluminosos divergeixen a partir dun punt emissor de llum, o que laigua divergeix a partir duna surgncia en un aqfer. Anem a veure com els teoremes integrals abans esmentats ens poden ajudar a posar de manifest la connexi entre la idea que ens suggereix el mot i loperador matemtic que en porta el nom. Suposem que en un punt P de lespai hi ha una font dun camp vectorial E , s a dir, que a partir daquest punt surten tot de lnies del camp, ja sigui aigua duna surgncia o lnies de camp elctric creades per una crrega puntual. Com podem descriure matemticament aquest fet? Una manera senzilla s imaginant una superfcie tancada S que envolti el punt i avaluant el flux de camp a travs de S. Si en P efectivament hi ha una font, aquest flux ser lgicament diferent de zero (positiu, en concret). Segons el teorema de la divergncia:

0 E dS = E dv
S v

s a dir, que dintre el volum v hi ha dhaver algun punt on E 0 . Com que aquest raonament s vlid per a qualsevol superfcie S que envolti P, aquest punt s P. Per tant, veiem que loperador divergncia ens descriu la presncia de fonts de camp, punts don neixen (o moren, quan es negatiu), lnies de camp. Pel mateix raonament, podem concloure que si E = 0 en tots els punts de lespai, aleshores no hi pot haver punts don surtin o a on morin lnies de camp; en definitiva, les lnies de camp han de ser tancades (encara que es puguin tancar en linfinit).

Rotacional

Podem procedir per al rotacional com hem fet amb la divergncia. Qu ens suggereix el mot? Evidentment, ens suggereix la idea de la rotaci dalguna magnitud al voltant dun punt. El smil amb la mecnica de fluids torna a ser dall ms escaient; penseu, si no, en laigua girant en el remol produt per un desgus o per les paletes duna turbina. Hi ha alguna cosa que fa girar laigua; aquesta cosa la descrivim mitjanant loperador rotacional. Podem recrrer aquest cop, com ja era previsible, al teorema dStokes. Si les lnies dun camp E giren al voltant dun punt P, aleshores podem afirmar que la circulaci d E al llarg duna prpia lnia de camp C ser diferent de zero. Per tant:

0 E dl = E dS
C S

on S s qualsevol superfcie el permetre de la qual sigui la lnia C. En conseqncia, la superfcie S ha de contenir necessriament algun punt de rotacional no nul. De nou, si triem lnies de camp cada cop ms properes al punt P, acabem confluint a P, don podem deduir que en aquest punt el rotacional s diferent de zero. Per tant, loperador rotacional descriu la presncia de centres de rotaci del camp al seu voltant. Igualment, podem afirmar que si E = 0 en tots els punts de lespai aleshores no hi pot haver cap centre de rotaci; en definitiva, les lnies de camp no poden ser mai tancades.