Barcelona, 30 de Setembre 2014

Connecta't
(http://twitter.com/nuvol_com) (https://www.facebook.com/elnuvol)
(http://www.nuvol.com/feed/)
Portada (/) Notcies
(/homo-
fabra/noticies/)
Crtica
(/homo-
fabra/critica/)
Entrevistes
(/homo-
fabra/entrevistes/)
Opini
(/homo-
fabra/opinio/)
Vinyetes
(/vinyetes/)
Cercar Cercar
(http://www.nuvol.com/autor/eugeni-s-reig)
Eugeni S. Reig
(http://www.nuvol.com/autor/eugeni-
s-reig)
6 articles publicats
Altres articles d'aquest autor
L'enganyifa de l'angls
(http://www.nuvol.com/opinio/lenganyifa-de-
langles/)
'Petot', 'pototet', 'petorr'
(http://www.nuvol.com/opinio/petot-pototet-
petorri/)
Trage o tratge?
(http://www.nuvol.com/opinio/trage-o-tratge/)
Hi han idiomes o hi ha idiomes?
(http://www.nuvol.com/noticies/hi-han-idiomes-o-
hi-ha-idiomes/)
Bon dia i bona nit, per mai bona vesprada
(http://www.nuvol.com/noticies/bon-dia-i-bona-
nit-pero-mai-bona-vesprada/)
(http://www.tnc.cat)
+ Llegits
1 Javier Maras: "Carme Forcadell, esa especie de
monja mandona y presumida"
(http://www.nuvol.com/opinio/carme-
forcadell-esa-especie-de-monja-mandona-y-
presumida/)
2 Per qu Lady Gaga no paga drets a Rilke?
Follow @nuvol_com 0 Tweet 15
Guardaespatles o guardaesquenes?
Eugeni S. Reig (http://www.nuvol.com/autor/eugeni-s-reig). Valncia
(http://www.nuvol.com/lloc/valencia).
/ 19.07.2014
Quina paraula s la ms adequada per a denominar la persona que es dedica
professionalment a protegir la integritat fsica duna altra persona evitant que siga
vctima de possibles agressions? Eixa paraula s guardaespatles? s, tal volta,
millor guardaesquenes? O potser disposem daltres paraules ms adients?
En el Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (DIEC), tant en la primera edici com en la segona,
trobem la paraula guardaespatlles que t dues accepcions. La primera ens remet a cobriespatlles
que el DIEC definix com a mocador despatlles. La segona accepci s: persona que acompanya
alg per protegir-lo de possibles agressions.
Si cerquem la paraula guardaespaldas en el DRAE trobem la definici segent: persona que
acompaa asiduamente a otra con la misin de protegerla.
No s difcil adonar-se que la segona accepci de la paraula guardaespatlles que trobem en el DIEC
s una cpia de la definici de guardaespaldas que trobem en el DRAE. I, a ms, s una cpia
bastant desafortunada per les dues raons que exposar tot seguit.
La primera ra s que la paraula espatlla (espatla en els parlars valencians i balears) significa
exactament: zona de lesquena dels ssers humans i dels altres animals quadrumans
immediatament posterior als muscles. Despatles, doncs, en tenim dues: la dreta i lesquerra. Cada
espatla s una petita zona de lesquena immediatament posterior als muscles. Si la persona que ha
de protegir la nostra integritat fsica defenent-nos de possibles agressions lnica part de cos que ens
ha de protegir sn les dues espatles, estem ms perduts que un garrof en alta mar. Ens poden pegar
un tret al cap, una ganivetada al ventre, una bastonada a la canella, un puntell al cul, traurens un
ull, tallar-nos una orella, trencar-nos el nas, mossegar-nos un bra o xafigar-nos sdicament un ull
de poll i el guardaespatles, fent honor al seu nom, no far res al respecte perqu ell lnica obligaci
que t s evitar que ens facen mal a les espatles.
