Agora - La Biblioteca A ESO

gora
LA BIBLIOTECA A LENSENYAMENT SECUNDARI:

UNA PROPOSTA PRCTICA

MARISOL CALDERN PEUELA

Curs 2004-2005

m. caldern gora: la biblioteca a lensenyament secundari

2

SUMARI

0. INTRODUCCI.......................................................................................................................... 4
REFERNCIES / 0 ......................................................................................................................... 7
1. ANLISI DE LA SITUACI DE LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES DE SECUNDRIA ... 8
1.1 ESTUDIS ESTATALS, AUTONMICS I LOCALS............................................................ 8
1.2 ELS QESTIONARIS: DE LANLISI QUANTITATIU AL QUALITATIU........................ 11
1.3 PROPOSTA DE QESTIONARI ..................................................................................... 14
1.3.1 CONSIDERACIONS PRVIES............................................................................... 14
1.3.2 MODEL DE QESTIONARI PER A LANLISI DE LES BIBLIOTEQUES DELS
CENTRES DE SECUNDRIA.................................................................................................. 15
1.4 APLICACIONS DEL QESTIONARI: COMENTARI DE LES DADES OBTINGUDES... 16
1.4.1 PERFIL DEL CENTRE............................................................................................ 17
1.4.2 ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES DE LA BIBLIOTECA............................. 18
1.4.2.1 DESCRIPCI DE L'MBIT DE RECURSOS MATERIALS ........................... 18
1.4.2.1.1 Infraestructures de la biblioteca central: espai, mobiliari i equipaments TIC
18
1.4.2.1.2 Fons documental: collecci, organitzaci i automatitzaci ....................... 18
1.4.2.2 DESCRIPCI DE L'MBIT DE PERSONES................................................. 20
1.4.2.2.1 Usuaris........................................................................................................ 20
1.4.2.2.2 Personal...................................................................................................... 21
1.4.2.3 DESCRIPCI DE L'MBIT ORGANITZATIU ................................................ 21
1.4.2.3.1 Pressupost.................................................................................................. 21
1.4.2.3.2 Planificaci i serveis ................................................................................... 22
1.4.2.4 DESCRIPCI DE L'MBIT CURRICULAR.................................................... 22
1.4.2.5 DESCRIPCI DE L'MBIT INSTITUCIONAL................................................ 23
1.4.2.5.1 Biblioteca i gesti del centre....................................................................... 23
1.4.2.5.2 Relacions externes ..................................................................................... 23
1.4.3 PRINCIPALS ACTUACIONS DE MILLORA........................................................... 24
REFERNCIES / 1 ....................................................................................................................... 27
2. APROXIMACI A UN NOU MODEL DE BIBLIOTECA DE CENTRES EDUCATIUS DE
SECUNDRIA EN LA NOVA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT ..................................................... 29
2.1 MODELS TERICS......................................................................................................... 29
2.1.1 GESTI DEL CONEIXEMENT............................................................................... 29
2.1.2 LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES EDUCATIUS ........................................... 30
2.2 LA BIBLIOTECA EN EL PROJECTE EDUCATIU........................................................... 33
2.3 RECURSOS MATERIALS............................................................................................... 34
2.3.1 INFRAESTRUCTURES .......................................................................................... 34
2.3.1.1 UBICACI I ESPAI......................................................................................... 34
2.3.1.2 MOBILIARI ..................................................................................................... 36
2.3.1.3 EQUIPAMENTS TIC....................................................................................... 37
2.3.2 FONS ...................................................................................................................... 37
2.3.2.1 CARACTERSTIQUES DE LA COLLECCI: TIPOLOGIA DE DOCUMENTS,
QUANTIFICACI I AVALUACI ......................................................................................... 37
2.3.2.2 ORGANITZACI DELS FONS: TRACTAMENT TCNIC I CATALOGACI 39
2.4 GESTI ........................................................................................................................... 39
2.4.1 RECURSOS DE PERSONES................................................................................. 39
2.4.1.1 RESPONSABLE DE BIBLIOTECA ................................................................ 40
2.4.1.2 LA COMISSI DE BIBLIOTECA.................................................................... 42
2.4.2 PRESSUPOST........................................................................................................ 43
2.4.2.1 EL PRESSUPOST A LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS: SITUACI ACTUAL
44

3

2.4.2.2 RGIM ECONMIC....................................................................................... 45
2.4.2.3 DETECCI DE NECESSITATS..................................................................... 46
2.4.2.4 ELABORACI DEL PROJECTE DE PRESSUPOST.................................... 47
2.4.3 FUNCIONAMENT I SERVEIS................................................................................. 49
2.4.3.1 NORMES DE FUNCIONAMENT.................................................................... 49
2.4.3.2 SERVEIS........................................................................................................ 50
2.4.3.3 DIFUSI......................................................................................................... 51
2.4.3.4 AVALUACI................................................................................................... 52
2.4.4 PLANIFICACI....................................................................................................... 53
2.4.4.1 PROJECTE DE BIBLIOTECA DE CENTRE DE SECUNDRIA ................... 54
2.4.4.1.1 Models de projectes de biblioteques escolars i exemples ......................... 54
2.4.4.1.2 Proposta desquema per lelaboraci dun projecte global de biblioteca de
centre de secundria ....................................................................................................... 57
2.4.4.1.3 Pla Anual .................................................................................................... 58
2.4.4.1.4 Memria...................................................................................................... 58
2.5 DINAMITZACI: PROGRAMES I ACTIVITATS.............................................................. 59
2.5.1 PROMOCI DE LA BIBLIOTECA........................................................................... 59
2.5.2 ACTIVITATS FORMATIVES I DE DIFUSI CULTURAL....................................... 59
REFERNCIES / 2................................................................................................................... 61
3. BIBLIOTECA I CURRCULUM................................................................................................. 65
3.1 PRINCIPIS GENERALS .................................................................................................. 65
3.2 APROXIMACI A UNA PROPOSTA PEDAGGICA..................................................... 66
3.3 ALGUNS MATERIALS PRCTICS ................................................................................. 69
REFERNCIES / 3 ....................................................................................................................... 70
4. BIBLIOTECA I SOCIETAT ....................................................................................................... 73
4.1 XARXA DE CONEIXEMENTS......................................................................................... 74
4.2 INFORMACI I VALORS: DE LA REFLEXI A LACCI........................................... 74
4.2.1 TSUNAMI: INFORMACI, CONEIXEMENT I ACCI SOLIDRIA........................ 75
4.2.1.1 GNESI INSTITUCIONAL DEL PROJECTE I DESCRIPCI DE LESCENARI
75
4.2.1.2 PROPOSTES METODOLGIQUES ............................................................. 77
4.2.1.3 ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT........................................................ 79
4.2.1.4 OBJECTIUS ................................................................................................... 80
4.2.1.5 PROCS ........................................................................................................ 80
4.2.1.5.1 Voluntat estratgica: organitzaci del projecte........................................... 80
4.2.1.5.2 Aprenentatge collectiu............................................................................... 82
4.2.1.5.3 Creaci de coneixement ............................................................................. 82
4.2.1.5.4 Acci solidria............................................................................................. 84
4.2.1.6 CONCLUSIONS............................................................................................. 84
4.2.1.6.1 Transformaci de la informaci en coneixement........................................ 84
4.2.1.6.2 Diversitat cultural: obertura al coneixement de laltre................................ 84
4.2.1.6.3 Comportaments tics: sensibilitzaci solidria........................................... 84
REFERNCIES / 4 ....................................................................................................................... 86
5. CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 89
BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 90
ANNEXES ......................................................................................................................................... 98


4

0. INTRODUCCI

Un projecte s un conjunt destudis, anlisis o investigacions necessries per dur a terme
una activitat. Si afegim, com fa ABADAL (2004: 17), que els projectes neixen de la
constataci dun problema o necessitat que condiciona el funcionament dun sistema
determinat o de la voluntat de canvi per adaptar-se a noves situacions, aquest treball
sinicia com un projecte en sentit divers:
(1) Com a projecte de recerca pretn tractar diferents aspectes i enfocaments dun mateix
objecte destudi: la biblioteca escolar. Els canvis social i educatius requereixen una
urgent revisi de la concepci de les biblioteques escolars per adaptar-les a les noves
necessitats. No s un tema nou, per la qual cosa hi s clarament deutor de la tasca
diria (annima, per voluntariosa i encoratjadora) realitzada per professionals de
leducaci i de la biblioteconomia; de les bones intencions, no sempre arrelades en el
temps, dalgunes administracions, i de les aportacions teriques que shan produt
aquests ltims anys. Lorientaci de la recerca semmarca en aquesta doble lnea,
indissociable: terica, per tal de reflexionar, verificar, consolidar, renovar, corregir... a
partir dels treballs ja existents; prctica, daplicabilitat en lmbit estudiat (centres de
secundria pblics). En lmbit teric, el procs de cerca i revisi de la literatura sobre
el tema ha estat fonamental per tal dubicar la qesti i les estratgies base de la
recerca en el context general destudis sobre el tema, i de valorar la seva oportunitat i
rellevncia, aix com determinar la metodologia dexperimentaci adequada segons el
desenvolupament del tema seleccionat (MORENO et al., 2004). Ja comena a existir
suficient documentaci sobre biblioteques escolars, com per a superar el nivell
descriptiu, exploratori, que ser inicial, i passar a un altre amb metodologies
explicatives i incls predictives: la utilitzaci dun mtode cientfic amb variades
tcniques de recollida de dades (prctiques i teriques), ha de ser complementat amb
lelaboraci dhiptesis explicatives que ens ajudin a avanar en lrea de coneixement
seleccionada.
(2) Com a metodologia de la recerca i de la proposta prctica. La gesti de projectes es
una metodologia freqent en entorns empresarials
1
, algunes de les seves eines sn
estrapolables a projectes dinformaci i documentaci
2
, i possiblement a la planificaci
de determinats serveis educatius, com les biblioteques, sobre tot si las considerem
centrals en el desenvolupament de projectes estratgics que impliquin una innovaci
profunda del centre en que sintegren i del sistema educatiu en general. El treball de
recerca i el model de biblioteca que es presenta adopten lestructura dun projecte:
anlisi, definici, disseny, planificaci i execuci
3
.

1
A lmbit educatiu, sha aplicat la metodologia de projectes, des de lany 1997, al desenvolupament de
diverses eines i mtodes de gesti dels centres educatius: Projecte Qualitat i Millora Contnua del
Departament dEducaci (GENERALITAT, 2000: 15-16).
2
Vid. ABADAL (2004).
3
Tradicionalmente se pensaba y se operaba como si este ciclo fuera lineal, con un solo principio y un solo
final. Actualmente, sin embargo, las metodologas de elaboracin de proyectos tienden a considerar que
estamos frente a un ciclo iterativo o en espiral, es decir, que se analiza, disea, planifica y ejecuta y, acto
seguido, se repite la misma accin con otra de las partes del proyecto y as sucesivamente. Esto permite
refinamientos sucesivos en cada una de las interacciones. (ABADAL , 2004: 23)

5

(3) I, per ltim, perqu no, com a projecte personal, la realitzaci de recerques
directament relacionats amb el lloc de treball ajuda a modificar la visi de lactuaci
quotidiana; el canvi de prisma trenca la rutina, i ens ajuda a reorganitzar aspectes ja
coneguts o a generar noves perspectives, tot i perseguint una renovaci personal i
collectiva. Lelaboraci dun treball cientfic no noms ens ajuda a avanar en el
coneixement, sin que tamb, al generar-se en un mbit social, ens aporta valors tant
amb la honestedat del procs, com amb la responsabilitat tica dels resultats.

El Projecte gora: La biblioteca a leducaci secundria es caracteritza pels segents trets
generals:
Tema: la biblioteca dels centres de secundria com a servei dinformaci,
documentaci i lectura sn el nucli del dileg (interdisciplinari, social, cultural) que
porta al coneixement.
Qesti: tenen sentit les biblioteques escolars en les necessitats educatives de la
societat de la informaci i el coneixement?, i en una societat globalitzada?
Objectiu general: establir estratgies educatives que afavoreixin el desenvolupament
ntegre (personal i social) de tot lalumnat, des de perspectives de diversitat: que
facilitin els valors humanstics (lectura, dileg, crtica, reflexi, pensament); que
reflecteixin les noves exigncies socials, i que generin noves metodologies per
accedir, contrastar i gestionar la informaci i la documentaci.
Objectiu especfic: realitzar propostes de millora per renovar el concepte i el model de
funcionament de la biblioteca dels centres de secundria.
Singularitat: partir de la prpia estructura dmbits de gesti dels centres per generar
els projectes de biblioteca (mbit institucional, curricular, organitzatiu, de persones, de
recursos materials) i establir uns eixos estratgics (biblioteca i pensament, biblioteca i
cultura, biblioteca i aprenentatge, biblioteca i recerca, biblioteca i xarxa, biblioteca i
organitzaci).
Lmits temporals: curs 2004-2005, pel treball de recerca; 2004-2006, pel projecte de
centre.
Planificaci: realitzaci de recerca terica i activitats prctiques coordinades per la
tutora de recerca, organitzades per tal daconseguir els objectius generals i especfics
de cada fase.
Finalitat: promoure un projecte dinnovaci educativa de centre, que es pugui
extrapolar com a model de funcionament general.

Per aconseguir els objectius, es planteja el disseny dun nou model de biblioteca dun
centre concret, com a centre de recursos per a laprenentatge, que integri dins de ls
clssic altres serveis fins ara poc o gens realitzats: coordinaci dels recursos documentals
del centre, dinamitzaci de la lectura, servei de cerca de documentaci i dinformaci,
rea equipada amb TIC per al treball de lalumnat, aprenentatge en xarxa, facilitar
sistemes dautoaprenentatge... I, per una altra banda, es dedueix daquesta tasca prctica
la configuraci dun nou model general de biblioteca escolar (adaptada a lensenyament
secundari) prou flexible com per tenir en compte les noves exigncies derivades de la
nova societat i dels nous reptes de lensenyament: adaptar-se als canvis constants; fer
possible la comunicaci i laprenentatge, construir-los; facilitar la transformaci
dinformaci en coneixement i cultura, i reconixer la diversitat.

Per ltim, indicar que hem intentat tenir en compte els consells del decleg de bones
prctiques per a lelaboraci i gesti de projectes proposat per ABADAL (2004: 93-95): 1
sentit com, 2 temps, 3 anlisi intern pormenoritzat, 4 anlisi extern (estudi daltres

6

experincies), 5 bona planificaci (per sense abusar), 6 tot pot canviar-se, 7 financiaci,
8 implicaci dels usuaris, 9 equips multidisciplinaris, 10 lideratge. El darrer punt li cedim a
lAdministraci, encarregada de concretar poltiques que facilitin la implementaci del
model elaborat o dels que es derivin de les noves necessitats educatives i socials.
Puntedu pot ser un bon cam a Catalunya si t medis i continutat; a nivell estatal, haurem
destar atents a les concrecions del nou Proyecto de Ley Orgnica de Educacin (22 de
julio de 2005) que ja en el Article 2 del seu Captol I senyala les biblioteques com un dels
factors que afavoreixen la qualitat de leducaci
4
.

4
Captulo I: Artculo 2. Fines
1. El sistema educativo espaol se orientar a la consecucin de los siguientes fines:
a) El pleno desarrollo de la personalidad y de las capacidades de los alumnos.
b) La educacin en el respeto de los derechos y libertades fundamentales, en la igualdad de derechos y oportunidades
entre hombres y mujeres y en la igualdad de trato y no discriminacin de las personas con discapacidad.
c) La educacin en el ejercicio de la tolerancia y de la libertad dentro de los principios democrticos de convivencia y
en la prevencin de conflictos y la resolucin pacfica de los mismos.
d) La educacin en el mrito y en el esfuerzo personal
e) La formacin para la paz, el respeto a los derechos humanos, la vida en comn, la cohesin social, la cooperacin y
solidaridad entre los pueblos as como la adquisicin de valores que propicien el respeto al medio ambiente, en
particular al valor de los espacios forestales y un desarrollo sostenible.
f) El desarrollo de la capacidad de los alumnos para regular su propio aprendizaje, confiar en sus aptitudes y
conocimientos, as como para desarrollar la creatividad, la iniciativa personal y el espritu emprendedor.
g) La formacin en el respeto de la pluralidad lingstica y cultural de Espaa y de la interculturalidad como un
elemento enriquecedor de la sociedad.
h) La adquisicin de hbitos intelectuales y tcnicas de trabajo, de conocimientos cientficos, tcnicos,
humansticos, histricos y artsticos, as como el desarrollo de hbitos saludables, el ejercicio fsico y el deporte.
i) La capacitacin para el ejercicio de actividades profesionales.
j) La preparacin para el ejercicio de la ciudadana y para la participacin activa en la vida econmica, social y cultural,
con actitud crtica y responsable y con capacidad de adaptacin a las situaciones cambiantes de la sociedad del
conocimiento.
2. Los poderes pblicos prestarn una atencin prioritaria al conjunto de factores que favorecen la calidad de la enseanza
y, en especial, la cualificacin y formacin del profesorado, su trabajo en equipo, la dotacin de recursos educativos, la
investigacin, la experimentacin y la renovacin educativa, el fomento de la lectura y el uso de bibliotecas, la funcin
directiva, la orientacin educativa y profesional, la inspeccin educativa y la evaluacin. []
Captulo II: Artculo 113. Bibliotecas escolares
1. Los centros pblicos dispondrn de una biblioteca escolar, cuya dotacin de recursos se har de manera progresiva
por las Administraciones educativas correspondientes.
2. Las bibliotecas escolares contribuirn a fomentar la lectura y a que el alumno acceda a la informacin y otros
recursos para el aprendizaje de las dems reas y materias y pueda formarse en el uso crtico de los mismos.
3. La organizacin de las bibliotecas escolares deber permitir que funcionen como un espacio abierto a la comunidad
educativa de los centros respectivos.
4. Los centros podrn llegar a acuerdos con los municipios respectivos, para el uso de bibliotecas municipales con las
finalidades previstas en este artculo.
MEC (2005). Captulo I. Artculo 2/ 2. Fines.- Captulo II. Artculo 113. Bibliotecas escolares. A: Proyecto de Ley Orgnica
de Educacin. 22 de juliol.


7

REFERNCIES / 0

ABADAL, Ernest (2004). Gestin de proyectos en informacin y documentacin. Gijn: Trea (Biblioteconoma
y Administracin Cultural, 111).

BATES, A. W. (2000). Cmo gestionar el cambio tecnolgico. Estrategias para los responsables de los centros
universitarios. Barcelona: Gedisa / UOC, 2001 (Biblioteca de Educacin. Nuevas tecnologas, 6).

GENERALITAT DE CATALUNYA (2000). La gesti de processos en els centres educatius basada en la
Norma ISO 9001:2000. Barcelona: Departament de Treball i Indstria.

MEC (2005). Captulo I. Artculo 2/ 2. Fines.- Captulo II. Artculo 113. Bibliotecas escolares. A: Proyecto de
Ley Orgnica de Educacin. 22 de juliol.

MORENO, Alejandro et al. (2004). La acreditacin de las competencias informacionales como requisito de los
programas de maestra y doctorado. A: Anales de Documentacin, 7: 185-198.


8

1. ANLISI DE LA SITUACI DE LES BIBLIOTEQUES DELS
CENTRES DE SECUNDRIA

Si plantegem lanlisi de les biblioteques abans de realitzar propostes de planificaci, s
per un doble motiu: duna banda, ens dona dades de lestat de la qesti general; daltra,
ens apropa a la realitat de cada centre, per tal de determinar les lnies de treball ms
adients. s significatiu que en treballs com el de LISSON & MARTNEZ (coord.) (1992:
225) sinclogui el Pla de Curs i la Memria en el apartat de Avaluaci, i s que planificaci
i avaluaci son processos solidaris. Com acertadament senyala FUENTES (1999: 23-24):
Planificacin y evaluacin, por tanto, constituyen un binomio que se requiere
obligadamente, ya que una, la planificacin, es el proyecto de actuacin, mientras que la
otra, la evaluacin, es el anlisis continuo y constante de los resultados, en la prctica, de
ese proyecto [...]. Esta tarea conjunta y continua de planificacin y evaluacin presupone
una nueva mentalidad segn la cual planificar y evaluar no son actuaciones puntuales que
slo se desarrollan en un momento dado, sino que se transforman en procesos de largo
alcance que, teniendo unos objetivos predeterminados, son capaces de ir
transformndose segn cambian las circunstancias y segn van acumulndose
experiencias. Aquesta concepci dialctica de planificaci i avaluaci s fonamental per
la configuraci de projectes de biblioteques educatives actius: sensibles als canvis socials,
amb objectius i metodologies que sadeqen a cada context, amb mecanismes de control
externs i interns que determinin la qualitat de les tasques realitzades i les estratgies
dactuaci.

Per altra banda, els projectes, com indica ABADAL (2004: 67), de forma parcial o
completa, van asociados a la investigacin, al desarrollo y a la innovacin. Esto conlleva
la utilizacin del mtodo cientfico y de algunas de sus muchas y variadas tcnicas de
recogida de datos. Aix, en lapartat segent, es realitzat un breu comentari a partir dun
anlisi secundari: dades i informacions pbliques ja existents dibuixen un nou context
interpretatiu que ens ajuda a descriure la situaci de les biblioteques escolars en lltima
dcada. Desprs es valora lutilitzaci de qestionaris com a instrument estructurat per
recollir dades primries bsiques sobre aspectes relacionats amb el tema, i es fan
propostes concretes.

1.1 ESTUDIS ESTATALS, AUTONMICS I LOCALS

Les associacions professionals ANABAD i FESABID, amb el recolzament
econmic de la Direccin General del Libro, Archivos y Bibliotecas (MEC), van realitzar al
1995 un ampli estudi estadstic sobre la situaci de les biblioteques escolars a Espaa
5
,

5
Vid. (1996). Trabajos de investigacin de asociaciones profesionales. A: Correo Bibliotecario, 3 (febrer).-
(1996). Las bibliotecas escolares en Espaa: resultados del estudio de ANABAD y FESABID. A: Correo
Bibliotecario, 8 (juliol-setembre). www.bcyl.es/correo/ . ANABAD / FESABID (1996). La situacin de las
bibliotecas escolares en Espaa: estudio a nivel nacional. A: Educacin y Biblioteca, 71 (vol. 8): 7-16.

9

que suposava una important aportaci al projecte del Ministerio de Educacin y Ciencia
per al desenvolupament de una xarxa de biblioteques escolars a tot el territori nacional
6
.
Algunes dades significatives de lestudi, analitzades per les coordinadores del projecte en
BAR & MA (2002), ens poden servir per la reflexi, sobre tot quan apareguin les
dades del nou estudi estatal realitzat per lInstituto Idea per a la Fundacin Germn
Snchez Ruiprez, previstes pel setembre de 2005
7
:

CONCEPTE ANABAD / FESABID (1995) F. GERMN SNCHEZ
RUIPREZ (resultats
avanats)
UNIVERS 740 centres (353 de secundria) 400 centres (40000 alumnes i
20000 professors)
PROJECTE DE BIBLIOTECA 45% sense programaci especfica
ESPAI 92% biblioteca central
Espai suficient per grup classe, per insuficient per
distribuci de zones per diversificaci de funcions
0,1 m
2
per alumne [directrius IFLA: 1 m
2
per
alumne]
8

LLOCS DE LECTURA 28,0% centres de secundria: menys de 40 places
(7,4/100 places per alumne)

FONS Llibres de consulta i ficci: 1000 i 3000. Pocs
documents audiovisuals i electrnics
Cap provisi de recursos en lnia
70% ficci - 30% consulta [recomanacions IFLA:
dades inverses]
Els centres de secundria:
-ms freqent 3000-10000: la meitat no arriba als
5000
-25% ingressa menys de 100 documents anuals
[directrius IFLA: 3 per alumne i any]

50% centres: esporgo
10,7% 11000 llibres
Les menys dotades uns 3000
[encara sota les
recomanacions internacionals,
IFLA]
ORGANITZACI I
AUTOMATITZACI
50% carncies organitzatives (sistemes no
estandarditzats, no catlegs...)
64% no automatitzades
55,5% de secundria: s automatitzades

HORARI I ACCS 91,3% horari dobertura estable setmanal, per
restringit
73% centres de secundria: 20 hores setmanals
Professorat:
40% no va mai
24% visita setmanalment
22% visita mensualment
SERVEIS I ACTIVITATS Prstec: servei majoritari
12% formaci dusuaris
Professorat:
23% classe
77% cap activitat relacionada
amb la biblioteca
76,4% treball amb llibre de
text
Alumnat:
20% consideren interessant
consultar a la biblioteca
80% aprenentatge al marge
de la biblioteca
PERSONAL 80% responsable
19% t formaci en biblioteconomia

PRESSUPOST 50% pressupost especfic (AMPA, subvencions)

6
Vid. (1995). Programa de desarrollo de las bibliotecas escolares en Espaa. A: Correo Bibliotecario, 1
(desembre). www.bcyl.es/correo/
7
MORA, Rosa (2005). Un demoledor estudio revela el escaso inters de los profesores por la lectura: El 40%
de los maestros de primaria y secundaria no visita nunca la biblioteca escolar. A: El Pas (dissabte 9 de juliol):
40.
8
Recordem que les directrius internacionals indican els parmetres quantitatius que determinen el
funcionament adequat de les biblioteques. Actualment la referncia s IFLA / UNESCO (2002).

10

Les biblioteques escolars espanyoles presenten clares deficincies en tots els seus
mbits, com es dedueix de les dades anteriors. El cam recorregut des del 95 ha estat
clarament insuficient. Si afegim que, com es fa referncia a les conclusions de lInforme
Pisa 2003
9
, el nivell de comprensi lectora dels nostres estudiants s deficient (amb
progressi inversa), sembla urgent la creaci despais, la determinaci de temps i
lelaboraci de projectes curriculars adequats perqu la lectura als centres sigui
fonamental, i aix hauria de ser recollit de forma urgent i continuada
10
per la concreci en
projectes especfics de lArticle 113 del nou Proyecto de Ley Orgnica de Educacin
(2005).

Des de lestudi ja lluny realitzat a Catalunya (1989), shan elaborat alguns altres els
ltims anys tant autonmics com locals; per exemple, entre 1999 i 2001, sn ressenyables
els de zones autonmiques amb posteriors desenvolupaments de projectes generals de
biblioteques escolars com Cantbria, Biscaia, Navarra, Galcia, Andalusia o Astries
11
, i,
de carcter local, el de Barcelona (primria 1994, secundria 2000-2001).

Lestudi elaborat per BAR, MA & COMALAT (2002) amb lanlisi de les dades dels
centres pblics de secundria de la ciutat de Barcelona, obtingudes el primer trimestre de
2001 a petici de lAjuntament de la ciutat, presenta una situaci semblant a la estatal del
95: Los datos obtenidos a partir de los distintos tems dels cuestionario (colecciones,
organizaciones, personal, servicios...) muestran una situacin precaria, asimilable a las
restantes bibliotecas escolares de Espaa. Extrapolem del seu interessant article, que
mereix una lectura complerta acurada, algunes de les dades ms significatives que ens
poden servir per aquesta breu aproximaci al estat de la qesti:

CONCEPTE BARCELONA (2002) REFERNCIES I
CONCLUSIONS
UNIVERS 71 instituts pblics de educaci secundria
DADES GENERALS 94% espai biblioteca:
20% biblioteca central nica
26% bibl. departaments coordinades amb la central
53% bibl. dep. Independent de la central
Descoordinaci
Material no accessible
Les adquisicions es
dupliquen
ESPAI I EQUIPAMENTS 27 centres amb espai acceptable (ms de 70 m
2
)
Llocs de lectura: 26-50 llocs aprox. el 75%
71% fcil accs
69% lluminositat acceptable
52% contaminaci acstica
47% mobiliari deficitari
64% prestatges no adequats
TIC:
21 centres: cap ordinador
50 centres: 1 ordinador pel professor-bibliotecari
Departament dEducaci: 70 m
2

Normativa internacional: mnim
93 m
2
Manca espai per diversificar
serveis i creaci de zones
Manca ambient favorable al
treball
Imatge poc atractiva
Manquen recursos
tecnolgics

9
Les puntuacions mitjanes [de Catalunya] obtingudes en cadascuna de les rees avaluades no han variat
gaire. Aixa, la puntuaci mitjana en matemtiques de lany 2003 ha estat de 494 punts, lleugerament superior
als 491 punts aconseguits al PISA del 2000. En canvi, en comprensi lectora hi ha hagut ms diferncia de
puntuaci, ja que mentre la puntuaci del PISA 2003 ha estat noms de 483 punts, en lavaluaci del PISA
2000 la puntuaci en aquesta rea va ser de 495 punts. (2004: Estudi PISA 2003: Avanament de resultats:
43).
10
BAR & MA (2002) fan una interessant revisi de Lo que pudo haber sido y no fue. Les ltimes
dcades shan realitzat diversos plans de biblioteques escolars dissenyats per les diferents administracions,
per sempre ha faltat continutat, ha estat ms significatiu el voluntarisme que els medis.
11
Cantbria: ALONSO et al. (1996).- Biscaia: CALDERN, I.; VIGO, I. (1997).- Navarra: NAVARRA (1999),
BURGO (1999) www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recuros/bibli.htm.- Galcia: AGABEL (2000).- Andalusia:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1
www.dpmalaga.cec.junta-andalucia.es/Bibliotecas/default.asp ; www.defensor-and.es/informes/ie-
bibliotecas.htm. Astries: http://www.educastur.princast.es/recursos/biblioteca/index.php .

11

18 centres: accs Internet

COLLECCI Manca de registre: 18 biblioteques
Mitjana 7000 volums / bibl. (26: menys de 5000)
1 centre: mnims recomanables
6 centres: mitja acceptable (superior a 30 doc./al.)
71 centres: llibres de consulta i de ficci, llibres de
text, poques revistes; pocs documents en suport no
imprs
33 centres: + 60% consulta
25 centres: 30-60% consulta
9 centres: -30% consulta
39% no revisa el fons
59% s esporga (estat fsic, actualitat)
12% incorpora ms de 300 doc./anuals
41% menys de 100 doc./anuals (0,3 doc./alum.)
63% adquisicions per compra
IFLA:
Mitjana 50 volums/alumne
Incorporaci anual: 3 doc./alum.
25-30% llibres de ficci
70-75% documents de consulta
Dispersi de recursos
Creixement desordenat:
acumulaci
vegetativa,sense poltica de
revisi i actualitzaci efica
Tipologia de documents
tradicional, proporci
inversa
Manca noves
incorporacions i esporga
habitual
ORGANITZACI DEL FONS Fons dinformaci:56 centres CDU, 13 nm. registre
Fons de ficci: 50 CDU, 14 nm. registre
72% llibre de registre
57% catlegs dautors
44% catleg de matries
49% catleg per ttols
15 biblioteques: cap catleg
43% gesti amb programa informtic (41%
mecanitzat el prstec)
Sistemes dorganitzaci
diversos, alguns no
normalitzats
Manca de tractament tcnic
Manca automatitzaci
Manca collaboraci entre
biblioteques per compartir
tasques tcniques
SERVEIS I ACTIVITATS Accs: 54 centres alumnes individualment, 22
acompanyats de professorat
Serveis i activitats:
58 centres, prstec extern
43 prstec a les aules
41 prstec departaments
16 activitats danimaci de la lectura
14 activitats de formaci dusuaris
12 activitats de difusi del fons
7 activitats relacionades amb activitats
curriculars
6 cap servei
Elaboraci de material:
12 centres, guia de la biblioteca
10 dossiers de premsa
9 guia de novetats
6 guies de lectura
6 bolletins de sumaris
4 bibliografies
s per part de lalumnat:
46 centres, consulta
45 estudi amb apunts
40 prstec
39 treball amb consulta
27 treball sense consulta
s per part del professorat:
47 centres, consulta
16 prstec
10 correcci de exmens
Horari dobertura:
32%: menys de 10 hores
23 %: + 30 hores (centres amb doble torn)
19%: de 20 a 29 hores (horari complert)
Baixa presncia dactivitats
de difusi de la lectura o
difusi del fons
Preocupant la manca de
activitats de formaci en
habilitats informacionals
El professorat aprofita poc
els recursos de la biblioteca
Horari mnim i obertura amb
gurdies de professorat,
que no facilita serveis
RESPONSABLE 16 centres, responsable de biblioteca consolidat (11
centres bibliotecari titulat, 7 amb becaris)
Tendncia a la implicaci
de molts professors amb
poca dedicaci (3,9
hores/setmana)
PRESSUPOST 41% pressupost especfic de biblioteca (55% centre,
45% AMPA)
46% no pressupost
Quantitat:
La biblioteca no es
considera un servei
transversal per a tot el
centre

12

9 centres, ms de 300 000
6, entre 150000 i 300000
Finalitat:
83% compra de fons
11% contractaci de professionals externs
Impropi que lAMPA hagi
dassumir serveis del centre
INTEGRACI AL CENTRE Implicaci del responsable amb els rgans del
centre:
Claustre 27 molta, 36 poca
Consell Escolar 4 molta, 55 poca
Implicaci dels rgans del centre amb el
funcionament de la biblioteca:
Direcci 36 molta, 17 poca
Claustre 26 molta, 26 poca
Consell Escolar 18 molta, 40 poca
Comissi de biblioteca: 21% dels centres
Projecte de biblioteca o document de funcionament:
43% centres

Manca implicaci mtua
Necessari que la Comissi
de Biblioteca sigui un rgan
reconegut i integrat al
centre
RELACIONS EXTERNES Amb la biblioteca pblica.
73% cap relaci
22% visites
Amb els Centres de Recursos Pedaggics:
57% cap relaci
20% prstec de material
Allament de la biblioteca
escolar

Amb aquesta breu mostra de dades comparades, o amb una ms amplia si revisem la
bibliografia, es pot arribar a la conclusi de que aquests ltims anys les biblioteques
escolars no han assolit el grau de millora desitjable per adaptar-se als nous requeriments
educatius i socials. Ha millorat el nivell de conscincia de la necessitat daquest servei
educatiu i el coneixement de la realitat existent; per no la creaci de models consensuats
dinmics, ni la seva renovaci global efectiva. Queda con ello al descubierto com indica
CASTN (2002: 102)- la responsabilidad de bibliotecarios, docentes y, especialmente, de
la administracin educativa para imaginar y elaborar proyectos nucleares significativos y
eficaces, remover los obstculos y comprometerse definitivamente con esta asignatura
pendiente de nuestra educacin.

Per com diu B. BRECHT, Galileu Galilei- el que avui les coses siguin aix no vol dir que
sempre ho siguin. Tot es mou, amic meu. Siguem optimistes.

1.2 ELS QESTIONARIS: DE LANLISI QUANTITATIU AL QUALITATIU

En aquests moments, els centres es troben immergits en ladequaci dels seus
ensenyaments a les noves necessitats tcniques, metodolgiques i socials. El nou marc
educatiu que sest definint es presenta com una excellent oportunitat per a renovar i
establir estratgies educatives que afavoreixin el desenvolupament ntegre (personal i
social) de tot lalumnat, des de perspectives de diversitat: que facilitin els valors
humanstics i els coneixements cientfics (lectura, dileg, crtica, reflexi, pensament); que
reflecteixin les noves exigncies socials (convivncia, diversitat, salut...), i que generin
noves metodologies per accedir, contrastar i gestionar la informaci i la documentaci:
aprendre a aprendre.

Per aconseguir-lo, la implementaci adequada de programes dinnovaci educativa
requereix el coneixement de la situaci de partida per tal doptimitzar recursos. En aquest

13

marc, lanlisi de la situaci actual dels centres en relaci a aspectes de competncia
informacional es imprescindible i previ a establir les pautes per a la configuraci de un
nou sistema daprenentatge global que relacioni les TIC, les biblioteques i les rees
curriculars, per aconseguir un sistema de funcionament flexible, gil i de qualitat en tot el
procs educatiu.

Els qestionaris sn una tcnica de recollida de dades que ens permet recopilar
informaci per desprs seleccionar-la, elaborar-la i interpretar-la
12
. Adquireixen el seu
sentit dintre dun marc destratgies de millora, faciliten la identificaci, planificaci i
control dels aspectes organitzatius clau, a partir de la inducci duna srie de dades
obtingudes de las respostes i el seu anlisi. Com aspectes positius, es poden considerar
la necessitat duna caracteritzaci inicial de lobjecte a analitzar per establir les preguntes
(hiptesis o conjetures que es falsaran amb les dades de la realitat), la facilitat de
distribuci i tabulaci, i lagilitat en la recollida de dades abundants que poden ser
treballades en diferit; inconvenients sn la dependncia de les respostes de lenquestat
(veracitat/falsedat, ambigitats, alt grau de no-respostes) i la necessitat destablir
estndards tant per la formulaci de lenquesta com per la valoraci sistemtica dels
resultats. A ms, em dafegir que, si els qestionaris ens aporten una srie de dades que
poden ser tractades estadsticament, els aspectes numrics, per adquirir valor, han de ser
interpretats, han de proporcionar una estimaci explicativa que faciliti una descripci del
funcionament i la posterior acci. La medici quantificada ens ajuda a equiparar
(normalitzar) la relaci entre objectes de recerca, ens ajuda a lavaluaci
13
prvia a la
presa de decisions i a la definici dobjectius. Los conceptos claves en la medicin son la
identificacin y definicin de indicadores de los fenmenos que van a ser medidos, as
como el desarrollo de reglas normalizadas que producen nmeros que, a su vez,
representan el indicador del fenmeno que ha de ser medido (FUENTES, 1999: 31). Els
indicadors seran de gran utilitat tant en lelaboraci com en la valoraci de lenquesta.

El tractament de dades de resultats i dindicadors ha estat freqent en lmbit bibliotecari:
primer amb dades de prstec o consulta, ms quantificables; desprs, amb informacions
valoratives dadequaci de serveis o dacceptaci per part dels usuaris. En relaci a les
biblioteques universitries s un exemple REBIUN (2003), que especifica els conceptes
base de lestadstica, els indicadors i el formulari; ofereix les dades resultants (incls
levoluci 1994-2003), per no extrapola conclusions.

En el marc de les biblioteques escolars, hem de diferenciar diferents tipus i nivells de
qestionaris, segons lunivers enquestat i lobjectiu:
1) Qestionaris que formen part de macro-enquestes, com les comentades en
lapartat anterior (ANABAD / FESABID, Ajuntament de Barcelona, Fundacin
Germn Snchez Ruiprez). El seu inters radica en que ajuden a identificar amb
dades lestat de la qesti, a caracteritzar un marc de referncies general que
faciliti la planificaci dels canvis i millores globals (institucionalitzaci dels
estndards ptims) i a lestabliment de models.

12
Vid. ABADAL, 2004: 74.
13
La evaluacin a menudo requiere medicin. La evaluacin es el proceso de identificar y reunir datos acerca
de servicios o actividades especficas, estableciendo criterios para valorar su xito y determinando el grado
hasta donde el servicio o actividad cumple los fines y objetivos establecidos. Como tal, la evaluacin es una
herramienta de toma de decisiones dirigida en primer lugar a ayudar al personal bibliotecario o del centro
documental a asignar los recursos necesarios para aquellas actividades y servicios que mejor cumplen los
objetivos y fines organizativos. (FUENTES, 1999: 31).

14

2) Qestionaris que faciliten lanlisi duna biblioteca per detectar les necessitats
dactuaci i facilitar lelaboraci de projectes de biblioteca de centres. En aquest
sentit sn tils les propostes facilitades per institucions o serveis especialitzats,
com las del MEC-CNICE (1998)
14
, LAMIC DE PAPER (199?) o BIBLIOMDIA
(200?), i las proposades per especialistes o professionals de leducaci i
bibliotecaris, com las de CAMACHO (2004, 2004b: 232-235) o ROSALES (1998:
164-165).
3) Qestionaris especfics que valoren un aspecte concret per tal destablir
estratgies de millora; per exemple, expectatives del claustre (com s el cas de
RIBERA, 2003), horaris, adequaci dels serveis...

1.3 PROPOSTA DE QESTIONARI
1.3.1 CONSIDERACIONS PRVIES

Abans delaborar un projecte de biblioteca s imprescindible conixer la situaci de
partida: obtenir la informaci necessria, a travs de preguntes, de dades o danlisis
inicials, per tal didentificar els aspectes clau del nostre projecte i les estratgies de millora
que volem dur a terme. Seguint aquest plantejament, lelaboraci duna proposta de
qestionari que ens ajudi a avaluar la situaci de cada un dels mbits duna biblioteca
educativa s una eina bsica en el model proposat, que ens pot ser til en diferents
etapes del projecte. La metodologia
15
intenta aplicar fonaments cientfics a les millores:
(a) Identificaci dindicadors: ens ajuden a reconixer els problemes i definir hiptesis
inicials
(b) Concreci del formulari: facilitar les dades (inducci dinformaci a travs de les
respostes a preguntes obertes i tancades, quantificables i valoratives)
(c) Mesures i anlisis de la informaci per detectar els nivells de cada aspecte:
deduccions quantificades, en la mesura del possible
(d) Propostes doptimitzaci i millora
(e) Institucionalitzaci: transformaci de la manera habitual de funcionar, creant
estndards que sintegrin al nou model.

Els dos primers apartats shan elaborat tenint en compte els ja existents (mencionats en
lapartat anterior) i els models terics de biblioteca escolar existents a la literatura del
tema, tot i ajustant-los a la proposta per mbits que organitzar el projecte.

Els apartats segents, (c) i (d), shan aplicat a un centre de secundria concret, LIES
Estela Ibrica (Santa Perptua de Mogoda), per tal destablir les bases del seu projecte de
biblioteca. Quan shagi implementat el model de biblioteca proposat i shagi integrat al seu
Projecte educatiu, estarem en vies daconseguir la darrera fase del procs; per sempre

14
Recollides a MEC-CNICE, 1998; ILLESCAS,1998; GMEZ HERNNDEZ, 1998; BAR, MA &
VELLOSILLO, 2001: 171-173.
15
Laplicaci de tcniques per elaborar programes de millora que sestan aplicant a les empreses, tamb les
relacionades amb la informaci i la documentaci, com pot ser Sis Sigma, aportaria les eines bsiques per
planificar i controlar les millores.

15

des de la perspectiva de procs obert que es retroalimenta (recordem: s ms una espiral
que una lnea recta).

Per altra banda, el mateix qestionari s til per realitzar un estudi comparatiu de dades si
es distribueix per complimentar als centres de una zona i una tipologia determinades. El
disseny de la mostra, variables i caracterstiques a estudiar, sha distribut per mbits
especfics a valorar: de recursos materials, de persones, organitzatiu, curricular i
institucional. El treball de camp es dur a terme del 15 de juny al 15 de juliol de 2005, via
telemtica. Com univers de la mostra, es pretenia lanlisi de les biblioteques dels centres
pblics de secundria del Valls Occidental, perqu s la zona on es situa el centre que
serveix com exemple prctic de la recerca i perqu, com a mbit poblacional de la mostra,
presenta una tipologia de poblacions i centres significativa com per a realitzar una
enquesta pilot, que aporti informaci rellevant i extrapolable a la resta del territori, tot i
elaborant una proposta destndards i indicadors bsics. Daquesta manera saconseguiria
realitzar un estudi estadstic comparatiu amb la tabulaci i anlisi de les dades, que
facilitaria determinar lestat general de les biblioteques a la zona, lelaboraci duna
proposta de model de biblioteca educativa ms acord amb la realitat concreta i
lestabliment duns indicador contrastats de funcionament. Amb autoritzaci de la
Delegaci Territorial del Valls Occidental
16
, es va distribuir el formulari entre els 56 centre
de secundria de la zona. La resposta ha estat minsa; han collaborat quatre centres
17
, i
noms dos aporten el mxim de dades del qestionari: IES Leonardo da Vinci de Sant
Cugat del Valls, IES Ferran Casablancas i IES Les Termes de Sabadell, IES LEstatut de
Rub. La pretesa valoraci quantificada perd sentit, per presentarem algunes de les
dades en forma contrastada per deduir, o intuir, algunes hiptesis de treball.

1.3.2 MODEL DE QESTIONARI PER A LANLISI DE LES BIBLIOTEQUES DELS
CENTRES DE SECUNDRIA

El document original es presenta en format Exel, amb opcions desplegables (sempre que
ha estat possible), per tal de facilitar la complementaci del qestionari i la seva valoraci.
Reprodum lndex, la resta del formulari es pot consultar en un document adjunt (Annex
I/1), si b la seva transformaci en format word no facilita accedir a les respostes
tancades amb opcions desplegables:

16
La distribuci dels qestionaris als centres dEducaci Secundria del Valls Occidental va ser autoritzada
per la Sra. Anna Riur de Blas, Inspectora en Cap de la Inspecci dEducaci del Valls Occidental,
recomanant la conformitat de les respectives direccions dels centres.
17
Mostrar lagrament per la seva collaboraci, per lesfor, el treball i el temps, a les responsables de
biblioteca dels centres mencionats s de justcia: M. Rosa Pous, Consol Ros, Carme Gimnez i Ruth Hull.
Pensem que un alt grau dimplicaci de tots en detectar les febleses i els punts forts dels diferents aspectes
del sistema educatiu s imprescindible, sense ell no sestabliran les renovacions educatives que exigeix el nou
model de societat que sest configurant.


16

INSTRUCCIONS PER COMPLIMENTAR EL QESTIONARI
0. CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CENTRE
0.1. IDENTIFICACI
0.2. ESTUDIS
0.3. DADES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
0.4. RECURSOS DOCUMENTALS
1. MBIT DE RECURSOS MATERIALS
1.1. INFRASTRUCTURES: ESPAI, MOBILIARI I EQUIPAMENTS TCNICS
1.2. FONS: COLLECCI, ORGANITZACI I AUTOMATITZACI
2. MBIT DE PERSONES
2.1. USUARIS
2.2. PERSONAL
3. MBIT ORGANITZATIU
3.1. PRESSUPOST
3.2. PLANIFICACI I SERVEIS
4. MBIT CURRICULAR
4.1. FORMACI D'USUARIS
4.2. HABILITATS INFORMACIONALS
4.3. HBIT LECTOR
4.4. S DE LA BIBLIOTECA
5. MBIT INSTITUCIONAL
5.1. BIBLIOTECA I GESTI DEL CENTRE
5.2. RELACIONS EXTERNES
6. OBSERVACIONS, COMENTARIS I EXPECTATIVES
BIBLIOGRAFIA
QESTIONARI PER A L'ANLISI DE LA SITUACI DE LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES DE SECUNDRIA
- (-)

1.4 APLICACIONS DEL QESTIONARI: COMENTARI DE LES DADES
OBTINGUDES

Lanlisi estadstic no ha estat possible, per aix no invalida les intucions, conjetures i
hiptesis que poden sorgir dun comentari descriptiu i valoratiu, a partir de les dades
recopilades amb les respostes del formulari proposat i del coneixement directe de la
realitat. Daquesta forma es pot veure un exemple de com detectar les necessitats de
millora que haurien de ser recollides en un projecte de biblioteca. La descripci es dun
centre concret, lIES Estela Ibrica de Santa Perptua de Mogoda (Valls Occidental),
per la seva situaci s extrapolable a la daltres centres de caracterstiques semblants
18
,
i es pot contrastar amb les dades dels estudis presentats en apartats anteriors i amb les
propostes internacionals que serveixen de referncia.

18
En lAnnex apareixen contrastades les respostes al formulari de tres centres de la mateixa delegaci
territorial (Valls Occidental): IES Estela Ibrica de Santa Perptua de Mogoda, IES Ferran Casablancas de
Sabadell, IES Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Valls. Les necessitats de millora que es dedueixen de les
dades o son semblants o ms agreujades.

17

1.4.1 PERFIL DEL CENTRE

L'IES Estela Ibrica s un centre pblic densenyament en el qual actualment
simparteixen estudis dels diferents cicles i etapes que conformen leducaci secundria
obligatria i post-obligatria. El curs 2004-2005 han cursat els seus estudis un total de
501 alumnes (18 grups oficials):

ETAPA NIVELL NMERO
ALUMNES
TOTAL
ALUMNES
1 100 ESO 1r cicle
2 76
3 70 ESO 2n cicle
4 71
317
1 70 BATXILLERAT
2 31
101
CFGM Gesti administrativa 1 29 29
1 30 CFGM Equips i installacions electrotcniques
2 24
54

La tipologia de lalumnat del centre s complexa. Es reflecteix la diversitat socioeconmica
existent en la poblaci: alumnes amb risc de marginaci social, altres recent incorporats
al nostre sistema educatiu (procedents del Marroc, Hispanoamrica o la zona
subsahariana) i alguns duna classe mitja treballadora acomodada. Tamb sintegren al
centre alumnes amb diferents nivells daprenentatge: alumnes amb diagnstic de
necessitats educatives especials, alumnes amb problemes o retard del seu procs
educatiu per motius diversos, al costat dalumnes que treballen sense dificultats. El centre
atn, des daquesta diversitat, la realitat concreta de lalumnat, donant resposta a
cadascuna de les necessitats especfiques que es plantegin amb el dileg o la prevenci
de conflictes, duna banda, i amb les adaptacions curriculars, per una altra. Sempre des
dopcions que facilitin la integraci.

Els recursos humans de que consta la plantilla sn:
(a) Professorat: 52,5 professors/as
(b) PAS: 2 persones dadministraci i 3 de consergeria.
Altres professionals adscrits, que collaboren de manera sistemtica amb el centre, sn:
assessor psicopedaggic (EAP); assessor lingstic i dintegraci social de laula
dacolliment; assistents socials i educadors de carrer de lajuntament.

El recurs material de bns immobles bsics s un edifici escalonat de quatre plantes
construt a finals dels anys 80, amb un ampli pati. Consta dinfraestructura i installacions
especfiques: biblioteca, aules dinformtica, laboratoris de Cincies Experimentals i de
Fsica i Qumica, laboratori didiomes, aula daudiovisuals, tallers delectrotcnia, sala
dofimtica

Com a recurs funcional pressupostari, es compta amb les aportacions del Departament
d'Educaci, i algunes collaboracions concretes de l'Associaci de mares i pares
dalumnes del centre (AMPA).


18

1.4.2 ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES DE LA BIBLIOTECA
1.4.2.1 DESCRIPCI DE L'MBIT DE RECURSOS MATERIALS
1.4.2.1.1 Infraestructures de la biblioteca central: espai, mobiliari i equipaments TIC

La biblioteca es troba situada en el primer pis de l'institut, aula 103, entre la sala
d'audiovisuals i la SUM (Sala d'usos mltiples). La seva superfcie til s de uns 94 m
2
.

L'accs s directe des d'un atri; s fcil, fins i tot per a persones amb mobilitat reduda.
Les condicions fsic-ambientals de l'espai (pintura, mobiliari) sn clarament millorables.
La llum natural s escassa; els punts de llum, de sostre. La contaminaci acstica s
perceptible en horari d'esbarjo. Existeix senyalitzaci interna, per no normalitzada.

El nombre de places de lectura s de 40 (igual al nombre de cadires), si b pot variar
segons les necessitats. Les taules sn 10.

El mobiliari s, en part, diferent del de les aules; en el seu conjunt, s heterogeni; el seu
estat de conservaci s correcte, per millorable. Podem considerar que s inadequat per
no ser material especfic per a biblioteca, si exceptuem les ltimes adquisicions: expositor
de novetats i moble per a les publicacions peridiques. Els metres lineals de prestatgeries
sn: de lliure accs ocupada 33, de lliure accs lliure 1; d'accs restringit ocupada 205,
d'accs restringit lliure 1. Es distribueixen adossades a les parets, deixant les taules al
centre. Els armaris, a ms d'estar saturats, no sn propis de biblioteca: les prestatgeries
no sn regulables, sn tancats en la seva majoria, i les portes de vidre estan deteriorades
(presentant riscos per a la salut si tenim en compte l'espontanetat de la majoria dels
usuaris). No es disposa de mobiliari adequat per dur a terme les tasques tcniques de
biblioteca.

Si b s'intenten diferenciar zones de treball (informaci, estudi, lectura de publicacions
peridiques), es fa difcil per la inadequaci del material.

El nombre d'aparells d'equipaments TIC sn: un PC i terminal d's tcnic amb connexi a
Internet, per sense accs al catleg, i una impressora; quatre PCS i terminals d's de
l'alumnat, amb connexi a Internet, sense accs al catleg. L'existncia d'equipaments
TIC reflecteix la intenci de renovaci que planteja aquest projecte, i la postura activa, tant
de lAMPA (els pares van assumir el pressupost del primer ordinador) com de la direcci
del centre (la resta d'ordinadors provenen de canvis realitzats a la sala general
d'ordinadors). Per el material s obsolet i presenta deficincies: la seva antiguitat no
permet una gesti de la recerca d'informaci gil i efectiva; la impressora i els diferents
ordinadors s'espatllen amb freqncia.

1.4.2.1.2 Fons documental: collecci, organitzaci i automatitzaci

La dimensi del fons documental s d'uns 4200 documents, procedents d'adquisicions del
propi centre, de material procedent d'una biblioteca del poble tancada, i de donacions
d'entitats cviques i de les editorials. El nombre de documents existent en els
departaments pedaggics est sense determinar.

19

Les tipologies documentals que es poden trobar en la biblioteca (nombre d'exemplars o
ttols vius) sn:

Llibres de referncia i consulta (enciclopdies, diccionaris, atles) 251
Monografies 2086
Llibres de ficci o imaginaci 1710
Llibres de text 76
Revistes pedaggiques 4
Revistes juvenils 1
Revistes temtiques 13
Premsa diria 2
Dossiers informatius 3
Material elaborat per professorat i l'alumnat 2
Mapes 0
Lamines i fotografies 0
Diapositives 0
Registres de udio 0
Vdeos i DVD 440
CD-ROM 10
Programes de ordenador 0
Jocs 0
Objectes tridimensionals (maquetes...) 0
Bases de dades, revistes i llibres digitals 0
Material docent digital 0

Una avaluaci succinta del fons reflecteix que el nombre de documents s insuficient
segons els estndards aconsellats pels organismes internacionals competents en la
matria (per exemple, les directrius dIFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar) o pels
especialistes en biblioteconomia i documentaci
19
. Es considera acceptable un volum de
30 documents per alumne (s convenient arribar a la mitjana de 50 volums/alumne), s a
dir, uns 15000 documents en el nostre cas, lluny de la dotaci actual. A ms cal afegir que
el volum baixaria encara ms si es realitzs l'esporga necessria no noms per l'estat fsic
de alguns documents, sin, sobretot, per la falta d'actualitat de la informaci.

L'avaluaci del fons, revisi, adequaci i actualitzaci s urgent, tant del material de ficci,
com del de consulta i coneixement. L'adquisici d'entre 50 i 100 documents anuals no s
suficient. Les noves necessitats educatives (nivells, currculum, coneixements
transversals, metodologies) i les plantejades pels canvis socials (tant des del punt de
vista de la societat de la informaci i la comunicaci, com amb la incorporaci d'alumnes
de cultures diverses al sistema educatiu) demanden l'adquisici de nous materials. Es

19
IFLA/UNESCO (2002), Schooll Library Guidelines http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/manifest.htm
BAR, M.; MA, T.; COMALAT, M. (2002). Las Bibliotecas de los centros pblicos de Educacin
Secundaria en la ciudad de Barcelona. En: Anales de Documentacin, 5: 51-79.
http://www.um.es/fccd/anales/ad05/ad0500.html


20

necessita un impuls, per desprs convertir-lo en sistemtic. Sense una oferta de material
documental adequat i suficient, una biblioteca compleix difcilment la seva funci.

L'organitzaci del fons tamb requereix una clara renovaci per a acostar-la als sistemes
que faciliten la gesti eficient i l's collectiu generalitzat. La catalogaci retrospectiva s
de la meitat dels documents aproximadament, s manual i no contempla els documents
ubicats en altres espais del centre (per exemple, departaments didctics). Sn molts els
documents pendents de catalogar i s necessita la seva automatitzaci, per la qual cosa
es fa imprescindible la contractaci d'una persona especialista que realitzi la tasca
d'organitzaci i automatitzaci general de tot el catleg, amb criteris que permetin la fcil
relaci amb altres biblioteques escolars o pbliques (per exemple, utilitzaci del programa
de tractament tcnic i catalogaci e-Pergam) o que l'alumnat optimitzi el seu aprenentatge
sobre l's de biblioteques i sistemes de recerca d'informaci.

1.4.2.2 DESCRIPCI DE L'MBIT DE PERSONES

1.4.2.2.1 Usuaris

Els usuaris potencials de la biblioteca sn totes les persones que formen part de la
comunitat educativa. La mitjana d'entrades setmanals a la biblioteca s de 100 persones,
d'unes 550 possibles (professorat i alumnat).

El professorat utilitza menys del que caldria els recursos que li ofereix la biblioteca, per la
qual cosa aquest projecte pretn canviar la dinmica: predominen la lectura de diaris o la
consulta des de dades especfics en llibres de referncia o monografies. Caldria utilitzar
ms el fons per preparar classes, elaborar material A ms, el professorat no estimula el
suficient als alumnes perqu utilitzin la biblioteca; manquen activitats de foment de la
lectura, de formaci dels alumnes en habilitats documentals, i especfiques relacionades
amb el currculum de les rees.

L'alumnat utilitza la biblioteca de manera individual o en grup classe, acompanyats del seu
professor/a. Les activitats realitzades pels alumnes sn (es marquen d'1 a 5, segons
freqncia):
ASSISTNCIA LLIURE,
INDIVIDUAL
ASSISTNCIA
COLLECTIVA, AMB
PROFESSORAT
Lectura de llibres de ficci 1 (poc freqent) 3
Lectura de diaris o revistes 3 1 (poc freqent)
Prstec d'obres de ficci 2 4
Prstec de llibres de consulta 2 2
Realitzaci de deures escolars 5 (molt freqent) 2
Recerca i consulta d'informaci en material de sala 3 3
Recerca de informaci en Internet 3 2
Treball amb consulta, relacionat amb les rees curriculars 2 3
Treball sense consulta 2 2
Estudi amb apunts 4 1 (poc freqent)
Aplicacions ofimtiques dels ordinadors 1 (poc freqent) 1 (poc freqent)
Xats, correus electrnics

21

Jugar amb lordinador
Reproducci de material audiovisual 3
Assistncia a activitats culturals programades: exposicions,
conferncies, lectures...
2 4
Activitats de formaci dusuaris 2

Les dades de freqncia reflecteixen la necessitat d'incentivar la utilitzaci de tots els tipus
de recursos relacionats amb la biblioteca i el seu s per part dels alumnes.

1.4.2.2.2 Personal

Una persona responsable de la biblioteca del centre ha existit des de la seva creaci, per
amb canvis, en alguns casos anuals. S'ha comptat ms amb la voluntarietat del
professor/a responsable en cada moment, que amb una clara delimitaci de les tasques a
realitzar i de la seva inclusi en l'organigrama del centre. S'han resolt amb correcci les
tasques diries; no obstant, falta projecci a llarg termini i formaci. A ms no es compta
amb personal collaborador, imprescindible en aquests moments, ja que els treballs
urgents sn molts i diversos: redissenyar l'espai i el material, revisar el fons,
automatitzaci del catleg i altres tasques tcniques, proposar adquisicions, elaborar
material, formaci d'usuaris, propostes d'activitats de dinamitzaci de la lectura i la
cultura

1.4.2.3 DESCRIPCI DE L'MBIT ORGANITZATIU

1.4.2.3.1 Pressupost

En el pressupost ordinari del centre no existeix cap partida especfica per a la biblioteca;
tampoc es contempla una part de la partida anual dels departaments didctics o
seminaris. Noms es mantenen les subscripcions a la premsa diria (El Pas i El Peridico
de Catalunya) i a publicacions peridiques (de pedagogia i socials, fonamentalment).
Tampoc existeix una quantitat estable aportada per lAMPA del centre. Els dos estaments,
igual que els departaments didctics, aporten quantitats o material segons demandes
especfiques urgents. Per exemple, es realitzen inversions extraordinries en material
documental per a alguna activitat concreta (setmana cultural, Sant Jordi); en material
informtic, la compra ja fa uns anys del primer ordinador, o en mobiliari, l'any passat de
dos armaris expositors de revistes. Per, al no existir una font de finanament estable ni
una quantitat constant, es fa difcil la previsi de necessitats i la inversi en recursos.

Fins ara no s'havia comptat amb subvencions oficials ni de l'Ajuntament, Diputaci,
Generalitat o Govern central, ni d'entitats socials o privades.

Un mn i un sistema educatiu que el canvi i la transformaci sn constants no es
reflectirien en una instituci, la biblioteca, que es queds esttica. La incorporaci i
renovaci del material es fa imprescindible, i tamb la seva gesti. En les directrius

22

establertes per IFLA/UNESCO per a les biblioteques escolars
20
, el captol 2 fa referncia
als recursos. Una biblioteca com la del nostre centre, si vol adaptar-se a les necessitats
dels seus usuaris (la comunitat educativa), deu assegurar-se un finanament i un
pressupost adequats, dinmics i continuats. Sn imprescindibles per a mantenir-se viva.

1.4.2.3.2 Planificaci i serveis

L'horari bsic d'obertura i tancament de la biblioteca per al accs lliure de la biblioteca en
horari lectiu s d'11,15 a 11,45 hores, clarament insuficient; no existeix accs lliure en
horari extraescolar.

L'accs en grup classe, amb horari predeterminat, sestableix segons les necessitats del
curs; per exemple, s freqent realitzar CV de Documentaci o un altre CV de Literatura,
del segon cicle de secundria obligatria, o la matria optativa de batxillerat de Literatura
Universal. La resta de sessions en grup classe es realitzen de manera espordica, segons
les necessitats docents.

Daltra banda, existeix una guia informativa de lorganitzaci dels diferents serveis de la
biblioteca del centre, una cpia de la qual sentrega als alumnes i al professorat a linicia
de curs
21
. A ms la biblioteca disposa d'un tauler d'anuncis per difondre informaci sobre
la collecci, els seus serveis o activitats.

El sistema de prstec del fons est definit i s utilitzat per alumnes i professors, els
primers com prstec domiciliari, els segon, com prstec d'aula. Cal incentivar el prstec, ja
que reflecteix l's de la collecci. En aquests moments no arriba a una mitjana de cent
documents anuals.

La biblioteca organitza diferents tipus d'activitats: sessions d'acolliment de nous usuaris,
informaci als usuaris que ho solliciten, animaci de la lectura, difusi del fons,
exposicions temtiques i relacionades amb rees curriculars Com materials propis es
realitza un butllet informatiu (hauria d'augmentar la seva freqncia i definir les seves
caracterstiques) i s'han comenat a realitzar dossiers de premsa.

Una avaluaci peridica dels serveis de biblioteca no es realitza.

1.4.2.4 DESCRIPCI DE L'MBIT CURRICULAR

Al centre no existeix un programa de formaci d'usuaris de biblioteca. No obstant, s que
es realitzen algunes activitats en aquest sentit, com les sessions d'acolliment en primer
de secundria obligatria, que deurien incloure's en el Pla d'Acci Tutorial.

20
The IFLA/UNESCO (2002), School Library Guidelines, p.6 http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02.pdf ,
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf
21
Vid Annex II.

23

Quant a les habilitats informacionals, tampoc existeix al centre un programa especfic de
formaci per a adquirir-les. Les tcniques de recerca, avaluaci, tractament i comunicaci
de la informaci es treballen a travs d'activitats procedimentals de cada rea, amb poca
coordinaci general.

L'hbit lector i el gust per la lectura tampoc compten amb un plantejament de centre. Es
realitzen activitats de l'rea de llenges, sense coordinaci general, si excloem les
activitats del Dia del llibre (Diada de Sant Jordi); exposici de materials i edici de
material, per part de la coordinaci de biblioteca.

Les rees que ms fomenten l's de la biblioteca, tot i que encara de manera insuficient,
sn: Llengua i literatura, Cincies socials i Cincies experimentals. Totes les rees
haurien de sentir-se implicades, totes tenen en el seu currculum continguts i objectius
didctics relacionats amb la biblioteca
22
, noms falta aprendre a dinamitzar-los i comptar
amb els mitjans adequats.

1.4.2.5 DESCRIPCI DE L'MBIT INSTITUCIONAL

1.4.2.5.1 Biblioteca i gesti del centre

La biblioteca no apareix en l'organigrama de funcionament del centre, el que dificulta la
seva implantaci en els rgans de gesti: Claustre, Consell Escolar, Comissi
Pedaggica. El Pla Anual recull les programacions que realitza la biblioteca, per falta la
seva integraci clara i explcita en el Projecte Educatiu, Reglament de Rgim Intern i
Projecte Curricular, i un projecte d'acci a llarg termini que prevegi i s'avanci a les
necessitats. Es realitza tamb una memria anual, sense control estadstic, a falta de
mitjans.

La creaci d'una Comissi de Biblioteca (components, funcions) s'ha plantejat el
present curs, per encara no s'ha acabat de madurar el projecte.

Fins a aquests moments, la biblioteca no ha participat en cap projecte d'innovaci i
millora. No ha pogut accedir a les propostes plantejades per la Generalitat de Catalunya,
Departament d'Educaci (La Biblioteca escolar Puntedu), per no trobar-se el centre en
una de les zones seleccionades.

1.4.2.5.2 Relacions externes

La biblioteca no ha estat, fins ara, un dels temes de relaci primria-secundria, ni tampoc
existeix collaboraci en aquest assumpte amb els altres centres de secundria. En
aquest sentit shauria de crear un grup de treball de biblioteques escolars, perqu la
coordinaci s imprescindible per aconseguir una educaci ntegra i continuada.

22
GRUP BIBLIOMDIA DE LA FMRPC (2005). La biblioteca mediateca, d'infantil a secundria. Proposta de
treball. Barcelona: Rosa Sensat.

24

La relaci amb el Centre de Recursos Pedaggics s fonamentalment de prstec de
material.

Les activitats ms freqents aquests ltims cursos en relaci amb la Biblioteca Pblica del
poble han estat:

CONTINGUT NIVELL CALENDARI RESPONSABLE
Visita informativa 1r ESO 1r trimestre Coordinadora de nivell / tutors
Assessorament documental i
prstec de material
Secundria
obligatria
3r trimestre Coordinadora de biblioteca /
Coordinadors de nivell
Assessorament documental als
treballs d'investigaci
Batxillerat 3r trimestre, estiu i
1r trimestre
Tutor/a de recerca o sollicitud
individual de l'alumne/a

Aquest curs s'han de revisar les activitats de relaci i crear nous projectes. Per aquest
motiu s'han de determinar els diferents mbits de relaci: concretar els diferents tipus de
recursos que la biblioteca pblica pot oferir a l'institut, un projecte de gesti documental
integrada, sistematitzar les visites dels alumnes i establir el seu contingut, realitzar
activitats conjuntes per estimular el gust per la lectura i l'escriptura, plantejar activitats
comunes de dinamitzaci cultural.

A ms, les biblioteques pbliques ja han iniciat, i amb xit, la transformaci que
requereixen els seus usuaris i la societat qu s'integren. Sn un model a seguir i una font
d'estmul i ajuda constant que no cal desaprofitar.

La relaci amb altres entitats cviques (associacions de vens, centres cvics, entitats
culturals) o pedaggiques, s molt limitada. La relaci amb L'Amic de Paper s la ms
constant, sent til la seva informaci documental i el seu assessorament; amb el Collegi
de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, el contacte s bianual, quan s'organitzen
les jornades de biblioteques escolars; amb Rosa Sensat, a travs de la seva publicaci
Perspectiva escolar, en qu hem publicat les conclusions d'activitats relacionades amb la
biblioteca.

1.4.3 PRINCIPALS ACTUACIONS DE MILLORA

Amb el convenciment que la millora de la biblioteca s la millora del centre i, per tant, de
la seva oferta de qualitat educativa que reverteix en la formaci ntegra de l'alumnat, es
plantegen les actuacions de millora dedudes de lanlisi de les dades. Tamb afegir que
la millora de les condicions fsiques repercuteix directament en les educatives, culturals i
socials. Des d'aquesta perspectiva es proposen les segents millores essencials:

i) Canvis en les infraestructures

L'espai fsic, el mobiliari i l'adequaci de qualsevol material d's sn imprescindibles
perqu funcioni en condicions un projecte. Requereixen inversions que els centres, per si
sols, difcilment poden realitzar.

ii) Canvis en la collecci i projecte d'automatitzaci


25

Sense uns fons documentals que es corresponguin a les necessitats de l'educaci actual
s difcil dinamitzar la biblioteca, acaba perdent el seu sentit. A ms s fonamental
l'organitzaci i catalogaci dels documents per facilitar la seva localitzaci i, per tant, el
seu s.

iii) Canvis pressupostaris

Una biblioteca d'un centri educatiu si vol adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris, la
comunitat educativa, ha d'assegurar-se un finanament i un pressupost adequats,
dinmics i continuats, integrats en el pressupost general del centre. A ms s'haurien
d'establir criteris ms estables amb lAMPA, i obrir noves vies de finanament: ajuntament,
entitats collaboradores, concursos de projectes oficials. L'existncia de pressupost
facilitaria la programaci de la necessria renovaci de material documental i informtic.

iv) Canvis organitzatius: comissi de biblioteca i coordinaci externa

Per a garantir la viabilitat i la continutat de la biblioteca, cal crear una comissi de
biblioteca, determinar els seus integrants, les seves funcions i l'organigrama de
participaci al centre.

Proposar en el Consell Escolar Municipal la creaci dun grup de treball de biblioteques
escolars del poble, per coordinar activitats d's de les biblioteques, habilitats
informacionals, de gust per la lectura i difusi cultural.

Mantenir contactes i collaborar amb entitats relacionades amb les biblioteques escolars:
L'Amic de Paper, Bibliomdia, COBDC...

v) Canvis d'actitud i metodolgics (adquisici de competncia informacional)

De poc serveix, a qualsevol nivell, dissenyar projectes, aprovar-los en claustre o adjuntar-
los a la documentaci oficial, si desprs no s'assumeixen en la prctica de manera
collectiva, si la direcci els oblida en la seva gesti diria i en els objectius que planteja.
De poc serveix tenir una biblioteca ms o menys acceptable si el claustre de professors i
la direcci no l'assumeixen com una eina valuosa i imprescindible per aconseguir els seus
objectius educatius. De poc serveix, en suma, tenir una biblioteca si no s'utilitza. Assumir
la necessitat i execuci del treball collectiu s fonamental per al projecte.

Las biblioteques escolars, lluny de ser esttiques i antiquades, s'estan convertint en les
dinamitzadores de les noves tcniques del treball educatiu en els diferents nivells. Sn el
nucli en el qual sintegren educaci i societat de la informaci i la comunicaci, doten de
contingut la dinamitzaci de l's de les noves tecnologies. I aix succeeix en un context
qu la recerca, lavaluaci, l'elaboraci i la comunicaci de la informaci sn
imprescindibles en qualsevol mbit de la societat actual, per la qual cosa es facilita la
formaci continuada al llarg de tota la vida de la persona. A ms, totes les rees
curriculars desenvolupen en els seus continguts i objectius aspectes relacionats amb
habilitats informacionals que s'haurien de potenciar. Es deuen integrar biblioteca i
currculum. El material de la majoria de les rees est adormit en les prestatgeries, s un
bon moment per a despertar-lo. D'altra banda, la detecci i comunicaci de les necessitats
documentals facilita la tasca de professorat i alumnat. Un bon exemple sn els mtodes ja
utilitzats al centre, que caldria fer extensius al treball de les rees, per preparar les

26

setmanes culturals temtiques, els crdits de sntesis, els treballs d'investigaci de
batxillerat o alguns projectes especfics.

