CATAL NIVELL AVANAT

1. Objectius i continguts del nivell avanat 1

1.1. Objectius especfics
1.1.1. Comprensi lectora
-Comprendre textos escrits de carcter general o especfic utilitzant fonts de referncia si
s necessari.
-Comprendre instruccions dels mbits comercial, industrial i altres que incloguin detalls i
condicions especfiques.
-Reconixer opinions i punts de vista en textos escrits que presenten un cert nivell de
complexitat lingstica.
-!legir de manera expressiva adaptant l"estil de lectura a la naturalesa del text, amb la
pronunciaci# i entonaci# adients.
-!legir de forma comprensiva textos mit$anament extensos i complexos sobre diversos
temes. !"alumnat %aur de ser capa& d"identificar les idees rellevants i %aur d"adquirir
una ma$or competncia gramatical i discursiva per entendre l"estructura i el contingut del
text.
-'esenvolupar l"inters per la lectura aut(noma de textos i obres en la llengua ob$ecte
d"estudi.
1.1.2. Comprensi auditiva
-)scoltar i comprendre un interlocutor o un discurs ems per qualsevol mit$ audiovisual
de l"mbit personal, professional, acadmic, social, sempre que estigui ben estructurat,
que no %i %agi excessiu renou de fons i que la llengua usada no sigui excessivament
idiomtica.
-Comprendre discursos de complexitat mit$ana detectant-ne no noms les idees principals
sin# tamb la ma$oria de les complementries.
-Comprendre converses formals o informals entre parlants nadius encara que la
participaci# suposi un poc d"esfor& i impliqui l"adaptaci# del discurs.
-Comprendre el material enregistrat procedent dels mit$ans de comunicaci# identificant el
contingut, els punts de vista i les opinions implcites, l"estat d"nim i la intenci#
comunicativa del parlant.
-Reconixer i saber discriminar els elements fonol(gics i fontics, els patrons de ritme,
l"accentuaci# i l"entonaci# dels textos emesos pels mit$ans de comunicaci# audiovisual.
-Comprendre textos de les diferents varietats dialectals.
1.1.3. Expressi oral
-*er descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes relacionats amb
rees especialitzades utilitzant un lxic adient i detallat.
-)xposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructurades
sobre una gran varietat de temes.
-*er presentacions en p+blic clares i organitzades sobre una varietat de temes, mostrant
capacitat d"alterar el discurs de manera espontnia per respondre qestions plante$ades
per l"audincia.
-!legir en veu alta amb la pron+ncia i l"entonaci# adequades textos de diversos estils i
tipologies textuals.
-,roduir discursos formals de complexitat mit$ana i informals en les diferents tipologies
textuals -narracions, descripcions, explicacions, prediccions, instruccions,
argumentacions. considerant l"adequaci#, la co%erncia, la co%esi# i la correcci#
pertinents.
-)nriquir el bagatge lxic personal a fi d"eliminar l"+s d"interferncies i de minvar l"+s dels
vulgarismes i dels genrics.
1.1.4. Expressi escrita
-'escriure fets i experincies reals o imaginades expressant clarament la relaci# entre les
idees exposades i adaptant el discurs al tipus de text escollit.
-)scriure cartes personals i formals, notes, enquestes, informes i assa$os, de temtica
diversa, utilitzant un lxic ric i variat aix com una mplia diversitat d"estructures i elements
lingstics.
-/arrar i descriure fets i experincies0 exposar els arguments a favor o en contra d"un
tema concret o abstracte, usant un repertori lxic ampli.
-)scriure textos amb finalitat esttica o literria.
-)nriquir el bagatge lxic personal a fi d"eliminar l"+s d"interferncies i de minvar l"+s dels
vulgarismes i dels genrics.
1.2. Continguts
1.2.1. Fontica
-'istinci# d1obertura entre e oberta i e tancada i entre o oberta i o tancada. Comparaci#
bsica entre diversos dialectes.
)n parells mnims2 sec-ad$..3sec-verb., du/deu-verb.3deu-numeral.,
moc-verb.3moc-subst.., etc.
