You are on page 1of 0

La terminologia daquest diccionari ha estat

revisada pel Termcat.


Aquesta edici especial s patrocinada per FCC
Construccin
Gesti del patrocini: Agncia de Patrocini i
Mecenatge
Producci de la present edici:
Coordinaci: Anna Domingo i Grabiel
(Gabinet Tcnic, DPTOP)
Disseny: MDMCOM
Impressi: Grficas Galileo
Generalitat de Catalunya
Departament de Poltica Territorial
i Obres Pbliques
1a edici especial: novembre de 1994
2a edici: mar de 2000
3a edici especial: abril de 2001
Tiratge: 2.000 exemplars
Dipsit legal: B-18087-2001
ISBN: 84-393-5046-5
D i c c i o n a r i
v i s u a l
d e l a c o n s t r u c c i
Comissi tcnica
Nria Bonada i Subirana, Antoni Castelltort i Riba,
Jordi Catass i Capellades, Ester Franquesa i Bonet,
Clara Galiano i Baldom, Josep Llus Gonzlez Moreno-Navarro,
Enric Hernndez i Roig, Jordi Lleal i Giralt,
Manuel Ribes i Piera, Jaume Vallcorba i Rocosa
Coordinaci
Francesc Vilar i Casalinas
Responsables dedici
Montserrat Mateu i Bartrol, ngela Sol i Tabern
Revisi terminolgica
Ester Franquesa i Bonet (coordinadora)
Jordi Bover i Salvad, Rosa Colomer i Artigas, Xavier Rofes i Moliner
Illustracions
Joaquim Massana i Esteve (coordinador)
Albert Badia i Torn, David Espadas i Martorell, Jos M. Gmez
Garca, Miquel Cuartero i Lpez, Sebasti Mart i Bened, Joan
Martn i Salcedo, Marc Serra i Mir
Administraci
Ana Mara Tena Tapia
Agraments
En primer lloc, agram lajut que hem rebut de Martn Urrutia i
Lpez i Carles Campany i Castelltort del Centre de Documentaci
Josep Renart i de Joan Palau del Servei Geolgic de Catalunya, com
tamb de la Biblioteca del Departament de Poltica Territorial i
Obres Pbliques. En segon lloc, volem expressar el nostre agrament
a tots els membres de la Comissi de Llengua i Terminologia a la
Construcci, a moltes altres persones i entitats que ens han ajudat
desinteressadament i, especialment, a Josefina Auladell i Baulenas.
Tot just fa un any signava una presentaci per a la segona edici
daquest mateix Diccionari Visual de la Construcci que teniu a les
mans, en la qual parlava de la nostra aposta, com a Govern i tamb
com a pas, perqu dos elements caracterstics de la nostra personalitat
continuessin donant aquell color mediterrani i propi que t Catalunya
dins del mosaic de pobles del mn.
Aquests dos elements a qu em referia no sn altres que la nostra
manera de dir les coses, la nostra llengua, i tamb la manera com
fem, com construm, les nostres cases, els nostres pobles, les nostres
ciutats. Perqu sn aquests dos elements els que ms condicionen,
segurament, la marca, lempremta que el humans deixem sobre el
territori. Sn aquells elements que, quan viatgem, ens fan reconixer
la diversitat, la peculiaritat que enriqueix.
Noms un any desprs daquella segona edici, estem en condicions de
llanar-ne una tercera. Duna banda per lextraordinria acollida que
ha anat tenint aquesta obra en un sector tan complex, tan variat i tan
engrescador com el de la construcci. Un sector que busca nous
mercats, que sobre a lexterior i que participa, cada vegada ms, dels
beneficis i dels reptes que aporta la globalitzaci.
Avui, amb aquesta nova edici del diccionari, commemorativa del
primer sal Construmat del millenni, que coincideix tamb amb la
primera diada de Sant Jordi, volem celebrar el fet que aquesta aposta
dels nostres professionals, dels nostres empresaris, per la modernitat,
lintercanvi, la integraci i la innovaci pugui fer-se mantenint i
potenciant aquells elements que donen un color diferent a cada
poble, que el fan singular, i que converteixen la globalitzaci en un
esclat de diversitat i de riquesa i no en un mn gris i homogeni.
La internacionalitzaci que ha assolit Construmat, amb centenars
dexpositors i visitants darreu, i el fet que la festa de Sant Jordi, la
nostra diada ms cvica i ms caracterstica, shagi convertit en el dia
mundial del llibre sota el patrocini de la Unesco, no sn ms que una
mostra que aquesta aposta nostra perqu els petits pasos aportin
coses grans al mn s, cada dia, ms possible.
Pere Macias i Arau,
conseller
P r e s e n t a c i
PDF CREDITS 26/1/02 12:50 Pgina 5
P r l e g
Fa uns quants anys, vam posar en marxa des del Departament un
projecte carregat de simbologia. Curiosament, no es tractava de fer
cap obra pblica important, ni de cap infraestructura clau per al
progrs del pas, per, tot i aix, va ser capa dengrescar tot el ram de
la construcci i daglutinar-lo al seu voltant.
