Josep Travesset

(Balaguer, 1916 Barcelona, 2002)

Anna Rossell
(Flix, 1923)
Abya Yala - L'Amrica marginada

Anna Rossell, 1923, Flix (Ribera d'Ebre). El seu pare era secretari de l'Ajuntament; era carl i durant la guerra va patir la persecuci primer d'un bndol i desprs de l'altre, morint a la pres el 1941 -oficialment va caure per les escales. Orfe de mare des dels 6 anys, se'n quedava del tot als 17. En un viatge que va fer a Andorra per retrobar-se amb els seus germans grans exiliats a l'Estat francs, va conixer el seu futur company.

Josep Travesset, 1916, Balaguer (Noguera). Militant nacionalista de molt jove, va prendre part activa al 6 d'Octubre de 1934, proclamaci de l'Estat Catal. Va patir la guerra, la retirada, camps de concentraci, la gran pertorbaci humana d'Alemanya i les presons de Saragossa i Barcelona. L'any 1950 va tornar a l'Estat francs i d'all a Andorra. Era esperantista i va desenvolupar una forta activitat escrivint articles en esperanto a diversos diaris i revistes d'Europa, sia i Amrica, donant a conixer l'idioma dels Pasos Catalans. L'agost del 1951, la Junta Directiva del Sindicat de les Valls d'Andorra, el designa membre de la Comissi de Publicitat.


Installats a Barcelona, se sentien ofegats per tota la repressi tant nacional com social. A la postguerra, a Barcelona el temps s'havia deturat!
Manuel Cruells en el prleg a L'Amrica marginada, diu: ... [es] produ un desequilibri a la societat catalana amb una gran dispersi de catalans [pel mn] i amb un desordre legalitzat i autoritzat que planava sobre els catalans que no es van poder dispersar....

Va nixer la seva filla Carme i decideixen emigrar al Brasil i aprofitar aquesta emigraci per a estudiar els problemes intrnsecs de les migracions i la histria i situaci actual dels pobles aborgens d'Abya Yala, la mal anomenada Amrica Llatina
ms enll de la foscor, s'endevina el cam ...
Illustraci del llibre Guatemala punt i retorn
L'any 1956, la Carme tenia 2 anys i mig i s'embarquen cap Abya Yala. Al port de Santos els esperen esperantistes que els ajudaran a installar-se.

El Josep treballar de delineant. Patiran els problemes de la immigraci. Viatjaran pel Brasil i connectaran amb les comunitats aborgens. L'Anna tenia una mquina d'escriure i deixava constncia de totes les vivncies.
La Chacana - Smbol de la cosmogonia andina

Abya Yala significa "terra en plena maduresa" o "continent de la vida", es podria traduir per "terra de riquesa" o "terra de l'abundor". Nom d'origen kuna (Panam-Colmbia) que va ser adoptat pel Consell Mundial dels Pobles Indgenes, argumentant que "Anomenar les nostres ciutats, pobles i continents amb un nom estranger equival a sotmetre la nostra identitat a la voluntat dels nostres invasors i a la dels seus hereus"

http://pumaindomable.blogspot.com.es/2008/05/la-chacana.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Abya_Yala

