G U E R R A C I V I L I R E P R E S S I

La revisi del mite:

el Comit Antifeixista d'Orriols
[jULIOL I936-'MAIG 1937]
Josep Maym Josep Ros Xavier Turr
A
les comarques gironines, parlar deis comits
antifefxistes ens porta a recordar r acci
d' uns det ermi ni s grups que, per la seva
diiresa r epr essi va, ha n per dur ar en la
memoria col-lectiva. Entre aquests podem
mencionar els de Salt, Puigcerda o Orriols. Deis tres, el
menys est udi at s el d' Orri ol s, sobre el qual segueix
pl anant una aurola mtica. En efecte, expressions com
ets mes dol ent que el comi t d' Orriols most ren el
profund ar r el ament popul ar d' un f enomen que s' ha
estigmatitzat amb escreix. Les poques referencies escrites
sobre el comit d' Orriols ens el descriuen mostrant-nos
alguns elements del mite. Un testimoni de l'poca diu
referint-se a les seves accions durant els Fets de Maig que
aquests fets vandl i cs, j unt amb diversos robat ori s,
detencions, maltractaments i amenaces, sembla que han
d' atribuir-se a un grup que diriga un tal Geni s Serrat
(alies Gaspar), el qual, ajudat per dos o tres d' esperit
s angui nar i , t e ni e n sot a la seva frul a a rest a de
components del grup, que cometia contines salvatjades i
tenia aterrida la comarca(l ). Cinquanta anys mes tard,
un exhaustiu treball sobre la repressi a la rereguarda
mostra encara aquesta visi unidireccional afirmant del
Comi t : Act en fora i di ns de la comarca, la seva
violencia destructora ateny persones i sinbots, hi ha en
els seus actes un aiguabarreig delictiu i vandlic. Poden
act uar de forma sacrilega davant creences religioses,
apropiar-e diners i objectes valiosos com un nou grup
bandoler per a fins propis i rabejar-se sdicament amb la
vctima. En les seves actuacions no son rars els excessos
de menjar i beure i les procacitats(2).
D' aquestes cites se' n deri ven dos el ement s. D' una
banda, destaca la vi ol enci a i el vandal i sme deis seus
actes, i de l'altra el seu ampli abast territorial, que supera
els lmits del pobl d'Orriols. Aquests elements es troben
encara mes exagerats en l'imaginari popular. Aquest s
capa^ de descriure amb precisi les diferents formes de
tortura i mort i d'atribuir-los multitud d' atrocitats. Aixo
s el que ha acabar configurant, a grans trets, el mite
d'Orriols. El que va ser i no va ser el comit d'Orriols s
l ' obj ect i u d' aquest ar t i cl e, amb una per spect i va de
sei xant a anys i la convi cci que s' han pr ej ut j at els
esdeveniments d' una manera excessivament simplista. El
conj unt de fenomens que van esdevenir-se a la zona
d' Orriols durant el perode de 1936-37 foren molt mes
complexos i cont eni en mes el ement s que els que han
configurat el mite. Cal una visi mes contextualitzada i
ajustada de la realitat, que vndr donada per l'anlisi de
l' actuaci poltica local, les relacions entre els diferents
membres del comit i la dinmica repressiva a la zona.
Orgens i repressi
A Orriols, tal com va passar a molts altres pobles i
muni ci pi s de la r er eguar da, l ' anunci del nou or dr e
revolucionari va venir d'elements foranis al pobl. Desprs
s'organitz el Comit Antifeixista d'Orriols, conegut com el
Comit de Oficios Varios de Orriols y sus Contomos. Ja des
de les seves primeres actuacions, hi trobem una destacada
capacitat d' organitzaci i acci, que s'ha d' atribuir a la
formaci d'un nucli de persones molt operatives centrades a
Orriols. La cpula dirigent d'aquest comit estava integrada
per tres membres: el capitost Gins Serrats (alies Gaspar),
Enric Massanes (alies Costal) i Genis Puig (alies Mariets).
Aquests, sota la direcci del primer, prenien les decisions i
foren els veritables responsables de les accions del comit.
Per sota seu t robem una serie d' individus deis pobles
d'Orriols, Bascara, Calabuig i Llampaies amb diferents graus
14041 56 Revista de Girona/niiiii. I53 juliol-agosc 1997
G u R ii
Peines agrcoles tradicional a Orriols.
d'implicaci i que responien a les seves ordres: Joan Serra
(alies Barrera), Joan Massanes, Rossend Barbosa, Joan Cos,
Pere Bacllori, Joan Campi s t o! , Geni s Bar, Nar c s
Masmart, Alfons Joher, Guillem Sabater, Narcs Pujol,
Josep Pujol, Ignasi Meler, Josep Pou o Pere Teixidor. Les
t asques que r eal i t zar en foren di verses: execuci ons ,
excavacions de fosses, vigilancia i control a Can Ferruca,
requises i apropiacions de bns, conducci d'automobils...,
i no les podem atribuir totes a tots els membres. De la
mateixa manera, !es motivacions que van portar aqestes
persones a vincular-se amb el nou ordre son diverses:
ideologia poltica, motius personis vinculats a qestions
economi ques o soci al s i la d mensi deis mat ei xos
esdeveniments. Cal remarcar, pero, que els membres mes
compromesos eren propietaris benestants.
