Anu Ari Media Cat 2013

ANUARI
MDIA.CAT
ELS SILENCIS MEDITICS DE 2012
Anuari Mdia.cat 2013
Coordinaci i edici: Roger Pal i Sergi Picazo
Redacci: Aitor lvarez Garca, Oriol Andrs, Enric Borrs Abell, Mauro Blanquer
Reig, Joan Canela i Barrull, Mar Carrera, Bertran Cazorla, Gemma Garcia, Joo Frana,
Joan Foguet, Marc Font, Lucas Marco, Albert Martin Vidal, Carla Roca, Marc Ustrell
Hernndez, Francesc Vila i Femenia, Joaquim Vilarnau.
Disseny i maquetaci: Helena Olcina i Amigo
Correcci lingstica: Roser Soler i Piera
Edita: Pollen Edicions
Impressi: El Tinter (Empresa certificada EMAS)
ISBN: 978-84-86469-40-5
Dipsit Legal: B. 8836-2013
Aquesta obra est subjecte a la llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 de Creative
Commons. Si voleu veure una cpia daquesta llicncia accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-
nd/3.0/es/ o envieu una carta sollicitant-la a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View,
California, 94041, EUA.
MOTXILLA ECOLGICA:
Paper per unitat: 281,95 gr
Matries primes: 382,88 gr
Residus: 58,79 gr
Consum H
2
O: 2,41 litres
Consum elctric: 1,24 kwh
Emissions CO
2
: 615,68 gr
3
NDEX
10.000 MILIONS DE BENEFICIS EN PLENA CRISI
La meitat de les 40 empreses dels Pasos Catalans amb ms
guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments,
tot i els seus ingressos milionaris
DELOITTE TRIPLICA INGRESSOS AMB EL GOVERN
DE CIU
Lempresa auditora ha guanyat contractes de la Generalitat per
valor de 41 milions deuros des que va contractar David Mad,
exassessor dArtur Mas
ONZE MORTS EN DETENCIONS I COMISSARIES
Un informe assenyala 2012 com el pitjor any en una dcada
pel que fa a morts sota custdia o en el marc dintervencions
policials. A Catalunya hi ha tres policies imputats per casos a Olot
i Girona
NOU MINISTRES DE FRANCO SOBREVIUEN A FRAGA
Malgrat la seva presncia a governs franquistes, han fet carrera
poltica i empresarial durant la democrcia i mai no han estat
jutjats
VALNCIA, PORTA DENTRADA DE LA COCANA A
EUROPA
Nacions Unides assenyala el port de la capital del Tria com
una de les rutes ms importants del narcotrfic entre Amrica
Llatina i la UE
32 MILIONS DEUROS EN SUBVENCIONS A LA
PATRONAL
Foment, Pimec i la resta dorganitzacions empresarials reben
ajudes pbliques de la Generalitat similars a les que reben els
sindicats
ELS NEGOCIS CATALANS A LES DICTADURES RABS
Multinacionals com Repsol, Gas Natural, Roca o Borges shan
lucrat durant dcades a pasos governats per rgims dictatorials.
Desprs del triomf de les primaveres rabs, continuen operant-hi
13
23
31
41
59
69
51
4 ANUARI MDIA.CAT
NARCS SERRA I LES OMBRES DE CATALUNYA CAIXA
La Fiscalia de Barcelona investiga les altes retribucions dels
directius de lentitat destalvis desprs dhaver comenat a
rebre ajut pblic
DOTZE MILIONS PER A LA SEU FANTASMA DE LA
TELEVISI DE MALLORCA
La desapareguda Rdio i Televisi de Mallorca ha estat
condemnada a pagar per una finca que no ha fet servir mai,
i que el 2006 va costar dos milions i mig deuros
COOPERACI AL DESENVOLUPAMENT S.A.
Mentre els ajuts a les ONG desapareixen, els governs catal i
espanyol subvencionen amb 3,5 milions deuros projectes de
cooperaci empresarial a pasos del Sud
CREIXEN LES DENNCIES PER HOMOFBIA
Un informe de lObservatori contra lHomofbia alerta que
entre 2010 i 2011 es van registrar a Catalunya 376 casos de
violncia contra la comunitat homosexual
EL PAS VALENCI A LA CUA EN SERVEIS SOCIALS
Lndex DEC, elaborat per lAssociaci Estatal de Directors i
Gerents de Serveis Socials, situa el Pas Valenci com lautono-
mia ms endarrerida de lEstat
LA PRESSI FISCAL DE CATALUNYA, UNA DE LES
MS BAIXES DE LA UE
Els catalans paguen un percentatge en impostos vuit punts per
sota de la mitjana de la Uni Europea, ms a prop de Sussa
que no de Sucia
DRETS EN QESTI ALS ASSENTAMENTS URBANS DE
BARCELONA
Amnistia Internacional i la Sndica de Greuges de la ciutat de-
nuncien la vulneraci de drets humans en els desallotjaments
de solars i fbriques ocupades
CIUTAT MERIDIANA, CIUTAT SOLIDRIA
Xarxes dajut mutu entre els vens frenen els cops ms durs de
la crisi. Tot i ser el barri amb ms desnonaments de Barcelona,
durant el 2012 sen van aturar una quarantena
79
89
97
105
113
121
131
139
5
APRENENT
A GESTIONAR
ELS SILENCIS
DAVID BASSA
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Les presses, sempre les maledes presses. El frenes de lactualitat ens aclapara fins al
punt denterbolir la capacitat per poder destriar el gra de la palla. Anem cada vegada
ms traient la llengua, esmaperduts, superats per la dinmica no ja diria, ni tan sols
horria, ara ja estem en una dinmica minutaire, a cop de tuit. Tot va molt rpid: el
titular de fa deu minuts ja ha estat contestat per lun, negat per laltre i ampliat pel
tercer en discrdia. Les reaccions sn instantnies i la capacitat de contrastar cada cop
s menor. Quan en Xavier Graset cridava all de la informaci s una selva no podia
ni imaginar-se els nivells dembardissament a qu arribaria aquesta selva, i tot apunta
que encara no ho hem vist tot!
Les noves tecnologies estan accelerant els ritmes informatius en una dinmica que
est marejant les redaccions dels mitjans de comunicaci fins al punt de provocar au-
tntics dilemes existencials. Hi ha moments, molts moments, en qu el periodista acaba
publicant, emetent o penjant una informaci sabent que no est del tot o gens contras-
tada. Ho sap, li reca, per la pressi s massa forta. La pressi de la xarxa, la pressi dels
caps tamb pressionats per la xarxa i per lesperit competitiu entre mitjans-, la prpia
pressi eglatra per ser el primer... Pressi, pressi i ms pressi! Tot empeny en la
mateixa direcci i, sense haver-hi pensat gaire, sense haver-ne estat gaire conscients, de
PRLEG
6 ANUARI MDIA.CAT
cop i volta ens trobem que la professi sens est esvaint davant dels nassos, que sens
escola entre els dits. Vctimes del sistema? Vctimes de les noves tecnologies? Vctimes
de la crisi? S, s i s. Per tamb i sobretot, estem sent vctimes de nosaltres mateixos.
Perqu lltima pressi sempre, sempre, ens la posem nosaltres mateixos.
El sistema ens afebleix, s. Les noves tecnologies ens acceleren, s. I la crisi ens preca-
ritza, s i s. Per si davant de lafebliment, lacceleraci i la precaritzaci ens resignem,
seguim la veta i acotem el cap sospirant, el resultat ja el sabem, lestem patint cada dia
amb ms cruesa. En canvi, si canviem dactitud, ens rebellem, forcem una pausa i desa-
fiem lentorn, potser encara descobrirem una oportunitat per salvar la professi i sal-
var-nos a nosaltres mateixos. Cal aturar-nos, cal retrobar el silenci necessari per poder
pensar amb claredat, poder contrastar la font i poder decidir si all que estvem a punt
de publicar a cinc columnes les val o no, si all que estvem a punt denviar al sumari
del telenotcies o de linformatiu radiofnic, sho val o no. Potser en tenim prou amb uns
minuts de pausa, potser segons quina informaci requereix una hora, potser una tarda,
potser un dia, potser hi ha alguna informaci que requereix encara ms temps.
No s fcil. Ning ha dit mai que ho fos. De fet, molts dels periodistes que esteu
llegint aix ja deveu estar remugant que s impossible, que aix s somiar truites. s
el que ens intenten fer creure, per des del Grup Barnils ens hi oposem amb totes les
forces. Perqu lnica certesa s que ja no tenim gaire marge si no volem esdevenir
esclaus del sistema. Hem arribat a un punt en qu el problema ja no s que les presses
perjudiquin la veracitat de la informaci, s que la tergiversen mil i una vegades en un
sol dia, ara cap aqu, ara cap all i altre cop cap aqu, convertint la realitat en un xiclet
elstic que canvia de gust i de color en funci de qui mastega a cada moment. I si la re-
alitat ja no s un espai consensuat, la veritat la definir el qui tingui laltaveu ms fort.
s el que ja sest definint com el feudalisme tecnolgic, el retorn a lpoca dels senyors
feudals totpoderosos per damunt duna plebs totalment sotmesa i incapa descalar cap
posici social. Pas enrere de cinc segles, per substituint les llances per la informaci,
el coneixement i la tecnologia. I si aix passa, la primera vctima en ser la llibertat
dinformaci, per darrere seu hi aniran totes i cadascuna de les llibertats. Nhem de ser
conscients i, per tant, assumir la responsabilitat que, com a periodistes, ens pertoca en
aquests moments de crisi sistmica.
Amb tota la modstia, per tamb amb tota lenergia i la intenci, el Grup de Pe-
riodistes Ramon Barnils ho intentem dia rere dia, cadasc de la prpia trinxera i tots
plegats a travs de les mltiples eines que ens anem construint a partir del Grup. I
aquest anuari ns una de les ms importants. I ho s pel mtode i per lactitud. Perqu
aquest anuari no pretn aconseguir el titular de cap portada ni de cap sumari, no pretn
destapar el watergate dels Pasos Catalans. No. Pretn una cosa menys espectacular
per molt ms profunda: pretn crear un espai de pausa on les informacions puguin ser
treballades amb reflexi, rigor i contrast. Un espai de silenci per destapar silencis. Tota
una paradoxa que diu molt del moment que vivim i patim.
Els silencis meditics que aqu desvelem no sn inconfessables secrets destat, sn
informacions que -cadascuna per motius diferents- han estat silenciades, obviades,
7
aparcades o censurades dels grans mitjans per la seva incomoditat o inoportunitat po-
ltica o econmica. Informacions que alg o uns quants han volgut silenciar o marginar i
que el Grup Barnils treu a la llum, amb mtode, amb actitud i, sobretot, amb la indepen-
dncia absoluta que ens garanteix el fet destar finanats a travs del micromecenatge.
Si lanuari surt, s perqu desenes de mecenes aix ho han volgut. Cap mitj concret, cap
administraci pblica, cap poder privat de cap tipus, noms els lectors.
s aix com captol rere captol, aquest anuari no fa sin constatar fins a quin punt
cada cop s ms difcil fer periodisme en condicions. Constata amargament com un
objectiu que en altres poques podria semblar superflu o luxs, s, ara mateix, absolu-
tament vital i necessari. Com deia en Ramon Barnils, hem passat de no tenir notcies
a tenir-ne massa, i tan mort s qui es mor de set com qui es mor ofegat. El frenes del
nostre dia a dia ens embolcalla de soroll informatiu, un soroll que ens est fent oblidar
les virtuts del silenci reflexiu, de la pausa crtica que evitaria laugment constant dels
silencis meditics. Estem, doncs, aprenent a gestionar els silencis, en tots els sentits.
Aprenent a gestionar els silencis
8 ANUARI MDIA.CAT
9
DESTAPAR PER
ACTUAR, PER NO DE
QUALSEVOL MANERA
XAVIER GIR
Professor de Periodisme a la Universitat Autnoma de Barcelona
El periodisme dinvestigaci t com a objectiu destapar all que alg amaga. Qui s
aquest alg? Tots aquells a qui interessa tapar o, si no pot fer-ho del tot, com a mnim es-
morteir latenci que els mitjans puguin fer a certs assumptes? Sn els mateixos agents
que noms revelen i amplifiquen els xits i les virtuts prpies aix com els vicis i les
derrotes dels enemics. Sn actors per als quals la comunicaci s un camp de batalla on
nicament importa guanyar, sense tenir en compte les eines ni les conseqncies duti-
litzar-les. Aquells que es proposen avui fer un anuari sobre els silencis meditics fan,
doncs, una feina que dna sentit al periodisme, que arriba a la ciutadania que necessita
saber per poder actuar.
Avui, en moments de lluites i tribulacions nacionalitries, poden ser pertinents unes
reflexions, tot i que siguin teriques i breus, sobre lanlisi del rol dels mdia, que de re-
truc contribueixin a un periodisme adequat als conflictes que vivim. Aixecar o ensorrar
una reivindicaci, enfortir o afeblir la conscincia de comunitat, incitar o esvair lodi i la
violncia, sn estratgies que els mitjans poden fer seves. Com ho valorem? Ja sigui de
forma explcita o implcita, lanlisi de la implicaci dels mdia comporta una reflexi
sobre si (a) les demandes sn justes (o els greuges sn certs), (b) sobre si est b o no
que hi hagi alguna mena de conscincia collectiva eventualment nacional, i (c) sobre
OPINI
10 ANUARI MDIA.CAT
si la dinmica amb qu sha de gestionar la confrontaci ha de ser una o altra. Encara
que les tres disjuntives sn ideolgiques i, per tant, presenten normalment respostes
discutibles, la relativa a la gesti del conflicte, dentrada, est ms definida.
Considerem la primera. La valoraci duna reivindicaci o dun greuge sol ser una
qesti fora oberta. Si per a lanalista una reclamaci s justa, s lgic i legtim que no
noms constati si el mitj la defensa o no, sin que tamb dedueixi tant si el discurs
hi va en contra com si s neutre que el mitj fa una mala contribuci a la resoluci del
conflicte. Si, altrament, lanalista considers que la reclamaci no fos justa, el raonament
seguiria la mateixa lgica i, per tant, arribaria a la conclusi contrria. Com ms definida
sigui la posici del crtic sobre els dilemes que presenta la realitat, ms definits poden
ser els objectius de la recerca i correlativament ms lluny arribaran els resultats. Si la
premissa es demostrs falsa, els resultats perdrien tot el valor. I, al contrari, si es de-
mostrs certa, els confirmaria. En tot cas, mentre estigui oberta t sentit considerar-la,
encara que la discutim.
Al voltant de la naci el raonament s semblant. Si lanalista dels mdia, a ms de
constatar que certs ciutadans comparteixen la convicci que formen part duna comu-
nitat que anomenen naci, tamb troba que est b que ho facin, llavors, seria lgic que
estudis quines identitats collectives fomenta o combat cada mitj. I en podria tenir
prou a identificar quina comunitat contribueix a construir o destruir cada mitj, per
no cal anar gaire ms lluny per veure que de lanlisi derivaria una avaluaci conclusiva
negativa del mitj que desconstrueix la comunitat que lanalista troba legtima.
Si b tant defensar una reivindicaci com negar-la o tant fomentar una conscincia
collectiva com una altra poden ser no vol dir que sempre ho siguin- legtimes, des de la
perspectiva davanar cap a la resoluci justa de conflictes, no s ni legtim ni convenient
la representaci distorsionada del conflicte dels actors, de les seves accions i dels pro-
blemes en disputa-. Tampoc ho s ls del discurs per justificar lodi o la violncia contra
els altres. s a dir, pot ser legtim defensar idees, projectes, reivindicacions, identitats,
per no de qualsevol manera. Pot degenerar en mal periodisme. Aix doncs, qui estudia
els discursos dels actors -inclosos els mitjans ha destimar si aconseguir els objectius
justifica la distorsi discursiva, el foment de lodi contra lopositor i el recurs a la violn-
cia, perqu aquests factors causen un gran sofriment (superior a lexistent) i els allunyen
dacords i solucions justes. La seva tasca consistir, per tant, a assenyalar els silencis i
els sons del periodisme que afavoreixen o frenen lescalada cap a estadis indesitjables,
a ms de fer el possible per sortir de lemmudiment.
Els dilemes i el repte de superar-los sn continus. Lluitar s augmentar la tensi.
No moures s claudicar. Com podem contribuir a la mxima democrcia i al mnim pa-
timent? Com podem perseguir la mxima satisfacci i la mnima imposici? La prcti-
ca periodstica compromesa es troba en un equilibri de frgil estabilitat. Sotmesa a les
pressions de tots els actors, ha de valorar les reivindicacions, les propostes, i sobre la
marxa mirar de contribuir a una resoluci justa. Ning ha dit que fos fcil.
11
UNA APOSTA PEL
PERIODISME REPOSAT
ROGER PAL
Vivim un temps caracteritzat per labundncia informativa, pel ritme trepidant i per
lactualitzaci constant dels continguts periodstics. Multitud de notcies ens arriben
sense esfor, ja sigui per correu electrnic, a les aplicacions dels nostres telfons intel-
ligents i tauletes o mitjanant les omnipresents xarxes socials. Aquesta abundncia
colloca el periodisme i els periodistes davant dun nou repte: anar ms enll del
titular impactant i aportar continguts de qualitat per a aquell lector que no en tingui
prou amb la immediatesa i la superficialitat del tuit.
La resposta que planteja lAnuari Mdia.cat a aquest repte s senzilla: tornar als
orgens i fonaments del periodisme clssic. Presentar continguts ben treballats, elabo-
rats amb temps, incorporant dades sistematitzades i fonts de qualitat. De la mateixa
manera que en oposici al menjar rpid o fast food han proliferat iniciatives de slow
food, on es valora la qualitat del producte i la seva elaboraci, des de lAnuari propo-
sem practicar lslow journalism o periodisme reposat. Creiem que aquesta s una opci
amb potencial de futur, perqu sadrea a larrel de lesperit tradicional de lofici. So-
vint es diu que la clau dun bon producte periodstic s ser els primers a explicar una
notcia. Nosaltres creiem que la clau s ser els primers a explicar-la b.
INTRODUCCI
Coordinador de lANUARI MDIA.CAT
12 ANUARI MDIA.CAT
Per afrontar aquest repte, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i lobservatori cr-
tic dels mitjans Mdia.cat impulsen des de fa tres anys lAnuari Mdia.cat. Fidel a la
seva filosofia fundacional, en aquesta tercera edici lAnuari inclou quinze reportatges
sobre quinze temtiques que, durant lany 2012, no van gaudir dun espai significatiu
en els mitjans de comunicaci. s possible, doncs, que en un panorama dexcessos com
el que hem descrit existeixin silencis meditics? Creiem que s. Perqu un silenci no s
noms all que no sexplica: s tamb all que no es contextualitza prou i all que sex-
plica de forma esbiaixada o estigmatitzadora, sense recrrer a totes les fonts i a tots
els matisos necessaris. I tamb, s clar, all que queda fora de lagenda dels mitjans, de
vegades massa captius de dinmiques empresarials i servituds poltiques.
Un any ms, el projecte no hauria estat possible sense laportaci dels 434 micro-
mecenes que, a travs de la plataforma Verkami, han apostat aquest 2013 per lAnuari
Mdia.cat com una eina til per posar una mica de llum sobre els silencis meditics.
Creiem que el petit xit de lAnuari demostra que el micromecenatge s una eina amb
potencial per tirar endavant iniciatives periodstiques en un moment especialment de-
solador per a la professi. Lobjectiu inicial se situava en els 7.000 euros, que van ser
recaptats en una setmana. La suma final, de 9.865 euros, ha perms dotar lAnuari
Mdia.cat de ms solvncia i, a ms a ms, ha perms que ens estrenem en una nova
vessant: quatre dels reportatges daquest 2013 tenen tamb una versi audiovisual
que es difondr a travs de les xarxes socials amb lobjectiu de donar encara ms ress
als temes investigats.
LAnuari Mdia.cat tampoc hauria estat possible sense la collaboraci del mn
acadmic. Un altre any, el mster La Comunicaci dels Conflictes Internacionals Ar-
mats i els Socials de la UAB, dirigit pel professor de periodisme de la UAB Xavier Gir,
ha estat un puntal indispensable del projecte. Aix mateix, el Collegi de Periodistes de
Catalunya ha collaborat de nou per fer possible la versi impresa. Enguany tamb han
donat suport a lAnuari la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universi-
tat de Valncia. Estudiants del grau de periodisme daquests tres centres han elaborat
reportatges dinvestigaci per a lAnuari, amb uns resultats excellents. Lobjectiu del
Grup Barnils s estrnyer encara ms els lligams amb les universitats dels Pasos Cata-
lans i potenciar aquesta mena de vincles de cara a prximes edicions.
13
10.000 MILIONS
DE BENEFICIS
EN PLENA CRISI
FRANCESC VILA I FEMENIA
La meitat de les 40 empreses
dels Pasos Catalans amb ms
guanys aprofiten la reforma
laboral per fer acomiadaments,
tot i els seus ingressos
milionaris
Les quaranta empreses amb ms bene-
ficis dels Pasos Catalans van aconseguir
10.969 milions deuros el 2010 enmig de
la crisi econmica. Aquestes companyies
han tirat endavant la malmesa economia
dun pas en fallida, fent de motor econ-
mic dels territoris on sassenten, donant
feina a milers de persones i empreses
associades i provedores. Tot i els guanys
milionaris, gaireb la meitat daquestes
empreses lders ha aprofitat la reforma
laboral per plantejar Expedients de Regu-
laci dOcupaci (ERO) en els ltims dos
anys. Lobjectiu s abaixar sous i reduir
plantilles de treballadors per continuar
sent, segons diuen, competitives en el
nou context econmic i poder afrontar un
futur, encara molt incert, amb garanties.
VERSI AUDIOVISUAL:
14 ANUARI MDIA.CAT
M
algrat el context general datur, desnonaments i augment de la po-
bresa, les grans empreses catalanes tenen beneficis multimilionaris.
Les quaranta empreses amb ms beneficis dels Pasos Catalans van
aconseguir en conjunt 10.969 milions deuros noms lany 2010, un
dels pitjors anys de la crisi econmica i lltim del qual es tenen da-
des definitives. Qu significa guanyar 10.000 milions deuros en dotze mesos? Seria
comparable als beneficis directes i indirectes que preveia un estudi de Renfe per a la
posada en funcionament de lAVE Barcelona-Madrid. Seria comparable al deute declarat
dels ajuntaments de tot lEstat amb els provedors a data de 2012. Seria comparable
amb la xifra que pretn estalviar el govern espanyol del PP amb les noves reformes
en sanitat i educaci per al 2013. Tot i aquests guanys milionaris, gaireb la meitat de
les empreses del Top 40 han realitzat, estan en procs o han anunciat un Expedient de
Regulaci dOcupaci (ERO) sobre la seva plantilla en els ltims dos anys [vegeu grfic].
Amb lltima reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular, els resultats
positius duna companyia ja no sn un impediment per a plantejar acomiadaments o
rebaixes salarials als treballadors. Sense la possibilitat de devaluar la moneda, el go-
vern espanyol continua centrant els esforos a guanyar una rpida competitivitat en
els mercats internacionals, mitjanant el que els economistes ja anomenen devaluaci
interna. Aquesta poltica suposa la contenci dels salaris i la reducci del poder ad-
quisitiu dels treballadors. Aquest seria un dels objectius de lltima reforma laboral, i
sembla que, en cert sentit, estaria donant el resultat que sesperava.
Lelctrica Endesa, amb 1.538 milions de beneficis noms el 2010, tenia aquell any
2010 diversos ERO en empreses del grup. Aleshores ja van haver de deixar lempresa
uns 800 empleats, xifra que augmentar els propers anys. Un altre cas dacomiadaments
resolts amb un ERO s el del grup Agbar, amb 441 milions de beneficis el 2010. Desprs
de mesos de negociacions, va aconseguir el 2011 lacomiadament de 194 treballadors,
la signatura dun nou conveni collectiu que recollia augments salarials de l1,5% anual
i una plantilla fixa de llocs de treball.
Dels ERO que estan encara per resoldre, destaca el del grup Abertis, que va arribar a
un acord per retallar 400 llocs de treball en sis de les set concessionries dautopistes
el 2012, entre les quals hi ha les catalanes Acesa, Invicat i Aucat, i la valenciana Aumar.
Finalment, aquesta retallada es realitzaria en tres anys, i afectaria el 17% de la plantilla
dautopistes, amb baixes voluntries i prejubilacions. Abertis va obtenir el 2010 uns
beneficis de 725 milions, situant-se en el grup de les deu empreses ms potents dels
Pasos Catalans.
Gas Natural Fenosa s lempresa catalana amb majors beneficis registrats durant el
2010, amb 1.731 milions guanyats noms aquell any. No obstant aix, la nmero 1 tamb
va anunciar un ajustament de personal com a part dun pla estratgic que va presentar
en el segon trimestre del 2012. Encara que a travs dels mitjans de comunicaci han as-
segurat que no es tracta dun ERO i que els ajustos se circumscriuran a lEstat espanyol.
La reestructuraci del sector financer est provocant les retallades ms importants
en ocupaci. Bancs i caixes estan ajustant plantilles desprs dels processos de concen-
15
traci i fusions a conseqncia del seu dal-
tabaix financer. Desprs dhaver absorbit
Banca Cvica i Banc de Valncia, CaixaBank
prepara una retallada que podria afectar
entre 3.000 i 4.000 treballadors, un 10%
del personal. El BBVA i el comit dempre-
sa dUnnim van acordar loctubre passat
una reducci de 1.170 treballadors en
la plantilla de lentitat bancria catalana
que es va adjudicar el banc dorigen basc.
El mateix va fer la direcci de Banc Saba-
dell desprs dadquirir la Caja de Ahorros del Mediterrneo: a loctubre, va arribar a un
acord amb els sindicats per reduir la plantilla de la CAM en uns 1.250 empleats mitjan-
ant prejubilacions, baixes incentivades, trasllats i suspensions temporals docupaci.
Les companyies que han plantejat un ERO sn molt variades, de qualsevol dimensi i
sector, incloses les de lIbex 35. En aquest grup descollits, gaireb la meitat de les com-
panyies cotitzades han tramitat un expedient, lhan anunciat o lestan negociant amb
els treballadors. En un context marcat per la manca de vendes, les empreses estan tro-
bant en la reforma laboral la manera ms rpida i fcil de reduir despeses. La tendncia
en la poltica de recursos humans s de reducci de les plantilles de treballadors. Tal
com denuncien els sindicats, la reforma laboral, fonamentalment, serveix per rebaixar
el cost dels acomiadaments.
Segons linforme del Banc dEspanya, publicat al Butllet Econmic nmero 43, de
setembre de 2012, sobre els resultats de les empreses no financeres fins al segon tri-
mestre, el conjunt de les companyies espanyoles van reduir un 76% els beneficis, i sis
de cada deu van destruir ocupaci. La debilitat de la demanda interna, el ressentiment
de les exportacions i el deteriorament dels actius empresarials van fer caure els resul-
tats. En lltim any, la destrucci docupaci sha intensificat i la majoria de les compa-
nyies han retallat les plantilles.
Les bones dades de les companyies que ocupen els primers llocs amb els beneficis
ms alts contrasta amb els rcords histrics de persones registrades a latur, els quals
shan anat superant any rere any. Tcnicament, leconomia espanyola va entrar en re-
cessi el quart trimestre del 2008. A partir daquell moment, la desocupaci va passar
del mnim histric registrat durant la primavera del 2007 (1,76 milions de persones, el
7,95% de la poblaci activa) al mxim histric el 2012 (el 25,02%), segons les dades de
lEnquesta de poblaci activa.
El rnquing dels beneficis empresarials
Les empreses del Top 40 que estan esquivant la crisi amb grans beneficis pertanyen a
sectors i territoris molt diferents. Dentrada, els resultats nets presenten una distribu-
ci territorial que es correspondria amb el pes econmic dels territoris on tenen la seu
social: 29 empreses a Catalunya, 7 al Pas Valenci i 4 a les Illes Balears, amb una suma
10.000 milions de beneficis en plena crisi
ENDESA, ABERTIS, GAS
NATURAL, UNNIM O BANC
SABADELL -A LA CAM-
HAN ACOMIADAT PART DE
LA PLANTILLA MALGRAT
ELS SEUS BENEFICIS
MULTIMILIONARIS
16 ANUARI MDIA.CAT
total de 9.796, 862 i 311 milions deuros de guanys, respectivament. Per comparar
aquestes xifres caldria tenir en compte altres indicadors, per, per si soles ja donen
una idea de la realitat de les empreses ms importants als diferents territoris. Lany
2010 s lltim del qual es t a hores dara els resultats complets daquestes grans
companyies.
Catalunya mostra el seu mscul empresarial ocupant els llocs ms alts del rnquing,
amb les empreses amb seu a Barcelona i els beneficis ms destacats de Gas Natural,
Endesa i CaixaBank. Es nota que les empreses energtiques i els sectors tecnolgics i de
telecomunicacions sn les que estan resistint millor la crisi. No noms se situen en els
primers llocs del rnquing, sin que les filials catalanes, valencianes i balears dempre-
ses daquest sector tamb hi apareixen ben posicionades.
En canvi, les grans empreses del Pas Valenci que depenien del sector de la cons-
trucci, tant de manera directa com indirecta, acusen greument la crisi. En general, no-
ms obtenen bons resultats les empreses en expansi, com ara Mercadona, amb un
model tan diferenciat com polmic, per la manera de gestionar els provedors i per la
seva poltica de recursos humans. Tamb sembla que siguen alienes a la crisi les compa-
nyies que responen a les demandes del mercat global, com ara IFF Benicarl i Ternium
Internacional.
La primera empresa balear del rnquing, Banca March, la trobem al setz lloc. El
sector turstic amb grans beneficis, per, no apareix representat com a tal fins a la po-
sici 34. Tot i aix, Balears continua sent lnica destinaci amb un balan clarament
positiu en vendes i en resultats empresarials, fins i tot en plena crisi. Lestudi realitzat
per lAliana per lExcellncia Turstica (Exceltur) revela que el 65,6% dels empresaris
turstics de les Illes Balears reconeix que durant lexercici 2012 va augmentar els bene-
ficis. Aquesta situaci tamb es dna amb especificitats prpies a la ciutat de Barcelona,
aix com en algunes zones costaneres de Catalunya i del Pas Valenci.
Els bancs ms tocats tamb obtenien beneficis
Els resultats de les entitats bancries, que en algun moment han vist com minvaven
els beneficis, estan marcats per les fortes provisions destinades a aquest sector. Per
els beneficis, amb lexcepci de Bankia, continuaven sent relativament importants el
2010. CaixaBank, Banc Sabadell o Banca March se situen entre les empreses lders en
beneficis. Tot i la sotragada que va patir aleshores el sector financer, marcat per les
intervencions de lEstat, la conversi de caixes en bancs, les compres i les fusions, la ma-
joria dentitats bancries dels Pasos Catalans van oferir oficialment guanys milionaris
en els seus balanos. Cal recordar que lorigen de la recessi, emmarcada en el context
duna crisi econmica i financera a nivell mundial, gira entorn de lajustament sever
de la indstria de la construcci desprs de la punxada de la bombolla immobiliria.
El conglomerat dempreses amb majors beneficis que conformen CaixaBank lidera-
va el rnquing del sector financer amb ms de 1.100 milions deuros. A diferents dis-
tncies, tamb presentaven beneficis destacables Banc Sabadell, Banca March i, fins i
tot, les devaluades Catalunya Caixa i Unnim. Aix passava almenys lany 2010, tot i que
17
en els ltims dos balanos els resultats
sn pitjors. En el sector de les finances, el
rnquing tamb mostra algunes empre-
ses filials especialitzades, que han quedat
al marge de la tempesta que va sacsejar
les caixes a les quals estaven vinculades.
s el cas de Bancaja Inversiones a Cas-
tell de la Plana i Gestin Financiera del
Mediterrneo a Alacant.
Tot i les caracterstiques diferents
daquestes entitats, diferents mitjans eco-
nmics destaquen que les societats financeres tenen un punt en com: la major part
dels bancs i les caixes obtenen ms de la meitat dels seus resultats positius a lexterior,
a partir de lactivitat internacional, amb una tendncia creixent. De fet, laportaci del
negoci internacional, aix com alguns resultats extraordinaris, estan permetent que la
caiguda dels beneficis bancaris no siga ms gran.
Com tenir beneficis en plena crisi?
Les empreses amb beneficis en aquest perode han sabut posicionar-se i diversificar
productes i serveis molt abans de la irrupci de la crisi. B perqu han evolucionat amb
els canvis del mercat. B perqu no sho van jugar tot en el sector de la construcci, el
primer que va fer fallida a lEstat espanyol. B perqu proporcionen serveis imprescin-
dibles. La internacionalitzaci, acompanyada amb una inversi constant en tecnologia
i innovaci, s el principal factor que ha fet que les principals companyies siguen molt
poc dependents del mercat interior, on el consum es troba sota mnims. El grup dem-
preses que est aconseguint esquivar la crisi, no noms presenta resultats positius, sin
que continua presumint del creixement i lexpansi.
Segons la visi majoritria danalistes, consultores i escoles de negocis, les empreses
amb beneficis estan tirant endavant la malmesa economia, fent de motor econmic dels
territoris on sinstallen, donant feina a milers de persones i empreses associades. El
portal Economia Digital va oferir, el mes de mar de 2012, un rnquing de les 5.000 em-
preses catalanes amb un major volum de negoci. El portal Valencia Plaza tamb va fer el
seu rnquing el mes de juny, recopilant les dades del Pas Valenci. Aquests rnquings,
elaborats a partir de la informaci que recull Camerdata i eInforma (empreses especia-
litzades en la recopilaci i el tractament dinformaci empresarial), permeten consultar
les dades sobre lactivitat empresarial i fer comparacions de les principals magnituds
econmiques dels exercicis 2009 i 2010.
Sense perdre de vista aquests llistats, lAnuari Media.cat ha elaborat un nou rn-
quing a partir dels beneficis obtinguts per les societats amb seu a Catalunya, el Pas
Valenci i les Illes Balears. Shan tingut en compte les principals empreses amb seu en
aquests territoris, encara que moltes formen part dun grup amb domicili social a altres
ciutats repartides pel mn. La informaci dels grups ms dispersos, en uns casos sha
LES ENTITATS BANCRIES
DELS PASOS CATALANS
HAN VIST COM MINVAVEN
ELS SEUS BENEFICIS,
PER LA CAIXA I BANC
SABADELL SEGUEIXEN EN
XIFRES ALTSSIMES
18 ANUARI MDIA.CAT
completat a partir dels informes anuals que presenten oficialment, en uns altres sha
ampliat i actualitzat amb la informaci publicada als mitjans de comunicaci.
Totes les societats han dinformar ladministraci dels seus resultats durant els sis
primers mesos de lany. Les ms grans ho solen fer durant el primer trimestre. Segons
han justificat des de Camerdata, a principis del 2012 se sabien amb certesa els resultats
corresponents al 2010. Per aix sha agafat aquest exercici tancat per elaborar un rn-
quing de beneficis el ms proper possible a la realitat econmica i empresarial del pas.
Les dades completes dels durs exercicis econmics de 2011 i 2012 trigaran a arribar.
Lenduriment de la reforma laboral
Lltima reforma de la legislaci laboral espanyola va ser aprovada pel Consell de Mi-
nistres el 10 de febrer de 2012, a travs dun Reial Decret. Mitjanant laprovaci de les
mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, el govern del Partit Popular es va
proposar facilitar la contractaci, amb especial atenci als joves i els aturats de llarga
durada, potenciar els contractes indefinits enfront dels temporals, i que lacomiada-
ment siga lltim recurs de les empreses en crisi, aix com acabar amb la rigidesa del
mercat de treball i establir les bases per crear ocupaci estable.
Si tenim en compte el que diu la llei, aix com les sentncies dictades pel Tribunal
Suprem sobre els ERO, cal concloure que per adoptar un acomiadament collectiu s
necessari que lempresa patisca una situaci econmica negativa de carcter estructu-
ral que es reflectisca en els resultats globals (causa econmica), o b un funcionament
deficient, ja siga general o limitat a una part de lempresa, que pose en perill la seva
viabilitat futura (causa tcnica, organitzativa o productiva).
A la prctica, per, amb aquesta nova reforma laboral, el govern del PP ha modificat
i endurit la normativa aprovada per lanterior executiu del PSOE. Segons el secretari de
Poltica Sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros, els ERO sempre han estat de sus-
pensi i reducci de la jornada laboral, per durant lany 2012 sintueix una tendncia
cap a la destrucci de llocs de treball. Ros explica que els acomiadaments realitzats fins
al 2010 els va motivar clarament limpacte de la crisi econmica, per que, a partir del
2011, cal atribuir-los sobretot a les poltiques dausteritat que simposen des del govern.
Des dels sindicats consultats tamb reconeixen que les deu primeres empreses del
rnquing tenen condicions laborals ms avantatjoses que altres empreses del mateix
sector, perqu els treballadors estan organitzats i han aconseguit pactar millores en els
convenis dempresa. Potser alg veu aix com un fre per als beneficis de les empreses,
per, en cap cas, els sindicats seran un fre per a la millora de la situaci de les persones,
assegura Camil Ros.
19
Els mitjans de comunicaci solen publicar, explicar i comentar les informacions de les
empreses i la situaci laboral dels treballadors abastament. Des de fa uns anys, aquestes
notcies de la secci deconomia han tingut un protagonisme creixent en lactualitat me-
ditica. Per aconseguir una primera impressi dels dos temes principals daquest article,
noms cal fer una cerca simple, als portals web dels mitjans, amb els conceptes: resul-
tats empreses i ERO. A Catalunya, en un any, shan publicat milers de notcies sobre
els beneficis de les empreses ms importants i els expedients de regulaci docupaci.
El que costa ms s trobar informacions contextualitzades, amb els antecedents i les
repercussions, que vagen ms enll de les dades i que ens ajuden a entendre per qu les
empreses poden crixer i tenir grans beneficis en temps de crisi. Falta, generalment, unir
totes les dades existents en un sol treball periodstic, en lloc doferir dades disperses
sense context. Tot i aix, hem trobat alguns programes televisius i articles de premsa que,
encara que ho tracten des daltres punts de vista, ens han ajudat a centrar aquest treball.
Algunes daquestes referncies han estat els reportatges del programa Valor afegit de
Televisi de Catalunya: Jornada econmica a Sant Benet (04/10/2012), Crisi i relaci-
ons laborals (11/07/2012) i Les exportacions s que funcionen (19/01/2011). A lhe-
meroteca hi ha un recull darticles de premsa que tamb shi aproximen o ens han inspirat.
El que no hem trobat s un enfocament de Pasos Catalans. De fet, no s fcil accedir
a les dades que permeten fer un relat com daquestes informacions. I, daltra banda,
per poder elaborar-les, shan de contextualitzar molt b perqu es puguen entendre
conjuntament. En aquest article nhem fet una proposta, conscients que no s lnica i
que es pot afinar, millorar i ampliar molt ms.
Anlisi del tractament meditic
20 ANUARI MDIA.CAT
FONT: Elaboraci prpia a partir del rnquing de Camerdata, eInforma i balanos em-
presarials. Dades de 2010. En diferents colors, Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears.
(1) Unnim (Caixa de Manlleu, Sabadell i Terrassa) va nixer el juliol de 2010. Actualment forma part del BBVA.
(2) Gestin Financiera del Mediterrneo s una empresa de la CAM amb benefcis.
(3) Inclou: Nestle Espaa i Nestle Healthcare Nutrition.
(4) CatalunyaCaixa s el nom de la fusi de la Caixa de Catalunya, Tarragona i Manresa el mar de 2010.
(5) Bancaja Inversiones s una empresa de Bancaja amb benefcis.
(6) Inclou: Arbora & Ausonia, ArborInvest, Preparados Alimenticios, Gallina Blanca, Affnity Petcare i Industrias y
Promociones Alimenticias.
Empreses que han realitzat o anunciat expedients de regulaci docupaci (ERO) entre 2008-2012.
21
(7) Inclou: Mango MNG, Mango MNG Holding i Punto FA.
(8) Inclou: Fomento de Construcciones y Contratas i FCC Construccin.
(9) Inclou: Abertis Infraestructuras, Inversiones Autopistas, Autopistas Concesionaria Espaola, Autopistas Aumar
(Valncia), Retevisin I, Abertis Telecom, ServiAbertis, Tradia Telecom.
(10) Inclou: Gas Natural, Gas Natural Distribucin, Unin Fenosa Comercial, Gas Natural Internacional, Gas Natural
Comercializadora, Gas Natural Electricidad, Gas Natural Sur, Gas Natural Servicios.
22 ANUARI MDIA.CAT
23
DELOITTE TRIPLICA
INGRESSOS AMB EL
GOVERN DE CIU
MARC USTRELL
Lempresa auditora ha guanyat
contractes de la Generalitat
per valor de 41 milions deuros
des que va contractar David
Mad, exassessor dArtur Mas
El retorn de CiU a la Generalitat desprs
de les eleccions de 2010 va suposar linici
duna etapa fructfera per a les auditories
i consultories dempreses externes. Lex-
plicaci de la Conselleria dEconomia s la
necessitat de conixer lestat real de les fi-
nances i que, si els informes els haguessin
fet els mateixos departaments del govern,
no tothom sels creuria. En els ltims dos
anys, les adjudicacions dauditories han
beneficiat sobretot les quatre grans audi-
tores del mn, conegudes com a Big Four:
Deloitte, Pricewaterhouse Coopers (PwC),
KPG i Ernst & Young. Tant Deloitte com
PwC han fitxat David Mad i Joaquim Tria-
d, dos exalts crrecs de CiU. Deloitte, des
de larribada a finals de 2010 de lexasses-
sor dArtur Mas com a directiu, ha guanyat
contractes per valor de 41 milions deuros,
i ha triplicat els ingressos respecte als tres
ltims anys del govern tripartit.
24 ANUARI MDIA.CAT
D
avid Mad s militant de Convergncia des del 1993. Va ser secretari de
Comunicaci de la Generalitat quan Mas va ser nomenat conseller en
cap en lltim govern de Jordi Pujol. Abans havia ocupat tres alts cr-
recs pblics: cap de Gabinet dEstudis del Departament dInterior, cap
del gabinet dEconomia i director de lOficina del Portaveu. Tamb va
ser secretari executiu de Comunicaci i Estratgia de CiU i va dirigir tres campanyes
electorals de la federaci (2003, 2006, 2010). El 2007, quan ja sel considerava una de
les figures claus de CDC, va publicar el llibre Democrcia a sang freda en el qual relatava
com Artur Mas havia guanyat les eleccions del 2003 contra tot pronstic, com es va
idear una de les campanyes electorals ms polmiques dels ltims anys, la del fams
vdeo Confidencial.cat, i com van ser els primers anys a loposici. El 2010, quan les
especulacions el situaven dins el nou govern de CiU, Mad va anunciar que abandonava
la vida poltica per treballar en el sector privat i Artur Mas, aleshores president electe,
es va acomiadar del seu amic duna manera emotiva, dient que era una prdua molt
dolorosa. En aquest sentit, lactual president de la Generalitat va assegurar que Mad
era el collaborador ms proper, ms valent i ms estimat, perqu havia sabut mante-
nir-se en moments complicats i aguantar molts cops.
Mig any desprs de deixar la poltica, Deloitte va anunciar la incorporaci de Mad
com a director de lrea de consultoria estratgica de les seves oficines de Barcelona.
Larribada de lexsecretari executiu de Comunicaci i Estratgia de CiU a les oficines
de lauditora a Barcelona ha coincidit amb un dels perodes ms fructfers de la dilata-
da relaci entre Deloitte i la Generalitat. Sense anar ms lluny, setmanes desprs que
lempresa anuncis el nomenament de Mad, el nou govern feia pblic que havia estat
ladjudicatria dun contracte prxim als 800.000 euros per tal dauditar la situaci eco-
nomicofinancera de la Generalitat. Oficialment, per, les gestions per a ladjudicaci
shavien iniciat molt abans del fitxatge de Mad.
Durant els anys 2011 i 2012 el govern catal ha adjudicat onze contractes a Deloitte
amb un valor global de 41 milions deuros, exactament 41.686.268 milions. Aquestes
dades apareixen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). A ms, cal sumar
dos contractes ms adjudicats a Deloitte com a part duna Uni Temporal dEmpreses
(UTE) amb IN2 Ingeniera de la Informacin i AXPE Consulting, i que suman un mili
deuros. Durant els ltims tres anys del govern desquerres (2008 i 2010) tamb es van
adjudicar una desena de contractes a Deloitte, per la xifra total que va ingressar va
quedar al voltant dels 3,8 milions deuros. Durant el tripartit la UTE de la qual formava
part va sumar dotze contractes ms, valorats en uns 10 milions. Per tant, amb CiU al
poder, Deloitte ha multiplicat per tres els seus ingressos.
Mad compagina la seva activitat professional a Deloitte amb projectes personals
que desenvolupa a travs de les seves dues societats: Nubul Consulting i Icat Desen-
volupament. Des del setembre de 2011, David Mad tamb s president del consell
assessor dEndesa a Catalunya i el juny de 2012 s nomenat vicepresident de la mul-
tinacional catalana de certificaci Applus, concessionria de gran part del negoci de
les ITV a Catalunya. En un comunicat del grup, sexplica que la incorporaci de David
25
Mad serveix per reforar lequip direc-
tiu enmig dun fort procs dexpansi
internacional. Per tant, poc ms dun any
desprs dabandonar la vida poltica, Da-
vid Mad ja acumulava tres alts crrecs en
empreses que mantenen un estret lligam
amb la Generalitat de Catalunya.
Deloitte i el sector TIC:
contractes sota sospita
Durant lpoca del tripartit, els organis-
mes que adjudicaven els contractes a De-
loitte o a la UTE de la qual va formar part
anaven des del Departament dInterior al de Relacions Institucionals, passant per Presi-
dncia o Benestar Social. En cap dels contractes adjudicats entre el 2008 i 2010, la xifra
va superar els dos milions deuros. Tan sols hi ha un cas en el qual la Uni Temporal
dEmpreses aconsegueix ser adjudicatria de dos contractes destinats al manteniment i
suport de serveis genrics de la Generalitat, van lligats al Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informaci de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i tenen un valor de
2,3 milions deuros.
Tamb estan relacionats amb el CTTI la meitat dels contractes adjudicats a Deloitte
durant el primer govern dArtur Mas. Lorganisme, amb ms de 350 treballadors, sen-
carrega dels sistemes dinformaci i de telecomunicacions i de la contractaci, gesti
i subministrament de solucions TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci)
de la Generalitat i del sector pblic catal. Lestiu del 2012, el centre dirigit per Jordi
Escal va adjudicar a Deloitte la gesti del procs de transformaci dels serveis tecnol-
gics de la Generalitat a travs duna oficina de transici per al govern i la planificaci,
coordinaci i implantaci dels processos de transformaci del nou model de serveis
TIC. El contracte que va aconseguir Deloitte, ja amb Mad com a directiu de lempresa,
sacosta als cinc milions deuros i t una validesa de dos anys ms dos prorrogables,
tal com recull el DOGC i el Butllet Oficial de lEstat (BOE). Daquesta manera, una em-
presa privada sencarrega de controlar la transformaci del sistema tecnolgic pblic.
Les consultores Capgemini, Ernst & Young i PricewaterhouseCoopers (PwC) tamb van
licitar per aquest contracte.
Parallelament a aquesta adjudicaci, el CTTI va convocar el macroconcurs TIC per
licitar un dels contractes ms importants de la legislatura valorat en 55 milions deu-
ros. Segons la Plataforma de Serveis de Contractaci Pblica, lobjectiu s la prestaci
del nou model de governana per garantir la correcta implantaci del model TIC de la
Generalitat. Lobertura de pliques per a ladjudicaci del contracte va ser l11 de de-
sembre de 2012, quan encara hi havia un govern en funcions. En el concurs shi va
tornar a presentar Deloitte i dues empreses ms, PricewaterhouseCoopers i la francesa
Capgemini. Noms dues setmanes desprs, la Generalitat va anunciar Deloitte i Cap-
Deloitte triplica ingressos amb el govern de CIU
DELOITTE VA SER
ADJUDICATRIA DUN
CONTRACTE DE 33
MILIONS LLIGAT AL
SECTOR TECNOLGIC,
MALGRAT QUE
ES DEDICA
PRINCIPALMENT ALS
SERVEIS DAUDITORIA
26 ANUARI MDIA.CAT
gemini com els adjudicataris provisionals i posteriorment van presentar els avals per
aconseguir el contracte.
Aquest macrocontracte es divideix en dos lots: el primer inclou lOficina de Gover-
nana de la Gesti de la Demanda i Projectes i lOficina de Suport a la Governana Trans-
versal, i el segon inclou lOficina de Governana de la Gesti Operativa dels Serveis i
lOficina de Qualitat. Deloitte va ser adjudicatria del primer lot, que s el ms impor-
tant que sha endut fins ara aquesta empresa. Segons les dades extretes del DOGC, en
el total dels quatre anys ms dos de prrroga, ingressar 33 milions deuros, xifra que
triplica els deu milions deuros que la Generalitat havia destinat els dos anys anteriors
a lauditora on treballa Mad. El segon lot del contracte va ser adjudicat a lempresa
Capgemini per un import anual de 3,7 milions deuros i una durada tamb de quatre
anys ms dos de prrroga.
Crtiques del sector de les TIC
Deloitte va ser ladjudicatria daquest gran contracte lligat al sector tecnolgic mal-
grat ser coneguda com una empresa de serveis dauditoria i consultoria. Tot i aix, s
cert que Deloitte tamb ofereix la planificaci economicofinancera dinfraestructures i
el disseny i estructuraci daplicacions a les administracions pbliques. A ms, aquest
contracte no es va adjudicar directament a Deloitte, sin a una empresa satllit ano-
menada Deloitte Advisory, S.L. Segons consta en el Registre Mercantil de Madrid, va ser
constituda tot just el juny de 2012 i es dedica a realitzar treballs de consultoria, asses-
sorament, estudis sectorials o empresarials i consultoria en lmbit nacional i interna-
cional en entitats pbliques i privades sobre temes econmics, financers i de gesti de
lempresa. Per tant, la Generalitat, a travs del CTTI, ha assignat una de les tran-sicions
tecnolgiques ms importants de Catalunya a una empresa lactivitat de la qual no es
vincula expressament al sector de les TIC. Fonts del sector de les TIC, que han preferit
no identificar-se, expliquen que hi ha nombroses anomalies en les adjudicacions en
lmbit tecnolgic a Catalunya. Asseguren que ladministraci exigeix unes clusules
que provoquen una concentraci en un nombre redut dempreses en detriment de
lampli collectiu dauditors i firmes dauditoria.
Lanunci daquests contractes va coin-
cidir, durant el desembre de 2012, amb
les declaracions del president de la pa-
tronal madrilenya CEIM i exconseller de
Bankia, Arturo Fernndez, que va acusar
Deloitte de ser la culpable del forat de
lentitat financera madrilenyovalenciana.
Un altre contracte polmic de Deloit-
te amb la Generalitat durant el 2012 va
ser el signat amb el Departament dIn-
terior, sense concurs i a pocs dies de les
eleccions de novembre. En total, 380.000

