Monogrfics SAM

s segur el que mengem? La seguretat alimentria als mitjans de comunicaci

Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria

s segur el que mengem? La seguretat alimentria als mitjans de comunicaci

Aquest document recull un resum de la jornada de presentaci de linforme SAM 2008, Seguretat Alimentria i Mitjans de comunicaci, celebrada l1 de desembre de 2009 a lauditori de lIDEC-Universitat Pompeu Fabra.

Presentaci de la reuni Eduard Mata, director de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA)

Presentaci de la reuni Gemma Revuelta, sotsdirectora de lObservatori de la Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

Ponents Milagros Prez Oliva, defensora del Lector de El Pas Carles Prez, defensor de lAudincia de la Corporaci Catalana i Mitjans Audiovisuals Eva Pomares, redactora de El Punt Marga Soler, defensora del Lector de La Vangurdia

Coordinadora del monogrfic: Vernica Escurriol Martnez Transcripci i redacci: Clara Armengou Gavin

Presentaci
E
l present monogrfic s el resultat de la jornada celebrada el dia 1 de desembre del 2009 amb motiu de la presentaci de linforme SAM 2008. Malgrat no haver una intenci inicial de publicar aquest monogrfic, les ponncies i el debat que es van generar ens van semblar prou riques en idees i propostes com per pensar en compartir-les amb aquelles persones que no van poder assistir a lacte. La seguretat alimentria s una qesti cada cop ms present en les agendes poltiques actuals. Desprs de mltiples crisis alimentries en la dcada dels 90, lany 2000 la Uni Europea es va anar dotant duna nova estratgia en seguretat alimentria i dun marc legislatiu i normatiu, per tamb de principis, per informar de lactualitat en lmbit de la innocutat dels aliments. Aix va suposar molts canvis, tant per als professionals que es dediquen a lelaboraci i venda daliments, com per a les administracions competents. Conixer les opinions de la societat i en quin context selaboren aquestes, amb una anlisi especfica dels mitjans de comunicaci s bsic per poder seguir les pautes que el Parlament Europeu ens marca. Per aix, primer es va preguntar als consumidors quina s la seva percepci sobre seguretat alimentria, desprs es va demanar qu esperaven de com haurien de comunicar les administracions competents i altres agents que participen en seguretat alimentria, tenint en compte tamb les particularitats de les persones immigrades en relaci a la seguretat alimentria. Altre factor analitzat s el de la relaci entre tecnologia i seguretat alimentria, s a dir, qu pensen els consumidors de laplicaci de noves tecnologies en matria de seguretat alimentria. Parallelament als estudis de percepci social, es va posar en marxa un programa per conixer millor el paper dels mitjans de comunicaci en la informaci que arriba a la ciutadania. En aquest document recollim els principals resultats del primer informe anual daquest estudi, o Informe SAM 2008 (Seguretat Alimentria i Mitjans), aix com les aportacions que van sorgir a la jornada on es va presentar pblicament lestudi. Els projectes que tenim en marxa i els que estem desenvolupant es fonamenten en la convicci de que per millorar la informaci pblica i la capacitat de decisi ciutadana s important mantenir relacions estables amb els mitjans de comunicaci. No des del sentit dadoctrinar, ni de justificarnos entre nosaltres, sin de conixer-nos amb ms profunditat i compartir lgiques de treball. Per aix, agraeixo la collaboraci de la Universitat Pompeu Fabra i de lObservatori de la Comunicaci Cientfica (OCC-UPF) en la construcci de la Plataforma SAM. Dins aquesta, ens vam proposar seguir quatre lnies fonamentals. La primera, fer un estudi sistemtic anual de com alguns mitjans escrits analitzen les qestions de seguretat alimentria en el sentit ampli, no noms els temes dinnocutat, sin tamb aquells que nosaltres diem qestions relacionades i que tenen a veure amb el sistema alimentari a Catalunya. El primer estudi en qu sha recollit informaci expressament per a aquest informe s el que presentem, lInforme SAM 2008 (encara que vam fer una anlisi prvia de lany 2007 aprofitant informaci parcial, que ens va servir per tenir constncia de la gran presncia del tema a la premsa diria). A ms dels estudis, la plataforma inclou tamb la organitzaci de trobades entre experts i comunicadors centrades en temes monogrfics per tal de discutir entre nosaltres perqu passen les coses i com sn percebuts els temes per uns i altres. A ms dels integrants de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA) i lOCC-UPF, un grup assessor de persones de diferents mbits, totes elles interessades en la comunicaci de la seguretat alimentria, es reuneix regularment per proposar nous temes i analitzar el procs de la plataforma. Finalment, estem treballant tamb per a la creaci duna xarxa de persones interessades en la comunicaci de la seguretat alimentria aquesta molt ms mplia i amb uns requeriments de participaci no tant presencials com els del grup assessor que serveixi per compartir lgiques de treball i augmentar la transparncia en aquests mbits; aquesta xarxa ha dintegrar no noms periodistes i altres professionals que treballen fonamentalment en rees de comunicaci, sin tamb tcnics i gent que estudia la comunicaci cientfica i els temes de salut i alimentaci a les universitats, aix com qualsevol altra persona amb inters per compartir coneixements i inquietuds. Eduard Mata Director de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria

LInforme SAM 2008, principals resultats

Rellevncia
Les notcies relacionades amb la seguretat alimentria (SA) van tenir una forta presncia a la premsa d'mbit catal durant lany 2008. En conjunt, els 7 diaris de la mostra1 van publicar 1.911 textos relatius a aquest tema. Totes les setmanes i tots els diaris van incloure informaci sobre SA, amb un percentatge relativament alt de textos en portada (com a referncia, en aquest informe hem trobat que un 14,5% de textos es va ubicar a la portada, mentre que a l'Informe Quiral, que analitza la cobertura periodstica dels temes de salut, aquest percentatge va ser en el mateix any d'un 8,9%). Per la seva banda, la "food safety" o garantia de salubritat dels aliments, es va representar sobretot en forma d'episodis aguts o situacions de crisi. Entre aquestes, les ms destacades el 2008 van ser la de "l'oli de gira-sol amb hidrocarburs", la "llet amb melamina", la "carn amb dioxines", el "suc de noni amb cocana", les "vieires txiques", el judici de la "intoxicaci per coques de Sant Joan", etc. Altres tpics que van aparixer al llarg de l'any, aquests ja no tant com situacions crtiques sin com informaci de fons, van ser la "contaminaci dels aliments", "la pesca de riu amb mercuri", la "seguretat alimentria dels OMG", o la meditica confrontaci entre dos grans de la cuina catalana (notcia que es va incloure en el tpic "gastronomia" de la nostra base de dades").

Temes
Tant la garantia d'accs als aliments en quantitats suficients, "food security", com la qesti de la salubritat d'aquests, "food safety", van estar presents a l'agenda periodstica de 2008 (Taula 1). La preocupaci per la "food security" va estar present constantment al llarg de l'any ( "preu dels aliments", "crisi alimentria mundial", etc). Generalment, els tpics es relacionaven amb diferents aspectes de la crisi econmica mundial. A ms, la seva presncia era constant per discreta (textos curts, poques portades, etc.), s a dir, seguien un patr de cobertura de tipus "crnic". Un nic tpic relatiu a aquest tema va tenir un tractament "agut" (molta presncia durant un perode breu de temps, amb un alt percentatge de portades): la vaga de transportistes". En aquest cas, la vaga va ser vista com una situaci de risc per a l'abastiment energtic i de productes de primera necessitat, com frmacs i aliments frescos.

Ubicaci
Un de cada quatre textos es va publicar en suplements, mentre que la resta va aparixer a les pgines interiors, fonamentalment a la secci "societat". En general, els textos publicats en suplements i els publicats en pgines interiors del diari tenen enfocaments diferents. A les pgines interiors es tracten normalment temes d'actualitat, del dia, mentre que en els suplements els temes poden ser ms intemporals o almenys, no tan directament relacionats amb el dia a dia.

1 Els diaris de la mostra sn: El Pas (edici Catalunya); La Vanguardia; El Punt (edici Girona); Segre; Diari de Tarragona; 20 Minutos i ADN (edici Barcelona, en ambds casos).

Monogrfics SAM

LINFORME SAM 2008, PRINCIPALS RESULTATS

Signatures
Tres de cada quatre textos van aparixer signats (b per un redactor, b per un especialista). Quan el text no contenia signatura, el diari concedia l'autoria o b al genric "redacci" o b a "agncies". El fet que en un text es pugui reconixer o no el seu autor s important de cara al comproms particular d'aquest en els continguts. En aquest informe hem vist que alguns casos (per exemple, la intoxicaci de llet per melamina a la Xina) recorrien amb ms freqncia que altres a textos sense signar o que procedien directament d'agncies. En aquests casos, en general, es tracta de notcies que ocupen un paper ms secundari, sn menys extenses, contenen menys fonts d'informaci i tamb menys elements d'interpretaci o contextualitzaci. El fet que una notcia sigui tractada d'aquesta manera "impersonal" pot ser degut a diverses explicacions (per exemple, la notcia procedeix d'un pas on no hi ha corresponsal i tampoc s considerada com de mxima prioritat des del moment en qu el mitj no destina all un enviat especial).

Tractament del risc

Un de cada quatre textos sobre seguretat alimentria parlava explcitament de risc i un de cada deu esmentava el terme alerta sanitria. Entre els que van tractar sobre el "risc" de determinat aliment o tecnologia, sovint no hi havia una conclusi final, sin que el resultat era un missatge ambivalent, amb els pros i els contres (Grfic 3). Entre els que clarament es decantaven per un costat o altre de la balana, eren ms freqents el textos que informaven sobre riscos o perills que aquells que ho feien sobre els beneficis o avantatges d'un aliment. Finalment, un de cada cinc textos incloa recomanacions per al lector, posant en evidncia que la premsa no t nicament un paper informatiu, sin que tamb influeix en la formaci de la ciutadania.

