1

Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya. Document de sntesi EDITAT PER Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya, www.tercersector.cat Observatori del Tercer Sector, www.observatoritercersector.org ELABORAT PER Observatori del Tercer Sector, www.observatoritercersector.org AUTORS Pau Vidal i Montse Fernndez EQUIP DE TREBALL Direcci i coordinaci: Pau Vidal Responsable tcnica: Montse Fernndez Suport tcnic: Neus Gabela COLLABORADORS/ES Informtica: Jaume Albaigs Comunicaci: Snia Flotats i Rebeca Febrer Treball de camp: Patricia Pelayo, Mriam Ravents i lequip de GESOP -ngels Pont, Daniel Sols, Queralt Badia, David Ingerto i Ana AndreuAdministraci: Laura Pujol COMIT EXECUTIU ngels Guiteras, Joaquim Sabater, Teresa Crespo, Felisa Prez, Ana Villa, Toni Codina i Pau Vidal DISSENY I MAQUETACI Cristina Bueno IMPRESSI Apunts, empresa deconomia social DIPSIT LEGAL B-29142-2009 ISSN 2013-522X Totes les fotografies daquesta publicaci sn propietat de la Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a excepci daquelles on sindica la seva autoria Aquesta publicaci est pensada per a la seva mxima difusi i vol contribuir a la millora del Tercer Sector Social. Sautoritza la distribuci, cpia i reutilitzaci sempre que es faci sense nim de lucre i reconeixent lautoria. La publicaci ha estat impresa en paper ecolgic. Aquest document de sntesi i els seus annexes, aix com la versi ampliada es poden descarregar gratutament a www.anuaritercersectorsocial.cat

ndex
Presentaci Introducci Antecedents 4 5 6 8 10 12 18 22 24 27 36 45 50 56 58 69 70 72 74 76 77 77 77 78

I. El Tercer Sector Social avui

1. Moment de canvis 2. El rol del Tercer Sector Social a una societat en crisi 3. Com est afectant lactual context a les entitats?

II. Diagnstic de la situaci actual

4. Xifres globals

5. Els collectius destinataris i les activitats 6. Els equips 7. Els recursos econmics

III. Conclusions i perspectives IV. Sobre el Tercer Sector Social

10. El Tercer Sector Social 9. Deu reflexions i reptes per al Tercer Sector Social

8. Societat relacional

V. La realitzaci de lAnuari 2013

Entitats impulsores Fitxa Tcnica Equip de treball de lObservatori del Tercer Sector Comit Executiu Annexos descarregables Agraments

Presentaci
Fa deu anys es publicava el Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social a Catalunya, el primer estudi sobre el sector que oferia dades sobre la seva dimensi i plantejava els principals reptes per la seva evoluci. Un altre fruit del propi Llibre Blanc, en aquest cas del seu procs delaboraci, va ser la creaci de les dues entitats que impulsem la publicaci que teniu a les mans: la Taula dEntitats del Tercer Sector Social de Catalunya i lObservatori del Tercer Sector. Des de llavors, totes dues entitats hem sumat esforos per donar continutat a aquella primera recerca i poder disposar dinformaci, quantitativa i qualitativa, rellevant sobre el Tercer Sector Social a Catalunya. Ha estat una relaci fecunda que ha donat lloc a la srie dels Anuaris del Tercer Sector Social, una innovadora recerca peridica que ofereix, a les prpies entitats que en formen part, a les administracions, als equips de les entitats i al pblic interessat, perspectiva i visi sobre el Tercer Sector Social a Catalunya. Enguany, arribem al tercer volum daquesta srie de recerques. LAnuari 2009 del Tercer Sector Social va ser el primer resultat de la iniciativa conjunta de les dues entitats, i permet disposar dinformaci peridica, oberta i estable sobre el sector, posant en relleu el seu creixement en la primera dcada del segle XXI i, alhora, plantejant reptes relacionats amb la consolidaci daquest creixement. Dos anys ms tard, lAnuari 2011 del Tercer Sector Social va representar un canvi en aquestes recerques panormiques: es va donar protagonisme a la reflexi. Es comenaven a veure els efectes de la crisi a la societat catalana. Ms de 300 persones van reflexionar sobre les lnies estratgiques i metodolgiques ms adients per fer front des del Tercer Sector Social al nou context socioeconmic. Ara, de nou a lAnuari 2013 del Tercer Sector Social hem unit esforos per disposar de dades objectives. El context socioeconmic catal ha canviat radicalment i laportaci de les entitats socials a la cohesi social est essent fonamental. Per aix aquesta publicaci, a ms daportar dades sobre lestat i levoluci de les entitats, tamb reflexiona sobre el rol del Tercer Sector Social en el nou context. En les circumstncies actuals, no ha estat fcil tirar endavant aquesta recerca. No hagus estat possible sense la complicitat de la Generalitat de Catalunya i de la Fundaci la Caixa, que han cregut en lAnuari des de la seva primera edici. El Tercer Sector Social t una important rellevncia social i al voltant de la seva missi es suma la fora de nombroses entitats que treballem per avanar en drets socials, per la igualtat i la qualitat de vida de les persones, sense exclusions. L`anuari 2013 ens permet disposar duna eina til per explicar que representem i quina s la dimensi del nostre sector i alhora per continuar impulsant el seu reconeixement i la importncia de prioritzar la inversi pblica en poltiques socials, de posar al centre a les persones i de promoure la ciutadania activa. Us convidem a llegir aquest document de sntesi de lAnuari 2013, tot desitjant que el trobeu til. Joaquim Sabater Observatori del Tercer Sector ngels Guiteras Taula dEntitats del Tercer Sector Social

Introducci
LAnuari 2013 del Tercer Sector Social sha elaborat, com en anteriors edicions, amb lobjectiu de conixer lestat i evoluci del sector i facilitar la reflexi sobre els reptes que ha dafrontar el Tercer Sector Social. s una eina til per promoure la millora de les organitzacions i visibilitzar el seu valor daportaci al conjunt de la societat. La publicaci que teniu a les mans s el document de sntesi de lAnuari 2013, publicaci breu i de fcil lectura que condensa els principals resultats. En format electrnic est disponible per la seva descarrega el document sencer de la recerca amb moltes dades addicionals. En aquesta edici de lAnuari sha posat laccent en analitzar limpacte de la crisi des duna doble vessant: duna banda conixer com estan afectant les limitacions pressupostries a les entitats i, alhora, mostrar el rol de les organitzacions del Tercer Sector Social davant lemergncia de noves necessitats socials. El primer captol es dedica a analitzar aquests dos aspectes. Al segon captol es presenten lactualitzaci de les xifres generals del sector que mostra la seva dimensi i evoluci des de lanterior Anuari. Sn dades necessries per conixer la situaci actual i ajudar a avanar cap al futur amb ms fermesa. En aquesta segona part es fa un diagnstic de les organitzacions socials avui dia que cont un recorregut sobre les rees duna entitat i la seva relaci amb lentorn: equips, finanament, funcionament intern, relacions amb altres actors,... s a dir, saber i donar a conixer les nostres caracterstiques, el que fem, com ho fem i qui ho fem, uns elements essencials per impulsar limpacte de les entitats i el reconeixement del Tercer Sector Social com un agent clau de transformaci social. Finalment, es pot trobar un decleg de reptes que sintetitzen i posen en valor lanlisi de les dades, donant pistes sobre aquells elements considerats claus per donar una resposta efica i eficient des de les entitats socials al canvi dpoca que es viu.

Antecedents
Lany 2003 es va publicar el primer estudi sobre el Tercer Sector Social catal, el Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social. Per primera vegada es va disposar de les dades necessries per dimensionar el Tercer Sector Social i descriure les seves principals caracterstiques. La realitzaci daquest estudi pioner va ser possible grcies a la implicaci de les entitats del sector i de la Generalitat de Catalunya, que el va finanar i el va fer realitat des dun centre de recerca propi, el Centre dEstudis de Temes Contemporanis CETC-. La recerca va suposar un avan per al sector, ja que va copsar els reptes i compromisos ms importants, i va donar com a resultat el naixement de la Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya -Taula- i lObservatori del Tercer Sector OTS-. Des dels seus inicis com a organitzaci, lOTS va treballar per a realitzar lAnuari com a continutat del Llibre blanc 2003. Al 2009 es va fer realitat grcies al suport decidit de la Taula que, juntament amb lOTS, van compartir la iniciativa i van aconseguir els recursos econmics i lequip per dur-lo a terme. Enguany es presenta una nova edici de lAnuari, on sanalitza lestat i evoluci del sector en base a la comparaci de xifres amb lAnuari 2009 i el Llibre Blanc 2003. LAnuari 2011 va ser una recerca de tipus qualitatiu, basada en grups de discussi. En aquesta publicaci es recullen les visions compartides i els reptes de les entitats socials catalanes, grcies a les aportacions realitzades per prop de 300 persones integrants dorganitzacions socials. LAnuari 2009 va ser el punt de partida duna iniciativa amb vocaci de continutat, ja que no noms comparava la informaci publicada lany 2003, sin que establia les bases per a una revisi i actualitzaci peridica de les dades del sector. En el desenvolupament de lAnuari 2009 es va plantejar la idonetat dalternar en la recerca les tcniques dinvestigaci quantitatives i qualitatives, donada la riquesa de coneixement que ofereixen totes dues fonts.

Les dades de lAnuari tenen per objectiu ser el punt de partida a la reflexi que permeti definir els reptes del sector. Per tant, lactualitzaci i aportaci de noves dades sectorials en els successius cicles seran importants en tant que donaran indicis de com les entitats afronten els reptes que sels presenten i com sadapten a les noves necessitats socials. LAnuari continua essent una recerca innovadora al nostre entorn, que ha estat possible iniciar a Catalunya per la maduresa assolida al llarg de les ltimes dcades al sector. El Tercer Sector Social catal ha estat capa de dotar-se dentitats com la Taula i lOTS i de valorar la investigaci i la reflexi com una manera de reforar i consolidar lactuaci del sector.

El Tercer Sector Social avui

10

1. Moment de canvis
Actualment, sembla una obvietat dir que el moment que viu el Tercer Sector Social catal est condicionat pel context socioeconmic. El llarg perode de crisi est deixant una petjada evident en les organitzacions socials. Per aquest escenari, per s sol, no explica la situaci del Tercer Sector Social, donat que la trajectria de les prpies entitats i levoluci del sector en les darreres dcades sn elements indispensables per analitzar amb rigor en quin moment es troba avui dia. Per aix, tot seguit es realitza una breu revisi a levoluci del sector durant les darreres dcades. Fa tres dcades, el nostre pas afront un canvi dpoca clau: el final de la dictadura franquista i la transici a la democrcia. Larribada de drets i llibertats propici el creixement del teixit associatiu, amb lestructuraci de moviments socials que es trobaven en la clandestinitat i amb la creaci de noves organitzacions no lucratives especialitzades. Tal i com indiquen les xifres al llarg de les diferents edicions de lAnuari, prop de la meitat de les organitzacions catalanes del Tercer Sector Social es van crear entre els anys 1981 i 2000. La participaci en les entitats de llavors es caracteritzava per un activisme basat en la dedicaci de temps i recursos propis i on el debat de la professionalitzaci del sector encara era una idea difosa. Les fonts de finanament eren limitades per, per contra, no es podien Durant aquest temps les organitzacions no lucratives shan desenvolupat i estructurat dacord amb les lgiques que lAdministraci ha anat imposant per gestionar els seus recursos: convocatries anuals, metodologies dintervenci social, justificacions, concursos, certificacions, concertacions, etc. Aquest recorregut, ms centrat en la gesti del procs que en les complicitats, ha estat eficient durant anys pel creixement de les entitats i per a assolir la seva missi. Al mateix temps, es produa la modernitzaci de lAdministraci i es cre una nova estructura territorial, basada en comunitats autnomes. En aquell moment es comencen a desenvolupar poltiques socials pbliques. La concurrncia entre el sorgiment de les noves organitzacions socials amb una Administraci en procs de desenvolupament, va propiciar laproximaci de totes dues a fi de donar resposta a les creixents demandes socials i, tamb, per treballar en la construcci dun encara incipient Estat del Benestar. Aquesta collaboraci pblic-privat ha marcat el desenvolupament del Tercer Sector Social en els darrers 30 anys. qestionar la independncia i autonomia de les entitats. Aquestes organitzacions van jugar un paper essencial en lexpansi dels valors democrtics i la defensa dels drets civils.

