(Continua)

Quera
Revista de Geologia de la Garrotxa, 1
Escola del Territori
Delegaci de la Garrotxa de la
Instituci Catalana dHistria Natural
2009
Monogrfc sobre la geologia del
Puigsacalm i itinerari geolgic
2
La revista Quera, Novetats geolgiques de la Garrotxa, pretn difondre el co-
neixement que existeix del patrimoni geolgic de la comarca, aix com aportar
informaci de projectes de recerca en lmbit geolgic que sestan desenvolu-
pant. Daquesta manera, tamb esperem que la revista contribueixi a potenciar
la recerca a la Garrotxa.
Quera, Novetats geolgiques de la Garrotxa sestructura en diferents apartats.
Una monografa divulgativa que recull la informaci existent duna zona de la
comarca i que de manera grfca i amb la proposta dun itinerari pretn acostar
la geologia als lectors. Un apartat sinttic en forma de ftxa sobre projectes de
recerca que es desenvolupen a la comarca. Bibliografa generada durant lany i
bibliografa recomanada.
Quera, Novetats Geolgiques de la Garrotxa, 1 (2009)
Autors: EsthEr canal i llorEn Planagum.
Consell i secretaria de redacci i maquetaci: EsthEr canal , XaviEr olivEr i
llorEn Planagum.
Els autors de les dades i notes
de ledici, lEscola del Territori i la Delegaci de la Garrotxa de la Instituci
Catalana dHistria Natural
Han collaborat en la redacci i elaboraci daquest nmero de la revista:
EsthEr canal, PErE casals, XaviEr dE bols, EsthEr Fanlo, adElina gEyEr, Joan
mart, XaviEr olivEr i llorEn Planagum.
Maqueta: original dalbErt bEltran, adaptat per trias i associats, i XaviEr olivEr
Illustracions:
EsthEr Canal:
- fotografes de les Formacions Girona, Banyoles, Bracons, Bellmunt, Folgaro-
les i Rocacorba (pg. 6 i 7), pg. 8, 9, 10, 11, 12, 13 (Formaci Rocacorba) i 21
(Puig dels Llops, El Barret).
- fgures: 3 (pg. 5), 4, (pg. 8), 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 (pg. 14 i 15), 12 i 13 (pg.
16), 14 i 15 (pg. 17), 16 i 17 (pg. 18 sobre cartografa de ICC) i 18 (pg. 19
sobre mapa geolgic de ICC).
Institut Cartogrfc de Catalunya (ICC): fgures 1 i 2.
XaviEr dE Bols: illustraci de la pgina 22.
XaviEr olivEr: fotografes de la portada (Els Castellets, Santa Magdalena del
Mont) i de la Formaci Vidr (pg. 7).
llorEn Planagum: fotografes de les panormiques de les pg. 6 i 7, 14 i 15,
i 23, i les fotografes de les pg. 20 i 21, i dels detalls de la Formaci Banyoles
(pg. 7) i de la Formaci Vidr (pg. 11).
Ledici daquesta revista ha estat fnanada per lEscola del Territori, la Delegaci
de la Garrotxa de la Instituci Catalana dHistria Natural, i la Diputaci de Girona.
Dipsit Legal: GI-461-2010
ISSN: 2013-8482
Imprimeix: Impremta Aubert
Data de publicaci: 31 de febrer de 2010
Aquesta revista s de periodicitat anual, dedici reduda per als socis de les
entitats que lediten, i entitats i centres de recerca i documentaci, per que
tamb es pot consultar a la web de la delegaci de la Garrotxa de la Instituci
Catalana dHistria Natural (http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/index.
php). En format electrnic es difon tamb mitjanant el mailing de les entitats.
Els interessats en participar aportant informaci a la revista hauran de posar-
se en contacte amb els editors abans del 25 de febrer de lany segent, per
correu electrnic a ladrea xevioliver@gmail.com
Monogrfc Geologia del sector Puigsacalm-Milany 3
Geologia i entitats de recerca 20
Projectes de recerca 22
Llibres, articles, papers.... 23
Filial de lInstitut dEstudis Catalans
C. Fontanella, 3
17800 Olot
garrotxa.ichn@iec.cat
http://ichngarrotxa.iec.cat/
ichngarrotxa/index.php
ndex
Cal Monjo
Plaa de lEsglsia
17178 Sant Privat den Bas, la
Vall den Bas
Tel: 622 230 655
cst@centresostenibilitat.cat
http://www.centresostenibilitat.
cat/
3
Geologia del sector Puigsacalm-Milany
La zona comprn una rea geogrfca que es localitza entre les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripolls. Per un
costat, al nord, trobem les que sinscriuen com a Prepirineu, amb el Puigsacalm (1.525 m) que senyala un punt dinfexi
amb el Collsacabra i la Plana den Bas i per laltre costat, al nord, com a Serralades Transversals, la serra de Milany (1.526 m).
La zona del Puigsacalm - Milany en la que ens centrarem, correspon al bloc aixecat en el transcurs de la falla dAmer -
Hostoles, i el bloc ms deprimit s el que forma la Vall den Bas, serra del Corb i cubeta olotina.
Monogrfc
Fig. 1: Mapa topogrfc del sector Puigsacalm (Original: topogrfc 1:50.000 del Institut Cartogrfc de Catalunya)
4
Lescala no est
ben feta, lhe des-
compensat?
