Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya I: la Fora Naval

Consideracions prvies
Aquest document no s un plantejament definitiu sobre la dimensi i el material de les futures
branques de les Forces de Defensa de Catalunya, sin una proposta orientativa, enllaant amb
els documents anteriorment publicats, especialment "Una anlisi estrat!"ica" i "Doctrina
militar# desenvolupament d$un model propi"%
Com que no volem fer futuribles sobre si les ne"ociacions del material de defensa que
correspon a Catalunya, ni al personal de les forces armades espanyoles que es vul"ui inte"rar,
aquest document noms contempla els bns immobles del &inisteri de Defensa al 'rincipat% (s
partei) de * pel que fa a material i a personal%
+a formaci de comandaments tamb ser un factor que condicionar el procs% Formar
promocions de tropa i marineria, ai), com oficials de ran"s bsics -fins a .F/01, pot ser
relativament sen2ill d$aconse"uir amb els recursos adequats% Ara b, cobrir determinades &.3
4
ai), com els oficials d$estat major i de comandaments ms superiors requerei) ms temps% 5o
es tracta noms de superar un se"uit de cursos, sin tamb d$adquirir l$e)peri!ncia
imprescindible en les tasques pr6pies de cada ran" i especialitat%
Donada la voluntat d$evitar duplicitats i redundncies, les Forces de Defensa de Catalunya es
dotaran d$un 7nic (stat &ajor Conjunt, que combini els elements de les tres forces -terrestre,
a!ria i naval1%
5o farem esment del personal civil de suport -administraci i serveis1, doncs resulta dif,cil de
dimensionar en un document d$aquest nivell i e)tensi%
La Fora Naval
Partint de 0
+$enorme depend!ncia del mar que t Catalunya -veure "Una anlisi estrat!"ica"1 ens obli"a a
treballar aquest camp des d$un primer moment% 5o obstant, ens trobem amb que al 'rincipat,
tot i disposar de dos "rans ports com 8arcelona i 9arra"ona, no disposa de bases navals -podeu
consultar el :eb de l;Armada espanyola1% Ai)6, per6, no s cap obstacle pel primer dels
objectius# controlar les aiges territorials i EEZ -Exclusive Economic Zone1% Certament, tindrem
uns primers anys en que <aurem d$improvisar amb els recursos i personal disponible% &olt
probablement, &ossos d$(squadra, ai), com policies locals i porturies <auran de sumar
esforos en al"un or"anisme temporal de se"uretat mar,tima%
'er6 mal"rat la temporalitat del que acabem d$esmentar, cal posar en mar)a l$ cadmia Naval
de Catalunya ben aviat% (n primer lloc, <em de formar un nucli d$oficials i sots/oficials, tant per
"enerar el cos d$instructors com per tamb cobrir llocs operatius% 3$<aur doncs, d$arribar a un
tipus d$acord amb al"un altre (stat
=
per la formaci d$aquest nucli% 'aral>lelament a la
"eneraci d$aquest nucli s$<auran realit2ar les obres de construcci de l$Acad!mia% 'ersonal i
1 &ilitary .ccupation 3pecialities# especialitats professionals militars%
2 9ant per la seva pro)imitat com, sobretot, per la seva e)peri!ncia el ?e"ne Unit seria el millor
candidat%
infraestructura <aurien d$estar a punt en un termini no superior a tres anys% Cal dir tamb, que
el personal instructor s!alternar" de forma rotativa en llocs operatius per "arantir ai), una
transmissi bidireccional entre formaci i e)peri!ncia% @nicialment l$Acad!mia 5aval <aur de
combinar el nucli inicial amb assessors estran"ers pels camps ms especialit2ats, per6 l$objectiu
a mi" i llar" termini s que tot el personal instructor si"ui sor"it de la pr6pia Fora 5aval
0
%
+a primera de les unitats operatives a crear per la fase que tractem s el Comandament de
#atrulla Litoral% +es seves funcions seran#
Defensa de les ai"Aes territorials
'rotecci de la infraestructura porturia
