Treball Fi de Carrera: Anàlisi de La Metodologia de Disseny D'un Moll Sobre Pilots

TREBALL FI DE CARRERA
Ttol

Anlisi de la metodologia de disseny d'un moll sobre pilots

Autor/a
Hctor Marn Moreno

Tutor/a
Antoni Lloret Morancho

Departament
Enginyeria del Terreny, Cartogrfica i Geofsica

Intensificaci
Obres i Coneixement del terreny

Data
25-06-2009

ndex Pg.
0. Abstract.................................................................................................................................0
1. Introducci............................................................................................................................1
2. Geometriadelmoll...............................................................................................................3
3. MtodedelaROM0.505.AplicacidelprogramaSlide5.0..............................................4
3.1 Explicacitericadelmtode.......................................................................................4
3.2 Modelsconstitutiusiparmetresdelsl......................................................................6
3.3 ClculdelFactordeSeguretat.MtodesdeBishopSimplificatiJanbuSimplificat.....6
3.3.1 MtodedeBishopSimplificat................................................................................8
3.3.2 MtodedeJanbuSimplificat.................................................................................9
3.4 Resultatsobtinguts......................................................................................................10
3.5 Conclusionsidiscussideresultats............................................................................15
4. AnlisidestabilitatambPlaxis8.2.Utilitzacideforcesinternescomamesura
estabilitzadora............................................................................................................................16
4.1 Caracterstiquesdelamodelitzaci............................................................................16
4.1.1 Elementsfinitsutilitzats......................................................................................16
4.1.2 Condicionsdecontornaplicades.........................................................................17
4.1.3 Condicionsinicials................................................................................................17
4.1.4 Modelsconstitutiusiparmetresdelsl.............................................................18
4.1.5 Fasesdeclculimplementades...........................................................................18
4.2 Anlisiiresultatsobtinguts.........................................................................................19
4.2.1 Anlisidelmollsensecrregahoritzontalinterna..............................................19
4.2.2 Anlisidelmollambcrregahoritzontalinterna................................................20
4.2.3 Anlisidelmollambladistribucidecrregueshoritzontalsinternes...............24
4.3 Conclusionsidiscussideresultats............................................................................25
5. AnlisidestabilitatambPlaxis8.2.Elspilotscomamesuraestabilitzadora..................27
5.1 Dimensionamentdelspilots........................................................................................27
5.2 Anlisidelmollsenseaccionsexternes......................................................................29
5.2.1 Modelsconstitutiusiparmetresdelselementsestructurals.............................29
5.2.3 Resultatsobtinguts..............................................................................................30
5.2.6 Conclusionsidiscussideresultats.....................................................................30
6. AnlisidestabilitatambPlaxis8.2.Elspilotscomamesuraestabilitzadoraenun
problemareal.............................................................................................................................32
6.1 Crreguesconsiderades..............................................................................................32
6.2 Verificacionsdeseguretatprvies..............................................................................33
6.2.1 Verificacionsrealitzades......................................................................................33
6.2.2 Dimensionamentfinal.........................................................................................45
6.3 Anlisidestabilitat......................................................................................................45
6.3.1 Modelsconstitutiusiparmetresdelselementsestructurals.............................46
6.4 Conclusions..................................................................................................................66
7. AnlisidestabilitatambPlaxis3DFoundation1.1.Elspilotscomamesura
estabilitzadoraenunproblemareal..........................................................................................68
7.1 Caracterstiquesdelamodelitzaci............................................................................68
7.1.1 Elementsfinitsutilitzats......................................................................................69
7.1.2 Condicionsdecontornaplicades.........................................................................70
7.1.3 Condicionsinicials................................................................................................70
7.1.4 Modelsconstitutiusiparmetresdelsliestructures........................................70
7.2 Crreguesconsiderades..............................................................................................71
7.3 Anlisidestabilitat......................................................................................................72
7.3.1 Consideracionsrealitzadesilimitacionsdelprograma.......................................72
7.4. Conclusions..................................................................................................................90
8. Conclusionsgenerals..........................................................................................................92
9. Bibliografia..........................................................................................................................96
10. Annex1.Grfiques.........................................................................................................97
11. Annex2.Clculsrealitzats..............................................................................................99
Al meu tutor Antoni Lloret, per la confiana dipositada en mi.

Als meus pares, culpables i responsables de ser qui soc i de ser on
he arribat.

A tota persona que hagi compartit algun moment amb mi durant
aquesta etapa universitria.
A tots ells, grcies.
Prleg
La necessitat que tenim els humans de trobar respostes per resoldre tot tipus de problemes
que una societat tant complexa com lactual requereix, fa que les obres denginyeria i els
enginyers/es que les pensen, les dissenyen, les dimensionen i les construeixen no es
conformin, tant sols, amb aquella soluci que els hi ha funcionat durant anys, amb all que
tants bons resultats, econmics i tcnics, els hi ha donat en anteriors projectes, sin que
vulguin continuar millorant, innovant, experimentant amb noves prctiques i criteris, que a
msdecompliramblanecessitattcnicaperlaquehanestatdestinadesaportinunextraala
societatialgrupencarregatdeduratermelanovasoluci.
La societat actual s ms exigent, la informaci s ms accessible, est disponible per un
nmero majordepersonesipertantallqueelsenginyersfan,janosquelcomque noms
sutilitzisobserva,sinquemoltesvegadessentn.Peraquestmotiu,janonomsesvalora
unprojectepercriteristcnicsoeconmics,aracriteriscomlimpactesocialoambientaltenen
molt pes en el moment de presa de decisions duna alternativa o altre. Y aix, s el que
provoca que els enginyers, dia a dia, busquin all que la societat demana i per tant es
mantinguin actius i sempre informats de les exigncies del mercat i de les novetats que
apareixenenaquestmnglobal.
En les pgines daquest document, sespera que el lector pugui apreciar aquest instint
dinnovaciquelenginyersemprevoldonaraconixer.
0
0. Abstract
Abstract: This final project is about the analysis of piles behaviour in pile supported quays. This
constructivesolutionispresentedasanalternativetotheconcretecaissonquaycommonlyusedin
Barcelona. It applies the methodology proposed by the ROM0.505 by using the slope stability
program Slide 5.0 for calculating the safety factor. The program implements the limit equilibrium
methods of Bishop Simplified and Janbu Simplified. With the ROM0.505 methodology, is
determinedthedistributionandhorizontalthrustvaluethatmustwithstandthepiles,toobtaina
safety factor of 1.7 of the critical surface. Piles are designed using the obtained thrusts. With the
pilesize,isanalyzedthestabilityoftheleveewiththefiniteelementprogramPlaxis8.2usingthe
phic reduction method. A comparison among safety factors and sliding surfaces obtained with
both programs is provided. Subsequently, is considered a possible external loads distribution on
thequayandanewdesigneofthepilesforthenewsystemofloadsisappliedusingtheROM0.505
recommendations. The stability of the levee is analyzed by applying the external loads with Plaxis
8.2andconsideringtwodifferentconstructionprocesses.Oneconsiderstheimplementationofthe
piles before the embankment and the other later. Calculated efforts in both processes with those
usedinthedesignofthepilesarecompared.Then,thesamecasewiththethreedimensionalfinite
element program, Plaxis 3D Foundations 1.1, is analyzed. Finally, a brief comparison with the
resultsobtainedinthe2Dmodelispresentedanditisdiscussedtheneedforathreedimensional
modelforthistypeofproblem.Finally,thegeneralprojectconclusionsarepresented.
Resumen: En esta tesina final de carrera se presenta el uso de pilotes como posible medida
estabilizadorademuellesenpuertos.Estasolucinconstructivaseproponecomoalternativaalos
cajonesdehormignenmasahabitualmenteutilizadosenBarcelona.Seaplicalametodologaque
propone la ROM0.505 mediante el uso del programa de estabilidad de taludes Slide 5.0 para el
clculodelfactordeseguridad.ElprogramaimplementalosmtodosdeequilibriolmitedeBishop
Simplificado y Janbu Simplificado. Con la metodologa de la ROM0.505 se determina la
distribucinyvaloresdeempujeshorizontalesquedebenresistirlospilotesparaobtenerunfactor
de seguridad de 1.7 de la superficie de deslizamiento crtica. Utilizando los empujes obtenidos, se
dimensionanlospilotes.Conlospilotesdimensionados,seanalizalaestabilidaddelmismomuelle
conelprogramadeelementosfinitosPlaxis8.2utilizandoelmtodophicreduction.Seestablece
una comparativa de los factores de seguridad y superficies de rotura obtenidas con ambos
programas. Posteriormente, se consideran unas posibles cargas externas sobre el muelle y se
realiza un redimensionamiento de los pilotes para el nuevo sistema de cargas usando las
recomendaciones de la ROM0.505. Se analiza la estabilidad del muelle aplicando las acciones
externas con Plaxis 8.2 considerando dos procesos constructivos distintos. Uno considera la
ejecucin de los pilotes antes del muelle y el otro posteriormente. Se comparan los esfuerzos
calculados en ambos procesos con los utilizados en el dimensionamiento de los pilotes. A
continuacin,seanalizaelmismocasoconelprogramadeelementosfinitostridimensional,Plaxis
3D Foundations 1.1. Se realiza una breve comparativa de los resultados obtenidos con el modelo
2Dysediscutelanecesidaddeunmodelotridimensionalparaestetipodeproblemas.Finalmente,
sepresentanlasconclusionesgeneralesdelatesina.
1
1. Introducci
La present tesina es centra en lestudi i el clcul destabilitat de molls en ports mitjanant
pilots. Existeix un mtode a la ROM0.505, Recomendaciones de Obras Martimas.
Recomendaciones Geotcnicas para Obras Martimas y Porturias, que permet estimar les
empentes sobre pilots en molls per mitja del clcul del factor de seguretat. Amb aquestes
empentesiconsiderantunespossiblescrreguesexternesespodendimensionarelspilots.
Aquest mtode utilitza un procediment i hiptesis poc intutives i vagament explicades al
document,queseranlobjectiudestudi.Peralarealitzacidaquestanlisishanutilitzattres
programes:Slide5.0,Plaxis8.2iPlaxis3DFoundation1.1.
LSlide 5.0 s un programa en 2D que pertany al paquet de programes desenvolupats
per Rocscience i que permet el clcul destabilitat de talussos utilitzant els mtodes
dequilibri lmit de Bishop Simplificat i Janbu Simplificat. (Simons, Noel; Menzies,
Bruce;Matthews,Marcus,2005iC.Wyllie,Duncan;W.Mah,Christopher,2007).
El Plaxis 8.2 i Plaxis 3D Foundation 1.1, sn dos programes de modelitzaci numrica
en elements finits en 2D i 3D respectivament. Ambds programes han estat
desenvolupatsperDelftUniversityofTechnology(Holanda)especficamentperlanlisi
dedeformaciiestabilitatdeproblemesgeotcnics.
Plaxis 8.2, permet modelar utilitzant diferents models constitutius avanats, diversos
problemes geotcnics en els que es requereix simular un comportament no lineal de
slsiroques.
Plaxis 3D Foundation 1.1, permet modelar utilitzant quatre models constitutius
avanatsquesnMohrCoulomb,Hardeningimodellinealinolinealdestructures,un
gran nmero de problemes geotcnics relacionats amb les fonamentacions en sls i
roques.
ElmtodeabansmencionatdelaROM0.505,requereixdelsdunprogramadestabilitatde
talussosquepermetilaintroduccidunforahoritzontaldinsdelamassamobilitzada.Aquest
aspecte justifica ls del programa Slide 5.0. Una vegada aplicat el mtode i obtinguda la
distribuci dempentes sobre els pilots amb un factor de seguretat d1.7, imposat pel propi
mtode, sutilitzar el programa Plaxis 8.2 per analitzar, amb la mateixa geometria i
parmetres dels materials del moll, el factor de seguretat. En aquest anlisi, sutilitzaran les
forces internes obtingudes amb el mtode de la ROM0.505, per substituir els pilots, i es
compararanidiscutiranelsresultats.Elclculdelfactordeseguretatesrealitzarutilitzantel
procediment phic reduction. El procediment consisteix en reduir els parmetres tan (angle
defricciinterna)ic(cohesi)delslfinsqueesprodueixieltrencament.
Arribat a aquest punt, es disposar duna distribuci dempentes internes que permetran el
dimensionament dels pilots. Una vegada dimensionats els pilots, sintroduiran al model de
Plaxis8.2iesfarunanlisisdelfactordeseguretat,delsmovimentsidelsesforosdelspilots.
Seguidament, redimensionant els pilots considerant uns possibles accions externes actuants,
es modelitzar el mateix moll introduint aquestes accions al model. En aquest cas, es
considerarqueelmollsestableambunfactordeseguretatmajoroiguala1.25.
Finalment amb el programa Plaxis 3D Foundations 1.1. es tornar a estudiar el problema

general considerant el redimensionament de pilots aplicat a Plaxis 8.2. En aquest cas no ser
possible fer lestudi del factor de seguretat ja que el programa no contempla aquesta opci,
per es far lestudi de moviments i esforos dels pilots. Amb aquest ltim anlisi es vol
estudiarcomvarienelsmovimentsielsesforosrespectealmodelen2D.
Pertant,lesanlisisdelapresenttesinasnlessegents:
Estimaci de les empentes que actuen sobre pilots en molls amb el mtode de la
ROM0.505.Anlisiidiscussidelprocedimentaplicat.
Aplicaci de les forces obtingudes amb el mtode de la ROM0.505 a Plaxis 8.2.
Comparaci i discussi dels factors de seguretat obtinguts respecte Slide 5.0 per un
mateixestatdeforceshoritzontalsinternes.
Estudi del factor de seguretat, moviments i esforos amb Plaxis 8.2 amb els pilots
dimensionats.Eldimensionamentesrealitzaramblesempentestrobadesalmtode
delaROM0.505.
Redimensionament dels pilots utilitzant la ms conservadora de les tres verificacions
de seguretat (ruptura horitzontal del terreny, enfonsament individual dels pilots i
enfonsamentdelgrupdepilotsiresistnciaestructuraldelpilot)pelmateixproblema,
considerantunespossiblesaccionsexternes.AnlisiambPlaxis8.2.
EstudidelsmovimentsiesforosambPlaxis3DFoundations1.1.Estudidelainfluncia
que t considerar un comportament tridimensional en el clcul. Comparaci amb els
movimentsielsesforoscalculatsaPlaxis8.2.
Ielsobjectiussndos.
Demostrar que el mtode de la ROM0.505 permet obtenir una simplificaci prou
correctedelesempentesqueactuenenpilots.
Demostrar que amb la distribuci dempentes de la ROM0.505 i les crregues
externes que actuen, els pilots dimensionats i el moll pateixen uns moviments
admissiblesielfactordeseguretatcalculatsmajoroiguala1.25.
2. Geometriadelmoll
ElmollanalitzataSlide5.0iPlaxis8.2selsegent.
Figura1.Geometriadelmollanalitzatamblescotesenm.Elmaterialdelacapasuperiorcorresponaltotuiel
materialdelacapainferiorcorresponaunesargilesllimoses.
Shaconsideratunmollamblaprofunditatilongitudmostrades,perquaefectesdeclcul,el
contornnoinflusenelclculdestabilitatalprogramaPlaxis8.2.Ladimensizesconsiderala
unitatenelprogramesSlide5.0iPlaxis8.2.
PelquefaalanlisienPlaxis3DFoundation1.1lageometriashahagutdereduir,mantenint
lamateixaaladadelmoll,jaqueaquestageometriaconsiderantladimensizfeiainviableel
clcul degut al nmero elevat delements de malla. Sha establert una longitud z tal que els
efectesdecontornnodistorsionessinelsresultats.
Elmollestaformatper10mdegruixdetotuielterrenynaturalsnunesargilesllimoses.
Y
X
NF
3. MtodedelaROM0.505.AplicacidelprogramaSlide5.0
3.1 Explicacitericadelmtode
Enelsegentapartatesmostraelproblemadestabilitatdetalussosquecalanalitzar.
Figura2.Procedimentdestimacidempentessobrepilotsentals.(Puertosdelestado,2005).
La figura anterior mostra els passos que cal seguir per resoldre el problema. La ROM0.505
deixa constncia que els resultats obtinguts deurien ser una primera aproximaci de les
empentessobrepilotsenmolls.
Elclculrequereixdelsdunprogramadordinadorperlanlisideproblemesdestabilitatde
talussos que permeti la introducci duna fora horitzontal dins de la massa lliscant. Sha
decidit utilitzar el programa Slide 5.0 per la seva facilitat ds i per la visualitzaci amb la que
presentaelsresultats.
5
Elmtodesegueixelpassossegents:
1. Lefecte del conjunt de tots els pilots es representar per una nica fora horitzontal
interna f que actuar en la vertical de leix dels pilots ms prxim a la capalera del
talsiaunaprofunditatde2/3hrespectelacapaleradeltals,senthlaprofunditat
de la lnea de lliscament en la vertical mencionada. Aix requerir especificar en el
clculqueleslniesdelliscamentpassinperundeterminatpuntfix.
2. Aquestclculesrepetir,conservantelvalordhpercanviantelvalordfperobtenir
el valor que correspondria a un factor de seguretat de 1.7. Aquest valor es definir
comaf
0
(apartatc,delafigura1).
3. Novament, el procediment es repetir per diferents valors dh i per tant utilitzant
diferents superfcies de lliscament, amb lobjectiu destimar el valor mxim del
productedef
0
h(apartatd,delafigura1).Lalniaderupturacorresponentielsvalors
associats de f
0
h seran utilitzats posteriorment per determinar lempenta sobre el
conjuntdetotselpilotsielseupuntdaplicaci.
4. El clcul de lempenta del conjunt de pilots sobre un ganivet (conjunt de pilots sobre
unamateixaseccitransversal)ser:
E
totaI
= s f
0
(S.1)
sentslaseparacientreganivetsdepilots(apartate,figura1).Siaquestaseparacis
major a lalada del tals H, sagafar aquest valor com a valor de la separaci de
clcul.
5. Lempenta total sobre els pilots dun ganivet es distribuir entre ells de forma
ponderada. Al primer pilot, el ms prxim a la capalera del tals, se lassignar el
doble de crrega que al segon i a aquest el doble que al tercer i aix successivament
(apartatf,figura1).
E
1
+
1
2
E
1
+
1
4
E
1
= f
0
s (S.2)
Aquestraonamentesbasaenqueaefectesdeclculestructural,lempentaqueactua
sobre cada pilot es pot suposar repartida de forma linealment creixent amb la
profunditat,enlaladaquevadesdelacapalerafinsalaintersecciamblalneade
lliscamentcrtica.
6. Finalment, el punt daplicaci de la crrega es suposar a 2/3 de la profunditat
enterradadelpilotdinsdelamassalliscantdelalneaderupturacrtica.
Unadeleslimitacionsdelmtodeexplicat,eslanecessitatdhaverdimposarunasuperfciede
lliscament i mantenir un punt fix de la superfcie per poder variar la h. En el tals analitzat a
continuaci, sha considerat com a superfcie de lliscament, aquella que el programa calculs
amb menor factor de seguretat i agafs tota la longitud del tals, ja que lexperincia indica
que les ruptures habituals comencen a la part ms alta del tals. Respecte al punt fix, sha
deciditfixarelpuntqueinterseccionaamblacapaleradeltals.
Elfetdimposarunfactordeseguretatd1.7sdeuaquelaROM0.505suggereixelssegents
factorsdeseguretatmnimsdavantruptureshoritzontalsdelterreny.
Taula1.Coeficientsdeseguretatmnimsdavantlarupturahoritzontaldelterreny.(Puertosdelestado,2005).
Per tant, el mtode considera un factor de seguretat mig entre una combinaci de forces
quasipermanentsiunacombinacideforcesfonamental.
3.2 Modelsconstitutiusiparmetresdelsl
A la taula segent es mostren els parmetres dels dos materials i els models constitutius
utilitzatspelclculdestabilitatambelprogramaSlide5.0.
Identificaci Model
unsat
[kN/m
3
]
sat
[kN/m
3
] c[kN/m
2
]
Totu(moll) MohrCoulomb 20 22 0,1 38
ArgilesiLlims(substrat) MohrCoulomb 16.5 18.5 1 20
Taula2.Modelsconstitutiusiparmetresdelsmaterialsqueintervenenenelclcul.
MohrCoulomb s un model elastoplstic sense enduriment i amb elasticitat lineal que

sutilitzacomaprimeraaproximacialcomportamentdeslsengeneral.
LeleccidelmodeldeMohrCoulombpeltotusraonablepeltipusdematerialtractat.Enel
casdelesargilesillims,unmodelSoftSoil(tipusCamClay)hauriaestatmscorrecte,perel
programanodisposadaquestmodel.
3.3 Clcul del Factor de Seguretat. Mtodes de Bishop Simplificat i Janbu
Simplificat
LSide5.0obtelsresultatsdelclculdelfactordeseguretatutilitzant elsmtodesdeBishop
Simplificat i Janbu Simplificat. Ambds mtodes pertanyen al grup de mtodes generals
dequilibri lmit i concretament als Mtodes de les Llesques . En aquests mtodes, la massa
lliscantesdivideixenllesquesverticalsqueesconsiderencomaslidsrgidsoblocsipertant
cadascunahadesatisferlescondicionsdequilibri.
Figura3.Divisidunlliscamentenllesquesamblobjectiudaplicarelmtodedequilibrilmit.(Alonso,2005)
Figura4.Forcessobreunallesca(E
R
,X
R
snforcesenelcostatdretdelallescaiE
L
,X
L
enelcostatesquerre.(Alonso,
2005)
S = N
i
tg
d
+ C
d
i
l
= N
i

tg
d
F
+
C
d
i
l
F

=
S
rot
F

Lnea dactuaci de
lempentaentrellesques
SuperfciedeRuptura
3.3.1 MtodedeBishopSimplificat
ElmtodedeBishopSimplificat(1955)saplicablenomspersuperfciescircularsderuptura.
Aquest mtode, a diferncia del Bishop Rigors, considera com a zero lX, diferncia de les
forces verticals del costat esquerre i dret de la llesca. Tot i ser una hiptesi, els resultats que
donadifereixenen1%respecteelmtoderigors.Lasimplicitatcalculsticadelmtodefaque
siguiundelsmtodesmsutilitzatsalapracticaenginyeril.
Elpuntdepartidapelclculdelfactordeseguretats:
F =
Foices uisponibles
Foices necessiies pei l'equilibii
Aplicacidequilibriglobaldemoments
S i = W x = W i sen' (S.S)
Lesfor de tall mobilitzat a la base, S, est relacionat amb el factor de seguretat per
mitj
S =
c
i
l +N
i
tan'
F
(S.4)
Sisubstitumlequaci(3.4)enla(3.3)considerantllesquesdigualgruix,sobt
F =
(c
i
l + N
i
tan
i
)
W sen
(S.S)
N s desconeguda. El valor va ser obtingut per Bishop aplicant la condici dequilibri

