el Comit Antifeixista d'Orriols [jULIOL I936-'MAIG 1937] Josep Maym Josep Ros Xavier Turr A les comarques gironines, parlar deis comits antifefxistes ens porta a recordar r acci d' uns det ermi ni s grups que, per la seva diiresa r epr essi va, ha n per dur ar en la memoria col-lectiva. Entre aquests podem mencionar els de Salt, Puigcerda o Orriols. Deis tres, el menys est udi at s el d' Orri ol s, sobre el qual segueix pl anant una aurola mtica. En efecte, expressions com ets mes dol ent que el comi t d' Orriols most ren el profund ar r el ament popul ar d' un f enomen que s' ha estigmatitzat amb escreix. Les poques referencies escrites sobre el comit d' Orriols ens el descriuen mostrant-nos alguns elements del mite. Un testimoni de l'poca diu referint-se a les seves accions durant els Fets de Maig que aquests fets vandl i cs, j unt amb diversos robat ori s, detencions, maltractaments i amenaces, sembla que han d' atribuir-se a un grup que diriga un tal Geni s Serrat (alies Gaspar), el qual, ajudat per dos o tres d' esperit s angui nar i , t e ni e n sot a la seva frul a a rest a de components del grup, que cometia contines salvatjades i tenia aterrida la comarca(l ). Cinquanta anys mes tard, un exhaustiu treball sobre la repressi a la rereguarda mostra encara aquesta visi unidireccional afirmant del Comi t : Act en fora i di ns de la comarca, la seva violencia destructora ateny persones i sinbots, hi ha en els seus actes un aiguabarreig delictiu i vandlic. Poden act uar de forma sacrilega davant creences religioses, apropiar-e diners i objectes valiosos com un nou grup bandoler per a fins propis i rabejar-se sdicament amb la vctima. En les seves actuacions no son rars els excessos de menjar i beure i les procacitats(2). D' aquestes cites se' n deri ven dos el ement s. D' una banda, destaca la vi ol enci a i el vandal i sme deis seus actes, i de l'altra el seu ampli abast territorial, que supera els lmits del pobl d'Orriols. Aquests elements es troben encara mes exagerats en l'imaginari popular. Aquest s capa^ de descriure amb precisi les diferents formes de tortura i mort i d'atribuir-los multitud d' atrocitats. Aixo s el que ha acabar configurant, a grans trets, el mite d'Orriols. El que va ser i no va ser el comit d'Orriols s l ' obj ect i u d' aquest ar t i cl e, amb una per spect i va de sei xant a anys i la convi cci que s' han pr ej ut j at els esdeveniments d' una manera excessivament simplista. El conj unt de fenomens que van esdevenir-se a la zona d' Orriols durant el perode de 1936-37 foren molt mes complexos i cont eni en mes el ement s que els que han configurat el mite. Cal una visi mes contextualitzada i ajustada de la realitat, que vndr donada per l'anlisi de l' actuaci poltica local, les relacions entre els diferents membres del comit i la dinmica repressiva a la zona. Orgens i repressi A Orriols, tal com va passar a molts altres pobles i muni ci pi s de la r er eguar da, l ' anunci del nou or dr e revolucionari va venir d'elements foranis al pobl. Desprs s'organitz el Comit Antifeixista d'Orriols, conegut com el Comit de Oficios Varios de Orriols y sus Contomos. Ja des de les seves primeres actuacions, hi trobem una destacada capacitat d' organitzaci i acci, que s'ha d' atribuir a la formaci d'un nucli de persones molt operatives centrades a Orriols. La cpula dirigent d'aquest comit estava integrada per tres membres: el capitost Gins Serrats (alies Gaspar), Enric Massanes (alies Costal) i Genis Puig (alies Mariets). Aquests, sota la direcci del primer, prenien les decisions i foren els veritables responsables de les accions del comit. Per sota seu t robem una serie d' individus deis pobles d'Orriols, Bascara, Calabuig i Llampaies amb diferents graus 14041 56 Revista de Girona/niiiii. I53 juliol-agosc 1997 G u R ii Peines agrcoles tradicional a Orriols. d'implicaci i que responien a les seves ordres: Joan Serra (alies Barrera), Joan Massanes, Rossend Barbosa, Joan Cos, Pere Bacllori, Joan Campi s t o! , Geni s Bar, Nar c s Masmart, Alfons Joher, Guillem Sabater, Narcs Pujol, Josep Pujol, Ignasi Meler, Josep Pou o Pere Teixidor. Les t