EL DEPARTAMENT
DINTERIOR VA RENOVAR,
SENSE CONCURS I A POCS
DIES DE LES ELECCIONS
DE NOVEMBRE DE 2012,
UN CONTRACTE AMB
DELOITTE PER VALOR
DE 380.000 EUROS
27
euros. Lobjectiu del contracte s donar
continutat en lexecuci de la unitat de
suport, innovaci i negoci del Departa-
ment dInterior que aleshores dirigia
Felip Puig. El contracte es va adjudicar
mitjanant el procs de negociaci sense
publicitat (sense concurs obert perqu
altres empreses presentessin propostes)
el 7 de novembre de 2012. El govern ca-
tal estava en funcions i les eleccions ha-
vien de ser el dia 25 daquell mes. El preu
dadjudicaci va ser el mateix que shavia pressupostat i, en no haver-hi competncia,
Deloitte no va rebaixar ni un cntim la seva oferta.
Triad, PwC i les auditories als mitjans pblics
Joaquim Triad, exconseller de Presidncia en un dels ltims governs de Jordi Pujol
i exsecretari general en diferents conselleries, va deixar a principis de 2011 la seva
condici dassociat en el prestigis bufet dadvocats Garrigues per passar a dirigir el
departament de dret pblic i urbanstic de PricewaterhouseCoopers (PwC). Coincidint
amb aquest fitxatge, Artur Mas el va nomenar secretari del Consell Assessor per a la
Reactivaci Econmica i el Creixement. Durant els primers mesos de Triad a PwC, la
Generalitat va adjudicar una desena de contractes a lempresa auditora per un valor
que superava el mili i mig deuros.
Entre les adjudicacions a PwC, destaca una auditoria a fons de la Corporaci Cata-
lana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb un cost per a les arques pbliques que ini-
cialment havia de ser de 420.000 euros. Les clusules per participar en aquest concurs
van ser qualificades dabusives pel sector i la Generalitat va realitzar una nova convo-
catria de concurs valorada en 225.000 euros. Va tornar a recaure a PwC, per amb un
preu rebaixat a la meitat. Fonts dels auditors consideren que lempresa on treballa Tri-
ad va compensar la Generalitat amb una rebaixa gaireb del 50% en lauditoria de la
rdio i televisi pbliques perqu mesos abans ja havia obtingut importants contractes.
A ms, un informe elaborat pel Collectiu Informaci i Transparncia (CIT) qestiona
el coneixement i lexperincia de PwC en el sector dels mitjans de comunicaci pblics
i destaca que la multinacional auditora noms incorpora coneixements en televisi de
pagament i publicitat, obviant aspectes transcendentals, com ara els continguts perio-
dstics i la funci social del mitj. En aquest sentit, el CIT critica lencrrec dauditories
externes amb lnica finalitat de justificar les mesures que els directius de les empre-
ses o institucions ja han decidit prviament. De fet, la denncia fa referncia al cas de
Rdio Televisi Valenciana (RTVV) en qu un informe de PwC avalava la necessitat
dun ERO, que va acabar afectant 843 treballadors. Fonts del comit dempresa de RTVV
asseguren que els responsables de PwC van reconixer que els directius valencians ja
havien marcat la xifra dacomiadaments abans de comenar a redactar linforme. Per
PRICEWATERHOUSE
COOPERS (PWC) TAMB
VA CONTRACTAR JOAQUIM
TRIAD, UN IMPORTANT
EXALT CRREC DE CIU,
PER AL SEU EQUIP
DIRECTIU A CATALUNYA
28 ANUARI MDIA.CAT
Concursos amb clusules abusives
Casos com els de Deloitte o PwC han provocat que els professionals auditors hagin de-
nunciat la presncia de clusules abusives en la contractaci pblica en favor de les Big
Four. Segons la Llei de Contractaci del Sector Pblic de lEstat espanyol sota la qual
es regeix la normativa catalana, no sexigeix als licitadors un elevat capital social o un
volum de negoci desorbitat. Aix noms ho complirien un grup redut dauditories entre
les quals hi ha Deloitte i PwC. El president del Registre dEconomistes Auditors (REA),
del Consell General de Collegis dEconomistes, Carlos Puig de Travy, assegura, en una
entrevista a Cinco Das, que amb aquestes clusules no saconsegueix lobjectiu que es
desprn de lactual regulaci sobre contractaci del sector pblic que no s un altre que
vetllar per la transparncia, la igualtat de tracte entre els candidats i la lliure compe-
tncia. En aquest sentit, els plecs de clusules i de prescripcions tcniques shaurien
delaborar sota aquestes premisses i fer prevaler el criteri dequitat en la contractaci.
Puig de Travy considera que no s admissible, en cap cas, la discriminaci en funci
de la mida de lauditor i afegeix que les administracions pbliques disposen daltres
mitjans molt ms fiables per verificar la capacitaci professional de lauditor, com sn,
entre daltres, exigir en el plec de condicions unes determinades capacitacions tcniques
i experincies concretes. El president del REA denuncia que aquesta manera correcta
dactuar no sha donat en alguns casos de contractaci de serveis dauditoria dentitats
pbliques duna gran dimensi en els quals, segons ell, sha sollicitat acreditar nivells
elevats de facturaci o de capital en comptes dexigir capacitacions tcniques i experin-
cies concretes. Aquestes circumstncies, afegeix Puig de Travy, afavoreixen el monopoli
del sector i evita que firmes prou capacitades puguin accedir a aquestes contractacions.
tant, el Collectiu Informaci i Transparncia considera que lestudi de PwC sobre RTVV
s una mostra clara de mala praxi professional, possiblement de malversaci de fons
pblics i tamb una evidncia dun desconeixement profund del que sest analitzant.
El contracte ms important que el govern de CiU ha atorgat a PwC va ser el dun lot
valorat en 460.000 euros per analitzar, dissenyar i donar suport a la implantaci del
nou model de serveis TIC a la Generalitat per lempresa que va fitxar Triad tamb ha
aconseguit contractes amb empreses pbliques vinculades al Departament de Cultura o
el de Territori i Sostenibilitat. Un dels concursos guanyats va representar el cobrament
de 67.260 euros per fer un informe on sanalitzaven les opcions per millorar leficcia
dels recursos disponibles de la Generalitat en matria dinfraestructures. Finalment
destaca ladjudicaci el 2011 a PwC de la preparaci dels lots de 28 edificis que la Ge-
neralitat volia vendre per uns 450 milions deuros. Aquell treball no va servir de gaire
perqu, recentment, el govern catal ha hagut de rebaixar el preu del lot dedificis des-
prs dintentar vendrels sense xit.
29
Des de lesclat de la crisi econmica i els nombrosos casos de corrupci destapats els
ltims anys en el sector pblic, ladministraci catalana ha anunciat la realitzaci dau-
ditories com un exercici de transparncia en qualsevol mbit. Tot i aix, els mitjans de
comunicaci no han anat ms enll daquest anunci i, a molt estirar, han afegit el nom
de lempresa encarregada de realitzar aquestes auditories. Per trobar informacions re-
lacionades amb els contractes que la Generalitat ha signat amb empreses com Deloit-
te o Pricewaterhouse Coopers (PwC) cal buscar en la premsa especialitzada com ara
Expansin o Cinco Das els quals es limiten a tractar de manera especfica la informaci.
Per descobrir aspectes relacionats amb les adjudicacions a determinades empreses
auditores on treballen antics crrecs de CiU cal buscar en alguns mitjans digitals com
ara El Confidencial, per qui ms ha burxat en la relaci entre Deloitte i David Mad ha
estat el setmanari El Triangle, que fins i tot va denunciar ladjudicaci del contracte per
la prestaci del nou model de governana del sector TIC a lOficina Antifrau de Cata-
lunya (OAC). Tot i les denncies, en cap de les informacions shi realitza un exercici de
periodisme de dades amb infografies, en qu es pugui fer una comparativa entre la des-
pesa que ha suposat la contractaci daquestes auditories abans i desprs de larribada
dexalts crrecs a aquestes empreses.
30 ANUARI MDIA.CAT
31
ONZE MORTS
EN DETENCIONS
I COMISSARIES
BERTRAN CAZORLA
Un informe assenyala 2012 com
el pitjor any en una dcada pel
que fa a morts sota custdia
o en el marc dintervencions
policials. A Catalunya hi ha
tres policies imputats per
casos a Olot i Girona
Lany 2012 va ser lany amb ms persones
mortes en els darrers deu anys als Pasos
Catalans en el marc duna intervenci po-
licial o sota custdia, retinguts en algun
centre amb vigilncia policial o en pres
preventiva. Un mnim donze persones
van morir en la fase grisa que va entre
la detenci i el judici. Les xifres que de-
nuncia linforme del Centre de Documen-
taci Contra la Tortura sn equiparables
a altres pasos de la Uni Europea, per
segons denuncien advocats especialitzats
en prevenci de tortures, els decessos no
es fiscalitzen prou i els casos sarxiven
rpidament. Noms dos dels onze casos
registrats el 2012 han condut a la im-
putaci dagents, mentre que la majoria
sha arxivat. Per fiscalitzar-los millor, en
els propers mesos naixer lAssociaci
Catalana per la Defensa dels Drets de les
Persones Privades de Llibertat.
VERSI AUDIOVISUAL:
32 ANUARI MDIA.CAT
L
a xifra donze persones mortes el 2012 als Pasos Catalans sota custdia po-
licial s la pitjor dels darrers deu informes anuals del Centre de Documen-
taci Contra la Tortura, elaborat per la Coordinadora per a la Prevenci i
Defensa de la Tortura (CPDT). Des del 2003 cap any havia acabat amb un
nombre tan elevat daquest tipus de decessos. La dada conjunta de Catalu-
nya, Pas Valenci i Illes Balears representa un 32% de les 34 morts produdes a tot
lEstat espanyol. Noms el 2010 els Pasos Catalans havien concentrat un percentatge
ms elevat daquest tipus de morts a tot lEstat.
Dels onze casos registrats el 2012, nou van tenir lloc a Catalunya. Al Pas Valenci,
un, i a les Illes, un altre. Lany va comenar amb un gener negre. Sobretot al Principat.
Tot just per Any Nou es va produir el primer cas: Sergio Escobar Cceres, de 34 anys,
va traspassar a lhospital Sant Joan de Du de Manresa on estava ingressat desprs que,
dos dies abans, cinc agents dels Mossos dEsquadra usessin la fora per reduir-lo i dete-
nir-lo. Poc desprs, la Nit de Reis, Idrissa Diallo, guine de 21 anys, va morir al CIE de la
Zona Franca en patir una aturada cardiorespiratria. El 22 de gener un home espanyol
de 40 anys va morir en saltar emmanillat per una escala interior mentre, els Mossos,
que lhavien detingut acusat dassassinar la seva dona, registraven en presncia seva
el seu pis a Sabadell. I encara el 27 de gener Andrew Robert Levene, que havia estat
detingut pocs dies abans i esperava a la pres Model lextradici al seu pas, els Estats
Units, es va penjar a la cella.
Mar va tornar a ser un mes negre: el dia 10 Juan Antonio Tirado, un mataron de
46 anys, va morir dun tret que li va disparar un dels quatre mossos que van acudir a la
seva casa dOlot, alertats perqu estava molt nervis. Tres dies desprs, un presumpte
lladre de 50 anys i nacionalitat espanyola va morir mentre era redut per agents de se-
guretat privada, i ms tard pels Mossos, a lestaci de Sants de Barcelona.
A lestiu es van registrar les darreres morts. Lnic cas de les Illes va ser el dun home de
37 anys mort el 18 de juny a Palma desprs que un agent de la policia espanyola el man-
tingus immobilitzat, assegut sobre el seu pit, durant 20 minuts, tal com va enregistrar un
videoaficionat. El 15 de juliol largent Juan Pablo Torroija, de 41 anys, es va penjar amb la
camisa al calabs de la policia municipal de Girona on estava detingut, acusat de furt en
un vehicle. I el 15 dagost el dominic de 21
anys Wandi Ferreira va morir en penjar-se
amb els cordons de les sabates a la cella
de Quatre Camins on estava ingressat pre-
ventivament desprs dhaver-lo detingut a
Santa Coloma de Gramenet.
Al setembre, van produir-se els dos
darrers morts. Al Pas Valenci noms va
transcendir el cas dun home de 35 anys
i nacionalitat espanyola que es va penjar
amb la camisa el 7 de setembre a la co-
missaria de la policia espanyola a Torrent.

LA JUTGESSA VA
ARXIVAR EL DARRER
CAS DE MORT AL CIE
DE LA ZONA FRANCA
ABANS QUE LES
ENTITATS POGUESSIN
PRESENTAR UNA
ACUSACI POPULAR
33
Havia estat detingut acusat damenaar la
seva dona i els seus sogres. I, finalment,
el 12 de setembre un home de 37 anys i
nacionalitat espanyola va morir a Vilade-
cans en presncia dels mossos que havien
acudit a lHotel Ibis, on sestava, alertats
per la seva actitud alterada.
Cap monitoratge oficial
Linforme de la CPDT s una de les fonts
de dades ms fiables sobre les morts sota
custdia policial, per totes les fonts admeten la foscor que envolta aquests casos. Aix
com el Departament de Justcia publica anualment els decessos registrats de persones
custodiades a les presons catalanes, ning fa una feina similar amb les comissaries. Re-
visada la memria de la fiscalia del 2011 [la darrera presentada] no hi ha cap menci
sobre lassumpte, respon la Fiscalia Superior de Catalunya si se li consulta quants casos
de morts daquest tipus ha investigat.
Aquesta foscor, i no tant les xifres, s el que inquieta les entitats i els advocats de-
dicats a la prevenci de la tortura. LObservatori del Sistema Penal i Drets Humans de
la Universitat de Barcelona ha constatat un augment de la repressi policial dels mo-
viments socials revifats durant la crisi. Per, pel que fa a les morts sota custdia, pro-
bablement no hi hagi una xifra major de casos als Pasos Catalans que a altres llocs
del mn [occidental], admet Andrs Garca, advocat membre de lOSPDH. En aquest
camp no sobserven les patologies que es podrien esperar pel fet de tenir uns cossos de
seguretat postdictatorials, tal com indica Gemma Galdn, investigadora de poltiques
de seguretat de la UB, que explica que als pasos europeus se sol registrar entre una
desena i una vintena de morts daquest tipus per any.
Segurament moltes daquestes morts no tenen retret penal, admet Jorge del Cura,
advocat coordinador de la CPDT, per alhora denuncia que, quan les famlies dels morts
volen investigar, les traves amb qu topen sn massa cops insalvables. El que s un d-
ficit s que aquestes morts no sinvestiguin b, afegeix Andrs Garca. Ladvocat giron
Benet Salellas, tamb implicat en la defensa daquests casos, reflexiona sobre el greuge:
Haver-nos de creure les coses com una mena de dogma, perqu s, perqu ho diu la
policia, s el que passa en el feixisme i en els estats autoritaris; el que fem en els estats
democrtics s que ens creiem les coses perqu hem tingut la possibilitat de participar
en els processos. I, a ms, opina: No investigar els supsits de tortura s un cau per a
la creaci de ms tortura, perqu genera impunitat.
Una Autoritat de Prevenci de la Tortura dbil
Per comenar, els organismes oficials que fiscalitzen aquestes morts sn dbils. Exis-
teixen perqu les lleis internacionals hi obliguen: lEstat espanyol s signatari dels dos
tractats contra la tortura impulsats per lONU. Al darrer tractat es va crear el Subcomit
Onze morts en detencions i comissaries
EL CAPORAL DELS
MOSSOS DENUNCIAT
DHOMICIDI DOLS
PER LA MORT DUN
HOME A OLOT SEGUEIX
DE SERVEI MENTRE
ESPERA JUDICI
34 ANUARI MDIA.CAT
de Prevenci de la Tortura, al qual lEstat ha de retre comptes. Per fer-ho, cada pas ha
de designar una autoritat de prevenci de la tortura.
A Catalunya el Sndic de Greuges va assumir el 2009 la funci dAutoritat Catalana
de Prevenci de la Tortura (ACPT) i fa tres anys que elabora anualment un informe.
Aquesta figura, per, no est del tot reconeguda per lEstat, que veta lentrada del Sndic
al CIE. A ms, s ms preventiva que fiscalitzadora, tal com admet Mar Torrecillas,
assessora de lrea de seguretat pblica del Sndic i membre de lequip de lACPT que vi-
sita regularment centres de detenci. L informe del 2012 se centra a suggerir millores
en comissaries, presons i altres centres de detenci. No esmenta, en canvi, els casos de
morts, que es tracten individualment, com a queixes, si alg les presenta. Actualment
estudia el decs de Sergio Escobar a Manresa.
El Sndic va cloure lany passat dues investigacions: una delles sobre la mort de
Mustaf el Marrakchi, que, com Escobar, va traspassar, loctubre de 2011, a lhospital
Sant Joan de Du de Manresa on va ingressar desprs de ser detingut pels mossos. Re-
sulta sorprenent que, un cop finalitzada la investigaci sobre lacci policial, el Depar-
tament dInterior no hagi trobat cap aspecte que sigui susceptible de ser millorat, va
constatar el Sndic en el seu informe, que incloa algunes recomanacions sobre com
millorar la custdia policial. Per, segons assegura Torrecillas, costa que ladministra-
ci policial escolti els consells. Tot el que sigui qestionar els protocols dactuaci del
Departament dInterior, si ms no amb lanterior conseller [Felip Puig], era molt difcil.
Costava molt. s un departament que no era transparent en aquest sentit, denuncia.

Uns moviments socials amb traves
Quan falla el monitoratge oficial dels casos i amb una autoritat preventiva dbil, lesfor
dels moviments socials i dadvocats especialitzats en la tortura s cabdal per fer trans-
cendir i investigar les morts sota custdia policial o durant detencions. La societat civil,
per, encara s lluny de desenvolupar plenament aquesta tasca. Ho dificulta sovint el
perfil de moltes de les vctimes, allunyat del prototip dactivista amb facilitat per de-
nunciar abusos i acostumat al contacte amb entitats com Rereguarda en Moviment o
Alerta Solidria. El perfil de les vctimes de morts sota custdia s ms prxim al dun
petit delinqent sense recursos. Hi ha tamb una explicaci sociolgica, segons Galdon,
experta en seguretat: Els policies ten-
deixen a tractar pitjor els detinguts amb
poca capacitat de defensa. Al Regne Unit
les minories tniques estan sobrerepre-
sentades entre els morts sota custdia.
Als Pasos Catalans no hi ha estudis sobre
aquest punt, per el cert s que dels onze
morts el 2012, quatre eren estrangers.
Aix fa que els lletrats tinguin dificul-
tat a descobrir els casos, i sovint se nassa-
bentin durant visites a centres de deten-

EL SNDIC VEU
SORPRENENT QUE
INTERIOR NO TROBI
ASPECTES MILLORABLES
DESPRS DINVESTIGAR
UN CAS DE MORT SOTA
CUSTDIA POLICIAL
35
ci. A Mallorca, per, a partir dara ser
encara ms difcil. El Servei dOrientaci
Penal Penitenciria que prestava la co-
missi de Drets Humans del Collegi dAd-
vocats de les Illes des de 2002 facilitava
que els lletrats fiscalitzessin els centres.
El govern de Jos Ramon Bauz ha retallat
el servei, denuncia ladvocada Glria Ol-
mos, i aix els dificulta la tasca. Consultat
per lAnuari Mdia.cat, lexecutiu balear
no ha donat detalls sobre aquesta retallada. Un altre problema s la manca de recursos
econmics de les famlies de morts sota custdia, ja que aix fa que no es puguin per-
metre prits independents als de ladministraci: una segona autpsia, per exemple,
costa milers deuros.
Per aconseguir una base ms estable, la Coordinadora Catalana per a la Prevenci
de la Tortura, que agrupa una desena dentitats com Alerta Solidria o la Comissi de
Defensa dels Collegis dAdvocats de Barcelona i de Girona, crear, previsiblement el
proper juny, una Associaci Catalana per a la Defensa dels Drets de les Persones Priva-
des de Llibertat. Ladvocat Andrs Garca espera que lentitat compti amb dos lletrats i
un administratiu, i es pugui finanar a travs de les donacions dentitats, de socis i fins
i tot de micromecenatge.
Una justcia poc procliu a investigar
Era ell o jo, va dir als seus superiors, per telfon, el caporal dels Mossos que feia de cap
de torn a Olot just desprs del tret mortal contra Juan Antonio Tirado. Dues patrulles
dels Mossos i una de policia local havien acudit a casa de la vctima en rebre lavs dun
equip del SEM que estava assistint lhome, molt alterat perqu havia rebut una citaci
judicial. Lagent li havia disparat a la sala destar quan Tirado se li apropava amb un
ganivet a la m. Vale, dacord doncs, aviam, conserva la calma, jo em penso que pel que
mexpliques est tot justificat, li va respondre el superior segons consta en latestat que
els policies van remetre al jutge i que, per tant, est incls en el sumari judicial del cas.
La conclusi policial, doncs, assegurava el mateix que la conversa telefnica en calent:
Queda evidenciat que lacci del caporal va ser la nica opci per tal de salvar la seva
vida i la de les persones all presents.
El jutge que instrueix la causa no pensa el mateix. Resulta molt aventurat i perills
allegar legtima defensa, sost el magistrat. A ms, recorda que la policia hi era perqu
la va cridar el SEM i que Tirado, seropositiu, pesava 50 quilos i estava molt malalt, sem-
bla ser que en fase terminal. Per tant, el jutge es pregunta si el policia no podria haver
disparat a laire. Per aix, i a pesar de la fiscalia, que va sollicitar el sobresement de
la causa, el magistrat ha obert el judici contra lagent, acusat Salellas dhomici dols en
nom de la parella de la vctima. El caporal segueix de servei, confirmen fonts de la regi
policial de Girona. Malgrat les dificultats, la insistncia dalguns advocats ha estat clau
NO INVESTIGAR ELS
SUPSITS DE TORTURA S
UN CAU PER A LA CREACI
DE MS TORTURA,
OPINA LADVOCAT
BENET SALELLAS
36 ANUARI MDIA.CAT
per mantenir alguns processos oberts davant del que del Cura qualifica de cert corpo-
rativisme dels tribunals. Salellas, advocat dels casos de Torroija a Girona i de Tirado
a Olot, creu que al sistema no hi ha cap sensibilitat a lhora davaluar aquestes morts.
Molts altres expedients policials oberts arran de morts durant intervencions
dagents o sota custdia han acabat en no res. La policia espanyola va donar per tancat
el cas de Palma desprs que el resultat forense va desvetllar que les causes de la mort
van ser conseqncia de les substncies estupefaents ingerides per la vctima, segons
fonts de la Prefectura Superior de Policia de les Balears. En el cas de Viladecans, fonts
de la regi policial metropolitana sud dels Mossos dEsquadra tamb addueixen que
lautpsia va determinar que lhome havia pres estupefaents. No s estrany que els
responsables policials expressin el seu suport a les forces de seguretat abans desperar
que es tanquin els expedients. Quan una persona decideix treures la vida daquesta
manera s un fet inevitable, va comentar el comissari portaveu dels Mossos, Joan Mi-
quel Capell, arran de la mort de Sabadell, mentre el jutjat cinc daquella ciutat encara
investigava el cas. El director de la policia catalana, Manel Prat, va titllar dimpecable
lactuaci policial a Manresa just desprs que transcends la mort de Sergio Escobar. No
va ser fins a set mesos desprs, el juliol del 2012, que el jutjat sis de la ciutat va arxivar
la denncia que havia presentat la famlia de la vctima.
Una altra de les queixes dels advocats crtics s la manca de disposici que tenen
alguns jutges a investigar els casos ms enll dels informes policials i acceptar proves
i prits proposats per les famlies, perqu arxiven rpidament les recerques. La titular
del jutjat dinstrucci cinc de Barcelona va rebutjar, el 23 de mar del 2012, que SOS Ra-
cisme i lAssociaci Papers per a Tothom es presentessin com a acusaci particular en el
cas dIdrissa Diallo. Les entitats van recrrer i lAudincia Provincial els va donar la ra,
per quan es van tornar a personar, a inicis del 2013, el cas ja estava arxivat definiti-
vament, diu Enrique Mosquera, de Papers per a Tothom. Tamb el jutjat nmero quatre
de Granollers va arxivar al desembre la denncia del pare de Ferreira, el noi mort a la
pres de Quatre Camins. Els advocats del pare, que encara avui sospita que li amaguen
alguna cosa, han recorregut larxivament.
Noms Salellas ha aconseguit que la titular del jutjat quatre de Girona imputi un
delicte dhomicidi imprudent a lagent i el caporal de la policia local de Girona que cus-
todiaven Torroija, mort a comissaria. La jutgessa va arxivar dos cops la denncia, per
loctubre lAudincia Provincial va decretar la reobertura del procs. La prova clau per
aconseguir-ho va ser, paradoxalment, el vdeo que la policia local va aportar com a des-
crrega, i on es veu com Torroija, efectivament, es va penjar. Abans, per, les cmeres ja
van enregistrar un altre intent de sucidi. Si lagent el va percebre, hauria dhaver deter-
minat que sadoptessin les mesures necessries o sextrems la vigilncia del detingut,
apunta lAudincia en la interlocutria que ordena que es practiquin les proves propo-
sades per lacusaci particular, que la jutgessa de primera instncia havia rebutjat.
Hi ha poques accions per resoldre aquesta manca de sensibilitat denunciada pels
collectius de prevenci de la tortura. Una delles era la tasca de fer pedagogia entre els
policies contra la tortura i pels drets dels detinguts. Amnistia Internacional a Catalunya
37
ho va fer durant quatre cursos consecutius, entre 2005 i 2009, en qu va impartir sis
seminaris per complementar la formaci sobre drets humans que reben els alumnes
de lEscola de Policia de Catalunya grcies a convenis amb la Generalitat durant els go-
verns de PSC, ERC i ICV-EUiA. Des del 2010, amb el govern de CiU, el conveni no sha
renovat. Segons sens ha dit des de lInstitut de Seguretat Pblica, els nostres seminaris
no eren dassistncia obligatria i no hi havia prou inscrits, indiquen fonts dAmnistia.
Un problema similar es va trobar lObservatori del Sistema Penal i Drets Humans de la
UB quan, la primavera del 2012, va oferir el seu primer curs de capacitaci en detecci
de la tortura, amb 40 places: shi va inscriure un sol agent de policia.
38 ANUARI MDIA.CAT
El gener passat El Peridico de Catalunya anunciava una iniciativa inslita a la premsa
catalana: llanava una campanya a Change.org per reclamar al ministre espanyol de
lInterior lelaboraci dun reglament per als Centres dInternament dEstrangers. La
segona mort sota custdia policial als Pasos Catalans el 2012, la dIdrissa Diallo al CIE
de la Zona Franca la Nit de Reis, va ser el desencadenant daquesta iniciativa, que va
obtenir 7.498 signatures malgrat les crtiques dalgunes entitats que en reclamen el
tancament, i no la regulaci, dels CIE. El govern espanyol va anunciar poc desprs un
reglament que, un any ms tard, per, segueix sense materialitzar-se.
El primer dels silencis meditics assenyalats per la primera edici de lAnuari
Mdia.cat, el que envoltava els CIE, es va trencar temporalment arran daquest decs.
Malgrat tot, ms enll daix, segueixen absents de la premsa catalana els enfocaments
que tracten les morts durant detencions i sota custdia com a un fet global. El repor-
tatge titulat simptomticament El tab de las muertes bajo custodia policial, publicat
al peridic alternatiu Diagonal, segueix sense tenir seguidors en la premsa majoritria.
Una cerca a lhemeroteca permet constatar que els diaris generalistes solen fer-se
ress dels casos de morts sota custdia, s, per com a fets puntuals, breument a la sec-
ci de societat, i donant preponderncia a la versi policial, fins i tot en els ttols. Muere
un hombre que atac a los Mossos con un cuchillo, titulava, per exemple, ledici de
La Vanguardia de l11 de mar del 2012 un fald a la plana 40. El mort a Olot va ser
denunciat per la seva dona, afegia a la plana cinc del quadernet Viure el mateix diari
un dia desprs, sense ni tan sols esmentar que shavia obert un judici contra el policia
que havia disparat acusat dhomicidi imprudent, desprs de denunciar-lo la mateixa
dona del mort. Ms enll de recollir el fet puntual de la mort i de les declaracions dels
primers dies desprs dels fets, costa trobar als diaris generalistes notcies que informin
de la investigaci dels casos. Precisament s en aquesta fase posterior quan alguns ad-
39
vocats denuncien que topen amb reticncies de la policia, la fiscalia i alguns jutges per
anar al fons de la qesti.
Cas a banda s el de la premsa comarcal: el Regi7, a Manresa, o la premsa gironina
han seguit amb ms detall els casos de Sergio E.C. o de Juan Pablo Torroija, respec-
tivament. Aix s, fent daltaveu de la versi policial, fins i tot en els editorials. El fasifi-
cador mort a la UCI va lluitar fins a quedar inconscient, titulava el diari manres el 2 de
gener, sense esmentar la policia al ttol, i recordant a lentradeta que la vctima tenia 24
antecedents policials i 13 ordres de recerca i captura. Lactuaci policial ha estat cor-
recta, prejutjava per la seva banda leditorial del Diari de Girona el tres dagost passat,
tres mesos abans que lAudincia Provincial considers que precisament aix s dubts
i ordens reobrir les investigacions. El diari acusava de sensacionalisme la premsa ar-
gentina que reclamava que sinvestigus el cas, dos dies abans que el seu competidor,
El Punt Avui, publiqus en una lnia similar un article signat pel cap de la policia giro-
nina, Josep Palouzi, en qu acusava els fiscalitzadors del cas dhaver superat totes les
lnies vermelles. En tots dos rotatius es va filtrar una part de la gravaci de les cmeres
dels calabossos, en qu es veu com Torroija efectivament se sucida. El que no va trans-
cendir llavors en cap de les dues publicacions s que la mateixa gravaci enregistra
com, minuts abans, es produeix un primer intent de sucidi frustrat: un detall que cita
lAudincia com a prova per decretar la reobertura del cas.
El cientfic social de la Universitat de Bristol Simon Pemberton, estudis del feno-
men de les morts sota custdia policial, sost la tesi que aquestes morts eleven un
nombre de qestions i aquestes representen un punt de conflicte amb lhegemonia que
envolta laparell coercitiu de lEstat. La representaci de la vctima com a violenta o
perillosa i del policia com a valent s, segons ell, un mecanisme discursiu que ajuda
a neutralitzar aquesta amenaa.
40 ANUARI MDIA.CAT
41
NOU MINISTRES DE
FRANCO SOBREVIUEN
A FRAGA
JOAQUIM VILARNAU
Malgrat la seva presncia
a governs franquistes, han fet
carrera poltica i empresarial
durant la democrcia i
mai no han estat jutjats
La mort de Manuel Fraga Iribarne, el 15
de gener del 2012, va posar de nou sobre
la taula la impunitat de la que han gaudit
en democrcia els alts crrecs del rgim
franquista. El cas de Fraga, de fet, no s
nic: nou ministres de Franco han sobre-
viscut al nonagenari dirigent gallec, i en
molts casos encara avui segueixen en ac-
tiu. Vuit daquests ministres van prendre
part en reunions de govern on es va do-
nar conformitat a sentncies de mort. Cap
dells sha penedit mai de la seva compli-
citat amb el franquisme ni han estat jut-
jats per la seva collaboraci amb el r-
gim. Al contrari, sovint han seguit lloant
pblicament la figura del dictador. Al ma-
teix temps, durant els ltims trenta anys
han ostentat crrecs poltics i han tingut
presncia als consells dadministraci de
grans empreses pbliques i privades.
VERSI AUDIOVISUAL:
42 ANUARI MDIA.CAT
D
esprs de la mort de Fraga, als 89 anys, quedaven deu homes que ha-
guessin compartit algun Consell de Ministres amb Francisco Franco. Un
dells, Jos Luis Villar Palas (Valncia, 1922), de la mateixa edat que
Fraga, va morir pocs mesos ms tard, el 7 de maig. La seva mort va pas-
sar ms inadvertida. Catedrtic de Dret Administratiu, Villar Palas era
valenci i catalanoparlant. Va ser ministre dEducaci entre 1968 i 1973 i sel recorda
com a pare de lEGB i de lescolaritzaci obligatria fins als 14 anys. Era un personatge
peculiar: parlava tretze llenges entre elles tres dialectes del xins i practicava el
judo, el karate i laikido. El 1973, lAjuntament de Valncia li va concedir la medalla
dor de la ciutat. En lacte de lliurament va pronunciar bona part del seu discurs en la
llengua materna: Sc valenci i estic orgulls de ser-ho [...] per desgrcia, no trobe ja
fa molts anys una ocasi de parlar la llengua que porte tamb ms prop del meu cor.
Desprs del seu pas pel ministeri es va abocar a la tasca docent, sent catedrtic emrit
de la Universitat CEU-San Pablo.
Franco, el demcrata
Dels nou ministres de Franco que han sobreviscut Fraga, vuit van prendre part en con-
sells de ministres en qu es van avalar sentncies de mort (veure grfic). Jos Maria
Lpez de Letona, Licinio de la Fuente i Alberto Monreal Luque formaven part del Govern
que va autoritzar lexecuci de Pedro Martnez Expsito el 8 de gener de 1972. Martnez
Exposito era un soldat dinfanteria valenci condemnat per lassassinat duna estanque-
ra i la seva filla. De la Fuente tamb formava part del consell de ministres que va donar
lenterado de lexecuci de lanarquista Salvador Puig Antich i de Heinz Chez, el 2 de
mar de 1974. Daquell govern, a ms de De la Fuente, tamb han sobreviscut a Fraga
els ministres Antonio Barrera de Irimo, Jos Utrera Molina i Antonio Carro Martnez.
Aquest darrer tamb va formar part del govern que, amb Franco agonitzant, va autorit-
zar les cinc ltimes sentncies de mort del franquisme, executant dos militants dETA
i tres del FRAP el 27 de setembre de 1975. Al ms de Carro Martnez, tamb formaven
part daquell executiu Fernando Suarez Gonzlez i Jos Mara Snchez-Ventura. Lnic
ministre de Franco viu que no va participar en cap consell de ministres en qu savales-
sin sentncies de mort s Jos Maria Gamazo Manglano.
La majoria dels ministres de Franco encara vius segueixen glossant la figura del
dictador. Alguns gosen afirmar sense embuts que Francisco Franco era un demcrata
i que la guerra va ser un mal necessari,
que es va produir fins i tot en contra de
la voluntat del general colpista. Algunes
daquestes opinions van quedar recolli-
des al llibre Franco visto por sus ministros
(1981). Licinio de la Fuente, Jos Mara
Lpez de Letona i Alberto Monreal sn ara
els degans daquell grupet dillustres alts
crrecs del franquisme. Van arribar al seu

