Un pat diferent Laura Jaime i Femenia

Els gegants Enric Larreula i Vidal

Laprenent ambulant Matthew Tree
Illustracions Montse Ginesta
1
Contes per parlar
El Josep compleix anys; mentre una colla damics li orga-
nitzen un pat sorpresa, ell passeja per les pastisseries per
comprar uns dolos... El gegant no troba el moment per
declarar el seu amor a la geganta... Un escriptor sesfora
per escriure en catal, per com que pensa en angls...
Cada conte es complementa amb unes propostes per fo-
mentar la conversa, una recomanaci de llibres, una se-
lecci de fragments literaris dautors catalans i una tria de
webs relacionats amb el tema que planteja cada narraci.
C
o
n
t
e
s

p
e
r

p
a
r
l
a
r
1
Un pat diferent Laura Jaime i Femenia
Els gegants Enric Larreula i Vidal
Laprenent ambulant Matthew Tree
Illustracions Montse Ginesta
1
Contes per parlar
El Josep compleix anys; mentre una colla damics li orga-
nitzen un pat sorpresa, ell passeja per les pastisseries per
comprar uns dolos... El gegant no troba el moment per
declarar el seu amor a la geganta... Un escriptor sesfora
per escriure en catal, per com que pensa en angls...
Cada conte es complementa amb unes propostes per fo-
mentar la conversa, una recomanaci de llibres, una se-
lecci de fragments literaris dautors catalans i una tria de
webs relacionats amb el tema que planteja cada narraci.
C
o
n
t
e
s