En els dies posteriors a l' aixecament militar, un grup
de vens d'Orriols va ser contractat, cobrant un jornal
de deu pessetes, per desmuntar el campanar de l'esglsia
d' Orriols i cremar-ne la simbologia religiosa. Aquests
mateixos van repetir aqestes accions ais municipis ve'ns
de Llampaies, Terradelles i Vilademuls. Es a dir, l'acci
no es limita al pobl d' Orriols. Es en aquests moment s
quan es van coment ar a establir els cont act es ent re
el emcnt s de di ferent s pobl es de l' rea i mmedi at a a
Orri ol s, com Ll ampai es, Cal abui g i Vi l ademul s, que
espontniament s'anaren relacionant cada cop mes fins a
configurar un grup fortament cohesionat i operatiu. Les
pri meres morts que podem at ri bui r a aquest grup es
pr odui r en al mes d' agost de 1936 amb pocs dies de
diferencia. Primer va ser el capella de Llampaies, i desprs
sis capellans mes refugiats a la fonda Cal Ros de Girona,
entre els quals hi havia el d'Orriols.
Uns dies mes tard, el 9 d' agost de 1936, van ser
trobats a Vilafreser -mol t a prop d' Orriols- els cadvers
d'onze vens de Castell que haven estat trets de la pres
de Figueres i eren conduts a Girona. El fet de trobar en
aquesta rea geogrfica tan propera a Orriols un nombre
t an el evat de mort s va aj udar a di fondre la i'dea de
l'existncia d'un grup fort i actiu en aquest pobl.
A partir d' aquell moment , s' iniciaren els contactes
ent r e aquest grup i els comi t s d' al t res pobl es. Les
primeres mostres d'aquestes relacions les trobem amb la
mort de dos veins de Coloraers i tres de Salt i Girona.
Aqestes morts palesen la prctica d' una dinmica que es
va anar r epet i nt al llarg d' aquest per ode hi st or i e.
Ressegui nt aquest a pri mera onada repressva (vegeu
Quadre I), podem observar que s caracteritzada per tot
un seguit de coMaboracions ent re alguns el ement s de
diversos comi t s locis i el grup d' Orri ol s. D' aquesta
manera es va anar const i t ui nt una xarxa de relacions
diferenciis a nivell d' i mpl i caci que t i ngu diverses
activacions en moments puntuis.
El comit d' Orriols havia tingut una primera seu a
can Costal, propi et at d' un deis membres de la cpula
dirigent. Un mes desprs de l'esclat de la guerra, i seguint
un procs paraMel al descrit fins ara, hi va haver un canvi
de seu que va teir una rellevncia especial. A partir del
mes de setembre de 1936 el comit d'Orriols s'establ a
Can Ferruca, una casa que es troba a fora del pobl i que
est situada estratgicament a l' encreuament de dues vies
de comuni caci i mport ant s: la carret era de Gi r ona a
Figueres i la de Banyoles a l'Escala. Des d'aquest lloc els
membres del comit cont rol aven tot el trnsic que hi
ci r cul ava i al bor a l es seves acci ons pas s aven
desapercebudes al pobl d' Orriols. El canvi de seu va
suposar la cr eaci d' un ver i t abl e cent r e de poder i
d' influncia a la comarca. Can Perruca esdevingu el
centre d'operacions del comit del pobl, pero tamb el
Revista de Girona / niii. i83 juliul - agust 19^7 57 1405]
u E R R A S S
Processons de postguerra a Orriols.
Uoc de r euni i t r ohada de di versos comi t s de la
comarca. Aquesta casa era deis propietaris mes grans del
pobl, la familia Parar, que varen conviure durant gaireb
un mes amb el s membr es del c omi t . Aques t a
convivencia va ser distant i respectuosa fins al dia que la
familia Parer fou obligada a abandonar la casa i es va
traslladar a una altra de la seva propietat al pobl.
