Eimeric dUsall , el templari de Banyoles.

El banyol Josep Maria Reyes Vidal ha publicat la vida dEimeric

dUsall (Banyoles 1267-1335). El llibre Eymeric de Usall el ultimo
templario, Banyoles 2009 explica la vida dun fill de Banyoles que
fou ambaixador del Casal de Barcelona a Egipte i un dels
instruments de Ramon Llull per dur a terme la reconquesta del
regne de Jerusalem. El savi mallorqu volia que la croada fos
dirigida per un prncep catal. A ms de per recuperar Terra
Santa, la croada havia de servir, per posar la casa de Barcelona al
capdavant de les dinasties europes. s a dir, Catalunya havia
desdevenir una de les primeres potncies del mn.
De cara al seu origen, Eimeric dUsall s el responsable de la
primera carta municipal de Banyoles i va salvar els banyolins de
la remena que els exigia Bernat de Vallespirans (Abat del
monestir de Sant Esteve).

Formaci a Santa Maria de Vilabertran
Eimeric dUsall va nixer al mas Usall a Banyoles el 1267. En el
part dell i del seu germ Joan la mare, Clara de Mianigues, va
morir. Els seu pare Francesc (mort al combat de les Illes
Formigues-1285) i el seu oncle Pere es dedicaven al negoci
familiar de les pells que dirigia el seu avi Bartomeu. Eren els
provedors de pells de lOrdre Templria a Catalunya. Ells eren
membres de lordre i una de les famlies ms riques i influents de
Catalunya. El negoci de les pells de generaci en generaci havia
repartit els Usall en dues branques. Els de Banyoles que tenien
ramats i tractaven les pells i els seus cosins de Barcelona que en
base al comer de les pells shavien convertit en banquers i
tenien galeres per fer comer amb els pasos de lOrient Mitj.
Amb pocs anys, Eimeric va caure duna finestra, cosa que li va
suposar coixesa de per vida. Limpediment li va suposar no poder
preparar-se al nivell dels altres nois de la seva edat i classe per la
guerra. s a dir, per ser un cavaller templari. En canvi, els seus
preceptors de la Cannica de Santa Maria de Vilabertran el van
instruir en la retrica, el llat, el grec, les matemtiques,
lastrologia (per navegar), en la geografia i en la negociaci. Per
designaci del rei i ja fet el jurament del temple va haver
destudiar rab al convent dels franciscans de Barcelona. Ms
ben dit va haver de vigilar els tres fills de Carles el Coix de Npols
que eren hostes de la Casa de Barcelona. Tot i que el seu pare
era enemic mortal dels prnceps catalans, els tres nois van ser
ensenyats pels millors mestres. Grcies a ells, Eimeric va estudiar
fins als 28 anys.

El 1296, es va casar amb Estefania de Pratbo, la qual en morir de
part li va deixar un extens patrimoni al barri de Sant Flix de
Girona.
Morta Estefania, Eimeric va decidir marxar de Banyoles per tal
danar a Barcelona a treballar en el negoci familiar del mercadeig
de les pells. La nova feina li va possibilitar viatjar pel nord
dfrica. Lexperincia presa com a navegant, li va valdre per
poder participar al viatge dels templaris catalans a Creta i Xipre.
Van anar-hi per trobar el Khan Ghazan (rei trtar de Prsia que
havia derrotat els mamelucs dEgipte). Van preparar una gran
ofensiva conjunta de templers, trtars, armenis i xipriotes per
conquerir el regne de Jerusalem (Palestina) als mamelucs
dEgipte. El resultat daquella ofensiva, va ser que els templers
van poder establir una fortalesa a lilla dArwad, la qual va ser
reconquerida pels mamelucs el 1302. Aix, el cap de la guarnici
Dalmau de Rocabert (templer) i daltres catalans van quedar
presoners del sold al-Nsir Muhammad. Dalmau de Rocabert
havia estudiat amb Eimeric. Era fill del vescomte de Peralada-
Rocabert. Dalmau VI de Rocabert i de Guilleuma de Cervell, i
germ de larquebisbe de Tarragona. Guillem de Rocabert. Va
ser el darrer cap militar important a Terra Santa.
Tornat a Catalunya, Eimeric es va tornar a casar. La segona
esposa va ser Joana de Porqueres de la famlia dels Porqueres-
Santa Pau. Joana va viure molt de temps sola al mas Usall. Presa
per la demncia, va morir al soterrani del mas.



