Josep Maria Reyes Vidal:

Eimeric dUsall , el templari de Banyoles.

El banyol Josep Maria Reyes Vidal ha publicat la vida dEimeric dUsall
(Banyoles 1267-1335). El llibre Eymeric de Usall el ultimo templario,
Banyoles 2009 explica la vida dun fill de Banyoles que fou ambaixador
del Casal de Barcelona a Egipte i un dels instruments de Ramon Llull per
dur a terme la reconquesta del regne de Jerusalem. El savi mallorqu
volia que la croada fos dirigida per un prncep catal. A ms de per
recuperar Terra Santa, la croada havia de servir, per posar la casa de
Barcelona al capdavant de les dinasties europes. s a dir, Catalunya
havia desdevenir una de les primeres potncies del mn.
De cara al seu origen, Eimeric dUsall s el responsable de la primera
carta municipal de Banyoles i va salvar els banyolins de la remena que
els exigia Bernat de Vallespirans (Abat del monestir de Sant Esteve).

Formaci a Santa Maria de Vilabertran
Eimeric dUsall va nixer al mas Usall a Banyoles el 1267. En el part dell
i del seu germ Joan la mare, Clara de Mianigues, va morir. Els seu pare
Francesc (mort al combat de les Illes Formigues-1285) i el seu oncle
Pere es dedicaven al negoci familiar de les pells que dirigia el seu avi
Bartomeu. Eren els provedors de pells de lOrdre Templria a
Catalunya. Ells eren membres de lordre i una de les famlies ms riques
i influents de Catalunya. El negoci de les pells de generaci en
generaci havia repartit els Usall en dues branques. Els de Banyoles que
tenien ramats i tractaven les pells i els seus cosins de Barcelona que en
base al comer de les pells shavien convertit en banquers i tenien
galeres per fer comer amb els pasos de lOrient Mitj.
Amb pocs anys, Eimeric va caure duna finestra, cosa que li va suposar
coixesa de per vida. Limpediment li va suposar no poder preparar-se al
nivell dels altres nois de la seva edat i classe per la guerra. s a dir, per
ser un cavaller templari. En canvi, els seus preceptors de la Cannica
de Santa Maria de Vilabertran el van instruir en la retrica, el llat, el
grec, les matemtiques, lastrologia (per navegar), en la geografia i en la
negociaci. Per designaci del rei i ja fet el jurament del temple va
haver destudiar rab al convent dels franciscans de Barcelona. Ms
ben dit va haver de vigilar els tres fills de Carles el Coix de Npols que
eren hostes de la Casa de Barcelona. Tot i que el seu pare era enemic
mortal dels prnceps catalans, els tres nois van ser ensenyats pels
millors mestres. Grcies a ells, Eimeric va estudiar fins als 28 anys.

El 1296, es va casar amb Estefania de Pratbo, la qual en morir de part li
va deixar un extens patrimoni al barri de Sant Flix de Girona.
Morta Estefania, Eimeric va decidir marxar de Banyoles per tal danar a
Barcelona a treballar en el negoci familiar del mercadeig de les pells. La
nova feina li va possibilitar viatjar pel nord dfrica. Lexperincia presa
com a navegant, li va valdre per poder participar al viatge dels templaris
catalans a Creta i Xipre. Van anar-hi per trobar el Khan Ghazan (rei
trtar de Prsia que havia derrotat els mamelucs dEgipte). Van
preparar una gran ofensiva conjunta de templers, trtars, armenis i
xipriotes per conquerir el regne de Jerusalem (Palestina) als mamelucs
dEgipte. El resultat daquella ofensiva, va ser que els templers van
poder establir una fortalesa a lilla dArwad, la qual va ser reconquerida
pels mamelucs el 1302. Aix, el cap de la guarnici Dalmau de Rocabert
(templer) i daltres catalans van quedar presoners del sold al-Nsir
Muhammad. Dalmau de Rocabert havia estudiat amb Eimeric. Era fill
del vescomte de Peralada-Rocabert. Dalmau VI de Rocabert i de
Guilleuma de Cervell, i germ de larquebisbe de Tarragona. Guillem
de Rocabert. Va ser el darrer cap militar important a Terra Santa.
Tornat a Catalunya, Eimeric es va tornar a casar. La segona esposa va
ser Joana de Porqueres de la famlia dels Porqueres-Santa Pau. Joana va
viure molt de temps sola al mas Usall. Presa per la demncia, va morir
al soterrani del mas.