Una segona onada repressiva s'esdevingu desprs del
bombar dei g del Ca na r i a s - u n vai xel l de Par mada
na c i ona l - sobre Roses, el 30 d' oct ubr e de 1936. El
resultat d'aquest atac va ser mes psicologic que no real,
en el s ent i t que no va pr odui r mor t s, per o s una
mobi l i t zaci gener al i un pni c que s' escamp
rpidament. Segons Josep Clara, va significar la primera
mostra real de la guerra a les comarques gironines(3). En
aquesta situacio d' exal t aci va t ei r lloc la repressi
contra poltics de dretes, comerciants i eclesistics crets
de les presons de Grona, Olot i Sant Feliu de Guxols. A
la pres de Gi r ona, un grup d' uns qui nze mi l i ci ans
pertanyents a diferents comits, entre els quals hi havia el
d' Or r i ol s, s' empor t ar en un nombr e i ndet er mi nat de
persones entre els dies 30 i 31 d' octubre. D'aquestes, setze
foren trobades martes a Orriols, Orfes i Espinavessa. Dins
el mateix ambient de revenja, el dia 6 de novembre van
ser morts per encarrec quatre vens de Bordils, que van
ser trobats a Foixa. Entre els dies 11 i 17 de novembre el
Canar i as bombardej l' Escala i Pal ams. Segui nt la
mateixa 'inamica, el dia 12 foren trobats a Orriols tres
cadvers mes {vegeu Quadre 11).
Hem de circumscriure la zona en que tenien lloc els
assassinats principalment a les segents poblacions: Orfes,
Vilafreser, Espinavessa, Orriols i Foix. Aqestes accions
posen de manifest l' estreta rel ac ent r e alguns deis
comits de la comarca. Es d' aquesta manera que es va
constituir una xarxa espontnia que esdevingu un recurs
en Pacci repressi va. Aques t a xar xa s' act i vava de
maneres diferents. Una era la que es dona arran de l'atac
del Canarias, moment en qu diferents comits actuaren
conjuntament realtzant una acci de for^a com l'assalt a
les presons. L'aitra s'activava en moments puntuis i de
manera bilateral entre dos comits locis.
t
L'acci polt ica |
Un dei s as pect es mes des conegut s del comi t
d'Orriols s la seva actuaci poltica, que tingu lloc dins
el marc del Consell Municipal de Bascara. Els consells
muncipals van ser creats per Decret de la Generalitat de
Catalunya el da 9 d'octubre, amb la intenci de dissodre
els comits antifeixistes. En el cas de Bascara i en moles
altres, els mateixos membres del comit van ser els que
s ' i nt egr ar en en el si del Cons el l Muni c i pa l ) . Des
d' aquesta legalitat impulsaren un programa poltic de
transformado social.
El dia 24 d' octubre es va constituir aquest consell
municipal, que fou monopolitzat grcies a la for9a de les
armes per la CNT, amb un total de sis regidors: Genis
Ser r at s ( Gaspar ) ( I r pr es i dent ) , Mar t Farrer {2n
pr esi dent ) , Enri c Massanes ( Cost al ) i Al fons Jober
d'Orriols, i Rafael Teixidor i Josep Pujol de Calabuig. Les
al t r es dues forces pol t i ques , ERC i PSUC, amb
represencaci al Consell, abandonaren el pie en protesta
per l'excessiva representaci de la CNT, la qual referm
el seu desinters en la direcci del pobl afirmant la
responsabilidad que requieren las ci rcunst anci as para
sal var el pr obl ema soci al c o n j u n t a me n t e con los
consejeros de la Generalidad de Catalunya e incluso con
los del rest o de Espaa. Es necesar i o que t odos los
HOj 58 Revista de Girona/ niim. 183 jiiliol - agust 1997
G
! R C 1 l li
s s
, .
4
,..~^m
H&S^^^gHBtf
.' - " " - - . " V " -
Orrios, al peu de ia carretera de rona Figures. Ccni Periica. cii del Comii d'Orriois.
hombres honrados se dispongan a ponerse a la altura de
las circunstancias y que no sea abandonado el problema
social, moral y material. 1 mes endavant afcgien: No es
cuest i n de opor t uni smo si no de responsabilidad que
todos ofrecen de buen corazn{4).
La gesci poltica que s'inicia a partir d'aqueli moment
al Consel l Muni ci pal es va cent r ar en tres ei xos: la
propietat privada, l'ambit cultural i el vessant social. En el
cas de la propietat privada es van prendre dos tipus de
mesures de carcter innovador. En primer lloc, un programa
de confiscacions que va consistir en l'apropiaci d'alguns
locis de propietaris fugitius o residents fora del municipi, a
causa de la necessitat d'assistncia i recoUiment de refugiats
de guerra: la casa Gusta, propietat de Femand Gusta Casis,
la casa Jaume Gusta, propietat de Jaume Gusta Putgsech, la
casa Espolia, propietat de Ricard Fabregas, la casa Riera
propietat de Frederic Riera i la rectoria del pobl. 1 en segon
lloc, un Projecte de Municipaltzact, fonamentat en una
nova modalitat tributaria que es concreta en el control de
les transaccions economiques deis habitatges i/o les terres:
les propietats tributades amh un Uoguer a un particular
passaren a ser patrimoni del pobl, es redui'ren els Uoguers i
s'impossibilit vendr o Hogar les propietats. Com podem
veure, el carct er revol uc onari d' aquestes mesures s
evi dent . En mat er i a de pol t i ca cul t ur al es crea la
Conselleria de Cultura, que va decretar la depuraci de
l' antic material escolar, per considerar-lo reaccionarj, i
l' estahiiment de l' ensenyament mixt. En l' mbit social,
finalment, es suprimiren les formules rutinries referents al
matrimoni, exigindose como nica documentacin de los
cont r i buyent es la cdul a de i dent i dad per s onal , el
certificado mdico y el certificado de soltera cuando uno
de los contrayentes no sea vecino de la localidad(5), i es
destina l'antic ajuntamcnt a beneficencia social.