)n casos previsibles o que presenten regularitat2 a. concurrncia amb i3u
postt(nica2 premi, cmput, etc. b. sufixos i terminacions2 s/esa, ot/ota, et/eta,
essa, s/osa, oldre, endre, etre, etc.
-'istinci# de o i u tones
)n verbs que presenten alternan&a en el radical2 cosir, tossir, sortir, escopir, poder,
voler, etc.
)n mots sense correlat t(nic o que sovint presentin dificultat2 !oan, cap"tol,
muntan#a, $u%etada, &oventut, etc.
-'iftongs i %iats2diftongs decreixents i diftongs creixents0 %iats que es corresponen amb
diftong creixent en altres llenges romniques2 'ratu(t, cruel, campi, )ntnia...
-'istinci# de 4b5 i 4v5 -$eure/veure. segons distribuci# geogrfica i els seus correlats sords2
-llev/llep..
-'istinci# de sonoritat -fricatives i africades alveolars i palatals..
-'istinci# fricativa3africada -fricatives i africades alveolars i palatals..
6ons palatals2
-'istinci# -llun#/&un#, &oc/lloc, llot/iot.
-,ron+ncia de palatals en posici# final2 -coll, llun#, an#, etc..
-6ons laterals2 l geminada en mots que la mantenen en la pron+ncia %abitual -col*le'i,
al*lot, cel*la, etc... 7nterferncia %abitual a Catalun8a /ord. 9dequaci# segons registre de
la pronunciaci# geminada o simple de la l*l.
-)nlla&os voclics
-)lisi# de la vocal neutra en contacte de mots2 una +ora, m,a'rada, etc.
-inale%a en contacte de mots. la +istria, una ur'ncia, premi ator'at, simposi or'anit/at,
etc.
1.2.2. 0rto'ra%ia
Cal que l1alumnat domini2
:s de les grafies segons les regles bsiques i aprofundiment en les opcions ms
arbitrries i en els casos excepcionals2
-)l sistema voclic2
;rtografia de a i e tones2
<ots del vocabulari bsic sense punts de referncia clars.
<ots acabats en =a, ma, arca, ista, cida, ta.
>erbs de doble arrel2 treure/traure, &eure/&aure, nixer/n1ixer i el verb
%er.
;rtografia de o i u tones2
<ots de vocabulari bsic sense punts de referncia clars.
2er$s 3ue representen alternan4a en el radical. collir, tossir, escopir,
cosir, sortir.
Els sistema conson1ntic.
;rtografia de la $/v.
;rtografia de les alveolars fricatives.
;rtografia de les vibrants.
!a + en posici# inicial i intercalada.
;rtografia de les oclusives2 a final de paraula, terminacions verbals
del present d"indicatiu.
;rtografia de les nasals.
;rtografia de les palatals i les africades.
0rto'ra%ia de les laterals.
-0rto'ra%ia de paraules estran'eres.
Escriptura dels principals estran'erismes adaptats al catal1 5curr"culum, esm3uin',
p1r3uin', esport...6.
-i'nes orto'r1%ics.
9p(strof2 consolidaci# de les regles d"apostrofaci#.
9ccent grfic2 consolidaci# de les regles d"accentuaci#.
9ccents diacrtics.
7iresi
1.2.3. 8or%osintaxi
;raci# simple.
?ipus elements constituents. Concordan&a.
Construccions inacusatives -9a vin'ut un vaixell, :,+a vin'ut un..
;racions impersonals.
;racions passives.
;racions interrogatives absolutes introdu@des per 3ue emftic.
- ;raci# composta
Auxtaposici#.
Coordinaci#2 copulativa, dis$untiva, adversativa.
6ubordinants2 con$uncions i locucions con$untives -causals, condicionals,
concessives, modals, finals, temporals..
6ubordinades substantives i estil indirecte.
Construccions condicionals.
6ubordinades d1infinitiu.
6ubordinades relatives.
- )l sintagma nominal.
)l substantiu2 gnere i nombre0 sufixos diminutius i augmentatius.
