2012 | 30(2) | 13-22 Revista de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport ISSN: 1138-3194 Copyright 2012 www.revistaaloma.

net

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

Francesc-Xavier Marn
Universitat Ramon Llull Rebut: 19-9-2012 Acceptat: 2-10-2012

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

Resum. Lemigraci t a veure amb una mobilitat que, subjacent al desplaament fsic del subjecte que emigra, en realitat es refereix a una redefinici identitria. Qui emigra duu amb ell una herncia cultural que ha daprendre a readaptar al nou territori on sinstallar. Per aix lantropologia de les migracions cada vegada ms centra els seus esforos en dos aspectes: en primer lloc, la globalitzaci que, amb la seva pretensi desborrar les fronteres o de fer-les irrellevants, facilita en gran mesura els desplaaments de milions de persones arreu del mn; en segon lloc, la convicci postmoderna duna erosi profunda de les identitats fortes, que fa que limmigrant sigui presentat com un paradigma del que significa avui la flexibilitat identitria. Paraules clau: immigraci, identitat, territori, mobilitat.

Identity, Land, and Mobility: Notes for an Anthropology of Immigration

Summary. Emigration has to do with a mobility that, underlying the physical movement of the emigrant, actually refers to an identity redefinition. People who emigrate carry with them a cultural heritage that they have to learn to readapt to the new land where they will settle down. For this reason, the anthropology of migrations focuses its efforts more and more on two aspects: firstly, globalization that, with its goal of deleting borders or making them irrelevant, greatly enhances the movements of millions of people all over the world; secondly, the postmodern conviction of a deep erosion in strong identities, which makes the immigrant appear as the paradigm of what identity flexibility means today. Keywords: immigration, identity, land, mobility.

Correspondncia

Francesc-Xavier Marn
Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport Blanquerna Universitat Ramon Llull c/ Cster, 34 08022 Barcelona xaviermt@blanquerna.url.edu

14

Francesc-Xavier Marn

Es necesario recordar que toda emigracin es ruptura, que es ruptura con un territorio y por lo mismo con una poblacin, un orden social, un orden econmico, un orden poltico y un orden cultural y moral? (Sayad, 2010). La mobilitat humana El nombre de migrants internacionals en el mn s de 214 milions segons el Departament dAfers Econmics i Socials de les Nacions Unides, mentre que els migrants interns sumen 740 milions segons el PNUD, de manera que el nombre total de migrants sapropa als 1.000 milions de persones. El creixement exponencial demigrants en els darrers anys ha obligat a repensar els dos paradigmes vigents en lestudi de les migracions: el control com a mitj de contenci i el desenvolupament com a mitj per reduir-les. Daquesta manera, afirma lONU, la migraci ha esdevingut una caracterstica integrant del mn contemporani que planteja reptes complexos i obliga a una planificaci efica i sostenible, humana i ordenada, ja que la composici cultural dels Estats es modifica a causa de les migracions i esdevenen vitals les qestions relatives a la integraci i la cohesi social (Perrin, 2004). En les migracions internacionals cada cop hi ha una major varietat de grups tnics i culturals, ms dones emigren per compte propi o com a caps de famlia, augmenta el nombre dels que es troben en lestranger en situaci irregular, i sha registrat un considerable creixement de la migraci temporal i estacionria. Els llocs don provenen els migrants i als quals sadrecen tamb est canviant: poc ms de la meitat de la poblaci emigrada viu en les zones urbanes, i creixen en importncia els moviments migratoris sud-sud cap a les economies emergents dfrica, sia i Amrica Llatina. Lenvelliment de la poblaci a la Uni Europea, Jap, Corea del sud i Rssia comportar a curt termini una disminuci de la poblaci activa del 15% i la necessitat de m dobra provinent de lemigraci. En els darrers vint anys ha augmentat el nombre de persones desplaades per desastres naturals i es calcula que prop de 200 milions de persones hauran demigrar els prxims anys a causa dels canvis climtics. Des del 2008, el mn en el seu conjunt ha estat afectat per la pitjor recessi des dels anys 30. El producte interior brut va disminuir un 2.2% el 2009 segons el Banc Mundial. Tanmateix, el contingent de migrants no ha disminut com a resultat de la crisi, i en xifres globals el nombre total de migrants el 2010 s major que el de 2005. Tanmateix, els corrents de nous migrants han disminut en algunes zones com a reflex de les menors oportunitats de treball en els pasos de dest i per les repercussions de les mesures restrictives aplicades per reduir la migraci laboral (Singapur, Malisia, Tailndia, pasos del Golf, Austrlia). El nombre dintents de creuar de forma illegal la frontera sha redut un ter als EUA i a la UE, mentre que les taxes de retorn voluntari al pas dorigen promogudes per alguns pasos (Espanya, Jap, Txquia) han estat ms

baixes del previst (Organizacin Internacional para las Migraciones, 2011). Els Estats no inverteixen en la gesti de les migracions en mbits com la mobilitat laboral, la migraci irregular, les relacions entre migraci i desenvolupament, la integraci dels immigrats, els drets culturals dels treballadors migrats i les seves famlies, o laprofitament del capital hum que representen els immigrants. En general els governs no estan aprofitant plenament els beneficis de la migraci i en pateixen les seves conseqncies ms negatives (Guengant, 1996). Aqu ens interessa, per, destacar que, fins fa poc, els estudis estaven centrats en la dimensi esttica de limmigrant (s a dir, un cop installat en la societat dacollida), oblidant que el factor determinant de lemigraci s precisament la mobilitat, s a dir, la circulaci migratria o el territori circulatori (Tarrius, 2002). La lli de Plat En el llibre de les Lleis, Plat simula un dileg entre uns cretencs i un filsof atenenc sobre la millor estratgia a lhora de fundar una colnia (Morel, 1995). El filsof dibuixa la imatge de la ciutat utpica tal com ja havia estat formulada en el llibre de la la Repblica, per, a lhora de parlar de la composici de la poblaci, afloren les tesis ms conservadores de Plat (Pradeau, 1997). La concepci platnica segons la qual la democrcia comporta canvis que no ens fan avanar sin caure en una decadncia que ens allunya de ledat dor fundacional t les seves conseqncies pel que fa a la poltica migratria. En efecte, segons Plat la fundaci duna colnia pot efectuar-se segons dues modalitats: o b sapleguen individus provinents de diversos orgens, o b la poblaci prov dun nic poble (Lleis, 708a-d). Si sopta per la primera possibilitat, caldr organitzar una selecci (Lleis, 735a-736c) a fi devitar que sajuntin massa individus originaris dun mateix pas o que parlin la mateixa llengua, ja que hi hauria el risc que, tard o dhora, la colnia esdevingus secessionista (Lleis, 777c-d). Tamb caldr vetllar per construir la ciutat lluny del mar per tal de defugir les influncies exteriors, que desdibuixarien la identitat grega de la colnia en fer-la ms cosmopolita (Lleis, 704d- 705a). En la mateixa lnia simposa que les regles sobre lacollida dels immigrants siguin molt precises, en funci que es tracti de treballadors permanents o de visitants ocasionals, de representants oficials o de savis convidats (Lleis, 952d-953e). En tot cas, Plat condemna sense palliatius la prctica del desterrament dels estrangers: ltica consubstancial a la superioritat cultural grega exigeix que els immigrants frueixin de la protecci de la llei (Lleis, 950b). Aquestes consideracions ens resulten sorprenentment modernes perqu evoquen uns elements constitutius de les poltiques demogrfiques actuals com sn la identitat cultural i el control dels fluxos migratoris (Vilquin, 1982). Comptat i debatut, si Plat vol una ciutat de 5.040 habitants culturalment uniformes, no