Ambaixador davant del solt mameluc
En els primers anys del matrimoni amb Joana de Porqueres, va
ser quan el rei Jaume II li va encomanar que viatgs a Egipte en
tant que ambaixador seu per aconseguir la llibertat de Dalmau
de Rocabert i dels catalans que pogus. Van ser fets presoners
pels mamelucs dEgipte en la presa dArwad.
El mes de juny del 1303, Eimeric dUsall va salpar cap a Egipte
amb la galera Porcincula. Era un viatge molt perills, perqu
Jaume II, abans, havia trencat una pacte de no agressi i dajuda
amb els mamelucs. Aix no obstant, a Egipte el van rebre b,
per van voler saber el perqu de tan dinters per Dalmau de
Rocabert. Van posar Eimeric sota la tutela de Fakhr al-Dhin
Utmn al-Nasiri. Era cap de ladministraci civil dEgipte i parlava
i entenia el catal. LEimeric desconeixia el fet que Fakhr al Dhin
era un descendents dels musulmans expulsats de Dnia i que
odiava els catalans. Tamb desconeixia que Fakhr al-Dhin
dominava el catal.
Fakhr al Dhin, per tal de saber la realitat de la missi va afalagar
Eimeric, li va parar trampes, en les quals van participar
odalisques, i li va fer regals (trossos de veracreu falsos, i llibres i
relleus divori). Com que Eimeric no va cedir van perllongar
lestada de tal manera que al 1304, Jaume II va enviar una
expedici de rescat. El capit era Bernat Marquet, el qual anava
acompanyat del talmudista jueu Shlomo ben Adret. El solt va
decidir deixar marxar Eimeric, per acompanyat de Fakhr al Dhin,
el qual va viatjar a Catalunya per verificar linters veritable de
lalliberament de Dalmau de Rocabert.
Noms darribar a Catalunya Fakhr al-Dhin Utman al Nasir va
entrar en contacte amb Bernat de Sarri (conseller reial i
procurador de lAbat del monestir de Sant Esteve de Banyoles
Bernat de Vallespirans). s a dir va trobar els enemics dEimeric.
I, sense tenir en compte linters com, van posar el mameluc al
corrent del plans de la casa de Barcelona.
La idea era de Ramon Llull. El savi mallorqu havia creat el
projecte Rex Bellator. Es tractava de posar un rei guerrer de la
casa de Barcelona al capdavant duna gran croada que permets
recuperar el regne de Jerusalem. El lder havia de ser Jaume, fill
de Jaume II, i lobjectiu, a ms de recuperar Jerusalem, era
convertir la casa de Barcelona en la ms important dEuropa. En
aquest teixit, la figura de Dalmau de Rocabert era molt
important perqu havia de ser el gran mestre de lordre dels
templaris, els quals tenien una xarxa de poder militar que
sestenia per tota la cristiandat.
Sabut de les intencions de la casa de Barcelona, Fakhr al-Dhin va
propiciar un altre viatge a Egipte dels catalans. Aix doncs, el
1305, Eimeric, acompanyat dels seus germans Pere i Sim, va
tornar a Egipte. Quan es va adonar que no reeixiria en la llibertat
de Dalmau de Rocabert i que en realitat Fakhr al-Dhin tramava
contra ell, Eimeric va tornar a Catalunya, pel cam va abandonar
Fakhar al-Dhin en una platja deserta. Quan va aconseguir sortir
de la platja, Fakhr al-Dhin va avisar Felip IV de Frana del
projecte Rex Bellator. El rei francs acabava dexpulsar els jueus
del seu regne per quedar-se amb els bns que tenien. Abans de
marxar, els jueus van dipositar els seus bns als castells dels
templaris amb laval de documents codificats. Felip IV va
considerar que el projecte de Ramon Llull contribua a la seva
idea de fer desaparixer els templaris. Els templaris havien estat
creats per protegir els peregrins que anaven a Terra Santa. Per
fer-ho tenien fortaleses a la costa oriental del Mediterrani i
participaven en els beneficis del comer entre Europa i lOrient
Mitj. Si Terra Santa estava en poder dels musulmans, a Frana
no feien falta.
Abans darribar a Barcelona, Eimeric va parar a Siclia, on va
intentar convncer Federic II de la Casa de Barcelona per armar
una galera i fer incursions a Egipte. Tornat a Barcelona, Bernat de
Sarri el va acusar dhaver robat la veracreu i el sant grial que li
havia donat el solt dEgipte. Jaume II no sho va creure, perqu
segons tenia constncia els mamelucs no havien tingut mai ni la
veracreu ni el sant grial. Aix doncs, va exonerar de
responsabilitats Eimeric.
Per la seva part, Felip IV de Frana va aconseguir que el sant pare
Climent V li deixs perseguir els templaris. El 1307 va apressar
Jacques de Molay, el gran mestre, i molts templaris de Frana als
quals van torturar i matar. El regne dArag tamb va haver de
demanar responsabilitats als seus templaris. Els van jutjar i els
van absoldre. Al 1312, Climent V va dissoldre lordre. Quan va
considerar que no tenia valor, el solt va deixar en llibertat
Dalmau de Rocabert.

Eimeric dUsall a Banyoles

Durant generacions els Usall van proveir de pells al temple. les
pells treballades servien per les selles dels cavallers de Crist, i
dels seus sergents i dels turcoples i per que els arnesos, les
corretges, els guants, les capes, bosses i cuirasses i altres. Per
lelaboraci hi feien servir el canal que surt de lestany i passa pel
per la part de darrera del monestir de Sant Esteve, tenien
ramats de cabres i de vaques (feien una fira ramadera per tenir
ms pells) i el dret exclusiu sobre el tan (coriaria myrthfollia). Un
abat del monestir de Sant Esteve va haver de demanar crdit als
Usall per comprar el feu dels Porqueres-Santa Pau. El monestir
no va poder pagar el crdit i va haver de donar als Usall el
monopoli del cultiu i la recollecci del tan.