Control d$activitats mar,times il>l,cites -contraban, narcotrfic, etc%1
3alvament mar,tim
3uport contra catstrofes -vessaments de substncies contaminants, etc%1
'er fer/<o s$<aur de dotar dels se"Aents elements#
Centre de Comandament i Control
0/B patrulleres d;altura .'C
B
=/0 patrulleres litorals F'C
D

B/E aeronaus no tripulades UAC
B/E embarcacions no tripulades U3C
E
4 ?emolcador d$altura
(l Centre de Comandament i Control -C
=
1, rebr, processar i distribuir la informaci que li
arribi des dels diferents vectors per tal de respondre a les diferents contin"!ncies de la forma
ms rpida possible% Controlar directament els sistemes de vi"ilncia no tripulats -UAC i U3C1,
sense e)clusi que pu"ui transferir/ne el control a les patrulleres d$altura -.'C1% ?especte a
aquestes naus, la )ifra donada s pel motiu de mantenir/se sempre com a m,nim una en
patrulla% 5o es tracta noms de "arantir una unitat en missi els 0ED dies l$any, tamb es tracta
de possibilitar que els alumnes de l$Acad!mia 5aval tin"uin una plataforma de prctiques
disponible constantment% 3i b poden semblar redundants amb les .'C, les F'C seran
reservades per a missions que requerei)in una reacci rpida, com ara la intercepci de llan)es
o naus que necessitin au)ili immediat% 'el que fa als sistemes no tripulats, tant aeris com
mar,tims, la )ifra donada respon a la necessitat irrenunciable de disposar d$una monitorit2aci
constant de les ai"Aes territorials% Cal a dir tamb que els pro"ressos en rob6tica de la ind7stria
i les universitats catalanes ens "arantirien una menor depend!ncia en aquest camp% Al<ora,
tamb ens permetria estalviar en personal% Finalment, el remolcador d$altura ser el
responsable tant de l$au)ili de naus de "rans dimensions, com del desple"ament de sistemes
de protecci contra vessaments t6)ics%
3 Ai)6 no e)clou poder realit2ar intercanvis amb forces navals d$altres paFsos%
4 .ffs<ore 'atrol Cessel# recordem que no noms es limitaran a les ai"Aes territorials i 2ona
conti"ua, sin tamb a la Gona (con6mica ()clusiva% 'er e)emple classe L'Adroit, de 4%BD* 9m de
desplaament%
5 Fast 'atrol Craft# n$<i <a una varietat molt mplia, per6 classes com la Dvora israeliana -BD/E*
9m1 o la Skjold -=HB 9m1 norue"a s$adaptarien a les nostres necessitats%
6 Unmanned 3urface Cessels# les tasques ms rutinries de vi"ilncia de ports, ai), com els seus
canals d$apro)imaci i sortida, poden ser encomanades perfectament a sistemes no tripulats%
Aquesta primera fase, que ens pot comportar uns 4* anys a partir de la independ!ncia, ens
asse"urar no noms la "primera pedra" de la Fora 5aval, sin el know-how necessari per
iniciar les se"Aents fases% Calculem que entre l$Acad!mia 5aval, el Comandament de 'atrulla
+itoral, ai), com el personal de serveis a terra, el personal necessari rondar els E** efectius
entre oficials i marineria% A efectes administratius, la Fora 5aval es dividir en tres 2ones# 3ud
-9arra"ona i 9erres de l$(bre1, Centre -del Iarraf al &aresme1 i 5ord -de la 3elva fins l$Alt
(mpord1% Aquestes divisions no sn "jurisdiccions", una nau basada a 8arcelona pot patrullar
el Delta de l$(bre si ai), li s assi"nat%
La Mediterrnia
Un cop asse"urat el control de les nostres ai"Aes territorials
H
<em de fer un salt tant qualitatiu
com quantitatiu% 9al com plantejvem en els anteriors documents, la &editerrnia s el nostre
marc estrat!"ic% Afortunadament, bona part dels nostres interessos estrat!"ics sn compartits
pels paFsos de l$(uropa mediterrnia, cosa que ens permet mancomunar esforos per la
defensa col>lectiva, tot estalviant recursos% (n l$mbit mar,tim concretament, la principal
