La cultura maia sha convertit en generadora de

mites amb diverses figuracions utpiques que im-

pulsen lacci collectiva cap a la transformaci de
lordre social establert. Lordre es posa en dubte i
els qui el posen en dubte ultrapassen les fronteres,
no noms poltiques que imposa la lgica dels es-
tats naci, sin el que aqu minteressa destacar,
les fronteres culturals i tniques.
En aquest article presentar el cas dun imagi-
nari utpic que t la tradici com a tema central.
Qui treballa en aquest imaginari s una mplia xar-
xa despiritualitat que t com a centre el senyor
Lauro, que va nixer a Villa Las Rosas (Chiapas).
Sel considera portador de la saviesa maia, per
tamb de la tibetana; ja que tant ell com els seus
deixebles afirmen que gran part del seu aprenen-
tatge el va rebre entre tibetans de lndia i el Jap,
on va rebre formaci Zen.
Indgena, monjo tibet, sacerdot maia, curan-
dero, xaman i guia espiritual, el senyor Lauro cu-
ra amb energia ajudat per esperits de la llum.
Aquesta noci denergia es barreja amb coneixe-
ments locals sobre la salut i la malaltia, i amb tc-
niques de curaci com ara les neteges amb al-
fbrega i ou; o de medecines alternatives com ara
la risoterpia o el psicodrama. El mateix recinte
on fa les curacions mostra el seu eclecticisme: la
imatge del nen fundador, que s el smbol cristi
que simposa, est envoltat daltres efgies i ob-
jectes dorigen maia, dracs, mandales i objectes i
iconografies en general que provenen de tot el
mn. Malgrat tots aquests elements, aparentment
dissmils, en els ritus, en els tallers i fins i tot du-
rant les curacions, el senyor Lauro posa lmfasi
en la simbologia maia i en la importncia de la tra-
dici.
La simbologia i els rituals maies es combinen
amb nocions maies daltres poques, per tamb
amb categories daltres cultures. s com si el temps
i lespai fossin traspassats per una dimensi on tot
est perms amb la condici que es trenquin els
esquemes i sintegrin els elements maies a una sim-
bologia universal amb un valor que es basa en la
noci de tradici. Una tornada enrere que dirigeix
la mirada cap al futur i que, per la seva estranye-
sa respecte de lordre institut, es constitueix en
18
Aquest article presenta
el cas dun imaginari
utpic que t la tradici
com a tema central: a
partir de lanlisi duna
xarxa despiritualitat
basada en el sincretisme
el que sest plantejant
s com una determinada
cultura pot esdevenir
generadora de mites
amb diverses figuracions
utpiques que impulsen
lacci collectiva cap a
la transformaci de
lordre social establert,
amb la qual cosa lordre
establert es posa en
dubte i els qui el posen
en dubte ultrapassen
les fronteres, no noms
poltiques, que imposa
la lgica dels estats
naci, sin tamb les
fronteres culturals i
tniques.
This article presents the case
of a utopian system of
imagination that is centred
around tradition: through
the analysis of a network
of spirituality based on
syncretism, the article explores
how a particular culture
can become a generator of
myths with diverse utopian
figurations that drive
collective action towards the
transformation of the
established social order, with
which the established order is
called into question and those
who question it transcend
borders, not only the political
frontiers imposed by the logic
of the nation-states, but also
cultural and ethnic dividing
lines.
Astrid M. Pinto Durn
Centre dEstudis Superiors de Mxic i
Centreamrica de la Universitat
de Cincies i Arts de Chiapas.
Maies per lesperit. La tradici com a utopia
Traducci: Mar Andreu
Servei de traducci. Universitat de Vic
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 18
una font de crtica per al present, en una ruptura.
La xarxa est majoritriament formada per pro-
fessionals de tota la repblica mexicana i de di-
verses parts del mn, aix com per persones locals
assdues. Durant els solsticis destiu i dhivern, el
senyor Lauro fa, a San Cristbal de Las Casas (Chia-
pas) tallers de curaci en qu es troben prop de
120 persones i durant els quals ensenya el treball
amb lenergia i tcniques xamniques. Molts dels
integrants de la xarxa, que t un nombre de com-
ponents incalculable pel fet que a cada esdeveni-
ment hi va gent diferent, es dediquen dalguna
manera o altra a la curaci i integren a la seva prc-
tica professional els coneixements que adquirei-
xen durant els tallers. Entre els participants tro-
bem un gran nombre de psiclegs, metges,
allpates, homepates, naprpates, metges natu-
ristes, massatgistes i psicoanalistes. No obstant ai-
x, tamb hi ha qui sadhereix a la xarxa per ini-
ciar un treball personal. El panorama es completa
amb una gran varietat destudiants i professionals
com ara mestres, antroplegs, arquitectes, sacer-
dots, monges i fins i tot empresaris que van can-
viar radicalment la seva vida.
A ms daquests tallers, el senyor Lauro fa, du-
rant tot lany i dues vegades la setmana, un taller
de meditaci en moviment al qual assisteixen fo-
namentalment els integrants de la xarxa que viuen
a San Cristbal de Las Casas. Tamb es desplaa a
la resta de la repblica, als poblats indgenes o a
altres parts del mn on se sollicita el seu ensen-
yament. A ms daquestes activitats, el senyor Lau-
ro duu a terme curacions i t, entre els seus clients,
indgenes que vnen de les comunitats, mestissos
de la regi, mexicans que vnen daltres estats i
estrangers que viuen a la ciutat o que la visiten
amb regularitat.