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

15

s a causa de preocupacions demogrfiques (aquest ser lerror de T.R. Malthus quan consideri evident que Plat va veure la tendncia de la poblaci a crixer ms enll dels recursos de subsistncia), sin per una opci ideolgica: la reforma que va instituir Clstenes el 507 aC s llegida per Plat com la introducci del caos en haver desplaat el centre simblic de la ciutat dels temples a lgora pblica. Els dus ja no regnen en la ciutat, sin que hi ha un nou ordre on tots els ciutadans sn iguals i intercanvien democrticament les seves opinions. En efecte, si la ciutat no ha de canviar s perqu tota evoluci ha de ser entesa necessriament com a decadncia. s lopci per la permanncia segons Parmnides en detriment de la idea de canvi permanent dHerclit, tal com Plat reflecteix en els llibres VIII-IX de la Repblica, la Poltica (271d-273a), el Timeu (20d26d) i les Lleis (682e-683a, 713c). Contrriament al que ha passat a Atenes desprs de la reforma de Clstenes, a Esparta i Creta (on encara impera el rgim timocrtic caracterstic de lordre dric) sha sabut aturar la decadncia igualitria caracterstica de la democrcia. Sense obviar els factors autobiogrfics que influeixen Plat (la seva pertinena a la noblesa atenenca, la seva vinculaci familiar paterna amb el darrer rei de ltica, el seu oncle matern cap dels Trenta Tirans que van implementar un rgim de terror...), el cas s que lAcadmia fundada per Plat esdevindr un mbit privilegiat doposici aferrissada a la democrcia a travs dunes idees oligrquiques que el mateix Plat mirar dimplementar (infructuosament) a Siclia el 387 aC i el 367 aC. Plat ho exposar simblicament a travs del recurs a dos models ideals: per una banda lAtenes arcaica, restringida geogrficament, distribuda al voltant de lAcrpolis a partir dun plnol circular que vol expressar la seva perfecci; per altra banda, la mtica Atlntida, ciutat ubicada en una illa immensa, amb forma de rectangle i organitzada al voltant dels edificis pblics (Charbit, 2001). La intenci de Plat s clara: lAtlntida, smbol de lAtenes de Pricles, ser destruda pels dus que volen tornar a instaurar la mesura de lordre. LAtlntida ser castigada per haver aspirat a una expansi constant que lha dut a obrir-se al comer internacional i als fluxos migratoris. Tot canvi implica una decadncia... Cal preservar la illusi de la polis autrquica, que pot allar-se de les cultures del voltant perqu creu tenir dins seu tot el que necessita per sobreviure. Aqu arrela la distinci clssica segons la qual el mn es divideix en grecs i brbars. Si el mot brbar significava inicialment el crit dalguns ocells desagradable a loda, des dHerclit saplica al parlant de qualsevol llengua que no sigui el grec. Aix, per derivaci, imposa lesquema dual nosaltres-altres en un antagonisme etnogrfic (Rochette, 1997; Kahane, 1986; Levi, 1984; Thbert, 1980). Autarquia de qui aixeca fronteres per impedir el contacte amb lexterior. Si els xinesos van aixecar la Gran Muralla per defensar-se dels brbars del nord, en posar la darrera pedra es van adonar que havien quedat allats el seu entorn! Autocon-

demnats a viure en solitud a causa de les fronteres (Contogeorgis, 1999). Fronteres mbils La frontera s el lloc on fem front, on plantem cara a la realitat, on ens confrontem amb les oposicions que defineixen la nostra existncia (Sahlins, 1989). Viure i pensar en la frontera significa trobar-se pres en una tensi entre dos mons i fer lesfor de fer-los entrar en dileg sense confondrels ni separar-los. Es tracta, per definici, de fer front a una situaci difcil per estimulant, perqu la frontera no s vista com una lnia de demarcaci que tanca allant, sin com un lloc dobertura i de pas on sopera una circulaci i simplementen intercanvis. Cal subratllar lambivalncia de la frontera que tant aviat empresona com garanteix la llibertat, representa alhora una amenaa i una promesa, suscita temor i esperana, s causa denfrontaments o de bona entesa. Una frontera s all on hom es troba amb laltre, on sentra en contacte amb ell i shi estableixen relacions (Zerubavel, 1991). Com que una frontera dibuixa contorns, confereix una forma, dna un rostre a una realitat concreta atorgant-li visibilitat. Per tal que puguem tenir accs al coneixement, cal establir perioditzacions i delimitacions. En aquest sentit dibuixar fronteres respon a una necessitat i a un desig profund: els animals creen el seu territori i lsser hum basteix casa seva, un lloc que li sigui familiar, que li pertanyi, on se senti protegida la seva intimitat. No podem viure humanament sense un espai del qual podem dir que s la nostra llar (Lask, 1995). Ens cal aquest esfor perqu la nostra identitat asseguri un mnim de confiana, per, alhora, correm el risc que la frontera que delimita casa nostra ens fixi excessivament, ens esclerotitzi en un immobilisme paralitzant o ens fossilitzi en un conservadorisme estril. I s que, per poc que badem, les fronteres bloquegen les connexions i ens impedeixen copsar els vincles de les realitats que es troben a banda i banda. Els compartiments que estableix una frontera imposen ordre, per limiten les iniciatives i dificulten el dinamisme duna societat. En aquest sentit, lentossudiment a mantenir-se a linterior duna frontera pot ser una estratgia per defugir els reptes que la realitat que es troba ms enll ens adrea (Cohen, 1985). Una frontera pot afavorir un tancament defensiu, pot establir una fortalesa inexpugnable que impedeixi que res ens destorbi, per renunciar a tot all potencialment desconcertant i desestabilitzant pot acabar essent esterilitzant. Per viure humanament cal un indret sentit com a propi, per tamb sortir i arriscar-se. No oblidem que existir significa etimolgicament estar-fora. Hom no existeix si no desborda les fronteres que el limiten i sexposa al ms-enll. Lexistncia humana s una tensi entre la casa i el cam, el nomadisme i el sedentarisme. Per aix habitar i caminar sn dos verbs que defineixen metafricament lexistncia humana: el