VUIT DELS ALTS CRRECS
VAN PRENDRE PART DE
CONSELLS DE MINISTRES
QUE VAN AUTORITZAR
SENTNCIES DE MORT
43
primer ministeri el 30 doctubre de 1969,
en el dotz govern de Franco per assumir
les carteres de Treball, Indstria i Hisenda
respectivament.
Licinio de la Fuente y de la Fuente
(Noez, Toledo, 1923) va ser ministre de
Treball fins al 4 de mar de 1975 i vice-
president tercer del govern del 3 de gener
de 1974 al 4 de mar de 1975. Llicenciat en dret, abans darribar al ministeri havia es-
tat governador civil de Cceres, conseller nacional del Movimento i procurador a Corts
per la provncia de Toledo. La seva memria presenta un Franco allunyat de la figura
de dictador: El govern de Franco va tenir unes caracterstiques singulars, difcilment
homologables des dun sistema democrtic liberal. Jutjant-lo des de principis demo-
cratoliberals sarribar sempre a judicis adversos i equivocats. No es t en compte que
van ser excepcionals les circumstncies en qu es va haver de fer crrec del poder [...]
Era un rgim autoritari, s, per amb un intent dinterpretaci democrtica singular.
Licinio de la Fuente era el candidat de Franco per substituir el president de les
Corts, Alejandro Rodrguez de Valcrcel, que acabava el seu mandat a finals de novem-
bre de 1975. A les primeres eleccions va ser escollit diputat per Alianza Popular (AP) i
desprs dabandonar la poltica ha estat membre del consell dadministraci del Banco
Gallego, del Banco Internacional de Comercio, del Banco de Granada, del Banco Central
Hispano Hipotecario, dEspaola de Zinc, de Dragados i dIbermutua. Tamb ha estat
el comissari de lexposici 100 aos de Seguridad Social en Espaa i assessor jurdic
de lONG Mensajeros de la Paz. El 1998 va publicar el llibre de memries Vali la pena.
Formava part del mateix govern Jos Mara Lpez de Letona y Nez del Pino (Bur-
gos, 1922). Va ser ministre dIndstria fins al 3 de gener de 1974. Enginyer de Camins,
Canals i Ports i empresari, el 1959 havia comprat Westinghouse de Frenos y Seales i el
1960 va produir la pellcula de Josep Maria Forqu, Maribel y la extraa familia, prota-
gonitzada per Adolfo Marsillach. Va ser procurador a Corts abans darribar al Ministeri.
Identificat amb el sector tecncrata del rgim, es va especular amb la possibilitat que,
desprs de la mort de Franco fos nomenat president del govern.
En deixar el ministeri va ser nomenat president de lEmpresa Nacional del Petrleo
(Empetrol) i posteriorment va ser designat procurador a Corts directament pel rei Joan
Carles. Entre 1976 i 1978 va convertir-se en governador del Banc dEspanya. Desprs,
va tornar a lempresa privada: president del Banco de Madrid, vicepresident executiu i
conseller delegat de Banesto, conseller de La Unin y el Fnix, Seopan, Crculo de Em-
presarios, APD, i conseller de Finlo 99, entre altres. Preguntat sobre Franco, Lpez de
Letona afirma que era un home que parlava poc, per quan ho feia es desprenia de les
seves paraules un gran sentit com.
El tercer deg s Alberto Monreal Luque (Madrid, 1926). Llicenciat en Cincies Eco-
nmiques, va ser procurador a les Corts entre el 1967 i el 1971 i ministre dHisenda
fins a l11 de juny del 1973. Entre 1974 i 1982 va ser president de Tabacalera, quan
Nou ministres de Franco sobreviuen a Fraga
BONA PART DELS
MINISTRES DE FRANCO
ENCARA VIUS SEGUEIXEN
GLOSSANT LA FIGURA
DEL DICTADOR
44 ANUARI MDIA.CAT
lempresa era un monopoli estatal, i entre 1974 i 1988, president de lAsociacin Es-
paola de Derecho Financiero. El seu tarann pot quedar resumit en lancdota que
explica Jordi Pujol al seu llibre Memries (I). Pujol volia obrir una oficina de Banca
Catalana a Madrid. Mitjanant leconomista Fabi Estap va aconseguir una entrevis-
ta amb laleshores ministre. Em vaig presentar al seu despatx amb un exemplar de
la Gran Enciclopdia Catalana, publicada per una editorial del tot legal vinculada a la
banca. Era el volum corresponent a la lletra B. El vaig obrir a latzar. Recordo que es va
obrir per la paraula berilli, el metall. El ministre hi va posar un moment els ulls i tot
seguit els va tornar a alar, esverat. Per si s en catal. Estap i jo ens vam mirar.
Vost simagina que un dia el Banco de Vizcaya publiqus un llibre en basc? Mai. Vaig
abandonar el despatx ministerial amb la cua entre cames.
El fervor dAntonio Utrera Molina
Al juny de 1973 hi va haver una nova remodelaci del govern. La novetat fou que Fran-
co, per primer cop, en deixava la presidncia i es reservava les funcions de cap dEstat.
El substitua lalmirall Luis Carrero Blanco, a qui molts veien com garant de la supervi-
vncia dun franquisme sense Franco. Va ser un govern breu, ja que el 20 de desembre
de 1973 Carrero Blanco va morir en un atemptat dETA a Madrid. En aquell govern,
Jos Utrera, Antonio Barrera i Jos Mara Gamazo van ser nomenats per primer cop.
Jos Utrera Molina (Mlaga, 1926) s llicenciat en Dret. Va ser ministre dHabitatge
amb Carrero Blanco i posteriorment ministre secretari general del Movimiento amb
Arias Navarro. Havia ocupat diversos crrecs entre els quals trobem els de governador
civil de Ciudad Real, Burgos i Sevilla. Dentre els ministres vius de Franco s el qui en
conserva una adhesi ms forta, si ms no de manera pblica. Patr de la Fundacin
Nacional Francisco Franco, no sest dexplicar que Franco mai no va ser un dictador o
lautcrata cruel i despietat que pretenen presentar-nos. Tampoc no va ser antidemo-
crtic, ni immobilista. Va tenir com a home pblic grans encerts i ocasionals equivoca-
cions. No em penedeixo dhaver-li ofert la meva lleialtat.
Utrera Molina s autor del llibre de memries Sin cambiar de bandera (1989, edi-
ci ampliada i revisada 2008). Tot i haver-se retirat de la vida poltica, Utrera Molina
segueix escrivint opinions poltiques sobre lactualitat incls el procs sobiranista de
Catalunya sempre des de tesis ben properes al franquisme ms ortodox. s pare de
vuit fills, entre els que hi ha Maria del Mar
Utrera, justament lesposa de lactual mi-
nistre de Justcia, Alberto Ruz Gallardn.
Un altre dels ministres que va debutar
amb Carrero s Antonio Barrera de Irimio
(Ribadeo, Lugo, 1929). De formaci mili-
tar, desprs del seu pas per la presidn-
cia de Telefnica (1965-1973) va ocupar
la cartera dHisenda. Arias Navarro el va
confirmar i el va nomenar tamb vice-
A MS DE FRAGA, EL
2012 TAMB VA MORIR
EL VALENCI JOS LUIS
VILLAR PALAS, MINISTRE
DEDUCACI ENTRE
ELS ANYS 1968 I 1973
45
president segon del govern. Loctubre de
1974 va dimitir per discrepncies amb el
president del govern desprs de la des-
tituci del titular dInformaci i Turis-
me, Po Cabanillas i va tornar al consell
dadministraci de Telefnica, del qual va
formar part fins al gener de 1983, ja en
temps del primer govern del PSOE. A ms,
tamb ha estat membre del consell de lEditorial Catlica (EDICA), del Grupo Sema,
de Corporacin Financiera Hispamer, de la Compaa General de Aguas, dAluminio de
Galicia, dAutogrill Espaa, conseller dUnin Fenosa i membre del consell internacional
del Banc Santander Central Hispano.
Jos Mara Gamazo Manglano (Madrid, 1929) va ser nomenat ministre subsecre-
tari de la Presidncia del Govern i crrec de mxima confiana del president Carre-
ro Blanco. Gamazo era, des de 1964 director general de serveis de la Presidncia. El
gener de 1974 va deixar el Consell de Ministres i va ser nomenat president de Mi-
nas de Almadn. Tamb ha estat president de lAsociacin de Ganaderas de Lidia de
Espaa i vocal de la Fundacin Solidaridad Taurina. Arribada la democrcia va ser,
juntament amb altres exministres franquistes i al voltant de la figura de Laureano Lpez
Rod, un dels impulsors de Accin Regional, partit que es va federar amb Alianza
Popular.
Els ltims ministres de Franco
Desprs de la mort de Carrero Blanco, Franco va nomenar president del govern Carlos
Arias Navarro, fins aquell moment ministre de Governaci. La remodelaci de govern
subsegent va deixar nous ministres. De tots ells, en segueix viu Antonio Carro. Un
any ms tard, entrarien al segon govern dArias Navarro, Fernando Surez i Jos Mara
Snchez-Ventura.
Antonio Carro Martnez (Lugo, 1923) va ser ministre subsecretari de la Presidncia
fins el 12 de desembre de 1975. Doctorat en Dret i llicenciat en Cincies Poltiques, Eco-
nmiques i Comercials. Va tenir diferents crrecs en ladministraci i va ser procurador
a Corts i vicesecretari del Comit Olmpic Espanyol. Per a aquest ministre, letapa final
de Franco era el preludi de la democrcia que havia darribar: Els dos ltims anys de
la vida de Franco van ser una lluita constant per avanar el ms possible cap a la demo-
crcia que sentreveia necessria en el futur, per dins de la lleialtat a un sistema poltic
singular i personalitzat, que estava molt lluny de la meta perseguida. Mant paraules
delogi per a laleshores cap dEstat: El Franco que jo vaig conixer era un anci respec-
table i bondads; el ms diametralment oposat a la figura dun dictador. Arribada la
democrcia, va militar a Alianza Popular, i va ser escollit diputat per Lugo durant quatre
legislatures consecutives. Entre 1986 i 1989 va ser vicepresident segon de la mesa del
Congrs de Diputats. Ha estat tamb director de lInstituto de Administracin Local i
conseller de Vallehermoso.
LEXMINISTRE UTRERA
MOLINA, SOGRE DE RUIZ
GALLARDN, AFIRMA
QUE FRANCO MAI
NO VA SER UN DICTADOR
46 ANUARI MDIA.CAT
Fernando Surez Gonzlez (Lle, 1933) s doctorat en Dret. Va ser ministre de Tre-
ball i vicepresident tercer del govern entre el 4 de mar i el 12 de desembre de 1975.
Abans de ser ministre va exercir de professor de Dret a les universitats de Madrid i
dOviedo i va tenir diferents responsabilitats a ladministraci. La seva experincia al
govern es limita a uns pocs mesos, temps suficient per haver-se format aquesta opi-
ni sobre el general Franco: El 20 novembre de 1975 [data de la mort del dictador]
va entrar a la Histria una figura excepcional. Entre 1976 i 1977 va ser procurador a
Corts per designaci del rei. El 1982 va ser escollit diputat per Lle per Coalicin De-
mocrtica (on hi havia integrada AP) i el 1986 eurodiputat per Alianza Popular, essent
vicepresident del Grup Demcrata Europeu. Desprs del pas per la poltica ha tornat a
la seva ctedra universitria i ha estat defensor de lassegurat de la Corporacin Mapfre.
El darrer ministre de Franco encara viu s Jos Mara Snchez-Ventura y Pascual
(Saragossa, 1922). Notari i periodista, va ser responsable de la cartera de Justcia. Tot i
la brevetat del crrec, va haver de certificar la mort de Franco i registrar el jurament de
Joan Carles de Borb com a rei. La seva arribada al govern va ser tan tardana que mai
no va arribar a conixer personalment lalmirall Carrero Blanco. Explica que la primera
vegada que va parlar amb Franco va ser el 12 de desembre de 1973. Tot i aix, sen
va poder formar una opini: Crec sincerament que lequanimitat de la gran Histria
-amb majscula- far justcia a la seva persona i a la seva obra, i que el balan dels seus
encerts i errors presentar un saldo excellentment positiu. En deixar el ministeri de
Justcia va tornar a la notaria i ha estat defensor del client del BBVA.
Un rei amb passat
Per acabar un article sobre els ministres del temps de Franco tamb cal citar lhome
que va presidir cinc consells de ministres amb el dictador encara viu. Joan Carles de
Borb i Borb (Roma, 1938) va exercir de cap dEstat de manera interina entre el 19
de juliol i 2 de setembre de 1974 degut a una tromboflebitis del dictador i del 30 doc-
tubre de 1975 fins a la seva mort, el 20 de novembre daquell any. En el primer dels
perodes va presidir dos consells de ministres, i en el segon, tres ms. Lassumpte ms
important que va haver dabordar lencara prncep dEspanya van ser el fets del Shara,
que culminarien el 26 de febrer de 1976, dia que les tropes espanyoles abandonaren
definitivament la colnia.
Declarat prncep hereu de la corona espanyola el 22 de juliol de 1969 per decisi del
general Franco, Joan Carles havia jurat els principis fonamentals del Movimiento i lleial-
tat a Franco. En prendre possessi com a Cap de lEstat, el rei va tenir unes paraules de
record per lhome que lhavia escollit: s, de pobles grans i nobles el saber recordar els
qui van dedicar la seva vida al servei dun ideal. Espanya mai no podr oblidar qui com
a soldat i estadista ha consagrat tota lexistncia al seu servei.
47
Investigaci oberta a lArgentina
A mitjan de 2010, la justcia argentina va admetre a trmit una denncia contra els alts
funcionaris de Franco que segueixen vius pels delictes de genocidi i crims de lesa hu-
manitat. Un any i mig ms tard, la jutgessa Mara Romilda Servini de Cubra va demanar
al govern espanyol si sestava investigant lexistncia dun pla sistemtic i deliberat
per terroritzar espanyols partidaris de la forma representativa de govern a travs de
la seva eliminaci fsica, i dun que va propiciar la desaparici legalitzada de menors
dedat amb prdua de la seva identitat, duts a terme en el perode comprs entre el 17
de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. A ms, requeria els noms i ltims domicilis
dels membres del Consell de Ministres dels Governs de lEstat espanyol i dels membres
dels comandaments de lexrcit, les forces de seguretat i dirigents de la Falange del
perode 1936-1977, aix com els certificats de defunci dels que haguessin mort. Dal-
tra banda, el 27 dabril de 2012 dues associacions van presentar una sollicitud davant
lAudincia Nacional espanyola per tal que se citi a declarar lexministre Jos Utrera
Molina, en la seva condici de presumpte corresponsablede lexecuci de Puig Antich.
48 ANUARI MDIA.CAT
49
(1) Pedro Martnez Expsito (8 de gener de 1972),
(2) Salvador Puig Antich i Heinz Chez (2 de mar de 1974)
(3) Jos Humberto Baena, Jos Luis Snchez Bravo, Ramn Garca Sanz, Juan
Paredes Manot (Txiki) i ngel Otaegui (27 de setembre de 1975)
50 ANUARI MDIA.CAT
El tractament meditic de la mort de Manuel Fraga va posar tot linters a presentar-nos
un convenut de la democrcia ja des dels temps en qu era ministre franquista, un
home que creia en lEstat de les autonomies, una persona de tarann dialogant Lexer-
cici laudatori va ser molt ms intens a la premsa de Madrid que no pas a la de Barcelona,
on sobretot els mitjans pensats i publicats en catal van saber donar el contrapunt a
tanta informaci parcial i esbiaixada.
Aix, el diari Ara marcava distncies ja des de la portada: Mor Fraga, fill de Fran-
co, pare de la Constituci. La informaci es completava amb articles dopini dAndreu
Mayayo (Fraga mai no va apostar per la democrcia sin per la continutat del Rgim),
Toni Soler (va ser un agent actiu de lintent de genocidi cultural que va patir Cata-
lunya) i Joan B. Culla. Per la seva banda, El Punt Avui, ms tebi en els plantejaments,
incloa un dur article de Carles Ribera en qu opinava: En qualsevol estat del mn m-
nimament decent, aquest senyor shauria assegut al banc dels acusats. A Espanya s un
pare de la ptria. Tamb van donar un punt de vista crtic el setmanari Directa, en qu
lavui diputat David Fernndez recordava diferents episodis de la vida de Fraga, que in-
clouen unes paraules adreades a Catalunya: la vam ocupar el 1939 i estem disposats
a ocupar-la tants cops com sigui necessari.
Al marge de la premsa diria, LAven va recuperar un extens reportatge de 2004
amb episodis com les tortures a Julin Grimau (Qu volen que hi faci si el senyor Julin
Grimau insisteix a tirar-se per la finestra?, va dir Fraga). Altres mitjans que van ense-
nyar la cara obscura del finat van ser els diaris digitals Vilaweb amb un interessant
editorial on es vincula la pervivncia poltica de Fraga i la covardia de la societat que no
li nha demanat explicacions i Naci Digital on trobem un reportatge que posa sobre
la taula les reaccions ms hagiogrfiques a la mort de Fraga aix com diversos blogs
personals i dassociacions per la memria histrica.
Pel que fa a la supervivncia de ministres de Franco, amb la mort de Fraga es va
tornar a aquest tema. Ho va fer amb un reportatge la revista Tiempo a la qual, per, se li
va escapar que un dels referenciats, Fernando de Lian havia mort l11 dabril de 2011.
Aquesta mena de reportatges, ms enumeratius que daprofundiment, es publiquen pe-
ridicament en alguns mitjans digitals.
51
VALNCIA, PORTA
DENTRADA DE LA
COCANA A EUROPA
JOAN CANELA BARRULL I LUCAS MARCO
Nacions Unides assenyala el
port de la capital del Tria
com una de les rutes ms
importants del narcotrfic
entre Amrica Llatina i la UE
Lany 2008 un informe de lOficina de les
Nacions Unides contra la Droga i la Delin-
qncia (ONUDD) assenyalava el Port de
Valncia com la principal via dentrada de
cocana a Europa. Llavors van encendres
els llums dalarma, per cinc anys des-
prs el volum de mercaderies que circula
per aquesta infraestructura no ha parat
dincrementar-se i el control i seguretat
segueixen sent assignatures pendents.
El 2012, un nou document de la ONUDD
assenyalava de nou Valncia com el dest
de grans partides de cocana provinents
de la Repblica Dominicana. LAutoritat
Porturia afirma que hi ha un control
exhaustiu i estricte de la seguretat. Els
treballadors del port, en canvi, denuncien
la manca de mitjans en la lluita contra el
narcotrfic i el frau.
52 ANUARI MDIA.CAT
E
l Port de Valncia s un dels grans xits econmics dun pas que en
aquests moments necessita bones notcies en aquest sector. Durant la dar-
rera dcada ha passat dun volum de trfic de 1.821.000 TEU (el conteni-
dor estndard amb qu es mesura part del trfic de mercaderies per mar)
a 4.450.000 lany 2012. En aquests moments s el port amb ms volum de
contenidors del Mediterrani occidental i el cinqu dEuropa. El 2007 va superar Barce-
lona i ara mateix s la principal via dentrada de mercaderies a lEstat espanyol, malgrat
que a Algesires hi hagi ms trfic, en gran part de pas, s a dir, que no creua mai les
duanes espanyoles. Ni tan sols la crisi ha aconseguit aturar aquest fenomen: el 2012 el
Port de Valncia encara va crixer un 3%.
Aquest volum de productes entrant -sobretot- i sortint no ha passat desapercebut
a les mfies, que han mostrat un gran inters en la via valenciana. El 2008, lInforme
Mundial de les Drogues, que elabora lOficina de les Nacions Unides contra la Droga i el
Delicte (ONUDD) va assenyalar que les rutes dentrada de cocana procedent dAmrica
Llatina a Europa estaven canviant i que, davant la saturaci de la tradicional ruta ga-
llega, estava guanyant fora lopci mediterrnia amb els ports andalusos, Barcelona i,
sobretot, Valncia, a ms de laeroport de Madrid-Barajas com a principal via dentrada
aria. El 2012, un nou document daquesta agncia de Nacions Unides centrat en el
trfic de cocana entre lAmrica Llatina i els Estats Units alerta de nou de forma col-
lateral sobre aquest problema, assenyalant que Valncia ha estat la receptora de grans
carregaments martims des de la Repblica Dominicana, pas que s tamb la font
ms freqent denviaments aeris a destins europeus.
La preocupaci daquesta agncia internacional sobre el Port de Valncia s molt
alta, ms si s t en compte que a lEstat espanyol es confiscava, el 2006, el 41% de la
cocana europea i el 7% a nivell mundial. Thomas Pietschmann, responsable de lInfor-
me Mundial de les Drogues alerta a lAnuari Mdia.cat sobre la dificultat de conixer
detalls duna activitat que s clandestina per naturalesa i que, a ms, muta a gran ve-
locitat. La nostra font de coneixement bsica sn les intercepcions, i aquestes poden
variar per moltes causes i no sols pel volum traficat real. Les dades ens diuen que, entre
1999 i 2011, el 0,9% del total de les drogues interceptades a lEstat espanyol va ser a
aiges de la provncia de Valncia. El 2011 aquesta xifra va pujar fins a l1,3%. Aquestes
xifres, per, poden dur lloc a equvocs: el percentatge pot semblar petit, per cal tenir
en compte que es calcula en referncia al
volum total de totes les drogues requisa-
des. Lhaixix, la droga ms voluminosa,
entra sobretot per la costa andalusa. Els
decomisos que es realitzen a Valncia sn
sobretot de cocana.
El fiscal antidroga de Valncia durant
23 anys i assessor de les Nacions Unides,
Luis Sanz, adverteix que parlar de xifres
en aquest tema s molt complicat i sem-

EN LA DARRERA DCADA
EL PORT DE VALNCIA HA
QUADRUPLICAT EL TRFIC
DE CONTENIDORS I HA
ESDEVINGUT EL PRIMER
PORT DEL MEDITERRANI
53
pre es treballa amb hiptesis. Segons ell,
tot sn estimacions i, al final, no sabem
si es tracta dun percentatge molt o poc
important. Les dades de la memria de
la fiscalia general de lEstat, per exemple,
podrien donar a entendre que el proble-
ma est remetent: el 2007 van intercep-
tar-se al Port de Valncia 3.230 quilos
de cocana. El 2012 en van ser sols 965,
la meitat dels quasi 2.000 quilos que van
trobar-se a Barajas. Sanz creu que, si b
Valncia va ser porta dentrada de la coca durant uns quants anys, hui en dia aix est
fora superat, tot i que sempre hi ha el perill de tornar enrere. Lexfiscal lloa sobretot la
tasca policial i explica que aquests avenos tamb sn conseqncia de la desaparici
del gran crtel colombi de la cocana, que sha convertit en minicrtels que sassocien
i participen en les despeses segons la quantia que envien. Tamb cal tenir en compte
que, des de 2009, el Port de Valncia compta amb un MegaPort, un escner que permet
controlar el contingut dun contenidor sense ni tan sols aturar el cami. Aquesta mena
de giny, que tamb existeix a Algesires i Barcelona, ha estat finanat amb el suport del
departament dEnergia dels EUA.
Si he tingut una cosa clara al llarg daquests 23 anys s el carcter evolutiu del narco-
trfic. Les rutes canvien i fins i tot les pautes de consum, explica lexfiscal que ha viscut
des de lpoca de lherona fins a les pastilles o ara la coca. Segons Sanz, Valncia sem-
pre ha estat una ubicaci atractiva per als narcotraficants de lAmrica Llatina. Tenim
una AP-7 meravellosa per sortir a Europa i un mn portuari molt tancat i impermeable,
amb un gremi destibadors que, encara que no es puga generalitzar, s quasi medieval i
amb dinmiques hereditries. El fiscal afirma que els narcos tenen uns mitjans que no-
saltres no tenim i que ens superen. Et tornen boig perqu has de tractar de lluitar contra
els seus ltims avenos. Thas dadaptar a la seva mentalitat quan detectes que usen una
nova via o un mitj determinat. A ms, Sanz, que ara s fiscal del Tribunal Superior de
Justcia del Pas Valenci, destaca que s en el decoms dels diners i en la confiscaci de
propietats quan es fa mal als narcotraficants i per aix cal centrar-se en el blanqueig de
capitals. Tenim una legislaci molt bona en matria de blanqueig de capitals i sestan
fent meravelles, afegeix.
Per qu Valncia?
Teresa Domnguez s redactora en cap de Successos al diari Levante-EMV i probable-
ment una de les periodistes que ms de prop ha seguit levoluci del Port de Valncia
com a node central del narcotrfic. Domnguez, com Sanz, tamb destaca les facilitats
lingstiques i culturals dels crtels llatinoamericans a lhora dinstallar-se a Valncia.
Altres elements que ho han facilitat ha estat la forta pressi policial exercida a Galcia
que ha desplaat el trfic cap al Mediterrani i el gran volum de mercaderies que entren
Valncia, porta dentrada de la cocana a Europa
EL 2008, UN INFORME
DE NACIONS UNIDES
ASSENYALAVA QUE EL
NARCOTRFIC DAMRICA
LLATINA EMPRAVA
SOBRETOT LA VIA
VALENCIANA
54 ANUARI MDIA.CAT
pel Port de Valncia -que fa que sigui impossible una revisi acurada-. Tamb apunta al
model econmic: Ac, durant els anys de lespeculaci immobiliria i la cultura de loci
amb diners rpids, leclosi del consum de coca ha sigut brutal.
En canvi, la periodista discrepa de Sanz en la qesti de leficincia policial: Els
resultats de les investigacions de narcotrfic han caigut en picat. Els ltims casos grans
van ser el 2009 i 2010. Des de llavors es troben molts ganxos [partida de droga col-
locada en un contenidor al marge de la mercaderia] per poca droga oculta en pro-
ductes. Sense investigaci no hi ha detinguts, per aquesta mena dindagacions reque-
reixen anys de seguiments i escoltes. I ara mateix aix no sest fent. Els tres primers
mesos de 2013 ja shavien interceptat 250 quilos de cocana en ganxos a contenidors
del Port de Valncia. A finals de febrer, a ms, es desarticulava a Madrid una banda de
sicaris colombians -alguns dels seus membres eren exparamilitars- que haurien tingut
com a missi la localitzaci i assassinat duns lladres que havien robat enviaments de
droga dins mateix del Port. Una altra de les dramtiques conseqncies del narcotrfic,
la violncia entre bandes que sovint passa desapercebuda: Les venjances posteriors
[als robatoris] no solien ser molt amistoses recorda Sanz- i s una xifra que no apareix
en les estadstiques perqu, lgicament, no es denuncien els uns als altres.
Domnguez, a ms, posa el dit en una llaga ms profunda que els tpics del mn
tancat dels portuaris, i apunta directament al volum de negoci que genera el Port.
s un espai absolutament impermeable, un mn tancat, complicat i molt gols. No s
que sigui pors: s un colador, bromeja Domnguez. La periodista i advocada Regina
Laguna destaca el pacte de silenci que hi ha al voltant del Port, ac a Valncia i a tot el
mn. Desprs hi ha lomert i els interessos econmics, assegura Laguna, una vetera-
na periodista especialitzada en tribunals.
Un model incompatible amb la seguretat
Juan Muria s un estibador acabat de jubilar. Durant anys va ser delegat sindical per la
CGT, i ha estat testimoni directe del creixement exponencial del trfic portuari dels dar-
rers anys. Ismael Furi condueix un dels remolcadors que introdueixen els grans vaixells
als molls. Com segurament amb qualsevol estibador, la conversa amb ells dos suposa un
reguitzell dancdotes, moltes relacionades amb el trfic illegal de qualsevol cosa. Des de
cocodrils escapats per les drsenes a polissons saltant a laigua en plena nit, passant per
la desaparici de 1.800 prismtics de visi
nocturna destinats a lexrcit espanyol i,
naturalment, molts casos relacionats amb
la droga. Al port hi ha treballadors de nivell
molt baix que cobren molt poc. Quan hi ha
tants diners en joc com amb el narcotrfic
s impossible impedir que alg no en cobri
per, literalment, no fer res.
Muria i Furi, per, van ms enll dels
casos ms o menys puntuals de corrupci

UN DOCUMENT DE LONU
ASSENYALA QUE EL 2012 EL
PORT HA ESTAT RECEPTOR
DE GRANS CARREGAMENTS
DE DROGA ARRIBATS DE LA
REPBLICA DOMINICANA
55
i -com Domnguez- apunten ms amunt:
Hi ha el MegaPort, per s impossible
que els vuit o deu mil camions que ixen
del port cada dia passen per all, ja que en
collapsaria el funcionament. Tamb hi
ha, recorden, un arc per sota del qual hau-
rien de passar, en teoria, tots els conte-
nidors descarregats i que va installar-se
quan lAutoritat Porturia va signar les-
tndard de seguretat porturia internaci-
onal anomenat Codi ISPS. Tot i aix, els dos treballadors afirmen que mai sha posat
en marxa. En el torn nocturn noms hi ha sis agents de la Gurdia Civil i els serveis
duaners estan tancats, i sn aquestes les hores en qu succeeixen els moviments ms
estranys. A la nit -asseguren- el port s una ciutat sense llei.
Per a aquests dos treballadors lxit comercial del port i la inseguretat no sn ele-
ments allats sin que, al contrari, es troben ntimament interrelacionats: Valncia s
un port ms car que daltres de la zona. Entre els mariners corre la broma que haurem
de dur tots un peda a lull i un garfi a la m. Per s rpid, no hi ha massa miraments
sobre qu es descarrega ni qui ho fa i moltes coses es poden arreglar en B. A ha atret
moltes companyies navilieres, sobretot moltes a les quals ja els va b que no ens hi
mirem gaire, explica Furi.
A la manca de control del que es descarrega legalment segons els estibadors no-
ms es revisen dos contenidors de cada 200 descarregats cal sumar-hi els vaixells
pirates, que segons Muria descarreguen a la nit sense passar pel registre portuari ni
duaner, encara que bviament ho fan contractant les empreses ubicades al port, sense
que, aparentment, lAutoritat Porturia les sancioni o pressioni de cap forma: Jo he
rebut moltssimes amenaces de sanci per negar-me a descarregar vaixells sense full
de ruta, que s una cosa que no sha de fer mai, ja que al final ets tu el responsable del
que estigues portant a terra. Per la gent compta les hores cobrades i ho acaba fent.
I els beneficis econmics del Port, amb una xifra de negoci que el 2012 va superar els
120 milions deuros.
Un portaveu de lAutoritat Porturia de Valncia ha assegurat a Mdia.cat que les-
cner de contenidors MegaPort funciona tots els dies laborables i que larc secundari
es troba en ple funcionament desprs dhaver estat avariat unes setmanes. Segons
aquesta versi hi ha un control estricte de la seguretat mitjanant tcniques danlisi
de riscos a ms dunitats especialitzades en matria de drogues i mercaderies falsifica-
des, efectuant-se controls exhaustius i anticipant-se a larribada dels vaixells.
Problemes de seguretat o de model?
El caos en el control de les mercaderies que entren pel Port de Valncia va passar a
primer pla dactualitat loctubre passat, per paradoxalment per un assumpte no relaci-
onat amb les drogues. El desmantellament de la presumpta trama de contraban i evasi
LEXFISCAL ANTIDROGA
LUIS SANZ AFIRMA QUE
EL PROBLEMA EST
CONTROLAT, TOT I
QUE SEMPRE ES POT
ANAR ENRERE
56 ANUARI MDIA.CAT
fiscal liderada per lempresari Gao Ping va posar el focus en els buits de seguretat que
havien perms lentrada durant anys de tones de mercaderies sense declarar. De fet, el
Port de Valncia tamb apareix en un altre informe de la UNODD sobre contraban de
mercaderies falsificades.
Segons Javier Gimeno, president de lassociaci de camioners autnoms Transcont,
el problema es troba totalment generalitzat i fins al 80% dels contenidors que traves-
sen les duanes del Port de Valncia porten en realitat ms pes del que declaren, tot i
lexistncia de sensors de pes tant a les grues que descarreguen els contenidors dels
vaixells com a les entrades i sortides del recinte portuari. Gimeno lassociaci del qual
est immersa en un greu conflicte amb lAutoritat Porturia no sest de parlar dun
frau fiscal impressionant motivat per una poltica comercial que permetria aquest
desgavell. Una denncia que porta a un altre dubte: si ni tan sols se sap quan pesen el
contenidors, qui sap el que porten dins?
Quan va saltar el cas Gao Ping, el president de les Associacions Xineses de Catalu-
nya, Lam Chuen Ping va especular sobre la vista grossa que podrien estar fent alguns
agents -tant de la Gurdia Civil com de la policia espanyola o duaners- a canvi de pos-
sibles suborns, encara que no va arribar a citar explcitament la paraula. Els represen-
tants dels diferents cossos implicats neguen lexistncia de corrupci i posen laccent en
els mitjans destinats. Segons un portaveu de lAssociaci Unificada de la Gurdia Civil
(AUGC), el problema radicaria en els escassos efectius destinats a investigaci la ma-
joria es dediquen a tasques rutinries de control documental- i la manca de formaci
especfica. El Sindicat Independent de lAgncia Tributria (SIAT), per la seva part, de-
nuncia la manca de mitjans. Noms hi ha 30 funcionaris per analitzar la documentaci
de milions de contenidors. Una incapacitat de control que va ms enll de la precarietat
estricta de recursos i que lestibador Juan Muria descriu de forma bastant grfica: Si un
gurdia civil decideix encendre el MegaPort, frenant aix leixida de camions, en menys
dun quart dhora tindr una ordre dun superior dapagar-lo i deixar de fer la m.
La diversitat dactors implicats en la gesti del Port fa difcil saber qui t la responsa-
bilitat final en cada decisi. Les installacions, en general, sn competncia del Ministeri
de Foment, encara que lAutoritat Porturia t fora autonomia. Les duanes depenen del
Ministeri dHisenda i els cossos de seguretat ho fan directament del Ministeri dInterior.
Per aquest darrer es passa la pilota entre les competncies de la Policia Nacional es-
panyola i la Gurdia Civil, ambds cossos
presents al port. Una portaveu de linsti-
tut armat explica a lAnuari Mdia.cat
que no sha retallat la plantilla destinada
al Port de Valncia, que compta amb tota
la seguretat que savalua com a necess-
ria. Els 160 agents adscrits a la caserna
de Cantarranas tampoc sha ampliat els
darrers anys a pesar de limportant crei-
xement del seu volum de feina.

TREBALLADORS DEL PORT
AFIRMEN QUE NO HI HA
MASSA MIRAMENTS SOBRE
QU ES DESCARREGA I QUI
HO FA, NI MITJANS PER
CONTROLAR-HO TOT
57
LAutoritat Porturia de Valncia ha reconegut algun problema en el control del so-
breps i el frau fiscal, per es posa laccent que aquest s un problema generalitzat al
sector i anuncien la collaboraci en les campanyes puntuals de control de pes que
lAdministraci [autonmica] promou en els accessos al Port.
58 ANUARI MDIA.CAT
Les intercepcions de partides de droga i les detencions de presumptes narcotrafi-
cants acostumen a ser notcia als mitjans valencians, per poques vegades es relaciona
aquests casos concrets amb la situaci general del Port. Tot i aix, aquesta installaci
s objecte peridic danlisi per part de la premsa econmica i generalista, que normal-
ment en lloa els resultats.
Quan el 2008, per primera vegada, lOficina de les Nacions Unides per la Droga i la
Delinqncia (ONUDD) va assenyalar Valncia com una de les principals vies dentrada
de cocana a Europa, els mitjans que ho van publicar -almenys tots els diaris de Valncia
i alguns de Madrid- van limitar-se a fer-sen ress sense anar ms enll. Noms Levante-
EMV ha mantingut una cobertura ms o menys constant del problema amb peces espe-
cfiques, com una entrevista al llavors fiscal antidroga Luis Sanz.
La desarticulaci de la trama de contraban de Gao Ping va tornar a posar el Port
de Valncia sota els focus, per un altre cop els mitjans van desvincular la situaci al
port amb aquests fets. Las Provincias va publicar llavors un reportatge on sincidia en
la manca de mitjans i el gran volum de mercaderies com a motius que explicarien la
permeabilitat daquestes installacions, rebutjant explcitament lexistncia de trames
corruptes i obviant qualsevol debat sobre el model de creixement. Noms recentment
El Pas ha fet referncia ms explcita a la competitivitat aconseguida mitjanant la
manca de control durant la cobertura dun conflicte laboral entre lAutoritat Porturia i
els transportistes autnoms, per el reportatge no feia cap menci al trfic de drogues.
Sobre les dificultats de treballar amb fonts judicials o policials, Regina Laguna ad-
verteix: Sempre cal anar amb molt de compte amb qu escrius i com ho escrius i sem-
pre treballar amb papers a la m. Per a la cap de Successos de Levante-EMV el treball
periodstic amb fonts policials resulta complicat perqu necessites parlar amb qui est
fent la investigaci, s a dir, policies judicials subjectes a secret professional que se la
juguen. En definitiva, ambdues periodistes coincideixen: La confiana permet que al
final tingues unes fonts potents, explica Domnguez. La principal clau s que les fonts
confien en tu, opina Laguna. Jo he arribat a guardar una informaci durant mesos,
per eixa font continue tenint-la, afegeix. Segons conclou Domnguez, s molt difcil
perqu en realitat no els interessa parlar.
59
32 MILIONS DEUROS
EN SUBVENCIONS
A LA PATRONAL
JOO FRANA
Foment, Pimec i la resta
dorganitzacions empresarials
reben ajudes pbliques de la
Generalitat similars a les que
reben els sindicats
Les subvencions que reben els grans
sindicats com CCOO i UGT sn tema de
debat habitual en la poltica, el carrer i
els mitjans de comunicaci. La patronal,
per, tamb est subvencionada. Lany
2011, les organitzacions empresarials
catalanes van rebre 31,7 milions deuros
del pressupost de la Generalitat -ladmi-
nistraci que ms fons destina a aquestes
entitats- en concepte de subvencions a la
seva activitat i fons de formaci. Es trac-
ta duna xifra molt semblant a la que van
rebre aquell any els sindicats pel mateix
concepte, 32 milions deuros.
60 ANUARI MDIA.CAT
A
ls Pasos Catalans les patronals reben aportacions de ladministraci per
tres vies diferents. La primera, els fons destinats a la formaci de perso-
nes ocupades, que provenen majoritriament de les cotitzacions dem-
preses i treballadors a la Seguretat Social. La segona, les subvencions que
reben les grans organitzacions en compensaci per les seves funcions de
representaci institucional: es tracta de la remuneraci que reben per la seva partici-
paci en organitzacions com el Consell del Treball Econmic i Social (CTESC), el Consell
de Poltica Industrial de Catalunya, ACC1 o el Servei dOcupaci de Catalunya, entre
daltres. Actualment, aquesta mena dajuts noms sn concedits per la Generalitat de
Catalunya. La tercera via es dna a travs dacords puntuals de cadascuna de les patro-
nals amb tots els nivells de ladministraci. Aquest reportatge sistematitza les aportaci-
ons pbliques concedides per les dues primeres vies. En qualsevol cas, les subvencions
mitjanant acords puntuals representen una part molt menor del total de fons pblics
concedits a la patronal: en el cas de Foment noms suposa un 4,3% del finanament
pblic total rebut lany 2011, segons reconeix la prpia organitzaci empresarial.
La formaci, la partida ms important
La partida ms important es destina a la formaci. Lany 2010 les organitzacions em-
presarials van gestionar per aquest concepte 32,2 milions deuros dels 64,8 milions que
hi destinava el govern del Principat. El 2011 la xifra es va reduir fins als 28,9 de 58,3 mi-
lions. s, amb diferncia, lassignaci per formaci ms generosa dels Pasos Catalans.
La convocatria per 2011 al Pas Valenci era de 37,3 milions deuros per a sindicats i
patronals, i a les Illes Balears de 8,3 milions.
Per a Foment, la principal patronal catalana, la formaci representa un 84% dels diners
que rep de ladministraci. s si fa no fa el mateix que representa per als sindicats. Un
informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre les subvencions rebudes per
les organitzacions de treballadors lany 2009 assenyala que aquests fons per a formaci
representen el 80% del total de les aportacions pbliques concedides als sindicats per
part de les administracions catalanes.
Els fons daquesta partida sn finalistes, que significa que es destinen ntegrament
a finanar les activitats de formaci per a les quals han estat assignats. Per aix ma-
teix, algunes veus, com la de Josep Gonzlez, president de Pimec, asseguren que no
es poden considerar fons pblics, perqu
sn uns diners que sens assigna i que hem
dexecutar. En un comunicat, la patronal
valenciana CIERVAL declara que tot i que
oficialment es considerin subvencions, en
realitat sn encrrecs de gesti.
A Catalunya, lany 2011, el 21,6%
daquests fons van anar destinats a Fo-
ment, el 9,8% a PIMEC, patronal de la petita
i mitjana empresa, i el 18,23% a altres 82

LA MAJOR PART DE
LES SUBVENCIONS
REBUDES PER PATRONAL
I SINDICATS, UN 80%,
PROVENEN DELS FONS
PER A FORMACI
61
organitzacions empresarials que fan for-
maci especfica per al seu sector, moltes
de les quals afiliades a les dues anteriors.
Els sindicats, que gestionen tant els ajuts
intersectorials com sectorials a travs de
les centrals, van rebre el 50,3% restant.
Aquests recursos provenen, en la seva
majoria, de la quota de formaci profes-
sional, per la qual es descompta un 0,7%
de base de cotitzaci de la nmina dun
treballador. Aquest aporta un 0,1% i lem-
presa el 0,6% restant. La gesti daquests fons correspon a la Fundaci Tripartita per
a la Formaci en lOcupaci, en la qual participen a parts iguals ladministraci estatal,
les patronals i els sindicats. Aquesta fundaci distribueix els fons per comunitats aut-
nomes i nhi delega ladministraci, perqu al seu torn distribueixin els recursos a parts
iguals entre sindicats i patronals, tot i que el Reial Decret-llei 3/2012 va obrir la porta
perqu tamb puguin optar a aquestes subvencions les empreses privades.
Manca de control pblic
Ramon Als, professor de sociologia de la UAB especialitzat en organitzaci i relacions
laborals, troba correcte que les mateixes organitzacions gestionin aquests fons dedicats
a la formaci ocupacional. Aix passa en molts pasos europeus, per cal que hi hagi
un bon control. Aix s el que falla en aquest pas, assegura. La preocupaci dAls fa
referncia a casos de malversaci de fons com el que es va detectar en la Confederaci
dEmpresaris del Baix Llobregat (CEBLL). Un informe de fiscalitzaci de la Sindicatura
de Comptes de Catalunya, publicat lany 2007 i ampliat lany 2010, abordava irregula-
ritats relacionades amb els fons pblics transferits a la CEBLL per a programes de for-
maci professional ocupacional en el perode 1995-2001. La recerca hi va detectar un
total de 146 irregularitats i la Generalitat va revocar vuit subvencions, per les quals va
exigir el reintegrament de 3,8 milions deuros. Lentitat va retornar poc ms de 12.400
euros a les arques pbliques i tot seguit es va declarar insolvent.
Als explica que, a nivell estatal, la Fundaci per la Formaci Contnua va canviar
destructura lany 2001 per diversos problemes de mal s dels fons, que de la formaci
professional es desviaven cap a organitzacions. Tot i que prcticament no hi ha casos
penats, perqu ha funcionat la prescripci del delicte i, en alguns casos, una certa com-
plicitat en no descobrir el pasts, per les conseqncies que podia tenir. Per la seva
banda, des de Foment asseguren que sexigeix una justificaci escrupolosa de les des-
peses realitzades amb fons pblics, i entenen que aix s com ha de ser per evitar usos
fraudulents daquests recursos.
El president de Pimec tamb est dacord que siguin sindicats i patronals els que
gestionin aquests fons de formaci i demana ms rigor, per en un altre sentit. No
sha marcat mai la lnia de les necessitats daquesta formaci, assegura Gonzlez, que
32 milions deuros en subvencions a la patronal
CAL QUE HI HAGI UN
BON CONTROL DELS FONS
DE FORMACI. PER
AIX S EL QUE FALLA EN
AQUEST PAS, AFIRMA UN
EXPERT EN RELACIONS
LABORALS
62 ANUARI MDIA.CAT
reclama lexistncia dun organisme que estableixi els objectius de formaci en cada
moment segons les necessitats del mercat.
Fons per representar lempresariat
La segona via dingressos pblics de les patronals sn les subvencions que es concedei-
xen en compensaci per les funcions de representaci institucional. Actualment, en el
marc dels Pasos Catalans aquesta mena dajuts es limiten a Catalunya, desprs que a
finals de 2011 el govern balear, encapalat per Jos Ramn Bauz, modifiqus la llei de
participaci institucional aprovada mesos abans per lanterior executiu i nelimins el
finanament previst per a les entitats.
La Generalitat de Catalunya va implantar aquestes subvencions durant lpoca del
govern tripartit desquerres. Lany 2010 va dedicar 2,5 milions deuros al funcionament
de les patronals, mentre que els sindicats en van rebre 3,2 milions. Lany 2011 les enti-
tats empresarials van rebre una mica ms, 2,7 milions deuros, tot i que daquesta xifra
un 75% el va rebre Foment i el 25% restant Pimec. Els sindicats, en canvi, en van rebre
una mica menys, 2,7 milions per aquesta partida, que van anar destinats noms a CCOO
(el 51%) i UGT (el 49%). Ni un euro per a CGT o la Intesindical, entre daltres.
Per, qu justifica la concessi daquests fons? El professor Ramon Als explica que
a sindicats i patronals lEstat els reconeix la funci social de definir a travs de la nego-
ciaci collectiva les condicions laborals. s una funci que lEstat delega en aquestes
organitzacions, i ho demostra el fet que a un conveni collectiu entre organitzacions
majoritries en el seu mbit se li reconeix el rang de llei, concreta. Als considera que
s una funci important i s el que justifica que rebin fons pblics.
Josep Gonzlez, de Pimec, valora molt positivament lexistncia daquests fons per-
qu, assegura, les patronals no treballen noms per als seus afiliats, sin per a tot
lentramat empresarial. El president explica que aquests fons permeten a Pimec co-
brir les despeses de personal dels ms de 200 treballadors que es dediquen a tasques
de representaci. Si hagussim de viure noms de les quotes dels afiliats seria injust i
quedaria en risc la representaci patronal i sindical, conclou.
Des de Foment tamb valoren positivament aquests fons, perqu consideren que les
hores que dediquen els seus treballadors a funcions institucionals van en detriment de
donar serveis directes als seus afiliats. Fonts de la patronal asseguren, per, que sn
partidaris dun altre model en el cobrament
daquests ajuts. Aspiren a deixar de rebre
aquestes subvencions per, a canvi, passar
factura a ladministraci per les despeses
de participaci institucional. Es tractaria
de definir una tarifa per les hores que de-
diquen els professionals de Foment cada
any a les funcions de representaci, per-
qu les consideren serveis prestats a la
Generalitat. Aix la justificaci seria ms