Viatge projectat.
Viatge realitzat. Els trajectes vermell sn amb vaixell.
Del 1956 al 1960 van viatjar pel Brasil. Van construir un cotxe-llar, van comprar un cavall i el 10 d'agost de 1961 van iniciar el llarg viatge fins a Guatemala.
Els habitatges, les vivncies i els problemes tpics d'un pas de forta immigraci, on van viure fins al final del 1961, sn els ingredients del primer llibre, una novella, El llostrejar dels Montsec, que el 1971es publicava a Barcelona amb un altre ttol, De burgs a socialista, completament retallada per la censura de l'poca i el 1986 es va reeditar integra, amb prleg de Marta Ferrusola, amb el ttol El ms gran desert s una gran ciutat, que tracta de les penries d'un petit empresari de Barcelona que ha de tancar l'empresa per la crisi i es veu obligat a emigrar al Brasil.
L'estada de quatre anys al Brasil els va fer conixer moltes histries d'immigrats d'arreu i les causes i les circumstncies d'infinitat de problemtiques que les provocaven. Una altra novella publicada el 1991, Quan el temps s'atura... relata les vicissituds d'una parella jove que es van conixer en plena guerra. Com que la guerra els havia tocat al bndol de la Repblica, eren catalogats entre els venuts. I com a tals, no tenien accs a llocs de treball estable. No se'n surten. La seva vida era pauprrima. El temps s'havia aturat quan un dia els arriba una carta d'uns amics, ex-vens que havien emigrat al Brasil. Els explicaven les mil meravelles. Es traspassen el pis, compren els passatges i s'embarquen. Arriben al Brasil i descobreixen que els havien enganyat. S'excusen dient-los que si els haguessin consultat, els haurien advertit. Com que eren amics, els perdonen i decideixen comenar des de zero i ... uns pugen, i els altres baixen ... i ens fan conixer les condicions de vida dels immigrants al Brasil.
Un viatge remarcable va ser a l'Amazones, on van contactar amb una comunitat indgena que sorprenentment s'anomenava O lar do catalo amb una organitzaci autosuficient creada per iniciativa d'un catal, el senyor Arnau, exiliat que es va casar amb una indgena de l'tnia tup-guaran i a partir d'aqu van anar creant un parads, un oasi enmig de la selva amb la seva biblioteca, servei mdic, escola en la que s'ensenyaven diverses llenges, el catal entre elles. D'aquesta excursi en va sortir l'any 1984 un llibre delicis, O catalo (un catal a l'Amaznia) que est exhaurit per que es troba a llibreries de vell a preus molt assequibles.
El 1985 publiquen una altra novella Desprs de la bellicosa nit que comena amb la retirada dels republicans el 1939; una noia i dos nois, un de cada regi dels PPCC, arriben a Catalunya Nord a casa d'uns oncles de la noia, adopten un gosset. Els inicis de la 2a guerra mundial fa que decideixin marxar, preparen la sortida cap el Brasil, travessen Occitnia -una altra naci maltractada que tamb queda illustrada a la novella-, embarquen a Bordeus. Al Brasil coneixen una altra noia catalana, formen dues parelles, troben feina i s'estableixen. Tanmateix, els esdeveniments europeus els deixen perplexes i fan que de mica en mica es van convencent de que el mn s'acaba, deixen la feina i recorren bona part dels itineraris coneguts pels autors, sense cap objectiu que intentar esvair-se de la crua realitat -hi surt tot, trobades amb nadius i totes les seves penries, privacions i lluites, seringueiros que sn els que obtenien ltex per a la fabricaci de cautx natural i entre ells guerrillers que en saber que eren catalans es va iniciar un debat que va capgirar i va donar sentit al seu viatge.
D'aquesta mateixa poca va aparixer una altra novella, el 1991, De l'Alt Maestrat sense retorn... Un matrimoni d'aquesta comarca, exasperats per la pobresa d'aquells anys, emigren a Barcelona on encara passen ms misria i al final van a parar a diferents llocs de la part oriental del Brasil on els passen moltes, moltes coses ...
Un altre viatge s relatat al llibre De Sao Paulo a l'illa de Sao Louiz passant per Brasilia, de 1990, en el que a part d'assistir a la inauguraci de Brasilia, van descobrir molt ms cap al nord, la gran barbrie de les multinacionals que per seguir robant les terres als originaris i per per estalviar-se feina, enverinaven l'aigua dels rius en els que es banyaven i que usaven per al consum. Aix ho segueixen fent actualment. Hi ha vdeos a internet.
A la tornada deixarien el cotxe-llar al museu d'Ibirapuera i publicarien el llibre del viatge.
Al Mato Grosso van patir 50C de calor i dalt els Andes, 30C sota zero. Assetjaments d'onces, mossegada de serp, accidents de tota mena.