16

Francesc-Xavier Marn

primer significa el respecte a una delimitaci i el segon la seva transgressi. Si un dels dos pols desapareix, la vida es perd perqu sha esborrat el dinamisme essencial. La frontera compleix la seva autntica funci quan no s un lmit insuperable, sin que permet un anar i venir, una sortida i un retorn, lequilibri entre la seguretat i laventura, de manera que all indit no destrueixi all familiar, sin que lenriqueixi, i que all habitual no prohibeixi la innovaci sin que lestimuli (Willaime, 1993). Ho mirem com ho mirem, una frontera distingeix un nosaltres duns altres. Un nosaltres, s a dir, aquells que ens sn semblants, que pensen i sexpressen de la mateixa manera, que formen part de la mateixa comunitat; i uns altres, s a dir, aquells que es troben ms enll, que obeeixen altres autoritats, se sotmeten a altres lleis i parlen una llengua diferent. Per tant, una frontera concreta el pas duna identitat a una alteritat. Marca el lloc de separaci i de contacte entre dos mons organitzats cadascun a la seva manera. I, aix, la frontera institueix la reacci espontnia enfront dall que es troba ms enll, ja que la tendncia sembla ser absolutitzar la prpia identitat. Lestranger ens sorprn, inquieta o molesta per la seva manera de ser, perqu qestiona la nostra manera de veure el mn. El contacte amb lalteritat ens altera perqu la percebem com una mena dagressi a la qual responem amb una contraofensiva instintiva. Aqu rau lambigitat de la frontera: pot ser traspassada amb lafany denvair (militarment, culturalment, econmicament...) el territori de laltre o b, al contrari, amb la intenci de visitar-lo i sollicitar ssers acollits. I s que, quan hom es nega a rebre les qestions que planteja un lmit o una diferncia, tendeix a esborrar tot all que li sembla estranger. Justament per aix el bon s de la frontera implica que es mantingui la seva tensi constitutiva, una relaci dinmica dintercanvis entre identitats i alteritats. Una identitat massa frgil rebutja lalteritat, per una identitat massa segura no se sent interpellada pels altres. Per tal que la frontera jugui el seu rol, cal desenvolupar una identitat alhora slida i oberta, una identitat porosa capa de modificar-se sense perdres, que no reaccioni ni amb la indiferncia ni el rebuig. No es tracta dassolir la unitat, s a dir, la supressi de la diferncia, sin de servir-se de la diferncia per avanar, per plantejar-se mtuament qestions i mantenir intercanvis fecunds. Contnuament la vida ens recorda les fronteres del nostre sser. La nostra existncia es caracteritza per una constant penria que ens posa al davant els propis lmits. Vivim a cavall del poder i la feblesa, lsser i el no-res. La limitaci ens s constitutiva. Aix, viure en situaci de frontera vol dir prendre conscincia de la prpia radical insuficincia: cap regi del planeta no pot viure autrquicament, amb pretensi de suficincia, sense intercanvis amb lexterior, sense importaci-exportaci. All que ens defineix s un sistema dinterdependncia generalitzada. La frontera ens fa descobrir que no podem prescindir de lexterior, que vivim dels

altres, que les nostres relacions ens constitueixen i s el reconeixement dels altres all que dna sentit a la nostra identitat (Taylor, 1992). No s en va que, des del punt etimolgic, els grec telos i el llat finis signifiquen alhora lmit i finalitat: per a lsser hum les fronteres sn alhora tancament i crida a lobertura (Gounelle, 1992). Lluny duna concepci naturalitzant, es tracta danalitzar la frontera com a objecte-lmit que obliga a superar els marcs habituals danlisi. La frontera pot ser una barrera, un tall, un esquema de diferenciaci de sistemes dorganitzaci que generen un sentiment de pertinena; o pot ser una forma de soldadura on aquests diversos sistemes entren en contacte i es vinculen mtuament bo i constatant la seva relativitat (Raffestin, 1974). Aix vol dir considerar les fronteres com a mbits alhora de resistncies i de desbordaments, s a dir, una realitat que introdueix dinamisme a lesquema binari de nosaltres/altres, aqu/all, identitat/ alteritat, redimensionant les relacions centre-perifria, integraci-desintegraci en una nova lgica de fluxos que ja no treballen amb la lnia estreta de la frontera sin amb lmbit ms vague de les zones transfronteres... (Renard, 1992). Ara b, considerar la frontera com un territori incert convida a replantejar-se la qesti de lestatut identitari, perqu, per definici, les zones transfrontereres ho sn de cooperaci, de la inventiva necessria per a qualsevol mena dintercanvi. Si la lgica moderna superposa de manera quasi automtica el lmit territorial de lEstat amb el de la identitat nacional com una forma singular darrelament en la continutat dun territori a travs de la memria collectiva (Nora, 1987), la lgica postmoderna no accepta una suposada naturalitat de les fronteres (Foucher, 1991), sin que es troba a gust en els moviments de descentralitzaci que afebleixen el nostre sentit dels lmits (Renard & Pirouet, 1993). El mn actual ja no funciona necessriament regit per la lgica dels lmits territorials, sin per la noci de xarxa, s a dir, per una dinmica que trenca el fixisme de les fronteres instituint una interterritorialitat adaptativa que no sabem si hem danomenar internacional, mundial o global, per que, en tot cas, s sempre transfronterera... (Sriot, 1997). El mn modern ha funcionat histricament sota limperi del rgim de frontera, s a dir, en la relaci establerta entre la construcci territorial de lEstatnaci i lestabliment de fronteres. La legitimitat del poder modern reposa justament sobre el doble procs de reconeixement del grup social en quant naci i de la seva protecci all on precisament aquest grup experimenta una diferncia en relaci a altres grups. La frontera no crea lhomogenetat del territori ni es presumeix la del grup que hi habita, per s que lenregistra quan dibuixa una heterogenetat en relaci amb lexterior (Robertson, 1995). Per aix la Modernitat considera que tota frontera s sagrada i inviolable perqu defineix identitats (Badie, 1995). Per en el mn postmodern sexperimenta latracci dels lmits: ara impera un nou paradigma caracteritzat per la fragmen-