Per totes aquestes raons, cal establir un sistema progressiu d'alfabetitzaci informacional
de l'alumnat assumit pel claustre i la direcci, i dinamitzat per la coordinaci de biblioteca,
els equips docents i les rees curriculars.

vi) Canvis en la dinamitzaci de la lectura i la cultural

Si volem que els nostres alumnes arribin a ser persones amb una formaci ntegra, tamb
s'han de crear mecanismes perqu desenvolupin la seva sensibilitat literria. Per tal motiu,
es planteja una proposta collectiva, de centre, per desenvolupar l'hbit lector entre
l'alumnat.


27

REFERNCIES / 1

(1995). Programa de desarrollo de las bibliotecas escolares en Espaa. A: Correo Bibliotecario, 1

(1996). Trabajos de investigacin de asociaciones profesionales. A: Correo Bibliotecario, 3 (febrer).
www.bcyl.es/correo/

Bibliotecario, 8 (juliol-setembre). www.bcyl.es/correo/ ,
www.bcl.jcyl.es/correo/plantilla_seccion.php?id_articulo=164&id_seccion=2&RsCorreoNum=8

(1997). Desarrollo y conclusiones del Encuentro Nacional sobre Bibliotecas Escolares. A: Correo
Bibliotecario, 14 (abril). www.bcyl.es/correo/

(2004). Rendiment global en comprensi lectora [per pasos i per regions] .A: Estudi PISA 2003: Avanament
de resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Departament dEducaci: 29-31, 42, 54-55.
www.gencat.net/ense/csda/index.htm

ABADAL, Ernest (2004). Captulo 3. Mtodos y tcnicas de recogida de datos. A: Gestin de proyectos en
informacin y documentacin. Gijn: Trea (Biblioteconoma y Administracin Cultural, 111): 67-80.

AGABEL (2000). Diagnstico sobre las bibliotecas escolares en Galicia 1999/2000. A: Educacin y
Biblioteca, 111: 12-19.

ALONSO et al. (1996). Bibliotecas escolares en Cantabria. A: Nexo, 6: 33-37.

AMIC DE PAPER, L (199?). Qestionari per avaluar lestat de la biblioteca. Barcelona: Servei de biblioteques
escolars. www.amicdepaper.org

ANABAD / FESABID (1996). La situacin de las bibliotecas escolares en Espaa: estudio a nivel nacional. A:
Educacin y Biblioteca, 71 (vol. 8): 7-16.

ANELE (Asociacin Nacional de Editores de Libros y Material de Enseanza) (2002). Bibliotecas Escolares y
Calidad de la Educacin. Madrid: 12 al 15 de novembre.
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/seminario/seminario.htm

AUSTRALIAN ACADEMIA AND RESEARCH LIBRARIES (2003). Indicadors. A: ARL Statistics
Questionnaire, 2002-2003. http://lrc.lis.uiuc.edu/ARL/survey.cgi , www.arl.org

AVERROES / JUNTA DE ANDALUCIA (2005). Recursos para las bibliotecas escolares: Estudios e
investigaciones. www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/index.php?option=content

BAR, Mnica; MA, Teresa & COMALAT, Maite (2002). Las bibliotecas de los centros pblicos de
educacin secundaria en la ciudad de Barcelona. A: Anales de Documentacin, 5: 51-79.

BAR, Mnica; MA, Teresa & VELLOSILLO, Inmaculada (2001). Bibliotecas escolares, para qu?.
Madrid: Anaya. (La sombra de la palabra).

BAR, Mnica; MA, Teresa (2002). Situaci actual de las bibliotecas escolares. A: CLIJ, 146 (mar): 15-
24.

BAR, Mnica; MA, Teresa (2002b). Ficcin e informacin en las bibliotecas escolares. A: ANELE
(2002): III. Ponencias, 31-39. http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/seminario/anele2.pdf

BIBLIOMEDIA (200?). Qestionari sobre caracterstiques, funcionament i serveis de les biblioteques escolars.


28

BURGO, M. A. (1999). La biblioteca escolar en Navarra. A: TK. Asociancin Navarra de Bibliotecarios, 7:
113-123.

CALDERN, I.; VIGO, I. (1997). Bibliotecas en centros de enseanza no universitaria de Vizcaia: situacin
actual y proyecto piloto: A: Aldeezcaria, 5-6: 16-30.

CAMACHO ESPINOSA, Jos Antonio (2004). Anexo II: Cuestionario para el anlisis inicial de la biblioteca
escolar. A: Guia para la elaboracin de un proyecto de biblioteca escolar: Un viaje largo, difcil, pero
apasionante, Bibliotecas Escolares, 139 (enero-febrero): 61-64. www.fundaciongsr.org7documentos/6722.pdf

CAMACHO ESPINOSA, Jos Antonio (2004b). La biblioteca escolar en Espanya: pasado, presente... y un
modelo para el futuro. Madrid: Ediciones de la Torre. (Proyecto Didctico Quirn. Lenguaje y Comunicacin).

COBDC [Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya] (2004). Les biblioteques escolars a
Catalunya. A: Document, 149 (maig-juny).
www.cobdc.org/publica/document/document149/editorial.html

FUENTES, Juan Jos (1999). Evaluacin de bibliotecas y centros de documentacin e informacin. Gijn:
Trea (Biblioteconoma y Administracin Cultural, 29).



GMEZ HERNNDEZ, Jos Antonio (1998). Anlisis de la situacin actual de la biblioteca escolar del centro:
local, mobiliario y equipamiento. A: El proceso de organizacin de la biblioteca escolar: del modelo a la
aplicacin. Murcia: Universidad, Facultad de Ciencias de la Documentacin.
http://gtli1.edu.um:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/etapas/cuestio1.htm

IFLA / UNESCO (2002). School Library Guidelines. www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf ,
www.ifla.org/VII/s11/pubs/manifest.htm

ILLESCAS, M. J. (1998). Elaborar un proyecto para la biblioteca del centro. A: Curso multimedia de
Bibliotecas Escolares. Madrid: MEC [CD-Rom].

MEC (2001). Encuesta piloto de la sociedad de la informacin y la comunicacin en los centros educativos.
Curso 2000-2001.

MEC-CNICE (1998). Cuestionario 1-4 [igual que GMEZ HERNNDEZ, 1998], Evaluacin de la dotacin
de la biblioteca en educacin secundaria. [Text adaptaci dILLESCAS,1998]
www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/cuestionario1.htm ,
www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/imagenes7grafe5.gif

REBIUN (2003). Formulario utilizado. A: Anuario de las bibliotecas universitarias y cientficas espaolas.
Madrid: Servicio de Biblioteca UAM/CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Espaolas)
(Documentos de trabajo): 66-74.
http://bibliotecnica.upc.es/Rebiun/nova/publicaciones/informeEstadistico03.pdf, www.crue.org

RIBERA, Anna (2003). Estat actual de la biblioteca, Exemple denquesta per analitzar les expectatives del
claustre vers la biblioteca escolar: Pensem en la biblioteca del centre?. A: RIBERA, Anna (2003). Gesti i
dinamitzaci de les biblioteques escolars. Girona [Document no publicat]: 54-56.

ROSALES, Carlos (1998). Anlisis interno de las bibliotecas escolares. A: Innovacin Educativa, 8: 143-165.

29

2. APROXIMACI A UN NOU MODEL DE BIBLIOTECA DE
CENTRES EDUCATIUS DE SECUNDRIA EN LA NOVA
SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

2.1 MODELS TERICS

Laproximaci a un nou model de biblioteca de centres educatius de secundria adequat a
la nova societat del coneixement facilita leducaci integral de lalumnat creant contextos
dinformaci, reflexi i acci oberts a lexterior. El cam recorregut per les biblioteques
universitries i per les biblioteques pbliques aquesta ltima dcada ens facilita models de
canvi.

2.1.1 GESTI DEL CONEIXEMENT

Experts de la gesti del coneixement consideren que la seva generaci es produeix quan
les persones interactuen amb la informaci. Aquesta premissa s la base de linters de
formar lalumnat com a competents informacionalment. En general, la competncia
informacional ha estat definida com "l'habilitat de reconixer una necessitat d'informaci i
la capacitat d'identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i emprar la informaci de
manera efectiva, tant per a la resoluci de problemes com per a l'aprenentatge al llarg de
la vida" (ALA, 1998). Des dun punt de vista pedaggic, la competncia informacional
centra el procs densenyament-aprenentatge en facilitar ls de la informaci: cerca,
obtenci, accs, selecci, anlisi, interpretaci, avaluaci, resoluci de problemes,
assimilaci, creaci dinformaci i de nou coneixement, transmetre i compartir la
informaci i el coneixement, aplicar i renovar. s a dir, tot estudiant per a ser competent
ha de desenvolupar les segents aptituds relacionades amb la informaci (SCONUL,
1999):

(1) Aptituds per a ls de la biblioteca:
o Reconixer la necessitat dinformaci
o Distingir entre les diferents vies de cerca (tipus de recursos, accessibilitat de
les fonts)
o Establir estratgies per cercar la informaci (mtode sistemtic, adequat a les
necessitats, producci de bases de dades)
o Localitzar-la i accedir-hi

(2) Aptituds per a ls de les tecnologies de la informaci com a eines auxiliar a la
conceptualitzaci:
o Comparar la informaci i avaluar-la
o Organitzar-la, aplicar-la i comunicar-la segons les necessitats
o Sintetitzar-la i elaborar per crear nou coneixement.


30

Doncs, la competncia informacional proporciona (ORTOLL, 2003):
a) Els mecanismes per identificar una necessitat dinformaci rellevant, les fonts i el
recursos per trobar-la.
b) Un conjunt destratgies dexploraci i avaluaci crtica dels recursos
informacionals, valorant la seva utilitat i fiabilitat.
c) Els mecanismes per crear nova informaci a partir del coneixement adquirit.
d) Els mecanismes necessaris per organitzar i estructurar la informaci (sntesis,
classificaci, codificaci...).
e) Els mecanismes del procs de compartir i transmetre coneixement.
f) Els mecanismes de reutilitzaci i renovaci del coneixement existent.
g) Una visi mplia i integrada del mn de la informaci i la comunicaci.

En la societat actual, definida com a societat de la informaci i el coneixement, tots els
individus per aconseguir una formaci ntegra han de desenvolupar la seva competncia
comunicativa (de carcter lingstic), la seva competncia extralingstica (coneixement
del mn), la seva competncia social (relacions humanes, actituds democrtiques...) i la
seva competncia informacional (capacitats, habilitats i actituds per interactuar amb la
informaci per crear opinions, coneixements i aprenentatge al llarg de tota la vida).

2.1.2 LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES EDUCATIUS

Les biblioteques dels centres educatius, com les altres, han de deixar de ser dipsits
esttics de documents, com era la biblioteca clssica, per convertir-se en centres de
recursos daprenentatge, en eines pedaggiques dinmiques (QUINTANA, 2001):
o Nuclis duna xarxa ms amplia daccs a la informaci.
o Centres de orientadors de la qualitat de la cerca, de la lectura i de laprenentatge,
avaluaci crtica i assimilaci.
o Centres amb materials tangibles i intangibles, plurisensorials, interactius, amb un
servei que faciliti la recuperaci dinformaci.
o Nuclis focalitzadors de la tasca imprescindible perqu lalumnat adquireixi
competncies cognitives, procedimentals i actitudinals: posar en relaci la
competncia lingstica (lectora) i la relacionada amb les noves tecnologies de la
informaci.
o Lloc que faciliti laccs a la informaci, el coneixement del mitj informacional
(codis, formats, localitzadors, la cerca selectiva, la recuperaci), el processament
(organitzaci) i lanlisi i utilitzaci (sintetitzar, contrastar, avaluar), tot i integrant-la
com a coneixement personal i comunitari (assimilar, comunicar, actuar).
o Un escenari adequat per aprendre a aprendre.

A ms, la biblioteca dels centres de secundria, per adquirir ple sentit, sha dintegrar
plenament al Projecte educatiu de centre, de tal forma que coordini i planifiqui no noms
la tasca que es realitza dintre daquesta, sin tamb les estratgies pedaggiques daula
de les diferents rees curriculars i dels eixos transversals (facilitant el tractament de la
diversitat). El treball per projectes i laplicaci de les antigues tcniques humanistes
(textos a partir dels quals sorganitza una discussi que genera coneixement) sestan
convertint en eines pedaggiques que ajuden a renovar les tasques educatives dels
centres de secundria; en aquests contextos, les biblioteques sn nuclears, no auxiliars
perifrics. El model educatiu est canviant: canvis de continguts, de rols, de espais, de
metodologies (Vid. per leducaci superior: MARTNEZ, 2003). Sha densenyar la

31

importncia del coneixement, la responsabilitat de cada un en la seva adquisici i
desenvolupament a travs dun millor s de la informaci i de les noves tecnologies; sha
densenyar a estimar laprenentatge, a gaudir-ne descobrint; sha densenyar a saber on
trobem la informaci necessria, com la cerquem, analitzem, sintetitzem, interpretem,
avaluem, utilitzem, elaborem, comuniquem. Sha densenyar que aquestes habilitats no
sn secundries perqu ens fan descobrir, pensar, crear: formen part de la nostra
experincia vital (ALA, 1989).

Aix entesa, la biblioteca dels centres de secundria ha de servir per mirar cap a enfora,
lexterior dels centres. El desenvolupament ntegre dels alumnes tamb ha de tenir en
compte les seves competncies culturals i socials. Linici del Manifest de la biblioteca
escolar de IFLA / UNESCO (1999) s molt clar: La biblioteca escolar proporciona
informaci i idees que sn fonamentals per tal de reeixir en la societat contempornia,
basada en la informaci i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants amb
les eines que els permetran daprendre al llarg de tota la seva vida i desenvolupar la seva
imaginaci, fent possible aix que esdevinguin ciutadans responsables. Leducaci sha
de convertir en una comunicaci dialctica amb la realitat si vol contribuir a formar
persones, com a individus actius en la vida social, des de principis crtics i democrtics
(DARDER, 2001). Els lligams acadmics shan deliminar, per tal deixamplar els seus
continguts i metodologies, i per obrir els centres a la societat en qu sintegren (Vid.
CASTN, 2002: model crtic educatiu de biblioteca escolar).

Els canvis en els sistemes bibliotecaris pblics i universitaris (JIMNEZ, 2001) produts
aquests ltims anys serveixen dexemple a possibles lnies de renovaci de les
biblioteques de centres de secundria. La integraci dels nous models de biblioteques
escolars a lexterior sha de donar a diferents nivells:

1. MITJANS:
a. Integraci entre sistemes bibliotecaris educatius (centres de primria, instituts
de secundria, centres de recursos pedaggics i altres similars).
b. Integraci amb el sistema de la xarxa de biblioteques pbliques.
c. Integraci amb altres sistemes informtics ds general.

2. CONTINGUTS:
a. Renovaci del sistema curricular i dels conceptes que lintegren, apropant-se a
la realitat social i cientfica: actualitzaci dels continguts.
b. Renovaci del sistema docent i de les estratgies educatives densenyament-
aprenentatge: actualitzaci de les metodologies.
c. Disseny de sistemes dinmics de funcionament que es retroalimentin i es
modifiquin constantment.

3. VALORS:
a. Integraci entre la biblioteca, la instituci escolar i la societat.
b. Integraci de valors humanstics i cientfics.
c. Integraci de la diversitat sociocultural.
d. Integraci de valors i comportaments tics i cvics.


32

DIAGRAMA 1. Renovaci del model de biblioteca de secundria
MITJANS
Sistemes bibliotecaris
educatius
Xarxa de biblioteques
pbliques
Sistemes informtics
CONTINGUTS
Actualitzaci
de continguts
i metodologies
Sistema curricular
dinmic
VALORS
Biblioteca + centre educatiu +
societat
Valors humanstics
+ cientfics
Cultura prpia
+ diversitat sociocultural
Valors tics
+ valors cvics
RENOVACI DE LA BIBLIOTECA EDUCATIVA
societat
comunicaci
EDUCACI INTEGRAL
cincia
cognici
persona
humanisme


33

En conclusi, la nova societat que sest configurant, en qu el canvi, la diversitat, el
coneixement i les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci sn fonamentals, fa
imprescindible que el sistema educatiu replantegi de forma radical els seus continguts i
estratgies. Shan de realitzar canvis substancials en lorganitzaci dels centres, en els
hbits escolars, en les actituds professionals i tamb en les previsions i planificacions de
ladministraci educativa. Noms en un nou sistema educatiu obert, dinmic, renovat i
socialment solidari t sentit un nou model de biblioteca com a centre de recursos
intellectuals, ms que materials, que generi als instituts una tendncia transformadora.

Juntament amb les aules TIC (que haurien dassociar-se a les biblioteques actuals dels
centres per adquirir continguts), les biblioteques sn fonamentals per desenvolupar les
destreses bsiques (BATES, 2000):
(1) socials (igualtat doportunitats, solidaritat, acceptaci de la diversitat);
(2) de comunicaci (parlar i escoltar, llegir i escriure);
(3) de raonament cientfic (habilitats crtiques, lgiques, numriques);
(4) de coneixement (cerca, selecci i processament de la informaci, espai com de
totes les rees curriculars);
(5) de desenvolupament personal (aprendre de forma independent i tamb en equip,
actuar amb responsabilitat, saber-se adaptar a un mn canviant, fer de la lectura
un hbit imprescindible).

LAdministraci i els Claustres han de canviar la seva mentalitat i dissenyar un nou
concepte de biblioteca que els centres considerin una infraestructura necessria i
imprescindible per al canvi educatiu i social. Noms aix treballs com aquest adquiriran
sentit i no es limitaran a ser iniciatives de centres allats, per sense repercussi en el
sistema de funcionament collectiu. El cam recorregut per les biblioteques universitries i
per les biblioteques pbliques aquesta ltima dcada ens facilita models a estudiar.
Els tres grans objectius estratgics per als sistemes educatius que assenyala el Consell
dEuropa i envers els quals el Departament dEducaci orienta el seu Programa 2004-
2007, semblen estar dissenyats pensant en els objectius daquest nou model de
biblioteca: Millorar la qualitat i leficcia del sistema educatiu. Facilitat laccs de tothom al
sistema educatiu i a la formaci permanent. Obrir leducaci i la formaci a un mn ms
ampli.

2.2 LA BIBLIOTECA EN EL PROJECTE EDUCATIU

La biblioteca escolar ha de gestionar-se dins un marc de poltica clarament estructurat.
La poltica bibliotecria sha de dissenyar tenint present les poltiques i necessitats
generals del centre educatiu i ha de reflectir la seva filosofia, aspiracions i objectius aix
com la seva realitat. Les Directrius IFLA / UNESCO (2002: 1.2) senyalen la necessitat
dintegrar plenament la biblioteca en lestructura orgnica, de gesti i pedaggica, del
centre educatiu. En aquest sentit, de forma dialctica i complementria, el Projecte
Educatiu
23
i el Projecte de Biblioteca estaran dissenyats segons una mateixa filosofia i

23
Artculo 121. Proyecto educativo

34

intencionalitat: dotar als estudiants dhabilitats daprenentatge al llarg de la vida, de
competncia cientfica i humanstica, tot i facilitant-los el seu desenvolupament ntegre
com a ciutadans responsables. Els documents i els plans estratgics del centre
especificaran el rol de la biblioteca en relaci al currculum, a la metodologia pedaggica i
als criteris davaluaci.

2.3 RECURSOS MATERIALS

2.3.1 INFRAESTRUCTURES

Limportant rol educatiu de la biblioteca escolar ha de reflectir-se en les installacions, el
mobiliari i lequipament. s de vital importncia incorporar la funci i ls de la biblioteca
escolar quan es panifiquen nous edificis escolars o es remodelen els existents. Le
Directrius IFLA / UNESCO (2002: 2.2, p. 20) novament encerten amb les seves
apreciacions: el recursos documentals necessiten un espai adequat perqu els usuaris
puguin accedir-hi, i per rebre tots els serveis oferts amb condicions acceptables i dignes.
La preocupaci dun centre educatiu en aconseguir un bon disseny de la seva biblioteca
estar directament relacionada amb la situaci del servei en el seu Projecte Educatiu, i al
grau de rendiment i satisfacci que sesperi della.

2.3.1.1 UBICACI I ESPAI

Les condicions espacials i fisicoambientals de la biblioteca shan destablir tenint en
compte els segents aspectes de valoraci:

Metres quadrats de superfcie
Ubicaci
Accessibilitat
Lluminositat
Contaminaci acstica
Distribuci de lespai
Senyalitzaci
Acondicionament general

1. El proyecto educativo del centro recoger los valores, los objetivos y las prioridades de actuacin que
establezca el Consejo Escolar, o en su caso, apruebe a propuesta del titular del centro. Asimismo,
incorporar la concrecin de los currculos establecidos por la Administracin educativa que
corresponde fijar y aprobar al Claustro, as como el tratamiento transversal en las reas, materias o
mdulos de la educacin en valores y otras enseanzas.
2. Dicho proyecto, que deber tener en cuenta las caractersticas del entorno social y cultural del centro,
recoger la forma de atencin a la diversidad del alumnado y la accin tutorial as como el plan de
convivencia y deber respetar el principio de no discriminacin y de inclusin educativa como valores
fundamentales, as como los principios y objetivos recogidos en esta Ley y en la Ley Orgnica
8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin. (MEC, 2005: 82-83)


35

Si b la installaci de cada biblioteca especfica ha dadaptar-se a les necessitats de cada
centre, existeixen uns estndards proposats per les directrius internacionals i per alguns
documents nacionals que poden servir de guia a lhora de planificar biblioteques escolars.

IFLA / UNESCO recomana unes dimensions adequades, sense concretar mides, per
contenir la collecci i per realitzar les activitats dels diferents serveis (estudi, lectura,
ordinadors, treball collectiu, exposicions...). Una ubicaci cntrica, de fcil accessibilitat,
inclusive per a persones amb dificultats, i propera a les rees docents. Condicions
fisicoambientals: illuminaci natural i artificial, amb els punts de llum necessaris;
contaminaci acstica exterior mnima; temperatura ambiental estable, favorable a la
conservaci de la collecci i al treball; disseny general adequat. Flexibilitat espacial, per
permetre les diferents tipus dactivitats, si b es recomanen diferents zones:

zona destudi i recerca: espai per al taulell dinformaci, catlegs, estacions en lnia,
taules per a estudiar i fer recerca, materials de consulta i colleccions bsiques
zona de lectura informal: espai per llibres i publicacions peridiques que estimulin
lalfabetitzaci, laprenentatge al llarg de la vida i el plaer per la lectura
zona formativa: espai amb cadires per a grups reduts, grups grans i per a la formaci
formal dun grup-classe sencer, una paret docent amb la tecnologia i lespai
adequats per a projeccions
zona de treball i projectes en grup: espai per al treball escolar i reunions dindividus,
equips i classes, aix com tamb installacions per al treball ofimtic
zona administrativa: espai amb el taulell de prstec, rea doficina, espai per al
processament i el treball informtic de la biblioteca, lemmagatzematge de
lequipament audiovisual i espai de magatzem pels subministraments i materials.

Al Documento marco: La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa elaborat
pel MEC (1995: 93-99), sespecifica la normativa existent sobre Espacios mnimos
regulados para la biblioteca escolar:
REAL DECRETO 1004/1991, de 14 de junio, por el que se establecen los requisitos
mnimos de los centros que impartan enseanzas de rgimen general no universitarias
(BOE 26-6-1991)

TIPO DE CENTRO INSTALACIONES SUPERFICIE MNIMA
Centros de Educacin primaria Biblioteca 45 m
2

Centros de Educacin secundaria obligatoria Biblioteca 60 m
2

Centros de nueva creacin de Educacin primaria y de
Educacin secundaria obligatoria situados en el mismo
recinto o edificio
Biblioteca comn a ambas
etapas
90 m
2

Centros de Bachillerato Biblioteca 75 m
2

Centros de E.S.O. y Bachillerato situados en el mismo
edificio
Biblioteca comn No se especifica superficie
mnima
Centros que impartan Formacin profesional de grado
medio

Biblioteca

60 m
2

Centros que impartan Formacin profesional de grado
superior

Biblioteca

60 m
2


36

[]
La Orden del Ministerio de Educacin y Ciencia de 4 de noviembre de 1991 (Boletn
Oficial del Estado de 12 de noviembre de 1991) por la que se aprueban los Programas de
Necesidades para la redaccin de los proyectos de construccin de centros de
enseanzas no universitarias, prev los siguientes espacios para biblioteca y recursos:

Tipo de centro
Superficie
til total Biblioteca Recursos
Aula
informtica
6 unidades 786 m
2
40 m
2
25 m
2

12
unidades 1.156 m
2
50 m
2
30 m
2
Centros de Enseanza Primaria
18
unidades 1.576 m
2
60 m
2
40 m
2

9 unidades 1.001 m
2
40 m
2
25 m
2

18
unidades 1.546 m
2
50 m
2
30 m
2

Centros de Enseanza Infantil y
Primaria
27
unidades 2.131 m
2
60 m
2
40 m
2

8 unidades 1.390 m
2
60 m
2
60 m
2

12
unidades 1.685 m
2
75 m
2
60 m
2

Centros de Enseanza Secundaria
Obligatoria
16
unidades 2.320 m
2
90 m
2
120 m
2

12
unidades 2.300 m
2
75 m
2
60 m
2

16
unidades 2.595 m
2
90 m
2
60 m
2

22
unidades 3.253 m
2
100 m
2
120 m
2

Centros de Enseanza Secundaria
Completa
26
unidades 3.502 m
2
120 m
2
120 m
2

2.3.1.2 MOBILIARI

El mobiliari robust, durador i funcional i que a la vegada permeti proporcionar espais ms
especfics, aix com satisfer els requisits dels usuaris i de les activitats de la biblioteca
(Directrius IFLA / UNESCO, 2002: 2.3, p. 21). Les taules i cadires han de ser adequades
als usuaris i especfiques segons les activitats a realitzar (consulta, redacci, treball en
com, cerca en ordinadors...). Els armaris han de permetre el accs directe al material; els
estants de les prestatgeries, adaptables a les necessitats dels formats. El mobiliari auxiliar

37

facilita la gesti, consulta i mostra dels documents: moble per a les publicacions
peridiques, expositor de novetats, moble transporta llibres, mostrador o taula i altre
mobiliari adaptats a les tasques tcniques de la biblioteca, i, si sescau, moble arxivador
manual (cada cop ms en dess). Sha de aconseguir un conjunt harmnic, una esttica
atractiva que estimuli laprenentatge i el lleure.

2.3.1.3 EQUIPAMENTS TIC

En la societat present, la importncia dels mtodes dorganitzaci i cerca automatitzada
de la informaci porta a models de biblioteques que ofereixen laccs a documents en
formats diferents. Aix implica la necessitat dequipaments electrnics, informtics i
audiovisuals, que inclouran els segents:

2.3.2 FONS
2.3.2.1 CARACTERSTIQUES DE LA COLLECCI: TIPOLOGIA DE DOCUMENTS,
QUANTIFICACI I AVALUACI

La biblioteca escolar ha de facilitar laccs a la informaci, a leducaci i al
desenvolupament personal, en igualtat de condicions, a tota la comunitat educativa. Per
aquesta ra, la varietat de recursos ha de ser mplia, de qualitat i determinada per una
EQUIPAMENTS TIC
PCs i terminals ds tcnic (gesti bibliotecria) sense connexi a Internet
PCs i terminals ds tcnic (gesti bibliotecria) amb connexi a Internet
PCs i terminals ds tcnic (gesti bibliotecria) amb accs al catleg
PCs i terminals ds de lalumnat sense connexi a Internet
PCs i terminals ds de lalumnat amb connexi a Internet
PCs i terminals ds de lalumnat amb accs al catleg
Equips de xarxa wireless
Lectors CD
Lectors de DVD
Lector dudio
Gravadores CD
Lector de codi de barres
Impressora
Fotocopiadora
Escner
Capturadora de vdeo
Reproductors de vdeo
TV
Can
Videocmera
Webcam
Cmera fotogrfica digital
Adaptador de diapositives

38

programaci continuada segons els objectius curriculars i els interessos dels usuaris.
Alhora tamb sn fonamentals la seva organitzaci i automatitzaci.

La dimensi del fons vindr determinada per la poltica de gesti: objectius, continguts,
activitats, i la possibilitat daccs a recursos externs. Les directrius internacionals
determinen que una collecci raonable de recursos impresos ha de comptar amb deu
llibres per alumne. La biblioteca escolar ms petita hauria de tenir almenys 2500 ttols
rellevants i actualitzats per assegurar un fons de llibres equilibrat per a totes les edats,
habilitats i background personals. Almenys un 60% del fons hauria de consistir en
recursos dinformaci, no novellstics ni de ficci, relacionats amb el currculum
24
. En un
sentit semblant, encara ms favorable, es pronuncia MEC / CNICE (1998: 2.3) que
considera que la collecci inicial han de ser 12 volums per alumne, amb un creixement
anual de 3 tems per alumne. La dotaci inicial hauria de ser prevista per les
administracions pbliques responsables (ms una quantitat pressupostria estipulada,
que una collecci de llibres concrets, determinats pels diferents projectes dels centres),
que a ms haurien de facilitar el seu creixement sistemtic. Si es reben materials
procedents daltres centres, daltres biblioteques o dalgunes entitats cviques o socials,
sha de preveure un procs de selecci i esporga segons els criteris que sestableixen
(estat fsic, actualitat, inters...). En general, tota la collecci sha de revisar
peridicament; la revisi i reparacions anuals estar entre el 5 i el 10% del fons
25
. Les
tipologies documentals que es poden trobar a la biblioteca han de contemplar les
necessitats de tos el usuaris i de totes les funcions o dissenys dactivitats previstes: rees
curriculars, temes transversals, currculum variable, necessitats educatives especials,
necessitats educatives de lalumnat nouvingut; necessitats personals socials i doci dels
alumnes; materials pel professorat, que es completar amb el del CRP.

TIPOLOGIES DOCUMENTALS
Llibres de referncia i consulta (enciclopdies, diccionaris, atlas)
Llibres de coneixement (monografies)
Llibres de ficci o imaginaci (contes, novelles, poesia, teatre...)
Llibres de text
Publicacions peridiques (revistes juvenils, Revistes temtiques, premsa diria, cmics, ...)
Dossiers informatius
Material elaborat pel professorat i l'alumnat
Material grfic (cartells, mapes, lmines i fotografies, diapositives...)
Documents audiovisuals (diapositives, vdeos, DVD, audiollibres, cassets, compact-disc...)
Documents electrnics (CD-ROM, programes informtics, CD-I, bases de dades digitals, revistes digitals, llibres digitals,
material docent digital...)
Recursos adequats per a necessitats educatives especials
Recursos adequats per a persones nouvingudes
Jocs didctics
Objectes tridimensionals (maquetes...)

24
Directrius IFLA / UNESCO (2002): 2.7, p. 23.
25
MEC (1995): 59.

39

2.3.2.2 ORGANITZACI DELS FONS: TRACTAMENT TCNIC I CATALOGACI

Lordenaci dels materials de la biblioteca s bsic per optimitzar la seva utilitzaci
26
. No
sha dentendre con la tasca central del professional bibliotecari de una biblioteca escolar,
per s com un recurs imprescindible per facilitat laccs a les fons documentals duna
forma gil i eficient.

s bsic escollir ens indiquen les Directrius IFLA / UNESCO (2002: 2.8, p. 23)- un
sistema de catalogaci i classificaci dels recursos dacord amb els estndards
bibliogrfics acceptats a nivell internacional i nacional. Si afegim tamb un sistema
dautomatitzaci com, s facilitar la creaci de xarxes de documentaci escolar o
laccs a sistemes de documentaci ms amplis. Pensem que un procs dautomatitzaci
del material documental dun centre ben planificat i executat s un medi imprescindible en
lactualitat: millora la gesti documental, estalvia temps de catalogaci, aprofitant incls la
ja feta per altres biblioteques, i tamb la dels usuaris, es facilita la creaci de nous serveis,
alguns en cooperaci, que facilitin als alumnes instruments actualitzats per documentar-
se, informar-se, investigar, aprendre.

A Catalunya sest implantant la utilitzaci de lePergam com a programa de
automatitzaci per catalogar els documents de les biblioteques escolars; shaurien de
posar els medis des de lAdministraci perqu en pocs temps fos ds general. La base de
classificaci dels llibres de referncia i coneixement s la Classificaci Decimal Universal
(CDU), per matries; les obres de ficci, per gneres i, desprs, per autoria; shan de
seguir les regles de catalogaci establertes per realitzar la descripci formal de cada
document, i tamb son tils els descriptors de matries o tesauros per facilitar lanlisi del
contingut.

El tractament documental es una tasca tcnica que com tal necessita una formaci prvia
adequada. El professional de biblioteca escolar ha de tenir coneixements de
biblioteconomia i documentaci, shauria de tendir a que fos un diplomat en la matria
incorporat al claustre, amb coneixements pedaggics adaptats a letapa. Per pensem
que en una biblioteca escolar les tasques tcniques sn sempre, si b necessries, un
medi que sha de simplificar al mxim. Les tasques de formaci dusuaris, de alfabetitzaci
informacional, de dinamitzaci de la lectura i de difusi cultural son sempre les centrals.

2.4 GESTI

2.4.1 RECURSOS DE PERSONES

Tots els sectors de la comunitat educativa, configurant un model de gesti participatiu,
flexible i obert, que respongui als plantejaments del Projecte Educatiu del centre. La
biblioteca a lensenyament actual es fa imprescindible si la entenem com a centre de
recursos materials, intellectuals i pedaggics; com a infraestructura necessria pel
adequat i innovador desenvolupament curricular; com espai de la multidisciplinaritat i de la

26
Informaci clara i til a LISSON & MARTNEZ (Coord.) (1999).

40

transversalitat; com a nucli daccs a la informaci, fomentant ls madur de les noves
tecnologies; com a centre de dinamitzaci de la lectura, de la cultura en general i de loci
creatiu; com a eina que pot facilitat la integraci i la igualtat doportunitats escolars. Si els
objectius sn ambiciosos, tamb ho hauran de ser els recursos de personal disponibles
per dur-los a terme.

2.4.1.1 RESPONSABLE DE BIBLIOTECA

El Manifest de la biblioteca escolar, IFLA / UNESCO (1998), s prou explcit en aquest
aspecte:

La responsabilitat de la biblioteca recaur en aquell membre de lequip escolar qualificat
professionalment per fer-se crrec de la planificaci i funcionament de la biblioteca escolar, ajudat pel
personal de suport necessari. Aquest professional treballar amb tots els membres de la comunitat
escolar i en contacte amb la biblioteca pblica i altres centres.
El paper del bibliotecari escolar variar en funci del pressupost, dels programes educatius i dels
mtodes pedaggics dels centres, dins el marc legal i financer establert.
Hi ha rees de coneixement que sn fonamentals en la formaci dels bibliotecaris escolars per
aplicar i desenvolupar serveis eficaos de la biblioteca escolar: gesti dels recursos, de les
biblioteques i de la informaci, i pedagogia.
En un entorn cada vegada ms connectat en xarxa, els bibliotecaris escolars han de ser competents
en la planificaci i lensenyament de les diferents tcniques dutilitzaci de la informaci tant a
docents coma a estudiants. Per tant, han de mantenir-se contnuament al dia i perfeccionar la seva
formaci.

En el mateix sentit, a les Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques
Escolars (Cornell, 2002) es recullen les necessitats bsiques per tal que la biblioteca
escolar pugui afrontar els reptes de la societat actual, i, entre daltres aspectes, es fa
referncia als recursos humans imprescindibles: Cal dotar la biblioteca de la figura del
responsable de biblioteca que ha de ser seleccionat, a proposta de lequip directiu, entre
les persones formades per a aquesta finalitat. La formaci especfica del responsable de
biblioteca escolar ha de contemplar aspectes pedaggics i biblioteconmics, que
complementin la seva formaci inicial.
27

De les directrius internacionals, de les reflexions collegiades i de la prpia prctica diria,
es dedueix que la persona bibliotecria als centres educatius ha de tenir unes
caracterstiques especfiques:

(1) Professional qualificat. El responsable de biblioteca ha de ser un titulat en
Biblioteconomia i Documentaci, amb una formaci complementaria en pedagogia;
noms en casos que aix no sigui possible (i com a pas transitori) ho seria un titulat
daltra especialitat, per amb una slida formaci addicional en aspectes relacionats
amb la biblioteconomia i la documentaci. Fins ara, a lensenyament pblic, sn molt
poc freqents casos de la primera opci, i no sempre la voluntarietat del professorat
que sencarrega de la biblioteca es veu completada amb una formaci adient.

(2) Membre del claustre. El bibliotecari ha de tenir el mateix nivell que la resta de la
plantilla de professorat. Com a cap del departament didctic de biblioteca,

27
Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques Escolars (Cornell, 2002), punt 6:
http://www.amicdepaper.org/Documents/Conclusions2es.pdf

41

responsable dactivitats interdisciplinries de documentaci i lectura, ha dintegrar-se a
lorganigrama del centre: dependr directament dels rgans de direcci del centre,
formar part del Claustre i de la Comissi Pedaggica, coordinar la Comissi de
Biblioteca i participar en els diferents equips de treball, segons les necessitats
derivades del Projecte Educatiu del centre. Si en els ltims anys, sha creat la figura
del psicopedagog derivada de les necessitats socials i educatives, en un context de la
denominada societat de la informaci i coneixement sembla pertinent la creaci de la
figura del bibliotecari com a membre de ple dret del centre.

(3) Horari de dedicaci complert. Estem encara lluny daconseguir la clara proposta de les
Conclusiones sobre la figura del bibliotecario escolar de lEncuentro Nacional de
Bibliotecas Escolares (1997) en el sentit de dotar als centres educatius, en un pla
dactuaci de 10 anys, dun bibliotecari a jornada completa. Per tot i aix, la tendncia
ha de ser aconseguir-lo, perqu un centre de secundria de dos o ms lnies ha de
disposar de un professor-bibliotecari a jornada complerta, amb el recolzament de
professorat de gurdia
28
. Projectes com el Puntedu de Catalunya inicien la seva
implantaci el curs 2005-2006 proposant mitja jornada de dedicaci a la biblioteca pel
responsable (sempre que la plantilla o permeti); s una iniciativa parcial, per que
obre cam.

Les tasques i funcions que ha de complir es derivaran de les segents:

Anlisi de la situaci i de les necessitats de recursos documentals i informacionals de
la comunitat escolar, per tal de, per una part, dissenyar, proposar, juntament amb la
Comissi de Biblioteca, i implementar un Projecte de Biblioteca integrat en el Projecte
Educatiu i Curricular del centre, i, per altra, preparar i executar pressupostos.
Dissenyar, si sescau, plans estratgics.
Coordinar les tasques de la Comissi de Biblioteca: tant pedaggiques, com de gesti
del fons, dels equipaments i dels serveis, i de dinamitzaci.
Gestionar els recursos: desenvolupar poltiques de selecci i adquisici del material
documental necessari, el seu posterior tractament tcnic; organitzar lutilitzaci dels
fons, de funcionaments dels espais i dels serveis; establir sistemes dinformaci i
comunicaci dels recursos i activitats; avaluar la gesti i serveis.
Oferir recursos de formaci que sintegren al Projecte Curricular del centre a diferents
nivells: formaci dusuaris, formaci en habilitats informacionals, formaci en tcniques
de treball cientfic. Participar en la seva preparaci, desenvolupament i avaluaci.
Oferir recursos que facilitin laprenentatge i el desenvolupament curricular, basats en
la pluralitat de recursos educatius, en la tendncia a lautogesti del material educatiu,
en la igualtat doportunitats. Participar en la seva preparaci, desenvolupament i
avaluaci.
Dissenyar campanyes de promoci de la lectura i de dinamitzaci cultural, que faciliten
el desenvolupament ntegre de lalumnat i lequilibri social.
Establir i mantenir collaboracions externes: cooperaci i treball com amb altres
centres documental (biblioteca pblica, centres de recursos pedaggics...), afavor la
relaci amb lentorn social (associacions culturals, institucions pbliques i privades...).

28
MEC (1995). Documento marco: La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa: 59-65.
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/01documarco.htm

42

2.4.1.2 LA COMISSI DE BIBLIOTECA

Cal garantir la viabilitat i la continutat de la biblioteca mitjanant la creaci duna comissi
de biblioteca. Aquesta comissi hauria destar integrada per membres de lequip directiu,
responsables de biblioteca (2 com a mnim amb dedicaci suficient), membres o
professors de cada cicle/seminari o de diverses disciplines, representats de lAMPA i
representats dels alumnes. Aquesta comissi t com a funcions principals lelaboraci del
projecte de biblioteca i lestabliment del pla de treball anual. La constituci duna
comissi de biblioteca, en el sentit recollit a les Conclusions finals de les Segones
Jornades de Biblioteques Escolars (Cornell, 2002: punt 7), facilita la integraci de la
biblioteca a lestructura organitzativa, pedaggica i vital del centre.

Els seus components han de representar als diferents sectors de la comunitat educativa:

(1) Sotsdirector/a
(2) Bibliotecari/a o Coordinador/a de Biblioteca
(3) Professorat collaborador:
Coordinador/a lingstic/a i de cohesi social
Responsable de la revista
Coordinador dinformtica
Un professor/a representant de cada una de les rees generals: humanstica,
cientfica i tcnica (inclou cicles)
(4) Representant de lAMPA
(5) Representants de lalumnat: un del segon cicle de secundria, un de
postobligatoria.

Les funcions principals de la Comissi de Biblioteca sn lelaboraci del projecte de
biblioteca i lestabliment del pla de treball anual, una vegada analitzades les necessitats
dels diferents mbits i recollides i canalitzades les propostes dels usuari. Les seves
tasques es relacionaran amb tres mbits fonamentals:

a) Tasques pedaggiques

Anlisi de la situaci i de les necessitats educatives del centre, en general, i de la
biblioteca, en particular, per tal destablir un pla de treball per la biblioteca integrat al
Projecte Educatiu i al Projecte Curricular.
Lelaboraci del projecte de biblioteca.
Revisi del Reglament de funcionament de la biblioteca.
Lestabliment del pla de treball anual.
Revisi del projecte de biblioteca en finalitzar el curs escolar, a partir de la memria de
les activitats, serveis i dades estadstiques.
Oferir recursos educatius diversificats per planificar i desenvolupar el currculum.
Dissenyar activitats a la biblioteca per educar en la cerca, selecci i interpretaci de
les diferents fonts dinformaci en funci dels objectius de la recerca.
Creaci de publicacions de suport al treball dels alumnes.
Selecci de material especialment indicat pels alumnes amb dificultats daprenentatge
o pels alumnes nouvinguts.
Promoure leducaci en actituds i hbits dacord amb el Projecte Educatiu i amb les
necessitats del moment.


43

b) Tasques de gesti del fons documental, dequipaments i serveis

Selecci i adquisici de documents segons les necessitats educatives.
Buscar els recursos per facilitar lorganitzaci de la collecci, el seu tractament
material i tcnic.
Gesti dels recursos econmics.
Gesti dels espais i recursos materials (ordinadors...).
Elaboraci de la proposta dhorari dutilitzaci de la biblioteca.
Comunicaci y difusi de la informaci: organitzativa, pedaggica i cultural

c) Tasques de dinamitzaci

Dissenyar activitats i programes anuals per promoure la utilitzaci de la biblioteca:
publicacions per difondre informaci de la biblioteca, visites per presentar activitats i
serveis...
Animaci a la lectura com a medi dentreteniment i de formaci personal en llibertat:
facilitar a lalumnat obres, consells i guies de lectura, compensant les possibles
desigualtats dorigen en quant a laccs als llibres.
Activitats culturals que completin el desenvolupament intellectual i personal de tota la
comunitat educativa.
Establir relacions i mantenir la collaboraci amb la biblioteca pblica i altres centres
de documentaci o associacions culturals, per tal dafavorir el intercanvi dinformaci i
el treball com i, per altra part, lobertura del centre a lexterior, a la societat.

Els components de la Comissi de Biblioteca han de treballar en grup per tal de marcar
les lnies de treball generals i iniciar els plans aprovats pels rgans de direcci del centre.
La persona responsable de la Coordinaci de biblioteca s lencarregada de dinamitzar i
coordinar la Comissi. Els integrants de la Comissi de Biblioteca han estat especificats
amb anterioritat (representants dels diferents estaments de la comunitat educativa). A
ms, podran participar, quan es tractin determinats assumptes o com a convidats, la resta
de persones de la comunitat educativa.

El/La coordinador/a de biblioteca, com a responsable de la gesti de la biblioteca i de la
organitzaci de la Comissi, participar en els rgans collegiats corresponents: en uns
com a membre de ple dret (Departament, Comissi Pedaggica i Claustre) i en altres com
a convidat quan es requereixi el seu assessorament o informaci sobre temes relatius a la
seva tasca especfica (Consell Escolar).

Aix quedar garantida la inclusi de la biblioteca escolar al organigrama general del
centre i la seva consideraci com a centre de recursos general.

2.4.2 PRESSUPOST

Un mn i un sistema educatiu en que el canvi i la transformaci son constants no
quedarien reflectits en una instituci, la biblioteca, que es queds esttica. La
incorporaci i renovaci anual de materials es far imprescindible, i tamb la seva gesti.

44

En aquest sentit, al Manifest de la biblioteca escolar, IFLA / UNESCO
29
, safirma de
manera contundent: La biblioteca escolar s responsabilitat de les autoritats locals,
regionals i nacionals, i, per tant, ha de tenir el suport duna legislaci i duna poltica
especfiques. La biblioteca escolar ha de disposar dun finanament suficient i regular per
destinar a personal format, materials, tecnologies i equipaments. La biblioteca escolar ha
de ser gratuta. Queden clars el agents responsables i les necessitats duna financiaci
adequada. Aix mateix, a les directrius establertes per desenvolupar aquest principis, el
captol 2 fa referncia als recursos. Una biblioteca de un centre educatiu si vol adaptar-se
a les necessitats dels seus usuaris, la comunitat educativa, ha de assegurar-se un
finanament i un pressupost adequats, dinmics i continuats. Els arguments que fan
referncia a resultats acadmics haurien de considerar-se convincents: La dimensi de la
plantilla bibliotecria i de la collecci s la millor garantia escolar de rendiment acadmic;
estudiants amb una puntuaci ms elevada en els tests estndard acostumen a provenir
descoles amb major nmero de personal bibliotecari i major nmero de llibres,
publicacions peridiques i materials audiovisuals, independentment daltres factors com
poden ser els econmics (IFLA / UNESCO, 2002 apart. 2.1: 20).

Entre les propostes bsiques realitzades a MEC-CENICE per a elaborar un projecte per a
la biblioteca dun centre, es troba la necessitat destablir un pressupost adequat per tal de
planificar de forma realista: Conseguir una biblioteca depende en gran medida del
presupuesto que se le dedique.

A les Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques Escolars (Cornell,
2002) es recullen les necessitats bsiques per tal que la biblioteca escolar pugui afrontar
els reptes de la societat actual. Entre altres aspectes, es fa referncia als recursos
materials i administratius imprescindibles: Disposar de recursos econmics, despai
adequat i de recursos materials seleccionats i organitzats segons les necessitats dels
seus usuaris.
30

Sembla dons que tant les directrius internacionals com les ms properes coincideixen en
la necessitat dun pressupost per la biblioteca que ajudi a mantenir-la viva.

2.4.2.1 EL PRESSUPOST A LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS: SITUACI ACTUAL

Als pasos de lUni Europea, el pressupost per a la biblioteca escolar sinclou al general
del centre, amb una quantitat fixa o una determinada per la direcci
31
.

29
IFLA/UNESCO (2002). School Library Guidelines: 6 [En catal: 19-20]
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02.pdf ,
30
Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques Escolars. Cornell, 2002, punt 2:
http://www.amicdepaper.org/Documents/Conclusions2es.PDF
31
MEC (1995): 46.

45

La situaci a Espanya
32
, segons linforme BAR & MA (2002)
33
, s precria en tots els
mbits; tamb el pressupostari: No disponer de un presupuesto especfico (el 50% de las
bibliotecas escolares espaolas as lo manifiestan) que suele provenir de las aportaciones
de las asociaciones de padres y madres, o de subvenciones estatales, autonmicas o
locales (BAR & MA, 2002: 18-19). Les dades es podran actualitzar a partir del
setembre amb la presentaci dels resultats del informe estatal sobre biblioteques escolars
elaborat per la Fundacin Germn Snchez Ruiprez.

A Barcelona, les dades sn semblants. Segons BAR, MA & COMALAT (2002: 73-74),
el 41% dels centres disposa de pressupost especfic, suficient per mantenir i incrementar
la collecci (uns 1500 ); la carrega econmica es reparteix entre el centre (55%) i les
AMPAS (45%)
34
.

2.4.2.2 RGIM ECONMIC

Al Proyecto de Ley Orgnica de Educacin, sespecifica lagent responsable de
ladjudicaci de recursos que facilitin el funcionament de la biblioteca dun centre educatiu:
Artculo 113/1. Los centros pblicos dispondrn de una biblioteca escolar, cuya dotacin
de recursos se har de manera progresiva por las Administraciones educativas
correspondientes. Aquest, si es fa efectiu, s el punt de partida, per desprs s
imprescindible que la direcci i el Consell Escolar elaborin un projecte de pressupost que
inclogui una partida per la biblioteca al pressupost ordinari. I aix, no ms tindr lloc si el
claustre i la comunitat educativa en general consideren la biblioteca com una eina bsica
en el Projecte Educatiu del centre.

Les fons de finanament shauran de diversificar:

(1) Aportacions econmiques internes
a) Pressupost ordinari: El centre ha de assignar un pressupost anual a la
biblioteca incls a les despeses del captol corresponent que sigui
considerat ms adient
35
.

32
Sn interessants els comentaris de GMEZ HERNNDEZ (2002:140) sobre la situaci de les biblioteques
escolars a la regi de Murcia: Presupuesto para adquisicin de colecciones.
Un 12% no tiene ningn presupuesto, y el 64% menos de 100.000 pts., probablemente
muchos de ellos gastarn incluso menos de 50.000 Pts. Slo un 17% de los
centros dispone de ms de 100.000 pts. para fondos, lo que no dar para ms de
unos 70 libros por ao en los centros con ms recursos. Esto implica estar por
debajo de los 0.2 libros por alumno y ao.
Por tipo de centro, slo el 44% de los CPR dedica ms de 100.000 pts. por ao a la
adquisicin de documentos para la biblioteca. El porcentaje de Colegios que dedica
ms de 100.000 Pts. a fondos no llega a ser el 10%, y slo el 53% de los IES.
33
Linforme es basa en lestudi elaborat per ANABAD y FESABID, coordinat per les autores del article, i
subvencionat pel MEC: Situacin de las bibliotecas escolares en Espaa 1995/1996. Un resum de les
conclusions es troba a Educacin y Biblioteca, 71(vol. 8): 7-16
34
La valoraci que aporten les autores s encertada: Resulta totalmente impropio que los padres de los
alumnos tengan que asumir los costos de un servicio del centro que se podra equiparar, por ejemplo, al aula
de informtica (BAR, MA & COMALAT, 2002: 74).
35
A MEC-CENICE (1998) es fa una proposta: Cuando se elabora el proyecto de presupuesto, es aconsejable
abrir un subapartado contable relativo a la biblioteca, que permita contar con datos precisos sobre lo gastado
en un ao. Esto facilitar, en su caso, el clculo de un aumento o disminucin de dicha cantidad en cursos

46

b) Pressupost extraordinari: Laprovaci dun pressupost extraordinari ha
destar relacionada amb la posada en funcionament de nous serveis, amb
les despeses derivades de la revisi de funcionament, amb les necessitats
de material derivades de projectes especfics...

(2) Aportacions econmiques externes
La biblioteca podr rebre aportacions addicionals externes que haurien de ser
sistemtiques, en el cas de lAMPA o la corporaci municipal
36
, o especfiques,
segons convenis per la consecuci dobjectius concrets.

La planificaci de les despeses del pressupost han de realitzar-se en relaci al Pla Anual
de biblioteca; les despeses extraordinries, es decideixen en funci de la planificaci
estratgica de renovaci fsica, funcional o pedaggica.

2.4.2.3 DETECCI DE NECESSITATS

Per tal delaborar un pressupost adequats a les necessitats del moment en el centre, un
primer pas es analitzar la situaci de partida. La dispersi de materials documentals i
equipaments en els centres de secundria fa imprescindible la coordinaci des de la
biblioteca central. En cas de que no fos aix, sha delaborar un inventari actualitzat dels
documents i altres materials existents als departaments didctics o a altres espais del
centre.

DEPARTAMENT

INVENTARI DE MATERIAL DOCUMENTAL 200-
Classe de document Nombre
dexemplars
Fitxa descriptiva
Enciclopdies
Diccionaris
Atles
Monografies
Llibres de text
Llibres de ficci
Revistes
Material elaborat pel professorat i lalumnat
Mapes
Lmines i fotografies
Diapositives
Enregistraments dudio
Vdeos i DVD
CD-ROM
Programes dordinador
Jocs
Material docent digital
Altres...

posteriores. El subapartado "biblioteca" se puede incluir en cualquiera de los siguientes apartados previstos
por la legislacin: suministros, material de oficina o gastos diversos.
36
Segons MEC (1995: 46), a Frana, Alemanya i Dinamarca els municipis collaboren, en diferent grau, al
finanament de la biblioteca escolar. A casa nostra, laportaci a les biblioteques escolars realitzada
anualment per lajuntament de El Prat de Llobregat pot servir dexemple, si b millorable.

47

DEPARTAMENT

INVENTARI DEQUIPAMENTS TIC RELACIONATS AMB PRCTIQUES DOCUMENTALS 200-
Classe dequipament Nombre daparells
PCs i terminals sense connexi a Internet
PCs i terminals amb connexi a Internet
Lectors CD
Lectors de DVD
Lector dudio
Gravadores CD
Impressora
Escner
Capturadora de vdeo
TV
Can
Videocmera
Webcam
Adaptador de diapositives i projector
Altres...

Linventari sha de completar amb la revisi del fons de la prpia biblioteca, amb lesporga
corresponent, i la detecci de necessitats revisant amb cura la planificaci i les sollicituds
de la comunitat educativa.

DEPARTAMENT

SOLLICITUD DE MATERIAL DOCUMENTAL 200-
Llibres de lectura
(contes, novelles, poesia, teatre...)

Llibres de consulta
(diccionaris, enciclopdies, catlegs, anuaris...)

Publicacions peridiques
(revistes, cmics...)

Material grfic
(cartells, mapes, fotografies...)

Documents audiovisuals
(diapositives, vdeos, audiollibres, cassets, compactdisc)

Documents electrnics (CD-ROM, programes
informtics...)

Documents digitals
(bases de dades, revistes, llibres, material docent...)

Jocs didctics
Recursos adequats per a necessitats educati ves
especials

Recursos adequats per a persones nouvingudes
Altres

2.4.2.4 ELABORACI DEL PROJECTE DE PRESSUPOST

Per lelaboraci del pressupost, que sinclour al Pla Anual, shan de considerar: per una
part, les fonts de financiaci i les quantitats de cada partida; per altra, les inversions en

48

fons bibliogrfics o electrnics, el cost de personal i les inversions extraordinries. Per
aix, el projecte pressupostari inclour
37
:

(1) Fonts de financiaci i quantitats corresponents
(2) Inversions quantificades:
a) fons bibliogrfic i electrnic
b) installacions i mobiliari
c) equips informtics
d) equips audiovisuals
(3) Cost de personal
(4) Cost de manteniment i funcionament
a) recuperaci de documents o material deteriorats
b) manteniment dequipaments TIC i audiovisuals
c) material fungible i descriptori
d) activitats de promoci i dinamitzaci

Com a regla general, el pressupost de la biblioteca escolar per a material ha de ser com
a mnim del 5% de la quantitat destinada a cada estudiant dins del sistema escolar,
excloent tots els salaris, costos deducaci especial, transport i fons per a millores clau.
Aquesta s la indicaci de les Directrius IFLA / UNESCO
38
. Podem tamb ajudar-nos a
establir una mnim pressupostari valorant les recomanacions per a la dimensi i
creixement de la collecci
39
: a un centre mig, de dos lnies (entre 300 i 400 estudiants), la
collecci inicial recomanada es duns 4800 documents (uns 12 volums per alumne) i les
incorporacions anuals, uns 1200 documents (uns 3 tems per alumne). Una quantitat
inferior a 1500 no permet un manteniment de collecci adient.

El projecte de pressupost ha dincloure procediments davaluaci: revisi de costos i
inversions, valoraci de consecuci dobjectius, detecci de deficincies pressupostries.

PRESSUPOST: fitxa sntesi
Fonts de financiaci i quantitat corresponent
Partida anual especfica per a la biblioteca en el pressupost ordinari del
centre
Partida anual dels departaments didctics o seminaris
Dotaci de l'AMPA
Subvencions
Ajuntament
Diputaci
Generalitat
Govern central
Altres
Altres

Inversions en fons bibliogrfic o electrnic (): mitjana anual
Compra de llibres de referncia

37
MEC-CENICE (1998): Establecer un presupuesto adecuado; IFLA / UNESCO (2002, apat. 2.1: 19).
38
IFLA / UNESCO (2002, apart. 2.1: 19).
39
BAR, MA & VELLOSILLO (2001: 174-175): Anexo 5: Recomendaciones cuantitativas para las
bibliotecas escolares (IFLA). Tabla 2: Recomendaciones para la dimensin y el crecimiento de la coleccin.

49

Compra de monografies
Compra de llibres de lectura (imaginaci)
Subscripcions a publicacions peridiques
Compra de material audiovisual
Compra o accs a bases de dades
Compra o accs a informaci electrnica
Altres materials documentals

Cost de personal: per contractaci de
Bibliotecari
Becari
Monitors
Altres

Inversions extraordinries
Material documental
Mobiliari
Material tcnic i informtic
Altres

s important publicar informes anuals que descriguin com sha executat el pressupost
bibliotecari i clarifiquin si la quantitat de diners gastada en la biblioteca ha estat suficient
per cobrir les seves tasques i assolir els objectius marcats a la poltica (IFLA / UNESCO
(2002, apat. 2.1: 19).

2.4.3 FUNCIONAMENT I SERVEIS

La planificaci dun projecte de biblioteca eficient requereix la concreci dunes normes de
funcionament que facilitin la gesti i loferta de serveis que dinamitzin la seva utilitzaci
pedaggica i ldica.

2.4.3.1 NORMES DE FUNCIONAMENT

La comissi de biblioteca, amb representaci de tots els estaments educatius, ser la
responsable destablir les normes de funcionament referides als diferents aspectes:

(1) Espai
Situaci i organitzaci interna. Recordem que per un centre de dues lnees la sala de
lectura ha de tenir uns 186 m
2
; s convenient respectar un ordre bsic, descrit a un
plnol existent al mateix espai, si b es pot revisar segons les necessitats.

(2) Horari
Obertura de la biblioteca per a lentrada lliure dels alumnes o amb acompanyament del
professorat. Lestructura mnima horria recomanable s:

TIPUS DE FUNCIONAMENT HORARI RESPONSABLES

50

Alumnes amb acompanyament del
professorat
Horari lectiu: classes Professorat
Horari lectiu: esbarjo i menjador Bibliotecari i professorat de gurdia Entrada lliure
Horari no lectiu Bibliotecari i monitors

(3) Calendari
Especificar lhora, dia i curs que utilitzar la biblioteca per facilitar la seva organitzaci.
s recomanable que cada curs ho faci un cop a la setmana, com a mnim: sigui per la
realitzaci dactivitats relacionades amb el funcionament de la prpia biblioteca o per
activitats curriculars de les matries.

(4) Fons
Determinar lorganitzaci topogrfica del fons i la seva catalogaci, per facilitar els
serveis de consulta i prstec. Lautomatitzaci del catleg amb lePergam facilita totes
les mecniques de funcionament.

(5) Normes bsiques de conducta
Establir pautes bsiques de convivncia que siguin flexible. Per exemple:

i. Cal que es treballi en ordre i silenci, o en un to de veu que no molesti els companys.
ii. s convenient que se segui de manera adient per treballar. S' ha de evitar estar dret, a no ser que es busquin
llibres.
iii. s imprescindible que tothom tracti amb cura el material, tant els llibres de consulta com les revistes, els
prestatges, les cadires, les taules; que no sescrigui sobre els llibres, taules o parets.
iv. No es pot menjar o beure.
v. Les enciclopdies i diccionaris es poden consultar lliurement. Altres llibres o material o tamb es consulten
lliurement o seran facilitats pel/per la professor/a responsable, que en finalitzar la sessi el retornar al seu
lloc.
vi. Tots els membres de la comunitat educativa han de conixer i respectar el sistema de funcionament de la
biblioteca: anotar prstecs, retornar-los amb puntualitat, Internet responsable...
vii. Els usuaris de la biblioteca han de deixar collocada la cadira al seu lloc en el moment d'abandonar la sala.
viii. La persona responsable ha de tancar els llums i la porta desprs de comprovar que la biblioteca est en
condicions de ser utilitzada per un altre grup.

2.4.3.2 SERVEIS

Els serveis que es poden oferir a una biblioteca educativa sn similars als de qualsevol
altra, per sempre pensats des de la seva basant formativa:
a) Informaci i consulta a la sala
Sha de tendir a la consulta lliure i autnoma dels usuaris de la biblioteca. Lexistncia de
bibliotecaris especialitzats facilitaria molt les tasques organitzatives, dinformaci i
consulta, i formatives.

b) Prstec
El professorat pot agafar els llibres o el material audiovisual sempre que ho necessitin,
per s indispensable que cada moviment sigui anotat al Llibre de Prstec, que s
convenient que estigui automatitzat. s important per si un altre company/a o alumne/a el
necessita i per coordinar ls del fons de la biblioteca. En relaci als alumnes, es pot
realitzar prstec per a fotocpies, controlant que el material torni al seu lloc. El prstec
domiciliari s preferible que es realitzi en l'horari establert i amb les condicions
estipulades. Els volums de les enciclopdies, els diccionaris, algunes colleccions i els
llibres marcats amb un punt vermell noms sha devitar el seu prstec. El temps de

51

prstec indicatiu s d'una setmana els llibres de consulta i quinze dies els de lectura,
sempre prorrogable.

c) Ordinadors
Entre la dotaci dordinadors de la biblioteca sha de diferenciar els ds general i els de
coordinaci. Ls prioritari daquests ordinadors s: uns, per realitzar tasques
acadmiques (la revista del centre, la cerca dinformaci9, i laltre, tasques de coordinaci
(informatitzaci i actualitzaci de les fitxes del fons, edici del material informatiu,
connexi amb la xarxa dInternet per fer denlla amb fitxers i informacions externes). El
professorat i lalumnat que els utilitzi ha de recordar les normes de funcionament que
sacordin; per exemple:
No sha de canviar la configuraci dels ordinadors
No introduir software nou
Evitar la utilitzaci de disquets o CDs contaminats amb virus
No emmagatzemar informaci rellevant al disc dur
Controlar ls adequat dInternet
Preservar en tot moment les normes bsiques de funcionament de la biblioteca (recordem que no s una sala
dordinadors)

d) Internet
Els ordinadors de la biblioteca han de permetre la connexi amb Internet. Els alumnes es
podran connectar per realitzar la seva cerca i recuperaci dinformaci referida a lmbit
acadmic. El temps de connexi i les adreces utilitzades podran ser determinades amb
fitxes de sollicitud del professorat que recomana la cerca o hauran dapuntar-se al Llibre
ds dInternet, per facilitar lelaboraci de linforme anual.

e) Activitats
La biblioteca acull activitats acadmiques, organitzatives i culturals: danimaci a la
lectura, reunions, classes, conferncies, recitals potics La seva finalitat bsica s servir
de lloc de trobada que afavoreixi el dileg, la convivncia, el gust per la lectura i pel
desenvolupament intellectual en general, i la cultura, com a eines bsiques per a tota la
comunitat educativa.

2.4.3.3 DIFUSI

Les normes de funcionament i els serveis oferts per la biblioteca han de ser coneguts per
tota la comunitat educativa. Per aix sha destablir un sistema de difusi:

Trptic informatiu pels alumnes a linici de cada curs
40

Dossier informatiu per al professorat i la resta de la comunitat educativa
Sessions de presentaci de la biblioteca als primers cursos de secundria obligatria i
postobligatria
Sessions de prctiques de diferents habilitats dutilitzaci de la biblioteca i cerca
dinformaci, programades per nivells
Altres activitat complementries: visita a la biblioteca pblica...

40
Vid Annex II

52

2.4.3.4 AVALUACI

Com a tots els nivells del projecte, es fa imprescindible realitzar un control del sistema de
funcionament i de lefectivitat dels serveis oferts per la biblioteca. Shan destablir sistemes
per tal de quantificar el mxim de dades possibles, per desprs elaborar una interpretaci
qualitativa. Per exemple: enquestes per avaluar la conformitat de la comunitat educativa
amb els sistemes de funcionament, activitats i materials; altres per detectar noves
necessitats (horries, de serveis, de fons...); quantificaci dentrades, dels moviments de
prstec...

Una aproximaci a lestat de la qesti de la biblioteca en aquest aspecte es pot
aconseguir amb la aportaci de dades o la resposta a una srie de preguntes simples que
ajudaran a detectar punts forts i febles:

FUNCIONAMENT I SERVEIS

HORARI (concretar hora/es dobertura i tancament)
Com accedeixen els alumnes a la biblioteca Nombre dhores setmanals /
Responsables
Accs lliure en horari lectiu
Accs lliure en horari extraescolar
Accs amb grup classe, amb horari predeterminat
Accs amb grup classe, segons les necessitats docents

SERVEIS I DIFUSI
INFORMACI:
Existeix una guia informativa de lorganitzaci i serveis de la biblioteca del centre?

s senyalitzada la biblioteca perqu els alumnes sorientin fcilment i la utilitzin de
forma autnoma?

Nombre de consultes al catleg (si est mecanitzat)
S'exposen peridicament les novetats que arriben a la biblioteca?
T la biblioteca tauler danuncis extern per difondre informaci sobre la seva collecci,
les seves activitats i els seus serveis?

Ofereix la biblioteca un servei:
D'informaci general
D'informaci bibliogrfica
Altres

PRSTEC

Existeix un sistema de prstec dels fons per als diferents membres de la comunitat
educativa?

Alumnat
Professorat
Famlies
Personal administratiu i de consergeria
Altres
Estan clarament definides les normes del prstec?
Es realitza el control de prstec amb carnet?
Les biblioteques daula o de Departament es gestionen com a prstecs collectius
realitzats per la biblioteca del centre?

Nombre de moviments de prstecs domiciliaris CURS 200-200
Monografies

53

Llibres de ficci
Material audiovisual
Altres
La biblioteca com a centre sollicitant, nombre de documents obtinguts de/d' CURS 200 -200
Altres biblioteques escolars
CRP (Centre de recursos pedaggics)
Biblioteca pblica
Altres
ACTIVITATS que organitza la biblioteca
Cursos o sessions de formaci d'usuaris per al professorat
Cursos o sessions de formaci d'usuaris per a l'alumnat
Serveis d'informaci per al professorat
Serveis d'informaci per a l'alumnat
Animaci a la lectura i escriptura
Difusi del fons
Exposicions temtiques
Relacionades amb rees curriculars
Activitats de recolzament a l'estudi en horari extraescolar
Altres
S'elaboren materials propis?
Guies de lectura
Dossiers de premsa
Buidats de revistes
Guia de novetats
Bibliografies
Butlletins de sumaris
Altres...
Compta la biblioteca escolar amb pgina web?
Es realitza una avaluaci peridica dels serveis de la biblioteca?
Freqncia?

2.4.4 PLANIFICACI

Al Manifest de la biblioteca escolar, IFLA / UNESCO (1998), es senyala que, per garantir
una gesti efectiva i un funcionament que faciliti els resultats que es volen aconseguir, cal
formular una poltica de la biblioteca escolar que defineixi els objectius, les prioritats i els
serveis de la biblioteca en funci del projecte educatiu. Si es pretn iniciar o transformar
una biblioteca escolar, per tant, es fa imprescindible adoptar una metodologia adequada
que analitzi la situaci de partida (els seus punts forts i dbils al respecte), estableixi de
forma realista els medis amb els que es conta o es pot contar, determini els objectius
(organitzats segons prioritats), planifiqui les accions per aconseguir-los i el sistema
davaluaci dels diferents aspectes. I tot per facilitar la implementaci del model de
biblioteca de qualitat que es vol construir.


54

2.4.4.1 PROJECTE DE BIBLIOTECA DE CENTRE DE SECUNDRIA

La metodologia de projectes, com sassenyala a MEC-CENICE (200?), s de gran utilitat
als sistema densenyament actual, per estat integrada ja a lelaboraci de projectes
curriculars. A ms, en alguns casos, shan de crear plans estratgics generals relacionats
amb lorganitzaci, integraci al currculum i dinamitzaci de la biblioteca. Hem de partir
de la idea de que cada projecte ha de ser una tasca collectiva, amb una metodologia
clara i eficient, i singular, s a dir, adaptada a les necessitats de una comunitat educativa
en una situaci concreta determinada. Per sempre tenint presents els estndards i
indicadors establerts, ja que cal assegurar, a ms de la cooperaci de tota la comunitat
educativa i de ladministraci de qui depn per concretar el projecte, la de la resta de
biblioteques, educatives o pbliques, i la de les associacions dinters dins de la
comunitat.

2.4.4.1.1 Models de projectes de biblioteques escolars i exemples

Lanlisi de diferents models de projectes de biblioteca escolar, o dexemples concrets,
pot ser una eina metodolgica complementria til per tal darribar al ms adequat per a
cada equip de treball i de cada centre.

La redaccin de un proyecto, aun cuando lleve tiempo de reflexin, tiene muchas ventajas.
Las principales veo que son estas:
-Ayuda a establecer las prioridades y a aclararse un poco sobre con qu y con quin
contamos para trabajar.
-Permite que el trabajo tenga continuidad, independientemente de quien se ocupe de la
biblioteca.
-Revaloriza el papel de la biblioteca en el centro y le da mayor protagonismo en el proyecto
educativo

Si partim daquests tres principis bsics, assenyalats per BAR, MA & VELLOSILLO
(2001: 35), es fa palesa la necessitat delaborar un projecte de biblioteca de centre
conscient dels seus recursos (humans i materials), amb continutat de planificaci
estratgica i amb un criteri dinmic que faciliti la renovaci de continguts, metodologies i
valors del Projecte Educatiu del centre. Si la biblioteca es el nucli de discussi, els criteris
humanistes creen la xarxa de dileg en que es comuniquen cincia, tecnologia, literatura,
societat. Es cohesiona i diversifica el coneixement, com si es tractes dun calidoscopi.