A causa daquesta mobilitat extraordinria, s
complicat calcular el nombre dadeptes que inte-
gren la xarxa. Tanmateix, queda pals que el seu
teixit ignora les fronteres poltiques i culturals. San
Cristbal de Las Casas, ciutat fronterera en ms
dun sentit, noms s una part de lescenari, un
petit punt que toca la xarxa; perqu la xarxa en si
mateixa s desterritorialitzada i, per aquesta ra,
resulta quimric separar-la.
Desprs tractar com, a travs del mite de la tra-
dici maia, sincentiva una faceta imaginativa dels
qui han decidit adoptar lespiritualitat maia i com
es desenvolupa un potencial dinamitzador de les
nsies de transformaci. No es tracta duna con-
templaci melanclica del passat, sin de com la
tradici es converteix en font dinspiraci, en un
no-lloc, en el sentit que atribueix Ricoeur a la
utopia com a ruptura epistemolgica (1991), des
don sobserva el mn institut, la nostra civilitza-
ci. La mitificaci de la cultura maia es transper-
sonal i transcultural, i no lobra personal del sen-
yor Lauro: com a tal ens remet al mite universal
del passat perfecte, duna humanitat justa i bona.
1
Lluny dassimilar el descrdit de les utopies, o
prendre-les com un retret o un insult, i homolo-
gar el concepte al de la ideologia,
2
destaco la fe-
cunditat social de la imaginaci utpica per pene-
trar en la realitat i anticipar possibles escenaris. En
la utopia resideixen la fantasia, els somnis, la ges-
taci de mons alternatius, de contramons, s a dir,
hi resideix la imaginaci. Com ho afirma Paul Ri-
coeur (1991), la utopia t el poder fictici de des-
criure de nou la realitat com un pensament anti-
19
1. En la seva anlisi sobre les utopies populars de ledat
mitjana a lEuropa Central, Krotz assenyala aquesta miti-
ficaci freqent del passat. Aix, ens trobem amb imatges
i smbols orientats cap a un passat que es vol reviure: les
narracions de lEdat dOr, la cerca del parads perdut. Es
tracta dimaginacions que conceben com a punt de parti-
da de levoluci de la humanitat una poca molt diferent
de lactual, una poca en qu lhome era bo, la societat
tamb ho era i tothom tenia una vida feli (Krotz, 1988:
31). Servier (1995) tamb afirma que les utopies sn re-
volucions, precisament perqu intenten el retorn a un
mn imaginat.
2. Lexplicaci de les ideologies i les utopies s la mateixa
que en el marxisme: totes dues sn mers ecos, reflexos de
la realitat (Ricoeur, 1991: 291).
La recerca de la tradici, en aquests cas maia, esdev a
hores dara un potent element per a crear figuracions
utpiques i accions i discursos en contra de lordre social
establert. Imatge dun altar amb ocasi de les cerimnies
per larribada del solstici lany 2007.
Fotografies: A. M. Pinto Durn.
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 19
cipador que des de lesdevenidor es converteix en
una vigorosa crtica del present, una idea que tam-
b apareix amb anterioritat al principi esperana, en
qu Bloch abandona els atributs pejoratius de la
utopia i lequipara a lesperana.
3
Minteressa presentar aquest cas en qu la maia-
nitat com a experincia no es fonamenta en un
passat com, ni en un territori, ni en una llengua,
ni en condicions diaspriques, ni tan sols en un
grup estable i durador. La maianitat est consti-
tuda dun imaginari construt molt ms enll dels
lmits de lrea maia, per persones dorgens di-
versos que han decidit, a partir de certes repre-
sentacions culturals, significar de nou una tradi-
ci i abraar-la com a prpia. Aquest imaginari
utpic, format de representacions discursives i sim-
bliques, treballa lelaboraci duna comunitat i
una identitat basada en una espiritualitat que es
formula a partir de smbols i rituals maies sota una
aparena de desordre. Es tracta duna manera di-
ferent de viures i dimaginar-se com a maia. Aques-
ta recreaci implica una futuritzaci, s messini-
ca, apocalptica, proposa una desinstitucionalitzaci
de les relacions humanes i somnia amb un mn
millor, no noms per a la humanitat sin, sobre-
tot, per al planeta.
Els maies sempre han estat una alteritat gene-
radora dutopies, fins i tot per a les cincies socials.
I si a primer cop dull una mitificaci i una apro-
piaci de la saviesa maia semblen una mica sor-
prenents per a persones completament allunyades
de les arrels indgenes, noms cal recordar que
en molts sentits i per a molts grups, lacadmic in-
cls, hom ha imaginat els maies com aquella gran
civilitzaci de qu encara hem daprendre molt.
Les imatges que circulen lliurement sobre els maies,
i entre els mateixos portadors daquest apellatiu,
estan carregades de mites.
Per no deixar la sensaci que la recreaci de la
tradici maia sobre qu treballa la xarxa del sen-
yor Lauro s illegtima o falsa, em sembla impor-
tant relativitzar la nostra correcta i acadmica
noci de la maianitat en les lnies segents.