verticaldeforcesacadallesca.Enaquestmomentsonesdiferencienelsmtodesde
Bishop Simplificat i Rigors. El primer considera lX igual a cero, en canvi el segon
considera unes hiptesis per la estimaci daquest valor. Considerant Bishop
Simplificat,
W = S sen + N
i
cos +0 cos (S.6)
SubstituintSpelseuvaloren(3.4)iallantNsobt
N
i
=
W - _
c
i
l sen
F
+0 cos_
cos +
tan
i
sen
F
(S.7)
FinalmentelFactordeSeguretat(3.5)quedadelaforma
F =
|c
i
x + (W-0 cos) tan
i
] N()
W sen
(S.8)
amb
N() =
1
cos _1 +
tan tan
i
F
_
(S.9)
Sarriba a la soluci partint dun F hipottic, habitualment si el tals es mant estable es
consideraequilibrilmit(F=1)iesvaiterantfinsqueelmtodeconvergeixi.
Unadeleslimitacionsdaquestmtodesquenoasseguralequilibrideforceshoritzontals.
3.3.2 MtodedeJanbuSimplificat
Janbu Simplificat (1957) s un mtode danlisi de lliscament de superfcies no circulars, que
sn habituals que es produeixin en capes de materials tous i heterogenis. Mentre que les
superfcies de lliscament circular es poden mobilitzar sense distorsi interna, les nocirculars
handeconsiderarlestensionsdetallinternes.Encascontrari,sobtenenfactorsdeseguretat
ficticismenorsalarealitat.
Elpuntdepartidas:
F =
Foices uisponibles
Foices necessiies pei l'equilibii
1. Aplicacidequilibriglobaldemoments
F =
s l
cos
W tan
(S.1u)
2. Per tenir en conte les forces internes entre llesques sutilitza un factor quasiempric
decorreccif
0
definitperJanbu.Aquestfactors>1ivariaentre1i1.13.
F = f
0

s l
cos
W tan
(S.11)
3. Considerantllesquesdigualgruix
F = f
0

|c
i
+ (W -0) tan
i
]n()
W tan
(S.12)
amb
n() = cos
2
_1 + tan
tan
i
F
_ (S.1S)
10
3.4 Resultatsobtinguts
Per tal de definir la superfcie de ruptura crtica, lSlide 5.0 permet crear una graella on es
situaran els centres de les superfcies de lliscament. Aix implica que totes les superfcies
obtingudes sn circulars. El nivell fretic de laigua sha situat a 8.25 m dalada respecte la
basedeltals.
Figura5.MollestudiataSlide5.0igraellaonessituenelscentresdelessuperfciesdelliscamentaanalitzar.
A continuaci sexposen els resultats obtinguts de laplicaci del mtode de la ROM0.505

utilitzant els factors de seguretat calculats amb el mtodes de Bishop Simplificat i Janbu
Simplificat.
Primerament es mostren dues figures amb les superfcies de lliscament corresponents a
factorsdeseguretatmenorsa2percadascundelsmtodes.Lasuperfciequemostraelfactor
deseguretatslaqueshautilitzatperlaplicacidelmtode.
Figura6.Superficiesdelliscamentambfactorsdeseguretatmenorsa2obtingudesperBishop.Elfactorde
seguretatdelasuperfcieanalitzadasd1.51.
11
Figura7.Superficiesdelliscamentambfactorsdeseguretatmenorsa2obtingudesperJanbu.Elfactorde
seguretatdelasuperfcieanalitzadasd1.34.
Shaconsideratundistnciaalaprimerafiladepilots(veureapartatbdelafigura1)de5m.A
continuaci es mostra la taula i grfiques amb els resultats obtinguts. Les grfiques de
levolucidelfactordeseguretatversuslacrregaaplicadapercadah,esmostrenalAnnex1.
Grfiques.
FSobtingutsambBishopSimplificatiJanbuSimplificatpercadascunadelesprofunditatsanalitzades
h=3.7m h=4.6m h=7.5m h=9.5m h=11.8m
f(kN/m) B.S.
J.S. B.S. J.S. B.S. J.S. B.S. J.S. B.S. J.S.
0 1.60
1.47 1.51 1.34 1.66 1.35 1.91 1.43 1.64
20 1.73
1.59 1.59 1.43 1.73 1.41 1.98 1.49 1.69
40 1.87
1.74 1.69 1.53 1.8 1.48 2.00 1.54 1.73
60
1.80 1.65 1.88 1.55 2.13 1.6
80
1.93 1.78 1.96 1.63 2.20 1.66
100
2.06 1.714 2.29 1.73
120

Taula3.Factorsdeseguretatobtingutsenfuncidelaf
,elmtodedeclculilaprofunditat.Perunaprofunditat
de11.8mnoesmostrenelsfactorsdeseguretatjaquesnmsgransd1.7desdelinici(lesgrfiques
corresponentsaaquestataulasadjuntenalAnnex1.Grfiques)
Observant la taula anterior i les grfiques de levoluci del factor de seguretat versus la
crregaaplicadaesdedueixclaramentqueelmtodemsconservadorseldeJanbu.Aquest
fet es deu a que lordenada en lorigen, s a dir, el tals en estat natural sense crregues
internesestabilitzadoresaplicadestunfactordeseguretatmajorambBishopqueambJanbu
entotselscasosestudiats.Unaaltreobservaciselfetqueamesuraquelaprofunditatdela
superfcie de lliscament augmenta aquesta diferncia es fa cada vegada major. Respecte a la
velocitat daugment del FS dun i altre mtode es comprova a partir de les pendents de les
rectesderegressilineal,quesmoltsemblant.(VeureAnnex1.Grfiques)
12
Grfica1.Profunditat(h)enfuncidelproductedef
0
*hamblesforcesobtingudesambJanbuSimplificat.El
mximdelacorbadefineixlah
0
ilaf
0
delasuperfciedelliscamentcrtica.
Grfica2.Profunditat(h)enfuncidelproductedef
0
*hamblesforcesobtingudesambBishopSimplificat.El
mximdelacorbadefineixlah
0
ilaf
0
delasuperfciedelliscamentcrtica.
Una vegada shan obtingut les f

0
i les h
0
pels dos casos destudi sha de comprovar que
realmentelsvalorsobtingutsproporcionenunfactordeseguretatd1.7.Lasuperfciecrticaen
ambds casos ser la mateixa que la utilitzada per iniciar al mtode, la de mnim factor de
seguretat,peramblaprofunditatcrticapertanyentacadascun.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
0 2 4 6 8 10 12 14
P
r
o
d
u
c
t
e
d
e
f
0
*
h
(
k
N
m
/
m
)
h(m)
fo*hJanbuSimplificat
fo=100kN/m
ho=9m
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
0 2 4 6 8 10
P
r
o
d
u
c
t
e
d
e
f
0
*
h
(
k
N
m
/
m
)
h(m)
fo*hBishopSimplificat
fo=40kN/m
ho=4,8m
13
Figura8.SuperfciecrticaobtingudautilitzantBishopSimplificatambunfactordeseguretatd1.69.
Figura9.SuperfciecrticaobtingudautilitzantJanbuSimplificatambunfactordeseguretatd1.67.
Alesfiguresvuitinoushaobservatcomelfactordeseguretatobtingututilitzantelsvalorsde
h
0
i de f
0
no s exactament 1.7, en cap dels dos casos. Tot i aix saproxima i per tant es pot
considerarqueelprocedimentsharealitzatdeformacorrecte.
El segent pas al mtode, s establir la distribuci proporcional dempentes que haurien de
suportar els pilots. En aquest cas, com estem treballant en dos dimensions, es considera un
ampledeganivetigualaunmetreiaiximplicaquelesf
0
obtingudesenambdscasosseran
lesempentestotalsquehaurandesuportarelspilots.
14
Pertant,considerantelsegent:
Tresfilesdepilotsambunaseparacidecincmetres.
Unpilotperganivet.
Equaci(3.2)delmtodedelaROM0.505.
Obtenim
BishopSimplificat: E
1
=22.86kN;E
2
=11.43kN;E
3
=5.71kN;
JanbuSimplficat: E
1
=57.14kN;E
2
=28.57kN;E
3
=14.29kN;
En aquest moment el mtode de la ROM0.505 hauria finalitzat. Tot i aix, a continuaci es

far una nova comprovaci per tal de satisfer que la distribuci dempentes aplicada, tamb
compleix que el factor de seguretat obtingut s d1.7 o prxim (1.73 i 1.67 respectivament).
Lesforcesaplicadesessituaranadosterosdelaprofunditatsoterradacorresponentalestres
fileresdepilotsideformalinealmentcreixentamblaprofunditat.
Figura10.DistribucidetensionsaplicadaambBishopSimplificat.Sobservacomlempentasobrecadapilotha
estatrepartidademaneralinealmentcreixentamblaprofunditat.Ambaquestadistribucidetensionssobtun
factordeseguretatd1.73.
15
Figura11.DistribucidetensionsaplicadaambJanbuSimplificat.Sobservacomlempentasobrecadapilotha
estatrepartidademaneralinealmentcreixentamblaprofunditat.Ambaquestadistribucidetensionssobtun
factordeseguretatd1.67.
Shacomprovatqueladistribucidempentesproposadaalmtodescoherentipertantque
els pilots dimensionats per un factor de seguretat d1.7, haurien de suportar les empentes
obtingudes.
3.5 Conclusionsidiscussideresultats
El mtode de la ROM0.505 s un mtode que serveix com a primera aproximaci de les
empentes que actuen sobre pilots en molls ja que en fases avanades de projecte, no s
adequatelseuspelsegentmotiu.
Sha dimposar una superfcie de ruptura amb la qual saplicar el mtode. Lelecci
daquestasuperfcienostrivialisinoexisteixentrencadesanteriorsentalussosamb
materials i geometria similars no es pot saber quina superfcie de lliscament es
produir. Lexperincia de lenginyer o geleg encarregat de dur a terme el clcul
destabilitat ser important en aquest procediment. En aquest anlisi sha estudiat la
superfcie amb menor factor de seguretat, que en aquest cas, era la mateixa tant per
Bishop com per Janbu. Aquest fet no t perqu succeir, ja que les superfcies de
lliscament crtiques obtingudes per diferents mtodes de clcul, habitualment no sn
iguals.
Tot i aix, sha demostrat que la distribuci dempentes trobada compleix que el factor de
seguretat obtingut per a la superfcie crtica, considerada aquesta la que maximitza el
productedef
0
*h
0
,smoltproperal1.7desitjat.
16
4. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Utilitzaci de forces internes

comamesuraestabilitzadora
Una de les limitacions comentades respecte el mtode de la ROM0.505 era la necessitat
dimposarunasuperfciedelliscament.AmblsdePlaxis8.2lafilosofiacanviacompletament
ja que no sha dimposar la superfcie. El propi programa calcula la superfcie de lliscament
crtica que anir variant en funci de lestat de crregues que sapliqui. Per tant, laugment
infinitdelacrregahoritzontalinternatericamentpossiblequeespodiarealitzaralSlide5.0,
ambelconseqentaugmentdelfactordeseguretat,janoesproduir.
En aquest apartat sintentar estudiar lestabilitat del moll per mitj del clcul del factor de
seguretat i comparar el resultats amb els obtinguts aplicant el mtode de la ROM0.505.
Primerament es determinar quin dels factors de seguretat amb crrega horitzontal interna
igual a cero, obtinguts amb els mtodes de clcul destabilitat dSlide 5.0, saproxima ms al
factor de seguretat obtingut al Plaxis 8.2 utilitzant lopci phic reduction. Una vegada
determinat el mtode que ms saproxima, saplicar la crrega horitzontal interna que ha
determinat un factor de seguretat d1.7 i es valorar el factor de seguretat obtingut.
Finalment, saplicar la distribuci dempentes establerta pel mtode i es tornar a valorar el
factordeseguretat.
4.1 Caracterstiquesdelamodelitzaci
Enaquestapartatesdescriuentoteslesconsideracions,elselementsi/ovalorsutilitzatsenel
modelaixcomlesfasesdeclculrealitzadespercadascundelscasosestudiats.
4.1.1 Elementsfinitsutilitzats
El model utilitzat ha estat el de deformaci plana jaque s el que sutilitza quan la secci i la
distribuci de tensions associada s mantenen prcticament uniformes al llarg de tota la
longitud z. Per tant, aquest model considera que els desplaaments i les deformacions
associadesaaquestadireccisnzero.Totiaix,elmodeltencontelestensionsnormalsa
aquestadirecci.
Figura12.Exempledunmodeldedeformaciplana.(Brinkgreve,2002).
Lamalladelementsfinitsutilitzadaestformadaperelementsdetipussoil,quesnelements
triangulars bidimensionals que modelitzen la zona destudi. La tipologia delements tipus soil
escollida ha estat la de 15 nodes, ja que permet obtenir molt bons resultats en problemes
17
complexos. A cadascun dels elements triangulars de la malla se lha dassignar un model

constitutiudelmaterialambelsparmetresqueeldefineixen.Enaquestanlisishanutilitzat
dosmodelsconstitutius.
Model de Mohr Coulomb, es tracta dun model elastoplstic sense enduriment i amb
elasticitatlinealquesutilitzacomaprimeraaproximacialcomportamentdeslsen
general. Els parmetres que el defineixen sn: el mdul de Young, E, el coeficient de
Poisson,,lacohesi,c,langledefricci,ilanglededilatncia,.
Model de Soft Soil, es tracta dun model elastoplstic denduriment volumtric i

delasticitatlogartmicacomenelcasCamClayModificat.sadir,existeixunarelaci
logartmicaentreladeformacivolumtricailatensiefectivamitja.
Figura13.Relacilogartmicaentreladeformacivolumtricailatensiefectivamitja.(Brinkgreve,2002).
Els parmetres que el defineixen sn: el mdul de Young, E, el coeficient de Poisson, , la

cohesi,c,langledefricci,,langlededilatncia,,lapendentdelarectadecrrega,*ila
pendentdelarectadedescrregarecrrega,*.
4.1.2 Condicionsdecontornaplicades
Lescondicionsdecontornaplicadessndetipusmecnic.
Desplaamentshoritzontalsnulsenelscontornsverticalsdelproblema(u
x
=0).
Desplaamentshoritzontalsiverticalsnulsalabasedelproblema(u
x
=0iu
y
=0).
4.1.3 Condicionsinicials
Sha considerat que el nivell fretic es troba a 8.25 m dalada respecte la base del tals. La
distribuci de tensions sha calculat considerant el coeficient dempentes al reps determinat
per cada material en funci dels parmetres geotcnics daquest. Per defecte, el programa
calculaelK
0
utilitzantlafrmuladeJky(1948).
K
0
NC
= 1 - sen
i
(4.1)
18
4.1.4 Modelsconstitutiusiparmetresdelsl
A la taula segent es mostren els parmetres dels dos materials i els models constitutius
utilitzatspelclculdestabilitat.
Identificaci Model Tipus

unsat
[kN/m
3
]
sat
[kN/m
3
] E
ref
[kN/m
2
]
Totu(moll) MohrCoulomb Drenat 20 22 2.5*10
4
0.3
ArgilesiLlims(substrat) SoftSoil Nodrenat 16.5 18.5
Taula4.Modelsconstitutiusiparmetresdelsmaterialsqueintervenenenelclcul.
Identificaci c[kN/m
2
] 0 [] * * K
x
[m/s] K
y
[m/s] K
0
R
inter
Totu(moll) 0,1 38 0 10
3
10
3
0.384 0.67
ArgilesiLlims(substrat) 1 20 0 0.05 0.01 10
7
10
8
0.658 0.67
Taula5.Parmetresdelsmaterialsqueintervenenenelclcul.
4.1.5 Fasesdeclculimplementades
Perlanlisidestabilitatdelmollshanrealitzatdosfasesdeclcul.
Staged of construction s la fase que correspon al clcul dels inputs de crrega.
Aquesta fase permet la simulaci de processos diversos de crrega, excavaci i
construcci. Aquest anlisi pot ser executat amb un clcul plstic o un clcul per
consolidaci.
Shan considerat quatre staged of construction per poder simular lexecuci del moll
per tongades horitzontals de 2,5 m dalada de totu. Sha realitzat un clcul plstic
ignorant el comportament no drenat. Daquesta forma el factor de seguretat que es
calcular amb el mtode phi c reduction, que sexplica tot seguit, ser un factor de
seguretatallargtermini,uncopshagindissipatlespressionsintersticials.
Phi c reduction s la fase que permet el clcul de factors de seguretat. En aquesta

fase els parmetres resistents del sl, tan0 i c, es van reduint fins que es produeix el
collapse.Lesestructurespresentsenelproblemaanalitzatnoestaninfluenciadesper
aquest anlisi. Aquest cal sha de realitzar en condiciones drenades, per a qu els
resultatspuguinserinterpretatscorrectament.
Elclculdelfactordeseguretatesrealitzadelaformasegent.
FS =
forces disponibles
forces necessries per la ruptura
=
c
input
c
reduda
=
tan
input
tan
output

= valor MSF en ruptura (4.2)
19
4.2 Anlisiiresultatsobtinguts
En els tres casos que es presenten a continuaci sha calculat el factor de seguretat amb el
mtode phic reduction i la superfcie crtica es mostra per mitj del % de lincrement de
deformacidetall.Elscasosanalitzatssn.
1) Clcul del factor de seguretat sense forces horitzontals internes. Comparaci amb els
factorsdeseguretatobtingutsambelmtodedelaROM0.505enelmateixcas.
2) Clcul del factor de seguretat amb la fora horitzontal interna. La fora horitzontal
interna s lobtinguda amb el mtode de la ROM0.505 que presenta el factor de seguretat
msprximalobtingutambPlaxisenelcas1.
3) Clcul del factor de seguretat amb la distribuci de forces proposada per la ROM0.5
05.Aquestadistribucideforcescorresponalaforahoritzontalinternaconsideradaenelcas
2.
4.2.1 Anlisidelmollsensecrregahoritzontalinterna
Acontinuaciesmostralasuperfciedetrencamentobtingudaielseufactordeseguretat.
Figura14.Superfciedetrencamentobtingudaamblaplicacidelmtodephicreduction.Elfactordeseguretat
calculatsd1.29.
Una primera observaci interessant s la geometria de la superfcie de lliscament. Com ja

shavia comentat amb anterioritat (apartat 3.1), una de les limitacions del mtode de la
ROM0.505eralanecessitatdhaverdimposarunasuperfciedelliscament.Lanlisi,pertant,
esvarealitzaramblasuperfciedelliscamentambmenorfactordeseguretat.Sicomparemla
superfcie de trencament imposada a Slide 5.0 i les obtingudes amb Plaxis 8.2 sobserva que
20
presentenduesdifernciesclares.MentrequelasuperfciedelliscamentambSlide5.0tenia
elseulmitsuperiorjustamentenelpuntoncomenavaeltals,lessuperfciesdelliscament
amb Plaxis 8.2 sestenen ms i agafen una part de lesplanada del moll. Aquest tipus de
trencadesambformadespirallogartmicasnmshabitualsalarealitat.
ElfactordeseguretatobtingutambelPlaxis8.2sde1.29mentrequeelsfactorsdeseguretat
obtingutssensecrreguesexternesenSlide5.0eren,1.50ambBishopSimplificati1.34amb
JanbuSimplificat.
Les diferncies entre els factors de seguretat de Plaxis 8.2 i Slide 5.0 sn degudes a tres
causes.
1 El clcul del factor de seguretat amb Slide 5.0 sha dut a terme per mitj de mtodes
analticsonenelclculnomsintervenentensions,mentrequeelclculambPlaxis8.2shafet
ambelmtodedephicreduction,quesunmtodemoltmsglobalqueconsideratambles
deformacionsdelterreny.
2 La totalitat dels parmetres necessaris per definir els models constitutius dels
materials no s poden introduir a lSlide 5.0 aix com tampoc contempla lopci dutilitzar un
modeldeSoftSoilpermaterialstous.
3 Lessuperfciesdelliscamentanalitzadesnosniguals.
Aquestsmotiussnelsquefanqueelsfactorsdeseguretatsiguindiferentsitambimpliquen
queelsfactorsdeseguretatcalculatssiguintericamentmscorrectesambPlaxis8.2queamb
Slide5.0.
Tot i les diferncies explicades entre els factors de seguretat, Janbu Simplificat presenta un
factordeseguretatmenoraldeBishopSimplificatimoltmsprximalcalculatambPlaxis.Per
tant, sha decidit utilitzar la fora horitzontal interna obtinguda pel mtode de la ROM0.505
corresponent a Janbu per augmentar el factor de seguretat de la superfcie de lliscament de
Plaxis. Un altre motiu que justifica ls de Janbu Simplificat s la morfologia de la trencada.
Comjashaviacomentatambanterioritat,BishopSimplificatsunmtodequenomsspot
aplicar per superfcies de ruptura circulars i la superfcie de lliscament de Plaxis presenta una
morfologiadespirallogartmica.Lesraonsanteriorsjustifiquenquelaforahoritzontalinterna
que saplicar, per tal daugmentar el factor de seguretat, ser la que per Janbu determinava
unfactordeseguretatd1.7.ComqueelfactordeseguretatambPlaxissmenor,sraonable
pensar que el fet daplicar la fora horitzontal interna no comporti un factor de seguretat
d1.7. A ms, com les superfcies de lliscament en Plaxis varien en funci de la distribuci de
crregues,nosnfixes,elfactordeseguretatenllocdaugmentarpotdisminuironovariar.
4.2.2 Anlisidelmollambcrregahoritzontalinterna
A continuaci es mostren els resultats obtinguts per una crrega horitzontal interna de 100
kN/m.Aquestacrrega,delamateixamaneraquealmtodedelaROM0.505,essituarauna
profunditatde2/3h,senthlaprofunditatsoterradadelaprimerafileradepilots,(distnciade
5metresdesdelinicideltals)desdelasuperfciedeltalsfinsalaintersecciamblalnea
21
delliscament.Laprofunditatdelalneadelliscamentsde10.5metresipertantlahsde8
metres.
Shan aplicat les mateixes fases de clcul que a lapartat anterior per a lltim staged of
constructionshaactivatlacrregahoritzontalinternamencionada.
Figura15.Superfciedetrencamentobtingudaamblaplicacidelmtodephicreductionambunacrrega
internahoritzontalde100kN/m.Elfactordeseguretatcalculatsd1.29.
La superfcie de lliscament obtinguda no s la mateixa, que lobtinguda sense crregues