BAR, MA & VELLOSILLO (2001: 176-187) presenten un exemple concret de projecte
de biblioteca escolar, simple, per til per comenar a treballar ja que detecta les
necessitats bsiques ms freqents. Una srie de taules, fcils dextrapolar, sintetitzen les
dades i accions bsiques agrupades en dos blocs:
(1) Informe del estudi de la situaci inicial (constatacions, repercussions, actuacions,
beneficis)
(2) Llistat de les iniciatives establertes en diferents mbits i la seva temporalitzaci
(iniciativa, tasca, responsable, planificaci): espai, fons, serveis, difusi,
dinamitzaci pedaggica.
Laplicaci a un centre concret faria indispensable la concreci de les tasques i la revisi,
en algun cas, dels responsables.

CAMACHO (2004: 153-159) es planteja lelaboraci dun projecte de biblioteca no noms
com una eina indispensable per a la planificaci de la biblioteca escolar, sin tamb com

55

un punt de partida per a la reflexi i modificaci, si sescau, de la prctica docent, de les
seves metodologies i principis. Al projecte, perqu i sigui plenament efectiu, ha de
participar la comunitat educativa: partir de la seva experincia i, amb una metodologia de
treball clara i concisa, es facilitar la reflexi inicial per deduir el model de biblioteca que
es vol aplicaci i el pla de treball, que constar per a lautor de cinc etapes
41
:
(1) Anlisi de la situaci inicial
(2) Definici dels usuaris de la biblioteca i dels seus serveis
(3) Establiment dels objectius
(4) Determinaci dels mbits dactuaci i planificaci de les tasques (recursos material
i humans)
(5) Disseny del procs davaluaci.

En termes semblants realitza la seva proposta terica DURBAN (200?), partint de la
necessitat de concretar un projecte de biblioteca per tal daconseguir els seus objectius i
funcions.

RIBERA (2003: 53) delimita els documents que, des del punt de vista de una bibliotecria,
ha dincloure un Projecte de Biblioteca escolar, la seva proposta es presenta com a
sumari general:
1. Definici del projecte: justificaci, missi (estudi de lentorn, estudi de la realitat actual, ubicaci i mobiliari),
funcions (formatives, socials, ldiques, organitzatives, altres), serveis (consulta, prstec, reprografia, altres).
2. Personal i horaris dedicaci.
3. Pressupost.
4. Carta de la collecci: percentatges per tipologia, secci, format...; consideracions generals dadquisici,
consideracions generals dexpurgaci; documents no admesos.
5. Reglament: usos, hbits, reglaments de cada servei (prstec qu, quant, com, a qui-, consulta quan, hbits-,
sancions, si sescau).
6. Sistema de descripci i catalogaci dels documents (sistema que se seguir i dades que sinclouran)
7. Llistat de descriptors.
8. Llistat de topogrfics.
9. Objectius i accions (a llarg, mig i curt termini).
10. Sollicitud dincorporaci al Sistema de Lectura Pblica de Catalunya.
A.- Descripci i avaluaci dels objectius i accions del curs.
B.- Modificacions del projecte inicial.
C.- Memria anual.

La concreci de projectes de biblioteca als centres de secundria, fins ara, no era
freqent, per la qual cosa son pocs els que trobem a les revistes especialitzades o a les
webs oficials o de centres.

Alguns exemples es poden trobar a les memries de la convocatria de projectes
dinnovaci educativa daltres Comunitats, com s el cas dAndalusia
42
. El coordinat per

41
Les taules obertes que dissenya per a cada etapa poden ser dutilitat per la seva claredat metodolgica.
42
Altres exemple de projectes de transformaci de biblioteques de centres de secundria i dinamitzaci es poden trobar a la pgina web de
la JUNTA DE ANDALUCA, Consejera de Educacin y Ciencia: BIBLIOTECA ESCOLAR, Centro de recursos para la enseanza y el
aprendizaje:
La transformacin de la bibli oteca del IES Licinio de l a Fuente (Con) Historia de una evolucin hacia la modernidad. Se relata
pormenorizadamente los pasos que ha seguido la biblioteca en cuanto a organizacin, distribucin de espacios, adaptacin del mobiliario,
seleccin de fondos, cambios conceptuales y de uso, actuaciones, etc. Materiales: CD-ROM relatando la experiencia. Contacto: 952450234
o 29002332.averroes@juntadeandalucia.es
Experiencia de Promocin lectora. La creacin de lectores: un reto posi ble. Biblioteca Escolar del IES Torre del Prado de Campanillas.
Experiencia de promocin lectora con tres lneas de actuacin coordinadas entre s: programa general de promocin lectora (tiempos de
lectura en el aula, recomendaciones...), el Club de Lectores Vivos (tema y libro semanal) y la aplicacin delas TICs al fomento de la
lectura. Materiales: Presentacin en Power Point y web http://www.iestorredelprado.com Contacto: 952437581
y 29701313.averroes@juntadeandalucia.es
Proyecto Documental Integrado " La Civilizacin Romana" Biblioteca Escolar "M Victoria Luque" del IES Valle del Azahar de
Crtama.Proyecto desarrollado por el profesorado de Sociales y Clsicas y el alumnado de 1 de Bachillerato utilizando los recursos

56

LPEZ (2001), projecte dinnovaci educativa de lIES Litoral (Mlaga), i el coordinat per
VISERA (2001), de lIES Nuestra Seora de la Victoria (Mlaga), plantegen la modificaci
del concepte de biblioteca escolar integrada al currculum com a instrument clau, no
complementari, del procs daprenentatge de lalumnat. La lectura activa laprenentatge:
informar-se, gaudir, opinar. La metodologia i les activitats proposades son senzilles i
moltes vegades es realitzen de forma desarticulada als centres: formaci dusuaris;
tcniques destudi i hbits intellectuals; pedagogia de la lectura; expressi oral i escrita;
lordinador com instrument de cerca dinformaci; sessions de treball, conferncies,
mostres... Per aix, el seu inters es deriva de que moltes vegades no hem de dissenyar
activitats molt diferents, sin coordinar les ja existents integrant-les en un projecte global
amb uns objectius generals, aconseguint previsi estratgica.

A Catalunya, senyalar quatre: GALOBARDES (1998), DURBAN (200?) ANGLADA
(1998/200?) i PARS (2003); als que shauran dafegir, per sort, tots aquells realitzats el
curs 2005-2006 i successius grcies a la voluntat del Departament dEducaci,
materialitzada amb les propostes del Puntedu.

El projecte de biblioteca escolar de lIES Fort Pius, GALOBARDES (1998), presenta
lexperincia docent La biblioteca escolar gestionada pels alumnes. A travs dun crdit
de biblioteca de batxillerat, els alumnes adquireixen una formaci de biblioteconomia
bsica i es responsabilitzen de lorganitzaci, informatitzaci i gesti de la biblioteca del
centre; es converteixen en bibliotecaris que ajuden a la resta de companys en la cerca
dinformaci. De forma complementria, el Servei de Biblioteca Oberta facilita els serveis
de la biblioteca en un horari ampli (esbarjo, menjador, tardes fins les 19 hores).

El Projecte dorganitzaci i dinamitzaci de la Biblioteca Pare Blanc de lEscola Tcnica
Professional del Clot, DURBAN (200?), aporta un material significatiu tant teric com
prctic. Es centra en quatre eixos estratgics, amb projectes especfics: Serveis
dinformaci per a tothom, Connectat a la lectura, Educar en informaci, Dinamitzaci
cultural. Aporta activitat per la formaci dusuaris del primer cicle de secundria
obligatria. A la pgina web de la Sra. Glria Durban, www.bibliotecaescolar.org, es pot
trobar tot el material actualitzat.

Al Projecte Educatiu de lIES Ferran Tallada (Barcelona), es declara que un centre, per
definici, es un productor de coneixement. En aquest context, la biblioteca es converteix
en un dels seus trets didentitat: ladministrador de coneixement del centre. La seva web,
www.bcn.es/ferrantallada/, recull les caracterstiques bsiques de la seva proposta:

bibliotecarios. Materiales: Guin de la actividad y documento escrito con descripcin completa de las fases, desarrollo y valoracin de la
experiencia. Contacto: 952420075 y 29700631.averroes@juntadeandalucia.es
Un plan anual de trabajo. Biblioteca Escolar del IES Beln Mlaga. Se muestra el conjunto de actuaciones que desarrolla la biblioteca
escolar a lo largo de un curso escolar relacionadas con fomento lector, dinamizacin cultural, apoyo al estudio, prstamo, talleres de escritura
y cmic, publicaciones de la propia biblioteca...Una visin completa del plan de trabajo anual de una biblioteca. Materiales: Presentacin en
Power Point, boletines informartivos, cuadernillos recopilatorios... Contacto: 952230361 y 29010201.averroes@juntadeandalucia.es
Los encuetros literarios como animacin a l a lectura/escritura. Biblioteca Escolar del IES Mare Nostrum de Mlaga. Desde hace 19
aos el centro planifica actividades en torno a un libro y el encuentro con el escritor (Joan Manuel Gisbert, Pablo Garca Baena, Antonio
Carvajal...).Cada actividad se recoge en las programaciones de aula y en el Proyecto de Centro. Materiales: Guin de actividades. Contacto:
952233949 y 29010870.averroes@juntadeandalucia.es
Tertulias literarias. Biblioteca Escolar del IES Jorge Guillen de Torrox. La Biblioteca y el Dpto. de Actividades Extraescolares organizan para
alumnos y padres una tertulia literaria mensual (grupos de 15 personas) moderada por profesorado del centro. El objetivo es compartir
lecturas y cruzar pareceres sobre las mismas (La hoja roja de M. Delibes, La tregua de M. Benedetti, La perla de J. Steinbeck...).Materiales:
Documento relatando la experiencia, paneles con opiniones sobre los libros. Contacto: 952538186
y 29009958.averroes@juntadeandalucia.es
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1
[29.06.05]

57

La Biblioteca-Mediateca s un dels trets fonamentals del nostre centre, un eix transversal a travs del qual es
treballen bona part dels valors daquest projecte educatiu, posant especial mfasi en leducaci de la
responsabilitat, lautonomia, les habilitats individuals, la formaci de criteri personal, i el respecte de la igualtat en
la diversitat, amb lobjectiu dajudar al nostre alumnat en el seu desenvolupament com a ciutadans i com a
persones dins la societat de la informaci del segle XXI, en el marc del respecte per la Declaraci Universal dels
Drets Humans. Per poder donar resposta a aquests reptes, i tenim molt present que la formaci integral de
lalumnat inclou no noms la seva formaci acadmica, sin tamb leducaci no formal, el gust per la lectura,
leducaci per al lleure, leducaci en valors, i per als aspectes ldics de la vida. Per aix, la Biblioteca-Mediateca
ha dassegurar que el seu fons documental sigui dampli ventall temtic i amb gran diversificaci de suports i
canals. Per altra banda, considerem fonamental formar a lalumnat com a usuaris potencials de centre
dinformaci i documentaci, de manera que puguin, al llarg de la seva vida, fer s daquests recursos que la
societat els ofereix, sota la forma de biblioteques (pbliques, especialitzades, universitries...) i centres de
documentaci. Daquesta manera assegurem la possibilitat de continuar laprenentatge continu durant tota la vida
i el plaer per la lectura.

PARS (2003) planteja un projecte de biblioteca centrat en lorganitzaci i en la elaboraci
dun pla dusuaris Informem-nos per a informar-nos: una srie de fitxes de treball per a
lalumnat de cada nivell de la secundria obligatria i les corresponents guies del
professorat conductor de les activitats.

2.4.4.1.2 Proposta desquema per lelaboraci dun projecte global de biblioteca de
centre de secundria

Tot projecte sha de concretar, desprs duna primera etapa de reflexions, en un
document de treball que faciliti la seva concreci, operativitat i difusi. Lesquema de
projecte que es proposa es fonamenta en fer constant la presncia de la globalitat del
centre en els seus diferents mbits, que generi un creixement de tensions equilibrades.

0. INTRODUCCI
0.1. Model de biblioteca consensuat que es vol implementar
0.2. Motivacions i intencionalitat
0.3. Metodologia

1.0. Dades didentificaci: nom, titular, codi, adrea postal, telfon, fax, correu electrnic,
pgina web
1.1. Entorn fsic i social
1.2. Breu histria
1.3. Perfil actual del centre: estudis; tipologia de lalumnat; recursos humans, materials i
pressupostaris
1.4. Projectes

2. CARACTERSTIQUES DE LA BIBLIOTECA
2.0. Breu histria
2.1. Anlisi de les dades actuals
2.1.1. Descripci de lmbit de recursos materials
2.1.1.1. Infraestructures: espai, mobiliari i equipaments TIC
2.1.1.2. Fons documental: collecci, organitzaci i automatitzaci
2.1.2. Descripci de lmbit de persones
2.1.2.1. Usuaris
2.1.2.2. Personal responsable
2.1.3. Descripci de lmbit organitzatiu
2.1.3.1. Pressupost
2.1.3.2. Planificaci i serveis
2.1.4. Descripci de lmbit curricular
2.1.4.1. Formaci dusuaris
2.1.4.2. Habilitats informacionals
2.1.4.3. Gust per la lectura
2.1.5. Descripci de lmbit institucional
2.1.5.1. Biblioteca i gesti del centre: Projecte Educatiu, Reglament de Rgim
Intern, Projecte Curricular, Pla Anual, Pla Estratgic

58

2.1.5.2. Relacions externes: centres de primria i secundria, centres de
Recursos Pedaggics, Biblioteca pblica, altres entitats cviques o
pedaggiques

3. PROJECTE DE BIBLIOTECA
3.0. Justificaci
3.1. Responsable i membres de la comunitat educativa colaboradors
3.2. Breu descripci
3.3. Eixos estratgics: objectius fonamentals
3.4. Planificaci general
3.4.1. Objectius i actuacions de lmbit institucional
3.4.2. Objectius i actuacions de lmbit curricular
3.4.3. Objectius i actuacions de lmbit de persones
3.4.4. Objectius i actuacions de lmbit de recursos materials
3.4.5. Objectius i actuacions de lmbit organitzatiu
3.5. Accions i procediments
3.5.1. mbit institucional
3.5.2. mbit curricular
3.5.3. mbit de persones
3.5.4. mbit de recursos materials
3.5.5. mbit organitzatiu
3.6. Recursos necessaris i pressupost
3.7. Principals actuacions de millora i calendari de realitzaci

4. EXPECTATIVES I CONSIDERACIONS FINALS

Un exemple de concreci es pot llegir a lAnnex III: Projecte de biblioteca de lIES Estela
Ibrica (2004-2006).

2.4.4.1.3 Pla Anual

Si el Projecte de Biblioteca sha de plantejar a mig i llarg termini, es fa imprescindible la
concreci dobjectius que sincloguin al Pla Anual del Centre, per tal de seleccionar les
prioritats de les actuacions. Shan de determinar les accions de cada mbit, els
responsables, el cronograma especfic, el pressupost, el sistema i moment davaluaci,
els indicadors. El document sintegra al Pla Anual del Centre al comenament de cada
curs.

Exemples de concreci es poden consultar a lAnnex III: Pla Anual de la biblioteca de lIES
Estela Ibrica (2004-2005, 2005-2006).

2.4.4.1.4 Memria

La memria s el document que recull lavaluaci quantitativa i qualitativa de les activitat i
serveis de la biblioteca i de les accions establertes al Pla Anual, per tal danar falsant la
viabilitat i efectivitat del Projecte que sest desenvolupant.

Un exemple de concreci es pot llegir a lAnnex III: Memria de biblioteca de lIES Estela
Ibrica (juny, 2005).


59

2.5 DINAMITZACI: PROGRAMES I ACTIVITATS

2.5.1 PROMOCI DE LA BIBLIOTECA

Tota la comunitat educativa ha de conixer i ha dintervenir directament en el
funcionament i serveis de la biblioteca, per sentir-se plenament implicada i per fer-la valer
com a nucli generador de lactivitat educativa. Eines simples, ja presents en molts centres,
poden ser tils per tal destablir una comunicaci fluida, i dialctica, entre la biblioteca i el
centre en que sintegra:

Full de suggeriments: facilita un contacte directe amb els usuaris i ajuda a establir
millores
Taul danuncis interior i exterior: mostra de forma rpida les informacions urgents
Butllet informatiu: recull informacions, propostes i comentaris relacionats amb els
mbits diversos dactivitats de la biblioteca
Expositor de llibres: facilita de forma simple per efectiva el coneixement dels usuaris
del material de nova incorporaci
Mostres temtiques: ajuden a despertar els llibres de les prestatgeries i a crear
contextos culturals relacionats amb lactualitat o amb interessos de la comunitat
educativa
Material complementari de difusi: cartells anunciadors dactivitats, publicacions...

2.5.2 ACTIVITATS FORMATIVES I DE DIFUSI CULTURAL

Des de la biblioteca, shan de dissenyar, proposar i realitzar activitats diversificades que
cobreixin tots els seus mbits dactuaci. Totes elles hauran de conformar un programa
general coordinat amb els projectes del centre (Projecte Curricular, Projecte Educatiu,
Projecte Estratgic).

1) Activitats dintegraci curricular
Totes les rees curriculars desenvolupen continguts relacionats amb la biblioteca, per la
qual cosa es fa imprescindible coordinar les diferents activitats que es derivin. Aix
saconsegueix una programaci de la formaci dels alumnes integradora, que shaur
dincloure al Projecte Curricular del centre.

2) Activitats dformaci dusuaris
La creaci dun pla de formaci dusuaris es imprescindible per dinamitzar el funcionament
adequat dels serveis i de les habilitats de cerca informativa. Exemples dactivitats:

Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial
Crdit variable de secundria
Matria optativa de batx.
Sessions informatives segons demanda
Curs en horari extraescolar
Visites
Tallers

60

Exposicions
Edici de materials
Altres

3) Activitats per al desenvolupament de competncia informacional
Les necessitats derivades de la societat actual fan imprescindible un programa especfic
de formaci per a ladquisici dhabilitats informacionals (tcniques de cerca, avaluaci,
tractament i comunicaci de la informaci). Tipus dactivitats que es poden dur a terme:

4) Activitats danimaci a la lectura
El programa especfic pel desenvolupament del gust per la lectura implica activitats
diverses que shan destablir com a complementries
43
:

Activitats de l'rea de llenges, sense coordinaci general
Activitats de l'rea de llenges, amb coordinaci general
Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial
Crdit variable de secundria
Club de lectura
Tallers d'escriptura
Jocs
Edici de materials
Altres

5) Activitats de difusi cultural i cientfica
44
, i de creaci dactituds solidries
Tots els programes anteriors shan de completar cada curs amb activitats generals
determinades pels interessos de la comunitat educativa o per les circumstncies socials.

43
PETIT (1999) senyala, en un estudi antropolgic amb joves de barris marginals de Frana, com la lectura es
rellevant en la construcci dels joves com a subjectes, pot arribar a canviar-los la seva vida.

44
Moltes vegades pensem en cultura, llibres i ciencia i tecnologa com a mbits oposats, per no es Aixa. La
relaci entre llibre i tecnologia ha estat sempre present duna forma comprensiva, com indica PETROSKI
(2002: 41): les revolucions tecnolgiques han marcat canvis als documents (forma, organitzaci, ubicaci...) i
aquets a les concepcions del mn, s a dir, a la creaci de nous coneixements que faciliten, de forma
dialctica, la creaci de noves tecnologies.

Activitats procedimentals de cada rea, sense coordinaci general
Activitats procedimentals de cada rea, amb coordinaci general
Sessions especfiques integrades al Pla d'Acci Tutorial
Crdit variable de secundria transversal
Sessions prctiques segons demanda dels diferents nivells
Curs en horari extraescolar
Tallers
Edici de materials
Altres

61

Conferncies, xerrades o colloquis
Exposicions
Difusi de material audiovisual
Audicions musicals
Lectures de textos literaris i representacions teatrals
Jocs
Edici de materials
Altres

REFERNCIES / 2
(1997). Conclusiones sobre la figura del bibliotecario escolar. A: Encuentro Nacional de Bibliotecas
Escolares. Madrid. http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm
(2001). Escola, biblioteca i ciutadania. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 260 (desembre).

(2002). Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques Escolars. Cornell de Llobregat: punt 6 i
7. http://www.amicdepaper.org/Documents/Conclusions2es.pdf

(2005). Aula de...Aprender de las diferentes fuentes de informacin. A: Aula, 138 (gener).

(2005). Documentar-se i llegir: experincies escolars. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 291 (gener).

ABADAL, E. (2004). Gestin de proyectos en informacin y documentacin. Gijn: Trea (Biblioteconoma y
Administracin Cultural).

ALA [American Library Association] (1989). "Presidential Committee on Information Literacy.".
http://www.ala.org/acrl/legalis.html

AMIC DE PAPER, L. http://www.amicdepaper.org/Documents/Conclusions2es.PDF

ANGLADA, Maria (1998). La integraci de la biblioteca dun centre al currculum. A: Escola Catalana, 349
(abril).

ANGLADA, Maria (200?). Projecte de biblioteca de lIES Ferran Tallada (Horta-Barcelona).
www.bcn.es/ferrantallada/

ASTURIAS. http://www.educastur.princast.es/recursos/biblioteca/doc/modelo_biblioteca.pdf

ATLC [Association for Teacher-Librarianship in Canada] (1995). Carta dels drets de lalumne en lera de la
informaci . A: Educacin y Biblioteca, 91 (1998): 19. http://www.xtec.es/crp-
eixample/biblioteca%20escolar/documentaciobiblio.htm

BARCELONA, Ajuntament de. Pla de Biblioteques escolars http://www.bcn.es/imeb/bibes/

BAR, M. i altres (1999). La nova biblioteca escolar. Barcelona: Edicions 62 (Llibres a lAbast, 342).

BAR, Mnica; MA, Teresa & VELLOSILLO, Inmaculada (2001). Bibliotecas escolares para qu?.
Madrid: Anaya (La sombra de la palabra, 2).


62

BAR, Mnica; MA, Teresa & VELLOSILLO, Inmaculada (2001). El proyecto de biblioteca escolar,
ANEXO 6: Ejemplo de proyecto de biblioteca escolar. A: BAR, MA, VELLOSILLO (2001): 29-37, 176-
187.

BAR, Mnica i MA, Teresa (2002). Situacin actual de las bibliotecas escolares. A: CLIJ, 146: 15-24.


BATES, A.W. (2000). Cmo gestionar el cambio tecnolgico. Barcelona: Gedisa-EDIUOC, 2001 (Biblioteca de
Educacin. Nuevas tecnologas, 6).
BIBESCOLAR. http://www.cobdc.org/grups/bibescolars/desenvolupament_biblioteca_escolar.html
CAMACHO, Jos Antonio (2004a). Gua para la elaboracin de un proyecto de biblioteca escolar: Un viaje
largo, difcil, pero apasionante. A: Educacin y Biblioteca, 139 (enero-febrero): 56-64.

CAMACHO, Jos Antonio (2004b). La biblioteca escolar en Espanya: pasado, presente... y un modelo para el
futuro. Madrid: Ediciones de la Torre (Proyecto Didctico Quirn: Lenguaje y comunicacin).

CASTN, Guillermo (2002). Las bibliotecas escolares: soar, pensar, hacer, Sevilla: Dada (Investigacin y
Enseanza. Fundamentos, 18).

CENTELLES, Jaume (2005). La biblioteca, el cor de lescola. Barcelona: Rosa Sensat. [Llicncies 2003-2004:
823mCENTELLES.pdf].

COBDC (1999). De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb xit a la societat de la
informaci: declaraci del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documenta-listes de Catalunya. A: tem {, 24: 5-12.
http://www.cobdc.org/publica/item/item24.html

CREUS, Jacint (1990). Fer escola des de la biblioteca. Barcelona: La llar del llibre (Quaderns descola, 8).

DARDER, P. (2001). Comentari al Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca escolar. A: Perspectiva
escolar, 260: 35-42.

DURBAN, Glria . El projecte de biblioteca escolar. www.bibliotecaescolar.org
www.bibliotecaescolar.info/portadaorganitzacio.htm

FESABID (2003). Documat 2003. Los sistemas de informacin en las organizaciones: eficacia y transparencia.
Barcelona: FESABID-COBDC.

GALOBARDES, Maria (1996). Organitzaci duna biblioteca escolar autogestionada per lalumnat. A: Guix,
227 (setembre): 47-54.

GALOBARDES, Maria (1998). La documentaci: un projecte educatiu. A: La biblioteca escolar de lIES Fort
Pius. Presentaci duna experincia docent, curs 1998-1999. Barcelona.
www.xtec.es/iesfortpius/biblio/document.htm

GARCA GUERRERO, J. (2002). Actividades de dinamizacin desde la biblioteca escolar. Mlaga: Aljibe
(Biblioteca de Educacin).

GARCA MORENO, M.A. (2003). La gestin documental en las empresas. Tendencias metodolgicas y de
actuacin. A: FESABID (2003): 203-211.

GIBERT, J., RIUS, D. & LISSON, A. (2001). La biblioteca de lescola: un recurs noms per millorar el projecte
educatiu o fins i tot per reforar la democrcia?. A: Perspectiva escolar, 260: 25-34.

GOBIERNO VASCO, DEPARTAMENTO DE EDUCACIN, UNIVERSIDADES E INVESTIGACIN,
DELEGACIN TERRITORIAL DE BIZCAIA http://leo.worldonline.es/bescolar/documentos/Biscaia2.pdf

63

GMEZ HERNNDEZ, Jos A. (2002). Los problemas de las bibliotecas escolares de la Regin de Murcia
en un contexto de crisis del sistema educativo. A: Anales de documentacin, 5: 125-146.
GMEZ, Jos A. http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm,
http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/conceptos.htm,
www.um.es/gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/etapas/estudio.htm
HERNNDEZ, Hilario (Coord.) (2001). Las bibliotecas pblicas en Espanya: una realidad abierta. Madrid:
Fundaci Germn Snchez Ruiprez.

IFLA /UNESCO (1998). Manifest de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar en el context de lensenyament
i de laprenentatge per a tothom. www.ifla.org/VII/s11/pubs/manifest.htm. Trad. Cat. Pel grup de Biblioteques
escolars del COBDC. Barcelona: COBDC-Diputaci de Barcelona, rea de Cultura. www.cobdc.org [A
IFLANET: www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm]

IFLA / UNESCO (2002). School Library Guidelines. www.ifla.org/VII/sguide02.pdf,
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02.pdf. Trad. cat. de lex Cosials, Directrius IFLA / UNESCO per a la
biblioteca escolar. Barcelona: COBDC Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya, 2005. [En
castell: www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf]

JIMNEZ, M. (2001). Las normas que vienen: la integracin y el acceso a los recursos digitales. RCB-SBD,
25.01.2002, DOC 12.

LISSON, Assumpci & MARTNEZ, Concepci (Coord.) (1999). La nova biblioteca escolar. Barcelona:
Edicions 62 (Llibres a labast. Srie Rosa Sensat).

LPEZ, M. del Roco (coord.) (2001). La biblioteca escolar apoya y forma a los usuarios. Proyecto de
innovacin educativa del IES Litoral (Mlaga), Referencia 225/01. Consejera de Educacin y Ciencia de la
Junta de Andaluca (Orden de 15-05-2001; Resolucin de 30-11-2001).

MARTNEZ, D. (2003). El Centre de Recursos per laprenentatge (CRA). Un nou model de biblioteca
universitria en lera del coneixement. A: tem {, 35: 35-53.

MEC (1995). La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa. Documento marco. Madrid: MEC.
http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm

MEC (2004). Anteproyecto de Ley Orgnica de Educacin.
www.mec.es/files/Ateproyecto_Ley_Organica_Educacin.pdef

MEC (2005). Proyecto de Ley Orgnica de Educacin: 82-83.
http://www.mec.es/files/Proyecto_LOE_y_Memoria_economica_22_julio_2005.pdf

MEC / CNICE (1998). Bibliotecas escolares
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/1intro.htm
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/2_util.htm2

MILLN, Jos Antonio (Coord.) (2002). La lectura en Espaa. Informe 2002. Madrid: Federacin de Gremios
de Editores de Espaa.

MONTERO, M. i ROCA, M. (2004). La formacin en competencia informacional: el bibliotecario en el aula,
A: Proceedings XII Congreso Universitario de Innovacin Educativa en las Enseanzas Tcnicas. Barcelona:
UPC. http://eprints.rclis.org/archive/00002479/01/279.pdf

NOGUEROL, A. (2001). Com integrar i interpretar la informaci. A: Perspectiva escolar, 260: 2-9.

ORTOLL, E. (2003). Gestin del conocimiento y competencia informacional en el lugar de trabajo. A:
FESABID (2003): 221-229.


64

PARS, ngels (2003). La nova concepci de la biblioteca escolar: Projecte per a una biblioteca escolar de
secundria. Llicncia retribuda, modalitat B3, curs 2002-2003. Proyecto de biblioteca escolar, Junta de
Andaluca http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/OR03Proyecto.pdf

PETIT, Michle (1999). Nuevos acercamientos a los jvenes y la lectura. Mxico: Fondo de Cultura
Econmica.

PETROSKI, Henry (2002). Mundolibro. Barcelona: Edhasa.

PUERTAS, M., SUNYER, S. I VIVES, J. (2004). La gesti del multiculturalisme a les biblioteques
universitries. El cas de la Biblioteca del Campus Terrassa de la UPC. A: tem{, 37: 61-78.

QUINTANA, J. (2001). La biblioteca escolar en la societat de la informaci i del coneixement. A: Perspectiva
escolar, 260: 18-24.

RIBERA, Anna (2003). Documents que ha dincloure un Projecte de Biblioteca escolar, Exemple denquesta
per analitzar les expectatives del claustre vers la biblioteca escolar. A: Gesti i dinamitzaci de les
biblioteques escolars. Girona [Document no publicat]: 53,54.

SALABERRA, Ramn (1997). Bibliotecas pblicas y bibliotecas escolares, una colaboracin imprescindible.
Madrid: MEC.

SALABERRA, Ramn (2001). La funcin educativa de la biblioteca pblica. A: HERNNDEZ (2001):

SARAMAGO, J. (2004). Educar para la paz: a revoluo que falta, Conferncia dictada a lUPC.

SCONUL [Standing Conference of National and University Libraries] (1999). Aptitudes para el acceso y uso
de la informacin en la enseanza superior: la propuesta de SCONUL. A: Boletn de la Asociacin Andaluza
de Bibliotecarios, 2001, 62: 63-77. http://www.aab.es/pdfs/baab62/62a4.pdf

UPC. Biblioteca del campus de Terrassa, Cultures del mn: msiques, cinema, literatura, cuines, pasos.
http://bibliotecnica.upc.es/bib170/colleccions/cmon/

VALLS, A. & HERNNDEZ, M. (2003). Implementacin de un programa de gestin del conocimiento en una
biblioteca universitaria. A: FESABID (2003): 269-279.

VISERA, Elisa (coord.) (2001). Biblioteca escolar y aprendizaje. Proyecto de innovacin educativa del IES
Nuestra Seora de la Victoria (Mlaga), Referencia 218/01. Consejera de Educacin y Ciencia de la Junta de
Andaluca (Orden de 15-05-2001; Resolucin de 30-11-2001).

.

.

65

3. BIBLIOTECA I CURRCULUM

3.1 PRINCIPIS GENERALS

Els canvis produts en la societat les ltimes dcades shaurien de correspondre amb un
canvi en profunditat del sistema educatiu i del funcionament dels centres, per tal
dadaptar-los a les realitats especfiques en que es situen. La qualitat, la diversitat, les
innovacions tecnolgiques i del pensament humanstic, les circumstncies complexes de
cada zona o centre sn elements que shan de reflectir al model educatiu que es dissenyi,
un model obert i comproms. Les metodologies educatives, no tant els continguts, han
assajat propostes actives, com els treballs per projectes o la resoluci de problemes, que
recolzen i justifiquen plenament la integraci de les biblioteques als centres com a nucli
generadors de coneixement dels projectes educatius
45
. Ens trobem en un moment de
debat i redefinici, tamb des de loficialitat, dels sistemes educatius, la qual cosa shauria
daprofitar per incloure-hi les noves propostes relacionades amb un model de biblioteca
escolar renovat i canviat, en la lnia ja iniciada per les biblioteques universitries o
pbliques.

El desenvolupament al mxim de les capacitats de tots els alumnes requereix la definici i
organitzaci dun dels elements bsics dels sistema educatiu: el currculum. Per aquesta
ra, no s destranyar que el ttol Preliminar del nou Proyecto de Ley Orgnica de
Educacin (MEC, 2005) dediqui tot un captol a aquest tema. Al Article 6 del Captol III, es
defineix el concepte: A los efectos de lo dispuesto en esta Ley, se entiende por currculo
el conjunto de objetivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y
criterios de evaluacin de cada una de las enseanzas reguladas en la presente Ley
(MEC, 2005: 20). Aix ents, el currculum s essencial en la definici del model educatiu
que ha de donar sentit al model de biblioteca que en ell sinsereix. Com shan de
relacionar biblioteca i currculum? s la biblioteca una eina metodolgica
complementria? Han de formar part els continguts relacionats amb la biblioteca duna
nova rea? On situem la biblioteca en el currculum?

Si hasta ahora com afirma CASTN (2002: 128-129)- las propuestas sobre el papel de
las bibliotecas escolares las han situado en el terreno de las herramientas de un plan
previamente diseado, nosotros consideramos que se deben situar en el nivel de la
definicin del plan, de la toma de decisiones del Proyecto Educativo que preside cualquier
programacin. La consecuencia fundamental de este cambio de ubicacin es que la
biblioteca escolar deja as de ser considerada como un simple recurso de uso limitado al
servicio exclusivo de la didctica especial para convertirse en un objeto de reflexin, en un
ncleo generador de ideas y de acciones de cambio en el seno de una escuela que se
quiere renovada para atender de forma consecuente las necesidades y demandas

45
MARTNEZ BONAF (2002): Cap. V. Presenta propostes alternatives al llibre de text, que justifiquen el rol
central de les biblioteques escolars (treballs per projectes, pedagogia Freinet, Humanities Currculum Project
de Stenhouse, els projectes telecoraboratius...).

66

sociales. s a dir, la biblioteca ja no sha de relacionar noms amb les metodologies, com
a eina auxiliar, sin que sha de trobar present en tots els elements del procs educatiu
(objectius, continguts, metodologies, avaluacions) com a base duna concepci oberta del
currculum (adaptable a realitats diverses i canviants), com a base del procs de creaci
de coneixement (de centre demmagatzemament dinformaci i recursos materials a
centre que genera recursos intellectuals) i com a base de formaci de ciutadans en
igualtat, des de actituds crtiques individuals i collectives.

En aquest sentit voldrem que sinterprets el Article 113/2 de la nova LOE: Las
bibliotecas escolares contribuirn a fomentar la lectura y a que el alumno acceda a la
informacin y otros recursos para el aprendizaje de las dems reas y materias y pueda
formarse en el uso crtico de los mismos. La idea de contribuir shauria dentendre com
activa: generar ms que emmagatzemar.

Altres aspectes de la futura llei, pendents de la concreci curricular
46
, tamb es situen en
aquesta lnea. Aix, la majoria dels objectius de leducaci secundria, que permetran
desenvolupar les capacitats de lalumnat, es relacionen, directa o indirectament, amb les
noves concepcions de les biblioteques (MEC, 2005: 28-34, 36-39): des dels relacionats
amb les actituds i hbits personals, com practicar la tolerncia, la solidaritat, el dileg, la
igualtat; als ms especfics de les tasques daprenentatge, com desenvolupar habilitats
informacionals, coneixement cientfic, capacitat daprendre a aprendre, per cercar i
resoldre problemes, per expressar-se. Igual succeeix amb els principis pedaggics (MEC,
2005, Artculo 26: 33): Los centros elaborarn sus propuestas pedaggicas para esta
etapa desde la consideracin de la atencin a la diversidad y del acceso de todos los
alumnos a la educaci comn. Asimismo, arbitrarn mtodos que tengan en cuenta los
diferentes ritmos de aprendizaje de los alumnos, favorezcan la capacidad de aprender por
s mismos y promuevan el trabajo en equipo.

La biblioteca, en aquest context, resulta imprescindible, estratgica, perqu catalitza
aspectes actitudinals, metodolgics i conceptuals. Com a la caverna de Plat, no noms
reflecteix els objectes sin que els crea com a coneixement. Un projecte educatiu que es
centri en la transformaci de la seva biblioteca, est transformant el seu procs educatiu
47

i, poc a poc, la societat en que sintegra.

3.2 APROXIMACI A UNA PROPOSTA PEDAGGICA

De les idees exposades en lapartat anterior, i al llarg de tot el treball, s pot deduir que la
biblioteca ni s una eina auxiliar, ni sha de convertir en un contingut curricular per si
mateixa
48
; aix no vol dir que en determinats moment la biblioteca no sigui una eina
dajuda a la concreci didctica o que alguns continguts especfics relacionats amb ella no

46
Aquesta situaci de la concreci curricular ha fet que es redissenys una part del treball relacionada amb la
cerca, selecci i comparaci dobjectius, continguts i metodologies de les diferents matries relacionats amb la
biblioteca, per tal dintegrar-los en una proposta de Projecte Educatiu de Centre. Vid. Les taules sobre els
currculums de lESO dALEGRIA et al. (2005).
47
La biblioteca mediateca est cridada a desenvolupar un paper molt ms rellevant en les postres escoles:
shauria de convertir en la infraestructura que podria facilitar el canvi curricular que ja proposava lanterior
reforma decuativa de 1990 (CASTN, 1995, 2000). (QUERALT, 2005: 25)
48
Vid. En el mateix sentit CASTN (2002: 128) i QUERALT (2005: 25).

67

puguin formar part del currculum. El problema no s aquest, sin: Com ha de ser el nou
model pedaggic que integri biblioteca i currculum? La definici de models sistematitzat,
no ens toca a nosaltres, li deixem la tasca als pedagogs. Per si podem aportar intucions
que, dedudes de la prctica, els hi podrien facilitar el cam.

La proposta pedaggica que dna sentit a la transformaci de les biblioteques vol
incorporar-se al que ja s un nou paradigma de model educatiu
49
, per la qual cosa es
fonamenta en els segents canvis:
a) Canvis en el sentit del procs: de lensenyament a laprenentatge.
b) Canvis en els agents: del professor que ensenya, a lalumne que aprn.
c) Canvis curriculars: de les matries tancades, al coneixement obert.
d) Canvis metodolgics: de la classe magistral i el llibre de text, a la resoluci de
problemes amb recursos diversificats.
e) Canvis despais: de laula tancada, a laula oberta a la resta despais (incls el
virtual).
f) Canvis en el temps: de lensenyament a la infncia i la joventut, a laprenentatge al
llarg de tota la vida.

La biblioteca est plenament implicada en tots aquest canvis; incls podrem anar ms
enll, els hi dona sentit. Hem de passar de la biblioteca clssica, dipsit de documents, a
la actual: centre de recursos que dinamitza i genera nou aprenentatge.

Quan un alumne sapropa a la biblioteca educativa vol trobar solucions a les seves
inquietuds, siguin personals o collectives, acadmiques o esttiques, prctiques o
teriques; vol cercar informaci o accedir a materials literaris; haur de utilitzar diferents
habilitats informacionals (utilitzaci de catlegs o buscadors, dndex, de textos...); far
servir estratgies cognitives i lingstiques; desprs podr elaborar el seu pensament,
defensar la seva postura. s a dir, dominar el seu aprenentatge, creixer com a individu.

El professorat passa a ser guia del procs educatiu de cada estudiant, ms que la font
nica de coneixement en laula. En aquesta funci, el poden acompanyar altres agents
educatius; per exemple, ja shan integrat al sistema educatiu els psicopedagogs. Per qu
no ho podrien fer els bibliotecaris o els informtics?

Per altra banda, les assignatures tancades basades en la repetici de continguts, molts ja
obsolets, no tenen sentit. Si lalumne ja no est passiu (escoltant al professor, anotant
apunts, responen exmens on sha de repetir all anotat...), el coneixement tampoc. Cada
vegada sapropar ms a les necessitats especfiques de cada alumne en cada moment.
Aix vol dir replantejar-nos com utilitzem el coneixement acumulat.

Les aules com espais fsics tancats, amb equipaments molt limitats, han de deixar pas a
espais amb funcions renovades: sales de trobada, rees de treball, seminaris,
laboratoris... La biblioteca hauria de canviar la seva connotaci per adoptar una altra:
espai central, que integra multiplicitat de recursos i serveis per establir una relaci directa,
de dileg, amb els agents del procs educatiu, que facilita laprenentatge i
desenvolupament personal de lalumnat. Als serveis propis de les biblioteques clssiques
(informaci bibliogrfica, consulta, prstec...), es poden afegir serveis relacionats amb el

49
Per a lensenyament superior, vid. MARTNEZ (2003).

68

suport informtic, laboratoris dautoaprenentatge, suport al professorat, creaci i
elaboraci de materials, orientaci professional...

En aquest context, la didctica de la biblioteca educativa partir de lacci reflexiva per la
resoluci de problemes que impliquin els continguts, els procediments i les actituds. Ni la
bsqueda de informacin ni el encuentro con la literatura suceden espontneamente
(CSPEDES, 1997: 12). Shan de crear contextos de treball que impliquin el
reconeixement duna necessitat dinformaci, de reflexi o de goig esttic, per desprs
guiar als aprenents en la seva cerca i posterior elaboraci de coneixement. La proposta
de grans eixos al voltant del quals giren les accions a les biblioteques educatives
realitzada per CSPEDES (1997: 14-25), inspira les reflexions segents:
o Construir nous significats a partir dels coneixements previs o de la ressonncia de
la vida quotidiana
o Partir de les intucions del alumnes, de les construccions espontnies, per avanar
cap a les idees elaborades cientficament
o Interactuar en un procs de selecci dinformaci adequat
o Transformar una idea en hiptesi, per desprs verificar-la
o Establir estratgies dincorporaci daprenentatges significatius coherents
o Elaborar mapes conceptuals (xarxes de conceptes)
o Incloure continguts crtics, sistemes de valors, formes socials que impliquin la
participaci i el debat

La simulaci de processos de recerca (explicar, aplicar) i la seva implicaci en un context
social resulten centrals en aquesta proposta.

La concepci i funcionament dels crdits de sntesi, a la secundria obligatria, o dels
treballs de recerca, a la secundria postobligatria, sn dos exemples del sistema
educatiu actual que sapropen a aquest plantejaments. Lidea s fer-lo extensiu a la resta
del sistema.

En conclusi, quan pensem en la biblioteca educativa, podem configurar un model mixta
que impliqui la seva inclusi en la tasca general i ladquisici dhabilitats especfiques
50
:
a) Les modificacions metodolgiques que impliquen a totes les rees i cursos:
centrades en la generaci de recerques
b) Ladquisici de competncia informacional:
formaci dusuaris bsica, als dos primes cursos de secundria obligatria
(integrats a la prctica tutorial i al treball acadmic)
Formaci dhabilitats informacionals a 3r i 4t de secundria (com a mnim a la
franja optativa)
Matria (optativa) de batxillerat dhabilitats informacionals enfocades a la
recerca cientfica
c) El plaer de la lectura: formant part dels projectes generals del centre (implicaci de
totes les rees i cursos).

50
Com a complement daquest treball, est encara en procs una part referida als contigunts procedimentals
relacionats amb habilitats informacional. Es pot consultar en aquesta lnia BIBLIOMDIA (2005).

69

3.3 ALGUNS MATERIALS PRCTICS

Els materials prctics que es presenten a lAnnex IV sn noms una mostra del resultat de
algunes propostes que havien estat plantejades com allades i ara, en relaci a la hiptesi
de treball defensada finalment, haurien de variar:

(1) LA BIBLIOTECA DE BABEL:
Material per treballar la formaci dusuaris i tcniques per adquirir habilitats
informacionals al segon cicle de leducaci secundria obligatria.

(2) CRDIT DE SNTESI:
Documents per coordinar lutlitzaci collectiva de la biblioteca en tasques de recerca.


70

REFERNCIES / 3

(1998). El acceso a la informacin de los escolares. 25 propuestas y reflexiones. A: Educacin y biblioteca,
92: 52-83.

(1998). Mise en relation de huit modles du processus de recherche dinformation.
http://mapaweb.umontreal.ca/bernh/TICI/tici_T1.PDF

Qu es la Cultura Informacional?. http://bib.us.es/guias/INFLIT/15

AASL/AECT [American association of School Librarians & Association for educational Communicationsand
tecnology] (1998). Information Literacy Standards for students Learning: Standards and Idicators.

ALA/ACRL (2002). Normas sobre aptitudes para el acceso y uso de la informacin en la educain superior,
trad. De C. Pasadas. A: Boletn de la Asociacin Andaluza de Bibliotecarios, 60: 1-16.
http://www.ala.org/ala/acrl/acrstamdards/informationliteracycompetencystandards.htm

ALEGRIA, Gemma et al. (2005). 3. Educaci secundria, 4.1. Continguts i objectius de segon nivell de
concreci que poden tenir relaci amb el treball de la biblioteca mediateca escolar: Educaci secundria.
BIBLIOMEDIA (2005). La biblioteca mediateca: dinfantil a secundria. Barcelona: Rosa Sensat. [Format CD-
Rom]

ALONSO, Laia et al. (2003). Bibliotcnica per matries: Una nova eina per al recolzament de laprenentatge.
A: Servei de Biblioteques i Documentaci UPC.

ANGLADA, Maria (1998). La integraci de la biblioteca dun centre al currculum. A: Escola catalana, 349
(abril): 9-1.

BARNES, Perla (2002). La biblioteca escolar como recurso central del aprendizaje: Propuesta de formacin
en el centro educativo. A: Anales de Documentacin, 5: 21-49.

BAR, Mnica; MA, Teresa (1994). Biblioteca i currculum. A: Formar-se per informar-se. Barcelona:
Rosa Sensat / Edicions 62 (Didctiques, 41): 11-15.

BAR, Mnica; MA, Teresa (2005). La formaci de lalumnat en ls de la informaci des de la biblioteca.
Recursos en lnia. El Prat de Llobregat: 3es Jornades de biblioteca escolar.

BENITO, Flix (1996). Modelo para el desarrollo de habilidades de informacin en la ESO. A: Educacin y
biblioteca, 68 (mayo): 22-26.

BERNHARD, Paulette (2002). La formacin en el uso de la informacin: Una ventaja en la enseanza
superior. Situacin actual. A: Anales de Documentacin, 5: 409-435.

BREZMES, Milagros (2003). Realidades y sueos en la biblioteca de un instituto. A: CLIJ, 162 (juliol-agost):
28-36.

CASTN, Guillermo (1995). Las bibliotecas escolares y el currculum de la ESO. A: Aula de innovacin
eduativa, 42 (octubre): 49-53.

CASTN, Guillermo (2002). Captulo 7. Fuentes curriculares. A: Las bibliotecas escolares: soar, pensar,
hacer, Sevilla: Dada (Investigacin y Enseanza. Fundamentos, 18): 127-133.

CSPEDES, Cora (1997). Didctica de la Biblioteca. Buenos Aires: Ciccus (Praxis).

CILIP [Chartered Institute of Library and Information Professionals], (2005). Alfabetizacin en informacin: la
definicin de CILIP (UK), trad. de C. Pasadas de loriginal: Library + Information Update, 4 (1-2): 24-25.

CORNELLA, Alfons (2000). Cmo sobrevivir a la infoxicacin. Transcripci de la conferencia del acto de
entrega de ttulos de los programas de Formacin de Posgrado del ao acadmico 1999-2000.

71

GARCIA, Gemma, ROCA, Marta, ROVIRA, Anna & VIVES, Josep (2004). Disseny dun programa
daprenentatge de competncies en ls i accs de la informaci. Girona: 3er Congrs Internacional Docncia
Universitria i Innovaci.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1992). Educaci secundria obligatria: Ordenaci Curricular. Barcelona:
departament dEnsenyament (Reculls de Normativa).

GMEZ HERNNDEZ, Jos Antonio & PASADAS UREA, Cristbal (2003). Information literacy
developments and issues in Spain. A: Library Review, volumen 52, number 7: 340-348.

GONZLEZ, Julia & WAGENAAR, Robert (2002). Tuning educational Structures in Europe. Una resposta de
les Universitats al repte del procs de Bolonya. La integraci de les universitats a lespai europeu.

LLAD, Ceclia; SOL, Slvia (1997). Projecte marc per a la biblioteca mediateca. Barcelona: Rosa Sensat /
FMRPC.

MARTNEZ BONAF, Jaume (2002). Polticas del libro de texto escolar. Madrid: Morata.

MARTNEZ, Ddac (2003). El Centre de recursos per a lAprenentatge (CRA): Un nou model de biblioteca
universitria en lera del coneixement. tem {, 35: 35-53.

MEC (1996). La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa: documento marco. Madrid: Centro
de Publicaciones del MEC (Educar en una sociedad de informacin. Monografas, 1).

MEC (2005). Proyecto de Ley Orgnica de Educacin. 22 de juliol.

MONTERO, Mnica & ROCA, Marta (2004). La formacin en competencia informacional: El bibliotecario en el
aula. UPC

MORENO, Alejandro, CORONA, Jos Luis, RODRGUEZ, Rafael & ARENAS, Miguel (2004). La acreditacin
de las competencias informacionales como requisito de los programas de maestra y doctorado. A: Anales de
documentacin, 7: 185-198.

MUNTADA, Merc, NEZ, Sandra, PERPIN, Marta, VIRS, Blanca & VIVES, Josep (2003).
Competncia en el maneig dinformaci. Punt darribada o punt de sortida de la informaci dusuaris?. A:
item{ 35: 55-72.

ORTOLL, Eva (200 ). Competncia informacional. A: Revista Tradumtica- Traducci i Technologies de la
Informaci i la Comunicaci. http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista

ORTOLL, Eva (2003). Gesti del coneixement i competncia informacioanl al lloc de treball.
http://www.uoc.edu/dt/20345/index.html

ORTOLL, Eva (2003b). Competncia Informacional. Barcelona: Material del curs 025/03 del COBDC.

ORTOLL, Eva (2004). Competencias profesionales y uso de la informacin en el lugar de trabajo. A: El
profesional de la informacin, v.13, n. 5 (septiembre-octubre): 338-345.

PIE (2000). La competncia bsica en tecnologies de la informaci i la comunicaci. Document de treball.
http://www.xtec.net/escola/tec_inf/tic/index.htm

QUERALT, Enric (2005). Les reformes educatives: biblioteca i currculum, La biblioteca: una ampliaci
curricular. A: BIBLIOMEDIA (2005). La biblioteca mediateca: dinfantil a secundria. Barcelona: Rosa Sensat:
17-18, 25-26.

SERRA, Eugnia & CEA, Margarita (2004). Las competencias profesionales del bibliotecario-documentalista
en el siglo XXI. Barcelona: XV Jornadas Asociacin de Bibliotecarios y Bibliotecas de Arquitectura,
Construccin y Urbanismo. {B-D: 1-20.


72

TEJADA, Carlos & RODRGUEZ, Luis (2003). Sistematizaciones de competencias de los profesionales de la
informacin. Valoracin de la relacin de Decidoc por los asociados de sedic. A: El profesional de la
informacin, vol. 12, nm. 1:10-16.

UNIVERSITAT DE BARCELONA (2005). El Projecte CESC [Competncies emergents per a la Societat del
Coneixement]. http://www.ub.net/euelearning/cesc/parti.htm

VELLOSILLO, Inmaculada (1998). La biblioteca escolar y el currculo. A: La biblioteca escolar: un derecho
irrenunciable. Madrid: Asociacin Espanyola de Amigos del Libro Infantil y Juvenil: 176-185.

VIVES, Josep (2003). Programaci duna assignatura de recerca dinformaci txtil / Biblioteca Campus
Terrassa (UPC).
www.fesabid.org/barcelona2003/pdf/Alfabetizaci%F3n%20informacional%20Presentaciovives.PDF

VIVES, Josep (2004). Formacin en el uso de la informacin en las bibliotecas de la Universitat Politcnica de
Catalunya. Murcia: Foro Biblioteca y Sociedad: experiencias de innovacin y mejora.

73

4. BIBLIOTECA I SOCIETAT

Fins ara ens hem centrat en delimitar: per una part, lobjecte, s a dir, la biblioteca
educativa com a recurs material i els seus criteris organitzatius; per laltra, el subjecte, s
a dir, aspectes relacionats amb els usuaris (la comunitat educativa, lalumnat). Per es
evident que objecte i subjecte es situen en un context social, marco y contenido en la
Biblioteca de hoy (CESPEDES, 1997: 13).


74

4.1 XARXA DE CONEIXEMENTS

La biblioteca escolar en la nova societat del coneixement ha de ser el pont que comunica
els centres amb lexterior, per tal daconseguir un sintema educatiu obert a la realitat, ms
flexible i efica. La creaci de xarxes de collaboraci entre les diferents biblioteques
escolars, el centres de recursos pedaggics, les biblioteques pbliques i altres
institucions socials facilita la cooperaci a diferents nivells i loptimitzaci de recursos:
tcnics i tecnolgics, de personal, formatius, documentals, pedaggics, culturals...

Lorganitzaci en xarxa ja va ser una proposta de les conclusions finals de lEncuentro
Nacional de Bibliotecas Escolares (1998)
51
, que contemplava la incorporaci de les
biblioteques escolars al Sistema Espanyol de Biblioteques. La xarxa la formarien:

a) Els Serveis Centrals. Vetllarien pels medis de persones, materials, tecnolgics i de
formaci; el seu objectiu s el dissenys, desenvolupament i avaluaci de la
planificaci de la xarxa.
b) Els Centres de Recursos Pedaggics. La seva funci es doble: per una part, la
gesti i difusi de recursos documentals; per laltra, la formaci permanent del
professorat.
52

c) Les Biblioteques Pbliques. Com a nucli documental ms prxim, faciliten
lassessorament tcnic, el prstec interbibliotecari, informaci bibliogrfica,
formaci dusuaris, activitats de dinamitzaci de la lectura i culturals, desenvolupar
estratgies de sensibilitzaci de la comunitat educativa envers el mn del llibre i la
documentaci.
d) Les Biblioteques Escolars.

Dacord amb els principis del Manifest tinfla/UNESCO, les biblioteques escolars han
destar lligades a una xarxa ms mplia de centres de documentaci, per tal doptimitzar
recursos i actuar de forma coordinada.

4.2 INFORMACI I VALORS: DE LA REFLEXI A LACCI

La biblioteca dels centres educatius de secundria, la competncia informacional i la
gesti del treball socials sn els eixos central daquest apartat: formulaci de conclusions
teriques dun exemple prctic. La metodologia de lactivitat parteix de les tcniques
danlisi de dades i documents desenvolupades en projectes dinformaci i documentaci,
alhora shan valorat tamb els aspectes organitzatius, curriculars i els relacionats amb
leducaci en valors.

51
Text recollit a: www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/encuen/03conclu.htm
52
La tasca realitzada en aquesta lnia per els centres de recursos del Baix Llobregat o el de Sant Andreu a
Barcelona senyalen un model a seguir.

75

Goss Carenejo, al final de la seva conferncia Educar para a pas: A revoluo que falta
(UPC, 2004), fa una interessant observaci:

Creio ser esta uma boa oportunidade para precisar dois conceitos que tm andado
a confundir-se: o de educao e o de instruo. Em meu entender, a escola no
tem condies para educar, quando muito, e no melhor dos casos, instruir. Creio
que um dos grandes equvocos dos nossos dias nesta matria, consequncia, em
grande parte da gravssima crise que a famlia atravessa, tem sido pensar que
dever caber escola, nos seus diversos graus, do infantil e primrio ao superior,
a obrigao de formar civicamente os estudantes. Parece-me evidente que para tal
lhe falta, no s o tempo, mas tambm a preparao. Em ltima anlise, o que
haveria que reformar seria a sociedade no seu conjunto, mas a a pergunta
inevitvel: como?

Com? Canviant leducaci, ens atrevim a suggerir-li, que ja no es pot limitar a les seves
tasques tradicionals orientades a la repetici de conceptes, per part del docent i de
lestudiant, sin que ha de tendir a la formaci integral. Per aix, i perqu els centres
educatius no es poden entendre disgregats de la societat, un dels seus objectius
primerencs ha de ser, com indica Saramago: la formaci cvica dels seus estudiants. Les
biblioteques escolars, com intenta argumentar aquest apartat del treball, sn la porta que
necessiten els centres per obrir-se a la societat i tornar-hi a formar part activa, tot i ajudant
a transformar-la. La biblioteca escolar segons IFLA / UNESCO (1998)- s un component
essencial de qualsevol estratgia a llarg termini per a lalfabetitzaci, leducaci, la
provisi dinformaci i el desenvolupament econmic, social i cultural. La biblioteca
escolar s responsabilitat de les autoritats locals, regionals i nacionals, i, per tant, ha de
tenir el suport duna legislaci i duna poltica especfiques.

4.2.1 TSUNAMI: INFORMACI, CONEIXEMENT I ACCI SOLIDRIA

4.2.1.1 GNESI INSTITUCIONAL DEL PROJECTE I DESCRIPCI DE LESCENARI

Als centres densenyament, una de les iniciatives ms importants per tal daconseguir
leducaci ntegra de lalumnat i la intervenci de tota la comunitat educativa s el treball
en valors a partir de fets socialment rellevants en un moment determinat: informaci-
educaci-societat. Aix, la tragdia del Sud-est Asitic ha servit, en lexemple que
desenvoluparem, com a detonant de lactivitat. Des de la direcci del centre sanalitza la
necessitat de donar una resposta institucional davant duna catstrofe amb conseqncies
devastadores, per tal de crear valors solidaris tamb amb els pobles necessitats llunyans.
El sotsdirector sencarrega de coordinar el projecte que es desenvolupar a partir de les

76

informaci SOCIETAT EDUCACI
PROJECTE TSUNAMI
GNESI
INSTITUCIONAL
I DESCRIPCI
DE LESCENARI
PROPOSTES
METODOL-
GIQUES
PERSONES OBJECTIUS
Voluntat estratgica: organitzaci del projecte
Informaci: Aprenentatge collectiu
Creaci de coneixement
Acci solidria
DIAGRAMA 2. Projecte Tsunami: Estructura
CONCLUSIONS


77

tasques proposades pels coordinadors de nivell, com a representants dels equips
docents, i de la coordinaci de biblioteca.

Des de la primera reuni realitzada per tal de dinamitzar aquesta iniciativa, es va tenir clar
que el programa dactivitats es centraria en la gesti de la informaci i el coneixement per
arribar a lacci. La comunitat educativa ja disposava duna informaci prvia rebuda a
travs dels mitjans de comunicaci, per la qual cosa es tractava dorganitzar-la
racionalment per activar-la.

4.2.1.2 PROPOSTES METODOLGIQUES

La metodologia utilitzada es relaciona amb les tcniques danlisi de dades i documents
desenvolupades en projectes dinformaci i documentaci:
(1) Cerca, recopilaci i classificaci de textos dactualitat
(2) Aportacions orals: conferncies colloqui
(3) Anlisi del contingut
(4) Creaci de grups de discussi
(5) Elaboraci de les conclusions (idees)
(6) Elaboraci del material de difusi i comunicaci.

A ms, la metodologia dna prioritat als aspectes humans i organitzatius: la participaci
dels alumnes, la implicaci de tota la comunitat educativa en el projecte, i la comunicaci
encaminada al coneixement i lacci solidria. Aix, tots els procediments que desenvolupi
la proposta metodolgica shauran de centrar en una srie de principis bsics (GARCA
MORENO, 2003):
(a) Adaptabilitat: els alumnes, els grups classe, els nivells... tenen comportaments
diferents, un estil propi dorganitzaci que ha dsser respectat. Anlisi de
lescenari de partida.
(b) Participaci: els alumnes, i tots els altres membres de la comunitat educativa, sn
els destinataris de lactivitat, per perqu sigui til han dinvolucrar-shi de forma
activa. Previsi destratgies per tal datraure i involucrar els alumnes.
(c) Pragmatisme i experimentaci: activitats prctiques no tancades en estructures
academicistes. Valorar els processos dinformaci i de treball.
(d) Agregaci, descomposici i interacci: un sistema de treball que sigui capa
danalitzar la informaci des de diferents perspectives i nivells, conscient de la
importncia de micronivells i macronivells. A ms, la seqncia detapes de treball
avancen de forma dialctica. Control del funcionament de lactivitat.

Per desenvolupar el projecte de gesti del coneixement (Vid. ABADAL, 2004) es van
seguir les fases segents:

I. FASE DANLISI: Lanlisi inicial vol determinar les necessitats inicials internes
(organitzatives) i externes (coneixement de la situaci del tema seleccionat). Aix es
defineix el tema del projecte, lobjectiu general i lorganigrama de funcionament.

II. FASE DE DISSENY: La descripci de les necessitats concretes per desenvolupar el
projecte: recursos procedimentals, recursos humans, recursos materials i continguts.
Primer, es precisen aspectes metodolgic, documentals, tecnolgics. Desprs, es
planifica el projecte: avaluant les necessitats materials i humanes, i la seva finalitat;

78

especificant les tasques o activitats seqenciades de forma lgica. Dues operacions
bsiques en aquesta primera etapa sn la recopilaci de la informaci i un primer nivell
dintercanvi que determins la seva distribuci (mapa base de coneixement).

III. FASE DIMPLEMENTACI: Difusi del projecte, documentaci i realitzaci de les
activitats planificades; es complementa amb el procs de seguiment i avaluaci per part
de lequip que el coordina. Elaboraci de les conclusions en formats diferents.


79

4.2.1.3 ORGANIGRAMA DE FUNCIONAMENT

CENTRE EDUCATIU ENTITATS SOCIALS
Comunitat
educativa
AMPA
Tutors/es
Entitats
locals
actuaci
alumnes
Competncies informacionals
rees
curriculars

ONGs
Continguts
transversals

COORDINACI
Sots-director
Coorinadora de
biblioteca
Comissi Pedaggica
de Coordinadors de
Nivell
Continguts
tutorials
BIBLIOTECA
Biblioteca
pblica
i
n
n
o
v
a
c
i

continguts
interaccions
c
o
l
l
a
b
o
r
a
c
i


80

4.2.1.4 OBJECTIUS

Disseny de models dintegraci prctica de la biblioteca en el procs educatiu dels
centres de secundria.
Obrir la porta dels centres educatius a la realitat social actual, propera i llunyana.
Facilitar a lalumnat situacions de cerca dinformaci en diferents suports i formats,
proporcionant accs a recursos locals i globals.
Desenvolupar estratgies que permetin a ladolescent utilitzar de forma crtica la
informaci, per tal daprendre a seleccionar-la i a racionalitzar-la.
Adquirir habilitats informatives per la cerca, obtenci, anlisi i avaluaci de la
informaci, per aix adquirir i elaborar nous coneixements que aportin valors als
objectius estratgics de la comunitat educativa o de lmbit social en qu sintegra.
Crear contextos en qu la informaci sobre experincies concretes i les opinions que
generen afavoreixin la sensibilitzaci social i la presa de conscincia envers els
problemes collectius.
Avaluar la informaci i determinar la seva rellevncia en un context concret.
Ensenyar a transformar la informaci en opini, i aquesta, si sescau, en acci
solidria.
Respectar la cultura daltres pobles mitjanant el coneixement dels seus
comportaments socials, visions del mn i manera dafrontar els problemes.
Assolir la diversitat, tot i entenent que una societat dinmica i oberta a lintercanvi
cultural enriqueix i defensa la seva prpia identitat.
Fomentar lexpressi artstica com un altre mtode dintegraci de la informaci i el
pensament, de sentiments individuals i collectius.
Compartir amb tota la comunitat educativa estratgies daprenentatge personal i
social.

4.2.1.5 PROCS

4.2.1.5.1 Voluntat estratgica: organitzaci del projecte

La realitzaci daquest projecte de creaci dinformaci-coneixement-acci parteix de la
reflexi consensuada sobre la necessitat de desenvolupar una educaci en valors com a
base indispensable de leducaci ntegra de lalumnat als centres densenyament
secundari. La presa de conscincia collectiva envers els problemes dels altres s el punt
de partida ideolgic.

La direcci lidera el projecte coordinant, des de la sots-direcci, el procs, que es planteja
a la Comissi Pedaggica de Coordinadors de Nivell. Alhora, els coordinadors de nivell
sn els encarregats de dissenyar i dinamitzar les activitats concretes dacord amb les
decisions preses a les reunions de cada equip docent o grup de professorat. La
responsable de biblioteca es coordina directament amb la sots-direcci per tal de facilitar
la tasca informativa inicial (creaci dels cartells de difusi del projecte), generar activitats
prpies (dossier de premsa) i altres que articulin les de la resta del centre (elaboraci de
conclusions), i servir de vehicle de difusi dels diferents estadis de la realitzaci del
projecte.


81

C. EXTRALINGSTICA
Coneixement del mn
C. SOCIAL
Relacions humanes
actituds democrtiques
C. ESTTICA
Carcter literari i plstic
C. COMUNICATIVA
Carcter lingstic
C. INFORMACIONAL
Interacci amb la informaci
ADQUISICI DE COMPETNCIES
O Adquisici
dhabilitats informacionals
O Elaboraci
de pensament
O Generaci
dopini
O Compartir aprenentatge
personal i social
O Coneixement
de la realitat
O Sensibilitzaci
social
O Presa de conscincia
collectiva
O Respecte
a la diversitat
O Defensa
de la prpia identitat
O Sensibilitzaci
esttica
O Comprensi i creaci
de textes literaris
O Expressi
visual i plstica amb
intencionalitat artstica
DIAGRAMA 5. Projecte Tsunami: Objectius
INTEGRACI DE LES COMPETNCIES
Procs educatiu


82

4.2.1.5.2 Aprenentatge collectiu

El disseny dactivitats es centra fonamentalment en lmbit curricular de la tutoria. Sinicia
com un intercanvi didees, opinions o sentiments generats sobre el tema proposat: la
catstrofe provocada pel sisme submar al Sud-est Asitic. Per organitzar aquesta pluja
didees inicial, es proposa localitzar informaci escrita i grfica per tal de crear una base
de dades collectiva a partir de les aportacions individuals. Els alumnes del CV La
biblioteca de Babel (segon cicle de secundria), que estan treballant amb temes terics i
prctics de biblioteconomia i documentaci, faciliten la tasca a la resta de companys
elaborant un ampli dossier de premsa amb el material dels mitjans de comunicaci que es
reben al centre (El Pas, El Peridico, El Temps, revistes dONGs). A lhora de lesbarjo es
facilita laccs a Internet dels alumnes en els ordinadors de la biblioteca per tal daccedir a
la xarxa.

A la classe de tutoria, els alumnes expliquen la informaci obtinguda al llarg de la
setmana. Daquesta manera, ja sha encetat el procs que ens portar de la informaci a
la reflexi: sha localitzat i seleccionat informaci, sha fet un esfor de comprensi
individual (lectora, auditiva o visual), shan aplicat tcniques de resum de les idees
fonamentals i dexpressi oral, i sha realitzat una prctica de colloqui organitzat, tot i
generant un primer nivell didees racionalitzades. Aquest procs de compartir genera
aprenentatge tant de conceptes com de valors: el contingut i la forma sacoblen.

Per completar la informaci que ens arriba de lexterior (diaris, revistes...), sorganitzen
dues conferncies colloqui a la biblioteca del centre: una dun representat de Mdicos del
Mundo i una altra de la presidenta a Catalunya dIntermn-Oxfam. La primera est
destinada a lalumnat de secundria obligatria; la segona, a lalumnat de post-obligatria
juntament amb la resta de la comunitat educativa, a ms de convidar a altres entitats del
poble, i a la poblaci interessada en general. La presncia de representants dONGs al
centre serveix per donar un impuls a laltre lnia fonamental del projecte: convertir la
informaci no noms en coneixement, sin tamb en acci solidria.
4.2.1.5.3 Creaci de coneixement

El flux de creaci de coneixement es centra en quatre formes bsiques
(VALLS&HERNNDEZ, 2003):
(1) Lassimilaci inicial: relacionada amb el coneixement tcit.
(2) La combinaci: relacionada amb el coneixement explcit.
(3) Lexpressi: el coneixement tcit es converteix en explcit i s comunicat a la resta
de la comunitat.
(4) La interioritzaci: integrar el coneixement explcit per tal de crear un coneixement
propi nou.

Si tenim aquest sistema teric en consideraci, ja en la fase anterior daprenentatge sha
iniciat el procs delaboraci de coneixement: shan combinat continguts tcits i explcits
(informaci) per tal daconseguir un primer nivell de racionalitzaci i expressi. Aquest
primer nivell es completar amb tcniques que tendeixen a facilitar la interioritzaci dels
coneixements i valors treballats, com sn lescriptura reflexiva, la realitzaci de diagrames,
la confecci de cartells de difusi didees i lelaboraci de propostes creatives (visuals i
literries).

83

.
DIAGRAMA 6. Competncia informacional
COMPETNCIA
INFORMACIONAL
Necessitat
dinformaci
Recursos documentals
Avaluaci
Organitzaci
Sntesi i anlisi
Elaboraci de nova
informaci i coneixement
Integraci
Comunicaci
BIBLIOTECA + TIC


84

4.2.1.5.4 Acci solidria

Com a etapa final de lactivitat es realitza una donaci a les dos ONGs que han participar
en el projecte (Mdicos del Mundo i Intermn-Oxfam), collaboraci, minsa, a la seva
tasca solidria al lloc del terratrmol. Les aportacions individuals es transformen en
collectives: lacci personal, en acci social.

Els alumnes han de saber, han de saber fer, han de voler fer i han de fer amb comproms
social. Aix vol dir que han de desenvolupar estratgies acadmiques especfiques,
relacionades amb cada rea curricular, per tamb de carcter transversal relacionades
amb els procediments, les actituds i els valors. Daquesta manera sadapten de forma ms
fcil als canvis personals i socials.

4.2.1.6 CONCLUSIONS

4.2.1.6.1 Transformaci de la informaci en coneixement

Promoure un model organitzatiu basat en la collaboraci, el comproms, lobertura i la
innovaci per tal de facilitar un procs educatiu ntegre.
Lelaboraci destratgies pedaggiques que limplementin, des de la base que
ensenyar s fer possible laprenentatge; s crear les situacions que provoquen
lactivitat mental que produir laprenentatge (NOGUEROL, 2001: 6).
Ladquisici dhabilitats informatives que condueixen a la competncia informacional
es bsica per a la capacitaci individual de lalumne i per al seu comproms en
projectes collectius.
La biblioteca del centre com una eina dinformaci, per tamb com un suport educatiu
imprescindible per generar i coordinar estratgies daprenentatge globalitzadores.
Dotar de contingut les noves tecnologies.
El desenvolupament dactituds que facilitin crear i compartir el coneixement, aix com
totes aquelles que preparen laprenentatge al llarg de la vida.
La interacci dels alumnes amb la informaci genera coneixement, per la qual cosa els
ajuda a adquirir competncia pragmtica, informacional i reflexiva.
La creaci dentorns caracteritzats per la flexibilitat, la collaboraci i la construcci de
relacions entre tots els mbits educatius i socials.
La interacci de diferents mbits que comparteixen lobjectiu de recolzar
lensenyament-aprenentatge en tot el marc educatiu.