p
e
r

p
a
r
l
a
r
1
1
1
Laura Jaime i Femenia
Un pat diferent
Enric Larreula i Vidal
Els gegants
Matthew Tree
Laprenent ambulant
Illustracions
Montse Ginesta
2
dels textos: Laura Jaime i Femenia, Enric Larreula i Vidal, Matthew Tree
de ledici: Generalitat de Catalunya
de les illustracions: Montse Ginesta
Disseny grc de la collecci: Pepa Estrada
Collecci Contes per parlar, 1
Assessorament cultural: Jan Grau
Primera edici: juny 2006
Tiratge: 10.000 exemplars
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia
Impressi: Tallers Grcs Soler, SA
Dipsit legal: B-36086-2006
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP
Contes per parlar
Cont: 1. Un pat diferent / Laura Jaime i Femenia. Els gegants / Enric Larreula i Vidal.
Laprenent ambulant / Matthew Tree Bibliograa
ISBN 84-393-7089-X
I. Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica
1. Catal Llibres de lectura
804.99
3
Sumari
Presentaci 5
Un pat diferent. Laura Jaime i Femenia 7
De qu parlem? 16
Referents bibliogrcs 17
Fragments literaris 19
Webs relacionats 21
Els gegants. Enric Larreula i Vidal 23
De qu parlem? 29
Referents bibliogrcs 30
Fragments literaris 31
Webs relacionats 33
Laprenent ambulant. Matthew Tree 35
De qu parlem? 41
Referents bibliogrcs 42
Fragments literaris 44
Webs relacionats 45
5
Presentaci
La collecci Contes per parlar va dirigida a les
persones que volen reforar laprenentatge del catal i,
especialment, a les parelles lingstiques que participen
en el programa Voluntaris per la llengua.
A partir de la lectura duns contes, volem
donar les eines necessries per motivar la conversa a
que els aprenents puguin parlar, fora de laula, en
un context real, relaxat i quotidi, amb una persona
catalanoparlant.
Per als autctons, les propostes culturals
proposades pertanyen a la histria, a les tradicions
de Catalunya i en poden parlar des de lexperincia
viscuda. Per als aprenents ser una manera dadquirir
coneixements de la m duna persona del pas, sense
deixar de banda lobjectiu primer de practicar la
llengua, agafar udesa, ampliar vocabulari i perdre la
vergonya, alhora que podran intercanviar experincies
de cultures diferents, cosa que enriqueix la relaci
entre les persones i fa possible la convivncia entre els
pobles.
Cada llibre cont tres contes de tres autors
diferents i uns apartats xos: de qu parlem presenta
propostes relacionades amb el tema del conte; referents
bibliogrcs s una tria de llibres per ajudar a aprofundir
en els aspectes culturals tractats, difondre escriptors
catalans i fomentar el plaer per la lectura; fragments
literaris sn mostres dautors catalans sobre el tema
de la narraci, i webs relacionats recomana adreces
dInternet per obtenir-ne ms informaci.
Secretaria de Poltica Lingstica
6
7
Laura Jaime i Femenia
El senyor Josep feia uns quants anys que
shavia quedat vidu, per ja shavia adaptat molt b a
viure sol. Havia trobat la manera dorganitzar-se a la
perfecci: qui li rentava la roba era la seva germana,
perqu aix destendre-la, latabalava bastant. La
feina diria de la casa la feia ell mateix. Es feia el
llit, rentava els plats de lesmorzar i del sopar, que
eren els nics pats que es preparava. Treia la pols
dels quatre mobles que tenia i escombrava el terra,
el poc que embrutava.
La feina grossa es feia un cop al mes i lajudava
la Rosa, una amiga, tamb vdua, que compartia
amb ell laci pels jocs de taula. Sobretot, en poca
hivernal, jugaven al dmino i al parxs. Quan feia
bon temps sortien a passejar, feien excursions i es
reunien a les places del barri amb altres coneguts i
vens a fer petar la xerrada.
Per el maldecap del Josep era als migdies, a
lhora de dinar, perqu cuinar no era tampoc una de
les seves millors habilitats. Per aix, es veia obligat a
anar a dinar cada dia al restaurant que hi havia sota
de casa seva. Ja havia intentat ensarronar la seva
amiga Rosa perqu cuins per a ell, per ella sempre
li havia respost que no volia cap mena dobligaci,
Un pat diferent
atabalar
Cansar amb sorolls,
marejar.
pat
Cadascun dels menjars
principals que es fan
durant el dia.
maldecap
Problema, preocupaci.
ensarronar
Enganyar, estafar, enredar.
8
i encara menys amb una persona com el Josep, que
era un fart. I la Rosa tampoc no volia tenir lobligaci
danar a comprar i de tornar ben carregada, ni cap
lligam dhaver de complir horaris: ja ho havia fet
molts anys i ara nestava ben tipa. A ms, era de
poca vida i amb qualsevol cosa es conformava.
La veritat s que la Rosa ara tenia unes
ocupacions que li agradaven ms. Quan encara no
tenia cap nt, algun dia dinaven plegats, per quan
van arribar aquells menuts cridaners i revolucionaris,
de fet, va ser el mateix senyor Josep que va decidir
que no li convenia tant de xivarri.
Aix, doncs, anava diriament a dinar a cal
Mandra, que aix es deia el restaurant de sota de
casa seva. Hi tenia sempre reservada una taula en
un raconet del menjador. Agraa el costum de dinar
cada dia a la mateixa hora, al mateix lloc, amb la
mateixa gent, com si fossin una famlia. El que no
li agradava gens era que cada dia de la setmana es
menjava el mateix:
els dilluns, escudella i carn dolla;
els dimarts, patates amb bacall;
els dimecres, macarrons;
els dijous, arrs;
els divendres, botifarra amb mongetes;
els dissabtes, llenties i
els diumenges, canelons i rostit.
I de postres, poques variacions: am, crema,
gelat de vainilla o amanida de fruita, que sempre
era de pltan, poma i pera. Cap tipus democi ni
de sorpresa.
Tant que li agradaven al senyor Josep
els canvis, les emocions i les sorpreses. Ep!, les
agradables, s clar. Les que et fan que la vida tingui
ser un fart
Persona que menja molt.
ser de poca vida
Persona que menja poc.
xivarri
Soroll de gent parlant fort,
desordre.
9
una mica dencant. De males passades ja nestava
ben tip. Que nhi havien passat de tots colors... Ell
era dels que pensava que fer cada dia el mateix s
bo, i que ser ordenat i meticuls s saludable, per,
de tant en tant, pensava que una mica dalegria
culinria no li aniria malament. A cal Mandra, aix
era gaireb impossible. I no era perqu el Josep no
aprots qualsevol comentari dalgun comensal o
del mateix cuiner, quan de vegades treia el nas per
la nestra de passar els plats, per demanar-ho en veu
alta, davant de la sorpresa de la resta dels hostes.
Un dia, els companys de menjador, tips de
sentir-lo rondinar, van decidir fer-lo content. Com
que sapropava el dia del seu setant aniversari, van
pensar que li farien un pat sorpresa, un fest a la
manera de la seva imaginaci i somnis.
Es van reunir en secret un vespre i van decidir
que cadasc dells, sota la supervisi del Quim, el
cuiner, prepararia un plat diferent, ns a acabar
elaborant el suculent men.
comensal
Cada una de les persones
que mengen juntes en una
taula.
hoste
Persona que passa uns dies
a casa dun altre. Client
duna fonda o hotel.
rondinar
Queixar-se de tot,
protestar.
apropar-se
Acostar-se.
10
Els primers plats anirien a crrec de lIbrahim
i del Luigi, que prepararien un sabors cuscs i uns
fettuccini a la carbonara.
La Gabriela seria lencarregada de cuinar un
delicis ceviche, que era el plat tpic del seu pas,
lEquador.
LAnna elaboraria un suquet de peix, tpic
plat dels pescadors de Tossa de Mar, don era ella.
La carn la cuinaria el Carlos Roberto. Bif de
chorizo, vaco, entranyes i churrasco, fets a la brasa,
com noms saben cuinar-la els argentins.
Les postres, desprs daquell pat suculent,
serien fruites extiques: mangos, xirimoies, papaies,
que el mateix Quim, coordinador daquella festa
gastronmica, compraria al mercat de la Boqueria.
Tamb shavia dencarregar de les begudes. Aniria
a la bodega de la cantonada, on sempre que havia
volgut quedar b li havien recomanat bons vins:
priorats, alelles... i per a les postres, garnatxes i