Era una herba indispensable perqu les pells es curessin b.
Trituraven el tan, remullaven les pells amb cal, les pelaven i les
submergien en lquids provinents dEgipte. Desprs les passaven
per la taula, les reforaven i les estiraven. Fet el procs, les duien
a Barcelona per repujar-les.
A principis del 1303, el monestir tenia havia comprat la
jurisdicci feudal dels Porqueres-Santa Pau. Amb tots els drets
feudals, labat Bernat de Vallespirans posava els preus dels
impostos i la gent de Banyoles i rodalia no sen sortien. A ms
dels Usalls, hi havia gent que feia teixits i daltres tenien
interessos a Barcelona i Valncia. Aix doncs, hi havia unes dotze
famlies que juntes volien plantar cara a labat. Aspiraven a un
parrquia independent del monestir i a tenir cnsuls (una
espcie de regidors medievals). Les aspiracions shavien de
concretar en una carta de llibertats municipals. Van demanar que
Eimeric dUsall fes drbitre entre el monestir i ells. El monestir
va encomanar la defensa a Bernat de Sarri. Primer, Eimeric va
aconseguir el reconeixement de lesglsia de Santa Maria dels
Turers de Banyoles i el dret a enterrar i a celebrar Missa i ms
tard i desprs de fer feines pel rei a Siclia va aconseguir dotar
Banyoles de carta municipal. Aix s es va fer enemic per sempre
de Bernat de Vallespirans i de Bernat de Sarri.
Per tal denfortir la parrquia, es probable que Eimeric dUsall fes
donaci dun tros de veracreu (un dels regals de Fakhar al-Dhin)
a Santa Maria dels Turers. Desprs de la batalla de Hattin (1187)
que signific lenfonsament del regne de Jerusalem, fragments
del lignum crucis aparegueren des daleshores per tot Europa.
Tamb es creu que hi ha relaci entre Dalmau de Rocabert
(mort el 1326 a Santa Maria de Vilabertran) i Eimeric de Banyoles
amb la creu processional ornamentada amb camafeus egipcis de
la cannica.
Desprs dels viatges, Eimeric va tornar a Banyoles, on va
comprar el feu de Sant Andreu de Mata. Va posar la gent de
Mata en molt bones condicion. Els va treure els mals usos.
LEimeric era un senyor que no maltractava, ni feia s del dret de
cuixa, ni es quedava amb els bns del pags que tenia una dona
adultera... No saprofitava de res. La gent de Banyoles va voler
anar a viure a Mata. Labat va fer s de la remena, s a dir del
dret de mantenir els pagesos a la terra. El ms gros s que abans
els banyolins ja havien comprat la servitud al monestir, per
labat els volia cobrar per deixar-los marxar.
Eimeric va intentar que el rei deixs establir els banyolins a Mata,
per no ho va aconseguir. Labat de Banyoles era el confessor del
nou rei Alfons el Benigne. Apunt de morir Eimeric i desprs de la
mort de Vallespirans, el nou abat Ramon de Coll va renunciar al
dret de remena. Va ser clau la intervenci del prncep Pere
(futur Pere el Ceremonis). Eimeric dUsall va morir el 1335 al
mas Usall.

Ordre dels cavallers de Crist i del temple de Salom (templaris).
Van ser una de les ordres militars cristianes de ledat mitjana. Va
ser fundada entre 1118 i 1119 per 9 cavallers francesos, liderats
per Hug de Payens. El propsit era protegir la vida dels peregrins
que anaven a Jerusalem, desprs que fos conquerida pels croats.
Lordre va ser reconeguda pel patriarca llat de Jerusalem
Garmond de Picquigny, qui els va posar la regla dels cannics
(capellans que viuen en un convent) agustins del Sant Sepulcre.
El Concili de Troyes va aprovar lordre el 1129. Des de llavors van
crixer en nombre i en poder. Es distingien pel fet que duien una
capa blanca amb una creu vermella. Es repartien en militars mol
preparats i en economistes i comerciants o tot a la vegada. Van
construir fortaleses per tota la costa del Mediterrani fins a Terra
Santa.
El seu xit est vinculat a les croades. De fet, el regne de
Jerusalem es va perdre per la cristiandat, perqu lordre va
perdre suport dels reis. Felip IV de Frana es va basar en els
rumors sobre la cerimnia diniciaci i de comproms per
demanar al papa Climent V mesures contra ells. El 1307, molts
templaris (sobretot a Frana) van ser perseguits, torturats i
cremats. Al 1312, el Sant Pare va dissoldrels. Al regne dArag,
els antics templaris van crear lordre de Montesa.