Pero la lnia d' actuaci poltica del comit d'Orriois
no es va circumscriure nicament al Consell Municipal
de Bascar a, si no que va t ei r una mat er i al i t zaci
localitzada al pobl mateix d' Orriois, amb la posada en
mar xa de la c oMe c t i vi t a t agr col a. Aques t a forma
d' explotaci de la trra era totalment nova i aliena a la
pr oduc c i agr col a del pobl , que es basava en
l ' e xpl ot a c i de la pr opi e t a t pr i vada, s i s t ema que
determinava enormement l'estructura social, de manera
que a Orriols hi havia uns pocs grans propietaris, una
majoria de mitjans i petits propietaris i una minora de
mas over s i j or nal er s . Amb t ot , per o, l ' es t at us de
propietari no comport ava necessriament una posici
e c onmi c a be ne s t a nt , i al guns pet i t s pr opi et ar i s
treballaven com a masovers i jornalers ais grans masos.
La coMectivitat s'inicia l'octubre de 1936 i es basava en
el treball conjunr de les terres del pobl a partir de grups de
treball. Aix, superant els lmits de propietat, es van ajuntar
les terres deis masos i eren treballades conjuntament per
tots els pagesos. Es tractava de suprimir el concepte de
propietat i fer de les terres i el producte resultant del seu
treball un b com. Al mateix temps s'havia d'imposar una
nova frmula de redistribuci de la producci basada en un
repartiment mes equitatiu. El fet, pero, s que durant el
perde en qu va funcionar la coMectivitat no es va poder
acabar el cicle agrari i, per tant, no hi va haver coUita.
D' aquesta experiencia coMectivista caldria destacar-ne
l' impacte que va teir al pobl. D' una banda, els petits
propi et ari s s' hi van apunt ar convengut s que podri en
millorar la seva situaci; de l'altra uls grans propietaris
noms s'hi van afegir obligats pe comit.
Pero la col-lectivitzaci no afectava ni cament la
trra, sino que t amb incloa alguns oficis, com el de
ferrer i el de carreter. El procedi ment consista en la
Revista de Girona/iii'iin. 183 juliol - HDSI 1997 59 [4071
R R A a s 1 O
i ^^R-r' l
)J^'^-:'-r.:-\
^
<t^^->
/"-"W^'T-^
Sigles de ia CNT, encara visibles en una porta d'Oniois. Sigks de Ui FAl, a ki mateixa porta d'Orros.
utilitzaci deis seus servis pels particuiars sense cap
despesa, que era abonada posteriorment pe comit.
L' aspecte mes confictiii d' aquest a coMect i vi t at ,
t anmat ei x, va ser la confiscaci regular arbitraria de
productes agrcoles i ramaders com oli, ous i tot tipus de
hast i ar , que er en comer ci al i t zat s pos t e r i or me nt o
apropiats directament pe comit. Tot aquest moviment
de productes i diners era controlar per dos secretaris que
el comi t havta cont ract at , pero la seva admi ni st rado
depenia exclusivament del grup.
L'inici de la fi
Aquesta situaci hegemonica del comit al pobl i al
Consell Municipal es coment a a debilitar a partir de final
de gener de 1937. Fou concrecament el darrer dia d'aquest
mes quan es constitu el nou Consell Municipal a Bascara,
d'acord amb la disposici de la Conselleria de Seguretat
Interior de la Generalitat del dia 11 d' octubre. Aix, les
conselleries es van repartir de manera que la CNT perda
la majoria passant de sis a quatre regidors (Genis Serrats,
Enric Massanes, Rafael Teixidor i Josep Pujol). Pe que fa
a ERG i la UGT, van passar a teir respectivament dos i
tres regidors (Josep Tei xi dor i Joan Mercader per una
banda i Joan Soler, Josep Armengol i Mateu Bruset per
l'altra), obtenint aix una majoria en coalici.
La primera mesura que denot a aquesta prdua de
poder de la CNT la trobem ja al mes de febrer, quan es va
revisar la gesti de l ' ant eri or Gonsel l Muni ci pal pe
sindicat anarquista i va ser rebutjada, en considerar-la
excessivament revolucionaria i il-legal, ja que no havien
estat representades al consistori totes les forces poltiques.