Dels mites maies als maies com a mite
A la meitat del segle XVII, uns lingistes france-
sos, i desprs un grup de lingistes i etnlegs ale-
manys, van posar-se a estudiar i a classificar les
llenges que compartien una mateixa matriu: la
maia. Pocs anys abans, un viatger anomenat John
Loyd Stephens
4
i el seu dibuixant, havien relacio-
nat els indis de lpoca establerts a la regi amb els
creadors de les pirmides i la resta de vestigis ar-
quitectnics atributs a la gran civilitzaci maia.
Malgrat les diferncies dun grup a laltre, mal-
grat que mai no va existir un estat maia o una ho-
mogenetat cultural de les ciutats estat i que la gran
majoria dels indis actuals de Chiapas i Guatemala
no sassumeixen com a maies, ni tan sols amb les
altres categories lingstiques tzotzils, tzeltals, cho-
les, tojolabals, el grup lingstic es va considerar
com un grup tnic cultural. Lantropologia va abra-
ar amb fervor aquesta homologaci durant el se-
gle XX i va passar com un llegat per a les cincies
socials, que van reproduir aquesta idea fins a lac-
tualitat.
Encara que la classificaci de lrea com a maia
pels seus trets arqueolgics, les reminiscncies cul-
turals i les arrels lingistes la devem a les cincies
socials, no hem estat sols en aquesta tasca. En el
cas de Mxic, lEstat ha representat una font im-
portant de construcci tnica unida a una forma-
ci de limaginari sociopoltic. Les poltiques inte-
gracionistes i lindigenisme han estat generadors
importants de representacions sobre la identitat
tnica. Aquesta construcci ha passat per diverses
etapes i sha fonamentat en diferents imatges de
letnicitat; loposici indioladina com a producte
duna ideologia racial, desprs ltnia com a cul-
tura i, ms recentment, com a identitat poltica
(Escalona, 2005).
Ltnia maia existeix sobretot com una cate-
goria conceptual. Amb molta precisi, Lisbona
(2004) afirma que si es pretn comprendre les de-
finicions sobre la etnicitat sha de partir de lan-
lisi de les categories que formulen les cincies so-
cials sobre el que s tnic, la identitat o el que s
ms complex, sobre la identitat tnica; per tam-
b dels discursos i de les poltiques culturals pro-
mogudes per lEstat nacional mexic.
A Chiapas, observem una revaloraci de letni-
citat, que implica la formaci duna intellectualitat
indgena, la implantaci dun sistema deducaci
bilinge, la salvaci de la cultura indgena i la pro-
20
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 20
moci de la Universitat per a indgenes (Escalona,
2005). En aquest context, la maianitat ha adqui-
rit una importncia particular: no noms simagi-
na com a portadora de laferrament a la natura i a
la tradici, sin que sha convertit en una identi-
tat que serveix com a mediadora poltica, sobretot
desprs de laixecament neozapatista a Chiapas i
de la guerra a Guatemala. En aquest pas, es par-
la fins i tot de panmaisme, dun ressorgiment de
la maianitat en qu han tingut a veure catequis-
tes, sacerdots maies, antroplegs, membres de les
ONG i organitzacions socials (Wilson, 1995).
Per a molta gent, fins i tot per a alguns antro-
plegs i arquelegs, els maies davui comparteixen
el passat, els costums, les creences comunes i un
inters per conservar la seva herncia cultural; per
a daltres, shan convertit en dipositaris dexpec-
tatives de millorar aquest mn formulades a par-
tir de nocions de maianitat que sovint sn difuses
i allunyades del que comunament sha ents com
a tal. Es tracta dalguns desitjos que es nodreixen
de les condicions de lexplotaci-submissi, de les
mobilitzacions socials i poltiques que susciten i
dels drames de qu han estat actors principals du-
rant la guerra a Guatemala i el neozapatisme a
Chiapas.
Maies espirituals
A ms daquests usos de la maianitat amb con-
tingut utpic, en qu s possible trobar confiana
en la poltica com a sortida per als problemes que
planteja lordre vigent, la maianitat es recrea com
a font despiritualitat per a persones i grups que
mostren desinters poltic, per que, no obstant
aix, tenen potncia social, vitalitat.
El sacerdoci maia, que sest recreant principal-
ment a Guatemala, s font daquesta espiritualitat
que sestn pel mn. Un sacerdoci que, lluny de
pertnyer a un clergat organitzat i a la classe go-
vernant a la manera dels maies clssics, s el pro-
ducte duna formaci en cursos i tallers en qu es
reivindiquen els valors compartits i sexalta la con-
tinutat entre els pobles actuals i la gran civilitza-
ci maia. A un lama, que va visitar San Cristbal
fa poc temps, t nacionalitat xilena, s dorigen
rab, actualment viu a Portugal, ha estat aprenent
a Guatemala i li ha estat atorgat el grau de sacer-
dot maia. Com pot, avui en dia, posseir aquest grau
alg que no prov de la regi? Segons les prpies
paraules daquest guia espiritual, perqu el treball
espiritual en aquests moments implica la sntesi
del coneixement maia i oriental, la convergncia
per salvar el planeta.