)ls determinants2 articles -contracci# i apostrofaci#, absncia d1article en els dies
de la setmana amb valor adverbial i davant infinitiu, correcci# del lo neutre en
construccions bsiques., demostratius, possessius, quantificadors -numerals,
quantitatius, indefinits..
)ls pronoms2 formes t(niques dels pronoms personals, pronoms indefinits,
pronoms interrogatius.
,osici# dels elements del sintagme i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma ad$ectival.
!1ad$ectiu2 gnere i nombre0 sufixos augmentatius i diminutius i superlatius.
<odificaci# de l1ad$ectiu2 quantitatius.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma verbal.
*ormes no personals2 gerundi d1anterioritat ii simultane@tat, participis regulars i
irregulars.
<orfologia2 variants geogrfiques.
?ransitivitat i rgim verbal.
?emps i aspecte2 expressi# del passat, futur, imperatiu0 aspectes perfectiu, incoatiu
-imperfet d1indicatiu d1anar B a B infinitiu., iteratiu -prefix re B verb..
<odalitat2 perfrasis de necessitat, d1obligaci#, de perms, de possibilitat, de
pro%ibici#, de voluntat0 alternan&a de mode en les subordinades substantives,
relatives i adverbials.
>eu activa i veu passiva.
<odificaci# del nucli2 consolidaci# de l1+s d1adverbis de grau.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a
,ronoms febles2 pronominalitzaci# de l1atribut, el C', el C7 i el CC0 casos ms
%abituals de pronominalitzaci# del predicatiu, el complement de rgim, el C/ i el
sub$ecte0 formes segons la posici# respecte al verb0 combinacions binries.
- )l sintagma adverbial
9dverbis i locucions adverbials2 de lloc i demostratius, de manera, temporals,
d1afirmaci#, de dubte, de direcci#, de simultane@tat0 de qualificaci#3inclusi# -$en $,
ms aviat, %ins i tot... ., adverbis oracionals ms freqents -certament, en e%ecte,
en realitat... ., adverbis de grau.
<odificaci# del nucli2 +s d1adverbis de grau amb adverbis de manera.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma preposicional
,reposicions tones i t(niques.
Csos i funcions de les preposicions i locucions preposicionals2 +s de la preposici#
a davant el complement anteposat al verb, usos emftic i partititu de la preposici#
de, casos de dubte -com/com a, cap/cap a, en/am$, a/per en determinacions de
temps..
)structura del sintagma2 caiguda de la preposici# davant les con$uncions 3ue i si.
1.2.4. ;xic
)n acabar els dos cursos del nivell avan&at l"alumnat %a de ser capa& d"utilitzar un
repertori lxic de nivell complex referit als camps temtics que s"assen8alen a continuaci#.
6"entn que l"adquisici# i el perfeccionament d"aquest cabal lxic es fa de manera gradual
al llarg dels dos cursos.
Identificaci !e"sonal2 dades personals necessries per identificar-se i actuar en els
mbits personal i p+blic en situacions quotidianes -nom i cognoms, adre&a, telfon, lloc i
data de naixement, edat, sexe, estat civil, documentaci# legal, nacionalitat, idioma,
procedncia, formaci# i estudis, professi# o ocupaci#, famlia, carcter, religi#, gustos i
preferncies, aparen&a fsica, trets ms caracterstics de la personalitat, estat d"nim,
experincies personals..
#abitatge$ lla" i ento"n2 l"%abitatge -tipus, serveis, %abitacions, mobles, roba de casa,
instalDlacions i +tils de la llar, reparacions, arrendament., ciutat3camp, zona on es viu -el
barri, la ciutat, el camp., regi# i pas... )s poden incloure temes sobre la flora i la fauna de
l1entorn de l1aprenent..
Activitats de la vida di%"ia2 en la casa i en el treball, la rutina diria, professions, treball,
-caracterstiques, %orari i activitat diria, qualificaci# professional, plans i condicions de
treball, pro$ectes, obligacions familiars i laborals..