11

Aix doncs, en aquestes darreres dcades, el Tercer Sector en general, i el Tercer Sector Social en particular, han anat guanyant pes i rellevncia social, poltica i econmica de manera continuada en un context social de creixement i expansi. Desprs daquest llarg perode de creixement, el ms lgic per a les organitzacions del Tercer Sector Social hagus estat afrontar una etapa de consolidaci i estabilitzaci, en la qual donar resposta als reptes de creixement que shavien plantejat: aconseguir fonts de finanament equilibrades i estables; consolidar la funci social dels serveis socials prestats; millorar en temes com la comunicaci, la participaci i la gesti; major reconeixement del rol social; desenvolupar un nou paradigma de relaci amb les administracions pbliques, etc.

Per aquest transcurs de temps de diverses dcades de creixement que estava portant el sector a comenar a afrontar alguns dels reptes de consolidaci, sha frenat de cop amb larribada de la crisi econmica lany 2008 i amb les posteriors dificultats econmiques de lAdministraci. La crisi ha posat sobre la taula noves urgncies socials i les posteriors reduccions en despesa social pblica han provocat una disminuci en la disponibilitat de recursos. La confluncia entre la situaci de crisi, de la qual encara no es t certesa de la seva finalitzaci, i la limitaci de recursos, ha debilitat algunes organitzacions socials i est plantejant un radical canvi descenari. Sorgeix en aquest moment la necessitat de repensar les organitzacions

12

2. El rol del Tercer Sector Social a una societat en crisi

2.1. Resposta a les noves necessitats
El Tercer Sector Social ha mostrat al llarg del temps la seva capacitat per identificar i donar resposta al sorgiment de noves necessitats socials. Sovint actua daltaveu de les problemtiques que es van generant en una societat canviant i globalitzada. Amb aix, el Tercer Sector Social desenvolupa una important tasca dinformaci i sensibilitzaci de lopini pblica, generant debat i reflexi. A lAnuari 2011, ja es va identificar laugment de les necessitats socials com un element destacat de lactual escenari, fet que sha pogut contrastar amb les dades daquesta edici. El creixement de les necessitats socials es troba directament relacionat amb lactivitat del Tercer Sector Social i la missi de les seves entitats. La prdua de la capacitat adquisitiva de les famlies i laugment de les taxes datur han donat lloc a que necessitats relacionades amb la pobresa i exclusi es reconeguin com a temes transversals de lacci social.
El Tercer Sector Social t el repte de lluitar per aconseguir reduir el nivell de pobresa actual
(Extret de les preguntes obertes del qestionari) Taula 1: Evoluci de la taxa datur i la taxa de risc a la pobresa a Catalunya en els darrers cinc anys Font: Institut dEstadstica de Catalunya (dades de lEPA i de lEnquesta de condicions de vida de lINE)

El Tercer Sector Social est arrelat a la societat i est obligat a respondre davant daquesta quan ens ho demana i ara ens necessita
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

13

2.2. Protagonisme de les persones destinatries

Un tret que caracteritza el Tercer Sector Social s el treball des de la implicaci de les persones destinatries. Els collectius per als quals treballa sn considerats com a protagonistes del seu propi canvi. La seva participaci
Grfic 1: Nombre dentitats que han detectat noves necessitats entre les persones destinatries dels seus serveis i/o activitats En percentatge

activa forma part de la identitat dun sector que treballa per la dignificaci i lempoderament de les persones i que intenta defugir de visions assistencials. Aquest fet ha estat i s un eix essencial per garantir lxit de les activitats i projectes, sota la mxima de transformaci social. En lactual context, aquest tarann est mostrant la capacitat darticular les demandes socials des del treball compartit i, en moltes ocasions, ha transformat la vulnerabilitat individual en fora collectiva. Probablement el valor daportaci del Tercer Sector Social no depn tant de les activitats que desenvolupa

Nvol de paraules 1: Necessitats ms freqents identificades per les organitzacions socials catalanes en els darrers anys

com dall que genera en el si de la societat: participaci, comproms, solidaritat, coresponsabilitat, integraci, enfortiment de la identitat collectiva, desactivaci destereotips, tolerncia, etc.

14

Organitzacions compromeses amb les persones

Les entitats del Tercer Sector Social lgicament presten serveis socials i datenci a les persones, per no sn nicament empreses de serveis socials. Mentre les empreses tenen un comproms prioritari amb el benefici econmic dels serveis socials -per tant, abandonen rpidament els que sn deficitarisa les entitats no lucratives preval la importncia del comproms amb les persones derivat de la seva missi. Les organitzacions del Tercer Sector Social presten serveis socials com la manera de complir la seva missi i fer la seva contribuci a la millora social. Evidentment que aquest serveis socials tenen un valor econmic i un preu per ser sostenibles, per aquest import no ha de remunerar els beneficis econmics de cap accionista, sin que els possibles beneficis retornen al fons social per donar un millor servei a la societat. Aquest comproms amb la ra de ser dels serveis socials i la millora social abans que amb el benefici econmic que pugui generar lactivitat s una caracterstica diferenciadora de les entitats en la seva actuaci. I es fa pals en laugment del nombre de persones destinatries en els darrers anys passant datendre 1,70M de persones el 2007, a les 2,13M que es van atendre el 2011. La incidncia poltica, consolidada al Tercer Sector Social, est prenent ms protagonisme en lactual context. Ha guanyat pes, sobretot, entre les organitzacions de segon nivell i superior i entre aquelles ms estructurades. Grcies a les intervencions pbliques, a les reunions amb els governs, etc. sest visibilitzant la tasca del Tercer Sector Social i sest posant en lagenda poltica temes durgncia social.

2.3. Incidncia poltica

La incidncia poltica advocacy- s una eina de participaci ciutadana que t per objectiu influir en les decisions, en la formulaci i la implementaci de poltiques, en benefici dels collectius destinataris i cercant la millora social. Es tracta dun procs que pretn incidir en la presa de decisions, actuacions, comportaments, etc. que poden ser tant pblics com privats.

15
Manifestaci convocada per diferents entitats socials catalanes en contra de les retallades a la Llei de promoci de lautonomia personal i atenci a les situacions de dependncia. Fotografia realitzada per Marc Martnez de Foix

Grfic 2: Valoraci de les organitzacions de segon nivell o superior sobre el seu rol dinterlocuci -que inclou el dincidncia polticaEn percentatge, Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

Grfic 3: Grau dacord amb lafirmaci: El Tercer Sector Social catal ha de prendre un posicionament ferm davant lactual situaci econmica, cercant un discurs collectiu que permeti una millor tasca dincidncia poltica En percentatge

16

2.4. Una societat solidria

Laugment de les necessitats socials junt amb lescurament dels recursos econmics ha motivat les entitats socials a fer una crida a la ciutadania per tal de demanar la seva collaboraci i recolzament a travs de diferents iniciatives.

La mobilitzaci ciutadana en la reivindicaci dels drets ciutadans es fa tangible en lxit de iniciatives com la recollida de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular ILP- per a la daci en pagament, que va aconseguir 393.135 signatures a Catalunya, el 28% del total de signatures recollides a tot lEstat. En parallel, les organitzacions han viscut un creixement

La participaci ciutadana pren formes diverses a dintre de les entitats: recaptaci de bns i recursos econmics per atendre les necessitats ms imperants-, mobilitzaci ciutadana vers la reivindicaci dels drets de ciutadania drets econmics, socials i culturals- que shan vist perillar en els darrers temps, sensibilitzaci i coresponsabilitat envers les necessitats socials emergents i captaci de voluntariat. Aix, han augmentat les campanyes recaptatries com les recollides daliments. A tall dexemple, la campanya Gran Recapte dAliments a Catalunya del 2011 va recaptar 1.127 tones daliments (memria 2011 de la Fundaci Banc dAliments de Barcelona). Un altre exemple daquest tipus diniciatives centrades en latenci immediata va ser la Marat de la Pobresa, duta a terme el 27 de maig de 2012, on es van recaptar ms de 4,5 milions deuros destinats a 40 projectes socials (Fundaci La Marat de TV3).

en el nombre de persones voluntries. Aquest fet no es pot explicar tan sols per lxit de les campanyes realitzades, donat que hi ha factors externs que probablement tamb hi intervenen. Laugment de les necessitats socials s un motivant per a moltes persones per aportar el seu temps en organitzacions no lucratives, alhora que laugment de latur ha donat lloc a una major disponibilitat de temps per a moltes persones. En definitiva, es pot dir que la societat catalana est donant el seu suport al Tercer Sector Social en diferents tipus daccions, tant adreades a la defensa dels drets econmics, culturals i socials, com en accions de recaptaci i en la collaboraci voluntria. Aquest suport es pot entendre com un reflex de la legitimitat social de les organitzacions socials catalanes.

17

La legitimitat no saconsegueix dun dia per laltre, ja que es tracta dun procs on intervenen diferents factors com: la naturalesa de la missi, la transparncia, la generaci dun impacte positiu en la societat, etc. La gesti adequada de la legitimitat social es tradueix en la consolidaci de la base social. s a dir, en laugment del comproms del conjunt de persones i organitzacions que directament o indirectament estan vinculades amb la missi i les activitats de lorganitzaci.
La feina que es fa des del Tercer Sector s ms necessria que mai; si aconseguim transmetre la nostra rellevncia a la ciutadania, el sector sortir reforat daquesta crisi
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Grfic 4: Grau dacord amb lafirmaci: En els darrers anys, la societat catalana sha mostrat ms solidria i ha augmentat el seu grau de comproms amb el Tercer Sector Social En percentatge

2.5. Idees clau

18

3. Com est afectant lactual context a les entitats?

Grfic 5: Variaci del finanament - segons procedncia- en els darrers 3 anys

3.1. Reducci dingressos

Un dels efectes ms clars de la crisi sobre el Tercer Sector Social s la reducci dels seus ingressos en un moment en qu les necessitats dinversi social tamb sn creixents. Aquesta reducci dingressos s, almenys en part, conseqncia de la limitaci de la inversi pblica en poltiques socials de lAdministraci Pblica. Encara que lAdministraci manifesta la seva voluntat per mantenir lactual Estat del Benestar, la inversi social est resultant afectada el 48% de les organitzacions manifesta que sha redut el seu finanament pblic en els darrers tres anys-. No solament no hi ha els augments que demanen les noves necessitats, sin que la tendncia s que segueixi la reducci de recursos econmics pblics en el futur immediat. A ms, coincideix tamb amb una previsi negativa en relaci amb levoluci de part de les aportacions privades que rep el Tercer Sector Social -per exemple, dels donatius empresarials i els fons de les majoritriament desaparegudes obres socials de les caixes-.