4.2.1.6.2 Diversitat cultural: obertura al coneixement de laltre

Lestabliment dun pla dacci per tal de fomentar des de la biblioteca i el treball diari
del centre la necessitat de conixer altres realitats, per tal dassumir la diversitat
cultural de manera enriquidora.
4.2.1.6.3 Comportaments tics: sensibilitzaci solidria

85

Canvis dactitud.
Creaci de marcs de trobada.
Valoraci de la prctica educativa sensible a les necessitats socials.

La biblioteca ha de passar dsser un element passiu de suport docent a convertir-se en
un element central que dinamitzi estratgies de formaci, un espai integrador dels
diferents recursos i necessitats educatives per tal de dissenyar processos daprenentatge
satisfactoris i canviants, per tal dadaptar-se a una societat en constant transformaci.


86

REFERNCIES / 4

(1999). Biblioteca pblica i biblioteca escolar. Barcelona: Publicacions de la Diputaci.
http://www.diba.es/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/projectebibliotecaiescola.asp,
http://www.fundaciongsr.org/documentos/5313.pdf

(2001). Escola, biblioteca i ciutadania. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 260 (des.): Rosa Sensat,
Barcelona.

(2005). Aula de...Aprender de las diferentes fuentes de informacin. A: Aula, 138: gener, Gra, Barcelona.

(2005). Documentar-se i llegir: experincies escolars. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 291 (gener): Rosa
Sensat, Barcelona.

y Administracin Cultural).

ALA (1989). "Presidential Committee on Information Literacy." American Library Association.

ATLC (1995). Carta dels drets de lalumne en lera de la informaci , Association for Teacher-Librarianship in
Canada. [Aquesta carta-manifest ha estat publicada a la revista Educacin y Biblioteca, 91 (1998): 19;
traduida al catal es pot trobar a: http://www.xtec.es/crp-
eixample/biblioteca%20escolar/documentaciobiblio.htm]

investigaciones. www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/index.php?option=content...

BATES, A.W. (2000). Cmo gestionar el cambio tecnolgico. Barcelona: Gedisa-EDIUOC, 2001 (Biblioteca de
Educacin. Nuevas tecnologas, 6).

28-36.

CAMACHO, Jos Antonio (2004). La biblioteca escolar en Espanya: pasado, presente... y un modelo para el

CASTN, Guillermo (2002). Las bibliotecas escolares: soar, pensar, hacer, Sevilla: Dada (Investigacin y



escolar, 260: 35-42.

DEFENSOR DEL PUEBLO ANDALUZ (2001). Bibliotecas Pblicas Municipales. El derecho de todos a
acceder a la cultura. Sevilla: Defensor del Pueblo Andaluz. www.defensor-and.es




87



HERNNDEZ, Hilario (Coord.) (2001). Las bibliotecas pblicas en Espaa: una realidad abierta. Madrid:

IFLA / UNESCO (1999), Manifest de la biblioteca escolar. http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm

25.01.2002, DOC 12.

MARTNEZ, D. (2003). El Centre de Recursos per laprenentatge (CRA). Un nou model de biblioteca
universitria en lera del coneixement. A: tem {, 35: 35-53.

MEC / CENICE (1998). Conclusiones Finales del Encuentro Nacional sobre Bibliotecas Escolares.
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/encuen/03conclu.htm


MONTERO, M., ROCA, M. (2004). La formacin en competencia informacional: el bibliotecario en el aula, A:
Proceedings XII Congreso Universitario de Innovacin Educativa en las Enseanzas Tcnicas. Barcelona:


FESABID (2003): 221-229.


escolar, 260: 18-24.

RODRGUEZ, Elena. Biblioteca pblica y Sociedad. Adecuacin al entorno. A Corua: Bibliotecas
Municipales. http://www.anabad.org/archivo/docdow.php?id=140

RODRGUEZ, Miguel (coord.) (1997). Conclusiones del grupo de trabajo 4: Relaciones entre la biblioteca
escolar y la biblioteca pblica. A: Encuentro Nacional sobre Bibliotecas escolares. Madrid: MEC-CNICE
[document en lnia]. http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/encuen/04grupo4.htm

SALABERRA, Ramn (1997). Bibliotecas pblicas y bibliotecas escolares: una colaboracin imprescindible.
Madrid: MEC (Educar en la sociedad de la informacin. Monografas, 2).

SALABERRA, Ramn (1999). Colaboracin entre bibliotecas pblicas y bibliotecas escolares. A: Educacin
y biblioteca, 100: 34-35.

SALABERRA, Ramn (2001). La funcin educativa de la biblioteca pblica.
www.fundaciongsr.es/bp/bp06.htm

SARAMAGO, J. (2004), Educar para la paz: a revoluo que falta, Conferncia dictada a lUPC.



88



89

5. CONCLUSIONS

La biblioteca escolar en el marc de la societat de la informaci i el coneixement s
converteix en una eina indispensable pel treball educatiu. Per aquest motiu, les
Administracions corresponents, les direccions dels centres i el professorat han de
collaborar per fer factibles els segents objectius:

1) La creaci de xarxes documentals: Serveis Centrals, Centres de
Recursos Pedaggics, Biblioteca Pblica i Biblioteca Escolar
2) Desenvolupar projectes de biblioteca
3) La dotaci dun bibliotecari titulat a cada centre, implicat en tasques
de gesti i pedaggiques
4) Facilitar pressupost econmic suficient per tal de mantenir
actualitzada la collecci i per la realitzaci de totes les activitats que
de cada projecte de biblioteca es derivin
5) Desenvolupar projectes curriculars que incloguin la formaci en
habilitats informacionals


90

BIBLIOGRAFIA

(1995). Programa de desarrollo de las bibliotecas escolares en Espaa. A: Correo Bibliotecario, 1

(1996). Trabajos de investigacin de asociaciones profesionales. A: Correo Bibliotecario, 3 (febrer).
www.bcyl.es/correo/

Bibliotecario, 8 (juliol-setembre). ,
www.bcl.jcyl.es/correo/plantilla_seccion.php?id_articulo=164&id_seccion=2&RsCorreoNum=8

(1997). Conclusiones sobre la figura del bibliotecario escolar. A: Encuentro Nacional de Bibliotecas
Escolares. Madrid. http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm

(1997). Desarrollo y conclusiones del Encuentro Nacional sobre Bibliotecas Escolares. A: Correo
Bibliotecario, 14 (abril). www.bcyl.es/correo/

(1998). El acceso a la informacin de los escolares. 25 propuestas y reflexiones. A: Educacin y biblioteca,
92: 52-83.

(1998). Mise en relation de huit modles du processus de recherche dinformation.
http://mapaweb.umontreal.ca/bernh/TICI/tici_T1.PDF

(1999). Biblioteca pblica i biblioteca escolar. Barcelona: Publicacions de la Diputaci.
http://www.diba.es/biblioteques/treballenxarxa/quefem/xarxabiblioteques/projectebibliotecaiescola.asp,

(2001). Escola, biblioteca i ciutadania. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 260 (des.): Rosa Sensat,
Barcelona.

(2002). Conclusions finals de les Segones Jornades de Biblioteques Escolars. Cornell de Llobregat: punt 6 i
7. http://www.amicdepaper.org/Documents/Conclusions2es.pdf

(2004). Rendiment global en comprensi lectora [per pasos i per regions] .A: Estudi PISA 2003: Avanament
de resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Departament dEducaci: 29-31, 42, 54-55.
www.gencat.net/ense/csda/index.htm

(2005). Aula de...Aprender de las diferentes fuentes de informacin. A: Aula, 138: gener, Gra, Barcelona.

(2005). Documentar-se i llegir: experincies escolars. A: Perspectiva escolar. Monogrfic, 291 (gener): Rosa
Sensat, Barcelona.

Qu es la Cultura Informacional?. http://bib.us.es/guias/INFLIT/15

AASL/AECT [American association of School Librarians & Association for educational Communicationsand
tecnology] (1998). Information Literacy Standards for students Learning: Standards and Idicators.

y Administracin Cultural, 111).

AGABEL (2000). Diagnstico sobre las bibliotecas escolares en Galicia 1999/2000. A: Educacin y
Biblioteca, 111: 12-19.

ALA [American Library Association] (1989). "Presidential Committee on Information Literacy.".

91

ALA/ACRL (2002). Normas sobre aptitudes para el acceso y uso de la informacin en la educain superior,
trad. De C. Pasadas. A: Boletn de la Asociacin Andaluza de Bibliotecarios, 60: 1-16.
http://www.ala.org/ala/acrl/acrstamdards/informationliteracycompetencystandards.htm

ALEGRIA, Gemma et al. (2005). 3. Educaci secundria, 4.1. Continguts i objectius de segon nivell de
concreci que poden tenir relaci amb el treball de la biblioteca mediateca escolar: Educaci secundria. A:
BIBLIOMEDIA (2005). La biblioteca mediateca: dinfantil a secundria. Barcelona: Rosa Sensat. [Format text i
CD-Rom]

ALONSO, L. et al. (1996). Bibliotecas escolares en Cantabria. A: Nexo, 6: 33-37.

ALONSO, Laia et al. (2003). Bibliotcnica per matries: Una nova eina per al recolzament de laprenentatge.
A: Servei de Biblioteques i Documentaci UPC.

AMIC DE PAPER, L (199?). Qestionari per avaluar lestat de la biblioteca. Barcelona: Servei de biblioteques
escolars. www.amicdepaper.org

ANABAD / FESABID (1996). La situacin de las bibliotecas escolares en Espaa: estudio a nivel nacional. A:
Educacin y Biblioteca, 71 (vol. 8): 7-16.

ANELE (Asociacin Nacional de Editores de Libros y Material de Enseanza) (2002). Bibliotecas Escolares y
Calidad de la Educacin. Madrid: 12 al 15 de novembre.
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/seminario/seminario.htm

ANGLADA, Maria (1998). La integraci de la biblioteca dun centre al currculum. A: Escola catalana, 349
(abril): 9-1.

ANGLADA, Maria (200?). Projecte de biblioteca de lIES Ferran Tallada (Horta-Barcelona).
www.bcn.es/ferrantallada/

ASTURIAS. http://www.educastur.princast.es/recursos/biblioteca/doc/modelo_biblioteca.pdf

ATLC [Association for Teacher-Librarianship in Canada] (1995). Carta dels drets de lalumne en lera de la
informaci . A: Educacin y Biblioteca, 91 (1998): 19. http://www.xtec.es/crp-
eixample/biblioteca%20escolar/documentaciobiblio.htm

AUSTRALIAN ACADEMIA AND RESEARCH LIBRARIES (2003). Indicadors. A: ARL Statistics
Questionnaire, 2002-2003. http://lrc.lis.uiuc.edu/ARL/survey.cgi , www.arl.org

investigaciones. www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/index.php?option=content

BARCELONA, Ajuntament de. Pla de Biblioteques escolars http://www.bcn.es/imeb/bibes/

BARNES, Perla (2002). La biblioteca escolar como recurso central del aprendizaje: Propuesta de formacin
en el centro educativo. A: Anales de Documentacin, 5: 21-49.

BAR, M. i altres (1999). La nova biblioteca escolar. Barcelona: Edicions 62 (Llibres a lAbast, 342).

BAR, Mnica; MA, Teresa (1994). Biblioteca i currculum. A: Formar-se per informar-se. Barcelona:
Rosa Sensat / Edicions 62 (Didctiques, 41): 11-15.

BAR, Mnica; MA, Teresa (2002). Situacin actual de las bibliotecas escolares. A: CLIJ, 146 (mar): 15-
24.

BAR, Mnica; MA, Teresa (2002b). Ficcin e informacin en las bibliotecas escolares. A: ANELE
(2002): III. Ponencias, 31-39. http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/seminario/anele2.pdf

BAR, Mnica; MA, Teresa (2005). La formaci de lalumnat en ls de la informaci des de la biblioteca.
Recursos en lnia. El Prat de Llobregat: 3es Jornades de biblioteca escolar.

92


BAR, Mnica; MA, Teresa & VELLOSILLO, Inmaculada (2001). Bibliotecas escolares para qu?.
Madrid: Anaya (La sombra de la palabra, 2).

BATES, A. W. (2000). Cmo gestionar el cambio tecnolgico. Estrategias para los responsables de los centros
universitarios. Barcelona: Gedisa / UOC, 2001 (Biblioteca de Educacin. Nuevas tecnologas, 6).

BENITO, Flix (1996). Modelo para el desarrollo de habilidades de informacin en la ESO. A: Educacin y
biblioteca, 68 (mayo): 22-26.

BERNHARD, Paulette (2002). La formacin en el uso de la informacin: Una ventaja en la enseanza
superior. Situacin actual. A: Anales de Documentacin, 5: 409-435.
BIBESCOLAR. http://www.cobdc.org/grups/bibescolars/desenvolupament_biblioteca_escolar.html
BIBLIOMEDIA (200?). Qestionari sobre caracterstiques, funcionament i serveis de les biblioteques escolars.

BIBLIOMEDIA (2005). La biblioteca mediateca: dinfantil a secundria. Barcelona: Rosa Sensat. [Format text i
CD-Rom]

28-36.

BURGO, M. A. (1999). La biblioteca escolar en Navarra. A: TK. Asociancin Navarra de Bibliotecarios, 7:
113-123.

CALDERN, I.; VIGO, I. (1997). Bibliotecas en centros de enseanza no universitaria de Vizcaia: situacin
actual y proyecto piloto: A: Aldeezcaria, 5-6: 16-30.

CAMACHO ESPINOSA, Jos Antonio (2004). Guia para la elaboracin de un proyecto de biblioteca escolar:
Un viaje largo, difcil, pero apasionante, Bibliotecas Escolares, 139 (enero-febrero): 56-64.
www.fundaciongsr.org7documentos/6722.pdf

CAMACHO, Jos Antonio (2004b). La biblioteca escolar en Espanya: pasado, presente... y un modelo para el

CASTN, Guillermo (1995). Las bibliotecas escolares y el currculum de la ESO. A: Aula de innovacin
eduativa, 42 (octubre): 49-53.

CASTN, Guillermo (2002). Las bibliotecas escolares: soar, pensar, hacer. Sevilla: Dada (Investigacin y

CENTELLES, Jaume (2005). La biblioteca, el cor de lescola. Barcelona: Rosa Sensat. [Llicncies 2003-2004:
823mCENTELLES.pdf].


CILIP [Chartered Institute of Library and Information Professionals], (2005). Alfabetizacin en informacin: la
definicin de CILIP (UK), trad. de C. Pasadas de loriginal: Library + Information Update, 4 (1-2): 24-25.


COBDC (2004). Les biblioteques escolars a Catalunya. A: Document, 149 (maig-juny).


93

CORNELLA, Alfons (2000). Cmo sobrevivir a la infoxicacin. Transcripci de la conferencia del acto de
entrega de ttulos de los programas de Formacin de Posgrado del ao acadmico 1999-2000.

CREUS, Jacint (1990). Fer escola des de la biblioteca. Barcelona: La llar del llibre (Quaderns descola, 8).

escolar, 260: 35-42.

DEFENSOR DEL PUEBLO ANDALUZ (2001). Bibliotecas Pblicas Municipales. El derecho de todos a
acceder a la cultura. Sevilla: Defensor del Pueblo Andaluz. www.defensor-and.es

DURBAN, Glria . El projecte de biblioteca escolar. www.bibliotecaescolar.org
www.bibliotecaescolar.info/portadaorganitzacio.htm



GALOBARDES, Maria (1996). Organitzaci duna biblioteca escolar autogestionada per lalumnat. A: Guix,
227 (setembre): 47-54.

GALOBARDES, Maria (1998). La documentaci: un projecte educatiu. A: La biblioteca escolar de lIES Fort
Pius. Presentaci duna experincia docent, curs 1998-1999. Barcelona.
www.xtec.es/iesfortpius/biblio/document.htm



GARCIA, Gemma, ROCA, Marta, ROVIRA, Anna & VIVES, Josep (2004). Disseny dun programa
daprenentatge de competncies en ls i accs de la informaci. Girona: 3er Congrs Internacional Docncia
Universitria i Innovaci.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1992). Educaci secundria obligatria: Ordenaci Curricular. Barcelona:
departament dEnsenyament (Reculls de Normativa).



GOBIERNO VASCO, DEPARTAMENTO DE EDUCACIN, UNIVERSIDADES E INVESTIGACIN,
DELEGACIN TERRITORIAL DE BIZCAIA http://leo.worldonline.es/bescolar/documentos/Biscaia2.pdf

GMEZ HERNNDEZ, Jos Antonio (1998). Anlisis de la situacin actual de la biblioteca escolar del centro:
local, mobiliario y equipamiento. A: El proceso de organizacin de la biblioteca escolar: del modelo a la
aplicacin. Murcia: Universidad, Facultad de Ciencias de la Documentacin.
http://gtli1.edu.um:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/etapas/cuestio1.htm

GMEZ HERNNDEZ, Jos A. (2002). Los problemas de las bibliotecas escolares de la Regin de Murcia
en un contexto de crisis del sistema educativo. A: Anales de documentacin, 5: 125-146.

GMEZ HERNNDEZ, Jos A. & PASADAS UREA, Cristbal (2003). Information literacy developments
and issues in Spain. A: Library Review, volumen 52, number 7: 340-348.

94

GMEZ, Jos A. Documentos para la organizacin de la biblioteca escolar.
http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm,
http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/conceptos.htm,
www.um.es/gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/etapas/estudio.htm
GONZLEZ, Julia & WAGENAAR, Robert (2002). Tuning educational Structures in Europe. Una resposta de
les Universitats al repte del procs de Bolonya. La integraci de les universitats a lespai europeu.

HERNNDEZ, Hilario (Coord.) (2001). Las bibliotecas pblicas en Espaa: una realidad abierta. Madrid:
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/2_util.htm2

IFLA /UNESCO (1998). Manifest de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar en el context de lensenyament
i de laprenentatge per a tothom. http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm,
www.ifla.org/VII/s11/pubs/manifest.htm. Trad. Cat. Pel grup de Biblioteques escolars del COBDC. Barcelona:
COBDC-Diputaci de Barcelona, rea de Cultura. www.cobdc.org [A IFLANET:
www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm]

IFLA / UNESCO (2002). School Library Guidelines. www.ifla.org/VII/sguide02.pdf,
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02.pdf. Trad. cat. de lex Cosials, Directrius IFLA / UNESCO per a la
biblioteca escolar. Barcelona: COBDC Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya, 2005. [En
castell: www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf]

ILLESCAS, M. J. (1998). Elaborar un proyecto para la biblioteca del centro. A: Curso multimedia de
Bibliotecas Escolares. Madrid: MEC [CD-Rom].

25.01.2002, DOC 12.

LISSON, Assumpci & MARTNEZ, Concepci (Coord.) (1999). La nova biblioteca escolar. Barcelona:
Edicions 62 (Llibres a labast. Srie Rosa Sensat).
LLAD, Ceclia; SOL, Slvia (1997). Projecte marc per a la biblioteca mediateca. Barcelona: Rosa Sensat /
FMRPC.
LPEZ, M. del Roco (coord.) (2001). La biblioteca escolar apoya y forma a los usuarios. Proyecto de
innovacin educativa del IES Litoral (Mlaga), Referencia 225/01. Consejera de Educacin y Ciencia de la
Junta de Andaluca (Orden de 15-05-2001; Resolucin de 30-11-2001).

MARTNEZ BONAF, Jaume (2002). Polticas del libro de texto escolar. Madrid: Morata.

MARTNEZ, Ddac (2003). El Centre de recursos per a lAprenentatge (CRA): Un nou model de biblioteca
universitria en lera del coneixement. tem {, 35: 35-53.

MEC (1995). La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa. Documento marco. Madrid: MEC.
http://gti1.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg/bibliotecario.htm

MEC (1996). La biblioteca escolar en el contexto de la reforma educativa: documento marco. Madrid: Centro
de Publicaciones del MEC (Educar en una sociedad de informacin. Monografas, 1).

MEC (2001). Encuesta piloto de la sociedad de la informacin y la comunicacin en los centros educativos.
Curso 2000-2001.

MEC (2004). Anteproyecto de Ley Orgnica de Educacin.
www.mec.es/files/Ateproyecto_Ley_Organica_Educacin.pdef

MEC (2005). Proyecto de Ley Orgnica de Educacin: 82-83.


95

MEC / CENICE (1998). Conclusiones Finales del Encuentro Nacional sobre Bibliotecas Escolares.
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/encuen/03conclu.htm

MEC / CNICE (1998). Bibliotecas escolares
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/1intro.htm
MEC-CNICE (1998). Cuestionario 1-4 [igual que GMEZ HERNNDEZ, 1998], Evaluacin de la dotacin
de la biblioteca en educacin secundaria. [Text adaptaci dILLESCAS,1998]
www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/cuestionario1.htm ,
www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/imagenes7grafe5.gif


MONTERO, M. i ROCA, M. (2004). La formacin en competencia informacional: el bibliotecario en el aula,
A: Proceedings XII Congreso Universitario de Innovacin Educativa en las Enseanzas Tcnicas. Barcelona:

MONTERO, Mnica & ROCA, Marta (2004). La formacin en competencia informacional: El bibliotecario en el
aula. UPC.

MORENO, Alejandro et al. (2004). La acreditacin de las competencias informacionales como requisito de los
programas de maestra y doctorado. A: Anales de Documentacin, 7: 185-198.

MORENO, Alejandro, CORONA, Jos Luis, RODRGUEZ, Rafael & ARENAS, Miguel (2004). La acreditacin
de las competencias informacionales como requisito de los programas de maestra y doctorado. A: Anales de
documentacin, 7: 185-198.

MUNTADA, Merc, NEZ, Sandra, PERPIN, Marta, VIRS, Blanca & VIVES, Josep (2003).
Competncia en el maneig dinformaci. Punt darribada o punt de sortida de la informaci dusuaris?. A:
item{ 35: 55-72.


FESABID (2003): 221-229.

ORTOLL, Eva (200 ). Competncia informacional. A: Revista Tradumtica- Traducci i Technologies de la
Informaci i la Comunicaci. http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista

ORTOLL, Eva (2003). Gesti del coneixement i competncia informacioanl al lloc de treball.
http://www.uoc.edu/dt/20345/index.html

ORTOLL, Eva (2003). Competncia Informacional. Barcelona: Material del curs 025/03 del COBDC.

ORTOLL, Eva (2004). Competencias profesionales y uso de la informacin en el lugar de trabajo. A: El
profesional de la informacin, v.13, n. 5 (septiembre-octubre): 338-345.

PARS, ngels (2003). La nova concepci de la biblioteca escolar: Projecte per a una biblioteca escolar de
secundria. Llicncia retribuda, modalitat B3, curs 2002-2003. Proyecto de biblioteca escolar, Junta de
Andaluca http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~sptmalaga/m45b102/media/docum/OR03Proyecto.pdf

PETIT, Michle (1999). Nuevos acercamientos a los jvenes y la lectura. Mxico: Fondo de Cultura
Econmica.

PETROSKI, Henry (2002). Mundolibro. Barcelona: Edhasa.

PIE (2000). La competncia bsica en tecnologies de la informaci i la comunicaci. Document de treball.
http://www.xtec.net/escola/tec_inf/tic/index.htm


96

QUERALT, Enric (2005). Les reformes educatives: biblioteca i currculum, La biblioteca: una ampliaci
curricular. A: BIBLIOMEDIA (2005). La biblioteca mediateca: dinfantil a secundria. Barcelona: Rosa Sensat:
17-18, 25-26.

escolar, 260: 18-24.

REBIUN (2003). Formulario utilizado. A: Anuario de las bibliotecas universitarias y cientficas espaolas.
Madrid: Servicio de Biblioteca UAM/CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Espaolas)
(Documentos de trabajo): 66-74.
http://bibliotecnica.upc.es/Rebiun/nova/publicaciones/informeEstadistico03.pdf, www.crue.org

RIBERA, Anna (2003). Gesti i dinamitzaci de les biblioteques escolars. Girona [Document no publicat].

RODRGUEZ, Elena. Biblioteca pblica y Sociedad. Adecuacin al entorno. A Corua: Bibliotecas
Municipales. http://www.anabad.org/archivo/docdow.php?id=140

RODRGUEZ, Miguel (coord.) (1997). Conclusiones del grupo de trabajo 4: Relaciones entre la biblioteca
escolar y la biblioteca pblica. A: Encuentro Nacional sobre Bibliotecas escolares. Madrid: MEC-CNICE
[document en lnia]. http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/encuen/04grupo4.htm

ROSALES, Carlos (1998). Anlisis interno de las bibliotecas escolares. A: Innovacin Educativa, 8: 143-165.

SALABERRA, Ramn (1997). Bibliotecas pblicas y bibliotecas escolares: una colaboracin imprescindible.
Madrid: MEC (Educar en la sociedad de la informacin. Monografas, 2).

SALABERRA, Ramn (1999). Colaboracin entre bibliotecas pblicas y bibliotecas escolares. A: Educacin
y biblioteca, 100: 34-35.

SALABERRA, Ramn (2001). La funcin educativa de la biblioteca pblica.
www.fundaciongsr.es/bp/bp06.htm

SARAMAGO, J. (2004). Educar para la paz: a revoluo que falta, Conferncia dictada a lUPC.


SERRA, Eugnia & CEA, Margarita (2004). Las competencias profesionales del bibliotecario-documentalista
en el siglo XXI. Barcelona: XV Jornadas Asociacin de Bibliotecarios y Bibliotecas de Arquitectura,
Construccin y Urbanismo. {B-D: 1-20.

TEJADA, Carlos & RODRGUEZ, Luis (2003). Sistematizaciones de competencias de los profesionales de la
informacin. Valoracin de la relacin de Decidoc por los asociados de sedic. A: El profesional de la
informacin, vol. 12, nm. 1:10-16.

UNIVERSITAT DE BARCELONA (2005). El Projecte CESC [Competncies emergents per a la Societat del
Coneixement]. http://www.ub.net/euelearning/cesc/parti.htm



VELLOSILLO, Inmaculada (1998). La biblioteca escolar y el currculo. A: La biblioteca escolar: un derecho
irrenunciable. Madrid: Asociacin Espanyola de Amigos del Libro Infantil y Juvenil: 176-185.


97

VISERA, Elisa (coord.) (2001). Biblioteca escolar y aprendizaje. Proyecto de innovacin educativa del IES
Nuestra Seora de la Victoria (Mlaga), Referencia 218/01. Consejera de Educacin y Ciencia de la Junta de
Andaluca (Orden de 15-05-2001; Resolucin de 30-11-2001).

VIVES, Josep (2003). Programaci duna assignatura de recerca dinformaci txtil / Biblioteca Campus
Terrassa (UPC).
www.fesabid.org/barcelona2003/pdf/Alfabetizaci%F3n%20informacional%20Presentaciovives.PDF

VIVES, Josep (2004). Formacin en el uso de la informacin en las bibliotecas de la Universitat Politcnica de
Catalunya. Murcia: Foro Biblioteca y Sociedad: experiencias de innovacin y mejora.


98

ANNEXES

ANNEXES

gora

LA BIBLIOTECA A LENSENYAMENT SECUNDARI:
UNA PROPOSTA PRCTICA

MARISOL CALDERN PEUELA

Curs 2004-2005

100

SUMARI

ANNEX I: QESTIONARIS.................................................................................... 101
I/1 Model de qestionari per a lanlisi de la situaci de les biblioteques dels
centres de secundria........................................................................................ 101
I/2 Qestionari resum amb les dades contrastades de tres centres del Valls
Occidental: IES Estela Ibrica de Santa Perptua de Mogoda, IES Ferran
Casablancas de Sabadell i IES Leonardo da Vinci de sant Cugat del Valls.... 125
ANNEX II: FUNCIONAMENT I SERVEIS: DOCUMENTS DE DIFUSI ............... 160
II/1 Normes de funcionament i serveis............................................................... 161
II/2 Plano de la biblioteca.................................................................................. 166
II/3 Trptic alumnes............................................................................................ 167
guia de ............................................................................................................... 167
ANNEX III: GESTI............................................................................................... 169
III/1 Graella per linventari del material documental i dels equipaments TIC.... 170
III/2 Graella per la sollicitud de material documental ....................................... 172
III/3 Fulls de suggeriments................................................................................ 176
III/4 Projecte de Biblioteca de lIES Estela Ibrica, 2004-2006........................ 179
III/5 Pla Anual de la Biblioteca, curs 2004-2005 .............................................. 200
III/6 Informe, juny 2005 ..................................................................................... 211
III/7 Proposta de Pla dactuaci, curs 2005-2006 ............................................. 222
III/8 Projecto de biblioteca presentat al concurs nacional de projectes didees per
a la millora i innovaci de les biblioteques de centres escolars per lany 2005
(MEC) [castell].................................................................................................. 227
ANNEX IV: DINAMITZACI................................................................................... 258
IV/1 Cartells dactivitas...................................................................................... 259
IV/2 Recull de premsa....................................................................................... 274
ANNEX V: BIBLIOTECA I CURRCULUM............................................................. 276
V/1 Crdit de sntesi .......................................................................................... 277
V/2 CV BABEL [castell-catal] ........................................................................ 292
ANNEX VI: BIBLIOTECA I SOCIETAT.................................................................. 321
VI/1 Pster: Informacin i solidaritat: de la refelxi a lacci. Terceres Jornades
de Biblioteques escolars. El Prat de Llobregat, 3 i 4 de mar de 2005.............. 322


101

ANNEX I: QESTIONARIS

I/1 Model de qestionari per a lanlisi de la situaci de les biblioteques dels
centres de secundria

I/2 Qestionari resum amb les dades contrastades de tres centres del Valls
Occidental: IES Estela Ibrica de Santa Perptua de Mogoda, IES Ferran
Casablancas de Sabadell i IES Leonardo da Vinci de sant Cugat del Valls


101

I/1 Model de qestionari per a lanlisi de la situaci de les biblioteques dels centres de secundria

QESTIONARI PER A L'ANLISI DE LA SITUACI DE LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES DE
SECUNDRIA
- (-)


0.1. IDENTIFICACI
0.2. ESTUDIS

1.2.
FONS: COLLECCI, ORGANITZACI I
AUTOMATITZACI

2. MBIT DE PERSONES
2.1. USUARIS
2.2. PERSONAL

3.1. PRESSUPOST

4. MBIT CURRICULAR
4.2. HABILITATS

102

INFORMACIONALS
4.3. HBIT LECTOR



BIBLIOGRAFIA


103

INSTRUCCIONS PER A COMPLIMENTAR EL QESTIONARI

1. Obriu el document amb Microsoft Excel.
2. Cada pgina del document es correspon a una secci, amb colors diferenciats, tal i
com apareix al sumari i a les pestanyes inferiors.

3. Per iniciar el qestionari, heu de situar el cursor a la casella desplegable de lapartat
0.1.1. Automticament apareixeran els noms dels centres de secundria del Valls
Occidental. Seleccioneu el nom del vostre centre i cliqueu. Automticament
apareixeran les dades dindetificaci. Reviseu la seva actualitzaci i graveu.

4. La resta dapartats es complimenten:
O b, entrant una paraula o descripci a la casella de la dreta del descriptor.
O b, quan apareix la fletxa en situar el cursor damunt de la casella, clicant una de
les opcions desplegades.

La consulta de qualsevol dubte o problema al complimentar el qestionari es pot
realitzar amb un missatge de correu electrnic a l'adrea:

mcalder9@xtec.net


104

- (-)

0.1. IDENTIFICACI
0.1.1. Nom -
0.1.2. Codi -
0.1.3. Any de creaci
0.1.4. Delegaci
0.1.5. Adrea -
0.1.6. Poblaci -
0.1.7. CP -
0.1.8. Telfon -
0.1.9. Fax -
0.1.10. Adrea de correu electrnic
0.1.11. Pgina web -
0.1.12. Intranet
0.1.13. Persona que omple l'enquesta
0.1.14 Crrec

0.2. ESTUDIS
0.2.1. Secundria obligatria -
0.2.2. Secundria postobligatria batxillerat -
0.2.3. Secundria postobligatria cicles formatius grau mitj -
0.2.4. Secundria postobligatria cicles formatius grau
superior
-
0.2.5. Altres -

0.3.1. Nombre total d'/de

105

0.3.1.1. Estudiants
0.3.1.2. Professors/es
0.3.1.3. Personal d'administraci i serveis
0.3.1.4. Altres

0.3.2. L'AMPA
0.3.2.1. Gestiona activitats?
0.3.2.2. Quines?

0.3.3. Caracterstiques ms significatives de l'entorn del centre
0.3.3.1. Situaci del centre respecte al nucli urb
0.3.3.2. Situaci socioeconmica de la poblaci
0.3.3.3.
Poblaci nouvinguda
0.3.3.3.1. Marroquina
0.3.3.3.2. Sud-americana
0.3.3.3.3. Asitica
0.3.3.3.4. Sud-sahariana
0.3.3.3.5. Altres
0.3.3.4.
Centres culturals de qu disposa la poblaci
0.3.3.4.1. Biblioteca pblica
0.3.3.4.2. Escola de Msica Municipal
0.3.3.4.3. Centres cvics
0.3.3.4.4. Teatre
0.3.3.4.5. Cinema
0.3.3.4.6. Seus d'entitats
0.3.3.4.7. Altres

106

0.3.4. L'Ajuntament
0.3.4.1. La relaci amb el consistori del poble

0.3.5. Biblioteca pblica
0.3.5.1. Quantes?
0.3.5.2. Nom de la biblioteca pblica ms propera
0.3.5.2.1. Distncia aproximada des del centre

0.4.1. El centre disposa de recursos documentals?

0.4.3. Existeix al centre un local destinat a l's de biblioteca?
0.4.3.1. En cas afirmatiu, es fa servir

0.4.2. Distribuci espacial del conjunt de recursos
documentals


107

- (-)
2. MBIT DE PERSONES

2.1. USUARIS

2.1.1. Mitjana de nombre d'entrades setmanal a la biblioteca

2.1.2. Persones que poden accedir a la biblioteca

2.1.2.1. Alumnes de secundria obligatria, 1r cicle

2.1.2.2. Alumnes de secundria obligatria, 2n cicle

2.1.2.3. Alumnes de postobligatria

2.1.2.4. Professorat

2.1.2.5. Membres de l'AMPA

2.1.2.6. Altres

2.1.3. Professorat

2.1.3.1. Utilitza la biblioteca?

2.1.3.2. Marqueu d1 (poc freqent) a 5 (molt freqent) les
activitats realitzades pel professorat a la biblioteca

2.1.3.2.1. Lectura de llibres de ficci

2.1.3.2.2. Lectura de diaris o revistes

2.1.3.2.3. Consultar el fons

2.1.3.2.4. Conixer les novetats

2.1.3.2.5. Prstec individual o de departament

2.1.3.2.6. Prstec d'aula

2.1.3.2.7. Preparar classes amb consulta del fons

2.1.3.2.8. Preparar classes sense consulta del fons

2.1.3.2.9. Elaboraci de material (bibliografies, dossiers...)

2.1.3.2.10. Estudi amb material propi

2.1.3.2.11. Correcci d'exmens

2.1.3.2.12. Consultes a internet

2.1.3.2.13. Realitzaci de reunions, entrevistes...


108

2.1.3.2.14. No la utilitzen

2.1.3.2.15. Altres

2.1.3.3. El professorat estimula la utilitzaci de la biblioteca per
part de l'alumnat?

2.1.3.3.1. Si la resposta s afirmativa, indiqueu d'1 a 5 el mtode
ms freqent

2.1.3.3.1.1 Lectures obligatries

2.1.3.3.1.2 Activitats de foment de la lectura

2.1.3.3.1.3 Treballant amb els alumnes a la biblioteca

2.1.3.3.1.4 Formant als alumnes en habilitats documentals

2.1.3.3.1.5 Utilitzant metodologies que impliquin recursos d'informaci

2.1.3.3.1.6 Altres

2.1.4. Alumnat

2.1.4.1. Utilitza la biblioteca (indicar valor d'1 a 5)

2.1.4.1.1. De forma individual

2.1.4.1.2. En grup classe, acompanyats del seu professor

2.1.4.2. Marqueu d'1 a 5, segons freqncia, les activitats
realitzades pels alumnes
ASSISTNCIA LLIURE, INDIVIDUAL ASSISTNCIA COLLECTIVA,
AMB PROFESSORAT
2.1.4.2.1 Lectura de llibres de ficci
2.1.4.2.2 Lectura de diaris o revistes
2.1.4.2.3 Prstec d'obres de ficci
2.1.4.2.4 Prstec de llibres de consulta
2.1.4.2.5 Realitzaci de deures escolars
2.1.4.2.6 Recerca i consulta d'informaci en material de sala
2.1.4.2.7 Recerca d'informaci a internet
2.1.4.2.8 Treball amb consulta, relacionat amb les rees curriculars
2.1.4.2.9 Treball sense consulta
2.1.4.2.10 Estudi amb apunts
2.1.4.2.11 Aplicacions ofimtiques dels ordinadors
2.1.4.2.12 Xats, correus electrnics

109

2.1.4.2.13 Jugar amb l'ordinador
2.1.4.2.14 Reproducci de material audiovisual
2.1.4.2.15 Assistncia a activitats culturals programades:
exposicions, conferncies, lectures...

2.1.4.2.16 Activitats de formaci d'usuaris
2.1.4.2.17 No la utilitzen
2.1.4.2.18 Altres

2.2. PERSONAL

2.2.1. Responsable de la biblioteca central

2.2.1.1. Existeix una persona responsable del funcionament de la
biblioteca?

2.2.1.1.1. Des de quan existeix la figura del responsable de
biblioteca?

2.2.1.1.2.
Indiqueu la formaci del responsable actual

2.2.1.1.2.1 Titulat en biblioteconomia

2.2.1.1.2.2 Estudiant de biblioteconomia (becari)

2.2.1.1.2.3 Professor/a

2.2.1.1.2.4 Alumne

2.2.1.1.2.5 Exalumne

2.2.1.1.2.6 Representant de l'AMPA

2.2.1.1.2.7 Auxiliar o administratiu

2.2.1.1.2.8 Altres

2.2.1.1.3. Nombre de cursos com a responsable

2.2.1.1.4. Hores de dedicaci setmanal

2.2.1.1.5. Tasques que hi realitza

2.2.2. Personal collaborador (no es comptabilitza el
responsable)
Nombre de persones Mitjana d'hores setmanals
2.2.2.1. Bibliotecaris
2.2.2.2. Professorat

110

2.2.2.3. Alumnat
2.2.2.4. AMPA
2.2.2.5. Becaris
2.2.2.6. Conserges
2.2.2.7. Auxiliars
2.2.2.8. Monitors
2.2.2.9. Altres

2.2.3. Si el professorat collabora amb la biblioteca, de quina
manera ho fa? (ordre d'1 a 5)

2.2.3.1. Revisant el fons

2.2.3.2. Elaborant material

2.2.3.3. Proposta d'adquisicions

2.2.3.4. Proposta d'activitats

2.2.3.5. Tasques tcniques

2.2.3.6. Formaci d'usuaris

2.2.3.7. Altres


111

- (-)

3.1. PRESSUPOST
3.1.1. Fonts de financiaci i quantitat corresponent
3.1.1.1. Partida anual especfica per a la biblioteca en el
pressupost ordinari del centre

3.1.1.2. Partida anual dels departaments didctics o seminaris
3.1.1.3. Dotaci de l'AMPA
3.1.1.4. Subvencions
3.1.1.4.1. Ajuntament
3.1.1.4.2. Diputaci
3.1.1.4.3. Generalitat
3.1.1.4.4. Govern central
3.1.1.4.5. Altres
3.1.1.5. Altres

3.1.2. Inversions en fons bibliogrfic o electrnic (): mitjana
anual

3.1.2.1. Compra de llibres de referncia
3.1.2.2. Compra de monografies
3.1.2.3. Compra de llibres de lectura (imaginaci)
3.1.2.4. Subscripcions a publicacions peridiques
3.1.2.5. Compra de material audiovisual
3.1.2.6. Compra o accs a bases de dades
3.1.2.7. Compra o accs a informaci electrnica
3.1.2.8. Altres materials documentals

3.1.3. Cost de personal: per contractaci de
3.1.3.1. Bibliotecari

112

3.1.3.2. Becari
3.1.3.3. Monitors
3.1.3.4. Altres

3.1.4. Inversions extraordinries
3.1.4.1. Material documental
3.1.4.2. Mobiliari
3.1.4.3. Material tcnic i informtic
3.1.4.4. Altres

3.2.1. HORARI (concretar hora/es d'obertura i tancament)
3.2.1.1. Com accedeixen els alumnes a la biblioteca Nombre d'hores setmanals Responsable/s
3.2.1.1.1. Accs lliure en horari lectiu
3.2.1.1.2. Accs lliure en horari extraescolar
3.2.1.1.3. Accs amb grup classe, amb horari predeterminat
3.2.1.1.4. Accs amb grup classe, segons les necessitats docents

3.2.2. SERVEIS I DIFUSI
3.2.2.1. INFORMACI: Existeix una guia informativa de
l'organitzaci i serveis de la biblioteca del centre?

3.2.2.1.1. s senyalitzada la biblioteca perqu els alumnes
s'orientin fcilment i la utilitzin de forma autnoma?

3.2.2.1.2. Nombre de consultes al catleg (si est mecanitzat)
3.2.2.1.3. S'exposen peridicament les novetats que arriben a la
biblioteca?

3.2.2.1.4. T la biblioteca tauler d'anuncis extern per difondre
informaci sobre la seva collecci, les seves activitats i els
seus serveis?

3.2.2.1.5. Ofereix la biblioteca un servei

113

3.2.2.1.5.1 D'informaci general
3.2.2.1.5.2 D'informaci bibliogrfica
3.2.2.1.5.3 Altres
3.2.2.2. PRSTEC
3.2.2.2.1. Existeix un sistema de prstec dels fons per als diferents
membres de la comunitat educativa?

3.2.2.2.1.1 Alumnat
3.2.2.2.1.2 Professorat
3.2.2.2.1.3 Famlies
3.2.2.2.1.4 Personal administratiu i de consergeria
3.2.2.2.1.5 Altres
3.2.2.2.2. Estan clarament definides les normes del prstec?
3.2.2.2.3. Es realitza el control de prstec amb carnet?
3.2.2.2.4. Les biblioteques d'aula o de Departament es gestionen
com a prstecs collectius realitzats per la biblioteca del
centre?

3.2.2.2.5. Nombre de moviments de prstecs domiciliaris CURS 2003-2004 CURS 2004-2005 (FINS 30-04-
2005)
3.2.2.2.5.1 Monografies
3.2.2.2.5.2 Llibres de ficci
3.2.2.2.5.3 Material audiovisulal
3.2.2.2.5.4 Altres
3.2.2.2.6. La biblioteca com a centre sollicitant, nombre de
documents obtinguts de/d'
CURS 2003-2004 CURS 2004-2005 (FINS 30-04-
2005)
3.2.2.2.6.1 Altres biblioteques escolars
3.2.2.2.6.2 CRP (Centre de recursos pedaggics)
3.2.2.2.6.3 Biblioteca pblica
3.2.2.2.6.4 Altres
3.2.2.3 ACTIVITATS que organitza la biblioteca
3.2.2.3.1 Cursos o sesions de formaci d'usuaris per al professorat
3.2.2.3.2 Cursos o sesions de formaci d'usuaris per a l'alumnat

114

3.2.2.3.3 Serveis d'informaci per al professorat
3.2.2.3.4 Serveis d'informaci per a l'alumnat
3.2.2.3.5 Animaci a la lectura i escriptura
3.2.2.3.6 Difusi del fons
3.2.2.3.7 Exposicions temtiques
3.2.2.3.8 Relacionades amb rees curriculars
3.2.2.3.9 Activitats de recolzament a l'estudi en horari extraescolar
3.2.2.3.10 Altres
3.2.2.4 S'elaboren materials propis?
3.2.2.4.1 Guies de lectura
3.2.2.4.2 Dossiers de premsa
3.2.2.4.3 Buidats de revistes
3.2.2.4.4 Guia de novetats
3.2.2.4.5 Bibliografies
3.2.2.4.6 Butlletins de sumaris
3.2.2.4.7 Altres...
3.2.2.5 Compta la biblioteca escolar amb pgina web?
3.2.2.6 Es realitza una avaluaci peridica dels serveis de la
biblioteca?

3.2.2.6.1 Freqncia?


115

- (-)
4. MBIT CURRICULAR

4.1.1. Existeix al centre un programa de formaci d'usuaris de
biblioteca?

4.1.1.1. En cas afirmatiu, qui el coordina?
4.1.2. Especifiqueu les activitats que es duen a terme:
TIPUS D'ACTIVITAT OBJECTIU RESPONSABLE DESTINATARIS
4.1.2.1. Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial
4.1.2.2. Crdit variable de secundria
4.1.2.3. Matria optativa de batx.
4.1.2.4. Sessions informatives segons demanda
4.1.2.5. Curs en horari extraescolar
4.1.2.6. Visites
4.1.2.7. Tallers
4.1.2.8. Exposicions
4.1.2.9. Edici de materials
4.1.2.10. Altres

4.2.1. Existeix al centre un programa especfic de formaci
per a l'adquisici d'habilitats informacionals (tcniques
de cerca, avaluaci, tractament i comunicaci de la
informaci) ?

4.2.2.1. Activitats procedimentals de cada rea, sense
coordinaci general


116

4.2.2.2. Activitats procedimentals de cada rea, amb
coordinaci general

4.2.2.3. Sessions especfiques integrades al Pla d'Acci Tutorial
4.2.2.4. Crdit variable de secundria transversal
4.2.2.6. Sessions prctiques segons demanda dels diferents
nivells

4.2.2.7. Curs en horari extraescolar
4.2.2.8. Tallers
4.2.2.10. Altres

4.3. HBIT LECTOR
4.3.1. Existeix al centre un programa especfic de
desenvolupament del gust per la lectura?

4.3.2.1. Activitats de l'rea de llenges, sense coordinaci
general

4.3.2.2. Activitats de l'rea de llenges, amb coordinaci
general

4.3.2.3. Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial
4.3.2.4. Crdit variable de secundria
4.3.2.6. Club de lectura
4.3.2.7. Tallers d'escriptura
4.3.2.8. Jocs
4.3.2.10. Altres


117

4.4.1. Quines rees fomenten ms l's de la biblioteca?
(Ordeneu de ms a menys)

4.4.2. Quins cicles o etapes educatives utilitzen amb ms
freqncia la biblioteca? (Ordeneu de ms a menys)


118

- (-)


5.1.1. La biblioteca al centre

5.1.1.1. Implantaci en els rgans del centre

5.1.1.1.1. Claustre

5.1.1.1.2. Consell Escolar

5.1.1.1.3. Comissi Pedaggica

5.1.1.1.4. Altres

5.1.1.2. Apareix la biblioteca a l'organigrama de funcionament del centre?

5.1.1.3. En quins documents marc del centre es recullen les programacions de
formaci que afecten la biblioteca?

5.1.1.3.1. Projecte educatiu

5.1.1.3.2. Reglament de rgim intern

5.1.1.3.3. Projecte curricular

5.1.1.3.4. Pla anual

5.1.1.3.5. Altres

5.1.2. Implicaci dels rgans del centre en el funcionament de la biblioteca

5.1.2.1. Direcci

5.1.2.2. Claustre

5.1.2.3. Consell escolar

5.1.2.4. Comissi Pedaggica

5.1.2.5. Departaments o seminaris

5.1.2.6. AMPA

5.1.2.7. Altres

5.1.3. Elabora la biblioteca

5.1.3.1. Un projecte d'acci a llarg termini


119

5.1.3.2. Un pla anual que s'integri en el Pla anual del centre

5.1.3.3. Una memria anual, amb control estadstic general

5.1.3.4. Una memria anual, sense control estadstic general

5.1.4. Existeix una Comissi de biblioteca?

5.1.4.1. Est constituda per NOMBRE CRRECS HORES
DEDICACI
SETMANAL
5.1.4.1.1. Equip directiu
5.1.4.1.2. Professorat
5.1.4.1.3. Alumnat
5.1.4.1.4. Representants AMPA
5.1.4.1.5. Bibliotecari
5.1.4.1.6. Personal no docent
5.1.4.1.7. Altres
5.1.4.2. Est integrada la Comissi de biblioteca a l'organigrama del centre?

5.1.4.3. Quines sn les seves funcions?

5.1.4.3.1. Establir les bases de gesti

5.1.4.3.2. Planificar el funcionament

5.1.4.3.3. Preparar activitats de formaci d'usuaris

5.1.4.3.4. Preparar activitats relacionades amb la lectura

5.1.4.3.5. Elaborar o revisar el Pla anual

5.1.4.3.6. Elaborar o revisar la Memria

5.1.4.3.7. Elaborar i aprovar el pressupost

5.1.4.3.8. Gestionar adquisicions

5.1.4.3.9. Coordinar biblioteca i claustre

5.1.4.3.10. Coordinar la biblioteca amb l'exterior

5.1.4.3.11. Altres

5.1.4.4. Quantes vegades es reuneix al curs?

5.1.4.4.1. Qui les coordina?


120

5.1.5. Ha participat la biblioteca en algun projecte d'innovaci o millora?

5.1.5.1. Especificar


5.2.1. La biblioteca del centre collabora amb altres biblioteques escolars de
la zona?

5.2.1.1. Hi ha grup de treball a la zona?

5.2.2. Relaci amb la biblioteca pblica

5.2.2.1 Es fan visites a la biblioteca pblica?

5.2.2.1.1 En cas afirmatiu, indiqueu nivells

5.2.2.1.1.1 Primer cicle secundria obligatria

5.2.2.1.1.2 Segon cicle secundria obligatria

5.2.2.1.1.3 Secundria postobligatria batxillerat

5.2.2.1.1.4 Secundria postobligatria cicles formatius grau mitj

5.2.2.1.1.5 Secundria postobligatria cicles formatius grau superior

5.2.2.1.1.6 Altres

5.2.2.2. S'elaboren activitats conjuntes

5.2.2.2.1 En cas afirmatiu, descriviu-les

5.2.2.2.1.1 Primer cicle secundria obligatria
5.2.2.2.1.2 Segon cicle secundria obligatria
5.2.2.2.1.3 Secundria postobligatria batxillerat
5.2.2.2.1.4 Secundria postobligatria cicles formatius grau mitj

121

5.2.2.2.1.5 Secundria postobligatria cicles formatius grau superior
5.2.2.2.1.6 Altres
5.2.2.3. Es mantenen altres tipus de relacions?

5.2.2.3.1. Prstec de materials

5.2.2.3.2. Assessorament tcnic

5.2.2.3.3. Elaboraci de dossiers

5.2.2.3.4. Altres

5.2.3. Relaci amb els Centres de Recursos Pedaggics

5.2.3.1. Prstec de materials

5.2.3.2. Assessorament pedaggic

5.2.3.3. Preparaci conjunta d'activitats

5.2.3.4. Activitats de formaci

5.2.3.5. Altres

5.2.3.6. Cap relaci

5.2.4. Existeix relaci amb altres entitats?

5.2.4.1. Centres cvics

5.2.4.2. Associacions de vens

5.2.4.3. Entitats culturals

5.2.4.4. Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes

5.2.4.5. Amic de Paper

5.2.4.6. Grup Bibliomdia

5.2.4.7. Rosa Sensat

5.2.4.8. Altres


122

- (-)

Anoteu tot all que trobeu significatiu de cada apartat que no ha estat qestionat. Valoreu qu caldria per
tirar endavant la biblioteca del vostre centre pel que fa a criteris d'utilitzaci, fons, local, formaci del
personal encarregat i hores de dedicaci, horari, activitats, etc. Qu li demanareu a l'administraci
educativa? Indiqueu qualsevol aspecte que creieu fonamental per al desenvolupament d'un model de
biblioteca d'acord amb les necessitats de la societat i l'educaci actuals.


123

BIBLIOGRAFIA

# AMIC DE PAPER, L', Qestionari per avaluar l'estat de la biblioteca, Servei de biblioteques escolars.
http://www.amicdepaper.org/

# BAR, Mnica; MA, Teresa; COMALAT, Maite (2002), "Las Bibliotecas de los centros pblicos de Educacin Secundaria en la
ciudad de Barcelona", Anales de Documentacin, 5: 51-79.

# BIBLIOMDIA (2003?), Model d'Enquesta.

# CAMACHO ESPINOSA, Jos Antonio (2004), "ANEXO VIII Cuestionarios para el anlisis inicial de la biblioteca escolar", La
biblioteca escolar en Espaa: pasado, presente... y un modelo para el futuro, Ediciones de la Torre, Madrid (Proyecto Didctico
Quirn): 232-235.

# CAMACHO ESPINOSA, Jos Antonio (2004), "Gua para la elaboracin de un proyecto de biblioteca escolar. Un viaje largo, difcil,
pero apasionante", Educacin y Biblioteca, 139, Madrid: 56-64

# COLLEGI OFICIAL DE BIBLIOTECARIS-DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA (2004), "Les biblioteques escolars a Catalunya",
Document, 149, maig-juny

# GMEZ HERNNDEZ, Jos A. (1998), El proceso de organizacin de la biblioteca escolar: del modelo a la aplicacin, Universidad
de Murcia, Facultad de Ciencias de la Documentacin, Murcia.
http://gtil.edu.um.es:8080/jgomez/bibedu/pautasorg
http://www.cnice.mecd.es/recursos2/bibliotecas/html/proyecto/cuestionario1.htm

124

# IFLA/UNESCO (2002), Scholl Library Guidelines

# RIBERA, Anna (2003), "Exemple d'enquesta per analitzar les expectatives del claustre vers la biblioteca escolar", Gesti i
dinamitzaci de les biblioteques escolars, Girona: 54-56.

# REBIUM (2004), "Formulario utilizado", Anuario de las bibliotecas universitarias y cientficas espaolas 2003, CRUE (Conferencia de
Rectores de las Universidades Espaolas), UAM, Madrid: 66-74.
http://bibliotecnica.upc.es/Rebiun/nova/publicaciones/informeEstadistico03.pdf

# ROSALES, Carlos (1998), "Anlisis interno de las bibliotecas escolares", Innovacin educativa, 8: 143-165.

# "Las bibliotecas escolares en Espaa: resultados del estudio de ANABAD Y FESABID", Correo bibliotecario. Boletn informativo de
la Subdireccin General de Coordinacin Bibliotecaria, 8, julio-septiembre, 1996
http://www.bcl.jcyl.es/correo/plantilla_seccion.php?id_articulo=164&id_seccion=2&RsCorreoNum=8


125

I/2 Qestionari resum amb les dades contrastades de tres centres del Valls Occidental: IES Estela Ibrica de Santa
Perptua de Mogoda, IES Ferran Casablancas de Sabadell i IES Leonardo da Vinci de sant Cugat del Valls

QESTIONARI PER A L'ANLISI DE LA SITUACI DE LES BIBLIOTEQUES DELS CENTRES DE
SECUNDRIA
IES Estela Ibrica - IES Ferran Casablancas - IES Leonardo da Vinci


0.1. IDENTIFICACI
0.2. ESTUDIS

1.2.
FONS: COLLECCI, ORGANITZACI I
AUTOMATITZACI

2. MBIT DE PERSONES
2.1. USUARIS
2.2. PERSONAL

3.1. PRESSUPOST

4. MBIT CURRICULAR

126

4.2.
HABILITATS
INFORMACIONALS
4.3. HBIT LECTOR



BIBLIOGRAFIA


127


0.1. IDENTIFICACI
0.1.1. Nom IES Estela Ibrica IES Ferran Casablancas IES Leonardo da Vinci
0.1.2. Codi 8045021 8024881 8031861
0.1.3. Any de creaci 1986 1953 1980
0.1.4. Delegaci Valls Occidental Valls Occidental Valls Occidental
0.1.5. Adrea c. Passatge de mas
Granollacs, s/n
c. Mare de les Aiges, 2 ctra. de Sant Cugat a Rub, s/n
0.1.6. Poblaci Santa Perptua de Mogoda Sabadell Sant Cugat del Valls
0.1.7. CP 8130 8206 8190
0.1.8. Telfon 935740670 937233850 936746708
0.1.9. Fax 935741934 937164423 936745902
0.1.10. Adrea de correu electrnic a8045021@xtec.net iescasablancas@centres.xtec.es 0
0.1.11. Pgina web http://www.xtec.es/ies-
estelaiberica/
http://www.xtec.es/iescasablancas/ http://www.iesleonardodavinci.org/inici/
0.1.12. Intranet 0 possibilitat 0
0.1.13. Persona que omple l'enquesta Marisol Caldern Peuela Consuelo Ros Mrosa Pous Fbregas
0.1.14 Crrec Coordinadora de Biblioteca professor responsable Responsable de la Biblioteca

0.2. ESTUDIS
0.2.1. Secundria obligatria x x x
0.2.2. Secundria postobligatria batxillerat x x x
0.2.3. Secundria postobligatria cicles formatius
grau mitj
x - x
0.2.4. Secundria postobligatria cicles formatius
grau superior
0 - x
0.2.5. Altres - - -

0.3. DADES DE LA COMUNITAT
EDUCATIVA


128

0.3.1. Nombre total d'/de
0.3.1.1. Estudiants 501 900 800
0.3.1.2. Professors/es 54 84 80
0.3.1.3. Personal d'administraci i serveis 5 6 5
0.3.1.4. Altres 0 0 0

0.3.2. L'AMPA
0.3.2.1. Gestiona activitats? s S S
0.3.2.2. Quines? venda de llibres de text,
dotaci general per
reprografia, subvenci de
part de la revista del centre i
d'altres activitats, festa final
de curs, dotaci per llibres
no sistetica
xerrades ajuda econmicament als
departaments, al centre en general i
colabora en la festa final de curs.
Tamb compra i ven llibres de segona
m.

0.3.3. Caracterstiques ms significatives de
l'entorn del centre

0.3.3.1. Situaci del centre respecte al nucli urb Rodalies Barri Rodalies
0.3.3.2. Situaci socioeconmica de la poblaci Mitjana Mitjana Mitjana
0.3.3.3. Poblaci nouvinguda
0.3.3.3.1. Marroquina S S S
0.3.3.3.2. Sud-americana S S S
0.3.3.3.3. Asitica No S S
0.3.3.3.4. Sud-sahariana S No S
0.3.3.3.5. Altres No S S
0.3.3.4. Centres culturals de qu disposa la
poblaci

0.3.3.4.1. Biblioteca pblica S S S
0.3.3.4.2. Escola de Msica Municipal S S S
0.3.3.4.3. Centres cvics S S S
0.3.3.4.4. Teatre S S S

129

0.3.3.4.5. Cinema No S S
0.3.3.4.6. Seus d'entitats S S S
0.3.3.4.7. Altres No 0 S

0.3.4. L'Ajuntament
0.3.4.1. La relaci amb el consistori del poble Es realitzen activitats o
projectes en collaboraci
Es realitzen activitats o projectes
en collaboraci
Es realitzen activitats o projectes en
collaboraci

0.3.5. Biblioteca pblica
0.3.5.1. Quantes? 1 2 2
0.3.5.2. Nom de la biblioteca pblica ms propera La Granja Vapor Badia 0
0.3.5.2.1. Distncia aproximada des del centre Uns 500 m Entre 500 m i 2 km Ms de 2 km

0.4.1. El centre disposa de recursos
documentals?
S S S

0.4.3. Existeix al centre un local destinat a l's de
biblioteca?
S S S
0.4.3.1. En cas afirmatiu, es fa servir Espai per a conferncies,
actes culturals
Com a biblioteca exclusivament Espai per a reunions

0.4.2. Distribuci espacial del conjunt de
recursos documentals
Biblioteca i documents en
departaments o seminaris
sense coordinaci
Biblioteca i llibres d'aula
independents
Biblioteca i documents en
departaments o seminaris coordinats


130

IES Estela Ibrica IES Ferran Casablancas IES Leonardo da Vinci
1.1. INFRASTRUCTURES DE LA BIBLIOTECA
CENTRAL

1.1.1. ESPAI
1.1.1.1. Dades generals
1.1.1.1.1. Metres quadrats de superfcie de la biblioteca 94 138 30
1.1.1.1.2. Llocs de lectura (nombre de cadires) 40 84 30
1.1.1.1.3. Metres lineals de prestatgeria de lliure accs ocupada 33 25 1
1.1.1.1.4. Metres lineals de prestatgeria de lliure accs buida 1 10 0
1.1.1.1.5. Metres lineals de prestatgeria d'accs restringit
ocupada
205 20 18
1.1.1.1.6. Metres lineals de prestatgeria d'accs restringit buida 1 10 0
1.1.1.1.7. Nombre total d'ordinadors 5 2 0
1.1.1.2. Ubicaci de la biblioteca Al primer pis A la planta baixa A la planta baixa
1.1.1.2.1. L'accs s Directe des de passads o atri Directe des de passads o
atri
Directe des de passads o
atri
1.1.1.2.2. L'accs s fcil, fins i tot per a
persones amb mobilitat
reduda
s fcil, fins i tot per a
reduda
s fcil, fins i tot per a
reduda
1.1.1.3. Les condicions fisicoambientals del local sn
adequades (pintura, mobiliari...)?
Regular S S
1.1.1.3.1. s llumins? (llum natural) No S S
1.1.1.3.1.1 Punts de llum De sostre De sostre De sostre
1.1.1.3.2. La contaminaci acstica s Perceptible Imperceptible Perceptible
1.1.1.3.3. Distribuci de l'espai Prestatgeries adossades a
les parets i taules al mig
Prestatgeries adossades a
les parets i taules al mig
Prestatgeries adossades
a les parets i taules al mig
1.1.1.3.3.1 Si s'ha seleccionat la segona opci, indiqueu les
zones
0 0 0
1.1.1.3.3.1.1 Informaci: obres de referncia i consulta rpida 0 S S
1.1.1.3.3.1.2 Estudi: treball individual i collectiu i obres de 0 S S

131

coneixement
1.1.1.3.3.1.3 Lectura informal: obres d'imaginaci 0 S S
1.1.1.3.3.1.4 Lectura de publicacions peridiques 0 S S
1.1.1.3.3.1.5 Zona de audiovisuals 0 S No
1.1.1.3.3.1.6 Zona de treball del personal responsable 0 S No
1.1.1.3.3.1.7 Magatzem 0 No No
1.1.1.3.3.1.8 Altres 0 No 0
1.1.1.3.4. Senyalitzaci interna Adequada Adequada Adequada
1.1.1.3.5. L'espai resulta acollidor ? 3 4 3

1.1.2. MOBILIARI
1.1.2.1. El mobiliari s Diferent al de les aules Diferent al de les aules Diferent al de les aules
1.1.2.1.1. El conjunt s Heterogeni Homogeni Heterogeni
1.1.2.1.2. El seu estat de conservaci s Regular Bo Precari
1.1.2.1.3. Considereu que el mobiliari, en general, s Inadequat Adequat Inadequat
1.1.2.1.3.1 Si l'opci s l'ltima, indiqueu el motiu No s material especfic de
biblioteca
0 cal ajupir-se a terra per
obrir, els panys queden
solts i es barregen els
d'un armari amb l'altre
1.1.2.2. Nombre total de taules 10 21 1
1.1.2.3. Armaris (o prestatgeries) Tancats amb portes de vidre Tancats amb portes de
vidre
Tancats amb portes de
vidre
1.1.2.3.1. Els estants de les prestatgeries sn Fixos Fixos Fixos
1.1.2.4. T mobiliari auxiliar? S No No
1.1.2.4.1. En cas afirmatiu, especifiqueu
1.1.2.4.1.1 Expositor de novetats S S 0
1.1.2.4.1.2 Moble per a les publicacions peridiques S S 0
1.1.2.4.1.3 Moble transporta llibres No No 0
1.1.2.4.1.4 Altres No No 0
1.1.2.5. Disposa de mobiliari per al bibliotecari, adequat per
realitzar les tasques tcniques de biblioteca?
No S 0

132

1.1.3. EQUIPAMENTS TIC: Nombre d'aparells
1.1.3.1. PCs i terminals d's tcnic (gesti bibliotecria) sense
connexi a Internet
0 1 En total, a la biblioteca hi
ha dos ordinadors
0
1.1.3.2. PCs i terminals d's tcnic (gesti bibliotecria) amb
connexi a Internet
1 1 0
1.1.3.3. PCs i terminals d's tcnic (gesti bibliotecria) amb
accs al catleg
0 1 0
1.1.3.4. PCs i terminals d's de l'alumnat sense connexi a
Internet
0 0 0
1.1.3.5. PCs i terminals d's de l'alumnat amb connexi a
Internet
4 1 0
1.1.3.6. PCs i terminals d's de l'alumnat amb accs al catleg 0 1 0
1.1.3.7. Equips de xarxa wireless 0 0 0
1.1.3.8. Lectors CD 2 1 0
1.1.3.9. Lectors de DVD 1 1 0
1.1.3.10. Lector d'udio 0 1 0
1.1.3.11. Gravadores CD 0 0 0
1.1.3.12. Lector de codi de barres 0 0 0
1.1.3.13. Impressora 1 0 0
1.1.3.14. Fotocopiadora 0 0 0
1.1.3.15. Escnner 0 0 0
1.1.3.16. Capturadora de vdeo 0 0 0
1.1.3.17. Reproductors de vdeo 1 0 0
1.1.3.18. TV 1 1 0
1.1.3.19. Can 1 0 0
1.1.3.20. Videocmera 0 0 0
1.1.3.21. Webcam 0 0 0
1.1.3.22. Cmera fotogrfica digital 0 0 0
1.1.3.23. Adptador de diapositives 0 0 0
1.1.3.24. Altres 0 0 0

133

1.2. FONS: COLLECCI, ORGANITZACI I
AUTOMATITZACI

1.2.1. CARACTERSTIQUES DE LA COLLECCI I
QUANTIFICACI

1.2.1.1. La dimensi del fons s aproximadament Entre 1000 i 5000 Entre 5000 i 10000 Entre 5000 i 10000
1.2.1.1.1. Quina s la procedncia del fons?
1.2.1.1.1.1 Adquisicions des de l'inici del propi centre S S S
1.2.1.1.1.2 Material procedent d'altres centres No S No
1.2.1.1.1.3 Dotaci inicial de l'Administraci pblica No No No
1.2.1.1.1.4 Donacions biblioteques S No S
1.2.1.1.1.5 Donacions d'alguna entitat cvica o social S No No
1.2.1.1.1.6 Altres No 0 No
1.2.1.1.2. Nombre de documents a altres espais:
1.2.1.1.2.1 Departaments o seminaris sense determinar no 1.000
1.2.1.1.2.2 Aules diccionaris si 0
1.2.1.1.2.3 Altres 0 0 0
1.2.1.2. Tipologies documentals que es poden trobar a la
biblioteca / nombre d'exemplars o ttols vius

1.2.1.2.1.1 Llibres de referncia i consulta (enciclopdies,
diccionaris, atlas)
251 diccionaris/4 si
1.2.1.2.1.2 Monografies 2.086 si si
1.2.1.2.1.3 Llibres de ficci o imaginaci 1.710 si si
1.2.1.2.1.4 Llibres de text 76 si si
1.2.1.2.1.5 Revistes pedaggiques 4 si si
1.2.1.2.1.6 Revistes juvenils 1 si si
1.2.1.2.1.7 Revistes temtiques 13 no si
1.2.1.2.1.8 Premsa diria 2 no no
1.2.1.2.1.9 Dossiers informatius 3 si si
1.2.1.2.1.10 Material elaborat pel professorat i l'alumnat 2 si si
1.2.1.2.1.11 Mapes 0 no no

134

1.2.1.2.1.12 Lmines i fotografies 0 no no
1.2.1.2.1.13 Diapositives 0 no no
1.2.1.2.1.14 Enregistraments d'udio 0 no no
1.2.1.2.1.15 Vdeos i DVD 440 no si
1.2.1.2.1.16 CD-ROM 10 no si
1.2.1.2.1.17 Programes d'ordinador 0 no no
1.2.1.2.1.18 Jocs 0 no no
1.2.1.2.1.19 Objectes tridimensionals (maquetes...) 0 no no
1.2.1.2.1.20 Bases de dades digitals 0 no no
1.2.1.2.1.21 Revistes digitals 0 no no
1.2.1.2.1.22 Llibres digitals 0 no no
1.2.1.2.1.23 Material docent digital 0 no no
1.2.1.2.1.24 Altres 0 0 0
1.2.1.2.2. Sn cobertes totes les rees curriculars? S no 0
1.2.1.2.3. Hi ha documents que es relacionin amb els temes
transversals?
No no S
1.2.1.2.4. Existeixen fons que cobreixen les necessitats del
currculum variable?
No no S
1.2.1.2.5. Existeixen fons que responguin a necessitats
personals, socials i d'oci dels alumnes?
No S S
1.2.1.2.6. Existeixen documents per als alumnes amb
necessitats educatives especials?
No No S
1.2.1.2.7. I per als nouvinguts? No No 0

1.2.2. AVALUACI DEL FONS, REVISI I
ACTUALITZACI

1.2.2.1. Com valoreu el fons segons la tipologia especfica de
documents i la seva adequaci?

1.2.2.1.1. Llibres de lectura (contes, novelles, poesia, teatre...) Millorable Millorable adequat
1.2.2.1.2. Llibres de consulta (diccionaris, enciclopdies,
catlegs, anuaris...)
Millorable 0 Deficient

135

1.2.2.1.3. Llibres de coneixement (monografies) Millorable Millorable Millorable
1.2.2.1.4. Publicacions peridiques (revistes juvenils, cmics,
diaris...)
Millorable Deficient Millorable
1.2.2.1.5. Material grfic (cartells, mapes, fotografies...) no avaluable Deficient Deficient
1.2.2.1.6. Documents audiovisuals (diapositives, vdeos, audio-
llibres, cassets, compact-disc...)
Millorable Deficient Deficient
1.2.2.1.7. Documents electrnics (CD-ROM, programes
informtics, CD-I...)
Deficient Deficient Deficient
1.2.2.1.8. Jocs didctics no avaluable Deficient Deficient
1.2.2.1.9. Recursos adequats per a necessitats educatives
especials
Deficient Deficient Deficient
1.2.2.1.10. Recursos adequats per a persones nouvingudes Deficient Deficient Deficient
1.2.2.1.11. Altres 0 0 0
1.2.2.2. T el centre fons histrics? No No No
1.2.2.3. L'adquisici de nous materials s sistemtica? No No S
1.2.2.3.1. Nombre aproximat de documents nous a l'any 100 200 50
1.2.2.3.1.1 Nombre de documents nous aquest curs a data 30
d'abril:
55 425 15
1.2.2.3.2. Es reben donacions? 0 0 0
1.2.2.3.2.1.1 Particulars S S S
1.2.2.3.2.1.2 Entitats i organismes S No S
1.2.2.3.2.1.3 Editorials S No No
1.2.2.3.2.1.4 Centres de primria (material per a 12 anys) No S No
1.2.2.3.2.1.5 Altres 0 0 0
1.2.2.3.2.2 Nombre total de documents rebuts per donacions
aquest curs a data 30 d'abril:
0 0 S
1.2.2.4. Es revisa peridicament la collecci? S S S
1.2.2.4.1. Indiqueu la periodicitat 2 anys cada 2 anys anual
1.2.2.5. S'esporga? No No S
1.2.2.5.1. Criteris
1.2.2.5.1.1 Estat fsic 0 No S