interneshoritzontals,jaquelestatdecrregueshavariat.Unadelesdifernciesquesobserva
squelasuperfciedelliscamentdisminueixlasevalongitudiprofunditat.
Pelquefaalfactordeseguretat,lacrregahoritzontalinternanohaprovocatcapmodificaci
en el seu valor. Per tal de comprovar si existeix relaci entre la crrega horitzontal interna
aplicadaielfactordeseguretatenPlaxis,esproposentresestudisms.Enelprimersaplicar
un increment positiu de la crrega interna de 100 kN/m, en el segon un de 200 kN/m i en el
tercer un de 300 kN/m. Amb les noves crregues internes es calcular el factor de seguretat.
Daquestamaneraesveursiaugmentantlacrregaendos,entresienquatrevegadeselseu
valor, el factor de seguretat creix de forma proporcional. Si lestat de crregues tingus una
influncianotriaenelclculdelfactordeseguretat,elfetdhaveraplicatunacrregade100
kN/mhagusprodutunincrementenelfactordeseguretat.
22
Figura16.Superfciedetrencamentobtingudaamblaplicacidelmtodephicreductionambunacrrega
internahoritzontalde200kN/m.Elfactordeseguretatcalculatsd1.285.
Alafigura16sobservacomlasuperfciedelliscamentnovariarespectelobtingudaamb100
kN/m. Pel que fa al factor de seguretat, aquest es mant prcticament constant amb un
augmentdelacrrega.
Figura17.%dincrementdelesdeformacionsdetallobtingudesamblaplicacidelmtodephicreductionamb
unacrregainternahoritzontalde300kN/m.Elfactordeseguretatcalculatsd1.25.
23
Alafigura17sobservacomlasuperfciedelliscamenthadesapareguttotalmentperaccide
la crrega interna elevada que sha aplicat. Laplicaci duna crrega interna horitzontal
elevada, provoca que el factor de seguretat calculat estigui associat a la trencada local
produda per la crrega i localitzada al voltant daquesta i no a una possible ruptura per
lliscamentquepogusproduirse.
Figura18.%dincrementdelesdeformacionsdetallobtingudesamblaplicacidelmtodephicreductionamb
unacrregainternahoritzontalde400kN/m.Elfactordeseguretatcalculatsd1.1.
A la figura 18, com en el cas de la figura 17, sobserva com la superfcie de lliscament ha
desapareguttotalment.
Si sanalitzen els resultats sobserva que no s possible establir una relaci directe entre els
increments positius o negatius de crrega amb increments positius o negatius proporcionals
delfactordeseguretat.
Daltra banda, daquest anlisi es pot extreure la segent observaci. Existeix una crrega
interna horitzontal mxima, per sobre de la qual el factor de seguretat en lloc daugmentar
disminueix. Aix s degut a que la ruptura ja no es produeix nicament per lliscament duna
massa de material, sin per ruptura local duna zona al voltant del punt daplicaci de la
crrega horitzontal interna i per tant el factor de seguretat calculat est associat a aquesta
rupturapuntuallocalitzadainoalasuperfciedelliscament.
24
Grfica3.VariacidelsfactorsdeseguretataPlaxisversuslacrregahoritzontalaplicada.
En el segent apartat sanalitzar el moll amb la mateixa crrega interna horitzontal, 100
kN/m, per aplicant la distribuci de forces que proposa el mtode de la ROM0.505 i que ja
shaanalitzatambSlide5.0.Ambaquestadistribucideforcesestornaracalcularelfactorde
seguretat.
4.2.3 Anlisidelmollambladistribucidecrregueshoritzontalsinternes.
Ladistribucidecrreguesquesaplicarenlanlisislasegent.
E
1
=57.14kN;E
2
=28.57kN;E
3
=14.29kN.
On cada crrega saplicaria en una filera terica de pilots separats 5 metres entre ells des de
linici del tals. Aquestes crregues es distribuiran de forma proporcional a la profunditat
soterradadelpilot,sentaquesta,laprofunditatdesdelcapdeltalsfinsalaintersecciambla
lneadelliscamentiessituarana2/3daquestaprofunditat.
LacrregaE
1
saplicarenlaprimerafileradepilotsilicorresponunahde8m.
LacrregaE
2
saplicarenlasegonafileradepilotsilicorresponunahde7.5m.
LacrregaE
3
saplicarenlatercerafileradepilotsilicorresponunahde5.5m.
1,29 1,29
1,285
1,25
1,10
1
1,05
1,1
1,15
1,2
1,25
1,3
1,35
0 100 200 300 400 500
F
S
fhoritzontal(kN/m)
FS
25
Figura19.Superfciedetrencamentobtingudaamblaplicacidelmtodephicreductionambladistribucide
crreguesindicada.Elfactordeseguretatcalculatsd1.30.
Respecte a la geometria de la superfcie de lliscament, sobserva com aquesta recupera la

morfologia original que tenia amb el moll original, per amb una disminuci de la seva
profunditatilongitud.
Amb la distribuci de crregues aplicada el factor de seguretat associat a la superfcie de
lliscamentobtingudasd1.30.Aquestfactordeseguretatselmajordetotselsobtingutsen
elscasosdestudiencaraquelaugmentrespecteelfactordeseguretatambelmollnaturalo
amblacrregade100kN/msinsignificant.
4.3 Conclusionsidiscussideresultats.
Els resultats obtinguts amb Plaxis 8.2 no han donat els valors de factors de seguretat que
sesperava.
Elmtode delaROM0.505,mitjanantlsdelprogramaSlide5.0,calculavaunaugment del
factor de seguretat en funci dun augment de la crrega horitzontal interna. Posteriorment,
continuant amb el procediment per estimar les empentes sobre pilots en molls, permetia
obtenir una distribuci dempentes que tericament eren les que els pilots haurien de
suportar i per tant, considerant acci reacci, aquestes empentes serien les que els pilots
aplicarienperestabilitzar lamassamobilitzadaiobtenirunfactordeseguretatd1.7.Iaixha
succet. Si ara saplica el mateix raonament amb Plaxis 8.2, el factor de seguretat hauria
dhaver estat molt proper a 1.7 amb una crrega igual a la que implicava aquest valor a Slide
5.0,elsfactorsdeseguretathauriendhaveraugmentatambunaugmentdelacrregainterna
i la distribuci de crregues aplicada tamb hauria dhaver suposat un factor de seguretat
propera1.7.Adifernciadelquesesperava,noshapogutestablirunarelaciproporcional
entrelescrreguesinternesaplicadesielsfactorsdeseguretatobtinguts.
26
Elfetdenohaverpogutestablirunarelacientrelascrreguesinternesaplicadesielsfactors
deseguretatassociatsesdeuprincipalmentalessegentsconsideracions.
Plaxis 8.2 s un programa de modelaci numrica en elements finits. Per establir un
modelenelementsfinitsshademodelarcadaestructuraielementdelproblemadela
formamsaproximadaalarealitatpossible.Simularelcomportamentdunconjuntde
pilots per una nica fora puntual o per una distribuci de forces puntuals
estabilitzadores s una simplificaci poc estricta. Com sha comprovat, fer aquesta
simplificaci pot provocar que si la crrega aplicada s massa gran, la ruptura no es
produeixi nicament per lliscament sin tamb de forma puntual i localitzada al
voltantdelacrregahoritzontalinterna.Pertantelfactordeseguretatcalculatestar
associatalasuperfciedelliscamentialarupturalocal.
Variabilitat de les superfcies de lliscament obtingudes amb Plaxis en funci de la
distribuci de crregues i la diferncia entre la quantitat de parmetres introduts en
els models constitutius entre un programa i laltre. Aquesta variabilitat de les
superfciesdelliscamentpotprovocarquelamassaafectadaperlescrreguessiguila
quenosmou.sadir,lesforcesestanactuantsobreunamassadematerialqueno
slasusceptiblealliscaripertantnopermetenlaugmentdelfactordeseguretat.
Aquestes consideracions sn les possibles causes de les diferncies entre els resultats
obtingutsdunprogramaalaltre.
27
5. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Els pilots com a mesura

estabilitzadora.
Lobjectiudaquestapartatscomprovarqueelmtodeperestimarempentessobrepilotsen
mollsieldimensionamentqueproposalaROM0.505permetenobtenirunfactordeseguretat
propera1.7.
PerdimensionarelspilotssutilitzaranlesempentesobtingudesambelmtodedelaROM0.5
05 a partir de la fora horitzontal interna calculada amb Janbu Simplificat. Sha comprovat i
comentat en lapartat anterior que el factor de seguretat amb la distribuci de crregues
aplicadesnoaugmentavaconsiderablement.
5.1 Dimensionamentdelspilots
PeldimensionamentdelpilotsshautilitzatelgrficdeBromsperterrenyspuramentcohesius.
Figura20.GrficadeBroms.Rupturahoritzontaldelterreny.Slspuramentcohesius.(Puertosdelestado,2005).
Les variables que intervenen en el grfic sn: la resistncia al tall no drenada (Cu), la crrega
horitzontal aplicada(H), el dimetre (D), la longitud del pilot(L) i la excentricitat o distncia
entreelpuntdaplicacidelacrregailasuperfciedelterreny(e).
Lasuperfciedelliscamentconsideradaaixcomladistribucidempentessnlesdelapartat
4.2.3. Com lobjectiu s dimensionar uns pilots que resisteixin les empentes produdes per la
massa que llisca, sha considerat que la superfcie del terreny est situada en la superfcie de
lliscamentipertantlexcentricitatslalongituddelpilotpersobredaquesta.
De totes les variables que intervenen en el grfic de Broms les niques incgnites sn la
geometriadelpilotilaCu.Respectealdimetre,shaimposatquesiguidunmetre.Pelquefa
28
al clcul de Cu, sha considerat la segent frmula que correspon a un daproximadament

20ambmodelSoftSoil.
Cu = 0.25
v
i
= 0.25
i
z (5.1)
On:

v
i
=tensiverticalefectiva.

i
= pes especfic submergit (tot el moll es troba submergit, menys els primers 1.75
metresdesdelacapaleraquenoinflueixenenelclculdelaCu).
z=profunditat.
Lasegentfiguramostraunesquemapelclculdelaprofunditatmximadelpilotpersotala
superfciedelliscament.
Figura21.Croquispelclculdelaprofunditatmximadelpilotpersotalasuperfciedelliscament.
La frmula (5.1) considera un creixement lineal de Cu amb la profunditat. Aix implica que a
efectesdeclculcaldrconsiderarunaCumitja.PercalcularlaCumitja,shaconsideratqueel
pilottindrunaprofunditataproximadadecincmetrespersotalasuperfciedelliscament.
AcontinuaciesmostraunataulaamblesCucalculadesenkN/m
2
.
Cu
0
Cu
5m
Cu
mitja
1afiladepilots(h=8m;a=5m) 1.1 11.9 6.39
2afiladepilots(h=7.5m;a=10m) 5.3 15.9 10.6
3afiladepilots(h=5.5m;a=15m) 6.4 17 11.7
Taula6.TaulapelclculdelaCuconsideradaenelgrficdeBroms.
Finalment entrant les variables en el grfic de Broms es pot obtenir la longitud del pilot per
sotalasuperfciedelliscament.Seguidamentesmostraunataularesumambelsvalorsdeles
variablesutilitzadesileslongitudscalculades.
b +c = piof. mx pei sota sup. lliscament

(B -h) = b +[
a
2 1u
1u;
a = uistancia a la fila ue pilots.
c = piof. mx pei sota sup. lliscament b
a
h
b
c
10m
Totu
ArgilesiLlims
NF
29
H[kN] e[m] D[m] Cu[kN/m

2
] L[m]
L
totalsoterrada
[m]
1afiladepilots 57 2.7 1 6.39 7
15
2afiladepilots 29 2.5 1 10.6 4
11.5
3afiladepilots 14 1.8 1 11.7 3.5
9
Taula7.Taulaambelsvalorsdelesvariablesutilitzadesileslongitudsdelspilotspersotadelasuperfciede
lliscamentobtingudesambelgrficdeBroms.Elvalordelalongitudtotalsoterradasconsiderantelmoll
completamentexecutat.
5.2 Anlisidelmollsenseaccionsexternes
Enaquestapartatsmodelitzaranelspilotsdimensionatsisestudiarlestabilitatdelmoll.Els
pilots es modelitzaran com si duna pantalla de formig de secci circular es tracts. La
ROM0.505aconsellaaixecarelsmollsmitjananttongadesdecapeshoritzontals.Enelmodel
queesproposaacontinuaciaquestselprocedimentconstructiuqueshadutaterme.Com
enaquestapartatlobjectiuscomprovarelfactordeseguretatobtingutambelspilotssense
crregues externes actuant i compararlo amb lobtingut amb lSlide, lE*A i lE*I utilitzats
seranpermetredespessor.
5.2.1 Modelsconstitutiusiparmetresdelselementsestructurals
Alataulasegentesmostrenelsparmetresdelpilotielmodelconstitutiuutilitzatpelclcul.
Taula8.Taulaambelmodelconstitutiuiparmetresutilitzatsenelspilots.
5.2.2 Fasesdeclculimplementades.
A continuaci es mostra una taula amb les fases de clcul implementades. Tots els staged of
constructionsnplsticsiignorantelcomportamentnodrenat.
Fase TipusdeFase Descripci
1 Stagedofconstruction Execucidelaprimerafiladepilots
2 Stagedofconstruction Execucidelasegonafiladepilots
3 Stagedofconstruction Execucidelatercerafiladepilots
4 Stagedofconstruction Execucidelaprimeratongadahoritzontaldematerialdelmoll
5 Stagedofconstruction Execucidelasegonatongadahoritzontaldematerialdelmoll
6 Stagedofconstruction Execucidelaterceratongadahoritzontaldematerialdelmoll
7 Stagedofconstruction Execucidelaquartatongadahoritzontaldematerialdelmoll
8 Phicreduction Clculdelfactordeseguretat
Taula9.Taulaamblesfasesdeclculimplementades.
Identificaci Model Dimetre[m] A[m

2
] I[m
4
] E[kN/m
2
] E*A[kN] E*I[kN/m
2
] [kN/m
3
]
Pilot Elstic 1 0.7853 0.0491 30*10
6
23561944.9 1472621.6 0.2 25
30
5.2.3 Resultatsobtinguts.
Seguidamentespresentenelsresultatsobtingutsdelaplicacidelesfasesdeclculanteriors.
En aquest apartat no shan activat les interfaces, ja que lobjectiu s calcular el factor de
seguretat obtingut amb els pilots dimensionats a partir de les forces obtingudes amb el
mtode de la ROM0.505, sense modificar cap aspecte que pugui influir en els resultats. En
lapartat sis daquest document, un cop actun les acciones externes i es considerin en el
dimensionament dels pilots, es far una anlisi exhaustiva i ms prxima a la realitat,
considerantlR
int
,delsesforosdelspilotsimovimentsquesucceeixen.
Figura22.%dincrementsdelesdeformacionsdetallisuperfciedetrencamentresultant,obtingudaamb
laplicacidelmtodephicreduction.Elfactordeseguretatcalculatsd1.29.
El dimensionament considerat t un factor de seguretat associat de 1.29. Aquest factor de
seguretatestllunydel1.7esperat.
5.2.6 Conclusionsidiscussideresultats.
Recordant un dels objectius, demostrar que el mtode de la ROM0.505 permet obtenir el

dimensionament de pilots en molls de forma correcte per mitj de les empentes calculades,
shacomprovatqueeldimensionamentrealitzatnohapermsobtenirunfactordeseguretat
d1.7, com imposa el propi mtode i que la ROM0.505 considera com el mnim necessari
(veuretaulaapartat3.1)
Pel dimensionament va ser necessari estimar una Cu mitja en funci de la profunditat de la
superfciedelliscament.ElsvalorsdeclculdeCuconsiderats,possiblementsiguinmspetits
alsqueespodendonaralarealitatenunestratargilsllimscomelconsideratenelmodel.
Totiaix,aquestahiptesienssituadelcostatdelaseguretat,jaqueelspilotsdimensionats
31
tenen una longitud major a la que en realitat haurien de tenir. Una altra de les hiptesis
considerades en el dimensionament, va ser la necessitat dimposar un dimetre. Es va
considerarundimetred1metrejaqueexisteixencasosonelspilotsqueesvanadoptarcom
asoluciconstructivaperestabilitzartalussos,presentenundimetredaquestordre.
Aquestaconsideraci,pothaverinflutenelclculdelfactordeseguretatambPlaxisipertant
enellapotresidirladifernciaentrefactorsdeseguretat.Sishagusconsideratundimetre
relativamentmajorelstermesdedimensionamentE*AiE*Ihaguessinestatmajorsipertant
elspilotshaguessinresistitms.Peraltrebanda,shacomprovatquelasuperfciedetrencada
es troba per sota de la longitud soterrada dels pilots, el que indica que aquests sn
suficientment resistents i per tant aquesta no pot ser la causa principal. Lnica variable que
queda per analitzar s la longitud soterrada. Aquesta longitud soterrada sha calculat amb el
grfic de Broms (figura 18). A priori, si la longitud dels pilots s major, la superfcie de
trencament ha de ser ms profunda i per tant, si els pilots son suficientment resistents com
per no trencarse, el factor de seguretat hauria daugmentar. Sha comprovat que si
saugmentaendosmetreslaprofunditatsoterradadelspilotselfactordeseguretatassociats
de1.36,mentrequesisaugmentalaprofunditatsoterradaen5metreselfactordeseguretat
associatsde1.47.Claramentesconclouquesilaprofunditatdedissenyhagusestatmajor
elfactordeseguretatshagusapropatmsal1.7desitjat.
Dit aix, cal tenir present que els pilots shan dimensionat per suportar nicament unes
empenteshoritzontalsdelterrenyprovocadespellliscamentdunamassaperunsuperfcie.En
problemes ms globals, com el que sestudiar tot seguit, intervenen moltes ms crregues
quecalconsiderar.Pertant,laimplementacidelmtodedelaROM0.505,desdunpuntde
vistapragmtic,potnoserestrictamentnecessriaquanexisteixinaltrescrreguesquepuguin
tenir molta ms influncia en lestudi destabilitat global i per tant deixin en un segon pla les
empentesprovocadespellliscament.
32
6. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Els pilots com a mesura