Te&!s lliu"e i oci2 aficions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitats
intelDlectuals i artstiques, esports, festes, la televisi#, el cinema, la m+sica, el teatre, els
instruments musicals. )s poden tractar temes sobre la premsa, les revistes, el periodisme,
etc.
Viatges2 transport privat i p+blic, aeroport, estacions de tren, autob+s, metro, taxi. Eitllets,
preus i %oraris. )l trnsit. ?urisme i vacances2 tipus d"allot$ament -lloguer, %otel,
acampada, camp, plat$a, muntan8a., documents, equipatge, problemes ms comuns,
entrada i sortida d1un pas, direccions, sen8als de trnsit...
'elacions (u&anes i socials2 famlia, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions,
contactes per correu ordinari i electr(nic, pertinen&a a clubs o societats. )n aquest nivell
es poden incloure de forma general temes sobre criminalitat i $ustcia.
)alut2 parts del cos, sensacions fsiques, %igiene personal, malalties i dolences ms
comunes i freqents, consultes i serveis mdics. )s poden incloure temes sobre benestar
personal, accidents i assegurances.
Educaci2 estudis, assignatures, tipus de centres -colDlegi, institut, universitat., normes i
tasques. )s poden tractar temes relacionats amb les qualificacions i certificacions
vocacionals i acadmiques.
Co&!"es i activitats co&e"cials2 tipus de botigues, grans magatzems, la roba -talles,
colors., estris domstics, estris bsics del colDlegi o del treball, preus, moneda, bancs,
restaurants, bars, formes de pagament i reclamacions, requisits per als fumadors i no
fumadors..
Ali&entaci2 pesos i mesures, tipus de men$ar i beguda, plats tpics, %bits diettics,
receptes, men+s, restaurants.
*+ns i se"veis2 transports, %ospitals, centres educatius, tallers mecnics, estacions de
servei, la policia, correus, telfons, oficines d"informaci# turstica.
Llengua i co&unicaci2 la llengua que s"estudia i el seu lloc en el m#n, els idiomes, les
tecnologies de la informaci# i comunicaci#, la premsa, la rdio. )n aquest nivell es poden
incloure temes sobre les %abilitats per expressar-se i per establir comunicaci#.
,en-&ens at&osf."ics &+s co&uns, prediccions, cura del medi ambient.

Ci.ncia i tecnologia2 avan&os cientfics, mit$ans tecnol(gics.
/. Objectius i continguts del nivell avanat /
2.1. Objectius especfics
2.1.1. Comprensi lectora
-Comprendre textos escrits de carcter general o especfic utilitzant fonts de referncia si
s necessari.
-Comprendre instruccions dels mbits comercial, industrial i altres que incloguin detalls i
condicions especfiques.
-Reconixer opinions i punts de vista en textos escrits que presenten un cert nivell de
complexitat lingstica.
-!legir de manera expressiva adaptant l"estil de lectura a la naturalesa del text, amb la
pronunciaci# i entonaci# adients.
-!legir de forma comprensiva textos extensos i complexos sobre una mplia varietat de
temes. !"alumnat %aur de ser capa& d"identificar les idees rellevants i %aur d"adquirir
una ma$or competncia gramatical i discursiva per entendre l"estructura i el contingut del
text.
-'esenvolupar l"inters per la lectura aut(noma de textos i obres en la llengua ob$ecte
d"estudi.
2.1.2. Comprensi auditiva
-)scoltar i comprendre un interlocutor o un discurs ems per qualsevol mit$ audiovisual
de l"mbit personal, professional, acadmic, social, sempre que estigui ben estructurat,
que no %i %agi excessiu renou de fons i que la llengua usada no sigui excessivament
idiomtica.
-Comprendre discursos complexos i extensos des del punt de vista lingstic i argumental
detectant no noms les idees principals sin# tamb la ma$oria de les complementries.
-Comprendre converses formals o informals entre parlants nadius encara que la
participaci# suposi un poc d"esfor& i impliqui l"adaptaci# del discurs.