Durant un ritual, aquest guia espiritual va ex-
plicar la importncia i laportaci dels maies en
aquest moment: tots els elements estan contami-
nats; laigua, la terra, laire. Noms el foc no ha
pogut contaminar-se, perqu noms es contami-
na amb els actes i els pensaments negatius. Els
maies proposen treballar espiritualment amb el
foc, aquest s el seu gran llegat per al mn.
A ms, els maies representen la gran cultura que
va deixar el coneixement dels astres en el seu ca-
lendari. Els missatges proftics atributs a alguns
astrnoms maies i que consisteixen en codis ma-
temtics inscrits en els calendaris, han estat ob-
jecte dinterpretacions apocalptiques o de lanunci
duna era espiritual que implica el ressorgiment
21
3. Bloch distingia, duna banda, els somnis nocturns, els
somnis regressius, els somnis que no porten a cap lloc; i
daltra banda, els somnis que tenen ra. En aquests, lan-
ttesi realitat-irrealitat se substitua per un camp tripolar
en qu sorgia un valor intermedi que sintrodueix entre la
realitat i la irrealitat. Aquest valor intermedi s el que ell
anomena la tendncia i Popper la propensi: hi ha irre-
alitats portadores de realitats; i quan somniem desperts,
que s quan pensem en el futur, ja es pot esbossar el que
pot succeir (Sloterdijk, 2000).
4. Aquest viatger va recrrer les zones maies cap al 1840.
Construir un imaginari utpic en base a la tradici
possibilita anar ms enll de les fronteres de qualsevol
tipus, propiciant nous tipus de filiacions.
Fotografia: participants en un taller de sanaci (febrer de 2008).
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 21
del saber maia i indgena en general. Jos Argue-
lles, per exemple, s un portaveu i intrpret da-
questes prediccions que t la certesa que el diven-
dres 21 de desembre de 2012 passar una cosa
extraordinria. Aquesta predicci t a veure amb
lescalfament de la terra, els canvis ambientals, li-
nici dun procs de mort per al planeta, estreta-
ment relacionat amb el consumisme, la tecnode-
pendncia i el terrorisme religis. El missatge maia,
segons les lectures que es fan del seu calendari, s
que podem salvar el planeta. El sistema mundial
entrar en crisi aquest dia. Ser la fi del mn tal
com el coneixem i la humanitat senfrontar a una
disjuntiva: evolucionar o desaparixer. La cats-
trofe del planeta ja s un fet, no tenim temps per
preparar-nos per al futur, el canvi en nosaltres ma-
teixos ha de produir-se ara, de pressa. Aquest s
lensenyament dArguelles i de molts dels guies es-
pirituals que passen per San Cristbal, i la del sen-
yor Lauro, que es dedica a la preparaci per a lad-
veniment duna nova era de caracterstiques
incertes, en qu es definir el dest dels humans i
del planeta.
Es tracta duna utopia que no es pot dur a ter-
me en un ambient natural degradat, on la relaci
entre lhome i la natura sigui destructiva i de do-
minaci. La preocupaci ecolgica, el desig que ai-
x pugui ser duna altra manera, no fa ms que
posar en evidncia una profunda crisi de la nostra
civilitzaci: la catstrofe ambiental continuar des-
truint el planeta, els pobles i els ssers vius si no
es frena el model actual de consumisme i de va-
lors que lacompanyen.
Els deixebles i els aprenents del senyor Lauro
comparteixen aquesta gran preocupaci. El sen-
yor Lauro prepara, amb tcniques xamniques, un
exrcit de llum, que tindr com a camp de batalla la
interioritat de cada individu, de cadascun dels gue-
rrers de llum que el componen. Tanmateix, encara
que el treball s solitari i individual, no t sentit
sense un propsit general: canviar lindividu amb
lobjectiu de canviar el mn. Aquest canvi no es
persegueix en lmbit del poder o de la poltica de
lordre establert. El joc es trasllada a lindividu, lloc
de la nostra civilitzaci, per transformar-lo para-
doxalment en un no-lloc,
5
en el lloc del contramn
des don sinterpreta lordre imperant i on el po-
der es concep com una essncia personal relacio-
nada amb lautoconeixement, lamor, lalegria, la
compassi, la solidaritat i la reciprocitat, amb la fi-
nalitat de crear conscincia. Una conscincia que
pretn sobretot escapar a la ra com a facultat hu-
mana nica i predominant i que es nodreix de la
sensibilitat i la creativitat que neix dels sentiments
i del cor.
En lapartat segent, presento una descripci de
lambient i dels rituals amb qu es persegueix, a
partir de lexperincia, curar-se un mateix per tal
de curar les relacions personals, lentorn i la hu-
manitat.
Maies imaginats
En el discurs, en les prctiques xamniques i en
els rituals que duu a terme aquest grup es treba-
lla per la conjunci de smbols de diverses cultu-
res: drac, naga, Quetzalcoatl i Cuculcn impliquen
una mateixa essncia: el ms important s el que
comparteixen aquests smbols entre si, no el que
els fa diferents. A ms, algunes persones insistei-
xen en el fet que, en el fons, les grans tradicions
plantegen el mateix, perqu el nostre origen s un
de sol: lAtlntida.