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

17

taci, per lesclat i el desbordament de les fronteres que considera que les fidelitats territorials estan condemnades en profit de les identificacions transnacionals (Wackermann, 1986; Raffestin, 1974). En aquest sentit tota frontera s reveladora de discontinutats, disjuncions i dissimetries, lloc de filtre i selecci, per tamb de noves funcions creatives. Pot estudiar-se aquest fenomen des de la perspectiva antropolgica en llocs tan diferents com les zones frontereres entre Tailndia i Birmnia on sapleguen centenars de milers de refugiats (Thumerelle, 1986), el front de Nefzaoua en el Shara tunisi (Bisson, 1991), els confins amaznics de Colmbia, Bolvia i Paraguai (Rivire dArc, 1980; Thery, 1980), la frontera entre Mxic i els Estats Units a Ro Grande (House, 1982) o la zona fronterera de la nova regi indonsia del Kalimantan-Tengah, on des de fa trenta anys es promouen plans massius de transmigraci cap a terres verges (Blanadet, 1985) La frontera geogrfica remet a un lmit simblic que separa lordre del caos per un acte sagrat. s segurament una de les raons per les quals la insistncia contempornia de voler esborrar les fronteres s viscuda per alguns com una transgressi daquest ordre simblic (Foucher, 1987). Tanmateix, les fronteres sn aqu, com traces deixades per la histria en la geografia, com respostes a desafiaments del pas del temps i que avui hem de reinterpretar per trobar-hi un sentit compatible amb la globalitzaci. Hom t necessitat duna frontera per domesticar un aqu en contrast amb un ms-enll. Per lespai t un ritme intern que fa que la frontera, malgrat la decisi daixecar-la perqu sigui senyal de la voluntat de la defensa del territori contra lamenaa exterior, en realitat sigui lloc de trasps. Discontinutat geogrfica que vol simbolitzar una ruptura de cosmovisions per que es veu desbordada contnuament per la pluralitat cultural (Olivier, 1992). Els processos de globalitzaci palesen el risc de voler coagular la dinmica histrica, de negar linherent heterogenetat humana. Potser dalguna manera tot es resol en la tensi entre les forces que tendeixen a separar conjunts artificialment agrupats i aquelles que aspiren a reunificar conjunts artificialment dividits. Hom pot anhelar la unificaci per la cultura es caracteritza per lintercanvi entre realitats radicalment discontnues. Sigui com sigui, la globalitzaci es defineix per un joc de forces contradictries: conviuen la desqualificaci de les fronteres locals sota la lgica imperialista i lerosi de les fronteres pel sentiment de pertinena a una comunitat transnacional. On es parla de la caducitat de les fronteres, altres fronteres sn edificades o reactivades amb nous murs identitaris. Alguns encara pretenen que totes les fronteres siguin de formig, per les fronteres sempre han estat lquides: les llenges, les religions o els mercats sempre han estat transfronterers. En un mn complex, els mapes de les nostres pertinences simbliques no coincideixen amb un nic territori. La metfora que millor simbolitza el nostre mn contemporani no s la juxtaposici de taques de color clarament delimitades, sin

una aquarella de sobreimpressions variades. Aquest s el repte que el pensament postmodern planteja sobre els processos didentificaci: com compaginar la pluralitat dels lmits amb els lmits de la pluralitat? s el subjecte postmodern en situaci de frontera, ubicat en el punt dintersecci de diferents mbits, amb una identitat diferencial (Giddens, 1991). En aquest sentit la globalitzaci funciona com una extraordinria mquina que fora a repensar les identitats (Fliegstein, 1997). Per una banda, el cosmopolitisme i, per laltra, lafany darrelament local enfront de la globalitzaci entesa com a agressi a les societats tradicionals. Curiosament, lluny dassistir a la fi del territori, assistim al seu retorn, per ara sota la forma de territoris difractats, diversificats, recompostos, dctils (Saez, Leresche & Bassand, 1997). Desapareix el territori indubtablement definit, que cedeix a la temptaci antropomrfica que el sobrevalora (Brunet, 1990), i irromp un accelerat procs de territorialitzaci mltiple que es caracteritza perqu els fenmens humans ja no queden limitats a una regi del planeta sin que lafecten de forma global, prescindint de les fronteres que voldrien barrar el pas. La frontera ha esdevingut, avui ms que mai, factor de mobilitzaci identitria, duna identitat que no s donada a priori, sin que s sempre mbil. Qui millor que limmigrant per exemplificar aquest model? (Dahlem, 1999). La globalitzaci i la redefinici de la geografia identitria La globalitzaci, a causa del seu mfasi en la idea dinterconnexi generalitzada de les societats, comporta un curtcircuit de la noci tradicional despai que aspira a un reordenament del mn (Mattelard, 2000). La comunitat global no significa una unificaci del planeta sin la constataci de la seva interdependncia. Tant el village global de McLuhan caracteritzat per loptimisme del determinisme tecnolgic com el think globally, act locally coincideixen a lhora de preguntar-se per la transcendncia de les diferncies culturals imputables a la persistncia de les fronteres. No perdem de vista que el mot glocalitzaci prov del japons dochakuka (textualment: viure a la prpia terra, s a dir, capacitat dadaptar-se a les possibilitats de cada situaci local) com un intent de trobar un equilibri entre lhomogenetat i lheterogenetat cultural. El conflicte entre la tendncia a lestandarditzaci mundial i la preservaci de la singularitat cultural no sn ms que el reflex duna nova situaci en qu all local i all internacional ha de ser pensat de forma sincrnica (Assayag, 1998). Som en un temps de fi de la centralitat del territori o b, al contrari, en un context dhibridaci i mestissatge a gran escala? (Ferguson, 1992). Resulta illustratiu el cas de la SCEEPZ (SantaCruz Electronic Export Processing Zone) de Bombai, on es fabriquen productes que sn comercialitzats amb letiqueta segent: Made in one or more of the following countries: Korea, Hong Kong, Malaysia, Taiwan, Mauritius, Thailand, Indonesia, Mexico, Philippines.