Ambaixador davant del solt mameluc
En els primers anys del matrimoni amb Joana de Porqueres, va ser quan
el rei Jaume II li va encomanar que viatgs a Egipte en tant que
ambaixador seu per aconseguir la llibertat de Dalmau de Rocabert i
dels catalans que pogus. Van ser fets presoners pels mamelucs
dEgipte en la presa dArwad.
El mes de juny del 1303, Eimeric dUsall va salpar cap a Egipte amb la
galera Porcincula. Era un viatge molt perills, perqu Jaume II, abans,
havia trencat una pacte de no agressi i dajuda amb els mamelucs.
Aix no obstant, a Egipte el van rebre b, per van voler saber el
perqu de tan dinters per Dalmau de Rocabert. Van posar Eimeric
sota la tutela de Fakhr al-Dhin Utmn al-Nasiri. Era cap de
ladministraci civil dEgipte i parlava i entenia el catal. LEimeric
desconeixia el fet que Fakhr al Dhin era un descendents dels
musulmans expulsats de Dnia i que odiava els catalans. Tamb
desconeixia que Fakhr al-Dhin dominava el catal.
Fakhr al Dhin, per tal de saber la realitat de la missi va afalagar
Eimeric, li va parar trampes, en les quals van participar odalisques, i li
va fer regals (trossos de veracreu falsos, i llibres i relleus divori). Com
que Eimeric no va cedir van perllongar lestada de tal manera que al
1304, Jaume II va enviar una expedici de rescat. El capit era Bernat
Marquet, el qual anava acompanyat del talmudista jueu Shlomo ben
Adret. El solt va decidir deixar marxar Eimeric, per acompanyat de
Fakhr al Dhin, el qual va viatjar a Catalunya per verificar linters
veritable de lalliberament de Dalmau de Rocabert.
Noms darribar a Catalunya Fakhr al-Dhin Utman al Nasir va entrar en
contacte amb Bernat de Sarri (conseller reial i procurador de lAbat del
monestir de Sant Esteve de Banyoles Bernat de Vallespirans). s a dir va
trobar els enemics dEimeric. I, sense tenir en compte linters com,
van posar el mameluc al corrent del plans de la casa de Barcelona.
La idea era de Ramon Llull. El savi mallorqu havia creat el projecte Rex
Bellator. Es tractava de posar un rei guerrer de la casa de Barcelona al
capdavant duna gran croada que permets recuperar el regne de
Jerusalem. El lder havia de ser Jaume, fill de Jaume II, i lobjectiu, a ms
de recuperar Jerusalem, era convertir la casa de Barcelona en la ms
important dEuropa. En aquest teixit, la figura de Dalmau de Rocabert
era molt important perqu havia de ser el gran mestre de lordre dels
templaris, els quals tenien una xarxa de poder militar que sestenia per
tota la cristiandat.
Sabut de les intencions de la casa de Barcelona, Fakhr al-Dhin va
propiciar un altre viatge a Egipte dels catalans. Aix doncs, el 1305,
Eimeric, acompanyat dels seus germans Pere i Sim, va tornar a Egipte.
Quan es va adonar que no reeixiria en la llibertat de Dalmau de
Rocabert i que en realitat Fakhr al-Dhin tramava contra ell, Eimeric va
tornar a Catalunya, pel cam va abandonar Fakhar al-Dhin en una platja
deserta. Quan va aconseguir sortir de la platja, Fakhr al-Dhin va avisar
Felip IV de Frana del projecte Rex Bellator. El rei francs acabava
dexpulsar els jueus del seu regne per quedar-se amb els bns que
tenien. Abans de marxar, els jueus van dipositar els seus bns als
castells dels templaris amb laval de documents codificats. Felip IV va
considerar que el projecte de Ramon Llull contribua a la seva idea de
fer desaparixer els templaris. Els templaris havien estat creats per
protegir els peregrins que anaven a Terra Santa. Per fer-ho tenien
fortaleses a la costa oriental del Mediterrani i participaven en els
beneficis del comer entre Europa i lOrient Mitj. Si Terra Santa estava
en poder dels musulmans, a Frana no feien falta.
Abans darribar a Barcelona, Eimeric va parar a Siclia, on va intentar
convncer Federic II de la Casa de Barcelona per armar una galera i fer
incursions a Egipte. Tornat a Barcelona, Bernat de Sarri el va acusar
dhaver robat la veracreu i el sant grial que li havia donat el solt
dEgipte. Jaume II no sho va creure, perqu segons tenia constncia els
mamelucs no havien tingut mai ni la veracreu ni el sant grial. Aix doncs,
va exonerar de responsabilitats Eimeric.
Per la seva part, Felip IV de Frana va aconseguir que el sant pare
Climent V li deixs perseguir els templaris. El 1307 va apressar Jacques
de Molay, el gran mestre, i molts templaris de Frana als quals van
torturar i matar. El regne dArag tamb va haver de demanar
responsabilitats als seus templaris. Els van jutjar i els van absoldre. Al
1312, Climent V va dissoldre lordre. Quan va considerar que no tenia
valor, el solt va deixar en llibertat Dalmau de Rocabert.

