Barcelona, Capital D'un Nou Estat

Llibre blanc
Barcelona,
capital
dun nou
estat
Llibre blanc
Barcelona,
capital
dun nou
estat
Edita
Ajuntament de Barcelona
Consell dEdicions i Publicacions
de lAjuntament de Barcelona
Jaume Ciurana i Llevadot

Marc Puig i Gurdia
Jordi Mart i Galbis
Jordi Joly i Lena
Vicent Guallart i Furi
ngels Miret i Serra
Marta Clari i Padrs
Miquel Guiot i Rocamora
Albert Ortas Serrano
Josep Llus Alay i Rodrguez
Jos Prez i Freijo
Pilar Roca i Viola
Direcci

Director editorial
Jos Prez Freijo

Coordinaci
Oriol Guiu
Francesc Soto
Producci
Maribel Baos
Correcci
Carme Breco
Joan Ferrarons
Francesc Soto
Linkgua
Tau Traduccions
LApstrof, SCCL
Disseny grfic
Carlos Ortega i Jaume Palau

Edici i producci
Imatge i Serveis Editorials

www.bcn.cat/barcelonallibres
LAjuntament de Barcelona no es fa responsable
de les informacions i opinions manifestades
pels autors dels textos i illustracions.
Llibre blanc
Barcelona,
capital
dun nou
estat
Sumari
Presentaci
Governana
Xavier Trias
Josep Vicent Boira
Alcalde de Barcelona
13
Barcelona: espais i poltica

al segle xxi. El repte de la
reterritorialitzaci duna capital
Introducci
286
Moltes respostes
a una pregunta
Grau de descentralitzaci i
organitzaci territorial duna
Catalunya independent.
El paper de la ciutat de
Barcelona
15
Estat de la ciutat
Gabinet Tcnic
de Programaci.
18
Nria Bosch i Marta Espasa
60
Francesc Canosa Farran
Barcelunyes: la relaci
Barcelona-Catalunya
70
ngel Castieira
La capitalitat de Barcelona:
els valors
78
Joan Costa i Font
Barcelona: la capital europea

dun estat propi
84
Joan B. Culla i Clar
Desprs de suplir un estat,

encapalar-lo
90
Joan Delort
De la seguretat pblica
a la seguretat de lestat:
un nou model
92
Alfons Durn-Pich
Recuperar la capitalitat
100
Mart Estruch Axmacher
Barcelona: de capital europea

a capital de pas
102
Ramon Folch
La mitjana gran capital

dun petit gran territori
108
Ramon Gomis
Barcelona, capital
duna Catalunya ciutat
110
Marc Guinjoan
Barcelona i la macroceflia
urbana: Reptes i amenaces
de la nova capital
112
Una capital amb una

governana del coneixement
al servei del pas
124
Alfred Lacasa Trib
El rgim jurdic de la ciutat de

Barcelona en el nou Estat catal
134
Flix Mart
Diplomcia culta, extravertida

i lleugera
142
Montserrat Mas Vilella
Barcelona capital dun nou estat,

lder esportiu
144
Miquel Puig Raposo
Catalunya, capital Manresa
Urbs
Daniel Albalate del Sol
Situaci i reptes del transport

ferroviari a la Regi
Metropolitana de Barcelona
Nria Bosch i Marta Espasa
Barcelona, capital de Catalunya.

Reflexions a lentorn de la ciutat,
la biodiversitat, els boscos i la
sostenibilitat
370
224
232
380
Oriol Bohigas
Isabel Sucunza
Germ Bel
Infrastructures i mobilitat
en una capital europea del
segle xxi
222
Mart Boada
Josep Vicent Boira
Capitalitat i govern: alguns

condicionants des del punt
de vista organitzatiu
162
Mnica Sabata
Barcelona: futura capital

de la Catalunya estat
170
Antoni Segura i Mas
Barcelona cap i casal

176
Francesc Sers
La Catalunya ciutat i la
Barcelona naci. Notes sobre
interseccions i divergncies
culturals
186
Andreu Ulied
Limperatiu cosmopolita
194
Santiago Vidal Marsal
Barcelona: capital de la justcia

del nou Estat catal
822
Enric Vila
Barcelona i la decadncia
dOccident
204
422
Ferran Armengol Ferrer i

Josep Pags Mass
214
160
Josep Maria Rosanas i Mart
Ramon Massaguer i Melndez
Germ Bel
Josep Ramoneda
Barcelona, sempre capital
360
Miquel Barcel Roca
Barcelona, capital de
leconomia del coneixement
La plataforma econmica
del Delta del Llobregat. Realitat
i futur. Potencial estratgic
i de capitalitat de Barcelona.
Noves possibilitats per a

Barcelona
152
Joan-Llus Llus
Quan Barcelona inquieta
284
362
Barcelona capital metropolitana:

ciutat-regi o ciutat-land
Vicent Partal
Barcelona, la capital de la
Catalunya global
Es fa capital caminant
386
Mateu Turr

Els efectes de capitalitat

de Barcelona sobre les
infraestructures i el seu
finanament
286
394
Eduard Bru
Antoni Vilanova i Omedas
Barcelona: Passat i futur

dels tres espais de poder
i de representaci
Barcelona es reconeix a travs

de lurbanisme, larquitectura i
el patrimoni
294
398
Adam Casals
Frederic Ximeno
Impacte de la capitalitat dun

nou estat en levoluci del
mercat immobiliari a la ciutat
de Barcelona i la seva rea
metropolitana
Capital de leconomia verda del

sud dEuropa i la Mediterrnia
Toni Comn i Oliveras
306
La representaci simblica
de la capitalitat en lera
de la postmodernitat poltica
316
Xavier Fageda
Laeroport de Barcelona
en el context de Catalunya
com a estat independent
334
Marta Gonzalez-Aregall
El port de Barcelona:
perspectives i reptes dins una
Catalunya independent
342
Vicente Guallart
Barcelona capital dun estat

metropolit
350
540
Economia
214
Oriol Amat
La inversi estrangera a
Barcelona
404
Joan Angulo i Arrese
Barcelona, capital referent

de la inversi publicitria
412
Ignasi Armengol Vill
La Barcelona que funciona.

I dem encara ms
416
en una capital europea del
seglexxi
222
Les finances de lAjuntament de

Barcelona com a capital dun
nou Estat
Llus Cabrera i Snchez
Barcelona, ciutat referncia

en cultura i art
430
Adam Casals

metropolitana
306
Montserrat Casanovas Ramon
Barcelona, plaa financera

438
Albert Castellanos Maduell
Barcelona, competitivitat i
capitalitat
448
Albert Castelln
Ser capital s capital

456
Antoni Castells
Barcelona
464
Bonaventura Clotet, Manel

Balcells, Antoni Bays de
Luna, Pere-Joan Cardona,
Manel Esteller i Roger
Paredes
Proposta per a una recerca

dexcellncia a Catalunya
618
Marcel Coderch i Collell
Barcelona, capital dun estat

emprenedor i sostenible
466
Xavier Cuadras Morat
Factors de competitivitat
de Barcelona: una visi
comparativa a escala
internacional
468
Francesc Escribano
Fabin Mohedano
Ignasi Aragay
El sector audiovisual davant

la perspectiva dun pas nou
Barcelona, capital de la reforma

horria
Pensar i explicar Europa i el

mn des de Barcelona
Xavier Fageda
Ramon J. Moles Plaza
Carles Armengol Siscares
476
Laeroport de Barcelona en el
context de Catalunya com a estat
independent
334
Joan Font
Barcelona, capital empresarial

488
Juan Antonio Giner
Barcelona pot i ha de ser una

global multi-media city
654
Pere Gins, Marta Aymerich,

Antoni Bays-Gens, Antonio
Dvalos, David GarciaDorado, Josep Maria Griny,
Jaume Kulisevsky i Joan
Montaner
La retenci i captaci de talent

cientfic a Catalunya. Reflexions
i propostes per al futur
660
Marta Gonzalez-Aregall
342
Modest Guinjoan
Estimaci dels canvis en loferta

en una Barcelona capital destat
490
Joan Hortal
La borsa a Barcelona
500
Jordi Joly i Lena
Barcelona, motor de
competitivitat. Gesti i finances
pbliques al servei dun model
de futur
502
Guillem Lpez i Casasnovas
Barcelona al capdavant
512
Gregorio Luri
La meva utopia escolar raonable

774
La plataforma econmica del

Delta del Llobregat. Realitat i
futur. Potencial estratgic i de
capitalitat de Barcelona
362
792
La intelligncia econmica i
competitiva s capital
514
Jordi Nadal
Barcelona, empori mediterrani,

atlntic, asitic (?), successivament
520
Elisenda Paluzie
560

comproms amb leducaci
722
Jaume Ayats, Joaquim

Garrigosa i Joan Oller
Barcelona, els reptes duna

capital de la msica
562
La globalitzaci, la
independncia de Catalunya
i la ciutat de Barcelona
Antoni Bassas Onieva
524
568
Manel Sanrom
i Jordi Lpez Benasat
Miquel Bassols Puig
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
Les Tecnologies de la Informaci
en un nou Estat dEuropa
686
Antoni Trilla
Barcelona, capital sanitria de

Catalunya
820
Antonio Turiel Martnez
Barcelona i el repte de lenergia

530
Mateu Turr

finanament
394
Joan Vallv i Ribera
Els collectius de professionals:

els collegis professionals.
Representaci
538
Frederic Ximeno

540
Coneixement
Una capital per a la prxima

mutaci del hipster
Una nova (i millor) comunicaci

institucional per a una Barcelona
capital destat
550
Xavier Antich
Barcelona: els dos reptes

de la capitalitat cultural
558
626
Francesc de Dalmases i Thi
Barcelona, una capital

europea de referncia per a la
cooperaci i leducaci per al
desenvolupament
732
Gabriel Ferrat i Pascual
Barcelona, capital del

coneixement
630
Joan Fontser i Pujol
Barcelona, una Altra per a ella

mateixa
Lesport dalt nivell i els grans

esdeveniments: punta de llana
de Barcelona com a capital de
lesport
570
748
Laura Borrs Castanyer
Enric Fossas Colet
La Barcelona del futur: capital

literria, capital de cultura
La universitat ms enll de les

fronteres
574
632
Joaquim Borrs Gmez
Patrcia Gabancho
Barcelona del coneixement

i la cultura. LArxiu de la Ciutat,
una pea clau
582
Jordi Cabr
Cultura i identitat a la capital

duna naci estat
588
Esther Casademont
Barcelona, la capital del talent

598
Jaume Casals
Barcelona i lavenir de la
universitat
600
Sergi Casanelles Abella
Reptes i oportunitats per al

sector musical en una capital
destat dun mn globalitzat
604
Marta Clari
Barcelona, capital cultural

612
Toni Aira Foix
Vctor Curto
La publicitat institucional
de Barcelona com a eina i actiu
de pas: xits i reptes
Bonaventura Clotet, Manel

Balcells, Antoni Bays de
Luna, Pere-Joan Cardona,
Manel Esteller i Roger Paredes

618
Cultura: leclosi del

cosmopolitisme arrelat
638
Miquel Gimnez Gmez
La ciutat de les idees

646
Juan Antonio Giner

654

Montaner

660
Una capital amb una governana

del coneixement al servei del
pas
124
Gregorio Luri

774
Isona Passola
Quatre aportacions del mn

de la cultura al Llibre blanc
de Barcelona
668
Eva Peruga Sales
Equitat
670
Francina Alsina i Canudas

i Eullia Mas i Conde
Aposta compromesa al servei

de lautonomia personal
i de la inclusi
718
Jordi Lpez Camps
Toni Batllori
548
Torna la pana?
766
Leonard Beard
4
Jordi Calvs Burgus

212
lex Masllorens
Jaume Capdevila (Kap)

402
Modernitat s una paraula

femenina
Josep A. Planell
Barcelona
672
Dami Pons
Barcelona, impulsora de la
cultura catalana de tot el
territori lingstic
674
Josep Oriol Pujol i Humet
Educaci, el foment del futur i

de les persones
804
Albert Pujol
Barcelona, capital dun pas,

aparador de la literatura
catalana
676
Ddac Ramrez Sarri
Barcelona sense universitat

682
Mart Sales
Una gran oportunitat

684
Manel Sanrom
i Jordi Lpez Benasat
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
686
Xavi Sarri
Barcelona: llengua i cultura en

el context dels Pasos Catalans
694
Quim Torra
Barcelona, capital de la cultura

i la memria
696
Francesc Torralba
Capital del pensament i del

dileg interreligis
700
Montserrat Vendrell
i Adela Farr
Un pas amb el coneixement

com a motor de canvi
706
Vicen Villatoro
Barcelona: capital de pas,

capital de cultura, capital al mn
708
Josep Maria Llop
El voluntariat a Barcelona
756
Salvador Alsius
Barcelona, capital per a tothom
720
Gregorio Luri

774
Enric Canet
La capital de la igualtat
doportunitats
730
ngel Miret i Serra

782
722
Illustracions
Antoni Arola
486
Jordi Dur
832
Qu farem per lequitat?
778
Jaume Casals
Barcelona, capital social
Ferreres
58
Fabin Mohedano
Javier Jan
838
Barcelona i lavenir
de la universitat
600

horria
Barcelona, una capital

europea de referncia per a la
desenvolupament
792
Manuel Delgado
Montserrat Oliveras i Bagus
732
Una ciutat dimmigrants.

El paper de les avingudes
migratries en el passat, el
present i el futur de Barcelona
740
Joan Fontser

lesport
748
Enric Fossas Colet

fronteres
632

Montaner

660
ngels Guiteras i Mestres
Barcelona i el nou benestar

social
754
Joan Antoni Poch

314
M. Victria Molins
Javier Royo (Javirroyo)

16
800
Juanjo Sez
716
La Barcelona capital dun nou

estat, la qual somio
Barcelona, ciutat orientadora
Josep A. Planell
ndex onomstic
dautors
672
835
802
Barcelona
Educaci, el foment del futur

i de les persones
804
Llus Rabell
Una capital mediterrnia

816
Ddac Ramrez Sarri

682
Antoni Trilla
Barcelona, capital sanitria

de Catalunya
820
Suso de Toro
Capital duna ciutadania

somiadora
818

530
Santiago Vidal Marsal

del nou Estat catal
822
Presentaci
C
om a alcalde em plau molt presentar-vos aquesta publicaci en forma de Llibre blanc, que
inclou un conjunt dopinions i propostes per ajudar-nos a reflexionar sobre qu pot representar per a Barcelona el fet desdevenir la capital dun nou estat.
Barcelona encarna un smbol de catalanitat i de llibertat que la transcendeix. Un smbol de
solidaritat, acolliment, benestar i qualitat de vida que irradia una gran fora, ms enll de la
mateixa ciutat i de lentorn metropolit. La fora de Barcelona ha estat sempre determinant i
continua essent-ho per vertebrar i definir el futur poltic de Catalunya.
En el procs poltic en qu es troba Catalunya, la seva capital vol contribuir decisivament a fer
realitat les aspiracions legtimes dels catalans i de les catalanes de viure en un futur millor. Com
a metge, sempre he defensat fermament el dret dels pacients a prendre decisions informades.
Com a poltic, tamb ho faig. El dret a decidir va indissolublement vinculat al dret a conixer,
i per aix s indispensable disposar de la mxima informaci sobre els possibles escenaris de
futur.
Amb aquesta voluntat de coneixement i prospectiva, vam demanar a persones representatives dmbits molt diversos i perspectives molt diferents que ens ajudessin a identificar quins
eren aquests escenaris. La seva participaci en aquest llibre contribuir, sens dubte, al debat i a
la reflexi sobre el procs tan extraordinari que estem vivint. Cadascuna delles ens ofereix una
aportaci molt personal al voltant dun tema que ha triat i que defineix els reptes i oportunitats
de futur que sofereixen a Barcelona.
Dels seus textos es desprn que Barcelona s una ciutat admirada i estimada arreu del mn.
Una ciutat que s capital de Catalunya i de la catalanitat, capital econmica del sud dEuropa i
capital europea de la Mediterrnia. I una ciutat que es troba a lavantguarda de les urbs mundials
en termes de cultura, coneixement, creativitat, innovaci i benestar.
Des daqu vull agrair totes les aportacions i convidar-vos a fer que aquesta reflexi no saturi
aqu. Aquest s un llibre obert, que convida a iniciar un dileg al voltant de molts temes sobre
els quals caldr parlar. En aquests temps complexos, per tamb dillusi i desperana, aquest
llibre vol ajudar a construir un projecte de futur perqu Catalunya, amb Barcelona al capdavant,
sigui un pas ms just, ms lliure, i on la gent visqui millor.
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona
Moltes respostes a una pregunta
Format i classificaci dels documents

ElLlibre blancrecull lesreflexions de tcnics, experts, referents cvics i professionals,als quals
sha demanat que analitzin i aportin la seva opini sobre qu pot representar per a Barcelona el
fet desdevenir la capital dun nou estat en unaspecte concret que considerin rellevanti del qual
siguin coneixedors i experts.
Sha proposat a tots els autors encapalar el seu text amb un ttol que ajudi a singularitzar-lo
respecte al tema que tracta.
Els textos llargs tamb incorporen al comenament una Introducci breu que presenta al
lector el tema que sanalitza a larticle, i finalitzen amb un apartat de Conclusions, que sintetitza els punts principals o les idees amb ms fora que lautor considera rellevants com a resum
dels aspectes tractats al text.
El Llibre blanc inclou un captol anomenat Estat de la ciutat, elaborat pel Gabinet dEstudis
del mateix Ajuntament, en el qual es recull la fitxa tcnica de la ciutat de Barcelona.
El lector disposa dun ndex onomstic dautors, que recull tots els autors per ordre alfabtic a partir del primer cognom amb el ttol del seu text.
Per facilitar laproximaci del lector al contingut del Llibre blanc, tamb hi ha sis ndexs temtics on apareixen els autors i el ttol del seu text, el contingut del qual desenvolupa algun aspecte
daquests sis conceptes.
El Llibre blanc, a ms darticles, tamb ha convidat a participar professionals que expressen
les seves opinions per mitj del dibuix, la imatge o el disseny grfic.
Hi ha sis ndexs temtics:
Governana
Urbs
Economia
Coneixement
Equitat
Illustracions
bviament, cada text expressa lopini del seu autor i pot o no haver-hi coincidncies entre
els respectius punts de vista.
Agraint a tots els autors la seva participaci, us convidem a gaudir dels textos amb el desig
que contribueixin a enriquir el debat en el procs extraordinari que vivim, el qual pot fer que
Barcelona esdevingui la capital dun estat independent.
Estat
de la ciutat
Gabinet Tcnic de Programaci
arcelona s una gran urbs, on tot s molt dimensionat. Per poder posar el focus de manera
encertada sobre cadascun dels temes, ens ha semblat dutilitat la inclusi en aquest llibre
dun seguit de dades que puguin facilitar al lector la intellecci i quantificaci dels principals
aspectes de la vida de la ciutat. Les dades que sinclouen sn les disponibles a lAjuntament en el
moment de tancar ledici del llibre, i corresponen majoritriament a lany 2013.
Lany 2013 ha estat un any marcat per una situaci de crisi econmica generalitzada per
que sha atenuat a partir del darrer trimestre, cosa que ha fet que les previsions de cara al 2014
siguin ms optimistes pel que fa a recuperar taxes de creixement positives. De fet, els principals
indicadors de conjuntura econmica estan registrant una evoluci positiva durant els primers
mesos del 2014.
Per als ciutadans de Barcelona, les principals preocupacions durant el 2013 han estat rela
cionades amb latur i les condicions econmiques, per al darrer barmetre municipal de juny de
2014 un 42% dels ciutadans pensa que la situaci econmica de la seva famlia millorar, enfront
del 38% del juny de 2013. Tot i aquest context, la satisfacci de viure a Barcelona continua essent
molt positiva, un 7,7 sobre 10 (dues dcimes ms que el 2012).
18
LLIBRE BLANC
Poblaci
Barcelona s la capital de Catalunya.
Amb una superfcie de 100 km2 i 1,6 milions dhabitants, s una de les ciutats ms denses
dEuropa.
Barcelona representa el 0,3% del territori de Catalunya per concentra el 21% de la poblaci
catalana.
Superfcie (km2)
Densitat (hab/km2)
1.611.822
102
15.777
AMB
3.228.569
636
5.076
Catalunya
7.553.650
32.108
235
Espanya
47.129.783
505.968
93
Any 2013
Poblaci
Barcelona
Font: INE
Barcelona s el nucli central de la regi metropolitana de Barcelona, una regi entre les deu primeres aglomeracions urbanes europees en termes de poblaci i ocupaci.
Segons les xifres oficials publicades per lINE, la poblaci de Barcelona a data d1 de gener
de 2013 era de 1,6 milions dhabitants, fet que mostrava una tendncia a lestabilitzaci durant
els ltims anys. No obstant aix, durant aquest ltim decenni, la poblaci ha experimentat un
creixement del 7,7%, i aix ha trencat la tendncia histrica anterior de reducci de la poblaci.
Poblaci total: xifres oficials a 1 de gener
2000
2004
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% variaci
2000-13
% variaci
2012-13
1.496.266
1.578.546
1.615.908
1.621.537
1.619.337
1.615.448
1.620.943
1.611.822
7,7%
0,6%
Aquest canvi de tendncia en el creixement poblacional sexplica fonamentalment per laugment

significatiu de la immigraci, en especial durant els primers anys del perode, quan les entrades
van ser molt intenses. La lectura del padr continu a 1 de gener de 2014 dna un total de 267.578
residents estrangers a la ciutat, que representa un 16,7% del total de la poblaci, xifra que sha
quintuplicat des de lany 2000. Respecte a lany anterior, el nombre total destrangers ha disminut un 4,5%.
Poblaci estrangera: explotaci del padr continu a data 1 de gener
2000*
2004
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% Var
14/00
% Var
14/13
Poblaci
53.428
202.489
280.817
294.918
284.632
278.320
282.178
280.047
267.578
400,8%
4,5%
% s/total
3,5%
12,8%
17,3%
18,1%
17,6%
17,3%
17,4%
17,4%
16,7%
* Per a lany 2000, dades a 1 de mar
BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
19
Increment anual de la poblaci estrangera a Barcelona en %

60%
53,8%
50%
43,3%
40%
38,5%
30%
24,2%
20%
14,1%
12,6%
12,0%
10%
5,0%
-3,6%
0%
-10%
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
-3,5%
-2,2%
2010
2011
1,4%
2012
-0,8%
-4,5%
2013
2014
La distribuci de la poblaci estrangera no s homognia a tota la ciutat. Ciutat Vella, lEixample,

Sants-Montjuc i Sant Mart concentren el 60% del total destrangers residents. Amb excepci de
Sant Mart, aquests districtes mantenen percentatges de poblaci estrangera superiors a la mitjana de la ciutat, mentre que Sarri - Sant Gervasi i les Corts mantenen un pes al voltant de l11%.
Poblaci estrangera per districtes. Gener de 2014
2014
% s/total estrangers
% s/total poblaci
Ciutat Vella
42.492
15,9%
42,4%
Eixample
47.981
17,9%
18,2%
34.036
12,7%
18,9%
Les Corts
8.829
3,3%
10,9%
Sarri - Sant Gervasi
16.180
6,0%
11,1%
Grcia
17.963
6,7%
15,0%
Horta-Guinard
19.929
7,4%
12,0%
Nou Barris
24.602
9,2%
15,0%
Sant Andreu
16.936
6,3%
11,6%
Sant Mart
35.263
13,2%
15,2%
No consta
3.367
1,3%
Sants-Montjuc
El creixement demogrfic dels darrers anys ha suposat un rejoveniment de la poblaci de la

ciutat, que ha tingut dues conseqncies destacades: la reducci del pes de la poblaci gran en
termes relatius i laugment de la poblaci infantil en la franja de 0-14 anys i de la poblaci adulta.
La poblaci de ms de 65 anys ha passat del 22,1% lany 2000 al 21,1% el 2013; aix no obstant,
en termes absoluts el nombre de persones grans s lleugerament ms alt que el 2000.
20
LLIBRE BLANC
Evoluci de la poblaci per edats: xifres oficials a 1 de gener
Pes sobre la poblaci
2000
2013
% 2000-13
2000
2013
0-14
170.874
199.278
16,6%
11,4%
12,4%
15-24
181.359
142.025
21,7%
12,1%
8,8%
25-64
813.296
929.800
14,3%
54,4%
57,7%
65 i ms
330.737
340.719
3,0%
22,1%
21,1%
Envelliment i solitud de la gent gran 2000-2013

BCN
Ciutat
Vella
Eixample
SantsMontjuc
Les Corts
Sarri - Sant
Gervasi
Grcia
HortaGuinard
Nou
Barris
Sant
Andreu
Sant Mart
79,1
75,7
80,6
78,8
79,9
80,9
79,9
79,4
78,8
80,2
79,1
ndex denvelliment
176,0
231,3
211,7
171,1
141,2
142,8
207,7
174,9
183,8
152,2
155,4
ndex de sobreenvelliment
46,2
50,4
51,7
44,7
45,1
49,6
50,7
42,6
39,3
43,5
43,2
ndex de solitud + 65 anys
23,8
32,0
26,4
25,2
20,7
22,5
26,2
20,8
20,4
21,7
21,6
30,6
39,1
32,6
33,4
26,3
28,6
32,1
27,2
28,3
28,0
28,2
Esperana de vida en nixer*
83,3
80,6
83,7
82,8
85,6
84,6
83,9
83,2
82,7
83,7
83,6
ndex denvelliment
160,3
128,8
190,6
159,7
187,0
127,3
173,3
181,5
170,3
147,7
140,7
ndex de sobreenvelliment
54,8
57,6
57,1
55,0
50,5
54,9
55,5
54,2
54,9
52,6
54,1
25,7
32,5
28,0
26,3
23,0
24,6
28,2
23,8
24,6
24,3
24,3
31,4
37,7
33,0
32,2
28,8
29,0
33,4
29,5
30,8
31,2
30,2
2000
Esperana de vida en nixer
2013
ndex denvelliment = (Poblaci de 65 i ms anys / poblaci de 0-15 anys) x 100

ndex de sobreenvelliment = (Poblaci de 75 i ms anys / poblaci de 65 i ms anys) x 100
ndex de solitud 65 i ms anys = (Poblaci de 65 i ms anys que viu sola / poblaci total de 65 i ms anys) x 100
ndex de solitud 75 i ms anys = (Poblaci de 75 i ms anys que viu sola / poblaci total de 75 i ms anys) x 100
* ltima dada disponible 2011
Lesperana de vida ha passat de 79,1 lany 2000 a 83,3 anys el 2011, i tamb per laugment dels
ndex de solitud.
Activitat econmica. Economia diversificada

Barcelona genera el 30% del PIB de Catalunya i ocupa el 34% dels treballadors.
El PIB de la ciutat s un 39% superior a la mitjana de Catalunya, mentre que en termes de
renda per capita s un 14% superior.
21
Barcelona
PIB (milions )
Catalunya
%BCN/CAT
61.915
205.315
30
38.500
27.700
139
Renda (milions )
31.038
125.141
25
Renda per cpta
19.300
16.900
114
970.021
2.862.396
34%
PIB per capita
Renda = renda familiar bruta disponible. Dades de 2010
Ocupats*
* treballadors afiliats a la Seguretat Social
Font: INSS. Desembre 2013
Com altres grans nuclis urbans, la ciutat central mant una elevada especialitzaci en el sector
serveis, que representa el 88% dels ocupats. La indstria suposa el 8% de locupaci mentre que
la construcci el 3%. La resta de lmbit metropolit ha anat evolucionant cap a una major terciaritzaci de leconomia al llarg de la darrera dcada tot i que mant un pes del sector industrial
ms elevat.
Any 2013
Any 2000
100%
88,0
85,0
77,9
77,5
79,1
72,9
61,0
65,1
80%
60%
Serveis
40%
10,1
9,6
7,2
20%
6,4
0%
Construcci
5,7
4,3
5,7
28,7
24,6
3,2
8,0
10,7
15,6
15,6
15,0
0,0
0,1
0,1
1,2
0,2
0,2
0,2
0,7
BCN
AMB
AMB-BCN
CAT
BCN
AMB
AMB-BCN
CAT
19,7
Indstria
Agricultura
Dins del sector serveis, destaca el pes que tenen els sectors relacionats amb les activitats administratives i serveis auxiliars, el subsector sanitari i de serveis socials, aix com les activitats
professionals i tcniques.
Any 2013
Any 2000
100%
88,0
2280%
85,0
77,9
77,5
79,1
72,9
61,0
65,1
LLIBRE BLANC
Distribuci de locupaci 2013
Serveis de valor afegit (%) 2013

Activitats financeres
i assegurances 9,7%
Serveis
de valor afegit
44,1%
Informaci
i comunicaci 11,7%
Educaci 15,2%
Activitats professionals
i tcniques 20,9%
Activitats sanitries
i serveis socials 20,4%
Resta de sectors
55,9%
Activitats administratives
i serveis auxiliars 22,1%
La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratgics com les TIC, la logstica, el comer i
el turisme i els nous sectors punters com el biomdic i el vehicle elctric.
Els sectors estratgics a leconomia de Barcelona
Pes dels sectors estratgics a leconomia de Barcellona. 4t trimestre 2012 (en % s/total)
3,1%
TIC1
2,6%
4,9%
Sector logstic2
3,6%
Agroalimentari3
1,5%
1,7%
14,4%
Comer4
21,7%
7,5%
Hostaleria5
10,1%
Treballadors*
Empreses**
* Afiliats a la Seguretat Social (Rgim General + Autnoms) **Centres de cotitzaci a la Seguretat Social
1. Manufactures i serveis, incls comer a lengrs TIC
2. Sinclou tot el grup de transports i emmagatzematge
3. Indstria alimentria i comer a lengrs agroalimentari
4. Excepte comer a lengrs agroalimentari i TIC
Font: Departament dEstadstica. Ajuntament de Barcelona a partir de dades de lINSS.
Barcelona, capital mundial del mbil, contribueix a associar la ciutat amb un sector tan potent
com el de les noves tecnologies mbils, amb fites destacades com: la celebraci del Mobile World
23
Congress, amb 72.000 visitants el 2013, un 8% ms que lany anterior; la inauguraci del Mobile
World Center i la installaci de la Fundaci Mobile World Capital a ledifici Media-TIC.
En aquest marc shan desenvolupat projectes de foment sectorial, com per exemple el centre
de competncia en salut, aix com accions de network per promoure la incorporaci de la tecnologia a sectors estratgics com turisme, educaci, comer, aeroespacial, logstica o mobilitat,
i tamb pilots tecnolgics com per exemple el Barcelona Contactless Tour, en el marc de la NFC
Experience del GSMA i sota el paraigua del Mobile World Congress.
Barcelona es consolida com a capital de congressos relacionats amb les cincies de la salut:
ms del 30% dels congressos i jornades que es fan a la ciutat hi estan relacionats. Igualment,
a Barcelona la salut t un pes especfic molt important dins de la Mobile. Lequip de la Mobile
World Capital Barcelona treballa en dos projectes enquadrats en lmbit mHealth: el Personal
Health Folder i una plataforma de control per a malalts cardacs, entre altres projectes.
En el marc de la promoci de la mobilitat sostenible, al novembre de 2013 es va celebrar lExpoelctric Frmula-e, aix com lElectric Vehicle Symposium (EVS27). LExpoelctric Frmula-e
va aplegar ms de trenta-cinc expositors entre els quals es comptem importants fabricants com
Nissan, Renault, Wolkswagen, Green Go i BMW. Tamb shi va presentar el primer taxi elctric, produt a la planta de Nissan de Barcelona. Sen fabricaran 20.000 unitats anuals a la Zona
Franca, cosa que suposa una inversi de 100 milions deuros i la creaci duns set-cents llocs de
treball. LEVS27 s lesdeveniment itinerant ms important a escala mundial del sector del vehicle elctric que aquest any ha acollit Barcelona, coorganitzat per Fira de Barcelona, WEVA, amb
el suport de lAjuntament.
Pel que fa al teixit empresarial, dacord amb les darreres dades del Directori Central dEmpreses (DIRCE) de lINE, a Barcelona hi havia 169.777 empreses el 2013, un 1,2% menys que el
2012. El teixit empresarial sn majoritriament empreses sense treballadors o amb menys de deu
treballadors, una estructura molt semblant a la del conjunt de Catalunya.
Dimensi de les empreses. Any 2013
De 50 a 199 treballadors 0,8%
De 10 a 49 treballadors 4,0%
D1 a 9 treballadors 38,4%
200 i ms treballadors 0,3%
Sense assalariats 56,5%
El 19% de les empreses pertanyen al sector del comer i reparacions, i un altre 19% al dactivitats
professionals, cientfiques i tcniques.
24
LLIBRE BLANC
Empreses per sectors dactivitat (%) 2013

4,3
Altres serveis
2,7
Activitats artstiques i recreatives
7,3
Activitats sanitries i serveis socials

3,0
Educaci
7,3
Activitats administratives i serveis auxiliars
18,9
Activitats professionals, cientfiques i tcniques

7,0
Activitats immobiliries
2,4
Activitats financeres i assegurances
3,5
Informtica i comunicacions
6,3
Hostaleria
5,0
Transport i emmagatzematge
19,5
Comer i reparacions
9,0
Construcci
3,7
Indstria
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
Al desembre del 2013, el nombre de societats mercantils creades ha estat un 5% superior al de

lany anterior, i sha situat en ms de 7.000 noves societats. El nombre de societats mercantils
creades sha anat recuperant des del 2010.
Societats mercantils constitudes i taxa de variaci interanual
%
10,0
10.000
5,0
8.000
0,0
6.000
-5,0
4.000
-10,0
2.000
-15,0
-20,0
0
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Durant el perode gener-juliol de 2014, el dinamisme empresarial sha mantingut a un nivell

semblant al dun any enrere, amb ms de 4.500 noves societats creades (0,3% interanual).
25
Societats mercantils constitudes

2013
2012
750
2014
650
550
450
350
gener
febrer
mar
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre novembre desembre
Per la demarcaci de Barcelona mostra una activitat emprenedora per sota de la mitjana de
la UE.
Activitat emprenedora a la UE 2012
Estnia
14,3%
Litunia
13,4%
Pasos Baixos
10,8%
Eslovquia
10,2%
ustria
9,6%
Polnia
9,4%
Romania
9,2%
Hongria
9,2%
Crocia
8,3%
Catalunya
7,9%
Bsnia i Hercegovina
7,6%
Portugal
7,7%
Mitjana europea
7,6%
Macednia
7,0%
Noruega
7,0%
Barcelona
6,5%
Grcia
6,5%
Sucia
6,4%
Irlanda
6,2%
0,0%
3,0%
6,0%
9,0%
12,0%
15,0%
Taxa demprenedoria: % poblaci entre 18-64 anys involucrada en la posada en marxa dun negoci.
Activitat emprenedora a la UE 2012

26
LLIBRE BLANC
14,3%
Estnia
Litunia
Pasos Baixos
13,4%
10,8%
Lenquesta de clima empresarial del segon trimestre del 2014 reflecteix una confiana ms elevada en la millora de la situaci econmica els propers mesos, i tal com sobserva en el grfic, per
primer cop des de linici de la srie el saldo entre respostes positives i negatives sobre la marxa
dels negocis s positiu.
Clima empresarial. Situaci de la marxa dels negocis a lrea metropolitana
0
-10
-20
-30
-40
-50
09
IV
/2
00
9
I/
20
10
II/
20
10
III
/2
01
0
IV
/2
01
0
I/
20
11
II/
20
11
III
/2
01
1
IV
/2
01
1
I/
20
12
II/
20
12
III
/2
01
2
IV
/2
01
2
I/
20
13
II/
20
13
III
/2
01
3
IV
/2
01
3
I/
20
14
II/
20
14
09
/2
0
III
II/
20
I/
20
09
-60
Barcelona registra unes taxes dactivitat i docupaci superiors a la mitjana catalana i espanyola,
tot i que la crisi ha tingut un gran impacte en el mercat de treball.
La taxa datur (EPA) del segon trimestre de 2014 ha estat del 17,2%, un punt menys que la
dun any enrere. Aquesta taxa segueix essent fora inferior a la daltres mbits: un 20,4% a Catalunya i un 24,6% a Espanya. La taxa docupaci ha estat del 65,9%, ms alta que el conjunt catal
i espanyol.
Taxa dactivitat
Taxa docupaci
Taxa datur
Barcelona
79,7%
65,9%
17,2%
Catalunya
79,1%
63,0%
20,4%
Espanya
75,3%
56,8%
24,6%
El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va disminuir entre els anys 2007 i 2012,
per el 2013 va tancar ja amb un lleuger creixement del 0,2% en relaci amb lany anterior, i malgrat la lleu reducci dels darrers mesos destiu, enfilem el darrer ter de 2014 amb 15.580 llocs de
treball ms que a lagost de 2013 (augment de l1,6% interanual).
27
Treballadors afiliats a la seguretat social

1.150.000
1.100.000
1.097.936
1.062.428
1.050.000
1.014.109
1.021.073
1.000.000
991.356
950.000
970.021
966.162
2013
ag. 2014
968.243
-131.774
900.000
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Al llarg dels primers mesos del 2013 la crisi va continuar impactant fortament en el mercat de
treball, per a partir del mes de maig, el nombre daturats registrats va comenar a disminuir i
aquesta trajectria descendent sha mantingut al llarg dels darrers setze mesos, de manera que
les 102.096 persones aturades a lagost de 2014 suposen un 6% menys que un any enrere. La
contractaci, que va finalitzar lany 2013 amb un modest creixement positiu (0,8%), presenta una
evoluci durant el perode gener-agost de 2014 encara ms favorable, amb un increment del 8,9%
que respon a limpuls dels contractes de carcter temporal (7,5%), per tamb dels indefinits
(20%), que representen el 12% del total.
Atur registrat (desembre de cada any)
120.000
101.069
100.000
108.624
112.192
107.677
100.868
102.096
80.000
74.304
60.000
40.000
51.243
20.000
60.949
-10.096
0
2007
28
2008
2009
2010
2011
2012
2013
ag. 2014
LLIBRE BLANC
En termes de salaris i costos laborals, Barcelona s una ciutat competitiva en el context

internacional.
Segons The Economist Intelligence
Unit, Barcelona
se situa en el lloc 29 en nivell
de qualitat del capital hum
de 120 ciutats del mn
Dins del rnquing de nivell

salarial en 72 ciutats del mn
elaborat per la banca UBS,
Barcelona
se situa en la posici 29
Disposa de capital hum qualificat i duna oferta universitria, escoles de negocis i msters
dexcellncia reconeguts internacionalment: cinc universitats pbliques, tres de privades i
205.000 alumnes universitaris.
Millors escoles
de negocis europees:
3a Esade
6a IESE
UB: entre les

75 millors universitats
del mn en cincies
de la salut
UB, UAB, entre les

200 millors universitats
del mn. UPF entre les 300
millors. UPC entre les 350
millors
Segons Financial Times
Universitat Jiao Tong de Xangai
QS World University Ranking
Obertura i projecci exterior

Barcelona representa el 20% de les exportacions espanyoles i el 25% de les exportacions de contingut tecnolgic alt i mitj-alt.
Prop del 60% sexporta a pasos de la UE: Frana, Alemanya, Itlia, Portugal i Regne Unit,
majoritriament, i un 10% addicional als pasos europeus no comunitaris.
Exportacions provncia de Barcelona
Milions deuros
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Desprs de tancar el 2013 amb un cert estancament (un 0,4% interanual), lacumulat de gener a
juliol de 2014 presenta un increment del 3,6% per limpuls del comer amb la UE.
29
Exportacions
Milions deuros
2013
2012
5.000
2014
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
gener
febrer
mar
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
Barcelona s una de les principals destinacions de turisme urb a Europa i un focus datracci
de visitants per motius de negocis, amb 7,6 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions
en hotels el 2013. El turisme ha estat un sector amb una tnica positiva al llarg de tot lany passat, amb un augment en relaci amb el 2012 de l1,8% i el 3,5%, respectivament. Laugment de
turistes i pernoctacions durant els cinc primers mesos de 2014, superior al 5% en ambds casos,
perllonga la trajectria ascendent del 2013.
Visitants i pernoctacions
Milers
Variaci
anual (%)
18.000
30
16.000
25
14.000
20
12.000
15
10.000
10
8.000
6.000
4.000
-5
2.000
-10
-15
2000
2001
2002
2003
2004
Pernoctacions en hotels
30
2005
2006
Visitants
2007
2008
2009
2010
% pernoctacions
2011
2012
2013
% visitants
LLIBRE BLANC
El 80% dels turistes sn estrangers.

Procedncia dels turistes
Resta del mn 8,6%
Pasos africans 1,2%
Jap 2,2%
Espanya 20%
Amrica 14,9%
Resta dEuropa 9,4%

UE 43,7%
La ciutat s la quarta del mn pel que fa a lorganitzaci de reunions internacionals.

Reunions celebrades i delegats assistents
Assistents
Reunions
800.000
Assistents
3.000
Nombre
700.000
2.500
600.000
2.000
500.000
400.000
1.500
300.000
1.000
200.000
500
100.000
0
0
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
A la ciutat han tingut lloc grans esdeveniments esportius descala internacional durant el 2013,
com: la celebraci del Campionat del Mn dHandbol; els X Games Barcelona o els 15ns FINA Campionats del Mn de Nataci.
Laeroport del Prat s el des aeroport europeu en nombre de passatgers. El 2013 va assolir un
nou rcord superant el 35,2 milions de passatgers (un 0,2% ms que la xifra del 2012, una taxa
superior a lassolida per Barajas i el conjunt daeroports espanyols).
31
Passatgers de laeroport
Milers
Total passatgers
40.000
Internacionals
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
La intensificaci de la trajectria alcista al llarg del perode gener-agost de 2014, amb un augment del 6,8% interanual, salimenta pel trnsit amb la UE i lintercontinental.
Passatgers per laeroport
2013
2012
4,5 milions
2014
4,0
3,5
Passatgers de laeroport
3,0
Milers
Total passatgers
40.000
2,5
Internacionals
2,0
35.000
1,5
30.000
gener
febrer
mar
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
25.000
20.000
Laeroport
de Barcelona disposa des del 2013 de:
Vuit noves rutes aries intecontinentals, que uneixen Barcelona amb Istanbul i tamb amb
15.000
Chicago, Fes (Ryanair i Vueling), Montevideo, Toronto, Banjul (Gmbia) i Beirut.
10.000
Lincrement net de vint-i-set freqncies o capacitats dels vols respecte al 2012; la incorporaci de lAirbus A380 a la ruta Dubai-Barcelona dEmirates Airline; tres freqncies setmanals
5.000
0
32
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
LLIBRE BLANC
2012
2013
ms en el vol a Doha de Qatar Airways; lestabliment dun vol diari amb Buenos Aires dAerolineas Argentinas i lampliaci de la temporada del vol amb Filadlfia tot lany.
Amb 2,6 milions de passatgers en creuers, el port s la primera destinaci en passatgers de
creuers als ports mediterranis.
Passatgers i creueristes al port
milers
Total de passatgers
4.000
Passatgers de creuers
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Per al llarg del 2014 les xifres de creueristes han anat a la baixa per una reducci de les places
per part de les navilieres, i el balan de gener a lagost s una reducci del 9,7%.
2012
400 milers
2013
2014
Passatgers i creueristes al port

300
milers
Total de passatgers
4.000
200
3.500
100
3.000
2.500
0
2.000
gener
febrer
mar
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
1.500
Barcelona figura cada vegada en ms rnquings internacionals.

1.000
BARCELONA,
CAPITAL D'UN NOU ESTAT
500
0
33
6a millor ciutat europea per als negocis
Millors escoles de negocis europees:

3a ESADE, 6a IESE
2a ciutat europea que millor es promou
Financial Times
1a en qualitat de vida
Lnica ciutat del mn amb 9 edificis

declarats Patrimoni de la Humanitat
Cushman & Wakefield
Unesco
No est entre les 50 ciutats del mn

ms cares
UB: entre les 100 millors universitats

del mn en cincies de la salut
Mercer Human Resource Consulting
Universitat Jiao Tong de Xangai
Ciutat del mn ms admirada pel seu model

de desenvolupament urb
4a ciutat del mn on se celebren

ms reunions internacionals
Ernst & Young
International Congress and Convention Association
Segons el Global Investment Monitor KPMG, Barcelona ocupa la desena posici entre les principals rees urbanes del mn en recepci de projectes dinversi estrangera greenfield (sense socis
locals o en nous emplaaments).
Nombre de projectes dinversi estrangera, 2009-2013
2.000
1.705
1.500
1.340
1.142
1.000
823
753
721
647
602
500
550
518
Pequn
Barcelona
0
Londres
Xangai
Hong
Kong
So
Paulo
Moscou
Pars
Nova
York
Sydney
Font: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG.
34
LLIBRE BLANC
Consolats a Barcelona: Barcelona s una de les ciutats amb ms consolats (98).
Cohesi social
Lestimaci de la renda familiar disponible1 (RFD) per capita a Barcelona per a lany 2012 reflecteix igualment el to contractor generalitzat que han patit les rendes familiars per la feblesa de la
situaci econmica general, que ha impactat en les rendes salarials, els beneficis empresarials o
les prestacions socials. En conjunt, sestima que la renda per capita ha disminut un 1,1% interanual en termes nominals, una taxa semblant a la del conjunt del pas.
La distribuci de la renda per districtes dins de Barcelona mostra una fotografia similar a
la danys anteriors, amb una marcada estabilitat de nivells i posicions: Sarri - Sant Gervasi i les
Corts a la part alta, i Nou Barris i Sant Andreu a la baixa. El 2012 sha frenat el procs daugment
de les desigualtats dels darrers anys: la distncia entre els barris de lextrem superior (Pedralbes)
1. La renda familiar disponible s el conjunt dingressos de qu disposen els habitants dun territori per destinar-los a consum o estalvi. Lindicador de renda familiar disponible per capita de Barcelona s un indicador teric que es construeix a partir de diverses variables (atur, nivell destudis, evoluci i potncia del
parc de turismes i preus al mercat immobiliari) que sactualitzen peridicament. Permet conixer la posici
relativa de cadascun dels barris en relaci amb la mitjana de la ciutat, fixada en un valor igual a cent.
35
i linferior (Ciutat Meridiana) sha redut lleugerament. En comparaci amb el 2007, la distribuci de la renda s menys equitativa.
Com en anys anteriors, sobserva una gran concentraci de barris que tenen una renda al
voltant de la mitjana o a prop, per sempre per sota, mentre que els valors que ms sallunyen
daquesta mitjana corresponen a barris amb renda molt alta.
Un any ms, es consolida la millora de Ciutat Vella, un districte que ha registrat un llarg
i intens procs de renovaci urbanstica i de transformaci econmica i cultural. No passa el
mateix amb Nou Barris, que torna a retrocedir, mentre que Grcia continua essent el barri ms
proper a la mitjana.
En termes generals, les rendes mitjanes mantenen la seva hegemonia per estan perdent cada
any una petita part del terreny que ocupen, ja que la dinmica econmica dels darrers anys ha
portat a un desplaament en cadena duna part de la poblaci des de les rendes mitjanes-altes
fins als estrats immediatament inferiors de renda. Daquest procs de desplaament a la baixa
que no ha estat generalitzat per s continu ha quedat excls el segment de renda ms alt.
Renda familiar disponible per capita 2012
Poblaci
resident
RFD/capita
(/any)
2012
2012
2007
2011
2012
1. Ciutat Vella
105.220
14.481
73,5
76,4
76,6
2. Eixample
265.592
20.914
115,8
111,8
110,6
3. Sants-Montjuc
183.700
14.430
82,5
76,3
76,3
4. Les Corts
82.238
26.412
138,6
139,0
139,7
5. Sarri - Sant Gervasi
145.413
33.469
178,7
176,1
177,0
6. Grcia
121.550
19.647
104,6
104,9
103,9
7. Horta-Guinard
168.525
15.128
86,5
79,1
80,0
167.175
10.799
70,8
59,4
57,1
9. Sant Andreu
146.963
13.790
84,3
73,0
72,9
10. Sant Mart
233.463
15.057
87,7
80,7
79,6
1.619.839
18.912
100,0
100,0
100,0
Districtes
8. Nou Barris
Barcelona
ndex RFD BCN=100
Nota: El clcul dels ndexs de lany 2012 incorpora novetats metodolgiques en disposar de noves dades per barris. A fi de
permetre una comparaci homognia, shan recalculat els valors de 2011 aplicant els nous criteris. Per a exercicis anteriors,
aquestes noves variables no estan disponibles i, per tant, la comparativa pot no ser suficientment acurada.
36
LLIBRE BLANC
Renda familiar disponible per capita. Any 2012. Barris de Barcelona

Ciutat Vella
01 el Raval
02 el Barri Gtic
03 la Barceloneta
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Les Corts
19 les Corts
20 la Maternitat i San Ramon
21 Pedralbes
Horta-Guinard
33 el Baix Guinard
34 Can Bar
35 el Guinard
36 la Font den Fargues
37 el Carmel
38 la Teixonera
39 Sant Gens dels Agudells
40 Montbau
41 la Vall dHebron
42 la Clota
43 Horta
Sarri - Sant Gervasi

22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
23 Sarri
24 les Tres Torres
25 Sant Gervasi - la Bonanova
26 Sant Gervasi - Galvany
27 el Putxet i el Farr
Eixample
05 el Fort Pienc
06 la Sagrada Famlia
07 la Dreta de lEixample
08 lAntiga Esquerra de lEixample
09 la Nova Esquerra de lEixample
10 Sant Antoni
Grcia
28 Vallcarca i Penitents
29 el Coll
30 la Salut
31 Vila de Grcia
32 el Camp den Grassot i Grcia Nova
Sants-Montjuc
11 el Poble-Sec
12 la Marina del Prat Vermell
13 la Marina de Port
14 la Font de la Guatlla
15 Hostafrancs
16 la Bordeta
17 Sants-Badal
18 Sants
Sant Andreu
57 la Trinitat Vella
58 Bar de Viver
59 el Bon Pastor
60 Sant Andreu de Palomar
61 la Sagrera
62 el Congrs i els Indians
63 Navas
Sant Mart
64 el Camp de lArpa del Clot
65 el Clot
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou
67 la Vila Olmpica del Poblenou
68 el Poblenou
69 Diagonal Mar i el Front Martim
del Bess
70 el Bess i el Maresme
71 Provenals del Poblenou
72 Sant Mart de Provenals
73 la Verneda i la Pau
Nou Barris
44 Vilapicina i la Torre Llobeta
45 Porta
46 el Tur de la Peira
47 Can Peguera
48 la Guineueta
49 Canyelles
50 les Roquetes
51 Verdum
52 la Prosperitat
53 la Trinitat Nova
54 Torre Bar
55 Ciutat Meridiana
56 Vallbona
Renda familiar disponible per capita

Any 2012 (nmeros ndex. Base Barcelona = 100)
Molt alta (ms de159)

Alta (de 126 a 159)
22
Mitjana-alta (de 100 a 126)

Mitjana-baixa (de 79 a 100)
Baixa (de 63 a 79)
40
Molt baixa (menys de 63)
55
39
43
25
29
32
18
10
11
12
72
70
68
67
61
71
66
1
59
73
65
13
58
60
64
15
14
63
45
62
35
33
57
52
34
31
53
51
44
30
26
19
48
46
36
27
20
47
37
24
56
50
42
38
28
21
16
49
41
23
17
54
69
37
Evoluci de la poblaci de Barcelona per grans grups dRFD

100%
Molt alta
Alta
80%
60%
40%
% de poblaci
Mitjana-alta
Mitjana-baixa
20%
Baixa
0%
Molt baixa
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Educaci no universitria
El nombre dalumnes densenyaments de rgim general en el curs 2013-14 sinici amb 229.849,
la qual cosa significa un increment de 1.298 alumnes en relaci amb el curs anterior, laugment
ms important entre lalumnat densenyaments postobligatoris, especialment en els cicles de
formaci professional, que suposen la meitat daquest increment.
Alumnes densenyament de rgim general en centres pblics, concertats i privats
Curs
2013-2014
Curs
2012-2013
Variaci
absoluta
Variaci %
Educaci infantil (3-6 anys)
41.460
41.693
233
0,6%
Eduaci primria (6-12 anys)
80.628
79.985
643
0,8%
Educaci secundria obligatria
53.282
53.214
68
0,1%
175.370
174.892
478
0,3%
21.973
21.864
109
0,5%
11.616
11.344
272
2,4%
Total ensenyaments secundaris (16-18 anys)
33.589
33.208
381
1,1%
Formaci professional de grau superior
18.657
18.292
365
2,0%
2.333
2.159
74
3,4%
229.849
228.551
1.298
0,6%
Total ensenyaments bsics (3-16 anys)

Batxillerat
Formaci professional de grau mitj
Educaci especial
Total Barcelona
Pel que fa a les escoles bressol, el curs 2013-14 es va iniciar amb un total de 7.940 alumnes matriculats a les noranta-cinc escoles bressol municipals. Aquesta oferta permet cobrir el 59% de les
sollicituds de plaa presentades (el 60% al curs 2012-13 i el 52% al curs 2011-12). El total dalum-
38
LLIBRE BLANC
nes matriculats a les escoles bressol i llars dinfants de la ciutat ha estat de 17.941, un 0,8% ms
que el curs anterior.
Evoluci places / escoles bressol
8.000
Escoles
95
Places
90
7.940
7.926
7.000
80
72
6.000
70
6.806
63
5.000
4.000
100
95
92
49
60
50
4.935
40
4.260
3.000
30
2.000
2.790
20
1.000
10
0
0
2002-2003
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012-2013
2013-2014
Pel que fa als indicadors dxit escolar, cal destacar la millora de la taxa de graduats de lESO a
la ciutat durant els darrers anys.
90%
89,08%
87,72%
85,2%
85%
83,5%
86,5%
84,9%
81,9%
80%
85,4%
84,3%
81,8%
82,3%
79,8%
75%
Barcelona
Catalunya
2011-2012
2012-2013
70%
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
39
Cultura
La ciutat compta amb ms de cinquanta museus i grans centres dexposicions, una xarxa de
trenta-nou biblioteques, cinquanta-un centres cvics, ms de cinquanta sales de teatre i tres
grans auditoris.
Museus i centres dexposicions
2010
2011
2012
2013
2013/2012
37
41
46
48
4,3%
11.520
12.443
12.537
12.713
1,4%
5.288
5.471
5.397
6.077
12,6%
983
1.015
1.082
928
14,2%
5.248
5,958
6.059
5.707
5,8%
Visites a les exposicions (milers)
14.847
15.718
15.113
15.136
0,2%
Usuaris (milers)
16.554
17.380
16.948
16.735
1,3%
2010
2011
2012
2013
2013/2012
12,5%
6.021,0
7.135,6
7.051,9
8.224,8
16,6%
Equipaments
Visitants (milers)
Museus i centres municipals i consorciats
Altres museus i centres pblics
Museus i centres privats
Espais dinters arquitectnic

Equipaments
Visitants (milers)
Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.

*Els equipaments que es relacionen sn aquells que han facilitat dades que tenen ms de 5.000 visitants lany.
*Lincrement del 16,6% en els espais dinters arquitectnic obeeix a qu per primer cop shan incls les dades del Poble
Espanyol.
El total de visitants als equipaments musestics, centres dexposicions i espais dinters arquitectnic de la ciutat ha arribat el 2013 als 20,9 milions de persones, que suposa un 6,9% ms que
un any enrere.
En concordana amb la conjuntura, es detecta un cert estancament en lassistncia als museus
i centres privats (5,8%), per en el cas dels museus i centres dexposicions municipals i consorciats, i grcies a lobertura del Born Centre Cultural i a noves propostes com ara el conjunt daccions engegades al MNAC per facilitar laccs al centre o les de La Virreina Centre de la Imatge, el
2013 hi ha hagut un important creixement de visitants: el 12,6% en relaci amb lany anterior. El
primer semestre de 2014, les dades dassistncia als museus municipals i consorciats segueixen
essent molt positives, amb un total de 3,9 milions de visitants (dades provisionals) i un increment
de ms del 40% interanual.
No sn tan favorables les dades del 2013 en lmbit de la msica.
Si b el nombre despectadors de les sales de msica en viu es mant estable el 2013, el de
macroconcerts (ms de 5.000 espectadors) es redueix un 16% i el dels grans auditoris musicals
presenta un descens global de l11%, ms acusat al Liceu que al Palau i lAuditori.
Tot i aix, els percentatges docupaci dels tres grans equipaments musicals no han variat de
manera significativa el darrer any i, per tant, la reducci despectadors respon a una oferta ms
baixa, que sha adaptat a la disminuci de la demanda possiblement per lincrement de lIVA aplicat a partir del setembre de 2012 (del 8% al 21%). De fet, lAnuari de la Msica 2014, elaborat per
Enderrock i lAssociaci Professional de Representants, Promotors i Mnagers de Catalunya (ARC),
recull que limpacte de la pujada de lIVA en el sector de la msica en viu ha suposat una reducci
dingressos de lordre del 13,7% durant lany 2013, una prdua de ms de 10 milions deuros.
40
LLIBRE BLANC
Msica
2010
2011
2012
2013
2013/2012
1.081.481
1.152.500
987.598
876.025
11%
431.409
426.154
354.226
330.102
7%
77
76
74
73
1*
403.572
421.726
350.646
311.927
11%
67
64
59
60
1*
246.500
304.620
282.726
233.996
17%
% ocupaci
86
81
80
82
2*
Macroconcerts
239.913
214.130
283.920
238.569
16%
1.024.637
902.816
1.067.340
1.069.371
0%
20
22
23
25
8,7%
Espectadors
Grans auditoris
- LAuditori
% ocupaci
- Palau de la Msica Catalana
% ocupaci
- Gran Teatre del Liceu
Sales de msica en viu

Espais
* variaci en punts percentuals.
Daltra banda, al primer quadrimestre de 2014 ja sobserva una certa recuperaci del nombre
despectadors i els 400.000 assistents als espectacles dels tres grans auditoris musicals suposen
un increment del 5,3% en relaci amb el mateix perode de 2013.
Arts escniques
1
Nombre de sales
Espectadors (milers)
% docupaci
2010
2011
2012
2013
2013/2012
49
58
58
57
1,7%
2.538,9
2.816,3
2.609,0
2.318,6
11,1%
54
54
53
52
1*
(1) Inclosos espais singulars. | * variaci en punts percentuals.
Dins lmbit musical, tamb destaquen els festivals San Miguel Primavera Sound, amb 171.000
assistents, un dels esdeveniments musicals amb ms ress internacional de Barcelona i que no
para de crixer, i el Snar, amb ms de 121.000 assistents.
En el cas de les arts escniques, mbit que tamb sha vist afectat per lincrement de lIVA,
el nombre despectadors (2,3 milions el 2013) ha disminut un 11,1%, de forma equivalent al
nombre de representacions (10,3%), que han estat en total 11.338 al llarg de lany, mentre que el
percentatge docupaci de les sales tampoc presenta una reducci significativa i sha mantingut
per sobre el 50%. Al primer semestre de 2014 tamb sobserva ja una certa recuperaci del nombre despectadors (1,4%).
Seguint la lnia dels darrers anys a tot lEstat, el cinema de circuit comercial ha continuat
perdent pblic, i les 203 sales i 757 pellcules exhibides han comptat amb un total de 5,1 milions
despectadors lany 2013, un 21% menys que lany anterior.
La ciutat s any rere any lescenari escollit per dur-hi a terme un bon nombre de rodatges
audiovisuals. El 2013 nhan arribat prop de 2.500, un 16,5% ms que el 2012, dels quals destaquen els llargmetratges (50 produccions) i curtmetratges (324), els programes dentreteniment
televisiu (433) i els espots publicitaris (1.203). Els espais ms sollicitats de la ciutat es localitzen
als districtes de Ciutat Vella (680 permisos), Sant Mart (594), Sants-Montjuc (371), i lEixample
(343). El parc de la Ciutadella es mant com el principal parc triat per a les filmacions, seguit del
41
Laberint dHorta. Un 81% de les produccions realitzades sn catalanes o amb participaci catalana, un 4% sn de la resta de lEstat i el 15% restant sn dorigen internacional, entre les quals
detaquen les procedents del Jap i del Regne Unit.
Entre els festivals multidisciplinaris cal destacar el Grec, amb 66.585 espectadors a lestiu de
2013, un 5,1% ms que un any enrere. A lestiu de 2014 shan venut 67.600 entrades, 12.000 ms
que el 2013, locupaci mitjana ha estat superior al 50% i la meitat dels espectacles han superat
el 70%.
Quant a les biblioteques, el nombre de visites presenta el 2013 un cert estancament a causa
del tancament per reformes durant uns quants mesos de la Biblioteca Esquerra de lEixample
- Agust Centelles. Per el nombre de carnets no ha deixat de crixer any rere any, i el 2013 va
arribar als 905.000 titulars, un 12% ms que tres anys abans. Durant el primer semestre de 2014
les visites, un total de 3,6 milions, ja tornen a crixer (5,1%).
Biblioteques de Barcelona
2010
2011
2012
2013
2013/2012
36
37
38
39
2,6%
5.982.936
6.178.297
6.439.112
6.343.803
1,5%
5.688
5.960
6.274
6.544
4,3%
810.431
837.392
880.434
905.060
2,8%
4.439.460
4.467.274
4.639.242
4.229.213
8,8%
Equipaments
Visites (milers)
Punts de lectura i servei
Carnets (milers)
Documents prestats (milers)
Daltra banda, la ciutat continua destacant com a espai urb de forta capacitat creativa, i a lenquesta Survey on the Barcelona City Brand, impulsada per Barcelona Centre de Disseny, es
posiciona com a quarta gran ciutat ms creativa del mn, desprs de San Francisco, Londres i
Nova York.
Esports
La ciutat es consolida com a escenari desdeveniments esportius, amb un total de noranta-dos
actes durant lany 2013, que han aplegat ms de 296.000 participants. Lxit dels Mundials de
Nataci ha tingut un important impacte econmic i meditic, i un estudi recent situa Barcelona
en segon lloc en el rnquing mundial de ciutats esportives, noms desprs de Londres.
Esports
Abonats a installacions esportives municipals
Nombre despais esportius pblics
2009
2010
2011
2012
2013
182.367
187.719
194.656
178.880
176.744
1.671
1.809
1.776
1.796
1.796
(Les dades despais esportius pblics del 2013 corresponen al 2012)
Lany sha tancat amb una lleugera disminuci en relaci amb el 2012 pel que fa al nombre dabonats a les installacions esportives municipals (1,2%), amb 176.744 persones, que representen
gaireb l11% de la poblaci de Barcelona.
Shan organitzat per primer cop la Cursa DiR - Gurdia Urbana i la cursa nocturna Barcelona Desigual Night Run. La 35a Cursa dEl Corte Ingls va aplegar ms de 72.000 corredors i
la Marat de Barcelona, 18.389, la qual es consolida com la quarta marat europea. El total de
participants en curses de lany 2013 supera les 220.860 persones inscrites.
42
LLIBRE BLANC
Seguretat ciutadana
Segons la darrera enquesta de victimitzaci de 2014, lndex de victimitzaci disminueix en relaci amb els anys anteriors. Lndex se situa en valors semblants als dels anys 2007-2008. Lndex
disminueix a tots els districtes excepte a Sant Andreu, tot i que aquest districte se situa per sota
de la mitjana de la ciutat (20,8%). Ciutat Vella s el districte amb el nivell ms alt (26,3%), mentre
que Horta-Guinard s el districte amb menor ndex de victimitzaci (16,6%). En relaci amb
lndex de denncia, es registra un augment de denncies dels entrevistats (el 46,4% en relaci
amb el 35,6% de lany anterior).
Evoluci de lindex de victimitzaci
30,0
25,6
20,0
15,0
10,0
% poblaci vctima dun o ms fets
25,0
20,3
20,1
2007
2008
24,8
24,2
25,3
20,8
5,0
0,0
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Enquesta de victimitzaci. Ajuntament de Barcelona.
Qualitat ambiental
Lespai verd a la ciutat ha anat creixent de manera sostinguda i tamb el metre quadrat de verd
urb per habitant, i sha situat a lagost de 2014 en 29,1 milions de metres quadrats, que representa 1.808 m2 per 100 habitants. El nombre dhectrees de parcs urbans a la ciutat s de 577,4.
Verd urb
Unitat
2
Zona verda
Superfcie m
Per habitant
m2 /100 hab.
2008
2009
2010
2011
2012
2013
28.707.181
28.721.312
28.766.563
28.931.127
28.971.419
29.107.514
1.776,5
1.771,3
1.776,5
1.790,9
1.784,9
1.805,9
Barcelona s una ciutat conscient de limpacte ambiental de les ciutats en el territori i les seves
repercussions socials, i aplica des de fa anys els principis i valors de la cultura de la sostenibilitat
en la seva poltica ambiental. Aquest comproms amb el medi ambient lha dut a terme no solament el Govern de la ciutat, sin que shi ha implicat la ciutadania. Limpuls per part de lAjuntament de lAgenda 21 Local, laprovaci del Comproms Ciutad per la Sostenibilitat lany 2002
43
i la signatura el 2012 del Comproms Ciutad per la Sostenibilitat 2012-2022 sn exemples de la

participaci ciutadana en activitats orientades a millorar la qualitat ambiental. El nombre dentitats signants de lAgenda 21 ha passat de 431 lany 2005 a prop de 787 lagost de 2014. La meitat
daquestes entitats corresponen a centres educatius, i estenen aix la preocupaci ambiental a les
noves generacions amb una perspectiva de futur.
La preocupaci i implicaci ciutadana en la sostenibilitat mediambiental i, en especial, en
lestalvi dels recursos naturals escassos com laigua, es posa de manifest en levoluci dels indicadors de consum daigua a la ciutat. El consum daigua total per habitant ha registrat el 2013
valors que representen un 5% menys que el consum registrat el 2008. Lesfor en lestalvi en el
consum daigua ha anat acompanyat duna millora en la gesti de laigua, en especial pel que fa
a la utilitzaci daigua fretica, que sha incrementat en un 30,2% respecte als valors del 2008. La
utilitzaci de laigua fretica pels serveis municipals ha passat del 18,5% el 2008 al 19,9% el 2013.
Consum daigua
Unitat
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Total per habitant
Litres/habitant i dia
169,9
164,9
164,8
165,3
163,2
160,9
Consum domstic
Litres/habitant i dia
112,9
110,1
109,8
109,5
108,2
108,4
Consum daigua fretica
mil m3
943
946
1.100
1.033
1.260
1.228
Consum daigua fretica

per serveis municipals
18,5
16,9
16,6
16,6
19,2
19,9
Un dels factors que ms impacten en la qualitat mediambiental duna ciutat provenen dels efectes derivats del transport i la mobilitat. Per tal de minimitzar aquest impacte sha ampliat la
xarxa de metro i el servei dautobusos, shan incorporat autobusos hbrids menys contaminants,
es fomenta activament la utilitzaci dels vehicles elctrics i ls de la bicicleta, amb laugment
de les places daparcament per a bicicletes, de les quals actualment nhi ha 22.350 en superfcie i
1.187 en els aparcaments soterranis municipals i els de lempresa SABA.
Nivellls mitjans de NO2. Mitjana anual de les dades validades
50
50
Llindar OMS i UE
49
47
48
44
40
30
ug/m3
40
20
10
0
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Les actuacions en lmbit del transport pblic i la mobilitat a la ciutat, el foment de lestalvi
energtic i la utilitzaci de fonts denergia renovables han contribut a la reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle i a la lluita contra el canvi climtic, i a una millora en el nivell
44
LLIBRE BLANC
de qualitat de laire, com ho posa de manifest levoluci dels principals indicadors de qualitat de
laire, que presenten tots una evoluci positiva en relaci amb els nivells de lany 2008. A lagost
de 2014, els indicadors de qualitat de laire shan mantingut en els nivells registrats el 2013.
ndexs de qualitat de laire
Unitat
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Dixid de nitrogen
micrograms / m3
50
49
47
48
44
40
Monxid de carboni
milligrams / m3
0,4
0,4
0,4
0,5
0,5
0,4
Partcules PM10
micrograms / m3
36
37
29
32
31
24
Nivells mitjans de PM10. Nivells mitjans de totes les dades validades

Llindar UE
Llindar OMS
40
37
36
30
31
2011
2012
29
ug/m3
20
34
32
10
0
2008
2009
2010
2013
Font: Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Pel que fa a la recollida de residus urbans, els indicadors mostren una evoluci positiva durant
els darrers cinc anys. Es poden destacar la contenci en el volum de generaci de residus urbans,
amb una disminuci sostinguda des de lany 2008 i que sha mantingut el 2014, i tamb laugment de quatre punts en el percentatge de recollida selectiva, que passa del 32,4% el 2008 al
36,2% el 2013, i arriba al 36,4% el 31 de juliol de 2014.
Recollida de residus
Unitat
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Slids urbans
tones
894.738
864.758
844.140
806.368
753.737
730.286
1,5
1,5
1,4
1,4
1,3
1,2
32,4
32,3
39,5
38,0
37,1
36,2
Generaci de residus slids
Kg / habitant dia
Recollida selectiva sobre total
Vidre
tones/any
31.285
31.674
32.845
32.894
32.543
32.592
Paper
tones/any
97.803
87.536
86.756
67.302
58.107
48.639
Envasos
tones/any
18.462
18.749
20.812
20.560
19.735
18.990
Matria orgnica
tones/any
85.431
84.552
140.427
133.217
122.508
117.477
45
TIC
La presncia de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en tots els mbits de la
societat s un fet consumat i representa una part essencial de les vides de la gran majoria de les
persones. La innovaci tecnolgica s cada cop ms present i es produeix de forma ms accelerada. Barcelona disposa duna extraordinria xarxa dinternet dalta velocitat, amb ms de
460.000 lnies de banda ampla lany 2012, un 52,6% del total de lnies de la ciutat.
Enquesta TIC en les llars. (% s/llars de 16 a 74 anys)
90 %
80
70
73,8
66,5
72,4
60
63,2
50
75,7
76,1
79,0
78,7
75,7
75,0
78,5
78,1
65,9
54,9
40
30
20
10
0
2007
2008
2009
2010
Llars amb ordinador
2011
2012
2013
Llars amb accs a internet
La concessi a Barcelona de la condici de Mobile World Capital (MWC) per part de la GSMA
per al perode 2012-2018 s una oportunitat per a Barcelona i Catalunya. Ms enll de consolidar
la presncia anual a la ciutat del Mobile World Congress que porta a la ciutat desenes de milers
de professionals que generen grans moviments doportunitats de negocis i aporten centenars de
milions deuros a leconomia local, la MWC ofereix una oportunitat de convertir Barcelona en
un referent mundial de la indstria de la gesti de la ciutat i la mobilitat, que va ms enll de la
telefonia mbil.
Punts de connexi Barcelona Wi-Fi
600
400
431
442
449
2011
2012
2013
337
200
0
2010
Punts de connexi del servei Barcelona Wi-Fi
46
LLIBRE BLANC
Habitatge
Les dades de 2013 permeten constatar algun canvi positiu en el llarg procs de caiguda de la
construcci residencial, si ms no pel que fa al nombre dhabitatges iniciats, desprs de tocar
fons a Barcelona el 2012. A diferncia de la resta de lmbit metropolit i de Catalunya, on la
trajectria el 2013 segueix essent contractiva, el nombre dhabitatges iniciats a la ciutat sha acostat a les 700 unitats, fet que suposa un augment del 41% en relaci amb els mnims registres del
2012, quan no es va superar el llindar de 500 habitatges. No obstant aix, altres indicadors de
construcci com ara els habitatges de nova planta previstos a les llicncies dobres aprovades han
tornat a reduir-se sensiblement el 2013 i els habitatges acabats de nou han marcat mnims i han
fet que loferta nova disponible sigui escassa i fins i tot inexistent a molts barris de la ciutat.
Construcci dhabitatges a Barcelona
6.000
5.000
5.803
5.841
4.910
5.415
5.090
4.704
4.404
4.000
4.886
4.641
4.011
3.591
3.675
3.396
3.154
3.000
2.729
2.000
1.913
1.839
1.077
1.672
1.000
1.309
697
1.073
493
666
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Habitatges iniciats
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Habitatges acabats
Daltra banda, i com passa a altres grans urbs, a Barcelona hi ha una demanda latent de primer habitatge que fa que lestoc dobra nova per vendre, a ms de ser relativament petit, es vagi
reduint: els 1.183 habitatges en oferta que restaven a la venda durant el segon semestre de 2013
representaven el 18,2% del total de les noves promocions, sis punts percentuals menys que un
any enrere.
El baix nivell de transmissions dhabitatges nous per compra-venda, un total de 1.393 el 2013
(un 11,8% menys que de lany anterior), s conseqncia daquesta manca doferta, aix com
tamb del seu elevat preu, sobretot en relaci amb el segment de segona m, molt ms abundant.
El total de transmissions per compra-venda el 2013 va ser de 8.839 habitatges a la ciutat, amb un
creixement del 21% en relaci amb els minsos valors de 2012, per laugment que van experimentar les operacions al segment de segona m (30%), que van superar les 7.400 unitats.
Els preus unitaris de lhabitatge (euros/m2) han continuat baixant el 2013. En el cas dels dobra
nova, el preu/m2 construt sha situat durant el segon semestre de lany en els 4.066 euros, amb
una reducci del 6,8% en relaci amb el 2012 i de ms del 30% en termes nominals en relaci
amb els valors mxims assolits el bienni 2007-2008. No obstant aix, laugment lany 2013 de
47
la superfcie mitjana construda fins als 108,4 m2 ha fet que el preu mitj de venda dun habitatge nou shagi tornat a incrementar lleugerament durant el darrer any (1,8%), situant-se en els
453.200 euros, un nivell semblant al de 2004.
Evoluci del preu dels habitatges (euros/m2)
7.000
5.952
6.000
5.000
4.066
2n s. 2013
4.865
4.000
3.000
3.183
4r. t. 2013
2.000
1.000
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Nou
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Segona m
Pel que fa a la segona m, el retrocs dels preus el 2013 no ha estat tan intens com el danys anteriors i els preus fins i tot poden haver tocat fons durant el primer semestre de 2013, ja que sobserva
una certa recuperaci a la segona meitat de lany, de manera que el quart trimestre tanca amb
nivells propers als 3.200 euros/m2 de mitjana, tan sols un 1,1% inferiors als de 2012. Amb tot, des
dels mxims assolits als inicis de 2007, el retrocs ha estat de lordre del 35% en termes nominals,
i els preus han tornat a situar-se als nivells del 2003.
En el mercat de lloguer, les fluctuacions de preus han estat ms modestes que al mercat de
compra-venda, i des dels mxims assolits el 2008, els preus shan redut de mitjana un 16%. Els
preus mitjans unitaris shan situat el 2013 en els 10,3 euros/m2/mes, un 5,1% per sota de lany
anterior, en qu el lloguer mitj mensual era de 681,6 euros (5,3%). Les dificultats econmiques
de les llars en els darrers anys i les restriccions financeres i creditcies shan tradut en un creixement molt significatiu dels nous contractes de lloguer. Durant el 2013 shan assolit de nou valors
mxims en formalitzar-se ms de 44.800 nous contractes, un 9,2% ms que un any enrere.
La crisi econmica tamb ha impactat de forma important sobre la despesa pblica, i les
limitacions pressupostries de les administracions han ocasionat una davallada de la protecci
oficial quan ms demanda hi ha daquest tipus dhabitatge. Barcelona tamb ha patit aquesta
mancana de recursos i crdit, que ha portat a nivells mnims la construcci dhabitatges protegits el 2013, amb noms 225 unitats amb visat inicial i 172 amb certificat final.
Daltra banda, un total de 28.585 unitats de convivncia eren vigents el 31 de desembre de
2013 al registre de sollicitants dhabitatge protegit de Barcelona. Actualment, Barcelona compta
amb 10.311 habitatges protegits de lloguer, dels quals ms de 2.000 formen el parc de lloguer
social per a gent gran, emergncies i collectius vulnerables.
48
LLIBRE BLANC
Transport pblic i mobilitat

Les pautes de mobilitat de la Regi Metropolitana de Barcelona (RMB) i de la ciutat shan vist
afectades per la crisi econmica. Entre el 2007 i el 2013, la poblaci ha tendit a crixer lleugerament fins al 2012 (4,6% a la RMB i 1,6% a Barcelona) per passar a decrixer el 2013 (0,2%
i 0,6%, respectivament). La taxa de motoritzaci ha disminut un 6,7% i fins al 2013 no hi ha
hagut indicis de recuperaci en les matriculacions de vehicles, confirmada al llarg del primer
semestre del 2014.
Les dades de lenquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF)2 indiquen que del 2007 al 2011 els
desplaaments diaris de la RMB van augmentar intensament per decrixer un 3% (480.000 desplaaments) els darrers dos anys. Lany 2013 sestimen en 15,89 milions. Si el 2007 el 40,5% eren
per motius ocupacionals (feina, estudi) i la resta personals (compres, lleure, gestions prpies,
etc.), el 2013 tan sols el 28% correspon a mobilitat obligada.
El mitj de transport ms utilitzat s el no motoritzat, que sha incrementat (del 42% al 49%),
seguit del transport pblic (del 19% al 21%), en detriment del transport privat (del 39% al 30%).
En aquest perode, els desplaaments interns han augmentat del 83% al 85% i shan redut els
desplaaments entre corones (de 15% a 13%). Els desplaaments amb lexterior shan mantingut
constants.
Desplaaments diaris a la RMB 2007-2013
Majors de 16 anys i sense comptar professionals del transport
2007
2013
inc. 2013/07
Desplaaments diaris (milions)
14,687
15,895
8,2%
Motius
Ocupacional
40,5%
28,4%
12 punts
Personal
59,5%
71,6%
12 punts
Mitjans
No motoritzat
41,8%
49,0%
7,2 punts
Transport pblic
19,5%
21,2%
1,7 punts
Transport privat
38,7%
29,9%
8,8 punts
Fluxos
Interns
83,5%
85,4%
1,9 punts
Connexi de corones
14,8%
13,1%
1,7 punts
Externs a RMB
1,8%
1,5%
0,3 punts
Font: EMEF 2007-2013
Relacionats amb la ciutat de Barcelona, es calcula que el 2013 es fan 6,7 milions de desplaaments
diaris. Com que un desplaament pot constar de diferents etapes en funci dels mitjans de transport necessaris, sestima que les etapes de desplaament el 2013 han estat 7,7 milions, el mnim
del perode 2007-2013 (3,3%). Igual que a lmbit metropolit, el descens s especialment intens
els dos darrers anys.
Els desplaaments interns a la ciutat han augmentat un 0,2% (sn el 64% del total) mentre
que els de connexi shan redut un 9%. La preponderncia de trajectes ms locals afavoreix ls
2. LEMEF quantifica com es mouen les persones al territori, preguntant als residents de lrea metropolitana quins han estat els seus desplaaments, en quines etapes i quin mitj de transport han utilitzat.
49
de mitjans no motoritzats (augmenten un 6,4%) en detriment del transport privat (12%) i en

menor mesura del transport pblic (4,3%). Tanmateix, el transport pblic s el mitj preponderant (el 39% dels desplaaments) i ha guanyat pes en els desplaaments de connexi, en qu el
50% dels trajectes es fan amb aquest mitj. Dins de Barcelona, el transport pblic mant la quota
del 39% dels desplaaments i guanyen pes els mitjans no motoritzats.
Nombre d'etapes de desplaaments diaris a Barcelona 2007-2013
Totals
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Distr. 2013
2013/07
T. pblic
3.149
3.146
3.076
3.099
3.127
3.011
3.012
39%
4,3%
T. privat
2.308
2.228
2.153
2.147
2.088
2.057
2.028
26%
12,1%
No motoritzat
2.465
2.477
2.500
2.554
2.618
2.642
2.622
34%
6,4%
Total
7.922
7.851
7.729
7.799
7.833
7.710
7.662
100%
3,3%
Interns
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
T. pblic
1.736
1.712
1.680
1.691
1.700
1.628
1.629
33%
6,2%
T. privat
948
931
907
907
888
882
867
18%
8,6%
No motoritzat
2.211
2.226
2.246
2.346
2.412
2.434
2.411
49%
9.0%
Total
4.896
4.869
4.833
4.944
4.999
4.944
4.907
100%
0,2%
Connexi
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
T. pblic
1.412
1.434
1.396
1.408
1.427
1.383
1.383
50%
2,1%
T. privat
1.360
1.297
1.246
1.240
1.200
1.174
1.161
42%
14,6%
254
251
254
207
207
208
211
8%
16,9%
3.026
2.982
2.896
2.855
2.834
2.765
2.755
100%
9,0%
No motoritzat
Total
Les estadstiques de validacions dels diferents mitjans pblics de transport collectiu confirmen
una disminuci del 3,7% entre 2007 i 2013, que es produeix essencialment durant els dos darrers
anys. Els mitjans de transport pblic ms afectats en aquest perode han estat el bus TMB (13%),
Rodalies RENFE (10%) i FGC (4,5%). La resta de mitjans pblics shan mantingut i han guanyat quota. Tanmateix, els dos darrers anys els mitjans ferroviaris han patit una davallada de
passatge significativa.
El 2013 el mitj ms utilitzat va ser el metro (40%), seguit dels autobusos (un 20% corresponent a TMB i un 16% a daltres) i Rodalies RENFE (12%).
El primer semestre de 2014 no shan produt variacions significatives i el transport pblic col
lectiu estaria augmentant en conjunt un 0,8%, amb un augment superior al 2% del tramvia i els
autobusos no TMB i una disminuci de Rodalies RENFE de l1,4%.
A excepci de lextensi del carril bus, la resta de mitjans de transport pblics no han tingut
variacions en les condicions doferta en el darrer any.
50
LLIBRE BLANC
Transport pblic de Barcelona. Validacions

1.000
21
23
24
24
24
800
141
145
143
144
147
700
117
114
110
104
600
79
81
80
366
376
211
Milions de passatgers/any
900
24
24
142
143
106
106
105
80
81
75
76
362
381
389
374
370
195
196
189
188
180
183
2008
2009
2010
2011
2012
500
400
300
200
100
0
2007
Tramvia
Altres busos
Rodalies
FGC
Metro
2013
Bus
Els mitjans de transport no motoritzats sn els que ms han augmentat des del 2007 segons
lEMEF (6,4%). Els desplaaments a peu creixen un 4%, impulsats per laugment de la mobilitat
interna a la ciutat, a excepci del 2013. I els efectuats en bicicleta incrementen un 46,4%, en qu
cal destacar la introducci del Bicing i laugment de carrils bici.
Desplaaments no motoritzats
2007
2012
2013
inc.13/07
A peu
2.400.266
2.517.702
2.495.843
4,0%
En bici
86.406
124.333
126.502
46,4%
2.486.672
2.642.035
2.622.345
5,5%
2.007
2012
2013
inc.13/07
101.575
113.787
98.786
2,7%
3.781.855
16.165.000
14.211.750
275,8%
194
420
420
116,5%
Nre.bicicletes
3.000
6.000
6.000
100,0%
Km carril bici
129,8
186,7
s.d.
97,0
104,9
Total
Bicing
Abonats
Viatges
Estacions
Km carril bici (en un sol sentit)
Pel que fa al Bicing, el servei es va consolidar rpidament des de linici i va assolir el seu mxim
el 2012, amb 16 milions de viatges i 113.000 abonats. El 2013 els abonats van baixar a 98.000 i els
viatges a 14 milions, i el primer semestre de 2014 es mant el nombre dabonats per els viatges
shan redut un 5% ms.
El transport privat ha estat el mitj de transport ms afectat aquests anys de crisi. La reducci
de la mobilitat amb aquests mitjans ha estat contnua, de lordre del 12% en sis anys. Coincideix
51
amb la davallada del parc de vehicles de Barcelona, el seu envelliment i la gran caiguda de les
matriculacions.
El parc de vehicles ha disminut un 2,3%, especialment les furgonetes i els camions, i en
menys mesura els ciclomotors (11,8%) i els turismes (5,2%). En canvi, les motos han crescut
un 15,7%.
Composici del parc de vehicles de Barcelona
2007
2012
inc.12/07
distrib. 2012
Turismes
617.022
584.848
5,2%
60,4%
Motos
184.888
213.875
15,7%
22,1%
Ciclomotors
93.783
82.743
11,8%
8,5%
Furgonetes
42.234
29.810
29,4%
3,1%
Camions
31.257
25.094
19,7%
2,6%
Altres vehicles
21.967
31.962
45,5%
3,3%
991.151
968.332
2,3%
100,0%
Total
Matriculaci de vehicles 2007-2013

80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
2007
2008
2009
Turismes
2010
2011
Motos
2012
2013
Total parc
La compra de vehicles ha disminut un 59% entre 2007 i 2013, cosa que ha afectat totes les tipologies. La de turismes sha redut un 56% i les motos i ciclomotors un 45%. El parc de vehicles es
troba cada vegada ms envellit: tenen ms de deu anys el 43% dels turismes, el 54% dels camions
i el 46% de les furgonetes.
Tanmateix, el 2013 sha produt per primera vegada un repunt positiu del 3,2% en les
matriculacions, que sha vist confirmat els primers sis mesos de 2014 amb un augment de l11,9%,
en qu destaca lincrement dels turismes (13,5%) i de les furgonetes ( 53%).
52
LLIBRE BLANC
Les dades de gesti de trnsit illustren com des del 2007 shan redut les intensitats mitjanes
diries (IMD) tant dels accessos a la ciutat (mobilitat de connexi) com a les principals vies de la
trama urbana de la ciutat, i en menor mesura a les rondes.
IMD vehicles/dia
Velocitat comercial km/h

70
2.500.000
60
2.000.000
50
1.500.000
53,3
56,3
59,3
57,0
59,9
59,5
54,7
40
1.000.000
30
500.000
20
10
0
2007
2008
Accessos
2009
2010
2011
Vies principals
2012
2013
Rondes
22,9
22,9
20,8
21,3
2007
2008
25,8
23,5
2009
Accessos
24,8
24,0
23,6
23,5
21,8
20,6
20,9
21,0
2010
2011
2012
2013
Ciutat
Rondes
A ms, en els darrers anys els elements de gesti de trnsit tamb han continuat millorant: centrals de regulaci, metaforitzaci, cmeres, panells informatius, etc. Com a resultat de tot plegat,
les velocitats respecte al 2007 han augmentat als accessos, rondes i ciutat. Per, en general, el
2009 es van assolir els millors registres de velocitat i des daleshores sha iniciat una disminuci,
a excepci de les rondes.
Una altra vessant de la gesti del trnsit s la poltica destacionament. Des del 2007 shan
perdut unes 48.500 places de turisme en calada, compensades en part per les 40.700 noves places
fora de calada.
En calada sha potenciat lrea verda preferent i les places reservades, a costa de sacrificar
lestacionament lliure (61.600 places) i en menor mesura la resta de categories, inclosa la crrega/
descrrega. A finals de 2013, de les 141.700 places en calada per turismes el 53% sn places lliures, un 8% sn per crrega i descrrega i la resta sn un 28% drea verda, un 7% drea blava
i un 4% daltres rees reservades (incloent-hi lestacionament per a discapacitats). Cal destacar
que lespai per a motos ha augmentat un 57% i ara compta amb 60.000 places.
Quant a laparcament fora de calada, laugment correspon a laparcament reservat (hospitals, oficines, hotels...) i a places per a vens.
53
Estacionament en calada
2007
2013
inc. 2013/07
distrib. 2013
A. blava
10.322
9.280
10,1%
6,5%
A. verda preferent
25.184
36.527
45,0%
25,8%
4.976
3.461
30,4%
2,4%
C/D
12.730
11.252
11,6%
7,9%
No regulat
137.119
75.446
45,0%
53,2%
A. verda residencial
Reservats
5.781
4,1%
Total
190.331
141.747
25,5%
100,0%
Motos
38.040
59.723
57,0%
Font: Ajuntament de Barcelona, dades bsiques de mobilitat 2007- 2013
Pel que fa a laccidentalitat, sha redut un 14% com shauria desperar dels elements anteriors.
Cal distingir la reducci daccidents en la circulaci dins la ciutat (15,8%) de laugment daccidents a les rondes (14,8%), i assenyalar el repunt daccidents durant els dos darrers anys i els
primers vuit mesos del 2014.
De la mateixa manera, els ferits per accident han disminut en proporcions similars a laccidentalitat. En canvi, cal destacar la reducci contnua de morts en accidents, que ha disminut
un 48,8% i assoleix mnims el 2013 (vint-i-dues defuncions).
En el 80% dels accidents, els implicats sn turismes (un 44% dels accidents, ms del 60% del
parc de vehicles dels residents a Barcelona), motos (un 29% dels accidents i un 22% del parc) i
ciclomotors (un 7% daccidents i un 8,5% del parc)3.
Nombre daccidents per tipus de vehicle
24.000
turisme
20.000
1.465
442
825
1.447
16.000
2.932
12.000
990
492
804
1.252
1.213
513
871
1.258
2.467
2.069
moto
ciclomotor
1.069
414
857
1.206
4.683
1.120
523
871
1.124
1.688
1.397
4.653
4.600
4.575
4.568
furgoneta
taxi
bici
altres
786
691
1.063
1.143
860
628
970
1.159
1.311
1.177
4.928
5.252
8.000
4.000
9.384
8.084
7.919
7.499
7.185
2008
2009
2010
2011
7.818
8.032
2012
2013
0
2007
3. Percentatges daccidents referits al 2013 i del parc de vehicles referits al 2012 (darreres dades disponibles).
54
LLIBRE BLANC
Des de 2007 ha baixat laccidentalitat de ciclomotors (60%), furgonetes (20%) i turismes

(14%), i ha augmentat la de bicicletes (42%), taxis (18%) i motos (15%). Els principals motius
directes de laccidentalitat el 2013 sn la distracci del conductor, els girs indeguts, no respectar
les distncies i desobeir els semfors.
Recursos de lAjuntament de Barcelona

En relaci amb lestat de les finances municipals, pel que fa a lAjuntament, desprs dassolir
el 2012 un resultat de capacitat de finanament supervit en termes del Sistema Europeu de
Comptes (SEC) de 60,1 milions deuros, el 2013 sha realitzat un altre important resultat positiu, concretament de 139,3 milions deuros. Aquests resultats evidencien el retorn cap a lestabilitat pressupostria i permeten corregir els desequilibris financers acumulats durant el perode
2009-2011 el 2013 el resultat acumulat (incorporant-hi resultats danys anteriors i doperacions
financeres i prenent com a base lexercici 2000) torna a prendre valors positius (23,5 milions
deuros).
Daquesta forma, el 2012 i el 2013 es compleix amb la normativa actual destabilitat pressupostria i sassoleixen els objectius financers propis de lAjuntament:
400
321,6
300
200
209,2
177,0
145,0
100
0
275,3
252,0
92,0
20,0
17,0
15,0
-47,0
-100
152,0
119,0
80,0
227,6
139,3
125,0
72,2
125,1
60,1
109,0
23,5
-26,0
-63,0
-83,3
-200
-198,5
-300
-300,2
-400
-398,3
-500
2000
2001
2002
2003
2004
CNF (milions deuros)
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Excs/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat base = 2000)
Sostenibilitat: el deute no pot superar el 60% dels ingressos corrents sha obtingut un valor
del 46,7% en lexercici 2013.
Estabilitat: lAjuntament de Barcelona no pot incrrer en dficit en el pressupost 2013 sha
obtingut finalment un resultat (supervit) de 139,3 milions deuros.
Capacitat dinversi: el pressupost ha de preveure un estalvi corrent anual dalmenys el 15%
dels ingressos corrents per finanar una poltica prpia dinversions el 2013 sha assolit un
valor del 19,8%.
55
Liquiditat: lAjuntament de Barcelona ha de pagar els seus provedors en un termini mxim

de trenta dies el valor mitj anual acumulat del 2013 ha estat dun termini de 29,2 dies.
70%
700
60%
600
50%
500
40%
400
600
30%
300
400
20%
200
200
10%
100
1.400
1.200
58,8%
57,9%
52,1%
1.000
800
46,7%
33,6%
28,5%
22,5%
19,1%
19,8%
427
467
13,1%
Endeutament (M)
01
3
PL
2
PL
2
PL
2
01
2
96
01
1
267
01
0
00
8
PL
2
% Deute s/ingressos corrents
502
PL
2
650
00
9
0%
PL
2
1.101
PL
-a
20 jus
12 tat
1.165
PL
-a
20 just
11 at
1.090
PL
-a
20 just
11 at
1.200
PL
-a
20 jus
10 tat
750
PL
-a
20 jus
09 tat
5,1%
Estalvi brut
% ingressos
Objectiu E-F 15%
Tendncia (estalvi brut)
Perode promig de pagament de lAjuntament a provedors

60
54,3
50
40
38,7
30,5
30
29,2
20
10
0
Dies
2010
2011
2012
2013
El volum dendeutament de lAjuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2013 se situa en

Perodemilions
promig deuros,
de pagament
de
a provedorsa 31 de desembre de 2012. Aix mateix,
1.101,4
un 5,5
% lAjuntament
inferior a lendeutament
el cost mitj del deute (interessos, etc.) es redueix lleugerament envers el 2012 (del 2,85% del 2012
60
al 2,77%54,3
del 2013).
50Manteniment de la qualificaci creditcia de lAjuntament (al mateix nivell que la de lEstat)
per
agncies de qualificaci. Standard & Poors (BBB-), Fitch (BBB) i Moodys
40 les tres principals
38,7
(Baa3). Totes tres agncies han
millorat la perspectiva del rting (outlook) de negatiu a estable.
30,5
30
S&P mant lICL de Barcelona en aa. 29,2
20Cal destacar que en lexercici 2013 no es va aprovar de forma definitiva cap pressupost (tot
i que el Govern va presentar un projecte de pressupostos per al 2013), havent-se prorrogat, per
10
tant, les previsions i crdits de lexercici 2012. Tanmateix, al llarg de lexercici es van aprovar a
0
plenari
dues importants modificacions pressupostries (26 abril i 31 de maig), les quals van perDies
56
2010
2011
2012
2013
LLIBRE BLANC
metre finalment poder posar gran part de la capacitat financera de lAjuntament al servei dels
seus ciutadans.
Les dades pressupostries mostren una execuci dels ingressos (drets liquidats) de lAjuntament dun total de 2.500,2 milions deuros, dels quals 2.430,5 milions corresponen a les operacions
corrents (impostos, taxes, preus, transferncies corrents, ingressos patrimonials,..), 28,4 milions
a les operacions de capital i 41,2 a les operacions financeres (principalment endeutament).
Parallelament a les despeses, les dades dexecuci de lexercici 2013 mostren un reconeixement dobligacions per valor total de 2.285,3 milions deuros, dels quals 1.838,4 milions corresponen a operacions corrents (despeses de personal, compra de bns i serveis, interessos del
deute i transferncies corrents), 334,1 milions deuros a operacions de capital (inversions) i 112,8
milions deuros a operacions financeres (retorn del deute, principalment).
Tot i els efectes de la prrroga pressupostria, shan aconseguit executar en un molt alt grau
les despeses relatives a lexercici 2013. Concretament, shan executat el 97,6% dels crdits definitius, especialment lexecuci de les operacions de capital (94,4%), la qual, tot i els efectes de la
prrroga, han assolit una magnitud dexecuci fins i tot superior a la de perodes anteriors.
ms informaci a:
http://www.observatoribarcelona.org
http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/02-Evoluci%C3%B3%20de%20l%27economia%20
de%20Barcelona%202013.pdf
http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-rendafamiliar-disponible-capita
http://barcelonaeconomia.bcn.cat
http://www.bcn.cat/estadistica
https://dl.dropboxusercontent.com/u/21198626/Barcelona%20Creixement%20-%20catal%C3%A0/BarcelonaEnXifres_cat.pdf
57
Grau de
descentralitzaci
i organitzaci
territorial duna
Catalunya
independent
El paper de la ciutat
de Barcelona
Nria Bosch
Marta Espasa
Institut dEconomia de Barcelona
Universitat de Barcelona
60
LLIBRE BLANC
Introducci
n aspecte important de lorganitzaci de lAdministraci pblica duna Catalunya independent s com aquesta sorganitza territorialment: quants nivells de govern tindr i quin
ser el seu grau de descentralitzaci.
La cincia econmica t diverses teories que donen suport a la descentralitzaci del poder
de govern i fiscal. El com denominador de totes s que la descentralitzaci comporta guanys
deficincia. Daltra banda, els pasos europeus que Catalunya pot prendre com a model per similituds en la grandria i economia sn tots descentralitzats. Per tant, lobjectiu daquest article s
proporcionar les principals caracterstiques que hauria de tenir lorganitzaci territorial duna
Catalunya independent i el seu grau de descentralitzaci, aix com el paper de la ciutat de Barcelona en aquesta organitzaci.
Larticle consta de cinc apartats: el primer s aquesta introducci; el segon fa una breu referncia als arguments que des dun punt de vista econmic sutilitzen per justificar la descentralitzaci poltica i fiscal; en el tercer apartat sexamina lorganitzaci territorial i el grau de
descentralitzaci dels pasos que es prenen com a referncia: ustria, Blgica, Dinamarca, Sucia
i Sussa; el quart exposa com es podria aconseguir una Catalunya descentralitzada i el paper que
hi hauria de tenir la ciutat de Barcelona, i finalment, el cinqu s de conclusions i explica com
shauria de tractar la conurbaci i ciutat de Barcelona.
Arguments econmics a favor de la descentralitzaci

Des dun punt de vista econmic, la descentralitzaci del poder poltic i del sector pblic dun
pas es pot argumentar sobre la base de diversos aspectes. Seguidament, sofereixen els principals
duna manera resumida: 1
Els governs locals estan ms prxims als ciutadans que el central i, per tant, poden tenir
un coneixement millor de les seves demandes de serveis pblics i de les funcions de costos
daquests serveis. El Govern central tamb podria informar-se, per mitjanant un cost molt
ms elevat, la qual cosa fa que no estigui interessat en aquest coneixement.
El Govern central, per restriccions poltiques, no pot variar el nivell dels serveis pblics entre
territoris i la seva provisi s uniforme. En canvi, els governs locals poden oferir diferents
nivells doutput i, daquesta manera, donar satisfacci a les demandes diferenciades que hi ha
entre els diferents territoris.
Els individus tenen diversos governs locals que subministren nivells diferents de serveis
pblics. Per tant, els ciutadans poden escollir on localitzar-se basant-se en les seves preferncies, la qual cosa porta a una assignaci millor dels recursos.
La descentralitzaci permet una millor rendici de comptes dels poltics cap als ciutadans
(accountability), ja que la proximitat a la ciutadania comporta que aquesta pugui tenir una
informaci ms mplia i un major control sobre els poltics. Fins i tot, es poden trobar estudis
emprics que demostren que en un context descentralitzat tots aquests factors condueixen a
una menor corrupci.
1. Per a una visi ms extensa daquestes teories, vegeu Bosch (2013).
61
La descentralitzaci implica una major fragmentaci de lAdministraci pblica, fet que pot
portar competncia entre les diferents unitats administratives, i la competncia genera eficincia. Hi ha alguns estudis que constaten que aquests factors eviten increments de la despesa
pblica ineficients. Cal dir, per, que tamb hi ha estudis que constaten que la descentralitzaci incrementa la despesa per lexistncia de ms burocrcia o de problemes dillusi fiscal.
Aquesta pot generar-se quan es financen els governs subcentrals mitjanant transferncies de
recursos del Govern central, ja que els ciutadans subestimen el cost dels serveis pblics i en
fan una demanda ms gran.
Pasos de referncia 2
La independncia de Catalunya vol dir que hi haur la necessitat de construir un estat. Per tant,
s obvi que hom es pregunti a quins pasos haurem daspirar a assemblar-nos dins de lespai
europeu. Per les seves dimensions i caracterstiques socioeconmiques, shan triat cinc pasos
europeus: ustria, Blgica, Dinamarca, Sucia i Sussa. Catalunya t potencialitats per poder
arribar a assemblar-se a aquests pasos pel que fa al nivell econmic i de benestar.
Aspectes socioeconmics
El quadre 1 mostra algunes dades socioeconmiques daquests pasos. Pel que fa a la poblaci,
Catalunya s ms gran que Dinamarca i semblant a Sussa i ustria. En canvi, Sucia i Blgica
tenen una poblaci lleugerament superior.
Pel que fa al PIB per capita en poder de paritat de compra (PPC), Catalunya es situa a la darrera
posici, amb 29.992 euros. No obstant, llevat del cas de Sussa, que t un PIB per capita alt (40.700
euros), els altres es troben al voltant dels 31.000-33.000 euros, no gaire per sobre de Catalunya.
El quadre 1 tamb ens mostra la competitivitat daquests pasos. En un rnquing de 148
pasos feta pel World Economic Forum, veiem que tots ocupen posicions molt avanades. En
concret, Sussa ocupa la primera posici i Sucia la sexta. Cal posar en relleu que lEstat espanyol
ocupa la posici 35.
Quadre 1. Dades socieconmiques de pasos petits europeus
(a)
Poblaci 2013
(b) PIB per capita

(PPC), euros 2013
(c) Competitivitat
2013-2014
(d) Taxa de
desocupaci 2012
ustria
8.451.860
33.200
16
4,3
Blgica
11.161.642
30.500
17
7,5
Dinamarca
5.602.628
32.000
15
7,5
Sucia
9.555.893
32.700
8,0
Sussa
8.039.060
40.700
4,2
Catalunya
7.553.650
29.992
22,6
Font: (a) i (b) Eurostat i Idescat.

(c) The Global Competitiveness Index 2013-2014. World Economic Forum
(d) Guinjoan, Cuadras i Puig (2013), pg. 15.
2. Vegeu Bosch i Espasa (2014a) i (2014b).

62
LLIBRE BLANC
Finalment, tots aquests pasos presenten una taxa datur molt per sota de la de Catalunya. La ms
alta s la de Sucia (8%) i la ms baixa la de Sussa (4,2%). Aquestes xifres shan de comparar amb
el 22,6% de Catalunya.
El que cal dir aqu s que Catalunya t les potencialitats per arribar a presentar els nivells de
PIB, competitivitat i atur que presenten aquests pasos analitzats. Els avantatges de formar part
dun gran mercat interior per vendre productes i serveis shan redut enormement a causa de la
globalitzaci i dels acords de lliure comer. Aix fa que els pasos petits puguin vendre a altres
pasos amb la mateixa facilitat amb qu els pasos grans venen en el seu mercat interior.
Levidncia emprica demostra que la dimensi dun pas no t gaire influncia en el creixement econmic. Altres factors com la poltica econmica i la qualitat de les institucions socials hi
tenen ms influncia. Aix mateix, lanlisi emprica demostra que es poden aconseguir efectes
descala en el creixement per una major dimensi del mercat interior o b per una major obertura comercial, la qual cosa succeiria en els pasos petits. Per tant, en general, limpacte de la
mida dun pas en el creixement econmic s menor per als pasos ms oberts i, al mateix temps,
limpacte de lobertura comercial en el creixement s menor a mesura que augmenta la dimensi
dels pasos.3
A ms a ms, una manera de veure la competitivitat dun pas s analitzar levoluci de les
seves exportacions. Aix doncs, les exportacions de Catalunya en bns i serveis, que el 1992
representaven el 17,2% del PIB, el 2002 ja eren del 33,4%. Posteriorment, les exportacions van
baixar i el 2007 constituen el 31,2% del PIB, per en aquests ltims anys shan recuperat fins a
representar el 37,2% del PIB el 2012. Aix ha comportat una millora progressiva del saldo comercial exterior fins a ser positiu, 5,2% del PIB el 2012.
Per aconseguir mantenir aquesta tendncia, s important incrementar la productivitat i la
competitivitat de leconomia catalana. En els ltims anys la productivitat del treball ha recuperat una dinmica similar a la de la UE, per amb un cost molt elevat de destrucci docupaci.
Tamb milloren els indicadors de competitivitat en preus i costos respecte als mercats exteriors.
Aquesta millora de la competitivitat ha de venir a mitj i llarg termini per increments en el capital hum i en les inversions en R+D. En aquest sentit, s molt important que el guany fiscal de
la independncia de Catalunya es canalitzi adequadament cap a sectors estratgics que portin a
una millora de leconomia catalana. s una oportunitat histrica de construir un nou pas que
no es pot desaprofitar.
Grau de descentralitzaci i organitzaci territorial4

Entre els pasos analitzats, nhi ha tres que sn federals (ustria, Blgica i Sussa) i dos que tenen
un carcter unitari (Dinamarca i Sucia). Aix fa que els tres primers tinguin tres nivells de
govern (central, estatal i local), mentre que els segons noms dos (central i local). El que s que
es constata s que tots sn pasos descentralitzats. Per mesurar el grau de descentralitzaci, es
sol prendre el percentatge de despesa que gestiona cada nivell de govern, malgrat que aquesta
mesura t limitacions, ja que no t en compte el poder poltic real que els nivells subcentrals de
govern disposen. Aix doncs, de mitjana, la despesa dels governs subcentrals representa apro-
3. Aquesta qesti ha estat estudiada per Alesina, Spolaore i Wacziarg (2005).

4. Vegeu Dexia (2008).
63
ximadament la meitat de la despesa total, si b en alguns dells la supera. De tota manera, hi ha

certes diferncies entre els cinc pasos.
Quadre 2. Grau de descentralitzaci (Despesa total en % per nivells de govern)
Nivell central
Nivell intermedi
Nivell local
Total
ustria, 2009
68,6
17,1
14,3
100
Blgica, 2009
63,4
23,9
12,7
100
Dinamarca, 2009
37,1
62,9
100
Sucia, 2009
46,1
53,9
100
Sussa, 2008
42,5
37,7
19,9
100
Mitjana
51,5
15,7
32,7
100
Font: IMF: Government Finance Statistics Yearbook 2010, Washington, 2011
ustria
ustria s el pas menys descentralitzat. La distribuci percentual de la despesa pblica per
nivells de govern s la segent: 68,6% nivell central, 17,1% nivell estatal i 14,3% nivell local.
Pel que fa a lorganitzaci territorial, ustria s un estat federal compost per nou estats (lnder) i on el govern local t un nic esgla dadministraci, els municipis. Reformes successives
han redut el nombre de municipis a prop dun 40%. Lobjectiu daquestes ha estat crear municipis ms grans amb una major capacitat de gesti dels serveis pblics dmbit local. Malgrat tot,
continua havent-hi un gran nombre de municipis petits.
Per tal de millorar lefectivitat i leficcia en la prestaci dels principals serveis locals, shan
creat una gran quantitat dorganitzacions intermunicipals amb propsits especfics. La majoria
daquestes organitzacions les ha creat lEstat i les formacions voluntries han estat menys freqents. Els tipus ms importants sn: a) comunitats administratives que sutilitzen per a la gesti conjunta de les funcions prpies i delegades dels municipis, i b) associacions amb propsits
especfics que sutilitzen per dur a terme funcions locals essencials, com el subministrament i
tractament daigua i la gesti dels residus slids, entre daltres.
Daltra banda, les ciutats de ms de 20.000 habitants poden demanar la concessi dun estatus
especial (ciutats estatutries), la qual cosa els dna dret a definir les seves prpies cartes municipals i les seves estructures administratives. La principal diferncia amb la resta de municipis s
que tamb assumeixen la funci de districte administratiu (divisi administrativa dels lnder o
estats).
La capital, Viena, s el municipi ms gran, amb una poblaci de prop d1,7 milions, i s el centre duna rea metropolitana de 2,4 milions dhabitants. Viena s a la vegada estat de la federaci
i ciutat estatutria.
Blgica
Blgica s el segon pas menys descentralitzat dels cinc. La distribuci percentual de la despesa
pblica per nivells de govern s la segent: 63,4% nivell central, 23,9% nivell intermedi i 12,7%
nivell local.
64
LLIBRE BLANC
Blgica s un pas que des dels anys setanta ha sofert un fort procs de transformaci en
deixar de ser un pas unitari i fortament centralitzat per convertir-se en un pas federal. Una de
les caracterstiques a destacar s el fet que es tracta dun pas estructurat amb un doble nivell de
govern intermedi compost per tres regions (la flamenca, la valona i la de Brusselles-capital) i tres
comunitats (flamenca, francesa i alemanya). Aquesta organitzaci pretn fer compatibles les tres
comunitats lingstiques i culturals que integren el pas i lespecificitat de la capital (Brusselles).
Les regions tenen competncies en la planificaci territorial en el sentit ms ampli del terme,
per exemple: economia, ocupaci, aigua, habitatge, obres pbliques, energia, transport, medi
ambient i planificaci territorial i urbana. Per la seva part, les comunitats tenen competncies en
cultura, educaci (incloent-hi la universitria i recerca), llenges, poltica sanitria (prevenci i
serveis mdics) i assistncia social.
Pel que fa al Govern local, aquest est compost per deu provncies i 589 municipis. La transformaci organitzativa del pas ha tingut conseqncies sobre les entitats locals. En concret, la
tutela que abans era del Govern central sha transferit a les noves institucions federades, especialment a les regions. Aquestes sn actualment responsables de competncies com el canvi de
sistema electoral local, dels lmits municipals i tamb del finanament local. Per tant, el futur
dels governs locals a Blgica pot ser diferent en cadascuna de les regions.
Quant als municipis, Blgica va dur a terme una gran reforma que va generar un fort procs
de fusions, de manera que 2.669 es van convertir en tan sols 589. La reforma es va fer en dues etapes i, si b la primera (1961) va ser voluntria, la segona (1971) va ser obligatria. Aix ha suposat
que els municipis tinguin una grandria bastant considerable. Noms el 15% dels municipis
tenen menys de 5.000 habitants.
La ciutat de Brusselles compta amb uns 145.000 habitants i la regi de Brusselles-capital amb
1,1 milions aproximadament, que engloba dinou municipis, incloent-hi Brusselles. A ms de
ser la capital del regne, tamb s la capital de la UE i de les comunitats francesa i flamenca. Aix
mateix, cal dir que la regi de Brusselles-capital, a ms de les competncies prpies duna regi,
tamb ostenta les de bombers, serveis mdics demergncia i residus domstics.
Sucia
Sucia, Sussa i Dinamarca presenten una grau de descentralitzaci elevat, principalment aquest
ltim. Es constata que en aquests tres pasos el Govern central gestiona menys del 50% de la
despesa pblica. A Sucia la distribuci percentual de la despesa pblica per nivells de govern s
del 46,1%, el Govern central, i 53, 9%, el Govern local.
El Govern local suec compta amb dos esglaons dadministraci: els municipis i els comtats.
Els municipis sn relativament grans a causa de dues importants reformes de fusi que hi va
haver el segle passat. Aix doncs, prop del 60% de municipis tenen entre 10.000 i 50.000 habitants, i noms prop del 5% menys de 5.000. Els governs locals disposen com a principals competncies de la prestaci de serveis propis de lestat del benestar: sanitat, serveis socials i educaci.
La sanitat (hospitals, atenci primria i ambulatoris) est assignada als comtats, mentre que
leducaci (des de la preescolar fins a la secundria) i els serveis socials als municipis.
La capital de Sucia, Estocolm, t prop de 900.000 habitants; no obstant aix, la seva rea
metropolitana, que forma el comtat dEstocolm, arriba als dos milions.
65
Dinamarca
Dinamarca s un pas amb una estructura organitzativa molt semblant a Sucia i encara est
ms descentralitzat. El Govern central gestiona el 37,1% de la despesa pblica, i el Govern local,
la resta, el 62,9%.
Igual que a Sucia, fins al 2007 el Govern local estava compost per comtats i municipis. Tanmateix, el 2007 hi va haver una profunda reforma territorial, la qual va abolir els comtats, que
van ser substituts per cinc regions, mentre que el nombre de municipis va passar de 271 a 98. Els
municipis danesos tenen una dimensi gran (uns 55.00 habitants), ja que la reforma establia com
a mnim crear municipis de 20.000 habitants; per tant, hi va haver moltes fusions. Han quedat
molt pocs petits municipis, els quals han de cooperar en la provisi dels serveis amb municipis
grans, de manera que la cooperaci comprengui uns 30.000 habitants.
Les regions tenen les competncies segents: sanitat, incloent-hi latenci hospitalria; desenvolupament regional; benestar social, i transport regional. Daltra banda, sha assignat als municipis competncies importants, entre les quals destaquen escoles bressol, escoles primries i programes per a la gent gran.
La capital, Copenhaguen (mig mili dhabitants), forma part de la regi anomenada Regi
Capital de Dinamarca, que inclou uns 1,6 milions dhabitants.
Sussa
Sussa s una repblica federal per tant, amb tres nivells de govern integrada per vint-i-sis
cantons (govern intermedi) i un nivell de govern local format bsicament pels municipis, encara
que en la majoria de cantons tamb hi ha els districtes (segon nivell dadministraci local) que
gestionen serveis pblics concrets. Sussa s un pas tamb fortament descentralitzat i la distribuci de la despesa pblica per nivells de govern s aquesta: 42,5% Govern central, 37,7% cantons
i 19,9% municipis. En comparaci amb els pasos nrdics, a Sussa els municipis tenen unes
dimensions extremadament petites: la meitat tenen menys de 900 habitants.
Els governs cantonals gestionen, entre altres mbits, educaci universitria i no universitria,
assistncia sanitria (essencialment hospitals), ordre pblic i carreteres. Els municipis tenen un
paper molt rellevant en la provisi de serveis relatius a lassistncia social.
La futura organitzaci territorial de Catalunya

i el paper de la ciutat de Barcelona
En lapartat anterior sha vist com els pasos que es poden prendre com a referncia per a la construcci dun futur estat independent per a Catalunya sn molt descentralitzats, s a dir, tenen
uns governs subcentrals potents. Daltra banda, la teoria econmica tamb presenta la descentralitzaci com un aspecte rellevant per aconseguir ms eficincia i benestar social.
En aquesta lnia, una Catalunya independent hauria de tenir un sector pblic descentralitzat
en la lnia dels pasos europeus que hem examinat. Segurament, Sucia i Dinamarca sn els que
poden servir ms com a referncia, ja que noms tenen dos nivells de govern, s a dir, no sn
pasos federals com els altres tres i no sembla oportuna una Catalunya federal per la seva idiosincrsia i histria.
66
LLIBRE BLANC
Aix doncs, una Catalunya independent hauria de tenir dos nivells de govern: el central, format per la Generalitat, i el local, on el paper rellevant lhaurien de tenir les vegueries i els municipis. La vegueries haurien de ser els governs que subministressin els serveis que la Generalitat
descentralitzs. Podrien rebre competncies en sanitat i ensenyament, en la lnia dels governs
locals de Dinamarca i Sucia.
La Llei 30/2010, de 3 dagost, s la norma de desenvolupament bsic de lEstatut de Catalunya
pel que fa a les vegueries. Sestableixen set vegueries: Alt Pirineu, Barcelona, Catalunya Central,
Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de lEbre. Aix mateix, es reconeix una entitat singular dins de Catalunya, com s la corresponent a lAran, que ve governada pel Conselh Generau
dAran.
La Llei 30/2010 preveu lelecci indirecta dels consellers de vegueria a partir dels resultats de
les eleccions municipals. Aquest fet pot ser un inconvenient si es volen potenciar les vegueries
com a institucions que subministrin competncies que impliquen un volum important de despesa pblica. Arguments democrtics i duna millor rendici de comptes aconsellarien que els
representants poltics a les vegueries fossin elegits per elecci directa. Per tant, aquest seria un
aspecte a canviar en el futur.
Per sota de les vegueries hi hauria les comarques i els municipis. Tanmateix, al nostre entendre, la comarca t ms sentit en rees rurals, subministrant serveis de suport als municipis petits
que moltes vegades per la seva grandria es veuen amb poca capacitat per prestar. En canvi, a les
zones urbanes no es fa tan necessria lexistncia de la comarca, i aix sevitaria que hi hagus
un nombre excessiu dadministracions locals. Els pasos nrdics han fet reformes per eliminar el
nombre de governs locals i la prctica habitual ha estat la fusi de municipis. Catalunya posseeix
un nombre important de municipis petits (el 80% tenen menys de 5.000 habitants, aproximadament un 60% en tenen menys de 2.000 i el 35%, menys de 500), els quals tenen dificultats per
prestar certs serveis pblics amb eficincia i amb un nivell alt de qualitat. No obstant aix, la cultura del nostre pas fa difcil la fusi de municipis per la prdua didentitat que aix representa.
En conseqncia, la cooperaci municipal, per exemple mitjanant la constituci de mancomunitats, pot ser una via per tractar el problema del minifundisme, a ms a ms del paper que hi
pot tenir la comarca.
Pel que fa a lorganitzaci de la conurbaci de Barcelona, sha vist que aquests pasos fan
coincidir un nivell dadministraci amb la regi o rea metropolitana de la capital del pas, que
sol ser la ciutat ms gran de lEstat. De fet, la Llei de Vegueries ja preveu la vegueria de Barcelona formada per les comarques de lAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el
Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental, que comprenen tota lrea dinfluncia ms
directa de Barcelona ciutat. Dins daquesta vegueria hi hauria la conurbaci de Barcelona, que ja
est reconeguda mitjanat una entitat metropolitana. Aquesta entitat shauria de conservar, per
no es considera necessria lexistncia de ladministraci comarcal del Barcelons en aquesta
zona, ja que les altres administracions existents a lrea poden assumir les seves competncies, i
aix es redueix el nombre daquestes.
Tamb sha vist que els pasos nrdics tenen competncies en educaci (preescolar, primria
i, fins i tot, secundria, com s el cas de Sucia). Doncs b, la ciutat de Barcelona podria fer-se
crrec daquestes competncies, ja que per la seva grandria les podria gestionar perfectament.
Leducaci s una competncia municipal a molts pasos; el problema s que el minifundisme
municipal impedeix descentralitzar-la a tots els municipis. Una opci seria traspassar-la noms
67
als municipis duna certa grandria, i bviament Barcelona seria el primer a poder-la tenir. Aix
mateix, la ciutat de Barcelona podria assumir altres competncies de les vegueries. Per tant,
Barcelona ciutat, a ms de ser la capital de Catalunya, seria la capital de la vegueria del Barcelons, i ostenta una srie de competncies traspassades de ladministraci de la vegueria; la ms
representativa seria leducaci. Daltra banda, lentitat metropolitana ha de ser la instituci que
gestioni el problemes propis de la conurbaci de Barcelona.
Conclusions
La cincia econmica t diverses teories que donen suport a la descentralitzaci del poder de
govern i fiscal. El com denominador de totes s que la descentralitzaci comporta guanys
deficincia.
La independncia de Catalunya vol dir que hi haur la necessitat de construir un estat. Per
tant, s obvi que hom es pregunti en quins pasos hauria daspirar a assemblar-se dins de lespai europeu. Per les seves dimensions i caracterstiques socioeconmiques, shan triat cinc
pasos europeus: ustria, Blgica, Dinamarca, Sucia i Sussa.
Els pasos mencionats sn tots molt descentralitzats. Aix doncs, de mitjana la despesa dels
governs centrals representa aproximadament la meitat de la despesa total, i en alguns dells
la supera.
Segurament, Sucia i Dinamarca sn els que poden servir ms com a referncia, ja que noms
tenen dos nivells de govern; s a dir, no sn pasos federals com els altres tres i no sembla
oport una Catalunya federal per la seva idiosincrsia i histria.
Aix doncs, una Catalunya independent hauria de tenir dos nivells de govern: el central,
format per la Generalitat, i el local, on el paper rellevant lhaurien de tenir les vegueries i
els municipis. La vegueries haurien de ser els governs que subministressin els serveis que la
Generalitat descentralitzs. Podrien rebre competncies en sanitat i ensenyament, en la lnia
dels governs locals de Dinamarca i Sucia.
Pel que fa a lorganitzaci de la conurbaci de Barcelona, sha vist que aquests pasos fan
coincidir un nivell dadministraci amb la regi o rea metropolitana de la capital del pas,
que sol ser la ciutat ms gran de lEstat. De fet, la Llei de Vegueries ja preveu la vegueria de
Barcelona.
Per tant, Barcelona ciutat, a ms de ser la capital de Catalunya, seria la capital de la vegueria
del Barcelons, i ostentaria una srie de competncies traspassades de ladministraci de la
vegueria, la ms representativa de les quals seria leducaci. Daltra banda, lentitat metropolitana ha de ser la instituci que gestioni els problemes propis de la conurbaci de Barcelona.
bibliografia
Alesina, A.; Spolaore, E., i Wacziarg, R. Trade, Growth and the Size of Countries. A: Aghion, P., i
Durlauf, S. (eds.). Handbook of Economic Growth, volum 1B. Amsterdam: Elsevier B.V., 2005.
68
LLIBRE BLANC
Bosch, N. Algunas reflexiones en torno al gasto autonmico. Han gastado demasiado las comunidades
autnomas?. A: Lago, S., i Martnez-Vzquez, J. La consolidacin fiscal en Espaa: el papel de las comunidades autnomas y los municipios. Instituto de Estudios Fiscales, pp. 15-38. 2013.
Bosch, N., i Espasa, M. Un estat del benestar com el dustria o Sussa. A: 1714-2014. El cam cap a la
independncia, vol. IV, Fundant un nou pas. Ara Llibres, pp. 103-113. 2014.
Bosch, N., i Espasa, M. 12 arguments econmics per a la independncia. Barcelona: Ed. Prtic, 2014.
Dexia (2008). Sub-national governments in the European Union. Organisation, responsibilities and finance.
Pars: Dexia Editions, 2008.
69
Barcelunyes :
la relaci
BarcelonaCatalunya
Francesc Canosa Farran
Periodista i escriptor
n reps per la histria de Barcelona i Catalunya serveix per fer un mapa aproximatiu de
les seves relacions. Partint del (re)naixement de Barcelona a partir de lExposici de 1888
hi ha un emmirallament, i tamb trencaments, des de tots els punts de vista, de capital i de pas.
Mirades humanes, econmiques, poltiques i socials, que arriben al segle xxi, amb la necessitat
duna nova relaci entre Barcelona i Catalunya. Una necessria doble mirada per poder mirar en
una direcci si Catalunya esdev un nou estat.
LExposici Universal de Barcelona de 1888 no s noms un moment zero per a Barcelona.
Tamb ho s per a Catalunya. LExposici t dos valors: simblic i real. Barcelona mira i la
miren. Per aix, la ciutat, aixeca el dit global perqu tothom la vegi: vol comenar a formar part
de la lliga de metrpolis del nou segle. Si aixeca el dit s perqu Barcelona es mou. Sha mogut.
Del ventre de la Barcelona emmurallada (1854) surt una ciutat. s nova, jove, t tot el futur
davant seu. La ciutat de 1888 s moderna. Una mena de contrasenya mgica associada a tot tipus
de paraules: tecnologia, higiene, progrs, educaci... Modern s un adjectiu que senganxa a
Barcelona. Per amb lExposici neix una altra mitologia: lideal danar a viure a Barcelona. El
somni.
70
LLIBRE BLANC
El 1888 s el tret de sortida perqu milers de persones, fins als anys trenta, desembarquin a
la ciutat. Primer, de Catalunya, desprs, de la resta de lestat. Les xifres parlen per elles mateixes.
Barcelona tenia 533.000 habitants el 1900 i el 1930 ja arriba a 1.005.565. Els factors que expliquen
aquests processos migratoris sn fora clars: Barcelona s sinnim doportunitats. La ciutat s
industrial; aix vol dir trobar feina, guanyar diners, comprar coses, progressar, aprendre, tamb
gaudir de la vida, tenir un dem per a un mateix i per a la famlia. Barcelona s un ascensor
social. Aquest ascensor arrenca el 1888. Va pujant fins a la prosperitat dels dies de la Primera
Guerra Mundial (on la neutralitat espanyola fa que la ciutat esdevingui una gran fbrica econmica). I puja ms i ms fins a lExposici de 1929: la consolidaci. La fita daquesta nova nova
Barcelona: les obres del metro, de Montjuc, dels carrers, les avingudes... Laltra gran transformaci urbanstica de la ciutat, que empalmar amb la illusi de la Repblica. Fins a la Guerra Civil.
Hi ha un aire a tot arreu que ens transforma en aquesta energia que ho enlaira tot: el catalanisme. Des de la primera pedra de la Renaixena de mitjans del segle xix, passant per les Bases
de Manresa (1892), el naixement del primer partit modern que trenca les regles de joc del sistema
poltic espanyol, la Lliga Regionalista (1901), fins al domini dEsquerra Republicana durant la
Repblica, el catalanisme s hegemnic (tret del perode de la dictadura de Primo de Rivera de
1923 a 1930), s la central nuclear de tots aquests canvis nacionals, socials, econmics culturals
que muden Barcelona i Catalunya. Barcelona, i Catalunya, es transformen perqu volen ser ms
lliures. El catalanisme s ciment i esperit, i el desig de llibertat (existencial, nacional, social, cultural) passa per veure clarament una nova realitat. Es veu i la capital ho veu clar: Barcelona s
la ciutat lluminosa. Barcelona passa del llum de gas al llum elctric. De la ciutat fosca a la ciutat
resplendent. Barcelona acabar sent una de les ciutats ms ben illuminades dEuropa. La ciutat
s elctrica. Conquereix la nit. La llum elctrica multiplica el planeta per dos. Guanya temps
a la vida: a sortir de nit, a veure noves coses... Noves oportunitats mai vistes en una ciutat que
per a tothom s un bufet lliure. Veure i ser vist. Veure-hi tamb transforma les relacions entre
Barcelona i el pas.
Lltim quart de segle xix, el 1888, s el testimoni del pas duna Catalunya rural a una urbana.
Persones de tots els indrets del pas corren cap a Barcelona. Hi ha una mutaci demogrfica, geogrfica, econmica, social, poltica. Tornen a parlar les dades. La provncia de Barcelona passa de
1.054.51 habitants a 1.800.563 el 1930. Girona de 299.287 a 325.551; Lleida de 274.590 a 314.247 i
Tarragona de 337.964 a 350.668. En total Catalunya corre de 1,9 milions dhabitants el 1900 a 2,8
el 1930. Barcelona s lnic lloc de lestat on el mite de lhome fet a si mateix s possible. La ciutat
s un lloc per comenar. Quilmetre zero existencial. Els catalans arribats shi troben b. Barcelona s una mena de zona franca: un terreny de neutralitat entre la Catalunya vella i la Catalunya
nova. Dna oportunitats per igual als de muntanya, de la plana, de la costa.... Apareix una mena
de doble nacionalitat a la ciutat per als vinguts de fora: esdevenen barcelonins a linstant, per no
abandonen el passaport emocional i real amb el seu poble. Aix es veu al comer: a les botigues,
als bars, els negocis que es munten i que sempre tenen un referent nominal, de productes, de
clients, a la terra. Per tamb a les xarxes socials: la gent dels pobles crea comunitats de lligam
entre els arribats a Barcelona. Es troben als bars i als comeros, es diverteixen junts. Sn granes
de la gran magrana. Barcelona s Catalunyes. No pot ser duna altra manera.
Lhistoriador Vicens Vices ja apuntava, a Notcia de Catalunya, que Catalunya s un poble de
pagesos. Aix vol dir que lestructura de la societat s permeable, mbil, dinmica, nerviosa...
Sempre a la intemprie, sempre en canvi, per per continuar. Aquest s un fet cabdal per a les
71
relacions Barcelona-pas de tots aquests anys. Fixem-nos-hi. A un poble, lhereu, el fill gran, es
queda a casa, a cuidar les terres, el ramat, el negoci. El segon fill, el fadr, emigra, per guanyar-se
la vida. Els fadrins, fadrines, en bona part, sn els que omplen la Barcelona de 1888 a 1929. Aix
crea una comunicaci nova i bidireccional entre Barcelona i el pas; entre ciutat i poble; entre
mn urb i rural. Darrere hi ha tot tipus de relacions de doble sentit, especialment econmiques
i poltiques, per tamb ocioses, de vacances, de caps de setmana... Neix la Catalunya ciutat.
La Barcelona que comena el segle xx tamb estrena nou vestit: el noucentisme. El nou segle,
lo nou. El moviment noucentista (1906) suma tot: poltica i cultura. Un nou pas. La posada de
llarg s la creaci de la Mancomunitat de Catalunya (1914). s senzill dentendre-ho: Volem per
a Catalunya un cos destat, va dir el primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba.
La Mancomunitat s un desig de llibertat total. Novament les aspiracions nacionals de Catalunya
van de la m de les socials, de les grans transformacions. La Mancomunitat s la construcci del
no res: larribada a tot el pas de carreteres, escoles, biblioteques, telfons, hospitals... Nacional i
social. Tota Catalunya en una. s el somni dels noucentistes: el territori imaginat, ideal, endreat, enraonat... Catalunya s Europa. Estructurada per una concepci hbil del pas (les quatre
diputacions mancomunades) i liderada per una capital reconeguda com Barcelona. Els pobles
responen quan veuen que des de la ciutat es preocupen dells. I t un punt real i simblic en la
modernitzaci de lagricultura. Fins ara ni la capital, ni ning, shavia preocupat de la resta del
pas. Hi ha una conscincia de pas nic, per feta partir daquest compartir entre Barcelona i
Catalunya. La bidireccionalitat (hereu-fadr) ara esdev real, tangible, comprovable. s el pas de
lesperit a la matria.
Per Barcelona cada cop es fa ms gran i supera al pas. Alguns ho adverteixen. El lder de la
Lliga Regionalista Francesc Camb ja fa veure que Catalunya t el cap Barcelona massa gros
amb relaci a les dimensions i a la densitat del cos. Qui ser ms contundent ser el periodista
Agust Calvet (Gaziel), amb mols articles sobre el tema: Catalua debe padecer, forzosamente,
de macrocefalia. Esta cabeza [Barcelona] es excesiva para un cuerpo tan pequeo. Los miembros
restantes no pueden menos que sufrir el estrago causado en el organismo entero por una desproporcin semejante. Alerta, catalanes! Barcelona es, para Catalua, un verdadero peligro,
escrivia el 1923. Neix la macroceflia. Un dels conceptes que shan arrossegat ms al llarg de tots
els temps per definir la relaci entre Barcelona i el pas. Hi ha discussi.
El poltic i periodista Antoni Rovira i Virgili (tarragon a Barcelona) afirma que plantejar
de forma antagnica la relaci Barcelona-Catalunya s un debat fals: tot el pas esdev societat
urbana i tothom s usuari directe o indirecte del territori. Per a ell, la Catalunya ciutat esdev
realitat. De fet, el debat, tamb mostra una bidireccionalitat discursiva que semmiralla amb la
realitat. Jaume Bofill i Mates (giron a Barcelona), un dels destacats intellectuals noucentistes, fa
veure: Un hom parla de lhegemonia de Barcelona i tamb podria un hom parlar de lhegemonia de les comarques a Barcelona i La concepci de Catalunya ciutat s la consagraci daquell
equilibri sentimental. Equival a posar Catalunya en peu de civilitat. s el mateix Gaziel (giron
a Barcelona) qui si adverteix de la macroceflia, s perqu veu sucumbir les viles espirituals,
veu que els pobles i les ciutats del pas sempetiteixen, sapaguen, desnerides. Cal assenyalar que
som al 1923: comena la dictadura de Primo de Rivera. Barcelona i Catalunya perden novament
la interacci de llibertat.
La Repblica empalmar la discussi i el model de la Catalunya ciutat. Hi ha un punt dinici i
un de final dun gran simbolisme. El Parlament catal comena a discutir la nova divisi territo72
LLIBRE BLANC
rial des del 1931, conscient daquesta actualitzaci de pas. Per el decret no saprova fins el 23 de
desembre de 1936. En plena guerra. Catalunya esdev 9 regions, 38 comarques, 1.070 municipis.
Precisament com a Signe de la submissi a un centralisme que repugnava a la nostra nima col
lectiva, les quatre provncies amb qu era dividida Catalunya den de lany 1833 foren suprimides per donar lloc a la reestructuraci de la unitat catalana [...]. Per governar Catalunya des
de Barcelona calen unes divisions noves adaptades a les caracterstiques de la nostra autonomia
i basades en les realitats naturals i econmiques de la terra.
La discussi sacaba de cop i volta. Una de les grans vctimes de la guerra s la prdua de
la capitalitat de Barcelona, com assenyala encertadament el professor de la Universitat dStanford, Joan Ramon Resina, a La vocaci de modernitat de Barcelona. La Catalunya ciutat queda
esquarterada i Barcelona esdev una ciutat on sesborren de sobte quaranta anys dhistria de
consolidaci de gran capital. La dictadura de 1939 el que fa s anullar, submergir, esbarriar la
memria compartida dels barcelonins i dels catalans. La derrota, per a tots, s retirar-se a una
mena de terra de ning per intentar mantenir el lligam entre el passat i el futur. La Barcelona que
vol ser lliure des del 1888, el 1929, el 1931 perd, precisament, aquesta capitalitat de llibertat amb
el desembarcament de la dictadura. Sense llibertat, Barcelona i Catalunya perden la connexi.
Fixem-nos en un fenomen que brota compartit.
La Barcelona de la dictadura, allada, sense llum, fosca, el que fa ara s militar en un barcelonisme. No deixar de ser una autarquia urbana. Melic endins. Noms es veu a ella mateixa.
No mira enlloc ms. Per paradoxalment, i en altres sentits, aquest barcelonisme tamb s
una manera dassenyalar la manca de llibertat inherent a la ciutat. El barcelonisme s tamb
parlar dels problemes de la ciutat: mal estat dels carrers, manca de recollida de les escombraries...
Assenyalar els greuges propers s una altra manera de fer veure que la dictadura no es cuida de
les necessitats dels ciutadans i de la ciutat. Si ens hi fixem, aquest no s un fenomen exclusiu de
Barcelona. Per exemple, a la resta del pas tamb passa, per en un altre sentit. A Lleida, des de la
postguerra, neix el leridanismo, que pretn des duna ficci irreal separar Lleida de Catalunya
i annexionar-la territorialment a lArag. Les raons sn econmiques: Lleida s una potncia
agrria. La dictadura s conscient de la bidireccionalitat de relacions Barcelona-Lleida i pretn
esquarterar-ho. Aix ens permet veure que durant el franquisme la relaci Barcelona-Catalunya
s duna gran incomunicaci. s de supervivncia, autnoma, allada, precisament per aquesta
manca de llibertat.
Fins i tot la segona fase dels processos migratoris, dels cinquanta als setanta, que arriben
a Barcelona s diferent. Certament tenen caracterstiques en com a les de principis de segle.
Barcelona, gran capital, xodes vitals per a un mn rural moribund, desig de futur... Moltes
persones vingudes de la resta de lestat, per tamb de tots els indrets de Catalunya. Per les connexions entre capital i pas ja no sn les de la Catalunya ciutat. De fet, les relacions tenen ms fludesa en aspectes culturals: fenmens com la nova can permeten concerts pel pas i estableixen
aquest lligam dinteressos comuns entre Barcelona i pas. O les primeres onades duniversitaris
de comarques que desembarquen a les facultats barcelonines als anys seixanta i setanta. No sn
anecdtics, ja que permeten un vincle permanent que des de finals del segle xix tenen Barcelona
i el pas: la cultura, la cultura compartida.
Larribada de la democrcia i els nous ajuntaments s que dibuixen un nou mapa. s clar que
des dels ajuntament democrtics es comena a construir un nou pas. Poble a poble, ciutat a
ciutat, sedifiquen els serveis bsics: escoles, parcs, jardins, enllumenats, asfaltats, etc. I, s clar,
73
lautonomia catalana s el gran paraiges politicosocial per a tot aix. Un altre nou nivell de
relaci. Torna a brotar el concepte macroceflia. Barcelona sha tornat a fer gran. Barcelona s
Barcelona, per tamb s concebuda com la gran rea metropolitana. Neixen a limaginari dos
territoris dins del pas: aquesta mena de regi metropolitana eminentment barcelonina i un pas
que acaba sent comarques, territori... La diferncia entre una Barcelona que es va enlairant independentment i unes comarques a mig cam entre la modernitat i la ruralitat marca unes fronteres
que sallarguen. El cam s lent. El govern autonmic t eco dactuaci de la Catalunya ciutat.
Sona permanentment una paraula mgica: el reequilibri territorial. Carreteres, escoles, centres
dassistncia primria, facultats... un formigueig que sestendr pel territori. Mentrestant hi ha
un altre dels punts dinflexi histrics per a Barcelona, per tamb per al pas: els Jocs Olmpics
de 1992.
Desprs del 1888 i el 1929, el 1992 s la tercera reivindicaci global de Barcelona. La ciutat
torna a veure el mn i el mn la veu. s cert que el fet que hi hagi subseus olmpiques pel pas (la
Seu dUrgell; Badalona, Banyoles, Terrassa, Castelldefels, lHospitalet, Mollet, Montmel, Reus,
Sabadell, Sant Sadurn dAnoia, Seva, Vic, Viladecans) mostra una voluntat de pas, per tamb
s cert que els Jocs sn per a limaginari global Barcelona en majscules. No sn els jocs de Catalunya, ni tan sols dEspanya, sn els jocs de Barcelona. Barcelona s ja una ciutat que demana
pas al segle xxi.
El 1992 s una frontissa, perqu darrere dels Jocs torna a nixer quin tipus de relaci han de
tenir Barcelona i pas. Economistes, urbanistes, socilegs, gegrafs, historiadors, etc., comencen
a reflexionar sobre el repte. Barcelona sha fet gran, per el pas, tamb. Hi ha una muni de
realitats que viuen a lombra, a tocar del segle xxi. Ho explica molt b en aquests anys el gegraf
Ignasi Aldom al seu llibre Amb el perms de Barcelona. Laltra societat urbana. La sntesis s que
partint de la base del reconeixement i de la capitalitat de Barcelona no sha deludir lexistncia de
les altres realitats del pas. Hi ha un xoc de mirades, destereotips i de coses que no es veuen. La
superaci de la mirada barcelonina del pas com una geografia associada a un mn buclic, paisatgstic, ple de recursos (aigua, matries primeres...), o postal estiuenca o de cap de setmana. I,
tanmateix, al pas passen coses: decadncies demogrfiques i econmiques en moltes comarques
i alhora urbanitzacions massives que multipliquen les poblacions dels pobles i ciutats; pas duna
pagesia vella a una moderna; el naixement de la indstria del turisme; el cooperativisme; els nous
negocis dels sectors ms diversos; el professional, lautnom, tamb com a nova forma de guanyar-se la vida; el consum desenfrenat dels recursos limitats del pas; la nova barreja humana per
tot el pas (barcelonins i no barcelonins; neorurals, europeus, estrangers...) que canvia totalment
les dinmiques i relacions dels pobles; el renaixement cultural (fires, festes, msica, literatura...)
no adscrit a lhegemonia cultural de Barcelona; les noves infraestructures (carreteres, TGV..);
tot aix, i molt ms, passa al pas duna manera viva i parallela a lascensi total de Barcelona.
Aquest xoc de mirades arriba al final del tobogan del segle xxi. El moment on ens trobem i
on Catalunya t plantejat un interrogant per resoldre: esdevenir un nou estat. Tamb en aquest
final de tobogan histric, poltic i social hi ha el mateix interrogant clavat al territori: un nou
estat tamb ha de tenir una altra relaci capital-pas. Hi ha, com hem vist, entre Barcelona i el
pas una qesti oftalmolgica a resoldre, de mirada. Barcelona, a vegades, ha estat estrbica
(ha mirat a Pars, a Madrid, al mn) i la resta del pas, a voltes, ha estat miop (no ha sabut, no
ha pogut, veure ms enll). Un nou pas ha de tenir una mirada conjunta. Dos ulls que miren
74
LLIBRE BLANC
en la mateixa direcci. Els dos ulls de Catalunya sn un la capital, Barcelona, i laltre, el pas, el
territori, comarques, els pobles.
Aix, avui, hi ha diversos factors que fan que Barcelona, com a capital dun nou estat, pugui
establir una nova relaci amb Catalunya. Les mirades i realitats de Barcelona i Catalunya estan
a laire, per tamb a la terra, impulsar aquesta mirada compartida s tamb convertir aquestes
potencialitats en energia de futur. Sn conclusions i apunts, no noms histrics, sin de present.
Sempre que Catalunya ha tingut llibertat, les relacions entre Barcelona i el pas shan anat
definint i han tingut una visi amb voluntat compartida. I, tamb, en la mesura adequada a
cada moment, han suposat un progrs o avanament social, cultural, tcnic.
Barcelona i Catalunya han de tenir una relaci compartida. No es poden separar luna de
laltra. Barcelona s Catalunya i Catalunya tamb s Barcelona. El model duna Catalunya
ciutat (amb tots els matisos, adaptacions, gradacions...) s mant perqu hi ha intercanvis en
tots els sentits: des dels humans fins als econmics. Catalunya s tamb Barcelunyes. Per aix
una Catalunya estat marca linici duna obligatria nova relaci per definir.
s cert que hi ha una base, per tamb s cert que la relaci Barcelona i pas est marcada
per connexions i interrupcions. Com un interruptor: sha obert i tancat al llarg de ms dun
segle. Ha circulat energia i ha deixat de circular. Aquest coitus interruptus tamb ha desembocat en un desconeixement molt ms generalitzat. Podem dir que Catalunya no es coneix a
si mateixa. Hi ha un gran desconeixement. Potencialment no coneixem tot el que haurem de
conixer com a pas. Hi ha un desconeixement barcelon cap al pas i tamb al revs. Aquesta
s tamb una base per construir noves relacions: loportunitat del desconeixement. Barcelona
i Catalunya shan de reconixer mtuament.
Barcelona tamb shauria de preguntar quins sn elements que luneixen al pas. En tots els
camps. Si acceptem que podem tenir una relaci dimant i magnetita, estem dacord que
limant barcelon s poders, gran, per tamb necessita la magnetita del pas per a latracci.
I, al revs, s clar.
Actualment, a Barcelona hi viuen i hi treballen moltes persones del pas que, com a principis del segle xx, tamb sn ambaixadors de la resta del territori i que poden esdevenir els
principals prescriptors per a la bidireccionalitat comunicativa de Barcelona i Catalunya. Sn
persones que han estudiat la majoria a universitats de Barcelona, que desprs shi han
quedat a treballar, o professionals que han vingut a la capital i que, tanmateix, mantenen el
lligam amb el seu poble o ciutat. Els nous barcelonins tornen ms que mai a casa: els caps
de setmana, les vacances. Aquest s un canal de comunicaci hum per on poden circular
aquestes noves relacions. Tenir identificats aquests professionals s una bona manera de tenir
unes noves relacions. Lactualitzaci dels fadrins del segle xxi s necessria perqu circuli una
informaci que es pot traduir en relacions socials, econmiques, poltiques, culturals, etc.
s vital aquesta doble nacionalitat del talent barcelon-catal perqu repercuteixi en els dos
sentits. Aquesta energia humana cal que esdevingui fusi per al pas.
s permanent la discussi sobre si Barcelona s macroceflica, per tamb s una evidncia
que si Barcelona s la singular majoria, a Catalunya hi viuen les immenses minories. Aquestes
immenses minories avui tenen una capacitat professional, econmica, social... molt gran. Sn
prescriptors repartits pel pas. Si hi ha un nou mapa del pas, des de tots els punts de vista,
tamb hi ha un nou mapa hum. Les relacions sestableixen per mltiples canals (reals, vir-
75
76
tuals) i aquest fet confegeix, ja, una nova geografia de contactes, intercanvis, comunicacions
entre el pas i la capital.
Hi ha una qesti dorgull tamb. Lorgull t dues accepcions: o excs destima per un mateix,
o sentiment legtim destima dun mateix. La relaci Barcelona amb Catalunya tamb depn
de lorgull. Molts cops el sentiment de la resta del pas ha estat dinfravaloraci respecte a
una Barcelona amb un crescendo dorgull. La relaci Barcelona-pas tamb ha de passar per
un sentiment compartit dorgull. Orgull de Barcelona com a capital catalana i orgull per tot
el que succeeix a la resta del pas. Barcelona, com a capital, tamb hauria de poder insuflar, i
recollir, aquest orgull que s al pas.
Barcelona ha de buscar pactes bilaterals amb la resta del pas. La Barcelona i la Catalunya de
finals del segle xix, a tall dexemple, van fer un dels pactes ms fructfers per a aquest pas:
la construcci del Canal dUrgell. Convertir Lleida en la zona regada ms gran de Catalunya. Pacte ciutat-camp; pagesos-burgesos. Ponent esdevenia, amb els cereals i desprs amb
la fruita, el rebost de Catalunya. Cal detectar des de Barcelona les zones econmiques, per
tamb culturals, o de tot tipus, on es pugui establir aquesta via de doble sentit i aquests pactes,
que sn pactes de pas i amb beneficis compartits.
En aquest sentit, si Barcelona s on viu la major part de la poblaci i aprofita molts recursos
(naturals, energtics...) del pas, tamb hi hauria dhaver una inversi en tots aquests aspectes.
Si el pas dna, Barcelona tamb ha de respondre al pas. Lexemple duna Mancomunitat que
dibuixa un nou pas per a tots, i a tot arreu, s ms vlid que mai. Barcelona liderant aquest
dibuix per amb un esbs per a tots. Laigua podria ser un exemple. Necessria per a tots, i
que pot unir a tots. La Catalunya costanera que concentra el 90% de la poblaci sabasteix de les conques internes gestionades per lACA (Agncia Catalana de lAigua), les quals
contenen noms el 20% de laigua que hi ha al nostre pas. A la Catalunya interior, laigua
pertany a la conca de lEbre (gestionada per la Confederaci Hidrogrfica de lEbre) i aplega
un 10% de la poblaci i compta amb el 80% de laigua. La nova gesti daquesta necessitat per
a la capital, aix com els recursos que sen deriven (per exemple, els productes de la indstria
agroalimentria) s bsic per als objectius comuns. Inversi barcelonina en infraestructures
(benefici per al pas, els pagesos, els professionals, els pobles) i retorn no noms en aigua, sin
tamb en productes alimentaris i en medi ambient.
Des dun punt de vista internacional, hi ha una necessitat mtua de compartir aquesta relaci
en els camps que pertoquin. Albert Castelln, director general de Moritz Barcelona, defensa
un cobranding Barcelona-Catalunya. La doble marca. Partim dun fet ja repetit: Barcelona
s catalana i Catalunya s barcelonina. Tenen valors comuns, compartits. Separar Barcelona
de Catalunya s un error. Barcelona t com a esquena Catalunya i Barcelona s el rostre de
Catalunya: un mateix cos. Barcelona s motor per a Catalunya. Catalunya s gasolina per a
Barcelona. Barcelona pot ser aparador de Catalunya.
LLIBRE BLANC
La capitalitat
de Barcelona:
els valors
ngel Castieira
Professor del Departament de Cincies Socials dESADE-URl
78
LLIBRE BLANC
ap a finals de lany2009, la comissi de valors del Pla Estratgic Metropolit de Barcelona

va presentar un breu document de treball on sindicaven algunes de les lnies de futur que
la ciutat de Barcelona podria tenir en compte a lhora de definir la seva visi i actuaci.
Llavors encara no hi havia entre la ciutadania una conscincia real de les potencialitats de
Barcelona com a capital dun eventual nou estat catal. Ni tampoc del paper que hi podrien tenir
els valors si sassums aquesta nova funci.
Ara voldria, doncs, recuperar algunes de les conclusions expressades en aquell document per
defensar-ne la vigncia i, sobretot, per justificar-ne la idonetat en el moment de pensar aquesta
capitalitat i preveuren els potencials.
Barcelona s percebuda arreu del mn com una ciutat oberta i acollidora, una ciutat emprenedora, creativa, innovadora i inclusiva, que sesfora per generar espais de convivncia i oportunitats per tal daconseguir una excellent qualitat de vida per als seus habitants.
Aquesta percepci i aquest reconeixement internacionals seran ms exigents en el moment
que Barcelona esdevingui formalment la capital de lEstat catal. Per tant, aquest repte pot ser
una oportunitat magnfica per a identificar i reforar les seves capacitats reals i els seus valors
propis i distintius, de tal manera que la capitalitat serveixi de catalitzador per a renovar el seu
projecte futur de ciutat.
Un projecte s el comproms temporal que hom assumeix per planejar i llanar quelcom cap
endavant amb esfor (projicere), ja sigui una idea, un pla dactuaci, uns objectius especfics, etc.,
dacord amb fases graduals o etapes dexecuci. La capitalitat de Barcelona reuneix sens dubte
tots els allicients per a impulsar una nova tasca emprenedora collectiva, perqu ens obliga a
respondre a les preguntes segents: com haurem dactuar com a capital de Catalunya? Quines
responsabilitats i compromisos voldrem assumir davant del mn? Sota quina imatge i valor de
marca voldrem que sens identifiqui en la nostra manera dinteractuar amb els organismes internacionals? Etc.
Els valors no sn el que fem, sin el que som. Els valors sn inseparables de la idea de projecte. El que ens dna sentit en el mn s el nostre projecte de vida. Un projecte de vida en com
s ms que tenir objectius i estratgies. Un projecte de vida dna resposta a dues preguntes: en
quin mn volem viure i treballar? I com volem viure i treballar en el mn? El que defineix i dna
qualitat a un projecte de vida collectiva sn els valors.
Barcelona t una gran oportunitat per a convertir-se en un referent euromediterrani i internacional com a capital capa dabordar amb creativitat, imaginaci i eficcia alguns dels reptes i
problemes que afronten Europa i el mn. Barcelona pot aportar nous valors globals al mn sense
perdre en cap moment latractiu de la seva particularitat. A continuaci esmento vuit eixos axiolgics per a la Barcelona-capital; sn els valors que, des de la comissi de valors, vrem proposar
ja fa uns anys i que crec que continuen sent vigents.
Oberta i acollidora
Barcelona sha caracteritzat tradicionalment per ser una ciutat receptiva a noves tendncies,
noves idees, noves propostes. La capitalitat reforar la nostra condici de ciutat fronterera amb
Europa.
Parlem duna ciutat respectuosa i integradora, on han tingut cabuda, shan barrejat i shan
integrat tot tipus de persones, nacionalitats, idees i cultures, en un espai nic de convivncia.
79
(En els ltims anys, Barcelona ha passat del 2% de residents estrangers a prop del 20%, la qual
cosa ha transformat la ciutat, incorporant-hi llenges, religions, cultures i tradicions diferents.)
Barcelona s una ciutat plural, diversa socialment i culturalment i cosmopolita. Una ciutat sempre oberta a la captaci didees i sectors emergents. Barcelona-capital ha de continuar
apostant per ser una ciutat acollidora, diversa i oberta a captar, rebre i retenir el millor talent.
Ha de projectar el valor de la diversitat en el seu tarann i esdevenir un referent en la manera de
donar resposta i aprofitar els reptes, el potencial i les complexitats derivades daquesta diversitat.
Barcelona s i pot ser encara ms un model dintegraci i convivncia per al mn.
Emprenedora i creativa
Barcelona s i ha estat sempre una ciutat emprenedora. Una ciutat inquieta, inconformista, vital,
dinmica i proactiva. Una ciutat desperta, on constantment passen coses.
Aix mateix, Barcelona sha caracteritzat per ser una ciutat creativa, avanada, innovadora,
atrevida, transgressora i progressista en les seves propostes, les seves iniciatives, les seves poltiques, les seves relacions i la seva gesti. Una ciutat canviant, en constant moviment, en evoluci
i renovaci permanent. Que es reinventa i es transforma dia a dia.
Com a capital, Barcelona ha de continuar reforant el seu potencial com a ciutat emprenedora i innovadora, apostant pel talent, la creaci de coneixement i fomentant i canalitzant la
creativitat i la innovaci en tots els mbits. Aix, entre tots, es tornar diferent, atractiva, ser a
lavantguarda de les noves idees, un referent, capdavantera, anir un pas per davant.
Inclusiva i solidria
Malgrat la greu crisi que estem patint, Barcelona s una ciutat inclusiva, que fa de la diferncia
una oportunitat dinnovaci, que acull i acomoda els nouvinguts, i que busca construir amb ells
nous marcs de convivncia.
La Barcelona-capital pot liderar en el futur un model original, nic, de civisme compartit i
responsable, respectus amb les normes de convivncia i amb un espai pblic accessible i diversificat. Una ciutat que aposta per la cohesi social i lluita contra lexclusi i les desigualtats.
Innovadora
Barcelona ha de mantenir i reforar el seu potencial com a ciutat creativa i innovadora. Ara, per
a ser referents i competitius, cal innovar i tamb ser gils.
Barcelona pot, com a capital, ser una ciutat capa de marcar tendncies i doferir solucions
creatives, oportunitats i possibilitats per a tothom. Una ciutat on es pot experimentar i es poden
crear empreses i altres maneres de generar valor. On el capital, el talent i les persones se sentin
atretes. On els professionals vulguin ser. Assegurant que no noms shi forma el talent, sin que
se nhi atreu, se nhi ret, buscant formes de compartir i de potenciar.
Barcelona pot assolir un model propi de capitalitat, lligat al talent, la creativitat, el coneixement, lexcellncia, la participaci i la convivncia. Un model innovador i genu, creatiu i
renovador.
80
LLIBRE BLANC
Interconnectada i participativa
Barcelona s una ciutat amb arrels i ales. Zelosa de la seva identitat i cultura i orgullosa del seu
carcter local propi. Per tamb oberta al mn, connectada amb lexterior i amb la voluntat de
ser un agent mundial i dinfluir en el dest del seu temps.
Com a capital de Catalunya, Barcelona podr establir i fomentar les relacions multiradials.
Una capital de xarxes i en xarxes. Perqu aix sigui possible, haur de dissenyar, establir i fomentar les infraestructures, els mecanismes i les plataformes adequades perqu els seus ciutadans,
empreses, entitats i institucions estiguin interconnectats, es comuniquin i intercanvin idees,
propostes i experincies entre si i amb la resta del mn, i perqu treballin junts en el disseny i
desenvolupament de la seva ciutat, de les seves iniciatives i projectes.
A diferncia daltres ciutats, Barcelona pot ser una capital propera, que impliqui els seus habitants i els de la resta de Catalunya en el present i el futur de la seva vida en com. Una ciutat que
aposti per una vida ciutadana compartida per tothom. Que situ els ciutadans al centre de les
seves decisions.
Pot ser una ciutat que practiqui un lideratge relacional, que impliqui a tothom. On hi hagi
dileg, participaci i consens. Una ciutat amb tothom i per a tothom. Una ciutat diversa que
fomenti el dileg, el debat i lintercanvi per a crear un espai de convivncia compartit entre tots.
Excellent, competent i competitiva

Barcelona haur davanar en lexcellncia en tot el que faci, en les seves iniciatives i projectes, en
les seves propostes, en els seus sectors estratgics, en els seus productes i serveis, en la resoluci
dels seus problemes, en la gesti dels seus recursos.
Des dun punt de vista aspiracional, la qualitat i lobra ben feta seran la millor eina de prestigi
i competitivitat com a capital de Catalunya.
Per aquest motiu, Barcelona ha dapostar per la formaci, el coneixement i la inversi en capital hum basat en el talent i el multilingisme.
Barcelona ha daspirar a ser gil, efica i eficient en la resoluci dels seus problemes, en la
prestaci de serveis, en la creaci doportunitats, en la gesti dels seus recursos, en loportunitat
de fer negocis i de crear i captar empreses.
Barcelona ja t les bases per a crear un model de referncia basat en la collaboraci pblicaprivada, caracteritzat per:
Un lideratge relacional i implicatiu.
La visi compartida per part de tots els actors clau de la ciutat.
La coparticipaci i coresponsabilitat (diagnstic, disseny, gesti, finanament, avaluaci).
Leficcia i leficincia en la gesti.
La transparncia i el rendiment de comptes en la gesti publica.
La generaci doportunitats per a tothom i en tots els mbits.
81
Compromesa i responsable
Barcelona ha de ser una capital globalment compromesa. Un referent en la defensa dels drets
socials universals (com els drets de la dona i la infncia) i dels nous drets de tercera generaci (la
pau, la sostenibilitat, laccs digital, la biodiversitat de les espcies, etc.), creant un model propi.
Barcelona ha dapostar per un creixement i un desenvolupament sostenibles. Per un equilibri
entre creixement econmic, desenvolupament social i qualitat de vida. Per ser una ciutat amb
una qualitat de vida ms humana.
Amb una administraci i un empresariat socialment i mediambientalment responsables.
Amb empresaris i empreses tiques, ciutadanes, implicades.
Aix vol dir optar per tecnologies no contaminants, pel medi ambient, pel reciclatge. Amb
una arquitectura i un urbanisme sensibles a aquesta dimensi.
El comproms i la sostenibilitat han de ser al centre de la seva visi i actuaci.
Prspera i amb qualitat de vida

Barcelona ha apostat per la qualitat de vida present i futura de tots els ciutadans, i sha caracteritzat sempre com una ciutat referent en qualitat de vida, un dels actius clau per a atreure i retenir
talent, empreses, professionals, estudiants, turistes, etc.
El grau de qualitat de vida de la ciutat s el resultat de les diferents poltiques, inversions i
actuacions que es porten a terme en els diferents mbits com lurbanisme i el disseny, la poltica
social, dhabitatge, educativa, cultural, etc.
Perqu continu gaudint dun elevat nivell de qualitat de vida per a tothom, Barcelona-capital
ha de mantenir i enfortir una srie de caracterstiques:
La mediterranetat com a forma de vida, ocupaci i s de lespai pblic.
La dimensi humana en tot el que es pensi i es faci.
La qualitat i laccs dels espais pblics. Espais de convivncia per a tothom i amb tothom.
Llocs de trobada i intercanvi.
Una bona connexi, amb accs universal.
Unes infraestructures excellents.
La satisfacci dinquietuds intellectuals, culturals i necessitats materials.
Uns serveis universals i de qualitat.
Una sanitat i educaci de qualitat.
Una oferta cultural, gastronmica, doci i esportiva.
Les oportunitats que ofereix per a tothom.
82
LLIBRE BLANC
Barcelona:
la capital
europea
dun estat
propi?
Joan Costa i Font
London School of Economics and Political Science (LSE), Londres, Anglaterra, Regne Unit
Resum
questa nota s una reflexi que es planteja quin paper pot tenir una Barcelona capital dun
estat propi europeu. Argumentar que la posici estratgica a Europa ha estat ms important que no pas la pertinena a lestat espanyol per a la dinamitzaci de Barcelona. Barcelona t
un valor posicional significatiu dins dEuropa i s sens dubte el principal actiu de Catalunya.
No obstant aix, per millorar la competitivitat de Barcelona, el repte s passar de ser la porta
dentrada de les idees dEuropa a ser la porta de sortida didees cap a Europa. Per assolir
aquests objectius, el desenvolupament de les institucions dun estat propi a Catalunya (en tant
que permeten redissenyar activitats i aspiracions) pot ser el detonant de la millora de les seves
condicions competitives. El repte (assolible) s el de situar Barcelona entre les deu primeres ciutats globals europees i fer-ne el principal eix dinnovaci del sud-oest dEuropa.
Paraules clau: Barcelona, Europa, capital posicional, aglomeraci empresarial, competncia,
eix de socialitzaci.
84
LLIBRE BLANC
Introducci
Les ciutats sn agents essencials dactivitat econmica arreu del mon. Aquelles que creixen i
esdevenen ciutats globals sn les que han esdevingut agents de canvi socioeconmic, fet que
sovint ve precedit per un canvi poltic i institucional. No hi ha ciutats globals que no tinguin el
suport institucional dels estats de qu formen part.
Les antigues ciutats capitals, seus de corones i imperis, ja no defineixen els processos de
metropolitzaci. Els lmits territorials urbans tradicionals esdevenen obsolets. Per posar-ne un
cas, comparativament, el Greater London de la capital del Regne Unit seria lestat ms prsper
dEuropa. En aquest sentit, les ciutats deixen de ser centres allats datracci concntrica per
esdevenir punts neurlgics dun territori ms ampli, duna regi econmica que sovint les sobrepassa. s a dir, passen a ser ciutats globals.
Per tal que una ciutat sigui global, cal que sigui competitiva en aquelles dimensions ms prominents. Entre elles cal destacar el paper del suport institucional. Les institucions han de jugar
el paper dimpulsor i de suport determinant que pot fer que una ciutat creixi i atragui activitat
econmica i talent1 o, al contrari, es provincianitzi. La provincianitzaci es produeix quan
una ciutat no s capa datraure la inversi i el talent per diverses raons, ja siguin prpies (per
exemple fer falta de meritocrcia) o b externes (per exemple quan la ciutat capital exerceix un
efecte de monopolitzaci que dificulta una competncia enriquidora).
Una altra de les dimensions de les ciutats ve determinada per la seva identitat. La identitat duna ciutat s especialment important pel seu valor posicional. Les ciutats, especialment
aquelles que no sn capitals, sovint sassocien amb la gent que hi ha viscut (com ara Picasso,
Mir, Pau Casals o Gaud), les empreses que hi tenen seu (per exemple Grifols, Roca etc.), i naturalment els punts datracci turstics, entre altres aspectes que es van afegint i modificant amb
el temps. Aquests sovint se sobreposen a daltres dimensions de la competitivitat ms objectives,
com ara la qualitat de vida i les oportunitats, les universitats, lacollida dels nouvinguts i el perfil
emprenedor de la poblaci per arrossegar nou talent potencial.
Un cop una ciutat ha assolit una posici, si les dimensions objectives reforcen la seva identitat
i fan que empreses i emprenedors escullin Barcelona com a lloc de localitzaci, aix pot alhora
atraure daltres a seguir el mateix exemple. En aquest sentit, Barcelona es troba en una posici
geogrfica privilegiada al costat de Frana i a la Mediterrnia que redueix els competidors a
poques ciutats com ara Madrid o Marsella. El seu passat industrial, que va comportar el desenvolupament duna burgesia i una cultura cvica en el passat, s un avantatge pel que fa a ladopci de valors de llibertats econmiques i socials. Aix doncs, es pot argumentar que la posici
estratgica a Europa ha estat el ms determinant per a la dinamitzaci de Barcelona, i no pas la
pertinena a lEstat espanyol.
Barcelona avui forma part dels actius dEuropa, per alhora hi ha dimensions objectives de
competitivitat que impedeixen que creixi i sigui ms competitiva en aquest entorn, com ara laccessibilitat (aeroport) i la rigidesa de leducaci universitria, per citar-ne algunes de ben bvies.
En aquest sentit aquesta nota s una reflexi al voltant del paper que pot tenir una Barcelona
capital dun estat propi europeu, on algunes daquestes rigideses es podrien superar. Certament,
1. Richard Florida (2005). The Flight of the Creative Class. The New Global Competition for Talent, 2005.
HarperBusiness, HarperCollins.
85
aix no vol dir que ser capital dun estat propi fos suficient. Per, sens dubte, un estat propi
podria ser el catalitzador del canvi, la oportunitat de Barcelona de fer les reformes institutionals
per passar a ser una de les principals ciutats globals dEuropa.
La segent secci la dediquem a documentar algunes daquestes idees. Seguidament destacarem el paper de Barcelona com a ciutat global, per desprs reflexionar sobre el paper de Barcelona
a Europa. Dedicar una petita secci a discutir levidncia disponible i acabar amb una reflexi
sobre els principals actius i reformes que Barcelona hauria de liderar en el marc dun estat propi.
Barcelona: ciutat global?

Les ciutats encara prenen decisions que sn fonamentals per als grups de negocis, els consumidors i el benestar dels seus habitants. Hi ha prou evidncia actualment per poder dir que el
mn, i particularment Europa2, en els prxims anys, sorganitzar a les ciutats. Segons lEurobarmetre, la principal enquesta dopini a Europa, els ciutadans es defineixen ms per les seves
identitats locals que no pas per les dels seus estats. La major participaci en la presa de decisions
en el afers locals fa que la satisfacci amb els governs locals sigui ms elevada que no pas amb
els governs nacionals. Si prenem aquestes dades seriosament, podem afirmar, doncs, que el futur
pertany a les ciutats. Les ciutats sn el motlle del cosmopolitanisme, en qu la comunicaci t un
cost generalment ms baix i la distncia social s per tant ms petita.
Barcelona s avui coneguda arreu ms que no pas Catalunya. Barcelona s la ciutat menys
perifrica de la resta de les principals ciutats espanyoles. Seria la primera ciutat del Mediterrani
europeu en capacitat econmica. Aix s aix pel que fa a les dimensions, per tamb pel que
fa a les seves principals infraestructures. Barcelona gaudeix de les caracterstiques turstiques i
culturals (ciutat romana) de les ciutats mediterrnies, per a ms compta amb institucions prpies que daten de ledat mitjana. Avui Barcelona s la seu de la Uni per la Mediterrnia, fet que
suposa el reconeixement del seu paper.
Algunes ciutats europees Londres, Pars, Frankfurt han assolit gaireb estatus de ciutatsestat esdevenint ciutats globals, fent que les ciutats de la perifria shagin hagut de redefinir,
tancant daquest manera lescletxa amb les ciutats centrals principals. Aquest s el cas de Barcelona, que, malgrat no ser una capital destat fins ara, s un dels nuclis de referncia al sud dEuropa. Aix ho destaca The Economist, afirmant que, mentre que les ciutats ms grans ofereixen
una major reserva de m dobra i una major demanda i economia descala, la congesti i altres
problemes poden impedir activament la seva competitivitat (The Economist, 2012).3 Sense ser
capital, Barcelona s avui seu de 98 consolats i produeix en la seva provncia el 20% de les exportacions de lEstat espanyol4. s previsible, doncs, que tindria una creixement substancial en el
cas de ser una capital destat.
2. Dimitris Ballas, Danny Dorling and Benjamin Hennig (2014). European politics and policy blog. London School of Economics. http://blogs.lse.ac.uk/europpblog/2014/08/12/there-are-benefits-to-viewingeurope-as-a-collection-of-cities-and-regions-rather-than-as-a-group-of-nation-states/
3. The Economist (2012). Hot spots Benchmarking global city competitiveness. www.citigroup.com/citi/
citiforcities/pdfs/hotspots2025.pdf
4. Estat de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2014.
86
LLIBRE BLANC
Un estat propi permetria un marc institucional que fomentaria que Barcelona compets en un
espai dimensional ms ampli que el de les ciutats espanyoles. Per exemple, Barcelona podria ser
present des de les planes del temps dels gran diaris del mn fins a les conferncies internacionals,
aix com en els productes, marques i empreses del pas. La provincianitzaci, en canvi, vol dir no
ser-hi. Si les ciutats que sesmenten sn les capitals dels estats, Barcelona ha de ser capital destat,
en tant que lestat naci no despareix totalment.5 En aquest sentit, la crisi econmica espanyola
no ha fet ms que empetitir la marca Barcelona. Certament, hi ha vida fora de les capitals, com
demostren Mil o Munic, per perqu aix fos possible Espanya hauria dhaver-se constitut en
estat federal fa temps, o b ser Barcelona la que dirigs lEstat espanyol. Sens dubte, avui cap de
les dues alternatives a un estat propi no s viable.
Un estat propi s una de les precondicions per ser una ciutat global competitiva. Per millorar
la competitivitat de Barcelona, el repte s passar de ser la porta dentrada de les idees dEuropa
a ser-ne la porta de sortida. Un estat propi hauria de venir associat a un canvi de mentalitat.
En altres paraules, la des-espanyolitzaci i el canvi dinrcies associada a la creaci dun estat
propi s una oportunitat que Barcelona no pot deixar perdre.
Barcelona: capital Europea?

Barcelona t un valor posicional independent dins la marca Europa que es mostra, per exemple, en les rutes turstiques i en les activitats universitries. En aquests moments, lEspanya postcrisi no noms no afegeix res al posicionament de Barcelona, sin que li resta valor. No obstant
aix, en el marc espanyol, Barcelona competeix (amb una clara desigualtat) amb Madrid per la
preponderncia com a ciutat global del sud-oest dEuropa. La manca de capitalitat destat, per,
s una de les debilitats de Barcelona. Les empreses multinacionals que depenen de la regulaci
shan anat deslocalitzant a poc a poc.6
Una altre apunt important a fer s que, en cas de ser capital dun estat, aquest seria relativament petit. Per tant, la creaci dun nou estat a Europa suposaria un canvi dobjectiu: deixar de
ser una segona ciutat dun estat gran, per passar a tenir la oportunitat de ser la ciutat de referncia al sud-oest dEuropa. Tot plegat passa per aprofundir en algunes reformes. No ser una
segona ciutat dun estat gran implica la necessitat de consolidar i replantejar nous valors europeus de cooperaci entre empresa-estat- societat que es tradueix en un model destat del benestar
propi com ja s el catal, en qu els hospitals i les escoles, sovint iniciades per la societat civil,
cooperen amb ladministraci independentment de la seva titularitat. De la mateixa manera
que en la gesti del serveis pblics un model social liberal ens fa europeus, per exemple el reconeixement (i la promoci del talent associat als valors) de la llibertat efectiva, on lestat t com a
missi compensar la manca doportunitats, s un actiu davant destats menys tolerants per tal
datraure talent. Un exemple s el paper central de la comunitat gai, on avui Barcelona noms
s comparable a Londres, amb tot el que aquesta comunitat aporta pel que fa a activitat urbana,
aix com la innovaci i la dinamitzaci de les ciutats. La societat civil ha estat determinant en la
5. Rodrik, D (2013). National Governments, Global Citizens. Project Syndicate http://www.project-syndicate.org/commentary/how-to-globalize-a-national-authority-by-dani-rodrik
6. Certament hi ha ciutats que no sn capital amb un dinamisme empresarial remarcable, com ara Munic
o Mil. Aquestes haurien de ser les ciutats amb les quals Barcelona es pot comparar.
87
materialitzaci de les seves fites principals (els Joc Olmpics), les institucions (FC Barcelona) i els
xits de la seva gent.
Econmicament, Barcelona exporta principalment a Europa i atrau principalment turisme
europeu. Tradicionalment, ha estat el pont dentrada de valors de reforma a la Pennsula, i per
tant porta dEuropa, per, en part, en formar part dun Estat espanyol amb un retard en la
democratitzaci, no va poder participar en la fundaci de la Uni Europea. Polticament, Barcelona ha estat una ciutat liberal (en moments dexpansi econmica), i sovint llibertria (en
moments de crisi). En gran mesura ms pendent del que passa a altres pasos europeus que no
pas pendent del desplegament econmic dEspanya. Aquesta mirada a Europa explica que el
paper de Barcelona al continent passaria per enfortir el seu actiu de seu de socialitzaci delits
i de localitzaci empresarial, aix com eix de la recerca i puntal estratgic de la distribuci i la
logstica del sud-oest dEuropa.
Aix doncs, es pot afirmar que all que ha estat clau per a la dinamitzaci de Barcelona no ha
estat la seva pertinena a Espanya, sin els ponts dobertura amb Europa, i en segon terme la seva
localitzaci a prop de Frana i al Mediterrani.
Barcelona a Europa: una mica devidncia?