136

1.2.2.5.1.2 Actualitat de la informaci 0 S S
1.2.2.5.1.3 Altres 0 0 S

1.2.3. ORGANITZACI DELS FONS: ORDENACI DELS
MATERIALS (TRACTAMENT TCNIC I
CATALOGACI)

1.2.3.1. Tots els fons es gestionen des de la biblioteca? No S S
1.2.3.2. Catalogaci
1.2.3.2.1. En el segon cas, especifiqueu el programa informtic 0 0 Altres
1.2.3.2.2. Considereu que el programa que s'utilitza per a la
gesti s adequat i de qualitat?
0 0 No
1.2.3.3. Catalogaci retrospectiva
1.2.3.3.1. Volums pendents de catalogar a 30 d'abril de 2005 3.000 0 10
1.2.3.3.2. Volums catalogats a 30 d'abril de 2005 1.000 0 10.000
1.2.3.4. Organitzaci Fons de coneixement
1.2.3.4.1. CDU S 0 S
1.2.3.4.2. Nombre de registre No S S
1.2.3.4.3. Cololeccions S S No
1.2.3.4.4. Autors No S S
1.2.3.4.5. Temes S S S
1.2.3.4.6. Departaments o rees S S S
1.2.3.4.7. Cicles o nivells No No No
1.2.3.4.8. Edat No No No
1.2.3.4.9. Altres 0 0 No
1.2.3.4.10. No organitzats 0 S No
Fons de ficci
1.2.3.4.1. CDU No 0 S
1.2.3.4.2. Nombre de registre No 0 0
1.2.3.4.3. Cololeccions No 0 0
1.2.3.4.4. Autors S 0 0
1.2.3.4.5. Temes No 0 0

137

1.2.3.4.6. Departaments o rees S 0 0
1.2.3.4.7. Cicles o nivells No 0 0
1.2.3.4.8. Edat No 0 0
1.2.3.4.9. Altres 0 0 0
1.2.3.4.10. No organitzats 0 0 0


138

2. MBIT DE PERSONES
IES Estela Ibrica IES Ferran Casablancas IES Leonardo da Vinci
2.1. USUARIS
2.1.1. Mitjana de nombre d'entrades setmanal a la biblioteca 100 70 3
2.1.2. Persones que poden accedir a la biblioteca
2.1.2.1. Alumnes de secundria obligatria, 1r cicle S S S
2.1.2.2. Alumnes de secundria obligatria, 2n cicle S S S
2.1.2.3. Alumnes de postobligatria S S S
2.1.2.4. Professorat S S S
2.1.2.5. Membres de l'AMPA S S No
2.1.2.6. Altres No S No

2.1.3. Professorat
2.1.3.1. Utilitza la biblioteca?
2.1.3.2. Marqueu d1 (poc freqent) a 5 (molt freqent) les
activitats realitzades pel professorat a la biblioteca

2.1.3.2.1. Lectura de llibres de ficci 1 (poc freqent) 3 1 (poc freqent)
2.1.3.2.2. Lectura de diaris o revistes 4 2 2
2.1.3.2.3. Consultar el fons 3 2 1 (poc freqent)
2.1.3.2.4. Conixer les novetats 2 3 1 (poc freqent)
2.1.3.2.5. Prstec individual o de departament 2 2 1 (poc freqent)
2.1.3.2.6. Prstec d'aula 2 1 (poc freqent) 2
2.1.3.2.7. Preparar classes amb consulta del fons 1 (poc freqent) 1 (poc freqent) 1 (poc freqent)
2.1.3.2.8. Preparar classes sense consulta del fons 1 (poc freqent) 4 2
2.1.3.2.9. Elaboraci de material (bibliografies, dossiers...) 2 3 3
2.1.3.2.10. Estudi amb material propi 1 (poc freqent) 4 2
2.1.3.2.11. Correcci d'exmens 1 (poc freqent) 1 (poc freqent) 1 (poc freqent)
2.1.3.2.12. Consultes a internet 2 1 (poc freqent) 1 (poc freqent)
2.1.3.2.13. Realitzaci de reunions, entrevistes... 2 1 (poc freqent) 3
2.1.3.2.14. No la utilitzen 4 4 0

139

2.1.3.2.15. Altres 0 0 0
2.1.3.3. El professorat estimula la utilitzaci de la biblioteca per
part de l'alumnat?
S S S
2.1.3.3.1. Si la resposta s afirmativa, indiqueu d'1 a 5 el mtode
ms freqent

2.1.3.3.1.1 Lectures obligatries 2 3 0
2.1.3.3.1.2 Activitats de foment de la lectura 3 2 0
2.1.3.3.1.3 Treballant amb els alumnes a la biblioteca 3 3 0
2.1.3.3.1.4 Formant als alumnes en habilitats documentals 2 3 0
2.1.3.3.1.5 Utilitzant metodologies que impliquin recursos
d'informaci
3 2 3
2.1.3.3.1.6 Altres 0 0 0

2.1.4. Alumnat
2.1.4.1. Utilitza la biblioteca (indicar valor d'1 a 5)
2.1.4.1.1. De forma individual 3 2 2
2.1.4.1.2. En grup classe, acompanyats del seu professor 2 2 2
2.1.4.2. Marqueu d'1 a 5, segons freqncia, les activitats
realitzades pels alumnes
ASSISTNCIA LLIURE,
INDIVIDUAL

2.1.4.2.1 Lectura de llibres de ficci 1 (poc freqent) 2 0
2.1.4.2.2 Lectura de diaris o revistes 3 2 2
2.1.4.2.3 Prstec d'obres de ficci 2 2 0
2.1.4.2.4 Prstec de llibres de consulta 2 3 2
2.1.4.2.5 Realitzaci de deures escolars 5 (molt freqent) 5 (molt freqent) 5 (molt freqent)
2.1.4.2.6 Recerca i consulta d'informaci en material de sala 3 3 4
2.1.4.2.7 Recerca d'informaci a internet 3 1 (poc freqent) 0
2.1.4.2.8 Treball amb consulta, relacionat amb les rees
curriculars
2 3 0
2.1.4.2.9 Treball sense consulta 2 3 0
2.1.4.2.10 Estudi amb apunts 4 4 4
2.1.4.2.11 Aplicacions ofimtiques dels ordinadors 1 (poc freqent) 1 (poc freqent) 0

140

2.1.4.2.12 Xats, correus electrnics 0 1 (poc freqent) 0
2.1.4.2.13 Jugar amb l'ordinador 0 1 (poc freqent) 0
2.1.4.2.14 Reproducci de material audiovisual 1 (poc freqent) 1 (poc freqent) 0
2 1 (poc freqent) 0
2.1.4.2.16 Activitats de formaci d'usuaris 0 1 (poc freqent) 0
2.1.4.2.17 No la utilitzen 3 2 0
2.1.4.2.18 Altres 0 0 0
ASSISTNCIA COLLECTIVA,
AMB PROFESSORAT

2.1.4.2.1 Lectura de llibres de ficci 3 0 0
2.1.4.2.2 Lectura de diaris o revistes 1 (poc freqent) 0 0
2.1.4.2.3 Prstec d'obres de ficci 4 0 0
2.1.4.2.4 Prstec de llibres de consulta 2 0 0
2.1.4.2.5 Realitzaci de deures escolars 2 0 0
2.1.4.2.6 Recerca i consulta d'informaci en material de sala 3 0 0
2.1.4.2.7 Recerca d'informaci a internet 2 0 0
2.1.4.2.8 Treball amb consulta, relacionat amb les rees
curriculars
3 0 0
2.1.4.2.9 Treball sense consulta 2 0 0
2.1.4.2.10 Estudi amb apunts 1 (poc freqent) 0 0
2.1.4.2.11 Aplicacions ofimtiques dels ordinadors 1 (poc freqent) 0 0
2.1.4.2.12 Xats, correus electrnics 0 0 0
2.1.4.2.13 Jugar amb l'ordinador 0 0 0
2.1.4.2.14 Reproducci de material audiovisual 3 0 0
4 0 0
2.1.4.2.16 Activitats de formaci d'usuaris 2 0 0
2.1.4.2.17 No la utilitzen 3 0 0
2.1.4.2.18 Altres 0 0 0


141

2.2. PERSONAL
2.2.1. Responsable de la biblioteca central
2.2.1.1. Existeix una persona responsable del funcionament de
la biblioteca?
S S S
2.2.1.1.1. Des de quan existeix la figura del responsable de
biblioteca?
1987-88, per sense estabilitat,
amb diferents estatuts i funcions
1de juliol del 2005 fa molts anys
2.2.1.1.2. Indiqueu la formaci del responsable actual
2.2.1.1.2.1 Titulat en biblioteconomia No No 0
2.2.1.1.2.2 Estudiant de biblioteconomia (becari) No No 0
2.2.1.1.2.3 Professor/a S S S
2.2.1.1.2.4 Alumne No No 0
2.2.1.1.2.5 Exalumne No No 0
2.2.1.1.2.6 Representant de l'AMPA No No 0
2.2.1.1.2.7 Auxiliar o administratiu No S 0
2.2.1.1.2.8 Altres 0 0 0
2.2.1.1.3. Nombre de cursos com a responsable 2 consecutius 0 tres
2.2.1.1.4. Hores de dedicaci setmanal 3 20 4
2.2.1.1.5. Tasques que hi realitza Elaboraci del Pla anual,
seguiment del funcionament
diari, control del fons, tasques
de difusi
catalogaci de llibres,
orientaci als usuaris
totes

2.2.2. Personal collaborador (no es comptabilitza el
responsable)
Nombre de persones
2.2.2.1. Bibliotecaris 0 0 0
2.2.2.2. Professorat 0 x 0
2.2.2.3. Alumnat 0 0 0
2.2.2.4. AMPA 0 0 0
2.2.2.5. Becaris 0 0 0
2.2.2.6. Conserges 0 0 0
2.2.2.7. Auxiliars 0 0 0

142

2.2.2.8. Monitors 0 0 0
2.2.2.9. Altres 0 0 0
Mitjana d'hores setmanals
2.2.2.1. Bibliotecaris 0 0 0
2.2.2.2. Professorat 0 0 0
2.2.2.3. Alumnat 0 0 0
2.2.2.4. AMPA 0 0 0
2.2.2.5. Becaris 0 0 0
2.2.2.6. Conserges 0 0 0
2.2.2.7. Auxiliars 0 0 0
2.2.2.8. Monitors 0 0 0
2.2.2.9. Altres 0 0 0

2.2.3. Si el professorat collabora amb la biblioteca, de quina
manera ho fa? (ordre d'1 a 5)

2.2.3.1. Revisant el fons 0 1 (poc freqent) 0
2.2.3.2. Elaborant material 0 1 (poc freqent) 0
2.2.3.3. Proposta d'adquisicions 0 3 0
2.2.3.4. Proposta d'activitats 0 1 (poc freqent) 0
2.2.3.5. Tasques tcniques 0 1 (poc freqent) 3
2.2.3.6. Formaci d'usuaris 0 1 (poc freqent) 0
2.2.3.7. Altres 0 0 0


143

IES Estela Ibrica IES Ferran Casablancas IES Leonardo da
Vinci
3.1. PRESSUPOST
3.1.1. Fonts de financiaci i quantitat corresponent
3.1.1.1. Partida anual especfica per a la biblioteca en el
pressupost ordinari del centre
0 6000 0
3.1.1.2. Partida anual dels departaments didctics o seminaris segons necessitats
especfiques
0 0
3.1.1.3. Dotaci de l'AMPA segons demandes
especfiques
0 0
3.1.1.4. Subvencions
3.1.1.4.1. Ajuntament 0 0 0
3.1.1.4.2. Diputaci 0 0 0
3.1.1.4.3. Generalitat 0 0 0
3.1.1.4.4. Govern central 0 0 0
3.1.1.4.5. Altres 0 0 0
3.1.1.5. Altres 0 0 0

3.1.2. Inversions en fons bibliogrfic o electrnic (): mitjana
anual

3.1.2.1. Compra de llibres de referncia 100 0 0
3.1.2.2. Compra de monografies 200 0 0
3.1.2.3. Compra de llibres de lectura (imaginaci) 300 0 0
3.1.2.4. Subscripcions a publicacions peridiques 300 0 0
3.1.2.5. Compra de material audiovisual 100 0 0
3.1.2.6. Compra o accs a bases de dades 0 0 0
3.1.2.7. Compra o accs a informaci electrnica 0 0 0
3.1.2.8. Altres materials documentals 0 0 0


144

3.1.3. Cost de personal: per contractaci de
3.1.3.1. Bibliotecari 0 367 euros/mes 0
3.1.3.2. Becari 0 0 0
3.1.3.3. Monitors 0 0 0
3.1.3.4. Altres 0 0 0

3.1.4. Inversions extraordinries
3.1.4.1. Material documental 0 0 0
3.1.4.2. Mobiliari 1528 0 0
3.1.4.3. Material tcnic i informtic 1200 0 0
3.1.4.4. Altres 0 0 0

3.2.1. HORARI (concretar hora/es d'obertura i tancament) 11,15-11,45 0 0
3.2.1.1. Com accedeixen els alumnes a la biblioteca Nombre d'hores
setmanals

3.2.1.1.1. Accs lliure en horari lectiu 2,5 x 0
3.2.1.1.2. Accs lliure en horari extraescolar 0 0 0
3.2.1.1.3. Accs amb grup classe, amb horari predeterminat 7 x 0
3.2.1.1.4. Accs amb grup classe, segons les necessitats
docents
2 x 0
Responsable/s
3.2.1.1.1. Accs lliure en horari lectiu professorat de gurdia 0 0
3.2.1.1.2. Accs lliure en horari extraescolar 0 0 0
3.2.1.1.3. Accs amb grup classe, amb horari predeterminat professorat del grup 0 0
3.2.1.1.4. Accs amb grup classe, segons les necessitats
docents
professorat del grup 0 0

3.2.2. SERVEIS I DIFUSI

145

3.2.2.1. INFORMACI: Existeix una guia informativa de
l'organitzaci i serveis de la biblioteca del centre?
S No 0
3.2.2.1.1. s senyalitzada la biblioteca perqu els alumnes
s'orientin fcilment i la utilitzin de forma autnoma?
S Regular 0
3.2.2.1.2. Nombre de consultes al catleg (si est mecanitzat) 0 0 0
3.2.2.1.3. S'exposen peridicament les novetats que arriben a la
biblioteca?
S S 0
3.2.2.1.4. T la biblioteca tauler d'anuncis extern per difondre
informaci sobre la seva collecci, les seves activitats
i els seus serveis?
S No 0
3.2.2.1.5. Ofereix la biblioteca un servei
3.2.2.1.5.1 D'informaci general S No 0
3.2.2.1.5.2 D'informaci bibliogrfica S No 0
3.2.2.1.5.3 Altres 0 0 0
3.2.2.2. PRSTEC
3.2.2.2.1. Existeix un sistema de prstec dels fons per als
diferents membres de la comunitat educativa?

3.2.2.2.1.1 Alumnat S S 0
3.2.2.2.1.2 Professorat S S 0
3.2.2.2.1.3 Famlies No No 0
3.2.2.2.1.4 Personal administratiu i de consergeria No S 0
3.2.2.2.1.5 Altres 0 0 0
3.2.2.2.2. Estan clarament definides les normes del prstec? S S 0
3.2.2.2.3. Es realitza el control de prstec amb carnet? No S 0
3.2.2.2.4. Les biblioteques d'aula o de Departament es gestionen
com a prstecs collectius realitzats per la biblioteca
del centre?
No No 0
3.2.2.2.5. Nombre de moviments de prstecs domiciliaris CURS 2003-2004
3.2.2.2.5.1 Monografies 12 0 0
3.2.2.2.5.2 Llibres de ficci 66 0 0
3.2.2.2.5.3 Material audiovisulal 14 0 0

146

3.2.2.2.5.4 Altres 0 0 0
CURS 2004-2005 (FINS 30-04-2005)
3.2.2.2.5.1 Monografies 14 0 0
3.2.2.2.5.2 Llibres de ficci 42 0 0
3.2.2.2.5.3 Material audiovisulal 16 0 0
3.2.2.2.5.4 Altres 0 0 0
3.2.2.2.6. La biblioteca com a centre sollicitant, nombre de
documents obtinguts de/d'
CURS 2003-2004
3.2.2.2.6.1 Altres biblioteques escolars 0 85 0
3.2.2.2.6.2 CRP (Centre de recursos pedaggics) 10 0 0
3.2.2.2.6.3 Biblioteca pblica 15 0 0
3.2.2.2.6.4 Altres 0 0 0
CURS 2004-2005 (FINS 30-04-2005)
3.2.2.2.6.1 Altres biblioteques escolars 0 500 0
3.2.2.2.6.2 CRP (Centre de recursos pedaggics) 0 0 0
3.2.2.2.6.3 Biblioteca pblica 0 0 0
3.2.2.2.6.4 Altres 0 0 0
3.2.2.3 ACTIVITATS que organitza la biblioteca
3.2.2.3.1 Cursos o sesions de formaci d'usuaris per al
professorat
No No 0
3.2.2.3.2 Cursos o sesions de formaci d'usuaris per a l'alumnat S No 0
3.2.2.3.3 Serveis d'informaci per al professorat S No 0
3.2.2.3.4 Serveis d'informaci per a l'alumnat S No 0
3.2.2.3.5 Animaci a la lectura i escriptura S No 0
3.2.2.3.6 Difusi del fons S No 0
3.2.2.3.7 Exposicions temtiques S No 0
3.2.2.3.8 Relacionades amb rees curriculars S No 0
3.2.2.3.9 Activitats de recolzament a l'estudi en horari
extraescolar
No No 0
3.2.2.3.10 Altres 0 0 0
3.2.2.4 S'elaboren materials propis?

147

3.2.2.4.1 Guies de lectura No No 0
3.2.2.4.2 Dossiers de premsa S No 0
3.2.2.4.3 Buidats de revistes No No 0
3.2.2.4.4 Guia de novetats S No 0
3.2.2.4.5 Bibliografies No No 0
3.2.2.4.6 Butlletins de sumaris No No 0
3.2.2.4.7 Altres... 0 0 0
3.2.2.5 Compta la biblioteca escolar amb pgina web? No No 0
3.2.2.6 Es realitza una avaluaci peridica dels serveis de la
biblioteca?
No No 0
3.2.2.6.1 Freqncia? 0 0 0


148

4. MBIT CURRICULAR
IES Estela Ibrica IES Ferran
Casablancas
IES Leonardo da Vinci
4.1.1. Existeix al centre un programa de formaci d'usuaris de
biblioteca?
No No No
4.1.1.1. En cas afirmatiu, qui el coordina? 0 0 0
IES Estela Ibrica
4.1.2.1. Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial 0 0 0
4.1.2.2. Crdit variable de secundria HABILITATS
INFORMACIONALS
professora responsable alumnat segon cicle de
secundria
4.1.2.3. Matria optativa de batx. 0 0 0
4.1.2.4. Sessions informatives segons demanda MECANISMES D'S coordinadora de
biblioteca
alumnat
4.1.2.5. Curs en horari extraescolar 0 0 0
4.1.2.6. Visites HABILITATS
INFORMACIONALS
professorat responsable alumnat
4.1.2.7. Tallers 0 0 0
4.1.2.8. Exposicions ANIMACI DE LA LECTURA coordinadora de
biblioteca
comunitat educativa
4.1.2.9. Edici de materials MECANISMES D'S coordinadora de
biblioteca
comunitat educativa
4.1.2.10. Altres ANIMACI DE LA LECTURA coordinadora de
biblioteca i professorat
alumnat
IES Ferran Casablancas
4.1.2.1. Sessions integrades al Pla d'Acci Tutorial ANIMACI DE LA LECTURA 0 0
4.1.2.2. Crdit variable de secundria HABILITATS
INFORMACIONALS
0 0

149

4.1.2.4. Sessions informatives segons demanda 0 0 0
4.1.2.6. Visites 0 0 0
4.1.2.7. Tallers 0 0 0
4.1.2.8. Exposicions 0 0 0
4.1.2.9. Edici de materials 0 0 0
4.1.2.10. Altres 0 0 0
4.1.2.2. Crdit variable de secundria 0 0 0
4.1.2.4. Sessions informatives segons demanda 0 0 0
4.1.2.6. Visites 0 0 0
4.1.2.7. Tallers 0 0 0
4.1.2.8. Exposicions 0 0 0
4.1.2.10. Altres 0 0 0

4.2.1. Existeix al centre un programa especfic de formaci
per a l'adquisici d'habilitats informacionals (tcniques
de cerca, avaluaci, tractament i comunicaci de la
informaci) ?
No No No
IES Estela Ibrica

150

coordinaci general
HABILITATS
INFORMACIONALS
professor d'rea alumnes
coordinaci general
0 0 0
4.2.2.3. Sessions especfiques integrades al Pla d'Acci
Tutorial
0 0 0
4.2.2.4. Crdit variable de secundria transversal HABILITATS
INFORMACIONALS
professora alumnes de segon cicle
nivells
0 0 0
4.2.2.8. Tallers 0 0 0
4.2.2.10. Altres 0 0 0
coordinaci general
0 0 0
coordinaci general
0 0 0
Tutorial
0 0 0
4.2.2.4. Crdit variable de secundria transversal 0 0 0
nivells
0 0 0
4.2.2.8. Tallers 0 0 0
4.2.2.10. Altres 0 0 0

151

coordinaci general
0 0 0
coordinaci general
0 0 0
Tutorial
0 0 0
4.2.2.4. Crdit variable de secundria transversal 0 0 0
nivells
0 0 0
4.2.2.8. Tallers 0 0 0
4.2.2.10. Altres 0 0 0

4.3. HBIT LECTOR
4.3.1. Existeix al centre un programa especfic de
desenvolupament del gust per la lectura?
No S No
IES Estela Ibrica
general
ANIMACI DE LA LECTURA professor alumnat de secundria
obligatria
general
0 0 0
4.3.2.5. Matria optativa de batx. ANIMACI DE LA LECTURA professor alumnes de 1r batxillerat
4.3.2.6. Club de lectura 0 0 0

152

4.3.2.7. Tallers d'escriptura 0 0 0
4.3.2.8. Jocs 0 0 0
4.3.2.9. Edici de materials ANIMACI DE LA LECTURA coordinadora de
biblioteca
comunitat educativa
4.3.2.10. Altres 0 0 0
general
0 0 0
general
0 0 0
4.3.2.8. Jocs 0 0 0
4.3.2.10. Altres 0 0 0
general
0 0 0
general
0 0 0
4.3.2.8. Jocs 0 0 0

153

4.3.2.10. Altres 0 0 0

4.4.1. Quines rees fomenten ms l's de la biblioteca?
(Ordeneu de ms a menys)
Llengua castellana i literatura,
Cincies experimentals,
Cincies socials, Llengua
catalana i literatura, Filosofia,
Idiomes i Llengues clsiques
llengua castellana i
llengua catalana
socials, catal i castell
4.4.2. Quins cicles o etapes educatives utilitzen amb ms
freqncia la biblioteca? (Ordeneu de ms a menys)
segon cicle de secundria,
batxillerat, primer cicle, formaci
professional
1r cicle d'ESO 2n cicle
d'ESO Batxillerat
0


154

IES Estela Ibrica IES Ferran
Casablancas
IES Leonardo da
Vinci
5.1.1. La biblioteca al centre
5.1.1.1. Implantaci en els rgans del centre
5.1.1.1.1. Claustre S S 0
5.1.1.1.2. Consell Escolar No S 0
5.1.1.1.3. Comissi Pedaggica No 0 0
5.1.1.1.4. Altres 0 0 0
5.1.1.2. Apareix la biblioteca a l'organigrama de funcionament del centre? No S 0
5.1.1.3. En quins documents marc del centre es recullen les programacions
de formaci que afecten la biblioteca?

5.1.1.3.1. Projecte educatiu No S 0
5.1.1.3.2. Reglament de rgim intern No S 0
5.1.1.3.3. Projecte curricular No 0 0
5.1.1.3.4. Pla anual S S 0
5.1.1.3.5. Altres 0 0 0

5.1.2. Implicaci dels rgans del centre en el funcionament de la biblioteca
5.1.2.1. Direcci 3 3 2
5.1.2.2. Claustre 2 3 2
5.1.2.3. Consell escolar 1 (Gens) 2 2
5.1.2.4. Comissi Pedaggica 2 3 2
5.1.2.5. Departaments o seminaris 2 2 2
5.1.2.6. AMPA 2 4 2
5.1.2.7. Altres 0 0 0

5.1.3. Elabora la biblioteca
5.1.3.1. Un projecte d'acci a llarg termini No S S

155

5.1.3.2. Un pla anual que s'integri en el Pla anual del centre S 0 0
5.1.3.3. Una memria anual, amb control estadstic general No 0 0
5.1.3.4. Una memria anual, sense control estadstic general S S 0

5.1.4. Existeix una Comissi de biblioteca? No S 0
IES Estela Ibrica
5.1.4.1. Est constituda per NOMBRE CRRECS HORES DEDICACI
SETMANAL
5.1.4.1.1. Equip directiu 0 0 0
5.1.4.1.2. Professorat 0 0 0
5.1.4.1.3. Alumnat 0 0 0
5.1.4.1.4. Representants AMPA 0 0 0
5.1.4.1.5. Bibliotecari 0 0 0
5.1.4.1.6. Personal no docent 0 0 0
5.1.4.1.7. Altres 0 0 0
SETMANAL
5.1.4.1.2. Professorat x 0 0
5.1.4.1.3. Alumnat 0 0 0
5.1.4.1.7. Altres 0 0 0
SETMANAL
5.1.4.1.2. Professorat 0 0 0
5.1.4.1.3. Alumnat 0 0 0

156

5.1.4.1.7. Altres 0 0 0

5.1.4.2. Est integrada la Comissi de biblioteca a l'organigrama del centre? 0 S 0
5.1.4.3. Quines sn les seves funcions?
5.1.4.3.1. Establir les bases de gesti 0 S 0
5.1.4.3.2. Planificar el funcionament 0 S 0
5.1.4.3.3. Preparar activitats de formaci d'usuaris 0 No 0
5.1.4.3.4. Preparar activitats relacionades amb la lectura 0 S 0
5.1.4.3.5. Elaborar o revisar el Pla anual 0 S 0
5.1.4.3.6. Elaborar o revisar la Memria 0 S 0
5.1.4.3.7. Elaborar i aprovar el pressupost 0 S 0
5.1.4.3.8. Gestionar adquisicions 0 S 0
5.1.4.3.9. Coordinar biblioteca i claustre 0 S 0
5.1.4.3.10. Coordinar la biblioteca amb l'exterior 0 No 0
5.1.4.3.11. Altres 0 0 0
5.1.4.4. Quantes vegades es reuneix al curs? 0 S 0
5.1.4.4.1. Qui les coordina? 0 S 0

5.1.5. Ha participat la biblioteca en algun projecte d'innovaci o millora? No No 0
5.1.5.1. Especificar 0 0 0

5.2.1. La biblioteca del centre collabora amb altres biblioteques escolars de
la zona?
No No 0
5.2.1.1. Hi ha grup de treball a la zona? No No 0

5.2.2. Relaci amb la biblioteca pblica
5.2.2.1 Es fan visites a la biblioteca pblica? S No S

157

5.2.2.1.1 En cas afirmatiu, indiqueu nivells
5.2.2.1.1.1 Primer cicle secundria obligatria biennal (una al cilcle) 0 anual
5.2.2.1.1.2 Segon cicle secundria obligatria 0 0 0
5.2.2.1.1.3 Secundria postobligatria batxillerat 0 0 0
5.2.2.1.1.4 Secundria postobligatria cicles formatius grau mitj 0 0 0
5.2.2.1.1.5 Secundria postobligatria cicles formatius grau superior 0 0 0
5.2.2.1.1.6 Altres 0 0 0
5.2.2.2. S'elaboren activitats conjuntes No No S
5.2.2.2.1 En cas afirmatiu, descriviu-les
5.2.2.2.1.1 Primer cicle secundria obligatria 0 0 es porta un escriptor
cada any a fer
conferncies
5.2.2.2.1.2 Segon cicle secundria obligatria 0 0 0
5.2.2.2.1.3 Secundria postobligatria batxillerat 0 0 0
5.2.2.2.1.4 Secundria postobligatria cicles formatius grau mitj 0 0 0
5.2.2.2.1.5 Secundria postobligatria cicles formatius grau superior 0 0 0
5.2.2.2.1.6 Altres 0 0 0
5.2.2.3. Es mantenen altres tipus de relacions?
5.2.2.3.1. Prstec de materials S No 0
5.2.2.3.2. Assessorament tcnic No No 0
5.2.2.3.3. Elaboraci de dossiers No No 0
5.2.2.3.4. Altres 0 No 0

5.2.3. Relaci amb els Centres de Recursos Pedaggics
5.2.3.1. Prstec de materials S No 0
5.2.3.2. Assessorament pedaggic No No 0
5.2.3.3. Preparaci conjunta d'activitats No No 0
5.2.3.4. Activitats de formaci No No 0
5.2.3.5. Altres 0 0 0
5.2.3.6. Cap relaci 0 0 0


158

5.2.4. Existeix relaci amb altres entitats?
5.2.4.1. Centres cvics No No 0
5.2.4.2. Associacions de vens No No 0
5.2.4.3. Entitats culturals No No 0
5.2.4.4. Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes No No 0
5.2.4.5. Amic de Paper S No 0
5.2.4.6. Grup Bibliomdia No No 0
5.2.4.7. Rosa Sensat No No 0
5.2.4.8. Altres 0 0 0


159


Anoteu tot all que trobeu significatiu de cada apartat que no ha estat qestionat. Valoreu qu caldria per tirar endavant la biblioteca del vostre centre pel
que fa a criteris d'utilitzaci, fons, local, formaci del personal encarregat i hores de dedicaci, horari, activitats, etc. Qu li demanareu a l'administraci
educativa? Indiqueu qualsevol aspecte que creieu fonamental per al desenvolupament d'un model de biblioteca d'acord amb les necessitats de la societat i
l'educaci actuals.

IES Estela Ibrica

Per tirar endavant la biblioteca, cal que totes les arees s'impliquin en el disseny i programaci d'activitats relacionades amb aquest programa d'innovaci, per
tant l'administraci ha de facilitar les demandes de fons,horari, hores de dedicaci i formaci

els/les responsables hauries de tenir hores lectives de reducci per encarregar-se de la biblioteca
ens calen armaris nous
ordinadors i materials udiovisuals


160

ANNEX II: FUNCIONAMENT I SERVEIS: DOCUMENTS DE
DIFUSI

II/1 Normes de funcionament i serveis

II/2 Plano de la biblioteca

II/3 Trptic alumnes


161

II/1 Normes de funcionament i serveis


162

BIBLIOTECA DE LIES ESTELA IBRICA
FUNCIONAMENT I SERVEIS
CURS 2005-2006

1. FUNCIONAMENT

1.1. ESPAI

La biblioteca es troba situada al primer pis de l'institut, aula 103.

Si b lorganitzaci interna es revisa segons les necessitats, es convenient
respectar un ordre bsic, que correspon al que apareix al plnol existent a laula.

1.2. OBERTURA

La biblioteca s oberta per a l'entrada lliure dels alumnes de dilluns a divendres a
l'hora de l'esbarjo (11.15-11.45 h.). Hi ha un/a professor/a de gurdia responsable
del seu funcionament.

A la resta de l'horari lectiu, el professorat que faciliti l'accs dels alumnes a la
biblioteca haur de restar amb ells fent-se'n responsable. Si no s aix, se'n
ressenteix no sols el material, sin tamb l'hbit de comportament que han d'anar
adquirint els alumnes, perqu la biblioteca sigui un espai de treball en condicions
adequades per a tot aquell que ho desitgi.

1.3. CALENDARI

Al llarg del curs, el professorat utilitza la biblioteca com a espai actiu de les seves
classes. Per aquest motiu s til un calendari que faciliti lorganitzaci. Es trobar a
un tauler d'anuncis de la sala del professorat (entrant a m esquerra). S'ha de
indicar l'hora i el nom del professor/a.

1.4. FONS

La biblioteca disposa dels materials segents:

a) LLIBRES
Uns 4500 volums sobre temes diversos i tamb obres de consulta general,
collocats per rees temtiques:
Pedagogia, Biblioteconomia, Cincies, Fsica i Qumica, Matemtiques, Educaci
Fsica, Informtica, Disseny, Tecnologia, Electricitat, Administratiu, Catal
(diccionaris i llengua), Castell (llengua), Catal (literatura), Literatura juvenil,
Literatura universal, Castell (literatura), Msica, Cinema, Histria de l'Art, Histria,
Geografia, Grec (llengua i literatura), Llat (llengua i literatura), Religi, Angls,
Francs, Filosofia, Treballs de recerca, *Diccionaris, *Enciclopdies.


163

b) DIARIS I REVISTES
El Peridico de Catalunya, El Peridico de l'estudiant, El Pas, Guix, El Temps,
Revistes de diaris (PS, El cultural), Revistes d'altres centres

c) ALTRES DOCUMENTS
Guies, dossiers informatius, treballs dels alumnes...

d) VDEOS I DVD
El llistat es pot consultar a la porta interior de larmari.

1.5. NORMES BSIQUES DE FUNCIONAMENT

i. Cal que es treballi en ordre i silenci, o en un to de veu que no molesti els
companys.

ii. s convenient que se segui de manera adient per treballar. S' ha de evitar estar
dret, a no ser que es busquin llibres.

iii. s imprescindible que tothom tracti amb cura el material, tant els llibres de
consulta com les revistes, els prestatges, les cadires, les taules; que no
sescrigui sobre els llibres, taules o parets.

iv. No es pot menjar o beure.

v. Les enciclopdies i diccionaris es poden consultar lliurement. Altres llibres o
material seran facilitats pel/per la professor/a responsable, que en finalitzar la
sessi el retornar al seu lloc.

vi. Tots els membres de la comunitat educativa han de conixer i respectar el
sistema de funcionament de la biblioteca: anotar prstecs, retornar-los amb
puntualitat, Internet responsable...

vii. Els usuaris de la biblioteca han de deixar collocada la cadira al seu lloc en el
moment d'abandonar la sala.

viii. El/la professor/a responsable ha de tancar els llums i la porta desprs de
comprovar que la biblioteca est en condicions de ser utilitzada per un altre
grup.

2. SERVEIS

2.1. INFORMACI I CONSULTA A LA SALA

Els diccionaris i enciclopdies es poden consultar lliurement a la sala. Per a la resta
de llibres, revistes i material complementari sha de demanar perms al professor/a
responsable per consultar-lo. En tot cas, s convenient retornar-lo al seu lloc,
respectant lordre que es vagi establint.


164

2.2. PRSTEC

Els/les professors/es poden agafar els llibres o el material audiovisual sempre que
ho necessitin, per s indispensable que els anotin al Llibre de Prstec que
trobaran damunt de la taula de coordinaci. s important per si un altre company/a
o alumne/a el necessita i per coordinar ls del fons de la biblioteca. Pensem que
som un cinc-cents usuaris.

Les claus dels armaris es troben penjades al plaf d'informaci de la sala de
professors/es (entrant a m esquerra). Una altra cpia es pot trobar a consergeria.
s fonamental retornar-les al seu lloc una vegada fetes servir. Si actuem amb
responsabilitat, la tendncia s a deixar oberts els armaris.

En relaci als alumnes, es pot realitzar prstec per a fotocpies, controlant que el
material torni al seu lloc. El prstec domiciliari s preferible que es realitzi en l'horari
establert (dimarts i dijous d'11.15 a 11.45).

Els volums de les enciclopdies, els diccionaris, algunes colleccions i els llibres
marcats amb un punt vermell no es poden treure.

El temps de prstec s d'una setmana els llibres de consulta i quinze dies els de
lectura (sempre prorrogable).

2.3. ORDINADORS

La dotaci actual dordinadors de la biblioteca s de quatre ordinadors ds general i
un ordinador per coordinaci. Ls prioritari daquests ordinadors s: uns, per
realitzar tasques acadmiques (la revista del centre, cerca dinformaci), i laltre,
tasques de coordinaci (informatitzaci i actualitzaci de les fitxes del fons, edici
del material informatiu, connexi amb la xarxa dInternet per fer denlla amb fitxers i
informacions externes).

El professorat i lalumnat que els utilitzi ha de recordar les normes de funcionament
acordades:
No sha de canviar la configuraci dels ordinadors.
No introduir software nou.
Evitar la utilitzaci de disquets contaminats amb virus.
No emmagatzemar informaci rellevant al disc dur.
Controlar ls adequat dInternet.
Preservar en tot moment les normes bsiques de funcionament de la
biblioteca.

2.4. INTERNET

165

Els ordinadors de la biblioteca permeten la connexi amb Internet. Els alumnes es
podran connectar per realitzar la seva cerca i recuperaci dinformaci referida a
lmbit acadmic els dimarts i dijous d'11.15 a 11.45. El temps de connexi i les
adreces utilitzades hauran dapuntar-se al Llibre ds dInternet.

2.5. ACTIVITATS

La biblioteca acull activitats acadmiques, organitzatives i culturals: danimaci a la
lectura, reunions, classes, conferncies, recitals potics La seva finalitat bsica
s servir de lloc de trobada que afavoreixi el dileg, la convivncia, el gust per la
lectura i pel desenvolupament intellectual en general, i la cultura, com a eines
bsiques per a tota la comunitat educativa.


166

II/2 Plano de la biblioteca
PLNOL DE LA BIBLIOTECA*

Catal
literatura
Catal
lit. juvenil
Catal
Lit. juvenil
Matem-
tiques
Cincies Cincies
Catal
literatura
Catal
llengua
Bibl./Didctic.a
Administratiu
pissarra

Fsica i
Qumica
Tecnologia
Electricitat
Ed. Fsica
Medicina
Ordinador
1
Ordinador
2
Ordinador
3
Ordinador
4
Ordinador de gesti i
coordinaci

Catal
literatura

Castell
lit. juv./univ.

Castell
literatura

H
e
m
e
r
o
t
e
c
a

n
o
v
e
t
a
t
s

Castell
literatura
Armari de
coordinaci

Histria/Art
Geografia

Histria

Grec

Filosofia Religi
Msica
Atlas Treballs de
recerca
Treballs de
recerca
Treballs de
recerca

E
x
p
o
s
i
t
o
r
s

Llat

Angls
Francs
Castell
llengua

Diccionaris

Enciclop-
dies
Enciclop-
dies
Enciclop-
dies

porta
Expositors

*Aproximaci a la distribuci de lespai, no a la proporci de les mides


167

TRPTIC ALUMNES
II/3 Trptic alumnes
g NORMES BSIQUES
de funcionament de la Biblioteca

Cal que es treballi en ordre i silenci, o en un
to de veu que no molesti els companys.

s convenient seure de manera adient per
treballar. S' ha de evitar estar dret, a no ser que es
busquin llibres.

s imprescindible que totom tracti amb
cura el material, tant els llibres de consulta com les
revistes, els prestatges, les cadires, les taules; que no
sescrigui sobre els llibres, taules o parets.

No es pot menjar o beure.

No shan de llenar papers al terra.

Les enciclopdies i diccionaris es poden
consultar lliurement, per amb molta cura de no fer
malb els volums. Els altres llibres o materials seran
facilitats pel/per la professor/a responsable, que en
finalitzar la sessi els retornar al seu lloc.

Tots els membres de la comunitat educativa
han de conixer i respectar el sistema de
funcionament de la biblioteca: anotar prstecs,
retornar els llibres amb puntualitat, Internet
responsable...

Els usuaris de la biblioteca han de deixar
collocada la cadira al seu lloc en el moment
d'abandonar la sala.

Tots som responsables que la biblioteca
estigui en condicions de ser utilitzada adequadament.

PLNOL DE LA BIBLIOTECA
*

*Aproximaci a la distribuci de lespai, no a la proporci de
les mides

Biblioteca
de lIES Estela
Ibrica

guia de
funcionament
i serveis
2005

Generalitat de Catalunya
Dpt. dEnsenyament
IES Estela Ibrica

i

168

g ESPAI

La Biblioteca es troba situada al primer pis de l'institut,
aula 103, entre la sala d'udiovisuals i la SUM.

Si b lorganitzaci interna es revisa segons les
necessitats, s convenient respectar un ordre bsic, que
correspon al que apareix al PLNOL adjunt.

g HORARI DOBERTURA

La biblioteca s oberta per a l'entrada lliure dels
alumnes de dilluns a divendres a l'hora de l'esbarjo
(11.15-11.45 h.). Hi ha un/a professor/a de gurdia
responsable del seu funcionament.

A la resta de l'horari lectiu, el professorat pot facilitar
l'accs dels alumnes a la biblioteca, restant amb ells
fent-se'n responsable. En tot moment sha de tenir cura
del material, i un comportament correcte, perqu la
biblioteca sigui un espai de treball en condicions
adequades per a tot aquell que ho desitgi.

g FONS

LLIBRES: Uns 4500 volums sobre temes diversos i
tamb obres de consulta general, collocats segons les
diverses disciplines.
DIARIS I REVISTES: El Peridico de Catalunya, El
Peridico de l'estudiant, El Pas, Guix, El Temps,
Revistes de diaris (PS, El cultural), Revistes d'altres
centres
ALTRES DOCUMENTS: Guies, dossiers informatius,
treballs dels alumnes...
VDEOS I DVD: El llistat es pot consultar a la porta
interior de larmari.

g SERVEIS

INFORMACI I CONSULTA A LA
SALA

Els diccionaris i enciclopdies es poden consultar
lliurement a la sala. Per a la resta de llibres, revistes i
material complementari sha de demanar perms al
professor/a responsable per consultar-lo. En tot cas, s
convenient retornar-lo al seu lloc, respectant lordre que
es vagi establint.

PRSTEC

Tot lalumnat te dret al prstec de llibres. Els volums de
les enciclopdies, els diccionaris, algunes colleccions i
els llibres marcats amb un punt vermell no es poden
treure.

El prstec domiciliari s preferible que es realitzi en
l'horari establert per a cada curs: dilluns i dijous
d'11.15 a 11.45. s indispensable que el professorat
responsable lanoti al Llibre de Prstec que es troba
damunt de la taula de coordinaci. s important per si
un altre alumne/a el necessita i per coordinar ls del
fons de la biblioteca. Pensem que som uns cinc-cents
usuaris.El temps de prstec s d'una setmana els
llibres de consulta i quinze dies els de lectura (sempre
prorrogable).

Es pot realitzar prstec per a fotocpies, controlant
que el material torni al seu lloc.

ORDINADORS

La dotaci actual dordinadors de la biblioteca s de
quatre ordinadors ds general i un ordinador per
coordinaci. Lalumnat pot fer s dun dels quatre
ordinadors generals per realitzar tasques acadmiques
(escriure un document, cercar informaci). Shan de
seguir en tot moment les normes de funcionament
acordades:
No sha de canviar la configuraci dels
ordinadors.
No introduir software nou.
Evitar la utilitzaci de disquets contaminats
amb virus.
No emmagatzemar informaci al disc dur.
Controlar ls adequat dInternet.
Preservar en tot moment les normes bsiques
de funcionament de la biblioteca.

INTERNET

Els ordinadors de la biblioteca permeten la connexi
amb Internet. Lalumnat es podr connectar per
realitzar la seva cerca i recuperaci dinformaci
referida a lmbit acadmic els dilluns, dijous i
divendres d'11.15 a 11.45. El temps de connexi i
les adreces utilitzades hauran dapuntar-se al Llibre
ds dInternet.

169

ANNEX III: GESTI

III/1 Graella per linventari del material documental i dels equipaments TIC

III/2 Graella per la sollicitud de material documental

III/3 Fulls de suggeriments

III/4 Projecte de Biblioteca de lIES Estela Ibrica, 2004-2006

III/5 Pla Anual de la Biblioteca, curs 2004-2005

III/6 Informe, juny 2005

III/7 Proposta de Pla dactuaci, curs 2005-2006

III/8 Projecto de biblioteca presentat al concurs nacional de projectes didees per a la
millora i innovaci de les biblioteques de centres escolars per lany 2005 (MEC)
[castell]


170

III/1 Graella per linventari del material documental i dels equipaments TIC

DEPARTAMENT

INVENTARI DE MATERIAL DOCUMENTAL 2005
Classe de document Nombre dexemplars
Enciclopdies
Diccionaris
Atles
Monografies
Llibres de text
Llibres de ficci
Revistes
Material elaborat pel professorat i lalumnat
Mapes
Lmines i fotografie
Diapositives
Enregistraments dudio
Vdeos i DVD
CD-ROM
Programes dordinador
Jocs
Material docent digital
Altres...


171

07.04.05

DEPARTAMENT

INVENTARI DEQUIPAMENTS TIC RELACIONATS AMB PRCTIQUES DOCUMENTALS 2005
Classe dequipament Nombre daparells
PCs i terminals sense connexi a Internet
PCs i terminals amb connexi a Internet
Lectors CD
Lectors de DVD
Lector dudio
Gravadores CD
Impressora
Escnner
Capturadora de vdeo
TV
Can
Videocmera
Webcam
Adaptador de diapositives i projector
Altres...


172

III/2 Graella per la sollicitud de material documental

DEPARTAMENT

SOLLICITUD DE MATERIAL DOCUMENTAL 2005

Llibres de lectura
(contes, novelles, poesia,
teatre...)

Llibres de consulta
(diccionaris, enciclopdies,
catlegs, anuaris...)


173

Llibres de coneixement
(monografies)

Publicacions peridiques
(revistes, cmics...)

Material grfic
(cartells, mapes, fotogra-
fies...)


174

Documents audiovisuals
(diapositives, vdeos,
audiollibres, cassets,
compactdisc...)

Documents electrnics
(CD-ROM, programes
informtics...)

Documents digitals
(bases de dades, revistes,
llibres, material docent...)

Jocs didctics


175

Recursos adequats per a
necessitats educatives
especials

Recursos adequats per a
persones nouvingudes

Altres


176

III/3 Fulls de suggeriments

?

22-26 de setembre
2004

B
I
B
L
I
O
T
E
C
A

s
u
g
g
e
r
i
m
e
n
t
s

Fes teva la
biblioteca

Entra!
Opina!


177

BIBLIOTECA Suggeriments

PROFESSOR/A rea

SUGGERIMENTS 2004
ESPAI

MATERIAL

FUNCIONAMENT

ACTIVITATS

Altres


178

BIBLIOTECA Suggeriments

ALUMNE/A Curs

SUGGERIMENTS 2004
ESPAI

MATERIAL

FUNCIONAMENT

ACTIVITATS

Altres


179

III/4 Projecte de Biblioteca de lIES Estela Ibrica, 2004-2006

IES ESTELA IBRICA

biblioteca

projecte

2004-2006


180

Sumari

0. PRESENTACI 1
0.1. Objectius del document 1
0.2. La biblioteca de lIES Estela Ibrica 2
0.3. Metodologia 2

1. JUSTIFICACI 3
1.1. Fonts de documentaci i instruments 3
1.2. Eixos estratgics del projecte 3

2. PLANIFICACI 5
2.1. Planificaci general del projecte 5
2.2. Pla dacci (curs 2004-2005) 11

3. ACTUACI 17
3.1. Aplicaci 17
3.2. Avaluaci 17

BIBLIOGRAFIA 18


181

0. Presentaci

0.1. OBJECTIUS DEL DOCUMENT

Somos nuestra memoria,
Somos ese quimrico museo de formas inconstantes,
ese montn de espejos rotos.
Cambridge, Jorge Luis Borges

La biblioteca, com la memria dun sser hum, no s un dipsit, sin una increble font de pensament. Per aquest motiu, sha dintegrar
de manera imprescindible al nostre mbit educatiu, per tal de facilitar la nostra tasca fonamental: el desenvolupament dels alumnes fins arribar a
ser ciutadans autnoms, capaos de pensar en llibertat.

El canvi social fa que les funcions de les biblioteques, com a servei necessari, estiguin evolucionant de forma dialctica amb els canvis de
les institucions en qu sinscriuen. Els centres educatius estan canviant i tamb ho han de fer les biblioteques escolars, que han de poder
proporcionar els mitjans perqu el professorat realitzi de forma adequada la seva tasca educativa. Vivim en un mn amb sobre-informaci. Les
biblioteques escolars han de funcionar com a reguladores daquesta gran quantitat dinformaci que es mou actualment; han daconseguir que la
superabundncia de llibres i les noves tecnologies siguin eines tils per al desenvolupament dels alumnes.
Lobjectiu daquest document s presentar una proposta per construir un nou model de biblioteca de lIES Estela Ibrica com a centre de
recursos per a laprenentatge, que integri dins de ls clssic (places destudi ms llibres), altres serveis fins ara poc o gens realitzats: coordinaci

182
dels recursos documentals del centre, dinamitzaci de la lectura, servei dinformaci i de cerca de documentaci, rea equipada amb TIC per al
treball de lalumnat, aprenentatge en xarxa, facilitar sistemes dautoaprenentatge...

Aquest document est adreat a la direcci del centre, per tamb a tota la comunitat educativa, perqu, sense la seva implicaci i
collaboraci, el projecte de transformaci daquesta eina educativa no t sentit.

0.2. LA BIBLIOTECA DE LIES ESTELA IBRICA

L'institut va comenar a funcionar a l'edifici de La Granja el curs 1986-1987. Des del principi es va veure la necessitat de crear un fons de
llibres que facilits el desenvolupament acadmic i cultural dels alumnes. Un armari a una de les sales va ser la primera biblioteca.

Quan al curs 1991-1992 es va traslladar tot el centre a l'edifici actual, els llibres van fer el seu viatge transformant l'aula 103 en una
biblioteca. I des de llavors, cada vegada que alg entra i fulleja un llibre, o consulta una enciclopdia, o llegeix un poema, o un cmic o una
revista o un diari, o fa els deures..., l'espai torna a sser una biblioteca. La mgia es va produir fins i tot una vegada que un foc intencionat volia
destruir els llibres; les paraules, smbol del pensament lliure, van ser incombustibles.

Les dotacions anuals de lAMPA per a la compra de llibres han contribut a mantenir i actualitzar el material.

Al curs 1999-2000, la collocaci dels expositors cedits per lAjuntament va facilitar la mostra de llibres (uns perqu despertin de la seva
letargia a les prestatgeries, altres perqu sn nous), petites exposicions que reflecteixen fets culturals concrets. Tamb es va iniciar la tasca
dinformatitzaci de lespai amb la compra dun equip dinformtica (sollicitat a lAMPA) i amb la connexi a la xarxa.

I continuem treballant. La biblioteca forma part de la nostra histria, i per aix evoluciona amb nosaltres.


183
0.3. METODOLOGIA

Lanlisi de la biblioteca com a globalitat, integrada al sistema orgnic del centre, valorant les necessitats i cercant la seva integraci coherent
al procs educatiu, situa el marc de treball. La realitzaci de la diagnosi del seu funcionament actual ens permet detectar les necessitats dels
diferents mbits dintervenci, per tal de procurar les accions ms pertinents des de la reflexi, no des de latzar ni la improvisaci.

El contingut del projecte sorganitza en apartats que desenvolupen els diferents punts del procs: justificaci del projecte, planificaci
general (per mbits) i pla dacci (curs 2004-2005), estratgies dexecuci, i avaluaci. Els annexos aporten documentaci complementria.


184

1. Justificaci

1.1. FONTS DE DOCUMENTACI I INSTRUMENTS

Lelaboraci del projecte ha tingut en compte les fonts i mtodes segents:
(1) Legislaci reguladora de lmbit educatiu: LOCE.
(2) Documents del centre: Pla anual i Pressupost dels ltims anys.
(3) Llibres sobre documentaci i biblioteconomia, en especial sobre la gesti de biblioteques escolars (Vid. Bibliografia).
(4) Lestudi de la situaci actual de la biblioteca a partir de la Memria de la biblioteca de letapa 1999-2001, Llibre de prstec 2002-2004,
una altra documentaci especfica de la biblioteca del centre i el recull dopinions i suggeriments a partir duna consulta escrita.

1.2. EIXOS ESTRATGICS DEL PROJECTE

Si b les dades sobre la situaci actual de la biblioteca i la diagnosi de cada un dels mbits establerts, amb lespecificaci de necessitats i
millores, no shan ressenyat en aquest document, sn el punt de partida i la seva justificaci. Aquest projecte t la tendncia a mantenir tot all
que funciona, a corregir tot all que planteja problemes, a innovar trobant solucions adequades i creatives. I per altra part, shauria dintegrar en
un projecte general de centre amb la finalitat deducar ciutadans preparats.

El projecte est format per cinc eixos bsics que aglutinen la intenci del treball:

I Biblioteca i aprenentatge
Les reformes dels plans destudis, larribada de les TIC i les exigncies socials han de quedar reflectides en noves prctiques
pedaggiques.

185

II Biblioteca, cultura i pensament
Facilitar el desenvolupament de lalumnat en els valors humanstics, el dileg, la crtica i la reflexi.

III Biblioteca i recerca
Accedir, manipular, contrastar i gestionar informaci i documentaci de qualitat i significativa, que doni suport a laprenentatge de
metodologies de recerca a diferents nivells.

IV Biblioteca i xarxa
El component tecnolgic sincorpora a lmbit educatiu, facilitant laccs a la informaci i a la creaci i desenvolupament personal i
social.

V Biblioteca i organitzaci
Creaci dun sistema organitzatiu estructurat i flexible, formant una xarxa de nuclis relacionats, que optimitzin els recursos.


186

2. Planificaci

2.1. PLANIFICACI GENERAL DEL PROJECTE
TEMPORALITZACI
Curs 2004-2005 Curs 2005-2006 MBIT

OBJECTIUS
1r
tr.
2n
tr.
3r
tr.
1r
tr.
2n
tr.
3r
tr.
I
N
S
T
I
T
U
C
I
O
N
A
L

1. DONAR ESTABILITAT I CONTINUTAT DE FUNCIONAMENT A LA
BIBLIOTECA DEL CENTRE, TOT I ACONSEGUINT UN SISTEMA
PARTICIPATIU
1.1. Creaci duna comissi de biblioteca, integrada a lorganigrama del centre.
1.2. Establir uns criteris clars daccs a la coordinaci de biblioteca, i concretar les tasques
fonamentals que han de realitzar-se; shauran dincorporar al RRI del centre.
1.3. Creaci despais de dileg.

2. ADEQUAR LA DOCUMENTACI DE LA BIBLIOTECA, REVISANT I
REELABORANT, SI SESCAU, LA JA EXISTENT
2.1. Revisi del reglament de funcionament, tot i adequant-lo a les noves necessitats.
2.2. Revisi de les normes de comportament de la biblioteca com a espai especfic.

3. FOMENTAR LA RELACI AMB ALTRES INSTITUCIONS CULTURALS
3.1. Renovar les relacions amb la biblioteca local.
3.2. Participar activament en les organitzacions que donen suport a les biblioteques
escolars.

X

X
X

X
X

X
X

X

X
X

X
X

X

X

X
X

X

X
X

X
X

X

X
X

X

X
X

187
C
U
R
R
I
C
U
L
A
R

4. ELABORACI DUNA PROPOSTA DE MODEL EDUCATIU QUE INTEGRI LA
BIBLIOTECA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE
4.1. Cercar noves maneres daprenentatge, utilitzant els llibres i les noves tecnologies,
ms adequades al nivell de cada alumne per tal daconseguir un bon assoliment de les
competncies bsiques.
4.2. Definir un model educatiu que impliqui aprendre a cercar, seleccionar i tractar la
informaci, integrant a la vida acadmica les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci.

5. PLANIFICAR EL PROCS DE FORMACI DELS USUARIS, INCORPORANT-
LO AL PLA DACCI TUTORIAL
5.1. Millorar les sessions dacollida i dinformaci bsica per formar els alumnes del
primer cicle de la secundria obligatria.
5.2. Dissenyar un eix transversal progressiu de tcniques destudi, tant per a la secundria
obligatria com per als ensenyaments postobligatoris.
5.3. Fixar els mecanismes dajuda de la biblioteca al pla dorientaci de lalumnat.

6. ESTABLIR EL SISTEMA DE COLLABORACI AMB ELS EQUIPS DOCENTS
6.1. Preveure mitjans dorganitzaci que facilitin la collaboraci dinmica entre els
coordinadors de nivell i la coordinaci de biblioteca.
6.2. Marcar un calendari daplicaci de lobjectiu 5.
6.3. Revisar la funci de la biblioteca del centre als crdits de sntesi, per tal dassegurar
un funcionament adequat.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

188
C
U
R
R
I
C
U
L
A
R

7. REVISAR LA RELACI AMB ELS DEPARTAMENTS DIDCTICS
7.1. Incentivar la collaboraci de tot el professorat del centre per seleccionar, analitzar i
proporcionar els materials ms adients per a cada grup dalumnes, atenent totes i
cadascuna de les seves necessitats.
7.2. Crear un nou Projecte de lectura, que ha de partir del PEC (objectiu 4), implicant
totes les rees i no noms el professorat de llengua.
7.3. Establir mecanismes dintegraci de la biblioteca en tasques especfiques
relacionades amb els departaments; per ex., per facilitar la formaci i laprenentatge
de determinades rees.

8. REFORAR LA PARTICIPACI DE LA BIBLIOTECA EN LES ACTIVITATS
CULTURALS DEL CENTRE
8.1. Preparaci de la Setmana cultural.
8.2. Preparaci de la Diada de Sant Jordi.

X

X

X
X

X

X

X

X
X

X

X

X

X

X

X

X

X
X

X

X

X

X
X

X

X

X

X

189
R
E
C
U
R
S
O
S

H
U
M
A
N
S

9. ESTUDI DE LA VIABILITAT DAMPLIACI DELS RECURSOS HUMANS
NECESSARIS PER DUR A TERME DE MANERA ADEQUADA TOT EL
PROCS DE LA CADENA DOCUMENTAL I ELS SERVEIS
COMPLEMENTARIS DUNA BIBLIOTECA ESCOLAR
9.1. Mantenir la coordinaci de biblioteca a lorganigrama del centre.
9.2. Crear una tutoria tcnica de biblioteca, per adequar lassignaci de personal necessari,
segons les dades dusuaris i els serveis, a les directrius establertes pels diferents
organismes implicats (Ministeri, Departament dEnsenyament, Associacions de
Bibliotecaris).
9.3. Adequar lhorari de la biblioteca a les necessitats dels alumnes, de manera que els
permeti consultar llibres i treballar en horari per ells no lectiu.
9.4. Valorar la contractaci de personal especialitzat per la realitzaci de tasques
especfiques (per ex., la realitzaci de prctiques).

10. CURSOS DE FORMACI
10.1. Estimular la formaci continuada del professorat en aquest mbit.
10.2. Facilitar lassistncia del professorat interessat a cursos i jornades relacionades
amb el funcionament de les biblioteques; per ex., els cursos que organitza
SGFP/Lamic de paper (Organitzaci, manteniment i dinamitzaci de la biblioteca
escolar, Aprofundiment sobre lorganitzaci i ls de la biblioteca escolar) o a les
Jornades de Biblioteques escolars, iniciades pel Collegi Oficial de Bibliotecaris-
Documentalistes de Catalunya.

X

X

X
X

X

X

X
X

X

X
X

X

X

X

X
X

X

X
X

X

X
X

190
R
E
C
U
R
S
O
S

M
A
T
E
R
I
A
L
S

11. OPTIMITZAR LES INFRAESTRUCTURES
11.1. Agenar lespai de la biblioteca en rees diferenciades de manera que sofereixi
un entorn que faciliti i afavoreixi el treball intellectual, tenint en compte les
necessitats dels alumnes i del centre en general: rea de consulta dobres generals
(enciclopdies i diccionaris), rea humanstica i de cincies socials, rea de literatura,
rea de cincia i tecnologia, rea premsa i adquisicions peridiques, rea dofimtica i
recerca a Internet, rea dautoaprenentatge i formaci dusuaris, rea de gesti, rea
dexposici de material i, a altres espais, rea multimdia (sala contigua) i magatzem
(a determinar).
11.2. Reorganitzar els documents de forma simple i entenedora, senyalitzant la seva
organitzaci fsica i facilitant el lliure accs a la majoria de documents possibles (si
b shan de garantir sistemes dissuasoris antifurts)

12. CREACI DREES DE TIC
12.1. Oferir a lalumnat els serveis duna biblioteca integrada a la xarxa.
12.2. Formar els alumnes en ls i aprofitament de totes les possibilitats que els
ofereix una biblioteca digital.
12.3. Dissenyar una pgina web de la biblioteca, integrada a la general del centre,
com a eina destinada a la informaci i com a espai creatiu.

13. PROPICIAR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE
13.1. Reforar ladquisici de llibres i materials adients a les necessitats dels
diferents nivells dels alumnes i de les propostes dels departaments.
13.2. Contemplar lassignaci de material (taules, cadires, armaris) en cada remesa
anual.

X

X

X
X

X

X

X

X

X
X

X

X

X
X

X

X

X

X
X

X

X

X

X
X

X

X

X
X

X

X

191
A
D
M
I
N
I
S
T
R
A
T
I
U

14. REVISI DELS CRITERIS DE REPARTIMENT DEL PRESSUPOST PER TAL
DELABORAR UN PLA DINVERSIONS COHERENT, DACORD AMB ELS
OBJECTIUS GENERALS
14.1. Estudi de les necessitats pressupostries de la biblioteca per tal dintegrar-les al
pla de despeses i inversions generals del centre.

15. REDISSENYAR EL FORMAT DELS DOCUMENTS DE GESTI DE LA
BIBLIOTECA
15.1. Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les diferents
feines de gesti de la biblioteca, per tal de donar-los coherncia i facilitar-los.

16. DEFINIR UN MODEL MS GIL DE TRAMESA DINFORMACI, PER FER
EFECTIU EL CRITERI DE PARTICIPACI
16.1. Crear protocols simples i clars del funcionament dels diferents serveis.
16.2. Establir la forma ds dels taulers informatius.

X

X

X
X

X

X

X
X

X

X

X

X

X
X


192

2.2. PLA DACCI (CURS 2004-2005)

1 DONAR ESTABILITAT I CONTINUTAT DE FUNCIONAMENT A LA BIBLIOTECA DEL CENTRE, TOT I
ACONSEGUINT UN SISTEMA PARTICIPATIU
ACTUACIONS o Enquesta oberta de suggeriments al professorat i a lalumnat sobre diferents aspectes de la biblioteca.
o Recollida i avaluaci de les propostes fetes, per tal dincorporar-les al projecte general.
o Presentaci del document a la comunitat educativa; valorar les esmenes.
o Edici i difusi del document.
o Diagnosticar la situaci organitzativa actual per introduir-hi elements de millora.
o Crear una comissi de treball, amb representaci dels diferents estaments de la comunitat educativa, per fer una
proposta de comissi de biblioteca que, entre altres funcions, ser la encarregada delaborar el projecte de biblioteca i
lestabliment del pla de treball anual, i que sintegrar a lorganigrama del centre.
o Potenciar el butllet de la biblioteca, com a eina de participaci de tota la comunitat educativa. Revisi del nom
(proposta: Sitja), del logotip (encrrec al departament deducaci visual i plstica) i del format.

2 ADEQUAR LA DOCUMENTACI DE LA BIBLIOTECA, REVISANT I REELABORANT, SI SESCAU, LA JA
EXISTENT
ACTUACIONS o Revisi, edici i difusi dels reglaments de funcionament de la biblioteca.
o Revisi, edici i difusi de les normes de comportament a la biblioteca.

3 FOMENTAR LA RELACI AMB ALTRES INSTITUCIONS CULTURALS
ACTUACIONS o Potenciar les relacions amb la biblioteca local: entrevista amb el director per marcar lnies de treball compartit;
intercanvi de documentaci informativa (difusi dels seus fulls de novetats bibliogrfiques).
o Mantenir el contacte amb Amics de paper i establir-lo amb altres associacions de bibliotecaris.


193

4 ELABORACI DUNA PROPOSTA DE MODEL EDUCATIU QUE INTEGRI LA BIBLIOTECA EN EL PROJECTE
EDUCATIU DEL CENTRE
ACTUACIONS o Crear un marc de discussi sobre la necessitat destablir un model educatiu capa daconseguir satisfer les necessitats
bsiques actuals i futures dinformaci i documentaci de lalumnat del centre integrat en el seu procs daprenentatge,
amb un alt grau de qualitat i exigncia.
o Donar elements dinformaci per entendre la biblioteca com a centre de coordinaci, selecci, adequaci i organitzaci
de recursos daprenentatge, ms que un lloc demmagatzematge de material.

5 PLANIFICAR EL PROCS DE FORMACI DELS USUARIS, INCORPORANT-LO AL PLA DACCI TUTORIAL
ACTUACIONS o A linici de curs, preparar sessions dacollida i dinformaci bsica per formar els alumnes de nou ingrs, futurs
usuaris, en el funcionament de la biblioteca, la utilitzaci de la installaci i laccs als serveis que ofereix. Lobjectiu
s aconseguir que els alumnes, de manera rpida, es familiaritzin amb els aspectes bsics de la biblioteca per tal que
siguin ms autosuficients i la vegin com un suport gil i amigable al qual poden recrrer quan tinguin un problema
dinformaci o aprenentatge.
o Preparar informaci impresa, grfica i electrnica amb la descripci del material i dels serveis que ofereix la biblioteca.
o Realitzar formaci sota demanda dels equips docents, o dalumnes individuals, a qualsevol nivell, des dels nivells ms
bsics dintroducci a la biblioteca fins la dinstrucci bibliogrfica, orientada de manera que lalumne exploti
intensament tots els recursos dinformaci.
o Formar els usuaris en ls i aprofitament de totes les possibilitats que els ofereix la biblioteca digital i la connexi a la
xarxa, en collaboraci amb la coordinaci dinformtica.
o Identificar i definir el procs dintroducci dels estudiants al concepte i al funcionament de la biblioteca com a element
integrat en el seu itinerari formatiu.
o Elaborar una proposta dintegraci de la biblioteca a les tcniques destudi de diferents nivells.
o Consolidar larxiu i mostres de material relacionat amb el pla dorientaci de lalumnat, fonamentalment al final de
cada etapa.


194
6 ESTABLIR EL SISTEMA DE COLLABORACI AMB ELS EQUIPS DOCENTS
ACTUACIONS o Reuni amb els coordinadors de nivell a inici de curs per establir les previsions del pla anual.
o Assistncia, en els moments en qu la direcci del centre cregui convenient, a la reuni de coordinadors de nivell.
o Revisar de forma conjunta els punts forts i els punts febles de la collaboraci de la biblioteca en la documentaci i
realitzaci dels crdits de sntesi.

7 REVISAR LA RELACI AMB ELS DEPARTAMENTS DIDCTICS
ACTUACIONS o Elaborar un calendari de treball i consultes a la comissi pedaggica, per tal de coordinar amb els departaments les
actuacions ms adients en els diferents mbits curriculars.
o Dissenyar el procs per a la creaci dun Projecte de lectura de centre.
o Potenciar les activitats, ja iniciades en cursos anteriors per part de professorat de llengua i didiomes, de
desenvolupament del gust per la lectura de lalumnat.
o Oferir recursos per recolzar la formaci i lautoaprenentatge en diferents rees (aprenentatge i refor dels diferents
idiomes, accs als recursos de la biblioteca i a la xarxa Internet, cerca i elaboraci de la informaci dun determinat
camp, assessorament en la realitzaci de treballs de recerca).
o Implementar una rea dautoaprenentatge, amb els recursos i els equipaments necessaris, segons les referncies
indicades pels departaments.
o Realitzar difusi daquests serveis, elaborant material imprs i digital.

8 REFORAR LA PARTICIPACI DE LA BIBLIOTECA EN LES ACTIVITATS CULTURALS DEL CENTRE
ACTUACIONS o Assistir a les reunions de treball per tal de preparar la Setmana cultural.
o Fer cerca bibliogrfica, dinformaci a la xarxa o de material digital del tema seleccionat.
o Potenciar les activitats de la Diada de Sant Jordi.
o Collaborar amb el crdit variable de Revista (2n ESO), realitzat pel professorat de catal.


195
9 ESTUDI DE LA VIABILITAT DAMPLIACI DELS RECURSOS HUMANS NECESSARIS PER DUR A TERME DE
MANERA ADEQUADA TOT EL PROCS DE LA CADENA DOCUMENTAL I ELS SERVEIS COMPLEMENTARIS
DUNA BIBLIOTECA ESCOLAR
ACTUACIONS o Descriure de forma clara i precisa les tasques que configuren la coordinaci de biblioteca, perqu aix consti al RRI.
o Sollicitar de forma argumentada la creaci duna tutoria tcnica de biblioteca, sempre que la plantilla del centre ho
faciliti, tot i definint les seves tasques.
o Determinar els horaris daccs i consulta dels alumnes als serveis durant la setmana i durant els perodes extraordinaris
(setmanes destudi, crdits de sntesi...).
o Aconseguir que lhorari daccs a la biblioteca sigui el ms ampli possible.
o Definir les tasques del professorat collaborador que, ms que fer gurdies, simpliqui amb la gesti i dinamitzaci de la
biblioteca.
o Identificar les tasques que fan necessria la contractaci de personal especfic.

10 CURSOS DE FORMACI
ACTUACIONS o Realitzaci destudis especfics de biblioteconomia i documentaci.
o Informaci al claustre dels cursos i jornades sobre temes relacionats amb la documentaci, biblioteconomia i Tics
aplicats a la cerca i tractament dinformaci.

11 OPTIMITZAR LES INFRAESTRUCTURES
ACTUACIONS o Reorganitzaci dels armaris i collocaci dels llibres a les prestatgeries, per tal de crear rees de contingut que facilitin
el treball pedaggic i lautonomia de lalumnat.
o Senyalitzaci de lorganitzaci fsica dels documents, com a element clau per facilitar laccs al fons bibliogrfic.
o Distribuir les taules per garantir ls diversificat de lespai-biblioteca.
o Senyalitzar els diferents serveis que ofereix la biblioteca.

12 CREACI DREES DE TIC

196
ACTUACIONS o Adquirir lequipament informtic necessari per tal doferir a lalumnat els serveis duna biblioteca digital, integrada a la
xarxa: un mnim de tres ordinadors generals i un de gesti, una impressora i un escner.
o Establir els punts de cablejat per poder accedir a la xarxa i adequar lespai.
o Assegurar laccs a la xarxa de lespai-biblioteca, per tal de poder accedir a recursos externs.
o Establir els criteris (temtics, tcnics, esttics) per crear una pgina web de la biblioteca.

13 PROPICIAR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE
ACTUACIONS o Assegurar la presncia de les bibliografies bsiques actualitzades anualment per cada departament.
o Catalogaci i classificaci dels documents nous amb el programa Pergam, sempre que sigui possible.
o Fer un estudi de les publicacions peridiques i valorar la seva adquisici o subscripci.
o Fomentar lincrement dels recursos en format electrnic.
o Informar al secretari del centre del mobiliari i de la resta de material necessari.