La segona ra s que traduir la paraula castellana guardaespaldas per guardaespatlles (o
guardaespatles) no s gens apropiat. I traduir-la per guardaesquenes, tampoc. La denominaci
castellana guardaespaldas t el seu origen en una expressi castellana ben castissa, guardar las
espaldas (a una persona), expressi que significa mirar per ella, ajudar-la, protegir-la, evitar-li
problemes, complicacions i maldecaps. Nosaltres no tenim cap expressi equivalent a eixa expressi
castellana que tinga una estructura semblant. La pressi que el castell exercix sobre la nostra
llengua des de fa, com a mnim, tres segles, fa que no siga estrany que es tradusca guardar las
espaldas per guardar las espatlles (o les espatles). Alguns autors han caigut en el parany.
Heus ac un fragment de Notes de color de Narcs Oller:
Sort que darrera meu hi ha qui em guarda les espatlles!
En la novella Icria, Icria de Xavier Benguerel trobem;
(/)
(http://www.nuvol.com/homo-fabra/)
Calndria (/calandria/)
Punt de llibre (/punt-de-llibre/)
Homo Fabra (/homo-fabra/)
El web negre (/elwebnegre/)
LApuntador (/apuntador/)
Cast@fiore (/castafiore/)
Pantalles (/pantalles/)
Galeries (/galeries/)
LAven (/lavenc/)
0 M'agrada
(http://www.nuvol.com/opinio/per-que-lady-
gaga-no-paga-drets-a-rilke/)
3 Guardaespatles o guardaesquenes?
(http://www.nuvol.com/opinio/guardaespatles-
o-guardaesquenes-2/)
4 El futur s un llibre obert
(http://www.nuvol.com/opinio/el-futur-es-un-
llibre-obert/)
5 Tu ets dels que encara veu la televisi quan la
fan? (http://www.nuvol.com/opinio/tu-ets-
dels-que-encara-veu-la-televisio-quan-la-fan/)
6 Nvol se suma a Vilaweb
(http://www.nuvol.com/opinio/nuvol-a-
vilaweb/)
7 Un mapa de cicles potics per tot l'any
(http://www.nuvol.com/noticies/un-mapa-de-
cicles-poetics-per-tot-lany/)
8 Albert Juvany. El silenci del far
(http://www.nuvol.com/critica/albert-juvany-
el-silenci-del-far/)
9 La Bucovina com a metfora: Appelfeld, Manea,
Celan (http://www.nuvol.com/noticies/la-
bucovina-com-a-metafora-appelfeld-manea-
celan/)
10 'Jo confesso' de Jaume Cabr es traduir al suec
(http://www.nuvol.com/noticies/jo-confesso-
de-jaume-cabre-es-traduira-al-suec/)
(http://www.nuvol.com/ebooks)
Ara, rai, tenim qui ens guarda les espatlles.
El castell sinfiltra duna manera subreptcia i subliminar en el nostre subconscient i, lentament,
subtilment, canvia en el nostre cervell estructures lingstiques sense que ens nadonem. Emprem
paraules, locucions i construccions gramaticals que sn cpies inconscients de les que sentim
contnuament en castell. No s gens estrany que emprem espontniament, amb naturalitat,
expressions com ara guardar les espatlles (o les espatles). Aquest castellanisme subtil el trobem en
el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana Raspall i Joan Mart. Tamb el recull el DCVB. En
lentrada espatlla trobem: Guardar o servar les espatlles a qualc: protegir-lo, esser-li favorable i
defensor.
Haurem deradicar aquest castellanisme de la llengua culta? Considere que eliminar-lo dels
diccionaris i prohibir-lo, no, per aconsellar que no sempre, s.
La qesti de la paraula guardaespatlles (o guardaespatles) s diferent. Aquesta paraula, amb el
significat de persona que acompanya alg per protegir-lo de possibles agressions, no la trobem en
el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra ni en cap diccionari catal o
valenci anterior al de Fabra. En el primer diccionari que he trobat aquesta accepci de
guardaespatlles s el Diccionari de la Llengua Catalana de lEnciclopdia Catalana (3a edici,
Barcelona, 1993). Desprs apareix en el DIEC (1a i 2a edicions) i en el GDLC. I tot seguit la copia
tothom.