Taula 1. Tpics ms freqents de lany 2008 Tpics Nre. de textos 208 154 101 98 84 68 64 60 59 52 51 41

Enfocament
L'enfocament ens indica com es van cobrir les notcies: quines qestions es van plantejar, quines fonts d'informaci es van consultar, qu vocabulari i quines imatges es van utilitzar, etc. El 2008, l'enfocament ms com va ser el del "consum", centrat en els hbits i la percepci del consumidor, la forma d'utilitzaci dels aliments, les necessitats del consumidor, el seu poder adquisitiu, etc. El segon enfocament en freqncia va ser el de la "salut", centrada en els possibles efectes (beneficiosos o nocius) dels aliments sobre la salut. Desprs d'aquest, els segents enfocaments van ser el "empresarial", "poltic", "cultural", "cientfic", "tic" i "ambiental" (Grfic 1).

Preu dels aliments Crisi alimentria mundial/seguretat en laccs Alimentaci i nutrici Gastronomia Contaminaci dels aliments Fruites i verdures Transgnics/OMG Alimentaci infantil Fira Alimentaria Oli de gira-sol Aigua Obesitat/sobreps

Fonts d'informaci
Segons el sector de procedncia, les fonts d'informaci ms citades van ser les de l'mbit industrial-empresarial. A aquestes, van seguir a curta distncia el sector poltic i crrecs tcnico-poltics (direccions generals, etc.) I, a continuaci, les veus representants de la societat civil (associacions de consumidors, ONG, etc.), Els cientfics i, finalment, l'administraci (Grfic 2).

3 - S SEGUR EL QUE MENGEM? LA SEGURETAT ALIMENTRIA ALS MITJANS DE COMUNICACI

Grfic 1. Enfocaments en la informaci.

Grfic 2. Fonts dinformaci.

Empresarial

Poltic Poltic

14%
Salut

26%

Societat civil

18%

9%

27%
Consum Altres Indstriaempresa Cientfic

30%

15%

8%
Cultural

33%

5%
Ambiental Cientfic

2%
tic

3%

Administratiu

8%

2%

Grfic 3. Distribuci dels textos, segons el balan presentat entre risc i benefici.

Casos
L'anlisi dels casos ens va permetre aprofundir en aspectes concrets de la comunicaci. "Vaga de transportistes". Aquest cas va mostrar com la comunicaci dels fets influeix en els mateixos (com en una partida de dmino, el moviment d'unes peces influeix en el desenlla final dels esdeveniments). "Llet amb melamina". Va mostrar la dificultat d'informar en un mn globalitzat sobre situacions de crisi, encara que aquestes es produeixin en entorns aparentment molt llunyans. "Comparaci dels textos sobre l'alimentaci 'bio' i la 'biotecnolgica'". Evidenciar el repte comunicatiu davant el qual es troba un periodista enfrontat a dades i valoracions de diferents tipus (cientfiques, socials, culturals, etc.). "Oli de gira-sol contaminat amb hidrocarburs". Aquest cas va mostrar en tota la seva complexitat la dificultat del maneig d'una situaci de crisi, caracteritzada (sobretot en els seus primers moments) per la incertesa.

Ms riscs que beneficis

18%

Balan neutre o ambivalent

73%

Ms beneficis que riscs

9%

Monogrfics SAM

LINFORME SAM 2008, PRINCIPALS RESULTATS

Es va demanar a quatre periodistes, tres dells defensors del lector o de laudincia de diferents mitjans, que interpretessin els resultats de lInforme SAM 2008 des de la seva perspectiva personal i professional. A continuaci reprodum uns extractes de les presentacions que van fer a la jornada, no noms comentant linforme, sin aportant tamb interessants reflexions sobre la comunicaci en matria de seguretat alimentria en general, i sobre les particularitats de la premsa, la rdio i la televisi.

Milagros Prez Oliva

Defensora del Lector de El Pas

ls lectors, com els consumidors, el primer que demanen a un diari s seguretat en les informacions que els donem. Particularment en els temes relacionats amb la vida de les persones sigui el consum, la salut o lalimentaci perqu sn qestions fonamentals en les quals un error, tant si el comet ladministraci, com si el fem en una informaci, pot tenir conseqncies per a les persones. Hi ha una especial sensibilitat per aquesta matria i els diaris sabem que ens juguem la nostra credibilitat en aquest tipus de notcies. Ens podem equivocar en un terme geogrfic o quan parlem dun conflicte, per les queixes dels lectors quan ens equivoquem amb un tema daquests no tenen res a veure amb les cartes que rebem quan el tema est relacionat amb la salut. Estem en una societat que viu bastant problemticament les qestions de seguretat. Es demana seguretat prcticament total i risc zero. per la seguretat total i el risc zero sn impossibles en la societat en qu vivim. En canvi, la possibilitat de difusi de riscos i amenaces s, com no havia estat mai, planetria. Observem tamb que la nostra societat t una tolerncia molt alta, direm que una extratolerncia, envers riscos que realment provoquen enormes perjudicis (per exemple els joves respecte de lalcohol, el botelln, conduir o agafar el cotxe,etc.), i en canvi t una tolerncia molt baixa envers altres riscos. Bsicament la diferncia entre lalta i la baixa tolerncia s que tolerem millor els riscos