PIMEC RECONEIX
QUE AMB ELS FONS
DE REPRESENTACI
INSTITUCIONAL PODEN
COBRIR LES DESPESES DELS
SEUS 200 TREBALLADORS
63
evident, quedaria clar que respon a tantes
hores de tants treballadors, expliquen des
de la patronal catalana.
Els ajuts de representaci institucio-
nal es reparteixen de forma proporcional
entre patronals i sindicats, per no hi ha
cap normativa que especifiqui que hagi de
ser forosament aix. Ramon Als expli-
ca que s una tradici del pas que es va
mantenint, perqu sentn que patronals i
sindicats sn representants del collectiu
dempresaris i treballadors. En canvi, Salvador Aguilar, de lObservatori del Conflicte
Social de la UB, considera que aquesta mena de repartiment suposa un desequilibri total.
A lltim quadrimestre de 2012 la Seguretat Social registrava 6,8 milions de treba-
lladors -1,7 milions dels quals aturats- donats dalta als Pasos Catalans i 337.000 em-
preses que hi estan radicades. La proporci s duna empresa per cada 18 treballadors,
xifra que segons Aguilar posaria en qesti el repartiment proporcional dels fons. No
obstant aix, el president de Pimec considera que el repartiment s ladequat. Si es fes
per nmero dempreses o treballadors afiliats a la instituci seria totalment despropor-
cionat, assegura Gonzlez, que explica que quan aquesta sistema va implantar-se es
va entendre que la representativitat o paper institucional de patronals i sindicats era
proporcional.
El jutge Miquel ngel Falguera, del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, s
dun parer radicalment diferent. Que patronals i sindicats rebin el mateix aparentment
est molt b, per s injust, assegura. Troba fora de lloc que les organitzacions empre-
sarials que tenen molts ms mitjans econmics que els sindicats, diu, rebin diners dels
pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Fonamenta la seva opini en el model de
relacions laborals de lEstat espanyol, que considera molt descompensat.
El jutge explica que per als sindicats preval la representativitat. La seva representa-
ci no s proporcional al nombre dafiliats que tenen, sin al nombre de delegats que
han obtingut, i aquest sistema, assegura, s molt particular de lEstat espanyol. Aquest
model, diu, afavoreix la no afiliaci sindical, ja que els sindicats assumeixen la negoci-
aci collectiva en representaci de tots els treballadors, hi estiguin afiliats o no. En
altres pasos, com per exemple Sucia, el 80% dels treballadors estan afiliats, perqu el
conveni collectiu noms saplica als afiliats, explica Falguera. Per aix, creu que estan
justificats els fons pblics que reben els sindicats. En canvi, no pensa el mateix pel que
fa a les patronals. Les organitzacions empresarials estan representades en la negociaci
collectiva en funci del seu nombre dafiliats. Aqu s on es produeix la disfunci: men-
tre en els sindicats prima la no-afiliaci, en lmbit patronal prima lassociaci, conclou.
Per aquesta ra, considera que tenen prou recursos propis per fer front a la seva funci
de representaci institucional. Tot i aix, el president de Pimec assegura que a lEstat
espanyol lafiliaci s molt baixa tamb pel que fa a les patronals.
LES AJUDES PBLIQUES
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA A LES
PATRONALS TAMB HAN
PATIT LES RETALLADES.
AL 2012 VAN DISMINUIR
EL 70% RESPECTE AL 2011
64 ANUARI MDIA.CAT
El professor Salvador Aguilar considera que les patronals ja tenen prou beneficis.
En una societat capitalista hi ha un biaix estructural que afavoreix les patronals. Els
centres de decisi donen suport de manera natural a lempresariat. Miquel ngel Fal-
guera critica tamb la desigualtat que representa el que anomena el patrimoni acumu-
lat que les patronals han pogut conservar i que la dictadura va arrabassar als sindicats.
Des de Foment remarquen com una de les seves principals fortaleses el seu patrimoni
immobiliari, la seu a la Via Laietana que van adquirir els afiliats lany 1934.
Ms enll de les opinions sobre la idonetat daquest repartiment, la Sindicatura de
Comptes remarcava en el seu darrer informe sobre les subvencions concedides als sin-
dicats que el procediment de concessi directa amb carcter excepcional pot atemptar
contra el principi digualtat i contra el dret a la llibertat sindical, donat que sassigna la
subvenci a les organitzacions ms grans sense obrir la porta perqu altres hi puguin
optar. De fet, remarca que hi ha lantecedent duna sentncia del Tribunal Constitucio-
nal de lany 1985 contra uns pressupostos de lEstat que preveien de forma nominativa
latorgament de subvencions a les centrals sindicals ms representatives. Per aix, la
instituci suggereix que aquests fons shaurien de gestionar mitjanant una convoca-
tria pblica anual.
Els efectes de la crisi i les retallades
Les patronals tampoc han quedat exemptes de les retallades i els impagaments de les
administracions. El conjunt de les subvencions de la Generalitat de Catalunya a les pa-
tronals es van reduir en un 8,7% entre 2010 i 2011. La reducci va afectar bsicament
a les que es donen per a formaci i el 2012 es va accentuar encara ms. Tot i que encara
no sn pbliques les dades de les subvencions concedides, la convocatria del 2012 va
patir una reducci del 72% en relaci a la de lany anterior.
Pel que fa als fons per representaci institucional, mentre que el total concedit es va
reduir un 4,3% lany 2011, les patronals van rebre un 9,4% ms que 2010. La retallada
va afectar noms als sindicats, i com a resultat es va concedir exactament la mateixa
quantitat als dos tipus dorganitzaci. A les Illes Balears es van eliminar subvencions a
patronals i sindicats per valor dun mili i mig deuros, totes menys les que es dedica-
ven a formaci i qestions de salut laboral. Segons les dades del Govern, la retallada va
afectar en 679.000 euros a la patronal.
El president de Pimec assegura que
hem acceptat tots duna manera respon-
sable les retallades de fons pblics. Es-
tem davant duna situaci on tothom sha
dajustar i ens hi hem hagut dadaptar,
considera Gonzlez, per si es segueixen
reduint els fons afectar molt la nostra ca-
pacitat de personal, afegeix.
Ms enll de les retallades, el princi-
pal problema que es troben les patronals

LA PATRONAL VALENCIANA
CIERVAL VA QUEIXAR-SE
AMB DURESA CONTRA EL
GOVERN DE FABRA PELS
IMPAGAMENTS DE LES
SUBVENCIONS
65
sn els impagaments de ladministraci. El mes de mar de 2012, la patronal CIERVAL
publicava un dur comunicat contra la Generalitat Valenciana que, per aquelles dates,
tenien pendents pagaments corresponents als anys 2010 i 2011. Aquesta situaci, si no
se soluciona rpidament, pot acabar amb el model dinterlocuci social que tant ha con-
tribut a la concrdia i la pau social, assegurava el text. Tot i que encara no han cobrat
tots els diners que els deu ladministraci, un any desprs es neguen a fer declaracions
sobre el tema.
Fonts de Foment asseguren que tamb pateixen la crisi. Associats que no poden pa-
gar la quota, lloguers que no podem cobrar, i tamb estem patint la morositat, especial-
ment la pblica, per com qualsevol altra empresa, resumeixen. A principis de 2013,
els deutes de les administracions amb la principal patronal catalana per fons assignats
el 2011 i el 2012 sn de 5,9 milions deuros. No obstant aix, a diferncia de CIERVAL,
Foment no ha volgut cridar latenci sobre aquest deute i asseguren que sn compren-
sius amb els problemes de tresoreria de la Generalitat. Les quotes dels socis i, sobretot,
les rendes del seu patrimoni immobiliari permeten que segueixin tancant els balanos
anuals amb marge de benefici.
66 ANUARI MDIA.CAT
Fonts: DOGC, DOCV i BOIB
67
Les subvencions a les patronals han aparegut en moments puntuals en els titulars de la
premsa, per en poques ocasions amb una anlisi detinguda. Las Provincias, per exem-
ple, publicava el 23 de desembre de 2012 una informaci titulada Las subvenciones a
patronal y sindicatos se disparan y ya rozan los 50 millones amb motiu de la publica-
ci dun informe de la Sindicatura de Comptes del Pas Valenci sobre les subvencions
concedides pel Servei Valenci dOcupaci i Formaci (Servef) durant lany 2011. En el
text es detallaven les principals partides, la ms important de les quals es va atorgar a
la patronal CIERVAL.
El setmanari El Triangle s dels pocs mitjans dels Pasos Catalans que ha apostat per
parlar-ne amb ms detall. En un reportatge de Francesc Rfols publicat l1 de juny de
2012 sota el ttol Les associacions patronals suquen de lerari pblic pretenien reba-
tre la can que insisteix que els sindicats reben massa subvencions. El reportatge feia
un recorregut per la polmica que genera aquesta qesti i aportava algunes dades pel
que fa a les subvencions concedides, per se centrava en les subvencions a nivell estatal,
atorgades a la CEOE. Ho feia citant un reportatge publicat el 10 doctubre del 2010 al
diari Pblico que feia allusi al pressupost total de lentitat (587 milions deuros lany
2010) i al percentatge provinent de fons pblics (un 68%). Aquesta informaci, titula-
da La CEOE, un gran negocio engrasado con dinero pblico i signada per Susana R.
Arenes i Ana Tudela, xifrava en un 68% el percentatge dels seus ingressos provinent
de les arques pbliques. Els pressupostos de lentitat inclouen 3.729 treballadors en
plantilla i 486 seus. Una setmana ms tard, Ana Tudela publicava un article que va te-
nir molt de ress sota el ttol La patronal paga en Espaa a 35.000 personas.
La qesti tamb sha abordat des darticles dopini en alguns mitjans considerats
progressistes. Un exemple recent s un article dIgnacio Escolar publicat el 10 de febrer
del 2013 a El Peridico: La patronal tamb la pagues tu. Larticulista criticava els es-
cndols relacionats amb la CEOE per acabar recordant les dades publicades a Pblico
pel que fa als fons pblics.
La cobertura daquesta qesti sha centrat especialment en les subvencions rebu-
des per les patronals estatals, fins i tot les publicades per mitjans, com El Triangle, que
tenen els Pasos Catalans com a marc de referncia. L explicaci que hi dna un perio-
dista que va investigar aquest tema s que les subvencions a la patronal es reparteixen
ms que les que reben els sindicats, aglutinades per les grans centrals. Tamb cal tenir
en compte que la situaci s molt diferent arreu dels Pasos Catalans.
68 ANUARI MDIA.CAT
69
ELS NEGOCIS
CATALANS A LES
DICTADURES RABS
MARC FONT
Multinacionals com Repsol,
Gas Natural, Roca o Borges
shan lucrat durant dcades a
pasos governats per rgims
dictatorials. Desprs del triomf
de les primaveres rabs,
continuen operant-hi
Grans corporacions catalanes com Rep-
sol, Gas Natural Fenosa, Roca o Borges es
lucren a pasos rabs governats per r-
gims corruptes i poc o gens democrtics.
Durant les ltimes dcades, el Marroc, Al-
gria, Jordnia o Arbia Saudita han estat
un objectiu estratgic en el procs din-
ternacionalitzaci de lempresa catalana.
La Lbia de Gadafi i lEgipte de Mubarak
tamb van ser una bona font dingressos
per Repsol o Gas Natural, que hi van ope-
rar a partir dacords amb les empreses
energtiques que depenien dels rgims
dictatorials. Els governs catal i espanyol
fomenten aquesta mena doperacions
amb largument que dinamitzen lempre-
sa local i contribueixen a crear riquesa.
LObservatori del Deute, en canvi, denun-
cia que daquesta manera es legitimen
rgims dictatorials i corruptes.
70 ANUARI MDIA.CAT
A
mb lobjectiu declarat dajudar a la internacionalitzaci de les empreses
catalanes per contribuir a la sortida de la crisi, el president de la Gene-
ralitat, Artur Mas, va encapalar del 28 de febrer al 2 de mar del 2012
una visita oficial al Marroc. A banda dels aleshores consellers Francesc
Xavier Mena (Empresa i Ocupaci), Llus Recoder (Territori i Sosteni-
bilitat) i Josep Maria Pelegr (Agricultura) i del secretari dExteriors, Senn Florensa,
Mas va viatjar acompanyat de prop de 200 representants de companyies del Princi-
pat. Durant lestada, el govern catal va reunir-se amb diversos ministres del govern de
Mohamed VI, entre els quals destacava el president de lexecutiu, Abdelilah Benkirane.
Lobjectiu daquesta visita diplomtica era facilitar que les companyies catalanes es po-
guessin posicionar en la licitaci dels principals projectes del Marroc, que plantejava
portar a terme una inversi de 10.000 milions deuros en infraestructures.
La visita constitueix un exemple paradigmtic de diplomcia empresarial. El que so-
vint signora a lhora dinformar daquesta mena daccions de suport a lempresa catala-
na s que pasos com el Marroc, al marge de representar bones oportunitats de negoci,
es caracteritzen per un respecte ms aviat baix dels drets humans. En el cas del reialme
alauita, organitzacions com Human Rights Watch (HRW) o Amnistia Internacional (AI)
han denunciat reiteradament les violacions dels drets humans que comet el rgim que
encapala el monarca Mohammed VI. En el seu darrer informe anual, publicat al maig
del 2012, AI subratllava, entre altres aspectes, que es mant la persecuci i lempreso-
nament dels activistes crtics amb la monarquia, la mateixa situaci que pateixen els
que defensen el dret a lautodeterminaci del Shara Occidental, territori ocupat pel
Marroc des del 1975. Situacions similars es produeixen a pasos com Algria, Lbia, Tu-
nsia, Egipte, Jordnia, Arbia Saudita, Bahrain o Imen, on multinacionals catalanes
com, per exemple, Repsol, Gas Natural, Roca o Borges han realitzat importants operaci-
ons durant els darrers anys. Abans i desprs de les Primaveres rabs.
Els investigadors de lObservatori del Deute de la Globalitzaci (ODG) Mariona Se-
bastin, Vernica Saavedra i Unai Zumalde han indagat lactivitat de les empreses catala-
nes a Marroc, Guinea Equatorial i Lbia a linforme Las relaciones del Estado espaol con
regmenes dictatorial. Pel que fa referncia al Marroc, el document fa especial incidncia
en Repsol, una de les corporacions catalanes que fa ms negocis al regne alauita. La
companyia presidida per Antoni Brufau, que t la Caixa com a accionista de referncia,
explora diversos pous associada a lem-
presa estatal marroquina ONHYM, amb
la qual tamb participa en el consorci que
explota el jaciment de gas a lrea de Tn-
ger-Larache. Una altra integrant del con-
sorci s Gas Natural Fenosa, companyia
que t com a accionistes principals la Cai-
xa (36%), a travs de Criteria, i la mateixa
Repsol (30%). Lempresa energtica amb
seu a Barcelona tamb s loperadora a

REPSOL I GAS NATURAL
OPEREN DACORD AMB LES
EMPRESES ENERGTIQUES
CONTROLADES PELS
GOVERNS DEL MARROC,
ALGRIA I LBIA
71
travs de Metragaz del tram marroqu del
gasoducte Magrib-Europa. Metragaz s
una aliana dempreses entre Gas Natural
Fenosa (72,3%), la portuguesa Transgas i
la pblica marroquina SNPP.
En els pasos rabs en qu operen,
tant Repsol com Gas Natural Fenosa ho
fan associades a companyies estatals con-
trolades pels governs locals. Des de lODG
salerta que aquesta mena de convenis suposen a la prctica connivncia empresarial
amb els rgims dictatorials daquests pasos. Com a resposta, un portaveu de Repsol
afirma que gran part de les activitats que desenvolupem, es porten a terme amb socis,
no nicament amb les companyies petrolieres nacionals. Les relacions es formalitzen
a travs dels acords doperaci conjunta, en els quals es defineixen les responsabilitats
que tindran tots els participants, de tal manera que la relaci de Repsol no sinterpreti
com una presa de posici davant conflictes socials o poltics.
Una altra gran empresa catalana implantada al Marroc s Roca Sanitarios, que t
una fbrica a Settat des del 1994. Precisament, a finals del 2011, els treballadors de
la planta hi van protagonitzar una vaga de ms de dos mesos per reclamar la creaci
duna secci sindical, opci que lempresa els negava fins que la protesta la va fer cedir.
Tamb cal destacar el grup ptic Indo, present al pas alauita des del 1993; Borges, que
hi opera a travs de la filial Borges Morocco (creada el 2000); Bamesa, que el 2012 va
installar una factoria a la zona franca de Tnger; Mango, que hi t tendes i provedors;
Cobega, que hi t quatre plantes de la seva filial ECCBC i que va ser una de les empreses
que va participar al viatge que hi va fer lany passat Artur Mas; o el grup hoteler Husa,
que hi compta amb dos establiments. A ms, durant els ltims vint anys, desenes de
petites i mitjanes empreses catalanes han deslocalitzat les seves fbriques o han arribat
acords a empreses locals per establir-se al Marroc.
Presncia arreu del mn rab
Un altre pas rab amb una forta presncia empresarial catalana s Algria, on el pre-
sident Abdelatif Bouteflika va ser reelegit el 2009 amb un sospits 90% dels vots i on
AI ha denunciat que laixecament de lestat dexcepci vigent des del 1992 no ha acabat
amb les restriccions a la llibertat dexpressi, associaci i reuni. Segons consta en la
tesina elaborada per lODG, a Algria hi operen Repsol, Gas Natural Fenosa i Cobega,
novament amb la filial ECCBC. Pel que fa a les companyies energtiques, ambdues tenen
acords amb la governamental Sonatrach. La petroliera, que segons el seu pla estrat-
gic 2012-2016 preveu invertir al pas 19.000 milions deuros, forma part dun consorci
per desenvolupar sis nous camps de gas a la regi de Reggane Nord. La gasista t un
10% de laccionarat de Medgaz, loperadora del gasoducte submar Algria-Europa de
la qual Sonatrach ostenta el 26%. Lempresa pblica algeriana s accionista de la cata-
lana (3,85%). Ambdues van enfrontar-se prviament en un litigi judicial sobre els preus
Els negocis catalans a les dictadures rabs
ROCA, BORGES, COBEGA
O INDO SN ALGUNES DE
LES MULTINACIONALS
CATALANES AMB
PRESNCIA EN ESTATS
DICTATORIALS
72 ANUARI MDIA.CAT
del gas al pas magrib que va acabar suposant un sobrecost de 1.300 milions per a Gas
Natural Fenosa. Aquest sobrecost ser assumit en part pels consumidors a travs dun
recrrec a la tarifa del gas que vol tirar endavant el govern espanyol, segons informava
el diari El Pas el passat 24 de gener.
Jordnia i lArbia Saudita comparteixen diversos trets: sn pasos daclaparadora
majoria musulmana, governats per una monarquia -absoluta en el segon cas-, en qu
part de la poblaci va prendre els carrers per intentar forar reformes aprofitant lona-
da de la Primavera rab -tal com tamb va passar al Marroc-, i on les detencions i la
repressi dels manifestants van ser habituals. No hi va haver, per tant, cap canvi demo-
crtic. A Jordnia hi ha installada des del 2005 una filial del Grup Borges, que obt part
de loli que produeix a Sria. A Arbia Saudita, a banda de botigues de Mango, Tous o
Porcelanosa i de restaurants Pans & Company companyia que pertany a Agrolimen, el
hlding de la famlia Carulla, Repsol va participar des del 2004 fins al gener del 2012
en un consorci amb lestatal Aramco i la italiana Eni per buscar gas a la conca de Rub
alKhali. Al juliol del 2012 el president espanyol, Mariano Rajoy, va enviar una carta
al rei saudita animant-lo a invertir al sector energtic estatal. En concret citava dues
companyies. Quines? Doncs Repsol i Gas Natural Fenosa, les participades per la Caixa.
Beneficis econmics i drets humans
Lany 2011 va ser histric al mn rab per les revoltes ciutadanes que van provocar la
caiguda de diversos dictadors que acumulaven dcades al poder. Els casos ms signifi-
catius sn els de legipci Hosni Mubrak, el libi Muammar al-Gadaffi i el tunisi Zine El
Abidine Ben Ali. Mentre eren al poder, empreses catalanes van aterrar als seus pasos.
A Egipte, Roca hi compta amb tres fbriques des del 2010, Borges shi va installar el
2008, FCC -amb seu a Barcelona- gestiona una depuradora al Caire des fa tres anys i
Gas Natural Fenosa participa a la planta de liqefacci de Damietta, a travs de Spa-
nish Egyptian Gas Company, on est associada amb les estatals EGAS i EGPC. Amb la
Tunsia de Ben Ali van tenir-hi tractes Borges (1996), Cementos Molins (2007) o FCC,
amb diverses fbriques de ciment. Finalment, Repsol fa dcades que extreu petroli libi,
associada a la National Oil Company, la companyia de la qual, fonamentalment, es va
alimentar la fortuna de Gadaffi, valorada en desenes de milers de milions deuros.
El compliment dels drets humans no
s incompatible amb tenir presncia en
pasos governats per dictadures. Aquesta
s la versi que donen les transnacionals
analitzades a travs de les seves mem-
ries de Responsabilitat Social Corporati-
va (RSC) en qu es comprometen a res-
pectar la Declaraci Universal dels Drets
Humans i la Declaraci de lOrganitzaci
Internacional del Treball (OIT) sobre
Principis Fonamentals i Drets Laborals.

JESS CARRION, DE
LOBSERVATORI DEL
DEUTE, AFIRMA QUE
SI NEGOCIES AMB UN
RGIM AUTORITARI A
LA PRCTICA LESTS
LEGITIMANT
73
LAnuari Mdia.cat sha posat en contac-
te amb diverses multinacionals catalanes
amb presncia a pasos rabs per tal de
saber com duen a la prctica aquest com-
proms. Gas Natural Fenosa ens ha adre-
at a la seva poltica general en defensa
dels drets humans aprovada el 2011, i
que suposadament garanteix lestabli-
ment dun mtode per avaluar limpacte
social i de relaci amb les comunitats en
els projectes dinversi i desinversi que
realitza. En el cas del Grup Borges no hi
ha hagut cap resposta.
En opini de Jess Carrin, membre de lObservatori del Deute en la Globalitzaci
(ODG), si parlem de drets humans i democrcia, quan tu ests negociant amb un r-
gim autoritari lests legitimant. Lactivista considera que lEstat aplana el cam amb
laparell diplomtic, per crear seguretat jurdica per a les empreses. Desprs aquestes,
sense qestionar-se la situaci dels drets humans existent als pasos destinataris, fan
les seves activitats amb lnic objectiu dobtenir una rendibilitat econmica que no-
dreixi el seu compte de resultats. Lactual govern de la Generalitat, per, no opina el
mateix. Un responsable de lrea de premsa dACC1, lagncia de promoci exterior de
lempresa catalana, afirma que tota la seva acci poltica i econmica est subjecta al
principi de legalitat i respecta escrupolosament la legislaci vigent a Catalunya aix com
la dels pasos on actua, inclosos els tractats internacionals signats per lEstat espanyol,
que sn part del nostre ordenament jurdic.
Orencio Vzquez, coordinador de lObservatorio de la RSC, que es dedica a analitzar
les memries daquest mbit de les empreses de lIbex-35, posa en dubte la versi cor-
porativa. Vzquez explica que les memries bsicament tenen un carcter narratiu, es
queden a nivell de comproms, per no detallen com es duu a terme aquest comproms.
A la prctica no es reten comptes. El darrer anuari de lObservatorio, per exemple, re-
corda que Repsol est present a pasos governats per rgims poltics dictatorials i/o
amb alts nivells de corrupci i destaca que sobre aquest mbit en la memria corpora-
tiva no saporta cap informaci significativa dAlgria o el Marroc, entre altres pasos.
Per a Jess Carrin, lRSC serveix per encobrir el que realment ests fent, perqu con-
tribueix a crear una cortina de fum entre els accionistes de referncia, els consumidors
dels pasos del Nord i la realitat dels pasos del Sud.
Dinamitzaci del teixit productiu
El govern catal defensa el procs dinternacionalitzaci de les empreses. Segons AC-
C1 que una empresa catalana simplanti a lestranger representa creixement al nos-
tre pas, per tamb implica la dinamitzaci del teixit productiu del pas de destinaci.
Un portaveu de Gas Natural Fenosa afirma que la multinacional genera riquesa i ocu-
LA GENERALITAT
CONSIDERA QUE LA SEVA
ACCI EXTERIOR EST
SUBJECTA AL PRINCIPI DE
LEGALITAT I RESPECTA
ESCRUPOLOSAMENT
LA LEGISLACI
INTERNACIONAL
74 ANUARI MDIA.CAT
paci als pasos en els quals desenvolupa la seva activitat, cosa que es posa de manifest
a travs del pagament de salaris, impostos, mitjanant les inversions que realitza o gr-
cies a la creaci de valor en la cadena energtica. Jess Carrin discrepa daquest supo-
sat efecte goteig i recorda que les corporacions en molts casos sinstallen en aquests
pasos grcies a unes exempcions fiscals brutals. Duna manera ms prosaica, la tesina
de lODG subratlla que a lhora de la veritat el procs dinternacionalitzaci sexplica
per la necessitat de buscar als mercats exteriors els beneficis que abans sobtenien
en economies autocentrades, a causa del context de crisi, i que els nics que hi acaben
guanyant sn les corporacions transnacionals, els rgims corruptes locals i els go-
verns dels pasos dorigen.
ACC1 insisteix que hi ha un consens en el fet que difcilment sense desenvolu-
pament econmic es pot assolir un ple desenvolupament hum en tota la dimensi del
concepte, incls lexercici dels drets ms fonamentals. Per a Jess Carrin cal canviar
el paradigma i que sigui precisament el respecte als drets humans el lmit a la recerca
de beneficis econmics. Si no es pot garantir el seu compliment, la soluci seria no
internacionalitzar-se. Orencio Vzquez afegeix que per ser conseqents amb els drets
ms bsics, les transnacionals no shaurien dimplantar a pasos on sn vulnerats.
Ambds conclouen que mentre ho continun fent i signin contractes amb empreses
controlades per rgims corruptes, no faran altra cosa que contribuir a la seva legiti-
maci i continutat.

El paper dACC1 i lICEX
No sentendria la diplomcia empresarial de la Generalitat sense citar ACC1, lagn-
cia pblica de suport a la competitivitat de lempresa catalana, que entre altres as-
pectes fomenta la internacionalitzaci de les companyies mitjanant ajuts econmics i
assessorament. Amb 34 oficines repartides pel planeta (una de les quals a Casablanca,
Marroc), a loctubre del 2012 va organitzar una setmana de la internacionalitzaci
per contribuir a laterratge de corporacions catalanes al Marroc i Egipte, entre altres
pasos. Lexpressi oportunitats de negoci s recurrent en les activitats que programa
ACC1. LICEX s lequivalent espanyol dACC1, depn de la Secretaria dEstat de Co-
mer i compta amb una xarxa doficines ms nombrosa, per lobjectiu bsic s el ma-
teix: fomentar la internacionalitzaci de les empreses. LAnuari Mdia.cat ha intentat
obtenir lopini de lICEX sobre la seva presncia a pasos amb rgims dictatorials, per
no ha rebut resposta.
75
No es pot dir que els mitjans de comunicaci no informin sobre les inversions i ope-
racions que porten a terme grans corporacions com Repsol o Gas Natural Fenosa als
pasos rabs. Ni que samagui els objectius fonamentalment empresarials que tenen
les visites oficials que governants espanyols o catalans porten a terme als pasos rabs.
El que es fa difcil s que es denunci explcitament aquesta prctica com una forma de
legitimar rgims dictatorials. En alguns casos, per, els mitjans s que han posat el focus
en aquest aspecte. s el cas del reportatge Los embarazosos negocios de Espaa con las
dictaduras rabes, publicat al febrer del 2011 pel gratut 20 Minutos i en qu es recalca
la responsabilitat de grans empreses espanyoles entre les quals se citen Repsol, Gas
Natural Fenosa o Borges i de lexecutiu estatal en la legitimaci de governs dictatori-
als, que ignoren les violacions dels drets humans i labsncia de democrcia.
Per norma general, Repsol i Gas Natural Fenosa reben un tractament molt favorable
als mitjans. Aix, quan sanalitzen les inversions estatals (o catalanes) als pasos rabs,
el ms habitual s que es destaquin les oportunitats de negoci a lrea. s el cas, per
exemple, dels reportatges El nord dfrica torna a atreure empreses, publicat al diari
Ara el 13 doctubre del 2012, o Las empresas espaolas se han adjudicado 24.000 mi-
llones en el exterior en 2012, publicat a lABC el 18 de desembre. El triangle format pels
governs (espanyol o catal), les grans empreses i els rgims dictatorials sol ser ignorat.
A la premsa alternativa, en canvi, s que s ms fcil llegir articles que incideixin en
aquesta responsabilitat.
76 ANUARI MDIA.CAT
77
78 ANUARI MDIA.CAT
79
La crisi sha endut per davant una de les
institucions ms arrelades del pas: les
caixes destalvis. Lenfonsament ms im-
portant, pel volum de negoci, ha sigut el
de lantiga Caixa Catalunya. Lestat del PSC
Narcs Serra va conduir lantiga entitat
barcelonina a una poltica molt agressiva
en el mercat immobiliari i en la captaci
de fons propis que van provocar entre
daltres lestafa de participacions prefe-
rents a 35.000 clients. La Fiscalia de Bar-
celona va obrir diligncies dofici el juliol
de 2012 per investigar les elevades
retribucions dexalts crrecs de lentitat
malgrat haver estat rescatada. Lafer est
pendent ara de les conclusions de la Fis-
calia Anticorrupci de Barcelona.
NARCS SERRA
I LES OMBRES DE
CATALUNYA CAIXA
JOAN FOGUET
La Fiscalia de Barcelona
investiga les altes retribucions
dels directius de lentitat
destalvis desprs dhaver
comenat a rebre ajut pblic
80 ANUARI MDIA.CAT
L
a pressi del Banc dEspanya perqu les caixes es fusionessin ha provocat
que actualment a Catalunya shagi passat de deu entitats a una. Aquesta
una seria La Caixa, malgrat haver creat un banc com CaixaBank per nave-
gar amb comoditat durant la tempesta. La seva mida i influncia li ha perms
sobreviure i absorbir fins i tot Caixa Girona. Al contrari, una caixa mitjana
com Caixa Catalunya, un cop fusionada amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, no noms
no es va salvar sin que va quedar en una entitat malalta, que necessita assistncia
mdica continuada, com s el cas de CatalunyaCaixa. El tercer grup resultant de la fusi
dentitats s Unnim, que integra Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, per
que ara es troba sota control del BBVA. Finalment, entitats ms modestes com Caixa
Laietana o Caixa Peneds es van buscar aliats dltima hora amb camins costeruts. La
primera es va integrar a Bankia, la segona acaba de ser adquirida per Banc Sabadell.
El model de caixes catalanes est en procs de desaparici. Per, al contrari del cas
madrilenyovalenci de Bankia, cap dels presidents i directors de les entitats destalvi
catalanes ha estat imputat judicialment. Noms els exdirectius de la fusionada Catalu-
nya Caixa i de lantiga Caixa Peneds podrien acabar havent de comparixer davant la
justcia. Duna banda, el fiscal Fernando Maldonado, que havia obert dofici les dilignci-
es per investigar les elevades retribucions dexalts crrecs de lentitat nacionalitzada,
va acabar sollicitant al setembre a la Fiscalia Anticorrupci de Barcelona que assums
les indagacions sobre aquest afer. El ministeri pblic considera que com lentitat ha
necessitat ajudes pbliques cal saber si directius i consellers van rebre des de 2010
honoraris milionaris a costa dels diners de lEstat. I daltra banda, Anticorrupci tamb
est investigant irregularitats en les pensions autoassignades de quatre exdirectius del
Peneds. La fiscalia ha presentat el 2013 una querella contra lexdirector general Ricard
Pags i els exdirectors adjunts Manuel Troyano, Santiago Jos Abella i Juan Caellas per
actuar de com acord per vincular fraudulentament la caixa que dirigien, amb obliga-
cions econmiques pel seu benefici particular i en perjudici de lentitat.
La fusi de Caixa Catalunya, Tarragona i Manlleu va cristallitzar en CatalunyaCai-
xa, la segona entitat catalana i la primera pel que fa a entitats financeres pbliques, ja
que era propietat de la Diputaci de Barcelona, que en proposava els dirigents. Avui
ha quedat diluda entre deutes i desprestigi. Quin s el diagnstic de CatalunyaCaixa?
Tanca lexercici del 2012 amb prdues superiors als 11.000 milions deuros, segons
es desprn del pla de reestructuraci
aprovat per la Comissi Europea el mes
de novembre passat. Les prdues sn el
resultat de la transmissi dactius txics
del sector immobiliari a la Sareb (o banc
dolent), a ms de les dotacions que lenti-
tat ha hagut de realitzar per complir amb
els decrets de capitalitzaci aprovats pel
govern espanyol. De fet, lentitat va trans-
ferir actius per valor brut de 16.000 mili-
ANTICORRUPCI TAMB
INVESTIGA SUPOSADES
IRREGULARITATS EN LES
PENSIONS MILIONRIES DE
QUATRE EXDIRECTIUS DE
CAIXA PENEDS
81
ons (uns 37.000 immobles) que, desprs
daplicar un descompte mitj del 62%,
van quedar per un valor de 6.000 milions.
Tamb cal comptabilitzar unes prdues
superiors als 1.000 milions en la resta de
crdits del balan traspassat. Els nmeros
vermells han provocat unes necessitats de
capital de 9.700 milions, que just es cor-
responen amb el volum dajudes que la
Uni Europea ja va traspassar a lentitat el
desembre passat.
Lorgia de xifres negatives t un perqu. Caixa Catalunya es va empantanegar amb
escreix durant la bombolla immobiliria i va ser molt agressiva en el mercat, baixant a
larena amb els grans bancs espanyols. Una de les armes a usar era concedir hipoteques
a tort i a dret. Diversos alts responsables es defensen allegant que Caixa Catalunya no
podia deixar de donar hipoteques unilateralment. Amb tot, CatalunyaCaixa acumulava
en tancar el 2011 ms de 77.000 milions deuros dactius immobiliaris i 11.200 milions
de crdits a promotors. Aix just en un moment en qu Catalunya lidera la xifra de
desnonaments a lEstat amb 4.732 en el tercer trimestre de 2012. En aquest estat ha
quedat la segona entitat financera del Principat: un saldo. I els culpables? Noms hi ha
fantasmes.
Responsable: Narcs Serra
En un cas com el del naufragi de CatalunyaCaixa s injust i incomplet buscar un nic
responsable o causant. Per, ni que sigui com a paradigma, el cas de Narcs Serra per-
met explicar part dels motius de la caiguda de la segona entitat financera catalana. Nar-
cs Serra (Barcelona, 1943) ho ha sigut tot en el mn poltic i social. La seva biografia
permet entendre com han funcionat les caixes destalvis i els seus rgans directius, que
buscaven persones honorables (s a dir, honrades i sense causes pendents amb la jus-
tcia) i idnies (que reunien un mnim de cinc anys dexperincia en lmbit financer).
Serra, doctor en Economia, va iniciar la carrera poltica com a conseller de Poltica
Territorial del primer govern provisional del president Josep Tarradellas lany 1977.
Va deixar el crrec per presentar-se a alcalde de Barcelona i ser batlle fins al 1982. Des-
prs inicia la seva aventura poltica espanyola com a ministre de Defensa en el primer
govern de Felipe Gonzlez. Crrec des del qual va emprendre la tasca de modernitzar
i democratitzar les Forces Armades Espanyoles desprs de lintent de cop dEstat del
23-F. Va ser un dels artfexs del sobtat canvi de parer dels socialistes sobre lentrada
dEspanya a lOTAN, a la qual el PSOE shavia mostrat contrari. Al final, va guanyar el
s en referndum. El 1991 va deixar Defensa per la vicepresidncia del govern desprs
de la dimissi dAlfonso Guerra, crrec que ocup fins al 1995, quan esclat lescndol
sobre lespionatge del CESID a poltics, empresaris, periodistes i al rei Joan Carles.
Lany 1996 torna a Catalunya per agafar el relleu de Raimon Obiols com a primer
Narcs Serra i les ombres de Catalunya Caixa
LA POCA
PROFESSIONALITZACI
DELS DIRECTIUS DE
LES CAIXES HA ESTAT
UN ELEMENT CLAU A
LHORA DE PORTAR-LES
PEL PEDREGAR
82 ANUARI MDIA.CAT
secretari del PSC grcies al suport del grup dels capitans. Un dells, Jos Montilla, el va
substituir lany 2000. Per va ser Montilla, president de la Diputaci de Barcelona entre
el 2003 i el 2004, qui va promoure la candidatura de Serra per a conseller de Caixa Ca-
talunya el 2004, pas previ per ser president de lentitat el 2005. Serra va acumular cr-
recs durant aquells anys: conseller de Gas Natural durant tres anys; membre del consell
internacional de Telefnica i de Telefnica Chile (ara s membre del consell assessor de
la companyia de telecomunicaci a Catalunya); president de Volja Plus i vicepresident
dApplus Technologies Holding fins a mitjan del 2011. De totes aquestes responsabili-
tats lexministre de Defensa havia arribat a ingressar al voltant d1,2 milions deuros
lany, tot i que de Caixa Catalunya noms en rebia 275.000 anuals. Segons Serra, desprs
de la seva retirada, no va cobrar cap pensi.
Aval a les participacions preferents
La gesti de Serra en el perode 2005-2010 s paradigmtica del comportament de les
caixes destalvis, s un gestor tipus de lenfonsament del sistema. Serra va donar com a
mnim el vistiplau a una poltica agressiva en el mercat immobiliari (ara CatalunyaCai-
xa t un parc dhabitatge ingent tant a Catalunya com a Espanya) i tamb a la captaci
de fons propis que van provocar, entre daltres, lestafa de participacions preferents a
35.000 clients. En una compareixena parlamentria al Congrs, a lestiu de 2012, Serra
va culpar algunes entitats i agncies de rting de la situaci financera, per sobretot els
reguladors que, segons ell, van cometre greus errors i van ser complaents davant la
bombolla immobiliria. Lexministre va assegurar que quan va entrar a Caixa Catalunya
va veure que els resultats no eren els mateixos que es pensava, i que calia un gir en la
direcci. Va insistir, per, que ell no tenia pes executiu en la gesti de la caixa.
El predecessor de Serra, Antoni Serra Ramoneda, va presidir lentitat durant 21 anys
i sha volgut espolsar la responsabilitat del daltabaix actual. Un altre nom propi s el
de Josep Maria Loza, director general de Caixa Catalunya entre 1998 i 2008, i primer
executiu de lentitat. Loza va mantenir profundes diferncies amb Narcs Serra, tan pro-
fundes que va acabar marxant el 2008. Va cobrar una generosa indemnitzaci de 10
milions deuros desprs de deu anys treballant en aquesta caixa. Desprs de Serra, el
desgavell encara ha anat a ms. El director general de lInstitut de lEmpresa Familiar,
Fernando Casado, va ser el seu substitut com a president de CatalunyaCaixa. El nou
president va ser proposat per la Diputaci
de Barcelona -llavors encara presidida pel
PSC- i havia de comptar amb el vistiplau
de la de Tarragona -on t majoria CiU-,
les dues entitats fundadores. En realitat,
Caixa Tarragona havia exigit el cessament
de Serra com a president per tal de donar
llum verda a la fusi. Doncs b, Casado va
ser efmer i noms va exercir de president
tres mesos. Va arribar a finals del 2010
LES DADES OFICIALS
DE 2011 INDIQUEN QUE
ELS PARTITS CATALANS
DEUEN 58,2 MILIONS
DEUROS A LES ENTITATS
FINANCERES
83
i va deixar la presidncia a principis del
2011 en veure que no cobraria el que de-
sitjava. La seva marxa es va produir poc
abans de la conversi de la caixa en banc.
Finalment, Adolf Tod, substitut de
Loza i exdirector general de Caixa Man-
resa, s lactual mxim dirigent de len-
titat. Per fitxar Tod, Serra, quan encara
era president el 2008, va autoritzar un
contracte que el facultava per jubilar-se a
partir dels 60 anys (llavors Tod en tenia
55) amb una renda vitalcia dentre el 80% i el 90% del seu salari fix. El 2008 aquest
salari era de 600.000 euros anuals, per va augmentar any a any arribant el 2011, amb
la caixa ja rebent ajudes de lEstat, als 1,5 milions anuals i dret a una pensi de 3,46 mi-
lions. No era lnic que cobrava sous elevats malgrat la crisi de lentitat. El nmero dos
de Catalunya Caixa, Jaume Masana, va percebre el 2011 un sou de 866.000 euros i els
directius Andreu Plaza i Francisco Jos Trrega van cobrar aquell any 394.000 i 365.000
euros respectivament. Degut a la nacionalitzaci, Tod cobra ara 300.000 euros anuals.
Un model dbil
La majoria de les entitats catalanes han estat intervingudes pel FROB (Fons de Rees-
tructuraci Ordenada Bancria) i aix ha canviat les regles del joc tradicionals. Qu s
el FROB? Doncs s un ens que t per objecte gestionar els processos de reestructura-
ci dentitats de crdit i contribuir a reforar els seus recursos propis en els processos
dintegraci. El fams fons t una dotaci de 9.000 milions de euros, dels quals el 75%
(6.750 milions deuros) es finana amb crrec als pressupostos i els romanents del Fons
dAdquisici dActius Financers i el 25% restant (2.250 milions deuros) pels diferents
fons de garantia de dipsits de bancs, caixes destalvi i cooperatives de crdit. s lEstat
qui controla poc o molt les entitats que es veuen abocades a sumar-shi.
Tal com explica lhistoriador Francesc Cabana en el seu llibre El crepuscle de les cai-
xes, el model financer catal no era tan caduc com molts es pensaven, per tenia punts
febles que es van obviar durant anys. Han estat aquestes debilitats les que han provocat
que sesberls un model financer centenari basat inicialment en el servei proper a la
ciutadania (sobretot als sectors ms populars) amb una nima social que avui ja s qua-
si inexistent o, si ms no, raqutica. Les debilitats es poden resumir, segons els experts,
en tres: governabilitat de les entitats en petits grups, polititzaci dels rgans de govern
i, finalment, dificultat a captar fons propis.
Les caixes es governaven amb un gabinet de direcci petit, format per persones de
prestigi i que no necessitaven de gaire preparaci. A ms, com sha comprovat en els
darrers temps, els alts directius de les caixes destalvis no es caracteritzaven per una
gran dedicaci ni temporal ni professional. De fet, molts patrons daquestes entitats no
rebien retribuci per la seva dedicaci i aix ha provocat poca tensi de la responsabi-
SERRA VA CONDUIR
CAIXA CATALUNYA A
UNA POLTICA MOLT
AGRESSIVA EN EL
MERCAT IMMOBILIARI
I NO VA EVITAR LESTAFA
DE LES PREFERENTS
84 ANUARI MDIA.CAT
a) 1 Ajuntament de Barcelona. 3 consells comarcals (A. Em-
pord, B. Peneds i B. Empord)
b) 7 Diputaci de Barcelona. 1 Ajuntament LHospitalet de
Llobregat. 2 consells comarcals (Osona i Noguera)
c) 2 Ajuntament de Sabadell
d) 1 Ajuntament de Terrassa.1 Ajuntament de Rub
e) 5 Diputaci de Girona. 2 Ajuntament de Girona. 1 Ajunta-
ment de St Feliu de Guxols
f) 1 Ajuntament de Manresa. 2 consells comarcals (Bages
i Bergued)
g) 2 consells comarcals (Osona i A. Peneds). 1 Ajuntament
de Sant Lloren dHortons
h) 6 Diputaci de Tarragona. 2 consells comarcals (B. Pene-
ds i A. Camp). 1 Ajuntament de Reus
i) 1 Ajuntament de Matar. 1 Ajuntament de Tei
j) 1 Ajuntament de Folgueroles. 1 Consell Comarcal dOsona
Font: Expansin, 26 de gener de 2009
85
litat. La poca professionalitzaci dels directius hauria estat un element clau per portar
les entitats pel pedregar. Es tracta dun model ms propi del segle XIX que del segle XXI.
Malgrat que alguns patrons no cobressin, alguns alts directius s que van tenir sous
astronmics. Un cop va intervenir el FROB, en la gesti dalgunes caixes van sortir a la
llum increbles ingressos en forma de salaris, bonus o prejubilacions.
Un altra de les grans debilitats del model de caixes ha estat la polititzaci dels seus
rgans de govern o consells de direcci. Tot i que shavia limitat la presncia poltica
reduint al 40% el nombre de representants del sector pblic (excepte Caixa Tarragona i
Caixa Catalunya), els experts consideren que la polititzaci ha estat un problema. Duna
banda, perqu la poltica funciona com les marees i venia lun o venia laltre segons el
moment poltic, els resultats electorals i els interessos de la instituci pblica de torn.
Avui, tant les entitats com els partits prefereixen oblidar la situaci i es remeten a la
situaci actual ja que des de les fusions de caixes del 2010 els partits no estan presents
en els consells, com a mnim de manera directa. A ms, les entitats financeres sempre
han facilitat crdits als partits poltics, sobretot els ms grans, com PSC, CDC o Uni. Les
dades oficials del 2011 indiquen que els partits catalans deuen 58,2 milions deuros a
les entitats financeres. Daquesta quantitat 9,52 milions deuros els hauria deixat Cata-
lunyaCaixa mitjanant el seu instrument bancari Catalunya Banc. La relaci entre caixes
i partits s, com a mnim, compromesa.
Daltra banda, i com a derivada, les persones assignades a aquests consells dad-
ministraci sovint no eren les ms preparades. Valgui com a exemple aquest cas de la
Caja de Ahorros del Mediterrneo (CAM). L11 de juny del 2012 davant duna comissi
parlamentria de les Corts Valencianes que investiga la intervenci de la CAM, lexmem-
bre de la comissi de control de lentitat, Isabel Cambronero, assegurava que el consell
dadministraci mai va informar a aquest rgan supervisor que lentitat patia proble-
mes financers. Cambronero, ballarina clssica professional, va accedir a lassemblea
general de lentitat financera mitjanant sorteig el 2007. Encara que ella va dir que no
estava molt posada al dia en finances, li van dir que no era necessari.
Finalment, la feblesa ltima de les caixes destalvi ha estat la dificultat o incapacitat
de captar fons propis. Qu sn els fons propis? En la comptabilitat de partida doble el
que sanomena passiu recull les obligacions duna societat. El contraposat s lactiu, que
recull tots els bns i drets que t la societat. La idea bsica s que la suma de lactiu ha
de ser igual a la del passiu: s a dir, la suma dels bns i drets ha de ser igual a la suma
dobligacions que la societat va contreure per a obtenir-los. I els fons propis? El passiu
es divideix en dos grans grups: fons propis, que s la part del passiu que correspon als
socis formats principalment pel capital social i els beneficis no repartits; i els fons ex-
terns, que s la part que es deu a entitats externes. Tornem-hi, les caixes que han caigut
ho han fet per la seva incapacitat a lhora de captar fons propis.
Entitats com Caixa Catalunya no es van quedar de braos creuats per obtenir fons
propis. De fet, moltes caixes catalanes van entrar en una vorgine ferotge de competn-
cia amb els bancs i van acabar realitzant activitats al marge daquelles que corresponi-
en a una entitat financera dinters social, que s el que eren les caixes. El resultat final,
86 ANUARI MDIA.CAT
Caixa Ontinyent i Caixa Pollena, supervivents
Desprs de la crisi de les caixes i la intervenci de lEstat noms quedaran dues caixes
fidels al 100% als seus orgens. Eren les dues entitats ms petites de totes. Sn Caixa
Ontinyent i Caixa Pollena, totes dues dels Pasos Catalans. El nou president de la dOn-
tinyent, escollit a inicis de 2013, Antonio Carbonell va reivindicar, ras i curt, que lob-
jectiu del seu mandat ser la prudncia, la fidelitat a lesperit fundacional, el servei a la
societat i el manteniment de lobra social. No va prometre beneficis milionaris. El cert
s que Caixa Ontinyent, potser per la seva mida petita o per no haver quedat afectada
per la bombolla immobiliria, ha sobreviscut malgrat que les tres grans entitats finan-
ceres del Pas Valenci van caure estrepitosament: Bancaixa -integrada a Bankia-, Banc
de Valncia i la Caja de Ahorros del Mediterrneo. Caixa Ontinyent t menys de 1.000
milions deuros en actius, 47 oficines -bsicament a la Vall dAlbaida i el seu entorn- i
970.000 euros de benefici net al 2011. Tot i que tamb van vendre participacions pre-
ferents a inversors majoristes, lentitat va decidir al gener de 2013 amortitzar el 60%
de les emissions que va fer. Caixa Pollena tamb ha resistit, de moment, el tsunami
econmic i poltic contra les caixes destalvi dels Pasos Catalans. Pollena, un poble de
Mallorca de 17.000 habitants, tenia la caixa ms petita de lEstat, amb menys de 400
milions dactius. Lany 2003 va ser de les primeres a sumar-se a lassociaci de banca
tica europea. A Catalunya existeixen altres entitats financeres, que no sn formalment
una caixa, que tamb han resistit la crisi, com per exemple Caixa dEnginyers o Coop 57,
que sn cooperatives de crdit.
per, s el ja conegut. De deu caixes destalvi catalanes, que havien funcionat durant
dcades i dcades, nha quedat sense fer gaire soroll i en un perode de cinc anys de crisi
noms una, La Caixa, tot i que ara sigui, ms aviat, un banc.
87
La crisi financera ha estat protagonista continuada de la cobertura informativa de dia-
ris, televisions i rdios. Avui dia, les tpiques notcies de resultats anuals de bancs i cai-
xes es destaquen ms en els titulars, per no parlar del serial de la prima de risc. Lecono-
mia interessa perqu no pot no interessar. Ha acabat sent el tema i aix ha provocat un
soroll meditic terrible. El dia a dia ha teixit una estructura de supsits i dalarmismes
que no permeten ampliar el focus i determinar causes i efectes. Per enmig daquest
soroll meditic terrible, salpebrat sempre de politiqueria, shan donat notables exem-
ples de pedagogia informativa. Laccs a les dades s igual per a tothom, la diferncia
ha estat com sha apropat cada mitj a la realitat, quines histries ha escollit per a fer
viscuda aquesta crisi.
Programes de fons com 30 minuts de Televisi de Catalunya han tocat el tema des
de diferents perspectives com reflecteixen els ttols daquests reportatges: Escanyats
per la hipoteca, I els meus diners?, El negoci del deute o Jubilar-se en temps de crisi. s
obvi que el format daquest programa permet una anlisi segmentada i un retrat sobre
els efectes de la crisi financera ms profunds que un informatiu de rdio o televisi o
una pea de cinc-centes paraules dun diari. Per hi ha hagut voluntat de subratllar la
qesti. Tamb la premsa generalista ha dedicat els seus dominicals o pgines especials
per referir-shi, per la vorgine del dia a dia no ha perms en molts casos crear marcs
referencials, sobretot al voltant de les caixes catalanes. De Bankia, en canvi, se nha par-
lat molt ms. En general, sha anat relatant la debacle financera per captols ordenats
cronolgicament i sha abonat un estat de pessimisme constant que, tot i que pot ser
justificat, no es basava en la informaci sin que pretenia un estat dnim mitjanant la
saturaci meditica.
88 ANUARI MDIA.CAT
89
DOTZE MILIONS PER
A LA SEU FANTASMA
DE LA TELEVISI
DE MALLORCA
ENRIC BORRS ABELL
La desapareguda Rdio i
Televisi de Mallorca ha estat
condemnada a pagar per una
finca que no ha fet servir mai,
i que el 2006 va costar
dos milions i mig deuros
La Rdio i Televisi del Consell de Mallor-
ca (RTVM) ja no hauria dexistir. El Con-
sell Insular presidit per la dirigent del PP
Maria Salom la va fer tancar el 2011, per,
lempresa va quedar formalment oberta,
com si fos un fantasma. El problema s
que encara hi ha un procs judicial obert
sobre la que havia de ser la seu de la ra-
diotelevisi pblica: lantiga mansi Son
Puig, de Palma. Una finca completament
abandonada des de fa anys i que el 2006
valia 2,5 milions deuros, per que ara en
pot acabar costant 12 milions a les arques
pbliques. No shi ha fet cap obra, conti-
nua com estava el 2006, per un concurs
pblic controvertit i la gesti poltica dels
equips de govern del Consell de Mallorca
han fet crixer un forat econmic milio-
nari en plena crisi econmica. La televisi
fundada per Maria Antnia Munar (Uni
Mallorquina) ha acabat convertint-se,
nyap rere nyap, en un malson.
90 ANUARI MDIA.CAT
S
on Puig havia de ser la versi immobiliria de la gallina dels ous dor. La
finca, en ple boom immobiliari, augmentava de valor sense que ni tan sols
shi fessin obres. El febrer de 2006 lempresa Ses Cases de Son Puig SL la
comprava per 2,5 milions i vuit mesos ms tard la venia a Tema Concesio-
naria -una societat acabada de crear per Fomento de Construcciones y Con-
tratas (FCC)- pel doble de preu, 5,5 milions deuros. Un negoci rod per Ses Cases de
Son Puig. Per s que FCC havia guanyat, aquell 11 de juliol, un concurs pblic que li
havia de garantir ingressar 2,8 milions deuros anuals durant 40 anys -112 milions en
total- per convertir el vell immoble en la seu de la RTVM i segons el qual es compro-
metia a rehabilitar-la, convertir-la en uns estudis de televisi i dur-ne el manteniment.
Un segon negoci rod, ara, per a FCC. Tanmateix, la seu mai no va arribar a posar-se en
marxa perqu lAjuntament de Palma no va donar les llicncies necessries perqu shi
poguessin construir els estudis. La radiotelevisi pblica va ser clausurada pel govern
del Partit Popular cinc anys desprs de nixer, adduint raons econmiques. RTVM tenia
un pressupost anual duns deu milions.
En no aconseguir els permisos municipals per transformar Son Puig en uns estudis,
RTVM va optar per deixar crrer el projecte. Tema Concesionaria, per, va dur la radio-
televisi pblica als jutjats per incompliment de contracte i fins ara els tribunals sempre
li han donat la ra. Fins al punt que al mes de gener de 2013 lAudincia Provincial de
Palma va confirmar la sentncia del jutjat de primera instncia de loctubre de 2011 i
va condemnar RTVM a pagar 7,76 milions a Tema, ms interessos. Arran de la primera
sentncia, el 22 de desembre de 2011 la jutgessa Maria del Pilar Caballero va embargar
lempresa pblica per la suma dels 7,76 milions ms els interessos de demora, s a dir,
un total de 12.029.018 euros. Per aturar lembargament RTVM es va declarar el 26 de
gener de lany passat en concurs de creditors.
Mentrestant, limmoble de Son Puig continua abandonat, amb les portes tapiades i
linterior completament fet malb. Les fosques operacions immobiliries al voltant de
la finca fins i tot van cridar latenci del fiscal anticorrupci Pedro Horrach conegut
perqu tamb duu el cas Urdangarin. Segons fonts judicials, les ha investigades i de
moment noms ha trobat una presumpta trama de factures falses per valor de 660.000
euros relacionada amb Son Puig, per no amb les compres successives, sin amb els
costos duna suposada installaci de climatitzaci. s lgic que el fiscal dubts que
mai shi haguessin collocat aparells daire condicionat, sobretot perqu ledifici noms
gaudeix de ventilaci natural: laire que circula pels forats de les parets escrostonades
i les finestres sense vidres.