18

Francesc-Xavier Marn

The exact country of origin is not known. En un mn global definit per les vinculacions i les connexions, conceptes com aqu o all sn cada cop ms irrellevants a causa les fragmentacions i les desterritorialitzacions... Lanlisi cultural de la globalitzaci es divideix entre els qui hi veuen letnocentrisme del neocolonialisme o del neoimperialisme que imposarien una creixent homogenetzaci i els qui es decanten ms aviat per entendre la histria com un seguit de miniglobalitzacions que haurien afavorit successives deslocalitzacions (Bairoch, 1996). s la dialctica entre una identitat territorialment fixada i una ecumene global definida pel sistema de xarxes, entre el cosmopolitisme i la territorialitzaci. Es repeteix fins a la sacietat que el mn senfronta a una desterritorialitzaci generalitzada, per ser global no equival a estar sense territori... (Sngal, 1992). El mn no ha estat mai un puzle ben acabat, sin una dada a construir contnuament en un complex joc de filiacions, desafiliacions i reafiliacions (Friedman, 1994). La globalitzaci no s una homogenetzaci, sin la suggerent metfora dun mn que esdev alhora ms unificat i ms diversificat i planteja el problema de com es construeixen les formes plurals dexpressi identitria cada cop ms transitries, fugisseres i contingents (Featherstone, 1995). Aix, la confluncia entre els paradigmes de la globalitzaci i de la postmodernitat ens mostra el valor de lintercanvi, de lheterogenetat i la diversitat, de la complexitat i la incertesa. Es va abandonant la idea didentitat i es substitueix per la didentificaci, s a dir, per un inacabable procs de treball sobre un patrimoni cultural plural com a resultat de les nostres interaccions. La cultura s percebuda llavors com un catleg del qual els actors se serveixen per renegociar constantment la seva identitat (Breckenridge, 1995). s una fragmentaci identitria que condueix a la multiplicaci de les comunitats dinterpretaci. Ja no es tracta de lessncia de la identitat, sin del sentiment didentificaci amb un grup especfic. Ja no es tracta dun sentit amb pretensions duniversalitat, sin dexpectatives mltiples que han de ser interpretades. Si la globalitzaci relativitza les barreres, lsser hum es construeix confrontant-se: tota comunitat sestableix oposant-se a una alteritat (Alfonsi, 1997). Tots els emigrants ho viuen en la prpia pell. La territorialitzaci identitria La geografia pateix de les marques que limaginari deixa en el territori. s tot un conjunt de smbols portadors de sentit que conformen uns referents constitutius que uneixen els individus i es projecten intencionalment en lespai. Recrrer un paisatge no s sin copsar una realitat subjectiva composta de fragments histrics que defineix la pertinena a un collectiu i a un territori. s aix com lorganitzaci social existeix en un espai donat i en un temps determinat (Bhabha, 1994).

Ara b, cada cop ms, al costat dels qui defensen la capacitat de les societats de donar-se representacions de la prpia histria i del propi entorn com a expressi duna identitat, trobem els qui anuncien el declivi de les identitats i la fi dels territoris sota les forces de la globalitzaci que anivella els espais de referncia i on la contigitat i la proximitat es dilaten en un nou entorn que no es defineix per la llar originria sin per la xarxa de trajectes que lindividu s capa de traar (George, 1984). Quina s la lgica a partir de la qual una societat fonamenta la seva diferncia o la fa desaparixer, reprodueix els seus trets caracterstics o sen desempallega? Com es defineix la identitat quan la relaci territorial s frgil i efmera en constants processos de desterritorialitzaci i reterritorialitzaci? Limaginari senyalitza uns recorreguts que estableixen una litrgia de llocs i una teatralitzaci del sentit a travs de la projecci duna memria collectiva damics-enemics, rivals-aliats. Ens movem entre el somni i la norma, entre la llibertat i el constrenyiment a la recerca dun territori on sentir-nos com a casa, per avui vivim en unes societats migrants en les quals el territori domstic esdev discontinu, on contnuament travessem fronteres entre grups de pertinena i grups de referncia. Els diferents espais que ens acullen ja no encaixen perfectament amb els esquemes heretats. Com definir la identitat quan les configuracions es caracteritzen per la geografia variable, per la difuminaci dels implcits compartits per senyalitzar un territori i conferir-li una identitat original? Com ressona el sentit compartit quan hom s immigrant? Com ressona el mn quan hom s estranger? (Di Mo, 2002, 2004). Per sort un territori no s tan sols el lloc on ens sentim arrelats, sin tamb un mbit de transferncies. El territori no s nicament el lloc on es produeixen les identitats, sin tamb all on es gestionen, on es debat entre all local i all universal, entre la identitat i lalteritat. Un territori aglutina alhora larrelament i la vocaci de transgressi de les fronteres. Un territori no s mai allable dels fluxos que el travessen (Mari, 1993). Els lmits classifiquen lespai. Ms enll de les fronteres comena el terreny no-apropiat, lespai desconegut i hostil dels altres. Des de la perspectiva jurdica, la frontera marca la llibertat ds de lespai, el dret de disposar-ne com a terreny propi. Per aix cada comunitat humana designa el territori com a forma bsica dapropiar-sen. Els topnims sn el reflex de la projecci en lespai duna manera dexpressar-ne la percepci a travs del llenguatge, de projectar sobre la naturalesa els smbols duna cultura. La cobertura de lespai pels topnims concreta la unitat cultural envoltada per la frontera. Per aix una substituci de sobirania sacompanya sovint de canvis de denominacions dels llocs per tal dexpressar el domini dels nous amos. Es tracta sempre de lorganitzaci de lespai com a fet civilitzatori (Martin, 1994). Daquesta manera tota installaci dun grup hum en un lloc diferent de loriginari causa problema: sigui

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

19

el cas dels immigrants, dels deportats, exiliats i refugiats, dels qui viuen en ghettos i reserves, disseminats entre les fronteres de diversos Estats... En tots els casos es tracta duna ruptura entre territori i comunitat, de la qual la histria ens mostra la complexitat i, sovint, el dramatisme. Variants de limmigrant que necessita recuperar un espai propi (real o somiat) que serveixi de base per a la reconstrucci de la identitat de grup i la formulaci de reivindicacions (Hall & Du Gay, 1996). En tots els casos, les identitats, individuals o col lectives es declinen sobre el contnuum que vincula el subjecte amb el territori. s lespai ents com a llenguatge identitari. Ms enll de labstracci del cogito cartesi, les identitats sexpressen per la mediaci que representa la geografia facilitadora duna memria compartida (Lvy, 1999). Per aix el territori emplaa, proporciona una posici estable i facilita el desplaament en lespai. s la manera existencial de ser un mateix enmig dels altres. s el conjunt de referncies que autoritzen la producci duna identitat, una mena de signatura geogrfica sobre la nostra condici simblica. Per aix tants grups humans duen noms que es confonen amb els noms dels llocs. La relaci daquests grups amb els seus territoris comporta una veritable impregnaci identitria. Cada territori expressa la comuni entre lespai ocupat i la identitat de la comunitat. Si el cas els indis algonquins ha esdevingut emblemtic per a letnologia en constatar que ells mateixos sanomenen anicinabe, s a dir, els humans veritables, el cas dels japonesos s un dels exemples ms contundents que poden estudiar-se avui dia: en efecte, en japons no tan sols el subjecte gramatical s implcit (no existeixen estrictament pronoms personals), sin que la subjectivitat personal pot ser delegada als llocs, de manera que, mai millor dit, la identitat de lindividu s sempre situacional (Berque, 2004). Si la identitat es nodreix de la relaci amb lespai viscuda per cada un de nosaltres, podem inferir que viure en un lloc confereix una identitat de localitat. Ara b, la identitat que ens vincula als llocs esdev plural pel que fa a la nostra mobilitat creixent i la diversificaci dels nostres espais vitals. Per aix, en les anades i vingudes dels desplaaments entre lloc dorigen i societat dacollida es barregen les representacions territorials. Hi hauria, aix, identitats territorials i territoris identitaris. La geografia viscuda proporciona als individus una varietat de possibilitats identitries que abraa des de les pertinences mltiples fins a les identitats mestisses (Hannerz, 1987; Confiant, Chamoiseau & Bernabe, 1989; Amselle, 1990). En aquest sentit els conflictes a propsit de la identitat tnica, s a dir, de les propietats (estigmes o emblemes) lligades al lloc dorigen, sn un cas particular de la lluita de les classificacions, lluites pel poder de fer-se veure, fer-se conixer i reconixer, imposar la definici legtima de les divisions socials i, daquesta manera, fer i desfer grups. La frontera no s ms que el senyal de lautoritat performativa de crear discontinutats, de traar les lnies divisries que separen linterior de lexterior, el sagrat del prof, el pur de limpur, el