assumits i que alhora ens proporcionen un plaer o compensaci immediata. bviament, si la poblaci pateix un risc que s per manca de control o per una actuaci fraudulenta, o fins i tot a conseqncia doptimitzar processos industrials, com va passar amb la crisi de les vaques boges, la ciutadania t tot el dret dexigir responsabilitats i de no admetre cap tipus de risc. En qualsevol crisi que es produeix, la tendncia s sempre a catalogar el risc: primer de tot, buscar el culpable, molts cops en les empreses, per tamb en ladministraci. A ladministraci se li demana una responsabilitat subsidiria sempre i en tots els casos. Fins i tot quan es tracta dun frau o duna mala prctica duna empresa, no es culpa tant a lempresa o a lautor del frau com a ladministraci pblica que havia dhaver controlat les activitats de lempresa. Lobjectiu hauria de ser tenir una poltica de comunicaci que permets visualitzar tot el que sest fent de positiu, de manera que quan es produeixi, inevitablement, un episodi negatiu, encara mantinguem la confiana en ladministraci. Avui dia, la societat tendeix cada cop ms a anticipar el futur i a prendre decisions ms en funci del que es preveu que ha de venir en el futur que no pas en el present. I els poltics, de vegades, es veuen abocats a prendre decisions ms perqu no puguin ser acusats de no haver pres aquesta mesura, que per leficcia en s daquesta.

3 - S SEGUR EL QUE MENGEM? LA SEGURETAT ALIMENTRIA ALS MITJANS DE COMUNICACI

Carles Prez
Defensor de lAudincia de la Corporaci Catalana i Mitjans de Comunicaci

i els periodistes tingussim el temps de fer el seguiment de les informacions que havien estat notcia fa uns anys, i mirssim com han acabat ens sorprendrem, perqu de vegades es generen alarmes injustificades que quan ha passat el temps, veiem que no eren absolutament res. Lespectador demana veritats absolutes i quan es tracta daquests temes, encara molt ms. Aix es detecta mitjanant el servei a laudincia, que en el nostre cas pot rebre unes tres mil consultes o queixes cada mes. Lespectador tamb demana que el mitj prengui una posici davant de les coses. Els mitjans audiovisuals tenen caracterstiques particulars. La televisi, en el sentit del que s`ha presentat en aquest informe, es diferencia dels diaris en alguns aspectes. Duna banda, el que han explicat a linforme seria vlid tamb pel que fa als telenotcies o als informatius: es tracten les notcies en funci de lactualitat i es dna la informaci fins que aquesta notcia mor i en sorgeix una altra. Per daltra banda, tenim tota una srie de programes en els quals tamb es parla dalimentaci i seguretat alimentria, a vegades de manera molt potent, com per exemple programes de divulgaci cientfica com el Qu, qui, com, o programes en qu saborda la temtica des dun punt de vista ms gastronmic: en Cuines, la Salut al cistell o fins i tot el Karakia, on es mostra una manera diferent dabordar el tema de lalimentaci. En lactualitat, a la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals es segueixen les recomanacions recollides en els codis deontolgics i en els procediments de treball periodstics i es contrasten les fonts, no quedant-se nicament amb una versi. Sempre es compta amb lassessorament de metges, dietistes i nutricionistes qualificats. Aix no vol dir que no es pugui parlar un dia de maneres diferents dentendre lalimentaci, per sempre que hi hagi al darrere el suport duna persona que et pugui donar una garantia, una qualitat. El que no es fa, i s la gran diferncia per a mi del mitj de comunicaci pblic

que est obligat a treballar amb aquestes persones altament qualificades s permetre que et comprin lespai com de vegades es fa en mitjans de comunicaci dmbit privat. A la Corporaci, quan arriba un anunci que pot ser dubts, b perqu presenti uns models segons laspecte fsic que tinguin- , o perqu vol vendre determinades virtuts, el que es fa s sotmetrel a un organisme dautocontrol, i en cas que es falli desfavorablement, es retiraria o se li diria a lanunciant que rectifiqus el seu missatge per no incrrer en una cosa que creiem que no ha de ser. De vegades lespectador vol que tu ja li donis la veritat i que li diguis que aix s bo i que all s dolent. Aquest s un dels reptes que ens trobem els que fem aquesta feina; hem de ser bastant distants, escptics davant del que ens diuen encara que siguin fonts oficials, cosa que a vegades no es posa ni en qesti. A vegades diuen: s que mho ha dit una font oficial. Doncs b, les primeres fonts que shan de posar en dubte sn les oficials, que tamb sn sospitoses.