Unes aventures inversemblants es troben en un altre llibre del 1995, Pels Andes, entre el passat i el present a 4.800 m sobre el nivell del mar, creuant els Andes per la part ms ampla. Accidents de tota mena, inclemncies brutals, 30C sota zero. Pujant i baixant, passant per Oruro, Cochabamba, La Paz, Llac Titicaca, Cusco i Machu Picchu, fins a Lima. Coneixen aborgens cultes, molt conscienciats i ens mostren com se senten, emocionalment, per la situaci en que es troben, menystinguts, perseguits, foragitats, maltractats, espoliats i assassinats pels poderosos. El llibre est illustrat amb uns dibuixos preciosos de diferents monuments, figures i paisatges dels llocs visitats, fets pels nostres viatjants.
Entre llames i alpaques a 4800 msnm.
Amb un grup de qutxues a Bolvia
A Bolvia, pel mig dels Andes a ms de 4.000 m d'altura, entre afraus ferstecs i gorges abismals, un vespre d'una boira espessa i un vent rabit, havien d'ajudar la Nineta a tirar del cotxe-llar. Quan van aconseguir arribar dalt d'un planell i es disposaven a descansar van aparixer uns indgenes que noms parlaven qutxua per que amb mmica van entendre que els convidaven a passar la vetllada a la seva comunitat. Afortunadament entre ells n'hi havia un que coneixia el castell i que va anar fent d'intrpret. Al cap d'una estona s'adonen que aquest xicot coneixia, no tant sols Europa sin fins i tot els detalls de l'Estat espanyol. Tot xerrant els diu que ell no s d'aquesta comunitat sin que hi passava uns dies ja que vivia a quatre kilmetres d'all a prop d'Oruro, (la ciutat de naixement del president actual de Bolvia, Evo Morales) i que tan feien reunions en un lloc com en un altre, qutxues, aimares i tamb en Miquel, que era un catal que l'endem vindria i el podrien conixer. Van passar uns dies junts amb unes reunions i uns debats interessantssims sobre la histria i l'actualitat de les cultures qutxues i aimares i un bon dia en Miquel els va explicar la seva histria. Havia arribat a un llogaret aimara essent ben jovenet, amb el seu pare adoptiu que ja havia mort. Va aprendre l'aimara i es va integrar com un ms de la famlia. Havent escoltat aquesta histria, Josep Travesset, record que a la retirada el 1939 es va trobar en un poble del pre-Pirineu que desprs d'un bombardeig, un nen que es deia Miquelet es va quedar orfe i un ve el va adoptar i se'l va emportar, retirada enll, cam de l'estat francs; i hi va intuir alguna relaci... En Miquel se sentia aimara per el record i la memria dels fets que mantingu a travs del seu pare adoptiu i sobretot el sentiment nacional dels aimara, s el que dna ttol al llibre, publicat el 1987, La fora de la identitat.
Les barques de totora del llac Titicaca.
Una altra novella, Illapa de Huancan, publicada el 1985.
Al Per, a Huancan, prop del llac Titicaca, hi vivia Illapa (Llampec), un aimara que es va quedar orfe de pare als sis anys i amb la mare malalta. El va adoptar un matrimoni de Lima que tenia una segona residncia en aquest poble. Se'l van emportar a Lima on va anar a escola, conegu el mar, visitava museus i finalment va estudiar Dret. Es va interessar per la histria del seu poble i n'aprengu molt. Conegu a un qutxua, Yura, que va fer una conferncia a la Universitat i es van fer amics. L'Illapa va viatjar a Europa, als PPCC i al Pas Basc, d'on eren descendents els seus pares adoptius. Tenia un despatx a Lima, per a Huancan, ell i en Yura, feien reunions per organitzar els congneres amb la finalitat d'avanar en la supervivncia de les seves cultures. Els camperols es van organitzar i van aconseguir que els cedissin uns latifundis abandonats i en poc temps 300.000 aimares aconseguien unes collites abundants. El 1962, -desprs que l'Anna i el Josep passessin pel Per- hi hagu un cop d'estat i els latifundistes ho van aprofitar per fer fora la gent d'Huancan, de les terres que havien recuperat i es va embolicar la troca ... molt.
Amb nens de les comunitats aborgens que vivien de forma pauprrima per d'una hospitalitat i solidaritat incommensurable