Es tractava duna cosa a priori tan simple com s aconseguir que la
llengua dun pas sigui tamb la llegua ds normal a les seves escoles
tcniques darquitectura o denginyeria, als despatxos dels seus
projectistes, als catlegs que fan els industrials per vendre els seus
productes i, fins i tot, a les obres que canvien i transformen la fesomia
de les seves ciutats i del seu territori.
Per aix necessitvem la collaboraci de tothom. I per aconseguir-la
va caldre promoure un producte una mica especial: el Diccionari visual
de la construcci. Especial perqu en comptes de definicions tenia
dibuixos, per sobretot perqu entre les seves pgines es podien
trobar molts anuncis.
Un diccionari fet a base de dibuixos no era, en aquell moment, una
cosa gaire estesa, per reflexionant-hi una mica, de seguida es fa
evident que, com en aquelles lmines danatomia que utilitzvem a
lescola, el dibuix aportava molts avantatges pedaggics i de difusi,
com permetre anar al terme des del concepte o aprendre nous mots
vinculats a la mateixa rea. Lxit que ha tingut lobra en el camp de
lensenyament tcnic i professional i la quantitat de publicacions
daquest estil que han aparegut posteriorment indiquen que sanava
pel bon cam.
Per el que encara avui sobta s veure un diccionari amb anuncis. I s
que lobjectiu bsic del projecte no era fer un diccionari. Lobjectiu era
que aquesta eina de difusi de la llengua arribs a tots els racons del
sector de manera gratuta, que mostrs a tothom que treballar en
catal s fcil i que els anims a fer el pas. Per aix va caldre engrescar
prop de trenta empreses representatives de tots els mbits del mn de
la construcci perqu en financessin la producci. Per aix vam
necessitar la implicaci de tots els collegis professionals del ram, de les
entitats empresarials, dels sindicats i de la Universitat que lhavien de
fer arribar directament a les mans de tcnics i estudiants, doperaris i
empresaris. En definitiva, de totes aquelles persones que, amb el seu
esfor per posar-se al dia, tenien a la seva m la possibilitat de fer que
el catal se sents cada dia ms entre els sorolls de les grues o que fos
habitual veurel imprs als fulls de memries i projectes.
I s grcies a tanta gent que ha cregut en aquest projecte que avui
podem veure amb confiana com el catal es va convertint en una eina
tan slida com el nostre sector.
Josep A. Grau i Reins,
secretari general
PDF CREDITS 28/1/02 08:35 Pgina 7
A q u e st a o b r a s h a f e t a mb l a co l l a b o r a ci d e :
Associaci de Promotors-Constructors dEdificis
Cambra Oficial de Contractistes dObres de Catalunya
Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya i Associaci dEnginyers Industrials
de Catalunya
Collegi dEnginyers Tcnics dObres Pbliques de Catalunya
Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Collegi dArquitectes de Catalunya
Consell de Collegis dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Catalunya
Federaci de Gremis de la Construcci de Tarragona
Federaci Provincial de Gremis Empresarials de la Construcci de Lleida
Gremi de Constructors dObres de Barcelona i Comarques i Federaci dEntitats
Empresarials de la Construcci de Barcelona
Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya
Uni dEmpresaris de la Construcci de Girona
Universitat Politcnica de Catalunya
Servei de Llenges i Terminologia
Escola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona
Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls
Escola Tcnica Superior dEnginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
Escola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de Barcelona
Escola Universitria Politcnica de Barcelona
Tamb agram la collaboraci que van prestar les empreses patrocinadores de la
primera edici.
PDF CREDITS 28/1/02 08:36 Pgina 8
Lany 1992, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques va
proposar als collegis professionals relacionats amb el sector de la
construcci, als gremis empresarials, a lInstitut de Tecnologia de la
Construcci i a les escoles universitries de disciplines constructives de
la Universitat Politcnica de Catalunya, de crear una comissi per
treballar i normalitzar la terminologia tcnica del sector de lobra
pblica en catal.
Daquesta idea embrionria va nixer la proposta de fer un diccionari
que aplegus, duna banda, la nombrosa terminologia tcnica existent
en catal i que, duna altra, normalitzs i adapts la nova terminologia
que provinent dunes altres llenges comenava a formar part del
vocabulari habitual dels professionals del sector.
Es va optar per recollir tota aquesta terminologia en un diccionari
visual, cosa que implicava un canvi important en la metodologia de
consulta: es podia anar de la idea o del concepte al terme. A ms,
plantejant el diccionari a partir dillustracions que definissin els termes
sampliava el mercat de lectors potencials de diccionaris tcnics. Al
sector de la construcci, hi treballen prop del 10 % de les persones
ocupades a Catalunya, un percentatge important de les quals no s
lector habitual dels diccionaris tradicionals de definicions.