Fig. 2: Mapa litoestratigrfc del sector Puigsacalm-Milany (Institut Cartogrfc de Catalunya, origibnal
1:250.000)
Fig. 2: Mapa geolgic del sector Puigsacalm (original:
geolgic 1:250.000 de lInstitut Cartogrfc de Catalunya)
El mapa geolgic de la zona ens dna informaci dels
diferents tipus de roques que hi aforen, diferenciades
per colors i trames. Tamb shi refecteixen les
estructures tectniques (plecs, falles,..).
5
Fig. 3. Taula representativa de lescala de temps geolgics amb el perode on es van originar els materials de la zona
descrita marcat
Aquesta taula descriu i relaciona els esdeveniments geolgics que han succet a la comarca al llarg del temps
i que sn els responsables del relleu present. A ms, permet relacionar cada poca amb la sedimentaci dun
tipus de roques concretes.
Les roques que formen la zona del Puigsacalm-Milany es van formar fa uns 40 milions danys durant lera
Cenozoica, dins del perode Terciari i lpoca de lEoc. Aquestes roques que ms endavant tractarem amb ms
detall, sn bsicament gresos, conglomerats, argiles, margues, llims i calcries.
Monogrfc
6
Formaci
Una formaci geolgica s la unitat fonamental de la litoes-
tratigrafa: un conjunt destrats de litologia similar formades
durant un perode de temps concret, i que es diferencien de
la resta presents al seu entorn. Sanomenen amb una no-
menclatura binomial: el terme Formaci (Fm.) i la localitat
en la qual ha estat descrita inicialment, com a referncia, per
exemple Fm. Igualada.
Les formacions poden agrupar-se, si les caracterstiques
litolgiques aix ho requereixen, en grups, subgrups i su-
pergrups. Les unitats de rang menor sn els membres i les
capes. No cal que les formacions estiguin subdividides, no-
ms quan hi ha criteris que permetin discriminar subunitats
signifcatives. Les normes de nomenclatura per als membres
segueixen els mateixos criteris que per a les formacions. Les
capes, les unitats de menor rang, poden ser molt caractersti-
ques i marcar nivells de gran inters en correlacions locals, el
seu gruix pot ser des de pocs centmetres a alguns metres.
5
Formaci Folgueroles
Gresos de gra f o gra groller amb nivells de margues
4
Formaci Bellmunt
Conglomerats, gresos i argiles vermelles
1
Formaci Girona
Calcries amb nummulits
Litologies
6
6
5
4
3
2
1
7
Fontanills
Serra de Santa Magdalena
Serra de Freixeneda
El Mallol
7
6
Formaci Rocacorba
Gresos amb glauconita i intercalacions de conglomerats
2
Formaci Banyoles
Margues blaves amb fssils (bivalves, equnids...)
3
Formaci Bracons
Margues i gresos de color marr/ocre
Panormica de la zona Puigsacalm-Milany des de la serra del Corb
7
Formaci Vidr
Margues
El Mallol
Collfred
Serra de Milany
Puig Estela
Monogrfc
8
1
Formaci Girona
Calcries amb nummulits
profundes. Van viure durant el perode Terciari, els ms
antics sn de fa uns 55 milions danys i en fa uns 25 que
es van extingir. Els seus fssils sn abundants i fcils de
reconixer.
Defnici etimolgica: del llat nummus (moneda), i lthos
(pedra).
Presenten una closca de forma lenticular dividida en
cambres per envans radials oblics. Presenten formes
macroesfriques o microesfriques. Els individus fssils,
que poden passar dels 10 cm de dimetre, arriben a ser
elements constitutius de certes roques sedimentries
(calcries de nummulits), o shan comportat com a clasts
durant la sedimentaci i, per la seva forma, han estat ano-
menats vulgarment dinerets, cntims o llenties.
Les calcries fossilferes sn roques sedimentries car-
bontiques. En aquest cas concret els fssils sn nummu-
lits i per tant lanomenem calcria nummultica.
La calcria nummultica consta de ms del 50% de num-
mulits que formen la part granular i estan suportats per
una matriu calcria on el mineral majoritari s la calcita.
Aquests nummulits es poden identifcar a ull nu.
Aspecte: Presenta una coloraci de tons grisos, bruns i
bastant foscos. La textura s ms o menys compactada
depenent del contingut de fssils.

Ambient geolgic: Es formen per acumulaci desquelets
calcaris dorganismes marins. Aquests organismes es
localitzaven en zones poc profundes de plataforma conti-
nental i tamb de mar obert.
Els nummulits
Els nummulits eren macroforaminfers bentnics tpics
del Paleogen on el seu hbitat eren zones marines poc
Fig. 4 Dibuixos representatius de nummulits
Detall de la calcria nummultica de la Formaci Girona
Bloc dun aforament de calcria nummultica
9
2
Formaci Banyoles
Margues
Es denomina marga al tipus de roca sedimentria
mixta (formada per components detrtics i carbona-
tats). Composta principalment de calcria i argila, amb
predomini de calcria, la qual li confereix un color
blanquins amb tonalitats que poden variar bastant
dacord a les diferents proporcions i composicions
dels minerals principals.
Es classifquen com a margues quan el seu contingut
de carbonat de calci oscilla entre un 35 a 65%. Si el
contingut s superior es classifquen com calcries
argiloses (65 a 95% de carbonat de calci) i si s infe-
rior com a margues argiloses (5 a 35% de carbonat de
calci).
Les margues sn molt abun-
dants en els terrenys bsics on
sovint constitueixen gran part
del sl.
Aspecte: terrosa bastant friable
i tova, amb poca resistncia a
lerosi. Color variable, entre el
bru vermells i el blanc, entre el
gris fosc o gris blavenc. Textura
clstica de gra f, amb escas-
sos grans distingibles a ull nu.