Pero el fet que mostra un major afebliment del poder
de la CNT al Consell Municipal va teir lloc el mes de
marf, quan es dissolgu la conselleria de Seguretat Interior,
pr ovocan t una des vi ncul aci de la cent r al
anarcosindicalista del seu paper hegemonic en la poltica
local del municipi, malgrat que Tabandonament definitiu
de les armes no es va produr fins a la dissoluci del comit.
Aquesta situaci conflictiva va teir un nou episodi a
final d' abril, en qu es va const i t ui r un nou Gonsell
Muni c i pa l on la C NT noms va obt e ni r t r es
representants, ERG cinc i el PSUG dos. Aquesta agonia
de la central anarquista no fou mes que un reflex de la
situaci poltica que s' esdevingu arreu de Cat al unya
durant aquelles dates: j unt amb una prdua de poder i
d' inuncia poltica de la CNT, s'anava consolidant un
bloc comunista encap^alat pe PSUG i ERG recuperava
la seva hegemonia poltica d'abans del juliol de 1936.
La culminaci d'aquest procs de prdua de poder de
la CNT al Gonsell Municipal, i del comit d'Orriols, en
definitiva, arriba durant el mes de maig de 1937. Dos fets
precipitaren la seva fi. El primer va ser l'assalt i ocupaci
de l' ajuncament de Bascara per part de membres del
comit d' Orriols com a rplica deis enfrontaments que
van teir lloc a principi de maig a Barcelona i arreu de
Cat al unya ent r e els anarqui st es i el POUM per una
banda i el bloc comunista i la Generalitat per l'altra. Pero
aquest esclat de violencia tenia un altre component que
el va anar gest ant , i que es configura com el segon
aspete: a final d'abril, la major part deis grans propietaris
que pa r t i c i pa ve n en la c o Me c t i v i t a t d' Or r i ol s
l' abandonaren (alguns arribaren al territori nacional),
creant un clima d' inestabilitat i tensi latents. De resultes
d'aixo, les seves famlies s'havien d'amagar al bosc de nit
per por de represlies. Algunes d' aquestes famlies eren
les de can Fer r uca, can Ganova, can Garri ga o cal
Peixater, entre d'altres.
I40S1 60 Revista de Girona/nni. 183 juliol - agosc 1997
G V R K t S
wmm$^
H:-^
^^nS^^H^w:^
^ ^ ^ ^ >
i
' 1 ' I
i ^fln
Monl ii en memoria de les victimes d'Oniols.
D' al t r a banda, van t ei r l l oc els t r es dar r er s
assassinacs a Orrtols, i un de frustrat. Les dues primeres
victimes foren Toms Andreu Ai xart , peo capatag de
carreteres afil at a la UGT, i Jaume Brengaret Batllori,
peo de camins. Amhds foren capturats el 5 de maig al
vespre a la sala de ball de can Teixidor de Bascara i morts
a la matinada. La seva mort es pot emmarcar dins la Uuita
interna al bndol repblica per aconseguir l' hegemonia
pol tica, ja que estaven afiliats a centres d' esquerra.
Les aitres victimes ho foren per motius deconeguts, i
van ser Narc s Duran i Carb i Eugent Domingo, que
aconsegu fugir. Eren de Cass de la Selva van ser
agafats a la jonquera per membres del comit el dia 6 de
maig. Immediatament foren portats a Orriols on el primer
fou mort. pero el segon aconsegu escapar fent un salt del
cotxe i fugint pels conreus, i va arribar finalment a un
mas de Calabuig que li dona refugi.
Aqest es van ser les darreres accions del comi t
d' Orriols, ja que pocs d es despus arriba a! pobl un
destacament de Gurdies d' Assalt que acaba amb el seu
domini i reinstaura l' ordre repblica. Els membres del
comit van fugir del pobl, pero alguns foren detinguts al
cap de poc. Els dies 19 i 20 de maig de 1937 el jucge
Vidal Letcha va citar a declarar Josep Pou, Alfons Joher,
Joan Cos, Gins Bar, Josep Pujol i Rossend Barbosa.
El dia 23 de juliol de 1937 es publica un anunci de
requisitoria contra Gi ns Serrats, Enric Massanes, Joan
Serra, Geni s Puig, Ignasi Meler, Narc s Pujol i Joan
Massanes, processats en el sumari instru t per assassinats,
detenc ons iMegals, robatori i aitres delicces comesos a
Orriols(6).
Pero els membres del comi t van t ei r una sort
diversa. Genis Serrats (Gaspar) va ser rni c que ana al
front, on va morir. Alguns, com Genis Puig, Enric i Joan
Massanes i Joan Cos, van fugir cap a Franca. D' aUres,
foren executats durant la repressi franquista, com Joan
Serra i Gins Bar, o compliren condemna durant molts
anys, com Ros s end Bar bosa, Al f ons J oher i J oan
Campistol.