Tres milions en menys de quatre mesos
El mateix dia que Ses Cases de Son Puig SL comprava la finca, el 3 de febrer de 2006,
el notari certificava el canvi dadministrador de la societat, que va passar a ser Juan
Bartolom Segu Gamund, tal com acrediten els documents del Registre Mercantil de
Mallorca. Menys de quatre mesos desprs, la finca ja havia augmentat de valor en tres
milions, segons consta a lescrit que RTVM va presentar al jutge en el procs contra
91
lempresa Tema Concesionaria. Tot i que
no es va vendre oficialment fins el 14 de
novembre, el 26 de maig FCC ja va signar
davant dun notari lopci de compra de
les Cases de Son Puig a la societat admi-
nistrada per Juan Bartolom Segu per
5,5 milions deuros. El mateix dia que FCC
va presentar loferta, que seria lnica, al
concurs pblic per posar en marxa i ges-
tionar durant 40 anys la seu de la radiote-
levisi insular. Evidentment, el va guanyar
i per gestionar el negoci FCC va crear Tema Concesionaria.
El balan de comptes de lany 2006 de Ses Cases de Son Puig SL acredita que aquell
any lentitat va declarar uns ingressos de gaireb tres milions deuros. Per s que a
lescrit de RTVM tamb hi consta que aquell mateix 26 de maig Mateo Estrany, que ha-
via signat lopci de compra en nom de FCC, va proposar Segu and Partners SL per fer
els projectes dexecuci, seguretat, salut i control de qualitat de la rehabilitaci de les
Cases de Son Puig per convertir-la en la seu de RTVM, si guanyaven el concurs. Segu and
Partners SL tenia un administrador i propietari: Juan Bartolom Segu. El cercle quedava
tancat. Segu va liquidar i dissoldre Ses Cases de Son Puig SL lany 2008, per, al balan
de comptes de 2007 ja va fer constar que la societat no havia desenvolupat activitat
durant aquell any. El nom ja deixava clar quin havia estat el propsit de la societat i amb
la venda de la possessi el negoci ja estava fet.
Segu no s cap desconegut al mn empresarial mallorqu, ha estat propietari o ad-
ministrador de ms duna vintena de societats de lilla i va ser vicepresident del Reial
Club Deportiu Mallorca. Segons ha assegurat a lAnuari Mdia.cat, per, quan va com-
prar les Cases de Son Puig no sabia que FCC voldria presentar-les al concurs per fer-hi
la radiotelevisi pblica insular. Nega que tingus cap mena dinformaci privilegiada.
Era una inversi meva, mant. Tamb afirma que va ser FCC qui es va posar en contacte
amb ell per saber si tenia alguna finca que els pogus servir per al concurs i, en oferir-los
Son Puig, li van dir que hi poss un preu. Llavors van signar lopci de compra perqu
FCC noms volia adquirir Son Puig si guanyava el concurs i Segu mateix va posar una
condici, a banda del preu: que ell fos larquitecte del projecte. Lempresari explica que
era un collaborador habitual de FCC des del 1999 i es demana que si guanyaven el
concurs, sent jo arquitecte, per qu hauria hagut de renunciar al projecte?. Lnic fet
indubtable s que va fer un negoci espectacular en plena febre de creixement econmic
grcies a una suposada carambola immobiliria. Cap jutge no ha pogut provar el contrari.
Les dues sentncies, la de primera instncia i la de lAudincia de Palma, descarten
que la primera compra-venda de la finca tingui res a veure amb el conflicte entre Tema i
RTVM. No encaixa, ara, la qesti que pretn suscitar la part demandada comparant el
preu anterior de compra i el que es va fixar en la cessi, diu la primera. La de lAudincia
recorda que el cas era en un procs civil i que tracta dun contracte privat que no es va
Dotze milions deuros per a la seu fantasma de RTVM
EL 2006 SON PUIG ES VA
VENDRE PER 2,5 MILIONS.
QUATRE MESOS DESPRS,
FCC LA VA COMPRAR PER
5,5 ESPERANT COBRAR 2,8
MILIONS ANUALS PEL SEU
MANTENIMENT
92 ANUARI MDIA.CAT
adulterar: El procs de licitaci va ser iniciat per RTVM, ladjudicaci va passar tots els
filtres imposats i el contracte de cessi, pel preu que shavia convingut, va ser firmat i
assumit voluntriament per la demandada (RTVM).
Per s que la RTVM que sintentava defensar de la demanda de Tema no tenia la
mateixa direcci que la que havia comenat tot el procs per obrir una nova seu milio-
nria que lhipotecava per quaranta anys. Dentrada, la radiotelevisi insular era sota el
control dun Consell de Mallorca comandat per la Uni Mallorquina de Maria Antnia
Munar, un partit que ha desaparegut desprs de desenes de casos de corrupci. Desprs,
lany 2008, el Pacte de Progrs va controlar el Consell, presidit per la socialista Francina
Armengol. La llavors directora de RTVM, la periodista Marisa Goi, no va veure gens
viable el projecte de nova seu, sobretot desprs de les reiterades negatives de lAjunta-
ment de Palma per concedir les llicncies i els permisos necessaris per posar en marxa
el projecte. Finalment, desprs duns nous comicis, el PP va apoderar-se del Consell i la
nova presidenta Maria Salom va tancar la cadena el 2011 i va posar fi a qualsevol possible
renovaci de Son Puig.
Sigui com sigui loperaci va funcionar, com a mnim al comenament. Tema Concesi-
onaria es va crear per gestionar el concurs pblic que havia guanyat FCC amb el projecte
de Son Puig i el 24 dagost de 2006 va signar un contracte amb el Consell de Mallorca.
Tot i que mai no el va arribar a dur a la prctica. LAjuntament de Palma, primer en mans
del PP i a partir del 2007 en mans del Pacte de Progrs, va denegar successivament les
llicncies urbanstiques necessries.
Loctubre de 2006 la Comissi del Centre Histric de Palma va rebutjar el projecte
per com afectava a ledifici de Son Puig -que est protegit- la installaci dels plats de
televisi. Labril de 2007 Tema va proposar traslladar-los al soterrani i va aconseguir el
vistiplau de la Comissi, per en demanar la llicncia dactivitats, la gerncia dUrbanis-
me la va denegar el gener de 2008 perqu el Pla General dOrdenaci Urbana no permetia
installacions de telecomunicacions al soterrani. El juliol del mateix any lAjuntament
de Palma tamb va denegar la llicncia dobres a lentitat i la sentncia explica que les
negociacions entre les dues parts no van prosperar. El 2 de juliol de 2009 tots els partits
amb representaci al Consell inclosos UM i el PP- van optar per fer marxa enrere i des-
fer el contracte, perqu no hi havia manera de tirar endavant la nova seu. FCC, a travs
de Tema Concesionaria, va respondre cinc
dies ms tard amb una demanda judicial
contra RTVM.
La sentncia del jutjat de primera ins-
tncia del 14 doctubre de 2011 parla de
manca de collaboraci i falta dinters
de RTVM amb Tema per fer prosperar el
projecte que va dur a un resultat con-
tractual dimpossibilitat sobrevinguda en
lexecuci del contracte. Culpa el Consell
perqu, duna banda, era conscient que

LAJUNTAMENT DE PALMA
NO VA CONCEDIR LES
LLICNCIES DOBRES I
DACTIVITAT NECESSRIES
PERQU ES FES CAP
REMODELACI EN LA
FINCA DE SON PUIG
93
ledifici estava protegit quan va acceptar
loferta de FCC per al concurs pblic i, dal-
tra banda, lempresa va complir totes les
condicions del plec de condicions. Tot i que
RTVM hi va apellar en contra, el 22 de de-
sembre de 2011 la jutgessa Maria del Pilar
Caballero va ordenar lexecuci provisio-
nal de la sentncia embargant RTVM per
un total de 12.029.018 euros, incloent-hi
la reclamaci de Tema Concesionaria i els interessos venuts i previstos. LAudincia va
desestimar lapellaci de RTVM el passat 18 de gener i a la sentncia va recordar que,
abans que no se signs el contracte el Servei dUrbanisme del Consell de Mallorca, ja
havia fet informes favorables sobre la viabilitat urbanstica del projecte. Amb tot, RTVM
no ha pagat res, com a mnim per ara, i ha dut el cas al Tribunal Suprem.
Concurs de creditors
Televisi de Mallorca i Ona Mallorca van emetre lltim informatiu i lltim butllet de
notcies el 9 de desembre de 2011, per lens de RTVM va continuar existint, malgrat
la voluntat anunciada de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, de fer-
lo desaparixer. Devia centenars de milers deuros a les productores i tenia pendent
el litigi de Son Puig. Amb la interlocutria que ordenava lembargament de RTVM per
dotze milions deuros es van accelerar les coses: el 26 de gener de lany passat, el diari
Ultima Hora publicava que lembargament havia impedit que els 900.000 euros que el
Consell de Mallorca havia transferit a RTVM per pagar els deutes amb les productores
arribessin als qui les havien de rebre. Els comptes de lens pblic estaven bloquejats per
ordre judicial. Aquell mateix dia el consell dadministraci de RTVM, amb labstenci dels
representants del PSIB i de la coalici PSM-IV-ExM, va aprovar presentar un concurs de
creditors per aturar lembargament.
Per, novament, les gestions poltiques arribaven massa tard. El 10 de gener de 2013
ladministrador concursal va fer arribar al jutjat mercantil nmero 1 de Palma un infor-
me on declarava culpable el concurs de creditors. Ladministrador concursal calcula
que RTVM era insolvent des del juliol de 2011 i la llei la forava a presentar un concurs
de creditors com a mxim en dos mesos, tot i que no ho va fer fins mig any ms tard. Per
justificar el tancament de la rdio i la televisi insulars, a ms, lequip de govern popular
del Consell va encarregar un informe que va dir, el 8 dagost de 2012, que lemissora era
clarament inviable.
Ladministrador concursal culpa els membres del consell dadministraci de no haver
presentat el concurs de creditors en dos mesos a partir daquell moment i proposa al
jutge que assumeixin el 5% del dficit concursal i els inhabiliti durant dos anys. Al
consell de RTVM hi havia els representants del PP, que van decidir el tancament, i els de
loposici, que el rebutjaven. El Consell de Mallorca calcula que, desprs de la subhasta
dels bns de RTVM incloent-hi la finca Son Puig-, quedaria un deute de deu milions
ELS MEMBRES
DEL CONSELL
DADMINISTRACI DE
RTVM PODEN ACABAR
PAGANT UN 5% DEL DEUTE
QUE QUEDI PENDENT
94 ANUARI MDIA.CAT
deuros, amb les productores i Tema Concesionaria, bsicament. Per si el jutge fa cas a
ladministrador concursal noms se nacabaria pagant mig mili i, a ms, ho haurien de
fer els membres del consell dadministraci de la seva butxaca. La histria de RTVM ha
acabat, doncs, com un malson.
Cinc empresaris al calabs
Tot i que Son Puig continua completament abandonada, el febrer de 2007 lempresa de
climatitzaci Illes Clima va presentar dues factures -luna per valor de 421.543 euros
i laltra de 239.185 euros- a Tema Concesionaria per obres de climatitzaci a ledifici.
I aix que Tema no tenia ni llicncia dobres ni dactivitat. Ms endavant, lempresa de
climatitzaci va presentar un concurs de creditors i el 2011 ladministrador concursal
va denunciar una presumpta trama de descapitalitzaci fraudulenta per part dels em-
presaris a travs de factures falses, segons fonts judicials. El 14 de setembre de 2012 la
policia va detenir quatre empresaris relacionats amb lemissi de les factures i tamb
va detenir qui havia estat el delegat de FCC a les Illes Balears: Mateo Estrany. Tots cinc
van passar la nit al calabs.
Qui va interrogar els cinc empresaris no va ser un fiscal qualsevol, sin el fiscal anti-
corrupci Pedro Horrach. No eren poltics, per tant, tericament no havien de ser al seu
punt de mira, per segons que han confirmat fonts properes a la fiscalia, Horrach ja in-
vestigava les operacions immobiliries de Son Puig quan ladministrador concursal i els
empresaris es van comenar a creuar denncies. Si ladministrador els va acusar dha-
ver descapitalitzat les seves empreses, dhaver-se apropiat els diners i dhaver deixat
deu milions de deutes; aquests denunciaven un xantatge i presentaven enregistraments
de converses que presumptament ho demostraven. De moment aquest cas continua
aturat en algun tram del procs judicial i no se lha pogut relacionar amb el possible
escndol immobiliari de Son Puig.
95
La histria de Son Puig com a seu frustrada de RTVM s complexa i llarga. Ms prpia
dun conte de cases encantades que no dun article periodstic. Una masia abandonada,
maleda, que sha de convertir en la seu de Televisi de Mallorca i dOna Mallorca, obre
un conflicte legal que fins i tot sobreviu a la televisi i la rdio pbliques a les quals ha-
via de servir. Lassumpte de Son Puig, s a dir, el deute que ha causat a RTVM, ha ajudat
a enfonsar-la econmicament mentre que a la vegada, no permet que aquest ens es
dissolgui si no saclareix qu passar amb els deutes. s, sense cap mena de dubte, una
histria sucosa per a la premsa escrita. Tot i aix, no ha trobat fortuna meditica fora
de les Illes Balears.
Si b s veritat que la premsa local va explicar la confrontaci judicial entre RTVM
i Tema Concesionaria, i lany passat va publicar lanunci del concurs de creditors i les
detencions per presumpta trama de factures falses, ben pocs articles recordaven la his-
tria completa. Es troba a faltar, per exemple, la referncia a laugment del valor de la
possessi en menys de quatre mesos. Alguns mitjans ho van recordar, com el Diario de
Mallorca, per va ser gaireb de passada i fora de les Illes Balears ning no va explicar
com shavia arribat a aquella situaci. IB3 no va anar tan enll com per explicar lorigen
de tot el problema.
Aix mateix havia passat el desembre de 2011, quan molts mitjans de fora de les Illes
Balears es van fer ress de la desaparici de Televisi de Mallorca i Ona Mallorca. De
fora de larxiplag cap mitj no va recordar la rmora de loperaci immobiliria que
havia prets hipotecar RTVM durant 40 anys i que lhavia deixada en un procs judicial
que acabaria perdent.
96 ANUARI MDIA.CAT
97
COOPERACI AL
DESENVOLUPAMENT S.A.
MAR CARRERA
Mentre els ajuts a les ONG
desapareixen, els governs
catal i espanyol subvencionen
amb 3,5 milions deuros
projectes de cooperaci
empresarial a pasos del Sud
El rumb de la poltica de cooperaci est
virant cap al sector privat. LAgncia Cata-
lana de Cooperaci al Desenvolupament
(ACCD) de la Generalitat ha rebaixat el
seu pressupost en un 80% (2010-2012) i
acumula un deute de 16 milions deuros
amb les ONG, a les quals va deixar sense
subvencions a projectes el 2012. Al Pas
Valenci i a les Illes Balears les agncies
tampoc no han donat ajuts aquest any. En
parallel, i tot i provenir de fons dun pres-
supost anterior, lagncia de promoci
exterior de la Generalitat ACC1 i lACCD
han donat aquest mateix 2012 ajuts per
valor de 400.000 euros a cinc entitats em-
presarials per fer cooperaci al desen-
volupament. Entre les beneficiries shi
inclou la patronal Pimec. LEstat espanyol
tamb va atorgar tres milions en projec-
tes al Sud a finals del 2011 a una trentena
dassociacions empresarials, entre elles
les fundacions de Repsol i Telefnica.
98 ANUARI MDIA.CAT
S
i lAjuda Oficial al Desenvolupament (AOD) no est enterrada, assisteix al seu
funeral. Aquest s el lament de Francesc Mateu, director dIntermn Oxfam a
Catalunya, entitat que anunciava el seu segon ERO per a lany 2013. Una quei-
xa compartida majoritriament pel mn de la solidaritat als Pasos Catalans.
LAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament ha entrat en crisi total,
deu encara milions deuros a les ONGD i va suspendre la convocatria de subvencions
per a associacions de lany 2012. Al contrari s que es va mantenir, amb un pressupost
que provenia de lany anterior, la partida dajuts per a limpuls de la participaci dels
agents empresarials catalans en la cooperaci al desenvolupament, adreada a entitats
sense finalitat de lucre, s a dir, excloent-hi la participaci directa dempreses, per no la
indirecta. Uns ajuts compartits entre lACCD, que hi va destinar 400.000 euros (el mateix
que lany 2010) i lagncia dinternacionalitzaci de lempresa catalana, ACC1.
La Generalitat no va fer pblic en un primer moment els noms dels beneficiaris dels
projectes de 2012. A preguntes de lAnuari Mdia.cat, fonts dACC1 expliquen que
els ajuts han anat dirigits a cinc associacions i fundacions empresarials: la Fundaci
Empresa i Clima, la patronal Pimec, lAssociaci Catalana de Tecnologia, la Federaci
de Cooperatives Agrries de Catalunya i la Fundaci Privada Institut Catal de la Fus-
ta. Lajut a la Fundaci Empresa i Clima s per a un projecte al Marroc de millora de
la competitivitat del sector empresarial agroindustrial, txtil i dels adobers de la pell
amb una gesti sostenible del consum daigua. Tamb al Marroc i al Senegal, la patronal
Pimec ha rebut un ajut per afavorir la competitivitat de les petites i mitjanes empreses
mitjanant la inversi i la cooperaci. LAssociaci Catalana de Tecnologia ha rebut una
subvenci per a la creaci a Per, a Colmbia i a Equador de negocis inclusius amb tec-
nologies de la informaci. La Federaci de Cooperatives Agrries de Catalunya dedica
lajut a enfortir el model cooperatiu i els intercanvis comercials a Colmbia. Per ltim,
la Fundaci Privada Institut Catal de la Fusta transfereix tecnologia i formaci en sis-
temes prefabricats amb fusta per fer-ne habitatges a la regi de Guarayos, a Bolvia.
Mentrestant, a Catalunya, el 2012 es recordar per la tancada a la seu de lACCD, al
juny, dentitats de laleshores Confederaci Catalana dONG, fartes dels impagaments
que impactaven en els projectes i programes de cooperaci a les poblacions del Sud. Un
mes desprs, lAgncia anullava la convocatria per a projectes de cooperaci a ONGD
(2 milions deuros), tot i que les entitats ja havien presentat els seus nous projectes.
Largument oficial, la falta de liquiditat. El
president de la Coordinadora dONG Soli-
dries i de les comarques gironines i lAlt
Maresme, Rafel Villena, es queixa que ja
shavien presentat ms dun centenar de
projectes: Aix vol dir, molta feina, i molt
desfor i diners malbaratats.
Les Organitzacions No Governamen-
tals de Desenvolupament havien tingut
fins ara un pes destacat com a receptores

CINC ASSOCIACIONS
EMPRESARIALS, ENTRE
LES QUALS PIMEC, REBEN
SUBVENCIONS DE LA
GENERALITAT EL 2012
PER A SOLIDARITAT
99
dels ajuts proporcionats per organismes
oficials (governs estatals, autonmics, lo-
cals) per promoure el desenvolupament
de pasos empobrits. Els darrers anys,
per, els governs catal i estatal han co-
menat a impulsar iniciatives per implicar
les empreses com a agents de desenvolu-
pament, amb la creaci daliances publi-
coprivades de desenvolupament, i sha donat ajuts directes a la cooperaci empresarial.
Lanhelat 0,7% sha esfumat. LAOD executada per la Generalitat catalana, incloent-hi
lACCD i altres departaments, va reduir-se un 40% entre 2010 i 2011 (de 56,7 milions
executats el 2010 a 34,4 el 2011). A ms, es pot constatar la reducci de pressupost de
lACCD, que ha passat de 49 milions deuros el 2010, de 22 milions el 2011, als 9,7 mili-
ons del 2012, una reducci de vora el 80%. El director de lagncia, Carles Llorens (CiU),
titlla la retallada de pressupost de dramtica. A mig exercici [de 2012] hi va haver una
nova reducci de pressupost que t a veure amb aquella voluntat o amb aquella imposi-
ci de voler complir amb els objectius del dficit, lamenta Llorens. La Federaci dONG
de Pau, Drets Humans i Desenvolupament de Catalunya, que agrupa unes 120 entitats,
creu que lassignaci dels recursos s qesti de voluntat poltica; lorganitzaci no
amaga que les retallades es van iniciar el 2008 -poca del govern tripartit-, per es
mostra molt preocupada pel present.
El desmantellament de lajuda
Lany 2011, un ERO va afectar 42 dels 94 treballadors de lAgncia, quatre dels quals han
de ser readmesos a petici del jutge. La reducci de plantilla en va afectar el funciona-
ment i va implicar la supressi de quatre oficines al Sud: Guatemala, Equador, Bolvia i
Marroc. Ms del 75% de les persones acomiadades pertanyien a lrea de planificaci,
avaluaci i dades i a lmbit de cooperaci, msculs centrals de la Direcci General i
de lACCD, respectivament, denuncia David Minoves (ERC), exdirector general de Co-
operaci al Desenvolupament (2006-2011). Lantiga cooperant de loficina dEquador,
Susanna Segovia, tamb acomiadada, creu que la retallada ha castigat la cooperaci que
feia lAgncia i la representaci exterior de Catalunya cap a governs i organitzacions al
Sud: Quedes molt malament amb les institucions. El que queda s que shan incom-
plert compromisos contrets.
A tot aix cal sumar el deute de la Generalitat amb les ONGD, al voltant dels 16 mili-
ons deuros. Desprs de mesos de tensi entre ladministraci i la Federaci dONGD, al
gener del 2013 una vintena dentitats van presentar reclamacions administratives pels
impagaments el 2011 dels programes plurianuals de cooperaci al desenvolupament,
per un valor de 7 milions deuros. La coordinadora de la Federaci, Pepa Martnez, es
queixa que el dileg amb lAgncia ja estava molt malms i shavia exercit pressi
individualitzada a entitats. Llorens, en canvi, insisteix que han estat negociant per
que la majoria de les entitats no han acceptat firmar un nou contracte per ajornar el
Cooperaci al Desenvolupament S.A.
LANHELAT 0,7% SHA
ESFUMAT: LAJUDA
CATALANA A COOPERACI
SHA REDUT UN 40%
ENTRE 2010 I 2011
100 ANUARI MDIA.CAT
pagament fins a lany 2015. En aquest escenari de manca de recursos, les ONGD sn
ms sensibles que mai davant qualsevol moviment. Algunes entitats van denunciar que
la direcci de lACCD shauria desplaat al febrer del 2012 a Moambic per preparar un
viatge dempresaris catalans.
Davant la manca de liquiditat, lACCD ha decidit picar a la porta del sector privat,
sense perdre de vista els fons europeus. Lequip de Llorens ha tancat convenis amb
diversos organismes empresarials per cercar patrocini privat cap als projectes que
lAgncia validi. El portal Cooperes.cat de lACCD i el Consell General de Cambres de
Catalunya mostra projectes que no van arribar a rebre subvenci el 2012. Tamb shan
tancat convenis amb les patronals Foment del Treball, PIMEC i amb la Confederaci del
Comer. Finalment, lagncia ha signat un acord amb el Comit de la Fundaci Rotria
del Districte 2202 de Rotary International, una organitzaci filantrpica dempresaris,
professionals i empleats. Som un agncia pblica, la nostra funci no s captar fons,
afirma Llorens. Tot i aix, assegura que hi ha entre 10 i 15 projectes canalitzats cap a
aquest patrocini privat, per que encara no sha tancat res. Una altra lnia ha estat la
recerca de microdonacions. LACCD va signar un acord al febrer del 2013 amb el portal
Worldcoo.com, una iniciativa molt recent que, en el moment de tancar el reportatge,
noms t cinc projectes penjats, amb uns 3.000 euros recaptats. Segons ha pogut saber
lAnuari Mdia.cat a travs de fonts del sector, lagncia estudia firmar ms acords amb
la fundaci Hazloposible i amb una altra empresa, que permet fer donacions a travs
del telfon mbil.
Solucions privades
La vinculaci de la cooperaci a la internacionalitzaci empresarial s un tema motivat
per la crisi econmica. Aquest s, almenys, el parer del coordinador dEntrepobles, lex
Guillamn. s ms una orientaci i un discurs que no pas que shagin fet grans coses,
assegura. A ms, Francesc Mateu, dIntermn Oxfam, recorda que la crisi ha afectat molt
a petites i mitjanes empreses i sn aquestes amb les quals treballem, perqu amb les
grans tenim un problema de codi tic. Ara b, a nivell internacional, ja fa temps que
es parla de lanomenada pobresa 2.0: No es tracta daturar les causes estructurals que
promouen les desigualtats socials, sin de gestionar i rendibilitzar la pobresa dacord
als criteris de mercat, apunten els autors del llibre Pobreza 2.0.
El viratge empresarial de la coopera-
ci cobra importncia el 2011 arran de
la creaci de la Unitat dEmpresa i Desen-
volupament dins lAgncia Espanyola de
Cooperaci Internacional per al Desenvo-
lupament (AECID) i tamb de laparici,
per primera vegada a la histria, de lins-
trument CAP Cooperaci Empresarial per
al Desenvolupament. Grcies a aquests
ajuts atorgats a finals de 2011 amb una

LES FUNDACIONS DE
REPSOL, TELEFNICA, EL
BBVA I SANTILLANA
REBEN FONS PBLICS
PER A PROJECTES A
LAMRICA LLATINA
101
assignaci de 3 milions deuros, 26 enti-
tats empresarials han pogut implementar
projectes el 2012 i el 2013 (16 dels pro-
jectes encara continuen enguany). Una
part daquests beneficiaris sn empreses
o societats limitades laborals, per la ma-
joria hi entren com a fundacions, ja que
la llei de cooperaci del 1998 exclou les
entitats amb nim de lucre.
Es repeteix aqu el patr de Catalunya:
una AECID escanyada per la retallada el
2012 no treu convocatria de projectes a ONGD, en un any en qu s que sexecuten pro-
jectes del sector privat provinents del 2011. El cas ms cridaner s el de la Fundacin
Repsol YPF dEquador, receptora de 149.900 euros per enfortir lemprenedoria econ-
mica i social de les comunitats influenciades per loperaci de la petroliera a lAmaznia
equatoriana. En un context doposici ciutadana, la coordinadora dONGD espanyoles a
Equador va titllar dirresponsabilitat plena latorgament de fons pblics a una empre-
sa que, segons la CONGDE, acumula violacions dels drets humans a lAmrica Llatina,
denncies pel maltractament als pobles indgenes secundades per lONG Survival i dIn-
termn Oxfam, a ms de queixes per limpacte ambiental de lextractiva a pasos com
Bolvia, Colmbia, Per i Argentina.
El quart Pla Director (2013-2016) de la cooperaci a lEstat implica un canvi de
model en la cooperaci, assegura la presidenta de la Coordinadora dONG per al De-
senvolupament a Espanya, Mercedes Ruiz-Gimnez. Desprs dun intent rupturista
doposici a les poltiques del PP, la Coordinadora -que pateix una forta disminuci de
fons- espera negociar. Algunes de les seves peticions sn la creaci dun marc regula-
dor cap a les empreses, un codi tic de drets humans, de la mateixa manera que les
ONG tenen instruments de transparncia.
A parer de Gimnez, ara s el moment de les aliances publicoprivades, que amaguen
ajuts a la internacionalitzaci de les empreses. El Llibre Verd europeu defineix una ali-
ana publicoprivada (APPD) com un contracte entre un inversor privat i un govern
per proveir un servei concret; si shi afegeix la D, aix implica que les aliances han de
generar un impacte positiu en el desenvolupament. LAPPD ms famosa, Acobamba,
amb un pressupost de 6 milions i una durada de quatre anys (2011-2015), t incidncia
a Per i la lideren les empreses Telefnica, BBVA i Santillana, al costat de les ONG Ayuda
en Accin, Entreculturas-Fe y Alegra, Ecodes y Solidaridad Internacional. Aquest s un
exemple del que el govern estatal pretn anomenar Marca Espanya. Segons es queixa
Pedro Ramiro, membre dOMAL (Observatori de les Multinacionals a lAmrica Llatina),
s un tipus de cooperaci profitosa per a les empreses espanyoles.
Una altra mostra de privatitzaci de la cooperaci, tal com denuncia Miquel Carrillo,
dEnginyeria Sense Fronteres, s lexplotaci dels instruments financers. A partir de
lantic Fons dAjuda al Desenvolupament es va crear el Fons per a la Promoci del De-
LES FUNDACIONS DE
PARTITS POLTICS
TAMB REBEN AJUDES:
LA MS BENEFICIADA
S LA FAES, DEL PARTIT
POPULAR, DIRIGIDA
PER AZNAR
102 ANUARI MDIA.CAT
senvolupament, un organisme que atorga finanament no reemborsable i finanament
reemborsable. Aquest ens atorga crdits a administracions al Sud o a organismes mul-
tilaterals, per tamb destina lAOD a fons de capital de risc o de capital llavor. Aquestes
aportacions, segons un estudi de lObservatori del Deute a la Globalitzaci, busquen el
retorn de la inversi i rarament tenen objectiu de desenvolupament al Sud.
Cooperaci i partits poltics
La cooperaci sempre ha tingut molts actors. Aquelles que s que han mantingut lassig-
naci el 2012, amb una reducci del 60%, han estat les fundacions dels partits poltics.
El Ministeri dAfers Estrangers i Cooperaci ha atorgat 900.000 euros del fons de coo-
peraci per a la realitzaci dactivitats de promoci de la democrcia i la consolidaci
de sistemes de partits poltics. La ms beneficiada va ser la fundaci que dirigeix lex-
president Jos Mara Aznar, FAES del Partit Popular (529.849), seguida de la Fundacin
Ideas, del PSOE (238.510), la Fundaci Rafael Campalans, del PSC (36.000), la Fundaci
CatDem de CiU, (32.909), la Fundaci Sabino Arana del PNB (16.454), la Fundaci per
lEuropa dels Ciutadans dIU (14.808), i lInstitut dEstudis Humanstics - Miquel Coll i
Alentorn-INEHCA dUni Democrtica de Catalunya (13.163), entre daltres.
s, doncs, la cooperaci al desenvolupament una causa perduda? es pregunta el llibre
Pobreza 2.0. Lentrada, lenta per gradual, de lempresa en aquest sector alerta duna
possible mercantilitzaci de lajut al Sud, ms enfocat a afavorir mercats i no a defen-
sar principis de drets humans, igualtat de gnere o apoderament dels pobles. Per no
tothom ho veu aix. Mentrestant, moltes ONGD admeten una excessiva dependncia de
les subvencions i reconeixen que els cal enfortir la base social, a ms de guanyar ms
suport ciutad.
Frau al Pas Valenci i retallada a les Illes
El sector privat no sha fet notar al Pas Valenci ni a les Illes, per les retallades hi
han fet estralls. A la reducci dun 80% del pressupost de lAOD valenciana respecte al
2010 shi ha de sumar lescndol i judicialitzaci del cas Blasco, nom de lexconseller
de Solidaritat i encara diputat del PP, imputat per haver desviat quantitats milion-
ries de cooperaci de la Generalitat a empreses pantalla i impedir aix que arribes-
sin al Sud. La Coordinadora Valenciana
dONGD (CONGDV) -que sha presentat
com a acusaci particular- alerta que els
fons poden haver-se destinat no noms a
lenriquiment de Rafael Blasco -acusat de
sis delictes-, sin tamb al finanament
del PP valenci.
A diferncia del cas catal, al Pas Va-
lenci s que es van arribar a atorgar fons
als projectes el passat 2012, per aquests
noms sn al paper, encara no sha pagat