territori nacional del territori estranger (Bourdieu, 1980). s aqu on arrela el discurs sobre la formaci didentitats a travs de categories com barri problemtic, inner-city o ghetto, integraci o segregaci com a representaci dominant dun cert nombre de patologies socials i urbanes (Wilson, 1987). Hi ha territoris considerats com a fora de la ciutat perqu els seus residents sn qualificats com a fora de la societat (Paquot, 1996; Dubet & Lapeyronnie, 1992). Els immigrants que en queden exclosos estan incapacitats per a negociar la seva pertinena social (Paugam, 1996). Es tracta de la fragmentaci de pertinences territorials en un context de reestructuraci identitria. Es tracta didentitats ambivalents, a vegades contradictries, mltiples i variables en funci de la conjuntura, perqu la identitat (com lexclusi) s un procs produt i reprodut socialment, constantment adaptat a les representacions duna societat que determina les fronteres (Laitin, 1995). Aquesta lluita apareix territorialitzada perqu els uns i els altres no es reconeixen mtuament, no troben els camins de la solidaritat que els permetin compartir lespai (Kymlicka, 1995). Per aix els grups heterogenis que pateixen lexclusi lluiten per la reconquesta de la dignitat de la seva identitat cultural, la seva expressi pblica i els seus drets civils (Gruel, 1985). La seva reivindicaci de dret-de-ciutat passa per la seva comuna referncia a aquests territoris als quals espacialment i simblicament sn assignats i que, alhora, els fragmenten en grups especfics (Rusk, 1990). Immigrat no s sin un eufemisme per fabricar una alteritat. La proximitat de grups marginals s considerada una molstia, una amenaa per a lestatus i la identitat, de manera que es dibuixen fronteres (reals i simbliques) al voltant de les quals els grups marquen les seves diferncies. s la gesti de la diferncia la que posa en joc la relaci entre identitat i espai, de manera que els qui viuen fora o al marge no sn daqu, sn diferents, no ens entenen, veuen les coses de manera diferent... Es converteixen les qestions socials en problemes territorialitzats (Zukin, 1988). Els problemes socials esdevenen disfuncions urbanes i el desembarcament de gestors experts en patologies socials (policies, mestres, educadors, mediadors...) insinua que aquests habitants sn diferents i mereixen un tracte social diferent (BodyGendrot i De Rudder, 1998; Nicole-Draucourt, 1991). Identitats mbils El tema de la immigraci domina el debat poltic en un moment marcat per la transformaci de les relacions entre les cultures i lemergncia de noves identificacions que substitueixen la dictadura de la puresa per la ideologia del mestissatge, i que obliguen a reconsiderar una qesti no plantejada per la modernitat: les condicions de la convivncia cultural. Limmigrant experimenta aquesta recerca existencial i identitria consistent a mirar desdevenir un altre sense deixar de ser ell mateix. La identitat permet fer

20

Francesc-Xavier Marn

front al risc de loblit dels propis orgens, facilita una filiaci, una genealogia. Qu passa amb la identitat dun immigrant si la base psquica dun individu es constitueix a travs de la seva relaci amb uns orgens? Com s possible la integraci en un nou context cultural? Com es reconstrueix la identitat amb labsncia de referents? Quina s la identitat de limmigrant que es troba entre el dficit identitari i la manca de reconeixement? Lluny de la terra natal limmigrant se sent amenaat per la negaci dels orgens, allat del context dinterpretaci originari. Aquesta situaci palesa la importncia dels llocs, la transcendncia de passar de no tenir lloc a tenir-ne un assignat pels altres. Es tracta aqu de limmigrant com a sser extic, en situaci de constant alteritat, en perill permanent de prdua de coherncia del jo, impulsat a una inacabable reorganitzaci de les pertinences. s la mobilitat, que t com a conseqncia lexperincia de minoria i la situaci dincomprensi, interactuant amb un grup que no t la mateixa cosmovisi. Sempre sota lamenaa de lexclusi imposada o de lexili interior defensiu (Lafitte, 1999). Com avaluar el paper que juga la cultura en la noci didentitat? Quina s la implicaci de tot plegat a lhora de parlar de drets culturals, de relaci entre cultura i (sub)desenvolupament, de conservaci del patrimoni cultural o de comunicaci intercultural? Sembla impossible plantejar avui aquesta qesti sense referir-se a diverses polaritats. En efecte, la cultura s alhora quelcom subjectiu (la interioritzaci duna cosmovisi) i objectiu (la plasmaci duna manera de ser en institucions), quelcom particular (lexpressi de la singularitat duna comunitat) i universal (hi ha en la identitat de cada cultura un valor), quelcom permanent (s idntica a ella mateixa com a invariant) i evolutiu (noms existeix en la seva incessant evoluci) (Balibar, 1994). La postmodernitat ens assegura que la identitat no s un estat, no s immanent ni immutable, sin una construcci determinada per les situacions erigides per les relacions de poder. Identificar s adquirir un control sobre lindividu. El discurs identitari s sempre un discurs sobre lalteritat, una manera de situar els altres en relaci amb un mateix (Aug, 1988). Lluny de ser un concepte que identifica un sser allat, t a veure sempre amb les relacions, amb el bricolatge de les negociacions a propsit duna identificaci que, malgrat les aparences, no s mai permanent. La identitat existeix per les proclames identitries que, en cada situaci concreta, donen un valor a les relacions entre un nosaltres i uns altres (Martin, 1992). En trobem un cas recent molt significatiu en les poblacions que viuen en el territori dAltai, escampades entre Rssia, Monglia, la Xina, Kazakhstan i Uzbekistan, que es configuren al voltant de formes identitries mltiples combinades al marge de qualsevol jerarquia: un component clnic (seok) determinat per una relaci mtica amb uns avantpassats, uns components locals identificats a travs de topnims, una identificaci etnocultural inserida en un procs de descripci