Atracci de poblaci
Barcelona ha esdevingut una ciutat amb una progressiva capacitat datraure poblaci. Com
altres ciutats arreu del mn, experimenta processos de reestructuraci arran de la globalitzaci.
El 2014, el 17% de la poblaci s nascuda fora dEspanya, quan aquest percentatge era del 3,5% el
2000. La poblaci s proporcionalment ms jove i ha rejovenit la ciutat, fet que suposa una actiu
a la seva competitivitat. Aix s produeix juntament amb una reducci de la poblaci local que
es trasllada a altres municipis, fenomen similar al de la majoria de ciutats globals.
Competitivitat
La darrera estimaci de lndex de competitivitat de The Economist que hem esmentat suggereix
que Barcelona s per sota de Madrid, al lloc 41. En altres dimensions, com ara capital fsic, es
troba entre les millors posicions del mn (per sobre de Madrid). Pel que fa al global appeal apareix en el 9 lloc, per sota de Nova York (per sobre de Madrid, que es troba al 12 lloc). Un dels
aspectes a millorar s precisament linstitucional, en qu Barcelona s a la posici 50. Aix doncs,
Catalunya t encara molt espai per millorar posicions. I aquesta s precisament la dimensi en qu
Barcelona pot millorar si es constitueix com a capital dun estat propi.
Una de les dimensions a fer notar s el coneixement de langls, que s millor que a la resta de
lEstat. Tanmateix, el nivell encara s limitat, i potser aquesta s una de les assignatures pendents
en la gran majoria de ciutats mediterrnies. Una ciutat global ha de parlar la llengua global.
88
LLIBRE BLANC
Qualitat de vida
Barcelona ocupa una posici intermdia a Europa en qualitat de vida, segons lenquesta de lEurobarmetre de 20137. Tot i aix, un 42% diu estar molt satisfet amb la ciutat i un 50% diu estar
bastant satisfent. Per als ciutadans, sanitat i educaci sn els principals serveis pblics, per els
aspectes on Barcelona ha de millorar sn el soroll i la seguretat.
Conclusions
Barcelona s una ciutat que aspira a ser global per encara t mancances per situar-se com a
ciutat capdavantera del sud-oest dEuropa. Entre les principals debilitats destaca la institucional,
en no ser una capital destat, amb tot el que aix comporta. En aquest sentit, el paper clau per un
nou estat consistir a dissenyar institucions (i tamb lleis, valors, costums, etc.) que garanteixin
que Barcelona sigui una ciutat doportunitats com ho sn les gran ciutats europees. Un estat nou
ha de comportar una Barcelona nova. Barcelona haur de liderar un paquet de reformes que
no ha estat possible dimplementar en el marc duna Barcelona espanyola. Alhora, un estat sobir
obligaria a tenir el govern dun estat a la ciutat de Barcelona, i per tant suposaria una millora de la
capacitat dinfluncia i la possibilitat dautogovernar-se. Finalment, la capitalitat dun estat propi
obriria la possibilitat de noves inversions i, el que s ms important, comportaria una canvi de
model de pas, ms sensible a les necessitats de la ciutat.
Des de la perspectiva econmica, una Barcelona capital destat tindria ms capacitat de reacci davant dels xocs turstics, amb la possibilitat dadoptar ms flexibilitat en les regulacions, al
mateix temps que pot ser ms sensible a les demandes ciutadanes. Ats que la grandria limitada dun estat porta un efecte expansiu en el creixement econmic8, una capital destat atrauria
ms poblaci de la resta del mn. Barcelona per tant escalaria posicions entre les ciutats globals
europees.
Potser el principal repte s el de la gesti de la multiculturalitat, aix com allunyar-se de la
imatge de ciutat espanyola tradicional. En aquest sentit caldria encabir la construcci duna mesquita (s lnica ciutat global sense un gran temple musulm) i impulsar els avenos assolits en
drets socials de lEstat espanyol davant de lactual onada conservadora. La Greater Barcelona
hauria de seguir impulsant les activitats de promoci de la localitzaci empresarial i del turisme
cultural i paisatgstic per tal de ser leix a partir del qual es dinamitzi Catalunya. Sobretot, Barcelona ha de ser lloc datracci de talent. Ha de deixar de ser la ciutat ms europea dEspanya per
tal de passar a ser leix dinnovaci del sud-oest dEuropa.
Actualment Barcelona es troba en la necessitat descollir entre ser una ciutat no global espanyola, o passar a ser la capital dun estat europeu amb possibilitats de ser la principal ciutat
global del sud-oest dEuropa.
7. http://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/studies/pdf/urban/survey2013_en.pdf
8. Alesina, A and Spolaore, E (2003). The Size of Nations (with Enrico Spolaore). MIT Press.
89
Desprs de
suplir un estat,
encapalar-lo
Joan B. Culla i Clar
Universitat Autnoma de Barcelona
l llarg dels ltims tres segles, des que arran de la desfeta del 1714 Catalunya deix de ser
un estat sobir, la ciutat de Barcelona es va anar erigint en una mena de succedani, de
substitutiu, destructura suplent daquell Estat catal arrabassat per Felip V.
En primer lloc, per una qesti de mida: si la Barcelona del 1714 tenia tot just 37.000 habitants
(menys dun 10% del total del Principat), la de 1798 ja en tenia 130.000 (un 14%), que esdevingueren 533.000 el 1900 (un 26%), un mili llarg el 1930 (un 36%), etctera. Aquestes xifres van configurar, certament, una Catalunya macrocfala, un pas capgrs; per tamb van dotar aquest pas
que el centralisme espanyol pretenia convertir en una simple provncia dun nucli demogrficament prou fort, duna concentraci dactivitat econmica i de dinamisme social prou ric
i potent, dun focus de creaci cultural i dinnovaci intellectual amb prou empenta per plantar
cara i resistir amb xit la voluntat provincianitzadora del Madrid oficial.
90
LLIBRE BLANC
En el cas de nacions de mida mitjana-petita (com ara Dinamarca, o Noruega, o Irlanda, o

Holanda...), de qu els serveix tenir un estat propi? Per preservar la identitat lingisticocultural,
per situar la naci en el mapa del mn, per projectar-ne internacionalment ja siguin les empreses
o els creadors artstics... Doncs b, al llarg dels darrers tres-cents anys Barcelona ha fet sostingudament la suplncia daquests papers que haurien correspost a un Estat catal; no pas amb les
mateixes eines ni amb recursos idntics, s clar, per amb una eficcia sense la qual la catalanitat
no hauria arribat al segle xxi amb la vitalitat que t avui.
Si la Catalunya contempornia hagus tingut una capital ms petita, mancada de lempenta
fabril, de la concentraci burgesa i proletria, de lefervescncia ideolgica com ha tingut la ciutat de Barcelona, la identitat catalana tindria avui un perfil semblant al de loccitana, la bretona
o la gallesa, i no hauria estat capa de desafiar mai el centralisme de lEstat espanyol. s el que
volia dir aquell general franquista que, al mat del 26 de gener de 1939, en descobrir Barcelona
des dun revolt de Collserola, es va deturar, contempl la gran urbs en silenci i, per fi, exclam
indignat: Pero, quin ha sido el traidor que ha permitido esto?
De fet, prcticament sempre que el mn ha fixat els ulls en Catalunya, ho ha fet a travs de
Barcelona o per esdeveniments que hi han ocorregut. Va ser lempenta econmica de la ciutat la
que fu decidir els jovenssims Estats Units dAmrica a obrir-hi un dels seus primers consolats,
ja el 1797, i la que va atraure els pasos europeus a acudir a les Exposicions de 1888 i de 1929.
Van ser les convulsions sociopoltiques barcelonines les que ocuparen les portades de la premsa
internacional el juliol de 1909 i tamb lestiu del 1936. Van ser els xits organitzatius i esportius
dels Jocs Olmpics de Barcelona, el 1992, els que enlluernaren les televisions del mn, abans que
ho fessin les exemplars i enormes mobilitzacions cviques dels darrers Onzes de Setembre.
Amb aquests antecedents histrics, qu representaria per a Barcelona tornar a ser la capital
dun estat? La prospectiva s sempre un gnere problemtic, per resulta plausible pensar que,
alliberada de la funci de suplncia que ha hagut de fer durant tres centries, la ciutat podria
exercir una capitalitat normalitzada. Una capitalitat que no li faria perdre cap dels seus atractius
ni dels seus atributs actuals, per que li permetria exercir el seu lideratge natural duna manera
menys macrocfala, ms en xarxa, ms collaborativa amb la resta de les ciutats catalanes. I projectar-se al mn duna manera natural i plena, sense que res no amagus ni dissimuls la condici que posseeix des de fa ms dun millenni: la de cap i casal de la naci catalana.
Per dir-ho amb unes altres paraules, a una Barcelona capital destat ja no caldria consagrar-li
aquells anuncis que la Generalitat va haver de publicar a la premsa internacional el juliol de 1992
i que deien: On s Barcelona? In Catalonia, of course.
91
De la seguretat
pblica
a la seguretat
de lestat:
un nou model
Joan Delort
Ha estat cap de diferents cossos de policia local, entre els quals el de Girona,
director del Servei Catal de Trnsit, secretari de Seguretat Pblica de la Generalitat,
i actualment s gerent de Prevenci, Seguretat i Mobilitat a lAjuntament de Barcelona
92
LLIBRE BLANC
a ciutat de Barcelona ofereix i presta als seus ciutadans i a tothom que la visita serveis de
protecci i seguretat que tenen com a finalitat la seva tranquillitat, una convivncia pacfica
i amigable, evitar la victimitzaci dun delicte i lexposici al risc de patir un accident. I, arribat el
cas, respondre amb rapidesa, diligncia i qualitat a les urgncies i les incidncies que ens puguin
afectar individualment i collectivament, siguin de lordre que siguin. El conjunt de tota aquesta
activitat, tant en el seu estadi preventiu evitar, anticipar-se com reactiu resposta urgent,
subministrament de recursos palliatius, configura el que hom entn com a seguretat pblica.
En un altre ordre de magnitud, prioritat i inters se situa lanomenada seguretat de lEstat: la protecci i lassegurament del correcte funcionament de les institucions de lEstat, les
seves estructures i infraestructures, llurs compromisos institucionals i internacionals, i la seva
seguretat entesa en sentit estricte.
Sn dos mbits de seguretat amb dimensi prpia i s evident que la finalitat i els objectius
de cadascun t una naturalesa especfica i diferent, tot i que els recursos emprats per garantir-les
siguin compartits: la policia, principalment.
En aquest trfec intens del procs catal per a la consulta que ha dobrir la possibilitat que
Catalunya esdevingui un estat, hi ha molts debats, articles i opinions sobre la mateixa consulta i
tamb, tot i que amb menys dimensi i contingut ara per ara, del que significaria una Catalunya
independent en termes concrets. En aquest sentit, sexposen i sexhibeixen arguments, explicacions i justificacions de caire econmic, daltres tenen un rerefons ms ideolgic o emocional.
En canvi, lopini pblica no disposa de gaire ms informaci que les dades econmiques i tampoc dun coneixement exhaustiu sobre les alternatives que sens poden obrir i que sens han
dobrir en la construcci dun nou estat, i en tots i cadascun dels mbits que, al cap i a la fi,
sn els que justificaran en bona part la seva existncia. De treballs i estudis nhi ha, de ben segur,
per immersos com estem a observar o actuar ms en lassoliment de les fites immediates, el
conjunt de la ciutadania no t a labast totes les propostes i opcions que es presenten al pas per
al nou estat.
Alg podria interpretar errniament que del que es tracta s fer un trasps de les competncies
de lEstat espanyol al nou Estat catal, amb tota la senzillesa o complexitat que pugui suposar.
Tot al contrari, aquest trnsit provocar canvis profunds, tant en el contingut com en les formes
dorganitzar, estructurar i dur a terme les funcions prpies de lEstat. Una daquestes, la seguretat
que ens ha de garantir un pas on podem viure lliures i segurs, no ha estat objecte de difusi
ni debat. Potser s que en aquest mbit hi ha qui opina que ja s prou complex per plantejar-se
gaire canvis, i que nhi ha prou amb una simple transposici del model actual i lassumpci de
les competncies i funcions que ara exerceix lEstat en exclusiva. Amb aquest plantejament, que
s limitador perqu no afronta el repte de dotar-se dinstruments nous i models ms eficients
que els actuals, nhi hauria prou que la Generalitat assums les competncies actuals del Govern
espanyol i que lAdministraci de la Generalitat les exercs. Aix suposaria, principalment, que
els Mossos dEsquadra assumissin i exercissin les funcions prpies de les forces de seguretat de
lEstat. Per entendre-ho fcil, ras i curt, el ms visible podria ser que a laeroport i al port de Barcelona hi veissim els Mossos, i poca cosa ms. Seguint en aquesta tesi, tamb anirem a fer-nos el
document didentitat i el passaport a una comissaria de Mossos? La llicncia per a una escopeta
de caa tamb? Haurem canviat uniformes i edificis on adrear-nos, no massa cosa ms. La resta,
el sistema de seguretat pblica del pas, les seves estructures, funcionament i composici, seguiria
igual. s aix el que el nou estat oferir a la ciutadania, un canvi duniformes?
93
El model de seguretat vigent

Una anlisi exhaustiva del sistema de seguretat espanyol conclou, entre altres, que la superposici de cossos policials s cara i ineficient, que la distribuci de competncies entre autoritats
de diferents administracions s insatisfactria i francament millorable, i que els esforos i la
despesa per dotar-se dinstruments de coordinaci i sistemes dinformaci compartits no compensen els resultats obtinguts.
A Catalunya, la Generalitat amb els Mossos dEsquadra i els ajuntaments amb la policia local sn els responsables dassegurar el servei bsic i ordinari de policia. Els Mossos, a
ms, duen a terme totes les activitats de policia especialitzada en la investigaci criminal, la
lluita contra la delinqncia organitzada, el terrorisme i lordre pblic. Les forces de seguretat
de lEstat exerceixen en exclusiva les de resguard fiscal, control darmes i explosius, serveis destrangeria, vigilncia i control de fronteres i lexpedici del document didentitat i el passaport.
Aix, doncs, els tres nivells dadministraci pblica Estat, Generalitat i ajuntaments
tenen competncies en seguretat, i alhora disposen dinstruments propis per dur-les a terme
cossos policials, si b en el cas dels ajuntaments aquesta circumstncia sha de matisar. En
213 municipis prop del 75% de la poblaci catalana els ajuntaments disposen dun cos de
policia local propi, fet que implica que el servei de patrullatge el realitzen els Mossos i la policia
local. En canvi, en els 734 municipis restants sense policia local el servei el presten en exclusiva
els Mossos. En el primer grup, les autoritats locals disposen dun recurs propi per atendre els
requeriments ciutadans que afecten la tranquillitat i la seguretat; en el segon, han de canalitzar
aquestes demandes a travs dun cos que depn duna altra administraci: els Mossos.
El cas de Barcelona t especial rellevncia i s significatiu per diferents motius. T un pes molt
significat per al conjunt del pas, ja que exerceix de barmetre de la seva qualitat i internacionalment s una referncia de primer ordre. A ms, lAjuntament de Barcelona disposa de la fora de
seguretat local la Gurdia Urbana, amb ms potencial i capacitat operacional del pas. La
Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra sumen la major concentraci estable de policies en un
mateix municipi.1 Si la seguretat de Barcelona es veu compromesa, la de Catalunya tamb.
Des del desplegament dels Mossos dEsquadra a Barcelona, lany 2005, shan fet importants
esforos per avanar en els mecanismes de cooperaci i coordinaci, i per esquivar les inevitables
i esperables disfuncions que tenen lloc en tot model de concurrncia mltiple territorial. Es comparteix informaci i sistemes, i ms recentment shan adoptat mecanismes per distribuir ms
rpidament les demandes que requereixen duna resposta policial urgent, indistintament del cos
policial que faci la primera intervenci.
En les feines prvies al desplegament dels Mossos a Barcelona, la Generalitat i lAjuntament
van pactar que el desplegament territorial respectaria els deu districtes municipals i els seus
lmits administratius, i que en cadascun shi installaria una comissaria de policia, seguint el
model amb qu estava desplegada la Gurdia Urbana i facilitant que un districte disposs, a ms
dels recursos municipals desplegats, tamb dels policials, cosa que facilita i millora la cooperaci
entre serveis al pblic. Al mateix temps, la Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra disposarien
1. La dotaci de Gurdia Urbana i Mossos dEsquadra a Barcelona sapropa als 6.000 policies, dels quals
cada cos naporta la meitat. A ms, els Mossos dEsquadra despleguen efectius de carcter especialitzat i
central quan els dispositius ho requereixen, principalment de la Brigada Mbil.
94
LLIBRE BLANC
duna central doperacions conjunta. Tot i que no deixa de ser un model basat en la multiconcurrncia del patr espanyol, va suposar i ha estat un gran aven. Per no resol els problemes que
sn intrnsecs a aquests models, aqu i arreu del mn. Sn ms cars infraestructures policials
duplicades, requereixen ms recursos de back-office2 els de cadascun dels cossos, necessiten duplicar les estructures de direcci i planificaci. Per tamb t dificultats per incorporar a
cadascuna de les administracions una visi holstica dels conflictes i les seves causes, i aix, en
alguns casos, facilita que es puguin fer propostes dabordatge diferents i, a voltes, contradictries.
Des daquesta perspectiva, el model podria ser efica o no, per s clar que seria ineficient.
Enfront daquesta visi que titlla el model dineficient, hi ha qui resta importncia a la situaci i posa laccent en el fet que la policia amb majscules en aquest cas shauria dinterpretar
els Mossos tingui un alt nivell de capacitat operativa i qualitat tcnica en els mbits funcionals ms especialitzats. I que la policia local en el nostre cas, la Gurdia Urbana hauria de
centrar-se quasi exclusivament a atendre els problemes de convivncia i el trnsit. Visi anacrnica i antiquada, totalment allunyada de la realitat, que resultaria encara ms greu en el cas
de Barcelona. En primer lloc, perqu la seguretat i la tranquillitat de la comunitat no es poden
compartimentar, i no s gens desitjable que els conflictes, tant lanticipaci com la prevenci,
la intervenci o la reparaci, sencarin a trossos, amb visions diferents i respostes segregades; i,
en segon lloc, i en el cas ms concret de Barcelona, alg pot imaginar o desitjar que la Gurdia
Urbana deixi dactuar en el 28% dels delictes i faltes en qu interv actualment? De ben segur que
la percepci de seguretat sen veuria ressentida, i la victimitzaci tamb.
El nou model: un territori, una policia

Distribuci eficient dels recursos disponibles, qualitat dels serveis pblics, proximitat a la
comunitat, optimitzaci dels serveis ... De ben segur que aquests sn alguns dels principis que
hom exigiria dels poders pblics en fer el pas cap a la construcci dun estat nou. En definitiva,
quin model o sistema de seguretat. s desitjable i possible un altre model policial? Una altra
distribuci que, amb els mateixos recursos fins i tot inferiors, millori la presncia territorial,
la capacitat de resposta i sigui ms simple i eficient? S, evidentment. El repte s dotar-nos de
serveis de qualitat i alhora eficients, i seria un error donar per bo el model actual i limitar-nos a
la seva simple transposici.
No es tracta que els Mossos assumeixin sense ms ni ms el resguard fiscal, el control darmes
i explosius, els serveis destrangeria, la vigilncia de fronteres, lexpedici del document didentitat i el control fronterer que fins ara exerceixen les forces de seguretat de lEstat, i amb aix donar
per enllestit el model de seguretat i policial de Catalunya. Cal un replantejament global que
adeqi el servei de policia a les necessitats del pas i als ciutadans, a la diversitat i heterogenetat
territorial, i que garanteixi la prestaci de serveis policials comparables i homologables arreu del
territori. En el seu disseny i construcci, el que esdevingui per a la Barcelona capital s clau. Efectivament, en resoldre les incgnites i les incerteses dun nou model de seguretat per a Barcelona,
2. Es consideren recursos policials de back-office els que no estan relacionats amb la prestaci de serveis
directes al pblic: protecci i custdia dinstitucions, policia cientfica, trasllat de presos, sistemes dinformaci, unitats de comandament i planificaci...
95
saclarir quin haur de ser el model que es pretn per al conjunt del pas i, alhora, sabordaran
les dificultats poltiques, administratives i tcniques que shauran de resoldre.
Al meu parer, la totalitat de les funcions policials les hauria dassumir una sola policia, assegurant i establint els mecanismes de supervisi i direcci de les diferents autoritats territorials (poltiques, judicials i administratives). s un paradigma nou que resol la complexitat dels
models amb mltiples administracions i autoritats i que evita lexistncia del mateix nombre
de serveis policials independents. Perqu la qesti s recurrent i la pregunta que sen deriva
tamb: Catalunya necessitar els Mossos dEsquadra i ms de dos-cents cossos de policia local
o un altre model, ms simple, equitatiu i eficient, s possible? Barcelona i Catalunya haur
de continuar amb dues policies desplegades Gurdia Urbana i Mossos dEsquadra amb els
corresponents sobrecostos i dificultats de coordinaci, o ha doptar per una nica fora policial
desplegada arreu? Dissenyar i construir el que ser nou t la responsabilitat de mirar el futur,
sense llast ni motxilles. El pas, en el seu conjunt, requereix una fora de policia, de qualitat,
suficient i molt eficient, que presti serveis equiparables i homologables arreu, a Barcelona tamb.
La parcellaci actual va en sentit contrari.
Necessitem una policia que operi en tots els mbits funcionals i que assumeixi les funcions
de les agendes poltiques, administratives i tamb judicials de les diferents administracions catalanes. Molt ben descentralitzada i desconcentrada en la base local, tot establint els principis i
procediments que permeti a alcaldes i alcaldesses requerir la prestaci de serveis policials i participar mpliament en la planificaci, direcci i supervisi de la seguretat local. Coresponsabilitat
en la seguretat pblica que ha de comprometre les autoritats locals amb les de la Generalitat.
Amb un sol instrument policial que assumeix aquesta dependncia poltica diversa. No s un
plantejament nou ni estrafolari. Els models policials basats en el principi dun territori, una
policia existeixen, igual que els de concurrncia mltiple. Les reformes dels sistemes policials
holands i belga, a la fi del segle passat, es van orientar sota aquests parmetres, amb resultats
ben satisfactoris. Sn dos models propers i alhora diferents, tots dos basats en la superaci dun
model mltiple que ha donat pas a un model de policia territorial nica. Probablement, qui
millor va afrontar la superaci del model de mltiples cossos va ser Blgica, precisament pels
nombrosos cossos que existien superposats territorialment i funcionalment i amb dependncies
ben diverses.
A Catalunya, la possibilitat que hi hagi una sola policia mai ha format part de les agendes
poltiques, tot i que en cercles corporatius algunes veus shi han pronunciat. Veient els pronunciaments favorables i contraris, s que es pot intuir que pot generar un debat apassionat, tant
poltic com corporatiu, en part a causa dalgunes visions reduccionistes que es tenen de la seguretat, del concepte dautoritat, de les competncies i de la policia com a servei pblic. En resum,
en lmbit poltic local es pot percebre que es deixar de tenir el control sobre linstrument la
policia i no quedar prou garantit com es continuar prestant el servei per la nova policia,
que depn, financerament i administrativa, del Govern; des de la perspectiva poltica governamental es pot percebre de manera negativa precisament en sentit totalment contrari: posem la
policia en mans dels alcaldes i en perdem el control; i en el camp corporatiu, policies locals que
ho poden veure com una oportunitat de desenvolupament professional servir en una policia
integral i altres negativament pel mateix, i des dels Mossos dEsquadra com una oportunitat
per al pas o una intrusi dels policies locals, que els restar oportunitats.
96
LLIBRE BLANC
La qesti fonamental, per, no s la policia. s quin ser el model el sistema que voldrem per superar el present sota els principis deficincia i proximitat que han demmarcar el
futur. Des daquesta perspectiva, s tant o ms important estructurar b les competncies de
seguretat de les autoritats del Govern i de les autoritats locals que la mateixa policia. Si noms
safronts una reforma policial sense resoldre les dificultats de carcter poltic no haurem avanat gens. Les incgnites de lequaci sn ms senzilles de resoldre del que aparenten. En primer
lloc, les dimensions de la seguretat. Si admetem que en t diverses, com si parlssim descales
cartogrfiques, des de la ms local del barri, el poble i la ciutat, passant per la de la regi o un
sector especfic, fins a la ms global del pas o la internacional, veiem com tamb labordatge de
les competncies poltiques han de respondre a aquestes diferents escales. s a dir, les autoritats
en matria de seguretat, perqu siguin eficients en la seva dimensi de proximitat al que han de
gestionar, tamb han de respondre a aquesta diversitat descales.
Les autoritats locals, els alcaldes i les alcaldesses, podent dirigir el tram de la seguretat que li
correspon en el seu municipi el barri, el districte, el poble, la ciutat i probablement diferents
trams de competncia en funci de la dimensi local. Per sempre amb la capacitat de poder
donar resposta a les demandes quotidianes de la comunitat. I el Govern amb la responsabilitat
de garantir i vetllar perqu els ciutadans de Catalunya rebin serveis de seguretat equiparables i
homologables arreu, proveint linstrument, s a dir la policia, tamb als electes locals. Linstrument s com, les autoritats de seguretat, diverses. Ladequaci de linstrument la policia a
aquest model no ser simple, de ben segur. Per el desplegament dels Mossos dEsquadra entre
1994 i 2008 i el model territorial emprat seran un bon punt de partida amb un resultat que
milloraria el present. La incorporaci dels cossos policials locals augmentaria significativament
els recursos per tamb les bases territorials comissaries, estacions de policia en indrets on
actualment els Mossos dEsquadra no tenen presncia ms enll de les patrulles que hi fan el seu
recorregut diari. Pel cap baix, el manteniment en els municipis de les actuals infraestructures
policials de policies locals i Mossos dEsquadra suposaria un increment de les bases locals de la
nova policia en ms de 150 municipis.
Aquest plantejament s especialment significatiu en el cas de Barcelona. Una sola policia
la Policia de Catalunya desplegada arreu de la ciutat. Amb prerrogatives molt mplies del
Govern municipal en la direcci i planificaci de la seguretat de la ciutat i la prioritzaci dels
serveis. Una policia que alhora ret comptes davant el Govern de Catalunya, i tamb, com qualsevol altra policia, al poder judicial. I un concepte de seguretat que no es circumscriu al delicte
i incorpora la convivncia i la tranquillitat ciutadana com a b a obtenir, garantir i protegir. Un
model, doncs, per al pas i per a la seva capital.
El problema de les dotacions policials

En lactualitat, les administracions pbliques catalanes Generalitat i ajuntaments disposen duns 28.000 efectius policials (Mossos dEsquadra i policies locals). A ms, es calcula que
a Catalunya el Govern espanyol hi t desplegats prop de 7.000 efectius de les forces i cossos de
seguretat de lEstat (Gurdia Civil i Policia Nacional). Un total de 35.000 policies per dur a terme
totes les funcions policials. La qesti s quin seria el nombre de policies necessari en una Catalunya sobirana: els mateixos que hi ha ara? Depn.
97
Dur a terme funcions de seguretat que ara no realitzen ni la Generalitat ni ajuntaments

requerir ms policies, s obvi. La pregunta s: quants? La resposta dependr de si ens limitem
a la transposici del model vigent, ja exposat a bastament, o construm el nou model. Si lopci
s dun cos nic, podem afirmar que els 28.000 mossos i policies locals estaran en condicions
de dur a terme ms funcions i activitats que en lactualitat. Per en cap cas es podr pretendre
que facin totes les noves amb un estndard mnim de qualitat i servei. Faran falta ms policies, s clar, per amb una rtio per al conjunt del pas al voltant dels quatre policies per mil
habitants,3 i ens situarem a lentorn duns 32.000 policies, significativament inferior als 35.000
actuals. Caldr, doncs, preveure un increment de 4.000 policies addicionals als actuals. Aix
significa convocatries en les quals es prevegin les noves incorporacions i alhora la reposici del
decreixement de les plantilles ja madures.4
En el cas de Barcelona, la capital de Catalunya tindr necessitats de seguretat diferents de les
actuals? Necessitar una dotaci policial ms gran? La resposta s senzilla: haur datendre nous
requeriments de seguretat derivats, precisament, de la seva condici de capital destat, a ms de
les que ja ha dafrontar ordinriament. Principalment, els compromisos internacionals de protecci de les legacions diplomtiques, lassegurament i protecci de les infraestructures de lEstat
i la seguretat de totes les activitats que lEstat duu a terme a la seva capital. Gens menyspreable. Implica disposar dun nombre important de recursos immobilitzats. I com en tota capital
destat, la dotaci policial depassar amb escreix la mitjana del pas.5 Hem de considerar, per,
que ja ara la principal infraestructura policial de la Generalitat, el complex central dels Mossos
dEsquadra, est localitzat a Sabadell, on hi ha la major part dels recursos policials centrals que
en altres pasos estan localitzats a la capital i fan augmentar la rtio. Fetes aquestes consideracions, podem situar el futur contingent policial de Barcelona al voltant dels 7.500 policies, fet que
suposa una rtio de 4,65 policies per 1.000 habitants, i uns 1.500 policies, que suposa un increment del 25% actual.
Lautoritat de seguretat de Barcelona

Definits els trets principals del model, els requeriments nous de seguretat que tindr la capital de
lestat i la policia nica com a concepte, ens cal una major concreci de la funci dautoritat de
seguretat que en aquest context haur de correspondre a lalcalde o alcaldessa de Barcelona i la
relaci amb les autoritats de seguretat del Govern. Al cap i a la fi, com he exposat anteriorment, la
policia ser nica i finanada per la Generalitat, per les competncies de seguretat continuaran
repartides entre diverses autoritats, locals i del Govern.
El Govern municipal no pot ni podr renunciar a intervenir en els afers que afecten la comunitat perqu forma part de la seva ra de ser i dels deures que ha contret amb la ciutadania. En
3. Des de fa anys, la rtio que hom calcula per al conjunt espanyol s de 4,5 policies per 1.000 habitants.
Per s una rtio calculada dacord amb un model de multiconcurrncia. En un model de policia nica,
la rtio ha de ser sensiblement inferior.
4. Les policies locals tenen un comportament demogrficament madur, amb decreixements anuals significatius per jubilacions i altres baixes definitives. Els Mossos dEsquadra encara no han arribat al seu cicle
de maduresa i el decreixement, tot i que existeix, no s significatiu.
5. Les ciutats de Pars, Londres i Madrid superen la rtio de 10 policies per 1.000 habitants.
98
LLIBRE BLANC
particular, garantir la convivncia dacord amb els principis que regeixen la ciutat per la seva
histria, cultura, tarann i maneres de fer; i en la resoluci de conflictes que es donen a la gran
urbs, que tamb tenen caracterstiques diferents duna ciutat a una altra; i afrontar els reptes
dinseguretat que atemoreixen la comunitat o amenacen la llibertat de la ciutadania, i el disseny
i la gesti dun espai pblic apropiat per viure i conviure.
Tots i cadascun daquests punts formen part de la responsabilitat i capacitat que t el Govern
municipal i que ha adquirit amb la ciutadania. I disposa de les competncies i recursos per afrontar-los i fer-ho possible. Seguretat entesa en sentit ampli, tamb. Precisament per aix, el Govern
municipal haur de disposar dmplies prerrogatives en el disseny, direcci i gesti daquesta
seguretat local, que no es pot compartimentar ni s divisible.
Lalcalde o alcaldessa, doncs, haur de tenir capacitat per influir en la selecci del comandament de la policia a Barcelona, planificar les infraestructures i recursos policials a la ciutat,
establir els criteris dintervenci davant els conflictes i prioritzar i concretar per quina seguretat
i tranquillitat es treballar en cadascun dels barris i dels districtes.
En definitiva, una Barcelona actora i protagonista del benestar i la seguretat dels seus
ciutadans.
99
Recuperar
la capitalitat
Alfons Durn-Pich
Empresari
Ha estat president i conseller delegat dempreses dalimentaci, qumiques, distribuci,
responsabilitat social corporativa, consultoria estratgica, publicitat i altres.
Actualment s conseller no executiu dun grup industrial i inversor en renda variable al mercat americ.
s membre de lAmerican Marketing Association des del 1980, de lAcademy of Management
i de la South Place Ethical Society.
arcelona va ser fins al 1714 capital duna naci sobirana dun estat plurinacional, dotada
daquelles institucions bsiques que la feien viable, tant en el pla poltic com en el jurdic
i en el social. Els tres-cents anys passats des de llavors noms han significat un llarg parntesi
dasfxia per part de lestat invasor, que no ha pogut liquidar les bases de la naci sotmesa.
Barcelona no va ser fruit de latzar ni de les decisions arbitrries de la creu i lespasa, que
van marcar territoris i van crear ciutats entelquia en funci de les seves velletats, del seu estat
de salut o dels seus interessos a curt termini.
Barcelona, ancorada en el Mediterrani, va servir denlla martim per afavorir el comer des
del primer capitalisme mercantil. Els estralls de la natura (en particular les epidmies) no van
poder enfosquir del tot els seus projectes dexpansi, que no va ser mai una expansi amb nim
de dominar i sotmetre, sin de propiciar lintercanvi i lactivitat econmica.
100
LLIBRE BLANC
s per aix que un acostament rigors a la realitat permet declarar que en el cas de Barcelona
es donaven i es donen les condicions objectives per ser la capital duna naci que havia estat
segrestada per les armes.
Barcelona va caure i van caure les seves Constitucions, que descrivien amb codis molt elaborats fruit de lexperincia la manera de comprendre el mn (el seu Weltanschauung) que
tenien els seus ciutadans i, per extensi, tots els catalans.
Per, malgrat lopressi, els successius processos de castellanitzaci, la destrucci de barris sencers de la ciutat per construir una fortalesa (la Ciutadella) que atemoria la poblaci, els
bombardejos indiscriminats des del castell de Montjuc per recordar qui manava, la salvatge
matana de civils per part de laviaci feixista en plena Guerra Civil, els habitants de Barcelona
no van defallir. Les formes de vida catalana que tan magistralment descriu Ferrater Mra
van seguir vives i van mantenir lesperit que havien heretat dels seus progenitors, i que aquests
alhora havien rebut com un llegat histric.
En termes antropolgics, aquell trenat de continutat, seny, mesura i ironia ha estat sempre
lltima trinxera a defensar enfront de la voluntat de transformar la nostra capital en una unitat
administrativa. Barcelona sempre ha trobat maneres per superar les envestides dun enemic ms
poders en termes de recursos. Va ser per aix que va desplegar en el seu moment a travs de la
Mancomunitat un gran pla en el camp de la cincia, leducaci i la tcnica, que el cop destat de
Primo de Rivera no va poder aniquilar. Va ser per aix que els primers industrials van enviar els
seus fills a Anglaterra, perqu aprenguessin els nous oficis i traslladessin els seus coneixements a
la nostra ciutat, fet que determinaria lenlairament duna tmida Revoluci Industrial sempre
menyspreada per les classes extractives, que van fer de Barcelona la fbrica dEspanya. Va
ser per aix que el despertar de les noves tecnologies no va enxampar desprevingut el collectiu
demprenedors, que rpidament va connectar amb les noves fonts del saber.
Barcelona no ha estat mai una ciutat de rendistes. s una ciutat pragmtica, orientada a lacci, ms calvinista que catlica, que no renuncia fins a aconseguir els seus objectius. A Barcelona, que no t recursos naturals, li encaixa la cita de Mark Twain, quan deia: They didnt know
it was impossible, so they did it.
Ara ja noms ens queda deixar anar el llast, dotar-nos de les infraestructures que ens falten o
que shan de completar (xarxes viries, serveis ferroviaris, ports, aeroports, etc.) i seguir lestela
que ens marca la nostra trajectria histrica.
Hem sabut generar riquesa. Ara hem dadministrar-la degudament. Lesfor de molts ha fet
que el nostre grau de notorietat sigui elevadssim. Hem de fer certs ajustos per canviar el nostre
posicionament en algunes variables. Per, per sobre de tot, hem de potenciar la idea que Barcelona i Catalunya constitueixen un tndem molt ben cohesionat, i que Barcelona s la primera
capital del nou estat recuperat.
Aquest s el gran desafiament, el nucli del nostre pla estratgic. Barcelona necessita Catalunya, com Catalunya necessita Barcelona. El joc dialctic dels fluxos centrpets i centrfugs ha
destar molt ben greixat, per no caure en els vicis dels estats centralistes. En aquesta ocasi histrica no podem defallir. s potser la nostra ltima i gran oportunitat. I s que, malgrat que
Catalunya no va poder continuar essent Estat, Barcelona mai no va deixar de ser Capital.
101
Barcelona:
de capital europea
a capital de pas
Mart Estruch Axmacher
Nascut a Lovaina (Blgica). Filleg i periodista. Responsable de Comunicaci Internacional
del Consell de Diplomcia Pblica de Catalunya (DIPLOCAT). Anteriorment ha estat cap de Comunicaci
Internacional de la Generalitat de Catalunya (2012-2014) i delegat de la Generalitat a Alemanya (2008-2012).
Va treballar per als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992 i per al Frum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
T un mster en Diplomcia i Acci Exterior de lIBEI-UPF.
Introducci
a fa anys que Barcelona juga a la primera divisi de les ciutats del mn i apareix en llocs
capdavanters dels rnquings ms diversos, ja siguin turstics, econmics o de producci
cientfica. Si hagussim de posar una data, segurament coincidirem que els Jocs Olmpics de
1992 no noms van canviar la fesomia urbanstica de la ciutat, sin que la van situar al mn. En
aquests moments, Barcelona es troba entre la desena de ciutats europees que qualsevol persona
vol visitar en un moment o altre, sigui per motius professionals o de lleure. La majoria daquestes
ciutats sn capitals destat, com Londres, Pars i Berln, per tamb nhi ha daltres, com Mil,
que no ho s. Fora dEuropa, el cas de Nova York s el paradigma de les capitals no estatals. Ara,
Barcelona pot passar del segon grup al primer.
Com afectar la independncia de Catalunya a la internacionalitzaci de la ciutat de Barcelona? Quins beneficis nobtindr? Hi haur perjudicis, tamb? Ser molt diferent una Barcelona
capital destat de la ciutat que tots coneixem? Somplir de seus corporatives i comitives de cotxes oficials? Acollir encara ms congressos i creuers? Hi haur organitzacions mundials que
hi installaran la seva seu? El text que segueix mira de donar resposta a aquestes preguntes a
partir duna premissa clara: Barcelona ja exerceix de capital europea i de capital mundial. Ara
cal veure com lafecta ser, tamb, capital dun pas que formar part de la UE i ser reconegut
internacionalment.
102
LLIBRE BLANC
Situaci actual
Des duna perspectiva internacional, la situaci de la capital de Catalunya s excellent. La marca
Barcelona s reconeguda arreu del mn i la ciutat s el pol ms potent del sud dEuropa. Segons
linforme Observatori Barcelona 2014, elaborat conjuntament per lAjuntament i la Cambra de
Comer de la capital catalana, Barcelona s la setena ciutat del mn amb millors perspectives
defutur, per davant de Berln i Amsterdam. Aquest informe compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del mn a partir dun conjunt dindicadors econmics i socials
procedents de fonts oficials i agrupats en sis rees temtiques: negocis, coneixement, turisme,
sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat laboral i formaci. Barcelona escala
quinze posicions en dos anys i destaca en aspectes com els negocis, el turisme i la marca global.
La ciutat se situa entre les deu primeres ciutats del mn en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat i les dades dels diferents indicadors milloren positivament respecte
a anys anteriors. En aquest mbit s una de les que registren una millor evoluci, ja que se situa
en la tercera posici europea segons el prestigis Financial Times. A ms, la consultora KPMG
atorga a Barcelona la posici nmero deu al mn com a receptora dinversi estrangera de nous
emplaaments durant el 2013, una dada que tamb millora respecte al 2012. El Ministeri dEconomia espanyol mant que les inversions estrangeres a Catalunya el 2014 han baixat un 60% en
comparaci amb lany anterior, per aix es deu al fet que computen la inversi en funci don
s la seu social de lempresa, que majoritriament s a Madrid, i no on es fa la inversi, que molt
sovint s a Catalunya. Entre els projectes recents a la ciutat de Barcelona hi ha el de les empreses
nord-americanes Alphanumeric, que han creat un centre datenci al client amb setanta llocs de
treball, i Ebay, que ha ampliat la seva presncia amb cent llocs de treball suplementaris.
Si comptabilitzem el nombre de congressos internacionals, Barcelona se situa, per darrerede
Pars, Madrid i Viena, en la quarta posici mundial amb 179, entre els quals nhi ha alguns
detan emblemtics com el World Mobile Congress. En lmbit del turisme, Barcelona va superar
per primera vegada el 2013 la xifra de 7,5 milions de turistes allotjats en hotels, la majoria (80%)
procedents de mercats internacionals. Laeroport del Prat es mant en el top ten europeu en nombre de passatgers (35,2 milions), mentre que el port es converteix en el primer dEuropa i el quart
del mn en passatgers de creuers. Barcelona s una ciutat verda i sostenible, reconeguda com a
quarta smart city dEuropa, i aconsegueix la sisena plaa del mn com a millor marca global. Pel
que fa al coneixement,se situa en la cinquena posici en producci cientfica a Europa i onzena
al mn, i augmenten significativament les patents tecnolgiques. En aspectes com la formaci i
el treball, Barcelona destaca per disposar de dues de les deu millors escoles de negocis dEuropa,
a la vegada que les seves universitats fan que creixi el percentatge de treballadors amb estudis
universitaris al conjunt de Catalunya.
Estat a favor o en contra

Aquests i altres indicadors mostren la bona situaci de la ciutat en el tauler descacs de les metrpolis internacionals. Ara b, qu significar per a Barcelona el trnsit de capital no estatal a capital estatal? En lmbit de les relacions internacionals estrictes, podrem pensar que no ser cap
canvi radical. Lalcalde de Barcelona continuar encapalant missions empresarials a la Xina,
103
Mercats de Barcelona mantindr la seva xarxa de contactes amb mercats darreu del mn, i els
intendents de la Gurdia Urbana continuaran participant en frums internacionals i intercanviant experincies dxit amb altres cossos policials estrangers, per posar alguns exemples. En
aquest sentit, s evident que shi notar molt ms Catalunya, que canviar de cop el seu estatus
poltic de regi espanyola a estat sobir, amb tot el que aix comporta. En termes futbolstics,
seria com si Catalunya pugs de tercera regional a segona divisi. A primera divisi no, perqu
aquesta, no ens enganyem, s la dels pasos del G20 i Catalunya no en formar part.
Barcelona, en canvi, no pujar de divisi, perqu ja ocupa el rang que li pertoca. Per mantenint el smil futbolstic, li passar una cosa molt ms important: deixar de tenir un rbitre que
sempre li xiula en contra. Ciutats com Pars i Londres sn grans ciutats per si soles, per tamb
s evident que una part del seu prestigi i el seu potencial es deu al fet que sn capitals estatals. Les
grans infraestructures, des dels aeroports fins als museus, passant pels ministeris i les seus dels
organismes pblics, tenen tendncia a concentrar-se a la capital. Aquestes ciutats aprofiten, ben
legtimament, el pes poltic, econmic i social que el seu estat els atorga. En el cas de Barcelona,
per, la situaci actual s just a la inversa: lEstat espanyol no solament no li atorga el pes poltic,
econmic i social que concedeix a Madrid, sin que massa sovint fa els possibles per restar-nhi.
El cas de la xarxa de tren dalta velocitat o el traat del Corredor Mediterrani sn els casos ms
punyents i recents de decisions de lEstat que perjudiquen clarament leconomia catalana, reconeguts i denunciats des de fa anys per la classe empresarial del pas. Nhi ha molts ms, s clar,
i digualment importants, com ara la lentitud a lhora de construir els accessos viaris i sobretot
ferroviaris al port de Barcelona, que posen en perill la inversi de lempresa xinesa Hutchinson,
o el nul inters per part dAENA de convertir laeroport del Prat en hub internacional. Economistes com Ramon Tremosa i Germ Bel ho han estudiat amb detall i nhan escrit llibres sencers.
Aquests dficits en infraestructures cabdals per a la ciutat i per a leconomia de Catalunya sn
impensables en una Barcelona que sigui capital destat. LEstat espanyol, que segueix un model
altament centralista i radial, ho concentra tot a Madrid. No a tot arreu s igual. A pasos de
tradici genunament federal, com Alemanya, aquest fenomen s molt menys intens. All, per
exemple, laeroport ms important del pas s el de Frankfurt, que daltra banda disposa dun
model de gesti descentralitzat amb participaci dels governs regional i local.
Un altre exemple de federalisme alemany: la seu dun organisme tan important com el Tribunal Constitucional s a Karlsruhe. A Espanya, en canvi, la decisi de traslladar de Madrid
a Barcelona la seu duna entitat com la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions (CMT),
pactada el 2004 entre Pasqual Maragall i Rodrguez Zapatero, va aixecar un autntic rebombori
poltic. El que hauria pogut ser considerat com una mostra de descentralitzaci va acabar derivant en una batalla als tribunals. Menys bona acollida va tenir encara el possible trasllat de la seu
dEndesa arran duna Opa de Gas Natural lany 2005. La presidenta de la Comunitat de Madrid,
Esperanza Aguirre, va arribar a dir que seria una mala notcia que la seu marxs del territori
nacional i daltres van declarar que preferien abans una Endesa alemanya que catalana.
Per tant, en la mentalitat de molts dirigents poltics del Govern espanyol, dun i altre color,
passats i presents, Barcelona no forma part del territori nacional i, per tant, no s destinatria
prioritria dinversions o candidata a acollir seus dorganismes, siguin estatals o internacionals.
Com a capital dun estat independent i tenint en compte la desaparici del dficit fiscal actual,
aquesta situaci es capgiraria i un tema tan primordial com el de les infraestructures podria
resoldres positivament en un termini de temps relativament breu. El port, laeroport, la Zona
104
LLIBRE BLANC
Franca, la Fira i Mercabarna podrien desenvolupar plenament el seu potencial logstic i econmic i conformar un nou model productiu de futur. Amb aquestes infraestructures posades al
dia i una economia sanejada, les inversions estrangeres i la installaci de noves multinacionals
sn un escenari molt ms probable que els escenaris catastrofistes que anuncien avui dia algunes
veus malintencionades. La ciutat es beneficiaria igualment de la quota estatal desdeveniments i
organismes internacionals que correspongui a un pas de la mida de Catalunya, similar a Sucia,
Dinamarca, Finlndia o ustria; per, no ho oblidem, amb unes condicions geogrfiques, climtiques i de mercat de treball ms atractives que les daquests pasos.
Alguns escenaris de futur

Barcelona ja s avui la quarta ciutat que no s capital destat amb ms representaci consular
del mn, per darrere de Hong Kong, Nova York i Hamburg. Concretament hi ha noranta-vuit
consolats, que sn actors clau a lhora destablir relacions bilaterals amb els estats respectius.
En una Catalunya independent reconeguda internacionalment, aquests consolats passaran de
manera automtica a tenir el rang dambaixades, amb un previsible augment del personal que hi
treballa i, en alguns pocs casos, potser amb un canvi de seu. Les ambaixades incorporaran oficines comercials, turstiques i culturals, amb laugment dactivitat i de dinamisme corresponent,
que repercutir bsicament a Barcelona. Des dun punt de vista geoestratgic, les ambaixades
ms importants seran les de Frana i Espanya en primer lloc, Alemanya i Portugal en segon, i
les dels pasos mediterranis com Marroc, Israel i Turquia en tercer. Si hi incorporem la vessant
econmica i comercial, cal afegir a la llista pasos com el Jap, la Xina, el Brasil i Rssia. Aquestes
ambaixades seran les encarregades de collaborar amb el futur Ministeri dAfers Exteriors catal
en les visites de caps destat, que de manera espordica ompliran la ciutat de Barcelona de banderes i comitives oficials.
Com qualsevol altre estat sobir, Catalunya tindr dret a participar, amb major o menor
influncia i ms o menys directament, en les grans organitzacions supranacionals i a convertir-se
en un actor ms de les relacions internacionals, ja sigui a la Uni Europea, les Nacions Unides,
el Fons Monetari Internacional o lOTAN. A ms dintervenir-hi, podr postular-se ambms
opcions que actualment a acollir alguna seu europea o oficina sectorial daquests organismes.
No totes les seus sn a Brusselles, Estrasburg o Ginebra. Loficina regional per a Europa de
lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), per exemple, s a Copenhaguen, i una petita branca
daquesta s a Barcelona: lOficina per a lEnfortiment dels Sistemes de Salut. Amb un aeroport
gestionat de manera professional i que faci de hub del sud dEuropa, Barcelona tindr totes les
caracterstiques necessries per acollir alguna daquestes seus. Actualment, lnica seu internacional de primer nivell a Barcelona s la de la Uni per la Mediterrnia (UpM), al Palau de
Pedralbes, amb un elevat potencial de futur si algun dia la situaci de tensi a lOrient Prxim
es calma.
De fet, des de fa uns quants mesos, Barcelona disposa dun espai on ja shan comenat a
installar alguns organismes internacionals importants. Es tracta del remodelat Recinte Modernista Barcelona - Sant Pau, un espai nic al mn inaugurat el passat mes de febrer. En aquests
moments, hi conviuen la Casa sia, lInstitut Forestal Europeu (EFI), la Global University
Network for Innovation (GUNI), el Secretariat de la Global Water Operators Partnerships Alliance (GWOPA), lesmentada lOficina per a lEnfortiment dels Sistemes de Salut de lOMS, el
105
Programa de Perfils de Ciutats Resilients del Programa de Nacions Unides per als Assentaments
Humans (UN-HABITAT) i lInstitut sobre Globalitzaci, Cultura i Mobilitat de la Universitat
de les Nacions Unides (UNU). Conscient de les possibilitats i les sinergies que es poden crear en
aquest entorn, el Govern de la Generalitat prepara un projecte de llei per reforar-lo. El refor
definitiu, per, arribar quan Catalunya sigui un estat sobir, en qu als pavellons que encara
romanen buits i per remodelar no els mancaran pretendents. Tamb hi ha entitats internacionals
fora de Sant Pau, com la United Cities and Local Governments (UCLG), una xarxa de ciutats i
governs locals i regionals que s a Ciutat Vella.
Barcelona acull igualment una srie dentitats catalanes que destaquen per la seva activitat
internacional. LInstitut Europeu de la Mediterrnia (IEMed), el CIDOB, el Consell de Diplomcia Pblica de Catalunya (DIPLOCAT), lInstitut Catal Internacional per la Pau (ICIP) i el PEN
Catal en serien alguns exemples clars, per nhi ha molts ms, atesa la llarga tradici europeista
i de mirar ms enll de les nostres fronteres que hi ha a Catalunya. Nhi ha moltes dagrupades
a la FOCIR, la Federaci dOrganitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. Lactivitat daquest seguit dentitats en una Catalunya independent no faria ms que augmentar, amb
unMinisteri dAfers Exteriors catal encarregat tamb de promoure Catalunya al mn, i amb un
pressupost de ben segur ms ampli.
Un sector en qu el vaticinat increment pressupostari es pot notar especialment s el de la
recerca i la innovaci. La crisi econmica ha frenat parcialment la rpida evoluci positiva dels
centres i programes com lICREA que el Govern de la Generalitat va posar en marxa fa una
dotzena danys. Tal com mostren les beques de lEuropean Research Council i altres indicadors
com les publicacions cientfiques o les patents, Catalunya sha posicionat en un lloc capdavanter
sobretot en lmbit de la biomedicina i la biotecnologia, amb el clster BioCat com a buc insgnia
i amb centres de prestigi internacional com el Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB),
el Centre de Regulaci Genmica (CRG) i lInstitut dInvestigacions Biomdiques Pi i Sunyer
(IDIBAPS). Altres centres i installacions que ja ara contribueixen a la internacionalitzaci de
Barcelona i que poden fer-ho encara ms en el futur si disposen de ms mitjans sn lInstitutde Cincies Fotniques (ICFO) de Castelldefels, el superordinador MareNostrum del Centre
de Supercomputaci de Barcelona (BSC) i, no gaire allunyat de la ciutat, el Sincrotr ALBA de
Cerdanyola.
Pel que fa als grans esdeveniments mundials, sovint de caire esportiu, la independncia de
Catalunya obrir un nou marc doportunitats per a la seva capital. En efecte, un cop superada
una primera fase previsiblement breu, en qu caldr consolidar leconomia i demostrar al mn
que el pas pot respondre com ja feia abans a grans reptes logstics, Catalunya tindr el comptador a zero a lhora daspirar a acollir un Mundial de futbol, una Exposici Universal o el festival
dEurovisi, per posar tres exemples de nivells diferents. Lexcepci bvia sn els Jocs Olmpics,
que recauen en ciutats i on Barcelona ja va tenir ocasi denlluernar el mn lany 1992. La ciutat, per, opta ara a ser la seu dels Jocs Olmpics dhivern el 2026, amb un projecte que ja est
dissenyat. Saber si la independncia de Catalunya afavorir o perjudicar aquesta candidatura
s impossible, ja que els camins de la diplomcia olmpica sn molt complexos. Igual que es va
traslladar el repte del 2022 al 2026, lopci de retardar-ho fins al 2030 sempre hi ser. No cal
insistir en limpacte econmic que tenen aquest tipus desdeveniments, amb xifres milionries
en mltiples sectors i la creaci de milers de llocs de treball ja des dalguns anys abans. A aquest
impacte directe cal afegir-hi una publicitat impagable pel que fa a imatge turstica i de marca.
106
LLIBRE BLANC
El repte de la marca de pas s, precisament, un dels que Catalunya no tindr ms remei que
afrontar amb la independncia. Fins ara no sha resolt satisfactriament, per motius diversos i
massa complicats danalitzar aqu. Cada pas t una srie de smbols, monuments o elements
gastronmics que el caracteritzen i el projecten internacionalment. Algunes ciutats tamb tenen
una marca ben definida i consolidada i s evident que Barcelona est entre aquestes. La combinaci de Gaud i el FC Barcelona fa que la marca Barcelona sigui una marca molt poderosa, difcil
de batre. Que Gaud i el Bara en sn els elements ms caracterstics ho demostra, entre daltres,
una cerca a Google de les imatges associades amb Barcelona. La mateixa cerca amb la paraula
Catalonia, en canvi, ens ofereix una barreja dimatges que demostra que la feina est per fer. Els
castells i la gastronomia tenen molts nmeros per formar-ne part, per segurament el ms intel
ligent i senzill ser acceptar que Barcelona s, justament, lelement ms atractiu que pot oferir
la marca Catalunya. En tot cas, les sinergies i la convivncia harmoniosa entre les dues marques
sn un clar repte de futur, per no dir de present.
Conclusi
Amb la independncia de Catalunya, la internacionalitzaci de Barcelona noms far que augmentar. Barcelona ocupa ja avui, per mrits propis i sense ser capital destat, un lloc molt destacat
entre les ciutats europees i mundials. Diferents rnquings i indicadors solvents ho certifiquen.
Barcelona ha assolit aquesta posici malgrat pertnyer a un estat centralista com lespanyol, que
concentra inversions i seus dorganismes a Madrid. A ms, en un sector tan estratgic per a leconomia com sn les infraestructures, hi ha mostres evidents que Espanya ha perjudicat els interessos empresarials catalans per motius poltics. En una Catalunya independent, les grans infraestructures de pas, com laeroport, el port i els accessos viaris i ferroviaris, permetrien a Barcelona
exercir tot el seu potencial logstic i econmic i la convertirien en el gran pol que connecti el mn
amb el sud dEuropa i en centre dintercanvi de mercaderies amb els pasos emergents.
Catalunya mai no ha considerat els Pirineus com una barrera natural, sin com el pont cap a
una Europa que molt sovint li ha perms situar-se a lavantguarda de corrents socials i culturals.
En un estat sobir i en ple exercici de les seves competncies i recursos, que formi part de la Uni
Europea i sigui reconegut internacionalment, la simbiosi amb la resta del continent ser ms fcil
i fructfera que mai. Barcelona est destinada a convertir-se en una metrpoli tan atractiva com
influent, seu dempreses multinacionals i dorganismes internacionals. Aquests darrers tenen en
el recentment inaugurat Recinte Modernista Barcelona - Sant Pau una ubicaci nica i singular.
Sense dficit fiscal, les entitats catalanes que es dediquen a les relacions internacionals disposaran
de ms recursos per desenvolupar la seva tasca i els grans centres dedicats a la recerca biomdica,
situats a Barcelona, podran competir a escala mundial.
Barcelona, amb una marca potent i ben definida, exerceix des de fa molt de temps de capital
europea. Com a capital dun estat independent no sols ajudar a construir de manera automtica
la marca Catalunya, sin que tindr el cam obert per convertir-se en capital mundial.
107
La mitjana
gran capital
dun petit
gran territori
Ramon Folch
Socioecleg, director general dERF
arcelona no ha estat mai capital dun estat modern. Ha estat capital dun regne medieval,
aix s. Tamb capital dun regne renaixentista, i desprs barroc, supeditat a una monarquia polisinodial que el preteria sistemticament. Tampoc no ha estat, encara menys, capital
dun estat industrial independent. Per ha estat sempre la capital del seu pas. s una situaci
singular que es reflecteix en la configuraci urbana de la ciutat. T nombrosos edificis civils
notables, fins i tot palaus reials, per est mancada de la caracterstica arquitectura de capital
del xviii, del xix i fins del xx. Aquesta arquitectura (palaus reials neoclssics, parlaments o
assemblees nacionals, seus del Govern, ministeris, etc.), amb gran aparat o de manera discreta,
s present a Pars o a Amsterdam, a Madrid, a Londres o a Budapest, per no pas a Barcelona.
Lesplndid eixample vuitcentista dIldefons Cerd accentu aquest fenomen en desplegar una
ciutat igualitria i istropa que defugia camps de Mart, palaus representatius i avingudes per a
desfilades. Una gran ciutat, una capital escarida.
108
LLIBRE BLANC
Barcelona ha sabut treure partit de la seva condici. s una ciutat diferent, acollidora i molt
atractiva; basta veure laclaparador nombre de visitants que acull anualment. Algunes de les seves
caracterstiques seran indiscutibles avantatges competitius en la nova situaci de capitalitat que
presumiblement haur dassumir, per s oport que sigui tamb conscient de les limitacions
heretades. Les funcions de capital dun estat europeu modern exigeixen elements urbans de qu
Barcelona encara no disposa. Alguns sn elements fsics, daltres sn sistemes funcionals. Conv
que es doti ben aviat duns i daltres i, tamb, que exploti amb habilitat els avantatges que ja t.
Com a capital destat, Barcelona haur de ser governada duna altra manera. Haur de resoldre
els seus reptes urbans domstics, siguin urbanstics, socioeconmics o ambientals, per tamb
haur dencarar els seus reptes nacionals. Caldr que es miri el mn duna altra manera, perqu
no es representar a ella mateixa, sin a tot Catalunya. Sempre ho ha fet, per per defecte; com
a capital, haur de fer-ho proactivament. Tres dcades dautonomia catalana hauran representat un tmid assaig daquest nou rol. Per entendrens: els consolats administratius esdevindran
ambaixades poltiques i els departaments de la Generalitat, ministeris. Caldr inventar espai per
acollir organismes internacionals, i tamb noves seus corporatives.
Aix obligar a abordar duna vegada per totes una antiga assignatura pendent: com anomenarem Barcelona? El terme municipal de la ciutat s funcionalment ple des de fa temps. On
residiran les noves funcions? La plaa de Sant Jaume pot acollir lajuntament de la ciutat, per no
pas el Govern de lEstat (ja amb la Generalitat noms hi cap la Presidncia...). El terme municipal
de Barcelona t noms 100 km2 (la meitat no urbans, a la serra de Collserola) i acull 1,6 milions
dhabitants; la ciutat real sestn pels 633 km2 de lrea metropolitana, on viuen 3,2 milions de
persones. La capital del nou estat ser aquesta rea, no pot ser de cap altra manera. Els actuals
trenta-sis municipis de lrea metropolitana podrien constituir la nova Barcelona DF que la nova
Catalunya necessitar.
Un DF de 3,2 milions dhabitants per a un estat de 7,5 milions en un territori de 32.000 km2:
sn unes dimensions modestes. La seva rellevncia haur de ser, com ja s avui, ms qualitativa
que quantitativa. Per aix aquesta Barcelona DF haur de ser una mitjana gran capital dun petit
gran territori. Amb un port i un aeroport descala europea. Materialment ja els t. Aleshores
podran funcionar com a tals. Haur de ser una ciutat eficient, perqu els temps ho demanen i
perqu el seu limitat espai li ho exigeix. Eficient en ls del territori i eficient en ls dels recursos.
Tamb ja ha comenat a avanar en aquesta direcci. Hi haur dexcellir. Penso que podria esdevenir un referent global deficincia i dequitat urbanes. Seria una manera oportuna dassumir
el rol de capital, justament. Fent de la necessitat virtut, pot liderar aquesta avanada concepci
urbana. Si ho fa, haur trobat la seva manera destar rellevantment al mn, de sentir-se cmoda
en la seva pell i de tibar del carro socioeconmic catal. s el que correspon a la capital de la
Catalunya independent del segle xxi.
109
Barcelona,
capital
duna Catalunya
ciutat
Ramon Gomis
Metge i investigador endocrinleg
110
LLIBRE BLANC
ualsevol intent de contestar aquesta pregunta hauria de tenir en compte de quin estat
estem parlant. Podem dissenyar un estat centralista similar al model francs i espanyol,
o podem pensar en un model ms descentralitzat com lalemany. A ms del model, cal considerar altres reptes rellevants en el paper de Barcelona com a capital de Catalunya que sn clau en
lorganitzaci dun futur estat.
El primer daquests s leconmic. s difcil no tenir en compte que Barcelona ha de ser no
sols la capital financera de Catalunya sin tamb en un futur estat del sud dEuropa. T en
aquest sentit alguns elements que ja ho afavoreixen, com ser la seu de dues grans corporacions
bancries que, per fora, en un nou estat, han de tenir una dimensi molt ms internacional.
Tanmateix, el model econmic i social que ha de promoure la mateixa Barcelona no en tinc
dubte s que Catalunya faci un aposta clara per la meritocrcia, per la qual cosa ha de potenciar encara ms la recerca i la innovaci, entenent que aquestes sn claus de volta que ens han
de permetre competir en el marc no noms dEuropa, sin de tot el mn. Aquesta vocaci de
Barcelona, ja existent, sha de potenciar i sha de considerar com un eix vertebrador duna Catalunya del futur.
Sobre aquesta base, un important pes financer i una gran capacitat creativa, Barcelona com
a capital destat pot fer un salt qualitatiu en la carrera competitiva que ha establert amb altres
ciutats dEuropa, en aspectes tals com fires, esdeveniments econmics i socials i congressos. En
cap cas ser capital destat li hauria de suposar un handicap, ben al contrari, li hauria de permetre
potenciar el seu aeroport com un hub intercontinental, i el seu port com a centre impulsor del
comer a loest de la mediterrnia.
El segon repte s social i cultural. El pas, Catalunya, no entendria que Barcelona com a
capital dun nou estat no fos capa de dinamitzar la resta del territori catal, i laposta clara seria
establir un model descentralitzat que, sense fer perdre el potencial que com a capital Barcelona
ha de tenir, tingus la generositat suficient per facilitar que altres rees del pas esdevinguessin
tamb nusos importants, no sols de creixement econmic sin tamb social i cultural. Per aix
cal que Barcelona aposti decididament per la descentralitzaci, sense voler en un nou estat
esdevenir una megaurbs a la manera que ho han fet altres ciutats del mn en esdevenir capitals
dun nou estat. Voler crixer en qualitat, en valor afegit, ms que en quantitat, evitant un procs dimmigraci interna que podria comprometre la mateixa cohesi social de Barcelona. Si el
disseny fos aquest, caldria potenciar la indstria cultural, sobretot aquella que exigeix tenir al
seu voltant un gran volum de massa crtica, afavorint la captaci de talent internacional que en
potencis aquest dinamisme. Ser una capital dun nou estat, si es vol esdevenir capital dun estat
provncia, reclama aquest plus que ens dna el fet de ser capa dacceptar sense limitacions els
fluxos externs. Per descomptat, exigeix a la mateixa ciutat res que sigui nou, que no tingui assumit en la seva prpia histria.
Tanmateix, aquest s un repte difcil: compaginar el necessari equilibri econmic, cultural
i social amb la resta del pas, construir un territori descentralitzat, dinamitzador en si mateix,
alhora que obrir-se al mn per tal desdevenir no sols capital dun estat, sin referncia urbana
en lEuropa del segle xxi. I el procs en si mateix s un repte.
Per ara, s el moment en el qual la gent daquest pas reclama una gran capacitat imaginativa
per construir un esdevenidor millor per a les noves generacions de catalans i, per descomptat,
tamb de tots els barcelonins.
111
Barcelona
i la macroceflia
urbana
Reptes i amenaces
de la nova capital
Marc Guinjoan1
Universitat Pompeu Fabra
1. Departament de Cincies Poltiques i Socials. C/ de Ramon Trias Fargas, 25-27, (08005, Barcelona).
Adrea electrnica: marc.guinjoan@upf.edu.
112
LLIBRE BLANC
Introducci
arcelona i la seva conurbaci conformen un conglomerat urb de grans dimensions. Als

ms d1,6 milions de persones que viuen actualment a la ciutat de Barcelona, sels nhan
dafegir 1,6 milions ms que viuen en lanomenada rea Metropolitana de Barcelona, i encara
1,8 milions addicionals que habiten en lanomenat mbit Metropolit. Tot plegat configura un
territori que, si b representa poc ms del 10% de lrea del pas, acull dues terceres parts dels
seus habitants. Un territori que, per raons que transcendeixen els objectius daquest estudi, est
vertebrat de manera desequilibrada, amb una gran xarxa de centres urbans molt poblats en contraposici amb la resta del pas, en qu hi ha un fort predomini dels espais rurals.
Els problemes relacionats amb aquesta macroceflia urbana en la Barcelona capital duna
comunitat autnoma (CA) espanyola no han aflorat: el poder limitat que acumulen les CA i
la presncia dunes diputacions provincials amb un pressupost menys ajustat que el de la resta
drgans de govern no central de lEstat han sigut probablement elements que ho han impedit.
La belligerncia de les poltiques de Madrid envers Catalunya en els darrers anys poden haver-hi
acabat de contribuir.
La consecuci dun Estat catal configuraria, per, un nou escenari totalment diferenciat. Els
greuges actuals envers Madrid desapareixerien i la nova capital de lEstat, Barcelona, acumularia
una srie de nous poders (vegeu la resta de captols del llibre per fer-vos una idea de com la Ciutat
Comtal podria veures transformada) que podrien obrir noves lnies de conflicte entre el nou
centre decisor i la resta del pas.
En aquest article, doncs, abordarem fins a quin punt representaria una amenaa la nova concentraci de poders a la ciutat de Barcelona i quins serien els criteris i decisions poltiques que
podrien evitar-la. El captol est estructurat de la segent manera: en el segent apartat presentem unes quantes dades sobre la distribuci de la poblaci a Catalunya per, tot seguit, posar
el cas catal en perspectiva comparada, tant a nivell internacional com europeu. En el segent
apartat analitzarem dos casos que poden servir de referncia per a Barcelona i Catalunya: els
Pasos Baixos i ustria. Finalment, la darrera secci presentar de manera breu les conclusions
de larticle.
El cas catal
El debat sobre el model territorial catal no s, ni de bon tros, recent. Jaume Alzina i Joan Antoni
Vandells ja havien alertat, en el perode de preguera, de la baixa natalitat de la poblaci autctona i que aix causava el despoblament del camp catal (Nello, 1991), en contraposici amb una
elevada afluncia dimmigrants a Barcelona i els seus entorns atrets pel procs dindustrialitzaci i lespecialitzaci funcional de les diverses parts del territori catal (Giral i Lluch Carreras,
1971).
Josep Iglsies (1961) denominaria per primera vegada aquesta concentraci de poblaci com
a macroceflia en el que podria ser ents com el problema de la concentraci de poder poltic que es deriva en un sistema poltic representatiu de la concentraci de gran part de
la poblaci catalana en lrea barcelonina (Nello, 1991: 85). Aquest concepte sorigina de la
constataci del gran pes relatiu que la ciutat de Barcelona (i la seva rea metropolitana) t sobre
113
el conjunt de Catalunya, i que seria nociu [...] per a les potencialitats de desenvolupament de la
resta del pas, per a la funcionalitat de la mateixa rea concentracionria i fins i tot per a levoluci cultural i poltica de Catalunya (ibidem: 83).2
Les problemtiques derivades daquest model macroceflic de pas, per, no van ultrapassar
mai els lmits del debat acadmic. Probablement com a conseqncia del costs desenvolupament del procs autonmic, el debat territorial ha estat centrat prcticament de manera nica en
les disjuntives Barcelona-Madrid ms que no pas entre Barcelona i la resta del pas. No obstant
aix, la independncia de Catalunya esborraria progressivament del mapa el primer conflicte,
mentre que podria potencialment fer aflorar el segon.
25 - 184 [118]
185 - 544 [227]
545 - 853 [98]
863 - 2346 [185]
2353 - 5742 [130]
5766 - 18429 [119]
18469 - 57642 [49]
59753 - 76170 [7]
83408 - 254056 [13]
1611822 - 1611822 [1]
Figura 1. Distribuci de la poblaci a Catalunya
Les condicions demogrfiques del pas dibuixen, en tot cas, un escenari en el qual es fa possible
pensar en aquest possible conflicte territorial. En efecte, lany 2013 Catalunya tenia un total de
7.553.650 dhabitants, dels quals 1.611.822 el 21,3% del total del pas residien a la ciutat de
Barcelona (el 0,3% del total del seu territori).3 Les xifres de concentraci urbana, per, no es
limiten ni de lluny a la ciutat de Barcelona: en el seu entorn ms immediat, a la comarca del
Barcelons, hi habiten fins a 2,3 milions de persones, un territori que representa tan sols el 0,4%
del total del pas; a lrea Metropolitana de Barcelona una aglomeraci de trenta-sis municipis
a lentorn de la Ciutat Comtal i que representa el 2% de la superfcie del pas nhi viuen 3,2; i a
2. Per a ms informaci sobre els orgens i levoluci del debat sobre el paper de la capital en levoluci del
pas durant els primers anys de democrcia consulteu Casassas (1977) o Roca (1980).
3. Dades provinents de lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Disponibles a: www.idescat.cat.
114
LLIBRE BLANC
les set comarques que configuren lmbit Metropolit de Barcelona4 el 10% de la superfcie del
pas hi viuen fins a 5 milions de persones, el 66% dels habitants del Principat. Fora daquest
mbit noms les tres capitals de demarcaci restants i la ciutat de Reus tenen un nombre dhabitants comparable al de les principals ciutats de lmbit Metropolit.
La figura 1 presenta la distribuci de la poblaci a Catalunya per municipis. El mapa ens
mostra aquest pas clarament macroceflic, amb un entorn metropolit molt ms poblat que la
resta del pas. Els municipis amb colors ms foscos estan ubicats a la franja central barcelonina i
en el seu entorn ms immediat, aix com al llarg de la costa catalana. Noms a lentorn de Lleida
i de Girona hi ha concentracions de poblaci equivalents al de les immediateses de Barcelona.
Ara b, aquesta figura no ens permet identificar amb la precisi necessria les dimensions
daquesta macroceflia urbana de Barcelona i el seu entorn sobre la resta del pas. La figura 2
ens presenta el cartograma de Catalunya, on les dades de poblaci serveixen com a base per
configurar la dimensi de cada municipi. En aquest nou mapa es pot comprovar clarament la
magnitud de la Ciutat Comtal sobre la resta del pas s sis vegades ms poblada que la segona
ciutat, lHospitalet de Llobregat i com lmbit Metropolit de Barcelona acaba de configurar
aquesta gran macroceflia.
Figura 2. Cartograma de Catalunya

4. LAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls
Oriental.
115
Sens dubte, i com apuntvem ja en la introducci del present captol, la consecuci dun Estat
catal (amb capital a Barcelona) desactivaria potser de manera progressiva els continuats
greuges soferts amb Madrid i el Govern central espanyol. El pas hauria dassumir una colla de
noves competncies que ara recauen a Madrid, i Barcelona esdevindria un nou i potent centre
depoder. Ms enll de la hipottica organitzaci territorial del nou estat ms o menys descentralitzada, ens hem de plantejar fins a quin punt aquesta nova estructura podria suposar una
amenaa per a la pau territorial. Per respondre a aquesta pregunta, en el proper apartat ens
fixarem fins a quin punt aquesta macroceflia urbana de Barcelona representa una anomalia en
el context europeu i internacional.
Capitals i estats arreu del mn

La dimensi dun estat en termes poblacionals s un factor clau al moment dexplicar el percentatge de poblaci que viu a la seva capital. En concret, en els estats ms petits el percentatge de
persones que viuen a la capital s molt menor que en els estats ms grans. Duna banda, per exemple,
ens trobem amb Letnia, un pas amb 2 milions dhabitants, on el 36% de la poblaci viu a Riga; o a
Irlanda, amb 4,5 milions dindividus, on el 23% viu a Dubln. Daltra banda, ens trobem amb grans
estats com Indonsia (250 milions dhabitants) amb el 4% de les persones vivint a la capital, Jakarta,
o Pequn, que noms acull l1,5% dels 1.200 milions de persones que viuen a la Xina.
Figura 3. Poblaci i percentatge dhabitants residents a la capital del pas
% de la poblaci de la capital
100%
80%
60%
40%
20%
0%
4,5
5,0
5,5
6,0
6,5
7,0
7,5
8,0
8,5
9,0
9,5
(log) de la poblaci
En termes comparats, on se situa el 21,3% dhabitants de Catalunya que viuen a la seva capital?
La figura 3 ens presenta la relaci negativa entre la poblaci dun estat (a leix de les abscisses)
i el percentatge de persones que viuen a la seva capital (a leix de les ordenades).5 El punt negre
ens assenyala on est situada Barcelona respecte de Catalunya. Tal com es desprn del grfic, el
21,3% catal est per sobre de la majoria de pasos amb una poblaci similar, superada, per,
5. La variable de la poblaci ha sigut transformada mitjanant el seu logaritme ats que la relaci entre el
percentatge dhabitants de la capital i la poblaci de lEstat, ms que ser lineal, es va atenuant a mesura
que ens apropem a valors elevats de poblaci.
116
LLIBRE BLANC
per alguns estats com Jordnia, que amb 6,6 milions dhabitants concentra gaireb el 40% de la
poblaci a Amman; o el cas extrem de la ciutat-estat de Singapur, on gaireb la totalitat dels seus
5,4 milions dhabitants viu a la capital. Amb tot, hi ha casos tamb de pasos ms poblats i amb
percentatges superiors dhabitants a la capital: el 28,7% dels 17,7 milions dhabitants de Xile i el
27,5% dels 30,8 milions del Per.
Ara b, s Catalunya una rara avis dins del continent europeu? Les dades ens demostren un
altre cop que, si b en la banda alta de la forquilla, hi ha casos molt similars al catal dins mateix
dEuropa. En concret, a ustria (8,5 milions dhabitants) el 20,5% de la seva poblaci es concentra a Viena, i a Sucia (9,7 milions) el percentatge de residents a Estocolm arriba fins al 22,4%.
Entre els pasos amb ms habitants, fora daquests superen el llindar catal.
70
35%
60
30%
50
25%
40
20%
30
15%
20
10%
10
5%
0%
% de la poblaci de la capital
40%
an
ya
Fr (Be
a
r
n
ne
ln
Un a (P )
ar
it
(L
on s)
It
d
Es lia res
pa
(R )
n
o
Po ya ( ma
)
l
M
n
a
ia
d
R
Pa
so om (V rid)
s B ani ars
a
ai
xo (Bu via)
s
c
B (Am are
s
lg
ica ste t)
(B rda
m
r
Re
G u
)
p r ssel
le
bl cia
ica
(A s)
t
Tx
e en
Po ca es)
rtu (P
Ho ga rag
a
ng l (
ria Lis )
Su (B boa
u
c
da )
ia
(E pes
u sto t)
st col
ria
m
Ca Su (V )
ss ien
ta
lu
ny a (B a)
a
(B ern
a)
Bu arc
l
g elon
Di
r
na
a
m Sr ia (S )
ar
of
ca bia
ia
(
(C Be )
Fin ope lgra
nh d)
Es ln
ag
d
lo
v ia ( uen
qu H
)
ia
l
(B sink
r
i
a
)
No
t
ru isla
eg va
Irl
)
a
an (O
d
s
B Cr a (D lo)
sn o
ub
c
ia
i H ia ( ln)
Za
e
M rc
g
ol . (S reb
d
via ara )
je
Lit (Ch vo)
u
isi
ni
na
A a (V u)
Es lbn iln
i
lo
v ia ( us)
Ti
n
ra
M ia
ac (Lj na
ed ub )
n lja
na
ia
)
(
Le Sko
t
pj
Ko ni
e)
so a (
vo Rig
Es (Pr a)
t
i
ni stin
a
(T a)
al
lin
n)
80
Re
g
Al
em
Poblaci (en milions)
Figura 4. Poblaci i percentatge dhabitants residents a la capital del pas a Europa
Poblaci de lestat
% poblaci de la capital
En termes comparats tamb es fa interessant donar un cop dull als casos de capitals ubicades en
ciutats que no sn les ms poblades de lestat. Alguns exemples ben coneguts sn els de Wash
ington als EUA, Ottawa al Canad o Braslia al Brasil. La taula 1 ens en mostra alguns exemples
addicionals no tan coneguts que posen de manifest que la prctica dubicar la capital en una
ciutat de menors dimensions s relativament habitual. La primera i segona columna indiquen el
pas i la seva capital, mentre que la tercera columna ens assenyala en quina posici en termes de
poblaci es troba la capital sobre el conjunt de lestat.
De la taula 1 sen poden desprendre dues conclusions interessants per al cas que ens interessa:
en primer lloc, que molts dels pasos que apliquen aquest tipus de prctica sn excolnies britniques (estan assenyalats amb una a volada els pasos membres de la Commonwealth) i, en
segon lloc, que aquesta prctica no s gens habitual a Europa, si en descomptem els microestats
i el cas particular de la Confederaci Sussa.
117
De lanlisi comparada en concloem, duna banda, que si b Catalunya per la dimensi de la

seva poblaci tindria una capital amb un percentatge de poblaci per sobre de la mitjana tant
internacional com europea, hi ha casos propers geogrficament amb unes dades molt similars
(com ara Sucia i ustria). Daltra banda, tamb hem vist com la prctica de situar la capital en
una ciutat secundria no s gens habitual dins de les fronteres europees.
Taula 1. Estats amb ciutats ms poblades que la capital
Pas
Capital
Austrlia
Canberra
Benn
Porto-Novo(oficial) / Cotonou(administrativa)
Bolvia
Sucre(oficial) /La Paz (administrativa)
Brasil
Braslia
Myanmar
Naypyidaw
Cameruna
Yaound
Ottawa
Xina
Pequn
Equador
Quito
ndiaa
Nova Delhi
Costa dIvori
Yamoussoukro(oficial) / Abidjan(administrativa)
Kazakhstan
Astana
Liechtenstein
Vaduz
Maltaa
La Valletta
29
Rabat
Wellington
Nigriaa
Abuja
Pakistana
Islamabad
10
Filipines
Manila
San Marino
San Marino
Sud-fricaa
Pretria(oficial, admtiva. i executiva),Ciutat del Cap

(legislativa),Bloemfontein (judicial)
Sudan
Khartum
Berna
Dodoma(oficial) /Dar es Salaam(administrativa)
Turquia
Ankara
Estats Units
Washington, DC
23
Vietnam
Hanoi
Canad
Marroc
Nova Zelanda
Sussa
Tanznia
Rnquing
180
Pasos membres de la Commonwealth.
118
LLIBRE BLANC
Anlisi de casos
En aquest apartat analitzarem dos casos de pasos europeus que poden servir de referncia per
entendre com una Catalunya independent podria enfocar el fenomen de la macroceflia urbana.
Abans de comenar s important mencionar que lexistncia daquest fenomen s un fet idiosincrtic de cada pas i que la seva soluci no passa, en cap cas, pel trasllat dindividus des
de les zones ms poblades a les menys poblades del pas. Aix, comenarem presentant un cas
totalment a les antpodes de la macroceflia urbana per veure com, amb una estructura de la
poblaci adequadament repartida al llarg del pas, gestionen la dispersi poblacional. Aquest cas
s el dels Pasos Baixos. Seguidament analitzarem el cas dustria, que t tant una poblaci com
una capital de dimensions similars a Catalunya i Barcelona.
Els Pasos Baixos

Amb una poblaci de 16,9 milions dhabitants, els Pasos Baixos sn un exemple paradigmtic
de dispersi territorial. La capital del pas al mateix temps que la seva ciutat ms poblada,
Amsterdam, t poc menys de 750.000 habitants, i Rotterdam i lHaia, la segona i la tercera ciutat
en poblaci, tenen 589.000 i 475.000 habitants, respectivament. Per sota, fins a vint-i-cinc ciutats
(el 5,4% del total de municipis) tenen ms de 100.000 habitants i 394 (el 86%) en tenen ms de
10.000. La figura 5 mostra la distribuci de la poblaci del pas.
0 - 4900 [10]
5130 - 20800 [208]
20810 - 23520 [31]
23540 - 31500 [68]
31550 - 67680 [93]
67850 - 91500 [17]
91820 - 147020 [20]
154380 - 280950 [20]
475630 - 588700 [9]
743080 - 743080 [1]
Figura 5. Distribuci de la poblaci als Pasos Baixos
Ateses aquestes caracterstiques, no ha estat complicat per als Pasos Baixos evitar la concentraci de poder a Amsterdam. De fet, el mateix disseny institucional ja ha fet que, des de temps
119
remots, Amsterdam sigui la capital del pas mentre que lHaia fos la seu del parlament neerlands, del seu govern i de les principals institucions judicials. Aix mateix, Rotterdam, per la seva
situaci estratgica al punt de confluncia dels rius Rin i Mosa, ha esdevingut el port ms
important dEuropa i el segon ms important del mn desprs de Xangai. Fora de leix que configuren Amsterdam - lHaia - Rotterdam, el pas t importants concentracions urbanes al sud
(Eindhoven i Maastricht), a loest (Nijmegen i Enschede) i al nord (Groningen).
Amb una poblaci tan repartida i amb la capital oficial, politicoadministrativa i econmica
del pas en tres seus diferenciades, el cas neerlands queda certament allunyat de la macroceflia
barcelonina. No obstant aix, la descentralitzaci de certs centres de poder ens poden donar una
primera idea de cara a lorganitzaci del futur Estat catal. Ho veurem ms endavant.
ustria
El cas austrac, com hem vist en lapartat anterior, s molt ms proper al catal. ustria s un pas
de poc ms de 8,5 milions dhabitants, el 20,7% dels quals viuen a la capital, Viena, i fins al 28%
ho fan en la seva rea metropolitana. Viena situada a lextrem est del pas i amb una posici
geoestratgica excepcional t una histria molt marcada per haver sigut durant segles la capital dun gran imperi com lAustrohongars (Nitsch, 2003), i per haver sigut capa de mantenir
aquest estatus un cop limperi es va dissoldre i ustria va esdevenir un nou estat.
Ateses aquestes circumstncies, no s destranyar, doncs, lexistncia duna macroceflia
urbana a ustria: la segona ciutat del pas, Graz, al sud i propera a Eslovnia, t menys de 270.000
habitants (415.000 si hi incloem lrea dinfluncia). Per sota, trobem tan sols tres ciutats amb
ms de 100.000 habitants: Linz i Salzburg, al nord del pas, i a loest i ja a laltra banda dels Alps
austracs, Innsbruck.
Per tot aix, Viena de manera anloga a Barcelona no s noms la capital poltica i administrativa del pas, sin que tamb ns el principal centre cultural i econmic. Parallelament,
Viena s la seu duna srie dorganismes de lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU), com
ara lAgncia Internacional de lEnergia Atmica (AIEA), lOficina de les Nacions Unides per les
Drogues i el Crim (ONUDC), aix com altres organitzacions intergovernamentals com lOrganitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP) o lOrganitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE). I mentre Viena ha esdevingut una supercapital en la major part dels
aspectes, noms Graz li projecta una certa ombra en el mn de leducaci superior, amb els seus
50.000 estudiants (encara molt per sota dels 170.000 de Viena).6 La figura 6 mostra la distribuci
de la poblaci per provncies a ustria.
6. Les dades provenen de Statistics Austria (http://www.statistik.at/web_en/).

120
LLIBRE BLANC
1942 - 24085 [7]
88355 - 124579 [12]
26040 - 31273 [6]
128568 - 131497 [2]
31672 - 56455 [32]
140078 - 193814 [7]
56504 - 65208 [15]
269997 - 269997 [1]
66269 - 85539 [16]
1766746 - 1766746 [1]
Figura 6. Distribuci de la poblaci a ustria
Ara b, malgrat la gran concentraci de la poblaci a Viena, a ustria no hi ha hagut conflictes remarcables entre la capital i la resta del territori. Hi ha almenys quatre factors que poden
explicar aquest fet: en primer lloc, ustria s una societat considerablement homognia7 i, per
tant, una de les principals fonts de conflicte dintre dels pasos queda desactivada. En segon lloc,
tot i lelevada dispersi de la poblaci, tant la xarxa de carreteres i dautopistes com la xarxa de
ferrocarrils presenten una estructura ben allunyada de la radialitat de Madrid o fins i tot deBarcelona. Les principals ciutats del pas estan connectades entre si sense que necessriament shagi
de passar per la capital, fins i tot malgrat una orografia que sovint ho podria dificultar. En tercer
lloc, i probablement el ms rellevant, ustria s un pas federal. Tot i que en termes formals
els Bundeslnder austracs tenen una capacitat legislativa prpia el conegut com a self-rule
menor que el duna CA espanyola, el nivell de poders compartits entre cadascun dels lnder i el
Govern federal (shared-rule) s molt ms gran (Hooghe, Marks i Schakel, 2010).8 Bona part de
les poltiques del Govern central, doncs, es prenen de manera consensuada entre tots els estats
federats, i sevita aix la confrontaci entre territoris. Finalment, i molt lligat amb aquest darrer
punt, ustria est dividida en nou Bundeslnder, un dels quals est integrat nicament per la
seva capital: el nivell de descentralitzaci poltica, conjuntament amb un model consensual de
democrcia, i el fet que Viena constitueixi per si mateixa un estat federat dna ms marge de
maniobra, duna banda, a la capital per legislar dacord amb els seus propis interessos sense
7. Dacord amb Alesina et al. (2003), entre 0 (completament homogeni) i 1 (completament heterogeni), ustria registra una puntuaci de 0,15 en diversitat lingstica i 0,11 en diversitat tnica (el valor dEspanya,
per exemple, s 0,41 i 0,42, respectivament).
8. Per a una explicaci de les diferncies entre ambds conceptes consulteu Requejo (2007).
121
interposar-se amb els interessos de la resta del territori i, de laltra, a la resta dels lnder per dur
a terme les seves prpies poltiques sense ingerncies del centre.9
Conclusions
En aquest captol hem vist com Catalunya t una elevada concentraci poblacional a lentorn
de Barcelona, fenomen que sha conegut com a macroceflia urbana. Malgrat aquest desequilibri poblacional dins de Catalunya, el debat sobre el fenomen sha restringit fins al moment de
manera gaireb exclusiva al mn acadmic, mentre que no ha tingut cap translaci al dia a dia
poltic del pas. La preeminncia del conflicte amb Madrid pot haver-hi contribut.
La consecuci dun estat propi per a Catalunya faria de Barcelona la capital dun nou pas
independent. En termes comparats, hem vist com Barcelona estaria en la banda alta de la forquilla quant a percentatge de poblaci de lEstat que habita a la capital, tant a nivell internacional
com europeu. La recurrncia a lestabliment duna cocapitalitat o duna capital en una ciutat de
menors dimensions que Barcelona no sn alternatives habituals en el nostre entorn ni semblen
adequades a la idiosincrsia del cas catal.
Mitjanat lestudi de casos hem pogut detectar algunes bones prctiques que facilitarien la
cohesi interna del pas i dificultarien lemergncia de conflictivitat inherent a aquesta macroceflia urbana. En primer lloc, caldria aprofundir en la descentralitzaci dels centres decisors.
Malgrat que el poder poltic i econmic estigui majoritriament centralitzat a Barcelona, aquest
no ha de ser exclusiu. Mentre que els principals centres decisors del pas seguiran concentrats
a la seva capital, caldria aprofundir en experincies de descentralitzaci dinstitucions i dens
pblics com ja es va fer fa uns quants anys amb el trasllat de la seu de la Conselleria dAgricultura
a Lleida.
En segon lloc, caldria repensar el model dinfraestructures que necessitem. La macroceflia
urbana no ha de portar indefectiblement a la configuraci dun model radial com el que sha
desenvolupat a Espanya i a la Catalunya autonmica. Tal com lexemple austrac ens mostra,
es pot crear un model dinfraestructures que doni preeminncia a la cohesi del territori i que
permeti la connexi entre persones i mercaderies sense haver de passar per Barcelona. Aquest
model no noms faria el sistema ms efica en termes econmics sin que permetria mantenir el
conjunt del pas socialment ben cohesionat.
Finalment, un nou Estat catal tamb shauria de centrar en el model dorganitzaci territorial
que implanta. Tot i que lheterogenetat social a Catalunya s inferior que la de lEstat espanyol
en conjunt, les estructures poblacionals, demogrfiques i econmiques de les diferents rees que
configuren el pas fan necessria la implantaci dun model poltic descentralitzat que garanteixi
una certa autonomia a les diferents demarcacions (vegueries) del nou estat. La futura vegueria de
lmbit Metropolit podria encaixar amb la idea de lestat federat de Viena, a ustria, sense que
fos necessari, per tant, crear una vegueria especfica per a la Ciutat Comtal.
9. La prctica de tenir un estat propi per a la capital del pas s molt habitual en estats federals. Aquest s el
cas, per exemple, de Berln, Washington DC o Mxic DF.
122
LLIBRE BLANC
bibliografia
Alesina, A.; Devleeschauwer, A.; Easterly, W.; Kurlat, S. i Wacziarg, R. Fractionalization. Journal
of Economic Growth, 8(2): 155-194. 2003.
Carreras, J. M.; Giral, E. i Lluch, E. Gaireb un manifest comarcalista. Serra dOr 136: 23-24. 1971.
Casassas, Ll. Barcelona i lespai catal. El paper de Barcelona en la formaci i lordenament del territori de
Catalunya. Barcelona: Curial, 1977.
Hooghe, L.; Marks, G.; Schakel, A. H. The Rise of Regional Authority: A comparative study of 42 democracies (1950-2006). London: Routledge, 2010.
Iglesies, J. El movimiento demogrfico en Catalua durante los ltimos cien aos. Memorias de la Real
Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 165: 319-435. 1961.
Nello, O. Les teories sobre lordenament del territori a Catalunya. Els antecedents. Ponncia presentada
al I Congrs Catal de Geografia, Barcelona, mar de1991.
Nitsch, V. Does history matter for urban primacy? The case of Vienna. Regional Science and Urban Economics, 33(4): 401-418. 2003.
Requejo, F. Federalisme, descentralitzaci i pluralisme nacional. Teoria poltica i poltica comparada.
Revista dEstudis Autonmics i Federals, 2007: 35-63. 2007.
Roca, F. Poltica econmica i territori a Catalunya 1901-1939. Barcelona: Ketres, 1979.
123
Una capital
amb una
governana
del coneixement
al servei del pas
Directiu (sector privat i sector pblic). Advocat
Aconseguir que les coses passin
124
LLIBRE BLANC
Introducci
l sector pblic en general i ladministraci pblica en particular tenen en el coneixement

el seu principal actiu. El coneixement resideix en les ments de les persones i en les dades
registrades (ahir en paper, avui en els sistemes tecnolgics). El repte del sector pblic s i ser la
gesti excellent daquest coneixement.
En aquest article es proposa un model de gesti daquest coneixement amb lobjectiu dassolir
un sector pblic brillant que contribueixi al progrs econmic i a la millora de la qualitat de vida
de la ciutadania.
Aquest model de gesti del coneixement en sentit ampli es pot aplicar tamb com a model
de gesti de la governana duna organitzaci concreta o com a model de gesti de la relaci de
la collaboraci entre diverses organitzacions, ja sigui pblic-pblic, pblic-privat, privat-privat.
Barcelona ha estat una ciutat capdavantera en la revoluci comercial i en la revoluci industrial com ens ha explicat el Dr. Jordi Nadal i Oller. Estem convenuts que Barcelona igualment
est en condicions de ser una ciutat capdavantera de la revoluci del coneixement i que aconseguir-ho ens ajudar a construir un pas millor per viure-hi. La capitalitat ens donar loportunitat i la responsabilitat de fer-ho realitat.
Sobirania
Assolir la independncia ens ha de permetre com a factor ms important disposar de la sobirania per prendre les nostres prpies decisions. La independncia de ben segur que ens permetr deixar de tenir una administraci estatal hostil a la nostra voluntat de ser. Els errors seran
nostres i prou; la capacitat per corregir-los, tamb. La culpa ja noms ser nostra. No tindrem
excuses on amagar-nos.
Un dels desafiaments del nou estat ser assolir un sector pblic excellent, i en aix el paper
de la capital ser factor decisiu del resultat final.
Simplificant-ho, podem dir que el nostre punt de partida ser un sector pblic que comprn
un conjunt de competncies i que disposa duns recursos personals, econmics i materials per
exercir-les. De com organitzem aquests elements i tots aquells que safegiran en la nova situaci
destat en dependr en gran part la consecuci del repte. No ser fcil. Un sector pblic eminent
s la millor garantia de la sostenibilitat de lestat del benestar.
Ser capaos doptimar la relaci de Barcelona capital (en les dimensions de la ciutat de Barcelona davui o duna eventual Barcelona DF) amb lestat Catalunya ser determinant de lxit del
sector pblic a Catalunya. I aquesta relaci hauria de passar per un model de governana pblica
homogeni i connectable.
Repblica
Quan fem la repblica catalana, haurem de reorganitzar ladministraci i, si la reorganitzem, cal
tenir clar per a qu la reorganitzarem. Reorganitzar per reorganitzar no t gaire sentit; canviar
per canviar, tampoc. Abans de reorganitzar, hem de pensar qu volem canviar, perqu i per a
qu.
125
La reorganitzarem perqu a hores dara no s prou eficient i no podem perdre cap potencialitat davant lescenari de construir un pas tot reformulant el seu servei pblic.
La reorganitzarem per tal que sigui motor i no llast, garantia i no amenaa, de tots i no al
servei duns quants, per tal que esdevingui motiu dorgull.
Veurem caure mites sobre el carcter catal, la burocrcia i els serveis pblics. La substituci dun estat hostil per un estat al servei de la ciutadania aflorar les vocacions de servei pblic
i atraur el talent. Passarem del concepte burcrata, al concepte servidor pblic. I no es tractar
noms dun canvi de nom: ser un canvi de paradigma. Un canvi copernic en formes i fons de
treballar, daccs i carrera professional dins la funci pblica.
Avui a Catalunya hi concorren moltes administracions: les que tenen base territorial com
lestatal, lautonmica i la local (provincial, comarcal i municipal) i les que responen a base funcional. La simplificaci i reducci s tan necessria com oportuna.
Una Catalunya independent nhauria de tenir prou amb dues administracions territorials,
Generalitat i municipi, una administraci on el factor proximitat ha de ser determinant.
Donat el moment, cal destacar loportunitat nica de fer dun cop una administraci pblica
eficient la primera, en restaurar la Generalitat, es va deixar perdre fent una administraci a
imatge i semblana de lespanyola.
La governana de les organitzacions sempre s embrollada, i la de les pbliques encara ho s
ms. Sn molts els factors que addicionen graus de complexitat a la del sector pblic: la dimensi,
laritmtica electoral, la comunicaci, el poder difs, les rigideses del sistema, entre daltres. Tots
aquests sn elements que introdueixen dificultat no solament poltica, sin tamb tcnica, dalta
direcci i dinteracci entre aquests elements.
Les persones i la gesti de la informaci sn els elements ms crtics i alhora claus per a la
governana. Les persones sempre sn un factor determinant en tots els sectors econmics, per
en el dels serveis ms i en el dels pblics, ms encara.
s important no confondre el discurs poltic amb la gesti. Una cosa s decidir, dir el que sha
de fer, i una altra aconseguir que el que sha dit que sha de fer es faci, es faci b i amb coherncia.
Ser en tot moment conscients del terreny on ens movem, i si ens movem en el camp del discurs o
en el de la gesti. El discurs t una projecci pblica, social, poltica, externa. En canvi, la gesti
sn faves comptades. El discurs porta bata blanca, la gesti va amb granota blau mar. Tenir molt
clar a cada moment qu s discurs i qu s gesti ens pot evitar confondre desig amb realitat o
embarcar lorganitzaci en projectes dimpossible realitzaci. Com ms distncia hi hagi entre el
discurs i la gesti, ms tensa ser la governana.
Model de gesti del coneixement: un model de gesti per a

un nou pas
Necessitem dotar-nos dun model de governana que permeti i fomenti alhora la interconnexi
del sector pbic i la governana del seu coneixement entre si i amb la ciutadania amb lobjectiu
dassolir un sector pblic excellent que contribueixi al progrs econmic i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Un model compatible a totes les administracions, que permeti conciliar les accions de govern,
optimitzar els recursos i millorar la resposta a les necessitats de la societat.
126
LLIBRE BLANC
Podem articular la governana del coneixement amb un model de gesti que es vertebra amb
3 eixos:
Coresponsabilitat
Dades/Informaci/Coneixement
Supervisi
Aquest model de gesti del coneixement en sentit ampli es pot aplicar tamb com a model de
gesti de la governana duna organitzaci concreta o com a model de gesti de la relaci de la
collaboraci entre diverses organitzacions, ja sigui pblic-pblic, pblic-privat, privat-privat. En
funci del tipus dorganitzaci o de relaci, mantindrem els 3 eixos adaptant-hi els instruments
que els articulen.
s un model que permetria posar en connexi totes les administracions de Catalunya.
Premisses
El model de gesti que es proposa parteix dunes premisses a considerar que ens ajudaran a
implementar-lo en els seus 3 eixos:
Cal fer foc amb la llenya que hi ha. Partirem don som ara. Aix no s ni bo ni dolent, s el que
hi ha. El que calgui fer ho haurem de fer amb la gent que som i els recursos disponibles.
Prioritzar. Tot alhora no es pot fer. Cal fixar prioritats. Una cosa darrere laltra.
Persistir. Com afirma el professor Josep Maria Lozano, cal conviure amb problemes que shaurien de resoldre, per que sn difcils de solucionar a curt termini, i acceptar que tot el que s
desitjable no sempre s factible simultniament, i tenir lhonradesa de no convertir aquest fet en
una coartada o en una renncia.
Superfcie o calat. Soluci dor de la gesti dels temps. El temps s el que s i s finit. Si volem
abastar molt, podem aprofundir poc. Si volem aprofundir molt, tenim poca capacitat de cobrir
molts fronts. Un bon sistema dinformaci ens permet expandir en superfcie i calat. La millor
opci s una combinaci de superfcie i calat, cobrir molts temes per aprofundir noms en all
que calgui, conscients que el temps no s elstic i de la incapacitat de cobrir-ho tot.
Cursa de relleus. s fonamental que ho entengui el sector pblic. Ser conscient que habitualment
el que es presenta avui s fruit del treball precedent daltres persones. Cal tenir clar que som en
una cursa de relleus, que avui hi som i un dia no hi serem, que tothom s important per que
ning no s imprescindible.
Alada o cabotatge. La navegaci pot ser de llarga distncia o de cabotatge. Combinar la navegaci dalada amb el cabotatge, adoptant la ms adient en funci del tema concret a abordar, ens
minimitzar el risc de fallar.
Acomboiar. Els directius hem dacompanyar. Una gran part del nostre temps ha destar dedicat a
donar confiana, a procurar que lorganitzaci no es trenqui, a acompanyar els equips i a garantir que hi arriba tothom.
127
Innovar. Sense innovaci no hi ha progrs ni hi ha millora. Ens hem datrevir a innovar, hem
dincentivar la innovaci. Parafrasejant-ho, podrem dir all que qui vulgui innovar que sagafi
de la m i qui no vulgui que saparti i no distregui els qui ho intenten.
Benchmarking. s un dels grans avantatges del sector pblic respecte del sector privat. Podem
compartir bones prctiques, projectes exitosos, provar-los i exportar-los.
No confondre sector pblic i sector privat. Cultures diferents. Com diu el professor ngel Castieira, en el sector pblic cal impulsar algun canvi enmig de la continutat; en lempresa, cal
assegurar una mnima continutat enmig del canvi.
Coresponsabilitat
Ms enll de les competncies formals que confereixi la normativa en cada cas, la majoria de
temes concrets es poden abordar des de diferents perspectives, fet que comporta que en moltes
matries en realitat hi hagi competncia concurrent de molts serveis pblics, funcionals i/o territorials, dins la mateixa organitzaci o entre diverses organitzacions. En aquests casos, la visi
global de conjunt sempre ofereix un valor superior al que resultaria de la mera suma de les parts
que hi participen.
Cal que els serveis pblics, funcionals i territorials, articulin la gesti del coneixement i lexercici de les respectives funcions amb responsabilitat compartida a lobjecte de garantir la coordinaci transversal amb la voluntat de:
Minimitzar el risc de visi monocular.
Empnyer la visi intellectiva.
Facilitar el treball en xarxa.
Millorar la planificaci i ***qualitat de les actuacions dels serveis pblics.
Fer seguiment eficient que avalu les respectives funcions.
Afavorir el compliment de les normes.
Maximitzar el principi de proximitat.
No hi ha res ms complicat que coordinar persones que no volen ser coordinades. s un tema
molt complicat, es tracta danar insistint, s una feina de pluja fina. El model de coresponsabilitat
intenta superar la premissa de qui s qu. Si s pblic, s de tots, i cal implantar aquest principi.
Lexercici de la coresponsabilitat es pot articular per mitj dinstruments que empenyen a
superar les reticncies a treballar junts, que facilitin el dileg permanent, sincer i obert dels referents territorials i dels referents funcionals en cada matria.
Instruments per articular la coresponsabilitat: espais de coresponsabilitat (taules, ponncies,
grups de treball), apoderament i treball en xarxa.
Els espais de coresponsabilitat han de poder donar capacitat dinterlocuci a molta gent, i a ms
de gent de diferents nivells. Cal dotar cada nivell de lestructura de capacitat dinterlocutar, cal
evitar que hi hagi noms un dileg des de la cpula de cada estructura. Cal que hi hagi una interlocuci entre operadors per trobar les millors solucions. Cal intentar, en tot all que puguem,
compartir un sistema dinformaci que sigui com.
128
LLIBRE BLANC
En lapoderament, la regla dor s: fes amb el teu equip el que vulguis que facin amb tu. Cal
donar corda a la gent, cal deixar que els membres dels nostres equips participin a les reunions.
Sha dapoderar i donar confiana a la gent. Cal confiar en les persones dels nostres equips. Es
tracta de manar menys i influir ms.
La moneda t dues cares: confiana i responsabilitat. No pots exigir responsabilitat sense donar
confiana, i viceversa. Primer dna confiana i desprs exigeix responsabilitat. No es pot fer una
cosa sense laltra.
Treballar en xarxa. Cal intentar fer entendre als directius que per sota dells hi ha gent amb tanta
vlua o ms que ells. Cal deixar parlar i prendre acords als comandaments, cal deixar que funcioni la xarxa. El treball en xarxa permet donar visibilitat a molta gent, la coneixena de moltes
persones, i no solament les cpules de cada estructura. Lorganitzaci s viva i s dinmica. Com
ms gent conegui les competncies i les capacitats dalg, millor. Aix s un valor per a les organitzacions grans. La gent que avui s a segona fila, ms endavant ser a un primer nivell; per aix,
val la pena tenir coneixement i donar joc a tothom. Com ms gent conegui a tothom, millor; com
ms gent hi hagi en condicions de valorar la vlua duna persona, ms democrtica i natural ser
la presa de decisions respecte de les persones, i es podr constatar com ns, de coherent, que
determinades persones accedeixin a determinats lloc.
El treball en xarxa s a la base del progrs de lorganitzaci, del desenvolupament i del creixement professional de les persones.
Els espais de coresponsabilitat sn aquells on shi ha de poder confluir tant pel crrec que es
t com per lexpertesa que es t en una matria, ja que ambds no tenen per qu coincidir en una
mateixa persona.
Diu el proverbi que si caminem sols, anem ms rpid, per que si caminem junts anem ms
lluny. Aix ho estem comprovant cada dia. Si volem imposar la nostra soluci s ms rpid i
estem ms satisfets. Per si ho hem de fer entre tots costa ms, ha de fer ms xup-xup. Per segurament les solucions que implantem daquesta manera sn ms slides i durables.
La coresponsabilitat s aix: arribar junts al ms lluny possible. Tot ha de ser prou ordenat i
alhora tot ha de ser prou flexible.
El talent de les persones necessita un catalitzador, un estmul que provoqui que la gent opini,
proposi, suggereixi a partir del que veu. Aquest catalitzador s un bon sistema dinformaci que
permet facilitar laccs a les dades, la seva conversi en informaci i laportaci de coneixement,
tant detalladament com globalment, de lactivitat o de lorganitzaci. Que tot el temps que dedicvem a desxifrar les dades diferents el puguem dedicar a compartir visions, anlisis, negociar i
discutir els temes.
El segon eix del model sn les dades que es converteixen en informaci que genera coneixement.
La informaci s el catalitzador i la clau de volta del sistema de coresponsabilitat, i daquest en
depn la capacitat de supervisi. Necessitem construir un sistema que requereixi poc temps per
processar les dades de manera que alliberem el temps per poder-lo dedicar a analitzar. La majo-
129
ria de les organitzacions consumeixen la major part del temps disponible a generar informaci,
de manera que els en queda poc per analitzar-la.
Quan aconsegueixes activar la frmula Dades/informaci/coneixement + persones que en
saben, el resultat sol ser debat, vulguis o no vulguis. El talent i la intelligncia humana degudament alimentats amb informaci multipliquen la seva creativitat.
La informaci s palanca de canvi. De les dades que estan en els aplicatius transaccionals, si
les explotem i les treballem b, amb el coneixement afegit de persones que coneixen el tema, en
podem obtenir la transformaci i millora de lorganitzaci, la clau de lefectivitat.
Sense informaci no s factible lavaluaci i resulten ms dificultoses la progressi i les
millores.
Calen algunes circumstncies substantives perqu leix funcioni: que la informaci estigui
i sigui accessible en temps actual, forma adequada, qualitat garantida i adequats permetres de
distribuci de la informaci. s fcil de dir, molt difcil dassolir. Pensar que hi podem arribar de
manera automtica s una illusi. La meta a la qual sha darribar s la intelligncia de negoci.
Els instruments que materialitzin aquest eix cal que responguin a les 3P: pblic, peridic i
predefinit. Han de ser oberts, han de tenir una determinada periodicitat i una actualitat, i han
de ser predefinits, amb un format conegut i fcilment intelligible. Han de permetre fer el zoom
i anar del global al detall, de tota lorganitzaci a la unitat concreta. Han de permetre fer la
mineria.
El sistema dinformaci el podem construir amb quadres, grfics, mapes, imatges. Una regla
radical s assumir que tot all que sigui geolocalitzable hauria dincorporar sempre les coordenades X i Y a totes les dades.
La metodologia de construcci dun bon sistema dinformaci ha de ser modesta i prudent
en lexecuci: sassaja un prototip, es prova durant un temps i, si funciona, es fabrica en cadena.
Aquest s un dels canvis ms importants que proposem respecte dels models actuals dintelligncia de negoci.
La informaci deixa de ser un privilegi per esdevenir una eina bsica de treball. Quan sha fet
la llum, s difcil acceptar tornar a la foscor.
En les dinmiques de grup, se solen complir determinades regles que un bon sistema dinformaci estimula; els sistemes de reporting, amb indicadors clars, invoquen sempre les motivacions de millora:
Preferim guanyar que perdre: dentrada, quan encetem una tasca s amb la voluntat que funcioni i surti b.
La gent intenta fer-ho b. La gent, dentrada, no t voluntat de fer les coses malament. Per tant,
si encarreguem alguna cosa a una persona que no estava en condicions de fer-la, la culpa no
ser seva.
Ning vol ser el darrer. Les persones preferim guanyar, per si no pot ser, en tot cas, preferim
no ser el darrer.
Sempre es pot fer millor: hem devitar el cofoisme i, per ms satisfets que estem dels nostres
resultats, siguem conscients que encara es podr millorar.
El ritme s important: no ho hem de confiar en esforos finals, sin que hem de millorar
moment a moment, ser constants.
Tothom vol sortir b a la foto: si de tant en tant fem fotos, constatarem els esforos de la gent
per procurar de sortir-hi b.
130
LLIBRE BLANC
Els colors parlen per si sols: ens serveixen per indicar lestat de la gesti, i ens han de servir per
posar focus en els temes que ens interessen, perqu sobresurten positivament o negativament.
El sistema dinformaci esdev condici sine qua non i permet alimentar el tirabuix:
Dades > Informaci > Coneixement > Transparncia > Cohesi > Comproms
La informaci ens permetr empnyer en aspectes com leficincia, leficcia, la productivitat,
la competitivitat, per tamb ens permetr avanar en objectivitat, responsabilitat, rendici de
comptes, sostenibilitat, igualtat doportunitats i democrcia.
La informaci sha de distribuir, ha destar a disposici dels gestors, ser accessible. La informaci ens permet atorgar ms confiana i exigir ms responsabilitat.
Un bon sistema dinformaci exigeix:
Qualitat de les dades. Si els usuaris veuen que la informaci que sels presenta no s veritat,
trencarem la confiana i recuperar-la ser molt difcil.
Facilitat ds: si s difcil, la gent no lutilitzar. Els usuaris finals no seran experts en estructura de dades.
Velocitat: la rapidesa tamb s clau; si va lent, la gent tamb sen cansar i ho acabar deixant
dutilitzar.
La informaci, amb la seva distribuci, esdev un catalitzador que permet:
Trencar lestructura de sitges, vertebrant lorganitzaci.
Descentralitzar i desconcentrar quan la proximitat i latenci singular aporti valor.
Implicar lequip, tant des del punt de vista tcnic com poltic, incrementant-ne el comproms
i la motivaci.
Incrementar la transparncia, interna i externa.
Transformar la cultura.
La informaci ens fa millors a tots, als gestors, als directius i als poltics. I si som millors a ttol
individual, tamb tindrem la capacitat de ser-ho de manera collectiva. Collegiada o no, la decisi segur que ser ms responsable.
Supervisi
La supervisi i la revisi crtica del que es fa s fonamental per innovar, progressar, millorar i
avaluar processos, decisions i resultats. Concloure si les coses funcionen com volem que funcionessin, constatar si el resultat obtingut s lesperat i si s millorable.
Avanar cap a la figura del supervisor que persegueix la detecci de la millora contnua,
amb capacitat de qestionar-se el que es fa, com es fa i el resultat que dna, buscant les millors
prctiques per: optimitzar els mtodes de gesti, polir el tracte amb la gent, simplificar trmits i
incrementar la motivaci i professionalitat.
El dia a dia s tan absorbent que sovint no permet mirar-se els processos, les pautes de gesti,
amb la perspectiva necessria per detectar les disfuncions i les oportunitats de millora. Aix s
el que aportar el supervisor, aquesta visi crtica constructiva.
Una bona supervisi facilita:
Transparncia: visibilitat del quan i en qu es gasta, aix com dels resultats obtinguts.
131
Prioritzar: en un estadi de tensi dels ingressos, disposar de la mxima informaci de quan i

en qu es gasta ha de permetre poder adoptar millor les decisions de prioritzaci.
Eficcia: constatar si els resultats obtinguts sn els desitjats.
Eficincia: constatar a quin cost sobtenen els resultats.
Productivitat: visi conjunta de recursos destinats i resultats obtinguts.
Procs participatiu: passar dun procs monopolitzat pels actors concrets de les rees econmiques o de controlling a un procs amb interacci permanent entre tots els actors/gestors de
lorganitzaci.
Supervisi i transparncia no sn exactament el mateix: no confonguem la transparncia a penjar la informaci a Internet.
Al sector pblic hi ha un nivell altssim de responsabilitat i especialitzaci, hi ha experts tan
bons com els que hi ha al sector privat. La burocratitzaci respon ms a la necessitat de protegir-se que a una voluntat expressa dentorpir els procediments. Hem de poder trobar una soluci
a aix. Els protocols ens han dajudar a fer millor les coses, no a entorpir-les. La supervisi ens
ha dajudar a millorar els protocols.
s important que ens protegim del corporativisme i defugim les seves amenaces.
La supervisi tracta dobjectivar, posar ms laccent en el qu que no pas en el qui. Donar
ms relleu a les raons que als galons. Quan centrem latenci en el qui, perdem qualitat danlisi.
Tenir molts galons no vol dir sempre tenir ms ra. Hem de procurar no equivocar-nos i fer servir un bon sistema danlisi de dades i davaluaci.
I la supervisi ms important de totes s la supervisi de la ciutadania. Sense la supervisi de la ciutadania, el sector pblic no t sentit al segle xxi en una societat que pretengui ser
democrtica.
La democrcia no s binria. La democrcia t graus dintensitat. Una bona supervisi millora
el nivell democrtic duna societat.
El directiu com a factor clau

En les posicions directives del sector pblic, s bo combinar persones amb trajectria personal i
professional diversa.
Podem distingir tres perfils professionals:
La carrera administrativa. La duna persona que, en un moment donat, ingressa a una organitzaci i va fent carrera dins lorganitzaci fins a assolir una posici directiva.
La carrera poltica. Persones que, per via duna adscripci vinculada a un partit, tenint habilitats directives, acaba obtenint un crrec a designaci i en la confiana de la fora poltica.
La carrera directiva. Persones que, en lmbit pblic o en el privat, ocupen llocs directius per
les seves habilitats directives de manera no vinculada a una trajectria en lorganitzaci ni a
la poltica.
La carrera administrativa, la carrera poltica, la carrera directiva, aporten diferents punts de
vista a la gesti de lorganitzaci. Totes les organitzacions grans que sho puguin permetre haurien de poder fer una combinaci daquests tres perfils que complementen bagatges i perspectives fent millorar la visi del projecte.
132
LLIBRE BLANC
Una organitzaci pblica on en les seves estructures directives manqui algun daquests tres
perfils ser una organitzaci cega o coixa en algun aspecte.
Conclusions
La governana del sector pblic en general i de ladministraci pblica en particular s
complexa.
Que la governana sigui complexa potser en dificulta la gesti, per tamb fa ms interessant
el seu impuls, motivador el repte i gratificant lxit.
La innovaci a ladministraci pblica s factible i s necessria. I per al nou estat, s
imprescindible.
Necessitem dotar-nos dun model de governana que permeti i empenyi la interconnexi del
sector pbic i la governana del seu coneixement entre si mateix i amb la ciutadania.
Podem articular la governana del coneixement amb 3 eixos:
Coresponsabilitat
Supervisi
Importncia de la funci pblica i de la seva millora amb la implementaci daquest model.
El sistema dinformaci configurat com a seqncia de Dades > Informaci > Coneixement
> Transparncia > Cohesi > Comproms esdev un motor de canvi poderosssim.
La clau de volta del sistema s disposar dun sistema dinformaci que permeti facilitar laccs a les dades, la seva conversi en informaci i laportaci de coneixement, tant pel que fa
al programa i/o unitat com a la visi global de lorganitzaci.
La informaci ens permetr atorgar ms confiana i exigir ms responsabilitat.
La democrcia no s binria. La democrcia t graus dintensitat. La transparncia i una
bona supervisi millora el nivell democrtic duna societat i empeny a la millora contnua.
Ens cal ser optimistes, hem de ser optimistes, podem ser optimistes.
Ens cal: per una banda, necessitem el sector pblic i per laltra, el seu pes en la nostra
economia s massa determinant per permetrens el luxe dabdicar, dexigir-nos millorar-ne la productivitat.
Hem: la nostra professionalitat i responsabilitat com a directius pblics ens empenyen
a buscar la manera daconseguir que cada cop siguin ms els disposats a implicar-se, a
assumir riscos, a comprometres.
Podem: al sector pblic, hi ha molta gent amb talent innovador, amb ganes de millorar, de provar de fer coses diferents, de buscar i trobar solucions als problemes. Noms
depn dels directius pblics, poltics i tcnics activar aquest potencial per mitj dobjectius concrets, mxima informaci i transparncia, i als ciutadans exigir-ho.
Noms depn de nosaltres.
Prou senzill per no fer-ho.
133
El rgim jurdic
de la ciutat
de Barcelona
en el nou estat
catal
Alfred Lacasa Trib
Advocat 2441 ICAG
Secretari dAdministraci Local
Director dels Serveis Jurdics Centrals de lAjuntament de Barcelona
a) Introducci
n el disseny i lelaboraci del Llibre Blanc, aquest article respon a lencrrec desbossar traos jurdics i idees en el camp de la gesti de com podria ser el rgim jurdic de Barcelona
en el futur.
Partim de dues realitats: la primera s una llarga experincia de gesti municipal; fins i tot en
les situacions ms uniformitzades (any 1960), Barcelona sempre ha tingut menci especial en el
seu rgim. En el futur, seria reconixer i millorar aquesta tradici que, com veurem ve, de molt
de lluny. La segona s que Barcelona s smbol de bon govern. Enfront daltres capitals que la
gesti econmica els ha depassat i es troben en situaci difcil, Barcelona ha optat per un model
de gesti efica i eficient que cal preservar, abundar i, si es pot, projectar en el futur.
134
LLIBRE BLANC
Aquest xit, del tot compartit, t dos grans protagonistes. En primer lloc, els nostres electes i
els treballadors del sector pblic local que, amb la seva passi per fer les coses b, han aconseguit
ja de fa anys que Barcelona sigui smbol de modernitat. Lexemple ms excels va ser lany 1992
amb les Olimpades de Barcelona, per tamb, diguem-ho, amb la capacitat de contenci i estalvi
que fa que lAjuntament no sigui deficitari. Tothom hi ha contribut. Daltra banda, els mxims
responsables daquest xit sn els ciutadans, molt participatius, implicats en els diferents ens
(comissions, plenaris, audincies...) i sempre amatents a la gesti pblica.
En el nou estat, Barcelona ha de seguir una lnia i en el disseny, ocupar el lloc que es mereix.
Sense ms atribucions de les que li escauen, per amb cap mancana competencial que impedeixi mantenir i aprofundir en el model.
Aquest humil article intenta fer pensar com anar en aquestes dues direccions.
b) Marc
1. Barcelona, la capital dun pas que s Catalunya,
que esdev nou estat dEuropa
Barcelona s i ha estat la capital de Catalunya i ho seria del futur estat.
Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle i aC i la van convertir en una fortificaci militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre lanomenat
Mons Taber, una petita elevaci on avui es troba el barri de la catedral i la plaa de Sant Jaume.
Trobem certes institucions de llarg recorregut. Aix el 1265, la creaci del Consell de Cent,
per tal dassistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions, o el 1283, amb les constitucions catalanes de les Corts de Barcelona
amb el Privilegium Magnum.
En definitiva, una particularitat evident que tindr el futur estat s que el debat sobre la capitalitat no existir, perqu per tradici, per histria, per poblaci, per acceptaci, per reconeixement legal i, en definitiva, perqu ho s sense comparaci, Barcelona s la capital de Catalunya i
hauria de ser la capital del futur estat catal.
2. La norma magna catalana: reconeixement i tractament

de la capitalitat de Barcelona
En la configuraci del nou estat, el marc normatiu del ms alt nivell ha de reconixer, en la lnia
de la majoria de textos normatius contemporanis, el qualificatiu de capital, i nha de fer una
regulaci expressa que, de forma piramidal (en el sentit kelseni), encapali el que el marc legal
infraconstitucional que lordenament jurdic catal ha de desenvolupar.
Aquest qualificatiu ha de ser recollit tant en la Carta Magna o fundacional de lestat com en
els principals textos.
3. Barcelona com a seu de les institucions de lestat

El fet que Barcelona sigui capital del nou estat comporta que sigui la seu de les principals institucions del pas. Per tant, t doble naturalesa jurdica com a capital i com a seu.
135
La capitalitat s un rgim especial de la ciutat en lordenament jurdic catal que atribueix un

rgim autnom, singular i objecte de protecci i desenvolupament que en aquest text es tractar
desbossar.
La seu t la seva projecci en tots els camps de lactivitat normativa sense que en cap cas
aquest fet impedeixi la descentralitzaci futura o b lestabliment de noves delegacions arreu del
territori a fi i efecte de tenir un Estat cohesionat administrativament. El fet que sigui seu suposa
per una banda un reconeixement futur en lordenament sectorial respecte de la ubicaci de les
seus nacionals i, per laltra, el fet que Barcelona t una posici especfica en el sistema de fonts
en relaci amb el futur, i per aix cal constituir una comissi de relaci interadministrativa que
permeti un marc de relaci especfic (ajuntament-estat), sense perjudici de la seva ampliaci a
altres ens administratius (com poden ser la vegueria o una altra forma organitzativa, o b lrea
Metropolitana o una altra forma organitzativa).
4. Barcelona com a seu de lrea Metropolitana i capital de vegueria

Fetes les consideracions anteriors, la regulaci de la futura capital del nou estat ha de ser capa
de tenir una visi de la gesti integrada del territori i projectar la seva capacitat dinfluncia ms
enll del terme municipal.
Pel que fa a la Gran Barcelona, aquesta ha de ser dissenyada per satisfer necessitats globals
de 36 municipis amb una poblaci de 3.239.337 habitants (Font: INE 2012), una extensi territorial de 636 km2 i una densitat de 5.093 hab/km2 (nucli central de lmbit metropolit amb una
poblaci de 5.012.961 habitants, una superfcie de 3.236 km2 i una densitat de poblaci de 1.542
hab/km2). En definitiva, cal la superaci de la fusi de les antigues Mancomunitat de municipis,
lEntitat del Medi Ambient i lEntitat Metropolitana del Transport.
Daltra banda, la futura capitalitat tamb ha de recollir la posici en la futura vegueria (o ens
similar) definint un mbit territorial organitzatiu bsic de tot el futur Estat.
5. El rgim especial de Barcelona al sistema de fonts: capitalitat i llei especial

Lescut oficial de la ciutat de Barcelona sinspira en el de Pere III el Cerimonis, i la bandera oficial de la ciutat de Barcelona s quarterada i incorpora els quatre pals vermells als quarters superior dret i inferior esquerre sobre fons groc, i la creu de Sant Jordi als quarters superior esquerre
i inferior dret sobre fons blanc.
Lautonomia local de Barcelona prov directament de la Carta Europea dAutonomia Local
feta a la ciutat dEstrasburg el 15 doctubre de 1985.
La capital ha docupar un espai especfic en la posici del sistema de fonts en el rgim local i,
per tant, el marc normatiu de Barcelona s especial (en el sentit que desplaa el general) i propi.
El seu contingut es projecta en tres grans mbits dactuaci: en el rgim especial en sentit
estricte, en la projecci de Barcelona en camps de lactivitat estatal amb especificitats prpies i
en la participaci de la ciutat en el procediment legislatiu del nou estat.
El nou estat ha de recollir des de la seva fundaci el principi devitaci de doble competncia.
En el cas de Barcelona, sha de materialitzar en el fet que la ciutat s la responsable de certs esdeveniments per delegaci de lEstat com pot ser, entre daltres, lorganitzaci dels actes protocol
laris dabast nacional.
136
LLIBRE BLANC
c) El rgim especial
6. Naturalesa del rgim especial de Barcelona1
a) Concepte
Una llei del Parlament de Catalunya ha de regular el rgim especial, la Llei de capitalitat, amb
una doble naturalesa, que s bsica i especial.
s una llei bsica que forma part del cnon de control constitucional i atribueix competncies a la ciutat pel davant i de forma prvia a la legislaci sectorial futura. En tant que llei bsica,
el Parlament de Catalunya condiciona (excepciona, limita) la seva activitat futura reconeixent
especificats de tot ordre a la capital.
s una llei especial perqu s un corpus iuris que se separa del rgim local catal, de manera
que el rgim catal t un rgim general per a tots els ens locals catalans i un rgim especial per
a la ciutat. En aquest context, la legislaci de rgim local ha dincorporar parmetres deficincia en la gesti pblica i (una vegada hagi atribut un marc com de competncies a tots els
ens locals) atribuir competncies als ens en funci de la seva capacitat de gesti de forma que la
delegaci condicionada sigui un element de flexibilitat en la gesti pblica.
b) Significat
En tant que llei bsica, Barcelona exerceix, a ms de les competncies que se citen ms endavant,
competncies paralegals que lassimilen parcialment a una ciutat-estat. Es concreten, per una
banda, en atribucions legals directes a la ciutat de competncies estatals (concreci del principi
de no duplicitat de competncies en qu lactivitat estatal la fa la ciutat) i, per una altra, de desenvolupament reglamentari que atorga mplies competncies als reglaments municipals aprovats
pel Consell Plenari de Barcelona. Lordenament jurdic catal ha de deixar als reglaments aprovats per a la ciutat de Barcelona un espai ampli de delegaci que permetin adaptar lactivitat
regulatria als canvis socials constants.
En tant que llei especial, el marc financer, dorganitzaci i funcionament, aix com el seu
rgim jurdic t particularitats de tot ordre que es projecten en diversos camps de lactivitat
1. En lactualitat el rgim a grans trets s el segent:
De conformitat amb all establert a la disposici addicional sisena de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local (LBRL), i a larticle 89 de lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC),
aprovat per la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, la ciutat de Barcelona gaudeix del rgim especial que
sintegra per les disposicions contingudes a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de
Barcelona (CMB) i a la Llei 1/2006, de 13 de mar, per la qual es regula el rgim especial del municipi
de Barcelona (LREB). El municipi disposa aix mateix del rgim financer especial regulat en la prpia
LREB, en aplicaci dall establert a larticle 161 del text refs de la Llei reguladora de les hisendes locals,
aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de mar (TRLRHL).
El text legal ha estat objecte de dues modificacions: la primera mitjanant la Llei 11/2006, de 19 de
juliol va recaure en els articles 3 i 11, sobre els smbols representatius de la ciutat de Barcelona, per tal
dadaptar-los a la normativa reguladora dels ens locals, i en larticle 66.5, referent a laprovaci definitiva
de plans que comportin una modificaci de zones verdes, espais lliures o equipaments esportius; en
virtut de la segona feta per Llei 7/2010, del 21 dabril, es va addicionar al Text legal un nou Ttol, el
VIII, per tal dincorporar-hi la regulaci del Consell Econmic i Social de Barcelona.
137
administrativa (el seu diari oficial s la Gaseta de Barcelona, el finanament s especfic, participa directament dels tributs del futur estat, t procediments administratius especfics: trnsit,
sancionador...).
7. Elements del rgim especial

Configuren tres eixos troncals el rgim especial.
En primer lloc, la protecci del rgim de la capitalitat que t un procediment legislatiu agreujat per la seva modificaci.
En segon lloc, un mandat especfic al legislador catal de salvaguarda2 daquest rgim. I, en
el marc de la futura configuraci de la justcia constitucional catalana, cal reservar una posici
especfica de la ciutat de Barcelona per exercir accions de defensa de la seva autonomia local
enfront de lactivitat del Parlament de Catalunya.
En tercer lloc, amb el mandat especfic daprofundiment del rgim especial en el desenvolupament futur del pas.
8. Projecci administrativa del rgim especial: lAjuntament de Barcelona

Menci expressa mereix el Reglament orgnic municipal de lAjuntament de Barcelona.
2. El darrer any ha estat una pugna constant entre el mn local i lestat, i en especial de lAjuntament de
Barcelona, contra el llavors projecte de Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de ladministraci local.
En un primer moment, els diferents avantprojectes van optar per deixar sense efecte el tram estatal del
rgim estatal (fins al juliol de 2013) amb la supressi de la Llei 1/2006, del Rgim Especial de Barcelona.
Enfront daquesta regulaci, lAjuntament de Barcelona present allegacions i foren resoltes amb el Dictamen del Consell dEstat 567/2013, que diu de forma literal: La disposicin adicional cuarta en conexin con la disposicin derogatoria, presenta un contenido que, a juicio del Consejo de Estado, ha de
ser reformulado. Lo natural es que las normas jurdicas de naturaleza particular difieran de las normas
generales referidas a la misma materia. Por ello, la precisin segn la cual las leyes particulares de los
Municipios de Madrid y de Barcelona cuya vigencia expresamente se mantiene deben aplicarse en
cuanto no se opongan a la nueva Ley constituye una determinacin poco coherente y generadora de
confusin. Por tal razn, se entiende necesario que en esta disposicin adicional se suprima el inciso
en lo que no se oponga a la misma. Por lo mismo, en la disposicin derogatoria debera eliminarse su
contenido final, referido a las Leyes 22/2006 y 1/2006. Esto es, cuanto sigue a partir de las palabras
as como todas aqullas.
Aix, el redactat es modific i definitivament ara safirma que la disposici addicional cinquena daquesta
darrera norma estableix que les seves disposicions sn daplicaci al municipi de Barcelona, sense perjudici de les particularitats de la seva legislaci especfica i amb estricta subjecci als principis destabilitat
pressupostria i sostenibilitat financera.
La lluita del consistori barcelon per salvaguardar el rgim especial ha estat incessant.
Salvat el tram estatal del rgim especial, lAjuntament de Barcelona, amb carcter previ a formular un
recurs en defensa de lautonomia local de Barcelona, ha fet de representant dels municipis que han recorregut: sn 2.393 municipis representatius de 16.996.884 habitants, i per aix present allegacions al Consell dEstat i el Consell dEstat, i dentrada ens ha tornat a donar la ra (per segona vegada) a les tesis dels
municipis contra la LLRSAL (dictamen de 22 de maig de 2014):
Existen fundamentos jurdicos suficientes para que el Ayuntamiento de Barcelona y los dems municipios interesados planteen conflicto en defensa de la autonoma local en relacin con los artculos 26.2 i
116 TER i la D. Adicional 16 de la LRBRL.
138
LLIBRE BLANC
La Llei especial ha de reservar un seguit de matries a aquest reglament que ha daprovar-se

per majoria absoluta.
Feta aquesta regulaci, la resta de matries i competncies shaurien de caracteritzar per una
quasi-parlamentaritzaci del rgim barcelon, i reservar escasses matries al Consell Plenari
per atribuint mplies funcions de control.
Aix, la separaci de la funci de debat-control, funci de govern-executiva, ha de ser el pal
de paller de la futura regulaci per garantir el mxim control per part dels representants dels
ciutadans, per apostant per la mxima capacitat de gesti i velocitat en la funci executiva.
Presidit per lalcalde, aquest s el mxim representant de la funci executiva, acompanyat del
Consell Plenari i de la Comissi de Govern, aix com de la resta drgans eminentment barcelonins i alguns ja recollits a la Carta, que compondrien la resta drgans del rgim especial.
A ms de les clssiques potestats del mn local europeu continental, caldria afegir la potestat
normativa agreujada en el sentit de proposar tramitaci parlamentria, i per aix es reserva la
iniciativa de certes matries al consistori barcelon.
Lexercici de les competncies hauria destar subjecte, per Barcelona i per la resta dens locals
de Catalunya, als principis de subsidiarietat i capacitat de gesti. En el cas particular barcelon, a
ms daquests principis, caldria tenir en compte la reserva del Consell Plenari per a la iniciativa
legal de la modificaci del seu propi rgim.
Lestatut dels electes caldria sotmetrel a unes fortes obligacions de bns i del registre dinteressos aix com a un rgim clar dincompatibilitats.
El rgim especial hauria de recollir certs parmetres que ja caracteritzen parcialment el consistori barcelon. Aix, el deure de bon govern i la transparncia, la tutela i la millora del valor
de la marca Barcelona en el context internacional, lobligaci de rendir comptes, lanlisi de costos, lobligaci de generar romanents de tresoreria positius, la supressi obligatria del paper, la
identificaci digital en smartphones i altres dispositius, les carpetes electrniques ciutadanes, el
desenvolupament de les multieficincies en lsmartcity...
Pel que fa al territori, es mantindria lorganitzaci per districtes i barris.
Les relacions interadministratives assolirien un marc absolutament rellevant, de manera que
la ciutat assoliria un rgim preponderant en lexecuci de competncies en la lnia marcada en
laparat anterior.
Pel que fa a la prestaci dels serveis pblics, Barcelona es configura com un univers de personificacions locals, sumades a les clssiques ja conegudes de la gesti directa i indirecta. Caldria
que es recollissin altres frmules a ms de les ja existents, de manera especfica, com les fundacions, les associacions, la gesti cvica i altres formes a estudiar.
En aquest context, i vist el potent tercer sector de qu disposa la ciutat, cal que en ladjudicaci
dels serveis pblics per sota de les obligacions comunitries de publicitat es faci una discriminaci positiva en favor de les entitats sense nim de lucre, samplin els contractes reservats als
sectors de les persones discapacitades i, en especial, se separi lucre empresarial de lucre social
(degudament auditat).
El rgim jurdic electrnic ha de ser un dels elements centrals de lactivitat administrativa.
Aix, la supressi del paper i ls de les noves tecnologies ha de ser un dels elements que impulsin
definitivament la modernitzaci del pas i de ladministraci publicaci. Amb la protecci de
dades i la reutilitzaci de la informaci com a eixos centrals, en un context dabsoluta interoperabilitat, Barcelona ha desdevenir la capital de la immediatesa administrativa de tal forma que
139
cap procediment sallargui ms enll de 4 mesos i sigui criteri general el trmit i les comunicacions prvies i declaracions responsables per sobre dels procediments. En aquest camp, cal recollir
les particularitats de la ciutat per lenorme volum destrangers que ens visiten i ser amatents a
qu els procediments despleguin efectes amb velocitat mentre els turistes es troben a la nostra
ciutat.
En aquest rgim jurdic, especial menci haurien de tenir els recursos administratius, que
haurien de suposar una veritable segona revisi de lacte i la possibilitat dobrir procediments de
mediaci per intentar solucionar de manera pacfica les controvrsies.
El finanament ha de ser un dels eixos que ha de garantir el bon funcionament dels serveis
pblics i ha de ser per un doble vessant. Per una banda, amb els tributs propis; per laltra, amb la
participaci dels tributs de lestat que, en tot cas, han de garantir un % dinversi racional per al
sosteniment i la millora dels serveis pblics.
9. Projecci jurisdiccional i altres ordres

La ciutat de Barcelona ha de disposar de tribunals locals.
Formen part del poder judicial, per depenen de forma compartida de lrgan de Govern
jurisdiccional i de lAjuntament de Barcelona.
Disposen de Jutges i fiscals que, en collaboraci amb els cossos i les forces de seguretat de
lestat, formen un tot que coneixen dels delictes menors i exerceixen judicis rpids i execucions
immediates. Aix, la combinaci sanci administrativa-sanci penal hauria destar ms clara en
el nou ordenament i caldria garantir una veritable reinserci i ms en concret treballs per a la
comunitat substitutius de certes penes. Sempre amb finalitat reeducativa.
En aquest camp, les vies de soluci alternativa de conflictes haurien dassolir un protagonisme principal, evitant temps, burocrcia i diners als ciutadans. Caldria desenvolupar figures
com els laudes arbitrals del Tribunal Arbitral de Barcelona aix com potenciar la Comissi de
Mediaci del Collegi dAdvocats i altres vies similars en matries diverses com per exemple ja
sha fet amb lactual Junta Arbitral de Consum.
La futura legislaci civil ha de recollir certes especificitats delements relatius al Dret Civil
i, ms en concret a les relacions de bon venatge i la convivncia i ms en concret les molsties
(sorolls), els usos dels espais comuns, la prohibici de certes activitats i, en definitiva, ha datorgar un poder ms democrtic a la legislaci civil.
Barcelona ha de disposar de tribunals administratius per branques dactivitat de la ciutat.
Bsicament sn 3: la jurisdicci contenciosa-administrativa ordinria, la jurisdicci contenciosa-administrativa econmica i la jurisdicci local (que hauria de conixer dels assumptes de
personal i organitzatius de la ciutat).
140
LLIBRE BLANC
d) Matries estatals amb regulacions especfiques

(projectes de llei que recullen i amplien el rgim especial)
10. Especificitats legals
Les normes que afecten el rgim especial de Barcelona haurien de ser trameses a la ciutat en
dos moments: en fase de projecte i abans de laprovaci, i Barcelona hauria demetre un informe
vinculant.
En la relaci amb el compliment del principi de legalitat, el rgim especial ha de poder completar les infraccions i sancions administratives sense necessitat duna llei en el camp dels serveis
pblics i la convivncia.
En el camp de les marques, Barcelona hauria de tenir un reconeixement especfic, i la futura
Llei de marques catalana i el dret de marques haurien de reconixer el valor i la singularitat de la
marca denominativa Barcelona.
Les lleis sectorials haurien de reconixer una posici especial de Barcelona en la gesti de les
infraestructures: port, aeroport, ferrocarrils, carreteres. Tamb en les costes, que hauria de ser el
titular de la gesti en la seva mxima extensi.
Al mateix temps, nombroses especificacions tcniques haurien de ser recollides en la Llei
durbanisme, i ms en concret en la gesti del sl urb consolidat: les ciutats fortament i densament poblades han de poder disposar de ms instruments per esponjar les ciutats. El mateix en
el camp de les reparcellacions i daltres mecanismes de distribuci de beneficis i crregues.
En el camp de les relacions virtuals, Barcelona ha de tenir especificitats de tot ordre, ja sigui
en el camp dels dominis, de les telecomunicacions.
En el camp del patrimoni cultural catal, la llei ha de permetre ms mecanismes dintervenci a la ciutat. El rgim especial ha de poder limitar la proliferaci de negocis invasors en llocs de
forta concentraci monumental. I garantir barris dusos mixtos.
Barcelona hauria de tenir ms especificitats en els camps segents: el medi ambient, latenci
social, el comer i el turisme, la indstria, la seguretat pblica, leducaci, els bns pblics, la
cultura, la projecci internacional i la participaci electoral i democrtica.
e) Conclusi
Tot i que noms sn unes notes, la definici del nou marc jurdic ser una pea estructural del
nou pas.
Sapunten motius ms que suficients per no reproduir el model actual i conservant all genu
o que ens ha aportat una bona experincia de gesti, apostar per una ciutat amb ms competncies i ms relaci amb lentorn.
141
Diplomcia
culta,
extravertida
i lleugera
Flix Mart
Fundador dUNESCO Catalunya i president honorari de Linguapax Internacional
142
LLIBRE BLANC
rganitzar un nou estat suposa fer un salt qualitatiu en mbits que no sn competncia
directa de les ciutats ni de les regions. La creaci dun Estat catal s una gran oportunitat per dissenyar nous models de forces armades, de seguretat, de fiscalitat, de desenvolupament, de sostenibilitat i darticulaci de la societat civil. Una ciutat com Barcelona, amb vocaci
innovadora i prestigi internacional, pot facilitar la construcci destructures estatals lliures de
les velles inrcies dels antics estats europeus. Com a centre poltic, econmic i cultural del nou
estat podr esdevenir una de les ciutats ms actives en lexercici de responsabilitats internacionals sense les limitacions que tenia com a ciutat subordinada als interessos de lEstat espanyol.
Barcelona experimentar, desprs de molts segles, el risc i el goig de poder canalitzar la seva
energia en intervencions efectives en els problemes globals dEuropa i de la comunitat mundial.
La pregunta pertinent no s tant el benefici que en traur Barcelona pel fet de ser capital destat
sin la qualitat que pot aconseguir el nou Estat catal pel fet de comptar amb una capital com
Barcelona. I tamb s bo preguntar quins accents shan de posar en el futur de la ciutat per exercir com a capital.
La nova diplomcia catalana hauria de reflectir el potencial cultural de Barcelona. En lloc
dun cos burocrtic seleccionat amb criteris de distinci familiar o de simpaties ideolgiques, es
pot optar per un servei de persones dalt perfil cultural, formades a les universitats catalanes i
estrangeres, parlants de les llenges adequades, capaces de treballar en xarxa i que facin compatible la defensa dels interessos de Catalunya amb lexercici duna solidaritat internacional efectiva
i avanada. Per aconseguir aquest objectiu Barcelona ha de multiplicar els centres acadmics, de
recerca i de debat sobre poltica internacional. Els mitjans de comunicaci han de facilitar ms
informaci sobre el que passa ms enll de Catalunya i superar la tendncia introvertida dels
estats convencionals. El patriotisme catal ha de ser simultniament el de lautoexigncia nacional i el del cosmopolitisme no superficial. Probablement no hi ha cap ciutat com Barcelona que
hagi reeixit a preservar una identitat cultural i lingstica prpies amb una decidida obertura
internacional. Ara podr liderar un model de ciutats que resolguin amb intelligncia el difcil
equilibri entre lafirmaci duna identitat particular i la benvinguda i la gesti de pluralismes de
tot tipus.
La nova diplomcia catalana no ha de funcionar ignorant les valuoses contribucions de la
societat civil, tan present a la ciutat de Barcelona. Des de fa molts anys les entitats catalanes de
projecci internacional shan acreditat per les seves valuoses aportacions a la defensa dels drets
humans, la pau, la protecci de la diversitat lingstica, la collaboraci amb les organitzacions
del sistema de les Nacions Unides, la cooperaci al desenvolupament, el dileg interreligis i la
crtica a leconomia especulativa. Amb la creaci del nou estat, naturalment, les organitzacions
no governamentals catalanes ja no patiran el veto de les entitats espanyoles per ser reconegudes
a les seus internacionals. I es pot imaginar que Barcelona es converteixi en seu dantigues i noves
entitats de la societat civil internacional, de creaci catalana o no, que trobin en aquesta ciutat
un acolliment jurdic, poltic, econmic i logstic que els permeti exercir millor les seves activitats globals. Barcelona pot esdevenir un centre de diplomcia parallela mundial com ho sn
Ginebra o Nova York. La diplomcia catalana hauria de comptar amb la fora de la societat civil
per funcionar amb responsabilitats compartides i evitar la creaci dun cos massa gran de funcionaris que s car i sovint poc efica. Barcelona facilitar el funcionament duna administraci
diplomtica lleugera, extravertida i culta.
143
Barcelona,
capital
dun nou estat,
lder esportiu
Montserrat Mas Vilella
Presidenta de Gestiona, Associaci Catalana de Gestors dInstallacions Esportives Pbliques.
144
LLIBRE BLANC
efinir Barcelona com una ciutat cosmopolita, comercial, turstica, industrial, amb la forta
personalitat que li dna la seva llengua i cultura s del tot correcte. Per seria un error
oblidar-se de dir que som una de les ciutats ms esportives dEuropa i del mn i, en conseqncia, una CAPITAL ESPORTIVA en majscules.
Des de la celebraci dels Jocs Olmpics, passant pels principals esdeveniments com la frmula
1, el tennis, les motos, el futbol, el bsquet, lhoquei, la nataci, latletisme, esports extrems,
etc., ho hem organitzat prcticament tot. Aquest reconeixement internacional, a part dorgull de
capital i pas, tamb s negoci. Per exemple:
La importncia del circuit de Barcelona-Catalunya, amb la celebraci de diferents proves,
comenant per la frmula 1, significa un impacte econmic indut per al territori que est calculat amb 170 milions deuros anuals.
Es destacava, en relaci amb el mundial de nataci, que sha estimat en 43 milions deuros
la inversi que hauria hagut de fer la ciutat en publicitat per aconseguir el mateix retorn que les
13.000 notcies que, noms a lEstat espanyol, shan publicat sobre lesdeveniment (notcia del
canal 3/24 del 5 dagost del 2013).
Alg creu de veritat que Barcelona hauria avanat el que ha avanat sense la celebraci dels
Jocs Olmpics? La inversi prpiament en infraestructures esportives no va sobrepassar el 9%, la
resta va servir per millorar la ciutat i el pas
Lesport s tamb un gran negoci que, a ms, reporta una gran repercussi meditica que fa
crixer alhora el nostre reconeixement internacional i ens fa aparixer als llocs ms recndits de
la geografia mundial, als quals duna altra manera hauria estat impossible darribar.
En aquest article parlem de la necessitat dimpulsar una Barcelona esportiva basada en la
cooperaci, el lideratge, els valors i el treball conjunt desportistes, entrenadors, directius, fabricants, distribudors, metges, terapeutes, coaches, professors, voluntaris, comunicadors i el llarg
etctera dentitats, clubs, fundacions, empreses, hospitals i institucions que conformen el mn de
lesport. I ho farem tenint en compte tots els actors implicats en aquest sector.
Caldr, doncs, crear les sinergies necessries entre els clubs, les entitats esportives de la ciutat
i la indstria esportiva, aquelles empreses que ens subministren tot all que cal per al bon funcionament de lactivitat esportiva, i que va des de lequipament i material esportiu fins a les instal
lacions, passant pel calat i el vestit o la medicina esportiva, entre daltres. Sempre respectant
els valors dintegraci, formaci, participaci i cooperaci propis de lesport, la seva presncia
recurrent al llarg de tota la nostra vida, aix com el seu gran potencial comunicatiu.
Amb tots i cadascun daquests valors, amb la retroalimentaci de tots plegats i de les fortes
dependncies entre aquests, farem de Barcelona una ciutat lder mundial en aquest sector.
Tots coneixem la gran importncia que des de sempre la societat catalana i barcelonina ha
atorgat a lesport. Esfor i empenta han anat sovint de la m i han fet de lesport amateur un
autntic motor de superaci, capa dimpulsar el naixement de clubs, federacions i organitzacions esportives. La importncia de la iniciativa privada a lesport ha fet nixer clubs, que no
haurien vist mai la llum sense lempenta de la societat civil.
s precisament el fet que lesport ha estat ben rebut i potenciat, tant des de la vessant competitiva com des de la popular, que constatem que forma part de la idiosincrsia de la ciutat. Cada
cop ms, Barcelona acull tota mena de trobades, competicions i manifestacions populars, oficials i dalt nivell esportiu. Cal, doncs, seguir collaborant de forma proactiva per donar impuls a
aquest sector.
145
Lesport ens ha donat molta notorietat mundialment. Tots sabem que de vegades, a lestranger,
hem hagut de situar el nostre pas al mapa amb la coneguda frase Barcelona Olmpic Games,
o valent-nos del Bara i desprs, potser, podem afegir dades dun altre caire, per la veritable
targeta de visita sol venir de la m dalguna referncia esportiva. Som al mapa internacional en
bona part grcies a lesport.
Cal fer un esment especial del fenomen voluntariat: Catalunya i Barcelona han estat un exemple histric de voluntariat tant en la creaci dentitats, associacions i clubs com en els suports de
tot tipus de convocatries esportives, com a mxims exponents els voluntaris olmpics (Voluntaris 2000). Lluny de perdre vigncia, aquest moviment es manifesta ms viu que mai i Barcelona
segueix essent un referent de voluntarietat en cada convocatria esportiva que ho requereix. Cal
reconixer aquest mrit i fer-lo pals com un tret diferencial de la nostra ciutat.
La capacitat dintegraci ha estat i s un tret diferencial del nostre pas, i a Barcelona s
capital. Ens trobem amb una ciutat cosmopolita, respectuosa i atenta, acollidora de les diverses i noves prctiques esportives, aix com de les diferents realitats personals i particulars dels
seus practicants. La capacitat dadaptaci a aquestes realitats diverses i especfiques requereix
prctiques durbanisme polivalents i integradores que garanteixin la convivncia, incentivin la
participaci i fomentin la prctica esportiva a laire lliure.
Si ja som, doncs, alg principal en el mn de lesport, si la nostra veu s coneguda i reconeguda en lescena mundial, si sabem els beneficis que reporta tant al sector com a leconomia del
pas, s hora que posem altaveu a una veu certament escoltada.
Barcelona compta amb la seu duna de les ms importants empreses de producci i distribuci desdeveniments esportius per televisi, i una llarga tradici en mitjans de comunicaci
escrits i professionals de la comunicaci esportiva de reconegut prestigi. s, doncs, moment de
potenciar tot el que aquests mitjans poden aportar a Barcelona com a capital dun nou estat. Pot
esdevenir un centre de producci i emissi de notcies esportives per a tot el mn.
Com ja sha demostrat, Barcelona est preparada, en tots els mbits, per acollir els ms grans
esdeveniments del mn de lesport, i cal potenciar-ho per seguir mostrant la nova capital amable
i propera.
La situaci geogrfica de Barcelona i el fet que sigui la ciutat europea amb millor qualitat de
vida (European Cities Monitor 2011), condici que ha mantingut en els darrers catorze anys, la
converteix en una de les ciutats preferides per als executius. Encara que actualment compta amb
la seu de lEurolliga, podem potenciar que la nova capital aculli els headquarters dels principals
organismes i institucions referents de lesport europeu i mundial. Barcelona t el reconegut nivell
de qualitat de vida, una climatologia privilegiada i un aeroport internacional.
Barcelona est entre les quatre primeres ciutats turstiques dEuropa, ateses les condicions
dequipaments convencionals amb els quals comptem, els equipaments especials amb els quals
podem comptar o un bon calendari despectacles esportius o de competicions populars o dalt
nivell per oferir, podem sser una de les principals ciutats dEuropa de dest esportiu popular i
competitiu.
Com hem vist, els estris que en el passat sutilitzaven eren certament molt bsics i rudimentaris, amb una tecnologia moltes vegades inexistent. Aix ha canviat molt en els darrers anys pels
grans avenos que hem viscut en la indstria esportiva. La incorporaci de la dona al mn de
lesport i la democratitzaci de la seva prctica han afavorit la inversi en aquest sector.
146
LLIBRE BLANC
El fet, a ms, que el nivell de renda del nostre pas shagi incrementat ha comportat una major
demanda de productes relacionats amb el benestar i la salut, productes associats als nous serveis
que es presten des del mn de lesport. Ara ja s usual parlar de la indstria del fitness, el wellness
o dels esports daventura, entre daltres, associant-los sense prejudicis al mn de lesport. Aix
fa que tinguem un dels ndexs ms alts del mn en prctica esportiva i un nivell dinstallacions,
tant pbliques com privades, de mxima qualitat, per davant daltres pasos. Hem de continuar
creixent en els mbits convencionals, per tamb adequar la demanda a noves necessitats, com
lenvelliment progressiu de la societat, que t com a conseqncia noves malalties on lesport
pot ser preventiu, palliatiu o teraputic. Dins daquest alt nivell de qualitat de vida, la prctica
dactivitat fsica de salut ns un dels pilars principals. Cal seguir treballant perqu durant tota la
vida de la persona puguem oferir i practicar aquella activitat esportiva ms adient que garanteixi
una vida activa i saludable. Aquesta activitat fsica moderada, competitiva o no, amb controls i
avaluacions mdiques, guiada per professionals formats i atents i amb dietes adients, ens permetr establir hbits de salut, lluny de lobesitat, el colesterol, la hipertensi, lansietat, lestrs, i el
llarg etctera de riscos de salut de la nostra societat actual.
Assolir hbits saludables requereix una intervenci atenta i constant al llarg de tota la vida
de la persona. Per aix ens calen professionals aptes i preparats que garanteixin lassoliment dels
nostres objectius i shi comprometin. Lensenyament reglat ha de garantir la mxima transversalitat, homologaci i vinculaci entre les diverses vessants daquesta formaci integral del professional de lesport, de lactivitat fsica i la salut. El currculum formatiu daquest professional ha
de permetre poder comptar amb personal preparat tant en lmbit de la formaci professional
(mdul de grau mitj i superior) com en lmbit universitari.
Per tal dassegurar-nos els mxims resultats en matria esportiva, s bsic aconseguir que el
sector pblic i el sector privat, amb la collaboraci directa de tots els agents, treballin de manera
conjunta. Avui en dia la gesti a Barcelona segueix un model de cooperaci. En aquest sentit, i
quan parlem de gesti, no hi ha una frmula nica per combinar ambds sectors. No hem de
parlar de gesti pblica versus gesti privada, sin de bona o mala gesti.
La collaboraci publicoprivada ha perms avanar ms rpid, construir ms equipaments,
ms competncia, ha donat lloc al naixement de gestors esportius, ha fomentat la modernitzaci
i, fins i tot, ha creat un model Barcelona que ha perms sortir de la gesti econmica deficitria, i gaudeix ara de marges positius, socials, esportius i econmics. Sense fer aix no haurem
obtingut molts dels resultats esportius que hem aconseguit; un exemple clar s el mn del waterpolo, on hem estat campions del mn i olmpics. Ni gaudirem de les cadenes de fitness que tenim
ni el nivell de qualitat dels nostres equipaments esportius seria el que s. El nostre model de gesti sabem que ha estat exportat tant a lEstat espanyol com a Europa o Amrica del Sud. Per tant,
es constata que es tracta dun model de gesti dxit que ha perms lexpansi i el creixement.
Les xifres aix ho indiquen: lesport professional i amateur a Barcelona ha generat un volum
de riquesa que equival aproximadament al 2,5% del PIB barcelon.
Fins ara, hem parlat dun dels pilars bsics del mn de lesport, el ms meditic, el ms conegut. Per perqu veritablement puguem convertir-nos en un sector potent, cal comptar amb la
collaboraci dels altres agents implicats.
Lempresa, la indstria. Sn un dels actius que fan i faran capdavantera Barcelona i Catalunya en la innovaci i lespecialitzaci en el mn de lesport. Hi coincideixen activitats tan
diferents com el disseny industrial, el txtil, el calat, la nutrici, la diettica, la construcci, la
147
medicina, la tecnologia instrumental, la nutica, lenginyeria, el motor o els mitjans de comunicaci, entre daltres.
Noms la construcci de nous equipaments esportius i la venda de material i roba per a la
prctica de lesport sumen quasi dues terceres parts de lactivitat econmica associada al mn
de lesport. Aix no significa que les altres no siguin rellevants, sin que mostra que encara hi
ha espai per ocupar i cam per recrrer, especialment en activitats relacionades amb productes
intelligents i de ms valor afegit. Per tant, aquesta diversitat, si b dificulta la seva visibilitat, s
tamb una oportunitat per articular i potenciar el sector.
Entre Barcelona i Catalunya es calcula que les 500 empreses del sector esportiu facturen ms
de 4.000 M, i s on es concentra el major nombre dempreses de lesport a Europa. Lexistncia
i lxit a Catalunya daquestes empreses sn un exemple del dinamisme de la iniciativa privada.
En aquests moments tenim empreses que estan especialitzades en el disseny i la construcci
dequipaments esportius de gran qualitat i que cobreixen totes les necessitats del sector, sense
haver danar fora de Catalunya. Aqu podem trobar tant disseny com arquitectura o enginyeria
daltssim nivell, passant per la construcci i arribant fins als ms petits detalls i accessoris necessaris per al bon funcionament de les installacions esportives. Dins daquest camp, disposem de
multinacionals que operen en altres mercats amb un grau de penetraci ms que considerable.
Un altre exemple empresarial seria la indstria txtil i del calat, on la innovaci en materials,
la creaci de nous dissenys i marques prpies es deixen sentir internacionalment.
Lmbit farmacutic esportiu tamb t rellevncia. Els nostres laboratoris sn pioners en productes adreats a aquest mn. Mostra daix s el fet que empreses multinacionals de prestigi
internacional relacionades amb la fabricaci de suplements alimentaris o components qumics
han decidit tenir seu a Barcelona per a la seves operacions, tant de producci com de recerca
en laboratori. Tamb hem de parlar dels productes diettics, que compten amb una creixent
demanda de la poblaci pel fet destar associats a uns hbits alimentaris millors.
Cal esmentar especialment el mn del motor. La tradici industrial del nostre pas en el sector de lautomoci i la gran afici dels catalans pel motor fa que disposem duna bona representaci dempreses daquest sector, que abasteixen amb xit el mercat dautombils, motocicletes i
ciclomotors ms enll de les nostres fronteres. Sense oblidar la llarga i especfica tradici pel que
fa al disseny, la fabricaci de bicicletes i la forta implantaci daquesta prctica esportiva en tot el
territori i en les seves diverses modalitats.
El comer de material esportiu, amb una infinitat de botigues distribudes per tota la ciutat,
s un altre exemple de la gran transcendncia econmica que t el sector, a ms, de practicants
i fabricants. El gran potencial de demanda del mercat que ofereix Barcelona la converteix en un
enclavament atractiu per a la comercialitzaci de productes esportius. s per aix que un nombre considerable de multinacionals tenen la nostra ciutat com a seu de distribuci, comercialitzaci o venda a Europa.
La societat de la comunicaci i la internacionalitzaci de les xarxes socials permet una comunicaci constant, propera i immediata a tot el mn. Una cosa que es produeix des de qualsevol
petit rac pot estar presentada al mn de forma global i immediata, obrint i presentant les possibilitats daquesta Barcelona capital consolidada i atractiva. s inqestionable que hi ha sector,
que hi ha indstria de lesport, i noves oportunitats docupaci, de manera que la nova i creixent
demanda per part del consumidor obliga i convida a afrontar nous reptes que es podran assolir
amb xit fruit dun treball conjunt.
148
LLIBRE BLANC
Barcelona t prestigi dins del panorama esportiu internacional. Ho sabem.

Hi ha molt pocs llocs al mn que en un espai tan redut siguin capaos dorganitzar un Campionat del Mn de F1, un Campionat de Motociclisme i un Campionat del Mn de Ralli, amb les
condicions tcniques, professionals i de qualitat com les que hi ha a Barcelona. El RACC s una
entitat referent a escala internacional
Daltra banda, lndex assolit per la ciutadania catalana en prctica esportiva s molt alt: si
la comparem amb altres grans ciutats, Barcelona es troba entre les tres primeres grans capitals
mundials. Som forts tamb en esport popular. Un clar exemple ns la Cursa El Corte Ingls,
una de les ms importants del mn en nombre de participants, o la gran quantitat de curses i
caminades que acull Barcelona al cap de lany.
De la mateixa manera, quan parlem desports com el futbol, el bsquet, lhandbol, el waterpolo, la nataci i la nataci sincronitzada, lhoquei i lhoquei patins, el motociclisme, lescalada,
el tennis, la gimnstica, lautomobilisme, entre daltres, tots som plenament conscients que el
nostre nivell s altssim. El FC Barcelona, el RCD Espanyol, el RC Tennis Barcelona, el RC de
Polo, CEC, UEC, els clubs de nataci, els clubs nutics... i tots els clubs, entitats i associacions que
han aportat nivell esportiu a la ciutat.
De la mateixa manera que en lesport els rcords i resultats individuals o collectius sn
importants, tamb ho sn per al pas i la ciutat els resultats de les nostres principals marques i
empreses en aquest mbit. Per a Barcelona ha de ser un orgull que els ciutadans spiguen dir de
memria el nom de les empreses ms destacades, i encara ms que al mn tothom spiga que
aquestes sn barcelonines i catalanes, entre les quals figuren noms com: Astralpool, Basi, Buff,
Circut de Barcelona-Catalunya, Decoresport, Dir, Duetsport, Esteban, Eurofitness, Fundaci
Claror, Gas Gas, IGE BCN, Llop Gesti, Lleuresport, Mediapro, Mistral, Mundo Deportivo,
Munich, Nou Esportiu, Nutrisport, Parkestil, Priwel, Rossignol, Salter, Santiveri, Seae, Seat,
Solo Moto, Sport... Nhi podrem afegir moltes ms. Segurament ms dun se sorprendria en
constatar el gran nivell de coneixement en lmbit nacional i internacional de qu ja gaudeixen. Moltes de les marques que hem esmentat han comenat de manera humil, amb molt pocs
recursos, fins i tot de forma casual i, en molts casos, ni el ms optimista dels seus fundadors no
hauria pogut imaginar mai el volum de negoci que avui tenen i el gran potencial de mercat de
qu encara gaudeixen.
s evident que aix no ha estat fruit de la casualitat. Sabem que la capacitat de treball, lesperit
de superaci, lenginy i la gran visi de futur de tots els emprenedors i emprenedores vinculats
al mn de lesport catal s el que ho ha fet possible. I sn aquestes aptituds excepcionals les que
ens empenyen a mirar el futur amb molt optimisme. Sabem que les nostres empreses encara
poden crixer ms; encara poden ser ms competitives i encara poden sorprendrens amb la seva
capacitat innovadora i de negoci. Barcelona i Catalunya, esportivament parlant, sn un autntic
lder mundial. s una realitat que cal preservar i fer crixer amb projectes de futur.
Barcelona ha dapostar per un model basat en la innovaci i el desenvolupament del sector
esportiu, que permeti fer crixer el seu teixit empresarial i que cre valor afegit als productes i
serveis, al mateix temps que generar noves oportunitats docupaci.
Tot aix, sense una part del nostre sector, el del practicant, no s possible, de la mateixa
manera que sense laltra part, la del fabricant, no es podr aconseguir mai el creixement competitiu de tot el sector. Cal buscar sinergies que ens beneficin mtuament. El creixement dels uns
149
provocar el creixement exponencial dels altres. Volem construir el futur junts, en equip, per
assegurar la sostenibilitat i la competitivitat esportiva i empresarial del sector.
Barcelona ha de:
Impulsar la recerca i el desenvolupament, innovant en productes, en gesti, en materials, en
salut, en activitats, en rendiment esportiu i en tecnologia. Crear projectes dinters conjunt
esport i empresa que permetin generar i transferir coneixement, i tecnologia aplicada a lesport.
Articular i potenciar les empreses del sector, s a dir, fent de la collaboraci empresarial i de la
seva interacci amb els centres de recerca una font de competitivitat, per tal de fer efectiva tamb
lobertura de nous mercats.
Projectar internacionalment lesport catal i les seves empreses.
Construir un model de gesti que permeti reinvertir i beneficiar el sistema esportiu i empresarial.
Barcelona ha de ser la Gran Factoria de lEsport.
En definitiva, Barcelona ha de ser lespai on hi haur una forta concentraci dempreses,
laboratoris, serveis, seus corporatives, seus dorganismes oficials, oficines de gesti empresarial,
equipaments esportius dalt nivell i centres de formaci que cren ms riquesa i llocs de treball.
Aqu hi guanyem tots:
La ciutadania, perqu tindr al seu abast els millors professionals, les millors installacions i el
millor material.
Els clubs i federacions, perqu tindran els recursos i la massa crtica suficient per millorar la
seva oferta.
Els esportistes, perqu tindran al seu abast les condicions dentrenament i installacions tecnolgicament ms avanades, aix com altres serveis exclusius vinculats al desenvolupament
personal.
La indstria esportiva, perqu tindr al seu abast les infraestructures i les condicions per investigar amb garanties i podr desenvolupar nous productes amb veritables oportunitats dxit.
El pas i la ciutat, perqu es faran forts en un dels sectors de ms futur econmic.
Cal que tothom treballi sabent que, si ho fem en equip, millorarem tots i cadascun de nosaltres
i, en conseqncia, farem millorar Barcelona.
150
LLIBRE BLANC
Catalunya,
capital
Manresa
Miquel Puig Raposo
Economista
152
LLIBRE BLANC
Introducci
quest article explora en quina mesura i a travs de quines accions la independncia podria
reforar la posici de Barcelona en la jerarquia global de ciutats. Posteriorment, explora
quina relaci hi ha entre aquestes accions i la capitalitat administrativa del nou estat.
Barcelona s una de les ciutats ms atractives dEuropa tant per al turista com per a linversor,
per no tant per als seus ciutadans, segons que informen les enquestes sobre aquesta qesti que
elaboren diversos organismes. Aquesta distinci s important, perqu, tot i que el que s important s la satisfacci daquests ltims, tendim a fer-nos ress noms de la dels altres.
Ara b, lentusiasme dels forasters s que ens hauria desperonar a proposar-nos esdevenir
una de les ciutats del mn amb ms vitalitat cultural, major prosperitat econmica i millor qualitat de vida. Com veurem, la independncia no sols hi pot ajudar, sin que pot ser decisiva per
aconseguir-ho.
Mapresso a dir que la independncia podria fer-ho, per noms si les cartes es juguessin b.
Els millors estats del mn en termes de productivitat i dequitat tenen la mida de Catalunya, per
no tots els pasos de la mida de Catalunya es compten entre els millors del mn.
Jugar b les cartes exigeix, primer de tot, no errar els objectius. Excellent no s sinnim de
gran. s important remarcar aquest punt perqu des de fa massa temps el referent dels barcelonins ha estat Madrid i la mesura ha estat la dimensi: a lpoca dels meus avis, la qesti era
quina de les dues ciutats tenia ms habitants (empatades fins a la postguerra); a la dels meus
pares, quina tenia ledifici ms alt (tema resolt el 1953 amb la construcci de lEdificio Espaa
i rematat el 1960 amb la Torre de Madrid); quan jo era un infant, quina provncia tenia ms
matrcules i quins subterfugis utilitzava el Govern per fer avantatjar les M sobre les B; ara,
els diaris barcelonins ens informen puntualment de la pugna entre el nombre de passatgers al
Prat i a Barajas/Adolfo Surez, i els costa dissimular la satisfacci que els produeix cada sorpasso
estival. Ens costar molt treurens del cap que ja no es tracta de ser ms, sin de ser millors.
La posici de cada ciutat en la jerarquia global s la que determina loferta de llocs de treball
per a les persones ms qualificades i la prosperitat de lentorn, perqu les ciutats concentren els
serveis avanats (finances, consultoria, publicitat, etc.), R+D i innovaci. En la nova societat globalitzada, s impossible mantenir la vitalitat cultural i la prosperitat econmica sense mantenir
o millorar la posici en aquesta jerarquia. El repte s millorar en la posici de Barcelona potenciant alhora la qualitat de vida dels seus habitants.
Sintticament, una gran capital descansa sobre quatre pilars: un nus de comunicacions, un
rerepas industrial, atracci de talent i qualitat de vida. Examinem quin s el punt de partida en
cada un dells, qu cal per reforar-los i qu hi podria fer la independncia.
Comunicada amb el mn
Barcelona no s al centre del mn; ni tan sols al centre dEuropa: ni s a la blue banana (la gran
megalpoli que va de Manchester a Mil), ni hi est prou ben connectada. Noms ho est per
aire, perqu laeroport del Prat t un dels majors trnsits dEuropa (el nov) i perqu les seves
connexions ho sn sobretot amb les ciutats europees. Per El Prat no juga a la lliga mundial,
perqu el nombre de connexions intercontinentals s molt baix, i aix constitueix una rmora
153
per atraure activitat econmica del mxim nivell. La independitzaci del Prat respecte dAENA
facilitaria la persecuci daquella mena de connexions, per no en garantiria lxit, perqu la
dinmica dels hubs porta a la concentraci, no a laparici de nous. Calen ms infraestructures
al Prat? No necessriament. Potser el dia de dem caldr allargar la pista ms propera al mar
desplaant els estanys, construir una terminal satllit o, fins i tot, una nova pista sobre el mar,
per falta molt per a aix. I no oblidem que Zuric, Viena, Berln, Estocolm o Mil tenen molts
menys passatgers que Barcelona, i que els aeroports de Girona i Reus sn susceptibles dabsorbir
una part dels passatgers low cost que avui van al Prat. Un cop ms, no ens obsessionem amb el
nombre.
Pel que fa al trnsit ferroviari de passatgers, la desaparici del dficit fiscal permetria racionalitzar les connexions de Barcelona amb la resta de Catalunya i en menor mesura amb el mn.
LEstat espanyol ha estat extraordinriament gasiu amb les inversions ferroviries a Catalunya
excepte en la lnia dAVE Madrid-Barcelona-Frana. La independncia difcilment podr abordar la gran assignatura pendent de la connexi amb Valncia, sistemticament negligida per
lEstat, per, en canvi, permetr dedicar recursos a connectar duna manera eficient Barcelona
amb les ciutats mitjanes catalanes i totes elles amb laeroport del Prat. Una de les opcions s organitzar el transport ferroviari de passatgers amb dues estacions terminals, una al nord (Sagrera)
i una altra al sud (El Prat), ben connectades entre si a travs de les estacions de Catalunya, Sants
i lHospitalet, amb una efica llanadora que uneixi la del Prat amb la Terminal 2 de laeroport,
que est situada noms a 3,5 km.
All on la independncia pot revolucionar el paper de Barcelona s en la logstica de mercaderies. La industrialitzaci dsia ha fet que el principal eix de transport de mercaderies per mar
hagi esdevingut el del Pacfic-Suez-Gibraltar-Nord dEuropa. En conseqncia, la Uni Europea
est impulsant la connexi ferroviria dels grans ports mediterranis amb el nord per tal de guanyar temps, reduir la contaminaci produda pel transport per carretera nord-sud i reequilibrar
el territori. Els ports ms ben situats en aquesta ruta sn Gioia Tauro (Calbria) i Algesires,
per a tots dos els manca un hinterland potent de consum i producci: poden ser centres logstics on interactun els megaportacontenidors, els vaixells de cabotatge i el ferrocarril, per amb
escassa activitat de valor afegit. Barcelona (amb Tarragona) constitueix el centre consumidor i
productor ms important de la Mediterrnia i, per tant, t prou atractiu per desviar una part,
modesta en termes relatius per quantitativament enorme, del trfic sia-Europa i esdevenir la
principal porta meridional dEuropa. Finalment, i per carambola, tenim loportunitat desdevenir, dalguna manera, lHolanda de la Mediterrnia. Aconseguir-ho exigeix primer de tot
capgirar les reticncies de lEstat espanyol amb el denominat Eix Mediterrani de mercaderies:
la lnia Algesires-Valncia-Tarragona-Barcelona-Europa que promou la Uni Europea i que tots
els governs del PP i del PSOE han volgut supeditar a la lnia Algesires-Madrid-no-se-sap-on (no
es tracta duna expressi gratuta: els mapes oficials que els successius governs van anar enviant
a Europa contenien una escandalosa ambigitat pel que fa al pas dels Pirineus). Ara b, lxit del
projecte tamb exigeix que el corredor de mercaderies circuli per darrere de Collserola, alliberant la franja costanera per a la ciutat, com ja ha fet la indstria, i la creaci dun espai logstic
molt potent en la connexi daquest eix amb el port. Dues decisions difcils perqu exigeixen una
ocupaci important de territori.
154
LLIBRE BLANC
Capital dun pas prsper

Barcelona ser ms dinmica com ms prspera sigui la resta de Catalunya. s cert que en leconomia globalitzada les ciutats tendeixen a independitzar-se del seu rerepas, per aquesta tendncia t un lmit; aquest lmit s ms restrictiu en els cas de les ciutats que, com Barcelona,
ocupen una posici regional i, finalment, encara ho s ms en el cas especfic de Barcelona,
perqu ms enll de Catalunya hi ha poca activitat econmica excepte en direcci al sud. Aix
doncs, la qualitat i la quantitat dels serveis que es prestin des de Barcelona dependran fonamentalment de la vitalitat i prosperitat de les empreses catalanes, i la capacitat de realitzaci dR+D
i innovaci a Barcelona dependr del nivell de la manufactura catalana. Per tant, en la mesura
que la independncia de Catalunya impulsi la prosperitat de qualsevol rac del pas, Barcelona
sen beneficiar duna manera o altra.
No s aquest el lloc per relacionar les mesures que un estat catal raonablement gestionat
faria per impulsar la prosperitat del pas. Nhi ha prou de recordar quins sn els neguits que
han expressat reiteradament les multinacionals situades al polgon petroqumic de Tarragona:
el preu de lelectricitat, labastiment daigua, la connexi ferroviria i la formaci del personal de
qualificaci mitjana. Si Catalunya pateix per aquests colls dampolla, s perqu la poltica econmica no sha focalitzat on ho havia de fer: en lempresa exportadora i innovadora, que s la que
s capa de competir sense suport pblic pagant salaris decents.
Un cop ms, res no garanteix que lEstat catal segueixi una estratgia encertada, per
almenys un factor ens hauria dinclinar a loptimisme. La fragilitat financera del naixement
de lEstat catal ens vacunar contra la temptaci del dirigisme i de lautosuficincia: no hi
haur ni ambiciosos programes denergies renovables basats en la importaci de maquinria
estrangera per aprofitar subvencions, ni plans Renove. Tanmateix, la temptaci dinsistir en
una estratgia de creixement ms quantitatiu que qualitatiu basada en els salaris baixos i m
dobra poc qualificada ser tan potent o ms que mai, precisament per aquelles dificultats. No
cal ni dir que laposta per un model de baixa qualificaci suposaria un llast per a les aspiracions de la capital.
Magnet per al talent

Barcelona s una ciutat atractiva per al passavolant i per a lexecutiu, per amb aix no nhi ha
prou. Perqu Barcelona se situ entre les ciutats ms dinmiques del mn cal una acci destat,
amb dos pols principals: la universitat i la recerca, duna banda, i la cultura, daltra banda.
Des del punt de vista quantitatiu, la universitat a Catalunya s adient: hi estudia el 46,2%
dels joves, a comparar amb lobjectiu per al 2020 de la UE, que s un 40%. Des del punt de vista
qualitatiu, el nivell s digne per no excellent. Daltra banda, aquest equilibri s frgil per raons
econmiques, ja que els pressupostos sn baixos (el sector pblic hi dedica un 1,2% del PIB,
quan la UE recomana un 2%) i les aportacions dels alumnes sn excepcionalment elevades en
el context de lEuropa continental, i per raons de gesti, ja que el model de governana s molt
deficient, quan lautonomia ha demostrat arreu ser una condici sine qua non per a la millora.
No s improbable que la independncia resolgus tots dos problemes.
155
Pel que fa a la recerca, el nivell catal s alt, per tamb molt frgil, amenaat com ho est per
les estretors pressupostries: si la UE recomana que el sector pblic hi dediqui un 1% del PIB
i el privat un 2%, nosaltres noms hi dediquem un 0,7% i un 0,9%, respectivament. La segona
assignatura pendent s la transformaci daquella recerca en activitat productiva, que exigeix
uns recursos dels quals la Catalunya autonmica mai no disposar.
En la mesura que la universitat i la recerca catalanes estan concentrades a Barcelona, la seva
millora beneficiaria decisivament la capacitat de generaci i latracci de talent de la ciutat.
Qualitat de vida
La progressi de Barcelona com a ciutat global no hauria danar en detriment de la qualitat
de vida dels seus ciutadans. De fet, aquesta qualitat de vida s encara avui un dels factors ms
importants a lhora datraure inversions i talent.
Barcelona sha beneficiat duna feli conjunci de factors: el clima, la proximitat al mar i a
la muntanya, un urbanisme curs i una arquitectura excepcional, la gastronomia i un nivell de
vida prou elevat per proporcionar confort i prou baix per oferir preus baixos.
Les principals amenaces al sosteniment daquesta qualitat de vida sn la massificaci turstica
(amb les conseqncies daglomeraci i prdua de personalitat), lincivisme i la nova pobresa. La
responsabilitat de gestionar els dos primers recau en lAjuntament, i poc hi podria fer la independncia. Pel que fa al tercer, s que dependr molt fonamentalment del model productiu i de
benestar que tri el nou estat. No podem fer ms que especular sobre quin ser aquest, per s que
podem estar segurs que el curs que est seguint Espanya porta indefectiblement a la degradaci
dels nivells dequitat i, com a conseqncia, de convivncia.
Barcelona, capital no administrativa del nou estat

Fins aqu hem considerat els factors a travs dels quals la independncia de Catalunya permetria
catapultar Barcelona com a ciutat capdavantera mundial. Cap dells no exigeix que Barcelona
hostatgi la presidncia i la seu del govern de lEstat, el seu parlament, els ministeris i els seus satl
lits, el tribunal suprem, les agncies regulatries i les ambaixades estrangeres. Aquesta constataci comporta la necessitat de plantejar-se una pregunta que s molt rellevant per que em temo
que est passant desapercebuda: conv que Barcelona sigui la capital administrativa del nou
estat? La resposta, segons la meva manera de veure, s que no.
El primer que cal deixar clar s que a Barcelona no li cal guanyar els habitants que podria
induir la capitalitat (que quantificarem immediatament), perqu Barcelona ja s una de les ciutats ms grans dEuropa. En aquest sentit, la xifra d1,7 milions que correspon a la poblaci del
municipi de Barcelona, que massa sovint sha comparat amb els 3,2 milions de Madrid, resulta
enormement enganyosa. Com que comparar xifres de poblaci de ciutats sempre s problemtic,
em basar en les dades que proporciona Eurostat sobre les que denomina larger urban zones, un
concepte definit per homogenetzar el tractament estadstic de les ciutats. Dacord amb aquest
concepte, Barcelona, amb 4,9 milions dhabitants, s la sisena ciutat ms gran dEuropa, just per
sota de Berln (5,1 milions) i per sobre de Mil i Roma (4,1 milions). Un cop ms, cal insistir que
el que cal a Barcelona no s crixer, sin millorar.
156
LLIBRE BLANC
El segon motiu s que Barcelona, ciutat burgesa i menestral, ni ha estat dissenyada per albergar aquelles infraestructures, ni disposa de capacitat dexpansi suficient. Unes poques dades
ens permetran justificar aquesta afirmaci.
Sha calculat que les estructures destat exigeixen la creaci duns 25.000 nous llocs de treball
centralitzats. Potser s una estimaci exagerada, per la rtio de treballadors pblics es mantindria per sota del 12%, dins dels parmetres dels pasos mitjans de lEuropa central i molt per sota
de lEstat espanyol (16,3%).
Leficincia de la maquinria central de lEstat exigeix la concentraci daquells efectius.
Podem considerar dues alternatives extremes. La primera seguiria el model de la Ciutat de la
Justcia de lHospitalet, un conjunt dedificis que ocupen una superfcie de 5,3 ha en el qual
treballen unes 3.000 persones. Aquest model comportaria la creaci dun barri de gran densitat
especialitzat en oficines, hotels i activitat comercial induda, com els downtowns anglosaxons,
equivalent a unes vuit ciutats de la justcia i que ocuparia lequivalent a quaranta illes de lEixample. No s impossible ubicar una estructura com aquesta en les immediacions de Barcelona; per
exemple, cabria dins el Centre Direccional de Cerdanyola, entre aquella ciutat, el campus de la
UAB i la falda de Collserola, que ja va ser concebut per a aquesta mena de funcions. El planejament actual suposa la urbanitzaci de 340 ha i preveu una gran reserva ecolgica, la construcci
dalgun miler dhabitatges i la concentraci dactivitats productives relacionades amb la cincia.
Alternativament, cabria a la Zona Franca, en els terrenys de lantiga fbrica SEAT (50 ha), on el
Consorci planejava concentrar activitats agroalimentries, tecnolgiques i culturals, un projecte
qestionat des del port, que exigia reserva per a activitats logstiques. En definitiva, un model
com aquest s imaginable, per suposaria sacrificar altres activitats productives i acceleraria la
saturaci de lrea metropolitana.
Podem considerar i descartar una segona opci. Consistiria en un parc especialitzat en
oficines de baixa densitat, tamb sense edificis residencials i ubicat fora de la trama urbana,
seguint el model, per exemple, de la de la Ciutat Financera del Banc de Santander, a Boadilla
del Monte, que ocupa 250 ha i dna feina a 8.000 treballadors (entre directes i prestadors de
serveis). Aplicant el factor multiplicador corresponent en funci del nombre de llocs de treball,
caldria dedicar-hi una superfcie de 750 ha. Una soluci daquesta naturalesa noms s viable a
les immediacions duna gran ciutat on resideixin els treballadors i, per tant, prop de Barcelona;
per prop de Barcelona s impossible ubicar un parc daquestes dimensions.
La conseqncia s que molt probablement caldria anar a una soluci dins de la trama urbana
actual o aprofitant petites capacitats dexpansi als voltants de les diferents ciutats. Una soluci
dispersa, per tant ineficient i, a ms, cara, perqu hauria de competir amb altres usos en una
metrpoli que ja t una de les densitats ms altes dEuropa.
Efectivament, la densitat de Barcelona supera de llarg la de qualsevol capital dEuropa occidental. Tornant a utilitzar el concepte de larger urban zones, Barcelona tindria una densitat de
2.350 habitants/km2, superant de molt els 1.700 de Lisboa o Amsterdam, que serien les capitals
ms denses dEuropa. Per donar noms dos exemples ms, les densitats de Pars (11,5 milions
dhabitants) i Viena (2,2 milions) serien, respectivament, de 920 i 470 habitants/km2.
La canibalitzaci no es donaria noms pel que fa a lespai doficines. La capitalitat exigiria un
espai de representativitat. Una de les poqussimes opcions seria lavinguda de Maria Cristina,
per aquest s exigiria sacrificar les opcions culturals i turstiques, que sn avui el seu dest
natural.
157
En definitiva, els costos de capitalitat, que sempre sn superiors als ingressos induts, es dispararien a Barcelona perqu s molt densa i perqu ja compta amb prou vectors de creixement
com a ciutat de serveis empresarials, industrial, logstica, comercial, turstica, universitria i de
recerca. El vector administratiu no li aportaria res de rellevant i entraria en contradicci amb els
altres, com han posat de manifest els exemples anteriors.
Si des del punt de vista de Barcelona la capitalitat administrativa s innecessria i problemtica, des del punt de vista catal s inoportuna.
No aportar res de nou al molt que sha escrit sobre la macroceflia de Barcelona, des dAlmirall fins a Oriol Nello. Em limitar a aportar dues dades. Barcelona aglutina prop del 60% de
la poblaci catalana, mentre que les capitals de pasos mitjans a Europa occidental (sempre en
termes de larger urban zones, LUZ) concentren entre un 10% (Amsterdam) i un mxim dun ter
(Dubln, Copenhaguen) de la poblaci total del pas. No cal ni dir que les capitals dels pasos
grans concentren proporcions a la banda ms baixa: Londres, un de cada cinc britnics, i Pars,
un de cada sis francesos. Aix doncs, des del punt de vista demogrfic i en el context europeu,
Barcelona seria una capital dall ms anormal.
Daltra banda, el denominat mbit metropolit de Barcelona no sols inclou la major part de
lactivitat econmica catalana en el camp dels serveis empresarials, com correspon a una capital,
sin tamb en indstria, turisme, universitat i recerca. Noms lactivitat agropecuria de la resta
de Catalunya s superior a la que es realitza en aquest 10% de la superfcie de Catalunya.
La capitalitat aportaria poc a Barcelona, per podria ser decisiva per consolidar una altra
ciutat catalana en donar-li no sols una poblaci induda rellevant, sin un centre de poder significatiu. En aquest sentit, la dialctica entre Barcelona i la capital seria un factor que enriquiria la
vida cultural catalana i, per tant, la personalitat del nostre pas, avui reduda, havent desaparegut
a efectes prctics el mn rural, al dileg desequilibrat entre Barcelona i les comarques. Una
capital separada del litoral tindria, sens dubte, un impacte reequilibrador considerable, sense
sacrificar el potencial de Barcelona ni la seva capitalitat econmica i cultural.
Hem fet esment de la poblaci induda per la capitalitat i s el moment de calcular-ne el
volum. Aplicant als 25.000 llocs de treball directes corresponents a les estructures centrals un
mltiple de sis, la poblaci induda per la capitalitat seria dunes 150.000 persones, lequivalent a
la ciutat de Tarragona.
Per organitzar aquest desenvolupament, potser la soluci ms lgica consistiria a crear una
trama urbana compacta de les seus administratives i de la poblaci induda seguint el model del
districte de Lakua, a Vitria, que alberga la seu del Govern basc. Lakua t una superfcie de 400
ha i una poblaci de 50.000 habitants, que pot arribar fins als 75.000. LEstat catal requeriria
una superfcie el doble de gran, com la de lEixample, per hostatjar una poblaci equivalent, com
hem dit, a la de la ciutat de Tarragona.
Un projecte daquesta naturalesa pot semblar excessiu, per no est mancat de precedents.
Suposem, per un moment, que la capital subica a Manresa, a la crulla del vell eix del Llobregat
i el nou eix Transversal. Manresa avui t 77.000 habitants, una xifra molt similar a la que tenia
Vitria lany 1960. La poblaci de la capital basca es va doblar en deu anys i es va triplicar en vint
anys ms, de tal manera que Vitria, amb 240.000 habitants, avui t la mida que es pot esperar
que arribaria a tenir Manresa si shi ubiqus la capital de lEstat.
Acostumats a una Barcelona compacta dominant el concert catal, la ubicaci de la capital
administrativa en un indret diferent de la metrpoli pot semblar disfuncional. Tanmateix, per
158
LLIBRE BLANC
seguir amb lexemple anterior, cal tenir present que Manresa est situada a 60 km de Barcelona
i a entre 110 i 120 km de les altres tres capitals provincials, totes distncies inferiors als 140 km
que separen Sacramento de San Francisco (per no parlar dels 620 km que la separen de Los
Angeles). No s sols una qesti de distncies, la interdependncia del sistema de ciutats catal
s tan elevada que avui hem de considerar que totes formen part dun nic conjunt metropolit
dispers, amb nivells culturals i econmics homogenis; una autntica ciutat de ciutats.
Ara b, aquesta proposta planteja un repte important pel que fa a infraestructures. Des de
qualsevol punt de Catalunya resulta relativament fcil arribar a Manresa amb cotxe, per la
capitalitat exigeix el ferrocarril suburb, i el ferrocarril a Catalunya s radial. Ara b, quina
millor ra que la connexi amb la capital de lEstat per construir els 350 km de ferrocarril que
exigeix la xarxa ferroviria en malla que Catalunya necessita per esdevenir un pas ms equilibrat territorialment?
Per acabar, una consideraci histrica. La proposta dubicar la capital de lEstat fora del cap
i casal pot semblar massa rupturista. En aquest sentit, s oport fer notar que, stricto sensu,
Barcelona no ha estat mai la capital duna Catalunya independent. En la mesura que es pot forar
el significat dels termes i parlar dun estat independent en el mn medieval, s curis constatar que Barcelona no va esdevenir la capital del Principat fins a finals del segle xii, quan el rei
Alfons I unific el corpus legislatiu dels diferents comtats catalans en un conjunt nic definint el
territori on seria daplicaci, que anava des de Salses fins Tortosa i Lleida. Ara b, Alfons I ja
no era noms el prncep de Catalunya, sin el primer sobir de la Corona dArag. Des daquest
punt de vista, podem considerar que Barcelona haur evitat, amb la seva potncia, la diluci de
Catalunya al llarg periple histric que lha portada a formar part de diverses unitats poltiques.
Aconseguida la independncia (un altre cop, en la mesura que aquest terme t sentit en lEuropa
del segle xxi), pot abandonar el ttol de capital de Catalunya i concentrar-se en lnic repte que
li pot resultar estimulant: esdevenir una de les ciutats capdavanteres del mn.
Conclusi
Barcelona ocupa una posici regional en la xarxa global. En la mesura que el nou estat aposti
per un model ms productiu que lactual i per fer de Barcelona un pol logstic europeu, aquesta
posici es veuria reforada. Pel que fa a la capitalitat administrativa del nou estat, ni s necessria
perqu Barcelona escali posicions en la xarxa global de ciutats, ni s convenient per a Catalunya,
que seria un dels estats ms desequilibrats territorialment dEuropa i que pot aprofitar la capitalitat per esmenar aquesta situaci.
159
Barcelona,
sempre capital
Josep Ramoneda
Periodista i filsof
160
LLIBRE BLANC
i ha ciutats que deuen la seva condici de capital a una decisi administrativa. I nhi ha
daltres que shan guanyat aquesta condici per mrits propis, que sn reconegudes universalment com a capitals, independentment del seu rol en lorganitzaci estatal. Washington i
Nova York sn lexemple ms com: Nova York s una capital de referncia mundial, malgrat
que Washington s la que en t la condici formal. Pars, en canvi, s a la vegada capital poltica
i capital simblica. Madrid avui dia s tamb una capital global, per va nixer com a capital
administrativa i va tardar temps a assolir una dimensi simblica ms enll de la representaci
estatal. Barcelona s una capital independentment de la seva condici administrativa. I ho ha
estat fins i tot en moments difcils. s probable que la conscincia nacional de Catalunya hagi
ajudat a donar-hi aquesta dimensi, per tamb es pot dir que la fora de Barcelona, en els temps
moderns, ha estat determinant per estructurar Catalunya. Barcelona potser no es pot pensar
sense Catalunya, per s ben segur que Catalunya no seria el que s sense Barcelona. Per, en
fi, deixem aquesta discussi, que no deixa de ser una mica bizantina i que ens retrau als anys
vuitanta, a la pugna ideolgica daltra banda prou interessant i prou determinant en la histria
recent del pas, entre la Catalunya-naci de Jordi Pujol i la Catalunya-ciutat de Pasqual Maragall.
Qu s una capital? Una ciutat que irradia prou fora social, cultural, poltica i fins i tot
moral per ser reconeguda com a referent ms enll del seu mbit territorial dinfluncia
directa. Barcelona s una capital en aquest sentit. Hi ha moltes capitals administratives que no
tenen aquesta pegada. Barcelona s. I si un dia arriba a ser la capital dun estat independent ser
un actiu molt important per a aquest nou pas. Ara per ara, irradia ms influncia que Catalunya
i, per tant, s un extraordinari vehicle per catapultar el pas al mn. Barcelona no ha de tenir por
de ser portadora de ms capital simblic que Catalunya (indestriable, daltra banda, amb moltes
coses). I seria terrible per a Barcelona i per a Catalunya voler-la enquadrar en un sistema rgid de
parmetres nacionals. Ms aviat s el revs: la fora de Barcelona ha dirradiar sobre Catalunya,
perqu si ens atenem al que com deia Montesquieu s la base de la poltica, la realitat natural
i geogrfica dels llocs, qu s Catalunya si no el primer gran cercle dinfluncia i dincidncia de
Barcelona? De fet, Barcelona s una metrpoli de quatre milions i mig dhabitants, en un pas
de set i mig.
Per aix, Barcelona no ha de tenir por de la seva singularitat. I ha de defensar sempre la seva
autonomia com a capital plena i trobar les formes de responsabilitat compartida amb el seu
entorn immediat. La seva relaci amb les institucions nacionals catalanes ha de ser ms dialctica que submisa, ms complementria que subalterna, i sense por dimprimir el seu carcter i
la seva influncia. La identitat nacional sempre t una dimensi excloent: nosaltres o els altres;
la identitat urbana es caracteritza per ser oberta: nosaltres i els altres. I aquesta voluntat conjuntiva tots vivim en llocs que abans han estat habitats per altres (Dipesh Chakrabarty) s la
que Barcelona ha destendre sobre un pas que vol ser modern. Catalunya tindr un estat o no el
tindr. Per Barcelona sempre ser capital, almenys mentre no perdi la por de ser ella mateixa.
161
Capitalitat
i govern: alguns
condicionants
des del punt
de vista
organitzatiu
Josep Maria Rosanas i Mart
Professor de lIESE
Ctedra Crdit Andorr de Mercats, Organitzacions i Humanisme
Doctor en Management (Northwestern University) - Doctor Enginyer (UPC)
162
LLIBRE BLANC
Introducci
er a qualsevol estat, la capital s indubtablement important. Per per a les nacions sense
estat o que encara no en tenen, possiblement ho s fins i tot ms. Laglomeraci urbana,
amb tots els seus defectes i totes aquelles circumstncies que fan que la vida sigui una mica ms
impersonal i annima, dna vida i personalitat a un conjunt hum que configura el pas, que
permet tenir-hi activitats i institucions que una poblaci ms petita no podria tenir, i per tant
dna a la naci una visibilitat que daltra manera tampoc no tindria.
Per les relacions entre la capital i la resta del territori tenen uns costos. En aquest article,
analitzarem els costos de governar, o dorganitzar, basant-nos en leconomia dels costos de les
transaccions i en els treballs de tres economistes que han estat tots tres guardonats amb el Premi
Nobel, la qual cosa ens permetr donar algunes recomanacions sobre com haurien de ser les
relacions entre la capital dun estat i el seu territori.
Estats grans, estats petits i benestar

Pel que fa a les dimensions de la capital i la seva relaci amb el territori, de bon principi i en un
grau elevat, s la societat civil la que porta la iniciativa, la que dna nom a la ciutat i fa que sigui
coneguda com a marca. Tots estem dacord que Barcelona s una bona marca, principalment
als darrers anys i com a conseqncia en part dels Jocs Olmpics del 92 primer, i desprs del
Bara, del passeig de Grcia, de la Sagrada Famlia, dels creuers i de cent coses ms. Ms bona
marca que Catalunya, molt desconeguda encara, tot i que hem desperar que deixi de ser-ho,
i millor que Espanya, que si b s probablement ms coneguda que Barcelona com prediquen
moltes vegades els qui socupen de promoure-la, no ho s necessriament per raons positives: la
disbauxa en la crisi actual, la corrupci i moltes altres circumstncies no van precisament a favor
de la marca que els qui se nomplen la boca voldrien potenciar. Ens agradi o no, forma part del
PIGS, i el sol fet que aquest acrnim existeixi indica que es pot ser conegut per raons no desitjades. El conjunt hum que constitueix la capital, per, no sexplica sense la resta de poblacions, i
el tracte entre aquestes i la capital ha de tenir algunes caracterstiques que tractarem desbrinar.
En qualsevol cas, lexistncia duna gran capital s la major part de les vegades all que dna
una certa entitat, un nom i una personalitat a un pas. Londres o Pars, per esmentar dos pasos
relativament propers, sn en molts aspectes, bons exemples del que acabem de dir en maneres
completament diferents. Cert, al Midi francs a vegades no se senten massa ben tractats per la
capital, per al cap i a la fi s la seva capital i se senten orgullosos dels seus xits i que sigui un
dels smbols del mn occidental. Ciutats com Washington, que noms s la setena o vuitena del
pas tot essent-ne la capital, o Canberra, que li passa el mateix, en sn les excepcions.
Per ja advertem que les relacions entre la capital i la resta del pas han de ser duna manera
determinada si no volem que es cren conflictes i volem que el pas estigui mnimament integrat.
s per aix que, per analitzar el paper de la capital, ens conv primer passar revista a les dimensions dels estats i als problemes que les dimensions porten.
Un argument comunament esgrimit pels unionistes espanyols, daqu i dall (similars als utilitzats pel Regne Unit, i per altres llocs amb tensions secessionistes), s el millor units, units
som ms forts o els pasos petits no compten, avui en dia noms compten els grans. Totes les
163
variants que a voltes poden semblar arguments diferents, es redueixen en realitat a un de sol: les
grans dimensions dun pas sn bones i condueixen a ms benestar per part de la poblaci; o, dit
duna altra manera, com ms gran sigui un pas, millor.
Aquest s un argument que, en un terreny diferent (el de lexistncia i dimensions de les
empreses), ha estat estudiat a fons pels economistes des de fa molts anys. En principi, com molt
b diu Williamson1 sembla de sentit com: semblaria que si dues unitats (dues empreses, dos
pasos o dues organitzacions del tipus que sigui) suneixen i formen una sola unitat han de ser
capaces de fer el mateix que podrien fer per separat i possiblement ms. I, per tant, una empresa
gran pot fer ms que una empresa petita. Per no ho s. Depn del que ell anomena costos de les
transaccions, que descriurem ms avall, i que en aquest cas significa els costos de governar. Que
inclouen, s clar, el que en solem dir la burocrcia duna manera una mica despectiva i injusta,
per que, sobretot, inclouen costos immaterials no quantificables, que no sn menys importants
que els quantificables ni molt menys.
De fet, qualsevol estadstica que vulguem mirar ens desmentir rpidament aquesta idea
intutiva: si mirem les variables econmiques (PIB per cpita, per exemple, segons el Banc
Mundial2) ens trobarem que als quinze primers llocs noms hi ha un pas realment gran (els
Estats Units, evidentment) que ocupen el lloc 10, i just davant dells, un pas mitj com lArbia Saudita, que s on s pel petroli, evidentment. La mateixa ra per la qual ocupen un lloc
distingit pasos molt ms petits, com Qatar, els Emirats rabs (que, per cert, sn una mena de
confederaci de monarques absoluts i no un pas monoltic) o Oman. Si traiem els del petroli,
doncs, tenim pasos relativament petits i fins i tot algun de molt petit. Macau, Singapur, les
Bermudes, Noruega, Luxemburg, Sussa, Hong Kong, Dinamarca, Sucia i ustria. Noruega
pot ser un cas curis, perqu t petroli, per quedaria alt en qualsevol llista, fins i tot si pogus
sim excloure el petroli. Si continussim amb la llista (cosa que no fem per no allargar-nos),
ens trobarem amb resultats semblants, tot i que ja entrarien de seguida pasos relativament
grans (Alemanya, Frana, Itlia, Regne Unit i Jap), per barrejats entre altres mitjans i petits
(Holanda, Finlndia, Islndia, Nova Zelanda, etc.). Per tant, les dades no mostren que hi hagi
una relaci unvoca entre dimensions i xit econmic, sin ms aviat al contrari: depn de les
circumstncies de cada pas, dels seus recursos naturals, de la seva estructura i de la productivitat de la seva poblaci.
Si en lloc de mirar el PIB mirem lndex de desenvolupament hum de les Nacions Unides3,
que tot i incloure el PIB afegeix tamb altres variables (esperana de vida, anys descolaritzaci),
ens trobem amb resultats similars, tot i que els pasos del petroli desapareixen dels primers llocs
i alguns dels pasos europeus grans hi apareixen. Per en qualsevol cas, hi ha pasos relativament petits i fins i tot alguns de molt petits que sn a la llista: Noruega, Austrlia, Sussa,
Holanda, Estats Units, Alemanya, Nova Zelanda, Canad, Singapur, Dinamarca, Irlanda, Sucia, Islndia, Regne Unit, Hong Kong.
1. En diversos llocs, per duna manera ms assequible a Williamson 1996a i ms completa a Williamson
1996b.
2. Trobades a www.worldbank.org el 20/09/2014. Sutilitzen per ordenar pasos les dades corresponents a
2012, perqu no consten les dades de 2013 dalguns dels pasos capdavanters.
3. Human Development Report 2014, UNDP.
164
LLIBRE BLANC
Podrem afegir que en aquestes llistes apareixen poc els micropasos (Andorra, per exemple,
tot i que s que hi ha a la primera llista les Bermudes), sovint per problemes de manca de dades,
per que quan sha fet alguna estimaci amb un mnim de garanties solen quedar molt amunt.
Per tant, els grans avantatges de les dimensions que sens solen vendre no apareixen per enlloc,
si mirem les dades de benestar. No s estrany: sovint el desenvolupament de la cincia (en aquest
cas, la cincia econmica) ha consistit a posar de manifest que certes nocions que semblen de
sentit com sn en realitat falses. I aix s el que passa en aquest cas.
Els costos de lorganitzaci

La ra per la qual aix passa s que els grans estats, com les grans empreses, tenen uns costos
dorganitzar que no sn gens menyspreables. Aquest terreny, en economia i direcci dempreses, ha estat un dels ms frtils de les darreres dcades sota el nom de costos de les transaccions. Fa quasi b vuitanta anys (1937), un economista dels millors de la histria, Ronald Coase,
mort lany passat als 102 anys dedat, es preguntava per la ra de lexistncia de les empreses i
de les seves dimensions, s a dir, quina s la ra per la qual les empreses existeixen en lloc que
tot sigui mercat, ja que el mercat sembla assignar relativament b els recursos econmics. I
la ra s que els costos doperar al mercat poden ser en ocasions superiors als de muntar una
organitzaci (una jerarquia, dir ms tard Williamson, incloent-hi no solament empreses,
sin qualsevol altra forma dorganitzaci). Per si aix s aix, aleshores la pregunta segent s:
com s que amb una empresa en cada sector no nhi ha prou? o, en altres paraules, tal com
diem una mica ms amunt: s veritat que dues organitzacions unides poden fer almenys
el mateix que podrien fer per separat, i probablement ms, o no? I la resposta s que depn.
Contestar que s sense ms (que s el que se sol fer aquests dies des del centre de la Pennsula)
s ignorar que lorganitzaci t uns costos. I que aquests costos creixen amb les dimensions,
probablement de manera creixent. I, en aquest sentit, la capital, i com funcioni aquesta capital,
hi juga un paper crucial.
Aix s el que explica que no hi hagi per cada sector una sola empresa que ho faci tot. Si, per
produir bombetes, posem per cas, fos cert que com ms gran s lempresa millors o ms barates
sn les bombetes, ens trobarem que noms nhi hauria una: el possible avantatge de la ms gran
aniria eliminant les petites. I aix no passa. Igualment, aix explica que al mn no hi hagi un
sol estat com ha estat a vegades somiat a les pellcules, cosa que, en una visi idllica, evitaria les
guerres i les injustcies. Si mirem els grans imperis de la histria, veurem com cap dells ha tingut
possibilitats de dominar tot el mn; ans al contrari, tots shan anat disgregant per les mateixes
raons: els costos del govern de tot tipus, que ara ens disposem a analitzar, creixen de manera
desproporcionada.
Seguint Coase (1937), en una lnia de pensament que desprs prossegueix Williamson (1996a
i 1996b), podrem dir que els costos duna organitzaci, els costos relacionats de dirigir-la, sn
amb molta freqncia de tipus immaterial. s a dir, no sn costos visibles a primera vista, ni
possibles de calcular amb precisi dacord amb factures i rebuts com poden ser els de les primeres matries o de serveis professionals, per sn molt reals. Coase en distingeix tres tipus, que
tractarem de descriure a continuaci.
Primer, els costos de direcci prpiament dits. s a dir, per comenar, els costos de la transmissi dinformaci que constitueixen la base de lorganitzaci: sense transmissi dinformaci,
165
lorganitzaci no existiria. De fet, lorganitzaci en si consisteix precisament en una circulaci

dinformaci: hi ha una informaci que va cap amunt, des de les bases de lorganitzaci cap
a la direcci daquesta, que descriu quina s la realitat i quins sn els problemes sobre els quals
sha de prendre decisions, i una informaci que va cap avall, de la direcci cap a les bases, que
(principalment en un esquema centralitzat) consisteix en decisions preses a dalt. Simplificant
una mica, la que va cap amunt s una informaci sobre com sn les bases de lorganitzaci, quines necessitats tenen i qu poden oferir, mentre que la que va cap avall consisteix en ordres,
s a dir, que la direcci transmeti a tothom el que cal fer. Als costos de produir i transmetre la
informaci, shi ha dafegir els costos de prendre les decisions, que com ms complex sigui el
problema ms grans seran: com ms gran sigui lorganitzaci, els costos danalitzar i prendre
una decisi, coordinant les diferents subunitats daquesta i les persones que la formen, creixeran; i, dacord amb lanlisi de Coase, de manera creixent, ms que proporcional. Els problemes complexos necessiten persones que tinguin les habilitats adequades, i aquestes no sempre
existeixen, no sn fcils de trobar, ni sn barates. En el llenguatge dels economistes, Coase deia
que pot haver-hi rendiments decreixents a la funci de lemprenedor, que facin que sigui ms
econmic que una part daquestes funcions les faci un altre emprenedor amb unes dimensions
inferiors. No s difcil veure com hi ha un parallelisme al govern dels pasos: si pensem en un
microestat, tant la presa de decisions com la transmissi dinformaci s una cosa molt ms
senzilla i, si es fa b, pot tenir per tant uns costos molt petits. I en estats de dimensions intermdies, estarem a mig cam. Com veurem desprs, les coses es poden fer de manera que aquests
costos no creixin tant, i aquesta ser una condici fonamental que haur de tractar de satisfer
una capital.
En segon lloc, hi ha els costos dequivocar-se, de no ser capa de transmetre o utilitzar
informaci de detall que pot ser molt rellevant per a les decisions, que resulten aix subptimes. Hayek, un dels autors clssics del liberalisme, deia amb ra, en un dels seus articles ms
citats (1945), que si per a alguna cosa serveix el capitalisme s perqu les decisions les pren la
persona que est directament en contacte amb la realitat i t una informaci nica de la qual
pot fer un s beneficis si es compta amb la seva cooperaci activa. Fets que poden ser importants per prendre una decisi, com sn ara aprofitar les habilitats especfiques duna persona
concreta (o dun grup de persones), saber que en algun lloc hi ha recursos infrautilitzats o que
en algun altre lloc hi ha un estoc dun producte que es pot utilitzar si hi ha una interrupci
del subministrament sn sovint, des del punt de vista del govern duna organitzaci, ms
important que les estadstiques generals que no distingeixen entre casos particulars. Aqu cal
afegir-hi que hi ha un risc de prendre decisions no basades en una informaci real, sin en
una informaci una mica deformada per una transmissi menys que perfecta, que fa que
arribi a dalt simplificada, prescindint de detalls i, ms important encara, de factors qualitatius
importants.
Finalment, hi ha altres costos menys fcils danalitzar, per molt reals: moltes persones prefereixen ser cap de ratol a ser cua delefant i, en aquest sentit, les dimensions dun estat gran en
les quals una persona determinada pot tenir-hi un paper relativament petit en comparaci dun
estat petit en qu resulta ms fcil arribar a tenir certes responsabilitats, pot disminuir els costos dorganitzar. Estar sotms a unitats ms grans s, de manera bvia, un cost important per a
moltes persones.
166
LLIBRE BLANC
Les conseqncies de lanlisi anterior per a la prctica

El que tot aix significa pel paper que ha de jugar una capital en un pas de dimensions mitjanes
com Catalunya s que tots aquests costos dorganitzar haurien de ser tan petits com fos possible.
I en aquest cas no es tracta de fer ms feina per menys diners o de tenir una burocrcia tan petita
com sigui possible (que possiblement tamb sigui necessari), sin de disminuir els costos fent
les coses ben fetes. Tamb caldria que fos aix en un pas ms gran, per probablement ho tenim
ms fcil pels arguments anteriors.
En primer lloc, per part de qui dirigeixi el pas (on bviament hi haur persones de tot el
territori, per on un bon nucli delles serien de Barcelona i/o viurien a Barcelona) a tots nivells,
es necessita una obertura al pas i un coneixement daquest que sovint no es dna. El coneixement en detall de tot el pas, el dileg amb la gent dels diferents territoris i el contacte sovintejat
fa molt ms fcil que la utilitzaci de la informaci de qu parlvem, qualitativa i que no es pot
usar sense la collaboraci activa de linteressat, pugui existir i ser til. La burocrcia, necessria,
no s suficient: el coneixement i el contacte directe s imprescindible. De la mateixa manera, la
informaci descendent s ms fcil de transmetre, i sobretot ms creble, si aquest contacte
directe existeix. Necessitem una capital abocada a la resta del pas que hi estableixi lligams de
confiana.
En segon lloc, seria molt convenient tenir un govern de tipus descentralitzat, perqu aquest
(1) disminueix les necessitats de transmissi dinformaci en la mesura que les decisions es prenen al lloc on sorgeix el problema, i (2) augmenta la disponibilitat de la informaci local que fa
que sutilitzin b els recursos i, per tant, disminueix la possibilitat de cometre errors. En qualsevol organitzaci, caldria que les decisions es prenguessin al nivell ms baix possible, per aix s
encara ms cert en un estat. El factor en contra s que calen persones de la formaci i habilitats
adequades a tots els nivells de ladministraci, i aix a vegades no s fcil de trobar. Per tant, ens
caldria parar una atenci especial a la formaci necessria de les persones que formaran part
dels diferents nivells de ladministraci.
En tercer lloc, haurem de tenir una mentalitat no reglamentista i rgida, sin senzilla i flexible. A Espanya sovint lhem tinguda de la primera mena, heretada probablement dels Borbons
i de Napole. La mentalitat anglosaxona s molt diferent, i ens caldria organitzar un estat amb
esperit anglosax en el qual les coses fossin fcils. El desenvolupament de la informtica ens pot
ajudar des dun punt de vista tcnic (disminueix els costos dorganitzaci, com els dobtenir,
emmagatzemar i transmetre informaci), per la qesti fonamental s la de la mentalitat de
les persones. Ja explicava Tcit al segle i de la nostra era que en una res publica corruptssima
es multiplicaven les lleis, i a les investigacions actuals sobre la justcia a les organitzacions sha
posat de manifest que les organitzacions legalistes condueixen a situacions de llei sense justcia. Haver dadaptar-se a moltes normes noms complica les coses, no les fa millors. Hi ha un
exemple clssic que treia Alain Peyrefitte fa uns cinquanta anys: a Frana hi havia una norma
que obligava a fer els sanatoris amb la faana cap al sud per aprofitar el sol. La norma oblidava
que hi ha territoris francesos dultramar que sn a lhemisferi sud, en els quals la norma era
senzillament absurda. La realitat va ms enll de qualsevol norma i el contacte directe amb la
realitat s el que ha de recomanar una actuaci prudent.
167
Conclusions
Si Barcelona, doncs, esdevingus la capital dun estat, li caldria intentar minimitzar els costos
de les transaccions del sistema de govern, tot creant una cultura de confiana, dintegraci i
contacte directe amb el territori i dun govern raonable no reglamentista ni intervencionista, sin
descentralitzat. La capital s el centre en el qual es prenen les grans decisions, per no cal que
shi prenguin totes ni de bon tros, i, les que es prenguin, shan de prendre tenint en compte les
aspiracions de tot el territori, no solament les de la capital.
Esdevenir la capital dun estat canvia qualitativament el paper que una ciutat pot jugar. Quan
noms ss cap i casal, tot i que la influncia de la ciutat pugui ser gran en tots els aspectes,
potser principalment en aquells que depenen de la societat civil, no es t la suficient autonomia
de decisi per modificar els procediments pels quals es prenen decisions i aquestes decisions es
porten a la prctica. Formant part dun estat ms gran, aquest condiciona les maneres de fer,
encara que es tingui un cert grau dautonomia.
Els costos dorganitzaci dun estat propi, s a dir, els costos de les transaccions dun estat
ms petit, no haurien de ser proporcionals als que es tenen formant part dun estat ms gran,
sin que haurien de ser menors. En aix pot radicar un avantatge substancial tant per a una
millor governana del pas com perqu aquesta tingui uns costos substancialment inferiors,
tant pel que fa als costos monetaris immediats de lestructura organitzativa com pel que fa
als costos immaterials de transmissi dinformaci i de presa de decisions ms acurada que
permeti evitar errors. En aquest sentit, Barcelona hauria de racionalitzar la manera de portar
a terme aquestes activitats, amb un esperit: (1) descentralitzador (que les decisions es prenguin
tan a baix com es pugui); (2) de profund coneixement de la resta del territori, i de bona comunicaci, tant en el sentit fsic com en el sentit de bon enteniment i confiana; (3) poc reglamentista,
diferenciant-se aix del que s tradicional a casa nostra i que prov de la mentalitat borbnica i
napolenica manllevada del nostre ve del nord, i (4) potenciant els avantatges, els coneixements
i les habilitats que tenen els diferents ens territorials per ajudar a fer-los competitius en el sentit
econmic amb la resta del mn.
168
LLIBRE BLANC
Composici del parc de vehicles de Barcelona

Poblaci
2010
2011
2.000.000
111,880
123,280
121,750
570.000
86,620
101,840
112,180
5.300.000
70,030
73,520
74,110
65.000
69,340
66,640
66,390
5.000.000
58,420
62,560
66,220
550.000
58,100
61,140
59,750
Emirats rabs Units
9.500.000
56,260
56,390
58,090
Sussa
8.000.000
51,670
51,770
53,920
30.000.000
45,900
49,940
52,790
53,780
320.000.000
48,880
50,860
52,620
53,960
Oman
3.600.000
40,170
39,440
52,170
Hong Kong SAR, Xina
7.000.000
48,190
51,450
51,890
54,260
Dinamarca
5.500.000
41,860
42,960
43,200
44,440
Sucia
10.000.000
40,460
42,700
43,090
44,660
ustria
8.500.000
40,430
42,600
42,990
43,81
Pas
Qatar
Macau SAR, Xina
Singapur
Bermudes
Noruega
Luxemburg
Arbia Saudita
Estats Units
2012
2013
123,860
76,850
66,520
Font: Banc Mundial, http://data.worldbank.org/indicator/NY.GNP.PCAP.PP.CD?order=wbapi_data_value_2012+wbapi_data_value&sort=desc.
referncies
Coase, Ronald. The Nature of the Firm, Economica, novembre, 1937.
Hayek, Friedrich A. The use of Knowledge in Society, American Economic Review, 35(4), 1945.
Williamson, Oliver. Economics and Organization: A Primer, California Management Review, gener de
1996a.
Williamson, Oliver. The Mechanisms Of Governance, Oxford University Press, 1996b.
169
Barcelona:
futura capital
de la Catalunya
estat
Mnica Sabata
Directora executiva de la Ctedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats
(Universitat de Barcelona)
170
LLIBRE BLANC
Introducci
atalunya viu un moment cabdal de la seva histria. Den de laprovaci de lEstatut dAutonomia lany 2006, shan produt nombrosos canvis. Ho veiem ja ara, per amb el temps
sen constatar encara ms la importncia. Duna banda, perqu el procs catal t unes peculiaritats i singularitats que el fan atractiu arreu del mn: lalta implicaci de la societat civil; els
constants menyspreus i incompliments de lEstat espanyol que no ha volgut atendre el que est
passant a Catalunya; la manca de dileg; lalt comproms de les organitzacions poltiques; la vinculaci del mn municipalista al procs, amb lAjuntament de Barcelona al capdavant; la unitat;
el to festiu i pacfic de totes les mobilitzacions i, sobretot, la base de radicalitat democrtica que
es desprn de la reivindicaci ciutadana. De laltra, perqu en el cas dassolir la independncia
apareixeran reptes poltics i socials nous als quals hauran de fer front tant ladministraci nacional catalana com totes les administracions locals.
Aquests sn uns quants dels motius que fan excepcional el moment que viu el nostre pas
i que expliquen per qu desperta un inters ciutad, poltic, periodstic, acadmic i sociolgic
com mai ning no hauria pogut predir. Tant s aix que temps enrere cap expert no hauria gosat
afirmar que sesdevindria el que avui ja s una realitat: que un 70,8% de la poblaci segons les
dades del Centre dEstudis dOpini de loctubre del 2014 es declara favorable a la celebraci
duna consulta per decidir sobre la independncia del pas. Caldr identificar les condicions que
permetran assolir un estat que sigui fruit duna profunda regeneraci democrtica. Si la ciutadania catalana vota a favor de la independncia, aleshores caldr seguir un full de ruta que ja ha
estat definit extensament pel Consell Assessor de la Transici Nacional (CATN) en lanomenat
Llibre Blanc de la Transici Nacional.
La part que correspon a ladministraci local (qestions administratives, reguladores i de la
posada en marxa de noves poltiques o accions) caldr fer-la de bon principi des dels municipis.
I s que lestudi fet pels experts del CATN no defineix els canvis que el nou estat implicar per a
les ciutats. Per aix, els municipis i concretament Barcelona com a capital del nou estat hauran dafanyar-se per determinar quin ser el seu rol en el procs. Mentre arriba el moment, per,
crec que s evident que la transformaci de Barcelona en capital del nou estat catal requerir
molts canvis. Aix s aix perqu, entre altres qestions, la ciutat haur dacollir noves estructures destat, haur de facilitar la redefinici dalgunes estructures que ja existeixen, haur de
fomentar la modificaci dels serveis que alguns daquests organismes donen a la ciutadania i, al
mateix temps, haur de repensar i modificar algunes de les seves funcions, com, per exemple, les
seves relacions internacionals, les quals hauran de ser substancialment diferents de les actuals.
El fet que lAjuntament de Barcelona promogui la redacci dun llibre blanc sobre limpacte
que la independncia implicar per a la ciutat s una bona notcia. I ho s encara ms perqu
aquesta no sembla una prctica habitual. s a dir, existeixen alguns estudis sobre limpacte que
la independncia dEsccia hauria tingut sobre la ciutat dEdimburg i tamb sobre limpacte
en aquest cas, negatiu que va tenir la reunificaci alemanya per a la ciutat de Bonn, que va
perdre la capitalitat perqu es va traslladar a Berln, per en cap cas no es tracta duna bibliografia extensa. En aquest text, em proposo avaluar qu significar per a Barcelona lobtenci de
la capitalitat de Catalunya en tres aspectes concrets: el nou concepte de marca Barcelona; les
relacions internacionals dutes a terme des de la ciutat i la transformaci o instauraci de noves
estructures destat a la nova capital.
171
La marca Barcelona
Barcelona s una ciutat amb un alt poder datracci des de fa molts anys. s una destinaci
consolidada per a turistes, per tamb per a inversors, acadmics, agents culturals, creadors
dopini i pblic en general. Aix ho indica lestudi del professor Josep Maria Oroval de lESADE
Brand Institute (2011) en el qual safirma: Barcelona sha consolidat internacionalment com a
capital del turisme cultural i es perfila com a centre dinnovaci, per b que ha denfortir una
imatge prpia i diferenciada com a ciutat de negocis. Lestudi tamb afirma que Barcelona s
una ciutat atractiva per quedar-shi a viure. I s que s evident que Barcelona ha sabut vendre b
el seu esperit acollidor, creatiu, obert, innovador i modern alhora que sha postulat com a ciutat
on fer-hi negocis, educar-se b i innovar. Aix doncs, el seu atractiu i el seu bon nom internacional s innegable. Tanmateix, aquest reconeixement no s casual, sin que molt probablement s
fruit dun gran esfor per tal de projectar una imatge de ciutat vinculada a uns valors concrets i a
una manera de fer molt especfica de la ciutat i del pas que, en el futur, caldr reforar. En aquest
sentit, els esforos per no contraposar la marca Barcelona a la marca Catalunya i al contrari,
establir un treball molt ms collaboratiu durant els darrers anys, han donat els seus fruits. Una
altra constataci: segons la Cambra de Comer de Barcelona, la ciutat ja s la sisena urbs del mn
amb millor marca global i se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del mn en aspectes
clau com els negocis, els projectes estrangers rebuts o lorganitzaci de reunions internacionals.
Per com haur dafectar la capitalitat a la marca? Haur de canviar? Haur dincorporar
nous valors? Doncs b, una cosa est clara: amb la capitalitat, algunes caracterstiques idiosincrtiques shauran de reforar. s a dir, si Catalunya esdev un estat, la ciutat noms podr ser
laltaveu. Aix i tenint en compte que el concepte de marca ens remet a una identitat concreta,
tant en relaci amb la seva personalitat com amb la seva imatge, ser vital que Barcelona
reforci i promogui els valors de la ciutat i es faci ress i incorpori amb ms fermesa els valors del
pas. En definitiva, haur de ser als ulls del mn la mxima expressi de la catalanitat, i per aix
haur desdevenir un altaveu real i transparent daquests valors. I s que, malgrat la globalitzaci en la qual estem immersos, els pasos tenen la seva identitat prpia, la seva cultura, els seus
valors i la seva manera de fer. Idealment, Barcelona hauria de promoure valors que ja es perceben
com a valors propis de la catalanitat: la democrcia, la transparncia, la tolerncia, la integraci,
la generositat, el sentit de pertinena a Europa, la mediterranetat, els valors del voluntariat i la
solidaritat, la cooperaci, la participaci, la innovaci, la superaci i lesfor, lemprenedoria, la
genialitat i el rigor, entre daltres aspectes. Ho haur de fer desacomplexadament i de manera
natural, com fan altres capitals destat, per aconseguir aix que Barcelona esdevingui un altaveu
real i transparent del pas i dels seus valors. Barcelona t el seu lloc al mn perqu la seva marca
s prpia i ja era incontestable, altament reconeguda i molt potent per tot el que promou. Amb
la capitalitat, Barcelona haur de posar el seu potencial al servei del pas i enfortir-lo amb el seu
nou estatus. Aix, la imatge de Catalunya i Barcelona arreu del mn es podran veure reforades
i complementades.
172
LLIBRE BLANC
Les relacions internacionals

Un dels canvis importants que es produiran amb lobtenci de lestat ser el guany de competncies en diferents mbits, un dels quals s molt substancial: les relacions internacionals. Catalunya no t de moment les competncies plenes en aquesta matria perqu estan en gran part
restringides al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperacin. Encara ms si tenim en compte
que en la darrera proposta dEstatut dAutonomia aprovada al Parlament de Catalunya el 30 de
setembre de 2005 es proposava una certa ampliaci de la presncia de Catalunya a lexterior que
finalment va ser brutalment retallada i escapada durant la negociaci amb el govern espanyol
i amb la sentncia del Tribunal Constitucional. Malgrat tot, per, a Catalunya (i des de fa molts
anys) moltes entitats de lanomenada societat civil han tingut una voluntat convenuda i tossuda
de ser presents a lexterior. Aquesta manera de fer ha perms construir estratgies alternatives
que han perms guanyar espai poltic i social per portar Catalunya al mn i el mn a Catalunya.
La presncia de diferents actors a lexterior ha esdevingut una font de riquesa i de pluralitat
que ha estat beneficiosa per a Catalunya. Per aix, des de fa molts anys, la projecci exterior de
Catalunya est encapalada per la tasca que es duu a terme des del govern catal, per tamb
existeixen moltes sinergies, complementarietats i collaboracions entre tots els actors que duen
al seu ADN la voluntat de ser presents al mn. Sn els ens locals, les universitats, les empreses,
les ONG, les associacions sense afany de lucre i fins i tot de les persones individuals que tenen
responsabilitats en altres pasos.
Aquest s, a la prctica, un model que adopta els principis dall que es coneix com a diplomcia pblica mitjanant la qual diferents actors actuen a lexterior del pas compartint uns comuns
denominadors. Aquest concepte parteix duna constataci, explicitada, entre daltres, pels professors Shaun Riordan i Joseph Nye, que ve a dir que la diplomcia tradicional ha esdevingut poc
eficient tant per afrontar els reptes supranacionals com per possibilitar la resoluci dels reptes
que planteja la globalitzaci. s per aix que aquests dos autors i molts daltres defensen que
les relacions internacionals del segle xxi ja no passen exclusivament per les estructures destat,
sin que han de comptar amb la participaci daquesta diplomcia multinivell o diplomcia
pblica, tamb anomenada softpower.
A Catalunya, s especialment rellevant el fet que hi hagi 250 entitats que tenen reconeixement
internacional i que, per tant, tenen la capacitat de participar directament com a catalans en les
seves xarxes europees o mundials, promouen la presncia de Catalunya a lexterior i actuen,
de facto, com a ambaixadors del nostre pas amb una estratgia nacional. Unes 65 daquestes
entitats formen part de la Federaci Catalana dOrganitzacions Catalanes Internacionalment
Reconegudes (FOCIR), entitat que sha convertit en el referent de la promoci del discurs de
diplomcia pblica a Catalunya. Per tamb hi ha altres xifres sobre el potencial de Catalunya a
lexterior: unes 38.000 empreses a lexterior; 300 multinacionals implantades en diversos pasos;
124 comunitats de catalans arreu del mn; 150 universitats on sensenya catal; 4.000 estudiants
catalans a lexterior i 6.000 estudiants estrangers a Catalunya.
Si parlem del model de diplomcia que hauria de tenir el nou estat, minclino per un model de
representaci mixta on cadasc (entenent per cadasc les institucions governamentals nacionals
i municipals, les entitats de la societat civil i tots els actors que actuen a lexterior) actua en el seu
mbit corresponent, per on tots aquests actors sn capaos de generar espais de coordinaci i
acordar estratgies conjuntes de pas de manera generalitzada i sempre que siguin necessries.
173
En aquest context t una especial rellevncia la diplomcia de les ciutats. Aix s aix perqu
la globalitzaci ha augmentat la capacitat dincidncia poltica de les ciutats i perqu cada cop
ms es produeixen i es fomenten acords entre actors diversos darreu del mn. Per posar un
exemple, a lactualitat ja no s estrany que el Departament dEstat americ signi un acord directe
amb una ciutat com ara So Paolo, aix com tampoc no ho s que ho facin altres organismes
internacionals. I s que les ciutats ja shan situat al bell mig de lacci diplomtica, malgrat que
aquest poder local encara no ha estat reconegut pel dret internacional com un actor diplomtic
amb lestatus de ple dret.
Tanmateix, durant els darrers anys les ciutats han incrementat la seva voluntat de gestionar internacionalment i de manera autnoma algunes matries que abans eren competncia
exclusiva de lestat. Aix, i tal com esmentava la professora Teresa la Porte professora titular
de Comunicaci Internacional a la Universitat de Navarra durant la jornada de treball sobre
Projecci Internacional, Governs Locals i Societat Civil organitzada per la FOCIR l1 de febrer
del 2014, hi ha molts motius pels quals les ciutats estan interessades a desenvolupar lacci exterior. Lautora parla de causes econmiques, socials i poltiques, les quals tenen una transcendncia molt ms mplia i de ms calat que la definici de city-diplomacy que facilita la United Cities
and Local Govenments (UCLG) amb seu a Barcelona: la diplomcia de les ciutats s leina dels
governs locals i de les seves associacions per promoure la cohesi social i prevenir i resoldre
conflictes amb lobjectiu de crear una estabilitat perqu els ciutadans puguin viure en pau, de
manera democrtica i prspera.
s daquesta manera que podem afirmar que Barcelona ja ha adoptat la tendncia dibuixada per La Porte. Barcelona defensa els seus interessos econmics mitjanant la promoci del
desenvolupament per exemple, amb la celebraci de fires internacionals, per tamb posant
els mitjans per esdevenir una smartcity que promogui el benestar de la ciutadania, i arribant a
acords amb altres ciutats o institucions internacionals. Aix doncs, aquesta s una tendncia que
ja existeix i que shauria dincrementar quan Barcelona esdevingui la capital del futur estat.
La creaci destructures destat

Aquest s un dels mbits que pot provocar un canvi drstic i molt visible del que ha estat
fins ara Barcelona. Catalunya en conseqncia Barcelona fins ara no s altra cosa que una
comunitat autnoma. La creaci dun nou estat implicar que Barcelona es converteixi en la
capital dun pas independent on sestabliran ambaixades i organismes propis de les institucions
europees i internacionals.
Situem-nos en aquest escenari. Ser llavors que el govern catal i tamb els governs locals
hauran de gaudir de totes les infraestructures i els cossos reguladors que li permeten administrar aquestes competncies amb totes les garanties per a la ciutadania. Tornant als informes del
CATN, s obvi que a Catalunya no existeix un Tribunal Constitucional ni un Tribunal Suprem,
tampoc el Consell General del Poder Judicial, el Consell dEstat, el Consell Econmic i Social o el
Banc dEspanya, les Comissions Nacionals del Mercat de Valors o dels Mercats i la Competncia,
per exemple. Tanmateix, s que existeixen el Tribunal Superior de Justcia, el Consell de Garanties Estatutries, el Sndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de lAudiovisual
de Catalunya, lAgncia Tributria de Catalunya (recentment creada), lAutoritat Catalana de
Protecci de Dades o lAutoritat Catalana de la Competncia, entre daltres. Aix doncs, el procs
174
LLIBRE BLANC
constituent implicar la presa de decisi sobre quines estructures destat sn necessries i tamb
sobre quins dels organismes ja existents poden desenvolupar les funcions que duien a terme
els antics rgans de lestat. Al mateix temps, caldr regular quins han de ser de nova creaci. Si
parlem de limpacte que aquest fet tindr en la ciutat de Barcelona, hem de pensar que la majoria
daquests organismes estaran ubicats a la capital i, per tant, tindr conseqncies, per exemple,
en lestabliment de noves seus socials aix com les repercussions econmiques, laborals, socials
i poltiques.
En lmbit de la creaci destructures a la ciutat de Barcelona, cal pensar en la presncia a la
ciutat de seus de representaci daltres estats. A Barcelona hi ha els consolats ms importants
dEuropa. Aix ho acredita la Secretaria dAfers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, la qual
argumenta que Barcelona s la tercera ciutat que no s capital destat, darrere de Hong Kong,
Nova York i Hamburg,amb ms representaci consular. Aquestes oficines i agents consulars a
Catalunya han estat per a la ciutat i per a Catalunya actors clau en el desplegament de les relacions bilaterals amb els estats respectius i han ofert una gran oportunitat per establir relacions
poltiques, culturals i econmiques amb els pasos que representen. En el futur, podem pensar
que si Catalunya esdev estat aquests pasos transformaran les oficines consulars en ambaixades
i, per tant, el pes poltic daquestes representacions ser superior a lactual.
Finalment per b que no menys important, si Catalunya esdev estat haur de decidir
quin tipus de presncia diplomtica ha de tenir a lexterior (ambaixades, oficines comercials o
presncies permanents en institucions internacionals com la UNESCO, per exemple). Potser a
primer cop dull pot semblar que aquest fet no tindr cap influncia en la ciutat, per penso que
pot esdevenir una gran oportunitat. Mexplico: Catalunya necessitar crear una escola diplomtica, a lestil de les que existeixen a tots els estats, que formi el personal de lestat que desenvolupar les tasques de representaci. Barcelona podria ser la seu daquesta nova escola diplomtica
i adoptar una visi molt ms actualitzada del que fins al moment ha estat la diplomcia formal.
Aix, la nova escola podria oferir la formaci ms tradicional i generar sinergies amb entitats o
universitats que en lactualitat desenvolupen formacions vinculades a la diplomcia pblica o
soft power. Daquesta manera, la cosmovisi dels diplomtics catalans podria ser molt ms rica i
transversal, preparada per a la globalitzaci i per a les noves tendncies en relacions internacionals. Barcelona podria esdevenir una ciutat impulsora de les noves formes de diplomcia al mn.
Conclusions
La Barcelona capital del nou estat podria esdevenir capdavantera en la nova diplomcia del
segle xxi.
La Barcelona del futur ha de ser un altaveu de la catalanitat al mn.
Els actors de la societat civil que treballen en diferents mbits poden contribuir i molt a
enriquir el discurs de la ciutat. Han desdevenir uns bons aliats per al consistori en tot all
que impliqui la veu de Barcelona i Catalunya a lexterior.
La marca Barcelona ha de renovar-se i enfortir-se amb el guany de la capitalitat.
175
Barcelona
cap i casal
Antoni Segura i Mas
Catedrtic dhistria contempornia
Introducci
a possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent posa damunt la taula la pregunta sobre la capitalitat: est en condicions la ciutat de Barcelona de ser la capital duna
Catalunya independent? Per respondre, ms enll del fet objectiu que avui la marca Barcelona
s ms coneguda internacionalment que no pas la marca Catalunya, res de millor que un reps
breu a la histria de la ciutat. A les pgines segents sintentar, doncs, cercar la resposta a travs
de la histria.
176
LLIBRE BLANC
Dels primers pobladors a la ciutat romana