En percentatge

La nostra entitat ha fet 30 anys el 2012 i no sabem si

arribarem a lestiu
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Degut aquesta crisi sincrementen les demandes i es

redueixen els ingressos
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Nvol de paraules 2: Reptes ms freqents per les organitzacions del Tercer Sector Social

La desaparici de les obres socials

La reducci dels ingressos durant els darrers anys no sha limitat als procedents del sector pblic. Durant anys, un dels aliats privats ms ferms per al Tercer Sector Social han estat les obres socials de les caixes destalvis. En pocs anys sha assistit a la prctica desaparici de les caixes destalvis dintre del nostre panorama bancari, moltes delles centenries. Han estat motius diversos els que han propiciat aquest collapse, que sha portat per davant unes entitats compromeses amb el territori i les problemtiques socials. Al nostre pas es trobar a faltar aquesta banca de proximitat compromesa amb les persones i els territoris. En aquests moments, prcticament lnica obra social duna caixa destalvis que continua activa s la Fundaci la Caixa, que ha mantingut el seu pressupost constant en el darrers anys i ha mantingut els programes en marxa amb les entitats del Tercer Sector Social del nostre entorn. Tamb continuen actives algunes fundacions que han nascut dantigues obres socials, com la Fundaci Catalunya-La Pedrera o la Fundaci dAntigues Caixes Catalanes, per amb una dimensi i projectes en curs ms limitada que a letapa anterior. Recentment, sest produint el naixement significatiu de la banca tica, que ha de representar una nova manera de fer banca, de manera compromesa amb els valors i les persones, per que encara est lluny del paper que tenien les caixes destalvis.

19

3.2. Organitzaci interna de les entitats

Davant daquesta perspectiva sobre els efectes de la crisi, sha de tenir en compte que, sovint, la prpia evoluci i caracterstiques de les entitats estan condicionant la seva reacci. Durant el perode de creixement anterior a la crisi, les entitats tenien una relativa facilitat per ampliar serveis i diversificar les activitats que realitzaven. Aix ha provocat que ara algunes organitzacions del Tercer Sector Social, principalment aquelles que no havien dissenyat una estratgia de diversificaci, es trobin amb la necessitat de prioritzar les activitats i els collectius ms directament vinculats amb la missi i la ra de ser de lentitat. Amb aix moltes entitats han hagut de redimensionar la seva estructura. Tamb altres entitats molt especialitzades en algun mbit concret i amb poca diversificaci de fons de finanament, han patit reduccions si shan donat retallades directament relacionades amb seu mbit temtic. Tot i el creixement i millora de moltes entitats durant els darrers anys, algunes de les organitzacions del Tercer Sector Social tenen una estructura financera feble, sovint com a resultat duna baixa capacitat dinversi i una cultura de gesti de projectes de tipus pressupostari ms orientat habitualment al control dels comptes dexplotaci -ingressos i despeses- que a la gesti del balan -patri-

20

moni i deutes-. Aquest fet pot reduir la capacitat de planificar accions de reconversi o dadequaci que impliquin una necessitat dinversi. De fet, algunes entitats han estat ms centrades en ajudar a les persones que a la prpia viabilitat i gesti de la prpia entitat. Tradicionalment el sector ha estat ms orientat a lacci diria i a latenci de proximitat, que a la planificaci i la reflexi estratgica a llarg termini. s a dir, en moltes ocasions sestan donant respostes operatives. Per, en aquests moments, sn probablement les respostes estratgiques les que podrien aportar les lnies organitzatives i metodolgiques necessries per garantir la continutat de les entitats. De fet, noms un 58% de les entitats ha manifestat tenir un pla estratgic en aquests moments. Les entitats estan prenent cada vegada ms conscincia de la necessitat de millorar el seu funcionament i gesti. Tamb ha posat de relleu la necessria evoluci de lestructura financera i la gesti econmica de les entitats. El retard de pagament de les Administracions tamb ha provocat tensions i dificultats en la gesti econmica. Per tot aix, les organitzacions estan reflexionant i actuant sobre temes com la diversificaci de les fonts dingressos, lincrement dels fons propis, la millora de la gesti financera, compartir recursos financers, equilibri entre territoris i activitats, etc.

Estem en un moment una mica difcil i cal saber reciclar-se per adaptar-se als moments i tirar endavant
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Hem de gestionar millor per poder fer molt ms amb molts menys recursos
(Extret de preguntes obertes del qestionari)

Grfic 6: Evoluci del nombre dorganitzacions que compten amb un pla estratgic o algun tipus de pla a llarg termini sobre els serveis i lnies dactuaci En percentatge, Llibre Blanc 2003 (dades 2001), Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

21

3.3. El Tercer Sector Social s heterogeni i plural

El Tercer Sector Social est format per un conjunt ampli i divers dorganitzacions no lucratives. Totes elles tenen un nexe en com: el treball per a la promoci de la persona i la inclusi de collectius vulnerables (per saber-ne ms sobre la definici del Tercer Sector Social, consulteu el captol IV). Per les caracterstiques, trajectries, dinmiques de funcionament, etc. sn variades i, conseqentment, hi ha diferncies a lhora danalitzar limpacte de la crisi.

Les entitats petites, de baix volum econmic i bsicament centrades en voluntariat, normalment tenen un fort arrelament al territori i sn menys dependents als elements externs. Tot aix, els ha ajudat a gestionar les dificultats del moment. En canvi, les entitats que shan vist ms afectades sn aquelles que es poden definir com a mitjanes, que ja tenen algunes persones contractades i alguns projectes amb finanament pblic, sn les que estan tenint majors dificultats per reorganitzar-se i respondre al moment actual. I en parallel, hi ha altres entitats ms joves que tamb

Tot indica que les entitats ms consolidades sn les que tenen ms capacitat i recursos per a dissenyar plans per a fer front a lefecte de la crisi.

han patit especialment limpacte de la crisi. Per terme general, tenen una estructura organitzativa poc desenvolupada, una incipient base social i fons pblics en el seu finanament.

3.4. Idees clau

22

23

Diagnstic de la situaci actual

II

24

4. Xifres globals
Entre els anys 2001 i 2009 levoluci del Tercer Sector Social va estar marcada pel creixement i consolidaci del sector. En canvi, en els darrers quatre anys, levoluci ha estat ms condicionada pel context socioeconmic. Tal i com assenyalen les dades, durant aquest temps ha augmentat el nombre de persones destinatries, hi ha hagut una reducci en el nombre dentitats i tant el volum econmic com el nombre de persones contractades es mantenen en xifres properes a les dades de lany 2007. En parallel, el voluntariat ha viscut un augment significatiu en aquests anys.

Pel que fa a la implantaci territorial i la forma jurdica de les organitzacions socials, les dades generals sn similars a les del 2007, desprs dhaver crescut en 2008 i 2009. Tot indica que el nombre dorganitzacions que shan dissolt o que es troben sense cap tipus dactivitat ha estat superior a la creaci de noves entitats, donant lloc a la xifra estimada de 6.800 organitzacions. No obstant, sembla que actualment (2013) es podria estar vivint un recent increment de petites associacions, vinculades a projectes dempreniment.
Grfic 8: Distribuci territorial de les organitzacions del Tercer Sector Social. Dades devoluci, en percentatge. Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

Grfic 7: Evoluci en la forma jurdica de les organitzacions Dades devoluci, en percentatge. Llibre Blanc 2003 (dades 2001), Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

25

Taula 2: Els grans nmeros Dades devoluci estimades, Llibre Blanc 2003 (dades 2001), Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

Tornada a lany 2007, per amb les necessitats actuals

Amb aquest titular es podria resumir la situaci del Tercer Sector Social. Les xifres globals estimades per al Tercer Sector Social amb les dades de tancament de lany 2011 sn molt similars a les de lany 2007, les dades de referncia per a aquest Anuari, per en un context daugment de necessitats socials com es pot veure en el creixement del nombre de persones destinatries. Desprs danys de creixement, al 2010 es va tocar sostre en la majoria de les magnituds clau del Tercer Sector Social i es va iniciar un canvi en la tendncia. Del creixement continuat a lajustament. Aquesta ha sigut una situaci nova per a la major part de persones directives i responsables dentitats, ms acostumats a gestionar el creixement i les noves lnies dactivitat que la reducci de les mateixes i del nombre de persones. Estan essent anys durs per al Tercer Sector Social, que sha vist en la necessitat dajustar dimensi i equips en un context daugment de necessitats socials. Fer el contrari del que demanava el que es veia al carrer. Ara sha arribat a nivells similars als de 2007, en molts casos amb organitzacions afeblides ja que sha prioritzat reduir lestructura als serveis. El repte s conixer fins a on pot portar aquest canvi de tendncia i quins seran els lmits dels ajustaments.

26

Un sector ms vertebrat
Des de que es va fer el Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social, al 2003, la vertebraci del Tercer Sector Social ha tingut un procs de millora continuat. Si b ja existia un rellevant teixit dentitats de segon nivell, la prpia creaci duna entitat de tercer nivell com la Taula va suposar un pas endavant en el desenvolupament duna cultura de treballar conjuntament. Aix ha perms identificar temes dinters compartit i millorar la interlocuci amb lAdministraci Pblica. En parallel, las prpies entitats de segon nivell shan anat desenvolupant i han collaborat activament en la vertebraci dels diferents mbits del sector. La realitzaci dels tres primers congressos del Tercer Sector Social ha estat un altre dels elements que han contribut a la percepci duna identitat compartida per unes entitats generalment molt centrades en el seu territori i activitat: avui dia les entitats se senten part daquesta identitat del Tercer Sector Social. Per la vertebraci s un procs continuat en el que encara hi ha molt recorregut pel Tercer Sector Social. Les dades mostren que un 34% dentitats no pertany a cap entitat de segon nivell. En aquest sentit la prpia limitaci de recursos de les entitats en aquests moments s un factor de risc que podria frenar lestructuraci del sector, en especial si a les entitats els hi costs veure els beneficis de la vertebraci i limitessin la seva pertinena a entitats de segon nivell.

27

5. Els collectius destinataris i les activitats

5.1. Els collectius destinataris
El Tercer Sector Social est format per lagregaci dentitats que dirigeixen les seves activitats a collectius diferents. Per aix, s til analitzar les organitzacions del Tercer Sector Social segons un sistema de classificaci a partir de les activitats que es realitzen i els collectius de persones destinatries, tot i que nhi ha daltres, com la grandria de les organitzacions, lmbit territorial, etc. En ledici 2009 de lAnuari ja es va realitzar una la classificaci en base als collectius destinataris per la seva claredat. A fi de mantenir la coherncia, enguany es mant el mateix sistema de classificaci amb alguns matisos, donat que els collectius destinataris sn dinmics i evolucionen amb el temps. En conjunt, el Tercer Sector Social catal segons els Aix, en aquesta edici sha revisat la terminologia dacord amb el context actual i sha analitzat la convenincia dincorporar dos nous collectius emergents: les persones aturades i les persones amb problemes associats a la salut mental. En el cas de les persones aturades sha observat que, tot i haver entitats que treballen exclusivament amb aquest collectiu, la crisi ha propiciat que seus collectius destinataris es mant fora estable en el temps. Lexcepci a aquesta estabilitat sn les organitzacions que treballen amb persones immigrades, que ha patit especialment limpacte de la crisi. Del total dentitats que shan dissolt o es mantenen inactives, prop del 44% tenen com a principal collectiu destinatari les persones immigrades. Daltra banda, en el cas de les persones amb problemes associats a la salut mental, tot i tractar-se dun collectiu cada cop ms diversificat, el seu grau de transversalitat s molt menor. Per aquest motiu ha estat considerat com un nou collectiu en lestudi. Amb aix, sha fet una tria dorganitzacions que anteriorment estaven vinculades al collectiu de persones amb discapacitat o al de malalties, per que sadrecen exclusivament, o en gran mesura, a persones que pateixen trastorns de conducta. les persones aturades esdevinguin un collectiu gaireb transversal en el conjunt del Tercer Sector Social. Per aix, finalment no ha estat considerat com un collectiu diferenciat i les entitats adreades especficament a les persones aturades han estat assignades al collectiu de pobresa i exclusi.