A tali de conclusi
Som conscienis de les limitacions que presenta aquesc
treball, perqu deixa buits dif cils per trobar una explicaci
gl obal i sat i sfact ori a. Pero crei em t amb que t eni m
elements suficients per presentar una visi diferent de la
coneguda fins ara sobre el fenomen d' Orriols. Hem mostrat
que el comit d' Orriols no es va limitar a ser un petit
aparell tepressiu. La seva gesti pol tica radical, criticada
fortament des d' altres sectors poi tics del terme municipal,
ens apunta l' intent d' instaurar pautes de canvi social en el
si de la comuni t at , amb la pretensi d' aconseguir una
major gualtat social. Aix mateix, subscrivim aquella part
del mite que parla d' una rea d' actuaci mes ella deis l mits
d' Orriols o del municipi de Bascara, tot i que aquest punt
s' ha d' ent endre des d' una certa perspectiva i cal anar
acotant-lo en funci de noves recerques.
Estem en desacord amb l' estigmat tzaci que ha creat
el mite respecte ais membres del comit, presentant-los
com a simples i ncont rol at s, vndals o del i nqent s,
qualificatius que es basen en diferents suposits i que es
c onc r e t e n en els excessos de menj ar i beur e, les
pr ocaci t at s, el fet de rabejar-se sdi cament amb les
victimes, l' actuaci sacrilega davant creences religioses i
l ' apropi aci de di ners. D' aquest es acusaci ons noms
tenim constancia de les dues darreres. Pe que fa a les
execucions, tot el que hem pogut saber s que alguna
v ctima fou cremada.
Revista de Girona / nm. 183 jiiiiiil - iiyDsC i991 61 1409]
G V R R
I I.
S S I
Cal que aquest conjunt d' actuacions repressives es
denunci'n i condemnin, pero no podem comerre Terror de
treure conclusions sense elements de judici. A mes, hem
de considerar el context i la situaci poltica del moment,
caracteritzada per una radicalitzaci de toces les posicions
poltiques que va generar un esclat de violencia del qual
ning en va teir l' exclusivitat, i que tenia ja un ilarg
hagatge a Catalunya. Tal com diu Vctor Alba: Quan els
qui no la visqueren en parlen, donen la impressi que la
guerra civil -sobretot la banda republicana- ho inventa
tot: passeigs, coMectivtzacions, milcies, crema d'esglsies
i assassinats de capellans. Diries que no els han ensenyat
mai [...] que a tot Espanya, des de Ferran VII, cada cop
que la gent ha sortit al carrer, s' han cremat esglsies
(potser no saben que Poblet i Santes Creus ja estaven
cremats molt abans del 36?), i que els sometents i pistolers
no feren altra cosa, en to menor, que el que feren els
' i ncont r ol at s' el 36. La guerra civil del 36-39 fou un
captol mes d' una tradici de segles i no hi havia cap
motiu per suposar que seria dferent de la carlinada o de la
guerra del francs. Potser -noms potser- la guerra del 36-
39 ha tingut la virtut de tancar aquesta tradici(7).
Aix dones, amb el nom de comit d'Orriols entenem
un coMectiu de persones que van dur a terme una doble
lnia d'acci:
- una acci pol t i ca que es concr et a en mesures
socials clarament progressstes, d'acord amb la ideologa
anarquista (col-lectivitzacions, confiscactons, etc.), i
- una acci repressiva dirigida maj or i t ar i ament
contra religiosos i militants de dreta. Aquest fet va venir
donat per la radicalitzaci poltica del moment , amb
l'esclat d'un doble conflicte simultani: a nivell personal
a nivell social. Aquesta acci repressiva s l' eina que
possibilit I'acci poltica la qual va ser legitimada pe
Decret del 22 de juliol de 1936 de const i t uci deis
Comits Antifeixistes, primer, i desprs, per la seva gesti
al Consell Municipal, que finalitz el maig de 1937.
Ara b, el que ni) hauria passat de ser un fet localitzat
en un pobl va esdevenir un fenomen d'abast comarcal i
fins i tot intercomarcal. La capacitat d'acci del comit
d'Orriols dista molt de la d'altres comits (exceptuant els
casos concrets de Salt i Puigcerd). Aquesta capacitat,
que es centra en la lnia repressiva, s la que ha perdurat
en l ' i magi nari popul ar al Ilarg deis anys i s' ha anat
estenent arreu de les comarques gironines a travs de la
t r ansmi ssi oral , engr ei xant - s e pr ogr essi vament de
ma ne r a que la di f er enci a de cr i t er i s ent r e al guns
habitant.-; d' Orriols i d' altres poblacons mes o menys
llunyanes difereixen molt.
Aix, l'imaginari popular, forjador en darrer terme del
mite Orriols, conj unt ament amb bona part del discurs
historiogrfic, noms han sabut most rar una vessant
vi ol ent a i terrorfica marcada per I' acci repressiva.