Eimeric dUsall a Banyoles

Durant generacions els Usall van proveir de pells al temple. les pells
treballades servien per les selles dels cavallers de Crist, i dels seus
sergents i dels turcoples i per que els arnesos, les corretges, els guants,
les capes, bosses i cuirasses i altres. Per lelaboraci hi feien servir el
canal que surt de lestany i passa pel per la part de darrera del
monestir de Sant Esteve, tenien ramats de cabres i de vaques (feien una
fira ramadera per tenir ms pells) i el dret exclusiu sobre el tan
(coriaria myrthfollia). Un abat del monestir de Sant Esteve va haver de
demanar crdit als Usall per comprar el feu dels Porqueres-Santa Pau.
El monestir no va poder pagar el crdit i va haver de donar als Usall el
monopoli del cultiu i la recollecci del tan.

Era una herba indispensable perqu les pells es curessin b. Trituraven
el tan, remullaven les pells amb cal, les pelaven i les submergien en
lquids provinents dEgipte. Desprs les passaven per la taula, les
reforaven i les estiraven. Fet el procs, les duien a Barcelona per
repujar-les.
A principis del 1303, el monestir tenia havia comprat la jurisdicci
feudal dels Porqueres-Santa Pau. Amb tots els drets feudals, labat
Bernat de Vallespirans posava els preus dels impostos i la gent de
Banyoles i rodalia no sen sortien. A ms dels Usalls, hi havia gent que
feia teixits i daltres tenien interessos a Barcelona i Valncia. Aix doncs,
hi havia unes dotze famlies que juntes volien plantar cara a labat.
Aspiraven a un parrquia independent del monestir i a tenir cnsuls
(una espcie de regidors medievals). Les aspiracions shavien de
concretar en una carta de llibertats municipals. Van demanar que
Eimeric dUsall fes drbitre entre el monestir i ells. El monestir va
encomanar la defensa a Bernat de Sarri. Primer, Eimeric va aconseguir
el reconeixement de lesglsia de Santa Maria dels Turers de Banyoles i
el dret a enterrar i a celebrar Missa i ms tard i desprs de fer feines pel
rei a Siclia va aconseguir dotar Banyoles de carta municipal. Aix s es
va fer enemic per sempre de Bernat de Vallespirans i de Bernat de
Sarri.
Per tal denfortir la parrquia, es probable que Eimeric dUsall fes
donaci dun tros de veracreu (un dels regals de Fakhar al-Dhin) a Santa
Maria dels Turers. Desprs de la batalla de Hattin (1187) que signific
lenfonsament del regne de Jerusalem, fragments del lignum crucis
aparegueren des daleshores per tot Europa.
Tamb es creu que hi ha relaci entre Dalmau de Rocabert (mort el
1326 a Santa Maria de Vilabertran) i Eimeric de Banyoles amb la creu
processional ornamentada amb camafeus egipcis de la cannica.
Desprs dels viatges, Eimeric va tornar a Banyoles, on va comprar el feu
de Sant Andreu de Mata. Va posar la gent de Mata en molt bones
condicion. Els va treure els mals usos. LEimeric era un senyor que no
maltractava, ni feia s del dret de cuixa, ni es quedava amb els bns del
pags que tenia una dona adultera... No saprofitava de res. La gent de
Banyoles va voler anar a viure a Mata. Labat va fer s de la remena,
s a dir del dret de mantenir els pagesos a la terra. El ms gros s que
abans els banyolins ja havien comprat la servitud al monestir, per
labat els volia cobrar per deixar-los marxar.
Eimeric va intentar que el rei deixs establir els banyolins a Mata, per
no ho va aconseguir. Labat de Banyoles era el confessor del nou rei
Alfons el Benigne. Apunt de morir Eimeric i desprs de la mort de
Vallespirans, el nou abat Ramon de Coll va renunciar al dret de
remena. Va ser clau la intervenci del prncep Pere (futur Pere el
Ceremonis). Eimeric dUsall va morir el 1335 al mas Usall.

Ordre dels cavallers de Crist i del temple de Salom (templaris).
Van ser una de les ordres militars cristianes de ledat mitjana. Va ser
fundada entre 1118 i 1119 per 9 cavallers francesos, liderats per Hug de
Payens. El propsit era protegir la vida dels peregrins que anaven a
Jerusalem, desprs que fos conquerida pels croats. Lordre va ser
reconeguda pel patriarca llat de Jerusalem Garmond de Picquigny, qui
els va posar la regla dels cannics (capellans que viuen en un convent)
agustins del Sant Sepulcre.
El Concili de Troyes va aprovar lordre el 1129. Des de llavors van
crixer en nombre i en poder. Es distingien pel fet que duien una capa
blanca amb una creu vermella. Es repartien en militars mol preparats i
en economistes i comerciants o tot a la vegada. Van construir fortaleses
per tota la costa del Mediterrani fins a Terra Santa.
El seu xit est vinculat a les croades. De fet, el regne de Jerusalem es
va perdre per la cristiandat, perqu lordre va perdre suport dels reis.
Felip IV de Frana es va basar en els rumors sobre la cerimnia
diniciaci i de comproms per demanar al papa Climent V mesures
contra ells. El 1307, molts templaris (sobretot a Frana) van ser
perseguits, torturats i cremats. Al 1312, el Sant Pare va dissoldrels. Al
regne dArag, els antics templaris van crear lordre de Montesa.