28

Per realitzar una fotografia del Tercer Sector Social en base als collectius de persones destinatries, tot seguit es presenten algunes dades que permeten dimensionarlos, aix com les definicions operatives que shan considerat en lestudi, les dades ms rellevants i les activitats que es desenvolupen amb major freqncia.
Grfic 9: Organitzacions segons principal collectiu destinatari En percentatge

En conjunt, lactivitat ms desenvolupada continua sent la dinformaci i orientaci -digual forma que en lAnuari 2009-. En aquesta edici destaca laugment de les activitats datenci psicosocial i alimentaci tamb comparant amb les dades de lAnuari 2009-.

Grfic 11: Pressupost segons principal collectiu destinatari En percentatge

Grfic 10: Persones voluntries segons principal collectiu destinatari En percentatge

Grfic 12: Persones contractades segons principal collectiu destinatari En percentatge

29

Dones
Seguint la definici de lAnuari 2009, inclou les organitzacions de dones que fan atenci a aquest mateix collectiu, les que treballen al voltant de la violncia de gnere o aquelles en qu les seves activitats sn un punt de trobada per al desenvolupament del collectiu de dones.

Gent gran
Hi pertanyen totes les organitzacions formades per gent gran que realitzen activitats vinculades a loci i la cultura, aix com totes les que estan formades per persones jubilades i pensionistes, incloent seccions sindicals. Tamb comprn residncies de la tercera edat sense

Les entitats que tenen com a eix central de les seves activitats ser un punt de reuni per motius diversos aspectes socioculturals, etc.- shan considerat dins de lunivers de lestudi, perqu sentn que exerceixen una funci social a partir del desenvolupament daquestes activitats.

afany de lucre i les organitzacions orientades a la formaci de gent gran. Aquest darrer grup dentitats ha tingut menor representaci en lestudi perqu es senten menys identificades amb lacci social. Amb tot, entre les activitats ms freqents daquest collectiu es troba leducaci i formaci.

Grfic 13: Activitats de les organitzacions de dones Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Grfic 14: Activitats de les organitzacions de gent gran Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Taula 3: Conixer les organitzacions de dones Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

Taula 4: Conixer les organitzacions de gent gran Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

30

Infants i joves
Aquest collectiu aplega organitzacions amb orgens i activitats diferents, totes elles adreades a infants, adolescents i/o joves o formades per aquest collectiu. El conjunt dentitats considerades en aquest grup es poden categoritzar en tres tipus: els centres deducaci en el lleure esplais, agrupaments escoltes, etc-, les organitzacions datenci a la infncia i ladolescncia i, les entitats adreades a la millora de la qualitat de vida dinfants en situaci de vulnerabilitat i a la inserci sociolaboral de joventut en situaci de risc dexclusi social. Tanmateix, han estat excloses de lunivers les entitats destudiants i culturals que no tenen un clar component social.

Malalties
Sagrupen en aquest bloc les entitats formades per persones que pateixen algun tipus de malaltia crniques, minoritries, degeneratives, etc.-, i/o els seus familiars, a excepci de les organitzacions adreades a la salut mental. Tamb sinclouen aquelles que es dediquen a la promoci dhbits de vida saludables, les organitzacions que realitzen atenci bio-psico-social, les associacions de donants de sang, els centres sociosanitaris i tamb aquelles entitats que es dediquen a la prevenci i la recerca de malalties amb un fort component social.

Grfic 15: Activitats de les organitzacions dinfants i joves Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Grfic 16: Activitats de les organitzacions de malalties Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Taula 5: Conixer les organitzacions dinfants i joves Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

Taula 6: Conixer les organitzacions de malalties Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

31

Persones amb discapacitat

En aquest collectiu shan considerat totes les organitzacions que treballen per al reconeixement de la diversitat funcional. Formen part daquest univers les entitats adreades a la integraci i inserci sociolaboral de persones amb discapacitat psquica, fsica i/o sensorial; incloent els centres especials de treball, els serveis de terpia ocupacional, els centres de formaci, etc. Tamb shan incls les organitzacions tutelars, les entitats formades per familiars de persones amb discapacitat, les de lleure i/o esport, i les escoles deducaci especial amb forma jurdica de cooperativa diniciativa social-.

Persones drogodependents
Seguint la definici de ledici 2009, aquest collectiu inclou les organitzacions que treballen en la prevenci, latenci, el tractament, latenci i acompanyament posterior, aix com la inserci sociolaboral de persones amb addiccions, en un sentit ampli del terme. Shan considerat les organitzacions que treballen i/o estan formades per persones amb dependncia a substncies addictives com els psicofrmacs, lalcohol, el tbac, etc. i tamb aquelles que treballen i/o estan formades per persones amb ludopaties i daltres tipus daddiccions associades a lactual model de societat.

Grfic 17: Activitats de les organitzacions de persones amb discapacitat Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Grfic 18: Activitats de les organitzacions de persones drogodependents Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Taula 7: Conixer les organitzacions de persones amb discapacitat Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

Taula 8: Conixer les organitzacions de persones drogodependents Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

32

Persones immigrades
En aquest grup shan considerat les organitzacions que vetllen per la inclusi social de les persones immigrades i treballen per a aconseguir la ciutadania plena daquest collectiu. Hi formen part tant les organitzacions formades per persones immigrades com aquelles pro-persones immigrades. Aquestes entitats desenvolupen diferents tipus

Pobresa i exclusi
En aquest bloc sinclouen les organitzacions que treballen amb persones en situaci de vulnerabilitat associada a la manca de recursos econmics i materials. Aix, shan considerat en aquest grup les organitzacions que ofereixen serveis de dacollida i albergs per a persones sense sostre, els menjadors socials, els bancs daliments, etc. i, en general, totes aquelles entitats que donen atenci a les necessitats socials bsiques. Tamb es consideren les entitats que treballen per a la inclusi sociolaboral de persones en situaci de pobresa i/o en risc dexclusi social per aquesta causa.

dactivitats, des de latenci directa a la sensibilitzaci de la societat. Una de les activitats emergents en els darrers anys, segons han manifestat algunes de les entitats daquest collectiu, sn els programes de retorn.

Grfic 19: Activitats de les organitzacions de persones immigrades Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Grfic 20: Activitats de les organitzacions de pobresa i exclusi Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Taula 9: Conixer les organitzacions de persones immigrades Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

Taula 10: Conixer les organitzacions de pobresa i exclusi Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

33

Salut Mental
Shan considerat les organitzacions que adrecen les seves activitats i serveis a persones amb malalties associades a la salut mental. Aix, sinclouen entitats que treballen per la inclusi sociolaboral i la millora de la qualitat de vida de persones amb trastorns de la conducta i altres patologies vinculades a la salut mental com els trastorns de lespectre autista, lesquizofrnia, etc. Tamb shan considerat les entitats formades per persones amb problemes de salut mental, com els grups de suport teraputic, i aquelles formades pels seus familiars.

Altres collectius
Inclou les organitzacions que realitzen atenci a la poblaci en general o a mltiples collectius de forma simultnia. Es tracta dorganitzacions que treballen en una activitat prioritria amb diferents collectius, tenint tots ells una presncia semblant. Tamb shan ubicat en aquest univers les organitzacions del Tercer Sector que, tot i no tractar-se dorganitzacions socials, desenvolupen una part de la seva activitat orientada a lacci social en lentorn ms proper. Per exemple, les organitzacions de defensa del drets cvics.

Grfic 21: Activitats de les organitzacions de salut mental Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Grfic 22: Activitats de les organitzacions daltres collectius Representaci grfica dels recomptes ms freqents

Taula 11: Conixer les organitzacions de salut mental Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

Taula 12: Conixer les organitzacions daltres collectius Recomptes ms freqents i mitjanes per entitat, en intervals

34

5.2. Evoluci de les persones destinatries

Levoluci en el nombre de persones destinatries mostra una tendncia a laugment des de lany 2008. Si b entre els anys 2003 i 2008 la mitjana daugment anual estava per sota del 10%, en el perode comprs entre el 2008 i el 2011 el creixement mig ha estat del 12% anual. Tenint en compte la reducci en el nombre dentitats i equips en el mateix perode, aix s tradueix en un increment de persones destinatries a les quals han de donar resposta amb uns recursos ms limitats. La tendncia a laugment en aquests darrers anys no ha estat constant, essent lany 2010 el que mostra un creixement ms acusat. Les situacions de vulnerabilitat afecten a persones ms joves, per tamb a les famlies i a les dones. La pobresa tamb afecta cada cop ms a la infncia. Aix ho indiquen les xifres divulgades per diverses organitzacions. Segons dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya , la taxa de risc de pobresa a Catalunya entre els menors de 16 anys es situa en el 26,4% lany 2011, i darrers estudis la situen al voltant del 28%.
Grfic 23: Evoluci del nombre de persones destinatries Dades estimades Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011), les dades 2012 sn previsions Nvol de paraules 3: Nous perfils de les persones destinatries identificats per les organitzacions

El creixement del nombre de persones destinatries ha anat acompanyat del sorgiment de nous perfils. Les entitats participants en aquest estudi han identificat majoritriament nous perfils associats al context socioeconmic.

35

5.3. Lenfocament en les famlies

Lanlisi de les preguntes obertes del qestionari ha posat de manifest lemergncia de la famlia com un collectiu destinatari despecial rellevncia per les organitzacions i que planteja una visi holstica de latenci a les persones. Tot i que, no shavia tingut en compte expressament durant el procs delaboraci de lAnuari 2013, ha estat una tendncia expressada per les entitats. Les situacions de vulnerabilitat i exclusi que afecten un individu, no es troben allades del seu entorn ms immediat i aquest sovint s la famlia. Latenci a persones aturades, a persones en risc dexclusi social, etc. tot i que pot ser una atenci centrada en lindividu, t una incidncia directa en el nucli familiar. No es pot obviar que des de fa temps es desenvolupen activitats de suport a les famlies. I, de fet, sn nombroses les entitats formades i/o adreades a familiars de determinats collectius. Per en aquest cas es tracta dun collectiu que est prenent protagonisme en lmbit de la pobresa i de lexclusi, amb una atenci centrada a cobrir necessitats bsiques, com ara lalimentaci i lhabitatge.
Grfic 24: Persones destinatries per sexe En percentatge

El fet de considerar la famlia com un collectiu destinatari fa posar el focus datenci en el rol que desenvolupen les dones en larticulaci de la vida familiar. Les dones sovint sn les responsables del treball reproductiu, des de latenci i cura dels membres que la composen a lorganitzaci i gesti de la llar.

36

6. Els equips
6.1. Persones implicades en les organitzacions
En aquest captol es consideren els equips en un sentit ampli, s a dir, totes les persones que fan possible complir amb la missi de lorganitzaci: persones voluntries, remunerades, collaboradores autnomes, estudiants en prctiques i, tamb, les persones que formen part dels rgans de govern.
Grfic 25: Evoluci de les organitzacions que compten amb persones voluntries i/o contractades en els seus equips En percentatge , Llibre Blanc 2003 (dades 2001), Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

6.2. Persones voluntries

Com sha avanat, el nombre de persones voluntries ha anat en augment den que comencs la crisi. Observant les dades devoluci, es pot apreciar un augment progressiu des del 2008. Laugment de la participaci de les persones voluntries ha augmentat prop del 23% en els darrers cinc anys. Destaca especialment el creixement del voluntariat en les entitats que treballen sobre els collectius de pobresa i exclusi i el de malalties.
Grfic 26: Evoluci del nombre de persones voluntries Dades estimades Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011), les dades 2012 sn previsions

Laugment en la participaci voluntria ha donat lloc a una diversitat de perfils. Tots els indicadors estudiats mostren diferncies amb les dades de lAnuari 2009. Aquests indicadors sn: el sexe, ledat, el nivell formatiu i el temps de dedicaci a lactivitat voluntria.