etnogrfica que distingeix entre diversos grups (telenguites, tubalars, txelkans i kumandins), i un component religis que combina el xamanisme, el burkhanisme, el cristianisme ortodox i lislam. Quina s, doncs, la seva identitat? Resulta impossible referir-shi prescindint de la memria que reconstrueix la seva histria i que, a causa de les conjuntures poltiques del segle XX, conforma actualment la base duna reivindicaci identitria centrada en la seva relaci amb els pobles turcfons, curiosament exteriors a la regi... Considerats fins fa 20 anys pels etnlegs sovitics com a subtnies, ara han obtingut de la UNESCO lestatut de poble indgena (Blum & Filipova, 2003; Petric, 2002). Casos com aquest que podem trobar arreu del planeta mostren fins a quin punt el debat sobre la identitat ha esdevingut central i ineludible, per alhora imprecs i ambigu, suggerent i prctic per confs. Per aix alguns proposen abandonar el terme identitat i substituir-lo per altres conceptes com ara afinitat i afiliaci, pertinena, comunitat o cohesi, autocomprensi, grupalitat... (Brubaker i Junqua, 2001). Sigui com sigui, la seva llarga histria filosfica mostra que ha servit per tractar la permanncia en el canvi, la unitat en la diversitat (Gleason, 1983), per no s fins una poca molt recent que el mot sha introdut en les anlisis socials i el discurs pblic a travs dErik Erikson (crisi didentitat), Gordon Allport (prejudicis sobre lalteritat identitria), Nelson Forte i Robert Merton (teoria dels grups de referncia), Anselm Strauss (sociologia de la interacci simblica) o Erving Goffman (estigmatitzaci). A la identitat, sempre afectada per la mobilitat, li passa all de la paradoxa del vaixell de Teseu: per tal de conservar-lo com a part important de la memria cultural collectiva, substituen tots els taulons de fusta desgastats per uns altres de nous... En aquest cas, continuem estant davant del vaixell de Teseu o davant dun vaixell nou? Continuem essent els mateixos cada vegada que canviem? (Engelp & Nef, 1988; Charolles & Schnedecker, 1993). Referncies Alfonsi, L. (1997). Mondialisation et rationalisation: une volution inluctable? Communication et langages, 114, 79-84. Amselle, J.-L. (1990). Logiques mtisses, anthropologie de lidentit en Afrique et ailleurs. Paris: Payot. Assayag, J. (1998). La culture comme fait social global? Anthropologie et (post)modernit. LHomme, 38-148, 201-223. Aug, M. (1988). Culture et imaginaire: la question de lidentit. Revue de lInstitut de Sociologie, 3-4, 51-61. Badie, B. (1995). La fin des territoires. Paris: Fayard. Bairoch, P. (1996). Globalization, Myths and Realities. One Century of External Trade and Foreign Investment. R.Boyer & D.Drache (eds). States against Markets (pp. 107-123). London: Routledge. Balibar, E. (1994). Identit culturelle, identit nationale. Quaderni, 22, 53-65.

Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigraci

21

Berque, A. (2004). Milieu et identit humaine. Annales de Gographie, 638-639, 385-399. Bhabha, H. (1994). The Location of Culture. London & New York: Routledge. Bisson, J. (1991). Un front pionnier au Sahara tunisien: le Nefzaoua. BAGF, 4, 299-309. Blanadet, R. (1985). Kalimantan-Tengah. Louverture dune nouvelle province indonsienne la transmigration. BAGF, 2, 165-182. Blum, A. & Filipova, E. (2003). Ethnie, nationalit ou clan: des formes didentit rivales?. Revue dtudes Comparatives Est-Ouest, 34(4), 131-152. Body-Gendrot, S. & De Rudder, V. (1998). Les relations interculturelles dans la ville: entre fictions et mutations. Revue Europenne de Migrations Internationales, 14(1), 7-23. Bourdieu, P. (1980). Lidentit et la reprsentation. Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 35, 63-72. Breckenridge, C.A. (ed) (1995). Consuming Modernity. Public Culture in South Asian World. Minneapolis: University of Minnesota Press. Brubaker, R. & Junqua, F. (2001). Au-del de lidentit. Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 139, 66-85. Brunet, R. (1990). Le territoire dans les turbulences. Montpellier: GIP-Reclus. Charbit, Y. (2001). Migration et colonisation dans la pense de Platon. Revue Europenne de Migrations Internationales, 17(3), 199-210. Charolles, M. & Schnedecker, C. (1993). Corfrence et identit: le problme des rfrents volutifs. Langages, 112, 106-126. Cohen, J.L. (1985). Strategy of Identity: New Theoretical Paradigms and Contemporary Social Movements. Social Research, 52(4), 663-716. Confiant, R., Chamoiseau, P. & Bernabe, J. (1989). Eloge de la crolit. Paris: Gallimard. Contogeorgis, G. (1999). Identit cosmosystmique ou identit nationale? Le paradigme hellnique. Ple Sud, 10, 106-125. Dahlem, J. (1999). Quel discours sur les immigrs et limmigration dans lEncyclopaedia Universalis (1968-1998)? Mots, 60, 9-29. Di Mo, G. (2002). Lidentit: une mdiation essentielle du rapport espace/socit. Gocarrefour, 77(2), 175-184. Di Mo, G. (2004). Composantes spatiales, formes et processus gographiques des identits. Annales de Gographie, 638-639, 339-362. Dubet F. & Lapeyronnie D. (1992). Les quartiers dexil. Paris: Seuil. Engelp, P. & Nef, F. (1988). Identit vague et essences. Les tudes philosophiques, 4, 475-495. Featherstone, M., Lash, S. & Robertson, R. (eds) (1995). Global Modernities. London: Sage. Ferguson, M. (1992). The Mythology about Globalization. European Journal of Communication, 7(1), 69-94. Fliegstein, N. (1997). Htorique et ralits de la mondialisation. Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 119, 36-47. Foucher, M. (1987). De la frontire. Paris: Fayard.