Sn menys compactes i ms
toves que les calcries i no tan
plstiques com les argiles. Sn
impermeables, com les argiles i
generalment presenten estruc-
tures sedimentries i fssils.
Ambient geolgic: dipsits
marins o lacustres de material
clstic que ha experimentat un
llarg transport i sha barrejat
amb productes de precipitaci
qumica o amb residus organ-
gens (calcria). Tenen el seu
origen en els fangs acumulats
en les plataformes continentals mar endins.
Aquests materials els situem dins la Formaci Banyo-
les, presenten una coloraci grisenca i degut a lerosi
freqentment shi han format xaragalls (bad-lands).
Litolgicament est formada per margues blaves amb
diversos horitzons limoltics de guix o gresos de gra f.
Cap al sostre cada vegada hi ha ms nivells llimosos i
sorrencs intensament bioturbats.
Shi troben restes de fauna fssil: foraminfers,
anllids (cucs), briozous, braquipodes, molluscs,
equinodeus (erions de mar) i crustacis. Aquestes
roques es va sedimentar en un ambient de plataforma
continental o en fcies distals del sistema deltaic de
procedncia pirinenca fa uns 45 milions danys.
Els xaragalls o bad-lands sn reguerons que forma
laigua de la pluja al circular per un terreny inclinat.
Presenten un perfl transversal en forma de V degut
a lerosi de laigua, generalment, amb escs reco-
briment vegetal, el qual saprofundeix amb el temps i
tamb a mesura que augmenta el volum daigua que
hi circula.
A i H: Molluscs bivalves
B i D: Equinodeus
C, J i I: Molluscs gasterpodes
E, F i G: Molluscs bivalves (Ostrea)
Aforament de la Formaci Banyoles
Detall de la margues dun bad-land
Monogrfc
10
3
Formaci Bracons
Gresos
El gres s una roca sedimentria detrtica de la clas-
se de les arenites, composta dominantment per grans
de sorra (85% o ms) de dimetres compresos entre
2 mm i 1/16 mm, ms o menys arrodonit. Cont una
matriu de llim i dargila, cimentada per carbonat clcic
o slice, xids de ferro, etc. Els grans poden ser de
quars amb altres minerals com les miques, els felds-
pats, els minerals pesants, la glauconita, etc., per
tamb hi ha gresos de grans calcaris, de guix, etc.
Els sediments sn les sorres i la roca ja compactada
s el gres.
Els gresos es classifquen segons la natura dels
grans, de la matriu, del ciment i/o la presncia
delements particulars, segons la porositat, la granulo-
metria, el ciment, el color, etc.
Aspecte: El color sol ser molt variat: blanc, gris clar,
groc pllid, vermell, ocre i verds. Textura clstica
amb grans de mida variable, entre f i molt groller. Les
dimensions dels grans sn diferents i normalment es
presenten arrodonits, amb una matriu menys seleccio-
nada i un ciment molt f.
Sovint presenten estructures de sedimentaci que
sn indicadores del sentit del corrent i dels camps de
sedimentaci (delta, rius, llac interior,..)
Ambient geolgic: acumulaci de material clstic
transportats pel vent, o laigua fuvial i marina.
En la srie del Puigsacalm (la zona estudiada) formen
part de la Formaci Bracons que litolgicament est
constituda per margues i gresos de color marr/
ocre amb granulometria variada. Presenta abundant
fauna fssil (alveolines i seccions dostreids) i senyals
de bioturbaci. En els gresos shi poden identifcar
ripples donades i estratifcaci creuada. Aquesta
formaci es va sedimentar en un ambient de prodelta
(part permanentment submergida dun delta situada a
ms profunditat que la zona infuda per lonatge) i de
front deltaic fa uns 42 milions danys.
Estratifcaci creuada: moment en el qual la sorra
en una situaci de sedimentaci no es sedimenta
parallelament a la situaci general destratifcaci,
sin de manera obliqua a aquesta. Ms endavant
els estrats dipositats obliquament es tornen a cobrir
destrats dipositats horitzontalment
Detall dels gresos amb estratifcaci horitzontal i creuada
Aforament de la Formaci Bracons.
Detall de la Formaci Bracons
estratifcaci horitzontal
Aforament de la Formaci Bracons
estratifcaci creuada
11
4
Formaci Bellmunt
Conglomerats, gresos i
argiles vermelles
El conglomerat s una roca sedimentria detrtica de la fa-
mlia de les rudistes. La mida dels clasts s superior a 2 mm
i presenten una forma arrodonida degut al llarg transport que
han sofert. Els clasts solen ser de quars, i altres fragments de
roca. La matriu pot ser de mida argila, llim o sorra. Els sedi-
ments sn les graves i la roca compactada el conglomerat.
Els clasts poden procedir de diverses roques dun sol tipus
(monognic) o de diferents tipus de roques (polignics).
Aspecte: Color variable i distribut de manera irregular.
La textura est caracteritzada per la presncia de clasts
arrodonits repartits en una matriu de gra f.
Ambient geolgic: consolidaci de graves relacionades
amb la deposici amb aigua poc profunda i fortament
moguda. Moltes vegades sn indicadors de transgres-
sions marines (pujada del nivell del mar). Tamb repre-
senten dipsits fuvials en ambients torrencials.
Largila s una roca sedimentria detrtica no consolida-
da, s a dir s un sediment que presenta clasts amb una
mida inferior a 1/16 mm. s una barreja de minerals de
quars, feldespats, carbonats i miques. De la roca com-
pactada en diem argillita.