37

La presncia dhomes ha crescut un 7%, situant la participaci per sexes en: 59% de dones i 41% dhomes. Per grups dedat, ha augmentat la participaci en ms dun 6% entre les persones majors de 65 anys. La participaci en els grups dedat intermedis entre els 36 i els 65 anys- es mant estable. En quan als grups ms joves fins als 35 anys- sobserva una disminuci en la participaci de prop del 8%.
Grfic 27: Estructura per edat i sexe de les persones voluntries En percentatge

Comparant aquestes dades amb les del conjunt de la poblaci catalana sobserva que el nivell destudis de les persones voluntries s de mitja ms alt. s a dir, mentre el nivell dinstrucci de la poblaci en general t una proporci de: 47% estudis primaris, 22% estudis secundaris i 31% estudis superiors (Martnez, M.; Albaigs, B. (2012). Lestat de leducaci a Catalunya. Anuari 2011. Collecci Poltiques, nm. 75. Fundaci Jaume Bofill); al Tercer Sector Social aquesta proporci s de 19% estudis primaris, 51% estudis secundaris i 30% superiors.

Grfic 28: Persones voluntries segons nivell de formaci En percentatge

Pel que fa al nivell destudis de les persones voluntries, aquest s fora semblant a les dades de lAnuari 2009. Les persones amb estudis secundaris batxillerat i formaci professional- sn les predominants. El nombre de persones amb estudis superiors graus i postgraus universitaris, msters i doctorats- ha augmentat un 4%; un nivell similar al qu han disminut les persones amb estudis primaris.

38

El temps de dedicaci de les persones voluntries ha variat en els darrers anys. Comparant amb les dades de lAnuari 2009 saprecia un increment del 25% en la dedicaci inferior a les 5 hores setmanals. En el 2007 any de referncia de lAnuari 2009- la dedicaci ms freqent era dentre 5 i 10 hores/setmanals, amb un 40% del total de persones voluntries i la dedicaci inferior a 5 hores/ setmanals suposava noms el 10%. En canvi, lany 2011 any de referncia de lAnuari 2013- la dedicaci inferior a 5 hores/setmanals es situa en el 36%, gaireb al mateix nivell que la dedicaci dentre 5 i 10 hores.

Intutivament es podria pensar que la reducci dhores de dedicaci podria estar relacionada amb laugment del nombre de persones voluntries, per la informaci recollida no permet establir estadsticament una relaci causa-efecte. De fet, el temps de dedicaci de les persones voluntries no augmenta amb lantiguitat en les organitzacions.
Taula 13: Temps de dedicaci - en hores setmanals - de les persones voluntries per antiguitat en lorganitzaci En percentatge

Grfic 29: Hores setmanals de dedicaci a lactivitat voluntria En percentatge

A aquests canvis en els perfils i caracterstiques del voluntariat sha dafegir la implicaci en lactivitat, fet que sha posat de relleu en lanlisi de les preguntes obertes. Les organitzacions socials assenyalen la intermitncia en la implicaci de les noves persones voluntries. s a dir, sembla que el grau de comproms amb lorganitzaci s relativament feble donat que encara no shan construt els vincles i les complicitats necessries per establir una relaci duradora.

39

6.3. Persones remunerades

Gestionar exitosament la participaci de les persones voluntries a les entitats no s fcil. A ms del creixement del volum de persones voluntries, tamb hi han noves caracterstiques i perfils, per la qual cosa tot plegat requereix cada vegada ms laplicaci de poltiques i sistemes de gesti del voluntariat. En conjunt, sn majoritries les organitzacions que han desenvolupat o es troben en procs de desenvolupament- daquest tipus de poltiques, principalment en la gesti i formaci de lequip voluntari. Els programes de desvinculacions sn els menys desenvolupats per les organitzacions socials catalanes, segons els resultats de lenquesta. Les persones que perceben algun tipus de remuneraci al Tercer Sector Social poden mantenir diferents tipus de relaci amb lorganitzaci. El ms freqent s la contractaci, tot i que tamb existeixen altres frmules com s el cas de les persones collaboradores autnomes i estudiants en prctiques.

Persones contractades
Levoluci en la contractaci durant els darrers anys es caracteritza pel creixement fins a lany 2009, moment en qu arriba al seu mxim amb prop de 120.000 persones contractades. Desprs, sha donat una posterior reducci dels contractes, que ha situat la contractaci del 2011 a nivells semblants als de lany 2007. La reducci de la contractaci s prvia a la disminuci generalitzada del pressupost. La incertesa del moment pot ser un factor explicatiu en la cautela en la contractaci.
Grfic 31: Evoluci del nombre de persones contractades Dades estimades Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011), les dades 2012 sn prevision

Grfic 30: Organitzacions que disposen de diferents poltiques de gesti de voluntariat En percentatge

40

Daltra banda, algunes organitzacions socials catalanes han hagut de realitzar canvis i reestructuracions en els equips de treball remunerat per fer front a la reducci dingressos.
Grfic 32: Organitzacions que han realitzat reestructuracions en els equips de treball remunerat com a conseqncia de la crisi En percentatge

Grfic 33: Estructura per edat i sexe de les persones contractades En percentatge

El nivell formatiu de les persones contractades ha anat evolucionant en els darrers anys. Hi ha hagut un creixement en la contractaci de persones amb estudis secundaris, que ha passat del 33% al 42% en quatre anys. Les El Tercer Sector Social s un sector feminitzat, ms encara quan es parla de persones contractades. El 70% dels contractes es realitzen a dones i el 30% a homes. Aquesta xifra no ha variat en el temps: en el primer estudi del sector, Llibre Blanc 2003, en lAnuari 2009 i en aquesta darrera edici, les xifres sn similars. Ledat de les persones contractades ha anat variant en el temps i sembla que seguint una lgica de continutat dels equips. s a dir, creixent proporcionalment el nombre de persones en els grups dedat superiors als 35 anys representen el 56% del total- i disminuint en els grups dedats inferiors als 35 anys. En conjunt, el nivell formatiu de les persones contractades s ms alt que la mitjana de la poblaci catalana com ja sha vist, per al conjunt de la ciutadania s el segent: 47% educaci primria, 22% educaci secundria i 31% estudis superiors-. Lalta feminitzaci del Tercer Sector Social i laugment progressiu de la presncia de dones en leducaci poden explicar aquests resultats. A tall dexemple, del total dalumnes matriculats a les universitats catalanes el curs 2010-2011, el 53% eren dones (dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya). persones amb estudis universitaris es mantenen estables i baixen el nombre de persones contractades amb nivells destudis primaris.

41

Grfic 34: Persones remunerades segons nivell de formaci En percentatge

La contractaci a temps parcial, que ha augmentat prop Pel que fa als tipus de contractes, indefinits i temporals, des de 2007 shan redut un 5% el nombre de contractes indefinits. Les xifres del Tercer Sector Social respecte daquest tipus de contracte es troben per sota de la mitjana del mercat laboral.
Grfic 35: Contractaci indefinida i temporal al Tercer Sector Social i el conjunt del mercat laboral En percentatge. Font: Institut dEstadstica de Catalunya i Anuari 2013.

del 8% des del 2007, es situa gaireb al mateix nivell que la jornada a temps complert. Un possible factor explicatiu, que es desprn de les preguntes obertes del qestionari, s que la reducci de jornada sha vist com una alternativa als acomiadaments.
Grfic 36: Contractaci a temps complet i parcial al Tercer Sector Social i el conjunt mercat laboral

En percentatge. Font: Institut dEstadstica de Catalunya i Anuari 2013.

42

Persones collaboradores autnomes

Al Tercer Sector Social no sobserven diferncies per sexe en el tipus de contractaci temporal i indefinida. On s hi ha diferncies entre dones i homes s en la distribuci dels contractes a temps complet i parcial. Aquesta diferncia ja es va detectar a ledici 2009 de lAnuari, per al 2011 les jornades a temps parcial de les dones shan accentuant amb un augment del 15%-. En el cas dels homes hi ha una baixa proporci de jornades parcials 10% menys que a la resta del mercat laboral- que ha anat minvant els darrers anys. Les entitats que compten de forma estable amb persones collaboradores autnomes, en general, fan esforos per intentar que tinguin continutat als equips. I, en conjunt, les organitzacions preveuen majoritriament mantenir els equips remunerats. Tanmateix, en el cas de les persones contractades el 18% de les organitzacions
Taula 14: Evoluci en la contractaci - segons contracte a temps complet o parcial - i sexe En percentatge, Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

La participaci de forma regular per part de persones autnomes a les organitzacions es dna amb ms freqncia en entitats petites i mitjanes, amb un pressupost entre els 15.000 i els 400.000, dada que ja sindicava en lAnuari 2009.

consideren que en els propers tres anys es reduir la contractaci, mentre que el 15% de les entitats preveu laugment de les persones collaboradores autnomes.

Grfic 37: Previsi sobre levoluci dels equips en els propers 3 anys En percentatge

43

6.4. Els rgans de govern

Els rgans de govern de les organitzacions varien en funci de la seva forma jurdica. Aix, en el cas de les associacions hi ha dos rgans de govern, lassemblea i la junta directiva; les fundacions disposen dun patronat i les cooperatives diniciativa social es regeixen per lassemblea i el consell rector. Daltra banda, les organitzacions socials poden tenir altres tipus drgans consultius com els consells assessors, etc. El nombre mig de persones que composen els rgans de govern de les organitzacions catalanes es situa en vuit. Aquesta xifra s lleugerament inferior a la del 2007. La participaci per sexes en tots els tipus drgans tendeix a lequilibri, situant-se la proporci de dones i homes en una forquilla que oscilla entre el 40% i el 60%.
Grfic 38: Composici del rgans de govern per sexe En percentatge

Un pas per davant daltres actors

Tot i que es pot parlar duna tendncia a lequilibri entre dones i homes en els rgans de govern del Tercer Sector Social aquesta no segueix la mateixa tendncia que en el conjunt dels equips. Per tanmateix no es pot obviar que el Tercer Sector Social s un sector capdavanter en la participaci femenina en els seus rgans de govern si es compara amb rgans similars daltres actors socials: El percentatge dalcaldesses arreu de Catalunya en lactual legislatura (2011-2015) s del 14,2% (dada de lInstitut Catal de les Dones). Les dones ocupen entre el 12% i el 15% dels crrecs rellevants a les universitats espanyoles (dades de Lluch, A (2012). El cam cap a la igualtat real. Revista Mtode, nm. 76). El 71% dels consells dadministraci de les empreses catalanes no compten amb cap dona entre els seus membres (dada de lObservatori Dona Empresa Economia). Aix doncs, al temps que es treballa des del propi sector en la millora de les seves dades, es pot actuar com un referent per la resta dactors.