14 REVISI DELS CRITERIS DE REPARTIMENT DEL PRESSUPOST PER TAL DELABORAR UN PLA DINVERSIONS
COHERENT, DACORD AMB ELS OBJECTIUS GENERALS
ACTUACIONS o Estudi de previsi de fons per als cursos 2004-5, 2005-6.
o Determinar i destinar un pressupost ordinari per a la compra de documents bibliogrfics en qualsevol suport per a la
biblioteca.
o Distribuir el pressupost segons criteris bsics establerts per la comissi pedaggica o la comissi de biblioteca.
Elaborar un document que contempli ladquisici de material en qualsevol tipus de suport (incls laccs a informaci
electrnica) i que cobreixi les necessitats dinformaci i formaci dels diferents nivells i interessos de l alumnat
(documents bsics i epecialitzats).
o Gestionar el pressupost assignat segons criteris orientatius de qualitat, adequaci i quantitat establerts per la comissi
pedaggica o por la comissi de biblioteca creada.

15 REDISSENYAR EL FORMAT DELS DOCUMENTS DE GESTI DE LA BIBLIOTECA

197
ACTUACIONS o Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les diferents feines de gesti de la biblioteca: llibre de
prstec, fitxes de registre de material adquirit...
o Creaci dun carnet de prstec anual, dissenyat amb la collaboraci del departament deducaci visual i plstica.

16 DEFINIR UN MODEL MS GIL DE TRAMESSA DINFORMACI, PER FER EFECTIU EL CRITERI DE
PARTICIPACI
ACTUACIONS o Crear protocol del servei dinformaci i prstec.
o Crear protocol de ls dels sistemes informtics.
o Establir la forma ds dels taulers informatius de la biblioteca (dintre i fora de lespai).


198

3. Actuaci

3.1. APLICACI

Aquest Projecte de biblioteca vol ser un projecte de centre, per la qual cosa no sentn sense la implicaci de tota la comunitat educativa,
que s qui li donar sentit si decideix ajudar a construir-lo. Les estratgies i recursos han estat especificats en el pla dacci del curs.

3.2. AVALUACI

Leina davaluaci contnua es preveu com a fonamental, tot i seguint un mode bsicament qualitatiu, si b per determinats aspectes les
referncies quantitatives seran un punt de partida de lanlisi, de revisi o confirmaci de determinades accions programades.

Els agents davaluaci seran la coordinaci de biblioteca (si es crea, la comissi de biblioteca), supervisada per la junta directiva, i
diferents sectors de la comunitat educativa, segons laspecte a valorar (departaments, tutories, alumnat...).

Com a instrument davaluaci bsic, es realitzar una reflexi seriosa dels diferents aspectes implicats, per valorar el grau dassoliment
dels objectius proposats. Els qestionaris que valoren temes concrets, ser una altra eina utilitzada.

La temporitzaci del procs avaluatiu vindr marcada per la de cada un dels objectius, si b es preveu una avaluaci anual ordinria.

Totes les dades obtingudes es plasmaran a la Memria bianual de la biblioteca.


199

Bibliografia

BAR, M. i altres (1999), La nova biblioteca escolar, Edicions 62, Barcelona (Llibres a labast, 342).

CARRERAS, C. i altres (1981), Organitzaci duna biblioteca escolar, popular o infantil, Rosa Sensat / Edicions 62, Barcelona, 1991
3

(Didctiques, 10).

CREUS, J. (1990), Fer escola des de la biblioteca, La Llar del Llibre, Barcelona (Quaderns dEscola, 8)


200

III/5 Pla Anual de la Biblioteca, curs 2004-2005


PROGRAMACI GENERAL ANUAL
CURS 2004-2005


201
PROGRAMACI GENERAL ANUAL
CURS 2004-2005

Coordinaci de biblioteca: Marisol Caldern Peuela

La Biblioteca es una esfera
J.L. BORGES, Ficciones

Lelaboraci dun projecte de biblioteca complex com a rea de Documentaci
del centre, integrada plenament en el marc del seu projecte educatiu i
curricular, va iniciar el seu cam el curs 2003-2004 amb lelaboraci del Projecte
de Biblioteca 2003-2005. La programaci general anual de la biblioteca per al
curs 2004-2005 desenvolupa el seu pla dacci, tot i especificant les actuacions
i objectius a curt o mig termini que es duran a terme aquest curs escolar. El
recolzament rebut per part de ladministraci educativa, amb la concessi a la
coordinadora de biblioteca del centre duna llicncia retribuda de la Direcci
General dOrdenaci i Innovaci Educativa (DOGC nm.: 4182 de 26.7.2004),
ens ajuda, per una part, a facilitar i consolidar la feina que sest realitzant i,
per altra, ens reafirma en el nostre convenciment que les biblioteques no sn
eines del passat, sin que shan adaptat perfectament a les noves fites que
exigeix a lensenyament la societat actual del coneixement, i de la informaci i
la comunicaci.

1. PRINCIPIS GENERALS

La base de lactuaci que es vol dur a terme es troba en les prioritats generals
de lorganitzaci general del centre, especificades per les instruccions per a
lorganitzaci i el funcionament dels centres docents pblics deducaci de
Catalunya per al curs 2004-2005 (RESOLUCI de 18 de juny de 2004/
FullDAADE, nm. 1013, juliol 2004: 769), i en els eixos bsics del Projecte de
Biblioteca 20032005.

Des de la perspectiva global del sistema educatiu, el Departament dEducaci
considera aspectes prioritaris a consolidar en tos els centres els propers
cursos:
- Ls de la llengua catalana com a llengua daprenentatge i de comunicaci en
les actuacions docents i administratives del centre, les necessitats educatives
dels alumnes atenent, des dun plantejament global de centre, les necessitats
educatives dels alumnes i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la
mxima participaci en els entorns escolars ordinaris.
- Lassoliment per part de tot lalumnat dun bon nivell de comprensi i
dexpressi oral i escrita, dagilitat en ls destratgies i instruments de clcul i
en la resoluci de problemes, i dautonomia en laprenentatge.

202
- La millora de laprenentatge de les llenges estrangeres, potenciant ls
comunicatiu de la llengua i la seva utilitzaci com a eina daccs al
coneixement.
- La integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en el
procs densenyament/aprenentatge i en lavaluaci de les diferents rees del
currculum.
- La coordinaci entre el professorat de primria i el de secundria per afavorir
la coherncia de procs educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

Els eixos bsics del projecte, que hauran destar presents en les diferents lnies
dacci especificades posteriorment, sn:
I Biblioteca, cultura i pensament
Facilitar el desenvolupament de lalumnat en els valors humanstics, la
lectura, el dileg, la crtica i la reflexi.
II Biblioteca i aprenentatge
Les reformes dels plans destudi, larribada de les TICs i les exigncies
socials han de quedar reflectides en les noves prctiques pedaggiques.
La biblioteca escolar s un centre de recursos que recolza el procs
densenyament/aprenentatge i li dna dinamisme: facilita la feina
individual i collectiva, la diversitat temtica, la relaci entre les diferents
rees curriculars
III Biblioteca i investigaci
Accedir, manipular, contrastar i gestionar informaci y documentaci de
qualitat i significativa, que sigui suport de laprenentatge de metodologies
dinvestigaci a diferents nivells.
IV Biblioteca i cohesi social
Integraci de la diversitat social en el marc educatiu, amb criteris
digualtat doportunitats, i relaci amb lentorn.
V Biblioteca i tecnologies de la informaci i la comunicaci
La tecnologia facilita laccs a la informaci i al desenvolupament
personal i social imprescindible en la nova societat del coneixement.
VI Biblioteca i organitzaci
Creaci dun sistema dorganitzaci de centre estructurat i flexible,
format per una srie de nuclis relacionats, que afavoreixi lobtenci dels
objectius del seu projecte educatiu.


203

2. PLA DACTUACI: CURS 2004-2005

1.1. MBIT INSTITUCIONAL

1.1.1. OBJECTIUS

DONAR ESTABILITAT I CONTINUTAT DE FUNCIONAMENT A LA
BIBLIOTECA DEL CENTRE, TOT I ACONSEGUINT UN SISTEMA
PARTICIPATIU
16.3. Creaci duna comissi de biblioteca, integrada a lorganigrama
del centre.
16.4. Establir uns criteris clars daccs a la coordinaci de biblioteca, i
concretar les tasques fonamentals que han de realitzar-se; shauran
dincorporar al RRI del centre.

ADEQUAR LA DOCUMENTACI DE LA BIBLIOTECA, REVISANT I
16.6. Revisi del reglament de funcionament, tot i adequant-lo a les
noves necessitats.
16.7. Revisi de les normes de comportament de la biblioteca com a
espai especfic.

REFORAR LA PARTICIPACI DE LA BIBLIOTECA EN LES ACTIVITATS
o Coordinaci amb la sotsdirecci del centre.
o Estimular linters cap a la cultura.

RELACI AMB ALTRES CENTRES EDUCATIUS, DE LA LOCALITAT I DE
LA ZONA, I AMB EL CENTRE DE RECURSOS PEDAGGICS
o Conixer altres mtodes de treball i mbits daplicaci.
o Estimular el treball obert i coordinat, tot i aprofitant els avantatges que
ens proporcionen les noves tecnologies.

FOMENTAR LA RELACI AMB ALTRES INSTITUCIONS CULTURALS
16.9. Participar activament en les organitzacions que donen suport a les
biblioteques escolars.

1.1.2. ACCIONS

E Enquesta oberta de suggeriments al professorat i a lalumnat sobre diferents
aspectes de la biblioteca
1
.
E Recollida i avaluaci de les propostes fetes, per tal dincorporar-les al
projecte general.

1
Acci en procs delaboraci o execuci E
Acci dissenyada o realitzada, parcialment o totalment

204
E Presentaci del document a la comunitat educativa; valorar les esmenes.
E Edici i difusi del document.
E Diagnosticar la situaci organitzativa actual per introduir-hi elements de
millora.
E Crear una comissi de treball, amb representaci dels diferents estaments
de la comunitat educativa, per fer una proposta de comissi de biblioteca
que, entre altres funcions, ser lencarregada delaborar el projecte de
biblioteca i lestabliment del pla de treball anual, i que sintegrar a
lorganigrama del centre.
E Potenciar el butllet de la biblioteca, com a eina de participaci de tota la
comunitat educativa. Revisi del nom (proposta: Sitja), del logotip (encrrec
al departament deducaci visual i plstica) i del format.

E Revisi, edici i difusi dels reglaments de funcionament de la biblioteca.
E Revisi, edici i difusi de les normes de comportament a la biblioteca.

E Assistir a les reunions de treball per tal de preparar la Setmana cultural o
propostes alternatives.
E Fer cerca bibliogrfica, dinformaci a la xarxa o de material digital del tema
seleccionat.
E Potenciar les activitats de la Diada de Sant Jordi.
E Collaborar amb el crdit variable de Revista (2n ESO), realitzat pel
professorat de catal.

E Iniciar contactes amb les persones responsables de biblioteca daltres
centres per tal dintercanviar experincies.
E Elaboraci, distribuci i anlisi dun qestionari indicatiu de lactitud dels
claustres envers les biblioteques dels seus respectius centres.
E Elaboraci, distribuci i anlisi dun qestionari sobre lestat actual de la
documentaci i de la seva introducci metodolgica als currculums als
centres de secundria de la zona.

E Potenciar les relacions amb la biblioteca local: entrevista amb el director per
marcar lnies de treball compartit; intercanvi de documentaci informativa
(difusi dels seus fulls de novetats bibliogrfiques).
E Elaboraci dun projecte de xarxa local de biblioteques escolars i pblica,
amb la collaboraci de centres educatius de primria i secundria, i les
rees densenyament i cultura de lAjuntament; amb lassessorament dels
professionals en biblioteconomia de la biblioteca pblica.
E Mantenir el contacte amb Amics de paper i establir-lo amb altres
associacions de bibliotecaris, com el Collegi Oficial de Bibliotecaris i

1.2. MBIT DEL CURRCULUM

1.2.1. OBJECTIUS


205
ELABORACI DUNA PROPOSTA DE MODEL EDUCATIU QUE INTEGRI
LA BIBLIOTECA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE
o Cercar noves maneres daprenentatge, utilitzant els llibres i les noves
tecnologies, ms adequades al nivell de cada alumne per tal
daconseguir un bon assoliment de les competncies bsiques.
o Definir un model educatiu que impliqui aprendre a cercar, seleccionar i
tractar la informaci, integrant a la vida acadmica les noves tecnologies
de la informaci i la comunicaci.

PLANIFICAR EL PROCS DE FORMACI DELS USUARIS,
INCORPORANT-LO AL PLA DACCI TUTORIAL
o Millorar les sessions dacollida i dinformaci bsica per formar els
alumnes del primer cicle de la secundria obligatria.
o Dissenyar un eix transversal progressiu de tcniques destudi, tant per a
la secundria obligatria com per als ensenyaments postobligatoris.
o Fixar els mecanismes dajuda de la biblioteca al pla dorientaci de
lalumnat.

ESTABLIR EL SISTEMA DE COLLABORACI AMB ELS EQUIPS
DOCENTS
o Preveure mitjans dorganitzaci que facilitin la collaboraci dinmica
entre els coordinadors de nivell i la coordinaci de biblioteca.
o Revisar la funci de la biblioteca del centre als crdits de sntesi, per tal
dassegurar un funcionament adequat.

REVISAR LA RELACI AMB ELS DEPARTAMENTS DIDCTICS
o Conixer els interessos i necessitats de documentaci de les diferents
rees de coneixements.
o Estimular ls de recursos documentals com a eina didctica, no noms
drees humanstiques sin tamb tcniques i cientfiques.

1.2.2. ACCIONS

E Crear un marc de discussi sobre la necessitat destablir un model educatiu
capa daconseguir satisfer les necessitats bsiques actuals i futures
dinformaci i documentaci de lalumnat del centre integrat en el seu
procs daprenentatge, amb un alt grau de qualitat i exigncia.
E Donar elements dinformaci per entendre la biblioteca com a centre de
coordinaci, selecci, adequaci i organitzaci de recursos daprenentatge,
ms que un lloc demmagatzematge de material.

E A linici de curs, preparar sessions dacollida i dinformaci bsica per formar
els alumnes de nou ingrs, futurs usuaris, en el funcionament de la
biblioteca, la utilitzaci de la installaci i laccs als serveis que ofereix.
Lobjectiu s aconseguir que els alumnes, de manera rpida, es familiaritzin
amb els aspectes bsics de la biblioteca per tal que siguin ms
autosuficients i la vegin com un suport gil i amigable al qual poden recrrer
quan tinguin un problema dinformaci o aprenentatge.

206
E Preparar informaci impresa, grfica i electrnica amb la descripci del
material i dels serveis que ofereix la biblioteca.
E Realitzar formaci sota demanda dels equips docents, o dalumnes
individuals, a qualsevol nivell, des dels nivells ms bsics dintroducci a la
biblioteca fins la dinstrucci bibliogrfica, orientada de manera que lalumne
exploti intensament tots els recursos dinformaci.
E Formar els usuaris en ls i aprofitament de totes les possibilitats que els
ofereix la biblioteca digital i la connexi a la xarxa, en collaboraci amb la
coordinaci dinformtica.
E Creaci dun crdit variable de biblioteca per tal de facilitar la demanda de
formaci dels alumnes.
E Identificar i definir el procs dintroducci dels estudiants al concepte i al
funcionament de la biblioteca com a element integrat en el seu itinerari
formatiu.
E Elaborar activitats dintroducci a la biblioteconomia i la documentaci per
als diferents nivells educatius: conixer la biblioteca, primer cicle; conixer
les fons dinformaci, segon cicle; conixer el procs de recerca
documental, postobligatori.
E Elaborar una proposta dintegraci de la biblioteca a les tcniques destudi
de diferents nivells.
E Consolidar larxiu i mostres de material relacionat amb el pla dorientaci de
lalumnat, fonamentalment al final de cada etapa.

E Qestionari inicial destinat als coordinadors de nivell per tal de detectar les
necessitats i establir lordre de les accions del pla anual.
E Reuni amb els coordinadors de nivell a inici de curs per establir les
previsions del pla anual.
E Assistncia, en els moments en qu la direcci del centre cregui convenient,
a la reuni de coordinadors de nivell.
E Revisar de forma conjunta els punts forts i els punts febles de la
collaboraci de la biblioteca en la documentaci i realitzaci dels crdits de
sntesi.

E Qestionari inicial destinat als caps dels departament didctics per tal de
detectar les necessitats collectives o drea i establir lordre de les accions
del pla anual.
E Qestionari inicial destinat al professorat per tal de detectar les necessitats
individuals i establir lordre de les accions del pla anual.
E Elaborar un calendari de treball i consultes a la comissi pedaggica, per tal
de coordinar amb els departaments les actuacions ms adients en els
diferents mbits curriculars.
E Dissenyar el procs per a la creaci dun Projecte de lectura de centre.
E Potenciar les activitats, ja iniciades en cursos anteriors per part de
professorat de llengua i didiomes, de desenvolupament del gust per la
lectura de lalumnat.
E Oferir recursos per recolzar la formaci i lautoaprenentatge en diferents
rees (aprenentatge i refor dels diferents idiomes, accs als recursos de la
biblioteca i a la xarxa Internet, cerca i elaboraci de la informaci dun
determinat camp, assessorament en la realitzaci de treballs de recerca).

207
E Implementar una rea dautoaprenentatge, amb els recursos i els
equipaments necessaris, segons les referncies indicades pels
departaments.
E Realitzar difusi daquests serveis, elaborant material imprs i digital.

1.3. MBIT DE RECURSOS HUMANS

1.3.1. OBJECTIUS

ESTUDI DE LA VIABILITAT DAMPLIACI DELS RECURSOS HUMANS
NECESSARIS PER DUR A TERME DE MANERA ADEQUADA TOT EL
PROCS DE LA CADENA DOCUMENTAL I ELS SERVEIS
COMPLEMENTARIS DUNA BIBLIOTECA ESCOLAR
o Mantenir la coordinaci de biblioteca a lorganigrama del centre.
o Crear una tutoria tcnica de biblioteca, per adequar lassignaci de
personal necessari, segons les dades dusuaris i els serveis, a les
directrius establertes pels diferents organismes implicats (Ministeri,
Departament dEnsenyament, Associacions de Bibliotecaris).
o Adequar lhorari de la biblioteca a les necessitats dels alumnes, de
manera que els permeti consultar llibres i treballar en horari per ells no
lectiu.
o Valorar la contractaci de personal especialitzat per la realitzaci de
tasques especfiques (per ex., la realitzaci de prctiques).

CURSOS DE FORMACI
o Estimular la formaci continuada del professorat en aquest mbit.
o Facilitar lassistncia del professorat interessat a cursos i jornades
relacionades amb el funcionament de les biblioteques; per ex., els
cursos que organitza SGFP/Lamic de paper (Organitzaci, manteniment
i dinamitzaci de la biblioteca escolar, Aprofundiment sobre
lorganitzaci i ls de la biblioteca escolar) o a les Jornades de
Biblioteques escolars, iniciades pel Collegi Oficial de Bibliotecaris-

1.3.2. ACCIONS

E Descriure de forma clara i precisa les tasques que configuren la coordinaci
de biblioteca, perqu aix consti al RRI.
E Sollicitar de forma argumentada la creaci duna tutoria tcnica de
biblioteca, sempre que la plantilla del centre ho faciliti, tot i definint les seves
tasques.
E Determinar els horaris daccs i consulta dels alumnes als serveis durant la
setmana i durant els perodes extraordinaris (setmanes destudi, crdits de
sntesi...).
E Aconseguir que lhorari daccs a la biblioteca sigui el ms ampli possible.
E Definir les tasques del professorat collaborador que, ms que fer gurdies,
simpliqui amb la gesti i dinamitzaci de la biblioteca.

208
E Identificar les tasques que fan necessria la contractaci de personal
especfic.

E Realitzaci destudis especfics de biblioteconomia i documentaci.
E Informaci al claustre dels cursos i jornades sobre temes relacionats amb la
documentaci, biblioteconomia i TICs aplicats a la cerca i tractament
dinformaci.

1.4. MBIT DE RECURSOS MATERIALS

1.4.1. OBJECTIUS

OPTIMITZAR LES INFRAESTRUCTURES
o Agenar lespai de la biblioteca en rees diferenciades de manera que
sofereixi un entorn que faciliti i afavoreixi el treball intellectual, tenint en
compte les necessitats dels alumnes i del centre en general: rea de
consulta dobres generals (enciclopdies i diccionaris), rea humanstica
i de cincies socials, rea de literatura, rea de cincia i tecnologia, rea
premsa i adquisicions peridiques, rea dofimtica i recerca a Internet,
rea dautoaprenentatge i formaci dusuaris, rea de gesti, rea
dexposici de material i, a altres espais, rea multimdia (sala contigua)
i magatzem (a determinar).
o Reorganitzar els documents de forma simple i entenedora, senyalitzant
la seva organitzaci fsica i facilitant el lliure accs a la majoria de
documents possibles (si b shan de garantir sistemes dissuasoris
antifurts)

CREACI DREES DE TIC
o Oferir a lalumnat els serveis duna biblioteca integrada a la xarxa.
o Formar els alumnes en ls i aprofitament de totes les possibilitats que
els ofereix una biblioteca digital.
o Dissenyar una pgina web de la biblioteca, integrada a la general del
centre, com a eina destinada a la informaci i com a espai creatiu.

PROPICIAR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE
o Reforar ladquisici de llibres i materials adients a les necessitats dels
o Contemplar lassignaci de material (taules, cadires, armaris) en cada
remesa anual.

1.4.2. ACCIONS

E Reorganitzaci dels armaris i collocaci dels llibres a les prestatgeries, per
tal de crear rees de contingut que facilitin el treball pedaggic i lautonomia
de lalumnat.
E Senyalitzaci de lorganitzaci fsica dels documents, com a element clau
per facilitar laccs al fons bibliogrfic.
E Distribuir les taules per garantir ls diversificat de lespai-biblioteca.

209
E Senyalitzar els diferents serveis que ofereix la biblioteca.

E Adquirir lequipament informtic necessari per tal doferir a lalumnat els
serveis duna biblioteca digital, integrada a la xarxa: un mnim de tres
ordinadors generals i un de gesti, una impressora i un escner.
E Establir els punts de cablejat per poder accedir a la xarxa i adequar lespai.
E Assegurar laccs a la xarxa de lespai-biblioteca, per tal de poder accedir a
recursos externs.
E Establir els criteris (temtics, tcnics, esttics) per crear una pgina web de
la biblioteca.

E Establir un pla de desenvolupament del fons documental.
E Assegurar la presncia de les bibliografies bsiques actualitzades
anualment per cada departament.
E Catalogaci i classificaci dels documents nous amb el programa ePergam,
sempre que sigui possible.
E Fer un estudi de les publicacions peridiques i valorar la seva adquisici o
subscripci.
E Fomentar lincrement dels recursos en format electrnic.
E Informar al secretari del centre del mobiliari i de la resta de material
necessari.

1.5. MBIT ADMINISTRATIU

1.5.1. OBJECTIUS

REVISI DELS CRITERIS DE REPARTIMENT DEL PRESSUPOST PER
TAL DELABORAR UN PLA DINVERSIONS COHERENT, DACORD AMB
ELS OBJECTIUS GENERALS
o Estudi de les necessitats pressupostries de la biblioteca per tal
dintegrar-les al pla de despeses i inversions generals del centre.

REDISSENYAR EL FORMAT DELS DOCUMENTS DE GESTI DE LA
BIBLIOTECA
o Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les
diferents feines de gesti de la biblioteca, per tal de donar-los coherncia
i facilitar-los.

DEFINIR UN MODEL MS GIL DE TRAMESA DINFORMACI, PER FER
o Crear protocols simples i clars del funcionament dels diferents serveis.
o Establir la forma ds dels taulers informatius.

1.5.2. ACCIONS


210
E Estudi de previsi de fons per al curs 2004-5.
E Determinar i destinar un pressupost ordinari per a la compra de documents
bibliogrfics en qualsevol suport per a la biblioteca.
E Distribuir el pressupost segons criteris bsics establerts per la comissi
pedaggica o la comissi de biblioteca. Elaborar un document que
contempli ladquisici de material en qualsevol tipus de suport (incls laccs
a informaci electrnica) i que cobreixi les necessitats dinformaci i
formaci dels diferents nivells i interessos de l alumnat (documents bsics i
especialitzats).
E Gestionar el pressupost assignat segons criteris orientatius de qualitat,
adequaci i quantitat establerts per la comissi pedaggica o por la
comissi de biblioteca creada.

E Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les diferents
feines de gesti de la biblioteca: llibre de prstec, fitxes de registre de
material adquirit...
E Creaci dun carnet de prstec anual, dissenyat amb la collaboraci del
departament deducaci visual i plstica.
E Disseny dun logotip i nou segell per a la biblioteca

E Crear protocol del servei dinformaci i prstec.
E Crear protocol de ls dels sistemes informtics.
E Establir la forma ds dels taulers informatius de la biblioteca (dintre i fora de
lespai).

211
III/6 Informe, juny 2005

INFORME, juny 2005

SUMARI

AVALUACI DEL PLA DACTUACI: 2003-2005
CURS 2004-2005: DADES I ACTIVITATS
PROPOSTES DE MILLORA


212

2. AVALUACI DEL PLA DACTUACI: 2003-2005

2.1. MBIT INSTITUCIONAL

2.1.1. OBJECTIUS
2

DONAR ESTABILITAT I CONTINUTAT DE FUNCIONAMENT A LA BIBLIOTECA
DEL CENTRE, TOT I ACONSEGUINT UN SISTEMA PARTICIPATIU
16.10. Creaci duna comissi de biblioteca, integrada a lorganigrama del
centre.
16.11. Establir uns criteris clars daccs a la coordinaci de biblioteca, i
concretar les tasques fonamentals que han de realitzar-se; shauran
dincorporar al RRI del centre.

+ ADEQUAR LA DOCUMENTACI DE LA BIBLIOTECA, REVISANT I
16.13. Revisi del reglament de funcionament, tot i adequant-lo a les noves
necessitats.
16.14. Revisi de les normes de comportament de la biblioteca com a espai
especfic.

+ REFORAR LA PARTICIPACI DE LA BIBLIOTECA EN LES ACTIVITATS
o Coordinaci amb la sotsdirecci del centre.
o Estimular linters cap a la cultura.

+ RELACI AMB ALTRES CENTRES EDUCATIUS, DE LA LOCALITAT I DE LA
ZONA, I AMB EL CENTRE DE RECURSOS PEDAGGICS
o Conixer altres mtodes de treball i mbits daplicaci.
o Estimular el treball obert i coordinat, tot i aprofitant els avantatges que ens
proporcionen les noves tecnologies.

+ FOMENTAR LA RELACI AMB ALTRES INSTITUCIONS CULTURALS
16.16. Participar activament en les organitzacions que donen suport a les
biblioteques escolars.

2.1.2. ACCIONS
3

E Enquesta oberta de suggeriments al professorat i a lalumnat sobre diferents
aspectes de la biblioteca.
E Recollida i avaluaci de les propostes fetes, per tal dincorporar-les al projecte
general.
E Presentaci del document a la comunitat educativa; valorar les esmenes.

2

Objectiu no assolit
+ Objectiu assolit parcial o totalment

3
E Acci en procs delaboraci o execuci
Acci dissenyada o realitzada, parcialment o totalment

213
E Edici i difusi del document.
E Diagnosticar la situaci organitzativa actual per introduir-hi elements de millora.
E Crear una comissi de treball, amb representaci dels diferents estaments de la
comunitat educativa, per fer una proposta de comissi de biblioteca que, entre
altres funcions, ser lencarregada delaborar el projecte de biblioteca i
lestabliment del pla de treball anual, i que sintegrar a lorganigrama del centre.
E Potenciar el butllet de la biblioteca, com a eina de participaci de tota la comunitat
educativa. Revisi del nom (proposta: Sitja), del logotip (encrrec al departament
deducaci visual i plstica) i del format.

E Revisi, edici i difusi dels reglaments de funcionament de la biblioteca.
E Revisi, edici i difusi de les normes de comportament a la biblioteca.

E Assistir a les reunions de treball per tal de preparar la Setmana cultural o propostes
alternatives.
E Fer cerca bibliogrfica, dinformaci a la xarxa o de material digital del tema
seleccionat.
E Potenciar les activitats de la Diada de Sant Jordi.
E Collaborar amb el crdit variable de Revista (2n ESO), realitzat pel professorat de
catal.

E Iniciar contactes amb les persones responsables de biblioteca daltres centres per
tal dintercanviar experincies.
E Elaboraci, distribuci i anlisi dun qestionari indicatiu de lactitud dels claustres
envers les biblioteques dels seus respectius centres.
E Elaboraci, distribuci i anlisi dun qestionari sobre lestat actual de la
documentaci i de la seva introducci metodolgica als currculums als centres de
secundria de la zona.

E Potenciar les relacions amb la biblioteca local: entrevista amb el director per
marcar lnies de treball compartit; intercanvi de documentaci informativa (difusi
dels seus fulls de novetats bibliogrfiques).
E Elaboraci dun projecte de xarxa local de biblioteques escolars i pblica, amb la
collaboraci de centres educatius de primria i secundria, i les rees
densenyament i cultura de lAjuntament; amb lassessorament dels professionals
en biblioteconomia de la biblioteca pblica.
E Mantenir el contacte amb Amics de paper i establir-lo amb altres associacions de
bibliotecaris, com el Collegi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de
Catalunya.

2.2. MBIT DEL CURRCULUM

2.2.1. OBJECTIUS

+ ELABORACI DUNA PROPOSTA DE MODEL EDUCATIU QUE INTEGRI LA
BIBLIOTECA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE
o Cercar noves maneres daprenentatge, utilitzant els llibres i les noves
tecnologies, ms adequades al nivell de cada alumne per tal daconseguir un
bon assoliment de les competncies bsiques.
o Definir un model educatiu que impliqui aprendre a cercar, seleccionar i tractar
la informaci, integrant a la vida acadmica les noves tecnologies de la
informaci i la comunicaci.

214

PLANIFICAR EL PROCS DE FORMACI DELS USUARIS, INCORPORANT-LO
AL PLA DACCI TUTORIAL
o Millorar les sessions dacollida i dinformaci bsica per formar els alumnes del
primer cicle de la secundria obligatria.
o Dissenyar un eix transversal progressiu de tcniques destudi, tant per a la
secundria obligatria com per als ensenyaments postobligatoris.
o Fixar els mecanismes dajuda de la biblioteca al pla dorientaci de lalumnat.

ESTABLIR EL SISTEMA DE COLLABORACI AMB ELS EQUIPS DOCENTS
o Preveure mitjans dorganitzaci que facilitin la collaboraci dinmica entre els
coordinadors de nivell i la coordinaci de biblioteca.
o Revisar la funci de la biblioteca del centre als crdits de sntesi, per tal
dassegurar un funcionament adequat.

REVISAR LA RELACI AMB ELS DEPARTAMENTS DIDCTICS
o Conixer els interessos i necessitats de documentaci de les diferents rees de
coneixements.
o Estimular ls de recursos documentals com a eina didctica, no noms drees
humanstiques sin tamb tcniques i cientfiques.

2.2.2. ACCIONS

E Crear un marc de discussi sobre la necessitat destablir un model educatiu capa
daconseguir satisfer les necessitats bsiques actuals i futures dinformaci i
documentaci de lalumnat del centre integrat en el seu procs daprenentatge,
amb un alt grau de qualitat i exigncia.
E Donar elements dinformaci per entendre la biblioteca com a centre de
coordinaci, selecci, adequaci i organitzaci de recursos daprenentatge, ms
que un lloc demmagatzematge de material.

E A linici de curs, preparar sessions dacollida i dinformaci bsica per formar els
alumnes de nou ingrs, futurs usuaris, en el funcionament de la biblioteca, la
utilitzaci de la installaci i laccs als serveis que ofereix. Lobjectiu s aconseguir
que els alumnes, de manera rpida, es familiaritzin amb els aspectes bsics de la
biblioteca per tal que siguin ms autosuficients i la vegin com un suport gil i
amigable al qual poden recrrer quan tinguin un problema dinformaci o
aprenentatge.
E Preparar informaci impresa, grfica i electrnica amb la descripci del material i
dels serveis que ofereix la biblioteca.
E Realitzar formaci sota demanda dels equips docents, o dalumnes individuals, a
qualsevol nivell, des dels nivells ms bsics dintroducci a la biblioteca fins la
dinstrucci bibliogrfica, orientada de manera que lalumne exploti intensament
tots els recursos dinformaci.
E Formar els usuaris en ls i aprofitament de totes les possibilitats que els ofereix la
biblioteca digital i la connexi a la xarxa, en collaboraci amb la coordinaci
dinformtica.
E Creaci dun crdit variable de biblioteca per tal de facilitar la demanda de formaci
dels alumnes.
E Identificar i definir el procs dintroducci dels estudiants al concepte i al
funcionament de la biblioteca com a element integrat en el seu itinerari formatiu.
E Elaborar activitats dintroducci a la biblioteconomia i la documentaci per als
diferents nivells educatius: conixer la biblioteca, primer cicle; conixer les fons
dinformaci, segon cicle; conixer el procs de recerca documental, postobligatori.

215
E Elaborar una proposta dintegraci de la biblioteca a les tcniques destudi de
diferents nivells.
E Consolidar larxiu i mostres de material relacionat amb el pla dorientaci de
lalumnat, fonamentalment al final de cada etapa.

E Qestionari inicial destinat als coordinadors de nivell per tal de detectar les
necessitats i establir lordre de les accions del pla anual.
E Reuni amb els coordinadors de nivell a inici de curs per establir les previsions del
pla anual.
E Assistncia, en els moments en qu la direcci del centre cregui convenient, a la
reuni de coordinadors de nivell.
E Revisar de forma conjunta els punts forts i els punts febles de la collaboraci de la
biblioteca en la documentaci i realitzaci dels crdits de sntesi.

E Qestionari inicial destinat als caps dels departament didctics per tal de detectar
les necessitats collectives o drea i establir lordre de les accions del pla anual.
E Qestionari inicial destinat al professorat per tal de detectar les necessitats
individuals i establir lordre de les accions del pla anual.
E Elaborar un calendari de treball i consultes a la comissi pedaggica, per tal de
coordinar amb els departaments les actuacions ms adients en els diferents mbits
curriculars.
E Dissenyar el procs per a la creaci dun Projecte de lectura de centre.
E Potenciar les activitats, ja iniciades en cursos anteriors per part de professorat de
llengua i didiomes, de desenvolupament del gust per la lectura de lalumnat.
E Oferir recursos per recolzar la formaci i lautoaprenentatge en diferents rees
(aprenentatge i refor dels diferents idiomes, accs als recursos de la biblioteca i a
la xarxa Internet, cerca i elaboraci de la informaci dun determinat camp,
assessorament en la realitzaci de treballs de recerca).
E Implementar una rea dautoaprenentatge, amb els recursos i els equipaments
necessaris, segons les referncies indicades pels departaments.
E Realitzar difusi daquests serveis, elaborant material imprs i digital.

2.3. MBIT DE PERSONES

2.3.1. OBJECTIUS

ESTUDI DE LA VIABILITAT DAMPLIACI DELS RECURSOS HUMANS
NECESSARIS PER DUR A TERME DE MANERA ADEQUADA TOT EL PROCS
DE LA CADENA DOCUMENTAL I ELS SERVEIS COMPLEMENTARIS DUNA
BIBLIOTECA ESCOLAR
o Mantenir la coordinaci de biblioteca a lorganigrama del centre.
o Crear una tutoria tcnica de biblioteca, per adequar lassignaci de personal
necessari, segons les dades dusuaris i els serveis, a les directrius establertes
pels diferents organismes implicats (Ministeri, Departament dEnsenyament,
Associacions de Bibliotecaris).
o Adequar lhorari de la biblioteca a les necessitats dels alumnes, de manera que
els permeti consultar llibres i treballar en horari per ells no lectiu.
o Valorar la contractaci de personal especialitzat per la realitzaci de tasques
especfiques (per ex., la realitzaci de prctiques).

+ CURSOS DE FORMACI I JORNADES
o Estimular la formaci continuada del professorat en aquest mbit.

216
o Facilitar lassistncia del professorat interessat a cursos i jornades relacionades
amb el funcionament de les biblioteques; per ex., els cursos que organitza
SGFP/Lamic de paper (Organitzaci, manteniment i dinamitzaci de la
biblioteca escolar, Aprofundiment sobre lorganitzaci i ls de la biblioteca
escolar) o a les Jornades de Biblioteques escolars, iniciades pel Collegi Oficial
de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

2.3.2. ACCIONS

E Descriure de forma clara i precisa les tasques que configuren la coordinaci de
biblioteca, perqu aix consti al RRI.
E Sollicitar de forma argumentada la creaci duna tutoria tcnica de biblioteca,
sempre que la plantilla del centre ho faciliti, tot i definint les seves tasques.
E Determinar els horaris daccs i consulta dels alumnes als serveis durant la
setmana i durant els perodes extraordinaris (setmanes destudi, crdits de
sntesi...).
E Aconseguir que lhorari daccs a la biblioteca sigui el ms ampli possible.
E Definir les tasques del professorat collaborador que, ms que fer gurdies,
simpliqui amb la gesti i dinamitzaci de la biblioteca.
E Identificar les tasques que fan necessria la contractaci de personal especfic.

E Realitzaci destudis especfics de biblioteconomia i documentaci.
E Informaci al claustre dels cursos i jornades sobre temes relacionats amb la
documentaci, biblioteconomia i TICs aplicats a la cerca i tractament dinformaci.

2.4. MBIT DE RECURSOS MATERIALS

2.4.1. OBJECTIUS

+ OPTIMITZAR LES INFRAESTRUCTURES
o Agenar lespai de la biblioteca en rees diferenciades de manera que
sofereixi un entorn que faciliti i afavoreixi el treball intellectual, tenint en
compte les necessitats dels alumnes i del centre en general: rea de consulta
dobres generals (enciclopdies i diccionaris), rea humanstica i de cincies
socials, rea de literatura, rea de cincia i tecnologia, rea premsa i
adquisicions peridiques, rea dofimtica i recerca a Internet, rea
dautoaprenentatge i formaci dusuaris, rea de gesti, rea dexposici de
material i, a altres espais, rea multimdia (sala contigua) i magatzem (a
determinar).
o Reorganitzar els documents de forma simple i entenedora, senyalitzant la seva
organitzaci fsica i facilitant el lliure accs a la majoria de documents possibles
(si b shan de garantir sistemes dissuasoris antifurts)

+ CREACI DREES DE TIC
o Oferir a lalumnat els serveis duna biblioteca integrada a la xarxa.
o Formar els alumnes en ls i aprofitament de totes les possibilitats que els
ofereix una biblioteca digital.
o Dissenyar una pgina web de la biblioteca, integrada a la general del centre,
com a eina destinada a la informaci i com a espai creatiu. [No assolit]

PROPICIAR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE

217
o Reforar ladquisici de llibres i materials adients a les necessitats dels
o Contemplar lassignaci de material (taules, cadires, armaris) en cada remesa
anual.

2.4.2. ACCIONS

E Reorganitzaci dels armaris i collocaci dels llibres a les prestatgeries, per tal de
crear rees de contingut que facilitin el treball pedaggic i lautonomia de
lalumnat.
E Senyalitzaci de lorganitzaci fsica dels documents, com a element clau per
facilitar laccs al fons bibliogrfic.
E Distribuir les taules per garantir ls diversificat de lespai-biblioteca.
E Senyalitzar els diferents serveis que ofereix la biblioteca.

E Adquirir lequipament informtic necessari per tal doferir a lalumnat els serveis
duna biblioteca digital, integrada a la xarxa: un mnim de tres ordinadors generals i
un de gesti, una impressora i un escner.
E Establir els punts de cablejat per poder accedir a la xarxa i adequar lespai.
E Assegurar laccs a la xarxa de lespai-biblioteca, per tal de poder accedir a
recursos externs.
E Establir els criteris (temtics, tcnics, esttics) per crear una pgina web de la
biblioteca.

E Establir un pla de desenvolupament del fons documental.
E Assegurar la presncia de les bibliografies bsiques actualitzades anualment per
cada departament.
E Catalogaci i classificaci dels documents nous amb el programa ePergam,
sempre que sigui possible.
E Fer un estudi de les publicacions peridiques i valorar la seva adquisici o
subscripci.
E Fomentar lincrement dels recursos en format electrnic.
E Informar al secretari del centre del mobiliari i de la resta de material necessari.

2.5. MBIT ORGANITZATIU

2.5.1. OBJECTIUS

REVISI DELS CRITERIS DE REPARTIMENT DEL PRESSUPOST PER TAL
DELABORAR UN PLA DINVERSIONS COHERENT, DACORD AMB ELS
OBJECTIUS GENERALS
o Estudi de les necessitats pressupostries de la biblioteca per tal dintegrar-les
al pla de despeses i inversions generals del centre.

+ REDISSENYAR EL FORMAT DELS DOCUMENTS DE GESTI DE LA
BIBLIOTECA

218
o Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les diferents
feines de gesti de la biblioteca, per tal de donar-los coherncia i facilitar-los.

+ DEFINIR UN MODEL MS GIL DE TRAMESA DINFORMACI, PER FER
o Crear protocols simples i clars del funcionament dels diferents serveis.
o Establir la forma ds dels taulers informatius.

2.5.2. ACCIONS

E Estudi de previsi de fons per al curs 2004-5.
E Determinar i destinar un pressupost ordinari per a la compra de documents
bibliogrfics en qualsevol suport per a la biblioteca.
E Distribuir el pressupost segons criteris bsics establerts per la comissi pedaggica
o la comissi de biblioteca. Elaborar un document que contempli ladquisici de
material en qualsevol tipus de suport (incls laccs a informaci electrnica) i que
cobreixi les necessitats dinformaci i formaci dels diferents nivells i interessos de
l alumnat (documents bsics i especialitzats).
E Gestionar el pressupost assignat segons criteris orientatius de qualitat, adequaci i
quantitat establerts per la comissi pedaggica o por la comissi de biblioteca
creada.

E Revisi i informatitzaci dels documents base que formalitzin les diferents feines de
gesti de la biblioteca: llibre de prstec, fitxes de registre de material adquirit...
E Creaci dun carnet de prstec anual, dissenyat amb la collaboraci del
departament deducaci visual i plstica.
E Disseny dun logotip i nou segell per a la biblioteca

E Crear protocol de ls dels sistemes informtics.
Establir la forma ds dels taulers informatius de la biblioteca (dintre i fora de
lespai).

3. CURS 2004-2005: ACTIVITATS

3.1. ACTIVITATS DORGANITZACI I INFORMACI DE LA BIBLIOTECA
Guia de funcionament i serveis 2004-2005 [document entregat al professorat i
alumnat a linici de curs]
Fitxes: Sollicitud de material documental, Inventari de material documental,
Inventari dequipaments TIC relacionats amb prctiques documentals
Documentaci del crdit de sntesi

3.2. MOSTRES I DOSSIERS INFORMATIUS
La literatura daventures i laventura de la lectura
Literatura catalana bsica, desembre 2004 gener 2005

219
Selecci de llibres Nadal 2004
EXPOFOTO Art: Projecte 14/16, desembre 2004 gener 2005
Quijote, Quixot, Kijote, Quxote 1605 2005
TSUNAMI solidaritat, gener 2005
Sollidaritat 11M: poesia visual
Jules Verne
Einstein
Treballs de recerca 2004-2005
Babel 2005

3.3. ACTIVITATS CULTURALS I FORMATIVES
Collaboraci en lOlimpiada cultural
Sant Jordi: Imatges de Don Quijote (Powerpoint), Foc (poesia i pintura, litografies),
Mostra de revistes Ei!, Mostra del concurs de fotografia matemtica, Concert de
Sant Jordi (Soundtracks, dirigits per Jaume Moliner), Sitja, abril 2005, Punt
dintercanvi de llibres
Conferncies: solidaritat, ecologia, alimentaci, economia...

3.4. ACTIVITATS DE DIFUSI EXTERNA
Terceres Jornades de Biblioteques Escolars, mar 2005. Presentaci de pster:
INFORMACI I SOLIDARITAT: DE LA REFLEXI A LACCI. La biblioteca dels
centres educatius de secundria, la competncia informacional i la gesti del
treball social.
Publicaci dun article amb el mateix ttol a Perspectiva escolar, 296.

4. PROPOSTES DE MILLORA

4.1. CANVI DACTITUD I METODOLGIC
De poc serveix, a qualsevol nivell, dissenyar projectes, aprovar-los en claustre o
adjuntar-los a la documentaci oficial, si desprs no sassumeixen en la prctica de
forma collectiva, si les direccions els obliden en la gesti diria i en els objectius
que planteja.

De poc serveix tenir una acceptable biblioteca si el claustre de professor i la
direcci no la assumeix com una eina valuosa i imprescindible per a aconseguir els
seus objectius educatius.

De poc serveix tenir una biblioteca si no sutilitza.


220
Les biblioteques, lluny de ser una eina esttica i antiquada, sest convertint en la
dinamitzadora de les noves tcniques de treball educatiu als diferents nivells. s el
nucli en el que sintegren educaci i societat de la informaci i la comunicaci.

4.2. COMISSI DE BIBLIOTECA
Per garantir la viabilitat i la continutat de la biblioteca cal crear una comissi de
biblioteca. Els seus integrants, les seves funcions i lorganigrama de participaci en
el centre estan desenvolupats a un document de treball presentat a la direcci en
desembre de 2004. [Vid. ANNEX ]

4.3. PRESSUPOST
Una biblioteca de un centre educatiu si vol adaptar-se a les necessitats dels seus
usuaris, la comunitat educativa, ha de assegurar-se un finanament i un
pressupost adequats, dinmics i continuats, integrats al pressupost general del
centre. A ms shaurien destablir criteris ms estables amb lAMPA, i obrir noves
vies de finanament: Ajuntament, entitats collaboradores, concursos de projectes
oficials. Sn ja dos cursos sense dotaci de lAMPA, si b sha sollicitat de forma
reiterada, i des de el centre noms shan cobert les necessitats momentnies.

Lexistncia de pressupost facilitaria la programaci de la necessria renovaci de
material documental i informtic.

4.4. ALFABETITZACI INFORMACIONAL
La cerca, avaluaci i elaboraci de la informaci s imprescindible en qualsevol
mbit de la societat actual. Per aquesta ra, s imprescindible establir un sistema
progressiu de alfabetitzaci informacional de lalumnat assumit per el claustre i la
direcci, i dinamitzat per la coordinaci de biblioteca, els equips docents i les rees
curriculars.

Totes les rees curriculars desenvolupen en els seus continguts i objectius
aspectes relacionats amb competncies informacionals que shaurien de potenciar.
Sha dintegrar biblioteca i currculum. El material de la majoria de les rees resta
dormit a les prestatgeries.

La detecci i comunicaci de les necessitats documentals facilita la tasca del
professorat i de lalumnat. Per exemple, la tasca realitzada pels alumnes a la
biblioteca hagus estat ms profitosa si shaguessin indicat amb antelaci les
necessitats dinformaci, tal i com es va sollicitar.

4.5. EL PLAER DE LA LECTURA
Si volem que els nostres alumnes arribin a ser persones ntegres, tamb han de
desenvolupar la seva sensibilitat. Shauria de crear una proposta collectiva, de
centre, per tal de desenvolupar hbits lectors, amb tot el que comporta.

4.6. COORDINACI EXTERNA
Renovar les relacions amb la biblioteca pblica del poble estancades desprs del
canvi de direcci.

Propossar al Consell Escolar Municipal la creaci dun grup de treball de
biblioteques escolars del poble, per tal de coordinar activitats.


221
Continuar les relacions amb entitats relacionades amb les biblioteques: LAmic de
Paper, Bibliomdia, COBDC...

La transformaci de la biblioteca s la transformaci del centre.


222

III/7 Proposta de Pla dactuaci, curs 2005-2006

Proposta de Pla dactuaci
curs 2005-2006

SUMARI

1. EIXOS DEL PROJECTE DE BIBLIOTECA
2. DOCUMENTS INSTITUCIONAL DE REFERNCIA
3. PLA DACTUACI: 2005-2006

ANNEX: Comissi de biblioteca: Informe de treball -1


223

1. EIXOS DEL PROJECTE DE BIBLIOTECA

La transformaci de la biblioteca s la transformaci del centre. Recordem els eixos bsics del nostre projecte de biblioteca, val la pena
aconseguir-los, per la tasca collectiva i una direcci que sels cregui sn imprescindibles per arribar-hi::
I Biblioteca, cultura i pensament
Facilitar el desenvolupament de lalumnat en els valors humanstics, la lectura, el dileg, la crtica i la reflexi.
II Biblioteca i aprenentatge
Les reformes dels plans destudi, larribada de les TICs i les exigncies socials han de quedar reflectides en les noves prctiques
pedaggiques. La biblioteca escolar s un centre de recursos que recolza el procs densenyament/aprenentatge i li dna
dinamisme: facilita la feina individual i collectiva, la diversitat temtica, la relaci entre les diferents rees curriculars
III Biblioteca i investigaci
Accedir, manipular, contrastar i gestionar informaci y documentaci de qualitat i significativa, que sigui suport de laprenentatge
de metodologies dinvestigaci a diferents nivells.
IV Biblioteca i cohesi social
Integraci de la diversitat social en el marc educatiu, amb criteris digualtat doportunitats, i relaci amb lentorn.
V Biblioteca i tecnologies de la informaci i la comunicaci
La tecnologia facilita laccs a la informaci i al desenvolupament personal i social imprescindible en la nova societat del
coneixement.
VI Biblioteca i organitzaci
Creaci dun sistema dorganitzaci de centre estructurat i flexible, format per una srie de nuclis relacionats, que afavoreixi
lobtenci dels objectius del seu projecte educatiu.

2. DOCUMENTS INSTITUCIONAL DE REFERNCIA

a. Projecte de biblioteca 2003-2005
b. Pla anual 2004-2005
c. Comissi de biblioteca: informe de treball -1, desembre 2004
d. Informe, juny 2005 (sntesi de la memria)
e. GORA: Projecte de biblioteca [Projecte per a la millora i innovaci de la biblioteca del centre presentat al concurs
nacional convocat pel MEC: BOE, 139 (11 de juny de 2005): 20132-20134 (ORDEN ECI/1740/2005)

224

3. PLA DACTUACI: 2005-2006

MBIT INSTITUCIONAL
OBJECTIU ACCIONS RESPONSABLE TEMPORITZACI
(1) GORA: Projecte de biblioteca

Presentaci del projecte per a la millora i
innovaci de la biblioteca del centre presentat
al concurs nacional convocat pel MEC: BOE,
139 (11 de juny de 2005): 20132-20134
(ORDEN ECI/1740/2005)

o Coordinadora de
biblioteca: elaboraci
o Comissi Pedaggica:
revisi i aprovaci
o Consell Escolar: revisi
i aprovaci
o Director: revisi i
presentaci
o Juny de 2005
o Juliol 2005
o Juliol 2005
o 7 de juliol de
2005
(2) COMISSI DE BIBLIOTECA Creaci de la Comissi de Biblioteca per
garantir la viabilitat i la continutat de la
biblioteca. Els seus integrants, les seves
funcions i lorganigrama de participaci en el
centre estan desenvolupats a un document de
treball presentat a la direcci en desembre de
2004. [Vid. ANNEX ]

o Coordinadora de
biblioteca: elaboraci
de la proposta
o Comissi Pedaggica i
Consell Escolar: revisi
i aprovaci
o Direcci, Coordinadora
de biblioteca i
integrants: constituci i
funcionament de la
comissi
o Setembre de
2005 (segons
proposta
anterior)
o 1r trimestre
o 1r trimestre
(3) COORDINACI EXTERNA Renovar les relacions amb la Biblioteca
Pblica del poble estancades desprs del
canvi de direcci

Proposar al Consell Escolar Municipal la
creaci dun grup de treball de biblioteques
escolars del poble, per tal de coordinar
activitats.
o Coordinadora de
biblioteca
o Representant del
centre al Consell
Escolar Municipal
o Setembre 2005
o 1r trimestre
(segons
convocatria)

225

MBIT DEL CURRCULUM
(4) CANVI DACTITUD I METODOLGIC

Donar elements dinformaci sobre la nova
concepci de les biblioteques, que lluny de
ser eines esttiques i antiquades, sestan
convertint en dinamitzadores de les noves
tcniques de treball educatiu als diferents
nivells, nuclis en el que sintegren educaci i
societat de la informaci i la comunicaci.
Crear un marc de discussi
o Coordinadora de
biblioteca
o Direcci
o 1r trimestre
(5) ALFABETITZACI INFORMACIONAL Planificaci del procs de formaci dusuaris
per incorporar-lo al Pla dacci tutorial
Programar les eines de cerca, avaluaci i
elaboraci de la informaci segons rees
curriculars i nivells
o Coordinadora de
biblioteca
o Direcci
o Comissi Pedaggica
de caps de
departament i de
coordinadors de
nivell
o 1r trimestre
(planificaci)
o Tot el curs
(6) EL PLAER DE LA LECTURA Realitzaci dactivitats de dinamitzaci de la
lectura que sintegrin al projecte curricular de
totes les rees, per tal desenvolupar lhbit
lector i la sensibilitat de lalumnat, facilitant el
seu desenvolupament ntegre
o Coordinadora de
biblioteca
o Direcci
o Comissi Pedaggica
o Claustre
o Tot el curs

MBIT DE PERSONES
(7) AMPLIACI DELS RECURSOS
HUMANS
Valorar la contractaci de personal
especialitzat per la realitzaci de tasques
especfiques (procs de la cadena
documental i serveis complementaris)
o Direcci
o AMPA
o 1r trimestre
o 2n trimestre:
contractaci

226

MBIT DE RECURSOS MATERIALS
(8) PROPICIAR UN CREIXEMENT
SOSTENIBLE

Reforar ladquisici de llibres i materials
adients a les necessitats dels diferents
nivells dels alumnes i de les propostes dels
departaments
Contemplar lassignaci de material (taules,
cadires, armaris) en cada remesa anual.
o Coordinadora de
biblioteca
o Direcci
o Comissi
Pedaggica
o Segons
adjudicaci de
pressupost
o Segons remesa
anual

MBIT DE ORGANITZATIU
(9) PRESSUPOST ORDINARI Concretar un pressupost adequat, dinmic i
continuat, integrat al pressupost general del
centre
Establir vies de finanament
complementries (AMPA, Ajuntament,
entitats collaboradores, concursos de
projectes oficials)
o Direcci o 1r trimestre
(10) AMPLIACI DE LHORARI Obrir la biblioteca per la lliure utilitzaci per
part de la comunitat educativa a la 6na hora
del mat (13,45 14,45)
o Professorat de
gurdia
o Tot el curs


227

III/8 Projecto de biblioteca presentat al concurs nacional de projectes
didees per a la millora i innovaci de les biblioteques de centres escolars
per lany 2005 (MEC) [castell]

PROJECTE DE BIBLIOTECA presentat al concurs nacional de
projectes didees per a la millora i innovaci de les biblioteques de
centres escolars per lany 2005 (MEC) [castell]

SUMARIO

0. INTRODUCCIN

1. IES ESTELA IBRICA
1.0. DATOS DE IDENTIFICACIN
1.1. ENTORNO FSICO Y SOCIAL
1.2. BREVE HISTORIA
1.3. PERFIL ACTUAL DEL CENTRO
1.4. PROYECTOS

2. LA BIBLIOTECA DEL IES ESTELA IBRICA: CARACTERSTICAS
2.1. HISTORIA
2.2. ANLISIS DE LAS CARACTERSTICAS ACTUALES DE LA BIBLIOTECA
2.2.1. Descripcin del mbito de recursos materiales
2.2.1.1. Infraestructuras de la biblioteca central: espacio, mobiliario y equipamientos tic
2.2.1.2. Fondo documental: coleccin, organizacin y automatizacin
2.2.2. Descripcin del mbito de personas
2.2.2.1. Usuarios
2.2.2.2. Personal
2.2.3. Descripcin del mbito organizativo
2.2.3.1. Presupuesto
2.2.3.2. Planificacin y servicios
2.2.4. Descripcin del mbito curricular
2.2.5. Descripcin del mbito institucional
2.2.5.1. Biblioteca y gestin del centro
2.2.5.2. Relaciones externas

3. GORA: PROYECTO DE BIBLIOTECA
3.0. NOMBRE DEL PROYECTO
3.1. RESPONSABLE Y PROFESORES PARTICIPANTES
3.2. BREVE DESCRIPCIN
3.3. OBJETIVOS FUNDAMENTALES
3.4. PLANIFICACIN GENERAL
3.4.1. Objetivos y actuaciones del mbito institucional
3.4.2. Objetivos y actuaciones del mbito curricular
3.4.3. Objetivos y actuaciones del mbito de personas
3.4.4. Objetivos y actuaciones del mbito de recursos materiales
3.4.5. Objetivos y actuaciones del mbito organizativo
3.5. ACCIONES Y PROCEDIMIENTOS
3.5.1. mbito institucional
3.5.2. mbito curricular
3.5.3. mbito de personas
3.5.4. mbito de recursos materiales
3.5.5. mbito organizativo
3.6. RECURSOS NECESARIOS Y PRESUPUESTO
3.6.1. Recursos materiales
3.6.1.1. Infraestructuras: espacio, mobiliario y equipamientos tcnico
3.6.1.2. Fondos: coleccin
1

1
1
2
3
3
4

5
5
6
6
6
7
8
8
9
9
9
10
10
11
11
11

12
12
13
14
14
15
15
15
16
16
17
17
17
18
19
20
20
20
21
21
22

228

3.6.2. Recursos de personal
3.7. PRINCIPALES ACTUACIONES DE MEJORA Y CALENDARIO DE REALIZACIN
3.8. IMPLICACIN DEL ENTORNO DEL CENTRO EN EL PROYECTO
3.9. FORMAS DE SEGUIMIENTO Y EVALUACIN

4. CONSIDERACIONES TERICAS FINALES

BIBLIOGRAFA

ANEXO I: Documento de trabajo sobre la Comisin de Biblioteca
ANEXO II: Informaci i solidaritat: de la reflexi a lacci
ANEXO III: Cartas de apoyo y ejemplo de entidades colaboradoras

22
22
24
25

25

28

ANEXO I: Documento de trabajo sobre la Comisin de Biblioteca
ANEXO II: Informaci i solidaritat: de la reflexi a lacci
ANEXO III: Cartas de apoyo y ejemplo de entidades colaboradoras


229

3. INTRODUCCIN

Yo afirmo que la Biblioteca es interminable
JORGE LUS BORGES

La bibliotecas escolares constituyen una de las instituciones esenciales de la escuela.
Consideradas al principio como un mero complemento de la vida escolar, como un aadido de
sta, han ido adquiriendo cada da ms importancia, hasta llegar a ser reconocidas como una
parte integrante de la escuela misma. De aqu que en muchos pases se haya hecho incluso
obligatoria para cada escuela la creacin de una biblioteca propia, y que en la realidad la casi
totalidad de las escuelas europeas y norteamericanas posean una de ellas.

La finalidad de una biblioteca escolar es doble. De un lado, debe contribuir a despertar el inters
de los nios por lo libros, por las lecturas libres y espontneas, principalmente de carcter
literario; de otro ha de servir de complemento y afirmacin de la labor docente del maestro,
mediante las lecturas complementarias que ste indique. Pero el ideal es que el nio llegue a
utilizar la biblioteca de la escuela espontneamente, para su propio goce y recreo espiritual,
aunque en ste se pueda incluir tambin la lectura de carcter didctico.

Si hemos cedido las palabras iniciales al Sr. Lorenzo Luzuriaga, director de la Revista
de Pedagoga en su inicio (all por los aos 20 del siglo pasado), es porque en el ao
1927 (de grato recuerdo para nuestra literatura) publica un breve pero interesante
librito titulado Bibliotecas Escolares, cuyo contenido denota una clara modernidad,
aportando ideas an hoy (casi cien aos despus) no plenamente conseguidas. Es
urgente plantear un plan de bibliotecas y es urgente tambin disear uno especfico de
cada centro. Con esta voluntad est trabajando el claustro del IES Estela Ibrica, en el
marco general de intencin de mejora de la calidad de la enseanza pblica. Se desea
dignificar la situacin de los libros, darles vida, para as dar estmulos al proceso
educativo, a los alumnos en los que repercute directamente y a la sociedad que
ayudan a transformar.

Finalicemos esta breve introduccin, con otro autor del 27, en este caso literario, Lus
Cernuda que nos invita a darles vida:

Cuntos libros. Hileras de libros, galeras de libros, perspectivas de libros en este vasto cementerio
del pensamiento, donde ya todo da igual, y que el pensamiento muera no importa. [] Mas un libro
debe ser cosa viva, y su lectura revelacin maravillada tras de la cual quien ley ya no es el mismo, o
lo es ms de cmo antes lo era. De no ser as el libro, para poco sirve su conocimiento, pues el saber
ocupa lugar, tanto que puede desplazar a la inteligencia, como esta biblioteca al campo que antes
aqu haba.

4. IES ESTELA IBRICA

4.0. DATOS DE IDENTIFICACIN

Nombre: IES Estela Ibrica
Titular: Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci
Cdigo: 08045021
Direccin postal: Ptge. Mas Granollacs s/n, 08130
Telfono: 935 740 670
Fax: 935 741 934
Correo electrnico: a8045021@xtec.net

230

4.1. ENTORNO FSICO Y SOCIAL

El IES Estela Ibrica es un centro pblico situado en Santa Perptua de Mogoda
(Catalunya, Valls Occidental), a 17 Km. de Barcelona.

Aunque de tradicin agrcola, el pueblo ha sufrido las ltimas dcadas una expansin
urbana e industrial, acompaadas de un fuerte crecimiento demogrfico (su poblacin
se ha duplicado en pocos aos). Segn el Isntitut dEstadstica de Catalunya, el ao
2001 su poblacin era de 20.479 habitantes, en 15,8 km
2
de superficie, con una
densidad de 1.293,7 hab./ km
2
. En el 2004, el Ayuntamiento ya contabiliza 22.399. Por
lo que se constata que contina la progresin demogrfica.

La disposicin de suelo industrial y la mejora de las comunicaciones han supuesto un
importante crecimiento econmico: creacin de polgonos industriales en los que se
han situado numerosas empresas procedentes de Barcelona o de otras zonas; por
ramas de actividad, los sectores principales son el de transformacin de metales y el
de la construccin, seguidos de empresas de edicin, muebles, qumica y textil.

Desde un punto de vista demogrfico, tambin han sido importantes los diferentes
ritmos migratorios: hacia los aos 60 y 70, personas de otras zonas de la Pennsula o
de reubicacin de barrios marginales barceloneses; en la actualidad, la cercana de
Barcelona, la fuerte presin inmobiliaria y la nueva expansin industrial de toda la zona
hacen que se creen nuevas zonas residenciales. Los contrastes socioeconmicos, en
algunos momentos conflictos, son evidentes entre los diferentes barrios.

El municipio consta de siete ncleos diferenciados de poblacin: Centre Vila (6486
habitantes)
4
, ncleo antiguo, alrededor de la iglesia parroquial, en el que viven las
personas ms integradas en el funcionamiento del pueblo; La Florida (4430), barrio
residencial creado a principios del siglo XX; Can Folguera (5498), antes denominado
Comillas, barrio en que se recolocaron hacia los aos 60 personas de zonas
marginales de los alrededores de Barcelona, actualmente acoge a emigrantes llegados
de fuera del estado espaol; La Creueta (1503); Can Tai (2351), antes denominado
Terrablanca y Vila Florida, clase media, formado en los aos 80; y antiguos barrios de
menor poblacin, agrcolas en su origen, aunque estn cediendo sus terrenos a la
industria: Mogoda (140) y Santiga (146). Estos ltimos aos se est creando junto a la
Florida lo que ya es otro nuevo barrio: Mas Costa, anteriormente Valleslona (pisos de
nivel medio-alto y casas adosadas para personas procedentes de Barcelona y su
cinturn).

El IES Estela Ibrica est entre Centre Vila/Can Folguera y La Florida, quedando al
oeste los nuevos barrios de Can Tai y Mas Costa. La ubicacin del centro ha servido
para vertebrar los dos ncleos urbanos importantes del pueblo, separados por una
distancia considerable no urbanizada hasta los aos noventa.

En Santa Perptua existe oferta educativa pblica y privada-concertada:

TIPO DE ENSEANZA CENTROS PBLICOS CENTROS PRIVADOS-
CONCERTADOS

4
Los datos de poblacin se refieren a la distribucin por barrios recogida en Memoria 2000 Ajuntament de
Santa Perptua de Mogoda; actualmente habra que aumentar las cifras en una proporcin elevada.

231

Infantil 2 0
Infantil y primaria 3
Secundaria 2
2
Educacin especial 0 1

4.2. BREVE HISTORIA

El curso 1986-1987 se inicia su actividad educativa con tres primeros de bachillerato,
como extensin del instituto de Montcada (poblacin cercana). El centro se ubic en
una antigua masia, la Granja Soldevilla (antigua Mas Granollacs), propiedad del
ayuntamiento, fuera de los ncleos urbanos de poblacin.

El curso 87-88 contina su crecimiento hasta conseguir, en cursos posteriores, una
estructura completa: los tres cursos de BUP y COU. Adems se decide la ubicacin y
el diseo del nuevo edificio: se situar adosado a la Granja. El curso 89-90, se finaliza
una primera fase: el aulario se reparte entre el viejo y el nuevo edificio, comunicados
por una zona en obras sin urbanizar.

El curso 91-92 se entrega la obra del nuevo edificio. Aunque estaba proyectado para
ser un centro de bachillerato, la administracin decide que ese mismo curso se
incorpore la seccin de formacin profesional
5
existente en la poblacin: conviven, por
lo tanto, desde su inicio dos planes de estudio y se duplica el nmero de profesores y
alumnos.

La Administracin decide aplicar de forma anticipada y progresiva la Reforma
Educativa en el Valls Occidental. El curso 94-95 se empieza a impartir el nuevo
sistema educativo en cinco cursos de tercero de ESO. De forma paralela, el mismo
curso, se crea una extensin del centro, a la que se desplaza parte del claustro,
ubicada de forma provisional en el edificio de Can Folguera, antigua escuela de
primaria (ya utilizada para ubicar la antigua extensin de FP). Ser el futuro segundo
centro pblico de secundaria: IES Rovira-Forns.

Los cambios constantes producidos a lo largo de los dieciocho aos de historia del
instituto han dificultado en algunos momentos la consolidacin de un proyecto
educativo claro; sin embargo, el trabajo slido del claustro ha conseguido que la
finalidad educativa del centro se cumpla de forma digna y efectiva, teniendo siempre
presente la consecucin de una enseanza pblica de calidad
6
. Adems, se ha creado
una dinmica de adaptacin a las nuevas realidades imprescindible para enfocar la
educacin actual, que debe integrar variables sociales, cambios de valores y de
concepciones intelectuales.

4.3. PERFIL ACTUAL DEL CENTRO

5
El curso 1989-1990 se crea en Santa Perptua un centro de formacin profesional, extensin del IFP
Agust Serra de Sabadell: dos grupos de Administrativo y dos de Electricidad. De forma provisional se
instalan en barracones. El curso 90-91, se traslada al edificio de un antiguo centro de primaria cerrado:
Can Folguera.
6
La consulta de los resultados de la evaluacin de las competencias bsicas en la secundaria obligatoria
y los de la selectividad as lo reflejan, a lo que hay que aadir el alto grado de insercin laboral
conseguido por los estudiantes de los dos ciclos formativos del centro.

232

El IES Estela Ibrica es un centro pblico de enseanza en el que actualmente se
imparten estudios de los diferentes ciclos y etapas que conforman la educacin
secundaria obligatoria y post-obligatoria. El curso 2004-2005 ha cursado sus estudios
un total de 501 alumnos (18 grupos oficiales):

ETAPA NIVEL NMERO
ALUMNOS
TOTAL
ALUMNOS
1 100 ESO 1
r
ciclo
2 76
3 70 ESO 2 ciclo
4 71
317
1 70 BACHILLERATO
2 31
101
CFPM Gestin administrativa 1 29 29
1 30 CFPM Equipos e instalaciones
electrotcnicas 2 24
54

La tipologa del alumnado del centro es compleja. Se reflejan las diversidades
socioeconmicas existentes en la poblacin: alumnos con riesgo de marginacin
social, otros recin incorporados a nuestro sistema educativo (procedentes de
Marruecos, Hispanoamrica o la zona subsahariana) y algunos de una clase media
trabajadora acomodada. Tambin se integran en el centro alumnos con diferentes
niveles de aprendizaje: alumnos con diagnstico de necesidades educativas
especiales, alumnos con problemas o retraso de su proceso educativo por motivos
diversos, junto a alumnos que trabajan sin dificultades. El centro atiende, desde esta
diversidad, la realidad concreta del alumnado, dando respuesta a cada una de las
necesidades especficas que se planteen con el dilogo o la prevencin de conflictos,
por una parte, y con las adaptaciones curriculares, por otra. Siempre desde opciones
que faciliten la integracin.

Los recursos humanos de que consta la plantilla son:
(a) Profesorado: 52,5 profesores/as
(b) PAS: 2 personas de administracin y 3 de conserjera.
Otros profesionales adscritos, que colaboran de forma sistemtica con el centro, son:
asesor psicopedaggico (EAP); asesor lingstico y de integracin social del aula de
acogida; asistentes sociales y educadores de calle del ayuntamiento.

El recurso material de bienes inmuebles bsicos es un edificio escalonado de cuatro
plantas construido a finales de los aos 80, con un amplio patio. Consta de
infraestructura e instalaciones especficas: biblioteca, aulas de informtica, laboratorios
de Ciencias Experimentales y de Fsica y Qumica, laboratorio de idiomas, aula de
audiovisuales, talleres de electrotecnia, sala de ofimtica

Como recurso funcional presupuestario, se cuenta con las aportaciones del
Departament dEducaci, y algunas colaboraciones concretas de la Asociacin de
madres y padres de alumnos del centro (AMPA).

4.4. PROYECTOS


233

El dinamismo de la sociedad actual se refleja en el sistema educativo, que, a partir de
unas bases slidas, debe saber leer la realidad para ir incorporando las
transformaciones necesarias que ayuden a mejorar la educacin y formacin de los
jvenes. Son imprescindibles sistemas pedaggicos y de funcionamiento activos, que
incluyan, por una parte, la consolidacin de los valores y mecanismos que den una
respuesta adecuada a las nuevas necesidades sociales, y, por otra, la revisin
constante, con propuestas de planes renovadores y medios para su ejecucin. As, es
frecuente encontrar centros educativos pblicos que, de acuerdo con las directrices
que marca la administracin o adelantndose a ellas, planteen proyectos que revisen o
apoyen sus tareas educativas en diferentes mbitos.