Aspecte: Pot ser de color gris de diferents tonalitats, ver-
mella o verda. Presenta una textura clstica amb grans molt
fns, amb clasts no distingibles a ull nu. Sn freqents les
estructures de dessecaci, petjades de fssils...
Ambient geolgic: es formen en rees de sedimenta-
ci tranquilles, generalment continentals: llacs, planes
alluvials, deltes...
Aquests materials formen la Formaci Bellmunt, aquesta
afora just sota els cingles de Santa Magdalena i el Puigsa-
calm. Litolgicament est formada per conglomerats, gresos
i lutites de colors vermells. Presenta senyals de bioturbaci
(alteraci dun sediment o dun sl per lacci dorganismes
vius) en alguns trams. Presenta canals fuvials ms aviat de
geometria plana i litologia conglomertica, amb elements
polignics, sovint carbontics. Aquesta formaci es va
sedimentar en un ambient de plana alluvial i canals fuvials
procedents dun ventall alluvial fa uns 41 milions danys.
Detall del conglomerat amb els clasts (els c-
dols ms abundants sn els de calcries i de roques
metamrfques, i en menor proporci, de quars)
Formaci Bellmunt (alternana destrats dargila i gresos)
Blocs de conglomerats de la Formaci Bellmunt
argiles
gresos
gresos
Monogrfc
12
5
Formaci Folgueroles
Gresos i conglomerats
Aspecte: Est format per gresos de gra f a mig,
massius i compactats de color gris blavs amb
glauconita i intercalacions de microconglomerats i
conglomerats.
Ambient geolgic: Es van sedimentar en un ambient
de delta procedent de lest, i dominat per lacci de
les marees i les onades. La glauconita indica una taxa
de sedimentaci lenta lligada a la pujada relativa del
nivell del mar en plena transgressi marina fa uns 40
milions danys.
Membre Puigsacalm inferior: forma la part basal de les
cingleres del masss.
Aforament de conglomerats de la Formaci Folgueroles
Formaci Folgueroles. Membre Puigsacalm inferior, situat a la base de la cinglera
Detall dels blocs de conglomerats
Fig.9 Fotografa de la F. Bracons.
13
6
Formaci Rocacorba
Gresos
Membre Puigsacalm mig i superior.
Aspecte: litolgicament est format per gresos mas-
sius amb alguna intercalaci de margues.
Detall dels gresos de la Formaci Rocacorba
Cingleres amb gresos de la Formaci Rocacorba
Aforament de la Formaci Vidr
7
Formaci Vidr
Gresos
Aspecte: Consta de margues blaves amb inter-
calacions de llims del mateix color i gresos de gra
variable i en alguns trams amb espessor considerable.
En les margues hi abunda fauna fssil sobretot forami-
nfers.
Ambient geolgic: Es van sedimentar en una zona de
prodelta de sistemes deltaics o en zones de platafor-
ma poc profundes fa uns 40 milions danys.
Ambient geolgic: Aquests materials es van sedi-
mentar durant una progradaci allvio-deltaica que
comprn gresos de front deltaic formant seqncies
granocreixents (gresos de Rocacorba). Dipositats
durant lestadi transgressiu.
Detall de les margues de la Formaci Vidr
Monogrfc
14
Tectnica i geomorfologia
Falles
Fractures de lescora terrestre al llarg de la qual sha
produt un desplaament relatiu dels dos blocs o com-
partiments en qu queda dividida la roca afectada.
Llac de barratge o de resclosa volcnica
Valls fuvials barrades per una colada de lava de tal
manera que els sediments es van acumulant aigua
amunt. La Vall den Bas sha format pels successius
barratges dels volcans dOlot i Sacot, la darrera colada
de lava fou la del volc del Puig Jord que va arribar
fns al Fluvi generant una zona daiguamolls desse-
cats des de ledat mitja fns lactualitat per s agrcola.
Anticlinal
Per exemple amb la vall de Joanetes a la xarnera. Els
anticlinals sn plecs convexos cap amunt. Al nucli hi
ha les capes ms antigues, que sn cobertes per les
ms modernes. Els fancs sn divergents des de la
xarnera.
Sinclinal
Per exemple amb el Santuari de Bellmunt i el salt del
Sallent a leix del sinclinal. Els anticlinals sn plecs
cncaus cap amunt. Al nucli shi troben les capes ms
modernes. Els fancs sn convergents cap a la xarnera.
5
2
1
5
2
5
3
5
7
8
Fontanills
Serra de Santa Magdalena
Serra de Freixeneda
El Mallol
Collfred
15
Encavalcament
s el resultat de grans compressions, que primer ple-
guen i trenquen les roques, i desprs desplacen una
massa important que situa les roques ms antigues
per sobre de les roques ms modernes
1
Anticlinal de Joanetes
2
Sinclinal de Bellmunt
3
Anticlinal de Collfred
4
Encavalcament de Vallfogona
5
Falles dAmer-Hostoles
6
Llac de resclosa volcnica
7
Cingleres del Puigsacalm
8
Sorgncies daigua
Sorgncies daigua
Una font s el punt on laigua subterrnia dun aqfer surt a
lexterior de forma natural, per efectes de pressi o de crre-
ga hidrulica. A la zona laigua surt principalment a travs de
les falles que faciliten el pas de laigua fns a lexterior: fonts
de Turons (Sant Privat), de Can Pic (Joanetes), de Can
Benet, de Clivillers, de Joanetes i de Baix (Sant Privat).