Limitat per la serra de Collserola, el mar Mediterrani i els rius Bess i Llobregat, el pla de Barcelona ofereix un clima temperat i unes terres frtils properes al mar. La presncia humana
est datada fa desenes de milers danys. Formava part del territori dels laietans, que sestenia
per les actuals comarques del Maresme i el Valls. Tenim constncia de lexistncia de diversos
assentaments en els turons del pla i en els contraforts de Montjuc i Collserola, esperonats per
lactivitat comercial (grecs i pnics) a la costa, des de mitjans del primer millenni a. de C., com
el poblat del tur de la Rovira, que era emmurallat i on shan trobat sitges per emmagatzemar
gra, peces de cermica, mfores, vasos italians envernissats de negre, estris de bronze (hams,
anells, fbules...) i de ferro (espases, pics...). Tanmateix, hi ha indicis de coves utilitzades com a
refugis i dassentaments estacionals relacionats amb lexplotaci de jaspi i de slex a la muntanya
de Montjuc i amb lactivitat comercial a la desembocadura del Llobregat des del segle iv a. deC.,
o abans. Sn jaciments dispersos per tot el pla que parlen de lactivitat agrcola i ramadera de la
poblaci, dun comer incipient i de les formes denterrament.
Ara b, ms enll de la procedncia llegendria del topnim (relacionat amb Amlcar o Annbal Barca, o amb la mtica prdua de la novena barca barca nona dHrcules), lorigen de la
ciutat es vincula amb la millora de la xarxa viria litoral que portava al sud de la Gllia. Aix
doncs, a finals del segle i a. de C., els romans establiren, segurament sobre un antic poblat ibric
(Barkeno), una colnia denominada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, poblada per soldats
romans que haurien rebut terres pel seu servei en lexrcit rom, probablement en les guerres
cantbriques.
Al comenament del segle i, Barcelona shavia consolidat com una de les dotze colnies de la
Hispania Citerior. Era un petit nucli urb envoltat de villae que molt aviat sespecialitzaria en la
producci de vi i en la producci dmfores per a la seva comercialitzaci. Els lmits de la muralla
se situaven als actuals carrer Regomir, plaa Nova, plaa de lngel i carrers del Call i Ferran,
on hi havia les quatre portes daccs a la ciutat i don sortien les vies que comunicaven amb les
villae o amb altres ciutats com Baetulo o Tarraco. Disposava dun sistema daqeductes per bastir daigua la ciutat i dun canal, destinat al drenatge de les aiges brutes, que desembocava al
mar. Entre els habitants hi havia famlies dItlia, que vivien en cases decorades i de les quals es
conserven algunes tombes.
La ciutat sorganitzava a partir de dos eixos, el decumanus (carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir) i el cardo (carrers Llibreteria i del Call), que donaven lloc a una parcellaci en carrers perpendiculars als dos eixos principals. A la part ms elevada (el mont Tber) hi havia el forum i
els edificis oficials, aix com el temple dedicat a August, del qual es conserven quatre columnes
a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (carrer Parads). Durant els tres primers segles la
poblaci oscill entre 3.500 i 8.000 habitants.
La Barcino romana estava integrada en els circuits comercials. Va conixer contnues reformes i ampliacions de les muralles a mesura que creixia la ciutat. A la cristianitzaci es va construir, a cavall dels segles iv i v, de la baslica de la Santa Creu (abans nhavia existit una altra fora
muralles) i fou capital dels visigots diverses vegades entre els segles v i vi.
177
Capital medieval
El perode visigtic acab en enfrontaments. En el nord-est peninsular khila II havia trencat
amb Toledo i amb el rei Roderic i la conquesta rab no es produ fins al 718, any en qu, desprs
dun llarg setge, Barcelona capitul. La ciutat fou un punt clau en lexpansi rab cap a la Gllia i
revif econmicament. La reacci franca fou la conquesta de Barcelona el 801 i la seva integraci
a la Marca Hispnica com a capital del comtat de Barcelona. Esdevenia aix una ciutat de frontera que havia de fer front a les escomeses musulmanes (el 985 fou saquejada per Al-Mansur).
Aix no obstant, Barcelona encarava el nou millenni com a capital comtal, seu episcopal i centre
econmic amb un important burg fora muralles.
En el segle xi, la fidelitat de la ciutat al comte enfront de laristocrcia va permetre als barcelonins prendre part en les empreses comtals que, aprofitant la feblesa de Crdova, sestenien per
terres musulmanes (1010, saqueig de la ciutat califal) i sotmetien a tribut (paries) els sobirans
de Tortosa, Lleida i Saragossa, fet que afavoria les entrades dor a Catalunya i la reactivaci del
comer. Es reforaren les muralles, sinici la construcci de la catedral romnica, es van fer
reformes al palau comtal i es construren nous edificis destinats a les classes benestants (rics
propietaris de terres al pla que venien vi, oli i hortalisses en els mercats de Barcelona) i als cada
cop ms nombrosos artesans: ferrers, picapedrers, sabaters, paraires, mestres dobres, teixidors...
Tamb surbanitzaren terres fora muralla.
El matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella dArag el 1137
don lloc a la formaci de la Corona catalanoaragonesa, per la seu comtal continu a Barcelona,
que era la residncia reial i on es centralitzava ladministraci (Arxiu de la Corona dArag). El
1114 hi havia hagut un primer intent fracassat de conquerir Mallorca. Lexpedici organitzada
per Pisa sort de Barcelona comandada per Ramon Berenguer III, que una crnica de lpoca
denominava duc catal o de Catalunya, i els seus sbdits, catalans. Tot i el fracs, lexpedici
serv per signar un tractat de comer i de defensa mtua amb Gnova. De la mateixa manera,
les conquestes posteriors dAmposta i Tortosa (1148), en qu particip lesquadra de Barcelona, i
Lleida (1149) anunciaven la futura expansi del segle xiii.
La vocaci mediterrnia de Barcelona s un dels llegats ms slids de ledat mitjana. La conquesta de Mallorca (1229), en qu Barcelona invert diners i vaixells; de Valncia (1232-1248); de
Siclia (1282), i de Sardenya (1323) van anar acompanyades duna gran activitat comercial. Les
antigues drassanes quedaren petites i, en temps de Pere el Gran (1276-1285), comenaren a construir-se unes de noves situades al peu de Montjuc (Museu Martim). Tamb sampli el permetre de les muralles per encabir els assentaments exteriors i, en temps de PereIIIelCerimonis,
se ninici una nova ampliaci resseguint les rondes actuals.
A mitjan segle xiii Barcelona shavia convertit en un centre comercial important i els seus
mercaders eren presents en tots els mercats destacats, des de Flandes fins a les fires de la Xampanya, des de Sria fins a Lisboa i el Marroc atlntic. Hi havia consolats catalans a Alexandria,
Constantinoble, Beirut, Marsella, Bruges, Palerm, Gnova, Npols, Sevilla, Granada, Almeria,
Tunis, Cller... Alhora, el dret consuetudinari barcelon (Usatges) fou adaptat per tot el Principat, mentre el Consolat de Mar, una instituci barcelonina que regulava el dret mercantil i de
navegaci, es convertia en la base del dret martim de la Corona dArag i, ms tard, de la Mediterrnia i de lAtlntic. Tamb sestabliren a Barcelona la seu de la Generalitat (1364) i la Taula de
Canvi (1401), que feia les funcions de banc pblic.
178
LLIBRE BLANC
En aquest llarg segle dor (1200-1350) tamb es produren canvis socials i poltics. Les famlies
enriquides amb lactivitat comercial eren una de les principals fonts de crdit del comte. Les prdues es compensaven amb crrecs pblics: com en altres ciutats europees, a Barcelona el poder
econmic i poltic anaven plegats. Entre els delegats comtals i els magistrats de la ciutat i en el
Consell de Cent (creat el 1265), que el 1284 aconseguia la supremacia del poder municipal sobre
el poder reial (veguers i batlles), hi trobem membres daquestes famlies. Era la Barcelona dels
prohoms, feta a cops de comer i vaixells i de finanar guerres i conquestes. Al costat, un nombre
molt ms gran de barcelonins, per poc influents en el Consell de Cent, deixaven constncia de
la seva activitat donant noms als carrers on es concentraven per gremis, noms que encara avui
perduren a Ciutat Vella i al barri de la Ribera.
A partir de la segona meitat del segle xiv sinici un perode de decadncia. En primer lloc,
lepidmia de pesta negra que esclat el 1348 precedida de diverses crisis de subsistncies i
seguida de nous brots de pesta delm la poblaci (dels gaireb 50.000 habitants es pass, un
segle ms tard, a 35.000 i cap a finals del segle xv, desprs duna nova epidmia, a 25.000). Se
succeren els pogroms contra els jueus i uns anys ms tard, el 1391, un nou pogrom acab amb el
barri del Call i amb la comunitat jueva. En segon lloc, va esclatar la guerra. Duna banda, calien
ms impostos per finanar les campanyes reials (Mallorca, Sardenya, Gnova, Castella, Npols,
Mediterrnia oriental...) i, duna altra, la guerra civil (1458-1479) comport el setge i locupaci
de la ciutat per Joan II el 1472. Tamb la guerra dels Remences esquitx indirectament Barcelona. Desprs del casament dels Reis Catlics, la conquesta dAmrica una empresa castellana despla leix comercial cap a lAtlntic, amb la conseqent prdua de pes de Barcelona.
La decadncia comercial produ fortes tensions socials a la ciutat, que es divid en dos partits
enfrontats: la Busca, format per petits mercaders i artesans, que durant uns anys (1451-1461)
gestion el poder municipal i intent reactivar leconomia, i la Biga, que agrupava els notables
(grans mercaders i ciutadans honrats). Finalment, simpos la Biga i el 1491 el rei recuper la
supremacia sobre les institucions barcelonines. Es revertia aix el cicle dautonomia municipal
iniciat dos segles abans amb Jaume I. Poc desprs sincrementava el nombre de ciutadans honrats, que el 1510 assolien els privilegis de la noblesa, i es donava entrada en el Consell a lestament
militar.
Una ciutat entre muralles

Va costar sobreposar-se a les crisis del segles xiv i xv i a lallunyament de la Cort (la darrera
estada reial de llarga durada fou la de Carles I, durant el perode comprs entre els anys 1519 i
1520). Els 32.000 habitants del 1515 sn poc ms de 40.000 el 1613. Les epidmies de pesta continuen presents a la primera meitat del segle xvi (1501, 1507, 1515), algunes molt virulentes (152021, 1530), i sespaien a la segona meitat, tret de 1558 i el mxim secular de 1589-1590. Mancaven
braos i sobrava feina al camp i a la ciutat. La immigraci francesa va compensar en part, sobretot durant les dcades centrals del segle (1530-1570) i fins als anys 1620-1630, lescassetat de m
dobra: el 1637 el 16% dels barcelonins eren francesos. Pel que fa al trfic martim, va romandre
estancat fins als anys 1520-1530, desprs va iniciar una recuperaci lenta i irregular fins al 1570
i es va consolidar a partir de 1580, quan Barcelona es trobava de nou inserida en el gran comer
internacional.
179
Recuperaci, per amb limitacions. Duna banda, a finals del segle xvi leix comercial principal s a lAtlntic en detriment del Mediterrani. El canvi dorientaci s obligat: les fires i mercats
de Castella en comptes dels antics ports mediterranis de Siclia, Sardenya... Igualment, els blats
castellans desplacen els italians. A canvi, a travs dels mercats castellans es poden fer arribar
productes de Barcelona a les ndies, cosa que afavoreix la menestralia, per no permet el ressorgiment de grans capitals. Daltra banda, tamb hi ha una certa recuperaci del comer mediterrani, sobretot desprs de Lepant (1571), per mai als nivells de la baixa edat mitjana. A ms, ara
les necessitats financeres reials les cobreix Gnova. De Barcelona surten els vaixells carregats de
plata i de productes catalans cap a la ciutat italiana. Gnova aporta el capital i els banquers; Barcelona, els vaixells i la m dobra per construir-los. Les drassanes de Barcelona treballen ara i
fora per a larmada reial. Ms ocupaci, per ms lluny de la tradici comercial de la ciutat,
que no coneix gaires canvis en aquests anys: construcci de la muralla de la Marina, dedificis
destil renaixentista (Casa de lArdiaca) i dalguns palaus i convents; reformes al Palau Reial (la
denominada torre del rei Mart), al Palau de la Generalitat (faana de Pere Blai, pati dels Tarongers), a lAjuntament (sala del Trentenari), a lHospital de la Santa Creu i a lantic convent dels
Agustins.
A la primera meitat del segle xvii, la pesta (1629-1631, 1650-1654) i la guerra de Secessi
(1640-1652) portaren la ciutat al seu nivell poblacional ms baix: 15.000 habitants el 1652. Per
arribar als valors anteriors a 1650 caldria esperar fins al segle segent. Les exaccions (en diners i
en soldats) i la presncia sobre el terreny de lexrcit imperial (guerra dels Trenta Anys) les patien,
sobretot, els pagesos. Els segadors, que com cada juny acudien al pla de Barcelona per a la collita,
es revoltaren, entraren a la ciutat i donaren mort al virrei i a altres oficials reials. Es va produir
una amenaa dinvasi i la reacci de la Generalitat: repblica efmera, acord amb Frana, declaraci de guerra contra Espanya i derrota. Barcelona capitulava loctubre de 1652, desprs de patir
els estralls de la pesta i del setge. Es mantenien els privilegis i les llibertats i sobtenia un perd
general, per es perdia el comtat del Rossell i part del de la Cerdanya.
La lenta recuperaci econmica era perceptible a finals del segle. Es basava ms en lexportaci de productes agrcoles que no pas en manufactures, tot i la reducci de costos aconseguida
amb ls de m pagesa i no agremiada de la ciutat. Primer es recuper el mercat interior; desprs,
els vaixells barcelonins tornaren al comer colonial a travs dels ports de lEspanya meridional.
Tot plegat massa poc per esperar grans canvis a la ciutat, tret de la conducci daiges al Raval
i denllestir les obres del nou port i dalgunes faanes que maridaven lestil renaixentista amb el
barroc.
Es va produir una nova sotragada en comenar el segle: la guerra de Successi i el setge de
Barcelona de 1714 delmaren de nou la poblaci i leconomia. El 1716 el decret de Nova Planta
eliminava les institucions de Catalunya i de la seva capital i militaritzava ladministraci del
Principat. Fins ben entrat el segle no tornaria el creixement.
El 1717 Barcelona tenia uns 34.000 habitants; el 1787 ms de 110.000! Les exportacions de vi
i aiguardent, les indianes (la primera fbrica s del 1737 i el 1750 nhi havia vuit: ms de trescents telers i uns vuit-cents obrers), el paper i els barrets alimenten un nou impuls productiu i
lactivitat del port es multiplica per ms de set entre 1760 i 1796. La immigraci rural fa crixer
Barcelona, mentre un slid mercat interior, integrat pel sistema de botiga, que sestendr desprs a la resta de la pennsula, permetr participar cada cop ms en el comer colonial, que entre
1778 i 1792 es multiplica per vuit, amb productes catalans i peninsulars.
180
LLIBRE BLANC
Aquest cop el creixement econmic, basat en les indstries del cot (indianes i filatura) i en
una agricultura dexportaci, no sestroncar amb les dificultats de finals de segle, tot i la davallada de poblaci: quatre guerres i tres crisis de subsistncies en vint anys (1793-1812). Aix no
obstant, a partir del segon decenni del vuit-cents la ciutat coneix una recuperaci econmica
amb clares connotacions modernes i innovadores: reuni de la filatura, el tissatge i la impressi
en grans fbriques amb centenars dobrers; utilitzaci de les innovacions angleses en el camp del
tissatge, i direcci concentrada de les empreses.
Els canvis es reflectirien a la ciutat. Acabat el setge de 1714, senderroc part dels barris de la
Ribera i de Sant Pere, i shi constru el complex militar de la Ciutadella. Foren destrudes prop
de mil cases (un 17% del total). El control militar es complet amb la reconversi de Montjuc
en fortalesa (1751-1760) i el Fort Pienc. En compensaci, el 1753 es constru un nou barri fora
muralles, la Barceloneta, amb cases dun sol pis i carrers en disposici lineal per no entorpir
la visi des de la Ciutadella. Al darrer quart del segle sinici la urbanitzaci del Raval i de la
Rambla, on ja hi havia alguns palaus i daltres en construcci (Moja, Virreina, Marc...), i sobria
el carrer Nou. LAjuntament enllumen els carrers (1757) i es construren convents destil barroc
(la Merc, Sant Felip Neri) i edificis de carcter civil, corporatiu o particular: la Duana, cases de
gremis, palaus i ledifici neoclssic que la Junta de Comer fu bastir sobre lantiga nau gtica
de la Llotja. Tanmateix, leix demogrfic de la ciutat es desplaava cap al Raval, on hi havia les
noves fbriques amb treballadors assalariats; la manufactura tradicional es mantenia al barri de
Sant Pere. A les rees ms poblades simposava la casa de vens de tres plantes on vivien diverses
famlies en rgim de lloguer.
Capital industrial
El 1832 sestablia a Barcelona la fbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia., que donava feina a setcents treballadors i combinava la filatura i el tissatge mecnic amb la producci de mquines
de filar. s el comenament de la mecanitzaci de la indstria del cot. Ls del vapor afavor la
concentraci de les fbriques a Barcelona, on arribava fcilment el carb importat dAnglaterra o
dAstries. Catalunya s un dels first comers de la industrialitzaci europea continental. El 1850
la filatura es trobava mecanitzada i el 1861 hom ja comptava uns 10.000 telers mecnics. Tamb
es van desenvolupar altres sectors industrials que usaven el vapor a les seves installacions, com
la metallrgia i la mlta de gra. El 1855-1857 es creava la Maquinista Terrestre i Martima, precedida el 1839 per la Foneria de Valent Espar.
La industrialitzaci modific lestructura de la poblaci. Segons la Monografa estadstica de
la clase obrera de Barcelona, dIldefons Cerd (1856), el sector primari havia desaparegut de la
ciutat, mentre que el sector secundari representava el 72% de la poblaci activa (txtil i metal
lrgia) i el terciari el 28% (servei domstic i transport). El treball femen representava el 41% de
la m dobra assalariada i el treball infantil el 14%. La poblaci de la ciutat es multiplic per dos
entre 1787 i 1857.
La industrialitzaci tamb provoc altres canvis. A mitjan segle xix, Barcelona era una ciutat
industrial. Als conflictes derivats de la implantaci del rgim liberal shi afegien les tensions
socials entre capital i treball. El 1840 es va crear el primer sindicat, lAssociaci de Protecci
Mtua de Teixidors de Cot, i apareixien formes de ludisme local (crema de la fbrica Bonaplata
el 1835, conflicte de les selfactines el 1854). A partir de llavors les tensions socials formarien part
181
del paisatge urb (el 1873 Friedrich Engels deia que Barcelona era la ciutat amb ms lluites de
barricades de tot el mn). Tanmateix, lincrement de fbriques i de poblaci (vuit-cents habitants per hectrea) necessitava nous espais dels quals la ciutat emmurallada no disposava. s per
aix que les noves installacions fabrils sestengueren pels pobles del pla, fet que contribu a la
seva urbanitzaci. Lenderroc de les muralles les quals des del 1714 els barcelonins vivien com
una opressi que impedia el creixement fou una reivindicaci constant. El juliol de 1854 hom
comen a enderrocar les muralles i cinc anys desprs havien desaparegut. En aquest perode
sobriren el Passeig de Grcia i nous carrers al Raval; sinaugur el Gran Teatre del Liceu a la
Rambla (1847), la connexi entre la plaa de Sant Jaume amb la Rambla (carrer Ferran) i lEsplanada (carrers de Jaume II i Princesa) i la faana neoclssica de lAjuntament (esttues del rei
Jaume I del conseller Joan Fiveller); surbanitz la plaa Reial; es constru la Casa dels Porxos de
lindi Josep Xifr i, fora muralles, a Sants, lEspanya Industrial.
Lenderroc de les muralles va permetre lexpansi de la ciutat i la construcci de lEixample.
El disseny de Cerd es basava en una quadrcula de carrers amples, parallels i perpendiculars al
mar. Cap a finals de segle, la burgesia trasllad les seves residncies a lEixample, que van donar
lloc al Quadrat dOr del modernisme catal: cases Batll i Mil la Pedrera (Gaud), cases
Amatller, Terrades Casa de les Punxes i Macaya (Puig i Cadafalch), etc. El modernisme
tamb s present a lHospital de Sant Pau i al Palau de la Msica (Domnech i Montaner), la
Sagrada Famlia i el Parc Gell (Gaud). Era la ciutat moderna, industrial, de burgesos i proletaris, on el tren (la primera lnia de tot lEstat espanyol fou la de Barcelona-Matar el 1848; el
1863 sinaugurava el tren de Srria) i el tramvia desplaaven els vells mitjans de transport. Per
a lExposici Universal del 1888 es van fer lArc del Triomf i el Parc de la Ciutadella, es cobr la
riera den Malla, sobr el Portal de lngel, surbanitz el Parallel i es conclogueren les obres del
port. A comenament del segle xx sesponjava la ciutat vella amb lobertura de la Via Laietana
i sobrien les primeres sales de cinema (139 el 1911). Era la ciutat en expansi que comenava a
integrar els pobles del pla: Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu de Palomar, les Corts,
Sants i Sant Gervasi el 1897; Horta el 1904, i Sarri el 1921. Amb les incorporacions es passava de
poc ms de 330.000 habitants a 720.000.
El pols de la Barcelona del tombant de segle es mesurava per lagitaci social i poltica. El
moviment obrer desenvolup una tradici associativa que aviat conflu amb el catalanisme
popular dadscripci federal. Sn anys datemptats, vagues, locauts, pistolerisme de la patronal,
que desembocaren en la Setmana Trgica de 1909 arran de lenviament de soldats al Marroc.
Sorgiren institucions de la patronal (Foment del Treball Nacional, 1889) i del moviment obrer
(fundaci de la UGT el 1888 i de la CNT el 1910) i proliferaven els ateneus, els centres culturals i
de lleure, les escoles laiques i racionalistes, les biblioteques populars, etc. Per damunt de tot destaca lobra magna del catalanisme conservador, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que
apareix com a renovadora, moderna i abocada a la societat, i formula el primer projecte dEstatut
dAutonomia. LAjuntament de Barcelona va dur a terme iniciatives pedaggiques, com la creaci el 1915 de lEscola del Bosc de Montjuc i daltres centres escolars inspirats en el mtode de
la pedagoga Maria Montessori, on simpartien classes a laire lliure. Tamb es consolid una
premsa diria amb tretze capaleres i divuit setmanaris dinformaci poltica i general, cinc de
literaris artstics i quatre desportius.
La neutralitat dEspanya a la Primera Guerra Mundial no saprofita per millorar una indstria
txtil obsoleta. Amb la crisi de postguerra senfilen latur i la conflictivitat: la vaga ferroviria t
182
LLIBRE BLANC
lloc el 1917 i la de La Canadenca el 1919. La crisi poltica, militar (desastre dAnnual, 1921) i social
dna pas a la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El fet urb ms important s lExposici
Universal de 1929. Surbanitzen Montjuc, el Parallel i les places de Catalunya i dEspanya; es
construeix la primera lnia de metro i es soterra el ferrocarril de Sarri. Les obres fomenten la
immigraci (dues-centes mil persones) procedent de Valncia, Arag, Mrcia i Andalusia oriental, la qual cosa agreuja el problema de lhabitatge: apareix el primer nucli de barraques entre el
recinte de lExposici i el cementiri nou.
La Segona Repblica fou un sospir de llibertat. Saprov lEstatut dAutonomia de 1932. Tanmateix, la guerra civil va causar estralls en alguns barris durament castigats pels bombardeigs
feixistes (Barceloneta, Poble-sec, Ciutat Vella). Els barcelonins van construir refugis en el subsl
per protegir-se de les bombes. La destrucci dels carrers prxims a la catedral saprofit per obrir
lavinguda del mateix nom i la plaa Nova. A la dcada dels quaranta hom encara podia veure les
cases derrudes; era una ciutat grisa, castigada per la repressi, el racionament, lestraperlo i la
fam. Les penries contrastaven amb el luxe dels locals freqentats pels vencedors. La postguerra
fou molt llarga i els nivells de vida de 1936 no sassolirien fins a principis dels cinquanta, quan
es comen a recuperar un cert dinamisme: el Congrs Eucarstic Internacional (1952) oblig a
urbanitzar diferents zones de la ciutat, com ara lextrem sud de la Diagonal i el barri de les Vivendes del Congrs. Tamb es recuperaven el pols econmic SEAT a la Zona Franca el 1952 i les
tensions socials (vagues de tramvies de 1951 i 1957). Arribaren nous immigrants, que van anar a
viure als barris perifrics en cases barates i sense infraestructures o en barraques: el 1957 ms de
66.000 persones, el 5% del total de la poblaci, habitaven en barraques.
El 1957 Jos Mara de Porcioles fou nomenat alcalde. s indubtable que durant el seu llarg
mandat la ciutat va conixer una nova empenta urbanstica: cobertura de la rasa del carrer
Arag, creaci de la Zona Universitria a la Diagonal, ampliaci de la xarxa del metro, obertura
de la Ronda del Mig i de la Meridiana i la Diagonal com les grans vies dentrada i sortida de la
ciutat. Per la Gran Barcelona de Porcioles desemboc en lespeculaci i el negoci fcil. La Barcelona que deix el 1973 tenia poc a veure amb la de 1957: la ciutat tenia ms d1.750.000 habitants,
loposici era present a tot arreu (a la Universitat, les fbriques, els barris...). El 1971 es creava
a Barcelona lAssemblea de Catalunya i la impunitat dels poders municipals senfrontava ara a
unes associacions venals cada cop ms potents. Sacabava la dictadura.
Amb la transici els barcelonins prengueren el carrer. La ciutat fou escenari de grans manifestacions, es recuperaren les festes populars i els noms dels carrers que havien estat rebatejats
pel franquisme i safavor la creaci de centres cvics i de parcs. Aix mateix, tornava a mirar el
mar (moll de la Fusta, Marbella). Limpuls definitiu arribaria amb la designaci el 1986 de Barcelona com a seu dels Jocs Olmpics de 1992, que canviarien la fisonomia de la ciutat i, sobretot,
dels accessos amb la construcci de les rondes. Lacci urbanstica se centr en tres rees olmpiques: Montjuc, el Poble Nou i la Vall dHebron.
183
Conclusions
Barcelona avui s una ciutat moderna, catalana per alhora cosmopolita i multicultural, agradable (18 C de temperatura mitjana anual i una qualitat de vida de les ms ben considerades),
humana (1.611.822 habitants el 2013), mediterrnia, abocada a Europa i a les exportacions i amb
un teixit productiu (8% indstria, 3% construcci, 88% serveis) que ja fa temps que no depn
del txtil. Lactivitat econmica sha diversificat en sectors dactivitats estratgiques, intensius
en coneixement, innovadors i dinmics: tecnologies de la informaci i la comunicaci, biotecnologia i cincies de la vida, disseny, energia, mitjans de comunicaci, turisme, medicina i salut,
mobilitat sostenible, aeronutica, medi ambient, etc. Per afavorir noves iniciatives, lAjuntament
ha habilitat el districte 22@Barcelona. s la quarta ciutat europea en producci cientfica i un 43%
dels ocupats en el sector serveis produeixen valor afegit. La consolidaci com a Capital Mundial
del Mbil (72.000 visitants del Mobile World Congress del 2013, un 8% ms que lany anterior) i
com a capital dels congressos relacionats amb les cincies de la salut (la tercera part dels que es
fan a la ciutat) resumeix prou b la nova reorientaci i reinvenci de Barcelona.
La seva histria, present en molts racons de la ciutat lnica del mn amb nou edificis que
sn Patrimoni de la Humanitat, i els seus habitants han configurat la Barcelona actual: la tercera ciutat dEuropa ms visitada (el 2013 va rebre ms de vuit milions de turistes, ms de trentacinc passatgers a laeroport i 2,6 en els creuers) i un dels principals ports de la Mediterrnia (el
2012 va moure 41,5 milions de tones de mercaderies, 1,8 milions de contenidors i 3,4 milions de
passatgers). En definitiva, a pesar duna certa macroceflia (Barcelona aplega el 21% de la poblaci de Catalunya, i la regi metropolitana, el 63%), s una ciutat que reuneix totes les condicions
per ser la capital de Catalunya, com, de fet, ha exercit des dels temps del comtat de Barcelona.
bibliografia
Barcelona en cifras 2013. rea de Economa, Empresa y Ocupacin. Barcelona: Barcelona Activa, Ajuntament de Barcelona, 2014.
Benet, Josep, i Mart, Casimir. Barcelona a mitjan segle XIX, 2 vols. Barcelona: Curial, 1976.
Coulon, Damien. Barcelone et le grand commerce dOrient au Moyen ge. Madrid/Barcelona: Casa Velzquez/Institut Europeu de la Mediterrnia, 2004.
DD.AA. Barcelona vint segles/Barcelone vingt sicles. Barcelona: Lunwerg, 1991.
Espins, Josep Maria. Vuit segles de carrers de Barcelona. Barcelona: Destino, 1974.
Estat de la ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2014.
Garcia Espuche, Albert. El Quadrat dOr. Barcelona: Lunwerg, 1990.
Permanyer, Llus. Lesplendor de la Barcelona burgesa. Barcelona: Angle editorial/Ajuntament de Barcelona, 2008.
Sobrequs i Callic, Jaume (dir.). Histria de Barcelona, 8 vols. Barcelona: Enciclopdia Catalana/Ajuntament de Barcelona, 1991-1998.
Sobrequs i Callic, Jaume. Histria de Barcelona. Barcelona: Plaza & Jans, 2008.
Vicens Vives, Jaume; Llorens, Montserrat. Industrials i Poltics. Barcelona: Teide, 1958.
Vilar, Pierre (dir.). Histria de Catalunya, 7 vols. Barcelona: Edicions 62, 1988-2002.
Vilar, Pierre. Catalunya dins lEspanya moderna. 4 vols. Barcelona: Edicions 62, 1964-1968.
184
LLIBRE BLANC
La Catalunya
ciutat
i la Barcelona
naci
Notes sobre
interseccions
i divergncies
culturals
Francesc Sers
Escriptor
186
LLIBRE BLANC
Introducci
a relaci que han mantingut Barcelona i Catalunya des del punt de vista cultural ha estat
una relaci complexa. Tan complexa com la recepci de les idees i els relats poltics i esttics
que ha provocat. Els eixos que han fet girar aquestes dues grans realitats socials, culturals, econmiques i poltiques, han mostrat espais dintersecci uniformes i unitaris, per tamb alguns
mbits en qu les distncies eren constatables.
Tota relaci implica consens i conflicte. Els vincles convoquen solucions i desacords. Aquest
text informa de les conclusions que podem extreure dels principals escenaris que shan pogut
descriure fins ara, de les lnies de continutat de les relacions culturals entre Barcelona i Catalunya. Tamb, s clar, de les fractures territorials i histriques, per sobretot de projecte, discontinutats que shan de tenir en compte a lhora de planificar les futures relacions culturals entre la
capital de Catalunya i una Catalunya independent.
En aquest apartat recordarem algunes de les idees que han guiat les discussions teriques que
elabora el noucentisme i que la histria del segle xx ha anat modulant, amplificant o anullant.
Les relacions culturals entre Barcelona i Catalunya shan construt aix i sense aquestes idees
projecte de llarg abast com el MNAC o indstries com leditorial, per posar-ne dos exemples,
haurien estat impossibles. La capitalitat de Barcelona en una Catalunya independent modificar
les coordenades en qu shan produt aquestes relacions. No podem anticipar tots els problemes,
per podem buscar els diagnstics i les possibles solucions.
Es produiran molts canvis. I els primers els han de provocar els governs nacionals i les corporacions locals. El primer de tots s un de bsic: el pressupost destinat a cultura per part de
les institucions de govern ha darribar a la mitjana dels pasos que ens han de servir de referent.
Aix afecta tamb la despesa que hauran de fer les corporacions locals, totes. La despesa no
garanteix lxit, per la manca de pressupost demostraria la poca credibilitat en les intencions.
En els segents apartats dantecedents i diagnosi, es descriuen de manera resumida els punts
que han marcat i que haurien de marcar en un futur les relacions de la cultura entre Barcelona i
Catalunya. El principal factor de lxit ser no repetir els mateixos errors i considerar els encerts
amb un elevat grau descepticisme. Passi el que passi, comena un temps nou que demana nous
errors per aconseguir nous encerts.
Antecedents
Barcelona ha exercit, de facto i des de fa segles, amb virtuts i amb defectes, la capitalitat de
Catalunya i de la seva rea dinfluncia. Tenim prou informaci per veure quines han estat les
caracterstiques daquesta relaci. Ens interessa, sobretot, interpretar de quina manera Barcelona
ha produt i provocat diversos discursos sobre la relaci que havia de mantenir amb Catalunya o
amb els seus sinnims, aix s, el pas, el territori.
El projecte noucentista s un projecte inacabat. Sha interromput tantes vegades que no ha
estat possible dotar-lo de la continutat necessria perqu es consolids. Un dels encerts del noucentisme va ser recollir els corrents de pensament europeus i les seves accions i projectar-los
sobre la realitat catalana. El noucentisme pot ser comparat amb altres moviments similars, per
187
les seves decisions, causes i conseqncies, el seu desenvolupament, sn nics. nic com a projecte cultural europeu, espanyol i catal.
El segle xx ha estat molt complicat, i en ocasions, fatal. Durant els darrers anys, la Generalitat de Catalunya i les corporacions locals han construt una xarxa dequipaments culturals que
continua la feina de la Mancomunitat i que ha ocupat la totalitat de la geografia del pas. Biblioteques i universitats, teatres i museus, centres polivalents i un seguit de programacions estables i
una Barcelona capital de diverses indstries culturals: leditorial, lentreteniment, laudiovisual i
daltres. La relaci de Catalunya amb Barcelona dibuixa un espai obert i variable.
Dins daquest espai, la capitalitat de Barcelona sexerceix de manera natural i des de fa
segles. Hi ha diverses maneres dentendre labast territorial daquesta capitalitat, de la primera
corona metropolitana (el Baix Llobregat, el Valls Occidental i el Maresme Sud) a la segona, que
arribaria a municipis com Vilafranca del Peneds, Vilanova i la Geltr, Igualada, Manresa, Vic
o Matar o a la totalitat del Principat. La distncia variable que mant amb la resta de comarques
ha de ser prou flexible per poder anar ms enll dels estrictes lmits autonmics.
Sem demana que parli de les relacions culturals. Les relacions culturals no es poden deslligar
de les relacions econmiques, socials o poltiques. De vegades, la millor infraestructura cultural
s una carretera o un cable de fibra ptica; a voltes, el millor resultat de la poltica cultural s un
bon nivell de cohesi social... Quan parlem de cultura parlem de sistemes simblics complexos,
els marges dels quals no tan sols no estan ben definits, sin que sendinsen en altres mbits.
Hem de pensar que fins fa pocs anys la discussi senfocava encara a travs de conceptes
com urb i rural. Aquests conceptes que fins fa poc eren relativament tils ja no ho sn, si ms
no, tal com eren descrits per una part de la universitat, per lopini pblica i publicada i, fins i tot
o sobretot, per les institucions.
Cal abandonar les descripcions amablement neutres del territori. La mirada no ha destar al
servei dall que hi volem veure. Aquesta s una realitat dinmica, amb una successi dimatges
temporals. Unes instantnies que tenen poc a veure amb les que shan produt en el marc anterior a larribada dels grans vectors que han modificat la societat catalana contempornia.
La distribuci de la poblaci a Catalunya mostra rees amb una densitat i amb un PIB molt
baixos, fins i tot a una hora de la ciutat hi ha comarques que pateixen una recessi econmica
perllongada. Si aquesta recessi esdev irreversible es perdr una part dun pas que, a causa
de les seves dimensions, necessita la seva diversitat, la seva grandria interna. En un pas de les
dimensions de Catalunya, aix tamb ha de formar part de les preocupacions de la seva capital.
Els canvis econmics tamb han modificat la realitat de les comarques. El sector agrari sha
transformat en agroalimentari; les variacions en el PIB entre els sectors secundari i terciari han
transformat les ciutats mitjanes; lobertura al mn a travs del turisme i lexportaci expressen
un nou mbit dactuaci... Tot aix fa que sigui necessari considerar variables dinmiques que
afecten plenament les relacions culturals entre Barcelona i Catalunya.
Barcelona i la major part de comarques de Catalunya han canviat la seva estructura poblacional. Aquell cosmopolitisme barcelon, teric, dels anys vuitanta i noranta, sha vist substitut
per un altre, aquest real, que impugna una gran part dels discursos que produa lanterior. La
quantitat dimmigrants i demigrats, de professionals estrangers i de turistes, fa que no puguem
parlar de la mateixa manera de la necessitat dobertura al mn. Barcelona s coneguda arreu. El
conjunt de ciutats i comarques catalanes participa, de diferent manera per no en menys intensitat, de canvis similars als que ha sofert amb sofrena i sense sofrena Barcelona. Alguns
188
LLIBRE BLANC
municipis de Lleida, Tarragona o Girona tenen una taxa dimmigraci molt ms elevada que
Barcelona.
La identitat ser un factor important per entendre lencaix de la nova capitalitat. Hem
de pensar que no estem parlant didentitat en singular, sin didentitats, didentitats diverses,
dintrospecci i definici per poder prendre decisions. Associar el concepte didentitat noms
a grups culturals o encara pitjor, a grups tnics s intil. Les identitats sn diverses, complementries i un vehicle bsic de la relaci. Si Barcelona intenta evitar, per incomoditat o per
manca de comprensi, les identitats culturals, socials, poltiques o econmiques, repetir els
mateixos errors que han generat conflictes al barri de Sants o al de la Barceloneta.
La definici de capitalitat tampoc no s la mateixa. Una cosa s ser capital i una altra de
vegades tan diferent s exercir com a capital. La manca de poltiques de les urbs contempornies per fer-se responsables del territori que diuen representar ha creat distncies fins i tot all on
no nhi ha de fsiques. Si volem que la relaci entre Barcelona i Catalunya no repeteixi els errors
de moltes grans capitals mundials, s important recordar que noms des del reconeixement de
laltra i de la seva identitat podem crear vincles de representaci i responsabilitat, s a dir, en
els drets i en els deures. Ser capital duna rea, per importants que siguin la capital o lrea, no
garanteix aquell llindar de confort ciutad que fa que la ciutat garanteixi un xit sostingut en el
temps per als seus habitants, per al pas que representa, per a la gent que ve de fora i per a la seva
percepci des dun punt de vista internacional.
Diagnosi i direccions
La relaci entre Barcelona i Catalunya no es pot permetre repetir alguns errors que shan coms
anteriorment. Els punts segents dibuixen un mapa dels principals elements de discussi. No s,
bviament, ni un mapa finit ni un mapa acabat.
La cultura no s despesa, la cultura s inversi. Sha dabandonar duna vegada i per sempre
el discurs que lliga la cultura amb despesa suprflua. Partida pressupostria no s sinnim dxit,
per la seva inexistncia significa fracs. Si les institucions poltiques perceben la cultura com
un adversari, com una nosa o com un ornament, qualsevol altra consideraci ser sobrera. La
relaci entre Barcelona i Catalunya trobar en la cultura el lloc idoni per expressar-se i construir
lligams.
Aquesta relaci no pot repetir lesquema radial que tants mals resultats ha donat a Espanya.
Espanya t avui mplies zones desrtiques des del punt de vista cultural. Hi ha museus cementiri en moltes capitals de provncia que han acabat essent la coartada perfecta per no fer gaire
res ms. La situaci en algunes comarques catalanes imita i repeteix aquesta poltica de museus,
centres dinterpretaci o teatres que en no poques ocasions estan infrautilitzats i representen un
percentatge enorme en la partida de cultura.
Barcelona no podr continuar relacionant-se amb lentorn ni amb els esquemes heretats de
lantiga ordenaci territorial espanyola de la mateixa manera que ho ha fet durant letapa autonmica. Els lmits hi seran, inevitablement, se nhan de preveure les conseqncies i per aix
hem de tenir en compte que aquesta relaci ha dincloure tamb els Pasos Catalans. Barcelona
continuar exercint de capital, voluntriament o involuntriament, dun territori que comprendr la totalitat de terres de parla catalana. No obstant aix, shan darticular les relacions entre
189
cadascun daquests territoris sense oblidar que aquesta relaci tamb ha darribar a la regi econmica europea de larc mediterrani.
Tampoc pot imitar la poltica de la infraestructura franqucia. El cas del museu Guggenheim de Bilbao ha representat un xit per a la ciutat, per les caracterstiques daquell Bilbao no
tenen res a veure amb Catalunya. Tal vegada una operaci com aquella no seria tan reeixida en
el Bilbao davui; que funcions una vegada no vol dir que funcioni sempre. Estem parlant de
cultura, no tan sols dimpacte econmic o dimatge. Quan parlem de comproms amb el lloc,
parlem de comproms tamb amb lespai daquesta relaci.
Barcelona ha de competir amb les grans capitals europees i mundials, per tamb ha de
crear el context necessari per poder competir, encara que duna altra manera, amb el seu
entorn ms proper, que s el que alimenta la seva singularitat. Si, finalment, Barcelona opta
noms per la dimensi internacional, s probable que aquella singularitzaci que lha fet atractiva sigui cada vegada ms petita i buida, la duna marca propera al mn de lespectacle o de lesport. Gaud va nixer a Riudoms, el Bulli a lEmpord i gran part del romnic del MNAC prov
de les comarques de Lleida i de lAran: si Barcelona renuncia a crear un ambient ptim de relaci,
est perdent part de la identitat que lha fet atractiva a altres ciutats.
No es pot obviar la formaci. No s un tpic, s una constataci: hem de comenar per lescola i donar facilitats per a la mobilitat i lintercanvi, des de lescola fins a la universitat. Aquesta
mobilitat no pot ser noms unidireccional, s a dir, en qualsevol dels dos sentits de Barcelona
a comarques. Els alumnes ceretans han de poder anar amb barcelonins a Tarragona i al delta
de lEbre. De la mateixa manera que no es pot fer un repartiment homogeni de llicenciatures i
graus, no es pot permetre una acumulaci excessiva i monopolitzadora de titulacions a lrea de
Barcelona.
Ha de ser una relaci de fets, no de coses o llocs. El que crear el vincle seran els actes culturals, els esdeveniments que siguin capaos de desplaar els ciutadans o el focus dinters dun
lloc a un altre. No els edificis, sin all que shi faci. Els teatres o centres de convencions no es
mouen, es mouen les persones. Cal una poltica dacords de programa i de programacions.
Hem de pensar en la unitat i en la varietat de lacci. Barcelona i altres ciutats han redactat
els seus plans estratgics de cultura. Revisats i llegits, els punts de coincidncia sn notables i
tamb les lnies dactuaci. Els epgrafs del Pla estratgic de cultura de Barcelona de lany 2006,
Barcelona Laboratori, Cultura, educaci i proximitat, Barcelona, ciutat lectora, Programa per al dileg intercultural, i els que segueixen, poden i han de tenir continutat en la resta
dajuntaments o, si ms no, sha de fer una feina de contrast que expliqui per qu aquests marcs
sn aplicables o per qu no ho sn. La idea de xarxa i de contnuum cultural ha de prevaldre en
els resultats, per tamb en els processos de presa de decisions.
Els criteris acceptats en el Pla estratgic de cultura Catalunya 2021 sn prou amplis per
acceptar-los com a principis rectors. Tant la valoraci del patrimoni cultural o la creativitat
artstica com la promoci de la recerca cientfica i de laccs a la cultura sn llocs comuns. Tamb
sn avaluables a travs dels punts segents, quan es parla de promoure laccs a la cultura o de
facilitar la participaci de totes les persones en la vida cultural. Lavaluaci de limpacte i del
benefici cultural s una tasca difcil i, de vegades, prou flexible per ser tramposa. Els efectes de
les falles al territori, tanmateix, de vegades sn massa evidents per camuflar-los sota lestadstica.
En aquesta relaci, hi ha hagut un criteri daportaci que ser fonamental. La relaci que
hauran de mantenir Barcelona i Catalunya tindr xit en la mesura que sigui nica. Hi ha
190
LLIBRE BLANC
models de relaci entre centre i perifria que funcionen i nhi ha daltres que no, per ni tan sols
acceptant les parts bones dels primers i evitant les dolentes dels segons es pot teoritzar un model
general. Barcelona i Catalunya han vist projectada la seva relaci a travs del concepte binari de
la Catalunya ciutat. Les caracterstiques daquesta Catalunya ciutat es van descriure ara fa cent
anys i es van comenar a posar els fonaments perqu esdevingus plena.
Lurbanisme parla de les actuacions que han de tenir un comproms amb el lloc i amb la
racionalitat del model cultural daquest lloc, en el cas que aquest model estigui definit. Ciutats
com Lleida, Girona, Tarragona, Olot, Figueres o Reus han tingut models propis de desenvolupament cultural. Aquesta relaci entre centre i perifria demana flexibilitat i adaptabilitat i,
sobretot, generositat. Altrament, la relaci no podr estar basada en moviments recprocs, sin
que quedar sotmesa a una desigualtat que posar en qesti, no tan sols la seva ra dsser, sin
la seva sostenibilitat. Les rees menys poblades poden acabar essent vctimes dun cercle vicis
que les incapaciti per crear processos autnoms.
La relaci entre Barcelona i el territori no ser una relaci fcil perqu, dentrada, no estar
equilibrada. El saldo sempre ser positiu per a la ciutat. Aquesta s una dinmica de dependncia que es retroalimenta i que pot acabar perpetuant-se pel que fa a la poltica i a leconomia, per
que t una derivada cultural clarssima: lanullaci dels discursos desprs que shagi anullat el
poder. Lrea esdev irrecuperable i es perd diversitat cultural.
Cal fer una aposta clara i decidida per la creaci de clsters culturals. De la mateixa manera
que hi ha hagut una especialitzaci econmica, shaurien de poder crear les condicions de possibilitat perqu tamb hi hagus una especialitzaci cultural. No podem confiar el desenvolupament de propostes culturals arreu del pas noms en esdeveniments de carcter anual, fires,
mercats o festivals. Sn fenmens allats que tenen una repercussi limitada i discutible. La Fira
del Teatre al Carrer de Trrega, per exemple, hauria de crear un context que ocups un espai i
un temps que ans ms enll de lesdeveniment en qesti i caldria establir un lligam amb la
programaci de festivals de cinema i teatre de Lleida. El pas segent duna poltica coherent seria
preguntar-nos, agafant aquest exemple, si es pot fomentar una indstria cultural que lligus
aquestes propostes i sestengus als camps editorial, audiovisual i universitari. La relaci amb
Barcelona podria ser, daquesta manera, dialgica, durable i simbitica.
La relaci entre Barcelona i Catalunya ser, com no pot ser duna altra manera, una relaci de poder que estar expressada a travs dels discursos. Les institucions que hi participin
tindran un paper cabdal i una gran responsabilitat en el resultat. Enmig daquesta dualitat entre
Barcelona i Catalunya, entre el Govern de la Generalitat i el dels municipis, necessitem un context institucional que moduli les diferncies de poder. Seran, per descomptat, institucions culturals, per perqu sigui tan equilibrada com sigui possible hem de situar tamb la ciutadania.
Sense institucions, la ciutadania es queda sense marc de referncies. Sense ciutadania, les institucions esdevenen totxanes i organigrames. La relaci cultural ha destar fonamentada en els
diversos nivells administratius.
Finalment, i lligant-ho amb lencapalament daquest tercer punt: si no hi ha una voluntat
sincera i creble de crear un veritable estat cultural i socialment cohesionat i territorialment
digne, tots els informes, plans estratgics i projectes, sn paper mullat. La tasca dels informes,
de vegades, consisteix a parlar des de fora dels informes.
191
Conclusions
Barcelona s Catalunya i Catalunya s Barcelona. Cometrem un error gravssim si entengussim ciutat i pas com dues entitats diferenciades. Barcelona s el que s grcies tamb a
Catalunya i viceversa. Tothom hi hauria de sortir guanyant, ning hi hauria de perdre res.
Cal generositat des de les dues parts, per, sobretot, des de Barcelona. El nivell dempatia
i complicitat que la relaci spiga generar li aportar un capital importantssim. La ciutat
competir internacionalment, per es contrastar de manera constant amb el pas.
Les velles dicotomies basades en el binomi rural-urb han de ser reformulades constantment. Les definicions sn dinmiques.
La immigraci i els canvis poblacionals seran un factor clau. Pot semblar un tpic benintencionat, per en el cas de Catalunya sn una constataci histrica: no sn mai un passiu, ans
al contrari, sempre sn un actiu, una aportaci.
Una bona gesti cultural dinamitza una zona. Una mala gesti cultural, a causa de la manca
de marge de maniobra pressupostria, esterilitza culturalment tot el que toca.
La relaci entre Barcelona i Catalunya, pel que fa al foment de la cultura, ha de ser una relaci
igualitria i recproca. Els beneficis daquesta relaci han destar repartits de manera democrtica. No ens serveix la metfora de la balana perqu no hi hem de pesar res, estem parlant
duna xarxa. Les desigualtats en aquesta relaci seran tamb desigualtats socials i afectaran
ciutadans que no se sentiran compromesos amb la societat de qu formen part.
El concepte de cultura com a base de la justcia i del progrs continua essent vlid. La base
daquesta relaci ha de ser el carcter obert i inclusiu de les actuacions i ha de mantenir el
comproms de respecte envers el lloc.
Cal crear les condicions perqu hi hagi una especialitzaci cultural efectiva en algunes rees
del territori, que vagi ms enll dun esdeveniment puntual en el calendari i en la geografia.
No podem parlar didentitat. Establir un bon marc de relacions ha de permetre parlar didentitats, en plural, permeables i en evoluci constant. Identitats personals i ciutadanes, culturals i socials, econmiques i poltiques.
Els lmits daquesta relaci no shan de projectar pensant noms en els lmits estrictes del
Principat. La capitalitat de Barcelona en una Catalunya independent ha de tenir en compte
la totalitat dels Pasos Catalans.
La relaci entre Barcelona i Catalunya ha de ser singular i, perqu tingui xit, ha de poder
servir de model, ha de poder aportar una mirada nova a les relacions entre ciutat i territori.
Cal una connexi programtica entre lAgenda 21, el Pla estratgic de cultura de Barcelona
i el futur Pla de cultura de Catalunya, que finalment es concreti en accions que permetin
avaluar lefecte positiu en la relaci entre Catalunya i Barcelona.
El futur passa pel coneixement. Les ciutats han de ser ciutats del coneixement, els pasos i els
seus ciutadans, tamb. De fet, qu podem projectar per a les properes dcades que no tingui
en compte les possibilitats de la xarxa?
192
LLIBRE BLANC
Cal plantejar aquesta relaci en el marc dun projecte avaluable, subjecte al canvi i de la
reconstrucci crtica de tots els agents implicats, el sector, la ciutadania i les institucions.
Conclusi final: La retrica s una part de la poltica, per no pot ser la part fonamental de la
poltica. Els fets savaluen, les paraules es matisen. Si en el projecte de relacions entre Barcelona
i Catalunya no hi ha una voluntat decidida de crear un marc de relacions estables i de qualitat,
democrtiques i socials i, sobretot, avaluables, tornarem a parlar, passats uns quants anys, de les
oportunitats perdudes.
bibliografia
Nello, Oriol. Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procs durbanitzaci a Catalunya. Barcelona: Empries,
2001
Muoz, Francesc. Local, local! La ciutat que ve. Barcelona: Diputaci de Barcelona i CCCB, 2010
Peran, Mart; Surez, Alcia; Vidal, Merc. El Noucentisme, un projecte de modernitat. Barcelona: CCCB
i Enciclopdia Catalana, 1994
Pla estratgic de cultura. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006
Pla estratgic de cultura 2021. Valoraci del posicionament de la cultura catalana. Visi i marc general del
diagnstic per mbits territorials. Presentaci. Barcelona: Departament de Cultura, 2011
Ribas i Piera, Manuel. Barcelona i la Catalunya-ciutat. Barcelona: Angle Editorial, 2004
Trias, Eugenio. La Catalunya ciutat i altres assaigs. Barcelona: LAven, 1984
193
Limperatiu
cosmopolita
Andreu Ulied1
1. Andreu Ulied, director dMCRIT S.L. (www.mcrit.com), doctor enginyer de camins, canals i ports (UPC), MDesS
(GSD HU), ha escrit i/o editat recentment Making Europe Open and Polycentric (ESPON, EC), La ciutat infinita,
140 dies a Barcelona, Noves Barcelones (Lunwerg, Ajuntament de Barcelona) i Catalunya 2020 (Generalitat de
Catalunya), i ha collaborat en nombroses publicacions i estudis sobre el futur de Barcelona, Catalunya i Europa,
des duna perspectiva urbana i regional. Treballa com a consultor en planificaci estratgica per a institucions
locals i internacionals i per a empreses del sector de les infraestructures i els serveis pblics.
194
LLIBRE BLANC
scric a lavi com tantes altres vegades, volant a Brusselles, antiga capital de Flandes,
ciutat sense encs, gaireb antiptica malgrat lart nouveau i la Grande Place o precisament, el petit periodista Tintin i lesttua del nen nu que pixa, la xocolata feta amb el cacau del
Congo colonitzat pel rei Leopold, de tan mal record; avui Brusselles s el centre simblic duna
Europa sense projecte, perduda a mig cam denlloc. s el monstre, el gentil monstre de Brussel
les, segons Hans Magnus, que protegeix el centre dun laberint burocrtic. El president del Consell dEuropa un personatge tan poc important que ning no li sap ni el nom ha declarat que
Catalunya quedaria automticament exclosa de la Uni si sindependitza dEspanya; la realitat
s que no hi ha precedents ni jurisprudncia respecte a aix, i que la decisi no dependria en tot
cas del Consell dEuropa, sin de la Cort de Justcia Europea.
Estem passant una rea de turbulncies, lavi pateix una forta sacsejada de cop i volta, i una
hostessa demana que tothom torni al seu seient, si us plau, i es cordi el cintur.
Em ve al cap el millor llibre escrit recentment sobre Europa: Turbulent and Mighty Continent,
dAnthony Giddens, del qual subscric el concepte de cosmopolitan imperative: lexigncia que
tots tenim de saber viure en un mn globalitzat on diferents creences i formes de vida es troben i
es relacionen diriament. Per a Ulrich Beck, autor de lEuropa cosmopolita, el cosmopolitanisme
senfronta tant al universalisme uniformitzador com al nacionalisme, ents com la vanitat de
les petites diferncies, en la clebre frase de Sigmund Freud.
A Europa hi ha magnfiques ciutats cosmopolites ja ho sabem exercint diferents tipus
de capitalitat: Amsterdam, sense anar gaire lluny. Amsterdam s una ciutat oberta al mn, amb
una economia local forta, moltes petites i mitjanes empreses innovadores i exportadores, dues
bones universitats que atrauen joves amb talent darreu; s una ciutat diversa i tolerant, i al
mateix temps molt original, amb una identitat reconeguda. No sabria dir ben b quina s la
capital dHolanda un dels Estats ms oberts i policntrics dEuropa; suposo que, polticament, lHaia, per la capitalitat social, cultural, universitria, econmica, comercial o logstica
es distribueix en diferents centres: Rotterdam, Delft, Utrecht, la mateixa Amsterdam... Holanda
s una gran regi urbana gran noms en termes europeus que anomenem Randstad, equivalent al Greater London, Pars-le de France, el Rhur, la Comunidad de Madrid, la regi metropolitana de Mil, on es troben el port comercial ms gran dEuropa Rotterdam, i un dels
ms grans aeroports intercontinentals Schiphol, amb un rerepas duna extensi limitada.
Per aix el Randstad holands s un bon model de referncia per a Barcelona i Catalunya, no
noms urbansticament. Molts catalans shan sentit els holandesos del sud, de la Mediterrnia. A
vegades mhe trobat a lavi amb Ramon Tremosa, membre del Parlament Europeu, autor dun
bon llibre sobre aquest mateix tema.
Per Europa s una excepci. Ms dun investigador sha preguntat si la mida de les ciutats i
regions europees no s excessivament petita amb relaci a les ciutats de la resta del mn. Fa uns
mesos vaig participar en un seminari a Bombai organitzat pel World Bank, amb una delegaci
de lAjuntament de Barcelona presidida per Antoni Vives, regidor dHbitat Urb. Les megalpolis emergents al mn: Los Angeles i Ciutat de Mxic, So Paulo, Lagos, Chenai, Guangzhou,
Shangai, Seul..., continuen creixent demogrficament a ritmes vertiginosos i acumulant dficits
escandalosos dinfraestructures i serveis urbans, i continuen tenint Barcelona aquesta s la
veritat com a referent de procs reeixit de renovaci urbana. Perqu a diferncia dHolanda,
o del nord dEuropa, on existeix una tradici de bon govern, on mai va haver-hi un creixement
195
desmesurat, incontrolat, Barcelona s que va patir un creixement catic durant els anys seixanta
lpoca del desarrollismo, del barraquisme, a una altra escala, per de natura semblant al
que avui estan patint les grans megalpolis del mn. Desprs, des dels anys vuitanta, recuperada
la democrcia, i lautonomia, Barcelona va iniciar un procs de renovaci urbana i de reconstrucci o reinvenci social i cultural extraordinari, que continua. Diria que resulta admirable
perqu no ha tingut sempre el suport entusiasta de lEstat espanyol: la renovaci a la ciutat sha
fet en gran part a partir de les prpies energies i capacitats.
Barcelona refora el seu lideratge internacional, diu precisament avui el diari que ens han
donat en entrar a lavi. Metropolis, la xarxa mundial de ciutats, ha nomenat Xavier Trias, alcalde
de Barcelona, copresident de la xarxa al congrs de Hyderabad, a lndia. Per la seva banda, Joan
Clos, antic alcalde de Barcelona, dirigeix des de loficina de Nairobi lagncia de Nacions Unides
que treballa sobre les ciutats del mn. El que vam anomenar un dia model Barcelona un procs radical de renovaci urbana basat en projectes concrets despais i equipaments pblics petits
i grans distributs equilibradament a tots els barris de la ciutat continua avui viu, actualitzat
dacord amb les possibilitats que poden oferir les noves tecnologies dinformaci, comunicaci o energia aplicades a una gesti ms intelligent de la ciutat, i ha facilitar la participaci ms
activa de la ciutadania en les decisions pbliques.
Per ser una ciutat global en els termes als quals es referien Saskia Sassen o Manuel Castells, no cal tenir dotzenes de milions dhabitants, com no els t ni els vol tenir, ni el Randstad holands ni cap altra ciutat o metrpolis europea. Tampoc no s indispensable, estrictament
parlant, ostentar la capitalitat poltica dun estat.
Fins a quin punt la recuperaci del poder dels estats tal i com pretenen avui tots els estats
membres de la Uni Europea, en detriment de les institucions comunes europees, i de les ciutats i
les regions, s el cant del cigne duna decadncia inevitable, anunciada ja des de fa molts anys?
Els estats naci decimonnics sn massa grans per als problemes petits o locals (la prestaci de
serveis pblics, la promoci econmica) i massa petits per als grans problemes (les poltiques
monetries i fiscals, la defensa o la poltica exterior). Per els estats es resisteixen com a gats
panxa enlaire a disminuir el seu poder, tant des de dalt, per organismes internacionals com la
Uni Europea, com des de baix, per les institucions locals i regionals. Al mateix temps, la identificaci poltica i cultural entre estat i naci fa aiges en la globalitzaci. Lenginyeria social en la
base daquesta identificaci forada a travs de mitjans de comunicaci de masses, del sistema
educatiu obligatori i, a Europa, pel record de dues guerres mundials no ser tan efectiva per a
les properes generacions. Comencem, efectivament, a viure el que Giddens anomena limperatiu cosmopolita, que no vol dir la simplificaci banal de les nacions, ni la homogenetzaci cultural, sin la dessacralitzaci de les fronteres poltiques i la major vinculaci ciutadana a valors
universals. Al mateix temps, lemergncia didentitats mltiples i desterritorialitzades suposa
un reforament del localisme, de la vinculaci al lloc, al barri, al poble, a la ciutat. Per lorganitzaci administrativa i poltica del territori, les formes de govern, sn rgides i es resisteixen a
adaptar-shi: els municipis, les comarques, les provncies, les regions, els estats, els organismes
internacionals multilaterals, evolucionen amb velocitats jurssiques amb relaci als canvis tecnolgics, socials i econmics; les persones estableixen relacions i es comuniquen diferent, arreu
del mn; les empreses sintegren i se separen, canvien de nom i dobjecte, i les multinacionals ja
sestan convertint en multilocals, o glocals i mouen els seus recursos dun dia a laltre, dun lloc
196
LLIBRE BLANC
del mn a un altre en els mercats financers volatilitzats. El mn canvia ms rpid que la nostra
capacitat dimaginar-lo. Barcelona era una capital de provncia espanyola fa trenta anys, i avui
s una ciutat global.
Ens ho explicava lAlbert Serratosa fa ms de vint anys, i a la seva manera, quan treballvem en
la redacci del Pla Territorial Metropolit de Barcelona, pocs anys desprs dels Jocs Olmpics del
1992.
No us equivoqueu ens deia ell la Regi Metropolitana de Barcelona s Catalunya!
Grcia o Sant Andreu o Sarri tenen tanta personalitat com Gav o Molins de Rei, Canet,
Ripoll o Lloret de Mar.
Es veu a simple vista: Catalunya ja no s un triangle tancat amb dos costats per civilitzar,
com afirmaven els noucentistes a principis de segle xx. Catalunya ha aconseguit en bona part
acomplir lideal civilitzador de la Catalunya ciutat de Gabriel Alomar, la Catalunya que volia ser
oberta, cosmopolita, reformada i original, va dir Joan Cortada en una daquelles fantstiques
festes modernistes a Sitges, el 1898. La macroceflia barcelonina, la malaltia que espantava tant
els tcnics del primer Congrs de Cultura Catalana desprs del franquisme, lhem superada: tot
Catalunya s com Barcelona, una regi urbana de set milions i mig dhabitants, una mida raonable a escala europea i global. Som una ciutat global, per tenim el territori organitzat dacord amb
jurisdiccions medievals i decimonniques a les quals se superposen moltes altres jurisdiccions
sectorials. No s noms lencaix exterior poltic i administratiu de Catalunya a lEstat Espanyol i
la Uni Europea el que cal resoldre, tamb lencaix a linterior. Al llarg dels anys 2005 i 2006 vaig
tenir loportunitat de conversar a fons sobre la reorganitzaci territorial de Catalunya i lencaix
metropolit de Barcelona amb moltssimes persones directament implicades en la qesti; les
converses es van recollir al llibre La ciutat infinita: a travs de les Barcelones i Catalunyes viscudes o imaginades, publicat per lAjuntament de Barcelona. La conclusi continua sent vlida per
a mi quasi deu anys ms tard: Barcelona i Catalunya necessiten organitzar duna manera radicalment diferent lestructura del govern del territori. Lencaix inadequat de Catalunya a Espanya i
Europa s noms un dels molts canvis de governana territorial que a hores dara sn necessaris.
Sant Miquel de Baleny, al municipi de Seva s noms un exemple entre centenars, el que jo
conec ms no en va el primer mort enterrat al cementiri del poble va ser el meu besavi.
La primera reuni amb els industrials del polgon industrial del poble per parlar del projecte de variant la va convocar fa unes setmanes lalcalde, Eric Vila, i es va celebrar a Andreus
Toys, una empresa que distribueix a Europa les joguines que importa duna empresa tailandesa
i tamb les que ella mateixa elabora a la Xina amb disseny propi: Designed in Barcelona, hi diu a
les capses. Amb la crisi, Andreus Toys ha perdut la meitat de facturaci, per es mant em
diu Salvador, el propietari. Seguim fent feina!
La segona reuni es va celebrar al cap duna setmana a la nau que hi ha al costat dAndreus
Toys, Driving Events, lempresa de Ramon, nascut a Tona, ve del Brull. Sovint shi poden trobar executius i enginyers dempreses automobilstiques japoneses que li porten els prototipus
de nous vehicles; ara t els nous Jeep Cherokee, entre Land Rover i Nissan, i planeja la logstica
necessria per dur a terme un actuaci de mrqueting al Nepal.
Com pot ser que encara la entrada del poble sigui un pont estret de sis metres sobre la via
del tren per on passen quasi vuit mil vehicles cada dia, dels quals quasi cinc mil segueixen cap a
Seva travessant el poble i tres mil van cap a Taradell? La intersecci s una T sense canalitzar, en
197
contradicci flagrant amb totes les normatives i recomanacions sobre interseccions viries. Per
s que un dels problemes histrics de Sant Miquel de Baleny s que no s la capital del municipi
de Seva, sempre ha estat el barri nou de lestaci Baleny-Tona-Seva. Lalcalde actual de Seva,
Eric Vila, ve de Sant Miquel de Baleny, ha comenat a canviar les coses; aquesta tardor sha
aprovat que el poble s constitueixi una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Grcies a
lEMD, el poble gaudir a partir dara de certa capacitat institucional per passar de la queixa justificada, i la reivindicaci, a la proposta i al projecte, per comenar el projecte de nova intersecci
i variant. Potser Osona estaria millor governada amb una cinquantena o seixantena dEMD i un
nic municipi, coincident amb el Consell Comarcal, amb seu a Vic. Per qu no? Per augmentar
la capacitat dels governs i les institucions pbliques de millorar la vida diria de la gent, aquest
mena de canvis a escala local sn tan importants com altres canvis descala europea.
Es tracta daix: de superar lmits i fronteres, deliminar si s possible jurisdiccions ineficients, o de superar-les, de crear aquelles que ens resultin ms tils per donar veu als pobles, als
ciutadans, i per solucionar problemes comuns. Aix t a veure tamb amb la identitat, s clar.
Per tal que els ciutadans se sentin vinculats a les institucions poltiques, han de tenir-hi una
relaci afectiva, sentir propers els poltics que els representen. Potser ms que mai, com ms
oberts al mn tendim a ser, ms ens importa ser fidels als orgens, originals. Aquesta condici
s lautntic sentit del cosmopolitanisme: ni les jurisdiccions territorials ni les competncies de
les administracions pbliques sn sagrades, han dajustar-se a totes les escales, local, comarcal,
regional, estatals, a les voluntats i necessitats socials, als projectes de futur que els ciutadans ens
plantegem.
Per pensar en el futur de Barcelona i Catalunya com a regi urbana europea, o Petita Europa,
ciutat global, i el que podria aportar-li constituir-se en estat, tinc mig obert damunt la tauleta
plegable de lavi un mapa recent dEuropa una imatge cartogrfica del futur dEuropa, per
ser ms precisos, tal i com la va anomenar Peter Melhbye, director del programa ESPON destudis regionals i urbans de la Comissi Europea, la instituci que organitza els actes de debat a
Brusselles davui i de dem, en els quals participo.
El mapa el vam imaginar, de fet, com una representaci del que podrem anomenar lEuropa
ciutat, sntesi de la visi del futur dEuropa, a la qual una dotzena dinstitucions darreu dEuropa hem dedicat ms de tres anys de treballs i discussions en diferents comits del Parlament
Europeu, de la Comissi Europea o del Comit de Regions. La visi que defensem s la duna
Europa oberta i policntrica Making Europe Open and Polycentric; proposem lEuropa de
les ciutats, avui ciutats regions, una visi genunament europea, de lEuropa central i transalpina, de lEuropa del Danubi, sobretot, perqu tamb s cert que les capitals dels grans imperis
colonitzadors Lisboa, Madrid, Londres, Pars, Moscou... fins i tot Brusselles sn macrocefliques amb relaci a la resta de ciutats dels seus estats, encara que no amb relaci a la resta
de megalpolis del mn. Davant del creixement vertigins i desmesurat de les megalpolis del
mn, proposem que Europa es desenvolupi ms aviat a partir de la seva xarxa de ciutats petites,
mitjanes i grans, ja existent; com el Randstad a Holanda, o com Sussa, un cas ms extrem una
xarxa de ciutats mitjanes, de la mida de Zurich, Basilea o Ginebra, que t com a capital Berna.
Per el ms important del mapa s el que no shi ha representat, s clar.
En la llegenda del mapa es diu que no shi ha dibuixat cap lmit administratiu ni frontera poltica perqu en la prctica resulta impossible fixar-ne unes per a lhoritz representat, el 2050.
198
LLIBRE BLANC
Les actuals divisions territorials haurien de canviar el que fes falta diem per adaptar-se a
les necessitats futures dels ciutadans europeus. Els lmits administratius i les fronteres tamb
diem no haurien dimpedir la cooperaci entre persones, institucions pbliques i empreses
darreu Europa, ni limitar el progrs ni la qualitat de vida dels ciutadans europeus: les prximes
generacions no haurien de ser presoneres de les fronteres establertes desprs de la Segona Guerra
Mundial, o de guerres precedents o posteriors, ni tampoc de lmits municipals, comarcals, provincials o regionals. LEuropa sense fronteres explcites que es representa en el mapa s una
Europa postnacionalista, per descomptat, i cosmopolita, organitzada ms com a xarxa de ciutats
regi que com un mosaic destats naci, i que es mant oberta es diu a ampliacions interiors
i exteriors (i ampliaci interior vol dir que Esccia o Catalunya o Baviera o el Vneto puguin
esdevenir nous estats membres de la Uni sense cap ms problema que alguns ajusts administratius interns). El fet s: les fronteres dels estats actuals shan de considerar eternes, inviolables
pels segles dels segles?
Lestaci del nord de Brusselles s ms aviat srdida, recorda la vella Avenida de la Luz, aquell
tnel ms aviat fosc ple de petites botigues al metro de Barcelona. Al voltant de lestaci hi ha
un barri nou amb grans edificis doficines, amb milers doficinistes de dia i noms prostitutes, i
rodamns, de nit. La reuni s a una sala del ministeri de la regi de Brusselles, molt lluminosa
i moderna, al primer pis. Una vintena de persones, experts en poltiques urbanes i regionals
vinguts de mig Europa, espera.
Els explico les idees bsiques del Making Europe Open and Polycentric: les desigualtats entre
regions augmenten a Europa, durant la crisis, i les poltiques de cohesi han de ser reformades
immediatament a partir del 2020 per esdevenir ms sensibles a cada lloc i a la situaci macroeconmica de cada moment: invertir en la construcci de lnies dalta velocitat a Espanya durant
un boom immobiliari no t el mateix impacte que invertir a Polnia durant la crisi. El Mercat
Com continua fragmentat, i Europa s excessivament difcil de governar, est excessivament
separada de les regions venes conflictes a Ucrana, i Rssia, als pasos del sud de la Mediterrnia, dels qual depn en bona part el provement de gas i petroli. Europa s ms petita, en el
mn, i necessita institucions comunes ms fortes. Per la resta del mn est esdevenint ja tant
o ms important que el Mercat Com per a les empreses europees. Amb tot, el teixit de petites i
mitjanes ciutats europees nic al mn es demostra no noms adequat per afrontar els reptes de la inclusi social i la sostenibilitat, sin tamb per facilitar el creixement econmic. Aix
ens diuen els models de previsi de les economies regionals que hem desenvolupat amb la Universitat de Mil. Que les ciutats europees siguin petites amb relaci a les megalpolis mundials
no limita el creixement econmic si estan ben connectades en xarxa, dacord amb una estructura
policntrica, i obertes al mn.
Rebo un missatge per WhatsApp de Teresa, mentre parlo: Cuando llegues maana em
diu. Ser cap a quarts de nou del vespre, amb Vueling li recordo. Nos iremos a Port de
la Selva con Xavi y Anna.
Aquesta visi duna Europa oberta i policntrica crec que s la mateixa visi duna Barcelona
com a metrpolis de barris que ens presentava Vicente Guallart, arquitecte en cap de Barcelona, al Consell Consultiu dHbitat Urb fa unes setmanes; Barcelona com a ciutat hiperconnectada i amb barris productius de velocitat humana, smart i slow, al mateix temps, autosu-
199
ficient en xarxa. I aqu la paraula Barcelona pot substituir-se per Catalunya: Catalunya s una
metrpoli de barris o de pobles i ciutats, hiperconnectada al mn, i en xarxa.
El passeig a travs de grans avingudes amb mplies voreres arbrades s agradable, malgrat tot.
Converso amb Marjam, holandesa, dAmsterdam precisament, que treballa a la unitat de coordinaci dESPON; parlem dels seus fills, lun estudia criminologia a una universitat anglesa i
laltre geografia a Utrecht.
A Waterstone compro el llibre Imagining Europe: Myth, Memory and Identity, de Bottici i
Challand, dos autors que no coneixia, lnic llibre que no presenta una imatge negativa sobre
Europa i que llegeixo sopant, sol, prop de lhotel Metropole. Europa s un projecte que t poc
ms de mig segle. Potser acabar sent la nostra ltima utopia trencades moltes de les promeses
de la modernitat, la dels estats naci decimonnics, entre daltres. Per Brusselles no s la
millor ciutat per sopar sol, les estufes que els restaurants tenen al carrer ja estan engegades i tens,
al mateix temps, fred i calor.
Lendem, al Comit de Regions, se celebra la presentaci/discussi dels resultats del programa
ESPON de poltica urbana i regional. Pregunto si la narrativa dels fons estructurals i de cohesi
continua servint-nos. A Europa no totes les regions estan growing together lobjectiu poltic
promogut pel Comit de Regions en aquests moments i necessitem noves poltiques, o poltiques de veritat, ms enll de la transferncia de fons entre regions.
They dont want to learn, thats all!, em diu Adrian Healy, que ha passat dos anys investigant
la resilincia de les regions en crisi, lexpansi de les economies informals a lest i al sud dEuropa.
Macomiado de tothom, de la Sara Ferrara casada amb un director dorquestra cub amb el
que es veu una vegada cada sis setmanes, a lHavana o a Luxemburg, alternativament, de Kai
Bohm, alemany que viu a Luxemburg... Quants anys fa que ens coneixem?, que treballem junts?
Estem dacord, desprs de tants anys: Europa, com a projecte, no viu precisament el seu millor
moment. s la nostlgia de la joventut, potser, el que sentim quan evoquem aquells anys ingenus
a la fi dels vuitanta i principis dels noranta quan vam creure en el Tractat de Maastricht, en linici
de la poltica comuna de transport, i de la poltica comuna de desenvolupament regional finalment reduda als criteris de distribuci i gesti dels fons de cohesi i dels fons estructurals. En
realitat, daquella poca, ms que leuro o els fons de cohesi, limportant va ser la reunificaci
alemanya i la guerra dels Balcans.
Menjo al Black Pearls, a laeroport de Brusselles, de retorn a Barcelona. Els tovallons, dun teixit de paper que t un tacte de roba, diria que els fan a una fbrica que vaig visitar fa un anys
a Monistrol de Montserrat. Encara falta una hora llarga per embarcar i comeno a estar cansat
descriure, per em queda molt per dir, o per repetir, perqu res no s nou. Tornem doncs a lorigen de tot plegat.
Encaminats a fer de Barcelona la ciutat futura escriu Gabriel Alomar lany 1904,
emprendrem la barcelonitzaci de Catalunya, de la vella Catalunya muntanyana i pagesa. Fins
que el poble catal no reprengui el moviment de la seva rbita a lentorn de Barcelona, no hi
haur naci rediviva.
Aquesta era la visi proftica de la Catalunya ciutat dels futuristes: Catalunya esdevenint
una gran ciutat dEuropa, de la Mediterrnia, del mn. Justament en el moment en qu Espanya
i la industria i el comer dels catalans perdia les restes del seu imperi, Cuba, Puerto Rico i
200
LLIBRE BLANC
Filipines, les elits econmiques, intellectuals i artstiques catalanes plantejaren lobertura, ara
cap a lEuropa ms prxima, i lideal de la Mediterrnia.
En levoluci natural dels pobles, desprs del regionalisme decimonnic comen letapa del
nacionalisme modern i, segons els futuristes com Alomar, finalment arribarem, un dia, a lpoca
que avui ens correspon: lpoca cosmopolita.
Lavi surt puntual lexcepci que trenca la regla aeronutica dels retards de tots els divendres
al vespre! i passo el viatge llegint el llibre sobre els mites i les narracions dEuropa: Europa
com a projecte dun futur en pau i progrs per a tots est fent aiges. No s rar que al centre i al
nord dEuropa apareguin amb fora partits antieuropeus, nacionalistes i populistes, mentre que
al sud aparegui una nova esquerra que veu les institucions europees el Banc Central Europeu,
per no dir el Fons Monetari Internacional sota permanent sospita. Els uns volen desmantellar
Europa, i el altres potser tamb, per motius diferents i amb propsits contradictoris. Qui defensa
Europa? La defensaven els independentistes escocesos, els quals van perdre, i no tant els conservadors britnics al Govern, que van guanyar; molts dels ucranesos en guerra civil, milions
de turcs que voldrien ms democrcia i modernitat. Pensant-ho b, diria que potser sempre ha
estat aix, que el millor dEuropa s el que est molt lluny de Brusselles, no noms en termes
geogrfics. El que sha pogut construir ha estat en gran part en contra de les inrcies poltiques
o fins i tot de la voluntat dels propis europeus, grcies a la Cort de Justcia Europea, espcie de
tribunal constitucional que ha anat creant jurisprudncia a travs de les successives relectures
dels tractats internacionals entre estats des de Roma fins a Lisboa. La Uni Europea s un
objecte jurdic volador i no identificat, una instituci internacional atrapada en un procs de
constitucionalitzaci massa problemtic.
En arribar a Barcelona, en quinze minuts per la Ronda Litoral sc a la Vila Olmpica, recullo la
Teresa a casa i marxem directament cap a Port de la Selva, on ens esperen lAnna i en Xavi. Sn
menys de dues hores en cotxe, per Llan, per a mi magraden les corbes de Cadaqus i el Cap
de Creus, fins i tot de nit.
Hi ha una gran bandera estelada onejant dalt duna asta, al moll.
En Xavi s membre dERC, i est molt implicat en el procs del 9-N.
LAnna sho mira tot des duna certa distncia. Ella va viure deu anys a Miami, casada amb
un escriptor milionari de les Bahames, dna classes de literatura espanyola i treballa per a una
editorial. T un fill estudiant als Estats Units.
La Teresa fa vint anys que viu a Barcelona: s barcelonina per elecci i porto-riquenya dorigen, la meitat de la seva famlia viu repartida entre Washington, Boston i San Juan, a lilla. Mai
no ha pogut votar en cap elecci, i li agradaria fer-ho per primera vegada en la consulta del 9-N.
Per no votar S i No ens diu rient; noms em faltaria marxar dun Estado Libre
Asociado per acabar en un altre!
Sopem al porxo, amb el poble a laltra banda de la badia; noms lesglsia, darquitectura
modesta i elegant, blanca, sala lleugerament per damunt dels teulats de les cases.
Lendem al mat anem tots quatre dexcursi, seguint un caminet de ronda no del tot senyalitzat, fins a una cala diminuta anomenada Galera; parets de pedra seca inversemblants pujant pel
pendent, boix i pins retorats pel vent, roca tallada plana, gaireb a ganivet, torturada pels cops
del mar, el vent i la pluja. Ens hem perdut i hem descobert alguns paisatges bellssims, gorges
201
estretes i humides, petits turonets amb vistes magnfiques de la badia de Port de la Selva. s un
dia fantstic a principis doctubre, fresc i solells; poca gent, una o dues barques, a les petites
cales. I laigua no s freda, encara, i ens banyem una bona estona.
Aquest paisatge, i aquest clima, s tot el que li falta a Holanda em diu lAnna.
Papa, puc anar a veure pellis i quedar-me a dormir a casa dun amic? em demana per
WhatsApp en Dani.
Ves-hi li dic, passar a recollir-te cap a luna, tornant de Port de la Selva. Dem juguem
a futbol.
No, s que sn moltes pellis. Millor em quedo a dormir. Puc?
Com va tot? li demano a Lucas, que aquest any comena a estudiar a ESADE. Et desperto dem per anar a futbol?
No em contesta. Avui una amiga seva ha marxat a Israel per estar-shi un any estudiant a la
Universitat Hebrea, i no deu estar de bon humor. Per primera vegada en anys, t el mbil apagat,
o sense bateria.
En fi, en noms dues hores, amb lautopista prcticament buida un dissabte al vespre en direcci a Barcelona, arribem a casa.
Desprs del partit al camp de gespa artificial al costat lescola de primria de la Vila Olmpica;
hem perdut 7-6, per variar, torno a larticle, fins al migdia.
Qu em queda per dir?
Es tractava de pensar el futur de Barcelona com a capital duna Catalunya independent, i des
dun bon principi mha semblat que aquests conceptes eren ms elusius del que semblen a primera vista. Perqu Barcelona la ciutat, i Catalunya la naci sn avui una mateixa realitat superposada: Catalunya s una regi urbana dEuropa, i Barcelona una ciutat naci, o viceversa. Avui, Barcelona i Catalunya sn imaginaris distints el duna ciutat global i el duna
naci europea sense estat, per ofereixen vivncies coincidents, en el dia a dia: sn visions
duna mateixa realitat, tamb als ulls de la resta del mn. Promocionar el turisme a Catalunya
sha de fer promocionant Barcelona, fent bandera de la marca i de la bona imatge de Barcelona.
Que Barcelona World estigui a un o un altre municipi, comarca o provncia, a qui li importa?
Que el port de Barcelona, i el de Tarragona, competeixin, t algun sentit vist des de Shangai o
Singapur? Que laeroport situat a la provncia de Girona, a la comarca de la Selva, prop de Cass
de la Selva, s pugui anomenar Barcelona-Costa Brava, a qui li pot molestar si amb aquest nom
es posiciona millor al mn i atrau ms passatgers i t ms negoci? La rivalitat interprovincial o
intercomarcal s intil, a hores dara. Recordo que la Universitat Politcnica de Catalunya abans
es deia de Barcelona, i que a lOrquestra de Barcelona se li va afegir i Nacional de Catalunya.
No calia que ens enredssim en jocs de paraules per substituir Barcelona per Catalunya. Albert
Serratosa es va jugar lxit de molts anys de feina quan va decidir amb ra, crec jo, fer justament el contrari: va anomenar Pla Territorial Metropolit de Barcelona el que abans es deia,
oficialment, Pla territorial parcial de la Regi 1. Les paraules metropolit i de Barcelona, ja no
sn tab a hores dara.
Des daquesta perspectiva, immediatament sens imposa el problema de la inadequada organitzaci territorial en municipis, comarques, provncies... i la difcil governana que sen
deriva. No s noms lencaix administratiu, simblic de Barcelona a Catalunya i de Catalu-
202
LLIBRE BLANC
nya a Espanya o a Europa, la soluci ha de ser ms general: hem de resoldre lencaix entre totes
les jurisdiccions territorials per respondre adequadament els reptes del segle 21.
El millor que sha escrit sobre Barcelona i Catalunya, ho ha escrit Joan Maragall, penso jo. Fa
cent anys, el poeta anava cada any a Tona des de Sarri acompanyat dun seguici de carros i
carretes amb tota la seva nombrosa famlia, i a Tona passava unes setmanes de reps, prenent
les aiges, fent muntanyisme, escrivint. Osona era una comarca de muntanya, i pagesa, per
Vic era ja una ciutat comercial, i un centre intellectual, grcies al seminari. El tradicionalisme
vigat el regionalisme de Torres i Bages, o de Mossn Cullell, la poesia mstica de Verdaguer
estava molt lluny de qualsevol esperit tancat o reaccionari, ultramunt. A mi em sembla que
el catalanisme de lpoca modernista anterior al noucentisme, al nacionalisme de Prat de la
Riba, o dEugeni dOrs s un pensament ms orientat a projectar el futur que a evocar el passat, i per aix avui ens pot continuar servint de referncia. Aquell catalanisme divers, per de
vocaci futurista, es va acabar bruscament lestiu del 1909 amb la Setmana Trgica a Barcelona,
com explica Joan Roca, director del Museu dHistria de Barcelona; per aix, segurament, la
sntesi ms lcida daquell pensament futurista la va aconseguir Joan Maragall glosant limpacte
daquella tragdia social.
En larticle La ciutat del perd, escrit al tur de Monrodon, entre Tona, Sant Miquel de
Baleny i Taradell, lestiu del 1909, Joan Maragall va proclamar els ideals civilitzadors daquell
primer catalanisme que, anys desprs, a principis dels anys vuitanta, reivindicava Eugenio Trias
en un magnfic llibre titulat La Catalunya ciutat.
En els ltims trenta anys de democrcia i autonomia hem construt al mateix temps una nova
naci, i una ciutat global.
Per no en tenim prou, immersos ja en plena poca cosmopolita. Perqu ms que regionalistes o nacionalistes, el que sempre hem estat s futuristes.
Nosaltres som els que fem ptries noves!, proclamava Joan Maragall.
203
Barcelona
i la decadncia
dOccident
Enric Vila
Escriptor i doctor en Periodisme i professor de la Universitat Ramon Llull.
Ha publicat la biografia Companys, la veritat no necessita mrtirs, El nostre heroi Josep Pla i Breu histria de la Rambla
quest article situa la reaparici poltica de Barcelona en el marc de la decadncia dOccident i de lestancament institucional dEuropa. Lautor explica el paper regenerador que
la capital de Catalunya podria tenir al continent, en el cas daconseguir esdevenir capital destat.
Abans de posar-me a escriure he mirat una srie de televisi que es diu Outlander. Les sries
sn els fulletons del nostre temps, resulten tils per detectar els corrents de fons que mouen la
humanitat, el conjunt de pors i dexpectatives que els poltics tenen el deure de gestionar de la
manera ms constructiva possible.
Outlander explica la histria duna infermera anglesa que es retroba amb el marit acabada
la Primera Guerra Mundial. Mentre Londres celebra la victria, la parella marxa a Esccia de
vacances per mirar de reactivar el seu matrimoni. Tots dos han viscut les carnisseries del front i
representen aquest amor pansit per uns records traumtics, tpic de lEuropa de la guerra freda
i de la primera globalitzaci.
El primer captol retrata una relaci estancada, amb un passat brillant. La parella fa pensar
en lEuropa envellida dels nostres dies, en aquest continent que no troba forces per tornar a enfilar-se al carro de la histria, mentre la humanitat segueix avanant en daltres parts del mn. Els
guionistes troben una soluci fora original, i amb un missatge poltic evident, per revifar aquest
amor que ja noms saguanta pels plaers fsics segons confessa la protagonista.
A Esccia, la parella entra en contacte amb un mn mgic, que sescapa dels parmetres de
lEuropa cientfica i racionalista de primers del segle xx. El procs de descoberta del folklore
escocs ajuda la parella a anar passant. El matrimoni es distreu aprofundint en una tradici ex-
204
LLIBRE BLANC
tica i una histria subterrnia, que no apareix ni als llibres ni als diaris. Un dia la noia posa les
mans damunt una pedra embruixada i reapareix al mateix lloc, per al segle xviii.
El dest no s triat a latzar. Tampoc no em sembla atzars que el marit sigui un membre
dels serveis dintelligncia britnics, reciclat com a professor dhistria duna universitat delit
anglesa. En aterrar al segle xviii, la protagonista es troba que el seu marit s un oficial de lexrcit
reial, que participa en locupaci dEsccia i que el primer que fa quan se la troba al mig del bosc
s intentar violar-la desprs intentar torturar-la.
Salvada per un escocs que lluita amb els rebels, la dona sintegra a la vida dun castell que
havia visitat uns dies abans com a turista. En el castell shi sent parlar galic. En un dels episodis
sens recorda que els anglesos van prohibir el galic en els anys anteriors a la batalla de Culloden
(1745) s a dir, mentre Felip V reprimia Barcelona. Tot i aix, el tema de la srie no s la guerra
heroica dun pas contra linvasor, com a Braveheart. La temtica no s el nacionalisme, tot i el
discurs que fan alguns poltics sobre les reivindicacions de les velles nacions europees sense estat.
El tema de la srie s la qualitat de les passions, la relaci que hi ha entre la memria i el talent.
La srie explica que quan lesperit dels homes decau, quan lempenta i les ganes de tirar endavant
fan figa, la capacitat de recuperar les forces arriba de les oportunitats que la realitat ens dna de
canviar la nostra mirada sobre el mn.
Si comeno aquest article sobre la reaparici poltica de Barcelona parlant duna srie com
Outlander no s noms perqu posa en relaci el segle xviii amb el segle xx, que han estat dos
segles tan importants per la ciutat. El tema dOutlander es repeteix en sries sobre zombis, sobre
extraterrestres, sobre virus i fins i tot sobre psicpates.
The Walking Dead, Z-Nation, Falling Skies, Last Ship o Dexter tamb parlen de la relaci entre
el talent i la qualitat de les passions. Tamb transmeten un neguit i un sentiment agut de decadncia. Si ms no en les histries de ficci, es pot dir que la civilitzaci occidental busca la forma
de renixer a travs de personatges lluitadors, que no tenen altre remei que aprendre a veure el
mn amb uns altres ulls per sobreviure.
A From the Ruins of the Empire, Pankaj Mishra escriu que Occident es podria arribar a trobar
en una situaci paradoxal una situaci que sha donat daltres vegades a la histria. Fa cent
anys, tretze pasos occidentals controlaven tres quartes parts de la terra i el 79% de la poblaci
del mn. Ara, diu Mishra, pot passar que aquestes potncies acabin sotmeses a pasos duna civilitzaci forana, grcies a la fora dels mateixos valors que els van permetre assolir lhegemonia.
Com diu Mishra, el que est en discussi no sn els valors occidentals. Aquests valors no
tenen alternativa clara. El que est en discussi s lhegemonia dOccident. I, per tant, el control
que les velles potncies colonials encara tenen sobre la interpretaci del seu llegat histric. s
aquesta situaci de prdua de control sobre el propi futur, la que suscita el sentiment de decadncia i el retrat del nou heroi occidental com un home que necessita reinventar-se per continuar
endavant.
Explico aix per assenyalar que la reaparici de Barcelona en el concert internacional hauria
de treure partit daquest context. Jordi Pujol ja va advertir en ple franquisme duna situaci que
sha anat exagerant den que va acabar la guerra freda. Pujol deia: Som, potser, lnic poble
derrotat de lOccident europeu. La joventut europea est empatxada de confort i de paraules. A
pocs llocs dEuropa, com a Catalunya, hi ha tantes oportunitats que siguin ms ben compreses
les possibilitats del nostre temps i ms ben servits els seus imperatius. A pocs llocs sha conservat
dEuropa una idea tan noble i tan jove, tan plena de frescor matinal.
205
Al meu entendre, aquest s lelement que hauria de tenir ms present Barcelona, si mai aconsegueix esdevenir una capital destat. Barcelona noms mantindr una posici entre les grans
ciutats del mn si contribueix a la regeneraci poltica i espiritual dEuropa. Ja s que parlar
despiritualitat s sospits. Per abans de sospitar ens haurem de fer aquesta pregunta: no sn
dordre immaterial els elements que conformen el malestar occidental? No s significatiu que
Barcelona sigui lnica ciutat del continent que est construint un temple cristi? Un temple
cristi que ha estat revaloritzat per ladmiraci insistent dels turistes asitics. Si pensem que els
turistes que han donat valor a la Sagrada Famlia formen part de laglomeraci humana ms
dinmica i puixant del mn, aix potser ens far rumiar.
Els catalans tenim coses en com amb els pasos asitics emergents. Tenim una profunda
voluntat de ser i de demostrar al mn que som una naci digna de ser tinguda en compte. Tenim
una necessitat de redimir la nostra condici de poble venut i humiliat. Com moltes excolnies
emergents, vam trigar a entendre els mecanismes de lestat naci i, durant molt temps, ens vam
sentir fora de la histria. Les cartes que els funcionaris xinesos enviaven a la reina Victria
advertint-la que els sbdits britnics feien contraban al port de Canton recorden, pel que fa a la
ingenutat, les cartes i memorials de greuges que molts prohoms catalans han escrit al rei dEspanya i els seus ministres els ltims quatre segles.
Les tctiques dapaivagament de lavarcia i la violncia dels colonitzadors occidentals desenvolupades pels xinesos tamb fan pensar en algunes de les tctiques emprades pel catalanisme
amb lEspanya castellana. Fins i tot la crtica que en el seu moment va rebre la Barcelona modernista de ser una ciutat fllica, amb un gust extravagant, deformat per la frustraci poltica i pel
complex dinferioritat, es podria utilitzar parlant dalgunes grans ciutats asitiques.
El despertar intellectual de lsia comena durant les primeres dcades del segle xix de
manera tmida, una mica com passa a Catalunya amb la Renaixena. No s fins a primers del
segle xx que es produeix, en tots dos casos, un salt qualitatiu que transforma la conscincia poltica de manera irreversible.
El novembre de 1905, Barcelona viu els fets del Cu-Cut. Just quan els partits dinstics acaben
de perdre el control del Principat, un acudit aparegut a la premsa revolta les casernes de lexrcit
espanyol de Barcelona, i les oficines de la Lliga i dalguns diaris escrits en catal sn saquejades
pels militars. La histria s coneguda. El govern de Madrid premia lacci vandlica dels militars i Catalunya dna la primera resposta organitzada a la repressi espanyola amb una srie de
mobilitzacions i una candidatura poltica unitria.
El mateix 1905, a lsia tamb es produeix un fet decisiu. A la batalla naval de Tsushima els
japonesos derroten larmada russa. Era la primera vegada que un exrcit oriental infligia una
derrota decisiva a un pas occidental. Com explica Mishra, les mostres dalegria es van escampar
per tot el mn colonitzat. Aquell fet va canviar la manera com els pobles dominats per Occident
es veien a si mateixos. Va transformar el sentiment dinferioritat i de resignaci en una font
dorgull i desperana. Amb els fets del Cu-Cut va passar una cosa semblant. Catalunya tamb va
canviar la seva manera destar al mn i dimaginar-se el seu futur.
El 1906 s la data oficial que els historiadors donen al naixement del noucentisme. Si els fets
del Cu-Cut van impulsar el noucentisme, la batalla de Tsushima es va convertir en la referncia
que va marcar el model poltic que, des daleshores, han seguit els pasos asitics. Encara avui es
pot dir que la resposta a lhegemonia occidental de pasos com el Jap, la Xina, lndia o les dues
206
LLIBRE BLANC
Corees, ha estat armar-se fins a les dents i enfortir la burocrcia. Avui els grans pasos orientals
sn rpliques gegantines dels vells estats naci del segle xix.
Hi ha una diferncia essencial occidental en la resposta catalana. Si la resposta asitica
va consistir a copiar els elements de disciplina i organitzaci que donaven fora militar als estats
europeus, la catalana va consistir a aprofundir en els ideals cvics i democrtics implcits en les
revolucions francesa i americana. I tamb en la histria prpia del pas anterior al 1714. La resposta de Catalunya encapalada pel barcelonisme dEugeni dOrs no va ser bellicista, va ser
cultural.
En el trnsit del segle xix al segle xx, Catalunya, que era un pas violentssim, duna violncia
instintiva i medieval, va comenar a forjar un model de pas gaireb postmaterialista, basat en
leducaci i en el civisme. Aquesta transformaci va patir aturades i va tenir problemes. Aix com
el Jap va portar el militarisme expansionista massa lluny, enlluernat per lexemple europeu, el
culturalisme catal es va collapsar davant la vorgine de violncia que va portar la guerra civil i
la dictadura. Tot i aix, els obstacles no van aturar una evoluci de caire histric de la qual estem
veient els fruits.
Actualment ens trobem que molts pasos asitics han creat estats tan temibles o ms que
les grans potncies occidentals; Catalunya, per la seva banda, ha impulsat una mobilitzaci de
ciutadans sense precedents en la histria de les democrcies europees. Mentre aquest segle xxi
sembli destinat a veure emergir pasos marcats per la humiliaci i per la derrota, Barcelona no
ha de tenir por de postular-se com una de les capitals que han dimpulsar la regeneraci del Vell
Continent.
La posici de marginalitat que Barcelona ha ocupat en la histria moderna dEuropa s lorigen de la fora que t per remoure les aiges estancades de limaginari occidental. Catalunya
encarna la part ms viva de la histria europea. El fet que estiguem celebrant el Tricentenari no
deixa de ser una mostra ms que cap ciutat no ha conservat un record tan intens i tan apassionat
de les llibertats perdudes pels nuclis urbans durant el procs de la formaci dels vells estats naci
europeus.
Com explica Lewis Mumfort, des de la caiguda de Roma, dos poders han competit per lhegemonia dOccident: els estats i els municipis. Mentre que a la resta del mn les ciutats i els pasos
han acabat sent obra de les maquinries estatals, a Catalunya han estat les ciutats, liderades per
Barcelona, les que han forjat les bases de la conscincia nacional i del progrs. Em sembla que
aquest fet ajuda a entendre la fama de Barcelona a lestranger i el fet que el magnetisme de la
ciutat vagi augmentant a mesura que les condicions per exercir la llibertat milloren a Espanya i
al conjunt dEuropa.
Flocel Sabat t un llibre dedicat a la percepci del territori en la Catalunya medieval que fa
pensar en el model que Barcelona podria ajudar a articular dins la Uni Europea. Potser haurem danar cap a una Europa entesa com una constellaci de ciutats mtuament infludes i
dependents, per amb un projecte i un territori propi, que fos una evoluci de la millor tradici
urbana medieval i de les aportacions organitzatives dels francesos i lantic imperi Hispnic.
En aquest sentit, la independncia de pasos com Catalunya o com Esccia o com Flandes
permetria crear un model destat ms a la mida de la Uni. Amb un sistema territorial que fes
dEuropa una gran Sussa, el continent sestalviaria dividir el que no s divisible i podria aprofitar la fora del localisme per tenir un paper ms destacat al mn. Ja al segle xiv sescrivia que
207
Catalunya eren deu ciutats. Hi ha una lnia terica que va des dels juristes del segle xv fins a
Eugeni dOrs per explicar el pas com un sistema de ciutats en xarxa liderat per Barcelona.
A diferncia del que va passar a Frana o a Castella, a Catalunya les fronteres amb el camp
van quedar desdibuixades molt de pressa. El pas de seguida es va constituir com una xarxa de
sobiranies on cada ciutat funcionava com un petit estat. Aix va donar un teixit comercial intensiu i ben travat, capa de treure rendiment a un territori petitssim.
La xarxa de jurisdiccions sobre la qual es va establir el poder poltic va fomentar les querelles
regionals, per va impedir que lassimilacionisme castell penetrs de manera irreversible en el
pas. Larticulaci de petites capitals mtuament infludes va lligar tan estretament la idea de pas
al territori que la va fer inexpugnable.
El model destat naci centralista i uniformitzador pot funcionar a lsia o a lAmrica del
Sud. En els continents que van patir ms fortament la colonitzaci queda molta vida per organitzar i moltes ciutats grandiloqents per construir. A Europa, per, haurem de fer evolucionar
el mn, si no volem quedar aixafats per la fora quantitativa dels nostres adversaris militars i
econmics. La grcia de Barcelona s que t la historia i la fora necessria per oferir una alternativa a la decadncia occidental des de dins dOccident mateix.
Malgrat que no ho verbalitzin, jo crec que els estrangers que visiten Barcelona vnen a admirar-hi, a ms del sol i la paella, els esforos que el pas ha fet per sobreviure a les poltiques de
despatx tamb anomenades racionalistes. Avui, aquests esforos donen a Barcelona una ptina
dautenticitat que les persones nascudes en les velles democrcies estandarditzades poden trobar
a faltar. Em sembla que cap ciutat no encarna tan intensament com Barcelona els ideals moderns
de llibertat que el procs de construcci dels vells estats naci va anar deixant pel cam.
Aquests ltims anys, Barcelona ha fet, a travs de diverses manifestacions multitudinries,
una pregunta a Europa. Una pregunta que determinar el grau de cohesi i de qualitat institucional que el bloc occidental podr assolir en el futur. El fet que un poble de la Uni Europea
impulsi un procs dindependncia organitzant referndums amb capses de cartr contra la
voluntat dels serveis jurdics de lestat i els seus instruments de propaganda; el fet que pugui
omplir els seus carrers ms transitats amb grans manifestacions sense el ms mnim incident; i
el fet que ara pregunti a Brusselles si s possible de canviar, per fi, les fronteres interiors del continent sense recrrer a la violncia, noms es pot entendre a partir de la resistncia que el sistema
urb de Catalunya, liderat per Barcelona, ha ofert els ltims segles a les dinmiques uniformitzadores dels estats naci.
Enlloc com a Barcelona no es veu tan clar fins a quin punt les ciutats sn fruit de la tensi
que sestableix entre els interessos del poder i els interessos de la gent. La reaparici de Barcelona
t sentit ara que les fronteres econmiques i militars estan canviant, i que la cultura poltica
europea es troba estancada. Mentre que les velles estructures de poder utilitzen Europa com una
excusa per mantenir els privilegis del passat, els mateixos ideals que han configurat la unitat del
continent contribueixen a fer-los trontollar. Com daltres vegades en la histria, Barcelona es
troba en lull de lhurac duna crisi de valors, que enfronta les forces tirniques del mn amb les
tendncies ms democratitzadores.
Aquest enfrontament tamb es veu en les grans capitals, on els vells estats naci estan concentrant el seu antic poder. Desprs dunes dcades dabandonament i degeneraci, la vida urbana
torna a agafar fora. Com en totes les poques de canvi, les ciutats han esdevingut el camp de
batalla on es juguen els models hegemnics del futur. La reaparici poltica de Barcelona pot ser
208
LLIBRE BLANC
un element valus per a Occident, de cara a posar un contraps al gegantisme i a les formes de
capitalisme ms grotesc, que promouen els poders menys sensibles a la democrcia.
Si res no els ho impedeix, la temptaci de les grans metrpolis dEuropa i dels Estats Units
ser imitar les ciutats asitiques, ni que sigui a cpia de sacrificar conquestes que, en els pasos
democrtics, havem donat per descomptat. Segons el Financial Times, leconomia de Londres ja
s el doble de gran que la dEsccia i la de Galles juntes, i la seva poblaci s igual que la de les
dues nacions plegades. La ciutat t previst crixer de 8,4 milions a 10 milions el 2030. Londres s
una capital generosa amb la resta del pas, si es compara amb Nova York, Berln, Roma o Pars.
Per amb aquestes xifres s normal que les ciutats que no tenen un estat hagin de triar entre
impulsar moviments separatistes o acceptar una degradaci irreversible.
Aix ajuda a entendre que a Itlia, a Blgica, al Regne Unit, fins i tot a Frana, vegem emergir
reivindicacions de caire nacional o regional, que demanen ms autogovern. I no noms per raons
materials, tamb per dignitat humana. Les ideologies materialistes de la modernitat ens havien
acostumat a creure que noms la gana i la misria podien portar la gent a revoltar-se. ltimament, per, a Catalunya i a Hong Kong veiem que no s exactament aix. Els analistes somplen la
boca de xifres i discursos econmics, per a Barcelona les manifestacions dels indignats no han
passat de 300.000, persones mentre que les pacifistes i les independentistes sempre han sobrepassat el mili de persones.
Les hipottiques independncies de Catalunya, dEsccia o de Flandes han doferir compensacions a la fragmentaci del panorama poltic europeu, si volen consolidar-se. Al meu entendre,
la compensaci que les nacions petites han doferir a la Uni Europea s la superaci dels traumes de la histria i de la cultura promoguda pels vells estats naci. Una Barcelona oberta al mn
hauria dajudar lOccident europeu a tornar a prendre un contacte creatiu amb la seva histria i
els seus territoris hauria de tenir el paper que fa lEsccia del segle xviii en la personalitat de
la infermera anglesa dOutlander.
A Postwar, Tony Judt diu que Europa sha plantat al segle xxi amb lexperincia necessria
per tornar a encarnar el ventall de virtuts universals, per que les carnisseries del passat encara
ens pesen massa. A Civilization, Niall Ferguson diu que, durant els darrers trenta anys, els joves
dOccident han rebut una educaci desproveda de substncia histrica; que han estat encoratjats a sentir empatia pels centurions romans i per les vctimes de lHolocaust, per que no han
rebut leducaci que cal per analitzar i entendre el mn, per comprendre les actituds que van
situar la nostra civilitzaci al centre de la histria.
Els governs han convertit la histria en un parc temtic, en una excusa per moralitzar i per
marcar distncies amb el passat. La histria s una font de dolorisme complagut, ms que no
pas una eina per comprendre el mn i per convidar els europeus a viure amb valentia i decisi
sense enganyar-se gaire. Desprs de tants anys, no hem trobat la manera de perdonar Hitler i
els seus sicaris i Europa arrossega el seu record com un guerrer que es va dessagnant duna ferida
mal curada.
Les dues guerres mundials encara marquen un abans i un desprs massa important en la histria del continent. Encara sn una excusa per amagar el procs de nacionalitzaci fraudulenta
duns estats, que sovint es diuen plurinacionals, per que estan pensats per al benefici exclusiu
dun sol dels seus pobles. Mentre que la Uni Europea intenta encarnar davant del mn els valors
de la democrcia, de cara endins la seva estructura territorial respon encara als vells criteris de la
fora i de la guerra, ms que no pas als de leficincia econmica o cultural.
209
Barcelona pot contribuir a retornar a la histria dEuropa lunivers que va crear els ideals
occidentals de llibertat i dignitat humana. Barcelona s lnica de les grans ciutats mediterrnies
medievals que va fer la Revoluci Industrial a temps. s lnica que ha resistit lempenta dels
centres urbans del nord sense ser engolida encara pel turisme. Alguns carrers de Barcelona
sn exemplars des del punt de vista urbanstic de la densitat, de laccessibilitat, de la diversitat
dusos i de la imatge internacional. Els carrers no sn noms lexpressi de la vida quotidiana
dels habitants duna ciutat. Tamb sn la representaci de la seva cultura poltica i de la seva
manera dentendre el mn.
En els seus Fonaments del pensament poltic modern, Quentin Skinner copia aquest passatge
dun paper antic: Les ciutats italianes escrivia un viatger alemany del segle xii desitgen tant
la llibertat que shan tornat repbliques independents i cadascuna s governada per un cnsol
escollit per una assemblea, amb un mandat breu per contenir els excessos de poder. El passatge
fa pensar en aquella modesta observaci de Josep Pla que Catalunya era la part ms occidental
dItlia, i tamb recorda els comentaris que Voltaire va fer sobre lamor dels catalans a la llibertat, a propsit del 1714.
El crtic Robert Hughes, en el seu llibre sobre Barcelona, explica la sorpresa amb la qual va descobrir que no podia comprendre els monuments que han fet famosa la ciutat sense endinsar-se
en la histria de Catalunya i en limpuls que va donar als seus creadors. Hughes es va adonar que
era lenyor del passat catal un passat per a ell desconegut, invisible en el relat de la cultura
occidental el que havia estat el motor dels millors arquitectes de la ciutat, i tamb de la resta
dartistes msics, pintors, poetes, i prosistes.
En els carrers de Barcelona shi intueix la resposta que Occident podria donar al mn, si
Europa trobs valor per afrontar la seva histria i canviar la seva mirada sobre el mn per
posar-la ms dacord amb la seva situaci actual i amb els valors que li conv promocionar per no
perdre importncia. Com he dit, la reaparici poltica de Barcelona hauria de permetre millorar
la cohesi del Continent i impulsar una resposta occidental a loccidentalitzaci de lsia. Haurem de tenir sempre present que la relaci que Barcelona t amb els ideals de llibertat que han
forjat la nostra civilitzaci explica, tant o ms que la meteorologia i la gastronomia, la relaci
sovint romntica que molts estrangers estableixen amb la ciutat.
bibliografia
Ferguson, Niall. Civilization. Penguin, 2011.
Hughes, Robert. Barcelona. The Great Enchantress. National Geographic Society, 2004.
Judt, Tony. Postwar. Penguin, 2006.
Mishra, Pankaj. From the ruins of the Empire. The Revolt Against the West. Picador, 2013.
Mumford, Lewis. The City in History. MJF Books.
Pujol, Jordi. Des dels turons a laltre banda del riu. Ed. Prtic, 1978.
Sabat, Flocel. El territori de la Catalunya Medieval. La percepci de lEspai i de la divisi territorial al llarg
de lEdat Mitjana. Ed. Fundaci Salvador Vives i Casajoana, 1997.
Skinner, Quentin. Fundamentos del pensamiento poltico moderno. Fondo de Cultura Econmica, 1993.
210
LLIBRE BLANC
Situaci
i reptes
del transport
ferroviari
a la Regi
Metropolitana
de Barcelona
Doctor en Economia. Professor del Departament de Poltica Econmica de la Universitat de Barcelona
214
LLIBRE BLANC
Introducci
es infraestructures de transport sn essencials per garantir el desenvolupament econmic

futur de Barcelona i la seva internacionalitzaci, aix com per millorar la qualitat de vida
de tots aquells vinculats a la vida econmica, social, cultural, etc., i a la mobilitat de la capital
catalana. Tenint en compte que la major part de les competncies en infraestructures de transport es mant en mans del Govern central, la creaci dun estat propi permetria assumir noves
competncies, que en el seu exercici afavoririen una nova poltica de transport amb noves prioritats, per tamb amb reptes i esculls per superar que difcilment poden resoldres amb els instruments actuals. Si b la poltica dinfraestructures espanyola ha mantingut un carcter marcat de
desvinculaci entre oferta i demanda, entre inversions i necessitats, la poltica dinfraestructures
catalana, assumint les plenes competncies, hauria de recuperar lobjectiu de fomentar un disseny que maximitzi limpacte econmic i social dels esforos fiscals collectius. En aquest sentit,
aquest article defensa la necessitat daplicar els nous instruments destat i part dels recursos fiscals provinents del dividend fiscal de la independncia per fer les millores imprescindibles, desplaades histricament de les prioritats dinversions, per proveir serveis de mobilitat ferroviria
eficients i segurs per als viatgers especialment en les relacions de mobilitat metropolitanes,
i per a la sortida ferroviria de les mercaderies del port de Barcelona.
Desprs de repassar els antecedents recents i els problemes i reptes actuals, larticle proposa
algunes lnies de millora dels serveis ferroviaris a la Regi Metropolitana de Barcelona fent
mfasi en el servei de rodalia i en el Corredor Mediterrani de mercaderies.
Antecedents
Catalunya ha rebut en els ltims anys una forta inversi de lEstat. Des del 2001, i desprs duna
dcada de baixes inversions, Catalunya ha rebut ms de 21.400 milions deuros des daquell any
fins al 2012 per a les infraestructures de transport, en una mitjana propera als 1.800 milions
deuros anuals.1 Aquesta xifra, tanmateix, s inferior al pes econmic de Catalunya en el conjunt
de leconomia espanyola en termes de PIB (18,7%), i no permet donar compliment a la disposici
tercera de lEstatut dAutonomia. Tot i aquest esfor inversor, cal constatar que ms de la meitat
de la inversi sha destinat a noms dos grans projectes. Un daquests, lampliaci de laeroport
del Prat (3.500 milions deuros). Laltre, la connexi dalta velocitat ferroviria amb Madrid i
Frana (4.600 milions deuros entre Lleida i Barcelona, i uns 4.200 entre Barcelona i Figueres).
Les dades indiquen que el ferrocarril sha emportat la major part de la inversi de lEstat a
Catalunya, malgrat que ho ha fet en lexecuci dun projecte dalta velocitat que presenta xifres
de mobilitat molt inferiors a les daltres serveis de transport. Centrant lanlisi en la connectivitat de la ciutat de Barcelona, avui lAVE dna servei a uns 8.700 usuaris diaris que viatgen punt
a punt entre Barcelona i Madrid, uns 1.300 entre Barcelona i Saragossa i prop de 2.500 entre
Barcelona i Andalusia. En el ramal nord, la nova lnia dalta velocitat s usada per uns 2.400
viatgers diaris entre Barcelona i les ciutats de Girona i Figueres. Mentre que lEstat executava
aquesta inversi per donar servei a pocs milers de passatgers diaris, els 400.000 usuaris diaris (en
1. La xifra dinversions fa referncia a inversions liquidades no pressupostades, noms disponibles fins al
2012 en el moment de lelaboraci daquest article.
215
dies laborables) de Renfe Rodalies veien com aquest sistema de transport collapsava a la tardor
de 2007. La manca histrica dinversions i larribada de lalta velocitat a lestaci de Sants neren
els responsables. La manca dinversi es concretava en lexistncia encara de catenries obsoletes
installades durant la Segona Repblica, combois amb ms de vint-i-cinc anys de vida, i en cap
nova lnia, cap desdoblament i cap nou intercanviador des de 1992. La resposta del Govern de
Catalunya i de lEstat va ser comprometres a un nou Pla dinversions ferroviries 2008-2015 i la
transferncia de la competncia en els serveis de rodalia que es derivava de lEstatut dAutonomia aprovat el 2006 i que va fer-se efectiva lany 2010.
Pel que fa al ferrocarril de mercaderies, la connexi entre el port de Barcelona i Frana en
ample de via internacional (1.435 mm) va produir-se durant el mes de desembre de 2010 desprs
danys de reivindicacions. Aquesta connexi va materialitzar-se provisionalment en un tercer fil
ferroviari que implicava una inversi (337 milions deuros) molt inferior a lample internacional
definitiu entre el port de Barcelona i Castellbisbal, i entre aquesta i Mollet. A partir de Mollet
els serveis de ferrocarril de mercaderies aprofiten la via del ferrocarril dalta velocitat (FAV) fins
al tnel del Perts. A ms de lample mixt, shi suma tamb ladequaci del nus de Castellbisbal
amb una variant de cinc quilmetres que connecta els ramals del Valls amb el port de Barcelona
i les terminals del Morrot i Can Tunis, que connecten amb les terminals porturies (TCB, Tercat). Amb tot, del total de 168 km de trajecte, 92 km utilitzen la soluci del tercer fil.
Laddici del tercer rail entre el port i Castellbisbal i el pas pel tnel del Perts suposava
un estalvi potencial de fins a sis hores. Agilitza el pas fronterer sense el transbordament de les
unitats de transport intermodal, i permet arribar a destinacions logstiques de referncia continental situades al sud i centre dEuropa amb un augment significatiu de crrega. Recentment,
sha arribat a un acord entre el Ministeri de Foment i lAutoritat Porturia de Barcelona per
repartir-se les inversions necessries, duns 100 milions deuros, per avanar en la construcci
de nous accessos viaris i ferroviaris.
Situaci i reptes actuals del transport interurb de viatgers

Rodalies Renfe dna avui servei a 105 milions de passatgers anuals, uns quasi 3 milions de passatgers per kilmetre a la rodalia de Catalunya (ATM, 2013; Renfe, 2013). Tot i el Pla dinfraestructures ferroviries 2008-2015 i la transferncia de la gesti a la Generalitat de Catalunya, el
servei continua mantenint problemes de qualitat i fiabilitat. Mentre que el Pla dinfraestructures
2008-2015 comprometia lEstat a invertir 4.000 milions deuros, lexecuci daquest pla ha deixat
la inversi liquidada en poc ms del 8% daquesta xifra.2 De fet, lany 2012 la inversi en el servei
de rodalia va caure un 95% composada bsicament per les inversions associades a lestaci
per a lalta velocitat de la Sagrera i linici destudis i projectes, i no sha recuperat de forma
significativa des daleshores. Al mateix temps, i en lnia del que venia succeint en els anys previs,
laportaci de lEstat al finanament del transport pblic de lrea Metropolitana de Barcelona
va retallar-se un 30%. Noms lacord de novembre del 2013 entre la Generalitat i Foment per a
la inversi dactuacions prioritries desprs de reiterades incidncies en el servei, suposa un nou
comproms del Govern central per fer inversions singulars per valor de 306 milions deuros fins
2. El Pla establia la inversi de 3.050 milions deuros en la millora de la infraestructura i uns 950 milions
en lmbit de les estacions i els intercanviadors.
216
LLIBRE BLANC
a lany 2016. El mes de gener de 2014 aquest acord va estendres a una reserva de 100 milions
deuros, que allargaran les actuacions fins a lany 2017. Tanmateix, hi ha dubtes raonables sobre
el compliment daquestes inversions per la lentitud en la seva execuci i per la baixa taxa dexecuci de les obres pbliques pressupostades a Catalunya en els darrers anys.
Daltra banda, la transferncia del servei a la Generalitat es mostra insuficient per resoldre els
principals problemes diaris. La transferncia de competncies del 2010 es limita al canvi de titularitat i a la regulaci, planificaci, gesti, coordinaci i inspecci del sistema. T capacitat per
influir en els horaris, les freqncies, la poltica dinformaci i les tarifes, i pot obrir expedients
i sancionar loperador. En canvi, no t cap competncia sobre les infraestructures, els trens, les
estacions i el personal. A ms, el trasps i el marge de la Generalitat per actuar com a regulador
sha trobat condicionat per lincompliment de lEstat en la modificaci pactada de la Llei del
sector ferroviari, que estableix la impossibilitat de facilitar la liberalitzaci dels serveis o la substituci de Renfe com a operadora de la xarxa.
La qualitat del servei es veu enormement condicionada per la situaci de les infraestructures.
El sistema de rodalia noms gaudeix de dos tnels que permetin creuar la ciutat. En lactualitat,
les circulacions de rodalia que utilitzen aquests tnels urbans es troben en un estat de saturaci,
fet que suposa un greu coll dampolla per al sistema. Aquesta situaci fa impossible millorar el
servei en termes de freqncia o el canvi de pas per horaris a pas per freqncies i mant
el conjunt del sistema en una posici dalta vulnerabilitat davant de qualsevol incidncia, que
sestn amb facilitat al conjunt del sistema. Els tnels actuals no poden absorbir en condicions
de seguretat un nombre superior de circulacions per sentit en hora punta i en coordinaci amb
la resta de serveis ferroviaris, per b que larribada de lalta velocitat i la reordenaci del sistema
permet un aprofitament millor del tnel del passeig de Grcia. En canvi, el tnel de lEixample,
inaugurat lany 2013, no suposa cap canvi per a la rodalia ja que noms estar disponible per al
servei dalta velocitat. El nou intercanviador a la Sagrera-Meridiana pot permetre millores sense
pressionar ms el sistema, per noms en les rutes dentrada a Barcelona des del Valls i des del
Barcelons nord. En qualsevol cas, laugment de freqncies i la vulnerabilitat del sistema de
rodalia continuar topant amb el sostre que permetin els dos nics tnels de la ciutat.
Daltra banda, el sistema actual depn en excs de la configuraci de les bifurcacions que
determinen els encaminaments i impedeixen ms flexibilitat del servei. La manca de desdoblaments de lnies, com la lnia entre Montcada i Vic, posen en greu situaci la capacitat del
transport pblic per competir amb la carretera en les distncies de la Regi Metropolitana. De la
mateixa manera, el sistema de rodalia es troba greument congestionat en hora punta en diversos
trams centrals, com el del Barcelons nord de lR1, el de Montcada i Barcelona de lR2, o lentrada per Sant Andreu Arenal en connexi amb la Sagrera-Meridiana de lR4. Aquesta situaci
dificulta la competncia intermodal entre el ferrocarril i la carretera.
Les dades de lenquesta de mobilitat en dia feiner de lAutoritat del Transport Metropolit
(EMEF, 2013) mostra com ls del transport pblic decreix amb la distncia entre Barcelona
i la resta dorgens o destinacions situats fora de la ciutat. Es passa duna rtio d1,8 en els desplaaments interns a una de 0,95 en els trajectes amb origen o destinaci a la resta de la Regi
Metropolitana de Barcelona. El paper del vehicle privat augmenta a mesura que la residncia
sallunya de la ciutat de Barcelona. Mentre que els barcelonins utilitzen el transport pblic en el
28% dels seus desplaaments, els ciutadans de la resta de la Regi Metropolitana noms ho fan
en un 9% dels seus desplaaments. Aproximadament es fan uns 1,7 milions de desplaaments
217
interurbans amb origen o destinaci Barcelona dins de lRMB. Mentre que en els moviments
interns la mobilitat personal s la que predomina, la mobilitat ocupacional s la ms rellevant
en els moviments interurbans amb origen o destinaci Barcelona. La comarca del Barcelons s
lorigen o destinaci del 80% de desplaaments intercomarcals a lRMB, en qu les relacions amb
el Baix Llobregat i amb el Valls Occidental sn les de ms intensitat.
El limitat esfor inversor al sistema de rodalia dels darrers anys sha fet en la millora dels
sistemes de comunicaci i senyalitzaci, en la substituci de combois, en la reforma dalgunes
estacions que permetin rebre combois de ms longitud, en noves subestacions elctriques i en la
renovaci parcial de la catenria i la seva electrificaci. En lmbit de la gesti de la Generalitat,
sha fet un esfor en la planificaci i coordinaci dhoraris, en la definici dels estndards de
qualitat i en la major exigncia en els serveis oferts per loperador. Tanmateix, la valoraci del
servei per part dels usuaris continua essent baixa la pitjor de les notes atorgada pels usuaris,
amb un 6,6 (EMEF, 2013), i el nombre dincidncies continua essent massa elevat.
Situaci i reptes actuals del transport ferroviari

de mercaderies
La quota de mercat del ferrocarril en el moviment de mercaderies a Espanya (2,59%) presenta
el percentatge ms baix de la UE, allunyat de la mitjana (11%). Dacord amb les prioritats de la
Comissi Europea, les poltiques dinfraestructures i de mobilitat haurien de promoure ls del
ferrocarril en relaci amb la carretera, dacord amb la consideraci que es tracta dun mitj ms
eficient socialment i ms sostenible. El disseny de la xarxa europea TEN-T, en la qual sinclou el
Corredor Mediterrani, promou la connectivitat ferroviria dels ports per tal de facilitar el canvi
modal entre carretera i ferrocarril en la mobilitat de les mercaderies. La situaci geogrfica de
Barcelona com a porta dentrada de mercaderies provinents del sud-est asitic, en constant creixement, suposa una potencialitat per a Barcelona i per al seu hinterland, que precisament per
aquest motiu pot veures ampliat. A ms de lavantatge de situaci, el transport de contenidors
des del canal de Suez al centre dEuropa es mostra molt ms eficient mediambientalment respecte de litinerari a travs dels ports del nord dEuropa grcies a una reducci notable de les
emissions de CO2 en un escenari daugment de les emissions amb el gran augment del transport
martim previst per als propers anys. Barcelona i el Mediterrani t loportunitat doferir solucions per a diversos reptes de la mobilitat europea en els propers anys.
Al port de Barcelona el trnsit de mercaderies per ferrocarril es troba avui en els 154.522 contenidors (TEUS) i en les 175.362 unitats dautombils. Pel que fa a la quota de mercat, noms el 10,7%
de les mercaderies que surten o entren al port ho fan mitjanant el ferrocarril. Aquesta quota, que
havia augmentat notablement des de lany 2006 quan se situava en tan sols el 2,6%, sha estancat
des de lany 2012 al voltant del 10%. Lescassa quota de mercat del ferrocarril al port de Barcelona
contrasta amb la xifra daltres ports europeus com els dHamburg-Bremen (30%) o el de Sines (97%).
En lactualitat, el corredor ibric (Barcelona-Saragossa-Madrid) continua essent el ms utilitzat en la sortida i entrada de mercaderies, amb una quota del 72%. El corredor nord (Pamplona i
Burgos), representa el 26%, i deixa tan sols el 2% restant per al corredor europeu. Aquesta realitat
adverteix de les limitacions actuals del port de Barcelona per funcionar com a hub logstic i per
fomentar el canvi modal desitjat. En canvi, aquestes xifres poden ser tamb interpretades en
218
LLIBRE BLANC
funci de lenorme potencial que t el port si disposs duna alternativa eficient i competitiva a la
carretera. La figura 1 mostra el nombre de serveis ferroviaris regulars entre el port de Barcelona
i els centres logstics internacionals i de la pennsula Ibrica.
Figura 1. Serveis ferroviaris i de short sea shipping setmanals amb origen/dest al port de Barcelona
BLGICA
Lilla 2
Pars 2
FRANA
3 Anvers
ALEMANYA
3
Ludwigshafen
Li
SUSSA
Bordeus
2
2
Bilbao
Tolosa
2 Busto
5 Vitria
2
Savona
2 Noain
3 2 Gnova
Burgos 2
2 Selgua 2 Perpiny
2
4 Livorno
Saragossa
PORTUGAL
20
Civitavecchia
4 2
Barcelona
6
6
Madrid
ESPANYA
Tarragona
3
ITLIA
Porto Torres
4 Crdova
Tnger 3
MARROC
1 Alger
ALGRIA
1 Tunis
TUNSIA
Font: Autoritat Porturia de Barcelona
El tercer fil ferroviari s una obra provisional que intenta donar soluci a la sortida ferroviria
cap a Europa en ample internacional. A Barcelona ha suposat un augment dels serveis i les freqncies de les connexions internacionals ja existents, i ha perms ms projecci comercial del
port a internacionalment. Malauradament, el corredor dalta velocitat i la soluci provisional del
tercer fil no permeten esperar un gran impuls a la quota ferroviria i a lampliaci del hinterland
del port en les condicions actuals. El tercer fil permet ls de la xarxa fins a la via dample internacional, encara que ho fa a una velocitat inferior. La xarxa de lalta velocitat es troba dissenyada
principalment dacord amb les necessitats del transport de viatgers. Tot i la seva consideraci de
lnia mixta, que permet el pas de mercaderies, aquest transport es veu limitat en termes de longitud i pes dels combois, a ms de trobar-se condicionat per un disseny de gradients i pendents
no aptes per al transport eficient de mercaderies. A aix cal sumar-hi la necessitat de disposar de
locomotores tritensionals per als tres nivells de tensi elctrica que es troba en el trajecte i que
sn enormement costoses i els problemes derivats de la coordinaci amb els serveis de passatgers i amb els problemes logstics, laborals i de cost del tnel del Perts. En aquest sentit, cal
219
apuntar que la sortida pel tnel del Perts s cara, amb un peatge de pas elevat, que no ha evitat
la dificultat financera de la concessi del tnel, i de grans dificultats logstiques en la coordinaci
amb els serveis de passatgers, aix com problemes sindicals de regulaci transfronterera.
Una de les conseqncies daquestes barreres, i en particular els problemes relacionats amb
les locomotores, s un sobrecost que dificulta la competncia amb la carretera i que, a la vegada,
imposa barreres a lentrada doperadors privats, que es troben amb dificultats a lhora de competir amb Renfe Mercancas.
Conclusions: Prioritats per a la poltica ferroviria

Lestat propi ofereix un nou marc poltic i nous instruments per a una nova gesti de la poltica
dinfraestructures. Aquests instruments es troben avui reservats a lAdministraci central de
lEstat. Mentre la ciutat de Barcelona gaudeix dun bon sistema de transport pblic collectiu
urb, s necessria la millora de loferta pblica en lmbit metropolit, especialment de les corones ms allunyades de la capital catalana i on el pes del vehicle privat s encara elevat. Pel que
fa a les mercaderies, cal una aposta decidida per potenciar la connexi ferroviria entre el port i
els seus mercats a Europa i a la resta de la Pennsula i per fomentar la seva competitivitat, la seva
contribuci al teixit industrial del pas i el canvi modal entre ferrocarril i carretera.
Millora de les eines de gesti del servei de rodalia i inversions imprescindibles

Amb la independncia, la Generalitat obtindr les competncies que no van ser traspassades lany
2010, i donaria marge per invertir grcies tamb al dividend fiscal de la secessi en les infraestructures ferroviries, que suposen el principal obstacle actual per a la millora dels serveis de
rodalia de lentorn de la ciutat de Barcelona. Daltra banda, loperador de la xarxa perdr el seu
monopoli amb la finalitzaci del seu contracte de gesti lany 2016, cosa que permet obrir la porta
a la liberalitzaci del servei, introduint-hi competncia o pel contracte, amb lexpectativa de millorar la relaci qualitat-cost i afavorint una relaci ms equilibrada entre el regulador i el regulat.
El Pla dinfraestructures ferroviries 2008-2015 suposa un pla dinversions de referncia, ja
que identifica els principals aspectes que cal millorar, i el document acordat entre la Generalitat i
Foment durant el mes de novembre de 2013 suposa una prioritzaci dactuacions urgents, per b
que en alguns casos les actuacions noms suposen millores funcionals que no eliminen els problemes de fons. La renovaci de les catenries, el desdoblament de vies niques i la implementaci del
sistema ERTMS (European Rail Traffic Management System), suposaria una millora en la fludesa,
fiabilitat i seguretat dels serveis, i es maximitzaria ls de la capacitat de les infraestructures actuals.
Ms enll daquestes actuacions, les infraestructures urbanes en el cas de Barcelona imposen lmits
fsics al desenvolupament del sistema a llarg termini. La reordenaci de lnies, la major integraci
dels serveis de rodalia, regionals i metro, o les millores en la comunicaci i senyalitzaci, suposen
noms solucions parcials i temporals que poden esgotar les seves prestacions a mig termini si no
es planteja la construcci dun tercer tnel. Aquest tercer tnel permetria rebaixar la pressi dels
actuals, resoldre problemes de configuraci de la xarxa i guanyar fiabilitat permetent desviaments
220
LLIBRE BLANC
de serveis sense que aix suposi el bloqueig o la transferncia de retards enormes al conjunt de la
xarxa. Aquest tnel, per, hauria de permetre resoldre els problemes de saturaci de les lnies de
ms s i entrada a la ciutat de Barcelona. Per aix, lelecci del traat i de la seva connectivitat amb
la resta de serveis com el metro i la llarga distncia hauria de ser objecte destudi prioritari.
Promoci de la connectivitat ferroviria del port de Barcelona

Els obstacles descrits en aquest article, que dificulten limpuls del ferrocarril com a alternativa
real a la carretera, fan necessries les actuacions decidides del nou estat quan gaudeixi dels instruments que ens manquen. El consens existent a Catalunya i a Barcelona sobre la importncia
del Corredor Mediterrani de mercaderies fa pensar que la poltica dinfraestructures del nou estat
entendr aquest projecte com a prioritari. Davant daquesta prioritat, sobrir un debat estratgic
sobre el dilema entre el corredor dalta velocitat mixt actual i lantic traat per Portbou. En primer
lloc, el disseny de la xarxa actual dalta velocitat i la situaci de la concessi del tnel del Perts,
que requereix moltes circulacions a preus elevats per sostenir-se, posen en dubte la poltica actual
de promoure aquest corredor per a ls mixt entre passatgers i mercaderies. De fet, un creixement
del trnsit de mercaderies i de passatgers podria posar tamb lmits a la capacitat del tnel per
servir de forma eficient el trnsit mixt a mig termini. Com a mnim sense actuacions daltra
banda molt costoses sobre la infraestructura i sobre la gesti de lactual traat per adaptar la
xarxa a les necessitats de les mercaderies. En segon lloc, lalternativa basada en la recuperaci del
pas per Portbou amb ladaptaci necessria a lample internacional, que sacrificaria temps a canvi
de no trobar-se limitat per la coordinaci amb els serveis de viatgers, pels problemes en el tnel
del Perts o per la configuraci costosa de lactual traat, que dificulta la seva competitivitat en
termes de costos amb la carretera. Per contra, aix requeriria aportar una soluci de viabilitat o
de liquidaci de la concessi del tnel del Perts, amb els costos que es derivin daquesta decisi.
Tot i la voluntat de mirar al nord, cal tenir en compte que la mirada a aquests mercats no t
per qu substituir lampliaci del hinterland del port de Barcelona cap a la resta de la pennsula
Ibrica. Conquerir el mercat europeu no es troba en contradicci amb lactual aposta de lAutoritat Porturia en les terminals interiors o ports secs i la connexi ferroviria del port amb
aquests centres logstics. Lestratgia a la pennsula Ibrica ha de continuar essent competir amb
el port de Valncia per servir els mercats situats al corredor Barcelona-Saragossa-Madrid i en el
corredor de lEbre entre Barcelona-Saragossa-Navarra, aix com en les seves bifurcacions cap a
Castella i Lle i el Pas Basc. Esdevenir hub logstic en la cadena de distribuci ibrica i internacional, apostant pel valor afegit i la contribuci a la reducci de costos logstics per a les empreses,
semblen objectius ineludibles per a un port amb el potencial de Barcelona i amb la voluntat de
contribuir a leconomia del seu pas.
referncies
Renfe Viajeros, SA. Cuentas anuales e informe de gestin 2013. Renfe, Madrid, 2013.
EMEF. La mobilitat a la Regi Metropolitana de Barcelona. Enquesta de mobilitat en dia feiner. Autoritat del
Transport Metropolit.
221
Infraestructures
i mobilitat
en una capital
europea
del segle xxi
Germ Bel
Catedrtic dEconomia de la Universitat de Barcelona
arcelona ja s una capital europea, en sentit funcional i econmic. La regi metropolitana

de Barcelona s una de les grans rees metropolitanes del sud dEuropa, juntament amb
Madrid, Mil i Roma. Noms els dos grans colossos europeus, el Gran Londres i Pars - Illa
de Frana, tenen unes dimensions, una poblaci i una riquesa netament superiors. Tanmateix,
com Mil, Barcelona no t la condici de capital poltica destat. I s lnica ciutat important
dEuropa en la qual les principals decisions dinversi en infraestructures i de gesti dels equipaments de transport depenen dunes autoritats estatals que, lluny de tenir un paper drbitre
o facilitador entre les principals ciutats del seu estat, tenen un paper de part. Aix s, prenen
decisions dinversi i de gesti que subordinen els interessos sistemticament a les convenincies
de comunicaci de la capital poltica de lEstat. Aix ha suposat tradicionalment una dificultat important per dotar dunes infraestructures i una gesti daquestes que preparin de forma
ptima a Barcelona per fer el que ha de fer el sistema de mobilitat duna gran rea metropolitana:
connectar eficament amb el mn, articular-la adequadament amb la seva rea dinfluncia, i
promoure una mobilitat eficient i sostenible dins la seva prpia rea.
Barcelona t ara i per al futur proper una dotaci infraestructural adequada de les grans infraestructures de connectivitat global: laeroport per al trnsit de passatgers (i subsidiari per al de
mercaderies) i el port per al trnsit de mercaderies. A aix hi ha ajudat el fet que siguin infraestructures que no sn finanades pels pressupostos pblics, sin per les taxes pagades pels seus usuaris.
I en el cas de Barcelona, amb escreix, perqu ambdues infraestructures obtenen uns beneficis
financers considerables, part dels quals sn usats per les autoritats estatals en inversions i opera222
LLIBRE BLANC
cions moltes vegades mancades de propsit de mobilitat en altres installacions. La condici

de capital destat permetria fer realitat el que no ha estat viable (per s que hauria estat possible
i convenient): el control des de la proximitat de les decisions rellevants en matria dinversions,
de preus i taxes, i de gesti comercial daquestes installacions. I tamb permetria fer front molt
ms rpidament i de manera efica a les seues principals mancances, les connexions de transport
terrestre, especialment ferroviari, del port i laeroport, tant de temps necessitades i postergades.
Les infraestructures terrestres de comunicaci a mitjana distncia de Barcelona, autopistes i ferrocarril (de passatgers), presenten un nivell de dotaci adequat per a les comunicacions
radials amb Madrid. Per subsisteixen deficincies importants en les infraestructures terrestres
transversals, les que articulen la mobilitat al llarg de la Mediterrnia, tant cap al sud com cap al
centre dEuropa. Larticulaci regional amb ferrocarril, tot superant els dficits en leix mediterrani tant per a passatgers com per a mercaderies, guanyaria prioritat en un estat independent i
milloraria, per tant, larticulaci de Barcelona amb la seva rea territorial dinfluncia. Els efectes, bviament, serien positius no noms per a la capital del pas, sin per a tot el pas.
La mobilitat interna de la regi metropolitana t un gran forat negre en el funcionament del ferrocarril de rodalies especialment el de titularitat estatal, que presenta uns nivells de modernitzaci
i de servei molt inferiors al daltres urbs comparables a Europa, i inferior tamb al nivell de servei de
loferta collectiva de mobilitat dins lrea metropolitana prpiament dita. Les necessitats dinversi
en rodalies sn importants, i aquest s un dficit que perjudica leficincia de la gesti, per ms canvi
de titularitat formal de la competncia gestora que shagi fet. I tamb t conseqncies distributives
importants, ja que sn serveis usats ms habitualment per moltes persones de menor capacitat de
despesa. Aqu hi ha, probablement, la principal prioritat inversora en un futur immediat, que inevitablement un estat propi abordaria de forma ms decidida de la que sha observat fins ara.
En general, i aix tamb s aplicable a la mobilitat metropolitana, la millora en la gesti dinfraestructures i serveis t un potencial molt ms gran per augmentar el benestar que la inversi
fsica incremental. Tamb la gesti integral de la mobilitat. En aquest sentit, una capital europea
del segle xxi ha dabordar duna forma ms decidida i moderna els problemes de sostenibilitat
fsica i ambiental de la mobilitat. Sha de comenar a reflexionar a fons, i avaluar beneficis i
perjudicis de poltiques de pacificaci del trnsit i reducci de la contaminaci, com les taxes de
congesti que ja shan experimentat amb xit a ciutats com Londres, Estocolm, Copenhaguen o
Mil. Certament, que hagi funcionat b en aquests llocs no implica necessriament que tamb
hagi de funcionar b a Barcelona. Tanmateix, seria apropiat comenar aviat a analitzar-ho, perqu en algun moment sacabar la relativa pacificaci del trnsit privat que ha provocat la crisi
econmica, i es tornaran a experimentar fortes tensions en termes de congesti i contaminaci.
Finalment, per molt important tamb: una capital europea oberta al futur i al mn necessita
oferir espai perqu floreixi la innovaci, perqu es puguin experimentar i consolidar els canvis.
Aix requereix menys restricci reguladora i ms flexibilitat. Lelevat grau daccs dels ciutadans
als canvis tecnolgics i a les aplicacions mbils permet una relaci ms directa i flexible dels barcelonins, tant dels de tots els dies com dels que ho sn de passada, amb els serveis de transport.
Aix comporta conflictes inevitables en els sectors tradicionals, protegits per les regulacions i
perjudicats per les innovacions; conflictes que requereixen una gesti poltica que avalu adequadament costos i beneficis. La prioritat ha de ser, tanmateix, obrir Barcelona als canvis i al futur,
ja que aquest s un factor clau per atraure talent i dinamisme. Un repte imprescindible si, a ms
de vocaci de capital destat, es t vocaci de ser capital europea de primera.
223
Les finances
de lAjuntament
de Barcelona
com a capital
dun nou Estat
Nria Bosch
Marta Espasa
Institut dEconomia de Barcelona
224
LLIBRE BLANC
Introducci
i Catalunya esdev un estat independent, afectar aquest fet al finanament municipal i, en

particular, al finanament de lAjuntament de Barcelona com a capital daquest nou estat?
Aquesta s la pregunta a la qual pretenem respondre en aquest article.
Abans danalitzar el sistema de finanament que podr tenir lAjuntament de Barcelona, prviament cal definir les noves competncies que hauria o podria assumir. s a dir, primer cal establir les competncies que shan datribuir a la ciutat; en segon lloc, estimar quina despesa suposar assumir aquestes competncies, i finalment, dissenyar un marc de finanament adequat.
Hi ha un ampli acord en el mn acadmic que qualsevol sistema de finanament local ha de
complir una srie de principis perqu el seu funcionament sigui satisfactori. Duna banda, ha de
garantir els recursos necessaris per cobrir el cost de les poltiques de despesa que se li han traspassat; s lanomenat principi de suficincia. Daltra banda, el Govern municipal ha de disposar
dautonomia financera per poder decidir, dins dun marc normatiu ampli, lestructura i composici dels seus ingressos, incloent-hi de manera especial els ingressos fiscals; sn els anomenats
principis dautonomia fiscal i financera. Aquesta s una manera daugmentar la coresponsabilitat
fiscal dels municipis, la qual cosa millora la rendici de comptes dels poltics cap a la ciutadania
perqu permet valorar lactuaci de govern en les seves dues vessants: la despesa i els ingressos.
Un aspecte concret que sha de tenir en compte sn els costos associats a la capitalitat, que
actualment ja existeixen perqu Barcelona s la capital de Catalunya, per el fet de convertir-se
en capital dun estat els pot fer incrementar (aquest seria el cas, per exemple, de serveis com
seguretat ciutadana, protecci civil, neteja, parcs i jardins, urbanisme, manteniment despais
pblics, entre daltres). Tamb es poden ampliar els anomenats efectes desbordament en la prestaci dels serveis municipals, fet que ocorre quan ciutadans no residents utilitzen els serveis
municipals (per exemple, gesti del trnsit, neteja, manteniment de parcs i jardins, equipaments
culturals i esportius, etc.). Un altre factor que cal considerar s la prdua dingressos municipals
per substituci dactivitats privades per pbliques. El sl de la ciutat deixa de ser utilitzat per a
activitats econmiques o residencials per ser utilitzat per a activitats administratives, les quals,
en la majoria de casos, tenen importants exempcions i bonificacions en els impostos municipals,
cosa que redueix la recaptaci dels actuals impostos municipals. En aquest sentit, s raonable
defensar que els ciutadans de Barcelona puguin gaudir dels mateixos serveis pblics suportant
una pressi fiscal similar (principi dequitat), fet que haur de preveure el sistema de finanament municipal.1
Finalment, s recomanable que hi hagi una coordinaci elevada entre totes les administracions que intervenen en el model de finanament i, en aquest cas, entre la Generalitat i lAjuntament de la ciutat.
Aquest captol sestructura en cinc apartats: el primer s aquesta breu introducci; en el
segon, sanalitza la despesa que actualment fa lAjuntament de Barcelona; en el tercer, es realitza
una descripci i valoraci del seu actual sistema de finanament per poder analitzar en el quart
apartat les noves finances que podria tenir la ciutat si es converts en capital dun nou estat i,
finalment, en el darrer apartat es presenten les principals conclusions.
1. Vegeu Bosch, Espasa i Montolio (2014).

225
La despesa de lAjuntament de Barcelona

Segons dades liquidades de lexercici 2013, lAjuntament de Barcelona gestiona una despesa de
2.285,3 milions deuros, xifra que suposa 1.418 euros per habitant. Segons dades del pressupost
del 2013, sha previst destinar aquesta despesa fonamentalment a la prestaci de serveis pblics
bsics (un 45,5%), dels quals destaquen lhabitatge i lurbanisme (construcci, millora i conservaci dhabitatges; manteniment de la via pblica; manteniment dels edificis oficials; enllumenat
pblic, etc.) i el benestar comunitari i medi ambient (recollida i tractament dels residus, neteja
viria, abastament i distribuci daigua, clavegueram, enllumenat pblic, cementiri, etc.). La
segona gran partida de despesa de lAjuntament era la relativa a actuacions de carcter general,
amb el 17,7% del total, seguida de la producci de bns pblics de carcter preferent, amb un
13,8%, de la qual destaca leducaci i la cultura. En quart i cinqu lloc es situen les despeses en
actuacions de protecci i promoci social (10,0%) i les associades a actuacions de carcter econmic (6,4%). Finalment, cal assenyalar que la despesa derivada del deute pblic de lAjuntament
suposa el 6,6% del total del pressupost.
Aquestes xifres posen de manifest que lAjuntament de Barcelona i tamb el conjunt dels
municipis catalans presten uns serveis que podrem classificar de tpicament locals (urbanisme, enllumenat pblic, manteniment de les vies pbliques, recollida descombraries, benestar
social bsic, entre daltres). Tal com sha analitzat en el captol dorganitzaci territorial, si els
comparem amb els serveis que presten els municipis del conjunt de pasos europeus, sobserva
que els governs locals daquests pasos, a ms de prestar serveis tpicament locals, tamb estan
molt ms implicats en la prestaci de serveis vinculats a la sanitat, leducaci i la protecci social.
En aquest sentit, si el nou Estat catal pren com a referncia pasos com ustria, Blgica, Dinamarca, Sucia o Sussa, a ms daugmentar la despesa en els mbits propis de lestat del benestar,
caldria descentralitzar aquest tipus de serveis perqu tamb els prestessin les entitats locals,2 en
concret, a les vegueries i tamb als municipis duna certa dimensi. El trasps a tots els municipis
no resulta factible per la petita dimensi de molts dells.
bviament, laugment de competncies comportar ms despesa i aquesta shaur de sufragar amb ms ingressos. La qesti s amb quins tipus dingressos (impostos, subvencions o
altres) i, si s amb ms impostos, quins podrien ser els ms adequats, si shaurien dincrementar
els existents, buscar noves figures, augmentar les participacions, compartir impostos. Per donar
resposta a aquestes qestions, caldr analitzar prviament el model actual de finanament.
Les finances actuals de lAjuntament de Barcelona

Actualment, les finances de lAjuntament de Barcelona estan regulades per normativa estatal;
en concret, per la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i pel Reial
decret legislatiu 2/2004, de 5 de mar, pel qual saprova el text refs de la Llei reguladora de les
hisendes locals. No obstant aix, malgrat que el marc legislatiu s estatal, cal tenir present que
lEstatut dAutonomia de Catalunya regula aspectes importants dels governs locals, tant pel que
2. Vegeu Bosch i Espasa (2014).

226
LLIBRE BLANC
fa al marc competencial com quant al finanament. De fet, lEstatut preveu que el Parlament de
Catalunya aprovi la seva prpia llei de finances locals.
Quadre 1. Ingressos de lAjuntament de Barcelona. Liquidaci 2013
Milers deuros
% s/total
Impostos
977,054
39%
Impost sobre bns immobles (IBI)
600.466
24%
Impost sobre activitats econmiques (IAE)
92.677
4%
Impost sobre vehicles de tracci mecnica (IVTM)
63.725
3%
114.404
5%
21.924
1%
0%
893,194
36%
Participaci en lIRPF
49.790
2%
Participaci en lIVA
27.347
1%
6.723
0%
83.860
3%
Transferncies
1.106.367
44%
Transferncies corrents
1.085.427
43%
De lEstat (Fons Complementari)
954.605
38%
Altres
130.822
5%
Transferncies de capital
20.940
1%
Taxes, preus pblics i altres
323.571
13%
51.923
2%
44.454
2%
7.469
0%
2.458.915
98%
41.248
2%
2.500.163
100%
Impost sobre lincrement del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU)
Impost sobre construccions, installacions i obres
Altres impostos i impostos extingits
Total ingressos impositius
Participaci en impostos especials

Total participacions impositives
Altres ingressos
Ingressos patrimonials
Venda dinversions reals
Total ingressos no financers
Ingressos financers
Total
Font: Elaboraci prpia a partir de la liquidaci del Pressupost 2013
Pel que fa al model de finanament de lAjuntament de Barcelona, el primer que cal assenyalar
s que s el mateix que el de la resta de municipis catalans. Es basa en dos grans instruments: els
impostos, que lany 2013 van suposar el 39% dels ingressos no financers (977,1 milions deuros), i
les transferncies, que representen el 44% del total (1.106,4 milions deuros). Dins dels impostos,
destaca pel volum de recaptaci limpost sobre bns immobles (IBI), que genera el 24% del total
dels recursos; segueixen a molta ms distncia limpost sobre lincrement del valor dels terrenys
de naturalesa urbana (IIVTNU), amb el 5%; limpost sobre activitats econmiques (IAE), amb
el 4%; limpost sobre vehicles de tracci mecnica (IVTM), amb el 3%, i limpost sobre construccions, installacions i obres (ICIO), amb l1%. Barcelona, com la resta de municipis de ms
227
de 75.000 habitants, les capitals de provncia i de comunitats autnomes, disposa, a ms, duna
participaci en lIRPF, en lIVA i en els impostos especials (sobre hidrocarburs, tabac i alcohol).
Aquestes participacions van generar conjuntament noms el 3% dels ingressos totals (vegeu el
quadre 1).
Pel que fa a les transferncies, destaquen les corrents, que suposen el 43% dels ingressos totals
(1.085,4 milions deuros), mentre que les de capital tan sols constitueixen l1%. Dins de les primeres, hi t un paper fonamental la transferncia de lEstat que sarticula a travs de lanomenat
Fons Complementari de Finanament, el qual va suposar en lexercici 2013 954,6 milions deuros, el 39% del total dels ingressos.
Aix doncs, el 2013 els impostos i les transferncies aporten el 83% dels ingressos municipals.
La resta de recursos prov de les taxes, preus pblics i altres (13%), dels ingressos derivats dels
rendiments del patrimoni ms la venda dinversions reals (2%) i dels ingressos financers (2%).
La simple descripci daquesta estructura dingressos posa de manifest que aquest model de
finanament presenta problemes importants, entre els quals destaquen els segents:3
1. Una manca dautonomia financera provocada per una dependncia excessiva de les transferncies, especialment del Fons Complementari de lEstat, fet que comporta una falta de
coresponsabilitat fiscal.
2. Dificultat de compliment del principi de suficincia financera, ats que lactual marc competencial dels municipis dificulta el clcul de quins sn els recursos necessaris per fer front al
cost de la prestaci dels serveis que tenen assignats.
3. Manca dautonomia fiscal, atesa la reduda capacitat de decisi sobre els principals elements
tributaris dels diferents impostos municipals, especialment els tipus impositius.
4. Inexistncia dun mecanisme anivellador dels recursos dels municipis que doni compliment
a algun principi explcit dequitat. Sobserven diferncies importants en el volum de recursos
per habitant que tenen els municipis.
5. Manca de mecanismes de seguiment i actualitzaci del model que assegurin lestabilitat dels
recursos municipals. La canviant situaci social i econmica fa necessria lexistncia de
mecanismes (tcnics i institucionals) que permetin adaptar el model a la nova realitat. En
aquest sentit, cal aprofundir en lanlisi de les possibles vies dactualitzaci del model.
6. Manca de mecanismes de coordinaci que facilitin la lleialtat institucional. La distribuci
de fonts dingressos i de despeses entre diferents nivells de govern comporta necessriament
una coordinaci sistemtica de les seves actuacions, de manera, per exemple, que el fet de
crear noves necessitats de despesa a altres administracions vagi acompanyat dels recursos
suficients per poder fer-hi front.
A ms daquesta problemtica, si Barcelona es converts en la capital dun nou estat, seria aquesta
la millor estructura del sistema de finanament per a lAjuntament de Barcelona? Quins escenaris es poden explorar? A continuaci intentarem donar resposta a aquestes qestions.
3. Per a una anlisi ms detallada, vegeu Espasa i Vilalta (2013).

228
LLIBRE BLANC
Models de finanament per a Barcelona

com a capital dun Estat
Tal com sha comentat, per dissenyar un nou model de finanament de lAjuntament de Barcelona, prviament cal conixer quines sn les competncies que haur dassumir i quin cost
suposa proveir els nous serveis que se li puguin traspassar a fi de garantir el principi de suficincia, autonomia, coresponsabilitat i equitat.
A escala europea, lestructura dingressos no financers varia substancialment entre els diferents pasos, depenent de quina sigui la seva principal font dingressos. Hi ha tres grans fonts
de recursos no financers: impostos, subvencions i altres recursos, com ara taxes, preus pblics,
ingressos patrimonials, etc. En termes de la mitjana de la UE-15, el pes relatiu dels impostos s
del 37% dels ingressos no financers; el de les subvencions, del 43%, i el dels altres ingressos no
financers, del 20%.4
Els impostos sn la primera font de finanament local als pasos nrdics: Sucia (71% del total
dingressos no financers), Dinamarca (52%) i Finlndia (50%), per tamb a pasos com ustria
(56%), Frana (54%), Blgica (49%) i Alemanya (41%). A la resta de pasos, les subvencions tenen
un pes relatiu ms elevat, llevat del cas de Grcia, on ho sn els altres ingressos no financers. Pel
que fa referncia al pes de les subvencions, destaquen Holanda i el Regne Unit, on representen el
67% i el 66% respectivament del total dingressos locals no financers.
En funci de la naturalesa dels impostos, es poden distingir quatre models: el dels pasos
anglosaxons, el dels pasos nrdics, el dels pasos federals i el dels pasos llatins.
El model anglosax, que englobaria el casos dIrlanda i el Regne Unit, es caracteritza per
basar la imposici local en una sola figura, limpost sobre la propietat immoble. En aquests
pasos s, doncs, lnica figura impositiva dmbit local. Un altre model destacable s el dels
pasos nrdics (Dinamarca, Finlndia, Sucia). La caracterstica principal daquest model s que
la tributaci local se centra en la imposici sobre la renda individual, que t un gran pes relatiu al
costat daltres figures impositives, com ara la imposici sobre la propietat immoble i la imposici
sobre la renda de societats, que tenen una importncia residual. A Sucia s lnica figura impositiva i als altres dos pasos representa al voltant del 90% dels ingressos impositius. La forma
destructurar la imposici local sobre la renda es basa en un sistema de compartiment de bases
imposables entre el Govern central i el nivell local de govern. s a dir, els governs locals (municipis i comtats) adopten la base imposable de limpost central sobre la renda i sobre aquesta base
apliquen el tipus impositiu que estableixen lliurement (no hi ha lmits). Els tipus impositius sn
sempre proporcionals.
El tercer model s el que presenten els governs locals dels pasos federals europeus (Alemanya, ustria i Blgica) i es caracteritza per ser una barreja dels dos models anteriors, lescandinau i langlosax. Aix doncs, hi trobem la imposici sobre la propietat immoble i la imposici
sobre la renda individual, aquesta ltima amb ms importncia que la primera, llevat del cas de
Blgica. El pas on limpost sobre la renda individual t ms pes relatiu s ustria, on representa
el 49%% dels ingressos impositius a escala local. El segueixen Alemanya i Blgica, amb el 41%
i el 32% respectivament. A Blgica limpost local sobre la renda consisteix a establir un tipus
4. Vegeu Bosch i Espasa (2006).
229
proporcional sobre la base imposable de limpost central sobre la renda. Alemanya i ustria
gaudeixen daquesta font dingressos en forma de participaci impositiva sobre limpost federal
sobre la renda; per exemple, els municipis alemanys participen en un 15% de la recaptaci que
obtenen per aquest impost en el seu territori. Al costat daquestes dues figures en trobem daltres
de menor importncia relativa. Amb tot, cal destacar la imposici sobre lactivitat econmica
que es concreta amb un impost propi tant a Alemanya com a ustria i grava els beneficis reals de
les activitats econmiques. Tamb cal dir que els governs austracs tenen participacions en una
gran part dels impostos federals.
Lltim model a destacar s el llat (Espanya, Frana, Grcia, Itlia i Portugal), que es caracteritza per una estructura impositiva molt diversificada, lescassa importncia de la imposici
sobre la renda individual i el pes apreciable de les transferncies.
En vista daquestes diferents realitats i tenint en compte la situaci actual, el nou model de
finanament de la ciutat de Barcelona shauria de configurar de manera que els impostos tinguessin una importncia molt ms gran que la que tenen actualment i, en canvi, es redus el pes
de les transferncies.
En relaci amb els impostos, un disseny coherent seria el dels pasos federals europeus, on
predominen dues figures: la imposici sobre la propietat immoble i la imposici sobre la renda
personal, a les quals safegeixen altres impostos de segon ordre. Aquesta estructura s altament
coherent amb el fet que Barcelona, dins daquest nou estat, hauria de prestar els serveis locals
tpics i, per tant, molt vinculats a la propietat immoble, per tamb altres serveis com leducaci,
la sanitat o els serveis socials. Com que en aquest cas sn serveis que es centren en les persones,
sembla raonable que una part important dels ingressos de la ciutat provingui tamb de la imposici personal. En aquest sentit, una experincia interessant s el cas dels pasos nrdics que comparteixen limpost amb el Govern central. s a dir, els governs locals adopten la base imposable de
limpost central sobre la renda i sobre aquesta base apliquen el tipus impositiu que s de carcter
proporcional. Amb aquest disseny es garanteixen molt ms lautonomia financera i la coresponsabilitat fiscal que amb un disseny de participacions impositives en la recaptaci daquest impost.
Quant a lIBI, cal assenyalar que per les seves caracterstiques destabilitat s limpost municipal per excellncia. Per tant, ha de ser un pilar bsic de les finances municipals i tenir segurament un paper ms important per la seva potencialitat recaptatria. En aquest sentit, per, per
millorar limpost cal revisar profundament el sistema destimaci dels valors cadastrals i augmentar lautonomia fiscal en relaci amb els tipus impositius que shan daplicar, les deduccions
i bonificacions.
La resta dimpostos tindrien un paper secundari i es podria aprofitar el moment de creaci
dun nou Estat per redefinir-los (aquest seria el cas de lIAE, que caldria dissenyar-lo de manera
que gravs efectivament el benefici real de les empreses), reassignar-los entre les diferents administracions (en aquesta situaci es troba limpost sobre vehicles, que podria passar a ser de la
Generalitat), eliminar-los (com limpost sobre plusvlues, que genera una doble imposici i actualment no t gaire sentit) o introduir-ne de nous i ms moderns, com limpost turstic.
Pel que fa a les transferncies, provindran de la Generalitat i haurien de garantir el principi de
suficincia. En concret, shaurien de dissenyar de manera que cobrissin els costos de la prestaci
dels serveis traspassats a lAjuntament que no quedessin coberts per la recaptaci dels impostos
municipals associada a un esfor fiscal mitj, aix com els possibles costos de capitalitat que
suposaria per a Barcelona ser la capital dun nou Estat. En aquest sentit, seria necessari establir
230
LLIBRE BLANC
un mtode de clcul de les necessitats de despesa per poder calcular el volum de la transferncia
i el disseny de la seva distribuci entre els diferents municipis.
La resta dingressos han de complementar aquests dos pilars del finanament municipal, per
cal tenir en compte que als municipis, pel fet de ser unes administracions bsicament subministradores de serveis pblics, s on hi ha ms possibilitats dutilitzar els ingressos basats en el
principi de contraprestaci. Aix doncs, les taxes, preus pblics, contribucions especials i altres
ingressos tamb tenen un cert recorregut i s probable que aquests instruments tinguin una
utilitzaci ms intensa en el futur.
En relaci amb laccs al crdit, caldria establir uns lmits, per aquests shaurien de fonamentar en la situaci financera del municipi per evitar penalitzar els ajuntaments que tenen una
situaci totalment sanejada.
Finalment, la nova regulaci sobre finanament local sorgida del nou Estat catal hauria de
garantir els principis de collaboraci entre les dues administracions (central i local), el principi
de lleialtat institucional i el destabilitat, i considerar si Barcelona, com a capital dun nou estat,
hauria de gaudir dun sistema especial de finanament municipal.
Conclusions
Davant la pregunta de quin impacte tindria per a les finances de lAjuntament de Barcelona que
Catalunya esdevingus un estat independent, la resposta cal trobar-la en loportunitat de dissenyar un nou model de finanament local.
Aquest nou model hauria de donar resposta a les noves competncies que shaurien datribuir
als grans municipis i tamb als costos de capitalitat que comporta tenir aquest nou estatus. Disposar de models de referncia ens permet visualitzar un escenari de futur en el qual la ciutat de
Barcelona assums noves responsabilitats en lmbit de leducaci, la sanitat i els serveis socials,
aix com un sistema de finanament coherent amb aquesta nova realitat. En aquest sentit, el nou
model de finanament sha de basar fonamentalment en els impostos, dins dels quals creiem que
hi han de tenir un paper fonamental lIBI i lIRPF, per Barcelona hauria de comptar amb una
major autonomia fiscal per poder modificar els elements ms perceptibles daquests impostos,
com sn les tarifes i les deduccions. Com a recurs complementari, es preveu una transferncia de
la Generalitat que, a ms de garantir el cost dels serveis bsics, sufragus els costos de capitalitat.
Finalment, cal establir un nou marc de relaci entre la Generalitat i els ajuntaments en el qual es
garanteixin els principis de collaboraci i lleialtat institucional.
bibliografia
Bosch, N., i Espasa, M. Un estat del benestar com el dustria o Sussa. A: 1714-2014. El cam cap a la
independncia, vol. IV: Fundant un nou pas. Ara Llibres, pp. 103-113. 2014.
Bosch, N.; Espasa, M., i Montolio, D. Should the Spanish big cities be financially compensated? Cost
and benefits of being a capital/central city, Hacienda Pblica Espaola/Review of Public Economics [en
premsa], 2014.
Espasa, M., i Vilalta, M. Una diagnosi de la situaci actual de la hisenda dels municipis de Catalunya.
Nota dEconomia, nm. 101, pp. 9-31. 2013.
231
Barcelona, capital
de Catalunya
Reflexions
a lentorn
de la ciutat,
la biodiversitat,
els boscos
i la sostenibilitat
Mart Boada
Professor titular, investigador
ICTA. Departament de Geografia. Universitat Autnoma de Barcelona
Forum Global 500 NNUU
232
LLIBRE BLANC
Nova cultura de la sostenibilitat. Aspectes conceptuals
a uns anys, a Pretria (Sud-frica) vaig tenir la fortuna de conixer el malaguanyat Nelson
Mandela, lder social, daquells que la histria de la humanitat regala amb comptagotes.
Ens va dir: La gran causa del futur de la humanitat s la lluita pel medi ambient. La transcendncia de la frase em va colpir i, sobretot, em va ajudar a comprendre la dimensi social de les
qestions mediambientals, all que lecleg mexic Vctor Toledo anomena crisi civilitzatria.
Aix significa que els problemes ambientals no fan referncia de forma estricta als problemes
sectorials de contaminaci o de determinats impactes al medi, sin que van molt ms enll, ja
que es tracta duna crisi que afecta de forma transversal amb formes i intensitats diferents a totes
les variables de civilitzaci actuals, de manera que, tot i els innegables avenos cientfics, tecnolgics i socials, shauria produt el que Stavrakakis defineix com una dislocaci ambiental, que
indicaria que hi ha lmits per al creixement, lexpansi econmica, la demanda energtica; uns
lmits imposats per lescenari existencial, que representa el planeta.
Malgrat la tensi derivada de la crisi ambiental, aquesta podria tenir alguns components
positius. Fa algunes dcades, un intellectual catal notori, Duran Farell, definia la crisi ambiental i la formulaci associada de desenvolupament sostenible com la tercera gran revoluci de la
humanitat. Aquesta nova revoluci, gens cruenta i sense unvoques paternalitats filosfiques al
darrere, hauria de conduir a la consolidaci social de la cultura de la sostenibilitat, lassoliment
de la qual requereix noves formes de participaci/intervenci, en qu fins i tot lantagonisme i la
discrepncia poden esdevenir elements positius, que no shan deludir com en qualsevol variable
de confrontaci, sin que, ben al contrari, shan dincorporar en els processos de participaci
com a valors: aquesta s, sens dubte, una novetat important.
Aquesta nova cultura treballa per una nova tica, per un futur sostenible que no vol dir
res ms que durable, des de lequitat, per topa amb dificultats serioses. Una de les principals
dificultats t a veure amb la impossibilitat dassolir un futur ambientalment i socialment solidari
a partir duna equaci tan simple com ara que amb el model de desenvolupament dominant
aix no s possible. En una suposici desitjable i utpica, el tercer mn el 80% de la poblaci
mundial, que disposa escassament del 20% de recursos totals del planeta hauria darribar a
assolir els mateixos nivells de consum del primer mn, que t una distribuci completament
invertida s a dir, el 20% de la poblaci sapropia del 80% dels recursos totals. Aix doncs, en
aquest supsit dequitat distribucional, per mantenir la proporci caldrien dos planetes Terra
ms; una opci que posaria de manifest que lequitat sincera a escala planetria no s possible,
sin que caldria canviar profundament les formes dapropiaci i de relaci dels humans amb els
recursos i el medi.
A lhora de plantejar alternatives a la crisi ambiental, una altra de notria s el que sha definit
com a fenomen de babelisme conceptual, que no vol dir altra cosa que la utilitzaci dispar i
confusa de termes diferents per definir situacions semblants o, a linrevs, laparici de termes
iguals o semblants per definir elements conceptuals diferents. Per superar aquesta falta de consens semntic, Frijof Capra invoca lalfabetitzaci ambiental, s a dir, treballar lestabliment dun
consens semntic i conceptual, aix com una millora dels coneixements bsics dels processos
socioambientals.
233
Una primera dificultat apareix a lhora de definir amb claredat el mateix concepte de medi
ambient. Atesa la naturalesa relativament moderna de la seva definici, i a causa del seu carcter
complex i subjectiu, presenta definicions de naturalesa mplia, parcials i/o sistmiques.
Un exemple el trobem en Monod, que defineix el medi ambient com aquell concepte que
serviria per descriure tota la societat: institucions, cultura, naturalesa, hbitat, ciutat, economia,
tcnica. Una altra definici sorgida dun grup de treball de la Unesco parteix de la teoria dels
sistemes, que usa el terme medi ambient com a concepte fonamental i el defineix com sistemes multidimensionals dinterrelacions complexos en estat continu de canvi. De les definicions
mplies, de manera especial es podria acceptar que el medi ambient s el marc o entorn vital, i
shi desenvolupa tot el sistema de relacions essencials de lindividu i de la societat.
Els termes medi i ambient, que presenten una sinonmia evident, signifiquen si fa no fa el
mateix, sn reiteratius. Nosaltres som partidaris de la definici de Monod, pel que comporta de
globalitat i dinterdisciplinarietat obligada respecte a la seva anlisi, interpretaci i gesti, superant algunes tendncies clssiques, en certa manera corporativistes, en el sentit que la recerca
ambiental procedia a fer-la essencialment des de les cincies experimentals, sense el concurs dels
cientfics socials.
Una mostra daquest confusionisme semntic la trobem consultant documentaci. Fixemnos en quatre definicions comunes de medi ambient:
Medi ambient:
a. Conjunt delements que poden actuar sobre lindividu.
b. Conjunt de factors:
fsics;
qumics;
biolgics, als quals est sotms un sser viu.
c. Conjunt de totes les formes o condicions externes que actuen sobre un organisme, una poblaci, una comunitat.
d. Serveix per definir tota la societat i la natura, hbitat, ciutats, economia, institucions i cultura.
Tanmateix, per, alguns autors sn crtics amb el que anomenen noci utpica de la societat
sostenible, organitzada al voltant duna concepci fantasmtica de la natura, com un punt
suprem dunitat, estabilitat i harmonia, com a garantia per fer possible acabar amb les divisions
i discrepncies. Consideren aquest propsit una utopia que, com totes les visions utpiques, sassembla a les utopies anteriors i que probablement tindr el mateix dest.
Amb aquests supsits, la natura no s harmonia, equilibri i ordre; en el cas dacceptar aquesta
harmonia fins a les darreres conseqncies objectives, sha dacceptar que la intervenci humana
no pot destruir-la. Malgrat el que els humans poden fer que s molt, sassolir una(es)
nova(es) harmonia(es). Aquesta visi de la natura planteja que cap fantasia ideolgica no pot
impedir que la natura retorni sempre al seu lloc.
Lecologia ha derivat cap a una ecologia del caos. Alguns dels punts nodals que la sustenten
sn el fet que els canvis en la natura no tenen una direcci determinable: senzillament, continua
sempre sense abastar un lloc estable. Daquesta manera, el paradigma hegemnic s superat pel
paradigma de la pertorbaci i les teories de lordre i lestabilitat ecolgiques sn substitudes per
les teories del canvi.
234
LLIBRE BLANC
Arreu on hom busca constncies, hom hi troba canvis. Linesperat ens continua colpejant
el rostre, en una clara manifestaci de la irreductibilitat de la natura. Una natura que s en
ella mateixa turbulenta i desequilibrada; sovint semblaria que, en lloc de reconixer aquesta
natura, hem optat per obtenir formulacions ideolgiques a fi de simular formes postmodernes
de confiana.
Alguns daquests recursos, com ladoraci als artefactes tecnolgics, han provocat el que sha
denominat la sndrome dautosuficincia excessiva de principis de millenni, que situa la cincia i la tecnologia com una religi, les quals, enfront de les grans problemtiques socioambientals, finalment podran superar qualsevol crisi. Alguns posicionaments actuals serien el resultat
contemporani duna fe que t molts segles, segons la qual a travs del sistema tecnolgic modern
podem escapar de la condici humana, essent una reacci a les noves contradiccions, que es pot
definir com ladopci voluntria duna illusi com si fos una realitat realment real; la realitat,
per, a lltim tornar a irrompre.
Per entendre la crisi ambiental i apuntar lnies de comproms, segurament es fa del tot necessria la incorporaci de les noves aportacions conceptuals. Algunes han estat descrites modernament per diferents autors, com ara la inseparabilitat dels processos socioambientals que
intervenen en el medi. Aquesta planteja la dificultat metodolgica duns sistemes i duna natura
(com un tot), que expressen una part important de la manera de ser social i institucional. Lecleg Santos Casado ens diu que el medi ambient/ medi natural expressa una manera especfica
de realitat social i ambiental, on el temps histric i el temps ecolgic formen una unitat, en un
procs dentropia accelerada, una entropia que imposa lmits materials als fenmens socials,
per no els governa.
Malgrat la diferncia dels temps geolgic, biolgic i histric, actualment tots ells convergirien
a travs duna velocitat sense precedents introduda per via exgena, per la intervenci humana
cap al canvi ambiental. Per a Margalef, lacceleraci dels processos redueix la capacitat dacci
correctiva dels humans per esmenar processos que poden esdevenir fortament pertorbadors.
La civilitzaci occidental, en gran part per tradici ptolomeica, ha posat lespcie humana
al centre de lUnivers, no com un homnid modest que forma part de les biocenosis, sin com
a obra de la Creaci, sempre guanyador i dominador del mn, observador i actor nic. Alguns
autors sostenen que caldria abandonar les formulacions antropocentristes convencionals en relaci amb la natura. Per a la interpretaci del medi ambient/medi natural i els seus problemes cal
conixer els principis bsics dels metabolisme dels ecosistemes, i els fluxos denergia i la circulaci de la matria, aix com els components humans i les formes socials de relaci amb lentorn.
Som de la natura i som a la natura; cap coneixement no pot fer-se esquiu a aquest desafiament: constituir un saber sobre la natura en la qual els humans ens reconeixem part integrant,
i no instncia de domini, estranya i hostil. Amb tot, la dinmica de les societats difcilment es
pot explicar tan sols amb les lleis de la natura: ni lecologia per ella sola pot explicar totes les
modalitats de relaci entre la societat i la natura, dac la necessria interdisciplinarietat. Cultura
i ecosistemes formen part de la interacci entre dos sistemes complexos, que generen un grau
superior de complexitat.
235
El paradigma de la sostenibilitat, una eina per al canvi

Malgrat el babelisme conceptual que genera la crisi ambiental, hi ha un important consens a
acceptar que pot ser superada aplicant criteris de sostenibilitat. Un paradigma, la sostenibilitat,
que darrel, com no podia ser duna altra manera atesa la naturalesa humana, t constructors
i destructors. Com se sap, es tracta dun terme sociolingsticament reeixit: va aparixer lany
1987 i en poc temps sha incorporat amb xit al discurs social. De moment, lxit s sociolingstic la part ms aparent, fins i tot amb un cert efecte balsmic. En el nivell ms complex de
la conceptualitat i en el seu trasllat a laplicaci s on apareixen les dificultats.
La superaci de la crisi ambiental es formula tot i una inobviable complexitat a partir del concepte de desenvolupament sostenible, que s aquell desenvolupament que satisf les necessitats
del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves. Si una
activitat s sostenible, virtualment es pot mantenir per un temps indefinit.
El fonament de la vida sostenible s una tica basada en el respecte i la consideraci per tots
i cada un dels altres i per la Terra. El desenvolupament no es pot aconseguir a compte daltres
grups o de les generacions futures, ni pot constituir una dificultat per a la supervivncia de les
altres espcies.
Els costos i beneficis derivats de ls dels recursos i de les activitats de conservaci ambiental
els han de compartir equitativament les diferents comunitats, els rics i els pobres, i la nostra
generaci i les futures.
El principi de sostenibilitat t nombrosos detractors i una enorme dificultat dimplantaci
sincera. Es proposa plantar cara a laspecte ms negligible i arriscat del nostre sistema de pensament econmic modern: el dogma de la necessitat del creixement continu, que mitjanant lanomenada lnia postindustrial sostindria que no hi ha cap problema a tornar-se ms ric, ja que aix
hi haur ms recursos per netejar el medi ambient i ms demanda social de fer-ho.
Alhora, sacusa la crtica a la bandera de desenvolupament sostenible destar amarada de la
idea que per a una espcie tecnolgica, com s lhome actual, no hi ha cap lmit referit a la capacitat de sustentaci de la Terra. Actualment el nostre model de vida no seria sostenible, tal com
sha dit abans, si de manera sobtada es poss en marxa una utpica i impossible solidaritat amb
el tercer mn i aquest, dem al mat, es desperts amb els nostres models de vida i ndexs de
consum; la capacitat de crrega del Planeta no ho podria suportar.
En un nivell ms prosaic, el principi de sostenibilitat ha estat present amb noms diferents
fins i tot sense nom al llarg de la histria humana. Era all que sabien perfectament les nostres
vies: si volien tenir ous per alimentar-se, no havien de posar mai la gallina a la cassola.
Sostenibilitat: realitat o quimera?

La pertorbaci del medi ambient mundial, la desigualtat dingressos i el medi de cultiu per al
conflicte existeix avui per causa del sobreconsum i la sobrepoblaci.
A la Cimera de la Terra de 1992 es va deixar prou clar que lestil de vida dels pasos del Nord
no era sostenible, si sostenibilitat volia dir que els estils de vida respectius i els ndexs de consum
podien ser copiats per sis mil milions de persones o ms.
236
LLIBRE BLANC
Tornant a la definici de desenvolupament sostenible, expressi central de lInforme Brundtland, de vegades sentn com una advertncia al Sud perqu orienti el seu desenvolupament una
mica ms en la direcci dun consum baix de recursos i tamb perqu aturi el creixement de la
poblaci. Segons el nostre humil parer, aix s un malents. Al llarg de la histria no ha funcionat mai cap advertncia als desfavorits en el sentit que no segueixin el cam dels afavorits.
Noms hi ha dues maneres devitar que el Sud desenvolupi ms insostenibilitat: o b utilitzar la
fora i les barreres fsiques per impedir que el Sud emuli el Nord, o b canviar el Nord; per exemple, canviar-ne el model, de manera que pugui ser copiat. Si considerem la primera alternativa
alhora immoral i poc realista, sarriba a la conclusi que la sostenibilitat principalment s un
problema del Nord.
Alg ha formulat el concepte de neopietisme o descapisme ambiental com aquelles prctiques del primer mn destinades a adherir-se a la conservaci de letnisme i els paisatges intocats
del tercer mn. A travs daquestes activitats, el primer mn redimirem la nostra intranquillitat
de conscincia ambiental per les imparables agressions lligades al nostre model de creixement,
amb una irrefrenable petjada ecolgica, i ticament intentarem sublimar el tercer mn, posant
una atenci elevada en els impactes que ha sofert.
En una experincia personal recent viscuda en una rea indgena a Mxic, vam tenir loportunitat de discutir amb joves indgenes de la zona, els quals desitjaven tenir el nivell de desenvolupament i les oportunitats dels nostres joves. Per exemple, volien portar unes vambes com nosaltres
i no espardenyes de fibres vegetals de la selva. Aquesta consideraci, lluny dsser una ancdota,
s una metfora que expressa amb molta claredat un greu problema dequitat i els efectes duna
globalitzaci esbiaixada i explotadora.
Hi ha, doncs, una realitat ambiental que posa de manifest una crisi que va ms enll duna
natura ms o menys maltractada; una crisi que, si b s superable, no s menys cert que per
ser-ho ha de partir del comproms dels individus, en lactitud personal i en el comproms pel
canvi social.
Una via obligada de treball per no quedar-se en lactitud evasiva de lescapisme s el plantejament, quasi tpic, de pensar globalment i actuar localment. No des de supsits localistes i
endogmics sin a partir de la premissa que la millor manera per ser ambientalment solidari i
universal s actuar localment, no de manera tancada, per s com a punt de partida per entendre
el carcter global dels problemes socioambientals.
En aquest repte, la ciutat sostenible hi t un paper essencial. La sostenibilitat sha dassolir, tot
i la complexitat, a les ciutats. Aquest s el gran repte de Barcelona, una ciutat que com a capital
dun pas comproms amb el futur hauria de projectar el present i el futur en un escenari de
sostenibilitat exemplar.
En aquesta lnia exposada, all que ha de fer possible un futur sostenible des del possibilisme
s lacci local a partir del conegut paradigma pensar globalment i actuar localment; no des
dun localisme tancat, sin des duna acci local compromesa encarada al futur, a partir de noves
formes de desenvolupament basades en els principis de sostenibilitat.
La capital de Barcelona ha de poder liderar, atesa la seva posici novella, illusionada, les
frmules ms convenudes de capitalitat en les noves formes de relaci i dintervenci en el territori, i de funcionament social, comproms amb el medi ambient
237
Canvi ambiental global

Enfront de la crisi ambiental, el debat entre cincies socials i cincies experimentals presenta
diferents fronts, la majoria dels quals no semblen fcilment reconciliables.
Una via doptimisme respecte a una hipottica superaci es pot trobar tmidament anunciada en les modernes tendncies danlisi globalistes, inserides en les diferents variables del
denominat canvi ambiental global. Com es veur, des de perspectives disciplinries diferents,
algunes certament convergents, es plantegen frmules dinvestigaci per a la comprensi dels
mltiples i complicats canvis produts a escala planetria. Alguns daquests canvis tendeixen a
modificar la naturalesa dels mateixos sistemes que ens donen suport existencial. Els diferents
estudis cientfics cada cop mostren amb ms rigor que el factor fonamental daquests canvis
cada vegada ms rpids va lligat a les seves activitats humanes. Justament va ser durant els
anys vuitanta del segle passat que la comunitat cientfica que treballava en les anlisis diverses
de la crisi ambiental va comenar a pressionar perqu sinvestigus el factor hum com a causa
del deteriorament de lentorn. Com a conseqncia daquest procs, a principis dels anys noranta
es va llenar un programa de recerca internacional destinat a analitzar com afecta lactivitat
humana el deteriorament de lentorn i els efectes daquest deteriorament en la societat, aix com
a estudiar les formes de mitigar aquests impactes.
Aix sorgeix el Programa Dimensions Humanes del Canvi Global en el Medi Ambient (HDP),
que, conjuntament amb el Programa Mundial del Clima (WCRP), de lOrganisme Mundial de
Meteorologia, i el Programa Internacional Geosfer-Biofera (IGB), del Consell Internacional
dUnions Cientfiques (ICSU), representa els projectes dinvestigaci ms notoris en les anlisis del canvi ambiental global. La fusi dels dos projectes HDP i IGBP posa de manifest
la voluntat dintegraci de la dimensi humana amb la biofsica, de la qual sorgeix el grup de
treball sobre el usos i les cobertes del sl (LUCC).
Dimensi biofsica del canvi global

Per a Walker i Steffen, el terme canvi global sovint sentn de forma confusa. Hi ha una tendncia a simplificar i a relacionar el canvi global amb el canvi climtic i amb el consegent
escalfament de la Terra, per veritablement el concepte comprn molt ms. Hi ha uns altres components ms immediats, com ara la conversi i modificaci directes dels ecosistemes terrestres,
la prdua accelerada de biodiversitat i lalteraci qumica de latmosfera.
Alguns autors com Saur i Breton sostenen que el canvi ambiental global sempre s presentat
com un fenomen de connotacions negatives. Tot i acceptar lobjectivitat daquestes connotacions, reconeixen que sn les caracterstiques materials i morals les que guien definicions, valors
i actituds davant les alteracions introdudes en els sistemes ambientals i en els paisatges. Aix
doncs, segons aquests autors, convindria relativitzar la noci de canvi global i recordar que les
accions humanes al llarg de la histria pel que fa al medi i especialment als paisatges poden ser
valorades negativament, per tamb positivament.
238
LLIBRE BLANC
Aproximaci biofsica al canvi global

Gaireb durant tota la seva existncia, lHomo sapiens ha estat un caador recollector, i el nombre de la seva poblaci, aix com els seus moviments i el seu estil de vida, han estat controlats
per les mateixes limitacions ecolgiques que han controlat els altres grans mamfers. La poblaci
humana no arribava al mili quan es va iniciar lactivitat agrcola, fa uns 10.000 anys; des de llavors, la poblaci sha disparat exponencialment fins a arribar a superar els 7.300 milions actuals.
Un exemple dels efectes del canvi denergia (arribada dels hidrocarburs) en els nostres paisatges es fa pals de forma rellevant amb un increment molt notori de la superfcie forestal, un
aspecte daltra banda escassament treballat des de la perspectiva de la correlaci canvis ds canvis de paisatge.
Amb la globalitzaci econmica, les petjades ecolgiques de grups particulars de gent i
nacions sestan estenent a llocs distants. En el cas de Barcelona, la petjada ecolgica individual
dna un valor dunes 3,5 ha per persona i any, i la petjada global dna una superfcie aproximada
sis-centes vegades superior al municipi total, segons Relea i Prat.
Amb el rpid creixement de les poblacions humanes i de les seves activitats, aquestes petjades
tamb creixen en intensitat, sobreposant-se en lrea i ampliant limpacte. Si les agafem conjuntament, sn tan considerables que afecten mesurablement els compartiments principals dels sistemes de la Terra com latmosfera, els sls, els biomes terrestres i costaners i els fluxos de matria
i energia entre aquests compartiments. Aquesta s lessncia del canvi global.
Canvis en els usos del sl i en les cobertes del sl

Com acabem de veure, tant en lmbit local com a escala global, els canvis induts per causes
socioeconmiques en els usos del sl i en les cobertes del sl sn, amb diferncia, el component
ms dominant del canvi global pel que fa a limpacte en els ecosistemes terrestres. Segons Fisher,
els canvis de la coberta del sl estan directament relacionats amb les alteracions en el funcionament de la Terra, ja que:
Tenen implicacions molt importants per a lequilibri de la radiaci global i els fluxos denergia.
Contribueixen als canvis dels cicles biogeoqumics.
Modifiquen els cicles hidrolgics.
Influeixen en la complexitat ecolgica.
Crutzen preveu un increment en la producci de gasos nocius per a latmosfera, i Pielke i Avissar,
efectes directes en el clima regional. En la nostra escala, a Catalunya ja sha pogut detectar un
increment de la mitjana de temperatura en els darrers cinquanta anys superior a 1 C i alguns
processos de bioinvasi significatius. A ms, en general, els canvis produts en el land use, en
particular la regressi de lactivitat agrcola i ramadera, han representat una reducci de les
superfcies de paisatges herbacis a favor dun increment de paisatges llenyosos amb una reducci
considerable, com sha dit, de mosacisme estructural i cromtic.
Els efectes del canvi de les cobertes del sl sobre la composici de la vegetaci i lestructura
dels sls sn clarament visibles (sn canvis en lestructura de la superfcie terrestre). Aix mateix,
hi ha efectes significatius en el funcionament i lestructura fsica, qumica i biolgica dels sls
que es deuen a aquests canvis. Al nostre pas, alguns canvis ds relacionats amb labandonaBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
239
ment de superfcies agrcoles poden explicar el descens de la disponibilitat hdrica dalgunes

conques, aix com un increment de la crrega de combustibilitat dalguns sistemes forestals.
Dins dels canvis esdevinguts en lestructura fsica de les cobertes del sl, ens podem trobar
amb una prdua total de les terres a causa de la substituci daquestes per unes altres amb un
altre s (per exemple, urbanitzaci).
Canvis en la composici de latmosfera

El segon component important del canvi global s lalteraci de la composici qumica de latmosfera a causa de lactivitat humana. El canvi ms conegut s el degut a la formaci de dixid de
carboni, bsicament a causa de la combusti del petroli orgnic. Lincrement de la concentraci
de CO2 s duna rellevncia particular per als ecosistemes terrestres, ja que el carboni obtingut
de latmosfera a partir de la fotosntesi s un filtre bsic en la formaci i producci de la vegetaci.
El moviment que fan les substncies qumiques entre els diferents compartiments de la Terra
(per exemple, atmosfera, oceans, biosfera terrestre) i les transformacions que pateixen durant
aquests moviments normalment sn anomenats cicles biogeoqumics. El ciclisme daquestes
substncies s un fenomen que ha estat present durant tota la histria de la Terra, per les activitats humanes shan intensificat recentment fins al punt de tenir efectes sobre aquests cicles
biogeoqumics.
Un dels grans esforos dins la recerca dels cicles biogeoqumics sha dirigit al rpid i ben
documentat fenomen de lacumulaci de carboni en latmosfera a causa de lactivitat humana.
Lincrement de CO2 s de 250 a 410 parts per mili; en els darrers 130 anys, aquest increment,
junt amb el de monxid de carboni (CO) i el del met (CH4), s el principal responsable de
lanomenat efecte dhivernacle, alhora responsable de lincrement de temperatura en una mitjana acceptada de 0,5 C en el cas de Catalunya, s de ms d1 C en els darrers cent anys a
lescala global. Aquest escalfament pot tenir conseqncies immediates en els cicles biolgics de
les plantes i animals (Llorente i Vil).
Vitousek remarca que actualment lactivitat humana s la responsable de ms fixaci de nitrogen que cap altre procs natural i que la seva proporci creix impetuosament. Una altra vegada,
considerant el creixement projectat de la poblaci humana i les seves activitats econmiques
durant les properes dcades, aquesta alteraci del nitrogen global esdevindr, sens dubte, ms
severa. Una de les pertorbacions importants en el nitrogen causada per les activitats humanes s
lemissi creixent de components voltils (per exemple, N2O, NO, NH3) a latmosfera. Aquests
gasos, com el CO2, contribueixen a accelerar el canvi climtic. Els cicles biogeoqumics del fsfor
i el sulfur tamb sn importants.
Canvi climtic
El canvi climtic s el component ms ben documentat del canvi global. Es prediu que els canvis
en els compartiments dels cicles biogeoqumics globals afectaran el clima de la Terra perqu
molts dels gasos formats bsicament per N o C estan augmentant en la concentraci atmosfrica
(per exemple, CO2, CH4, N2O). Aquests absorbeixen la radiaci dones llargues emeses per la
superfcie de la Terra i daquesta manera afecten activament i pertorben lequilibri de la calor en
240
LLIBRE BLANC
la superfcie terrestre. Aquest destacat efecte dhivernacle s el fonament ms important de les

prediccions de laugment en la temperatura del planeta.
Tot i que avui dia hi ha un cert consens en la comunitat cientfica sobre les bases cientfiques
del canvi climtic, hi ha incertesa pel que fa a latribuci a factors humans del creixement de la
temperatura observat recentment. En lavaluaci ms recent sobre el canvi en el clima, el Panell
Intergovernamental del Canvi Climtic conclou que [...] el balan devidncies suggereix que hi
ha una discernible influncia humana en el clima global.
Un dels problemes a lhora destudiar i determinar limpacte que t lactivitat humana en
el canvi de temperatura global i altres anomalies climtiques s que el clima est sotms a una
variabilitat natural i s molt difcil separar exactament els factors humans dels factors naturals
que hi ha al rerefons daquestes fluctuacions climtiques. Un dels trets ms difcils de predir s
laparici de canvis rpids i significants en el clima, com aparentment ha succet en el passat. En
treballs de recerca recents (Peuelas, Piol, Boada) sobre el canvi global es constata un increment trmic d1,2 C aproximadament en les darreres quatre dcades (Boada).
Canvis en la biodiversitat
Lalteraci de la composici de la biota de la Terra s un element addicional molt significatiu del
canvi global. Tanmateix, tot sovint es descarta com a procs global o component del canvi
global. Hi ha un consens que el planeta s ara al mig de la sisena gran etapa dextinci en la
histria de la vida.
Tot i que les causes de les extincions anteriors no es coneixen amb certesa, segurament aquestes van ser degudes a canvis sobtats en lentorn fsic provocats probablement per factors com ara
impactes de meteorits, erupcions volcniques, etc. El fenomen dextinci actual s indut per
les activitats humanes. La prdua despcies com a resultat dextincions s nica entre els grans
canvis bitics i globals perqu s irreversible. Per aquesta ra, entendre les causes i conseqncies
de la prdua despcies s quelcom crtic. Malgrat que no hi ha dubte que la prdua despcies t
un valor quantitativament alt, s difcil de quantificar-ho duna manera precisa.
Tot i reconixer la incertesa en les estimacions numriques, lextinci actual s entre cent i
mil vegades ms gran que lextinci en les etapes prehumanes, i es creu que pot arribar a multiplicar-se per deu. Hi ha una clara evidncia que el valor, sense considerar quin s ladequat,
est accelerant: lextinci daus i mamfers ha augmentat vertiginosament durant els ltims cent
anys i sha estimat que la meitat de les espcies terrestres poden desaparixer durant els propers cinquanta anys. A ms de les extincions totals, sha de tenir en compte que estan desapareixent moltes espcies a escala local. La prdua de biodiversitat es considerada un indicador
dinsostenibilitat.
A ms de la prdua intrnseca despcies (que no ha de ser subestimada, ats el fort inters
arreu del mn per la conservaci de la biodiversitat i a causa de lenorme valor de bioindicaci
associada), les conseqncies principals dels canvis en la biodiversitat sn els seus efectes en el
funcionament dels ecosistemes. Els pocs estudis fets fins ara indiquen que els canvis en el funcionament esdevenen canvis en la diversitat despcies, malgrat que hi ha variabilitat segons el
tipus decosistema.
Tot i que gran part de latenci que sha posat en la conservaci de la biodiversitat sha centrat
en ecosistemes rics en espcies, els resultats en sistemes ms simples suggereixen que les conseBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
241
qncies funcionals de la prdua o guany despcies sexpressen ms rpidament en ecosistemes

pobres en espcies. Daquesta manera, des de la perspectiva del funcionament dels ecosistemes,
una lluita tericament productiva pels efectes globals que comporta la prdua de biodiversitat
no es correspon amb les rees dinters actuals en la conservaci de la biodiversitat. Localment,
al pas, semblaria que els canvis de paisatge derivats dels canvis ds tendirien a una reducci
significativa de la biodiversitat total.
Resposta dels paisatges al canvi global

Sn diversos els autors que sapressen a explicar les relacions del canvi global en el mn bitic.
Destaquem una darrera contribuci de Bazzaz que formula els efectes del canvi global en la successi i la regeneraci ecosistmica. Parteix de la premissa que les forces de la natura condueixen
a innumerables canvis en el patr de les comunitats de plantes, tant a escala local com regional
o global. Ja els primers humans indubtablement van observar canvis en la vegetaci i ls que en
podrien fer en tenim un exemple en el foc per transformar els ecosistemes segons les seves
necessitats.
Lintercanvi de materials entre latmosfera, la biosfera i la hidrosfera ha estat regulat per esdeveniments naturals en el passat, per actualment est essent notablement modificat com a conseqncia de lincrement de les activitats humanes.
Amb independncia de les causes i de la intensitat del canvi, els ecosistemes sovint sn capaos de regenerar naturalment la majoria dels seus atributs a travs de la successi natural i, sobretot, de la capacitat resilient. Aix mateix, poden ser reparats mitjanant la intervenci humana
amb activitats de restauraci del paisatge. Actualment, amb el fort increment de poblaci i del
consum de recursos per capita, la Terra s ocupada per ecosistemes amb diversos nivells de
successi. El modern inters per lesdevenidor de la biosfera laparici de la nova cultura de la
sostenibilitat i per les possibles conseqncies del canvi climtic ha obert nous i esperanadors
camins de les recerques socioambientals. Lenlla entre lhum i lambiental des del restringit
camp del canvi dels usos de les cobertes del sl requereix una atenci de les variacions com a clau
per entendre els patrons o models generals del canvi global.
Els canvis en els usos del sl expressen el que podrem definir com a forces inductores del
canvi dorigen hum. Alguns exemples daquestes forces inductores serien el creixement demogrfic, la urbanitzaci i el turisme.
Per illustrar molt superficialment aquest procs tan complex, podrem fer referncia als
incendis forestals que patim a Catalunya. Segons el marc conceptual plantejat, aquests incendis
en certes comarques catalanes es podrien interpretar com un canvi en la coberta generada per
un canvi ds (la substituci dantics camps de conreu o pastures per comunitats de matolls i
boscos sense gesti). Lincrement de superfcies de vegetaci pirfita pot desembocar en incendis
que comporten lerosi del sl, per exemple, i el consegent augment dels cabals slid i lquid
dels corrents fluvials, i aix pot donar lloc a inundacions que afectaran altres usos del sl aiges
avall amb afectacions a noves urbanitzacions construdes prop de la llera dels rius, com s el cas
dels aiguats produts al riu Tenes lany 1994.
Alguns autors com Peuelas apunten que laugment superficial de les masses forestals per
abandonament del sector va acompanyat, a ms, dun increment de combustibilitat per augment
de biomassa especialment foliar i herbcia del sotabosc, aix com de combustilitat per increment
242
LLIBRE BLANC
de producci de substncies voltils durant els episodis de ms insolaci a lestiu. Ambds fenmens anirien associats, en una fracci rellevant, per encara per quantificar, a les emissions de
dixid de carboni, procedent majoritriament dels cotxes i de les activitats industrials.
Un altre factor que condicionaria a escala local els paisatges forestals actuals associats al
canvi ambiental ha estat que, com a conseqncia de la reducci de les prctiques extractives,
sha produt un increment de densitat darbres, que, tal com explica Sabat, produiria una competncia elevada dels recursos hdrics i nutrients.
Algun historiador ambiental ha suggerit, segurament amb ra, que els paisatges expressen
histria natural i histria social des duna perspectiva dinseparabilitat.
Crisi ambiental, biodiversitat i societat. Reflexions

Fa uns quants anys, que vam treballar en una monografia sobre lestat dels boscos ibrics, vam
dir: Els que treballem en lestudi i la divulgaci posterior sobre coneixement del funcionament
dels paisatges i dels anomenats sistemes naturals, quan amb innegable bona voluntat per amb
una desinformaci considerable presentem una naturalesa idllica, intocada i sobretot intocable,
donem una visi poc objectiva i allunyada del que ha sigut secularment la realitat dels nostres
paisatges, que en el cas de Catalunya no hi ha un sol pam despai natural en el sentit estricte, i
encara menys en els sistemes forestals, on la societat no hagi realitzat i/o realitzi alguna activitat
de carcter extractiu i/productiu.
La distribuci mateixa de les masses forestals, sense obviar els factors ecolgics, altitudinals
i latitudinals, la seva presncia i densitat en rees de muntanya, t una relaci directa amb la
dificultat extractiva i la inexpugnabilitat. Per tant, si en lanlisi de la composici, estructura
i funcionament daquests sistemes hom no incorpora la dimensi sociocultural i energtica,
sense dubte mutila una fracci molt notria del que podrem dir-ne realisme, en aquest cas,
socioforestal.
Una altra cosa s si les activitats de lapropiaci humana al llarg de la histria han estat realitzades de manera amable i/o sostenible. El que s que es pot afirmar s que han estat la gran anomalia urbanstica de la modernitat, que de forma oportunista ha colonitzat especulativament
espais forestals com cap civilitzaci histrica coneguda no ha fet mai.
Cal reconixer que en el cas dels boscos shan produt, a partir del canvi energtic, uns canvis
ds realment rellevants i que la seva funci primria (en el sentit energtic i material) sha redut
de manera molt significativa i la seva funci terciria de serveis (ambientals, conservaci, etc.)
ha augmentat.
Biodiversitat i societat
La biodiversitat en alguns dels discursos circulants, en algunes de les seves variables, mostra una
crrega ideolgica que transcendeix lesfera estrictament cientfica, tot i que hi t les bases i les
fonts; tanmateix, sempre es mostra com un valor biolgic estricte. Latenci que els acadmics,
estudiosos i gestors posen en la seva dimensi social sol ser escassa, sin s en el sentit reactiu.
Els esforos per situar la biodiversitat com un b que cal conservar com a objectiu central han
estat advertits per alguns autors com Stavrakakis, el qual la considera un possible viver en un
243
futur, de plantejaments extrems. Alguns grups conservacionistes nord-americans sembla que

apunten en aquesta direcci, que els ha portat a formular que lespcie humana ha estat tan perniciosa per a la Terra que fins que aquesta no desaparegui no es podr redimir dels mals causats
a la biota.
En una altra escala, no exempta delements que indueixen a la reflexi crtica, fa relativament
poc Aide i Grau publicaren a la revista Science larticle Globalization, Migration, and Latin
American Ecosystems, en el qual des de la formalitat acadmica sadvertia de la bondat dels
processos migratoris humans cap al Nord per part de poblacions de comunitats rurals dAmrica Llatina i el Carib. Un xode (tots saben que pens) que segons els autors produa un efecte
beneficis en els ecosistemes que deixaven enrere. Sostenen que sense els humans sinicia un
procs de millora i de recuperaci daquests, i assoleixen formes ms properes al clmax i al wilderness. Nosaltres hi afegim bondat en la biota, daltabaix en lmbit social.
Antropocentrisme biocentrisme
Sembla que, oposadament al biocentrisme radical mostrat, la civilitzaci occidental per tradici ptolomeica ha situat amb fora lespcie humana al centre de lUnivers, sempre guanyadora
dominadora. El predomini daquest antropocentrisme en les seves diferents variables bviament
persisteix en el context de crisi civilitzatria actual.
Tanmateix, al llarg de la histria de la humanitat sha produt una binaritat prou coneguda
manifestada de manera remota que mostra diferents manifestacions concentrades amb tota
la gamma de grisos intermedis que calguin entre lantropocentrisme i el bioecocentrisme.
Segons Glacken, les arrels daquests darrers es trobarien en els tractats mdics dHipcrates de
Cos, el qual descriu en els textos dedicats al futurs metges que per diagnosticar la salut dun
malalt, abans de prospectar-li el cos, sha davaluar lestat de lentorn, entenent que el pacient i el
medi formen un tot. Ens trobem davant del que podrem denominar una auditoria ambiental,
bviament en un context hermenuticament precientfic.
En les arrels remotes de les fonts del pensament ambiental, Aristtil saproxima a una visi
oberta, remotament interdisciplinria; la seva escola peripattica parla dun sol mn, un tot
diferent en un. En oposici, Plat formula dos mons: el de les idees i el de les coses, una probable avantsala de la visi moderna de la binaritat naturalesa-cultura, com dos components
separats, on podria radicar conceptualment la gnesi dalgun dels corrents postmoderns de la
biodiversitat.
Els nostres dies

La finalitat daquesta reflexi no s intentar fer un corpus descriptiu dels diferents processos
histrics sobre les relacions i el pensament societat medi. Modernament, la recerca ens mostra
que els nous enfocaments que superen la binaritat sn mltiples i estan lligats a lobertura cap a
frmules discursives no convencionals. Des del camp de lactor-network theory sintenta reconceptualitzar les relacions entre la natura i la societat, dimensionant el comproms poltic per la
contribuci en el disseny i acci per un futur socioambiental ms just.
244
LLIBRE BLANC
La cincia postnormal, popularitzada per S. Funtowicz i J.R. Ravetz, seria un daquests

enfocaments alternatius. Per a aquests autors, la intuci des de la postnormalitat apunta que cap
fantasia ideolgica no pot impedir que la natura retorni sempre al seu lloc. Altrament, no seria
possible trobar una tradici cultural que pugui aportar un coneixement suficient per al tipus de
respostes predictibles que demanen els problemes ambientals globals.
Algunes dificultats daquesta complexitat radiquen en el carcter elitista de la cincia, en la
unvoca supremacia atorgada als cientfics, la qual cosa comporta unes propostes que resulten
insuficients per donar sortides a la superaci de la crisi ambiental. Lideal de racionalitat de la
cincia normal no tan sols seria suficient, sin en alguns casos inapropiat. En part, la dita incapacitat es troba precisament en el fet que la metodologia cientfica imperant s en part responsable
de la crisi ambiental actual. Per a aquests autors, el reconeixement dels riscos ambientals globals
revela que lideal de racionalitat cientfica ja no seria universalment apropiat.
Des del nou postulat de la cincia postnormal o cincia amb la gent, sobre un estimulant
cam cap a la democratitzaci del coneixement i, tamb, es convoca la formulaci de nous participants en els nous dilegs i es dona cabuda a diferents perspectives i formes de coneixement,
a un revolucionari dileg de sabers, com ratifica lecleg Vctor Toledo. En aquest nou dileg es reconeixen altres formes de coneixement, es formula loportunitat dincorporar el saber
empric popular relatiu al medi, del qual sn dipositaris rellevants les comunitats, els indgenes
i les dones. En una lnia tamb crtica, per de posici positiva, alguns autors destaquen que la
tensi derivada de la crisi ambiental esdev un escenari favorable, ja que genera noves formes
de participaci-acci i noves perspectives, com ara lanlisi multicritria, amb la qual fins i tot
lantagonisme ideolgic s un valor intellectualment motriu. La mateixa tensi portaria a noves
formes de participaci, obrint pas a nous processos innovadors de desfronteritzaci sectorial
amb la qual la interdisciplinarietat esdev una eina de treball indispensable.
Sense sostreure la importncia que es mereixen, les denominades lleis de la natura per elles
mateixes difcilment poden explicar les dinmiques socials, de la mateixa manera que lecologia
per ella sola tampoc no pot explicar totes les modalitats de relaci entre les societats humanes i
el medi. Per aix es fa necessria la interdisciplinarietat.
Els principis antrpics imposen lmits materials als fenmens socials, per no els governen.
Proper a aquest enfocament, Toledo formula de manera esperanadora lanomenat dilogo de
saberes, que hauria sorgit a contracorrent de la tendncia predominant en la cincia contempornia, la qual promou una especialitzaci excessiva i la parcellitzaci extrema del coneixement.
Un nou enfocament aspira a integrar les cincies de la natura en les cincies socials i humanes.
Segons Naredo, aix suposa una revoluci conceptual alimentada per una nova visi geocntrica
i per una nova conscincia global que intentaria superar un neoobscurantisme sense precedents, al qual condueix lespecialitzaci cientfica en camps inconnexos.
Hi ha superaci possible?
Cal reconixer que la crisi ambiental s una crisi no de civilitzaci, sin civilitzatria; dac la
seva excepcionalitat pel seu carcter transversal i planetari. Com sha citat anteriorment, situa el
moment demogrfic i dapropiaci de recursos en un llindar que alguns autors han denominat
dislocaci ambiental, el qual es concreta en la impossibilitat duniversalitzar el model de consum occidental a escala planetria. En aquest escenari, s impossible que lequitat i la solidaritat
245
global no subverteixin el model de distribuci imperant. Es reconeix que una de les primeres dificultats s lanomenat babelisme conceptual. Un exemple el trobem en el concepte de
desenvolupament sostenible, que avui dia t ms de 130 definicions. El mateix concepte de medi
ambient s una anomalia com a construcci semntica; s un veritable Baden-Baden lingstic.
Els esforos per a la superaci, tot i ser rellevants, sn molt insuficients. Com sha indicat, pot
resultar remarcable lalfabetitzaci ecolgica de Fritjof Capra i el Center for Ecoliteracy, de Berkeley, en qu es formula un nou pensament sistmic en el qual es reconeix que els ecosistemes i
les comunitats socials sn sistemes que funcionen dacord amb els principis dinterdependncia,
reciclatge, cooperaci, flexibilitat i diversitat. Conixer-los capacita per a llegir i interpretar les
necessitats dels altres components de la xarxa de la vida. Aquest autor no es separa pel que fa als
aspectes ms essencials del neodarwinisme de Wilson, tot i que planteja una interdisciplinarietat
ms oberta que aquest darrer. Laproximaci metodolgica capriniana es sustenta en la teoria
del sistemes vius, que tindria les arrels en diversos camps, com la biologia dels organismes,
la psicologia del gestaltisme, lecologia, la teoria dels sistemes i la ciberntica. Segons Capra, la
superaci de la crisi ambiental dependr de la capacitat humana dalfabetitzaci per comprendre
els processos essencials de la vida.
La biodiversitat, indicadora de qualitat

Segons el nostre parer, la dimensi social de la biodiversitat shauria de poder formular a la
manera neohipocrtica. Lluny de considerar-la estrictament un univers de curiositats biolgiques, productora de bioflia en ms o menys intensitat, particularment pel que fa a aquells col
lectius especialitzats o motivats en matria del medi ambient, ha de ser considerada pels seus
valors de bioindicaci, relativa a la qualitat i a la salut del medi, i de retruc, a la qualitat de vida
duna comunitat humana i el seu territori, sense renunciar, alhora, al valor que representa a
escala de sensibilitzaci. El coneixement del medi ha de poder representar una possibilitat de
comprendre lestat qualitatiu del territori i sser un bon substrat crtic que ajudi a alimentar la
capacitat social de transformar els models socials imperants, provadament insostenibles.
La biodiversitat global sentn com un suport existencial a la vida dels humans en el Planeta, com un component culturalment essencial i incommensurable, a vegades immaterial, en la
cosmovisi i els valors culturals, atesa la dimensi tangible dels seus valors ambientals, trfics,
productius, curatius, definitivament essencials per a la humanitat.
Catalunya, un pas biodivers

Una de les frmules proposades per diagnosticar la qualitat ambiental dun pas s mesurar la
seva biodiversitat. Aquest terme, que recentment ha fet fortuna i de manera creixent, tant
dins com fora de la comunitat cientfica, va ser formulat per primera vegada per Elliot E. Norse
als anys vuitanta.
Al Planeta, fins avui hi ha descrites 1,6 milions despcies i es calcula que el nombre total
podria ser duns 15 milions. Tan sols es coneix aproximadament l11% del total de les espcies i
cada any sen descriuen unes 20.000 de noves.
246
LLIBRE BLANC
Segons Hawksworth i Aguirre-Hudson, per diversitat biolgica sentn la variabilitat entre

els diversos organismes vius de tota mena dorigen, inclosos el sistema terrestre, el mar i altres
sistemes aqutics, aix com els complexos ecolgics dels quals aquests sistemes formen part; shi
inclouen tamb la diversitat dins dunes mateixes espcies, la diversitat entre les diferents espcies i la dels ecosistemes. Aquests tres nivells de biodiversitat es coneixen tamb pel mateix ordre,
com nivell de diversitat gentica, de diversitat dorganismes i de diversitat ecolgica. Cada una
de les tres categories inclou alhora diversos nivells de variabilitat
Un argument tpic respecte a la biodiversitat s que s impossible protegir all que es desconeix. Avui, per, no es tracta de conservar coses, sin processos; en aquest sentit, les propostes
de protecci despais naturals protegits estan encaminades, ms que a la protecci directa de les
espcies, a les mesures de protecci dels seus hbitats.
Limpacte hum redueix la biodiversitat de forma directa o indirecta mitjanant diferents
processos. A la Cimera de Rio (1992), 156 pasos i la Uni Europea van signar un Acord Internacional sobre Diversitat Biolgica. Aquest pacte significa per primera vegada lestabliment dun
marc legal per emprendre accions per tal daturar la prdua de la biodiversitat.
Un pas ric en biodiversitat

Digam com s el teu pas des del punt de vista de la biodiversat, com la gestiona, i et dir on
vius: aquesta ja s una pregunta prpia daquest inici de millenni.
Es pot afirmar que Catalunya s un pas relativament petit, per ric en sistemes naturals i
en diversitat despcies de flora i de fauna, amb unes proporcions per damunt de les mitjanes
europees.
El ms destacat s que el nostre pas, trobant-se latitudinalment a la regi mediterrnia, per
situaci latitudinal, pel relleu, per climatologia, per evoluci geohistrica, presenta, en extensi i
diversitat biogeogrfica, una fracci notria dels paisatges i ecosistemes de lEuropa Occidental.
Aix doncs, constitueix un escenari biofsic caracteritzat per una elevada biodiversitat, ecosistmica, biolgica i germoplasmtica, damunt del qual sha assentat i desenvolupat en diferents
modalitats i variables histriques la societat catalana. Laiguabarreig de les forces inductores biofsiques amb les de carcter sociocultural han modelat el paisatge resultant actual, de tal manera
que el paisatge del pas s lexpressi no duna histria natural per un costat i duna histria
social per laltre, sin que s una expressi hibrida resultant dels dos processos. Laproximaci al
paisatge permet entendre almenys en part una fracci notria de la nostra histria.
Dit de manera senzilla, un viatge des de les terres del Montsi fins a les del Pallars Sobir ens
donaria una panormica de diversitat semblant a la que trobarem al sud de la pennsula Ibrica
fins a la taig eurosiberiana, encara que en proporcions diferents.
Actualment la protecci de la biodiversitat est regulada mitjanant figures de protecci, com
es descriu ms endavant. Sn instruments a vegades insuficients, en vista dels processos activament transformadors del nostre territori, sobre el quals els criteris de sostenibilitat sovint sn
difcils daplicar.
247
Nombre total despcies de Catalunya

Grup dorganismes
Nombre despcies
Bacteris i arqueobacteris
Flora
Brifits
Algues
Daigua dola
Txon
1.942
Fongs
Nombre despcies
4.682
803
5.574
Marines planctniques
574
Artrpodes
Marines bentniques
509
Vertebrats
Fongs no liquenitzats
1.470
Invertebrats
2.838
Lquens
1.305
Lquens
1.583
Brifits
817
Algues
648
Plantes vasculars
3.170
Invertebrats no
artrpodes
4.400
Artrpodes
8.000
Total
12.456
1014
29.598
Font: Banc de dades de la biodiversitat a Catalunya, 2014.

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/.
Vertebrats
Peixos continentals
Peixos marins
49
454
Amfibis
14
Rptils
35
Aus
Mamfers
297
78
Font: Lestat del medi ambient a Catalunya, 1999.
Barcelona. Biodiversitat urbana

Sexplica que Raquel Carson, considerada la mare de lambientalisme modern, va prendre conscincia que el model hiperdesenvolupista que liderava el seu pas, els EUA, condua a una crisi
profunda, a un collapse social.
La seva reflexi la va iniciar mentre era de vacances en un dels estats productors de moresc, on
tenia familiars. Els pagesos de lindret coneixien la millor etapa de prosperitat de la seva histria;
ella va copsar, per, que entre la poblaci rural hi havia aparegut un fenomen collectiu nou, que,
sense crear pnic social, produa angoixa: al mateix temps que les extensions de moresc augmentaven en volum i en quantitat despigues, en proporci semblant per invertida els paisatges
somplien de silenci. No es sentien ni grills, ni cigales, ni llagostes, ni ocells. s a dir, el paisatge
esdevingu silent i la gent va sotsobrar, no pas perqu fins aquell moment havia estat pendent
de la sonoritat dels paisatges; era quelcom ms important que aix: la prdua de lescenari sonor
significava perdre una part de lnima daquella societat. La causa: lelevada productivitat era
conseqncia de ls a gran escala de fertilitzants i biocides del tipus DDT, organoclorats i orga-
248
LLIBRE BLANC
nofosforats. Va ser a partir daquest fet que ella va treballar en el que sha considerat de manera
generalitzada el punt dinflexi histrica de lambientalisme, en el llibre Silent Spring.
A la ciutat, encara que la sonoritat ambiental est dominada per la remor dels motors, labsncia de fauna silvestre o espontnia si es produs amb tota probabilitat dalguna manera
generaria inquietud.
El sistema ciutat, tot i el seu artifici, disposa duna diversitat notria de fauna silvestre, sovint
poc aparent. En aquest sentit, es considera que la biodiversitat urbana, particularment la fauna,
s un bon indicador de sostenibilitat, de qualitat paisatgstica i ecosocial de la ciutat.
Hi ha una acceptaci generalitzada que la crisi ambiental actual s una crisi civilitzadora
dampli abast, que tan sols es pot superar aplicant criteris de sostenibilitat; altrament, all que s
complex s la determinaci dels graus dassoliment daquesta. La biodiversitat es reconeix com
un bon indicador de sostenibilitat dun territori.
En aquesta direcci, lany 1999 el grup de treball de biodiversitat del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de lAjuntament de Barcelona va formular la conclusi segent: si la ciutat
volia avanar en el comproms dun futur sostenible, calia avanar en la seva naturalitzaci.
A la ciutat de Barcelona, un important nivell darrencada daquesta naturalitzaci parteix del
fet que la ciutat compta amb una tradici denjardinament notable. Les diferents estratgies de
verd urb al llarg de la histria urbanosocial recent es poden considerar en general reeixides,
per b que amb alguns episodis negres, particularment durant el franquisme. Durant aquest
perode, alguns consistoris sobretot en les dcades dels anys cinquanta i seixanta van afavorir el creixement urbanstic especulatiu, que la van convertir en una megpolis absent de verd,
sobretot als nous barris obrers, que tenien unes condicions de vida realment difcils. Aquest fet
va incitar bona part de la poblaci a un xode obligat els caps de setmana cap a territoris periurbans, procs que al seu torn va afavorir lurbanisme especulatiu en espais naturals de gran vlua.
Amb larribada de la democrcia, els moviments socials, que van tenir un paper molt notori;
els Jardins Histrics, i progressivament lempresa de serveis municipals Parcs i Jardins van treballar perqu la ciutat pugui disposar avui dun patrimoni viu amb uns 150 jardins, el nou Jard
Botnic i el Parc de Collserola, aquest compartit amb el municipis de lrea metropolitana. Un
canems que constitueix un important escenari per a lacolliment duna biodiversitat espontnia
remarcable.
La ciutat actual sexpressa en forma de petjada ecolgica molt ms enll del que sn els seus
lmits administratius. Lestimaci de la petjada ecolgica de Barcelona (Relea, Prat, 1999) dna
un valor proper a 3,5 hectrees per persona i any. Encara que aquest valor s orientatiu, la petjada
ecolgica global del municipi de Barcelona se situaria en unes sis-centes vegades la seva extensi.
En la cultura de la sostenibilitat no es tracta daconseguir all que s impossible lautosuficincia de la ciutat, sin de reduir la seva petjada ecolgica mantenint la qualitat de vida dels
seus ciutadans. En aquest punt hi t un paper notori lestudi i la difusi del coneixement de la
biodiversitat urbana.
Per a alguns autors (Briz, 1999), sha daugmentar progressivament la naturitzaci de la ciutat, fomentant estratgies i accions destinades a incorporar o promoure la naturalesa a les nostres vides, i afavorint lentrada de flora i fauna silvestre a la ciutat, que hauria de portar a una
naturaci sostenible.
En un treball recent sobre la biodiversitat de la ciutat de Barcelona (Boada, Capdevila, 2001),
es posa de manifest el valor de la biodiversitat com a indicadora de qualitat de vida del sistema
249
urb; una biodiversitat referida als hbitats i organismes vius que formen part del sistema ciutat.
Aquesta est estructuralment formada pel que podem considerar biodiversitat captiva, formada
per espcies ubicades en hbitats preurbans que la ciutat, en el seu creixement al llarg de la
histria, ha absorbit amb els nous paisatges resultants. s el cas dalguns ocells de sotabosc i de
bardissa, com la merla i els tallarols, i dalguns amfibis.
Parallelament, hi ha una biodiversitat induda, derivada dalgunes activitats i installacions
que han afavorit la presncia i lexpansi despcies procedents daltres hbitats (algunes daltres
continents). Un exponent sn les cotorretes escapades del captiveri o els bernats pescaires lliures,
procedents del zoo. Tamb hi ha una biodiversitat atreta, representada per espcies antropfiles
vinculades de forma comensal a lactivitat humana, com la rata comuna o el pardal com.
Alguns nivells daquesta biodiversitat es suporten des dun punt de vista dinmic amb uns
hbitats continentalitzats a la serra de Collserola, connectats en un continuum amb ms o menys
permeabilitat amb sistemes de caracterstiques semblants integrats a lAnella Verda. Aquests
hbitats constitueixen un ndul de recrrega per als connectors que peninsulen la mixtura dhbitats urbans com larbrat viari o les illes arbrades i enjardinades de la ciutat.
El medi natural de la ciutat, contrriament al que pot semblar, no s gens fcil destudiar;
tradicionalment no ha estat gaire apreciat pels naturalistes, atrets per altres sistemes naturals
ms llaminers. s evident que la ciutat de forma clssica, segurament amb una certa lgica,
ha estat considerada un mal sistema natural. Aquest supsit seria qestionat pels discursos
ambientals ms renovats, que plantegen la ciutat com un sistema essencial en el qual pivoten la
resta de sistemes. Ho veiem en la innovadora anlisi de la petjada ecolgica suara esmentada. De
fet, autors com Nello afirmen que la ciutat sestn arreu del territori, de manera que el territori
ciutat esdev com un tot, en un continuum desfronteritzat. Paolo Bifani estima que el futur de
qualsevol plantejament de societat sostenibilista de llarg abast depn de com sestructurin i funcionin les ciutats.
Sempre sha dit ja en els exercicis ms primerencs del comproms ambiental que per
defensar un medi cal conixer-lo. Els treballs sobre la biodiversitat de Barcelona contribueixen
a aquest coneixement en la dimensi de la sostenibilitat biolgica, entesa com un dels valors
emergents de la cultura de la sostenibilitat, i tamb com una manera de tabular el seu grau de
sostenibilitat i, finalment, de valorar la qualitat de vida de la ciutat.
En el treball esmentat (Boada i Capdevila, 2000) shan descrit tres macrosistemes: mn gris,
mn verd i mn blau. El mn gris integra cinc bitops: parets i murs; carrers i places; grans
infraestructures viries; edificis, i sistemes subterranis. El mn verd integra cinc bitops: medi
rupcola; arbrat viari; erms i solars; medi forestal; i parcs i jardins, bitop dividit en parcs i jardins urbans; i verd redut i zoo. El mn blau integra dos bitops: estanys, fonts i llacs artificials,
i platges, ports i esculleres.
El nombre despcies faunstiques inventariades (fins ara) al municipi de Barcelona sn:
250
LLIBRE BLANC
Nombre total despcies de Catalunya

Tipus
Esponges
Cnidanis
Tipus
Tipus
Artrpodes
Procordats
Crustacis
21
2
Meduses
Briozous
Hidrozous
Molluscs
Antozous
Anlids
Tunicats
Cordats
Peixos
52
14
Amfibis
Cefalpodes
Rptils
15
Bivalves
Aus
Gasterpodes
Poliquets
Oligoquets
Equinoderms
Hirudinoids
Asterodeus
Equinodeus
Mamfers
155
29
El nombre total de txons no s gens menyspreable; el manteniment i millora de la biodiversitat

de Barcelona constitueixen un indicador valus cap a laproximaci a la sostenibilitat de la ciutat.
Barcelona, capital compromesa amb la sostenibilitat

Un dels trets ms definidors de la Barcelona actual s la seva compacitat. La densitat de la ciutat
estricta ms de 15.000 habitants per km2 noms s superada, entre les rees centrals de les
grans ciutats europees, pel municipi de Pars. Durant els darrers anys aquest procs no fa ms
que retrocedir, de manera que es produeix un trasps de poblaci del municipi de Barcelona als
dels voltants.
Un dels objectius de lAgenda 21 de Barcelona Comproms Ciutad per la Sostenibilitat
formula la necessitat de naturalitzar la ciutat per a una millora de la qualitat de vida dels seus
ciutadans. Laugment del verd a partir de les iniciatives institucionals i ciutadanes pot contribuir
a fer de la ciutat un espai ms habitable i sostenible.
Laugment del verd a places, carrers i interiors dilles, aix com a faanes, terrasses i balcons,
amb cobertes verdes i jardins produeix un enriquidor apropament dels ciutadans als sistemes
naturals.
Lincrement progressiu del verd en lespai construt sha de fer sota criteris de sostenibilitat a
partir dunes formes dintervenci basades en els principis duna jardineria sostenible.
Els ciutadans de Barcelona poden contribuir a la naturalitzaci de la ciutat tot creant, en la
mesura de les possibilitats de cadasc, un petit rac verd adaptat al medi, que de ben segur pot
ajudar a millorar el nostre espai vital i aix repercutir positivament en la nostra qualitat de vida.
Lecosistema urb
En els darrers anys sha produt un canvi en la manera dentendre les ciutats, especialment a
lhora destudiar-ne el funcionament, mitjanant una metodologia danlisi ecolgica dels siste-
251
mes que compara el funcionament duna ciutat amb el dun ecosistema natural. Alguns exemples sn els estudis de J. Terradas i M. Pars, publicats per lAjuntament de Barcelona lany 1985:
Ecologia duna ciutat: Barcelona, i lactualitzaci posterior daquest estudi amb Barcelona 19851999. Ecologia duna ciutat; les aportacions de H. Barrac, A. Prat i F. Relea en el clcul de la
petjada ecolgica de la ciutat; i el treball de S. Rueda sobre funcionalisme de la ciutat, els quals
han perms disposar duns referents sobre el funcionament de lecosistema urb barcelon.
Un ecosistema s una unitat funcional constituda pel medi fsic i per la comunitat dorganismes que hi viuen amb totes les relacions i els intercanvis de matria i denergia que hi tenen lloc.
A diferncia dun ecosistema no urb, la ciutat presenta una estructura bsicament construda. Cal considerar aquest aspecte com un element que interv i modifica els elements abitics que caracteritzen el medi fsic (temperatura, rgim de vents, concentraci de gasos com
loz, partcules slides en suspensi, etc.) i condiciona les poblacions biolgiques que shi poden
desenvolupar. Per exemple, les ciutats tenen un microclima diferenciat dels ecosistemes no
urbans originat pel fenomen de les illes de calor. Aquestes es caracteritzen per un increment de
la temperatura en la ciutat respecte del seu voltant que provoca, a ms, un tipus de moviment de
laire que pot dificultar leliminaci dels contaminants. Aquest efecte s ms intens de nit que de
dia i quan no fa vent.
El metabolisme duna ciutat requereix grans entrades denergia i matria que provenen de
lexterior, a diferncia dels sistemes naturals. El sistema ciutat s dependent dentrades externes
amb una mnima producci primria, per altament productiva quant a informaci. Aquestes
caracterstiques fan de la ciutat un sistema molt complex i vulnerable a qualsevol canvi (M.
Boada, M. i A. Zahonero, 1998).
Pel que fa als intercanvis dinformaci i mecanismes de regulaci, lincrement de la complexitat del sistema urb respecte als sistemes no urbans fa que aquest sigui molt complex i vulnerable a qualsevol canvi.
A escala urbana, si entenem el desenvolupament sostenible com aquell desenvolupament que
mai no explotar cap sistema per sobre de la seva capacitat de crrega, convenim a identificar el
sistema urb com un ecosistema difcilment sostenible. Tanmateix, des de fa uns anys es treballa
i sendeguen diverses iniciatives i estratgies per adrear les ciutats vers un procs que tendeixi
cap a un ecosistema ms sostenible o ms autosuficient.
A mode dillustraci, per veure el grau de complexitat i de dependncia de les entrades externes i, conseqentment, de la vulnerabilitat del sistema urb, podem prendre les dades de la
relaci entre consum i producci denergia: un ciutad mitj del nostre pas consumeix deu
vegades ms energia de la que en produeix i un de novaiorqus setanta vegades ms (M. Boada
i A. Zahonero, 1998).
252
LLIBRE BLANC
Petjada ecolgica de Barcelona

Quina s la petjada ecolgica a Barcelona?
46%
3,9 ha/persona =
59.300 km2
23%
16%
14%
1%
0,3%
Energia
La petjada ecolgica de Barcelona equival a...
525
...525 vegades la superfcie

de Barcelona!
Mar
Cultius
...2 vegades la superfcie

de Catalunya!
Pastures
Boscos
Terreny construt
Caldrien 2 planetes
si tota la humanitat
tingus el mateix estil
de vida que la poblaci
de Barcelona
... la superfcie de Crocia!
Universitat de Barcelona, 2008.
Petjada ecolgica de Catalunya

3,92 ha/habitant (Mayor, Quintana i Belmonte, 2003).
Taula 2. Valor de les categories emprades per al clcul de la petjada ecolgica per habitant segons el
mtode proposat per Weckernagel i Flees
Categories
PE (ha/hab)
Espai per a assentaments urbans i comunicacions
0,033
Espai per a producci daliments

Espai per a producci daltres bens orgnics
Espai per a la producci forestal
2,03
0,00037
0,043
Espai asociat al consum denergia
1,60
Espai associat a la imprtaci de bns
0,21
Total
3,92
Elaboraci prpia
Font: Mayor, Quintana i Belmonte, 2003
http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/documentsrecerca/2005/n7_ddr_7_petjada_
ecologica.pdf.
253
Autosuficincia alimentria
Taula 1. Consum alimentari a les llars. Catalunta 2010
Consum anual per
persona (kg)
Consum anual a
Catalunya (tones)
151
55
412.500
11
30.000
Aliments animals
Ous, carn, peix, llet, lactis
537
196
1.470.000
Hortalisses fresques
205
75
562.500
Fruita fresca
310
113
847.500
22.500
Grups daliments
Cereals i derivats
Pa, pastisseria, arrs, pasta
Lleguminoses
Fruits secs
Consum diari per

persona (grams)
Elaboraci prpia basada en estadstiques del DAAM (dades arrodonides).

Desconec si les dades estadstiques sn noms les corresponents a la poblaci resident duns 7.500.000 persones o inclou
tamb el consum dels turistes. Jo he considerat noms la poblaci resident.
Font: Tuson, 2014
Taula 3. Comparaci del consum de 7,5 milions de persones amb la producci agrria anual. Catalunya
Grups daliments
Cereals
Producci 2011 (tones)

1.486.955
412.500
3.744
30.000
2.638.517
1.263.175
287.246
562.500
1.012.089
847.500
39.573
22.500
Lleguminoses
Aliments animals (sense peix)
Hortalisses
Fruita fresca (dola i ctrics)
Consum 2010 (tones)
Fruits secs (llavors)

Elaboraci prpia basada en estadstiques del DAAM (dades arrodonides)
Font: Tuson, 2014
Importncia del verd urb a la ciutat sostenible

El verd urb el conforma la vegetaci de la nostra ciutat, que es fa present de diverses maneres,
des dels parcs minuciosament dissenyats, passant per les plantes als petits balcons, fins als espais
abandonats i coberts per vegetaci espontnia.
La composici de la flora de Barcelona est determinada, duna banda, per la gesti que lInstitut Municipal de Parcs i Jardins fa del verd urb pblic. Aqu shi inclouen els parcs, jardins i
altres espais verds presents en la trama urbana, que suposen ms de mil hectrees.
En una lnia diferent, existeixen des de temps pretrits els jardins familiars, amb moltes
modalitats, que conformen el verd urb privat. Sorgeixen a partir de motivacions personals i
sovint poden ser una continutat familiar. La prctica de la jardineria familiar o domstica es
pot entendre com una necessitat ancestral de tenir a prop elements naturals, que donen bellesa,
marquen els cicles estacionals i ajuden a situar la condici humana en el seu status dsser viu
vinculat a la natura.
254
LLIBRE BLANC
Aquestes prctiques presenten diverses variables, com ara les plantes enfiladisses arrapades
a les faanes i els murs, les plantes en els petits balcons i a les terrasses, i les plantes dels jardins
i badius de les cases. Aquests elements contribueixen a enverdir la ciutat i permeten als ciutadans retrobar-se amb els ambients naturals en el seu entorn ms immediat. En aquest punt,
caldria introduir dos conceptes similars per amb certes particularitats, com sn la naturaci i
la naturalitzaci.
La naturaci s un procs ms natural que safegeix a la jardineria tradicional per afavorir
lentrada de la natura a la vida quotidiana de les zones urbanes. Aquesta incorporaci o foment
de la natura es fa des de fora, incorporant ms vegetaci a la ciutat en forma de cobertes vegetals
en els edificis: terrats, faanes, balcons, etc.
Per, a ms dincorporar ms vegetaci a la ciutat des de fora, tamb cal augmentar progressivament la naturalitzaci a partir del verd urb. s a dir, cal anar adaptant gradualment els
espais verds als criteris ecolgics, incorporant tant com sigui possible els cicles naturals sense
reduir la qualitat esttica, amb el foment destratgies i accions destinades a afavorir la proximitat de la naturalesa als ciutadans, i facilitar aix lentrada de flora i fauna silvestre a la ciutat.
La naturalitzaci s un procs que es sustenta bsicament en el verd urb construt, que ajuda
a fer permeable el sistema ciutat a aquelles espcies principalment de fauna que retroben en larbrat viari i en altres estructures, tant si sn de verd com si no ho sn, condicions de vida iguals
o millors que en el seu hbitat originari.
Naturalitzant la ciutat, a ms de posar a labast dels ciutadans de Barcelona espais de gran
valor per la seva funci ornamental i paisatgstica, sincorporen tot un seguit de serveis beneficiosos propis dels espais naturals, que deriven de la presncia darbres, arbusts i plantes de tota
mena i que cal fomentar.
Uns dels aspectes ms rellevants dels espais verds urbans sn els segents:
Sn productors doxigen i absorbeixen partcules i elements qumics contaminants.
Augmenten la biodiversitat de la ciutat. Contenen una diversitat florstica elevada comparada
amb la de les zones naturals. Produeixen una immersi positiva dels ciutadans en la diversitat
biolgica.
Sn elements datracci faunstica. La plantaci darbrat potencia la presncia docells, per
causes estructurals punt de nidificaci i dalimentaci.
Fan una funci de connectors entre el verd de les zones periurbanes i el de les zones urbanes.
Proporcionen pantalles i esmortedors naturals que disminueixen les molsties causades per
soroll.
Posen a labast dels ciutadans espais comuns desbarjo i de relaci, i tamb per desenvolupar
activitats de lleure.
A ms, sn elements positius que ajuden a disminuir lestrs, ats que les condicions de
temperatura, humitat, ombra i vent que generen contribueixen a lequilibri psicolgic dels
ciutadans. Al nostre clima, lombra s una necessitat, tant per als vianants com per a les
construccions.
La ciutat de Barcelona, amb 150.000 arbres, s una de les ciutats

europees amb ms arbres
255
Els boscos, expressi socioecolgica

[...] Larbre que estn lluny de la seva ombra
damunt els qui passegen, al temps en qu
comen a sser plantat, era una tija.
Aleshores era a flor de terra i podia sser
arrencat amb les mans; ara, que ha pres tota
la seva virior, saixeca fins a linfinit [...]
Ovidi
Quan es parla de boscos, ens referim, tal com diu Margalef, a un dels ecosistemes ms complexos
del Planeta. En el cas de Catalunya, els boscos representen la forma de paisatge superficialment
ms extensa, amb un 60% de territori de superfcie forestal.
Els boscos catalans no estan quiets, ja que la producci primria anual fa que creixin cada any
espectacularment de dues maneres: en superfcie, ocupant antigues zones de conreu i mplies
extensions de pastura, i en quantitat de fusta dreta, lacumulaci anual de la qual est molt ben
estudiada pel CREAF i el CTFC: sembla que saproxima a les cinc tones per habitant i any, en
funci del tipus de bosc.
Aquesta expansi est lligada principalment al canvi energtic que es va produir a mitjans del
segle xx amb larribada dels hidrocarburs fssils com a font denergia i com a matria primera
per al 70% dels processos productius del teixit industrial del pas, la qual va representar un canvi
profund en les formes dapropiaci dels dendrorecursos forestals, especialment pel que fa a llenya i carb i, en una intensitat diferent, la fusta.
Aquest canvi explicaria almenys en part lensorrament de les economies primries de muntanya, consistent en labandonament progressiu de masos i de les prctiques associades a lactivitat
forestal. Aquest procs no sols va provocar un canvi notori en la fesomia dels paisatges sobretot
de muntanya, sin linici duna prdua cultural notria: les formes de vida de la gent de bosc. Un
sector productiu amb un teixit divers de silvicultors, empresaris forestals, rematants, bosquerols, carboners feixinaires, jornalers, roders, etc. Un sector primari-primari, amb unes formes
dapropiaci directes, consistents en la retirada directa del producte sense un procs previ de
dedicaci, com s el cas del primari-agrcola i del primari-ramader. Unes formes de vida i de
relaci amb el medi rudes, directes, molt diferenciades de les cultures dels pastors o dels pagesos.
Unes formes de relaci ancestrals que, si b podrien impressionar per les seves formes dexpressi, eren portadores dunes formes de coneixement empric popular del medi forestal, en absolut
menyspreables.
Aquestes formes culturals i dapropiaci formaven part de la resilincia del sistema, des de
dins del mateix sistema bosc, i hi intervenien i el modelaven, seleccionant espcies, estassant i
aclarint, aix com realitzant la retirada de la llenya o de la fusta en funci duns torns que, sense
saber-ho en el llenguatge modern, havien de ser sostenibles, ja que, si no fos per ells, sels perdria
el recurs vital, no el recurs esttic i/o perceptiu.
256
LLIBRE BLANC
La forma de producci es fonamenta en una formulaci tan primria, que amb molta probabilitat som davant dun sector tan escassament transformador i amb un valor afegit tan nul
en la seva producci que explica que actualment la seva unitat mnima de producci requereixi
una superfcie dunes 500 ha, en funci del tipus de bosc. Fixem-nos en el que representa superficialment i en com es pot confondre un sistema productiu amb una forma abusiva de propietat.
Un agricultor de sec pot treballar en una superfcie de conreu de 30 ha i un hortol en unes tres
hectrees. En un sistema terciari o de serveis, un dissenyador, per exemple, pot produir la seva
creativitat en una superfcie de 20 m2. El sector forestal, al marge dideologies, sovint es troba
socialment penalitzat per la seva unitat de producci.
En el context actual, la funci dels boscos es troba en un debat obert, sovint poc clar. Es parla
duna realitat tcnica i una de social; ambdues es poden subdividir: la primera, en la perspectiva
ecolgica i en la forestal, i la segona, en la perspectiva social urbana i en la social rural. En tots
dos casos sembla que sevidencien processos de desfronterizaci i dacostament.
La mateixa societat rural i la crisi que lacompanya mostren ms duna forma; es parla de
gradients de ruralitat.
En relaci amb les percepcions del bosc, en el V Frum Internacional de Poltica Forestal els
experts van diagnosticar una taxonomia de cinc discursos relatius al bosc: conservacionista,
agroruralista, utilitari, comunitats remotes i hedonista (romntic urb). El darrer coincideix
amb una definici crtica de la cultura urbana, citada anteriorment per Chomsky, que parla de
la inflaci de lhedonisme urb, que coincidiria en part amb la visi de Cronnon. Aquest discurs
considera que la cultura urbana, assentada en el ms insostenible dels ecosistemes, desconeix
lesfor per a lobtenci dels recursos bsics i s un sistema molt eficient en la producci terciria i nulla en producci primria, de manera que el desconeixement de processos productius
primaris larribaria a fer crtica amb les formes de producci primria, el paradigma dels quals
seria lapropiaci forestal, fet que situa el mite de la intocabilitat del bosc com un ideal. Un mite
en el qual confessem que no deixem de veure una percepci reaccionria, que tindria parentiu
amb el mite decimonnic de la donzella verge, molt ms ben valorada socialment. El mateix
passaria amb el bosc intocat com a ideal de maduresa i de climacitat fitocenolgica, tot i que no
necessriament ecolgica.
Bosc. Natura i cultura

Una de les caracterstiques de la societat actual sn les intenses dinmiques de canvi en tots els
nivells. Alguns autors reconeixen que sha produt una acceleraci general dels processos, assaonada per un context de crisi civilitzatria, pel carcter tranversal en qu sexpressa, que afecta
els fonaments de la civilitzaci actual. Aquests canvis es manifesten territorialment i ecosistmicament en el llenguatge i les metodologies danlisi: aquest seria el cas dels paisatges com a
concepte.
Per a nosaltres, el concepte de paisatge tindria unes fortes coincidncies amb la formulaci de
Turner et al. Seria, doncs, un hbrid; ms ben dit, la resultant de lequaci: forces inductores de
carcter biofsic de les quals sorgeixen les denominades cobertes del sl, menys les forces inductores de carcter socioeconmic, s a dir, lapropiaci i els usos del sl. La resultant s all que
sexpressaria en el paisatge com a resultat final dun procs assaonat de complexitat. Daquesta
manera, sentendria com una expressi dhistria natural i dhistria social, de forma que en la
257
seva lectura, ms enll de poder interpretar processos naturals, hi ha una fracci notria dhistria social.
Lestudi dels canvis, modificacions i transformacions que pateixen els paisatges inclou necessriament una recerca a dues bandes: la dimensi socioeconmica i la dimensi natural. Aix
doncs, no t cap sentit allar dos mons que han estat en contnua interacci. Dos mons altrament
en revisi, ja que les formulacions considerades avanades tendeixen a desfronteritzar el binomi
natura-cultura.
Lordre natural en els paisatges

Lexistncia dun ordre natural ha estat repetidament utilitzada per illustrar la magnitud del
canvi dorigen hum sobre els paisatges amb largument que la causa fonamental del canvi ambiental global s la ruptura daquests equilibris per part de lacci humana i laparici de nous
ordres naturals. La crtica a aquesta concepci es pot fer des de dos punts de vista: la reflexi
crtica sobre aquest ordre natural i el pes de la intervenci humana en els processos biofsics
(Boada i Saur, 2002). En primer lloc, el concepte dordre natural i les connotacions dharmonia
i estabilitat tendeixen a excloure la historicitat del mn biofsic i, per tant, exclouen el conflicte i
el canvi permanent en els sistemes naturals. Cal considerar la historicitat dels processos biofsics
i tendir cap a una nova socioecologia que incorpori la dimensi social daqu el paper de les
noves cincies ambientals, fonamentada en el carcter histric dels fenmens naturals, i que
sigui crtica amb la teoria de la successi ecolgica i la seva confiana en la predictibilitat dels
processos ecolgics. En segon lloc, la modificaci humana dels processos biofsics qestiona
encara ms el poder causal del suposat ordre natural.
Paisatge i dimensi humana

En els paisatges mediterranis, els processos naturals han estat modificats conscientment per les
societats humanes fins al punt que difcilment es pot parlar duna influncia autnoma daquests
processos en la configuraci del paisatge. A ms, la intervenci humana, que suposadament alteraria lordre natural, t en moltes societats tradicionals lefecte dintroduir una major diversitat
dambients i despcies, ja que enriqueix i diversifica els ecosistemes en fragmentar-los en mltiples estadis successius (Boada i Saur, 2002).
Les cobertes terrestres han estat histricament modificades pels usos humans i en lanlisi
dels seus canvis gaireb sempre cal partir dun estadi on lacci humana s una part indissoluble
del paisatge. Ja des del neoltic lespcie humana s un element que modifica i regula les forces
inductores de carcter biofsic. A ms, una densitat demogrfica elevada no sempre ha de significar una major alteraci ambiental, i alguns paisatges que han suportat i suporten una presncia
humana elevada poden contenir un medi ric i divers. De fet, alguns paisatges on aquesta presncia ha desaparegut es troben en condicions dalteraci ambiental, com gran part dels rerepasos
muntanyencs de la regi mediterrnia.
Els paisatges de Catalunya sn un bon exemple de constructe socioambiental. Des del punt
de vista biofsic, presenten unes caracterstiques prpies entre les quals destaquen dues pel seu
carcter clau en relaci amb la configuraci i el funcionament dels organismes i sistemes que
258
LLIBRE BLANC
hi ha: una disponibilitat hdrica reduda i una gran disponibilitat llumnica. A Catalunya, si les
forces inductores de carcter biofsic actuessin de manera solitria, la climacitat donaria majoritriament bosc, llevat dalgunes zones de litoral estricte, algunes superfcies verticals de paisatges encinglerats, petits espais estpics de la depressi central i els ambients crifils dels gespets i
roquissars de lAlt Pirineu. Tot plegat suposaria una coberta forestal que probablement superaria el 90% del territori catal. Tot all que actualment no s bosc, s la resultant dunes formes
dapropiaci i de transformaci produdes al llarg de la histria.
Catalunya, dimensi forestal

Catalunya ha estat un pas de molta tradici forestal; la seva histria ha estat completament
lligada a aquesta realitat ambiental, a la fesomia muntanyenca que la caracteritza: coberta de
boscos amb arbres de moltes espcies.
Conv tenir present que el conjunt de la superfcie forestal del pas s d1.142.775 ha, segons
dades del Departament de Medi Ambient; s a dir, un 60% del total del territori, damunt el qual
sescampen 105 espcies darbres i arbusts arboris autctons i alguns altres de naturalitzats des
de fa temps, procedents originriament de diverses regions naturals. Aquesta superfcie forestal
(vegeu el quadre) s una de les ms elevades que hi ha en un pas de lEuropa occidental.
Tant les espcies com la superfcie forestal han anat variant amb el pas del temps, duna
banda, per la dinmica prpia dels sistemes forestals i, daltra banda, pels diversos interessos
culturals i econmics de la societat enfront dels boscos.
Quadre 1. Superfcie arbrada
40%
36%
35%
30%
27%
25%
25%
20%
10%
0%
Catalunya
Espanya
Frana
Uni Europea
Estats Units
Breu aproximaci histrica

Per entendre els boscos actuals, ens sembla interessant fer una breu aproximaci histrica a partir dels punts dinflexi ms rellevants.
El neoltic o linici de la transformaci activa del paisatge

Abans del neoltic, les relacions dels grups dHomo sapiens amb el medi sn de carcter nmada,
recollector-caador. Les mobilitats dels grups tendiran a obeir a factors trmics i trfics: en
les estacions amb ms adversitat trmica, els desplaaments seguiran la bonana trmica cap
259
al sud, i amb el fred hivernal, succeir a linrevs. En ambds casos es pot parlar de processos
migratoris estacionals, coincidents amb altres grups de vertebrats, entre els quals hi ha els grans
mamfers; s a dir, grans masses de protena, de greix i de pells. Lestacionalitat tamb determina
un calendari de maturitat dels fruits silvestres. Vinculada a aquests processos de mobilitat estacional dels grups humans, es produir la dispersi involuntria de llavors, que tindr en lespcie
humana un difusor que progressivament actuar descampador involuntari de biodiversitat.
El llarg i diversificat procs de neolititzaci en les seves diferents manifestacions representar
un canvi clau de les relacions de lespcie humana amb el paisatge, ja que per primera vegada
una espcie esdevindr activament transformadora del paisatge. La sedentaritzaci representar
el punt darrencada de les societats modernes; fins aleshores els paisatges han expressat formes
madures i climciques i les variables dapropiaci han estat per dessota de la capacitat de crrega
dels paisatges. Ara els grups humans comenaran a desmuntar o artigar els paisatges madurs
boscos per convertir-los en rees construdes, conreus o pastures, iniciant un control progressiu del foc i de lenergia primria orientada cap a la producci de vegetals conreuats.
Al pla de Barcelona hi ha evidncies duna gran freqncia dincendis forestals en el perode
comprs entre el 7600 i el 5500 BP. Es creu que s indicadora duna gran activitat humana de
tala i crema dels boscos, que aleshores estaven dominats pel roure i lalzina, per que en aquesta
poca incorporen pins, com a conseqncia dun canvi climtic que comporta una reducci de
disponibilitat daigua. La finalitat daquesta activitat humana era disposar de prats humits per a
pastura, en detriment dels boscos.
Durant la llarga transici neoltica, la petjada ecolgica de la poblaci humana s minsa; en
tota la Mediterrnia probablement no supera els tres milions de persones, amb una esperana de
vida de poc ms de vint anys i un consum per persona dunes tres mil quilocalories.
Romanitzaci
La matriu territorial de la Mediterrnia nord i occidental i part de la sud t un punt darrencada
rellevant durant la romanitzaci, un procs que s la resultant dun sumatori civilitzatori remot;
alguns autors la documenten a la Mesopotmia sumria, a partir de la qual es generaria un
crescendo que incorporar les aportacions de la Grcia clssica i dels destacats avenos tcnics i
civilitzatoris egipcis. Altrament hi haur aportacions en temps i intensitats diferents del mosaic
de cultures que han caracteritzat la Mediterrnia.
Tanmateix, hi ha alguns elements dinflexi rellevants per a la comprensi de la conformaci
dels paisatges mediterranis, com sn laparici dels primers tractats dagricultura. Obres com
la de Varro i la de Columela ens mostren lorganitzaci de les prctiques agrcoles, forestals i
ramaderes. Columela mostra en el seu treball De re rustica, que s un compendi de coneixements
previs, unes formes de tcniques agroecolgiques realment interessants.
Lordenament del territori: Horaci i Cat

Durant la romanitzaci, el territori es vertebra i sordena: sestableixen les primeres qualificacions dusos del sl. La intervenci humana damunt del territori i del medi sintensifica, fet que
afavoreix un domini hum del territori.
Un text destacat sobre la transformaci del medi s loda dHoraci, crtica amb el model
docupaci del territori.
260
LLIBRE BLANC
A favor dels camps i en contra del luxe de les construccions
Amb tanta construcci, superbes moles

aviat ens faltaran terrenys per a llaurar.
Amb estanys sadornen les mansions
quasi com el llac Lucrino de grandria.
Substitueixen amb els pltans lom.
Les violes i la murtra i altres plantes ornamentals
en acurades tanques suplanten lolivera
que donava fruits als antics amos.
Sestenen els boscos, tant que impedeixen
que el sol penetri per les denses capades...
No fou pas aix el que varen prescriure ni Cat ni Rmul
ni el que feren els nostres ascendents:
ells tenien villes ms petites
i possessions pbliques ms grans;
cap particular es feia prtics
i la llei protegia els prats i les pastures.
Horaci
Perfil territorial de Cat

Proposta de Cat: ordenaci dels usos del sl
La formulaci de Cat es mantindr al llarg de temps. La distribuci espacial dels horts i dels
camps es pot relacionar estretament amb el balan energtic; aix doncs, els horts, els regadius,
els secans, les pastures i els boscos productors de llenya i carb tindran una distncia suficient
perqu la quantitat denergia consumida en el desplaament per arribar-hi i en els processos
productius no superi lenergia obtinguda en forma de producci. A partir de la globalitzaci
generalitzada dels mercats, es modifica completament lestructura: el primari declinar a favor
duna terciaritzaci creixent a tota la Mediterrnia europea.
261
Procs de feudalitzaci
Durant el llarg procs de feudalitzaci, els paisatges forestals del pas viuen diferents formes
dapropiaci. Lincrement demogrfic i les formes daccs a lexplotaci de la terra signifiquen la
reducci de paisatges madurs mitjanant la rompuda o transformaci dels boscos en conreus
i pastures. La fusteria de ribera per a la construcci de barques i vaixells, aix com lobtenci de
pegues i quitrans per impermeabilitzar els vaixells, incrementen lexplotaci forestal.
A la ratlla de linici del segle ix apareix un tractat primerenc sobre la necessitat de conservar
i millorar els boscos. s una ordenana carolngia per a les possessions reials, que manifesta
la preocupaci per la conservaci dels recursos forestals. s interessant observar que les espcies a repoblar tenen significaci alimentria, fustera i remeiera. Conv recordar que en lmbit
alimentari fruits com la castanya i la poma sn molt importants en les dietes de les societats
preindustrials.
Catalunya carolngia. Any 800. Capitulare de villis
- Nostres boscos i forests shan de custodiar amb diligncia.
- No es pot permetre que els boscos, on siguin necessaris, pateixin greuges per tallades excessives.
- A les hisendes reials s'han de plantar, entre d'altres:
ginebr
pomera
perera
prunera
moixera
nesprer
castanyer
avellaner
ametller
morera
llorer
pi
noguera
cirerer
Font: E. Bauer-Manderscheid. Revista Forestal Espaola 10:26
A finals del segle xv es produir un fet molt rellevant que tindr implicacions histriques i
socials duna gran rellevncia: lencontre entre Europa i Amrica, a partir del qual siniciar un
imparable intercanvi actiu i passiu despcies vegetals. El 32% de la flora catalana actual procedeix dAmrica. De les espcies introdudes voluntriament que han tingut un paper social molt
rellevant, destaquen el blat de moro i la patata. Tanmateix, cada pam de conreus guanyat ho ser
en detriment dun dequivalent superficial de bosc.
Un exemple de canvi en els paisatges lligat a les noves prctiques econmiques derivades del
comer ultramar s la substituci a les obagues de muntanya de rouredes de roure de fulla gran
per plantacions de castanyer. Amb la fusta daquest arbre es fan les btes per al transport mar,
atesa la seva resistncia a la salinitat. Per aquesta via arribaran els guanos i nitrats, que introduiran una modalitat dintensificaci de lactivitat agrcola.
262
LLIBRE BLANC
Els boscos arriben als mnims

A Catalunya, a mitjans del segle xvii la sobreexplotaci dels boscos per la creixent demanda
social i lintens consum de fusta per a la marina provoca laparici dun document normatiu que
vol posar ordre als abusos i que apunta lorganitzaci duna administraci forestal incipient,
les Ordinacions forestals de Catalunya o Llei de Boscos de Solsona (1627).
Laven dels coneixements provoca noves formes de producci. Ens trobem en els inicis de la
industrialitzaci, que comportar el creixement demogrfic i linici duna creixent estructuraci
de les formes urbanes. Una nova societat anir augmentant de manera imparable la demanda de
recursos energtics i alimentaris. Una conseqncia daquest nou procs s el fet que a finals del
segle xviii sassoleix el mnim histric de superfcie de boscos.
A mitjans del segle xviii, amb lintent de recuperar els boscos apareix La ordenanza para el
fomento, cultivo y conservacin de montes. Simposa per primera vegada una obligaci social de
repoblar: [...] Cada ve ha de plantar tres arbres per cada arbre tallat, a ms del que li pertoca
com a ve, per cada any.
Francisco de Zamora (1789) descriu en el seu diari de viatges una situaci en qu la llenya s
escassa i els pobres es veuen obligats a robar-la. Assenyala com la vinya desplaa els boscos de
pi. Al cap dun segle es produeix un fet invers: amb larribada de la plaga de la filloxera, la vinya
sofreix un gran declivi i en el seu lloc es produir una activitat nova per al paisatge, plantacions
darbres, especialment conferes.
Un canvi intens en els paisatges forestals

Al llarg del segle xx, les transformacions en els paisatges com a conseqncia de les activitats
humanes assoleixen unes dimensions extraordinries.
Laugment de la demanda energtica per al funcionament de la societat industrial introduir
ls denergies fssils. El canvi energtic provocar uns canvis notables en lestructura i dinmica dalguns paisatges forestals i agrcoles de muntanya. El consum de dendrocombustibles
llenya, carb i carbonet procedents dels arbres s substitut pel consum de derivats del petroli.
El consum per capita histric ha estat quantificat en cinc tones de llenya per persona i any, una
apropiaci que es frena a partir de ls dels combustibles fssils. Un primer efecte s la recuperaci per resilincia de la superfcie forestal, en detriment de superfcies agrcoles i pastures en
rees de muntanya.
La societat postindustrial canvia les formes docupaci del territori

Iniciat el segle xxi, el principal problema dels paisatges forestals ha estat la seva rpida transformaci en zones reclassificades com a urbanitzables. Aix doncs, terrenys frtils formats per
lacci multisecular sn rpidament transformats en polgons industrials, equipaments, serveis
i camps de golf. Sn urbanitzats mitjanant un planejament urbanstic que ha tingut la servitud
de ser la font principal per fornir de recursos municipals.
Actualment hom reconeix als boscos unes funcions essencials, com ara fornir duns serveis
ambientals imprescindibles una societat que necessita com el pa que menja avanar cap a la sostenibilitat real del seu model.
263
El bosc en la cosmovisi dels pobles

Al llarg de la histria hi ha hagut cultures dendrofbiques, que han mostrat poc respecte envers
el bosc i els arbres, i que fins i tot els ha considerat espais insalubres i refugis de foragits, mentre
que daltres han estat dendrofliques, s a dir, han manifestat respecte pel bosc, i fins i tot lhan
considerat sagrat. A Catalunya es pot parlar dpoques diferents, en les quals segons el moment
cultural es servava fbia o filia. Frazer parla dadoraci passiva, que en els temps postindustrials
sha mantingut viva amb altres noms. A la Catalunya vella no era gens estrany, per exemple, que
a lhora de tancar pactes familiars, com el casament dun fill o duna filla, defectuar la venda
dun cap de bestiar o dorganitzar el repartiment de laigua de regar, el tracte es tanqus dessota
dun arbre centenari.
Aquest fet civilitzatori explica la presncia fora habitual davant del mas dun arbre centenari
coronat, generalment una alzina o un lledoner, tot i que en paisatges ms muntanyencs pot ser
un roure o un faig. Ms enll daquesta prctica vinculada a la cosmovisi de la gent del lloc, el
dessota de la capada de larbre coronat esdev lamorriador, s a dir, una superfcie coberta per
lombra de la capada on a lestiu el ramat es ref de la calor reposant-hi a lhora de ms intensitat
del sol.
Als peus dels cingles de la serra del Cad, a la vessant cerdana, hi ha un boix en el qual els
joves solters en la diada de la verge local cada any fan una dansa nupcial amb lesperana que
lany vinent ja estaran casats. La llista de tradici cultural amb els arbres s llarga: alguns exemples sn les falles dIsil, el Pi de Sant Sebasti a Matadepera, el Pi de Centelles, etc.
Al nostre pas el xiprer t el simbolisme de lhospitalitat. A les cultures preindustrials, la
presncia daquest arbre davant de la casa ha estat portadora dun missatge per als caminants i
romeus: un exemplar solitari indicava que serien obsequiats amb pa i trago; dos exemplars,
que tindrien una menja a taula, i quan nhi havia tres, que tindrien dret a fer una nit al mas.
Aquesta vinculaci amb els arbres no pot ser ms natural: en els orgens histrics dEuropa,
el vell continent estava cobert de boscos tancats, intransitables, i els ms meridionals eren quasi
selves. Frazer explica que a comenament del segle i uns germnics van ser interrogats per Csar
i li van dir que havien viatjat durant dos mesos a travs de selves sense arribar al final. Uns segles
ms tard, lemperador Juli va visitar la mateixa zona i va quedar profundament afectat per la
seva foscor, la soledat i el silenci daquests boscos. El gegraf Estrab va fer la mateixa definici
a la seva Geografia, en qu parla duns boscos tan tancats que sn prcticament intransitables a
causa de la seva densitat. Lafirmaci estraboniana dista molt de la citaci que se li adjudica, de
forma literriament reeixida, per absent de rigor: Un esquirol podria anar des dels Pirineus
fins a lestret de Gibraltar saltant de capada en capada, ja que, ben al contrari, parla de boscos
densos.
En etapes histriques ms o menys remotes, alguns boscos van adquirir el sentit de temple.
En cultures centreeuropees sha documentat que els santuaris ms antics van ser els boscos vells.
El culte als arbres va assolir nivells impensables; fins i tot es va arribar a condemnar a penes
ferotges qui arrancava lescora dun arbre i a lantiga Grcia, concretament a lilla de Cos, estava
prohibit tallar un xiprer sota multa dun miler de dracmes. Plutarc cita un corner valorat com
lelement ms sagrat de Roma.
Les variables de culte a larbre sn illimitades en el temps i lespai. Antany, quan els arbres
iniciaven la floraci, es deia que sels havia de tractar com a dones prenyades, i aix significava
264
LLIBRE BLANC
que no shi podia fer soroll a prop. Encara ara, la gent de bosc i els naturalistes, quan visitem un
bosc, de manera natural abaixem la intensitat de la veu, talment com si hagussim entrat en un
temple o una catedral.
Daltra banda, tamb hi ha arbres carregats daltres simbolismes, com el Roure de Guernika,
als jardins del Parlament Basc a Vitria-Gasteiz, o el Pi de les Tres Branques, a lAlt Bergued,
tots dos ensenya de la identitat i la lluita dun poble per la seva emancipaci. Aquest any, el nostre Pi de les Tres Branques lamentablement ha sofert la mutilaci intencionada duna de les tres
branques.
En el context de crisi ambiental actual, una crisi ja reconeguda com a civilitzatria, el bosc
i el seu component principal, larbre, ens ofereixen nous simbolismes com a expressi de resistncia a un sistema globalitzador, caracteritzat per lagressivitat i la capacitat danorrear sistemes
intemporals. El bosc pren un simbolisme social que depassa els seus valors clssics. Larbre s
consubstancial al bosc i, contrriament al tpic, larbre ha dajudar-nos a veure el bosc, a comprendrel. Una comprensi que no s res ms que una forma agradable dacostar-nos al coneixement dels processos que es produeixen en el medi que ens envolta.
Els boscos i els arbres representen una nova sacralitat; han esdevingut uns monuments naturals que ens recorden el que som i all de qu formem part. Quan els arbres han estat indultats
i ens han arribat en formes monumentals, gegantines, s perqu hi ha hagut una causa cultural,
pel seu simbolisme, pel valor de fita, per un esdeveniment, per la seva dimensi fins i tot mgica
les alzines de la por, les bellugadores; han arribat als nostres dies com a expressi duna
cultura forestal, que al pas probablement no ha tingut lestatus merescut. Actualment aquest
patrimoni disposa dun senzill instrument legal, la declaraci darbre monumental. Nhi ha uns
quants escampats arreu del territori, entre el quals destaquen larbre ms vell de Catalunya, lolivera Lo Parot, localitzada a Horta de Sant Joan; el que t el tronc ms ample, el castanyer de
Can Cuc, al municipi de Cnoves i Samals, al Baix Montseny, o els ms alts, els plataners de la
Devesa de Girona.
Pensant en aquest valor, s oport recordar les paraules del mestre Ramon Margalef: El bosc
s lecosistema terrestre destructura ms complexa. La pea cabdal s larbre, i cal un poeta per
descriure apropiadament la complexitat de larbre.
Lacostament al bosc t un retorn geners en escreix, perqu ens embolcalla democions i
daprenentatges, i ens ajuda a veure la incommensurabilitat de la natura, aix com les infinites
variables de formes i de bellesa, en un estat de canvi constant.
Origen dels espais naturals protegits (ENP)

Antecedents remots del conservacionisme
La protecci i conservaci despais naturals tal com sentn avui dia arrenca a la segona meitat
del segle xix amb la creaci del Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units. A partir daquest
esdeveniment, larrencada de les figures de protecci, amb temps, intensitats i situacions geohistriques diferents, no parar. La creaci despais naturals protegits s una fita que en la histria
del conservacionisme t orgens remots i motivacions diverses. Els objectius dels ms antics eren
majoritriament venatoris. A Catalunya trobem aquest origen en els espais de cacera dels comtes
reis i en els tractats de falconeria. Ns un exemple la primera collecci zoolgica documentada
265
del rei Joan I el Caador, conservada en un tancat doliveres del palau. En un context civilitzatori
diferent, per no ali, Hernan Corts comenta en el seu diari que en la seva primera visita al
Palau de Moctezuma II a Tenochtitln limpressiona la representaci viva de diferents hbitats
amb mostres de la flora i la fauna de limperi asteca.
La referncia ms antiga de creaci dunes certes reserves sha documentat a lantiga Mesopotmia, bressol de tres grans civilitzacions: sumria, babilnica i assria, amb uns coneixements importants sobre agricultura, jardineria, ramaderia i pesca. Alguns reis mesopotmics
implanten les primeres reserves danimals per a la prctica privilegiada de les seves caceres;
segurament es tracta de les primeres figures dun espai territorial sotms a una ordenaci per
al seu s ldic (Boada, 1997).
Pel que fa al coneixement del medi natural i el paper que t en lequilibri i la salut dels individus, s Hipcrates (460-375 a. de C.) qui formula les primeres auditories ambientals plantejant
que, per entendre la salut dels individus i del conjunt de la societat, cal estudiar la naturalesa del
medi que els envolta: Quan sarriba a una ciutat o vila, sha dobservar la situaci del lloc respecte dels vents, tamb les seves aiges, si sn zones pantanoses, si sn toves o dures, si es troba
en una zona enlairada o plana, com s la floresta que lenvolta.
Durant la romanitzaci, de resultes de laugment de la mobilitat i de la capacitat de transformar el medi natural, sorgeix un primer ordenament urbanstic i del territori. Cat estableix les
primeres qualificacions del sl per tal dordenar i vertebrar el territori segons la seqncia via
romana villa romana jard irrigat hort prat riberes vinyes oliverar bosc per la tala
bosc per recollir aglans.
El gegraf i historiador Estrab (63 a. de C. - 19 a. de C.), en la seva Geografia, probablement
impressionat pel carcter dens i tancat dels paisatges ibrics, subratlla el carcter extensivament
selvtic de la pennsula Ibrica. Fa unes primeres descripcions dels seus sistemes naturals: Ibria t molts cabirols i cavalls salvatges. Els dEmprion fabriquen lli i el seu pas en part s bo i
en part s dolent, amb jonc vast i intil.
Tamb sn interessants les descripcions sobre el patrimoni natural ibric recollides pel savi
Plini el Vell quan va ser procurador de la Btica. A la seva Histria natural cita un dels primers
exemples de delicte ecolgic: diu que shonora tant les cigonyes a causa de la quantitat de serps
que capturen que es dna pena de mort a qui les mata.
Ordenament i maltractament dels boscos

Una altra aportaci notria la constitueix lobra De re rustica, de lautor hispanorom Columela,
on queden recollits els coneixements dels clssics en matria agrria i forestal i que constitueix el
que es pot considerar el primer tractat de bones prctiques agrcoles i forestals.
Com sha mostrat, lany 800 apareix un tractat primerenc sobre la necessitat de conservar i
millorar els boscos, el Capitulare de villis, una ordenana visigtica per a les possessions reials
que manifesta la preocupaci per la gesti i conservaci dels recursos forestals: Els nostres boscos shan de custodiar amb diligncia. No es pot permetre que els boscos, all on siguin necessaris, pateixin greuges per tallades excessives. Ha de afavorir-se la plantaci de ginebr, pomera,
perera, prunera, moixera, nesprer, castanyer, avellaner, ametller, morera, llorer, pi, noguera i
cirerer.
266
LLIBRE BLANC
Durant el llarg procs de feudalitzaci shan produt episodis histrics on shan promulgat
mesures poltiques dimpacte negatiu en el medi. No ens allargarem en aquest punt, per que
quedi com a exemple lordre promoguda pel virrei Garca de Toledo lany 1561 per a la crema sistemtica de tots els boscos situats prop dels camins de trnsit important i, si esqueia, de tots els
altres boscos del Principat, ja que constituen un refugi inexpugnable de bandolers. Lacci va ser
congratulada per Felip II por el buen sosiego y quietud que puso en el principado y el condado
(J. Regl, 1962).
s amb laugment demogrfic i de limpacte hum en el territori que podrem datar els primers espais sotmesos a un cert rgim de protecci. La sobreexplotaci dels boscos per la creixent demanda social i el fort consum de productes forestals tant en el sector domstic com en
lartes, de la marina i protoindustrial expliquen laparici dun document normatiu que vol
posar ordre als abusos i apunta lorganitzaci duna administraci forestal incipient. Aquesta
primera legislaci per a lordenaci i conservaci dels boscos a Catalunya sn les Ordenacions
Forestals de Catalunya o la Llei de Boscos de Solsona (1627). El document comena aix: Shan
fet molts grans excessos en aquesta extracci, excedint els lmits [...] Sa excellncia [...] prohibeix
[...] que cap persona [...] no intenti llevar les marques i els senyals dels arbres [...] ni vulgui tallar
aquests arbres senyalats. Aquest ampli document normatiu regula la tala, el carboneig i la fabricaci de pegues, i penalitza els abusos: incendis i altres prctiques considerades abusives.
Canvis en les relacions entre la societat i la natura

Tanmateix, cal considerar que, fins ben avanada la Illustraci a les darreries del segle xviii, la
idea multisecular sobre els recursos naturals era que aquests eren inesgotables per raons divines
o sobrenaturals; dominava la creena que el providencialisme emparava i regenerava els recursos naturals sotmesos a qualsevol forma dexplotaci per part de la societat: la idea de lmits era
inexistent. Lexplotaci contnua dels boscos i la forta regressi associada de la superfcie forestal
durant el segle xviii explicarien laparici del document del marqus de lEnsenada signat el 31
de gener de 1748. Aquest document, en forma dordre reial, regula lexplotaci i la conservaci
dels boscos. Daquesta ordenana per al foment, cultiu i conservaci dels boscos en destaca lexigncia, explcita, que cada ve a tot el pas ha de plantar tres arbres per cada arbre tallat, a ms
del que li pertoca com a ve cada any; seximeix daquesta obligaci solament les vdues pobres
i els infants. Com hem pogut documentar, la implantaci daquesta norma far que en algunes
viles, per acord municipal, el nombre darbres que cada ciutad ha de plantar augmenti fins a
cinc abans no finalitzi lany.
El decret explicita que: Per tal que les activitats de bosc es facin correctament, les plantades,
les podes i les tallades es faran amb els mtodes ms convenients, i es recomana que cada poble
disposi dun indret per a planter ben descobert al sud i protegit dels vents del nord on es plantin
les fages i les glans ms grosses i sanes dels arbres ms robusts, que no sarrenqui lherba ni el
gram, perqu mantinguin la humitat i les rosades destiu.
Pel que fa a les tallades i les podes, sindica lpoca de lany adequada i com sha de tallar sense
deixar ferides a larbre. Mana que es castiguin amb rigor els qui tallin o trossegin sense perms o
de manera grollera. Sempre caldr el perms de tallada i es remarca la necessitat daugmentar la
plantaci i el nombre de boscos. Daquest destacat document sen deriven els primers inventaris
forestals, els quals gestionar la que es pot considerar la primera guarderia forestal, que curiosaBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
267
ment seran els denominats Comissionats de Marina, un cos dagents que estar present amb un
representant a les principals viles forestals del Principat i que sn els qui efectuen els controls, els
inventaris forestals i, si escau, autoritzen la tala.
Ara b, no ser fins a finals del segle xviii que es donaran les primeres propostes ms o
menys ben construdes orientades cap a plantejaments que es poden considerar precursors del
conservacionisme. A escala europea, en els seus primers estadis, la revoluci industrial ja tindr
uns impactes extraordinaris sobre els boscos. Apareix un canems conceptual de la natura en
el pensament occidental que sengloba sota tres grans visions generals (Glacken, 1967; Goudie,
1990): la visi teleolgica, la visi determinista i la visi antropocntrica.
La visi teleolgica s la creena en una entitat suprema que governa els ritmes de la natura i
els ritmes de la societat. Coincideix amb el providencialisme sobrenatural (Urteaga, 1993).
La visi determinista s la idea que les condicions naturals sn responsables de levoluci de
les societats humanes. Aquest propsit ja va ser formulat per Montesquieu.
Invertint lordre de la visi determinista, la visi antropocntrica afirma que sn les societats
humanes les que influencien i en certa manera governen cada cop ms els ritmes ambientals i
no a linrevs. Aquesta visi sorgeix no tant de la reflexi filosfica, com podria ser el cas de
les dues anteriors, com de lexperincia prctica, en observar-se els primers grans efectes de la
desforestaci.
No es pot passar per alt que Humboldt en la seva obra Assaig sobre la geografia de les plantes i el quadre fsic de les plantes posar en relleu algunes de les modificacions introdudes pels
humans en els sistemes naturals. Aquesta primera obra de geografia ambiental la dedicaria al
seu contemporani Goethe, amb qui compartia algunes de les tertlies que aquest darrer organitzava, en les quals es barrejaven artistes, poetes, escriptors i cientfics. A lentorn daquests
cenacles del romanticisme alemany, que encapala Goethe, aquest tindria una influncia notria
en el desvetllament dels estudis per a la gesti dels recursos naturals. Daquest context sorgeix un
personatge que tindr un paper notori en lestabliment de les bases ms incipients de les cincies
de la conservaci formulant la necessitat dorganitzar lexplotaci racional dels recursos naturals: Heinrich Cotta (Boada i Saur, 1999).
Cotta fou el fundador de lInstitut dOrdenaci de Tharandt, la primera escola forestal, on es
formaria Agustn Pascual, fundador de lEscola de Forests a Villaviciosa de Odn, als inicis del
segle xix (Gmez, 1992). Les primeres promocions daquestes institucions es nodreixen dun alt
percentatge de joves procedents del mn rural catal (Boada 1996). Un cop acabada la formaci,
alguns dells Bosch i Juli, germans Josep i Ramon Jordana, Sebasti Soler, Primitiu Artigas,
Joaquim Castellarnau faran les primeres aportacions en la gesti de recursos forestals, la repoblaci de capaleres, la fixaci de dunes, etc. La visita als EUA de Josep Jordana els anys 1876 i
1877 i posteriorment la de Rafael Puig i Valls el 1893 els posaria en contacte amb les primeres
formulacions proteccionistes: la instauraci de la Festa de lArbre a lestat de Nebraska el 1872 i
la creaci el mateix any del primer parc nacional del mn: Yellowstone.
Necessitat de protegir
Als Estats Units dAmrica, durant la segona meitat del segle xix lexplotaci indiscriminada de
terres i boscos va motivar el sorgiment dun corrent conservacionista en el si de les institucions
federals del pas. Lobjectiu principal era preservar certes rees de la pressi colonitzadora, amb
268
LLIBRE BLANC
la idea de deixar de considerar que la natura s illimitada i passar a concebre-la com un patrimoni que cal conservar per a les generacions posteriors (Saur, 1993). Lespai protegit es concebia
com un santuari de la natura, intocable per lhome per tal de mantenir-lo verge. Sota aquest
pensament es va crear el parc nacional ms extens i ms visitat dels Estats Units, Yellowstone.
Seguint la lnia de Cotta, al nostre pas la figura de lenginyer forestal tarragon Rafael Puig
i Valls tindria un paper pioner amb les seves aportacions a la gestaci del conservacionisme i la
conscienciaci ambiental. Lany 1884 aquest tarragon, davant la contnua i intensa destrucci
dels boscos, va formar part duna comissi integrada per ell, un altre membre de lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre i dos ms de lAssociaci Catalanista dExcursions Cientfiques, per
organitzar una lliga per la defensa del medi natural, enfront de la tala abusiva de boscos, per tal
que es creessin disposicions legals indispensables per a la protecci, conservaci i recuperaci
dels paisatges forestals. El primer treball daquesta comissi va ser la redacci dun projecte de
repoblaci de la serra de Collserola. Ens trobem amb la que constitueix, amb tota probabilitat,
un dels primers agrupaments conservacionistes del pas.
Fou ell qui el 21 de setembre de 1898 va donar a conixer la Festa de lArbre en larticle La
Ptria i larbre publicat a La Vanguardia. Tanmateix, la idea dinstituir la repoblaci des duna
perspectiva de vinculaci social o popular ja lhem citada anteriorment: lordre signada pel marqus de lEnsenada lany 1748.
La primera Festa de lArbre es va celebrar el 30 dabril de 1899 a Barcelona. Aquest homenatge popular a larbre beu de diferents antecedents com el que hem esmentat del marqus de
lEnsenada i amb tota probabilitat s una conseqncia de la visita de Puig i Valls als EUA lany
1893 amb motiu de lExposici Universal celebrada a Xicago. Durant la seva llarga estada, en la
qual recorre diversos estats, sembla conixer la celebraci del Tree Day celebrada per primera
vegada el 10 dabril de 1872 a lestat de Nebraska. Aquesta festa t com a finalitat desplegar una
iniciativa duna mplia implantaci popular destinada, duna banda, a la recuperaci de superfcie forestal i, daltra banda, a estimular entre els ciutadans lamor a larbre i el smbol darrelament a la nova ptria (Boada, 1995).
Immediatament desprs de lendegament de la Festa de lArbre, Puig i Valls enceta el cam de
la protecci dels espais naturals i esdev el precursor del conservacionisme a Catalunya i al conjunt de lEstat espanyol amb la proposta de creaci dun espai natural protegit. Concretament, el
6 dabril de lany 1902 presenta les bases del projecte de Parc Nacional de la Muntanya de Montserrat i suggereix la necessitat daplicar la mateixa figura a les serres del Tibidabo i del Montseny;
alhora, proposa la declaraci dindret dinters el cap de Creus (Boada, 1995).
Primers referents proteccionistes

Els orgens de la poltica de conservaci a lEstat espanyol estan lligats a una esfera predominantment forestal, que s hereva de la tradici forestal vinculada al procs de desamortitzaci
del segle xix. El forestalisme troba en la defensa de la integritat del paisatge i dels valors naturals
un camp on desenvolupar les seves aspiracions naturalistes, conservacionistes, patrimonialistes
i educadores. La idea dels espais naturals protegits es converteix en un dels llocs privilegiats de
trobada dun coneixement forestal tant cientfic com cultural i divulgador (Gmez, 1992).
269
La primera figura de protecci especfica neix el 7 de desembre de 1916, data en la qual

saprova a escala espanyola la Llei de Parcs Nacionals, en vigor fins al 1957.1 El 23 de febrer de
1917 es crea per reial decret la Junta de Parcs Nacionals, lorganisme gestor. Aquesta etapa la
protagonitza Pedro Pidal y Bernaldo de Quirs, marqus de Villaviciosa, dAstries, promotor
de la llei i primer comissari del Servei de Parcs Nacionals dEspanya. Pidal, que sintonitza amb
les idees forestalistes del segle xix, estableix una relaci causal entre lempobriment de la naci i
la desaparici de les masses boscoses (Fernndez, 1998). No s pas estrany que els primers parcs
nacionals siguin originriament reserves forestals i estiguin inspirats en certa manera pel moviment higienista i antiurbanista dels primers decennis daquest segle. El pare dels parcs nacionals
espanyols sustenta la virginitat de la natura conservada, ja que s el que representen els parcs
nacionals; com menys sels toqui, ms verge ser.
La presentaci i defensa de la Llei de Parcs Nacionals es produeix en un context poltic i socioeconmic complex, tant a escala europea, amb el rerefons de la Primera Guerra Mundial i la
Revoluci Russa, com estatal, amb les grans vagues. Pidal creu que els assumptes ecolgics no
han desperar davant de qestions ms importants (Fernndez, 1998). Les lnies fonamentals de
la seva poltica proteccionista, basada en paisatges dalta muntanya i boscos, sn la funci turstica font de divises i la recreativa per al gaudi dels ciutadans.
Puig i Valls i Pedro Pidal comparteixen els plantejaments regeneracionistes; ambds creuen
que leducaci en el respecte al medi i la recuperaci del medi natural sn lnica sortida per a
un pas enfonsat pel fracs colonial del 98.
Catalunya: primeres denncies i les respostes de la societat

catalana a les agressions del medi natural
Al marge del context forestalista de Puig i Valls, la presa de conscincia sobre la destrucci dels
paisatges a Catalunya troba lescenari darrencada durant la Renaixena, moviment que impulsa
linters per les cincies, les lletres, lart i el coneixement de pas, i que es projecta a travs de
diverses associacions i institucions, i de manera molt particular a lentorn duna nova forma
daproximaci a la natura: lexcursionisme. La fundaci lany 1876 de lAssociaci Catalanista
dExcursions Cientfiques, precursora daquest moviment i ms endavant, lany 1891, convertida
en el Centre Excursionista de Catalunya, marca una nova etapa en el coneixement naturalista del
pas i potencia un nou s social dels paisatges a travs de lexcursionisme.
La primera denncia documentada la trobem el 1879 amb Antoni Mass, considerat un
pioner de lexcursionisme, fundador de lAssociaci Catalanista dExcursions Cientfiques. Va
advertir que al Montseny sha devitar la destrucci daquests magnfics boscos de faig colossals, gegants de la vegetaci, tan potics com tils.
Aquests primerencs defensors de la natura amb tota probabilitat estaven assaonats per les
aportacions dels primers naturalistes catalans, un dels quals era Joan Salvador i Bosc, el primer membre duna nissaga dapotecaris que van iniciar els estudis sistemtics de la flora del pas
1. Aquest primer servei de parcs nacionals va gestionar els cinc primers: Covadonga (juliol de 1918,
16.925 ha), Ordesa (agost de 1918, 2.046 ha), Teide (gener de 1954, 11.866 ha); Caldera de Taburiente
(octubre de 1954, 3.500 ha) i Aiges Tortes i Llac de Sant Maurici (novembre de 1955, 9.851 ha). Font i
Majoral, 2000.
270
LLIBRE BLANC
a comenaments del segle xvii. Aquesta recerca continuaria al llarg de tot el segle xvii i part del
xviii amb el seu fill Jaume i els seus nts Joan i Josep. Linters pel coneixement del medi natural
va conduir a la creaci, lany 1899, de la Instituci Catalana dHistria Natural, fundada per
Salvador Maluquer, Josep Mas de Xaxars i Antoni Novellas. Entitat pionera de lestudi i defensa
de la natura, afortunadament ben activa i renovada actualment, amb cent anys de feina continuada, ha fet un paper daglutinadora dels estudiosos de les diverses disciplines del coneixement
del medi natural.
Lany 1894 el meteorleg Dions Puig fa una conferncia en el Centre Excursionista de Catalunya que va ms enll de la simple proclama. Apunta una hiptesi de canvi global i exposa la seva
teoria de com el rgim meteorolgic ha canviat, i que aquest canvi global sha manifestat en un
descens de temperatures i de les precipitacions com a conseqncia de la desforestaci dels boscos. Defensa que la desforestaci a escala local s la responsable de causar inundacions a la plana
de Barcelona. En aquest context, Dions Puig demana que sactu per frenar les tales abusives a
qu estan sotmesos els boscos del pas i defensa la iniciativa de Puig i Valls dimplantar la festa
de larbre (Boada, 1996).
Al tombant del segle xx es produeix un fet que constituir un antecedent histric en la poltica de conservaci a Catalunya. Es tracta duna proposta que la societat cvica La Ciutat Jard2
de Barcelona porta al III Congrs Excursionista Catal, celebrat a Tarragona labril de 1914, on
demana a la Diputaci un Pla de Reserves Forestals i de Parcs Nacionals a Catalunya (Fernndez,
1998).
Lany 1921 apareix al butllet del Centre Excursionista de Catalunya un crit dalerta sobre
la venda del bosc del Gresolet, a lAlt Bergued. Shi reivindica un parc natural per protegir la
bellesa i riquesa del bosc enfront duna amenaa de tallada, allegant una devastaci dels camps
conreuats ribera avall per la no retenci del material rocs enfront dunes pluges torrencials. La
intensa campanya de salvaci que du a terme el Centre Excursionista de Catalunya aconsegueix
amb xit el manteniment de la massa forestal.
El Montseny, un paradigma del proteccionisme

El Montseny, primer espai natural protegit a Catalunya
El masss del Montseny ha estat un exemple paradigmtic de la sensibilitat popular defensora
duns valors paisatgstics singulars i de les intervencions pbliques en el camp de la conservaci.
La histria de la seva conservaci t el valor dun indicador extrapolable i no duna anlisi local;
s per aix que hi posem una atenci especial, ja que la seva anlisi ens mostra de manera significativa una fracci notria de la histria de la conservaci des de la perspectiva dels diferents
agents actuants.
Les demandes socials per a la seva protecci van estimular la participaci dels poders pblics
per aconseguir un rgim legal de protecci daquest espai. Es crea una tmida figura, el Patronat
de Muntanya, que constitueix a Catalunya la primera entitat legal de protecci duna fracci de
2. Entitat fundada lany 1912 a Barcelona que es preocupava per lurbanisme i la qualitat de vida dels ciutadans. Un dels objectius era preservar i augmentar les reserves higiniques dels centres de les poblacions,
particularment a travs de la conservaci i creaci de boscos perifrics, zones rurals o silvestres, parcs i
jardins urbans i espais lliures interiors de tota classe (Castell, 1990).
271
territori pels seus valors paisatgstics. A finals dels anys setanta el Montseny va esdevenir parc
natural i quasi simultniament (1978), a travs del programa Home & Biosfera de la Unesco, va
passar a formar part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, la primera a Catalunya.
Molt abans, per, a finals del segle xviii, les reserves forestals del Montseny, integrades bsicament per avets, faigs, roures, pi silvestre, alzines i castanyers, van quedar sotmeses a la jurisdicci de lEstat, juntament amb els boscos de Tortosa, la Selva i lEmpord (Arag, 1964), seguint el
corrent illustrat iniciat per la dinastia borbnica, concretat en una poltica de protecci i foment
de la Marina Reial, per lOrdenana de Monts de lany 1748.
El primer intent seris de dotar el Montseny duna figura legal de protecci es deriva de lestudi realitzat lany 1922 pel botnic Pius Font i Quer, en el qual planteja que el masss sigui declarat parc nacional, proposta que es troba recollida a les Crniques Oficials de la Mancomunitat de
Catalunya. Aquesta instituci havia posat de manifest el seu inters per la creaci de parcs, amb
motiu de la publicaci de la Llei de 7 de desembre de 1916 i el Decret de 23 de febrer de 1917, que
definien i creaven els parcs nacionals i llocs dinters nacional a escala espanyola.
Perqu els espais fossin mereixedors duna atenci especial, shavien de donar a conixer a
la Direcci General dAgricultura, Mines i Forests a travs de lenginyer en cap del Districte
Forestal Provincial. En aquest context administratiu, diverses entitats i societats van fer algunes
propostes i el Districte va proposar la creaci de dos parcs: Montserrat i el Montseny. La Mancomunitat encarregaria la realitzaci dalguns estudis, que constitueixen el primer corpus de
treballs interdisciplinaris per a la creaci dun espai natural protegit. Pel seu inters, vegem-ne
alguns exemples:
Montseny, Parc Nacional, del botnic Dr. Pius Font i Quer:

La finalitat del Parc Nacional del Montseny s la de conservar la vegetaci i fauna actuals de la
muntanya, evitant que puguin ser destrudes o modificades per lhome [...] El Montseny, desgraciadament, ha estat molt sotms a la intervenci de lhome; aix el Parc Nacional no noms
hauria de conservar all que existeix, sin restituir tot el que sha destrut [...]
Orientacions per al futur Parc Nacional, del zoleg Ignasi de Segarra:

[...] Aquest Montseny, que s terra de carboners i de ramats, de boscos densssims i reds de relquies molt preuades per a nosaltres, val la pena que fem tot el que calgui per conservar-lo [...].
Aquest reconegut naturalista lany 1927 va publicar a la revista Cincia lexcellent article El
Montseny (Glossa dels valors naturals de la contrada), que esdevindria un referent obligat de
cara a la futura protecci del masss.
Memria, del secretari de lEscola de Belles Arts, Lloren i Artigues:

Montseny s la representaci ms rica de la terra catalana [...] La seva posici geogrfica li dna
un emplaament especial i nic que la fa centre de convergncies [...] tots els terrenys contribueixen a lalament representatiu del Montseny, que s la transfiguraci catalanssima del Pirineu
[...] La muntanya s cada dia ms vena de la ciutat. Dos factors determinen amb rapidesa aquest
acostament: la major extensi urbana del nucli ciutad i la major facilitat dels mitjans de comunicaci que uneixen la ciutat de Barcelona amb la muntanya del Montseny. Barcelona no ha sigut
intelligent en la construcci dels seus parcs ni en la urbanitzaci de les muntanyes properes. La
invasi ciutadana s per a la muntanya un perill [...] Sols un remei pot oposar-se a la disgraciosa
invasi, i per una altra part, a la necessria invasi. Aquest remei s la intervenci. Cap laboratori
272
LLIBRE BLANC
sofereix ms magnficament a la vasta empresa com lintent de portar la intervenci de la ciutat

a la muntanya del Montseny, en lintent de convertir el Montseny en parc nacional. La fusi de
totes les nostres tcniques en lobra comuna de civilitzar intelligentment tota una muntanya pot
sser un gran pas, pot senyalar una etapa venturosa en el curs del pensament catal i de la vida
social de Catalunya.
Montseny, Parc Nacional, de larquitecte Seraf Bassas:

[...] Aquest monument de la naturalesa de Catalunya, cal conservar-lo intacte i guardar-lo [...].
Una vegada salvat, sha de fer dell una llar amable de la nostra cultura i la nostra cincia. Per
aquesta ra, la soluci ms segura s la rpida declaraci dorganitzaci del Montseny, parc nacional. Aix sha convertit el nostre Montseny en la nostra muntanya nacional; Barcelona ha fet
que fos una extensi ciutadana, el seu jard de muntanya. Laspecte ms complet de la muntanya
s indubtablement el botnic. Tamb podem dir que cap aspecte perilla tant com el botnic. Els
exemplars ms antics de faigs fa poc que han caigut els ms bells. El magnfic avet va caient al so
trgic del cant de la destral.
s una bona prova, lhaver estat impossible, trobar vries de les espcies vistes pel botnic
Costa a lherbari fams de la famlia Salvador [...].
Camins del Montseny, del diputat Llus Duran i Ventosa:

[...] Simposa fer possible i fins i tot fcil laccs als punts pintorescos del nostre pas. [...] Per
aquest fi, s suficient amb la construcci de camis carreters, camins pels quals puguin passar els
carros necessaris per als serveis dels masos i els passatgers que vulguin disfrutar la contemplaci de les belleses [...] No obstant, per poc que lacci del poder pblic contribueixi, lexcursi
al Montseny ha de poder ser una excursi de diumenge, fcil per al bon ciutad barcelon [...].
Els animals superiors que podria haver-hi al Parc Nacional del Montseny, del professor de zootcnia de lEscola Superior dAgricultura M. Rosell i Vila:
[...] Oh s! Al Montseny hi ha dhaver animals. [...] Els animals superiors que hi ha dhaver al
Montseny han de reunir la condici de no ser tan manyacs com els domstics, ni sser tan salvatges que abordin a les persones. [...] Els animals proposats per a habitar el Parc Nacional molts
dells ja farien bonic des del primer dia; altres, com els domstics, no ho serien del tot fins a la
segona generaci, quan la m de lhome no els hagus tocat. [...]
Una vegada realitzats els treballs dels experts, el pas definitiu fou la moci El Montseny, Parc
Nacional de Catalunya, presentada pel diputat de la Lliga Regionalista Jaume Bofill i Mates,
conegut com a poeta amb el pseudnim de Guerau de Liost, a la Presidncia i al Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, en la sessi del 8 de febrer de 1922:
[...] A Espanya, amb lesfor personal del marqus de Villaviciosa, sha dictat una llei de
Parcs Nacionals i se nhan creat dos: Covadonga i Ordesa. [...] s el Montseny el que ara sembla exigir amb preferncia una intervenci urgent per modesta que sigui. [...] La primacia del
Montseny est acreditada amb les interessantssimes memries fetes per Font i Quer, Ignasi de
Segarra, Rosell i Vila, Lloren i Artigas, Seraf Bassas, Duran i Ventosa i Francesc Gal.[...]
Per, qui havia de dir que la proposta de Bofill i Mates cristallitzaria en una nova situaci
poltica dinvoluci durant la dictadura del general Primo de Rivera, que va fer una apropiaci
duns documents i dunes propostes conservacionistes avanades en el temps, pel seu carcter
relativament innovador. El dictador va signar com a president del Consell de Ministres el docuBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
273
ment informe, que va ser la base del Decret reial que el 1928 Alfons XIII signaria de manera
inexplicable a Estocolm per a la creaci del Patronat de la Muntanya del Montseny. El document en general parteix de la base hipocrtica del document cientfic de la Mancomunitat, per
apareixen uns matisos de clara connotaci reaccionria. La base hipocrtica s evident a linici
de decret, en el qual diu: La Diputaci Provincial de Barcelona, gelosa dacomplir el seu deure
protector, atenta a millorar la riquesa de la provncia i de manera especial a completar les obres
que ms directament poden contribuir a la salut pblica, aix com facilitar amb ladmiraci
dels esplendors de la natura, les expansions fsiques. Sollicita que se li concedeixen les facultats
necessries perqu la gran muntanya del Montseny, vertader pulm de Barcelona, pugui quedar
convertida en parc natural, una part amb exclusius fins sanitaris, en la qual satengui especialment, i amb les formes i mitjans ms en harmonia amb els procediments cientfics i prctics, a
alleujar i millorar les naturaleses dbils i prevenir i enfortir la virilitat fsica de la raa [...]. Com
es pot comprovar, els valors de protecci de la natura en aquest document presenten unes connotacions ideolgiques preocupants.
El Patronat de la Muntanya, una vegada constitut, va tenir encomanades com a finalitats
principals la funci sanitria, construint centres antituberculosos; turstica i esportiva; de producci forestal; i de restauraci i conservaci. Com es pot veure, lordre o jerarquia de les funcions situa la conservaci al darrere de tot. s evident que els aspectes naturalstics pesaven poc,
per encara menys els aspectes relacionats amb la poblaci local.
Des daquesta primera protecci efectiva, el Montseny sempre ha estat present en totes les
catalogacions despais a protegir dels diferents plans dordenaci del territori.
Inicis del planejament territorial i dels espais naturals

protegits
Lany 1932 la Generalitat de Catalunya publica el Pla de Distribuci en Zones del Territori Catal
o Regional Planning, obra dels germans Rubi i Tudur. Es tracta dun document de planejament
molt avanat que proposa la creaci dun sistema despais naturals protegits i reserves forestals.
Aix doncs, proposa la creaci dels parcs nacionals de lArtiga de Lin, de lAlt Pirineu i de
Sant Joan de LErm; i de parcs com a simples reserves de paisatge: serra del Cad i lAlt Ter-Nria,
coma de Vaca, Fresser, Ull de Ter i Carboners; muntanyes dels voltants del castell de Requesens;
la vall de Ridaura i la collada de Santigosa a Olot; el Montseny, el Montnegre, la serra de Gallifa,
Sant Lloren del Munt, Montserrat, la serra de Prades; la Mussara, el Montsant, les muntanyes
del Card i les de Caro i ports de Besseit. A la Costa Brava tamb es proposa la creaci de
reserves importants de paisatge i per a la ciutat de Barcelona la reserva del masss del Tibidabo
(Paluze, 1990).
Malgrat que el Regional Planning noms assoleix el nivell davantprojecte, condiciona alguns
plans territorials posteriors (Gurri, 1997). Tanmateix, la involuci histrica que representa la dictadura del general Franco afectar bviament en el camp la conservaci del patrimoni natural.
No ser fins a lany 1953 que apareixer un tmid pla dordenament territorial, el Pla Comarcal,
que inclou la ciutat de Barcelona i vint-i-set municipis del seu voltant. El document preveu un
gran parc natural per a Barcelona i la seva comarca, Collserola (Paluze, 1990).
274
LLIBRE BLANC
Parallelament a aquest pla, es formula el Pla Provincial sota el nom de Pla General dOrdenaci de la Provncia de Barcelona, la normativa del qual saprova lany 1963. Aquest pla estableix
un catleg de possibles parcs naturals: el Corredor, el Montnegre, Montserrat, Sant Lloren del
Munt, el Montseny, les Guilleries, Bellmunt, els Rasos de Peguera, la Quar, Catllars, Falgars, la
serra del Cad i el Tibidabo (Collserola).
En aquest escenari, durant els anys setanta la Diputaci de Barcelona desenvolupa les previsions del Pla Provincial mitjanant plans especials especfics per a alguns dels parcs catalogats.
Lany 1974 es crea el Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona.
Per a lrea de Barcelona i la seva comarca saprova lany 1976 el Pla General Metropolit
dOrdenaci Urbana, que afecta la mateixa superfcie que el Pla de 1953, en qu el sistema despais lliures sestructura en parcs urbans i parcs forestals (Paluze, 1990).
Les dcades dels seixanta i setanta sn bastant prolfiques en lelaboraci de treballs de planejament territorial que incidiran en la protecci de la natura i que constituiran la base sobre la
qual sha bastit una part de la legislaci catalana conservacionista. Els pares daquesta lleva de
funcionaris compromesos, cientfics, estudiosos i lders socials s un grup de cientfics que tenen
un rol decisiu en el coneixement i lestudi del territori i del medi natural del pas: els botnics
Oriol de Bols i Creu Casas, lecleg Ramon Margalef, el geleg Sol Sabars, els gegrafs Llobet,
Casasses, Puchades, Gurri, etc.
Des de la Comissi dUrbanisme de la Diputaci sutilitzaran els escassos recursos de la Llei
sobre Rgim del Sl i Ordenaci Urbana de 1956 i la reforma de 1975 per posar en marxa les
primeres frmules de protecci dels espais naturals sotmesos a ms pressi, fonamentalment
urbanstica. Sn un exemple daquests processos les aprovacions del Pla Especial de Protecci del
Parc del Montseny (1977, Diputaci de Barcelona 1978, Diputaci de Girona) i el Pla Especial de
Sant Lloren del Munt i Serra de lObac lany 1982. En aquesta mateixa lnia saproven posteriorment els plans especials de Montesquiu, Garraf, Montnegre-Corredor i Olrdola, promoguts per
la Diputaci de Barcelona. Aix mateix, lany 1987 saprova el Parc de Collserola (Gurri, 1997).
La revolta ambiental dels anys setanta,

clau de pas al proteccionisme actual
No es pot oblidar limportant paper que far la societat civil, que a finals dels anys seixanta
participa daquesta resposta proteccionista de diverses maneres. Lany 1975, dins del Congrs de
Cultura Catalana, la Campanya de Salvaguarda del Patrimoni Natural actuar com un element
aglutinador i alhora dinamitzador de la muni de grups que arreu del pas han anat apareixent
en resposta a les fortes transformacions i als grans impactes en el medi natural. Aquest ampli
moviment ser, en gran part, responsable de la salvaguarda i la posterior protecci definitiva
dalguns dels espais naturals protegits actualment. Els exemples ms representatius sn la zona
volcnica de la Garrotxa, els aiguamolls de lEmpord i el delta de lEbre.
Lany 1976 apareix un document cabdal que esdev el referent obligat en la conservaci del
patrimoni natural del pas: Natura, s o abs? Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos
Catalans, publicat per la Instituci Catalana dHistria Natural. El mateix any, en plena eclosi
del moviment conservacionista es constitueix la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural DEPANA, lONG capdavantera daquest moviment. Aix mateix, es crea el primer equipament
275
deducaci ambiental: litinerari de natura de Santiga, elaborat pel Departament dEcologia de

la Universitat Autnoma de Barcelona. A partir daquests processos sescampa arreu del pas
el moviment conservacionista i proteccionista, aix com les installacions deducaci ambiental
(Boada, 1999).
Amb larribada de les institucions democrtiques lany 1978, sinicia un procs de normalitzaci poltica i social, a partir de la qual tamb es produeix una normalitzaci en matria despais naturals protegits.
Els espais naturals protegits de Catalunya
Xarxa Natura
El sistema
despais
naturals de
Catalunya
Espais naturals
protegits (PEIN)
Espais naturals de
protecci especial
(PEIN)
Font: Generalitat de Catalunya.
El Sistema dEspais Naturals Protegits de Catalunya (SENP) se sustenta en una xarxa de 165
espais dun valor ecolgic especial, que estan inclosos al Pla dEspais dInters Natural (PEIN) i
que ocupen una superfcie equivalent al 30% del territori catal, aproximadament. Dins aquests
espais, els anomenats espais naturals de protecci especial (ENPE) disposen dun nivell de protecci superior.
276
LLIBRE BLANC
Pla dEspais dInters Natural (PEIN)

El 1992 Catalunya va fer un salt endavant, innovador dins el territori estatal i referent en molts
llocs dEuropa, en aprovar el Pla dEspais dInters Natural. Lgicament, tots els espais naturals
de protecci especial declarats formen part del PEIN.
El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, per b que des daleshores el
seu mbit sha ampliat considerablement i les normes han estat modificades puntualment amb
decrets successius. Jurdicament, el PEIN t els orgens en la determinaci legal que fa la Llei
12/1985, de 13 de juny, despais naturals.
Daltra banda, el PEIN s un pla territorial sectorial i sequipara a altres instruments daquest
tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial. En el context de
la planificaci territorial, el PEIN esdev un dels instruments de desplegament del Pla Territorial
General de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya lany 1995). Daquesta manera, les
seves determinacions tenen un carcter vinculant per a tots els altres instruments de planificaci
fsica del territori.
Les normes del PEIN estableixen un rgim de protecci bsic aplicable en la totalitat del seu
mbit. Aquest rgim de protecci general es pot completar en cada espai o conjunt despais mitjanant dues vies:
1. La formulaci de plans especials de protecci del medi natural i el paisatge, que proporcionen
als espais una ordenaci dusos i normes de protecci especfiques.
2. La declaraci despais de protecci especial (parcs nacionals, paratges naturals dinters nacional, reserves o parcs naturals), la qual cosa comporta que els espais passin a tenir una regulaci jurdica prpia i una gesti individualitzada per preservar i potenciar els seus valors.
Superfcie dels espais PEIN
1.037.920 ha
Superfcie terrestre
Superfcie marina
Xarxa Natura 2000

A escala europea, la creaci de laXarxa Natura 2000esdev una iniciativa cabdal per a la protecci de la natura. Natura 2000 s una xarxa ecolgica europea coherent formada per les zones
especials de conservaci i les zones de protecci especial per a les aus, creada amb la finalitat de
garantir el manteniment dun estat de conservaci favorable dels hbitats dinters comunitari,
dels hbitats de les espcies dinters comunitari en la seva rea de distribuci natural i de les
espcies de lannex I de la Directiva 79/409/CEE, de 2 dabril de 1979, relativa a la conservaci
dels ocells silvestres.Els espais catalans que en formen part sintegren dins la xarxa del PEIN.
Superfcie dels espais inclosos
a la Xarxa Natura 2000
Superfcie terrestre
(LIC +ZEC+ZEPA)
Superfcie marina
277
Procs delaboraci de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000:

Fase 1. Recopilaci de fonts de formaci
Fase 2. Elaboraci de les llistes despais

Directiva
HBITATS
Annex I. Tipus
dhbitats
Annex II. Espcies
Directiva 92/43/CEE
(Dir. Hbitats)
Proposta llista
Nacional de Llocs
pLIC
Llista de Llocs
dimportncia
Comunitria LIC
(animals i vegetals
exceptuant aus)
Annex I. Aus
Directiva 74/409/CEE
(Dir. Aus)
(complementada per la
Directiva 2009/147 dAus
Directiva
AUS
Zones Especials de
Conservaci ZEC
Zones dEspecial
Protecci per les
Aus ZEPA
NATURA 2000
Fase 3. Participaci pblica
Fase 4. Aprovaci per acord de govern
La Generalitat de Catalunya, mitjanant els acords de Govern corresponents, ha aprovat diverses llistes despais a incorporar a la Xarxa Natura 2000. La primera, aprovada lany 1997, incloa
exclusivament els espais del PEIN que complien amb els criteris de la normativa europea per
ser declarats llocs dimportncia comunitria (LIC) o zones de protecci especial per a les aus
(ZEPA). Aquestes llistes van ser modificades diverses vegades fins que el 5 de setembre de 2006 el
Govern de Catalunya, amb lAcord de Govern 112/2006, va aprovar la llista definitiva de LIC i de
ZEPA que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre pas. Daquesta, les ZEPA van ser declarades
directament per la Generalitat, mentre que els LIC van restar pendents de laprovaci definitiva
per part de la Comissi Europea, fet que no tindria lloc fins al mes de desembre de 2008. Posteriorment, a lestiu de 2009 sha procedit a la modificaci puntual dels lmits de diversos espais, aix
com a lampliaci de set ZEPA presents a la Plana de Lleida, per tal de donar compliment a dues
sentncies del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees que reclamen major protecci per
a les aus estepries.
Finalment, el mes de desembre de 2013 sha procedit a la declaraci de vint-i-nou LIC com a
zones especials de conservaci (ZEC), i daquesta manera sha culminat el procs de desplegament de la Xarxa Natura 2000. Es tracta dels set espais de la Plana de Lleida, aix com dels vint278
LLIBRE BLANC
i-dos espais situats al Pirineu i al Prepirineu; el que correspon a la regi biogeogrfica alpina. La
declaraci de la resta de LIC com a ZEC3 est prevista al llarg del 2014 per finalitzar definitivament aquest desplegament.
Espais naturals de protecci especial (ENPE)

Sn espais definits amb un nivell de protecci elevat i dotats dinstruments jurdics i de gesti
propi que permeten fer una gesti activa al territori. La seva normativa est establerta a partir de
la Llei 12/1985, despais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de
mesures en matria de medi ambient, i que en defineix les categories segents:
Parcs nacionals
Espais naturals duna extensi relativament gran, no modificats essencialment per lacci
humana, que tenen inters cientfic, paisatgstic i educatiu. La finalitat de la declaraci s preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, aix com la integritat i
levoluci dels sistemes naturals. La declaraci de parc nacional sha de fer per llei estatal (Llei
5/2007, de 3 dabril, de la Xarxa de Parcs Nacionals).
Lnic parc nacional de Catalunya, Aigestortes i Estany de Sant Maurici (amb una extensi
de 14.119 ha), sinclou dins la Xarxa Espanyola de Parcs Nacionals (REPN). La REPN est formada per quinze parcs nacionals dmbit estatal i s coordinada per lOrganisme Autnom de
Parcs Nacionals (OAPN) del Ministeri dAgricultura, Alimentaci i Medi Ambient.
Paratges naturals dinters nacional

Espais o elements naturals dmbit mitj o redut que presenten caracterstiques singulars pel
seu inters cientfic, paisatgstic i educatiu, amb lobjectiu de garantir la seva protecci i la de
lentorn. La declaraci de paratge natural dinters nacional es fa per llei.
Reserves naturals
Espais naturals dextensi reduda i dun inters cientfic considerable que sn objecte daquesta
declaraci per aconseguir preservar ntegrament el conjunt decosistemes naturals que contenen
o alguna de les seves parts. La declaraci de reserves naturals es fa per llei quan s reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan s reserva parcial.
Parcs naturals
Espais naturals que presenten valors naturals qualificats la protecci dels quals es fa amb lobjectiu daconseguir-ne la conservaci duna manera compatible amb laprofitament ordenat dels
seus recursos i lactivitat dels seus habitants. La declaraci de parc natural es fa per decret del
Govern.
3. La Directiva 92/43, dhbitats, determina que cal declarar com a zones especials de conservaci (ZEC)
tots els espais que ja han estat designats prviament com a llocs dimportncia comunitria (LIC).
279
Any de
declaraci
1955
ENPE
Categoria
Administracions i entitats gestores
Parc Nacional
Generalitat de Catalunya. DARPAM
1982
Aigestortes i Estany de Sant

Maurici
Zona Volcnica de la Garrotxa
Parc Natural
1982
Masss del Pedraforca
Paratge Natural dInters Nacional
1983
Cad-Moixer
Parc Natural
1983
Delta de lEbre
Parc Natural
1983
Aiguamolls de lEmpord
Parc Natural
1984
Poblet
1986
Albera
1987
Muntanya de Montserrat
Parc Natural
1987
Montseny
Parc Natural
Generalitat de Catalunya. Patronat de la Muntanya

de Montserrat. Departament de la Presidncia
Diputaci de Barcelona i Diputaci de Girona
1987
Sant Lloren del Munt i lObac
Parc Natural
Diputaci de Barcelona
1987
Delta del Llobregat
Reserves Naturals
1998
Cap de Creus
Parc Natural
Consorci per a la Protecci i la Gesti dels Espais

Naturals del Delta del Llobregat
2001
Els Ports
Parc Natural
2002
Serra de Montsant
Parc Natural
2003
Pinya de Rosa
2003
Alt Pirineu
Parc Natural
2010
Montgr, Illes Medes i Baix Ter
Parc Natural
2010
Collserola
Parc Natural
Consorci del Parc de Collserola
280
Superfcie dels espais naturals

de protecci especial
Superfcie terrestre
(ENPE)
Superfcie marina
LLIBRE BLANC
1. Aiguamolls de lEmpord
2. Aigestortes i Estany de Sant Maurici
3. Alt Pirineu
4. Cad-Moixer
5. Cap de Creus
6. Collserola
7. Delta de lEbre
8. Delta del Llobregat
9. Els Ports
10. El Montgr, Illes Medes i Baix Ter
11. LAlbera
12. Masss del Pedraforca
13. Montseny
14. Montserrat
15. Poblet
16. Sant Lloren del Munt i lObac
17. Serra de Montsant
18. Zona Volcnica de la Garrotxa
Altres figures a escala internacional

Reserves de la biosfera
La Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera forma part del programa Lhome i la biosfera
(MAB) de la UNESCO, que actualment comprn 631 reserves disseminades per 119 pasos.
Catalunya compta amb el reconeixement de dues reserves de la biosfera:
Montseny, declarada el 1978.
Terres de lEbre, declarada el 2013.
Zones humides incloses en el conveni de Ramsar

El conveni de Ramsar s un tractat intergovernamental que serveix de marc per a lacci nacional i la cooperaci internacional per la conservaci i ls racional de les zones humides i els seus
recursos. El van signar divuit pasos el 2 de febrer de 1971 a la ciutat de Ramsar (Iran) i Espanya
el va ratificar el 1982.En aquest conveni sentenen per zona humida les maresmes; els aiguamolls;
les torberes o aiges rases, permanents o temporals daiges estancades o corrents, dolces, salabroses i salines, aix com les zones daiges marines la profunditat de les quals no excedeixi els
sis metres.
El 2010 la Xarxa Ramsar a Catalunya noms incloa quatre zones humides, que sn les
segents:
ElParc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici, reconegut el 2006 (xarxa de ms de
200 llacs i estanys dalta muntanya amb molleres i torberes associades).
ElParc Natural dels Aiguamolls de lEmpord, reconegut el 1993.
LEstany de Banyoles, reconegut el 2002.
ElDelta de lEbre, reconegut el 1993.
281
En conclusi, tenim un pas biodivers a un nivell elevat i una societat catalana compromesa amb
el pas i la cultura. I tenim una ciutat, una capital, amb una vocaci sostenibilista clara, i amb un
futur que encara amb la illusi dun pas que ve de lluny, per tendre i jove en la via emancipada
de pas. Tot plegat configura un caminar pregonament esperanador.
bibliografa general
Bells, Xavier. I qu, la biodiversitat?. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits. Barcelona: Departament de
la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Bertran, Jordi. La ciutat i el medi natural. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Boada, Mart. Rafael Puig i Valls 1845-1920. Precursor de leducaci ambiental i dels espais naturals protegits.
Barcelona: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, 1995.
Boada, Mart. Dinmica, conservaci i gesti del medi: peces clau dun necessari futur durable. A: Parcs
naturals, ms enll dels lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Boada, Mart, i Capdevila, Laia. Barcelona, biodiversitat urbana. Barcelona: Ajuntament de Barcelona,
2000.
Boada, Mart, i Saur, David. Canvi global. Barcelona: Ed. Rubes, 2002.
Canals, Puri. La Uni Europea i la protecci dels espais naturals. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits.
Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Carceller, Xavier. Lordenaci urbanstica i els Parcs naturals [tesi doctoral]. Volums I i II. 1992.
Carceller, Xavier. Territori, espais naturals i biodiversitat. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Glacken, C.J. Traces of Rhodian Shore. Berkeley: University of California Press, 1967.
Gmez, Josefina. Ciencia y poltica de los montes espaoles (1848-1936). Madrid: ICONA, 1992.
Goudie, A. The human impact on the natural environment (3a ed.). Oxford, 1990.
Gurri, Francesc. Els parcs naturals a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997.
Magoc, Chris J. Yellowstone: The creation and selling of an American Landscape, 1870-1903. University of
New Mexico, 1999.
Paluze, Llus. Els espais naturals. Evoluci de les tipologies. Els parcs nacionals. A: Parcs naturals, ms
enll dels lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Pars, Eduard, i Borrs, Bartomeu. Els espais naturals protegits. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits.
Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Rod, Ferran. Ecologia del paisatge: perspectives per a la conservaci. A: Parcs naturals, ms enll dels
lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Ros, Joandomnc. La biodiversitat del litoral mediterrani i les amenaces que el sotgen. A: Parcs naturals,
ms enll dels lmits. Barcelona: Departament de la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
Toledo, Vctor. Biodiversitat i cultura. A: Parcs naturals, ms enll dels lmits. Barcelona, Departament de
la Presidncia, Generalitat de Catalunya, 1999.
282
LLIBRE BLANC
Noves
possibilitats
per a Barcelona
Oriol Bohigas
Arquitecte
284
LLIBRE BLANC
enso que la ciutat de Barcelona, si la imaginssim sensatament en una Catalunya independent o en cam de ser-ho amb capacitat dexercir de capital destat, la veurem molt
diferent de com la veiem ara. Hi ha, per exemple, un canvi dactitud que marcaria un canvi de
relacions entre la capital amb poder poltic real i la resta del pas. Unes relacions que de
vegades han estat difcils precisament perqu hi mancava un reconeixement de la jerarquia, les
responsabilitats i el poder reconegut de la capital.
Durant molts anys hem sentit parlar els catalans drees menys desenvolupades urbanament,
amb actituds certament menyspreadores respecte a les prioritats de les necessitats de Barcelona.
Aquesta nova actitud i lorganitzaci que li correspondria faria molt ms fluda la relaci tant
poltica com econmica entre Barcelona i els altres municipis. Aquesta nova relaci jerarquitzada pot permetre plantejar solucions que semblen enquistades a la vida i als afers quotidians del
pas. Un daquests s el de lrea Metropolitana de Barcelona. Avui dia una bona part de lrea
funciona ja com a ciutat integrada a Barcelona, per aquesta integraci no s acceptada com una
realitat poltica. I, aix, anem malmetent la coherncia urbana i reduint la potncia duna entitat
territorial i la seva capital.
Una altra possible caracterstica dels ambients que crearia la independncia s la por duna
Barcelona potser massa disposada a exercir un comandament massa centralitzat. Hi ha el perill
que una part dels defectes que ara trobem en lactitud poltica de Madrid els apliquem a la capital
dun nou estat. Vull dir que, malgrat els esforos per mantenir una democrcia oberta i igualitria, cal pensar que la jerarquia presidencial de Barcelona sha dutilitzar adequadament per
construir un nou pas, mantenint, tanmateix, la potncia de la capitalitat.
285
Barcelona:
espais i poltica
al segle xxi
El repte de la
reterritorialitzaci
duna capital
Josep Vicent Boira
Universitat de Valncia
286
LLIBRE BLANC
Introducci
uina mena de relaci sestableix entre una ciutat i un territori? Quin subtil mecanisme
de producci descala, de tensi conjunta, shi produeix? Quin s el futur que espera a
una gran capital en relaci amb un espai estatal al segle xxi? Aquest document pretn mostrar
alguns dels profunds vincles que uneixen una ciutat amb la resta del territori, per dins de processos inserits en una fase global que ha alterat substancialment les bases de la geopoltica tradicional, jerrquica, piramidal, slida. Barcelona ha estat visualitzada tradicionalment com un
referent clau per a diferents escales espacials: lrea metropolitana, la regi urbana, Catalunya,
Espanya, leix mediterrani, Europa... Ara es parla dun estat propi. La reflexi que ens ocupa no
s, doncs, cap novetat, per potser s que ho sn les propostes finals, perqu mai com fins ara els
conceptes canviants sobre lespai, els fluxos i les xarxes no havien tingut tanta importncia en la
nostra vida econmica, social i poltica.
A diferncia dall que alguns diuen, els processos de convergncia econmica i cultural, el
desenvolupament dels mitjans de transport, el creixent pes del mn digital o la velocitat dels
missatges i lInternet de les coses no significa laniquilaci de lespai pel temps. Ans al contrari:
accelerar un tempus poltic hauria dimplicar tamb ser conscient de les implicacions cartogrfiques que es generen i que es generaran amb aquesta acci. I viceversa. Nous mapes fan pensar
en un nou poltic. Per aix, la reflexi geogrfica i poltica, geopoltica si es vol, est ms dactualitat que mai. Aix, a ms dels processos histrics i poltics (siguen de construcci nacional
o destructures destat), cal fer una ullada a les dinmiques espacials que shi associen. Cal una
geopoltica renovada. Una geopoltica que ens parle del lloc que una gran capital com Barcelona
pot jugar en un mn dominat per les xarxes globals, la resposta de la dimensi local i el fet de la
glocalitzaci, el poder telemtic, els perills i els riscs desterritorialitzats, la resposta gil i flexible
davant els reptes estratgics, la rellevncia de les xarxes, la fallida dels estats tradicionals, del seu
model, del seu poder i de la seua sobirania rgida i delimitada.
Tots els territoris, Catalunya tamb, contenen dins seu, agents dall que alguns diuen processos de desterritorialitzaci i de reterritorialitzaci, moviments dinmics que tenen a veure
amb lespai i les relacions entre els seus elements, perqu, com diu el gegraf brasiler Rogrio
Haesbaert, el territori sha dentendre duna manera moderna i, per tant, ms que no com una
cosa o un objecte, com un acte i una acci, una relaci, un moviment, un ritme... Seguint aquest
mateix autor, per simplificar, s possible afirmar que la desterritorialitzaci s el moviment pel
qual sabandona el territori (...) i la reterritorialitzaci consisteix en el moviment de construcci
del territori. Avui, estem observant, dalguna manera, un procs de desterritorialitzaci que
Barcelona i Catalunya estan protagonitzant des del punt de vista de la conformaci geopoltica
tradicional de lEstat espanyol. B, doncs seguint la teoria, a aquesta fase no li succeir, si s que
shi arriba a completar, cap buit territorial, ni tampoc podem pensar en una fragmentaci o
parcellaci territorial dall que formava part dun conjunt major que talle dinmiques com
un ganivet calent talla la mantega. Ben al contrari, immediatament es produiria un procs de
reterritorialitzaci dinmica que, en aquest cas, tenint com a punt datenci Barcelona, s que t
inters discutir com podria ser i sobre quines bases es construiria.
Com va dir Henri Lefebvre, desterritorialitzaci com a conquesta o anullaci de lespai
(dun espai, direm nosaltres) significa, tamb i en especial, una nova producci de lespai (dun
altre espai). Aquest s el tema que volem discutir en aquest article.
287
Barcelona i la histria dels espais

La capital catalana no ha estat mai tancada a sser associada a territoris ms amplis que el seu
terme municipal. El professor Francesc Roca (2002) ha treballat slidament all que ha denominat els espais de la poltica catalana del segle xx, espais com a mbits dactuaci, horitzons
i perspectives. Si ms no, Roca ha estat capa didentificar-ne fins a sis al llarg de la centria
passada: Espanya (des de les Corts de Cadis), la pennsula Ibrica (liberisme, des de la generaci
de 1901), frica, Amrica (el noucentisme), Europa (des de la Primera Guerra Mundial), lexpansionisme mediterrani i larc mediterrani (on podrem encabir, amb tots els ets i uts, la formulaci
poltica ms reduda, lingstica i cultural, dels Pasos Catalans). En tots aquests espais, Barcelona tenia un paper b com a capital, b com a referent, b com a node o com a pea dun sistema
ms ampli. Com a exemple, Roca cita Cebri de Montoliu, el qual, en comenar el segle xx,
proposava una mena de lliga mundial de ciutats, amb una Barcelona seu dun Museu Social que
passaria a formar part duna xarxa internacional de centres del mateix tipus. O les propostes de
Francesc Camb el 1910 dun nou rgim municipal i duna Exposici definitiva que dongus a
Barcelona la capitalitat del Mediterrani (citat per Costa, 2002, p. 106) i que permetera veure la
ciutat com la capital espiritual dEspanya i rivalitzar amb Pars en la captaci de capital americ. Costa (2002) ens recorda tamb la important conscincia geopoltica del noucentisme i el
paper que hi tenia Barcelona, la projecci de la ciutat davant idees com la colonitzaci del Magrib
o el mediterranisme daquella generaci i el factor clau que la capital catalana tenia. I novament
Roca (2000) no sest de recordar la relaci directa entre les visions de la Mediterrnia-ciutat amb
les de la Catalunya-ciutat del noucentisme.
En altres paraules, la intersecci entre ciutat i territori (un territori o un altre, lEstat espanyol o un altre estat o conjunt destats) ha estat consubstancial a la visi que el catalanisme
com a visi poltica prpia de Catalunya i el seu esdevenidor han tingut de Barcelona i del pas
sencer. Aquest territori de vegades no ha estat geogrfic, sin mental: Cassasas (1990) ens ha
mostrat com la instituci municipal barcelonina ha estat fonamental dins lestratgia regeneracionista del sector intellectual i professional catal des de la Restauraci; Roque (2001) no dubta
a assenyalar el concepte de poliidentitat en la construcci de limaginari urb de ciutats com
Barcelona i la seua projecci mundial, i Ucelay-Da Cal (2003) ha escrit sobre com Barcelona va
esdevenir capital de los regionalistas hispanos en la transici del segle xix al xx. En resum,
Barcelona ha estat sempre all que el filsof Flix Guattari defineix com un enorme condensador semitic adjacent al poder de lEstat. Aquest paper no lha de perdre en cap situaci, amb
estat propi o sense.
Aquesta brevssima i incompleta relaci dalguns exemples que lliguen espai urb i territori
exemplifica dalguna manera la perspectiva que volem emprar en les planes segents: lntima
relaci que es produeix entre poder i espai, entre poltica i territori.
Histria dels espais, histria dels poders

Per dir-ho ras i curt, en aquest captol partim duna lectura foucaltiana, si sem permet la petulncia, de la tesi de Carl Schmitt segons la qual no existeixen idees poltiques sense un espai al
qual siguen referibles, ni tampoc espais o principis espacials als quals no corresponguen idees
288
LLIBRE BLANC
poltiques. Tot i que Schmitt fou un polmic autor de la cincia poltica i del dret alemany,
enaltit per alguns per la seua clarividncia i criticat durament per altres, aquest punt de partida
ens mostra dos principis, al nostre entendre, importants. El primer s que, com va dir Michel
Foucault (1980): Podria escriures tota una histria dels espais que seria al mateix temps una
histria dels poders, que comprendria des de les grans estratgies geopoltiques fins a les petites tctiques de lhbitat, de larquitectura institucional, de la sala de classe o de lorganitzaci
hospitalria, passant per les implantacions economicopoltiques. Aquest fragment s clarivident perqu mostra que lespai (Barcelona, per tamb Catalunya, Espanya o Europa) ha de ser
contemplat en realitat com un problema historicopoltic, abandonant la vella visi que lligava
lespai, b a la naturalesa a all donat, a les determinacions primeres, a la geografia fsica, s
a dir, a una mena de capa prehistrica, b que el concebia com a lloc de residncia o dexpansi
dun poble, duna cultura, duna llengua o dun estat. Aquestes paraules de Foucault es completen amb una metfora que les resumeix: En definitiva, sanalitzava [lespai] com a sl o b com
a aire (...), all que importava era el substrat o les fronteres. Ja no s exactament aix. Entre el sl
i laire hi ha molt ms per descobrir.
Pel que fa al segon principi que derivem de les paraules de Schmitt, i que trobem desenvolupat
a Cavalletti (2010), lespai s un mbit mbil, les fronteres del qual es tornen ms o menys permeables dacord amb diferents gradacions, de tal manera que aquestes fronteres estarien sempre
disposades a canviar la seua forma. Aix, trobarem un espai conformat per zones dintensitat
diferencial, segons els fluxos, fluxos que no sn independents daquestes intensitats biopoltiques
que els guien i els organitzen (Cavalletti, 2012).
Aquests dos punts de vista ens porten directament a dues conclusions: en primer lloc, una
reconfiguraci del poder, una nova disposici, una nova narrativa, una nova histria del poder
(en paraules de Foucault, i all que est passant a Catalunya ho s indubtablement), conduir
necessriament a una reconfiguraci espacial de la societat on es troba (i tamb al contrari, no
cal perdre-ho de vista). Dac ve que tantes vegades haja defensat personalment la idea dun eix
mediterrani com a construcci cartogrfica i com a palanca per buscar un poder territorialitzat ms efica no noms contra la recentralitzaci poltica, sin tamb pel que fa a les infraestructures. En segon lloc, aquestes dinmiques permeten afirmar la possibilitat de construcci de
lespai de relaci entre Barcelona i el mn, de la capital catalana amb la resta descales geopoltiques, lluny dapriorstiques delimitacions.
Potser aix entendrem millor la tercera part daquest paper, aquella que se centra en la relaci
dialctica entre desterritorialitzaci i reterritorialitzaci.
Tot desfer comporta un fer

El llibre de Rogrio Haesbaert El mito de la desterritorializacin. Del fin de los territorios a la
multiterritorialidad (2011) s de lectura imprescindible per entendre, des dun punt de vista geopoltic, all que est passant a Catalunya. s innegable que, dalgun temps en, hi ha una crisi
de la territorialitat dominant a Espanya, la de lestat-naci clssic de base unitria. Aquesta
crisi no sols es manifesta en la decisi duna part de la societat catalana (i podrem dir que tamb
basca, a la llum dels resultats electorals respectius) dassolir major grau de sobirania o de discutir
fins i tot la sobirania tradicional, sin que lhaurem de considerar duna manera ms ampla amb
lanlisi daltres smptomes: la manca de coordinaci dels poders territorials nascuts de la regiBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
289
onalitzaci encunyada a la Constituci del 1978, els problemes derivats de la gesti de recursos
(hdrics, energtics), la particular poltica de construcci dinfraestructures que no responen a
les necessitats econmiques reals, la manca dun criteri racional que alimente la construcci del
pressupost a escala territorial, la superposici i duplicitat de nivells administratius, la manca
dun discurs narratiu potent que integre la plurinacionalitat consubstancial a Espanya, les resistncies a assolir una governana integrada, la manca delements simblics plurals, la dificultat
de repartiment equitatiu de despeses i inversions al marge de la component poltica, la fallida del
municipi com a entitat poltica nascuda de la revoluci liberal, etc. Aquesta mena de crisi de la
territorialitat tradicional espanyola (de la qual, sostinc, que lafer de Catalunya s una manifestaci ms, potser, aix s, la ms evident i dramtica), ha creat, per qu no dir-ho, una lnia tangent de desterritorialitzaci emocional, poltica i econmica a gran part de la societat catalana.
Desterritorialitzaci, en aquest cas i seguint R. Haesbaert, vol dir desmaterialitzaci del domini
de les relacions simbliques tradicionals. Aquest fet s indubtable en el cas catal: sha fet evident
als darrers temps, per nhi ha daltres: lacceleraci del moviment de fludesa sobre lestabilitat
de relacions, el debilitament dels controls espacials a travs del concepte intocable de frontera,
laugment de la hibriditzaci cultural i de la multiplicaci didentitats territorials, la juxtaposici de territoris i dinmiques poltiques, la desarticulaci de la noci de dins/fora (com sentn,
doncs, cada cosa) i de prxim/lluny (com es relaciona cada cosa amb una altra)... Si repassem
cadascuna daquestes afirmacions veurem que la relaci Catalunya-Espanya presenta aspectes
problemtics en quasi totes elles i, per tant, lagenda bilateral respon, doncs, a un procs de crisi
de la territorialitzaci dominant. De la mateixa manera que res no est escrit, tampoc no haurem dacceptar necessriament que la crisi duna territorialitat dominant haja dacabar amb la
seua desaparici, tot i que s que semblaria imprescindible introduir-hi reformes profundes per
a evitar-ho.
En qualsevol cas, el procs de desterritorialitzaci catalana respecte al model destat-naci
espanyol no conduir de cap manera a un buit territorial o a lestabliment de lmits impermeables a funcions i dinmiques (com la raci dun pasts que se separa del conjunt), sin que de
manera immediata, consubstancial, inherent, es posar en marxa un altre procs de reterritorialitzaci dinmica (aquesta s la tesi general de Rogrio Haesbaert) que, en aquest cas s, caldria
completar.
La reterritorialitzaci de Barcelona
Arribats a aquest punt, podem resumir algunes de les coses que hem comentat. En primer lloc,
Barcelona va tenir un paper essencial en els imaginaris i en els espais de la poltica catalana del
segle xx. Aquest paper passava per lentrecreuament, la convergncia de dimensions de la capital
amb realitats territorials ms o menys delimitades (Catalunya, Europa, Espanya, leix mediterrani...). Avui, es tracta de reinterpretar aquesta tradici a la llum dels processos que lliguen
espai i poder (una histria dels poders s una histria dels espais i viceversa, ja ho hem vist) i de
la seqncia crisi territorial dominant-desterritorialitzaci-reterritorialitzaci. I, fins i tot, una
altra fase, defensada per Haesbaert (2011: 29), quan diu que en realitat all que alguns associen
a la desterritorialitzaci no s ms que la intensificaci de la territorialitzaci en el sentit duna
multiterritorialitat que barreja diferents modalitats territorials, com ara els territoris-zona i els
territoris-xarxa, en escales mltiples i noves maneres dorganitzaci territorial.
290
LLIBRE BLANC
Aix doncs, la gran pregunta no s si Barcelona ser capa de reterritorialitzar la seua vocaci
i el seu paper en un nou escenari espacial i de poder (al remat, la mateixa cosa), sin com es produir aquesta reterritorialitzaci. I per respondre a aquesta qesti s necessari fer una ullada a
les visions espacials i territorials que avui mostren un mn de fluxos, de xarxes, de ciutats globals, per tamb de macroregionalitzaci de territoris. Construir una territorialitat urbana a
partir dels esquemes tradicionals de la geopoltica clssica seria, no sols poc recomanable, sin
prcticament impossible, atesos el desenvolupament i la maduresa dels processos dintegraci,
coimplicaci i regionalitzaci dEuropa i, en general, del mn. Com no pot ser daltra manera.
Perqu, en aquesta relaci entre espai i poder que venim defensant, no sols Barcelona ha desforar-se a pensar un nou espai, sin a pensar una nova forma de govern, de desplegament del
poder. El repte s espacial i poltic alhora: superar la noci exclusivista de poder significa
superar la idea clssica de territori. I a linrevs.
Des daquest punt de vista, recerques recents (Pemberton and Morphet, 2014) mostren lmfasi del pensament europeu de base geogrfica en la manera dassegurar la integraci per sobre
i entre divisions funcionals i territorials, mostrant exemples de governana multinivell, estructuraci drees funcionals, les conegudes city-regions o altres casos dintegraci vertical i horitzontal de territoris per sobre dels lmits administratius, fins i tot amb estratgies que no necessiten lempara de lestat (non-state spatial strategies, Harrison, 2014). Aquesta nova geografia
econmica basada en el city-regionalism ja s difcil de diferenciar de la construcci ideolgica
i geopoltica (Paasi, 2012). s ms, de vegades, es reconeix fins i tot lemergncia duna autntica poltica daquest caire (city-regionalism, per exemple) com un projecte geopoltic de primer
nivell (Harrison, 2014). Les grans estratgies macroregionals europees de lAdritic, del Bltic o
del Danubi (una nova fase en la poltica regional europea) aposten per dur a la prctica geopoltica la construcci de nous espais emergents desconeguts fins ara, dels quals nosaltres podem
aprendre.
Conclusions: els espais de la poltica catalana al segle xxi

Al nostre entendre, Barcelona no hauria dapostar tan sols per mantenir i augmentar el seu estatus de capitalitat mitjanant els recursos i instruments habituals, sin que hauria de tenir en
compte tamb la necessitat dexplorar noves territorialitats. En primer lloc, procedir a imbricar-se amb altres ciutats i territoris seguint b la lgica de la proximitat geogrfica (inclusi en
xarxes de transport macroregionals), per semblana funcional i sense menystenir en absolut la
capacitat de participaci tamb en mbits desterritorialitzats (aquests s, positivament, s a dir,
sense contigitat fsica o integraci econmica). Aquesta integraci hauria de combinar-se amb
un profund esperit de policentrisme, caracterstica ja considerada dalguna manera en lhistric
moviment catal noucentista de base mediterrnia i europea (Roque, 2001).
La teoria de les xarxes (Caldarelli i Catanzaro, 2014) ens mostra realitats fins ara poc analitzades que Barcelona hauria dexplorar: el concepte de xarxa oculta o subjacent, la importncia dels fenmens emergents (comportaments collectius que no es poden predir observant de
manera individual cadascun dels elements que formen el sistema), la idea de sistema complex,
el fet que sovint lexistncia duna xarxa tan sols es pot deduir grcies a les interaccions (apliBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
291
quem aquest principi als territoris, per exemple, dall que hem denominat leix mediterrani, per
exemple), la rellevncia de la topologia (de les connexions) sobre la mtrica (la distncia), la fora
dels llaos dbils (aquells que connecten una persona amb altra gent allunyada i no vinculada
amb lentorn social del primer, per que justament per aix li obrin tota una srie de nous grups
que atresoren informaci que daltra manera seria inaccessible)... Pensem, doncs, en una Barcelona que explora la seua xarxa oculta, que est atenta als fenmens emergents, a les dinmiques
que sols sobserven contemplant el sistema en la seua totalitat, que se sap situada en un entorn
complex, que funciona mitjanant interaccions, que combina la connexi i la proximitat, que no
menyst els llaos dbils perqu sap, justament, que el contacte amb altres ciutats no vinculades
al seu entorn social poltic o territorial li obriran portes i informacions.
Pensem en una Barcelona que s capa dimaginar levoluci des dun sistema estatal jerrquic, cartesi, geomtric, slid, hegemnic i espacialment rgid per a endinsar-se en un sistema
espacial ms flexible, mbil, llis i fins i tot nomdic (en el sentit dels filsofs postmoderns
Gilles Deleuze i Felix Guattari), un espai ms semblant a una matriu. Barcelona necessita assajar
una espacialitat i una capitalitat extrnseca, extravertida i centrfuga. Un apassionant repte que
permet combinar territori i xarxa, dos conceptes que, ben tractats, no han dentrar en oposici.
Com ens ha recordat Weizman, la guerra actual no consisteix ja en la destrucci de lespai, sin
ms aviat en la seua reorganitzaci. Un altre apassionant treball de prospectiva per al seglexxi
sens obri al davant. La gran qesti daquest segle, com assenyala Haesbaert (2011: 308), no ser,
doncs, el procs de desterritorialitzaci (de trencament poltic i espacial, indestriables), aix s,
molt ms vists i atraient mediticament, sin la complexitat de les reterritorialitzacions (de la
re-construcci poltica i espacial, indestriables). I ac, Barcelona t un ampli camp per davant.
bibliografia
Caldarelli, G. i Catanzaro, M. Redes: una breve introduccin. Alianza editorial, 2014, pg. 179.
Cavalletti. Mitologa de la seguridad. La ciudad biopoltica. Adriana Hidalgo, 2010, pg. 322.
Cavalletti. Toda la tristeza de la sociedad feliz. Entrevista a Andrea Cavalletti. Clarn, 5 de gener de
2012.
Costa, O. Limaginari imperial. El Noucentisme catal i la poltica internacional. Institut Camb, 2002, pg.
303.
Foucault, M. El ojo del poder. Entrevista amb Michel Foucault, en Bentham, Jeremas El Panptico. La
Piqueta, 1980. (http://www.philosophia.cl/biblioteca/Foucault/El%20ojo%20del%20poder.pdf)
Haesbaert, R. El mito de la desterritorializacin. Del fin de los territorios a la multiterritorialidad. Siglo
xxi, 2011, pg. 328.
Harrison, J. Rethinking city-regionalism as the production of new non-state spatial strategies: the case of
Peel Holdings Atlantic Gateway Strategy. Urban Studies, 51 (11), 2014, pg. 2315-2335.
Paasi, A. Regional complexity, governance and the region: problematizing bounded regions. Article presentat a la 2011 Regional Studies Annual Winter Conference 2011. Contested Regions: Territorial Politics
and Policy. Londres, 2012.
Pemberton, S. and Morphet, J. The rescaling of economic governance: insights into the transitional territories of England. Urban Studies, 51 (11), 2014, pg. 2354-2370.
Roca, F. Teories de Catalunya. Guia de la societat catalana contempornia. Prtic, 2000, pg. 607.
292
LLIBRE BLANC
Roca, F. (2002) Els espais de la poltica catalana del segle xx, p. 9-26. Prleg a: Costa, O. Limaginari
imperial. El Noucentisme catal i la poltica internacional. Institut Camb, 2002, pg. 303.
Roque, M. ngels. Europa i la Mediterrnia, p. 351-382. A: El mn de Camb. Permanncia i canvi en el
seu 125 aniversari. Institut Camb, 2001, pg. 450.
Ucelay-Da Cal, E. El imperialismo cataln. Prat de la Riba, Camb, DOrs y la conquista moral de Espaa.
Edhasa, 2003, pg. 1097.
Weizman, E. A travs de los muros. Cmo el ejrcito israel se apropi de la teora crtica postmoderna y
reinvent la guerra urbana. Errata naturae, 2007, pg. 109.
293
Barcelona:
passat i futur
dels tres espais
de poder i de
representaci
Eduard Bru
Arquitecte
Introducci
arcelona, com a capital dun estat aviat recuperat que no nou, ha de repensar els seus
mecanismes de localitzaci i representaci dels seus espais de poder.
Passaran desitjablement dels estndards de la recerca del prestigi histric mitjanant
levocaci dun passat de final traumtic a la tasca exaltadora dacollir les institucions clau del
futur, ensems a la revitalitzaci daquell passat segons una llum nova.
Ja no serem un poder delegat que pot conformar-se a mostrar les peculiaritats de la nostra
personalitat i histria, en la lnia vagament costumista que sen deriva de la conscincia interioritzada de la manca de poder real sobre els mecanismes de representaci del passat i dels projectes de futur.
Aix, la capital de Catalunya ha de transitar dexpressar passat a fer palesa la fora del present
i el projecte collectiu de futur, un futur que ens correspon a tots i a cadascun crear, i a nosaltres
arquitectes, doncs, a ajudar a formalitzar i representar.
294
LLIBRE BLANC
Per construir fsicament i simblica els espais del futur, hi ha dues eines fonamentals i inqestionables: el lloc i la forma. Voldria parlar de les dues, en especial de la discussi del lloc, en concret
de la situaci i levoluci dels centres de poder i de representaci de la ciutat, ja que entenc que s
pertinent en lestadi histric que correspon al temps daquesta publicaci.
No hi ha res ms til per entendre les possibilitats i decisions per prendre sobre el futur de
Barcelona, en un marc de llibertat poltica, que repassar lexperincia prpia. s a dir, quins
centres de poder hem aixecat al llarg del temps, com eren, per a qu servien i qu significaven.
Els podem referenciar en funci dunes vocacions molt concretes, que es relacionen amb una
seqncia cronolgicament ordenada, que ser revisada a mesura que es desenvolupa aquesta
reflexi.
Els divideixo en espai centre, espai mar i espai territori: heus aqu que les perspectives emancipadores de la nostra naci reobren de bat a bat, al meu entendre, cada una de les discussions
relatives als tres mbits de centralitat que he assenyalat.
Els descric en la seva condici actual i proposo criteris devoluci en un marc poltic de
llibertat.
Lespai centre
Importa particularment fer llegible la peripcia del centre com a part notria de la nostra histria. Entendre-la s una eina per adequar el seu paper al futur.
Porta Praetoria
a la muntanya
Nord
Decumanus
Porta principal esquerra

Cardo
Termes
Frum
Temple
dAugust
Porta principal dreta
Porta decumana al mar

Muralla
F1. Barcelona Romana (Barcino)
Barcelona, parteix, s, del Frum Rom. Materialitza all tan propi de lesperit de lImperi: un
centre de referncia de la contnua expansi desitjada.
Des daquest punt original, els eixos no neixen pensant en lmits. Tot al contrari, en arribar a
les muralles, les portes sobren i albiren el territori a qu aspiren, tot ell, i segons totes les direccions, a controlar.
El centre es constitueix com a tal a tots els efectes: s el centre poltic, s el centre espiritual i
s el centre comercial.
295
s significatiu com, desaparegut lImperi, esmicolada la seva estructura, aquest centre, afeblit, desdibuixat, sacsejat tant que arriba a desplaar-se unes desenes de metres en els dos
eixos, passa dentendres com el cor dun dispositiu expansiu, origen i final dels camins, a
constituir un cofre emmirallat, un espai de refugi.
F2. Barcelona medieval

Trames romanes i medievals.superposades
296
LLIBRE BLANC
Tot atenent aquest espai centre, podem donar per consolidats lespai del Consell de Cent lactual Ajuntament i el Palau de la Generalitat.
F3. Palau Reial Major
Per contra, el Palau Reial Major, al carrer de la ciutat, mereix una sort millor, castigat que fou
perqu representava el poder duna nissaga nostrada i interrompuda.
La pena aplicada ha estat lesmicolament no tant fsic, sin principalment semntic.
El Palau, que va tenir com a darrer ocupant el rei Mart lHum, ha estat progressivament
convertit amb lajuda matinera de la Inquisici, que shi va installar en un sector en un
seguit aleatori dinstitucions amb els seus edificis-fragment que trenquen la unitat expressiva del
conjunt original: Sal del Tinell, Esglsia de Santa gata, Arxiu de la Corona dArag, Palau del
Lloctinent, Museu Mars... Qui pot parlar ara reconixer ara doncs tout en passant, doncs,
el Palau Reial Major sense sser una intenci premeditada i estudiosa?
No cal necessriament fer una revoluci amb els usos. Cal refer una seqncia formalment
clara que acompanyi i faciliti el seu reconeixement fsic i intellectual. Que expressi, ensems,
passat i futur. Que mostri larticulaci entre perodes i la peripcia del centre.
La plaa del Rei podria, amb facilitat, emfatitzar el seu carcter de cort central. Un major s
de la porta del Consell de Cent de lAjuntament vigoritzaria els fluids de pas, i tamb de significat
entre les dues institucions.
297
No matreveixo a proposar la reconstrucci del pont que unia el Palau del Rei Mart amb la
Catedral per sobre del carrer de la Ciutat, per manifesto que, efectivament, hi era: encara es
veuen les restes de les mnsules de suport a la paret de la Seu.
Lespai mar
La peripcia de lespai mar s enlluernadora. s aquell que pensa i propulsa, i es desenvolupa
ensems a lexpansi martima del pas fins a arribar a lextrem oposat del Mediterrani.
De la funci primera, lintercanvi comercial entre el que ve del mar i de la terra ferma, neix la
Llotja. Es consolida a travs dels segles en una fenomenal i esplndida arquitectura que s desprs meticulosament amagada com a conseqncia daltres esdeveniments histrics.
Hi tornarem desprs.
F4. La Llotja de Mar, estat original.
Excepcionalment, el poble vol optar a tenir tamb presncia en el joc de smbols daquest espai.
Santa Maria del Mar, aixecada sobre la sorra i, com s notori, amb recursos econmics del
poble, materialitza aix la seva infreqent presncia als escenaris de representaci.
La histria extraordinria daquest mbit ens mostra un segon episodi excepcional. El poder,
quan deriva duna nissaga nova, quan, al segle xviii, vol reinventar-se en termes semntics,
dimatge, abandona lespai central i opta per aquest antic lloc de frontera.
Es revela aix que el mar es considera llavors tamb territori, i el que s que s fsicament frontera no ho era en termes dambici poltica i histrica. El portal del mar, aix creat, s un centre,
el centre de la trobada entre territoris slids i martims.
Lespai de mar queda aix constitut pels edificis que sn conseqncia i motor del projecte de
la ciutat i del pas sencer:
- La Llotja, que s la mostra tangible de lexcepcional aventura mediterrnia de la corona i,
molt especialment, de la ciutat de Barcelona.(F3)
- Santa Maria del Mar, aixecada sobre la sorra de la platja no ho oblidem per la voluntat
i lesfor del poble, amb un resultat duna puresa particularment emotiva per a qualsevol i, si
mho permeteu, especialment per a un arquitecte.
- El Palau de Mar, que des del nom i la posici mateixa, feia explcit el projecte poltic, comercial i simblic de la Corona que fou venuda el 1714.
Potser per causa daquesta extraordinria ambici de gran escala, tal vegada al mxim dexplcitament associable a la resistncia de la ciutat a lestat de coses que es volia imposar, s lespai
semnticament ms desarticulat desprs del barri del Born, en el post 1714.
298
LLIBRE BLANC
Aix, la Llotja queda folrada per una funda neoclssica genrica: la seva imatge neutral.
Amb el temps, el Palau Reial s substitut por un edifici dhabitatges annim. Noms Santa
Maria roman.
F5. La llotja embolcallada per el folre neoclssic.
Potser s per aquesta desfiguraci brutal, aquest oblit radical imposat, que especulo pblicament
amb una idea tamb radical: eliminar lembolcall neoclssic i encarcarat que encercla les Drassanes gtiques que, sepultades vives com sepultada ha semblat estar, definitivament, la nostra
histria com a poble, com a pas i com a ciutat, ens esperen per sser alliberades i recuperar la
mgia amb Santa Maria del Mar.
Els metres construts que es perdran es recuperarien tot ocupant el reguitzell despais immediats que ara, en la ciutat del disseny, estan deixats. Els difcils en la mesura que sn geometria, per apassionants pel que fa a dificultat geomtrica solars lliures que sescampen des
de La Llotja fins a la Via Laietana. Fixeu-vos que, en el centre de Barcelona, la ciutat, tan sovint
exemplar en termes urbans, s un fet inslit noms explicable per lombra allargada de la histria
traumtica del lloc.
F6. Proposta per a La Llotja recuperada i el folre esdevingut una constelaci de volums que salven
els forats negres del barri, tot compensant el volum-press a substituir
En efecte, a ms dels aspectes histrics i nacionals obvis, seria potentssim simblicament i econmica disposar duna llotja gtica excepcional amb faana al front martim i un barri de La
299
Llotja el nivell general del qual sens dubte milloraria per inducci, on es barrejarien els
habitatges amb una constellaci despais associats a La Llotja que podrien caracteritzar el barri,
amb lexcepcional convivncia dambici i empenta, histria, comer, turisme i habitatge, refetes
en un salt de gegant entre els segles xviii i el xxi.
No cal dir que lactual edifici que ocupa, amb una desconstrucci semntica premeditada del
seu s original, el que fou lEspai del Palau Reial, del Palau de Mar, convindria que fos substitut
per un edifici de carcter simblic collectiu.
Ledifici de lactual Escola de Nutica, per b que almenys la seva posici podria relacionar-se
amb fragments de la nostra histria urbana, faria un gran favor si desaparegus, ja que alliberaria les vistes al mar de lespai central del front, precisament de mar recuperat.
LescenariPalau de Mar, La Llotja Santa Maria del Mar al fons i a tocar seria llavors el
fons, o el comenament, segons com us ho vulgueu mirar, duna vedutta actualssima plena de
vida i potncia urbana: el passeig de la Barceloneta i les lmines daigua interior, que lligarien
el nucli de mar retrobat amb laigua i les perspectives del front oest de la Barceloneta, i lactual
revifalla (amb el Museu de lHermitage o sense) del sector del port que se li enfronta.
Lespai territori
Hi ha un simbolisme concurrent, i extraordinari, en la peripcia a Bellesguard del rei Mart
lHum i, cinc segles ms tard i al mateix lloc, en la de la intervenci de larquitecte lAntoni
Gaud.
F7. Runes del Palau de Mart lHum a Bellesguard, abans de la intervenci de lAntoni Gaud
F8. Detall de Bellesguard amb la intervenci dA. Gaud recolzada en les restes medievals
300
LLIBRE BLANC
Lanar del Palau Reial Major a fora muralles de lHum extraordinari correlat fsic duna peripcia poltica del rei mateix i de tot el pas t, sens dubte, les raons higiniques i salutferes
habitualment divulgades, per s difcil rebutjar la percepci duna materialitzaci dun moviment histric, dun exili interior.
Tamb cal potser allunyar-se del centre per guanyar perspectiva, per inaugurar el pensament
a una altra escala: per focalitzar el tot, ara lluny estant del Palau Major.
Bellesguard t distncia i alada respecte a Barcelona. Els posseeix ara, i s imaginable pensar
que aquest carcter sagegantaria en una Barcelona radicalment menor a la que en el present
veiem a aquelles cotes altes.
Gaudi, en reprendre el tema, insisteix en el tema de lalada, amb la torre mirador esveltssima, en lalteritat que lalada i la disposici del lloc aporten respecte al gran pla de la ciutat.
No sabrem mai quines haurien estat les conseqncies de la deriva de lHum si la seva nissaga no hagus estat truncada. No sabrem si la distncia respecte al territori era allunyament,
refugi, o reformulaci del projecte per assolir ms escala.
Haurem desperar cinc segles per reprendre la discussi fins que Barcelona es doti despais
que pensen, sorienten, miren o es justifiquen en la gran escala del pla obert de la ciutat, en lescala del territori.
Lespai fsic del territori que envolta Barcelona entra en el joc urb, lentament per poderosament, amb la industrialitzaci: els vapors de les fbriques de teixits han destar per motius
higinics tant pel que fa a la filatura com a la seva tinci fora de la densssima Barcelona
intramurs.
El traat rom tan recte!, com deia el mestre Manuel de Sol-Morales de la Travessera
de Grcia s una de les grans bases (amb Sants, Hostafrancs, el Clot...) de lassentament de les
indstries i, molt properes, de les cases obreres dels seus treballadors.
LEixample colonitza linterland creat entre els nuclis rurals antics ara industrialitzats i la
Barcelona intramurs.
LEixample de Barcelona neix, a ms de per lestricta necessitat demogrfica i econmica, com
a resultat de pensar tres temes principals:
la soluci de la relaci de la ciutat amb un element nou, extic: el tren.
lacollida de les masses que faran moure la industrialitzaci i de les classes benestants
corresponent
larticulaci de les viles obreres del permetre urb, la de linterland entre aquestes i la ciutat
consolidada, i la del mateix territori en sentit ms general, abstracte i de ms escala, que la
presncia del tren apropa en tots els sentits.
Repassem, en les ms notries propostes del concurs de lEixample, larticulaci dels espais de
representaci de la trama urbana amb els espais relacionats amb larribada del ferrocarril:
En la proposta de J. M. Planas, res no va ms enll de la relaci tancada, emmurallada; entre
la Barcelona que roman dins les seves muralles i Grcia.
La nova Barcelona sorganitza segons una curiosa majoraci de la forma exacta que va fer
crixer Grcia precisament aquests anys: el mateix conjunt de parcelles amb plaa central i el
mateix esquematisme a les cantonades: la parcella no gira, i sestableix aix una diferncia radical
entre els carrers que tenen faanes i els que tenen mitgeres que donen al carrer. Exactament com
est succeint llavors a la Grcia que creix i exactament com ha arribat fins als temps presents.
301
El magnfic projecte de Rovira i Trias organitza un ventall de

trames amb origen a la plaa de Catalunya, organitzades segons
les direccions del Cam (passeig futur) de Grcia, de la direcci
de la lnia del ferrocarril i de les traces simtriques a aquestes,
prenent el passeig de Grcia com a eix i convergint a la plaa de
Catalunya mateix.
El gest del Cerd, tan abstracte pel que fa al territori, s
mnim per extraordinari: orienta la plaa de les Glries no
sobre les previsibles Meridiana o Gran Via, o de la Diagonal que
ell mateix inventa, sin segons la direcci del tren. La nova plaa
Central sorienta sobre la directriu-territori, no sobre les traces
urbanes interiors: s una operaci metropolitana i, encara ms,
nacional.
En la majoria de les propostes, la nova plaa, que es dir de
Catalunya, t el paper estellar en la definici fsica, i, sobretot,
simblica daquesta no relaci descala.
Trobem des de la voluntat de recloure lalteritat que el ferrocarril podia significar dins de limaginari del que sesperava que
fos una ciutat fins a lacceptaci entusiasta i visionria daquells
que entenen que la Barcelona futura, la de lEixample, ha darticular el seu centre en relaci amb la nova accessibilitat adquirida
del territori que lintrodueixi dins de la funcionalitat i de limaginari de la ciutat.
s lhora, s urgent, que Barcelona assumeixi de facto una
relaci estructurada amb el seu territori, ents tant en termes
F9. Concurs Eixample de Barcelona. Proposta
fsics que impliquen necessriament relacions de proximitat com, permeteu-me dir-ho aix, metafsics.
Cal expressar que Barcelona, cap i casal, se sent part dun
territori. s important fer-ho. s necessari, i ms encara amb laventura histrica que ara ens
ocupa i uneix, tot passant per aquest mateix llibre.
No tenim espai que expliqui convincentment aix.
La plaa de Catalunya, tot i agraint-li el nom, podria dir-se, amb ms versemblana, cal reconixer-ho, plaa de Barcelona.
Lautntic espai Catalunya ha de tenir a veure, bviament, amb els nuclis centrals de comunicaci. Ha destar lligat a la idea dacollida i de partena que convidi al retorn a la ciutat. s a dir,
ha de tenir relaci amb lmbit Glries-estaci de la Sagrera.
Cal aprofitar la coincidncia astral daquest nom i daquesta posici amb la proximitat de
lestaci que vincular Barcelona amb totes les escales i distncies territorials.
Cal mantenir obert, expedit i urb la relaci Glries-la Sagrera com la gran articulaci
naturalment funcional, per tamb simblica amb el territori, i entendre que no es tracta ja
dun espai noms nacional, sin que s part tamb de lespai simblic de centralitat europeu.
La plaa de les Glries Catalanes ser, per projecte o de facto, la plaa de referncia de Catalunya, o no ser.
302
LLIBRE BLANC
F10. Concurs Eixample de Barcelona. Proposta de Rovira i Trias
F11. Proposta Ildefons Cerd
303
F12. Relaci Glries Sagrera, com a Centre, ensems de la Catalunya plena i de la seva capital, Barcelona
304
LLIBRE BLANC
Per tant:
1. La relaci amb lestaci de la Sagrera s essencial.
2. Cal reflexionar sobre el tipus despai que ens oferir. Cap obstacle no ens ha dimpedir la
dominncia del verd, per s igualment essencial crear all tan difcil com s lespai simblic,
com, acollidor i tamb representatiu.
El lligam amb la Sagrada Famlia, que ens permetem dibuixar juntament amb el sistema urb
annex proposat per Gaudi corregint lleugerament la relaci amb lHospital de Sant Pau / avinguda Gaud, hauria de culminar una centralitat urbana com de pas, en tots els sentits, de
primer ordre.
La inspirada i inspiradora iniciativa de ledici daquest llibre, el moment cronolgic i histric
en qu se situa, mha perms reprendre la discussi sobre aquests tres tipus de centralitat, tres
destins, tres vocacions, i em permet tamb acabar fent-ho en termes de pas, amb lautoritat, la
inspiraci i lempenta que atorga aspirar a tenir-lo, ben aviat, a les nostres mans.
Conclusions
Un canvi destatus poltic catal, orientat a reprendre el nostre dest a les nostres mans, no seria,
de cap manera, indiferent a lestatus dels espais pblics de representaci de la nostra societat.
Per motius directament relacionats amb la repressi explcita o larvada, lexpressi de les
imatges de pas ha estat especialment focalitzada en Barcelona com a ciutat de serveis.
Si les perspectives poltiques es compleixen, Barcelona, sense renunciar naturalment a la
seva expressi i presncia com a ciutat internacional principal del Mediterrani, ans augmentantles, podr incorporar els elements simblics i tamb funcionals que li pertoquen com a capitalitat
de lEstat Catal.
Aquesta assumpci funcional i simblica molt probablement reordenar semnticament el
seu sistema urb com a mecanisme de representaci duna societat que reprendr el control de la
comunicaci de la seva histria.
La gran transformaci de Barcelona, relativament recent, ho ha fet a partir dincorporar noves
rees abans perifriques perifries interiors incloses, de transformar barris, de millorar el
conjunt fsic del seu espai urb.
Barcelona ha evitat, per qestions poltiques bvies, operar sobre aspectes polticament simblics de primer nivell amb les excepcions, possibles per excntriques, del Fossar de les Moreres i del Fossar de Montjuc, s a dir, sobre espais lligats a la representaci de poder o a lalta
histria del pas.
En un entorn de llibertat podr fer-ho.
Podrem tornar a mirar aix, arrencat el vel, els grans escenaris de la nostra histria he parlat
aqu de tres de superlatius tot recuperant la memria, que s el millor instrument per inventar
un futur digne i intens per a tots.
305
Impacte de la
capitalitat
dun nou estat
en levoluci del
mercat immobiliari
a la ciutat de
Barcelona i la seva
rea metropolitana
Adam Casals
Assessor estratgic, especialitzat en el mercat immobiliari en el context de les relacions internacionals, centrat
en els pasos de parla alemanya i dEuropa Central. Es dedica a la construcci de ponts de comunicaci ms
enll de les barreres culturals i lingstiques, tot ajudant a promoure el creixement i lassoliment dobjectius per
a empreses, institucions i organitzacions. Amb projectes recents relacionats amb enginyeria, infraestructures,
poltica energtica i indstries creatives, ha estat involucrat en serveis de consultoria i contractaci de projectes
relacionats amb diverses institucions europees i multilaterals. Tamb escriu articles dopini per al diari Ara i la
revista Catalan International View, entre daltres.
306
LLIBRE BLANC
Introducci
a creaci duna nova capital dEstat al voltant de Barcelona i la seva rea metropolitana
suposaria una srie de transformacions importants i de llarg abast. Lefecte crida de la capitalitat i el lideratge que podria exercir una Barcelona lliure de les servituds i les limitacions
que comporta la situaci actual, juntament amb el dinamisme en larc euromediterrani, podria
comportar larribada de tota una srie de nous projectes dinversi de carcter pblic, privat i
publicoprivat. Sumat a les tendncies que ja es manifesten avui dia en el sector, tot plegat tindria
una incidncia notable en levoluci dels preus de real estate en els sectors terciari i residencial a
la ciutat i en determinades zones de la seva rea metropolitana.
Evoluci del model hoteler i dhabitatges turstics

a la ciutat i a lrea metropolitana
Linforme 2013 sobre la situaci del sector hoteler de la ciutat de Barcelona, editat pel Gremi
dHotels de Barcelona amb la collaboraci de Barcelona Turisme, posa de manifest que el sector hoteler de la ciutat es troba en un bon estat de salut. En el perode 2009-2013, en parallel a
la posada en marxa del procs de transici nacional, locupaci mitjana va pujar des del 66,9%
fins al 75%, i el preu mitj anual per habitaci venuda va pujar vora un 10%, situant-se el 2013
en 109,57 euros. La tipologia dhotel amb una major ocupaci s el de quatre estrelles i quatre
estrelles superior, amb un 77,65%. Aquests fets sn remarcables, tenint en compte que loferta de
places hoteleres continua pujant de manera sostinguda i en aquest perode ho fu en ms dun
12%, amb un fort increment en la presncia doperadors internacionals, que mostren un inters
creixent per la marca Barcelona i ja tenen una quota de mercat del 7,30% a la ciutat. Aquesta
tendncia continuar en els propers temps, a causa de la reconversi dedificis doficines per a un
nou s hoteler, com sn els casos emblemtics de lantiga seu de Deutsche Bank o la Torre Agbar.
Un 80% de les pernoctacions a Barcelona sn fetes per visitants estrangers i noms un 15% es
corresponen a ciutadans de la resta dEspanya. Un 40% de les visites a la ciutat es fan per motius
professionals.
El sector hoteler s optimista respecte al futur. Gaireb un 50% dels establiments enquestats
veu millors perspectives en el negoci a curt termini i aquest percentatge puja al 67% en el mitj
termini. La Barcelona del futur, capital dun nou pas, tindria sens dubte una repercussi positiva en el model de desenvolupament del negoci hoteler i en les seves perspectives de creixement.
Aix tamb crea una srie de sinergies positives en levoluci daltres mercats, com per exemple
el del sector retail.
La Catalunya amb estat propi no tindria cap dels llasts actuals en la gesti eficient de les seves
infraestructures de transports de passatgers, i veuria augmentades sense cap mena de dubte la
seva connectivitat quant a vols de llarg recorregut i la interoperabilitat entre ports, aeroports i
xarxa ferroviria, aix com una major eficincia en la connectivitat a escala europea de la xarxa
de trens dalta velocitat. Aix suposaria un augment directe del nombre de passatgers amb destinaci Barcelona. Les necessries inversions en matria dinfraestructures veurien incrementar
latractiu de la ciutat com a dest de negocis, per exemple en relaci amb lorganitzaci de fires,
congressos i esdeveniments de caire professional.
307
A aix cal afegir-hi lefecte crida duna capitalitat per a Barcelona, que faria incrementar les
pernoctacions a la ciutat i la seva rea metropolitana. Les relacions bilaterals entre Catalunya i
altres estats en diverses matries sectorials; el rol de Catalunya en relaci amb la Uni Europea
i el marc europeu; la collaboraci entre Catalunya i les autoritats europees en lorganitzaci
dactes, cimeres, rondes de negociacions; les activitats associades a la capitalitat generarien un
nombre important de visites de carcter professional, emmarcades o derivades de lactivitat prpia del sector pblic.
Lincrement de pernoctacions tamb es potenciaria per la capacitat datracci envers tota una
srie dagncies i organismes internacionals, de caire multilateral, organitzacions no governamentals, fundacions i think-tanks. Aix mateix, en lmbit corporatiu, una Barcelona i rea dinfluncia que pogus competir en igualtat de condicions amb la resta de capitals europees, seria
sens dubte capa datraure una srie de seus corporatives i delegacions regionals, destinades per
exemple als mercats del sud dEuropa o de la pennsula Ibrica.
Tot plegat tindria una influncia positiva en lmbit de les pernoctacions hoteleres per motius
de negocis. Noms cal pensar quantes pernoctacions generen les reunions de coordinaci dels
diversos equips duna empresa o organitzaci, aix com les seves activitats de formaci, per
esmentar-ne dos exemples.
La pressi que lexpansi del model hoteler continuar causant en relaci amb el canvi ds
dedificis als districtes ms cntrics i la consegent disminuci de superfcie destinada a s dhabitatge pot arribar a exercir una certa influncia en la reactivaci dels preus per a usos residencials en aquestes rees. Lxit del model Barcelona rau, entre daltres, en la convivncia dusos
en espais limtrofes i en la no especialitzaci entre sectors dactivitat, fet que ajuda a garantir
la preservaci de la identitat dels barris. Lxit turstic de la ciutat ha fet que alguns ciutadans
hagin expressat en els darrers temps els seus temors respecte a la proliferaci de pisos turstics o
destabliments hotelers.
En aquest sentit, cal destacar la iniciativa de lAjuntament de Barcelona destablir una moratria en la concessi de noves llicncies per a apartaments turstics a la ciutat. Aix se suma
a la reacci per part del Govern de Catalunya davant de determinats models deconomia col
laborativa, com el lloguer dhabitacions per part de particulars mitjanant determinats portals
dInternet. Tot plegat posa damunt la taula la realitzaci destudis de cost / benefici sobre el
model turstic de la ciutat, centrat en laspecte de les pernoctacions i el target de pblic objectiu
al qual sadrea cada segment i tipologia de servei. Noves propostes de regulaci i plans especfics
dusos i serveis poden complementar actuacions destinades a garantir la pervivncia destructures venals i la convivncia amb noves tipologies dhabitants de la ciutat, tamb en laspecte
generacional, ms propensos a nous models de gesti econmica i doptimitzaci de la rendibilitat dels actius immobiliaris, sovint fruit de les necessitats immediates de liquiditat derivades de
la situaci de crisi econmica.
Sobre levoluci del mercat terciari doficines

Un dels sectors amb ms possibilitats de creixement davant de lescenari de capitalitat de la nova
Barcelona s sens dubte el sector terciari i concretament el doficines. Tot i lestancament dels
308
LLIBRE BLANC
darrers anys, durant lany 2014 el sector est mostrant signes de reactivaci, amb una acceleraci
evident en el segon semestre de lany, i totes les previsions indiquen que en acabar lany shaur
triplicat el volum dinversi de lany 2013, tal com es fa pals en els darrers informes de CB
Richard Ellis (CBRE) i Jones Lang LaSalle (JLL), que descriuen que en lacumulat de lany shan
contractat 176.000 m2 doficines, gaireb el doble que en el mateix perode de 2013, la qual cosa
suposa el segon millor registre den del comenament de la crisi, tal com destaca el diari Ara
citant fonts de BNP Paribas.
Una de les caracterstiques diferenciadores en el cas de Barcelona s el gran atractiu que exerceix sobre els grans fons internacionals. En aquest sentit, el 2013 Ernst & Young ja situava Barcelona i Catalunya al tercer lloc en el rnquing de ciutats i regions europees en capacitat datracci
dinversi estrangera, a lestudi Coping with the crisis, the European way. Aguirre Newman situa
la inversi de grups estrangers a la ciutat en el 58% del total per al perode de gener a setembre
de 2014. Tant CBRE com JLL creuen que Barcelona se situar entre els cinc primers mercats
dEuropa en el sector doficines en els propers cinc anys. Aquest pronstic destacat es produeix
en parallel als diversos estudis apareguts recentment sobre limpacte econmic duna hipottica
independncia de Catalunya, per exemple per part de Credit Suisse, Moodys o Barclays. Un dels
atractius indiscutibles de Barcelona s la fora i la consolidaci de la seva marca, tal com indiquen els estudis dESADE Brand Institute, i aix, juntament amb el fort potencial de leconomia
catalana, t un pes especfic important a ulls dels inversors. Tot plegat dibuixa un escenari ben
diferent del que les grans consultores del sector, com la mateixa CBRE o Savills, imaginaven per
al futur dEsccia en cas de secessi, utilitzant precisament largument duna hipottica davallada de la inversi estrangera.
Lestudi del Cercle Catal de Negocis (CCN) anomenat El sector immobiliari i els efectes a
Barcelona com a capital de lEstat catal, publicat a loctubre de 2014, se centra en la situaci
actual del mercat terciari a Barcelona, perjudicat per lefecte seu de Madrid, i ho compara
amb limpacte que tindria un pic temporal en la demanda de superfcie disponible en el sector
doficines en cas duna eventual independncia de Catalunya, sobretot en relaci amb lobertura
de noves ambaixades, delegacions i oficines relacionades. Barcelona compta en lactualitat amb
unes noranta delegacions consulars i s la tercera ciutat del mn en aquest rnquing, desprs
de Nova York i Hong Kong. El CCN calcula que sestablirien a Barcelona un mnim de 140
ambaixades, amb equipaments i dotaci de personal sensiblement superiors als dels consolats
actuals, i que tot plegat generaria una demanda a mitj termini duns 400.000 m2 de superfcie
de lloguer o de compra, dels quals aproximadament la meitat es correspondrien a habitatges de
luxe i habitatges representatius a quatre vents. s de preveure que la majoria daquesta demanda
es concentraria al centre de la ciutat, a les zones premium i a la zona alta, aix com en zones residencials perifriques dalt standing a lrea metropolitana. A aix caldria afegir-hi les necessitats
despai daltres representacions oficials com, per exemple, fundacions, corporacions pbliques,
institucions culturals, representacions de regions, oficines de turisme, oficines comercials, etc.
El CCN calcula que amb tot plegat els preus en el sector podrien tornar als nivells de 2009, tot
reactivant el sector residencial de luxe i corporatiu.
A aquest fet cal sumar-hi la superfcie requerida en edificis destinats a nous usos governamentals i ministerials, o b relacionats amb la governabilitat del nou pas, en temtiques com
ara la hisenda pblica, les autoritats financeres i monetries, les autoritats i agncies regulatries
en temtiques diverses, les autoritats superiors de justcia i el tribunal constitucional, la poltica
309
exterior, de defensa, seguretat i lluita antiterrorista, la poltica de duanes i dimmigraci, diversos registres pblics, i un llarg etctera.
Daltra banda, Catalunya hauria de ser capa datraure tota una srie de delegacions dagncies i organismes internacionals, de caire multilateral, organitzacions no governamentals, fundacions, think-tanks i iniciatives acadmiques publicoprivades de prestigi a escala global. Destaca en aquest sentit el bon exemple de lambiciosa iniciativa al voltant del recinte modernista
de lHospital de Sant Pau. Barcelona s lder en la rehabilitaci de patrimoni arquitectnic per a
nous usos i aquest s un atractiu afegit en el cas dorganismes que cerquen seus representatives
en edificis emblemtics. La directora dAguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, destacava en
declaracions recents al diari Ara el fet que la ciutat s un exemple en la reconversi dedificis
perqu siguin ms productius.
A ms, Barcelona hauria desdevenir una de les capitals ms atractives de les del seu entorn,
i en un context europeu i competint en igualtat de condicions no hauria de tenir dificultats per
guanyar la presncia dimportants seus i delegacions de companyies multinacionals, que actualment es troben ubicades per raons fonamentalment administratives a daltres capitals europees.
Aquesta tendncia sens dubte es veuria reforada mitjanant ladopci per part dun nou estat de
les poltiques fiscals i estmuls adequats. Aix tamb s vlid en el cas de les rees regionals que
es configuren en el si del mercat interior europeu, per raons comercials, de distribuci i logstiques, com s el cas dEscandinvia o el mercat que formen el Regne Unit i Irlanda. Tot sembla
indicar que Portugal, Espanya i Catalunya podrien formar una rea regional daquestes caracterstiques. En aquest context, s probable que els atractius de Barcelona fessin decidir algunes
multinacionals a establir la seva seu regional per a aquesta rea a Catalunya, en detriment de
Madrid o Lisboa.
En un estudi efectuat per la Cambra de Comer de Barcelona i presentat el maig de 2014, es
posava de manifest que Catalunya rep la meitat de la inversi estrangera que es fa a Espanya.
Ramon Rovira, cap dEstudis de la Cambra, destacava lincrement de la inversi estrangera a
Catalunya, que va crixer un 13% durant el 2013, assolint la pujada ms alta en tota la dcada.
En xifres absolutes, aquesta s la segona millor dada de la histria, amb ms de 3.500 milions
deuros invertits, segons dades del Ministeri dEconomia publicades el mar de 2014, que tamb
destaquen que laugment de captaci dinversions a Catalunya va triplicar el conjunt de les registrades a Espanya. Aquests excellents resultats tamb tenen a veure amb la molt bona feina que
ja sest exercint des de diversos mbits, com per exemple des dInvest in Catalonia, per queden
lluny dels resultats que serien possibles si Catalunya estigus dotada de les corresponents estructures dEstat. Aleshores, un Govern alliberat dels nivells de dficit fiscal actuals i amb capacitat
per prendre tot el ventall de mesures adequades, podria fomentar amb moltes ms eines i duna
manera encara molt ms efectiva lemprenedoria, la captaci de talent i la creaci de nous projectes empresarials i dels llocs de treball dalt valor afegit que hi van associats. Barcelona hauria
de convertir-se llavors en un potent pol datracci imbricat amb el territori, i aix tamb tindria
un impacte en els mercats terciari i residencial de la ciutat, aix com en diversos mbits de lrea
metropolitana i de la resta del pas.
Finalment, Barcelona es configura com una gran capital europea en el terreny universitari.
Ms enll de limpacte positiu en termes econmics de larribada anual destudiants dintercanvi
i practicants vids de sol mediterrani, les potents escoles de negocis de la ciutat i el seu model
universitari publicoprivat tenen un evident potencial de creixement, sobretot en relaci amb la
310
LLIBRE BLANC
creaci de xarxes dinfraestructures universitries de campus internacionals i amb programes

de collaboraci amb daltres universitats a lestranger, aix com quant a la captaci destudiants
estrangers que valoren loferta educativa i formativa de la ciutat, les capacitats de networking que
els ofereixen les universitats catalanes i les seves associacions dalumni, i els atractius de la ciutat
i del pas. La fidelitzaci, a travs de la bona experincia dacollida i vivencial, dels visitants que
es decideixen per Barcelona en edat universitria suposa linici duna llarga relaci professional
i sentimental amb la ciutat i refora la seva marca de cara al futur.
Evoluci del mercat immobiliari residencial

El setmanari LEconmic destacava recentment a primera pgina lestancament en els preus del
sector residencial a Catalunya. Tot i els anuncis optimistes del darrer sal immobiliari Barcelona
Meeting Point, el director de la divisi residencial de CBRE a Espanya, Carlos Ferrer-Bonsoms,
sentenciava en declaracions al rotatiu que els preus no rebotaran. Laugment de vendes en el
sector arriba sota lauspici de la presncia dinversors estrangers, que es decideixen pel residencial tot i les baixes rendibilitats, a lentorn del 3%, com destacava Ferrer-Bonsoms.
Per hi ha un fenomen que ja es fa pals a Barcelona i que sagreujaria substancialment en
cas que la ciutat exercs una nova capitalitat: la manca despai al centre de la ciutat. El director
general de lAssociaci de Promotors i Constructors, Marc Torrent, reblava en el mateix reportatge que en alguns llocs lestoc era quasi inexistent i que durant molts anys no shi ha construt
res. Jorge Almagro, director comercial de residencial, sl i urbanisme a CBRE, destacava que la
recuperaci se centrar en zones on hi ha molt poca oferta i la demanda puja, sobretot en zones
premium de les grans capitals. Doncs b, precisament aquesta s la situaci que ja es dibuixa a
Barcelona i que saccentuaria de manera molt destacada en cas que la ciutat esdevingus capital
dun nou Estat. Als barris cntrics i a la zona alta de la ciutat es veuria incrementada de manera
important la demanda per a usos terciaris i residencials de luxe, i aix, a causa de les limitacions
en loferta disponible, tindria una incidncia clara en levoluci dels preus.
En aquest escenari, la prioritat de Barcelona ha de ser els seus ciutadans. Per tal devitar que
determinats barris de la ciutat puguin acabar alienats respecte dels seus habitants actuals, caldr
prendre la iniciativa en relaci amb determinades poltiques dhabitatge i de foment del lloguer.
En el mitj termini, Catalunya podria seguir el cam de les prsperes economies centreeuropees
en el foment dun mix ms equilibrat que lactual entre habitatges de propietat i de lloguer, fet
que es veuria impulsat per ladopci dun marc legal ms avanat i que dons ms seguretat
jurdica a propietaris i llogaters, i ms avantatges fiscals a aquests darrers. Altres opcions, com
les cooperatives dhabitatge, shaurien de tenir en compte si tinguessin lloc en el si dun marc
regulatori adequat. El foment de la cultura de la inversi en activitats empresarials i productives
per a leconomia, ms enll de la inversi tradicional en el sector residencial per part de petits
i mitjans estalviadors, seria una mesura complementria amb efectes collaterals positius cap a
una major estabilitat de preus, que contribueixi a la prevenci de futures bombolles immobiliries. Aix fomentaria lemprenedoria i el dinamisme de leconomia, i contribuiria a una major
flexibilitat en els models de societat i, en definitiva, a lesfor particular i collectiu que comporta
la creaci de riquesa i de benestar.
311
La planificaci urbanstica de la barcelona capital cap a

una distribuci harmnica dels nous pols de centralitat de
la ciutat
Un plantejament atractiu i que busqui la complicitat per part de la ciutadania ajudaria a crear
un projecte illusionant de construcci duna nova realitat. Aquest desig collectiu es pot plasmar
tamb mitjanant lexercici de planificaci urbanstica duna nova capital, en tant que la definici despais influeix en els seus futurs usos i la definici descenaris concrets en determina les
possibilitats dxit, tal com planteja Hlscher en la seva teoria de la creaci del futur.
En aquest exercici teric, plantegem la planificaci de nous espais, generats a partir de la idea
del naixement dun nou pas i de la seva nova capital. El lema principal del qual partiria una gran
iniciativa per a la transformaci de la ciutat fra la gestaci dun nou projecte collectiu, destinat
a les tres tipologies principals dusuaris de la ciutat. En primer lloc, els seus habitants i els de la
seva rea metropolitana, per tamb el conjunt dels ciutadans de Catalunya, als quals sofereix
de fer-se seva la que ser una nova capital, i finalment, els visitants que hi vnen moguts per la
projecci internacional duna ciutat que, una vegada ms, es reinventa per tal de prosperar i convertir-se en una capital de referncia a escala global.
Tenint en compte les caracterstiques especfiques de Barcelona i la seva reduda superfcie
disponible, caldr ponderar una srie de factors abans de planificar i decidir la distribuci dels
nous pols de centralitat, aix com dels nous grans centres administratius de treball de la nova
capital. Aix comportar nous esquemes de mobilitat, basats en dinmiques de foment de mtodes de transport collectiu i no contaminant, que hauran de preveure la distribuci equilibrada
daquests nous equipaments en el si de lentramat urbanstic.
Des dun punt de vista objectiu, en el mitj i llarg termini la ciutat de Barcelona noms podr
crixer en alada i cap al mar. Propostes concretes de creixement urbanstic, sostenibles des del
punt de vista dels models de societat que proposen i de la integraci en lentramat urb preexistent, dels esquemes de mobilitat, de leficincia energtica i de la gesti mediambiental, podrien
oferir alternatives viables que suposin per a Barcelona lexercici dun lideratge en la innovaci
urbanstica i constructiva, sobretot en relaci amb daltres ciutats costaneres. Aix li permetr
continuar guanyant en atractiu a escala global i fomentar la creaci de noves indstries i llocs de
treball dalt valor afegit en sectors estratgics de creixement relacionats amb les noves tecnologies i amb un alt potencial dexportaci.
La Barcelona capital dun nou pas podria comptar, a travs daquestes estratgies, amb projectes emblemtics i capdavanters, finanats de manera sostenible i amb la participaci de capital
privat, que es convertissin en nous smbols a escala global i nous pols datracci de la ciutat per
a les properes generacions.
Conclusions
Una possible capitalitat de Barcelona incidiria positivament en el desenvolupament del mercat hoteler, del mercat terciari doficines i del mercat residencial de luxe a la ciutat i en determinades zones de la seva rea metropolitana.
312
LLIBRE BLANC
Barcelona es perfila com una de les cinc ciutats ms importants dEuropa per al mercat terciari en els propers cinc anys.
s destacable la presncia creixent dinversors estrangers i la fora de la marca Barcelona.
La manca despai disponible al centre de la ciutat i a les seves rees premium fa preveure un
augment de preus en aquestes zones en el mitj i llarg termini.
Un nou marc legal permetria aportar una major seguretat jurdica que permets implementar amb xit noves poltiques de foment del lloguer, entre daltres.
Lefecte crida de la capitalitat de Barcelona permetria a la ciutat exercir un lideratge destacat
en diversos mbits en el marc europeu i global.
El gran projecte de disseny i planificaci de la nova Barcelona capital dun nou estat pot ser
una gran oportunitat de generaci dun projecte collectiu i illusionant per a la ciutadania,
aix com una magnfica ocasi per fomentar la innovaci i la gestaci de nous projectes que
repercuteixin de manera positiva en el desenvolupament de la ciutat i el seu entorn.
La realitzaci destudis suplementaris ser necessria per fer possible un seguiment i una anlisi exhaustiva de levoluci dun escenari avui desconegut, que permeti avanar-se i preveure
les seves implicacions en les tendncies de preus en el sector.
313
La representaci
simblica de
la capitalitat
en lera de la
postmodernitat
poltica
Toni Comn i Oliveras
Professor de Filosofia Social dESADE (URL) i exdiputat al Parlament de Catalunya (2004-2010)
Introducci
a crisi de lestat s un fet indiscutible del nostre moment histric. Lestat no desapareix,
per el nou context tecnolgic, econmic, social i cultural est modificant de manera profunda la seva naturalesa, les seves funcions i les seves capacitats. Avui lestat ja no mana de la
manera com havia manat durant la modernitat: el final del seglexx i el principi del seglexxi
aboquen lestat a un exercici postmodern del poder poltic. I en el cas dels estats embarcats
en la construcci dun subjecte poltic supranacional com s la Uni Europea, aquest canvi de
paradigma sembla encara ms evident.
Si Catalunya esdev independent, assolir la categoria poltica destat justament en aquest
moment de crisi, aix s, de transformaci de lestat modern a lestat postmodern. Com hem de
veure aquesta circumstncia: ms aviat com una oportunitat o com un inconvenient? No suposa
ms aviat un avantatge que Catalunya esdevingui un estat postmodern sense haver estat mai,
per si sola, un estat modern i, per tant, sense que hagi pogut incorporar els vicis i els tics propis
daquesta forma poltica? No li ser ms fcil, a un eventual Estat catal, fer la transici cap al
nou paradigma?
316
LLIBRE BLANC
En qualsevol cas, sigui quina sigui la resposta daquests interrogants, si Catalunya esdev un
estat, Barcelona ser la capital dun estat daquesta mena: duna forma poltica en crisi, en transici. Una capital s, entre daltres coses, laparador de lestat que representa: de la seva identitat,
de la seva historia i del seu projecte de futur. Barcelona ha de trobar la manera de representar
el nou Estat catal i els seus valors. Una representaci simblica que, en el cas duna capital, no
hauria de deixar dexpressar-se fsicament: per mitj duna arquitectura i un urbanisme que ens
permetin identificar-la com a capital. I que expressi no noms un nou estat, sin una nova forma
de ser estat la que hauria de correspondre a qualsevol estat a lEuropa del seglexxi.
Lestat ja no s el que era

Qu vol dir ser capital dun estat a partir de la segona dcada del seglexxi? La resposta a aquesta
qesti no s gens evident, no tant perqu el concepte problemtic sigui el de capital, que
tamb ho s, sin pel destat. En qu consisteix ser un estat en el context histric, geopoltic,
econmic i cultural en qu avui se situa Catalunya? Quin tipus destat volem que sigui Catalunya, s a dir, de quina mena destat volem que sigui capital Barcelona?
Si Catalunya accedeix a la condici destat, ho far en un moment en qu aquesta forma
poltica es troba en un profund procs de mutaci. En lesfera poltica, tamb estem transitant
de la modernitat a la postmodernitat. La crisi de lestat naci aquest animal artificial que
Hobbes teoritza per primera vegada amb profunditat ha estat en les darreres dcades un dels
temes de debat ms recurrents de la filosofia i de les cincies socials, des de la cincia poltica
fins a la sociologia, passant per leconomia i el dret, sobretot al mn occidental, tot i que no
exclusivament.
Lestat ha aspirat, en la modernitat, a exercir el monopoli no noms de la violncia legtima,
s a dir, de la seguretat interior i exterior, sin tamb de ladministraci pblica, la moneda i la
poltica econmica (fiscal, monetria, industrial i laboral) i de la garantia dels drets en general,
inclosos els drets socials. Tot aix, no cal ni dir-ho, avui ha canviat radicalment. I en el cas dels
estats europeus encara ms. A Europa assistim a un procs de doble cessi de poder, cap amunt
i cap avall, per part del que havia estat el nucli de la sobirania dels estats moderns tradicionals.
Duna banda, els vells estats naci europeus van cedint cada vegada ms competncies a les
institucions centrals de la UE (Parlament, Consell, Comissi), per b que sovint ho facin a contracor. La crisi econmica del 2008 ha estat un nou episodi daquest procs pel qual, tot i que
arrossegant els peus, la UE va transitant lentament dun model cada vegada menys confederal
cap a un model cada vegada ms federal. Daltra banda, i en sentit invers, no sn pocs els estats
que traspassen competncies des dels seus governs centrals cap a les seves instncies de govern
subcentrals. En el cas dels estats ms extensos i poblats, el receptor daquesta descentralitzaci
poltico-administrativa tendeix a ser el nivell regional, i, en el cas dels estats petits, el nivell
municipal.
De fet, aquesta doble cessi de poder en lesfera juridicoadministrativa s a dir, aquesta
redefinici de lestat com a federaci supraestatal, duna banda, i com a govern subestatal,
de laltra s la resposta inevitable a una doble pressi que, des de fora de lesfera poltica,
pateixen les institucions de la democrcia representativa des de ja fa algunes dcades. Lesfera
econmica pressiona per dalt els governs i lesfera social ho fa per baix. En efecte, els vells estats
naci, que a lEuropa de postguerra havien aconseguit consolidar la seva legitimitat grcies a la
317
seva conversi en estats del benestar raonablement equitatius i prou eficients, pateixen en aquests
moments dos embats: els dels mercats en procs de globalitzaci accelerada (sobretot els mercats
financers) i el duna societat civil pluriforme que disputa als actors poltics establerts (els partits
tradicionals) el monopoli de la mediaci entre ciutadans i institucions i, per tant, de la presa de
decisions pbliques.
Aix, laven de la UE cap a una uni poltica ms plena la seva conversi en uni federal
o en federaci supraestatal apareix com una necessitat inevitable si volem que la democrcia
pugui afrontar amb una mnima probabilitat dxit la globalitzaci econmica en general i els
mercats financers globals en particular. (La prova ms evident daquesta necessitat s que, davant
la crisi econmica del 2008, els EUA hagin tingut una capacitat de reacci molt superior a la dels
pasos de la UE.) De manera similar, laplicaci estricta del principi de subsidiarietat a lorganitzaci vertical dels estats, amb lobjectiu dacostar al mxim el poder poltico-administratiu al
ciutad, sembla imprescindible si es volen obrir les institucions democrtiques a la participaci,
que s, en primer lloc, la participaci de la ciutadania organitzada. En una frase: no hi pot haver
trnsit de la democrcia representativa a la democrcia participativa, no hi pot haver canvi de
paradigma com fou el pas de la democrcia censatria a la democrcia de sufragi universal
sense una profunda descentralitzaci de les institucions de govern.
Sobren les cites dels intellectuals i cientfics socials que ens podrien ajudar a corroborar
aquest breu resum de les caracterstiques bsiques de la crisi de lestat o, dit duna altra manera,
de levoluci des de la seva forma moderna fins a la seva nova configuraci postmoderna. En
reproduirem dues, dautors tots dos catalans, per de reconeguda projecci internacional. Escrivia Manuel Castells ja el 1997:
Aunque las formas del Estado nacin persisten, su contenido y su prctica se han transformado ya profundamente. Al menos en el mbito de la Unin Europea (y yo argumentara que tambin en el resto del mundo), hemos pasado a vivir en una nueva forma
poltica: el Estado red. Es un Estado hecho de Estados nacin, de naciones sin Estado,
de Gobiernos autnomos, de ayuntamientos, de instituciones europeas de todo orden
desde la Comisin Europea y sus comisarios al Parlamento Europeo o el Tribunal
Europeo, la Auditora Europea, los Consejos de Gobierno y las comisiones especializadas de la Unin Europea y de instituciones multilaterales como la OTAN y las Naciones Unidas. Todas esas instituciones estn adems cada vez ms articuladas en redes de
organizaciones no gubernamentales u organismos intermedios como son la Asociacin
de Regiones Europeas o el Comit de Regiones y Municipios de Europa. La poltica real,
es decir, la intervencin desde la Administracin pblica sobre los procesos econmicos, sociales y culturales que forman la trama de nuestras vidas, se desarrolla en esa red
de Estados y trozos de Estado cuya capacidad de relacin se instrumenta cada vez ms
en base a tecnologas de informacin. Por tanto, no estamos ante el fin del Estado, ni
siquiera del Estado nacin, sino ante el surgimiento de una forma superior y ms flexible
de Estado que engloba a las anteriores, agiliza a sus componentes y los hace operativos
en el nuevo mundo a condicin de que renuncien al ordeno y mando. Aquellos Gobiernos, o partidos, que no entiendan la nueva forma de hacer poltica y que se aferren a
reflejos estatistas trasnochados sern simplemente superados por el poder de los flujos
y borrados del mapa poltico por los ciudadanos tan pronto su ineficacia poltica y su
318
LLIBRE BLANC
parasitismo social sea puesto de manifiesto por la experiencia cotidiana. O sea, regularn himnos nacionales para que sean obligatorios y luego aadirn excepto cuando
proceda. No estamos en el fin del Estado superado por la economa, sino en el principio
de un Estado anclado en la sociedad. Y como la sociedad informacional es variopinta, el
Estado red es multiforme. En lugar de mandar, habr que navegar.
I explica Xavier Rubert de Vents:
Com la llengua o la religi, lEstat s un dels sistemes simblics dins dels quals hem
nascut i que vam experimentar dantuvi com un medi o paisatge natural. Aquest parc
estatal dobjectes i institucions s certament producte de la praxis dels nostres avantpassats, per actualment constitueix lhoritz i la hexis de la nostra experincia. Un parc
que mai no arriba a ser pur objecte dobservaci perqu constitueix lhoritz de la nostra conscincia possible, lesquema o marc mental des del qual mirem i judiquem. []
Lestat forma part daquest horitz o estat de coses en qu vivim. Constitueix el nostre
paisatge institucional digual manera com els rius i les muntanyes componen el natural,
o els blocs de cases, el paisatge urb. Com natural s avui anar en cotxe, parlar per telfon o viure en un 3r 1a, s natural viure avui en (un) Estat just com en altres llocs o en
altre temps ho fou viure en un clan, una tribu, un comtat, un campament o un feu.
Aquest aiguabarreig de banderes i oficines, dedificis neoclssics i de partits, deleccions
i corrupcions, de plisses i de paper timbrat, tot aix forma el mn en el qual fsicament
i mentalment hem nascut i viscut fins ara. Per heus ac que s ara, ara justament
que lEstat naci ja havia arribat a fer-se la forma del poder normal, que a les forces
dominants els agafa la dria de globalitzar-se o localitzar-se tot dispersant el contingut
tant de la sobirania estatal com de la identitat ciutadana. I lEstat, com el rei del conte,
comencem a veurel nu. Nu i alhora feixuc com un vell temple ja noms suportat per la
superstici dels seus feligresos i el pes de la prpia carcassa. LEstat serigeix aix com un
monument darqueologia poltica en una poca en qu les identitats es fan complexes, els
poders dispersos, les sobiranies difoses [].
[] Els estats democrtics que vulguin sobreviure al declivi de lEstat naci hauran de
deixar anar molt llast per fer-se menys rgids i enravenats: desenvolupar una nova capacitat dadaptaci a les situacions particulars amb les quals topen en el seu si o en el seu
llindar. [] Ara: igual com els exemples de flexibilitat poltica sn en general anteriors
a lEstat modern, s possible que els nous exemples vagin apareixent desprs dell a
mesura que la ideologia de lEstat naci va quedant arraconada.
I en uns termes similars als que proposava el socileg quasi a tall de pronstic, per al filsof,
Europa tamb apareix com lexemple ms expressiu de com seran les institucions poltiques
postmodernes o, dit duna altra manera, la Uni Europea s la clau que ens permet entendre
quina hauria de ser la sortida natural a aquesta crisi de lestat naci:
Quedem doncs que Europa s un procs sense disseny final preestalbert, que es va
definint a mesura que es va fent [] Calia, ms aviadet, una estructura plstica i oberta,
capa danar introduint noves formes i nivells de participaci, de vot ponderat, de velo-
319
citat i geometria variable, etc. Ara b, si aquest marc europeu ha de ser tou, flexible i
mutant, no menys han de fer-sen les entitats poltiques que hi vagin accedint. [] Si
Europa s un OPNI (Objecte Poltic No Identificat) s inevitable que els seus membres
(Estats inclosos) vagin essent-ho cada dia una mica ms. Que vagin desconstruint-se,
com diem, a fi de poder mesclar-se i no noms juxtaposar-se.
La Catalunya independent: un laboratori (excepcional)

per a la redefinici de la naturalesa de lestat
Lestat ents com un node ms dun estat xarxa molt ms ampli i multinivell (Castells), els
estats en procs de desconstrucci per tal desdevenir entitats poltiques toves, flexibles i mutants
(Rubert de Vents) Sigui quina sigui la metfora emprada, la conclusi s prou clara: all que
fins ara anomenvem estat naci shaur dacostumar a formar part dorganitzacions poltiques
ms extenses que permetin globalitzar (regionalitzar) la democrcia; haur dobrir les portes a la
societat civil com a actor i protagonista de les decisions, i no noms com a destinatria o beneficiria de les seves poltiques; haur daprendre a navegar enmig dels fluxos comercials, financers,
tecnolgics i migratoris que defineixen la globalitzaci econmica; i haur de reconstruir-se des
de la base com a poder mximament proper, que permeti als ciutadans percebres a si mateixos
com a veritables dipositaris de la sobirania.
Sha repetit moltes vegades: la sobirania de lestat ha deixat de ser nica i monoltica per a
convertir-se en una sobirania compartida. S, per compartida en quatre direccions simultniament, per dir-ho en poques paraules: cap a les institucions europees, cap al poder local, cap
als mercats globals i cap a la societat civil. Totes aquestes forces es disputen, avui, aquell poder
que lestat naci europeu havia aconseguit exercir en un rgim prcticament de monopoli durant
alguns segles.
T sentit que Catalunya esdevingui estat seria legtim preguntar-se justament ara que
lestat deixa de ser el que era i es troba en ple procs de redefinici, just ara que canvia de naturalesa? s la mateixa qesti que es formula Rubert de Vents quan escriu: De qu serveix
aleshores em direu pujar a aquest tren ms aviat anacrnic i rovellat? Una pregunta a la
qual, de fet, respon unes quantes lnies abans, quan afirma: No s cap bestiesa, per a una naci
o un poble polticament pobre (PPP), reclamar un estat propi amb sobirania nova de trinca. No
s cap ximpleria, vistes com sn les coses, tot i que ni lEstat naci ni la sobirania sn tampoc el
que eren.
T tot el sentit que Catalunya esdevingui estat i que ho faci justament ara. s ms: potser ara
t ms sentit que en cap altre moment. Perqu no es tracta pas de convertir-se en estat malgrat
que lestat modern estigui en crisi; es tracta de convertir-se en estat precisament perqu lestat
modern est en crisi. Lestat s aquest artefacte que se suposa que ja no serveix, per que tothom
que en t en segueix volent. I a Catalunya aquest estat que ja no mana com ho feia abans (lestat
postmodern) li hauria dinteressar molt ms que no pas lestat de tota la vida (lestat modern).
Perqu, de fet, pot ser molt ms interessant assumir unes capacitats en el moment en qu aquestes capacitats shan de redefinir, que no pas assumir-les quan sn ms clares i delimitades. Aix,
el que es disposa a fer Catalunya no hauria de ser vist com el fet dincorporar-se a un tren que
ja no val, que ja no t ra de ser (i ser lltim a pujar-hi), sin com aprofitar que som els ltims
320
LLIBRE BLANC
a pujar a aquest tren i, per tant, que estem menys viciats pels seus viatges anteriors per a
reinventar-lo, proposar-hi nous destins, noves maneres de fer els trajectes i de relacionar-se amb
els passatgers.
Catalunya, per les seves circumstncies histriques, socials i fins i tot, matreviria a dir, per
les seves caracterstiques psicolgiques, t molts de trumfos per a saber aprofitar de manera
creativa aquesta etapa de redefinici de les funcions i la naturalesa de lestat. Catalunya, al nostre
entendre, s un laboratori bastant ideal per a repensar lestat en clau postmoderna: perqu la
seva relaci amb lestat modern ha estat molt particular. De fet, s un cas (fora) nic a Europa
de relaci parcialment fallida, durant la modernitat, amb la forma poltica estat. Catalunya
no va fer el seu estat, un Estat catal, i, al mateix temps, com a mnim des de 1714, mai no ha
acabat de sentir com a seu lestat que li corresponia, s a dir, lestat espanyol. Catalunya, dalguna manera, ha tingut i no ha tingut estat durant la modernitat. En tenia un que no ha acabat
mai de veure ben b com el seu estat. Ha viscut en un estat, lespanyol, amb el qual, excepte
alguns perodes desperana la Primera i la Segona Repblica, les dues primeres dcades de
la democrcia, ha tingut una relaci de baixa identificaci o, dit duna altra manera, de feble
vinculaci emocional.
No s gaire habitual que una societat tingui una relaci daquesta mena amb la forma poltica
estat a lEuropa moderna: una relaci duna certa distncia amb laparell burocrtic i administratiu que caracteritza les institucions pbliques modernes. A Catalunya ha estat la societat
civil que, en moments clau de la seva histria, ha liderat el ressorgiment collectiu. I s encara
menys habitual que aix passi en una societat amb una capital de la potncia de Barcelona, que
per si sola dotava Catalunya de moltes de les condicions necessries per a bastir un estat propi.
s a dir, Catalunya, al llarg de la modernitat, no ha tingut estat propi i ha viscut amb un cert
grau dalienaci respecte de lestat espanyol. En canvi, la capital de Catalunya reuneix moltes de
les condicions (econmiques, demogrfiques, culturals, etc.) que reuneixen la majoria de capitals
destat europees. Barcelona, en aquest sentit, s de les poques ciutats europees que, sense ser-ne
una, s comparable en molts de sentits a la majoria de capitals destat europees.
En sntesi, Catalunya t una biografia que li permet apropar-se a aquesta realitat que s
lestat modern amb prou llibertat perqu no la condicioni excessivament a lhora de redefinir-lo.
Pot modelar aquesta matria primera que s lestat duna manera ben particular: duna banda,
coneix aquesta matria primera ats que ha experimentat un estat que s lespanyol i no
li s del tot aliena; de laltra, vist que mai sha acabat de produir una identificaci unvoca, ni
estreta, ni normalitzada entre la societat catalana i aquest estat, Catalunya es pot aproximar a
aquesta matria primera poc o gens coartada pels vells paradigmes i clixs que fins ara li han
donat forma.
Com diu Manuel Castells, citat per Rubert de Vents: Els catalans han recorregut un cicle
complet des dels seus orgens de poble didentitat cultural, comer sense fronteres i institucions
de govern flexibles, trets tots ells que semblen caracteritzar lera de la informaci. s en aquesta
perspectiva que Catalunya hauria de ser capa de construir un estat que basi els fonaments de la
seva legitimitat (que s una condici indispensable del poder poltic) en els principis segents:
la capacitat per a promoure el benestar i garantir els drets socials,
la capacitat per a activar les palanques de la prosperitat productiva,
leficincia en la prestaci dels serveis pblics,
la transparncia i la integritat en ladministraci dels recursos pblics,
321
la participaci dels ciutadans en totes les esferes de lestat,

la pluralitat identitria.1
Barcelona: capital dun estat postmodern

Ara ja podem respondre en millors condicions la pregunta inicial. De quin tipus destat ser
capital Barcelona, en cas que Catalunya esdevingui un estat independent? Dun estat que ja no
podr ser com els estats dabans. Dun estat que ja no ser un estat modern perqu els estats
moderns han passat a millor vida, sin que ser un estat postmodern. Com ho seran tots els
altres estats del seu entorn i, en general, de la major part del planeta. I creiem que est especialment dotada per a representar aquest paper: el paper de capital dun estat postmodern.Barcelona
seguint amb largument del punt anterior s una certa excepci en el mapa de ciutats de
lEuropa moderna. No ha estat la capital dun estat modern, per b que sumava totes les condicions per a ser-ho. No ho ha estat perqu Catalunya, al llarg de la modernitat, no ha tingut el
seu estat. I tampoc ha estat la cocapital de lestat modern al qual pertanyia, s a dir, Espanya no
lha acceptada mai com a cocapital en igualtat de condicions amb Madrid. Barcelona sap qu
s un estat modern, per no ha quedat gaire marcada per aquesta forma poltica. I, per aquesta
ra, est especialment ben posicionada per a exercir el rol que a moltes capitals sels demanar
dara endavant o ms ben dit, que ja sels est demanant en el marc del nou context poltic
europeu i global.
De la mateixa manera que lestat postmodern no parteix de zero, sin que es construeix sobre
la crisi de lestat modern, les capitals que lhagin de representar tampoc no es podrien construir
fcilment des de la ignorncia completa sobre el que ha estat la modernitat i la seva estructuraci
poltica. No ens trobem en un procs en qu les societats puguin fer taula rasa de les institucions
poltiques que les han regulades durant els darrers segles, sin en un procs de reinvenci, de
redefinici, de recreaci. Construm a partir del passat, dun passat que va deixant de ser. Per,
com ens ensenya aquesta gran mestra que s la histria, el que s vell, per molt mort que sigui,
no acaba de morir fins que el que s nou no est en condicions de substituir-lo.
Per aix, defensem que hi ha dues experincies que dificulten a qualsevol gran ciutat, a qualsevol capital, la funci com a capital dun estat postmodern amb un grau alt dencert, de la
manera ms excellent possible. La primera dificultat s lexperincia de no tenir cap vincle amb
la modernitat poltica. Les ciutats que no hagin participat de la histria de lestat modern, tin1. La llengua catalana en t prou amb ser cooficial per a garantir la seva salut. El futur Estat catal no
necessita establir un rgim de monolingisme oficial per a assegurar la supervivncia del catal, perqu
es tracta duna llengua prou forta i prou viva per a poder conviure amb el castell (com a llengua cooficial
del nou estat) sense riscos de veures minoritzada. Ans al contrari, la convivncia tant social com oficial
de les dues llenges hauria de ser vista com una oportunitat per a lenfortiment i lenriquiment mutu. De
fet, el catal noms necessita un estat que la reconegui com a cooficial (plenament cooficial) per a garantir els mnims que requereix per a estabilitzar-ne ls. Ens referim, amb aquesta darrera apreciaci, al fet
que, si Espanya lhagus reconeguda com una llengua veritablement cooficial, el catal no necessitaria
un Estat propi per a assegurar el seu futur. En canvi, en un Estat catal en tindria prou amb ser cooficial
(i no lnica llengua oficial) per a assegurar-ne el futur. En aquest sentit, podem afirmar que, des del
punt de vista lingstic i cultural, es promet molt ms plural (des del punt de vista dels reconeixements
oficials) un futur Estat catal independent que no pas lactual Estat espanyol de les autonomies.
322
LLIBRE BLANC
dran dificultats per a reinterpretar-lo, per manca de coneixement i de tradici. Laltre obstacle
s lexperincia de la capitalitat plena de lestat modern. Les grans capitals europees capitals
no noms destats moderns, sin que han intentat ser metrpolis, s a dir, el centre dun imperi
colonial tenen un ADN ben marcat per les formes poltiques de la modernitat. Tan ben marcat
que els ser difcil distanciar-sen. Pensem en Pars, Londres, Roma, Brusselles, Madrid o Viena.
Cadascuna amb la seva histria, per totes elles dipositries de laparell burocrtic i administratiu que caracteritza ineluctablement lestat modern. Un aparell que, en paraules de Weber, s la
millor representaci possible del desencantament del mn que defineix la modernitat.
Massa distncia no s bona, si es vol recrear una experincia en aquest cas, recrear lexperincia de ser capital dun estat modern, per tal de passar a ser capital dun estat postmodern. Per
massa poca, tampoc. Com es pot redefinir un paper, un rol, quan la vinculaci amb aquest rol s
tan congnita que no hi ha possibilitat de separar-sen? Com sho far Pars per a fer de capital
dun estat que ja no mana o que no mana com ho feia abans, si Pars, el Pars modern, va ser
inventat per a fer de capital dun estat que ho manava tot? Com podr Pars, o Madrid, superar
els tics que inevitablement es van incrustant quan fa dos o tres segles que sexerceix un determinat paper, un paper que a poc a poc o no tant va perdent el seu sentit?
Aquesta s la dificultat respecte de la qual Barcelona, per la seva peculiar biografia poltica,
est ms ben preparada que la resta de ciutats que es trobaran davant el mateix repte. Barcelona
parteix, matreviria a dir, en una situaci davantatge respecte de la majoria de les seves col
legues europees les altres capitals destats en fase de mutaci. Barcelona no s completament
verge respecte del que vol dir un estat i, al mateix temps, no t cap dels vicis moderns que a les
velles capitals europees els costar de superar.
Posem un exemple que ens permeti afermar aquesta idea. Ser capital dun estat postmodern
vol dir entendre que lestat del qual ss capital forma part dun ordre poltic superior, que t una
naturalesa confederal per amb pretensions desdevenir federal, que es diu Uni Europea. Vol
dir entendre que lestat que representes no s la bola de billar del vell ordre westfali, sin una
part duna complexa teranyina en la qual les interaccions sn mltiples i horitzontals, i no pas
dirigides des dun centre emissor al qual la resta de lorganisme social respon amb posterioritat.
Lestat i, en el nucli de lestat, la seva capital, era aquest centre emissor. La capital estava a dalt i
actuava primer. Ara la capital ja no s a dalt, sin al costat, i no actua primer, sin simultniament simultniament amb molts daltres actors que interactuen entre si, en un joc en qu tots
sn emissors i receptors.
I ara s, lexemple. Si la UE no s un grup destats una taula de billar, amb les seves boles perfectament compactes, sin una xarxa multinivell, cal entendre que les capitals europees sn
els nodes daquesta xarxa. Ser capital dun estat postmodern o, si es vol, ser una capital postmoderna, a lEuropa davui, vol dir reconixer Europa sobretot com una xarxa de ciutats. El lector
estar dacord amb mi que, per a una ciutat, per a una capital, s molt diferent percebres com
la cspide duna pirmide que com el node un node ms duna extensa xarxa. Que no est
especialment ben preparada, Barcelona, per a exercir activament i amb total convicci aquest
rol: el rol de node duna xarxa, que desborda completament els parmetres identitaris tpics de la
modernitat? No deu ser casual que Barcelona sigui la ciutat europea amb un percentatge ms alt
destudiants universitaris que es beneficien de la beca Erasmus. Que la UE s ms una xarxa de
ciutats que no pas una suma destats en procs dintegraci ho hauran dacabar entenent totes les
capitals europees. Per Barcelona potser ho sabr entendre abans i millor que ning.
323
Representar la capitalitat: el districte govern

Barcelona, doncs, si s capital, ho ser daix, dun estat daquesta mena: postmodern. I ho pot
fer molt b. Perqu Catalunya s un laboratori especialment adequat del que pugui ser un estat
postmodern en el marc de la Uni Europea, a principis del seglexxi. I perqu Barcelona est
exempta dels vicis que destorben per a representar, des de la capitalitat, tots aquells conceptes
que lestat postmodern hauria dencarnar.
Els poltics, filsofs i arquitectes saben probablement millor que cap altre gremi que els
valors i els conceptes requereixen smbols per tal de ser representats. I encara saben una altra
cosa: que la millor representaci dels smbols s fsica. s a travs dobjectes que representem
smbols, que, al seu torn, representen valors. En lesfera poltica, la representaci simblica es
deleix per ser convertida en representaci fsica. Un estat s les seves institucions. I les seves
institucions sn els edificis on aquestes institucions resideixen, viuen i funcionen. Si un estat s
la seva capital, s perqu all, a la capital, hi ha les seves institucions pbliques. I les institucions
sn a un lloc i no pas a un altre perqu hi ha un edifici que les hi representa. s el fet que els
edificis que acullen les institucions i, acollint-les les representen, s a dir, les mostren pblicament, les visualitzen als ulls dels ciutadans siguin en una ciutat que converteix, automticament, aquella ciutat en capital daquell estat.
Aquesta representaci fsica, arquitectnica, de les institucions que simbolitzen el poder s
una caracterstica lligada exclusivament a la poltica moderna? No noms. El Capitoli i la Casa
Blanca representen el poder poltic dels Estats Units. Per a ledat mitjana, a la Roma republicana
o als imperis antics, el poder poltic tamb va necessitar un edifici (el castell, el senat, els palaus
imperials) que expresss fsicament la naturalesa del poder poltic en aquell moment determinat
de la histria. Per tant, la necessitat de les institucions pbliques de mostrar-se fsicament en
edificis que simbolitzen el poder poltic no s un requisit estrictament modern. La qual cosa no
vol dir que en lera de lestat postmodern aquest requisit no pugui deixar de tenir sentit o que no
perdi la importncia o la centralitat que ha tingut en la poltica fins al dia davui. La histria ens
ho dir.
Ara mateix, per, una opci seria continuar representant fsicament s a dir, per mitj
dedificis que acullen les principals institucions pbliques aquest nou tipus destat i els smbols
i valors que el defineixen. Si lestat est en transformaci des de la seva vella dinmica moderna
fins a la seva nova dinmica postmoderna, encara en procs de definici, una opci que cal
considerar s que els edificis que representen aquest estat expressin aquest moment de canvi,
aquesta evoluci, aquesta crisi. Si un dels canvis que volem expressar, per exemple, s el pas dun
poder poltic concentrat i, per tant, ben localitzat fsicament i que actua verticalment, a un
poder dispers, que s ms eficient i ms legtim com ms sap adaptar-se a la lgica de la xarxa, s
a dir, la lgica de la interacci horitzontal, tenim dues opcions. Una s passar duna representaci
fsica, arquitectnica, de les institucions concentrada, en qu la instituci en qesti resideix en
un edifici, a una representaci fsica de la dispersi, dacord amb la qual la instituci no estaria
representada per un edifici concret. Aquesta opci, tanmateix, ens ofereix linconvenient que la
representaci mateixa del nou smbol queda en perill, per manca de potencial expressiu. Laltra
opci, potser ms efica des del punt de vista simblic, s que ledifici que fins ara representava
el poder modern (concentrat) ara representi, en si mateix, el nou poder: la idea que estem davant
del node duna xarxa.
324
LLIBRE BLANC
Estem dient, en efecte, que Barcelona t davant seu una opci nica de reinterpretar una srie
dedificis que fins ara estaven associats a lestat en la seva fase moderna i reconstruir-los de tal
manera que expressin aquest nou tipus destat. Lavantatge de simbolitzar fsicament aquesta
nova poltica a partir dedificis que procedeixen del vell paradigma, el fet dintervenir directament sobre larquitectura que ja existeix, s que permet expressar millor la dialctica entre continutat i canvi en la qual ens situem en aquest moment histric. Les regles del joc de la poltica
postmoderna es construeixen a partir i en contra de les regles del joc de la poltica moderna: partim, doncs, dels edificis que fins ara representaven les institucions modernes i intervinguem-hi,
amb tota laudcia i tota la creativitat necessries, per tal que, un cop recreats, simbolitzin les
institucions tal com funcionen, o com voldrien que funcionessin, en la postmodernitat.
No es tracta tant de fer nous edificis que representin la nova manera dentendre lestat, com
de, ms aviat, modificar vells edificis aquells que encarnen lestat modern per tal que representin fins a quin punt la nova manera (postmoderna) dentendre lestat s un canvi respecte
de la manera anterior (moderna). Que un mateix edifici expliqui, per si sol, el canvi, la crisi: la
continutat i la diferncia entre aquests dos paradigmes. Aix no es pot aconseguir fent residir
les institucions del nou estat en edificis nous, diferents dels edificis on residien les institucions del
vell estat. Aix noms es pot aconseguir fent que un mateix edifici, que originalment era modern
i simbolitzava, per tant, els valors de la poltica tal com eren concebuts en la modernitat, sigui
objecte duna intervenci arquitectnica en la qual, els nous elements constructius simbolitzin
el nou paradigma. Aix noms s possible fent que cada edifici sigui, en si mateix, una representaci contrastada de levoluci entre les dues etapes i dels conceptes que els corresponen a
cadascuna.
Doncs b, a Barcelona hi ha una srie dedificis pblics que van nixer conceptualment de
la idea moderna de lestat ents com un aparell burocrtic i administratiu que troba la font
ltima de la seva autoritat en el monopoli de la violncia legtima; sn edificis dels segles xviii,
xix i principis del xx, uns segles en qu principalment lestil neoclssic, per no noms, es vol
posar al servei de la representaci de la idea moderna de lestat. En el cas de Barcelona, aquests
edificis tenen a ms la caracterstica de concentrar-se en una mateixa zona, un mateix barri, de
la ciutat. Una zona que, per ella mateixa, ja acumula una forta crrega simblica: la part central
del front martim. Ens referim a edificis que avui tenen usos molt diversos per que, en tot cas,
acullen tots ells o la majoria dells institucions oficials o pbliques de lEstat espanyol (en
farem una llista indicativa, no exhaustiva):
a. Govern Militar
b. Comandncia Naval
c. Duana
d. Port
e. Palau de la Merc / Capitania General
f. Correus
g. Llotja
h. Delegaci del Govern
Aquest conjunt dedificis, tots exempts una condici bsica per a disposar de la presncia
arquitectnica que requereix la dignitat de les institucions governamentals i tot, insistim,
construts entre el s.xviii i les primeres dcades del s.xx a excepci del Palau de la Merc,
325
que data de mitjans del s.xvii, sn des del nostre punt de vista prou dctils per a ser objecte
de reinterpretaci. Per una banda, sn prou referenciats als estils arquitectnics de la modernitat bsicament el barroc i el neoclssic perqu sigui fcil donar a entendre quins sn els
vestigis (moderns) que permeten reinterpretar. Per laltra, la identitat simblica de cadascun
daquests edificis s prou borrosa, s prou indefinida, perqu es deixin reinterpretar sense que
calgui exercir-hi cap violncia excessiva des del punt de vista arquitectnic, ja sigui formal, esttica o constructiva. Aquesta identitat borrosa de cadascun daquests edificis en particular s, al
nostre entendre, una conseqncia del vincle fallit de lestat que representen en la seva majoria,
lespanyol, i la societat i la ciutat que lacullen.
Aquest conjunt dedificis constitueix, de facto, un districte governamental de la ciutat de Barcelona. Un districte governamental o districte govern que la ciutat mai no ha reconegut
com a tal. Perqu no ho podia fer. Sn moltes les capitals europees que tenen una zona, un barri
o un districte de la ciutat, en la qual sacumulen els edificis barrocs i neoclssics on resideixen les
principals institucions pbliques: el govern, el parlament, els ministeris, etc. Tanmateix, Barcelona t un districte que, des del punt de vista de la seva configuraci urbanstica i arquitectnica,
reuneix moltes de les caracterstiques prpies dun tpic districte governamental, per que no ha
pogut integrar com a tal perqu les institucions que hi havia en aquells edificis eren les dun estat
que la ciutat mai no ha pogut acabar de sentir com a propi.
Es tracta, en efecte, dedificis pblics on sinstallen institucions de lEstat, dun estat que no
ens s ali del tot, per que tampoc no ens s del tot propi. Des del nostre punt de vista, els edificis que hem llistat insistim, sense voluntat dexhaustivitat expressen amb fora exactitud
aquesta idea dun estat que ha intentat ser per que, en el cas de Catalunya, no ha pogut acabar
de ser: perqu no ha assimilat identitriament la societat catalana i ha fracassat en el seu monolitisme nacionalista espanyol, per mai no ha pogut ser reconegut tampoc per aquesta mateixa
societat catalana com el seu estat, s a dir, com aquell estat que protegeix i projecta la seva identitat nacional diferenciada.
Daqu que aquest districte govern es tracti, en alguna mesura, en el pla simblic, dun
districte fantasma: en efecte, no acabem de saber si aquest barri s nostre, de la ciutat, o s dun
estat que no ens acaba de fer prpiament destat, sin que durant tres-cents anys ens ha dut la
contra en massa ocasions. De fet, moltes daquestes institucions han estat smbols, ms aviat de
la repressi que no pas de la democrcia aix tamb passava a la resta de lestat espanyol o de
la identitat catalana. I, en aquest sentit, la principal necessitat dintervenir en aquests edificis que
sha materialitzat fins ara ha consistit a eliminar els escuts feixistes que, en alguns casos, encara
en presidien les faanes.
Aquest districte governamental fantasma ocupa lespai fsic del govern realment propi dun
estat independent que la ciutat mai no va poder tenir. O, dit a la inversa, s lespai dun govern
que, indiscutiblement, est fsicament ubicat all, al cor mateix de la ciutat, per que en veritat
no s el nostre.
Barcelona, per tant, t una situaci ideal a lhora de plantejar-se la representaci simblica
de la seva nova capitalitat, vist que a la ciutat shi dna una srie excepcional de condicions que
gaireb semblen una feli cadena de coincidncies. Vegem-les, a manera de resum dalgunes de
les coses que hem explicat fins ara:
a. Hi ha la necessitat dexpressar com s el nou estat postmodern, i la millor manera de fer-ho
s per mitj de la representaci fsica.
326
LLIBRE BLANC
b. Una bona manera de fer-ho s per raons generals i no noms per raons particulars de Barcelona intervenir en els edificis que fins ara han representat simblicament lestat modern
i recrear-los arquitectnicament, de manera que representin lestat en la seva configuraci
postmoderna.
c. A Barcelona hi ha un districte on abunden edificis oficials (majoritriament neoclssics, tot
i que tamb barrocs) que representen un estat modern, lespanyol, amb el qual Catalunya ha
tingut una relaci de baixa identificaci durant lera moderna.
d. Sn edificis que no han arrelat a la ciutat, en la mesura que les institucions que acullen hi han
tingut una relaci que ha impedit un vincle emocional positiu entre la ciutat i aquests edificis
oficials. Uns edificis, per tant, que sembla que estiguin pendents de ser incorporats efectivament a limaginari de la ciutat.
Sembla, doncs, que hi ha una perfecta adequaci entre les necessitats de representaci simblica fsica duna ciutat com Barcelona, que pot trobar-se en la tessitura desdevenir capital dun
estat postmodern s a dir, la demanda, i la realitat urbanstica i arquitectnica que la ciutat
mateixa presenta s a dir, loferta, si ens fixem en aquest districte govern fantasma que
ens remet a un estat, lespanyol, que, pensat des de Catalunya, pot ser vist com un estat fallit. La
poltica i larquitectura poden, per tant, en aquest context histric, protagonitzar un matrimoni
feli. Concretament, es tractaria del segent:
installar en aquests edificis els diferents ministeris (avui conselleries) del govern del nou
Estat catal (vegeu lAnnex), i
intervenir en aquests edificis per qu no per mitj dun concurs en qu poguessin oferir
la seva creativitat els millors arquitectes del panorama internacional? de tal manera que
la seva transformaci representi fsicament els principals valors de la nova administraci
catalana.
Daquesta manera, Barcelona deixaria de tenir un districte govern fantasma i passaria a tenir
un veritable districte governamental. Com el de la majoria de capitals destat europees, estava
a punt de dir, per no seria ben b cert: perqu es tractaria justament que aquest districte
govern fos duna nova tipologia i no com els districtes governamentals que estem acostumats a
veure quan visitem les capitals dels nostres estats vens. Caldria representar un govern finalment
nostre; daquesta manera, la ciutat es podria fer seus, finalment, una srie dedificis que fins ara,
forada per la histria, havia hagut dignorar. Per caldria, a ms, representar un govern diferent,
que representi el nou tipus destat que la postmodernitat prefigura. I la millor manera de fer-ho
s intervenint en uns edificis que, originriament, representaven lestat modern. I mitjanant
aquesta intervenci, per contrast, expressar els smbols de les noves configuracions poltiques.
Es tracta, en sntesi, que larquitectura la de primer nivell internacional ens permeti explicar la mutaci de la naturalesa de lestat que estan vivint, avui, les societats europees i del mn
en el seu conjunt. En la mesura que els edificis neoclssics sn la perfecta encarnaci arquitectnica de lestat modern en general, sn la base ideal a partir de la qual expressar simblicament
i fsicament aquest adu a la modernitat en lesfera poltica. La intervenci de Norman Foster al
Reichstag de Berln (seu del parlament alemany) per mitj duna gran cpula transparent que
vol representar simblicament els principis i els valors sobre els quals sedifica la nova Alemanya
reunificada s un bon exemple o un bon antecedent del tipus dintervenci que proposem en
aquestes pgines.
327
Fer les paus amb el passat, mirar el futur

Laccs de Catalunya a la forma poltica de lestat t dos significats, que en realitat estan estretament vinculats lun amb laltre. Independitzant-se de lEstat espanyol, sacomiada tamb de
lestat modern. Com hem anat veient al llarg daquesta reflexi, en certa mesura hi ha una doble
equivalncia: duna banda, entre lEstat espanyol i la forma moderna de lestat i, de laltra, entre
el futur Estat catal en cas que efectivament Catalunya accedeixi a la independncia i la
forma postmoderna de lestat. La qual cosa no vol dir que lEstat espanyol ja sigui amb Catalunya o sense shagi de quedar ancorat en la forma moderna de lestat: Espanya tamb haur
de fer la seva evoluci per a adaptar-se al nou context postmodern. I segurament la prova ms
evident que Espanya va deixant de ser un estat modern i va esdevenint un estat postmodern s
la prdua de Catalunya.
En tot cas, la independncia hauria de ser una manera dacomiadar-se del passat en dos sentits: en un sentit particular, s la manera de tancar definitivament un contencis de tres-cents
anys amb Espanya; en un sentit general, hauria de ser una manera de deixar enrere la modernitat. I la creaci del districte govern, en els termes amb qu lhem plantejada, hauria de ser
capa dexpressar aquesta doble significaci.
En primer lloc, posar el govern de Catalunya els seus ministeris o conselleries, com vulguem dir-ne en edificis que fins ara havien representat la cara ms poc amable de lEstat espanyol amb Catalunya s una manera inequvoca de representar el primer daquests significats.
Intervenir un edifici perqu deixi de ser la Delegaci del Govern (de lEstat espanyol) i esdevingui el nou Ministeri de Governaci, posem per cas, o intervenir-hi perqu deixi de ser el Govern
Militar i esdevingui el Ministeri de lInterior, per posar un altre exemple, s un gest tan eloqent
que creiem que sexplica per si mateix.
A Barcelona ja tenim un gloris precedent en aquest mateix sentit: ledifici on avui subica
el Parlament de Catalunya. s de sobres sabut que originriament fou larsenal de la ciutadella
militar des de la qual la ciutat de Barcelona va ser reprimida desprs de la derrota del 1714. La
potncia simblica de posar la seu de la instituci que millor representa les llibertats nacionals
de Catalunya justament en ledifici des del qual es van aniquilar materialment parlant aquelles llibertats s indiscutible. El renaixement nacional de Catalunya, el pas que reneix de les
seves cendres, les institucions que poc ms de dos-cents anys desprs retornen i es reconstrueixen sobre les runes derivades de la seva repressi Aquest era el smbol buscat pels homes de
la IIRepblica que van tenir loportunitat destablir el Parlament de Catalunya. I aquest s el
simbolisme confirmat pels homes i les dones de la transici que van restablir aquella instituci
desprs de quaranta anys de dictadura franquista.
Lestabliment del govern dels seus diferents ministeris en els edificis abans assenyalats
tindria un simbolisme similar. Per b que sense la crrega dramtica que va tenir lestabliment
del Parlament a lantic arsenal lany 1932, amb larribada de la Repblica i desprs duns quants
anys de dictadura militar de Primo de Rivera, ni la que va tenir el seu restabliment el 1980, desprs de quaranta anys de dictadura franquista.
En segon lloc, intervenir arquitectnicament en qualsevol daquests edificis barrocs o neoclssics hauria de servir per a explicar quines sn les coordenades del nou paradigma poltic
postmodern, en qu la integraci europea i la globalitzaci, per dalt, i la societat civil, per baix,
determinen el terreny de joc del poder poltic estatal. La qual cosa ens permet constatar una
328
LLIBRE BLANC
altra diferncia amb el precedent del Parlament, i s que installar el poder legislatiu catal a la
Ciutadella era la manera de representar que Catalunya arribava, finalment, amb ms dun segle
de retard, al poder poltic que la histria moderna li havia negat fins aquell moment. Recordis
que el Palau del Parlament era, a banda de lantic arsenal, el nonat Palau Reial que la reina regent
shavia fet construir a Barcelona. Un edifici, doncs, carregat de la simbologia prpia de la poltica
moderna. Ara, en canvi, posar les conselleries en els edificis barrocs i neoclssics ubicats a la
part central del front martim de la ciutat ens ha de servir per a representar que arribem i que
ho fem entre els primers, com aquell qui diu a la nova era de la histria poltica. Si aleshores
arribvem tard al passat, ara del que es tracta s darribar dhora al futur.
Aix, el districte govern en el qual Barcelona bolcaria una bona part de la representaci
simblica fsica de la seva condici de capital dun nou estat ens ha de servir per a fer les paus
amb el passat i per a orientar-nos de cara al futur amb tota la seguretat i tota la convicci que
permet aquesta era de la incertesa que s la postmodernitat. Les paus amb el passat com a
passat espanyol i les paus amb el passat com a passat modern. El districte govern, si les intervencions arquitectniques dels edificis assenyalats i dalguns altres saben expressar el relat
que intentem explicar, reconciliaria una part important de la ciutat amb si mateixa i Catalunya
amb la seva histria. Dotaria Barcelona dall que fins ara hi ha mancat, per que sembla que
sempre hauria hagut de tenir. Ompliria un forat simblic que la ciutat de Barcelona, irnica
i apassionada a la vegada, ha sabut suportar amb pacincia i, ens atrevim a dir, amb bon
humor durant els darrers segles de la seva histria.
Conclusions
1. Els processos de globalitzaci econmica (per dalt) i lemergncia dun nou tipus de societat
civil (per baix) han posat en crisi lestat tradicional. A Europa, els estats estan sotmesos a una
doble cessi de sobirania: cap a les instncies centrals de la UE i cap als nivells subestatals de
govern. Avui, lestat sha de reconfigurar com a estat xarxa (Castells), com a entitat poltica
tova, flexible i mutant (Rubert de Vents). Lestat no desapareix, per es transforma profundament: estem assistint a ladu a lestat modern i al naixement de lestat postmodern.
2. T tot el sentit del mn que Catalunya esdevingui un estat just en aquest moment en qu
lestat est en plena transformaci. Perqu Catalunya, per la seva histria, s un laboratori
bastant excepcional a lhora dexperimentar com ha de ser i funcionar aquesta nova tipologia destat postmodern. En efecte, Catalunya en els darrers segles ha format part dun estat
per no ha tingut el seu estat. La relaci de la societat catalana amb lestat del qual ha format
part durant la modernitat, lEstat espanyol, ha estat conflictiva: Catalunya no shi ha acabat
didentificar mai plenament, ja sigui perqu lEstat espanyol no ha volgut defensar les seves
nacions perifriques, ja sigui perqu ha fracassat en els seus intents dhomogenetzaci nacional. Daqu que la relaci de Catalunya amb lestat modern hagi estat una mica particular:
ha conegut aquesta forma poltica, per no nha quedat culturalment tan marcada com la
majoria de societats europees. Aquesta mitja distncia la converteix en una societat especialment ben posicionada a lhora de reinventar lestat.
329
3. Si Catalunya esdev un estat independent, Barcelona haur dexercir el paper de capital dun
nou estat que, com tota la resta dels vells estats europeus, sha de veure a si mateix com un
nou tipus destat. Barcelona ser la capital dun estat postmodern i ha de ser capa de representar-ho. I, per les mateixes raons que adduem en el punt anterior, est especialment ben
preparada per a fer-ho. Barcelona s de les poques grans ciutats europees que reuneix totes les
condicions per a haver estat capital dun estat sense haver-ho estat. T capacitat i, en certa
mesura, vocaci per a fer de capital destat, per no t cap dels vicis adquirits durant segles
per les grans capitals destat de lEuropa moderna. En una Europa postmoderna, entesa ms
com una xarxa de grans ciutats que com una agrupaci destats, aquesta caracterstica hauria
de ser aprofitada com un indiscutible avantatge.
4. Barcelona ha de trobar la manera de representar el seu paper de capital. La representaci
simblica, en aquest cas, sha de traduir en representaci fsica: arquitectnica i urbanstica. La ciutat t una rea que aplega totes les caracterstiques per a convertir-se en el districte governamental de la nova capital. Ens referim a la part central del front martim, on
sacumulen una srie important dedificis oficials destil neoclssic i barroc, construts entre
el seglexvii i principis del xx, tots edificats per a acollir institucions de lEstat espanyol.
Vista la dbil vinculaci de la societat catalana i de la ciutat de Barcelona amb aquest estat,
aquesta zona de la ciutat simbolitza, de manera molt plstica, la capital que Barcelona no
ha estat mai. Ocupen lespai que hagus correspost a un veritable districte governamental
si Barcelona hagus estat capital dun estat independent o hagus estat reconeguda com
a cocapital dun Estat espanyol reconciliat amb la seva plurinacionalitat. Sn a la ciutat, fan
el paper dun districte governamental fantasma, que hi s, per que la ciutat mai no sha fet
seu, en la mesura que no sha fet seu lestat que representen aquests edificis. Es tractaria de
reinventar amb lajuda dels millors arquitectes internacionals, si pot ser aquests edificis
oficials per a installar-hi les seus dels ministeris (o conselleries o departaments) del nou estat
independent, creant aix un veritable districte governamental, que hauria de ser, de manera
natural, un dels emblemes de la nova capital.
5. La intervenci en edificis identificats, pel seu estil arquitectnic, amb la modernitat i amb
les seves institucions poltiques s una bona manera, si no la millor, de representar el trnsit
entre lestat modern i lestat postmodern. En efecte, per a explicar aquest canvi de paradigma sembla especialment indicat provocar el contrast entre les formes arquitectniques
barroques i neoclssiques que expressaven els valors poltics moderns i els elements formals
que haurien dintentar simbolitzar la nova poltica postmoderna. Aix noms s possible
intervenint amb tanta empenta com sigui necessria en un edifici, per tal de reinventar-lo. La intervenci de Norman Foster a ledifici del Reichstag de Berln, per mitj duna
gran cpula transparent, s un bon exemple de com projectar un edifici des del passat cap al
futur, de com aconseguir que un edifici pblic i emblemtic representi, grcies a la mgia de
larquitectura, un dileg entre dues poques i els seus valors respectius. Els edificis oficials
del front martim semblen especialment propicis per a ser objecte dintervencions daquesta
mena, en la mesura que tots tenen connotacions estilstiques ms que suficients per a repre330
LLIBRE BLANC
sentar una determinada poca i una determinada concepci de lestat, i, al mateix temps, cap
no t una identitat particular tan marcada que faci impossible, o sacrlega, qualsevol tipus
dintervenci.
6. En el cas de Barcelona, la intervenci en els edificis oficials de lEstat espanyol, construts
durant els segles en qu aquest estat ha tingut una relaci ms conflictiva amb la societat
catalana, en general, i la barcelonina, en particular (s a dir, durant els s.xviii, xix i principis del xx), per tal que acullin el govern del nou estat, tamb s una manera de fer les paus
amb el passat. Un brillant precedent, en aquest sentit, s la installaci, durant la IIRepblica
i desprs amb lactual democrcia, del Parlament de Catalunya mxim smbol dels drets
nacionals a ledifici de larsenal de lantiga ciutadella militar, des de la qual shavien reprimit les llibertats nacionals durant cent cinquanta anys. Per tant, la creaci daquest districte
governamental per mitj de la recreaci arquitectnica duna srie dedificis edificis que
avui usurpen un espai que la ciutat hauria de poder destinar a explicar, a qui hi passeja o la
visita, quin s el seu estat i com s t un doble valor. Duna banda ens serveix per a expressar que ens acomiadem dun estat que mai no ha acabat de ser el nostre; de laltra serveix per
a simbolitzar que la modernitat poltica avui ja s, noms, el passat a partir del qual intentem
construir el futur. Si Espanya ha estat el nostre (fallit) estat modern, la Catalunya independent hauria de projectar-se com el nostre estat postmodern. I el nou districte governamental
de Barcelona hauria de ser capa de simbolitzar tot aix.
Annex
Amb nim estrictament indicatiu o, menys encara, simplement temptatiu, fem una proposta
daparellament entre els edificis del districte govern i les institucions que les haurien docupar.
Ho exposem noms amb la intenci dexemplificar millor, mitjanant aquesta hipottica distribuci, el concepte general que hem mirat dexplicar al llarg daquestes pgines.
Llotja Conselleria dEconomia
Delegaci del Govern Conselleria de Governaci
Correus Conselleria de Treball, Comer i Indstria (avui Empresa i Ocupaci)
Capitania General Conselleria de Justcia
Govern Militar Consellera de lInterior
Comandncia de Marina Conselleria de Defensa
Palauet del Port + Duana Conselleria dAfers Exteriors
No sens escapa que el govern de Catalunya hauria de tenir unes quantes conselleries (o ministeris) ms. De fet, si seguim lactual estructura del govern de la Generalitat i hi sumem les dues
conselleries que actualment no existeixen, a saber, Exteriors i Defensa, faltaria determinar
encara la ubicaci de set conselleries ms: Ensenyament, Salut, Agricultura, Cultura, Benestar
Social, Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP) i Presidncia.
La fortuna urbanstica ha volgut que en aquella mateixa zona de la ciutat hi hagi altres edificis que, sense poder-se associar per tipologia o estil arquitectnic a lestat modern, o sense
331
ser o haver estat mai edificis oficials de lEstat espanyol, serien perfectament aptes per a acollir
algunes daquestes Conselleries pendents dubicaci. Aix, per seguir amb els aparellaments:
Edifici adjunt a lEstaci de Frana Conselleria de PTOP
Palau de Mar Educaci
Palau de Mar (la seva actual ubicaci) Benestar Social
Sembla evident que la conselleria de Presidncia t la seva seu natural al Palau de la Generalitat. I
que conselleries com les de Cultura o Salut gaudeixen en aquests moments de seus perfectament
adequades a la dignitat institucional que els correspondria com a ministeris dun Estat catal
independent el Palau Marc, en el primer cas, i el recinte modernista de la Maternitat, en el
segon.
No sescapa que diversos daquests aparellaments tenen un simbolisme deliberat, en la mesura
que lantiga instituci t certa relaci o afinitat temtica amb la instituci nova que, dacord amb
aquesta proposta, shi hauria dinstallar. Com ara la Llotja respecte a la Conselleria dEconomia, el Govern Militar respecte a la dInterior, la Comandncia Naval respecte a la de Defensa,
i lEstaci de Frana respecte a la de PTOP. O, fins i tot, forant una mica la interpretaci de les
afinitats, ledifici del Port i el de la Duana respecte a la Conselleria dExteriors.
Aix mateix, hi ha daltres casualitats urbanstiques que tampoc no haurien de ser desaprofitades. Nassenyalem tres:
1. La proximitat fsica de la ubicaci proposada per a la Consellera de Treball i Indstria amb
les seus dels sindicats i les patronals (aquestes a la part mitjana o baixa de la Via Laietana,
aquelles al final de tot).
2. Lexistncia de ledifici de lactual Facultat de Nutica just davant de la Llotja, que oferiria
loportunitat dinstallar-hi una instituci que no s prpiament una conselleria, per que
est estretament vinculada a lrea econmica: la Sindicatura de Comptes. No oblidem que
en un estat del segle xxi realment eficient i orientat al benestar dels seus ciutadans, una instituci com aquesta hauria de tenir un paper cabdal, si volem fer de la transparncia un dels
seus pilars bsics.
3. Lexistncia dun edifici com la Torre Colom just darrere de la Duana i la Comandncia
de Marina, que podria fornir lespai doficines necessari que aquests dos edificis no ofereixen a dues conselleries tan necessitades de personal com sn la de Defensa i la dExteriors.
Daquesta manera, ledifici, no de representaci, sin doficines daquestes dues conselleries
tamb seria un edifici singular, alhora que contemporani, amb els avantatges funcionals que
aix comporta.
Finalment, tampoc s difcil constatar que aquesta proposta t el propsit dordenar el districte
governamental dun nou Estat catal en dues grans rees: lrea del final de les Rambles, on es
concentrarien les conselleries que podrem anomenar poltiques, s a dir, vinculades a la seguretat i la relaci amb lexterior (Interior, Defensa i Exteriors); i lrea del Pla de Palau i el final
de la Via Laietana, on es concentrarien una part important de les conselleries econmiques
(Economia, Treball i Indstria, PTOP i la Sindicatura de Comptes).
332
LLIBRE BLANC
Laeroport
de Barcelona
en el context
de Catalunya
com a estat
independent
Xavier Fageda
Professor titular de poltica econmica de la Universitat de Barcelona
Introducci
aeroport de Barcelona s una infraestructura clau per al desenvolupament econmic de

Catalunya. Aix explica que habitualment estigui present en el conflicte competencial
entre lEstat espanyol i la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, els aeroports a Europa sn
generalment gestionats de forma individualitzada, de manera que compten amb molta autonomia per prendre decisions financeres i de gesti. El model aeroportuari a lEstat espanyol s un
cas anmal en el context internacional, ja que una empresa pblica que s a crrec del Ministeri
de Foment (AENA) gestiona de forma conjunta tots els aeroports dEspanya amb trnsit comercial (excepte el de Lleida).
A diferncia daltres aeroports comparables dEuropa, laeroport de Barcelona est subordinat a una empresa que segueix una lgica de sistema que sovint no el beneficia. En el cas que
334
LLIBRE BLANC
Catalunya esdevingus un nou estat, laeroport de Barcelona passaria a comptar amb molts ms
instruments de gesti per influir en les companyies aries, que al cap i la fi sn les que determinen el trnsit i les destinacions que un aeroport pot oferir.
En aquest sentit, s oport precisar que el canvi en el model de gesti cap a una major autonomia de laeroport del Prat respecte als altres aeroports espanyols s difcil que es pugui dur a
terme mentre Catalunya continu formant part de lEstat espanyol. La reforma del model de gesti dun model de gesti conjunta a un model de gesti individual sembla que no s en lagenda
de cap dels partits poltics amb possibilitats reals de governar a Espanya. De fet, el Ministeri
de Foment recentment ha anunciat la privatitzaci parcial dAENA. La motivaci principal
daquesta privatitzaci parcial s en la necessitat dobtenir recursos financers per ajudar a eixugar lelevat deute acumulat per aquesta entitat fruit de les importants inversions dutes a terme en
diversos aeroports espanyols en els ltims anys. En cap cas no es planteja una reforma del model
cap a la individualitzaci de la gesti.
En aquest article analitzo el model aeroportuari que representa AENA i quins sn els instruments amb qu podria comptar laeroport de Barcelona per ajudar a consolidar el gran potencial
econmic i demogrfic de la seva rea geogrfica de referncia. Tot seguit, far referncia a la
situaci actual de laeroport pel que fa al trnsit i particularment al trnsit intercontinental, que
s el que ha rebut ms atenci per part de la societat civil catalana. A continuaci, explicar les
perspectives de futur de laeroport fent referncia a les principals tendncies del sector. Una breu
conclusi tancar larticle.
Model aeroportuari
El model aeroportuari que representa AENA t moltes limitacions: mostra ineficincia en la
generaci dingressos i en la reducci de costos en un context de caixa financera nica, les taxes
que els aeroports cobren a les companyies aries no es basen en costos i lassignaci despais per
a aquestes es basa en criteris burocrtics ms que no pas de mercat. En aquest punt, vull centrar
latenci en el paper que t la gesti dels aeroports per influir en les decisions que prenen les
companyies aries respecte als aeroports on presten serveis i el nombre i freqncies de vol que
ofereixen des daquests aeroports.
Una de les grans reivindicacions histriques de la societat civil i empresarial catalana (i de
la majoria de forces poltiques amb representaci al Parlament de Catalunya) ha estat que laeroport de Barcelona pugui comptar amb una oferta millor de vols intercontinentals directes
a les principals ciutats dAmrica i sia. En aquest sentit, s important fer una distinci entre
les companyies aries de xarxa i les companyies aries de baix cost. Les companyies aries de
xarxa estan integrades en una de les aliances internacionals de companyies aries (Oneworld,
SkyTeam, Star Alliance) i basen el seu negoci en la llarga distncia mitjanant lexplotaci dels
vols de connexi en els seus aeroports hub. En canvi, les companyies aries de baix cost treballen
principalment amb trnsit directe i centren el seu negoci en la curta i mitja distncia. Per tant,
si lobjectiu de qui gestioni laeroport de Barcelona en el context que Catalunya pugui esdevenir
un nou estat s augmentar loferta de vols intercontinentals directes, aleshores els instruments
de gesti haurien de ser utilitzats principalment per intentar atraure companyies aries de xarxa.
s evident que la grandria del mercat local i la localitzaci geogrfica tenen un paper crucial
en les decisions de les companyies aries, per aix no implica que el paper de la gesti aeroBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
335
porturia no sigui rellevant. Els instruments de gesti ms importants sn els segents: 1) Les
inversions en millora i ampliaci de la capacitat disponible. 2) Les taxes per a ls de les pistes
i terminals. 3) Lassignaci dels drets ds del sistema de pistes i espais en la terminal (portes
dembarcament, mostradors de facturaci). 4) La promoci comercial de laeroport i la ciutat.
En relaci amb les inversions, el model aeroportuari espanyol implica lexistncia de subsidis
creuats duna quantia notable, de manera que no hi ha una relaci directa entre els recursos
dels quals disposa per finanar noves inversions. Malgrat la important despesa que ha suposat
la recent ampliaci, els beneficis dexplotaci de laeroport podrien permetre eixugar el deute
actual en un perode de temps raonable i, a mitj termini, finanar noves inversions. Amb el
model actual, no s gens estrany que part dels excedents financers de laeroport sutilitzin per
finanar inversions en altres aeroports. Daltra banda, en un context de plena autonomia els
gestors de laeroport de Barcelona tindrien a la m establir contractes amb grans companyies
aries de xarxa per crear lligams de llarg termini que garantissin vols de connexi o que fins i tot
podrien implicar la inversi conjunta en noves installacions.
Pel que fa a les taxes per a ls de pistes i terminals, s oport precisar que poden representar
entorn del 10% dels costos totals duna companyia aria i que tenen una gran influncia en la
seva elecci de la xarxa de rutes. A Espanya, les taxes aeroporturies vnen fixades per llei i es
determinen per categories daeroports segons els nivells de trnsit. Per tant, els aeroports duna
mateixa categoria fixen preus idntics (encara que les seves condicions de trnsit i costos poden
ser diferents) i les diferncies de preus entre aeroports duna mateixa categoria no sn suficientment importants. Les actualitzacions de preus cada any apareixen en les lleis dacompanyament
dels pressupostos generals de lEstat. No es justifica per qu els augments poden ser de l1%, el
5% o el 10%, per exemple.
A la prctica, aix implica que laeroport de Barcelona cobri els mateixos preus que laeroport
de Madrid i que aquests preus no siguin prou alts respecte a aeroports propers, com el de Girona
o el de Reus. Per tant, amb les condicions actuals laeroport de Barcelona no pot competir en
preus amb el de Madrid per atreure companyies aries de xarxa, que sn les que poden aportar
destinacions de llarga distncia mitjanant lexplotaci del trnsit de connexi. Daltra banda,
companyies aries de molt baix cost com Ryanair poden preferir operar des del Prat i no des
daltres aeroports catalans de menor grandria perqu els preus de laeroport de Barcelona no
sn prou alts. Cal tenir en compte que la presncia de Ryanair al Prat pot dificultar la captaci
del trnsit intercontinental en la mesura que perjudica el trnsit de connexi que exploten les
companyies aries de xarxa.
En un context de plena autonomia, els gestors de laeroport de Barcelona podrien utilitzar els
preus per competir amb altres aeroports comparables (sempre amb el benents que aquests preus
cobreixen costos) i tamb per incentivar larribada de ms vols de companyies aries de baix cost
o de xarxa (segons quin sigui lobjectiu).
En relaci amb lassignaci dels drets ds del sistema de pistes, hi ha menys marge per a un
canvi en el model en tant que cal atendre al procediment administratiu que exigeix la legislaci de la Uni Europea. Ms discrecional s ladjudicaci dels espais en les terminals per a les
companyies aries, que s rellevant en aeroports de grans dimensions, com el de Barcelona. En
efecte, el temps total de vol, incloent-hi el temps que passa entre que el passatger arriba a laeroport i sembarca, i el temps al carrer de rodament, pot ser bastant diferent segons si la companyia
aria es troba en una terminal o una altra o en una zona o una altra de la terminal. En aquest
336
LLIBRE BLANC
sentit, les companyies aries integrades en laliana de Oneworld (principalment, Vueling i el

pont aeri amb Madrid dIberia) gaudeixen dels millors espais a la nova terminal, la qual cosa els
pot permetre estalviar entre deu i vint minuts en vols de connexi i en vols punt a punt si sarriba
a laeroport en transport privat.
Es dna la paradoxa que la nova terminal del Prat (T1) va ser dissenyada per minimitzar els
temps de connexi, de manera que tindria sentit que els millors espais en aquesta terminal fossin
assignats a aquelles companyies aries que realment tinguin la intenci doferir vols de connexi.
Iberia utilitza laeroport de Barcelona exclusivament per alimentar el trnsit del seu aeroport
hub, Madrid-Barajas, i Vueling, que s una companyia subsidiria dIberia i IAG la matriu
que controla Iberia i British Airways, s una companyia aria de baix cost especialitzada en
vols punt a punt (si ms no, aix era aix en el moment en qu es van assignar els espais de la T1).
En un context de plena autonomia, els gestors de laeroport de Barcelona podrien assignar
els millors espais de la nova terminal a les companyies aries que consideressin ms convenient.
Com explicvem ms amunt, en el cas que lobjectiu sigui augmentar el trnsit intercontinental
des del Prat, aleshores aquestes companyies haurien de ser companyies aries de xarxa integrades en alguna de les grans aliances internacionals de companyies aries.
Finalment, lefecte esperat dun canvi a una gesti ms autnoma seria menys important pel
que fa a la promoci comercial de laeroport i la ciutat de Barcelona, ja que en aquest mbit les
institucions catalanes s que hi han pogut tenir un paper actiu. En aquesta lnia, el Comit de
Desenvolupament de Rutes de lAeroport de Barcelona, que s una entitat participada per AENA,
la Cambra de Comer de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona,
s un exemple dxit. Aquest Comit va ser constitut lany 2005 amb lobjectiu de promoure
el desenvolupament de noves rutes intercontinentals des de laeroport de Barcelona. Grcies a
la tasca que ha dut a terme, juntament amb el fet de comptar amb unes installacions menys
congestionades, laeroport de Barcelona ha millorat de forma notable en els ltims anys la seva
oferta de vols intercontinentals directes.
Situaci actual del trnsit

Laeroport del Prat s un dels deu aeroports de la Uni Europea amb ms trnsit de passatgers i
s el segon aeroport amb ms trnsit de lEstat espanyol. El grfic 1 mostra levoluci del trnsit
als aeroports de Barcelona, Madrid i la resta de lEstat espanyol en els ltims deu anys, que en el
cas de laeroport de Barcelona - el Prat ha sigut molt positiva tant en termes absoluts com si fem
la comparaci amb altres aeroports de lEstat espanyol. Ms de trenta-cinc milions de passatgers
han utilitzat les seves installacions el 2013, de manera que ha experimentat un creixement en
el trnsit de prop del 55% en els ltims deu anys. En tots aquests anys, el trnsit a laeroport de
Barcelona no ha deixat daugmentar excepte en 2008 i 2009, que van ser els pitjors anys de la
crisi, almenys des del punt de vista del trnsit aeri.
En contrast, laeroport de Madrid el 2013 es queda amb trenta-nou milions de passatgers
desprs dhaver superat la xifra dels cinquanta milions en els anys 2007 i 2008. En el conjunt del
perode, la taxa del creixement del trnsit a laeroport de Madrid es queda molt per sota del de
Barcelona, ja que es situa en l11%. De manera similar, la taxa de creixement del trnsit a la resta
daeroports de lEstat espanyol en els ltims deu anys s del 18%.
337
Grfic 1. Evoluci del trnsit als aeroports de Barcelona, Madrid i la resta de lEstat espanyol
(milions de passatgers)
150,0
130,0
112
110,0
95
90,0
70,0
50,0
39,7
35,9
30,0
10,0
35,2
22,8
2003
2004
2005
Resta
2006
2007
2008
Madrid
2009
2010
2011
2012
2013
Barcelona
Hi ha diverses raons que poden explicar el bon comportament del trnsit de laeroport de Barcelona en el context dEspanya (i, de fet, dEuropa; si fssim la comparaci entre laeroport de
Barcelona i altres aeroports comparables de la resta dEuropa tamb sortiria molt ben parat). La
dinmica positiva del trnsit a laeroport de Barcelona ha tingut lloc en un context de manca
dautonomia financera i de gesti. Tanmateix, aquesta infraestructura sha beneficiat dimportants inversions en els ltims anys, per b que aquestes sacabaran finanant amb les taxes pagades pels passatgers. Per tant, el factor principal que explica el creixement del trnsit a laeroport
del Prat s laugment de la capacitat que va suposar lentrada en funcionament de la tercera pista
(segona pista parallela) lany 2004 i de la nova terminal lany 2009. A ms, cal destacar que els
preus que cobra laeroport de Barcelona a les companyies aries no sn gaire elevats, tot i que des
del 2011 laugment ha sigut molt significatiu. Tamb s important tenir en compte que la companyia aria amb ms trnsit de passatgers a Barcelona, Vueling, ha tingut una evoluci molt positiva en els ltims anys tant pel que fa a lincrement del nombre de rutes i aeroports en els quals
opera com a la seva situaci financera (especialment si fem la comparaci amb el seu principal
accionista, Iberia). Finalment, la gran puixana de Barcelona com una de les ciutats a escala global amb ms capacitat datreure turistes darreu tamb explica el bon comportament del trnsit.
A banda de levoluci del trnsit total, tamb s important fer menci de levoluci del trnsit
intercontinental en la mesura que pot ajudar la ciutat a atreure empreses que operen en activitats
intensives en coneixement i que sovint actuen a escala mundial. El grfic 2 mostra la distribuci del trnsit per pasos. El 2003 gaireb la meitat del trnsit anava dirigit a ciutats espanyoles,
mentre que el 2013 aquesta xifra sha redut fins al 28%. En contrast, hi ha hagut un augment
important del trnsit a pasos de lespai econmic europeu (Uni Europea, Noruega, Islndia i
Sussa) que actualment representen entorn del 60% del trnsit total al Prat. A ms, s important
destacar en aquest punt que el trnsit a Amrica i sia cada cop t ms pes en el total de trnsit
de laeroport, que ha passat de l1,7% el 2003 al 5,2% deu anys ms tard.
338
LLIBRE BLANC
Grfic 2. Distribuci del trnsit per pasos (% sobre el trnsit total)

60
60
2003
50
2013
49,1
45,5
40
30
28,9
20
10
5,9
2,5
Espanya
Espai
Econmic
Europeu
3,1
0,9
0
Resta
dEuropa
Amrica
2,1
0,8
frica
sia
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades obtingudes de la pgina web dAENA Aeropuertos.
El grfic 3 mostra les destinacions intercontinentals amb ms freqncia de vol des del Prat
lany 2013. Destaca el cas de Nova York, on la presncia de grans aerolnies dels Estats Units com
American Airlines, Delta o United permet comptar amb uns tres vols diaris. En les altres rutes
que apareixen al grfic 3, el trnsit est canalitzat per aquestes aerolnies americanes o per unes
altres (Aerolneas Argentinas, Air Canada, Avianca, US Airways) o asitiques (Emirates, Qatar
Airways, Singapore Airlines, Royal Jordanian). Per tant, Barcelona ha augmentat de forma considerable la seva oferta de vols intercontinentals, la qual ha passat de ser prcticament nulla fa
deu anys a poder oferir ara connexions directes a diverses ciutats dAmrica i sia.
Grfic 3. Principals destinacions intercontinentals de llarga distncia a laeroport de Barcelona
(vols sortides setmanals lany 2013)
12
12
10
10
8
7
6
4
3
3
2
*
on
t-r
e
al
an
M
m
Am
lo
a*
nt
At
la
Pa
u
o
S
to
*
To
ro
n
go
t
Bo
a*
d
lfi
ire
s
Fil
a
sA
en
o
Bu
R
EW
ng
ap
ur
Si
i
m
ia
Yo
rk
-
ba
Du
ha
Do
No
va
No
va
Yo
rk
-
JF
Nota: * No hi ha vols a la temporada dhivern.

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades obtingudes de la pgina web dAENA Aeropuertos.
339
En lexplicaci de levoluci positiva del trnsit intercontinental a laeroport de Barcelona (per b

que els percentatges sobre el trnsit total que aquest representa continuen sent baixos), cal destacar la tasca duta a terme pel Comit de Desenvolupament de Rutes Aries de Barcelona. Tot i
que les seves funcions estan limitades a tasques de promoci comercial de laeroport, sens dubte
ha tingut un paper molt positiu en la captaci de vols intercontinentals.
Perspectives de futur
Per entendre les perspectives de futur del Prat, s important explicar algunes de les dinmiques
actuals del transport aeri. En primer lloc, cal destacar que totes les organitzacions internacionals
del sector preveuen unes taxes de creixement positives del trnsit a escala global per als propers
anys. Tanmateix, aquests creixements generals del trnsit no es distribuiran de forma equilibrada entre els grans aeroports, sin que el trnsit tendir a concentrar-se cada cop ms en uns
quants aeroports. En aquest context, la majoria de grans aeroports europeus hauran dafrontar
uns nivells de congesti molt elevats en la mesura que molts ja es troben al lmit de les seves
possibilitats dexpansi de la capacitat. En efecte, per poder crixer, la majoria haurien dafrontar
una srie de restriccions urbanstiques i mediambientals molt difcils de gestionar.
En segon lloc, les companyies aries europees (sobretot les de xarxa) senfronten a una competncia creixent de les companyies aries americanes i asitiques, que cada cop utilitzen ms els
aeroports europeus per alimentar els seus hubs.
En tercer lloc, es tendeix a una certa convergncia en els models de negoci de les companyies
aries. Fins ara, es podia fer una clara distinci entre les companyies aries de xarxa i les de baix
cost. Tanmateix, apareixen models hbrids de companyies aries que tenen caracterstiques tant
de baix cost com de xarxa. Els models hbrids sn companyies aries de baix cost que han tendit
a convergir amb el model de negoci de les de xarxa en el sentit que estan disposades a oferir connexions en cooperaci amb altres companyies aries i han comenat a presentar diferents classes
de tarifes per oferir serveis ms adreats a viatgers de negocis.
Aquestes tres tendncies generals del transport daeroport beneficien de forma important
laeroport de Barcelona. Aquest s un dels pocs grans aeroports europeus que disposen de molta
capacitat per atendre creixements importants del trnsit. A ms, els aeroports de Girona i Reus
es troben suficientment a prop per poder exercir daeroports secundaris de lrea metropolitana
de Barcelona canalitzant el trnsit de les companyies aries de molt baix cost.
Daltra banda, la posici geogrfica de Barcelona s excellent per poder afrontar la presncia creixent de companyies aries asitiques i americanes a aeroports europeus. Aix doncs, es
troba massa lluny dsia perqu les companyies aries asitiques puguin fer ombra a les que ja
estan establertes al Prat (a diferncia del que els passa a les establertes a aeroports del centre i
est dEuropa), per alhora es troba en un punt intermedi ideal per fer descala a vols dsia cap
a Amrica (o al revs).
Finalment, Vueling s avui dia la companyia aria lder a laeroport de Barcelona i concentra
entorn del 35% del trnsit total. El futur de laeroport de Barcelona va inevitablement lligat a
aquesta companyia aria. Vueling mostra una situaci financera envejable, amb plans ambiciosos dexpansi del trnsit. Si es confirma la tendncia daquesta companyia aria de girar el
seu model de negoci des dun concepte de baix cost pur cap a un model hbrid on es treballa
amb vols de connexi i serveis complementaris adreats a viatgers de negocis, aix reforar les
340
LLIBRE BLANC
possibilitats del Prat de continuar amb la dinmica positiva de creixement del trnsit total i de
lintercontinental en particular.
Conclusions
En el marc actual, laeroport de Barcelona s gestionat per una empresa que t al seu crrec
ms de quaranta aeroports amb trnsit comercial. s probable que hi hagi canvis en la propietat
daquesta empresa gestora, per el que no canviar s la gesti centralitzada dels aeroports a
Espanya. En el cas que Catalunya esdevingus un nou estat independent, aix canviaria de forma
inevitable, de manera que el gestor de laeroport de Barcelona tindria molta ms autonomia a
lhora dutilitzar els instruments propis de la gesti aeroporturia per captar les companyies
aries que aquest gestor considers ms adient. Aquests instruments de gesti sn ls dels recursos financers que generi laeroport per augmentar o millorar les seves installacions, la fixaci
dels preus que es cobren a les companyies aries per operar a laeroport, lassignaci dels drets
ds de les pistes i els espais a les terminals i, finalment, la promoci comercial de laeroport i la
seva ciutat. Amb tots aquests instruments a la seva disposici, laeroport de Barcelona comptaria
amb ms opcions per incentivar larribada (o consolidaci) de companyies aries de xarxa amb
inters a expandir loferta de vols intercontinentals des del Prat.
Dit aix, podem considerar que levoluci del trnsit total i del trnsit intercontinental a laeroport de Barcelona ha sigut molt positiva en els ltims anys, tant en termes absoluts com relatius. A ms, la mateixa dinmica del sector aeri fa pensar en unes bones perspectives de futur.
Si, a ms, es compts amb una participaci activa del gestor aeroportuari per atreure trnsit de
les companyies aries que es considers ms adient, les previsions podrien ser encara ms optimistes. En qualsevol cas, laeroport de Barcelona continuar tenint un paper cabdal i positiu
en leconomia de lrea urbana de Barcelona, sigui quin sigui lescenari de futur en qu aquesta
infraestructura hagi de desenvolupar la seva activitat.
341
El port
de Barcelona:
perspectives
i reptes
dins una
Catalunya
independent
Marta Gonzalez-Aregall1
Universitat de Barcelona i GiM-IREA
1. Professora deconomia de la Universitat de Barcelona. Agraeixo la collaboraci del Dr. Daniel Albalate,
del Dr. Germ Bel, del Dr. Xavier Fageda i, molt especialment, de lAutoritat Porturia de Barcelona.
342
LLIBRE BLANC
Introducci
l port de Barcelona va veure nixer la ciutat que coneixem avui en dia. La recuperaci de
la faana martima per a ls ciutad i la consolidaci duna estratgia comercial i logstica
nica han suposat un pas endavant en el desenvolupament comercial i econmic de la ciutat de
Barcelona i en leconomia catalana. Actualment est considerat com un dels ports ms avanats
del sud dEuropa i t un paper fonamental en el comer a travs del mar Mediterrani.
Limitada per laeroport del Prat, la Zona Franca i la ciutat, lrea porturia t una extensi de
ms de 1.000 hectrees distribudes en quatre rees dactuaci: el port logstic, el port energtic,
el port comercial i el port-ciutat. El seu objectiu principal s el de contribuir a la competitivitat,
la qualitat i la productivitat dels seus usuaris a travs de la integraci del transport martim i
terrestre en lengranatge logstic.
Per tal de prioritzar les necessitats de leconomia del seu entorn, s important plantejar un
port diversificat. En aquest sentit, lestratgia comercial del port de Barcelona ha estat centrada
en la creaci dun hub logstic de referncia al Mediterrani. Amb un trfic de ms de quarantaun milions de tones lany 2013, observem una forta activitat de contenidors sobretot dexportaci, aix com un trfic notable dautombils, de productes slids a granel (principalment,
soja i cereals) i lquids (petroli refinat). Aix mateix, el port de Barcelona sha consolidat com el
primer port europeu i el quart port base del mn en el trnsit de creuers, amb un total de 2,6
milions de creueristes lany 2013.
En aquest sentit, les xifres positives actuals responen a un seguit de mesures dutes a terme en
els ltims anys. Duna banda, sha fet una forta inversi centrada en lampliaci del port i de la
Zona dActivitats Logstiques (ZAL), i destinada a aconseguir augmentar la capacitat de mercaderies de consum domstic i industrial. Daltra banda, ha estat necessari establir noves connexions viries i ferroviries per poder ampliar el hinterland (o rea dinfluncia). Finalment, shan
intensificat els mecanismes per millorar les relacions amb els principals clients i usuaris del port.
Aquest article t com a objectiu analitzar quin paper tindria el port de Barcelona si la ciutat
esdevingus capital dun nou estat. En aquest sentit, sanalitzen els fets ms remarcables que
han incidit de manera directa en el desenvolupament econmic del port de Barcelona durant els
ltims anys considerant factors externs i interns, amb la finalitat de definir les perspectives de
futur i el seu paper dins duna nova conjuntura estatal.
La dinmica del mercat

El primer factor extern que influeix en levoluci del creixement del port de Barcelona s el funcionament del mercat exterior.
Durant els ltims trenta anys, sha produt un canvi en els fluxos del trfic martim mundial
que ha generat laparici dun nou panorama en el comer internacional. La ruta transatlntica
entre Amrica i Europa, duna gran importncia durant la revoluci industrial, sha mantingut a
uns nivells de trfic estables de sis milions de TEU2 plens anuals. Tanmateix, el creixement eco2. TEU: twenty-foot equivalent unit (unitat equivalent de vint peus). s una unitat de mesura que sutilitza
per comptabilitzar els contenidors. La dimensi estndard dun contenidor s dun TEU, que equival a
vint peus (6,1 metres, aproximadament).
343
nmic dsia ha suposat un canvi en el centre de comer mundial i ha donat pas a lincrementde
la importncia de la ruta transpacfica (entre sia i Amrica), amb un trfic de vint milions
de TEU plens anuals, i a la principal ruta en expansi, entre sia i Europa, a travs del canal de
Suez i el Mediterrani, que suposa un trfic de vint milions de TEU plens anuals (font: Review of
Maritime Transport, 2013, UNCTAD).
Aquesta nova situaci implica un creixement del trfic del transport martim per la ruta entre
Europa i sia a travs del mar Mediterrani i, per tant, constitueix una oportunitat nica per als
ports del sud dEuropa. No obstant aix, tot i els avantatges que presenten els ports del Mediterrani estalvi de combustible, menors emissions de CO2 i la reducci del temps de viatge,
a la prctica el 75% del total del volum de mercaderies que entren pel canal de Suez es desvien
als ports del nord dEuropa. Aquesta ineficincia respon a la dbil fins ara connectivitat del
transport intermodal en els ports del Mediterrani.
En aquest sentit, amb lobjectiu de guanyar quota de mercat i comptar amb un hinterland
ms potent, s fonamental establir serveis de connectivitat que permetin disposar duna xarxa
terrestre eficient i unes bones connexions de transport martim de curta distncia (TMCD).
Considerant els costos de congesti terrestre que suposa el transport viari, a ms de les limitacions que comporta el TMCD a lhora de cobrir el desplaament de mercaderies terrestre, podem
concloure que el transport intermodal ms competitiu, per a llargues distncies i amb la infraestructura adequada, s el ferrocarril.
A banda de la conjuntura en el comer internacional, durant els ltims anys hi ha hagut una
internacionalitzaci creixent dels operadors logstics portuaris. Aquest nou panorama ha comportat una concentraci ms alta dempreses multinacionals com a operadores de terminals i
daliances de navilieres, fet que ha tingut una incidncia en la competncia entre ports.
La gesti porturia
Els diferents sistemes de regulaci porturia tenen una incidncia directa en el sistema de gesti.
En termes generals, la literatura acadmica considera que el port est format per tres agents:
lautoritat porturia, la gestora de la terminal i les navilieres. En lanlisi terica del transport
martim sestableixen dos grans models de gesti de les terminals: duna banda, el model de
propietat (landlord port) i, daltra banda, el model de servei (tool port). En el primer cas, lautoritat porturia s lencarregada de proveir de la infraestructura bsica i destablir el contracte de
concessi amb els operadors privats; per tant, hi ha una interacci dels tres agents principals.
En el segon cas, lautoritat porturia s la responsable de la provisi de la infraestructura, aix
com de la gesti directa de la crrega i descrrega a les terminals. En aquest cas, doncs, noms
interactuen dos agents: lautoritat porturia i les navilieres.
El port de Barcelona opera amb un model de gesti de terminals de tipus model de propietat (landlord port) i forma part dun sistema econmic i financer autnom amb una gesti
centralitzada i regulada per llei.
El sistema portuari espanyol, de titularitat estatal, est integrat per vint-i-vuit autoritats porturies que gestionen quaranta-quatre ports dinters general distributs per tot el territori de
lEstat espanyol. Segons dades oficials, el 60% de les exportacions i el 85% de les importacions
espanyoles es canalitzen a travs de la seva infraestructura porturia. Dacord amb la llei, tots els
344
LLIBRE BLANC
ports del sistema portuari espanyol presenten un model de gesti de terminals de tipus model
de propietat (landlord port).
La gesti del sistema portuari espanyol es regeix per un marc legislatiu com i est coordinat i supervisat per lorganisme pblic Puertos del Estado, que depn del Ministeri de Foment.
El principal objectiu daquest ens pblic s el de coordinar la gesti dels ports, aprovar els seus
plans dinversi i supervisar les taxes porturies. En aquest sentit, per tal de mantenir la seva
estructura, aquest organisme es finana amb les aportacions del 4% del total dingressos de cada
autoritat porturia (2% en el cas de les autoritats porturies ubicades a les Illes Balears, les Illes
Canries, Ceuta i Melilla).
Si analitzem el mapa portuari europeu, observem que coexisteixen diferents models de gesti. Als ports del nord dEuropa s majoritria la gesti individual duta a terme pels governs
locals (Rotterdam, Anvers, Hamburg), mentre que altres ports com lborg (Dinamarca) estan
gestionats pel Govern regional i, finalment, els ports del Regne Unit sn de gesti privada.
Pel que fa a les autoritats porturies del sistema portuari espanyol, sn institucions pbliques
amb personalitat legal que tenen com a objectiu contribuir a la competitivitat de les empreses exportadores i importadores mitjanant la construcci de la infraestructura porturia i altres mesures
per millorar la seva competitivitat. Com ja sha comentat, lAutoritat Porturia no gestiona directament les terminals, sin que les cedeix en concessi a empreses privades a travs dun concurs
pblic. Cada autoritat porturia es finana a travs de les rendes de les empreses concessionades
i de les taxes porturies (a crrec dels usuaris finals del port).
Duna banda, les taxes porturies estan regulades per llei i sn revisades per Puertos del
Estado. Amb lobjectiu de promoure la competncia entre ports i dincrementar la propietat
i inversi privada, les autoritats porturies poden aplicar una poltica de bonificacions a les
empreses que operen les terminals i a les navilieres. Aquests descomptes a les taxes porturies
depenen, entre altres factors, del nivell dinversi que hagi dut a terme loperadora de la terminal i del tipus de trfic quan es tracta de descomptes a les navilieres. Daltra banda, partint del
principi de solidaritat com a instrument de redistribuci de recursos, la regulaci estableix que
cada autoritat porturia ha de fer una aportaci del 12% del total dels seus ingressos al Fons
de Compensaci Interportuari. Aquest subsidi creuat persegueix dos objectius: en primer lloc,
transferir recursos a les autoritats porturies el hinterland de les quals presenta limitacions a
causa de les caracterstiques especfiques del seu territori (Ceuta i Melilla) o que estan situades en
territori insular (Balears i Canries) i, en segon lloc, finanar projectes a les autoritats porturies
ms deficitries.
La consolidaci del model de gesti portuari espanyol actual s fruit dun procs de reformes
iniciat lany 1992 conegut com de descentralitzaci (Castillo-Manzano et al., 2008). Prviament a la
primera reforma de lany 1992, el sistema portuari espanyol era asimtric i coexistien dos models
de gesti: quatre ports eren autnoms i la resta de ports estaven gestionats pel Govern central. La
regulaci de lany 1992 va suposar lestabliment dun nou sistema portuari, amb un marc regulatori
com, i la creaci de les institucions, s a dir, les autoritats porturies i lorganisme pblic Puertos
del Estado. Les reformes consegents van permetre que el Govern regional pogus escollir el president de lAutoritat Porturia (reforma del 1997), aix com lestabliment duna regulaci de preus
ms flexible que afavors una competncia millor a travs de la poltica de bonificacions (reformes
del 2003 i el 2010). No obstant aix, tot i les mesures dutes a terme, no hi ha hagut un trasps de
competncies clar, sin que sha optat per un model de gesti centralitzat.
345
El port de Barcelona: model de referncia

En termes generals, levoluci del trfic del port de Barcelona en els ltims anys ha estat positiu. En termes econmics, malgrat la necessitat dendeutament per finanar les inversions, quan
analitzem els valors econmics de lany 2013 observem que el resultat dexplotaci mostrava uns
resultats positius de cinquanta-set milions deuros aproximadament, tot i que lendeutament era
duns 448 milions deuros, amb una reducci del 5% respecte de lany anterior.
En el grfic 1 podem observar levoluci dels principals trfics de mercaderies en el perode
comprs entre 2000 i 2013. Durant tot el perode, la mercaderia installada en contenidors ha tingut
un major pes, seguida dels productes lquids a granel, la mercaderia convencional i, finalment, els
productes slids a granel. Tot i que lany 2009 el total de tones es va reduir com a reacci de la crisi
econmica, el total del trfic sha mantingut a uns nivells estables en els ltims anys.
La classificaci dels ports de contenidors (importaci-exportaci, buits i plens) s la mesura
ms utilitzada mundialment per descriure la posici en el rnquing portuari. Pel que fa al sistema portuari espanyol, seguint aquest sistema de clcul, en primer lloc trobem Algesires, desprs Valncia i, finalment, Barcelona. Quant al primer cas, a causa de la posici geogrfica dAlgesires, el 95% dels contenidors sn de transbordament (trnsit) i es traspassen dun vaixell de
grans dimensions a un altre de ms petit per ser distributs a altres destinacions. En el segon cas,
Valncia t un 60% de contenidors de trnsit; a ms, com que s considerat el port de Madrid, s
un port fonamental dimportaci i, per tant, presenta un trfic alt de contenidors buits. Finalment, en el cas de Barcelona, noms el 25% de contenidors sn de trnsit, ja que s un port
exportador de contenidors ms que no pas importador a causa de la disminuci de consum
intern. Per entendre aquesta heterogenetat en els resultats, sha de tenir en compte lenfocament
de les diferents estratgies comercials de les autoritats porturies. En els dos primers casos, lenfocament es basa a fomentar els ports de trnsit de mercaderies; en canvi, en el cas de Barcelona,
lestratgia ha estat consolidar-se com a hub logstic al Mediterrani en trfic de mercaderies amb
valor afegit.
En canvi, si analitzem les posicions segons la xifra de negocis i beneficis, observem que lany
2013 Barcelona figurava com el port amb ms beneficis de lEstat espanyol, seguit dAlgesires,
que ocupava la segona posici.
346
LLIBRE BLANC
Grfic 1: Evoluci del trfic del port de Barcelona durant el perode de 2000 a 2013
60.000.000
Total de tones
Granel lquid
Granel slid
Contenidors
Convencional
50.000.000
40.000.000
30.000.000
20.000.000
10.000.000
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Puertos del Estado.
Laposta del port de Barcelona per la competitivitat de les empreses usuries daquest ha esdevingut un model de referncia. Davant un augment creixent del trfic de contenidors, va ser
necessari definir un pla dampliaci del port i les rees logstiques a fi daugmentar la capacitat
porturia. Dues de les ampliacions ms rellevants des del punt de vista comercial han estat la
nova terminal de contenidors BEST, operada per TERCAT-Hutchison (lempresa privada multinacional Hutchison Port Holdings i Terminal de Catalunya - TERCAT), i lampliaci de la
terminal de contenidors operada per lempresa Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB).
Partint duna capacitat anual de cinquanta milions de tones i 2,5 milions de TEU lany 2013,
el 2020 la capacitat del port ser de cent milions de tones i 5,6 milions de TEU (font: Autoritat
Porturia de Barcelona).
No obstant aix, aquestes noves inversions necessiten disposar dunes bones connexions terrestres i martimes per poder abastir el hinterland portuari i millorar la competncia. Cal establir uns nous accessos ferroviaris i viaris amb la nova terminal BEST. En aquest sentit, el cost
econmic daquesta inversi ascendeix a cent milions deuros, finanats en un 50% pel port de
Barcelona i en un altre 50% pel Ministeri de Foment. Es preveu que aquestes inversions finalitzin
lany 2015.
A banda de la sortida de les mercaderies, el port de Barcelona sha dassegurar una bona connectivitat amb la resta de regions.
En primer lloc, respecte del transport terrestre, el port de Barcelona forma part del tercer corredor de la xarxa europea de transport TEN-T, el qual t com a objectiu eliminar colls dampolla,
establir unes connexions millors entre les fronteres de les diferents regions europees i promoure
la intermodalitat. A ms, aquest nou escenari suposaria una reducci demissions de CO2 i, per
tant, seria ms eficient mediambientalment. Daltra banda, a escala peninsular, el port de Bar-
347
celona ha focalitzat els seus esforos en els corredors Barcelona-Saragossa-Madrid i nord-oest

peninsular.
En segon lloc, s important fomentar el transport martim com a mecanisme de distribuci
de mercaderies. Duna banda, per poder ser atractiu internacionalment, s fonamental disposar
duna bona connectivitat martima. En aquest sentit, el port de Barcelona disposa de ms de cent
lnies regulars operades per 163 navilieres que connecten el port de Barcelona amb 850 ports
darreu del mn (font: Autoritat Porturia de Barcelona). Daltra banda, els serveis de transport
martim de curta distncia (TMCD) milloren la connectivitat amb les zones dinfluncia ms
properes al port i impliquen una reducci de congesti de trnsit rodat a les carreteres. Segons
dades de lAutoritat Porturia de Barcelona, lany 2013 es van transportar uns 3,4 milions de
tones a travs del TMCD.
Finalment, per aconseguir un engranatge logstic eficient i respondre a la demanda de leconomia de lentorn, s fonamental disposar de centres de serveis portuaris especialitzats i enfocats
a millorar la competitivitat i leficincia dels clients, aix com la millora de les relacions amb els
agents que gestionen les operacions internes del port.
Conclusions
El port de Barcelona s un factor clau per al desenvolupament econmic i comercial de leconomia del seu entorn. En termes absoluts, actualment el port representa l1,4% del producte interior
brut (PIB) de Catalunya i sespera que desprs de la finalitzaci de lampliaci, a mitj termini,
aconsegueixi generar el 5% del PIB de leconomia catalana.
Si analitzem el port comercial i logstic, observem que el trfic portuari est correlacionat
amb lactivitat industrial de Catalunya. Segons un estudi dimpacte econmic i de dependncia
econmica realitzat per lAutoritat Porturia de Barcelona amb lobjectiu de mesurar la contribuci del port de Barcelona a la competitivitat dels seus clients (infraestructura de serveis i indstria catalana), es conclou que el guany que reporta el port a la indstria catalana (dependncia)
s superior al valor econmic que produeix el port com a infraestructura de serveis (impacte).
En aquest context, davant dun nou escenari en qu la ciutat de Barcelona esdevingus capital
dun nou estat, seria necessari redefinir el model de gesti porturia al qual actualment est subjecte el port tenint en compte diferents possibles escenaris, per sempre prioritzant un objectiu
clar de competncia del port de Barcelona amb la resta dels ports dEuropa.
Pel que fa a la regulaci actual del sistema portuari espanyol, presenta certes limitacions, que
a lltim afecten negativament el port de Barcelona.
Duna banda, tal com sha comentat anteriorment, el sistema regulador actual estableix un
subsidi creuat al qual totes les autoritats porturies han daportar una part dels seus ingressos en
el Fons de Compensaci Interportuari a fi de finanar altres autoritats porturies, a ms de contribuir al finanament de lorganisme pblic Puertos del Estado. Aquesta regulaci no beneficia
el port de Barcelona, ja que s el port amb ms ingressos del sistema portuari espanyol.
Daltra banda, el fet que el sistema de fixaci de taxes porturies estigui establert per llei i hagi
de ser aprovat i coordinat per Puertos del Estado provoca que aquestes no estiguin subjectes a les
348
LLIBRE BLANC
forces del mercat. s a dir, tot i la poltica de descomptes, t com a objectiu lincrement dun tipus
de trfic determinat; a la prctica, aquesta situaci acaba generant un augment del poder de mercat3 dels agents portuaris (principalment, les navilieres), a ms de beneficiar els ports de trnsit
(coneguts com a ports hub) i desafavorint els ports de porta dentrada de mercaderies (coneguts
com a ports gateway), que seria el cas del port de Barcelona (Fageda i Gonzalez-Aregall, 2014).
En definitiva, el context dun nou estat suposaria la sortida del sistema portuari espanyol, fet
que el podria beneficiar a lhora de disposar dels recursos amb els quals contribueix actualment
per al finanament del Fons de Compensaci Interportuari de Puertos del Estado. En aquesta
nova situaci, davant duna possible nova regulaci, aquesta hauria de permetre una fixaci de
preus lliure, basant-se en un model de mercat, a ms de prioritzar les inversions en els accessos
terrestres per tal dassegurar un desenvolupament estable del port a llarg termini.
Finalment, a banda duna regulaci ms flexible, en aquest nou panorama shauria de debatre
quin tipus de gesti podria ser el ms adient per al cas concret del port de Barcelona. En la literatura acadmica no hi ha cap conclusi clara sobre quin model de gesti (pblic o privat) aporta
una major eficincia porturia (Gong et al., 2012); per tant, s interessant valorar els diferents
escenaris possibles. En primer lloc, es podria parlar duna gesti pblica per part del Govern
a travs de lorganisme Ports de la Generalitat, el qual actualment gestiona els ports esportius
i pesquers de Catalunya. En segon lloc, tamb es podria pensar en una gesti municipal, tal
com passa en alguns dels ports del nord dEuropa, com Rotterdam o Anvers. En tercer lloc, una
altra opci seria que lAutoritat Porturia de Barcelona esdevingus una empresa privada. Aix
mateix, tamb es podria valorar una gesti conjunta entre el port de Barcelona i el port de Tarragona, especialitzat en trfic de productes lquids a granel.
En conclusi, grcies a una estratgia comercial slida i un sistema financer consistent, el
paper del port de Barcelona en un nou marc estatal li oferiria loportunitat de millorar les limitacions de la regulaci actual i definir una nova gesti que li permets sostenir un desenvolupament estable.
referncies
Autoritat Porturia de Barcelona. El port de Barcelona: Una perspectiva mediterrnia. 2014.
Castillo-Manzano, J. I.; Lpez-Valpuesta, L., i Prez, J. Economic analysis of the Spanish port sector
reform during the 1990s. Transportation Research, Part A, 42, 1056-1063. 2008.
Fageda, X., i Gonzalez-Aregall, M. Port charges in Spain: the roles of regulation and market forces.
International Journal of Shipping and Transport Logistics, 6(2), 152-171. 2014.
Gong, S.; Cullinane, K., i Firth, M. The impact of airport and seaport privatization on efficiency and
performance: A review of the International evidence and implications for developing countries. Transport Policy, 24, 37-47. 2012.
Review of Maritime Transport. United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD 2013).
2013.
3. Capacitat que t un agent econmic per influir en el preu de mercat, independentment dels seus
competidors.
349
Barcelona
capital
dun estat
metropolit
Vicente Guallart
Arquitecte en Cap. Ajuntament de Barcelona
350
LLIBRE BLANC
Introducci
empre que Barcelona ha afrontat un repte de gran escala ha triomfat, si aquest era un projecte de ciutat producte dun somni social, desenvolupat a partir de lempenta coordinada
entre la societat civil i del govern de la ciutat. Ara, com en poques ocasions de la seva histria,
ser la capitat dun nou estat europeu pot alliberar una gran quantitat denergia continguda a la
ciutat, limitada sistemticament per la manca de capacitat de decidir sobre les seves grans infraestructures, la seva reindustrialitzaci, la seva gesti energtica, en ls del sl o en la poltica
dhabitatges. Aquest article planteja la necessitat que Barcelona i Catalunya treballin per construir un estat metropolit en el qual qualsevol ciutad de Catalunya pugui identificar Barcelona
com la seva ciutat. Una construcci que, seguint els nostres orgens urbans, tindr com a missi
fonamental inventar la ciutat del futur, i construir-la en present, pel benestar dels seus ciutadans
i per inspirar el mn.
Text
Barcelona s una construcci social, una estructura de relacions fsiques i humanes construda
durant generacions a la vora del Mediterrani. s la capital dun pas, que va ser un imperi medieval, amb una histria llarga i complexa i que ara vol ser un nou estat europeu. Barcelona s la
ciutat que va inventar lurbanisme al segle xix, quan era una ciutat europea que iniciava la seva
industrialitzaci i s per aix que t com a missi permanent inventar la ciutat del futur; fer la
millor ciutat del mn per viure i treballar. La possibilitat desdevenir capital dun estat planteja
reptes i oportunitats que la ciutat ha dabordar amb la mateixa ambici que ha afrontat tots els
grans desafiaments al llarg de la seva histria: el derrocament de les muralles al segle xix, les
exposicions universals o larribada de la democrcia i el desenvolupament, la celebraci i xit
dels Jocs Olmpics. Totes les vegades que ha afrontat un repte de gran escala ha triomfat, si
aquest era un projecte de ciutat i un projecte social que afrontava a partir de lempenta coordinada de la societat civil i del govern de la ciutat.
Ara, com en poques ocasions de la seva histria, ser la capitat dun nou estat europeu pot
alliberar una gran quantitat denergia continguda a la ciutat, limitada sistemticament per la
manca de capacitat de decidir sobre les seves grans infraestructures, i la incapacitat de legislar
en aspectes claus del seu projecte de ciutat.
Capital
Barcelona i Catalunya han de treballar per construir una unitat territorial en la qual qualsevol
ciutad de Catalunya pugui identificar Barcelona tamb com la seva ciutat. Barcelona s la seva
capital, on sassenten moltes de les institucions, organitzacions i equipaments de carcter global
que la projecten al mn, i s Barcelona qui far de Catalunya un pas capa de tenir veu prpia
en un mn global. Barcelona, per la seva posici central geogrficament i econmicament, ha
dimpulsar i inspirar Catalunya i hauria daspirar que els seus estndards de benestar, qualitat
urbanstica i principis constructors fossin compartits amb Catalunya en el seu conjunt.
351
Catalunya no hauria dimaginar-se que construir un nou pas fsicament petit, significa utilitzar els mecanismes dun pas fsicament gran, i aplicar-los en una escala ms petita al seu
territori. Catalunya no hauria de ser un pas petit, si es mira des de Catalunya, o la ciutat global
vista des de Barcelona. Hem de deixar de pensar que Catalunya t un problema de macroceflia
amb Barcelona, lrea metropolitana de la qual crea el 90% del PIB del pas. Catalunya s com s
perqu Barcelona, la seva capital, ha estat impulsora de la construcci del pas al llarg de la seva
histria, i que el territori sha construt amb lesfor de moltes generacions de catalans. De fet,
s molt difcil definir quins sn els lmits de Barcelona. La Barcelona municipal ha quedat superada, des de ja fa dcades, per una Barcelona real, que s la Barcelona metropolitana de trenta-set
municipis i duna superfcie similar a la ciutat de Nova York o el Londres metropolit. Per, a la
vegada, la Barcelona funcional sapropa ms a la regi metropolitana de Barcelona, que abasta
164 municipis, des de Malgrat fins a Vilanova i la Geltr.
Si Cerd fa cent cinquanta anys va proposar multiplicar lextensi de Barcelona per deu vegades la seva superfcie, sens dubte en aquest mateix perode de temps Barcelona ser Catalunya,
construda amb infraestructures de xarxes de transports fsics dalta velocitat, per sobretot
construda amb xarxes dinformaci que permetran que la producci fsica del mn torni a ser
local.
Barcelona, per tant, t com a missi inventar la ciutat del futur i construir-la en el present per
al benestar dels seus ciutadans (que sn els de tot Catalunya) i per inspirar el mn. I, de fet, ja
ho est fent.
Infraestructures
Per tal que Barcelona sigui veritablement la capital de Catalunya i sigui una ciutat global, necessita unes infraestructures que permetin al pas funcionar com a una metrpolis discontnua,
una metapolis construda al voltant de ciutats i pobles de Catalunya ben connectats entre si i
amb el mn. Des daquest punt de vista, Barcelona s una ciutat limitada per la manca dinversi
en grans infraestructures. Lestaci de La Sagrera ser lestaci central de Barcelona, a la qual
es relacionaran les lnies de rodalies, els autobusos i les lnies dalta velocitat. Si s important
estar connectat mitjanant lalta velocitat amb els pasos vens i amb les capitals ms importants del pas, encara s ms important que la xarxa de ferrocarrils del pas funcioni com una
xarxa de metro estesa. I per aix connectar Barcelona a la velocitat dun metro regional amb
ciutats com Vic, Manresa o Tortosa, i aquestes ciutats i comarques entre si, s fonamental per
impulsar aquest carcter destat metropolit de Catalunya. A la vegada, leix de la Sagrera i Sant
Andreu, des de les Glries fins al Nus de la Trinitat i tot el seu entorn per construir, ofereix un
terreny doportunitat per emplaar aquelles infraestructures o centres administratius de gesti
que impliquin tot el territori de Catalunya. Els llocs dalta accessibilitat per al transport haurien
destar dedicats a aquelles installacions que requereixin de lalta accessibilitat de tot el pas, els
equipaments de pas. Perqu ac cabria un altre debat de fons en relaci amb si s millor disseminar els equipaments del pas per tot el territori, o fins i tot si cabria installar la capital en una
altra ciutat. Aqu cabria respondre que s tan important garantir laccs de tots els habitants
de Catalunya a aquelles infraestructures de capitalitat duna forma efica i representativa, com
garantir alhora que Barcelona i el seu territori siguin capaos de competir en el mn com una
ciutat global. Holanda, que cada vegada ms actua com un estat metropolit, t la seva capital en
352
LLIBRE BLANC
una ciutat menor, lHaia, per t dues grans capitals globals, Amsterdam i Rotterdam, estructurades en xarxa de forma efica, i amb el seu centre funcional a laeroport de Schiphol, que s
el seu gran hub vertebrador. De fet, Holanda va presentar la seva candidatura per a la celebraci
dels Jocs Olmpics de 2028 com si fos una nica ciutat.
Des del punt de vista de la logstica, Barcelona t un dels millors centres logstics del mn
per la seva posici geogrfica, per la potencial integraci dinfraestructures internacionals com
el port, laeroport, la Zona Franca i, per extensi, Mercabarna i la Fira. Per contra, Barcelona no
compta amb una estaci de mercaderies de ferrocarril damplada europea, tot i que aquesta s
una de les prioritats de Barcelona com a ciutat i de Catalunya com a estat.
En moltes capitals del mn les estacions de tren i altres grans infraestructures de lestat es
financen amb pressupost pblic i, per contra, aquestes mateixes infraestructures en segones i
terceres ciutats han denginyar-se mecanismes financers complexos que impliquen, en ocasions,
la inversi privada o la invenci de sostre edificable per poder finanar les inversions necessries
i que, en poca de crisi, fan inviable la seva construcci. Barcelona t pendent des de fa anys el
metro rpid a laeroport des de la ciutat, la connexi de les dues terminals de laeroport i aquestes amb el port, lestaci de lAVE a laeroport (que ha de permetre la connexi amb les capitals
catalanes en primer lloc i desprs amb les capitals de lEuroregi), i el corredor mediterrani que
connecti, entre daltres, els ports de Barcelona i Tarragona que hauria de funcionar amb una
major integraci funcional. Aix mateix, pel que fa a la gesti hauria de plantejar-se la creaci
duna nica autoritat per al port i laeroport, tal i com passa a altres grans ciutats del mn. Les
inversions en noves terminals de ferrocarril haurien de permetre un nou s per a les infraestructures obsoletes com ara lestaci de Frana o la lestaci del Morrot, convertida en un espai urb
amb usos de valor estratgic per al port i la ciutat, que sn nodes fonamentals situats al litoral
de Barcelona, molt propers al seu centre geogrfic, reordenant aix mateix el Moll de la Fusta.
Metrpolis de barris
La Barcelona del futur no ser un territori amb un centre ric i una perifria pobre, sin que ser
una metrpolis de barris. Si al llarg de la histria les ciutats sassemblen a leconomia que les
suporta i la societat que les construeix, la Barcelona del futur ha de ser una metrpolis en xarxa,
molt ms que una gran ciutat amb la voluntat dannexionar municipis del voltant (tal com ha
passat en altres moments de la histria o en altres ciutats) i sense caure en la temptaci de pensar
que el territori ha destar al servei del seu motor econmic.
La forma del territori ha de respondre a les relacions entre persones i organitzacions, a les
relacions entre llocs de producci i el consum amb les quals ens organitzem per viure. I vivim
en una societat en xarxa.
La ciutat la formen persones que viuen al carrer i en barris concrets. Els barris a Barcelona,
o les poblacions mitjanes en el territori, sn unitats funcionals que ofereixen els serveis bsics
que calen realment a les persones per viure. Daquesta manera, Barcelona s una ciutat de barris,
construda al voltant dels seus mercats, biblioteques, escoles, poliesportius, casals o centres cvics
que garanteixen laccs de proximitat daquells serveis de qu ens hem volgut dotar en les ltimes
dcades. Des daquest punt de vista Barcelona ha de continuar construint la seva estructura de
barris per oferir els mateixos serveis i la mateixa qualitat despai pblic, amb independncia de
les rendes dels diversos districtes de la ciutat. I ha de ser la seva missi estendre els estndards
353
daquesta qualitat a les poblacions de tot Catalunya, treballant per un pas construt al voltant
dels seus barris, que s on realment viuen les persones.
Lespai pblic ha esdevingut en les ltimes dcades a Barcelona un dels eixos de la poltica de
cohesi urbana. Pensant ms enll del fet que la ciutat est acabada (que no ho est), es necessiten inversions mantingudes en el temps per tal dacabar construint la xarxa dequipaments i els
eixos cvics que hauria de connectar tots els barris a travs del transport pblic, el carril bici i
dels espais per al vianant.
Des daquest punt de vista, la Barcelona que construeix la ciutat del futur en el present i
inspira el mn est desenvolupant una nova xarxa autobusos ortogonal que defineix una nova
estructura urbana al voltant de superilles i que permet diferenciar mbits de velocitat humana,
orientats al vianant i eixos cvics que inclouen el transport pblic. Aquesta transformaci radical
del sistema de mobilitat urbana, la qual ve acompanyada de limpuls del vehicle elctric o la bicicleta compartida, hauria de representar una transformaci global de lespai pblic de la ciutat,
ara construt a lescala dels ciutadans. A Barcelona, lespai pblic de la ciutat reflecteix el progrs
econmic i social de la ciutat. I s per aix qu en els propers anys ens enfrontem al repte de
transformar ms del setanta per cent de lespai viari de la ciutat, cap a un tipus despai construt a
velocitat humana, per descansar i passejar enfront dels edificis, un espai pacificat, que no noms
abordi els nuclis histrics, sin que tamb abordi lEixample i tots els districtes de la ciutat de
manera massiva. Si al segle xxi s la informaci la que ha de viatjar a alta velocitat molt ms que
la matria o les persones, lespai pblic de la ciutat ha de ser construt des de la idea dels barris a
velocitat humana.
Autosuficincia
Barcelona t un nou mantra per a la construcci del seu hbitat urb: Barcelona vol convertir-se
en una ciutat autosuficient formada per barris productius a velocitat humana en el si duna ciutat
hiperconnectada i de zero emissions. s a dir, vol fusionar el millor de les slow cities i de les smart
cities.
Barcelona, una ciutat que inventa la ciutat del futur i inspira el mn, ha definit una visi
per als propers quaranta anys al voltant de la idea de lapoderament dels seus ciutadans i de la
mateixa ciutat, a partir de la producci local de recursos mentre comparteix informaci globalment. Una nova manera dentendre el funcionament de les ciutats que impulsa la creaci de treball local a partir de la seva reindustrilitzaci. Si avui les ciutats importen productes i produeixen
residus, lobjectiu s que les ciutats i els territoris siguin ms ecolgics i menys dependents dels
recursos de lexterior i produeixin localment energia, productes i aliments.
Perqu aix sigui possible, les lleis, si no ho faciliten, com a mnim no ho han dimpedir.
Leconomia actual representa la fase terminal de lera industrial, en transici cap a noves formes
deconomia distribuda i collaborativa que shan de construir sobre un nou contracte entre els
ciutadans i lestat que construeixen, utilitzant nous principis normatius amb els quals volen organitzar-se. Les persones i les idees sn abans que els principis econmics i socials esttics, i abans
que els procediments coneguts i que sn la causa directa de la crisi econmica actual. Per aix,
una Barcelona capital dun estat nou shauria de poder construir sobre la voluntat i el govern
de la seva ciutadania, ms que els privilegis heretats o de lextensi de processos i estructures
econmiques que afavoreixen a les grans empreses i que, sovint, actuen com a grans monopolis.
354
LLIBRE BLANC
El cas de lenergia a Catalunya, Espanya i ennombrosos llocs del mn, s un dels mbits ms
paradigmtics en quels ciutadans no controlen el seu dest, en aquest cas el destenergtic.
Bona part de la nostra llibertat est fonamentada en la llibertat per escollir i produir recursos,
ms que consumir-los seguint processos obsolets i que sn causa directa de lescalfament global
de la terra. Per aquesta ra, una de les grans oportunitats de la construcci dun nou estat hauria
de ser desenvolupar una llei de balan energtic zero, que permeti que els edificis produeixin
energia sense primes ni taxes addicionals, de tal manera que es pugui desenvolupar un model
distribut de generar i consumir energia als habitatges, les oficines i els equipaments. I aquesta
infraestructura estaria tamb al servei dels nous sistemes de transport elctrics, com sn ara els
autobusos, els autombils, les motocicletes o les bicicletes. En un economia distribuda com la
que construm podem desenvolupar la Internet de lenergia i, per extensi, la Internet de les
coses. Si la llei no impedeix la innovaci, lautosuficincia energtica a partir denergies renovables de Barcelona i Catalunya (connectada indubtablement alhora a xarxes denergia transeuropees) ser una qesti de poques dcades. Daquesta manera, ms enll del valor ecolgic
daquesta iniciativa, s una garantia de la nostra llibertat, perqu evitar dependre de pasos rics
amb petroli i, de fet, enriquir-los, per pobres en garanties democrtiques. La Barcelona
del futur s una Barcelona autosuficient connectada al mn que fonamenta el seu funcionament
amb lapoderament de la seva ciutadania i amb una nova economia de la innovaci urbana.
Reindustrialitzaci
En lera de la informaci, cal desenvolupar nous principis per a la producci en leconomia dinnovaci. Una Barcelona capital ha dafrontar el repte datraure, amb una major fora estratgica,
representaci internacional i capacitat poltica, emprenedors i empreses de tot el mn. De fet, un
dels grans debats hauria de ser si Barcelona i Catalunya han de crixer quant a poblaci, de la
mateixa manera que Londres o Nova York treballen amb una poltica consistent de mig i llarg
termini per atraure nova poblaci. Barcelona ha de desenvolupar una poltica datracci de talent
competint amb aquestes grans capitals, i amb ciutats com Boston, Berln o Copenhagen, la mida
de les quals s ms petita, per tenen una elevada qualitat de vida. Aquest posicionament hauria
destar basat en latracci dempreses dalt valor i en emprenedors, cientfics i creadors per fer
crixer el seu teixit productiu. Aix mateix, Barcelona hauria dinvertir de manera consistent en
el reciclatge de moltes persones que van venir a treballar en unes circumstncies molt diferents
i a uns sectors que probablement no creixeran en els propers anys i per tant els seus llocs de treball ja no tornaran a existir mai ms. Es tractaria, per tant, dinvertir de forma sistemtica en
leducaci dels seus infants i joves, per tamb dels seus adults, per construir un nou pas on els
joves no vulguin ser massivament funcionaris i els adults no vulguin ser treballadors passius.
Es tindria que impulsar lemprenedoria que faciliti la creaci dempreses i la construcci duna
societat cohesionada on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i, al mateix temps,
es reconegui lesfor i el talent. Des daquest punt de vista, la ciutat necessita crear rees per a
la reindustrialitzaci distribudes en tots els districtes de la ciutat, que incloguin clsters per a
emprenedors, barris mixtes que permetin la petita i mitjana indstria neta i fins i tot el desenvolupament de free zones, i incentius que permetin competir amb altres centres datracci de talent
global amb una mescla del desenvolupament de nova industria local, atracci demprenedors i
implantaci de multinacionals dalt valor afegit. I tot aix cal connectar-ho amb una formaci
355
que inclogui la formaci STEM (cincia, tecnologia, enginyeria i matemtiques) i la construcci

duna xarxa dateneus de fabricaci que garanteixi el dret universal a laccs a les eines i als processos de fabricaci digital i innovaci social, de la mateixa manera que avui en dia s un dret
reconegut laccs a una biblioteca o a una escola.
El treball en la nova economia en sectors emergents com la biomedicina, la nanotecnologia, la
mobilitat elctrica, la fabricaci digital, el desenvolupament de programari i leconomia verda es
desenvolupar inicialment al voltant de petites i mitjanes empreses, que es podran inserir en els
barris on ja viuen les persones. Tota leconomia de la innovaci s un fenomen netament urb,
produt per estmuls compartits, i per contagi emprenedor, com passa a les metrpolis ms dinmiques del mn. I des de aquest punt de vista hem de fer que la ciutat sigui frtil i permeable a
la generaci de valor econmic i social. La capital dun nou estat podr desenvolupar normatives
per promoure leconomia collaborativa i de finanament compartit (crowfunding) que fomenti la
llibertat dels individus per establir relacions i alhora garanteixi laccs als serveis a tots els ciutadans. A escala metropolitana, cal procedir a la reforma dels polgons industrials, en molts casos
obsolets i propis duna poca en qu el territori es construa mitjanant la segregaci funcional.
Aquest ser un procs lent per consistent, amb el qual es fomentar la densificaci daquests
mbits urbans, sels donar un carcter de ciutat, sintroduiran habitatges all on es requereixi,
es permetr la construcci industrial en alada com passa en pasos amb una superfcie reduda
i es crearan corredors logstics que siguin realment eficaos per a la distribuci de mercaderies.
Aix mateix, la Zona Franca de Barcelona hauria de tenir una implicaci ms gran en la
poltica industrial decidida des de la ciutat, i hauria de ser governada com un districte ms de la
ciutat, amb una coordinaci estructural entre ella i el port i laeroport. Per a Barcelona, disposar
dun sl industrial i logstic pot implicar atraure tamb a grans multinacionals vinculades amb
la producci industrial de grans dimensions, seguint una estratgia de ciutat i una poltica executiva coordinada.
La clusteritzaci
Barcelona s una ciutat construda per la societat civil, perqu des de fa tres-cents anys no ha
estat capital dun estat. I, per aix, el seu carcter ve determinat, igual que a ciutats com Nova
York, per una estructura urbana oberta i homognia. Larquitectura s la mxima representaci
daquesta societat que construeix els seus monuments de representaci collectius en els centres
culturals o en el seu espai pblic. Si Pars, Washington o Madrid estan construts al voltant de
grans eixos urbans i grans monuments nacionals, Barcelona s una ciutat cvica, sense elements
de representaci dun poder central, on els nics espais descenografia monumental es produeixen al voltant de les dues exposicions universals. Per aix, caldria mantenir aquest carcter
republic i no imperial de la ciutat, on es construeixin en pedres els valors dequitat, dinnovaci i de somni social que volem per a la capital daquest nou estat.
Barcelona, aix no obstant, ha de guanyar en dimensi alguns dels seus equipaments organitzats com a clsters urbans. El cas de la Ciutat de la Justcia s paradigmtic, en haver concentrat ms de cent edificis de la ciutat en un sol complex eficient per a ladministraci i per als
ciutadans. Tanmateix, al voltant dels hospitals pblics cal impulsar clsters que puguin enriquir
els seus equipaments i serveis. De la mateixa manera, la Muntanya dels Museus de Montjuc ha
de permetre el desenvolupament dun gran complex musestic nacional, similar als que hi ha a
356
LLIBRE BLANC
Viena, Pars o Berln. Aix mateix, les universitats han de poder connectar-se encara ms amb la
tasca dinvestigaci, dimpuls a emprenedors i de creaci dstartups, fomentant clsters de coneixement de carcter urb. Tamb el clster nutic s una gran oportunitat per desenvolupar una
indstria productiva i de serveis al voltant de lactivitat nutica. Els projectes esportius, especialment aquells que tenen un carcter global, han de transcendir ms enll del que s estrictament esportiu i aconseguir integrar tota la cadena de valor relacionada amb lactivitat esportiva,
mdica, educativa, cultural i doci, que sigui compatible amb la seva implantaci urbana i que
pugui desenvolupar tot el seu potencial social, cultural i econmic. Aix mateix, la prpia administraci del nou estat hauria de plantejar-se una major concentraci fsica al voltant dels nodes
de comunicacions que permetin laccessibilitat a tots els ciutadans i que augmenti la seva eficcia
interna. I tamb, la Fira i les activitats vinculades a congressos sn un important motor de la
ciutat i permeten la projecci internacional de la nostra economia. Per tant, cal reconixer amb
precisi aquells equipaments que tenen un carcter de barri, aquells que el tenen de metrpolis
o de pas i aquells que sn globals i impulsar-ne el desenvolupament en tot el seu potencial, i
aconseguir alhora la distribuci de riquesa a tota la ciutat.
La creaci dun nou estat permetr la transferncia dedificis i terrenys rellevants de lEstat
actual a la ciutat de Barcelona. Daquesta manera, diversos edificis del final de la Rambla, el Banc
dEspanya de la plaa de Catalunya o les Casernes del Bruc haurien desdevenir de titularitat
municipal amb voluntat dacollir les institucions prpies dun pas modern, o limpuls de clster
vinculat a activitats que ja es desenvolupen a la ciutat.
Habitatge accessible
Laccs a un habitatge de qualitat s un dret bsic de tots els ciutadans. Barcelona, com a capital
dun nou estat, ha de fomentar limpuls de lleis noves i procediments que garanteixin que aix
s cert. Aquestes lleis han dabastar mbits com un rgim nou per al sl, especialment aquell de
propietat pblica, el finanament dels habitatges, el rgim ds i la seva inserci als barris de la
ciutat. Perqu una de les oportunitats que sens presenta s deixar daplicar-nos el qualificatiu de
pas mediterrani per referir-se al gust per lespeculaci del sl, que s, per definici, aquella
activitat econmica vinculada a la transformaci urbana que no afegeix cap tipus de valor i nicament augmenta el preu de les coses a partir dun acord de les parts que tenen capacitat per crear
les normes. Aquesta situaci inclou, en moltes ocasions, la subhasta pblica de sl obtingut per
cessions en comptes de destinar-lo a habitatge protegit, o laugment artificial de ledificabilitat
de certs sectors per afavorir la construcci dinfraestructures. La construcci dun nou pas ha
de permetre una nova poltica de sl, en el qual lobjectiu de ladministraci ha de ser no vendre
mai sl i destinar aquell que t per a la construcci dequipaments o dhabitatges protegits en els
diferents formats de gesti que es poguessin definir. Daquesta manera, i de forma progressiva,
lestat i la ciutat haurien dintentar posseir el mxim de sl possible i produir habitatges pblics,
especialment en rgim de lloguer, o donar-lo a gestionar a entitats que augmenten el seu valor
per les activitats que shi produeixen, de manera que reverteixi, desprs del perode de concessi,
a lAdministraci, i, per tant, en tots els ciutadans. Disposar duna quantitat mplia dhabitatges
accessibles en tots els barris de la ciutat, a partir de comprar-los o b de nova construcci, hauria
de permetre gestionar el valor de lhabitatge i garantir que ning sigui expulsat del seu barri per
la pressi urbanstica o b perqu els preus del lloguer no sn accessibles.
357
Daltra banda, la realitzaci de lleis prpies de rehabilitaci ha de permetre limpuls de la

regeneraci de barris de forma integral, de manera que respongui a qestions dhabitabilitat,
daccessibilitat i de sostenibilitat. Perqu la rehabilitaci integral dedificis de ms del cinquanta
per cent de la ciutat ha de ser una important activitat econmica per a les prximes dcades. I
aix ha de permetre que els edificis estalvin energia alhora que en produeixen i aix el concepte
de pobresa energtica podr abordar-se des de la prpia autoproducci de ledifici. A ligual que
els programes integrals de reforma de barris han de permetre la introducci de nous equipaments, de centres de producci denergia local i dun nou espai pblic.
Implicaci social
Barcelona s una construcci social. Per aix s rellevant tant definir quins projectes de transformaci urbana simpulsen en cada moment la ciutat com els processos a partir dels quals es
prenen les decisions per a la seva realitzaci.
Perqu la construcci de la ciutat no es realitza des del govern cap a la ciutat, sin que es fa
amb la participaci de tots els agents socials de la ciutat que puguin aportar valor als projectes.
Des daquest punt de vista, la implicaci ciutadana en el desenvolupament dels projectes i la participaci dorganitzacions com els collegis professionals o la universitat, i en especial les escoles
darquitectura, permeten donar consistncia social i cientfica als projectes urbans. Daquesta
manera, la definici de mecanismes sistemtics de participaci i consulta als ciutadans hauria de
ser entesa com una oportunitat denriquir els processos de construcci de la ciutat. Leducaci,
lanlisi dopcions basades en evidncies i els processos de dileg entre les diverses parts implicades en un projecte han de permetre arribar a la millor soluci per a la ciutat, desenvolupar el
procs duna forma transparent i amb generositat per totes les parts. Per tant, parallelament al
desenvolupament i la millora dels processos dimplicaci ciutadana existents, el desenvolupament duna llei de consultes ciutadanes i implicaci social i la seva posada en marxa ha de permetre iniciar un nou model de desenvolupament de projectes urbans en els quals tots els agents
socials se sentin representats i prevalgui sobretot linters de la ciutat. Des daquest punt de vista,
cal definir amb claredat aquells projectes que sn de barri o de districte i aquells que sn dmbit de ciutat, per tal que hi participin els agents que puguin aportar valor al procs, de manera
sistemtica, considerant els aspectes socials, econmics i urbans dels projectes.
Tamb laprovaci duna llei de arquitectura i un nou codi del territori seran instruments
fonamentals per construir el procs de transformaci urbana a partir de la confiana entre els
diversos agents implicats en la recerca de lexcellncia de la construcci de la Barcelona capital
de Catalunya, nou Estat dEuropa.
358
LLIBRE BLANC
Conclusi
Barcelona vol renovar el seu comproms amb la seva tradici urbana innovadora, amb un nou
projecte de ciutat que apoderi els seus ciutadans i ajudi a construir una ciutat basada en la nova
economia de la innovaci urbana. Ser una ciutat centrada en les persones, construda amb noves
atribucions amb el treball collectiu de la societat civil i el govern de la ciutat, que impulsar un
procs de reindustrialitzaci, que ser autosuficient energticament, que treballar per la qualitat dels seus barris i pel transport pblic i que impulsar el lloguer dhabitatge accessible amb el
comproms de no vendre el seu sl pblic. Ser tamb el hub de les infraestructures que connectin Catalunya, definida com un estat metropolit, entre si i amb el mn, impulsant lexcellncia
en el disseny i la construcci de tots els seus projectes. Barcelona es Catalunya, tots els catalans
lhan de sentir com la seva ciutat. Daquesta manera, treballar per a les generacions presents i
futures amb lobjectiu de construir una de les millor ciutats del planeta per viure i treballar, definit collectivament com un somni social.
359
Quan
Barcelona
inquieta
Joan-Llus Llus
360
LLIBRE BLANC
h, ahir eres a Barcelona... Molt b... Per, hi vas sovint? I aix, de nou, detecto, gaireb imperceptible, un lleu tremolor, un ritme una mica massa rpid en la formulaci de la pregunta. Aquest lleu tremolor em podria descoratjar si no fes anys que el percebs en
lentonaci dalguns interlocutors. No s ben b un tremolor de por, per s duna vaga, i generalment inconscient, inquietud. Barcelona inquieta. Vull dir, passada la frontera septentrional
de Catalunya, a Perpiny i fins a Montpeller i Tolosa. Potser fins a Marsella i Bordeus. Aquest
septentri que inclou un trosset de Catalunya i una porci dOccitnia, avui tan afrancesats i
francesitzats no sacostuma a conviure amb una ciutat tan potent com Barcelona.
Aquest tremolor ve de la inquietud de pensar-se massa petit per poder entrar-hi i guanyar-hi
res. A Barcelona, no ens esperen, solen explicar els ms sincers per justificar-se, fent gala dun
realisme que, en el fons, no s ms que ingenutat i complex dinferioritat. He anat sentint aquest
discurs, al llarg dels anys, de gent diversa i amb responsabilitat: actors culturals, empresaris i
sobretot responsables poltics. Uns responsables poltics que saben desplaar-se a Pars, perqu
de Pars vnen tots els regals, per que no acaben dentendre com funciona Catalunya ni com
pot disposar duna capital duna tal dimensi. I anar-hi, anar-hi com a poltic, els espanta. I per
aix, en general, no hi van.
Si es tracts de turisme i prou, no hi hauria cap problema. Les destinacions turstiques
tranquillitzen, apaivaguen nervis, prejudicis i contradiccions. Barcelona, per, s molt ms que
un parc temtic obert tot lany; Barcelona s una capital. O, ms aviat, t tot el potencial duna
capital dun pas independent. En t el potencial sense ser-ho, i per aix inquieta. Poques ciutats
del mn que no sn la capital del seu pas sn tan o ms atractives que la capital oficial: Nova
York, s clar, per tamb, al costat de Barcelona, ciutats com Amsterdam, Sydney, Ginebra i
potser Mil... Aquestes ciutats inquieten perqu en la mentalitat jacobina que impregna els cervells arreu de Frana sols una capital destat t el dret de ser de deb atractiva i potent. Per tant,
que una ciutat, sense tenir aquest rang de capital destat, aconsegueixi aquesta fora datracci i
aquesta potncia sembla anormal. No s ben b com si Barcelona, o Amsterdam o Sydney, fessin
trampa, per s que s com si fossin deslleials a lnic model comprensible per a una ment francesa: el model de la capital com a lloc infinitament superior a la resta del territori.
I lnica manera de fer desaparixer aquesta inquietud s que Barcelona esdevingui capital
dun pas independent. Llavors, amb els contorns de Catalunya dibuixats als mapamundis, amb
la senyera onejant a les Nacions Unides i el catal com a llengua oficial de la Uni Europea,
Barcelona esdevindr legalment all que ja s en els fets. I aix, per fi, en aquestes estranyes
ments jacobines, la potncia de Barcelona, que haur augmentat notablement, semblar normal.
I vindran.
361
La Plataforma
Econmica del
Delta del Llobregat
Realitat i futur.
Potencial estratgic
i de capitalitat
de Barcelona
Llicenciat en Dret, funcionari, gestor pblic i urbanista. Ajuntament de Barcelona
362
LLIBRE BLANC
Introducci
l present article pretn mostrar un relat des duna ptica multidisciplinria sobre la realitat
actual del territori acotat entre Barcelona, el Prat de Llobregat, lHospitalet de Llobregat i
Viladecans (per majoritriament dins del terme municipal de Barcelona), tant des de la vessant
de planificaci urbanstica, com de la mediambiental, la socioeconmica i la infraestructural,
detectant els seus punts forts i febles per tal de descobrir la gran possibilitat que t per acollir i
promoure el pol econmic, industrial i de serveis ms important del sud dEuropa.
Es tracta, doncs, de forma molt sinttica, de fer un diagnstic i una prognosi sobre el territori
esmentat, amb la idea conclusiva principal que qualsevol plantejament de dotar Barcelona de la
condici de capital de Catalunya hauria de passar simultniament per executar i fer realitat les
potencialitats daquest mbit per tal que Barcelona i el seu entorn limtrof immediat assoleixin
els parmetres propis de les grans capitals europees, no noms en el seu sentit geopoltic, sin
de manera global.
Des de lAjuntament de Barcelona, en collaboraci amb lInstitut Cerd i de Barcelona Regional, sha dut a terme darrerament una reflexi i una anlisi global daquest territori per tal
dintentar propugnar una tesi coherent sobre les propostes de futur. Sobre aquesta base analtica, que sintticament glossar, passo a formular les propostes estratgiques que al meu criteri
contribuirien a optimitzar i a fer realitat un dels pols tractors econmics ms grans dEuropa.
Plnol conjunt del Delta amb infraestructures
363
Equipaments, infraestructures i installacions clau que

defineixen lmbit de la Plataforma Econmica del Delta
del Llobregat de Barcelona (PEDL)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Aeroport de Barcelona - el Prat: passatgers i mercaderies.

Port de Barcelona - ZAL 1 i 2.
Polgon del Consorci de la Zona Franca.
Mercabarna
BiopolH (lHospitalet de Llobregat).
Fira de Barcelona - Gran Via de lHospitalet de Llobregat.
Terminals ferroviries de Can Tunis, Morrot i Prat.
No podem entrar a descriure amb detall els continguts paramtrics de cadascun daquests, per
s fer-ne un breu flash per tenir una idea base de la seva importncia i magnitud.
Aeroport de Barcelona - el Prat

Laeroport ha rebut ms de trenta-cinc milions de passatgers lany 2013. Ocupa la novena posici
en trnsit de passatgers dEuropa. Esdev un aeroport clau per al turisme i per als esdeveniments
firals i professionals. A laeroport operen unes noranta companyies i comporta una localitzaci duns 20.000 llocs de treball amb una activitat econmica
directa duns 450 milions deuros lany i un impacte econmic
global duns 1.600 milions deuros lany. Pel que fa al trnsit
de mercaderies, en canvi, s un aeroport que t, a hores dara,
uns ndexs baixos en aquesta modalitat. La propera connexi
ferroviria i de metro amb Barcelona contribuir que es consolidi definitivament.
Port de Barcelona
s el primer port dEspanya en valor de les mercaderies transportades (ms de 77.000 milions deuros). La seva oferta de
serveis genera uns 32.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Representa un element clau per a la internacionalitzaci de leconomia: canalitza el 21% del comer extern martim dEspanya i el 73% del de Catalunya. Mobilitza ms de 3,5
milions de passatgers lany entre creueristes i lnies regulars
i ferris. Concentra en les zones dactivitats logstiques (ZAL
1 i ZAL 2) ms de cent-cinquanta empreses vinculades a la
logstica.
Aeroport de Barcelona visi general aria
Polgon del Consorci de la Zona Franca

Acull en lactualitat ms de tres-centes empreses installades.
La proximitat del polgon de la Zona Franca a importants
364
Port de Barcelona visi general aria
LLIBRE BLANC
Consorci de la Zona Franca visi general de terra a mar
infraestructures del transport i nusos de comunicacions el converteix en una de les rees industrials ms ben connectades del mn (a menys de sis kilmetres del centre urb de Barcelona,
lnia 9 del metro, port, aeroport, connexi amb les rondes de circumvallaci). Es tracta dun
polgon industrial amb caracterstiques clarament urbanes. Acull uns 8.000 llocs de treball amb
un impacte econmic directe superior als 1.000 milions deuros anuals.
Mercabarna
s el mercat central de Barcelona, per abasteix daliments tamb lrea Metropolitana de Barcelona i gran part de Catalunya. Representa el gran clster del sud-oest dEuropa de producte
alimentari fresc.
Configura amb els mercats municipals un dels sistemes de
distribuci alimentria ms singulars, caracterstics, eficients
i preuats per la poblaci.
BiopolH (lHospitalet de Llobregat)
Mercabarna mercat de fruita i verdura
Com a prolongaci del segon tram de la Gran Via es consolida com a propera concentraci de parc cientfic, sanitari i tecnolgic i dactivitats econmiques, i constitueix una
reserva de sl molt important per a la installaci dempreses
biotecnolgiques.
Fira de Barcelona - Gran Via de lHospitalet

La seva importncia es xifra en una aportaci a leconomia de
la ciutat i del seu entorn de prop de 2.500 milions deuros anuals. Constitueix un gran actiu associat a la projecci internacional de Barcelona i de Catalunya com a destinaci turstica
i de negocis. La seva activitat congressual estableix un calendari que compta amb ms de vuitanta salons i congressos que
reuneixen 40.000 empreses i 3,5 milions de visitants. s una
de les principals institucions que impulsen leconomia de la
ciutat.
Fira de Barcelona Gran Via de lHospitalet
365
Terminals ferroviries de Barcelona Can Tunis, Morrot i el Prat

Representen uns factors clau en el transport de mercaderies del port. La reconfiguraci ferroviria del port inclou una nova terminal ferroviria intermodal anomenada Terminal Prat, actualment en projecte i de propera construcci.
Entre Can Tunis i Morrot, el 2013 es van gestionar ms dun mili de tones de mercaderies.
Tots aquests equipaments, infraestructures i installacions (de l1 al 7) comparteixen certs
trets identificatius i la seva mida, localitzaci, singularitat funcional, per el que els relliga i els
dna una sinergia excepcional s la seva proximitat pel fet de compartir un mateix espai fsic.
Consideracions generals
Per si sol, aquest mbit territorial constitueix un pol econmic de vital importncia per a una
ciutat com Barcelona, i ensems contribueix decisivament a poder fer-li assolir la condici de
capital destat.
Un estudi comparatiu amb la realitat dalgunes ciutats europees com Amsterdam, Munic,
Rotterdam, Hamburg, Le Havre i Marsella, que tamb representen grans pols econmics vinculats a ports o aeroports i que podrien tenir, en aquest sentit, grans similituds amb lmbit de la
Plataforma Econmica del Delta del Llobregat (PEDL), ens ajuda a dibuixar una srie dorientacions que en un futur immediat caldria comenar a implementar.
En aquest sentit, una de les principals consideracions a tenir en compte s que aquesta PEDL
sest desenvolupant malgrat no tenir una bona i adequada arquitectura institucional i organitzativa que vetlli, coherentment i ntegrament, per aquest desenvolupament.
En efecte, avui podem llistar les administracions pbliques i entitats de gesti que competencialment hi concorren en diferent grau, i podem dir que de ben segur, negativament sobtats
(Administraci de lEstat, Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Barcelons, Ajuntament de Barcelona, el Prat del Llobregat, lHospitalet de Llobregat, rea Metropolitana de Barcelona, Diputaci de Barcelona, Autoritat Porturia de Barcelona, Aena Aeroports, Adif, Mercabarna SA, Consorci de Fira de Barcelona, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Consorci del
Biopol, Consorci del Parc Agrari...).
s evident que el risc derror en la planificaci, gesti i presa de decisions s molt elevat si no
saconsegueix confluir en una coordinaci executiva de totes les competncies, avui disperses i
sovint superposades en nombroses i diverses entitats. Pensem que encara resten unes 800 hectrees dun total de 3.200 per desenvolupar.
Aix, observem que en diferents ciutats europees com les analitzades, es constitueixen unes
arquitectures institucionals i organitzatives que concentren, simplifiquen i optimitzen la gesti
dels respectius mbits.
De les ciutats europees analitzades, en podrem extreure algunes orientacions i referncies,
que mostrem tot seguit:
366
LLIBRE BLANC
Amsterdam-Zuidas
Zuidas esdev un projecte de centre de negocis i de localitzaci dactivitats econmiques dins el terme dAmsterdam,
molt proper a laeroport de Schiphol, de gesti conjunta entre
el Govern neerlands i els ajuntaments dAmsterdam i Rotterdam, mitjanant un consorci. Daquesta forma, les estratgies per al desenvolupament de Zuidas es dibuixen des de
la perspectiva urbana a ms de la prpiament aeronutica o
aeroporturia. Lentorn proper a laeroport sha constitut en
la plataforma de trnsit i en el parc empresarial ms important dels Pasos Baixos, amb tota una srie de projectes infraestructurals en execuci o previstos per tal dincrementar i
consolidar el potencial daquest pol.
Aeroport de Schiphol
Munic
Entre laeroport i la ciutat de Munic es troba un dels principals
pols econmics dAlemanya. Aquest pol es configura a partir
duna potent connexi ferroviria multimodal que transcorre
entre laeroport i la ciutat. No hi ha una estratgia conjunta
especfica per al seu desenvolupament, almenys a partir de
lexistncia de cap instituci pblica o privada encarregada
formalment daquest objectiu. Hi ha installades ms de 550
empreses, tant tecnolgiques com de serveis i tamb del sector logstic.
Aeroport de Munic
Rotterdam
El cas de Rotterdam s de gran inters per la seva singularitat. Al voltant del port martim i fluvial es configura un pol
dindstria qumica i de grans terminals de distribuci. El
denominat Rotterdam City Ports Development Corporation
(RCDC) s una mostra de slida collaboraci institucional
port-ciutat. No noms per part de les institucions pbliques
respectives, sin per la participaci dels sectors econmics i
Bocana dentrada al port de Rotterdam
agents que operen en lmbit.
El projecte City Ports, iniciat el 2002, ha traslladat les activitats porturies de major impacte ambiental i que requereixen ms accessibilitat per mar cap a
la part ms occidental martima, i ensems es proposen cinc perspectives de desenvolupament per
a cinc rees especfiques i diferenciades dins de lmbit del City Ports. La caracterstica principal
daquesta proposta, les wild cards, s que es tracta dun instrument de planificaci urbana altament flexible i que preveu una diversitat descenaris que es poden anar succeint.
367
Hamburg
En el supsit de la ciutat dHamburg podem descobrir tamb
una frmula de desenvolupament del binomi ciutat-port
a partir dun model en el qual la planificaci autnoma del
port incideix directament en la planificaci urbana de la ciutat, per que malgrat aix saconsegueix una bona interacci.
La preeminncia del port sobre la ciutat s quasi una
caracterstica natural ats lenorme pes especfic del port
pel seu volum doperacions i importncia a escala europea.
En aquest cas, podrem parlar dun pol industrial per se
constitut pel mateix port i que no resulta duna estratgia
especfica port-ciutat.
Port dHamburg visi general
Le Havre
La menci a Le Havre vindria obligada noms per ser la ciutat
que lany 1988 crea i acull Le Rseau Mondial des Villes Portuaires (xarxa mundial de ciutats porturies) amb lobjectiu
de solucionar els problemes relacionats amb el desenvolupament port-ciutat. Mantenen des de llavors una gran sensibilitat per totes les temtiques relacionades amb els ports i la
seva convivncia amb les ciutats, tot fomentant una xarxa
de collaboraci.
El cas concret de Le Havre ho s a escala regional, en competncia amb Rouen, i es caracteritza per la promoci dun
pol dalta competitivitat dedicat a la logstica en tots els seus
aspectes, inclosos la recerca i la innovaci.
Port de Le Havre visi general
Marsella
Lexemple de Marsella lhaurem demmarcar en un cas de
transformaci urbana de gran escala. Les principals operacions del port de Marsella shan concebut vinculades a la renovaci dels barris obsolets que sn contigus al port.
La remodelaci dun port actiu i dinmic com el de
Marsella (Fos) ha servit de palanca per afrontar profundes
Visi del port de Marsella
i necessries transformacions en els barris ms desfavorits i
perifrics de Marsella, dotant-los del nivell de qualitat urbana propi de lestndard general de
Marsella, alhora que millora laccessibilitat i promou el transport multimodal i sostenible per a
la connexi amb la ciutat.
Creiem sincerament que en aquest aspecte Barcelona i Catalunya tenen davant un repte fonamental ineludible: dotar aquest territori de lorganitzaci institucional adequada per tal daprofitar i fer efectives les potencialitats de desenvolupament que t.
368
LLIBRE BLANC
nicament daquesta manera es podr corregir i fer front a les circumstncies limitatives que
avui llastren i dificulten un desenvolupament coherent, planificat i sostenible daquest territori
(dficits infraestructurals de connexi ferroviria del port i de laeroport: Corredor Mediterrani,
transport pblic insuficient, descoordinaci entre els processos de planificaci urbanstica i els
de planificaci sectorial dinfraestructures, ineficincies en la promoci internacional i en la
captaci dinversions, etc...).
Tots aquests trets deficitaris nicament poden ser afrontats amb un model de governana del
territori configurat ad hoc.
Conclusions
1. Es constata la gran importncia econmica i estratgica per a Barcelona i per a Catalunya,
aix com lenorme potencial de desenvolupament que t la Plataforma Econmica del Delta
del Llobregat.
2. No obstant aix, lactual multiplicitat dagents institucionals i doperadors que t aquest
mbit territorial dificulta enormement la seva correcta gesti i planificaci integral, fet que
constitueix una seriosa amenaa per al seu desenvolupament i la seva viabilitat sostenible.
3. Caldr definir i executar una poltica adequada en matria de planificaci, dinfraestructures i dencaix territorial a fi de poder obtenir el mxim desenvolupament daquest mbit,
que contribuir decisivament a enfortir els parmetres de capitalitat de la conurbaci de
Barcelona.
4. En aquest sentit caldr dotar Barcelona ciutat dun apoderament especial per liderar limpuls definitiu per a aquest territori.
bibliografia
Anuari Estadstic de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (2013).
Atles de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (2011).
Plataforma Econmica del Delta del Llobregat. Institut Cerd (2013).
Estadstiques de Turisme a Barcelona i Comarques. Barcelona Turisme, 2013.
Informes de Gesti 2012-2013 de les entitats: aeroport, port, CZF, Fira de Barcelona i Mercabarna.
Plans Urbanstics: Pla Territorial Metropolit de Barcelona. Pla General Metropolit de Barcelona (1976).
369
Barcelona,
capital
metropolitana:
ciutat-regi
o ciutat-land?
Ferran Armengol Ferrer
Doctor en dret. Professor associat del Departament de dret i economia internacionals
de la Universitat de Barcelona
Josep Pags Mass

Professor associat de dret constitucional de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Lletrat de lAjuntament de Barcelona
370
LLIBRE BLANC
Resum
l present text, en primer lloc, planteja des dun punt de vista jurdic la qesti de la capitalitat de Barcelona en un Estat catal independent. En segon lloc, partint de lestudi comparat
de les ciutats de Londres, Viena i Berln, exposa els diferents sistemes de govern a qu Barcelona
i la seva rea metropolitana podrien optar: un govern regional amb poder legislatiu propi, o b
un rgim dautonomia administrativa reforat.
Introducci
Ha estat una constant en la histria de Barcelona la seva voluntat de projectar-se entre les grans
metrpolis del mn sense tenir al darrere un estat que li dons suport. En aquest sentit, no li
han mancat ni recursos ni idees, i s un fet que actualment est en el rnquing de grans ciutats,
i supera fins i tot algunes que sn capitals destat. Per no s menys cert que sha hagut denfrontar a dues forces antagniques com sn, duna banda, la desconfiana de les elits de Madrid
cap a una Barcelona amb massa iniciativa, i de laltra, la recana dins del mateix territori catal
a all que es percep com a centralisme barcelon. Lacci daquestes dues forces ha estat el que
ha impedit donar una satisfacci plena a les aspiracions econmiques i poltiques de Barcelona.
Aquesta problemtica, que t al darrere un llarg recorregut histric, no sha pogut resoldre en
el procs de descentralitzaci emprs a partir de la Constituci de 1978. Duna banda, i malgrat
el reconeixement dautonomia a Catalunya i Barcelona, lestat ha mantingut els seus poders en
mbits com el judicial o la hisenda pblica i ha retingut la titularitat dinfraestructures com
el port, laeroport o els ferrocarrils. De laltra, la Generalitat de Catalunya ha esdevingut en la
prctica un poder regional de difcil encaix amb la realitat metropolitana de Barcelona, alhora
que sha organitzat duna manera fortament centralitzada en el municipi barcelon, la qual cosa
mant vives les reticncies en el territori.
Si Catalunya esdev un estat independent, aquest context es transformar radicalment. La
capitalitat del nou estat portar, sens dubte, un canvi en lestatus poltic i jurdic de la ciutat. Per
tamb ser una oportunitat per oferir als ciutadans un govern ms efica i proper, en el qual la
ciutat pugui tenir un poder efectiu de decisi sobre tots aquells aspectes que ms directament
lafecten, com sn les infraestructures, els serveis i, en definitiva, la determinaci del model
socioeconmic que ms li escaigui.
Tot seguit, fem una reflexi sobre les conseqncies que la independncia de Catalunya pot
comportar per a Barcelona, tant des de la perspectiva de la capitalitat com des dall que afecta
la gesti de la ciutat prpiament dita, a partir de la comparaci amb altres metrpolis europees
que sn capitals destat.
La capitalitat
Un cop dull a la histria del nostre pas i a la dels que ens envolten evidencia que la capitalitat
no s un fenomen permanent. Si ens fixem en les diferents formes dorganitzaci poltica veiem
que tampoc no s universal. Les ciutats-capital, de fet, sn un fenomen relativament recent, que
apareix alhora i est estretament relacionat amb la voluntat dafirmar el centralisme i la unitat
371
del poder de la forma dorganitzaci poltica avui predominant, que no s altra que lestat. En
definitiva, lexistncia de les ciutats-capital s una conseqncia de la normaci dels estats.
Pel que fa al tema que ens ocupa una reflexi sobre la capitalitat de Barcelona en un Estat
catal independent, des duna perspectiva jurdica sens plantegen una srie de qestions.
Primera: quina forma jurdica ha de revestir el reconeixement de la capitalitat? I ms concretament, cal una expressa previsi constitucional? Si ens fixem en el cas espanyol (llegim a larticle 5 de la Constituci espanyola que La capital de lestat s la vila de Madrid) semblaria que
s. No obstant aix, es tracta duna decisi no necessria des dun punt de vista constitucional.
De fet, la majoria de constitucions no acostumen a tenir una previsi semblant i la decisi sobre
la capitalitat es remet a la llei.
Segona: qu significa capitalitat des dun punt de vista jurdic? En aquest sentit, hi ha un cert
consens a identificar el contingut jurdic de la capitalitat dun estat amb la ubicaci de les institucions supremes de lestat en una ciutat. Entre aquestes institucions shi inclourien els rgans
constitucionals que encarnen els poders legislatiu, executiu i judicial, ms les altres que cada constituci pugui preveure (tribunal constitucional, defensor del poble, tribunal de comptes, etc.).
Tanmateix, tornem a trobar que un superficial estudi comparatiu demostra que, si b a la
majoria destats la seu de les principals institucions subica a la capital, no sn estranys tampoc
els casos en qu no s aix. Un bon exemple el constitueix Alemanya, on la capitalitat de Berln
no impedeix que el Tribunal Constitucional Alemany Federal tingui la seu a la ciutat de Karlsruhe. I fins i tot, sense sortir del cas espanyol, un estudi atent de larticle 5 de la Constituci
(La capital de lestat s la vila de Madrid) permet fer unes consideracions que van en direcci
contrria a la seva taxativa literalitat: la primera, que lavantprojecte de Constituci obria la possibilitat, ignorada a la redacci final, destablir, per llei, serveis centrals de lestat a altres localitats
dEspanya. I la segona, que malgrat el redactat finalment adoptat, una interpretaci constitucional flexible permetria emplaar la seu dinstitucions estatals en daltres ciutats espanyoles que
no fossin Madrid.
Ms enll de les organitzacions estatals trobem molts supsits que no responen a aquest patr.
En lmbit internacional, la Uni Europea s un bon exemple de desconcentraci en la ubicaci
dels seus organismes. I en lmbit autonmic tamb trobem variacions interessants: lEstatut de
Canries preveu la capitalitat compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas
de Gran Canaria amb alternana de la seu del president del Govern entre ambdues ciutats;
lEstatut de Mrcia fixa la capital a la ciutat de Mrcia, per el Parlament t la seu a Cartagena.
Tot i amb aix, resulta evident que, centrant-nos en els estats, en termes comparats hi ha una
clara opci per identificar la capital de lestat amb la ciutat on subica la seu de les ms altes institucions daquest i, almenys, la seu del cap de lestat o, per ser ms precisos, del poder executiu.
Tercera: com encaixa Barcelona en la definici jurdica de capitalitat? s evident que Barcelona,
per la seva histria, per la seva preeminncia poblacional, econmica, cultural, etc., per tamb
pels immediats antecedents legals, s la capital de Catalunya. Larticle 10 de lEstatut dAutonomia
de Catalunya preveu que la capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona, que s la seu permanent
del Parlament, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el
Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya. Larticle 1 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, diu: La ciutat de Barcelona s la capital de Catalunya.
Com sobserva, lEstatut no noms segueix el patr de la Constituci espanyola dexplicitar la
capitalitat en aquest cas, de la comunitat autnoma, sin que seguint la definici que hem
372
LLIBRE BLANC
donat ms amunt, relaciona directament capitalitat amb la ciutat on tenen la seu les principals
institucions autonmiques. Aquesta opci, si b raonable des de molts punts de vista, no hauria de ser necessriament seguida en una futura constituci de lEstat catal, que podria, per
exemple, limitar-se a anunciar la capitalitat (tal com fa la Carta Municipal) i optar per un major
possibilisme pel que fa a la seu de les institucions estatals.
La carta municipal de Barcelona

Quant al lloc que ocupa el rgim especial de Barcelona en lordenament, cal tenir en compte que
lentrada en vigor de lEstatut dAutonomia de Catalunya lany 2006 va operar una reordenaci
del sistema de govern local vigent a Catalunya que lafecta directament. Larticle 2 incorpora els
municipis i la resta dens locals al sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals
aquesta sorganitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. Pel que fa al rgim especial de Barcelona, larticle 89 de lEstatut lempara expressament. La conseqncia ha estat que
el seu encaix sha desplaat de la legislaci estatal bsica (rgim local) a lordenament autonmic
catal. Avui, doncs, la Generalitat est investida sense que aix hagi suposat una limitaci
nova al legislador estatal com a principal garant del rgim especial de Barcelona, la qual cosa
ha comportat, a la vegada, una major imbricaci daquest en lordenament autonmic catal.
La intensitat daquesta interrelaci sexpressa, significativament, en lanomenat procs de col
laboraci legislativa a tres nivells (Estatut dAutonomia, legislador estatal i legislador autonmic)
en tot all que afecti la Carta Municipal de Barcelona, i es tradueix en el reforament de la
posici subjectiva nica en lmbit local catal del municipi de Barcelona: Barcelona disposa duna iniciativa per a la proposta de modificaci del seu rgim especial, i tamb participa i
ha dsser consultada en la tramitaci parlamentria de les iniciatives legislatives que lafecten.
Hi ha, doncs, un veritable dret de participaci de Barcelona en les iniciatives normatives de la
Generalitat de Catalunya que incideixen en el seu Rgim Especial, que des de 2013 sarticula mitjanant la Comissi Mixta Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona, la qual tendeix a
una dinmica participativa i de consens que caracteritza la formulaci del rgim especial vigent.
Considerem que en un futur Estat catal independent, amb capital a la ciutat de Barcelona,
seria profits reivindicar la dinmica participativa i de consens que sexpressa en la collaboraci
legislativa i assumir el llegat marcadament municipalista i innovador que la ciutat de Barcelona
ha aportat al rgim local catal. En aquest sentit, el principi de diferenciaci, segons el qual les
lleis que afecten els municipis han de tenir en compte les caracterstiques especfiques daquests,
que ja regeix el vigent rgim especial de Barcelona i que ha estat elevat a un dels principis del
rgim local catal grcies a la seva inclusi a larticle 88 de lEstatut, hauria de gaudir, en el
rgim municipal de la Barcelona capital destat, duna intensitat reforada. Daltra manera, Barcelona difcilment podr fer front als tres grans reptes que tota gran ciutat t: el fenomen de la
capitalitat (que inclou, entre daltres, la qesti de la ubicaci de les seus de les institucions de
lestat i la transcendental relaci amb el conjunt del territori estatal), el fenomen poblacional, i
molt especialment el fenomen metropolit, amb el seu brillant revers cosmopolita.
Les innovacions aportades per la Carta no shan limitat, per, a aquesta nova dinmica interinstitucional. Tamb amb relaci a lorganitzaci mateixa del municipi de Barcelona, shan fet
tot un seguit daportacions rellevants. Pel que fa a lorganitzaci poltica i administrativa del
municipi, refora les funcions executives de govern i dadministraci (i, per tant, la posici de
373
lalcalde i de la Comissi de Govern) davant les funcions dordenaci, programaci i control

funcions deliberants, i introdueix una lgica de relacions executiu-legislatiu innovadora en
el rgim local. Pel que fa a lorganitzaci territorial, la Carta preveu una mplia descentralitzaci
i desconcentraci en els districtes, encapalats per un consell de districte presidit per un regidor
proposat per aquest, i un regidor de districte, amb les funcions executives delegades de lalcalde.
La Carta Municipal tamb preveu mecanismes de participaci ciutadana innovadors en lmbit
local (audincies pbliques, iniciatives ciutadanes, consultes ciutadanes, lanomenada gesti
cvica de competncies municipals que permet la implicaci ciutadana tamb en la gesti de
serveis i equipaments municipals), i concep el municipi com a lloc per a la integraci cvica dels
ciutadans estrangers, etc.
Les principals singularitats que aporta el rgim especial de Barcelona quant a competncies
municipals les trobem ms enll de la llista competencial. Destaca lespecial cura en la fonamentaci de les competncies municipals en lautonomia local, el rgim de capitalitat de la ciutat i el
compliment de les finalitats que li sn prpies. La Carta regula la participaci municipal en la
gesti dels serveis i equipaments de lestat i de la Generalitat (una qesti despecial rellevncia
pel que fa a les grans infraestructures i xarxes de serveis transports i comunicacions) i en la
gesti consorciada de les competncies amb la Generalitat mitjanant els consorcis legals.
En definitiva, el rgim especial de Barcelona, tot i les limitacions en qu sha desenvolupat (la
rigidesa del marc imposat pel rgim local espanyol, la superposici de fins a quatre administracions, la limitaci de les eleccions a lmbit nicament municipal, etc.), ha aportat una srie de
solucions gens negligibles que haurien dsser tingudes en compte en el futur.
Les formes de la diferenciaci metropolitana

en el dret comparat
En el dret comparat, el principi de diferenciaci de les capitals metropolitanes adopta dues frmules diferents: la ciutat-regi, en estats centralitzats, i la ciutat-estat, o ciutat-land, en estats
destructura federal. Tot seguit, sanalitzen les caracterstiques daquests models, a partir dalguns exemples, que per les seves caracterstiques, podrien adaptar-se a Barcelona: Londres com
a ciutat-regi metropolitana, i Viena i Berln com a ciutats-estat federat (Land).
La ciutat-regi: Londres
Una primera possibilitat dorganitzar el govern i ladministraci de Barcelona com a capital del
nou Estat catal seria partir del sistema actualment vigent per establir un govern a dos nivells,
el primer, dmbit regional o metropolit, i el segon, dmbit urb. A aquests efectes, pot servir
com a referent el rgim politicoadministratiu existent actualment a Londres, on un rgan dabast
regional o metropolit, el Greater London Authority, desenvolupa unes funcions de carcter ms
estratgic i presta determinats serveis que abasten tota la regi, mentre que les competncies que
es podrien denominar municipals o locals les presten els anomenats Boroughs, dels quals hi ha
32, i als quals es podria afegir la City of London Corporation, el singular sistema de govern de
la City de Londres, elegit per residents i empreses, que remunta els seus orgens a ledat mitjana.
El Greater London Authority es regeix per la seva llei especfica, la Greater London Law de
1999, modificada per la Greater London Law de 2007 i la Localism Act de 2011, en el marc de la
374
LLIBRE BLANC
legislaci de rgim local aplicable a Anglaterra i Galles. Est format per dos rgans, lun unipersonal, el Mayor of London, i laltre de carcter assembleari, la London Assembly, formada per 25
membres, 14 dels quals representen les denominades Assembly Constituences, mentre que els
11 restants sn els anomenats London Members. Les Assembly Constituences sn agrupacions
dels Boroughs a efectes electorals i tenen cadascuna un sol representant a la London Assembly. Els London Members, en canvi, representen tot Londres, sn escollits directament entre les
candidatures presentades pels diferents partits i estan representats de manera proporcional als
resultats obtinguts en les eleccions. s important destacar que en cada elecci es vota de forma
diferenciada el Mayor of London, el representant de lAssembly Constituence corresponent i la
llista dels London Members.
Les competncies del Greater London Authority sn de dos tipus, generals i especfiques. Les
competncies generals es determinen en larticle 30 de la Greater London Law de 1999 i es defineixen com qualsevol assumpte que hagi dimpulsar un o ms dels seus objectius principals.
Entre aquests objectius principals, hi ha la promoci del desenvolupament econmic i la creaci
de riquesa, el desenvolupament social i la millora del medi ambient. Lexercici daquesta competncia est, per, subjecta a la prvia avaluaci de la practicabilitat raonable de la mesura de
qu es tracti i en particular als seus efectes sobre la salut de les persones i el medi ambient, tant
a Londres com a tot el Regne Unit. Tamb sha de sotmetre a les directrius que li pugui donar el
secretari destat, al respecte a les competncies dels Boroughs i altres ens pblics i a la consulta
prvia dels Borough Councils, associacions dinters pblic, representants de grups tnics o religiosos i persones que desenvolupen activitats econmiques a Londres.
Les competncies especfiques fan referncia a aquells serveis que, per la seva naturalesa,
tenen una dimensi metropolitana, com el transport (ents en el sentit ms ampli: ferrocarrils,
autobusos Transport for London, transport fluvial, regulaci del trnsit, autopistes, aparcaments, lloguer de vehicles privats, etc.), la policia metropolitana, els bombers (London Fire
Service), la planificaci urbanstica, la protecci del medi ambient (biodiversitat, residus, qualitat de laire i protecci contra el soroll ambiental) i la cultura (incloent-hi el turisme), lesport
i els mitjans de comunicaci. Aquestes competncies shan vist ampliades per la Localism Act
de 2011, que ha atribut al Greater London Authority unes competncies especfiques en matria
dhabitatge i regeneraci urbana i tamb les funcions de promoci del desenvolupament econmic que anteriorment duia a terme la London Development Agency.
Els Boroughs, creats per la Local Government Act de 1963, tenen una poblaci entre 150.000
i 300.000 habitants (correspondria a una ciutat anglesa mitjana) i es regeixen per un consell,
els membres del qual sn escollits per sufragi universal cada quatre anys, amb dues frmules
diferents, o b lelecci directa de lalcalde (Mayor), que nomena els deu membres del seu govern
(cabinet), o b lelecci de lalcalde i el seu gabinet pel consell. Els Boroughs duen a terme la
prestaci de serveis de carcter local, com leducaci (sn autoritat local deducaci), la recollida
descombraries i el reciclatge, latorgament de permisos i llicncies o les biblioteques.
La ciutat-estat: Viena i Berln

Viena
La situaci de Viena respecte dustria presenta una gran similitud amb la que Barcelona t
respecte de Catalunya. En efecte, la poblaci total de Viena s daproximadament 1.600.000
375
habitants, prcticament la mateixa que el municipi de Barcelona (excloent-ne lrea metropolitana), i la poblaci dustria (8.214.160h.) s noms lleugerament superior a la de Catalunya
(7.571.000h.), tot i que lextensi territorial daquest pas triplica la de Catalunya (83.871km2
contra 32.114km2). Barcelona i Viena sn, aix mateix, les aglomeracions urbanes ms grans
amb escreix en els seus territoris respectius, si b en aquest sentit caldria afegir que, si es considera Barcelona com lrea metropolitana (ms de 4 milions dhabitants), el seu impacte demogrfic sobre Catalunya supera de molt el que Viena t sobre ustria.
Per les raons exposades, entenem que el model de Viena, tant en all que fa a la seva organitzaci interna com en la relaci amb la Repblica dustria i els seus estats federats (lnder),
ofereix un referent prou interessant per al que podria ser lestatut propi de Barcelona dins dun
Estat catal, tant en lmbit organitzatiu com en el de relacions amb el govern de Catalunya i els
altres ens territorials (vegueries, etc.), que shi poguessin crear.
Viena es regeix per la seva prpia Constituci (Verfassung der BundeshauptstadtWien) que
va entrar en vigor el 18 de novembre de 1920 i ha experimentat diverses modificacions amb posterioritat. La Constituci de Viena consta de 141 articles i sestructura en tres parts, dextensi
desigual. La primera part, ms desenvolupada (art. 1 a 112), fa referncia a Viena com a municipi i com a ciutat amb estatut propi (Wien als Gemeindeund als StadtmiteigenemStatut). La
segona (art. 113 a 139), regula el que fa referncia a Viena com a estat federat (Wien als Land).
La tercera part, finalment, inclou noms dos articles (140 i 141), referits a lentrada en vigor de la
llei i a lautonomia del municipi en laplicaci de les normes de la primera part de la Constituci
mateixa.
El rgim politicoadministratiu de Viena el defineix la Constituci en larticle 1. Duna banda,
s la capital federal, corporaci territorial amb dret a lautonomia, ciutat amb estatut propi i que
assumeix les tasques de ladministraci del municipi (Gemeinde) i dels districtes (Bezirke). De
laltra, s un land de la Repblica federal dustria. Aquesta complexa definici permet, tanmateix, entreveure els trets fonamentals del sistema. Es tracta, en suma, dun sistema a tres nivells,
en el qual el primer correspondria a la Repblica Federal dustria, el segon a la ciutat de Viena,
que s alhora municipi i estat federat, i el tercer als Bezirke o districtes. Els districtes sn vint-itres, els estableix la mateixa Constituci i, segons dades de 2013, tenen una poblaci que oscilla
entre els 16.268 (InnereStadt) i els 165.265 habitants (Donaustadt).
Ladministraci de Viena sorganitza en una complexa trama orgnica, que comprn onze
rgans de gesti, dels quals cal destacar el Consell Municipal (Gemeinderat), el Senat de la Ciutat (Stadtsenat), lalcalde (Burgermeister), els regidors (amtsfhrendeStadtrte), la representaci
dels districtes (Bezirksvertretungen), els directors de districte (Bezirksvorsteher) i lAjuntament
(Magistrat), que actuen auxiliats per diversos comits. A aquests rgans de gesti safegeix un
tribunal de comptes (Stadtrechnungshof) que du a terme el control econmic, financer i de seguretat. A la vegada, lalcalde, el Consell Municipal, el Senat i lAjuntament sn rgans del Land de
Viena: lalcalde ns el president, el Consell Municipal, lassemblea legislativa, el Senat, el govern
del Land, i lAjuntament, ladministraci. Completen lorganitzaci les Unternehmungen, organismes sense personalitat jurdica que depenen del municipi, les empreses pbliques (Betriebe) i
lAssociaci dHospitals (Krankenanstaltenverbund).
El Consell Municipal est format per cent membres, que sn elegits per sufragi universal
directe per la ciutadania de Viena per perodes de cinc anys. T dos tipus de funcions, duna
banda representar el municipi i vetllar pels seus interessos, i de laltra, actuar com a parlament
376
LLIBRE BLANC
regional (Landtag) de lestat de Viena. En la primera daquestes vessants, adopta les resolucions
en matria dorganitzaci municipal, supervisa la gesti dels assumptes que sn competncia del
municipi i naprova els pressupostos. Com a parlament regional, du a terme funcions de carcter
legislatiu i daltres prpies dels parlaments regionals, com per exemple lelecci dels representants de Viena al Parlament federal austrac.
El Senat de la Ciutat (Stadtsenat) est format per un nombre que oscilla entre nou i quinze
membres, elegits pel Consell Municipal pel mateix perode de durada de la seva legislatura (cinc
anys) en proporci a la representativitat que hi tenen les diferents forces poltiques. En relaci
amb el Land de Viena actua com a poder executiu o govern regional (Landesregierung).
Lalcalde (Brgermeister) encapala ladministraci municipal, presideix el Senat i representa
el municipi de Viena davant de tercers. Tamb s el president del Land de Viena.
LAjuntament (Magistrat) est format per lalcalde, els regidors, el director de lAjuntament i
lequip directiu corresponent. T la funci de vetllar pels assumptes del municipi i li corresponen, a ms, totes aquelles funcions que no han estat atribudes expressament a altres rgans. Les
seves funcions sestenen a la contractaci del personal, la gesti del patrimoni, lexecuci de les
competncies atribudes al municipi i determinats contractes administratius, entre daltres.
Els Bezirke o districtes es regeixen per uns comits (Bezirksvertretungen) integrats per un
nombre entre 40 i 60 membres en funci de la poblaci de cadascun. Els membres dels comits
sn escollits per sufragi universal, directe, lliure i secret entre la ciutadania. Entre ells designen
un director del districte (Bezirksvorsteher), a proposta del partit poltic ms votat.
Els districtes assumeixen la gesti daquelles competncies que grficament es denominen
com a administraci del pressupost i que es defineixen de forma exhaustiva en trenta apartats
a larticle 103 de la mateixa Constituci. A tall dexemple es poden esmentar la gesti de llars
dinfants pbliques, la inspecci i autoritzaci dinstallacions industrials (calefacci central dels
edificis, rentadores industrials, etc.), la inspecci de lescolaritzaci obligatria, la planificaci
i el manteniment dels carrers principals, la installaci de senyals de circulaci, el suport a les
activitats culturals del districte, les escoles municipals de msica, els albergs juvenils, els parcs
infantils, les sales de ball, les llars de jubilats, la neteja de vehicles o la recollida descombraries.
La funci de control sobre els rgans del municipi la desenvolupa el Tribunal de Comptes
(Stadtrechnungshof), que est integrat per un director nomenat pel Consell Municipal a proposta de lalcalde, que disposa dels mitjans personals i materials adients a la seva tasca. Desenvolupa funcions de control de la gesti financera del municipi en el seu conjunt i, en concret, dels
rgans, fons i entitats que en depenen. El control es fa des del punt de vista econmic i doportunitat. Aix mateix, ha de vetllar pel compliment de les obligacions dels rgans del municipi
relacionades amb la salut i la seguretat de les persones.
Berln
Lexemple de Viena es pot completar amb el de Berln, que si b segueix un mateix patr, permet
oferir uns interessants elements de contrast. Lactual Constituci berlinesa fou aprovada el 23 de
novembre de 1995 i ha experimentat des de llavors diverses modificacions, la darrera de les quals
ha tingut lloc per llei de 7 de febrer de 2014. Consta dun prembul i 101 articles, ordenats en nou
seccions, relatives, respectivament, als principis fonamentals (secci I), els drets fonamentals
dels ciutadans i els objectius de la ciutat (secci II), la representaci popular (Volksvertretung)
(secci III), el govern (secci IV), la funci legislativa (Gesetzgebung) (secci V), ladministraci
377
pblica (secci VI), ladministraci de justcia (secci VII), les finances (secci VIII) i les disposicions transitries i finals (secci IX).
Els principis fonamentals (Grundlagen) de la Constituci berlinesa reflecteixen una concepci democrtica del poder a escala regional i local. Larticle 1, de manera semblant a Viena,
exposa que Berln s alhora una ciutat i un land de la Repblica Federal Alemanya, i proclama la
subjecci de Berln a la Constituci i les lleis alemanyes. Larticle 4 determina els lmits de Berln
i els districtes en els quals es divideix la ciutat i larticle 5 fa referncia als smbols del municipi.
s, per, en els articles 2 i 3 on es revela la naturalesa plenament democrtica del govern berlins. Dacord amb el primer dels preceptes esmentats, la titularitat del poder pblic correspon
als ciutadans alemanys que tenen la seva residncia a Berln, que expressen la seva voluntat de
forma immediata mitjanant les eleccions al Parlament (Volksvertretung) i de forma mediata a
travs del Parlament. Es reconeix, tanmateix, el dret de participaci en els assumptes de la ciutat
als residents a Berln que no tenen la nacionalitat alemanya.
Larticle 3 estableix la divisi clssica de poders amb relaci a Berln: el poder legislatiu es du
a terme a travs del Parlament i mitjanant referndums i plebiscits; el poder executiu lexerceix
el govern i ladministraci, i el poder judicial, per mitj de tribunals independents. El Parlament,
el govern i ladministraci, juntament amb ladministraci dels districtes, assumeixen la gesti
de Berln com a municipi i com a land.
La secci II recull els drets fonamentals de les persones, en la mateixa lnia seguida per la
tradici constitucional europea i els instruments internacionals sobre drets humans: dret a la
dignitat humana, dret al lliure desenvolupament de la personalitat, dret a la vida i a la integritat
corporal, habeas corpus, igualtat davant la llei, prohibici de tota discriminaci o persecuci per
ra de raa, ideologies poltiques, creences religioses o orientaci sexual, igualtat dona-home,
protecci de les persones amb disminuci, protecci del matrimoni i la famlia, llibertat dexpressi, tutela judicial efectiva, dret al treball, llibertat de circulaci, dret a la formaci i a la
creaci cientfica i tcnica, protecci de la propietat privada, dret a lhabitatge digne, etc. Per a la
protecci de tots aquests drets hi ha constitut el Tribunal Constitucional de Berln.
Les seccions restants detallen la regulaci dels diferents poders del Berln. El poder legislatiu
est representat per la Casa dels Diputats (Abgeordnetenhaus), parlament unicameral que ha de
constar com a mnim de 130 membres i es regeix per un sistema parlamentari clssic. La Casa
dels Diputats pot aprovar lleis per majoria simple en aquelles matries en les quals el Land de
Berln t competncies. Tamb sadmet el dret diniciativa legislativa popular dels ciutadans de
Berln.
El poder executiu o govern lexerceix el Senat, i est format per lalcalde (Brgermeister) i deu
senadors. Lalcalde s escollit pel Parlament i se sotmet als mecanismes de moci de censura i de
qesti de confiana, presideix les reunions del Senat i s el representant exterior de Berln. Pel
que fa a ladministraci, es distingeix entre les tasques que corresponen al Senat i les que corresponen als districtes. El Senat assumeix aquelles funcions que afecten la ciutat en el seu conjunt,
com ara la planificaci urbanstica, la policia, la gesti dels tributs i ladministraci de justcia, i
totes aquelles altres que per la seva naturalesa hagin de ser de responsabilitat directa del govern.
Les funcions administratives restants satribueixen als districtes, que sn 12 i tenen una poblaci
que oscilla entre 377.638 (Pankow) i 244.861 habitants (Reinickendorf). Els districtes es regeixen
per una assemblea (Bezirksverordnetenversammlung) que consta de 55 membres escollits per
378
LLIBRE BLANC
sufragi universal, lliure i secret entre els seus habitants. Lassemblea de districte designa el govern
de districte (Bezirksamt) i lalcalde de districte (Bezirksbrgermeister).
Berln disposa tamb del seu propi poder judicial. Els jutges sn designats pel Senat, i el
president del Tribunal Superior de Justcia (OberstesLandesgericht) el nomena el Parlament a
proposta del Senat. La competncia territorial sestn a tot el Land de Berln i es preveu tamb
constituir tribunals conjunts entre Berln i altres lnder mitjanant un conveni (Staatsvertrag).
A ms de la jurisdicci ordinria, Berln disposa tamb dun Tribunal Constitucional, integrat
per nou membres designats pel Parlament berlins. Entre les competncies daquest tribunal,
es poden esmentar la interpretaci de la Constituci berlinesa i els drets i deures que reconeix,
ladequaci de les lleis del Land a la Constituci de Berln, i la resoluci dels conflictes de competncies entre els districtes i els rgans centrals de la ciutat.
Conclusions
Els sistemes de govern existents a Londres, Viena i Berln proporcionen diversos elements que
poden ser de gran utilitat a lhora de redissenyar el govern de Barcelona com a capital dun
Estat catal. Dentrada, tots tres tenen una caracterstica comuna i s lexistncia de dos nivells
de govern, el regional o metropolit i el local. El nivell regional assumeix els serveis que, per les
seves caracterstiques, han dabastar el territori en la seva totalitat, i porta a terme funcions ms
estratgiques, mentre que la gesti del dia a dia es fa a escala de districte. Aix mateix, aquests
nivells de govern coincideixen en el seu fonament democrtic: tant les assemblees legislatives
dmbit regional (Abgeordnetehaus de Berln, Gemeinderat de Viena, London Assembly de Londres) com les assemblees dels Bezirke de Berln i Viena o dels Boroughs de Londres sn escollides
per sufragi universal i directe.
A partir daqu, les diferncies sn notables: Londres t una administraci realment regional inserida dins el sistema angls de rgim local, mentre que Berln reprodueix a escala metropolitana lesquema de divisi de poders propi dun estat executiu, legislatiu i judicial amb
lafegit dun tribunal constitucional propi; el Bezirk de Viena ms poblat t poc ms de 160.000
habitants, mentre que el nombre mnim de residents a un Borough de Londres s de 150.000. El
fet s que cada ciutat ha anat elaborant el seu sistema dacord amb les seves condicions i la seva
evoluci histrica. No hi ha models en abstracte, per tots ells poden oferir elements dinters.
En lhipottic cas duna independncia de Catalunya, Barcelona i la seva rea metropolitana
podrien reprendre la tradici dautogovern que representava el Consell de Cent, brutalment
escapada ara fa tres-cents anys, a partir del seu llegat municipalista i de la dinmica participativa i de consens entre instncies politicoadministratives, que caracteritza lactual rgim de
Carta. Aquest replantejament shauria de basar en un model de govern on conflussin els nivells
local i regional, que dons soluci al fenomen metropolit i, alhora, garants una intensa participaci democrtica de la ciutadania a tots nivells. A partir daqu, es podria debatre la frmula
amb qu Barcelona seria reconeguda: un districte federal o estat dins de lestat, amb un govern
regional, poder legislatiu i, fins i tot, sistema judicial propis, o b un rgim dautonomia administrativa reforat que desenvolupi el que actualment sha fixat a la Carta.
379
Barcelona,
la capital de
la Catalunya
global
Vicent Partal
aparici del nou Estat catal arriba en un moment en el qual Barcelona ha esdevingut
una de les ciutats marca de la globalitzaci. El dileg entre una Barcelona convertida en
una de les urbs globals de referncia i la resta del pas, conscient de lavantatge que aix significa,
permetr plantejar-nos la nova realitat de la capitalitat destat de Barcelona en uns termes molt
ambiciosos, que donen fora tant a la nova repblica com a la ciutat que en ser la capital.
Laparici i la configuraci de capitals nacionals arreu del mn ha estat un fenomen marcat
per la histria. O particular en cada cas. Cada pas ha creat la seua ciutat capital a partir duna
srie de circumstncies i principis difcils de comparar. El resultat de tot plegat s que avui en
tenim exemples de tot tipus. Amsterdam s la capital dels Pasos Baixos, per tanmateix cap
ni una de les institucions oficials del pas hi sn. Totes sn a La Haia. A Sussa, tot i que Berna
exerceix com a capital de fet del pas, algunes de les institucions principals sn a Lausana. O hi
ha el cas dAlemanya. Desprs de la reunificaci Berln va passar a ser la capital a tots els efectes,
per Bonn va ser recompensada amb el ttol de ciutat federal i va conservar alguns ministeris.
I encara el poder judicial s a Karlsruhe.
Hi ha fins i tot casos ms pintorescos. Frana no t cap capital de forma oficial tot i que s ben
conegut que Pars s la seu de totes les institucions i ning no en t cap dubte al respecte. Tanmateix quan el Parlament sha de reunir complet ho fa a Versalles I la constituci preveu que all
on est reunit el poder legislatiu all s la capital poltica per Frana. O hi ha el cas de Finlndia.
Finlndia t dues capitals, una dhivern i una destiu I tot lentramat governamental shi trasllada
seguint les estacions. A Estnia, per raons poltiques, algunes de les institucions principals del
pas sn situades a Narva, la ciutat on hi ha un tant per cent ms alt de poblaci de parla russa.
380
LLIBRE BLANC
A Catalunya ning no discuteix que la capital del pas s i ser Barcelona. I de fet a Barcelona
trobem, juntes, les caracterstiques que fan capitals a la majoria de les ciutats que ho sn el mn.
s la ciutat ms poblada, fins i tot si tenim en compte lrea metropolitana podem dir s una
part molt substancial del total demogrfic del pas. s la ciutat on resideixen totes les institucions poltiques. s la ciutat amb un pes econmic ms determinant en el conjunt del pas. I s el
principal nus de connexi del pas amb lexterior.
Ning no ha plantejat encara si Barcelona hauria de compartir amb altres ciutats del pas els
atributs de capital de la repblica. Una certa lgica urbanstica, de la pressi urbanstica, indica
que tard o dhora alguns dels ministeris grans, de les actuals conselleries, acabaran per instal
lar-se a lrea metropolitana. s una qesti bsicament relacionada amb el preu del sl, que
tanmateix amb una mica dhabilitat seria molt interessant daprofitar polticament. La descentralitzaci metropolitana s tamb una manera de reclamar all que fa anys es deia la Barcelona
real, la conurbaci. El trasllat dinstitucions importants a altres ciutats de Catalunya fora de
lrea metropolitana fins on jo s no ha estat plantejat mai, no com a mnim duna forma clara.
Tampoc no en va ser tema en els successius estatuts dautonomia que han estat els formats que
ha pres fins ara lautogovern. Tot i aix aquesta seria una hiptesi que no caldria descartar i que
marcaria un estil de pas. s evident que lAran, per les seues circumstncies especials, no noms
hauria dsser la seu de les institucions privatives de lautogovern arans, sin que ho podria ser
tamb dalguna instituci general catalana. A part daix pensar en Tarragona, Girona, Lleida,
Manresa, Vic o Tortosa com a seus dalguna de les institucions de la repblica podria tenir un
cert sentit. I de fet Lleida va arribar a ser, encara que de forma efmera i poc formal, la seu del
departament dagricultura ramaderia i pesca no fa pas tants anys.
En qualsevol cas ara mateix el cert s que ning no discuteix que a Barcelona hi haur les
principals institucions republicanes. El parlament de Catalunya, la presidncia de la repblica,
la seu del govern i la seu del poder judicial. I s molt evident que la presncia daquestes institucions, ms la previsible presncia dambaixades daltres pasos ser un estmul important per
a la ciutat, transcendental. La Generalitat de Catalunya t moltes institucions i departaments i
es pot considerar dalguna manera com un embri destat. Per el carcter independent dun
estat genera sempre necessitats que una autonomia no t. Pensem per exemple en les nombroses
entitats reguladores que caldr crear i que ara no existeixen perqu les seues competncies sn
atributs de lEstat espanyol.
Podem dir que amb la proclamaci de la repblica catalana Barcelona saboca, doncs, a una
nova etapa histrica on haur de jugar un paper nou, gaireb indit. Ser un moment clau per
al pas per tamb ho ser per a la mateixa ciutat. Si s cert, com sostenen diversos historiadors,
que el fet de no haver estat mai una capital destat s el que ha fabricat Barcelona, el que ha dibuixat el seu model de vida i lactivitat que t, ning no pot tenir dubtes, doncs, que lenvit ser ms
que notable. Barcelona, en aquest sentit, ha dacceptar el repte de ser la capital destat que el pas
necessita, sense perdre alhora tot aix que lha fet ser una ciutat tan especial al mn.
Barcelona com a ciutat global

Una caracterstica diferenciadora de Barcelona s que s una ciutat global. Els seus habitants, els
seus interessos, la seua cultura, la seua trama econmica i social sn en aquest sentit clarament
singulars dins Catalunya i ho han estat tamb clarament fins ara dins lEstat espanyol. En
381
algun moment hi ha hagut qui ha volgut enfrontar Barcelona amb Catalunya. Hi ha hagut qui
ha volgut fer veure la realitat sociolgica de Barcelona i la resta de Catalunya no com a realitats complementries, sin com a realitats enfrontades. Com tantes altres coses aquesta imatge
ha quedat destruda pel procs poltic actual. No hi ha una Catalunya catalana enfrontada
a una Barcelona mestissa. La ciutat i el pas estan apareixent als nostres ulls com dos espais
profundament complementaris que es reforcen lun a laltre, que estiren lun de laltre. No s
una gran sorpresa aix. El carcter de ciutat estat del nostre pas s ben acreditat en la histria i
possiblement siga un dels fils vermells que ara ens est ajudant a cosir la nova realitat. Una unitat
territorial dunes dimensions raonables com s la nostra, quan t una capital de la grandria,
el pes i el prestigi de Barcelona, tendeix a barrejar de forma immediata luna i laltra. Quan els
Jocs Olmpics del 1992 es va posar en circulaci arreu aquell eslgan de Catalunya: el pas de
Barcelona. Efectivament.
Ara b: Catalunya ha dentendre Barcelona i el seu paper i respectar-lo. Especialment ha
dentendre el seu carcter de ciutat global i acceptar-ne les condicions que aquest fet imposa.
Barcelona s i ha de seguir sent una ciutat oberta al mn, extraordinriament oberta al mn.
Barcelona necessita del mn, tant com qualsevol altra ciutat catalana necessita de Barcelona. I
aix requereix practicar de forma constant la crida a laltre, la inclusi, la voluntat dacollir. Per a
poder exercir de forma correcta el seu paper la Barcelona logstica, turstica, innovadora, atractiva, ho ha de seguir essent. No noms ha de seguir essent, sin que ha de crixer i les condicions
sn posades: la desaparici de les traves ben evidents que lEstat espanyol posa a Barcelona pot
multiplicar de forma gran la potencialitat, la centralitat, de la capital de Catalunya.
Noms cal pensar en lenorme diferncia que representar la gesti directa i sense traves dels
grans equipaments de transport. Imaginar la possibilitat de crear i gestionar un corredor mediterrani real, especialment pel que fa al transport de mercaderies i la possibilitat de connectar-lo
amb un port i un aeroport de Barcelona gestionats amb criteris de suport a la ciutat i al pas i no
pensats com a recursos subsidiaris de Madrid. La uni del port i laeroport de Barcelona i la seua
potenciaci en un sol mbit de gesti pblica, a lestil del que representen Amsterdam o Rotterdam als Pasos Baixos o Nova York i Nova Jersey als Estats Units molt probablement significar
un canvi de dimensi molt gran en la capacitat logstica i econmica de Barcelona. Un salt endavant clar. Ning no pot dubtar que gestionar laeroport de Barcelona amb AENA o sense AENA
s un escenari incomparable. Els anys passats ens ho han aclarit a bastament.
El fet que Lleida, Tarragona o Girona estiguen, a ms, unides en una trama dalta velocitat, de
transport dalta velocitat, a Barcelona, oferint distncies en temps gaireb de transport metropolit o la complementarietat dinstallacions com el port de Tarragona o el mateix aeroport dAlguaire amb les de la zona metropolitana dibuixa amb traos clars la hiptesi duna Catalunya
ciutat situada en un espai geogrfic i geopoltic privilegiat i amb un gran creixement a la vista.
Si ho sabem aprofitar tot plegat, loportunitat ser fantstica tant per al pas com per a la seua
capital.
I per aix la resta del Principat ha de ser conscient del paper enorme, de locomotora de tracci, que Barcelona pot jugar i ha de jugar. Dit curt i ras: la visibilitat internacional de la capital de
Catalunya s un dels principals actius que tenim tots plegats.
Els capricis de la histria han volgut a ms que Barcelona, i a travs seu Catalunya, arriben
a lestat propi en un moment simplement ideal, nic. El fet que el comer internacional shaja
desplaat de les rutes de lAtlntic Nord a les rutes dsia ens converteix ara en la porta dEuropa
382
LLIBRE BLANC
que mai no havien pogut estar. Una porta que s complementria tamb pel que fa als fluxos
nord-sud, per la relaci entre Europa i el Magrib, entre Europa i frica, relaci reconeguda amb
la seu permanent de la Uni per la Mediterrnia. Amb aquests dos eixos degudament potenciats, Barcelona, i a travs seu Catalunya, poden ser la gran intersecci geogrfica del segle xxi a
Europa. Per per a aconseguir-ho hem de deixar de perdre el temps en defensar les obvietats i s
per aix que ens cal un estat propi, capa dordenar i treuren fruit daquesta magnfica oportunitat. No podem tornar a quedar encallats pels interessos daltri. No podem seguir hipotecant la
nostra capacitat econmica, poltica i social noms per la voluntat poltica dels altres.
Per dur a terme aquesta tasca Barcelona necessita de forma imperiosa mantenir-se com una
ciutat oberta, plural, acollidora, capa doferir oportunitats a tothom vinga don vinga, capa
descoltar, capa dintegrar i acollir, capa de fer fcil la vida de qualsevol persona que la vulga
compartir amb nosaltres. I cal remarcar en aquest sentit i per tant les millors tradicions de la
ciutat. Barcelona pot ser i ha de ser all que ja va ser a ledat mitjana. All que altres ciutats, com
Alexandria, Esmirna o Beirut van ser fins no fa pas tant el Mediterrani oriental: ports oberts al
mn, respectuosos amb la diferncia, atents a les novetats, fascinats pel progrs.
Com va passar en aquestes ciutats ser inevitable un cert xoc didentitats. s inevitable. La
relaci entre una ciutat oberta i de barreja i un rerepas que la necessita prpia i slida en la seua
referncia de capital no sempre s una relaci senzilla. Per ens s imprescindible que siga aix.
Entre altres coses perqu com ms internacional i ms oberta s una ciutat ms fcil s que
faa de delta per la prpia cultura, despai on desemboquen totes les energies del seu mbit
cultural i des don penetren al mar de la globalitat. Al segle xxi cap cultura no pot sobreviure
si no s global i si no t voluntat de ser global. I ser la cultura duna de les ciutats globals s precisament una de les millors possibilitats que tenim de fer efectiu aix. La cultura catalana, una
cultura demogrficament reduda per molt rica i moderna, necessita daparadors per a poder
mostrar-se al mn, que la facen ser competitiva. I no hi ha cap operador imaginable millor que el
fet que la prpia capital siga una de les ciutats universals de referncia. En aix tenim la sort que
envegen pasos atractius i decents com Dinamarca, com Eslovnia, com Finlndia. Descobrir
Barcelona s un anhel que avui en dia s a les ments i els projectes de milions de persones darreu
del mn. I descobrint Barcelona aquesta gent t ara ja la possibilitat de descobrir Catalunya i la
tindr encara ms quan siga la capital del seu propi estat.
Barcelona com a delta de la catalanitat

El vehicle, la forma ms directa que la cultura catalana, leconomia catalana o qualsevol altre
aspecte de la nostra societat puga tenir per a ser present en la globalitzaci s sens dubte la
mateixa Barcelona. Latracci global que Barcelona exerceix atreu les altres cultures i pasos cap
a la catalanitat. Els escriptors catalans sn presentats sovint quan es tradueixen a les altres llenges com escriptors de Barcelona. Vist de lluny qu s Josep Pla tradut a Amrica, sin un autor
de Barcelona? I de qu parla The Gray Notebook, sin de les coses que fa la gent de Barcelona,
a Barcelona o a lEmpord? I quina s la millor forma de plantejar avui en dia el llanament
duna app, sin llanar-la en el frum principal de la indstria de la mobilitat, que cada any t
lloc a Barcelona? Les empreses tecnolgiques catalanes, aquesta trama impressionant de petites
empreses que omplen els pisos de lEixample i els baixos del Poble Nou, tenen al Mobile World
Congress unes oportunitats que serien impensables des de qualsevol punt de vista si el certamen
383
no es fes a Barcelona. I qu hem de dir de latracci turstica evident de la ciutat? La Barcelona

objecte turstic, amb tot i els maldecaps que provoca, crea atracci cap a totes les seues formes de
vida, cap a tot el que passa dins seu. Ho hem vist a les pantalles de cinema i als camps de futbol.
Imaginem-ho al revs. Imaginem Catalunya sense cap ciutat global i copsarem de forma
rpida les dificultats que qualsevol manifestaci de la vida del pas haurien dafrontar aleshores.
La brometa fcil i lacudit antropolgic sembla que per sort han estat esborrats. Els darrers
anys hem assistit a una recuperaci evident de la confiana mtua entre Barcelona i Catalunya,
entre Catalunya i Barcelona. Els intents denfrontar les dues realitats han fracassat estrepitosament. El fet que Barcelona, des de la consulta popular, shaja convertit en la capital de la independncia, en la capital del moviment independentista, ha estat un blsam per al rerepas. I ning,
de forma sensata, podr dir que aix ha significat cap classe de tancament per a Barcelona.
Ben al contrari: tots els indicadors mostren una notable millora. Barcelona ha estat capa
dassumir el seu paper de capital poltica del pas sense que ni una sola dada porte a pensar que
aix ha tingut cap conseqncia negativa pel seu posicionament com a ciutat global. De laugment vertigins de destinacions des de laeroport del Prat al colossal increment de la inversi
estrangera els darrers anys tot sn bones notcies per al doble procs: Barcelona ha sabut ser la
capital de la independncia de Catalunya al mateix temps que reforava el seu paper de ciutat
global i ho feia compatible.
Per fins ara Barcelona dalguna manera era una ciutat opaca. Per molts visitants estrangers
la identificaci dels topnims Barcelona i Espanya era molt ms senzilla qu no del topnim
Catalunya. Tot aix ha canviat rpidament tamb. Lenorme quantitat de notcies als diaris i les
televisions del mn han aclarit conceptes amb una velocitat digne de ser remarcada. Lacci poltica de lAjuntament tamb ha significat un canvi notable en aquesta legislatura. La catalanitat
ha estat reivindicada com un tret clau i amb normalitat. Cosa que de retop ens ha portat a veure
com grans empreses multinacionals adoptaven smbols de la cultura popular catalana, com ara
els castellers o els correfocs.
Barcelona ha de reforar aquesta capacitat densenyar Catalunya al mn. Ning no ho pot fer
millor. Ning no pot presentar-la duna forma ms atractiva. Per a fer-ho, a ms, no cal tensar
cap situaci ni esquivar cap debat. Noms cal normalitat. Totes les ciutats globals del mn sn
globals des dun cor profundament local. La ciutat neutra, seca, s una ciutat irrellevant. Les
ciutats que triomfen en la globalitzaci ho fan des de lorgull del model propi i amb una notable
crrega de genunitat. Barcelona ha de saber doncs potenciar tot el seu espai cultural i nacional
propi. I aix va ms enll del Principat per abraar tot el conjunt dels Pasos Catalans. Les activitats culturals i econmiques, les indstries, el transport, el lleure i en general tot all del nostre
pas que es puga compartir ha de veure en Barcelona la seua gran plataforma de llanament
global.
Un dibuix geopoltic per a Barcelona

Finalment la dimensi europea. Desprs de la independncia, durant anys, Barcelona tindr
encara una dimensi espanyola que no podrem negligir. Contra el que s lopini habitual, cal
aclarir que la independncia no s un tall sobtat sin una transici molt suau. Tan suau que si b
al cap de deu anys tot s clar no ho s ni de bon tros al cap de tres mesos. Per difcil dentendre
384
LLIBRE BLANC
que resulta, cal tenir clar que durant un perode de temps ser possible viure a la Barcelona ja
capital de la Catalunya independent i viure-hi com si estigueres visquent a Espanya.
Amb el pas del temps, per, aquesta frenada anir sent cada cop menys visible i aix permetr
a Catalunya i a Barcelona en particular obrir una mirada al seu entorn per a traar un nou dibuix
geopoltic, lespai i la dimensi del qual siga ja ntidament propi. I a parer meu hi haur quatre
grans espais que es sobreposaran lun sobre laltre i que caldr comenar a tenir en compte ja.
Hi haur evidentment lespai espanyol. El conjunt de relacions de tot tipus entre Catalunya
i Espanya no sesvair de la nit al mat. Ni mai. Potser passar com va passar entre Txquia i
Eslovquia, que hi haur una interrupci momentnia per a recuperar-se desprs. En aquest
espai de relaci amb Espanya, Barcelona haur de tenir un inters especial com a capital cultural
dels Pasos Catalans, ats que la major part dels quals seguiran formant part de lEstat espanyol.
Lespai espanyol podria ampliar-se amb Portugal, aprofitant-se de la cordialitat histrica entre
les nacions dels dos costats martims de la Pennsula.
Al costat daquest espai hi haur, per, all que als anys trenta sanomenava lespai meridional, bsicament les terres occitanes i el nord dItlia. Avui entre Madrid, Pars i Roma hi ha un
espai vastssim sense capitals que de sobte ser subvertit per la presncia de Barcelona. Durant
segles aquestes terres i aquests poblacions shan acostumat a tenir estats absents o llunyans i
Barcelona podria treuren un gran profit daix, si sap jugar b les seues cartes.
Un tercer espai geopoltic que des de Barcelona caldria tenir en compte s el de les illes, lespai
del mar catal, amb les Balears i Pitises, amb Crsega, Sardenya i fins i tot Siclia. El mar ha
perdut bona part del seu paper central en les nostres vides, per hi ha indicis evidents que sest
recuperant. I si aix s aix, Barcelona ha de pensar en el seu mar i aquest, naturalment, sempre
ha incls aquests territoris. Bastir relacions comercials, culturals, socials i institucionals des del
respecte i la cooperaci ser sens dubte en inters de tots.
Finalment, per acabar de dibuixar els eixos geopoltics de Barcelona com a capital de la Catalunya global, cal referir-se a lespai nord-afric. I fer-ho des duna percepci nova. No noms
des de la geografia del trnsit, indiscutible. Sin tamb des del pont social i cultural que poden
bastir els ciutadans catalans dorigen magreb i afric. Els amazics, els rabs, els senegalesos o els
gambians, poden aportar i aporten molt a Catalunya, tamb el coneixement i la comprensi real
i immediata duna regi capital per al nostre futur. I com a ciutadans de la repblica catalana
podrien ser uns agents clau per a obrir el nostre pas als seus i a linrevs. frica s un continent
en creixement que espera iniciatives que lesperonen i el facen avanar. Una mirada catalana en
aquest sentit podria ser una aposta de molt profit per a tots.
Conclusi
Barcelona s una ciutat global i ser alhora la capital de la repblica catalana. El seu futur est
molt en el fet que spiga harmonitzar les dues condicions. En la mesura que el pas assumisca
la seua singularitat i en la mesura que Barcelona spiga exercir de delta de la catalanitat. Sense
perdre de vista en cap cas els grans eixos geopoltics que ens envolten i sobre els quals ens caldr
tenir mirada i pensament propi.
385
Es fa capital
caminant
Isabel Sucunza
Propietria de la Llibreria Calders
On faig un reps de la Barcelona que vaig conixer

entrant per la Diagonal
i que desprs he anat coneixent a peu.
386
LLIBRE BLANC
ix, ja ho veuran, sn una espcie de notes dun passejant. Dun o de diversos, perqu els
passejos es fan en primera persona o escoltant, llegint o observant els dels altres. Lrea
del passeig s Barcelona, el punt de vista s laltura dels ulls (encara que de vegades miro cap
amunt o pujo per mirar des dall). Aix est explicat a escala 1:1 perqu el passejant mesura
les distncies en passos o en recorreguts visuals si fa el passeig en cotxe o en autobs. Aix est
explicat en present i en passat, perqu crec que la Barcelona que ser vindr de la dara i de la
dabans. Daix no sen pot dir un exercici dimaginaci, perqu la ciutat que seguir aquesta,
arribi o no a ser capital, ser simplement una projecci.
De la introducci (que sempre s en passat)

A Barcelona, el que era capital era venir-hi.
Tenem vint anys i rem de provncies. Duna, en concret: Navarra. Acabvem de sortir de la
universitat; estvem en aquest punt de la vida en qu se tacaba el pla predeterminat; aquell que
diu collegi-institut-universitat i que acaba amb treballar, sent treballar la indefinici; val a
dir que eren els anys en qu comenava a acabar-se la lgica nominativa, la dels ttols que donaven nom a les professions que acabaven donant, al seu torn, nom a la vida. Un podia haver anat
reduint la cosa, tallant les branques dels camins si tiraves cap a lletres, redues a la meitat les
opcions que tenies al davant a lEGB; si et ficaves a pures, una altra vegada a la meitat les opcions
del curs anterior i, quan arribaves a la carrera, et ficaves a periodisme i ja est: tot fora, excepte el
que eres a partir daleshores: periodista. All sacabava, dic, i comenava el temps en qu, un cop
al final periodista, advocat, traductor, set tornava a ramificar tot: cambrer, monitor descola infantil, venedor dassegurances... Per tant, venir a Barcelona o a Madrid era capital perqu
semblava que eren els llocs on ms possibilitats hi havia de ser noms una cosa, de ser noms tu.
Tenem vint anys i els de la provncia rem els que havem de triar cap on marxvem, perqu
quedar-se no era una opci. Guanyava Madrid de llarg: si rem cinquanta, quaranta tiraven cap
all: era la capital, nosaltres rem periodistes i aquella era lpoca de proliferaci de mitjans de
comunicaci privats, quan els mitjans privats encara semblaven voler dir una mica llibertat
i tots tenien la central all. Si Madrid era anar a treballar, Barcelona era emigrar. Si Madrid
era Busquem un pis junts?, Barcelona era Ens vindrs a veure a la capital?, primer perqu
tothom seria a Madrid i sempre visita qui est en minoria, i segon perqu Barcelona era noms
provncia.
Catalunya, quatre: Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona.
Madrid, en canvi: Madrid.
I venem de Pamplona.
Navarra: Pamplona.
I Pamplona, aleshores, no passava de poble.
Un poble, Pamplona
Pamplona s xovinista. Tota Navarra s la Frana de Europa; la Prsia dsia. Hi ha els Furs i
hi ha el camp de futbol al qual van canviar el nom: es deia com el riu que passa pel costat, per,
com que era massa petit, van decidir que passs a tenir un nom gran: Reyno de Navarra, amb
387
y, que s com all, i noms all, sescriuen Leyre i Josemary. Navarra t, ara no dir res de nou,
un govern de merda, de robatori i de corrupci; encara que sembla que mai no ho ser tant perqu lavantatge fiscal dall no deixa de ser una cosa compartida si em senten els navarristes
com cal, em vindran amb la llei foral a la m com qui et vindria amb lEstatut. Navarra t una
manera molt peculiar de marcar frontera: Navarra s Euskadi? No, perdona: Euskadi s Navarra;
leuskera ve daqu, de les muntanyes navarreses i denlloc ms; per tel regalem, ve, perqu no
volem saber res de vosaltres; i totes aquestes ikastoles que veus, les vam muntar per recordar-te
que era nostre, daqu, de la capital.
La capital que ara hem quedat que s poble.
Lexercici de qui marxava de Pamplona era el de baixar del burro. No era com anar-sen del
poble, no era com haver-se criat en una ciutat de provncies per anar a la capital. La capital ja era
Pamplona. De capitals, capitals, geogrficament, en solitari, si ho miren, nhi ha sis: Pamplona,
Oviedo, Santander, Mrcia, Logronyo i Madrid, que en sn dues: Pamplona i Madrid, una pels
Furs i laltra pel pas. Barcelona, no. O sigui que, tornant a all dabans: Ten vas a Barcelona?
Ens vindrs a veure a la capital? .
Aix doncs, vam venir a Barcelona

Entrant per la Diagonal en cotxe, un se sent petit. Potser no tant com entrant a Bucarest. Quan
Ceaucescu va decidir que una capital europea, per ser-ho, havia de tenir, entre altres coses, una
gran avinguda, va ampliar la de la seva el bulevard de la Unificaci fins a fer-la un metre
ms ampla que els Camps Elisis, s a dir, una altra gran avinguda duna altra gran capital. Com
que tamb necessitava un riu important que travesss la ciutat, Ceausescu va pensar que b, per
proximitat, era el Danubi: el va canalitzar per desviar-lo pel centre mateix de la ciutat.
A lpoca de Ceaucescu, ser capital era ser Pars.
Barcelona no s Pars
A Barcelona no hi ha una avinguda que regeixi; fins i tot la Diagonal t la seva resposta geogrfica al Parallel, la seva resposta palatina al passeig de Grcia. Les rondes Litoral, del Mig i de
Dalt shan encarregat de fer que all que s ample no sigui de vianants, s a dir, que no sigui
de les persones. Tampoc no hi ha un riu que banyi el centre. S que nhi ha, en canvi, dos que
parentesitzen (de parntesi) la ciutat a banda i banda, per un que la travessi pel centre, no. Per
tant, el que marca en un primer moment la gran avinguda de la ciutat no s ni amplada ni cabal
hidrogrfic: sn les torres de la Caixa.
B: de comunista, aquesta capital, no en deu ser. Dacord que s un anacronisme, aix del
comunisme, per se suposa que he de projectar aqu una imatge daquesta ciutat sent capital i,
si abans hi entrava des de Pamplona, ara hi entro des dEuropa i fent una mica dhistria dels
tpics continentals. Ja hi arribar.
Les torres de la Caixa, deia. I el Palau de Congressos. I ledifici de lEditorial Planeta. I el
Palau Reial dels reis dEspanya. Tot aix marca lentrada per la Diagonal, que ser lavinguda de
la capital. Amb aquests referents, s difcil imaginar una Barcelona capital catalana. Tenim banc,
negoci, palau i fins i tot, sabent-ho (que no queda a primera vista), camp de futbol tamb entrant
388
LLIBRE BLANC
per la Diagonal; per de catalana, catalana, aquesta quarteta de conceptes, dedificis, diguem que
no ns. De capital, s: sumin-li alguna seu de conselleria i ja ho tenen. La de Medi Ambient, per
exemple, s a Diagonal, 523. Ho s perqu fa molts anys, amb un xicot ecologista que vaig tenir,
hi vaig anar una nit a cridar consignes que demanaven la dimissi de Felip Puig, que era llavors
el conseller. (Incs: som uns quants els que podrem recitar de memria la biografia poltica de
Puig fent la llista de manifestacions en contra seu a qu hem assistit). Per tant, tenim ministeri i
ministre. Catalans. Anem b.
Anem b? No s si en contra dalguna cosa es fa capitalitat, per de pas, s que sen fa, per molt
que ara vulguin disfressar-ho tot de cosa noms positiva que tamb ho s, perqu reconeguem-ho: sense enemic, un no arriba a ser ni la meitat del que pot ser. Hi ha llargs estudis sobre el
tema, hi ha fins i tot vides de grans homes que corroboren aquesta asseveraci que acabo de fer. I,
ara que ho penso, hem cridat bastant per la Diagonal. Sumin-li, a aquell dia de la Conselleria de
Medi Ambient, el dia de lencerclem la Caixa de fa uns mesos, un Catalunya-Euskadi al Nou
Camp a qu vaig anar fa uns anys vestida de verd, blanc i vermell, i el grapat de queixes i laments
que mhan sortit de la boca davant la salvatge concentraci editorial, potser no fsicament davant
de ledifici de Planeta, per s a les xarxes socials i en innumerables terrasses, prenent cerveses amb
amics del sector quan la llonganissa de piuladors havia arribat a ser tan llarga que alg havia acabat
convocant una reuni no virtual. Per tant, s que ens hem definit fora com a poble entrant, sortint
o simplement movent-nos o quedant-nos quiets a la Diagonal. I mhavia proms a mi mateixa no
posar-me populista, per no ho podr evitar. Perqu vaig donant voltes, amb tanta geografia, urbanisme, histria i poltica, per s que per a mi, capital o no, la Barcelona de deb, la que tinc al cap,
s la del ciutad del carrer. Perqu, qu fa ciutat? El ciutad. Doncs som-hi.
Barcelona a peu de carrer

Caminant sen manifesten un, cinc mil o cinquanta mil segons qui ho expliqui. I veient qui ho
explica o com ho explica, que si helicpters, que si fotos, sempre sembla que els del carrer ho
han vist millor. De veure Barcelona des del carrer, a mi, men va ensenyar Fernando Atienza, per
exemple, el protagonista de la trilogia watusiana de Francisco Casavella, que comenava el dia
al Tibidabo envoltat de la flor i nata de la poltica i lempresa local i lacabava a la Barceloneta,
havent passat abans per Montjuc quan aquell vessant que ara s el Poble-sec eren barraques, pel
Gtic quan era dels vens, per aquella zona de lEixample (esquerre) que eren tot puticlubs ms o
menys de luxe, aix s. Men van ensenyar tamb tants altres protagonistes igualment casavellians: aquells que travessaven el Raval de terrat en terrat, quan a lalcalde de torn encara no li havia
donat per fer un Ceaucescu a escala inventant aquesta altra rambla que s una rplica parallela
geogrfica de la de sempre; tan poca s la imaginaci urbanstica a Barcelona que sembla que
tot ha danar en parallel o en perpendicular a all que ja hi ha. Parlo de la rambla del Raval, que
ara, a ms, tamb vol ser una cpia parallela turstica de laltra. Des del carrer veuen tamb Barcelona els personatges de Vzquez Montalbn i els dEduardo Mendoza, quan es posa vazquezmontalbani i es decideix a baixar al barri Xino; des del carrer, des de la finestra dun autobs
i baixant tamb a la part vella, ens explica Barcelona Marc, el protagonista de Mster Evasi, de
Blai Bonet; pujant a peu borratxo per Muntaner ens lexplica el de Dies felios a la pres, de Mart
Sales; i caminant en perpendicular a tots ells des del Poble-sec que ja no s barraques fins a la
Barceloneta, per acabar a Fort Pienc, ens lexplica Adri Pujol en el seu Picadura de Barcelona,
389
que tamb fa parallelismes per satreveix a disparar ms lluny en dibuixar-los amb referncia
a lEmpord abans que amb referncia a solament tres carrers ms enll. Rodoreda tamb ens
fa una Barcelona a peu de carrer en la pell de la Colometa, quan la fa baixar per aquell Gran de
Grcia de coloms, envelats i tramvies; i Mars, quan no baixa del Carmel; i Prez Andjar, quan
va llegint cmics durant tot el viatge tamb en autobs, des del centre, des de la universitat, fins
a Sant Adri de Bess; en autobs, s, igual que Marc el de Blai Bonet, el de Mr. Evasi. Pla ens
ensenya tamb la Rambla des del punt de vista del passejant, igual que Enric Vila; i Sagarra ens
passeja a bon ritme des del palauet familiar del Born fins al collegi, que s a tocar dUrquinaona.
Totes aquestes sn les barcelones que hi haur sota del punt gros que pintaran al mapa per situar-la i identificar-la com a capital. Perqu Barcelona s la ciutat que fa Atienza corrent pel Born,
la que fa Pujol comprant al pakistans de torn dues cerveses i enterrant-ne una a la sorra de la
Barceloneta perqu no sescalfi gaire fins que se la prengui desprs. Tamb s Barcelona la de les
rumbes que es canten als terrats les nits destiu, la de les reunions de peixos grossos camuflades
de festa infantil a la porta del Tibidabo, la de les perruqueries de vs a saber qu o qui que no
tanquen mai a la nit al Raval i la de les batudes sense previ avs als bars del carrer dEn Robador.
Tamb la de la Filmoteca nova. I la de la guerra perqu el Bread and Butter i la passarella nos-qu no sen vagin daqu, si s que encara no se nhan anat. La de la lluita sense quarter per
aconseguir que totes les companyies aries decideixin que aquest i no un altre s el millor dest o
que s el millor lloc per fer escala abans o desprs de volar els milers de quilmetres que els seus
avions hagin de volar per anar a qualsevol altre lloc. Shan fixat alguna vegada en els mapes de
vols de les companyies que surten, arriben o simplement passen per les ciutats dEuropa? Totes
les capitals semblen el puntet dun daquells focs artificials que ja ha acabat de pujar i de sobte
esclata i es ramifica: alguns fan palmeres de colors i altres, simplement, una mena de cua de
cavall, cap amunt i noms cap a un costat si sn just a lextrem dall on no interessa anar.
Sn ms fiables per saber qu s capital o no aquests mapes de trnsit aeri que les fotografies
nocturnes preses des de lespai, per exemple, amb aquestes concentracions de llum que indiquen
ben fort que s de nit, per no tant, a Londres o Pars, per tamb a Las Vegas o a Nova York, i de
capitals, aquestes dues ltimes, res. O s? Perqu, qu s capital? Capital administrativa s aquella
on vas a fer-te el DNI, aquella on es reuneixen els peixos grossos (com en el Watusi de Casavella)
i on se signen els negocis a gran escala; eren aquelles on arribaven els vaixells o els trens amb el
millor peix (com al Madrid de Franco), amb la millor carn, amb la millor fruita que mai, mai
es fabrica a la capital. La capital s el quilmetre zero que no t al mercat res a oferir que sigui
de quilmetre zero, noms nmeros que sota cap concepte poden ser el zero, perqu a la capital
desapareixes si ets un zero. O sigui que mirin, aquesta cosa de capital ja la t, Barcelona: es diu
Fira de Barcelona, es diu hotel Hilton Diagonal Mar, es diu Port de Barcelona i es diu Mercadona.
Es diu tamb Aeroport del Prat, ho veuen? Els llums del mapa aeri brillant pertot arreu. Anem b.
Anem b?
El Port de Barcelona i les llums del mapa aeri. Els creuers de deu pisos daltura. LAerobs, carssim; de metro a laeroport, no nhi ha. Una vegada, un amic que macostava en cotxe a casa,
mentre estvem aturats en un semfor gaireb a laltura de Colom, em va dir: Veus aquest vaixell daqu? Doncs t ascensors i casa teva, no. Jo li vaig dir que segur que tamb tenia piscina i
cap de les nostres cases tampoc, per que, fet i fet, per a qu. La capital del turisme. Han provat
390
LLIBRE BLANC
vosts de muntar un negoci aqu no sent una cadena dhotels, no sent una botigueta de records?
Benvinguts al malson dels permisos, els horaris restrictius i els jocs dendevinalles amb el funcionari de torn de lAjuntament del barri. Puc posar una terrassa? Puc muntar un bar? No i no.
Doncs qu puc muntar? Aquesta informaci no la puc donar perqu no la tinc, per si vol obrir
aquest diumenge, endavant, que arriba un creuer amb cinquanta mil alemanys a la ciutat. Barcelona, la capital on un va a fer-se el DNI i uns altres a ensenyar el passaport. Una capital que s
molt capital del turisme. Destinaci turstica en qu ja no cal adaptar-se a un canvi de moneda
si vns de fora, per s adaptar-se als nous preus si no vns denlloc. I a una nova esttica i a un
nou horari de son si tens un irish pub sota de casa i a una nova concentraci de gent per una
vorera que sempre acaba sent massa estreta. Massa estreta per a cinquanta japonesos els que
caben en un autobs i un guia amb carpeta, un paraigua tancat alat i un micro enganxat a
la galta. Les voreres ja les estan eixamplant al Parallel perqu a la Rambla ja no els cap el que hi
ha dins dels autobusos. I qu veuran tots aquests al Parallel? B, per descomptat, la Bella Dorita,
que tamb s Barcelona i tamb era una artista del carrer, no? A la Bella Dorita caldr fer-li una
disfressa; caldr fer-ne una a tot el Parallel: vinga a omplir-lo de places, perqu ara, al Parallel,
puc muntar-hi una terrassa? Puc muntar-hi un bar? S i s. I podr obrir cada diumenge, tamb.
I pensi a ms que hi ha poques botigues de records, pocs hotels. s vost una gran cadena hotelera internacional? Doncs passi per aqu, que aquest edifici sens ha quedat buit des que ens est
vencent el termini aquell que es va inventar Boyer, aquell ministre de laltra capital, la capital de
quan nosaltres ni ens imaginvem sent capital.
No s broma, tot aix: a la Ronda de Sant Pau han sortit senyals de circulaci per a vianants.
Indiquen on hi ha el Mercat de Sant Antoni, com si ja no ho sabs tot el barri, i estan posades just
davant del nou Burger King, a la cantonada on es reuneixen cada nit els gitanos de la Cera, els
de Peret. Tamb fa capital un Burger King, i en aquest barri encara no nhi havia cap. A Bucarest
(una altra vegada) s que nhi ha: aquell no sel inventar Ceaucescu, per s que el van posar quan
per fi es va morir ell, al final de lavinguda aquella que els explicava la que fa un metre ms
damplada que els Elisis. B, sn diferents maneres de fer capital: eixamplar avingudes (tengui
a Barcelona) i obrir locals de fast food (tengui ara tamb). I els gitanos? Els gitanos tamb feien
capital i ara, a ms, sopen al Burguer King. Qu ms vols? a marche.
Potser les capitals comencen a nixer daquesta manera que els explicar ara: els gitanos arribaven a la capital des de diferents pobles i sinstallaven en diferents barris, per famlies, per
amics; i estaven barallats entre ells: els de Grcia per una banda i els de la Cera per una altra.
Aix feia molt capital: gent de diferents llocs o del mateix que arriba i es baralla: s com tenir
dos pobles dins dun de ms gran. I a Barcelona nhi ha uns quants ms: el dels andalusos emigrats, el dels daqu de tota la vida, per els rics, el dels daqu de tota la vida, per els pobres. Ara
segueixen els rics daqu, segueixen els gitanos dall, segueixen els que han vingut de fora dall
o els daquell altre all. I els turistes pertot. I tots, abans o desprs, ja ho hem dit, acaben fitxant
al Burger King. I el mercat (el de Sant Antoni, el de Santa Caterina, el de la Boqueria...) tamb
sacaba burgerkingitzant: sucs preparats, macednies en tupper ... tot ready to go, tot fast food.
Gran gresol, la capital.
I ara penso que potser mestic embolicant amb qestions micro, que potser no era aquesta la
idea daquesta mirada al futur de Barcelona que mhavien encarregat escriure, per s que, com
gaireb cada dia, acabo desmorzar amb la notcia dun altre lloc de responsabilitat al capdavant
dun equipament cultural de la ciutat atorgat altre cop a un altre dels de sempre, daquells qui
391
sempre guanyen els premis, dels qui sempre surten a la foto. Mirin: mhan demanat que escrigui
sobre un punt gros dibuixat en un mapa a escala 1:100.000 i jo sempre escric a escala 1:1, no ho
puc evitar. Visc a dos carrers del Mercat de Sant Antoni, treballo tamb a dos del Parallel a les
tardes i a un de la Pedrera als matins, entro amb cotxe per la Diagonal quan vinc de Pamplona
i, quan vaig a laeroport, evito agafar lAerobs. I, a sobre, la Barcelona que escric, lescric des de
tota aquesta quotidianitat que els acabo dapuntar. I passa que aix daquests nomenaments entre
vens, en petit comit, em semblen sempre tan a escala 1:1, per tant, que em costa de creure que
aix faci capitalitat. Em semblen de tendncia general cap al petitisme, a no mirar ms enll, a
aprofitar la gent que tenim a m sense tenir en compte que, si volem que aquest llibre blanc que
tenim aqu no es quedi en un exercici de mera ficci, Barcelona haur de ser capital i, per tant,
els seus centres culturals hauran de ser els duna capital, no pas del poble dels de sempre, el dels
que van acabar seguint barallats quan van arribar aqu, aquests que ara sopen al Burger King.
Concloguem, que ja s hora

Barcelona, capital o no, saprn a peu.
El terme capital s una denominaci geopoltica ms que qualsevol altra cosa: comporta
unes connotacions, unes pressuposicions, una consideraci fins i tot de cert nivell internacional.
Que Barcelona ara aspiri a ser-ho s una raresa, igual que s una raresa per molt coherent que
sigui que Catalunya aspiri a ser pas; sense parar-se a pensar gaire, quantes ciutats podrem
enumerar que recentment hagin ascendit, diguem-ne, al ritme de capital? Es pot arribar a ser
seu dels Jocs Olmpics, seu dun Mundial de futbol, seu del Frum de les Cultures, seu de la prxima passarella de moda radical extreme acabada darribar de Berln (una altra no-capital que
juga a ser-ho) o seu de la final del campionat de velocitat fent el cub de Rubik; tot aix amb ms
o menys acceptaci ciutadana. Es pot fer aquest o aquell mrit per tal daconseguir tot all que
suposi un canvi de ritme, un canvi dels temes dels quals es parla al carrer; ens creuarem, passejant, amb gent que abans no era aqu, resultar que avui no podrem creuar aquell carrer perqu
lhan tallat perqu hi passi una cursa, perqu han muntat una carpa aqu, perqu tindrem el
barri collapsat perqu sha acabat un partit o qualsevol cosa semblant. Tot aix a qu sol aspirar
una ciutat, per, dura sempre tan sols uns dies perqu, dins de la normalitat, les ciutats aspiren
conscientment noms a coses peremptries.
No s aix el que passar quan Barcelona sigui capital. Parlarem daquests temes quan ens
creuem amb els mateixos vens, seguirem passejant per la nostra ruta habitual, ens costar el
mateix anar a treballar els dilluns, ens seguirem queixant quan ens apugin els impostos i alegrant-nos (uns ms que altres) quan ens encarreguin ser seu dun Mundial.
Per aix els he explicat, ja no s si per aquest ordre, com sarriba a Barcelona des de Pamplona,
com sortim a manifestar-nos per la Diagonal, com arriben els turistes, com per a ells, si cal,
samplia el Parallel, com s de difcil muntar un negoci, com es passejaven per aqu els personatges que es van inventar escriptors que ja no hi sn o que comencen a ser-hi ara: perqu ens
manifestarem igual, arribaran igual, sampliaran igual, muntarem els negocis igual i sobretot ens
passejarem: ens passejarem exactament igual, per la Barcelona capital.
392
LLIBRE BLANC
Els efectes
de capitalitat
de Barcelona
sobre les
infraestructures
i el seu
finanament
Mateu Turr
Catedrtic de Transport, Universitat Politcnica de Catalunya, i director honorari del Banc Europeu dInversions
394
LLIBRE BLANC
na ciutat no pot funcionar sense infraestructures de tota mena vinculades al transport, el

medi ambient, lenergia o les telecomunicacions, ni sense grans equipaments ds pblic
(escolars, sanitaris, esportius, etc.). La pregunta que ens podem fer sobre les infraestructures de
Barcelona s quantes en calen, quina qualitat han de tenir i, en el nostre cas, si el fet desdevenir
capital dun nou estat pot implicar exigncies addicionals. Si fos aix, haurem de determinar
quines noves lnies dactuaci cal adoptar i, en particular, com es podrien finanar.
Els efectes de capitalitat sn mltiples, com es pot veure en aquest Llibre blanc, i nhi ha
que poden exigir actuacions en infraestructures. En el cas de Barcelona, que s ja un gran pol
datracci tant de ciutadans catalans com de milions de visitants forans, no sembla que aquestes
actuacions hagin danar molt ms enll de les que caldria preveure per mantenir la seva posici
actual com a ciutat de referncia a Europa. No es pot esperar que, pel fet desdevenir capital
estatal, la diferncia en la demanda dinfraestructures sigui gaire gran; les exigncies de canvi
raurien ms aviat en la qualitat que en la quantitat de loferta. El port, laeroport i la xarxa viria
bsica haurien de poder atendre sense gaires problemes lincrement marginal de demanda derivat de la capitalitat. Possiblement ens trobarem amb ms moviment de tipus business a laeroport,
amb ms exigncies de qualitat de les xarxes de transport pblic, de sanejament (per millorar,
sobretot, el problema de les pudors) i de TIC, per els altres elements, des del subministrament
daigua i energia fins als equipaments sanitaris, actualment tenen, en general, el nivell desitjable
per a una capital, encara que lgicament shauran danar adaptant a les necessitats creixents i a
levoluci tecnolgica. En aquest sentit, per exemple, lelectrificaci del parc de vehicles portar
a modificacions de la xarxa elctrica que ara sn difcils de preveure.
Per part del sector pblic, el repte inversor ms important per al futur, reforat per la capitalitat, provindr de la necessitat de millorar la qualitat del transport pblic. Les inversions shauran
destendre, per, a tota lrea metropolitana. El sistema ferroviari de rodalies, gestionat avui per
ADIF, i el material rodant que hi circula sn impropis duna gran ciutat europea i serien inacceptables per a una capital. En aquest sentit, la comparaci amb Madrid s ben illustrativa. Pel que
fa a la implementaci de noves tecnologies, gaireb totes tenen vincles amb les TIC. El concepte
de smart city ja est plenament integrat en els plantejaments de futur per a Barcelona de tots els
grups municipals i, amb la capitalitat, caldr simplement anar avanant en els diversos mbits.
Un gran repte s la reducci de la contaminaci atmosfrica i de la producci de CO2; un repte
que shaur dabordar, tant en cas destat propi com no, amb la impulsi del vehicle elctric, el
cotxe compartit, laparcament intelligent, etc., duna banda, i amb una poltica energtica recolzada en la producci descentralitzada de renovables, de laltra. En aquest sentit, ja que lEstat
espanyol t una poltica catastrfica en el sector energtic, lEstat catal haur de canviar totalment de paradigma i adoptar uns mecanismes de gesti energtica molt ms eficients.
Tots aquests canvis comportaran inversions que sn difcils destimar en aquests moments,
per que, essent importants, haurien de ser perfectament assumibles per a la societat barcelonina i, en part, per a tota la catalana. Cal tenir en compte, per, que moltes inversions, en temes
energtics i de les smart cities en particular, sn necessriament disperses i hauran de procedir
de les empreses privades i dels mateixos ciutadans. Certament caldr una acci pblica per tal
de planificar, regular i, en alguns casos, gestionar les infraestructures per assegurar la utilitzaci
millor dels recursos de la societat. El canvi del model de governana hauria dinfluir sobre totes
aquestes funcions, que ara vnen molt condicionades per una legislaci rgida i poc adaptada a
395
la societat actual, per no hauria dincidir gaire en les necessitats dinversi de Barcelona, que
romandrien similars a les que tindria en qualsevol cas.
En definitiva, lestat propi, ms que exigir noves infraestructures per a Barcelona que impliquin grans inversions pbliques, el que hauria de permetre s planificar-les, programar-les i
gestionar-les millor.
Dit aix, la nova situaci obligaria a replantejar-se unes qestions que tenen tamb vigncia ara:
a. Quines infraestructures corresponen al municipi de Barcelona i quines a lEstat catal? La
distinci per a les capitals entre carcter local i nacional s difcil. Caldr replantejar les relacions del municipi amb la Generalitat, tenint en compte que el tema delicat del potencial centralisme barcelon, que ara queda dilut amb la confrontaci amb Madrid, agafar amplitud
en el nou context. Ara b, el tema va ms enll de les infraestructures perqu en qestions
com el transport pblic, que rep subvencions molt fortes de la Generalitat (i avui de lEstat
espanyol, encara que hagin minvat molt), el finanament de la seva explotaci haur de ser
un tema consensuat amb el conjunt del pas.
b. Cal un estatut especial per a Barcelona, o haur de ser per a lrea metropolitana? I quina
rea metropolitana? Segons quina sigui lextensi de la nova capital poden augmentar molt
les necessitats dinfraestructures perqu la dotaci de les rees perifriques s molt inferior
a la del municipi de Barcelona. Sense entrar en el tema poltic, que s de gran profunditat, s
evident que les implicacions de les decisions administratives afectaran el plantejament que es
faci sobre la dotaci dinfraestructures.
c. El model destat del benestar actual s sostenible en el nou entorn? Els equipaments de capitalitat, com per exemple hospitals centrals o dalta especialitzaci, hauran de concentrar-se en
la capital? El servei de transport pblic, que, inevitablement, ha de tenir una qualitat ms elevada a Barcelona, haur de continuar essent subvencionat com fins ara, canviar el servei per
reduir-ne el cost o els usuaris hauran de pagar ms? El nou estat shaur de replantejar a fons
les obligacions de servei pblic en tots els sectors implicats i veure com aplica els principis de
la UE que estableixen que lusuari paga i que qui contamina paga. La poltica tarifria t
una repercussi immediata sobre la demanda i, per tant, sobre les necessitats dinfraestructures, per tamb sobre la sostenibilitat financera del sistema. Per exemple, la tarifa integrada fa
que les inversions de millora de la xarxa de transport pblic, com la lnia 9, representin molt
pocs ingressos addicionals, mentre que els costos dinversi i explotaci augmenten molt.
d. En una perspectiva de mitj termini caldr adoptar una poltica tarifria i fiscal ajustada a
les noves circumstncies. Caldr plantejar-se, en particular, com es regularan els nous serveis
pblics que saniran desenvolupant a mesura que Barcelona es converteixi en una smart city.
Fer de Barcelona una capital a la punta de la tecnologia exigir inversions importants. Per tal
de limitar la despesa pblica, per, sobretot, per assegurar leficincia de les actuacions, caldr atraure capital privat, ja que el sector pblic no t la flexibilitat necessria per adaptar-se
a un entorn tecnolgic i social gaire dinmic.
La situaci de les finances municipals s fora bona, amb un endeutament assumible, per
que convindria continuar rebaixant. Aix suposa que els ingressos es mantinguin en una lnia
ascendent, en particular si cal abordar noves inversions. Cal tenir en compte, en aquest sentit,
que la transici pot representar un perode difcil. En tot cas, latractiu de Barcelona, si hi ha una
evoluci raonable, permet esperar una recuperaci rpida i fins i tot una millora de la situaci de
396
LLIBRE BLANC
les finances municipals. La capitalitat i la disponibilitat de ms recursos per a Catalunya haurien

daccelerar les inversions productives i lactivitat econmica, que contribuirien a incrementar els
ingressos del municipi.
La independncia permetr obrir noves possibilitats de gesti de la cosa pblica. En particular hauria dafavorir el desenvolupament de noves frmules de collaboraci publicoprivada que
ara estan condicionades per la legislaci espanyola, que les entn com a concessions i no com a
autntiques associacions en les quals es comparteixen de manera eficient riscos i beneficis. En el
cas, per exemple, de les operacions de renovaci urbana, es pot pensar en la utilitzaci de mecanismes com els fons de desenvolupament urb, promoguts per la UE i el Banc Europeu dInversions (BEI), on els actors privats obtenen suport financer i de gesti del sector pblic, per actuen
en un marc molt concret que evita lespeculaci. Les experincies espanyoles daquests mecanismes mostren les dificultats dadaptaci del sistema administratiu sota el qual shan de generar.
Un dels temes que hauran de ser clarificats rpidament durant la transici s el del finanament europeu. Barcelona sha beneficiat dalgunes subvencions comunitries, per sobretot
de prstecs del BEI, que haurien de poder-se mantenir en el futur per tal de finanar les grans
inversions en infraestructures, en material mbil ferroviari, en equipaments, en grans operacions de renovaci urbana, etc., que caldr endegar. LAjuntament t ara una garantia implcita de
lEstat espanyol per als crdits del BEI, que shaur de reconvertir i que dependr de la situaci
de Catalunya en relaci amb la UE. No s imaginable que hi hagi una exclusi o, en tot cas, que
sigui llarga, de la Uni Europea; de manera que, com a molt, es pot esperar un perode curt en
qu no es pugui comptar amb el suport financer de la UE. El que s que es pot assegurar s que,
quan Catalunya pugui negociar directament amb Brusselles, es podr beneficiar millor que ara
dels instruments financers comunitaris que permeten reduir els costos de les grans inversions
dinters com, com el Corredor Mediterrani, per tamb de les inversions urbanes, en particular aquelles que sn favorables a la preservaci del medi ambient, a lestalvi energtic i a la
innovaci.
397
Barcelona es
reconeix a travs
de lurbanisme,
larquitectura
i el patrimoni
Antoni Vilanova i Omedas
Arquitecte i president de lAgrupaci dArquitectes per a la Defensa i
la Intervenci en el Patrimoni Arquitectnic (AADIPA). Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya (COAC)
398
LLIBRE BLANC
s que altres ciutats del mn, Barcelona viu de latractiu cultural duna capital que, tot i
no disposar encara daquest reconeixement oficial, sha sabut projectar internacionalment com una gran metrpoli. Un dels factors que ms han incidit en aquesta universalitzaci
ha estat linters que desperta la morfologia de la ciutat amb una situaci privilegiada, un clima
benigne, un gran dinamisme i, sobretot, els valors dun cosmopolitisme que, en sintonia amb
les seves prpies arrels, ha esdevingut capdavantera en els processos de transformaci urbana.
La ciutat participa i simplica, decididament, en els discursos sobre la modernitat, i promou un
important canvi descala, a finals del segle xix, aix com en el desenvolupament de les avantguardes culturals, al llarg dels diferents perodes creatius del segle xx.
En la seva dimensi cultural, Barcelona es reconeix a partir de la influncia expressada, en
major o menor mesura, en els diversos perodes creatius que han esdevingut al llarg de la histria. A diferncia de les grans capitals imperials europees com Viena o Sant Petersburg, desenvolupades a partir dun model concntric, amb un nic centre histric i cultural on han estat
disposats els edificis representatius de les estructures de poder, la Barcelona actual simbolitza
el policentrisme, amb una Ciutat Vella clarament identificada a partir de la seva riquesa patrimonial reconeguda a partir de les traces i les edificacions dels perodes antic i medieval, fonamentalment en convivncia amb altres punts nodals els barris que, de forma conscient i
volguda, encara mantenen la seva identitat, especialment en el desenvolupament de fets histrics
i culturals autctons.
La identitat barcelonina en la seva dinmica urbana sha anat forjant a travs dels canvis i les
transformacions associats als grans esdeveniments que ha acollit la ciutat. Aix, des de lExposici Universal de 1888, que assenyala els orgens de la ciutat moderna, fins als Jocs Olmpics de
1992, que possibiliten, com un fet estratgic, lobertura de la ciutat al mar, i passant per lExposici Internacional de 1929, amb un disseny concebut a partir de la introducci, com a novetat,
dels principis del paisatgisme a la muntanya de Montjuc, tot aix ha donat lloc i forma a una
configuraci urbana singular, capa dincorporar bona part dels referents arquitectnics, molts
daquests innovadors, que donen personalitat a la ciutat davui.En tots els casos, larquitectura
representativa, present en edificis pblics i privats, evoca els corrents artstics de cada poca,
aflorant vigor i personalitat expressada segons notables aportacions vernacles, derivades de la
utilitzaci de tcniques constructives tradicionals com, per exemple, la volta catalana.
Urbanisme i arquitectura sn dos termes inseparables en lestabliment dels valors culturals
i patrimonials de la ciutat i representen un dels mxims referents en la projecci exterior de
Barcelona. Noms com el dIldefons Cerd, Antoni Rovira i Trias, Lon Jaussely o el mateix Le
Corbusier amb el pla Maci, juntament amb figures de la talla dAntoni Gaud, Llus Domnech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llus Sert, Josep Antoni Coderch, Oriol Bohigas
o Enric Miralles, entre daltres, sn uns magnfics referents que, des de les seves aportacions
teriques i prctiques, han contribut a donar relleu i prestigi arreu.

Europa sha de reforar en el futur assumint el dinamisme de les seves grans capitals. Les ciutats
tenen un paper central, especialment en la difusi de les seves particularitats i essncies culturals que les identifiquen. Cal, doncs, impulsar aquest nou repte, en estreta collaboraci entre les
administracions i el teixit cultural i associatiu per expressar el valor del nostre patrimoni divers.
399
Barcelona ha de ser una ciutat pionera i font dinspiraci que mostri un paper actiu en la
difusi dels valors de lurbanisme, larquitectura i el patrimoni cultural. Aix, des del reconeixement de la prpia identitat, ha dinteractuar, de forma decidida, en el marc de les altres ciutats
europees capdavanteres en el desenvolupament de poltiques culturals.Contrriament a altres
ciutats, com Berln, on lestructura urbana i els principals referents de larquitectura han estat
durament castigats o fins i tot han desaparegut a causa de les guerres i la divisi segons dos
models antagnics, Barcelona ofereix una lectura lineal de la seva histria, des de les runes
romanes fins a la consolidaci de lEixample i els planejaments ms recents. Aquest s un valor
essencial que permet visionar i entendre, avui, les estructures urbanes diverses i les tipologies
arquitectniques que originriament shi van installar.
Per qu no pensem en gran sense perdre les arrels?

La formaci de la ciutat del futur, amb un nou pes poltic i administratiu, sha de portar a terme
des del reconeixement del passat, identificant els valors constitutius que lhan feta singular.
Afortunadament, lestructura morfolgica derivada dels diversos planejaments urbanstics s
present i reconeguda internacionalment, fins i tot per les persones que no sn expertes en temes
de geografia urbana. No cal, doncs, fer grans invents. El sentit de capitalitat nacional sempre
ha estat assumit entre nosaltres i s ara quan hem de fer evident aquesta realitat arreu. Ning
entendria que es desmunts el que ha estat considerat com a model Barcelona: adaptar la necessria transformaci i modernitzaci de cada perode amb respecte per les estructures essencials,
que permeten fer la lectura lineal que abans esmentava.
Certament, no entendrem la formaci de la ciutat moderna, forjada a la segona meitat del
segle xix, si no fos per limpuls de la industrialitzaci que permet portar a terme el desenvolupament urb, ple de canvis i transformacions, sense suprimir ni negar la posici preeminent de
la ciutat histrica. Grcies a aquest model de creixement, des de la ciutat medieval fins a lenderroc de les muralles de la Ciutadella, ha quedat una infinitat dedificacions, espais arqueolgics i
altres restes de gran relleu cultural que sn, alhora, testimonis de les diverses etapes histriques,
socials i econmiques que significaren levoluci i la transformaci de la ciutat. En larquitectura
podem trobar una correspondncia directa entre les diferents expressions artstiques, vinculades
estretament amb els models de societat, des dels valors artesanals associats als oficis i el mn
dels gremis fins als productes sorgits de la fabricaci seriada. En ambds casos les construccions arquitectniques reflecteixen las caracterstiques de la utilitzaci dels diversos materials i
es reconeixen en els estils imperants en lpoca. Realment sn escasses les ciutats europees que
puguin oferir aquesta continutat en la seva evoluci a travs dexemples singulars.
Les afectacions derivades de grans desastres, com guerres, incendis, terratrmols, etc., han
portat moltes vegades a la desaparici destructures urbanes antigues en ciutats que avui sn
capitals destat. Per exemple, a Berln, s difcil reconixer avui, damunt del terreny, els orgens
en la formaci de la ciutat. No hi ha, prcticament, restes arqueolgiques identificatives. A Barcelona, per, la riquesa del seu patrimoni arqueolgic sha vist ampliada, recentment, amb la
recuperaci de lestructura duna part de la ciutat del segle xviii, en el marc dun excellent contenidor com s el Mercat del Born.
En la mirada de futur cal acceptar, un cop ms, nous models de transformaci. Caldr treballar en el seu disseny tot reconeixent, per, que sn aportacions que han de mantenir un dileg,
400
LLIBRE BLANC
integrador o diferenciador, que no ha doblidar, com un valor essencial, la diversitat forjada al

llarg dels anys.
De la mateixa manera que hem acceptat que lEixample Cerd (1859) sha anat consolidant al
llarg de tres segles i ning dubta que la seva imatge grfica sintetitza, duna manera abstracta,
la identitat global i els referents arquitectnics ms coneguts de Barcelona, tamb s cert que cal
potenciar, com a valor cultural, els diversos centres histrics derivats dels antics municipis del
pla que foren annexionats, majoritriament, lany 1897. Tots ells han preservat la seva identitat,
a travs dels planejaments respectius, de larquitectura representativa o, en la personalitat i la
diversitat cultural i social.
Sota aquestes premisses Barcelona ha de mantenir, en el terreny cultural, una posici de lideratge i un referent per a tothom que vulgui conixer, de manera singular, els models de transformaci urbana, aix com larrelament de les diverses formes de larquitectura al llarg dels anys.
No s estrany, doncs, que la indstria creativa, vinculada a la marca Barcelona, ja shagi convertit
en un dels principals pilars on recolzen les bases del desenvolupament futur, en el camp econmic i cultural.
Gaireb ning, per, creu que el nou Berln, Londres o Pars existissin sense un passat reconegut en la seva prpia histria. Davant lhomogenetzaci que sest imposant en la prctica
totalitat de les capitals mundials, especialment en aspectes econmics, comercials i fins i tot
en les dinmiques culturals, Barcelona ha de mostrar la seva capitalitat, sense renunciar als
aspectes que lhan feta singular i que la personalitzen en el panorama mundial. Potser la nostra
metrpoli no esdevindr mai un gran centre bancari; per contra, per, disposa dun valor essencial, especialment en lexpressi de la configuraci urbana policntrica: la qualitat de la seva
arquitectura i la singularitat en el seu patrimoni divers com a projecci i referent del civisme, la
cultura i leducaci.
401
La inversi
estrangera
a Barcelona
Oriol Amat
Catedrtic dEconomia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra
404
LLIBRE BLANC
Introducci
arcelona s una de les zones urbanes ms atractives del mn per a la inversi estrangera.
Ha estat des de molt antic terra darribada per a persones i empreses daltres pasos interessades a comerciar i tamb a installar-shi per desenvolupar activitats econmiques. Avui dia, la
presncia a Barcelona de multinacionals daltres pasos s molt important i s un dels principals
motors de la seva economia. En aquest treball es descriuen, en primer lloc, els factors que impulsen la inversi estrangera. A continuaci, sanalitza la situaci actual de Barcelona i, finalment,
sapunten previsions sobre la seva evoluci en els propers anys en cas que Catalunya esdevingui
independent.
Factors que impulsen la inversi estrangera

Sn molts els factors que contribueixen a incrementar la inversi estrangera. Quan una multinacional es planteja invertir en una determinada localitzaci ho fa, essencialment, per rendibilitzar
les seves inversions i, normalment, aix depn de dos elements principals:
Estar ms a prop dels clients i augmentar els ingressos. Aix implica tenir en compte la
demanda dels seus productes que hi pot haver a la zona i que pot explicar linters datendre
millor els clientes. En aquests sentit, podem recordar que moltes multinacionals tracten de
ser locals, a tot el mn. Aix explica el fenomen de la glocalitzaci (terme compost per les
paraules global i local).
Millorar leficincia i reduir costos. La possibilitat de reduir costos s un altra motivaci clau
a lhora de decidir on localitzar una filial. En ser ms a prop dels clients es poden reduir determinats costos, com el transport o els aranzels, per exemple. Per, en altres casos, les raons de
pes poden ser factors com trobar-se a prop de les matries primeres, lexistncia de m dobra
menys costosa, la disponibilitat de sl a un preu adequat, lexistncia de centres dR+D o la
reducci dels costos de transport. En molts sectors econmics tamb s rellevant lexistncia
dempreses auxiliars que garanteixin el subministrament de productes i serveis amb terminis, qualitat i costos adequats. Les infraestructures de transport tamb sn clau. Aix vol dir:
existncia de port, connexions ferroviries, vols internacionals directes, autovies, etc. I tamb
infraestructures logstiques, de telecomunicacions, energtiques, per exemple.
A part dels aspectes indicats, nhi ha daltres que poden fer ms o menys atractiva una determinada localitzaci. Aix, un factor que contribueix a atraure empreses estrangeres s lexistncia
prvia daltres empreses que procedeixen del mateix pas. Lexistncia duna comunitat important de persones dun pas determinat fomenta lexistncia de serveis (collegis del pas dorigen,
associacions de directius dempreses del pas, etc.) que poden atraure ms empreses de la mateixa
procedncia.
Tamb sn decisius factors dentorn com lestabilitat poltica, la conjuntura i les perspectives
econmiques, i la legislaci (fiscal, mercantil, laboral, mediambiental, etc.), que poden afavorir
la seguretat jurdica i un ambient business friendly. I, finalment, cada cop ms poden influir
aspectes relacionats amb la qualitat de vida, com la climatologia, les condicions relacionades
amb lhabitatge, la cultura o la gastronomia, per citar-ne alguns.
405
La internacionalitzaci de Barcelona:
una histria dxit
Catalunya, i concretament lrea de Barcelona, compta amb una economia molt internacionalitzada. Com a mostra podem recordar que, amb dades del 2013, lrea de Barcelona t 40.483
empreses exportadores, s a dir, ms del 30% del total dEspanya. Aquestes empreses aconsegueixen una quota del 20% de les exportacions espanyoles. En el total de Catalunya el pes s del
26% del total de les exportacions espanyoles. Entre les empreses catalanes amb ms pes exterior
podem esmentar companyies com Gas Natural, Puig,Grifols iMango. Daltra banda, al voltant
del 50% de les exportacions catalanes sn realitzades per empreses de capital estranger (Seat,
Nissan, etc.),que tenen a Barcelona centres de fabricaci.
La internacionalitzaci de leconomia catalana ha augmentat molt en els darrers anys. Dacord
amb dades del CTESC (2014), entre els anys 1995 i 2000 les vendes de Catalunya a lestranger
equivalien a un 26% del total de les vendes de les empreses catalanes, mentre que en el perode
2008-2013 es van elevar fins al 36,1%. En canvi, les vendes a la resta dEspanya es van redur en
els mateixos perodes del 38,3% al 31,4%.
Tamb podem recordar limpacte en el sector turstic. Aix, Barcelona rep anualment 7,6
milions de turistes. El port de Barcelona s el ms important del mn, desprs del port del Carib,
en trnsit de creuers amb 2,6 passatgers lany. s lder a Europa en trnsit de vehicles i contenidors de mercaderies dalt valor afegit. La localitzaci s determinant ja que les mercaderies
procedents de lsia, si arriben a Barcelona, guanyen tres dies de travessia si hi desembarquen en
comparaci amb els ports del nord dEuropa.
En relaci amb el trnsit aeri, laeroport de Barcelona compta amb unes installacions preparades per absorbir fins a 55 milions de passatgers anuals. Laeroport rep ms de 35 milions
de passatgers i connecta amb 190 destinacions domstiques i internacionals. El 2013 i el 2014,
laeroport del Prat s el que ms rutes est posant en marxa al mn.
Per a part de la intensitat exportadora i el turisme, Barcelona s molt atractiva per als inversors estrangers, com es posa de manifest amb informes com lAttractiveness Survey Europe,
dErnst & Young (2013), que indica que Barcelona/Catalunya s la tercera regi europea en
recepci de projectes dinversi estrangera, noms per darrere de Londres i Pars. Segons el Global Cities Investment Monitor, de KPMG (2013), Barcelona s la desena rea urbana de tot el mn
ms atractiva per a la inversi estrangera. Segons el Financial Times (2014), Barcelona s la ciutat
del sud dEuropa amb ms potencial de cara al futur de la inversi estrangera.
Aquest atractiu explica que Catalunya sigui la tercera regi europea, desprs de Londres i
Irlanda, en volum dinversi estrangera. Actualment, a Catalunya hi ha prop de 6.000 empreses
amb capital estranger. Fins avui, moltes multinacionals industrials han preferit Catalunya quan
han hagut descollir localitzaci a Espanya. En canvi, les multinacionals de lmbit financer han
preferit Madrid. Per Barcelona no noms atrau la indstria, sin tamb sectors com els serveis
i les noves tecnologies. Com a exemple, podem recordar que Barcelona ha estat escollida per
seguir essent la seu del Mobile World Congress aix com la Mobile World Capital fins a lany
2018. s un fet important que est esdevenint un dinamitzador de molts projectes empresarials
relacionats amb les noves tecnologies mbils.
406
LLIBRE BLANC
La bona imatge de Barcelona/Catalunya explica que lany 2013 shagin captat 79 projectes
dempreses internacionals, que han suposat una inversi de 1.800 milions deuros i la creaci de
5.664 llocs de treball directes.
Totes aquestes evidncies posen de manifest el poder de la marca Barcelona, que fa de la ciutat
un important pol datracci per a les empreses daltres pasos.
Fortaleses i febleses de Barcelona

en matria dinversi estrangera
A part de la marca Barcelona i daltres elements que acabem dexposar, lxit de Barcelona sexplica per tot un seguit de fortaleses. Un atractiu de Barcelona s que la ciutat t 1,6 milions dhabitants, que passen a ser 4,8 milions si es considera tota la regi metropolitana. Ms del 17% dels
residents sn de nacionalitat estrangera.
Tot i que Barcelona no t matries primeres, s que ofereix m dobra qualificada a costos
competitius comparat amb molts altres pasos europeus. Aix, un altre atractiu rellevant de Barcelona s el capital hum, que est ben format en camps molt diversos. Lrea de Barcelona
compta amb vuit universitats pbliques i privades, aix com escoles de negocis dalt prestigi
amb una bona oferta en qualitat i quantitat en la majoria de disciplines. IESE i ESADE estan
considerades entre les millors del mn segons els rnquings internacionals ms prestigiosos.
Diverses de les seves universitats sn les millors dEspanya tant en recerca com en docncia. Barcelona tamb atrau talent, i aix s una de les rees dEuropa que rep ms estudiants universitaris
estrangers en el Programa Erasmus. Lexistncia duna concentraci important de m dobra i
dempreses auxiliars qualificades explica que Barcelona sigui especialment atractiva per a sectors com lagroalimentari, el txtil, el metallrgic, la indstria editorial i la indstria qumica. La
provncia de Barcelona tenia, a principis de 2014, 434.914 empreses (segons el DIRCE de lINE).
Altres atractius sn la ubicaci de Barcelona tocant a Frana (amb tren dalta velocitat i autopista) i un port martim per on entren a Europa moltes de les mercaderies que vnen de la Xina,
com ja hem indicat. Daltra banda, ms del 70% de les mercaderies que Espanya envia a Europa
per carretera passen per Barcelona.
Un altre factor que contribueix a atraure empreses estrangeres s lexistncia daltres empreses que procedeixen del mateix pas. Per exemple, a Catalunya hi tenen filials 192 empreses
japoneses, que sn el 80% de les empreses japoneses que hi ha a Espanya. Sn empreses amb
forta presncia en sectors com lelectrnic, el maquinari, el qumic i les TIC. Aix tamb passa
amb molts altres pasos: Itlia, EUA, Frana, ustria i Sussa.
Tamb sn decisius aspectes que incideixen en la qualitat de vida. En aix (climatologia,
cultura, gastronomia, disponibilitat dhabitatges, transport pblic, etc.) Barcelona t avantatges molt clars en relaci amb altres localitzacions competidores. El clima mediterrani
amb ms de 2.400 hores de sol a lany i 4 kilmetres de platges, sn elements diferencials
importants.
Per tamb hi ha febleses importants, entre les quals podem destacar les que sexpliquen a
continuaci. Per comenar, el nivell datur, que tot i ser bastant menor que el de la mitjana espanyola s encara molt important. Una altra feblesa, que s tamb una amenaa de cara al futur,
s la poltica de lEstat espanyol, que discrimina positivament Madrid en molts aspectes que
407
afecten el potencial per atraure inversi estrangera; un exemple serien les poltiques estatals que
afavoreixen laeroport de Barajas i que discriminen altres destinacions com Barcelona. La Uni
Europea fa pocs mesos va criticar lexistncia de convenis dEspanya amb altres pasos que posen
traves als vols de determinats pasos amb Barcelona, ja que obliguen a les lnies aries daquests
pasos a aterrar a Madrid.
Un altre aspecte negatiu t a veure amb lefecte capitalitat. Al llarg dels darrers anys sha
produt a Espanya, com en altres pasos, un moviment de seus cap a la capital. Alguns exemples
en aquest sentit serien els trasllats de seus dempreses com Merck, Abbott, Deutsche Bank o
Cobega, per citar-ne alguns. Per tant, no ser capital destat t inconvenients quan les empreses
escullen la seva localitzaci intentant estar a prop dels centres de poder poltic i econmic.
Tamb s una feblesa important lambient no business friendly. LEstat espanyol t avaluacions molt negatives en temes relacionats amb lambient per fer negocis. Aix, en la facilitat
per fer negocis ocupa el lloc 142 dun total de 189 pasos de tot el mn. Aquest problema t a
veure amb lexcs de trmits burocrtics per crear o desenvolupar una empresa, obtenir llicncies de construcci, termini de pagament de les administracions pbliques, etc. En aquest
sentit, ajuntaments com el de Barcelona han aconseguit millores importants en els terminis
de pagament a provedors (pagant a menys de trenta dies) o en els terminis de tramitaci de
llicncies, per la legislaci estatal i autonmica, aix com la lentitud de la justcia i els canvis
continus en el marc legal del pas, dificulten la potenciaci dun ambient ms amigable per a
lactivitat empresarial.
Impactes del procs sobiranista

en la inversi internacional
El procs independentista pot afectar el teixit empresarial de diferents maneres. A banda
dels boicots comercials, es poden produir moviments empresarials en diverses direccions, ja
que poden haver-hi deslocalitzacions, per lefecte capitalitat pot atraure altres empreses. A
la figura segent es pot visualitzar la llista de les principals empreses presents a Barcelona,
segmentades en funci de la localitzaci de la seva seu central. El procs sobiranista i una
eventual independncia de Catalunya pot ser el motor de canvis significatius en la localitzaci
de les empreses.
408
LLIBRE BLANC
Figura. Algunes de les principals empreses presents a Barcelona i provncia classificades

en funci de la ubicaci de la seu central
Empreses amb seu central
a Barcelona

a la resta dEspanya
(fora de Catalunya)

fora dEspanya
la Caixa
Endesa
Seat
Banc Sabadell
Caprabo (Eroski)
Volkswagen Audi Espaa, SA
Gas Natural
Cobega, SA
Nissan
FCC, SA
Cepsa, SA (Ferrovial)
LIDL Supermercados, SA
Mango
Nestl Espaa, SA
Compaa Espaola de Laminacin, SL
Cargill, SLU
Antonio Puig, SA
Danone, SA
Meroil, SA
BASF
Mediaproduccin, SL
Novartis
Abertis Autopistas Espaa, SA
Schneider Electric Espaa, SA
Torraspapel, SA
Media Planning Group, SA
Petromiralles 3, SL
Tech Data Espaa, SL
Gescat Vivendes en Comercialitzaci, SL
Alpiq Energa Espaa, SA
Casa Tarradellas, SA
Unilever Espaa, SA
Ercros, SA
Global Steel Wire, SA
Nexus Energa, SA
Hennes and Mauritz, SL
La Farga ROD, SL
Euromadi Ibrica, SA
Federacin Farmacutica, SCCL
Sanofi Aventis, SA
SA Damm
Ingram Micro, SL
La Farga Lacambra, SA
Condis Supermercats, SA
Lpidos Santiga, SA
Almirall, SA
Comsa, SA
Quimidroga, SA
Grupo General Cable Sistemas, SL
Grifols, SA
Deslocalitzaci dempreses
Tot i que hi ha hagut alguns casos puntuals dempreses que han anunciat que marxarien si Catalunya esdevenia independent (el Grup Planeta, per exemple), la majoria dempreses que shan
manifestat han indicat que no tenen cap intenci de marxar passi el que passi. Aquest s el cas
de moltes multinacionals (BASF, Dow, Panasonic...). Daltra banda, moltes de les empreses multinacionals que han invertit a Catalunya ho han fet amb installacions productives que sn ms
difcils de traslladar que una seu social. De tota manera, seria previsible que aquelles empreses
catalanes que tenen una part important del seu negoci a la resta de lEstat espanyol sescindeixin
en dues empreses mantenint la seu a Catalunya de la unitat de negoci que gestioni lactivitat a
409
Catalunya, i potser tamb la multinacional; i posant la seu a Madrid o en una altra ciutat de lEstat espanyol de la unitat que gestioni lactivitat a la resta dEspanya. El mateix podrien fer filials
dempreses multinacionals. Per tant, la previsi s que es gestioni des duna nova seu lactivitat
que es fa amb la resta dEspanya.
Atracci de noves empreses

En sentit contrari poden actuar moltes empreses de capital espanyol o internacional que actualment tenen la seu a Madrid o en altres llocs de lEstat espanyol per que tenen a Catalunya
una part molt important dels seus clients. Per raons comercials, poden produir-se escissions de
manera que sinstalli a Catalunya una seu que gestioni lactivitat i la clientela catalana. Podria
ser el cas dempreses elctriques, entitats de crdit, assegurances, grans magatzems, etc., amb un
volum important de clients a Catalunya. Moltes empreses espanyoles tenen al voltant del 20%
dels seus clients a Catalunya.
Efecte capitalitat
Tamb cal comptar que un estat independent pot atreure seus de multinacionals que en aquests
moments tenen la seu espanyola fora de Catalunya per que podrien estar interessades a obrir
una seu en aquest nou estat. Aix sha produt en estats de nova creaci com Eslovnia, Eslovquia o Litunia, per exemple. La capital dun estat pot atraure seus de multinacionals per diversos motius, com els segents:
Centre de poder: Les empreses poden estar interessades a estar a prop del centre de poder
poltic i econmic.
Estructures destat: La creaci destructures destat genera ocupaci i demanda de productes
i serveis nous. Estem parlant dHisenda, ambaixades, etc. En el cas de Catalunya es calcula
que lincrement docupaci que generaran les noves estructures destat estarien entre 51.000
i 71.000 persones (segons el Collegi dEconomistes de Catalunya, 2014). El cost daquestes
estructures destat s molt inferior al dficit fiscal que t Catalunya actualment i generaria
un important impacte en leconomia (llocs de treball nous, capacitat de consum, etc.). Aix
tamb pot atreure empreses multinacionals per atendre la demanda de productes i serveis
addicionals.
Infraestructures: La millora de les infraestructures de transport tamb pot ser molt beneficiosa. Temes com el Corredor Mediterrani, les connexions del port de Barcelona o els vols
internacionals de laeroport del Prat ja fa anys que estarien solucionats si Barcelona gauds
dun estat que no tingus les prioritats lluny de Catalunya.
Un nou marc legal i una nova governana

Una de les principals febleses que hem assenyalat s lambient poc amigable per als negocis. Un
dels reptes dun nou estat seria posar en marxa un marc legislatiu, financer i judicial que no posi
tantes traves i tants costos a la posada en marxa i al desenvolupament de les empreses. Catalunya
podria guanyar molt en competitivitat per captar inversi estrangera amb un marc que sinspiri
410
LLIBRE BLANC
en les millors prctiques internacionals. Exemples de pasos com Finlndia poden ser inspiradors en aquest sentit. Quan Finlndia es va independitzar de Rssia lany 1918 era un dels pasos
ms pobres dEuropa. Actualment, s un dels pasos ms rics del mn i ho ha aconseguit amb
lleis de consens de temes cabdals com leducaci i la investigaci; i tamb amb poltiques que han
apostat de manera consistent per la collaboraci publicoprivada
Conclusions
En matria dinversi estrangera i internacionalitzaci, Barcelona compta amb fortaleses molt
importants (marca Barcelona, ubicaci, qualitat de vida, presncia de milers de multinacionals,
inters turstic, etc.), per tamb amb febleses que condicionen negativament (atur, absncia dun
estat que hi jugui a favor, marc legal poc amigable per als negocis, etc.). Si Catalunya esdev
independent i Barcelona s la capital daquest nou estat, es poden produir importants canvis en
el teixit empresarial. Poden haver-hi empreses que segreguin la part dactivitat que fan a la resta
dEspanya i traslladin la seu daquesta unitat de negoci a Madrid o en altres ciutats de lEstat
espanyol. Per tamb poden haver-hi empreses de capital espanyol o daltres pasos que decideixin posar una seu a Catalunya per atendre millor la seva clientela catalana. Un altre pol datracci
important s lefecte capitalitat que pot fer interessant tenir una seu a prop del nou poder poltic
i econmic. Aix ja ha passat en altres estats creats en els darrers anys.
El resultat final depn molt de com actun a partir davui les empreses, ja que poden adoptar
estratgies (obertura de filials en altres ciutats, potenciaci de noves marques, etc.) per protegir-se davant dimpactes negatius i beneficiar-se dels impactes positius. De tota manera, s fonamental aconseguir un nivell de dileg que permeti organitzar duna manera adequada el procs
que dugui a una soluci dels problemes existents, tant si Catalunya continua a Espanya com si
sacaba independitzant.
Un factor que pot jugar negativament en el curt termini s lelevat grau dincertesa sobre com
evolucionar el procs sobiranista. En la mesura que aquest procs sigui llarg com sespera,
hi poden haver ms multinacionals que congelin les seves decisions dinversi a Catalunya, i
tamb a la resta dEspanya, en espera que tot es vegi ms clar. En la mesura que tot evolucioni de
manera pacfica i negociada, aquest risc es pot minimitzar.
bibliografia
Comissi dEconomia Catalana. Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre limpacte econmic
de la independncia. Barcelona: Collegi dEconomistes de Catalunya, 2014.
CTESC. Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de lEstat i lestranger. Barcelona:
Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya, 2014.
Ernst & Young. Attractiveness Survey Europe. Londres, 2013.
Financial Times. European cities and regions of the future (2012-2013). FDI: Financial Times, 2014.
KPMG. Global Cities Investment Monitor. Pars, 2012.
World Bank Group. Doing Business 2014. Washington, 2013.
411
Barcelona,
capital
referent
de la inversi
publicitria
Joan Angulo i Arrese
Gerent de Recursos
412
LLIBRE BLANC
arcelona s reconeguda internacionalment, entre daltres aspectes, per la seva capacitat

emprenedora, innovadora i tecnolgica, aix com per la seva tolerncia i vocaci integradora. s clarament una ciutat moderna, avanada i amb unes infraestructures homologables a
les de la resta de grans ciutats del mn, que la posicionen en un lloc de privilegi en el context
internacional.
Sn aquestes bases les que permeten, com en altres mbits econmics, que la ciutat sigui
generadora i receptora de publicitat dempreses i institucions de qualsevol pas.
La ciutat disposa dun conjunt de suports de superfcie molt importants que la converteixen en altament atractiva pel posicionament dels anunciants. Podem trobar ubicats en llocs de
mxima notorietat, entre daltres suports, 1.158 marquesines de autobs, 818 plataformes, 1.158
suports informatius (Mupis), 386 pantalles dinformaci a lusuari (Pius), etc. Aquests equipaments sn dalta tecnologia i permeten als anunciants assolir els seus objectius.
A Barcelona els espais publicitaris de superfcie sn gestionats per una empresa multinacional, lder a nivell internacional, que tamb realitza el manteniment de les marquesines i a ms,
abona a lAjuntament de Barcelona un cnon anual.
Una de les variables que ms directament impacta en el mercat publicitari exterior s levoluci de leconomia, que guarda una correlaci directa amb les inversions publicitries que realitzen empreses i institucions.
Des de linici de la crisis lany 2008 el mercat ha estat caient de forma molt notable, en lnia
amb la crisi del consum i de lactivitat econmica. Barcelona no ha estat aliena a aquesta situaci.
No obstant aix, la ciutat sempre ha estat un macroespai publicitari que els diversos anunciants no han pogut obviar. Com es pot observar a la segent grfica, el comportament de la
inversi publicitria a Catalunya i Espanya presenta algunes diferncies.
% variaci anual de la inversi publicitria: anunciants amb seu a Catalunya enfront Espanya
10
10,8
8,7
7,5
6,0
7,3
6,2
1,4
2,8
-5
-6,7
-8,5
-10
-15
-13,9
-14,1
-20
-16,6
-18,1
-18,7
-25
-9,6
-10,1
-23,9
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Creixement
Espanya s remarcable
Creixement
Catalunya
Aquesta disminuci de la inversi
publicitria
a lEstat
i tamb a Catalunya. Sexplica, bsicament, per la desaparici del nombre de marques inversores (-8,6% en el darrer any)
i per la reducci de la inversi que han fet aquestes marques (-10,1% en lany 2013). Un element
413
addicional a la prdua dinversi s la caiguda del preu mitj de lespai publicitari (-5% en el
2013).
Barcelona sha vist afectada, com el conjunt de les ciutats europees, per aquesta tendncia
negativa. No obstant aix, com ha succet al llarg de la histria recent de la publicitat, es recupera de forma molt rpida, beneficiant a tots els mitjans de la ciutat: premsa, televisi, internet,
revistes, publicitat exterior, cinema i tamb els suports no convencionals.
s molt destacable la bona sintonia de la ciutat amb la publicitat. Barcelona ha estat i s una
magnfica pantalla publicitria, on la creativitat en tots els seus mbits est al mxim nivell.
Genera tendncies en la moda, arquitectura, disseny, etc... i tamb en la creativitat publicitria.
Per tant, es dna un binomi excellent entre la creativitat i la seva posada en escena.
Les dades demostren limpuls publicitari de Barcelona. Respecte a la seva distribuci, hem de
considerar que els ingressos provinents dels mitjans de superfcie representen un 15% del total,
mentre que la resta de suports addicionals, com la premsa i la televisi, sen porten el 65% dels
ingressos totals. Aquesta inversi representa el 95% de la inversi total a Catalunya i el 22% de la
inversi a Espanya.
En aquest context, les empreses i les agncies de publicitat que cerquen la forma ms eficient
darribar al seu pblic potencial, utilitzen entre daltres elements, eines de recerca com lEGM,
COMSCORE o KANTAR MEDIA, imprescindibles per planificar les campanyes on es decideix el
volum de la inversi publicitria, tant des del punt de vista global com en cada un dels diferents
suports. A lentorn de la ciutat de Barcelona hi podem trobar instituts de recerca especialitzats
en la mesura i anlisi de leficcia publicitria.
El resultat daquesta realitat s que les empreses lders que gestionen el mercat de publicitat
mundial han competit des de fa anys per posicionar-se en la nostra ciutat.
A lentorn del debat sobre el comportament de la publicitat en una Barcelona, capital dun
pas, hem de ser optimistes i estem convenuts que la inversi de les empreses no deixar escapar un mercat tan important en nombre dhabitants i empreses, compradors i consumidors, aix
com dobertura internacional.
Com sha dit, la inversi a la ciutat no s aliena a la crisi del sector, per hi ha una srie de
factors que la situen en una posici avantatjosa, entre els quals destacarem:
1. Les empreses inversores en publicitat volen arribar als mercats importants i no renunciaran a
un mercat com Barcelona. Una ciutat densament poblada (1.620.943 habitants) amb una rea
dinfluncia de ms de 4 milions de persones, nucli central duna rea que se situa entre les 10
primeres aglomeracions urbanes europees en termes de poblaci i ocupaci.
2. Una ciutat reconeguda al mn, amb ms de 7,5 milions de turistes lany i 16 milions de pernoctacions hoteleres, que la situen en la tercera posici dEuropa, i que rep ms de 600.000
delegats en congressos i convencions, que la situen entre les primeres del mn.
3. La correlaci entre la inversi publicitria, el PIB i el consum a les llars. La importncia del
PIB catal (205.315 milions deuros) i el que sha generat a la ciutat (61.915 milions deuros),
amb una renda familiar disponible per cpita a la ciutat de 19.300 euros, superior a quasi un
30% de la mitjana estatal (dades 2010).
4. La marca Barcelona com a tractor de la inversi publicitria. s un aspecte especialment
rellevant en la seva captaci.
5. Arribats a aquest punt, tamb s important considerar la capacitat competitiva de Barcelona respecte a altres ciutats europees com Londres, Pars, Madrid, Mil, Amsterdam, Berln,
414
LLIBRE BLANC
Estocolm, etc. Ciutats on la publicitat de superfcie s important quantitativa i qualitativament. La capitalitat faria ms competitiva la ciutat davant daquests rivals tan potents.
6. Les empreses multinacionals de capital espanyol probablement continuaran apostant per un
mercat de ms de 7 milions de persones, amb una renda per cpita significativa. Inicialment
podria ser de forma experimental per, amb el temps, la inversi es consolidaria.
7. Les estratgies dinversi de les grans empreses poden passar per la decisi don localitzar les
seus corporatives. s probable que algunes, donada la importncia del mercat catal, decideixin localitzar a Barcelona la seu central. Tamb s possible que excepcionalment alguna es
deslocalitzi. Al final el saldo ser positiu, donat que la singularitat del mercat catal exigir
estratgies diferenciades i tamb globals.
8. Una de les preocupacions del sector s saber que passar amb la publicitat institucional. s
bastant evident que la provinent de lestat espanyol es perdria, per seria substituda per accions de major intensitat endegades per les institucions del nostre pas.
La conclusi final desprs de les reflexions exposades sobre el sector publicitari, ens permet ser
optimistes sobre el seu futur. Limpacte inicial de la transformaci del pas, ladaptaci de leconomia i la del mn empresarial podria generar durant un temps una certa caiguda de la inversi,
per aquesta tornaria a crixer amb fora a mig i llarg termini dacord al potencial real del nostre
pas.
415
La Barcelona
que funciona.
I dem encara
ms
Ignasi Armengol Vill
Llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia
Directiu dEmpreses Pbliques
n cop entomada amb molt agrament la proposta de fer un escrit respecte duna Barcelona
capital dun pas independent, mhe parat a analitzar lanunciat de la proposta. I en especial en aquesta consideraci de caire virtual, hipottic, dillusi, i no de realitat (encara?). Tot i
que sem proposa escriure des duna perspectiva futurible, no podia renunciar, primer, a fer un
relat previ del passat, a expressar el coneixement adquirit del que representa per a mi aquesta
ciutat, del que ha estat i del que s avui en dia.
I sobre qu cal escriure? Doncs sobre la capacitat que t aquesta ciutat de conjuminar la determinaci i els objectius de caire ms individual i privat amb els que emanen dels poders pblics.
s a dir, de com la gesti pblica acaba estant imbuda de linters del ciutad que, ms enll
de la participaci electoral, acaba teixint en la ciutat una xarxa organitzada dassociacions que
participen, inciten, validen, empenyen i promouen una multitud diniciatives que fan de la ciutat
un organisme que creix, que funciona i que es desenvolupa constantment.
416
LLIBRE BLANC
Punt de partida: sha fet b!

Parteixo, doncs, del meu convenciment clar i net del fet que aquesta s una ciutat que funciona,
i que funciona b des de fa molts anys. s cert que en bona part aquesta afirmaci contundent la
puc basar en els vint-i-cinc anys que fa que treballo a la ciutat, per tamb la puc defensar com a
fruit de la comparaci que he pogut portar a terme en els viatges a altres ciutats, i ms darrerament amb loportunitat de viure-la i veure-la des de dins de lAjuntament.
I per qu? Per qu funciona aquesta ciutat nostra millor que altres ciutats? I per qu ho fa des
de fa molts anys? Aquestes sn preguntes molt ms interessants per debatre que senzillament
lafirmaci inicial, que fins i tot podria dir-se que pot sser subjectiva o de part.
Primer fet causal que ens explica Barcelona tal com s...
Hi ha una primera ra que explica lafirmaci inicial, i t a veure amb lestructuraci potent del
mn de les associacions, gremis, i altres institucions que agrupen persones, empreses, entitats,
etc., de la nostra ciutat. Aquesta capacitat sinrgica de lassociacionisme provoca una potenciaci de la simple adici de les individualitats, i genera tamb actituds tan importants en lordre
social i econmic com lintercanvi de coneixements, la solidaritat, el voluntariat, laprenentatge
de les bones prctiques, i fins i tot la competncia sana entre tots ells. Aquesta tradici ve de molt
enrere, potser de ledat mitja, i s la que explica la potncia dels moviments socials, per exemple,
que es donaven a casa nostra a principis del segle xix mentre en altres terres encara discutien de
la mesta, de les xurres i les merines. I s la que explica fenmens a Catalunya i Barcelona com la
fora dels sindicats en la clandestinitat, el protagonisme de les associacions de vens o les AMPA,
el potentssim voluntariat social, per tamb la fora de les cambres de comer, els gremis o els
collegis professionals. No noms poques nacions europees no aguanten una comparaci en tots
aquets mbits i tipologies dassociacionisme, sin que molt poques regions i ciutats del mn
poden comparar-se en nombre i fortalesa en termes dindividus i dexercici dintercessi en la
vida social, econmica i poltica que elles han aconseguit a Barcelona, i per ampliaci a tot Catalunya. Estiguem, doncs, orgullosos daquest passat, i reconeguem que una xarxa potent dassociacions que representin i potencin els seus representats vers altres associacions i davant el mn
de lAdministraci i lAjuntament en particular s un haver clau per entendre lxit de la ciutat i
tamb de la seva capitalitat de Catalunya.
Segon fenomen clarament barcelon...

Hi ha una segona ra, al meu entendre, de lxit de la ciutat: lemprenedoria com a competncia lloada i fins i tot envejada pels ciutadans de la ciutat. Tamb ens ve denrere. Potser neix del
creuament de lindividualisme nascut en lorgull del llinatge familiar, i la illusi per no tenir
jefe tan nostrada, per el cert s que arreu de les terres catalanes i especialment a Barcelona s
senzill conixer i descobrir unitats empresarials que tenen un origen minscul i familiar per
que avui tenen dues o tres generacions, que suporten estoicament la presncia i la pressi de les
grans corporacions multinacionals. Digueu-me a quin altre lloc del mn podem trobar una massificaci daquest tipus dempresariat que en alguns casos ha aconseguit crixer en dimensions
417
extraordinries per que normalment ocupa unes poques dotzenes dempleats competitiu, en
innovaci constant dels seus productes i models de gesti, i que malgrat les crisis continua en
creixement constant. Aquestes companyies sn presents en tots els sectors econmics, fins i tot
en aquells escenaris que semblen, en altres terres, dedicats o reservats noms a les grans multinacionals com el disseny, les tecnologies, la qumica, o reservats a estar localitzats noms en les
capitals dels grans estats com leducaci (escoles de negocis), la sanitat/farmcia, la indstria
de la cultura o la investigaci.
Tercer element diferencial: una administraci,

un ajuntament especial...
Crec que hem de fer un darrer reconeixement causal al bon funcionament de Barcelona. s just
parlar de lalta capacitat tcnica de lAdministraci local i supramunicipal de Barcelona i per
ampliaci, altra vegada, de Catalunya. A pocs llocs sha ents tan b com a lAjuntament de Barcelona i a la resta dadministracions que ens envolten la professionalitzaci dels empleats pblics
que atenen i gestionen les responsabilitats pbliques. I aquest tamb s un actiu que necessita
bagatge, solera, per convertir-se en un signe didentitat com avui passa a Barcelona. s a dir, sn
daquelles competncies que no saconsegueixen quan un directiu o un crrec poltic ho ordena
o ho exigeix, sin que necessiten una base de professionals ben preparats en tots els nivells de les
administracions i les empreses pbliques. I una cosa ms, encara ms complicada dexigir per
part dun dirigent poltic o incompatible amb la pura exigncia, fins i tot, que s la motivaci
que neix de lorgull i el gust de treballar per a la ciutat des de lAdministraci. Aquesta feina ben
feta des de fa molts anys en els quadres i les persones que conformen lestructura de lAdministraci i de les seves empreses s la que explica el perqu de la qualitat de lurbanisme de la nostra
ciutat, per exemple, o ens permet lluir en comparacions internacionals la gesti del transport
pblic de TMB o el disseny del nostre urbanisme o el model turstic, per exemple. I aquest comparatiu el podem fer en lmbit dels nostres urbanistes, arquitectes o enginyers del transport,
per seguir els exemples anteriors, per tamb, amb la mateixa solvncia, amb els conductors de
lautobs, els inspectors municipals, els tcnics de cultura o els empleats dels Ferrocarrils de la
Generalitat.
Un cop resumides molt resumides, crec que hauria de dir les tres claus que, al meu entendre, expliquen el bon funcionament de Barcelona, agermanem-les ara per comprendre definitivament la causalitat del fenomen en les segents conclusions.
Conclusi: som potents

Una ciutat que compta amb una Administraci farcida de bons empleats pblics, repartits per
departaments, empreses i divisions, que han de gestionar els serveis i les poltiques pbliques,
que normalment ha dinterrelacionar-se i atendre empreses i persones inquietes i innovadores
que pretenen crixer i disposar doportunitats, i tamb ha dentendres amb entitats/associacions
de tota mena que representen i defensen interessos legtims i mutuals de la nostra ciutadania,
s duna fora i una potncia imbatibles. Les unes empenyen les altres a estar en un alt nivell,
418
LLIBRE BLANC
a tenir les respostes en temps i forma per tal de no aturar els projectes i per tal de donar bones
explicacions a les diferents demanades que es formulen. s un exercici constant de millora contnua forada per lexigncia, que obliga a no relaxar-se i estar permanentment, les tres parts, al
millor nivell. Un exemple, on intervenen els tres actors, on molts reconeixereu Barcelona com
una excepci en la capacitat dexecuci dun projecte complex que necessita les tres parts perqu
funcioni perfectament: la reconversi de les grans rees industrials urbanes. Un projecte com el
22@ o Can Batll, per exemple, necessiten una potent iniciativa pblica dels decisors municipals,
valentia, capacitat i solvncia tcnica per posar el plantejament inicial sobre la taula de rehabilitar i construir, de nou, i al mateix temps. Per sense una fina capacitat dinterlocuci daquests
lders de lAjuntament amb tots els agents implicats associacions de vens, de propietaris, col
legis professionals, etc. que permets un consens en lobjectiu, la metodologia i les condicions
del projecte, no hauria estat possible. Per amb tot aix no nhi havia prou, hi havien dhaver
empresaris al darrere disposats a creure i potser impulsar en linici en el projecte per portar-hi les seves empreses i per estar disposats a ser un cop ms pioners dun nou model de gesti
despai industrial urb, lligat a la innovaci i la tecnologia, per dins dun marc de convivncia
amb espais purament residencials, dequipaments pblics i de parcs, com si fos una nova ciutat
completa.
Tenim, doncs, les tres forces que convergeixen en un eix vertebrador, la ciutat, plena de vida
i activitat. s veritat que s necessari que aquesta vitalitat estigui equilibrada perqu sigui sostenible, i per aix s tan important que mentre els vectors demprenedoria estiren, no decaiguin
les poltiques socials que permetin que gent menys afavorida tingui les seves oportunitats. Per
tamb s veritat que sn necessries les poltiques pbliques que permetin facilitar la creaci de
noves empreses que donin sortida i llocs laborals als estudiants de les nostres avanades facultats
i permetin la creaci de bons serveis per atendre a tots els que volen venir a veure la nostre ciutat i
gaudir-ne. I tot aix ho hem de fer dacord, discutint i millorant els projectes amb les associacions
que agrupen els interessos dels ciutadans, dels professionals que viuen o treballen a Barcelona.
Una consideraci a tenir en compte:

lautoestima com a company necessari de la criticitat
Per qu escriure amb aquest to tan netament positiu i optimista ens sona tan lluny? Per qu s
tan estrany admetre lloances que vinguin des de dins? Potser exagero? No s veritat que hi ha
molts exemples que tots coneixement que no responen a aquesta praxi que jo he relatat? No mhe
deixat portar per la premissa inicial de qu parlvem duna capitalitat hipottica, dun somni,
duna illusi? I aleshores he escrit un conte?
Potser s. Per sincerament, crec que en bona part la sorpresa que us provoca un escrit com
aquest respon a la manca de costum. Estem molt ms avesats a llegir dels nostres intellectuals,
dels nostres lders, en els nostres diaris, de la gent de casa nostra que ostenta una determinada
responsabilitat ja sigui en lmbit social, esportiu, poltic, econmic, etc. missatges ms crtics, ms apocalptics.
419
Aquesta posici crtica vers la vida de qu parlava en el pargraf anterior, vers la nostra ciutat,
s finalment positiva perqu ens motiva i empeny cap a la millora. Assenyalar els errors i les
mancances, posant el dit a la nafra, identificant qu sha fet malament, i molts cops menys dels
que caldria assenyalant les raons i marcant el cam per a la superaci, s un fet molt nostre. I
no en renego. Per s just tamb que de tant en tant fem un exercici de reconeixement i lloana
a la feina que els que ens han precedit varen portar a terme per construir la nostra ciutat. I dirnos en veu alta que, malgrat no comptar amb totes les cartes bones, ens nhem sortit prou b,
construint un enclavament urb al sud dEuropa on, no sense dificultats, hi ha oportunitats, la
seva qualitat de vida s correcta i els seus ciutadans i administradors es desviuen per millorar-la
cada dia en tots els sentits.
Aquesta veta dautoestima, tan postergada en els nostres editorials, ha dacompanyar de tant
en tant la visi crtica, que malgrat reconec font de vigor i esfor, alguns cops ens confon en un
fang compost noms de queixa, recriminaci i fatalitat. Sense caure en triomfalismes que acompanyen normalment lesterilitat, s sa reconixer les nostres capacitats, competncies i resultats
al costat didentificar els reptes i oportunitats del dem. Riure i felicitar no ha de ser incompatible amb renyar i evidenciar errors.
Una darrera consideraci: si amb lambigitat

ens en sortim, imagineu clarificant-ho...
He intentat, en aquestes ratlles, apellar a lhistria per defensar tot el que sha fet fins ara. He
repartit els mrits sense identificar colors ni formacions de cap mena per ser equnime, i per
ressaltar que el resultat s bo, que nhem destar orgullosos. Per s just apuntar que no hem tingut mai un suport extern absolut, institucionalment parlant. Com que la Comunitat Europea s
lEuropa dels estats que han signat lacord dadmissi, ens hem hagut dinventar lEuropa de les
regions i lEuropa de les ciutats. Ens hem hagut de fer un forat amb esdeveniments bsicament
de carcter local com unes Olimpades, i normalment els reconeixements internacionals ens
vnen de les accions dels nostres ciutadans, de les nostres universitats i centres de recerca, dels
nostres clubs, de les nostres empreses, de la nostres administracions pbliques (com el recent
i flamant primer lloc dels premis Blomberg, per posar dexemple el darrer xit), compartint
com a mxim el suport i lajuda rebuts amb altres ciutats de lEstat.
He defensat que la de Barcelona s ja una histria dxit entre les grans ciutats del mn, com a
exemple de desenvolupament equilibrat i sostingut. I en bona part ho hem fet possible, jugant en
aquesta lliga dels millors on rarament interv una ciutat no capital del seu Estat, sense el suport
complet, explcit i incondicional com el que reben el resta de capitals destat. No parlem noms
en termes de finanament, sin en aspectes no menys importants com les seus ministerials de
lEstat, lempadronament de les grans companyies (recordeu el problema amb les elctriques?)
i les oficines estatals de desenvolupament de tots els sectors econmics i socials (encara dura la
controvrsia amb la decisi de lexpresident Montilla de portar la de Telecomunicacions Barcelona), lesfor per la disposici de les millors infraestructures viries, ferroviries i aeroporturies, etc., etc. Intento no explicar-me en termes reivindicatius ni introduir valoracions de carcter poltic, sin expressar noms un fet que crec que s indubtable: lexistncia de competncia
interna a lhora de disposar del necessari i incondicional suport a la ciutat capital per part del
420
LLIBRE BLANC
seu propi Estat. I per qu ens ha passat, aix? Molt fcil: no ho som, no ho hem estat, ni capital
del nostre Estat.
Aquesta debilitat, fruit directe dhaver de compartir la inversi i el suport estatal amb altres
ciutats de lEstat, sens dubte es podria reconvertir en una nova palanca potenciadora de totes les
capacitats i competncies anteriorment explicades, en cas de disposar dun estat propi del qual
Barcelona seria la capital. Un bon alumne desenvolupa tota la seva capacitat molt millor en el
marc duna gran universitat que lacompanyi, cuidi i avali que si ho fa en unes condicions pitjors,
a distncia i sense tutor definit dentre els diferents professors.
Darrera conclusi
Davant daquesta illusi que em proposava aquesta edici del Llibre blanc, de pensar com es
comportaria la ciutat de Barcelona davant lopci de ser la capital dun estat independent, he
volgut fer un exercici de valorar tot aix que ja som, tot destacant el que hem aconseguit fins ara
grcies a tots, ciutadans, associacions i institucions pbliques.
En la primera consideraci posterior a les conclusions, he volgut remarcar que aquesta s una
realitat que ho s tant com a mnim com la que ens presenta com una ciutat amb forats,
problemes, reptes i mancances molt comunament llegida en els nostres diaris. I en la segona
consideraci he volgut fer pals que la hiptesi duna capitalitat dun pas independent, lxit
encara seria ms clar, contundent i sostingut que en les condicions actuals.
I com estic convenut de la capacitat prpia, intrnseca, purament interna dels ciutadans
daquesta ciutat, que han estat capaos danar construint un espai urb potent, obert, participatiu, crtic amb si mateix, per font dinspiraci i niu permanent de coneixement i creativitat,
tamb crec que el futur s a les nostres mans. I un futur que encara es dibuixi amb ms autonomia i llibertat per interpretar el que necessitem i per aplicar els remeis amb les decisions que
puguem prendre des de dins, des de cadascun de nosaltres, des del nostre associacionisme, des
de la nostra solidaritat, des de les nostres institucions pbliques, des de les nostres empreses, s
un gran futur.
Confio plenament amb els tres eixos vertebradors daquesta ciutat que he intentat explicar,
slids perqu estan construts des de fa moltes dcades; segles, potser. I em fa una illusi tremenda poder continuar formant part daquesta societat i daquesta ciutat, hereva de molta gent
que ha posat el seu granet de sorra, i que s capa, segur, darticular un futur potent. Haurem
de seguir lluitant per aconseguir lequilibri necessari, haurem de treballar molt per resoldre el
greu problema de les desigualtats, haurem de saber jugar a la lliga de les grans ciutat defensantnos alguns cops dels que juguen amb lavantatge de tenir al darrere un estat molt ms potent,
ho haurem de saber fer integrant la resta de municipis que ens envolten per aconseguir el volum
necessari en aquest segle, per estic convenut que si no desfem el que entre tots hem construt,
ens en sortirem b, molt b!!!..., especialment si ho fssim com a capitalitat.
421
Barcelona,
capital
de leconomia
del coneixement
Miquel Barcel Roca
Doctor enginyer industrial
President dInnopro Consulting
Octubre de 2014
arcelona s una gran ciutat europea, capital de la mediterrnia i del sud dEuropa, amb
una gran dinmica creativa i innovadora, reconeguda avui arreu dEuropa i a molts pasos
del mn.
Noms per esmentar un exemple recent, el mes de mar passat la Comissi Europea va concedir el premi de la Capital Europea de la innovaci (iCapital) a Barcelona per a la introducci
de ls de les noves tecnologies per acostar la ciutat als ciutadans. Barcelona va ser seleccionada
per un comit dexperts independents en competncia amb altres ciutats europees de pasos com
Finlndia, Frana i Pasos Baixos, entre daltres.
Aquesta gran ciutat europea, capital de Catalunya, es planteja ara qu vol ser quan sigui capital dun nou estat europeu. Vol reflexionar sobre les oportunitats que ens ofereix el futur proper
i la manera en qu les podem aprofitar, aix com de quina manera podem fer front als reptes
que de ben segur es presentaran en un futur ms o menys proper. Aquest article se centra en les
oportunitats i els reptes de Barcelona des de la perspectiva de leconomia del coneixement.
Abans dentrar en matria, per, voldria plantejar dues qestions prvies.
La primera qesti s que, per una part del que sha de fer, no cal esperar a ser capital destat.
s evident que, com veurem, una capital dun estat europeu t unes oportunitats que avui Barcelona no t, per tamb s cert que es poden fer moltes coses sense esperar a aquest moment
422
LLIBRE BLANC
histric que no sabem quan ni com es produir. Penso que cal que siguem molt exigents amb
nosaltres mateixos i que assumim les prpies responsabilitats. Tom Peters deia fa uns anys que
un t el poder que vol tenir, i aix que s cert per a les persones tamb ho s per als pasos. Hem
de fer les coses millor i hem de ser autocrtics amb les coses que fem, que sn clarament millorables. En parlarem ms endavant.
La segona qesti prvia es refereix a la Barcelona de qu estem parlant, quina s la ciutat
real. La Barcelona municipi d1,6 milions dhabitants o els 36 municipis de lrea Metropolitana
de Barcelona amb 4,5 milions dhabitants o la Regi Metropolitana de ms de 5 milions? Quina
s la Barcelona real capital de Catalunya? Avui i aqu, a Europa, les relacions econmiques i personals no entenen de lmits administratius. Amb unes infraestructures que vertebrin millor el
territori catal, la marca Barcelona sestn a tot aquest territori que es pot beneficiar de la fora
de la seva capital. Per posar un exemple, avui amb el tnel de Bracons els ciutadans dOlot i la
Garrotxa van a Barcelona i vnen de Barcelona com abans anaven a Vic. Parlarem, doncs, de
Barcelona ciutat xarxa que connecta (i connectar cada vegada ms) amb totes les viles i ciutats
de Catalunya. No entrarem en els evidents problemes de governana que planteja lactual diversitat dadministracions i dagncies pbliques implicades en aquesta Barcelona capital. Seria un
dels problemes a resoldre.
Dividirem aquest article en quatre apartats. En el primer, farem una perspectiva histrica que
ens permeti entendre algunes de les nostres capacitats i les oportunitats que ens ofereix el nou
marc Europa 2020. En el segon, presentarem el nou model decosistema innovador urb i ens
preguntarem sobre la situaci de Barcelona. En el tercer, analitzarem algunes de les noves oportunitats que podria tenir Barcelona com a capital dun nou estat catal. Finalment, ens referirem
a algunes coses a millorar ara mateix. Durant els propers anys, passi el que passi, haurem de ser
capaos dobrir un cert perode constituent catal que ens aporti una nova illusi collectiva per
fer les coses millor del que les hem fet fins avui.
Una breu perspectiva histrica

La Barcelona actual s resultat de la primera i la segona revoluci industrial. Sense la revoluci
del vapor del segle xix no hauria existit ni la Renaixena ni el nou urbanisme de lEixample, ni el
creixement econmic i demogrfic corresponents. Aquest canvi radical del segle xix s possible
grcies al naixement de la indstria moderna, basat en les noves tecnologies de lpoca, implantada i desenvolupada per empresaris i treballadors. En definitiva, grcies a lesperit emprenedor
de les persones.
De la segona revoluci industrial del segle xx, en podrem dir el mateix. Lesperit emprenedor
de les persones fan possible la transformaci econmica, amb un nucli central basat en lelectricitat, lautombil, la qumica i altres sectors industrials que encara avui conformen la base
del nostre teixit productiu. Voldria aqu destacar dos elements nous sobre la primera revoluci,
a part del canvi de nucli tecnolgic que la fa possible. El primer s el paper determinant de la
inversi i de la presncia de persones vingudes daltres pasos. El cas del Dr. Pearson i el seu
paper decisiu en lelectrificaci del pas s prou conegut, per molts altres enginyers i empresaris
dorigen sobretot europeu (Pearson era americ) juguen un paper fonamental en el desenvolupament de la majoria de sectors industrials durant la primera part del segle xx.
423
El segon element diferencial de la segona revoluci industrial s el paper que hi comena a

jugar ladministraci pblica. La Mancomunitat de Catalunya, de la qual aquest any celebrem els
100 anys, i la Generalitat republicana inicien una incipient poltica pblica en favor del desenvolupament de la indstria, sobretot en el terreny de la formaci de tcnics i personal especialitzat
en el servei del creixement industrial.
Qu est passant en la tercera revoluci industrial, la del segle xxi, aquesta que molts anomenen la revoluci del coneixement pel paper decisiu que el coneixement de les persones est
tenint en el seu desenvolupament? Penso que la cultura industrial que ens han deixat les dues
primeres revolucions industrials hi estan jugant un paper fonamental, per tamb s cert que
algunes caracterstiques han canviat radicalment i ens obliguen a pensar en nous models que
ens permetin entendre millor el que est passant i com podem aprofitar el seu enorme potencial
de transformaci.
La nova ciutat del coneixement

Les noves condicions per al desenvolupament econmic que planteja la revoluci del coneixement en el marc duna economia global sn de molts tipus i han estat presentades per diversos
autors durant els darrers anys. Les podrem resumir en: un nou model de ciutat creativa i del
coneixement connectada amb el mn a travs de xarxes de ciutats, el paper essencial de la col
laboraci publicoprivada formulada en models de triple o de qudruple hlix, el paper fonamental de la recerca i de la transferncia a les empreses i la importncia dels clsters com a instrument per al desenvolupament dactivitats econmiques innovadores.
Aquests quatre elements essencials de tota poltica de promoci econmica actual integren
les noves poltiques de les ciutats que competeixen a escala mundial. La nova ciutat del coneixement s capa datraure i de fixar talent creatiu de tot el mn, mitjanant la definici i laplicaci
eficient de poltiques basades en la complicitat i la participaci dels agents de la qudruple hlix
(Administraci-empresa-centres de coneixement-societat civil), i ho pot fer perqu compta amb
un sistema de coneixement fortament imbricat amb un teixit productiu innovador on es desenvolupen clsters formats per empreses competitives en els mercats globals.
Tot aquest conjunt dinstitucions, empreses, activitats i persones lanomenem ecosistema
innovador urb. I de la seva complexitat i intensitat de les seves interrelacions en dependr el
seu potencial de desenvolupament econmic i, en definitiva, el benestar dels ciutadans.
Des dels anys 90 del segle passat, es comena a obrir pas una nova forma de territori innovador basat en el fenomen urb. s un nou model de ciutat compacta, ciutat sostenible, amb un
nou urbanisme basat en la barreja dusos, que soposa al model de ciutat industrial tradicional
que especialitza el territori en zones residencials, rees productives, grans superfcies comercials.
s la nova ciutat del coneixement on es poden desenvolupar processos collaboratius publicoprivats com els de la triple o la qudruple hlix, o models de ciutat creativa (Florida) o clsters
urbans (Porter), entre altres models propis de la nova ciutat del coneixement.
Aquest nou model va servir ara fa uns anys com a base per al disseny i el desenvolupament
del districte 22 @ Barcelona. Per a un millor coneixement de la seva gnesi i desenvolupament,
remeto a dues publicacions: Barcel, M. i Oliva, A. La ciutat digital, 2002 / Barcel, Miquel i
Guillot, Sergi. Gestin de proyectos complejos, 2013.
424
LLIBRE BLANC
Es pot definir aquest ecosistema innovador urb com un entorn estructural i funcional constitut per diversos organismes i funcions interrelacionats que tenen per finalitat la innovaci i
el creixement econmic dun territori. Es tracta decosistemes innovadors avui existents al mn
que incorporen, de manera ms o menys formalitzada o espontnia, els models abans referits.
Lecosistema innovador representa una sntesi dinmica dels anteriors models, amb caracterstiques relacionades amb la histria i les cultures locals i alguns elements comuns. s necessari
anar a casos reals ara existents al mn per, daquesta manera, intentar fer una sntesi dels factors
dxit o caracterstiques comunes que ens permeten entendre la seva dinmica i definir les poltiques i estratgies que nafavoreixen el desenvolupament en un territori concret.
Actualment, les ciutats ms dinmiques des dun punt de vista econmic, social i cultural sn
aquelles capaces de desenvolupar entorns urbans que es configuren com a ecosistemes innovadors en els quals, de manera natural, safavoreix la transferncia de coneixement al sistema econmic. El resultat s el desenvolupament dempreses intensives en coneixement, amb visi global
i fort potencial de creixement, que afecta favorablement leconomia de les regions implicades.
Seria el cas, entre molts daltres, de lecosistema innovador format al voltant de lInstitut Tecnolgic de Massachusetts (MIT), de gran inters per a la nostra realitat tant per la seva complexitat
com pels seus resultats econmics.
Segons un estudi publicat per la prestigiosa Fundaci Kauffman el febrer del 2009, grcies a
aquest ecosistema innovador shaurien creat 25.800 empreses actualment actives fundades per
antics alumnes daquest Institut. Aquestes empreses donen feina a uns 3,3 milions de treballadors i generen vendes anuals de 2 bilions de dlars (bilions europeus), ms que tot el PIB espanyol. Produeixen lequivalent a lonzena potncia econmica del mn.
Sembla que una anlisi comparativa daquest i daltres rics ecosistemes pot ser dinters per
a Barcelona per tal de poder definir possibles accions que permetin avanar en la configuraci
dun autntic ecosistema innovador.
Avui, Catalunya i Barcelona disposen duna bona base productiva, resultat de les dues revolucions industrials, format per empreses competitives que exporten a tot el mn. Per altra banda, el
govern catal ha desenvolupat una potent base cientfica en forma de centres de recerca dexcellncia internacional amb un model de governana propi que els ha donat estabilitat i nha incentivat la millora contnua.
La pregunta que ara caldria fer-nos seria: disposem avui a Barcelona dun autntic ecosistema
innovador urb? O aqu tenim algunes mancances que caldria corregir en el futur? Segurament
aquest seria lelement clau que una Barcelona, capital destat o durant un procs de capitalitat
progressiva, shauria de preguntar i hauria de ser capa de contestar en forma de poltiques i de
plans dacci concrets a desenvolupar durant els propers anys.
I la mancana ms important s que tenim un deficient sistema de transferncia que fa que
les empreses no disposin de lentorn innovador que les ajudi a ser ms competitives als mercats
internacionals. I aquest s el principal dficit que hem de saber superar, ja des dara, i que la capitalitat destat, quan arribi, ens pot ajudar a consolidar.
En aquest sentit, cal dir que el nou marc europeu definit pels objectius Europa 2020 pot representar una gran oportunitat per la ciutat de Barcelona, entesa com una gran metrpoli europea
de ms de cinc milions dhabitants on la gent ms creativa del mn desitja anar a viure i a treballar. I no solament a una fira anual o a estudiar un mster, sin a desenvolupar la seva creativitat
professional formant part dels diferents elements de lecosistema innovador urb barcelon.
425
Europa 2020, el programa de promoci de lR+D Horizon 2020, la Nova Poltica de Cohesi
i el desenvolupament de lEstratgia RIS3 (Research and Innovation Strategy for Smart Specialization), aix com ladaptaci a Catalunya aprovada pel govern RIS3CAT, representen el marc
de referncia obligat per a les poltiques pbliques i les estratgies empresarials necessries per
reforar el sistema innovador de la metrpoli barcelonina. I per poder aprofitar aquesta oportunitat, cal una reforma en les poltiques i en els instruments actuals de Barcelona, i tamb cal
un canvi cultural profund en els diferents agents participants, pblics i privats. En parlarem al
darrer apartat.
Possibles beneficis de capitalitat destat

Des de la perspectiva de Barcelona ciutat metropolitana, la capitalitat destat representaria de
ben segur un conjunt de potencialitats que avui tenen totes les capitals dels estats europeus i que
caldria saber aprofitar. En dir algunes.
Efecte seu: est demostrat que les capitals destat atrauen grans empreses nacionals i seus de
multinacionals que generen activitat i noves oportunitats per al desenvolupament econmic.
Qu faran les empreses multinacionals que avui tenen la seu central a Madrid i a Barcelona una
delegaci regional? Continuaran igual o crearan aqu una nova seu nacional? Elles decidiran,
per tamb dependr de les nostres poltiques pbliques.
Nous reguladors: una Catalunya independent haur de crear nous organismes reguladors dels
sectors regulats. Bsicament energia, telecomunicacions i competncia. Els dos primers, sectors
estratgics per al desenvolupament econmic del pas. Qu faran les empreses de telecomunicacions i les del sector energtic? Crec que Barcelona ja ha fet poltiques en aquests sectors, sobretot
en el de les telecomunicacions, per les oportunitats sn tan grans que shauria de definir una
nova poltica de collaboraci positiva dirigida a aquests dos sectors.
Capacitat dinversi: una Catalunya independent se suposa que disposar de recursos pblics
addicionals, a mitj i llarg termini, i que Barcelona podr acordar inversions bsiques amb el
govern catal que no han estat possibles durant aquests anys de dficits crnics en les inversions
de lEstat espanyol. I estic pensant no noms, ni principalment, en infraestructures fsiques.
Caldr pensar sobretot en infraestructures del coneixement a les universitats, la formaci professional, la recerca i la transferncia tecnolgica i, en general i fonamentalment, a potenciar un
ecosistema innovador urb com el que abans hem caracteritzat.
Capacitat de nous marcs legals impulsors del coneixement: en una Catalunya independent, el
Parlament catal podr legislar en matria de cincia, dinnovaci, de poltica industrial, demprenedoria, de patrocini i mecenatge, duniversitats, etc. Barcelona ha de ser actor important en
la definici daquest nou marc legal i sobretot en la seva execuci. El futur de la ciutat por dependre en bona mesura daquest nou marc legal.
Infraestructures bsiques: autonomia en la gesti dinfraestructures porturies i aeroporturies, noves capacitats en les energtiques i de telecomunicacions, nou model de mobilitat, etc. No
cal insistir en la importncia estratgica daquestes infraestructures.
426
LLIBRE BLANC
Altres: Poltica cultural, poltica educativa, impuls als sectors de la cultura, etc.
Amb tot, penso que la principal dificultat que es pot plantejar s en nosaltres mateixos. Un canvi
daquesta naturalesa requerir governants i ciutadans amb una gran capacitat per fer front a
noves responsabilitats. Caldr el que avui anomenem un canvi de xip, un canvi no menor. Caldr ser molt ms rigorosos i donar responsabilitats a les persones ms preparades per a les diferents responsabilitats, amb independncia de si tenen o no un determinat carnet. Caldr, doncs,
un canvi poltic profund, dels partits i dels ciutadans i de la manera que uns i altres es relacionen.
Amb una Catalunya independent, tindrem loportunitat de prestigiar la funci pblica, de
manera que resulti atractiva a les persones ms preparades. I aix no s fcil perqu durant molts
anys no sha anat per aquest cam. Aquest ser un dels principals reptes de la ciutat i del pas i,
alhora, una gran oportunitat.
Altres oportunitats de millora

Tenim la necessitat de definir i aplicar un model de promoci econmica basat en un nou model
dadministraci local. Els reptes que ens planteja la globalitzaci i leconomia del coneixement
fan necessari i urgent una reforma en profunditat de ladministraci local i de les agncies pbliques corresponents en la seva estructura i organitzaci, aix com en els seus continguts. Amb
un estat propi, el nou marc legal hi podria ajudar, per el repte s de tal magnitud que no ens
podem esperar.
En el context actual de crisi econmica, dos fenmens es produeixen simultniament:
Augment de les necessitats de la poblaci en els mbits social, econmic i docupaci.
Reducci de recursos pblics per als programes que financen les activitats de promoci del
desenvolupament econmic i els serveis socials.
Aix posa en crisi el model actual de desenvolupament econmic local basat en agncies creades
a la dcada de 1980, perqu:
1. El model actual no s sostenible per:
Estructura de costos.
Model massa tancat en si mateix, ms reactiu que proactiu.
Poc generador diniciatives i projectes innovadors.
2. No aprofita prou els recursos de la societat i dels ecosistemes locals. En general, s un model
endogmic que no lidera processos de transformaci amb altres agents pblics i privats
potencialment implicats. Pocs processos de qudruple hlix com els recomanats per la UE.
3. T una baixa capacitat per liderar processos de transformaci territorial radicals, actualment
necessaris. En general, gestiona serveis poc innovadors.
4. Tendeix a basar la seva actuaci en objectius dactivitat (quants cursos hem fet) i no en els
resultats de creixement econmic en el seu territori.
En primer lloc, davant de la crisi econmica i de model de promoci econmica, s necessari
posar la reforma en el nucli de lagenda poltica municipal. Una nova poltica econmica s
possible i necessria com a base per a una nova poltica social. La millor poltica social s la que
permet la creaci de llocs de treball. La poltica de promoci econmica local no s el que fa el
427
regidor corresponent i el seu equip, s la poltica del territori i, per tant, han de dependre del
mxim nivell, lalcalde o president del consorci o agncia territorial corresponent.
En segon lloc, a la manca de recursos pblics sha de respondre amb models dacord publicoprivat i amb frmules dapalancament a tots els mbits territorials (Catalunya-Europa) i estructurals (qudruple hlix). Aix noms s possible amb un canvi de poltica en la qual lagncia
local no s la meva agncia, sin un instrument de la societat per fomentar leconomia dun
territori, independentment de qui condueix o qui executa cada una de les accions resultat del
consens social de la ciutat metropolitana.
En tercer lloc, com podem fer aquest canvi? En aquest punt, magradaria destacar tres aspectes clau del nou model:
a. Una nova estratgia: centrada en lassoliment de resultats en forma de nous llocs de treball i
de consolidaci dels ja existents, amb la participaci i el comproms real de tots els interessats,
sector pblic i privat. Participaci i compromisos reals, no solament reunions.
Definici duna estratgia despecialitzaci intelligent de la ciutat metropolitana, basat en
els principis de lestratgia RIS3 de la UE. Promoci de la cultura emprenedora (en tots els
mbits), la cultura del projecte, lenfocament sistmic dels projectes (la realitat s un sistema
complex) i de comprensi sobre com podem avanar en la configuraci dun ecosistema dinnovaci urb a Barcelona. Recomano la lectura del clssic La reinvencin del gobierno (David
Osborne i Ted Gaebler, 1994).
En definitiva, projectes concrets amb objectius clars, quantificables i realistes i, sobretot, control i seguiment precs dels seus resultats.
b. Nous instruments: necessitat urgent de reformar en profunditat les actuals agncies pbliques
de promoci econmica de la metrpoli de Barcelona, en el sentit de ser capaces dimplementar la nova estratgia definida en el punt anterior. Aquestes agncies renovades haurien de ser
capaces de liderar la identificaci i el disseny destratgies i projectes de promoci econmica,
perseguir noves oportunitats (no repetir sempre els mateixos serveis), definir i assolir objectius mesurables (no activitats) i compartir aquests objectius amb els agents pblics i privats
de la ciutat metropolitana.
Cal pensar en un model organitzatiu en xarxa que impliqui una mplia base de collaboradors
externs, institucions i empreses de la ciutat. En altres paraules, posant els usuaris i ciutadans
en el centre de lactivitat de les agncies. Tamb caldria establir una governana metropolitana que asseguri la coordinaci de les agncies i del conjunt del sistema.
Es tracta duna profunda reestructuraci que cal portar a terme amb urgncia i partint de
lanlisi de cada situaci particular. s certament ms fcil de mantenir lstatu quo actual,
per el canvi s necessari i urgent.
c. Nous objectius: es tracta dexpandir lmbit dactuaci de la promoci econmica local,
transformant-la en un element dinamitzador de projectes de la ciutat, sense necessitat de
gestionar-los de forma directa. Els objectius del nou model de promoci econmica de la
ciutat de Barcelona es podrien aplicar a mbits com els de la formaci i el talent ( que no vol
dir organitzar cursos), els plans docupaci (connectats amb el sistema de formaci i amb les
empreses), el foment de lemprenedoria ents com a sistema emprenedor (no com la gesti
duna incubadora), el foment del teixit productiu (dacord amb lestratgia RIS3 de la ciutat) i
la identificaci i el lideratge de projectes estratgics de ciutat (amb models de gesti sistemtica de la innovaci, com els que avui apliquen les empreses ms innovadores).
428
LLIBRE BLANC
En definitiva, es tracta de transformar el model actual de desenvolupament econmic local en

la seva filosofia, els instruments, en els seus programes, els recursos i el seu finanament perqu
Barcelona sigui capital de leconomia del coneixement.
Algunes conclusions provisionals: que Barcelona arribi a ser capital dun nou estat catal dependr de la voluntat dels catalans manifestada democrticament en un referndum que, tard o
dhora, sacabar fent. Per mentre aix arriba, haurem de continuar treballant per fer de Barcelona una capital internacional reconeguda arreu. Voldria acabar aquest article fent un resum en
forma de conclusions sobre el que hem de fer els propers anys si volem que la Barcelona metropolitana sigui capital de leconomia del coneixement.
Primer, la Barcelona actual s resultat de la primera i la segona revoluci industrial que ens ha
deixat un psit de cultura industrial que s la base del present i del futur de la ciutat metropolitana. El foment de la nova indstria ser un dels objectius fonamentals.
Segon, avui les ciutats ms dinmiques del mn es configuren en forma decosistemes innovadors urbans, on es poden desenvolupar processos collaboratius publicoprivats com els de la
triple o la qudruple hlix, models de ciutat creativa (Florida) o clsters urbans (Porter), entre
altres models propis de la nova ciutat del coneixement.
Tercer, el nostre ecosistema innovador urb t algunes mancances que shaurien de corregir
en el futur. La ms important s la falta dun sistema de transferncia, que fa que les empreses no
disposin de lentorn innovador que les ajudi a ser ms competitives als mercats internacionals.
I aquest s el principal dficit que hem de saber superar, ja des dara, i que la capitalitat destat,
quan arribi, podr ajudar a consolidar.
Quart, el nou marc europeu definit pels objectius Europa 2020 pot representar una gran
oportunitat per la ciutat de Barcelona, entesa com una gran metrpoli europea de ms de cinc
milions dhabitants on la gent ms creativa del mn desitgi venir a desenvolupar la seva creativitat professional i formi part dels diferents elements de lecosistema innovador urb barcelon.
Cinqu, Barcelona capital destat podria reforar molt el seu ecosistema innovador urb, entre
altres mecanismes, mitjanant els beneficis de lefecte seu o la presncia de nous reguladors en
sectors estratgics. Una major capacitat dinversi en infraestructures de coneixement. La capacitat per desenvolupar un marc legal molt ms proper a les nostres necessitats. Lautonomia en
la gesti de les infraestructures bsiques o el disseny i aplicaci de poltiques culturals prpies,
entre daltres. El canvi de perspectiva seria radical i el potencial de transformaci, extraordinari.
Caldr saber-ho aprofitar.
Sis, mentrestant cal seguir treballant per millorar lecosistema innovador de la Barcelona
metropolitana. I, en aquest sentit, shauria de definir i aplicar un model de promoci econmica
basat en un nou model dadministraci local. Els reptes que ens planteja la globalitzaci i leconomia del coneixement fan necessari i urgent una reforma en profunditat de ladministraci
local i de les agncies pbliques de promoci econmica corresponents tant en la seva estructura
i organitzaci com en els seus continguts. Amb un estat propi, el nou marc legal hi podria ajudar,
per el repte s de tal magnitud que no ens podem esperar.
429
Barcelona,
ciutat
referncia
en cultura
i art
Llus Cabrera Snchez
President de la Fundaci Taller de Msics
430
LLIBRE BLANC
a fa anys que Barcelona figura al mapa del mn com una de les ciutats de referncia en
camps que van des de la cincia fins a la gastronomia i el turisme. La cultura i les arts disposen duna indstria diversificada i dun munt de professionals autnoms que, amb la nova
energia duna Barcelona capital destat, augmentarien la capacitat dexpansi a escala mundial.
Si Catalunya es converts en capital dun nou estat, tindrem la millor oportunitat per a una
projecci sense cap tipus de complexos ni entrebancs i, a ms, que sabssim fer-ho o no seria
conseqncia directa de la nostra prpia responsabilitat i de la fermesa que posssim en la tasca.
Lalliberament que suposaria no dependre de lEstat espanyol ens permetria pensar, a partir
de la nostra voluntat, en un nou relat que exercs de motor per aglutinar sensibilitats al voltant
dun projecte engrescador. Desprs de lempenta que va suposar lassoliment dels Jocs Olmpics,
Barcelona no ha sabut o no ha volgut posar en lhoritz una altra cita que li servs de revulsiu.
Lintent del Frum de les Cultures no va reeixir, potser per voler abastar-ho tot, i desprs va deixar un psit de fracs. La meva opini s que en aquells moments va faltar discurs, va faltar un
relat comunitari i la capacitat dunir voluntats internes.
Actualment, el que es desenvolupa a Barcelona en relaci amb la cultura i lart indica que si
ens avingussim a donar-hi una empenta i a consensuar que, en esdevenir capital dun estat,
al marge de lespanyol, un dels pilars que la sostindrien seria leix cultural i artstic, el resultat
seria una ciutat capdavantera del globus terraqi. Enfortir els trets de Barcelona com a ciutat
intercultural, que ja ho s ara, requeriria una avantsala bsica: cohesionar socialment el seu teixit
urb. En aquests moments, el desequilibri entre barris avisa que aquest cam no s ladequat per
fer el salt i aparixer al mn com el territori on la cultura i lart sn els fonaments del vaiv i el
contacte prctic entre tota la ciutadania sense exclusions de cap tipus. El pilar proposat i el seu
eix contindrien la vivncia dall presencial i lexperincia dall virtual.
Si alg espers que, des del primer dia en qu Barcelona abanders la capitalitat dun estat
catal, lesdevenir diari hagus de ser nou de trinca, sequivocaria. Hem de discernir els encerts
i els errors per construir aix els fonaments en relaci amb el pilar que, segons la meva opini,
ens distingiria a escala mundial: art i cultura. No s una idea que neixi del caprici; al contrari, s
fruit danalitzar quin segell distintiu i de connexi podria produir, dins de la globalitzaci, posar
de manifest les peculiaritats i la singularitat que Barcelona pot oferir per histria, per conformaci de carcter i per lamalgama cultural compacta i diversa dun territori hispnic i mediterrani.
En aquest sentit, cal tenir en compte que en aquests moments ja hi ha una xarxa distribuda al
mapa catal en qu, a manera de balana, es desenvolupa una bona oferta cultural i artstica, un
tret que assegura que el cabal es reparteixi i no estigui exclusivament concentrat a Barcelona.
Capital motor que impulsa, no capital que embussa.
Dit aix, la capital de Catalunya, en un escenari poltic lliure de dependncies, est obligada
a donar a llum un punt de mira amb molta intensitat, que projecti, que atregui, que sedueixi.
Barcelona, capital duna naci, ha dactuar amb valentia i remoure alguns assumptes per aix
ser el far que, amb llum prpia, sembri i llauri el camp com fins ara per que incorpori, tamb,
el de les cultures populars contempornies. Una acci que comportaria un replantejament en el
model de lensenyament de les diferents branques de lart.
Quan una ciutat aposta per disposar dun segell distintiu en matria cultural i artstica, abans
sho ha de creure, abans ha hagut dassumir que aquesta aposta no s conjuntural sin estructural. Hi ha un estadi anterior: superar la dicotomia Espanya-Catalunya. I en aquest procs, que jo
matreviria a anomenar de retrobament, cal posar en prctica amb afany el que s pura naturali-
431
tat, s a dir, acollir com a prpies les essncies hispniques i mediterrnies que sn intrnseques
a la cultura catalana i a la creaci que neix per i des de Barcelona.
La desafecci poltica cap a lEstat espanyol ha anat en ocasions acompanyada de cert
menyspreu a una cultura que s compartida, i per tant prpia de Catalunya. I si ho s de la naci
tamb ho s de la seva capital. Aquesta disfunci, en part, ens ha allat i no ha perms lintercanvi, lanada i la tornada, aquest gronxador profits, aquesta mobilitat que han de tenir les
cultures permeables. Seria un gravssim error que en un escenari de construcci dun estat catal
simposs lautarquia cultural i artstica.
Barcelona, capital destat, est obligada a liderar amb coratge un canvi radical, el de lentesa
i la collaboraci amb altres realitats semblants daltres ciutats espanyoles que es miren i admiren el que passa i es produeix a lurbs barcelonina. Per afirmar-se s obligat compartir i potenciar amb afany els vincles culturals i artstics que brollen a la Pennsula i a les Illes, una base
composta per entusiastes en la branca amateur i per descomptat amb la substncia dels artistes
professionals, els daqu i els dall. Aquesta actitud ha de ser clara, ntida, sense embuts i sense
falsedats. Barcelona hauria dactuar aix tamb en el supsit que lEstat espanyol tingus una
actitud hostil cap al nou Estat catal.
Barcelona i per extensi Catalunya hauria destablir a ms ponts amb les cultures i lart
dels pasos llatinoamericans, llunyans en la distncia per tan propers emocionalment. Caldria
prendre la mateixa mesura amb els territoris de la ribera mediterrnia, tan nostra i a vegades
tan oblidada. Aquesta exposici significaria que en el nostre imaginari collectiu desaparegus
Europa? s evident que no. El que passa s que aquesta reflexi pretn emfatitzar les cultures de
caire popular que han configurat, al costat de leuropea, la cultura catalana, des de la intuci
que la intellectualitat oficial les ha relegat a un segon pla. Per a mi, la plasmaci daquest fet ha
estat un error que shauria de solucionar amb la illusi i lesperana de palpar que Barcelona pot
comptar en el panorama internacional com a capital destat.
Barcelona, seu de lEstat catal, ha dactuar de locomotora, posar sobre la taula les seves
essncies, fer olor de singularitat cultural i artstica en aquest mn, el de la globalitzaci. Cal una
manera dexercir la capitalitat perqu els seus trets no es dilueixin en els intents dels poderosos
per homogenetzar a escala mundial la cultura i lart. Si des de Barcelona no mostrssim una
acci enrgica davant del model propugnat per lhomogenetzaci, serem collaboradors dun
mercat que sacostaria a la barbrie per nociu, pernicis i per entrar en collisi amb un desenvolupament harmnic dels ssers humans.
Fins ara, potser mhe ests exposant la meva visi sobre la projecci exterior duna Barcelona
capital dun nou estat. Arribant a aquesta estaci, el tren hauria daturar-se i analitzar aspectes
interiors de Barcelona parallelament al conjunt de la naci, Catalunya.
Barcelona ja exerceix el lideratge en matria cultural i artstica, si tenim en compte que, dins
de la seva delimitaci geogrfica, les institucions principals (les suportades en un bon percentatge per diners pblics, els de tots), les emblemtiques, es troben a la capital i des della es projecten. El que passa s que aquesta concentraci amaga altres realitats, les engendrades per una
pluja fina del dia a dia, la que no fa mal; al contrari, adoba iniciatives culturals i artstiques
de risc, creatives, dinnovaci i desenvolupament que, en la majoria dels casos, passen gaireb
desapercebudes per manca dinversi econmica i per la invisibilitat duna ciutat excessivament
contenta dhaver-se conegut. Ens hem de reconixer i virar la brixola. Ni tot comena i acaba en
els grans contenidors, ni tot linvisible s garantia dexcellncia. La distncia entre els dos pols
432
LLIBRE BLANC
invalida la inquietud i la curiositat duna poblaci, la barcelonina, amb tendncia al tret segur, el
que segellen els artistes dxit, els mateixos que, com la ciutat, tamb estan encantats dhaver-se
conegut.
Barcelona, capital dEstat, posar en marxa el mecanisme que trenqui els lligams duns convencionalismes que empararien uns comportaments de caire conservador. Una constataci
dolorosa que ens conduiria a pensar que, culturalment i artstica, els ciutadans de Barcelona
viuen atemorits per moures en unes coordenades molt estretes. Potser la forma dexercir lacci
cultural de la ciutadania sigui el reflex dall que perceben dels seus dirigents poltics, intel
lectuals i acadmics, o b a linrevs, els ciutadans no donen un pas i, per aquesta actitud, els
lders dopini i els que decideixen on sinverteix lescassetat econmica en lmbit cultural i
artstic es queden quiets.
El component social i els orgens del conjunt de barcelonins que compartim el mateix espai,
el que va del mar a la muntanya i del Bess al Llobregat, un territori interconnectat i que, per
proximitat a la capital, incloem en el replantejament que descriu aquest escrit, hauria de ser
motiu rellevant en el canvi de relat. Caldria matisar bastant el discurs dual que largot dominant
utilitza encara quan satreveix a distingir entre els autctons i els vinguts de fora. Encara avui es
dibuixa en el paper o es verbalitza a travs de les ones la paraula immigrant quan es refereix a
les persones que, entre 1950 i 1970, ens vam desplaar daltres punts dEspanya fins a Barcelona.
O bandegem del llenguatge aquesta estigmatitzaci o la dualitat ens debilitar. Iniciat el segle
xxi, encara s habitual en conferncies, debats i proclames utilitzar la denominaci despanyols
(o el que s el mateix, els no catalanitzats) en referir-se a les persones que habiten en els barris de
Barcelona amb menys renda i major percentatge datur. En assenyalar com a espanyols els uns,
els altres sautoafirmen des duna suposada diferncia, la del catal que posseeix pedigr.
El relat de la immigraci, a causa de les convulsions i la repressi duta a terme pel franquisme, poca en qu sefectua el major nombre de trasllats cap a Catalunya, amb un tant per
cent elevat destablerts a Barcelona, cadasc lha manipulat segons els seus interessos. Deu ser
per aix que ha desaparegut de la narrativa, suposo que per por, afirmar que determinats barris
estan compostos majoritriament per treballadors. Les diferncies socials shan substitut per les
(imaginries) diferncies culturals. Aix, parallelament al desprestigi de la poltica professional
(no cal enumerar, per bvies, les raons) i al fet dhaver dadaptar-nos a viure en temps de vaques
magres (no cal enumerar, per bvies, les raons), converteix el lloc de naixement i la cultura en un
dispositiu que frega lobscenitat dels que, en massa ocasions, fan s del llenguatge per maquillar
i fer anar laigua al seu mol.
Un mol que, tal com he argumentat, est fonamentat per un canems similar, un mol que
gira grcies a ribassos amb joncs fruit de la mediterranetat i unes cistelles trenades amb vmets
de carcter hispnic. Ni el flamenc, ni la sarsuela, ni la can, ni la msica culta darrel hispnica,
ni la rumba (catalana, llatina o meridional) sn formes dexpressi alienes a la cultura catalana.
Per no perqu les transportessin els vinguts de fora amb la voluntat de distorsionar all propi i
amb el temps samalgamessin amb altres formes prpies daqu, sin perqu sn presents a Barcelona des de mitjans del segle xix, igual que en altres ciutats espanyoles.
En el procs per la consecuci de lestat propi, amb capital a Barcelona, sha de posar per
davant la poltica, la llibertat i la dignitat, en comptes de qualsevol altre element que pogus produir friccions. Si sinsisteix fins a lexasperaci que el procs est lligat a la cultura (la que alguns
propugnen), la identitat (la dels que es parapeten en el plpit per pontificar) i la llengua (la dels
433
que es creuen propietaris del llegat), enteses com a compartiments estancs, com a matries pures
alienes a losmosi o la simultanetat, estem abocats al precipici.
I la Barcelona de les mixtures? Aqu rau el fonament dapostar i posar el pilar al centre, en
leix vertebrador de la seducci i projecci universal duna capital destat amb voluntat de crixer
com a ciutat i dalimentar la personalitat i lesperit de lnima de la seva gent. A algunes conscincies benpensants ja els va b una Barcelona segmentada quant a cultura (multiculturalitat),
una apreciaci mancada denergia i dambici. El manteniment de guetos separats de la pulsi
central de la Barcelona amb fora datracci ens abocaria a la marginalitat i a ser una capital
menystinguda. Els vasos comunicants, els que encomanin la tensi dun pol que premi la creaci en els diferents mbits de la cultura i les arts, ens aportaran cohesi i ens acostaran a un
model de ciutat ms igualitria i amb menys desequilibris de carcter social. Aquesta s la premissa per lubricar un territori compost per persones dorgens diversos. Si som capaos dirradiar accions conjuntes, les que proporciona el contacte (interculturalitat), estarem en condicions
de tendir cap a un model ms dacord amb la nostra idiosincrsia. Multi igual a segmentaci;
inter igual a coneixement mutu.
Segons la meva opini, la idea de ciutat capital dun estat que opta per ser intercultural no
s intranscendent. La responsabilitat de Barcelona en aquest sentit s molta: la capital irradiar
cap a la resta del pas. Al districte de Nou Barris hi ha dos exemples que animen a seguir aquesta
ruta: un el lidera Pablo Gonzlez, Veus per a la Integraci, motivat per linters en la creaci de
corals on participen centenars de nens sense mirar si les seves cares sn diferents ni preguntar
don sn els seus pares. Es completa amb un altre bon grapat de nens que aprenen msica tocant
en banda, bsicament instruments de corda. Laltre lorganitza el conjunt dentitats que incideixen a Nou Barris i que sagrupen al voltant de lAteneu Popular, Sopes del Mn. Una jornada per
compartir gastronomia a partir dun brou que adquireix en cada territori dorigen el seu propi
gust i que sassaboreix a lespai pblic. Un exponent del paper que han de tenir la festa, la tradici i la cultura popular en la uni de lentramat del poble catal, el que fixa les seves aliances a
la capital, la Barcelona on es donen cita les lgiques nsies de progrs de tots els seus habitants.
Si mhe atrevit a plantejar dues experincies de caire positiu, no seria just que almenys no
naparegus com a mnim una altra en sentit contrari. Aix com el Carnaval ha arrelat a altres
ciutats catalanes, i fins i tot es va mantenir al temps del franquisme, a Barcelona treu el cap com
un artefacte ortopdic que no ha arrelat entre el conjunt del venat. Una rua amb poca participaci en la disfressa, passejant per rambles o passeigs, i uns observadors a les voreres amb els
peus junts i sense remenada de cintura diuen molt poc del grau de transgressi que ha de tenir
un carnaval com cal. Si hi afegim que les carrosses sn camions sense decoraci imaginativa, s
a dir, amb poc art i transportant msica enllaunada destils dispars i contradictoris entre si, el
sentit com ens aconsella que el repensem o lanullem. Si volem que el Carnaval de Barcelona
sigui una font on vinguin a beure persones de llocs recndits, com passa amb els de Vilanova
i Sitges (per posar noms dos exemples, encara que nhi ha ms), cal fer una aturada, pensar el
model i decidir quina msica, quina cantarella, quin gnere s lencarregat de fer que el personal
simpliqui, participi, jugui i es diverteixi. Hi ha dhaver una msica que identifiqui el Carnaval
de Barcelona. Aquest ritme, que viatjaria en carrosses dissenyades amb gust i categoria dacord
amb la capital duna naci, ha de ser la rumba catalana. No shi val a simular el Brasil. La seva
msica popular enganxa, per copiar sense solta ni volta una cosa que ens ve donada no t cap ni
434
LLIBRE BLANC
peus. Si Barcelona disposa duna msica picardiosa, ballable, alegre i que pot provocar la transgressi prpia del Carnaval, aquesta s la rumba catalana. Aix de clar i aix de rotund.
Pot fer la sensaci que mhe desviat del tronc. Si s aix, reprendrem el viarany. A Barcelona
sha de lluitar perqu els xavals, fills de famlies dorgens diferents, es barregin a les escoles
densenyament obligatori. Si abaixem la gurdia en aquest sentit estarem potenciant els guetos.
s una premissa que sha dassegurar a partir de lensenyament pblic i tamb al privat concertat. Ni la religi ni la llengua que usin o practiquin en lentorn familiar hauria de ser un escull
perqu, a travs de laprenentatge, anem muntant les bastides que sostinguin la docncia duna
ciutat que propugna la decncia. En els nivells superiors, la universitat o la formaci professional,
la premissa abans exposada ha de ser dobligat compliment (difcil perqu la desestructuraci i
la manca de recursos de les famlies produeix una selecci antinatural en els nivells obligatoris),
una bona opci per curtcircuitar la fragmentaci social.
Per no nhi ha prou amb consolidar la base educativa, en el cas que ens prenguem aquesta
tasca com a prioritria i tallem de soca-rel les anomalies que els diagnstics pronostiquen. Paral
lelament, han de ser els oficis relacionats amb lart i conseqentment amb la cultura msica,
literatura, cinema, patrimoni, teatre, disseny, teatre, arts plstiques, escultura, dansa, circ, etc.
els que fabriquin largamassa collectiva, tant si linters s de caire amateur com si s professional. La formaci artstica comprn tcnica, personalitat, gust i creativitat. En aquesta forja, el
subconscient, labstracci i els sentiments formulen una qumica que ens fa oblidar don venim i
ens llana a la recerca de la veritat i la bellesa. En aquest trajecte han de trobar-se els joves davui,
els de les centralitats i els dels barris. Si pugem en lescalaf de la formaci artstica, els barris i
les centralitats sentrecreuaran. Cal jugar a fons aquesta carta; ens hi va el present i el futur. La
tessitura creativa ens faculta a ser iguals perqu som diferents. La frase tindria el mateix valor si
la formulssim a linrevs.
Els responsables poltics, els lders dopini i els dirigents institucionals que han de gestionar els recursos pblics en una Barcelona capital dun nou estat tenen la urgncia de creures la
carta cultural i artstica, sense dilaci i sense ambigitats. Han de connectar urgentment amb
els centres densenyament dels oficis lligats a les arts, sense distingir si sn de titularitat pblica
o privada, des dels nivells elementals fins als de rang superior universitari, passant pels mitjans
i professionals. No oblidem les activitats que, sense perspectives de professionalitzaci, realitzen
les corals, els orfeons, els ateneus, els centres cvics, els casals de joves, les agrupacions de la sardana, els esbarts, els centres de suport al folklore, la histria, el patrimoni i un llarg etctera. s
urgent un gran pacte entre tots els agents que intervenen en aquest camp. Simposa aparcar les
desconfiances, pujar al carro del consens i que Barcelona es benefici dun potencial innegable
per dispers. Barcelona, capital de lexcellncia artstica, un pol de referncia en el mn, una
aposta que arrossegar altres sectors empresarials interessats a posar a prova la seva responsabilitat social corporativa.
Un acord que reculli la importncia de les escoles dart en la seva vida interior, en la incidncia en el seu entorn ms immediat i en lagitaci que contamini tota la ciutat. Assegurem que no
es congelin guetos, que no es consolidin comunitats purificades. Una Barcelona parcialitzada,
on la seva gent no es barregi en la vida diria i no doni a llum nous planons, podria ser una ciutat amb un territori ferit. A vegades les ferides cicatritzen; altres vegades, si shi aboquen lquids
inflamables, provoquen zones pantanoses amb excs de llot.
435
No pretenc que anem tots a una sense crtica i sense dissidncia. Dues accepcions que sn el
millor antdot contra els que pretenen controlar una ciutadania submisa, composta per ramats
conduts pels pastors de la redempci. Al model de la no dissidncia i de la manca dautocrtica
shi sumarien els que safanyen amb rapidesa a ser els dedicats a lladrar a alguna nima que
satreveixi a desviar-se del cam traat.
No voldria acabar larticle sense fer cap comentari respecte a les llenges. I voldria fer-ho
sense embuts i sense por. A qui firma li s indiferent ser blanc dels ferotges. En no situar-me en el
cubicle del pensament nic no estic tenallat per la covardia. La meva vida ha tingut continutat
per haver-me enfrontat, en la mesura de les meves possibilitats, a aquells que es dirigeixen a la
resta des del plpit, a aquells que pontifiquen, a aquells que estan segurs de posseir la veritat, a
aquells que lloen la supremacia, a aquells que utilitzen la seva pretensiosa superioritat moral per
amagar els seus complexos i falta de coratge.
La festa de les llenges deixem-la en pau. Perqu les llenges sn matria molt sensible i no
mereixen que les espatllem. Les llenges cal deixar-les tranquilles perqu puguin complir la seva
funci. Les llenges sassemblen als rius: neixen en serres, disposen dafluents i desemboquen a
la mar. A bon entenedor, poques paraules basten. Barcelona, capital de lEstat catal; Barcelona,
capital de la llengua catalana; Barcelona, capital
de la llengua castellana.
En conclusi, Barcelona, capital destat, no es pot permetre el luxe de no comptar amb el
bagatge cultural i artstic acumulat per les empreses, institucions i creadors que, amb el seu
esfor, ajuden a la cohesi social i a una mobilitat de cultures que amplia la nostra mirada. Els
projectes culturals i artstics que es generin a Barcelona, en un escenari nou, no noms cal mantenir-los en contacte amb el que passi en altres ciutats dEspanya i de latituds llatinoamericanes,
sin que tamb els haurem denfortir a partir de la confraternitzaci. Per a la realitzaci del que
sha exposat, s evident que cal una forta inversi econmica pblica i privada.
La construcci social de Barcelona, i per extensi de tot Catalunya, ha de comptar amb totes
les opinions i matisos. En aquest punt, la dissidncia i els posicionaments crtics sn fonamentals. El gregarisme conduiria a un estat tancat, inflexible i poc adaptat als reptes del segle xxi. El
relat sobre els orgens culturals dels barcelonins ha de girar cap al reconeixement mutu, mai des
de la superioritat moral duns respecte als altres.
Leducaci artstica, element clau per al desenvolupament cultural, tamb ha de pertnyer al
pilar que aguanti la nostra projecci com a ciutat capital destat. La pirmide social i el castell
han de ser generoses a la base, la pinya. Per ancorar b els fonaments i accedir al vrtex hem de
llaurar les parts mitjanes. Lexcellncia de la formaci artstica s obligada en els centres superiors, per tamb hauria de ser una divisa que haurien de practicar altres models no reglats.
Diuen que el saber no ocupa lloc. Un lema que podem discutir. Aprendre, saber i progressar s
que costen esfor, entrega i pacincia. Per tant, lloc i temps sn necessaris per irradiar el que es
cogui a Barcelona.
El catal i el castell sn patrimoni propi duna capital que vol licitar en lentramat internacional, sobretot sent la principal ciutat dun estat nou.
436
LLIBRE BLANC
Barcelona
plaa
financera
Montserrat Casanovas Ramon
Catedrtica deconomia financera de la Universitat de Barcelona
Secretria de la Comissi Gestora del Collegi dEconomistes de Catalunya unificat
438
LLIBRE BLANC
Introducci
objectiu daquest article s analitzar la situaci actual de Barcelona com a plaa financera.
Barcelona ha estat, s i ser una ciutat molt important en lmbit financer. Ja va destacar a ledat mitjana creant la Borsa de Barcelona.
Una ciutat sanomena plaa financera per la rellevncia de les institucions financeres i els
mercats financers que hi estan establerts, aix com per la importncia de lactivitat financera que
desenvolupen tant les entitats de crdit i dassegurances que hi tenen la seu social domiciliada,
com aquelles altres que tenen la seu fora del seu territori dorigen per que desenvolupen un
volum molt gran dactivitat financera i/o asseguradora en ella. En aquest sentit, a continuaci
farem referncia als antecedents de Barcelona com a plaa financera, a la situaci actual i a la
seva potencialitat futura. Per tant, sanalitzar tant el mercat borsari com les entitats de crdit
i dipsit establertes a Barcelona, que ofereixen alternatives de finanament a les empreses i als
particulars, aix com les possibilitats dinversi dels seus estalvis. Tamb sestudiar lentitat de
crdit pblic Institut Catal de Finances (ICF) i les empreses de serveis financers. Destacarem el
paper de lAssociaci Barcelona Centre Financer, ja que totes les entitats esmentades, juntament
amb les societats gestores dinstitucions dinversi collectiva i de fons de pensions, societats de
leasing, de renting, de forfaiting i de confirming, agncies de rating i empreses emissores (daccions
o de deute), aix com els particulars ja sigui en el seu paper dinversors en actius financers o
subscriptors de dipsits, conformen Barcelona en lactualitat com la segona plaa financera
espanyola i la primera a Catalunya.
Antecedents de la Borsa de Barcelona

Els orgens de la Borsa de Barcelona els trobem a ledat mitjana amb la creaci de les llotges de
mercaderies, com a conseqncia de la revoluci comercial que es produeix a Catalunya. Lany
1721 es promulguen les Ordinacions de Jaume I, les quals constitueixen el text antic ms complet de regulaci de la figura del mediador comercial.
A mitjans del segle xix, amb el naixement de les primeres societats annimes catalanes, sinicia la contractaci de ttols de valors, i a Barcelona es desenvolupa un mercat molt actiu en el qual
feien de mediadors els corredors reals, predecessors dels agents de canvi i borsa.
Lany 1915 es va crear la Borsa Oficial de Comer de Barcelona, governada i administrada fins
el 29 de juliol de 1989 pel Collegi dAgents de Canvi i Borsa de Barcelona.
La Llei de reforma del mercat de valors de lany 1988 promou que la Borsa de Barcelona, a
ligual que les altres tres borses espanyoles (Madrid, Valncia i Bilbao) estiguin regides cadascuna delles per una societat rectora, sense operativitat financera; aix neix la Societat Rectora de
la Borsa de Valors de Barcelona.
Les borses, com a conseqncia de la Llei de reforma del mercat de valors, es transformen en
societats annimes, en les quals el seu capital estar subscrit pels membres del mercat (societats
de valors i agncies de valors, tamb amb la forma jurdica de societats annimes i, ms tard,
sincorporaran les entitats financeres).
Per tant, una altra de les novetats a destacar daquesta llei va ser la desaparici de lagent
mediador individual, anomenat agent de canvi i borsa.
439
Larribada de les noves tecnologies a les borses va desencadenar una progressiva substituci
de la contractaci verbal, s a dir, del sistema anomenat de viva veu, per un nou sistema de
contractaci electrnica. En aquest sentit, cal destacar que un dels altres pilars fonamentals de
la reforma del mercat de valors va ser la implantaci dun sistema dinterconnexi borsari informatitzat, dirigit per ordres i regit per una societat de borses, constituda per les quatre societats
rectores de cadascuna de les borses. I es va crear el mercat continu, que s un mercat dirigit
per les ordres que senvien a un ordinador central i sn rebudes a travs de terminals informtics
amb informaci en temps reals. Potser una de les caracterstiques ms importants daquest mercat continu, fent un smil, s que es tracta dun mercat amb quatre portes virtuals dentrada (les
borses de Madrid, Barcelona, Bilbao i Valncia) i que per a cada valor i cada moment es forma un
nic preu, independentment de la plaa borsria a travs de la qual shagi cursat.
El dia 4 de maig de 1994 sinaugura a la Borsa de Barcelona el nou parquet electrnic. Els
membres de la Borsa de Barcelona disposen en aquest parquet de boxs de contractaci,
equipats amb les tecnologies ms avanades que els permeten accedir a tots els mercats globals.
A finals de lany 2002 la Borsa de Barcelona juntament amb IBERCLEAR (Societat de Compensaci i de Liquidaci de les operacions borsries) i la resta de mercats borsaris espanyols
constitueixen el grup Bolsa y Mercados Espaoles (BME), que integrar els mercats de renda
fixa, renda variable, derivats, i sistemes de compensaci i liquidaci a Espanya. La finalitat de
la creaci daquest holding va ser desenvolupar una estratgia unificada dirigida a aconseguir
la mxima competitivitat dels mercats espanyols, per poder afrontar millor els reptes del futur.
Tamb cal esmentar que Barcelona va ser pionera en els mercats de derivats espanyols, ja que
grcies a la Resoluci de la Direccin General del Tesoro de 21 de mar de 1989 sintrodueix la
possibilitat de contractaci de Deute de lEstat Anotat entre dues parts que no siguin titulars
de compte i la dita resoluci detalla els condicionants que exigeix el desenvolupament dun
mercat daquest tipus. I el dia 16 de maig de 1990 el mercat de futurs financers (MEFF) comena
la contractaci de futurs financers a Barcelona. Sentenen per futurs financers aquells contractes
que obliguen el comprador i el venedor a comprar o vendre actius financers, en una data futura,
prviament determinada i a un preu fixat en el moment de la signatura del contracte.
Situaci actual de la Borsa de Barcelona

La Borsa de Barcelona actualment continua format part del holding BME i participa amb un
25% en la Societat de Borses, a ligual que les altres tres borses espanyoles, les quals tamb tenen
el mateix percentatge de participaci. La Societat de Borses s la que gestiona el sistema dinterconnexi borsari espanyol (SIBE).
El volum de contractaci de la Borsa de Barcelona, lany 2013, va ser de 192.400 milions deuros. Aquest volum de negociaci es desglossa en 44.078 milions deuros corresponents a la renda
fixa i en 148.322 milions deuros de contractaci de renda variable. Aquest volum de negociaci
de renda variable representa un 21,08% del total negociat en el sistema espanyol dinterconnexi
borsria.
El nombre dempreses amb seu social a Barcelona que negocien en el mercat continu representa aproximadament un 10% del total dempreses que hi cotitzen. Aquestes empreses sn:
Abertis, Applus, Banc Sabadell, CaixaBank, Catalana Occidente, Damm, Dogi, eDreams Odigeo, Ercros, FCC, Fersa, Fluidra, Gas Natural, Grifols, Inmobiliaria Colonial, Laboratoris Almi440
LLIBRE BLANC
rall, Miquel i Costas, Molins, Renta Corporacin. El fet que el nombre dempreses catalanes
cotitzades no sigui ms elevat es deu al fet que la majoria de les grans empreses espanyoles tenen
la seu social a Madrid.
La Borsa de Barcelona tamb participa en el mercat alternatiu borsari (MAB). Es tracta dun
mercat promogut per BME que es va crear lany 2005 com un sistema organitzat de negociaci
de valors i instruments financers de reduda capitalitzaci: accions, valors emesos per institu
cions dinversi collectiva com les SICAV (societats dinversi de capital variable) i altres valors
que requereixin un rgim singularitzat com les SOCIMIS (Societats cotitzades dinversi en el
mercat immobiliari). La participaci dempreses catalanes en aquest mercat s aproximadament
de lordre dun 25% del total.
Tamb cal destacar el paper prolfic de la Borsa de Barcelona en lelaboraci dndexs borsaris. El ms antic s lanomenat BCNGLOBAL-100, que s un ndex general de la Borsa de Barcelona que comena l1 de gener de 1986 i continua fins a lactualitat. El seu valor base s 100 i va
tancar lany 2013 amb un valor de 809,14 punts. Est format pels 100 valors que tenen un volum
de contractaci i una freqncia de cotitzaci ms gran.
Lany 1994 es va crear lndex BCN MID-50, que indica levoluci de les cotitzacions de les
50 mitjanes empreses espanyoles que tenen un volum de contractaci ms gran i una major freqncia de cotitzaci. En aquest cas el valor base era 4.000 punts i la data base 01-01-94. El valor
de tancament del 2013 va ser 16.544,40.
I lany 2001 es van posar en marxa quatre nous ndexs: el BCN ROE-30, el BCN PROFIT-30, el
BCN PER-30 i el BCN INDEXCAT, tots amb un valor base de 10.000 punts i data base 01-01-2001.
El BCN ROE-30 indica levoluci de la cotitzaci de les empreses de lIBEX 35 (ndex borsari
del mercat espanyol) amb una rendibilitat financera ms gran.
El BCN PROFIT-30 representa levoluci de les cotitzacions de les empreses de lIBEX 35 que
tenen ms beneficis.
El BCN PER-30 mostra levoluci de les empreses de lIBEX 35 amb un PER ms petit (on el
PER indica la relaci entre el preu de lacci i el benefici per acci de lempresa).
El BCN INDEXCAT mostra levoluci de les cotitzacions de les empreses amb seu social a
Catalunya. En aquest cas el criteri de selecci s diferent que en els anteriors ndexs, ja que sutilitza la capitalitzaci borsria ajustada pel free float (capital que circula lliurament per borsa).
Antecedents de les entitats de crdit privades

En aquest apartat ens referirem especialment als antecedents daquelles entitats de crdit que
existeixen en el moment actual i que tenen la seu social a Barcelona. Per aquest motiu, a continuaci analitzarem els orgens de CaixaBank i de Banc Sabadell, i tamb farem menci de la
Caixa de Catalunya, encara que en aquests moments shagi fusionat amb el BBVA, per la seva
trajectria durant prcticament noranta anys.
Lantecedent de les caixes destalvis van ser els anomenats monts de pietat, el primer dels
quals a Barcelona es va crear lany 1740. La instauraci de les caixes destalvis no va arribar fins
a principis del segle xix i es van crear amb la voluntat demparar les classes ms necessitades i
millorar-ne la situaci, des del principi es van vincular a la beneficncia i a la filantropia i sempre
han estat molt arrelades al territori.
441
La primera caixa destalvis a Barcelona es va crear lany 1844, amb el nom de Caixa dEstalvis
i Mont de Pietat de Barcelona, coneguda com la Caixa de Barcelona.
El mes dabril de lany 1904 es va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvi de
Catalunya i Balears, amb seu social tamb a Barcelona, entitat que desapareix com a tal lany
1990 per fusionar-se amb la Caixa dEstalvis i Mont de Pietat de Barcelona i constituir la Caixa
dEstalvis i Pensions de Barcelona, coneguda com la Caixa.
Lany 1992 va crear el Grup Caifor juntament amb FORTIS per gestionar les assegurances i
comprar el Banco de las Islas Canarias. Continuant amb la seva poltica dexpansi bancria,
lany 1994 va comprar el Banco de Europa, amb seu a Barcelona, i li va canviar el nom pel de
MicroBank amb la finalitat que fos una entitat especialitzada en la concessi de microcrdits.
Posteriorment, lany 2000 va crear Caixa Holding per aglutinar les participacions industrials
i el grup assegurador. Una altra fita de lentitat va ser lany 2007, quan va canviar la denominaci
social per Criteria Caixa Corp i va sortir a borsa.
Una altra entitat que ha estat un referent a Catalunya i a Barcelona ha estat la Caixa dEstalvis
de Catalunya, que va ser creada a principis del segle xx, lany 1926, per la Diputaci Provincial
de Barcelona.
El procs de concentraci del sector va fer que el desembre de lany 2009, la Caixa dEstalvis
de Catalunya es fusions amb la Caixa dEstalvis de Manresa i la Caixa dEstalvis de Tarragona
i forms Catalunya Caixa, amb la qual cosa va esdevenir en aquell moment la quarta caixa espanyola per volum dactius i la segona de Catalunya.
La tradici bancria a Catalunya es fa palesa amb la creaci del Banc de Sabadell lany1881,
una iniciativa de 127 empresaris i comerciants de Sabadell amb lobjectiu principal de finanar
la indstria local i proveir-la de matries primeres (llana i carb) en condicions ms favorables.
Per va ser lany 1907 quan el Banc de Sabadell va comenar una nova etapa, va liquidar els negocis no bancaris i va enfocar la seva activitat cap a la banca comercial.
Desprs dun llarg perode de creixement orgnic, el Banc de Sabadell inicia en el segle xxi
un procs molt important de creixement extern, de manera que lany 2003 el Banc de Sabadell
presenta una OPA per comprar el 100% del capital del Banco Atlntico S.A., i el 2004 crea la
marca comercial Sabadell Atlntico.
Lexpansi del Banc Sabadell continua el 2006 amb la compra del Banco Urquijo, la qual cosa
el situar com a segon banc dEspanya en el negoci de banca privada. I en lmbit internacional,
lany 2007 compra el TransAtlantic Bank de Miami.
Lany 2008 fa una aliana estratgica amb el grup dassegurances Zurich. I un any desprs
continua la seva expansi internacional amb la compra del Mellon United National Bank.
Situaci actual de les entitats de crdit privades

El creixement del Banc de Sabadell, esmentat anteriorment, continua lany 2010 amb ladquisici
del Banco Guipuzcoano. I lany 2012 amb la compra de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterrneo) i la xarxa territorial i el negoci del Banc Mare Nostrum (BMN) a Catalunya i a Arag es
posiciona entre els quatre primers grups bancaris privats dEspanya.
Lany 2013 compra el Banco Gallego i el negoci espanyol de Lloyds Banking Group. En data 30
de juny de 2014 el volum dactius del Banc de Sabadell era de 161.557,1 milions deuros, el nombre
doficines s de 2.336 i el nombre dempleats s de 17.698.
442
LLIBRE BLANC
A Catalunya, a ligual que a Espanya, com a conseqncia de la reconversi del sistema financer, sha produt un procs de transformaci de les caixes en bancs. Aquest procs de bancaritzaci ha estat encapalat a Catalunya per la Caixa, que lany 2011 va traspassar al seu negoci
financer a Criteria Caixa Corp i va esdevenir un grup bancari denominat CaixaBank.
Prviament, lany anterior havia absorbit Caixa Girona.
La poltica de creixement extern de CaixaBank continua lany 2011 amb ladquisici del
negoci bancari de Bankpime i el 2012 amb la compra de Banca Cvica, que estava integrada per
Caja Navarra, Cajasol, Caja Canarias i Caja Burgos, i va esdevenir amb aquesta operaci la principal entitat financera de Catalunya i dEspanya.
CaixaBank continua la seva expansi amb ladquisici lany 2013 del Banco de Valencia, i a
finals dagost daquest any 2014, del Barclays Bank, S.A.U. Amb aquesta operaci es posiciona
com el grup financer lder del mercat catal i del mercat espanyol, tant pel que fa al sector bancari com a lassegurador.
En data 30 de juny daquest any 2014 el volum dactius de CaixaBank era de 336.849 milions
deuros, el nombre doficines era de 5.695 i el nombre dempleats era de 31.574, amb la qual cosa
sha convertit en lentitat financera lder a Catalunya i la tercera entitat espanyola per volum
dactius.
Pel que fa a Catalunya Caixa, cal dir que ha estat comprada aquest mes de juliol de 2014 pel
BBVA, que lany 2012 ja havia adquirit UNIM, integrada per les caixes de Sabadell, Terrassa i
Manlleu. Ladquisici de Catalunya Banc ha suposat al BBVA un fort increment en la quota de
mercat a Catalunya, que ha passat del 12,3% al 24,9% i es posiciona com la segona entitat financera a Catalunya, desprs de CaixaBank i per davant del Banc de Sabadell.
A fi de no fer una enumeraci exhaustiva de totes i cadascuna de les entitats financeres espanyoles que tenen oficines a Barcelona capital, a part de les explicades anteriorment, aix com el
nombre de sucursals dentitats de crdit estrangeres tant comunitries com extracomunitries,
a 31 de desembre del 2013, a manera de resum direm que sn, respectivament, de 674, 21 i 2, s
a dir, un total de 697 sucursals, malgrat el procs de reducci doficines que sha produt en els
ltims anys, fruit del procs de concentraci bancria.
El volum total de dipsits a 31 de mar de 2014 a Barcelona provncia era de 154.710 milions
deuros, s a dir, un 79,3% del volum de dipsits de Catalunya i un 13,6 % del volum total de
dipsits dEspanya.
El volum total de crdits concedits en la mateixa data va ser de 244.519 milions deuros, s a
dir, un 83,7% del volum de crdits de Catalunya i un 16,6% del volum total de crdits dEspanya.
La importncia de les entitats bancries tamb es posa de manifest en el nombre dempleats
que treballen en el sector bancari, que a 31 de desembre del 2013 a la provncia de Barcelona era
de 15.757, s a dir un 14,45% del total dempleats del sector de tot lEstat espanyol.
Una part menys important del sistema financer a Barcelona est constituda per les cooperatives de crdit: la Caixa de Crdit dEnginyers i la Caixa dArquitectes, ambdues amb seu a
Barcelona.
Una caracterstica principal de les societats cooperatives de crdit s que el soci s a la vegada
client i propietari de lentitat.
La Caixa dEnginyers Societat Cooperativa de Crdit es va crear lany 1967 amb lobjectiu
de prestar serveis financers globals als seus socis i avui s un grup financer i assegurador que
443
desenvolupa un model de banca personal, comercial i institucional al territori espanyol. A finals

de lany 2013 tenia 121.911 socis i el seu volum dactius totals era de 2.368 milions deuros.
La Caixa dArquitectes Societat Cooperativa de Crdit es va constituir lany 1983, a iniciativa
dels rgans rectors dels collegis darquitectes que volien disposar duna entitat financera prpia.
El nombre de socis, a finals de lany passat era de 26.210 i el volum dactius totals era de 1.443
milions deuros.
Lentitat de crdit pblic

La banca pblica a Catalunya est constituda per lInstitut Catal de Finances (ICF). LICF es va
crear lany 1985 amb un accionista nic, que s la Generalitat de Catalunya. La finalitat amb la
qual es va crear va ser impulsar el creixement de leconomia catalana, facilitant laccs al finanament a les empreses amb seu a Catalunya, principalment petites i mitjanes empreses, com a
complement del sector financer privat, mitjanant prstecs, avals, capital de risc i prstecs participatius (alguns en rgim de coinversi amb business angels).
Per poder portar a terme la seva activitat, lICF es finana actualment amb els recursos que li
aporta la Generalitat i els que obt en els mercats nacionals i internacionals. I el seu mxim rgan
de govern s la Junta de Govern.
Cal dir que la Generalitat va aprovar lany passat un reial decret per transformar lICF en
una societat annima sotmesa a la normativa dentitats de crdit i sota el control dels reguladors
estatal i europeu, amb independncia del govern de la Generalitat.
Durant lany 2013, lICF va concedir prstecs i avals a unes 1.200 empreses, per un import
global de 620 milions deuros, que ha perms la creaci i/o el manteniment de 61.000 llocs de
treball. El 50% de les operacions eren per finanar noves inversions i actius circulants, i el 50%
restant estaven dirigides a refinanaments, per tal de facilitar la viabilitat dempreses en una
situaci financera complicada. La seva plantilla era de 93 treballadors.
En el primer semestre de 2014 lICF ha incrementat la seva activitat, i ha concedit prstecs i
avals a 801 empreses per valor de 377 milions deuros.
El grup t dues filials: IFEM (Instrument Financers per Empreses Innovadores) i ICF Capital.
La primera delles es dedica a gestionar els fons europeus per a les empreses de nova creaci o
que estiguin en la fase inicial de posada en marxa (capital llavor).
ICF Capital s una societat gestora dentitats de capital de risc que com a tal assessora, gestiona i impulsa fons o societats de capital de risc, pbliques o privades, que aporten capital a
empreses catalanes.
A ms a ms, daquestes dues societats filials esmentades, lICF participa, juntament amb
altres entitats financeres, en el capital dAvalis de Catalunya, SGR.
Avalis s una societat de garantia recproca de capital mixt (pblic i privat) que va promoure
la Generalitat de Catalunya lany 2003 amb lobjectiu de facilitar laccs al crdit de les pimes i
autnoms mitjanant la concessi davals financers, tcnics i econmics.
444
LLIBRE BLANC
Les empreses de serveis financers

Les empreses de serveis financers (ESIS) sn entitats financeres que es dediquen a donar serveis
dinversi amb carcter professional a tercers, i estan subjectes a la supervisi, la inspecci i el
control de la Comissi del Mercat de Valors (CNMV).
Hi ha diferents tipus dESIS. Les societats de valors i borsa (SVB), les agncies de valors i
borsa (AVB), les entitats de crdit mateixes, les societats de cartera i, des de lany 2008, tamb les
EAFIS.
Les SVB reben, trameten i executen ordres borsries per compte de tercers i per compte propi.
Aix mateix, poden gestionar carteres, fer dintermediari en la collocaci duna oferta pblica de
venda daccions (OPV), etc. El nombre de SVB de la Borsa de Barcelona s de catorze. Algunes
delles sn a la vegada membres de la Borsa de Madrid.
Les AVB tamb actuen com a intermediaris del mercat, trametent ordres de compra i venda
borsries, per, a diferencia de les SVB, noms poden actuar per compte ali. El nombre dAVB
i de la Borsa de Barcelona s de dues.
Les entitats de crdit tamb poden actuar com a intermediries. Aix mateix, sencarreguen
de la custdia i administraci de valors dels seus clients, a la vegada que els assessoren i els concedeixen crdits per facilitar les inversions dels seus clients. El nombre dentitats de crdit que
sn membres de la Borsa de Barcelona s de nou.
Les societats gestores de carteres (SGC) es dediquen quasi de manera exclusiva a la gesti de
les carteres dinversi dels seus clients. El nombre de SGC amb seu social a Barcelona noms s
de dues, si b el nombre daquestes amb seu a Madrid tamb s molt redut, ja que les SVB i les
AVB tamb poden gestionar carteres.
Les EAFIS sn les ESIS dltima creaci. Es tracta dempreses dedicades a lassessorament
financer independent i, per tant, fan recomanacions personalitzades en matria dinversi als
seus clients. El nombre dEAFIS amb seu a Barcelona s de 24 i representen un 17,4% del total
daquestes a Espanya.
Les entitats dassegurances

Les entitats dassegurances tenen com a finalitat la cobertura dun determinat risc (malaltia,
mort, incendi, sinistres dautombils, de la llar, etc.). Dins de les entitats asseguradores, cal distingir tres tipus: les companyies dassegurances, les entitats de crdit que realitzen operacions
dassegurances i les mutualitats de previsi social (MPS).
Les MPS sn entitats sense nim de lucre, constitudes sota els principis de solidaritat i ajuda
mtua, amb la funci de cobrir riscos vinculats a les persones en relaci amb el mn laboral, com
ara latur, la malaltia, la invalidesa, etc.
El negoci assegurador a Catalunya, a ligual que a la resta dEspanya, ha crescut molt en
els ltims anys, per no ha estat ali al procs de reconversi del sector financer en general, i
com a conseqncia, sha produt una concentraci de les entitats dassegurances i de les MPS.
Aix mateix, podem constatar un gran desenvolupament de les entitats de crdit que ofereixen
productes dassegurances. De manera que, ja sigui com a entitats que formen part del seu grup
bancari, o sota la figura de joint ventures amb empreses leaders mundials en el camp de les asse-
445
gurances, han crescut de manera notable. Lexemple del primer cas el trobem a CaixaBank amb
VidaCaixa, SegurCaixa i Adeslas, les quals aglutinen entre les tres la cobertura dels diferents
riscos. El segon cas s el Banc de Sabadell, que lany 2008 va fer una aliana amb Zurich mitjanant la qual Banc Sabadell-Vida, Banc Sabadell Assegurances Generals i Banc Sabadell Pensions
seran provedores exclusives de les assegurances de vida, les assegurances generals i els plans de
pensions per a tota la xarxa doficines del Banc de Sabadell.
Pel que fa a les companyies dassegurances prpiament dites installades a Barcelona, destacarem Catalana Occidente, tant per la seva trajectria com pel fet que t la seu social a Barcelona
(primer al Passeig de Grcia i desprs a Sant Cugat).
Els inicis del Grup Catalana Occidente es remunten a lany 1864 amb la constituci de la societat Catalana de Seguros Contra incendios a Prima Fija, coneguda com La Catalana, impulsada per Fernando de Dels i de Gelp.
Lany 1947 es produeix la fusi de la cartera de La Catalana amb la cartera dOccidente i es
crea el Grup dAssegurances Catalana Occidente.
Durant el segle xx la companyia sexpansiona territorialment i tamb pel que fa a la cobertura dels diferents riscos. I lany 1991 forma una joint venture amb el grup assegurador austrac
Uniqa, s a dir, collaboren conjuntament amb la finalitat de crear la filial Cosalud.
Des de principis del segle xx la companyia cotitzava a la Borsa de Barcelona, per lany 1997
va fer una OPV (Oferta publica de venda daccions) i va passar a cotitzar al mercat continu.
A finals de lany 1999 va comprar a la Caixa de Catalunya la companyia Multinacional Aseguradora (MNA), incrementant el seu volum de negoci.
Lany 2001 culmina amb xit lOPA (Oferta pblica dadquisici daccions) que va fer sobre
Lepanto S. A., i de la seva filial Norte Hispana, especialitzada en el ram de decessos.
Tamb lany 2004 compra Seguros Bilbao al grup Fortis. I lany 2006 esdev el primer accionista de Crdito y Caucin amb una participaci del 43,18% en el seu capital. El procs de creixement extern continua lany 2012 amb la compra de la filial espanyola de la companyia francesa
Groupama (que passa a anomenar-se Plus Ultra Seguros).
Tot aquest procs continuat de compres ha convertit el Grup Catalana Occidente en un dels
grups asseguradors ms grans dEspanya i de Catalunya.
Cal dir que els principals grups asseguradors multinacionals tenen oficina a Barcelona.
Aquest procs de concentraci dentitats asseguradores comentat anteriorment tamb sha
produt en el cas de les MPS, les quals el 31 de desembre del 2012 eren 39 a Catalunya, 18 delles
amb seu social a Barcelona capital.
Altres entitats i participants del sector financer

La llista daltres entitats participants en el sector financer s llarga. Destacarem les societats gestores dinversi collectiva i les societats gestores de fons de pensions, les quals en aquest moment
amb seu a Barcelona sn una dotzena.
Aix mateix, cal fer referncia a les societats de leasing (arrendament de bns amb opci de
compra) i les societats de renting, amb oficines a Barcelona; ambdues sumen actualment 247
entitats. El nombre de societats de factoring i de societats de confirming s ms redut i, en general, estan vinculades als principals grups bancaris.
446
LLIBRE BLANC
A Barcelona tamb tenen la seu 35 societats de capital risc i lagncia de rating Fitch Rating
Espaa S.A.U.
Finalment, en lmbit de participants en el sector financer cal destacar el paper de lAssociaci Barcelona Centre Financer Europeu (BCFE), creada lany 1991 per empreses del sector
financer i administracions. La finalitat del BCFE s promocionar Barcelona com a plataforma
financera internacional.
Conclusions
Al llarg daquest article es fa pals que Barcelona s una plaa financera rellevant, tant per lexistncia de la Borsa de Barcelona com per la importncia de les entitats financeres que hi tenen
la seu social, aix com totes aquelles amb seu social en un altre lloc dEspanya i les estrangeres
comunitries i estrangeres no comunitries installades a Barcelona.
Un dels escenaris possibles de futur, en el cas duna Catalunya independent, seria que Barcelona es convertiria en la capital del futur estat i en lmbit financer esdevindria la primera plaa
financera del pas.
LICF es podria convertir en el Banc Central Catal i fer les funcions que desenvolupa el Banc
dEspanya a lestat espanyol, i, per tant, dependria directament del Banc Central Europeu com a
regulador i supervisor nic, en el marc de la Uni Bancria.
La Borsa de Barcelona, ats que estem inserits en un context de mercats borsaris internacionals, caracteritzats per la tendncia a la globalitzaci, hauria de mantenir la seva situaci actual
en BME potenciant en la mesura del possible les aliances amb els grans mercats internacionals.
Pel que fa a les entitats de crdit i dipsit catalanes, un dels efectes a curt termini podria ser
lleugerament negatiu, amb la fugida dalguns clients cap a altres entitats no catalanes i amb un
encariment del seu refinanament en els mercats financers internacionals. Tamb la seva cotitzaci, a ligual que la de la resta de empreses cotitzades catalanes, podria veures afectada negativament, ja que la incertesa del procs podria contribuir de manera desfavorable. Per a llarg
termini els efectes serien positius, ats el gran potencial de les entitats financeres i empreses
catalanes i la seva capacitat dadaptaci als canvis, partint del supsit que Catalunya continus
dins del marc de la Uni Europea i de la Uni Monetria Europea.
bibliografia
AEB: Anuario Estadstico 2014
Banco de Espaa: Boletn Estadstico, agosto, 2014.
Bolsa de Madrid: Memorias 2013.
Borsa de Barcelona: Memria 2013.
CNMV: Estadsticas 2013
ICF: Memria 2013.
447
Barcelona,
competitivitat
i capitalitat
Albert Castellanos Maduell
Professor associat deconomia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Introducci
actual conjuntura poltica planteja un escenari proper i factible per a la ciutat de Barcelona fins no fa gaires anys inimaginable: esdevenir capital destat. Com pot afectar aquest
canvi destatus a la seva competitivitat? Quin s el punt de partida des del qual haurem dafrontar aquest repte? Lanlisi dels principals ndexs i els rnquings de competitivitat urbans a escala
internacional ens poden oferir una visi global i sinttica per comenar a abordar la resposta a
aquestes preguntes. Aix mateix, alguns antecedents de com ladopci de la condici de capital
destat ha afectat el desenvolupament econmic dalgunes ciutats, ens poden aportar perspectives interessants. Qu entenem exactament, per, per competivitat? I per qu aquest concepte t
una rellevncia especial en lmbit urb?
448
LLIBRE BLANC
La competitivitat de les ciutats

s casual que el 40% de la producci mundial es concentri en les cent ciutats ms grans del mn?
s casual que el 85% de les activitats innovadores es concentri en les rees dinfluncia de les
quaranta ciutats ms grans? La creaci de grans aglomeracions urbanes i el desenvolupament de
les seves rees dinfluncia el que autors com Richard Florida (2007) van batejar com megaregions s consubstancial amb la intensificaci de la globalitzaci econmica en els darrers dos
segles. Les dinmiques despecialitzaci productiva, les economies daglomeraci o la generaci
dentorns innovadors amb capacitat datraure els professionals ms qualificats sn alguns dels
factors que expliquen el rol creixent de les grans ciutats en la determinaci de la competitivitat
dun territori. Un rol que, en unitats poltiques en transici com pot ser la Uni Europea, pot
arribar a fer replantejar el sentit que fins ara han tingut els estats naci.
Aquest pes creixent de les ciutats en lactivitat econmica mundial no ens explica, per, qu
s el que entenem exactament per competitivitat. El World Economic Forum (2014) defineix la
competitivitat duna ciutat com aquell conjunt de factors que determinen quin s el nivell de
productivitat sostenible en una ciutat; per tant, no nicament produir bns i serveis de ms
valor a un menor cost (productivitat), sin tamb la capacitat de fer-ho de forma continuada
al llarg del temps (sostenible). Un concepte de competitivitat ampli, doncs, que engloba criteris
ambientals o socials que poden acabar determinant la viabilitat de certes activitats econmiques
en un territori. Tant els factors institucionals com la capacitat de visi estratgica o lautonomia de gesti del consistori, com lencert en el disseny de poltiques econmiques i la capacitat
de connectar la ciutat al mn a travs duna bona xarxa de comunicacions i dun alt dinamisme
cultural i creatiu, esdevenen igualment importants a lhora de convertir una ciutat en un pol
prou atractiu per a latracci de talent, projectes i capital.
ndexs de competitivitat: el posicionament de Barcelona

En bona mesura, tots aquests factors apareixen en tres dels principals ndexs de competitivitat de
les ciutats ms importants del mn. Quin s el posicionament competitiu de Barcelona?
Global City Competitiveness Index of the Economist Intelligence Unit (2013)

Aquest ndex mesura i classifica les 120 ciutats ms grans del mn, que representen actualment
al voltant del 29% del PIB mundial. Es parteix del concepte de competitivitat de les ciutats com
lhabilitat contrastada datraure capitals, negocis, talent i visitants i es prenen dues perspectives
temporals: el posicionament actual (2012) i el posicionament esperat a llarg termini (2025). Sobre
la base daquest concepte, aquest ndex sinttic es defineix a partir de 32 indicadors (21 qualitatius i 10 quantitatius) agrupats en vuit categories (amb la corresponent ponderaci percentual):
potencial econmic (30%), capital hum (15%), eficincia institucional (15%), capital fsic (10%),
desenvolupament del sistema financer (10%), atractivitat global (10%), riscos naturals i ambientals (5%) i caracterstiques socials i culturals (5%).
Barcelona es posiciona actualment al lloc 41 com a ciutat ms competitiva, tot i que el seu
posicionament relatiu empitjora de cara al 2025 (55). Aquest reposicionament es deu a lauge
competitiu esperat de noves metrpolis emergents, ja que lndex de competitivitat de BarceBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
449
lona es mant prcticament constant. Les categories en les quals destaca relativament ms sn
caracterstiques socials i culturals (en la 9a posici, on destaca la bona valoraci del dinamisme
cultural, la diversitat i la llibertat dexpressi) i latractivitat internacional (en la 9a posici, on
lactivitat congressual i loferta deducaci superior juga un paper destacat).
AT Kearneys Global Cities Index (2014)

Aquest ndex analitza 84 ciutats internacionals estimant un ndex de competitivitat a partir de
26 indicadors classificats en cinc dimensions diferents (amb la corresponent ponderaci percentual): dinamisme econmic (30%), capital hum (30%), lliure circulaci dinformaci (15%),
atractivitat cultural (15%) i influncia poltica internacional (10%). En comparaci amb lndex
anterior, la competitivitat es vincula ms amb la intensitat en la circulaci didees, persones,
bns i capitals que no pas amb els registres macroeconmics de la ciutat en qesti; unes varia
bles en les quals sesperaria que Barcelona presents millors registres. En efecte, Barcelona se
situa en la posici 24 daquest rnquing, on la contribuci ms destacable correspon al dinamisme econmic, la lliure circulaci dinformaci i, a una certa distncia, latractivitat cultural.
El capital hum i la influncia poltica internacional, per contra, sn les categories que presenten
una aportaci ms discreta.
Mori Memorial Foundations Global Power City Index (2013)

Aquest indicador procura sintentitzar la competitivitat duna selecci de quaranta ciutats del
mn a partir de setanta indicadors en sis aspectes diferents: economia, recerca i desenvolupament, interacci cultural, qualitat de vida, medi ambient i accessibilitat. Les principals novetats
que ofereix no les trobem en el mix dindicadors utilitzats, sin en les dues noves perspectives
que ofereix. En primer lloc, presenta el rnquing segons cinc diferents perfils dactor: el directiu, linvestigador, lartista, el visitant i el resident. El mix dindicadors s diferent en cadascun
dels perfils i ens ofereix una perspectiva mltiple enriquidora sobre el grau datractivitat de les
diverses ciutats. Daltra banda, tamb incorpora una metodologia davaluaci complementria a
la dels clssics ndexs de competitivitat: el valor urb intangible (intangible urban value). Aquest
indicador procura capturar variables ms lligades a la percepci personal de les ciutats que no a
indicadors quantitatius suposadament lligats a la competitivitat.
Dels tres, aquest s lndex que atorga un posicionament internacional ms favorable a Barcelona, que se situa com la 19a ciutat ms competitiva dentre les analitzades. Aquells aspectes en
els quals est ms ben posicionada sn la qualitat de vida (4a posici) i la interacci cultural (12a
posici). Sn precisament aquestes fortaleses les que la fan una ciutat especialment atractiva per
al perfil dels visitants (6a ciutat ms ben valorada) i els visitants (7a ciutat ms ben valorada). Pel
que fa als valors urbans intangibles, diferencialment respecte als indicadors objectius, destaca
especialment la bona percepci dels visitants de la diversitat doferta dentreteniment, aix com
la puntualitat en els vols que connecten amb la ciutat (en contrast amb el nivell relativament baix
de connectivitat internacional).
Els diversos indicadors coincideixen a situar la qualitat de vida i la interacci o dinamisme
cultural com els principals actius de la Barcelona actual. Lnic indicador que fa una projecci
del nivell de competitivitat futura no preveu gaires variacions en valors absoluts (no en posicio
nament relatiu al rnquing), i en part s perqu aquestes estimacions no contemplen canvis
450
LLIBRE BLANC
estructurals com els que es podrien derivar de leventual independncia de Catalunya i una
conseqent nova capitalitat.
Els possibles efectes de la independncia

Lescenari duna Barcelona capital destat ens situaria en un escenari substancialment diferent:
Quina incidncia tindria en el seu posicionament competitiu? La complexitat de simular quin
seria el reposicionament als rnquings no ens impedeix valorar qualitativament quin pot ser
limpacte de la independncia, tot identificant quins sn els principals vectors de canvi estructural associats a un procs de secessi. Daquests seria especialment interessant destacar-ne tres:
els efectes de convertir-se en capital destat, lampliaci de la capacitat inversora del sector pblic
i les millores esperades en el marc institucional.
Els efectes de convertir-se en capital destat

Institucions com lOECD (2006) o el NBER (2011) enumeren quins sn els principals avantatges competitius de ser capital destat: les bones comunicacions internacionals, la concentraci
dinfraestructura cultural i de lleure, aix com de lestructura administrativa i governamental
de lEstat deriven en una sobreacumulaci de capital hum qualificat. La concentraci de lestructura de lAdministraci central de lEstat a Madrid, aix com una poltica espanyola en la
gesti dels transports i les comunicacions fortament centralitzada, situen Barcelona fora lluny
dels avantatges dels quals podria gaudir com a capital. Una condici per la qual sembla esperable que reforcs la seva capacitat datraure personal qualificat. Si ms no, la literatura recent en
economia urbana ens indica la presncia de fortes dinmiques daglomeraci a les grans ciutats a
lhora datraure personal qualificat (Glaeser i Resseger, 2009) (Moretti, 2014). Aix mateix, tamb
podem trobar evidncies internacionals que ens impedeixen rebutjar la hiptesi de limpacte
positiu de lefecte de la capitalitat sobre el comportament de locupaci a les ciutats (Dascher,
2000).
Cal remarcar que el rol de la bona connectivitat internacional de les ciutats esdev clau, tamb,
a lhora datraure noves inversions i activitat econmica. Stauss-Khan i Vives (2009), per exemple, posen de relleu que laccessibilitat a un aeroport amb bones connexions internacionals s un
dels factors clau per determinar la localitzaci de les seus de les companyies nord-americanes.
Quin seria lefecte esperat, doncs, entre els ndexs de competitivitat analitzats? Els indicadors
que es veurien positivament afectats de manera directa per aquesta nova capitalitat, serien una
major influncia poltica internacional de la ciutat per una presncia diplomtica nova noms
explcitament present a lAT Kearneys Global Cities Index, una ms que probable millor connectivitat internacional i una esperable intensificaci del dinamisme cultural i loferta doci
ambdues variables presents en tots tres ndexs.
Lampliaci de la capacitat inversora del sector pblic

Una de les constants que ha hagut de suportar la ciutat de Barcelona s un baix estoc de capital
pblic, fruit duna inversi pblica histricament molt inferior al seu potencial econmic. Si ens
fixem en les dades ms actuals de distribuci territorial de lestoc de capital pblic a lEstat espa-
451
nyol (Mas i Cucarella, 2009), podem constatar que la provncia de Barcelona nacumula el 8,3%
del total de lEstat i s responsable de la generaci del 13,5% del PIB.
Autors de referncia de leconomia urbana com ara Chesire, Nathan i Overman (2014) ens
recorden limpacte positiu de la inversi pblica i de les infraestructures en el desenvolupament
econmic de les ciutats, la qual cosa ens ajuda a evidenciar lalt cost doportunitat assumit fins
al moment. No obstant, val la pena assenyalar que els mateixos autors apunten la necessitat
de matisar la visi que situa la inversi en infraestructures com un dels possibles motors de
reactivaci econmica. La inversi en infraestructures de transport se sol considerar com un
factor impulsor de la productivitat, per aquesta relaci causal no s ni de bon tros universal;
sn diversos els exemples que ens indiquen que els costos de provisi poden superar els guanys
esperats.
Aix doncs, no s casual que dos dels tres ndexs de competitivitat analitzats incorporin la
dotaci de capital fsic de les ciutats principalment infraestructures de transport com un
dels indicadors ms importants de competitivitat. s impossible inferir quin seria el nivell dinversi pblica a Barcelona en una Catalunya independent, per s ms que raonable esperar que
part de la plena capacitat fiscal es destins a la correcci del dficit inversor en infraestructures
de transport.
Millores potencials en el marc institucional

La literatura econmica recent ha situat la qualitat institucional, entesa com el conjunt de condicions que determinen un marc econmic estable, com un factor rellevant per determinar
el desenvolupament dun territori. s raonable esperar que la qualitat institucional de Barcelona vari com a conseqncia de pertnyer a un nou estat? Un estudi recent del Credit Suisse
Research Institute (2014) ha mirat de vincular la mida dels estats amb el que ells anomenen
infraestructura intangible, un indicador sinttic que sassimila fora al concepte de capital
social. Lanlisi daquest indicador per al conjunt de pasos revela que els pasos petits mostren
un millor comportament. La major eficincia institucional de les poltiques pbliques, per un
rendiment de comptes ms proper i una homogenetat social ms gran, en sn algunes de les
possibles explicacions. Unes explicacions que, de fet, es deriven de les tesis dAlberto Alesina i
Enrico Spolaore sobre quina s la mida ptima de les nacions.
Els tres ndexs de competitivitat analitzats incorporen diversos indicadors que fan referncia
a aquesta dotaci de capital social: la qualitat dels serveis educatius i sanitaris, el nivell educatiu,
la qualitat dels serveis financers o la facilitat de realitzaci de gestions quotidianes. Un nou marc
institucional catal capa de generar rdits positius per al pas i la seva capital es pot convertir,
sens dubte, en un nou factor de diferenciaci competitiva.
Una perspectiva complementria podria ser analitzar alguns precedents histrics recents
similars al que pot viure Barcelona en els prxims anys. Com ha afectat la nova condici de
capital destat altres ciutats? Ens poden aportar algunes llions rellevants?
Noves capitals destat: tres antecedents rellevants

El desenvolupament urb de qualsevol capital obeeix a circumstncies histriques, culturals,
econmiques i socials molt diverses i particulars. Aquesta heterogenetat ens ha de fer ser molt
452
LLIBRE BLANC
prudents a lhora destablir parallelismes, per ens pot aportar una mica de llum sobre quins
poden ser els efectes dun canvi poltic estructural i incert sobre els vectors de competitivitat
duna ciutat com Barcelona.
El cas de Berln: limpacte econmic de ser capital destat

Parar atenci al cas de Berln, la ciutat ms gran dAlemanya amb 3.499.879 habitants, ens pot
ser til per conixer labast de limpacte econmic per a una gran ciutat de convertir-se en una
capital destat, una condici que va recuperar el 1990 amb la reunificaci dAlemanya. Tot i que
enguany ha registrat la taxa datur ms baixa en els ltims anys (11%), encara ms que duplica la
taxa datur alemanya. Aquest mal comportament de locupaci s fora contradictori amb lactual dinamisme de la ciutat, amb un creixement econmic superior al del conjunt del pas i una
de les capitals de la innovaci europea, i noms sexplica per lherncia provinent de la drstica
desindustrialitzaci de Berln Est arran de la reunificaci.
Vincular lactual bona marxa de Berln nicament a la seva nova condici de capital seria,
com a mnim, discutible. Els efectes daglomeraci i de relocalitzaci empresarial van ser, de
fet, menys importants que els esperats en els primers anys. El trasllat de la capital des de Bonn
noms va suposar la creaci duns 10.000 nous llocs de treball directes i 42.000 dindirectes, els
quals es calcula que es van generar pels efectes multiplicadors, principalment en el sector serveis
(Kulke, 2003). Daltra banda, s cert que moltes empreses van obrir delegacions a Berln, per a
principis del 2000 noms dotze de les cinc-centes empreses alemanyes ms grans tenien la seu a
la capital. El motiu ens remet a Stauss-Khan i Vives (2006): labsncia dun aeroport internacional a principis del segle.
Lexperincia dels primers anys de capitalitat recuperada de Berln ens recorden el que potser
s un obvietat: lassumpci de la capitalitat administrativa destat no comporta necessriament
la consolidaci duna capitalitat internacional ni fixa els seus avantatges competitius. Que Berln
sigui una regi europea lder en innovaci o una de les seves principals destinacions turstiques
s el fruit duna aposta estratgica de ciutat. La capitalitat ajuda al fet que es reuneixin certes
condicions (connectivitat, atractivitat, acumulaci de talent, etc.), per en cap cas esdev una
condici suficient.
El cas de Bratislava. El potencial dun genius loci

Bratislava, ciutat centreeuropea que actualment concentra 659.578 habitants en tota la seva rea
metropolitana, ha experimentat canvis poltics de gran abast a finals del segle xx. Duna banda,
va haver dadoptar noves funcions bsiques com va succeir a totes les ciutats postcomunistes a
partir del 1989: 1) el retorn de la importncia de les rendes del sl i el creixent nombre dactors
competint per lespai, 2) el retorn de lautogovern, amb una radical descentralitzaci del poder
sobre lespai cap a les institucions locals i 3) lincrement de diferenciaci social i espacial amb
unes normes de distribuci que passen de ser poltiques a ser econmiques. Una de les caracterstiques de Bratislava s que, al cap de pocs anys, el 1993, va assumir una quarta funci: esdevenir la capital dEslovquia.
Si la condici de ciutat postcomunista la situa en un pla molt diferent del de Barcelona, hi ha
altres caracterstiques que ens la poden fer una mica ms propera: el potencial de la seva posici
geoestratgica. Si Barcelona se situa a una de les vies dentrada dEuropa, Bratislava se situa en
453
una posici de privilegi (genius loci) al centre dEuropa i a la llera del Danubi. La desaparici de
la barreres entre el bloc capitalista i el comunista a partir de 1989 revitalitzen econmicament
aquesta rea i, desprs de molts anys, Bratislava com a capital destat t la capacitat de treuren tot
el profit competint en igualtat de condicions amb ciutats com Viena o Budapest.
Aquestes noves oportunitats i canvis estructurals es reflecteixen en el canvi de composici
de locupaci (Korec, 2002): una forta terciaritzaci a travs deconomies daglomeraci focalitzades en els sectors de la comunicaci i del transport, la intermediaci financera, la recerca i el
desenvolupament i ladministraci pblica.
El cas de les noves capitals bltiques. Capitalitat i equilibri territorial

Canvis poltics molt similars als de Bratislava sn els que han succet a les capitals dels nous
estats bltics: Vlnius (Litunia), Riga (Letnia) i Tallinn (Estnia) des del 1990 esdevenen noves
capitals destat europees que a la vegada sadapten a leconomia de mercat. Els tres pasos bltics,
malgrat patir una recessi transitria durant la primera meitat de la dcada dels noranta, han
registrat altes taxes de creixement des de principis de segle grcies a una forta inversi i una
evoluci molt positiva de la productivitat.
Malgrat aquest bon comportament econmic, hi ha un perill que amenaa de forma similar
aquests tres pasos: des de principis del 2000 les disparitats regionals no han parat de crixer i
el bon comportament de les capitals en termes de creixement i generaci docupaci sn poc
homologables amb el desenvolupament daltres parts del territori. Aquesta polaritzaci probablement s ms matisada a Litunia, on la localitzaci dels tres principals nuclis urbans (Vlnius
a loest, Kaunas al centre i el port de Klaipda a lest) aporta un equilibri territorial ms gran.
La debilitat de les administracions regionals i locals bltiques, relativament joves i encara amb
poc grau dautonomia (OECD, 2007), no sn comparables amb el mn local catal ni amb les
competncies metropolitanes de Barcelona, per ens recorden la necessitat de compatibilitzar la
descentralitzaci i lautonomia en la gesti de capitals globals amb el tamb necessari desenvolupament de la resta del pas per fer possibles patrons de desenvolupament sostenibles.
Conclusions
La competitivitat internacional de les grans ciutats s un factor duna importncia creixent per
al desenvolupament territorial i nacional. Barcelona, dacord amb els ndexs de competitivitat analitzats, ocupa una posici destacada en lescenari internacional que pot ser reforada si
adopta el nou estatus de capital destat. No obstant aix, la revisi dantecedents internacionals
s til per recordar-nos que aquesta nova condici administrativa s una finestra doportunitats
gens menyspreable si tenim en compte que partim dun estat amb una clara vocaci recentralitzadora, per que no suposa necessriament cap garantia dxit. Lhabilitat a lhora de saber
aprofitar aquest possible nou estatuts per reforar els seus actuals avantatges competitius com
la seva posici geoestratgica, la qualitat de vida o la diversitat cultural ser el factor crucial per
al posicionament de Barcelona com a capital internacional.
454
LLIBRE BLANC
bibliografia
AT Kearney. Global Cities, present and future. 2014 Global Index and Emerging Cities Outlook. AT Kearney,
2014.
Chesire, P. C.; Nathan, M. i Overman, H. G. Urban Economics and Urban Policy. Challenging conventional Policy Wisdom. Edward Elgar Publishing Limited, 2014.
Credit Suisse Research Institute. The Success of Small Countries. Credit Suisse. Juliol, 2014.
Dascher, K. Are politics and geography related?: Evidence from a cross-section of capital cities. Public Choice
105: 373-392, 2000.
Economist Intelligence Unit. Hot spots 2025. Benchmarking the future competitiveness of cities. The Economist Intelligence Unit Hot Spots, commissioned by Citigroup, 2013.
Florida, R. The Rise of the Mega Region. The Martin Prosperity Institute, University of Toronto, 2007.
Glaeser, E. L. i Resseger, M. G. The Complementarity between Cities and Skills. NBER Working Paper,
nm. 15103, juny, 2009.
Institute for Urban Strategies. Global Power City Index 2013. The Mori Memorial Foundation, octubre, 2013.
Korec, P. The transformation of basic functions of Bratislava after 1989: trends and spatial consequences.
Geographica, nm. 2, pg. 85-103, 2002.
Kulke, E. Berlin German Capital and Global City? DIE ERDE 134 2003 (3), 2003.
Mas, M. i Cucarella, V. Series histricas de capital pblico en Espaa y su distribucin territorial (19902005). Fundacin BBVA, juny, 2009.
Moretti, E. Are Cities the New Growth Escalator?. Policy Research Working Paper no. WPS 6881. The
World Bank - Sustainable Development Network - Urban and Disaster Risk Management Department,
maig, 2014.
National Bureau of Economic Research. Understanding Long-Run Economic Growth: Geography, Institutions, and the Knowledge Economy. Conference held November 7-8, 2008. Published in August 2011
by University of Chicago Press. Dora L. Costa and Naomi R. Lamoreaux, editors, 2011.
OECD. OECD Territorial reviews: Competitive cities in the global economy. OECD, 2006.
OECD. Baltic partnerships. Integration, growth and local governance in the Baltic region. Editat per Sylvain
Guigure, 2007.
Strauss-Khan, V. i Vives, X. Why and Where do Headquarters Move? Regional Science and Urban Economics, Elsevier, vol. 39(2), 168-186, mar, 2009.
World Economic Forum. The competitiveness of cities. A report of the Global Agenda Council on Competitiveness. World Economic Forum, agost, 2014.
455
Ser capital
s capital
Albert Castelln
Economista i especialista en mrqueting
456
LLIBRE BLANC
es duna perspectiva de mrqueting, ser capital dun estat augmentaria la notorietat de la

marca Barcelona de manera immediata. Els avantatges de millorar la notorietat (brand
awareness en angls) s all perqu lluiten les grans marques del mn invertint milers de milions
deuros en mrqueting, comunicaci i publicitat. Augmentar la notorietat (el coneixement espontani de la marca Barcelona a nivell internacional) s bsic i previ a la consolidaci de quelcom
que s encara ms necessari per a lxit de qualsevol estratgia de branding: construir valors
de marca que posicionin Barcelona (i el pas del qual s capital) en la ment dels consumidors
potencials (particulars en forma de turisme, empreses capaces de generar inversions, iniciatives
empresarials que atreguin fires i esdeveniments, a ms dinstitucions que tinguin la influncia
necessria per aconseguir seus dorganismes no governamentals que generin riquesa per a la
ciutat). Ser top of mind, en mrqueting, s capital. s la garantia de ser la marca escollida i la
possibilitat de ser la marca ms estimada.
La construcci de valors de marca, que posicionin Barcelona com una marca internacional,
cosmopolita, innovadora i viva, que sap combinar oci i negoci com cap altra ciutat del mn, s
molt ms difcil si, prviament, no hem aconseguit una notorietat mxima de la marca (reconeixement espontani). Si les Olimpades van ser el disparador de la notorietat de Barcelona, la
consecuci de la capitalitat dun nou estat seria extremadament ms potent. Tots coneixem els
beneficis que els Jocs van representar per a Barcelona (encara avui, vint-i-dos anys desprs, vivim
dels seus rdits). Imaginem-nos, doncs, quins serien els beneficis, en termes de comunicaci i de
mrqueting, duna possibilitat com aquesta.
La capitalitat dun nou estat seria equivalent a una inversi monstruosa en comunicaci a cost
zero que si shagus de pagar amb GRP la faria impracticable. Daqu ve lafirmaci, rotunda, que
ser capital s capital.
Els beneficis daconseguir la capitalitat dun estat per a Barcelona sn indubtables des de
molts punts de vista. Per noms un daquests s objectivable: la perspectiva econmica. No vull
analitzar en aquest article tots els avantatges econmics que aquesta possible capitalitat podria
reportar. Vull cenyir-me estrictament a les repercussions econmiques que poden justificar-se
des dun prisma de mrqueting, que, com veureu, en sn moltes.
A la introducci de larticle mencionava el concepte de notorietat com un dels factors clau
que requereixen les marques per triomfar en el mercat. s impossible ser lder de mercat, en cap
categoria de productes i/o serveis, sense una altssima notorietat. Penseu en la indstria de les
telecomunicacions, en la dels refrescos, en la de les cerveses o en la dels ordinadors. En totes elles,
la primera i la segona empresa, com a mnim, tenen una notorietat propera al 100%. Hi ha alg
que desconegui la marca Movistar, la marca Coca-Cola, la marca Heineken o la marca Apple?
No. Tothom les coneix. I les coneix per dos motius: perqu inverteixen milions deuros cada any
en publicitat i comunicaci i perqu, en moltes altres ocasions, els seus productes parlen per
elles, les seves respectives marques. s evident que aquest s el cas dApple. Heu vist ltimament
cap anunci televisiu daquesta marca? No li cal. La seva notorietat s infinita perqu surt mencio
nada a la premsa un dia s i laltre tamb. Perqu anualment llana productes que revolucionen
el mercat tecnolgic. Perqu no podem passar per davant de la seva botiga al passeig de Grcia
sense fixar-nos-hi. I per moltes raons ms.
La notorietat s capital. Per com es construeix en el mn de les marques? Abans ho anticipava: amb milions deuros de publicitat i amb accions notries que parlin per elles. I amb
una cosa ms, prou important: amb temps. Efectivament, tots coneixem Coca-Cola, Heineken
457
o Apple perqu fa molt de temps que formen part del nostre paisatge. Apperol no s una marca
tan coneguda en el mercat de les begudes alcohliques perqu, tot i fer mesos que inverteix moltssims euros en publicitat a Catalunya, encara no ha passat prou temps perqu la marca sigui
altament recordada. Molts la coneixem, per daltres no.
Veiem, doncs, que diners, accions i temps sn les claus per construir notorietat de marca.
Hem explicat perqu el temps s important. Per no hem detallat perqu els diners invertits en
publicitat sn tan crtics. Qualsevol marca, quan apareix al mercat, ha de fer un primer esfor,
un gran esfor: crear lespai mental. La marca Benetton, avui coneguda per tothom, era una
completa desconeguda a Catalunya a principis dels anys vuitanta. Els ms espavilats sabien que
era una marca italiana de moda i els ms informats sabien que era una marca derivada dels
cognoms dels fundadors, els Veneto. Per Benetton encara no havia pogut crear un espai mental
per a la seva marca de manera massiva. Un espai mental imprescindible per posicionar-se en el
mercat saturadssim de la moda prt--porter. Benetton havia de comunicar que era una marca
de roba unisex. No era el temps encara de comunicar el seu fams eslgan de United Colors of
Benetton. Aix vindria desprs i correspon a una fase del procs de branding de la qual parlarem
a continuaci. I fou aleshores quan la maquinria de la notorietat es va posar en marxa. Inicialment amb leina ms senzilla, els diners invertits en GRP publicitaris.
Ms tard, quan Benetton ja era prou reconeguda, va iniciar un altre tipus de comunicaci
del qual tots recordem algun flaix. El mateix va passar amb el Vodka Absolut i les seves clebres
campanyes per reconixer-lo. Per ara aix no toca. El que toca s trobar el punt de connexi
entre aquestes primeres reflexions i la notorietat de la marca Barcelona.
Que la marca Barcelona s una marca amb notorietat internacional s indiscutible. s una
marca amb histria i amb un storytelling singular. No ha estat mai capital dun estat modern i,
malgrat formar part en lactualitat dun pas modest de la Uni Europea, t un reconeixement
altssim a nivell internacional. Justificar-ho noms per la celebraci de les Olimpades de lany 1992
s enganys. No s mentida, per tampoc s una veritat indiscutible. Barcelona ja era coneguda
(recordeu que, en aquest punt, notorietat i coneixement de marca sn paraules sinnimes) abans
de les Olimpades. Es pot afirmar sense gaire marge derror que, si Barcelona va ser escollida com a
seu olmpica lany 1986, aix implicava que la significaci de Barcelona com a ciutat i com a marca
reconeguda era prou estesa. No nhi havia prou que Samaranch fos de la ciutat.Per el que s indiscutible s que es va aconseguir potenciar i disparar una notorietat que prviament ja era prou alta.
En el moment que la notorietat espontnia (la notorietat espontnia es diferencia de la notorietat suggerida en el fet que la primera la mencionen els consumidors sense rebre cap ajuda)
arriba a quotes de ms del 90% (que vol dir que ms del 90% del teu target et reconeix com a
marca/producte), parlem duna cosa molt ms important encara: ser top of mind. Ser el primer
de la llista s clau. Quan dubtem en comprar-nos una pasta de dents, dubtem entre Colgate i
Signal. No dubtem entre Colgate, Signal, Binaca, OralB, Licor del Polo i Close-up. No ho fem
perqu els humans utilitzem el recurs del top of mind a lhora de fer la tria. Ens recordem de
lanunci, ens recordem del seu logo, ens recordem dels seus colors i escollim. Penseu quantes
decisions daquesta mena pren qualsevol persona normal diriament. Si no funcionssim amb
aquest tipus de recursos ens passarem el dia al supermercat. Dubtant i analitzant els pros i els
contres de cada marca, llegint les etiquetes i revisant els ingredients. Les marques ens ajuden en
aix. A simplificar els procs de presa de decisions. I per aix les marques top of mind sn sempre
les ms comprades.
458
LLIBRE BLANC
Malgrat tot el que acabo dexplicar, formar part del selecte top of mind s el mateix que ser la
primera can dels 40 Principals. Si no tespaviles, caus de la llista. I quina s la tcnica per no
caure de la llista? Invertir milions i milions deuros en comunicaci i publicitat. Ara som al cap
del carrer. Per aix marques ultraconsolidades com Coca-Cola o Movistar segueixen fent publicitat: per no caure de la llista. A alguns encara els sorprn aquest fet. A Coca-Cola li cal publicitat? s evident que s: per mantenir la seva altssima quota de notorietat que, com mencionava,
s bsica per liderar qualsevol mercat.
Reflexionem sobre aquest tema amb el de la capitalitat de Barcelona. Quantes vegades es
menciona Madrid internacionalment i quantes Barcelona? Si fem cas de Google, la paraula Barcelona surt mencionada aproximadament en 360 milions de pgines. Madrid, la capital del nostre actual estat, s mencionada 418 milions de vegades. Valncia, la tercera en discrdia, noms
se cita 195 milions de vegades. A una distncia molt considerable i ms si tenim en compte que
Valncia et torna a Google resultats que no es refereixen estrictament al nom de la ciutat: la
valncia qumica tamb juga dins dels 195 milions. Valncia, doncs, s molt menys top of mind
que Barcelona o Madrid (deu tenir alguna cosa a veure la manca de notorietat amb el fet que
perds la prova del mundial de F1?).
Per, ms enll daquestes ancdotes, el que ens conv reflexionar s perqu Madrid ens guanya en notorietat. Per les seves increbles campanyes de comunicaci? Per tenir un Madrid Convention Bureau millor que el de Barcelona? Per gastar molts ms diners en promoci turstica?
Cap daquestes respostes s vlida quan parlem de notorietat. Madrid surt ms ben parada a
Google perqu, com a capital dun Estat com lespanyol, per fora s mencionada en innumerables documents dinstitucions, ambaixades, ministeris i organismes com la Uni Europea.
Perqu a Madrid hi ha la seu de les principals multinacionals espanyoles i estrangeres. Perqu a
Madrid resideixen els corresponsals dels principals mitjans de comunicaci. De lestat i de fora
de lestat. En definitiva, la notorietat de Madrid segueix sent ms gran que la de Barcelona perqu
Madrid s capital. I no importa que Barcelona hagi fet ms mundials, ms curses automobilstiques i ms olimpades. Conv dir, per, que utilitzar les mencions de Google per mesurar la
notorietat de qualsevol marca s un procediment molt rudimentari i, probablement, amb un
biaix molt considerable. Per si en parlo en aquest article s per la facilitat de comprovar com
les marques ms reconegudes del planeta, i en general les marques lders en les seves respectives
categories a nivell mundial, solen encapalar les mencions a travs daquest mtode tan casol.
Malgrat tot, la notorietat de Barcelona s altssima tot i patir la circumstncia negativa de ser
una capital sense estat. Per aix, per escalar en el rnquing, per ser la lder, per ser la marca ms
recordada, necessitem un estat. No mequivocar: daqu a un temps, quan aquesta capitalitat
sigui efectiva, el sorpasso a Madrid ser fulgurant.
Per tornem-hi: per a qu ens serveix ser una marca amb una altssima notorietat que ens
permeti ser top of mind? Per ser la marca escollida en primer lloc. La marca escollida per celebrar
una fira, la marca escollida per rebre una inversi estrangera, la marca escollida a lhora de fer
vacances i la marca escollida per organitzar un esdeveniment. Aix ja ens passa en alguns sectors molt concrets. Ens passa en el mercat de congressos. Noms Viena, a tota Europa, ens supera
en nombre de congressistes a lany. Ning no deu dubtar dels beneficis de rebre milers i milers de
congressistes amb la butxaca plena i la Visa calenta. Quan una empresa es planteja fer un congrs
multitudinari, rpidament pensa en Barcelona. Hi pensa perqu s una marca coneguda i perqu
s una marca amb significat dins del sector: t infraestructures per fer congressos, t un bon
459
clima i garanteix un oci i una gastronomia ms que notables. No cal dubtar ni un instant que,
si Barcelona disposs dun hub aeroportuari com el de Madrid, Viena no seria mai ms lder en
aquest sector. Barcelona, doncs, t tangibilitats, a ms de notorietat, que la fan ser top of mind en
lelecci com a seu on celebrar congressos internacionals.
Amb lltima frase faig lentradeta del segon gran repte del branding: el de construir valors
tangibles i emocionals darrere de la marca que la facin especialment atractiva. Efectivament,
Coca-Cola no s tan sols una marca recordada: s una marca estimada (en general, no em mal
interpreteu). La gent, els consumidors, no tan sols reconeixen el logo, el lettering i els colors de la
marca Coca-Cola: recorden el seu claim, recorden all de la chispa de la vida, igual que tamb
recordem el Just do it de Nike. Uns eslgans que ens informen de moltes coses. En el cas de
Nike, de la rivalitat esportiva portada a lextrem, de la importncia del repte, de lautosuperaci,
de la competncia i de lexcellncia esportiva. El Fes-ho de Nike s el resum del dossier de
significats de la marca Nike. Igualment, en el cas de Coca-Cola, el seu eslgan transmet illusi,
famlia, fantasia... tota una srie de significats que, en un dossier molt diferent al de Nike, identifiquen la personalitat de marca Coca-Cola molt ms enll de la seva simple notorietat.
Si en mrqueting tan sols fos important la notorietat i no la construcci de valors de marca,
mitjanant eines de branding, el espots televisius podrien ser molt avorrits: amb una cartella
de Coca-Cola durant vint segons i una altra de Nike emprant el mateix temps nhi hauria prou
per mantenir la notorietat. Les marques no fan aix: ens expliquen histries, ens venen valors,
ens transmeten propietats tangibles i realitats (irrealitats?) intangibles. Aquesta tcnica ja t ms
de seixanta anys, la demetre anuncis que ens venen qualsevol cosa menys el producte tangible
que es pretn comercialitzar (recordeu aquella imatge un punt caduca de la dona de bandera al
costat dun cotxe?). I exactament igual que les persones, s una tcnica i un recurs, el de la publicitat convencional, que comena a entrar en la fase de la tercera edat. Li queden cinc anys per
jubilar-se. s per aquest motiu, la falta deficcia de la publicitat convencional, que les marques i
les empreses que les sostenen estan desenvolupant noves eines, nous canals i nous territoris que
conformen alhora nous models de comunicaci: la comunicaci digital, la comunicaci street,
les relacions pbliques, la comunicaci de guerrilla, el branded content i el storytelling (entre
daltres). Uns nous models que, lluny de recolzar-se en la notorietat de les marques, es fixen com
a objectiu dotar-les de valors, carregar-les datributs i de significats que siguin rellevants i aspiracionals per als consumidors que pretenen conquerir.
Sense cap nim dexhaustivitat, definir el que s ms caracterstic daquests nous models. El
primer, el de la comunicaci digital, s el ms conegut: prcticament tothom sap qu s el Twitter, el Facebook i lInstagram, per mencionar tan sols tres de les xarxes socials ms esteses. Les
empreses empren aquestes xarxes, amb milions de seguidors que hi entren diriament, per llanar missatges i projectes (ms o menys subliminals) que posicionin les seves marques en la ment
del consumidor digital. Un consumidor que quan soblida de lsmartphone deixa de ser un consumidor digital per passar a ser un consumidor convencional. Tamb, doncs, va al supermercat
a fer la compra. La comunicaci street sexplica ella mateixa en angls: s aquella que utilitza els
carrers de les grans ciutats com a escenaris on realitzar accions notries que apassionin els seus
consumidors ms evangelistes. Les relacions pbliques no cal ni definir-les, per segurament s
que cal fer-ho amb el branded content: tradut literalment, s el contingut amb marca. El contingut duna revista, dun diari o dun programa de televisi on, ms enll del product placement,
que significa laparici del producte a la pellcula o al programa de televisi sense ms explica460
LLIBRE BLANC
ci, la marca s la protagonista principal. Si recordeu moltes de les accions comunicatives de la

marca Red Bull entendreu millor el concepte. Finalment, el storytelling podria semblar el mateix
que ha anat fent la publicitat convencional els ltims seixanta anys, per duna manera molt ms
sistemtica i estudiada: els consumidors volen que les marques els expliquin les histries que
hi ha al darrere dels productes, quins processos utilitzen, quines causes defensen (les marques,
no els productes). Daix sen diu storytelling i est agafant una rellevncia molt important en el
mrqueting ms avanat.
De nou, qu t a veure tot plegat amb la capitalitat de Barcelona? Recordeu, per no perdre el
fil, que el mrqueting potencial que es deriva de la capitalitat de Barcelona s la suma de la notorietat ms la construcci de valors de marca. Ja hem exposat com la capitalitat ajuda a fomentar i
multiplicar la notorietat. Ens toca, doncs, demostrar com aquesta capitalitat tamb ens ajudar a
construir valors de marca molt potents que aconsegueixin que Barcelona sigui una Love Brand,
el smmum que persegueix qualsevol home de mrqueting.
La capitalitat dun estat tofereix una visibilitat que et permet augmentar la teva quota de pantalla: pots explicar ms coses i durant ms temps. Quan abans us parlava del storytelling ometia,
expressament, que el que realment importa cada vegada ms al consumidor ms experimentat
(aquell que normalment ms ens interessa) s el storydoing. Passar dexplicar una histria a fer
coses que expliquin la seva histria i les histries que defensen. Del xerrar al fer. Fets i no
paraules. Aquest canvi de paradigma lhem pogut contemplar, de manera brillant, amb les dues
darreres Vies Catalanes. En aquest cas Catalunya (i de retruc tamb Barcelona), fent la concentraci ms gran, ms organitzada i ms civilitzada de la histria dEuropa, ha explicat al mn
sencer com som els catalans. Ha explicat per la via dels fets que els catalans som gent pacfica
que sestima la democrcia, que som un poble resilient que sorganitza de manera millimtrica
obviant tots els obstacles, que som un poble alegre que desitja la llibertat i que vol ser membre de
ple dret de la Uni Europea. Cap campanya televisiva, per desmesurada que fos, hauria impactat
tant com ho ha fet un acte de comunicaci street, per aprofitar largot del qual abans us parlava.
La capitalitat dun estat com Catalunya ens permet fer un cobranding en dues direccions:
Barcelona podr aprofitar els valors de Catalunya (ltimament molt ms reconeguts de manera
internacional) i Catalunya aprofitar els de Barcelona, establerts des de fa ms temps. La capitalitat ens permetr, alhora, dirigir lestratgia dun pas, equivalent a lexecuci de lestratgia de
comunicaci duna grandssima empresa multinacional. Ens permetr, conseqentment, dissenyar les accions de mrqueting que avui vnen dictades des de laltra capital.
Ser capital s capital per ser una Love Brand. Les Love Brand, ho mencionava fa poc, sn
la cirereta del pasts de qualsevol empresa. Sn aquelles marques que enamoren prcticament
a tothom. Marques que enamoren pel servei tcnic que presten per sobretot pels valors que
defensen. Apple s una Love Brand per tecnologia, per disseny i per la mentalitat revolucionria
del seu fundador. s una marca estimada perqu representa la innovaci aplicada de la manera
ms senzilla i democrtica possible. Apple enamora perqu fins i tot el seu packaging s espectacular. Aconseguir tot aix s molt ms difcil des de la posici de segona capital. Les capitals
atrauen talent perqu les capitals atrauen les seus de les filials de les multinacionals. Les capitals
atrauen inversions perqu les empreses es deleixen per sentir-se a prop dels centres de decisi.
Les capitals atrauen turistes perqu la gran majoria disposen dun hub aeroportuari de la seva
lnia de bandera.
461
I tan sols amb talent, recursos i inversions es poden desplegar grans campanyes de mrqueting que ens facin entrar en el fams cercle virtus. Ms talent dna lloc a ms inversions i ms
inversions donen lloc a ms recursos, uns recursos imprescindibles per desplegar estratgies
molt properes al mrqueting del qual us he parlat fins ara.
Sense capitalitat thas desforar el doble. Has de lluitar contra un antagonista enlloc dafavorir relacions de cooperaci, thas de barallar per assolir uns recursos que noms les institucions
governamentals que se situen molt al voltant de la capital, la teva rival, sn responsables de
donar-te. Sense capitalitat s ms difcil excellir. No s impossible, que quedi clar.
s el moment de recapitular les idees fora que hi ha al darrere dels avantatges de mrqueting
que la capitalitat implica. La capitalitat ens permet augmentar la notorietat, ens permet dotarnos dels instruments i els recursos necessaris per definir una estratgia de branding que, per
sobre de la imatge i la notorietat (que sol donar el seu principal rdit en el turisme), ajudi a crear
valor darrere de la marca. Uns valors, en forma datributs i dossiers de significats, imprescindibles per competir en el mercat internacional de capitals. Ens permet tamb definir el nostre
posicionament i tenir els recursos per definir-lo. Ens permet dissenyar lestratgia i executar-la.
Ens permet, en definitiva, executar una poltica de branding en estat pur.
Madrid, per boca dun alt representant, va preferir oferir relaxants cafs amb llet a la Plaza
Mayor per vendre la seva proposta de valor. Una proposta amb tant poc valor que, per ensima
vegada, els ha impedit celebrar uns Jocs Olmpics. Tenir la capitalitat, doncs, no implica, parafrasejant el filsof catal Francesc Pujols, arribar a un dia en qu els catalans i els barcelonins ho
tindrem tot pagat. No ser aix. Tenir la capitalitat s una condici necessria per no suficient.
Ens exigir, a tots els barcelonins, donar el bo i millor del nostre talent. Ens caldr dissenyar una
estratgia de mrqueting competitiva a nivell internacional. Ens implicar posicionar-nos, cosa
que implica, valgui la redundncia, renunciar a moltes coses. Barcelona, com Apple, no podr
ser la millor en tot. Barcelona haur de triar i, fent la tria, es posicionar. Caldr veure si aquest
posicionament s atractiu o no.
Barcelona haur de fomentar el Barcelona World? Barcelona haur dhostatjar unes Olimpa
des dhivern? Barcelona haur dapostar per la biomedicina? Barcelona haur de ser el referent
en el concepte de smart city? Barcelona haur de ser la capital mundial del mbil? Barcelona
haur de ser el referent mundial en fabricaci digital? Massa propostes de posicionament hi ha al
darrere daquesta curta llista voluntarista. Dic curta perqu Barcelona, des dun perspectiva una
mica ingnua, vol liderar massa coses al mn. Potser haurem de renunciar per posicionar-nos. I
potser tamb, com que el que menys necessitem s visibilitat i notorietat, haurem de triar all
que ms ens convingus a lhora de donar-nos rellevncia mundial com una marca-ciutat amb
uns valors de posicionament forts i arrelats. Valors que siguin nics, personals i intransferibles,
com el carnet del Bara (parlant de notorietat, ara recordo aquella famosa frase de Josep Llus
Nez quan, quasi premonitriament, va dir all que Barcelona s la ciutat que porta el nom del
Bara. Probablement, des duna estricta anlisi de notorietat, tenia tota la ra).
Per el que s cert s que des de la consecuci de la capitalitat, moltes daquestes estratgies
serien ms fcils. Ja he explicat el perqu. Em queda noms concloure amb el com. Un com que
exigeix valentia, decisi i comproms: exercint i liderant la consecuci dun estat propi per a
Catalunya. Perqu sense Catalunya-Estat no hi ha Barcelona-capital. Fins i tot en aix Barcelona
haur dagafar la iniciativa.
462
LLIBRE BLANC
Barcelona
Antoni Castells
Catedrtic dHisenda Pblica de la UB
464
LLIBRE BLANC
arcelona no s la capital dun estat, per s una capital. Com recorda el professor Jordi
Nadal, s lnica ciutat del sud dEuropa que ha estat en primera lnia tant en la revoluci
comercial (als segles xii i xiii) com en la Revoluci Industrial (al segle xix). Aquesta Barcelona
burgesa i obrera, cosmopolita, centre dirradiaci cultural, s en lorigen del catalanisme poltic.
Catalunya no seria el que s sense Barcelona. Com no ho seria Barcelona sense Catalunya. Barcelona no ha estat mai una ciutat hansetica.
Les conseqncies de no ser la capital dun estat depenen duna manera crucial del model destat. No sn el mateix Nova York, Chicago, Toronto o Sydney, que Marsella, Bordeus, Manchester
o Leeds. En els primers casos, no hi ha una supeditaci, o una jerarquitzaci. Hi ha una rivalitat
relativament lliure. Als Estats Units, Nova York, Chicago, Los Angeles o Boston poden competir
per la capitalitat cultural, econmica i social, sense que el govern federal prengui partit per una
delles, en contra de les altres. A Frana i al Regne Unit, en canvi, Pars i Londres sn a la vegada
capitals econmiques i poltiques. Les altres ciutats formen part duna retcula clarament jerarquitzada entorn seu, i la poltica del Govern central est al servei daquest model econmic, que
ning no discuteix i, en general, es pensa que s bo per al pas.
La caracterstica peculiar del nostre cas s la bicapitalitat, de facto, Barcelona-Madrid, mai no
acceptada pel nacionalisme espanyol. Ara b, a Espanya (i a diferncia del que succeeix als pasos
federals), lEstat no s un rbitre neutral en aquesta competici, i daltra banda la histria no ha
volgut (a diferncia del que va succeir a Frana o al Regne Unit) que Madrid esdevingus, pel
curs natural dels esdeveniments, aquesta capital. Per aix, el designi de lEstat espanyol ha estat
tradicionalment voler fer de Madrid (capital poltica i militar) tamb la capital econmica. I, per
aix, la poltica del poder central est normalment no al servei de leconomia espanyola, sin del
que conv a Madrid, que no s exactament el mateix.
De manera que Barcelona pot estar orgullosa del que s, grcies a les successives capes que hi
ha anat dipositant la histria, des dels cartaginesos, els romans, la Barcelona gtica i comercial,
el geni de Cerd, la Barcelona obrera i burgesa, el modernisme, fins a les transformacions al llarg
del segle xx, amb el projecte de canvi encapalat per Pasqual Maragall. Sha arribat fora lluny,
malgrat no ser la capital dun estat. Shi ha arribat perqu en tots aquests moments hi ha hagut
un grup dirigent que sabia el que volia i tenia la intelligncia de saber-ho fer, i un pas al darrere.
Els instruments poltics sn, certament, indispensables per competir en igualtat de condicions.
Per la reconstrucci daquest grup dirigent, dun projecte de pas i duna mplia majoria social
que li doni suport, sn tant o ms necessaris.
465
Barcelona,
capital
dun estat
emprenedor
i sostenible
Marcel Coderch i Collell
Enginyer, exvicepresident de la CMT
oportunitat de construir un nou estat s, sobretot, loportunitat de construir un estat

diferent; un estat que respongui millor a les necessitats duna societat moderna i avanada com la nostra. La capital del nou estat ha de respondre, tamb, a aquestes exigncies, i ha
de ser la materialitzaci ms evident del que ens ha de diferenciar de les velles poltiques estatals
i municipals.
Uns dels eixos diferenciadors del procs que ara iniciem ha de ser el paper que tingui lestat
i, per tant, la seva capital, en leconomia del nou pas. Enrere queden aquells plantejaments ideolgics que durant dcades han considerat leconomia com una cosa dmbit superior i diferent
de la poltica; que han dibuixat lestat i les administracions locals com una maquinria pesada,
burocrtica i intervencionista, i que, en virtut daquesta caracteritzaci, sn considerades un
466
LLIBRE BLANC
impediment per al desenvolupament de leconomia oberta, dinmica, competitiva i innovadora

que tots volem. Tot plegat per justificar poltiques de reducci de les administracions pbliques,
ara incentivades per la crisi de deute en qu ens trobem entrampats.
Mariana Mazzucato, en el seu recent llibre Lestat emprenedor, tot i reconeixent els lmits
que t la intervenci pblica en leconomia, explica a bastament com, en alguns pasos, lEstat
ha demostrat histricament el carcter dinmic i el potencial innovador que pot tenir, si el fem
jugar dacord amb un nou paradigma que, de retruc, ser la millor defensa proactiva que es
pugui fer de lexistncia i la ra de ser de les administracions pbliques, estatals o locals.
A partir daquestes consideracions de caire general, voldria proposar que Barcelona, com a
cap i casal, contribus de forma decisiva a la configuraci dun nou Estat catal emprenedor i
sostenible.
La governana duna gran ciutat com Barcelona est i estar sotmesa a dues pressions que fins
ara shan considerat de difcil conjuminaci en el marc duna economia capitalista avanada.
Duna banda, lanomenada nova poltica urbanstica al voltant de la qual shan agrupat diversos interessos i coalicions locals amb lobjectiu de revaloritzar lespai urb i atraure aix capital
per entrar en el circuit global de creaci i acumulaci de riquesa. Daqu han sorgit tendncies i
estils de govern municipal que posen lmfasi en el creixement econmic i urb com a principi
rector bsic de la funci municipal. s des daquest punt de vista, per exemple, que sha buscat
limitar limpacte dels controls i les regulacions estatals, i sha reclamat al mateix temps una
major autonomia fiscal i una menor implicaci de lmbit municipal en la funci de redistribuci social. Una estratgia, en el nostre cas, fins ara justificada, en la mesura que lEstat espanyol
no sempre ha actuat a favor dels nostres interessos i benestar, per que no tindria ra de ser
enfront dun Estat catal.
Daltra banda, augmenten les demandes de millora i protecci de lentorn natural, no necessriament allunyades daltres reivindicacions socials al voltant de la qualitat de vida a les ciutats.
Tot plegat planteja preguntes bsiques sobre com incorporar la gesti ambiental a la governana
municipal en els diferents contexts urbans i, sobretot, com situem les estructures territorials
associades a la modernitzaci ecolgica envers aquelles que promouen el desenvolupament
urbanstic i la redistribuci territorial.
A primera vista, ambdues pressions a qu est sotmesa la ciutat semblen estar en un conflicte
continuat i irresoluble. I, tanmateix, Barcelona podria demostrar que s possible resoldre aquest
conflicte en el marc dun nou Estat catal, que esdevingui un estat emprenedor i que es plantegi
ser capdavanter en la combinaci de dues lnies tecnolgiques clau per assolir una sostenibilitat
intelligent: les tecnologies de la informaci i la comunicaci, duna banda, i les noves tecnologies
energtiques netes, de laltre. Barcelona podria esdevenir aix un model de ciutat postindustrial
amb capacitat per oferir un entorn urb amb una elevada qualitat de vida, econmica i ambiental; i contribuiria, al mateix temps, que Catalunya assols els objectius internacionals de reducci
de consums energtics i de millora general del medi ambient. Noms cal que Barcelona vulgui
ser la capital dun estat emprenedor i sostenible. s a les nostres mans.
467
Factors
de competitivitat
de Barcelona:
una visi
comparativa
a escala
internacional
Xavier Cuadras Morat
Departament dEconomia i Empresa, Universitat Pompeu Fabra
468
LLIBRE BLANC
Introducci
s de la meitat de la poblaci mundial resideix actualment en entorns urbans, on es genera

ja ms del 80% del PIB global. En aquest context no t res destrany que moltes empreses internacionalitzades dissenyin les seves estratgies globals amb els ulls ms pendents de les
rees metropolitanes que no dels pasos. El creixement accelerat de moltes ciutats, especialment
als pasos emergents com lndia i la Xina, implica que la competncia per atraure empreses,
inversions, coneixement, idees i, en definitiva, talent, s i ser cada cop ms disputada. Per tant,
les ciutats necessiten ser competitives per tenir una forta capacitat datracci dactivitats productives de valor afegit elevat i garantir la prosperitat futura dels seus habitants.
Aix doncs, en el context de la globalitzaci econmica que ens ha tocat viure, el repte cabdal
de qualsevol ciutat s la competitivitat. Tot i que hi ha moltes possibles definicions de competitivitat, a mi magrada dir que una ciutat competitiva s una ciutat amb un alt nivell de pro
ductivitat, per tamb amb un alt nivell de cohesi social i doportunitats econmiques i socials
per a tots els seus habitants (educaci, accs a lhabitatge, possibilitat de crear empreses, etc.). En
definitiva, una ciutat amb capacitat de prosperar.
A lombra daquesta necessitat estratgica de mantenir i millorar la capacitat datracci dactivitats econmiques, han proliferat els estudis de mesurament de la competitivitat de les ciutats
i lelaboraci de llistes i classificacions a escala internacional.1 Lobjectiu del captol s examinar
alguns daquests estudis ms rellevants i, daquesta manera, fer una avaluaci de la posici de la
ciutat de Barcelona en el panorama internacional, tot destacant quines sn les seves principals
fortaleses i febleses en relaci amb la resta de les ciutats del mn. Addicionalment, em referir
breument a quins canvis es podrien produir en aquesta situaci el dia que Catalunya esdevingui
un pas independent.
Alguns ndexs internacionals

de competitivitat de les ciutats
Els treballs seleccionats ho han estat per la diversitat dels factors que shi consideren i pel rigor
metodolgic emprat en lelaboraci dels ndexs. Lordre en el qual es presenten s arbitrari i no
pressuposa cap mena de valoraci daquests en cap sentit.
Global Power City Index (GPCI) (www.mori-m-foundation.or.jp)

Lobjectiu daquest ndex, que elabora des de lany 2008 lInstitute for Urban Strategies de The
Mori Memorial Foundation amb seu a Tquio, s explorar la capacitat de les ciutats per
atraure persones creatives i empreses excellents de tot el mn. Lndex est construt a partir
de setanta indicadors que sagrupen en sis funcions (economia, R+D, interacci cultural, qualitat
1. El lector interessat pot consultar Moonen i Clark (2013), on trobar referncies a ms de 150 treballs que
desenvolupen ndexs, classificacions, etc. sobre diferents aspectes de la competitivitat de les ciutats, que
inclouen, entre daltres, lavaluaci de la qualitat de vida, el grau dadopci de les novetats tecnolgiques
o les variables macroeconmiques que caracteritzen les diferents rees metropolitanes.
469
de vida, medi ambient i accessibilitat) i ledici de 2013 inclou quaranta ciutats, entre les quals es
compten Barcelona i unes altres quinze poblacions europees.
Les cinc ciutats ms ben valorades sn, en aquest ordre, Londres, Nova York, Pars, Tquio
i Singapur, tant per a ledici de 2013 com a la de lany anterior. Barcelona ocupa el lloc 19 (i el
10 entre les ciutats europees), avanant des de la 13a posici (la 7a entre les ciutats europees)
que ocupava en ledici de 2012, quan va ser inclosa a lndex per primer cop. A la taula 1 tenim
el detall de com est situada Barcelona en les diferents classificacions per funcions de lndex, i
sespecifica tamb la seva posici relativa dins del subconjunt de les ciutats europees.
Taula 1. Posici relativa de Barcelona al GPCI 2013 (funcions)
Global
Economia
R+D
Interacci
cultural
Qualitat
de vida
Medi
ambient
Accessibilitat
19 / 40
34 / 40
32 / 40
12 / 40
4 / 40
19 / 40
15 / 40
10 / 16
15 / 16
14 / 16
6 / 16
4 / 16
12 / 16
9 / 16
Una peculiaritat daquest estudi s que presenta els ndexs des del punt de vista de quatre actors
globals (directius dempresa, artistes, investigadors i visitants) i un de local (residents). La taula2
presenta la posici relativa de Barcelona, a escala global i europea, per a aquests cinc grups
dagents.
Taula 2. Posici relativa de Barcelona al GPCI 2013 (actors)
Global
Directiu
Investigador
Artista
Visitant
Resident
19 / 40
24 / 40
34 / 40
7 / 40
6 / 40
17 / 40
10 / 16
12 / 16
15 / 16
5 / 16
4 / 16
13 / 16
El retrat que emergeix de lexamen daquestes dades dibuixa algunes febleses importants, per b
que prou conegudes, de la ciutat de Barcelona pel que fa al seu potencial en lmbit de lR+D (que
inclou indicadors referents a la qualitat dels centres acadmics i de recerca i els resultats que shi
obtenen) i tamb en lmbit de leconomia (que inclou indicadors sobre lentorn dels negocis, el
capital hum, la dimensi del mercat, la qualitat de la regulaci econmica, el nivell de risc de
les inversions i altres) i la valoraci de la ciutat des del punt de vista dels directius dempresa. s
obvi que som lluny de poder dir que el posicionament desitjable a escala mundial de Barcelona
en lmbit dels negocis i, ms concretament, de leconomia del coneixement, est suficientment
consolidat. Latractiu econmic internacional de Barcelona encara depn de forma decisiva del
seu atractiu turstic i de la valoraci positiva que, en general, es fa del seu nivell de qualitat de
vida.
Hot Spots (Benchmarking Global City Competitiveness)

(http://www.citigroup.com/citi/citiforcities/pdfs/eiu_hotspots_2012.pdf)
Hot Spots, publicat el gener de 2012, s el resultat dun programa dinvestigaci dut a terme
per lEconomist Intelligence Unit (EIU) per encrrec del Citigroup i que t com a producte
final lelaboraci del Global City Competitiveness Index (GCCI), que compara, en termes de
competitivitat, cent-vint ciutats de tot el mn (les quals representen el 29% del total de lactivitat
470
LLIBRE BLANC
econmica mundial). Lndex est construt a partir de trenta-un indicadors que sagrupen en
vuit categories de competitivitat (fortalesa econmica, capital fsic, maduresa financera, efectivitat institucional, carcter social i cultural, capital hum, medi ambient i riscs naturals i
atractiu global). Lestudi inclou trenta-dues ciutats europees entre les quals, naturalment, hi ha
Barcelona.
Les cinc ciutats ms ben valorades sn, en aquest ordre, Nova York, Londres, Singapur, Hong
Kong i Pars. Barcelona ocupa el lloc 41 (i el 17 entre les ciutats europees). A la taula 3 tenim
el detall de com est situada Barcelona en les diferents classificacions per categories de lndex,
especificant tamb la seva posici relativa dins del subconjunt de les ciutats europees.
Taula 3. Posici relativa de Barcelona al GCCI 2012
Capital fsic
Maduresa
financera
Efectivitat
institucional
Carcter
social i
cultural
Capital
hum
Medi
ambient i
riscs naturals
Atractiu
global
78 / 120
9 / 120
68 / 120
50 / 120
5 / 120
29 / 120
43 / 120
9 / 120
18 / 32
4 / 32
25 / 32
17 / 32
2 / 32
12 / 32
24 / 32
4 / 32
Global
Fortalesa
econmica
41 / 120
17 / 32
En aquest cas Barcelona torna a presentar un problema important pel que fa a la seva posici en
les categories de Fortalesa econmica (indicadors que, entre altres coses, analitzen la dimensi
del mercat, la capacitat adquisitiva de la poblaci i les perspectives de creixement) i Maduresa
financera (que avalua la capacitat de les ciutats dactuar com a centre financer de referncia).
La ciutat tampoc apareix en un lloc gaire preeminent en la categoria Medi ambient i riscs naturals, tot i que la baixa ponderaci que aquesta categoria t en lelaboraci de lndex global
fa que aix no afecti gaire els resultats totals. En canvi Barcelona apareix en una posici molt
reeixida en les categories de Carcter social i cultural (que inclou indicadors sobre diversitat
i obertura, llibertat dexpressi, vitalitat cultural i crim) i Atractiu global (una categoria ms
eclctica que inclou indicadors com ara lideratge en educaci superior, nombre de congressos
i convencions internacionals, freqncia de vols internacionals, etc.). Tamb s prou ben valorada en els aspectes de Capital fsic (referida a la qualitat de les infraestructures i xarxes de
transport i les telecomunicacions) i, de forma ms esperanadora des del meu punt de vista,
deCapital hum, que inclou indicadors demogrfics, de qualitat de serveis pblics com la salut
i leducaci, actituds cap a lemprenedoria, etc.
De nou, Barcelona sens mostra com una ciutat que basa el seu atractiu en una bona imatge
internacional i un innegable atractiu des del punt de vista social i cultural. No obstant aix, presenta mancances importants per ser considerada un centre de negocis de primer ordre (la seva
reduda capacitat en lmbit de les finances en seria una de molt considerable). La relativament
elevada consideraci que mereixen les categories referents al capital fsic i, sobretot, al capital
hum, ens permeten avaluar de manera lleugerament ms optimista les potencialitats de futur
de Barcelona com a nucli internacional de referncia en lmbit de leconomia del coneixement.
En aquest sentit val la pena fer referncia a un interessant exercici dut a terme pels mateixos
autors a la publicaci Hot Spots 2025 Benchmarking the future competitiveness of the cities
(publicada el 2013 i disponible a: www.citigroup.com/citi/.../hotspots2025.pdf), que pretn fer
una predicci sobre quina forma prendria un rnquing de competitivitat corresponent a lany
471
2025 que selabors amb una metodologia idntica. Barcelona, val a dir que com moltes altres
ciutats europees, no surt gaire ben parada daquest exercici de prospectiva i experimenta una
davallada de tretze posicions, probablement per algunes de les febleses que hem mencionat anteriorment i per la imparable puixana econmica dalgunes ciutats de pasos emergents.
Global Cities Index (GCI)

(http://www.atkearney.com/research-studies/global-cities-index)
El Global Cities Index es publica bianualment des de lany 2008 per part de lempresa internacional de consultoria A. T. Kearney. La darrera edici de lestudi correspon a lany 2014. El GCI
examina una extensa llista de vuitanta-quatre ciutats dels cinc continents i les compara i classifica en termes de cinc dimensions (activitat empresarial, capital hum, intercanvi dinformaci,
experincia cultural i interacci poltica), que agrupen un total de vint-i-sis indicadors. Lestudi
inclou vint-i-dues ciutats europees entre les quals, naturalment, hi ha Barcelona.
Les cinc ciutats ms ben valorades sn, en aquest ordre, Nova York, Londres, Pars, Tquio
i Hong Kong. Barcelona ocupa el lloc 24 (i el 9 entre les ciutats europees). A la taula 4 tenim
el detall de com est situada Barcelona en les diferents classificacions per categories de lndex,
especificant tamb la seva posici relativa dins del subconjunt de les ciutats europees.
Taula 4. Posici relativa de Barcelona al GCI 2014
Global
Activitat
empresarial
Capital hum
Intercanvi
dinformaci
Experincia
cultural
Interacci
poltica
24 / 84
18 / 84
39 / 84
20 / 84
10 / 84
34 / 84
9 / 22
7 / 22
11 / 22
10 / 22
6 / 22
13 / 22
Els resultats que obt Barcelona en aquest cas sn lleugerament diferents dels que hem vist
per als dos treballs anteriors. Per comenar, la ciutat surt notablement ben classificada en la
categoria Activitat empresarial (que podrem assimilar a Economia al GPCI o Fortalesa
econmica al GCCI). Aquesta categoria recull indicadors relatius a la localitzaci de les seus
dempreses internacionals i de serveis empresarials, els mercats de capitals, el nombre de congressos internacionals i els fluxos de mercaderies al port i laeroport, i ens presenta una visi
del potencial econmic de Barcelona molt ms prometedora que els dos estudis anteriors. En
canvi, la ciutat obt una nota relativament baixa en una categoria que es pot considerar clau des
del punt de vista del seu desenvolupament futur, Capital hum (cosa que contrasta una mica
amb els resultats del GCCI esmentats anteriorment).
En canvi, no sn gens sorprenents els bons resultats que obt la ciutat en lmbit dExperincia cultural, fet que confirma el seu atractiu turstic i, en general, la seva bona imatge per als
visitants. La posici relativament baixa en la dimensi Interacci poltica (que inclou indicadors com el nombre dambaixades i consolats, organitzacions internacionals, congressos poltics, etc.) es pot considerar una conseqncia bastant directa del fet que Barcelona s la capital
duna naci, Catalunya, que no t estat propi.
472
LLIBRE BLANC
City Prosperity Index (CPI) (http://unhabitat.org/)

El City Prosperity Index (CPI) s un ndex que es pot consultar al document dUN-Habitat (el
programa de les Nacions Unides per als assentaments humans) State of the World Cities 2012-13
(Prosperity of Cities), publicat lany 2013. El CPI mesura lestat actual de les ciutats respecte a cinc
dimensions de la prosperitat, tal com sexplicita al document citat anteriorment. Lndex tamb
mesura les accions i poltiques en la recerca de la prosperitat i els resultats daquestes poltiques.
Lndex proporciona una indicaci de la solidesa o la feblesa dels factors de prosperitat disponibles per a cada ciutat individualment. Aquest ndex de prosperitat s conceptualment diferent
dels altres ndexs que hem considerat, que ho eren de competitivitat, i aix tamb explica els
diferents resultats que veurem que sobtenen de la seva anlisi. El CPI examina una extensa llista
de setanta-dues ciutats dels cinc continents i les compara i classifica en termes de cinc dimensions (productivitat, qualitat de vida, infraestructura, medi ambient i equitat). Lestudi inclou
vint-i-dues ciutats europees entre les quals, naturalment, hi ha Barcelona.
Les cinc ciutats ms ben valorades sn, en aquest ordre, Viena, Hlsinki, Oslo, Dubln i
Copenhaguen (val a dir que totes sn europees). De tota manera, aquests resultats, notablement
diferents dels que hem vist per a altres estudis, vnen determinats en gran part per la influncia
de la dimensi dEquitat de lndex. Aix, la mateixa publicaci tamb dna les dades que corresponen a lndex de prosperitat un cop sexclou aquesta dimensi de lanlisi. Les ciutats millor
considerades sn en aquest cas Viena, Nova York, Toronto, Londres i Estocolm. Barcelona ocupa
el lloc 17 (i el 12 entre les ciutats europees) en el primer cas. Quan sexclou lequitat, la capital
catalana mant el 17 lloc global i passa a ocupar el 14 entre les ciutats europees. A la taula 5
tenim el detall de com est situada Barcelona en les diferents classificacions per categories de
lndex, especificant tamb la seva posici relativa dins del subconjunt de les ciutats europees.
Taula 5. Posici relativa de Barcelona al CPI 2012-13
Global (5
dimensions)
Global (4
dimensions)
Productivitat
Qualitat de vida
Infraestructures
Medi ambient
Equitat
17 / 72
17 / 72
20 / 72
5 / 72
14 / 72
22 / 72
28 / 72
12 / 22
14 / 22
15 / 22
4 / 22
12 / 22
15 / 22
18 / 22
Un aspecte destacable dels resultats de la taula 5 t a veure amb la dimensi dEquitat, la qual
els altres ndexs que shan examinat no tenien en compte de forma directa. Tot i que Barcelona
s una ciutat relativament prspera segons els resultats del CPI, queda un llarg cam per recrrer
a lhora de millorar com es reparteixen els beneficis daquesta prosperitat, categoria en la qual la
capital de Catalunya es veu situada a la cua de les ciutats europees incloses en lestudi. Tampoc
els resultats en un aspecte tan important com s la categoria de Productivitat, especialment
quan ens ho mirem des de la perspectiva europea, sn especialment destacables, el mateix que
succeeix amb el corresponent a Medi ambient. En canvi, els resultats del CPI semblen indicar de nou que Barcelona t un nivell dinfraestructures raonable (encara que millorable, per
descomptat). Aix mateix, un altre cop Barcelona presenta uns resultats quasi immillorables en
la categoria de Qualitat de vida (que inclou aspectes tan cabdals com leducaci, la salut, la
seguretat, el capital social i els espais pblics), fet que s coherent amb el que ja sha observat
amb anterioritat.
473
Conclusions
En opini meva, el retrat de Barcelona que emergeix daquesta collecci destudis (en cap cas
exhaustiva) que hem presentat s el duna gran ciutat europea que gaudeix dun elevat nivell de
qualitat de vida i molt bona imatge internacional. Ara b, tamb sorgeixen dubtes molt raonables sobre fins a quin punt, en les actuals condicions, aquest nivell de vida ser sostenible en els
propers anys. Barcelona no s un gran centre internacional de negocis i va una mica mancada
de musculatura econmica i financera per aconseguir-ho. En el moment actual, la ciutat hauria despecialitzar-se en aspectes relacionats amb leconomia del coneixement i per aqu s on
caldria centrar els esforos de tothom. Tamb es pot fer molt per millorar els nivells de sostenibilitat ambiental i social, amb una gesti millor del medi ambient i, sobretot, amb una reducci
dels elevats nivells de desocupaci que, sens dubte, sn en bona part responsables de la manca
dequitat i la desigualtat del repartiment de renda a la ciutat.
Com afectar la independncia de Catalunya a totes aquestes consideracions? A parer meu,
el canvi poltic que sest produint a Catalunya, de naturalesa netament democrtica i pacfica, contribuir a una millora de la imatge de la ciutat al mn. Catalunya tindr finalment el
control sobre tots els seus recursos i podr crear totes les estructures destat que es considerin
necessries i que segurament inclouran algunes millores en les infraestructures de transport i,
per tant, de la connectivitat de Barcelona amb el mn. Aquest factor tamb contribuir a una
major disponibilitat de recursos pblics destinats a lR+D, que avui dia estan molt centralitzats
cap a la capital de lEstat espanyol, Madrid. No obstant aix, cap daquests dos aspectes s tan
transcendental com el fet que els catalans deixaran de dependre dels governs espanyols i podran
triar la seva prpia poltica econmica. Si ho sabran aprofitar per avanar cap a la creaci duna
economia ms competitiva, un pas i una ciutat ms prspers i una societat ms cohesionada i
igualitria, s una cosa que resta per veure.
referncies
Moonen, T.; Clark, G. The Business of Cities 2013. Jones Lang LaSalle, 2013 (disponible a: www.jll.com/
Research/jll-city-indices-november-2013.pdf).
474
LLIBRE BLANC
El sector
audiovisual
davant la
perspectiva
dun pas nou
Francesc Escribano
Periodista, director de la productora Minoria Absoluta i vicepresident de PROA
476
LLIBRE BLANC
quest article analitza la situaci actual del sector audiovisual, reflexiona sobre el seu valor
estratgic i fa un reps a les raons histriques que confereixen a aquest sector unes caracterstiques tan peculiars. Al mateix temps, formula algunes de les preguntes que sn clau davant
la perspectiva duna hipottica independncia o duna situaci de ms sobirania pel pas. En
aquesta lnia, es pregunta sobre quin seria lencaix amb el sector audiovisual espanyol, quin
grau dintervenci i de regulaci pblica hauria dexistir, quin nivell de proteccionisme shauria
daplicar i quin hauria de ser, en el futur, lequilibri desitjable entre els mbits pblic i privat.
Fa uns mesos, un grup de professionals i empresaris en representaci del Clster Audiovisual
i de PROA, la federaci que agrupa les associacions de productors catalans, vam fer una trobada
amb el president de la Generalitat, Artur Mas, amb lobjectiu dexposar-li la situaci general del
sector. La idea que portvem era analitzar amb el mxim representant de lAdministraci del
nostre pas quins sn els problemes del present i els reptes de futur que t el sector. Cal tenir
en compte, per entendre la ra de ser duna trobada daquestes caracterstiques, que el nivell
dintervenci de les administracions pbliques en el sector audiovisual, especialment a Europa,
acostuma a ser clau i determinant, tant pel que fa als processos de regulaci com al disseny i el
manteniment de lequilibri entre els mbits pblic i privat. Per ms enll daix, la ra concreta
per la qual vam sollicitar la reuni s perqu el sector audiovisual s un dels ms afectats per
la crisi i, per ms que totes les escoles de negocis i els llibres dautoajuda recomanin desafiar les
amenaces i entomar les crisis com un territori doportunitats, la dura realitat del dia a dia fa que
la majoria de les empreses que treballen en aquest mbit estiguin contra les cordes. Per fer-nos
una idea de la gravetat del moment, en aquests ltims anys la Generalitat ha redut ms dun 70%
les seves aportacions al sector i TV3, ms dun 50%.
El fet que tots siguem molt conscients de quines sn les competncies i les limitacions que t
la Generalitat en aquest terreny no pot ser una excusa per a limmobilisme. Per tant, donat que
la situaci actual s insostenible, necessitem, i aix ho vam manifestar al president, no solament
trobar idees noves que serveixin per redrear i recuperar el sector, sin que ens cal, fonamentalment, trobar un nou marc que superi lactual.
Si el sector audiovisual catal vol tenir futur, com suposo que tamb passa en molts altres
mbits, necessita canviar urgentment les regles de joc. O b redefineix el seu encaix en el marc
del sector audiovisual espanyol, cosa difcil, o b posa una espelmeta a Santa Clara, patrona de la
televisi, per esperar que un nou estatus poltic de Catalunya ens doni el perfil propi que necessitem i ens garanteixi un futur alternatiu i diferent.
En un article daquestes dimensions i caracterstiques, s del tot impossible definir, duna
manera mnimament cientfica i fonamentada, com hauria de ser aquest futur alternatiu del
sector audiovisual catal davant la hiptesi dun pas amb un nivell molt ms elevat de sobirania
o, fins i tot, davant la possibilitat dun pas independent. De tota manera, el que s que puc fer s
plantejar algunes de les preguntes que ens haurem de formular per comenar a pensar adequadament un escenari daquesta envergadura.
El sector audiovisual s un sector estratgic?