En el IES Estela Ibrica, el curso 2004-2005, se estn llevando a cabo diferentes
lneas de trabajo complementarias que intentan configurar un proyecto articulado de
mejora del proceso educativo:
(1) PROYECTO DE MEJORA DEL FUNCIONAMIENTO GENERAL DEL CENTRO:
Defensa de un modelo pblico de gestin de centros educativos eficiente y
progresista.
Plan estratgico para el periodo 2004-2008: La implantacin de un modelo
de mejora en el funcionamiento de lIES Estela Ibrica (DOGC, nm. 4052-
20/01/2004: RESOLUCIN/28/2004, de 13 de ENERO).
Curso de asesoramiento para el profesorado del centro, organizado por el
ICE de la Universidad Autnoma de Barcelona: Gestin y organizacin del
centro.
Informacin sin papeles: incorporacin mayor de las nuevas tecnologas a
la gestin del centro.
Curso de reas TIC para el profesorado.
(2) PROYECTO DE INTEGRACIN SOCIAL: sistemas de apoyo incluyentes a los
alumnos con dificultades de aprendizaje o integracin.
Aula de acogida para los alumnos de nueva incorporacin: profesorado,
espacio y material especficos.
Projecte 14-16, en colaboracin con el ayuntamiento: talleres de equitacin,
joyera, marquetera o mecnica.
Crditos variables de expresin dramtica en los dos cursos del segundo
ciclo de la secundaria obligatoria, tambin con apoyo del ayuntamiento.
Escuela de deporte, en colaboracin con la corporacin local.
(3) PROYECTO POR UN MUNDO MS SOSTENIBLE:
Programa Escoles Verdes: iniciativa del Departamen de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya, con la colaboracin de el Departament
dEducaci y el Institut Catal dEnergia (ICAEN), que compromete a los
centros en su propia mejora ambiental y en la de su entorno, participando
en proyectos del municipio y de la Agenda 21.
Escola solar, integrada en la XESCA (Xarxa descoles solars de Catalunya,
proyecto en el que colaboran el ICAEN, la Direcci General dEnergia i
Mines y la Direcci General de Centres Docents de la Generalitat de
Catalunya): Instalacin solar fotovoltaica conectada a la red (Potencia: 3,00
kWp, Produccin anual: 4.380 kWh/ao, Ahorro de energa primaria: 0,99
Tep/ao, ahorro de emisiones de CO
2
: 1.93 tones CO
2
/ao), equipamiento
con efectos prcticos y pedaggicos.
(4) PROYECTO DE BIBLIOTECA
La necesidad de elaboracin de un modelo complejo de rea de
Documentacin del Centro se inicia con el Proyecto de Biblioteca 2003-
2005, base de la propuesta actual.

234

5. LA BIBLIOTECA DEL IES ESTELA IBRICA: CARACTERSTICAS

4.1. HISTORIA

El instituto, como ya se ha dicho, empez a funcionar en el edificio de La Granja
Soldevilla el curso 1986-1987, y desde el principio se vio la necesidad de crear un
fondo de libros que facilitase el desarrollo acadmico y cultural del alumnado. Un
armario en una de las salas fue la primera biblioteca (al ao siguiente ya se creara
una tutora de biblioteca).

Cuando el curso 1991-1992 se traslad todo el centro al edificio actual, los libros
hicieron su viaje transformando el aula 103 en una biblioteca. Y desde entonces, cada
vez que alguien entra y hojea un libro, o consulta una enciclopedia, o un libro de
biologa o arte, o lee un poema, o un cmic o una revista o un diario, o hace los
deberes, el espacio vuelve a ser una biblioteca. La magia se produjo incluso una vez
que un fuego intencionado quiso destruir los libros: las palabras, smbolo del
pensamiento libre, fueron incombustibles.

Las dotaciones espordicas del AMPA (Asociacin de madres y padres de alumnos)
para la compra de libros han contribuido a mantener y actualizar un poco el material,
aunque no todo lo necesario.

El curso 1999-2000, la colocacin de los expositores cedidos por el ayuntamiento del
pueblo facilit la muestra de libros (unos para que despierten de su letargo en las
estanteras, otros porque son nuevos), pequeas exposiciones que reflejen hechos
culturales concretos. Tambin se inici la informatizacin del espacio con la compra de
un equipo de informtica (solicitado al AMPA) y con la conexin a la red.

Las tutoras de biblioteca, primero, y la coordinacin de biblioteca estos ltimos aos
han contribuido a mantenerla viva. Y continuamos trabajando, como se refleja en este
informe. La biblioteca forma parte de nuestra historia, y por eso evoluciona con
nosotros.

4.2. ANLISIS DE LAS CARACTERSTICAS ACTUALES DE LA
BIBLIOTECA

4.2.1. DESCRIPCIN DEL MBITO DE RECURSOS MATERIALES

4.2.1.1. INFRAESTRUCTURAS DE LA BIBLIOTECA CENTRAL: ESPACIO,
MOBILIARIO Y EQUIPAMIENTOS TIC

La biblioteca se encuentra situada en el primer piso del instituto, aula 103, entre la sala
de audiovisuales y la SUM (Sala de usos mltiples). Su superficie til es de unos 94 m
2
.

El acceso es directo desde un atrio; es fcil, incluso para personas con movilidad
reducida. Las condiciones fsico-ambientales del espacio (pintura, mobiliario) son
claramente mejorables. La luz natural es escasa; los puntos de luz, de techo. La
contaminacin acstica es perceptible en horario de recreo. Existe sealizacin
interna, pero no normalizada.


235

El nmero de plazas de lectura es de 40 (igual al nmero de sillas), si bien puede
variar segn las necesidades. Las mesas son 10.

El mobiliario es, en parte, diferente al de las aulas; en su conjunto, es heterogneo; su
estado de conservacin es correcto, pero mejorable. Podemos considerar que es
inadecuado por no se material especfico para biblioteca, si exceptuamos las ltimas
adquisiciones: expositor de novedades y mueble para las publicaciones peridicas.
Los metros lineales de estanteras son: de libre acceso ocupada 33, de libre acceso
libre 1; de acceso restringido ocupada 205, de acceso restringido libre 1. Se
distribuyen adosadas a las paredes, dejando las mesas en el centro. Los armarios,
adems de estar saturados, no son propios de biblioteca: las estanteras no son
regulables, son cerrados en su mayora, y las puertas de cristal estn deterioradas
(presentando riesgos para la salud si tenemos en cuenta la espontaneidad de la
mayora de los usuarios). No se dispone de mobiliario adecuado para realizar las
tareas tcnicas de biblioteca.

Si bien se intentan diferenciar zonas de trabajo (informacin, estudio, lectura de
publicaciones peridicas), se hace difcil por la inadecuacin del material.

El nmero de aparatos de equipamientos TIC son: un PC y terminal de uso tcnico con
conexin a Internet, pero sin acceso al catlogo, y una impresora; cuatro PCs y
terminales de uso del alumnado, con conexin a Internet, sin acceso al catlogo. La
existencia de equipamientos TIC refleja la intencin de renovacin que plantea este
proyecto, y la postura activa, tanto del AMPA (los padres asumieron el presupuesto del
primer ordenador) como de la direccin del centro (el resto de ordenadores provienen
de cambios realizados en la sala general de ordenadores). Pero el material es
obsoleto y presenta deficiencias: su antigedad no permite una gestin de la bsqueda
de informacin gil y efectiva; la impresora y los diferentes ordenadores se estropean
con frecuencia.

4.2.1.2. FONDO DOCUMENTAL: COLECCIN, ORGANIZACIN Y
AUTOMATIZACIN

La dimensin del fondo documental es de unos 4200 documentos, procedentes de
adquisiciones del propio centro, de material procedente de una biblioteca del pueblo
cerrada, y de donaciones de entidades cvicas y de las editoriales. El nmero de
documentos existente en los departamentos pedaggicos est sin determinar.

Las tipologas documentales que se pueden encontrar en la biblioteca (nmero de
ejemplares o ttulos vivos) son:

Libros de referencia y consulta (enciclopedias, diccionarios,
atlas)
251
Monografas 2086
Libros de ficcin o imaginacin 1710
Libros de texto 76
Revistas pedaggicas 4
Revistas juveniles 1
Revistas temticas 13
Prensa diaria 2
Dossieres informativos 3

236

Material elaborado por profesorado y el alumnado 2
Mapas 0
Laminas y fotografas 0
Diapositivas 0
Registros de audio 0
Vdeos i DVD 440
CD-ROM 10
Programas de ordenador 0
Juegos 0
Objetos tridimensionales (maquetas...) 0
Bases de datos, revistes y libros digitales 0
Material docente digital 0

Una evaluacin somera del fondo refleja que el nmero de documentos es insuficiente
segn los estndares aconsejados por los organismos internacionales competentes en
la materia (por ejemplo, las directrices de IFLA/UNESCO para la biblioteca escolar) o
por los especialistas en biblioteconoma y documentacin
7
. Se considera aceptable un
volumen de 30 documentos por alumno (es conveniente llegar a la media de 50
volmenes/alumno), es decir, unos 15000 documentos en nuestro caso, lejos de la
dotacin actual. Adems hay que aadir que el volumen bajara an ms si se
realizase la expurga necesaria no slo por el estado fsico de algunos documentos,
sino, sobre todo, por la falta de actualidad de la informacin.

La evaluacin del fondo, revisin, adecuacin y actualizacin es urgente, tanto del
material de ficcin, como del de consulta y conocimiento. La adquisicin de entre 50 y
100 documentos anuales no es suficiente. Las nuevas necesidades educativas
(niveles, currculum, conocimientos transversales, metodologas) y las planteadas
por los cambios sociales (tanto desde el punto de vista de la sociedad de la
informacin y la comunicacin, como con la incorporacin de alumnos de culturas
diversas al sistema educativo) demandan la adquisicin de nuevos materiales. Se
necesita un impulso, para despus convertirlo en sistemtico. Sin una oferta de
material documental adecuado y suficiente, una biblioteca cumple difcilmente su
funcin.

La organizacin del fondo tambin requiere una clara renovacin para acercarla a los
sistemas que facilitan la gestin eficiente y el uso colectivo generalizado. La
catalogacin retrospectiva es de la mitad de los documentos aproximadamente, es
manual y no contempla los documentos ubicados en otros espacios del centro (por
ejemplo, departamentos didcticos). Son demasiados los documentos pendientes de
catalogar y la necesidad de su automatizacin, por lo que se hace imprescindible la
contratacin de una persona especialista que realice la tarea de organizacin y
automatizacin general de todo el catlogo, con criterios que permitan la fcil relacin
con otras bibliotecas escolares o pblicas (por ejemplo, utilizacin del programa de
tratamiento tcnico y catalogacin e-Pergam) o que el alumnado optimice su
aprendizaje sobre el uso de bibliotecas y sistemas de bsqueda de informacin.

7
IFLA/UNESCO (2002), Scholl Library Guidelines http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf
BAR, M.; MA, T.; COMALAT, M. (2002). Las Bibliotecas de los centros pblicos de Educacin
Secundaria en la ciudad de Barcelona; Anales de Documentacin, 5: 51-79.


237

4.2.2. DESCRIPCIN DEL MBITO DE PERSONAS

4.2.2.1. USUARIOS

Los usuarios potenciales de la biblioteca son todas las personas que forman parte de
la comunidad educativa. La media de entradas semanales a la biblioteca es de 100
personas, de unas 550 posibles (profesorado y alumnado).

El profesorado utiliza menos de lo que sera necesario los recursos que le ofrece la
biblioteca, por eso este proyecto pretende cambiar la dinmica: predominan la lectura
de diarios o la consulta de de datos especficos en libros de referencia o monografas.
Se debera utilizar ms el fondo para preparar clases, elaborar material Adems, el
profesorado no estimula lo suficiente a los alumnos para que utilicen la biblioteca; no
son suficientes las actividades de fomento de la lectura, las de formacin de los
alumnos en habilidades documentales, ni las especficas relacionadas con el
currculum de las reas.

El alumnado utiliza la biblioteca de forma individual o en grupo clase, acompaados de
su profesor. Las actividades realizadas por los alumnos son (se marcan de 1 a 5
segn frecuencia):
ASISTENCIA
LIBRE, INDIVIDUAL
ASISTENCIA
COLECTIVA, CON
PROFESORADO
Lectura de libros de ficcin 1 (poco frecuente) 3
Lectura de diarios o revistes 3 1 (poco frecuente)
Prstamo de obras de ficcin 2 4
Prstamo de libros de consulta 2 2
Realizacin de deberes escolares 5 (muy frecuente) 2
Bsqueda y consulta de informacin en material de sala 3 3
Bsqueda de informacin en Internet 3 2
Trabajo con consulta, relacionado con las reas curriculares 2 3
Trabajo sin consulta 2 2
Estudio con apuntes 4 1 (poco frecuente)
Aplicaciones ofimticas de los ordenadores 1 (poco frecuente) 1 (poco frecuente)
Xats, correos electrnicos
Jugar con el ordenador
Reproduccin de material audiovisual 3
Asistencia a actividades culturales programadas:
exposiciones, conferencias, lecturas...
2 4
Actividades de formacin de usuarios 2

Los datos de frecuencia reflejan la necesidad de incentivar la utilizacin de todos los
tipos de recursos relacionados con la biblioteca y su uso por parte de los alumnos.

4.2.2.2. PERSONAL

Una persona responsable de la biblioteca del centro ha existido desde su creacin,
pero con cambios, en algunos casos anuales. Se ha contado ms con la voluntariedad
del profesor/a responsable en cada momento, que con una clara delimitacin de las
tareas a realizar y de su inclusin en el organigrama del centro. Se han resuelto con
correccin las tareas diarias; sin embargo, falta proyeccin a largo plazo y formacin.
Adems no se cuenta con personal colaborador, imprescindible en estos momentos,

238

ya que los trabajos urgentes son muchos y diversos: redisear el espacio y el material,
revisar el fondo, automatizacin del catlogo y otras tareas tcnicas, proponer
adquisiciones, elaborar material, formacin de usuarios, propuestas de actividades de
dinamizacin de la lectura y la cultura

4.2.3. DESCRIPCIN DEL MBITO ORGANIZATIVO

4.2.3.1. PRESUPUESTO

En el presupuesto ordinario del centro no existe ninguna partida especfica para la
biblioteca; tampoco se contempla una parte de la partida anual de los departamentos
didcticos o seminarios. Slo se mantienen las suscripciones a la prensa diaria (El
Pas y El Peridico de Catalunya) y a publicaciones peridicas (de pedagoga y
sociales, fundamentalmente). Tampoco existe una cantidad estable aportada por el
AMPA del centro. Ambos estamentos, igual que los departamentos didcticos, aportan
cantidades o material segn demandas especficas urgentes. Por ejemplo, se realizan
inversiones extraordinarias en material documental para alguna actividad concreta
(semana cultural, Sant Jordi); en material informtico, la compra hace ya unos aos
del primer ordenador, o en mobiliario, el ao pasado de dos armarios expositores de
revistas. Pero, al no existir una fuente de financiacin estable ni una cantidad
constante, se hace difcil la previsin de necesidades y la inversin en recursos.

Hasta ahora no se haba contado con subvenciones oficiales ni del Ayuntamiento,
Diputacin, Generalitat o Gobierno central, ni de entidades sociales o privadas.

Un mundo y un sistema educativo en que el cambio y la transformacin son
constantes no se reflejaran en una institucin, la biblioteca, que se quedase esttica.
La incorporacin y renovacin del material se hace imprescindible, y tambin su
gestin. En las directrices establecidas por IFLA/UNESCO para las bibliotecas
escolares
8
, el captulo 2 hace referencia a los recursos. Una biblioteca como la de
nuestro centro, si quiere adaptarse a las necesidades de sus usuarios (la comunidad
educativa), debe asegurarse un financiamiento y un presupuesto adecuados,
dinmicos y continuados. Son imprescindibles para mantenerse viva.

4.2.3.2. PLANIFICACIN Y SERVICIOS

El horario bsico de apertura y cierre de la biblioteca para el acceso libre de la
biblioteca en horario lectivo es de 11,15 a 11,45 horas, claramente insuficiente; no
existe acceso libre en horario extraescolar.

El acceso en grupo clase, con horario predeterminado, viene determinado por las
necesidades del curso; por ejemplo, es frecuente realizar CV de Documentacin u otro
CV de Literatura Espaola, del segundo ciclo de secundaria obligatoria, o la materia
optativa de bachillerato de Literatura Universal. El resto de sesiones en grupo clase se
realizan de forma espordica, segn las necesidades docentes.

8
The IFLA/UNESCO (2002), School Library Guidelines, p.6 http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02.pdf ,

239

Por otra parte, existe una gua informativa de la organizacin de los diferentes
servicios de la biblioteca del centre, una copia de la cual se entrega a los alumnos y al
profesorado al inicio de curso [Vid ANEXO ]. Adems la biblioteca dispone de un
tabln de anuncios para difundir informacin sobre la coleccin, sus servicios o
actividades.

El sistema de prstamo del fondo est definido y es utilizado por alumnos y
profesores, los primeros como prstamo domiciliario, los segundo, como prstamo de
aula. Se debe incentivar el prstamo, ya que refleja el uso de la coleccin. En estos
momentos no llega a un promedio de cien documentos anuales.

La biblioteca organiza diferentes tipos de actividades: sesiones de acogida de nuevos
usuarios, informacin a los usuarios que lo solicitan, animacin de la lectura, difusin
del fondo, exposiciones temticas y relacionadas con reas curriculares Como
materiales propios se realiza un boletn informativo (debera aumentar su frecuencia y
definir sus caractersticas) y se han empezado a realizar dossiers de prensa.

Una evaluacin peridica de los servicios de biblioteca no se realiza.

4.2.4. DESCRIPCIN DEL MBITO CURRICULAR

En el centro no existe un programa de formacin de usuarios de biblioteca. Sin
embargo, s que se realizan algunas actividades en este sentido: sesiones de acogida
en primero de secundaria obligatoria, que deberan incluirse en el Plan de Accin
Tutorial; un crdito variable de segundo ciclo de secundaria de Biblioteconoma y
Documentacin (La Biblioteca de Babel), iniciado este curso, que debera tener
continuidad.

En cuanto a las habilidades informacionales, tampoco existe en el centro un programa
especfico de formacin para adquirirlas. Las tcnicas de bsqueda, evaluacin,
tratamiento y comunicacin de la informacin se trabajan a travs de actividades
procedimentales de cada rea, con poca coordinacin general.

El hbito lector y el gusto por la lectura tampoco cuentan con un planteamiento de
centro. Se realizan actividades del rea de lenguas, sin coordinacin general, si
exceptuamos las actividades del Da del libro (Diada de Sant Jordi); exposicin de
materiales y edicin de material, por parte de la coordinacin de biblioteca.

Las reas que ms fomentan el uso de la biblioteca, aunque todava de forma
insuficiente, son: Lengua y literatura, Ciencias sociales y Ciencias experimentales.
Todas deben sentirse implicadas, todas tienen en su currculum contenidos y objetivos
didcticos relacionados con la biblioteca
9
, slo falta aprender a dinamizarlos y contar
con los medios adecuados.

4.2.5. DESCRIPCIN DEL MBITO INSTITUCIONAL

4.2.5.1. BIBLIOTECA Y GESTIN DEL CENTRO

9
GRUP BIBLIOMDIA DE LA FMRPC (2005). La biblioteca mediateca, dinfantil a secundria. Proposta
de treball. Barcelona: Rosa Sensat.

240

La biblioteca no aparece en el organigrama de funcionamiento del centro, lo que
dificulta su implantacin en los rganos de gestin: Claustro, Consejo Escolar,
Comisin Pedaggica. El Plan Anual recoge las programaciones que realiza la
biblioteca, pero falta su integracin clara y explcita en el Proyecto Educativo,
Reglamento de Rgimen Interno y Proyecto Curricular, y un proyecto de accin a largo
plazo que prevea y se adelante a las necesidades. Se realiza tambin una memoria
anual, sin control estadstico, por falta de medios.

La creacin de una Comisin de Biblioteca (componentes, funciones) se ha
planteado el presente curso, pero todava no se ha acabado de madurar el proyecto
10
.

Hasta estos momentos, la biblioteca no ha participado en ningn proyecto de
innovacin y mejora. No ha podido acceder a las propuestas planteadas por la
Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci (La Biblioteca escolar Puntedu),
por no encontrarse el centro en una de las zonas seleccionadas.

4.2.5.2. RELACIONES EXTERNAS

La biblioteca no ha sido, hasta el momento, uno de los temas de relacin primaria-
secundaria, ni tampoco existe colaboracin en este tema con los dems centros de
secundaria. En este sentido existe un proyecto de creacin de grupo de trabajo de
bibliotecas escolares, que esperamos se consolide e inicie su camino. La coordinacin
es imprescindible para conseguir una enseanza ntegra y continuada.

La relacin con el Centro de Recursos Pedaggicos es fundamentalmente de
prstamo de material.

Las actividades ms frecuentes estos ltimos cursos en relacin con la Biblioteca
Pblica del pueblo han sido:

CONTENIDO NIVEL CALENDARIO RESPONSABLE
Visita informativa 1 ESO 1r trimestre Coordinadora de nivel / tutores
Sesiones complementarias del
CV La biblioteca de Babel
3 ESO 1r, 2 y 3r
trimestre
Profesora del crdito
Asesoramiento documental y
prstamo de material
Secundria
obligatria
3r trimestre Coordinadora de biblioteca /
Coordinadores de nivel
Asesoramiento documental a
los trabajos de investigacin
Bachillerato 3r trimestre,
verano y 1r
trimestre
Tutor/a de recerca o solicitud
individual del alumno/a

Este curso se deben revisar las actividades de relacin y crear nuevos proyectos. Para
ello se deben determinar los diferentes mbitos de relacin: concretar los diferentes
tipos de recursos que la biblioteca pblica puede ofrecer al instituto, un proyecto de
gestin documental integrada, sistematizar las visitas de los alumnos y establecer su
contenido, realizar actividades conjuntas para estimular el gusto por la lectura y la
escritura, plantear actividades comunes de dinamizacin cultural.

Adems, las bibliotecas pblicas ya han iniciado, y con xito, la transformacin que
requieren sus usuarios y la sociedad en que se integran. Son un modelo a seguir y una
fuente de estmulo y ayuda constante que no hay que desaprovechar.

10
ANEXO I: Documento de trabajo sobre la Comisin de Biblioteca.

241

La relacin con otras entidades cvicas (asociaciones de vecinos, centros cvicos,
entidades culturales) o pedaggicas, es muy limitada. La relacin con LAmic de Paper
es la ms constante, siendo til su informacin documental y su asesoramiento; con el
Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, el contacto el bianual, cuando
se organizan las jornadas de bibliotecas escolares; con Rosa Sensat, a travs de su
publicacin Perspectiva escolar, en la que hemos publicado las conclusiones de
actividades relacionadas con la biblioteca; menor es la relacin con el Grup
Bibliomdia de la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya.

5. GORA: PROYECTO DE BIBLIOTECA

3.0. NOMBRE DEL PROYECTO

El gora, en las ciudades griegas, es la plaza pblica, en donde se rene la asamblea
del pueblo. A su significado etimolgico (juntar, reunir), se le aade el literario: lugar de
discusin. gora, como proyecto de biblioteca del IES Estela Ibrica, pretende
colaborar en poner los medios que faciliten conseguir el desarrollo de los alumnos
hasta llegar a ser ciudadanos autnomos, capaces de discutir, de pensar en libertad.
La creacin de espacios de dilogo a todos los niveles (personal, social e intelectual)
nos ayudar a lograrlo. La biblioteca, gora y aula (C.J. CELA), es el centro de un
proyecto educativo integrador: centro de recursos organizado, lugar de encuentro y de
dinamizacin, lugar en que se entrecruzan los diferentes saberes y actitudes, las
diferentes metodologas, la diversidad cultural, lo antiguo y lo moderno, el pasado y el
futuro.

5.1. RESPONSABLE Y PROFESORES PARTICIPANTES

Las bases del proyecto de biblioteca del IES Estela Ibrica han sido elaboradas por la
Coordinadora de Biblioteca del centro, Sra. Marisol Caldern Peuela, que ya en el
curso 2004-2005 present al claustro un preproyecto de renovacin del rea
documental, como consta en el Plan Anual del centro. La aceptacin inicial del claustro
es fundamental, porque sin la implicacin de la mayor parte de la comunidad
educativa, proyectos que impliquen una renovacin pedaggica y social no pueden
llevarse a cabo.

La persona responsable rene dos caracterstica fundamentales: conocimiento del
centro y la zona, y conocimientos bsicos de biblioteconoma y documentacin. Por un
lado, tiene destino definitivo en el centro desde el curso 1988-1989, y ha realizado
diferentes tareas de responsabilidad (como Coordinadora Pedaggica, formando parte
de la direccin del centro; como jefa del Departamento de Lenguas; como
coordinadora). Por otro, ha realizado cursos de formacin en biblioteconoma y
documentacin, ha participado en jornadas formativas de bibliotecas escolares y ha
realizado publicaciones al respecto
11
. La concesin el curso 2004-2005 de una licencia

11
Mencionar como ejemplos recientes: (a) la presentacin de un pster en las Terceres Jornades de
Biblioteques Escolars, marzo de 2005, organizadas por el Grup de Treball de Biblioteques Escolars del
Collegi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, y la publicacin de un artculo en la revista
Perspectiva Escolar, 296 (pp. 90-97) recogiendo las conclusiones de una actividad transversal realizada
en el centro (Informaci i solidaritat: de la reflexi a lacci. La biblioteca dels centres educatius de
secundria, la competencia informacional i la gesti del treball social: conclusions teriques dun exemple

242

retribuida de media jornada por parte del Departament dEducaci de la Generalitat de
Catalunya (DOGC nm.: 4182 de 26707/2004), para realizar un trabajo de
investigacin sobre la elaboracin de un modelo terico-prctico de funcionamiento de
las bibliotecas de centros de secundaria, ha facilitado enormemente su formacin.

La creacin de un grupo de trabajo interdisciplinar, que dar paso a otro ms general y
estable
12
en el que intervengan los diferentes sectores de la comunidad educativa
(alumnos, padres, personal no docente, responsables de la biblioteca pblica y del
ayuntamiento), facilita consolidar y generalizar las bases del proyecto. Lo forman,
adems del vicedirector del centro (como representante de la direccin) y la
coordinadora de biblioteca, el profesorado que ya durante estos ltimos aos ha
utilizado la biblioteca para sus prcticas pedaggicas individuales o que desean
incorporarse en esta fase inicial:
Sr. Josep Masllorens (Departamento de Llengua catalana i literatura, Coordinador
Lingstico del centro, responsable de la asesora lingstica y de generar mecanismos
de cohesin social)
Sr. Jos ngel Cilleruelo (Departamento de Lengua castellana y literatura, escritor)
Sra. Pilar Hernando (Departamento de Lenguas extranjeras, con formacin especfica
en bibliotecas escolares)
Sr. Ramon Garcs (Departamento de Ciencias sociales)
Sra. Montserrat Rib (Departamento de Ciencias experimentales, Proyecto Escoles
Verdes)
Sr. Juan Manuel Martnez (Departamento de Educacin fsica)
Sr. Ignacio Sumoy (Departamento de Educacin visual y plstica, pintor)
Sra. Angustias Prez (Departamento de Matemticas)
Sr. Jos Antonio Holanda (Departamento de Tecnologa, Coordinador de informtica)
Sr. Josep Minguell (Departamento de Equipos e instalaciones electrotcnicas,
Proyecto Escola solar)
Sra. Montserrat Losquio (Departamento de Administrativo)

5.2. BREVE DESCRIPCIN

La Biblioteca es una esfera cuyo centro cabal es cualquier hexgono, cuya
circunferencia es inaccesible (J.L. BORGES, Ficciones). As nuestra biblioteca
esfrica, nuestra plaza pblica, surge como ncleo coordinador de los recursos
documentales y pedaggicos del instituto, y como centro generador de actividades de
dinamizacin cultural y cohesin social. Los lados del hexgono concretan sus
espacios: 1 biblioteca-hemeroteca, 2 fondo audiovisual, 3 fonoteca, 4 sala para
actividades de dinamizacin, 5 archivo-almacn, 6 departamentos. Para facilitar el
cambio conceptual, metodolgico y prctico, es imprescindible redisear los espacios,
adquirir mobiliario adecuado, actualizar el equipamiento audiovisual e informtico y
renovar la dotacin de fondos bibliogrficos y multimedia.

5.3. OBJETIVOS FUNDAMENTALES

prctic) [Vid ANEXO : Informaci i solidaritat: de la reflexi a lacci, artculo]; (b) asistencia a las jornadas
de formacin de los programas de innovacin educativa organizadas por la Generalitat de Catalunya,
Departament dEducaci: Biblioteques escolars: puntedu, espai de coneixement i aprenentatge, julio de
2005.
12
La creacin y puesta en marcha de una Comisin de Biblioteca, integrada en el organigrama del centro,
forma parte del proyecto. [ANEXO : Documento de trabajo sobre los integrantes y las funciones de la
Comisin de Biblioteca.]

243

Los ejes bsicos del proyecto tambin son seis, elaborados teniendo en cuenta la
realidad del centro, del entorno y de la sociedad, en general, en que desea integrarse:
I Biblioteca, cultura y pensamiento
Facilitar el desarrollo del alumnado en los valores humansticos, la
lectura, el dilogo, la crtica y la reflexin.
II Biblioteca y aprendizaje
Las reformas de los planes de estudios, la llegada de las TIC y las
exigencias sociales han de quedar reflejadas en las nuevas prcticas
pedaggicas. La biblioteca escolar es un centro de apoyo en el proceso
de enseanza-aprendizaje, facilita el trabajo individual y colectivo, la
diversidad temtica, la relacin entre las diferentes reas curriculares
III Biblioteca e investigacin
Acceder, manipular, contrastar y gestionar informacin y documentacin
de calidad y significativa, que sirva de soporte al aprendizaje de
metodologas de investigacin a diferentes niveles.
IV Biblioteca y cohesin social
Integracin de la diversidad sociocultural en el marco educativo,
tendiendo a la igualdad de oportunidades, y relacin con el entorno.
V Biblioteca y tecnologas de la informacin y la comunicacin
La tecnologa facilita el acceso a la informacin y al desarrollo personal
y social imprescindible en la nueva sociedad del conocimiento.
VI Biblioteca y organizacin
Creacin de un sistema organizativo de centro estructurado y flexible,
formado por una serie de ncleos relacionados, que optimicen los
recursos.

El objetivo del proyecto presentado es, por una parte, mejorar los espacios, la dotacin
de equipos y coleccin, para implementar el modelo que facilite la consecucin de la
mayor parte de los objetivos pedaggicos que se vayan planteando. El curso 2005-
2006 se intenta reajustar el acondicionamiento del espacio y materiales (ya iniciado el
curso anterior), y la creacin del sistema de funcionamiento que facilite la gestin
posterior (revisando lo ya existente y proponiendo aspectos nuevos). Para lo primero,
es fundamental la ayuda que podra suponer la concesin de la dotacin econmica
que ofrece este concurso nacional de ideas para la mejora e innovacin de las
bibliotecas de los centros escolares; para lo segundo, se cuenta con la investigacin
terico-prctica que est realizando la persona que elabora y coordina el proyecto, ya
que le ha sido concedida una licencia de estudios por la Direcci General dOrdenaci
i Innovaci Educativa del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya
(DOGC nm.: 4182 de 26.7.2004).

5.4. PLANIFICACIN GENERAL

gora, como proyecto de biblioteca del IES Estela Ibrica, diferencia una serie de
objetivos segn el mbito que los genera, teniendo siempre en cuenta aspectos ya
referidos en apartados anteriores: la realidad del centro y su entorno, y los ejes que
vertebran el plan.

5.4.1. OBJETIVOS Y ACTUACIONES DEL MBITO INSTITUCIONAL

1) DAR ESTABILIDAD Y CONTINUIDAD DE FUNCIONAMIENTO A LA BIBLIOTECA
DEL CENTRO, CONSIGUIENDO A SU VEZ UN SISTEMA PARTICIPATIVO

244

a) Creacin de una comisin de biblioteca, integrada en el organigrama del
centro.
b) establecer unos criterios claros de acceso a la coordinacin de biblioteca, y
concretar la tareas principales que han de realizarse; se tendrn que incorporar
al Reglamento de Rgimen Interior del centro.
c) Creacin de espacios de dilogo.
2) ADECUAR LA DOCUMENTACIN DE LA BIBLIOTECA, REVISANDO Y
REELABORANDO, SI ES NECESARIO, LA YA EXISTENTE
a) Revisin del reglamento de funcionamiento, adecundolo a las nuevas
necesidades.
b) revisin de las normas de comportamiento de la biblioteca como un espacio
especfico.
3) FOMENTAR LA RELACIN CON OTRAS INSTITUCIONES CULTURALES
a) Intensificar las relaciones con la biblioteca local.
b) Participar activamente en las organizaciones que dan soporte a las bibliotecas
escolares.

5.4.2. OBJETIVOS Y ACTUACIONES DEL MBITO CURRICULAR

4) ELABORACIN DE UNA PROPUESTA DE MODELO EDUCATIVO QUE
INTEGRE LA BIBLIOTECA EN EL PROYECTO EDUCATIVO DEL CENTRO
a) Buscar nuevas manera de aprendizaje, utilizando los libros y las nuevas
tecnologas, ms adecuadas al nivel de cada alumno, para conseguir que se
asuman correctamente las competencias bsicas.
b) Definir un modelo educativo que implique aprender a buscar, seleccionar y
tratar la informacin, incluyendo de forma efectiva en la vida acadmica las
nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin.
5) PLANIFICAR EL PROCESO DE FORMACIN DE USUARIOS,
INCORPORNDOLO AL PLAN DE ACCIN TUTORIAL
a) Mejorar las sesiones de acogida y de informacin bsica para formar a los
alumnos de primer ciclo de la secundaria obligatoria.
b) Disear un eje transversal progresivo de tcnicas de estudio, tanto para la
secundaria obligatoria como para las enseanzas post-obligatorias.
c) Fijar los mecanismos de ayuda de la biblioteca al plan de orientacin del
alumnado.
6) ESTABLECER EL SISTEMA DE COLABORACIN CON LOS EQUIPOS
DOCENTES
a) Prever medios de organizacin que faciliten la colaboracin dinmica entre los
coordinadores de nivel y la coordinacin de biblioteca.
b) Marcar un calendario de aplicacin del objetivo 5.
c) Revisar la funcin de la biblioteca del centro en los crditos de sntesis, para
asegurar un funcionamiento adecuado.
7) REVISAR LA RELACIN CON LOS DEPARTAMENTOS DIDCTICOS
a) Incentivar la colaboracin de todo el profesorado del centro para seleccionar,
analizar y proporcionar los materiales ms adecuados para cada grupo de
alumnos, atendiendo todas sus necesidades.
b) Crear un nuevo Proyecto de Lectura, que ha de partir del PEC (objetivo 4),
implicando todas las reas y no slo la de lengua.
c) Establecer mecanismos de integracin de la biblioteca en tareas especficas
relacionadas con los departamentos.
8) REFORZAR LA PARTICIPACIN DE LA BIBLIOTECA EN LAS ACTIVIDADES
CULTURALES DEL CENTRO
a) Preparacin de la semana cultural

245

b) Preparacin de la Diada de Sant Jordi.

5.4.3. OBJETIVOS Y ACTUACIONES DEL MBITO DE PERSONAS

9) ESTUDIO DE LA VIABILIDAD DE AMPLIACIN DE LOS RECURSOS HUMANOS
NECESARIOS PARA LLEVAR A CABO DE MANERA ADECUADA TODO EL
PROCESO DE LA CADENA DOCUMENTAL Y LOS SERVICIOS
COMPLEMENTARIOS DE UNA BIBLIOTECA ESCOLAR
a) Situar la coordinacin de biblioteca en el organigrama del centro.
b) Crear una tutora tcnica de biblioteca, para adecuar la asignacin de personal
necesario, segn los datos de usuarios y los servicios, a las directrices
establecidas por los diferentes organismos implicados (Ministerio, Departament
dEducaci, Asociaciones de Bibliotecarios).
c) Adecuar el horario de la biblioteca a las necesidades de los alumnos, de
manera que les permita consultar libros y trabajar en horario no lectivo.
d) Valorar la contratacin de personal especializado para la realizacin de tareas
especficas (por eejemplo, la realizacin de prcticas).
10) CURSOS DE FORMACIN
a) Estimular la formacin continuada del profesorado en este mbito.
b) Facilitar la asistencia del profesorado interesado a cursos y jornadas
relacionadas con el funcionamiento de las bibliotecas; por ejemplo, los cursos
que organiza SGFP/LAmic de Paper (Organitzaci, manteniment y
dinamitzaci de la biblioteca escolar, Aprofundiment sobre lorganitzaci y ls
de la biblioteca escolar) o las Jornades de Biblioteques escolars, iniciadas por
el Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

5.4.4. OBJETIVOS Y ACTUACIONES DEL MBITO DE RECURSOS MATERIALES

11) REVISAR, ADECUAR Y OPTIMIZAR LAS INFRAESTRUCTURAS
a) Adquisicin de mobiliario nuevo adecuado a las necesidades especficas de
una biblioteca.
b) Arreglar el espacio la biblioteca en reas diferenciadas de manera que se
favorezca un entorno que facilite el trabajo intelectual, teniendo en cuenta las
necesidades de los alumnos y del centre en general: rea de consulta de obras
generales (enciclopedias y diccionarios), rea humanstica y de ciencias
sociales, rea de literatura, rea de ciencias y tecnologa, rea prensa y
adquisiciones peridicas, rea de ofimtica y bsqueda en Internet, rea de
autoaprendizaje y formacin de usuarios, rea de gestin, rea de exposicin
de material y, a otros espacios, rea multimedia (sala contigua) y almacn
(espacio especfico).
c) Reorganizar los documentos de forma simple y comprensiva, sealizando su
organizacin fsica y facilitando el libre acceso a la mayora de documentos
posibles.
12) CREACIN Y CONSOLIDACIN DE REAS TIC
a) Ofrecer al alumnado los servicios de una biblioteca integrada en la red.
b) Formar a los alumnos en el uso y aprovechamiento de todas las posibilidades
que les ofrece una biblioteca digital.
c) Disear una pgina web de la biblioteca, integrada a la general del centre,
como una herramienta destinada a la informacin y com un espacio creativo.
13) PROPICIAR UN CRECIMIENTO SOSTENIBLE
a) Reforzar la adquisicin de libros y materiales adecuados a las necesidades de
los diferentes niveles de los alumnos y de las propuestas de los
departamentos.

246

5.4.5. OBJETIVOS Y ACTUACIONES DEL MBITO ORGANIZATIVO

14) REVISIN DE LOS CRITERIOS DE REPARTO DEL PRESUPUESTO PARA
ELABORAR UN PLAN DE INVERSIONES COHERENTE, DE ACUERDO CON
LOS OBJETIVOS GENERALES
a) Estudio de las necesidades presupuestarias de la biblioteca para integrarlas en
el plan de gastos e inversiones generales del centro.
15) REDISEAR EL FORMATO DE LOS DOCUMENTOS DE GESTIN DE LA
BIBLIOTECA
a) Revisin y informatizacin de los documentos base que formalicen las
diferentes tareas de gestin de la biblioteca, para darles coherencia facilitar su
tramitacin adecuada.
16) DEFINIR UN MODELO MS GIL DE TRANSMISIN DE INFORMACIN, PARA
HACER EFECTIVO EL CRITERIO DE PARTICIPACIN
a) Crear protocolos simples y claros del funcionamiento de los diferentes
servicios.
b) Establecer la forma de uso de los tablones informativos.

5.5. ACCIONES Y PROCEDIMIENTOS

5.5.1. MBITO INSTITUCIONAL

E Encuesta abierta para determinar las sugerencias del profesorado y del alumnado sobre
diferentes aspectos de la biblioteca.
E Recogida y avaluacin de les propuestas hechas, para incorporarlas al proyecto general.
E Presentacin del documento a la comunidad educativa; valorar las enmiendas.
E Edicin y difusin del documento.
E Diagnosticar la situacin organizativa actual para introducir elementos de mejora.
E Crear una comisin de trabajo, con representacin de los diferentes estamentos de la
comunidad educativa, para hacer una propuesta de comisin de biblioteca que, entre otras
funciones, sea la encargada de elaborar el proyecto de biblioteca y de establecer el plan de
trabajo anual, y que se integre en el organigrama del centro.
E Potenciar el boletn de la biblioteca, como herramienta de participacin de toda la
comunidad educativa. Revisin del nombre (propuesta: Sitja), del logotipo (encargo al
departamento de Educacin visual y plstica) y del formato.

E Revisin, edicin y difusin de los reglamentos de funcionamiento de la biblioteca.
E Revisin, edicin y difusin de les normes de comportamiento en la biblioteca.

E Asistir a las reuniones de preparacin de la Semana cultural o propuestas alternativas.
E Hacer bsqueda bibliogrfica, de informacin en la red o de material digital del tema
seleccionado.
E Potenciar las actividades de la Diada de Sant Jordi.
E Colaborar con el crdito variable de Revista (2 ESO), realizado por el profesorado de
cataln.

E Iniciar contactos con las personas responsables de biblioteca de otros centros con la
finalidad de intercambiar experiencias.
E Elaboracin, distribucin y anlisis de un cuestionario indicativo de la actitud de los
claustros hacia las bibliotecas de sus respectivos centros.
E Elaboracin, distribucin y anlisis de un cuestionario sobre el estado actual de la
documentacin y de su introduccin metodolgica en los currculums en los centros de
secundaria de la zona.

247

E Potenciar las relaciones con la biblioteca local: entrevista con la nueva directora para
marcar las lneas de trabajo compartido; intercambio de documentacin informativa
(difusin de sus documentos de novedades bibliogrficas).
E Elaboracin de un proyecto de red local de bibliotecas escolares y pblica, con la
colaboracin de centros educativos de primaria y secundaria, y las reas de educacin y
cultura del Ayuntamiento; con el asesoramiento de los profesionales en biblioteconoma de
la biblioteca pblica.
E Mantener el contacte con LAmic de Paper y establecerlo con otras entidades o
asociaciones que se interesen por el desarrollo de iniciativas relacionadas con las
bibliotecas escolares y con la mejora de la calidad de la educacin.

5.5.2. MBITO CURRICULAR

E Crear un marco de debate sobre la necesidad de establecer un modelo educativo capaz de
conseguir satisfacer las necesidades bsicas actuales y futuras de informacin y
documentacin del alumnado del centre integrado en su proceso de aprendizaje, con un
alto grado de calidad y exigencia.
E Dar elementos de informacin para entender la biblioteca como un centro de coordinacin,
seleccin, adecuacin y organizacin de recursos de aprendizaje, ms que un lugar de
almacenamiento de material.

E Al incio de curos, preparar sesiones de acogida y de informacin bsica para formar los
alumnos de nueva incorporacin, futuros usuarios, en el funcionamiento de la biblioteca, la
utilizacin de las instalaciones y el acceso a los servicios que orece. El objetivo es
conseguir que los alumnos, de manera rpida, se familiaricen con los aspectos bsicos de
la biblioteca para que sean lo ms autosuficientes posible y la vean como un soporte gil y
amigable al que pueden recurrir cuando tengan algn problema de informacin o
aprendizaje.
E Preparar informacin impresa, grfica y electrnica con la descripcin del material y de los
servicios que ofrece la biblioteca.
E Realizar formacin segn las necesidades detectadas por los equipos docentes, o los
alumnos individuales a ualquier nivel, de los ms bsicos de introduccin al uso de la
biblioteca hasta la instruccin bibliogrfica, orientada de manera que el alumno explote
intensamente todos los recursos de informacin de forma selectiva y altamente crtica.
E Formar usuarios en el uso y aprovechamiento de todas las posibilidades que les ofrece la
biblioteca digital y la conexin a la red, en colaboracin con la coordinacin de informtica.
E Creacin currculum variable relacionado con la documentacin para de facilitar la
demanda de formacin de los alumnos.
E Identificar y definir el proceso de introduccin de los estudiantes en el concepto y el
funcionamiento de las nuevas bibliotecas, como elemento integrado en su itinerario
formativo.
E Elaborar actividades de introduccin a la biblioteconoma y la documentacin para los
diferentes niveles educativos: conocer la biblioteca, primer cilo; conecer las fuentes de
informacin, segundo ciclo, conocerlos procesos educativos de bsqueda documental
compleja y de investigacin, secundaria postobligatoria.
E Elaborar una propuesta de integracin de la biblioteca en las tcnicas de estudio de los
diferentes niveles, con implicacin curricular y tutorial.
E Consolidar el archivo y las muestra de material relacionadas con el plan de orientacin del
alumnado, fundamental al final de cada etapa educativa.

E Cuestionario inicial destinado a los coordinadores de nivl para detectar las necesidades y
establecer las acciones del plan anual y su orden.
E Reunin con los coordinadores de nivel al inicio de curso para establecer la previsiones del
plan anual.
E Asistencia a la reuni de coordinadores de nivel.
E Revisar de forma conjunta los puntos fuertes y los puntos dbiles de la colaboracin de la
biblioteca en la documentacin y realizacin del crdito de sntesis.

248

E Cuestionario inicial destinado a los jefes de departamentos didcticos con la finalidad de
detectar las necesidades colectivas o de rea y establecer las acciones del plan anual y su
calendario.
E Cuestionario inicial destinado al profesorado y al alumnado para detectar las necesidades
individuales y establecer las prioridades de las acciones en el plan anual.
E Elaborar un calendario de trabajo y consultes a la comisin pedaggica, para coordinar con
los departamentos las actuaciones ms adecuadas en los diferentes mbitos curriculares.
E Disear el proceso para crear un Proyecto de lectura de centro.
E Potenciar las actividades, ya iniciadas en cursos anteriores por el profesorado de lenguas e
idiomas, de desarrollo del gusto por la lectura del alumnado.
E Ofrecer recursos para reforzar la formacin y el autoaprendizaje en diferente reas
(aprendizaje y refuerzo de idiomas, acceso a recursos de la biblioteca y a la red, bsqueda
y elaboracin de la informacin en un determinado campo de saber, asesoramiento de
trabajos de investigacin).
E Implementar un rea de autoaprendizaje, con los recursos y los equipamientos necesarios,
segn las referencias indicadas por los departamentos.
E Realizar difusin de estos servicios, elaborando material impreso y digital.

5.5.3. MBITO DE PERSONAS

E Describir de forma clara y precisa las tareas que configuran la coordinacin de biblioteca,
para que as conste en el Reglamento de Rgimen Interior.
E Solicitar de forma argumentada la creacin de una tutora tcnica de biblioteca, siempre
que la plantilla del centre lo facilite, definiendo sus tareas.
E Determinar los horarios de acceso y consulta de los alumnos a los servicios durante el
horario lectivo, teniendo en cuenta los periodos extraordinarios (semanas de estudio,
crditos de sntesis).
E Conseguir que el horario de acceso a la biblioteca sea lo ms amplio posible, abarcando
horario no lectivo.
E Definir las tareas del profesorado colaborador que, ms que hacer guaridas, se implique en
la gestin y dinamizacin de la biblioteca.
E Identificar las tareas que hacen imprescindible la contratacin de personal especfico, y
tramitar las gestiones pertinentes.

E Realizacin de estudios especficos de biblioteconoma y documentacin.
E Informacin al claustro de los cursos y jornadas sobre temas relacionados con la
documentacin, biblioteconoma y tecnologas aplicadas a la bsqueda y tratamiento de la
informacin.

5.5.4. MBITO DE RECURSOS MATERIALES

E Realizar un estudio de la adecuacin de las infraestructuras al uso especfico que se le
pretende dar.
E Adquisicin de mobiliario de biblioteca que facilite su uso.
E Organizacin de los armarios y estantes, y colocacin de los libros para crear reas
estandarizadas que faciliten el trabajo pedaggico y la autonoma de los usuarios.
E Sealizacin de la organizacin fsica de los documentos como elemento clave para
facilitar el acceso al fondo bibliogrfico.
E Distribuir el mobiliario de tal manera que garantice el uso diversificado del espacio
biblioteca.
E Sealizar los diferentes servicios que ofrece la biblioteca.

E Adquirir el equipamiento informtico necesario para ofrecer al alumnado un buen servicio
de biblioteca digital, integrada en la red: un mnimo de cuatro ordenadores de usuario y uno

249

de gestin, impresora escner; un ordenador porttil y un can para conferencias o
presentaciones.
E Establecer puntos nuevos de cableado para poder acceder a la red y adecuar el espacio.
E Asegurar el acceso continuado a la red de la biblioteca, para facilitar el acceso a recursos
externos.
E Establecer criterios (temticos, tcnicos, estticos) para crear una pgina web de la
biblioteca, y despus crearla.

E Establecer un plan de desarrollo del fondo documental.
E Asegurar la presencia de las bibliografas bsicas actualizadas anualmente por cada
departamento.
E Catalogacin y clasificacin de todos los documentos con el programa ePergam, que
permite la coordinacin con el resto de bibliotecas escolares.
E Hacer un estudio de las publicaciones peridicas y valorar su adquisicin o suscripcin;
faltan publicaciones juveniles.
E Fomentar el incremento de los recursos en formato electrnico.
E Informar al secretario del centro del mobiliario o del resto de material necesario.

5.5.5. MBITO ORGANIZATIVO

E Estudio de previsin regular de fondos anual.
E Estudio de previsin de gastos extraordinarios.
E Determinar y destinar un presupuesto ordinario para la compra de documentos
bibliogrficos en cualquier soporte.
E Distribuir el presupuesto segn criterios establecidos por la comisin pedaggica y la
comisin de biblioteca.

E Revisin y informatizacin de los documentos base que formalicen las diferentes tareas de
gestin: registro, bsqueda, prstamo
E Creacin de un carn de prstamo anual, diseado en colaboracin con el departamento
de Educacin visual y plstica.
E Diseo de un logotipo y un nuevo sello para la biblioteca, que facilite su identificacin
documental y la difusin.

E Crear protocolos del servicio de informacin y prstamo.
E Crear protocolos del uso de los sistemas informticos.
E Establecer la forma de uso de los tablones informativos, dentro y fuera del espacio de
biblioteca.

5.6. RECURSOS NECESARIOS Y PRESUPUESTO

La necesidad de recursos materiales, personales y de formacin ha ido apareciendo a
lo largo del proyecto. El conseguirlos dara un impulso al esfuerzo innovador que se
plantea. Su concrecin no pretende ser cerrada, pues muchas veces depender de las
necesidades o de las posibilidades del mercado o de las personas. La inversin inicial
prevista es de unos 30000 , desglosados tal como se expone en los apartados
siguientes.

5.6.1. RECURSOS MATERIALES

El disponer de un espacio adecuado y de unos recursos materiales, seleccionados y
organizados segn las necesidades de sus usuarios, es fundamental para conseguir
la confianza en que el proyecto lograr su funcin bsica: mejorar la formacin ntegra
y continuada de todo el alumnado.


250

5.6.1.1. INFRAESTRUCTURAS: ESPACIO, MOBILIARIO Y EQUIPAMIENTOS
TCNICOS

La base del proyecto se situar en el actual espacio destinado a la biblioteca de unos
94 m
2
, pero cambiando su distribucin para conseguir zonas de trabajo diferenciadas
tiles para cada funcin. Adems tambin se revisar y adecuar el espacio y
equipamientos de una sala de audiovisuales; del aula de msica, para convertirla en
una fonoteca; de un espacio de usos mltiples para la realizacin de conferencias,
exposiciones y todo tipo de actividades de difusin y dinamizacin cultural, y de un
trastero para que funcione como archivo. Tngase en cuenta que, exceptuando el
trastero, el resto de los espacios tienen su acceso desde un mismo atrio, central en la
dinmica de funcionamiento del centro.

El mobiliario ha sido seleccionado del catlogo de Mobiliario Escolar especial para
Bibliotecas Serie Biblo de Comercial Mobesca, la misma serie que el armario revistero,
con puertas abatibles para almacn, financiado por el centro el curso pasado.

MOBILIARIO
DENOMINACIN MEDIDAS
alto x fondo x ancho
PRECIO/
UNIDAD
NMERO
UNIDADES
TOTAL
Estanteras mixtas, mdulo inicial simple 2060x290/340x960 319 12 3828
Estantera doble 2060x550x960 565 6 3390
Estantera, puertas vitrina 2060x340x1060 585 6 3501
Mesa de lectura 725x1000x1200 192,5 8 1540
Kid de iluminacin para mesa de lectura 114 4 456
Silla haya Serie COMBI 9304AP 71 50 3550
Mesa de recepcin recta con mostrador
curvo
1050x800x1400 518 1 518
Carro porta libros 1150x500x750 330 1 330
Mesas trapecio 725x800x1600 170 6 1020
Cabina individual de informtica 1200x830x850 270 5 1350

19483
MATERIAL INFORMTICO
DENOMINACIN DESCRIPCIN PRECIO/
UNIDAD
NMERO
UNIDADES
TOTAL
AIRIS SIGNUM E106S -Procesador Intel Pentium 4 a 2,8
GHz HT
-Placa base GigaByte GA-8S661FX
-Memoria 1024 MB DDR
-SVGA Real256E Graphics Engine
-128 MB Sh.Mem + Slot AGP 8x
-Disco duro 160 GB 7.200 rpm
-Regrab. DVD-R/RW Doble Capa 16x
SONY
-Sonido 3D AC97 5.1 canales
-T. Red 10/100 Mb
-5 USB 2.0 (3 frontales + 2 traseros)
-Monitor TFT 17 Multimedia M132
-Teclado multimedia y ratn AIRIS
-23 EN 1 card Reader vers. 2.0
Interno

799 5 3995
IMPRESORA LASER
HP 1010
105 1 105

4100

5.6.1.2. FONDOS: COLECCIN

251

DOCUMENTOS
CLASE PRECIO
MEDIO
NMERO
UNIDADES
TOTAL
CONSULTA (REFERENCIA Y MONOGRAFAS)
Diversidad de formatos
20 100 2000
LECTURA 12 100 1200

3200

5.6.2. RECURSOS DE PERSONAL

La contratacin de una persona especialista en biblioteconoma y documentacin se
hace indispensable para organizar la coleccin y automatizar el catlogo. Segn
asesoramiento facilitado por el servicio de bibliotecas escolares de LAmic de Paper,
es factible la contratacin de un alumno en prcticas de la facultad de Biblioteconoma
y Documentacin de la Universidad de Barcelona.

PERSONAL
CARACTERSTICAS
SUELDO
MENSUAL
NMERO
DE MESES
TOTAL
Estudiante de Biblioteconoma y Documentacin en prcticas:
16 horas semanales
300 12 3600
3600

5.7. PRINCIPALES ACTUACIONES DE MEJORA Y CALENDARIO DE
REALIZACIN

Con el convencimiento de que la mejora de la biblioteca es la mejora del centro y, por
lo tanto, de su oferta de calidad educativa que revierte en la formacin ntegra del
alumnado, se plantean las actuaciones de mejora del proyecto. Tambin aadir que la
mejora de las condiciones fsicas repercute directamente en las educativas, culturales
y sociales. Desde esta perspectiva se proponen las siguientes propuestas de mejora
esenciales:

i) CAMBIOS EN LAS INFRAESTRUCTURAS

El espacio fsico, el mobiliario y la adecuacin de cualquier material de uso son
imprescindibles para que funcione en condiciones un proyecto. Requieren inversiones
que los centros, por s solos, difcilmente pueden realizar.

ii) CAMBIOS EN LA COLECCIN Y PROYECTO DE AUTOMATIZACIN

Sin unos fondos documentales que se correspondan a las necesidades de la
educacin actual es difcil dinamizar la biblioteca, acaba perdiendo su sentido. Adems
es fundamental la organizacin y catalogacin de los documentos para facilitar su
localizacin y, por lo tanto, su uso.

iii) CAMBIOS PRESUPUESTARIOS

Una biblioteca de un centre educativo si quiere adaptarse a las necesidades de sus
usuarios, la comunidad educativa, ha de asegurarse un financiamiento y un
presupuesto adecuados, dinmicos y continuados, integrados en el presupuesto

252

general del centro. Adems se deberan establecer criterios ms estables con el
AMPA, y abrir nuevas vas de financiamiento: ayuntamiento, entidades colaboradoras,
concursos de proyectos oficiales. La existencia de presupuesto facilitara la
programacin de la necesaria renovacin de material documental e informtico.

iv) CAMBIOS ORGANIZATIVOS: COMISIN DE BIBLIOTECA Y
COORDINACIN EXTERNA

Para garantizar la viabilidad y la continuidad de la biblioteca, hay que crear una
comisin de biblioteca, determinar sus integrantes, sus funciones y el organigrama de
participacin en el centro [Vid. ANEXO ].

Proponer en el Consejo Escolar Municipal la creacin de un grupo de trabajo de
bibliotecas escolares del pueblo, para coordinar actividades de uso de las bibliotecas,
habilidades informacionales, de gusto por la lectura y difusin cultural.

Mantener contactos y colaborar con entidades relacionadas con las bibliotecas
escolares: LAmic de Paper, Bibliomdia, COBDC...

v) CAMBIOS DE ACTITUD Y METODOLGICOS (ADQUISICIN DE
COMPETENCIA INFORMACIONAL)

De poco sirve, a cualquier nivel, disear proyectos, aprobarlos en claustro o
adjuntarlos a la documentacin oficial, si despus no de asumen en la prctica de
forma colectiva, si la direccin los olvida en su gestin diaria y en los objetivos que
plantea. De poco sirve tener una biblioteca ms o menos aceptable si el claustro de
profesores y la direccin no la asumen como una herramienta valiosa e imprescindible
para conseguir sus objetivos educativos. De poco, en suma, tener una biblioteca si no
se utiliza. Asumir la necesidad y ejecucin del trabajo colectivo es fundamental para el
proyecto.

Las bibliotecas escolares, lejos de ser estticas y anticuadas, se estn convirtiendo en
las dinamizadoras de las nuevas tcnicas del trabajo educativo en los diferentes
niveles. Son el ncleo en el que integran educacin y sociedad de la informacin y la
comunicacin, dotan de contenido la dinamizacin del uso de las nuevas tecnologas.
Y esto sucede en un contexto en que la bsqueda, la evaluacin, la elaboracin y la
comunicacin de la informacin son imprescindibles en cualquier mbito de la
sociedad actual, por lo que se facilita la formacin continuada a lo largo de toda la vida
de la persona. Adems, todas la reas curriculares desarrollan en sus contenidos y
objetivos aspectos relacionados con habilidades informacionales que se deberan
potenciar. Se deben integrar biblioteca y currculum. El material de la mayora de las
reas est dormido en las estanteras, es un buen momento para despertarlo. Por otra
parte, la deteccin y comunicacin de las necesidades documentales facilita la tarea
de profesorado y alumnado. Un buen ejemplo son los mtodos ya utilizados en el
centro, que habra que hacer extensivos al trabajo de las reas, para preparar las
semanas culturales temticas, los crditos de sntesis, los trabajos de investigacin de
bachillerato o algunos proyectos especficos
13
.

13
La descripcin de la metodologa utilizada en una actividad, con implicacin de toda la comunidad
educativa, en torno a la catstrofe del tsunami de sudeste asitico puede servir como ejemplo de
concrecin de los cambios a los que se hace referencia: ANEXO II.

253

Por todas estas razones, es necesario, y urgente, establecer un sistema progresivo de
alfabetizacin informacional del alumnado asumido por el claustro y la direccin, y
dinamizado por la coordinacin de biblioteca, los equipos docentes y las reas
curriculares.

vi) CAMBIOS EN LA DINAMIZACIN DE LA LECTURA Y CULTURAL

Si queremos que nuestros alumnos lleguen a ser personas con una formacin ntegra,
tambin se deben crear mecanismos para que desarrollen su sensibilidad literaria. Por
tal motivo, se plantea una propuesta colectiva, de centro, para desarrollar el hbito
lector entre el alumnado.

El calendario asociado a estas actuaciones fundamentales est ligado, en parte, a la
resolucin de la presente convocatoria, aunque algunas de sus gestiones e
incorporaciones al funcionamiento general del centro se llevarn a cabo de forma
independiente. El siguiente cronograma nos sita en el tiempo las propuestas de
mejora bsicas, evidentemente muchas de ellas trascienden sus lmites por ser de
implantacin progresiva y por su tendencia a consolidarse; sealar tambin que el
primer trimestre del curso 2005-2006 se considera de trabajo preparatorio en los
diferentes mbitos:

2005 2006
sep oct nov dic en feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic
i
ii
iii
Iv
v
vi

5.8. IMPLICACIN DEL ENTORNO DEL CENTRO EN EL PROYECTO

As como las nuevas bibliotecas de los centros educativos, que se estn configurando,
pretenden ser un espacio que integre los diferentes mbitos de la actividad educativa
con metodologas que tiendan al trabajo en equipo, interdisciplinar, acogiendo los
diferentes tipos de diversidad, a la obtencin de habilidades acadmicas y sociales
para toda la vida, a la investigacin, en sus diferentes niveles. Tambin deben
convertirse en las puertas que abren los centros al exterior. La relacin de los centros
con la sociedad donde se insertan es imprescindible; a su vez, dicha sociedad tambin
debe ser sensible a sus inquietudes.

Las diferentes entidades relacionadas con el centro han acogido con ilusin el
proyecto de biblioteca del centro y nos han ofrecido su apoyo
14
: la Asociacin de
Madres y Padres de Alumnos/as (AMPA); tambin lo han hecho la Regidora
dEducaci del Ayuntamiento y la Directora de la Biblioteca pblica. Por otra parte,
siempre que iniciamos un proyecto especfico solemos contar con la colaboracin de
las empresas locales; la relacin con ellas es fluida a travs de Coordinador de
Prcticas en la Empresa de los dos ciclos formativos del centro.

14
ANEXO III: Cartas de apoyo y ejemplo de entidades colaboradoras.

254

5.9. FORMAS DE SEGUIMIENTO Y EVALUACIN

El seguimiento directo de cada una de las acciones a realizar y la evaluacin continua
se prevn como fundamentales, siguiendo un mtodo bsicamente cualitativo, aunque
en determinados aspectos las referencias cuantitativas sern un punto de partida del
anlisis, de revisin o confirmacin de la validez de determinadas acciones
programadas. Los agentes de evaluacin interna sern la comisin de biblioteca,
supervisada por la coordinacin de biblioteca y la junta directiva, y los diferentes
sectores de la comunidad educativa, segn el aspecto a valorar (departamentos,
tutoras, alumnado). Como instrumento de evaluacin bsico, se realizar una
recopilacin de datos (a travs de diferentes metodologas: encuestas, estadsticas).

Por otra parte, tambin se plantea la necesidad de una evaluacin de contraste a
travs de parmetros externos ya falsados. En este sentido, se tendrn en cuenta los
parmetros de evaluacin de bibliotecas (estndares e indicadores) diseados por
organismos generales, como la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y
Acreditacin (ANECA), y especficos: American Association of School Librarians y
Association for Educational Communications and Technology, en el plano
internacional, o la Fundacin Germn Snchez Ruiprez, en el nacional.

El calendario del proceso evaluativo vendr marcada por la de cada uno de los
objetivos, si bien se prev una evaluacin anual ordinaria.

Todos los datos se plasmarn en la memoria de gestin del propio curso y en la
memoria descriptiva de ejecucin de las mejoras, si es aceptado este proyecto.

6. CONSIDERACIONES TERICAS FINALES

Todo el proyecto propuesto parte de la idea de que en la sociedad actual, definida
como una sociedad de la informacin y el conocimiento, todos los individuos para
conseguir una formacin ntegra han de desarrollar su competencia comunicativa (de
carcter lingstico), su competencia extralingstica (conocimiento del mundo), su
competencia social (realciones humanas, actitudes democrticas), su competencia
emotiva (goce esttico) y su competencia informacional (capacidades, habilidades y
actitudes para interactuar con la informacin para crear opiniones, conocimientos y el
aprendizaje a lo largo de toda la vida).

En este contexto, las bibliotecas de los centros educativos, como el resto, han de dejar
de ser depsitos estticos de documentos, como lo era la biblioteca clsica, para
convertirse en centros de recursos para el aprendizaje, en herramientas pedaggicas
dinmicas (QUINTANA, 2001):
o Ncleos de una red ms amplia de acceso a la informacin.
o Centros orientadores de la calidad de la bsqueda, de la lectura i del aprendizaje,
la evaluacin crtica y la asimilacin.
o Centros con materiales tangibles e intangibles, plurisensoriales, interactivos, con
servicios que facilites la recuperacin de cualquier tipo de informacin y formato.
o Ncleos focalizadores de la tarea imprescindible para que el alumno adquiera
competencias cognitivas, procedimentales y actitudinales: poner en relacin la

255

competencia lingstica (lectora) i la relacionada con las nuevas tecnologas de la
informacin.
o Lugar que facilite el acceso a la informacin, el conocimiento del medio
informacional (cdigos, formatos, localizadores, bsqueda selectiva, recuperacin),
el procesamiento (organizacin) y el anlisis y utilizacin (sintetizar, contrastar,
avaluar), integrndolo todo como conocimiento personal y comunitario (asimilar,
comunicar, actuar).
o Un escenario adecuado para aprender a aprender.

Adems, la biblioteca de los centros de secundaria, para adquirir peno sentido, se
debe integrar plenamente en el Proyecto Educativo del centro, de tal forma que
coordine y planifique no slo su tarea interna, sino tambin las estrategias
pedaggicas de las aulas de las diferentes reas curriculares y de los ejes
transversales (facilitando el tratamiento de la diversidad). El trabajo por proyectos y la
aplicacin de tcnicas humanistas (textos a partir de los cuales se organiza un debate
que genera conocimiento) se estn convirtiendo en herramientas pedaggicas que
ayudan a renovar las tareas educativas de los centros de secundaria. En este
contexto, las bibliotecas son nucleares, no auxiliares perifricos. El modelo educativo
est cambiando: cambios de contenido, de rols, de espacios, de metodologas (Vid.
para la educacin superior: MARTNEZ, 2003). Se ha de ensear la importancia del
conocimiento, la responsabilidad de cada uno en la adquisicin y desarrollo a travs
de un mejor uso de la informacin y de las nuevas tecnologas; se ha de ensear a
amar el aprendizaje, a disfrutar descubriendo; se ha de ensear a saber donde se
encuentra la informacin necesaria, como la buscamos, analizamos, interpretamos,
evaluamos, sintetizamos, elaboramos, comunicamos. Se debe ensear, en suma, que
estas habilidades no son secundarias porque nos hacen descubrir, pensar, crear:
forman parte de nuestra experiencia vital (ALA, 1989).

As entendida, la biblioteca de los centros de secundaria ha de servir tambin par mirar
hacia fuera, al exterior de los centros. El desarrollo ntegro de los alumnos tambin ha
de tener en cuenta sus competencia culturales y sociales. El inicio del Manifiesto de la
biblioteca escolar de IFLA / UNESCO (1999) es muy claro: La biblioteca escolar
proporciona informacin e ideas que son fundamentales para vivir en la sociedad
contempornea, basada en la informacin y el conocimiento. La biblioteca escolar dota
a los estudiantes de las herramientas que les permitirn aprender a lo largo de toda su
vida y desarrollar su imaginacin, haciendo posible as que se conviertan en
ciudadanos responsables. La educacin ha de convertirse en una comunicacin
dialctica con la realidad (en el gora) si quiere contribuir a formar persones, como
individuos activos en la vida social, desde principios crticos y democrticos (DARDER,
2001). Los lazos acadmicos rgidos se ha de eliminar, para ensanchar sus contenidos
y metodologas, y para abrir los centros en la sociedad en que se integran (Vid.
CASTN, 2002: modelo crtico educativo de biblioteca escolar).

Los cambios en los sistemas bibliotecarios pblicos y universitarios (JIMNEZ, 2001),
producidos estos ltimos aos, sirven de ejemplo a posibles lneas de renovacin de
las bibliotecas de los centros de secundaria. La integracin de los nuevos modelos se
debe dar a diferentes niveles:
MEDIOS:
a. Infraestructuras y personal adecuados.
b. Integracin entre sistemas bibliotecarios educativos (centros de primaria,
institutos de secundaria, centros de recursos pedaggicos).
c. Integracin en el sistema de la red de bibliotecas pblicas.
d. Integracin en otros sistemas informativos de uso general.

256

CONTENIDOS:
e. Renovacin el sistema curricular y de los conceptos que lo integran,
acercndolo a la realidad social y cientfica: actualizacin de los
contenidos.
f. Renovacin del sistema docente y de las estrategias educativas de
enseanza-aprendizaje: actualizacin de metodologas.
g. Diseo de sistemas dinmicos de funcionamiento que se retroalimenten y
se modifiquen constantemente.
VALORES:
h. Integracin entre la biblioteca, la institucin escolar y la sociedad.
i. Integracin de valores humansticos y cientficos.
j. Integracin de la diversidad sociocultural.
k. Integracin de valores y comportamientos ticos y cvicos.

En conclusin, la nueva sociedad que se est configurando, en que el cambio, la
diversidad, el conocimiento y las tecnologas de la informacin y la comunicacin son
fundamentales, hace imprescindible que el sistema educativo replantee de forma
radical los contenidos y estrategias. Se deben realizar cambios sustanciales en la
organizacin de los centros, en los hbitos escolares, en las actitudes profesionales y
tambin en la previsiones y planificacin de la administracin educativa. Slo en un
sistema educativo abierto, dinmico, renovado y socialmente solidario tiene sentido un
nuevo modelo de biblioteca como centro de recursos intelectuales, ms que
materiales, que genere en los institutos una tendencia transformadora. Juntamente
con las aulas TIC (que deberan asociarse a las bibliotecas actuales de los centros
para adquirir contenidos), las bibliotecas son fundamentales para desarrollar las
destrezas bsicas de los alumnos-ciudadanos (BATES, 2000):
(1) sociales (igualdad de oportunidades, solidaridad, aceptacin de la diversidad);
(2) de comunicacin (hablar y escuchar, leer y escribir);
(3) de razonamiento cientfico (habilidades crticas, lgicas y numricas);
(4) de conocimiento (bsqueda, seleccin y procesamiento de la informacin,
espacio comn de todas las reas curriculares);
(5) de evolucin personal (aprender de forma independiente y tambin en equipo,
actuar con responsabilidad, saberse adaptar a un mundo cambiante, hacer de
la lectura un hbito imprescindible).

La Administracin educativa y los claustros han de cambiar su mentalidad y disear un
nueva concepto de biblioteca que los centros consideren una infraestructura
necesaria e imprescindible para el cambio educativo y social. Slo as convocatorias
y propuestas como estas adquirirn sentido y no se limitarn a ser iniciativas de
centros aislados, pero sin medios ni repercusin en el sistema de funcionamiento
colectivo. El camino est iniciado, tenemos la voluntad de continuarlo.

257

BIBLIOGRAFA

ABADAL, E. (2004), Gestin de proyectos en informacin y documentacin, Trea, Gijn (Biblioteconoma
y Administracin Cultural).

ALA (1989), "Presidential Committee on Information Literacy." American Library Association.
http://www.ala.org/acrl/legalis.html [Consulta: 04.07.05]

BAR, M. et alius (1999), La nova biblioteca escolar, Edicions 62, Barcelona (Llibres a labast, 342).

BAR, M.; MA, T.; COMALAT, M. (2002), Las Bibliotecas de los centros pblicos de Educacin
Secundaria en la ciudad de Barcelona, Anales de Documentacin, 5: 51-79.
http://www.um.es/fccd/anales/ad05/ad0500.html [Consulta: 04.07.2005]

BATES, A.W. (2000), Cmo gestionar el cambio tecnolgico, Gedisa-EDIUOC, Barcelona, 2001
(Biblioteca de Educacin. Nuevas tecnologas, 6).