A ms a ms, hi ha un inters per fer convergir
el coneixement maia i el saber daltres cultures. El
curandero-guia espiritual del grup, el senyor Lau-
ro, va rebre part de la seva formaci entre els mon-
jos tibetans i sel considera un sacerdot maia. El
recinte de curaci on ofereix els seus serveis ha es-
tat reconegut pel Dalai Lama com un espai de me-
ditaci. A la base dels seus ensenyaments i del seu
exercici com a curandero hi ha una noci bsica:
la denergia. Per a nosaltres s una noci oriental?
Tant se val. En aquest cas, el concepte es transfor-
ma i es reprn en els tallers, les cerimnies i els ri-
tuals com un saber maia. Es tracta duna lectura
diferent daquest saber. Un coneixement que es
treballa com una dimensi ms enll del temps i
de lespai. Fins i tot es parla del temps del no-temps.
A ms de la dimensi atemporal, una csmica
governada per ssers de llum, per les vies i els avis
maies, nhi ha una altra: la de la tradici, dels cos-
tums indgenes que shan de respectar i venerar
com una cosa sagrada, i que poden ser maies o de
qualsevol altre grup tnic, perqu en aquest cas
22
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 22
els elements maies es dilueixen en un concepte
ms ampli que s la tradici.
6
La vestimenta, que
ha de fer allusi als elements indgenes o orien-
tals (brodats, collarets), ladoraci despais sagrats
com les coves i les muntanyes, i laferrament a la
natura constitueixen prctiques amb qu els mem-
bres daquesta xarxa fluctuant sidentifiquen amb
el maies. No obstant aix, durant el ritual s quan
succeeix el ms extraordinari: tothom, els mexi-
cans procedents daltres estats de la repblica, els
alemanys, els sussos, els espanyols, els holande-
sos, etc., tots sn maies, i ho sn perqu en aquest
cas la fisonomia, la raa o la nacionalitat, la llen-
gua o el passat com no s el que determina la
identitat: s el cos energtic, csmic i espiritual in-
separable del cos fsic. Seguidament, explicar el
que va passar durant un dels tallers dirigits pel mes-
tre, per tal que es tingui una idea del tarann del
ritu i dels ensenyaments del senyor Lauro.
El taller es fa en una de les muntanyes que
shan condicionat amb aquesta finalitat. A ms a
ms, la muntanya s un espai sublimat i utpic en
si mateix, on sintenten restituir els espais sagrats
dorigen maia: les coves, les roques i la natura. Du-
rant lascensi, ens trobem petites cabanes on viuen
alguns dels companys del senyor Lauro i tamb al-
guns espais condicionats per a rituals i cerimnies.
En un lloc pla, on sacostumen a fer cerimnies,
ritus i tallers, trobem una gran guila envoltada
de pedres petites, que s el lloc on es colloquen
elements rituals com lencens, les flors i les efgies
de diferents cultures autctones i orientals.
rem unes 95 persones (45 homes i unes 50 do-
nes) que participvem en aquest taller de 4 dies
que es duia a terme coincidint amb el solstici
dhivern; venem de tots els estats de la Repbli-
ca i daltres pasos. Vaig calcular que hi havia apro-
ximadament un 80% dhomes i dones entre 18 i
35 anys i que la resta en tenien entre 40 i 50. Molts
dels participants, majoritriament persones eco-
nmicament solvents i escolaritzades, portaven
vestits indgenes o simplement blancs, alguns amb
paliacate i amb plomes al cap. Els instruments eren
dorigen prehispnic: tambors, corns i cargols. El
so i lolor creaven un ambient autcton, ja que en
els encensers shi cremava copal
7
i el fum envolu-
pava el lloc. El so dels tambors era intens. Entre
danses, crits expressius i frenes vam comenar
amb la salutaci als 4 punts cardinals amb reve-
rncies i fent allusi al nom de cada Du maia
guardi de cada punt.
Van arribar les danses. El senyor Lauro ens va
formar en 4 cercles, alineats de 4 en 4. Va dir que
era un taller sobre la vida i la mort, que estvem
all per aprendre a morir i que havem daprofitar
aquell dia per donar mort duna vegada a all que
ens molestava per viure: les pors, la gelosia, len-
veja, els egos. Tamb va dir que era un moment
per enfrontar-nos a nosaltres mateixos, perqu ens
veissim de cara. Aqu tant se val quina religi o
quines idees tingueu, el ms important s el cor.
Va afirmar que rem maies, illusi,
8
i que en aquell
moment Chiapas es comunicava amb el Tibet. Tam-
b va dir que nosaltres rem maies, encara que di-
ferents, rem maies duna altra manera.
Aquell primer ritu va ser una bogeria: hi va ha-
ver un moment en qu els de la fila quatre ens
vam posar a plorar i els altres reien, i desprs a la
23
5. Paul Ricoeur (1991) utilitza el terme no-lloc per referir-
se a la utopia com un lloc no localitzat en el temps o en
lespai des del qual es pot observar el present.
6. A San Cristbal de Las Casas hi ha altres xarxes que bus-
quen afermar-se en la tradici indgena, encara que no for-
osament maia. Una daquestes xarxes rep sovint la visita
dhomes medecina huicholes o procedents dAmrica del
Sud, que ofereixen rituals amb ayahuasca, peyote i te-
mascal, s a dir, un bany de vapor.
7. Un encens ds freqent entre la poblaci indgena i
mestissa.
8. La illusi, aqu, no ha dentendres en la seva accepci
pejorativa, sin com a creativitat i capacitat dimaginar.