A Cusco se'ls va presentar un inca que es deia Komer demanant-los si eren catalans. Resulta que en Komer tenia dos amics catalans que treballaven, un d'ajudant de cuiner, que era de Barcelona, i un d'intrpret, que era de Trrega. Els van convidar a anar a un centre cultural on hi feien moltes activitats i van assistir a un colloqui interessantssim. Els van demanar que fessin una xerrada sobre el viatge i sobre la visi de la situaci de les cultures originries i acceptaren. Hi hagu un torn de preguntes en el que van destacar dos joves Pfuru i Puca, amb els que tamb van travar una bona amistat. Ms de 16 anys desprs, el 1978, a Barcelona es va celebrar el VII Congrs de l'Associaci Internacional per a la Defensa de les Llenges i Cultures Amenaades, al que hi van assistir en Josep i l'Anna. En Komer tamb hi era. Es van trobar i al demanar-li pels altres tres, la resposta va ser que el 1975 a rel d'un altre cop d'estat al Per van haver de passar a la clandestinitat i fins i tot fugir del pas i ... aquesta s la trama que produ un nou llibre de la srie, el 1992, amb el ttol Germanor entre colonitzats
Van estar a punt de desaparixer sota una tempesta de sorra a la costa del Per, prop de Nazca.
Per d'on surten tants volcans? L'Equador en t 41, els va comentar l'acompanyant, senyor Velez, descendent d'espanyols, membre del grup esperantista d'Esmeraldas, quan anaven a visitar amics indgenes que havien de fer una reuni en un lloc prop del volc Chimborazo de 6.272/6.310 m. per a constituir el Consell Multinacional Indi d'Equador. Tota l'excursi d'uns 500 km, feta en el cotxe del senyor Velez des de Quito al Chimborazo passant per una carretera al bell mig de les dues carenades andines, van observar els segents volcans: Atacazo, Antisana, Iliniza, Cotopaxi, Tungurahua, El Altar i Chimborazo. El ttol del llibre de 1994, que descriu aquest interessant viatge s A l'ombra del Chimborazo.
El perill de ser assassinats pels contrarevolucionaris paramilitars, un terratrmol entre Cal i Bogot amb innombrables morts i edificis derruts i el fet que la carretera travessava uns terrenys pantanosos que oferia poques garanties, els va fer decidir embarcar des del port d'Esmeraldas a l'Equador fins a Panam, deixant Colmbia fora de l'itinerari. A ms, de Colmbia a Panam no hi ha via terrestre pel que tamb haurien d'haver embarcat all.
Els apunts acabarien conformant una vintena de llibres.
A El Salvador van conixer un immigrant d'Alacant que els va explicar les mil penries que passava i ells li van preguntar per qu no tornava. Els va dir que no podia perqu a la famlia i als amics els havia dit que tenia un gran xit i que havia fet una gran fortuna i que estava construint la mansi per a fer venir la famlia; preferia la mort abans que res. Aquest cas el van novellar situant-lo a Guatemala i canviant l'origen a Valncia. El llibre, publicat el 1988 es titula J ofre Montalt no s pas mort! i el va prologar qui va ser el primer president de l'Associaci Catalana d'Esperanto, recuperada el 1982, ara fa 30 anys
A Guatemala s'hi van estar alguns mesos intentant que els donessin el visat per entrar a Mxic. Mentrestant van visitar volcans i runes Maies amb el jeep del Dr Gomez i acompanyats tamb de l'estudiant Matutano, ambds estudiosos de les cultures originries. Van haver d'agafar l'avi per anar a les runes de Tikal. Feien xerrades al Liceu un cop per setmana i molts universitaris interessats els visitaven al cotxe llar per a informar-se del viatge i del que estudiaven. Tot aix es reflecteix en el llibre Guatemala punt i retorn del 1987.
Van retornar i van entrar a Costa Rica 18 mesos desprs d'haver-ne partit. Estvem preocupats per la anunciada entrada en erupci del volc Iraz.
En el viatge d'anada van conixer una parella jove de Cartago descendents de bascos, catalans i gallecs. Van fer molta amistat. Conjuntament van visitar el volc Iraz de 3.430 msnm i fins i tot van assistir al casament de la parella.
En arribar a la capital van intentar connectar amb els seus amics. Els van dir: ... l'erupci va ser a la nit, rpida i sobtada, tothom dormia, quantitats increbles de lava colgaven les cases i els seus habitants, els morts i desapareguts es compten per centenars...
s el tema del llibre de 1993, Quan l'Iraz s'irrita...
Aix passava el 1963 i segons la Wikipdia va ser l'ltima erupci del volc
Retornen al Panam amb la finalitat d'embarcar cap al Brasil
per acabar el seu viatge i deixar el cotxe-llar en el Museu
d'Ibirapuera, editar el llibre i retrobar els amics fets.
El 8-3-64 reben una nota de l'ambaixada del Brasil
anunciant-los un vaixell per a mitjan del proper mes.
A primers d'abril es produ un aixecament militar que es va
consolidar i llavors van decidir tornar a Catalunya.
Mentre feien els trmits per a embarcar des de Panam cap a Barcelona, van fer noves coneixences, fruit de les quals aparegu un nou llibre: L'avi de les Illes Tule (Mu Inatulegui).