moscatells.
Com que tamb havien previst convidar
els amics del senyor Josep, van fer-ho saber a la
Rosa, que de seguida els va demanar com podia
collaborar-hi. Era evident, noms faltava una cosa
important: el pasts daniversari. Qui millor que la
Rosa, amiga excepcional del Josep, podia fer que
el dinar fos rod. Immediatament es va oferir a fer
un pasts de xocolata, amb una recepta que havia
heretat de la mare, i la mare, de lvia, i lvia, de la
besvia. Tamb hi posaria les setanta espelmes per
bufar.
Sanava acostant el dia assenyalat i el Josep
intua que li preparaven alguna cosa especial, per
no sabia ben b qu. Potser sesperava un regal i
garnatxa
Tipus de ram molt delicat
i de bon gust.
heretar
Rebre una herncia.
11
aquella mica democi el posava content. Seria un
dia ben diferent: el seu setant aniversari, la petita
sorpresa dels companys de taula...
Es va llevar dhora, com cada dia, es va dutxar
i es va posar els seus millors arreus, que, com que
era estiu, no eren gaire cosa ms que una camisa i
un pantal, per va agafar la roba ms nova que hi
havia a larmari: la de mudar.
Va sortir al carrer decidit a comprar uns
bombons o unes catnies per convidar aquells
amics i vens de taula. Va agafar el metro per anar
al centre, a la pastisseria de ms renom de la ciutat
i qui sap si no la ms antiga, la de tota la vida, on
de petit ja compraven els pares. Quan hi va entrar,
va veure una cara nova darrere el taulell. Potser la
mestressa, la senyora Laieta, no hi devia ser i havia
deixat una dependenta nova a crrec de la botiga.
Li va dir bon dia i li va demanar una bossa
ben plena de catnies. La noia va posar cara de
sorpresa i li va respondre unes paraules que el Josep
no va entendre. Ell li va repetir el que volia, una
bossa grossa de catnies, i la noia, encara amb ms
estranyesa, anava fent que no amb el cap, que no
lentenia. La botiga es va anar omplint de gent i, de
sobte, es va adonar que la remor de les veus tamb
era incomprensible. I quan va preguntar en veu alta
si sabien qu eren les catnies, va poder comprovar
que ning no lentenia. Va sortir de la botiga confs
i espantat. Va mirar al voltant seu i aquell paisatge
que contemplava tamb era nou per ell.
Al passeig hi havia cases noves, blocs de pisos
a mig acabar i encara en venda, botigues amb la
mercaderia penjada a les parets del carrer; tot tenia
una aparena diferent de la que ell recordava.
mudar
Posar-se un vestit nou o
diferent del de cada dia,
ms elegant.
catnies
Dolos de xocolata
empolsinats de cacau.
renom
Fama.
remor
Soroll confs com el que fa
el mar, una tempesta o una
multitud.
12
Es va asseure en un banc perqu necessitava
refer-se daquell trasbals. Em dec fer gran, per
encara no tant com per haver perdut el senderi,
va pensar el Josep intentant reconduir la situaci.
Va mirar al voltant seu i va poder comprovar
que el barri que ell havia conegut havia canviat
de fesomia. Era ple de gent nouvinguda: vestits
acolorits, cares extiques, parlars diferents,
msiques esparses i olors singulars...
Per uns instants, va recordar el paisatge de
quan era gaireb un adolescent i els seus pares
sen van haver danar de Catalunya, es van haver
dexiliar en un pas ve. Ell tamb es va trobar en
un pas que no era el seu i tamb amb una llengua
diferent, que ell no coneixia.
I com una glopada amarga, va reviure
la sensaci dindefensi, un sentiment de no-
pertinena i de desarrelament. Una llosa que, per
sort, ben aviat es va treure de sobre.
Aquells records, barreja de ressentiment
i denyorana, van provocar que una llgrima li
rodols galtes avall.
Un nen que jugava a prop seu, en veurel
tan trist, se li va acostar i li va preguntar:
Per qu plores?... Vols venir a jugar a casa
meva? Jo tinc un avi, com tu, per el tinc una mica
lluny. Als pares els agradar la teva visita.
Els ulls brillants i alegres del nen el van tornar,
de sobte, a la realitat. Li va agrair loferiment, li va
donar la m i li va preguntar com es deia.
Hassan, va respondre.
I quants anys tens?
Vuit, els far el mes que ve.
I on has aprs a parlar tan b el catal?
senderi
Seny o enteniment duna
persona.
fesomia
Caracterstiques de la cara
duna persona.
espars
Que no forma part dun
conjunt, separat, que no
fa joc.
glopada
Quantitat de lquid, de fum o
de vmit llanat dun sol cop
per la boca.
pertinena
Que forma part dalguna cosa.
desarrelament
Que est separat del seu pas
dorigen o de la seva famlia.
llosa
Pedra grossa, plana i no gaire
gruixuda.
rodolar
Caure avall per un terreny
que fa baixada donant voltes
sobre si mateix.
13
A lescola...
I don ets?
Jo sc catal, per els pares sn del
Marroc.
Doncs jo avui en faig setanta i, per cert,
ara que hi penso, se mha fet molt tard perqu he
quedat amb uns amics per celebrar-ho. Sigues bon
noi, Hassan. I grcies per convidar-me a venir a casa
teva. Vs, que la mare et crida.
El Josep es va aixecar del banc i es va
determinar per tornar a la pastisseria, ja que havia
fet el viatge, que no fos en va. I, si no shi afanyava,
la trobaria tancada.
Va entrar-hi i va demanar a la dependenta
una capsa ben grossa de bombons variats i per
arrodonir la comunicaci va fer servir la gestualitat
de les mans.
Ella va somriure i va agafar una safata de
cart, hi va posar un paper de puntes al damunt
i li va comenar a explicar que no podia ser una
capsa perqu no en tenia i si li era igual la safata que
mostrava a les mans. Al Josep li va semblar dall
ms b i li va dir que endavant.
Quants en poso? I, sense deixar que
respongus, va continuar: Perdoni, per quan
ha entrat abans no he ents el que mha demanat.
Encara no entenc totes les paraules en catal, perqu
fa poc que he arribat i lestic aprenent. Quan hi ha
molta gent a la botiga tamb em passa que em fa
vergonya parlar-lo. Tampoc no coneixia la paraula...
ca... ta... ies, mha dit?
Catnies li repeteix el Josep, catnies,
per em penso que no en t; no les veig a laparador
ni tampoc per la botiga.
safata
Plat gran i pla per servir
el menjar o per portar els
plats.
14
El Josep va pensar que sort que havia tornat
a comprar, perqu havia pogut comprovar que les
aparences, de vegades, ens enganyen. Si no volia
arribar tard a cal Mandra, shavia despavilar o ja
es trobaria els companys fent les postres i no seria
a temps de convidar-los a tastar els bombons que
havia comprat.
Quan va arribar al menjador, no hi va trobar
ning. Noms el Quim, que sortia de la cuina amb
un davantal impecablement net, massa polit pel que
acostumava a anar ell, i amb un somriure malicis li
deia que avui no hi havia anat ning, que si entrava
a la cuina dinarien plegats a la terrassa del darrere.
Shi estaria ms fresc, perqu ara ja no hi tocava el
sol. El Josep va deixar la safata de bombons sobre
una taula i davant la sorpresa dels esdeveniments,
barreja de desillusi i destranyesa, va seguir el
Quim cap a la cuina.
Quan va obrir la porta de la terrassa, va veure
la magnitud de la sorpresa que li havien preparat:
una taula ben parada, amb estovalles de l, amb
aparences
All que sembla per que
no s veritat.
polit
Net, endreat, bonic.
15
ors naturals, els plats i els coberts molt ben posats.
Era una taula semblant a la dun casament. I tots
els companys de menjador de cal Mandra drets
esperant la seva arribada. La seva amiga Rosa tamb
hi era, ben emocionada, i se li va llanar al coll per
felicitar-lo.
El Josep es va emocionar. Havia estat un dia
ben especial, ple democions i de sorpreses. I ara,
la traca nal. Tots els amics conxorxats per fer-li la
festa sorpresa.
Quan va comenar a veure tots els plats que
li havien preparat, no sho podia creure ni tan sols
imaginar. Ell estava ben reat que avui havia de
menjar, com cada diumenge, canelons i rostit.
Van acabar de dinar a quarts de set de la tarda,
com si fos un convit de casament.