Monogrfics SAM

LINFORME SAM 2008, PRINCIPALS RESULTATS

Eva Pomares
Redactora de El Punt

ls temes de seguretat alimentria i alimentaci cada cop estaran ms presents en lagenda meditica. El problema que tenim els periodistes s que estem sotmesos a totes les rutines informatives, rutines de manca de temps i de pressi de condensar tota la informaci amb un titular cridaner. Recordo a linforme, un titular que no estic segura de quin diari era que deia: Qui vol un filet de bou clonat?. Aquest titular s molt cridaner, segurament molta gent anir a llegir la informaci, per no s un titular que a priori es pugui considerar seris o rigors. Els periodistes, a banda destar sotmesos a les rutines, no som cientfics; per tant, hem de buscar assessorament extern. Crida molt latenci que en una societat que t la cincia com la seva regidora de valors, resulta que en periodisme, tal com evidencia aquest informe, les fonts cientfiques estan en el penltim lloc; i en el primer lloc, i a molta distncia, hi ha les empreses. El tema s curis: per qu sn les empreses les primeres? Jo crec que duna banda les empreses fa molt de temps que han aprs a arribar als lectors, i de laltra, les grans empreses envien comunicats de premsa reiteradament, et conviden a dinars, coneixes els responsables de premsa, quan hi ha un problema no tarden ni deu minuts en trucar-te, per tant, mediatitzen el teu missatge. En canvi, les fonts cientfiques sn ms difcils dentendre i de consultar, la informaci costa dassimilar i potser necessitarem tot un dia destar amb aquell cientfic per entendre la qesti; jo crec que s per aix que les notcies cientfiques estan tan marginades en la informaci diria. Per revertir aquesta situaci es fan accions com la creaci de la Plataforma SAM, per hi hauria dhaver un millor accs coordinat a les fonts cientfiques i una certa garantia dobjectivitat.

Parlant dalertes sanitries, crec que necessitarem que aquestes estiguessin sistematitzades; definir qu s i qu no s alerta. Lalerta, en principi est relacionada amb risc i els mitjans de comunicaci quan veiem la mnima ombra de dubte sobre qualsevol cosa, destaquem el risc. Duna banda perqu sabem que aix es llegir amb atenci, i de laltra perqu considerem que tenim un paper social a lhora de transmetre possibles problemes per a la poblaci. Per el que no es pot fer s donar missatges contradictoris des de dues administracions diferents en un tema tan sensible com la salut alimentria, perqu en conclusi, noms provoquen alarmisme i desinformaci. Finalment, voldria destacar un aspecte particular. Dins de la Uni Europea hi ha una confiana general dels consumidors en el que mengem. Per no hi ha la mateixa confiana respecte tot el que ve de fora i, per tant, s important que sexpliqui b quins protocols es segueixen a les fronteres.

3 - S SEGUR EL QUE MENGEM? LA SEGURETAT ALIMENTRIA ALS MITJANS DE COMUNICACI

Marga Soler
Defensora del Lector de La Vanguardia

informe SAM s un estudi molt exhaustiu i ens dona una visi molt clara, per primera vegada, sobre com sestan tractant en els mitjans de comunicaci els temes de seguretat alimentria. Davant daquest informe, voldria presentar una visi diferent.

A linforme SAM hi diu que La Vanguardia s el diari ms productiu en temes de seguretat alimentria. I precisament tamb amb especial preeminncia pel que fa el gnere interpretatiu, s a dir, reportatges, entrevistes dopini, i tamb moltes cartes dels lectors, que tamb donen idea de la importncia per al lector daquest tipus dinformaci. Lenfocament periodstic ms com s el que es relaciona amb el consum, estem parlant de percepci del consumidor respecte tendncies del mercat, utilitzaci dels aliments i la qualitat. Veiem el cas concret de la gastronomia al meu diari i, ms concretament encara, la concessi destrelles Michelin. La manera de cobrir les notcies sobre aquest tema ha canviat molt al llarg daquestes darreres dues dcades. Lany 1989, quan Arzac va aconseguir lestrella, lespai dedicat al tema va ser minscul. Lany 2005 ja es va dedicar una portada al Rac de Can Faves. El 2008 la noticia ocupa molt espai en el diari, parlant-se del tema des dun mes abans de la concessi de les estrelles. Per primer cop, lany 2008 aquesta notcia sobrepassa lmbit de la gastronomia i ve acompanyada dinformaci sobre salut. Es diu, per exemple, que la cuina ms moderna s compatible amb una dieta saludable. Aix s important, perqu en parlar de salut fem que aix sigui interessant per a un lector que potser no anir a sopar mai a cap daquests restaurants.

A linforme diu que la premsa es fa ress amb regularitat de molta informaci sobre les propietats saludables de tal o tal aliment, per tamb senyala que no sempre es fa amb base del consens de la comunitat cientfica, aix demostra les pressions de les empreses per publicar all que els interessa. Ara, a ms, els mitjans comencen a tenir present que cal parlar tamb sobre el que consumim, amb quina quantitat, de quina qualitat i quines sn les conseqncies dels nostres hbits. Sn informacions que poden ajudar a conscienciar el nostre pblic de la necessitat de saber el qu estem menjant i, per tant, shan de tractar amb la mxima cura.