estabilitzadoraenunproblemareal.
En aquest apartat sestudiar el mateix moll que lutilitzat fins ara, per sotms a unes
possibles accions externes. De la mateixa forma que en lapartat anterior, saplicar la
ROM0.505 per poder determinar un dimensionament dels pilots que doni un factor de
seguretat major que 1. En aquest cas, com es tracta dun problema ms global on shaur
destudiar lestabilitat enfront crregues horitzontals, crregues verticals i resistncia
estructuraldelspilots,elsfactorsdeseguretatassociatsacadascunadelesverificacionsseran
elsdeterminatsperlaROM0.505,perelfactordeseguretatglobalqueesvoldrobtenirser
d1.25.
Com cadascuna de les verificacions donar un dimensionament diferent, el dimensionament
final ser el ms desfavorable, considerat aquest el que defineixi una longitud i dimetre
majorsdepilot.
6.1 Crreguesconsiderades.
Pertaldeponderarlesaccionsexternesconsideradesesfarsdelataulasegent.
Taula10.TauladecoeficientsdeponderaciparcialsdelesaccionsdavantfallsadscritsaELUdefinidaalaROM
0.505.(Puertosdelestado,2005).
Lesaccionsexternesconsideradessnlessegents.
G:Crreguespermanents.
Crregadelallosadamuntdelspilots: 1,5mx2,33Tn/m
3
=3,5Tn/m
2
;
g
=1.
Crregasobrelallosadeformig: 3Tn/m
2
;
g
=1.
Crregahoritzontaldelsvaixells: 6Tn/m;
g
=1.
Q:Crreguesvariables.
Crregasobrelesplanadacorresponentaunedificide10plantes:10T/m
2
;
q
=1,3.
Aquestes crregues sn altes i els moviments que poden originar es possible que tamb ho
siguin.
33
6.2 Verificacionsdeseguretatprvies.
Esrealitzaranlesverificacionsdeseguretatdavant:
Rupturahoritzontaldelterreny.
Enfonsamentindividualdelspilotsienfonsamentdelgrupdepilots.
Resistnciaestructuraldelpilot.
6.2.1 Verificacionsrealitzades
Verificacidelaseguretatdavantrupturahoritzontaldelterreny.
Per tal de verificar la seguretat davant ruptura horitzontal del terreny shan de considerar les
empenteshoritzontalsinternescalculadesambelmtodedelaROM0.505aixcomlacrrega
horitzontal produda pels vaixells. En aquesta verificaci shaur dobtenir un factor de
seguretat1.7queselqueimposalaROM0.505considerantelfactordeseguretatmigentre
un combinaci de crregues quasipermanent, F
1
, i una combinaci de crregues fonamental,
F
2
(veure taula 1 de lapartat 3.1). Com les empentes horitzontals internes ja estan calculades
considerant un factor de seguretat d1.7 no caldr recalcularles. En canvi, pel que fa a la
crregadelsvaixells,aquestaser:
FS =
B
rot
B
1.7 - B
rot
= 1.7 B = 1.7
6ukN
m
= 1u2 kNm (6.1)
Aquest crrega horitzontal sha de repartir entre les tres files de pilots. Per tant, la crrega
horitzontalperpilotsde34kN/m.
Sha de tenir present que la crrega puntual horitzontal no actua en el mateix punt que les
crregues internes degudes a la massa mobilitzada per la superfcie de trencament. Aix
implicaque,considerantcomasuperfciedeclculperaplicarelgrficdeBromslasuperfcie
detrencamentobtingudaambelmollnatural,sensepilotsicrreguesexternes,lexcentricitat
de les empentes internes i de la carga del vaixell ser diferent. Com a soluci es proposa el
segent:
B
vaIxcIIs
e
2
+ B
Intcrna
e
1
= B
cquIvaIcnt
e
2
(6.2)
Figura23.Croquisdeladistribucidelescrreguespuntualshoritzontalsqueactuensobreelspilots.
H
vaixells
H
interna
e
1
e
2
Sup.Lliscament
34
Acontinuaciesmostraunataulaamblesexcentricitatsiforcesequivalentsutilitzades.
e
1
[m] e
2
[m] H
vaixells
[kN/m] H
interna
[kN/m] H
equivalent
[kN/m]
1afiladepilots 2.7 9 34 57.14 51.14
2afiladepilots 2.5 12 34 28.57 39.95
3afiladepilots 1.8 13 34 14.29 35.97
Taula11.Tauladexcentricitatsiforceshoritzontals.
Delamateixaformaqueshaviarealitzatenlapartat5.1shadeconsiderarunCupercadafila
depilots.Degutaquelescrreguesqueactuensnmajors,esraonablepensarqueenprincipi
elspilotsnecessitaranmsprofunditatsoterradaperassegurarlestabilitat.Peraquestmotiu,
esconsiderarunaCumximaa7.5metresdeprofunditatrespectelasuperfciedelliscament
iescalcularlamitja.LaCushacalculatamblafrmula5.1isexpressaenkN/m
2
.
Cu
0
Cu
7.5m
Cu
mitja
1afiladepilots(h=8m;a=5m) 1.1 17 9.1
Taula12.TaulapelclculdelaCuconsideradaenelgrficdeBroms.
Imposantundimetred1.5metresiintroduintelsvalorsdelesvariablesenelgrficdeBroms,
espodenobtenirleslongitudssoterradesdelspilotspersotalasuperfciedelliscament.A
continuaciesmostraunataulaamblesvariablesutilitzades.
H[kN] e[m] M
mx
[kNm/m] D[m] Cu[kN/m
2
] L[m] L
totalsoterrada
[m]
1afiladepilots 51 9 460 1.5 9.1 7.5 15.5
2afiladepilots 40 12 480 1.5 13.3 6 13.5
3afiladepilots 36 13 468 1.5 14.4 6 11.5
Taula13.Taulaambelsvalorsdelesvariablesutilitzadesileslongitudsdelspilotspersotadelasuperfciede
lliscamentobtingudesambelgrficdeBroms.Elvalordelalongitudtotalsoterradasconsiderantelmoll
completamentexecutat.
Verificacidelaseguretatdavantlenfonsamentindividualdelspilotsidelgrupdepilots.
Elfetdecomprovarlenfonsamentdelgrupdepilotsequivalent,sdegutaqueenungrupde
pilots prxims entre s, s possible que la crrega denfonsament dun pilot equivalent al
conjunt del grup de pilots sigui menor que la suma de les crregues denfonsament de
cadascundelpilots.
En tots els clculs exposats a continuaci, sha considerat el sostre de les argiles com a
superfcieapartirdelaqualelspilotsestansoterrats.
Perlaverificacidelaseguretatdavantlenfonsamentindividualdelspilotsidelgrupdepilots
shadecomplirelsegent.
35
Figura24:VerificacidelaseguretatdavantlenfonsamentdefinidaalaROM0.505.(Puertosdelestado,2005).
on:
N
i
=crregaverticalqueactuasobreelpilot.Peralasevaobtencishaurdistributla
crregaqueactuasobreelconjuntdepilotsencadascundells,considerantelpesdel
possible encepat i eventualment el de les terres que poguessin gravitar sobre ell. Les
crreguesdeuransermajorades.
W
i
=pesefectiudelapartexentadelpilot(foradelterreny)queeventualmentpogus
existir.
Q
hi
=crregadenfonsamentdelpilotallat
Q
d
=componentverticaldelescrreguescorrectamentmajorades.
W
0
=pesefectiudelencepat,submergitsifoselcas.
Q
h0
= crrega denfonsament del pilot virtual equivalent al grup, considerant que la
longituddelpilotvirtualserlalongitudmitjadelsdiferentspilotsdelgrupilreade
lasevaseccitransversalserigualalreainteriordelalneadegeometriasimple
(cercle,quadrilter...)quepotcircumscriurealgrupenplanta.Comacontorndelpilot
equivalent sadoptar la longitud daquesta lnea. Per tal de poder calcular
correctamentaquestacrregashaurderestaralaresistnciaperpuntaiperfricci,
elpesenterratdelpilotequivalent,queserlasumadelapartsoterradadelspesosde
tots els pilots ms el terreny interior a la lnea de contorn equivalent, abans
mencionada,desdelnivellsuperiordelterrenyfinsalnivellmigdelespuntes.
36
W
I
i
= suma dels pesos efectius de la part exenta (per sobre del terreny) de tots els
pilotsdelgrup.
F
mn
=coeficientdeseguretatmnimquesindicaalataulasegent.
Taula14.TauladecoeficientsdeseguretatmnimsdavantlenfonsamentdepilotsdefinitsalaROM0.505.
(Puertosdelestado,2005)..
En el cas destudi, com la verificaci es realitzar utilitzant frmules analtiques i els

parmetres shan obtingut per mitj dassaigs de laboratori, el factor de seguretat mnim
definitserde2.35(factordeseguretatmigentreconsiderarunacombinacideforcesquasi
permanentsifonamentals).
En el clcul de forma simplificada de la crrega denfonsament dun pilot shan de considerar
dosresistncies;laresistncia perpuntailaresistnciaperfricci.Unavegadacalculades,es
potobtenirlacrregadenfonsamentcom:
Q
h
+ W
i
= Q
p
+ Q
I
(6.S)
on:
Q
h
= crrega vertical que aplicada al cap del pilot produeix el seu enfonsament. Si el
pilot est exent, sagafar, a efectes de clcul de la crrega denfonsament, la secci
horitzontaldelpilotalnivelldelterreny.
W
=pesefectiudelpilot.Sotaelnivellfreticesconsiderarelpessubmergit.
Q
p
=partdelacrregaqueessuposasuportadaperlapunta.Resistnciaperpunta.
37
Q
f
= part de la crrega que es suposa suportada pel contacte pilotterreny al llarg de
totelpermetredelpilot.Resistnciaperfricci.
Lesresistnciesperpuntaiperfricciespodencalcularutilitzantlessegentsexpressions:
Q
p
= q
p
A
p
(6.4)
Q
I
= _
I
C uz (6.S)
L
0

on:
q
p
=resistnciaunitriaperpunta.
A
p
=readelapunta.

f
=resistnciaunitriaperfricci.
L=longituddelpilotdinsdelterreny.
C=permetredelaseccitransversaldelpilot.
z=profunditatcontadadesdelasuperfciedelterreny.
Donat un valor del dimetre i la longitud del pilot, les niques incgnites sn la qp i la x
f
.
Aquestes es poden calcular utilitzant les expressions empriques segents, considerant sls
cohesiusicondicionsnodrenades.
q
p
= (9 -S B) Cu > 6 Cu (6.6)
On:
D=dimetrerealovirtualexpressatenmetres.
Cu=resistnciaaltallnodrenadadelslcohesiualnivelldelapunta(entornde+dos
dimetres).
I
=
1uu Cu
1uu + Cu
(Cu i
I
en kPa) (6.7)
Si incorporem lexpressi 6.7 a lexpressi 6.5, sobserva com el valor de x
I
no es mant
constant,jaqueaquestdepndelaCuquealavegadavariaamblaprofunditat(Cu = u.2S
v
i
).
Pertant,laintegralaresoldrenosdirecteiperaquestmotiushadeciditutilitzarlasegent
simplificaci.
En z = u - Cu = u -
I
= u
En z = L - Cu = u.2S
i
L -
I
=
1uu u.2S
i
L
1uu + u.2S
i
L
Finalmentconsiderantlamitjaentreambdscasos,sobtquelaQ
f
s:
Q
I
=
1
2

1uu u.2S
i
L
1uu + u.2S
i
L
L C (6.8)
38
simportanttenirpresentquepelclculdelaQ
I
shaconsideratunavariacilinealdex
I
amb
la profunditat. Com mostren les grfiques segents, aquesta variaci no s lineal. De fet,
depenent de la profunditat, les aproximacions realitzades varien el seu parmetre
daproximaci R
2
, aproximant millor el comportament a un profunditat superior que a una
inferioroalainversa.
Grfiques4.Variacidela
f
amblaprofunditat.Lagrficasuperiormostralavariacifinsa50metresde
profunditatilainferiorfinsa100metres.
y=0,2945x
1,2662
R=0,9896
y=2,7971e
0,0599x
R=0,9276
0
10
20
30
40
50
60
70
0 10 20 30 40 50 60
z
(
m
)
f
(kPa)
Evolucide
f
utilitzantelmtodedelaROMi
aproximantlafunciperunainterpolaci
potencialiexponencial
ClculdefamblaROM
InterpolaciPotencialdef
InterpolaciExponencialdef
y=0,1836x
1,4373
R=0,9724
y=3,5656e
0,0506x
R=0,952
0
20
40
60
80
100
120
0 20 40 60 80
z
(
m
)
f
(kPa)
Evolucide
f
utilitzantelmtodedelaROMi
aproximantlafunciperunainterpolaci
potencialiexponencial
ClculdefconlaROM
InterpolaciPotencialdef
InterpolaciExponencialdef
39
A la grfica superior, profunditat mxima de 50 metres, sobserva que la interpolaci que

millor aproxima la funci s laproximaci potencial amb un exponent proper a 1. A mesura
quelaprofunditataugmenta,lavelocitatdecreixementdela
f
amblaprofunditatdisminueix,
ilainterpolaciquemilloraproximaelcomportamentfinaldelafuncidelaROM0.505sla
exponencial, tot i continuar presentant un menor parmetre dinterpolaci R
2
. Daltra banda,
entotesduesgrfiques,laprofunditatnecessriaperaconseguiruna
f
determinadasmenor
pelcasdelainterpolacipotencialimajorpelcasdelainterpolaciexponencial.
Dit aix, es pot concloure que per una profunditat menor a uns 50 metres, una interpolaci
potencial amb exponent proper a 1.3 presenta una molt bona aproximaci, que ser millor
quanta menys profunditat considerem, provocant una tendncia a la linealitat i per tant a un
exponent de la equaci dun. En canvi per profunditats majors, laproximaci exponencial s
mscorrecte.
Pelcasqueestemestudiant,apriori,lalongitudsoterradadelspilotsnohauriadesermajora
50 metres i per tant es pot considerar com a bona laproximaci lineal utilitzada en el
dimensionament.
Recapitulant, lobjectiu daquest punt era la verificaci de la seguretat davant lenfonsament

depilotsindividualsodelgrupdepilots.Comelfactordeseguretatmnimestdeterminatper
laprpiaROM0.505,2.35,lesvariablesqueshandecalcularperobteniraquestfactorsnla
longitudsoterradaidimetredelpilot(individualovirtual).Talcomshaviafetenlaverificaci
de la seguretat davant forces horitzontals, en aquest cas sha imposat un dimetre de 1.5
metresipertantlnicaincgnitadelsistemaslalongitudsoterrada.
Comshandeverificarelstrespilotsielpilotequivalent,enaquestapartatnomsesmostren
els clculs i procediment seguit pels pilots de la primera fila i pel pilot equivalent. Els clculs
delspilotsdelasegonaitercerafilaespodenobservaralAnnex2.Clculsrealitzats.
a) Clculdelalongitudsoterradadelspilotsdelaprimerafila.

1.ClculdelaN
i
.
Ciiega ue la llossa ue foimigo - SS kPa
20+17
2
m = 647.S kNm
elterme
20+17
2
m,slalongitudmitjadelallossadeformig.
Sobieciiega - Su kPa 2u m = 6uu kNm
N
I
= 647.S + 6uu = 1247.S kNm
Suposant aia que caua pilot supoita la mateixa ciiega -
-
1247.5
3
= 41S.8S kNm
2.ClculdelaW
i
.
W
I
i
= ((
I
2.S) - (
w
2.2S))
D
2
4
= ((2S 2.S) - (1u 2.2S))

1.5
2
4
= 7u.7 kNpermetredespessor
40
3. Aplicaci de la definici de factor de seguretat davant enfonsament dun pilot

individualsegonslaROM0.505.
F =
Q
hI
N
I
+ W
I
i
F
mIn
- Q
hI
= F
mIn
(N
I
+W
I
i
) (6.9)
Q
hI
= 2.SS (41S.8S + 7u.7) = 114S.SS kNm
4.DefinicideltermeW
i
delequaci(6.3).
W
i
= ((
I
(L +8.S)) -(
w
(L + 8.2S))
B
2
4
=
= ((2S (L +8.S)) - (1u (L + 8.2S))
1.S
2
4

5.Sisincorporenlesequacions(6.4)i(6.8)enlequaci(6.3),lequaciresultants:
114S.SS + ((2S (L + 8.S)) - (1u (L +8.2S))
1.S
2
4
=
= 6 u.2S
i
L
1.S
2
4
+
1
2
1uu u.2S
i
L
1uu +u.2S
i
L
L ( 1.S) (6.1u)
quesunaequacionlnicaincgnitaslaL,longitudsoterradadelpilot.
6.Finalment,utilitzantlafunciSolverdelExcelespotcalcularlaL.
L
1a fIIa
= 2u.4u m
Aquesta longitud soterrada correspon a la primera fila de pilots, pel que fa a les longituds
soterrades dels pilots de la segona i tercera fila, aquestes sn: (veure Annex 2. Clculs
realitzats.)
L
2a fIIa
= 21.7u m ; L
3a fIIa
= 22.97 m
b) Verificacideseguretatdelpilotequivalentovirtual.
La verificaci de la seguretat del pilot equivalent o virtual s realitzar considerant la crrega

denfonsamentdefinidacomaQ
h0.

1.Clculdelaprofunditatmitja,lreaielcontorndelpilotequivalentovirtual.
Piofunuitat mitja =
1
3
(L
1a fIIa
+ L
2a fIIa
+ L
3a fIIa
) =
=
1
3
(2u.4u + 21.7u + 22.97) = 21.7u m
Pelquefaalcontornilrea,considerantunaseparacide5mentrepilotsi1.5mde
dimetredepilots,sobtundimetreficticide14.5m(25+31.5).Pertant,
Aiea =
B
2
4
=
14.S
2
4
= 16S.1S m
2
Contoin = C = B = 14.S = 4S.SS m
41
2.ClculdelaQ
h0
.
Q
h0
+ Pes soteiiat pilot equivalent = Q
p
+ Q
I
Q
h0
= _6 u.2S
i
L
mItja

D
equ
2
4
] +_
1
2

1000.25y
|
L
mt]a
100+0.25y
|
L
mt]a
L
mItja
( B
cquI
)_ -
-_S ((
I
-
w
) n
D
2
4
L
mItja
+ (
s
-
w
) _n
D
equ
2
4
- S n
D
2
4
] L
mItja
] =
= [6 u.2S
i
1S.S6
14.5
2
4
+ _
1
2

1000.25y
|
15.36
100+0.25y
|
15.36
1S.S6 ( 14.S)_[S
(f-wn1.S241S.S6+s-wn14.S24-Sn1.S241S.S6=
= S8S68.u1 kN pei metie u'espessoi
3.ClculdeW
0
,Q
d
iW
I
i
.
W
0
i
= SS kPa
20+17
2
m = 647.S kNm
elterme
20+17
2
Q
d
= Su kPa 2u m = 6uu kNm
W
I
i
= ((
I
2.S) -(
w
2.2S))
1.5
2
4
+ ((
I
S) - (
w
4.7S))
1.5
2
4

+ ((
I
7.S) - (
w
7.2S))
1.5
2
4
= 7u.7 + 1S6.9S +2uS.S2 =
= 41u.97kN pei metie u'espessoi
4. Finalment es procedeix al clcul del factor de seguretat utilitzant la lexpressi
definidaperlaROM0.505perunpilotequivalent.
F =
Q
h0
Q
d
+ W
0
i
+ W
I
i
F
mIn
-
S82u1.SS
6uu + 647.S + 41u.97
2.SS - SS 2.SS -
- veiificacio coiiecte
Verificacidelaseguretatestructuraldelpilot.
La verificaci estructural realitzada a continuaci t lobjectiu dassegurar que els pilots
dimensionats no necessiten una armadura excessiva. Per realitzar aquesta comprovaci,
sutilitzaranelsdiagramesdinteracciadimensionalsperseccionscircularsutilitzatsalaEHE.
Lesvariablesnecessriespelclculsn:
f
ck
=resistnciacaractersticadelformig.
f
yk
=resistnciacaractersticadelacer.
f
cd
=resistnciadeclculdelformig=
I
cR
y
c
f
yd
=resistnciadeclculdelacer=
I
yR
y
y
42
onelsvalorsde
c
i
y
esdefineixenalaEHEcom:
SituacideProjecte Formigy
Aceractiuipassiu
y
y
Persistentotransitria 1.5 1.15

Accidental 1.3 0
Taula15.TauladecoeficientsparcialsdeseguretatperEstatsLmitltims.
N
d
=axilconsiderat.
h=dimetre.
M
mx
= moment mxim calculat considerant la fora horitzontal equivalent que actua
en cada pilot per la excentricitat que hi ha des de la superfcie crtica (superfcie de
lliscament)finselcapdelpilot(e
2
)
e
0
=excentricitatdefinidacom=
M
mx
N
d

d=separaciexistententreelcontorndelaestructurailarmadura = u.1u h
A
c
=readeformig.
A
tot
=readacer.
Amblesvariablesdefinidesespodencalcularelssegentsparmetresadimensionals.
=
N
d
A
c
I
cd
=
N
d
c
0
A
c
hI
cd
=
A
totI
yd
A
c
I
cd

Figura25:Diagramadinteracciadimensional.
43
Elsvalorsdelesvariablesutilitzadessn:
f
ck
= 2SNPa - f
cd
=
25MPa
1.5
= 16.6NPa
f
yk
= 4uuNPa - f
cd
=
400MPa
1.15
= SuuNPa
N
d
=
Ciiega ue la llossa ue foimigo - SS kPa
20+17
2
m = 647.S kNm
elterme
20+17
2
Sobieciiega - Su kPa 2u m = 6uu kNm
N
d
= 647.S + 6uu = 1247.S kNm
Suposant aia que caua pilot supoita la mateixa ciiega -
1247.S
S
= 41S.8S kNm
h=150cm
Pelclculdele
0
shafetservirlataulasegent.
H
equivalent
[kN/m] e
2
[m] M
mx
[kNm/m] N
d
[kN/m] e
0
[m]
1afiladepilots 51 9 460 415.83 1.11

2afiladepilots 40 12 480 415.83 1.15
3afiladepilots 36 13 468 415.83 1.12
Taula16.Taulautilitzadapelclculdele
0
.
A
c
=
h
2
4
=
150
2
4
= 17671.46 cm
2
Definits els valors de les variables, es poden determinar els parmetres i . Si

sintrodueixenaquestsvalorsaldiagramaadimensionalespotobtenirelparmetre,
parmetrequedefineixlreadacernecessria.
=
N
d
A
c
I
cd
=
415.83 kN
1,77m
2
16600 kNm
2
= 8 1u
-3
Pelclculdelparmetre shaconsideratlamateixae
0
perlestresfilesdepilotsjaque
elsvalorssnmoltsimilars.Pertantlae
0
consideradasde1.15metres,sentaquesta
lamsgranipertantlamsdesfavorablerespectealreadacernecessari.
=
N
d
c
0
A
c
hI
cd
=
415.83 kN1.15
1.77m
2
1.516600 kNm
2
= u,u11
Sisentrenaquestsvalorsaldiagramaadimensionalescomprovaquelas0,025.Si
sintrodueixaquestvaloralaequacid espotobtenirlreadacernecessria.
A
tot
=
mA
c
I
cd
I
yd
=
0,0251.77 m
2
16600 kNm
2
300000 kNm
2
= 24.S 1u
-4
m
2
= 24.S cm
2