conxorxa
Tracte secret entre diverses
persones, de vegades
encaminat a mal .
16
Expliqueu els menjars habituals dels indrets don sou.
Quins menjars feu quan celebreu alguna festa, per
exemple, per Nadal, en els aniversaris, en els casaments,
en les festes locals...?
I les postres, com sn?
Les fruites sn molt diferents de les que es mengen a
Catalunya?
Heu observat que els catalans, quan volem celebrar
algun esdeveniment, sempre ho fem al voltant duna
taula?
Quin s el plat, o el menjar que tha sorprs ms de
Catalunya? I el que ms tha agradat?
Coneixeu vins de Catalunya? Peneds, Alella, Priorat,
Gandesa, Alt Empord, Banyuls...
Tagrada el cava?
Has estat mai en una cava?
Les persones ordenades i meticuloses sn millors que
les espontnies. Com et consideres?
La vida us ha jugat alguna mala passada? I alguna de
bona?
Heu tingut experincies que us hagin fet aprendre una
lli?
Creieu que sha daprendre la llengua del pas on es va
a viure?
Ser tolerant beneficia la convivncia entre les
persones.
Lobesitat s una malaltia dels pasos desenvolupats.
Lobesitat infantil va en augment?
U
n

p
a
t

d
i
f
e
r
e
n
t
De qu parlem?
17
Les cuineres de Sils. La Magrana
Les vies de Sils es van proposar preservar el patrimoni
gastronmic de la comarca de la Selva i el resultat s aquest
llibre que deixa constncia de la manera de fer tradicional
de la cuina catalana. Sn un centenar de receptes senzilles
que han anat passant de generaci en generaci i un munt
de consells prctics.
Cuina x solters. Ismael Prados. La Magrana
El cuiner de TV3 que aprota el seu sentit de lhumor per
fer una mica de pedagogia sobre el mn de lalimentaci,
us far conixer els productes de temporada, com
portar una cuina, quines sn les tcniques adequades
per conservar millor els aliments, com sestructura un
congelador i tamb com aconseguir una alimentaci sana
i equilibrada.
Cuina casolana de les dones del Raval. Empries
Aquest llibre s un projecte del Casal dels Infants del
Raval, on persones diverses i amb interessos diferents
poden fer coses juntes i establir ponts i lligams per
afavorir la convivncia. Les receptes i els ingredients
han estat el motiu per mostrar retalls de la histria
personal de cada dona que hi ha participat. Ms enll de
lelaboraci i de loriginalitat dels ingredients, les receptes
ens conviden al record que evoca cada plat: laroma dun
pas, lalegria duna festa... lexperincia viscuda al llarg
de generacions.
U
n

p
a
t

d
i
f
e
r
e
n
t
Bibliograa temtica
18
La cuina de larrs de Pals. Pep Nogu i Puigvert.
Cossetnia Edicions.
Larrs s, segurament, el cereal ms consumit a tot el
mn. Sorg ara fa uns cinc mil anys, i el conreu de larrs
a Pals (Baix Empord) data del segle XV. A la primera part
del llibre, es recullen receptes tradicionals de la cuina
gironina i de lentorn geogrc immediat. A continuaci,
shi apleguen receptes de la cuina dautor. El tercer apartat
est dedicat als arrossos daltres indrets, des del Jap ns
a lEquador, passant pel Pakistan, el Lban o Cuba, entre
altres pasos.

19
El que hem menjat
Josep Pla
No he estat mai partidari de les cuines extiques ni dels plats de pobles remots i
allunyats. De vegades, trobant- me en una o altra ciutat, els meus amics mhan
volgut portar en algun restaurant xins, o jueu, o polinesi. No he posat mai els peus
en aquests estranys establiments. No he sentit mai la mnima curiositat ni per la
cuina rab, ni semtica, ni extremoriental. Magrada menjar amb cullera, forquilla
i ganivet, ms que amb els dits o els bastonets. Sc un franc partidari de la cuina,
tan variada, daquest continent i de lAmrica del Nord. Tot plegat, si vosts volen,
s corrent i avorrit, monton. Aquesta monotonia mencanta, perqu no crec que
les novetats com a sistema ajudin a passar la vida. No matreviria mai a comparar
un pas amb un altre qualsevol: que tothom faci el que pugui cada terra fa sa
guerra i que mengi de la manera que ms li agradi. Magraden les coses nostres
sobretot si sn corrents i simples, netes impecables. No he arribat a comprendre
mai per qu les coses extiques, pel sol fet dsser-ho, han dsser, sistemticament,
adorables.
Extret de: Obra completa. Editorial Destino, 1999.
Anxoves Comadira amb oli de Siurana
Narcs Comadira
Som al maig. I s tamb el temps del peix blau. Tonyines, bontols, sardines, verats,
anxoves, ns i tot bisos o sorells es troben en el seu moment culminant i poden
donar-nos grans alegries gastronmiques.
El peix blau, a la meva infantesa tan perills era fort, indigest, feia sortir urticria,
sha convertit ara gaireb en panacea de tots els mals: resulta que va tan b per al
colesterol com per a lartritis. El fams greix del peix blau sembla que endolceix
venes i artries i articulacions i aix tot llisca venturosament [...].
El cas s que el peix blau s bonssim, sempre que es mengi com cal, que sigui fresc
i cuit al seu punt i amb senzillesa. Sempre que es mengi al seu moment.
Extret de: Peix blau, El Pas, 23 de maig de 1996.
U
n

p
a
t

d
i
f
e
r
e
n
t
Fragments literaris
20
Flam
Miquel Mart i Pol
Sempre que a casa fan am,
quin reclam!,
pels llepals i pels altres
s un ham.
Quan el porten a la taula
gronxa al plat
i li claves la cullera
de bon grat.
Avis i nens laprecien
i s ben clar,
perqu pel am no fa falta
mastegar.
Extret de: Bon prot! Barcanova, 1999.
21
U
n

p
a
t

d
i
f
e
r
e
n
t
Webs relacionats
Receptes de cuina fcil per a solters
http://www.tvcatalunya.com/cuinaxsolters/
Receptes de cuina catalana
http://www.tvcatalunya.com/cuines
Casal dInfants del Raval
http://www.casaldelraval.org
Mercat de la Boqueria
http://www.boqueria.info/Cat/index.php
Portal gastronmic del Baix Empord
http://empordanet.com/calendarigastr.htm
Receptes de cuina catalana
http://www.catalunya-lliure.com/receptes/
Recull de termes gastronmics
http://www.costabrava.org/cat/gastronomia/ga_16.htm
22
23
Enric Larreula i Vidal
Els gegants
El gegant va sentir que lnima se li cava altre
cop a dins i que tornava a bellugar-se. Els seus ulls
immbils van tornar a veure la llum i les seves odes
van tornar a sentir el so del abiol i del tambor que
marcaven la dansa:
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
Ja tornava a ser Festa Major. I amb la vida
li retornava la memria i els sentiments, i el seu
cor denamorat es va accelerar de nou. Aleshores,
tot seguint la msica, va donar una volta en rod
i va sentir un altre cop una emoci intensa: ella,
la geganta, era all al seu costat, com per la Festa
Major de lany passat, i la de cada any des de feia
segles. Que bonica que era, amb el seu vestit de gala
i el pom de ors a la m...
Daquell any no passava. Aquell any segur
que trobaria el moment adequat per acostar-se-li i
dir-li a cau dorella com se lestimava.
La Festa Major daquell any seria la denitiva,
en qu li confessaria tot lamor contingut per tants
anys de silenci.
gegant i geganta
Ninots de fusta o cart
molt alts que per les festes
es passegen pels carrers.
bellugar-se
Moures, no estar-se quiet.