44

6.5. Idees clau

45

7. Els recursos econmics

7.1. Volum econmic
Levoluci econmica del Tercer Sector Social es caracteritza per un creixement progressiu fins lany 2011, moment en qu es produeix una disminuci en el pressupost de les entitats. Aquest canvi de tendncia coincideix amb les reduccions pressupostries de la Generalitat de Catalunya, essent les tendncies dambds similars. El pressupost del Tercer Sector Social al 2011, estimat en una xifra propera als 6.000.000.000, representa al voltant del 2,8% del PIB catal, xifra similar a la de 2007. Levoluci del pressupost ha estat inferior a la variaci de lIPC, ja que sota aquest ndex el volum econmic del Tercer Sector Social tindria un pes del 3% del PIB catal.
Grfic 39: Evoluci del pressupost del Tercer Sector Social Dades estimades Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011), les dades 2012 sn previsions

El pressupost mig de les organitzacions socials s de 865.818 - uns 100.000 superior a la mitjana del 2007-, al temps que sha de tenir en compte que hi ha hagut una reducci de prop del 10% en el nombre dentitats. Les dades suggereixen que sest produint una concentraci econmica entre les organitzacions de mida ms gran. Tot i que la proporci dentitats amb un pressupost superior als 2.000.000 es semblant a la del 2007, el volum econmic daquest segment ha crescut.

46

Taula 15: Comparaci del pressupost de les organitzacions En percentatge i per intervals. Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

Lanlisi del resultat de lexercici indica que el balan ms freqent es troba al voltant de zero.
Grfic 40: Resultat econmic de lexercici 2011 En percentatge i per intervals

Taula 16: Comparaci del volum mxim de les entitats segons grandria En intervals corregits. Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

47

7.2. Fonts de finanament

Lequilibri observat el 2007 entre les fonts de finanament pblic i privat amb un 49% pblic i un 51% privatsest desplaant cap a les fonts privades. El 2011, el 56% de les fonts de les organitzacions socials catalanes sn privades.
Grfic 41: Evoluci de les fonts de finanament pblic-privat del Tercer Sector Social En percentatge, Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

Tamb ha hagut un augment en les fonts que fins ara eren minoritries i que sagrupen com Altres han augmentat un 8%. En aquest grup es troben les fonts procedents dactivitats puntuals organitzades per les entitats amb una finalitat recaptatria i, amb menor representativitat, les rendes de patrimoni.

Grfic 42: Procedncia de les fonts de finanament privat En percentatge Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

La procedncia de les fonts de finanament privat ha variat significativament des del 2007. Lanlisi mostra un augment del 4% en les donacions, tant realitzades per institucions privades com per donants a ttol individual. Per en parallel sobserva una reducci en les quotes de les persones scies i destinatries quotes peridiques- del 7% i de la contractaci de serveis en un 5%.

48

Pel que fa a les fonts de finanament pblic, en lnies generals, no hi ha diferncies significatives amb les fonts del 2007. Lexcepci es troba en les diputacions provincials, que amb un increment del 5% ara sn la tercera font pblica, per darrera de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments. Amb tot, els ajuts de les diputacions sn, per terme general, inferiors al 20% del total de fonts pblics de les organitzacions socials i es concentra principalment en la Diputaci de Barcelona.

Grfic 43: Procedncia de les fonts de finanament pbliques

En percentatge, Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

49

7.3. Idees clau

50

8. Societat relacional
8.1. Amb lAdministraci Pblica
La relaci amb lAdministraci ha anat evolucionant i creixent al llarg dels anys. A mesura que lAdministraci ha desenvolupat una poltica de serveis socials cada vegada ms mplia i ms complexa, ha trobat en el Tercer Sector Social un actor clau per a lxit daquestes poltiques. Aix ha donat lloc a una relaci intensa per desigual, pel fet que els recursos econmics es troben majoritriament en mans de lAdministraci. Aix a vegades dna lloc a relacions del tipus clients-provedors. Des del sector, lactivitat s missional i sovint el repte amb lAdministraci s normalitzar una relaci basada en la coresponsabilitat davant les necessitats socials. Per amb la crisi shan donat reduccions pressupostries des de lAdministraci que han afectat el quart pilar de lEstat del Benestar els serveis socials-. Fet que ha generat una situaci dincertesa davant el risc que suposa retallar en les despeses dun pilar encara en procs de consolidaci. Probablement aquesta s lexplicaci a la manca de qurum entre les organitzacions socials catalanes sobre cm seran les futures relacions amb lAdministraci.
Grfic 44: Grau dacord amb la segent afirmaci: La relaci amb lAdministraci en els propers anys ser ms sostinguda en el temps, articulada a travs de collaboracions que permetran donar continutat als projectes En percentatge

Hi ha la necessitat de millorar en eficincia i eficcia la interlocuci amb les administracions pbliques i altres agents socioeconmics
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

51

8.2. Amb altres actors

Sestima que el 86% de les organitzacions mant algun tipus de relaci econmica amb lAdministraci. Les relacions econmiques entre el Tercer Sector Social i el sector pblic sn heterognies. El grau daccs a subvencions, convenis i contractacions amb lAdministraci pblica varia, entre daltres factors, en funci del volum econmic de les organitzacions. Aix, les entitats amb pressupost entre els 15.000 i els 100.000 euros sn les que tenen un major accs a les subvencions 40%-, principalment dajuntaments i del Departament de Benestar Social i Famlia. En canvi, sn les entitats amb un volum entre 100.000 i 1.000.000 euros les que ms convenis realitzen amb lAdministraci -45%-. En el cas de les contractacions, aquestes predominen entre les entitats amb un pressupost superior a 1.000.000 deuros -49%-. Des del mn acadmic sha desenvolupat una mplia oferta destudis conduents a titulacions de caire social. Lespecialitzaci de Cicles Formatius, Graus, Msters i Postgraus en aquest tipus destudis ha crescut en els darrers anys. Facultats i centres densenyament drees com el treball social, leducaci social, la integraci social, etc. es relacionen amb les organitzacions del Tercer Sector Social perqu sn una font de coneixement prctic i dinnovaci en metodologies socials. Tanmateix, es produeix un feedback amb el Tercer Sector Social, que es nodreix dequips amb formaci qualificada en rees socials. El Tercer Sector Social es relaciona amb altres actors, a ms de lAdministraci i del propi sector, com sn el mn acadmic i lempresarial. Les formes de relaci poden variar en cada cas, per a grans trets es poden considerar les ms comunes.

52

El mn empresarial, per la seva banda, es concep habitualment com una possible font de recursos econmics donat que aquesta ha estat la forma tradicional de relaci. Tot i que els programes de responsabilitat social corporativa marquen un avan en les relacions, encara queden per explorar noves formes de collaboraci fonamentades en el reconeixement mutu de tots dos actors i que afavoreixin la coresponsabilitat en la millora social. I aix no tan sols amb el sector empresarial, sin tamb amb el conjunt dactors de la societat.

Grfic 45: Grau dacord amb lafirmaci: Cercar aliances amb el sector empresarial es planteja com una alternativa efica per fer front a lactual situaci econmica. En percentatge

Prop del 35% de les organitzacions socials catalanes compten amb fonts de finanament provinents del
Hem dimplicar el mn empresarial en la construcci dun nou model de benestar
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

mn empresarial. El ms habitual s comptar amb la collaboraci duna empresa -63,9%- tot i que hi ha organitzacions -5,1%- que compten a ms de 50.
Taula 17: Nombre dempreses que collaboren amb les organitzacions socials En percentatge i per intervals

Lenfortiment del sector passa per lenfortiment i millora de les entitats. Sha de visibilitzar ms el valor afegit i aconseguir ms reconeixement poltic i social.
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

53

8.3. Amb la societat civil

Les organitzacions del Tercer Sector Social no treballen allades daltres entitats o moviments de la societat civil. Ben al contrari, les relacions amb altres organitzacions sn habituals donat les sinrgies que es poden generar. El treball en xarxa ha mostrat ser una eina eficient per aconseguir impacte en les actuacions. Sn diverses les collaboracions dxit entre entitats de cooperaci internacional, culturals, esportives, etc. amb el Tercer Sector Social. Aix mateix, el treball conjunt amb els collegis professionals ha jugat un paper rellevant en la professionalitzaci del Tercer Sector Social. Tot i les coincidncies missionals i de fons, potser les relacions menys fludes es donen amb els moviments de la societat civil, fet que pot dificultar les collaboracions a mig i llarg termini. Amb tot, els grups o collectius que formen part de la societat civil i que no estan constituts jurdicament sn bressol de noves demandes socials i lespai on sovint germinen futures organitzacions socials.
s important crear xarxes de relaci entre totes les entitats que conformen el tercer sector, per treballar unides per aconseguir el canvi i la millora de la situaci actual.
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Sha de consolidar el treball en xarxa entre entitats, compartint recursos, coneixement i metodologies
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

54

Lagrupaci en organitzacions de segon nivell continua sent la frmula ms freqent de les entitats per relacionar-se i treballar plegades. El paper que juguen federacions, coordinadores, etc. en larticulaci de les propostes i demandes de les entitats adherides est prenent una especial rellevncia en temps de crisi.

100 organitzacions sota el seu paraigua. Aix, en lAnuari 2009 aquestes entitats representaven el 57% de les organitzacions i al 2011, el 24%. En parallel, ha crescut un 24% el nombre dentitats de segon nivell que compten amb entre 1 i 25 organitzacions adherides. La federaci de les organitzacions de base en entitats

Els rols que desenvolupen les organitzacions de segon nivell ha evolucionat dacord amb les noves necessitats que planteja lactual escenari. Ha crescut la importncia dels principals rols, especialment la validaci, la interacci entre les entitats membre, la consecuci de recursos i la redistribuci de recursos. El nombre dentitats adherides a organitzacions de segon nivell o superior ha variat des del 2007, especialment entre les organitzacions que apleguen entre 26 i

de segon nivell ha variat en els darrers anys. Amb tot, el ms habitual comparant amb les xifres de lAnuari 2009contnua sent ladhesi a entre 1 i 3 entitats. En el cas de les organitzacions federades a entre 4 i 6 entitats, el seu nombre sha redut en un 15% i, en parallel, les entitats que no es troben adherides a cap organitzaci de segon nivell ha passat del 21% al 34% - increment que es pot relacionar a la dificultat per fer front al pagament de les quotes davant la situaci econmica dalgunes entitats-.

Grfic 46: Grau dimportncia dels rols que desenvolupen les organitzacions de segon nivell o superior En percentatge

55

Grfic 47: Entitats de segon nivell o superior per nombre dentitats membres En percentatge

Grfic 48: Pertinena de les entitats a organitzacions de segon nivell (nombre dentitats a qu pertanyen) En percentatge

8.4. Idees clau

56

57

Conclusions i perspectives

III

58

9. Deu reflexions i reptes per al Tercer Sector Social

Nvol de paraules 4: Reptes ms freqents per al Tercer Sector Social

1. Atendre ms persones destinatries amb recursos limitats

Desprs del llarg perode de creixement que va arribar fins a 2009, el Tercer Sector Social ha hagut dafrontar una limitaci de recursos que lha portat a nivells pressupostaris -en relaci amb el PIB- i de persones contractades similar a nivells de 2007, tot i el creixement de les persones voluntries en un 23%. No obstant aix, el nombre de persones destinatries ha crescut en 430.000 persones des de 2007, la qual cosa est posant en dificultat a moltes organitzacions.

Aquest creixement de persones destinatries fins a 2.130.000 persones consolida la transversalitat i el paper del Tercer Sector Social en el context actual, per sembla difcil que les entitats puguin encaixar ms limitacions pressupostries mentre atenen un creixent nombre de persones. Levoluci de les principals xifres del sector durant la darrera dcada mostra la consolidaci de la major presncia social en cobertura territorial, capacitat organitzativa, impacte social i incidncia en les poltiques pbliques. Avui dia, a Catalunya, el Tercer Sector Social s un factor de cohesi social i un actor que contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones ms vulnerables.

