Gremi de Fabricants de Sabadell 28-03-2011

Cicle de seminaris Dilluns Innova

1

Millora de la competitivitat a travs de les tecnologies

Conferncia a crrec del Sr. Albert Esplugas
1


Les oportunitats de millora de la competitivitat i la productivitat a lempresa a partir de
laplicaci de les TIC en els mbits no estructurats: la gesti del personal, les
comunicacions i la presa de decisions.


INTRODUCCI

La productivitat a Espanya s baixa, ja ho era fins i tot abans de la crisi, en comparaci
amb la resta de pasos a Europa. Aquest fet afecta en la inversi de les empreses en el
pas.

La productivitat est relacionada amb ls de les TIC, tenint en compte que no s el
mateix invertir en la tecnologia que amortitzar-la. J o daix tan sols faig servir un
10%: sha acceptat una passivitat davant les possibilitats del producte. Hi ha la
incorrecta acceptaci de no aprofitar la tecnologia totalment.

LES TIC A LEMPRESA

Les empreses que han invertit en TIC ho han fet a la part ms interna de lempresa, al
mn estructurat (producci, comptabilitat...). Millorar els processos en aquesta part de
lempresa feia que fos ms competitiva. A lany 2011 sha dhaver superat aquesta fase
i els valors diferenciadors entre empreses vnen per optimitzar els processos no
estructurats. Centrar la innovaci en els professionals de la informaci i a la part no
transaccional de lempresa, en les relacions amb les persones: treballadors, gesti de
recursos humans propis, la gesti dels clients, socis... Les TIC sn el sistema nervis
de lorganitzaci: connecten persones dades processos.

Els responsables dels processos no estructurats tenen un perfil de gestors dinformaci i
es resumeixen en quatre activitats diferents: reunions, documents, anlisi i comunicaci.
Aquestes activitats requereixen una gran inversi de temps i, per tant, de diners en
salaris. Lestalvi de temps de treball daquestes persones suposa un gran estalvi a ms
dafavorir una presa de decisions ms rpida i fonamentada.

Avui en dia augmentar la productivitat en els processos transaccionals s difcil perqu
es porta treballant des de fa temps. En canvi, lrea de treball a l informaci no sha
anat optimitzant tradicionalment. Aix que hi ha ms coses per millorar.







1
Albert Esplugas, director general del Microsoft Innovation Center, Productivity Center i professor
associat a ESADE. http://www.linkedin.com/in/albertesplugas
Gremi de Fabricants de Sabadell 28-03-2011
Cicle de seminaris Dilluns Innova
2
La realitat del mn no estructurat a lorganitzaci:

- Massa correus: Es reben i shan datendre molts correus electrnics.
Comunicaci poc eficient.

- Massa reunions: Es realitzen moltes reunions presencials, amb els costos
econmics i de temps associats. Cal calibrar leficincia daquestes i decidir
si sn necessries tenint en compte els costos que comporten.

- Massa desplaaments: Les persones conceben el treball com un lloc fsic o la
necessitat de reunir-se. Cal plantejar si necessriament per treballar cal que
els treballadors siguin presencialment al lloc de treball.

- Informaci dispersa: Els documents no es troben a un nic lloc i no existeix
una poltica documental, fent difcil trobar els documents. Aquesta situaci
provoca: 1) s fcil perdre la documentaci 2) no es comparteix informaci i
3) existncia de duplicats, amb la ineficincia que aix comporta.

El nou mn del treball

- Basat en el coneixement: hem de gestionar i potenciar el coneixement.

- Global: Ms competitivitat i desplaaments. Caldr superar les dificultats
davant les franges horries diferents. Sempre On.

- Connectat: Anytime, anywhere.

- Mbil: Tant pels dispositius, com per lautosuficincia (quan ms mbils sn
els treballadors, ms capaos han de ser de solucionar els problemes tcnics).

- Treball per objectius. El treball deixa de ser per temps i passa a ser per
objectius. Els objectius seran visibles i monitoritzats.

- Consumeritzaci de les TIC: Es t ms potncia informtica a nivell personal
que a nivell empresarial i per tant els treballadors tenen ms coneixements de
les tecnologies.

- Productivitat del grup: La collaboraci dins i fora de lorganitzaci. Cal un
equip dins lorganitzaci i amb socis, per tant s necessari invertir per
millorar la coordinaci i la comunicaci.

- Equips espontanis o treball amb eixam: De sobte surt un problema i surten
uns treballadors, no necessriament de la mateixa empresa, suneixen i el
solucionen. Una vegada acabada la incidncia es dissol. El treball ser en
equip on els integrants no necessriament es coneixen i la competitivitat de
les empreses es podr mesurar per la capacitat de la collaboraci
i l especialitzaci.

- Cloud computing: s una forma de introduir-se en les TIC de forma rpida i
amb menor cost.
Gremi de Fabricants de Sabadell 28-03-2011
Cicle de seminaris Dilluns Innova
3

Eines imprescindibles per al treballador de la informaci

- Potncia local: Saber com utilitzar les TIC que es tenen a labast, conixer-la
i amortitzar-la. No desplegar tecnologia irracionalment, formar als
treballadors no en productes sin en tecnologia. Si noms es fa en productes
la gesti del canvi ser difcil.