D'aquesta manera s'atribueix la responsabilitat deis actes
'Cados xir Dius y ior U Patria...
del comit exclusivament ais seus membres, i mes enll
d'aix, al pobl d'Orriols.
Pero aquesta responsabilitat no s exclusiva, com ho
demostra el funcionament de la dinmica repressiva a la
comarca: El comit d'Orriols, del municipi de Bascara,
| . . . ] cont r ol a una part i mpor t ant de l ' Empord i el
Gi r ones , i [...] fou l ' encar r egat de la per secuci i
l ' el i mi naci fsica deis enemi cs del nou or dr e
revolucionari, sempre d'acord, pero, amb els comits locis,
que eren els qui assenyalaven les vctimes(8). En efecte,
el cas d' Orri ol s ens ofereix un exempl e paradi gmt i c
d' aquest a di nmi ca. El f unci onament dei s comi t s
antifeixistes, si b no era coordinar ni regulat, segua unes
pautes reiteracives, una de les quals era la complicitat deis
nucl i s de di f er ent s l ocal i t at s en les pcr secuci ons i
assassinats selectius. D'aquesta manera ens trobem amb el
cotxe fantasma o el passeig, quan un comit local feia
venir un comi t ve mes o menys l l uny/ conegut per
realitzar aqestes accions, quedant aix immune de tota
responsabilitat. Els membres d'aquest cotxe tenien tota la
informaci que els calia per dur a terme la seva tasca
selectiva i precisa. I ns i tot, grcies a aquesta informaci i
coMaboraci eren capados de seleccionar les victimes
recloses a la pres sense conixer-les.
En defi ni t i va, aix s el que pass a Orri ol s. Hi
t r obem un nucl i mol t fort Cjue va ser d e t e r mi n a t
bsicament a partir de dos factors. D' una banda, la figura
14101 62 Revista de Girona / niii. 18 jiioi - iif^nst i997
G u
R R S S
de Genis Serrats (Gaspar), ideoleg, capitost i anima del
comit. De l'altra, renclavament geografic estrategic on
es siten el pohle i la casa-seu del comit.
Aquest nucli va estar format per en Gaspar, en Costal
i en Mariets d'Orriols, els homes forts. Eren els que
ordenaven les acetos i a qui recorrien aquests comits
vens mes o menys Uunyans. L'especificitat rau en el fet
que aquest nucli operatiu fort no tenia inconvenients per
posar-se a disposici deis altres comits a l'hora de reprimir
els enemics del nou ordre, o sigui, s'hi recorra a l'hora de
fer la feina bruta. Aquest fet exculpa alg? Evidentmenc
que no. Pero hem de teir present que hi va haver una
complicitar entre un nombre encara indeterminat de
comits locis, deis quals en coneixem alguns, com els de
Salt, Colomers i Bordiis, i el d'Orriols. Aquesta relaci ens
obliga a ser mes prudents a l'hora de definir els fenomens
ocorreguts durant aquest perode. Es evident que el comit
d'Orriols va comecre atrocitats i assassinats que noms es
poden entendre en el context d'exaltaci de l'poca (fet
que en cap cas els justifica), pero no s menys cert que la
responsabilitar d'aquells comits locis que es van quedar a
l' ombra es fa palesa en la mesura que es posaven en
contacte amb qui sabien que faria el que ells no volien fer
(excepte el cas de Salt, que estaria al matelx nivell que el
d'Orriols): en definitiva, tirar la pedra i amagar la ma.
Per tant, trobem una extensa xarxa de personatges
que es relacionen amb aquest nucli fort en major o menor
grau. D'una banda, els dirigents de comits locis vens,
com, en el cas de Calabuig, Josep Pujol, Narcs Pujol i
Mart Farrero, i, en el cas de Llampaies, Joan Serra
(Barrera), que participaren del que coneixem com a
comit d'Orriols. D'altra banda, els dirigents d'altres
comits locis que hi col-laboraren en moments puntuis
amb contactes bilaterals i que van fixar la base del mite
Orriols, sabent que ells tamb van ser part d'aquest mite,
pero restant en l'anonimat.
Josep Mayni i Josep Ros son anrropolegs.
Xavier Turr s geograf.
Notes:
(1) L'Autonomsa, 24 de maig de 1937, pag. 2.
(2) SOL, J.M. i VILARROYA, J. La repressi a la reragiartk de Cata-
lunya (1936-1939). Vol I. Piihliciicions Ji; l'AbaJia de Moncserrai.
Biircclona,l989. Pif.. 79.
() CLARA,]. "BiimhiirdL'if;t.ii; Roses i nir de terror". Reviua de Ginma,
m'ini. i i8, secembre-ociiibre 1986. Py. 72-76,
(4 i 5) Acres municipal^ de l'Arxiu de i'Ajiintamcnc de Biscar. Anys
19.16-1937.
(6) CLARA. ]. "Els ki de niaig de 1937 a la refri de Girona-. Revista
de Ciinma, nm. 116, maiK-Liny 1986. Pag. 33-3?.
(?) ALBA, V. "E! maniqieisme de l'aritim;iniqiieisme". L'AvL'iit, nimi.
205, JLiliol-agosr de 1996. Pai-. 9.
(8) SOL. J.M. i VILARROYA, J. La repressi a la rcraguardn de Cma-
lunya (J936-/939). Voi. 11. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Barcelona, 1990. Pag. 361.
Q uadre 1: Victimes trobades a I'rea d'lnfluncia del comit
d'Orriols Agost
Nomi cognranj
Llus Faixac Vilella
Josep Planas Figa
Llus Planas Sala
Joan Planas Serca
Narcs Casademtmc
Josep M. Puig Costa
Rafael Tibaii Causa
Narcs Fabrega Custou
josep Fabrcga Custou
Pere Canee Juanola
Miqueljocavi
Miquel Auge Escapa
Ferran Ribas Brunet
Rafael Mass Gener
Josep Batlle i Dama
Josep Aliu i Vidal
Pere Claps i Bosch
Cosme Dalmau i Joher
Ansclni Vilar i Mas
Llus Vicens i Compre
Francesc Aranda Rivera
Enric Frigola i Coll
Joaquim de Quintana
josep VilasecaTarrs
Pere Sureda Corominas
AgusC Riera Pau
Baldnmer Margenar
setembrede 1936
PmCii
Capel
Pags
Pags
Pag&s
Jutge
Famiacutic
Comerciant
Pages
Pags
Pags
Pags
Barber
Mestre
Capell
Capell
Capella
Capell
Capella
Capella
Capella
Militar
Capella
Propietari
Propietari
Delineant
Poltc
Religis
Data llar
7/12-VlIM9360rfes
9-Vlil-I936Vilafreser
9-Vlll-1936Vilafreser
9-VIll-1936Vilafreser
9-VIIl-!936Viiareser
9-Vin-1936Vilafreser
9-Vlll-1936Vilafreser
9.Vlll-1936Vilafreser
9-VIII-i936Vilafreser
9-V!lI.1936Vilaf[eset
9-Vlll.l936Vilafreser
9.VIll-1936Vilafreser
9-V]lI-1936Vilafreser
13.Vlll-19360rfes
l3-V[ll-1936Espinavessa
13-Vlll-1936Espinavessa
13-Vllbi936Espinavessa
13-Vlll-1936Espinavessa
3-VIil-1936&ipinavessa
13-VlIM936Esrinavessa
20-V11.1936 Orriols
21-VlII-93Orfes
21-VIll-19360rfes
26-Vlll-1936ViIafreser
26-VlII-!936Vilafreser
27-VllI-1936LesEncies
10-IX.1936 Orriols
Quadre 11: Victimes a la zona d'Orriols.
Octubre i novembre de 1936
Nom
Anconi Busquets Noret
ValentGellMaym
Llus Domnech Pujol
Ramn Adrolicr Gusta
AlfonsSbat Pujol
Josep de Batlle Metge
Andreu Salgado Comas
Manuel Vil Laporta
Alfons Hosta Bellpuig
Antoni Puig Rossell
Joan Vilagran Anglada
Caries Pcya Pags
Emli Pic Boada
Narcs Piixan Malloll
Jaume Romans Palmada
J. M. Peradalta Raurich
Josep Estrag Romans
Josep Oliv Mart
Joan Soles Busquets
Josep Capdeferro Gerri
Llus Carb Tabemer
Salvador Maspoch Agust
Ramn Vidal Ros
Profcsii
Advocar
Comerciant
Propietari
Industrial
Banquer
Propietari
Estudiant
E. de banca
Metge
Seminarista
Advocac
Pags
Pags
Comerciant
Pags
Pags
Pags
Comerciant
Camisser
Perruquer
Propietari
Dula he
31-X-I936 Orriols
31-X.1936 Orriols
31-X-193Orfe5
31-X-1936Espinavessa
2-X1-1936 Orriols
2-XI-1936 Orriols '
2-X1-1936 Orriols
2-X1-1936 Orriols
2-XI-1936 Orriols
2-X-1936 Orriols
2-XI-1936 Orriols
2-X1-1936 Orriols
2-X1-1936 Orriols
2-XI-936 Orriols
2-X-1936 Orriols
2-X1-1936 Orriols ''
6.XM936Foix
6-Xl-1936Foxa
6-X!-]936Foixa
6-X1.1936Foixa
12-X1-1936 Orriols .^
12-XI-1936 Orriols ''-
12-Xbl936 Orriols
Revista de Girona / nm. 183 jiiliul - ;it;ti.st 1997 63 141