asques que r eal i t zar en foren di verses: execuci ons , excavacions de fosses, vigilancia i control a Can Ferruca, requises i apropiacions de bns, conducci d'automobils..., i no les podem atribuir totes a tots els membres. De la mateixa manera, !es motivacions que van portar aqestes persones a vincular-se amb el nou ordre son diverses: ideologia poltica, motius personis vinculats a qestions economi ques o soci al s i la d mensi deis mat ei xos esdeveniments. Cal remarcar, pero, que els membres mes compromesos eren propietaris benestants. En els dies posteriors a l' aixecament militar, un grup de vens d'Orriols va ser contractat, cobrant un jornal de deu pessetes, per desmuntar el campanar de l'esglsia d' Orriols i cremar-ne la simbologia religiosa. Aquests mateixos van repetir aqestes accions ais municipis ve'ns de Llampaies, Terradelles i Vilademuls. Es a dir, l'acci no es limita al pobl d' Orriols. Es en aquests moment s quan es van coment ar a establir els cont act es ent re el emcnt s de di ferent s pobl es de l' rea i mmedi at a a Orri ol s, com Ll ampai es, Cal abui g i Vi l ademul s, que espontniament s'anaren relacionant cada cop mes fins a configurar un grup fortament cohesionat i operatiu. Les pri meres morts que podem at ri bui r a aquest grup es pr odui r en al mes d' agost de 1936 amb pocs dies de diferencia. Primer va ser el capella de Llampaies, i desprs sis capellans mes refugiats a la fonda Cal Ros de Girona, entre els quals hi havia el d'Orriols. Uns dies mes tard, el 9 d' agost de 1936, van ser trobats a Vilafreser -mol t a prop d' Orriols- els cadvers d'onze vens de Castell que haven estat trets de la pres de Figueres i eren conduts a Girona. El fet de trobar en aquesta rea geogrfica tan propera a Orriols un nombre t an el evat de mort s va aj udar a di fondre la i'dea de l'existncia d'un grup fort i actiu en aquest pobl. A partir d' aquell moment , s' iniciaren els contactes ent r e aquest grup i els comi t s d' al t res pobl es. Les primeres mostres d'aquestes relacions les trobem amb la mort de dos veins de Coloraers i tres de Salt i Girona. Aqestes morts palesen la prctica d' una dinmica que es va anar r epet i nt al llarg d' aquest per ode hi st or i e. Ressegui nt aquest a pri mera onada repressva (vegeu Quadre I), podem observar que s caracteritzada per tot un seguit de coMaboracions ent re alguns el ement s de diversos comi t s locis i el grup d' Orri ol s. D' aquesta manera es va anar const i t ui nt una xarxa de relacions diferenciis a nivell d' i mpl i caci que t i ngu diverses activacions en moments puntuis. El comit d' Orriols havia tingut una primera seu a can Costal, propi et at d' un deis membres de la cpula dirigent. Un mes desprs de l'esclat de la guerra, i seguint un procs paraMel al descrit fins ara, hi va haver un canvi de seu que va teir una rellevncia especial. A partir del mes de setembre de 1936 el comit d'Orriols s'establ a Can Ferruca, una casa que es troba a fora del pobl i que est situada estratgicament a l' encreuament de dues vies de comuni caci i mport ant s: la carret era de Gi r ona a Figueres i la de Banyoles a l'Escala. Des d'aquest lloc els membres del comit cont rol aven tot el trnsic que hi ci r cul ava i al bor a l es seves acci ons pas s aven desapercebudes al pobl d' Orriols. El canvi de seu va suposar la cr eaci d' un ver i t abl e cent r e de poder i d' influncia a la comarca. Can Perruca esdevingu el centre d'operacions del comit del pobl, pero tamb el Revista de Girona / niii. i83 juliul - agust 19^7 57 1405] u E R R A S S Processons de postguerra a Orriols. Uoc de r euni i t r ohada de di versos comi t s de la comarca. Aquesta casa era deis propietaris mes grans del pobl, la familia Parar, que varen conviure durant gaireb un mes amb el s membr es del c omi t . Aques t a convivencia va ser distant i respectuosa fins al dia que la familia Parer fou obligada a abandonar la casa i es va traslladar a una altra de la seva propietat al pobl. Una segona onada repressiva s'esdevingu desprs del bombar dei g del Ca na r i a s - u n vai xel l de Par mada na c i ona l - sobre Roses, el 30 d' oct ubr