59

Taula 18: Els grans nmeros Dades devoluci estimades, Llibre Blanc 2003 (dades 2001), Anuari 2009 (dades 2007) i Anuari 2013 (dades 2011)

60

2. Agent actiu de transformaci social

Grfic 49: Grau dacord amb lafirmaci: Davant els nous horitzons que es plantegen, el Tercer Sector Social catal ha dassumir un rol de lideratge en la construcci de nous models de societat i en la generaci de noves poltiques pbliques En percentatge

situaci de vulnerabilitat i/o en risc dexclusi social. s, al capdavall, un excellent mecanisme per a la integraci social i, sens dubte, una prova fefaent que un determinat model de societat s possible. Les entitats participants en lAnuari 2013 han refermat el seu comproms amb la transformaci social i un 89% sha mostrat dacord o molt dacord en el seu desig de liderar el procs de construcci de nous models de societat, amb una transformaci cap a una societat ms justa i solidria.
El Tercer Sector esdev fonamental davant del context de crisi actual, per tant sha daprofitar aquesta oportunitat per avanar cap a un nou model social on aquest es posicioni en igualtat de condicions que la resta dagents socioeconmics influents
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

Al Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social al 2003, es va posar laccent en els trets que defineixen el Tercer Sector Social i en com aquests sn, per se, elements essencials en la construcci de nous models de societat. Ja es deia llavors que la rellevncia del Tercer Sector Social a Catalunya va ms enll del cmput general i detallat de les xifres. El Tercer Sector Social s un element imprescindible per a la consolidaci de la democrcia i la vehiculaci de la participaci ciutadana; s tamb un excellent portador i generador de valors socials -com la igualtat, la justcia i la solidaritat-, i contribueix a donar veu i projecci pblica als interessos i demandes de collectius en

Cal activar el debat en el si del Tercer Sector Social per tal de poder fer incidncia real i promoure els canvis necessaris en el model actual de societat
(Extret de les preguntes obertes del qestionari)

61

3. Guanyar protagonisme en la prestaci de serveis a les persones

La prestaci de serveis a les persones ms vulnerables s una de les activitats principals que les organitzacions del Tercer Sector Social desenvolupen per complir la seva missi i participar en la transformaci social. La majoria dels serveis socials inclosos en les carteres de serveis que les Administracions Pbliques van regulant, han comenat com activitats dorganitzacions no lucratives compromeses amb una necessitat social determinada que, posteriorment, va estar reconeguda i assumida socialment. Per aix, en aquest nou marc legislatiu dels serveis socials que es va configurant -encara que shagi frenat en els darrers anys- s lgic que moltes entitats participin o es proposin actuar com a agent prestador de serveis. No obstant, el sector mercantil continua la seva entrada per competir en la prestaci de serveis amb una visi limitada com a oportunitat de negoci. Aquesta pressi sobre lAdministraci Pblica porta en ocasions a prioritzar exclusivament el preu -de fet, en temps de limitaci de recursos aix s una temptaci permanent- i la mercantilitzaci dels serveis pblics de caire social. Per a les

entitats socials que fan els serveis des duna vocaci de servei pblic datenci a les persones aix s un motiu de preocupaci i un risc de quedar marginat nicament a la prestaci dels serveis no rentables que no interessen a lmbit mercantil. LAdministraci contractant ha de vetllar per la solvncia social de les entitats o empreses que presten serveis pblics datenci a les persones i per lefectiva qualitat daquests serveis. Aix s possible per mitj de plecs de clusules adients, de sistemes de valoraci i puntuaci adequats a aquesta tipologia de serveis, i pel seguiment posterior de lacompliment efectiu dels compromisos assumits per part dels adjudicataris. Si es fa aix, el Tercer Sector Social guanyar protagonisme en la prestaci de serveis en benefici de tota la societat.

4. Un sector vertebrat amb necessitat de ms collaboraci

La consolidaci dun teixit dentitats de segon nivell en molts mbits temtics i territorials junt amb el recorregut de la prpia Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya -aglutina 32 entitats de segon nivell- ha tingut un impacte clar en la vertebraci i estructuraci del sector.

62

Sha aconseguit desenvolupar una cultura valuosa al voltant de lesfor de treballar plegats pel b com del propi sector i la societat, i sha avanant significativament en el reconeixement del sector com a agent social i actor de les poltiques pbliques socials. Al mateix temps, aquesta vertebraci ha perms millorar en alguns temes com el funcionament organitzatiu, la gesti de la qualitat o la formaci dels equips; per sha danar ms enll en la collaboraci entre les entitats. Aquest teixit dentitats ha de ser capa dajudar a ser ms eficient en ls de recursos per complir la missi de les entitats membres, estalviant costos. Les estructures petites tenen ineficincies que acaben generant uns costos alts de funcionament per al sector. Collaborar, compartir, repartir, coordinar, fusionar, reutilitzar, etc. sn verbs que estan guiant les actuacions daquests anys i que encara han destar ms presents. Cal mantenir la capillaritat social caracterstica del Tercer Sector Social en lactivitat i presncia territorial, per combinant-la amb una major eficincia i estalvi de costos de funcionament. Per aix, safronta un doble repte: que les entitats de segon nivell senforteixin per continuar tenint un paper clau en la vertebraci del sector i treballar per aconseguir el difcil tema de combinar una actuaci local amb estructures globalment compartides. Aquest factor pot ajudar a assolir les economies descala i di-

mensi que necessita el sector per augmentar la seva eficincia i millorar en laprofitament dels recursos.

5. Desenvolupar el paradigma de confiana en la relaci amb lAdministraci Pblica

La constataci de la necessitat dun nou paradigma en la relaci amb lAdministraci Pblica ha estat present a totes les recerques sectorials des que es va fer el Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social al 2003. El Tercer Sector Social s un agent clau en les poltiques pbliques socials i, de fet, un 86% de les entitats tenen algun tipus de relaci econmica amb lAdministraci Pblica. La relaci ha anat evolucionant en la darrera dcada cap a una aliana estratgica i un dileg ms clar al voltant de les necessitats socials i el rol de les entitats, ms enll nicament de lobtenci de fons; per encara hi ha cam per recrrer. Durant anys, lAdministraci Pblica ha estat el motor clau que impulsava els projectes. El Tercer Sector Social ha estat un soci de llarg recorregut per a una Administraci que ha pogut aprofitar la utilitat social, la illusi i lausteritat de recursos que caracteritzen les organitzacions socials.

63

Actualment la relaci amb lAdministraci Pblica t moltes dosis de procediment administratiu burocrtic que condiciona fora el dia a dia de les entitats. Aquesta crrega de gesti i enfocament al curt termini ha estat un dels motius que ha fatigat moltes entitats, i aix un 63% daquestes dubta que lAdministraci sigui un soci de continutat per als projectes de la seva entitat. A ms, la limitaci de recursos en inversi social i els retards en els pagaments han marcat molt lagenda ms recent. El Tercer Sector Social ha de ser el principal aliat del govern en relaci a les poltiques socials i ha de continuar la millora de la interlocuci que sha aconseguit. Sha davanar cap a un paradigma de confiana mtua en les relacions que reconegui la coresponsabilitat de les entitats en les poltiques pbliques, superant la tensi client-provedor com a eix de relaci i reduint els costos burocrtics i procedimentals que no aporten valor a la ciutadania. Sha dafrontar el repte de la collaboraci i el treball conjunt amb lAdministraci Pblica, des de la confiana i el rol de cada una de les parts, per continuar essent una aliana til per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

6. La complicitat social necessria: voluntariat i recursos

Una de les tendncies que apareix clarament s el creixement de les persones voluntries a les entitats del Tercer Sector Social. Any rere any la xifra ha anat en augment al llarg de tot el perode -ha augmentat un 23%-, i mostra les nombroses persones que expressen el seu comproms amb la societat mitjanant la participaci a les entitats. Al 2011, sestima que gaireb 300.000 persones estaven fent voluntariat a les entitats del Tercer Sector Social. Aquest comproms de les persones amb les entitats tamb es mostra en laugment de les aportacions econmiques de les persones a les entitats -les donacions han augmentat un 4% i les aportacions puntuals prop del 8%-. Laparici del crowdfunding i una major dedicaci de les entitats a aquest tipus daccions est aconseguint impulsar, encara lentament, el comproms econmic directe de la ciutadania amb la missi de les entitats. Tot i aix, les entitats expliquen que les quotes peridiques han baixat un 7% durant el perode, un tema a millorar.

64

De fet, les organitzacions existeixen perqu generen complicitat social en les causes per les quals treballen: la seva existncia t sentit si hi ha una complicitat social formada per persones i altres collectius capaos de comprometres amb lactuaci de lentitat. Un comproms que es demostra amb temps -el voluntariat-, recursos -en diners o en espcie- i comunicaci -comprometre al seu entorn-. Ja han quedat enrere els temps en qu els projectes es podien dur a terme prcticament amb el recolzament de lAdministraci Pblica -durant el perode analitzat el finanament pblic del sector ha baixat un 6%-. Les organitzacions del segle XXI han de tenir la capacitat de mobilitzar persones compromeses amb la seva missi. El repte radica en saber gestionar la complicitat social que aporta energies, illusions, capacitats i recursos per a la transformaci social. Amb una base social formada per persones compromeses, t sentit la idea de continuar implicant la ciutadania realitzant campanyes de voluntariat o de recaptaci econmica per concretar aquest comproms en temps o diners. Alhora, s necessari aprendre a gestionar correctament la dedicaci de les persones voluntries per mantenir viva la seva motivaci i donar resposta a les seves expectatives.

7. Potenciar els equips tcnics: gesti de persones, marc laboral i noves competncies
Tot i els ajustos, pel que fa al nombre de persones contractades que shan hagut de fer en els darrers anys, durant la darrera dcada ha augmentat el nombre de persones contractades al Tercer Sector Social. A lactualitat, desprs dhaver arribat fins a 120.000 persones al 20092010, el nombre est al voltant de les 100.000 persones que desenvolupen la seva activitat professional al Tercer Sector Social. La tendncia de creixement i el propi ajustament posterior han fet que prop dun 60% de les organitzacions del sector estiguin desenvolupant poltiques de gesti de persones, encara que la seva generalitzaci es veu dificultada pel gran nombre dentitats petites. Tot i aix, elements daquestes poltiques com les poltiques formatives arriben al 77% de les entitats, els plans digualtat a un 48%, o altres com la selecci o les escales salarials tamb sn freqents al sector. La crisi va arribar en un moment en qu el Tercer Sector Social ja havia apostat per la creaci dun marc laboral

65

estable per a lacci social no lucrativa. Tot i les dificultats, el procs iniciat ha continuat amb fites importants com la creaci de La Confederaci -uni de les principals patronals dacci social no lucrativa en una nica entitat- i el progressiu augment de convenis laborals en mbits de lacci social. Sha de continuar avanant per aconseguir un marc laboral sostenible per a serveis i organitzacions que doni resposta al necessari desenvolupament professional de les persones treballadores i els serveis. Parallelament, davant daquesta nova poca on la complicitat social s un element transversal al Tercer Sector Social, les necessitats relatives a les competncies i capacitats dels equips tamb shan renovat. Durant anys sha fet servir un llenguatge de expert-a-expert, desenvolupant competncies tils per a gestionar projectes, per a optar a convocatries, etc... Per aquest llenguatge s poc til per a generar complicitat i comproms amb lentorn i, per aix, cal potenciar les competncies relacionals i aprendre nous llenguatges per explicar la missi i les activitats que es desenvolupen. Les competncies clau que es demanaven als equips fa uns anys coincideixen poc amb les que faran falta daqu a pocs anys. En les organitzacions del Tercer Sector Social hi ha gent valuosa i compromesa amb la missi, persones voluntries i/o remunerades, i cal treballar amb els equips per compartir el desenvolupament professional que fa falta per ser part activa en la transformaci de les organitzacions.