LEXCONSELLER DE
SOLIDARITAT DEL
GOVERN VALENCI
EST IMPUTAT PER
HAVER DESVIAT FONS
DE COOPERACI A
EMPRESES PANTALLA
103
res, afirma el president de la CONGDV, Carles Xavier Lpez, representant de 111 entitats.
Els impagaments tamb corresponen a lexercici del 2011.
A les Illes Balears, el Govern va decidir no obrir convocatria de cooperaci al 2012,
amb lobjectiu deixugar primer el deute amb les entitats. El president de la Coordina-
dora dONGD de Balears, Mariano de la Rocha, remarca que una part important dels
projectes del 2011 en el dia davui encara no shan pagat. Segons un estudi elaborat a
61 entitats (de la coordinadora i altre teixit associatiu), 408.000 persones de pasos del
Sud on hi havia projectes en marxa han estat afectades per les retallades, 88 llocs de
treball de les entitats balears i ms de 300 llocs de treball en les contraparts locals al
Sud shan destrut. El mateix document eleva el deute a les ONGD a 5,9 milions.
104 ANUARI MDIA.CAT
El tractament meditic sobre la creixent influncia de les empreses en la cooperaci
al desenvolupament ha estat redut, si es t en compte la cobertura que sha donat a
les retallades de subvencions i ajuts a les ONGD als Pasos Catalans. Cap daquests as-
pectes, per, no ha rebut un tractament meditic que illustri les conseqncies en les
poblacions del Sud, sin que el focus ha estat ms aviat la retallada pressupostria i
limpacte sobre les organitzacions catalanes, valencianes, balears o estatals. La reduc-
ci dAOD i la tancada de les ONGD a la seu de lAgncia Catalana de Cooperaci al Des-
envolupament al juny del 2012 ha estat tractada per la majoria de mitjans catalans (La
Vanguardia, El Peridico, lAra, El Punt-Avui, TV3, etc.). En el cas del Pas Valenci i les
Illes, els mitjans estatals i autonmics han cobert tant el cas Blasco al Pas Valenci com
la retallada dajut al desenvolupament a les Illes Balears.
Els mitjans dmbit estatal han cobert en major mesura la privatitzaci de lAOD,
malgrat que a Catalunya s que shan difs les iniciatives de patrocini privat impulsades
pel director de lACCD, Carles Llorens (lAra i El Punt Avui, per exemple). Un article molt
complet, de Diagonal El sector privado marca el paso de la nueva cooperacin, desgra-
na des de les aliances publicoprivades que sestan donant, les accions del FONPRODE,
sense oblidar la polmica subvenci que va rebre la fundaci Repsol del pressupost de
cooperaci. La controvertida ajuda al projecte de la petroliera ja havia estat cobert a
principis dany pel portal Kaos en la Red.
Per comprendre el canvi de rumb de la cooperaci s molt encertada la notcia a
ElMundo.es titulada La Ayuda al Desarrollo tiende la mano al sector privado, en motiu
del seminari celebrat al desembre El futur europeu de la cooperaci al desenvolupament
(2014-2020). El bloc de lassociaci Cooperantes o diverses campanyes a Twitter tamb
es fan ress de les queixes per lentrada del sector privat en la cooperaci.
105
CREIXEN LES
DENNCIES PER
HOMOFBIA
CARLA ROCA BAYN
Un informe de lObservatori
contra lHomofbia alerta
que entre 2010 i 2011 es van
registrar a Catalunya 376
casos de violncia contra la
comunitat homosexual
Tot i els esforos durant anys de Genera-
litat i Estat, no sha aconseguit reduir la
violncia contra la comunitat homosexual.
Al contrari, creix. La Memria Antidiscri-
minatria de lObservatori contra lHo-
mofbia, que edita el Front dAlliberament
Gai de Catalunya (FAGC), va recollir entre
2010 i 2011 un total de 367 denncies per
agressions homfobes, un 4,5% ms que
lany anterior. Aquesta xifra ha seguit aug-
mentant el 2012 amb 376 denncies, un
augment dels casos del 2,5%. Una agressi
al dia. Aquestes dades no sn compartides
per la Conselleria dInterior. Vctimes de
lhomofbia i Mossos dEsquadra no es-
tan coordinats en la resposta a aquesta
xacra, ja que ni tan sols coincideixen les
denncies rebudes pel FAGC amb les que
arriben a mans de la policia.
106 ANUARI MDIA.CAT
L
homofbia no satura, al contrari. Lincrement en agressions homfobes del
2,5% de juliol de 2011 a juny de 2012 sha sumat al creixement dun 4,5%
que ja hi havia hagut durant el mateix perode de 2010-2011. Lltima Me-
mria Antidiscriminatria recull 376 agressions en els dotze mesos destiu
a estiu. Tanmateix, els Mossos dEsquadra noms poden fer referncia a 31
procediments policials iniciats per aquest tipus de denncies en el darrer any 2012. De
fet, el Departament dInterior afirma que hi ha un descens de les agressions de ms del
30%. El problema de la guerra de xifres s que Interior sols contempla aquelles accions
que poden ser penades i que no totes les vctimes denuncien a la policia. El cap del Gabi-
net de Seguretat del Departament dInterior, Jaume Domingo Coll, reconeix aquesta no
coincidncia de les dades i ho atribueix a la diferent naturalesa dels dos organismes,
per creu necessari un esfor per reduir aquesta diferncia.
El FAGC es queixa que hi ha centenars de suposades agressions que queden impunes
perqu no arriben a les comissaries i, per tant, ni tan sols es registren policialment. La
comunitat homosexual creu que molts casos de persecuci, insults i burles no sinves-
tiguen amb prou diligncia. Davant dun govern i una societat catalana que assegura
estar compromesa en la defensa de la llibertat sexual, segueix ressonant leco duna
pregunta: es respecten totes les condicions sexuals? Lhomofbia ha desaparegut pro-
gressivament de lagenda dels poltics i dels mitjans de comunicaci. Es considera una
xacra superada. Un debat que la societat catalana creia superat per laugment de la
tolerncia i el respecte en les ltimes tres dcades per que contrasta amb les dades
oferides per lObservatori contra lHomofbia. Malgrat que quedi molta feina a fer, els
homosexuals consultats en aquest reportatge consideren, per, que les actuacions dels
Mossos dEsquadra davant les agressions sn actualment correctes i que han avanat
molt des de la publicaci del Protocol contra lHomofbia.
Linforme anual de lObservatori assenyala que el 53,5% daquestes agressions i dis-
criminacions, ja fossin fsiques o verbals, van donar-se al carrer i a llocs pblics. En
segon lloc, el 22% van succeir dins lmbit dels Serveis i Administracions Pbliques. En
tercer lloc, el 16,5% van succeir a lmbit laboral privat. Finalment, apareixen les discri-
minacions directament a persones per tenir el VIH o la sida i per ltim, per creixent,
lassetjament a travs dInternet.
Moltes han estat les crides del collectiu Lsbic Gai Transsexual i Bisexual (LGTB) a
favor duna assistncia justa i democrtica del dret a la salut per a la seva comunitat. La
Memria Antidiscriminatria 2010-2011 quantificava, per, que un 4,5% de les denn-
cies que va rebre lObservatori Contra lHomofbia corresponia a discriminacions a
persones amb VIH i/o sida. Duna banda,
van donar-se alguns casos dacomiada-
ments a lmbit laboral; de laltra, alguns
centres sanitaris continuen fent pregun-
tes de carcter personal i ntim als tests
que es realitzen a les persones que sol-
liciten fer-se les proves de la sida. Anant

EL 53% DELS CASOS
DENUNCIATS DAGRESSI
O DISCRMINACI TENEN
LLOC EN ESPAIS PBLICS
107
ms enll, el collectiu gai-lsbic tamb
denuncia que sha negat assistncia m-
dica a persones seropositives, o amb risc
de ser-ho, per aquesta mateixa ra. Bsi-
cament perqu alguns centres sanitaris
es neguen, sense donar ms explicacions,
a realitzar anlisis sobre el VIH a perso-
nes que afirmin ser homosexuals.
LAnuari Media.cat ha comprovat en primera persona, fent-se passar per membre
daquest collectiu, si aquestes irregularitats en laccs a la salut es donen amb facilitat
o no. Aquesta periodista es va adrear a la Clnica Sant Josep, de Vic, regentada per les
germanes Josefines de la Caritat, per fer-se lanlisi corresponent sobre el VIH. La re-
cepcionista, mentre buscava un forat per a aquesta consulta, va canviar radicalment
la seva predisposici en el moment de saber que es tractava duna lesbiana: Aqu no
tho farem aix. Haurs de dirigir-te a una altra clnica, va dir la treballadora. El cas de
la clnica Sant Josep, de Vic, constata, tal com afirmava linforme del FAGC, que alguns
centres sanitaris a Catalunya discriminen el collectiu LGTB a lhora de fer-se una prova
com la del VIH.
El fiscal sobre delictes dodi i homofbia Miguel ngel Aguilar considera que amb
una denncia presentada davant la policia podrem veure si aquest cas encaixa amb
larticle 512 del Codi Penal, que castiga la denegaci a una persona duna prestaci
en el marc duna activitat professional o empresarial per raons dorientaci sexual. El
problema que cada vegada es fa ms evident, com succeeix en molts casos, s la difcil
probatria dels fets, que Aguilar relaciona amb lexistncia freqent de dues versions
contradictries.
Al carrer tot shi val
El menyspreu ms habitual a una persona del collectiu LGTB s el que es produeix en
lesfera pblica. El carrer s lespai idoni, on molta gent veu per calla i on, molt sovint,
topa la paraula de lagredit contra la de lagressor. Es donen casos de persones que
utilitzen mots denigrants o insultants com marieta i daltres similars, i no seran mai
jutjats. Aqu s on entra la convenci social, el pacte que ha estipulat qu s i qu no s
homofbia. Segons denuncien els afectats, un simple adjectiu s un acte que atempta,
en poca mesura per s de forma gradual i interior, contra la seguretat i aplom de la per-
sona. s el que activistes com gatha Estera o Eugeni Rodrguez anomenen homofbia
interioritzada. Desprs de la violncia fsica estricta, aquest tipus dactes sn els que
ms preocupen a la majoria dels grups i associacions del collectiu.
Una altra forma de practicar lhomofbia de manera pblica s a travs dInternet i
de les xarxes socials en qu, tant de forma annima com des dorganismes dinclinaci
catlica o conservadora, sexpressen pensaments contra els gais sense cap pudor. En
aquest mbit els insults o comentaris denigrants sn sovint denunciats i detectats amb
agilitat. Un bon exemple s el comentari homfob a Twitter del periodista dInterecono-
Creixen les denncies per homofbia
EL FAGC AFIRMA QUE HI HA
CENTRES SANITARIS QUE
NO FAN LA PROVA DEL VIH
A PERSONES QUE DIGUIN
QUE SN HOMOSEXUALS
108 ANUARI MDIA.CAT
ma Juan E. Plgfer, el compte del qual va ser cancellat desprs dhaver culpat els gais
de les morts en el Madrid Arena, segons recull el portal Ambiente G. De totes maneres,
a la mateixa plataforma de Twitter segueixen actives etiquetes com #putosgays, #No-
ALaAdopcinEntreHomosexuales o #SFelizYMataUnHomosexual. A ms, articles
dopini a la premsa o afirmacions fetes a algunes tertlies televisives han ocasionat
ms duna polmica. Un cas fora sonat va ser el de larticulista Josep-M. Sanmiquel, au-
tor dun text dopini al Diari de Sabadell al desembre de 2010 titulat Desviacionisme
sexual, que va ser molt criticat.
Des de ben petits, el respecte
Les entitats identifiquen lescola com un altre mbit en alerta. Lassetjament homfob,
que ha provocat directament o indirectament algun cas de sucidi en els ltims anys a
lEstat, s ben present a les aules catalanes i un dels focus datenci de les associaci-
ons del collectiu LGTB. El portaveu del FAGC i president de lObservatori contra lHo-
mofbia, Eugeni Rodrguez, creu que, en molts casos, la implicaci dels centres vers
aquestes prctiques s gaireb nulla. En el primer cas que es va denunciar a Catalunya
per assetjament homfob, en un institut de Sabadell, la direcci del centre es va posar
al costat de les agressores de la vctima, assegura Rodrguez. El Departament dEnse-
nyament, en contraposici a les queixes del FAGC, safanya a recordar totes les lleis,
protocols i actuacions realitzades pel govern de la Generalitat en les ltimes dcades
que emparen i defensen el collectiu. En collaboraci amb el Departament de Benestar
Social i Famlia, Ensenyament segueix protocols per treballar una educaci plural i ba-
sada en la tolerncia, i recorda que ofereix assistncia telefnica directa a les vctimes a
travs de les Unitats de Suport a la Convivncia Escolar.
gatha Estera, periodista i membre de lAssociaci de Famlies Lesbianes i Gais, creu
que els professors no veuen lassetjament homfob perqu generalment no es dna
dins les aules i, per tant, defensa que no hauria de recaure tota la responsabilitat sobre
ells. Coincideix amb Ensenyament a afirmar que aquestes prctiques no sn noms
una qesti descola, sin social i creu que el comportament dels agressors a lescola
lhan de solucionar les famlies. Al final, els nanos acaben repetint all que fan els de
casa, conclou Estera. Ms enll de leducaci primria i secundria, tamb es donen
casos a la universitat. A parer de Rodrguez s imprescindible crear associacions duni-
versitaris o unitats digualtat per poder
progressar en poltiques de diversitat
afectivosexual, que tenen prou fora per
a aportar canvis i avenos. El veter acti-
vista contra lhomofbia insisteix que cal
construir una societat sense cap mena de
discriminaci per opci sexual o per iden-
titat de gnere. Estera i Rodrguez coin-
cideixen en un fet: comenar a fer peda-
ggia des de lescola per a la construcci

LASSETJAMENT HOMFOB
APAREIX A LESCOLA
I PER AIX ELS
ACTIVISTES PROPOSEN
FER MS PEDAGOGIA
ALS INFANTS
109
daquesta realitat ms tolerant amb totes
les opcions sexuals i de gnere seria la mi-
llor de les opcions per un futur sense pre-
judicis. Aix permetria, creuen, comenar
des de zero.
En lmbit laboral, el collectiu gai-ls-
bic assegura que encara va amb peus de
plom. La tendncia de lassetjament psi-
colgic no s nova i, moltes vegades, shi suma la discriminaci per gnere o orientaci
sexual del treballador. Un cas concret, denunciat per lObservatori, s el dun professor
de secundria dun centre religis de Sant Feliu de Llobregat. El treballador, identificat
amb les inicials M. P., va protestar per un acomiadament que ell atribueix a raons hom-
fobes i discriminatries. Lescola, per, ho nega amb rotunditat. Segons el seu testimoni,
en un primer moment se li va comunicar lacomiadament per la necessitat de reduir la
plantilla de docents per raons econmiques. Aquesta ra va quedar desaprovada per
la investigaci del cas quan es va demostrar que no era cert: Em van dir que reduen
la plantilla perqu es passaria de tres a dos grups de classe, mentre que a lactualitat
continuen sent tres. La segona ra que li van donar va ser una suposada poca profes-
sionalitat del docent, que ell nega. Per ltim, se li va comunicar que no encaixava al
projecte descola. En aquell moment, opina M. P., que tot all que ell havia considerat
discriminatori durant el passat tenia un cert sentit. El centre, proper al Frum Catal de
la Famlia, havia adjudicat un horari abusiu al professor, amb el qual li era impossible
compaginar la vida personal amb la professional, o reunir-se amb el comit dempresa
del centre, del qual formava part. Jo estava treballant ms hores de les que em tocava
per la meva mitja jornada, diu. La inspecci laboral daquest cas va poder constatar les
irregularitats contractuals, posant en dubte la versi de lequip directiu del centre, per
sense poder demostrar cap discriminaci homfoba que, segons assegura la vctima de
lacomiadament, hi havia al darrere. Lafectat assegura que va rebre molta pressi, un
cert mbing, per que no pot reproduir comentaris personals pejoratius cap a la seva
persona, ja que mai es van produir de manera explcita.
Proves escasses, agressions impunes
La majoria de sentncies judicials no poden demostrar aquesta homofbia subtil. Ho
denunciens els afectats, i ho corrobora tamb el fiscal sobre delictes dodi i homofbia
Miguel ngel Aguilar: Si el treballador presenta uns indicis mnims de discriminaci
davant la jurisdicci social, li correspon a lempresari demostrar que ell no s culpable.
Normalment, admet Aguilar, sentra en un circuit de difcil sortida, on les proves sn
escasses i, per tant, algunes accions denunciades com a homfobes queden impunes.
Segons el fiscal, s molt necessari -sobretot per a la jurisdicci penal- formar i capaci-
tar els cossos policials per dur a terme investigacions a fons on es pugui acreditar els
elements probatoris de la discriminaci i, aix, la culpabilitat o innocncia de lautor de
la falta o de lagressi.
ELS TEMES LGTB
NO TENEN PRIORITAT
EN UNA AGENDA
ATAPEDA PER LA CRISI
ECONMICA
110 ANUARI MDIA.CAT
gatha Estera opina que els homosexuals ja saben on han de treballar [referint-
se a les empreses pbliques] per evitar la discriminaci laboral i, segons lactivista,
en moltes empreses privades de vegades s difcil. En contraposici, per, creu que
el perfil de dona homosexual sense fills s molt apreciat a lmbit laboral per la seva
disponibilitat i implicaci a lempresa. Una visi diferent s la dEugeni Rodrguez, que
considera la dona com un subjecte encara discriminat laboralment i que quan sajun-
ten la condici de dona i de lesbiana, la discriminaci s doble.

Silenci del Frum de la Famlia
Desprs de la publicaci de la Memria Antidiscriminatria 2010-2011, lObservatori
Contra lHomofbia no ha rebut cap tipus de resposta de collectius conservadors o
ultrareligiosos. Des de lAnuari Mdia.cat es va contactar amb el Frum Catal de la
Famlia, que no va voler atendre les nostres preguntes. Segons el president del FAGC, el
silenci del Frum de la Famlia demostra que aquest informe els molesta. Prefereixen
ignorar-lo per no fer de veu de la seva prpia homofbia, afegeix.
Han representat, per, aquests informes un toc dalerta a ladministraci pblica? De
fet, un cop constitut lactual govern de la Generalitat, el collectiu LGTB demanava una
implicaci definitiva per aprovar la llei contra lhomofbia, la lesfbia i la transfbia. La
proposta, segons les fonts consultades, lhan redactat i signat els caps de llista dERC,
el PSC, ICV-EUIA, la CUP i lactual consellera de Benestar Social i Famlia, Neus Munt
(CiU). Segons el fiscal Aguilar, aquesta llei no podr agreujar les penes, per exemple,
ja que la legislaci autonmica no pot modificar la legislaci penal, que s competncia
exclusiva de lEstat espanyol. Malgrat aix, seria una legislaci complementria per a
perseguir i lluitar contra la discriminaci que no es considera delictiva, s a dir, aquells
comportaments que, tot i ser discriminatoris, no tenen una resposta del dret penal. El
president de lAssociaci de Pares i Mares de Gais i Lesbianes (AMPGIL), Jos Mallimas,
va ser un dels participants en la redacci daquesta llei en procs daprovaci, que con-
sidera positiva i necessria. Mallimas es queixa que el procs avana lentament i
ho atribueix al nou cicle poltic en qu els temes LGTB no tenen prioritat en una agen-
da atapeda amb la crisi econmica. Tot i aix, segons diu, ha rebut molt bons inputs
de CiU i ERC i les persones responsables ens transmeten molta sensibilitat i preocu-
paci. Nest totalment segur: sacabar aprovant. Hi confiem, per no ens quedarem
quiets, adverteix Mallimas.
111
Pas Valenci i les Illes,
en lluita contra lhomofbia
Al Pas Valenci, segons el president de Galesh (Associaci de famlies homoparentals),
Marc Brell, les agressions homfobes ni augmenten ni disminueixen. Aquests casos
han anat canviant des que els emparen una srie de lleis. Brell afirma que existeix una
homotolerncia o homocomplicitat, que fa que els comentaris homfobs no siguin
tan habituals com fa uns anys. Tot i aix, creu que algunes accions homfobes, shi
considerin socialment o no, no shaurien de permetre. Un exemple s el comentari que
va fer el ministre dInterior, Jorge Fernndez Daz, el 3 de mar del 2013, assegurant
que el matrimoni homosexual no garanteix la pervivncia de lespcie. Aqu justifica
la seva discriminaci basant-se en creences. Est fora de lloc, sobretot, perqu s un
representant de lEstat, es queixa Brell. A Galesh el que ms els preocupa s la discri-
minaci entre joves, on hi ha molts comentaris que continuen sent homfobs. Des de
les Illes, a lassociaci Bencamics veuen una millora en els darrers tres anys en matria
dagressions prpiament dites. Aix s, alerten sobre la invisibilitzaci de persones
del collectiu LGTB, sobretot en lmbit sanitari pblic, on es discrimina els transsexuals
o es nega la reproducci assistida a parelles de lesbianes. Coincidint amb Galesh, tamb
els preocupa molt el desenvolupament dels joves en un entorn digualtat i pluralitat. En
aquest sentit, Bencamics lamenta que el nostre radi dactuaci i observaci s redut
donades les circumstncies de falta destructura i de mitjans que tenim per actuar de
manera preventiva, sensibilitzadora i informativa al conjunt de les Illes.
112 ANUARI MDIA.CAT
La cobertura de les dades de lObservatori contra lHomofbia no va ser silencia-
da del tot i va aparixer a diferents mitjans de comunicaci. Malgrat la publicaci de
les dades de la m de lagncia Europa Press i la difusi del teletip a mitjans com La
Vanguardia (digital), Diari de Girona o Vilaweb, la notcia no va arribar a uns altaveus
massius. Aquests mitjans no van proposar cap debat social ni van aportar una visi
crtica daquestes dades. En concret, la notcia dEuropa Press, que cobreix una roda de
premsa en qu el portaveu del FAGC, Eugeni Rodrguez, presenta la Memria Antidis-
criminatria 2010-2011, es repeteix una i una altra vegada a la resta de mitjans sense
qestionar les dades ni aportar-ne de noves ni aprofundir en la denncia.
El tractament de la llei contra lhomofbia tamb ha estat fora escs. Sen van fer
ress mitjans com Europa Press, Regi7 i La Torre, per tampoc hi ha nascut un dis-
curs amb prou fora. Mitjans com La Vanguardia o lAra ho han fet en alguna ocasi
puntual durant lany. Generalment, del collectiu homosexual, bisexual i transsexual
sen segueix parlant bsicament els mateixos dies de lany: durant la celebraci del
Dia de lOrgull Gai, el 17 de maig (Dia Internacional contra lhomofbia, la lesfbia i
la transfbia), i quan es produeixen accions de denncia o de celebraci pel collectiu
LGTB en altres pasos.
113
EL PAS VALENCI
A LA CUA EN
SERVEIS SOCIALS
MAURO BLANQUER
Lndex DEC, elaborat
per lAssociaci Estatal
de Directors i Gerents de
Serveis Socials, situa el Pas
Valenci com lautonomia ms
endarrerida de lEstat
El Pas Valenci compta amb la pitjor co-
bertura de serveis socials de lEstat espa-
nyol i per extensi es troba a la cua dEu-
ropa en aquesta matria. Aix ho afirma
lndex de Desenvolupament dels Serveis
Socials 2012, la primera anlisi compa-
rativa de totes les autonomies de lEstat
elaborada els darrers 25 anys. Linforme
situa el Pas Valenci com la comunitat
autnoma amb el sistema de prestacions
socials ms endarrerit, atorgant-li una
qualificaci de 0,80 punts sobre 10. LAs-
sociaci Estatal de Directors i Gerents de
Serveis Socials, autora de la investigaci,
assegura que lescs esfor econmic i po-
ltic, per sobretot la manca dimplicaci
de les entitats locals, sn la causa daquest
endarreriment. La Generalitat Valenciana
nega validesa a linforme perqu no ha es-
tat elaborat per una entitat acreditada.
114 ANUARI MDIA.CAT
L
ndex de Desenvolupament dels Serveis Socials o ndex DEC (drets, econo-
mia i cobertura) avalua la poltica en serveis socials de les comunitats aut-
nomes, que tenen aquesta competncia del tot transferida. Selabora a partir
de tres variables: drets i decisi poltica (que valora si les institucions han
incorporat als seus corpus legislatius tot el que fa referncia a serveis soci-
als), rellevncia econmica (que es mesura a partir de la quantificaci de la despesa en
serveis socials) i cobertura (que es calcula a partir de les poltiques efectives, des de les
places pbliques en residncies per a gent gran fins a lexistncia de centres ocupacio-
nals o poltiques datenci a la infncia). De lanlisi i avaluaci independent daquestes
variables se nextreu una puntuaci que va del 0 al 10.
El panorama que es desprn de lndex DEC s fora desolador per al Pas Valen-
ci. Linforme el situa com la comunitat autnoma amb menys puntuaci de lEstat es-
panyol. Els autors qualifiquen el sistema de serveis socials valenci dirrellevant i li
atorguen una puntuaci global de 0,80 sobre 10, mentre que la mitjana estatal s de 4,7
punts. En aquest mateix rnquing, Catalunya rep un 5,9 de valoraci i les Illes Balears
un 2,9, noms per damunt de Madrid, Canries i el Pas Valenci.
Una de les claus per entendre aquesta baixa valoraci del Pas Valenci s la manca
de despesa en serveis socials, fet que li atorga una molt mala puntuaci en lmbit de
rellevncia econmica (0,2 sobre 3 punts possibles). Linforme assenyala que de lan-
lisi de les dades facilitades per la Secretaria dEstat de pressupostos es desprn que la
despesa anual per habitant dedicada a serveis socials s de 129,6 euros, la segona ms
baixa de tot lEstat espanyol, tan sols per damunt de la de les Illes, on es destinen 119,8
euros per cada habitant. A Catalunya la despesa per habitant s de 281,1 euros, molt
similar als 280 de mitjana estatal.
Els altres dos indicadors utilitzats per determinar la rellevncia econmica dels ser-
veis socials despesa en serveis socials en relaci al PIB autonmic i en relaci a la des-
pesa total executada tamb evidencien una situaci deficient al Pas Valenci. Segons
dades de lInstitut Nacional dEstadstica espanyol (INE), les institucions valencianes
noms dediquen un 0,65% del PIB a les prestacions socials, la meitat de la mitjana
estatal, que se situa en un 1,25%. Pel que fa al percentatge en serveis socials sobre la
despesa total executada per la comunitat autnoma, la xifra se situa al 4,28%, quan la
mitjana estatal s del 6,93%. Jos Manuel
Ramrez, president de lAssociaci Estatal
de Directors i Gerents de Serveis Socials i
coautor de linforme, afirma que aquestes
xifres situen el Pas Valenci no noms a
la cua dEspanya, sin tamb dEuropa.
Lndex DEC tamb subratlla el grau
dimplicaci de les entitats locals en la
gesti daquestes dotacions econmi-
ques i la cobertura directa a la ciutadania.
Precisament en aquest apartat, el de la

LESTUDI QUALIFICA
EL SISTEMA DE SERVEIS
SOCIALS VALENCI
DIRRELLEVANT
I LI ATORGA UNA
PUNTUACI DE
0,80 SOBRE 10
115
cobertura, s on lendarreriment del Pas
Valenci es manifesta ms clarament. Els
autors de lndex DEC noms li conce-
deixen 0,6 dels 5 punts possibles. A ms
a ms, assenyalen que en alguns casos
ladministraci autonmica sha negat a
facilitar les dades requerides. s lamen-
table que al Pas Valenci no existisquen
dades oficials i pbliques en matries tan
importants com discapacitat o protecci de dones vctimes de la violncia de gnere,
afirmen els autors de linforme.
El reps als indicadors bsics posa de manifest les mancances de cobertura. Aix,
segons les dades facilitades pel ministeri espanyol de Sanitat, al Pas Valenci hi ha un
treballador en el sector dels serveis socials per cada 6.537 habitants, mentre que la
mitjana estatal s dun per cada 3.858, rtio superada pel Principat i les Illes, que en te-
nen un per cada 2.371 i 1.598, respectivament. La manca de cobertura de les persones
amb dependncia s un altre dels factors crtics que analitza linforme. El percentatge
de persones que reben prestacions datenci a la dependncia noms arriba al 0,86%
de la poblaci valenciana, quan la mitjana estatal s de l1,59%. Aix mateix, el percen-
tatge de persones amb el dictamen que dna dret a prestaci en el Servei dAtenci a
la Dependncia per que no la tenen prescrita se situa en el 40,5%, percentatge molt
superior a la mitjana estatal, que s del 28,9%.
Tercera edat i discapacitats, exclosos
Pel que fa als serveis relacionats amb la tercera edat, al Pas Valenci el nombre de pla-
ces residencials per a majors de 65 anys s redut, ja que per cada cent persones que
superen aquesta franja dedat hi ha 3,1 places, front a les 4,3 de mitjana estatal. Daltra
banda, lndex DEC, amb dades del Ministeri de Sanitat i de lIMSERSO, subratlla les
mancances del Servei dAjuda al Domicili. Noms el 2,74% de les persones majors de
65 anys rep aquest servei, menys de la meitat del percentatge de Catalunya (4,77%), o
de lEstat espanyol (4,69%). A ms, la intensitat daquestes ajudes a domicili tamb s
ms baixa al Pas Valenci, on la mitjana de temps dedicat s de 10,8 hores, mentre que
la mitjana espanyola s quasi de 17 hores.
Jos Luis Moreno, membre de la Xarxa Europea per una Vida Independent (ENIL),
organitzaci present a 26 pasos que es dedica a defensar, promoure i divulgar la vida
independent de les persones amb diversitat funcional, assegura que al Pas Valenci
prima el sector privat i les residncies sn vertaderes empreses privades amb certs
privilegis de cobrament front a altres collectius. Moreno creu que el sector de la ter-
cera edat i el de les persones amb discapacitat sovint es solapen i les poltiques so-
cials no en fan la diferenciaci corresponent. ENIL critica la mal anomenada Llei de
la Dependncia, perqu, segons Moreno, fica a tothom en el mateix sac i no afavoreix
la independncia de les persones. Ofereix exclusivament residncies i cuidadors assis-
El Pas Valenci a la cua en serveis socials
CATALUNYA REP UN 5,9
DE VALORACI I LES
ILLES BALEARS UN 2,9.
LA MITJANA ESTATAL
DE LNDEX DEC S
DE 4,7 PUNTS
116 ANUARI MDIA.CAT
tencials a nivell familiar, i no intenta potenciar la vida independent, lautonomia i lau-
togesti de les persones.
Pel que respecta a la cobertura, linforme assenyala una nica dada positiva per al
Pas Valenci: el percentatge dacolliments familiars de menors s del 71,4%, superior
al 63,5% de la mitjana estatal.
Tamb a la cua dEuropa
Els parmetres per mesurar la cobertura dels serveis socials no sn equivalents a tots
els estats, per aix resulta impossible fer una comparaci completa a nivell europeu. S
que es poden analitzar, per, alguns parmetres. Les dades disponibles de lEurostat
sobre despesa social assenyalen que lEstat espanyol dedica a aquesta matria una xifra
que ronda el 21% del PIB, mentre que al conjunt dEuropa supera el 27%. A Frana la
despesa social representa un 30,5% del PIB, a Itlia un 26,7%, a Alemanya un 27,7%, a
Portugal un 24,8%, al Regne Unit un 25,3% i a Holanda un 28,4%. Aquest percentatge
inclou, a ms de la despesa en serveis socials, tot el que fa referncia a sanitat i educaci.
Quant a la despesa social per persona, les diferncies entre la mitjana espanyola i
la daltres estats sn encara ms grans. Si prenem com a referncia les ltimes dades
disponibles de lEurostat, la despesa anual espanyola, tot i que ha augmentat un 32%
durant lltima dcada, s de 3.925 euros per persona. Aquesta xifra contrasta amb la
mitjana de lEuropa dels 25, que era de 6.258 euros per persona lany 2010, i ms en-
cara amb la dels pasos ms desenvolupats: Noruega (12.354), Sucia (9.744), Holanda
(8.380), Frana (8.007), Blgica (7.908), Regne Unit (7.290) o Alemanya (6.561).
Aix mateix, el nivell salarial dels professionals que treballen en el sector dels ser-
veis socials a lEstat espanyol s dels ms baixos de la Uni Europea, incloent fins i tot
el diferencial del cost de la vida a cada pas. Aquest sector, a ms de prevenir lexclusi
social de les persones, genera molta ocupaci. Diversos collectius denuncien la feblesa
dactuacions poltiques encaminades a potenciar la creaci de llocs de treball a lmbit
dels serveis socials, especialment al Pas Valenci, que t un 28,1% datur (segons dades
de lINE de lltim trimestre de 2012), un dels percentatges ms elevats de lEstat.
La Generalitat desacredita linforme
La Generalitat Valenciana nega la validesa de les dades de lndex DEC. Pocs dies des-
prs de la seua publicaci labril de 2012, el secretari autonmic dAutonomia Personal
i Dependncia de la Generalitat, Joaqun
Martnez, va assegurar que lAssociaci
Estatal de Directors i Gerents de Serveis
Socials no posseeix autoritzaci oficial
per realitzar informes pel fet de no es-
tar reconeguda per cap organisme auto-
ritzat, ra per la qual aquest document
manca de credibilitat. Joaqun Martnez
afirma que linforme respon nicament
EL PAS VALENCI I LES
ILLES OCUPEN ELS LTIMS
LLOCS DE LESTAT EN
DESPESA PBLICA PER A
SERVEIS SOCIALS
117
a interessos poltics i s aquesta la causa
per la qual els seus resultats no tenen
credibilitat, rigor ni serietat.
LAssociaci defensa la importncia i
la complexitat daquest document, argu-
mentant que s la primera anlisi que es
realitza a nivell estatal i que avalua la situ-
aci per comunitats autnomes. Aquesta
entitat, que agrupa dos-cents treballadors
del sector (treballadors socials, psiclegs,
educadors o advocats), considera que no
es pot imputar cap biaix ideolgic a lanlisi. Les dades mostren una realitat inqesti-
onable. Linforme DEC acaba recomanant a la Generalitat un canvi radical de la seva
poltica en matria de serveis socials, des de lelaboraci dun nou marc normatiu fins
a un increment substancial de lesfor econmic destinat a serveis socials. El Pas Va-
lenci es troba en el lloc ms endarrerit en aquesta matria de tot lEstat espanyol, que
s com dir en el lloc ms endarrerit dEuropa, afirmen.
Per la seua banda, el secretari autonmic, en un comunicat, argumentava amb
aquests termes el descrdit del document: Lassociaci no segueix cap metodologia
de treball establerta, no utilitza barems degudament consensuats amb els organismes
competents, ni sn contrastats amb les administracions com fan altres entitats. Segons
la Generalitat, lavaluaci realitzada per lassociaci no incorpora els pressupostos de
les diputacions provincials i dels ajuntaments destinats a poltiques socials, una quan-
titat que augmentaria la partida general destinada a aquestes poltiques. Finalment,
Martnez assegurava que les poltiques socials constitueixen un eix fonamental de les
poltiques del Consell i que shan donat passos de gegant quant a la millora de lestat
del benestar.
Manca de marc legislatiu
Les realitats socials ms dures es fan ms evidents en moments de crisi econmica.
Tot i aix, organitzacions com ATTAC afirmen que s ara quan aquesta mena de presta-
cions socials experimenten un major retrocs. Rafael Muoz, membre de la Comissi de
Sanitat Pblica dATTAC al Pas Valenci, denuncia el model que, al seu parer, imposa el
nou Reial Decret Llei 16/2012 en una qesti bsica com s la sanitat: Abans laccs
al sistema sanitari era universal i ara aquest dret es vincula a la cotitzaci en la Segu-
retat Social, aix s un desgavell administratiu perqu sen queden al marge collectius
minoritaris que precisen una atenci especial, com els immigrants sense papers. Se-
gons Muoz, les mesures que duen a terme tant el govern espanyol com ladministraci
valenciana exclouen del sistema de prestacions aquells que precisament haurien de
rebre una major protecci, perqu la seua situaci els fa ms vulnerables.
Joaquim Bosch, magistrat portaveu de Jutges per la Democrcia, afirma que una so-
cietat, encara que en parmetres econmics siga ms forta, rica i beneficiosa per a la
AL PAS VALENCI HI HA
UN TREBALLADOR EN
EL SECTOR DELS SERVEIS
SOCIALS PER CADA
6.537 HABITANTS,
GAIREB LA MEITAT DE
LA MITJANA ESTATAL
118 ANUARI MDIA.CAT
majoria, no t perqu ser la ms justa. Un estat, per ser realment just, ha dassegurar a
tota la societat laccs a uns serveis, uns drets i unes necessitats bsiques per desenvo-
lupar-se com a persones, i s evident que el nostre sistema de protecci social no garan-
teix la llibertat i la igualtat. Les entitats del sector dels serveis socials remarquen que
per garantir-ne la protecci seria necessari un marc jurdic ms avanat, cohesionat i
amb una planificaci a llarg termini, similar al daltres pasos europeus. Com assenyala
el Comit Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) qes-
tions que haurien de constituir vertaders drets garantits sestan derivant de manera
sistemtica a elements de desenvolupament normatiu de rang inferior, sotmesos de
manera directa a la disponibilitat pressupostria i, en definitiva, a les prioritats i volun-
tats poltiques de torn.
119
Quan el mar de 2012 va presentar-se lndex DEC, els diaris generalistes amb ms lec-
tors del Pas Valenci sen van fer ress noms breument a travs dun text bsic dagn-
cia de notcies. Daquesta manera, en mitjans com El Mundo, El Pas o 20 Minutos passava
desapercebut un estudi especialment crtic amb els serveis socials del Pas Valenci. No-
ms Levante-EMV va incloure fonts addicionals. Aquest rotatiu va complementar la nota
dagncia amb declaracions dun portaveu de la Generalitat Valenciana perqu donara
la seva versi. A ms, va incloure una srie de casos particulars per illustrar la notcia.
Els mitjans que van fer una anlisi ms profunda de la presentaci de lndex DEC van
ser els digitals dmbit alternatiu. Aix doncs, la notcia publicada al Diariocriticocv.com
descrivia linforme sobre serveis socials ms detalladament, tot destacant-ne les man-
cances al Pas Valenci. El mitj que va cobrir-ho amb ms profusi va ser Rebelion.org.
Aquest digital independent va posar especial mfasi a difondre les dades de lndex DEC,
amb el cas valenci com lexemple ms dramtic en matria de reducci de drets i ajudes
econmiques a persones dependents i els seus familiars. Rebelion.org explicava casos par-
ticulars i esmentava legislaci relacionada, a ms de contactar amb fonts directes com els
autors de linforme o la Plataforma en defensa de la Llei de Dependncia al Pas Valenci.
Al marge daquests mitjans, la publicaci de lndex DEC noms va tenir ress a les
pgines web de les associacions i sindicats del sector. Per exemple, va ser citat en lacte
de presentaci de la Plataforma en Defensa de lEstat de Benestar i els Serveis Pblics
en el Pas Valenci.
120 ANUARI MDIA.CAT
121
LA PRESSI FISCAL
DE CATALUNYA,
UNA DE LES MS
BAIXES DE LA UE
ALBERT MARTN VIDAL
Els catalans paguen un
percentatge en impostos vuit
punts per sota de la mitjana de
la Uni Europea, ms a prop de
Sussa que no de Sucia
Lhemorrgia del deute pblic i lanunci de
nous impostos han creat un estat dopini:
els tributs ofeguen Catalunya. Es diu que
noms Aruba i Sucia tenen un impost
sobre la renda ms alt que el catal, fixat
en un mxim del 56%. Es diu que lEstat
espanyol va ser el pas del mn on ms
va pujar lIVA el 2012. Per no es diu que
les arques pbliques ingressen en reali-
tat molt menys del que marquen els tipus
impositius. La fiscalitat real que saplica a
lEstat espanyol -similar a la de Catalunya-
segueix estant ms a prop dIrlanda, Pol-
nia, Estnia o Malta que no de Dinamarca,
Sucia o Frana. De cada 100 euros que
shi generen 32,4 sn pagats en impostos.
Aix situa els contribuents catalans al ni-
vell dels lituans -els que menys paguen a
lEuropa dels 27 amb un 26% dimpostos-
i molt lluny dels danesos -lders amb un
48,6%-, segons dades del 2011 dEurostat,
lagncia destadstica europea.
122 ANUARI MDIA.CAT
L
es pujades dimpostos com lIVA o lIRPF impulsades per lEstat en els dar-
rers temps no augmentaran substancialment el nivell de pressi fiscal a Ca-
talunya. Aquest 32,4% dimpostos pagats sobre el total del Producte Interior
Brut deixa lEstat espanyol en el pdium dels membres histrics de la Uni
Europea (els dabans de 2004) que menys impostos paguen, noms per dar-
rere dIrlanda amb un 30,4% i tot un referent per les transnacionals grcies als seus
minsos nivells impositius- i seguida de Grcia (34,9%). Els catalans, doncs, paguen vuit
punts menys en impostos que la mitjana europea situada en un 40,8%. Les dades de
linforme de lEurostat inclouen els pagaments a la Seguretat Social com a impostos.
El polmic IRPF que paguen els catalans est fixat noms en el seu tram ms alt al
56% per als sous superiors als 300.000 euros. Al Pas Valenci arriba al 54% per a les
Illes es queda al 52%. Els experts, no obstant aix, assenyalen que s clau destriar el
tipus nominal (el teric) del real (el que sacaba pagant). Aquesta diferncia existeix
a causa de les deduccions, exempcions i bonificacions impositives que es donen al sis-
tema tributari. Aquestes rebaixes es produen per diferents raons: compra dhabitatge
(eliminada al juliol de 2012), rehabilitaci de la vivenda habitual, lloguer (en casos con-
crets que beneficien propietaris i llogaters), donatius, naixement de fills quan els pares
treballen, o per pla de pensions privat. En un estudi de la consultora KPMG shi explica
una altra dada: el tipus efectiu per a les rendes de 100.000 dlars (al voltant de 75.000
euros) s a casa nostra del 32%, quan proporcionalment a aquell 56% correspondria
un 40%. s a dir, les rendes ms altes, de 300.000 euros en amunt, arriben a nivells
rcord de tribut per IRPF. La resta de trams alts, com el de sous de 75.000 euros anuals,
ja no sn tan elevats si els comparem amb altres pasos de la UE.
El secretari general del Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda (GESTHA), Jos
Mara Mollinedo, recorda que larticle 31 de la Constituci espanyola proclama la pro-
porcionalitat dels impostos, segons la qual tothom ha de contribuir en funci de la seva
capacitat i aix, segons ell, no sacompleix. Mollinedo explica que lIRPF t un sistema
dual en qu treball i capital tenen un tractament diferent i en qu aquest darrer surt
clarament beneficiat. Mentre els rendiments del treball es paguen segons una tarifa
progressiva per a set trams dingressos, les rendes del capital tenen noms tres tipus
de gravmens. De fet, fins a lany 2011, quan el president espanyol, Mariano Rajoy, ho
va canviar, nhi havia noms dos. Amb lactual sistema s absolutament igual tenir un
capital dun mili deuros a un de deu, lamenta Mollinedo, considerat un dels princi-
pals experts espanyols en aquesta mat-
ria. Segons explica, el tracte que reben els
capitals discrimina tamb les rendes dels
autnoms o a larrendament dimmobles.
En aquests casos tamb pagues ms com
ms ingresses, precisa.
Hi ha ms arguments. Jordi Berbis, lli-
cenciat en Economia i membre del Semi-
nari Taifa, afegeix el fet que entre el tipus