En el DNV trobem lentrada guardaespatles, persona que es dedica professionalment a acompanyar
a una altra per a protegir-la, i tamb lentrada guardaesquenes que remet a guardaespatles. La
paraula guardaesquenes s una innovaci del DNV desafortunada a ms no poder, ja que la persona
protegida t noms una esquena, com tots els ssers humans. El castell es pot permetre fer
guardaespaldas, en plural, perqu el castell diu en plural moltes coses que, en bona lgica, hauria
de dir en singular, per aix s aix, forma part del geni de la llengua castellana. Expressions com
ara buenos das, buenas tardes, buenas noches, a finales (o a principios) de semana (o de mes, o de
ao, o de siglo), andar por esos mundos de Dios, bajar (o subir) las temperaturas, subir a los
cielos, estar bajo las faldas de la madre (de uno), estar hasta las narices, felices Navidades, felices
Pascuas, hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades, poner las barbas en remojo, ponerse de
espaldas a la pared, mquina quitanieves, saltar por los aires, hacer las Amricas, tener muchas
ganas de hacer algo, sonarse las narices, tocarse las narices, a los efectos de, salir a hombros (o en
hombros), a todas horas, caerse de narices, en estos momentos, en aquellos tiempos, hacerse
aicos, heces fecales, tener pocas luces, etc., o paraules com ara felicidades, cortafuegos,
guardabarros, parabrisas, Navidades, etc., sn sempre en plural en llengua castellana mentres que
els seus equivalents en la nostra llengua els fem en singular, com fan les altres llenges del nostre
entorn.
En altres llenges, la denominaci que saplica al professional que es dedica a la protecci fsica de
les persones significa guarda del cos que t molt de sentit perqu expressa clarament que et
guarda el cos, et protegix el cos. s el cas de langls bodyguard, del francs garde du corps, de
litali guardia del corpo o de lesperanto korpogardisto.
Quina hauria de ser la denominaci en la nostra llengua per al professional de la seguretat que
tractem? Si ens nhagurem dinventar una, hauria de ser un derivat de guardar (o de protegir) i de
cos i, a ms, en singular, no en plural. I millor una paraula que una locuci, com fan langls i
lesperanto. Per la qesti s que no ens cal inventar res perqu la paraula ja la tenim. s escorta. I
si ja tenim la paraula escorta, quina falta ens fa complicar-nos la vida amb guardaespatlles (o
guardaespatles) i amb guardaesquenes?
Els responsables de normativitzar les llenges tenen lobligaci moral de conformar una llengua
normativa assumible pels usuaris, tan clara, senzilla i comprensible com siga possible. Una llengua
que no cree problemes, que en resolga.
Si no vaig errat, la paraula guardaespatlles (o guardaespatles) t, com a molt, vint anys de vida. I la
paraula guardaesquenes s bastant nova. Sn paraules sense tradici literria. Farem un b a la
nostra llengua si tingurem la sensatesa i la valentia deliminar-les dels diccionaris.
Pel que fa al mocador anomenat guardaespatlles que ja trobem en el Diccionari General de la
Llengua Catalana de Pompeu Fabra, la cosa s radicalment diferent. En aquet cas espatlla (o
espatla) t el significat antic de muscle. Un mocador guardaespatlles (o guardaespatles) s un
mocador que aprofita per a tapar els muscles. En aquest cas el DNV ens sorpren amb la craci de la
paraula guardaesquena que definix com mocador gran dabric. Gran s que s, evidentment, per
no tant com una capa que tapa tota lesquena.
Considere que en el DNV:
1) Shan deliminar les entrades guardaesquena i guardaesquenes.
2) Sha deliminar la primera accepci de lentrada guardaespatles.