Foucher, M. (1991). Fronts et frontires. Un tour du monde gopolitique. Paris: Fayard. Friedman, J. (1994). Cultural Idendity and Global Process. London: Sage. George, P. (1984). Identit de groupe - identit de territoire. Espace, Populations, Socits, 1, 13-16. Giddens, A. (1991). Modernity and Self-Identity. Self and Society in the Late Modern Age. Oxford-Cambridge: Polity Press-Blackwell. Gleason, P. (1983). Identifying Identity: A Semantistic History. Journal of American History, 69(4), 910-931. Gounelle, A. (1992). La notion de frontire partir de Paul Tillich. Autres Temps, 33-34, 54-61. Gruel, L. (1985). Conjurer lexclusion: rhtorique et identit revendique dans des habitats socialement disqualifis. Revue Franaise de Sociologie, 26(3), 431453. Guengant, J.-P. (1996). Migrations internationales et dveloppement: les nouveaux paradigmes. Revue Europenne de Migrations Internationales, 12(2), 107-121. Hall, S. & du Gay, P. (dirs) (1996). Questions of Cultural Identity. London: Sage. Hannerz, U. (1987). The World of Creolisation. Africa, 57(4), 546-559. House, J.W. (1982). Frontier on the Rio Grande: a political geography of Development and Social Deprivation . Oxford: Clarendon Press. Kahane, H. (1986). On the Meanings of Barbarus. Hellenika, 37, 129-132. Kymlicka, W. (1995). Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights. Oxford: Clarendon Press. Lafitte, M. (1999). Entre origine et rupture. Le sujet lpreuve de lexil. Autres Temps, 62, 103-116. Laitin, D. (1995). Marginality: A Microperspective. Rationality and Society, 7(1), 31-57. Lask, T. (1995). Grenze/frontire: le sens de la frontire. Quaderni, 27, 65-78. Levi, E. (1984). Naissance du concept de barbare. Ktma, 9, 5-14. Lvy J. (1999). Le tournant gographique. Penser lespace pour lire le monde. Paris: Belin. Mari, M.-J. (1993). Territoire, centre et marge, identit et altrit. Flux, 13-14, 41-46. Martin, D.-C. (1992). Le choix didentit. Revue Franaise de Science Politique, 4, 582-593. Martin D.-C. (d.) (1994). Cartes didentit, comment dit-on nous en politique? Paris: Presses de la FNSP. Morel, P.M. (1995). Le regard tranger sur la cit des Lois. A J.-F.Balaude (dir), Dune cit possible. Sur les Lois de Platon (pp.95-113), Paris: Universit de Paris X Presses. Nicole-Draucourt, C. (1991). Le labyrinthe de linsertion. Paris: La Documentation Franaise. Nora, P. (dir) (1987). Les lieux de mmoire. Vol.2: La Nation. Paris: Gallimard. Olivier, A. (1992). Pour une thique de la frontire. Autres Temps, 33-34, 13-23. Organizacin Internacional para las Migraciones (2011). Informe sobre las migraciones en el mundo. Ginebra: IOM.

22

Francesc-Xavier Marn

Paquot, T. (1996). La culture du bidonville. A T. Paquot (dir), Le monde des villes panorama urbain de la plante (pp. 459-465). Bruxelles: Complexe. Paugam, S. (dir) (1996). Lexclusion: ltat des savoirs. Paris: La Dcouverte. Perrin, D. (2004). La nouvelle politique juridique de lEurope en matire de contrle et de limitation des migrations. LAnne du Maghreb, 1, 117-137. Petric, B.-M. (2002). Pouvoir, don et rseaux en Ouzbkistan post-sovitique. Paris: Le Monde-PUF. Pradeau, J.F. (1997). Platon et la cit. Paris: PUF. Raffestin, C. (1974). Elments pour unes problmatique des rgions frontalires. Lespace gographique, 1, 1218. Renard, J.P. (1992). Populations et frontires: problmatiques et mthodes. Espace, Populations, Socits, 2, 167-184. Renard, J.P. & Pirouet, J.P. (1993). Frontires et territoires. Paris: La Documentation Franaise. Rivire dArc, H. (1980). Stratgies nationales, intgration et contrebande aux frontires du Brsil, de la Bolivie et du Paragay. BAGF, 470, 219-225. Robertson, R. (1995). Globalization. Time-Space and Homogeneity-Heterogeneity. A M. Featherstone, S.Lash & R.Roberston (eds), Global Modernities (pp. 25-44). London: Sage. Rochette, B. (1997). Grecs, Romains et Barbares. A la recherche de lidentit ethnique et linguistique des Grecs et des Romains. Revue Belge de Philologie et dHistoire, 75(1), 37-57. Rusk, D. (1990). Cities without Suburbs. Baltimore: Johns Hopkins Press. Saez, G., Leresche, J.P. & Bassand, M. (dir) (1997). Gouvernance mtropolitaine et transfrontalire. Action publique territoriale. Paris: LHarmattan. Sahlins, P. (1989). Boundaries. Berkeley: University of California Press. Sayad, A. (2010). La doble ausencia. De las ilusiones del emigrado a los padecimientos del inmigrado. Barcelona: Anthropos. Sngal G. (1992). Aspects de limaginaire spatial: identit ou fin des territoires? Annales de Gographie, 101-563, 28-42. Sriot, P. (1997). Ethnos et demos: la construction discursive de lidentit collective. Langage et socit, 79, 39-51. Tarrius, A. (2002). La mondialisation par le bas. Les nouveaux nomades de lconomie souterraine . Paris: Balland.

Taylor, Ch. (1992). Multiculturalism and The Politics of Recognition. An Essay. Princeton: Princeton University Press. Thbert, Y. (1980). Rflexion sur lutilisation du concept dtranger: volution et fonction de limage du Barbare Athnes lpoque classique. Diogne, 112, 96-115. Thery, H. (1980). Frontires pionnires et frontires politiques en Amazonie. BAGF, 470, 213-217. Thumerelle, P.J. (1986). Peuples en mouvement: la mobilit spatiale des populations. Paris: DIEM. Vilquin, E. (1982). La doctrine dmographique de Platon. European Demographic Information Bulletin, 13(1), 1-18. Wackermann, G. (1986). Nouvelles dimensions de lobservation culturelle en espace transfrontalier. BAGF, 2, 131-140. Willaime, J.-P. (1993). Linquitude identitaire et la redfinition des frontires. Autres Temps, 37, 5-12. Wilson, W.J. (1987). The Truly Disavantaged: The Inner City, the Underclass and Public Policy. Chicago: University of Chicago Press. Zerubavel, E. (1991). The fine line, making distinctions in everyday life. Chicago: The University of Chicago Press. Zukin, S. (1988). The Post-modern Debate over Urban Form. Theory, Culture and Society, 5(2-3), 431-436. Resumen Identidad, territorio y movilidad: apuntes para una antropologa de la inmigracin La emigracin tiene que ver con una movilidad que, subyacente al desplazamiento fsico del sujeto que emigra, en realidad se refiere a una redefinicin identitaria. Quien emigra lleva consigo una herencia cultural que debe aprender a readaptar al nuevo territorio donde se instalar. Por eso la antropologa de las migraciones cada vez ms centra sus esfuerzos en dos aspectos: en primer lugar, la globalizacin, que, con su pretensin de borrar las fronteras o de hacerlas irrelevantes, facilita en gran medida los desplazamientos de millones de personas en todo el mundo; en segundo lugar, la conviccin postmoderna de una erosin profunda de las identidades fuertes que presenta al inmigrante como un paradigma de lo que significa hoy la flexibilidad identitaria.
Palabras clave: inmigracin, identidad, territorio, movilidad.