"arantia d$estabilitat s la $N%&' -Standing NAT !aritime "rou# $J anteriorment Standing
Naval %orce !editerranean1, element de la N(F -NAT &es#onse %orce1% A banda de la
capacitat dissuasiva permanent que comporta, en temps de pau la 35&I= tamb est
capacitada per operacions militars diferents a la "uerra -&..9K# !ilitar' #erations ther
Than (ar1, com sn la lluita contra la pirateria% Al<ora, constituei) d$un marc de cooperaci
com7 per la formaci i la millora de la interoperabilitat% (n menor mesura, tamb ens
convindria participar al $N%C%&' -Standing NAT !ine )ountermeasures "rou# $1% +es
mines, al llar" de la <ist6ria naval, <an representat una amenaa molt seriosa% (ncara avui,
constituei)en una alternativa atractiva i de bai) cost, a l$abast d$estats <ostils o "rups
terroristes% Amb el volum de trnsit mar,tim de la &editerrnia, cal una "arantia per poder
contrarestar aquesta amenaa rpidament en cas de presentar/se% Ara b, com en totes les
institucions internacionals, "audir dels seus beneficis comporta tamb obli"acions%
'er poder participar en les institucions esmentades ens caldr dotar/nos d$una nova divisi de
la Fora 5aval# el Comandament d!Escorta
)
% +es seves funcions seran#
A3K -Anti/submrine Karfare1
A3uK
L
-Anti/3urface Karfare1
AAK
4*
-Anti Air Karfare1
&..9K
'er fer/<o s$<aur de dotar dels se"Aents elements i efectius#
7 Un fet que, recordem/<o, s tamb una obli"aci vers la comunitat internacional, doncs no <em
d$esperar cap mena de reconei)ement si no ens fem crrec de la se"uretat i la defensa del nostre
territori%
8 (mprem el terme "(scorta" en un sentit ms ampli que no noms la lluita antisubmarina%
A"afem el sentit que li donen la Fora 5aval d$Auto/Defensa del Map, per referir/se a les seves
flotilles de destructors%
9 (l nostre marc estrat!"ic no ens <a de fer pensar en un enfrontament convencional entre
unitats de superf,cie, sin ms aviat conflictes asim!trics% (n aquest aspecte, caldr treballar molt la
preparaci contra "swarm attacks" realit2ats amb llan)es rpides%
10 3i b la possibilitat d$enfrontar/nos a atacs aeris a la &editerrnia s prcticament nul>la, no
<em d$oblidar que la proliferaci de m,ssils antivai)ell s una amenaa seriosa% ?ecordem l$atac de
Nesbol>l amb un m,ssil Silkworm contra una corbeta israeliana el =**E a tall d$e)emple%
Ouarter d$.peracions 5avals# =** persones
0/B Corbetes polivalents# 0E* persones
Flotilla Au)iliar# 0** persones
(l *uarter d!+peracions Navals, representa un "ra ms que el Centre de Comandament i
Control del Comandament de 'atrulla +itoral% A banda de les funcions esmentades
anteriorment tamb assumir la planificaci dels desple"aments, ai), com el seu se"uiment%
Ai)6 s$<aur de realit2ar al<ora, en coordinaci amb l$ Allied *oint )ommand Na#les% A nin"7 se
li escapa que en aquest nivell caldr disposar ja d$oficials superiors i d$(stat &ajor% Pbviament,
amb una e)peri!ncia de 4* anys al darrera, l$Acad!mia 5aval ja podr comenar a impartir
aquests cursos, sense e)clusi de poder realit2ar/ne a d$altres acad!mies a l$estran"er%
+$adquisici de cor,etes, enlloc d$unitats de superf,cie majors com ara fra"ates o destructors,
respon a la voluntat de dimensionar les nostres forces a un espectre de conflicte realista% A la
ve"ada, les caracter,stiques d$aquest tipus de naus
44
, les fan adaptables a bona part dels ports
catalans sense necessitat de ms obres que les corresponents a l$adaptaci i redistribuci de
l$espai
4=
% 'el que fa a la Flotilla u-iliar, no s quelcom en absolut accessori% 3i, com <em dit,
volem participar al 35&I=, caldr que les nostres unitats passin perllon"ats per,odes