44
Acontinuaci,shadecompararaquestareadaceramblesquantiesdacermnimes
tant mecniques com geomtriques determinades per la EHE, per tal de seleccionar
lreadacermajor.
LaEHEdefineixlarmaduramecnicamnimadavantsollicitacionsdecompressicom:
s f
yd
u.uS N
d
(6.11)
On:
s=readacer
Pertant,s
0.05N
d
I
yd
=
0.05415.83 kN
310
S
kNm
2
= u,7cm
2
PelquefaalarmadurageomtricamnimalaEHEladefineixcom:
s =

g
1uuu
A
c
(6.12)
Onelparmetre
g
sobtdelataulasegent.
Taula17.Taulaambelsvalorsdelparmetredenecessaripelclculdelaquantiageomtrica.
45
Pertant,considerantunelementestructuraldetipuspila,sobtquelss:
s =

g
1uuu
A
c
=
4
1uuu
17671.46cm
2
= 7u.7cm
2
Fetsambdsclculsdarmaduramnimaespotconclourequelreadacernecessria
slacalculadaamblaquantiageomtricaisn70.7cm
2
.
6.2.2 Dimensionamentfinal
En lapartat anterior shan realitzat un srie de verificacions per tal dobtenir el
dimensionament dels pilots pel sistema de crregues existent. Per tant, el dimensionament
quesutilitzarenelsposteriorsapartatsdelapresenttesinaserelsegent:
D[m] L
soterrada
[m] L
total
[m]
1afiladepilots 1.5 20.40 28.9
Taula18.Taulaamblesdimensionsdelpilot.
6.3 Anlisidestabilitat
A continuaci es mostrael model realitzat amb Plaxis 8.2 del moll amb els pilots i les accions
externesactuants.Comlanlisiesrealitzaen2Diesvolestudiarelcomportamentquetindria
el moll considerant una pantalla de pilots en 3D, per poder comparar els resultats amb el
programa Plaxis 3D Foundations, els termes E*A, E*I i w (pes del pilot) es dividiran entre la
distncia entre pilots duna mateixa fila (dun mateix ganivet de pilots). Aquesta sha
consideratde5metres.
Enaquestapartatshadeciditestudiardosprocessosconstructiusdiferentsperpoderanalitzar
lainflunciaquetenenenelsfactorsdeseguretatimovimentscalculats.Ladifernciaprincipal
entre ambds processos s, que mentre que en el procs constructiu A els pilots sexecuten
abans del moll i per tant aquests estan afectats pels moviments provocats per la construcci
daquest, en el procs constructiu B, els pilots sexecuten desprs de que es completi la
primerailaquemsmaterialaportadelesfasesdelmoll.Enaquestmateixprocssaplicar
unaprecrregade80kN/m
2
abansdelexecucidelspilots.
Respecte al clcul del factor de seguretat, just abans dimplementar la fase de clcul
corresponent, sha decidit canviar el material de la part ms externa del tals per un formig
quetlescaracterstiquessegents:

unsat
[kN/m
3
] E[kN/m
2
] R
int
Formigdeprotecciauna
zonasuperficialdeltals.
LinearElastic NonPorous 25 3*10
7
0.2 0.67
Taula19.Taulaambelmodelconstitutiuiparmetresutilitzatsenelformigdeprotecci.
46
Amb aquesta idea, es pretn que el factor de seguretat calculat no estigui associat a una
possibletrencadasuperficialdeltalsipertantquesiguielfactordeseguretatassociatauna
possiblesuperfciedelliscamentprofundaqueespuguiproduir.
Pelsdosprocessosconstructiusshananalitzatdoscasos.
1. Clcul del factor de seguretat sense considerar la crrega sobre la superfcie de

lesplanada.Daquestamaneraesvolestudiarelfactordeseguretatobtingutambles
crreguesutilitzadeseneldimensionamentdelspilots.
2. Aplicacidetoteslescrreguesexternesqueactuenenelsistema.Daquestaformaes
pretn estudiar a ms del factor de seguretat existent en el problema global, els
assentaments de lesplanada i els desplaaments horitzontals dels pilots produts per
aquestacrrega.
6.3.1 Modelsconstitutiusiparmetresdelselementsestructurals
Alataulasegentesmostrenelsparmetresimodelsconstitutiusdelspilotsidelallossade
formigutilitzatspelclculimodelitzatscomelementstipusplate.
Taula20.Taulaambelmodelconstitutiuiparmetresutilitzatsenelspilotsillossadeformig.
6.3.2 Fasesdeclculimplementades.
A continuaci s mostra una taula amb les fases de clcul implementades en cadascun del
processos constructius simulats. Tots els staged of construction sn plstics i ignorant el
comportamentnodrenat.
ProcsconstructiuA.Casos1i2.
7 Stagedofconstruction Execucidelaquartatongadahoritzontaldematerialdelmoll
8 Stagedofconstruction Construccidelallossadeformig
9 Stagedofconstruction Aplicacidelacrrega horitzontalilacrregasobrelallossa
10 Phicreduction Clculdelfactordeseguretat ambformigalapartsuperficial(cas1)
11 Stagedofconstruction Activacidelacrrega delesplanada
12 Phicreduction Clculdelfactordeseguretat ambformigalapartsuperficial(cas2)
Taula21.TaulaamblesfasesdeclculimplementadespelprocsconstructiuA.
Identificaci
Model
D
[m]
A
[m
2
]
I
[m
4
]
E
[kN/m
2
]
E*A/5
[kN]
E*I/5
[kN/m
2
]
[kN/m
3
]
w/5
[KN]
Pilot Elstic 1.5 1.77 0.25 30*10
6
10602875.2 1491029.3 0.2 25 8.84
Llossade
formig
Elstic 1.5 0.28 30*10
6
45000000.0 8437500.0 0.2 23.3 34.95
47
ProcsConstructiuB.Casos1i2.
1 Stagedofconstruction Execucidelaprimeratongadahoritzontaldelaprimerafasedelmoll
2 Stagedofconstruction Execucidelasegonatongadahoritzontaldelaprimerafasedelmoll
3 Stagedofconstruction Execucidelaterceratongadahoritzontaldelaprimerafasedelmoll
4 Stagedofconstruction Execucidelaquartatongadahoritzontaldelaprimerafasedelmoll
5 Stagedofconstruction Aplicacidunaprecrrega de80kN/m
2
6 Stagedofconstruction Desactivacidelaprecrrega
10 Stagedofconstruction Execucidelaprimeratongadahoritzontaldelasegonafasedelmoll
11 Stagedofconstruction Execucidelasegonatongadahoritzontaldelasegonafasedelmoll
12 Stagedofconstruction Execucidelaterceratongadahoritzontaldelasegonafasedelmoll
13 Stagedofconstruction Execucidelaquartatongadahoritzontaldelasegonafasedelmoll
14 Stagedofconstruction Construccidelallossadeformig
15 Stagedofconstruction Aplicacidelacrrega horitzontalilacrregasobrelallossa
16 Phicreduction Clculdelfactordeseguretatambformigalapartsuperficial(cas1)
17 Stagedofconstruction Activacidelacrrega sobrelesplanada
18 Phicreduction Clculdelfactordeseguretatambformigalapartsuperficial(cas2)
Taula22.TaulaamblesfasesdeclculimplementadespelprocsconstructiuB.
6.3.3 Resultatsobtinguts
Acontinuaciesmostrenelsresultatsobtingutspelsdosprocessosconstructiusimplementats.
Elcriteridesignesutilitzatselsegent:assentamentspositius,desplaamentscapaladreta
positiusimomentsflectorsdetracciicompressi,positiusinegatiusrespectivament.
6.3.1.1 Resultatsobtingutsenambdsprocessosconstructiusidiscussideresultats
En aquest apartat es realitzar una comparativa dels moviments i esforos dels pilots i dels
factors de seguretat calculats pels dos mtodes constructius. Com ja sha comentat a linici
daquest apartat, la diferncia bsica que existeix entre ambds processos s el moment
dexecucidelspilots.Enelprimerprocsconstructiuelspilotssexecutenabansdelmollien
el segon, els pilots sexcaven amb una part del moll ja executada. Aix fa que els moviments
quepateixenelspilotsdurantelprocsconstructiuBsiguinmenors,apriori,quepelprocsA.
48
Figura26.Desplaamentstotals.LafigurasuperiorcorresponalprocsconstructiuAonelspilotsshanexecutat
abansdelmoll.LafigurainferiorcorresponalprocsconstructiuBonunapartdelmollnoestconstruda,sha
aplicatunaprecrregaielpilotsencaranoshanexecutat.
49
Figura27.DesplaamentstotalsdelprocsBambelmollcompletamentexecutat.Abansdelexecucidela
primerafiladepilotsshaimposateldesplaamentacero.
Shaimposatqueeldesplaamentsiguiceroalafasedexecucidelaprimerafiladepilotsal
procs constructiu B, per poder analitzar els desplaaments que pateixen els pilots
independentment dels desplaaments existents durant la construcci de la primera part del
moll.
LaplicacidunaprecrregaalprocsconstructiuB,faquealtreurelaelterrenyexperimenti
un aixecament per alliberament de tensions. Aquesta precrrega t lobjectiu de
sobreconsolidar el terreny de la part del moll on sha aplicat i per tant fer que un vegada es
construeixielmollenlasevatotalitatisapliquilacrregarealsobrelesplanada,latrajectria
dun punt del terreny per sota la precrrega segueixi un tram de la branca de pendent k del
grficdeformacivolumtricaversustensiefectivamitja(veurefigura13delapartat4.1.1)i
pertantpateiximenysassentament.
Figura28.Desplaamentsverticalsalapartsuperiordelmolluncopextretalaprecrregaiambelmoll
completamentconstrut.Sobservacomalazonaonshaaplicatlaprecrregashaprodutunaixecamentdel
terrenyde15cmialazonaonno,unassentamentde44cm.
50
A continuaci es mostren el desplaaments verticals, horitzontals i moments flectors de

cadascuna de les files de pilots pels dos processos constructius aplicats. Les figures
corresponenalafasedeclculonelmolljashaexecutatenlasevatotalitatiencaranoshan
aplicatlescrregues.
Grfica5.DesplaamentsverticalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAsenselaplicacideles
crregues.
Grfica6.DesplaamentshoritzontalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAsenselaplicacideles
crregues.
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,5 1 1,5
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1afila
depilots
Uy2afila
depilots
Uy3afila
depilots
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,1 0,2 0,3 0,4
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1afila
depilots
Ux2afila
depilots
Ux3afila
depilots
51
Grfica7.EnvolupantsdemomentsflectorsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAsenselaplicacide
lescrregues.
Grfica8.DesplaamentsverticalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBsenselaplicacideles
crregues.
115
120
125
130
135
140
145
150
155
1000 500 0 500
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Momentsflectors(kNm/m)
Mmin1a
filadepilots
Mmax1a
filadepilots
Mmin2a
filadepilots
Mmax2a
filadepilots
Mmin3a
filadepilots
Mmax3a
filadepilots
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,1 0,2 0,3
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1afila
depilots
Uy2afila
depilots
Uy3afila
depilots
52
Grfica9.DesplaamentshoritzontalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBsenselaplicacideles
crregues.
Grfica10.EnvolupantsdemomentsflectorsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBsenselaplicacide
lescrregues.
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,1 0,2 0,3 0,4
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1afila
depilots
Ux2afila
depilots
Ux3afila
depilots
115
120
125
130
135
140
145
150
155
1000 500 0 500
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Mmin1afila
depilots
Mmax1afila
depilots
Mmin2afila
depilots
Mmax2afila
depilots
Mmin3afila
depilots
Mmax3afila
depilots
53
A continuaci es mostra una taula amb els valors mxims obtinguts de desplaament
horitzontal,verticalimomentflectorpelsdosprocessosconstructius.
ProcsconstructiuA ProcsconstructiuB
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
Negatiu Positiu Negatiu Positiu
1af.pilots 22.7 100.0 13.9 585.5 34.4 18.6 642.5 20
2af.pilots 19.9 90.5 530.7 12.5 32.4 18.5 434.9 63.4
3af.pilots 11.4 75.7 928.5 20.7 29.2 14.4 629.5 64.1
Taula23.Taulaambelsvalorsmximsobtingutsambelmollcompletamentexecutatsenselaplicacideles
crregues
Seguidamentsanalitzenalgunsdelsresultatsobservats.
Sobserva en les grfiques de desplaament horitzontal com tant en el procs
constructiuAcomenelBelspilotspateixenunflexiqueesfamsmarcadaamesura
que la distncia al cap del tals augmenta, degut possiblement a que els pilots tenen
majorlongitudexenta.Unaaltrecaracterstica,selcomportamentdelaprimerafila
de pilots del procs A, respecte la resta de files en ambds processos. Aquest
comportamentdiferencialquedadesprsreflectitenelsignedemomentsmximsen
lesenvolupantsdemomentsflectors.
Respecte als valors de desplaament horitzontal, sobserva com aquests sn menors
enelprocsconstructiuAqueenelB.Lexplicacipotresidirenlainflunciaquetla
construccidelasegonapartdel moll delprocsB afectantdeformamsdirectaals
pilots. Una caracterstica comuna a ambds processos s la disminuci dels
desplaaments horitzontals dels pilots conforme la distncia a la capalera del tals
augmenta.Aquestcomportamentslgicjaqueensallunyemdelazonadinfluncia
demovimentshoritzontals.
Pelquefaalsdesplaamentsverticals,enelprocsAelsassentamentsessituenentre
75i100cmmentrequeenelprocsBentre30i35cm.Aquestdifernciasdegudaa
lordre dexecuci dels pilots. En el procs A els pilots estan influenciats pels
moviments del moll en la seva totalitat, mentre que en el procs B els pilots noms
pateixen els moviments de la segona part de lexecuci del moll. Una caracterstica
comunaenambdsprocessossladisminucidelsassentamentsdelspilotsamesura
queladistnciaalacapaleradeltalsvaaugmentant.Aquestadisminucisdeguda,
en primer lloc, a la disminuci de la influncia dels assentaments provocats per la
construcci del tals a mesura que ens allunyem daquest i en segon lloc, degut al
increment de la longitud soterrada dels pilots provocant una major resistncia
friccional i per tant uns menors assentaments. Aquest motiu probablement sigui poc
influent,jaqueladifernciaentrelongitudssoterradesspetita.
Segons la distribuci dempentes considerada per ROM0.505 en funci de la
profunditatdeltalsalasuperfciedelliscament,elprimerpilothaviaderesistirms
queelsegoniaquestmsqueeltercer,jaqueaquestaprofunditatdisminuaamesura
queladistnciaalinicideltalsaugmentava.Elsmomentsflectorsequivalentsalcap
54
delspilotscalculatsapartirdaquestesempentessnde514,342i185kNm/mperla
primera, segona i tercera fila de pilots respectivament. Si ara sanalitzen els resultats
obtingutsambPlaxis8.2,sobservacomaquestarelacinosmant.Elprimerpilott
un moment mxim absolut major que el segon i aquest menor que el tercer, en
ambds processos. Tamb sobserva que els moments flectors obtinguts a Plaxis 8.2
snmsgrans.
Pel que fa a la situaci dels moments mxims absoluts existeixen diferncies entre el
procs A i B. Al procs A, el moment mxim absolut de la primera filera de pilots es
trobasituatpersobredelsmomentsmximsabsolutsdelesaltresdues,quetenenel
moment mxim a la mateixa profunditat. Aix fa pensar que el possible inici de la
superfcie de lliscament estigui a prop de la primera fila de pilots i per tant aquesta
estigui afectada per la part superior de la superfcie de lliscament mentre que les
altresdosfilesdepilotsestiguinafectadesperlapartmsbaixadaquesta.Pelquefa
alprocsB,elmomentmximestrobasituatalamateixaprofunditatenlestresfiles
de pilots i per tant es creu que la possible superfcie de lliscament podria iniciarse a
unadistnciamajorqueenelprocsA.
Lexplicaci anterior pot estar relacionada amb el fet de que la primera fila de pilots
del procs A, pateixi una curvatura oposada a la resta de files de pilots, en ambds
processos.
A continuaci es mostren un seguit de figures corresponents a la fase de clcul on shan
aplicattoteslescrreguesmenysladelesplanada.Ambaquestesfigures,esvolestudiarel
desplaament total del terreny aix com els desplaaments i els moments flectors dels
pilots,provocatsperlescrreguesqueshanutilitzateneldimensionament.
Figura29.DesplaamentstotalspelprocsconstructiuA.
55
Figura30.DesplaamentstotalspelprocsconstructiuB.
Grfica11.DesplaamentsverticalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAamblaplicacideles
crregues(senseconsiderarladelesplanada).
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,5 1 1,5
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1afilade
pilots
Uy2afilade
pilots
Uy3afilade
pilots
56
Grfica12.DesplaamentshoritzontalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAamblaplicacideles
Grfica13.EnvolupantsdemomentsflectorsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuAamblaplicacide
lescrregues(senseconsiderarladelesplanada).
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,1 0,2 0,3 0,4
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1afila
depilots
Ux2afila
depilots
Ux3afila
depilots
115
120
125
130
135
140
145
150
155
1300 800 300 200 700
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Mmin1afila
depilots
Mmax1afila
depilots
Mmin2afila
depilots
Mmax2afila
depilots
Mmin3afila
depilots
Mmax3afila
depilots
57
Figura31.Dedaltabaix.Desplaamentshoritzontals(mx.35.3cm)idesplaamentsverticals(mx.121cm)de
lallossadeformigenelprocsconstructiuA(senseconsiderarladelesplanada).
Grfica14.DesplaamentsverticalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBamblaplicacideles
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
100 105 110 115 120 125
M
o
v
i
m
e
n
t
s
(
m
)
Longitudllossa(m)
Ux[m]
Uy[m]
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,2 0,4 0,6 0,8
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1afila
depilots
Uy2afila
depilots
Uy3afila
depilots
58
Grfica15.DesplaamentshoritzontalsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBamblaplicacideles
Grfica16.EnvolupantsdemomentsflectorsdelestresfilesdepilotspelprocsconstructiuBamblaplicacide
lescrregues(senseconsiderarladelesplanada).
115
120
125
130
135
140
145
150
155
0 0,2 0,4 0,6
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1afila
depilots
Ux2afila
depilots
Ux3afila
depilots
115
120
125
130
135
140
145
150
155
1300 800 300 200 700
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Mmin1afilade
pilots
Mmax1afilade
pilots
Mmin2afilade
pilots
Mmax2afilade
pilots
Mmin3afilade
pilots
Mmax3afilade
pilots
59
Figura32.Dedaltabaix.Desplaamentshoritzontals(mx.52.9cm)idesplaamentsverticals(mx.43.3cm)de
lallossadeformigenelprocsconstructiuB(senseconsiderarladelesplanada).
Acontinuacisexposaunataulaambelsvalorsdedesplaamenthoritzontaliverticalmximi
moment flector mxim(negatiu i positiu) abans i desprs de laplicaci de les crregues. Cal
recordar que no sha aplicat la crrega de lesplanada per poder comparar els moments
flectorscalculatsambelsdosmtodesconstructiusirespecteelsmomentsmximscalculatsi
utilitzatseneldimensionamentdelspilots.
ProcsconstructiuA
Abansdelaplicacidelescrregues Desprsdelaplicacidelescrregues
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
1af.pilots 22.7 100.0 13.9 585.5 35.2 121 13.9 590.6
2af.pilots 19.9 90.5 530.7 12.5 32.5 108 609.8 158.8
3af.pilots 11.4 75.7 928.5 20.7 24.8 94.6 1007 207
ProcsconstructiuB
Abansdelaplicacidelescrregues Desprsdelaplicacidelescrregues
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
1af.pilots 34.4 18.6 642.5 20 52.8 40 438.4 258.1
2af.pilots 32.4 18.5 434.9 63.4 50.9 37.9 432.4 192.7
3af.pilots 29.2 14.4 629.5 64.1 47.6 35.6 766.12 208.8
Taula24.Taulaambelsvalorsmximsobtingutsabansidesprsdelaplicacidelescrregues(senseconsiderar
ladelesplanada).
Respecte als desplaaments horitzontals sobserva com lincrement en el procs
constructiuAssituaentre12.5i13.5cmmentrequepelprocsconstructiuBsigual
en els tres pilots amb 18.5 cm. A priori, es podia esperar que els increments de
desplaamentfossinigualsenambdsprocessos,jaquelescrregueshoritzontalsque
sapliquen sn les mateixes. Per tant, es pot observar que el procs constructiu B s
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
100 105 110 115 120 125
M
o
v
i
m
e
n
t
s
(
m
)
Longitudllossa(m)
Ux[m] Uy[m]
60
ms sensible als desplaaments horitzontals no noms en magnitud sin tamb en la

velocitatdecreixementrespectelacrregaaplicada.
Respecte als desplaaments verticals sobserva com lincrement daquests s
aproximadament constant i de valor 20 cm per les tres files de pilots i pels dos
processosconstructius.
Sobservaclaramentcomlaplicacidelacrregahoritzontalprovocaunaugmentdel
momentpositiu,devalor150200kNm/menlestresfilesdepilotspelsdosprocessos
constructius. El fet de que la crrega horitzontal estigui aplicada a lextrem dret de la
llossa, podria fer pensar que la tercera fila de pilots estaria ms afectada per aquesta
crrega. Sha comprovat que no s aix, i aix s degut a que els pilots estan units
rgidamentalallossadeformig,provocantuncomportamentsolidari.
Si ara comparem els valors de moments mxims absoluts calculats a Plaxis, amb els
calculats utilitzant el mtode de la ROM0.505 (veure taula 13 de lapartat 6.2.1)
sobserva que sn semblants en la primera i segona fila de pilots mentre que en la
tercerasnmajorselsdePlaxis.Elfetqueelsmomentsmximsabsolutssiguinmajors
en la tercera fila de pilots, indica que la distribuci dempentes considerada pel
mtode de la ROM0.505 no s la correcte. No s la correcte pel nou sistema de
crregues i deformacions al terreny. La ROM0.505 parteix duna superfcie de
lliscament esttica, de geometria constant i busca les forces que estabilitzen el tals
amb un factor de seguretat d1.7. Les forces tangencials que considera sempre es
troben sobre la mateixa corba. En canvi, Plaxis va variant la geometria de possibles
zonesdelliscamentipertantzonesonespodendesenvolupartensionstangencialsen
funci de les crregues i actuacions al terreny. Possiblement, pel sistema inicial de
tensions la distribuci dempentes considerada per la ROM0.505 podria ser correcte
pernoperunasituacionshanintrodutestructuresicrregues.
Una caracterstica general que es pot apreciar en ambds processos constructius, s que
independentment dels canvis que pot produir el nou sistema de crregues aplicat, els
movimentsdelspilotssndegutsbsicamentalexecucidelmollialespossiblesactuacions
queesfaciasobredell.
Acontinuacismostrenduesfiguresambelsdesplaamentstotalsdelterrenyuncopsaplica
lacrregasobrelasuperfciedelesplanada.
61
Figura33.DesplaamentstotalsdelprocsconstructiuAambtoteslescrreguesaplicades.
Figura34.Malladeformadaaescalareal,delprocsconstructiuAambtoteslescrreguesaplicades.
62
Figura35.DesplaamentstotalsdelprocsconstructiuBambtoteslescrreguesaplicades.
Figura36.Malladeformadaa5vegadeslescalareal,delprocsconstructiuBambtoteslescrreguesaplicades.
Ambaquestesquatrefiguresesvolmostrarlainfluenciaquetlaplicacidelaprecrregaen
elprocsconstructiuB.MentrequeenelprocsconstructiuAlaplicacidelacrregasobrela
superfciedelesplanadaprovocaunincrementdedesplaamentdaproximadament1m,enla
superfciedelesplanadaenelprocsB,lincrementsaproximadamentde60cm.
63
Seguidamentsexposaunataulaambelsvalorsdedesplaamenthoritzontaliverticalmximi
momentsflectorsmxims(negatiusipositius)abansidesprsdelaplicacidelacrregasobre
lasuperfciedelesplanada.
ProcsconstructiuA
Abansdelaplicacidelacrrega sobrela
superfciedelesplanada
Desprsdelaplicacidelacrregasobrela
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
1af.pilots 35.2 121 13.9 590.6 71.5 179 13.9 2302
2af.pilots 32.5 108 609.8 158.8 68.7 162 609.8 1552
3af.pilots 24.8 94.6 1007 207 60.2 146 1027.5 2540
ProcsconstructiuB
Abansdelaplicacidelacrrega sobrela
Desprsdelaplicacidelacrregasobrela
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
U
x
[cm] U
y
[cm]
M
mx
[kNm/m]
1af.pilots 52.8 40 438.4 258.1 131 92.5 646.16 1980
2af.pilots 50.9 37.9 432.4 192.7 129 95.3 459.5 1770
3af.pilots 47.6 35.6 766.12 208.8 126 94.7 959.3 2610
Taula25.Taulaambelsvalorsmximsobtingutsabansidesprsdelaplicacidelacrregasobrelesplanada.
Dels valors de desplaament horitzontal de la taula anterior es pot extreure que el
comportament amb el nou sistema de crregues continua sent el mateix. La crrega
aplicadatmajorinfluenciaenelsdesplaamentshoritzontalsalprocsconstructiuB,
jaquelarelacidincrementsentreunprocsilaltresdaproximadamentdeldoble.
A les figures 34 i 36, sobserva com la malla deformada en el procs constructiu A
pateix un desplaament uniforme i amb component nicament vertical en tota la
longitud del moll. Daltra banda, en el procs constructiu B sobserva que el
desplaament ja no s nicament vertical i existeix una component de desplaament
horitzontalelevada.
Abans de laplicaci de les crregues ja shavia comprovat que els pilots al
procediment B eren molt ms sensibles a patir desplaaments horitzontals. Aquest
comportament es va justificar considerant que la construcci de la segona part del
moll afectava de forma ms directa als pilots. El fet que una vegada aplicades les
crregues tamb pateixi ms desplaament horitzontal el procs B, es deu a la
precrrega considerada. La precrrega no es va aplicar a tot el moll i per tant els
assentamentsdaquestnosnuniformesentotalasevalongitud.Aixprovocaquela
part precarregada assenti menys i per tant es produeixi una flexi del moll que
origina una major empenta sobre els pilots i un major desplaament horitzontal
daquests.
Pel que fa als desplaaments verticals, aquests sincrementen en 5060 cm
aproximadamentenelsdosprocessos.
64
Respecte als valors dels moments mxims absoluts, aquests sn amb signe positiu
indicantmomentsmximsdetracci.
Una vegada shan analitzat els desplaaments totals del terreny i els desplaaments
horitzontals, verticals i moments mxims dels pilots, es procedeix a mostrar els factors de
seguretatobtingutspelsdosprocessosconstructiusipercadacasdestudi.Esrecorda,queel
primercasdestudicorresponalfactordeseguretatassociatalaplicacidetoteslescrregues
menys la de lesplanada i el segon cas considerant la crrega de lesplanada. Per realitzar
aquest clcul es va imposar que la trencada no fos superficial, establint que la part ms
superficialdelapendentdeltalsfosdeformig.Aixesvaferperqushaviacomprovatque
considerant el totu, el factor de seguretat era petit i estava associat a una trencada molt
localitzada i puntual. Al considerar el formig es pensava que el factor de seguretat
augmentaria i estaria associat a una trencada ms profunda i per tant ms perillosa des dun
punt de vista destabilitat global. Tot i aix, tampoc el formig va permetre que la trencada
estigus associada a una superfcie de lliscament, encara que si va augmentar el factor de
seguretat. Daltra banda, va permetre que s comencs a apreciar una possible superfcie de
lliscament. Per tant, els factors de seguretat que es mostren a la segent taula no estan
associatsaunapossiblesuperfciedelliscamentperespotafirmarqueelfactordeseguretat
daquesta possible superfcie de trencada sempre ser ms gran o com a mnim igual, als
mostratsacontinuaci.
ProcsconstructiuA ProcsconstructiuB
Cas1(senselacrregadelesplanada) 2.40 1.70
Cas2(amblacrregadelesplanada) 1.60 1.38
Taula26.Taulaambelsfactorsdeseguretatpelsdoscasosdestudiipelsdosprocessosconstructius.
ClaramentsobservacomelprocsconstructiuBtunsfactorsdeseguretatassociatsmenors
als del procs constructiu A. Aquest fet, es creu que s conseqncia dels desplaaments
horitzontalsmajorsqueexisteixenaplicantaquestprocediment.
Com tots els factors de seguretat de la taula estan associats a una mateix tipus de trencada,
shadeciditmostrarnomslafiguracorresponentalcas2delprocsconstructiuB.Tamben
aquest cas i procs, s on es comena a desenvolupar la possible superfcie de lliscament.
Aquestasuperfciedelliscamentsactivadegutalacrregasobrelasuperfciedelesplanada,
ja que abans de laplicaci daquesta crrega no es pot observar cap indici de formaci
daquesta superfcie. Per tant, la figura segent mostra lincrement de les deformacions
tangencialsentrelabansieldesprsdelaplicacidelacrregadelesplanada.
65
Figura37.%dincrementdelesdeformacionsdetallmostrantlatrencadapuntualilocalitzadadelcas2del
procsconstructiuB.
Figura38.%dincrementdelesdeformacionsdetallprovocatsperlaplicacidelacrregadelesplanadaalcas2
delprocsconstructiuBisuperfciedetrencamentassociada.
Per poder visualitzar la superfcie de lliscament sha hagut de variar lescala, ja que amb
lincrement de deformacions de tall mxim, 245.2 % no era possible apreciarla. Per tant, s
evident que el factor de seguretat associat a aquesta superfcie lliscament s molt ms gran
queelmostratalataula26.
66
6.4 Conclusions
Lesconclusionsqueespresentenacontinuaci,donenrespostaalsobjectiusdestudidaquest
document.Recordemelsobjectiusambelsqualssiniciavalapresenttesina.
Demostrar que el mtode de la ROM0.505 permet obtenir una aproximaci prou
correctedelesempentesqueactuenenpilots.
Demostrar que amb la distribuci dempentes de la ROM0.505 i les crregues
externesqueactuen,elspilotsdimensionatspermetenunsassentamentsadmissiblesi
unfactordeseguretatdelmollmajoroiguala1.25.
Juntament amb els objectius marcats satisfets, shan extret altres resultats que han estat
interessants. A continuaci es presenten, primer les conclusions extretes referents als
objectiusdestudiiposteriormentaltresconclusionsquepodenresultarprofitoses.
El mtode de la ROM0.505 s un mtode empric que permet obtenir, sent
estrictament correcte, una fora horitzontal interna que estabilitza el tals.
Posteriormentaplicantunadistribuciproporcionalalaprofunditatdelasuperfciede
lliscament imposada, permet obtenir una distribuci dempentes. Comparant els
moments al cap dels pilots provocats per aquesta distribuci dempentes i els
moments calculats amb Plaxis, sha observat que el valor, ordre de magnitud general
de lempenta, saproxima per que la distribuci dempentes considerada per la
ROM0.505 no s coherent amb els resultats obtinguts a Plaxis. Lexplicaci, moltes
vegadesjamencionadaallargdeldocument,selfetdequeelmtodedelaROM0.5
05aplicaundistribucidempentesperunasuperfciedelliscamentinicialiimposada
per lusuari, que segons Plaxis i segons lexperincia enginyeril, canviar en funci de
lesactuacionsqueesrealitzinsobreelterreny.LaprpiaROM0.505jamencionaque
aquest mtode s un mtode que serveix com a primera aproximaci per no com a
definitiu. Per tant, es pot concloure que realment s un bon mtode per aproximar
lordre de magnitud de les empentes que actuen sobre pilots en molls, per que la
distribuci dempentes que aplica no s segura i es requeriran de ms anlisis per
poderestablirla.
Els resultats obtinguts deixen clara la resposta al segon objectiu. Els moviments
obtinguts no sn admissibles. s cert, que aquests moviments sn provocats
prcticament en la seva totalitat per la construcci del moll i per la sobrecrrega a
lesplanada i que es podrien minimitzar amb les correctes actuacions abans de la
construcci del moll evitant que les argiles patissin tant assentament. En certa
manera, s el que es va intentar valorar amb laplicaci del procs constructiu B.
Posteriorment,esvacomprovarquecomsesperava,elsmovimentsverticalsalspilots
erenmenors,perelsmovimentshoritzontalserenconsiderablementmajors,aspecte
encaramsperillsdesdunpuntdestabilitat.
Els pilots es van dimensionar per factor de seguretat i en cap moment s van
considerarelsmoviments.
Concloent,shacomprovatqueperfactordeseguretatelmollsmoltmsestableque
elconsiderat,lobjectiueraunvalordelfactordeseguretatmajoroiguala1.25,per
67
els moviments fan que la utilitzaci de pilots per estabilitzar molls en ports en les
condicionsaplicadessiguiinviable,amenysque,senseconsiderareldimensionament
per factor de seguretat de carga, es decids que els pilots es soterressin, a gran
profunditat,esdensifiquslamalladepilotsiesfesunamilloradeltotudelmollide
lesargilesllimssuperiorsperevitarlassentament.
Altresconclusionsextretessn:
Lautilitzacideprogramesdemodelitzacinosunaspectetrivial.Lavalidaciono
dels resultats depn prcticament en un 100% de la correcte elaboraci del model i
per tant, depn del coneixement que tingui lusuari del problema destudi. Aquests
programesproporcionenungrannmeroderesultatsquelusuarihaurdinterpretar
comabonsonoenfuncidelasevaexperinciaenginyerilidelcomportamentteric
demostrat.
Els models numrics implementats sn sensibles a les diferents fases de clcul, o el
quealarealitatseria,adiferentsprocessosconstructius.Pertant,aquestsmodelsno
nomsserveixenperpoderconixerelpossiblecomportamentabansdelexecucide
lobra, sin tamb per valorar quin s lordre dexecuci ptim per minimitzar el risc
depossiblesmoviments.
68
7. AnlisidestabilitatambPlaxis3DFoundation1.1.Elspilotscoma
mesuraestabilitzadoraenunproblemareal
Lacomplexitatieldesconeixementqueexisteixalvoltantdelcomportamenttridimensionalde
problemes enginyerils, fa que moltes vegades es desestimi la idea de fer s de models
tridimensionals.Totiaix,endeterminatsproblemesonlageometriadelproblemafaquela
hiptesidedeformaciplananosiguiprouprecisaiesvulguiconixerladeformaci,moments
itensionsdelesestructuresenladireccinocarregadaobligaalautilitzacidemodels3D.
El problema objectiu destudi daquest document, s un anlisis on la hiptesi de deformaci
plana es correcte, considerant nicament el moll, ja que es pot considerar que una secci
daquest no patir deformacions en la direcci z. Respecte els pilots, aquesta afirmaci no s
tan clara i lestudi del comportament en la tercera dimensi pot ajudar a conixer i entendre
lainteraccislestructuradeformamsproperaalarealitat.
7.1 Caracterstiquesdelamodelitzaci
Enaquestapartatesdescriuentoteslesconsideracions,elselementsi/ovalorsutilitzatsenel
model aix com les fases de clcul realitzades. El funcionament del programa Plaxis 3D
Foundations1.1presentalessegentscaracterstiquesdesdunpuntdevistadelageometria.
Les coordenades x i z defineixen el pla de treball, mentre que la y defineix la
coordenadaverticalenlaquesesttreballant.
Figura39.Sistemadecoordenades,exempledunpladetreballisistemadetensionspositives.(Brinkgreve&
Broere,2004).
Figura40.Pladetreballsuperiordelmodel(100x20m
2
).Espodenobservarelspilots(6alazonacentral),els
sondeigsdistributspertotalafigura,lallossadeformigdecolormarrilescrreguesaplicades(lacuadrcula
corresponalaverticalilesfletxesalahoritzontal).
69
Lacontinutatonodelesestructuresicrreguesenprofunditatesdefineixmitjanant
plansonivellsbidimensionals.Fentsdelainformaciquecontcadascundaquests
plans,elprogramainterpolapertaldepoderestablirungeometriaen3D.
La geometria del terreny i la seva distribuci en lespai sintrodueix al programa
mitjanantboreholes.Aquestssondeigspermetendefinirelconjuntdematerialsila
morfologiadelescapesaixcomelnivellfretic.
7.1.1 Elementsfinitsutilitzats
La malla delements finits utilitzada consta de diferents elements bidimensionals que units
formen un element finit tridimensional, element tipus cunya (wedge). Els elements finits
utilitzatssn:
Elementstriangulars2Dde6nodes.Aquestselementsescreendurantlageneracide
lamalla2Dprviaisnutilitzatscomplansverticalsdelmodel3Dperformarlescares
delselementstipuscunyade15nodes.Aquestselementstambsnelsutilitzatsper
definirlescrreguesenzenelmodel3D.
Elementsquadrtics2Dde8nodes.Aquestselementsescreendurantlageneracide
la malla 3D i sn utilitzats en les cares dels elements tipus cunya de 15 nodes en la
direcci z. Tamb sn els elements bsics per definir les crregues distribudes en
superfcies en el model 3D i per modelitzar els elements estructurals, pantalles i
geosinttics,ilesinterfaces.
Elements tipus cunya 3D de 15 nodes. Aquests elements es creen durant la generaci
de la malla 3D i sn els elements definitius utilitzats per modelitzar el comportament
delsl.
Figura41.Elementtipuscunyade15nodes()ipuntsdintegracideGauss(x)encoordenadeslocals.(Brinkgreve
&Broere,2004).
A la figura anterior es pot observar com els elements triangulars de 6 nodes i els elements
quadrticsde8nodesformenlelementtipuscunyade15nodes.
70
Acadascundelselementstipuscunyadelamalla3Dselhadassignarunmodelconstitutiudel
material amb els parmetres que el defineixen. En aquest anlisi shan utilitzat dos models
constitutius.
Model de Mohr Coulomb, es tracta dun model elastoplstic sense enduriment i amb
elasticitatlinealquesutilitzacomaprimeraaproximacialcomportamentdeslsen
general. Els parmetres que el defineixen sn: el mdul de Young, E, el coeficient de
Poisson,,lacohesi,c,langledefricci,ilanglededilatncia,.
Model de Hardening Soil, es tracta dun model denduriment volumtric i de tall.
Lenduriment volumtric sactiva quan es produeixen deformacions plstiques
irreversibles,degudesalacompressiprimriaprodudaperunacrregaistropaen
condicions edomtriques. Lenduriment de tall sactiva quan es produeixen
deformacions de tall irreversibles degudes a una crrega desviadora primria. Els
parmetres que el defineixen sn: dependncia de la rigidesa respecta les tensions
ambunalleipotencial,m,deformacionsplstiquesdegudesaunacrregadesviadora
primria controlades per, E
5
reI
,
deformacions plstiques degudes a la compressi

primria controlades per, E
ued
reI
, control del comportament en descrrega
recrrega, E
ur
reI
,
ur
,ielsparmetresdeMohrCoulomb,cohesi,c,angledefricci,i
anglededilatncia,.
7.1.2 Condicionsdecontornaplicades
Lescondicionsdecontornaplicadessndetipusmecnic.
Desplaaments horitzontals nuls en elscontorns verticals del problema parallels a la
direcciz(u
x
=0).
Desplaaments horitzontals nuls en elscontorns verticals del problema parallels a la
direccix(u
z
=0).
Desplaamentshoritzontalsiverticalsnulsalabasedelproblema(u
x
=0,u
z
=0iu
y
=0).
7.1.3 Condicionsinicials
Shaconsideratqueelnivellfreticestrobaa8.25mdaladarespectelabasedelmoll.
A diferncia del programa en 2D, on lestat de tensions inicials es calcula considerant un
K
0
(veure apartat 4.1.3), al Plaxis 3D Foundations lestat de crregues inicials s calcula com si
dun fase de crrega (gravity loading) es tracts. Aix fa que, quan finalitzi aquesta fase de
crrega shagin produt desplaaments i per tant aquests shagin de inicialitzar a cero per
iniciarlaprimerafasedecrrega.Daquestamaneralestatdetensionsinicialserelcalculati
nohihaurdeformacions.
7.1.4 Modelsconstitutiusiparmetresdelsliestructures
A les taules segents es mostren els parmetres i els models constitutius dels dos materials i
lesestructuresutilitzadespelclculdestabilitat.
Una de les diferncies respecte el model bidimensional, s que Plaxis 3D Foundations 1.1 no
contelmodelSoftSoilipertantelcomportamentdelesargilesillimsshamodelatutilitzant
71
unmodelHardeningSoil.Aquestadifernciademodelspotprovocarqueelcomportamentde
lesargilesillimsnosiguielmateix,totiaixshaintentatqueelsparmetresquedefineixenel
Hardening Soil sajustin al comportament que presenten les argiles i llims amb el model Soft
Soil.
unsat
[kN/m
3
]
sat
[kN/m
3
] E
ref
[kN/m
2
]
Totu(moll) MohrCoulomb Drenat 20 22 2.5*10
4
0.3
ArgilesiLlims(substrat) HardenningSoil Nodrenat 16.5 18.5
Identificaci
c
[kN/m
2
]
0
E
5
reI
[kN/m
2
]
E
ued
reI
[kN/m
2
]
E
ur
reI
[kN/m
2
]
ur
m
K
x
[m/s]
K
y
[m/s]
R
inter
Totu(moll) 0,1 38 0 10
3
10
3
0.67
ArgilesiLlims(substrat) 1 20 0 10.000 10.000 40.000 0.2 0.5 10
7
10
8
0.67
Taula29.Parmetresdelesestructuresqueintervenenenelclcul.
7.2 Crreguesconsiderades.
Lescrreguesconsideradesenelmodel3Dsnlesmateixesquelesutilitzadesenelmodel2D.
Aquestessn:
G:Crreguespermanents.
Crregadelallosadamuntdelspilots: 1,5mx2,33Tn/m
3
=3,5Tn/m
2
;
g
=1.
Crregasobrelallosadeformig: 3Tn/m
2
;
g
=1.
Crregahoritzontal,endireccix,delsvaixells: 6Tn/m;
g
=1.
Q:Crreguesvariables.
Crregasobrelesplanada,corresponentaunedificide10plantes:10T/m
2
;
q
=1,3.
Elscoeficientsdeponderaciparcialsutilitzats,snelsdefinitsalataula10delapartat6.1.
Identificaci Tipusdestructura Model
Dimetre
[m]
A[m
2
]
E
[kN/m
2
]
[kN/m
3
]
Pilot NonmassivePile 1.5 1.77
Placa Wall Elstic 1.5 30*10
6
0.2 25
Llossadeformig Floor Elstic 1.5 30*10
6
0.2 23.3
72
7.3 Anlisidestabilitat
Abans dexplicar les fases de clcul implementades i mostrar els resultats obtinguts, sha
cregut convenient destinar un apartat a tots els problemes i limitacions trobades durant la
modelitzaci per tal de que els resultats posteriors es puguin entendre e interpretar
correctament.
7.3.1 Consideracionsrealitzadesilimitacionsdelprograma.
A continuaci sexpliquen algunes de les consideracions realitzades per poder elaborar el
modelilimitacionsobservadesdelprograma.
A part de la ja mencionada absncia del model constitutiu tipus Soft Soil, que ha obligat a
modelitzar les argiles i llims amb un model Hardening Soil, del que no es disposava dels
parmetres reals de laboratori i shan aproximat utilitzant els del Soft Soil, existeixen altres
limitacionsquepodenhaverinflutenelsresultatsobtinguts.
Plaxis 3D Foundation 1.1 s un programa, que com el seu nom indica, est destinat a
modelitzarproblemesdefonamentacions,onlesfasesconstructivesestiguinrelacionadesamb
excavacionsoactuacionssotaelterreny.Undelsaspectesquerecolzaaquestafilosofia,sla
introducci del material mitjanant sondeigs. Aquests sondeigs, permeten establir la
distribuci en lespai de les capes de material i per tant, la part superior del sondeig que no
tinguiunmaterialassignatdurantlelaboracidelageometria,posteriormentnopodrtenir
ho.Enconseqncia,ladistribuciespaialdelmaterialqueformaelmollshadefinitiassignat
alsondeigprviament.Posteriorment,durantlafaseinicialdeclcul,shasimulatunexcavaci
delmolltotalishanimposatelsdesplaamentsprodutsperaquestaexcavaciacero.
Relacionat amb la definici de la geometria i dels sondeigs existeix un altre problema. Com
sacaba de comentar, si el sondeig no t material en la part superior durant la creaci del
model, posteriorment no se li pot assignar cap durant la fase de clcul. Per tant, la part dels
pilotspersobrelasuperfcie,sadir,alalongitudexentadelspilots,noselipotassignarcap
material.Aixfapensarque,espodriahaverconsideratunmateriallleugerficticialsondeig,a
la zona on posteriorment estaria la part exenta dels pilots, que no modifiqus lestat de
tensions al terreny, ms dens que laigua perqu no flots i desprs canviarho pel formig.
Aquesta idea es va intentar i funcionava, per llavors va aparixer una altre limitaci del
programa.Elspilotsmassissosnosnmodelitzatscomelementsestructurals,snconsiderats
comelementstipussl,ipertantnoespodenextreureleslleisdesforos.speraquestmotiu
que es va desestimar lidea de modelitzar els pilots com a massissos i es va considerar
modelitzarlos com a pilots de corona circular, que s es poden tractar com una estructura, i
assignaralacoronacircularunaplacaambunespessorpermetred1,5metres,amblobjectiu
de modelitzar el pilot d1,5 metres de dimetre correctament. (veure taula 29 tipus
destructura wall). A aquesta tipologia de pilot, tamb li pots assignar material dins de la
coronaiespodriahaverassignatdelaformaanteriormentmencionada.Noesvaconsiderar,
jaquelaplacamodelitzadaesvapensarperquelpilotscomportscomsifosmasss.
En conclusi, els pilots modelitzats varen ser de tipus corona circular formada per elements
tipusplaca.Isaqu,onapareixundelsproblemesmsimportantsdesdunpuntdevistade
lainterpretaciidelacomparaciambelmodelrealitzatambPlaxis8.2.Lacoronacirculardel
73
pilotestformadapersisplaquesipertantelsresultatsquesobtenennoestanassociatsala
coronacircularopilotenconjunt,sinalaplacaenqestiquesestiguianalitzant.Respecte
als desplaaments, aquest fet no ha estat un greu problema, ja que totes les plaques
presentavenprcticamentelmateixdesplaament,exceptuantelsprimerscincmetresdetots
elspilots,quepossiblementdegutaproblemesnumrics,oscillenlleugerament,ipertantsha
pogutrealitzatlamitjapercadapuntdelalongituddelpilot.
Respecte els moments flectors sha procedit de forma diferent. Com els moments flectors no
sn els mateixos a cadascuna de les plaques, sha decidit estudiar els moments flectors
corresponentsalaplacamsprximailaplacamsallunyadaaltalspercadascundelspilots.
En conseqncia, s molt important tenir present que els moments presentats i analitzats no
snelsdelpilotenlasevatotalitatsinelsdelaplacadavanteraidarrererespecteeltalsde
cadapilot.
Per solucionar aquest problema i obtenir uns possibles moments flectors globals del pilot,
shanintentatdosprocediments.
1. Imaginemunpossibletramdelpilotitrespuntsalaladamarcadesa,b,c.
Figura42.Croquisdunpossibletramdunpilot
Coneixemladistnciaentreab,ladistancientrebcieldesplaamenthoritzontalen
elstrespunts.Considerantlequacideladeflexidunabiga.
y
ii
=
N
EI
(7.1)
On:
y=segonaderivadadeldesplaament.
M=momentflector.
E=mdulelstic.
I=mduldinrcia
Podemobtenirelmomentaproximatenelpuntbdelasegentforma.
H = EIy
ii
= EI
(y
u
-y
b
)
Jist(ob)
-
(y
b
- y
c
)
Jist(bc)
u,S (y
u
- y
c
)
(7.2)
On:
y
i
=desplaamentdecadapuntambi=a,
b,c.
dist()=distnciaentredospunts.
a
b
c
74
Lequacianteriorcalculaelmomentenelpuntmigconsiderantunaaproximaciala
derivada del desplaament, la pendent, de forma incremental i posteriorment una
altra aproximaci a la derivada de la pendent, deflexi, en forma incremental en una
zonaproperaalpuntmig.
Aquestraonamenthagusestatcorrectesielsdesplaamentshoritzontalsalapartsuperiorno
oscillessin. Loscillaci daquests desplaaments i per tant els errors en els primers 5 metres
fan que els moments calculats no siguin els correctes. Per tant aquest procediment queda
desestimat.
2. En el segon procediment sha intentat aproximar la corba de desplaaments
horitzontalsutilitzantunainterpolacipolinmicadelgrauquemillorlaproxims,per
taldevitaraquestesoscillacionsenelsprimersmetres.Shacomprovatquedepenent
delpilot,lacorbasaproximavamillorambunpolinomidegrau4odegrau6,mxim
graupermsaExcel,pertotiresoldreelproblemadelesoscillacionsenelsprimers
metres, no sajustava b al comportament de desplaaments horitzontals en la
majoriadepilots.
Figura43.Aproximaciambunpolinomidegrau6(negre)alacorbadedesplaamentshoritzontals
dundelspilots(vermell).
Sobserva, que tot i que lerror quadrtic de laproximaci (R

2
) no s petit, la
interpolacinopermetreproduirelcomportamentcorrectament.
Per tant, cap dels dos procediments intentats han perms obtenir uns moments globals
correctes.
Finalment, lltima limitaci ha estat la impossibilitat de modelitzar la longitud exacta dels
pilots.Noshapogutmodelitzarlalongitudcorresponentacadapilot,jaquesiesfeienwork
planes tan prxims entre si, recordem que la diferncia entre les longituds dels pilots era
petita,(veuretaula18delapartat6.2.2)elprogramadonavaunerrorenlacreacidelamalla
3D.Shadeciditadoptarlalongitudmximadelspilotscomalongitudglobal.
7.3.2 Fasesdeclculimplementades
A continuaci es mostra una taula amb lordre de les fases executades. Tots els staged of
constructionsnplsticsiignorantelcomportamentnodrenat.
0 StagedofConstruction
Faseinicial, pelclculdelestensionsinicials, considerantnomsles
argilesillims.Elsdesplaamentscalculatssimposenaceroalinicide
lafasesegent
75

7 Stagedofconstruction Execucidelallossadeformig
8 Stagedofconstruction Aplicacidelacrregahoritzontaldelsvaixells
9 Stagedofconstruction Aplicacidelacrregaverticalsobrelallossadeformig
10 Stagedofconstruction Aplicacidelacrregaverticalsobrelasuperfciedelesplanada
Taula30.Fasesdeclculimplementades.
7.3.3 Resultatsobtinguts
Acontinuaciesmostrenalgunsdelsresultatsobtinguts.
Elcriteridesignesutilitzatselsegent:assentamentspositius,desplaamentshoritzontalsen
la direcci x positius cap a la dreta, desplaaments en la direcci z positius cap a fora de la
pantalla i moments flectors de tracci i compressi, positius i negatius respectivament. Els
moments flectors que es mostraran sn els M11, que sn els moments existents sobre el pla
horitzontal.Shadesestimatmostrarelsmoments M22,momentssobreelplavertical,ja que
elsvalorsdaquestsereninsignificantsenrelacialsM11ipertantirrellevantsdesdunpunt
devistaderesistnciaestructuraldelspilots.
Figura44.Desquerreadreta.MomentflectorM11iM22respectivament.(Brinkgreve&Broere,2004).
7.3.3.1 Resultatsobtingutsidiscussideresultats
Les figures que es mostren a continuaci corresponen a la fase de clcul on el moll sha
executatenlasevatotalitatinoshaaplicatcapcrrega.
En totes les grfiques on sanalitza el comportament dels pilots, sha considerat el criteri que
espresentaenlafigurasegentperpoderidentificarlos.
76
Figura45.Identificacidecadascundelspilots.
Figura46.Desplaamentstotalsalmollsensecrreguesexternesaplicades
Siescomparenaquestsdesplaamentsambelsdesplaamentscalculatsambelmodel2D,en
elprocsconstructiuA,sobservacomaquestssndelordrede4.5vegadesmenors.Aquesta
diferncia s deguda als diferents models utilitzats per modelar el comportament de les
argilesillims.
A continuaci es mostren els desplaaments verticals, horitzontals en x i en z i moments
flectors de cadascun del pilots. Es recorda que, els moments flectors no sn els globals dels
pilotssinelsdelaplacadeldavantideldarrererespecteeltals.
1a 2a 3a
3b 2b 1b
77
Grfica17.Desplaamentsverticalsdelspilotssenselaplicacidelescrregues.
Grfica18.Desplaamentshoritzontalsendireccixdelspilotssenselaplicacidelescrregues.
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0 0,1 0,2 0,3 0,4
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1a
Uy1b
Uy2a
Uy2b
Uy3a
Uy3b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0 0,02 0,04 0,06
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1a
Ux1b
Ux2a
Ux2b
Ux3a
Ux3b
78
Grfica19.Desplaamentshoritzontalsendireccizdelspilotssenselaplicacidelescrregues.
Grfica20.Momentsflectorsdelaplacadeldavantsenselaplicacidelescrregues.
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,006 0,003 7E18 0,003 0,006
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
d
e
l
s
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uz(m)
Uz1a
Uz1b
Uz2a
Uz2b
Uz3a
Uz3b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
50 0 50 100 150
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Momentsflectorsdelaplacadeldavant
(kNm/m)
M_11_1a
M_11_1b
M_11_2a
M_11_2b
M_11_3a
M_11_3b
79
Grfica21.Momentsflectorsdelaplacadeldarreresenselaplicacidelescrregues.
horitzontalenxienz,verticalimomentflector.
Valorsmximscalculatssenseaplicacidelescrregues
U
x
[cm] |U
z
|[cm] U
y
[cm]
|M
mx
|[kNm/m]
Placadeldavant Placadeldarrere
Pilot1a 3,5 0,2 23 120 120
Pilot1b 3,5 0,25 23 120 120
Pilot2a 4 0,35 21 27 27
Pilot2b 4 0,4 21 27 27
Pilot3a 3,2 0,4 16 25 25
Pilot3b 3,2 0,55 16 20 20
Taula31.Taulaambelsvalorsmximsobtingutsambelmollcompletamentexecutatsenselaplicacideles
crregues.
Seguidamentescomentenelsresultatsobtinguts.
Pel que fa als desplaaments en direcci x, la primera fila de pilots es mou com un
slidrgid,mentrequelesfilessegonaitercerapateixenunclaraflexienlazonaon
sacaba el moll i comena lestrat dargiles i llims. Pel que fa als valors mxims de
desplaament,aquestssnmoltinferiorsalsobtingutsambPlaxis8.2.(veuretaula23).
25
30
35
40
45
50
55
60
65
150 100 50 0 50
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Momentsflectorsdelaplacadeldarrere
(kNm/m)
M_11_1a
M_11_1b
M_11_2a
M_11_2b
M_11_3a
M_11_3b
80
Respectealsdesplaamentsverticals,sobservaunadisminucidaquestsconformela
distncia a la part ms alta del tals augmenta. Els valors de desplaament vertical
mximcalculats,snmoltmenorsqueelscalculatsaPlaxis8.2.(veuretaula23)
Conixer els desplaaments en la direcci z, permet validar o no la hiptesi de
deformaci plana realitzada en el model bidimensional. A la taula anterior, sobserva
que els desplaaments mxims en la direcci z sn dordre millimtric i per tant es
confirmaquelahiptesidedeformaciplanaeracorrecte.
Respecte als moments flectors, sobserva com els valors de la placa del davant i del
darreredecadapilotsnelsmateixospercanviatsdesigne.Tambsobservaqueels
valors mxims es troben a la mateixa profunditat (42.5 metres). Un altre aspecte a
destacarsquementrelaplaca del davantdelspilotsdelaprimeraisegona filaest
en tracci la de la tercera fila est compressi. El mateix succeeix amb la placa del
darrereperdeformacontrria.
Comjashacomentatanteriorment,elsmomentsflectorsdelesplaquesdelspilots,no
podensercomparablesambelsmomentsflectorsglobalsobtingutsambPlaxis8.2.
Unaspecteimportantaanalitzarslefectedelafriccinegativa.Aquestefectesdegutala
consolidacidelterrenyprovocadaper:
Consolidacinatural,perpespropi,dunreblertpoccompactat.
Consolidaciprovocadaperunterrapl.
Consolidaciindudaperunadisminucidelnivellfretic.
Consolidaci induda pel canvi de lestructura del sl (argiles tixotrpiques) causada
perlaprpiaincadelpilot.
Elsefectesdelafriccinegativasnelssegents:
Disminucidelaresistnciaalenfonsamentdelpilot.
Augmentdelestattensionaldelpilot.
Augmentdelassentament.
Lafriccinegativaesdesenvolupadeformadiferentenfuncideltipusdepilotanalitzat.Per
pilots columna aquesta es pot desenvolupar al llarg de tota la longitud del pilot, mentre que
perpilotsflotantsesdesenvolupaenunazonaperlapartaltadelalongituddelpilot.
Figura47.Croquisdeldesenvolupamentdelafriccinegativaalapartaltadelpilot.
FricciNegativa
81
Acontinuaciesmostrentresgrfiquescorresponentsauntallendireccizpercadascunade
lesfilesdepilotsipelscentresdaquests.Enaquestesfiguresesvolmostrarelsdesplaaments
verticalsdiferencialspilotterrenyipertantlazonaonesdesenvolupalafriccinegativa.

Grfica22.Desenvolupamentdelafriccinegativaenlaprimeraisegonafiladepilotssensecrreguesaplicades.
Grfica23.Desenvolupamentdelafriccinegativaenlatercerafiladepilotssensecrreguesaplicades.
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,10 0,20 0,30 0,40
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilots
1ai1b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,10 0,15 0,20 0,25 0,30
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilots
2ai2b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,1 0,12 0,14 0,16 0,18 0,2
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilots
3ai3b
82
De la comparaci de les tres grfiques de desenvolupament de la fricci negativa, zona on el

terrenyassentamsqueelpilot,espotextreurequeamesuraqueladistnciaalapartms
alta del tals augmenta, la zona on es produeix la fricci negativa es redueix i la diferncia
entre lassentament del pilot i lassentament del terreny tamb. Aquest aspecte s el calia
esperar,jaquequanmsllunyestrobenelspilotsdelapartmsaltadeltals,menysmaterial
totupotconsolidaripertantmenysassentamentpatir.
Analitzats diferents aspectes del comportament dels pilots sense crregues externes actuant,
es pot concloure que els resultats sn els mateixos per a pilots dun mateixa fila, considerant
unpladesimetriaquepassipelcentredelmollendireccixy.
A continuaci es procedeix a mostrar alguns dels resultats obtinguts un cop sha executat la
llossaishanaplicatlacrregaverticalicrregahoritzontaldamuntialextremdelallosa.
Figura48.Desplaamentstotalsalmollamblescrreguesaplicades(senseconsiderarladelesplanada).
83
Lafiguraqueesmostraacontinuacicorresponalsdesplaamentsverticalsi horitzontals de
lallossadeformigdegutsalescrregueshoritzontaliverticalaplicades.
Figura49.Dedaltabaix.Desplaamentsverticalsdelafaseambelpladedeformaciiambshadings(ombres
decolors).Eldesplaamentverticalmximsde5,2cm.Desplaamentshoritzontalsdelafase,enladireccix,
ambelpladedeformaci.Eldesplaamenthoritzontalmximsde2,5cm.
Grfica24.Desplaamentsverticalsdelspilotsamblescrreguesaplicades(senseconsiderarladelesplanada).
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0 0,1 0,2 0,3 0,4
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uy(m)
Uy1a
Uy1b
Uy2a
Uy2b
Uy3a
Uy3b
84
Grfica25.Desplaamentshoritzontalsendireccixdelspilotsamblescrreguesaplicades(senseconsiderarla
delesplanada).
Grfica26.Desplaamentshoritzontalsendireccizdelspilotsamblescrreguesaplicades(senseconsiderarla
delesplanada).
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0 0,02 0,04 0,06 0,08 0,1
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Ux(m)
Ux1a
Ux1b
Ux2a
Ux2b
Ux3a
Ux3b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,006 0,003 7E18 0,003 0,006
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Uz(m)
Uz1a
Uz1b
Uz2a
Uz2b
Uz3a
Uz3b
85
Grfica27.Momentsflectorsdelaplacadeldavantamblescrreguesaplicades(senseconsiderarlade
lesplanada).
Grfica28.Momentsflectorsdelaplacadeldarrereamblescrreguesaplicades(senseconsiderarlade
lesplanada).
25
30
35
40
45
50
55
60
65
600 400 200 0 200 400 600 800 1000
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Momentsflectorsdelaplacadeldavant
(kNm/m)
M_11_1a
M_11_1b
M_11_2a
M_11_2b
M_11_3a
M_11_3b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
800 300 200 700
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
s
(
m
)
Momentsflectorsdelaplacadeldarrere
(kNm/m)
M_11_1a
M_11_1b
M_11_2a
M_11_2b
M_11_3a
M_11_3b
86
horitzontalenxienz,verticalimomentflectorsenseiamblaplicacidelescrregues.
Valorsmximscalculatssenseaplicacidelescrregues
U
x
[cm] |U
z
|[cm] U
y
[cm]
|M
mx
|[kNm/m]
Pilot1a 3.5 0.2 23 120 120
Pilot1b 3.5 0.25 23 120 120
Pilot2a 4 0.35 21 27 27
Pilot2b 4 0.4 21 27 27
Pilot3a 3.2 0.4 16 25 25
Pilot3b 3.2 0.55 16 20 20
Valorsmximscalculatsamblaplicacidelescrregues(senselade
lesplanada)
U
x
[cm] |U
z
|[cm] U
y
[cm]
|M
mx
|[kNm/m]
Pilot1a 7.3 0.23 30.5 225 502
Pilot1b 7.3 0.22 30.5 225 430
Pilot2a 8 0.36 28 406 191
Pilot2b 8 0.36 28 303 106
Pilot3a 7 0.36 25 835 553
Pilot3b 7 0.6 25 931 608
Taula32.Taulaambelsvalorsmximsobtingutssenselaplicaciiamblaplicacidelescrregues(sense
considerarladelesplanada).
Laplicaci de la crrega horitzontal ha provocat un gir en els pilots i un augment del
desplaamenthoritzontalalcapdaquestsde4cmaproximadament.Aquestaugment
s constant a les tres files, el que implica, que la crrega horitzontal afecta de la
mateixamaneraatotselspilotsindependentmentdeladistnciaalpuntdaplicaci.
Per efecte de la crrega vertical sha produt un increment de lassentament de 7 cm
enlaprimeraisegonafiladepilotside9cmenlatercera.
Lefectedelescrreguesaplicadesnohaprodutundesplaamentimportantenziper
tantelsvalorsromanenigualsalscalculatssensecrregues.
Pel que fa als moments, sobserva com el moment mxim ja no es troba a una
profunditat aproximada de 42.5 m, sin que per efecte de la crrega horitzontal,
aquest es troba al cap dels pilots. Una aspecte a destacar s que mentre que les
plaques del davant de la segona i tercera fila tenen un moment mxim de tracci, la
placadeldavantdelaprimerafilaeltencompressi.Elmateixpassaamblaplacadel
darrereperdeformacontrria.
Els valors de moments flectors de la part alta dels pilots poden no ser els reals de les
plaques, degut a que existeixen oscillacions en els desplaaments horitzontals en
aquestazona.
87
Acontinuaciesprocedeixamostrarlefectedelafriccinegativa.