10

Monogrfics SAM

Debat i participaci del pblic

A
la presentaci de lInforme van assistir unes 100 persones procedents dmbits molt diversos. Entre els participants hi havia periodistes, responsables doficines de comunicaci, cientfics, tcnics de ladministraci i de les empreses del sector, representants dassociacions de consumidors, cuiners, etc. Resumim les intervencions del pblic i de la taula. En Claudi Mans, delegat del rector del Campus de lAlimentaci de la Universitat de Barcelona va reflexionar sobre el segent punt en relaci als experts consultats pels periodistes: caldria fer distinci entre els que representen el consens de la comunitat cientfica (que sn aquells que estan en lnia amb les agncies de seguretat i estatals) i els que no el representen; ja que laudincia no ho sap fer per si sola. Daltra banda, quan els experts consultats com a font dinformaci pertanyen a una universitat o una altra entitat, caldria fer la distinci entre quan parlen en nom propi i quan en representaci de dita entitat. Marga Soler va respondre a la consideraci de Mans dient que estava totalment dacord, encara que pensava que intentar regular aquest punt seria una tasca molt difcil de realitzar. Milagros Prez Oliva tamb coincid en que era una qesti de gran rellevncia, per que, a ms, shavia de vigilar tamb els possibles conflictes dinteressos. Segons la periodista de El Pas, quan hi ha una situaci de conflicte dinteressos, molts experts no shi volen veure al mig, perqu sarrisquen a rebre crtiques i a que el debat es descontroli i vagi per camins insospitats. Per aix, molts cops, els experts es mantenen al marge de donar la seva opini en alguns temes. La comunitat cientfica hauria daprendre que la seva credibilitat no minva per males interpretacions, per tamb hauria daprendre a triar un mitj que no desvirtuar les seves paraules. De totes maneres, la guerra entre experts est gaireb garantida en tots els temes conflictius; els periodistes podrien anar ms a fons per en general el que sacostuma a fer en els mitjans s posar al damunt de la taula els dos plantejaments contraposats dexperts. Milagros Prez va proposar considerar la declaraci de conflicte dinteressos per tal que quan els periodistes consultin a experts i altres fonts tinguin clar quins possibles biaixos pot tenir la informaci. Tamb va proposar introduir mecanismes de transparncia per poder solucionar la situaci. Finalment, va afirmar que la comunitat cientfica i la comunitat mdica corren el perill dentrar en un profund descrdit social si continuen deixant-se instrumentar per interessos no declarats. La segent reflexi va venir de Joan Morejon, de lAssociaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya, que va expressar la necessitat de tenir una societat de consumidors organitzada que busqui cientfics, periodistes i poltics que siguin principalment intelligents i tics. Morejon va dir que la societat ja no es refia de ning i demanda risc zero i seguretat mxima. Josep Catal, doctor en biologia molecular, enginyer qumic, enginyer electrnic, entre altres ttols, com el de comunicador que se li va recordar des de la taula rodona. Catal va ser crtic amb els periodistes, perqu segons ell, no sn rigorosos a lhora de comprovar si els experts que entrevisten sn realment experts o no ho sn. Tamb va puntualitzar que el terme seguretat alimentria no est ben trobat i que se nhauria de buscar un altre, ms en la lnia francesa, com ara seguretat dels aliments. Finalment va preguntar si en lelaboraci de linforme SAM shavia tingut en

3 - S SEGUR EL QUE MENGEM? LA SEGURETAT ALIMENTRIA ALS MITJANS DE COMUNICACI

11

compte, a part de la importncia que es dna a cada notcia i els diaris que la tracten, la fiabilitat daquella informaci. Ivonne Colomer, directora de la fundaci Triptolemos, va expressar que cal que hi hagi un millor accs coordinat a les fonts cientfiques. En aquest sentit, va oferir la entitat qu dirigeix per tal de millorar aquesta connexi amb els especialistes. Va proposar una trobada entre la fundaci que ella dirigeix i la comunitat periodstica per compartir inquietuds. Gemma Revuelta va respondre que la intenci de la plataforma SAM no s noms fer reunions, presentar informes i fer publicacions, sin tamb anar creant una xarxa de gent interessada en el tema de la seguretat alimentria des de qualsevol punt de vista i poder compartir instruments i recursos. Albert Gurri, cap de comunicaci de lIRTA, va coincidir amb Eva Pomares en que es necessita un millor accs coordinat a la informaci dels cientfics. Segons Gurri, existeix una dualitat complicada entre la premsa i la comunitat cientfica: en primer lloc va destacar la immediatesa, caracterstica de tots els diaris, que fa que de vegades sigui difcil fer una bona feina. En segon lloc va dir que un altre problema s la diferncia de nivell entre el periodista i el cientfic; per a un cientfic de vegades s molt difcil sintetitzar en cinc minuts el treball de tres o cinc anys. Tamb va dir que calia tenir em compte que la majoria de cientfics no sn grans comunicadors i que en general no es preocupen massa o no es veuen capaos de divulgar els seus resultats en un mitj de gran abast. Daltra banda, Gurri tamb va fer una pregunta a Carles Prez sobre el tractament dels transgnics als mitjans i va expressar que lIRTA havia analitzat el perqu encara no sha fet un debat ben fet sobre transgnics. Gurri va explicar que quan hi va haver la proposta al Parlament van rebre un allau de trucades de mitjans de comunicaci demanant que fessin aquest debat, per no el van fer perqu consideraven que per a que no fos un debat estril, ambdues parts havien de comptar amb uns cientfics que poguessin donar arguments de pes. Contestant a aquesta pregunta, Carles Prez va recordar que lIRTA havia participat en el programa de TV3