8. Millorar el funcionament de les organitzacions

El creixement del sector ha augmentat la complexitat de les seves organitzacions i aix ha posat de relleu la necessitat dincorporar progressivament elements de gesti organitzativa amb major especialitzaci en rees diverses de les entitats. Durant la darrera dcada sha continuat avanant fora en ladaptaci de metodologies de gesti a la realitat de les entitats no lucratives, i aquest cos deines de gesti i funcionament est cada vegada ms present a les entitats del Tercer Sector Social. A ms, la situaci actual ha fet ms palesa la necessitat de temes com, per exemple, una gesti financera acurada o la gesti de capacitats i competncies dels equips. No obstant, encara hi ha un marge de millora rellevant en el funcionament de les organitzacions, en cadascuna de les diferents rees de gesti duna entitat: comunicaci, equips, serveis, gesti administrativa, TIC, econmicfinancera... Com sha comentat abans, per poder impulsar aquesta millora del funcionament global de les entitats des de leficincia de recursos s necessari limpuls i implicaci de les entitats de segon nivell, que facilitin compartir plantejaments, metodologies i eines.

66

9. Visi estratgica i bon govern de les entitats

Els rgans de govern de les organitzacions no lucratives sn bsicament les juntes directives a les associacions i els patronats a les fundacions. Es tracta drgans, formats majoritriament per persones voluntries, que han evolucionat relativament poc durant el perode de creixement del sector, i que ha estat ms centrat en el desenvolupament dels equips tcnics. La dimensi mitja de lrgan del govern de les entitats del Tercer Sector Social s de 8 persones. El govern de les entitat t una srie de reptes per afrontar la seva millora, com sn el comproms organitzatiu dels membres, la funci estratgica, la relaci amb els equips tcnics, diversitat i renovaci de perfils, gesti de la informaci i cultura de lavaluaci.

manifesta haver realitzat una reflexi estratgica formal, la qual cosa deixa moltes organitzacions captives de la lgica derivada de lactivitat diria ms que dels elements estratgics -ra de ser i missi-.

10. Visibilitzar limpacte social i econmic: medici de resultats i transparncia

Lgicament, les persones que formen part del Tercer Sector Social estan convenudes de la utilitat social de les seves organitzacions. Per el sector ha de tenir la capacitat de mostrar-ho per reivindicar laportaci social i econmica a la societat. De fet, un 56% de les entitats ja han fet o iniciat algun tipus desfor davaluaci o mesura. La confiana es construeix a partir de les dades, de la

En els darrers temps, les situacions complicades que han viscut moltes entitats ha portat a una millora en el comproms organitzatiu dels membres dels rgans de govern, que han hagut de participar en decisions complicades. En aquests moments, per afrontar moments de dificultat, s ms important que mai la visi estratgica, que moltes vegades s una responsabilitat compartida entre rgans de govern i equips tcnics. Noms un 58% de les entitats

transparncia i de visibilitzar la contribuci social. La cultura de la transparncia en la relaci amb la societat s un valor clau del Tercer Sector Social per mantenir i augmentar la confiana social en la tasca de les entitats. Les eines de rendici de comptes cada vegada estan ms presents -webs, memries, codis tics, auditories...- i el repte s trobar la manera danar integrant en aquestes eines un tema emergent com la medici de resultats.

67

Avui dia existeixen metodologies i sestan desenvolupant maneres de mostrar laportaci de les entitats a la societat. Les dades pbliques i la transparncia ajuden a construir la legitimitat que refora i motiva el comproms amb lorganitzaci. No s un tema nicament de qualitat en lactuaci, sin que els esforos de mesura dimpacte social i econmic van ms enll.

68

69

Sobre el Tercer Sector Social

IV

70

10. El Tercer Sector Social

10.1. El Tercer Sector, transversal a la societat
El Tercer Sector agrupa un univers heterogeni dorganitzacions que es troba present en moltes esferes de la vida. Fent un reps molt general, serien organitzacions del Tercer Sector les associacions culturals i les ambientals, les obres socials de les caixes destalvi, les entitats esportives, els centres de lleure, les associacions de vens i venes, les ONGs de cooperaci, els ordres hospitalaris, alguns centres deducaci i recerca, mutualitats, etc. El nexe com daquest gresol dorganitzacions s ser entitats formalment constitudes, no tenir afany de lucre i ser diniciativa privada. Lampli ventall de temtiques i activitats que apleguen dna lloc a la transversalitat del Tercer Sector en la societat. Des dels mbits educatiu i sanitari a la vida poltica del pas, passant per lassociacionisme de base, el Tercer Sector impregna de valors humans diferents esferes de la nostra societat. - Desenvolupen lacci social seguint principis de proximitat al territori. - Lacci social s leix central de la seva missi. Les caracterstiques bsiques de les organitzacions del Tercer Sector Social sn: - Organitzacions formalment constitudes, sense afany de lucre i diniciativa privada. Conjunt dorganitzacions del Tercer Sector que treballen, en lentorn proper, per a la promoci de la persona i per a la inclusi dels collectius vulnerables.

10.2. El Tercer Sector Social

Per definir el Tercer Sector Social en aquest estudi, sha emprat la mateixa definici operativa que es va plantejar en ledici 2009. s la segent:

71

10.3. Tercer Sector Social i acci social no lucrativa

Lacci social s un concepte ampli que fa referncia a les intervencions adreades a incidir en les persones i en lentorn a fi de millorar la qualitat de vida de les persones i avanar en la justcia social. Lacci social no s exclusiva del Tercer Sector Social ja que poden realitzar-la diferents agents socials com lAdministraci pblica, el mn empresarial i entitats del tercer sector, no considerades en el Tercer Sector Social, com les entitats ambientals o les de cooperaci internacional. Tot i que lacci social ocupa un lloc central en les organitAix doncs, lacci social pot ser duta a terme per diferents tipus dorganitzacions i amb o sense afany de lucre. El Tercer Sector en general i, el Tercer Sector Social en particular, desenvolupen lacci social amb carcter missional per tot responent a criteris de viabilitat i adequaci. zacions del Tercer Sector Social, no defineix totes les activitats que shi desenvolupen. El Tercer Sector Social no es troba allat daltres realitats i problemtiques, ni de la resta dorganitzacions del Tercer Sector, per la qual cosa tamb desenvolupa altres tipus dactivitats.
Grfic 50: Mapa de lacci social

72

73

La realitzaci de lAnuari 2013

74

Entitats impulsores
LObservatori del Tercer Sector
LObservatori del Tercer Sector s un centre de recerca especialitzat en el Tercer Sector, sense nim de lucre i independent, amb la finalitat daprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives. Neix lany 2003 com un projecte demprenedoria social pioner al pas en la recerca especialitzada del Tercer Sector. Al llarg dels deu anys de trajectria, sha consolidat com agent clau de creaci i difusi de coneixement del Tercer Sector. Ha realitzat nombrosos estudis per a dimensionar i definir les caracterstiques principals que conformen el Tercer Sector, aix com la generaci de reflexi i coneixement en moltes de les rees claus per a la gesti de les entitats. En lactualitat, lObservatori del Tercer Sector s un centre de referncia en la recerca de les organitzacions no lucratives, obert a la collaboraci amb totes aquelles entitats pbliques i privades que treballen per desenvolupar coneixement i millorar el Tercer Sector.

75

La Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya

La Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya s una organitzaci de tercer nivell formada per 32 federacions i agrupacions que aglutinen en conjunt a prop de 4.000 entitats socials no lucratives: associacions, cooperatives, fundacions, empreses dinserci i centres especials de treball. La instituci va nixer lany 2003 per iniciativa de les seves entitats scies, que sn les principals organitzacions de segon nivell del sector i que agrupen entitats que atenen els collectius ms diversos: infncia i famlia, joves, persones immigrades, gent gran, discapacitats psquics, fsics i sensorials, drogodependents, persones amb dificultats per a accedir a un lloc de treball, persones sense sostre, etc. La Taula dna visibilitat a les tasques que realitza el Tercer Sector Social en defensa de les persones i de les situacions de vulnerabilitat social que pateixen, ajuda a lluitar contra les desigualtats i a estendre el benestar als collectius socials ms desfavorits. A ms, representa el sector davant les administracions pbliques i la societat en general.

10
ANYS

76

Fitxa tcnica
mbit: Catalunya. Univers: organitzacions del Tercer Sector Social ubicades a Catalunya, estimades inicialment en un total de 7.552 entitats Marc: organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya amb dades de contacte disponibles. Dimensi de la mostra: -disseny: 721 enquestes -realitzades: 738 enquestes Disseny mostral: estratificaci per collectius destinataris amb assignaci proporcional i control de quotes per provncies i grandria de les organitzacions. Nivell derror -nivell de confiana: 95,5% -varincia: p=q=0,5 -error mxim admissible: 3,65% Dates treball de camp: 15 de novembre de 2012 al 22 de mar de 2013 Recollida de la informaci: enquestes realitzades a travs daplicatiu online realitzat per GESOP S.L., i amb plantilla darxiu de documents, qestionaris en paper, enquesta telefnica i presencial realitzats per lOTS Tractament de les dades: depuraci de dades i tractament dels missing (imputaci de registres per regressi objectiva). Anlisi: estadstica descriptiva i inferncia estadstica. Dades de referncia: els anys de publicaci de les diferents edicions de lAnuari sn posteriors a la recollida dinformaci. A fi devitar la confusi en els grfics i taules sespecifiquen els anys de referncia junt amb lany de cada publicaci.

Taula 19: relaci de les diferents publicacions amb els corresponents anys de referncia

77

Equip
Equip de treball de lObservatori del Tercer Sector
Pau Vidal. Direcci i coordinaci Montse Fernndez. Responsable tcnica Neus Gabela. Suport tcnic Collaboradors/es Jaume Albaigs. Informtica Cristina Bueno. Maquetaci i disseny Snia Flotats i Rebeca Febrer. Comunicaci Patricia Pelayo i Mriam Ravents. Treball de camp Laura Pujol. Administraci Ha collaborat en el treball de camp GESOP ngels Pont, Daniel Sols, Queralt Badia, David Ingerto i Ana Andreu-.

Annexos descarregables
Tot el material annex es pot consultar al web de lAnuari del Tercer Sector Social www.anuaritercersectorsocial. cat on es poden consultar la metodologia de lestudi, les fases, els principals resultats i accedir al qestionari i la bibliografia.

Comit Executiu
Per part de la Taula ngels Guiteras Teresa Crespo Felisa Prez Toni Codina Per part de lOTS Joaquim Sabater Pau Vidal Ana Villa

78

Agraments
Durant totes les etapes delaboraci de lAnuari sha comptat amb la collaboraci de moltes organitzacions i institucions que han fet possible aquest estudi. En primer lloc, volem agrair a les organitzacions de segon nivell del Tercer Sector Social, que han estat un element clau al llarg de tota la recerca, opinant i participant activament al temps que han ajudat a gestionar la participaci de les seves entitats membres. Tamb sha comptat amb la collaboraci de persones amb una mplia experincia en el sector, les quals han aportat les seves reflexions al llarg de la recerca. La participaci de les organitzacions socials s el ms important: lAnuari no seria possible ni tindria sentit sense elles. Per aix, volem fer un agrament especial a totes les entitats participants en la recerca, ja que grcies al seu temps, pacincia i dedicaci existeix lAnuari 2013. Finalment, volem tamb destacar el suport rebut per part de les diferents administracions pbliques catalanes durant la recollida dinformaci. Grcies a tothom. En definitiva, elaborar lAnuari del Tercer Sector Social noms s possible amb la participaci activa de les persones que formen part de les seves organitzacions, ja sigui responent el qestionari, motivant a la participaci, difonent lestudi, aportant coneixement, etc.

79

80