abiol
Instrument semblant a
la auta, ms petit i amb
un so ms agut. Es toca
amb una m i sempre nhi
ha un a les cobles de les
sardanes.
tambor
Instrument de percussi,
semblant a un tambor. Es
toca amb una sola baqueta.
24
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
I ballant, ballant, les nimes que sels havien
cat dintre els van fer anar cap a la porta del magatzem
de lAjuntament i els van treure a lexterior.
Quina alegria que hi havia a la plaa! Tan
petita com era i en canvi tot el poble era all per
celebrar altre cop la Festa i veure sortir els gegants.
Ja surten! va cridar una nena.
I tothom es va posar a aplaudir.
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
Tot duna lnima que duia a dins li va fer
donar una altra volta i, per uns instants, els seus
ulls i els de la geganta es van trobar de ple. Ella
sel va mirar dolament i ell, com que tenia els ulls
immbils i no els podia tancar, es va posar vermell
democi. Sort que lnima que duia a dins va
continuar girant i enduent-sel cap al centre de la
plaa, que si no...
La gent shavia anat arrambant a les parets
de les cases per deixar ms espai perqu els gegants
poguessin ballar. Aleshores, tamb del magatzem
de lAjuntament, i com cada any, van comenar a
sortir els capgrossos: la Vella, en Grouxo Marx, el
Nen i el Porquet. I tothom va riure feli.
Llstima que abans no mhe atrevit va
pensar el gegant, per, s clar, aix, duna manera
tan sobtada mha fet vergonya... Quan girem pel
carrer de lOli, que s molt estret, quedarem molt a
prop lun de laltre, i llavors li ho dir.
arrambar
Posar-se en un costat o
contra la paret, per deixar
pas lliure.
capgrossos
Acompanyen els gegants
en les festes majors. Sn
ninots petits amb el cap
gros.
sobtar
Sorprendre, de manera
rpida i inesperada.
25
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
A continuaci van enlar pel carrer Major,
que era ple de bombetes de colors i de banderetes
que penjaven de casa a casa i que els gegants gaireb
tocaven amb la punta de la corona.
Com ha crescut aquest nen en un any va
pensar el gegant en passar arran dun balc on una
criatura sels mirava agafada als barrots. I aquella
velleta que ja feia vuitanta-set festes majors que ens
veia passar des del seu portal aquest any no hi s.
Potser s que...
I els msics anaven davant repetint sense
descans:
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
Aleshores, en un giravolt de la dansa els
gegants van estar tan a prop lun de laltre que
gaireb van tocar-se.
enlar
Circular per un carrer o
un cam.
barrots
Baranes o reixes.
giravolt
Una volta completa.
26
No, no s el moment, ara hi ha massa gent...
All, al carrer de lOli ser millor.
El carrer Major sacabava i el carrer de lOli
era cada vegada ms a prop. I el gegant va notar que
el cor cada vegada li anava ms de pressa.
Finalment van girar pel carrer de lOli, per
un nen petit que hi havia a la cantonada va fer el
somic, potser perqu va trobar que els gegants eren
massa grossos.
De seguida la seva mare el va agafar de la m
i li va dir:
Per si fan riure, que no ho veus?
Aleshores lnima que duia el gegant es va
aturar uns moments perqu el nen no plors, i
el gegant va quedar immbil, mentre la geganta
continuava ballant i allunyant-se carrer enll.
Pesa, oi? va dir alg a lnima que shavia
aturat.
Valgam Du, si pesa! va respondre ella
des de dins del gegant.
Per immediatament tornava a fer-lo ballar.
fer el somic
Ploriquejar.
nima (del gegant)
Persona que transporta els
gegants.
27
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
El que toca el abiol cada any es torna ms
calb... I la senyora de la botiga de llums sha aprimat
molt... I aquella noieta rossa, com ha crescut, aviat
es posar a festejar... Han fet dues cases altes al barri
del Remei... Si nhan passat de coses aquest any
mentre nosaltres dormem... pensava el gegant
tot mirant el poble i la gent que coneixia de tota
la vida. Al carrer de Sant Nicolau! All li dir que
lestimo!
Per al carrer de Sant Nicolau van quedar
desquena lun de laltre, i desquena no es poden
dir certes coses.
A la plaa del Mercat hi havia massa xivarri, i
per segons qu cal una certa discreci.
Al carrer dels Matalassers algun ximple es
va posar a llenar coets i, s clar, no es prestava.
Llstima!
s tan difcil trobar un instant dintimitat en
una Festa Major...
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to - ta tito tito tiror
I el gegant va veure all al lluny lAjuntament
altre cop, i va comprendre que li ho deia en aquell
moment o hauria desperar tot un any per tornar a
tenir una nova oportunitat. Es va mirar la geganta
que ballava a uns sis metres don ell era, envoltada
dels capgrossos trapelles i divertits, i la va trobar
encara ms bonica, amb la corona na i les arracades
daurades, per era massa lluny...
festejar
Tenir relaci una parella
que sestimen.
xivarri
Soroll de gent parlant fort,
desordre.
trapella
Que t facilitat per
enganyar els altres i
aconseguir el que vol.
arracada
Adornament per portar a
lorella.
28
Era difcil, ja ho veia que era difcil.
Finalment els van tornar a entrar a
lAjuntament enmig de pluges de serpentines i
paperets de colors.
I mentre lnima anava sortint del seu
interior encara va tenir temps de mirar-se altre cop
la geganta, que ja shavia quedat immbil davant
seu, i va pensar:
De lany que ve no passo, segur! Que ja
portem massa segles aix i lamor contingut tamb
fa mal.
Titoti - to - ta tito tito titotiroriror
Titoti - to -t...
serpentines
Paper enrotllat estret, llarg
i de color per llanar a les
festes.
29
A ms del claustre de lesglsia de la Concepci i de
lAteneu Barcelons, on es pot veure lou com balla?
Tacostumes a disfressar per carnaval?
Sabies que els catalans celebren el dia dels enamorats
per Sant Jordi? I que la rosa s la penyora de lamor?
Sant Joan s la festa del sol, del foc, de la llum, de
lescalfor, dels coets i dels petards. Ha arribat lestiu.
Les festes majors sn la mxima expressi duna
comunitat. A Catalunya tots els pobles i ciutats tenen un
dia assenyalat... Don tu vns, tamb teniu dies de festes
grans?
Dimecres de Cendra, sacaba la disbauxa del carnaval i
comena el capteniment. Lenterrament de la sardina.
La mona de Pasqua s lobsequi del padr cap al llol per
renovar, any rere any, el comproms que hi va adquirir.
Cap al novembre, en plena tardor, quan la natura s
morta, es rendeix culte als morts. Es mengen castanyes, el
fruit de la temporada.
A la ra de Santa Llcia es poden comprar les gures
del pessebre: el caganer, els pagesos catalans.
Totes les cultures tenen mites de bsties fantstiques: el
drac s fruit de la imaginaci del poble, t ales, escates al
cos, cua de serp i treu foc pels queixals... La vbria, el drac
femen, t pits.
Coneixes el bestiari del teu lloc de naixement?
E
l
s