Aquest llibre descriu la coneixena amb el Dr. Roig a Coln, que els va portar a l'arxiplag Kuna Yala, que tenien una certa autonomia, al Carib de Panam per presentar-los Mu Inatulegui, un patriarca de l'tnia tule. El seu nom real era Tihuar. L'idioma tule s ple de paraules compostes, com l'esperanto els digu el Dr. Roig. u vi parolas esperanton? - Jes. I a partir d'aqu van parlar en la Llengua Internacional. Mu vol dir avi, ina sinifica medecina, tule home i let saber; inatulet vol dir metge. Aquest avi que era doctor en medecina havia estudiat a la universitat de Panam i havia viatjat dues vegades a Europa. Va ser una trobada molt productiva en la transmissi de les dades histriques d'aquesta naci Tule.
De l'any 1977 al 1983, Televisin Espaola va fer un programa que es deia 300 millones, que s'emetia per a tots els pasos membres de la Organizacin de Televisiones Iberoamericanas (OTI) via satllit, des d'Estats Units a Xile, a ms de Guinea Equatorial a l'frica. Aix dels 300 milions consistia en una enganxifosa propaganda de la Madre Patria, de la Fiesta de la Raza i del da de la Hispanidad. Anna Rossell i Josep Travesset van reaccionar amb el llibre No sn tres-cents milions. Estudi sobre les tnies sotmeses a l'estat espanyol del que se'n van fer dues edicions, el 1983 i el 1988.
Hi descriuen les seves experincies dels contactes amb les tnies originries d'Abya Yala, les mltiples organitzacions de defensa de les seves cultures, les reivindicacions fetes als organismes internacionals, en les que alg va dir que si mai es fa justcia, Europa haur de seure a la banqueta dels acusats. Al final del llibre s'hi inclouen els mapes de la distribuci de les llenges originries del sud i del centre d'aquell continent.
El llibre va causar un cert rebombori a la societat catalana del moment i en la segona edici s'hi publiquen tot un recull d'articles d'escriptors, periodistes i altres personalitats del mn sociopoltic de l'poca, apareguts a la premsa des de la primera edici. Tamb s'hi afegeixen articles de rebuig a la celebraci del 12 d'octubre i tamb a la celebraci del V Centenario que el mateix programa ja propagava 10 anys abans del 1992 i que es va continuar propagant els anys segents. Segons els clculs dels autors, els hispanohablantes rondaven el 125 milions.
LAmrica marginada s un llibre de reedici urgent tal com diu la Maria Freixas (*) ja que esdev un exemple de solidaritat internacionalista, relatada a quatre mans. Sn les crniques de viatge d'aquesta parella que va endinsar-se en la quotidianitat dels pobles colonitzats, acompanyats de la seva filla de tant sols 6 anys i d'un cotxe-llar tirat per leuga Nineta. Durant gaireb 4 anys van recrrer ms de 15.000 km a peu dels 25.000 totals, des del Brasil fins la frontera de Mxic, passant per Bolvia, Per, Equador, Panam, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala. Una aventura inusitada realitzada per una parella ben singular.
(*) http://unamestraapalestina.wordpress.com/2012/03/13/anna-rossello-memories-duna-dona-lluitadora/
Davant cada contratemps: miraven enrere, les coses passades -bones i/o dolentes- les arxivaven i encaraven el repte del futur. Res els deturava ja que era molt ms fort l'impuls per a seguir. Si caus aixeca't i torna a refer el cam. No es van sentir mai derrotats. Les ensopegades no els van fer perdre mai l'objectiu final.
Desprs de tota l'experincia encara van quedar ms conscienciats de la feina que calia fer per a la defensa de les llenges, cultures i nacions sense estat. I la Carme va crixer impregnada d'aquesta conscincia.
Anna Rossell ... ens explica, a linici daquesta autobiografia fascinant, plena de lluita i tendresa, que ha estat venuda per raons com no haver pogut evitar lempresonament de la seva filla i les brutals tortures que va rebre a la comissaria de la Via Laietana lany 1975. ... la batalla quotidiana per a sobreviure al franquisme amb dignitat, les reunions clandestines, els enfrontaments amb la policia feixista; seguiments, escorcolls, amenaces i, sobretot, lenteresa en el reclam de justcia quan la seva filla va ser empresonada diverses vegades per ser independentista.(*)
(*) http://unamestraapalestina.wordpress.com/2012/03/13/anna-rossello-memories-duna-dona-lluitadora/
L'Aureli Argem, en el prleg de L'avi de les Illes Tule, diu l'apropament als altres no pot realitzar-se, quan de veritat vol ser un apropament, si no s amb la predisposici de captar, conixer, deixar-se amarar, per, desprs, assumir, interpretar i reconixer, des de dins, els pobles descoberts; si no s amb l'actitud d'anar pel mn dels homes amb la intenci d'aprendre i no de donar llions, de considerar iguals el qui sn diversos.