ENTRE ELS ANTICS
MEMBRES DE LA UE NOMS
A IRLANDA ES PAGUEN
MENYS IMPOSTOS QUE A
LESTAT ESPANYOL
123
teric i el real hi ha una diferncia molt
significativa. Taifa, grup deconomistes
de marcat carcter progressista, lamenta
que lIRPF es pagui per trams, i no sobre
el total exacte dingressos. Berbis afirma
que les deduccions en aquest impost so-
vint sn estranyes i es concentren en els
trams ms alts i, per exemple, assegura que tant els plans de pensions privats com
abans la compra de lhabitatge se solen concentrar en els salaris ms elevats.
Vicen Navarro, catedrtic de Poltiques Pbliques de la Universitat Pompeu Fabra
i professor de Public Policy a The Johns Hopkins University, tamb critica la manca de
progressivitat de lIRPF. Navarro ha denunciat en repetides ocasions que els pasos del
sud dEuropa (Espanya, Grcia i Portugal) tenen una gran regressivitat fiscal que ha
produt unes desigualtats enormes, i les ms grans dins lEuropa dels 15. En un article
al desaparegut Pblico, Navarro posava laccent en lenorme divergncia que hi ha
entre crrega nominal i crrega real. A causa de les bonificacions i deduccions, segons
afirma, les rendes ms altes no paguen un 52% ni un 56%, sin molt menys, i alerta que
en la majoria de casos les rendes del que ell anomena els sper rics provenen de rendes
del capital, que nominalment cotitzen al 27% sobre rendiments de ms de 24.000 eu-
ros, tot i que, de nou, sn molt ms baixes en la realitat.
Societats, limpost gruyre
Apple va fer pblic al gener que durant el 2012 havia aconseguit uns beneficis rcord,
i va afegir que a Espanya shavia superat a si mateixa. Un mes ms tard, la filial de lem-
presa fundada per Steve Jobs va declarar prdues a lEstat espanyol. El cas dApple il-
lustra com moltes grans empreses -Google, Facebook, Yahoo, Ebay o Amazon- sacullen
a la laberntica normativa fiscal que els permet reduir al mxim el pagament dimpos-
tos. Limpost de societats s del 25% per a empreses que facturen fins a deu milions
deuros amb fins a 300.000 euros de beneficis, i del 30% per als que queden per sobre
daquestes xifres. Per segons els experts, en cap altre impost la distncia entre impos-
tos terics i impostos recaptats s tan gran. El tipus real disminueix conforme augmen-
ta la mida de lempresa, assenyala Mollinedo.
Pagar menys per limpost de societats s una prctica habitual a labast daquelles
companyies que es poden permetre recrrer a especialistes en fiscalitat. Hi ha mlti-
ples mecanismes legals, noms cal enginyeria tributria per impedir que acabin pagant
el que legalment haurien de pagar. El cas dApple s una prctica habitual: els resultats
que declaren responen a la manera com facturen les seves vendes en relaci a altres pa-
sos on est implementada la companyia. El gegant informtic, com tants daltres, pre-
fereix declarar els ingressos europeus a Irlanda, on el tracte fiscal s ms favorable, i ho
fa amb un escrupols respecte a la legalitat. Aquestes relacions internes entre filials de
diferents pasos ja va ser qestionada, fins i tot per Angela Merkel, cancellera alemanya,
i Nicolas Sarkozy, expresident de Frana, que van defensar la necessitat dharmonitzar
La pressi fiscal de Catalunya, una de les ms baixes de la UE
LIRPF DEL TREBALL
SEGUEIX SENT MOLT
SUPERIOR AL DE LES
RENDES DEL CAPITAL
124 ANUARI MDIA.CAT
limpost de societats a tota la Uni Europea. No obstant aquesta iniciativa, els experts
creuen que no saconseguir cap canvi a curt termini, i recorden els molts anys de feina
que va costar harmonitzar lIVA europeu. De fet, es calcula que aquesta harmonitzaci
trigar entre vuit i deu anys.
Segons el sindicat dels tcnics dhisenda, limpost de societats s directament res-
ponsable de lensorrament recaptatori que han patit les finances estatals i catalanes
durant la crisi. s on hi ha ms trampa: sha compensat dalguna manera amb el paga-
ment per anticipat ara vigent, per aquesta no s una mesura econmica, sin compta-
ble, expliquen, convenuts que les reformes introdudes en aquest tribut sn pa per
avui, gana per dem. Al contrari, Mollinedo indica que durant la crisi, i malgrat latur,
la recaptaci de diners provinent de lIRPF sha mantingut estable grcies a les pujades
del tipus, i que el mateix ha passat amb lIVA. La recaptaci dIRPF i IVA, impostos que
afecten majoritriament els treballadors, es mantenen, mentre que la de societats, que
depn bsicament de mitjans i grans empresaris, cau en picat.
El Seminari Taifa va ms enll i denuncia que les empreses no paguen el 30% que
els correspondria, sin al voltant del 12%. Haurien de pagar prop de 180.000 milions
anuals, i nacaben abonant al voltant de 80.000, denuncia Jordi Berbis. El pagament
exacte de lany 2011, segons dades oficials, se situaria en un percentatge de mitjana de
l11,6%. El percentatge mitj del tipus efectiu de societats s inferior al que abonen les
famlies per la seva renda (12,4%) i molt inferior al tipus teric europeu, fixat entorn al
26%, i fins i tot es troba per sota del tipus nominal irlands (12,5%).
Els experts assenyalen les Societats dInversi de Capital Variable (SICAV) com leina
preferida de les grans fortunes per diferir el pagament de tributs. Aquestes societats
dinversi collectiva han disparat el seu nombre en plena crisi. Els capitals que formen
part de les SICAV tributen noms l1% sobre els beneficis, molt per sota del 27% que
sels aplicaria dins lIRPF. Aquest producte financer noms pot ser investigat per Hisen-
da amb una autoritzaci prvia de la Comissi Nacional del Mercat de Valors, grcies a
una esmena presentada per CiU amb el suport de tota la resta de grups, excepte Izquier-
da Unida, al Congrs lany 2005. Per fundar una SICAV s obligatori tenir un capital de
ms de 2,4 milions deuros i aportar un mnim de 100 accionistes. Aix no obstant, s
molt freqent que una sola persona aporti el 99% del capital, mentre que la resta hi
figura noms per acomplir aquest requisit.
La paradoxa Buffett a casa nostra
El multimilionari Warren Buffett, un dels inversors financers ms importants del mn,
va fer pblic al setembre del 2011 que la seva secretria, Debbie Bosanek, pagava un
percentatge dimpostos ms elevat que no pas ell. Buffett, partidari de taxes especfi-
ques per als sper rics, va indicar que mentre ell pagava un 17,4% dels seus impostos,
la seva treballadora en pagava un 36%. La paradoxa de Buffett es dna tamb a Espa-
nya, explica Mollinedo, la persona que t un capital dun mili deuros paga un tipus
fix que equival al que paga una persona que cobra 48.000 euros. Segons afegeix, aquest
fet no s exclusiu dels Estats Units o de lEstat espanyol, sin conseqncia dun model
125
econmic molt ests que ha afavorit el
sector financer per sobre de lindustrial.
Els economistes crtics amb el libera-
lisme es divideixen entre els que creuen
que aplicant correctament els actuals
impostos ja nhi hauria prou i els que con-
sideren que calen nous tributs per redis-
tribuir la riquesa. GESTHA veu necessari
acabar amb leconomia submergida i el
frau fiscal (un informe daquest sindicat
estima que el 71% de levasi fiscal correspon a grans empreses i fortunes) i planteja
millorar la progressivitat. Per aconseguir-ho, els tcnics plantegen reduir la diferncia
existent entre lIRPF del treball i el del capital i apujar limpost de societats. El sindicat
es mostra optimista amb limpost sobre les transaccions financeres, un tribut que lEs-
tat veu amb aprovaci desprs que 14 pasos ja han decidit aplicar-lo. Es calcula que
aquest nou tribut aportaria entre 4.500 i 14.000 milions a les finances de lEstat. El Se-
minari Taifa tamb opina que s un error creure que els impostos que tenim no donen
ms de si per, si sen pogus crear un ms, sinclinaria per limpost al patrimoni, que
entre daltres utilitats podria controlar les propietats dels crrecs pblics.
El tret diferencial catal
Les diferncies en matria impositiva entre Catalunya i la resta de lEstat espanyol exis-
teixen i sn ben conegudes: lIRPF catal est fixat al 56% en el tram ms alt, mentre
que a la resta de lEstat queda majoritriament en el 52%. Tamb hi ha diferncies entre
comunitats en impostos com els de patrimoni, successions i transmissions patrimoni-
als i actes jurdics -aquests dos darrers van suposar, en temps de bonana, una gran
font dingressos per a la Generalitat-. Catalunya se situaria entre els territoris on ms
es paga per Patrimoni, mentre que a Balears, Pas Valenci i Madrid no shi paga res.
En Successions, la fiscalitat de Catalunya, Balears i el Pas Valenci ha anat canviant en
funci de les contnues reformes, i ara estan sota mnims. I, finalment, en Donacions,
Catalunya i Balears estan molt juntes, quartes o cinquenes de lEstat en funci del tram,
mentre que el Pas Valenci s el tercer on menys es paga per aquest concepte.
Lacord dinvestidura entre CiU i ERC a Catalunya incloa el comproms futur de gra-
var els dipsits bancaris -lEstat ho ha impedit-, implantar leurovinyeta per a vehicles
pesants, carregar amb un impost les begudes amb excs de sucre o crear un gravamen
a les centrals nuclears. Tamb en el futur hi ha lacord destudiar mesures per gravar
els pisos buits i per augmentar la pressi fiscal sobre les grans superfcies comercials.
Malgrat aquestes diferncies, el cert s que els impostos propis de les comunitats
autnomes representen noms un 1,8% dels ingressos tributaris a lEstat, segons un in-
forme del Registre dEconomistes Assessors Fiscals. El 85% dels impostos que paguen
els ciutadans prov de lIRPF, lIVA, limpost de societats i els especials (hidrocarburs,
tabac i alcohol). Per comprendre les diferncies de magnitud entre els uns i els altres,
LA PARADOXA BUFFETT ES
PRODUEIX A CASA NOSTRA:
UN CAPITAL DUN MILI
DEUROS PAGA UN TIPUS
EQUIVALENT AL DALG
QUE COBRA 48.000 EUROS
126 ANUARI MDIA.CAT
cal pensar que noms per hidrocarburs i tabac es paga ms que pels impostos de Do-
nacions i Successions de totes les comunitats autnomes juntes. Lespecificitat catalana
no es produeix tant en la crrega fiscal com en el repartiment posterior dels impostos.
Malgrat les diferncies en lIRPF i en altres tributs, la fiscalitat catalana sassembla
ms a la de lEstat en general que no a cap altra dels pasos que lenvolten. De fet, La
Vanguardia recordava el passat desembre que lany 2008, tot i trobar-se gaireb un
punt per sobre en pressi fiscal que Euskadi, els Pasos Catalans pagaven uns impostos
noms dcimes superiors a la mitjana espanyola, que s de l1,7%. Catalunya es troba a
l1,9%, el Pas Valenci a l1,8% i les Illes eren lders amb un 2,1%. En la mateixa lnia,
lestudi del Registre dEconomistes i Asessors Fiscals, malgrat constatar la diferncia
en lIRPF, en minimitza els efectes: en una famlia amb dos cnjuges i dos fills amb sous
de 20.000 i 22.000 euros bruts a lany i una hipoteca de 6.000 euros anuals, la mitjana
de la tributaci a totes les comunitats autnomes s de 3.053 euros; a Extremadura
sen pagarien 3.700 i a Catalunya una mica ms de 3.300 euros. La meva opini estric-
tament personal s que les diferncies en el pagament dimpostos no es refereixen tant
a factors territorials com a factors de nivell socioeconmic, afegeix Berbis, de Taifa.
El gran conflicte es troba no tant en el pagament de tributs, com en el retorn que
tenen en els ciutadans. Les balances fiscals entre Catalunya i lEstat han representat un
gran maldecap per als economistes, ja que prcticament mai shan publicat les dades
oficials. El govern catal va fer pblic lany passat un informe sobre les balances fiscals
que situava el dficit fiscal en 16.409 milions deuros, corresponents a lany 2009, i
en ms de 64.015 milions lacumulat de 2006 a 2009. El catedrtic dEconomia de la
Universitat Pompeu Fabra i assessor del govern catal, Guillem Lpez-Casasnovas, as-
segura que amb finanament propi i els recursos que tenim, millorar la nostra quali-
ficaci creditcia i remarca que denunciar el dficit no s un acte degoisme, sin una
necessitat vital. En una entrevista al diari El Punt Avui, Casasnovas es preguntava qu
passaria si Catalunya, com a suma dels seus ciutadans, es financs amb els seus propis
recursos i fes front a les seves necessitats de despesa? En canvi, experts com lecono-
mista Eduardo Martnez-Abascal, professor dIESE, mantenen que si la Generalitat no
ha fet pbliques les balances de 2010 i 2011 s perqu amb la caiguda dingressos de la
crisi i laugment de la despesa social s gaireb segur que Catalunya t ara supervit
fiscal respecte a ladministraci central i la Seguretat Social. Tot i aix, Martnez-Abascal
admetia, en un article a El Peridico, que
en els anys de vaques grasses Catalunya
ingressa molt en les arques de lEstat i en
canvi rep molt menys. Aquest s un greu-
ge a tenir en compte a lhora de debatre
sobre el model fiscal catal.
En el terreny de la fiscalitat catalana
existeix una sorprenent diferncia entre
la percepci pblica -es paguen uns im-
postos alts- i el que reflecteixen les dades

LES SICAV, QUE TRIBUTEN
UN 1% SOBRE ELS
BENEFICIS, SN EL
PRODUCTE PREFERIT DE
LES GRANS FORTUNES PER
DIFERIR ELS IMPOSTOS
127
-que la pressi fiscal s una de les ms
baixes de la UE-. Segons Mollinedo, aquest
fet respon al paper dels centres destudis
vinculats a les grans empreses o a les en-
titats financeres. Mollinedo es refereix
a think-tanks com lInstitut de lEmpresa
Familiar, lInstitut dEstudis Econmics, la
Fundaci dEconomia Aplicada o la Fun-
daci de les Caixes dEstalvis (Funcas).
Opina que aquestes entitats donen molta
informaci amb alt grau dideologia per afavorir els seus interessos, i en concret de-
nuncia que el servei destudis del BBVA va ser molt combatiu demanant una pujada de
lIVA, un impost que casualment les entitats financeres estan exemptes de pagar.
En la mateixa lnia, Berbis es queixa que els enfocaments liberals sn majoritaris a
les universitats i coincideix a assenyalar que els centres destudis de les entitats finan-
ceres o de les grans empreses donen sempre missatges coincidents amb el que con-
v als seus impulsors. Berbis recorda que el Premi Nobel dEconomia no depn de la
Fundaci Nobel, sin del Banc de Sucia, i que histricament la hiptesi ms premiada
sempre ha estat aquella que diu que els mercats sautoregulen.
La manera com els candidats poltics recorren al debat fiscal abans de qualsevol
campanya electoral s la millor prova del grau de polititzaci de lassumpte dels impos-
tos. Els interessos de les empreses i els lobbies que es mouen en ambdues direccions
sn igualment visibles. No obstant aix, les dades dEurostat sn clares: els ciutadans
espanyols (amb un 32,4% dimpostos sobre el PIB) paguen 16 punts menys que els da-
nesos (48,6%), vuit punts menys que la mitjana europea (40,8%), i noms quatre punts
ms que el que es paga en tot un parads fiscal com Sussa (28%).
ELS THINK-TANK DE
BANCS I GRANS EMPRESES
DEFENSEN QUE A LESTAT
ESPANYOL ES PAGUEN
MASSA IMPOSTOS, I QUE
CALDRIA REDUIR-LOS
128 ANUARI MDIA.CAT
El principal silenci meditic en matria de fiscalitat que es produeix a casa nostra passa
per la no confrontaci dels tipus terics dels impostos amb les quantitats que verita-
blement es recapten. No s difcil recrrer a Eurostat per fer-ho, tot i que s cert que
sovint no estan actualitzades perqu cal esperar la liquidaci de cada impost, que so-
vint triga ms dun any des que es tanca lexercici. En aquest sentit, cal admetre que els
altaveus dels qui denuncien que ja es paguen massa impostos sn potents i sovint gene-
ren confusi. Laltra gran llacuna en aquest camp passa per lescassa veu que tenen els
economistes que qestionen el model clssic liberal (el paradigma que indica que els
impostos allunyen la inversi, i propicien ms atur, quan el que cal s retallar la despesa
pblica). De fet, aquesta teoria est tan estesa en determinats sectors que no sorprenen
iniciatives com la de lABC del passat 10 de desembre, que presentava una guia de com
reduir la quota a pagar de limpost de societats.
El cert s que alguns mitjans han assolit la tasca danar ms enll dels tipus terics
i explicar exactament quant es paga. Un gran exemple daix s ledici del Segre del 12
de febrer del 2012 en qu, sota el ttol La mitad del salario se va en impuestos pero
el capital sigue tributando poco, Helena Culler i Eva Martnez Muruaga afrontaven
129
el tema en una doble pgina. Tamb al febrer i pocs dies abans que el rotatiu Pblico
tanqus, Vicen Navarro, publicava Tributamos como los suecos?, un article a la secci
dopini, ple de dades i que trenca amb el sentit habitual dels articles que es publiquen
en aquesta matria. Aquesta suposada similitud entre la fiscalitat sueca i la catalana
va propiciar tamb un reportatge al diari Ara en qu lex Font i Roger Tugas feien una
exhaustiva comparativa.
Cal destacar tamb que un diari com El Mundo, on sn freqents les editorials contra
les pujades dimpostos, va fer lesfor de donar veu a ngels Guiteras, presidenta de la
Taula del Tercer Sector, en una entrevista que va signar Maria Teresa Coca. I Expansin,
el diari per excellncia dels directius de les grans empreses, tamb ha trobat espai per
qestionar si les fortunes paguen realment prou impostos en un impost de Mercedes
Serraller titulat Cuntos impuestos pagan los ricos?. Aquest mateix diari admetia a
loctubre de lany passat coincidint amb la pujada dimpostos decretada pel Govern
central- que Espanya s un dels pasos de la Uni Europea amb una menor pressi fiscal
en una pea de Calixto Rivero.
Per acabar, tot i que ja al gener del 2013, el diari El Pas publicava una treballada
notcia de Luca Abelln on es comparen les poltiques fiscals espanyoles en relaci a
les europees.
130 ANUARI MDIA.CAT
131
DRETS EN QESTI
ALS ASSENTAMENTS
URBANS DE BARCELONA
GEMMA GARCIA I ORIOL ANDRS
Amnistia Internacional
i la Sndica de Greuges de la
ciutat denuncien la vulneraci
de drets humans en els
desallotjaments de solars i
fbriques ocupades
Durant el 2012, es van desallotjar al-
menys cinc assentaments urbans irregu-
lars a Barcelona. La Sndica de Greuges de
la ciutat i diverses entitats socials denun-
cien que en aquests desallotjaments shan
vulnerat drets humans bsics reconeguts
internacionalment. Centenars de perso-
nes viuen en aquest tipus denclavaments.
Naus i solars abandonats es converteixen
en habitatges sense salubritat. A finals
dany, lAjuntament va presentar el Pla
dAssentaments, un programa que busca
donar una sortida als habitants dels en-
clavaments, sempre que tinguin papers o
puguin aconseguir-los i renuncin a la re-
collida de ferralla o cartr.
132 ANUARI MDIA.CAT
V
an venir dun dia per laltre i ens van donar 24 hores per desallotjar.
Hi havia els bombers, la policia i serveis socials. Van tallar el carrer.
En total, a la nau hi vivem unes quaranta persones, unes nou famlies
amb setze criatures. Hi vivem en autocaravanes, furgonetes, camions o
barraques. El cap de bombers va dir que no podem marxar si no sens
garantia un habitatge. Tamb el cap de la policia. Lassistenta social va respondre que
nosaltres no el volem. Vam replicar que s que volem un habitatge, per que no ens
agradaven les condicions que lajuntament ens imposava. Un pis dinclusi s com es-
tar en una pres. Finalment, vam arribar a un acord i vam signar un conveni per acce-
dir a un habitatge. Des de llavors estem esperant. Diuen que no nhi ha. Jess C. descriu
aix com la seva famlia i almenys vuit ms, totes dorigen galaicoportugus, van ser
desallotjades duna nau industrial situada a la confluncia dels carrers Badajoz amb
Bolvia el 27 de setembre de 2012.
En una visita a Barcelona el gener de 2013, el relator de Nacions Unides pel Racisme
i la Xenofbia, Mutuma Ruteere, va assegurar que els desallotjaments han destar sub-
jectes a estndards especfics de protecci dels drets humans. Principalment, no shan
de fer en condicions climatolgiques severes, han de ser comunicades prviament, no
es poden tallar els subministres daigua i electricitat, ni tampoc deixar persones sense
llar. Alhora, han danar acompanyats de programes que permetin trobar alternatives
als afectats. Les garanties estan recollides al Pacte Internacional dels Drets Econmics,
Socials i Culturals (DESC), ratificat per lEstat espanyol el 2010. En base a casos com el
del Jess C., algunes ONG, organitzacions socials i els mateixos afectats denuncien que
abans i durant els desallotjaments sovint es vulneren aquests estndards especfics de
la legalitat internacional aprovada per les Nacions Unides.
El 2012, com a mnim, va haver-hi cinc desallotjaments al districte de Sant Mart
de la ciutat de Barcelona. Prviament al desallotjament de la famlia de Jess C., l1
de mar de 2012 vuit famlies havien estat desallotjades duna altra nau del carrer
Badajoz, a lrea del modern i tecnolgic 22@. Setmanes ms tard, altres famlies eren
expulsades duna altra nau del carrer Bolvia i a loctubre, diverses persones dorigen
subsahari eren forades a abandonar
els assentaments del carrer Doctor Tru-
eta i el carrer Muntanya.
Desprs de ser desallotjat el 2012, el
Jess C. ha viscut al carrer amb la seva ca-
ravana ara aqu, ara all. Amb el risc de ser
multat amb 250 euros per acampar a la via
pblica. Quan els van desallotjar, el Servei
dAtenci a la Poblaci Itinerant Galaico
Portuguesa, integrat als Serveis Socials de
lAjuntament de Barcelona, va oferir-los
com a alternativa, una pensi durant tres
dies. El Jess C. assegura que la pensi es-
HE ESTAT
QUATRE MESOS DORMINT
AL CARRER, SENSE
LLUM NI AIGUA. AMB
ELS NENS. LA MEVA
DONA, QUE ESTAVA
EMBARASSADA QUAN ENS
VAN DESALLOTJAR, VA
PARIR AL CARRER
133
tava en un estat deplorable i va preferir
la caravana. He estat quatre mesos dor-
mint al carrer, sense llum ni aigua. Amb
els nens. La meva dona, que estava emba-
rassada quan ens van desallotjar, va parir
al carrer. Truco cada dia a lassistenta i no
ens dna solucions. Ara sallotja tempo-
ralment en un solar ocupat, on un familiar
li ha cedit un espai per a la caravana.
Amnistia Internacional ja advertia de
vulneracions de drets a linforme Dret a la
intemprie de 2011. Lorganitzaci va estudiar diversos casos durant els ltims anys.
Tal com explica Dani Vilar, el seu responsable de comunicaci, els Drets Econmics,
Socials i Culturals apareixen a la Constituci per com a principis rectors, no com a drets
fonamentals. Per tant, no estan tan protegits. No es poden reclamar amb garanties. El
2011, quan Amnistia va fer linforme, reclamava una major cobertura legal. Ara, amb les
retallades, Vilar alerta que els DESC estan pitjor que fa dos anys. Hi ha una regressi
del dret a la salut, que est provocant una crisi de drets humans, per exemple.
Aquesta organitzaci de defensa dels drets humans afirma que una de les principals
vulneracions s el dret de les persones a ser informades. En els casos de desallotja-
ments forosos, clarament no es respecta. No hi ha un esfor per part de ladministraci
perqu les persones coneguin exactament la seva situaci, quins drets poden reclamar
i com poden fer valer-los. Aix mateix, Amnistia mostra preocupaci per lestigmatitza-
ci i els problemes que sen deriven. Segons Vilar, hi ha el risc que les persones que
veuen vulnerats els seus drets repetidament, no sen considerin titulars.
En el cas de la nau on habitava el Jess C., el principal motiu del desallotjament,
segons deia lordre judicial, era que lespai no complia les mnimes condicions pel que
fa al risc dincendi i evacuaci. Tot i aix, segons lordre administrativa basada en lin-
forme tcnic, lestat general dels elements estructurals s daband per no saprecia
risc imminent desfondrament. Feia cinc anys que estava habitada en condicions simi-
lars. Sembla que hi ha perill si es queden a la nau i, en canvi, no nhi ha si es queden
al carrer, es queixa Slvia Torralba, membre de lONG Quart Mn. A ms, en ocasions
anteriors, segons recull el diari de desallotjaments daquesta entitat social, no es van
oferir ni pensions ni alternatives dhabitatge per als expulsats.
Desprs del desallotjament daquella nau a Badajoz amb Bolvia, els habitants es
van dispersar. Una famlia va marxar a Sabadell, una altra a Montcada, i fins i tot una a
Saragossa. El Jess C. es va quedar a Barcelona. Duna banda, t els fills escolaritzats al
Poblenou. De laltra, si deixs la ciutat, perdria la renda mnima dinserci, popularment
coneguda com a PIRMI, lnica font regular dingressos. Vilar, dAI, denuncia que no
sels est oferint una alternativa adequada en termes descolaritzaci i accs a la sani-
tat, sobretot per als infants afectats. El desallotjament crea un cert desarrelament. Un
cop desallotjats, quines possibilitats tenen aquests nens?.
Drets en qesti als assentaments urbans de Barcelona
CINC NAUS I SOLARS
VAN SER DESALLOTJATS
EL 2012, TOTS A
LENTORN DEL
TECNOLGIC
DISTRICTE 22@ DE
BARCELONA
134 ANUARI MDIA.CAT
La mateixa sndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpci Vil, considera que en
diversos desallotjaments dassentaments shan vulnerat drets, per exemple, en no do-
nar-se des de Serveis Socials lacollida adequada a les persones afectades. A Barcelona,
lAjuntament comptabilitza 300 persones que malviuen en diversos assentaments, ma-
joritriament al districte de Sant Mart sense cap garantia de seguretat, datenci social
ni de salubritat o higiene. Per els nmeros ballen. Segons dades dels grups de suport,
les persones que hi pernocten en sn ms. Un informe publicat per la Xarxa dAtenci
a les Persones Sense Llar indica que la poblaci sense llar a Barcelona va crixer un
32% entre 2008 i finals de 2011 i lallotjada en assentaments s la que va augmentar
ms, un 162%. Ara, el total de persones sense casa sumaria entre 3.000 i 3.500, per
lAjuntament assegura que hi ha estabilitat respecte als habitants de les naus i de solars
ocupats. La majoria sn dorigen subsahari i galaicoportugus, tot i que tamb hi ha
romanesos, argentins, equatorians i espanyols, entre daltres.
LAjuntament reacciona
La majoria dels assentaments es troben al barri del Poblenou de Barcelona, a tocar, o
fins i tot al bell mig del districte tecnolgic, anomenat 22@. Histricament, Barcelona
ha canviat la seva fesomia a cop de gran esdeveniment. Aix va succeir amb els Jocs
Olmpics i era la voluntat amb el Frum de les Cultures, que va transformar el districte
de Sant Mart. Envoltats dedificis nous i hotels de luxe, centenars de persones troben
refugi en condicions infrahumanes en les antigues fbriques que encara no han estat
enderrocades o en solars encara per edificar. El febrer de 2012, la Sndica de Greuges
va proposar construir barracons -mduls- per tal de poder acollir als habitants de les
naus. La resposta de lAjuntament va ser un no rotund. Asseguren que la proposta s
absolutament inviable perqu genera molts problemes logstics. Solucionables,
opina la sndica, qui defensa que una soluci a llarg termini implica la cooperaci entre
Ajuntament, Generalitat i Estat, i requereix com a pas previ la regularitzaci adminis-
trativa dels assentats. Enmig de la polmica, lAjuntament va anunciar el desembre la
inversi de 40.528 euros el 2013 per vigilar els solars de propietat municipal a Sant
Mart de cara a evitar ms ocupacions en el futur.
El conflicte dels assentaments va tenir un punt dinflexi el 2012: la mort de quatre
persones en un incendi en una barraca del Poblenou a labril. Set mesos desprs, lAjun-
tament governat per CiU amb suports del
PP va presentar per primera vegada un
pla dedicat a abordar lassumpte: el Pla
dassentaments irregulars. Explica Miquel
Esteve, comissionat dImmigraci del
consistori barcelon des de juliol de 2012,
que el programa consta duna primera
fase per fer un informe de diagnosi i un
pla dacci i una segona fase per analitzar
la situaci de cada persona i elaborar un
DESPRS DANYS DE
SILENCI, LAJUNTAMENT
VA LLANAR EL PLA
DASSENTAMENTS
PER DONAR UNA
SORTIDA ALS AFECTATS
135
itinerari dinserci sociolaboral. Men-
trestant, segons Esteve, es busca garantir
la seguretat de les persones que viuen als
assentaments. El pla disposa dun pres-
supost de 250.000 euros i compta amb la
collaboraci de Creu Roja i el pla Incor-
porat de La Caixa. A la prctica, shan dut
a terme inspeccions tcniques a 25 solars
i naus habitades, que han desembocat ara
per ara en cinc desallotjaments.
Esteve assegura que s un pla que va adreat a les persones vulnerables dels assen-
taments, sigui quin sigui el seu origen. Per en canvi, considera que hi ha persones que
estan al voltant dels assentaments i no sn vulnerables. Creu Roja ser lencarregada
de decidir si cadascuna daquestes persones est o no en condicions de vulnerabilitat.
LAjuntament de Barcelona es compromet a acollir els vulnerables el temps que calgui
fins que es trobi una soluci dinserci sociolaboral. A ms, el pla requereix que els
afectats abandonin feines com la recollida de ferralla i tinguin una situaci administra-
tiva regularitzada (o tenir la possibilitat de regularitzar-la). LAjuntament pot buscar
solucions als que tenen papers i arribar a arrelar tothom qui sigui arrelable. Per per als
que no ho siguin, no tenim cap vareta mgica, reconeix Esteve. La competncia sobre
el processos de regularitzaci recau en lEstat. Davant daquest atzucac, les entitats de
drets civils i de suport als assentats, denuncien que el pla tindr poca repercussi ja que
la majoria dels habitants dels assentaments -principalment africans subsaharians-, no
tenen papers. A la vegada, critiquen la poca concreci.
El joc del gat i el ratol
Els desallotjaments noms han aconseguit traslladar el problema dun espai a un altre,
per no lhan solucionat. Amb lenduriment de les condicions de vida dels ltims anys,
la situaci sha agreujat. Tenia feina i una hipoteca i vaig acabar a lenclavament del
carrer Puigcerd, explica lIbrahima. Dorigen ghans, va arribar fa 19 anys a lEstat es-
panyol i fins fa poques setmanes vivia a lassentament ms gran de Barcelona. Lencla-
vament ocupa tota lilla de cases. Enmig dels amplis i deserts carrers, sorprn lactivitat
dins el recinte. Lantiga fbrica ara s la llar de centenars de persones i a la vegada, un
lloc de treball per a uns centenars ms, dedicats a la recollida i venda de ferralla. De
nou, concretar xifres s difcil. Segons un estudi fet el novembre de 2012 per la Creu
Roja, a Puigcerd hi pernocten entre 100 i 120 persones, tot i que de dia en puguin ar-
ribar a transitar fins a 400. Tanmateix, arran dels desallotjaments de tres naus al carrer
Zamora, la xifra de residents a Puigcerd ha augmentat.
Precisament, la segona fase del pla de lAjuntament va presentar-se envoltada de
crtiques perqu tot just una setmana abans, el 7 de gener de 2013, shavien desallotjat
les naus del carrer Zamora amb un dispositiu en qu juntament amb la Gurdia Urbana,
hi era la Policia Nacional espanyola, que va identificar els desallotjats i va cursar sis or-
COM A MNIM 300
PERSONES MALVIUEN
EN AQUESTS ESPAIS
IRREGULARS A
BARCELONA SENSE
GARANTIES DE SALUBRITAT
136 ANUARI MDIA.CAT
dres dexpulsi per situaci administrativa irregular. Entitats cviques i associacions de
vens van titllar el desallotjament doperaci racista. Ladvocat Andrs Garcia critica
que no es va respectar el perode de contradicci per presentar allegacions. Per la seva
banda, lAjuntament assegura que el desallotjament es va produir per garantir la segu-
retat dels habitants de la nau en estat crtic, fet que els desallotjats neguen, i afirma
haver ofert allotjament a les 47 persones que en aquell moment es trobaven als immo-
bles i que set shi van acollir. Segons els desallotjats, noms van ser tres les persones
que shi van acollir. Una delles, Samuel M., explica que van donar-li un llit en un alberg:
Compartia habitaci amb 12 persones. Em donaven esmorzar i sopar, i la resta del dia
mhavia despavilar. No em van ajudar a solucionar la meva situaci [t el passaport i
els papers caducats], ni moferien cap alternativa. Aix que al cap de tres setmanes, vaig
decidir marxar. Ara camina de nou amb el seu carro a la recerca de ferralla pels carrers
de la ciutat. Almenys aix puc guanyar uns diners que em permeten subsistir, afirma.
La ferralla, el cartr i la venda ambulant permeten la subsistncia de molts dels
habitants dels assentaments, que no tenen possibilitat de fer altres feines. Alhora sn
activitats sancionades a Catalunya, a diferncia daltres comunitats autnomes, que
atorguen permisos per a la recollida de residus no perillosos, sempre que no sigui de
contenidors. En un informe que Quart Mn va presentar a la Sndica el 2012 es relaten
casos com el duna famlia galaicoportuguesa que acumula 8.000 euros de multes per
recollir cartr. El setembre li van comunicar que, en cas de no pagar, lajuda per la ins-
cripci del seu fill de 2 anys a lescola bressol i la beca de menjador, li serien denegades.
Grcies a linforme social, la situaci sha resolt: la famlia paga la multa de manera
fraccionada i el nen va a lescola bressol i compta amb la beca de menjador.
En el mateix informe, Quart Mn denuncia que es posen multes quan el vehicle
est circulant i sense que la persona estigui en aquell moment recollint cartr. Tamb
ens han multat quan tornvem de recollir els fills de lescola. Ens reconeixen el vehi-
cle o la matrcula, lamenta Jess C. Des de la Xarxa de Suport als Assentaments, amb
la participaci de les persones que hi viuen, es va plantejar la possibilitat de consti-
tuir una cooperativa de ferralla. s una proposta legalment complicada, per el Pla
de lAjuntament lha incorporat als seus propsits. Segons Esteve, tamb plantegen la
creaci dhorts urbans o la incorporaci a empreses de reciclatge de mobles i roba com
a sortides laborals.
La situaci s complexa i no gens fcil de resoldre. Tanmateix, Slvia Torralba de
Quart Mn, opina que ara s el moment dinvertir esforos a buscar possibles soluci-
ons per a les famlies afectades: Els galaicoportuguesos, per exemple, no volen seguir
vivint com ara, no sn itinerants. Molts estan arrelats a Barcelona i tenen voluntat das-
sentar-se, assegura. Montse Mil, de la Xarxa de Suport als Assentaments, es pregunta
qu passar amb les persones subsaharianes que no tenen papers si es fora els ha-
bitants dels assentaments a abandonar-los. De moment, no sha fet efectiva una soluci
integral i des de la Xarxa alerten que la situaci s cada cop ms alarmant: massificaci,
pobresa extrema i insalubritat. El relator Ruteere, de Nacions Unides, desprs de visitar
la nau del carrer Puigcerd, va definir-la amb una paraula: Abominable.
137
Els mitjans de comunicaci van parlar de manera dispar del tema dels assentaments
irregulars el 2012. El Peridico va ser el mitj catal que ms seguiment va donar al
tema al llarg de tot lany. De fet, diversos reportatges dinici de mar de 2012 sobre
laugment dels assentaments al Poblenou, juntament amb dues instncies posteriors
del PSC i ICV-EUiA, van contribuir perqu lAjuntament es compromets a tirar enda-
vant el que posteriorment seria el Pla dAssentaments. Els reportatges dEl Peridico
tractaven sobretot de la poblaci subsahariana.
En la majoria dels casos, per, lenfocament ha estat el del drama hum i no el de la
denncia poltica. El drama que viuen les persones que habiten els assentaments. A la
vegada, shan tractat els assentaments en si com un problema. A la resta de mitjans de
comunicaci bsicament se nha parlat amb motiu de: en primer lloc, la proposta de
la Sndica de Greuges el mes de febrer de 2012 dhabilitar barracons per acollir-hi els
afectats, per exemple, La sndica proposa habilitar barracons o edificis buits per a se-
negalesos i sense sostre (La Vanguardia, 02/02/2012 ) i la resposta de lAjuntament;
la mort de quatre persones que habitaven en una barraca a Can Ricart el mes dabril,
138 ANUARI MDIA.CAT
El Poblenou clama contra la misria dels assentaments (El Punt Avui, 11/04/12), i la
presentaci del Pla dAssentaments Comproms de mnims per eliminar el barraquis-
me (Ara, 19/10/2012).
En cap cas, per, sha enfocat la problemtica dels assentaments des del punt de
vista de la vulneraci de drets que suposen els desallotjaments en les condicions en
qu majoritriament es van donar al Poblenou. Les denncies dAmnistia Internacio-
nal i daltres collectius prcticament no apareixen a la premsa. Tampoc no hi ha gaire
informaci sobre els cinc desallotjaments que van tenir lloc el 2012. Per en canvi, el
setmanari Directa va publicar, en portada, larticle Naus abandonades per lalta bur-
gesia esdevenen la llar de centenars de persones (nmero 282), arran de lintent de
desallotjament de la nau del carrer Puigcerd el juliol de 2012.
El 2013 va comenar amb un desallotjament que s que va tenir cobertura medi-
tica, el del carrer Zamora. El suport i la pressi feta des de les associacions de vens i
de suport i el fet que el desallotjament ans acompanyat duna batuda de sense papers
per part de la Policia Nacional va provocar que sen parls. s en base a aquest darrer
desallotjament que a El Peridico, a travs de les paraules de ladvocada Laia Serra,
es critica la manera de dur a terme els desallotjaments per sense entrar al detall. En
lnies generals, i tret dexcepcions, es troba a faltar una visi global de la qesti en el
tractament dels mitjans, ms enll de laparici de notcies disperses i ms properes a
la secci de Successos, que de la de Poltica.
139
CIUTAT MERIDIANA,
CIUTAT SOLIDRIA
AITOR LVAREZ
Xarxes dajut mutu entre els
vens frenen els cops ms durs
de la crisi. Tot i ser el barri
amb ms desnonaments de
Barcelona, durant el 2012 sen
van aturar una quarantena
El 2012 ha estat lany de la crisi que ms
dificultats ha creat als vens del barri de
Ciutat Meridiana, als afores de Barcelona.
La cruesa de la situaci ha fet crixer les
xarxes formals i informals de solidaritat
entre el venat. Aix no s una novetat en
aquest i altres barris obrers arreu dels
Pasos Catalans. A lanomenada Ciutat
Desnonament activistes de la Plataforma
dAfectats per la Hipoteca (PAH) han atu-
rat una quarantena de llanaments. Venes
jubilades cuiden de nens quan els pares
sn a la feina. Linstitut del barri fa mans
i mnigues per oferir un entrep als alum-
nes que no en porten de casa. Lescola bus-
ca formes per pagar ms beques menjador
a travs de la figura dels padrins. El restau-
rant de lestaci cuina un cop per setmana
per als qui ho necessiten. Els vens contri-
bueixen a una mena de banc dels aliments
demergncia. No sn vctimes passives de
la crisi, sn lluitadors actius.
VERSI AUDIOVISUAL:
140 ANUARI MDIA.CAT
C
iutat Meridiana s un barri penjat a la muntanya, al costat del Nus de la
Trinitat, un barri oblidat als afores duna gran ciutat. Com tants daltres.
Latur, la misria i la desesperaci regnen en aquest polgon dhabitat-
ges precaris, construt als anys 60, ara integrat dins el districte de Nou
Barris de la ciutat de Barcelona. Segons xifres del 2011 del Departa-
ment dEstadstica de lAjuntament, sobre un ndex de renda familiar de 100 punts a la
ciutat de Barcelona, Ciutat Meridiana es situa en 51, mentre que barris com Pedralbes o
Tres Torres superen els 200. s de llarg el nucli urb on es fan proporcionalment ms
desnonaments als Pasos Catalans. No hi ha cap residncia ni centre de dia per la gent
gran. Lany 2010 noms un 4% dels vens tenia estudis superiors i el 59% no tenia es-
tudis o noms lantiga educaci bsica. Un 36% dels vens sn immigrats -el quart barri
amb ms estrangers-, majoritriament arribats durant lltima dcada.
El drama econmic i hum semblaria -i sovint ho s- insofrible, per les xarxes de so-
lidaritat entre els vens estan aconseguint frenar la fora dalguns -no tots- dels cops ms
durs en el moment ms difcil. Ho fan soterradament, sense gaire publicitat, en silenci.
Per, tot i que no es vegi, existeixen. Aix s el que est passant avui a Ciutat Meridiana,
per tamb es repeteix amb formes similars a barris obrers i marginats dels suburbis
de les grans ciutats del pas com lHospitalet, Valncia, Tarragona, Reus, Girona, Saba-
dell, Terrassa, Castell, Alacant o Palma. Aquestes xarxes dautoajuda apareixen all on
no est arribant lactuaci -i les inversions milionries- dels ajuntaments, dels governs
autonmics o de lEstat. LAjuntament va gastar uns 60 milions deuros durant lltim
mandat en equipaments, millores urbanstiques -escales mecniques, ascensors- i pro-
grames socials i dinserci laboral. La Generalitat va atorgar-li 18 milions del Pla de Bar-
ris 2006-2010 junt amb Torre Bar, amb els quals han fet una biblioteca i van ampliar
lambulatori. A ms, les institucions han subvencionat programes de cohesi i prevenci
social al barri com ara el Centre Crulla, el programa Pujam i baixam i el Pla Comunitari.
Est previst crear un Centre dAllotjament Familiar temporal per als que siguin desno-
nats de casa seva. Les administracions porten anys invertint esforos al barri, per no
sn suficients. Les desigualtats entre els barris ms pobres de Barcelona, com Ciutat
Meridiana, i els ms rics segueixen augmentant.
Un dimecres qualsevol al mat, en Fran,
de noms vuit anys, arriba a lescola de
primria Mestre Morera de Ciutat Meridi-
ana amb la seva mare. Resulta que el dia
abans en Fran havia marxat sol cap a casa,
en acabar lactivitat extraescolar, sense dir
res a ning. La mare explica a la directora
de lescola que la iaia den Fran shavia
dencarregar de recollir-lo. Quan va arri-
bar, el nen ja no hi era. Es va espantar de
valent. Per aquesta iaia, que al final va
trobar en Fran al costat de la biblioteca del