Qu, qui, com? i que shavien trobat amb moltes queixes per part del collectiu oposat als transgnics perqu trobaven a faltar representaci al programa. Tot i que el programa havia fet lesfor per trobar algun representant daquest posicionament, va explicar, no va ser possible tenir-lo en aquell espai. Tamb va aclarir que en la seva presentaci es referia clarament a un debat sobre transgnics entre cientfics, per que caldria tenir un conductor que pogus garantir que el conjunt de la societat entn el debat. Carles Prez va opinar que en general s molt difcil trobar cientfics que no siguin reticents a sortir en els mitjans i que la televisi ha de recollir les veus crtiques, que de vegades sn apartades dels mbits acadmics i que fins i tot es qestiona si fan servir el criteri cientfic, encara que, segons el seu parer, alguns cops han acabat tenint la ra, com en el cas de la vacunaci contra la meningitis que es van apartar les veus que deien que la vacuna no era necessria, i en el cas de la Grip A que, segons el periodista, encara est per veure. Finalment, va concloure que s molt important que els periodistes mostrin les dues cares de la moneda, i fins i tot que estirin del fil per trobar el perqu de les dues cares, perqu tal com shavia mostrat que havia passat a EUA, podria ser que la controvrsia vingus de la font de finanament dels estudis cientfics. Tot seguit, Ana Mara Macke, investigadora de lObservatori de lAlimentaci de la Universitat de Barcelona, va expressar que cada cop els consumidors tenen ms informaci i menys formaci; i que el periodisme t el poder de contactar amb experts de deb que donin informaci acurada sobre seguretat alimentria. Tamb va exposar la seva preocupaci sobre com s que els cuiners de televisi fan classes de cuina per alhora no manipulen els aliments com cal. En quant a aquesta ltima pregunta, Carles Prez va explicar que sintenta que els cuiners vagin amb barret i manipulin els aliments el millor possible, per tampoc sarriba a lextrem de dir-los que es posin els guants per tocar qualsevol cosa, perqu sintenta reproduir el que es fa a les cases. Eduard Mata va dir que sha danar amb compte amb com sapliquen les normatives perqu de vegades no cal aplicar el mateix

12

Monogrfics SAM

DEBAT I PARTICIPACI DEL PBLIC

Tamb va estar dacord que abans que la preparaci, va la intelligncia, per que abans que la intelligncia cal saber on sest i quina s la responsabilitat de cadasc. Va destacar, en resposta a Josep Catal, que de periodisme nhi ha de bo i de dolent, per no es poden fer judicis absoluts sin que sha de reflexionar sobre all que es fa malament per mirar de solucionar-ho. Sobre aquesta consideraci tamb va dir que seria molt ms interessant un dileg obert en qu, entre tots, es poguessin identificar els elements nuclears, i quines dinmiques es creen que fan que siguem com som que no pas entrar en qui s ms o menys culpable dels errors. Finalment, va afirmar que els mitjans tenen la necessitat de contactar amb experts, perqu lexpert que treballa amb honradesa i intelligncia s molt valus per als mitjans i per a la societat, que t gran necessitat dautoritat cientfica. Tamb va expressar que totes les veus han destar ben identificades per poder saber don vnen. Gemma Revuelta, en relaci a la pregunta de si hi havia molta veritat o no en les publicacions de premsa, va afegir per part de lObservatori de la Comunicaci Cientfica que en lInforme SAM 2008 no shavia analitzat la veracitat de les notcies perqu hi havia dos mil textos, per que en el mateix centre tenien experincies prvies destudis sobre el grau devidncia cientfica de la informaci publicada pels diaris, encara que sempre sobre un conjunt molt ms redut de textos. La investigadora va recollir la proposta i va prometre considerar-la per la propera edici de lInforme, encara que aplicada possiblement a un anlisi de cas. La seva ltima intervenci es va referir a la proposta daugmentar leducaci dels nens en qestions dalimentaci i tamb va expressar la necessitat deducar en interpretaci dels mitjans: augmentar la cultura meditica del conjunt de la poblaci, comenant la tasca educativa ja des de lescola i la familia. Lltima paraula la va tenir Eduard Mata que va considerar que la jornada havia estat molt productiva, que shavien proposat moltes idees que alhora quadraven molt amb la seva presentaci inicial on deia que s moment de construir, davanar, de fer ms informes, etc. Mata va destacar que li havia interessat molt el

Gemma Revuelta, Sotsdirectora de lObservatori de la Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

que es faria en una gran empresa a un lloc petit i que a Europa aix es t molt en compte per poder protegir produccions petites. Lltima intervenci abans de donar pas a les respostes dels ponents va venir de m dun assistent que va proposar que a leducaci primria o secundria hi hagus una assignatura obligatria dalimentaci i nutrici. Contestant a algunes de les aportacions prvies, Milagros Prez Oliva va afegir que qualsevol treballador havia de tenir en consideraci la qesti tica.