Grfica29.Desenvolupamentdelafriccinegativaenlaprimeraisegonafiladepilotsamblescrregues
aplicades(senseconsiderarladelesplanada).
Grfica30.Desenvolupamentdelafriccinegativaenlatercerafiladepilotsamblescrreguesaplicades(sense
considerarladelesplanada).
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 0,35 0,4 0,45
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilot
1ai1b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,10 0,15 0,20 0,25 0,30 0,35 0,40
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilots
2ai2b
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0,15 0,2 0,25 0,3
P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t
p
i
l
o
t
(
m
)
Uy(m)
Uy
terreny
Uypilot
3ai3b
88
Si es comparen lefecte de la fricci negativa sense i amb les crregues, sobserva el mateix
comportament. Els pilots ms propers al cap del tals presenten un desenvolupament de la
friccinegativamajorqueelsmsallunyats.Tambsobservacomlafriccinegativasmenor
amblescrreguesquesenselescrregues.Aquestasituacieralaquecaliaesperar,jaqueels
pilotsestansuportantunanovacrregaverticalqueprovocaunmajorassentamentdelspilots,
mentrequeelterrenyqueprovocaaquestafriccijahapatitgranpartdelaconsolidaci.
En la grfica anterior sobserva com lefecte de la fricci negativa ja no es desenvolupa en la
tercerafiladepilots.
Els resultats que es presenten seguidament, pertanyen a la fase on ja sha aplicat la crrega
sobre la superfcie de lesplanada. En aquest cas es mostren tres figures, una figura amb els
desplaaments totals del moll, una altre amb la malla deformada del moll i lltima, amb els
desplaaments verticals i horitzontals en direcci x de la llossa de formig. Posteriorment es
presentaunataulaambelsvalorsmximsdedesplaamentshoritzontals,enxienz,verticalsi
momentsflectorsdelspilots.
Figura50.Desplaamentstotalsambtoteslescrreguesaplicades.
89
Figura51.Malladeformadaa5vegadeslescalarealambtoteslescrreguesaplicades.
Figura52.Dedaltabaix.Desplaamentsverticalsdelafaseambelpladedeformaciiambshadings(ombres
decolors).Eldesplaamentverticalmximsde12.7cm.Desplaamentshoritzontalsdelafase,enladireccix,
ambelpladedeformaci.Eldesplaamenthoritzontalmximsde7.8cm.
90
Valorsmximscalculatsamblaplicacidelescrregues(senselade
lesplanada)
U
x
[cm] |U
z
|[cm] U
y
[cm]
|M
mx
|[kNm/m]
Pilot1a 7.3 0.23 30.5 225 502
Pilot1b 7.3 0.22 30.5 225 430
Pilot2a 8 0.36 28 406 191
Pilot2b 8 0.36 28 303 106
Pilot3a 7 0.36 25 835 553
Pilot3b 7 0.6 25 931 608
Valorsmximscalculatsambaplicacidetoteslescrregues
U
x
[cm] |U
z
|[cm] U
y
[cm]
|M
mx
|[kNm/m]
Pilot1a 15.1 0.12 42.2 3801 4858
Pilot1b 15.1 0.19 42.3 3758 4763
Pilot2a 15.8 0.35 40.1 2759 1119
Pilot2b 15.7 0.38 41.2 2246 1566
Pilot3a 14.7 0.32 38.2 7055 5376
Pilot3b 14.8 0.62 37.6 7531 5886
Taula33.Taulaambelsvalorsmximsobtingutsabansidesprsdelaplicacidelacrregasobrelesplanada.
La crrega sobre la superfcie de lesplanada ha provocat un increment dels
desplaamentshoritzontalsmximsdetotselspilotsdaproximadament8cm.
Respecte als desplaaments verticals, sha produt un increment de 12 cm en tots el
pilots.
Sobservaquenoshanprodutincrementsdedesplaamentenz.
Pel que fa als moments flectors, els valors que es mostren sn molt grans i
conseqncia dels problemes numrics que existeixen a la part alta dels pilots.
Aquestsmomentsmximscorresponenalcapdelesplaquesdavanteraideldarrere,i
pertantnoespodenconsiderarcomoareals.Aquestcomportament,jaescomenava
a apreciar abans de laplicaci de la crrega sobre la superfcie de lesplanada ja que
elsmomentsmximstambpertanyienalapartaltadelesplaquesdelspilots.
7.4. Conclusions
De lanlisi amb Plaxis 3D Foundations, no shan pogut extreure tots els resultats que al
comenament de la present tesina sesperava. La gran quantitat dhiptesis i aproximacions
que han calgut per poder realitzar el model, fan que els resultats obtinguts no puguin ser
directamentcomparablesambelsresultatscalculatsambelmodelbidimensional.
Tots el resultats obtinguts han estat, en primera instncia, condicionats al model constitutiu
consideratperlesargilesllims.Shacomprovatqueelsdesplaamentsprodutsperlexecuci
del moll i els provocats per laplicaci de les cargues, sn molt menors als obtinguts amb el
91
model2D,elqueimplicaqueelsparmetresresistentsiderigidesautilitzatsalmodel2Dsn
pitjors als considerats al model 3D. Si es comparen tots els resultats de desplaament del
model 2D amb els seus homlegs del model 3D, sobserva que tots tenen un factor
multiplicadorde4.5aproximadament.Aixindicaque,totilanosimilituddelsvalorsexisteix
un factor multiplicador que permet relacionarlos directament i per tant, considerant que
aquestfactorprovnicamentdeladefinicidelmodeldelesargilesillims,espotconcloure
que ambds models presenten resultats similars. Confirmant aquesta afirmaci, la
comprovaci que els desplaaments horitzontals en direcci z sn menyspreables, en
comparaci a la resta de desplaaments, permet considerar com a bona la hiptesi de
deformaciplanaquesharealitzatalmodel2D.
Elpargrafanteriorfarefernciaalsdesplaaments.Respectealsmomentsflectors,noespot
establircaprelacientreambdsmodels,exceptuantlafasesensecrregues.Enaquestafase,
on la part superior de les plaques dels pilots no estaven molt afectades per oscillacions dels
valors, si que es poden observar dues similituds. Els moments flectors mxims estan situats
aproximadamententre12i15metresdeprofunditatrespecteelcapdelspilotsielspilotsde
laprimerafilaescomportendeformadiferentalsdelarestadefiles.
Pel que fa als desplaaments de la llossa de formig, sha observat que aquesta es mou
solidriament amb els moviments dels pilots, aspecte que tamb shavia comprovat al model
bidimensional.
Tot i qu els resultats del model 3D no sn gaire satisfactoris des dun punt de vista del
coneixement del comportament de pilots estabilitzant molls, lelaboraci del model i la
posterior interpretaci dels resultats ha reflectit que moltes vegades la utilitzaci de models
3D per entendre el comportament no s adequada, ja que els resultats no sn analitzables
fcilment.Pertant,sconvenientrealitzarprimermodels2Dperentendreelproblema,isifos
necessari,posteriorment,modelitzaren3D.Enaquestcas,shacomprovatqueelmodel3Dno
eranecessarijaqueelsresultatsobtingutsambel2Derenprouprecisos.
92
8. Conclusionsgenerals
Lamotivacidaquestdocumenterajustificarlsdepilotsperestabilitzarmollsenportscom
alternativaalscalaixosdeformigenmassaquehabitualmentsutilitzen.
Les conclusions que es presenten a continuaci recullen tots els resultats que shan anat
obtenintdurantlatesina.
Enelcaptol3,esvaaplicarelmtodequeproposalaROM0.505perestabilitzartalussosies
va obtenir una fora horitzontal interna que estabilitzava la superfcie crtica, considerada
aquesta la que maximitzava el producte f
0
*h
0
per un factor de seguretat d1.7. Com shavia
dimposar una trencada inicial, es va considerar la que el programa va calcular amb menor
factordeseguretat.
Shacomprovatqueconsiderarcomasuperfciedeclcullaquemaximitzaelproductef
0
*h
0
,
sempreenssituardelcostatdelaseguretatjaquelaf
0
slaforaverticalnecessriamxima
que estabilitza la superfcie de lliscament ms desfavorable. Per tant, superfcies amb
productes inferiors a aquest, sempre tindran un factor de seguretat associat major i daltre
bandasuperfciesambunproductesuperioraaquestnoespodranproduir.Posteriorment,es
va realitzar lanlisi invers. s a dir, es van imposar la superfcie de lliscament i la fora
horitzontal interna obtingudes i es va calcular el factor de seguretat. Els resultats varen ser
satisfactorisjaqueelfactordeseguretatobtingutvaserd1.69ambBishopSimplificatid1.67
amb Janbu Simplificat, ambds molt prxims a l1.7 desitjat. Comprovat aix, es va aplicar la
distribuci dempentes considerada pel mtode i es va tornar a realitzar lanlisi invers.
Novament,elsresultatsvarensersatisfactorisjaqueelsfactorsdeseguretatobtingutsvanser
igualsa1.72i1.67ambBishopSimplificatiambJanbuSimplificatrespectivament.
Enconclusi,esvademostrarqueelmtodeestcorrectamentdefinitilesempentesquees
calculen sn les que els pilots han de resistir per estabilitzar el tals. Ara b, el mtode
necessita duna hiptesi important perqu es pugui aplicar. Totes les superfcies que
intervenen en el clcul han de tenir un punt fix que no vari entre elles. Aquesta hiptesi
descarta la possibilitat que es puguin produir moltes altres trencades i com es va comprovar
ambPlaxis8.2,latrencadapotvariarengeometriaisituacienfuncidelestatdecrregues
alterreny.
En el captol 4, per tal descollir la distribuci dempentes adequada, es van comparar els
factors de seguretat obtinguts amb el tals inicial, sense crregues, amb Slide 5.0 i Plaxis 8.2.
EsvacomprovarqueelfactordeseguretatobtingutambPlaxis8.2erad1.29,moltprxima
lobtingutambJanbuSimplificat,1.34. Pertant,esvaconsiderarladistribuci dempentes de
Janbu Simplificat. Els resultats dels anlisis posteriors, aplicant la fora horitzontal interna i la
distribuci de forces internes, van demostrar que en programes delements finits on es
calculen deformacions, considerar unes forces internes com a mesura estabilitzadora no
funciona, ja que no es pot establir una relaci entre la fora aplicada i el factor de seguretat
obtingut.Tambesvacomprovarquedepenentdelaforaaplicada,lasuperfciedetrencada
variavalasevageometriaisituacialtalsisiaquestaforaaugmentavaconsiderablement,el
factor de seguretat obtingut ja no estava associat a una superfcie de trencada sin a un
trencadapuntualilocalitzadaalvoltantdelacrrega.
93
En conclusi, els resultats a Plaxis 8.2 demostren que la metodologia de la ROM 0.505
shauria daplicar utilitzant el mtode de Janbu Simplificat i la hiptesi de considerar sempre
un punt fix no s correcte, ja que les trencades varien en situaci i geometria en funci de
lestatdecrreguesqueexisteixialterreny.
En el captol 5, es va realitzar lanlisi destabilitat a Plaxis 8.2 amb els pilots dimensionats
utilitzantlesempentesobtingudesamblametodologiadelaROM0.55.Elfactordeseguretat
obtingut va ser d1.3, menor a l1.67 obtingut amb la distribuci dempentes aplicades
directamentaSlide5.0.Defet,elfactordeseguretatobtingutambpilotsnovariarespectea
lobtingutambeltalsinicial,encaraquesilageometriadelatrencada.
En conclusi, les empentes trobades no permeten obtenir un dimensionament que doni un
factor de seguretat 1.7 a Plaxis 8.2. Aix no implica que el valor o situaci de les empentes
siguiincorrecte,sinquecomlestattensionalaltalshacanviat,latrencadatambhohafeti
pertantscomsisestigusanalitzantunaltreproblemadestabilitat.Aleshores,elmtodede
la ROM0.505 no s correcte ja que les empentes que calcula, estan associades a una
superfcie de lliscament, que una vegada els pilots sexecutin, previ dimensionament amb les
empentes calculades, ser una altra i el factor de seguretat associat tamb. Sha comprovat
queaugmentantlalongituddels pilotselfactorde seguretataugmentavaconsiderablement,
en conseqncia es confirma que la nova superfcie de lliscament obtinguda necessita una
major longitud de pilots i per tant lempenta horitzontal associada a aquesta superfcie de
lliscamentsmajor.
Enelcaptol6,esvarealitzarlanlisidestabilitatdelmollsotmsaunesaccionsexternesies
van executar dos processos constructius diferents. En el procs A es van executar el pilots
abans del moll i en el procs B es van executar els pilots quan la major part del moll estava
construdaiesvaaplicarunaprecrrega.
Sha observat que els desplaaments verticals absoluts dels pilots sn majors en el procs A
degut a lordre dexecuci dels pilots respecte el moll. Pel que fa als increments de
desplaament vertical dels pilots per efecte de les crregues, aquests sn iguals en ambds
processos constructius i en les tres files de pilots. Respecte als desplaaments verticals
incrementalsdelmoll,shanobtingutunsvalorsquatrevegadesmenorsenelprocsBqueen
lA, per efecte de la precrrega aplicada. El desplaament vertical mxim calculat amb totes
lescrreguesaplicadeshasigutde179cmalprocsAide95cmalprocsB.
Els valors de desplaament horitzontal absoluts i incrementals dels pilots, en cada fase de
crrega, sn majors en el procs B que en lA. Abans daplicar les crregues, aquesta
circumstncia noms pot ser deguda a que lexecuci de la segona part del tals afecti de
formamesdirectaiconcentradaalspilots.Desprsdaplicarlacrregasobrelasuperfcie,sha
observatqueeldesplaamentalmollnosuniformeiverticalcomenelprocsA,sinquees
produeix un flexi del moll, per efecte dun assentament diferencial entre la zona
precarregadailazonaquenohoestava,ipertantaixprovocaunincrementdelesempentes
sobreelspilotsiunaugmentdelsdesplaamentshoritzontals.Lincrementdedesplaaments
horitzontals s contant en les tres files de pilots en els dos processos constructius. El
desplaament horitzontal mxim calculat amb totes les crregues aplicades ha sigut de 71.5
cmalprocsAide131cmalprocsB.
94
Tantenlanlisidedesplaamentsverticalscomhoritzontalsdelspilotscorresponentalafase
sense crregues i amb el tals completament executat, sha observat que aquests
disminueixenamesuraqueladistnciaaltalsaugmenta.
Els moments flectors calculats amb Plaxis 8.2, sense considerar unes possibles accions
externes, sn ms grans que els moments provocats per les empentes obtingudes amb el
mtode de la ROM0.505 al cap dels pilots. De la mateixa manera, els moments flectors
obtinguts amb la crrega horitzontal utilitzada en el dimensionament, tamb sn menors als
queshanobtingutambPlaxis8.2.Lesdifernciessnvariablesperessituenentornals150
kNm/mentotselspilotsienelsdosprocessosconstructius,exceptuantelspilotsdelatercera
filadeprocsAquepresentenmomentsmoltmselevats.
RespectealadistribucidempentesqueshaobtingutaplicantlametodologiadelaROM0.5
05 i la de moments associada, sha demostrat que pel cas del moll sense crregues no s
correcte,jaqueelsmomentsflectorsdelaprimeraitercerafiladepilotserenmajorsqueels
delasegonapelsdosprocessosconstructius.
En referncia als factors de seguretat, sha obtingut que el procs constructiu B t associats
factorsdeseguretatmenorsalprocsconstructiuAiaquestsfactorssnmenorsquansaplica
la crrega sobre lesplanada. Que els factors de seguretat hagin sigut menors al procs B, es
deu a que pateix ms desplaaments horitzontals, aix implica que les tensions de tall sn
majors i per tant la ruptura es produeix abans en aquest procediment constructiu. Els factors
de seguretat obtinguts amb les crregues utilitzades en el dimensionament dels pilots han
sigut de 2.4 amb el procs A i de 1.7 amb el procs B, i de 1.6 i 1.38 considerant la crrega
sobrelesplanada.
En conclusi, el mtode de la ROM0.505 aproxima lordre de magnitud del valor de les
empentessobrepilotsenmollscorrectament,perladistribucidempentesqueaplicanos
ladequada.
Elsfactorsdeseguretatobtingutsambelspilotsdimensionatsutilitzantlesrecomanacionsque
ella proposa, permeten obtenir uns factors de seguretat superiors l1.25 que s el factor de
seguretatquesacostumaarequerirenaquestscasos.
Els moviments calculats no sn admissibles i per tant la metodologia dutilitzar pilots como a
mesuraestabilitzadoranosaplicableenaquestescircumstncies.(perassolirmovimentsms
petitsesnecessitaprolongarelspilotsfinsprofunditatsmajors)
En el captol 7, es va analitzar el mateix moll amb el programa Plaxis 3D Foundation 1.1.
Lobjectiu daquest apartat era fer una comparativa amb els resultats obtinguts en el model
bidimensional. Per poder realitzar el model i degut a les limitacions del programa per
modelitzar aquest tipus de problemes, es van considerar una srie dhiptesis que no van
permetreestablirunacomparativadirectadelsresultats.Unadeleshiptesismsinfluents,va
ser la de considerar un model constitutiu en les argilesllims tipus Hardening Soil en lloc del
Soft Soil aplicat al model 2D, ja que no es disposava daquest model al programa. Com els
parmetres daquest model es desconeixien es van considerar uns que es va creure que
donarien uns resultats semblants. Respecte els desplaaments, el comportament dels pilots
observat s similar al model 2D. Una disminuci dels desplaaments absoluts verticals i
horitzontals en direcci x, a mesura que la distncia al tals augmenta i uns increments de
desplaament per efecte de les crregues constants a tots els pilots. Els valors de
desplaament sn de lordre de quatre vegades i mitja ms petits que els obtinguts amb el
95
model 2D sense les crregues, amb les crregues de dimensionament i amb la totalitat
daquestes.Elsvalorsmximsdeu
y
ideu
x
alspilotsidedesplaamenttotalalmoll,ambtotes
lescrreguesaplicades,hansigutde42.3,15.8i85centmetresrespectivament.
Lu
z
calculat, ha confirmat que la hiptesis de deformaci plana utilitzada en el model 2D s
correctejaqueaquestsdesplaamentshansigutmillimtrics.
Respecte als moments flectors, no shan pogut obtenir uns moments globals dels pilots i per
tantnoshapogutestablirunacomparativaambelscalculatsalmodel2D.
Lanlisi de desenvolupament de la fricci negativa realitzat per mitja de lassentament
diferencial pilotterreny, ha mostrat una disminuci de la zona on es desenvolupa la fricci
negativa i del valor daquest assentament diferencial, a mesura que la distncia a la part ms
alta del tals augmentava. Aquest efecte era lesperat, ja que laquantitat de totu disponible
per consolidar disminua. En el cas del moll amb les crregues aplicades, sense la de
lesplanada, tamb sha observat una disminuci de lefecte de la fricci negativa respecte al
cas sense crregues, degut a que els pilots assenten per efecte de les crregues i el terreny
circumdantjahaviapatitgranpartdelaconsolidaci.
Enconclusi,definirunmodelen3Dsinteressantperlaimmensaquantitatderesultatsque
presenta.Percontra,lainterpretacidaquestsscomplicada.Donadesleshiptesisquehan
calgutperdefinirelmodelielsresultatsdedesplaamentenzqueconfirmenquelahiptesis
de deformaci plana al model 2D era correcte, lanlisi en 3D daquest problema no era
necessari.
Comentarifinal
La facilitat ds que tenen molts programes de modelitzaci en elements finits, fa que
habitualment sutilitzin aquests programes en molt problemes denginyeria, sense el
coneixementdelcomportamenttericdelproblemanecessari.
Aquestsprogramessempreet calculen resultats,perenmoltes ocasionsaquestresultats no
snelsobservatsalarealitat,jasiguiperquelmodeldefinitnosiguielcorrecteoperquel
programacalculicomportamentserronis.
Sempreserlusuariquihaurdevalidarelsresultatsimaihaurdanteposarlosalseucriteri.
96
9. Bibliografia
Puertos del estado (2005). Recomendaciones geotcnicas para el proyecto de obras
martimasyporturias,ROM0.505.Captulo3CriteriosGeotcnicos.
Brinkgreve, R.B.J.(2002). Plaxis 2D Manual version 8. Delft University of Technology
&Plaxisb.v.:A.A.BalkemaPublishers.
Brinkgreve, R.B.J.; Broere, W.(2004). Plaxis 3D Foundation Manualversion 1. Delft
UniversityofTechnology&Plaxisb.v.:A.A.BalkemaPublishers.
Alonso Prez de Agreda, Eduardo (2005). Estabilidad de Taludes. Departament
dEnginyeriadelTerreny,CartogrficaiGeofsicadelETSECCPdeBarcelona,UPC.
Simons, Noel; Menzies, Bruce; Matthews, Marcus (2005). Soil & Rock Slope
Engineering.Ed.ThomasTelford,2edici.p.77113.
C. Wyllie, Duncan; W. Mah, Christopher (2007). Rock Slope Engineering (Civil &
Mining).Ed.SponPress,4edici.p.176197.
G. Poulos, H.; H. Davis, E (1990). Pile Foundation Analysis and Design. Ed. Robert E.
Kriegerpublishingcompany,Inc.p.123,264277,388411.
Prakash, Shamsher; D. Sharma, Hari (1990). Pile Foundation in Engineering Practice.
Ed.JohnWiley&Sons,Inc.p.140,7196,143146,177182,237243,269.
97
10. Annex1.Grfiques
Grfiquesdevolucidelfactordeseguretatversuslacrregaaplicadapercadahipels
dosmtodesdeclcul,BishopSimplificatiJanbuSimplificat.
Grfica1.Variacidelfactordeseguretatversuslaforahoritzontalaplicadaperunahiguala3.7metres.
y=0,0068x+1,5983
R=0,9995
y=0,0068x+1,465
R=0,9959
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
1,8
1,9
2
0 10 20 30 40 50
F
S
Valord'f
FS(BishopSimplificat)
FS(JanbuSimplificat)
y=0,0053x+1,494
R=0,9922
y=0,0055x+1,326
R=0,9941
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
1,8
1,9
2
0 20 40 60 80 100
F
S
Valord'f
98
y=0,004x+1,6503
R=0,9962
y=0,0036x+1,3402
R=0,9966
1,2
1,4
1,6
1,8
2
2,2
0 20 40 60 80 100 120
F
S
Valord'f
y=0,0038x+1,8929
R=0,9738
y=0,003x+1,4271
R=0,9978
1,2
1,4
1,6
1,8
2
2,2
2,4
0 20 40 60 80 100 120
F
S
Valord'f
y=0,0031x+2,1725
R=0,9952 y=0,0023x+1,6413
R=0,9975
1,2
1,4
1,6
1,8
2
2,2
2,4
0 10 20 30 40 50
F
S
Valord'f
99
11. Annex2.Clculsrealitzats
Clculdelalongitudsoterradadelspilotsdelasegonafila.
1.ClculdelaN
i
.
Caiga ue la llossa ue foimigo - SS kPa
20+17
2
m = 647.S kNm
elterme
20+17
2
Sobiecaiga - Su kPa 2u m = 6uu kNm
N
I
= 647.S + 6uu = 1247.S kNm
Suposant aia que caua pilot supoita la mateixa caiga -
-
1247.5
3
= 41S.8S kNm

2.ClculdelaW
i
.
W
I
i
= ((
I
S) - (
w
4.7S))
D
2
4
= ((2S S) - (1u 4.7S))

1.5
2
4
= 1S6.9S kNpermetredespessor
individualsegonslaROM.
F =
Q
hI
N
I
+ W
I
i
F
mIn
- Q
hI
= F
mIn
(N
I
+ W
I
i
)
Q
hI
= 2.SS (41S.8S + 1S6.9S) = 1299.uS kNm
4.DefinicideltermeW
i
.
W
i
= ((
I
(L +8.S)) -(
w
(L + 8.2S))
B
2
4
=
= ((2S (L +8.S)) - (1u (L + 8.2S))
1.S
2
4

5. Clcul de la L utilitzant la funci Solver de lExcel i aplicant lexpressi ,
Q
h
+ W
i
= Q
p
+Q
I
1299.uS + ((2S (L + 8.S)) - (1u (L + 8.2S))

1.S
2
4
=
= 6 u.2S
i
L
1.S
2
4
+
1
2

1uu u.2S
i
L
1uu +u.2S
i
L
L ( 1.S)
L
2a fIIa
= 21.7u m
100
Clculdelalongitudsoterradadelspilotsdelatercerafila.
1.ClculdelaN
i
.
Caiga ue la llossa ue foimigo - SS kPa
20+17
2
m = 647.S kNm
elterme
20+17
2
Sobiecaiga - Su kPa 2u m = 6uu kNm
N
I
= 647.S + 6uu = 1247.S kNm
Suposant aia que caua pilot supoita la mateixa caiga -
-
1247.5
3
= 41S.8S kNm

2.ClculdelaW
i
.
W
I
i
= ((
I
7.S) - (
w
7.2S))
D
2
4
= ((2S 7.S) - (1u 7.2S))

1.5
2
4
= 2uS.22 kNpermetredespessor
individualsegonslaROM.
F =
Q
hI
N
I
+ W
I
i
F
mIn
- Q
hI
= F
mIn
(N
I
+ W
I
i
)
Q
hI
= 2.SS (41S.8S + 2uS.22) = 14S4.77 kNm
4.DefinicideltermeW
i
.
W
i
= ((
I
(L +8.S)) -(
w
(L + 8.2S))
B
2
4
=
= ((2S (L +8.S)) - (1u (L + 8.2S))
1.S
2
4

5. Clcul de la L utilitzant la funci Solver de lExcel i aplicant lexpressi ,
Q
h
+ W
i
= Q
p
+Q
I
14S4.77 + ((2S (L + 8.S)) -(1u (L + 8.2S))

1.S
2
4
=
= 6 u.2S
i
L
1.S
2
4
+
1
2

1uu u.2S
i
L
1uu +u.2S
i
L
L ( 1.S)
L
3a fIIa
= 22.97 m

Treball Fi de Carrera: Anàlisi de La Metodologia de Disseny D'un Moll Sobre Pilots

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Fi de Carrera: Anàlisi de La Metodologia de Disseny D'un Moll Sobre Pilots

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TREBALL FI DE CARRERA

Al meu tutor Antoni Lloret, per la confiana dipositada en mi.

A tots ells, grcies.

Finalment amb el programa Plaxis 3D Foundations 1.1. es tornar a estudiar el problema

MohrCoulomb s un model elastoplstic sense enduriment i amb elasticitat lineal que

N s desconeguda. El valor va ser obtingut per Bishop aplicant la condici dequilibri

A continuaci sexposen els resultats obtinguts de laplicaci del mtode de la ROM0.505

Una vegada shan obtingut les f

En aquest moment el mtode de la ROM0.505 hauria finalitzat. Tot i aix, a continuaci es

4. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Utilitzaci de forces internes

complexos. A cadascun dels elements triangulars de la malla se lha dassignar un model

Model de Soft Soil, es tracta dun model elastoplstic denduriment volumtric i

Els parmetres que el defineixen sn: el mdul de Young, E, el coeficient de Poisson, , la

Identificaci Model Tipus

Phi c reduction s la fase que permet el clcul de factors de seguretat. En aquesta

Una primera observaci interessant s la geometria de la superfcie de lliscament. Com ja

La superfcie de lliscament obtinguda no s la mateixa, que lobtinguda sense crregues

Respecte a la geometria de la superfcie de lliscament, sobserva com aquesta recupera la

5. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Els pilots com a mesura

al clcul de Cu, sha considerat la segent frmula que correspon a un daproximadament

b +c = piof. mx pei sota sup. lliscament

H[kN] e[m] D[m] Cu[kN/m

Identificaci Model Dimetre[m] A[m

Recordant un dels objectius, demostrar que el mtode de la ROM0.505 permet obtenir el

6. Anlisi destabilitat amb Plaxis 8.2. Els pilots com a mesura

En el cas destudi, com la verificaci es realitzar utilitzant frmules analtiques i els

A la grfica superior, profunditat mxima de 50 metres, sobserva que la interpolaci que

Recapitulant, lobjectiu daquest punt era la verificaci de la seguretat davant lenfonsament

3. Aplicaci de la definici de factor de seguretat davant enfonsament dun pilot

La verificaci de la seguretat del pilot equivalent o virtual s realitzar considerant la crrega

Contoin = C = B = 14.S = 4S.SS m

Persistentotransitria 1.5 1.15

1afiladepilots 51 9 460 415.83 1.11

Definits els valors de les variables, es poden determinar els parmetres i . Si

Identificaci Model Tipus

1. Clcul del factor de seguretat sense considerar la crrega sobre la superfcie de

A continuaci es mostren el desplaaments verticals, horitzontals i moments flectors de

ms sensible als desplaaments horitzontals no noms en magnitud sin tamb en la

deformacions plstiques degudes a la compressi

Sobserva, que tot i que lerror quadrtic de laproximaci (R

Fase TipusdeFase Descripci

De la comparaci de les tres grfiques de desenvolupament de la fricci negativa, zona on el

1299.uS + ((2S (L + 8.S)) - (1u (L + 8.2S))

14S4.77 + ((2S (L + 8.S)) -(1u (L + 8.2S))

You might also like