Cingleres
Les cingleres de la serra de Santa Magdalena del
Mont sn uns precipicis de caiguda vertical o de fort
pendent formats per roques molt compactades, cante-
lludes i per tant molt resistents a lerosi, causats per
la falla dAmer-Hostoles.
Fotografa panormica de la zona del Puigsacalm Milany amb les estructures tectniques marcades
4
6
Collfred
Serra de Milany
Puig Estela
Monogrfc
16
Histria geolgica
Histria geolgica general
A fnals de Cretaci principis del perode Terciari, fa uns
62 milions danys es va iniciar lorognia alpina que va
durar fns a principis del Mioc, fa uns 16 milions danys.
Al Cretaci superior comen la convergncia entre
frica i Eursia i lobertura del golf de Biscaia. Aquesta
convergncia va iniciar la collisi dIbria amb la placa
africana i lEurasitica i la formaci dels orgens btics i
pirinencs.
Al mateix temps de la formaci dels Pirineus, es
sedimentaren els materials eocens duna conca marina
present a la zona dels Pirineus i oberta al Cantbric, i
per tant els materials que formen la srie del Puigsacalm
(formacions descrites anteriorment).
Ms tard aquests sediments es plegaren i selevaren
degut a la confrontaci dels Pirineus, per aix els trobem
plegats en formes danticlinals (anticlinal de Joanetes)
i sinclinals (sinclinal de Bellmunt), i tamb algun
encavalcament.
Posteriorment a fnals de lOligoc s el moment en qu
aquesta conca es va acabar de reblir amb sediments.
A fnals de lorognia alpina fa uns 20 milions danys,
durant el Mioc es va produir una evoluci tectnica
de tipus distensiva que va afectar gran part dEuropa,
i que s activa actualment. Aquest procs distensiu
dna lloc a un aprimament de lescora i a lorigen de
falles normals de direcci NE-SO. Aquestes falles sn
les responsables del basculament de diferents blocs,
aixecats uns respecte els altres. Una daquestes s la
falla dAmer-Hostoles que va causar laixecament del
bloc del Puigsacalm, Milany, Cabrers i la formaci
de les cubetes dOlot i la Vall den Bas. Posteriorment
durant el quaternari tamb han esdevingut el conducte
dascens dels magmes basltics que donen lloc a tot el
fenomen volcnic de la zona.
Histria geolgica de la zona del Puigsacalm
El territori de la comarca formava part de la conca oberta
al mar Cantbric esmentada anteriorment i els Pirineus
estaven en plena formaci. Aquesta conca tenia unes
dimensions similars a les de la depressi de lEbre: era
allargada, estreta i sensible a les diferents oscil.lacions
del nivell del mar.
En aquest context es van sedimentar les roques que
formen leoc de la Garrotxa i per tant les roques que
formen el masss del Puigsacalm. Aquesta conca va
existir durant ms de 40 milions danys i en la srie del
Puigsacalm hi ha representat 5 milions danys.
Les formacions que formen el Puigsacalm, descrites
anteriorment, es van sedimentar en els diferents
ambients que es poden observar en la fgura 13.
Fig.12 Mapa de la conca oberta al mar Cantbric durant leoc.
Fig.13: Diferents ambients en els quals es van sedimentar
les formacions del sector Puigsacalm-Milany.
17
Si ens situem en la zona on sha sedimentat la srie del
Puigsacalm podem observar (fgura 14) que quan canvia
el nivell del mar, s a dir, quan es produeix una regressi
(baixa el nivell del mar) o una transgressi (puja el nivell
del mar) els ambients sedimentaris varien de posici.
On en un primer moment hi tenem un ambient mar som,
amb sedimentaci de margues i carbonats (1.- situaci
inicial amb un nivell del mar normal), quan baixava el
nivell del mar se situava posteriorment un ambient deltaic
amb sedimentaci de gresos i argiles (2.- situaci amb
el nivell del mar ms baix) i ms endavant un ambient
de plana alluvial on els cursos fuvials sedimentaven
conglomerats, gresos i argiles.
Posteriorment, en produir-se una transgressi es tornaria
a situar un ambient deltaic amb la sedimentaci de
gresos (3.- situaci amb una pujada del nivell del mar).
En primer lloc, a la part ms baixa de la srie hi trobem
la Formaci Girona formada per calcries nummultiques
i la Formaci Banyoles formada per margues, totes dues
amb fssils marins. Aquestes dues formacions es van
sedimentar en el fons de la conca, lluny de la zona de
costa, en un ambient sedimentari mar (fg. 15.1).
Posteriorment, per una progressiva regressi del nivell
del mar, la lnea de costa va desplaar-se cap a linterior
de la conca marina i en aquesta nova situaci (fg. 15.2)
es sedimentaren els gresos i margues de la Formaci
Bracons. Aquesta formaci es va sedimentar en un ambient
de prodelta i de front deltaic fa uns 42 milions danys. Dins
aquest perode de regressi marina la lnea de costa es
va desplaar encara ms cap a linterior de la conca. Tot
el territori que forma lactual comarca de la Garrotxa va
esdevenir una plana, on els rius i torrents sedimentaven
materials alluvials en forma de ventalls provinents del
Pirineu. En aquest estadi es van sedimentar els materials
de la Formaci Bellmunt, conglomerats, gresos i argiles
vermelles. Aquesta unitat es va sedimentar en un ambient
de plana alluvial i canals fuvials fa uns 41 milions danys.