3 - S SEGUR EL QUE MENGEM? LA SEGURETAT ALIMENTRIA ALS MITJANS DE COMUNICACI

13

tema dels experts, i ell mateix deia que la paraula expert fa por i que es considera aspirant a expert per tota la vida. Tamb va destacar que shauria daprofundir en el debat cientfic, que shaurien de conixer els mecanismes pels quals la comunitat cientfica arriba a certs consensos i ho va exemplificar dient que encara hi ha experts que estan en contra de la Teoria de lorigen de les espcies de Darwin. Finalment, Eduard Mata va animar a tothom a participar activament en les trobades i futures activitats de la xarxa que sest creant entorn a la comunicaci de les qestions relacionades amb la seguretat i els riscos en lalimentaci.

Eduard Mata Director de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA)

14

Monogrfics SAM

Recomanacions
Algunes recomanacions per a la comunicaci de qestions relacionades amb la seguretat alimentria: En relaci a les persones consultades com a font dinformaci: fomentar (o exigir) entre els experts la declaraci de possibles interesos en les informacions proporcionades els cientfics i especialistes haurien destar ms presents com a font dinformaci experta en qestions de seguretat alimentria entre els experts que treballen a universitats i altres entitats, deixar clar si les declaracions que en fan sn en nom propi o en representaci de la seva entitat fer distinci entre els que representen el consens de la comunitat cientfica i els que no shauria de demanar a totes les persones implicades en la comunicaci de la seguretat alimentria (tant a les fonts dinformaci com als periodistes i responsables de gabinets de premsa) que actuesin amb honradesa i veracitat el respecte per una bona prctica professional ha destar present en tots els espais on apareix el tema de la seguretat alimentria, no noms en les rees dinformaci sin tamb en altres, com els programes dentreteniment

En relaci als comunicadors un error en la informaci relacionada amb la seguretat alimentria, com en el cas de la salut, t unes conseqncies ms greus que en altres mbits, motiu pel qual els comunicadors han de tenir especial cura al tractar aquest tipus de temes en cas de diferents posicionaments, el periodista hauria dajudar a la societat a buscar les possibles causes daquestes diferncies, tirant del fil fins arribar fins al final de la qesti

En relaci als consumidors i la societat en general s necessari augmentar entre la poblaci, ja des de la infncia, una major educaci en seguretat alimentria de la mateixa forma, shauria de fomentar tamb una millora en la cultura meditica entre la poblaci, educant als nens per que interpretin crticament els missatges que reben dels mitjans de comunicaci

15

s segur el que mengem? La seguretat alimentria als mitjans de comunicaci

Quaderns Monogrfics sobre Seguretat Alimentria

Aquest tercer Quadern Monogrfic SAM, i la reuni sobre la qual es fonamenta, formen part de les activitats de la Plataforma SAM, Seguretat Alimentria i Mitjans, una iniciativa de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA), juntament amb lObservatori de Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF). Aquest projecte t per objectiu millorar la capacitat ciutadana per prendre decisions, sobre la base duna bona informaci. Per tal dassolir els seus objectius, la Plataforma SAM inclou quatre tipus dactivitats: Els Quaderns Monogrfics SAM sn publicacions basades en reunions en petit comit en les que participen periodistes i especialistes de les diferents rees a debat. El primer monogrfic es va dedicar al tema Loli com a notcia i el segon als Organismes Modificats Genticament (OMG) un repte en comunicaci.. Els Informes SAM anuals, on es recull lanlisi de la cobertura periodstica de la seguretat alimentria a lmbit de Catalunya. Actualment shan publicat els informes corresponents a 2007 (estudi pilot) i 2008. La Xarxa SAM, oberta a totes les persones que participen duna maneral o una altra en la comunicaci dels riscs alimentaris, entre ells: periodistes de mitjans de comunicaci i responsables de comunicaci a empreses i administraci, gestors i directius, tcnics, investigadors, personal sanitari, veterinaris, ramaders, educadors, representants dassociacions o dorganismes no governamentals, i personal de ladministraci involucrat en la gesti o la comunicaci del risc alimentari. Jornades SAM: reunions per tal de compartir experincies i conixer els resultats de les anlisis que es vagin realitzant.

Agncia Catalana de Seguretat Alimentria C. Roc Boronat, 81-95, 4a 08005 Barcelona Tel: 935 513 900 acsa@gencat.net www.gencat.net/salut/acsa/

Observatori de la Comunicaci Cientfica Universitat Pompeu Fabra Roc Boronat, 138 08012 Barcelona Tel: 935 422 446 occ@upf.edu www.upf.edu/occ/

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Fotografies de la jornada: Alexander Reichardt.

Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria