Exrcit i control del territori.

Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

LLUS BUSCAT I SOMOZA

Quaderns de L Selva, 18
Any 2006

p. 131 a 155

CENTRE D'ESTUDIS SELVATANS

132

Quaderns de k Selva, 18 (2006)

UUlS BUSCAT I SOMOZA

Art. 2.

Todos los espanoles puedan imprimir y publicar libremente sus ideas snprevia censura, consuiecinalas leyes.

Art. 10. hlo se impondr jams la pena de confiscacin de

hienes, y ningn espafiol ser privado de su propiedad
sin por causa justificada de utidad comn, prvia L
correspondiente indemnizacin.
Art. 22. Para ser Diputado se requiere ser espafiol, del estado
segiar, haher cumplido veinticinco anos, disfrutar h
renta procedente de hienes races o pagar por centri'
buciones directas la cantidad que L ley Electoral exija,
y tener las dems circunstancias que en L misma ey
se prefijen.

Constituci espanyola de 1845

La fi de la I Guerra Carlina l'any 1840, que acab amb la derrota de les restes
de l'Antic Rgim aglutinades al voltant de la causa carlina, i el posterior fracs del
trienni esparterista, finit amb la derrota de la revolta de la Jamncia (1843), que
suposava una alternativa d'organitzaci de l'Estat ms avanada, va comportar que
es consolids a Espanya un model d'Estat liberal de carcter moderat, centralista i
conservador. Com es pot observar en els tres articles de la Constituci moderada
de 1845 que hem reprodut al principi d'aquest treball, aquest nou Estat integrava
d'una forma clara les tres demandes bsiques de la burgesia liberal, que cada cop era
menys revolucionaria:^ Llibertat, Igualtat i Propietat. Tanmateix, aquests tres ideals
(reconvertit actualment el tercer en Fraternitat, perqu resulta ms polticament
correcte) s'havien vist reduts a la seva mnima expressi, al gust de la minoria
dirigent formada per funcionaris i nobles reconvertits de l'Antic Rgim i les elits
agrcoles i industrials que conformaven la burgesia emergent. Aix, el dret de llibertat
d'expressi es trobava sotms, malgrat sser reconegut, a all que poguessin decidir
les lleis de la monarquia. El dret de propietat s'havia sacralitzat i havia esdevingut
un dels pilars de la societat. Finalment, el dret d'igualtat a nivell poltic, malgrat
sser reconegut, es basava en el fet que, per a sser elegit o elegible, calia tenir uns
ingressos mnims, de forma que tothom era igual, per alguns eren ms iguals que
altres. En definitiva, la Constituci de 1845 suposava la consolidaci d'un model
de societat liberal i moderada. Aquest model es mantingu vigent al nostre pas
-aix s, amb canvis i adaptacions a la dinmica histrica de cada moment- fins
a principis del segle XX. L'excepci sn els dos petits perodes coneguts com a
Bienni Progressista (1854-56) i Sexenni Revolucionari (1868-74).

1.

Sobre aquest tema vegeu: Anna Maria GARCIA I RoviRA./.a)ei/o/ao//bera/7fspanyi/fesdssespopu/ars.Vic:Eumo Editorial,

1989, p. 294.1 tamb: Josep FONTANA. La revoluci liberala Catalunya. Lleida: Eumo Editorial & Pags Edicions, 2003.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de la Selva, 18 (2006) O S

Aquest Estat, sorgit d'un llarg i sagnant conflicte civil, tenia unes bases
extremadament dbils, en bona part a causa de la seva incapacitat per a integrar
dins seu altres grups que havien quedat fora del sistema (carlins, progressistes i
republicans). Com a conseqncia, la inestabilitat poltica augment i, de retop,
els governs tendiren a cercar l'ajut de l'estament militar per assegurar Vstatus quo
vigent. Alhora, aquest exrcit, que a la primera meitat del segle XIX havia estat
un rgan de canvi -no oblidem el Trienni Liberal (1820-23)-, an derivant cap a
posicions conservadores. A aix, a ms, cal afegir-hi que la situaci d'inestabilitat
poltica amb continues guerres i revoltes, iniciada amb la Guerra de la Independncia, comport una creixent autonomia dels militars respecte de l'administraci
civil i un augment de la seva influncia social i poltica. En definitiva, l'Estat s'an
abocant cap a un exrcit esdevingut rbitre de la situaci poltica i darrera trinxera davant la subversi, de forma que la seva seguretat interna fou assegurada
pel mateix exrcit i no pas per uns cossos policials febles, que tamb es trobaven
sotmesos al control militar.^ Prova d'aquesta creixent importncia s que l'administraci militar era predominant dins el conjunt administratiu de l'Estat, tant en
recursos financers (a mitjan segle XIX ms de la meitat dels recursos de l'Estat es
destinaven a mantenir les forces de l'ordre) ,^ com humans (a la primera meitat del
segle XIX, per exemple, el governador civil de Barcelona, malgrat sser el teric
encarregat de l'ordre pblic, amb prou feines dirigia poc ms d'un centenar de
policies, mentre que el capit general de Catalunya comandava una fora armada
d'uns 40.000 homes a tot Catalunya).'* Alhora, en l'organitzaci i coordinaci
d'aquest exrcit, a ms dels recursos humans i materials esmerats, s'hi aplicaren
les tecnologies ms noves de l'poca, amb ms o menys fortuna, com s el cas de
la telegrafia ptica.
En aquest context general, doncs, la fortalesa d'Hostalric, que en origen havia
estat concebuda com una defensa avanada de les forces austriacistes de Catalunya
davant l'exrcit francs,^ posteriorment, al segle XVIII, es va readaptar a la nova
situaci del pas i va esdevenir una pea fonamental de l'estratgia defensiva de
la monarquia borbnica enfiront de Frana, juntament amb Barcelona, Girona
i la plaa forta de Sant Ferran a Figueres. I al segle XIX adapt encara la seva
funcionalitat a la situaci poltica i social del moment i es va convertir en una
baula bsica de la poltica de control basada en l'estament militar, endegada per
les noves classes liberals governants, les quals es trobaven en la necessitat de

2.

Cal puntualitzar, per, que l'organitzaci d'aquests cossos era estrictannent militar i que la tiiscussi es trobava entorn
a qui n'havia de tenir el control directe. s a dir, no hi havia dos models de policia diferents, sin que es tractava d'un
mateix model per amb diferents cpules dirigents. Com a exemple, es pot esmentar els casos dels cossos de gendarmeria i carrabiners a Frana i Itlia, que, malgrat haver gaudit al llarg de la seva histria d'un major control per part de
l'administraci civil que no pas la Gurdia Civil a Espanya, han estat i sn cossos altament militaritzats.

3.

Una interessant i breu descripci de la hisenda espanyola a la meitat del regnat d'Isabel II la trobem en Carl MARX I Friedrich
ENGELS. La evolucin en Espaha. Barcelona: Ariel, p.l 90.

4.
5.

IVIanel RiSQUES CORBELLA. /Govern civil de Barcelona. Barcelona: PAM, 1995, p.448.
Agraeixo a la fundaci Les Fortaleses Catalanes i, en especial, al seu president, el senyor Juan Manuel Alfaro, aquest
aclariment sobre l'origen de la fortalesa.

134 Quaderns de la Selva. 8 (2006)

LLUIS BSCAT i SOMOZA

controlar un pas sovint en rebelli. Concretament, el clmax d'aquesta nova

funcionalitat es produir durant els anys quaranta d'aquest segle, quan Catalunya
es troba immersa en l'anomenada Guerra dels Matiners, ra per la qual ens centrarem en el seu estudi.

Qu era la telegrafia ptica?

Malgrat que la tradici d'enviar missatges a travs de senyals visuals perceptibles
a llargues distncies, fos per mitj de senyals de fum, focs o banderes, ja s'havia
utilitzat des de la ms remota antiguitat, cal dir que el seu veritable promotor i
difusor d'una forma cientfica foren les guerres revolucionries endegades per la
Repblica francesa a finals del segle XVIII.
Els mltiples fronts on havien de lluitar les tropes republicanes feien necessria
l'organitzaci d'un sistema estable, segur i rpid de comunicacions. Aquest sistema
basat en senyals ptiques, que permetien transmetre signes alfabtics i numrics
a distncia, fou elaborat per Claude Chappe."^ D'aqu que no ens hagi de sorprendre que el primer missatge transms per
telegrafia ptica, l'any 1794, anuncis la
caiguda de les places fortes de Landrecies
i Conde, defensades pels austracs, a mans
de les tropes republicanes. En definitiva,
igual com s'ha esdevingut amb Internet,
ens trobem davant d'una nova tecnologia
desenvolupada amb finaUtats miUtars que
posteriorment pass a sser utilitzada per
la societat civil.
Davant l'xit obtingut a Frana pel nou
invent - a mitjan segle XIX la xarxa de
telegrafia ptica francesa ja cobria la gens
negligible extensi de 5.000 km-, el sistema
fou adoptat per altres pasos com Anglaterra, Estats Units i Espanya; aix s, amb
variacions quant a la forma de transmissi
i aparells utilitzats. Tanmateix, a Espanya
Retrat de maduresa del brigadier Jos Maria
Math (1800-1875), autor del projecte de
xarxa telegrfica ptica espanyola.

6. Claude Chappe (Brion 1763 - Pars 1805). Fill de famlia d'origen nobiliari, ingress a la carrera religiosa de ben jove. La
Revoluci li comport la prdua dels seus crrecs, ra per la qual es dedic al desenvolupament d'un sistema prctic de
comunicacions a distncia. Aquesta investigaci fou subvencionada per la jove Repblica francesa, que necessitava un
sistema segur i rpid de comunicacions.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de k Selva, 18 (2006) 1 3 5

el nou procediment no va arrelar, malgrat que les primeres notcies sobre l'invent
arribaren aviat i que Agustn de Betancourt i Molina' ide un sistema que superava
el de Chappe en velocitat de transmissi, seguretat i precisi. A la prctica, tot
i que hi hagu alguns nous intents puntuals -per exemple, durant la Guerra de
la Independncia, ja que sabem per fonts franceses que els espanyols utilitzaven
aquest sistema per avisar dels moviments de l'enemic, o durant la I Guerra Carlina
(1833-40), per iniciativa del capit general Espoz i Mina-,^ no fou fins a l'any
1844 que l'Estat decid iniciar la construcci d'un telgraf que uns Madrid amb
les capitals de provncia, els punts notables de la costa i les fronteres. Per aquesta
ra es convoc un concurs pblic, al qual es presentaren quatre projectes diferents.
Es va escollir el que proposava Jos Maria Math Aragua.' Aquest projecte preveia
la construcci d'un gran nombre de lnies, de les quals, per, noms se n'arribaren
a construir tres: la de Madrid a Irn, que entr en servei el 2 d'octubre de 1846,
la de Madrid a Cadis i la de Madrid a la frontera francesa, passant per Barcelona,
que entr en funcionament en la seva totalitat l'any 1850.'
En definitiva, el sistema no prosper fins que a mitjan anys quaranta les noves
necessitats de l'Estat liberal no el feren necessari. Per, quines eren aquestes
necessitats que impulsaren a desenvolupar un sistema de comunicacions que, justament en aquells moments, comenava a ser antiquat i era superat per la naixent
telegrafia elctrica? (Per les mateixes dates, a Amrica s'inaugur la primera lnia
de telegrafia elctrica.)

L'establiment d'una xarxa de telegrafia ptica a Catalunya

Com hem vist, a mitjan segle XIX el nou estat liberal moderat, que es trobava
en procs de consolidaci a Espanya, desprs de la fi de la I Guerra Carlina tenia
necessitat d'unes comunicacions rpides per tal d'assegurar el seu control sobre el
territori i una bona coordinaci entre el govern central i els seus diversos rgans

7.

Agustn de Betancourt i Molina (Puerto de la Cruz 1758 - Sant Petesburg 1824). Cientfic i enginyer espanyol. L'any
1778 an a Madrid i es form a los Reales Estudis de San Isidro. Viatj a Frana i Anglaterra per investigar les darreres
innovacions industrials, a mig cam entre la investigaci cientfica i l'espionatge industrial. Retornat a Espanya, l'any 1802
esdevingu primer director de l'Escola d'Enginyers. El 1807 marx a Rssia, on finalment s'install i va realitzar diversos
projectes d'enginyeria i industrials.

8.

Francisco Espoz i Mina (Indocn 1781 - Barcelona 1836). Militar d'origen navarrs. Fou capit general de Catalunya l'any
1822 i derrot totalment les forces realistes aixecades contra el govern liberal. Durant la invasi dels Cent Mil fills de
Sant Llus dirig a Catalunya la defensa del rgim liberaL per hagu de capitular i marxar a l'exili a Frana. Al llarg dels
anys 1835-36 torn a ocupar la capitania general de Catalunya, des de la qual reprim amb duresa tant els progressistes
radicals com els carlins.

9.

Jos Maria Math Aragua (Sant Sebasti 1800 - 1875). Enginyer militar espanyol. De Jove ingress al Cos d'Enginyers de
l'Armada, fins al 1825. El 1845 fou un dels elegits, dins del Cos d'Estat Major, per aixecar la carta general d'Espanya. El
mateix any el seu projecte de lnia de telegrafia ptica fou aprovat en concurs pel govern. Posteriorment, fou l'encarregat
d'establir la lnia de telegrafia elctrica.

10. Per a una visi general de la histria de la telegrafia ptica a Espanya, vegeu:Sebastin OLIV RoiG.H/storio de la telegrafia
ptica en Espo/ia. Madrid: Ministerio de Transporte,TurismoyComunicaciones, 1990.

136 Quakms ck la Selva, 18 (2006)

LLUS BUSCATO ISOMOZA

perifrics (governs civils, diputacions, capitanies generals). Es pos en marxa, doncs,

un projecte de millora de la xarxa viria, alhora que s'inici la construcci d'una
xarxa de telegrafia ptica. La funci d'aquest sistema de comunicacions era ajudar
a centralitzar l'Estat i mai no fou concebut com a sistema popular de comunicaci
que ajuds a articular el mercat nacional i millors la relaci entre les diverses
provncies, sin que el seu s es trobava restringit a les autoritats poltiques (Cort
i Govern) o militars, fet que, en part, permet entendre el seu fracs.
Per les mateixes dates i amb una finalitat estrictament militar, a Catalunya
es constru una altra lnia de telegrafia ptica, tericament independent de la
desenvolupada per Math, per, com podrem veure a continuaci, amb diversos
punts de contacte. Aquesta anomenada lnia militar es desenvolup a conseqncia
de l'especial situaci d'inestabilitat que vivia Catalunya durant la segona meitat
dels anys quaranta del segle XIX. Aleshores Catalunya es trobava immersa en el
conflicte militar conegut com a Guerra dels Matiners (1846-49), el qual actu com
un catalitzador per a la rpida difusi de l'enginy. Davant d'un enemic que realitzava una guerra de guerrilles amb petites partides que es movien rpidament pel
territori, protegides sovint per la poblaci del pas, que els donava ajut i aixopluc,
l'exrcit espanyol es vei en la necessitat d'adoptar mtodes de contrainsurgncia
per fer front a aquest tipus de lluita.
Per a entendre aquest fet, cal tenir present que no ens trobem simplement
davant d'un conflicte provocat per les restes del vell carlisme derrotat en l'anterior
guerra, sin que el conflicte matiner respon a una dinmica totalment nova. Els
darrers estudis sobre el tema han posat l'accent en el carcter de resistncia de
la poblaci davant la instauraci d'un nou model d'Estat que afectava greument
els seus interessos econmics i socials. Situaci a la qual s'ha d'afegir que pels
mateixos anys es produ una forta crisi econmica, que comport la rebaixa dels
sous dels obrers i, sovint, el tancament de fabriques. En aquest context, doncs,
el carlisme simplement aprofit la situaci per ser l'aglutinant d'una revolta que
agrupava des dels seguidors de l'absolutisme fins als primers republicans catalans.
Certament, sense tenir en compte aquest fet no s'entendria la capacitat de resistncia i de recuperaci de les partides insurgents -desarticulades per l'exrcit un
cop rere l'altre- al costat d'actuacions tan poc comprensibles, dins d'una ptica
absolutista, com la proclamaci de Carles Vil i la Constituci de 1812, feta per
algun dels capitostos carlins. En definitiva, la guerra tenia unes bases socials slides,
ja que en el bndol cari es barrejaven elements d'esquerra i de dreta units contra
l'enemic com i, a ms, la crisi econmica permetia assegurar-li un important
contingent hum descontent amb la situaci, que veia com a nica sortida el pas
a les partides, on, per cert, es rebia un sou. Tot aix es veia afavorit tamb per
la imposici del sistema de quintes per part dels governs liberals, ja que eren fortament rebutjades per la poblaci i provocaven la fugida de nombrosos quintats,
que sovint ingressaven a la guerrilla.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns <k la Sva, 18 (2006)

137

Davant d'aquesta situaci, doncs, l'actuaci ms lgica d'un exrcit que

superava mpliament els contingents dels matiners,^^ era intentar d'avortar la
seva mobilitat, distribuint les tropes per districtes amb columnes d'infanteria i de
cavalleria, les quals requerien, per a sser efectives, una bona coordinaci entre
elles, d'aqu la necessitat de posseir un sistema de comunicacions rpid i segur. ^^
En aquest context, per tal de coordinar la multitud de columnes disperses que
hi havia pel pas, la Capitania General de Catalunya, que necessitava gaudir de
bones i rpides comunicacions, fou el principal impulsor del sistema, bsicament
mentre fou ocupada pel marqus del Duero, Manuel Gutirrez de la Concha,'^ i
pel general Manuel Pavia y Lacy.''^ S'encoman a Math, que es trobava en aquells
moments a Catalunya dirigint la construcci de la xarxa de telegrafia civiV la
realitzaci d'una xarxa fixa de telegrafia militar ptica. Aquesta construcci fou
presidida per la urgncia donada a l'afer. Com a conseqncia d'aquesta pressa,
al contrari que les torres de la lnia civil, majoritriament fetes d'obra nova, per
a la lnia miUtar es reaprofitaren tantes estructures precedents com fou possible,
de forma que se'n finalitz la construcci en un breu lapse de temps. Un exemple
clar d'aquesta reutilitzaci es troba al castell de Sant Miquel, a Girona, on la torre
de la lnia militar fou bastida damunt una antiga ermita en runes.^* La rapidesa
presid la seva construcci, com ho demostra el fet que en l'esmentat castell de Sant
Miquel, entre la redacci del projecte i l'inici de la construcci de la fortificaci,
amb prou feines passaren uns quants dies:
Anteayer pas con una fuerte escolta a reconocer la que fue ermita de S. Miguel, a I
Vi hora al E de esta ciudad, con instruccin del Sr. [General], a fin de utilizarla para
la defensa de un destacamento de hacia 15 hombres, que guarden un telgrafo que
se quiere despus establecer all. A mi regreso por la noche di cuenta del mismo [al]
Sr. General del proyecto adoptable, de cerrar las varias aberturas y el arco de frente
de la capilla, que tiene 33 pies de longitud al lado y 13 Vi de ancha, aspillerarlo al

11. En el moment de mxima extensi del conflicte, es calcula que l'exrcit tenia uns 70.000 efectius a Catalunya i que el
total de les partides insurgents generalment no pass de 5.000. En el moment l9id,el moviment tingu amb prou feines
10.000 combatents. Vegeu: Xavier HERNANDEZ. Histria militar de Cato/unya. Vol. IV: Temps de revolta. Barcelona: Rafael Dalmau
editor, 2004, p. 126.
12. {oben\/M.L\liW(J\MA>.l.LaGuerradelsMatinersaCatalunya0846-i849).Ur)a crisi econmica i una revolta popular.Barcelorta:
PAM, 2002, p. 213 i 227.
13. IVlanuel Gutirrez de la Concha (Crdoba, Argentina 1808 - IVIontemuro 1874). Militar. Ingress a la Gurdia Reial l'any
1820. Mercs a la seva actuaci al llarg de la Primera Guerra Carlina fou ascendit i arrib a mariscal de camp l'any 1840.
Conspir contra Espartero i particip activament en la seva caiguda l'estiu de 1843. Fou nomenat capit general de
Catalunya en diverses ocasions al llarg dels anys quaranta (1845,1847 i 1848-49). En la darrera de les seves ocupacions
del crrec acab amb el problema que suposaven els matiners.
14. Manuel Pavia i de Lacy (Granada 1814 - Madrid 1896).Militar. Lluit a Catalunya en la Primera Guerra Carlina (Solsona,1838)
i en l'anomenada insurrecci centralista (1843). Fou capit general de Catalunya (1845-1847 i 1847-1848) i ministre de
la Guerra (1847). Intent, sense xit, sufocar la Segona Guerra Carlina, per la qual cosa fou substitut. Capit general de
Filipines (1854), arran de la Revoluci de Setembre de 1868 comand les forces lleials a Isabel II que foren derrotades a
Alcolea (28 de setembre de 1868).
15. Joan LUNAS I POL, Josep M. LLORENS I RAMS i Jordi MERINO I SERRA.La telegrafia ptica a la Selva (1848-1862). Quodems de
toSe/ra,9(1996),p.117-118.
16. Llus BAYONA i Llus BuscAT. La restauraci del castell de Sant Miquel.fieWsfa de Girona, 227 (2004), p.44-47.

1 3 8 Qmdems de la Seha, 18 (2006)

LLUS BUSCAT I SOMOZA

mismo tiempo, poniendo un piso de madera, y estableciendo encima de su bveda

un [andn] y muro aspillerado, con matacanes que defiendan su pi. Se entiende que
debe [colocarse] teja en lo restante de la bveda, que no se ha olvidado un [casern]
para despensa, cocina, comn, y un tambor en la puerta de entrada con verja de
hierro, y elevada. Agrado el proyecto, tambin por lo barato, al General, fue a verlo
por s, y en aquel instante mand llevar los materiales que yo haba designado, y [...]
ya trabajan no se con qu fondos."
La seva mateixa distribuci geogrfica denotava clarament el seu carcter
militar. Si observem la distribuci d'aquestes lnies en el mapa, ens adonarem que
envoltaven les comarques centrals de Catalunya (Girons, Pla de l'Estany, Garrotxa, Osona i Bages) confluint cap a Vic, principal centre logstic de l'exrcit, i
comunicant el conjunt amb Barcelona, seu de la Capitania. s a dir, s'establia un
sistema de vigilncia, control i tramesa rpida d'ordres precisament en aquelles
comarques on el moviment matiner adquir ms fora.
^,--

y'

"^^

^ ~ ^v

\-,'' ~

^^' v

i*N^

9 Barcciona-Manrcsa-Solsona
79 cl BnuituSar Salvaiior ilc Goudinto)
sa Piiii3n-j(Maiusa)
SI SaolMandeTc:roelIa(SatilJoaDdcVl3lorradj>
SSoJipclaSiria)
S Soni SatvBdoriie Torrollj (Navas)
S Hononeda (Cbiinna de Cardener)
!<t.Ca.McIK-=ll (Olius)

% Manrcsa-Wc-Cirona
/"'"'^

9 Barcdona-Llddx
J MoMjuit {Barcelona)
6 Sani Pere Mlitir (Sani JimDeswni)
}7 Saot Pere de Roman (Mcli de Rei)
38 Costcllbba]
3!) Espaitesuc
40 Caa Dolcd (Ctfbat)
41 Can Maana (el Bruc)
42 CtclloI[
4} Iguabda
44 Joiba
45 Caitsiss (Aijsnota)
46 l PaiadtJh (Miniiaai)
47 Hubifiilftibem d'Ondara)
4SCevc
49 Cumllada(0rTii>3nelta)
iO Tirregn
51 MompcrlcrtAnsIcsots)
SiBelIpo^
53 Colms
54 Malkmia
55 Sidamon
56Bc]Mtoc
57 Tomi de Moiadilta (IJcda)
SSUddi

^ Barcelona-Grona
59 TLH a-co Cedim (Mon^ai)
60^rtllJC
61 Calilds
62LiPaloiu (C3!e1h)
63 CailelldcSaBlJoan(ai3rct>
64 Tena Nega (Fogars de la Selva)
6 H^ralric
66 SaniJ0H!i<MainctdrbSelv3>
i7 Puifisardiu (RiudarciKs)
(K Saaia Colonu de Farners
Sant Llop (VilobilOnar)
TOSanrMiquctCciri)
71 Ciroru

^ Bstreclona-Vic
73 Mflrimli
72.1 Sabadell
~J BiMUnonsiMoiiioniiM
7J ConCawcaIGniiiutkn.J
75 Puiesraciysfgarl
76 EJunEuaa (S.-ji
TSIaPioKiMVii-)

K7 Sannnsrtj (Sani Fniils dC Baso)

3f Torre ileL' SoltLiK (AVAV
90 Sani Kcliu Sasserra
S! PraLdcUuTOb
92 CniTeiriPenifial
93 clsMiiiits(S3ntAsiisiilcLlu(iiti)
W CaMi:lld'Oti-.(Ors)
95 laGlcva(lcsMffiiiesdiVoHrei^)
97 Pla dl Sa; [Santa Maria del Corci)
'SelColKPrui;)
W MuTrii<!nPrMCs)
iO MonluIivcHOka)
101 CiOKtt (Santa fau)
102 Torre d'en BadiaSania Pau)
103 Giaesar (Sant Miquel de Campmajor)
l(M BnnyokiPIadcrBwny)
105 Cormniiis(CoinellJdf Terri}
}

W Vic-Hosarie
106 Mnnia;ui ISmr Julij dC \il:'l-<ini
IOT Vllarniau (,^.M^i,;^|
ilfii .\"oiinrSjr.( Feliu de Bu^WIcul

Plnol on es pot observar

la situaci de les torres
de telegrafia ptica de les
lnies militar i civil al nordest de Catalunya. S'hi pot
observar clarament, en la
seva distribuci territorial, la
diferent problemtica que
les origin. Mentre que la
lnia civil tenia un recorregut
bsicament lineal, en direcci
a la frontera, resseguint la
principal via de comunicaci
del pas, les lnies militars, en
canvi, creaven una teranyina
que envoltava les comarques
on les partides de matiners
gaudien de major fora i
suport popular.
(Font: Llus LEN I CURRIUS i
Jaume PERARNAU i LLORENS)

17. Arxiu de la Corona d'Arag (a partir d'ara, ACA). Comandncia de Ingenieros. Exp. 20231. Lligall 545. Ofici d'Antoni Fuci
(director general d'enginyers de Girona) del dia 24 de gener de 1849.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

QuadamsdelaSdva,

18 (2006) 1 3 9

El total de torres construdes a Catalunya de 1848 a 1850 fou d'unes 76, dividides
en sis lnies diferents (algunes torres servien en ms d'una lnia). Les lnies eren:
de Barcelona a Lleida, de Barcelona a Girona, de Barcelona a Vic, de Manresa
a Vic i Girona, i de Vic a Hostalric. Aquestes lnies es dividien en seccions de
tres o quatre torres dirigides per un tinent o capit. En el cas concret de la secci
d'Hostalric, coneixem el nom d'un dels oficials encarregats, Joan Pastor, que ho
fou en una data indeterminada a la dcada dels cinquanta, el qual havia de tenir
cura de quatre torres: la d'Hostalric, la de l'ermita de Sant Jordi a Maanet, la del
castell de Monsoliu (Montsoriu) i una darrera que no hem pogut identificar a
causa del mal estat del document consultat, per que en aquest mateix document
porta el nmero 77.'
Pel que fa a la lnia civil, construda poc desprs de la militar -malgrat haver
estat dissenyada abans-, cal dir que gaireb no entr en funcionament. Sabem que
les torres que la formaven es trobaven abandonades en el seu tram catal des de
l'any 1851. Com a conseqncia d'aix, aviat foren destinades a altres activitats.
D'aquesta forma, la part de la lnia que anava de Girona a la frontera fou integrada
l'any 1855 a la lnia militar, que fins llavors no hi tenia cap torre.'' Pel que fa a
la resta de la lnia, s'intent cedir-la l'any 1857 a la Gurdia Civil, que pretenia
utiUtzar-les com a lloc de vigilncia i control del territori. La cessi, per, es feia
sota la condici de mantenir-hi els aparells de telegrafia:
1- Que sean entregadas desde luego a la Guardia Civil las Corres de la antigua lneas de
Irn comprendidas entre aquel punto y Vitria, que hace mas de dos afos han dejado
de prestar servicio y continan armadas; las del ramal de Cuenca, desarmadas en el ano
1855, y las construcciones de la Lnea ptica de Barcelona comprendidas entre Valenci
y Gerona, que se hallan en suspenso y abandonadas desde julio de 185 L^"
Pel que fa a les militars, entre les quals cal incloure ara les civils militaritzades
que anaven de Girona a la frontera, continuaren en funcionament fins a principis
de l'any 1863, quan foren desarmades i els seus aparells emmagatzemats, en previsi
d'una futura utilitzaci. A partir d'aquest moment, l'exrcit es desentengu de les
torres, les qual passaven a estar a crrec dels ajuntaments dels termes municipals
on es trobaven, com ho demostra el segent ofici trams al governador civil de
Girona per la Comandncia d'Enginyers de la plaa, en resposta a la denncia
presentada pel batlle de Celr davant els desperfectes per vandalisme observats
en la ja esmentada torre del castell de Sant Miquel.

18. ACA.Corriandanciade Irigenieros.Exp.491.TelgrafospticosyelctricosGeroria (184972).Ofe/a/esque/e/ienasucargo

las torres telegrfica rr^llitares de la provncia (sense datar). Probablement, es tracta de la torre del Tur Gros de Terra Negra,
a Fogars de la Selva, que era la ms propera, juntament amb les dues ja esmentades. Per a ms dades vegeu: Llus LEN I
CuRRius i Jaume Perarnau I LLORENS. La telegrafia ptica a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2004, p. 99.
19. Arxiu Histric de Girona (a partir d'ara, AHG). Fons Govern Civil. D. 171/38. Expedient de competncies sobre les torres
ptlco-telegrfiques,de la linia de la Jonquera a Barcelona.

20. Ibdem.

140 Quaderns de h Selva, 18 (2006)

LLUS BUSCATISOMOZA

Slo puedo decir a V. E. que el material de Ingenieros no se hacen obras en ests

torres, ni hay cantidad ni presupuesto alguno para ellas, ni orden alguna de cuidar
de su conservacin y sostenimiento pues estan encargados de ellas los alcaldes de los
pueblos mas inmediatos por R[eal] 0[rden] 19 de diciembre de 1862, trasladadaa esta
comandncia por el gobiemo militar de esta plaza en 30 del mismo mes y ano.^'
El sistema de comunicacions utilitzat variava segons la lnia. El de la lnia militar
era molt ms simplificat que no pas el de la civil i havia estat ideat pel mateix
Math. Consistia en un pal dividit en sis franges iguals. Sobre la quarta faixa se
situava una politja i un travesser, aquesta amb dos platets o cercles en els extrems,
que podien girar verticalment 360. A la part superior del pal hi havia una politja
que permetia pujar o baixar una bola del mateix dimetre que les anteriors. Per
a transmetre, el travesser podia adoptar quatre posicions respecte al pal: vertical,
horitzontal, inclinada 45- a la dreta o a l'esquerra. D'altra banda, el sistema de
transmissi de la lnia civil consistia en quatre pals amb tres planxes fixes en
cadascun dels bastidors laterals i una de mbil al bastidor central, anomenada
indicador, que es desplaava verticalment i podia adoptar dotze posicions, segons
si eren coincidents, tangents o intermdies. Aquestes posicions corresponien als
ntmeros del 0 al 9 i les dues posicions restants indicaven X (tornar a repetir el
missatge) o b M (error). Tamb hi havia una bola daurada en un costat amb sis
posicions. En definitiva, amb aquests dos sistemes es transmetien senyals numrics,
els quals eren descodificats mitjanant un diccionari (cada lnia tenia el seu), on
predominaven els termes dedicats als senyals de comandament, els referits a correus
i diligncies i, sobretot, a tot all que afects l'ordre pblic.^^
Quant a la seva arquitectura, les torres de la lnia civil responien a unes caracterstiques comunes dictades des de Madrid (malgrat que en cas de necessitat podien
utilitzar edificis existents). Seguint la tradici dels enginyers militars espanyols, eren
autntiques fortaleses. Constaven de dos pisos i al cim del segon se situava l'aparell
de telegrafia, que era ms elaborat i pesat que el militar. Aix exigia que l'edifici
fos ms slid (el pes total de l'aparell se situava a l'entorn de 1.017,2 kg).^^
S'hi entrava per una porta situada a uns tres metres de terra, a la qual s'accedia
mitjanant una escala de fusta que podia sser retirada en cas d'atac. Tenien espitUeres a la base i en alguns casos, com a Ponts o Fallines (Alt Empord), tamb
n'hi podia haver a la part superior (aquesta variaci s'ha d'atribuir a la reforma
d'aquestes torres un cop passaren a control militar).

21. ACA.Comandncia de Ingenieros.Exp. 1730.Lligall 491. Minuta d'ofici de la resposta adreada pel comandant d'enginyers
de Girona al governador militar, en resposta d'una denncia del batlle de Celr, datada el dia 8 de novembre de 1867.
22. Antonio AGUILAR PREZ i Gaspar MARTNEZ LORENTE. La telegrafia ptica en Cataluna. Estado de la cuestin. Scripta
Nova. Revista electrnica de geografia y ciencias sociales, p.7. <http://www.ub.es/gocrit/sn/sn-l 7.htm>
23. Aquest era el pes total de l'aparell de telegrafia ptica que es trobava situat a la torre dels Alemanys de Girona. AHG.
Fons Govern civil. D. 171 /37. Informe de l'arquitecte Mart Sureda sobre el mal estat de la torre telegrfica del carrer
Alemanys.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Qiwiems de la Sdva. 18 (2006) 141

Vista general de les torres de telegrafia ptica de Sant Miquel (Girona) i reproducci dels seus
aparells de comunicacions. Observeu que el sistema militar era ms senzill que no pas el civil, tant
l'aparell com les torres, per a les quals s'aprofitaven estructures precedents sempre que era possible,
fet lgic si hom t present la urgncia que presid la seva posada en servei. En canvi, l'aparell civil
de comunicacions era ms elaborat i construt amb materials ms resistents (pesava uns 1.017,2 l<g),
alhora que les torres de la lnia civil eren ms robustes i responien a un model nic.
(Font: Servei de Monuments de la Diputaci de Girona - Llus Prat)

Les torres de la lnia militar tenien tina estructura molt ms variada i simplificada. En primer lloc, al contrari que les de la lnia civil, fetes majoritriament
d'obra nova, les torres de la lnia militar reaprofitaren tantes estructures precedents
com fou possible, de forma que aix se'n finalitz la construcci en un breu lapse
de temps. En concret, la lnia era formada grosso modo per tres menes de torres:
les situades dins els municipis, que aprofitaven torres d'antigues construccions i
campanars d'esglsies; les situades en llocs allats, que aprofitaven santuaris i ermites
i destacaven per la seva situaci geogrfica, i, finalment, en menor nombre, les que
eren de nova planta,^' segons un model adaptat del de les torres civils, en el qual es
donava una major importncia als elements defensius.^^ Aquests tres models, per,
no eren tampoc els nics i podia haver-hi variacions. En els cas que ens interessa de
la fortalesa d'Hostalric, l'edifici identificat per Jaume Prat com a torre de telegrafia
ptica, que s'ala al costat del portal dels Socors de la fortalesa, al baluard de Sant

24. ACA. Comandncia de Ingenieros. Sig- 306-1 .Re/ocin de torres telegrficas que existieron en este dhtrito duionteh campana
de J848 (sense paginar).
25. Podiensser rodones 0 quadrades, tot i que de les segones n'hi havia ms.Tenien tres nivells i les parets eren espitllerades.
Podien tenir un fossat defensiu.L'accs tamb se solia fer per una escala que permetia accedir ala porta situada al primer pis,
igual que a les civils. Per a ms informaci vegeu; Llus LEN I CURRIUS i Jaume PERARNAU I LLORENS. La telegrafia ptica..., p.40.

142

Quaderns de k Selva, 18 (2006)

LLUIS BUSCAT ISOMOZA

Francesc de Paula, no sembla respondre a cap d'aquests models, tot i que s'apropa
al tercer.^* Tanmateix, cal anar amb compte amb les conclusions extretes del seu
estudi, ats que la construcci ha sofert una restauraci abusiva en poca recent,
com ho mostra el predomini de ciment prtland en les seves juntes, cosa que en
dificulta l'estudi. A ms, part de les obertures han estat tapiades i s'ha coronat
la construcci amb un campanar. Actualment, doncs, aquesta torre s una petita
estructura quadrangular, sense atalussar, aproximadament d'uns 3,5 x 2,25 m de
base i uns 7,5 m d'alada. Construda amb material molt divers, hi predominen
els elements reaproitats, sobretot de teules i rajols. Tampoc presenta rastres que
hi hagus hagut un accs elevat -l'nica porta avui existent s'obre a nivell del
terra- i noms conserva una de les finestres. Segons l'esmentat Jaume Prat, aquest
seria l'element ms definidor de la seva funcionalitat, ats que la finestra actual
apunta directament cap a les dues estacions properes: Tordera'Fogars i Maanet,
situades a 2,8 i 8 quilmetres d'Hostalric, respectivament. La torre t una altra
finestra, tapada, en direcci a Montsoriu, que era la segent estaci de la lnia cap
a Vic. A aix s'hi afegeix la tradici popular, segons la qual des d'aquesta torre es
feien senyals per avisar de possibles atacs, cosa que evidenciaria que s'utilitzava
per a trametre alguna mena de senyals. La seva diferenciaci estructural respecte
de les altres torres es pot explicar, doncs, perqu no era necessari afegir els elc'
ments defensius que solien definir aquestes torres (espitlleres a la part superior i
inferior, fossat defensiu), ats que ja es trobava protegida dins d'una fortalesa. En
relaci amb el cas d'Hostalric, podem esmentar la torre del castell de Sant Ferran
de Figueres, una simple estructura d'obra per a sostenir l'aparell situada sobre el
portal principal del castell i enderrocada l'any 1865.^^
Tanmateix, per finalitzar, cal dir que a la prctica, la diferncia entre les dues
lnies telegrfiques era mnima, fet gens estrany ja que ambdues tenien una idntica
finalitat: assegurar el manteniment de l'ordre pbHc. No s'ha d'oblidar que unes
i altres eren servides per personal de l'exrcit o adscrit a un rgim paramilitar, i
que el personal de la civil era reclutat entre els llicenciats de l'exrcit. A ms, els
missatges transmesos tenien en totes dues una funci militar o estaven relacionats
amb l'ordre pblic.^^

La fortalesa d'Hostalric i la seva adaptaci a uns nous condicionants operatius

Com ja hem comentat en la introducci, la fortalesa d'Hostalric, malgrat els
seus orgens austriacistes, s'havia adaptat a una nova funcionalitat dins del sistema de control i defensa del Principat promogut per la nova dinastia borbnica.
Dins d'aquest nou sistema, la fortalesa demostr la seva utilitat durant la invasi

26. Jaume PRAT I PONS.O telegrafia ptica a Catalunya. Barcelona: Institut Cartogrfic de Catalunya, 2004, p. 62.
27. ACA. Comandncia de Ingenieros. Exp. 1730. Lligall 491 .Telgrafos pticos y electricos 1849-72.
28. Antonio AGUILAR PREZ i Gaspar MARTINEZ LORENTE. La telegrafia ptica en..., p. 7.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Qtifcmsie!aSe!ra, 18 (2006) 1 4 3

napolenica quan actu, juntament amb Girona, com a base de l'exrcit espanyol, alhora que estrangulava el trfic d'homes i vitualles a la guarnici francesa
de Barcelona, que es trobava prcticament assetjada fins ben entrat l'any 1810.
D'aqu l'inters i la quantitat de recursos humans que l'exrcit napolenic esmer
per conquerir-les.^'
Posteriorment, durant el trienni liberal, el sistema de defensa de la frontera
basat en aquest conjunt de fortaleses encara va demostrar la seva utilitat, ats que
es mantingueren en mans de les tropes liberals fins al final del conflicte. L'nica
excepci fou Girona, les defenses de la qual, molt afectades pels setges de 1808-09
i les voladures fetes pel general francs Suchet en retirar-se, la feien indefensable.^
Tanmateix, en no produir-se una reacci popular contra l'invasor idntica a la
de la Guerra de la Independncia, alhora que un important sector de la societat
don suport a la invasi, fins i tot militarment, els francesos pogueren envoltar les
places liberals i conquerir el pas amb una certa facilitat. Aix suposava un canvi
total d'estratgia per part de les forces franceses respecte de la guerra anterior. Es
conformaren d'assetjar les places fortes del pas sense intentar conquerir-les, operaci que els hauria alentit l'aven i desgastat els recursos. En canvi, aix allaven
les tropes liberals en unes quantes places fortes i reduen el territori i els recursos
que controlaven. Ara b, s'ha d'aclarir que, en el cas concret de Catalunya, la
invasi no fou un simple passeig militar, com succe a bona part de la Pennsula, ja
que les forces espanyoles comandades pel general Francisco Espoz i Mina oferiren
una forta resistncia al voltant de les zones litorals, les grans ciutats i les principals
fortaleses del pas, precisament all on el moviment liberal era ms fort. Una prova
s que aquestes ciutats i fortaleses, entre les quals es trobava Hostalric, resistiren
amb posterioritat a la fi del rgim liberal. La capitulaci de Barcelona, per exemple,
es produ el dia 2 de novembre de 1823, amb posterioritat a la de Cadis, i incloa
les fortaleses d'Hostalric i de Tarragona, que encara resistien.^^
Posteriorment, al llarg de la I Guerra Carlina, les dades que possem sobre la
fortalesa d'Hostalric sn mnimes, cosa que ens mostra que es vei poc afectada
pel conflicte. A Catalunya, les partides carlines, al contrari del que pass al Pas
Basc i Navarra, mai no pogueren estructurar-se en un exrcit i una administraci
mnimament funcionals i, en conseqncia, mai no tingueren prou fora per atacar
fortaleses de la categoria d'Hostalric. A aix, a ms, cal afegir-hi que concentraren
la seva activitat a les comarques del centre i nord de Catalunya, lluny del litoral

29. Aquesta actuaci s encara ms meritria si es t present que, com a Girona, la fortalesa afront el conflicte en una situaci
d'abandonament total de les seves infraestructures i de manca de mitjans liumans i materials per a la seva defensa. Per
a una rpida visi de primera m sobre la situaci de les fortaleses d'Hostalric i de Girona a finals del segle XVIII vegeu:
Francisco de ZAMORA I PEiNADO.D/ario de los viajes hechospor Cota/un7.Reedici a crrec Ramon Boixareu. BarcelonaiCurial,
1973,p.292,309 i segents.
30. Sobre la Girona del Trienni Liberal vegeu: Jossep CLARA. Sobre la Girona constitucional, 1820-23. Annals de l'Institut
d'Estudis Gironins, vol. XXVII (1984), p. 357-390.
31. Ramon ARNABAT MATA. La Revoluci de 1820 i el Trienni Liberal aCatalunya.y'ic.umo

Editorial, 2001, p. 334 i segents.

144 Quaderns de la Selva, 18 (2006)

LLUS BUSCATISOMOZA

catal i de Barcelona, on el liberalisme era majoritari. Com a mxim, en aquestes

zones, els carlins realitzaven cops de m o rtzies puntuals i sovintejades per mirar
d'obtenir recursos, com el protagonitzat per Benet Tristany el 1837 a l'Empord,
incursi que supos la derrota de la seva partida davant la poblaci de l'Escala. Ara
b, cal esmentar que un dels principals capitosts carlins al nord-est de Catalunya,
anomenat Zorrilla, havia estat ajudant al castell d'Hostalric, on havia desenvolupat
la major part de la seva carrera militar.^^
Una mostra de la relativa tranquillitat que es vivia a la poblaci, si ms no en
la primera fase del conflicte, s que a l'estiu de 1835, en produir'Se el moviment
d'exclaustraci dels convents, que assol una notable violncia a Barcelona, Reus
o Ripoll, a Hostalric fou un procs pacfic i gens traumtic. Ning no atac el
convent, ni l'autoritat civil don ordre que fos abandonat per evitar possibles conflictes, com succe a Girona o Figueres, sin que els mateixos monjos abandonaren
el monestir atemorits pels atacs succets a la resta del Principat. Pogueren treure
tranquillament les seves propietats del cenobi, les vengueren, se les emportaren o
les amagaren en cases de famlies fidels. D'aqu que l'any 1838, quan una comissi
de la Diputaci, encarregada d'inventariar els bns que quedaven als claustres
desamortitzats, ofici al consistori sobre qu quedava al monestir, aquest respongu que res d'inters i que la major part d'objectes havien estat destruts durant
la Guerra de la Independncia.^^ Tanmateix, per altres referncies, com ja s'ha
esmentat, tenim dades que els monjos se n'havien emportat o havien repartit entre
famlies amigues diversos objectes mobles propietat del convent, la qual cosa ens
fa a pensar que la relaci entre la poblaci d'Hostalric i el convent era molt bona
quan va produir-se la desamortitzaci, ats que amb la seva resposta el consistori
protegia l'actuaci dels monjos. Aquesta complicitat s'explicaria perqu el convent era una fundaci relativament nova (any 1610) del mateix ajuntament, que
havia cedit l'esglsia de Nostra Senyora de la Pietat per a la seva creaci. D'aqu
que no existissin conflictes d'interessos entre els vens i la comunitat, com pass
amb altres convents que, a la prctica, eren senyors feudals.^"* L'existncia d'una
guarnici militar propera hauria perms mantenir l'ordre pblic, fora trasbalsat
per partides de voluntaris que, per activa i per passiva (sovint noms el rumor
que arribava una partida de milicians provocava la fugida dels monjos), foren els
principals difusors del moviment a la provncia.^^

32. Antoni PAPELL. L'Empord a la Guerra Carlina. Figueres:Tipografia ideal, 1931, p.49.
33. AHG. Fons Diputaci. Secci Culte i Clergat. D168/39. Ofici de l'ajuntament d'Hostalric en resposta sobre la existncia de
llibres, obres d'art, etc, als convents del seu municipi, datat el dia 5 de juliol de 1838.
34. CayetanoBARRAQUERI RoviRALTA./.ascosasdere/gosose/1 Coto/unodurantee/prmerteraode/s/gtoX/X.Barcelona;Irriprenta
de Francisco J.Alts y Alaba rt, 1906, vol. II, p. 312 i segents. Barraquer descriu aquesta comunitat com a pobre i formada
noms per tres preveres i dos llecs.
35. Manuel SANTIRSO. Revoluci liberal i guerra civil a Catalunya. Lleida: Pags editors, 1999, p. 158.

Exrcit i control del territori, Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Qmdems de k Selva, 18 (2006) 145

Un cop acabada la I Guerra Carlina, per, la situaci de conflictivitat es mantingu arreu del pas, tant a causa de les darreres partides de carlins que, a la prctica,
esdevenien bandolers -els famosos trabucaires-, com pels xocs armats produts
dins del bndol liberal un cop derrotat l'enemic com. D'aquests conflictes, el ms
destacat fou la revolta anomenada de la Jamncia, de fort arrelament a Catalunya.
Aquesta revolta pretenia imposar la Constituci de 1837, proclamar la majoria
d'edat d'Isabel II i constituir una Junta Central que represents les recentment
creades juntes provincials. Davant la negativa del nou govern sorgit de la revolta,
que pretenia dissoldre-les, algunes juntes es mantingueren constitudes i exigiren
la convocatria d'una Junta Central, motiu pel qual el moviment tamb s'anomena
centralista, malgrat que tenia un clar carcter regional. En un primer moment, els
centralistes aconseguiren un important xit en obtenir el suport de les guarnicions
i poblacions d'Hostalric, Girona, Matar, Olot i de bona part de l'Empord. Amb
tot, els seus dirigents no pogueren aprofitar aquesta important carta i, mancats
d'iniciativa, foren incapaos d'enviar reforos a Barcelona o d'evitar el setge de
Girona per part de les forces de Prim (des de finals de setembre fins a principis de
novembre) ?^ Davant la impossibilitat de resistir el setge, s'acord la rendici juntament amb la d'Hostalric, alhora que la guarnici de Girona marxava lliurement
cap a Figueres. Finalment, redudes les forces centralistes a la fortalesa de Sant
Ferran, es rendiren un cop s'acordaren unes condicions mnimes. Un detall interessant d'aquesta capitulaci, signada el dia 10 de gener de 1844, s que en un dels
seus apartats feia esment que els membres de les guarnicions de Girona, Matar,
Figueres i Hostalric no havien de ser considerats desertors (aquesta consideraci
suposava ser enviat als presidis de l'frica com a cstig), referncia que ens mostra
fins a quin punt la guarnici d'Hostalric s'havia implicat en el moviment.^'
La fortalesa d'Hostalric, doncs, desprs d'aquests greus conflictes havia esdevingut una petita fortalesa de tercera classe, guarnida per una tropa escassa formada per una sola companyia. Aquesta era l'nica defensa de la vila, ats que la
fortificaci medieval, a ms d'haver quedat obsoleta, es trobava en runes, oberta
en moltes parts i en estat de conservaci ms aviat deficient. Per aquestes dates
Pascual Madoz descrivia la fortalesa d'Hostalric amb els segents termes:
Todas sus defensas son de corco servicio y se mantienen en pie sIo por ligazn
fuertsimo de sus materiales; y aunque en la guerra de la repblica se repararen en
lo posible y construyeron varias bvedas a prueba adosadas a los ant[iguos] muros,
quedaren algunas de stas sin acabar de cubrir como corresponda, de lo que resultan continuas filtraciones y derrumbos en toda la parte de la fortificacin que se

36. Narcs BLANC I ILLA. Crnica de la provncia de Gerona. Madrid: Ed. Aquiles Ronchi, 1865, p. 158 i segents.
37. Antoni PAPELL. L'Empord a la..., p. 136.
38. Pascual MADOZ. Diccionario Geogrfica Estadistico-Histrico de Espafia. Edici a cura d'Antoni Pladevall. Barcelona: Curial,
1985, volum I, pg. 126. L'obra fou editada entre 1845 i 1850, malgrat que es comen a redactar l'any 1839.

146 " Quaderns de la Selva, 18 (2006)

LLUIS BUSCAT I SOMOZA

Vista general de la muralla medieval d'Hostalric, a mitjan anys seixanta del segle XX. S'hi observa
que, en haver quedat obsoleta pels avenos de la tecnologia militar, a l'poca moderna perd el seu
carcter defensiu i va ser reaprofitada per construir els habitatges de la poblaci, com demostren
les diverses portes i finestres que s'hi obriren. D'aqu que la construcci de la nova fortalesa fos una
necessitat bsica per tal de controlar una de les principals rutes de comunicacions del pas.
{Autor: FRIGOLA. Arxiu d'Imatges Emili Massanes i Burcet}.

Amb l'obertura de noves rutes de comunicaci, com s el cas de la carretera de

Frana que passava per la costa (actual Nacional-II), Hostalric havia vist reduda
la seva importncia estratgica de control de la principal lnia de comunicaci amb
aquest pas ve.'^ Aix i tot, la seva posici encara li permetia una certa preponderncia, perqu, com molt b descrivia el mateix Madoz, en cas de conflicte es
podia tallar fcilment la nova ruta per la costa i obligar l'enemic a seguir l'antic
cam ral. A ms a ms, la fortalesa protegia la rereguarda de les places fortes de
Girona i Figueres davant del possible atac d'un destacament que por los pasos de
las montanas por Camprodon, Berga o Castell-Ciudad, intente dirigirse por esta parte
a cortar las comunicaciones de Barcelona con las plazas de Gerona y del Ampurdn, y
la de marina por la parte de BLies, para impedir el desembarco de tropas en aqueM
playa o sus inmediaciones.'^ En conseqncia, no ens ha d'estranyar que en esclatar
la Guerra dels Matiners (1846-49), la fortalesa d'Hostalric esdevingus un punt
bsic en la defensa de la zona per part de les tropes liberals. Aquest fet es vei
potenciat per les caracterstiques del conflicte, que, com ja s'ha dit, fou una guerra

39, Sobre aquest tema vegeu: Miquel BORRELL I SABATER [et alii]. Deu lleges de pols i roderes. / cam ral de Girona olTordera.
Girona: Centre d'Estudis Selvatans, 2005, p.45 i segents.
40. Pascual MADOZ. Diccionario Geogrfica..., p. 126,

Exrcit i control i territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de k Selva, 18 (2006) 147

de guerrilles en qu els matiners jugaven al gat i a la rata amb les forces de l'exrcit, amb contnues marxes i contramarxes. En aquest context, doncs, enclavada
a prop d'una de les zones principals de conflicte no oblidem que en la fase final
de la guerra Amer ser la base del cap cari Ramon Cabrera-''^ i al costat d'una
important ruta de comunicacions, la plaa d'Hostalric esdevingu un punt estratgic
de primer ordre. A aix s'hi afegiren els intents de revolta realitzats pels elements
republicans, especialment forts a l'Empord, que obligaren a augmentar el control
d'una zona que fins llavors havia estat relativament segura. En aquest ambient,
a Hostalric i als seus voltants es produren diversos fets d'armes que denoten la
importncia de la fortalesa, accions que detallem breument a continuaci.
La primera referncia que tenim a la importncia estratgica de la zona al llarg
d'aquest conflicte s de l'any 1847, quan en una actuaci destinada a netejar-la de
partides matineres s'aixec un sometent general a la provncia de Girona. Tingu
lloc els dies 30 i 31 de desembre i van intervenir-hi una vuitantena de columnes.
L'ordre de mobilitzaci es va donar amb una canonada disparada des del castell
d'Hostalric, prova de la seva importncia estratgica. No sabem quina efectivitat
va tenir aquest sometent, per sembla que ms aviat poca, ja que la zona continu
infestada de revoltats. Per aquestes mateixes dates, pels entorns d'Hostalric, es
movia una petita partida comandada per un tal Torres. Posteriorment, la fortalesa
tamb fou utilitzada com a pres: a principis de l'any 1848 hi va ser afusellat el
cabdill cari Miquel Pujol, dit Mallorca, que s'hi trobava pres. Finalment, a l'estiu
de 1848, una ronda (colla de naturals del pas organitzats per perseguir facciosos)
organitzada amb gent de la poblaci actuava com a auxiliar de l'exrcit.
Durant la segona fase de la guerra, iniciada amb la caiguda de la monarquia
a Frana i la instauraci de la Repblica, circumstncia que dugu els sectors
progressistes i republicans a afegir-se al moviment, la fortalesa tingu un major
protagonisme en el conflicte. A finals de 1848 es produ un intent de revolta
d'aquests sectors, el qual compt amb ramificacions en diverses fortificacions del
pas, com Barcelona, la Seu, Lleida, Figueres i Hostalric, per fou avortat. Els caps
militars i civils de la conspiraci foren detinguts i alguns, afusellats.''^
En aquest context, els carlins aprofitaren l'avinentesa per a reorganitzar-se i
passar a l'ofensiva sota la direcci de Ramon Cabrera, que travess la frontera
pel mes de juny i esdevingu el mxim dirigent dels matiners. Sembla que la seva
primera intenci era arribar al Maestrat, ra per la qual an cap a Hostalric, per.

41. Ramon Cabrera i Griny (Tortosa 1806 - Londres 1877). Fill ti'un comerciant benestantabandon els estudis eclesistics
per presentar-se voluntari a les partides carlines. Destac aviat pels seus dots militars i l'any 1835 fou nomenat cap de
les forces carlines a l'Arag i Valncia. Organitz un petit estat cari amb capital a Morella. En no unir-se al Conveni de
Bergara, hagu de fer front a l'ofensiva del conjunt de forces liberals, les quals l'obligaren a retirar-se vers Catalunya i,
finalment, a passar la frontera amb Frana pel juliol de 1840. L'any 1848 retorn a Catalunya per dirigir i organitzar les
partides carlines, per novament, l'abril de 1849, hagu de refugiar-se a Frana. Durant l'exili, les seves idees poltiques
evolucionaren, de forma que en iniciar-se la lli Guerra Carlina es neg a participar-hi i, finalment, l'any 1875 reconegu
Alfons XII com a rei.
42. La major part de les referncies relatives a l'actuaci de la fortalesa d'Hostalric durant la Guerra dels Matiners han estat
extretes de: Robert VALLVERD I MART. La Guerra dels Matiners a..., p. 80,89,236,240,260,274,275,288 i 292.

148 Quaderns de h Selva, 8 (2006)

LLUIS BUSCAT ISOMOZA

encalat per diverses columnes liberals, hagu de fer marrada i desviar-se cap a
les Guilleries, on va aconseguir estabilitzar-se a Vidr. L'historiador de les guerres
carlines Antonio Pirala ho descriu amb els segents termes:
Era el intento de Cabrera dirigirse a la provinci de Gerona, paro le sali al encuentro la columna de Hostalrich, que mandaba don Felipe Ruiz, y tomaron hacia el
Ter, oponindoseles Ravell con las tropas de Vich; y al encaminarse a las Guillerias,
tuvo un encuentro con Enna, que le persigui basta Vidr. Dirigise Cabrera a las
fragosidades del Pirineo inmediatas a Ribas, donde tuvo que esperar, para combatir
con buen xito, la reunin de mejores elementos de los que por entonces contaba, y
sobre todo, marcbar al Maestrazgo, donde se ballaria mejor que en Cataluna.'*^
Per intentar acabar d'un cop la guerra, el capit general Manuel Gutirrez de
la Concha, que havia recuperat la capitania a finals de novembre, endeg una
reorganitzaci total de l'exrcit. Distribu els seus homes en divisions, brigades
i columnes. Comptava amb sis divisions, al capdavant de les quals pos caps de
prestigi i coneixedors del pas. Les brigades, amb les seves corresponents columnes,
tenien com a centre d'operacions les ciutats ms conflictives o les capitals ms
prximes a les zones de combat, entre les quals es trobava la plaa d'Hostalric.
El capit general pass els primers dies de l'any 1849 a Girona reorganitzant les
seves forces i construint la lnia de telegrafia ptica. Aix ens ho descriu el mateix
Pirala:
Forzosamente detenido Concha en Gerona por el desbecho temporal de aguas,
procuro organizar el importante y mal parado Servicio de pasapliegos, y a seguir
estableciendo telgrafos; fue el 7 a Santa Coloma de Fames, y desde aqu a Vicb,
batiendo el terreno sin encontrar enemigos. Dispuso para el 11 una operacin a la que
deban concurrir todas las fuerzas de la provinci de Gerona y las de la alta montana
para caer sobre Cabrera, que permaneca en Amer...'*''
El resultat de tots aquests esforos comen a culminar amb la batalla del Pasteral, a finals del mes de gener, que si b no fou una victria contundent, demostr
la superioritat en homes i armament dels liberals. En concret, mercs a la bona
coordinaci aconseguida entre les diverses forces de l'exrcit implicades en aquest
combat, a la qual degu contribuir l'extensa xarxa de telegrafia ptica bastida mesos
abans, s'aconsegu forar l'enfrontament tants cops desitjat, que culmin amb una
derrota en tota la lnia de les forces rebels. En aquest combat hi participaren dos
batallons de la guarnici d'Hostalric.'*' Com a conseqncia d'aquesta victria, de

43. Antonio PIRALA. Anales de la Guerra Civil: Historia Contemporanea. (Vladrid: 1906, p.499.

44. /b/dem, pg. 551.

45. Robert VALLVERD I MARTL La Guerra dels Matiners a..., p. 292. Molt probablement aquestes forces iniciaren el combat, ats
que el seu cap.el ja esmentat coronel Ruiz, emprengu el combat en apoderar-se del pont construt pels carlins per passar
el Ter.

Exrcit i control del territori, Hostalric I la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de h Selm, 18 (2XI6J 149

mica en mica s'aconsegu debilitar i desmoralitzar les forces dels matiners i poc
desprs s'oblig Cabrera a passar novament la frontera a finals d'abril.'^''
En definitiva, en aquest context la fortalesa havia esdevingut un basti de
primer ordre de les forces governamentals i un punt neurlgic en el control de
les comunicacions. Era lgic que, en el moment d'establir les lnies de telegrafia
ptica militar, una de les seves torres se situs dins la fortalesa. En tot cas, com a
smptoma de la importncia de la plaa, la lnia militar -a diferncia de la civil,
que seguia un traat relativament recte- feia un important viratge des de la costa
per dirigir-se vers Hostalric i empalmar amb la lnia de Vic. Hostalric esdevenia
aix una xarnera de comunicaci molt important entre la lnia que anava de
Barcelona a Girona i la lnia que la comunicava amb Vic, un dels principals llocs
estratgics de la campanya.
La data de construcci de l'esmentada torre s'hauria de situar a finals de 1848
o principis de 1849, quan, com hem vist, tenim constncia que el capit general
Manuel Gutirrez de la Concha, en les fases prvies a la batalla del Pasteral, es
trobava a les comarques gironines dirigint la construcci i organitzaci de les
lnies de telegrafia ptica. Poques setmanes desprs an cap a Vic per intentar
encerclar les forces carlines concentrades als voltants d'Amer. Durant aquesta

Vista general de la fortalea d'Hostalric, realitzada a mitjan anys seixanta del segle XX.
Hi destaca clarament la torre de telegrafia militar, coronada per un petit campanar.
Mercs a la seva immillorable posici geogrfica, la torre esdevenia una baula bsica
entre dos brancals de les lnies militars: la que comunicava Barcelona amb Girona
i, posteriorment, la frontera. la que unia aquesta lnia amb Vic.
{Auior: Frigola. Arxiu d'Imatges Emili Massanes i Burcet).

46. Per a ms daes, malgrat que cont alguns errors, i per a observar la forta coordinaci establerta entre les diverses
columnes de l'exrcit abans i desprs de la batalla del Pasteral, vegeu; Emili RAMS i Josep TARRS, ta batalla del Pasteral
(1849). Ouodems de lo Se/ra,]l (1999),p.161-190.

1 5 0 Quaderns de la $dm,

18 {2006)

LLUIS BUSCAT ISOMOZA

actuaci establ diversos telgrafs en llocs tan destacats com el santuari de Sant
Juli de Cabrera.
Pel que fa a l'estructura de l'aparell utilitzat a Hostalric, era el tpic de les
lnies militars, com podem observar en u n inventari de l'any 1863, quan es va
desmantellar la lnia:'*'
Materials
Observatorio de madera
Ventanas del mismo con sus cristales
Puerta con cerradura y Uave
Mstil
Berga
Perillas
Pastecas
Roldanas
Cafiones para anteojos
Escalars de mano
Zunchos
Pescantes
Platillo y flecha
Ojos de gallo
ArgoUas para vientos
Toquines de hierro
Bastidores con tamborete
Rodetes
"Gunadas" (?)
Cadenillas con chaveta
Cigenales
Barras de alambre para bola
Id. para la mquina .
.
.
;
Templadores
Llaves
Ruedas dentadas con su pifiones
Manivelas
Vientos con acolladores
Drisones (drizas) de mquina
Id. de bola i bandera
Banderas
Cristales de reserva
Anteojos de 25
Libro de cuentas y recibos
Cartillas
Legajo con la correspondncia oficial y circulares
Cajn para anteojos

Quantitat
1
3
1
1
1
1
2
3
1
1
1
3
2
1
4
12
1
1
2
1
1
2
2
2
2
1
1
4
2
2
1
2
1
1
12
.
1
1

47. ACA. Comandncia de Ingenieros. Exp. 1730. Lligall 491 .Telgrafos pticos y elctrlcos. Gerona, 1849-1872.

Exrcit i control del territori, Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de la Selva, !8 (2006)

151

A la vista d'aquest conjunt de materials, cal concloure que la maquinria de la

torre de telegrafia ptica d'Hostalric es conservava completa i en fora bon estat
quan finalitz l's de la lnia, cosa que demostra que se'n tenia una certa cura i es
trobava a punt per a ser utilitzada.'*^ Tanmateix, hi ha tres elements destacables.
En primer lloc, el fet que s'esmentin tres finestres a l'inventari ens porta a deduir
que aquestes eren les obertures que presentava la torre i no pas dues, com s'ha
dit ms endarrere. En segon lloc, que noms es parli d'uns prismtics i no pas de
dos o tres, com seria normal, ens porta a pensar que el material era un xic just i,
probablement, feia temps que no s'havia renovat, ats que era un element bsic
per al funcionament del sistema. Cal tenir present que, en finir la situaci de conflicte, Hostalric havia tornat a esdevenir una fortalesa de segona, on la guarnici
i els mitjans materials s'havien redut a la mnima expressi. Mercs al magnfic
treball de Pedr Martnez Quintanilla sabem que a principis dels anys seixanta
del segle XIX la guarnici era formada noms per quaranta homes d'infanteria i 5
d'artilleria, malgrat que els seus quarters podien acollir-ne amb comoditat un total
de 150.'*^ Finalment, en tercer lloc, a tall d'ancdota, volem destacar que el vocabulari emprat per a definir els elements de la mquina t la seva correspondncia
amb el vocabulari dels sistemes de comunicaci utilitzats per la marina, detall que
demostra quin era, en bona part, l'origen del sistema telegrfic ptic. I encara s
ms comprensible si es t present que el mateix Jos Maria Math, creador del
sistema, es form com a enginyer de l'Armada.

La fi d'un sistema
Com hem vist en els apartats precedents, la lnia de telegrafia militar tingu
una vida ms llarga que la civil, que en el seu ramal catal ja es trobava prcticament abandonada l'any 1851. El motiu que explica aquesta llarga existncia de
la telegrafia militar, ms cara i menys eficient que l'elctrica, que ja funcionava
a Girona l'any 1857, s'ha de cercar en els mateixos motius que l'originaren. s
a dir, en la situaci de conflicte de baixa intensitat que es visqu al nord-est de
Catalunya des de la fi de la Guerra dels Matiners. Si b el carlisme fou derrotat
novament l'any 1849, aix no evit que durant aquests anys es produssin entrades
de partides procedents de Frana, les quals en algun moment arribaren a provocar petites veritables guerres. Pel que fa a les comarques de Girona, l'any 1855
el cabdill cari Maral fou capturat per una partida de milicians a prop d'Orriols,

48. En principi, segons La cartilla de instruccln de torreros, elaborada l'any 1861 pel coronel Fracis de Casanova i Mir, el
material bsic dels aparells era: Mstil con su perilla, pescantes, toquines y cornamusas, verga con su roldana, zuncho,
platillo y flecha, cilindro de senales con sus alanbres, drizas de viento, mquina y cilindor, bandera, mquina compuesta
de cigenales con su eje, pasteca de cigenal con su montura, pasteca de driza, graduadores, ganclios con sus tuercas,
motones y quioses. Vegeu: ACA. Comandncia de Ingenieros. Exp. 1781. Lligall SOO.Telgrafos en Catalufia 1848-68.
49. Pedr MARTNEZ QUINTANILLA. La provncia de Gerona.Datos estadsticos. Gero/ia: Imprenta F. Dorca Sucesor de J. Grases, 1865,
P.215232.

152

Quaderns de k Selva, 18 (2006)

LLU(S BUSCAT 1SOMOZA

pocs dies desprs d'haver entrat a Espanya al capdavant d'una nombrosa partida
formada per 150 homes i 16 cavalls.^" A aix cal afegir-hi els problemes provocats pels sectors liberals ms esquerrans (progressistes i republicans), els quals
sovint intentaren revoltar-se davant el control del poder exercit pels moderats.
En definitiva, tot plegat feia necessari que el cos militar disposs d'un mitj de
comunicacions segur, que difcilment fos objecte de sabotatge. Aix, per exemple,
ja en el moment d'establir-se a la nostra provncia, la lnia elctrica patia greus
problemes de manteniment a causa del vandalisme, com ho demostra el segent
anunci publicat al BOP pel Govern Civil:
Estos punibles atentados cometidos acaso como mera diversin y tal vez por personas de corta edad han Uamado profundamente mi atencin hasta el punto de estar
decidido a castigar con toda severidad un hecho que tanto afecta a la ilustracin y
honradez de los habitantes de esta provncia.''
Prova d'aix s que al llarg de la III Guerra Carlina (1872-76), nou anys desprs
de la fi oficial del sistema, s'intent recuperar els materials i restablir les torres de
comunicacions per fer front a una revolta que sovint atac les vies de comunicaci
governamentals (estacions de trens i fils telegrfics).^^
A la fi, la lnia va ser donada de baixa per Reial Ordre del 19 de desembre
de 1862, per la qual se suspenien els telgrafs militars, alhora que s'ordenava que
el material de les torres fos dipositat, previ inventari, als parcs d'enginyers de les
capitals de provncia. La resoluci fou comunicada a la comandncia d'enginyers de
Girona el 7 de gener de 1863. Aquesta primera ordre, per, es va puntualitzar amb
un segon ofici, datat de l'I 1 de gener, pel qual s'ordenava que aquells aparells que
pertanyien a la secci d'Hostalric es guardessin al parc d'enginyers de l'esmentada
plaa. Finalment, el dia 13 de gener, es detallava quines torres havien de dipositar
el seu material a Hostalric: la de Sant Llop (Vilob d'Onyar), la de Santa Coloma
(situada al castell de Farners), la de Puigsardina (Riudarenes), la de Massanet de
la Selva (situada a l'ermita de Sant Jordi) i la de la mateixa fortalesa d'Hostalric.
s interessant observar que, malgrat el que diu el segon ofici, aquestes torres no
es corresponen amb aquelles de les quals tenem constncia que pertanyien a la
secci d'Hostalric. Probablement amb els anys hi hagu canvis. Tanmateix, si es
detalla quines torres han de deixar-hi el seu material, aix sembla indicar que,
en realitat, aquesta decisi respongu a uns altres criteris; si no, l'oficial encarregat de la secci ja hauria sabut quines torres li corresponien. La resposta sembla
donar-nos-la l'ofici que el brigadier governador de Girona escrigu al comandant
d'enginyers de la plaa de Girona, transcrivint un ofici del capit general que,
a ms, aclareix les motivacions que dugueren a guardar els materials d'aquestes
torres a Hostalric:

50. Antoni PAPELL L'Empord o to..., p. 186-87.

51. Butllet Oficial de la Provncia de Girona, 13 d'octubre de 1856.
52. Llus Ferran TOLEDANO GONZALEZ. La muntanya insurgent. Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 2004, p. 288.

Exrcit i control del territori, Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de la Selm, 18 (2006) 1 5 3

El Brig[adier] Gefe [sic] del distrito, con fecha de ayer me di lo que sigue: Exmo.
Senor el Coronel Director de los telgrafos militares con fecha 7 del actual dice el
Capitn General de este distrito lo siguiente: Teniendo parques de Ingenieros en las
plazas de Hostalrich y Cardona creo que se evitaran gastos si los efectos de las torres
mas inmediatas a dichas plazas, fuesen conducidos y depositados en las misraas, y lo
elevo al superior conocimiento de V. E. por si se digna aprobar esta consulta.'^
Per tant, la decisi de guardar els materials de diverses torres a Hostalric responia a una clara voluntat de reduir despeses; mentre que la decisi sobre quines
torres hi havien de guardar el material, sembla que es prengu seguint criteris
de proximitat i no pas basant-se en les antigues seccions de les lnies. Ara b, la
primera notcia de tot el procs ja havia arribat el dia 10 de gener a Hostalric,
quan l'oficial encarregat de la custdia i manteniment de la torre del castell havia
intentat donar-la al zelador de la fortificaci. Pelegr Pay. Ell mateix ens ho descriu
en l'ofici que transcrivim a continuaci, adreat als seus superiors de Girona:
Habindoseme presentado el Sr. Oficial encargado de la torre telegrfica situada
en este castillo para que me entregase de toda la maquinaria y dems efectos que
usan en la maniobra de dicha torre, le he contestado que de ninguna manera podia
hacerme cargo de nada, pues que no tenia orden ninguna de mi Gefe [sic] superior.
Adems, segn la orden que l tiene en su poder, han de ser 5 mas las maquinarias
que se han de entregar en el Parque de Ingenieros de Hostalric. Lo que pongo en el
superior conocimiento de V. para los efectos consiguientes.^''
Aquest fragment ens confirma que si b la Comandncia de Ingenieros^' havia
participat activament en la construcci de les torres i l'organitzaci del sistema, un
cop posades en marxa, el manteniment i el funcionament ja no li corresponien,
d'aqu que les informacions sobre l'afer li arribessin per un altra via que la de l'oficial encarregat de la torre.'^ Finalment, el dia 19 de gener, arrib la confirmaci
des de Girona, en la qual es detallava al zelador d'Hostalric quina havia de ser la
seva actuaci respecte a tot l'afer:
En contestacin al of[icio] de U[sted] de 17 del que cursa deb decirle: que los
efectos correspondientes a las cinco torres de la seccin de esa plaza los recibir
U[sted] del oficial encargado de las mismas bajo inventario como se ha practicado

53. ACA.Comandncia de Ingenieros. Exp. 1730. Lligall 491 .Telgrafos pticos y elctricos.Gerona, 1849-1872. Datada del 13
de gener.
54. Ibdem.
55. La Comandncia de Ingenieros era l'organisme tcnic i facultatiu que assessorava el comandament i entenia en la realitzaci tcnica de projectes i direccions d'obres. A la prctica, l'enginyer militar, com a cos tcnic clarament definit, sorg
a Espanya a principis del segle XVIII amb l'aparici d'un exrcit estable i era un departament molt especialitzat, al qual
els seus membres, que tenien una formaci ptima,accedien prvia oposici.Tenien al seu crrec mplies competncies
tcniques,fins i tot en mbits que avui dia considerarem civils, com la construcci de carreteres i ponts o en urbanitzaci.
A nivell militar, les seves tasques se centraven en la construcci de fortificacions, regulaci i control de zones polmiques
i la realitzaci de qualsevol altra tasca tcnica que l'exrcit requers.
56. D'aqu que sobre la telegrafia ptica tinguem nombrosa informaci pel que fa a la construcci i el desmantellament de
les lnies, per ms aviat poca pel que fa al seu funcionament.

1 5 4 Quadern de la Selva, 18 (2006)

LLUS BUSCATISOIVIOZA

en esta, y respecto a la entrega de las torres, no deber U[sted] hacerse cargo sine
de la que se encuentra situada en el Castillo, pues de las cuatro restantes debe hacer
entrega de ellas el oficial encargado de las mismas a los Alcaldes de los pueblos a
que corresponda..."
En definitiva, l'oficial zelador d'Hostalric noms s'havia de fer crrec de la torre
situada al mateix castell i dels materials de les altres torres, ja que els edificis paS'
saven a estar a crrec dels alcaldes de les poblacions on s'alaven, que tericament
n'havien de tenir cura. Els materials de les torres es lliuraren el dia 22 de gener i
es van guardar als magatzems de la Comandncia a Hostalric. Desconeixem qu
se'n fu, d'ells, per la seva sort no degu ser gaire diferent a la de la resta si es t
en compte la resposta que don la Comandncia de Ingenieros de Barcelona a una
petici de la Capitania General, l'any 1872, referent a tornar a posar en marxa el
sistema, resposta que transcrivim a continuaci:
Relativamente a los disenos de los aparats para senales que se usaron, no me es
posible remitir a V. E. ninguno de ellos, porque no existen y seria necesario construiries,
y respecto al material existente, tal como fue recogido de las torres quedo depositado
en los almacenes de la Comandncia de Ingenieros de esta plaza el correspondiente
a la provinci de Barcelona comprendido en el adjunto estado. Debiendo manifestar
a V. E. que en su mayor parte est inservible y lo nico que con algunas reparaciones podria utilizarse son los anteojos que se usaban de grande alcance, que expresa
dicho estado, el resto de material tengo entendido se deposit en las comandancias
de ingenieros de las otras tres provincias respectivamente.^^

Conclusi
A travs d'aquestes breus pgines hem pogut observar com la plaa d'Hostalric
s'adapt al llarg del segle XIX a unes noves condicions estratgiques, passant
d'sser una de les principals fortaleses de l'Estat espanyol a Catalunya, enfront de
Frana, a esdevenir un puntal de primer ordre per a assolir el control d'un pas
sovint convuls i revoltat. En aquest context, doncs, malgrat haver perdut part de
la seva importncia com a punt de control de la principal via de comunicaci de
Catalunya a causa de l'obertura de noves vies de comunicaci, Hostalric adquir
un renovat valor al llarg dels diversos conflictes armats que sacsejaren el pas en
la primera meitat del segle XIX. D'aqu que, en organitzar-se les lnies de telegrafia
militar, durant la Guerra dels Matiners el seu castell havia de ser necessriament
un dels punts forts on s'havia d'establir una torre de comunicacions. Ho afavoria
la seva situaci geogrfica, que en feia el punt adequat per a comunicar dues de
les principals lnies: Vic-Hostalric i Barcelona-Girona. La fortalesa adquiria aix un

57. ACA. Comandncia de Ingenieros. Exp. 1730. Lligall 491 .Telgrafos pticos y elctricos, Gerona, 1849-1872.
58. ACA. Relacin de torres telegraficas que existieron en este distrito durante la campana de 1848. Sig. 305-1.

Exrcit i control del territori. Hostalric i la telegrafia ptica a Catalunya

Quaderns de la Seiva, 18 (2006)

155

valor estratgic indiscutible. En definitiva, Hostalric es mantenia, malgrat tot, com

una baula bsica del sistema defensiu i de control del pas per diverses raons: per
ser una de les seves principals places fortes, per situar-se en una de les principals
vies de comunicaci i per alar-se a prop d'una zona, el Montseny i les Guilleries,
poc coneguda (fins a finals del segle XIX no se n'aixec el primer plnol topogrfic), de difcil control i refugi de les partides rebels. En tot cas, resulta simptomtic
que l'any 1848 les forces radicades a la fortalesa i els seus voltants impedissin la
progressi de Cabrera cap al sud i l'obliguessin a concentrar les seves activitats
en un espai redut i localitzat. En relaci amb aquest fet, no s'ha d'oblidar que
la principal causa del fracs de la revolta dels matiners fou la incapacitat per a
estendre's a altres zones de l'Estat espanyol, cosa que permet al govern concentrar
un important exrcit i ofegar-la de mica en mica.