D'alguna manera s com buidar-te de tot el que saps i que intueixes, com a mnim, dubts, per a aprendre de nou; desaprendre per aprendre, cal inhabilitar patrons mentals deformats i fer possible lhabilitaci de nous circuits cerebrals.

Unes persones capaces de dur a terme aquesta aventura acostumen a ser ssers impregnats de dimensions no habituals i per aix en els seus llibres s'hi tracten moltes esferes de la realitat. Josep Travesset i Anna Rossell tendeixen ms a unes maneres d'expressar-se riques en sentiments que a abstraccions intellectuals. Sovint la seva prosa s potica, i un pols emocional, ms que una altra cosa, caracteritza la vida dels seus llibres: humanitat, germanor, amor, intuci, esperana, universalitat, per tamb tristesa, impotncia, desesperaci, per mai, mai prdua d'esperances, -venuda, si, per doblegada, mai!; simplement i directa, aquests sn els sentiments expressats.

s significatiu que els prologuistes dels seus llibres abasten bona part de l'espectre social, cultural i poltic del nostre pas, de l'poca en que van ser escrits.

Tota una vida de treball i esfor a favor de les causes esmentades. Crec que no se'ls ha fet justcia i els dono les grcies pel llegat escrit que ens deixen. No s'han aturat mai en la lluita internacionalista, ni tampoc en la de les nacions oprimides, especialment la nostra la dels Pasos Catalans, sense ambigitats ni reticncies, com la naci total, diu Manuel Casanoves en el prleg de Jofre Montalt no s pas mort!.
http://www.tv3.cat/videos/2699830/Josep-Travesset-i-Anna-Rosello
Foto de l'entrevista del 30 de gener del 1985 al programa Identitats de TV3 presentat per l'Espins.
Josep Maria Espins: ... penso que quan acabarem aquesta conversa
ens costar molt d'explicar-nos com s possible que uns catalans
d'aspecte tan senzill hagin estat capaos de fer el que ara els dir: recorre
durant anys la mal anomenada Amrica Llatina amb una mena de tartana,
ms de 15.000 quilmetres a peu i amb una filleta de 6 anys.