3) En lentrada guardaespatles sha de deixar com a nica definici: mocador gran dabric.
Bibliografia
Activitat recent
Ferriol Macip Bonet recomana Vicent Andrs
Estells a Nova Jersey | Nvol.
fa uns 2 mesos
Marcel Proust pot canviar la teva vida | Nvol
14 persones ho recomanen.
Males notcies, torna Mar i Cel | Nvol
27 persones ho recomanen.
Josep Pedrals: La poesia s un autntic luxe,
el millor que tenim a la vida | Nvol
7 persones ho recomanen.
Complement social de Facebook
Enviar
Subscriu-te a Nvol
correu electrnic
Tweet 15 0
Etiquetes:
DNV (http://www.nuvol.com/tag/dnv/)| Eugeni S. Reig (http://www.nuvol.com/tag/eugeni-s-
reig/)
Deixa un comentari
Nom *
Comentari *
Lloc web
1 Comentaris
Correu electrnic *
AADD; Diccionari de la Llengua Catalana. (3a edici) (Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1993)
AADD; Gran Diccionari de la Llengua Catalana. (Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998) [=
GDLC]
Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la collaboraci de Manuel Sanchis Guarner i
Anna Moll Marqus). Diccionari Catal-Valenci-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de
Mallorca, 1988) [= DCVB]
Benguerel i Llobet, Xavier; Icria, Icria. (Planeta, Barcelona, 1974, pg. 21)
Fabra i Poch, Pompeu; Diccionari General de la Llengua Catalana. (7a edici, EDHASA, Barcelona,
1977)
Institut DEstudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edici, Edicions 3 i 4 / Editorial
Moll / Enciclopdia Catalana / Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona / Palma de
Mallorca / Valncia, 1995) [= DIEC1].
Institut DEstudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edici, Enciclopdia Catalana i
Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].
Oller i Moragas, Narcs; Notes de color. Quadros en prosa ab un prlech de Joseph Yxart. (Segona
edici. Barcelona, Llibr. A. Verdaguer)
Raspall, Joana & Mart, Joan; Diccionari de locucions i frases fetes. (Nova edici amb un ndex de
paraules clau, Edicions 62, Barcelona, 1996)
L'adrea electrnica no es publicar Els camps necessaris estan marcats amb *
Enviar
1. Josep-Maria el 20 juliol 2014 a les 9:24
(http://www.nuvol.com/opinio/guardaespatles-o-guardaesquenes-
2/#comment-218908) ha dit:
El DIEC2 atribueix escorta, tres funcions: curar de la seguretat dalg, fer-li honor i evitar que
fugi. A guardaespatlles o guardaesquenes li atribum noms la primera daquestes tres
funcions.
Em pregunto si aquesta diferncia dextensi de significat no pot crear algun problema. s clar,
certament, que el context sol resoldre la vaguetat i lambigitat.
El DCVB recull guardacs, referit a la prenda de vestir. Veig difcil i violent afegir a aquest
significat el de la referncia a un tipus dacompanyant o acompanyants.
Millor trobar una paraula que haver de recrrer a una locuci, s, per aix no ens ha de fer perdre
de vista que hi ha algunes locucions que farien el servei, acompanyant de seguretat, potser.
Respon (/opinio/guardaespatles-o-guardaesquenes-2/?replytocom=218908#respond)
0 M'agrada
Qui som (http://www.nuvol.com/qui-som/) Manifest (http://www.nuvol.com/manifest/) Avs legal (http://www.nuvol.com/avis-legal/)
Contacte (http://www.nuvol.com/contacte/) Poltica de privacitat (http://www.nuvol.com/politica-de-privacitat/) Normes de participaci
(http://www.nuvol.com/normes-de-participacio/) Patrocinadors (http://www.nuvol.com/patrocinadors/)
Follow
0
Subscriu-te a Nvol
correu electrnic Enviar
Copyright Nvol.com 2014 - Disseny Web: iEstrategic (http://www.iestrategic.com)
6,7 mil M'agrada