Aferrar-se a les bondats duna utopia com s el mn
maia tradicional propicia la creaci de discursos
desinstitucionalitzadors que proposen cercar noves formes
de conviure en el planeta. Fotografia: Don Lauro i
Alfredo Sfeir durant una meditaci per la pau mundial
a la muntanya de Don Lauro.
Fotografia: Martn de la Cruz Lpez (12-02-2008).
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 23
inversa. La imatge era demencial, amb els sons. Els
dies posteriors van ser una continuaci daquest
treball que va culminar amb una dansa inicitica
la nit del tercer dia. Envoltats pel mateix ambient
de sons i dolors rituals, el senyor Lauro ens va dir
que aquella vegada treballarem amb els guardians
de la nit, a qui va distingir dels guardians de la fos-
cor. Tamb ens va dir que tothom estava all per
alguna ra i que tots rem maies, que no era im-
portant que el nostre aspecte fos diferent de la fi-
sonomia maia i que de totes maneres rem maies;
desprs, va afegir que segurament estvem all per
resoldre alguna cosa que no havem resolt en un
altre moment, en una altra vida.
Entre danses i cants en llengua indgena, ja de
nit, el senyor Lauro ens va comentar que la dan-
sa que venia era el nostre regal, que havem de
gaudir-ne i netejar de nosaltres mateixos el que
faltava: Sentiu-vos com a reis i prnceps maies,
traieu de vosaltres mateixos la dignitat dels reis i
les reines, ens acompanyaran ssers de llum i per
aquesta ra els moviments poder ser incontrola-
bles i els salts molt alts.
Abans de comenar la dansa, el senyor Lauro va
fer diverses ofrenes al foc. Alguns dels assistents
em van explicar que en entrar al cercle van deixar
de tenir control sobre els seus moviments. Gaire-
b tothom saltava i movia els braos amb fora,
com si estiguessin en trnsit i sortien de la dansa
trobant-se malament, amb vmits i marejos. Una
dona, antroploga per cert, em va comentar la se-
va experincia: Va ser com entrar en una realitat
diferent amb unes forces que em feien moure sen-
se que em fos difcil. Em sentia extremament lleu-
gera i el meu pensament no va interferir en la me-
va entrega. Recordo que vaig cridar i sentir una
dolor immensa, una felicitat indescriptible i una
m que mempenyia perqu abandons el cercle:
aquella dolor, aquell benestar que vaig sentir, no
els havia experimentat mai, va ser com sentir la
presncia de Du.
En aquell moment, la meva impressi va ser
que en lambient es respirava la sensaci que ha-
vem viscut una experincia extraordinria, una
dimensi energtica maia, una espiritualitat maia.
Maies per moments, per lesperit, per la imat-
ge, pel ritu. Fins ara no he sentit que ning es qes-
tions sobre els elements concrets de la cultura
maia. Aqu no es valora el treball conceptual, si-
n el fet de viure lexperincia. No serviria de res
buscar entre els adeptes una explicaci racional o
cientfica a la maianitat: precisament, es tracta de
restituir la capacitat mtica, el retorn al talent ima-
ginatiu.
El senyor Lauro sempre insisteix en la impor-
tncia de la tradici i la defineix com a sagrada: el
vestuari i la msica indgenes, per tamb el co-
neixement de la medicina. Tanmateix, la seva
aportaci s posar a labast de les persones que
lenvolten aquesta dimensi energtica i espiritual
que es considera que va ms enll de la tempora-
litat, ms enll del cos fsic i a la qual li correspon
un paper central en el despertar de les conscin-
cies. Aquesta manera de representar-se els maies,
de pensar la maianitat s profundament essencia-
lista i el propsit s accedir a aquesta essncia, sen-
se que es tingui en compte la nacionalitat o el co-
lor de la pell, ni tan sols la cultura ni el temps.
Durant els exercicis de meditaci en moviment,
durant els rituals, es treballa fonamentalment la
revisi dun mateix, el control de les emocions, el
fet de reconixer que lenemic no s fora, sin a
linterior dun mateix i de ser conscient que no hi
ha canvi ni soluci possible a la problemtica del
mn actual sense un canvi substancial dun ma-
teix, sense adquisici de conscincia. s una uto-
pia que, al contrari de les grans utopies que van
dominar el segle passat, no diposita les seves es-
24
La recreaci duna tradici maia susa per a crear
un espai i un temps ritual que esdev un contramn.
Fotografia: un mache, personatge del festival de
San Juan Chamula; Chapito, indgena seri amb el
vestit de Zinacantn i el motiu en el cap dun dels maches,
i don Lauro.
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 24
perances en un mn millor postergat que t com
a condici el canvi de les estructures o el progrs.
En aquest cas, el canvi ha de ser immediat i pre-
sentista, i lobtenci dun mn millor s impensa-
ble sense un canvi urgent de lindividu.
Aquest gran canvi t a veure, segons aquesta
utopia, amb les transformacions astronmiques re-
lacionades amb el desplaament del sol respecte
de determinades constellacions. El clcul del pas
de la constellaci de Peixos a la dAquari coinci-
deix amb les previsions del calendari maia, que fi-
nalitza el 2012. La nova era estar marcada per un
tipus nou de racionalitat i per altres paradigmes
que definiran les relacions de la humanitat amb
Du, amb el planeta i entre els humans.