Ms tard, una gran transgressi marina va tornar a
submergir la zona de la Garrotxa (fg. 15.3) i va provocar
la sedimentaci de gresos i conglomerats (Membres
Puigsacalm) que tenien el seu origen en el masss dels
Pirineus, el qual ja es trobava en els estadis fnals de
formaci. Aquests materials de la Formaci Folgueroles i
la Formaci Rocacorba es van sedimentar en un ambient
de delta, i fnalment en un ambient de prodelta es
sedimentaren les margues de la Formaci Vidr en plena
transgressi marina fa uns 40 milions danys.
Fig. 14: Esquema representatiu de la sedimentaci dels materials en diferents situacions de nivell de mar i els seus
ambients corresponents a la srie del Puigsacalm
Fig. 15: 1. Situaci inicial (nivell del mar normal), 2. Situaci amb un
nivell del mar ms baix i 3. Situaci amb una pujada del nivell del mar
Monogrfc
18
Itinerari geolgic
ITINERARI CURT (3.3 km danada, desnivell de 296 m)
Inici: Sant Rom (Joanetes).
Final: Fontanils
Durada: 1h i 30 min i 60 min de tornada
Difcultat: mitjana.
De Joanetes al Puigsacalm
Fig. 17: mapa topogrfc amb litinerari (base 1:50.000, Institut Cartogrfc de Catalunya)
ITINERARI LLARG (8 km danada, desnivell de 910 m)
Inici: Sant Rom (Joanetes).
Final: Puigsacalm (1.514 m)
Durada: 2h 50 min (tornada 2 h 50 min pel mateix
recorregut, i 3 h per la canal dels Ganxos)
Difcultat: mitjana excepte la tornada alternativa per la
canal dels Ganxos (noms persones sense vertigen).
Fig. 16: perfl de litinerari
Senyalitzaci: rtols en crulles de
la xarxa Itinernnia i senyalitzaci
horitzontal groga fns Santa
Magdalena del Mont. A partir
daquest punt rtols verds fns el
Puigsacalm.
RECORREGUT (km)
19
El descens es pot fer pel mateix itinerari o
per altres opcions i camins que hi ha a la
zona. Una possibilitat s tornar per la canal
dels Ganxos, que permet fer un recorregut
circular i acabar a Sant Rom (Joanetes).
Per el tram de baixada per la canal dels
Ganxos s un tram vertical una mica
difcults, equipat amb cordes, passamans,
esglaons i cadenes.
Litinerari que es proposa inclou 8 parades
repartides al llarg de tot el recorregut fns al
cim del Puigsacalm. El recorregut s duns
8 km danada i t 910 metres de desnivell.
Aquest itinerari s en general duna difcultat
mitjana i la durada s de 5 hores tornant pel
mateix cam.
Aquest itinerari tamb t una opci curta
(una hora i mitja fns a Fontanils, parada 4).
Fig. 18: mapa geolgic amb litinerari (a partir del
mapa geolgic de la Garrotxa 1:50.000, Institut
Cartogrfc de Catalunya)
Monogrfc
20
Part de litinerari s senyalitzat amb rtols
grocs en les crulles de la xarxa Itinernnia
i senyalitzaci horitzontal groga fns Santa
Magdalena del Mont. A partir daquest punt la
senyalitzaci del cam, escassa, s amb rtols
verds fns el Puigsacalm.
Deixarem el cotxe en el trencant de dalt a
Joanetes que va al mateix poble. El transport
pblic arriba a Sant Esteve den Bas, des don,
a peu per carreteres secundries tranquilles,
es pot arribar a Joanetes (4 km).
Pel recorregut ens podem fxar en les cingleres
de la Vall que dibuixen la falla dAmer-Hostoles
que sestn fns aquest indret.
Parada 1: Sant Rom
Seguim el cam de Sant Rom on ens aturarem
a uns 250 m per observar les calcries
nummultiques de la Formaci Girona.
En aquesta parada podrem fer una observaci
detallada dels nummulits que formen les
calcries, en una antiga pedrera de roca
calcria que fa molts anys que no sutilitza i que
ha quedat coberta per una roureda.
Parada 2: Margues
Si continuem pel cam que va a Santa
Magdalena a uns 250 m farem una altra parada
per tal dobservar les margues blaves de la
Formaci Banyoles.
Aqu ens aturarem per observar la morfologia
daquesta formaci, especialment els xaragalls
formats en el relleu daquests materials com
a conseqncia de la circulaci de laigua.
I tamb podrem identifcar fssils marins
continguts en aquesta formaci com ara
foraminfers, anllids, briozous, braquipodes,
molluscs, equinodeus i crustacis.
Si continuem pel cam pocs metres ms
amunt hi localitzem els gresos de la Formaci
Bracons. Haurem de tornar baixar fns les
margues per agafar el cam que ens du a
Fontanils.
Parada 3: Coll del Forn
Si continuem pel cam que forma part de la
xarxa dItinernnia en direcci a Fontanils, a
uns 2 km arribarem al Coll del Forn.
Passejant una mica cap amunt podem observar
els gresos i conglomerats de la Formaci
Bellmunt.
Parada 4 Fontanils (fnal de litinerari curt)
Continuarem uns 700 m fns a Fontanils,
caminant tota lestona per sobre la Formaci
Bellmunt. A la casa de Fontanils podrem
observar unes interessants panormiques amb
diferents formes de relleu: volc del Croscat a
lEst, Alta Garrotxa i Pirineu al Nord i la Vall den
Bas i la Serralada Transversal als nostres peus.
Parada 5: Mare de Du de les Olletes
Si decidim seguir (itinerari llarg) en direcci a
Santa Magdalena, arribarem fns a les Olletes
desprs de caminar un 1,5 km.