-Comprendre el material enregistrat procedent dels mit$ans de comunicaci# identificant el
contingut, els punts de vista i les opinions implcites, l"estat d"nim i la intenci#
comunicativa del parlant.
-Reconixer i saber discriminar els elements fonol(gics i fontics, els patrons de ritme,
l"accentuaci# i l"entonaci# dels textos emesos pels mit$ans de comunicaci# audiovisual.
-Comprendre textos de les diferents varietats dialectals.
2.1.3. Expressi oral
-*er descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes relacionats amb
rees especialitzades utilitzant un lxic adient i detallat.
-)xposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructurades
sobre una gran varietat de temes que incloguin dades rellevants, contraargumentacions i
exemplificacions per ilDlustrar un discurs que pot ser preparat o espontani.
-*er presentacions en p+blic clares i organitzades sobre una varietat de temes, mostrant
capacitat d"alterar el discurs de manera espontnia per respondre qestions plante$ades
per l"audincia.
-!legir en veu alta amb la pron+ncia i l"entonaci# adequades textos de diversos estils i
tipologies textuals.
-,roduir discursos formals i informals de complexitat mit$ana en les diferents tipologies
textuals -narracions, descripcions, explicacions, prediccions, instruccions,
argumentacions. considerant l"adequaci#, la co%erncia, la co%esi# i la correcci#
pertinents.
-)nriquir el bagatge lxic personal a fi d"eliminar l"+s d"interferncies i de minvar l"+s dels
vulgarismes i dels genrics.
2.1.4. Expressi escrita
-'escriure fets i experincies reals o imaginades expressant clarament la relaci# entre les
idees exposades i adaptant el discurs al tipus de text escollit.
-)scriure ressen8es en qu s"exposi clarament i detalladament la valoraci# personal sobre
un llibre, una representaci# teatral, una pelDlcula...
-)scriure cartes personals i formals, notes, enquestes, informes i assa$os, de temtica
diversa, utilitzant un lxic ric i variat aix com una mplia diversitat d"estructures i elements
lingstics.
-/arrar i descriure fets i experincies0 exposar els arguments a favor o en contra d"un
tema concret o abstracte, usant un repertori lxic ampli amb desimboltura i precisi#.
-)scriure textos amb finalitat esttica o literria.
-)nriquir el bagatge lxic personal a fi d"eliminar l"+s d"interferncies i de minvar l"+s dels
vulgarismes i dels genrics.
2.2. Continguts
2.2.1. Fontica
9rticulaci# dels sons propis del sistema fonol(gic, tant en paraules a@llades com en la
cadena parlada. )liminaci# de defectes de pron+ncia2
-?ancament i obertura de vocals. Comparaci# bsica entre diversos dialectes.
/eutralitzaci# de vocals anteriors tones.
-)xcepcions a la neutralitzaci#2 combinacions ae, oe, eo, ee2 aeroport, israelita,
'eopol"tica, 1rees, etc.0 prefixos neo, pseudo, teo, etc.0 formes verbals i derivats
amb correlat t(nic2 pe'ar, peuet.
-)nlla&os voclics, diftongs, %iats i sinalefes.
-9rticulaci# alveolar de la ela. !a l geminada en mots que la mantenen en la pron+ncia
%abitual -col*le'i, al*lot, cel*la, etc..
0'istinci# de 4b5 i 4v5 -$eure/veure. i els seus correlats sords2 -llev/llep..
-6ons fricatius i africats. ,ron+ncia normativa de mots que no solen seguir-la en registres
colDloquials2 femenins en -essa< finals -essor, essi, missor, missi0 terminacions it/ar,
-it/aci0 cultismes en si -an1lisi, s"ntesi, etc..0 correcci# de la tendncia a sonoritzar
-2alldemossa, soluci, etc..
-Confusi# de palatals i nasals.
-,ron+ncia adaptada de mots estrangers o d1origen estranger2
-!a + aspirada o muda -+o$$#, 9amlet, +o3uei, +and$ol, etc...
-6onoritzacions2 fricatives i africades davant vocal o consonant sonora.
-)ssimilacions. grups oclusiva-nasal -setmana., oclusiva-lateral -atleta, motllo..
-Feminacions2 grups muta cum li3uida 2 $l, 'l. >ariaci# geogrfica -en zones de
l"occidental no es geminen..
-)nsordiment d1oclusives i fricatives a final de mot. >ariaci# geogrfica -en valenci es
mantenen sonores..
-,atrons tonals en el sintagma i l1oraci#.
2.2.2. 0rto'ra%ia
El siste&a voc%lic
- ;rtografia de a i e tones2
<ots sense punts de referncia clars2 ampliaci#.
<ots compostos en qu el segon element comen&a per e2 autoescola,
in%raestructura, poliesportiu.
- ;rtografia de o i u tones2
<ots sense punts de referncia clars -ampliaci#..
>erbs que presenten alternan&a en el radical2 poder, voler, collir, tossir , escopir,
cosir, sortir...
Els siste&a conson%ntic
-;rtografia de la $/v. Casos d"alternan&a ortogrfica en derivats o pseudoderivats -cal$,
cal$esa, calv"cie< moure, moviment, m$il..
-;rtografia de les alveolars fricatives2 ortografia de la s intervoclica darrere de sufixos
-%otos"ntesi, resse'uir.. )ls grups cc, sc.
-;rtografia de les vibrants. )scriptura r simple desprs de prefixos2 ar"tmia, semirecta...
-!a + en posici# inicial i intercalada.
-;rtografia de les oclusives. ?erminacions en =etud, itud< grups a$, o$, su$, cap-.
'uplicaci# de d, c, ' en paraules concretes2 additiu, succedani, su''erir.
-;rtografia de les nasals.
-;rtografia de les palatals i les africades.
-;rtografia de les laterals.
-;rtografia de paraules estrangeres.
Refor& en e de paraules que comencen per s aspirada -espot, es3uaix..
9ccentuaci# dels principals estrangerismes adaptats -per c1pita, curr"culum..
Conservaci# o adaptaci# de les grafies =, >, # en mots %abituals ->i=i, v1ter..
- :s dels carcters ortogrfics en les diferents formes2
<a$+scules i min+scules. Casos especials2 accidents geogrfics, toponmia,
pelDlcules i obres teatrals, cursos o seminaris, (rgans administratius.
Cursiva2 +s de la cursiva per indicar un mot estranger no adaptat al catal -sine
3ua non, drivein.....
- 9breviatures2
9breviatures i smbols ms freqents2 adreces, indicacions de l"%ora, pesos i
mesures 5', >', >m, l..
6igles ms %abituals -0:?, ?@A, B0A, E0@.....
-9postrofaci# o contracci# de l"article. Casos especials2 l"article dels top(nims, de les
sigles.
-9ccent grfic. Casos especials.
)n adverbis acabats en =ment
)n paraules compostes amb gui# i sense gui#
9ccents diacrtics.
-'iresi. Casos especials.
)n la slDlaba tona per marcar %iatus -diCrtic. i en cultismes derivats acabats en =
tat, al, it/ar, esa -%lu(desa.
)n formes verbals d"+s poc freqent o en formes verbals valencianes =isca..
- 6ignes de puntuaci#2
!a coma per indicar despla&ament dels elements constituents de l"oraci#, en les
elDlipsis, en les duplicacions dels constituents de l"oraci# -:a 8aria, lD+e vista no %a
'aire., per evitar ambigitats, davant de coordinades adversatives i distributives.
)l punt2 absncia en sigles, ttols, subttols, rtols, datacions, al final de crrecs i
noms.
)ls dos punts davant d"una enumeraci#, davant de citacions textuals i exemples,
en documents administratius -Exps2..
)ls punts suspensius en enumeracions o oracions inacabades.
)l punt i coma2 en enumeracions complexes, davant de con$uncions adversatives i
concessives, etc.
)ls parntesis2 intercalaci# d"informaci# secundria en el discurs -;Descriptor catal1
!ordi Eunt" 58anlleu, 1FGH6 +a....