Conclusions
La lectura generalitzada daquest tipus de fen-
mens s que sn producte del sistema capitalista,
s a dir, del consumisme i de lindividualisme, amb
les seves conseqncies fatals: allament cap a lm-
bit privat, desafecci per les qestions pbliques i
comunitries i apatia social.
9
La breu etnografia
podria interpretar-se, segons aquest supsit, com
una deserci social reprovable perqu contribueix
a la conservaci de la realitat, a mantenir lstatus
quo vigent.
Una mirada rpida de letnografia que acabo de
presentar sembla corroborar aquesta idea que, per-
sonalment, qualificaria de simplista. Si qualsevol
utopia s un mn al revs, un interstici des don
observem la nostra realitat instituda, aquesta re-
alitat recreada ha derigir-se a partir del que hi ha.
Hem sucumbit al fatalisme de pensar que all que
vol trencar lordre del sistema no fa res ms que
enfortir-lo, que ser-ne un producte: no hi ha es-
capatria possible.
Si en aquest cas es tracta duna deserci social
causada per una prdua de confiana en la utopia
poltica de la modernitat com a instrument de ne-
gociaci i canvi:
la resignaci pot interpretar-se com un re-
coneixement i una acceptaci social que la clas-
se dutopia poltica moderna est atrapada i vi-
ciada per una lgica distanciada del sentiment
collectiu que, a ms, es torna obsoleta per res-
pondre a unes demandes naixents i a unes as-
piracions socials. En efecte, implicaria una ac-
titud collectiva de resignaci, per del tipus de
resignaci de qui assumeix la impotncia per
modificar lorganigrama social dacord amb les
directrius utpiques perfilades en lordre de la
poltica dissenyada a la modernitat. (Carrete-
ro, 2005:15)
Vivim el mn que imaginem i que somniem du-
rant la modernitat.
Al cap i a la fi, el progrs i la ra no ens han fet
tan felios i alguns hem arribat fins i tot a creure
que no hi ha ms somnis possibles, altres sortides
que no siguin les poltiques, ms illusions capa-
ces de dinamitzar la realitat idealitzada. Com a ima-
ginari utpic, lespiritualitat maia i els qui sassu-
meixen com a maies per lesperit viuen un somni
que crea possibilitats imaginades davant de la con-
naturalitzaci de la realitat. La tradici maia per-
met, com a mite, posar en efervescncia les pas-
sions. En aquest cas, s un mite del passat, un mite
pragmtic que intenta actuar sobre el present i pro-
jectar-se sobre el futur: s una microutopia, terme
25
9. Lypovetski fa referncia a lindividualisme de lera del
consum massificat com un individualisme hedonista i nar-
cisista, com una personalitzaci que busca, sobretot, la rea-
litzaci personal, el dret a ser un mateix.
Una utopia com la fortalessa de la cultura maia,
s el resultat, en gran mesura, del consumisme
i de lindividualisme del sistema capitalista.
Participants en un taller de sanaci lany 2007.
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 25
que proposa Maffesoli (2004) per indicar la deca-
dncia de les grans utopies que van dominar du-
rant la modernitat.
I com qualsevol utopia, arrossega incongrun-
cies i anacronies de lpoca que la va fer nixer. La
seva aposta principal s generar el canvi modifi-
cant lindividu i no les institucions, ni les estruc-
tures poltiques, econmiques i socials, que es trans-
formaran per afegiment. Tanmateix, el qes-
tionament de les institucions ms importants de
la nostra civilitzaci s radical: la religi institu-
cionalitzada, la medicina, la famlia, leducaci i
les presons. Lindividu, sol davant de si mateix,
sense mediacions poltiques, ha daprendre a des-
prendres de tot el que ha adquirit daquestes ins-
titucions i substituir la fragmentaci i les illusions
que generen per una visi holstica que integra el
cos, la ment i lesperit; lsser amb el tot, amb la
unitat. Lenergia, un concepte totalitzador, permet
la transmutaci i el canvi. s una declaraci que
podem viure duna manera diferent de la que ho
hem estat fent fins ara. Tots compartim lenergia
que es genera i sestn per lunivers, tots compar-
tim animals, plantes, aigua, terra, pedres aques-
ta energia. Curar-nos a nosaltres mateixos s co-
menar a netejar aquesta energia: un s tot, el
que s baix s dalt, acostuma a repetir el senyor
Lauro.
Per curar-se cal tornar a cultivar la sensibilitat,
cal escoltar el cor obnubilat per la ra. Un dels prin-
cipis centrals per a la meditaci en moviment s
precisament aprendre a eliminar els pensaments,
les raons o, com sovint es denomina en el grup,
els rotllos mentals, per deixar fluir les emocions,
que gaireb sempre estan congelades i sn apre-
ses i paralitzants, i canviar-les per emocions ms
sanes, producte de la prpia creativitat. Per poder-
ho aconseguir hi ha un ritu, que he esmentat en
lapartat anterior.