g
e
g
a
n
t
s
De qu parlem?
30
Enciclopdia de la fantasia popular catalana. Joan Soler
i Amig. Barcanova
Aquesta obra presenta tota la riquesa de lunivers de la
mitologia catalana (rondallari, llegendari, canoner,
tradicions, costumari...), amb aspectes tan diversos
com els mesos de lany, les festes, laigua, les herbes, els
minerals, els herois, els bandolers, les bruixes, el foc,
les muntanyes, les danses, els ocis, els menjars, els
mals, els remeis, el diable, els astres, els encanteris, les
frmules mgiques, etc. s a dir, lampli i divers camp
de les creences, accions i ritus que constitueixen la
visi mtica del mn i de la vida prpia dels catalans.
Costumari catal. El curs de lany. Joan Amades.
Salvat
Lobra cabdal de Joan Amades imprescindible per conixer
els costums i tradicions, tot seguint el curs de lany, on es
pot trobar lorigen de les celebracions i tota la riquesa del
folklore catal. Consta de 5 volums.
Gegants. Jan Grau i Mart. Columna
Gegants fa un seguiment histric dels gegants des del
1424 ns avui, i mostra els canvis de representativitat de
les gures: bblics, llegendaris, identitaris..., els moments
histrics que els han marcat, que de fet sn els mateixos
que han marcat el poble catal. Tamb inclou una visi
dels gegants a altres pasos, de les trobades de gegants, dels
portadors, dels constructors i de levoluci de la tcnica.
E
l
s

g
e
g
a
n
t
s
Bibliograa temtica
31
La plaa del diamant
Merc Rodoreda
Quan vam arribar a la plaa els msics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb
ors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de ors. Hi
havia ors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a linrevs,
perqu els acabaments de les tires estaven lligats ms enlaire que no pas al mig, on
totes sajuntaven...
Lentarimat dels msics estava voltat desparreguera fent barana i lesparreguera
estava guarnida amb ors de paper lligades amb lferro primet. I els msics suats i
en mnigues de camisa.
... i mentre badava una veu a lorella va dir-me: ballem?
Mig desma vaig contestar que no en sabia i em vaig girar a mirar. Em vaig topar
amb una cara que de tan a prop que la tenia no vaig poder veure prou b com era,
per era la cara dun noi. s igual, em va dir, jo en s molt i nhi ensenyar...
Extret de: La plaa del Diamant. Club Editor, 1975.
Lauca del senyor Esteve
Santiago Rusiol
Des dels pisos ns als bancs i des dels bancs ns als terrats era una pluja de color,
una vibraci colorida, una nevada de vida que omplia el carrer de joia. Aquelles
cases negres i rnegues havien tret lnima al defora, i els domassos verds i vermells,
les vnoves de lantigor, els cortinatges de lalcova, les catifes de la sala, tota la mica
dalegria i tots els drapets de les festes que enjoiaven linterior, els havien posat al
balc. Aquelles dones menestrals havien tret tots els vestits de la calaixera de caoba,
on dormien tot lany plegats amb aire de poma camosa, i els havien tret a la llum.
Aquelles noies de ribera, dulls somiadors i mans fermes, shavien tamb encatifat
amb les mantellines blanques i ors de colors i galtes enceses, i havien arrencat
tots els clavells i les roses i els llessamins de tots els testos de les nestres i els duien
sobre el pit, sobre el coll, sobre la cintura i sobre la daurada polsina de la cabellera
rossa, i de banda a banda de la Ribera els carrers talment tremolaven de vibraci i
de moviment com si caigus una polsina feta despurnes de glria.
E
l
s

g
e
g
a
n
t
s
Fragments literaris
32
La process anava seguint solemnialment, majestuosa, a poc a poc, tan majestuosa
i a poc a poc que dun cap del carrer a laltre hi passaven ms de mitja hora, i la gent
feia comentaris amb tots els que anaven passant.
Extret de: Santiago Rusiol. LAuca del senyor Esteve. Edicions 62 - La Caixa, 1981.
Juny
Joan Salvat - Pappaseit
Per Sant Joan, amiga, ten faria retret
si s cas que no venies al festeig que tindrem.
Cada noia fadrina demanar un proms,
lalfbrega i la ruda voldran llum dels estels.
Sentirs com sesberlen de claror els fanalets.
Farem focs dartici com no es veu en els cels
perqu caiguin estrelles
i en bombes de paper
pugin de nou enlaire enduent-sen els precs
i el teu
si tatrevies
que s un prec que conec.
Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes.
Extret de: Joan Salvat-Papasseit. ssa Menor, Ariel, 1978.
33
E
l
s