Dentrada, tornant a la reuni amb el president, el principal argument que vam posar sobre la
taula, per marcar territori, va ser dir-li que el nostre era un sector estratgic per al pas. Ho vam
dir perqu ens ho creiem i tamb perqu aix justificaria una atenci mxima i prioritria de
477
lAdministraci. La resposta del president, del tot evident tamb, per no gaire esperada per part
nostra digueu-nos ingenus va ser advertir-nos que aix s el que li repeteixen tots i cadascun
dels diferents sectors econmics i culturals que es reuneixen amb ell amb la intenci de buscar
suport o qualsevol mena dacord amb lAdministraci. Tots afirmen ser estratgics i tots es vanten
de ser imprescindibles. Segurament tots, des del seu particular punt de vista, tenen ra. Per com
que els recursos i els esforos sn escassos i finits, un pas no pot apostar per tot a la vegada. Ha de
triar. Ha destablir prioritats i ha de tenir molt clar quins sn aquells sectors econmics i culturals
que li garanteixen la supervivncia, el benestar social i li donen un lloc al mn i un perfil de pas.
En aquest sentit, per raons tant industrials com culturals, de projecci internacional i identitries,
no tinc cap mena de dubte que el sector audiovisual s estratgic i vital per al futur de Catalunya.
Ho s perqu, com diu una dita etop, tribu que no somnia s tribu morta, i els somnis, en el
segle xxi, ens els hem de fabricar nosaltres. Vivim en el segle xxi i en el temps de la imatge i de
la comunicaci. Un pas que no tingui capacitat de construir-se el seu propi relat, que no controli
el procs de creaci de la seva imatge, no s ning, i una comunitat que no spiga comunicar-se
i aprofitar les noves oportunitats que dna la tecnologia al servei de la comunicaci no t futur.
Per exemple, si volgussim, a travs duna imatge, representar una famlia de finals del segle
xix, probablement la dibuixarem a la cuina, amb tots els membres al voltant de la llar de foc. Si
avancssim en el temps i viatgssim als inicis del segle xx, mantindrem la imatge de la famlia
reunida a la cuina, per canviarem lobjecte al voltant del qual sapleguen; en lloc del foc, seria
una rdio. Avanant cap a la segona meitat del segle xx traslladarem la famlia a la sala destar
o al menjador, mantindrem tots els membres de la unitat familiar units, i aquesta vegada saplegarien tots al voltant duna televisi. Per aquestes imatges no ens servirien si volgussim representar una famlia de principis del segle xxi. Per representar-la, els disgregarem i els repartirem
per les diferents estances de la casa. Un seria a la cuina, un altre a lhabitaci, un altre al menjador i un altre a la terrassa. No estarien junts, per tots estarien connectats? Un, home o dona,
miraria la televisi estirat al sof; laltre, home o dona, la miraria a la cuina mentre fa el sopar;
laltre estaria a lhabitaci amb lordinador i el telfon, i el que es troba a la terrassa potser estaria
amb el telfon o amb la tauleta fent un Skype o fent una foto per penjar-la al Twitter. Ah, i el que
s ms que probable s que per avisar que el sopar est a punt potser senvien un WhatsApp.
El mn davui s el de la hipercomunicaci i el de la hipertelevisi. A travs de telfons, tauletes i ordinadors ens mantenim permanentment informats i estem en comunicaci i en connexi
amb el mn. Dominar aquestes noves vies de comunicaci vol dir tenir capacitat per generar
continguts que viatgen a travs dels mitjans tradicionals, de les noves xarxes i que arriben a tothom i a tot arreu. Si en el mn dahir la informaci era el poder, en el mn davui qui t el poder
s qui sap comunicar-se amb xit.
s per aix que sostinc que el sector audiovisual s estratgic, perqu un pas no s un pas si
no t lhabilitat per comunicar-se amb el mn, i la capacitat de construir el relat de la seva identitat prpia a travs de lidioma universal de la imatge. La manera com Barcelona ha creat la seva
marca s un bon exemple de com aconseguir amb xit fer-se un lloc al mn actual.
Potser puc estar donant la impressi de ser massa genric o filosfic amb aquest seguit de
raons amb les quals intento defensar el valor estratgic del sector... Intentar ser ms prosaic.
Noms cal mirar i prendre com a referncia pasos com Dinamarca, Holanda o Israel per prendre conscincia de la capacitat de creaci industrial, de generaci de riquesa, de canalitzaci
de talent, de creaci de llocs de treball i de potencial dexportaci que t el sector audiovisual.
478
LLIBRE BLANC
Aquests pasos sn un bon exemple, a ms, de com superar les limitacions geogrfiques i demogrfiques i projectar-se al mn grcies a la seva inversi prioritria en el sector.
Per qu estem com estem?

Potser abans de continuar endavant i abans dimaginar i especular amb escenaris de futur, valdria la pena fer un cop dull al passat, que ser, segurament, la millor manera dentendre per qu
estem com estem.
El sector audiovisual catal, tot i que sempre ha tingut, i t actualment, una especificitat i
una personalitat molt marcada, est molt subordinat al sector audiovisual espanyol. Per tant, a
lhora de mirar don venim, hem de ser molt conscients que venim de la peculiar i poc exemplar
histria de la televisi i del cinema a Espanya. Dic poc exemplar perqu la histria del cinema i,
sobretot, la de la televisi a Espanya, que s la matria que jo ms conec, est molt marcada per
lacusada tendncia al centralisme que caracteritza Espanya i tamb per una tradici de manca
de llibertat que ens ha influt de manera molt negativa. Quan parlo de manca de llibertat em
refereixo al fet que el naixement de la televisi a Espanya es produs quan el rgim dominant en
aquell moment era una dictadura. Aquesta circumstncia va suposar un condicionant que ens va
distanciar dEuropa, ja que aquells primers anys van ser clau en la majoria de pasos del nostre
entorn per a la formaci de les estructures bsiques i per assentar les bases teriques de quina
havia de ser la funci social de la televisi en particular i del sector en general.
A tot aix, que explica part dels nostres mals i dels nostres problemes, cal sumar-hi la cultura
del pelotazo daquests ltims anys que tamb ha afectat, i molt, el sector audiovisual. Revisant
laltre dia un clssic de Sergio Leone em va semblar que, per entendre la lgica del negoci audiovisual i la del comportament dels seus principals protagonistes, ho hem de fer en clau de western. Igual que en les velles pellcules del gnere, lpica i la grandesa de la nostra histria recent
resideix en el fet que el duel ha estat a vida o mort, que limperi de la llei ha estat molt difs i que
els principals actors de la nostra histria semblaven imbuts de lesperit del pioner conqueridor
que ha lluitat sense treva per arribar on s i que, per tant, ha defensat i defensar a sang i foc tot
el que t, sigui poc o molt.
En el Far West del panorama televisiu espanyol, on continua imperant la llei del ms fort, la
televisi pblica va nixer com a televisi del rgim i aix va continuar durant molts anys, fins i
tot desprs que el rgim shagus acabat. A diferncia dels nostres vens europeus, laparici de la
televisi no va anar acompanyada dun debat pblic sobre quina havia de ser la seva funci social
i sobre quina era la base del seu servei pblic, un debat que hauria de resultar imprescindible a
lhora de determinar, desprs, els lmits que haurien de separar loferta pblica i la privada. Per
aix, a Espanya els territoris han estat sempre confusos i coincidents. I el que s ms important,
per aquest motiu, quan va arribar el moment de trencar el monopoli pblic per obrir-lo a loferta
privada, es va fer sense establir cap de les contrapartides ni de les obligacions que s que es van
establir a la majoria de pasos del nostre entorn. Aix, sumat a labsncia duna entitat reguladora, ha fet que les televisions privades hagin gaudit histricament duns marges i dunes prerrogatives indites a Europa. Determinades lleis no les han complert mai protecci a la infncia,
inversi en cinema espanyol... i, quan ha estat necessari, han fet que es modifiqus la legislaci
per permetre ampliar les llicncies, fusionar les titularitats dels canals o suprimir la publicitat de
479
TVE. Per aix dic que s com si la llei del ms fort, com passava en el Far West, hagi estat i sigui
encara la llei preponderant.
Per posar un exemple concret ms, quan van aparixer les televisions privades es va intentar
potser ho deia una llei o va ser fruit dun acord, tant se val que totes tinguessin una delegaci
a Barcelona. Ho van fer tmidament durant els primers mesos, o van dir que ho farien... Per tots
sabem perfectament quina s la realitat histrica i actual. A pesar de la importncia industrial
i de la tradici de Barcelona, el sector audiovisual espanyol s molt centralista i la capitalitat de
Madrid sembla que sigui inamovible.
Per aix va ser tan important i determinant per al sector audiovisual catal laparici de
Televisi de Catalunya lany 1983. Va ser una conquesta bsica que ha resultat fonamental per a
la indstria, per a la cultura i per a la identitat daquest pas. De tota manera, una vegada ms,
el naixement de TV3 tamb posa en evidncia la peculiaritat, per no dir lanormalitat, de com
shan fet les coses a Espanya en matria audiovisual. Dentrada TV3, que tenia i t tota la ra de
ser, va nixer lluitant contra els elements i contra el govern central, va haver de construir-se la
seva xarxa de repetidors, va haver de suar la cansalada per fer-se un lloc en el panorama internacional i va haver de forar la legalitat per poder existir. TV3 s la histria dun xit, per tamb,
des de la perspectiva del nostre entorn, dels nostres vens europeus, no deixa de ser la histria
duna certa anormalitat que diu molt de com shan fet les coses en aquest pas i del perqu estem
com estem. Per exemple, i per veure com es fan les coses en altres pasos que poden tenir situacions ms o menys similars a la nostra en matria de llengua, de geografia i de finanament de
la televisi pblica, podem fixar-nos en Finlndia, un pas de set milions dhabitants amb dues
llenges oficials: el finlands, que el coneix tothom, i el suec, que el parlen prop dun mili de
ciutadans. Doncs b, la televisi finlandesa, des dels seus inicis, com la cosa ms normal del mn,
t un canal ntegrament en llengua sueca. s un canal de televisi que, a diferncia del que passa
aqu, no el paguen noms els ciutadans que parlen suec, sin que el paguen tots els finlandesos.
Es tracta dun cas ms que evident que demostra que potser estem tan acostumats a les coses tal
com sn que sovint oblidem com haurien de ser.
Sovint, quan parlem de lxit en el procs de normalitzaci de la llengua catalana que hem
aconseguit grcies als mitjans de comunicaci, hem de ser conscients que, ms enll de la progressi positiva que hi ha hagut en els ltims anys a la premsa amb la doble edici dEl Peridico i La
Vanguardia, laparici de lAra i la bona salut que t la rdio en catal, el panorama del cinema i la
televisi no ha tingut una evoluci comparable. De les estrenes de cinema a Catalunya, el cinema
en catal suposa no gaire ms dun 3% del total. I pel que fa a la televisi, loferta en la nostra llengua, que es redueix als canals de Televisi de Catalunya, als canals privats encapalats per 8TV i
als canals locals, representa entre un 20 i un 25% del consum televisiu total dels catalans.
Aquesta radiografia de la realitat catalana que ens ve donada pel comportament dels ciutadans com a consumidors dels mitjans de comunicaci posa sobre la taula una qesti fonamental a lhora de plantejar-nos un futur diferent per al pas i per al sector fruit dun nou encaix
poltic entre Catalunya i Espanya.
Quin paper jugar la llengua?

Quin ser lidioma o els idiomes oficials duna Catalunya hipotticament independent? No ho
s i no s aquesta la meva matria, per en el mn audiovisual, digui el que digui loficialitat,
480
LLIBRE BLANC
hi haur tantes llenges com comunitats de ciutadans les parlin. El que determina el consum
televisiu s, fonamentalment, la llengua que es parla a la llar. Per exemple, si una famlia parla
xins a casa, per ms que entengui i pugui seguir de tant en tant les emissores locals, buscar
a travs dInternet, del satllit o all on sigui una oferta en la seva llengua. La televisi s un
mitj tan domstic, tan integrat en la nostra vida quotidiana, que es podria considerar com un
membre ms de la famlia. Per tant, si la famlia parla catal a casa voldran que la televisi els
parli en catal, i si ho fan en castell, doncs en castell. A Catalunya, la majoria de la poblaci s
perfectament bilinge o trilinge, en el cas de la immigraci recent, i aix vol dir que podrien,
tericament, triar entre lmplia oferta televisiva en funci del contingut. La realitat prctica del
dia a dia, que ve corroborada pels estudis daudincia, demostra que la televisi s un hbit de
consum, que la gent quan arriba a casa engega preferentment uns canals amb els quals sidentifica i que la llengua acostuma a ser un element determinant de la tria.
Per tant, loficialitat dir el que dir, per el mapa de la televisi duna hipottica Catalunya
independent, o amb molt ms nivell de sobirania en aquest mbit, ser fonamentalment bilinge. Amb presncia daltres llenges, per amb dues que tindran un consum molt ms destacat,
el catal i el castell. O, per ser ms exactes, el castell i el catal. Perqu un desequilibri com
lactual en matria de consum televisiu, entre un 20% i un 80%, no es corregeix en poc temps.
Mirar la televisi s un hbit que no es pot modificar per llei. Els catalans que cada dia segueixen
Slvame, per posar un exemple, no es passaran a La Riera i al Divendres a TV3, o a lAruscitys
a 8TV lendem dun hipottic nou estatus poltic de Catalunya com a pas. No, continuaran
veient Slvame perqu s el que els agrada i el que estan acostumats a mirar cada tarda. Per tant,
aquesta s una realitat que sha de tenir molt present a lhora de pensar la hiptesi de futur de
quin hauria de ser el sistema audiovisual duna Catalunya independent.
Una referncia que pot ser til per a Catalunya s lexperincia que es va viure a Ucrana. La
realitat lingstica daquest pas, que es va independitzar lany 1991, t algunes similituds interessants amb el nostre. Abans de la independncia, el rus, que s la llengua materna dun 30%
de la poblaci, era la llengua oficial i, per tant, tamb la llengua a lescola. La independncia va
comportar loficialitat de lucrans, la creaci de diferents estructures destat i la creaci de la
televisi pblica i dalgunes privades que utilitzen lucrans com a llengua dus. El fet que el rus
es mantingus com a llengua cooficial en algunes regions i els hbits existents entre la poblaci
del nou pas van fer que la majoria de les televisions russes que emetien al pas abans de la independncia continuessin tamb desprs. Aquestes emissores han tingut i continuaven tenint una
forta presncia en el territori ucrans abans del conflicte actual ignoro com la guerra que all
es viu des de fa uns mesos ha afectat la realitat televisiva i, a pesar dels ms de vint anys que
han passat des que Ucrana s independent, les televisions en llengua russa continuen tenint un
ampli seguiment entre la poblaci per raons doferta, dhbit de consum i tamb, especialment,
per la major potncia de la indstria de continguts audiovisuals en llengua russa.
Aquest exemple pot ser til per mantenir, en matria de llengua, la perspectiva oberta dun
futur en qu el fet que els canals i les produccions catalanes siguin majoritries a Catalunya no
vulgui dir, necessriament, que aquests renuncin al castell. De la mateixa manera com tampoc
no seria recomanable que renunciessin a altres llenges presents en el nostre territori ni renunciessin a langls com a llengua de mxima projecci internacional.
481
Quin hauria de ser lencaix amb el sector audiovisual

espanyol?
Tornant al nostre pas, davant la possibilitat dun nou estatus poltic per a Catalunya sobre la
possibilitat de la creaci dun sistema audiovisual que tamb sigui nou. De tota manera, si tenim
en compte el que he exposat anteriorment, no partim de zero, La realitat actual pesa molt i, per
tant, qualsevol escenari de futur lligat a una major sobirania de Catalunya, per raons lingstiques i dhbit de consum, haur de partir de la base que ofereix el sistema actual. Aix vol dir,
ineludiblement, un pacte amb les empreses i les institucions que actualment conformen el sistema audiovisual espanyol. Una negociaci amb les televisions privades per definir quines sn
les contrapartides i els retorns que van associats al seu accs al mercat catal i una negociaci
tamb amb les televisions pbliques espanyoles que hauran de redefinir el seu paper i la seva
presncia a Catalunya.
Evidentment, donaria per tot un altre article lexercici de definir com hauria de ser aquest
nou encaix entre el sector audiovisual espanyol existent i un futur sector audiovisual catal amb
entitat prpia. Noms per apuntar alguns dels elements clau del que podria ser un nou escenari,
encara que sigui noms per fer volar coloms, parlant de la televisi pblica, caldria decidir el
dest del Centre de Producci de Sant Cugat, molt important per a lactual RTVE i molt rellevant
pel que fa a la seva aportaci histrica a la televisi en catal. Tamb, seguint amb les pbliques, caldria definir la reciprocitat en les emissions. Potser daquesta manera saconseguiria que,
mentre les emissions de les televisions pbliques espanyoles es veiessin a Catalunya, la Televisi
pblica catalana es pogus veure a tot Espanya.
Pel que fa a les televisions privades, imagino que les negociacions serien encara ms complicades. Com a compradores de continguts a productores catalanes tenen una gran influncia en la
realitat industrial del sector audiovisual catal i, com a emissores, la seva participaci en el mercat del consum televisiu catal i, en conseqncia, en el mercat publicitari, shauria de redefinir.
Depenent de quin fos lestatus legal que el nou marc regulador establs per a aquestes televisions
dmbit espanyol, sigui en forma de filials catalanes o en la mateixa forma que tenen ara, caldria
establir quines contrapartides han de pagar per accedir a una xarxa que els dna accs a un mercat de set milions i mig de persones, que sn potencials espectadors dels seus programes i, per
tant, tamb potencials consumidors dels anuncis que emeten. Probablement, en el cas ms que
lgic del manteniment de la seva oferta, shaurien destablir contrapartides econmiques, obligacions relacionades amb la llengua i, per descomptat, shauria tamb destablir un comproms
dinversi industrial en continguts produts des de Catalunya. Com deia, aquest s un tema de
complicada resoluci que dependr de com sigui el marc regulador que estableixi les normes i
els lmits del futur sistema audiovisual catal.
Com shaur de regular el sector?

El sector audiovisual, com passa a Europa i arreu, s un sector completament regulat. Les normes de regulaci defineixen des del marc jurdic fins a la majoria de pautes dactuaci. A travs
de la intervenci pblica, sigui a travs del Govern o a travs del Parlament, es determina des de
lordenaci i la distribuci de les xarxes fins al control dels continguts. Aix doncs, en un futur on
482
LLIBRE BLANC
la sobirania en aquesta matria sigui total o molt superior a lactual, caldria establir unes noves
bases per al repartiment de lespai radioelctric, per al repartiment de llicncies, per a la gesti
dels continguts i, sobretot, caldria definir quines sn les bases del servei pblic i els lmits de la
iniciativa privada. s bsic que aquests dos territoris, el pblic i el privat, quedin perfectament
delimitats tant pel que fa a les responsabilitats com a les obligacions que haurien de complir.
En aquest sentit, lexistncia de Televisi de Catalunya s un element extraordinriament
positiu, ja que podem considerar que s gaireb una estructura destat ja consolidada. A ms,
TV3 s una televisi dxit, amb una programaci de qualitat i amb una conscincia de servei
pblic molt marcada. Per completar la valoraci del que representa la seva aportaci, des de la
perspectiva industrial, TV3 ha estat sempre motor del sector audiovisual, tal com ha de ser i com
s prctica habitual entre la majoria de televisions pbliques europees.
Aquest paper exemplar ha trontollat aquests ltims anys per culpa de la crisi econmica. La
davallada de la inversi publicitria i la reducci de les aportacions del Govern han posat en
perill aquest paper fundacional que, de manera constant, havia desenvolupat TV3. La crisi tamb
ha accentuat el desequilibri existent entre la realitat que es viu a lempresa pblica i la que viuen
la majoria dempreses i productores privades del sector. Aquest escenari es corregiria o es pal
liaria, de ben segur, amb ms per a Catalunya en matria audiovisual que procurs un sistema de
finanament adequat i que racionalitzs loferta pblica i privada. TV3 ha estat molts anys molt
sola i, davant la debilitat de loferta privada en catal, ha hagut de suplir i dacumular funcions, i
durant molt temps ha estat fent de pblica i privada alhora. Evidentment, aquesta situaci hauria
de normalitzar-se en el futur i loferta privada en catal hauria de ser ms potent per aconseguir
equilibrar la desproporci existent en relaci amb la pblica.
Finalment, un altre aspecte clau que hauria de ser regulat s el nivell de protecci que sha
de donar al sector. Parlo de nivell de protecci perqu dono per descomptat que tots els pasos,
comenant per limperi en matria audiovisual que sn els Estats Units i acabant pel pas ms
petit, tenen poltiques pensades per protegir la indstria de creaci de continguts audiovisuals.
Les tenen perqu consideren estratgic aquest sector des dels punts de vista econmic, cultural i
identitari, i pel paper que juga en la projecci internacional del pas. Aix doncs, caldria definir,
en aquest futur que estem imaginant, com es concretaria i es dimensionaria aquest nivell de
protecci. Caldria comenar a pensar i a buscar exemples legislatius que ens puguin ser tils i
que servissin per afavorir la producci local i per facilitar el finanament a travs de lleis dincentius fiscals o de mecenatge. Tamb caldria valorar quina mena de mesures i normatives de
protecci de lemissi i de la distribuci establirem per tal de discriminar de manera positiva els
continguts produts al nostre pas. La manera com els francesos defensen la seva indstria i la
seva oferta cultural pot ser un referent molt til i perfectament imitable. Finalment, parlant de
protecci al sector, caldria disposar dun marc legislatiu que aconsegus fer disminuir la prctica
molt estesa i poc perseguida de la pirateria en el nostre pas.
Quins beneficis tindria Barcelona com a capital?

Des del punt de vista industrial daqu la justificaci de parlar de poltiques proteccionistes,
el sector audiovisual es caracteritza per la seva capacitat de generar riquesa i llocs de treball.
Per aix, el fet que no hi hagi cap televisi privada que tingui un centre de producci potent a
Catalunya podrem dir que s un exemple de tot el que podrem tenir i no tenim. Val a dir que
483
en aquest terreny, quan parlem de Catalunya, parlem sobretot de Barcelona i de la seva rea
dinfluncia. Noms cal anar a Madrid i veure els beneficis i lenorme retorn que li proporciona
el fet de ser la capital audiovisual dEspanya. Per posats a imaginar les possibilitats que tindria
Barcelona com a capital dun sector audiovisual potent, ms que Madrid, les referncies les haurem danar buscar a Califrnia. Pot semblar una exageraci, per no ho s. Deixant de banda
les distncies, si tenim en compte les condicions naturals del nostre entorn sumades a lenorme
talent professional que aqu existeix, podem arribar a la conclusi que Barcelona, si la legislaci
ho permets i tingus un pas al darrere, podria esdevenir el gran centre de producci i de noves
tecnologies del sud dEuropa. Pot semblar un somni molt ambicis, per si establssim les condicions adequades no s, ni de bon tros, un objectiu inabastable.
Finalment, ms enll dels factors industrials, des de la perspectiva dels continguts i del control en la generaci daquests, Barcelona s una marca mundial i tenir ms capacitat a lhora de
decidir les poltiques i les lleis que determinen el terreny de joc on sha de desenvolupar el sector
no fa altra cosa que reforar la marca, generar ms riquesa i potenciar la imatge de la ciutat i del
pas. Per tant, s indubtable que des de la perspectiva de Barcelona qualsevol escenari de futur
que millori i ampli el nivell de sobirania de Catalunya en matria audiovisual podria comportar
importants avantatges econmics i culturals per a la ciutat.
Conclusions
El sector audiovisual s un sector estratgic per a un pas de la situaci i de les dimensions de
Catalunya. Un pas que no s capa de comunicar-se, de projectar-se internacionalment ni
de construir el seu propi relat a travs de la imatge, no s un pas.
Cal trencar amb la tradici centralista i amb el difs imperi de la llei que caracteritza el sector a Espanya.
Cal preservar el patrimoni de servei pblic que significa Televisi de Catalunya i potenciar
la iniciativa privada perqu lequilibri entre els sectors pblic i privat sigui ms harmnic.
Cal potenciar la presncia del catal com a llengua ds sense renunciar al castell.
Sha de trobar un nou encaix amb el sector audiovisual espanyol que posi en valor laccs al
mercat catal.
Cal regular el sector duna manera nova que estableixi un equilibri ms proporcionat entre
loferta pblica i privada, que potenci les empreses catalanes, que les ajudi a projectar-se
internacionalment i que defensi els drets dels ciutadans i dels consumidors a travs del control dels continguts.
Cal establir mesures de protecci del sector, de control de la pirateria i de defensa de la producci de continguts.
Podem aspirar a fer de Barcelona un Media Hub que lajudi a posicionar-se com a capital
audiovisual del sud dEuropa.
484
LLIBRE BLANC
BARCELONA, 2014
Antoni Arola, 2014
Barcelona,
capital
empresarial
Joan Font
Empresari
488
LLIBRE BLANC
atalunya va fer la revoluci industrial prcticament de forma simultnia amb els altres
pasos europeus i des de llavors els seus ndexs de creaci dempreses, de competitivitat,
dobertura i dinternacionalitzaci han estat semblants als daquests pasos. El talent i la iniciativa empresarial, la capacitat darriscar i dinnovar empresarialment, shan mogut des de llavors
entre les ms dinmiques dEuropa.
Tots els estats europeus han fet el que ha convingut per tenir i no perdre les seus de grans
empreses, conscients de la transcendncia que els centres de decisi la intelligncia es quedin als seus pasos. Per exemple lEstat francs amb Danone i amb el sector de laeronutica,
litali amb el de lautombil o lalemany amb el de la banca.
A Catalunya el sector empresarial sempre ha estat fonamental en lestructuraci i la cohesi
de la societat, i la permeabilitat i lascensor social en el mn empresarial sempre sha mogut amb
agilitat.
Un pas que vulgui potenciar les seves fortaleses en el camp empresarial necessita una capital que sho cregui i que faci tots els esforos per acollir noves seus socials empresarials. Ha de
crear un entorn favorable a les iniciatives empresarials, tant en lmbit administratiu agilitzar
la tramitaci i la concessi de permisos, repensar el model de fiscalitat o millorar les infraestructures com en lmbit social, amb una aposta clara per leducaci i la recerca, prestigiant
lassumpci de riscos o facilitant lentesa entre el sector pblic i el privat. Segur que el pas i la
seva capital senriquiran mtuament daquesta situaci i no noms per les rendes derivades de
lestabliment de delegacions daltres pasos, de les seves seus socials empresarials o cientfiques,
sin perqu safavorir el naixement de ms empreses, ms competitives, ms grans.
Naturalment, ser la capital dun estat comporta tallar en sec el dficit fiscal, amb les conseqncies que aix t tant per a la capital com per al pas.
Aix mateix, la fiscalitat societria es pot construir facilitant lexternalitzaci de resultats de
les empreses o facilitant la reinversi a la mateixa empresa dels resultats que genera. Fer una cosa
o laltra t conseqncies fonamentals per a la fortalesa financera de les empreses i per a la seva
capacitat de creixement.
Que la legislaci laboral, la gesti de les administracions pbliques o la gesti de la recerca es
dirigeixin a enfortir la xarxa cientfica i empresarial, i que sorientin dacord amb les fortaleses
del propi pas, ajudaria a tenir un sector empresarial ms dinmic.
Cal adequar tamb el model comercial a les nostres demandes socials fent-lo el ms competitiu possible. Ho hem de fer des de la proximitat i el coneixement de la nostra realitat i amb
totes les atribucions per ajustar-lo a les normes de la Uni Europea i a la voluntat poltica definida pel nostre Parlament. Les infraestructures de la capital han de tenir la capacitat adequada
per donar servei al pas que t al darrere i shan de prioritzar les inversions necessries, en les
quals, evidentment, no hauria dintervenir qui actua ms com a competidor que no pas com a
planificador.
s evident que la capital dun estat, pel sol fer de ser-ho, t uns rdits molt importants, que
corresponen a ladministraci general de lestat i a la seva organitzaci, com els que li donen les
delegacions representatives oficials dels altres estats.
Barcelona, amb la condici de capital destat, incrementar segur i mpliament la seva potncia i tindr ms opcions per jugar a la Champions League de les ciutats amb ms projecci
internacional.
489
Estimaci
dels canvis
en loferta
en una
Barcelona
capital destat
Modest Guinjoan
Economista. Soci i director de lempresa Barcelona Economia, SL
490
LLIBRE BLANC
Introducci
l nomenament duna ciutat com a capital dun pas porta associat un bon grapat de conseqncies, entre les quals noves activitats econmiques. Si Catalunya esdev un nou estat i
Barcelona ns la capital, la ciutat augmentar la seva oferta de serveis en alguns mbits dactivitat com lAdministraci pblica o els serveis a les empreses. Altres activitats es podrien veure
impulsades de manera indirecta per la capitalitat, com ara la logstica o la captaci de talent, en
funci de les poltiques de lEstat catal i de les poltiques municipals. La imatge i la marca de
Barcelona amb molta probabilitat tindria la necessitat loportunitat de repensar-se.
Abast de larticle i contingut

Partim de la idea que, en una Catalunya independent, Barcelona donaria una certa continutat a
la seva condici de capital actual duna autonomia de lEstat espanyol, amb els afegits associats
a la nova condici de capital destat.
El nou Estat catal requeriria exercir funcions que ara exerceix lEstat espanyol, sigui a travs
de lAdministraci de lEstat, sigui a travs dun estol dorganismes que conformen les estructures dEstat. En aquest article he suposat que Barcelona s no noms la capital oficial, sin que a
la prctica tamb s:
la capital legislativa (el Parlament, igual que ara), amb els diferents serveis i organismes
associats;
la capital judicial, la seu dels rgans de la cpula del sistema, amb els serveis i organismes
associats, i
la capital que acull els serveis centrals del Govern catal, lexecutiu, la qual cosa significa acollir les unitats centrals de gesti dels diferents serveis de lEstat, des dels ms bsics (seguretat,
justcia, defensa, recaptaci dimpostos...) fins als que corresponen a lestat del benestar (salut,
serveis socials, sistemes de pensions...), passant pels organismes de regulaci i control de mercats (del sector financer, de les assegurances, de lenergia, de la competncia...).
De la ciutat de Barcelona com a subjecte, en aquest article ens ninteressa una dimensi molt
especfica: la seva oferta econmica, s a dir, all que el seu territori acull en termes productius.
Interpretem la ciutat com un centre doferta, de producci de bns i de serveis, alguns dels quals
van destinats als residents; daltres tenen abast catal, i daltres es destinen a mercats ms amplis.
El contingut de larticle sestructura en tres punts clarament diferenciats. En el primer fem
una visi a vista docell de lactivitat productiva actual a Barcelona i la caracteritzem; en el segon
punt fem una breu reflexi al voltant de la Barcelona capital actual i del seu entorn, i com aix
pot condicionar ladscripci de noves funcionalitats derivades desdevenir capital destat; en el
tercer, identifiquem quines poden ser les transformacions en loferta de ciutat que pot comportar
el fet desdevenir capital.
Com a totes les rees metropolitanes del mn, es fa difcil destriar amb nitidesa els papers
dels diferents municipis i ciutats implicats en una oferta tan interrelacionada. Laeroport del
Prat s laeroport de la ciutat de Barcelona, per tamb ho s del seu dens entorn metropolit, i
algunes fbriques que hi ha al Prat no sn una realitat independent de la ciutat de Barcelona. En
un entorn tan interdependent com el metropolit, parlar duna ciutat concreta t les seves limiBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
491
tacions, per ho farem convenuts, daltra banda, del paper crucial que ha tingut Barcelona no
noms com a motor, sin tamb com a aglutinadora de lenergia productiva del pas.
Loferta de la ciutat de Barcelona a vista docell

En els seus 102 km2 de superfcie, a la ciutat de Barcelona hi viuen 1,6 milions dhabitants. Lrea
Metropolitana de Barcelona (AMB), amb 636 km2, nacull 3,2 milions. En total, doncs, a la capital i a la seva regi hi viuen prop de dues terceres parts de la poblaci de Catalunya, i el conjunt
serigeix com una de les aglomeracions urbanes ms importants de tot Europa.
Tenint present aquest context, posarem el focus en la ciutat en qesti, on haurem desperar
que es produssin algunes especialitzacions productives de carcter territorial, encara ms si es
t en compte lespai fsic tan limitat i alhora inserit en un espai econmic tan integrat.
A Barcelona hi treballen 972.211 persones (darrer any disponible).1 Aquesta ocupaci, per
bque s un 11,6% inferior a la de lany de mxima ocupaci daquest segle (el 2007), s ms estable que no pas la de lmbit metropolit i la del conjunt de Catalunya, que en el mateix perode
va disminuir al voltant dun 15%.
A la ciutat de Barcelona hi treballen actualment el 33,6% dels ocupats de Catalunya, s a
dir, un de cada tres, una proporci que deu anys enrere era de 32,1% i que ha crescut una mica
fonamentalment pel millor comportament de la ciutat en els darrers anys de crisi. Per tant,
en una ciutat que ocupa el 0,3% del territori catal hi viu el 21% de la poblaci catalana i hi
treballa una tercera part dels ocupats del pas. s obvi que som davant duna unitat geogrfica i
econmica de concentraci.
En aquest context, Barcelona s una ciutat de serveis. El sector industrial t un pes del 8% (la
meitat del catal); la construcci, del 3% (tamb la meitat del catal), i, en canvi, els serveis, del
89% dels ocupats (prcticament dotze punts percentuals ms que al conjunt de Catalunya).
Amb informaci una mica ms detallada, es constata que la ciutat t una oferta molt diversificada (el primer subsector dna feina al 16% dels ocupats, el segon a l11%, i la resta sn tots
inferiors al 10%) i que hi ha subsectors que a Barcelona tenen un pes considerablement superior
al que t el conjunt de Catalunya, com ara informaci i comunicacions, activitats financeres i
dassegurances, activitats professionals i tcniques, Administraci pblica i educaci.
1. Mitjana dels afiliats a la Seguretat Social al tercer i quart trimestres de 2013 i al primer i al segon de 2014.
492
LLIBRE BLANC
Grfic 1. Activitats amb ms afiliats a la Seguretat Social a Barcelona

Serveis d'allotjament
Vehicles de motor
Act. relacionades amb l'ocupaci
Mediaci financera
Transport terrestre
TIC
Act. jurdiques i de comptabilitat
Act. administratives
Serveis a edificis i act. de jardineria
Comer a l'engrs
Restauraci
Sanitat
Educaci
Administraci pblica
Comer al detall
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
Font: Elaboraci prpia a partir del Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona
Vegem amb una mica ms de detall aquests aspectes, operant amb una desagregaci de locupaci en noranta-nou activitats diferenciades.2 Les activitats amb ms empleats, s a dir, lespecialitzaci interna de la ciutat de Barcelona, es presenten al grfic 1, on figuren les que compten
amb un mnim de 15.000 afiliats a la Seguretat Social. Com es pot observar, les dues activitats
dominants sn el comer al detall (amb 87.000 ocupats) i lAdministraci pblica (amb 85.000).
Unes altres quatre activitats tenen una importncia absoluta tamb molt gran: leducaci, la
sanitat, la restauraci i el comer a lengrs, cada una daquestes amb ms de 50.000 empleats.
Per entendre la funci de la ciutat en un context econmic ms ampli (catal i ms gran),
vegem quines activitats es troben especialment concentrades a la ciutat de Barcelona. Al grfic
2 es recullen les activitats que tenen a Barcelona el 50% o ms dels empleats de tot Catalunya.
En sn divuit, amb diferents importncies absolutes docupats (vegeu leix de la dreta) i totes
de serveis: assegurances, finances, publicitat, telecomunicacions, serveis dinformaci, creaci
artstica, recerca i desenvolupament, seus centrals dempreses i consultoria, etctera.
Tal com hem apuntat, el fet que ms de la meitat dels qui treballen en una activitat concreta
ho facin en el 0,3% del territori indica com a mnim que aquesta part del territori t centralitat,
o dit duna altra manera, que aquesta aglomeraci actua de capitalitat, com a mnim econmica.
2. Per parlar amb propietat, en comptes dempleats caldria operar amb el valor afegit brut generat per les
diferents activitats, per aquesta informaci no selabora amb el nivell de detall amb qu treballem.
493
Grfic 2. Empleats i pes de les activitats amb una concentraci ms gran a Barcelona
80%
30.000
70%
20.000
15.000
Empleats a Barcelona
25.000
% Barcelona/Catalunya
35.000
10.000
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Ac
t
Bi
if A
on s
s d se
e gur
b
ivi
pe a
l
i
o
ta
ns nc
t
e
ts
io es
re que
ns
la
s
cio , ar
xiu Ed
na
ic i
de
s
sa im
us
m
eu
b
l'o
s
cu
pa
Pu
c i
M
bl
e
ici
ta diac
TI
ti
i
C
es fi
na
tu
nc
di
Ag
sd
er
n
Te
a
e
cie
le
m
co
er
sd
m
c
S
at
e
un
via erv
ic a
e
tg
c io
es is d
'i
n
,
Cr
Ac ope nfor s
ea
ra
m
tiv
do
ac
ci
i
i
rs
, a tats
rt
ad tur
st
m
s
tic
in
Ci ique
s
Al
ne
s i istra
tre
,v
d
t
ive
sp
'e
id
s
eo
s
ro
, T pec
fe
ta
ss
V,
Ac
c
io
so
le
tiv
na
im s
it
ls,
s
cie ats
ic a
as
nt
Se fiq soc
ia
ue
us
tiv
si
ce
es
t
n
Ac trals cniq
,
t
ue
Re ivita con
s
su
ce
ts
l
rc
im
to
a
r
m
id
ob ia
es
ili
en
rie
vo
s
lu
pa
m
en
t
5.000
Empleats a Barcelona
% Barcelona/Catalunya
Font: Elaboraci prpia a partir del Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona
De capitaleta a capital
Al llarg de la histria la ciutat ha rebut diferents adjectius o sobrenoms que permeten entendre la
percepci que sen tenia en cada moment de la histria.3 La denominaci ms antiga s la de cap
i casal, durant ledat mitjana, quan era seu del comtat de Barcelona. Daquesta mateixa poca
ve lencara utilitzada Ciutat Comtal. La intensa activitat industrial que es va desenvolupar a
Barcelona al segle xix va donar lloc a referir-shi com la fbrica dEspanya, alhora que aquella
represa econmica i cultural va fer que alguns parlessin dun pretensis Pars del sud. Per al
franquisme, Barcelona va ser ciutat de fires i congressos durant un llarg perode de temps. Ja
en democrcia, ms enll dels missatges lligats als Jocs Olmpics de 1992, la ciutat sha aplicat
apellatius com ara Bar Cel Ona, Barcelona, posat guapa, la millor botiga del mn, Barcelona inspira, com a ms recordats. Canvien de tant en tant, sassocien a dimensions concretes
de la ciutat o fins i tot a un conjunt ampli de conceptes (com el Barcelona inspira actual) per,
vist amb perspectiva, se succeeixen en el temps sense un fil conductor estable, sense transmetre
quina s la vocaci de la ciutat, qu vol ser quan sigui gran.
s evident que la condici de capital de Catalunya afegiria un atribut molt rellevant a Barcelona.
Caldria veure com encaixaria en la forma habitual que t la ciutat de transmetre la seva oferta; o si
3. El reps de denominacions el fem seguint larticle de Jaume Subirana Imaginar una ciutat, a Barcelona
Metrpolis, nm. 90, tardor 2013.
494
LLIBRE BLANC
se li donaria el mxim protagonisme en el futur. El que s cert s que, en termes dimatge poltica,
Barcelona jugaria a la mateixa lliga que Pars, Estocolm, Roma, Madrid o Londres.
Con ja hem dit anteriorment, la incidncia econmica de la nova capitalitat podria beneficiar
lentorn metropolit. De la mateixa manera que un equipament pblic tan important com la
Ciutat de la Justcia es troba ubicada a cavall dels termes de Barcelona i de lHospitalet de Llobregat, tamb es podria pensar que la Comissi de Telecomunicacions de Catalunya, o el Consell
Regulador de lEnergia o el Departament dEmpresa i Ocupaci, subiquessin a Cornell, per
posar un exemple.
I, en la mateixa lnia anterior, suposar que Barcelona com a capital oficial de Catalunya comportaria la concentraci de tots els serveis associats (tota loferta) a aquesta condici a la ciutat
no deixa de ser una hiptesi. Tamb podria ser que els representants poltics decidissin repartir
lefecte capitalitat pel territori catal, i aix, que el Ministeri dAgricultura sinstalls a Lleida,
el de Medi Ambient a Vic, el de Benestar Social a Girona, o el de Territori a Reus, per exemple.
Sense pistes sobre aquesta possibilitat i a remolc del que ha fet la Generalitat al llarg dels ms de
trenta anys de governs autnoms, suposarem que els serveis centrals de lEstat catal continuen
majoritriament optant per la capital del pas.
Principals canvis en loferta de la ciutat

Podem agrupar els canvis en loferta de serveis de la ciutat que generaria la capitalitat en dos
blocs: els que rebrien una afectaci directa, on goso fer alguna aproximaci quantitativa, i els
que quedarien afectats indirectament, sobre els quals em permeto apuntar algunes lnies dincidncia, per sense quantificar.
Activitats amb afectaci directa

Administraci pblica
La independncia de Catalunya comportaria la creaci destructures administratives destat que
ara no t. La nova oferta de serveis tindria tres orgens: lassumpci ex novo de les activitats
queactualment desenvolupa lEstat espanyol, la creaci dels serveis centrals de les activitats que
ara t transferides la Generalitat, i la millora o la creaci de serveis propis que es podrien derivar
del fet de disposar de majors competncies i, previsiblement, de ms recursos econmics.
Ens referim, a tall dexemple, als segents:
rees de servei de lEstat completament noves per a la Generalitat, com ara Defensa i Afers
Exteriors.
Serveis centrals dels ministeris amb competncies transferides a Catalunya, com ara Educaci, Sanitat, Ocupaci, Indstria, Immigraci, Serveis Socials, etc...
rgans judicials de lEstat.
Ens pblics i organismes de regulaci i de control propis dun estat: banc central i rgans
reguladors de mercats (de valors, denergia, de telecomunicacions, de la competncia, ...).
Serveis existents que haurien de crixer, com lAgncia Tributria.
Serveis de la Seguretat Social.
495
Serveis de seguretat de lEstat:

de nova creaci (com ara els serveis dinformaci);

assumpci de competncies no transferides als mossos desquadra.
Ens pblics especfics de nova creaci.
Lassumpci daquestes tasques generaria llocs de treball i augmentaria loferta de serveis de Barcelona, que he suposat que concentraria una part considerable dels serveis centrals (ministerials
i dorganismes). Per tal de fer una aproximaci al nou personal necessari, he efectuat una comparaci dafiliats a la Seguretat Social a la Comunitat de Madrid i a Catalunya amb lobjecte de
detectar-ne les diferncies, que he assignat a lefecte capitalitat destat. Un cop identificades, les
he traslladat a la dimensi de leconomia catalana, molt inferior a la de lEstat espanyol.
Dacord amb el clcul efectuat, el nombre dempleats addicionals que comportaria lEstat
catal seria duns 43.000.4 Aquesta xifra no inclou els empleats de lAdministraci de lEstat que
ara treballen a Catalunya, els quals he suposat que passarien a integrar-se a lAdministraci de
lEstat catal.
Anticipar quants daquests subicarien a la ciutat de Barcelona t un cert risc, per no resulta
gaire aventurat suposar que, dels serveis de perfil administratiu, fossin la meitat, i que tamb hi
haguessin a la ciutat els serveis centrals de defensa. En total, la meva estimaci s duns 11.000
empleats ms, que reforarien aix el pes important que ja t aquest sector en loferta de la ciutat
(vegeu apartat Loferta de la ciutat de Barcelona a vista docell).
Serveis a les empreses

En aquest bloc hi ha inclosos els serveis relacionats amb lactivitat empresarial, com ara consultoria, publicitat, seus centrals dempreses, arquitectura i enginyeria, activitats jurdiques i similars. Seguint el mateix criteri que la meitat del dficit dempleats a Catalunya comparat amb
Madrid subica a la ciutat de Barcelona, el nombre de llocs de treball addicionals en aquest tipus
dactivitats seria una mica superior a 13.000.
En aquest punt cal fer un esment especfic a les seus centrals dempreses, ats que la independncia podria generar-ne moviments de sortida i dentrada. Per b que aquest s un tema que
excedeix labast de larticle, el ms probable s que almenys les grans empreses tindran necessitat
de disposar doficines centrals de govern i de gesti per al mercat catal, per petites que siguin
aquestes seus. Aix s especialment cert per a les empreses que estarien subjectes a regulaci
catalana, ja fos financera, sanitria, mediambiental, etctera.5
Telecomunicacions
La gran majoria de seus centrals de les empreses que operen en aquest sector regulat sn actualment a Madrid. La independncia de Catalunya comportaria a les empreses operant a Catalunya
la subjecci a la regulaci catalana i la creaci dunes infraestructures de comunicacions prpies
4. Una quantificaci recent de les necessitats de nou personal de lAdministraci duna Catalunya independent les xifra entre 51.000 i 71.000 llocs nous de treball. Vegeu: Pedrol, J. Estructures dEstat i impacte
en locupaci. A: Comissi dEconomia Catalana del Collegi dEconomistes de Catalunya. Economia
de Catalunya. Preguntes i respostes sobre limpacte econmic de la independncia. Barcelona: Editorial
Profit, 2014.
5. Guinjoan, M.; Cuadras, X. Sense Espanya. Barcelona: Editorial Prtic, 2011, captol 16.
496
LLIBRE BLANC
del pas. Dacord amb la meva estimaci, lefecte capitalitat sobre la creaci de llocs de treball a
la ciutat de Barcelona en aquest sector es xifra en unes 3.500 persones.
Serveis financers
La majoria de bancs que operen a lEstat tenen la seu a Madrid, i alguns bancs amb seu a Catalunya tenen destacats a la mateixa capital unitats especfiques per beneficiar-se de lefecte centrofinancer i de lefecte capitalitat. En una Catalunya independent els bancs que operessin al nou
estat estarien en algun grau subjectes a la regulaci i el control del banc central catal i haurien
de disposar de seus prpies de pas. El mateix es pot aplicar a les assegurances. A remolc dels dos
sectors, tamb una srie de serveis especialitzats. Segons les meves estimacions, aquest sector
generaria a Barcelona, per lefecte capitalitat, al votant de 5.000 llocs de treball, que reforarien
la importncia de la ciutat com a plaa doferta financera.
Transport aeri
La independncia de Catalunya atorgaria al seu principal aeroport, el del Prat, una autonomia
de gesti que ara no t. De fet, la principal aportaci seria deslliurar la gesti de laeroport catal
dels interessos de Barajas i guanyar aix loportunitat de connectar directament Catalunya amb
el mn.6 El dficit catal en aquest sector amb els criteris aplicats supera les 4.000 persones,
deles quals he suposat tamb que la meitat (2.000) safegirien a loferta de serveis de la ciutat de
Barcelona.
Altres
Es tracta dun conjunt dactivitats heterognies (seguretat, investigaci, edici, cine, etctera).
Aplicant-los els mateixos criteris anteriors, en resulta un dficit doferta assignable a lefecte capitalitat destat, i segons la meva estimaci, podrien afegir a loferta de serveis de la ciutat de Barcelona ms de 5.500 llocs de treball nous.
Activitats amb afectaci indirecta

La capitalitat destat barcelonina comportaria tamb conseqncies sobre la dinmica daltres
activitats importants de loferta de la ciutat, tant les que ja estan consolidades com algunes que
podrien sorgir o veures impulsades. Vegem-ne petits apunts individualitzats de carcter qualitatiu, la concreci dels quals dependria en bona mesura de la gesti que en fessin els responsables
poltics:
Turisme
La capitalitat accentuaria la necessitat de definir per quin model de turisme sopta en uns temps
en qu sha posat seriosament en dubte el model actual. La ciutat podria i hauria daspirar a
dimensionar millor lactivitat turstica en relaci amb les exigncies mnimes de coexistncia
entre turisme i residncia, i hauria de posar ms en valor els nombrosos recursos diferencials
que ara t. Aix comportaria tamb oferir serveis de qualitat i atraure turisme disposat a pagar
per aquests serveis. Qualitat en detriment de quantitat. La capitalitat poltica de la ciutat podria
acompanyar molt a lhora de fer aquest canvi. Dit en negatiu i amb un exemple: difcilment pot
ser una destinaci de turisme de borratxera i alhora una capital destat que acull esdeveniments
6. Guinjoan, Cuadras i Puig, op. cit. captol 18.
497
poltics amb projecci internacional, que atrau talent, que s emprenedora, que vol ser capdavantera en recerca i que s un lloc ideal per al mn dels negocis. Ser capital dun estat en sintonia
amb aquests atributs requeriria repensar el model turstic barcelon.
Grans esdeveniments
Latractiu de Barcelona en lmbit de les fires, congressos, grans esdeveniments esportius i similars no hauria de sofrir canvis gaire substancials amb la capitalitat. La capacitat de prestaci de
serveis en aquest sector s molt alta i est molt ocupada, com ho mostra el fet que la ciutat ocupa
llocs de lideratge a escala internacional. Ser capital destat en un mbit tan mercantil com aquest
difcilment afegiria atractiu a una ciutat que, per altres motius, ja en t molt. En canvi, la llibertat dorganitzar o de captar esdeveniments que fossin dinters estratgic des de la perspectiva
catalana o de ciutat seria una aportaci gens menyspreable de la independncia, que beneficiaria
Barcelona.
Logstica
El potencial logstic de Barcelona i de Catalunya no ha estat explotat fins al moment, bsicament
perqu no hi ha hagut voluntat poltica de fer-ho. Els grans ports del pas, amb Barcelona al
capdavant, tenen una capacitat logstica aprofitada noms en una petita fracci, perqu ni luna
ni laltra tenen bones sortides per a ferrocarril i en general perqu el sector no compta amb les
infraestructures preparades (eix mediterrani, centres intermodals, etc.). La independncia ajudaria molt a impulsar la logstica per posar-la al servei de la indstria exportadora i per aprofitar
el potencial de desenvolupar un sector de serveis a escala europea. Tenir un govern destat de
cara, en aquest cas, beneficiaria Barcelona com a ciutat que acull un port totalment preparat per
a exercir de porta del sud dEuropa.
Cincia i captaci de talent

Barcelona acull importants centres dinvestigaci i compta amb universitats de primer nivell. Amb
la independncia, el Govern catal disposaria de la possibilitat dimpulsar aquest sector (atraient
talent, invertint-hi, cultivant la transferncia de tecnologia...). Si la Generalitat, com caldria preveure, segus apostant per la cincia, Barcelona en podria sortir clarament beneficiada amb ms
centres i amb ms captaci de talent. Noms caldria que mantingus el mateix nivell dimplicaci
que ha mostrat fins ara en aquesta faceta tan crtica per al futur de la ciutat i del pas.
Imatge / marca
El punt de partida de la marca Barcelona s confusa: t actius de gran valor turstic (arquitectura, art, clima, platja, gastronomia...), per no els rendibilitza quan atrau turisme de borratxera;
vol mostrar potencial de producci tecnolgica, per predomina lesttica (capital del World
Mobile Congress, que no deixa de ser un congrs que dura tres dies); es vanta dallotjar bones
escoles de negocis i facultats dadministraci dempreses, per lemprenedoria s limitadssima;
la ciutat es projecta com la millor botiga del mn mentre que als barris el comer que acaba
essent dominant s el dels basars de producte de baix preu i de baixa qualitat. La ciutat t grans
actius en determinats mbits de la recerca (biomdica, per exemple), per no ha estat capa de
generar i datraure un sector productiu potent al darrere. Hi ha massa dicotomies i fa lefecte que
la ciutat no acaba de saber qu vol ser.
La capitalitat serviria en safata a Barcelona una oportunitat de repensar-se, de definir com es
vol projectar i quedar posicionada; una oportunitat amb beneficis mutus per part de laltre gran
498
LLIBRE BLANC
actor que entraria en escena: Catalunya. Lassociaci Barcelona-Catalunya. El cobranding repararia no noms una mena de divorci histric, sin que faria justcia a una realitat: Barcelona, que
no sexplica sense el pas que (amb independncia o sense) ha tingut i tindr al darrere.
Conclusions
La condici de capital destat per part de la ciutat de Barcelona en una Catalunya independent
comportaria canvis en la seva oferta de serveis. Ser, a ms a ms de la capital poltica, la capital
legislativa, judicial i la que acull bona part dels serveis centrals, introduiria no noms nous serveis destat, sin que faria crixer lefecte capitalitat econmica.
Actualment aquest efecte ja determina la concentraci a Barcelona dalgunes activitats. En
concret nhi ha divuit que tenen ms del 50% de tots els empleats catalans treballant a la ciutat
(finances, assegurances, telecomunicacions, publicitat, entreteniment, etctera). A la dimensi
econmica vigent de Barcelona shi afegiria ara la dimensi de ser el centre de lEstat catal.
Guanyaria, per tant, un pes que actualment rau a Madrid.
Al prop dun mili dafiliats a la Seguretat Social que actualment treballa a Barcelona se nhi
afegirien, segons les meves estimacions, uns 40.000 ms. Daquests noms 11.000 correspondrien a lAdministraci pblica, mentre que els 29.000 restants serien a causa del reforament de
lefecte capitalitat econmica derivat de la capitalitat poltica. Es tracta de serveis a les empreses
(+13.000), telecomunicacions (+3.500), serveis financers (+5.000), transport aeri (2.000) i altres
(5.500).
La capitalitat poltica tamb tindria impacte en loferta de Barcelona en altres mbits com
el turisme, els grans esdeveniments, la logstica, la cincia i la captaci de talent, i la imatge/
marca. Aquesta darrera tindria una oportunitat nica per repensar-se utilitzant lassociaci Barcelona- Catalunya Estat, una nova dimensi de la ciutat que podria procurar beneficis mutus a
una marca consolidada (Barcelona) i a una marca incipient (Catalunya).
499
La Borsa
a Barcelona
Joan Hortal
Catedrtic de Teoria Econmica (UB)
i president de la Borsa de Barcelona
500
LLIBRE BLANC
activitat borsria, en el sentit modern del terme, va comenar a manifestar-se a Espanya

a comenaments del segle xix. Desprs de la guerra del Francs, eren freqents les transaccions sobre efectes pblics i operacions canviries dutes a terme per mediadors mercantils que,
des de lpoca del rei Jaume I, tenien la seu a la Casa Llotja de Mar. De fet, els primers registres
de cotitzacions van comenar a publicar-se al Diari de Barcelona a partir de la segona meitat dels
anys vint daquell segle.
A Madrid sestableix una borsa oficial lany 1831, competint des de llavors amb el mercat
lliure de Barcelona fins a lany 1915, en qu tamb es decreta una borsa oficial a la Ciutat Comtal.
En lendemig i arran de la publicaci del Segon Codi de Comer, neix la Borsa de Bilbao lany
1890. Molt ms tard i en compliment duna promesa electoral de lUCD, lany 1980 sinaugura la
Borsa de Valncia. Avui, els quatre establiments estan integrats dins del holding Bolsas y Mercados Espaoles (BME), que constitueix un mercat unificat i interconnectat, per b que cadascun
daquests mant la personalitat jurdica prpia.
Al llarg de la histria, han estat moltes les vicissituds que han caracteritzat el mercat borsari
barcelon. Durant el segle xix, Barcelona va tenir un paper destacat en la contractaci de renda
variable. Anecdticament, s lnica borsa que en aquells moments (cosa ara freqent tant a la
literatura com al cinema) va provocar laparici duna celebrada novella, La febre dor, de Narcs
Oller, que posava de manifest la rellevncia que el mercat de capitals desenvolupava en el pas i
tamb en els altres pasos europeus.
En lactualitat, la situaci no s la mateixa, en particular desprs de la Llei de reforma del mercat de valors de 1988, una llei singularment centralista i centralitzadora. Desapareix la figura de
lagent de borsa a favor de persones jurdiques tipificades ordinriament com a societats annimes, la qual cosa propicia la bancaritzaci del mercat; les borses no tenen potestat de compensaci i liquidaci de les operacions, activitat aplegada per una societat nica localitzada a Madrid;
tampoc les borses tenen capacitat reguladora, ats que les tasques de regulaci i supervisi les
realitza la Comissi Nacional del Mercat de Valors, igualment localitzada a Madrid.
Malgrat tot, la Borsa de Barcelona, representativa de lactivitat financera catalana, resisteix.
En concret, representa al voltant del 25% del negoci borsari espanyol (participaci superior a la
que el PIB catal representa sobre el PIB espanyol) i ocupa un lloc prominent en la contractaci
minorista i, per descomptat, en la contractaci del deute de la Generalitat.
En qualsevol cas, la funci de la borsa s indispensable per a la vehiculaci de lestalvi a la
inversi en el context dun sistema financer propi. El seu reforament equival a reforar leficincia de leconomia i, en aquest sentit, s obvi que la borsa s estructura destat.
501
Barcelona,
motor de
competitivitat
Gesti i finances
pbliques al servei
dun model de futur
Jordi Joly i Lena
Gerent d'Economia, Empresa i Ocupaci. Ajuntament de Barcelona
EMBA per Esade i diplomat en Finances Pbliques per la JFK School of Government,
Harvard University, llicenciat en Cincies Poltiques per la UNED i diplomat en Funci Gerencial.
Ha estat emprenedor, empresari i directiu, i tamb ha exercit en crrecs poltics de govern.
502
LLIBRE BLANC
na capital com Barcelona s un actiu extraordinari per a la competitivitat i el desenvolupament del continent europeu. Una Barcelona capital duna Catalunya estat, de fet, es
converteix en una ciutat estat, una metrpolis amb una capacitat competitiva de gran abast al
servei del desenvolupament del sud dEuropa i del conjunt del continent.
El model de Barcelona, tecnologia i qualitat de vida, sostenibilitat de les finances pbliques
vinculades de manera estricta a la gesti i lestratgia, tot plegat conforma un marc de rigor i
professionalitat que consolida una base molt robusta per actuar com a autntic motor de canvi al
servei de la millora institucional, poltica i econmica.
En definitiva, una Barcelona capital duna Catalunya estat assumiria el rol i la responsabilitat
de construir nous marcs dacord amb les dinmiques i necessitats del mn actual. Un gran repte
i una gran oportunitat.
No voldria comenar sense determinar abans quina s la intenci i labast daquest escrit
relacionat amb la ciutat de Barcelona com a possible capital destat. Aquest text tracta de fer una
mirada de futur a partir de la situaci conjuntural que viuen la nostra ciutat i el nostre pas.
He mirat de combinar el coneixement filosfic, histric, estratgic, conceptual i en definitiva
teric amb la dura tasca de fer-ho convergir en la practicitat i executivitat que demana el dia a
dia. El passat i la nostra histria formen part del nostre codi gentic; sc un ferm defensor del
pes que t la histria en el nostre sser i la nostra responsabilitat com a hereus daquesta: sense la
histria i el passat no hi ha cultura social i sense aquesta cultura no es pot avanar. En definitiva,
sense el passat no es pot construir el futur. A nosaltres, per, ens toca la construcci social i les
decisions en una conjuntura i moments determinats, no podem afrontar la soluci del nostre
context amb arguments ni motivacions prpies daltres poques; ens toca, doncs, preveure el
futur i decidir en funci del nostre context actual.
Els efectes, limpacte i les conseqncies de la construcci dun nou estat com s el cas de
Catalunya i amb una capital com Barcelona fan que aquest procs tingui mltiples variables que
depenen del comportament i les accions dun gran nombre dactors, pblics i privats. Cap veritat
no est escrita amb antelaci, ja que lnica veritat s aquella que escriuran el poble i la societat
en el seu conjunt amb la seva ferma voluntat de construcci descenaris de futur nous i millors
atesos la conjuntura i els reptes propis del segle que vivim. Aix es construeix el progrs, aix es
construeixen les societats i aix els pobles avancen cap a millors escenaris de justcia, equitat i
prosperitat.
Com ha dit recentment el president de la Generalitat de Catalunya, cal afrontar les situacions
conjunturals i les realitats de cara, cal mirar a la realitat de tu a tu, la poltica ms virtuosa ha de
ser precisament aquella que spiga llegir i conduir la voluntat popular i social, tocant de peus a
terra, per assumint la responsabilitat sense por. Noms sabent quina s la voluntat dun poble
es pot gestionar al nivell ms alt; no podem navegar a mxim rendiment si no sabem quin s el
rumb i port de dest.
Els que cada dia ens llevem per mirar de progressar i millorar, els que som conscients de les
dificultats personals i collectives que comporten les exigncies dels entorns actuals, els que ens
estimem la nostra ciutat i el nostre pas, no podem voler una altra cosa que el millor per a aquests
en un mn competitiu com el que ens presenta lescenari global actual.
s a partir dacceptar i tractar dentendre el mn en el seu conjunt que a continuaci far
referncia a alguns dels components que fan de la combinaci Barcelona-Catalunya un estat
503
potencialment molt competitiu i que, a la vegada, poden ajudar a construir nous models i poltiques democrtiques de futur a escala internacional.
Una dimensi ptima per al creixement econmic

Els canvis i la rpida adaptaci a una realitat social absolutament nova i dabast global s una
realitat indiscutible. Lltima revoluci digital i tecnolgica ha comportat impactes sobre el comportament social i poltic de tot tipus; uns impactes que afecten el territori, la seva organitzaci i
la seva gent, uns impactes que demanen una readaptaci de les estructures destat i institucionals
prpies daltres moments contextuals.
No s pas una moda o una casualitat el poder creixent de les grans ciutats; les metrpolis
esdevenen actors cada vegada ms rellevants i aquest s el resultat duna convergncia natural,
ladaptaci a una velocitat diferent. El rol del temps dins les relacions socials i econmiques ha
canviat, la mobilitat fsica i les tecnologies digitals han comportat la necessitat de disposar de
territoris i ecosistemes capaos de competir en un entorn global on res no espera.
Els millors ecosistemes sestan construint al voltant de la gran ciutat perqu aquesta s un
tipus dactor social, poltic i institucional de gran proximitat a la realitat. Les administracions
locals de les grans ciutats esdevenen institucions politicogestores de primer nivell al servei de la
construcci dels millors entorns.
La poltica amb capacitat real dexecuci s aquella que s creble en un mn on la rapidesa de
resposta i laccs a la informaci sn fonamentals. No podrem aconseguir confiana pblica en
les nostres institucions si no deixem que aquestes realitzin els canvis necessaris perqu adaptin
les seves estructures a aquesta necessitat.
Parteixo, doncs, de la base que el nou pas per a una democrcia de qualitat al segle xxi s
aquell que correspon a lapropament entre dos pols que no shan trobat mai abans convergint
dins la filosofia poltica: lacci i orientaci poltica amb la capacitat executiva, els pols de la
poltica i ladministraci, la clssica dicotomia, sovint malentesa, entre poltica i tecnocrcia.
Ladministraci sempre ha estat entesa com un element burocraticoadministratiu, ali a lessncia politicoideolgica; al segle xxi aquests dos pols ja no poden estar separats, la poltica sense
capacitat executiva no s creble.
La poltica, els territoris i les societats que no spiguen correlacionar amb eficcia i eficincia
la ideologia amb la capacitat de convertir les idees en realitats tangibles no podran assolir la confiana exigida per la societat del segle xxi, la societat digital, la societat de la democratitzaci de
la informaci; en definitiva, la societat de la transparncia i de la resposta immediata.
Si els territoris amb ms possibilitats de competir i facilitar un marc doportunitats socials de
qualitat sn els que presenten aquesta correlaci ptima entre ideologia i capacitat executiva, s
evident que la dimensi i labastament territorial hi tenen un paper clau. Cal repensar la cadena
de subministrament institucional fins a arribar al ciutad; em refereixo al subministrament de
marcs politicolegals i de prestaci de serveis. Si fem una anlisi de la cadena dactors que conformen aquests subministraments, veurem que molts actors massa en formen part i, per tant,
la converteixen en ineficient i afecten de manera molt rellevant la capacitat de resposta davant els
reptes constants del mn actual.
La dimensi dun estat com Catalunya amb una capitalitat com la de Barcelona presenta una
potencialitat extraordinria dins un marc continental com leuropeu; el millor servei per a la
504
LLIBRE BLANC
competitivitat del sud dEuropa i la pennsula Ibrica es pot donar fomentant el creixement dels
seus principals actius, facilitant-ne el desplegament i projecci en tots els sentits. Els estats europeus ms avanats i de ms qualitat en les prestacions socials sn precisament aquells que tenen
unes dimensions ms petites. La dimensi apropiada s una condici necessria, per no nica
ni suficient per garantir el millor model, aix s evident.
La determinaci de la millor estratgia competitiva

Barcelona s un actiu de primer nivell per a ella mateixa com a capital i ha de ser tamb un actiu
de primer ordre per a la resta de pobles i ciutats de Catalunya; s una capital al servei duna
estratgia competitiva compartida amb tot el seu hinterland, cosa que no succeeix en estats on
les estratgies competitives de les principals ciutats que els componen sn clarament divergents
o contrries.
s evident que Espanya com a estat busca el millor per al seu desenvolupament competitiu
i amb aquesta finalitat troba en la seva capital el seu entorn de confort ms immediat; aix s
absolutament legtim, per aquesta orientaci genera una estratgia competitiva sovint contrria
al potencial creixement de Barcelona i Catalunya. Aquest posicionament no hauria de limitar les
potencialitats duna Barcelona que, tot i les dificultats conjunturals, presenta un posicionament
global de gran valor afegit, reconegut internacionalment.
Els interessos competitius duna part del territori sn contraposats als interessos competitius i oportunitats de laltre i aquesta s una fallida estratgica, volguda o accidental, que duna
manera o duna altra ha de trobar la sortida en un marc de llibertat i expressi democrtica
evolucionat, com s afortunadament lactual.
La gesti i execuci de moltes de les poltiques pbliques i serveis que pot prestar la ciutat de
Barcelona es veurien clarament beneficiades en un marc de ms simplicitat de la cadena dinstitucions que formen part del subministrament legal i formal.
Disposar dinstitucions gils i modernes

El capital cultural de lAdministraci pblica de la ciutat de Barcelona t unes arrels histriques
molt profundes i consolidades. La gran capacitat executiva de lorganitzaci pblica que presenta la ciutat s un tresor. Durant els darrers anys sha demostrat que es pot adaptar a entorns i
necessitats molt exigents; entorns complexos i de dificultats extremes no han restat potencial al
desplegament duna organitzaci que ara com ara no t res a envejar respecte a les organitzacions
ms excellents prpies de les grans corporacions del sector privat.
La voluntat de servei i el sentiment de pertinena de les persones que formen el conjunt de
lorganitzaci pblica de Barcelona sn exemplars i, a la vegada, el model altament professionalitzat que sha implantat no sense esforos, per s sense les resistncies extremes que sovint
comporten els canvis culturals s un referent ja consolidat. El model implantat per lalcalde
Xavier Trias accelera i extreu el mxim rendiment duns fonaments administratius i tcnics dalt
nivell i aplica estructures de direcci modernes i competitives, la qual cosa fa de Barcelona una
ciutat europea lder en gesti. Una organitzaci que demostra a la vegada el seu comproms amb
505
lestabilitat i la sostenibilitat econmica i financera, malgrat les dificultats extremes que ha comportat la conjuntura dels ltims anys.
Tot aix s un actiu de primer ordre de la ciutat de Barcelona, a disposici de tots els colors
poltics; s un tresor que demostra que s possible alimentar una nova manera de fer poltica on
la ideologia i lorientaci estratgica han danar acompanyades duna alta capacitat executiva per
fer possible que les coses es duguin a terme i generar un entorn de confiana.
Barcelona, doncs, ofereix una gran potencialitat per a la construcci dun nou estat, el qual
podria ser un estat que tingus loportunitat de construir estructures modernes, que responguessin a all que s propi de la prosperitat del segle xxi i del conjunt del continent europeu i no
a les motivacions que formen part daltres contextos histrics on el rol de lestat i la seva configuraci responien a unes circumstncies molt diferents.
Sn moltes les preguntes sobre el tema de debat i la majoria no poden trobar una resposta
precisa, per el que ha de ser del tot indiscutible s la fortalesa i potencialitat de futur dun territori com el dun estat catal amb una capital com Barcelona, on els grans actors locals guanyen
cada dia ms pes globalment i on es reduiria el gap entre la legislaci i la seva executivitat, on es
possibilitaria una convergncia total entre lestratgia territorial i les necessitats reals dels seus
ciutadans. En qualsevol cas, la seva viabilitat hauria destar fora de dubtes i potser a partir daqu
es podria fer front a un dileg diferent; si ms no, se situarien el debat i les discrepncies existents
en un estadi propi duna cultura poltica ms avanada.
Barcelona pot, per tant, aportar un dels seus millors actius en una matria com s la relacionada amb la gesti pblica, de cara a la construcci dun estat de dimensions ptimes, idoni per
a la flexibilitat dactuaci que necessiten els entorns i reptes actuals.
Les millors eines per fomentar entorns de prosperitat

El rol de les ciutats s determinant, ja que aquestes conformen els escenaris que garanteixen
entorns favorables al creixement econmic, empresarial i del coneixement, indispensables per
formar les bases i els recursos necessaris de lestat del benestar. Disposar dun entorn afavoridor
del desenvolupament emprenedor i empresarial i alhora estar preparats per atendre les necessitats prpies daquells que volen invertir al territori esdev fonamental. Les infraestructures; la
disponibilitat despais i amb baixos costos associats; la disponibilitat del capital hum; la capacitat per determinar taxes, incentius i marcs fiscals; la internacionalitzaci, tot plegat sn elements
que determinen la capacitat duna ciutat que vulgui ser considerada com un entorn afavoridor
del creixement econmic i, en conseqncia, que presenti oportunitats laborals i de desenvolupament personal.
Si Barcelona esdevingus capital destat, disposaria duna proximitat als marcs legals i fiscals
que li permetrien una adaptaci a la mida de les seves necessitats; daquesta manera, totes les
seves potencialitats podrien ser optimitzades i assolides amb xit construint els marcs que li
fossin ms apropiats i necessaris.
Apareix, per, un repte principal per fer possible aquesta dinmica de nou estat flexible i gil
amb una capital tan forta com Barcelona: cal construir un marc institucional i administratiu que
ho faci possible. Barcelona i Catalunya no han de reproduir en cap cas les institucions prpies
duns estats forjats en altres contextos i moments histrics, duns estats que tenen unes dimensions diferents. El repte s construir un estat modern amb una nova manera de fer poltica i amb
506
LLIBRE BLANC
unes institucions i organitzacions pbliques pensades per donar resposta a lorientaci del mn
actual i futur dins un territori de les dimensions com les que corresponen a Catalunya.
Barcelona com a capital i Catalunya com a estat haurien de refundar i fusionar totes aquelles
administracions que convertissin la gesti pblica a Catalunya en la ms efica i eficient dacord
amb el seu territori, fent possible una administraci gil i flexible, amb capacitat de resposta
i adaptaci al canvi. Les dimensions del nou estat amb una capital com Barcelona permeten
perfectament una clara aproximaci a una ciutat estat. De fet, ens ser molt difcil trobar cap
estat de dimensions similars amb una capital que presenti una fortalesa i un posicionament
global similars als que corresponen a la metrpolis de Barcelona, i aquest s un actiu intangible
en aquests moments, per de primer ordre de cara a les potencialitats futures en el marc dun
possible nou estat.
Un estat com Catalunya es pot considerar de dimensions petites, si ms no com ho sn Dinamarca, Finlndia, Sucia i ustria, per esmentar alguns exemples, per molt adaptades a les
necessitats de gesti del canvi, amb forta capacitat de resposta a les novetats que es produeixen
en una societat que ja es distingeix per la seva volatilitat quant a les tendncies i necessitats a les
quals ha de fer front.
s evident que les estructures pbliques que aconsegueixen reduir la distncia entre els fets
reals i la legislaci, entre la legislaci i lorganitzaci executiva, esdevenen organitzacions on les
capacitats de resposta i dadaptaci a situacions imprevistes sn molt ms altes que no pas aquelles estructures burocrtiques en les quals la simple localitzaci dels nuclis decisoris esdev un
autntic malson.
Barcelona, com a capital destat, disposaria, doncs, duna enorme possibilitat dautonomia
per desenvolupar totes les seves potencialitats, un nou model destat i capitalitat, un model on la
competitivitat i la generaci dentorns de confiana i possibilitats tindrien un paper determinant.
s evident que un procs de creaci destructures destat implica costos puntuals en una fase
inicial, fase que quedaria superada amb la realitzaci dels ingressos addicionals que obtindrien
les finances pbliques de Catalunya pel fet de superar les diferncies en despeses i ingressos que
presentaria una Catalunya independent (diferncia xifrada en 11.198 milions si agafem com a
valor la mitjana del perode entre els anys 2006 i 2011 dacord amb lestudi de Nria Bosch i
Marta Espasa de la Universitat de Barcelona i dacord amb linforme nmero 18 sobre la viabilitat fiscal i financera duna Catalunya independent elaborat pel Consell Assessor per a la Transici Nacional). Cal afegir a aquesta previsi, la qual s purament descriptiva respecte als comptes
pblics dels darrers anys, les noves i grans potencialitats dingrs, creixement i benestar social
que es poden produir a partir de disposar de les eines legislatives prpies dun estat i amb una
capital com la ciutat de Barcelona.
La capital i el nou estat disposarien de plena capacitat per configurar amb total autonomia i
efectivitat el millor model per al creixement econmic i social de Barcelona en camps com ara
el coneixement, el comer, la recerca, el desenvolupament empresarial, el turisme, les xarxes
datenci social i de salut, les infraestructures i la tecnologia. Barcelona ja s un referent en totes
aquestes matries, i disposar, a ms a ms, de la capacitat prpia i autnoma que implica ser capital destat s un valor afegit indiscutible de cara a uns resultats nous i millors.
La capital i el seu context metropolit podrien determinar les millors estratgies, a escala
europea i internacional, i Barcelona podria formar part, amb el Govern de Catalunya, dels centres de decisi ms rellevants en poltiques internacionals i en mltiples matries. Barcelona
507
podria incidir de forma ms directa all on es configuri i determini el futur i en tantes decisions
que afecten la vida dels nostres ciutadans i el desenvolupament econmic i empresarial.
Per la seva localitzaci estratgica, una Barcelona capital destat guanya fora i posicionament
com a gran capital de la Mediterrnia i del sud dEuropa amb els efectes que aix pot implicar a
mitj i llarg termini.
Quant al desenvolupament econmic, la prctica totalitat destudis situen la marca Barcelona
i el seu posicionament respecte del concepte business-friendly en una posici de clar impuls en
la matria; per descomptat molt millorable, per tenint en compte lentorn, la marca Barcelona
ha aguantat una envestida contextual de gran intensitat i es presenta al mn amb una fortalesa
molt notable. Ara b, tots els estudis posen de manifest una clara debilitat: Barcelona no disposa
del marc institucional per configurar una poltica fiscal atractiva per a la inversi i el creixement
empresarial. Disposa de grans valors potencials, lentorn, el posicionament estratgic, la qualitat
de vida, les xarxes relacionals, les comunicacions i un llarg etctera dactius, els quals, malauradament, no poden anar acompanyats duna necessria poltica fiscal que permeti complementar
les poltiques pbliques a travs dels incentius i la fiscalitat apropiats per dinamitzar i afavorir
lestratgia de desenvolupament econmic i social que es consideri ms oportuna.
Ms possibilitats per a la responsabilitat social

i les collaboracions publicoprivades
Els reptes vinculats amb el benestar social ja no sn una responsabilitat nica i exclusiva del
sector pblic; la responsabilitat social s cosa de tots, forma part de la qualitat de vida de les persones i aquestes han de desenvolupar la seva tasca i responsabilitat professional all on correspongui i dacord amb els millors estndards de benestar social que siguin possibles, senzillament
perqu treball i qualitat de vida han destar directament correlacionats.
Barcelona treballa i demostra dia a dia la seva clara vocaci de confluncia a lhora de construir xarxes de creixement econmic, dinnovaci i de creativitat estretament vinculades amb la
millor atenci a la persona. El fort posicionament de Barcelona com a ciutat intelligent ho s en
la mesura que aplica i orienta els desenvolupaments i aplicacions tecnolgiques a la millora de
la qualitat de vida dels seus ciutadans. El mn s digital i ho ser molt ms en un futur proper;
tot queda vinculat a processos informtics, tot s identificable i mesurable, aix t unes fortes
implicacions en tots els sectors productius i de serveis, pblics i privats.
En definitiva, cada dia ms, les societats necessiten la implicaci de les empreses, el comproms entre el sector pblic i el sector privat. Aquest ltim agafa cada dia noves responsabilitats
que abans potser noms considervem responsabilitat del sector pblic; sense aquesta dimensi
de lmbit empresarial, els mercats i els consumidors no valoraran de la mateixa manera els seus
productes i serveis.
Els nous partenariats publicoprivats de futur han danar en aquesta direcci. Barcelona s
una capital que sha identificat plenament per la seva capacitat dobertura, per la seva capacitat
en el desenvolupament de xarxes compartides, de marcs dentesa i de confluncia de diferents
interessos tot identificant objectius comuns.
La collaboraci publicoprivada de qualitat i til s possible all on el sector privat est realment comproms amb el territori i on tamb existeix un sector pblic preparat i capacitat per
508
LLIBRE BLANC
portar a terme aquests partenariats. Un partenariat publicoprivat no pot funcionar amb una
administraci clssica i burocrtica que no spiga fer dinterlocutora, negociar i construir escenaris de futur amb el sector privat duna manera efica i competitiva; es tracta de sumar esforos
i de complir amb la responsabilitat encomanada a cadascuna de les parts. Barcelona presenta
aquest potencial i aquestes capacitats al servei dels partenariats de futur i el fet desdevenir capital destat faria ms curta la distncia entre les capacitats legislatives, reglamentries i executives,
la qual cosa posaria ms fcil lescenari per a la construcci de nous models amb un clar benefici
per al conjunt del pas.
Un ecosistema per a la innovaci, el creixement

i les oportunitats de treball
Barcelona esdevindria capital dun estat competitiu per la seva agilitat i capacitat dadaptaci;
un estat com Catalunya ha de ser competitiu per la seva obertura al mn i per la seva internacionalitzaci. En el cas concret de la seva capital, s terra dinnovaci i creativitat, cultura, emprenedoria, coneixement, etc. Barcelona actualment no t un posicionament basat en lexistncia
de grans corporacions multinacionals, segurament al contrari; en aquest aspecte hi t molt a
guanyar i poc a perdre com a capital destat. Barcelona podria, per, potenciar encara ms la
construcci dun ecosistema favorable al coneixement, als nous projectes, a lemprenedoria i a la
nova i petita empresa.
Si a aquesta realitat ja existent hi afegim lautonomia regulatria prpia que possibilitaria el
marc duna capital destat, es potenciaria aquest entorn de la ciutat de Barcelona, nic al mn.
No hi ha gaires llocs on conflueixin tants actius de valor, capital hum, qualitat de vida, cincia,
tecnologia, coneixement, cultura, gastronomia, esport, clima, mar, sol i neu, obertura i facilitat
per a la construcci de xarxes interrelacionals; tot aix existeix a Barcelona i pot ser un gran
motor de captaci dinversions i recursos econmics. La nova economia necessita tots aquests
actius i entorns per crixer i desenvolupar-se; aquest s, doncs, un clar avantatge competitiu de
la ciutat de Barcelona enfront daltres ciutats del mn.
Per tant, exercir de capital destat pot significar una potenciaci rellevant dun entorn ideal
per a la petita empresa i lemprenedoria. De fet, la cultura de Catalunya sempre ha estat vinculada amb la petita i mitjana empresa, per quan aquesta guanya fora avui en dia i es converteix
en lautntic motor de nous projectes i innovaci, arrossega amb ella les grans multinacionals
i corporacions. Aquestes necessiten les xarxes emprenedores; all on hi ha el coneixement i la
innovaci s terreny de futur per a les grans corporacions i tamb objectiu dels inversors i el
capital darreu del mn.
Lescenari idoni per a les grans corporacions productives i no especuladores s aquell on
conflueix lexistncia de projectes, el coneixement i lemprenedoria i a la vegada hi ha un marc
institucional que permet el dileg i proximitat amb els centres de decisi legal, regulatori i administratiu. De nou, reduir la cadena de subministrament legal i institucional possibilita un dileg
ms directe i efica entre les parts interessades.
La gran empresa amb ADN global no es mou per sentiments, per nacions o per estats, sin
que es mou pel pragmatisme propi daquell que vol fer dinterlocutor amb qui realment pot incidir en les decisions que lafecten i vol poder complir amb els objectius que t establerts. La ciutat
509
de Barcelona com a capital destat pot tenir moltes cartes dinters per a moltes corporacions que
potser ara per ara ens queden molt distants.
Barcelona, Europa i el comproms amb la sostenibilitat

de les finances pbliques
A la base dels entorns de confiana que he esmentat hi trobem la necessria garantia de la sostenibilitat de les finances pbliques. El rigor en la gesti dels diners pblics s del tot fonamental.
Una Europa forta es construeix des de les grans ciutats, i el seu rol esdev absolutament clau;
la ciutat de Barcelona treballa en aquesta direcci de forma intensa i la seva activitat internacional s molt rellevant, en molts terrenys i poltiques, i tamb en aquelles que fins ara eren ms
prpies daltres pasos, com ara les relacionades amb la gesti econmica i financera i les vinculades amb la sostenibilitat de les finances pbliques.
Ladministraci de la ciutat de Barcelona fusiona un model dentesa entre la poltica i la gesti, un model on lorientaci poltica i estratgica es combina amb un clar alineament amb una
organitzaci executiva i professional. La sostenibilitat financera s al cor de la gesti pblica
mateixa; si no es pot garantir lequilibri present i futur, no es pot garantir lestat del benestar ni
el sosteniment de les diferents poltiques pbliques.
Barcelona ha aprovat diferents mesures de govern amb les quals ha establert un posicionament clar i per davant de molts pasos i ciutats en matria de poltica financera. Una poltica
financera orientada a la gesti, que garanteix lestabilitat, i on la realitat ms estricta sigui la que
es veu reflectida en els seus comptes pblics.
El principi de meritaci en la despesa s indefugible, mentre que el principi que preval en
lingrs s el de caixa evitant despeses que no tinguin les corresponents fonts de finanament
assegurades. En definitiva, es tracta daplicar criteris estrictes, prudents i ortodoxos amb els
quals es consolidi laccs a la liquiditat en tot moment.
Barcelona, sense ser capital destat, promou els mateixos criteris de gesti que els principals
actors europeus en matria dortodxia financera, i s per aix que ha liderat i posat en funcionament el European City Economic and Financial Governance Group (CEFG), conjuntament
amb lInstitut Europeu de Gesti Pblica i amb el suport de la Comissi Europea, Eurostat, el
Lisbon Council i el European Centre for Government Transformation. Componen el grup, a ms
de Barcelona, les ciutats dHamburg, Mil, Londres, Viena i Dubln.
Barcelona s conscient que els processos dharmonitzaci de les finances pbliques a Europa
shan de construir bottom-up: els estats no poden consolidar cap informaci de qualitat si els
subministradors daquesta no segueixen criteris homogenis i dacord amb el European System of
Accounts. La Comissi Europea vol implantar de cara al 2020 un sistema comptable homogeni
per a tot el sector pblic, basat en criteris de meritaci, per poder, daquesta manera, harmonitzar i comparar els comptes pblics de totes les administracions, organismes i empreses pbliques que conformen el conjunt del sector pblic europeu.
Les afirmacions de la Direcci General dEurostat, principal organisme estadstic de la
comissi, deixen clar el suport i la importncia del projecte de Barcelona: Eurostat very much
welcomes the initiative of Barcelona to create the CEFG Group. Eurostat understands that the strategic orientation of this group seeks to improve the comparability of financial data and financial
510
LLIBRE BLANC
reporting among European cities and to contribute to improve effectiveness, efficiency and accountability of public sector management.
Dins els objectius de la comissi envers aquesta matria podem llegir: The job and responsibility done by local governments on this issue is a precondition for the high quality of aggregated
debt and deficit data at state level.
Barcelona projecta a lexterior una imatge de qualitat i responsabilitat pblica molt rellevant
en aquesta matria.
Aquestes poltiques i accions que impulsa la ciutat de Barcelona sn absolutament necessries
per garantir la sostenibilitat futura de les nostres institucions i per assegurar el funcionament del
sistema econmic en el seu conjunt; all on hi ha una fallida de les finances pbliques es produeix un arrossegament en cascada de lactivitat del sector privat i sentra en un cercle molt perills
i de soluci molt traumtica i costosa, que afecta sobretot els ms desafavorits.
La cultura financera de Barcelona s clara i rigorosa, i s per aix que com a capital destat ha
deixat clar on t les prioritats i com vol configurar el futur de la seva gesti pblica i financera
convergint amb els propsits i objectius europeus.
Poltica i management pblics es converteixen en els dos pilars bsics per construir un entorn
europeu que garanteixi la productivitat, la competitivitat, la confiana necessria per a la inversi, la indstria i el creixement.
Conclusions
Barcelona, davant un possible escenari en el qual esdevingui capital destat, pot tenir lextraordinria oportunitat descriure una pgina important del progrs democrtic i social.
Barcelona est perfectament preparada per afrontar el repte i construir nous escenaris, nous
models socials, nous models de fer poltica i gesti pblica dacord amb all que s necessari
davant un entorn global, tecnificat i competitiu, en benefici dels seus ciutadans i del conjunt de
la societat.
Les opinions sobre la construcci dun nou estat poden ser moltes i diferents, per no s discutible el fet que Barcelona pot exercir com la millor de les capitals mundials en nom del molt
bon estat que pot ser Catalunya.
511
Barcelona
al capdavant
Guillem Lpez i Casasnovas
Universitat Pompeu Fabra
512
LLIBRE BLANC
l futur necessita referents, especialment en contexts dincertesa. Barcelona, capital de Catalunya, s el nostre referent: de solvncia contrastada, s una mquina que funciona i quees
visualitza arreu del mn. Ja escollida sense ser capital per contenir ubicacions de capitalitat,
s referent de coneixement, noves tecnologies, indstria alimentria i de les bios ms sanitries.
De cara a lexterior, Barcelona s la nostra primera ambaixada ambulant del pas. Un privilegi de retcula urbana ordenada que desperta admiraci per la combinaci que suposen els seus
carrers: histria i modernitat, cultura i oci, ciutat per veure i per tocar, no pas de cartr pedra
sin una urbs viva, on es pot arribar arreu caminant o amb un transport pblic de qualitat. Com
una gran paella que combina mar i muntanya i que encara permet degustar ingredients naturals.
Barcelona, malgrat ser composta per quatre sllabes que no sn fcils de dir en tots els idiomes,
avui es troba, des dels Jocs Olmpics, en els imaginaris del mn.
Certament no tot sn llums, a la nostra capital, per hi ha agenda de millora.
No ser difcil que la resta destats visualitzin una Barcelona esdevinguda nova capital: situable
en el mapa, coneguda a la xarxa, amb algunes empreses prou capdavanteres malgrat no comptar
amb lombra del regulador estatal, situada en els nusos incipients del transport aeri, ancorada en una
de les portes ms potents de la Mediterrnia i seu dun Bara que s ms que un club. No ha de
ser difcil ubicar, doncs, noves seus a la seva geografia: les muntanyes que lenvolten sn mgiques,
despai privilegiat, i la ciutat t una mirada entorn de la ronda de Dalt bonica i ben comunicada.
La permeabilitat del litoral ha de fer que Barcelona sigui amable amb la resta de ciutats catalanes, ja siguin de costa o dinterior: tots anem a parar al cap i casal. La disjuntiva ciutat - fora
ciutat, urb - rural, ha de ser gestionable, sense males avinences poltiques. El pas s petit, es
contempla des de lalada dun campanar, per neix amb un clster de sentiments compartits,
dillusions envers una nova etapa, els quals lhan de fer tolerant amb els errors que es puguin
cometre a lhora de fer coses que exigeixen una certa agilitat fora de parsimnies administratives.
La despesa dinstallacions que pugui representar la nova capital lha de poder amortir lentrada de laltre capital el financer, procedent de fora i que es localitzi aqu, i els arrossegaments interns que suposi la construcci de les facilitats que requereixin les noves seus. Caldr
nova construcci, manteniment, seguretat, nous serveis, formaci, ocupaci, activitats que de
ben segur han de millorar leconomia per sobre de la productivitat mitjana general, atesa la qualificaci que en el sistema comparat comporta lentorn duna capital.
Posar-se al capdavant s, sens dubte, un privilegi, per s alhora un repte: obliga a fer les coses
b, molt b, ja que es visualitzen en un gran aparador de ressonncies mltiples. Implica donar
garanties duna bona operativa i saber mantenir un bon capital social malgrat la internacionalitzaci encara ms gran del pas. Exigeix una millora generalitzada del coneixement didiomes
amb major tolerncia interestatal respecte de les cultures venes, quid pro quo. Fora a estar atents
a lamortiment de la capitalitzaci que, tamb a la capital, focalitza les insatisfaccions i protestes
darreu del pas: seguretat al carrer, trnsit fluid, logstica impecable de consums intermedis que
siguin una palanca i no pas un llast per a la comoditat dels qui colloquin entre nosaltres els seus
pavellons. I actua com a element facilitador una assistncia sanitria i social impecable que marqui el benestar de tots. Tocar posar-se les piles contra el petit robatori, les potencials legionelles,
les cues malgirbades, la brutcia als carrers, i oferir seguretat de bon funcionament.
Ho sabrem fer? Certament pot semblar incert. Per el que s segur s que, depenent dun
mateix, els factors que conflueixen en aquella inseguretat ens treuen excuses alienes i ens fan ms
responsables del futur collectiu.
513
La
intelligncia
econmica
i competitiva
s capital
Ramon J. Moles
Professor universitari i analista
Introducci
anlisi de la importncia de la intelligncia econmica i competitiva (IEC) en el paper de

la capitalitat de les ciutats s tan rellevant com sovint oblidat o camuflat. El concepte
de capitalitat urbana al segle xxi ens ha de situar per fora en un mbit que ultrapassa de llarg la
mera capitalitat administrativa o poltica per tres raons. La primera perqu, essent aquesta capitalitat administrativa rellevant, ho s molt ms encara la capitalitat derivada del posicionament
geoeconmic de la ciutat en el seu context immediat, regional i mundial. La segona perqu les
ciutats, avui, sn ciutats en xarxa, i en conseqncia les capitalitats sn distribudes i alhora
connectades i especialitzades. La tercera perqu les capitalitats dantuvi essencialment pbliques o politicoadministratives avui sn capitalitats prenyades de factors pblics i privats en un
aiguabarreig prcticament indestriable i enriquidor.
514
LLIBRE BLANC
El paper de la intelligncia econmica i competitiva (IEC) en un concepte de capitalitat com

lexposat esdev cabdal en un context daccelerada internacionalitzaci de leconomia catalana:
en un entorn de ferotge competncia caldr defensar una capitalitat econmica distribuda en
clau interna i externa a partir delements de cooperaci publicoprivats. En altres paraules: en
un context mundial de protagonisme creixent de les ciutats, Barcelona haur de liderar de portes
endins un reequilibri econmic en relaci amb les altres ciutats catalanes (la seva xarxa interna),
i de portes enfora haur de coopetir (cooperar i competir alhora) amb altres ciutats (la seva
xarxa externa) per ocupar un lloc al mn que afavoreixi la seva capitalitat. I tot aix entenent la
capitalitat no com una mera unitat o caracterstica administrativa, sin sobretot com una dinmica socioeconmica.
La intelligncia econmica i competitiva

com a suport de la capitalitat
Lexercici de la capitalitat, tant des duna posici defensiva del posicionament de la ciutat com
ofensiva per tal docupar espais de les seves competidores, requereix coneixement estratgic,
de capacitat de gesti i de capacitat de lideratge. Altrament, la ciutat esdevindr noms una
capital formal, sense capacitat dincidir ad intra ni ad extra del pas: ser una capitalitat burocrtica sense possibilitat de perdurar si no s per un mer ancoratge administratiu avui ja del tot
insuficient.
Lactivitat de la IEC ofereix suport a la capitalitat en tres nivells: en lestratgic per la seva
capacitat per donar suport a la presa de decisions estratgiques dels seus dirigents minimitzant
riscos i perills i maximitzant oportunitats dalt valor afegit; en el nivell de gesti, per la seva visi
holstica, que entn la capitalitat com un tot publicoprivat, que facilita la gesti del talent i les
habilitats de lorganitzaci i de les persones implicades en aquesta, i, finalment, en el nivell del
lideratge perqu contribueix a identificar les necessitats reals de la capitalitat, tant ad intra com
ad extra.
Si b ens referim a la IEC en el pla teric com un conjunt atesa la configuraci alhora pblica i
privada de la capitalitat, en un mbit ms prctic hem de distingir intelligncia econmica i intel
ligncia competitiva, encara que els dos conceptes formen part dun tot sovint indestriable. La
intelligncia econmica (IE) s una activitat a crrec de les administracions pbliques i es basa
en lobtenci i el processament dinformaci financera, econmica i empresarial des del sector
pblic per tal de garantir la protecci dels interessos pblics tant a linterior com a lexterior, ats
que el concepte de seguretat integra tamb els assumptes econmics. La IE abasta tamb la sensibilitzaci de les empreses sobre la necessitat dadoptar mesures preventives de protecci dels
seus interessos, la realitzaci danlisis macroeconmiques dels estats en qu es pretn invertir,
o efectivament sinverteix, la protecci interna i la promoci i protecci externa de les empreses,
el control del trfic de material de defensa o de doble s civil i militar, i la promoci i divulgaci
duna cultura dintelligncia especialment econmica ats que leficcia de la IE depn tamb en
gran mesura del nivell dimplicaci de les empreses en aquest camp. De manera ben diferent, la
intelligncia competitiva (IC) aplega un conjunt de capacitats i tcniques al servei de les empreses i dels seus directius per comprendre les dinmiques dels mercats i de la competncia i induir
515
a la innovaci. s, per tant, el tipus dintelligncia que desenvolupen les empreses sobre el seu
entorn ms o menys immediat a fi de defensar la seva competitivitat.
En ambds mbits, a lhora de pensar en IEC cal tenir molt present que la seguretat econmica no s solament un element central de la seguretat pblica i privada, sin tamb la pea
cabdal dun model econmic sostenible que pugui garantir lestabilitat social. Daquesta manera,
la protecci del sistema financer, dels mercats o la seguretat del comer, que sn responsabilitat
tant del sector pblic com del privat, requereixen, en mbits molt concrets, recursos que noms
el sector pblic pot disposar pel seu paper de protector de linters general, sense que aix obsti
a un objectiu deficient coordinaci entre intelligncia econmica i intelligncia competitiva.
De fet, com veurem, alguns dels models dIEC ms exitosos arreu del mn sn presidits per la
mxima de la plena collaboraci entre mbit pblic i mbit privat. En resum, si pensem en una
capitalitat amb capacitats de futur, per fora haur de preveure uns elevats nivells de cooperaci
entre IE i IC.
Com hem avanat unes lnies abans, existeixen diversos models dIEC integrada, entre els
quals, per les seves especificitats i casos dxit, conv remarcar el francs i el japons perqu
suposen una clara visi de la IEC com a instrument integrat publicoprivat de protecci de leconomia. En ambds casos, la IEC esdev un element ms de la seva poltica econmica en la
mesura que serveix de suport al seu creixement econmic, competitivitat i seguretat.
El cas francs s el duna visi territorial integrada de la IEC. De manera molt particular,
Frana ha fet de la IEC una poltica publicoprivada de competitivitat. Per a aix, ha desenvolupat
un model dorganitzaci territorial que combina lestratgia poltica i la implantaci de models
de gesti de processos dintelligncia econmica a les administracions pbliques i competitiva
a les empreses.
Els objectius de lEstat francs en matria dIEC sorganitzen al voltant de tres eixos: la vigilncia estratgica, la millora de la competitivitat i de la transferncia de tecnologia per al profit
de les empreses franceses, i, finalment, la seguretat de les empreses i dels centres de recerca.
Mitjanant la persecuci daquests objectius, es pretn afavorir la influncia de Frana i la
seva propagaci en els frums econmics internacionals assegurant la presncia francesa a les
institucions internacionals amb vocaci econmica, principalment els comits o organismes de
normalitzaci i les accions dinfluncia cap a futurs decisors estrangers, en particular en els
sectors econmics prioritaris per a lEstat francs. Quant a la seguretat de les empreses, lEstat
francs ha didentificar i prevenir els riscos dingerncia cap a empreses franceses i centres de
recerca per tal dassegurar la protecci de la seva economia.
Per tal dimplementar aquestes poltiques, Frana disposa duna estructura organitzativa
inserida en les seves administracions territorials i coordinada amb el sector privat i el seu aparell diplomtic, que vetlla per la consecuci dels objectius exposats. Com a resultats daquestes
poltiques dIEC de carcter territorial, podem destacar la creaci de pols de competitivitat, o el
paper del govern francs i les organitzacions professionals en el desenvolupament de la IEC al
servei de les indstries agroalimentries, o la diplomcia dinfluncia de la imatge francesa en la
competncia entre estats.
Contra el que podria semblar dentrada, aquesta gesti de la IEC no s una gesti centralitzada a la capital administrativa burocrtica (Pars). La capitalitat sescampa al conjunt del
territori de lestat, incloent-hi ultramar, a partir duna srie de nodes publicoprivats ubicats en
el territori de manera eficient. Aix, Tolosa sesdev la capital aeroespacial, o Tol, de la recerca
516
LLIBRE BLANC
en tecnologia marina. La lli francesa que Barcelona pot aprendre en IEC en la seva vocaci de
capitalitat s, paradoxalment, la de la IEC publicoprivada estesa en xarxa sobre el conjunt del
territori de manera no centralitzada.
El cas japons aporta una visi proactiva de la IEC en el sentit que aquesta sempra essencialment per construir el futur i no solament per descriurel. Aquesta proactivitat arrenca quan
els oficials dintelligncia de lexrcit japons, dissolt desprs de la II Guerra Mundial, van ser
adscrits a partir daquell moment al Ministeri dEconomia. Daquesta manera, el Jap va posar
en marxa mecanismes de guerra econmica per a la seva reconstrucci que es van traduir en
lexistncia dorganismes administratius ms o menys especficament dedicats a intelligncia
econmica, MITI, i a partir de 2001 METI (Ministeri de Comer Exterior), JETRO, (Organitzaci del Comer Exterior del Jap, organisme governamental amb funcions tamb danlisi de la
competncia), JST (Agncia Japonesa de Cincia i Tecnologia, amb funcions tamb en la prctica
de servei de vigilncia de patents estrangeres) o, finalment, Chui Joho Kyodu (organisme dinformaci a les empreses sobre poltica internacional dependent del Ministre dAfers Exteriors).
Aquests organismes es coordinen estretament amb els ministeris dInterior, Defensa, Finances,
Investigaci, Desenvolupament i Afers Estrangers mitjanant un grup permanent de la intel
ligncia econmica, que es reuneix quinzenalment.
Una observaci detallada de les estructures japoneses de lIEC porta a concloure que la seva
activitat est pautada per una srie de mtodes entre els quals destaquen la vigilncia de patents,
el seguiment dexposicions, colloquis i seminaris, les missions industrials, lexamen de productes de la competncia o la utilitzaci de nombrosos cientfics o professors expatriats i de personal
en prctiques en nombrosos pasos. En resum, un comproms de proactivitat que implica tant
el sector pblic com el privat. La lli japonesa que Barcelona pot aprendre en la seva vocaci
de capitalitat s lexercici proactiu de la IEC, s a dir, no solament passiva davant lesdevenidor
i obsessionada amb visions parcials i unvoques de la realitat (ignorant dels canvis), reactiva
(motivada per canvis ja succets) o preactiva (de preparaci al canvi). La IEC japonesa s proactiva i es dedica de fet a construir els canvis tamb des duna xarxa de ciutats i empreses que
exerceixen de fet totes elles, en conjunt, formes diverses de la capitalitat.
Intelligncia econmica i competitiva com a producte

Entenem per intelligncia (tant econmica com competitiva, ats que el que les diferencia sn els
seus actors, no la resultant) el producte que sorgeix duna eina anomenada cicle dintelligncia,
s a dir, de lavaluaci, la integraci, lanlisi i la interpretaci de la informaci. Intelligncia no
s informaci encara que aquesta s la base de la primera. Aix doncs, el cicle dintelligncia
s una seqncia dactivitats mitjanant les quals la informaci es converteix en intelligncia a
disposici dun usuari, en aquest cas la capitalitat. Qesti rellevant ser, per tant, qui produeix
IEC al servei de la capitalitat. La resposta s clara: les administracions pbliques en el cas de la
intelligncia econmica, i les empreses i la societat civil en el cas de la intelligncia competitiva; i aix, de manera coordinada. Aquest plantejament requereix lexistncia dunitats danlisi
dintelligncia (UAI) tant a les administracions (especialment lAjuntament de Barcelona si parlem de capitalitat) com a les empreses. Aquestes UAI han de subministrar IEC als decisors i, en
conseqncia, han destar ubicades en el lloc de lorganigrama ms proper als decisors ats que
517
no sn mers gabinets destudis o de planificaci, sin autntiques antenes capaces de detectar els
senyals que emet lentorn de la capitalitat, per dbils que siguin.
Se solen establir quatre fases del cicle: direcci o planificaci, obtenci, elaboraci i difusi. A
aquestes fases, shi pot incorporar una posterior davaluaci de la qualitat del producte obtingut
i del procs seguit per a la seva elaboraci, dacord amb la seva capacitat per satisfer, de manera
adequada i eficient, les necessitats dintelligncia que van propiciar la seva producci.
El procs de producci dintelligncia se sol visualitzar a efectes pedaggics com un cicle perqu les activitats prvies sn la base de les posteriors i perqu el consum dintelligncia genera
noves necessitats que retroalimenten el cicle. Tot i aix, la realitat de la producci dintelligncia
es manifesta comunament trencant lordre convencional establert: aix, la captaci dinformaci
sol ser contnua; lanlisi, que depn de replantejaments generats per noves dades, i la urgncia,
el principal condicionant. En la fase de direcci i planificaci, sidentifiquen les necessitats i
es planifica lobtenci dinformaci, que es realitzar en la segona fase per mitjans tcnics o
humans. En la tercera fase, delaboraci, se nestudia el valor, rendiment i rellevncia mitjanant
lavaluaci de les dades, la integraci dels de diversa procedncia i la interpretaci daquests.
Finalment, lltim pas del cicle s la difusi de la intelligncia obtinguda a qui la va sollicitar.
La IEC subministrada als decisors ha de permetre millorar, com indicvem ms amunt, el
posicionament estratgic, la gesti i el lideratge de la capitalitat. Des del punt de vista estratgic,
la IEC s una arma no solament ofensiva per a la guerra econmica pel que fa a la captaci
dinversions i atracci de talents, sin tamb defensiva pel que fa a la protecci de la competitivitat de les infraestructures (ports, aeroports, infraestructures crtiques denergia o telecomunicacions, transports), dels sectors estratgics (turisme o biotecnologia). Des del punt de vista de
gesti, la IEC ha de permetre disposar dintelligncia per exemple per desenvolupar models de
gesti publicoprivats en els sectors estratgics identificats (per exemple, turisme o sostenibilitat
urbana). Finalment, en lmbit del lideratge, la IEC ha de permetre identificar proactivament
els senyals dbils del context de la capitalitat que permetin bastir, enll de la lectura daquests,
elements que permetin mantenir el lideratge intern i extern de la capitalitat.
En un nivell ms concret, podem entreveure alguns exemples dutilitats derivades de les
activitats dIEC. Primer: una capital amb voluntat de ser-ho ha destablir clares poltiques de
coopetici (collaboraci i competici simultnies) amb altres ciutats darreu del mn que pels
seus perfils, estratgies i posicionament puguin convenir. bviament, aquesta tasca es pot fer
de manera artesanal i, a partir de coneixements individuals o grupals no sistematitzats, per
evidentment ser molt ms eficient un treball sistemtic emprant eines dIEC com el que empren
altres capitals del mn.
Segon: la definici destratgies anticipatries en els mercats turstics emissors requereix
eines que superen les habituals del mercat turstic o la bonhomia dels actors econmics bolcada
en fires sectorials. Conixer amb detall les dinmiques geopoltiques dels mercats receptors que
competeixen amb la capitalitat pot contribuir a bastir estratgies guanyadores en la mesura que
santicipin als competidors.
Tercer: el posicionament de la capitalitat en fires, congressos i grans esdeveniments obliga a
mantenir estructures permanents de monitoritzaci dels competidors i de detecci de demandes
futures que ultrapassen els habituals plans estratgics.
Quart: la definici de poltiques sectorials estratgiques, per exemple sobre captaci i retenci
de talent, sobre economia sostenible o sobre desenvolupament de noves oportunitats en mbits
518
LLIBRE BLANC
concrets exigeix capacitats de lideratge i decisi difcils de disposar si no es poden emparar en

un coneixement estratgic com el que les eines dIEC poden aportar.
Cinqu: en un paper de clara capitalitat, alguns aspectes com la protecci dinfraestructures crtiques (transport, energia, aigua) requereix tamb recursos dIEC en connexi amb els
dintelligncia estratgica i de seguretat.
Sis: si la capitalitat vol ser eficient haur demprar eines eficients, tamb en ladquisici i
dotaci de recursos. Comprar de manera eficient vol dir que ladministraci local haur necessriament demprar recursos de compra pblica innovadora (CPI), que al seu torn demanen
necessriament disposar de capacitats dIEC en la mesura que la CPI es basa essencialment en la
necessitat de comprar quelcom que encara no existeix, per que respon a una necessitat de futur
que hem detectat.
Veiem, per tant, que un conjunt dmbits de la gesti de la capitalitat ben diversos poden ser
de fet, ho sn en altres capitals del mn demandants de serveis dIEC, serveis que, necessriament, hauran de ser ubicats al costat de qui ha de prendre les decisions i que no poden ser
atomitzats en el conjunt de lorganitzaci si no es vol dissoldre la seva eficincia.
Conclusions
La IEC al servei de la capitalitat s una tasca que implica tant el sector pblic com el sector privat
i la societat civil en el seu conjunt. No obstant aix, en lmbit econmic recau de manera principal en el sector pblic i les empreses mitjanant tcniques dIE en el primer cas i dIC en el segon.
El desenvolupament de la IEC requereix una estreta collaboraci de les administracions
pbliques i empreses mitjanant la posada en marxa dunitats danlisi dIEC que puguin integrar-se en una lectura territorial de la capitalitat que permeti integrar els diferents actors del sistema en un esquema coordinat basat en la proactivitat i enfocat principalment a lacci exterior i
la protecci interior. Daquesta manera, la IEC al servei de la capitalitat socupar de la protecci i
la millora de la competitivitat i el posicionament daquesta mitjanant una visi global, proactiva
i panormica del seu entorn, que permeti analitzar el seu ecosistema dinteressos i el dels seus
competidors per tal de construir el futur.
Daquesta manera, mbits com la prestaci de serveis pblics, la contractaci pblica, la captaci de talent, el posicionament envers els competidors, la lluita en la guerra econmica global o
la definici de noves rees dactivitat requereixen o poden requerir de recursos dIEC que facilitin la tasca dels decisors pblics. Aix, la IEC ofereix un suport rellevant a la capitalitat en el pla
estratgic donant suport a la presa de decisions en aquest camp, en el pla executiu facilitant la gesti del talent i de les habilitats de lorganitzaci i en el pla del lideratge contribuint
a identificar les necessitats de les organitzacions implicades.
519
Barcelona,
empori
mediterrani,
atlntic i
asitic (?),
successivament
Jordi Nadal
Catedrtic emrit de la Universitat de Barcelona
a historia est feta davanos i retrocessos. Dels primers, al llarg dels dos ltims millennis,
en destaquen dos: el primer fou la revoluci comercial, que, a partir del segle xii i fins al xv,
es desenvolup a lentorn de la Mediterrnia, lantic Mare Nostrum dels romans. El segon fou la
Revoluci Industrial, iniciada al Regne Unit a mitjan segle xviii i estesa a la resta del mn daleshores en. En el perode interposat, la descoberta i la colonitzaci dAmrica havia proporcionat a la segona el marc geogrfic que li faria falta. En tots dos episodis, la ciutat de Barcelona
hi tingu un paper destacat. La multitud de turistes que avui hi fan cap segueixen devotament
els itineraris i els testimonis artstics que hi fan referncia. La suma del Gtic i el Modernisme
fa loriginalitat de la nostra ciutat. Aquestes manifestacions de lesperit no sn ni casuals ni
gratutes. La primera s lexpressi de lxit comercial de la ciutat a la baixa edat mitjana. La
segona constitueix lexponent de lauge fabril al cap del segle xix. De la fi del segle x fins a inicis
del segle xv, la capital catalana va disputar el control del Mare Nostrum als emporis martims
520
LLIBRE BLANC
italians. Del darrer ter del segle xviii al comenament del xx, ha pres com a model els centres
manufacturers anglesos.
Actualment, quan la globalitzaci es proposa integrar en una de sola totes les economies
mundials, Barcelona torna a treure pit amb la voluntat daportar-hi el seu granet de sorra. Es
tracta dhabilitar dins el seu recinte portuari uns molls especials equipats de la manera ms
moderna amb vista a permetre la conversi de la nostra ciutat en el final de letapa martima i el
comenament de letapa terrestre, destinades a distribuir per Europa un flux considerable de les
mercaderies que els anomenats tigres asitics, comenant per la Xina finalment desperta,
es disposen a vessar sobre el Vell Continent. Lenvit s de la mxima importncia. A veure si els
aborgens ens mostrem a la seva altura.
Barcelona, empori mediterrani a la baixa edat mitja

La invasi per part dels pobles brbars, primer, i dels islmics, ms tard, dels territoris pertanyents a limperi Rom havia romput, a partir del segle v de la nostra era, la unitat de lmbit
martim el Mare Nostrum aconseguida per Roma. Lantiga bassa esdevingu, a partir de
llavors, un mar de tots, s a dir, de ning, sense autoritat hegemnica, sotms a les escomeses
dels ms agosarats, sense altra norma que la fora i la violncia. En tornar-se altament perillosa,
la navegaci shi fu fonedissa. Replegades sobre si mateixes, les societats riberenques emprengueren el retorn a les formes ms retrgrades de lorganitzaci econmica, com lautarquia productiva i el simple troc de mercaderies. El sistema monetari shi hagu dajustar. En els temps
desplendor, els romans havien adoptat un patr bimetllic (moneda dor per a les transaccions
ms valuoses, i moneda de plata per a les que ho eren menys). En els temps de declivi que estem
definint, lencunyaci qued reduda a monedes de plata, suficients per a les necessitats, tan
minses, de lpoca.
Les maltempsades no duren sempre. En el decurs dels anys, la situaci tend a millorar. Superioritat progressiva dels musulmans, que mai havien deixat de comerciar entre ells, substituint
lantic domini rom; treves cada cop ms freqents entre els adeptes de les dues religions enfrontades; reaparici de les naus dels dos antagonistes; nou intercanvi a lengrs de mercaderies...
Algunes ciutats nord-italianes (Florncia, Gnova i Vencia) passen per haver estat capdavanteres de la recuperaci mercantil iniciada a mitjan segle xii. Avui hi ha prou arguments per
afegir la ciutat de Barcelona a lestol. Les unes i laltra es disputaren el monopoli de les espcies
orientals, els condiments imprescindibles per encobrir les males olors i el mal gust dels aliments
avariats. Els mercaders italians en foren els grans distribudors des de Constantinoble; els barcelonins els imitaren a Alexandria i Alep. Lxit duns i altres impuls la represa del bimetallisme
monetari, signe dels bons temps. De fet, Barcelona shavia anticipat a les seves rivals en aquest
punt.
Barcelona, empori atlntic: la Revoluci Industrial

La industrialitzaci catalana destaca, en el context hispnic, pels seus inicis primerencs. La regi
sha erigit aviat en un cas a part dins lEspanya, eminentemente agraria. A partir de la segona
mitat del segle xviii, els seus habitants shan esforat a mirar Pirineus enll, en cerca de models
521
que els servissin de pauta. Encara avui, els catalans mantenim un esperit especialment obert a
les novetats de fora.
Per b que molt influda des de lexterior, la industrialitzaci catalana presenta uns elements
constitutius singulars, que em sembla oport de resumir aix: el comer de laiguardent i la sortida a lAtlntic des de finals del segle xvii; la derrota poltica i el canvi de mentalitat a la centria
posterior; la participaci decisiva dels botiguers de teles de Barcelona i algunes localitats del
Camp de Tarragona en la implantaci de la manufactura cotonera, cridada a ser la locomotora
de tot el procs. Vegem-ho per parts.
El segon tancament de la conca mediterrnia pels musulmans, en el decurs del segle xvi,
coincidint amb la descoberta i colonitzaci dAmrica, havien deixat la capital catalana en una
posici poc galdosa. Locasi del redre li arrib, una centria ms tard, de manera fortuta i
improvisada. El factor desencadenant en fou la producci i el comer de laiguardent, un producte que els vitivinicultors autctons havien negligit fins llavors. En aquell temps leau de vie
(aigua que retorna la vida, la denominaci francesa no pot ser ms expressiva) era el calefactor
personal preferit pels habitants dels pasos freds. La Gascunya nhavia estat el provedor tradicional fins que las guerres francobritniques de lpoca de Llus XIV nhavien tallat el comer.
Un grup de destilladors holandesos i britnics sinstallaren al Peneds amb vista a trobar-hi un
substitut. El seu xit fou espectacular. Els nadius no tardarien gaire a imitar-los. En poc temps
els alambins senyorejaren la comarca. Laiguardent de vi convertit en el pen de lexportaci
nostrada. Ms encara que en els vinyaters i destilladors prpiament dits, el mrit de la sortida
recaigu damunt de dos grups de botiguers de teles barcelon lun, reusenc i vallenc laltre
entestats a obtenir amb les vendes exteriors dels alcohols els diners necessaris per al finanament
de les seves importacions llaneres, llenceres i cotoneres. La complementarietat dels fluxos comercials ha esdevingut un tret distintiu del sistema mercantil catal.
Al comenament del segle xviii, la fi de la guerra de Successi ha estat desastrosa per a la
identitat catalana: enderroc del barri barcelon de la Ribera, el ms viu de la ciutat; trasllat de la
universitat a Cervera (la quinta forca); imposici de la Nova Planta borbnica que, entre altres
coses, es carreg el dret pblic tradicional. Els pobladors nhan sortit molt afectats. La seva reacci, tanmateix, no fou la previsible. En lloc de refugiar-se en les lamentacions i el ressentiment,
els nous catalans, desenganyats de la res pblica, es refugiaren en el conreu dels interessos particulars, ms gratificants. Els resultats del canvi foren extremadament positius. A partir de 1778, la
concessi de la llibertat de comer amb Amrica, un continent que fins aleshores els havia estat
prohibit, els proporcionaria un escenari dactuaci indit. Un text de 1791, de la ploma de Don
Angel Puyade, vocal presumiblement valenci del Tribunal de Comercio de Mxico, empr les
segents paraules per referir-se a la rpida imposici dels nouvinguts entre els seus compatriotes
a la Nueva Espaa:
Les causes de la seva preeminncia sn dues: Una es su excesiva frugalidad. El cataln es srdidamente sobrio en la comida y en el vestir; l mismo se lava, se hace de comer y carga con todas
las dems servidumbres sin necesitar de criados. A parte de esta economa, su industria [per treball] es sin igual y llega hasta lo vil y ridculo. De este modo, el resto de los espaoles quedan arruinados en la misma negociacin que a l le es til. En concurrencia de ellos no puede adelantar el
valenciano, vizcano, castellano ni andaluz; no pueden mejorar sus fortunas los dems infelices
provincianos. Benedes la gasiveria i lautoexplotaci, culpables dhaver enlairat els catalans per
damunt dels altres espanyols.
522
LLIBRE BLANC
Com a retorn de les seves exportacions daiguardent, els catalans shan acostumat als teixits
provinents de pasos avanats. Un cop establert aquest consum, saplicaren a produir-los a casa
mateix. La branca preferida fou la de cot, gran novetat de lpoca. Amb lajut de la protecci
aranzelria, els productors metropolitans nassoliren gradualment la substituci dimportacions. Els nostres avantpassats han acabat fent del txtil cotoner el pinyol duna industrialitzaci
fora ms mplia, llastada tanmateix per la feblesa de les branques representatives de la indstria
pesant.
No obstant levoluci general dEspanya, negativa per no dir catastrfica, al llarg de la primera
meitat del xix, Barcelona i Catalunya ensems han continuat progressant en el seu aven. Lapreciaci del cnsol britnic a la nostra urbs, datada el 1852, s molt clara en aquest sentit: Si la ciutat
tingus un govern honest i una constituci com la britnica, Catalunya potser no igualaria, per
s que podria competir amb el comer de Liverpool i les fbriques de Manchester. Avanant per
aquest cam, Barcelona arribaria a hostatjar el 8 Congrs Internacional de la Federaci dAssociacions Patronals de Filadors i Teixidors de Cot, que aplegava ms del noranta per cent de les
pues i telers actius al mn. A partir del primer, la ciutats designades havien estat Zuric (1904),
Manchester-Liverpool (1905), Bremen (1906), Viena (1907), Pars (1908), Mil (1909), Brusselles
(1910) i Barcelona (1911). Barcelona, Cottonopolis! Els barcelonins no sho podien creure.
Barcelona, aspirant a empori asitic

Laposta per Barcelona com a cap de pont de les exportacions xineses, en particular, i asitiques,
en general, es deu a Mr. Hutchinson, un xins de Hong Kong poc inquiet per la doctrina capitalista vigent al Vell Continent. Apuntant al cor duns pasos rics, el trajecte haur de tenir dos
trams: un de martim, Mediterrnia endins, venint de Suez, i laltre ferroviari, a partir de la ciutat porturia escollida. Eliminada Gnova per manca despai vital, la competncia per lelecci
sestabl entre Barcelona i Marsella. Objectivament, el port francs reunia millors condicions. A
lhora de la veritat, el triomf ha estat per al port catal, no per raons objectives sin subjectives.
Mr. Hutchinson pensa que el tracte amb el personal portuari catal li resultar menys conflictiu
que el que hauria tingut amb el francs. El seu raonament no t en compte la possibilitat que,
de sobte, les relacions entre patrons i obrers o empleats canvin de signe: els estibadors i afins
marsellesos poden amansir-se, i els barcelonins endurir-se.
s prou sabut que lample de via espanyol s major que linternacional. Arribat a la frontera
francesa, els combois ibrics no la poden traspassar, i es veuen obligats a una doble operaci de
descrrega i crrega (canvi de vagons), lenta, perillosa i onerosa. Com ss natural, Mr. Hutchinson ha exigit la supressi de lobstacle. De moment, la soluci ha consistit a fer viatjar les mercaderies per la via de lAVE, dample europeu, aquesta s. La manera presenta greus inconvenients:
com a tren de viatgers, els vagons de lAVE ofereixen una lleugeresa inadequada per a mercaderies, sovint pesants. Daltra banda, ls duna mateixa via per a les dues classes de combois, un de
rpid i laltre lent, dna lloc a la formaci de taps contradictoris amb lalta velocitat proclamada
per un daquests. Tamb sembla estranya i cara la construcci del tnel transpirinenc, de la
Jonquera a Le Boulou, construt no pels dos estats sobirans, sin per un consorci privat (hispanofrancs) que, per rescabalar-se de la despesa, ha imposat el cobrament de peatges. Les coses
importants shan de fer ben fetes. Caldr revisar-ne unes quantes.
523
La globalitzaci,
la independncia
de Catalunya
i la ciutat
de Barcelona
Elisenda Paluzie
Professora titular deconomia de la Universitat de Barcelona
524
LLIBRE BLANC
n aquest article analitzem si el context econmic actual afavoreix o perjudica la independncia de Catalunya. Aquest context s el de la globalitzaci, que ha estat un
dels termes ms utilitzats en el debat poltic, econmic i social en les darreres dcades, i
tamb un dels ms controvertits. Un dels problemes principals que ha presentat s el de
definici. De fet, es tracta dun concepte molt ampli, amb una dimensi econmica, social i
poltica, i que es refereix a lincrement de la interconnexi i la interdependncia entre diferents
pasos i societats. Ens centrarem, per, en el seu vessant econmic, que es pot definir com lincrement dels fluxos de bns, capitals i serveis intercanviats internacionalment, i la desaparici
o reducci de les restriccions que shi imposen (aranzels, controls de capitals). Un cop analitzada la relaci entre globalitzaci i processos dindependncia, estudiarem quin s el grau
dinternacionalitzaci de leconomia catalana i quin s el paper de Barcelona, la capital del pas,
en aquest marc.
La tendncia poltica dominant de la fi del segle xx ha estat la creaci de nous estats. Lany
1945 hi havia 74 estats reconeguts al mn, mentre que el 2014 nhi ha gaireb 200, dels quals
193 sn estats membres de les Nacions Unides. En els darrers seixanta-nou anys shan creat 119
estats al mn. La mitjana de creaci de nous estats seria la dun nou estat independent cada set
mesos. Molts daquests estats sn a Europa i avui formen part de la Uni Europea o en formaran
part en el futur prxim. Pel que fa a la mida, val la pena remarcar que 91 daquests estats tenen
menys de set milions dhabitants, 55 en tenen menys de tres milions i 29, menys de cinc-cents
mil habitants. Amb set milions i mig dhabitants, Catalunya no seria, doncs, un estat petit en el
concert de les nacions independents del mn, sin que se situaria al mig del rnquing poblacional destats.
Dins de la Uni Europea dels vint-i-set, Catalunya seria la dotzena economia en termes de
renda econmica absoluta, mesurada pel producte interior brut (PIB). Aix, el PIB de Catalunya
el 2012 fou de 207.762 milions deuros, similar al de Dinamarca (244.535 milions deuros) o al de
Finlndia (194.469 milions deuros). Lindicador del PIB per capita, que s lindicador utilitzat
habitualment per a mesurar la prosperitat econmica dun pas, situa Catalunya en una posici
encara millor. Aix, com es pot veure al Quadre1, en termes de PIB per capita, Catalunya es
troba per sobre de la mitjana de la Uni Europa, i en una posici similar a la de la zona euro. El
PIB per habitant de Catalunya el 2012 fou de 27.698 euros, mentre que el de lEstat espanyol en
el seu conjunt (incloent Catalunya) era de 22.700 euros. El PIB per habitant catal fou doncs un
22% superior al de la mitjana estatal. La posici relativa de Catalunya dins lestat hauria millorat
lleugerament els darrers anys, coincidint amb la crisi; aix, el 2010 el PIB per habitant catal era
un 21,4 % superior a lespanyol.
Quadre 1. PIB per habitant i PIB per habitant en paritat de poder de compra, 2012
PIB per habitant
PIB per habitant (PPC)
Catalunya
27.698
117
Estat espanyol
22.700
97
Zona euro
28.500
108
Uni Europea
25.600
100
Font: Idescat i Eurostat
525
Quan, a ms, es tenen en compte les diferncies de nivells de preus entre pasos i es calcula el
PIB en paritat de poder de compra, Catalunya se situa fins i tot per sobre de la mitjana de la zona
euro, ats que el seu PIB per capita en paritat de poder de compra s un 16% superior a la mitjana
de la UE-27 i un 8% superior a la mitjana de la zona euro. Segons aquest indicador, Catalunya
seria el nov pas ms ric de la Uni Europea, amb una renda per capita molt semblant a la de
Finlndia, i per sobre de la de Frana o Itlia.
La creaci destats en les darreres dcades, i la reducci de la seva mida mitjana, ha donat lloc
a tota una lnia de recerca de la nova economia poltica. Aquests estudis, sintetitzats el 2003 en
el llibre La mida de les nacions dAlberto Alesina i Enrico Spolaore, mostren que la globalitzaci
i la liberalitzaci del comer internacional afavoreixen les tendncies independentistes, ats que
formar part dun estat gran resulta menys necessari i les unitats poltiques ms petites esdevenen
ms viables.
Aquests autors analitzen la formaci dels estats com a resultat dun equilibri entre dues
forces contraposades. Duna banda, hi hauria forces centrpetes favorables a la constituci de
grans estats, per a aprofitar les economies descala en la provisi de determinats bns i serveis
pblics (com la defensa) i laccs a mercats interiors amplis que permetin a les empreses produir
a un cost unitari menor. Daltra banda, una major dimensi dels estats comporta tamb costos
derivats de lheterogenetat. Aix, els ciutadans que han de compartir els bns pblics sn ms
nombrosos i ms diversos, i s ms difcil que les poltiques pbliques els satisfacin. Els costos
de lheterogenetat constituirien les forces centrfugues, favorables a la constituci destats ms
petits i homogenis.
En una situaci de proteccionisme comercial, les forces centrpetes sn ms importants que
les centrfugues, perqu cal aprofitar la dimensi del mercat nacional i laccs al mercat internacional es veu restringit per les barreres comercials. Aix explicaria la consolidaci dels estats
naci europeus als segles xvii i xviii a partir de lagregaci de realitats regionals i nacionals
molt heterognies. En canvi, en un context dobertura internacional, les regions petites es poden
permetre el luxe de convertir-se en estats independents. No cal que les seves empreses pertanyin
a un estat ms gran per a aprofitar-ne el mercat, perqu poden accedir a mercats ms enll de les
seves fronteres sense lmits.
En aquestes circumstncies, el cas de Catalunya s paradigmtic. De fet, Catalunya va perdre
les seves institucions destat, les Corts, i el seu poder fiscal el 1714, amb la derrota a la guerra
de Successi.1 Ms endavant, a la segona meitat del segle xix, esdev la fbrica dEspanya, en
un context dintegraci del mercat espanyol. Les economies descala i la reducci dels costos de
transport, amb la construcci del ferrocarril, van consolidar lavantatge inicial de Catalunya.2
Per la situaci actual, caracteritzada per la liberalitzaci comercial tant a escala global (amb el
desarmament aranzelari en el marc de lOrganitzaci Mundial del Comer) com a escala euro-
1. Per a una anlisi de la hisenda i fiscalitat de Catalunya abans del 1714, vegeu Paluzie (2014).
2. Tirado, Paluzie i Pons (2002) analitzen els determinants de la localitzaci de la indstria a Espanya
durant la segona meitat del segle xix i els efectes del procs dintegraci econmica interna (creaci del
ferrocarril i unificaci monetria amb la creaci de la pesseta). Mostren que Catalunya acab concentrant una gran part de la indstria perqu els seus avantatges comparatius inicials es van fixar grcies a
laprofitament de les economies descala, en un moment en qu els costos de transport interns es reduen.
526
LLIBRE BLANC
pea (amb el procs dintegraci europea), hauria disminut els beneficis econmics de la uni i
augmentat els costos de la pertinena a lEstat espanyol.
Pel que fa a la principal fora centrpeta (la necessitat dun mercat domstic gran per a aprofitar millor les economies descala), un senzill exemple ens permetr veure que aquesta fora sha
afeblit amb els processos dintegraci econmica. Aix, pensem en el cas de lempresa automobilstica SEAT, fundada lany 1950. Inaugura la primera fbrica a la Zona Franca de Barcelona
lany 1953 i els primers anys ven exclusivament al mercat espanyol. Actualment, en canvi, des
dels seus centres de producci a Barcelona, el Prat i Martorell, ven arreu del mn, principalment
a Europa occidental. Quan lEstat espanyol no pertanyia a la Comunitat Europea i, a ms, aquest
bloc internacional es trobava en una fase molt incipient dintegraci econmica, per a aquesta
empresa era rellevant que el mercat protegit on se situaven les seves fbriques fos relativament
gran: una Catalunya independent, amb barreres comercials amb lEstat espanyol i amb la resta
dEuropa, li hauria suposat una reducci de les seves vendes. En canvi, en lactualitat, que lindret
on t localitzades les seves fbriques, Catalunya, pertanyi o no a lEstat espanyol li s irrellevant.
Les barreres comercials amb la resta del mn shan redut a nivells molt baixos, i sn inexistents
a tot Europa, fins i tot amb els estats que no pertanyen a la Uni Europea, com Noruega o Srbia. El mercat de SEAT ja no s domstic, sin que des de Barcelona ven a tot el mn els models
de cotxes que fabrica. Per tant, la pertinena de Catalunya a lEstat espanyol no s el factor que
permet a SEAT vendre el nombre de vehicles suficient per a aprofitar les economies descala, sin
que ho s la seva inserci en leconomia global.
La principal fora centrfuga s el cost de lheterogenetat de les preferncies. Aquest cost
es dna quan en un pas gran i divers ms ciutadans han de compartir les mateixes poltiques
i els mateixos bns pblics. Com ms gran i ms diversa sigui la poblaci, ms lluny es trobar
el ciutad mitj de la seva poltica pblica ideal. En el cas de Catalunya, les diferncies culturals
no es basen en letnicitat, per s en la histria, la cultura i la llengua. Una part important de les
poltiques pbliques que afecten el votant catal mitj estan relacionades, doncs, amb la cultura,
leducaci i la llengua. El fet que les principals lleis en aquest mbit sestableixin a les Corts espanyoles, o sen fixi la interpretaci al Tribunal Constitucional, implica un risc dallunyament de
les preferncies dels ciutadans catalans, que en els darrers anys sha materialitzat amb lleis que
modifiquen substancialment la poltica que havia estat decidida pel Parlament de Catalunya.
Aquesta distncia de lelector mitj respecte a les poltiques del govern central actua, segons el
model dAlesina i Spolaore (2003), com a fora centrfuga, favorable a la secessi.3
Ara b, lheterogenetat en les preferncies respecte a les poltiques pbliques no noms pot
venir de les diferncies culturals, sin tamb de les diferncies en lestructura econmica dels
territoris. Aix, Catalunya, una economia exportadora, requereix una inversi pblica que complementi les necessitats de la seva indstria exportadora i que afavoreixi la competitivitat de les
seves empreses en el mn global. En canvi, el govern espanyol ha discriminat de manera sistemtica projectes com el corredor del Mediterrani, per al transport de mercaderies cap a Europa,
en favor de projectes que interessen a les elits dominants del govern central i de regions menys
dinmiques. Lexemple ms rellevant en aquest mbit s el de la construcci duna xarxa radial
3. A Paluzie (2010) sanalitzava el cas catal a la llum del model dAlesina i Spolaore, i santicipava que la
sentncia del Tribunal Constitucional, que encara no shavia produt, seria decisiva per al creixement de
lindependentisme.
527
de trens dalta velocitat que ha de connectar Madrid amb totes les capitals de provncia. El model
de gesti dels aeroports espanyols tamb constitueix un altre cas de poltica pblica que afavoreix laeroport de Madrid en detriment de la formaci dun aeroport de connexi a Barcelona.
Aix, doncs, el context econmic actual es caracteritzaria per la desaparici dels incentius a
la integraci de Catalunya dins dEspanya i lexacerbaci dels costos daquesta integraci. Catalunya, que en el segle xix esdev la fbrica dEspanya, ha obert progressivament la seva economia als intercanvis amb la resta del mn, i molt especialment amb la resta de pasos europeus.
Avui, Catalunya s una economia de dimensi mitjana en el marc europeu, relativament rica en
termes de renda per capita i considerablement oberta.
El grau dobertura de Catalunya, si no considerem la compra i venda de mercaderies a la resta
de lestat com a importacions i exportacions, hauria estat del 63% el 2012. I suposant que una
Catalunya independent mantingus els intercanvis comercials amb la resta de lestat (les quals
passarien a ser importacions i exportacions), el grau dobertura de Catalunya el 2012 hauria estat
del 102%. Aquest nivell dobertura s superior al del conjunt de lEstat espanyol el mateix any
(48%) i tamb s superior al de pasos de dimensi econmica similar a Catalunya, com ara Finlndia, on el 2012 la taxa dobertura va ser del 60,5%, o Dinamarca, amb una taxa del 63%. Catalunya encara seria lluny, per, de les economies ms obertes de la Uni Europea, com Blgica,
que t una taxa dobertura comercial del 183%.4 Les exportacions de mercaderies de Catalunya
van representar el 26,17% de les exportacions totals de lestat el 2012.
El 1995, les exportacions de Catalunya a la resta del mn noms representaven el 23% del total
de vendes de les empreses catalanes, mentre que el mercat de la resta de lestat suposava un 40%
del total i el mercat interior catal un 36%. El 2010, per primer cop des de la industrialitzaci de
Catalunya, les exportacions a la resta del mn (que superaven els 48.000 milions deuros) van
superar les vendes a la resta de lestat (45.000 milions deuros). El 2012, la progressi en les exportacions ha continuat i ja superen els 58.000 milions deuros, la qual cosa representa un augment
del valor de les exportacions en termes absoluts del 19,2% en dos anys. Aix, el 2012, les vendes a
la resta del mn (les exportacions) ja representen ms del 40% del total de vendes de les empreses
catalanes. En concret, es va exportar per valor de ms de 58.000 milions deuros, mentre que les
vendes al mercat catal estaven al voltant dels 43.000 milions deuros i les vendes a la resta de
lestat superaven els 44.000 milions deuros.
El 2012, el 61% de les exportacions catalanes a la resta del mn es van dirigir a la Uni Europea dels vint-i-set, que representava lorigen del 54% de les nostres importacions totals. Quin s
el nostre principal client a Europa? Frana, seguida dAlemanya, Itlia i Portugal. I quin s el
nostre principal provedor, a qui comprem ms bns? Alemanya, seguida de Frana, Itlia i els
Pasos Baixos. Val a dir que en el rnquing global, sense centrar-se en la UE, la Xina ja ocupa
el tercer lloc en els provedors de Catalunya i el comer bilateral amb els Estats Units no s
menyspreable (s el vuit client de Catalunya).
En aquest context de globalitzaci, Catalunya parteix, a ms, amb un avantatge, i s que la
seva capital, Barcelona, s una ciutat creativa i diversificada amb pes en leconomia mundial. La
globalitzaci es caracteritza per lexistncia daglomeracions que concentren lactivitat econmica i per la fragmentaci del procs productiu, cosa que genera desigualtats territorials. Hi ha
4. Les taxes dobertura dels estats europeus han estat calculades a partir de les dades dexportacions,
importacions i PIB de lEurostat. Les catalanes, a partir de les dades de C-intereg i Duanes, AEAT.
528
LLIBRE BLANC
regions i pasos guanyadors, i regions i pasos perdedors. Disposar duna aglomeraci econmica dinmica com Barcelona i la seva rea metropolitana s important per a poder ser un dels
guanyadors de la globalitzaci. En aquest sentit, la independncia de Catalunya, la prosperitat de
Barcelona i la de Catalunya es retroalimenten. Amb la independncia, Catalunya podr desenvolupar les seves prpies poltiques econmiques i disposar dels recursos per a finanar-les.
Algunes daquestes poltiques, com el control de les infraestructures (port, aeroport, ferrocarril)
sn clau per a garantir la productivitat de leconomia barcelonina, i tindran un impacte positiu
en el conjunt de leconomia catalana.
En definitiva, les circumstncies econmiques actuals sn ms favorables que mai a la independncia de Catalunya. Els arguments econmics que tradicionalment shavien emprat per a
defensar el manteniment de Catalunya dins dEspanya han perdut sentit i, en canvi, nhan guanyat els que en justifiquen lemancipaci. A ms, en aquest context, la ciutat de Barcelona, una
capital global, actua en dos sentits. Duna banda, la seva potncia facilita lxit duna Catalunya
independent en una economia global i, de laltra, amb la independncia, la ciutat es veur afavorida per la recuperaci de les institucions catalanes i el control de poltiques i recursos econmics
fonamentals per al seu teixit productiu i comercial.
bibliografia
Alesina, Alberto; Enrico Spolaore (2003): The Size of Nations. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.
Edici catalana: La mida de les nacions, Madrid: LID Editorial Empresarial, 2008.
Paluzie, Elisenda (2010): The costs and benefits of staying together: the Catalan case in Spain. A: Nria
Bosch, Marta Espasa, Albert Sol-Oll (eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants and effects on country stability, London: Edward Elgar.
Paluzie, Elisenda (2014): La fiscalitat abans i desprs de 1714. A: Agust Alcoberro (dir.), Catalunya 17142014. La pervivncia de la naci, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Ara llibres.
Tirado, Daniel A.; Elisenda Paluzie; Jordi Pons (2002): Economic integration and industrial location.
The case of Spain before World War I, Journal of Economic Geography, vol 2 (3), pg. 343-363.
529
Barcelona
i el repte
de lenergia
Cientfic Titular del CSIC i President de lOil Crash Observatory.
Editor i autor principal del blog The Oil Crash.
530
LLIBRE BLANC
Introducci
a mobilitzaci popular en favor de la independncia de Catalunya est portant una oportunitat al replantejament del model poltic, econmic i social de la nostra societat. Si acceptem que el procs culminar amb xit, Catalunya haur dassumir la seva prpia representaci internacional. Dins del marc dun nou Estat, les principals ciutats de Catalunya hauran de
plantejar-se noves responsabilitats administratives, pbliques i internacionals. De la pltora de
factors que configuraran el futur de les ciutats de Catalunya, hi ha dos que val la pena destacar:
el carcter popular del procs independentista, i la confluncia de les actuals crisis econmica,
financera, institucional, energtica, climtica i de recursos naturals.
Sha de dir amb claredat: avui en dia al mn Occidental es dna per fet que sempre es gaudir
duna gran disponibilitat de recursos i energia, quan la realitat s que hem comenat ja un procs
de davallada que cap tecnologia actual ni previsible pot parar. Aquest problema, que s global,
tindr que encarar-se tamb des del nou Estat catal i les seves ciutats. Afegint-hi un nivell
addicional de complexitat, les conseqncies de la degradaci ambiental, inclosa la climtica,
faran necessari destinar recursos creixents a rees crtiques com labastiment daigua potable
o la protecci contra esdeveniments climtics extrems. Per tant, els centres urbans hauran de
revisar les seves relacions amb el seu entorn, a nivell dinsums, de residus i dadaptaci a un medi
ms hostil. No hi ha prou, per, amb aix. Sn els seus ciutadans els que estan portant sobre la
seva esquena i amb el seu entusiasme el nou estat que vol nixer; sn els ciutadans els que estan
demanant canvis radicals, perqu aspiren a gaudir duna nova governana, amb maneres de fer
ms participatives i respectuoses amb el sentir ciutad, dndole ms social i ms transparent,
ms sincera davant dels problemes. Ladopci de noves competncies per part de les ciutats catalanes ser una oportunitat nica en lEuropa moderna per a replantejar el paper de la ciutat en
un mn de recursos minvants i desafiaments creixents. La planificaci per a enfrontar-se duna
manera democrtica i transparent a aquests desafiaments podria fer de Barcelona la capital del
decreixement.
Aquest breu assaig pretn contribuir a posar en context els reptes que en matria de recursos
hem denfrontar, i obrir el debat ciutad sobre aquestes qestions que, al nostre entendre, cal
tenir em compte al dissenyar la Barcelona del futur. No podrem donar rutes precises de les adaptacions concretes i particulars que haur de fer Barcelona, ats que aix requereix dun estudi
ms llarg i aprofundit sobre les peculiaritats de la ciutat, per com a mnim volem definir un
marc raonable don som a escala global i cap a on podem anar a escala local.
Lenergia al mn
La primera cosa a entendre s que, malgrat els repetits cntics de sirena que sescolten de vegades a alguns mitjans de comunicaci, tenim ja un sever problema dinsuficincia de recursos
naturals per mantenir un sistema econmic, el nostre, que es basa en i necessita de creixement.
El problema s particularment greu en el cas de lenergia, i ms concretament amb el petroli.
Segons reconeixia lAgncia Internacional de lEnergia (AIE) al seu informe anual (World Energy
Outlook) de 2010, la producci de petroli cru el petroli que surt del subsl, extret amb els tpics
pous que tantes vegades hems vist al cinema va tocar sostre entre 2005 i 2006; lAIE, per,
531
es va afanyar a enviar un missatge tranquillitzador, dient que aquest ser un problema menor
grcies a la pujada de la producci de petrolis no convencionals (en realitat, aquest petrolis
no convencionals sn dhidrocarburs lquids cars i difcils de produir, amb producci mxima
limitada per molts factors, i que en molts casos no poden substituir plenament al petroli, com ara
per produir disel). A linforme de 2012, lAIE reconeixia que en realitat la producci de cru ja
estava davallant; per aquesta part de linforme va passar amb sordina enmig de la gran fanfrria meditica que, emfatitzant exageradament una altra part daquest informe, anunciava que els
EUA serien autosuficients energticament cap al 2025 grcies al fracking (malgrat que la prpia
AIE mostrava que la producci de lquids del fracking durar poc ms duna dcada). Per les
coses estan empitjorant rpid: a linforme de 2013 lAIE alertava que la producci total dhidrocarburs lquids (petroli cru convencional i no convencional) davallar rpidament si la indstria
no fa un gran esfor dinversi en un entorn al qual les explotacions que queden sn cada cop
menys rendibles i ms arriscades; i un recent informe (juliol 2014) del Departament dEnergia
dels EUA mostra que la gran indstria del petroli va perdre entre 2013 i 2014 110.000 milions
de dlars i que ha comenat una agressiva poltica de desinversi. Tot apunta a que la bombolla
financera del fracking est a punt desclatar, i amb ella caur radicalment la producci de petroli
no convencional, i tamb la del convencional. Els propers anys podrien estar marcats por problemes dabastiment de combustibles lquids cada cop ms importants i estesos a escala global.
Cal confiar, doncs, amb els altres combustibles no renovables? Rotundament no. La producci de gas natural convencional est tocant sostre arreu al mn, en tant que el gas dels shales
americans, explotat per fracking, ha resultat un negoci encara ms runs que el petroli de fracking (Dave Hughes, mostrava a Nature, el febrer de 2013, que noms en 2012 la indstria del
shale gas va perdre com a mnim 13.000 milions de dlars). El carb, del qual existeixen grans
reserves, tamb tocar sostre durant els propers anys, probablement durant la propera dcada. I
en quant a lurani, est mostrant smptomes dhaver arribat ja a la seva producci mxima, amb
lagreujant de que la finalitzaci, el passat desembre de 2013, de lacord Megatons to Megawatts
entre els EUA i Rssia est creant ja problemes dabastiment, amagats de problemes tcnics de
seguretat que forcen la parada dalgunes centrals a Europa.
Tot semblaria indicar que els problemes indicats ms amunt haurien dafavorir el desplegament renovable; per al marge dels excessos regulatoris a Espanya, molt nocius pel sector a
tot lEstat, sest produint certa contestaci en diversos pasos. Fins i tot a Alemanya hi ha cada
vegada ms veus que protesten contra els alts preus de lelectricitat nacional, segons ells fruit de
la bonificaci a la generaci renovable, mentre que el pas teut fa recurs cada cop ms al carb
(font denergia molt contaminant per que s la que ms creix a Alemanya en termes absoluts,
que no relatius). Hi ha una barreja de problemes que afecten als sistemes de generaci renovable,
i discutir-los amb profunditat ocuparia tota i ms de lextensi del present text; indicarem aqu
les ms importants, confiant que el lector busqui referncies ms detallades i, sobretot, que en
faci una lectura crtica de les mateixes, perqu aquest s un tema propens a la controvrsia tot i
que alguns fets bsics sn indiscutibles.
La primera qesti s la que es refereix a lenergia neta extrable amb sistemes dexplotaci
denergia renovable. La majoria dels estudis sobre la rendibilitat dels sistemes renovables prenen
com a referncia costos monetaris, que sn variables amb el temps i que no inclouen necessriament tots les costos implcits, com ara els de la m dobra o els de manteniment de les instal
lacions. Per fer-se una idea ms cabdal del rendiment dels sistemes dexplotaci renovable cal
532
LLIBRE BLANC
mirar lanomenada Taxa de Retorn Energtic, o TRE. La TRE s el resultat duna simple divisi:
es calcula tota lenergia que una certa font pot produir durant la seva vida til i es divideix per la
quantitat denergia que ha calgut consumir per tenir aquesta producci (comptant-ho tot: fabricaci, installaci, manteniment i, eventualment, desmantellament). Bsicament, la TRE s un
multiplicador, que ens diu quants kilowatts-hora obtindrem per cada kilowatt-hora que invertim en una determinada font. Doncs b: alguns sistemes dexplotaci renovable, como ara la
fotovoltaica, tenen rendiments energtics molt baixos, amb TREs daproximadament 2,5. Aquest
nmero podria semblar ms que adient (estem dient, al cap i a la fi, que la fotovoltaica produeix dues vegades i mitja lenergia que cal invertir en ella!), per el cert s que no hi ha prou per
mantenir una societat estructurada. I s que a una societat estructurada com la nostra produir
energia no s la principal ocupaci de la gent; la gent necessita que hi hagi prou energia sobrant
com per poder tenir cura de la mainada o de la gent gran, com per poder construir i mantenir
carreteres, hospitals, escoles, ajuntament, temples... De manera grollera, a partir del valor de la
TRE podem estimar (amb molts matisos, s noms una primera aproximaci) el percentatge del
PIB que correspon a la producci denergia; la frmula s %PIB=100/TRE. Estudis antropolgics
estimen que la TRE mitjana de les fonts utilitzades per civilitzacions anteriors a la nostra estan
al voltant de 10 (s a dir, el 10% del PIB estava destinant a la producci denergia) i que aquest s
el nmero requerit per a que una societat sigui viable. Fonts amb una TRE de 2,5 com la fotovoltaica implicarien dedicar a la seva producci i manteniment el 40% del PIB, que s massa, i per
tant la fotovoltaica no podria ser mai la font principal duna societat semblant a la nostra, sin
una font dacompanyament daltres amb ms TRE.
La segona qesti que afecta a les renovables s lexistncia de lmits a la producci. Els proponents de lopci renovable tendeixen a pensar que alg pot extreure tanta energia del lambient
com li vingui de gust, ats que el Sol envia cap a la Terra a lany 10.000 vegades ms del que la
Humanitat consumeix durant el mateix perode, i que uns quants milions daerogeneradors i
centenars de milions de plaques fotovoltaiques cobriran de llarg les necessitats actuals. Deixant
al marge les qestions financeres (si hi hagus prou materials per construir tot aix, el cost seria
immens a escala global degut a lescassedat de primeres matries: serem ingenus si pensssim
que els altres pasos no competirien amb nosaltres per tal dassegurar-se el seu propi subministrament) i ambientals (installacions a tal escala induirien canvis significatius en el clima
regional i fins i tot global), hi ha una quantitat mxima denergia que es pot extreure. En el cas
de lenergia elica, cal que els aerogeneradors estiguin prou separats perqu en assoleixin el
mxim rendiment, i no totes les zones sn econmicament rendibles: un estudi de la Universitat
de Valladolid xifra el potencial mxim de lenergia elica en prop del 5% del consum energtic global actual. En el cas de lenergia solar, moltes consideracions tcniques sobre ubicacions,
necessitats de manteniment i aprofitament indiquen que el seu potencial mxim est entre el 8
i el 23% del consum energtic global actual. Tenint en compte que lhidroelctric, laltre gran
sistema daprofitament renovable, tamb est limitat al 10% del consum actual, i que tots els
altres sistemes sn aprofitables noms en zones molt redudes i sn negligibles a escala global, en
el millor dels casos podrem assolir, amb la combinaci de tots els sistemes renovables actuals,
menys del 40% del consum energtic actual, i no es fcil superar aquesta marca amb millores
tecnolgiques. No oblidem, a ms a ms, que un cop assolit aquest sostre, el consum ja no podria
pujar mai ms, fet completament nociu per a un sistema econmic com el nostre, que necessita
crixer per no morir.
533
La tercera qesti que afecta a les renovables s que els sistemes actuals estan orientats a la
producci delectricitat. Electricitat s energia, per energia no s electricitat. A Espanya lany
2011 lelectricitat representava el 21% de tota lenergia final consumida (10% a nivell de tot el
mn), i el 79% restant dels usos de lenergia, contrriament al que se sol dir, no s gens fcil
delectrificar. El cotxe elctric est lluny de ser una realitat comercial a gran escala, ni imminent
ni a mig termini, per raons tcniques que sn ben conegudes, i no s possible fer maquinria
pesada elctrica autnoma (que funcioni amb bateries). El gas que es fa servir als forns industrials i el carb que sutilitza als alts forns tampoc no sn gens fcils de substituir. El fet s que
delectricitat a Espanya en sobra: al 2013 hi havia a lEstat 108 Gw de potncia installada, quantitat a totes llums excessiva tot i la necessria redundncia per assegurar un consum mitj que
ja est per sota dels 32 Gw i per sobre, el juliol de 2008, de 45 Gw. No necessitem installar ms
capacitat productiva elctrica si ja no sabem qu fer amb la que tenim (que a un Estat, on sobra
capacitat de generaci, el preu de lelectricitat pugi i pugi donaria per fer una llarga dissertaci,
tot i que lexplicaci s en realitat senzilla: oligopoli).
Per, per qu ens capfiquem tant amb lenergia? Doncs perqu lenergia s veritablement el
combustible amb el que funciona leconomia: sabem, i institucions com lAIE ens ho recorden
constantment, que el creixement econmic necessita del creixement de la disponibilitat denergia. Tamb necessita disposar de quantitats creixents de materials, cosa tamb molt complicada
ats que tamb sn finits i el reciclatge s limitat. Pensin, per exemple, que sespera arribar al pic
de lextracci de coure abans de 2025; i com ens ho farem per tenir una societat 100% renovable
sense posar ms cables de coure per reforar la xarxa elctrica?
Lenergia a Barcelona
La ciutat de Barcelona t una poblaci censada al municipi de ms de 1.600.000 habitants, i que
supera amb escreix els 3 milions a lrea metropolitana. Com tota gran ciutat, t una srie de
reptes especfics en matria de mobilitat, subministrament daigua potable i daliments, urbanisme, etc. Lenergia est darrere de cada petita activitat del dia a dia. Si vost obre laixeta a casa
seva, est emprant molta energia: la que ha calgut per transportar aquesta aigua fins als dipsits
que nodreixen la ciutat, la que ha calgut per potabilitzar-la, i la que caldr desprs per netejar-la
a la planta de tractament. Si menja una tomata, sha emprat una gran quantitat denergia per cultivar-la (amb els pesticides, adobs artificials, tractors, recollectores, camions, la cadena de fred
i la distribuci als mercats majoristes i als minoristes; i aix sense comptar el cotxe si el fa vost
servir per anar a la compra). David Pimentel, professor de la Universitat de Cornell, estima que
per cada caloria daliment que arriba al plat dun occidental shan consumit almenys 10 calories
de combustibles fssils. Lenergia lenvolta, i en grans quantitats, i ms si viu vost a una gran
ciutat com Barcelona.
Quan es parla denergia a Barcelona, les xifres normalment es refereixen al consum elctric.
I no s que aquest sigui petit: segons el propi Ajuntament lany 2008 el consum delectricitat de
la ciutat va ser de 7.536 Gwh (uns 4,66 Mwh per habitant). Pensant en la necessitat de lestalvi,
el primer en donar exemple de contenci s lAjuntament, i sobretot all on es pensa que s ms
fcil estalviar: a la despesa elctrica de lAjuntament. LAjuntament de Barcelona, a ms a ms,
ha promogut diverses campanyes de sensibilitzaci adreades a aconseguir la reducci del consum energtic i daigua dels ciutadans particulars, algunes com a part de la implementaci de
534
LLIBRE BLANC
lAgenda 21 i algunes ms especfiques (com la campanya destalvi daigua durant la sequera de

2005). Passa, per, que lestructura del consum energtic real duna ciutat com Barcelona s mal
conegut. Ja hem comentat que la majoria del nostre consum energtic (unes quatre cinquenes
parts) s no elctric, per mesurar el consum implicat per una gran urbs com Barcelona no
s senzill. Podem fer-nos una certa idea pel volum de carburants que es venen a la provncia:
dacord amb la Comissi Nacional de lEnergia, lany 2012 es van vendre a Barcelona 2.883 tones
mtriques per estaci de servei; dacord amb la mateixa font la provncia tenia una cobertura de
12 estacions per cada 100.000 habitants. Aix ens porta a estimar que lany 2012 es van vendre
aproximadament 1,9 milions de tones de carburants; assumint una densitat energtica mitjana
de 47 Mj/Kg (donada la preeminncia del disel sobre la gasolina) aix resulta en 24.841 Gwh
denergia de carburants noms per a automoci (i una petita part de calefacci) a tota la provncia. Tot i que la ciutat representa noms el 30% de tota la poblaci de la provncia, s la mera
existncia de la capital la que comporta la majoria daquesta despesa per tot el flux de persones
i mercaderies que comporta. Aix doncs, el consum denergia en forma de combustibles dautomoci associat al trnsit de persones i mercaderies de la ciutat s aproximadament tres vegades
ms gran que el consum denergia elctrica a la ciutat. I aix s noms la punta de liceberg. No
tenim idea de quants convois de llarga distncia no es proveeixen a lrea metropolitana. Lestadstica de les estacions de servei tampoc ens informa de la despesa associada a avions i vaixells.
Per una altra banda, la despesa energtica associada a la maquinria agrcola que produeix els
aliments que es consumeixen a Barcelona tampoc no est contemplada. Per ltim, les matries
primeres i elaborades que es fan servir per a la construcci i el manteniment de les infraestructures i en lactivitat fabril han implicat, en la seva extracci i processament, grans quantitats
denergia difcils de comptabilitzar.
Lexercici de traar totes les rutes de lenergia a Barcelona s, en certa manera, ftil. Barcelona
no s una illa energtica, ni pel que fa al seu consum directe denergia ni encara menys si atenem
al consum indirecte, s a dir, el que ve embegut als productes que importa. Lgicament tamb
hi ha un flux sortint denergia, principalment als productes que Barcelona elabora i ven fora dels
seus lmits, la qual cosa inclou quelcom tan intangible com sn els serveis. La indstria turstica
s un dels puntals econmics de la ciutat (ms de 7,4 milions de turistes ens van visitar durant
2012) pel seu impacte directe i indirecte (el 34% de la despesa turstica es genera als comeros),
i tota aquesta gent de trnsit per la ciutat consumeix molta energia per arribar-hi, per moure-s,
per comprar-hi, per viure-hi els pocs dies que sn els nostres conciutadans.
En realitat, seguir els fluxos denergia s seguir els fluxos econmics, i, de nou, Barcelona no
s una illa econmica, com tampoc no ho s Catalunya, ni Europa. I aqu ve el principal problema per plantejar el futur energtic, que ve a ser el futur econmic, que acaba redundant en
el futur social de Barcelona: quina estructura econmica tindr la Barcelona dels propers anys?
Per quants anys ms el turisme continuar sent una indstria principal a la ciutat; continuaran
venint milions de turistes si als seus pasos hi haur problemes semblants dabastiment de bns
essencials com tindr Catalunya? Seguiran les fbriques barcelonines exportant els seus productes quan el transport dun container sigui prohibitiu, quan ni tan sols arribin les matries primeres indispensables per qu puguin funcionar? Com que Catalunya no s una potncia militar i
t un pes comercial limitat, un repte que tindria el nou Estat en un termini breu s la necessitat
dadaptar-se a la situaci de mancana de recursos. Aquest repte ser particularment exigent per
a Barcelona, en tant que gran ciutat, centre duna gran conurbanitzaci i capital dun petit per
535
dinmic nou Estat, volent situar-se enmig dun mn rpidament canviant. Les repercussions
del problema global de lenergia que exposvem al comenament no poden eludir-se en absolut;
qualsevol projecte de futur ha de basar-se en un escenari al qual el decreixement ser forat per
raons fsiques (la falta de recursos) i vindr imposat des de lexterior. Per aix diem que si Barcelona ha de ser la capital dun projecte dEstat, aleshores ha de comenar per ser la capital del
decreixement.
Un pla de decreixement per a Barcelona

Segons lanlisi econmica clssica, sense creixement no es pot crear ocupaci, lendeutament
empitjora i sentra en una espiral destructiva que pot acabar per dinamitar tota lactivitat econmica. Aix s aix perqu la base del nostre sistema sn els interessos al capital (cosa lgica ats
que el nostre s el sistema capitalista); i sense una creaci contnua, creixent i exponencial de
riquesa no es poden pagar aquests interessos. Per tant, el nostre sistema econmic necessita del
creixement per a no collapsar (aquest problema no s privatiu del capitalisme; qualsevol sistema
productivista com ara, el comunisme de tall sovitic t el mateix problema). Per tant, donat
que inevitablement decreixerem per raons ben fsiques, si no sortim de les premisses econmiques clssiques semblaria que el nostre dest inevitable s el collapse.
Barcelona t la gran oportunitat, i la gran responsabilitat, de pilotar aquest decreixement. Cal
organitzar-se duna manera diferent, i aquesta transformaci no es podr operar noms des de
lmbit personal dels ciutadans, ja que hi ha grans captols pels quals es precisa una estreta col
laboraci entre les administracions pbliques i els agents econmics: abastament daigua potable
i aliments, mobilitat, ocupaci... Tot sha de repensar en un mn magre en recursos, on els processos no es podran fer com es feien abans amb una gran abundncia de tot, on sha docupar
la gent malgrat que la grandria de leconomia disminueixi i disminueixi. Continuar per la via
actual, la que noms funciona amb creixement, en un mn en decreixement forat noms garanteix el creixement de lexclusi social i que acabem amb un esclat social que pot destruir moltes
de les coses essencials per dur a terme una transici equilibrada i sostenible. Doncs serem molt
ingenus si ens pensem que la sortida de Catalunya dEspanya solucionar tots els problemes
econmics del pas; aquesta s una visi miop que no posa en perspectiva els canvis que sestan
produint a escala global.
Barcelona no pot passar de la nit al dia de ser una gran urbs cosmopolita i de gran dinamisme
empresarial a ser la ciutat del decreixement que inevitablement haur de ser en uns anys si no
vol desaparixer. Per aix, cal definir un programa de decreixement dacord amb un conjunt
descenaris. Un programa que tingui elements reactius (si passa un cert esdeveniment, tenir preparat un pla de contingncia per reaccionar-hi) i proactius (prendre ja mesures que no destorbin
les activitats actuals i que assentin les bases de transformacions ulteriors). Entre aquests ltims
hi ha certes iniciatives que poden ser tils: intentar acostar la producci daliments a la ciutat
(horts urbans inclosos), donar alternatives docupaci als aturats de llarga durada (per exemple,
que sels permeti cultivar aquests horts sense pagar ni cobrar, a canvi de quedar-se amb el fruit
de la terra), millorar el condicionament dels edificis per estalviar ms, emprendre campanyes
per sensibilitzar a la ciutadania, no incrementar les apostes per models de mobilitat que estan
condemnats a desaparixer en un termini gens llarg... Les mesures reactives, pel contrari, tenen
ms dactuacions demergncia: tenir previst qu fer si sobtadament el subministrament de car536
LLIBRE BLANC
burants disminueix radicalment, com reaccionar a una pujada del preu dels aliments o de lelectricitat, com canalitzar el descontentament popular evitant la retroalimentaci del mateix amb
mesures repressives... I sempre tenint en ment un model de ciutat a llarg termini que es pugui
sostenir amb el temps.
Ning ha dit que dissenyar un pla de transici, dadaptaci a aquest decreixement imposat,
fos fcil; per cal comenar a imaginar-sel per poder donar una resposta adequada a aquest
procs que ja est en marxa i que canviar la cara del nostre pas tant o ms que lactual procs
sobiranista.
Conclusi
No sn pas pocs els reptes que se li presenten a Barcelona en aquesta poca convulsa que tenim
al davant. La implacable rotunditat de les dades sobre la disponibilitat de recursos llena una
gerra daigua freda sobre aquells que assumien que el nou estat independent tindria garantit un
creixement econmic vigors, via de sortida natural a lactual greu crisi econmica. El carcter
popular del procs independentista pot afavorir que el cam per a assegurar el benestar dels seus
ciutadans, en un marc de crisi energtica i de recursos permanent, passi per escometre profundes
reformes, i aix reconduir una situaci de decreixement que es produir tant si Catalunya esdev
independent com si no. Assolir un nou marc institucional i una redefinici dels objectius de la
societat serien una manera molt efica de comenar aquestes reformes. Barcelona, que afegiria la
problemtica del canvi institucional de Catalunya a la dafrontar les seves prpies necessitats de
gran ciutat en un mn en decreixement, ser necessriament un espai obert on haurem daprendre, amb lajut de tothom, a construir una nova ciutat i una nova societat ms humanes.
bibliografia
Les dades esmentades al llarg daquest article han estat obtingudes dinformes pblics dorganismes diversos, com ara lAgncia International de lEnergia, lAnuari Estadstic de BP, el Departament dEnergia del EUA, lAjuntament de Barcelona, lInstitut Nacional dEstadstica espanyol, etc;
aix com dinformes de grups de recerca com lEnergy Watch Group alemany. Explicar-les en tot
detall excediria els lmits daquest breu article; el lector interessat podr trobar discussions molt
ms detallades als articles del meu blog, The Oil Crash, http://crashoil.blogspot.com
537
Els collectius
de professionals:
els collegis
professionals.
Representaci.
Joan Vallv i Ribera
Enginyer industrial
Exdeg del Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya
538
LLIBRE BLANC
ls professionals duna determinada matria per arribar a obtenir la qualificaci adequada

per exercir la professi han hagut dadquirir coneixements mitjanant uns estudis i acreditar-los davant dun tribunal, constitut per persones expertes en la mateixa professi.
Esmentem que els primers candidats a enginyers industrials iniciaren els seus estudis a lEscola Industrial de Barcelona lany 1851. LEscola estava situada a lantic convent de Sant Sebasti,
al costat de la Llotja de Mar. Dotze anys ms tard es va constituir lAssociaci dEnginyers Industrials de Barcelona. Les finalitats de lAssociaci eren, en primer lloc, ampliar coneixements i
intercanviar experincies sobre lexercici de la professi, en segon lloc, era contribuir i afavorir el creixement industrial del pas i, en tercer lloc, assessorar els governants sobre qestions
tcniques.
Aquest exemple dels enginyers industrials t una equivalncia en moltes altres professions.
Els professionals sassocien per exercir millor la professi, per garantir un servei de qualitat,
evitar i denunciar lintrusisme i tamb, si escau, sancionar els que fan un s fraudulent de la
professi. La forma jurdica pot ser la duna associaci privada o b la duna corporaci de dret
pblic, com sn els collegis professionals. En aquest cas la instituci, el Collegi Professional, du
tamb a terme funcions delegades directament de lAdministraci pblica.
A Catalunya hi ha collegis professionals amb molts anys dhistria: el de Notaris data de
1395, el dAdvocats de 1832, el de Titulats Mercantils de 1871, el de Metges de 1894, el dArquitectes de 1931, el dEnginyers Industrials de 1950 i el de Bibliotecaris-Documentalistes de 1985.
La legislaci sobre collegis professionals ha estat fins avui una legislaci que, duna banda, ha
atorgat mplies competncies a les comunitats autnomes per, daltra banda, lEstat sha reservat importants prerrogatives pel que fa a la seva aplicaci.
Els collegis professionals de cada comunitat autnoma o dagrupacions de provncies integren el que sanomena Consell General de Collegis Professionals de lEspecialitat, amb seu a
Madrid. De fet, s linterlocutor dels professionals de la matria amb els poders pblics de lEstat.
Els consells generals de collegis sn tamb corporacions de dret pblic, i entre les seves funcions hi ha la dinformar sobre tots els projectes de modificaci de la legislaci que afecti els
collegis i els professionals. Els consells generals assumeixen tamb la representaci dels professionals de lEstat davant dentitats paralleles que existeixin a altres pasos.
De quina manera sestabliran els consells generals de collegis en una Catalunya independent?
Si duna determinada professi hi ha un sol collegi professional a Catalunya que comprn tot
el territori, aquest collegi podr assumir les funcions del Consell General, per b que haur de
crear els instruments necessaris per dur-les a terme. s el cas dels enginyers industrials i dels
arquitectes, entre daltres. En el cas que duna determinada professi hi hagi diversos collegis
professionals territorials a Catalunya com s el cas dels advocats, enginyers tcnics industrials
o metges, ser necessari que lactual Consell Catal de Collegis sadapti per desenvolupar les
tasques esmentades ms amunt del Consell General de la Professi.
Barcelona, com a capital de lEstat, haur de ser la seu dels consells generals de collegis professionals, que seran els rgans de relaci amb lAdministraci pblica, amb el Govern de Catalunya. Tamb des de Barcelona, mitjanant els consells generals esmentats, sestabliran les relacions amb les associacions de professionals existents a altres pasos.
539
Capital
de leconomia
verda del sud
dEuropa i la
Mediterrnia
Frederic Ximeno
Bileg i tcnic urbanista, soci-director dERF
540
LLIBRE BLANC
Loportunitat de leconomia verda
enim una gran oportunitat per preparar el pas per a la resilincia al canvi climtic, per
definir un nou model energtic i un nou model de serveis i de producci. Podrem liderar
les capacitats les tenim la revoluci tecnolgica i la reorientaci de les inversions cap a la
sostenibilitat per generar ocupaci, optimisme i confiana. Tenim pressa per definir i impulsar un model productiu que doni expectatives per reabsorbir 770.000 persones aturades i per
generar riquesa real, tangible i reformadora. Per decidir amb intelligncia en qu invertim els
recursos limitats pblics i privats, dineraris i naturals per generar una economia solvent en
un planeta finit.
Tenim oportunitats immenses en sectors com ara les energies renovables i leficincia energtica; lecodisseny i els productes durables; el reciclatge, la reutilitzaci i la substituci de materials; lagricultura ecolgica i de proximitat; el transport pblic i la mobilitat sostenible; la conservaci del territori i la biodiversitat; lecoturisme..., aix com la tecnologia al servei daquests
sectors. Invertir-hi vol dir canviar prioritats i compensar la desinversi que ja sha produt per
collapse del model insostenible.
LAgncia Internacional de lEnergia (AIE) afirma en el seuinforme del 2011 que, si no hi ha
canvis significatius en la manera de produir i consumir energia, el 2017 arribarem a un punt
dinflexi irreversible en termes descalfament global. Altrament, valora que cada euro que es
deixa dinvertir en energia ms neta i eficincia energtica ens costar 4,3 euros en el futur. Ens
cal impulsar un nou model productiu i liderar laplicaci de tecnologies i serveis en lmbit de les
energies renovables, leficincia energtica i la gesti eficient dels recursos.
Mentre no ens han preocupat gens ni mica ni els lmits ni el preu del provement energtic i
de materials, ni les conseqncies del seu malbaratament, hem anat acumulant deute ambiental,
social i monetari. Ara haurem de ser precisos en el consum, estenent els usos de cada producte i
reciclant-los al final de les seves vides tils i reintroduir tots els materials al mercat altre cop. Ni
una despesa energtica suprflua. Loferta sadaptar a aquesta perspectiva i incorporar mecanismes intelligents per a leficincia dels productes i serveis, per mentrestant haurem de ser
consumidors informats i extremament exigents. Haurem destar provets dinformaci permanentment sobre els nostres consums i sobre la situaci exacta dels nostres serveis, per prendre la
millor decisi a cada moment. Les xarxes intelligents de transport i dinformaci seran elements
necessaris. Haurem de viure en smart cities on tinguem informaci permanent sobre com es
comporta la ciutat i sobre les conseqncies de les nostres decisions quotidianes, per prendreles afinadament. Haurem de transportar lenergia i la informaci a travs de xarxes intelligents
(smart grids), per generar-la arreu on es pugui i consumir-la on calgui.
Si canviem la comptabilitat i hi incorporem els segons usos, valorem nous serveis, incorporem les externalitats... generem una nova perspectiva econmica. Per aix, ens cal un nou model
que connecti els sectors productius i tecnolgics amb consumidors informats, exigents i organitzats. Ens pot donar resultats immediats: nous llocs de treball i estalvi sense perdre benestar. Per
fer-ho, calen els instruments destat que ho promoguin. Els tres nous paradigmes sn leficincia,
la suficincia i la precisi informada.
Per exemple, a Catalunya tenim una demanda elctrica anual duns 50.000 Gwh que ens
costen, fent nmeros a lengrs, uns 6.000 milions deuros. Tamb importem petroli equivalent
541
a ms de 100 milions de barrils lany, que a preu de 2011 ultrapassen els 7.000 milions deuros.
Podem reduir-ne la demanda?
Barcelona s una pea clau per impulsar aquest canvi. Per molts motius. Perqu ha iniciat
molts processos en la bona direcci, fent un salt qualitatiu en els darrers trenta anys en la seva
gesti ambiental. Perqu sha posat en marxa per liderar un canvi dorientaci on la gesti de la
informaci i la integraci de les noves tecnologies millorin la qualitat de vida. Altrament, perqu
encara t molts reptes socioambientals per resoldre i limpuls de leconomia verda permetria
empnyer per resoldrels.
Les llars barcelonines consumeixen 108 litres daigua i generen 1,2 kg de residus per habitant
i dia; reciclen el 38% daquests residus; el 41,6% dels desplaaments amb origen o dest a la ciutat
es fan a peu o transport no motoritzat i el 35,9% en transport pblic; el consum domstic delectricitat per habitant s de 1.487 kWh a lany. Si ho comparem amb altres ciutats, sn bones xifres
per afrontar el lideratge dun model productiu verd. Unes xifres que no ens han de fer apartar el
focus dels reptes locals, que els tenim, per que situen la ciutat en una bona posici per assumir
el lideratge de capital verda del sud dEuropa i la Mediterrnia. Per aix, les innovacions ambientals de Barcelona sn observades amb atenci.
Estem en un procs obert de construcci duna economia baixa en carboni. Els instruments
destat, com queda pals als pasos del centre i el nord dEuropa que hi estan abocats, sn fonamentals. La comunitat internacional, malgrat la manca dinstruments, les dificultats i els reptes pendents, coneix Catalunya i reconeix Barcelona com a actors implicats en aquest procs i,
sovint, com a model.
Per impulsar leconomia verda, ens caldr tamb una reforma radical dels subjectes impositius. Gravar el treball i el consum com a niques fonts dingrs s una perspectiva del segle
xx. Cal generar una nova lgica fiscal vinculada als principis de qui contamina paga (i si
contamina massa, no pot operar), i el principi de qui participa poc en leconomia productiva
paga molt (i si participa massa poc, no juga). I qui estalvia paga menys (incentius per leficincia). Es podria modificar la fiscalitat per incrementar ingressos de manera justa i potenciar un
model econmic de futur que ofereixi llocs de treball? S, a travs de la fiscalitat verda. Ara seria
el moment oport per a un replantejament profund del model fiscal que canvis els subjectes
impositius. Ens permetria resoldre vells problemes que afecten la nostra competitivitat: mala
qualitat de laire, consum de sl productiu, excs de residus, alta intensitat energtica, minva de
la biodiversitat... Alhora, ens prepararem per fer front als reptes del present i del futur obrint
els nnxols de treball que ens convenen: incentivaci de leficincia energtica, de la mitigaci
del canvi climtic, del transport eficient, del turisme cultural, del canvi de model territorial i de
generaci energtica...
Per impulsar aquest model econmic calen instruments destat i lideratge per impulsar la
creaci i la innovaci. Ens calen per abandonar definitivament loportunisme com a eix del progrs per manca daquests instruments. Podem fer realitat un projecte collectiu del model de pas
que volem i sabem construir: un territori resilient, eficient, inclusiu i transformador que sigui
referncia per importar inversions i exportar coneixement i producci. Barcelona pot exercir i ha
dexercir un rol principal de capitalitat perqu, tot i els reptes pendents, s una ciutat reconeguda
internacionalment tamb pels seus processos de millora i innovaci socioambiental.
542
LLIBRE BLANC
Lenergia i el clima
No podem continuar mantenint una dependncia energtica del 94%, una intensitat energtica
(KWh necessari per produir un euro) pitjor que la mitjana europea i no reduir intensament
les nostres emissions de gasos defecte hivernacle. Hem fet avanos significatius, per hem de
prmer laccelerador. Les centrals nuclears catalanes estan al lmit de la seva vida til. La congelaci de les primes a les renovables i el retard sobre la regulaci de lautoconsum en el marc legal
espanyol fan inviables el Pla de lEnergia i el Canvi Climtic de Catalunya i el Pla de lEnergia i
la qualitat de laire de Barcelona, si no es dissenya una poltica prpia. La rehabilitaci energtica
dedificis, a ms dun mandat de la UE, s un mbit per a lestalvi i locupaci urgentssim. La
manca de finanament en aquest camp s crtica. Resoldre limpuls de les empreses de serveis
energtics, un banc dinversions, un model propi de remuneraci de les renovables i un pacte
territorial per a la seva implantaci ambientalment responsable sn qestions imprescindibles.
Desprs de la crisi financera vindr la crisi de preus de lenergia (i de les matries primeres).
El marc energtic espanyol posa en risc, entre daltres, 2.472 milions deuros dinversi i 4.780
llocs de treball segons unestudiencarregat per EolicCat en lmbit de les renovables. Caldria
sumar-hi el cop a les iniciatives emergents deconomia social i emprenedoria vinculades a les
renovables, com la cooperativa Som Energia, nascuda el 2010 i que t ms de 16.000 socis i una
inversi de ms de 2,5 milions deuros. Si som estat, haurem dassolir objectius de generaci amb
renovables i reducci demissions de CO2 com a part del nostre comproms europeu. Dentrada,
el 40% de reducci per al 2030.
La reducci de la dependncia energtica requereix la diversificaci delmixa partir de fonts
disponibles a casa. Les renovables ho sn. Aix augmenta els llocs de treball locals i la nova
indstria. Altrament, sespera que leficincia energtica generi 500.000 llocs de treball a la UE.
Generar ocupaci reduint costos a travs de la reducci de la intensitat energtica s lequaci
de sntesi que ofereix aquesta perspectiva sostenibilista. Limpuls de les renovables i leficincia
energtica ja no s solament un comproms amb el mn, s un dels eixos per a la represa
econmica.
No s, a ms, un mercat emergent, sin una indstria consolidada. Lany 2011, la UE disposava de 96 GW elics i 50 GWp fotovoltaics (el 40% mundial). 32 GW han estat installats de nou
el 2011, el 71% de totes les noves fonts energtiques installades. Per la Xina es desperta, i ja ha
installat 65 GW elics (un creixement del 40% en un any) i els EUA arriben als 47 GW, amb un
creixement del 16% en un any. A Europa, les renovables cobreixen el 12,5% del consum final
denergia. Lobjectiu del 20% s lluny. A Catalunya, tenim encara ms camp per crrer, la generaci renovable local no arriba al 6%. Per tant, lintens ritme de desenvolupament dels ltims anys
noms pot augmentar i ho far amb lelica i la fotovoltaica fonamentalment, amb un nou marc
regulatori. Lautoconsum i la generaci distribuda hauran de ser tamb un motor daquest nou
model. En un any (2013), shan installat 23 MWp fotovoltaics a Europa, sobretot a Alemanya i a
Itlia; per tant, el marc regulatori nacional s un factor clau.
El transport s el sector amb ms cam per recrrer. El 33% del consum denergia final a
Europa, fonamentalment dorigen fssil, s per al transport. Sanuncien canvis tecnolgics que
poden reduir a la meitat el consum per quilmetre. Per caldr desenvolupar models territorials
i de mobilitat assenyats i electrificar el transport. Aix implicar necessriament un impuls radical al ritme de penetraci de les renovables almixelctric per fer front a aquesta nova demanda.
543
El Pla de Mobilitat de Barcelona i el que elabora lrea Metropolitana seran eines imprescindibles, tant per reduir la demanda grcies a la reducci de la mobilitat en transport privat com per
impulsar lelectrificaci.
Barcelona tindria loportunitat de liderar la revoluci energtica si avana decididament en
les lnies encetades de contenci de la demanda a travs de la rehabilitaci energtica eficient;
una profunda transformaci del model de mobilitat, desenvolupant infraestructura lleugera,
transport pblic de proximitat eficient, rees industrials connectades i barris productius. Tamb
pot seguir impulsant, amb ms intensitat, la generaci renovable urbana. Els 15 km de la xarxa
de calor i fred de Districlima, amb 52MW contractats de calor i 74MW de fred per a 81 edificis,
sn un exemple de valor internacional. En tot cas, el pas haur de fer un gran esfor per a la
generaci renovable, que alhora ser un motor econmic per al nou estat en la lnia que dibuixa
la UE.
El desacoblament entre la creaci de riquesa i les emissions de CO2 i el consum energtic s
un objectiu socioambiental i econmic central a Europa. I s on acabaran les altres economies
del mn perqu el repte climtic no es podr menystenir gaire ms temps. Per tant, s tamb una
estratgia dinternacionalitzaci i dinnovaci. Hi ha lloc per a la reorientaci de les empreses
tradicionals i el naixement de noves empreses. Barcelona t la capacitat de liderar el pas en
aquesta direcci.
Lincrement de producci energtica renovable ha danar de la m de leficincia energtica.
Els edificis sn responsables del 40% del consum denergia i del 36% de les emissions de CO2 a la
UE. Segons el Pla dEficincia Energtica de la Uni (2011), aix vol dir que haur daconseguir
un estalvi de 60 a 80 Mtep el 2020 i una reducci neta de consum del 5,6% en el conjunt de la UE.
En el full de ruta cap a una economia baixa en carboni competitiva el 2050, la Comissi estableix
clarament que leficincia energtica s la forma ms efectiva en termes de cost-benefici per a la
reducci demissions. I la que crea ms ocupaci.
Un informe dERF per al Pla Estratgic Metropolit de Barcelona mostra com abordant
estrictament la rehabilitaci dun 6% del parc residencial i el 7% del parc terciari (els de mxim
rendiment en termes de costos marginals i, per tant, amb millor relaci cost-benefici) es pot
evitar lemissi de 30.450 tCO2eq/any. En edificis nous, encara s ms evident. Ja nhi ha de construts a lrea Metropolitana de Barcelona que redueixen la demanda energtica un 50%. Noms
gestionant millor a travs de la telemesura i canvis operacionals es poden obtenir reduccions de
consum de fins al 20%. A Catalunya, hi ha3.554 equipaments culturalsi35.000 espais esportius,
aix com300 edificis de la Generalitat, amb un alt consum energtic. Barcelona i la seva rea
metropolitana sn lmbit per marcar tendncia tant en la gesti i la rehabilitaci com en la
construcci dels nous equipaments.
Si estenem leficincia dels edificis pblics als edificis privats, les oportunitats sincrementen
exponencialment. I no cal dir si ho prenem com un dels eixos centrals de les poltiques de mobilitat. Amb mesures ben senzilles, com la intensificaci de la implantaci dautobusos exprs,
farem estalvis significatius en el transport.
Per sorpresa dalguns, a ms, el sector empresarial i dinnovaci en aquest mbit s robust a
Catalunya. Noms cal fer un cop dull a les empreses i centres de recerca delClster de lEficincia Energtica de Catalunya.
544
LLIBRE BLANC
La reindustrialitzaci intelligent
Catalunya sap produir bns. En el passat, el declivi del txtil no va ser impediment per al manteniment del tremp industrial. Actualment a Catalunya la metallrgia, la qumica i lalimentaci
sn els sectors ms importants, per b que amb proporcions inferiors al 10% cadascuna. Als anys
vuitanta, la indstria fornia el 40% dels llocs de treball; a principis dels noranta, el 30%, i abans
de la crisi, el 22%. Els darrers trenta anys ens hem terciaritzat i ens hem convertit en un pas
de serveis i constructors. Malgrat la davallada relativa, fins al 2008 es creaven llocs de treball i
gaireb 800.000 persones hi trobaven feina. Del 2007 en, shan destrut 270.000 llocs de treball
industrials. Lexportaci sha incrementat poc: del 20% a principis dels noranta al 28% ara. Als
anys vuitanta, lexportaci va arribar al 41%. Avui la indstria encara genera 40.000 milions
deuros del PIB. No solament no podem renunciar-hi, sin que hem de trobar el cam per a la
reindustrialitzaci. No nhi ha prou a incorporar objectius ambientals amb la intenci dalentir
tant com sigui possible la lenta desaparici de la indstria ms convencional, una desaparici
inevitable ateses les disfuncions ambientals, la ineficincia de la maquinria financera i la inequitat del model de producci i consum.
Hem de recuperar la nostra capacitat de produir bns a partir dun model basat en la descentralitzaci, la producci en xarxa, la integraci de la producci de bns i serveis, leconomia
circular, el repartiment equitatiu dels recursos limitats, la valoritzaci de la qualitat de vida, la
tecnologia a labast duna societat culta, que genera un cercle permanent dinnovaci que permet
augmentar el b com. Hem de trobar la frmula per abordar la revoluci postindustrial, que
no ser sense indstria, sin amb processos productius i productes molt diferents, ds massiu
i ambientalment competitius, observant atentament les noves demandes arreu. Barcelona est
farcida de centres de recerca, capacitat emprenedora i capital expectant per recuperar el seu
tremp productiu amb aquestes noves premisses.
Per aix, cal intensificar la prioritzaci de la logstica ferroviria per a les mercaderies. Donar
suport a lactivitat exterior dempreses i centres tecnolgics. Intensificar la cooperaci pblica i
privada. Impulsar el treball en xarxa de les PIMES per competir al mercat internacional. Prestar
atenci a la demanda europea de productes amb baixa petjada de carboni, eficients, durables.
Lideratge mediterrani en la producci neta i una poltica pblica decidida de cooperaci per
impulsar noves frmules per assolir nivells de vida dignes als pasos en desenvolupament. A la
ciutat, hi ha iniciatives en tots aquests sentits, est preparada per al lideratge.
La recuperaci de la qualitat ambiental i territorial

El territori i els recursos naturals sn un capital de primer ordre; no es pot plantejar lnies de
recuperaci econmica que el malbaratin o el malmetin, que redueixin el patrimoni collectiu,
la qualitat de vida i la salut de les persones. Per aix, la recuperaci de la qualitat ambiental (aire
net, sls lliures de contaminaci, espais fluvials funcionals, residu zero, aigua neta...) ser tamb
un factor essencial per al nou estat. Caldr incorporar el paisatge com a element dinmic que cal
compatibilitzar amb els processos de desenvolupament. Ser necessria la valoritzaci del patrimoni natural i cultural, de la biodiversitat i dels serveis ambientals dels ecosistemes, la producci
i el consum de proximitat.
545
Catalunya s un territori biodivers. Hi ha, per exemple, 3.100 espcies de molses, falgueres
i plantes superiors, ms que a la Gran Bretanya (2.000) o a Alemanya (3.075). Un capital que es
perd si no hi ha conservaci, inversi i gesti. Un capital ben visible, que estructura i dna carcter al nostre territori, per que massa sovint passem per alt. La biodiversitat s vital per motius
culturals, econmics i territorials.
Barcelona s una ciutat densa, que t solament 6,82 m2 de verd/habitant en trama urbana. Tot
i aix, disposa de 82 parcs i jardins pblics (1.102 ha) i 740 ha de jardins privats; 30 ha de platges i
30 ha de conreus; 103 espcies de vertebrats; 160.000 arbres viaris i 75.000 a parcs i jardins de 200
espcies... Barcelona treballa per millorar la seva infraestructura ecolgica i els serveis ecosistmics i, a ms, s font de demanda daquests serveis, els vitals i els de lleure. Una bona frmula per
promoure el gran patrimoni del pas.
Compromisos destat
Una Catalunya Estat hauria de subscriure compromisos ambientals internacionals. Barcelona
est preparada per fer de motor duna posici de lideratge. Altrament, les capacitats desenvolupades al pas per fer front als reptes socioambientals del segle xxi sn una excellent llavor per
generar noves perspectives econmiques i socials que, al seu torn, millorarien la qualitat de vida
dels ciutadans de la capital i del pas.
El conveni de Barcelona de protecci de la Mediterrnia fou signat a la ciutat el 1976. Un
conveni renovat el 1995 i ampliat amb visi estratgica amb la creaci de la Uni per la Mediterrnia. Lobjectiu inicial de millora de la qualitat del mar i les seves rees costaneres segueix
vigent. La Uni per la Mediterrnia s un procs que no acaba demergir. En un nou escenari,
aquest instrument s cabdal per reprendre el lideratge del pas, rtula entre la UE i la conca sud.
Ls racional de laigua, la descontaminaci i la producci neta sn tres eixos clau on Barcelona
i Catalunya tenen capacitats i instruments per liderar.
Barcelona s tamb la seu de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals (UCLG, segons
les sigles en angls). La gran associaci mundial de ciutats t una agenda diversa, per amb una
clara orientaci cap al desenvolupament sostenible (canvi climtic, agenda urbana sostenible,
aigua i sanejament, reducci del risc de desastres...). El lideratge de Barcelona en el concert internacional de ciutats s cabdal per posicionar Catalunya. Ho s en tots els sentits, per en lmbit
de leconomia verda i la sostenibilitat, Barcelona t un alt grau de reconeixement. La seva participaci activa en altres organitzacions, com lICLEI-Local Governments for Sustainability, el
G40 i moltes altres, serveix de carta de presentaci per a Catalunya i obre la porta a situar el pas
a lescena internacional, mentre pren decisions en la seva incorporaci progressiva al Protocol
de Mont-real, el de Cartagena, el de Berna, Ramsar, Estocolm, la Convenci Marc de Nacions
Unides pel Canvi Climtic i molts altres convenis i protocols internacionals de caire ambiental.
En definitiva, lanomenada economia verda, que potser haurem danomenar el model econmic del segle xxi, ens ofereix loportunitat de la recuperaci, la millora de la qualitat de vida
i la restauraci del patrimoni i els serveis ecosistmics, si disposem dels instruments necessaris.
Barcelona est preparada per liderar el pas en aquesta direcci i s reconeguda internacionalment. s una bona opci, no lhem de deixar escapar.
546
LLIBRE BLANC
Una nova
(i millor)
comunicaci
institucional
per a una
Barcelona
capital destat
Toni Aira Foix
Professor de Mrqueting i Comunicaci Institucional, Social i Poltica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
550
LLIBRE BLANC
a comunicaci no s un complement. No ho s per a les vides duns ciutadans que neixen i

creixen des de fa anys en un context de societats hipermeditiques. No s complementria,
en absolut, per a les institucions que encara avui (i malgrat el desgast evident) es reivindiquen
com a representatives. Un ajuntament, en aquest sentit, s el nivell institucional ms proper (i a
la vegada el ms exposat) al ciutad i al seu escrutini. El nivell dexigncia, per tant, s mxim, i
all que comunica descriu la instituci, per tamb els qui en formen part a banda i banda de les
parets de la seu de govern. I aix obliga.
Si a ms atenem al fet que aquest context social molt condicionat pel llenguatge dels mitjans
ens influeix en la nostra descodificaci i lectura dall que ens envolta, s evident que la simplificaci dels missatges augmenta. Menys paraules, ms imatge, ms impacte emocional. En la lnia
del que ha descrit Milan Kundera, som, en un moment en qu tenim com mai accs a la formaci
i a la informaci, ms susceptibles potser al llenguatge de les emocions, al llenguatge que ens
entra pels ulls via imatges. Ell parla, en aquest sentit, de lHomo sentimentalis, molt susceptible,
en general, al llenguatge dels mitjans, que busca la fiblada i que va de cara a barraca, que busca el
missatge directe. I s en aquest sentit, en aquesta lnia de simplificaci, que sovint una capital (i
la seva instituci de referncia, lAjuntament) pot esdevenir la icona dun pas, dun estat. Passa
amb els ms consolidats i, per tant, podria passar perfectament amb una Catalunya independent
on, en conseqncia, a les institucions barcelonines i a la seva comunicaci sels exigiria molt
ms. En aquesta direcci apuntar certes propostes de millora que suposarien una oportunitat
de cara a fer un salt quant a imatge internacional i tamb quant a servei als ciutadans.
Dacord amb la ciutadania

La comunicaci, els mitjans i la imatge sn elements que tenen un gran pes en la vida de milions
de ciutadans. Les institucions pbliques, en aquest sentit, cal que sadaptin a aquest context i
que siguin capaces dinteractuar de manera efica amb els seus pblics. Barcelona, per exemple,
s evident que a data davui ja s important internacionalment. s una ciutat de referncia que
segons mants estudis es troba als nivells ms alts de coneixement i de projecci, per exemple en
els rnquings de turisme o de ciutat de negocis. Per aix no treu reptes, sobretot per a una possible Barcelona capital destat, perqu des del seu Ajuntament es podria projectar com una ciutat
internacional ms enll de com ho est essent ara com a capital duna comunitat autnoma. I
aix vol dir, per exemple, que la instituci pblica (perqu quan parlem de reptes en comunicaci institucional, evidentment els posem a lAjuntament, no a la ciutat) ha de fer encara ms
esforos per posar-se dacord amb la ciutadania i (per qu no?) amb el sector privat, per fer que
conjuntament Barcelona a escala global sigui encara millor de com hi s representada ara. Per
tot comena amb la projecci i la implicaci de pblics a casa. Com? Amb tres fases, si seguim
lesquema dun dels grans referents del present en lestudi i el treball del concepte de marca ciutat, Mihalis Kavaratzis, professor de la Universitat de Leicester.
La comunicaci primria, segons Kavaratzis, consisteix a aprofitar tots els recursos propis
(no inventats, ni el valor de les persones, sin aquells que ja tenim, com la geografia, en el cas de
Barcelona amb Montjuc i amb el mar). Tot aix, per aprofitar-ho al mxim, cal visibilitzar-ho,
posar-ho en relleu. En aquest sentit, caldria comunicar i explotar millor aquests recursos, comunicant-los per exemple mitjanant les clssiques tcniques marquetinianes, per sobretot perqu
551
la gent els conegui millor en tota la seva dimensi i oferta de possibilitats. Els pblics tant interns
com externs. Per sobretot els de fora, en aquest punt.
La comunicaci secundria posaria en relleu el valor publicoprivat dels missatges que controlem. s a dir, si tenim un circuit com el de Barcelona-Catalunya de Montmel, aqu hi ha uns
esforos tant del sector pblic com del privat per tirar aix endavant i per mirar de situar el nom
del pas i de la seva capital al mn. Aquests espais, amb una Barcelona capital destat, ja no a
lombra de la capital de lEstat espanyol, han de ser convertits en primera marca i no en segona,
com passa ara. Ara tenim Madrid per davant, perqu t un estat al darrere que aposta per la seva
capitalitat, en fronts com els de les infraestructures, amb aeroports o connexions. Per, en un
nou context, caldria aconseguir, des del mrqueting de ciutat, donar valor, amb una Barcelona
capital destat, al fet que aquesta sigui la primera ciutat. Hem de creure-ho i comunicar que s
aix en clau de procs de connexi amb una ciutadania que es pot animar a viure-ho daquesta
manera, amb totes les seves conseqncies, la major part daquestes positives. Hem de treballar
a part del ser, un cop sesdevingui en el posicionament daquesta nova realitat per fer possible que aix ens posicioni i que repercuteixi en un servei i un retorn millors als pblics interns i
als externs, com a la gent que ve a fer negocis i en general a tots els pblics. Aqu, en aquest sentit,
es tractar de pensar i aconseguir controlar des de la comunicaci els missatges que la instituci
emet sobre la ciutat en la lnia de ser coherents amb la idea de Barcelona capital destat.
I la comunicaci terciria. Ja no s all que els altres diuen de tu com a ciutat, que s all que
compta i condiciona especialment pel que fa als freds rnquings de valoraci. Perqu existeix,
i preocupa i ocupa molt el que diuen els turistes, la gent de negocis. Per sobretot en lmbit
institucional, molt vinculat a all que toca de ple el mn de la comunicaci de les institucions
pbliques, ens interessa el que diuen de nosaltres (de la nostra ciutat) aquells que hi viuen, els
seus habitants. I pot quallar, en una poca generalment de desconnexi o de malfiana en molts
casos per part de la ciutadania respecte de les seves institucions de referncia en general, que un
gran ajuntament projecti la idea de labandonament dels qui hi viuen i dunes institucions municipals molt centrades en el turisme. Si identifiquem els ciutadans, en clau comunicativa, com a
pblic intern, cal tenir present que un pblic intern ben tractat s sempre qui millor parla de tu.
Tamb passa aix a linrevs, en negatiu.
Amb la comunicaci institucional, i aprofitant una nova conjuntura per a Barcelona, caldria
potenciar el treball de la comunicaci per si sola juntament amb ms esforos (com els que calen
a les capitals de tots els estats) per fer que la instituci es cregui que Barcelona s una marca que
es treballa des del mrqueting, des de la comunicaci i des de tots els recursos que calguin localment. Hauria de ser, en aquest sentit, una dinmica en la lnia dun equip multidisciplinar que
treballa una marca. Aix no es generaria el prejudici negatiu que pertot diu que una marca o la
reivindicaci duna ciutat com a tal exclou latenci en el dia a dia de les persones que hi viuen.
Perqu una marca ben treballada sn moltes coses, i pot repercutir en positiu en el conjunt de la
ciutadania, no noms en aquells que shi han de veure atrets a lhora de visitar-lo o dapostar-hi
per fer negocis. Simaginen la potncia de les conseqncies (primer per als ciutadans) del treball
daquesta marca amb una Barcelona capital destat?
Hi haur gent que dir que Barcelona no s una marca sin simplement una ciutat on viuen
persones. Molt b, doncs precisament a aquest pblic intern li haurem de transmetre la importncia del factor marca potent (i com a capital destat hi ha ms opcions desdevenir-ne). Com
552
LLIBRE BLANC
ms sentengui i es gestioni des de les institucions municipals, fent que el pblic intern se senti
satisfet, sidentifiqui i se senti part del projecte, millor retorn per a tots.
El mn privat ens dna un punt de referncia en aquest cas vlid. I s que les empreses que
ms rutllen sn en els casos ms significatius aquelles que tenen un nombre important de treballadors molt motivats, i ells construeixen la marca. Amb una ciutat passa igual amb els seus ciutadans. I la instituci ha de comenar a construir la marca, sigui una ciutat o no, des de dins. I a
partir daqu, cal projectar-se cap enfora. Evidentment, Barcelona, si esdevingus capital destat,
no comenaria de zero, comptaria amb un recorregut important, per el canvi seria una oportunitat interessant i que caldria no desaprofitar per reformular tamb el que est passant a dins.
Fronts per cobrir

s per aix que en aquest front, en el comunicatiu, latenci ciutadana s bsica. En aquest sentit,
la Barcelona capital destat podria ser una excusa perfecta per replantejar-la i millorar-la, i facilitar als ciutadans laccs i el retorn a aquesta via. Actualment hi ha molts canals, per el retorn
dels ciutadans sovint, com a mnim, ens generen el dubte de saber si funcionen o no del tot.
A Barcelona i arreu, per amb loportunitat de recomenar que oferiria una Barcelona capital
destat, una aposta per la professionalitzaci dels rols implicats en aquesta gesti (ms enll dels
tpics crrecs de confiana) seria una gran suma en la direcci de combatre lantipoltica que
sestn arreu i que debilita el vincle de confiana entre ciutadans i institucions de tots els colors i
dimensions. Barcelona, capital destat i punta de llana contra la desconnexi ciutadana respecte
de la poltica. Seria una gran fita. Aprofitar la redimensi estructural de les institucions i la seva
distncia (escurada) amb els ciutadans. Els canvis de status quo, en aquest sentit, acostumen a
ser conjuntures perfectes per recomenar en molts fronts. Aquest podria ser-ne un.
Plans de comunicaci reals i accessibles

Un poltic dun partit que ha accedit al poder t tot el dret de formar part de lequip que piloti la
instituci, per des dun punt de vista comunicatiu, de la comunicaci de la instituci pblica, s
evident que actualment (arreu) aix no sempre va de la m de professionals del ram o dels millors
professionals daquest mbit. Si sinicia una nova etapa com a ciutat, seria ptim, en aquest sentit, aprofitar-ho per intentar millorar en tots els fronts, tamb en aquest. Caldria apostar, doncs,
per professionalitzar aquests espais, i per elaborar des de la instituci de la nova capital destat
plans de comunicaci que puguin ser accessibles per a tothom. Que ens diguin cap a on anem i
que els gestors de la cosa pblica els tenen al cap i els mostrin amb claredat. Important, perqu
en aquests plans es marquen unes pautes per seguir, per anar-se produint, que en cas de no assolir-se poden aconsellar una correcci del rumb. El pla de comunicaci, en aquest sentit, tamb
ens marca petites fites que cal anar-se replantejant o no en funci de resultats. Cal, per tant, un
pla de comunicaci global, que tingui en compte tots els pblics, i amb fites que es refereixin a
cada rea o departament, en lmbit de la cultura, de la neteja, de la seguretat... Amb un paraigua global per amb els objectius pertot ben fixats. Aix ajuda a tenir una mirada comunicativa
estratgica, de construcci duna imatge i duna identitat com a ciutat, a anys vista, treballant
aix ms estratgicament.
553
A partir daqu, el pla de la comunicaci haur de ser executat per professionals amb un
comandament centralitzat que a la vegada spiga delegar, i que sempre estigui molt vinculat amb
qui governa al mxim nivell la ciutat. Ha de ser bo en relacions pbliques i a la vegada mantenir
molt bones relacions amb el sector privat, que ha danar de la m de la instituci per treballar
plegats per la ciutat sempre que calgui, fet que aporta un valor ms gran que si anessin per separat. Junts, pblic i privat, poden aportar molt ms, i en lmbit de la comunicaci institucional,
per exemple pel que fa a la cultura, es poden impulsar projectes dxit com ho ha estat el Snar,
iniciativa privada amb suport pblic. Aix ha internacionalitzat el nom de la ciutat. I els vincles
publicoprivats hi han ajudat, i amb una mirada estratgica i amb una Barcelona capital destat
tindrien moltes ms opcions obertes.
I si es vol impulsar la comunicaci duna instituci potent en conjunt, ms amb la condici
de capital destat, cal treballar-la amb equips experts en el ram i que al mxim nivell estiguin
en contacte directe amb el lder institucional, per aix fer possible una acci ms decidida, a
la una, de la cpula a una base diversa. Cal una aposta per fixar esquemes de treball i equips
que superin les tpiques afinitats personals o contingncies lligades als responsables de torn per
dibuixar equips ms eficients, als districtes i a la direcci de comunicaci. Caldrien responsables
de comunicaci al capdavant de lrea de cada districte, fet que no nexclouria la carrera pblica
necessriament, ja que es podrien convocar places de funcionaris que requereixin estudis en
comunicaci. I igual amb els tcnics que treballen en aquesta rea sobre el terreny. La formaci
en comunicaci (i ms especficament en comunicaci institucional) no hauria de ser concebuda
com un plus, sin com una base necessria.
El gran objectiu s que tothom vagi a la una a lhora de comunicar la ciutat des de la instituci. Combatre la dispersi. Amb lobjectiu de la coherncia, sempre al servei del ciutad, mirant
de transcendir la poltica de comunicaci tctica, efectista, de la foto, per sense aportar un
servei real al ciutad, un mal molt dels nostres dies (de fa llargues dcades). Perqu el que dna
sentit a la instituci s el ciutad. Per tant, cal servei al ciutad, i comunicar-lo, per no noms
en clau de valorar-ho amb la voluntat de rebren rdit electoral, sin per apropar la instituci i la
seva capacitat de suma al ciutad. La idea s comunicar coses que funcionin, tenir una instituci
sinnim de solucions. En la lnia del tan esmentat concepte del Govern obert (que sovint es
queda en mer eslgan buit de contingut), cal apostar per la transparncia, la participaci i lescolta activa des de la instituci. Fins ara, el que passava dins una instituci com lAjuntament de
Barcelona era molt fosc per a la majoria de la ciutadania. No sabem qu hi passava. I, certament,
no es pot explicar sempre tot, per shi ha fet ms. Prou? Sempre es podr millorar, en aquest
terreny. Aix tamb sumaria a la participaci. Al front esttic cal sumar espais per recepcionar
les propostes dels ciutadans, informar per exemple de totes les despeses, i ha de ser un canal real
per escoltar la veu del ciutad. Shi va anant, i el canvi de status quo podria ser determinant per
fer el salt definitiu.
En recomenar com a capital destat, doncs, es tindria una oportunitat ideal al davant per
obrir canals on poder escoltar propostes, generar espais de recollida daquestes propostes, per
no noms a tall de compilaci, sin generant-ne fruits. I s que si promous que la gent parli, digui
la seva, i aix desprs no es tradueix en res, es trenca un vincle de confiana. Aix no s una
qesti que es resolgui noms amb el front dimatge.
Les moltssimes dades que t el Govern, a ms, poden sumar de moltes maneres. Poden ser
una gran suma per a la gent, per a la promoci i la generaci de projectes particulars, per exem554
LLIBRE BLANC
ple al voltant del mn del comer. Per exemple sobre circulaci de vianants en diferents zones
de la ciutat. Aix pot sumar a particulars sobre la viabilitat de projectes oberts al pblic. O,
posats a apuntar exemples concrets a escala micro, es pot situar quantes cafeteries hi ha en una
rea delimitada. Aix sn dades que haurien de poder estar al servei dels ciutadans, obertes.
Per exemple per muntar aplicacions o nous serveis, si lAjuntament t una srie de dades, les pot
cedir per crear nou material i nou valor a la ciutat. Als Estats Units, lany 2009, Barack Obama
va impulsar el projecte Memorndum per a la Transparncia, apostant per ser oberts, transparents i participatius, com a instituci del Govern nord-americ, per a escala global, no noms
comunicativa, per afavorir tothom. Certament, aix busca un impuls comunicatiu, per vessa
sobre tota la resta. La comunicaci com a base dun projecte de ciutat millor, podem extraure
daquell exemple, observant les possibilitats que en aquest sentit sobririen per a una Barcelona
capital destat. Mirar de ser una instituci social, que impliqui els diferents pblics, i als quals
simpliqui per treballar conjuntament.
Estalviar clics
En aquest sentit, ms coses que no sn el tot per s bot de mostra de canvis possibles que poden
sumar, especialment si sn impulsats decididament i en conjunt i en coherncia amb un pla de
comunicaci global: les xarxes socials. Cal estalviar clics al ciutad. Cal posar fcil al ciutad la
interacci. Via aplicacions, via les mateixes xarxes socials o tot all que sescaigui per promoure
lintercanvi i la bona valoraci amb el pblic intern, posant al seu abast vies reals de soluci.
Cada xarxa social s diferent i ofereix els seus reptes i oportunitats. Twitter, per exemple, no
s noms un aparador on mostrar com de bonica s la ciutat. Significatiu, perqu all que passa
a la instituci s important tant per dins com per fora, i ms si la idea s transformar la ciutat en
una capital destat amb projecci internacional, perqu all que hi passa i shi impulsa tamb ha
de ser important al mn i ha de marcar agenda. Centralitzaci o multidispersi? Hi ha diferents
models possibles, per pel que fa a la ciutat fra ptim un nic compte genric que parls de les
bondats de la ciutat, de les activitats que shi fan, per tamb de la seva vessant politicoinstitucional. Aix a banda, sen pot obrir un despecfic sobre Govern obert, sumant-hi dades, per
en essncia la reivindicaci a fer en aquest mbit comunicatiu en lnia s que all que passa a la
ciutat (tamb institucionalment) s important i mereix difusi a mxima escala. I aix exigeix
plataformes digitals ms intutives i funcionals.
Ajuntament Google
Caldria crear, en aquest context, un web estil Google, fet que requereix una gran inversi en
programaci i indexaci de continguts. Aix, el ciutad, en entrar a la web de lAjuntament,
en comptes de topar-se amb una allau dinformaci sovint impracticable (infoxicaci, en diuen
daix els terics), que es trobs amb una pregunta de lestil Qu ests buscant? o Qu vols?.
A partir daqu, via paraules clau com ja fem tots a Google, es podria obtenir accs a continguts
que podrien ser dinters. Al final, tot al servei no de ms sin duna millor informaci i intercanvi. Utilitat. Com quan la instituci vol realar les seves campanyes institucionals via espots
(que sufraguen tots els ciutadans). Per qu no tenir un espai especfic dedicat a la publicitat? No,
555
ara hem destar atents a les banderoles o als anuncis que es passen per la televisi, per buscar i
memoritzar ladrea electrnica, si s que hi tens un inters especial. Per a tot plegat, cal un gran
motor de cerca molt ben posicionat pel que fa al SEO (Search Engine Optimization, optimitzaci
del motor de cerca). Una Barcelona capital destat pot fer un salt en aquesta direcci, ja que t un
web des del 1995 que des de llavors ha anat creixent per que mai no sha replantejat globalment,
creixent a pedaos per sense arreglar-ne els problemes darrel.
En aquest front online, en aquest mn virtual tan real per a tanta i tanta gent, es podria
comenar de zero, per tant, en lmbit web marcant un arbre de continguts amb una pregunta
central i dedicant molt de temps, no perqu es visibilitzi aquesta informaci a travs de la web,
sin perqu aquesta informaci pugui ser realment inters per al ciutad. Per tant, a part de
tenir un arbre, amb quatre continguts bsics, aquesta pregunta seria important tenir-la a partir
dun treball intens del seu contingut, no pujant una nota de premsa al web, sense indexar-la ni
aportar-hi res ms, sin annexant-hi metatags i tags que els incorporin professionals programadors que treballin en equips multidisciplinaris amb els comunicadors de la instituci.
Corporaci de Mitjans de Barcelona

I, en aquesta direcci, bo i sabent que hi ha mitjans online que sota el paraigua de lAjuntament
tamb cobreixen lactualitat de la ciutat, en parallel a com ho fa BTV, pensant la comunicaci de
la instituci en global davant la possibilitat duna Barcelona capital destat, s evident que el grau
dambici i dabast dels mitjans de comunicaci pblics que en depenen (no noms els online)
podrien fer un gran salt quant a audincies i abast. Per qu no plantejar-se la creaci, a lestil de
la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), duns ens que dotessin realment de
coherncia i de potncia uns mitjans actualment poc rellevants i sovint dispersos i desconeguts?
Uns mitjans que per exemple poguessin ser vistos arreu del pas, eixamplant-ne la influncia i
el pes, estereotips tpics a banda dels que pesen sobre la ciutat o els seus barris. Aix ltim, per
cert, podria sumar quant a la valoraci dels ciutadans dels diferents barris a lhora de sentir-sen
part visible, ms enll dels quatre racons ms emblemtics i icnics de la ciutat que sn referncia
al mn per tamb a la resta del pas. Seria una manera destrnyer el vincle entre la capital i la
resta del nou estat.
Conclusions
Una Barcelona capital destat seria una oportunitat per a limpuls de la connexi de la ciutat, no
noms amb la resta del mn, sin tamb amb els seus habitants i amb la resta del pas. En aix
la comunicaci hi hauria de poder tenir un paper clau. I aqu el repte s de la instituci, no del
conjunt de la ciutadania. Perqu aqu parlem de comunicaci institucional. s en aquesta direcci que he volgut apuntar unes senzilles propostes de millora que en lmbit de la comunicaci
dinstitucions pbliques podrien marcar un punt dinflexi, i que si b podrien ser en molts
casos de possible aplicaci ja en lactualitat (aqu i arreu), amb limpuls que la capitalitat dun
estat sumaria a la ciutat cobrarien rang de necessitat per estar als nivells daltres capitals referents
en la connexi i en la bona valoraci per part dels ciutadans. Aix passaria per dotar de ms
556
LLIBRE BLANC
gruix, ambici i visibilitat fronts tan diferents com els equips de professionals implicats en lmbit de comunicaci, la presncia virtual de lAjuntament a la xarxa i lens que dots de coherncia i potncia els mitjans pblics vinculats amb la ciutat. Caldria passar a ser marca primera,
tamb en el front comunicatiu, amb tot all que aix implicaria en el camp de projecci interna i
externa, fet que passaria, primer de tot, per una atenci ciutadana millor, fase primera a resoldre
en el flanc de les relacions de la instituci amb els seus pblics referencials.
bibliografia
Gutirrez Garca, E.; La Porte Fernndez-Alfaro, M. T. (ed.). Tendencias emergentes en la comunicacin de instituciones. UOC: Press Comunicacin, 2013.
Kavaratzis, M.; Warnaby, G.; Ashworth, G.J. (ed.). Rethinking Place Branding: Comprehensive Brand
Development for Cities and Regions. Springer, 2014.
Xifra, J. Manual de relaciones pblicas e institucionales. Tecnos, 2011.
557
Barcelona:
els dos reptes
de la capitalitat
cultural
Xavier Antich
Doctor en Filosofia i professor de Teoria de lart de la Universitat de Girona
558
LLIBRE BLANC
lguns dels grans reptes culturals que, al meu entendre, sobren a la ciutat de Barcelona
davant la possibilitat desdevenir capital destat poden concentrar-se en dos: lun cap a
lexterior, dirigit al nou sentit que hauria de tenir la seva dimensi internacional, i laltre, orientat
cap a linterior del pas i la totalitat del territori de Catalunya, concentrat en una nova funci de
lideratge i representaci, aix com de la seva nova responsabilitat.
Pel que fa a la dimensi internacional, la Barcelona del futur immediat compta amb els seus
actius indiscutibles de ciutat cultural de referncia global, consolidada, de manera molt especial,
en les dues darreres dcades, tot i que des de finals de segle xix la ciutat ja apareix com un pol
europeu i mediterrani de cosmopolitisme, creativitat i cultura innovadora i davantguarda en
tots els mbits de la cultura, entesa en un sentit molt ampli. Barcelona va participar del corrent
de renovaci pedaggica internacional amb una posici destacada, va ser una de les capitals de
lart modern a finals de segle xix i principis de segle xx, ha desplegat un sistema cultural molt
equilibrat en la tensi entre potencial patrimonial i noves formes de creaci (del modernisme
i el noucentisme al Snar, per entendrens), i ha esdevingut un espai dexportaci i importaci
contnues de talent. La seva capitalitat cultural en el mn global ha assolit nivells dexcellncia
i referncia indiscutibles en larquitectura i el teatre, la msica i el cinema, lart i els museus, la
dansa, el teatre i el cmic, les universitats i la recerca cientfica, entre molts altres. Una Barcelona
capital destat hauria de mantenir i incrementar la seva projecci internacional no noms com
una via de difusi a lexterior de la molt rica vida cultural de la ciutat, sin tamb com a espai
dintercanvi amb els fluxos culturals internacionals. Per sobretot hauria de convertir-se en el
far de projecci, no ja noms de la vida i la producci cultural de la ciutat, sin de la riquesa cultural, patrimonial i creativa, del pas: aquesta, al meu entendre, s la correcci fonamental que,
en la dimensi internacional de Barcelona, hauria de produir-se, de manera molt generosa, amb
una Barcelona que, com a capital destat, assums la representaci de la totalitat del pas.
Pel que fa a la dimensi interior, tamb una Barcelona capital destat tindria la nova responsabilitat, mai no assumida fins ara, desdevenir lder i portaveu de la riquesa cultural de la
totalitat del territori de Catalunya. Les relacions entre la ciutat i el territori no han estat mai normalitzades del tot, ja que Barcelona, tot i exercir la capitalitat nominal del pas, mai no ha estat
una capital real, a causa de labsncia de normalitzaci institucional de Catalunya per la seva
consideraci com una regi o autonomia de lEstat espanyol, situaci que ha impedit que pogus
exercir un lideratge explcit i que pogus acomplir amb la responsabilitat que lestatus de capitalitat, per fora, exigiria. Una Barcelona capital destat tindria una responsabilitat respecte del
territori catal que ara no se li reclama. Ara per ara, en la situaci de subalternana institucional
del pas, s una capitalitat podria dir-se que representativa, simblica o honorfica. En un futur
de capitalitat institucional, la responsabilitat seria explcita i hauria de ser real. Les institucions
culturals en tots els seus mbits ja no podrien ser pensades en termes de ciutat, sin en termes de
pas, cosa que obligaria a replantejar els seus objectius, la seva dimensi, la seva escala i la seva
responsabilitat social respecte a tot el pas, que hauria de sentir-se la ciutat de Barcelona, tamb
en aix, com a prpia i, en els pobles i ciutats de Catalunya, com a present en la seva realitat
quotidiana.
559
Pensar
i explicar
Europa i el mn
des de
Barcelona
Ignasi Aragay
Periodista
na capital de la comunicaci? Del periodisme del segle xxi? s pensable? s possible?