En aquest cas, la recreada tradici maia sutilit-
za per crear un espai i un temps ritual que consti-
tueix en si mateix un contramn capa de portar
els participants cap a si mateixos, cap un punt del
seu sser en qu la realitat apareix com a estran-
ya, com una illusi. La casa promesa i llunyana
de les utopies de Thomas Moro o de Campanella
es troba en lindividu solitari, que ha denfrontar-
se amb si mateix per salvar el mn. Aquesta imat-
ge de la muntanya habitada per un grup de per-
sones extasiades, desprs de tres dies de danses i
meditacions, que ballen frenticament i es viuen
com a maies, com una cosa estranya a si mateixes,
s la imatge duna illa utpica. La vivncia msti-
ca narrada per la dona denota, no noms el des-
plaament del problema del poder cap a un altre
mbit i la fora que genera la possibilitat daccedir
a altres experincies i a altres realitats; sin la rup-
tura, el desordre del ritu per ordenar de nou el
mn i la potncia social duna utopia fonamenta-
da en lindividu com a nnxol duna altra possibi-
litat, duna altra esperana. Qu s realitat i qu
s illusi? va preguntar el senyor Lauro, com tan-
tes altres vegades, durant un ritual a un dels dei-
xebles. La resposta va ser: La realitat s dins meu
i la illusi s el que hi ha fora.
Maies per lesperit, els qui ho sn, han decidit
forjar el seu propi somni i proposen una altra al-
ternativa a la realitat. Ser maia aqu s ser-ho en
una part daquest sser polifactic que beu de mol-
tes fonts de significaci, dangoixes i de llenguat-
ges. Lespiritualitat maia de qu parlen no pot en-
26
Una poca en la qual les fronteres culturals cada cop
sn ms mbils possibilita el sorgiment dutopies que
plantegen, en base a limaginari del que va ser la cultura
maia, la creaci dun mn millor sense fronteres.
Fotografia: mandala fet collectivament com a part
dun dels tallers de sanaci el 2007 a la muntanya
de Don Lauro.
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:36 Pgina 26
tendres sense la convergncia del cos fsic, del co-
neixement dun mateix, de lautopurificaci i de
la purificaci del planeta i de les prediccions maies;
per tamb de les idees que els cientfics socials i
lEstat han construt en relaci amb aquesta tra-
dici.
En aquesta poca, marcada per fronteres cultu-
rals cada vegada ms mbils, per lecologia, per la
preocupaci pel futur del planeta i per la destruc-
ci de la natura, els maies es converteixen en un
emblema: per a alguns, perqu representen una
cultura amb un gran respecte per la natura i per-
qu el gran saber que satribueix als maies va que-
dar plasmat en els seus calendaris i les seves pre-
diccions; i per daltres, perqu consideren que el
foc com a ritual, element que encara s pur, s una
alternativa per netejar els esperits i lunivers. Le-
nergia maia i el foc es consideren una espirituali-
tat que ha de conduir-nos necessriament cap un
mn millor, cap un mn sense fronteres, cap una
civilitzaci amb lmits desdibuixats o, com diria
Apadurai (2001), desbordats per obra de la imagi-
naci.
BIBLIOGRAFIA
APADURAI, Arjun. (2001) Modernidad desbordada. Di-
mensiones culturales de la globalizacin. Buenos Aires: FCE-
Ediciones Trilce.
BLOCH, Ernst. (1976) Le Principe esprance. Paris: Galli-
mard.
CARRETERO PASIN, ngel Enrique. Imaginario y uto-
pas. Atenea Digital (primavera 2005), nm. 7, p. 40-60.
ESCALONA VICTORIA, Jos Lus. (2005) Invocacio-
nes de lo tnico e imaginario sociopoltico en Mxico. Li-
minar. Estudios sociales y humansticos. Any 3. Nm.2, M-
xic.
ZIMMER, Fabrice entrevista a Peter Sloterdijk. "La uto-
pa ha perdido su inocencia", publicada a Magazine Litt-
raire, el maig de 2000. Traducci del francs de Ramn Al-
coberro.
HERVIEU-LGER, Danile. (2004) El peregrino y el con-
vertido. La religin en movimiento. Mxic: Ediciones del He-
lnico.
LIPOVETSKY, Pilles. (2005) El Crepsculo del deber. La ti-
ca indolora de los nuevos tiempos democrticos. Barcelona: Ana-
grama.
LISBONA GUILLN, Miguel. (2004) Sacrificio y castigo
entre los zoques de Chiapas. Mxic: Proimsse-Unam.
MAFFESOLI, Michel. (2004) El tiempo de las tribus. El
ocaso del individualismo en las sociedades posmodernas. Mxic:
Siglo XXI.
PINTO DURN, Astrid M. (2005) Chamanismo sin
Fronteras: Diversificacin de la experiencia de lo sacro.
A: BASAIL RODRGUEZ, Alan. (coord.) Fronteras Desbor-
dadas. Ensayos sobre la frontera sur de Mxico. Mxic: Juan
Pablos.
RICOEUR, Paul. (1991) Ideologa y utopa. Mxic: Ge-
disa.
SERVIER, Jean. 1995. La utopa. FCE. Mxic.
WILSON, Richard. (1999) Resurgimiento maya en Guate-
mala (Experiencias Qeqchies). Guatemala: Centre dInves-
tigacions Regionals de Mesoamrica-Plumsock Mesoame-
rican Studies, CIRMA/PMS. (Srie monografia; 10)
27
01 Dossier 5 a 94.7:01 Dossier 5 a 94 26/11/08 11:37 Pgina 27