g
e
g
a
n
t
s
Webs relacionats
Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya
http://www.gegants.org/
El web de les res i festes darrel tradicional de Catalunya
http://www.resifestes.com/
Festes majors de Catalunya
http://cultura.gencat.net/fm/
Festes populars
http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/Home.aspx
Pgina dedicada a rondalles, llegendes, mitologia i imatgeria popular
catalana
http://www.festes.org/directori.php?id=8
Lliga en el bestiari tradicional
http://www.lafura.org/suplements/arxius/arxius/aligues/dossi3.htm
Pgina dedicada al mn dels contes i les faules populars de Catalunya i
darreu del mn.
http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/laweb.htm
Festes, tradicions, llegendes, llibres, cuina i tot sobre Catalunya
http://www.laketania.com/default.htm
Danses populars catalanes
http://www.xtec.es/~ltorres3/projecte/d2/popucat.htm
Sobre la mitologia de les bruixes
http://es.geocities.com/mitologics/Glossari/GLOSSARI.HTML
34
35
Matthew Tree
Laprenent ambulant
Encara avui no s si el que vaig fer a lestiu de
1985 era ridcul o valent. Per abans que expliqui
precisament qu s que vaig fer, caldria aclarir
que sis mesos abans de fer-ho havia abandonat la
meva ciutat natal, Londres, i havia decidit viure a
Barcelona. Vaig venir a Barcelona perqu ja coneixia
aquesta ciutat i intua que la podria convertir en casa
meva. I perqu ja havia aprs el catal, de manera
que no hi tindria problemes lingstics (a menys
que intents parlar amb els agents de la Policia
Nacional, cosa que no tenia cap intenci de fer).
I perqu a Londres jo no feia res de bo: all havia
estat a latur, all bevia massa, all escrivia cada
vegada pitjor, cosa que mimportava molt perqu la
meva nica ambici en la vida sempre havia estat i
encara s i segurament sempre ser convertir-me en
escriptor.
Sc ateu, per durant els meus primers sis
mesos a Barcelona estava a punt de creure que
alguna mena de du devia existir, un du malicis
i malvat lnic objectiu del qual era fer-me la vida
com ms impossible millor. Al llarg daquells sis
mesos vaig perdre tres feines seguides i em van
robar al carrer dos cops, i el meu ltim llibre (escrit
ateu
Persona que nega
lexistncia de Du.
36
en angls) va ser rebutjat per totes les editorials de
la Gran Bretanya. Frustrat, cremat i malhumorat,
necessitava desesperadament diners per viure i, si
ms no, uns quants lectors per apuntalar la meva
autoestima, que havia minvat ns a un nivell
risible.
De cop i volta, em vaig recordar de la soluci
que se li havia acudit al meu autor preferit, el
nord-americ Henry Miller, quan les coses tamb li
anaven malament: Miller havia fet imprimir quatre
textos seus a uns trossos de cartolina i els havia anat
venent pel carrer. Em va encantar la idea, perqu
aix, pensava, podria aconseguir diners i lectors a
la vegada. Ara b, vivia a Barcelona i, per tant, no
podia escriure un text en angls (en aquella poca
molt pocs catalans entenien aquest idioma). Per
primera vegada, doncs, vaig decidir fer un text en
catal. El resultat va ser un breu relat autobiogrc
en qu explicava totes les desgrcies que mhavien
passat des que vaig arribar a Catalunya. Tot seguit,
en vaig fer cent fotocpies.
Vaig esperar ns al proper dissabte. Llavors,
cap a les vuit del vespre, amb els meus relats
entaforats en una bossa de vmet, vaig agafar un
autobs en direcci al centre de la ciutat. Vaig
baixar al peu de la Rambla i em vaig dirigir cap a
la plaa Reial. Hi havia molta, moltssima gent a
les terrasses. De cop, sem va apoderar una mena
de por escnica i vaig crrer al bar ms proper. Hi
vaig beure tres cerveses seguides, per tranquillitzar-
me durant un temps, si ms no. En sortir del bar,
em vaig acostar a la primera taula que vaig veure
i vaig comenar a explicar a la parella que hi seia
que havia fet un conte en catal i que el venia per
rebutjar
No acceptar alguna cosa.
entaforar
Amagar una cosa en un
forat o rac.
vmet
Planta que es fa servir per
fer cistells i cabassos.
37
cent pessetes. Amb gran sorpresa per part meva, la
parella el va comprar.
Des daleshores vaig anar a la plaa Reial cada
cap de setmana. Venia entre vint i trenta contes al
llarg de la nit. Hi havia gent a qui feia grcia que
un angls hagus provat descriure un conte en
catal, nhi havia que pensava que era un farsant
(s a dir, que no creia que, sent angls, realment
havia escrit el conte en catal) i tamb hi havia
gent que em convidava a seure amb ells i prendre
alguna cosa, perqu admiraven, segons deien,
artistes com jo que treballaven al carrer. Noms
els turistes mengegaven a passeig (normalment
a base detzibar-me quatre obscenitats suades) i
aviat vaig aprendre a evitar-los com si tinguessin
la pesta. Els pitjors, curiosament o potser no tan
curiosament solien ser els anglesos.
Noms hi havia un desavantatge: no en treia
cap beneci, de tota aquesta feina. Vaig descobrir que
lefecte tranquillitzador de les tres primeres cerveses
engegar
Posar en funcionament.
etzibar
Pegar, donar un cop amb
la m.
38
que, a partir del primer dissabte, habitualment prenia
abans de comenar a vendre els contes sesfumava
al cap dun parell dhores; aleshores tornava a sentir
la por escnica abans esmentada i havia de prendre
tres cerveses ms per donar-me prou autoconana
per continuar, i aix successivament cada nit de cada
cap de setmana, ns que em vaig adonar que tots els
diners que guanyava amb la venda dels contes, mels
estava gastant als bars del voltant.
De totes maneres, aix no importava massa
perqu al cap dunes quantes setmanes tot plegat
es va acabar de cop, quan un dels meus diguem-ne
clients em va assegurar, amb un posat ben seris,
que el meu relat era molt uix. Un cop a casa,
preocupat per aquest comentari, el vaig tornar
a llegir, i vaig descobrir que, efectivament, hi
havia tota una srie de defectes que havia passat
per alt en el moment descriurel. Entre daltres
coses, tenia un estil avorridssim, de tan forat. s
ms, vaig veure clarament que hi havia, sobretot,
un gran problema de fons: senzillament, no
esmentar
Parlar dalg breument
enmig duna conversa.
39
dominava prou b el catal per fer-lo servir com a
llengua literria.
Vaig desar la bossa de vmet plena de les
fotocpies del meu conte mediocre a larmari i
durant els cinc anys segents es tractava, com si
digussim, dun primer perode daprenentatge
vaig continuar parlant i escoltant el catal i,
sobretot, llegint alguns dels millors autors en aquest
idioma, ns que em vaig sentir amb prou conana
per fer un altre text. Aquesta vegada (a principis del
1990), lluny de ser forades, les paraules uen amb
una rapidesa un pl alarmant i tot; es presentaven
al meu cap a lacte, luna rere laltra, i demanaven
perms a crits per sortir a la pgina. Em vaig adonar
que ja no estava pensant en angls a lhora descriure
(que s el que mhavia passat en el moment de fer el
conte fotocopiat), sin que les paraules em venien
directament en llengua catalana. No sc ning per
dir si aquest segon text era bo o no, per com a
mnim no vaig haver de fer-ne fotocpies, ats que un
editor el va considerar prou correcte per publicar-lo.
Com que ning shavia dignat a publicar qualsevol
text meu ns a aquell moment, vaig descobrir per
primera vegada el plaer daconseguir lectors sense
haver dacostar-mels personalment mentre prenien
una copa a una terrassa.
Val la pena afegir que, de tots els llibres
catalans que vaig llegir en aquella poca, potser el
que ms em va animar a tornar a escriure en catal
va ser El dia del senyor, de Quim Monz. Monz s,
des de fa molts anys, un dels dos o tres autors vius
ms importants (i ms internacionals) en llengua
catalana, i ha escrit uns contes i unes novelles
extraordinaris. Per curiosament van ser els seus
uir
Crrer un lquid.
40
articles periodstics, recollits a El dia del senyor i
escrits sobre fets intranscendents daleshores per a
dos o tres diaris diferents, que em van cridar latenci
especialment, grcies al seu humor, a la tensi i de
vegades la rbia que shi entreveia, i la manera amb
qu parlaven duna Catalunya quotidiana, del tot
real, descrita amb una manca de preconcepcions de
qualsevol tipus. Des daleshores Monz ha publicat
ni ms ni menys que nou reculls darticles. Com
a mostres duna escriptura daltssim nivell, per
tamb com a guies infallibles i atpiques a aquest
pas tan refotudament elusiu, els recomano tots.
Tots!
atpiques
Opinions i idees originals.
refotut
En aquesta frase: molt.
41
Tipus de lectura que preferiu: llibres, diaris, revistes...
Heu llegit algun altre llibre dels autors daquests
contes?
Quins autors heu llegit ltimament?
Quin llibre us recomanareu?
Us agraden els contes curts?
O preferiu una novella, o un llibre dassaig, o de
biograes?
Magrada molt escriure... poesia.. cartes als amics...
No magrada escriure, prefereixo parlar.
Quina opini teniu dun llibre dut al cinema. En
general, millora o empitjora?
Regaleu llibres alguna vegada? I per Sant Jordi?
L