En aquesta parada tornarem a observar la
Formaci Bracons i la Bellmunt en aquest
ordre. Aquesta repetici s deguda a que ens
trobem en els plecs de lanticlinal de Bellmunt.
Parada 6: Coll de Santa Magdalena
Un quilmetre ms amunt arribem a Santa
Magdalena del Mont desprs dhaver travessat
els gresos de la Formaci Rocacorba
(Puigsacalm).
Parada 7: Puig dels Llops
Ja en direcci al Puigsacalm, desprs de
caminar aproximadament uns 1.000 metres
Panormica des de Fontanils
Puig dels Llops des del Puigsacalm
21
Cingles de Santa Magdalena i dels Catellets, des de sota
la canal dels Ganxos, al serrat de Fontanills
Cingleres del Puig dels Llops,Puigsacalm, Tossell Gros i
Tossell Xic, marcant la falla Amer-Hostoles, vistes des de
Puig del Soi, sobre Joanetes.
El Barret
Els Pirineus des del Puigsacalm
arribarem al Puig dels Llops, bon indret per
interpretar la geomorfologia de la comarca i
observar els gresos que formen les cingleres
daquest masss, corresponents a les
Formacions Folgueroles i Rocacorba.
Parada 8: Puigsacalm
Un altre quilmetre ms al sud oest arribarem
al cim ms alt daquest masss, el Puigsacalm
(1.513 m) on podrem continuar gaudint dunes
magnfques vistes de la Garrotxa i el PIrineu.
La tornada es pot fer pel mateix recorregut
que s el cam ms senzill, o b per la canal
dels Ganxos, amb alguns trams una mica
complicats.
Si volem tornar per aquesta canal i no patim
vertgen, des del cim del Puigsacalm baixarem
fns al collet de Clivillers i seguirem el cam del
Pas dels Burros per la banda sud de la carena,
pel mig de la cinglera, fns arribar al coll dels
Ganxos o de Joanetes.
Des del coll de Joanetes agafem un cam que
surt a lesquerra baixant i que ms endavant
es divideix en dos i hem dagafar el de la
dreta (marcat amb fta). Aix baixem per la
canal dels Ganxos, baixada amb un tram
equipat amb cordes, esglaons, cadenes i
passamans.
Un cop al fnal de la canal agafem un cam
que ressegueix a peu de cingle la paret cap
a lesquerra fns al Barret (veure fotografa),
i a partir daqu anirem seguint el cam de
baixada que ens dur fns a Joanetes (Sant
Rom), i daquesta manera tancarem el
recorregut circular i arribarem al punt dinici
de litinerari.
Monogrfc
22
Projectes de recerca
En aquests treballs es caracteritzen aforaments i informaci del subsl que sextreu
a partir dobres, pous i sondatges. La informaci es recull en una base de dades que
servir per reinterpretar la geologia de la zona. Fins al moment ha servit per localitzar noves
colades de lava, nous cons volcnics, reinterpretar
dinmiques eruptives, lmits de dipsits volcnics...
Actualment es disposa dun centenar de punts
descrits amb informaci diversa, des de la
localitzaci duna bretxa dexplosi al volc
de la Garrinada dipsit excepcional a la zona
volcnica de la Garrotxa fns a sls dargiles
damunt de colades de lava que aporten escassa
informaci a la geologia de la zona. Lmbit
geogrfc s el Parc Natural de la Zona Volcnica
de la Garrotxa, es va iniciar lany 2004 (sense
data de fnalitzaci), i ha estat promogut des
del Parc Natural de la Zona Volcnica de la
Garrotxa. Ha collaborat EsthEr canal.
Inventari daforaments efmers
llorEn Planagum
lloren@tosca.cat
tosCa
Av. Santa Coloma s/n
17800 Olot
Ms informaci: consultable
al Centre de Documentaci
del Parc Natural de la Zona
Volcnica de la Garrotxa, amb
reserva prvia (972 26 46 66).
Joan mart*
adElina gEyEr*
llorEn Planagum**
EsthEr Canal***
* Institut Jaume Almera (CSIC)
** TOSCA
*** Fundaci dEstudis Superiors
dOlot i Universitat Autnoma de
Barcelona
esthercanald@gmail.com
Ms informaci: http://www.bioc.cat
(els resultats seran publicats un cop
fnalitzats els estudis) i Centre de
Documentaci del Parc Natural de la
Zona Volcnica de la Garrotxa (amb
reserva prvia: tel. 972 26 46 66).
Caracteritzaci de lerupci del Croscat
A partir de lanlisi dels dipsits del volc del Cros-
cat es caracteritza quina va ser la seva seqncia
eruptiva durant lactivitat explosiva, i de cadascuna
de les cinc fases explosives identifcades quina
va ser la intensitat i distribuci geogrfca. Alhora
relaciona el volc del Croscat amb el volc de San-
ta Margarita interpretant per primera vegada que
tots dos sn fruit del mateix ascens de magma.
Es conclou que lerupci del volc del Croscat va
comenar a partir de lactivitat eruptiva del volc
de Santa Margarida originant una onada pirocls-
tica. Per tant s correcte parlar del sistema eruptiu
Croscat-Santa Margarida en funcionar alhora.
Desenvolupat entre el mar del 2008 i el mar
del 2009, promogut desde la Fundaci dEstudis
Superiors dOlot, i fnanat per lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca
(AGAUR) i el Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa (Generalitat de Catalunya).