BIBLIOMEDIA, Grup de la FMRPC (2005), La biblioteca mediateca, Rosa Sensat, Barcelona.

CALDERN, M. (2005), Informacin i solidaritat: de la reflexi a lacci, Perspectiva escolar, 296: 90-97.

CARRERAS, C. i altres (1981), Organitzaci duna biblioteca escolar, popular o infantil, Rosa Sensat /
Edicions 62, Barcelona, 1991
3
(Didctiques, 10).

CASTN, G. (2002), Las bibliotecas escolares: soar, pensar, hacer, Dada, Sevilla (Investigacin y

COBDC (1999), De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb xit a la societat de la
informaci: declaraci del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documenta-listes de Catalunya, tem {, 24: 5-12.
http://www.cobdc.org/publica/item/item24.html [Consulta:20.02.05]

CREUS, J. (1990), Fer escola des de la biblioteca, La Llar del Llibre, Barcelona (Quaderns dEscola, 8).

DARDER, P. (2001), Comentari al Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca escolar, Perspectiva
escolar, 260: 35-42.

GARCA GUERRERO, J. (2002), Actividades de dinamizacin desde la biblioteca escolar, Aljibe, Mlaga

GIBERT, J., RIUS, D. & LISSON, A. (2001), La biblioteca de lescola: un recurs noms per millorar el
projecte educatiu o fins i tot per reforar la democrcia?, Perspectiva escolar, 260: 25-34.

IFLA / UNESCO (1999), Manifest de la biblioteca escolar
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/mani-c.htm [Consulta: 04.07.2005]

IFLA/UNESCO (2002), School Library Guidelines, p.6
http://www.ifla.org/VII/s11/pubs/sguide02-s.pdf [Consulta: 04.07.2005]

JIMNEZ, M. (2001), Las normas que vienen: la integracin y el acceso a los recursos digitales, RCB-
SBD, 25.01.2002, DOC 12.

LUZURIAGA, L. (1927), Bibliotecas Escolares, Publicaciones de la Revista de Pedagoga, Madrid (Serie
escolar, X).

MARTNEZ, D. (2003), El Centre de Recursos per laprenentatge (CRA). Un nou model de biblioteca
universitria en lera del coneixement, tem {, 35: 35-53.

NOGUEROL, A. (2001), Com integrar i interpretar la informaci, Perspectiva escolar, 260: 2-9.

QUINTANA, J. (2001), La biblioteca escolar en la societat de la informaci i del coneixement,
Perspectiva escolar, 260: 18-24.

258

ANNEX IV: DINAMITZACI

IV/1 Cartells dactivitas

IV/2 Recull de premsa


259

IV/1 Cartells dactivitas

octubre i novembre de 2004


260

ex
p
f t
art
Projecte
14 / 16

desembre 2004
BIBLIOTECA
gener 2005

IES ESTELA IBRICA = AJUNTAMENT
SANTA PERPTUA DE MOGODA

261

estela ibrica

2
0
0
5

D
O
N

QUIJOTE


262

QUIJOTE
QUIXOT
KIJOTE
QUXOTE

2005

IES ESTELA IBRICA biblioteca

263

Recull de caceres del tresor
http://www.webquestcat.org/~caceres/index1.htm

SANT JORDI,
UNA ROSA I UN LLIBRE
Una Caa del tresor basada en Internet

http://www.xtec.es/%7Eagimeno5/caceres/santjordi/index.htm

El ingenioso hidalgo...
DON QUIJOTE de la MANCHA
"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..."
http://www.xtec.es/%7Emruiz1/quijote/

Don Quijote de la Mancha
http://www.xtec.es/%7Emruiz1/quijote/scavenger.htm

LA VIDA DE CERVANTES
http://www.omerique.net/twiki/bin/view/Recursos/CERvidaANTES

El Quixot
http://www.xtec.es/%7Eeescola/quixot/quixot.htm

Que trata de lo que sucedi en la venta a toda la cuadrilla de Don Quijote
http://www.omerique.net/twiki/bin/view/Recursos/CapxxxiiERVANTES

CAMINOS Y MOLINOS
http://www.omerique.net/twiki/bin/view/Recursos/CaminosERVANTEmolinoS


264

SELECCI
DE LLIBRES

Sigues diferent:
llegeix!
Selecciona: sers
lliure!

Busca i
et trobars!
VACANCES = + LECTURA


265

t sunami
26 de desembre de 2004

2005
21-28 de gener INFORMACI
Cerca dinformaci sobre el tsunami de
desembre i sobre els efectes de les catstrofes
naturals: treball tutorial i daula
28 de gener REFLEXI
Lectura i comentari de la documentaci recollida;
elaboraci de conclusions
31 de gener -
4 de febrer
ACCI
Penjada de murals, lectura de poemes, exposici
dimatges o dibuixos, conferncies...
Divendres 4 de febrer: RECOLLIDA DE
DONATIUS PER LES AULES

solidaritat

266

LITERATURA
CATALANA
BSICA

Llegim en catal!
Creem en catal!
Vivim en catal!
IES ESTELA IBRICA biblioteca
( desembre 2004 - gener 2005 )

267

matemtica


268

investiguem


269

Treballs de recerca
2004-2005

Al dpzxcvbopekvmnpakd, cmdpol cspad, vml dp
. za`pdp, sl pdl zx, cmmmepl saxAl dpzxcvbopek
vmnpakd, cmdpol csad, vml dp. za`pdp, sl pdl ,
cmmmep03l saxl dp, mck. spcmmr , si ekocpdpr


270

A cert poblet de la Mancha de qual nom no vull
recordarme, no fa gaire, hi vivia un hidalgo daquells de
llansa en cadelero, adalrga antiga, roc flach y galch
corredor.
[Lingenis hidalgo Don Quixot de la Mancha, traducido por
Eduart Tmaro en 1882]
Mantxa-aldeko erri koxkor batean, bere izenik ez nuke
gogoratu nai, bizi zan denbora asko ez dala etxeko-seme
bat: lantza altxa-tokian, adarga zaar, zaldi igar ta erbi-zakur
dun oietakoa.
[Don Kijote Mantxako, traducido por Pedro Berrondo en
1976]
Non lugar da Mancha, do que non quero lembra-lo nome,
non hai moito tempo que viva un fidalgo dos de lanza en
lanceira, adarga antiga, rocn fraco e galgo corredor.
[O enxeoso fidalgo don Quxote da Mancha, traducido por
Valentn Arias Lpez y otros traductores en 1990]

i

Biblioteca de lIES Estela Ibrica
Butllet informatiu, abril 2005

Don Qui j ot e ) Sant Jordi

Generalitat de Catalunya
Dpt. dEnsenyament
IES Estela Ibrica


271

Primera parte del ingenioso hidalgo
don Quijote de la Mancha

Captulo primero
Que trata de la condicin y ejercicio del famoso y valiente hidalgo
don Quijote de la Mancha
En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha
mucho tiempo que viva un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga
antigua, rocn flaco y galgo corredor. Una olla de algo ms vaca que
carnero, salpicn las ms noches, duelos y quebrantos los sbados, lantejas
los viernes, algn palomino de aadidura los domingos, consuman las tres
partes de su hacienda. El resto della concluan sayo de velarte, calzas de
velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los das de
entresemana se honraba con su vellor de lo ms fino. Tena en su casa una
ama que pasaba de los cuarenta y una sobrina que no llegaba a los veinte, y
un mozo de campo y plaza que as ensillaba el rocn como tomaba la
podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta aos. Era de
complexin recia, seco de carnes, enjuto de rostro , gran madrugador y
amigo de la caza. Quieren decir que tena el sobrenombre de Quijada, o
Quesada, que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso
escriben, aunque por conjeturas verismiles se deja entender que se
llamaba Quijana. Pero esto importa poco a nuestro cuento: basta que en
la narracin dl no se salga un punto de la verdad.

ht t p: / / cvc. cer vant es. es/ obr ef / qui j ot e/ edi ci on/ par t e1/ par t e01/ c
ap01/ def aul t . ht m

WHI CH TREATS OF THE CHARACTER AND PURSUI TS OF THE FAMOUS
GENTLEMAN DON QUI XOTE OF LA MANCHA

I N a vi l l age of La Mancha, t he name of whi ch I have no
desi r e t o cal l t o mi nd, t her e l i ved not l ong si nce one of
t hose gent l emen t hat keep a l ance i n t he l ance- r ack, an ol d
buckl er , a l ean hack, and a gr eyhound f or cour si ng. An ol l a of
r at her mor e beef t han mut t on, a sal ad on most ni ght s, scr aps
on Sat ur days, l ent i l s on Fr i days, and a pi geon or so ext r a on
Sundays, made away wi t h t hr ee- quar t er s of hi s i ncome. The r est
of i t went i n a doubl et of f i ne cl ot h and vel vet br eeches and
shoes t o mat ch f or hol i days, whi l e on week- days he made a
br ave f i gur e i n hi s best homespun. He had i n hi s house a
housekeeper past f or t y, a ni ece under t went y, and a l ad f or
t he f i el d and mar ket - pl ace, who used t o saddl e t he hack as
wel l as handl e t he bi l l - hook. The age of t hi s gent l eman of
our s was bor der i ng on f i f t y; he was of a har dy habi t , spar e,
gaunt - f eat ur ed, a ver y ear l y r i ser and a gr eat spor t sman. They
wi l l have i t hi s sur name was Qui xada or
Quesada ( f or her e t her e i s some di f f er ence of opi ni on among
t he aut hor s who wr i t e on t he subj ect ) , al t hough f r om
r easonabl e conj ect ur es i t seems pl ai n t hat he was cal l ed
Quexana. Thi s,
however , i s of but l i t t l e i mpor t ance t o our t al e; i t wi l l be
enough not t o st r ay a hai r ' s br eadt h f r omt he t r ut h i n t he
t el l i ng of i t .

Tr aducci n al i ngl es hecha por J ohn Or msby ( Londr es, 1885)

http://www.csdl.tamu.edu/cervantes/english/ctxt/DQ_Ormsby/part1_DQ_
Ormsby.html

272

LGENDE DE SAINT JORDI
n dit que la lgende de Saint Jordi, le Dragon et la Princesse en
Catalogne c'tait pass la ville de Montblanc il y a longtemps. Le
Dragon c'tait le plus terrible de tous les dragons puisqu'il pouvait se dplacer
par le ciel, la terre ou l'eau. Et la Princesse c'tait la plus princesse de toutes
car c'tait la fille du roi. La terreur que le dragon imposait c'tait horrible.
Chaque jour il avalait une paire de moutons. Quand on lui donna des bufs et
des chevaux il en voulait plus. Tous les animaux finis, il a fallu choisir entre
les personnes de la ville pour tre livre la bte. Et le Roi qui c'tait le
plus grand roi et catalan et qui habitait la Ville, posa les noms de sa famille
entre tous les autres noms, et le hasard voulut qu'une main innocente en tire
le nom de la princesse. Le roi accepta le destin. Habille de blanc la
princesse est alle au sacrifice. Alors, un jeune cavalier est apparu, avec son
armure et sur un cheval blanc. Il voulait sauver la princesse. C'tait beau
comme le soleil et ce n'tait pas de la Ville et il s'appelait Jordi. Il attaqua si
fortement le dragon qui venait vers la princesse qu'il le laissa bien tourdit.
Alors, avec un ruban de la princesse attacha le dragon apprivois qui la
suivait comme un agneau. Depuis, avec un coup de lance, tue le dragon et,
quand il meurt, il s'clipse dans la terre et, o le dragon a disparu, nat un
rosier de roses rouges comme le sang; le cavalier en prend une, la plus belle,
et la donne la princesse. Il monte sur son cheval et parmi des cris de joie, il
passe les remparts de la Ville par la porte laquelle, encore aujourd'hui,
s'appelle le Portail de Saint Jordi. Et tout cela se passa devant les yeux du
roi et de tous les habitants de la Ville de Montblanc qui avaient regard
effrays le terrible combat. C'est cause de a qu'on avait choisi saint
Jordi comme patron de la Ville pendant beaucoup de temps jusqu' un
moment donn qu'on l'a oubli.

http://www.fut.es/~stjordi/principa-fr.htm


273

LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
s diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. [...]
Quan el Sant hagu passat
tot jard se retornava:
perx cada any per Sant Jordi
s diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)

SANT JORDI GLORIS
Sant Jordi t una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya s el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat grcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella t ms sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del mn.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)

PREGRIA
Senyor sant Jordi,
patr,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarcia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amn.
Salvador Espriu

274

IV/2 Recull de premsa

RECULL DE PREMSA

TEMA
Diaris
Revistes

gener 2005

Elaboraci: alumnes del CV La Biblioteca de Babel, 3r dESO [ ]


275

TEMA
TITULAR O
SNTESI

E DIARI
E REVISTA
DATA
TIPOLOGIA
TEXTUAL
Enotcia Ereportatge Ecrnica Earticle dopini Ecolumna
Evinyeta Eanunci Ealtres


276

ANNEX V: BIBLIOTECA I CURRCULUM

V/1 Crdit de sntesi

V/2 CV BABEL [castell-catal]


277
V/1 Crdit de sntesi

15.02.2005
CRDIT DE SNTESI

Curs 2004-2005

NIVELL COORDINADOR/A
TTOL O TEMA

NECESSITATS DOCUMENTALS
LOCALITZACI LLISTA DE DOCUMENTS
BIBLIOTECA
DEL CENTRE

DEPARTAMENTS
DIDCTICS

BIBLIOTECA
PBLICA

CENTRE DE
RECURSOS
PEDAGGICS

MATERIAL DE NOVA
ADQUISICI

Els crdits de sntesi disponibles es troben classificats a unes capses etiquetades a la biblioteca (zona
dels llibres de referncia).

278
TTOL ESO ANY PARAULA CLAU CAPSA OBSERVACIONS
Descobrim l'univers 1r 1996 Astronomia 1 Dos exemplars
Acampada a la Rioja 1r 1997 Natura D 2
L'entorn natural a Santa. Perptua 1r 1998 Medi ambient 1/D1 *
Gallecs: el nostre parc natural 1r 2002 Medi ambient CS3 Disquet, original, quatre exemplars i document

Clik Clak: intervenci als espais del centre 2n 1998/2002 Centre 2/D2 Nou exemplars
Hem rebut un e-mail del Shara 2n 1998 Diversitat 1 Annex. Dos exemplars
L'Europa de L'euro 2n 2000 Europa 1 Dos exemplars
Europa 2n 2001 Europa CS3 Documents. Tres exemplars
Els pobles de la mediterrnia 2n 2004 Diversitat CS4 Original i documents. Sis exemplar

Rebem els nostres amics de Belfast 3r 1995 Comunicaci D 2 Dos exemplars
El comer a Sta. Perptua de Mogoda 3r 1995 Economia 1/D1/D 2 Tres exemplars
Traieu-ne l'aigua clara 3r 1996 Sostenibilitat 1 Dos exemplars
Les aiges termals 3r 2000 Aigua 1/D3 Disquet. Tres exemplars
Traieu-ne l'aigua clara 3r 2001 Aigua D-3 Els dossiers que donen el professors
La volta al mn en set dies 3r 2004 Volta al mn 2 Tres exemplars

L'frica 4t 1997/2000 frica D 2/D3/C Annexes: base de dades i de imatges
L'Olimpisme 4t 1998 Esports 1/D1/D3 Un crdit realitzat
El medi ambient: preservaci 4t 1999 Medi ambient 2/D-3 Set exemplars
Eina de feina 4t 2000 Orientaci 1/1D CD-ROM
Espavila't 4t 2000 Orientaci 1 Dos exemplars
El ferrocarril 4t 2001 Ferrocarril Document: viatge al tren de vapor
Quina feinada 4t 2001 Orientaci 2 Dossier professor/a i dossier alumnes. Tres exemplars
Gaud:. La recerca de la forma 4t 2002 Gaud 2/C Dos exemplars. Document: Any internacional Gaud
El ferrocarril 4t 2002 Transports 2 Dos exemplars. Document: viatge al tren de vapor

Crdits de sntesis:Els cicle de l'aigua a la Vall de Sau, El bosc com a ecosistema, La successi del bosc, El bosc com a recurs renovable, L'espai, La Vall d'Aran i Els aliments

279

CRDIT DE SNTESI
Curs 2004-2005

1

BIBLIOTECA
Horari de consulta
de llibres, revistes, material complementari
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

Retornar els llibres de prstec domiciliari
09.30
11.15

1r
dESO

1r
dESO

11.15
11.45

Esbarjo
11.45
13.30

1r
dESO
1r
dESO

1r
dESO

13.30
13.45

Prstec domiciliari


280

CRDIT DE SNTESI
Curs 2004-2005

BIBLIOTECA
Horari de consulta
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

09.30
11.15
2n
dESO

2n
dESO

2n
dESO

11.15
11.45

Esbarjo
11.45
13.30

2n
dESO

2n
dESO

13.30
13.45

Prstec domiciliari


281

CRDIT DE SNTESI
Curs 2004-2005

BIBLIOTECA
Horari de consulta
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

09.30
11.15
3r
dESO

3r
dESO
3r
dESO

11.15
11.45

Esbarjo
11.45
13.30
3r
dESO

3r
dESO

13.30
13.45

Prstec domiciliari


282

CRDIT DE SNTESI
Curs 2004-2005

BIBLIOTECA
Horari de consulta
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

09.30
11.15

4t
dESO

4t
dESO
11.15
11.45

Esbarjo
11.45
13.30
4t
dESO

4t
dESO
4 t
dESO
13.30
13.45

Prstec domiciliari


283
CRDITS DE SNTESI
Curs 2004-2005

1

BIBLIOTECA
Horari de consulta
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

09.30
11.15
2n dESO
3r dESO
1r dESO
4t dESO
2n dESO

1r dESO
3r dESO
2n dESO
3r dESO
4t dESO
11.15
11.45 Esbarjo
11.45
13.30
3r dESO
4t dESO
1r dESO
2n dESO

1r dESO

2n dESO
4t dESO
1r dESO
3r dESO
4 t dESO
13.30
13.45

Prstec domiciliari


284

BIBLIOTECA
Horari de consulta
i cerca dInternet
FRANGES
HORRIES
DILLUN
S
DIMART
S
DIMECRE
S
DIJOUS
DIVENDRES
09.15
09.30

09.30
11.15
2n dESO
3r dESO
1r dESO
4t dESO
2n dESO

1r dESO
3r dESO
2n dESO
3r dESO
4t dESO
11.15
11.45

Esbarjo
11.45
13.30
3r dESO
4t dESO
1r dESO
2n dESO

1r dESO

2n dESO
4t dESO
1r dESO
3r dESO
4 t dESO
13.30
13.45

Prstec domiciliari

QUADRE 1

sitja

IES ESTELA IBRICA * BIBLIOTECA: butllet informatiu
juny 2005

CRDITS DE SNTESI Curs 2004-2005

1


285

La setmana del Crdit de Sntesi s un dels moments al llarg
del curs en qu ms sutilitza la biblioteca del centre. Per aquest motiu,
es fa adient regular el seu funcionament de forma especfica i recordar
les normes generals vigents.

g NORMES BSIQUES de
funcionament de la Biblioteca

Cal que es treballi en ordre i silenci, o en un to de veu que no
molesti els companys.
s convenient que se segui de manera adient per treballar. S' ha
de evitar estar dret, a no ser que es busquin llibres.
s imprescindible que tothom tracti amb cura el material,
tant els llibres de consulta com les revistes, els prestatges, les cadires,
les taules; que no sescrigui sobre els llibres, taules o parets.
No es pot menjar o beure.
Les enciclopdies i diccionaris es poden consultar lliurement.
Altres llibres o material seran facilitats pel/per la professor/a
responsable, que en finalitzar la sessi el retornar al seu lloc.
Tots els membres de la comunitat educativa han de conixer i
respectar el sistema de funcionament de la biblioteca: anotar
prstecs, retornar-los amb puntualitat, Internet responsable...
Els usuaris de la biblioteca han de deixar collocada la cadira
al seu lloc en el moment d'abandonar la sala.
El/la professor/a responsable ha de tancar els llums i la porta
desprs de comprovar que la biblioteca est en condicions de ser
utilitzada per un altre grup.
NORMES ESPECFIQUES
1. Cada nivell t assignades unes franges horries ds preferent de
lespai biblioteca, per evitar les aglomeracions danys anteriors que
dificulten el treball dinvestigaci (Vid. QUADRE 1: Horari de
consulta de llibres, revistes, material complementari i cerca
dInternet).
2. A les hores assignades a cada curs, un membre del professorat del
nivell ser a la biblioteca per tal dassessorar els alumnes, i auxiliar,
si sescau, al professorat de gurdia responsable del seu bon
funcionament.
3. Noms dos alumnes de cada grup poden realitzar consultes alhora a
lespai biblioteca.
4. Per accedir a realitzar les consultes sha de portar signada pel tutor/a
del grup la Fitxa dAutoritzaci de Consulta, que sha de presentar
al professor/a de gurdia a lentrada i sortida de la biblioteca.
5. Els llibres i la resta de material no pot sortir de la biblioteca. Noms
de forma excepcional es realitzar prstec per a fotocpies: shaur
de demanar perms al professorat responsable, que anotar la
referncia al Llibre de Prstec, i sha de retornar abans que finalitzi
la mateixa franja horria.
6. El prstec domiciliari el realitzar la coordinadora de biblioteca de
13.30 a 13.45 hores; al llarg del mat es pot realitzar la reserva de
llibres. Els llibres agafats en prstec domiciliari shan de retornar a
la biblioteca de 9.15 a 9.30 hores, per tal de facilitar la consulta
posterior dun altre grup.
7. Per regular laccs a Internet, sha de demanar hora amb antelaci, i
limitar el seu s a lhorari assignat. El temps de connexi i les
adreces utilitzades hauran dapuntar-se al Llibre ds dInternet.
8. Lalteraci de les normes de convivncia a la biblioteca, o
lincompliment de les normes de funcionament especfiques o
generals ser consignat a les observacions de la Fitxa dAutoritzaci
de Consulta, la qual cosa ser considerada a lhora de realitzar
lavaluaci del crdit de sntesi.

286

1

[Biblioteca]
FITXA DAUTORITZACI
DE CONSULTA
CS 2005
CRDIT DE SNTESI
NIVELL

NOMS DELS COMPONENTS DEL GRUP
1

2

3

4

5

TUTOR/A:

287

1

[Biblioteca]
FITXA DAUTORITZACI
DE CONSULTA
CS 2005
CRDIT DE SNTESI
NIVELL

1

2

3

4

5

TUTOR/A:

288

[Biblioteca]
FITXA DAUTORITZACI
DE CONSULTA
CS 2005
CRDIT DE SNTESI
NIVELL

1

2

3

4

5

TUTOR/A:

289

[Biblioteca]
FITXA DAUTORITZACI
DE CONSULTA
CS 2005
CRDIT DE SNTESI
NIVELL

1

2

3

4

5

TUTOR/A:

290

[Biblioteca]
FITXA DAUTORITZACI
DE CONSULTA
CS 2005
CRDIT DE SNTESI
NIVELL

1

2

3

4

5

TUTOR/A:


291
DATA HORA
DAUTO-
RITZAC
ALUMNE
(NM.
ORDRE)
SIGNATURA
DEL
TUTOR/A
HORA
DENTRADA
HORA DE
SORTIDA
SIGNATURA DEL
PROFESSOR/A DE
GURDIA DE
BIBLIOTECA
OBSERVACIONS


292

V/2 CV BABEL [castell-catal]

QUATRIMESTRE TRIMESTRE ESO CICLE 2n CURS 3r BANDA
HORRIA
32
1r 2n 1r x 2n x 3r x
REA LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
TTOL LA BIBLIOTECA DE BABEL CODI
PROFESSOR/A MARISOL CALDERN PEUELA
FINALITAT CURRICULAR
Iniciaci Aprofundiment X Refor
DESCRIPCI DEL CRDIT
El universo (que otros llaman la Biblioteca) se compone de un nmero indefinido, y tal
vez infinito, de galeras hexagonales, con vastos pozos de ventilacin en medio,
cercados por barandas bajsimas. [...] Yo afirmo que la Biblioteca es interminable. Si
Jorge Luis Borges lo afirma, por qu no vosotros? La Biblioteca nos sita en un
mirador secreto desde el que podemos observarlo todo. Vale la pena conocer y
profundizar en lo que nos ofrecen los libros; en cmo buscar, seleccionar y elaborar la
informacin; en cmo organizar el trabajo intelectual; en cmo se relacionan biblioteca
e informtica, biblioteca y futuro. Vale la pena visitar otras bibliotecas, archivos y
centros de documentacin. La biblioteca es ilimitada y peridica. Si un eterno viajero la
atravesara en cualquier direccin, comprobara al cabo de los siglos que los mismos
volmenes se repiten en el mismo desorden (que, repetido, sera un orden: el Orden).
Mi soledad [que espero breve] se alegra con esa elegante esperanza [de vuestra
presencia como viajeros en este crdito imprescindible para seguir estudiando].

CONDICIONS DE MATRICULACI
Una actitud abierta: inters, responsabilidad, colaboracin, creatividad...

MATERIAL NECESSARI

OBJECTIUS
1. Conocer de forma prctica la organizacin, funcionamiento y utilidad de las
bibliotecas.
2. Aproximarse a metodologas de bsqueda, seleccin y elaboracin de la
informacin.
3. Aprender a utilizar el ordenador para la bsqueda bibliogrfica y la
documentacin en general.

METODOLOGIA
Metodologa basada en prcticas deductivas: a partir de conocimientos tericos
mnimos, aplicarlos para deducir otros nuevos rasgos tericos que permitan seguir
abanzando (como en una cinta de moebius). Trabajo prctico de tcnicas documentales.

AVALUACI
Evaluacin inicial, formativa y sumativa del aprendizaje. Evaluacin continua en que se
valoran la asimilacin de los contenidos, y la adquisicin de los procedimientos y
objetivos planteados a lo largo del crdito. Autoevaluacin en diferentes momentos del
proceso.


293
ESO *CICLE 2n *CURS 3r BANDA *HORRIA 32 *QUATRIMESTRE
TRIMESTRE 1r 2n 1r x 2n x 3r x *REA *LLENGUA CASTELLANA I
LITERATURA *TTOL LA BIBLIOTECA DE *BABEL *CODI
*PROFESSOR/A MARISOL CALDERN *PEUELA *FINALITAT
CURRICULAR *Iniciaci *Aprofundiment X *Refor
*DESCRIPCI DEL *CRDIT L'univers (que uns altres criden la
Biblioteca) es compon d'un nombre indefinit, i tal vegada infinit,
de galeries *hexagonales, amb vasts pous de ventilaci al mig,
voltats per *barandas *bajsimas. [...] Jo afirmo que la
Biblioteca s interminable. Si Jorge Luis *Borges ho afirma, per
qu no vosaltres? La Biblioteca ens situa en un mirador secret
des del qual podem observar-lo tot. Val la pena conixer i
aprofundir en el que ens ofereixen els llibres; en com buscar,
seleccionar i elaborar la informaci; en com organitzar el treball
intellectual; en com es relacionen biblioteca i informtica,
biblioteca i futur. Val la pena visitar altres biblioteques, arxius i
centres de documentaci. La biblioteca s illimitada i peridica.
Si un etern viatger la travesss en qualsevol adrea,
comprovaria al cap dels segles que els mateixos volums es
repeteixen en el mateix desordre (que, repetit, seria un ordre:
l'Ordre). La meva solitud [que espero breu] s'alegra amb
aquesta elegant esperana [de la vostra presncia com viatgers
en aquest crdit imprescindible per a seguir estudiant].
*CONDICIONS DE *MATRICULACI Una actitud oberta: inters,
responsabilitat, collaboraci, creativitat... MATERIAL
*NECESSARI *OBJECTIUS 1 . Conixer de forma prctica
l'organitzaci, funcionament i utilitat de les biblioteques. 2 .
Aproximar-se a metodologies de recerca, selecci i elaboraci de
la informaci. 3 . Aprendre a utilitzar l'ordinador per a la recerca
bibliogrfica i la documentaci en general. *METODOLOGIA
Metodologia basada en prctiques deductives: a partir de
coneixements terics mnims, aplicar-los per a deduir altres
nous trets terics que permetin seguir *abanzando (com en una
cinta de *moebius). Treball prctic de tcniques documentals.
*AVALUACI Avaluaci inicial, formativa i sumativa de
l'aprenentatge. Avaluaci contnua que es valoren l'assimilaci
dels continguts, i l'adquisici dels procediments i objectius
plantejats al llarg del crdit. Autoavaluaci en diferents
moments del procs.

294

3 DE SECUNDARIA CRDITO VARIABLE 2004-2005

LA BIBLIOTECA DE BABEL
Unidades didcticas

SUMARIO

1. BIBLIOTECA: CONCEPTOS GENERALES 1

2. LA COLECCIN 2

3. LOS CATLOGOS 3

4. LOS USUARIOS 4

5. LA BIBLIOTECA DEL CENTRO 5

6. OTRAS BIBLIOTECAS 6

BIBLIOGRAFA 7


295

1. UNIDAD 1.- BIBLIOTECA: CONCEPTOS GENERALES

CONCEPTOS

1.1.Definiciones
1.2.Bibliotecas, archivos y centros de documentacin
1.3.Tipos de bibliotecas
1.4.Evolucin histrica del concepto de biblioteca

PROCEDIMIENTOS

Utilizacin de esquemas: numricos, mapas conceptuales
Seleccin y resumen de informacin.
Uso de fuentes de informacin diversas: obras de referencia, fragmentos de obras
especializadas.
Uso dinmico de la alfabetizacin como medio de clasificacin a diferentes niveles.
Anlisis de semejanzas y diferencias.
Comparacin de necesidades de documentacin en momentos cronolgicos
diferenciados.

VALORES, NORMAS Y ACTITUDES

Reflexin sobre la necesidad de bibliotecas.
Reflexin sobre la lectura y la necesidad de informacin.
Sensibilidad por el mundo de los libros.
Observacin de la relacin entre bibliotecas y tcnicas de estudio.
Valoracin del hbito de investigacin.
Respeto y valoracin de las tareas de la biblioteconoma.


296

2. UNIDAD 2.- LA COLECCIN

CONCEPTOS

2.1. El libro y otros materiales bibliogrficos
2.2. Formacin, desarrollo y mantenimiento de la coleccin
2.3. Organizacin: procesos administrativos y procesos tcnicos
2.4. Ubicacin
2.5. El circuito del libro

PROCEDIMIENTOS

Observacin de las caractersticas fsicas de un libro.
Definicin de la terminologa especfica asociada con las diferentes partes de un libro.
Reconocimiento de los campos que comprende la descripcin bibliogrfica del libro.
Diferenciacin de los diferentes soportes documentales.
Funcin del libro de registro.
Conocimiento del uso del sello de biblioteca, bolsa, tejuelos de signatura y referencias.
Iniciacin a las pautas generales de clasificacin y catalogacin.
Conocimiento, uso y consulta de la CDU.
Conocer la situacin topogrfica del material documental.
Redaccin de fichas y anlisis de los problemas que se plantean.
Clasificacin en diferentes tipos de catlogos.
Utilizacin de tcnicas de trabajo en grupo.
Procedimientos de sntesis y anlisis de informacin.
Aplicacin de terminologa especfica.


Inters por el libro como fuente de disfrute personal y documentacin.
Reflexin sobre la necesidad de la organizacin del material de la biblioteca.
Comprensin y valoracin del uso de sistemas universales de catalogacin y
clasificacin.
Valoracin de la donacin como un valor positivo hacia el bien colectivo.
Valoracin del trabajo en grupo, con una actitud de respeto hacia el trabajo de los
compaeros.


297

3. UNIDAD 3.- LOS CATLOGOS

CONCEPTOS

3.1. Las fichas: formato, redaccin y clases.
3.2. Los catlogos: concepto, funciones y tipos
3.3. Catlogos automatizados

PROCEDIMIENTOS

Formulacin de fichas.
Elaboracin de fichas bibliogrficas; determinar su relacin con las fichas alfabticas
de autor, alfabticas de materia y sistemticas: observar el encabezamiento.
Reconocimiento de cmo se clasifican las fichas.
Definicin de las caractersticas especficas de cada tipo de catlogos y observacin de
sus diferencias.
Capacidad de sntesis para determinar las materias de los libros y determinacin de sus
entradas temticas.
Observacin y uso del orden sistemtico de jerarquizacin.
Desarrollo de habilidades de clasificacin.
Introduccin al uso del programa ePergam: base de datos adaptada al uso de una
biblioteca escolar.
Prctica de tcnicas para trasladar informacin de catlogos manuales al ordenador.
Uso de tablas alfabticas de materias y sistemticas decimales.
Uso de catlogos automatizados: distincin de los campos introducidos.
Dominio de bsqueda de informacin en diferentes catlogos en la red.
Utilizacin de buscadores informticos.
Elaboracin de una bibliografa sobre un tema determinado.


Valoracin de que la catalogacin nos ayuda a movernos adecuadamente en el mundo
de la informacin.
Familiarizacin con el uso de catlogos de consulta.
Conciencia de que la informatizacin facilita el acceso a la documentacin.
Valorar la necesidad de educar la bsqueda y seleccin de la informacin.
Reflexin sobre la incidencia de la prctica de la catalogacin en las tcnicas de
estudio.
Valoracin del uso de tcnicas de investigacin bibliogrfica.
Respeto a los derechos de autor.


298

4. UNIDAD 4.- LOS USUARIOS

CONCEPTOS

4.1. Servicios y actividades
4.2. Difusin de la informacin
4.3. Actividades de lectura y extensin cultural

PROCEDIMIENTOS

Distincin y anlisis los diferentes servicios que pueden ofrecerse en una biblioteca.
Elaboracin de mapas conceptuales que reflejen las relaciones que se establecen entre
los diferentes servicios de una biblioteca y de la red en la que se integra.
Observacin de diferentes mecanismos de difusin de la informacin.
Propuesta de actividades de lectura.
Realizacin de guas y fichas de lectura.
Edicin de guas de lectura.
Propuestas de actividades que relacionen la biblioteca con los mbitos humanstico,
tcnico o cientfico, que puedan tener inters en el momento.


Inters y respeto por el material de las bibliotecas.
Toma de conciencia de la necesidad de la lectura como medio de desarrollo personal y
social.
Valoracin de las actividades culturales que se proponen en las bibliotecas;
participacin.


299

5. UNIDAD 5.- LA BIBLIOTECA DEL CENTRO

CONCEPTOS

5.1. Ubicacin: plano de la biblioteca del centro
5.2. Colocacin del fondo: sealizacin
5.3. Servicios: estudio, lectura, prstamo
5.4. Reglamento de la biblioteca
5.5. Actividades de clasificacin y catalogacin
5.6. Actividades de difusin y cultura

PROCEDIMIENTOS

Observacin y anlisis de una biblioteca concreta.
Caracterizacin especfica de una biblioteca escolar.
Observacin del fondo: diferentes tipos de materiales (libros de ficcin, de consulta,
publicaciones peridicas, material en soportes magnticos o informticos).
Observacin de la distribucin topogrfica concreta de los diferentes tipos de material.
Conocimiento prctico de la realizacin de fichas bibliogrficas y sistemticas.
Aplicacin de los conocimientos adquiridos sobre la CDU: realizacin de fichas
concretas.
Catalogacin de los libros de nueva adquisicin.
Anlisis de un reglamento de funcionamiento concreto.
Creacin de muestras de libros sobre un tema determinado.


Valoracin del aprendizaje a partir de la prctica.
Comprensin y aceptacin de la necesidad de normas y hbitos para facilitar el
funcionamiento de una biblioteca.
Comprender los formalismos y aspectos organizativos de una biblioteca, ayudando a
respetarlos.
Reflexin sobre el uso y seleccin de la informacin.
Respecto al material de uso colectivo.
Inters por realizar actividades que repercuten positivamente en el resto de la
comunidad educativa.


300

6. UNIDAD 6.- OTRAS BIBLIOTECAS

CONCEPTOS

6.1.Biblioteca pblica de Santa Perptua de Mogoda La Granja
6.2.Biblioteca de Catalunya
6.3.Bibliotecas especficas y centros de documentacin

PROCEDIMIENTOS

Identificacin de los aspectos tericos y prcticos estudiados referidos a las bibliotecas.
Observacin y anotacin de todos la informacin que se facilite en cada visita.
Realizacin de trabajos de sntesis y conclusiones.


Inters por ampliar conocimientos sobre los temas estudiados.
Respeto a las actividades realizadas por los bibliotecarios y documentalistas.
Actitud receptiva tanto hacia mtodos clsicos de documentacin, como hacia los ms
actuales.


301

BIBLIOGRAFA

BAR, M. i altres (1999), La nova biblioteca escolar, Edicions 62, Barcelona (Llibres a
labast, 342).
BAR, M. & MA, T. (1994), Formar-se per informar-se: propostes per a la
integracio de la biblioteca a l'escola, Rosa Sensat- Edicions 62, Barcelona (Rosa Sensat,
41. Didctiques).
BAR, M., MA, T. & ROIG, A. M. (1990), Les biblioteques a les escoles pbliques
de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Barcelona (Temes d'educaci, 2).
CARRERAS, C. i altres (1981), Organitzaci duna biblioteca escolar, popular o infantil,
Rosa Sensat / Edicions 62, Barcelona, 1991
3
(Didctiques, 10).

CASTN, G. (2002), Las bibliotecas escolares: soar, pensar, hacer, Dada, Sevilla
(Investigacin y enseanza. Serie fundamentos, 18).

CORDN, J.A., LPEZ, J. & VAQUERO, J.R. (2001), Manual de investigacin
bibliogrfica y documental. Teora y prctica, Pirmide, Madrid (Ozalid).

CREUS, J. (1990), Fer escola des de la biblioteca, La Llar del Llibre, Barcelona
(Quaderns dEscola, 8).

GARCA GUERRERO, J. (2002), Actividades de dinamizacin desde la biblioteca
escolar, Aljibe, Mlaga (Biblioteca de eduacin).

GMEZ HERNNDEZ, J.A. & T. SAORN PREZ (Coord.) (2001), La informacin y
las bibliotecas en la cultura de masas, Generalitat Valenciana, Valncia (Biblioteca
profesional).

ORERA ORERA, M. L. (ed) (1997), Manual de biblioteconoma, Sntesis, Madrid, 2002
3r
(Biblioteconoma y documentacin, 12).

UNESCO (1999), Manifest per a la biblioteca escolar, versi provisional del nou
Manifest.

UOC (2003), Material dels estudis de 2n cicle de la Llicenciatura de Documentaci.

VVAA (2001), Escola, biblioteca i ciutadania, Perspectiva escolar, 260, Rosa Sensat.

www.amicdepaper.org [LAmic de Paper]
www.bibiotecaescolar.info

302
www.cobdc.org [Collegi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya]
www.diba.es/biblioteques/treballenxarxa/
www.fundaciongsr.es
www.rosasensat.org [Associaci de Mestres Rosa Sensat]
www.sol-e.com
www.uv.es/biblios/
www.uoc.es [Universitat Oberta de Catalunya]

Biblioteca escolar, La [enregistrament de vdeo]: ni t'ho imagines! Gui, Teresa Tort;
realitzador, Agust Corominas. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, DL 1993. 1
vdeo [VHS] (13 min).

303
1 . UNITAT 1.- BIBLIOTECA: CONCEPTES GENERALS CONCEPTES
1.1. Definicions 1.2. Biblioteques, arxius i centres de
documentaci 1.3. Tipus de biblioteques 1.4. Evoluci histrica
del concepte de biblioteca PROCEDIMENTS Utilitzaci
d'esquemes: numrics, mapes conceptuals Selecci i resum
d'informaci. s de fonts d'informaci diverses: obres de
referncia, fragments d'obres especialitzades. s dinmic de
l'alfabetitzaci com mitj de classificaci a diferents nivells.
Anlisis de semblances i diferncies. Comparana de
necessitats de documentaci en moments cronolgics
diferenciats. VALORS, NORMES I ACTITUDS Reflexi sobre la
necessitat de biblioteques. Reflexi sobre la lectura i la
necessitat d'informaci. Sensibilitat pel mn dels llibres.
Observaci de la relaci entre biblioteques i tcniques d'estudi.
Valoraci de l'hbit d'investigaci. Respecte i valoraci de
les tasques de la biblioteconomia. 2 . UNITAT 2.- LA COLLECCI
CONCEPTES 2.1. El llibre i altres materials bibliogrfics 2.2.
Formaci, desenvolupament i manteniment de la collecci 2.3.
Organitzaci: processos administratius i processos tcnics 2.4.
Ubicaci 2.5. El circuit del llibre PROCEDIMENTS Observaci de
les caracterstiques fsiques d'un llibre. Definici de la
terminologia especfica associada amb les diferents parts d'un
llibre. Reconeixement dels camps que comprn la descripci
bibliogrfica del llibre. Diferenciaci dels diferents suports
documentals. Funci del llibre de registre. Coneixement de
l's del segell de biblioteca, borsa, *tejuelos de *signatura i
referncies. Iniciaci a les pautes generals de classificaci i
catalogaci. Coneixement, s i consulta de la *CDU. Conixer
la situaci topogrfica del material documental. Redacci de
fitxes i anlisis dels problemes que es plantegen. Classificaci
en diferents tipus de catlegs. Utilitzaci de tcniques de
treball en grup. Procediments de sntesis i anlisis
d'informaci. Aplicaci de terminologia especfica. VALORS,
NORMES I ACTITUDS Inters pel llibre com font de gaudi
personal i documentaci. Reflexi sobre la necessitat de
l'organitzaci del material de la biblioteca. Comprensi i
valoraci de l's de sistemes universals de catalogaci i
classificaci. Valoraci de la donaci com un valor positiu cap
al b collectiu. Valoraci del treball en grup, amb una actitud
de respecte cap al treball dels companys. 3 . UNITAT 3.- ELS
CATLEGS CONCEPTES 3.1. Les fitxes: format, redacci i classes.
3.2. Els catlegs: concepte, funcions i tipus 3.3. Catlegs
automatitzats PROCEDIMENTS Formulaci de fitxes.
Elaboraci de fitxes bibliogrfiques; determinar la seva relaci
amb les fitxes alfabtiques d'autor, alfabtiques de matria i
sistemtiques: observar l'encapalament. Reconeixement de
com es classifiquen les fitxes. Definici de les caracterstiques

304
especfiques de cada tipus de catlegs i observaci de les seves
diferncies. Capacitat de sntesi per a determinar les matries
dels llibres i determinaci de les seves entrades temtiques.
Observaci i s de l'ordre sistemtic de jerarquitzaci.
Desenvolupament d'habilitats de classificaci. Introducci a
l's del programa *ePergam: base de dades adaptada a l's
d'una biblioteca escolar. Prctica de tcniques per a traslladar
informaci de catlegs manuals a l'ordinador. s de taules
alfabtiques de matries i sistemtiques decimals. s de
catlegs automatitzats: distinci dels camps introduts. Domini
de recerca d'informaci en diferents catlegs en la xarxa.
Utilitzaci de cercadors informtics. Elaboraci d'una
bibliografia sobre un tema determinat. VALORS, NORMES I
ACTITUDS Valoraci que la catalogaci ens ajuda a moure'ns
adequadament en el mn de la informaci. Familiaritzaci amb
l's de catlegs de consulta. Conscincia que la informatitzaci
facilita l'accs a la documentaci. Valorar la necessitat
d'educar la recerca i selecci de la informaci. Reflexi sobre
la incidncia de la prctica de la catalogaci en les tcniques
d'estudi. Valoraci de l's de tcniques d'investigaci
bibliogrfica. Respecte als drets d'autor. 4 . UNITAT 4.- ELS
USUARIS CONCEPTES 4.1. Serveis i activitats 4.2. Difusi de la
informaci 4.3. Activitats de lectura i extensi cultural
PROCEDIMENTS Distinci i anlisi els diferents serveis que
poden oferir-se en una biblioteca. Elaboraci de mapes
conceptuals que reflecteixin les relacions que s'estableixen
entre els diferents serveis d'una biblioteca i de la xarxa en la
qual s'integra. Observaci de diferents mecanismes de difusi
de la informaci. Proposta d'activitats de lectura. Realitzaci
de guies i fitxes de lectura. Edici de guies de lectura.
Propostes d'activitats que relacionin la biblioteca amb els mbits
humanstic, tcnic o cientfic, que puguin tenir inters en el
moment. VALORS, NORMES I ACTITUDS Inters i respecte pel
material de les biblioteques. Presa de conscincia de la
necessitat de la lectura com mitj de desenvolupament personal
i social. Valoraci de les activitats culturals que es proposen
en les biblioteques; participaci. 5 . UNITAT 5.- LA BIBLIOTECA
DEL CENTRE CONCEPTES 5.1. Ubicaci: plnol de la biblioteca del
centre 5.2. Collocaci del fons: senyalitzaci 5.3. Serveis:
estudi, lectura, prstec 5.4. Reglament de la biblioteca 5.5.
Activitats de classificaci i catalogaci 5.6. Activitats de difusi i
cultura PROCEDIMENTS Observaci i anlisi d'una biblioteca
concreta. Caracteritzaci especfica d'una biblioteca escolar.
Observaci del fons: diferents tipus de materials (llibres de
ficci, de consulta, publicacions peridiques, material en suports
magntics o informtics). Observaci de la distribuci
topogrfica concreta dels diferents tipus de material.

305
Coneixement prctic de la realitzaci de fitxes bibliogrfiques i
sistemtiques. Aplicaci dels coneixements adquirits sobre la
*CDU: realitzaci de fitxes concretes. Catalogaci dels llibres
de nova adquisici. Anlisi d'un reglament de funcionament
concret. Creaci de mostres de llibres sobre un tema
determinat. VALORS, NORMES I ACTITUDS Valoraci de
l'aprenentatge a partir de la prctica. Comprensi i acceptaci
de la necessitat de normes i hbits per a facilitar el
funcionament d'una biblioteca. Comprendre els formalismes i
aspectes organitzatius d'una biblioteca, ajudant a respectar-los.
Reflexi sobre l's i selecci de la informaci. Respecte al
material d's collectiu. Inters per realitzar activitats que
repercuteixen positivament en la resta de la comunitat
educativa. 6 . UNITAT 6.- ALTRES BIBLIOTEQUES CONCEPTES
1.1. Biblioteca pblica de Santa Perptua de Mogoda La Granja
1.2. Biblioteca de Catalunya 1.3. Biblioteques especfiques i
centres de documentaci PROCEDIMENTS Identificaci dels
aspectes terics i prctics estudiats referits a les biblioteques.
Observaci i anotaci de tots la informaci que es faciliti en cada
visita. Realitzaci de treballs de sntesis i conclusions.
VALORS, NORMES I ACTITUDS Inters per ampliar
coneixements sobre els temes estudiats. Respecte a les
activitats realitzades pels bibliotecaris i documentalistes.
Actitud receptiva tant cap a mtodes clssics de documentaci,
com cap als ms actuals. BIBLIOGRAFIA

306

CV LA BIBLIOTECA DE BABEL 3

Diario de

2004-2005

IES ESTELA IBRICA


307
LENGUA Y LITERATURA CASTELLANA EOE CV LA BIBLIOTECA DE BABEL

Sesin TEMA Fecha

C
O
N
T
E
N
I
D
O
S

P
R
O
C
E
D
I
M
I
E
N
T
O
S

M
E
T
O
D
O
L
O
G
A


308
LENGUA Y LITERATURA CASTELLANA EOE CV LA BIBLIOTECA DE BABEL

ORGANIZACIN: FONDO E INFRAESTRUCTURAS.
REVISIN TERICA

28.01.05
Sesin TEMA Fecha

C
O
N
T
E
N
I
D
O
S

LA BIBLIOTECA ESCOLAR: ORGANIZACIN
El fondo documental
Instalaciones y equipamientos

Documento: El fons de la biblioteca escolar. Les installacions i equipaments de
la biblioteca escolar, http://www.bibliotecaescolar.info/portadaorganitzacio.htm

P
R
O
C
E
D
I
M
I
E
N
T
O
S

-Lectura y comprensin de textos especficos simples.
-Lectura y comprensin de tablas de contenidos.
-Traduccin de textos y terminologa especfica del cataln al castellano.
-Realizacin de esquemas numricos.
-Establecer relaciones entre prctica y teora.
-Ejercicios*.

M
E
T
O
D
O
L
O
G
A

-Individual.
-Lectura de textos tericos y realizacin de ejercicios.

*EJERCICIOS:
1. Lectura y comprensin del texto.
2. Realiza un esquema-resumen que utilice la tcnica del orden numrico para diferenciar
los apartados, como si fuese el ndice de un trabajo que especificase mucho los
subapartados (ej.: 1.ORGANIZACIN DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR, 1.1. El
fondo documental, 1.1.1. Documentos impresos, etc.). La lengua en que debes redactar
el ejercicio es la castellana, por lo que debers de hacer tambin un ejercicio de
traduccin cataln-castellano.
3. Redacta un comentario que relacione el trabajo prctico realizado estas dos ltimas
semanas con el contenido del texto ledo; deben reflejarse las caractersticas de la
biblioteca del centro. Utiliza ejemplos para argumentas tus afirmaciones. [Una pgina
como mnimo]

309
TRABAJOS DE INVESTIGACIN
BSQUEDA, LOCALIZACIN, SELECCIN
Y ORGANIZACIN DE LA INFORMACIN

PROCESO DE TRABAJO EN CLASE

ETAPAS REALIZADAS O EN MARCHA:
E Seleccin y delimitacin del tema
E Seleccin de las palabras clave del tema
E Ejercicios de las fichas
E Seleccin de documentos
E Lectura rpida y obtencin de informacin

ETAPAS PENDIENTES:
E Realizacin de fichas de contenido y valorativas de las fuentes consultadas [Vid
documento]
E Consultas en Internet
E Organizacin de las fichas de los documentos revisados
E Elaboracin del esquema del posible trabajo sobre el tema seleccionado
E ELABORACIN DE LA MEMORIA ESCRITA DEL TRABAJO DE
DOCUMENTACIN (recordad que no se redacta el trabajo sobre el tema, slo la
revisin documental y el esquema que se propone para realizar la posterior
investigacin)

PRESENTACIN DE LA MEMORIA ESCRITA DEL TRABAJO DE
DOCUMENTACIN

PARTES DE QUE CONSTA:
PORTADA (seria y equilibrada).
Hoja de cortesa (en blanco).
SUMARIO del trabajo de documentacin que se presenta (apartados y nmero de la
pgina en que se inician).
INTRODUCCIN:
o PRESENTACIN DEL TEMA
o Justificacin de la eleccin
o Conocimientos previos sobre el tema
o Lista de preguntas que se investigaran con la realizacin del trabajo.
TRABAJAR CON PALABRAS CLAVE
o En qu consiste? [Vid Ficha 1]
o Palabras clave y subtemas del tema seleccionado
FUENTES DE INFORMACIN DOCUMENTAL
o Cules son?
o Utilidad de los catlogos de las bibliotecas [Vid Ficha 2]
FICHAS DOCUMENTALES
o BIBLIOTECA DEL CENTRO [Ejercicio 2/1]: Fichas de los documentos
encontrados en las estanteras; fichas de los documentos encontrados en el
catlogo sistemtico; fichas encontradas en el catlogo de autores. Valoracin.

310
o BIBLIOTECA DE SANTA PERPTUA EN INTERNET [Ejercicio 2/2].
o CATLOGO COLECTIVO DE LA XARZA DE BIBLIOTEQUES DE LA
DIPUTACI DE BARCELONA [Ejercicio 2/3]
o CONCLUSIONES del uso de catlogos manuales y automatizados.
ESQUEMA del posible trabajo de investigacin sobre el tema seleccionado (sistema
numrico de ordenacin de los apartados).
BIBLIOGRAFA: Lista de la ficha bibliogrfica simplificada de todas las fuentes
consultadas ordenadas alfabticamente.
APNDICE: Documentos de clase bien ordenados.
Hoja de cortesa (en blanco).
CONTRAPORTADA.

FECHA DE ENTREGA: viernes 13 de mayo de 2005


311
TREBALLS DINVESTIGACI
RECERCA, LOCALITZACI, SELECCI
I ORGANITZACI DE LA INFORMACI

PROCS DE TREBALL EN CLASSE

ETAPES REALITZADES O EN MARXA:
E Selecci i delimitaci del tema
E Selecci de documents
E Lectura rpida i obtenci d'informaci
E Realitzaci de fitxes de contingut i valoratives de les fonts consultades

ETAPES PENDENTS:
E Consultes a Internet
E Organitzaci de les fitxes dels documents revisats
E Selecci de les paraules clau del tema
E Elaboraci de l'esquema del possible treball sobre el tema seleccionat
E ELABORACI DE LA MEMRIA ESCRITA DEL TREBALL DE
DOCUMENTACI (recordeu que no es redacta la feina sobre el tema, noms la
revisi documental i l'esquema que es proposa per dur a terme la posterior
investigaci)

PRESENTACI DE LA MEMRIA ESCRITA DEL TREBALL DE
DOCUMENTACI

PARTS QUE CONSTA:
PORTADA (seriosa i equilibrada).
Full de cortesia (en blanc).
SUMARI del treball de documentaci que es presenta (apartats i nombre de la
pgina que s'inicien).
INTRODUCCI: Presentaci del tema i justificaci de l'elecci; coneixements
previs sobre el tema; llista de preguntes que s'investigarien amb la realitzaci del
treball.
FITXES DOCUMENTALS ELABORADES (Reviseu el document de classe
complementari per dur a terme altres exemples complementaris de fitxes).
ESQUEMA del possible treball d'investigaci sobre el tema seleccionat (sistema
numric d'ordenaci dels apartats).
BIBLIOGRAFIA: Llista de la fitxa bibliogrfica de totes les fonts consultades
ordenades alfabticament.
Full de cortesia (en blanc).
CONTRAPORTADA.

DATA D'ENTREGA: dimecres 2 de mar de 2005
[Aquest mateix dia tamb caldr lliurar el Diari del crdit, i els documents i
anotacions del crdit ordenats]

312
CV LA BIBLIOTECA DE BABEL

INFORME DE PREMSA

1. DADES GENERALS: DIARIS I TEMES
1.1. Diaris consultats: nom i referncia temporal
1.2. Temes seleccionats
1.3. Plantilles de control de consulta

2. CLASSIFICACI DELS DOCUMENTS
2.1. Esquema de temes derivats i nombre de documents associats

3. ELS TITULARS
3.1. Titulars de cada tema: cpia i anlisis

4. COMENTARI DEL TRACTAMENT DELS TEMES
4.1. Anlisis d'un document de cada tema: forma i contingut
4.2. Anlisis de cada tema: freqncia, classes de documents, imatges

5. CONCLUSIONS

* * *

L'INFORME deu presentar-se com un treball:
o Portada (sbria)
o Pgina de cortesia
o Sumari (especifica els apartats de l'esquema anterior i el nombre de la pgina que inicia
cadascun d'ells)
o Cos del treball (ttols dels apartats, explicacions, documents auxiliars)
o Bibliografia
o Pgina de cortesia
o Contraportada

DATA D'ENTREGA DE L'INFORME I DELS MURALS DE DOCUMENTS divendres
13 de maig de 2005

313
TCNICAS DE TRABAJO CIENTFICO / I

TRABAJO DOCUMENTAL

(1) BSQUEDA DE INFORMACIN

La bsqueda bibliogrfica para la localizacin de informacin requiere la consulta de los
documentos disponibles en las bibliotecas o archivos y de aquellos automatizados,
disponibles en Internet.

Las bibliotecas registran cada uno de los documentos en una ficha que forma parte del
catlogo, en la que suelen indicar el autor o autores del documento, el ttulo, la edicin, el
lugar de publicacin, la editorial, el ao de publicacin, la coleccin, el tipo de documento,
los nmeros identificadores de la edicin, las materias, el nmero de clasificacin por
materias y otras informaciones. Cada una de estos elementos se introduce en un campo
de la base de datos que forma el catlogo. En la actualidad, los catlogos estn
automatizados y podemos consultarlos por Internet. El Documento I/1 muestra la pantalla
de consulta del Catleg colectiu de la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona
http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/ . Se puede realizar una consulta bsica buscando por
distintos campos: ttulo (sin artculo), autor, materia, palabra clave, signatura y ISBN (sin
guiones). Se aade una palabra o frase clave que sern localizadas en el campo
seleccionado; adems se habr limitado la consulta a una biblioteca o se realizar en
todas.

La localizacin de informacin en Internet requiere la utilizacin de buscadores y
directorios (bases de datos, ndices temticos). A la hora de formular la bsqueda se
pueden utilizar operadores lgicos (AND +, OR, NOT), de posicin (cerca [ ], frase ) o
truncamiento (cadenas de caracteres *). Ejemplos de buscadores: GOOGLE
http://google.com, ALTAVISTA http://es.altavista.com http://image.altavista.com,
VILAWEB (en cataln) http://vilaweb.com. Ejemplos de directorios: A2Z
http://a2z.lycos.com, ADL http://alexandria.sdc.ucsb.edu, BUSCO.NET
http://www.busco.net, YAHOO http://www.yahoo.com.

(2) EVALUACIN Y SELECCIN DE DOCUMENTOS

Los documentos localizados deben revisarse para determinar si son significativos
(autoridad, adecuacin al tema, actualidad)
17
y para identificar su contenido (relacin de
los ndices, introduccin, resmenes, conclusiones, glosarios con las palabras clave del
tema).

Con los documentos seleccionados, se realiza un listado en que se anote la referencia
bibliogrfica [Vid. Documento I/2], una breve nota temtica y otra valorativa (documento
indispensable, accesorio, complementario, datos genricos).

(3) PROCESAMIENTO: EXTRACCIN Y ORGANIZACIN DE LA INFORMACIN

Lectura rpida: seleccin de los captulos, apartados o prrafos de inters.

17
Los criterios bsicos de evaluacin de una fuente de informacin de Internet son: tipo de recurso, autora, accesibilidad,
actualidad, mbito, contenido, enlaces externos, precisin, diseo, conexin.


314
Lectura atenta: seleccin de informacin (marcar fragmentos).
Fichas de lectura: la anotacin de los datos e ideas obtenidos facilita su organizacin
[Vid. Documento I/3]. Segn los contenidos, se pueden realizar fichas de citas
textuales, resumen, definicin, datos, ilustraciones; e incluso, fichas de dudas,
preguntas u observaciones personales.
Fichero temtico de clasificacin.

(4) ELABORACIN: ANLISIS, SNTESIS, INTERPRETACIN

Resumir es sintetizar, condensar las ideas principales del texto tal como son presentadas,
manteniendo la perspectiva del autor. Esquematizar es seleccionar y ordenar de forma
visual las ideas, de tal manera que se reflejen sus relaciones de dependencia.

Analizar consiste en identificar la estructura del contenido de un documento y determinar
su relacin con las hiptesis planteadas: jerarquizar y conectar las ideas ms destacadas,
sus relaciones, significados, explicaciones, consecuencias, soluciones El anlisis debe
realizarse siempre desde perspectivas y metodologas cientficas.

La presentacin grfica de los datos (tablas, grficos de sectores, diagramas de
columnas o de barras, grficos de curvas, pictogramas) o la realizacin de esquemas
(numricos, con smbolos, con llaves, mapas conceptuales) pueden ayudar a poner de
relieve los datos ms significativos.

(5) REDACCIN Y PRESENTACIN

Las ideas elaboradas se comunican en una memoria escrita o en una exposicin oral.
Planificacin: planteamiento y disposicin del material (orden lgico: inductivo,
deductivo, comparativo, inventario)
Redaccin: formal, clara y precisa
Revisin

En la presentacin de la memoria escrita se deben tener en cuenta sus partes, la
disposicin del texto y los aspectos grficos.
PARTES: cubierta, sumario, introduccin, cuerpo de la memoria, bibliografa,
[anexos].
DISEO Y ASPECTOS GRFICOS
18
:
o Pgina:
-formato: DIN A-4 vertical
-mrgenes: 3,0 cm el superior, 2,5 y el izquierdo, 2,5 el inferior y el
derecho, 1,25 cm encabezamiento y pie de pgina
-numeracin (parte inferior, centrada; se inicia desde la primera
hoja; no llevan numeracin impresa las pginas de cortesa o las
portadillas de apartados)
-encabezamiento
o Letra:
-tipo: Arial o Times New Roman
-tamao; 14 los ttulos, 12 los apartados, 11 el cuerpo del trabajo y
8 9 las notas y encabezamiento
o Divisin del texto:

18
Vid. Documento I/4.

315
-prrafos: moderno o alemn (espacio equivalente a una lnea entre
prrafos); ordinario (sangra al inicio)
-captulos y apartados: jerarquizacin (numrica, tamao de la letra)

REFERENCIAS

COROMINAS, Eusebi, CASACUBERTA, Xavier & QUINTANA, Dolors (2000). El treball
de recerca. Procs delaboraci, memria escrita, exposici oral i recursos. Guia de
lestudiant. Vic: Eumo.

DURBAN, Glria (200?). Com fer recerques a Internet. Barcelona: Escola Tcnica
Professional del Clot (Petjada, 155). www.bibliotecaescolar.org

GENERALITAT DE CATALUNYA / DEPARTAMENT DEDUCACI (200?). Treball de
recerca. http://www.edu365.com/batxillerat/comfer/recerca/index.htm

RIGO, Antnia y GENESC, Gabriel (2000). Tesis i treballs. Aspectes formals. Vic: Eumo
(Llengua i text, 4).

VELILLA, Ricardo (2002). Gua prctica para elaborar trabajos monogrficos. Barcelona:
Almon.

316
DOCUMENTO I/1

http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/

Consulta bsica

Buscar per: Paraula o Frase:
Ttol (sense article)

Podeu limitar la consulta a:
TOTES LES BIBLIOTEQUES

El catleg es pot consultar a qualsevol hora excepte de dilluns a divendres de 12 a 2 de la nit, per raons de
manteniment. Disculpeu les molsties.

IDENTIF

Carnet
DNI
Identif icar-t

Informaci del c
Accs a bases de
Altres catlegs d

Diputaci de Barcelon

m. caldern gora: la biblioteca a lensenyament secundari317

DOCUMENTO I/2: FICHAS BIBLIOGRFICAS: ESQUEMA GENERAL

Libros o monografas
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL (ao). Ttulo. Nm. de vol. Lugar: Editorial (Coleccin,
nmero).

Partes de libros o contribuciones a una monografa
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL (ao). Ttulo de la parte. En: RESPONSABILIDAD
PRINCIPAL. Ttulo del libro. Lugar: Editorial (Coleccin, nmero): nmeros de las pginas de
inicio y final.

Publicaciones peridicas
Ttulo de la Publicacin (ao). Responsabilidad Principal. Lugar de publicacin.

Artculos de una publicacin peridica
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL (ao). Ttulo. En: Ttulo de la Publicacin, volumen,
fascculo (fecha): nmeros de las pginas de inicio y final.

Comunicaciones, ponencias i conferencias
APELLIDOS, Nombre (ao). Ttulo de la comunicacin, ponencia o conferencia. Indicacin
del marco en que se presenta la comunicacin, ponencia o conferencia. Lugar, fecha.

Tesis y trabajos
a) Tesis i trabajos publicados
APELLIDOS, Nombre (ao). Ttulo de la tesis o el trabajo. Universidad. Facultad (o Escuela).
Ao de presentacin. Lugar: Editorial.
b) Tesis i trabajos no publicados
APELLIDOS, Nombre (ao). Ttulo de la tesis o el trabajo. Lugar: Universidad. Facultad (o
Escuela). Indicacin de la clase de trabajo.

Normativa editada en una publicacin oficial
Nombre de la norma. Ttulo de la Publicacin Peridica Oficial [Lugar de publicacin], nmero
del ejemplar (da, mes y ao), nmeros de las pginas en que aparece la norma.

Pginas web
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL. Ttulo. Fecha de la ltima revisin o actualizacin. <URL>
(Fecha de consulta).

Material en soporte electrnico (CD-ROM, bases de datos) y programario
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL (ao). Ttulo del material o nombre del programa. [Tipo de
material]. Lugar: Editorial.
Materiales audiovisuales (vdeos, cassets, discos compactes)
RESPONSABILIDAD PRINCIPAL (ao). Ttulo. [Tipo de material]. Lugar: Editorial.


DOCUMENTO I/3: MODELO DE FICHA DE LECTURA

REFERENCIA DE LA FUENTE: ficha
bibliogrfica

PALABRA CLAVE: sntesis del
contenido de la ficha
INFORMACIN SELECCIONADA

DOCUMENTO I/4: Ejemplos de configuracin de la pgina y aspectos grficos
[RIGO & GENESC, 2000: 98-99]


TCNIQUES DE TREBALL CIENTFIC / I

TREBALL DOCUMENTAL

(6) RECERCA D'INFORMACI

La recerca bibliogrfica per a la localitzaci d'informaci requereix la consulta dels
documents disponibles en les biblioteques o arxius i d'aquells automatitzats,
disponibles a Internet.

Les biblioteques registren cadascun dels documents en una fitxa que forma part del
catleg, en qu solen indicar l'autor o autors del document, el ttol, l'edici, el lloc de
publicaci, l'editorial, l'any de publicaci, la collecci, el tipus de document, els
nmeros identificadors de l'edici, les matries, el nombre de classificaci per matries
i altres informacions. Cadascuna d'aquests elements s'introdueix en un camp de la
base de dades que forma el catleg. In l'actualitat, els catlegs estan automatitzats i
podem consultar-los per Internet. El Document I/1 mostra la pantalla de consulta del
Catleg colectiu de la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona http://gw24-
vtls.diba.es/vtls/catal/ . Es pot realitzar una consulta bsica buscant per diferents
camps: ttol (sense article), autor, matria, paraula clau, signatura i ISBN (sense
guions). S'afegeix una paraula o frase clau que seran localhissades al camp
seleccionat; aaltres s'haur limitat la consulta a una biblioteca o es realitzar a totes.

La localitzaci d'informaci en Internet requereix lutilitzaci de cercadors i directoris
(bases de dades, ndexs temtics). A l'hora de formular la recerca es poden utilitzar
operadors lgics (AND +, OR, NOT), de posici (a prop [ ], frase ) o truncament
(cadenes de carcters *). Exemples de cercadors: GOOGLE http://google.com,
ALTAVISTA http://s.altavista.com http://image.altavista.com, VILAWEB (en catal)
http://vilaweb.com. Exemples de directoris: A2Z http://a2z.lycos.com, ADL
http://alexandria.sdc.ucsb.edu, BUSCO.NET http://www.busco.net, YAHOO
http://www.yahoo.com.

(7) AVALUACI I SELECCI DE DOCUMENTS

Els documents localitzats deuen revisar-se per determinar si sn significatius (autoritat,
adequaci al tema, actualitat)
19
i per identificar el seu contingut (relaci dels ndexs,
introducci, resums, conclusions, glossaris amb les paraules clau del tema).

Amb els documents seleccionats, es realitza un llistat que s'anoti la referncia
bibliogrfica [Vinya. Document I/2], una breu nota temtica i una altra valorativa
(document indispensable, accessori, complementari, dades genrics).

(8) PROCESSAMENT: EXTRACCI I ORGANITZACI DE LA INFORMACI

Lectura rpida: selecci dels captols, apartats o pargrafs d'inters.
Lectura atempta: selecci d'informaci (marcar fragments).
Fitxes de lectura: l'anotaci de les dades i idees obtinguts facilita el seu
organitzaci [Vinya. Document I/3]. Segons els continguts, es poden realitzar fitxes

19
Els criteris bsics d'avaluaci d'una font d'informaci d'Internet sn: tipus de recurs, autoria, accessibilitat, actualitat,
mbit, contingut, enllaos externs, precisi, disseny, connexi.


de cites textuals, resumeixen, definici, dades, illustracions; i fins i tot, fitxes de
dubtes, preguntes o observacions personals.
Fitxer temtic de classificaci.

(9) ELABORACI: ANLISIS, SNTESIS, INTERPRETACI

Resumir s sintetitzar, condensar les idees principals del text tal com sn presentades,
mantenint la perspectiva de l'autor. Esquematitzar s seleccionar i ordenar de manera
visual les idees, de tal manera que es reflecteixin les seves relacions de dependncia.

Analitzar consisteix a identificar l'estructura del contingut d'un document i determinar la
seva relaci amb les hiptesis plantejades: jerarquitzar i connectar les idees ms
destacades, les seves relacions, significats, explicacions, conseqncies, solucions
L'anlisi s'ha de realitzar sempre des de perspectives i metodologies cientfiques.

La presentaci grfica de les dades (taules, grfics de sectors, diagrames de columnes
o de barres, grfics de corbes, pictogrames) o la realitzaci d'esquemes (numrics,
amb smbols, amb claus, mapes conceptuals) poden ajudar a posar en relleu les
dades ms significatius.

(10) REDACCI I PRESENTACI

Les idees elaborades es comuniquen en una memria escrita o en una exposici oral.
Planificaci: plantejament i disposici del material (ordre lgic: inductiu,
deductiu, comparatiu, inventari)
Redacci: formal, clara i precisa
Revisi

En la presentaci de la memria escrita s'han de tenir en compte les seves parts, la
disposici del text i els aspectes grfics.
PARTS: coberta, sumari, introducci, cos de la memria, bibliografia,
[annexos].
DISSENY I ASPECTES GRFICS
20
:
o Pgina:
-format: DIN A-4 vertical
-marges: 3,0 cm el superior, 2,5 i l'esquerre, 2,5 l'inferior i el dret,
1,25 cm encapalament i peu de pgina
-numeraci (part inferior, centrada; s'inicia des de la primera full;
no porten numeraci impresa les pgines de cortesia o les portades
d'apartats)
-encapalament
o Lletra:
-tipus: Arial o Times New Roman
-mida; 14 els ttols, 12 els apartats, 11 el cos del treball i 8 9 les
notes i encapalament
o Divisi del text:
-pargrafs: modern o alemany (espai equivalent a una lnia entre
pargrafs); ordinari (sangria a l'inici)
-captols i apartats: jerarquitzaci (numrica, mida de la lletra)

20
Vinya. Document I/4.

ANNEX VI: BIBLIOTECA I SOCIETAT

VI/1 Pster: Informacin i solidaritat: de la refelxi a lacci. Terceres Jornades de
Biblioteques escolars. El Prat de Llobregat, 3 i 4 de mar de 2005


VI/1 Pster: Informacin i solidaritat: de la refelxi a lacci. Terceres Jornades
de Biblioteques escolars. El Prat de Llobregat, 3 i 4 de mar de 2005

Experincia pedaggica recollida a: CALDERN, Marisol (2005). Informaci i
solidaritat: de la reflexi a lacci. La biblioteca dels centres educatius de secundria,
la competncia informacional i la gesti del treball social: conclusions teriques dun
exemple prctic. A: Perspectiva Escolar, 2005 (juny): 90-97)


Agora - La Biblioteca A ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Agora - La Biblioteca A ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

gora

LA BIBLIOTECA A LENSENYAMENT SECUNDARI:

Elaboraci: alumnes del CV La Biblioteca de Babel, 3r dESO [ ]

You might also like