a
p
r
e
n
e
n
t

a
m
b
u
l
a
n
t
De qu parlem?
42
L

a
p
r
e
n
e
n
t

a
m
b
u
l
a
n
t
Bibliograa temtica
Bon dia. Enric Larreula. La Campana
LEnric Larreula s un excepcional observador de la vida
quotidiana i conrma amb Bon dia la seva condici de
mestre de la narrativa dhumor.
Vuitanta-sis contes. Quim Monz. Quaderns Crema

Recopilaci de vuitanta-sis contes que ha reunit en un sol
volum. Es tracta de vuitanta-sis prodigis de concisi, agudesa,
humor negre, desesperana i lucidesa.
Desordre de passions. Laura Jaime i Femenia. El
Trabucaire
Un marc urb per explicar setze histries on les relacions
humanes amoroses poden semblar a vegades
extraordinries. La bellesa del text la constitueix la fora
de la narraci i els contes copsen aquestes situacions
de fora, que reecteixen aspectes de la vida amb un
llenguatge tendre i innocent. Com si tot fos vist, escrutat
i reelaborat per alg que veu el mn amb una tendresa
immensa.
43
Aniversari. Matthew Tree. Columna
Vint anys desprs dhaver arribat a Catalunya com a
resident permanent, Matthew Tree va comenar a escriure
Aniversari, una reexi sense cap mena dimportncia
sobre el pas que lha acollit i fascinat durant dues dcades.
Hi parla de la situaci de la llengua, dels catalans pesats,
dels immigrants, de lexperincia de convertir-se en un
subfams catal i de la mateixa existncia de Catalunya,
entre daltres coses.
44
L

a
p
r
e
n
e
n
t

a
m
b
u
l
a
n
t
Fragments literaris
Inundacions al barri dels drapaires
Pere Calders
Les iniciatives de Lalo per defensar-se de la pluja eren imitades pels homes ms
actius de la colnia. I com que Lalo possea una primria aptitud social, lescoltaven
respectuosament i el convertien de mica en mica en un veritable capitost. Quan
es dedicaven a la seva feina, destriant els draps i els papers entre piles enormes
descombraries, Nevares tenia el do duna demaggia eca a base de parboles
molt simples.
En caure la tarda, amb els sacs plens, emprenien la tornada sense pressa, arrossegant
els peus i les paraules.
Extret de: Aqu descansa Nevares i altres narracions mexicanes. Edicions 62, 1998.
Nahid, la meva germana afganesa
Anna Tortajada
La Nahid, sota el burca, va ocupar un seient vora una de les nestres. Pels foradets
de la reixeta que tenia davant dels ulls i que era lnic accs a lexterior que li
permetia aquell vel imposat que la cobria de cap a peus, la noia contemplava amb
avidesa els paisatges i les despulles del seu pas: les extensions desrtiques, el riu
blavssim, les muntanyes negres i agrestes o gaireb blanques, de roca viva; les piles
de pedra a la carretera que indicaven els llocs on hi havia mines localitzades i que
els conductors havien desquivar; les restes de les ferralles de tanc i vehicles bllics;
els controls talibans amb la seva bandera blanca...
I arreu on mirs, la destrucci.
Extret de: Nahid, la meva germana afganesa. Barcanova, 2002.
Divisa
Maria Merc Maral
A latzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i naci oprimida.
I el trbol atzur de ser tres voltes rebel.
Extret de: Bruixa de dol. Edicions del Mall, 1979.
45
L

a
p
r
e
n
e
n
t

a
m
b
u
l
a
n
t
Webs relacionats
Pgina de divulgaci de la creaci literria no comercialitzada
http://www.elsmeusescrits.net/presentacio.htm
Pots publicar-hi la teva obra on line. Tamb shi convoquen premis
http://www.joescric.com/
Espai virtual de literatura catalana
http://www.uoc.edu/lletra/index.html
Des de lany 1983 sorganitza la Setmana del Llibre en Catal
http://www.setmanallibre.com/
Convocatries de premis
http://cultura.gencat.es/prelit/
Pgina de consulta dels fons de les biblioteques pbliques de Catalunya
http://www.gencat.net/slp/vtls24/catalan/index.html
Biblioteca de Catalunya
http://www.bnc.es/digital/index.php