ELS VENS DE CIUTAT
MERIDIANA SABEN QUE
ON ELLS VIUEN ES VA
DESCARTAR FER-HI UN
CEMENTIRI: UNS TERRENYS
QUE NO EREN ADEQUATS
PER ALS MORTS VAN
ACABAR ACOLLINT VIUS
141
barri, en realitat s no ms una vena de
la famlia monoparental que formen mare
i fill. s una vena que fa de iaia i que t
cura den Fran fins que la seva mare arriba
de treballar ms enll de les onze de la nit.
Aquest s un fenomen habitual al barri. Ia-
ies que cuiden dels nens i nenes daquells
vens que no arriben a casa de la feina fins
ben entrada la nit.
s una solidaritat que ve de lluny, per-
qu a Ciutat Meridiana sempre hi ha hagut
dificultats i sempre hi ha hagut gent disposada a lluitar pels serveis pblics. Fa anys,
quan era un polgon dhabitatges acabat de construir sobre una muntanya, van reivindi-
car tots junts qestions bsiques com una estaci de metro, noves lnies dautobs, un
Centre dAtenci Primria o una biblioteca. Els vens saben que on ells viuen ara es va
descartar fer-hi el que en lactualitat s el Cementiri de Collserola. Uns terrenys que no
eren adequats per als morts van acabar acollint-hi els vius: onze mil persones que mal-
den per trencar lallament i la marginaci dun barri rodejat dautopistes i lnies de tren.
En els ltims anys, parallelament a larribada de la crisi, els vens shan hagut dorga-
nitzar per teixir noves xarxes dajut mutu contra la falta daliments bsics. Fa uns anys,
van crear una mena de banc dels aliments demergncia, per ajudar els qui sestaven
quedant sense feina. Els vens que sho poden permetre aporten uns diners regularment
i lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana compra aliments de primera necessitat. Qui
els necessita en un moment donat, noms els ha danar a buscar. El president de lasso-
ciaci, Filiberto Bravo, assegura que aquesta iniciativa no vol substituir el Banc dels
Aliments de deb, sin que s senzillament una ajuda ms, que en un moment demer-
gncia pot ser de gran utilitat per a les famlies.
Per ajudar aquells vens que es troben en una situaci de misria, el restaurant de
lestaci de tren, en collaboraci amb lAssociaci de Vens, planeja oferir, un cop per
setmana, un men gratut per a unes setanta persones. El cost del menjar lassumiran
els treballadors del propi establiment. Daquesta manera, volen oferir un pat digne i en
germanor a la setmana. s una forma de dignificar lajuda. En lloc danar a un menjador
social, els vens es troben en un restaurant on han anat tota la vida, on compartiran els
seus problemes i on miraran de trobar-los alguna soluci.
A banda de lAssociaci de Vens, la parrquia de Sant Bernat de Claravall s proba-
blement el segon pol de lassociacionisme i la solidaritat a Ciutat Meridiana. El mossn
s el pare Isidre Serd i va aterrar al barri desprs de lestiu de 2012. En el poc temps
que hi porta, es mostra molt sorprs de la manera com els vens sajuden desinteres-
sadament i amb la moguda que hi ha al barri. El pare Isidre destaca que els vens
sestimen Ciutat Meridiana. La parrquia, que depn dels Salesians, t tres projectes
en marxa. Un dels ms rellevants s el rober social, que funciona en collaboraci amb
Critas. El funcionament s similar al dun banc daliments: qui pot, porta a la parrquia
Ciutat Meridiana, ciutat solidria
EL RESTAURANT DE
LESTACI PLANEJA
OFERIR UN COP PER
SETMANA UN MEN
GRATUT A VENS QUE
ES TROBIN EN SITUACI
DE MISRIA
142 ANUARI MDIA.CAT
roba que ja no utilitzi; qui en necessita, va a la parrquia a buscar-ne. Tal com explica el
pare Isidre, es tracta que uns aprofitin all que els altres els poden donar.
La parrquia tamb ofereix, dos cops per setmana, classes de castell a qui les neces-
siti. Les usuries principals daquest servei sn dones dorigen rab. Una parrquia ca-
tlica ofereix classes a dones duna altra religi sense que aix suposi un conflicte i sense
voler convncer ning que canvi de creences. Amb aquestes classes es vol aconseguir
que les dones rabs siguin autnomes i que, per exemple, puguin anar al CAP soles, sen-
se que el seu marit els ho hagi de traduir tot, argumenta el pare Isidre.
Un nou problema: els desnonaments
Sumat als problemes de sempre, els ciutadans de Ciutat Meridiana lluiten ara per fre-
nar els desnonaments. Filiberto Bravo assegura que cada setmana hi ha, com a mnim,
un desnonament. Aix ha estat durant tot lany 2012. Lassociaci de vens afirma que
lentitat bancria que ms nha executat ha estat Catalunya Caixa. Ara mateix disposa
duns 150 pisos buits al barri, segons denuncia lentitat. Sest negociant la possibilitat
de convertir alguns daquests pisos en oferta de lloguer social, ja que molts estan sent
ocupats i, fins tot, rellogats pels qui els ocupen. Es plantejaria un lloguer duns 200 euros
al mes. Per a Bravo, 200 euros encara sn massa diners: Una famlia que cobra noms
els 400 euros del Pla Prepara del govern central, no pot assumir un lloguer que costi ms
de 50 euros al mes, diu.
Des de Catalunya Caixa, la seva responsable de Comunicaci Financera, Violant Mo-
rao, afirma que lentitat bancria no executa desnonaments des del 6 de novembre
del 2012. Malgrat aix, el passat 24 de gener del 2013, la Plataforma dAfectats per la
Hipoteca va fer una protesta davant la seu central del banc, a la Via Laietana de Barce-
lona, sota el lema Catalunya Caixa enganya, estafa i desnona la gent. Lentitat bancria
defensa, en una nota de premsa del 12 de novembre del 2012, que lentitat ha concedit
ms de 8.000 dacions i ha convertit contractes dhipoteca en lloguers socials en ms de
2.000 casos. Aquests lloguers socials, per, superen, en la seva majoria, els 200 euros al
mes i, tal com diu el president de lAssociaci de Vens de Ciutat Meridiana, es tracta de
mensualitats que una famlia en situaci lmit no pot assumir.
Per els problemes no sacaben en els desnonaments. Sens ha ajuntat el drama dels
desnonaments amb la manca daliments bsics i amb el fet que moltes famlies no pu-
guin pagar els rebuts de la llum i laigua, explica el president de lAssociaci de Vens,
que reconeix que la situaci actual els arri-
ba a desbordar i que la solidaritat entre els
mateixos vens, encara que no es canalitzi
a travs dassociacions, s imprescindible.
Sense aquesta collaboraci, hi hauria
molts enfrontaments al barri, adverteix.
La histrica associaci venal assegura te-
nir una estreta relaci amb la Plataforma
dAfectats per la Hipoteca (PAH), Filiberto-

ES VAN ARRIBAR A PAGAR
MS DE 200.000 EUROS PER
PISOS PETITS, ANTIQUATS I
SENSE ASCENSOR. ARA NO
EN VALEN MS DE 30.000
143
Bravo explica que parla regularment amb
Ada Colau, portaveu del collectiu, per va-
lorar la situaci del barri i mirar de trobar
solucions a les execucions hipotecries. A
Ciutat Meridiana hi ha el carrer amb ms
desnonaments dels Pasos Catalans i, pro-
bablement, de lEstat espanyol. s el car-
rer Perafita, a la part ms alta del barri, on
hi ha els pisos ms barats. Es van arribar a pagar ms de 200.000 euros per pisos petits,
antiquats i sense ascensor. Ara, segons expliquen al barri, no en valen ms de 30.000 i
no tenen sortida al mercat. Estan buits i, alguns, ocupats per desnonats.
Solidaritat des de lescola
Al final del carrer Perafita, a dalt de tot del barri, ja tocant a Montcada i Reixac, se si-
tua lescola pblica Mestre Morera. La seva directora, Noemi Rocabert, mant un fort
comproms amb el barri i creu en lescola com a eina per millorar la vida dels vens.
Amb un 40% dalumnes nouvinguts, al Mestre Morera acostumava a haver-hi conflictes
i discriminacions xenfobes. Ara, sobretot en els ltims quatre anys, han minvat grcies
a una iniciativa de la mateixa directora, canalitzada a travs de lassignatura que ella
imparteix: visual i plstica. Aquesta iniciativa ha aconseguit fer veure als nens i nenes
que, al cap i a la fi, tots som iguals, exposa Rocabert. Lactivitat la fan tots els alumnes del
centre, de primer a sis de Primria, i consisteix a fer una llista dels motius per emigrar.
Al final, els nens sadonen que tothom que ha arribat a Ciutat Meridiana ho ha fet per
motius similars. La directora ho explica amb entusiasme: Quan una nena catalana va dir
si som iguals!, vaig veure que anvem pel bon cam. Avui dia els conflictes per origen
shan redut. Per deixar constncia de la fita, els alumnes van elaborar una escultura que
simbolitza aquests valors al pati de lescola.
Rocabert, com a directora, comprn les reticncies dels autctons respecte als nou-
vinguts i s conscient que encara es mantenen entre alguns adults: Hi ha una memria
de llibre tancat al pas entre les mares i els pares davui, que sn les nenes i els nens
daleshores, perqu creuen que la nova immigraci t uns drets que ells no van tenir, la
qual cosa els s difcil de pair. La directora de lescola Mestre Morera explica que al cen-
tre educatiu sintenta convncer des de la base que tots tenim les mateixes necessitats,
els mateixos anhels, que tots som iguals.
Avui, per, en plena crisi econmica al barri, els conflictes comunitaris comparteixen
el protagonisme amb la misria i la gana. Alguns nens arriben a lescola sense haver
esmorzat i, fins i tot, sense haver sopat el dia abans. En alguns casos, lnic pat complet
del dia s el dinar a lescola. Aquest pat es cobreix amb les beques menjador, que, tot i
que han estat ampliades, no arriben a tots els estudiants que les necessiten. Per tal de
suplir-ho, el CEIP Mestre Morera busca altres formes de finanament, a travs de la figu-
ra dels padrins. Aquests padrins sn persones amb un salari, contractades per lescola,
i disposades a donar una part dels seus diners a causes socials. Aporten una quantitat
SEGONS LESCOLA DEL
BARRI, ALGUNS NENS
ARRIBEN SENSE ESMORZAR
I, FINS I TOT, SENSE HAVER
SOPAT EL DIA ABANS
144 ANUARI MDIA.CAT
determinada per completar les beques que falten. Tot i aix, els mens escolars mai no
sn gratuts. Els pares han de pagar, ni que sigui, un euro al mes, perqu han de valorar
el que els estem oferint, matisa Noem Rocabert, que afegeix que daltres pares paguen
la meitat del men. Molt pocs el paguen sencer.
A linstitut pblic Picasso, al costat del Centre dAtenci Primria i de la nova biblio-
teca del barri, tamb hi ha estudiants que arriben sense haver esmorzat i que no tenen
entrep per a lhora del pati. Els professors han ideat solucions imaginatives per mirar
de palliar una mica la situaci. Una delles s la de lesmorzar gratut. Pels passadissos
es poden veure cartells que ofereixen un entrep gratut a lhora de lesbarjo amb la con-
dici que lalumne porti cada dilluns una bossa amb residus orgnics per fer compost.
Amb aquest simblic intercanvi, la directora de linstitut Picasso, Pepa Lpez, defensa la
importncia que les ajudes no siguin o, com a mnim, no semblin almoina. No volem
fer caritat. Daquesta manera, els alumnes tenen la sensaci que sho han guanyat, rei-
vindica la directora.
El mateix passa amb la xocolatada de Nadal: a canvi daportar cinc taps dampolla de
plstic que desprs es poden vendre a plantes de reciclatge, lestudiant rep un got de
xocolata desfeta i melindros. Sembla insignificant, per, el fet de tenir aquest got igual
que el tenen els altres s fonamental. Tamb hi ha solidaritat entre els alumnes: Si avui
el meu company no ha pogut portar lentrep, jo li dono la meitat del meu, explica un
alumne del Picasso. Mai no sabem si dem jo puc ser aquest noi que no pot portar len-
trep perqu a casa no hi ha diners, afegeix.
Aquests adolescents de linstitut Picasso passen el seu temps lliure dins del mateix
barri. Rarament agafen el metro o el tren per anar al centre de Barcelona. Com explica
la directora del centre, Pepa Lpez, quan els seus alumnes utilitzen lexpressi anar
al centre es refereixen, com a molt, al centre comercial La Maquinista, que es troba
relativament a prop. El cert s que els vens de Ciutat Meridiana no se senten part de la
ciutat de Barcelona. Alguns ni tan sols saben si el seu barri forma part legalment de la
capital catalana. Sn molt habituals les expressions treballo a Barcelona o vaig a Bar-
celona en tren. Aix sexplica per la distncia sentimental que els allunya de la resta de
barcelonins. Els qui viuen a Ciutat Meridiana creuen que mai sels ha considerat iguals
que els altres vens de la ciutat. Les associacions del barri han denunciat histricament
un menyspreu per part de lAjuntament de Barcelona. Un exemple sn els problemes
daccessibilitat urbanstica. Encara no shi han construt les escales mecniques ni els
ascensors, que fa molts anys que funcionen a altres barris de muntanya de Barcelona.
Aquest sentiment de greuge es repeteix a moltes altres ciutats i amb diferents accents,
per exemple, a barris com La Coma (Paterna, Valncia), Ca NAnglada (Terrassa), Son
Banya (Palma), Font de Plvora (Girona), lantic Corral de la Pacheca (Reus) o Gornal
(lHospitalet de Llobregat), entre molts daltres. Tanmateix el cas de Ciutat Meridiana
demostra que les xarxes venals de collaboraci existeixen i continuaran existint.
145
Costa molt de trobar en els mitjans un enfocament positiu de Ciutat Meridiana, en qu
es destaqui all que es fa b al barri, all que s que funciona. Falta poder entendre
a travs dels mitjans que, a banda de tenir el carrer on probablement shi fan ms
desnonaments de lEstat, a Ciutat Meridiana tamb shi fan coses positives. Falta ado-
nar-se que linters meditic del barri va ms enll dels vens que pateixen execucions
hipotecries.
El Pas, El Mundo i La Vanguardia han tractat Ciutat Meridiana, a travs de repor-
tatges molt centrats en els desnonaments, malgrat que shi fan algunes referncies a la
solidaritat entre els vens. El Peridico va publicar una pea molt breu, inclosa dins dun
reportatge ms ampli, que tracta duna forma molt superficial lajuda entre els uns i els
altres al barri. Tot plegat es tracta des dun punt de vista negatiu, des duna reflexi de
condescendncia vers els vens del barri, considerats meres vctimes de la crisi.
El setmanari El Triangle s que ha tractat extensament la solidaritat a Ciutat Meri-
diana. Va publicar un reportatge al mar de 2012 sobre els estralls que causa latur al
barri. El reportatge, tot i que es fixa fora en els desnonaments, dirigeix la mirada cap a
lassociacionisme del barri i la manera com sajuden els vens. Inclou entrevistes amb la
directora de lescola Mestre Morera, Noemi Rocabert, i amb el president de lAssociaci
de Vens, Filiberto Bravo.
BTV, per la seva banda, ha anat oferint algunes peces als serveis informatius sobre
temes relacionats amb Ciutat Meridiana: des diniciatives per integrar els immigrants
fins al tema estrella dels mitjans: els desnonaments. La majoria de temes es tracten
duna manera molt superficial, si b s veritat que el poc temps a televisi dificulta el
tractament en profunditat dun tema.
146 ANUARI MDIA.CAT
147
CHOMSKY: CONTRA
LOBEDINCIA
SERGI PICAZO
Fa vint-i-cinc anys Noam Chosmky i Edward Hermann van publicar un llibre bsic per
entendre com circula i com no la informaci dins el sistema de mitjans de comunicaci
duna democrcia liberal. El llibre, en catal, amb el ttol Els guardians de la llibertat, de-
finia per primer cop el Model Propaganda. Aquell 1988 la censura, oficialment, noms
es practicava a laltre costat del Tel dAcer. Els autors explicaven, per, com la censu-
ra moderna, i lautocensura, sescolaven pel millor dels periodismes possibles a travs
duna srie de sibillins canals. No es veuen, viatgen en forma dimplcits, xiuxiueigs, de
forma quotidiana per irregular -a vegades s, a vegades no- i sense inquisidors. Invisi-
bles per poderosos mecanismes de silenci. A plena democrcia.
LAnuari Media.cat ha aprofitat lefemride per entrevistar Noam Chomsky pel seu
vincle amb el Project Censored, la iniciativa que monitoritza els silencis meditics als
Estats Units. Professor emrit de Lingstica de lInstitut Tecnolgic de Massachusetts
(MIT) i activista social de totes les causes de lesquerra, Chomsky s encara als 84 anys
EPLEG
Coordinador de lANUARI MDIA.CAT
Grcies a Du al nostre pas tenim tres coses
extraordinriament precioses: la llibertat dexpressi, la llibertat de
pensament i la prudncia de no practicar-ne mai cap de les dues
Mark Twain
148 ANUARI MDIA.CAT
un dels pensadors contemporanis ms influents. Expliquen que un dia alg li va pre-
guntar: I per vost, quin s el millor diari del mn? I ell va respondre, sorprenent: El
Wall Street Journal. Perqu els seus lectors, grans empresaris i inversors financers, no
es poden permetre el luxe que el seu mitj els menteixi sobre cap qesti o sobre un
pas. Es juguen els seus cals i volen saber la veritat.
Chomsky respon el nostre qestionari per correu electrnic. Primera pregunta:
Existeix la censura? Primera resposta: Als Estats Units no hi ha censura directa. Hi ha
un molt alt nivell de protecci de la llibertat dexpressi, potser nic al mn, encara
que noms plenament assolit a partir dels anys seixanta grcies a limpacte del pode-
rs moviment pels drets civils. Per tant, segons Chomsky, tothom pot dir-hi la seva.
Per hi ha, com deia Mark Twain, massa prudncia, una prudncia que es reprodueix
de moltssimes formes. La censura en una democrcia no funcionaria, doncs, com la
tpica censura duna dictadura. El poder poltic no s lnic que pot restringir i limi-
tar all que apareix als mitjans. Tamb limiten la informaci els mateixos mitjans.
Per qu els mateixos mitjans haurien datacar la llibertat dels seus periodistes per
informar? Els grans mitjans no deixen de ser immenses corporacions. Com la resta
de negocis, busquen vendre un producte (lectors, espectadors) a uns clients (s a dir,
empreses, a travs dels anuncis). Seria molt naf dubtar que els propietaris i els inver-
sors dels mitjans no influeixen en el seu propi mitj amb afany daconseguir el mxim
benefici econmic. Chomsky opina que laccs a una informaci rigorosa, en profun-
ditat i que doni veu a tothom, no est garantida en el mercat lliure. Avui dia, repeteix,
no hi ha censura. Per desenes de qestions sn oblidades, marginades i maltractades
pels mitjans. Tossudament silenciades. Coneixedor de la importncia de les paraules i
dels seus implcits, el professor de lingstica va ms enll dels interessos econmics
i poltics concrets, per parlar dideologia: La cultura dels periodistes est tan influda
per lEstat i pel poder privat com ho est la cultura moral. Els mitjans dibuixen el mn
dintre daquest marc mental i des de les mateixes fonts. s el que ell anomena el con-
sens manufacturat. Hegemonia cultural, en termes gramscians.
Qualsevol informaci, segons sost el Model Propaganda, ha de passar per cinc fil-
tres abans de publicar-se: els interessos del propietari del mitj i dels empresaris pro-
pers; els valors dels anunciants del mitj; la preponderncia de les fonts amb ms poder
social, econmic i poltic; els litigis judicials, les querelles i les amenaces, fins i tot dels
mateixos lectors; i la ideologia dels periodistes del mitj. La censura del minut -falta
de temps i espai per explicar les notcies- i el treball accelerat dels periodistes tampoc
hi ajuden gaire. Aquest esquema s una generalitzaci, una tendncia, i no vol dir que
sempre funcioni com a cincia exacta. Alguns mitjans publiquen assumptes que poden
anar contra els interessos del seu propietari o dalgun anunciant. Alguns mitjans es
juguen el tipus i els diners publicant denncies contra el poder, malgrat les possibles
querelles o amenaces que vindran. I, en definitiva, la majoria de mitjans publiquen not-
cies sobre qu fan, qu diuen i qu pensen actors socials i poltics que no sn gens afins
a la seva lnia editorial. Tot s molt complex. Sense tots els periodistes i mitjans que
treballen per informar-nos durant els 365 dies de lany el panorama seria pitjor.
149
Pot donar exemples concrets daquesta suposada censura moderna? S, per exem-
ple, la majoria dinformacions que publiquen els mitjans dEstats Units sobre les guer-
res en qu participa el seu exrcit. Des de Vietnam a lIraq, passant per lassassinat de
Bin Laden al Pakistan. Fins i tot 50 anys desprs que Kennedy llancs la invasi di-
recta del Vietnam del Sud, s encara impossible utilitzar la paraula invasi als mitjans
americans. Ja ho va dir el 1918 un senador americ, lallacionista Hiram W. Johnson:
La primera vctima duna guerra s la veritat. B, dacord, per ms enll de les guer-
res, qu? Durant lltima campanya electoral als Estats Units, el Wall Street Journal va
afirmar que lnic pas esmentat ms que Israel era lIran. Els dos candidats, demcrata
i republic, creien que era el major perill per a la seguretat a la regi de lOrient Mitj.
Els dos volien acabar amb el seu programa nuclear i tots els mitjans exposaven el ma-
teix punt de vista. La comunitat internacional ha suggerit propostes alternatives per
frenar la proliferaci nuclear ms enll de les sancions. Una delles s crear una zona
nuclear lliure darmes de destrucci a lOrient Mitj. Per aquesta via diplomtica no
ha tingut xit. Per qu? Perqu la poblaci dEstats Units no s conscient ni tan sols
que existeix aquesta proposta ja que ni els candidats ni els mitjans nhan fet esment.
Prefereixen mantenir la idea que lIran s culpable, i lnica alternativa s atacar-lo.
Com poden, doncs, els periodistes bandejar la censura moderna o els silencis dels
grans mitjans de comunicaci? Amb quines estratgies? Amb quins instruments? Amb
quines eines? Chomsky, sense dissertacions, mata la pregunta amb tres ratlles: Amb
honestedat i integritat, i tanmateix amb els ulls ben oberts. Aquestes qualitats del pe-
riodista no sn benvingudes pels ms poderosos. Ells prefereixen lobedincia.
Chomsky: contra lobedincia
150 ANUARI MDIA.CAT
Ribera Jordana
Alcia Martnez Ribas
AnnaMoner
Xavi Teis
Carles Badia Bosch
Joan Morales Morera
Pere Coma Valls
Maria Seny Espunya
mxmariano
Laura Rosich
feliu
Guillermo Vicente Garca
Mnica Gonzlez Gavara
joan vallv navarro
Guim Bonaventura i Bou
Ismael Pea-Lpez
Oriol Roca Parera
Francesc Quintana Rubio
Ivan Roig
Oriol Clavera
Blai Rodrguez Ciur
Eva Mimbrero
Anna Montero Farrero
Josep Garcia
Xavier Mart i Torrent
Joan Moy Khler
Xavier Monge
Ddac Roger i Homs
Susanna Ginesta i Coll
Anna Gins i Fabrellas
Jordi Mart
Josep Casadell i Turon
Josep Ma Casass Rod
Marta Buil i Andreu
Berenguer Ballester
Rosa Garcia
Anabel Herrera
Sisco Garcia
Francesc Mateu
Jordi Palou
Coloma
Nria Alcal
Nia Sanjun Civit
JoanaG
Roser Cabr-Verdiell Surribas
josepanton
Laia Tudel Prades
Laia Gdia Garriga
Iolanda Parra
Joan Aguilar Fargas
Rosa Pons-Cerd
Assumpta Juli
Nria Moner i Toms
Pilar Cardona i Joan Inglada
Pep
edupersanz
sergivicente
Xavier Breil i Miret
Jaume Ferrer Rosera
Eullia Domnech
Pedro Ruiz Soto
Xollador
Miquel Nadal Vela
Marta Roda Mil i Mireia Ros Domnech
Oriol Andres
Merche Negro @pintiparada
Pep Payo
Jordi Janer
Carlos Pardo Pastor
Aitana Canela Olcina
Vctor Pmies i Riudor
Albert Carams
Cesc Castellet
Olga Suanya i Sag
vmitjans
Juan Gamero
LANUARI MDIA.CAT no hauria estat possible
sense el mecenatge daquestes persones:
MECENES
151
Ermengol Gassiot i Laia Altarriba
Xavier G. Luque
Josep Maria Vila Vila
Roger Martrat Barnola
Mart Boleda Montpart
Oriol Graci Carles
Guillem Conchello
Mnica Lpez Mas
Eva Tudela Torres
Lourdes Parra
Xavier Sospedra
Jordi Fbregas i Garriga
imma
Oriol Sol Altimira
MnicaGuiteras
Pere Dot i Padrs
Marta Carol
Ddac Domene
Santi Gorostiza
Nria Ferrando Quer
Francesca Pons
Ricard Torn i Codina
David Canto Guilella
marta carrera
Marc Casanovas i Bassas
guillemmt
Joan Tort
Isidre Bosch Valls
Mireia Domnech i Bonet
Enric Planas i Figueras
Max Plaza Truyols
Roser Vernet Anguera
Jordi Panyella Carbonell.
Jordi Novell
Nella Saborit i Esteve
Mauro Blanquer Reig
Amaya, Pau, Bernat i Mart
Emma Socies Bordoy
Neus Ferrer i Mulet
Jordi Slvia Tobias
Albert Botran Pahissa
Alba Flrez
Pau Rubio
Maria Rosa Riba i Pelfort
Roser Pericon i Ramon
Aleix Ibars Ced
Teresa Clota
ToninoVilaller
Frederic Girldez
Maria Cus Serra
Pablo Bonat i Marta Serra
Elisenda Soriguera
Mara Boto Ordez
Gina Tosas
Josep M. Osuna Lpez
A.Olesti
Jordi Mir i Benet
Oriol Bosch
Anna Bonet Martnez
Marta Salvia Llords
Yacine Belahcene Benet
Xavier Capdet Moya
Jose
Marta Berenguer @toneta
Guillem Claps Cosialls
Jordi Asturg Muntal
Laura Hurtado
Clara Grcia i Martinez
Miquel ngel Claveria
Jess Garca
Alba Falc
Andrea Freixas Lausn
Montse Mil
Llus Pujolar
Ferran Castrillo
Gil Casadevall
Xavier Abell Rib
Giselle Hbrard i Gras
Gerard Gmez del Moral i Fuster
Roger Manau Flotats
Vicen Salls i Cunill
Aina Torres Rexach
Anna Pags
Vicent Martinez
Berta del Ro Alcal
Miriam Garcia Libana
Pere Gallifa Beltri
Marc Peguera
Mireia Izard Serrano
Laura Paredes
Pep Marc
M. Rosa Pujol
Mecenes
152 ANUARI MDIA.CAT
Quim Duran
Conxa Ferrer
Carles Guirado
Famlia Martnez Manso
Gemma Galdon Clavell
Pau Planelles Oliva
Jordi Crisol Tortajada
Robert Ramos
Borja Catal i Borrs
Gemma Permanyer Carner
Maria ngeles Garca Garca
ernestfolch
Pau Bonet Alamillo
Joo Frana
jllobet
Nstor Bogajo
Arnau_de_Caldes
Sara Blzquez Castells
Eduard Martn-Borregn
Marina Espasa Sans
Marta Muix Casaldliga
Jaume Vich Callejo
Mar Carrera Vendrell
Jordi Pal Balany
Irene Ramentol i Sintas
Vicens Toms Cordon
David Virgili Correas
Laura Bayo
kikobolla
ngel Camacho
Ure Comas
Guillem Vilaseca i Jan
Miquel Bresol
Sol Ortega
Toni Pou
Mnica Parreo Rabadan
Josep Estruch Guix
Ariadna Caballero Folch
maians
salvador Duran Pou
@aritzcirbian
Maria Manyosa Masip
jordi rabassa massons
Arnau Borrs Cros
MiguelCeo
MarcelTu
Arnau Maosa i Mart
Adri Fontcuberta
Elsa Hermida Gonzlez
Axel Maral Camarasa Folguera
Iolanda
Aina Ibez i Roig
Gerard Rabat
Merc Marsal i Puig
Omar Benyaqub
pepepardo
Laia
Alan Costa i Gallifa
Jordi Pinyol Mercad
J. M. Vidal-Illanes
David Franquesa i Casacuberta
Toni Rubia i Ostos
Pol Ferre Samon
Xavier Franch Sas
Carles Guinart Snchez
Albert Homs
ngels Crcoles
Jlia Brosa Hernndez
Arnau Cunties Farrs
Pep Bisquert
Josep Ribas
Ramir Calvo i Cubedo
Agust Grau
Ester Comellas
Revista cafambllet
Jess Carrin Rabasco
Clara Vias Bardolet
Marc Vidal Juanola
Jaume Mart Farrs
Nria Closas
Snia Bagudanch
Pau Canela Barrull
Laia Colom i Nin
Daniel Camon i Pastor
Marisol Soto Romero
Helena Sanglas Crespi
susanna abella
Jordi Borrs Abell
Jaume Sol Campmany
Josep Maria Aloy i Bosch
Javier del Campo
Joan Valent i Corts
153
Frederic de Haro
Antoni de la Fuente Snchez
Marc Faustino i Vidal
Carles Singla
oriolllado
Nria Amors Sim
Magda Gascon Bohigas
Isaac Vilalta
Sergi Sol
Mnica Planas i Callol
Nria Puigb
Pau Moreno Martn
Teresa Ferr
Maria Soler Besumbes
Pau Ramon Montan
Maria Camats Malet i Jaume Delcls Ayats
David Gurdia i Masc
Oriol Rigola i Daz
gloriafrancoli
Joan Josep Isern
Xavier Gonzlbez
Miquel Ramos
Josep Ardila Corts
@SantiDemajo
Gabriel Massip Fons
Xavier Olivella Rigol
Laia Soldevila
Albert March
Josep-Anton Monfort
Josep Antoni Vallbona Ortega
Quim Bonet i Liarte
Jaume Maller Lafont
Caterina Font Brucart
Marc Font Ribas
Oriol Rocosa Girbau
enric rimbau
Miquel Andreu
Lluc Salellas Vilar
marionasanz
Pere Miquel Campos Cuadau
Shanti Valls Devesa
Lasse Loepfe
Marta Ballesta Senabre
Roser Calvet Riera
Mart Estruch Axmacher
Miquel Pujol Tubau
Ramon Rad i Trilla
Jordi Soldevila
Roger Capdevila Martn
Ramn Renedo Yangas
Daro Campos
Adri serra
Marta Vilalta Torres
Llus Boet Serra
Jordi de Miguel Capell
Vicent Canet Martnez
Rafa Xamb
Eduard Gimnez
Jordi Pedrs
Sonia Herrera
Roger Castillo Bosch
Antonio Santiago Rodrguez
Santi Bonnin
Leandre Romeu Serra
Carles Sol i Serra
Oriol i Mireia
oriolferran
Alfons Aragoneses
Alba Galan i Garcia
Joan Bolumar
Salvador Balcells
Eli Borreda
jordiborda
Jordi Sol i Ferrer
Bel Zaballa
Albert Pal
Pol i Ariadna
Irene Jaume Gambn
Roger Prims i Vila
Roger Angela i Gambs
Carles Bentez Bauds
Pere Llus Vidal Garcia
Joan Badia i Pujol
Gabriel Boichat
Miquel Saperas Tuset
Lolo Garcia
Guillem Ramos-Salvat
Laia Tresserra
Llus Noguera i Jordana
Fidel Bellmunt
Jordi Muoz
Beat Zaldua
Mecenes
154 ANUARI MDIA.CAT
Angela Vilagran
Oriol Lloret Albert
PERE LLIBRE
Dani Chicano
Eduard Miguel Costal
xavier
Jordi Mndez
Jorge Romance Burgos
Jaume Casals i Ci
Lucia Lpez i Fernndez
Enric Pinyol
Josu Prez Alonso
Assumpta Gambs i Picart
Xavier Alegret Vlez
dr ilitch
Jordi Gasulla i Flavi
Esteve Snchez
Ral Flores
Albert Garcia Catalan
Roger Aluja
Ferran Casas
Llus Oliv Bulbena
Josep Sala i Cullell
Albert Font-Tarrs
Antonio Rodrguez
Pere Gabarra i Sol
Joan Vila i Triad
Francesc Ribas
Pere Freixa Oliveras
David Bassa
Oriol Cortacans
Josep Gimeno
Manolo Ballesteros
Helena P. Grau
Empar Marco
Paco Lacorza
Josep ngel Guimer i Orts
Jordi Aldeguer i Pueyo
Bartomeu Buch Turon
Flvia Nicols
Josep M Soldevila i Dolors Roig
Roger Tugas Vilardell
Antonio Jess Blanco Carrasco
Elisabet Salmeron
David Espins
CojoSonia
Marta Mayoral Roca
@montsanto
ramonserbany
Quico Rfols
Carlota Vendrell Gonzlez
David Fernndez
Virginia Domnguez Alvarez
David Domingo
Arnau Urgell
Humbert Roma de Asso
Josep Comajoan
Clara Jordan
martin.gamisans
Francesc Vila i Femenia
Eullia Reguant i Cura
Maria
Roger Pal
Dani Vilar Donat
Isabel Obiols
Ester Lzaro i Prat
Roser Ferrer
M. Dolors Bala Caroz
Jordi Morros i Graells
Xavier Gir Mart
Ferran Domnech-i-auquer
Joves dEsquerra Verda
Oriol Font
155
Roger Pal [@rogerpala] s periodista. s cap de redacci de la revista Enderrock, escriu
al blog Al darrera la nevera i collabora com a articulista a Naci Digital i la Directa. Ha
publicat el llibre, Mots incendiaris, en qu recull els seus articles ms destacats. Membre
de la Junta del Grup Barnils i del Consell de Redacci de Mdia.cat.
Sergi Picazo [@sergipicazo] s periodista. s redactor de la secci de poltica dEl Punt
Avui. s professor associat de Periodisme dInvestigaci a la Universitat Autnoma de
Barcelona i membre del collectiu Contrast. Ha participat en lelaboraci de la srie de
documentals Desprs de la Pau. T un blog sobre periodisme: El perseguidor.
Tots dos ja van coordinar lAnuari Mdia.cat del 2012 i enguany han repetit lexperincia.
Els coordinadors de lANUARI sn ROGER PAL (Barcelona, 1978) i
SERGI PICAZO (Barcelona, 1980)
AUTORES I AUTORS
156 ANUARI MDIA.CAT
Estudiant de quart de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Treballa a lAgn-
cia EFE, grcies a una beca de La Caixa de dos anys. Durant lestiu de 2012 ha estat
becari a TV3, fent de periodista ENG a la secci de Societat dels serveis informatius.
[@aitor_alvarez]
AITOR LVAREZ GARCA (Barcelona, 1991)
Periodista del collectiu Contrast. Cocoordinador dInternacional a la Directa. Ha treba-
llat en premsa a Catalunya i com a enviat especial a lIran, Kosovo i Knia. Codirector
dels documentals Dadaab, sobre el camp de refugiats somalis; Ziztadak/Tbanos, sobre
no-violncia a Euskadi; i de la srie Desprs de la Pau. [@oriolandres]
ORIOL ANDRS (Barcelona, 1982)
Corresponsal a la pea pel diari Ara a Palma. Tamb ha treballat a mitjans com el Diari
de Balears i Vilaweb, i s collaborador habitual de Mdia.cat. Els darrers dos anys sha
especialitzat en corrupci poltica. Membre del Grup Barnils. [@enricb]
ENRIC BORRS ABELL (Barcelona, 1980)
Estudiant de quart de Periodisme a la Universitat de Valncia. Ha estat redactor i lo-
cutor radiofnic a Mediauni (Rdio de la Universitat) i ha format part de la secci de
Premsa de la Universitat de Valncia i del departament de comunicaci del Llevant Uni
Esportiva. [@MauroBlanquer]
MAURO BLANQUER REIG (Alfafar, 1991)
Redactor de Mdia.cat i collaborador habitual de mitjans com Berria i Il Manifesto o
les revistes ONGC i Directa. Ha coordinat la secci dInternacional de la Directa. Entre
2008 i 2010 va ser corresponsal a Sud-frica per a El Peridico de Catalunya, Berria, Il
Manifesto i El Temps. www.vacomva.net [@JoanCanela]
JOAN CANELA I BARRULL (Barcelona, 1974)
157
Periodista especialitzada en temes socials i de drets humans. Est vinculada a SOS Ra-
cisme Catalunya. Ha treballat a El Punt i Televisi Sant Cugat. Collabora amb la Directa.
Ha participat en recerques de la cobertura informativa sobre immigraci i Hait. Estudis
de Resoluci de Conflictes a la Universitat de Bradford. [@carrera_mar]
MAR CARRERA (Barcelona, 1983)
Periodista freelance. Llicenciat en Cincies Poltiques, Histria Contempornia i Econo-
mia Poltica per la Universitat de Friburg i mster en periodisme per lEscola dEl Pas/
UAM. Ha estat redactor com a becari a El Pas i, posteriorment, corresponsal al Baix
Llobregat i lHospitalet de lAgncia Catalana de Notcies. [@bcr_]
BERTRAN CAZORLA (el Prat de Llobregat, 1984)
Periodista del collectiu Contrast. Ha treballat en premsa i en diverses productores de
documentals. Coordinadora dels Quaderns dIllacrua de la Directa. Codirectora dels do-
cumentals Dadaab, sobre el camp de refugiats somalis; Ziztadak/Tbanos, sobre no-
violncia a Euskadi; i de la srie Desprs de la Pau. [@gemma_ g_fabrega]
GEMMA GARCIA (Barcelona, 1982)
Pluriempleat habitual, tertuli desperit i partcip de diverses redaccions de premsa des
de fa ms duna dcada com ara La Razn, Actual, Expansin, El Punt i, en els ltims anys,
El Pas. Ara treballa al portal www.bcn.cat i collabora a Naci Digital. Ms informaci a
la seva pgina web, joanfoguet.cat. [@joanfoguet]
JOAN FOGUET (Barcelona, 1980)
Format en Humanitats. Escriu a ledici catalana de Eldiario.es, on es dedica a te-
mes deducaci i moviments socials. Ha treballat al diari Pblico i ha collaborat a la
Directa i la cooperativa MsPblico. Membre de lObservatori del Sistema Universitari.
[@jotaemi]
JOO FRANA (Braslia, Brasil, 1990)
Autores i autors
158 ANUARI MDIA.CAT
Periodista. Redactor dEl Triangle i cocoordinador dEstirant el Fil a la Directa. Tamb
ha collaborat a lAra i a La Veu del Carrer i ha treballat a Canvi 16, El Diari dAndorra i
Eldebat.cat. Ha escrit per lAlternative Information Center. Estudiant del postgrau de
Comunicaci dels Conflictes Socials i Internacionals (UAB). [@marcfontribas]
MARC FONT (Sant Vicen dels Horts, 1981)
Periodista. Ha treballat per a diaris com Pblico i Gara o el setmanari El Temps. Actual-
ment treballa en el gabinet de comunicaci del grup parlamentari dEsquerra Unida en
les Corts Valencianes. [@lucas_marco]
LUCAS MARCO (Valncia, 1985)
Llicenciat en Periodisme i Humanitats. Collaborador actual del diari Ara. Ha treballat
de redactor als diaris El Mundo i Pblico i al programa 8 al dia, de 8TV. Ha estat cor-
responsal esportiu a diferents ciutats. De la seva poca de prctiques, destaca la de la
revista Nova Ciutat Vella. Autor del blog La Caverna Azulgrana. [@Albertmvidal]
ALBERT MARTN VIDAL (Barcelona, 1980)
Estudiant de segon curs de periodisme a la Universitat de Vic. Ha publicat crtica i cr-
nica musical en espais com Indiespot i Sensaciones Flotantes. Escriu al blog Sousedtobe.
blogspot.com Actualitza sovint Tumblr i Flickr. [@CarlaRocaB]
CARLA ROCA (Manlleu, 1993)
Periodista. Ha estat corresponsal al Barcelons Nord de Rdio 4 i de Catalunya Rdio.
Sha especialitzat en el periodisme digital i noves narratives. Autor del blog marcustrell.
cat sobre nous models de finanament dels mitjans de comunicaci. [@marcustrell]
MARC USTRELL HERNNDEZ (Barcelona, 1984)
159
Periodista. Treballa com a assessor de comunicaci corporativa i projectes a Internet.
Ha sigut cap de premsa i director de comunicaci en diversos departaments de la Ge-
neralitat de Catalunya. Ha dirigit les revistes Informatiu Theknos i Debats Tecnolgics
del Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona. Va ser responsable de web,
publicitat i promocions del setmanari El Temps. www.francescvila.cat [@francescvila]
FRANCESC VILA I FEMENIA (el Grau de Gandia, 1973)
Periodista. Ha centrat la seva activitat a la premsa escrita: Avui, El Punt, Cavall Fort, El
Temps o Enderrock. Tamb ha sigut redactor i guionista a TV3 i collaborador de Ca-
talunya Rdio i Catalunya Cultura. s autor de diferents llibres, entre els que destaca
Trencant el silenci. Els recitals de la Transici (Mina, 2006). [@quimv]
JOAQUIM VILARNAU (Manresa, 1966)
Autores i autors
160 ANUARI MDIA.CAT
En temps dabundncia informativa i ritme trepidant, el periodisme t el rep-
te daportar continguts de qualitat a aquell lector que no en t prou amb la
immediatesa i la superficialitat del tuit. La resposta que planteja lAnuari
Mdia.cat a aquest repte s senzilla: tornar als orgens del periodisme clssic.
Una aposta per lslow journalism o periodisme reposat, que passa per presen-
tar continguts treballats, elaborats amb temps, amb dades sistematitzades i
fonts plurals. Per tercer any consecutiu, el Grup de Periodistes Ramon Barnils
i lObservatori crtic dels mitjans Mdia.cat impulsen quinze reportatges din-
vestigaci sobre quinze temtiques que, durant lany 2012, no van gaudir dun
espai significatiu en els mitjans. El projecte compta amb el suport del mster La
Comunicaci dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials de la UAB, i de
la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Valncia i la Universitat de Vic. El
pilar fonamental han estat els 434 micromecenes que, a travs de la plataforma
Verkami, han apostat per lAnuari Mdia.cat com una eina til per posar una
mica de llum sobre els silencis meditics.
PVP: 10
Editen
Amb el suport de:

Anu Ari Media Cat 2013

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Anu Ari Media Cat 2013

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANUARI

You might also like