La caracteritzaci del volc del Montsacopa i dels seus entorns
XaviEr dE Bols
xevi_bg@hotmail.com
Ms informaci: Centre de
Documentaci del Parc Natural
de la Zona Volcnica de la
Garrotxa (amb reserva prvia:
tel. 972 26 46 66) i un cop
fnalitzats els estudis
http://www.bioc.cat
Treball geolgic del con volcnic del volc Montsacopa i del seu entorn proper. Es
descriuen diferents edifcis volcnics a la zona i lexistncia donades piroclstiques
en les vessants del Montsacopa. Lestudi consta duna part elaborada al camp on
sestudia la geologia, tot realitzant descripcions daforaments, elaboraci de columnes
estratigrfques, presa de mostres, etc amb una cartografa a escala 1:1000 amb els
respectius talls geolgics. Laltra part consta dun estudi amb la documentaci del
seguiment dels aforaments efmers i pous de les zones urbanitzades, i una anlisi de
sondatges dobres. Lestudi conclou amb la recreaci de models 3D per comprendre
la histria geolgica dels diferents processos i
fases eruptives que han format aquesta zona.
El projecte es va iniciar el 2008 i va fnalitzar el
2009. Projecte promogut des de la Universitat
Autnoma de Barcelona i el Parc Natural de
la Zona Volcnica de la Garrotxa (conveni de
prctiques dalumnes a lempresa), coordinat per
llorEn Planagum i Emili bassols.
23
mart, J.; gEyEr, a.;
Planagum, ll. & Canal, E.
2009. La caracteritzaci
eruptiva del volc del
Croscat. Memria indita.
Llibres, articles,
papers...
recomanats
Bibliografa bsica
FolCh, r. (dir.) 1986. Geologia II. Histria
Natural dels Pasos Catalans, 2. Enciclopdia
Catalana. Barcelona.
FolCh, r. (dir.) 1988. Registre fssil.
Histria Natural dels Pasos Catalans, 15.
Enciclopdia Catalana. Barcelona.
FolCh, r. (dir.) 1992. Geologia I. Histria
Natural dels Pasos Catalans, 1. Enciclopdia
Catalana. Barcelona.
mallaraCh, J.m. & riEra, m. 1981 Els
volcans olotins i el seu paisatge: iniciaci a
la seva coneixena segons nous itineraris
pedaggics. Barcelona, Serpa.
mallaraCh, J.m. 1989 Els volcans. Girona:
Diputaci de Girona; Caixa de Girona,
(Quaderns de la revista de Girona, 21).
mallaraCh, J.m. 1998 El vulcanisme
prehistric de Catalunya. Girona. Diputaci
de Girona.
mart, J. & araa, v. 1993. La volcanologa
actual. Madrid: Centro Superior de
Investigaciones Cientfcas. Nuevas
Tendencias, 21.
mart, J.; PuJadEs, a.; FErrs, d.; Planagum,
ll. & mallaraCh, J.m. 2000. El vulcanisme.
Guia de camp de la Zona Volcnica de la
Garrotxa. Generalitat de Catalunya.
Planagum, ll. 2005. Coneixem el que
trepitgem? El patrimoni geolgic de la
Garrotxa. Museu Comarcal de la Garrotxa.
PuJadEs, a.; Pall, ll.; roqu, C. & Brusi, d.
1997. El vulcanisme de la vall del Llmena.
Girona, rea geodinmica de la Universitat
de Girona.
riBa, O. 1997. Diccionari de geologia.
Enciclopdia Catalana. Institut dEstudis
Catalans. Barcelona.
Cartografa
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2007.
Carta vulcanolgica de la Zona Volcnica de
la Garrotxa, 1:25 000.
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2006. Mapes
geolgics de Catalunya 1:50 000. Garrotxa.
institut CartogrFiC dE Catalunya, 1997. Mapes
geolgics de Catalunya 1:25 000. Amer. 295
(1-2).
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2000. Mapes
geolgics de Catalunya 1:25 000. Sant Lloren
de la Muga. 257 (2-1).
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2000. Mapes
geolgics de Catalunya 1:25 000. Besal. 257
(2-2).
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2002. Mapes
geolgics de Catalunya 1:25 000. Santa Pau.
295 (1-1).
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2004. Mapes
geolgics de Catalunya 1:25 000. Olot. 257
(1-2).
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2002. Mapa
geolgic de Catalunya 1:250 000.
institut CartogrFiC dE Catalunya, 2006. Mapa
geolgic Comarcal de Catalunya 1:50 000, 19
Garrotxa.
mallaraCh, J.m. 1982. Carta geolgica
de la regi volcnica dOlot. Litologia i
geomorfologia. Escala 1:20 000. Ed. Maber.
Ajuntament dOlot.
Bibliografa recent
di traglia, F.; CimarElli, C.; dE rita, D. ; gimE-
no torrEntE, D. 2008. Changing eruptive styles
in basaltic explosive volcanism: Examples
from Croscat complex scoria cone, Garrotxa
Volcanic Field (NE Iberian Peninsula). Journal
of volcanology and geothermal research, 176:
89-109.
dE Bols, X. 2009. Caracteritzaci del volc
del Montsacopa i els seus entorns: Cartografa
geolgica del volc del Montsacopa amb la
descripci de nous edifcis volcnics. Indit.
Planagum, ll. 2009. Memria de seguiment
dels aforaments efmers del Parc Natural de la
Zona Volcnica de la Garrotxa. Indit
mart, J.; gEyEr, a.; Planagum, ll. & Canal, E.
2009. La caracteritzaci eruptiva del volc del
Croscat. Memria indita.
Filial de lInstitut dEstudis Catalans
Amb el suport de