- Missatgeria instantnia (xat, videoconferncia...): Diferents formes de
comunicaci ms rpida.

- Comunicacions unificades: La mquina ser la porta dentrada a totes les
comunicacions, permetent aix el desplaament.

- Reunions virtuals: Disminueixen el cost de desplaaments, sevita la
presencialitat i la prdua de temps en coordinaci de les reunions.

- Espais de collaboraci: Crear espais des dels que es pugui treballar sobre un
nic document per a que neixin i es cren all, evitant correus i cpies
innecessries.

- Xarxes socials.


CLOUD COMPUTING PRODUCTIVITAT PELS NVOLS

Tipus de cloud computing

1. Software com a servei

2. Plataforma com a servei

3. Infraestructura com a servei (servidors)


Avantatges cloud computing

1) Duna inversi en tecnologia es passa a una despesa en funci ds.
2) Menys temps/euros per operar i ms per innovar.
3) Menor time-to-market: el temps de compra, implantaci i integraci de la
tecnologia disminueix. Cal fer igualment la gesti del canvi i
acompanyament als treballadors.
4) Anytime, anywhere, any device. Afavoreix la mobilitat, ms que no els
servidors a un lloc fsic dins lempresa.
5) Sempre a lltima: el fet de no ser el propietari del software, permet que
ens estalviem la inversi dactualitzaci.
6) Rendibilitat: per quasi la totalitat dempreses aquest model s rendible
pel fet devitar el manteniment dels servidors i del software.


Gremi de Fabricants de Sabadell 28-03-2011
Cicle de seminaris Dilluns Innova
4


Aplicacions tpiques en el nvol
professional

Correu electrnic
Site internet
Intranet/Extranet
Missatgeria instantnia / VeuIO /
Videoconferncia
CRM
Gesti i manteniment dels equips
Gesti projectes
ERP:


Aplicacions tpiques en el nvol
consum

Blocs
Vdeos
Xarxes socials,
Fotografies
Presentacions online
Sistemes geogrfics





Necessitats de les PIMES que es poden solucionar a travs del cloud computing.

Imatge professional
Correu amb domini propi
Presncia web professional
Treballar des de qualsevol lloc
Accedir al correu, calendari, contactes des del mbil
Veure i editar documents en un navegador o dispositiu mbil
Collaborar i ser productius
Un lloc centralitzat per guardar tots els documents importants
Possibilitat de compartir arxius grans i bases de dades
Comunicaci integrada i compartici descriptori


WEB 2.0 I XARXES SOCIALS

Sentn per web 2.0 el model on els usuaris dInternet inclouen tamb continguts als
servidors. Els usuaris sn a la vegada productors, editors i consumidors dels continguts.

Les xarxes socials: un grup de persones que es relacionen i comparteixen una
plataforma tecnolgica de comunicaci i publicaci. Comparteixen continguts amb
persones afins.

Vdeo social Media Revolution is social media a FAD?
http://www.youtube.com/watch?v=sIFYPQjYhv8


El cas del MIC Productivity amb les Xarxes Socials

Les xarxes social cap a lexterior que es disposen:
1. Web: qui som, qu oferim, com contactar, histria... estructurat
www.productivitycenter.org
2. Bloc i RSS: Diari dactivitats. http://micproductivity.wordpress.com/

Gremi de Fabricants de Sabadell 28-03-2011
Cicle de seminaris Dilluns Innova
5


3. Facebook: Pgina corporativa a facebook.
http://www.facebook.com/MICProductivity
4. Twitter: Microbloc corporatiu. http://twitter.com/MICProductivity
5. Youtube: videos sobre productes i casos dxit.
http://www.youtube.com/user/MICProductivity
6. Slideshare: Totes les presentacions de les jornades
http://slideshare.net/group/MICProductivity
7. LinkedIn: una xarxa ms professional on es creen debats de valor afegit.
8. El tercer lloc: creaci duna xarxa social (www.tercerlloc.cat)

La multiplicitat dels canals fa que es pugui arribar a ms audincia, per tant, quant ms
canals millor. Els costos sn de manteniment, no dinfraestructura.
Les XS trenquen barreres de comunicaci. Les persones amb coneixement sobre un
tema creen una comunitat i un nou mitj de comunicaci amb clients, usuaris i
treballadors.

Com eina interna permet estar informat de les novetats a lempresa, compatir
experincies, cercar consell daltres treballadors interns, comentar casos dxit, la cerca
dexperts, donar lopini, alinear a gent amb un equip o el llanament didees. A nivell
intern es traslladen els comportaments socials propis de lempresa al web.

Finalment tenir en compte que no tot el que s 2.0 pel fet de ser-ho, funciona. Cal
seleccionar els canals que interessin, tenir present que res no s gratut, que el
manteniment s car i que no en tots els casos s productiu.

Podeu consultar el Power Point de la ponncia a travs de Slideshare AQUI