e de 1936. El resultat d'aquest atac va ser mes psicologic que no real, en el s ent i t que no va pr odui r mor t s, per o s una mobi l i t zaci gener al i un pni c que s' escamp rpidament. Segons Josep Clara, va significar la primera mostra real de la guerra a les comarques gironines(3). En aquesta situacio d' exal t aci va t ei r lloc la repressi contra poltics de dretes, comerciants i eclesistics crets de les presons de Grona, Olot i Sant Feliu de Guxols. A la pres de Gi r ona, un grup d' uns qui nze mi l i ci ans pertanyents a diferents comits, entre els quals hi havia el d' Or r i ol s, s' empor t ar en un nombr e i ndet er mi nat de persones entre els dies 30 i 31 d' octubre. D'aquestes, setze foren trobades martes a Orriols, Orfes i Espinavessa. Dins el mateix ambient de revenja, el dia 6 de novembre van ser morts per encarrec quatre vens de Bordils, que van ser trobats a Foixa. Entre els dies 11 i 17 de novembre el Canar i as bombardej l' Escala i Pal ams. Segui nt la mateixa 'inamica, el dia 12 foren trobats a Orriols tres cadvers mes {vegeu Quadre 11). Hem de circumscriure la zona en que tenien lloc els assassinats principalment a les segents poblacions: Orfes, Vilafreser, Espinavessa, Orriols i Foix. Aqestes accions posen de manifest l' estreta rel ac ent r e alguns deis comits de la comarca. Es d' aquesta manera que es va constituir una xarxa espontnia que esdevingu un recurs en Pacci repressi va. Aques t a xar xa s' act i vava de maneres diferents. Una era la que es dona arran de l'atac del Canarias, moment en qu diferents comits actuaren conjuntament realtzant una acci de for^a com l'assalt a les presons. L'aitra s'activava en moments puntuis i de manera bilateral entre dos comits locis. t L'acci polt ica | Un dei s as pect es mes des conegut s del comi t d'Orriols s la seva actuaci poltica, que tingu lloc dins el marc del Consell Municipal de Bascara. Els consells muncipals van ser creats per Decret de la Generalitat de Catalunya el da 9 d'octubre, amb la intenci de dissodre els comits antifeixistes. En el cas de Bascara i en moles altres, els mateixos membres del comit van ser els que s ' i nt egr ar en en el si del Cons el l Muni c i pa l ) . Des d' aquesta legalitat impulsaren un programa poltic de transformado social. El dia 24 d' octubre es va constituir aquest consell municipal, que fou monopolitzat grcies a la for9a de les armes per la CNT, amb un total de sis regidors: Genis Ser r at s ( Gaspar ) ( I r pr es i dent ) , Mar t Farrer {2n pr esi dent ) , Enri c Massanes ( Cost al ) i Al fons Jober d'Orriols, i Rafael Teixidor i Josep Pujol de Calabuig. Les al t r es dues forces pol t i ques , ERC i PSUC, amb represencaci al Consell, abandonaren el pie en protesta per l'excessiva representaci de la CNT, la qual referm el seu desinters en la direcci del pobl afirmant la responsabilidad que requieren las ci rcunst anci as para sal var el pr obl ema soci al c o n j u n t a me n t e con los consejeros de la Generalidad de Catalunya e incluso con los del rest o de Espaa. Es necesar i o que t odos los HOj 58 Revista de Girona/ niim. 183 jiiliol - agust 1997 G ! R C 1 l li s s , . 4 ,..~^m H&S^^^gHBtf .' - " " - - . " V " - Orrios, al peu de ia carretera de rona Figures. Ccni Periica. cii del Comii d'Orriois. hombres honrados se dispongan a ponerse a la altura de las circunstancias y que no sea abandonado el problema social, moral y material. 1 mes endavant afcgien: No es cuest i n de opor t uni smo si no de responsabilidad que todos ofrecen de buen corazn{4). La gesci poltica que s'inicia a partir d'aqueli moment al Consel l Muni ci pal es va cent r ar en tres ei xos: la propietat privada, l'ambit cultural i el vessant social. En el cas de la propietat privada es van prendre dos tipus de mesures de carcter innovador. En primer lloc, un programa de confiscacions que va consistir en l'apropiaci d'alguns locis de propietaris fugitius o residents fora del municipi, a causa de la necessitat d'assistncia i recoUiment de refugiats de guerra: la casa Gusta, propietat de Femand Gusta Casis, la casa Jaume Gusta, propietat de Jaume Gusta Putgsech, la casa Espolia, propietat de Ricard Fabregas, la casa Riera propietat de Frederic Riera i la rectoria del pobl. 1 en segon lloc, un Projecte de Municipaltzact, fonamentat en una nova modalitat tributaria que es concreta en el control de les transaccions economiques deis habitatges i/o les terres: les propietats tributades amh un Uoguer a un particular passaren a ser patrimoni del pobl, es redui'ren els Uoguers i s'impossibilit vendr o Hogar les propietats. Com podem veure, el carct er revol uc onari d' aquestes mesures s evi dent . En mat er i a de pol t i ca cul t ur al es crea la Conselleria de Cultura, que va decretar la depuraci de l' antic material escolar, per considerar-lo reaccionarj, i l' estahiiment de l' ensenyament mixt. En l' mbit social, finalment, es suprimiren les formules rutinries referents al matrimoni, exigindose como nica documentacin de los cont r i buyent es la cdul a de i dent i dad per s onal , el certificado mdico y el certificado de soltera cuando uno de los contrayentes no sea vecino de la localidad(5), i es destina l'antic ajuntamcnt a beneficencia social. Pero la lnia d' actuaci poltica del comit d'Orriois no es va circumscriure nicament al Consell Municipal de Bascar a, si no que va t ei r una mat er i al i t zaci localitzada al pobl mateix d' Orriois, amb la posada en mar xa de la c oMe c t i vi t a t agr col a. Aques t a forma d' explotaci de la trra era totalment nova i aliena a la pr oduc c i agr col a del pobl , que es basava en l ' e xpl ot a c i de la pr opi e t a t pr i vada, s i s t ema que determinava enormement l'estructura social, de manera que a Orriols hi havia uns pocs grans propietaris, una majoria de mitjans i petits propietaris i una minora de mas over s i j or nal er s . Amb t ot , per o, l ' es t at us de propietari no comport ava necessriament una posici e c onmi c a be ne s t a nt , i al guns pet i t s pr opi et ar i s treballaven com a masovers i jornalers ais grans masos. La coMectivitat s'inicia l'octubre de 1936 i es basava en el treball conjunr de les terres del pobl a partir de grups de treball. Aix, superant els lmits de propietat, es van ajuntar les terres deis masos i eren treballades conjuntament per tots els pagesos. Es tractava de suprimir el concepte de propietat i fer de les terres i el producte resultant del seu treball un b com. Al mateix temps s'havia d'imposar una nova frmula de redistribuci de la producci basada en un repartiment mes equitatiu. El fet, pero, s que durant el perde en qu va funcionar la coMectivitat no es va poder acabar el cicle agrari i, per tant, no hi va haver coUita. D' aquesta experiencia coMectivista caldria destacar-ne l' impacte que va teir al pobl. D' una banda, els petits propi et ari s s' hi van apunt ar convengut s que podri en millorar la seva situaci; de l'altra uls grans propietaris noms s'hi van afegir obligats pe comit. Pero la col-lectivitzaci no afectava ni cament la trra, sino que t amb incloa alguns oficis, com el de ferrer i el de carreter. El procedi ment consista en la Revista de Girona/iii'iin. 183 juliol - HDSI 1997 59 [4071 R R A a s 1 O i ^^R-r' l )J^'^-:'-r.:-\ ^ <t^^-> /"-"W^'T-^ Sigles de ia CNT, encara visibles en una porta d'Oniois. Sigks de Ui FAl, a ki mateixa porta d'Orros. utilitzaci deis seus servis pels particuiars sense cap despesa, que era abonada posteriorment pe comit. L' aspecte mes confictiii d' aquest a coMect i vi t at , t anmat ei x, va ser la confiscaci regular arbitraria de productes agrcoles i ramaders com oli, ous i tot tipus de hast i ar , que er en comer ci al i t zat s pos t e r i or me nt o apropiats directament pe comit. Tot aquest moviment de productes i diners era controlar per dos secretaris que el comi t havta cont ract at , pero la seva admi ni st rado depenia exclusivament del grup. L'inici de la fi Aquesta situaci hegemonica del comit al pobl i al Consell Municipal es coment a a debilitar a partir de final de gener de 1937. Fou concrecament el darrer dia d'aquest mes quan es constitu el nou Consell Municipal a Bascara, d'acord amb la disposici de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat del dia 11 d' octubre. Aix, les conselleries es van repartir de manera que la CNT perda la majoria passant de sis a quatre regidors (Genis Serrats, Enric Massanes, Rafael Teixidor i Josep Pujol). Pe que fa a ERG i la UGT, van passar a teir respectivament dos i tres regidors (Josep Tei xi dor i Joan Mercader per una banda i Joan Soler, Josep Armengol i Mateu Bruset per l'altra), obtenint aix una majoria en coalici. La primera mesura que denot a aquesta prdua de poder de la CNT la trobem ja al mes de febrer, quan es va revisar la gesti de l ' ant eri or Gonsel l Muni ci pal pe sindicat anarquista i va ser rebutjada, en considerar-la excessivament revolucionaria i il-legal, ja que no havien estat representades al consistori totes les forces poltiques. Pero el fet que mostra un major afebliment del poder de la CNT al Consell Municipal va teir lloc el mes de marf, quan es dissolgu la conselleria de Seguretat Interior, pr ovocan t una des vi ncul aci de la cent r al anarcosindicalista del seu paper hegemonic en la poltica local del municipi, malgrat que Tabandonament definitiu de les armes no es va produr fins a la dissoluci del comit. Aquesta situaci conflictiva va teir un nou episodi a final d' abril, en qu es va const i t ui r un nou Gonsell Muni c i pa l on la C NT noms va obt e ni r t r es representants, ERG cinc i el PSUG dos. Aquesta agonia de la central anarquista no fou mes que un reflex de la situaci poltica que s' esdevingu arreu de Cat al unya durant aquelles dates: j unt amb una prdua de poder i d' inuncia poltica de la CNT, s'anava consolidant un bloc comunista encap^alat pe PSUG i ERG recuperava la seva hegemonia poltica d'abans del juliol de 1936. La culminaci d'aquest procs de prdua de poder de la CNT al Gonsell Municipal, i del comit d'Orriols, en definitiva, arriba durant el mes de maig de 1937. Dos fets precipitaren la seva fi. El primer va ser l'assalt i ocupaci de l' ajuncament de Bascara per part de membres del comit d' Orriols com a rplica deis enfrontaments que van teir lloc a principi de maig a Barcelona i arreu de Cat al unya ent r e els anarqui st es i el POUM per una banda i el bloc comunista i la Generalitat per l'altra. Pero aquest esclat de violencia tenia un altre component que el va anar gest ant , i que es configura com el segon aspete: a final d'abril, la major part deis grans propietaris que pa r t i c i pa ve n en la c o Me c t i v i t a t d' Or r i ol s l' abandonaren (alguns arribaren al territori nacional), creant un clima d' inestabilitat i tensi latents. De resultes d'aixo, les seves famlies s'havien d'amagar al bosc de nit per por de represlies. Algunes d' aquestes famlies eren les de can Fer r uca, can Ganova, can Garri ga o cal Peixater, entre d'altres. I40S1 60 Revista de Girona/nni. 183 juliol - agosc 1997 G V R K t S wmm$^ H:-^ ^^nS^^H^w:^ ^ ^ ^ ^ > i ' 1 ' I i ^fln Monl ii en memoria de les victimes d'Oniols. D' al t r a banda, van t ei r l l oc els t r es dar r er s assassinacs a Orrtols, i un de frustrat. Les dues primeres victimes foren Toms Andreu Ai xart , peo capatag de carreteres afil at a la UGT, i Jaume Brengaret Batllori, peo de camins. Amhds foren capturats el 5 de maig al vespre a la sala de ball de can Teixidor de Bascara i morts a la matinada. La seva mort es pot emmarcar dins la Uuita interna al bndol repblica per aconseguir l' hegemonia pol tica, ja que estaven afiliats a centres d' esquerra. Les aitres victimes ho foren per motius deconeguts, i van ser Narc s Duran i Carb i Eugent Domingo, que aconsegu fugir. Eren de Cass de la Selva van ser agafats a la jonquera per membres del comit el dia 6 de maig. Immediatament foren portats a Orriols on el primer fou mort. pero el segon aconsegu escapar fent un salt del cotxe i fugint pels conreus, i va arribar finalment a un mas de Calabuig que li dona refugi. Aqest es van ser les darreres accions del comi t d' Orriols, ja que pocs d es despus arriba a! pobl un destacament de Gurdies d' Assalt que acaba amb el seu domini i reinstaura l' ordre repblica. Els membres del comit van fugir del pobl, pero alguns foren detinguts al cap de poc. Els dies 19 i 20 de maig de 1937 el jucge Vidal Letcha va citar a declarar Josep Pou, Alfons Joher, Joan Cos, Gins Bar, Josep Pujol i Rossend Barbosa. El dia 23 de juliol de 1937 es publica un anunci de requisitoria contra Gi ns Serrats, Enric Massanes, Joan Serra, Geni s Puig, Ignasi Meler, Narc s Pujol i Joan Massanes, processats en el sumari instru t per assassinats, detenc ons iMegals, robatori i aitres delicces comesos a Orriols(6). Pero els membres del comi t van t ei r una sort diversa. Genis Serrats (Gaspar) va ser rni c que ana al front, on va morir. Alguns, com Genis Puig, Enric i Joan Massanes i Joan Cos, van fugir cap a Franca. D' aUres, foren executats durant la repressi franquista, com Joan Serra i Gins Bar, o compliren condemna durant molts anys, com Ros s end Bar bosa, Al f ons J oher i J oan Campistol. A tali de conclusi Som conscienis de les limitacions que presenta aquesc treball, perqu deixa buits dif cils per trobar una explicaci gl obal i sat i sfact ori a. Pero crei em t amb que t eni m elements suficients per presentar una visi diferent de la coneguda fins ara sobre el fenomen d' Orriols. Hem mostrat que el comit d' Orriols no es va limitar a ser un petit aparell tepressiu. La seva gesti pol tica radical, criticada fortament des d' altres sectors poi tics del terme municipal, ens apunta l' intent d' instaurar pautes de canvi social en el si de la comuni t at , amb la pretensi d' aconseguir una major gualtat social. Aix mateix, subscrivim aquella part del mite que parla d' una rea d' actuaci mes ella deis l mits d' Orriols o del municipi de Bascara, tot i que aquest punt s' ha d' ent endre des d' una certa perspectiva i cal anar acotant-lo en funci de noves recerques. Estem en desacord amb l' estigmat tzaci que ha creat el mite respecte ais membres del comit, presentant-los com a simples i ncont rol at s, vndals o del i nqent s, qualificatius que es basen en diferents suposits i que es c onc r e t e n en els excessos de menj ar i beur e, les pr ocaci t at s, el fet de rabejar-se sdi cament amb les victimes, l' actuaci sacrilega davant creences religioses i l ' apropi aci de di ners. D' aquest es acusaci ons noms tenim constancia de les dues darreres. Pe que fa a les execucions, tot el que hem pogut saber s que alguna v ctima fou cremada. Revista de Girona / nm. 183 jiiiiiil - iiyDsC i991 61 1409] G V R R I I. S S I Cal que aquest conjunt d' actuacions repressives es denunci'n i condemnin, pero no podem comerre Terror de treure conclusions sense elements de judici. A mes, hem de considerar el context i la situaci poltica del moment, caracteritzada per una radicalitzaci de toces les posicions poltiques que va generar un esclat de violencia del qual ning en va teir l' exclusivitat, i que tenia ja un ilarg hagatge a Catalunya. Tal com diu Vctor Alba: Quan els qui no la visqueren en parlen, donen la impressi que la guerra civil -sobretot la banda republicana- ho inventa tot: passeigs, coMectivtzacions, milcies, crema d'esglsies i assassinats de capellans. Diries que no els han ensenyat mai [...] que a tot Espanya, des de Ferran VII, cada cop que la gent ha sortit al carrer, s' han cremat esglsies (potser no saben que Poblet i Santes Creus ja estaven cremats molt abans del 36?), i que els sometents i pistolers no feren altra cosa, en to menor, que el que feren els ' i ncont r ol at s' el 36. La guerra civil del 36-39 fou un captol mes d' una tradici de segles i no hi havia cap motiu per suposar que seria dferent de la carlinada o de la guerra del francs. Potser -noms potser- la guerra del 36- 39 ha tingut la virtut de tancar aquesta tradici(7). Aix dones, amb el nom de comit d'Orriols entenem un coMectiu de persones que van dur a terme una doble lnia d'acci: - una acci pol t i ca que es concr et a en mesures socials clarament progressstes, d'acord amb la ideologa anarquista (col-lectivitzacions, confiscactons, etc.), i - una acci repressiva dirigida maj or i t ar i ament contra religiosos i militants de dreta. Aquest fet va venir donat per la radicalitzaci poltica del moment , amb l'esclat d'un doble conflicte simultani: a nivell personal a nivell social. Aquesta acci repressiva s l' eina que possibilit I'acci poltica la qual va ser legitimada pe Decret del 22 de juliol de 1936 de const i t uci deis Comits Antifeixistes, primer, i desprs, per la seva gesti al Consell Municipal, que finalitz el maig de 1937. Ara b, el que ni) hauria passat de ser un fet localitzat en un pobl va esdevenir un fenomen d'abast comarcal i fins i tot intercomarcal. La capacitat d'acci del comit d'Orriols dista molt de la d'altres comits (exceptuant els casos concrets de Salt i Puigcerd). Aquesta capacitat, que es centra en la lnia repressiva, s la que ha perdurat en l ' i magi nari popul ar al Ilarg deis anys i s' ha anat estenent arreu de les comarques gironines a travs de la t r ansmi ssi oral , engr ei xant - s e pr ogr essi vament de ma ne r a que la di f er enci a de cr i t er i s ent r e al guns habitant.-; d' Orriols i d' altres poblacons mes o menys llunyanes difereixen molt. Aix, l'imaginari popular, forjador en darrer terme del mite Orriols, conj unt ament amb bona part del discurs historiogrfic, noms han sabut most rar una vessant vi ol ent a i terrorfica marcada per I' acci repressiva. D'aquesta manera s'atribueix la responsabilitat deis actes 'Cados xir Dius y ior U Patria... del comit exclusivament ais seus membres, i mes enll d'aix, al pobl d'Orriols. Pero aquesta responsabilitat no s exclusiva, com ho demostra el funcionament de la dinmica repressiva a la comarca: El comit d'Orriols, del municipi de Bascara, | . . . ] cont r ol a una part i mpor t ant de l ' Empord i el Gi r ones , i [...] fou l ' encar r egat de la per secuci i l ' el i mi naci fsica deis enemi cs del nou or dr e revolucionari, sempre d'acord, pero, amb els comits locis, que eren els qui assenyalaven les vctimes(8). En efecte, el cas d' Orri ol s ens ofereix un exempl e paradi gmt i c d' aquest a di nmi ca. El f unci onament dei s comi t s antifeixistes, si b no era coordinar ni regulat, segua unes pautes reiteracives, una de les quals era la complicitat deis nucl i s de di f er ent s l ocal i t at s en les pcr secuci ons i assassinats selectius. D'aquesta manera ens trobem amb el cotxe fantasma o el passeig, quan un comit local feia venir un comi t ve mes o menys l l uny/ conegut per realitzar aqestes accions, quedant aix immune de tota responsabilitat. Els membres d'aquest cotxe tenien tota la informaci que els calia per dur a terme la seva tasca selectiva i precisa. I ns i tot, grcies a aquesta informaci i coMaboraci eren capados de seleccionar les victimes recloses a la pres sense conixer-les. En defi ni t i va, aix s el que pass a Orri ol s. Hi t r obem un nucl i mol t fort Cjue va ser d e t e r mi n a t bsicament a partir de dos factors. D' una banda, la figura 14101 62 Revista de Girona / niii. 18 jiioi - iif^nst i997 G u R R S S de Genis Serrats (Gaspar), ideoleg, capitost i anima del comit. De l'altra, renclavament geografic estrategic on es siten el pohle i la casa-seu del comit. Aquest nucli va estar format per en Gaspar, en Costal i en Mariets d'Orriols, els homes forts. Eren els que ordenaven les acetos i a qui recorrien aquests comits vens mes o menys Uunyans. L'especificitat rau en el fet que aquest nucli operatiu fort no tenia inconvenients per posar-se a disposici deis altres comits a l'hora de reprimir els enemics del nou ordre, o sigui, s'hi recorra a l'hora de fer la feina bruta. Aquest fet exculpa alg? Evidentmenc que no. Pero hem de teir present que hi va haver una complicitar entre un nombre encara indeterminat de comits locis, deis quals en coneixem alguns, com els de Salt, Colomers i Bordiis, i el d'Orriols. Aquesta relaci ens obliga a ser mes prudents a l'hora de definir els fenomens ocorreguts durant aquest perode. Es evident que el comit d'Orriols va comecre atrocitats i assassinats que noms es poden entendre en el context d'exaltaci de l'poca (fet que en cap cas els justifica), pero no s menys cert que la responsabilitar d'aquells comits locis que es van quedar a l' ombra es fa palesa en la mesura que es posaven en contacte amb qui sabien que faria el que ells no volien fer (excepte el cas de Salt, que estaria al matelx nivell que el d'Orriols): en definitiva, tirar la pedra i amagar la ma. Per tant, trobem una extensa xarxa de personatges que es relacionen amb aquest nucli fort en major o menor grau. D'una banda, els dirigents de comits locis vens, com, en el cas de Calabuig, Josep Pujol, Narcs Pujol i Mart Farrero, i, en el cas de Llampaies, Joan Serra (Barrera), que participaren del que coneixem com a comit d'Orriols. D'altra banda, els dirigents d'altres comits locis que hi col-laboraren en moments puntuis amb contactes bilaterals i que van fixar la base del mite Orriols, sabent que ells tamb van ser part d'aquest mite, pero restant en l'anonimat. Josep Mayni i Josep Ros son anrropolegs. Xavier Turr s geograf. Notes: (1) L'Autonomsa, 24 de maig de 1937, pag. 2. (2) SOL, J.M. i VILARROYA, J. La repressi a la reragiartk de Cata- lunya (1936-1939). Vol I. Piihliciicions Ji; l'AbaJia de Moncserrai. Biircclona,l989. Pif.. 79. () CLARA,]. "BiimhiirdL'if;t.ii; Roses i nir de terror". Reviua de Ginma, m'ini. i i8, secembre-ociiibre 1986. Py. 72-76, (4 i 5) Acres municipal^ de l'Arxiu de i'Ajiintamcnc de Biscar. Anys 19.16-1937. (6) CLARA. ]. "Els ki de niaig de 1937 a la refri de Girona-. Revista de Ciinma, nm. 116, maiK-Liny 1986. Pag. 33-3?. (?) ALBA, V. "E! maniqieisme de l'aritim;iniqiieisme". L'AvL'iit, nimi. 205, JLiliol-agosr de 1996. Pai-. 9. (8) SOL. J.M. i VILARROYA, J. La repressi a la rcraguardn de Cma- lunya (J936-/939). Voi. 11. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1990. Pag. 361. Q uadre 1: Victimes trobades a I'rea d'lnfluncia del comit d'Orriols Agost Nomi cognranj Llus Faixac Vilella Josep Planas Figa Llus Planas Sala Joan Planas Serca Narcs Casademtmc Josep M. Puig Costa Rafael Tibaii Causa Narcs Fabrega Custou josep Fabrcga Custou Pere Canee Juanola Miqueljocavi Miquel Auge Escapa Ferran Ribas Brunet Rafael Mass Gener Josep Batlle i Dama Josep Aliu i Vidal Pere Claps i Bosch Cosme Dalmau i Joher Ansclni Vilar i Mas Llus Vicens i Compre Francesc Aranda Rivera Enric Frigola i Coll Joaquim de Quintana josep VilasecaTarrs Pere Sureda Corominas AgusC Riera Pau Baldnmer Margenar setembrede 1936 PmCii Capel Pags Pags Pag&s Jutge Famiacutic Comerciant Pages Pags Pags Pags Barber Mestre Capell Capell Capella Capell Capella Capella Capella Militar Capella Propietari Propietari Delineant Poltc Religis Data llar 7/12-VlIM9360rfes 9-Vlil-I936Vilafreser 9-Vlll-1936Vilafreser 9-VIll-1936Vilafreser 9-VIIl-!936Viiareser 9-Vin-1936Vilafreser 9-Vlll-1936Vilafreser 9.Vlll-1936Vilafreser 9-VIII-i936Vilafreser 9-V!lI.1936Vilaf[eset 9-Vlll.l936Vilafreser 9.VIll-1936Vilafreser 9-V]lI-1936Vilafreser 13.Vlll-19360rfes l3-V[ll-1936Espinavessa 13-Vlll-1936Espinavessa 13-Vllbi936Espinavessa 13-Vlll-1936Espinavessa 3-VIil-1936&ipinavessa 13-VlIM936Esrinavessa 20-V11.1936 Orriols 21-VlII-93Orfes 21-VIll-19360rfes 26-Vlll-1936ViIafreser 26-VlII-!936Vilafreser 27-VllI-1936LesEncies 10-IX.1936 Orriols Quadre 11: Victimes a la zona d'Orriols. Octubre i novembre de 1936 Nom Anconi Busquets Noret ValentGellMaym Llus Domnech Pujol Ramn Adrolicr Gusta AlfonsSbat Pujol Josep de Batlle Metge Andreu Salgado Comas Manuel Vil Laporta Alfons Hosta Bellpuig Antoni Puig Rossell Joan Vilagran Anglada Caries Pcya Pags Emli Pic Boada Narcs Piixan Malloll Jaume Romans Palmada J. M. Peradalta Raurich Josep Estrag Romans Josep Oliv Mart Joan Soles Busquets Josep Capdeferro Gerri Llus Carb Tabemer Salvador Maspoch Agust Ramn Vidal Ros Profcsii Advocar Comerciant Propietari Industrial Banquer Propietari Estudiant E. de banca Metge Seminarista Advocac Pags Pags Comerciant Pags Pags Pags Comerciant Camisser Perruquer Propietari Dula he 31-X-I936 Orriols 31-X.1936 Orriols 31-X-193Orfe5 31-X-1936Espinavessa 2-X1-1936 Orriols 2-XI-1936 Orriols ' 2-X1-1936 Orriols 2-X1-1936 Orriols 2-XI-1936 Orriols 2-X-1936 Orriols 2-XI-1936 Orriols 2-X1-1936 Orriols 2-X1-1936 Orriols 2-XI-936 Orriols 2-X-1936 Orriols 2-X1-1936 Orriols '' 6.XM936Foix 6-Xl-1936Foxa 6-X!-]936Foixa 6-X1.1936Foixa 12-X1-1936 Orriols .^ 12-XI-1936 Orriols ''- 12-Xbl936 Orriols Revista de Girona / nm. 183 jiiliul - ;it;ti.st 1997 63 141