En el desenvolupament daquest projecte collectiu va participar un
ampli equip format per tcnics especialitzats en enginyeria civil,
arquitectura, obres hidruliques i oficis del sector de la construcci,
per grafistes i per lingistes i terminlegs. El resultat va ser la primera
edici del Diccionari visual de la construcci que va sortir a la llum
lany 1994, grcies al patrocini dun total de 24 empreses del sector de
la construcci i a la collaboraci de les 14 entitats que definitivament,
i ja amb carcter permanent, van passar a integrar la Comissi
Permanent de Llengua i Terminologia a la Construcci.
Contingut i caracterstiques daquest diccionari
Aquest diccionari sestructura a la manera del que podria ser un
manual de la construcci, captols independents que conformen una
unitat temtica (urbanisme, edificis, elements constructius de ledifici,
infraestructures de transport i comunicaci, construccins hidruliques
i execuci de lobra). Igualment els termes no estan agrupats
seqencialment seguint lordre alfabtic tradicional, sin per pgines,
cadascuna de les quals s tamb, al seu torn, una unitat conceptual que
permet contextualitzar la informaci que aporten el terme i el dibuix.
Aquesta obra cont aproximadament 6.000 termes en catal i 6.000 en
castell, tots illustrats en 212 lmines. El Centre de Terminologia,
Termcat, autoritat competent en normalitzaci formal dels termes en
catal, nha fet la revisi terminolgica perqu sadequn a la
normativa de la llengua.
I n t r o d u c c i
PDF CREDITS 28/1/02 08:40 Pgina 9
El cabs lxic ms important el formen termes amb forta tradici ds
en catal per que no havien estat recollits en cap obra terminolgica
fins ara. Shi inclouen neologismes daltres llenges adaptats al catal,
paraules de nova fornada o accepcions diferents de mots ja existents, i
tamb shi han incorporat sinnims.
Per les caracterstiques prpies dun diccionari visual, no hi sn totes
les categories lxiques. Els verbs i alguns substantius abstractes no hi
sn per la dificultat dillustrar-los. Igualment, el format de lobra no
permetia la representaci dadjectius.
Aquesta reedici ha estat revisada i actualitzada. Bsicament shi han
adaptat grficament alguns termes per recollir les propostes
normatives del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis
Catalans, que es va editar lany 1995, tot just quan shavia publicat
una part important de la primera edici daquesta obra. Shi ha
rectificat alguna errada conceptual grcies als suggeriments que han
fet arribar tcnics que han consultat la primera edici, aix com les
errades tipogrfiques o dimpressi que shi han detectat. I, finalment,
shi ha recollit algun terme nou que des de laparici de la primera
edici shavia consolidat plenament (p. e. banda sonora o llit de
frenada).
PDF CREDITS 28/1/02 08:42 Pgina 10
A r b r e d e c a m p
1. Urbanisme
Planejament
Vies i serveis
2. Edificis
Edificis pblics i habitatges
Espais interiors
3. Elements constructius de ledifici
Estructures i obres de fbrica
Fonaments, cobertes i faanes
Divisions interiors i installacions
4. Infraestructures de transport i comunicaci
Ponts i tnels
Carreteres
Ferrocarril, aeroport i torre de telecomunicacions
5. Construccions hidruliques
Obres daprofitament hidrulic
Obres martimes
6. Execuci de lobra
Topografia i replanteig
Obra en curs
Materials
Oficis de la construcci
G u i a d e c o n s u l t a d e l
D i c c i o n a r i v i s u a l d e l a
c o n s t r u c c i
El Diccionari visual de la construcci consta de sis captols que
contenen un nombre variable de pgines amb una illustraci sobre
un aspecte determinat i amb tota la terminologia que hi va
associada. Les informacions que trobem a cada pgina sn les
segents:
subcaptol
nm. de pgina
dins el captol
nm. de captol
smbol de
subcaptol
termes que
indquen elements
que no estan
desenvolupats
termes en castell
termes en catal
termes que indiquen
elements
que contenen altres
elements tamb
marcats
terme principal
al davant
sinnims
complementaris
a continuaci
ttol de pgina
subttol de pgina
nm. dordre
del terme
dins la pgina
Els annexos
El Diccionari visual de la construcci cont dos annexos formats
pels ndexs alfabtics de tots els termes que apareixen a les
pgines. El primer cont els termes catalans i el segon cont els
termes castellans. Les informacions que aporten aquests ndexs ens
permeten localitzar els termes a les pgines corresponents i, un cop
localitzats, conixer-ne el significat, per mitj del dibuix associat,
saber si t sinnims i les equivalncies en laltra llengua de lobra.
Per localitzar el terme, hem de buscar el captol, la pgina dins del
captol i el nmero dordre del terme dins de la pgina, tal com
mostra lexemple segent:
ndex de termes catalans
xemeneia 2 - 1 3 - 1 2
terme catal captol
nm. de pgina dins el captol
nm. dordre del terme dins de la pgina
PDF CREDITS 28/1/02 08:45 Pgina 14