!es cometes per expressar ironia, paraules d"argot, colDloquialismes...
)l gui# en un incs.
-:s del gui# en compostos i derivats2
-'erivats amb el prefix no- -no violncia, no violent, nores..
-Compostos de dos elements amb significat ple -a'redol4, $ocamoll, centpeus, 'irasol,
pen&aro$es....
-'ivisi# de paraules al final de lnia.
'grafs separables i inseparables. Canvi del punt de la l*l pel gui#.
6eparaci# de paraules compostes.
6eparaci# de paraules amb ap(strof.
2.2.3. 8or%osintaxi
;raci# simple.
?ipus. )lements constituents. Concordan&a.
Construccions inacusatives -9a vin'ut un vaixell, :,+a vin'ut un..
;racions impersonals.
;racions passives.
;racions interrogatives absolutes introdu@des per 3ue emftic.
- ;raci# composta.
Auxtaposici#.
Coordinaci#2 copulativa, dis$untiva, adversativa.
6ubordinants2 con$uncions i locucions con$untives -causals, condicionals,
concessives, modals, finals, temporals..
6ubordinades substantives i estil indirecte.
Construccions condicionals.
6ubordinades d1infinitiu.
6ubordinades relatives.
- )l sintagma nominal.
)l substantiu2 gnere i nombre0 sufixos diminutius i augmentatius.
)ls determinants2 articles -contracci# i apostrofaci#, absncia d1article en els dies
de la setmana amb valor adverbial i davant infinitiu, correcci# del lo neutre en
construccions bsiques., demostratius, possessius, quantificadors -numerals,
quantitatius, indefinits..
)ls pronoms2 formes t(niques dels pronoms personals, pronoms indefinits,
pronoms interrogatius.
,osici# dels elements del sintagme i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma ad$ectival.
!1ad$ectiu2 gnere i nombre0 sufixos augmentatius i diminutius i superlatius.
<odificaci# de l1ad$ectiu2 quantitatius.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma verbal.
*ormes no personals2 gerundi d1anterioritat ii simultane@tat, participis regulars i
irregulars.
<orfologia2 variants geogrfiques.
?ransitivitat i rgim verbal.
?emps i aspecte2 expressi# del passat, futur, imperatiu0 aspectes perfectiu, incoatiu
-imperfet d1indicatiu d1anar B a B infinitiu., iteratiu -prefix re B verb..
<odalitat2 perfrasis de necessitat, d1obligaci#, de perms, de possibilitat, de
pro%ibici#, de voluntat0 alternan&a de mode en les subordinades substantives,
relatives i adverbials.
>eu activa i veu passiva.
<odificaci# del nucli2 consolidaci# de l1+s d1adverbis de grau.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a
,ronoms febles2 pronominalitzaci# de l1atribut, el C', el C7 i el CC0 casos ms
%abituals de pronominalitzaci# del predicatiu, el complement de rgim, el C/ i el
sub$ecte0 formes segons la posici# respecte al verb0 combinacions binries.
- )l sintagma adverbial.
9dverbis i locucions adverbials2 de lloc i demostratius, de manera, temporals,
d1afirmaci#, de dubte, de direcci#, de simultane@tat0 de qualificaci#3inclusi# -$en $,
ms aviat, %ins i tot... ., adverbis oracionals ms freqents -certament, en e%ecte,
en realitat... ., adverbis de grau.
<odificaci# del nucli2 +s d1adverbis de grau amb adverbis de manera.
,osici# dels elements del sintagma i fen(mens de concordan&a.
- )l sintagma preposicional.
,reposicions tones i t(niques.
Csos i funcions de les preposicions i locucions preposicionals2 +s de la preposici#
a davant el complement anteposat al verb, usos emftic i partititu de la preposici#
de, casos de dubte -com/com a, cap/cap a, en/am$, a/per en determinacions de
temps..
)structura del sintagma2 caiguda de la preposici# davant les con$uncions 3ue i si.
2.2.4. ;xic
2e'eu lDapartat 1.2.4.