LES GRANS UNITATS DEL RELLEU

Elements del relleu

Sistema Pirinenc Pirineu axial

Prepirineu

Sistema Mediterrani Serralada prelitoral

Serralada litoral

Altitud
Sobre els 3000 metres
daltitud
Sobre els 2000 metres

Entre els 1000 i els 1500

metres daltitud.
Entre els 5000 i els 1000
metres.

Materials
Fisonomia
Roques antigues (esquists i
Paisatge alp
granit)
Roques modernes (calcries) Fisonomia ms
mediterrnia, amb
plegaments i congostos
profunds oberts per lacci
continuada dels rius.
Roques de diferents edats I s formada per un conjunt
naturalesa (esquists,
de massissos.
conglomerats I calcries).
Materials diversos (esquists, La integren serres i
granits I calcries).
massissos antics.

Situaci i topnims
Depressi Prelitoral Entre la Serralada Prelitoral I la Serralada
Prelitoral
Plana litoral Entre la Serralada Litoral I el mar

Depressi central Territori enfonsat comprs entre el Pirineu i

Geomorfologia
Aspecte ondulat, amb serrats petits,
valls i torrenteres afaionats pel
treball erosiu dels rius
Seixampla una mica en alguns
sectors grcies a les formacions
deltaiques dels rius.

s formada per una plataforma

Activitat humana
s una rea fora poblada, on es
troben els principals eixos viaris que
connecten Catalunya amb Europa.
Primer lloc dassentament dels
pobles arribats per mar a Catalunya.
Concentra la major part de la
poblaci i de les activitats
econmiques del pas.
Agricultura extensa, amb conreus

el sistema mediterrani.

Serralada transversal Connecta el Pirineu amb el Sistema

Mediterrani.

inclinada lleugerament cap a lEbre

amb conques derosi, altiplans i
planes.
Formada per diverses serres, com
ara la serra de Finestres i la serra de
Cabrera. Allotja la fossa volcnica
dOlot.

tradicionals de sec i una agricultura

de regadiu altament especialitzada.
Turisme (conjunt de quaranta cons
volcnics molt ben conservats)

XARXES HIDROGRFIQUES

Xarxa Caracterstiques
Xarxa pirinenca Sn els rius ms llargs i
cabalosos de Catalunya.

Xarxa pirinenca- Tenen un recorregut

mediterrnia mitj llarg i
desemboquen
directament al mar.

Xarxa mediterrania Sn rius molt curts i de

Neix a
Miranda dEbre, Macs
de la Madaleta i Vall
dAran.

Desemboca
Es fusionen amb lEbre i
desemboquen
directament al mar.

Rgim hidrogrfic
ninvopluvial

Pirineus

Desemboquen
directament al mar

Pluvial

Serralada prelitoral i

Directament al mar

Pluvial

Activitat humana
Intens aprofitament
hidrulic per mitj de
nombrosos
embassaments i
centrals
hidroelctriques.
Els rius daquesta
xarxa, especialment el
Llobregat i el Ter, van
tenir una repercussi
molt important en el
procs
dindustrialitzaci de
Catalunya.
Originen inundacions

poc cabal.
Serralada litoral
Particularment, els que
neixen a la Serralada
Litoral sn rieres,
torrents i cursos daigua
sense cabal continu.
Ebre s un cas particular entre Serralada Cantbrica
els rius de Catalunya.

que afecten de tant en

tant les poblacions
litorals.

Directament al mar
(delta)

Ninvopluvial i pluvial

Generaci denergia
hidrulica, agricultura,
ramaderia, activitats
doci, etc.