nave"ant% 5o poden estar anant i tornant dels nostres ports per abastir/se% @"ual que les
nostres corbetes poden ser proveFdes en alta mar pels nostres aliats, nosaltres tamb <o
<aurem de fer, per la l6"ica reciprocitat entre aliats% +es naus a adquirir serien# un petrolier
d$esquadra
40
i un buc lo",stic
4B
%
Nem fet esment tamb del $N%C%&'. 'articipar/<i o no s un debat que preferim dei)ar
obert pel fet que s$est pro"ressant en el camp de les naus multi/rol, que "rcies a sistemes
modulars poden tenir diverses confi"uracions per missions concretes
4D
% (l que s, que <a de
disposar de forma ineludible la Fora 5aval s d$equips (.D -Ex#losive rdnance Dis#osal1,
preparats per desactivar crre"ues e)plosives situades en vai)ells% (n cap cas es pretn
suplantar a les unitats especialistes en aquest camp de la Fora 9errestre, per6 cal tenir present
la comple)itat de realit2ar aquestes tasques a bord d$una nau o sota l$ai"ua%
(l nostre clcul ens porta a la conclusi que, en acabar aquesta fase -d$entre 4*/4D anys1, la
Fora 5aval <aur d$ampliar/se en 4%4** efectius ms, totalit2ant/ne 4%H** entre oficials i
marineria% Ara b, amb el temps que <aur passat tamb podrem implementar el sistema de
reservistes% Ai)6 ens permetr d$ampliar o contraure la plantilla en funci de les necessitats i,
per descomptat, reforar els vincles entre forces armades i societat%
L'Atlntic i l'ndic
11 Amb un desplaament no superior a 4%*** Q 4%=** tones, uns R*/4** metres d$eslora i 0 metres
de calat% Un e)emple podria ser la classe +is,' norue"a%
12 5o <em d$oblidar, d$altra banda, que les empreses de manteniment d$embarcacions a Catalunya
-amb una e)cepci1, estan enfocades al camp dels iots com a m)im%
13 Ieneralment anomenats %leet Tankers, es diferencien dels petroliers convencionals en que
aquests estan concebuts per al reabastament de naus en transit% Aquest tipus d$operacions
requerei)en d$una tecnolo"ia i entrenament comple)es, doncs les naus <an de mantenir rumbs
paral>lels a molt curta distncia% ?ealit2ar un reabastament amb les naus aturades s inconcebible,
doncs es dna per descomptat que no se li posaran les coses fcils a l$adversari%
14 'odem aplicar les matei)es consideracions que respecte als petroliers d$esquadra% (n aquest cas
per6, el buc lo",stic <a de ser de multi/crre"a# provisions, recanvis, munici%%%
15 Un e)emple, tot i que de dimensions e)cessives per les nostres necessitats, sn els nous Littoral
)om,at Shi#s nord/americans% Amb aquests es pretn unificar les funcions dels vai)ells pesca/mines
-&C&1, fra"ates llana/m,ssils -FFI1 i "cutters" d$alta mar de la U3 Coast Iuard%
Certament, tots aquells escenaris que va"in ms enll dels l,mits marcats per Iibraltar i 3ue2
poden resultar/nos estranys% 9anmatei), un cop consolidada la defensa de les ai"Aes territorials
i la pres!ncia en la nostra 2ona d$inter!s estrat!"ic ms immediat, la &editerrnia, en un
termini de 4*/4D anys, caldria plantejar/se la necessitat de projectar una fora, en un conte)t
multinacional, com a contribuci a la pau i la se"uretat mundials i com a e)ercici de
responsabilitat i solidaritat vers els nostres aliats, ja que de forma intermitent es poden donar
situacions que requerei)in la nostra intervenci, per e)emple col>laborant en la lluita contra la
pirateria a les costes de 3omlia, o evacuant civils al Iolf de Iuinea, per ai)6 <em de pensar en
com respondre a aquesta mena de contin"!ncies%
Colem dei)ar clar que en aquests escenaris noms ens <i podrem plantejar actuar <avent
consolidat les fases anteriors i, per descomptat, tenint una pol,tica de personal i S#rocurementT
que respon"ui a les necessitats reals% D$altra banda, al"unes de les unitats que <aurem creat,
ens podran servir per aquesta fase% 9ot se"uit <o des"ranem#
Creaci del Comandament E-pedicionari% 3$<aur de dotar de#
Ouarter Ieneral Conjunt ()pedicionari
4 &?C
4E

4 Corbeta -comissionada del Irup d$(scorta1 iUo 4 .'C -comissionada del
Comandament de 'atrulla +itoral1
3uport lo",stic
4H
(l *uarter &eneral Con/unt E-pedicionari -0E1*, de les si"les en an"l!s1, ser una unitat de
dimensi companyia responsable de les tasques C
B
-Command V Control, Computers V
Communications1% Aquest <a de ser format per membres de les 0 branques -Fora 5aval W
Fora 9errestre W Fora A!ria1, cosa que obli"ar a un entrenament conjunt previ durant anys
4R
%
3er una unitat amb disponibilitat per ser desple"ada amb una alerta pr!via de =B <ores% (n
les primeres fases de les operacions actuar des de la nau de comandament -veure &?C1 tot i
que podr traslladar/se a emplaaments a terra proporcionats per la Fora 9errestre -recordem
que s una unitat conjunta1%
&al"rat que el concepte %ultirole 2essel -%(21 pot semblar una mica abstracte pels no/
iniciats aquest cada cop a"afa ms fora donada la proliferaci de conflictes no convencionals%
Nem a"afat com a referent les fra"ates de la classe A,salon
-.
de la &arina ?eial Danesa, doncs
creiem que s el que ms s$ajusta a les nostres necessitats, ja que s una nau acomodable als
16 &ulti ?ole Cessel%
17 Ma si"ui comissionant al"una de les unitats de la Flotilla Au)iliar o b noliejant temporalment
naus civils%
18 5o <o <em comentat abans per6 es dna per descomptat que tots els oficials i sots/oficials
parlen un an"l!s equivalent al 5A9. +evel B%
19 E%0** tones de desplaament, 40H m d$eslora, 4L,Dm de mne"a i E,0 de calat% Disposa d$espai
interior per allotjar H* efectius de forma permanent -a ms dels 4** de tripulaci1, i situant/<i
m6duls se$n <i podrien encabir 40* ms temporalment -ideal per allotjar el M(NO1% A ms les seves
cobertes interiors tenen L4D m
=
per material% Amb una rampa retrctil a popa, pot actuar tamb com
<o faria una nau ?./?. -roll-on roll-o//1% 9ampoc cal menystenir les seves capacitats per operacions
convencionals# R m,ssils 0ar#oon, 0E (33& per la defensa antia!ria, torpedes &UL*, dues peces de
0D mm i una de 4=Hmm% Disposa tamb de coberta d$envol i <an"ar per <elic6pters, ai), com llan)es
3?C/L*( per la inserci de forces especials%
principals ports de Catalunya
=*
% ?eiterem per6, que no es tracta d$una proposta definitiva, i que
la pol,tica d$adquisici de material sempre <aur de ser ben planificada i realista%
+a protecci del "rup e)pedicionari, a banda del %(2, aniria a crrec d$elements ja e)istents%
(n funci del "rau d$intensitat del conflicte s$<i assi"narien corbetes o .'C
=4
% 5o <em d$oblidar
en cap moment que aquestes operacions seran realit2ades amb els nostres aliats, amb els qui
tamb compartirem la lo",stica%
'el que fa al personal, la dotaci necessria -tin"uem present que el M(NO s conjunt1, no
e)cediria ens 0** efectius% Ai)6 situaria la )ifra total de la Fora 5aval en =%*** <omes i dones,
tenint tamb present que podr dimensionar/se a l$ala o a la bai)a "rcies al sistema de
reservistes% 5o <em computat per6 el personal civil del suport lo",stic, doncs aquest pot variar
en funci de les missions i de les naus civils noliejades%
NC 3 Defensa
20 A banda de 8arcelona i 9arra"ona, 'alams, Cilanova i la Ieltr7 i 3ant Carles de la ?pita
podrien allotjar/la en cas de ser necessari%
21 (l fet de dimensionar la fora d$.'C per damunt de les 0 unitats -)ifra m,nima per poder tenir/
ne sempre una en patrulla1, tamb respon a aquest criteri# dei)ar/ne una disponible per operacions
e)pedicionries%