Barcelona ha daspirar a representar i explicar Catalunya, per a ms, si vol fer un servei
extra al pas i a la seva cultura, per enfortir-la ha daspirar a anar ms enll: ha de treballar per
convertir-se en un pol mundial de continguts comunicatius i culturals. Ha dirradiar discurs.
Una capital del futur noms ho ser si s viva a la xarxa, si produeix imatge i lletra per a un pblic
universal. Barcelona ja s una icona de referncia, ja estem situats al mn, ja tenim una imatge:
ara nhem de tenir cura i lhem de renovar constantment. Per no ens podem quedar quiets i
cofois, ni amb el que som ni amb la possibilitat de ser capital destat. No nhi ha prou.
560
LLIBRE BLANC
Ara que ens reinventem com a pas, tenim una oportunitat immensa. Per comenar, estem
habituats al multilingisme. Som bilinges i fa dcades, per no dir segles, que acollim poblacions amb idiomes molt diversos. El tpic de terra dacollida s veritat, i el tpic de terra de pas
encara ms, sobretot des que hem esdevingut un dest turstic que compta els visitants per milions. Aqu es parlen molts idiomes amb naturalitat, en convivncia. Aprofitem aquesta condici
de ciutat bablica i cosmopolita per fer-nos sentir al mn. No des de lutilitarisme, sin des de la
convicci. No perqu s, sin per dir coses. De Catalunya al mn. De Barcelona al mn.
Alg hauria de comenar a pensar seriosament a crear un mitj de comunicaci multilinge amb mirada europea i vocaci global, fet i pensat des de Barcelona. Som la ciutat ideal per
fer-ho. Som una ciutat amable, europeista, oberta, creativa. Una ciutat que mira al nord per
que s mediterrnia, que s porta dentrada del sud. Una crulla. Si esdevenim capital dun petit
estat, tindrem les eines i la posici institucional per provar-ho, i tanmateix Barcelona no entrar
en competncia amb cap de les grans capitals destat occidentals. Berln, Londres o Pars no la
veuen, ni la veuran, com una competidora poltica. El rol de Barcelona ha de ser el de ciutat de
continguts, didees, dart, de pensament, dexperimentaci. Un lloc prou central per alhora
prou lluny dels grans poders on es pugui repensar amb llibertat Europa, la democrcia i el mn.
Hem de tenir vocaci de petita gran capital europea. No ens podem conformar amb rebre
molts turistes i amb ser vistos amb simpatia, hem daportar matria grisa, relat, projectes de
futur. I per fer tot aix ens cal invertir en ensenyament en tots els nivells, en cultura... i en comunicaci. En aquest darrer terreny, seria estratgic crear un mitj multiplataforma (paper, web,
xarxes, TV...), petit per influent, de molta qualitat, que marqui la pauta en les grans qestions:
economia, poltica i cultura. Amb opinadors de primerssim nivell. Lidioma original hauria de
ser langls, amb la possibilitat de tenir versions (abstracts) en les diverses llenges europees. No
imagino un mitj pagat per la UE, sin un mitj independent, gens oficialista, de fons, i amb capital transnacional. Amb una plantilla jove, molt formada i viatjada, catalans i de fora: lageneraci
de periodistes Erasmus. Per qu ens hem de conformar amb el periodisme global de la BBC, la
CNN o Al-Jazeera? Per qu no podem crear un mitj que es digui, per exemple, Erasmus?
Des de Barcelona ja shan fet experincies molt diverses en la producci de continguts editorials en angls des del mn privat. Per dir-ne dues dextiques, tenim des del Handbook of the
Birds of the World una feina de trenta anys dxit internacional (19.000 subscriptors de 160
pasos), publicat i realitzat des daqu per Lynx Edicions sota la direcci de Josep del Hoyo
Calduch, fins als productes didctics en angls al voltant de la Bblia que realitza i distribueix el
segell Barcelona Multimdia, que tamb produeix els seus continguts en formats audiovisuals i
que t com a dibuixant de referncia Picanyol; s, el dOt el Bruixot. En sn noms dues petites
mostres.
El nostre mn s el mn. La comunicaci no t fronteres. El futur nou Estat catal i la seva
capital no sn per posar barreres, sin per alliberar-nos de lmits mentals, per obrir-nos ms
portes. Sovint sha dit que ledici en castell ha estat i s imprescindible per fer possible ledici
en catal. Doncs b, per enfortir el nostre periodisme, per fer que millori la seva qualitat i viabilitat, tamb hem de mirar enfora, tamb hem de pensar en un pblic ms ampli. s possible i
necessari imaginar on sn les necessitats comunicatives duna Europa que, al marge dels estirai-arronses de la seva construcci poltica, cada dia s una realitat ciutadana ms forta. Si no ho
fem des daqu, alg ho far des dun altre lloc. Qu, ens hi posem?
561
Barcelona,
els reptes
duna capital
de la msica
Jaume Ayats
Joaquim Garrigosa
Joan Oller
a vida musical dun pas contribueix de manera importanta articular la vida social. Per
assolir una capitalitat plena dins dun ideal de pas europeu, la ciutat de Barcelona ha de
disposar de diversos elements consolidats pel que fa a les activitats musicals dels ciutadans. El
text que segueix analitza tres aspectes que, al nostre entendre, cal millorar per tal dassolir uns
nivells ms ptims i adequats: el desplegament o la consolidaci despais socials de participaci
musical activa, la dotaci i consolidaci de les estructures de producci musical, i lorientaci
adequada de leducaci musical, tant per al conjunt de la poblaci com per alsque nhan desdevenir professionals.
La msica, espai de participaci i de construcci social

Fer msica s, abans que res, participar en una activitat social dalt valor en la construcci de
les interaccions socials i, tamb, en lexpressi i el desplegament de la vida personal dels ciutadans que hi participen. Les activitats musicals sn, doncs, un espai important en la construcci
dels valors personals a partir del dileg que es produeix entre persones. Ara b, aix es realitza
562
LLIBRE BLANC
fora de les argumentacions verbalitzades o abstractes, i, en canvi, amb un grau alt defecte en la
vida personal dels individus que hi intervenen. Podrem arribar a dir que les activitats musicals
construeixen i articulen molts elements de la vida social sense que es noti de manera evident o
pblica (i molt sovint dins de la creena que noms es tracta de gustos personals).
Si ens entretenim a explicitar aquesta realitat, prou estudiada pels investigadors, s perqu en
les poltiques pbliques referents a la msica sovint queda esvada o oblidada, com quan oblidem
que ens movem dins de laire que ens cal respirar perqu no el tenim davant de la vista. Aix ha
condut a anlisis i orientacions errnies o a desencontres dolorosos, com ara el fet de considerar
que lactivitat musical s una simple indstria de producci dun b superflu, que actuaria al
marge de les qestions ms importants de la vida duna societat. Dins de les activitats denominades artstiques, cal precisar que la msica (com tamb passa amb el mn escnic i audiovisual,
en el qual participa) s decisiva tant en intensitat com en resultats a lhora darticular les interaccions i els valors dels individus.
En la perspectiva duna ciutat de Barcelona capital de Catalunya, cal que els agents socials
(pblics i privats) reflexionin i contribueixin a desplegar i assegurar els marcs de participaci
dels ciutadans pel que fa a activitat musical. A lhora de planificar una poltica envers la msica,
creiem que sha de partir daquesta fora darticulaci social i de creaci de valors per tal que
la capitalitat musical es fonamenti en un veritable desplegament dacci musical dels ciutadans
que ho trin. Les estructures musicals, leducaci musical i les indstries musicals, s a dir, tota
la producci sha de pensar dins daquests principis ms generals i tils a la vida social dels
ciutadans (i mai a linversa), i encara ms atenent a la consolidada vida associativa musical que
des de segles enrere ha participat decisivament a bastir i desplegar la vida pblica i cvica del
nostre pas.
Les activitats musicals proposen espais on es despleguen valors altament preuats en el mn
actual, com sn lassociacionisme i el voluntariat, lespai dacci compartida entre persones amb
diversitat dorgens, de gnere, de nivell econmic o professional, dedat, de capacitats fsiques i
psicolgiques, de creences poltiques i religioses. Lenergia construda conjuntament que fa possible un grup de rock, les veus unides dun cor, lespai dintercanvi que crea un cantant o lespai
dacci dels grallers dun grup casteller, o encara la capacitat de compartir i fins i tot de millorar
la vida personal a travs de la msica poden ser exemples daquests espais de dileg i democi
que participen en el nucli dall que considerem qualitat de vida i estat del benestar.
Quan es parla de msica, sovint es pensa en els creadors i en les productores amb vocaci industrial imaginant-los deslligats daquesta realitat ms social i compartida. Lexperincia
danys i de geografies molt variades del mn occidental fa veure clarament que lacci musical s
ms el fruit de la voluntat dindividus apassionats que no dun simple afer comercial. La indstria i la creativitat sn possibles quan el conjunt de la societat t consolidats els espais musicals
i creatius amb participacions escampades per tot el cos social i lmbit territorial. Altrament,
tenen poca consistncia en la vida collectiva i un retorn de menys qualitat.
Per tot aix, volem posar en primer pla la necessitat de pensar la capitalitat musical de Barcelona des daquest fonament, que ha estat el fonament musical daltres capitals musicalment
envejades. Lassistncia tan desitjada dels pblics a les programacions musicals, la innovaci
creativa i latorgament de valor i inters social a la msica i als professionals daquest ram tenen
molt a veure amb la consolidaci i lampliaci daquests espais participatius.
563
En comparaci amb altres poques histriques de la nostra ciutat (amb centenars de cors un
segle enrere, per exemple) i en comparaci amb altres ciutats equivalents, el panorama actual
permet millorar molt en aquest aspecte. Circumstncies socials i tamb legislacions no adequades han afeblit, probablement, els espais dactivitat musical i el nombre de ciutadans que hi
assisteixen. Loportunitat que sens obre de crear i de rearticular els aspectes legislatius i, tamb,
els mecanismes de reestructuraci de la participaci, cal aprofitar-la de manera decidida i cal
coordinar-la de manera cmplice amb els aspectes dinfrastructures i de propostes musicals tant
pbliques com privades.
Estructures musicals i programaci

Barcelona s una ciutat que ha demostrat reiteradament la capacitat creativa, innovadora i productiva dels msics i de les institucions i empreses productores dactivitats musicals. Pel que fa a
all que genricament denominem talent, la fora de la ciutat sembla assegurada i en els darrers anys es fa evident una capacitat dun nivell ms que notable. Institucions relativament noves,
com lEscola Superior de Msica de Catalunya, han impulsat en els darrers anys encara ms el
nivell interpretatiu i creatiu dels nous professionals. Aix doncs, per aquesta banda, creiem que
sest en una bona etapa i res fa pensar que aix hagi de canviar, malgrat que hi ha alguns msics
que es desplacen a treballar a altres ciutats empesos, en part, per les limitacions pressupostries
daquests anys de crisi.
Barcelona tamb disposa, actualment, de la majoria de les institucions i dels esdeveniments
musicals (programacions, producci, imatge internacional, etc.) que li correspondrien com a
capital destat. Per cal explicitar que els t tots greument infradotats econmicament. En lmbit de la msica clssica, per partir dun sector, hi ha un important teatre dpera, una destacada
orquestra simfnica que representa tant la ciutat com el pas, dos auditoris de notable nivell i
diverses agrupacions professionals dedicades a les especialitats de msica antiga, msica contempornia i coral, a ms de les prou destacades programacions i festivals arreu del territori.
Ara b, cadascuna daquestes institucions i cadascuna daquestes programacions han dactuar
amb un finanament que est clarament situat per sota dels finanaments de qu disposen les
institucions equivalents en les altres capitals europees (un cop equilibrades les diferncies de
nivell de renda per pasos). El resultat de les especials circumstncies histriques, institucionals,
legislatives i pressupostries ha provocat que, de manera crnica, shagi establert aquesta infradotaci evident. Es pot fer la mateixa anlisi, amb lleugeres variacions o matisos, del conjunt de
sectors de producci i programaci musical des de les ms comercials fins al jazz, les msiques
tradicionals, la msica electrnica, la can dautor i de les produccions discogrfiques, lacci
dels quals es veu llastada, fet que provoca a la llarga una notable disminuci de la presncia de la
creativitat catalana (i tamb de la llengua catalana) dins del panorama europeu.
El resultat, ben poc discutible al nostre entendre, s que no disposen, cap delles, dels recursos
econmics suficients per tal de desenvolupar les missions que tenen encomanades amb la normalitat i el rigor desitjables.
Loportunitat de reformular la capitalitat musical de Barcelona ha de permetre revisar els
models de funcionament no noms la infradotaci del finanament de totes aquestes institucions pbliques i, incidint-hi en el grau desitjable, privades, per tal daconseguir ms eficincia
i ms excellncia en els resultats, dacord amb lexigncia dels temps contemporanis i dun nou
564
LLIBRE BLANC
pas que sha de projectar culturalment al mn. En definitiva, la fossilitzaci en una infradotaci
crnica ha alentit de manera evident els imprescindibles processos de renovaci en leficincia
i en lexcellncia, i el disseny de noves propostes de pas i de ciutat ha dafectar de manera conjunta i coordinada els dos aspectes.
Pel que fa a programacions estables, molt probablement s que en manca una per identificar
de manera evident la capitalitat musical de Barcelona com a capital destat: dins de lmbit de la
msica clssica conv organitzar un festival internacional de ciutat, potent i amb prestigi. Sens
dubte, aix contribuir a una bona imatge del nou estat i a atraure el turisme de qualitat.
Daltra banda, les programacions de la ciutat de Barcelona pateixen duna certa manca de
quantitat de pblic (aplicant una comparativa amb altres ciutats europees) per a les propostes
culturals en general i per a la msica en particular. Aquesta mancana es cobreix, en part, amb
pblic de fora. Est b que els visitants facin activitats culturals en la seva estada a la ciutat,
per, alhora, shan de generar dinmiques per tal de prestigiar i de posar en valor les diverses
propostes musicals: el desplegament de lapartat precedent (amb ms espais i ms expansi de
les accions envers una participaci continuada de la ciutadania en la vida musical) ser decisiu
a lhora de consolidar i ampliar la complicitat de ms sectors socials amb la programaci i lassistncia a espectacles. Cal disposar dun teixit slid i creatiu dactivitat musical associativa i de
voluntarisme participatiu que, degudament coordinat i cmplice de les programacions de la ciutat, augmentaria sens dubte el denominat consum cultural en els diversos mbits musicals. Cal
preveure, doncs, larticulaci i la mediaci entre aquestes dues realitats musicals, com ja sest
desenvolupant des de diverses institucions pbliques: el camp per crrer s molt gran. Tot aix,
s clar, sense oblidar lefecte negatiu que la crisi econmica ha tingut i est tenint en lassistncia
als espectacles musicals.
Leducaci en la msica
Estem convenuts que leducaci artstica i dins daquesta lensenyament de la msica constitueix un dels mbits de formaci essencials per a leducaci integral de la persona. Des dels inicis del segle xx malgrat algunes interrupcions que han intentat trencar aquestes propostes,
laposta del sistema educatiu a Catalunya ha estat la dun ensenyament global que pretn donar
eines per tal de fer possible el creixement personal. Pensem que, en realitat, leducaci ha de ser
una plataforma per educar la sensibilitat, la intelligncia, lafectivitat, la relaci amb els altres i
determinades destreses que ens han de permetre afrontar laprenentatge amb majscules al llarg
de la vida.
Els mbits educatius relacionats amb la creativitat i lexpressivitat aporten la possibilitat de
realitzar activitats de grup i dexperimentar individualment la participaci i la interacci social
que hem proposat en la part inicial daquest text. En lmbit musical basem gran part de lactivitat educativa en el cant i en la interpretaci de conjunt, la realitzaci duna obra dart col
lectiva. s una de les possibilitats que sofereixen als infants i adolescents quan afronten lactivitat musical, tant si estudien msica en lmbit de leducaci general com en estudis especfics de
msica. Els nens i les nenes prenen conscincia de la necessria implicaci en el grup per aconseguir crear collectivament i transmetre en collectivitat la seva expressi, ja sigui una transmissi
dins del propi grup o destinada a uns espectadors externs o al pblic. Aix facilitar lexclusi
565
dactituds individualistes davant del treball i en millorar el rendiment, alhora que educar una
millor actitud davant de lacci en societat.
Leducaci musical, per la seva mateixa naturalesa, proporciona aspectes molt beneficiosos
als infants. Leducaci de la sensibilitat a travs de la msica ajudar els nens i les nenes a percebre les emocions, a poder-les exterioritzar i canalitzar adequadament i de manera controlada, a
construir-les i reflexionar-les dins de lexperimentaci en marcs socials adequats. El desenvolupament duna expressi social que desplega un codi diferent i molt complementari del llenguatge
oral, i que permet una millor integraci de les diversitats socials, tant les de cultura o origen, com
les de gnere, de capacitats individuals, o de nivell econmic. Ladquisici dunes destreses i disposicions motrius quan relacionem lescolta musical o la interpretaci musical amb el moviment
corporal. La millora de les capacitats intellectives a partir de lexperincia, que afecten habilitats
i coneixements que van des de les capacitats de representaci matemtica fins a les habilitats
lingstiques, des del domini del control corporal dins de lespai social (gimnstica i ball) fins a
lexperimentaci i la reflexi dels processos socials i histrics. A ms dels aspectes ms precisament relacionats amb lobservaci i lescolta atenta dels sons humanament organitzats, s a dir,
el fonament dall que permet la vida social.
Si tot aix s cert per a leducaci general de tots els ciutadans, tamb ho s per a aquells que,
dacord amb les prpies habilitats personals, podran triar de desenvolupar un talent especfic en
la interpretaci de la msica com a afeccionats i, potser, com a professionals en lmbit instrumental i vocal, sigui quin sigui lestil musical que practiquin. Lmbit especfic densenyament
musical, a travs de centres especialitzats escoles que integren de manera destacada la msica
al currculum dels nois i noies, escoles de msica, conservatoris i centres superiors universitaris ha de tenir lexcellncia corresponent al nivell creatiu del pas. Han de ser uns centres que,
en clara analogia amb els pasos ms desenvolupats darreu del mn, permetin una formaci
tcnica, artstica i intellectual de primer ordre.
En la realitat actual de leducaci musical a Catalunya encara no sha assolit prou el pas duna
concepci de producte (o de productivitat en els resultats, hereva de les pedagogies dels conservatoris romntics) en el desplegament nuclear del desenvolupament creatiu, dintelligncia i
emocional a travs de lexploraci de lactivitat musical. La ciutat de Barcelona, pionera en tants
camps de la pedagogia, pot potenciar en les seves escoles deducaci general aquesta orientaci
de laprenentatge de la msica (tal i com ja ho t en procs en els centres especialitzats, on caldr
aprofundir-hi). En el sistema educatiu sha dintegrar sense discontinutat el mn intellectual i
especulatiu (que sovint imaginem en relaci amb la formaci universitria) amb lmbit dacci
experimental, s a dir, lmbit interpretatiu i creador. Els alumnes hi han de trobar els professors
de referncia que els permetin crixer i evolucionar cap a la interpretaci, la creaci o la recerca
amb totes les eines que necessitaran en el futur. Amb una visi que permeti el seu desenvolupament en lmbit de la interpretaci collectiva (cor, orquestra, cambra, combo, conjunt, banda,
etc.) sense concessions a lexigncia dun mn cada vegada ms competitiu. I amb la idea clara
que els talents poden sorgir quan el terreny est ben abonat. En aquest cas, la mirada a lmbit
internacional ms exigent s molt necessria per poder proporcionar, a aquells pocs que mostrin
les aptituds adequades el cam cap a lmbit de la recerca o la interpretaci com a solistes, directors o creadors musicals de tota mena de msica. Per tot aix, tamb considerem imprescindible
la figura del mestre especialista en msica a totes les escoles.
566
LLIBRE BLANC
Sntesi
Per assolir una capitalitat plena dins dun ideal de pas europeu, la ciutat de Barcelona ha de disposar de diversos elements consolidats dins de lmbit de les activitats musicals dels ciutadans,
els quals resumim en tres punts:
1. El desplegament i la consolidaci despais socials de participaci musical:
Els agents socials (pblics i privats) han de desplegar i garantir marcs ms amplis de participaci dels ciutadans pel que fa a lactivitat musical. La capitalitat musical es fonamentar en
lacci dels ciutadans que trin aquesta via dexpressi.
Les estructures musicals, leducaci musical i les indstries musicals, s a dir, tota la producci sha de pensar des dels principis i valors generals i tils a la vida social dels ciutadans
(i mai a linversa). La indstria i la creativitat sn possibles quan el conjunt de la societat t
consolidats els espais musicals i creatius amb participaci de sectors socials amplis.
Cal crear i rearticular els aspectes legislatius i els mecanismes de reestructuraci de la participaci, alhora que cal coordinar la participaci de manera cmplice amb la gesti dinfrastructures i de propostes musicals tant pbliques com privades.
2. La dotaci i consolidaci de les estructures de producci musical:
Barcelona disposa de la majoria de les institucions i dels esdeveniments musicals que li correspondrien com a capital destat, per tots greument infradotats econmicament. Loportunitat de reformular la capitalitat permet revisar els models de funcionament de totes les
institucions pbliques i privades: la infradotaci del finanament al mateix temps que leficincia i lexcellncia en els resultats, dacord amb les exigncies dels temps contemporanis.
Cal disposar dun teixit slid i creatiu dactivitat musical associativa i participativa que,
degudament coordinat i cmplice de les programacions, augmenti el consum cultural.
Cal preveure, per tant, larticulaci i la mediaci entre aquestes dues realitats, com ja sest
comenant a desenvolupar en diverses institucions.
Dins de lmbit de la msica clssica, conv organitzar un festival internacional de ciutat,
potent i amb prestigi.
3. Lorientaci adequada de leducaci musical:
Cal potenciar en les escoles deducaci general de la ciutat lorientaci de laprenentatge de la
msica que es fonamenti en el desenvolupament creatiu, dintelligncia i emocional a travs
de la integraci sense discontinutat del mn intellectual i especulatiu en lmbit de lacci
experimental.
Cal assegurar que els alumnes trobin en els centres especialitzats en laprenentatge musical
els professors de referncia que els permetin crixer i evolucionar cap a la interpretaci, la
creaci o la recerca.
Considerem imprescindible que a totes les escoles hi hagi la figura del mestre especialista en
msica.
567
Una capital
per a la prxima
mutaci
del hipster
Antoni Bassas Onieva
Periodista.
Quaranta-nou anys vivint a Barcelona i quatre a Washington
ot saber-se si una ciutat s la capital poltica dun estat noms trepitjant el seu centre i els
seus barris?
La monumentalitat s la pista ms clara, i la de Barcelona no enganya. No est dotada dels
altars de la ptria, de les tombes als soldats desconeguts i dels ministeris usuals, almenys en
lescala que sacostuma a tenir a Europa. Els palaus des don es va administrar el mxim poder
poltic parlen en gtic i estaven protegits per una muralla. LArc de Triomf de la ciutat va ser
aixecat amb motiu duna Exposici, igual que les fonts de Bohigas a Montjuc, situades a mig
aire duna de les escasses perspectives pensades expressament per pater el visitant dins la ciutat
densa. La memorabilia contempornia de Barcelona no sha fet a cpia de batalles sin a cop
desdeveniments civils. Fires i congressos. I modernitat: el primer diari del continent europeu s
de Barcelona, i tamb daqu sn la primera rdio i les primeres proves de televisi dEspanya.
Tres estrelles olmpiques brillen al sud dEuropa: Atenes, Roma i Barcelona.
568
LLIBRE BLANC
Lurbanisme sempre parla clar: la trama de lEixample amb els xamfrans ha perms que la
ciutat vagi per feina. La Diagonal no s ms que la lnia ms llarga dins un rectangle i el passeig
de Grcia ja era una via entre viles abans de ser lactual mall de les franqucies. A Barcelona no
hi ha decorats. Tot ha de ser til.
Laltra pista s lambient: les capitals destat respiren una severitat que es tradueix en un vestir
ms clssic i una classe funcionarial que plega a les cinc, circumstncies que als Estats Units es
resumeixen amb la frase: Washington s per a casats i Nova York s per a solters.
Barcelona, com Londres o Pars, no s un ciutat creada a partir de la decisi administrativa,
sin partint dun emplaament ideal per a la supervivncia primer i per a lintercanvi desprs. El
mar i el port, que han estat lautopista i el peatge dels primers vint segles desprs de Crist, han
fet una ciutat de veritat, apta per al comer de bns i didees. Barcelona agrada al mn (Qu fas
vivint a Washington si pots viure a Barcelona?), perqu a part dhaver estat beneda per la naturalesa en expressi dOriol Bohigas i dhaver-se portat relativament b amb el seu passat
arquitectnic i urbanstic, s una ciutat de deb, descodificable a partir de parmetres convencionalment admesos: una situaci geogrfica accessible, un espai habitable, una posici cntrica
al mapa de comunicacions, un estoig natural per a una joia humana. Que desprs disposi dunes
infraestructures de simbologia capitalina supraregionals per subestatals mai ha tret la son dels
barcelonins.
En el supsit que esdevingus capital del nou Estat de Catalunya, Barcelona seria la ciutat
completa, definitiva. Ja no li faltaria res. Per ja noms li faltaria aix. Li caurien al damunt els
atributs fsics i psquics de lEstat, que s all que sempre sha mirat de lluny, all que ha hagut
de substituir per incompareixena i, per tant, se li produiria una mutaci espiritual difcilment
imaginable.
Hi ha avantatges associats a lEstat, s clar. Acabar amb la ignomnia dun aeroport controlat
a distncia. No haver de discutir sobre la llengua ni la cultura, perqu la poltica s ms potent
que la cultura i, si tens un estat, existeixes, quedes normalitzat. Barcelona procrearia ms projectes com Creapolis o el 22@. Seria encara ms oberta a projectes emprenedors. Podria convertir-se
en una Silicon Valley mediterrnia. No tindria les seves universitats, s cert, per segur que no
els costaria canviar els futbolins, les sales megacreatives de Skype i anar amb mitjons i sandlies
a la feina per inspirar-se amb unes bombes de romesco i un Camins del Priorat a la Barceloneta
o amb brises de lEmpord. Trobarem la manera de potenciar els punts forts de la ciutat perqu
les empreses els considerin com a valor afegit per al desenvolupament dels seus projectes.
La poblaci jove, oberta i creativa creixeria, molt en la lnia Stay hungry, stay foolish. La
segent mutaci del hipster podria comenar a Barcelona en lloc de Williamsburg.
La capitalitat poltica comporta unes obvietats tan simples que no concilien amb el poder
subtil de lurbs feta a si mateixa, de riu a riu ja estesa, i ara estesa a les pantalles de la globalitat.
Per si en algun moment de la histria els esdeveniments humans shan accelerat i si en algun
moment Barcelona est a punt per afegir a la corona de lautoritat el pes de la corona del poder,
s aquest, sense dubte.
569
Barcelona,
una Altra
per a ella mateixa
Miquel ngels Bassols
Psicoanalista, membre de lEscuela Lacaniana de Psicoanlisis i de lcole de la Cause freudienne.
President actual de lAssociation Mondiale de Psychanalyse
n aquest nou segle, moltes ciutats capitals destat estan deixant de ser el que eren: centre
nic del seu poder poltic, administratiu, econmic i cultural, cap i casal, metrpolis i
mare del regne, com va ser qualificada la mateixa Barcelona ja fa molt de temps.1 s una transformaci que lanomenada globalitzaci va imposant en una diversificaci dels llocs de poder
cada cop ms difusa, en una estructura que tendeix a la forma duna xarxa ms que no pas a la
duna pirmide jerrquica. La xarxa, amb les seves formes diverses que van des dInternet fins a
les noves cultures, basades en la mobilitat del mn virtual, desplaa els centres nics cap a focus
multipolars. I aix afecta la vida de les ciutats de manera cada cop ms manifesta.2
1. Tal com ens informa la Gran Enciclopdia Catalana (en lnia) a lentrada Cap i casal.
2. Aqu, ha estat sobretot Manuel Castells qui ha insistit des de fa temps en aquesta condici de les nostres
formes actuals de vida. Vegeu, per exemple, el seu llibre titulat La societat xarxa (Editorial UOC, Barcelona, 2003).
570
LLIBRE BLANC
Davant de lextensi daquest fenomen, podem constatar dues reaccions, dues respostes clniques possibles si sem permet lexpressi, dos smptomes que a voltes es poden donar
simultniament en les ciutats preses com un subjecte de ple dret.
Algunes capitals reaccionen amb certa malenconia, per dir-ho amb un terme que la psicoanlisi ha interpretat com una identificaci amb lobjecte perdut. Hi ha ciutats que es resisteixen
a separar-se de lobjecte que han perdut i aleshores queden atrapades a lombra del que van ser.
Lombra de lobjecte ha caigut sobre el Jo, escrivia Freud en una clebre frmula per definir
la posici melanclica. A voltes, algunes antigues capitals fan daix tamb el seu encant oh,
estimada Vencia!, per sempre amb el preu del seu declivi imparable.
Altres capitals responen a aquest fenomen amb una mena de sentiment manac, dinflaci
narcisista de la prpia imatge que ja no es correspon amb la seva vida real i efectiva. El Jo ha
pres, aleshores, el lloc de lalteritat, que s una altra manera de negar qualsevol prdua possible.
Saferren a un centralisme exclusiu i excloent que va contracorrent del moviment general menat
per la lgica de xarxa. El primer smptoma daquest pendent manac s la queixa, habitual i creixent, duna megaceflia de la ciutat capital, s a dir, del pes mortfer que el seu sser de cap i casal
imposa a un cos social cada cop ms afeblit. En tenim exemples prou a prop.
Tant en la malenconia com en la mania, es tracta de dos efectes mortificants produts pel pes
i per ls del poder sense alteritat possible, el poder que podem simbolitzar amb lescriptura dun
significant primer, S1, el significant amo. Sn dues maneres de negar lAltre, lexterioritat necessria per fer suportable ls i el poder del significant amo. Cal, en efecte, una estructura mnima
de dos significants per sortir de la patologia maniacomelanclica, perill de tota capitalitat sense
Altre.
Escrivim, per fixar les idees, aquests dos pols o focus amb dues lletres indexades: S1 i S2. s
la manera com el psicoanalista Jacques Lacan va formalitzar lestructura mnima de tot discurs.
El lligam estructural entre els dos significants (S1 S2) en forma de xarxa ens ofereix un model
molt ms interessant que el model centrat en la S1 quan funciona tot sol, sense un S2 que hi faci
dalteritat, dexterioritat en el seu propi si.
Seguint aquesta lgica, existeixen altres smptomes que ens poden ensenyar els reptes actuals
de convertir-se en ciutat capital dun estat, encara que no sigui necessriament per seguir-ne el
model. De fet, en el cas de Catalunya estem veient que no hi ha model possible, que est gaireb
tot per inventar.
Hi ha, per exemple, cada vegada ms estats en els quals la capital en el sentit clssic de lloc
central i jerrquic del poder administratiu i poltic no s la ciutat ms gran o ms poblada, ni
la de ms pes especfic en els moviments socials i culturals del conjunt de lestat. La figura geomtrica de la circumferncia amb un centre nic (S1) dna pas aqu a la figura de lellipse amb
dos focus (S1 S2), que fan de contraps lun per a laltre. s una figura que inclou lalteritat
en el si del propi moviment gravitatori. Els exemples dels Estats Units (Washington DC - Nova
York), del Canad (Ottawa - Toronto) o del Brasil (Braslia - So Paulo) ens mostren que aquesta
condici va ms enll de lanomenada bicapitalitat en alguns estats. Curiosament, a Europa sn
estats petits, els que tenen aquesta condici. Per exemple Sussa, on la capital, Berna, t la meitat
de poblaci que Zuric, per tamb Liechtenstein, San Marino o Malta, sn microestats europeus
que fan present aquesta lgica de lalteritat en una estructura dellipse. No volem dir amb aix
que ens calgui prendrels com a model per a una bicapitalitat, per s com a signe duna forma
de fer amb el pes a voltes mortificant de la capitalitat. Cal dir, daltra banda, que en el cas de
571
Barcelona i la capitalitat de Catalunya ja hi ha hagut urbanistes que han obert el debat sobre la
bicapitalitat o el sistema de ciutat de ciutats.3
Des daquesta perspectiva, cal subratllar que Barcelona t una experincia acumulada que
pot ser-li molt til a lhora de considerar la possibilitat desdevenir capital dun nou estat. De
fet, podem dir ben b que Barcelona ha estat ja una cocapital de fet de lEstat espanyol en moltes
poques i durant molt de temps. Ha estat focus de connexi i de difusi de corrents culturals,
cientfics i de pensament dEuropa i darreu del mn, ha estat lloc privilegiat dencreuament de
poblacions i corrents, tant interiors com exteriors de lEstat espanyol. La seva vocaci dexterioritat lha fet lloc permanent de trnsits i de migracions, de transmissora en una estructura de
xarxa, ms propera a la lgica S1 S2 que a la del significant amo funcionant tot sol. Dit amb els
termes que hem fet servir abans: la ciutat de Barcelona ha fet present de manera especialment
marcada lexistncia duna exterioritat i duna alteritat en linterior de la unitat sempre incerta
de lEstat espanyol, ha fet present la S2 en relaci amb la S1 de la capitalitat, fins i tot quan aquesta
cocapitalitat de fet no li ha estat reconeguda com a tal.
Diguem, doncs, que Barcelona t ja una experincia acumulada de vocaci dexterioritat,
que va des de la integraci de diverses immigracions fins a la seva sensibilitat per la mobilitat
deslocalitzada.
Quan es tracta de passar daquesta cocapitalitat de fet a una capitalitat de dret en un nou
estat, Barcelona pot aprendre, doncs, del que ella mateixa ha estat en la seva histria, seguint la
llei psicoanaltica segons la qual s millor recordar per no repetir. I Barcelona ha estat sempre
lAltra per excellncia, lAltra capital en molts casos. Ara cal que sigui tamb una Altra per a ella
mateixa, com ho ha estat per als altres.4 Tamb una capital que no es miri tant a si mateixa com a
voltes creu que la miren els altres (turistes o no). Una capital, doncs, ni melanclica ni narcisista.
Dit duna altra manera: la Barcelona capital dun nou estat haur de reinventar-se fent present aquesta vocaci dexterioritat que ha estat el seu tret fonamental, haur de saber fer present
aquesta alteritat per a ella mateixa i per al conjunt del nou estat. Noms aix tindr les millors
possibilitats de sobreviure a mitj i a llarg termini als efectes sempre mortificants de la capitalitat.
3. Per exemple: Jaume Masip Tresserra i Josep Roca Cladera, Repensant el territori catal: cap a una bicapitalitat catalana i metropolitana?, ACE: Architecture, City and Environment = Arquitectura, Ciudad y
Entorno [en lnia]. 2011, any 6, nm. 18, febrer. P. 325-360.
4. s una frmula que manllevem a Jacques Lacan quan definia la posici femenina: La dona esdev
aquest Altre per a ella mateixa, tal com ho s per a ell. crits, ditions du Seuil, Pars 1966, p. 732.
572
LLIBRE BLANC
La Barcelona
del futur:
capital literria,
capital de cultura
Dra. Laura Borrs Castanyer
Professora de literatura, Universitat de Barcelona
Directora dHERMENEIA (www.hermeneia.net), Estudis literaris i tecnologies digitals
Introducci: La importncia dimaginar el futur
aul Valry pensava que el futur mai no acaba essent com sens havia dit que seria. Per perqu ho sigui, abans cal haver imaginat el futur, cal atrevir-se a pensar-lo, i la millor manera
de predir el futur s inventar-lo. Construir un pas s sempre una tasca difcil i quan, a ms, sha
de fer des duna situaci danormalitat, de subordinaci, de pressi cultural i lingstica com la
nostra, llavors es converteix en una empresa quasi titnica. Els escriptors construeixen mons
possibles amb un material ben frgil i virtual: les paraules. Amb elles teixim la nostra realitat,
lordinria i lextraordinria. Amb les paraules creem el mn, i lordenem i ens dotem de representacions simbliques que van ms enll de nosaltres mateixos i la nostra condici de mortals.
Les paraules, els textos en la seva dimensi artstica ms mplia, conjuren la mort i donen sentit
a la vida, ens permeten construir-la, habitar-la, compartir-la i llegar-la. En darrera instncia,
les paraules ens permeten defensar-nos de la intemprie de la vida. Per aix, literatura, pintura,
574
LLIBRE BLANC
msica, cinema..., les diverses cares daquest gran text que anomenem cultura, sn formes
de la comunicaci i potents mquines de producci de smbols. Barcelona ha estat la capital
del mn editorial, per a ms de continuar-ho essent, la capital catalana encara ha daspirar a
ser ms, ha de voler ser la capital de la producci de continguts que alimentin les diverses cares
daquest trencaclosques amb nous llenguatges i amb nous dispositius. De la ficci cap al transmdia, als videojocs, de la msica al cinema tenint un ancoratge ferm en la literatura que amara
els carrers de la ciutat des de temps immemorials.
La traducci, la cultura
Atribueixen a Stendhal la frase: cultura s el que queda quan ja sha oblidat tot en el sentit
que la cultura s all que s ben nostre, que ens fa ser qui som, diferents dels animals. La cultura ens humanitza perqu ens permet viure plenament, i no solament sobreviure. La cultura
s una forma de la llibertat. I de la mateixa manera que sense llibertat no hi ha cultura, sense
cultura tampoc no hi ha llibertat. Parlar des duna cultura, des dun determinat bagatge cultural,
implica veure i entendre i comunicar la realitat que ens envolta i fer-ho a travs del llenguatge.
Les llenges comporten una mirada sobre el mn, una determinada manera de veurel, de dir-lo
i, pertant, de pensar-lo. I tots heretem mitjanant la llengua una determinada concepci del
mn. Per aix, la traducci representa una transacci no nicament lingstica, sin cultural
de primera magnitud. Avui en dia s urgent traduir la cultura en tots els formats i cap a tots
els pblics possibles. Traduir a altres llenges i traduir daltres llenges, per sobretot traduir a
altres formats, suports, maneres dentendre la cultura, avui, en plena era digital. Les traduccions exporten la nostra cultura a cultures alienes: ho demostra lxit de Pa negre, per exemple, si
parlem de trasps de la literatura al cinema, per tamb cal pensar en lxit de les traduccions
del catal a altres llenges, des de Rodoreda o Pla fins a Quim Monz o Jaume Cabr. Les traduccions al catal incorporen altres cultures a la nostra, ens les fan sentir com a prpies perqu
sonen en la nostra llengua.
Voldria insistir en lacte de gran llibertat que significa llegir els clssics en la teva llengua. Ho
ha dit, en els seus versos, Joan Margarit: De Txkhov i de Tolstoi hem aprs que la salvaci s
explicar-se: squil i Sfocles ens van mostrar que s en la culpa on ens deixem la vida (Margarit,
2012: 82), i daix els catalans en sabem fora. I tot i que Jaume Vallcorba, recentment traspassat,
digus sempre que enlloc no havia vist una cultura tan autodestructiva com a Catalunya, hem
de desfer-nos del complex dinferioritat perqu la cultura catalana s important, s la primera
que produeix filosofia, tractats de dret internacional i textos en cirurgia en llengua romnica.
Viu una poca de decadncia, certament, a partir del xv, per al xx hi ha una recuperaci increble perqu Verdaguer o Maragall eren esperables, per Carner i dOrs sn un miracle.
Els clssics no sn part del passat, una forma de despulla arqueolgica, no. Els clssics sn
vius i ens parlen de vida. El Prometeu encadenat dsquil perviu en el Frankenstein de Mary Shelley, que porta com a subttol El Prometeu modern, per tamb en el Faust de Lloren Villalonga
o en el Poema de lhome dAgust Bartra. Els clssics sn el germen per a la continuaci creativa,
el gresol on es mant la flama perptua del coneixement, tamb del sentit de la vida. Les cultures
slides ho saben b. I a Catalunya hem tingut poltiques culturals que han fet de la traducci
un dels pilars de la projecci internacional i un dels elements de culturalitzaci bsics del pas.
Perqu encara que els modernistes volguessin europetzar Catalunya i els noucentistes catalanitBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
575
zar Europa, tots dos projectes descansaven en la pedra de toc de la traducci com a intercanvi.
En el pont intercultural que representa. En aquest sentit, la Collecci Bernat Metge, impulsada
per Francesc Camb lany 1922, representa una fita especialment lluminosa. s un dels tresors
ms universals de la cultura catalana i constitueix un exemple paradigmtic de la necessitat de
la transmissi del llegat humanstic i de la seva contribuci a la transformaci del pensament i
de les institucions. I tot plegat impulsat per un dels pilars de la cultura a casa nostra: la iniciativa
de la societat civil. La Collecci Bernat Metge aplega els autors ms rellevants de la literatura i el
pensament grecollat, i constitueix un exemple de translaci al catal del saber de la civilitzaci
occidental. I va ser una iniciativa impulsada de manera valenta per la fora de la societat civil i
el seu pes en les xarxes de producci i distribuci cultural a Catalunya. Gent que, per fortuna,
no es va qestionar la utilitat o inutilitat duna tal empresa. Tampoc se la van qestionar els seus
subscriptors, que sn els que, de fet, la mantenien: ms de vuit mil a comenaments del segle xx,
una dada que permet prendre el pols a la vida cultural del pas i que avui en dia pot trobar un
correlat en les operacions de crowdfunding que han contribut a desplegar iniciatives culturals
basades en linters dels consumidors.
Relats simblics per irradiar cultura

Traduir per importar, per adquirir, per traduir tamb per exportar, per projectar-nos enfora.Traduir, al capdavall, per unir. Cal que socialment ens adonem de la importncia de preservar la
memria i lempatia, els principis i els valors. A aix contribueix la cultura i per a aix serveix,
que no s poc. La cultura desenvolupa el pensament crtic, lanlisi i la comprensi dels fets a
partir de la reflexi i largumentaci. Tenir cultura, fer cultura, llegar cultura significa formar
en valors, s una aposta per la forja de ciutadans informats, capaos de pensar per ells mateixos,
emptics, cvics, dignes i democrtics. Cultus atque humanitas, s a dir, cultes i civilitzats. Que
sapiguem don venim per emprendre millor el cam cap on hgim danar. Les diverses branques
de la cultura (msica, pintura, televisi, escultura, literatura, rdio, cinema, dansa, cmic),
com a discursos socials que sn, serveixen per teoritzar la realitat social i ens ajuden a buscar
metfores, a construir relats que parlin de nosaltres i ens expliquin qui som, com a collectiu, en
funci del que fem. En el millor dels casos, aquestes imatges seran incorporades a la constellaci
de smbols i valors que representen una cultura i esdevindran un relat social. Perqu per tal de
generar relats socials forts, collectius, en tots els formats possibles i en catal hem de ser conscients de quin s el nostre context educatiu, econmic i lingstic. Per aix, avui en dia parlar de
traducci em sembla una metfora crucial perqu traduir significa sempre expandir el significat.
Traduir, insisteixo, en un sentit ampli, a altres gneres, a altres suports. Traduir el mn analgic
cap al mn digital on, perqu no hi ha fronteres, el catal pot ser de les principals llenges de la
xarxa. I avui sabem positivament que fer xarxa s una manera slida de fer pas i de projectar el
pas. Catalunya, com a pas innovador, emprenedor, capdavanter, ha de ser un pas en xarxa i a
la xarxa. I aqu la cultura t un formidable camp per recrrer, i totes les rees han de quedar-hi
implicades: deditorials a biblioteques passant per indstries culturals, cinema, televisi, rdio,
teatre, etc.
Vivim una poca que ha estat batejada per clebres assagistes com lera del buit (Lipovetsky), la societat del risc (Zizek) o la societat lquida (Baumann). El nostre s un context de
trivialitzaci del que en altres moments es va considerar important, de relaxaci generalitzada
576
LLIBRE BLANC
de responsabilitats, dabandonament de la idea de rigor i dimpostura mxima. I, s clar, tenim

una societat resultant daquest cctel Molotov que conformen la frivolitat, la prdua de valors,
la lgica de laparena i la indiferncia cap als altres mentre que seleven impdicament els altars
del jo. La cultura, com diria Gadamer en una afirmaci que comparteixo totalment, com lmbit de tot all que s ms quan ho compartim (2000: 12). Per aix, la cultura no ha de ser mai
un luxe, com la considera qui la grava de manera desmesurada. La cultura no ha de ser (noms)
locupaci del temps lliure una formulaci que, per cert, irritava Gadamer que afirmava, esperanat: La cultura s el que els humans poden impedir per precipitar-se els uns sobre els altres
i ser pitjors que algun animal. I, tanmateix, aix no sha pogut impedir. Hem estat pitjor que
els animals. Molt pitjor perqu coneixem la perversi i la crueltat. Lexperincia del mal no s
immune a la cultura i, alhora, tamb necessita la cultura. I contra la barbrie, formaci. Un
binomi a considerar: cultura i ensenyament. s important que ens adonem de la importncia de
lensenyament en el seu paper de transmissor cultural i, alhora, siguem conscients de la fragilitat
i la inconsistncia de les poltiques educatives al nostre pas. Ms encara en moments com el que
estem vivint, per tal com lensenyament passa per la tecnologia de manera irreversible. Amb el
rebuig que aix encara comporta i que cal vncer amb plans especfics de digitalitzaci i amb
una educaci integral que, com la cultura, tamb pensi en digital. Ara b, per parlar dun veritable pla de digitalitzaci escolar calen molt ms que ordinadors. Fa falta una bona estructura
de xarxa Wi-Fi, punts dalimentaci a les aules, canons de projecci i, lgicament, un canvi en la
concepci del tipus de docncia que cal impartir; saber amb quins materials i amb quina finalitat
fem s de la tecnologia i com ens pot servir per connectar amb els nostres estudiants. Avui ms
que mai cal replantejar com ha de ser aquesta acci docent integral i integradora que passar per
dispositius tecnolgics (continents), materials didctics digitals que es caracteritzin per aportar
valor afegit i que explotin totes les potencialitats que la xarxa ofereix a lensenyament (continguts). Un entorn tecnolgicament assistit no assegura una bona acci docent perqu qui ensenya
en darrer terme s el professor, i obviar aquest punt i no atendre el professorat i les seves necessitats formatives, prestigiant socialment la seva feina, formant-lo en ls de les TIC, valorant els
processos dinnovaci i creativitat, etc., significa fer esforos que probablement seran intils.
Diem que la civilitzaci comena quan tenim conscincia de la memria. Els nostres enfocaments pedaggics sn deutors daquest plantejament, per la problemtica de substituir lhistoricisme, una mirada sobre la cultura com a text collectiu en clau de passat, a fer-ho (noms) en
clau de present ens passa una factura important: el culte a la informaci i la seva immediatesa,
que porta associada una determinada substituci de la memria i de la producci de sentit que
neix del dileg amb el passat. Jo ho tinc clar: la lectura t aqu un paper decisiu. Llegir significa
descodificar, pensar, associar, combinar, dialogar, comprendre. I llegir literatura s la millor
manera daprendre a fer-ho en el seu nivell ms complex, ms elevat. Cal, doncs, recuperar la
cultura de lesfor del treball i establir una estratgia global en termes educatius que permeti
larecuperaci duna alfabetitzaci de qualitat, tamb digital, de la cultura humanstica, en definitiva, i del paper fonamental que t la lectura (amb independncia del suport en qu es llegeixi
o fins i tot fent servir els nous suports com a aliats!) com a estratgia crtica fonamental. Schopenhauer deia que llegir s pensar en un cervell ali. Confio profundament en el paper formador
i transformador de la literatura. Crec en lensenyament i en els seus professionals, en la seva
importncia en termes de societat, de pas; per tamb en termes epocals, s a dir, tecnolgics;
per aix, penso que encara som a temps dabordar una reforma ambiciosa, recuperar el rumb i
577
sortir de la desorientaci per esdevenir guia i far. Cal vncer la desorientaci que han produt
els nous llenguatges digitals i abordar el nou paradigma amb valentia i intelligncia, sense parapetar-se darrere del que sha fet sempre, com sha fet sempre. Si Barcelona vol continuar essent
lder de les indstries culturals, capital de la publicaci, caldr emprendre reformes radicals,
especialment en lmbit literari i en els processos que tenen a veure amb la irrupci del digital
i les modificacions que aix comporta en la cadena de producci de continguts. Perqu, no ho
oblidem, un llibre s un receptacle i el que cal saber potenciar s el seu contingut.
Barcelona, capital del llibre; Sant Jordi,

una festa de la lectura
Barcelona s la capital del mn del llibre (escriptors, editors, llibreters i lectors), i una festa com
Sant Jordi s tot un esdeveniment en la professi. Per per als catalans, Sant Jordi s la festa de
lamor i de la literatura. La diada de la rosa i del llibre: el nostre dia dels enamorats. Una celebraci que, malgrat ser laborable, sempre es viu festivament, tant a la feina com al carrer. s
tamb el dia en qu la lectura sembla una activitat prestigiada, en qu els escriptors sn aclamats i reclamats, en qu hi ha un contacte directe entre autors i lectors. Una jornada de feli i
envejada normalitat cultural. Magrada que celebrem de manera conjunta el dia dels enamorats
i la gran festa de la literatura que, per cert, ja hem aconseguit exportar al Jap, a Tunis i fins i
tot a llibreries com la Barnes & Noble de Nova York! Perqu la lectura s, tamb, una forma de
lamor. Perqu llegir s inscriures, projectar-se irremeiablement en els textos, llegir s exposar-se
al coneixement (amb xarxa, dacord, tampoc no direm ara que llegir s una operaci de risc,
tot i que pot arribar-ho a ser en determinades circumstncies!). Llegir, en qualsevol cas, s una
operaci que deixa marques, que deixa rastre, que deixa seqeles, que ens modela. Ben igual que
lamor. Magrada molt la imatge del tatuatge i de la pell perqu en les meves lectures hi ha molta
pell, en general, per tamb perqu s una imatge que em permet vincular lectura i escriptura: la
imatge, el text, el cos. Hi ha lectures que fins i tot et tatuen lnima! I acabem, al capdavall, essent
un mapa de significats, de la mateixa manera que les vivncies amoroses van configurant el que
som per com hem estat estimats.
La literatura arrossega cap a la vida perqu ens permet viure vides i tamb amors daltri.
La debilitat dels lmits entre la realitat i la ficci es posa especialment de manifest en el moment
de la lectura. Per dir-ho amb els versos de Gabriel Ferrater: Aquesta insistent aigua de paraules,
sempre creixent, va ensulsiant els marges de la vida que vaig creure real. Certament, en temps
de contingncies, de liquacions, en locs dun mn que fa aiges pel que fa a valors, referents,
institucions, etc., en un moment en qu quasi tot s sotms a una lgica de la caducitat, la lectura
es presenta com un dels mbits de la vida humana que vertebra la nostra existncia per la seva
capacitat de transformar les nostres vides i les nostres identitats. Encara ms, la lectura, que avui
dia s una activitat complexa, mltiple i global, ens ofereix com en un calidoscopi diverses
imatges de qui som per com llegim, tamb per com estimem. Una mica, evocant el vers de T. S.
Eliot a La can damor de J. Alfred Prufrock, les nostres lectures ens preparen un rostre per
rebre els rostres que vas trobant.
578
LLIBRE BLANC
Espais de comprensi i gesti de la diferncia

En un llibre de ttol fascinant (La pasin del presente. Breve lxico de la modernidad-mundo,
Gedisa 2011) per de digesti lenta, Giacomo Marramao, catedrtic de filosofia poltica, dibuixa
amb tiralnies una esfera pblica global pensada per a la comprensi i la gesti de la diferncia
una qesti de mxima actualitat, perqu la sociologia i la filosofia, tamb la histria, com a
discursos socials que sn, han de teoritzar la realitat social i buscar metfores, construir relats
que parlin de nosaltres i ens expliquin qui som, com a collectiu, en funci del que fem, de vegades individualment. En el millor dels casos, aquestes imatges seran incorporades a la constel
laci de smbols i valors que representen una cultura i esdevindran un relat social. La lectora de
narratives que sc troba una frase en aquesta carta de navegaci collectiva que diu aix: Una
de les ms tossudes divisions en lmbit de la moderna teoria de la societat est representada
segons les agudes observacions de John Elster pel contrast paradigmtic entre lhomo oeconomicus i lhomo sociologicus. Simplificant molt, el primer seria aproximadament un individu
autnom, estratgicament guiat per la racionalitat instrumental i la perspectiva de futur, o
sigui, atret per la perspectiva de trobar una recompensa; mentre que el segon seria una part
del tot, un membre duna comunitat governada per determinades normes socials ja establertes.
Dessacralitzant-los una mica ms, podrem parlar daquest binomi com una metfora dels qui
controlen el sistema i han causat la crisi econmica per la qual avui hi ha corrents dindignaci
collectiva, i dels qui, de manera social, mostren el seu rebuig i tracten de modificar lstatus quo.
Amb un comportament mimtic respecte da. C. (abans de Crist), si fa poc parlvem da. G.
per referir-nos a lera abans de Google tal com es dedueix de la lectura de Googled. The End
of the World as We Know It, de Ken Auletta, ara haurem de fer servir a. F. per parlar dabans
de Facebook o a. T., per abans de Twitter. Labast de la mobilitzaci ciutadana viscuda durant
el procs no pot ser analitzat sense tenir en compte lefecte dinamitzador de les xarxes socials,
igual com desprs de l11-M els SMS van ser el factor tecnolgic que va determinar la indignaci
ciutadana que va exiliar Aznar de la Moncloa. En deu anys (2004-2014), hem passat dels SMS a
les xarxes socials sense mourens, en termes de hardware, dels dispositius mbils. Efectivament,
sembla que vivim lera post-PC faig servir aqu el prefix en un sentit estrictament temporal.
Hem passat de tenir perifrics wired, connectats mitjanant cables (pensem en ratolins, mdems,
cmeres web, micrfons, altaveus, teclats, DVD, etc.) a tenir-los o b integrats o b wireless, sense
fils. Hem fet un cam cap a la compactaci, que tamb ha estat un cam cap a la miniaturitzaci del suport (porttils, netbooks, tablets, telfons), cap a la mobilitat. Estic connectat, ergo
existeixo, aquesta podria ser la nova reformulaci de la mxima cartesiana adaptada al nostre
temps. Mobilitat i connexi, amb els telfons al capdavant dels nous dispositius porttils multifunci (notablement iPhone, Blackberry i Android) sn peces fonamentals del nou ordre social.
Al mat, encara des del llit, ens connectem per donar un cop dull als correus electrnics de la nit,
a les darreres piulades de les persones que seguim o els darrers posts i comentaris al nostre mur
de Facebook. s la realitat multiconnectada, ms enll dhoraris: la realitat 2.0 que no s aliena
a Barcelona, que des de fa anys es postula com una smart city que pot fer la ciutat ms propera
a les persones.
579
Conclusi: cinc dificultats i set recompenses

Per tots aquests vrtexs de la geometria variable de la cultura que hem enumerat, b hem de
concloure que la cultura s una forma de civilitzaci. I si la literatura, com sha dit, fa llum en
algun rac de les persones (Sala, 2012: 287), la cultura illumina tamb algun rac de la humanitat. Estrafent Bertold Brecht, podrem dir que en aquest temps de les decisions, la cultura [ell
parla de lart en la divisa de Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres textos dexili, tradut
per Feliu Formosa] tamb sha de decidir. Pot convertir-se en linstrument duns pocs, els quals
fan de dus: decideixen el dest dels molts i exigeixen una fe que ha de ser cega davant totes
les coses. O b, com apunta Brecht, es pot situar al costat dels molts i posar-ne el dest a les
prpies mans. Pot lliurar els homes a estats dembriaguesa, a illusions, a meravelles, i pot lliurar
als homes el mn. Pot augmentar la ignorncia i pot augmentar la cincia. Pot apellar als poders
que manifesten llur fora en la destrucci, i als poders que manifesten llur fora en lajuda. Hem
de vncer almenys cinc dificultats: ens cal el coratge descriure la veritat quan arreu lofeguen;
la intelligncia de descobrir-la, quan arreu lamaguen; lart de fer-la manejable [com una arma];
el judici per triar aquells dins les mans dels quals ser efica, i lastcia per propagar-la entre ells.
En moments com els que estem vivint, podem preguntar-nos com feia Gramsci, si s
preferible pensar sense tenir conscincia crtica, de manera disgregada i ocasional, s a dir,
participar en una concepci del mn imposada mecnicament per lambient extern (...) o b
elaborar la prpia concepci del mn, conscient i crticament i en connexi amb aquesta activitat
mental, escollir la prpia esfera dactivitat, participar activament en la producci de la histria
del mn, ser guia dun mateix i no acceptar passivament i servil que la nostra personalitat sigui
modelada des de fora? Jo tinc clara la resposta: aposto per pensar collectivament i de manera
integradora el nostre futur. Siguem capaos dimaginar-lo per fer de casa nostra un mn millor:
ms just, ms igualitari, ms savi, ms ric, ms participatiu, ms culte i ms hum.
bibliografia
Auletta, Ken. Googled. The End of the World as We Know It. Penguin Press, 2009.
Brecht, Bertold. Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres textos dexili, tradut per Feliu Formosa.
Barcelona: Edicions 62, 1972.
Margarit, Joan. Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.
Marramao, Giacomo. La pasin del presente. Breve lxico de la modernidad-mundo. Barcelona: Gedisa,
2011.
Sala, Toni. Notes sobre literatura. Barcelona: Empries, 2012.
Steiner, George. Errata. Madrid: Siruela, 2000.
580
LLIBRE BLANC

coneixement i la cultura
LArxiu
de la Ciutat,
una pea clau
Joaquim Borrs Gmez
Arxiver en cap
Introducci
n lactualitat, els governs ms democrtics i avanats han apostat per la transparncia,

laccs a la informaci i el bon govern, com a resultat del reconeixement duna societat
cada vegada ms participativa, en un entorn digital i globalitzador. La necessitat de ser ms
transparents en el procs de presa de decisions i de les actuacions dutes a terme, tant per al compliment de la legalitat, per encara ms per respondre a les expectatives de la ciutadania, s tot
un desafiament i una oportunitat per als diferents arxius pblics del nostre pas. Per contribuir
a fer efectiu aquest principi, s clau implantar un programa de gesti documental que nasseguri
582
LLIBRE BLANC
la recuperaci i lautenticitat de la informaci, i el comproms amb la millora dels processos i

lestalvi de recursos documentals.
Igualment, les ciutats amb un nivell cultural i educatiu superior han estructurat programes
de coneixement del passat i de memria histrica vinculats a lestudi de les fonts documentals,
que satresoren als diferents arxius pblics i privats. En aquest sentit, lArxiu de la capital catalana ha desdevenir un motor important diniciatives de memria histrica amb aliances amb
altres centres i agents de la cultura i, sobretot, amb la implicaci dels programes educatius. La
funci social i cultural ha de ser una aposta forta de la instituci arxivstica del nostre pas, la
histria i les arrels sempre han estat un fonament de la cultura i de la identitat catalanes. Aix
doncs, el govern de la capital t lobligaci de donar accs i difondre el patrimoni documental als
ciutadans, per contribuir al dret de saber i al deure de recordar. Aquesta afirmaci es fa, tamb,
des del convenciment que el coneixement del passat ens permet construir una societat ms lliure
i justa.
Un nou centre de gesti de la informaci i del patrimoni

Barcelona sempre ha destacat pel seu patrimoni documental ric i divers, que ha merescut el reconeixement cientfic i internacional. Al costat de lArxiu de la Corona dArag, lArxiu Dioces de
Barcelona, lArxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, lArxiu Histric de Protocols de Barcelona i arxius dentitats privades, destaca lArxiu Municipal de Barcelona per la seva antiguitat
i valor documental.
LArxiu Municipal de Barcelona neix amb la constituci de lincipient govern de la ciutat al
segle xiii per conservar i custodiar els privilegis que els comtes-reis atorgaven a la ciutat amb un
rgim poltic especial. Tot i aix, els primers intents per organitzar larxiu no sorgeixen finsal
segle xx, ms concretament el 1917, quan es decid reorganitzar-lo amb la separaci dels fons
documentals histrics i administratius. Aquesta divisi va donar lloc a la creaci de dos centres:
lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona i lArxiu Municipal Administratiu.
Amb la instauraci dels primers governs municipals de la democrcia, sorgeixen diverses
veus que insten el consistori a reorganitzar els arxius municipals, amb especial preocupaci per
lestat de les installacions de lArxiu Municipal Administratiu i la saturaci de les oficines amb
molta documentaci administrativa i histrica.
El punt dinflexi va ser laprovaci del Projecte dordenaci darxius (1986), amb una anlisi
exhaustiva de la situaci i un primer pla dactuaci vers un model arxivstic homogeni. Al costat
dels dos grans centres esmentats, naixia el 1988 la xarxa dels arxius municipals de districte com
a expressi de la descentralitzaci administrativa i la recuperaci de la memria histrica dels
antics territoris del pla de Barcelona, annexionats a final del segle xix i principi del segle xx. En
els darrers anys, shan creat nous centres, com lArxiu Fotogrfic de Barcelona o els arxius centrals de les rees municipals. Actualment, el Sistema Municipal dArxius est dirigit i coordinat
per la Direcci del Sistema Municipal dArxius.
Avui, en el context de les ciutats europees, es tendeix a la simplificaci i competitivitat de les
estructures administratives; consegentment, es proposa un nou model dArxiu de la Ciutat de
Barcelona unificat i cohesionat pel que fa als recursos, les infraestructures i el marc normatiu.
Aix, duna banda, es reforaria la imatge de Barcelona com a ciutat dels arxius i del patrimoni
583
cultural i, de laltra, es potenciaria un veritable sistema daccs obert al coneixement i a la informaci municipal.
Per aix, Barcelona necessita un nou centre arxivstic on concentrar tots els fons, com a equipament cultural de primer ordre i un servei modern obert als negocis i als interessos de la ciutadania. LArxiu de la Ciutat de Barcelona sha de posar al mateix nivell daltres ciutats europees
com Amsterdam, Viena i Marsella o internacionals com Nova York, Toronto i Montreal, que han situat larxiu municipal al centre neurlgic de la vida administrativa i cultural.
En aquest nou marc, lArxiu de la Ciutat de Barcelona ha dassolir els objectius a travs duna
direcci compacta amb un lideratge poltic que impulsi els plans i projectes estratgics de gesti
documental i de difusi del seu ric patrimoni. Aix doncs, el desplegament daquest model duria
implcits els propsits segents:
Reunir tots els fons i colleccions documentals en un centre, tant els ingressos actuals com els
nous, que shaurien dintegrar amb les condicions de conservaci i seguretat adients.
Reorganitzar els serveis que es presten als ciutadans, a les empreses i als investigadors per ser
ms eficaos i competitius.
Dotar dun servei ms eficient lAdministraci municipal, afavorint la governana de la informaci, laccs a la documentaci i la reproducci dels documents amb processos digitals.
Mitigar els riscos de prdua dinformaci o de fuga de patrimoni histric essencial del passat
de la nostra ciutat.
Bastir un edifici emblemtic destinat a la conservaci i difusi del patrimoni documental,
que associ la marca Barcelona a la cultura i tamb a lArxiu de la capital.
Millorar el finanament dels programes i estalviar despeses de serveis duplicats o innecessaris.
Esdevenir un centre referent a escala internacional per la innovaci i la qualitat dels programes i els serveis al pblic en general.
El nou arxiu de la capital catalana ha de ser modlic i efica en tots els aspectes, per aix cal
situar-lo a un nivell central de lorganitzaci i donar-li un reconeixement poltic, organitzatiu
i normatiu singular. Igualment, sha de preveure un pla estructurat dactuacions i dinversions
necessries per dotar-lo dels serveis adients. Algunes daquestes actuacions shan emmarcat en
els programes que es descriuen a continuaci.
Programa de gesti documental i innovaci

En els darrers anys, la gesti dels documents i evidncies a les organitzacions ha experimentat
una gran transformaci a causa de la implantaci progressiva de lentorn electrnic. LAjuntament de Barcelona ha regulat poltiques i procediments per assegurar lautenticitat, la integritat i
la conservaci dels documents i arxius, tant en suport fsic com electrnic. El sistema corporatiu
de lAjuntament (AIDA: Administraci Integral de Documents i Arxius) estableix les responsabilitats i regula la gesti dels documents des de la seva creaci als rgans de lAdministraci fins
a la seva conservaci definitiva o destrucci en compliment de la vigncia legal.
En els propers anys, sha de fer efectiva la implantaci de la gesti documental a tota lAdministraci municipal. Daquesta manera, es compliran els principis de la poltica de gesti documental segents: conservar de forma completa i exacta els documents que testimonien les decisions municipals; gestionar els documents dacord amb la legislaci catalana i amb els principis
584
LLIBRE BLANC
deficcia i deficincia; procedir a la modernitzaci i la competncia tecnolgica amb procediments electrnics i la substituci del paper; vincular tots els documents i evidncies amb els instruments del sistema i estendre aquesta metodologia a tots els sistemes dinformaci; garantirla
seguretat i la protecci de les dades; assegurar la transparncia, laccessibilitat i la usabilitat de
lainformaci per a tots els ciutadans amb els mitjans electrnics i presencials a labast, i procedir
a la racionalitzaci i la sostenibilitat per aplicar criteris davaluaci i tria de la documentaci.
La gesti documental es basa en els estndards i les normes internacionals ms mpliament
acceptats. Els documents i els expedients electrnics, aix com les aplicacions que els gestionen, han de complir els estndards dinteroperabilitat, de manera que puguin ser intercanviats
amb altres organitzacions i formar part dels programes de cooperaci a escala local, nacional i
internacional.
Programa dingressos, tractament i preservaci

El nou centre darxiu ha destar dotat dun programa complet dingressos, tractament i preservaci de documents textuals, audiovisuals, grfics i electrnics amb els espais condicionats i
suficients per als propers anys, tant de dipsits documentals com despais tcnics i pblics per a
la consulta.
Qualsevol arxiu municipal duna gran capital ha de poder ingressar grans volums documentals de naturalesa municipal i privada. Una poltica dingressos planificada inclouria tota la
documentaci pendent de lAdministraci municipal i les possibles donacions, compres o cessions de fons i documents dinters per a la ciutat. Daquesta manera, en primer lloc, es donaria
compliment al principi de dotar de seguretat i condicions de conservaci la mateixa documentaci municipal i, en segon lloc, sevitaria la prdua de patrimoni privat rellevant per a la nostra
ciutat.
Aquest programa hauria dafavorir les donacions de fons privats de persones, famlies, empreses i entitats, com a manera ms justa de preservar la memria de tots els barcelonins. Malgrat
que la donaci de fons privats ha de ser el procediment preferent dingrs, per no contribuir a
lespeculaci del mercat de la compravenda de patrimoni, cal preveure, tamb, una certa capacitat dinversi per a ladquisici daquells fons i colleccions dinters que es puguin incorporar
amb criteris tcnics clarament definits i transparents. Aix noms es pot aconseguir si a tots els
mbits el primer, a escala nacional saproven poltiques dingressos de fons a diferents centres pblics amb mecanismes de coordinaci de totes les administracions implicades.
Complementriament, lArxiu de la Ciutat de Barcelona hauria de tenir un programa amb
objectius molt ben estructurats sobre tractament i descripci dels fons documentals. Avui s
essencial bastir aquest programa de tractament de fons a partir de les demandes i peticions dels
usuaris, dacord amb els interessos professionals de tots els mbits.
Amb el transcurs dels anys, els documents shan anat acumulant sense que shagin pogut
organitzar i descriure des de lorigen, la qual cosa fa que sigui necessari posar tot lesfor a crear
els instruments adients per tal que es puguin recuperar i consultar fcilment.
Actualment, la implementaci de les TIC i les noves eines ens han de permetre la consulta
directa dels documents, prviament digitalitzats. De la mateixa manera, els usuaris han de trobar tots els recursos dinformaci al seu abast per mitj dels canals dinformaci. Amb el mateix
esperit de servei, lArxiu de la Ciutat ha de treballar per donar aquest suport dinformaci i
585
reproducci de la documentaci a les dependncies municipals, fins i tot amb noves estratgies
perqu siguin cada vegada ms gils i rpids per donar respostes al ciutad.
s essencial aprovar, peridicament, el pla de digitalitzaci de la documentaci, que ha dedisposar de finanament i mxima prioritat al nou centre, tant per a la consulta en formats digitals
que facilitin la preservaci dels originals, com per fer ms fcil la consulta del patrimoni digital
a travs de plataformes web.
Igualment, sha de preveure un pla estable de restauraci i conservaci preventiva de la documentaci, tant per assegurar la seva integritat fsica com per avanar en criteris de preservaci
digital del patrimoni. Per aix, shauria de potenciar el departament de restauraci i conservaci, que coordini i tingui cura de les intervencions i de lestat de la documentaci, amb participaci mixta dempreses i professionals especialitzats.
Actualment, lAjuntament de Barcelona est treballant per implementar larxiu electrnic
que asseguri la integritat, lautenticitat i la conservaci de la documentaci produda i emmagatzemada en suports digitals. Aquest projecte millorar en els propers anys i caldr garantir
lactualitzaci de les plataformes i tots els mduls del sistema, perqu el present i el futur de la
nostra societat s digital.
Servei a la ciutat i a les persones

La prestaci dels serveis a la ciutadania s, sens dubte, una de les principals funcions de qualsevol
arxiu pblic que ha de facilitar la consulta i la reproducci de la documentaci a tots els nivells;
ara b, ha de ser sempre compatible amb el respecte a la privacitat i a les dades de carcter personal. Per tot aix, caldria oferir un bon servei de referncia i orientaci al ciutad amb noves eines
i recursos tecnolgics (estacions de consulta, instruments dorientaci, etc.) i personal especialitzat. En aquest sentit, la concentraci de fons i colleccions documentals en un equipament s
un element indispensable. La proposta ha dincloure estratgies de suport als professionals i als
negocis que tenen en la documentaci de lArxiu Municipal una de les seves fonts principals de
treball.
La finalitat daquest nou servei s complir els estndards i establir un catleg de serveis exemplar que doni resposta a les necessitats de tota la ciutadania, perqu cal proporcionar informaci
de qualitat dels trmits i de les gestions diries. Com ja sha esmentat, cal potenciar tot laccs en
lnia als fons documentals i fer un salt important en el nombre de documents digitalitzats que el
ciutad pot consultar des de casa seva.
La reutilitzaci de la informaci i la reproducci de la documentaci han esdevingut condicions fonamentals dels arxius ms oberts a la ciutadania i al mn de les empreses. Caldria incloure,
doncs, serveis de reproducci i digitalitzaci que afavorissin el treball dels investigadors, els
professionals o els ciutadans en general. Un equipament nou ha de tenir espais i recursos per
facilitar les reproduccions o la digitalitzaci a demanda o amb dispositius personals (tauletes,
cmeres fotogrfiques, mbils, ordinadors personals, etc.). En aquest sentit, el salt qualitatiu s
fonamental per tal de respondre als nous temps i a les necessitats reals de les persones que demanen ms facilitats daccs i utilitzaci de la informaci pblica.
586
LLIBRE BLANC
Programa de memria i educaci

Al costat daquest servei dinformaci administrativa, cal incrementar la participaci ciutadana
per a la construcci de la memria collectiva, mitjanant serveis educatius i culturals de la ciutat.
Oferir un programa slid i cohesionat dexposicions, jornades, visites i publicacions s un repte
essencial per contribuir a la memria histrica. Cal un programa de ciutat potent que canalitzi
i doni consistncia a moltes iniciatives cientfiques i culturals que actualment estan disperses.
Aix mateix, per tenir ms consistncia i visibilitat doferta, es proposa un programa cultural que
inclogui propostes per a pblics nous, com per exemple els joves i la gent gran.
LArxiu de la nostra ciutat sempre ha estat un referent de la recerca i difusi de la histria,
amb programes dactivitats de difusi; caldria, per, aprofundir amb noves estratgies ms properes a la ciutadania, sobretot amb ms presncia dels serveis educatius i dactivitats per a nous
pblics. Preferentment, aquest programa hauria dincloure noves activitats associades als plans
destudis i als programes de recerca de les universitats catalanes. Repensar conjuntament amb
el mn universitari la recerca sobre la histria de Barcelona s encara una assignatura pendent.
Aquest equipament cultural ha de ser tamb un centre de prestigi i referncia de la memria
histrica que sacosti als districtes i als barris de la ciutat, com ho ha fet moltes vegades lArxiu
Municipal de Barcelona. Cal atreure linters de la ciutadania a lentorn del patrimoni documental amb exposicions, conferncies, publicacions, visites, entre altres activitats, tant a la seva seu
(on shauria de disposar de sales dexposicions, aules, sales de reunions, etc.), aix com la possibilitat de fer activitats als diferents territoris sobre aspectes concrets de la histria local.
Consideracions finals
En el context actual, i ms encara mirant cap al futur, lArxiu de la Ciutat de Barcelona evoluciona cap a un model ms cohesionat dels seus serveis i molt comproms amb les noves tecnologies,
i lera digital que ha revolucionat laccs i la participaci de la societat en el coneixement. Al costat
daquest mn apassionant, cal refermar que estem compromesos amb la recuperaci, la protecci
i la difusi del patrimoni documental.
Ara i en el futur immediat, s aconsellable concentrar i simplificar centres en benefici de lestalvi, leficincia i la qualitat dels serveis al ciutad. En general, es pot afirmar que ara s lhora de
repensar aquests serveis que ofereixen la majoria dels arxius pblics del nostre pas.
Aquesta proposta s coherent i compatible amb el fet de projectar lArxiu com un equipament
emblemtic de la ciutat i de prestigi sobre la memria histrica, la conservaci del patrimoni i la
difusi del coneixement.
En aquesta projecci de lArxiu de la Ciutat cap al futur, en volem un que sigui de tothom,
obert a laccs dels ciutadans i que contribueixi a la transparncia de les administracions; un
arxiu com a font bsica de coneixement del patrimoni i de la nostra histria, que reconegui la
identitat millenria dels barcelonins, i un arxiu que faciliti lexercici de les responsabilitats de
laciutadania com a mostra de la trajectria democrtica i lliure de la capital del nostre pas.
587
Cultura
i identitat
a la capital
duna naci
estat
Jordi Cabr
Advocat, escriptor i assessor en gesti pblica
1. Introducci
na declaraci de sobirania implica algun xoc ms que el poltic o el jurdic: tamb s un

xoc emocional, cultural i psicolgic. Demana capacitat dadaptaci administrativa, eines
de transici i fora poltica, per tamb resilincia i flexibilitat mental. No es pot ignorar el canvi
segur dhbits que comporta, la creaci de models i estructures noves, no noms des del prisma
administratiu, sin tamb dins mateix del sentiment i el pensament dels ciutadans..., all que
colloquialment sanomena un canvi de xip o salt de pantalla.
Qu vol dir ser capital de lEstat catal, quan fa tres-cents anys que ja no se ns? Quines
implicacions t aquest pas en el model cultural i en limaginari collectiu, en la identitat duna
ciutat tan complexa, quan durant tres-cents anys lautoafirmaci catalana sha manifestat en
clau de reivindicaci, o en contraposici a luniformisme poltic i cultural de lEstat espanyol?
Com es crea un model propi de cultura, de capitalitat i didentitat estatal sense la sndrome
Bara-Madrid (per entendrens)? Com afectar la sobirania catalana a la capital del cosmopolitisme, de lobertura, de la barreja i de la creativitat?
588
LLIBRE BLANC
2. Antecedents. Experincia passada com a capital destat

Per tal de mirar de projectar els principals aspectes a tenir en compte per al futur, abans cal partir dalgunes bases o antecedents:
2.1. Podem dir que lltima experincia de Barcelona com a capital dun estat propi, de
forma perdurable, va ser el 10 de setembre del 1714. Aquell sistema administratiu dels ustries
implicava la regncia duna sola corona, per lexistncia de dos sistemes que podrem qualificar
de confederats: el de Castell i el dArag.
Per tant, partim de la premissa que Barcelona t una experincia llarga com a capital dun
estat propi: en va ser capital durant ben b sis segles. Aquesta experincia de Barcelona com a
capital dun estat propi es circumscriu principalment a lpoca medieval, i si b perdura durant
el Renaixement sota la corona espanyola (a partir del Comproms de Casp) per mantenint constitucions i llibertats, sacaba esfondrant totalment durant el barroc de les monarquies absolutes.
No s estrany, per tant, que durant els primers anys del catalanisme poltic sinvoquessin
compartint els costums del romanticisme europeu les arrels medievals: tota la Renaixena i
tot el modernisme (incls el de Gaud), aix com el nomencltor i els principals monuments histrics de la ciutat, estan plens de referncies expresses o subtils a lpoca de ms puixana de la
corona catalanoaragonesa. s a dir, als segles en qu Barcelona era capital dun estat diferenciat.
2.2. Els altres antecedents en el paper de Barcelona com a capital dun estat catal sn molt
breus:
a) La proclamaci feta per Pau Claris el 1641, que va durar noms una setmana, per que era
una reacci a les tendncies centralitzadores de Felip IV i el comte duc dOlivares.
b) Proclamaci de lEstat catal dins la Federaci Espanyola lany 1873 (amb el suport de
laleshores alcalde de Barcelona Miquel Gonzlez i Sugranyes), si b es tractava dun estat federal
i tamb va durar pocs dies.
c) El 1931, quan Francesc Maci va proclamar la Repblica Catalana dins la Federaci Ibrica.
Va haver de conformar-se amb una autonomia pocs mesos desprs, arran de les negociacions
amb el Madrid de la Segona Repblica.
d) El 1934, el president Llus Companys va proclamar lEstat catal dins la Repblica Federal
Espanyola, la qual cosa va comportar el seu empresonament.
Per tant, amb posterioritat al 1714, les vegades puntuals en qu Barcelona ha exercit com a
capital dun estat han estat breus i normalment provocades per un context republic a nivell
espanyol.
El republicanisme, per tant, forma part de la base cultural catalana a lhora de formar un
estat propi en la modernitat. Aquest apunt s important perqu t a veure amb la previsible
forma de construcci dun model destat propi, tamb des de la seva capital. Un model ciutad,
participatiu, democrtic i majoritriament progressista o avanat.
2.3. Curiosament, per, lautonomia de Catalunya (entesa com a rgim dautogovern previ
o menor al dun estat) ha tingut viabilitat sobretot amb rgims de monarquia parlamentria.
s amb monarquies parlamentries que es creen la Mancomunitat del 1914 o els projectes de
primera autonomia (amb lexcepci del 1931: ja hem dit que Maci no aconsegueix fer un estat
federal, sin una autonomia). I lltim exemple dautonomia el tenim el 1978, amb laprovaci de
la Constituci espanyola i els estatuts dautonomia.
589
s a dir, desprs del 1714 lEstat catal ha acostumat histricament a prendre forma sota el
prisma del republicanisme, mentre que lautonomia sha fet possible quasi sempre sota rgims
de monarquia parlamentria.
2.4. Els perodes de monarquies absolutistes o de dictadures uniformitzadores sn els ms
extensos a Espanya des del 1714: de Felip V a Franco podem comptar aproximadament 146
anys (com a mnim) de sistemes de monarquia absoluta o de dictadura.
En contraposici, els perodes dEstat catal dins dun rgim republic espanyol podem
comptar-los en uns tres anys (incls el de Companys). I els perodes dautonomia es compten
en quaranta-set anys (incloent-hi la Mancomunitat, lautonomia de Maci i lautonomia actual).
Lexperincia de Barcelona com a capital dun estat modern (post Revoluci Francesa) es
concentra, per tant, en tres anys. La resta han estat perodes autonmics, de dictadura o de sistemes fortament centralitzats.
3. Radiografia del moment cultural/identitari actual

El que t de nou la idea dun estat catal lany 2014 es basa sobretot en aquesta inexperincia: ni
Catalunya ni Espanya no estan gens acostumades a contemplar aquesta eventualitat. Barcelona,
per descomptat, tampoc. Si b lextensa autonomia actual (trenta-sis anys) ha servit com a banc
de proves sobre la capacitat dautogovern catalana, ser un estat s tota una altra cosa. Tant des
del punt de vista administratiu com des del punt de vista de cultura, didentitat i dimaginari.
3.1. Aquest resum histric sobre lexperincia de Barcelona com a capital destat ens porta a
deduir un psit cultural semblant al segent:
a. La forta crrega que t la forja medieval daquesta capitalitat destat. Les mximes expressions
daix serien el barri Gtic, les sales romnica i gtica del MNAC, el nomencltor (Diputaci,
Consell de Cent, Arag, Valncia, Mallorca, etc.), el folklore i la cultura tradicional (gegants,
diables, santoral...), els usos lingstics, les esttues dpoca romntica (Rafael Casanova, el
Sal de Sant Joan, Colom...), les mateixes seus de lAjuntament i la Generalitat, etctera.
b. Lempremta innegable que hi t el catalanisme i, simultniament, els seus dos corrents artstics i filosfics contemporanis: el modernisme (Gaud, Domnech i Muntaner, Puig i Cadafalch, lExposici Universal del 1888...) i el noucentisme (Exposici del 29, Mancomunitat,
biblioteques, escoles, teatres, museus...). Caldria afegir-hi la puixana econmica de principis
del segle xx, lEixample... Barcelona entra tard en la modernitat, a partir de la industrialitzaci, per a partir daleshores ns pionera i punta de llana.
c. La fora dels moviments obrer, socialista i anarquista, sens dubte a causa de les grans crisis
econmiques i poltiques, per tamb a aquest sentiment republic/democrtic en contraposici a un sistema tradicionalment absolutista/dictatorial de 146 anys. En sn exemples les
fbriques, el Parallel, els sindicats, els serveis socials (dels ms primitius al modern estat del
benestar), les agitacions als carrers i la tradicional desconfiana barcelonina cap a qualsevol
forma destat en qu els ciutadans no se sentin profundament protagonistes.
d. La convivncia actual de dues generacions: la que va sobreviure els ltims anys del franquisme i la que ha nascut en democrcia, la qual cosa significa que el record dpoques dictatorials o de guerra civil, si b es va difuminant, encara s prou recent com per condicionar
tant el debat poltic com limaginari cultural.
590
LLIBRE BLANC
e. La tradici catalana (i barcelonina) dautogovernar-se i autoafirmar-se amb models alternatius als de lestat tradicional: autonomia, Mancomunitat, associacionisme, empresariat,
concertaci, convenis i consorcis, expressi cultural i artstica o a travs desdeveniments
populars com a alternativa a la falta dun autogovern amb potncia destat (modernisme,
avantguardes, exposicions internacionals, Jocs Olmpics...).
3.2. Prenent com a base aquest psit cultural inherent a la histria de Barcelona, enfoquem la
lupa una mica ms a prop: com sha desenvolupat culturalment la capital de Catalunya durant
aquests trenta-sis anys dautonomia i de democrcia? Podem resumir-ho de la manera segent:
a. Ha estat una ciutat que venia duna intensa tradici de contestaci al franquisme, tant des
del punt de vista identitari i de reivindicaci cultural, com de punta de llana dels valors
democrtics.
b. Ja el 1978 Barcelona era identificada amb els moviments socialdemcrates europeus, amb la
democrcia, amb lavantguarda artstica, amb el progressisme ideolgic (feminisme, lacitat, llibertat sexual...) i amb lassociacionisme civil (fundacions i entitats culturals, esportives, socials, educatives...).
c. Durant dcades pren relleu la figura de Pasqual Maragall, qui, ms enll de ser lalcalde dels
Jocs Olmpics, va crear un cert contrapoder urb al nacionalisme de la Generalitat i va ser
qui ms va defensar pblicament i argumentadament la idea mai realitzada duna Barcelona
cocapital de lEstat espanyol.
d. La manca destat propi (i la manca dxit de la proposta de cocapitalitat espanyola) ha dut
Barcelona a apostar per models de creixement a travs de grans esdeveniments com els Jocs
Olmpics del 92 o el Frum de les Cultures del 2004.
e. Des del prisma cultural, Barcelona destaca durant els anys vuitanta-noranta (a banda de
fer-ho pel seu eficient sistema de xarxa de biblioteques i centres civicoculturals) i desenvolupa un paper de capital cultural de Catalunya, tot acollint infraestructures nacionals
(TNC, Biblioteca de Catalunya, Auditori, MNAC...). Especialment cap als anys noranta, Barcelona es consolida culturalment en lmbit del disseny, i tamb fa una important aposta per
les fbriques de creaci. Podem dir que sn uns anys de forta intervenci administrativa en
el dinamisme cultural de la ciutat.
f. La polmica organitzaci del Frum de les Cultures de 2004 ja va indicar un canvi de paradigma per al qual ja no valdran ni els codis ideolgics de la transici democrtica, ni la utopia
dun senat espanyol a Barcelona, ni lxit esclatant dels Jocs Olmpics, ni lintervencionisme
sense lmits. Cal crear un model nou.
3.3. La Barcelona actual, o la Barcelona precapital destat, apunta bsicament cap a un model
cultural en el qual:
a. Les noves generacions nascudes en democrcia demanen ms protagonisme en termes de
participaci ciutadana, tamb en lmbit cultural: sha creat el debat dels centres dautogesti com el polmic Can Vies. Tot aix est, segurament, en una certa sintonia amb la
tradici republicana que comentvem ms amunt: el ciutad de Barcelona que aposta per
un estat propi, malgrat tot, no vol que se li limitin artificialment els canals de participaci i
expressi (poltica, social o cultural).
591
b. El turisme hi t una importncia cabdal: latractiu del modernisme, per tamb el benestar
i el dinamisme propis de la ciutat, fan que aquest veritable fenomen de masses sigui un dels
reptes ms importants en gesti pblica (tamb cultural) a Barcelona.
c. Hi ha smptomes desgotament del sistema infraestructural: existeixen els equipaments
culturals, per hi ha un dficit de racionalitzaci i optimitzaci del seu s, aix com dels
hbits culturals (consum i creaci) dels ciutadans.
d. Aix ha de compaginar-se amb una nova cultura, que s la de lera digital: ja no ens comportem, ni pel que fa al consum cultural ni quant a la comunicaci humana, com fa tan sols
cinc anys.
e. Hi ha una desvinculaci preocupant del consum cultural ciutad envers la contempora
netat; hi ha una certa desconnexi amb lart davui, amb el fet darriscar-se amb la novetat i
lexperimentaci, que hauria de ser salvable.
f. Han adquirit una vigncia creixent valors i causes com ara: la protecci del medi ambient, la
igualtat doportunitats, leliminaci de discriminacions per gnere, raa i orientaci sexual,
la preocupaci per la corrupci a escala local i global, laprofundiment democrtic, la transparncia, la protecci dels animals, el civisme (dret al descans, neteja urbana...), lautodeterminaci dels pobles, etc.
g. La creaci del Born Centre Cultural respon a alguna cosa ms que la commemoraci del
Tricentenari: existeix un corrent evident dautoafirmaci nacional que tamb necessita ser
vehiculat, dalguna manera, a travs de les poltiques culturals tot vinculant passat i present.
h. Shan creat dos grans debats interessants en lmbit cultural: el de cultura de lespectacle
contra alta cultura i el daposta pels autors nacionals o locals contra obertura i cosmopolitisme. En cap dels dos casos s cert que no hi hagi un punt mig, per s evident que depn
don es posi laccent marcar la identificaci dun model cultural o un altre.
El segon debat, en un moment de transici nacional cap a un estat catal, pren una rellevncia
especial.
4. El canvi cultural en la capitalitat dun estat propi

Esdevenir la capital dun estat no significa imitar al detall frmules daltres capitals, per s que
hi ha uns trets bsics i indispensables a tenir en compte.
La capital dun estat, des del prisma cultural/identitari, s una ciutat que presenta les segents
diferncies amb lexperincia que ha tingut Barcelona durant els ltims tres-cents anys:
a. Una capital destat acull ministeris, ambaixades, seus oficials, administracions dhisenda,
parlament i/o senat, banc central, serveis de seguretat i defensa... Tot aix indica un canvi
cultural obvi: a banda de fer-se visible aix en els carrers (amb seus administratives, protocols
i simbologia), tamb suposa un canvi dactitud que obliga a oblidar el resistencialisme o la
cultura de la reivindicaci. Barcelona ja no s una quasi-capital limitada per les circumstncies. Barcelona deixa de ser la ciutat del greuge.
b. Una capital destat pren automticament una responsabilitat implcita de representativitat de la seva cultura, ms del que ja ho fa ara. Barcelona esdev molt ms del que ho s
ara smbol o resum de la catalanitat. Ja no es presentar al mn com a complement a una
592
LLIBRE BLANC
cultura general espanyola, sin com a entitat independent i amb sentit de la unitat prpia (que
no uniformitat).
c. Madrid deixar progressivament de ser un referent amb qui comparar-se, o una vena
avantatjada histricament per un estat compartit, i esdevindr una capital que compartir
protagonisme comparatiu amb daltres. Aix mateix, Barcelona tindr un nou pla de comparaci: abans es comparava sobretot amb les ciutats industrials o comercials (Mil, Marsella,
Valncia...), i ara tamb es comparar amb capitals (amb Pars, Roma, Lisboa...)
d. Una capital destat presenta normalment ms eines dobertura, dinternacionalitzaci, dintercanvi cultural, de capacitat denviament i recepci de productes i idees de qualsevol
indret del mn. Una capital destat s un imant datracci (encara ms que ara) dels diversos
pols de capitalitat cultural, administrativa o econmica del planeta.
5. Propostes dactuaci en la hiptesi duna Barcelona

capital destat
Tenint en compte tots els antecedents esmentats, la contextualitzaci del moment cultural a
Barcelona i les caracterstiques enumerades pel que fa al canvi que suposa levoluci cap a una
capital destat, es formulen les segents propostes:
5.1. Relacions amb lEstat espanyol i amb la cultura castellana

La relaci amb Espanya pot fer-se difcil o incmoda durant els primers anys, com sembla prou
obvi. Barcelona hauria daprofitar tant la seva marca, com el seu atractiu i el seu tradicional
carcter dobertura i cosmopolitisme per fer de pont directe, permanent i fraternal amb la cultura (les cultures) i els ciutadans dEspanya.
Caldr gestionar de manera pacient i generosa el dol que necessriament shaur de viure
en certes parts de la poblaci, si no en tota: les persones de matriu cultural catalana tamb tindran el seu dol, ja que estem parlant de tres-cents anys amb intercanvis de tot tipus (demogrfic,
cultural, comercial...), que continuaran, per amb canvis segurs.
Segons diu el recent Llibre Blanc de la Transici Nacional editat per la Generalitat de Catalunya, en el punt 3.1., ser decisiu trobar les millors frmules de respecte a les minories nacionals,
culturals i lingstiques que determinarien la hipottica realitat duna Catalunya independent.
En aquest sentit, Barcelona pot jugar un paper fonamental.
Barcelona pot impulsar un rgan cooperatiu entre ciutats darreu de la Pennsula per a lintercanvi en matria cultural. Barcelona podria ser, fins i tot, impulsora duna cultura que ja va
tenir els seus antecedents, liberisme, amb el qual van simpatitzar tant Joan Maragall com
Miguel de Unamuno, o els mateixos Prat de la Riba i Camb. Tamb Jos Saramago o Lobo
Antunes hi han manifestat aproximacions.
Barcelona ha estat molt proactiva en la promoci daquest esperit, conscientment o inconscient: places de toros, el Poble Espanyol de lExposici del 1929, la Feria de Abril, les tradicions
religioses peninsulars, els casals regionals espanyols, la tradici flamenca i rumbera, la sarsuela,
la programaci cultural darrel compartida (des de les Goyescas de Granados fins a les varietats
del Parallel...).
593
Es tractaria dinstitucionalitzar aquest psit cooperatiu cultural en collaboraci amb altres

ciutats de la Pennsula, creant conscincia didentitat ibrica o fins i tot creant festivals i fires
amb aquesta temtica, de manera que se subratlli la riquesa de la diversitat cultural i nacional
peninsular.
Si Barcelona no ha pogut ser cocapital poltica dEspanya, s que, com a capital dun estat
independent, pot esdevenir capital de liberisme.
Des del punt de vista lingstic, una capital destat on conviuen dues cultures o llenges no t per
qu modificar la seva poltica pel fet dhaver esdevingut capital destat. El fet desdevenir capital
destat no hauria de suposar canvis en una gesti, la lingstica, que, llevat dalgunes polmiques,
tant Catalunya com Barcelona tenen prou ben resolta en termes de convivncia.
5.2. Model de capitalitat duna naci estat (contra estat naci)

a. El model estat naci com a ens omnipotent i de forta sobirania ha quedat superat per les
dinmiques de globalitzaci i cessi de sobirania a organismes supraestatals. Els estats independents davui sn tan interdependents i comparteixen tant les sobiranies que podria resumir-se la identificaci dun estat modern noms amb tres elements indelegables: un s lordre
pblic o la defensa, el segon s la poltica exterior i el tercer, sens dubte, s la cultura, limaginari i la simbologia collectiva.
b. Per s que, a ms a ms, a Catalunya lestat naci propi no ha existit mai. Per aix tant
Catalunya com Barcelona han mantingut de sempre la tradici de naci estat: la participaci privada, associativa o concertada don sorgeixen realitats com els ateneus, el Liceu, el
Palau de la Msica, festivals com el Snar o el Primavera Sound, el Teatre Romea, etctera.
Aix sha hagut de combinar amb el necessari model dintervenci pblica bsica (serveis de
biblioteques, xarxes i sistemes, teatres pblics, auditoris...).
c. Aix doncs, a aquests dos models caldr afegir-ne un tercer: el de capitalitat. A Barcelona
aix es coneix popularment en relaci amb les despeses del Museo del Prado de Madrid: fan
falta uns referents propis, uns imaginaris comuns i uns equipaments importants en qu es
pugui emmirallar tota la nova collectivitat. Aplicat a Barcelona, tot i que ja shan desenvolupat grans equipaments culturals nacionals durant lautonomia (MNAC, Biblioteca de
Catalunya, TNC, Auditori...), quan una ciutat esdev capital destat no noms shan denfortir
i projectar aquests elements existents, sin que a ms necessita equiparar la seva inversi en
cultura a la daltres ciutats de la mateixa envergadura: una capital destat europea ha de ser
una capital amb una inversi cultural no menyspreable. Tot aix es pot fer englobant-ho
dins del model autcton abans esmentat: el model naci estat en contraposici a la tradici jacobina, intervencionista o centralista. Barcelona no ha de perdre la seva tradici en
aquest sentit (model de mesura humana, participatiu, realista), malgrat el grau considerable
de grandeur pblica que tota capital destat ha dassumir.
d. Un model aix, a ms, podria vehicular millor les propostes aportades per la cultura alternativa, autogestionada o fins i tot antisistema, sorgides en diversos barris de la ciutat. Barcelona pot ser pionera en un model mixt de participaci cultural, on espontanetat i
promoci pblica convisquin en un punt de trobada. El paper dels centres cvics i ateneus,
pblics o populars, seria clau en aquest objectiu.
594
LLIBRE BLANC
e. Aquesta naci estat no segueix un model centralista, sin que disposa de xarxes territorials ben distribudes, connectades i cooperatives. Per tant, cal que Barcelona pensi tamb en
la realitat conjunta del pas i que com a capital destat no ofegui, sin que oxigeni els altres
pols de creativitat del pas.
f. Per ltim, ser capital duna naci estat comporta exercir de cocapital dels territoris de
cultura i parla catalanes, tot establint forts lligams de cooperaci amb ciutats com Valncia,
Palma de Mallorca, Perpiny o lAlguer. Si Pars s capital de la francofonia i Madrid de la
hispanitat, Barcelona ho ha de ser (de forma compartida per proactiva) de la naci cultural
darrel catalana.
5.4. Continuaci i impuls dels potencials actuals

En el recent informe Estat de la ciutat de lAjuntament de Barcelona sesmenta que en lenquesta Survey on the Barcelona City Brand, del Barcelona Centre de Disseny, apareix la ciutat
com a quarta ciutat ms creativa del mn, desprs de San Francisco, Londres i Nova York.
Si sense ser capital destat Barcelona ja aspira a ser capital de la creativitat (marca Barcelona
inspira), amb lassumpci de la seva nova condici aquest paper pot incrementar-se en possibilitats i en projecci.
Aix ha de suposar, per, no noms invertir en serveis i infraestructures, sin tamb en actitud creativa. Era Dal qui als anys trenta proposava la creaci a Barcelona dun Consorci de la
Imaginaci Pblica, amb seu a la Pedrera, dirigit a ensenyar o orientar els ciutadans a desenvolupar les seves habilitats creatives i la seva inquietud cultural. Sense haver de calcar aquesta idea
fil per randa, una ciutat que acull tanta genialitat patrimonial i artstica no pot ser una ciutat on
els seus habitants no siguin veritables agents dinmics en consum i en creaci.
I pel que fa al debat identitat-cosmopolitisme, Dal tamb seria lexemple: no cal escollir
entre ambds conceptes perqu, si es fa b, ambdues coses es retroalimenten. La promoci del
llegat patrimonial (material o immaterial) ha de compaginar-se, com ja es fa, amb ser referncia,
expositor i promotor de les noves aportacions culturals del mn. Barcelona ha de ser tan identitria com moderna, experimental, oberta i cosmopolita: cal tornar al punt en qu autors com
Mario Vargas Llosa no puguin veure mai la posada en valor de la identitat catalana (inevitable
quan sesdev capital destat) com un fre, sin justament com un estmul, per a lobertura als
corrents i cultures del planeta. Justament perqu Barcelona haur acabat de discutir sobre poltica competencial, financera o administrativa en termes de greuge.
Entenem que altres aspectes relacionats amb la gesti de lxit turstic, les noves tecnologies,
la promoci de valors universals contemporanis o el debat espectacle-cultura, si b podrien enriquir molt lanlisi general, ho farien de forma massa extensa i no toquen prou directament el
fons de la temtica daquest informe.
6. Conclusions
7. Barcelona t una tradici com a capital destat en poca medieval, i posteriorment al 1714
noms ha estat capital destat modern durant un total de tres anys (amb arrel sempre republicana). La resta del temps ha estat capital dautonomia o b sota rgims no descentralitzats.
595
8. En termes histrics de cultura i identitat, Barcelona s la suma de forja medieval, industria

litzaci, catalanisme, moviments socials, desconfiana cap a les formes destat, cooperaci,
consorci, associacionisme... Ms recentment, ha estat referent davantguarda creativa, de
progressisme ideolgic, de sentit de la modernitat, de cosmopolitisme, tot compaginant la
reclamaci de cocapitalitat espanyola i lexercici de la capitalitat nacional-autonmica.
9. Barcelona com a capital destat deixar de ser la ciutat del greuge envers Madrid, accentuar
tant la seva identitat prpia (catalana) com la seva capacitat dobertura i acollir organismes
i costums propis dun estat als quals no est acostumada. Senfrontar, doncs, a una certament difcil (per sana) solitud.
10. Barcelona pot i ha daspirar a ser capital de liberisme, tot creant frmules de cooperaci
permanent amb ciutats representatives de les altres cultures de la Pennsula, especialment
lespanyola.
11. Barcelona haur de sumar, a la seva tradici de participaci privada, associativa o concertada, el paper de capitalitat destat: aix shaur de notar en inversi i en adaptaci a un nou
model, que combini elements destat (o de grandeur) amb elements de participaci (poltica i cultural) ciutadana; un model, per tant, autcton de capitalitat destat.
12. Barcelona com a capital destat haur devitar tendncies centralistes envers la resta de Catalunya i, aix mateix, obrir un espai de capitalitat cultural en relaci amb tots els territoris
darrel cultural catalana. El seu paper com a nexe principal de lArc Mediterrani li dna una
gran fora en aquest sentit.
13. Barcelona tindr loportunitat de destacar com a capital de la creativitat (de manera encara
ms decidida i proactiva que ara) i, aix mateix, demostrar que la posada en valor de la nova
identitat de capital destat refora, ms que frena, lobertura als corrents i les cultures del
planeta. Justament perqu haur acabat de discutir sobre poltica competencial, financera o
administrativa en termes de greuge.
596
LLIBRE BLANC
Barcelona,
la capital
del talent
Esther Casademont
Psicloga industrial i mster en Direcci de Recursos Humans.
Experta en gesti de talent i recerca de perfils professionals.
Scia directora de la consultoria Hunivers
ivim un moment histric i complex per al futur de Catalunya, on els ciutadans hem de
prendre la responsabilitat de definir i construir com volem que sigui Barcelona, la nova
capital del nou Estat catal, europeu i independent.
Estem immersos en un procs de debat i reflexi sobre el futur de la nostra ciutat i el nostre
pas i tot i que no tenim cap seguretat don serem dem, s que tenim lesperana que tot ser
millor. I ara s quan, en aquest context dincertesa, hem daprofitar per somniar i imaginar com
ens agradaria que fos reconeguda Barcelona.
Hem de donar a conixer els avantatges de viure, estudiar, fer negocis, innovar i fer crixer la
nostra ciutat. Hem de continuar treballant per gestionar i potenciar la marca Barcelona i fer-la
encara ms atractiva, no noms per als mateixos ciutadans, sin tamb per a la resta destats i
visitants.
Som un referent europeu i fins i tot internacional duna de les ciutats amb ms qualitat de
vida, un fet que atrau estrangers, estudiants, empreses i inversors darreu del mn.
La crisi econmica ha generat que una part de la poblaci, principalment joves i immigrants,
hagin hagut de marxar per buscar noves sortides professionals ms adequades a les seves necessitats i formaci. Per, alhora, Barcelona segueix essent un pol datracci de talent per les seves
escoles de negoci i els clsters biomdic i tecnolgic que ens situen al capdavant daquests sectors
a escala internacional.
598
LLIBRE BLANC
Per formar un nou estat necessitem un capital hum motivat i competent, i no s noms
una qesti dactitud sin daptitud i voluntat desdevenir els millors en rees de coneixement i
despecialitzaci.
Els professionals de lrea de recursos humans ens dediquem a cercar, seleccionar, formar i
retenir el talent dels equips de les organitzacions. Persones motivades, preparades, professionals
i compromeses, que sn el que realment fan moure les organitzacions.
El repte de Barcelona s aconseguir formar, atraure i retenir el talent per permetre a la ciutat
afrontar els reptes de futur amb ms fora. Hem de ser una capital cosmopolita slida que ofereixi el mxim nivell de formaci personal, professional i cultural a ciutadans i visitants.
Barcelona disposa duna mplia oferta universitria, escoles de negocis i msters reconeguts
internacionalment: cinc universitats pbliques, tres de privades, 205.000 alumnes universitaris, i
el reconeixement dESADE (3a) i lIESE (6a) com les millors escoles de negocis europees, segons
el Financial Times. Som un referent europeu en formaci empresarial.
Tamb som una de les principals destinacions de turisme urb a Europa i un focus datracci
de visitants per motiu de negocis, amb 7,6 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions
en hotels el 2013.
La ciutat promou el desenvolupament de sectors tan estratgics com les TIC, la logstica, el
comer i el turisme. Barcelona s la quarta ciutat del mn pel que fa a organitzaci de reunions
internacionals. Un clar exemple s la celebraci de la fira Mobile World Congress, que ens ha
convertit en la Capital Mundial del Mbil, amb 72.000 visitants el 2013, un 8% ms que lany
anterior, a ms de generar grans oportunitats de negoci i inversions a la ciutat. Dins el sector
de les TIC, Barcelona s capdavantera en lrea digital i dels videojocs, un altre dels actius de la
ciutat.
Barcelona s una de les millors ciutats del mn en lrea de producci cientfica. En les darreres tres dcades, Barcelona ha collaborat amb centres i cientfics daltssim nivell que han
convertit la ciutat en un dels clsters biomdics ms avanats del mn en recerca i investigaci.
Una nova font datracci de talent, tant intern com extern.
En lrea del disseny la creativitat i les noves tendncies, Barcelona s la cinquena capital mundial de la moda, desprs de Nova York, Pars, Londres i Los Angeles, segons el Global
Language Monitor. Empreses internacionals com Mango i Desigual, dissenyadors com Custo
Dalmau i la Passarella 080, han contribut a posicionar-nos com una de les ciutats capdavanteres
i ms competitives a escala global en aquest sector.
Un estat s una forma dorganitzaci poltica, social i econmica, comparable a una empresa
on el capital hum, la seva direcci, estructura, funcionament i operativitat, sn clau per al seu
xit i bon desenvolupament. El repte de Barcelona com a nova capital de nou Estat catal s crear,
atraure i mantenir el talent, perqu el talent s intelligncia, capacitat i creixement. La clau i el
motor de lxit de la nostra ciutat.
599
Barcelona
i lavenir
de la
universitat
Jaume Casals
Rector de la UPF
600
LLIBRE BLANC
n un text tan suggestiu com hermtic, que serveix de prefaci a un llibre excellent de filosofia, Les matres de vrit dans la Grce archaque, de Marcel Detienne (Pars, Maspro,
1
1967 ), Pierre Vidal-Naquet explica com la noci de ciutat, i la ciutat mateix, comena a partir
de la substituci del combat homric, desordenat i ple dexhibicions individuals, per luniforme
militar. En el si de lexrcit, igualment homric, es van dibuixant les formes que prefiguren procediments propis de la vida ciutadana. Per exemple, al voltant de la vasta assemblea (agn, en
grec) que Aquilles convoca per al dol del seu amic Ptrocle, reuni en qu sajunten els jocs i
la competici esportiva amb els rituals de la mort i de lordre de les multituds, Vidal-Naquet
esbossa sense gaire ms elements lembri de lobjecte formidable que trobem designat per la
famlia semntica de poltica i ciutat.
Lobjecte s ms formidable com ms ens colloquem en la ignorncia dall que avui considerem trivial: que la humanitat sorganitza en nacions i que no concebem una naci sense afegir a
una geografia determinada i a certa multitud humana una estructura que noms pot fonamentar-se en el model duna ciutat i duna cultura ciutadana. La textura daquell origen singular de la
ciutat li garantia probablement cert xit al llarg de la histria del mn. Perqu, per molt gran que
en pugui ser el rebuig, o precisament per aquest motiu, lorganitzaci militar i les celebracions de
la mort sn tpics encara intelligibles a tot arreu, idees que ens semblen atemporals.
Per mirar destablir la naturalesa i el grau de necessitat dels vincles ms profunds que lliguen
una ciutat universal com s avui Barcelona amb la instituci cultural per antonomsia, la universitat, cal intentar situar-se en la perspectiva epistemolgica zero, la dun sistema de prejudicis
en blanc, que se suposa en una reflexi com la de Vidal-Naquet sobre la literatura homrica i el
carcter fundacional de la civilitzaci europea contingut en la idea de la Grcia antiga.
Acabo descriure ciutat universal per referir-me a Barcelona. La universitat socupa en primer lloc de la condici i el concepte duniversalitat: all que s vlid per a tots i que podria
difondres sense subordinaci a les determinacions locals (all que val tant aqu com a la lluna,
segons la frmula clssica), aix s la cincia, i la universitat s la instituci que hi corre al darrere. Dic amb molta cura sense subordinaci i no pas sense atenci a les singularitats locals.
Ara, si acceptem el joc mental de Vidal-Naquet, com no ha de resultar-li vital, a una universitat,
certa proximitat ntima i lgica a la seva ciutat? La ciutat hauria de ser el seu primer objecte, la
universalitat mateixa encarnada i representada en un lloc concret.
Aquest vincle entre ciutat universal i saber universal s tanmateix massa directe. Cont una
mena de curtcircuit. En el nostre cas, posa en un contacte simple i potser noms lingstic la
fama de Barcelona al mn (sobretot desprs dels jocs olmpics, que no evoquen noms casualment lantiga Grcia) i la necessitat de pertnyer a tot el mn que tenen la cincia i la universitat.
Aquest contacte fcil guanya profunditat amb lexemple de lexperincia derivada duna histria comuna, no antiga sin plenament contempornia. No s la histria duna ciutat que acull
tal o tal instituci entre les seves muralles reals o ideals. s, ben al contrari, la histria duna
pertinena mtua en qu lescala de les mesures acaba perdent importncia. Podria recrrer a
altres exemples, per ning no podria censurar-me de centrar-me un moment en la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona, que s la meva.
Segurament, la histria de la UPF i Barcelona no t les dimensions numriques que la Universitat Johns Hopkins, una de les nostres principals aliades nord-americanes, fa notar respecte
al seu pes a Baltimore. El fullet Johns Hopkins Lives in Baltimore explica, amb la mateixa eloqncia que sendevina en el ttol, com la universitat hi gasta 4.000 milions cada any i dna feina
601
a 50.000 persones. Ben cert que Nova York ja no seria la mateixa ciutat sense la presncia estructurant, presncia urbanstica pura, de la NYU. Fins i tot, encara que no es tracti duna de les primeres universitats australianes, Melbourne deu bona part del seu reconeixement internacional a
les activitats del RMIT (Royal Melbourne Institute of Technology). A Barcelona ho sabem prou
b, perqu lhem vist installar-se amicalment fa un any entre nosaltres.
La histria de la UPF a Barcelona s ms modesta, i no estic gens segur que, durant aquests
vint-i-quatre anys de convivncia, la universitat hagi aconseguit fer comprendre fins a quin punt
la seva integraci urbana, seguint els projectes municipals des de lEixample i Ciutat Vella fins
a la Ciutadella i el Poble Nou, era alhora la imatge material dun ascens fins a les primeres posicions en els rnquings de les millors universitats joves del mn. El magnfic llibre dun antic
alumne, Daniel Venteo, Universitat Pompeu Fabra, histria dun campus urb (2010), mostra que
aquesta integraci material de la UPF en la seva ciutat ofereix un mosaic i una mena de mirall
particular de tota la ciutat i de la seva histria contempornia.
Aix que explica i illustra Venteo sn fets. En falta un, que ja sest comenant a perfilar.
Barcelona s una de les ciutats del mn que irradien amb ms incandescncia la naturalesa del
fenomen ciutat; el fenomen grec antic que he evocat al comenament, que ajunta poltica, art,
vida quotidiana i cincia. Aquests quatre elements sn la qumica que fa reaccionar conjuntament la singularitat local intransferible amb la universalitat dels models exportables. Li falta, a la
nostra ciutat, que satisf meravellosament els tres primers conceptes, acabar darticular les seves
relacions amb la cincia. Necessita travar-se amb la universitat i la Universitat Pompeu Fabra
voldria fer honor al seu nom en un esfor indit per abraar aquest fonament.
Lassoliment duna plena reconciliaci de Barcelona amb el saber demana una altra cota dinversi econmica en un mbit que no s el de les primeres necessitats, per que cont la pedra de
toc duna bona resposta futura a aquestes primeres necessitats. Un canvi de perspectiva daquest
ordre en la poltica financera sembla impossible sense un marc poltic dautogovern inqestionable. Hem estat dels primers a declarar que, desprs daquests darrers anys, passi el que passi, ja no
viurem mai ms en un pas minoritzat. Entre les moltes raons del clamor popular per a un nou
Estat catal, shi ha de comptar Barcelona i lavenir de la universitat. La pertinena mtua entre
ciutat i universitat, amb prou feines encetada com a tema en aquestes poques pgines, assenyala,
per, amb claredat la direcci dunes prctiques que sn impensables en la subordinaci a un
altre estat que es mantingui, com es mant lEstat espanyol, extern i estranyat respecte a aquesta
pertinena.
602
LLIBRE BLANC
Reptes
i oportunitats per
al sector musical
en una capital
destat dun mn
globalitzat
Sergi Casanelles Abella
Compositor i professor de Msica de Cinema i Composici a la New York University (NYU)
604
LLIBRE BLANC
n aquest article discutir els reptes i oportunitats que afronta el sector musical avui en dia
en relaci amb el remarcable procs de transformaci que estem experimentant. Discutir
sobre msica en un sentit ampli i general del terme, incloent-hi el procs descolta, de producci, densenyament i de recerca. Els reptes estan focalitzats en lanlisi de limpacte de les noves
formes daccs, consum i producci musical generades grcies a les noves tecnologies. A partir
daqu, descriur un marc doportunitats i defensar els avantatges que un nou estat pot generar
per poder aprofitar daquestes oportunitats.
Reptes
El filsof canadenc Marshall McLuhan ha esdevingut una figura clau per a lanlisi de la cultura
contempornia grcies a la seva particular definici del terme mitj (media). Per a McLuhan,
un mitj s tot all que estn els sentits i les capacitats humanes. Per exemple, el martell s un
mitj que estengu el bra hum en fer-lo ms fort i resistent. El filsof emfasitza la importncia danalitzar i entendre els mitjans en funci del canvis que generen a la societat. Continuant
amb lexemple anterior, un tipus rudimentari de martell serv al paleoltic com a mitj per tallar
pedres. Tot i aix, McLuhan ens alerta que la importncia del mitj no s tant en el contingut
que genera (les pedres tallades) com en la seva capacitat de generar canvis (en el cas del martell,
de permetre que els homes, en clar desavantatge fsic envers els altres animals, poguessin desenvolupar una civilitzaci). Amb la seva famosa frase el mitj s el missatge, McLuhan ressalta la
necessitat de focalitzar lanlisi en les transformacions generades pel mitj (en el cas del martell,
haver fet possible la civilitzaci humana) en lloc dels continguts generats grcies al mitj (en el
cas del martell, una pedra afilada per a la caa).
En el cas de lenregistrament sonor de msica, una anlisi en els termes establerts per
McLuhan elucida el seu efecte transformador a la societat contempornia. Lenregistrament de
msica suposa estendre els lmits fsics daccs a la msica. Per exemple, quan els Beatles vingueren a Barcelona lany 1965, la seva msica ja era coneguda grcies als enregistraments. Els
enregistraments globalitzaren la msica, almenys a Occident, i transcendiren la capacitat de
les ciutats de monopolitzar el consum musical dels seus habitants, des duna poca en qu les
ciutats no es plantejaven el procs globalitzador com un repte estructural. Un cop dull a la llista
de les canons ms escoltades a Spotify ens permet veure la profunda globalitzaci de la msica.
Seguint aquest precepte, el rol de les ciutats en termes de poltica musical esdev complex i restringit, ja que la immensa majoria de lescolta musical es produeix dins de lesfera privada utilitzant unes eines dabast global.
Duna forma similar per ms recent, leducaci universitria viu un procs de globalitzaci.
La universitat on treballo, la New York University (NYU), ha obert recentment un campus a
Abu Dhabi i un campus a Shanghai, al mateix temps que amplia els seus centres (per a estades
semestrals dels seus estudiants) a ciutats com Pars, Praga, Berln o Madrid. Ms enll daix,
loferta online de cursos ja sigui a travs dels Cursos Massius Oberts Online (MOOC) o a travs
duna oferta clssica a distncia va en creixement. Les principals universitats mundials ofereixen
cada cop ms una oferta destacada daquests MOOC, al mateix temps que duen a terme recerca
per a les noves possibilitats deducaci en aquest mitj. El Dr. Alex Ruthmann, professor dEducaci Musical i Tecnologia Musical a la NYU, ha creat, en collaboraci amb la P2P University i
el MIT, un curs online de producci musical (PlayWithYourMusic.org). Dins del seu procs de
605
recerca, el Dr. Ruthmann ha virat el model tradicional del curs online (amb dates dinici i de fi,
emulant els cursos tradicionals) cap a un model de comunitat daprenentatge, redefinint la C
del MOOC de curs a comunitat. En un marc com aquest, el procs educatiu en general es
transformar de forma radical, incidint especialment en leducaci postobligatria. Avui en dia,
ja s una realitat que un adolescent pugui aprendre a fer msica amb una utilitzaci simultnia
de les tecnologies al seu abast i els vdeos i cursos online gratuts.
Aquest ltim fet ens porta a la prctica musical. Com hem vist, el procs descolta musical
sha virtualitzat, i sha evitat la necessitat dinterpretacions fsiques per gaudir de la msica que
escoltem reproduda digitalment. En el cas de la creaci musical, la virtualitzaci s tamb un
element rellevant per analitzar els processos creatius contemporanis. Noms cal disposar dun
ordinador porttil i, opcionalment, uns pocs aparells ms, per disposar dun estudi de creaci
musical a casa, en el qual s possible de crear msica sense la necessitat de disposar dun local
per interpretar-la. Aquesta msica pot ser enviada directament al web i ser escoltada per milers
de persones darreu del mn, sense que la localitzaci del msic hagi estat rellevant.
Els reptes plantejats sn tots globals i aplicables a qualsevol ciutat o societat davui en dia. A
ms a ms, cal afegir que el procs transformador de la societat saccelera al ritme del progrs tecnolgic. En aquests moments, som en un punt decisiu on aquesta acceleraci es manifesta cada
cop de manera ms difana. No he escrit cap referncia especfica a Espanya o Catalunya ja que,
al meu parer, els grans reptes de la nostra societat transcendeixen no noms els lmits geogrfics,
sin la geografia com a model fsic dorganitzaci humana. El mn que estem construint no s
un mn amb menys barreres geogrfiques sin un mn on la geografia perd una part del seu
sentit. El fet que un jove msic canadenc anomenat Justin Bieber fos descobert per un productor
dEstats Units i sigui escoltat per adolescents de Barcelona no denota un desmantellament de les
barreres geogrfiques sin una implosi del concepte de geografia com a eina per descriure els
processos socials. Similarment, que una jove pianista i compositora com Emily Bear, nascuda
a Rockford (Illinois, EUA), a 100 km de Chicago, toqus amb deu anys al festival del Castell
de Peralada estrenant una obra anomenada Peralada, amb clares influncies de la msica de
Granados i dAlbniz, s un producte duna virtualitzaci del panorama musical. Emily, a qui
conec personalment i a qui dono classes, va escriure lobra Peralada escoltant noms msica al
YouTube. Tot i aix, aquests reptes globals requereixen una resposta concreta en lmbit de la
societat, al mateix temps que possibiliten laccs a noves oportunitats per a les societats preparades per aprofitar-les. s des daquesta perspectiva que analitzar seguidament aquestes respostes
i oportunitats en clau de Barcelona, discernint els avantatges o desavantatges desdevenir una
capital destat en lloc duna ciutat secundria dun altre estat.
Respostes i oportunitats
El primer que cal preguntar-se dins daquest procs de transformaci descrit fins ara s qu pot
fer una ciutat com Barcelona en termes de poltiques i iniciatives musicals. Un dels elements
ms rellevants s la producci, promoci i regulaci de la msica en viu, mitjanant unes poltiques que sadaptin als canvis de la societat i siguin efectives pel que fa a limpacte social. Un
element clau de la msica en viu s la presencialitat: lespectador sha de desplaar al lloc on es
duu a terme lactivitat. Aquest fet s especialment important si considerem lefecte dels enregistraments, que permet gaudir de la msica tamb sense la necessitat de desplaar-se. Com a
606
LLIBRE BLANC
conseqncia, el desplaament cal que esdevingui practicable. Per exemple, un concert a Madrid
de lOrquestra Nacional dEspanya no s un esdeveniment que, a la prctica, pugui ser gaudit
pel pblic barcelon. Des daquest punt de vista, sigui quina sigui lorganitzaci estatal a la qual
Barcelona pertanyi, les poltiques culturals relacionades amb la generaci de concerts en viu
cal que siguin creades dins dun radi dactuaci a escala humana. Les dimensions de Catalunya
com a estat sn ms properes a la dimensi humana (en termes de comunicacions i cohesi) que
no pas lEstat espanyol. Tot i aix, cal destacar que si b s cert que la dimensi catalana s ms
apropiada, aix no implica que tot el territori tingui un accs prctic als esdeveniments culturals
de la ciutat. Daltra banda, en termes de massa de pblic, Barcelona i la seva rea metropolitana
tenen unes dimensions suficientment raonables de cara a poder rendibilitzar grans installacions
culturals prpies duna capital occidental. Posar en prctica un principi en el qual els usuaris
prctics siguin els qui contribueixin al finanament dels equipaments que utilitzen no requereix
un estat propi, sin una poltica racional i prctica. De la mateixa manera, el fet que Barcelona
esdevingus la capital dun Estat catal no garantiria una poltica apropiada, tot i que en termes
de dimensions en facilitaria la tasca.
De cara als reptes plantejats anteriorment, emmarcats dins dun procs global de virtualitzaci, es requereixen un seguit de respostes orientades a fer encaixar Barcelona en aquest nou
model social, al mateix temps que sorgeixen interessants i noves oportunitats per explotar. En
primer lloc, cal destacar la necessitat de constituir un sistema suficientment flexible adaptable
als canvis accelerats del mn en qu vivim. En quinze anys hem vist la introducci del format
mp3, dels iPods, la crisi del sector musical per la pirateria a causa de lintercanvi de canons
online, la prctica desaparici dels CD, la introducci del model diTunes de compra individual de canons online a baix cost i, finalment, laparici de serveis de subscripci com Spotify,
que han deixat obsolets tots els models anteriors. Cadascun daquests canvis ha generat grans
oportunitats dinnovaci tecnolgica i ha redefinit els models del sector. Aquestes oportunitats
dinnovaci van ms enll del desenvolupament duna plataforma. Per exemple, Spotify s una
companyia sueca. Tot i aix, Spotify ha adquirit recentment una companyia de Boston, The Echo
Nest, que els proporciona els algoritmes de cerca personalitzada de canons basat en el concepte
de similitud, entre altres possibilitats. De cara a poder reaccionar a aquests canvis a la velocitat
necessria, un model destat massa gran, massa divers i poc flexible esdev inefica. De fet, lEstat no va ser capa de regular ni dintervenir eficament per solucionar la problemtica generada
per les descrregues dmp3, durant el temps relativament curt que va durar la situaci. Al mateix
temps, els ciutadans formen ja part daquesta gran aldea global per utilitzar un concepte de
McLuhan, i rpidament sadapten i incorporen els canvis globals. Ja no hi ha possibilitat de
crear un Spotify catal o espanyol, com passava en lera industrial. Spotify s un producte global,
que existeix ja en el pla virtual on la geografia ja no compta. Un estat gran ja no ens protegeix ni
pot posar aranzels a un seguit de processos que actuen en una esfera virtual. Des daquest punt
de vista, un estat gran no noms esdev intil sin que pot actuar com un impediment a una
adaptaci ms rpida a les noves circumstncies. La necessitat de flexibilitat s un fet essencial.
s per aix que vull dedicar les segents lnies a exemplificar algunes situacions en qu una
adaptaci rpida a les circumstncies podria generar uns beneficis molt importants en el sector
musical de Barcelona.
El primer exemple t relaci amb el fet de ser la seu del Mobile World Congress. Grcies
a aix, Barcelona t loportunitat de crear un hub de les tecnologies mbils. Em vull centrar
607
en un camp molt concret: la msica de videojocs. En primer lloc, cal remarcar que a lEscola
Superior de Msica de Catalunya (ESMUC) no sensenya actualment com escriure msica per
a videojocs. Aquest fet en si sol ja reflecteix la problemtica derivada dun model educatiu basat
en una llei dmbit estatal. No obstant aix, el problema no acaba aqu. Imaginem que grcies
a aquesta situaci privilegiada en el mn del mbil, Barcelona decideix adoptar unes poltiques
per potenciar aquesta indstria. En el cas de leducaci de professionals musicals, aix comporta
generar els mecanismes perqu els nous graduats de composici o sonologia a lESMUC adquireixin el nivell de competncia necessria per desenvolupar la msica per a videojocs. Aquest
procs pot ser complex si tenim en compte que la immensa majoria dels grans especialistes
viuen a San Francisco. Un model flexible avui en dia hauria de ser capa, en qesti de setmanes o mesos, dimplementar canvis al currculum acadmic que poguessin satisfer les noves
necessitats generades, que inclouria la possible contractaci de professionals de lestranger com
a mentors. Addicionalment, cal considerar que la msica de videojocs involucra un gran nivell
de coneixements tcnics de plataformes molt especfiques, que necessriament implicaria un
canvi considerable pel que fa al currculum. Aquest canvi curricular sha de poder fer sense que
hagi dafectar el currculum de programes similars a Espanya, ja que cada poblaci t les seves
necessitats especfiques.
El segon exemple involucra la msica de cinema. Per diferents raons, de les quals destaquen
les econmiques, cada cop senregistra menys msica a Los Angeles per a les diverses produccions de Hollywood. Una part s a causa de la utilitzaci de les noves tecnologies musicals que fan
innecessari lenregistrament. Laltra part s a causa del fet que surt molt ms econmic enregistrar msica, ja sigui a Londres o a ciutats de pasos de lEst com Praga o Bratislava. No hauria
de ser descartable que Barcelona hi veis una oportunitat per poder oferir uns serveis similars.
Aix podria suposar crear una srie dincentius (com els de Los Angeles o Nova York a la producci cinematogrfica) de cara a esdevenir ms competitius. Addicionalment, el procs denregistrament de msica de cinema incorpora un seguit de competncies instrumentals que sn,
en certa manera, especfiques. Els msics han de ser capaos de llegir a primera vista el material
musical (ja que no hi ha assaigs) i han de sentir-se cmodes enregistrant amb una claqueta. De
fet, aquest era un dels grans avantatges dels msics de Los Angeles: eren els grans professionals
en lenregistrament de msica de cinema. Avui en dia, altres ciutats (inclosa Seattle) han comenat a disposar dintrprets amb talents similars. Similarment a lexemple anterior, apostar per
aquest sector significa, avui en dia, introduir tot un seguit de modificacions que haurien de ser
especfiques a escala local i no part dun pla general dabast espanyol. De fet, si totes les ciutats
espanyoles intentessin datraure enregistraments musicals cinematogrfics el resultat seria, probablement, desastrs.
El tercer exemple es mou en el camp de la msica antiga. Grcies al lideratge de Jordi Savall i
dun excels disseny de lequip de professorat dels estudis en aquest camp a lESMUC, Barcelona
ha esdevingut un referent daquest tipus de msica. Contrriament, als Estats Units la msica
antiga s encara un camp per desenvolupar. El violinista catal Joan Plana, a qui conec personalment, ns un exemple molt interessant. Tot i que a Catalunya es va formar principalment com
a intrpret clssic, el seu contacte amb el departament i el professorat de msica antiga li han
facilitat dassolir una posici molt destacada en el panorama musical dels Estats Units en aquest
sector. Va ser un dels dos violinistes acceptats a la primera edici del mster en msica antiga
a la Juilliard School of Music. Ara, viatja constantment pels Estats Units i els pasos asitics ja
608
LLIBRE BLANC
sigui com a intrpret o com a professor de classes de mster. Si b s cert que el Joan va ser capa
de veure una gran oportunitat i hi va posar tot lesfor i dedicaci necessaris, s molt rellevant el
fet que aix ho aconsegus tamb grcies al que va aprendre a Catalunya sense haver-shi dedicat, llavors, plenament. De la mateixa manera que per desenvolupar una indstria de videojocs
potser necessitarem contactar algun expert americ que pogus ensenyar-ne les tcniques, els
Estats Units poden veure una oportunitat semblant a la inversa. En un model duniversitats globals, Barcelona podria tenir loportunitat darribar a acords amb alguna de les grans universitats
nord-americanes per oferir la seva alta capacitat de formar intrprets de msica antiga a partir
destades semestrals. Altre cop, els canvis que requeriria una aposta aix esdevenen molt ms
prctics des dun marc catal, ja que aix esdevindria una poltica especfica del model educatiu
de la nostra naci.
El quart i ltim exemple est vinculat amb lmbit de la recerca i innovaci artstica, en el
marc de lInternet 2. Linstitut i2CAT ha estat el responsable de grans innovacions en el camp de
la recerca de nous models artstics utilitzant Internet. Li2CAT ha esdevingut un dels pioners en
la promoci de la utilitzaci dInternet en el mn de les arts. Aquest lideratge podria ser utilitzat
per Barcelona per esdevenir un centre dinnovaci artstica. Aix podria comportar incloure
aquesta recerca com un dels elements a destacar de la marca Barcelona.
Dels quatre exemples plantejats anteriorment sen pot extreure que, en un mn com en el que
vivim, els estats grans no sn una garantia destabilitat i poden ser un fre a la innovaci, al progrs social i al desenvolupament cultural. Els quatre exemples reflecteixen diferents oportunitats
en el mn musical que serien ms senzilles dimplementar en un estat ms petit, dinmic i cohesionat, especialment si ho comparem amb la mida de lEstat espanyol. A ms a ms, el contacte
directe amb altres cultures, grcies a la virtualitzaci, possibiliten un accs a la diversitat molt
superior del que podria oferir lEstat.
Finalment, no sha doblidar que en un mn virtualitzat, la pertinena a una localitat i comunitat fsica i palpable esdev important per a una gran part de la societat. Les canons sn escrites i cantades en una llengua. En el cas de la catalana, aquesta llengua esdev especfica del territori. El simple fet de disposar dun estat que no maltracti el catal, ja suposa un gran avantatge.
Personalment, crec que un mn com lactual necessita ms que mai la proximitat i la interacci
que suposa un concert o actuaci musical. Tot i aix, crec que aquesta necessitat de contacte i
comunicaci no desapareixer si la societat no vol, i que aix s independent de lestat o de lestatus poltic en qu vivim.
Conclusi
El procs que viu Catalunya cap a lestat propi no es pot desvincular de les transformacions del
mn en qu vivim. Ens hem integrat en una societat global unida dins de lesfera virtual, un espai
on els lmits propis del mn fsic queden superats. Amb nostre telfon mbil tenim accs a tota
la msica que la humanitat ha enregistrat sense haver de preocupar-nos ni tan sols de saber que
cal emmagatzemar-la. En aquest sentit, la msica ja no lassociem amb un suport fsic. A causa
daix, els models destat dissenyats des dun punt de vista industrial de producci de bns palpables per a la seva poblaci han quedat obsolets. s per aquesta ra que imaginar un nou estat
609
avui en dia implica tamb la possibilitat de dissenyar-ne un que estigui adaptat a les necessitats,
reptes i oportunitats contempornies.
En aquest article, he plantejat els enormes canvis que el mn de la msica ha experimentat en
els ltims anys connectant-los a un procs global de virtualitzaci que supera la dimensi fsica
del mn. Com que la nostra societat habita i es desenvolupa en part en aquest mn virtual, les
estructures dorganitzaci purament fsiques shan de replantejar depenent de la seva utilitat.
Qualsevol persona a Occident t accs a tota la msica que desitja, al mateix temps que crear-ne
de nova ha esdevingut increblement senzill. Una capital ja no s el lloc on es pot tenir accs i
descobrir les msiques ms rellevants del moment, ja que aix ho podem fer des de qualsevol
lloc. Daltra banda, una capital esdev atractiva si t la capacitat dinnovar i aprofitar-se de les
contnues oportunitats que ofereix un mn virtualitzat. En aquest article he esmentat uns pocs
exemples que Barcelona podria aprofitar avui en dia i els avantatges que oferiria tenir una organitzaci estatal ms propera per reaccionar-hi de manera rpida i flexible.
Voler un estat nou i pensar en Barcelona com una gran capital destat no s noms una conseqncia duna relaci trencada amb Espanya, sin un procs natural per adaptar-nos a les
enormes complexitats duna societat que canvia exponencialment i que cada cop est menys vinculada a una geografia determinada. Barcelona pot esdevenir vena de San Francisco si ho vol, si
sho proposa i emprn les mesures necessries. Aquest s el gran repte i la gran oportunitat davui
en dia. Si afegim la importncia de laudiovisual, aquestes possibilitats esdevenen oportunitats
enormes per a la creaci musical.
referncies bibliogrfiques
McLuhan, Marshall. Understanding Media. Massachusetts, EUA: MIT Press, 1964.
Ruthman, Alex [en lnia]. Redefining the C in MOOC from Course to Community: The Design, Implementation, and Evolution of PlayWithYourMusic.org. URL: www.alexruthmann.com/blog1/?p=791
(2014).
610
LLIBRE BLANC
Barcelona,
capital cultural
Marta Clari
Gerent de lrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovaci
Introducci
l carcter de capital cultural de Barcelona s avui una realitat reconeguda internacionalment. Barcelona ha fet de la cultura un projecte central de ciutat, un eix estratgic de
desenvolupament. Cultura i transformaci urbana han anat de la m. La capitalitat de la cultura
catalana a Barcelona s un projecte de llarga tradici histrica per a la ciutat, alhora que ha estat
complementari al fet de lexercici de la cocapitalitat cultural a escala de tot lestat. Barcelona ha
estat implicada en el conjunt de lecosistema cultural de caire nacional; un canvi al pas de ben
segur pot ser una oportunitat per repensar les poltiques culturals nacionals, aix com les de la
ciutat, i per ser referents dinnovaci i creativitat amb poltiques de proximitat. s una ciutat clau
per a latracci de talent i creativitat. Catalunya t en el nou horitz loportunitat de convertir-se
en un referent al sud dEuropa i ser agent proactiu en la projecci internacional de tot el pas.
612
LLIBRE BLANC
El carcter de capital cultural de Barcelona s avui una realitat reconeguda internacionalment. El seu patrimoni cultural, la creativitat dels seus artistes i la capacitat datracci de talent
de molts dels seus projectes emblemtics lhan fet mereixedora de ser considerada avui com una
capital cultural a escala internacional.
Tot i que la condici de capital cultural s un concepte ampli i de difcil definici, en el cas de
Barcelona es fonamenta en unes bases slides que han forjat el projecte de capital cultural que
avui es reconeix a Barcelona. Aquestes sn, en primer lloc, lexercici de la capitalitat de la cultura
catalana, un espai cultural per demografia i capacitat productiva perfectament homologables
amb altres espais culturals europeus. Ho s tamb el desenvolupament a la ciutat dun sistema
cultural, dequipaments i projectes culturals, que depassa llargament lmbit local, que tenen per
definici un carcter nacional, i que tenen, de fet, una ambici i una escala molt ms mplia. I
ho s en tercer lloc, i segurament com a fet ms destacat, perqu Barcelona ha fet de la cultura
un projecte central de ciutat, un eix estratgic de desenvolupament. Les poltiques culturals a
Barcelona han estat des de fa molts anys determinades per un consens ampli, per una voluntat
dincidir en el desenvolupament urb, econmic i social de tota la ciutat, i per una vocaci irrenunciable de ser capital cultural.
El canvi destatut poltic de Catalunya pot tenir, sens dubte, una incidncia en el sistema
cultural local de la seva capital, que hauria dadaptar-se al nou context poltic i legal. Aquest
canvi, per, no hauria de tenir incidncia en la capacitat creativa i el perfil cultural de la ciutat,
plenament avui consolidat. Al contrari, ha de ser una oportunitat per repensar les poltiques
culturals que la ciutat ha de promoure en un context global canviant i altament competitiu.
Lexercici de la capitalitat de la cultura catalana

El nivell de producci cultural i la seva capacitat de projecci internacional han convertit Barcelona en la capital de facto de la cultura catalana. Una capitalitat sobre un espai cultural
daproximadament nou milions de persones, una llarga tradici patrimonial i creativa, que ha
marcat els eixos fonamentals de la poltica cultural de la ciutat des de fa ms de 150 anys.
La capitalitat de la cultura catalana a Barcelona s un projecte de llarga tradici histrica
per a la ciutat que sorigina en la segona meitat del segle xix a partir de la Renaixena, creix i
es desenvolupa durant el Noucentisme, que va definir un ambicis programa cultural per a la
ciutat molts dels equipaments municipals i de les colleccions patrimonials que avui coneixem
es creen en aquell perode, i es consolida plenament en els darrers quaranta anys, moment en
qu la ciutat ha consolidat una indstria cultural prpia i un sistema dequipaments culturals de
caire nacional.
De fet, sense la condici de capitalitat cultural de Barcelona seria difcil entendre la realitat de
la cultura catalana durant el darrer segle. Una creativitat que sorgeix arreu del pas, per que t
un perfil fonamentalment urb, molt estretament vinculada al patrimoni arquitectnic i artstic
de la ciutat, i profundament assentada en el teixit creatiu dorfeons, ateneus, museus, teatres i
auditoris barcelonins. No s casualitat que els grans noms de la cultura catalana del darrer segle
estiguin majoritriament vinculats a Barcelona, i que Barcelona hagi estat lescenari protagonista de la cultura catalana en tot aquest perode.
No obstant aix, la capitalitat de la cultura catalana no ha impedit a Barcelona exercir la
cocapitalitat cultural a escala de tot lEstat amb la ciutat de Madrid. Amb la notable excepci de
613
les grans pinacoteques madrilenyes, fruit de lherncia rebuda a Madrid per part de lestat, Barcelona s i ha estat una referncia en la capacitat de promoci de talent, en la construcci duna
indstria cultural de gran projecci (particularment en el sector de ledici) i, en definitiva, en
lelaboraci dels cnons culturals de tot lEstat del darrer segle. El dileg creatiu entre totes dues
ciutats s i ha estat permanent, i forma part tamb de la tradici que ha perms a Barcelona ser
la capital cultural que s avui.
De la mateixa manera, seria un error tamb desvincular la condici de capital cultural i lefervescncia creativa de Barcelona de lenorme teixit dassociacions i entitats culturals de la cultura
popular i darrel tradicional. Tot al contrari, ja voldrien altres grans metrpolis culturals disposar duna xarxa de participaci cultural com la que representa avui a Barcelona el mn associatiu
vinculat a la cultura popular i tradicional. Sestima que prop de 90.000 persones hi participen
duna manera activa i quotidiana, i representen el ms evident nexe duni amb el dinamisme
cultural que avui sestn per tot el pas. Barcelona s avui capital cultural precisament perqu ha
sabut combinar la promoci de la creativitat contempornia amb la renovaci dun patrimoni
cultural propi i profundament arrelat en molts barris de la ciutat.
Un ecosistema cultural de caire nacional

La condici de capitalitat cultural sevidencia en la gestaci, des de Barcelona, dun sistema de
grans equipaments culturals amb el concurs de la ciutat i el seu Ajuntament. Sense aquesta vinculaci de la ciutat amb la resta del pas i amb el projecte de capitalitat cultural, seria difcil de
concebre lactual mapa dequipaments de Barcelona.
Aquest comproms sha tradut en la creaci dels consorcis culturals, els rgans de govern
dels grans equipaments culturals de la ciutat on les diverses administracions pbliques hi comparteixen responsabilitats. Actualment, lAjuntament participa en el finanament de fins a 11
grans equipaments culturals de caire nacional: LAuditori, el Museu Nacional dArt, el Macba, el
CCCB, les Reials DrassanesMuseu Martim, el Museu Nacional de Cincies Naturals, el Mercat
de les Flors, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, la Fundaci Mir i la Fundaci Tpies. Per
participar en el finanament daquests equipaments, lAjuntament de Barcelona hi destina ms
del 45% del seu pressupost anual en cultura (funcionament i inversions), una xifra que marca la
decisi de la ciutat i el seu Ajuntament com a capital cultural.
De fet, la contribuci que la ciutat realitza per fer possible el funcionament duns equipaments culturals que ultrapassaven lescala local va ser reconeguda per la Llei 1/2006 de la Carta
Municipal de Barcelona. Aquesta llei, dmbit estatal, estableix un conveni anual entre lestat i
lAjuntament de Barcelona per donar suport, per mitj dels Pressupostos Generals de lestat, a
aquesta contribuci extraordinria de la ciutat com a capital cultural. Malgrat aix, lany 2012
lestat va reduir la seva contribuci a aquest conveni de 9,5 milions deuros a 1 mili deuros, i
den lany 2013 lha suprimit. Aquest fet ha obligat lAjuntament de Barcelona a dedicar una
partida extraordinria de prop de 5 milions deuros anuals per cobrir les despeses extraordinries de capitalitat cultural que aquests equipaments representen en els pressupostos municipals
dels tres darrers anys.
Barcelona no solament s, per, capital cultural pel nombre de grans equipaments culturals, sin que tamb ho s per la seva capacitat per atraure la indstria cultural del pas. Segons
les dades del Departament de Cultura, Barcelona concentra el 44% dels treballadors de tot Cata614
LLIBRE BLANC
lunya en activitats intensives de coneixement, el 54% dels empleats TIC i el 52% dels dedicats
a activitats creatives. La meitat de locupaci en un sector que representa aproximadament un
5% del PIB de tot el pas, una xifra variable en funci de la determinaci dindstria cultural i
creativa. La indstria cultural a Barcelona s sinnim de capital dedici en llengua catalana i
llengua castellana, i duna indstria audiovisual i de les TIC al voltant de les rees del Poblenou
i lEixample. Sn totes dues apostes estratgiques de ciutat que han perms posicionar-nos com
una capital cultural de referncia.
La cultura, un projecte de ciutat

Si b s cert que les xifres i la histria recent donen fe del carcter de capital cultural avui consolidat a Barcelona, s, probablement, la voluntat de la ciutat en les darreres dcades de situar la
cultura en el centre del seu projecte de desenvolupament de ciutat el que ha determinat el carcter de capital cultural que ja t avui Barcelona.
Les poltiques culturals barcelonines han estat, i encara avui ho sn, al bell mig del projecte
de transformaci de la ciutat. A travs de la cultura, Barcelona ha forjat creixement econmic i
nous jaciments docupaci, la ciutat ha enfortit la cohesi social en els seus barris, i nha fet leix
vertebrador de projectes urbans com ara leix del barri del Raval, els entorns de la plaa de les
Glries i tamb la muntanya de Montjuc o el barri de Poblenou.
La prioritat que per a Barcelona tenen les poltiques culturals s fruit dun ampli consens
sobre la necessitat de tirar endavant els grans projectes culturals per la ciutat. Cultura i desenvolupament urb han anat de la m a Barcelona en les tres ltimes dcades, i s grcies a aix que
avui tothom reconeix a la ciutat el seu carcter de capital cultural.
La cultura s tamb motor de creixement per a Catalunya, i establir un consens poltic i social
davant la necessitat de donar prioritat a les poltiques culturals de pas s una decisi estratgica en la qual Barcelona pot contribuir de manera determinant. Catalunya t loportunitat de
convertir-se en un referent al sud dEuropa com a pas de cultura, coneixement, creativitat i
innovaci de la m de la seva capital.
Aix s particularment rellevant en la projecci internacional de tot el pas. Barcelona s
pea clau en la projecci de la cultura catalana. De la m de Barcelona, la cultura catalana ha
tingut loportunitat destar present en les ms importants fires i festivals culturals darreu. Barcelona s lactiu cultural ms important que en aquests moments t Catalunya i que ha perms
estar presents a la Beijing Design Week, la Biennal de Vencia, la Fira del Llibre de Pars o el
Metropolitan Museum de Nova York, per esmentar alguns dels exemples recents ms rellevants.
La ciutat s clau per a latracci de talent i creativitat a tot el pas. Ms enll dels set milions
de visitants que anualment t la ciutat, Barcelona s avui focus datenci en els frums culturals
descala global. Els ms de 150 festivals que cada any tenen lloc a la ciutat, 17 dels quals amb una
xifra superior als 20.000 visitants, centren sobre Barcelona i tot Catalunya la mirada de profes
sionals, artistes i pblic en general interessat per la capacitat de producci cultural a tot el pas.
Es tracta duna realitat particularment interessant en un context de creixement global, on les
ciutats i els territoris compateixen cada cop ms entre ells per atraure talent i creativitat.
En aquest sentit, i tot i que la condici de capital destat no s un requeriment necessari per
ser capital cultural, la possibilitat desdevenir-ho representa uns efectes positius que cal tenir
presents. A travs dels instruments propis de la diplomcia cultural (itinerncia de grans exposi
615
cions, grans coproduccions, presncia en mercats culturals internacionals), els estats promouen
les seves ciutats capital com a aparador principal de la projecci internacional de les seves cultures nacionals. Les relacions internacionals entre estats tenen cada cop ms una dimensi cultural, i tenir la possibilitat de prendre part en aquests intercanvis representa un valor afegit molt
important per a ciutats com la nostra. Esdevenir capital permetria a Barcelona participar tamb
en aquest tipus de frums, i reforar aix la seva condici de capital cultural a escala global.
Nous temps, noves idees, noves poltiques

La cultura i els paradigmes que la defineixen es troben actualment en un moment de canvi accelerat. La capacitat de produir, transmetre i atraure continguts i missatges culturalment rellevants
s avui major; la cultura no s ja noms un b de consum i entreteniment, sin que shi reconeix
la promoci de lexpressivitat artstica i la capacitat de participar en la vida cultural com a criteris fonamentals, i els principis del respecte i la promoci de la diversitat cultural esdevenen
claus a escala global. s fonamental, doncs, repensar les nostres poltiques culturals per fer-les
compatibles amb els nous paradigmes que les defineixen.
En aquest sentit, el canvi destatut poltic de Barcelona i Catalunya ha de ser ents, precisament, com una oportunitat no tan sols per reformular les nostres poltiques culturals, sin
per convertir-les en un referent dinnovaci i qualitat a escala global. Barcelona ser capital
cultural no solament en funci del seu estatus poltic, sin principalment per la seva capacitat de
liderar la innovaci en el camp de les poltiques culturals al segle xxi.
Avui Barcelona s un dels ms grans actius amb qu compta la cultura catalana. Repensar
les poltiques culturals a escala nacional passa necessriament per posar en valor la feina que
la ciutat de Barcelona ha desenvolupat al llarg de tots aquests anys. Implica, per tant, convertir
la poltica cultural en una poltica destat, un eix prioritari que incideix sobre les poltiques
econmiques i socials de tot el pas. Implica, per tant, dotar-la suficientment per permetre el
creixement dun ecosistema cultural potent, igual que ha fet la ciutat de Barcelona, que inverteix
gaireb el 5% del seu pressupost a la cultura, un percentatge similar al que destinen els pasos
que fixen la cultura com una prioritat estratgica. Implica tamb promoure la internacionalitzaci de tot el sector cultural. I implica, per tant tamb, garantir-ne una autonomia dacci que,
ms enll dels cicles poltics, permeti als agents culturals del pas pilotar un canvi en les nostres
poltiques culturals. Aquesta s, de fet, la realitat que sesdev en els pasos de lentorn que han de
ser el nostre referent en aquesta matria. Els pasos que avui sn culturalment ms potents sn
precisament els que posen el nord en la innovaci i la creativitat sota aquests parmetres.
No hi ha dubte tamb que un canvi en lestatut poltic ens hauria de permetre reformular la
distribuci competencial en matria cultural avui a Catalunya. Sense menystenir el seu suport
als grans equipaments de caire nacional que donen rellevncia i projecci a la ciutat, s aquesta
una competncia que hauria de correspondre principalment a la Generalitat de Catalunya, i que
lAjuntament de Barcelona assumeix pel seu comproms en una situaci anmala per a una gran
ciutat europea que no s capital destat, per que vol ser capital cultural.
Seria aquesta tamb una nova oportunitat perqu la ciutat reformuls les seves estratgies i
poltiques culturals, i deixs de banda les funcions de suplncia a qu Barcelona sha vist abocada a fer en els darrers 150 anys. Promoure la participaci cultural en tots els mbits (poltiques
daccs a la cultura, suport a la cultura de base, equipaments culturals territorials), donar suport
616
LLIBRE BLANC
a la formaci artstica, invertir en R+D cultural de la ciutat, facilitar laparici de nous projectes
culturals pblics o privats o fomentar lexpressi de la diversitat cultural a la ciutat sn tamb
compromisos que el govern de la ciutat, com a govern de proximitat, ha de poder impulsar
per continuar projectant Barcelona com una capital cultural en uns nous temps. Tan important s donar suport als equipaments culturals de caire nacional com desenvolupar aquest tipus
destratgies.
s en aquest context canviant on Barcelona ha de tenir la capacitat de mantenir la cocapitalitat cultural amb Madrid. Un nou estatus poltic no exclou continuar promovent el marc de
cooperaci cultural entre la indstria cultural de totes dues ciutats. Els nous temps exigeixen
cooperaci i transversalitat, i lexperincia ens ha mostrat que els projectes i les empreses culturals es beneficien de la complementarietat entre totes dues ciutats. Aquesta mena de tndems, de
ponts culturals, sn cada cop ms freqents en entorns culturals prxims. Ms enll de les fronteres i els estatuts poltics, les ciutats i els seus sectors culturals han de saber trobar les maneres
per cooperar i fer crixer el fet cultural tant a escala local com global.
Finalment, en un nou context, la capitalitat de Barcelona en cultura tamb ha de passar pel
creixement de les relacions i els acords de la ciutat i els seus centres culturals amb altres ciutats
(com per exemple amb projectes de creixent projecci com el de la Ciutat Convidada de La
Merc, exposicions coorganitzades per centres dart o espectacles coproduts). Aix permetr la
posada en marxa de nous programes de cooperaci i intercanvi amb les grans ciutats culturals
dels diversos continents i la vinculaci, com a iguals, de Barcelona amb altres ciutats del mn
que creuen i aposten per la cultura com a eix central de les seves poltiques urbanes.
Conclusions
El carcter de capital cultural de Barcelona s avui una realitat reconeguda internacionalment.
Cal tenir en compte que Barcelona ha fet de la cultura un projecte central de ciutat, un eix estratgic de desenvolupament en amplis sentits transformaci urbana, social, econmica i turstica, aix com datracci de talent. Barcelona ha estat implicada en el conjunt de lecosistema
cultural de caire nacional, un canvi al pas ben segur que pot ser una oportunitat per repensar les
poltiques culturals nacionals, aix com les de la ciutat. Catalunya t en el nou horitz loportunitat de convertir-se en un referent al sud dEuropa i ser agent proactiu en la projecci internacional de tot el pas. Aix mateix, apareix loportunitat de vincular-se, com a iguals, amb altres ciutats del mn que creuen i aposten per la cultura com a eix central de les seves poltiques urbanes.
617
Proposta per a
una recerca
dexcellncia
a Catalunya
Bonaventura Clotet
Investigador de la sida i malalties relacionades. Professor de la UAB. UVIC-UCC
Membre del CASost
Manel Balcells
Comissionat de salut de LEITAT (Centre Tecnolgic)
Membre del CASost
Antoni Bays de Luna

Catedrtic emrit de la UAB. Investigador snior de lICCC
Membre del CASost
Pere-Joan Cardona
Investigador biomdic de lIGTP. Professor de la UAB
Membre del CASost
Manel Esteller
Investigador biomdic de ICREA-IDIBELL i professor de la UB
Membre del CASost
Roger Paredes
Metge i investigador del VIH/sida
Membre del CASost
618
LLIBRE BLANC
Introducci
a recerca cientfica en general, i dintre seu la biomdica, ha estat sempre possible a travs
de collaboracions multicntriques tant en lmbit de lEstat espanyol com tamb en linternacional. En la transici cap a un nou estat, aquests aspectes no han de canviar, perqu els
investigadors catalans tenen un gran prestigi i basen la seva recerca en aquestes collaboracions.
Catalunya presenta una producci cientfica elevada. Si ens fixem en les publicacions indexades en el camp biomdic, veiem que representen el 2,35% del total mundial en salut, gaireb
el 8% dEuropa i el 30% de lEstat espanyol. Ms del 55% dels articles es publiquen en revistes
dalt impacte (primer quartil). No obstant aix, a aquesta recerca li cal millorar la capacitat de
generaci dactivitat econmica. Es publica molt, per encara hi ha poques patents llicenciades
comercialment i poca transferncia de la recerca a empreses. Es necessita formar personal especialitzat en transferncia tecnolgica i oferir facilitats en larrendament despais i crear diner
llavor per a la creaci de noves empreses basades en coneixement derivat del mn acadmic.
Ens manca la capacitat de generaci dactivitat econmica.
En els darrers anys, en el context de la crisi econmica tan important que estem sofrint, la
qualitat de la recerca a Catalunya sha vist molt afectada. La reducci dels ajuts oficials de lEstat
espanyol en lapartat de la biomedicina, tamb per part de la indstria farmacutica, ha ocasionat una prdua del ritme excellent de producci cientfica dalt nivell que shavia assolit en els
darrers anys.
Nogensmenys, hi ha diferents indicadors que permeten identificar un esfor notable al nostre
pas en el suport a la recerca i el desenvolupament, tot i que encara no estem situats al nivell dels
pasos capdavanters. En percentatge de PIB, Catalunya destina un 1,68%, mentre que Espanya
en el seu conjunt es situa en l1,35%. La mitjana a Europa es troba a l1,84%, i a Frana es situa al
2,11%. Hi ha la fita del 3%, que s la que es planteja de forma general a Europa per al 2020.
Cal indicar que en general es considera que lesfor en recerca i desenvolupament sha daportar en un ter pel sector pblic i en dos teros pel sector privat (a Europa va ser del 63,9% el 2008).
A Espanya, ats limportant esfor efectuat des del sector pblic en els darrers anys, aquestes
proporcions sn prou diferents, en qu la inversi en R+D del sector privat s un 43,34% del
total i, per tant, shauria de poder aconseguir un augment de lesfor des del sector empresarial.
Cal assenyalar que el 40% de les empreses que realitzen despeses dR+D a Espanya pertanyen al
sector farmcia i biotecnologia.
En xifres absolutes, la inversi directa en centres de recerca des del sector pblic a Catalunya
el 2011, per exemple, se situava en 170 milions deuros des de la Direcci General de Recerca
(DGR), 32 milions deuros des del Departament de Salut i 15 milions deuros des daltres departaments. Tenint en compte que, del total dinversi de la DGR, 31 milions sn en el camp de la
biomedicina, la inversi directa total del sector pblic en centres de recerca del camp de la salut
est al voltant de 63 milions deuros anuals. Laportaci de fundacions i mecenatge en recerca
biomdica es pot estimar en uns 30-40 milions, tot i que s ms difcil davaluar.1
1. Dades obtingudes de linforme BIOCAT (2011), de la Direcci General de Recerca i la Delegaci del
CSIC a Catalunya.
619
No hi ha dubte que per solucionar els problemes que tenim ara en la recerca s necessari poder
decidir des de Catalunya, com a pas, quants diners shi destinen. Cal disposar dun fons per atorgar ajuts a la recerca. Calen, en resum, recursos deu cop ms grans que els disponibles actualment.
La recerca necessita investigadors, centres qualificats, un registre centralitzat de tota la
recerca, recursos suficients (inventariable i fungible), auditories econmiques i cientfiques de
tots els projectes (per a investigadors internacionals de prestigi sense conflictes dinters), una
difusi adequada, un reconeixement (premis), transferncia tecnolgica, creaci dempreses i
una llei de mecenatge actual i molt favorable per als qui vulguin contribuir a donar diners a la
recerca. Finalment, i pel que fa referncia a la recerca biomdica, ens cal disposar duna Agncia Catalana del Medicament i Productes Sanitaris per tal que els assaigs amb nous frmacs o
vacunes saccelerin i tamb es puguin sotmetre a aprovaci a lAgncia Europea de Medicaments
(EMEA) sense necessitat de passar per lEstat espanyol.
Investigadors
Cal disposar de recursos humans per a la recerca i per aix cal disposar de moltes beques predoctorals i dotar molt ms lactual i excellent sistema ICREA en un doble sentit: per usar-lo com
a eina de contractaci dinvestigadors postdoctorals per part de la Generalitat de Catalunya i
com a plataforma datracci de talent internacional de prestigi dinvestigadors sniors (caps de
grups-tutors) perqu vinguin a investigar al nostre pas. Cal poder atraure el talent darreu del
mn a Catalunya. Les beques han de proporcionar una retribuci molt correcta per als investigadors. Sha dacabar amb el concepte que linvestigador cobra poc.
Shan de dignificar els salaris actuals tant dels predocs com dels postdocs, i fer-los competitius
amb pasos del nostre entorn, mida i qualitat de vida per poder atreure investigadors qualificats
daltres pasos i reconixer els investigadors propis.
Caldria incloure tamb el concepte de treballar per assolir una mena de carrera professional
per als investigadors en biomedicina, semblant al tenure track americ, no funcionarial i basat
en la meritocrcia. Peridicament (cada 5-10 anys), caldria avaluar els mrits assolits i, dacord
amb aquests, renovar el contracte. Shaurien dincloure tant professionals de la medicina com de
la universitat, i tamb els provinents de les empreses.
Centres de recerca
Amb lexcepci de centres dirigits per investigadors extraordinriament pioners en els seus
camps i que es comprometin a exercir la seva tasca plenament a Catalunya, no caldria, a curt o
mitj termini, construir ms centres dels planejats actualment o en construcci. S que s necessari, dacord amb lexpertesa dels ja existents, determinar quins sn els centres de referncia per
a les diferents malalties o rees de recerca especfiques i establir xarxes de collaboraci i coordinaci entre si. Actualment hi continuen havent plantes i edificis buits i desaprofitats i es paguen
lloguers entre institucions o centres dependents de la mateixa rea del Govern. Cal optimitzar al
mxim tots els espais ja construts.
La instituci CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) hauria de continuar desenvolupant
lexcellent tasca que duu a terme en el camp de la recerca. Tots els centres del sistema CERCA
620
LLIBRE BLANC
estan organitzats seguint un model de governana i de funcionament que permet assegurar

leficincia, la flexibilitat de gesti, la captaci i promoci del talent, la planificaci estratgica i la
capacitat executiva tant en coordinaci com en estimulaci i avaluaci.
Les caracterstiques que defineixen el model de centre CERCA2 sn les segents:
Sn organismes independents amb personalitat jurdica prpia, participats per la Generalitat de Catalunya, que tenen per objecte principal la investigaci cientfica dexcellncia.
Apliquen un model de gesti privada amb mxima flexibilitat i mxima autoexigncia,
sobre la base duna programaci pluriennal de lactivitat, plasmada en un pla estratgic i una
supervisi ex post que respecta lautonomia de cada centre.
Tenen una governana efica, jerarquitzada, basada en una direcci amb amplis poders que
deriven de lrgan de govern del centre davant el qual responen.
Han estat dissenyats per tenir una plantilla de personal investigador dimensionada per
tenir impacte internacional; estructura en grups de recerca dirigits per cientfics de prestigi
internacional contrastat i amb gran rotaci dinvestigadors postdoctorals.
Desenvolupen una recerca de frontera orientada a limpacte cientfic i econmic i a millorar
el benestar social i individual.
Disposen de finanament estructural significatiu i estable a travs de contractes programa
amb la Generalitat de Catalunya i apliquen una poltica de captaci de talent sobre la base
duna definici de la carrera cientfica del seu personal investigador, dacord amb les peculiaritats de cada camp i les estratgies de contractaci escollides per cada centre.
Compten, de forma indispensable, amb lassessorament i lavaluaci peridica dun comit
cientfic internacional dalt nivell. Aquest comit garanteix laplicaci de prctiques i criteris
dacord amb els estndards internacionals dexcellncia en la recerca.
Registre centralitzat
Sha de disposar dun registre catal dels diferents projectes de recerca que es volen endegar per
tal de facilitar sinergies i evitar duplicitats. No sha de veure en absolut com un mecanisme fiscalitzador de la recerca dels diferents grups, sin com una via per millorar-la. En cap cas bloquejar projectes, per s que far que es formin aliances per ajudar a dinamitzar la nostra recerca.
Recursos per a la recerca (inventariable i fungible)

Pel que fa a laspecte inventariable, s molt important censar tots els equipaments disponibles i
establir un s optimitzat dels aparells existents dintre de les diferents xarxes dacord amb les temtiques. Cal fer-ho principalment amb els aparells delevat cost i sofisticaci. Cal, tamb, disposar
dajuts a la recerca que permetin aconseguir amb facilitat material fungible i reactius, kits, etc.
Auditories
Tots els projectes que aconsegueixin diners pblics han de passar una auditoria independent que
controli la despesa efectuada dacord amb el projecte aprovat.
2 Informaci extreta de la web del CERCA.
621
Difusi acurada dels avenos

Cal difondre adequadament en els mitjans de difusi la recerca que es fa, tant en lmbit de Catalunya com en el dEuropa i de la resta del mn. s necessari explicar-la molt b i saber fer arribar
el missatge acurat del que representa per al ciutad.
No tots els centres disposen dunitats de comunicaci capaces de fer-ho.
s tamb molt important recollir anualment tota la recerca que es fa a Catalunya i comparar-la dintre del pas entre els diferents grups, aix com arreu del mn amb els grups ms
importants.
Tota aquesta difusi ajudar que millori la competitivitat i que els grups inversors internacionals i la indstria farmacutica fixin ms la seva atenci en el nostre pas. Catalunya necessita
tenir una oficina de lobby cientfic plenament activa a Brusselles per exposar les seves necessitats
i la bona recerca que shi duu a terme.
Reconeixement (premis)
Anualment satorgaran premis als grups que ms publiquin i tamb als que ms transferncia
tecnolgica i creaci dempreses ocasionin. Seran premis atorgats pel Govern del pas, que comportaran un reconeixement pblic i una quantitat en metllic que es destinar a la recerca que
es faci en el centre premiat.
Transferncia tecnolgica
s necessari valorar b el coneixement generat en el marc del sistema sanitari i de recerca en
salut a Catalunya. Darrerament shan creat unitats de gesti de projectes i transferncia tecnolgica a molts centres de recerca biomdica, per cal poder valoritzar b el coneixement generat.
En el decurs dels anys 2014 i 2015, una de les prioritats a Europa a travs de lHorizon 2020, la
reorientaci dels fons europeus de desenvolupament territorial i la creaci de noves comunitats
de coneixement i innovaci de lInstitut Europeu dInnovaci i Tecnologia, ser la consolidaci
dels resultats de recerca i la promoci i transferncia de coneixement.
Shauria de crear un ens que fos leina que permets que la innovaci generada en el marc del
sistema sanitari i de recerca en salut pogus passar de ser bsicament dominada per la innovaci
incremental i amb impacte local a ser dominada per la innovaci disruptiva i amb impacte global, amb tot el que aix suposar per a leconomia catalana.
Aquest ens hauria de tenir com a caracterstiques:
Capacitat de generaci de subestructures fiscals que permetin la diversificaci destratgies
de transferncia i inversions (generaci de spin-off, fons dinversi, etc.).
Perfils professionals caracteritzats per lalt nivell dexpertesa, contacte amb els sectors industrial i financer, tant de lEstat espanyol com internacional.
En cap cas lens coordinar les unitats dinnovaci existents als centres ni representar cap
amenaa per al seu funcionament, sin que en ser un complement.
622
LLIBRE BLANC
Avaluaci dels projectes realitzada per un equip davaluadors integrat per experts en inversi
i professionals procedents de la indstria, tenint en compte criteris de transparncia i rendibilitat econmica.
Aquest ens estar format per uns lders amb moltes ganes de saltar a la comercialitzaci de
manera general. Sels exigir molta energia, flexibilitat, voluntat i capacitat de prendre riscos.
El finanament podria passar per la creaci dun programa dajut a lacceleraci de projectes
en fases molt inicials, per la creaci dun fons dinversi per donar suport a la formaci de
spin-offs en projectes ms avanats.
Shan de fomentar les aliances estratgiques amb les grans empreses de cada sector, com les
alimentries o de la indstria farmacutica, i proposar, si s necessari, la creaci de centres
mixtos publicoprivats.
Hem destar atents a les oportunitats de negocis, especialment amb els pasos de cincia i
economia emergents com la Xina i lndia. Internacionalment, hem denfortir el vincle amb
pasos dexcellent desenvolupament biotecnolgic, com Israel.
Llei de mecenatge
Catalunya com a nou estat podr decidir la seva llei de mecenatge i lha de poder fer molt atractiva. La recerca s crucial per a un pas i poder-la finanar a bastament seria un factor decisiu per
al nostre futur. Cal poder estimular que les persones amb diners els destinin a recerca a lhora de
fer la declaraci de renda. Una llei de mecenatge ha de preveure un compensaci engrescadora
al possible mecenes tant en lmbit fiscal com en el social amb un reconeixement pblic que permeti engrescar daltres a ser-ho. Hauria dsser una llei molt capdavantera. Caldria fer un escalat
i, a ms, donaci ms desgravaci. Shauria de comenar amb una deducci elevada, del 65%
per a quantitats inferiors a 25.000 euros i del 70% per a quantitats superiors a 25.000 euros per
inferiors a 100.000 euros i anar augmentant un 5% per cada aportaci dintre dels 100.000 euros
addicionals als primers cent mil fins a arribar al 100%. Un altre esquema seria que tots els diners
aportats a la recerca desgravessin per la quantitat aportada fins que arribessin a la quantitat que
shauria de pagar a Hisenda. A tall dexemple, si es donen 100.000 euros i se nhaurien de pagar
120.000, noms caldr tributar per 20.000. A ms de les mesures fiscals i econmiques esmentades, el mecenatge cientfic sha de veure reconegut socialment a tots els mbits, i estimular-ne
aix la difusi per generar nous micromecenes i macromecenes.
Finalment, quan parlem de mecenatge sempre s adient recordar que cal introduir aquest
hbit a les escoles i a les universitats. Seria desitjable que seduqus els joves sobre la necessitat
desdevenir mecenes sempre que els sigui possible. La filantropia designa la capacitat dajudar de
manera constructiva i desinteressada. s bo que els joves aprenguin que en cas de triomfar cal
retornar a la societat el que la societat els ha perms de generar. Una manera de fer-ho s ajudar
a la recerca.
623
Agncia del Medicament i Productes Sanitaris de Catalunya

(AMEPROSA.CAT)
En la recerca biomdica, quan sassaja un nou medicament o una vacuna, cal laprovaci, fins
ara, de lAgencia Espaola de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Aquesta agncia
alenteix molt el temps dinici de qualsevol estudi i aix fa perdre molta competitivitat al sector
sanitari implicat en aquest tipus de recerca. Sovint cal tamb lacceptaci de lEMEA, per tamb
en aquest cas cal passar per lAEMPS. Un altre avantatge de poder decidir des de Catalunya seria
disposar dun ens propi que pogus contribuir a accelerar tot el procs. Per aquest motiu, caldr
constituir lAgncia de Medicaments i Productes Sanitaris de Catalunya (AMEPROSA.CAT).
Conclusions
Catalunya s un pas amb una gran capacitat de recerca. Els seus investigadors han assolit un
gran reconeixement internacional, per s necessari i urgent un augment molt considerable dels
recursos disponibles per a la recerca en qesti. Si no ho aconseguim, no podrem millorar lex
cellncia de la recerca assolida fins ara i perdrem competitivitat. Cal poder disposar duna llei
de mecenatge prpia que ens permeti aconseguir molts ms diners per a la recerca. Ens cal poder
decidir quins recursos volem destinar a la investigaci. Es publica molt, per encara hi ha poques
patents llicenciades comercialment i poca transferncia de la recerca a empreses. Es necessita formar personal especialitzat en transferncia tecnolgica i oferir facilitats en larrendament despais i crear diner llavor per a la creaci de noves empreses basades en coneixement derivat del
mn acadmic. Ens manca la capacitat de generaci dactivitat econmica. La recerca s crucial
per a un pas i poder-la finanar a bastament seria un factor decisiu per al nostre futur.
624
LLIBRE BLANC
La publicitat
institucional
de Barcelona
com a eina i actiu
de pas:
xits i reptes
Vctor Curto
Professor de Publicitat Institucional a la Facultat de Comunicaci i Relacions Internacionals Blanquerna,
Universitat Ramon Llull
The most difficult question for public policy is concerned with the broad
significance of advertising as an enormously versatile and attractive genre
of social communication, and with its overall relation to culture and society1
n el procs de transici cap a un nou estat, la publicitat institucional (i, per extensi, la
comunicaci institucional en un sentit ampli) de lAjuntament de Barcelona estar preparada per portar a terme eficientment la seva missi. Com a activitat comunicativa de lAdministraci pblica es troba a un nivell equiparable a la dels pasos europeus capdavanters en la
matria. Estem, per tant, en un punt de partida fora prometedor.
Aquesta posici davantatge es deu, en gran manera, a la visi estratgica que la ciutat ha
donat sempre a la seva comunicaci, ms enll del signe poltic que lhagi governada. s, per
tant, aquesta continutat en la consideraci de la publicitat institucional com a eina valuosa i un
1. Leiss, W.; Kline, S.; Jhally, S. Social Communication in Advertising. Londres: Routledge, 1990. p 386.
626
LLIBRE BLANC
actiu de primer ordre per a la ciutat el primer esgla que hem de considerar, valorar i mantenir
en el cam cap a la capitalitat dun nou estat.
La trajectria comunicativa de lAjuntament com a instituci, des de lptica de la publicitat
institucional, haur de fer un salt qualitatiu i quantitatiu en funci del seu rol dintre dun nou
estat. Per, sortosament, els fonaments han estat slidament construts, la qual cosa permet un
treball sinrgic, sense dispersions conceptuals i amb un know-how envejable.
Aquest punt de partida positiu ve marcat per una triple conjunci de factors:
un marc normatiu adient que ha evitat confrontacions partidistes i excessos;
una gesti professionalitzada amb resultats contrastats i
un actiu de pas duna dimensi incommensurable: la marca Barcelona.
Aquest tercer factor, que sobresurt poderosament, no hauria estat possible sense un treball continuat, metdic, consistent, encertat i amb amplitud de mires del segon factor: el seus creadors,
estrategs i gestors en lmbit pblic.
Marca Barcelona: un gran actiu de pas

La marca Barcelona s un motor de significaci que construeix, explica, aglutina i projecta els
atributs i valors compartits de la ciutat. I ho fa en un doble sentit: cohesiona una visi de la ciutat
que pertany als ciutadans de Barcelona i crea un relat de ciutat poders, diferenciat i atractiu arreu del mn. Barcelona, avui, s una marca admirada, un veritable referent mundial per
la seva ascensi meterica en els rnquings de referncia de tot tipus, per la seva visi estratgica
unvoca i coherent, per la seva capacitat de projectar apassionadament uns atributs illusionants,
i per assolir lxit amb el handicap de la no-capitalitat destat.
En funci daquesta dualitat, lAjuntament de Barcelona articula un doble discurs, situat en
dos extrems gaireb oposats: el de lmbit ms proper al ciutad i el de la projecci internacional de la ciutat. Ara b, en el context de la creaci dun nou estat, i amb Barcelona com a cap
i casal, caldr afegir una nova dimensi en el relat de ciutat: el de la capitalitat. I, un cop ms,
caldr encaminar aquest relat en dues dimensions oposades: la ds intern i la del discurs internacional. Als ull del mn, el relat de Barcelona ser en bona mesura el relat de Catalunya. Per
tant, ens podrem trobar amb tres relats superposats:
Linstitucional
El ciutad
El de la capitalitat dun nou estat
Una gran part de lxit de la publicitat institucional de lAjuntament de Barcelona rau en la
forma harmnica i coherent amb qu conjuntaran aquests tres relats dins del context de capital
de pas, al mateix temps que esdevindr el nou gran repte comunicatiu de la ciutat.
La construcci de significats i atributs del nou estat estar fortament condicionada pel discurs de Barcelona com a capital, especialment en lmbit internacional. I aqu tenim ja un avantatge competitiu important. La nostra ciutat ha evolucionat en el seu relat perqu ja t consolidat
un discurs propi de ciutat turstica i ha entrat en una nova etapa de reivindicaci daltres mbits
dinters: latracci del talent i de les inversions cap a una ciutat que es posiciona com a creativa,
innovadora, oberta i vibrant, on el civisme s un requisit i un tret distintiu. Una ciutat intelligent
627
que sap viure i que sap treballar, i ho vol fer en una economia moderna, de valor afegit. Aquest
nou eix comunicatiu es constitueix com la locomotora que ens ha de portar a una nova etapa de
Barcelona en la seva consideraci internacional, alhora que ens posiciona ptimament amb un
discurs de capitalitat dun pas modern, atractiu i illusionant.
La marca Barcelona sha treballat conjuntament amb la societat civil i els diversos sectors
econmics i professionals que hi estan vinculats. Aquests sectors perfilen, donen suport i amplifiquen el discurs de ciutat, que ha de ser pilotat des de lmbit pblic com a garantia del b
com. Aquest model de gesti, obert a la iniciativa privada per dirigit des de lAdministraci
pblica, sembla un model assenyat i integrador que altres ciutats de primer nivell estan portant
a terme amb resultats interessants. El partenariat publicoprivat (PPP) s una tendncia de futur
que alleugereix la inversi de recursos pblics, incorpora actors de valor afegit i pot enriquir la
visi estratgica de la marca ciutat, per que cal manejar amb criteris clars i dintre duna lgica
de servei al ciutad i a la ciutat.
Renovant lenergia de la publicitat institucional

de Barcelona
Des de la seva slida realitat actual, podem fer un pas endavant que proporcioni embranzida a
la publicitat institucional de Barcelona i fer-ne una eina til en la construcci dun nou pas? La
resposta s s i s. Caldr continuar-hi creient amb convicci, aprofundir en la seva gesti
estratgica, atribuir-hi noves funcions i competncies, i dotar-la de lentitat econmica suficient
per tal dassumir els rols propis de la publicitat institucional de la capital dun pas (i, per extensi, flagship de tot aquest pas).
Anem a pams. A la publicitat institucional se li atribueixen, en principi, dues grans funcions:
la informaci dinters pblic i
la promoci dels valors i actituds cviques.
En el context de creaci dun nou pas, aquestes dues missions seran ms necessries que mai.
Quan s necessari conscienciar amb rapidesa, efectivitat i abast ampli el conjunt de la societat
sobre un tema especfic i un nou estat necessitar fer-ho de forma continuada, es fa ineludible la corresponent campanya institucional. La publicitat institucional guiar els ciutadans en els
nous procediments i qestions de caire prctic que, en canviar les estructures destat, hauran de
modificar-se. Per tant, la funci deducaci social eficient de la publicitat institucional adquirir
una nova dimensi, i ms des de lmbit municipal, abocat a ser la primera lnia datenci al
ciutad. Daltra banda, la publicitat institucional esdevindr un amplificador meditic de primer
ordre en els temes relatius a lesperit daquest nou estat, en la construcci del seu nou relat, dels
seus principis fundacionals i metes cviques.
La publicitat institucional, en una visi contempornia, forma part dun principi bsic de
la democrcia: lobligaci i necessitat del gestor pblic de retre comptes i explicar-se davant els
ciutadans. Si es vol un estat que posi de nou les bases duna democrcia real i ms propera al
ciutad, shauria de tenir ben present aquesta nova concepci de lactivitat comunicativa de les
administracions pbliques.
628
LLIBRE BLANC
Ara b, quins criteris ha de tenir una publicitat institucional que sadeqi als nous temps i
escenaris poltics i socials? En proposem sis:
Necessitat (que manifestament calgui fer-la, per la transcendncia i oportunitat del tema)
Consens (que el mxim nombre dactors socials i poltics la considerin necessria en cada cas)
Proporcionalitat (correlaci entre els esforos comunicatius i pressupostaris i la magnitud
del tema publicitat)
Adequaci temporal (realitzar-la dintre dels terminis legals i quan pertoqui)
Contextualitzaci (tenir en compte la sensibilitat social, el moment poltic i econmic en la
gesti, i loportunitat del tema publicitat)
Coresponsabilitat (implicar el ciutad com a copartcip i collaborador necessari en temes
dabast social i cvic. Tenim lexemple proper de la campanya Tan net s qui neteja com qui
no embruta del mateix Ajuntament)
Com es pot veure, no sest gaire lluny daquests principis en lactual prctica quotidiana de la
publicitat institucional. Tot i que val la pena comenar b i recordar aquests criteris treballa en
aquesta direcci, com safirmava al principi daquest escrit, ja som en una dinmica ms que
raonable, professional i capdavantera.
Qu cal ms? La resposta s doble

Assumir decididament els diversos rols de la capitalitat, tamb en lmbit de la comunicaci:
discurs i temes de pas.
Redoblar els esforos i potenciar encara ms la marca Barcelona. Interessa a la ciutat i, en el
nou context, interessa tamb al pas. Duna banda, el seu magnetisme atrau talent, capital,
innovaci, persones que directament o indirectament revertiran en el conjunt del nou
estat. Daltra banda, s la millor ambaixadora possible en lescena internacional. Larticulaci
del relat de Catalunya als ulls del mn passa, en bona mesura, per la del relat de Barcelona.
Una gran responsabilitat en tots els sentits.
La capitalitat de Barcelona portar, en termes de publicitat institucional, una muni de temes
tcnics que, en el seu conjunt, sn de caire positiu: no tan sols un mesurament ms acurat de
lactivitat publicitria i, per tant, un coneixement ms intens (amb un nou focus datenci, ms
concret), sin tamb lajustament del discurs informatiu i persuasiu a una audincia ms especfica, amb consums culturals que marquen un perfil propi a la ciutat de Barcelona. Millorar
la segmentaci i precisi en la definici del targets i s lgic pensar en un nou pas endavant cap
a la capacitat dinteracci i la coresponsabilitat amb els ciutadans. Tamb podem esperar una
proliferaci i intensificaci de lactivitat dels mitjans de comunicaci, les agncies de publicitat i
les centrals de compres locals. En definitiva: una nova dimensi en lmbit comunicatiu, un nou
focus per a una anlisi ms acurada, una nova vitalitat en el sector.
Des de lmbit de la publicitat institucional, el nou estat esdev un repte comunicatiu apassionant per a la ciutat de Barcelona. Un repte que la ciutat pot afrontar amb la tranquillitat de
la feina ben feta i de la visi estratgica i encetada a llarg termini. Tenint en compte, per, que
tamb cal afrontar des de la illusi i lesfor que requereix el salt qualitatiu que necessriament
ha de comportar el nou escenari poltic i el nou paper de la ciutat.
629
Barcelona,
capital del
coneixement
Gabriel Ferrat i Pascual
President de lInstitut Cerd
Exrector de la UPC i de la UOC
ots imaginem i desitgem per a Catalunya un futur amb nous estndards de qualitat de
vida, un futur que ofereixi un ampli ventall de possibilitats vitals per a un major nombre de
ciutadans, un futur que ens permeti un ple desenvolupament cultural i social immediat, alhora
que en plena harmonia i collaboraci amb la diversitat de comunitats poltiques i socials que
ens envolten. Un futur que encaixi amb lactual i previsible context devoluci europeu i internacional, immergit en un mn complex, multidimensional i canviant, un mn en una evoluci
singular per limpacte de la anomenada societat del coneixement.
630
LLIBRE BLANC
La societat del coneixement, tal com la coneixem, genera, processa, transforma i fa accessible
a tots els ciutadans el coneixement o coneixements que poden ser usats per millorar la condici
humana. Hem de ser conscients, aix mateix, que la simple capacitat de produir i utilitzar dades
en una escala global no ens condueix necessriament a la creaci de coneixement si no comporta
conscincia, significat i comprensi.
La teoria social de la societat del coneixement explica com s de fonamental aquest concepte
per a la poltica, leconomia i la cultura de la societat moderna. Tal com afirma la UNESCO, una
societat del coneixement promou els drets humans i ofereix un accs igualitari, inclusiu i universal a tota la creaci de coneixement.
El coneixement no s tan sols un conjunt de dades, conceptes i prctiques al voltant duna
matria o un assumpte, un sinnim de saber; sin que s tamb el conjunt de coneixements que
produeixen un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps i en
un entorn cultural i social concret.
El nostre pas t al davant un desafiament crucial: atrevir-se decisivament a endegar el procs de canvi global del present, comenant per lempenta tecnolgica i de la innovaci, atenent
tamb a nous problemes com una millor gesti i integraci de la cincia i la tecnologia per tal
dadequar-les a les demandes socials en augment.
Amb un mn de bones intencions no nhi ha prou... Les idees shan dexecutar i, per executarles i portar-les a la prctica, calen unes eines, unes infraestructures i un entorn social, material i
poltic que les facin possibles. Cal un smbol, una imatge, un promotor que porti lestendard i
si conv la maa per empnyer el procs: Barcelona.
Barcelona ha tingut histricament una gran identitat, reconeguda des de temps remots,
i una molt llarga tradici de creativitat, esfor i capacitat de lluita i dadaptaci a entorns poltics,
socials i econmics canviants.
Desprs de ms de dos-cents anys de ser un referent com a ciutat eminentment comercial i
manufacturera, Barcelona Mobile World Capital ha iniciat un pas important vers el concepte smart city, preocupant-se progressivament per la qualitat de vida dels seus ciutadans i promovent la innovaci i la formaci. Els exemples poden ser molts i molt diversos i no s lobjectiu
daquest escrit enumerar-los. Els projectes 22@ i Sant Andreu - Sagrera, lexpansi universitria,
la creaci de centres i instituts de recerca avanada, el paper pioner en lmbit de lensenyament
virtual, la celebraci de congressos i reunions cientfiques dalt nivell, etc., sn alguns dels camps
dactivitat que serveixen per exemplificar el que sha exposat.
Barcelona, per la seva dimensi, la seva trajectria i el seu reconeixement global, est ptimament situada per abanderar en nom de tot Catalunya i al servei i amb la participaci
daquesta la tasca de promoci i impuls de la recerca, la formaci i, en general, tot el que es
vincula a lmbit del coneixement.
Cal emfatitzar, a ms, que per poder-nos responsabilitzar de lesmentada tasca s del tot
necessari estar immersos en un sistema poltic i de governana que ens permeti prendre les
decisions oportunes en el moment pertinent i en funci dels interessos dels nostres ciutadans.
Si en el nostre mn en canvi permanent, el coneixement s un factor capital per al desenvolupament i el progrs, esdevenir la Capital del Coneixement s, i ser, doblement capital. Parafrasejant una dita fora coneguda, Barcelona ser capital o no ser o no serem...
631
La universitat
ms enll
de fronteres
La universitat explica levoluci moderna de Barcelona i pot indicar els camins per on
completar lambici duna ciutat capital
Enric Fossas Colet

Rector de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC)
Breu resum
ensar Barcelona com a capital no s quelcom nou en la nostra histria moderna. Lantecedent ms conegut se situa al voltant de la Barcelona dara fa un segle amb les expectatives
generades per la irrupci del catalanisme poltic a la ciutat de Barcelona. Per en realitat les bases
duna ambici superior, la de ser ciutat capital, per a la ciutat de Barcelona, sn molt profundes,
anteriors i quasi permanents. Es podria dir que la vocaci de domini territorial s un anhel
constant en la histria daquesta ciutat des dels temps en qu esdevingu seu comtal i, de fet, cap
i casal del que coneixem avui com a Catalunya.
Per en aquest breu apunt el que potser tindria ms inters s comprendre com lambici de
ser ciutat capital est lligada a molts trets definitoris i un daquests s precisament la condici
universitria. La capitalitat t una dimensi poltica, quasi la ms evident, per sovint tamb
expressa una condici demogrfica o econmica, de fora cultural o de concentraci despecificitats; s un assumpte de rang.
La intensificaci de lactivitat universitria en el si de la ciutat hauria de ser la propera parada
del desenvolupament universitari en la Barcelona capital. Una intensificaci de la presncia del
fenomen universitari en determinats indrets de la ciutat i que experts com larquitecte i urbanista Josep Parcerisa defensen com letapa segent de la relaci de Barcelona amb les seves universitats, una nova etapa per a una nova capitalitat que ha de tenir present altres condicionants
en la universitat daquest principi de segle: la universitat catalana de lEspai Europeu dEducaci
Superior no colloca ja lhoritz dacci en un context de 7 milions de ciutadans, ni de 46 milions, sin ms aviat en un de 300 milions de persones.
632
LLIBRE BLANC
...........................................
Moltes sn les maneres de ser i desdevenir capital que podem trobar en el nostre entorn i ms
encara quan polticament la capitalitat ha investit al llarg del segle xx multitud de ciutats que
abans no ho eren. Tanmateix, un dels trets que identifica la capitalitat duna ciutat s el fet de ser
seu duniversitat. En el cas de Barcelona, aquest binomi ciutat-universitat s una histria llarga
i difcil, ja que la universitat ha viscut sovint les mateixes atzagaiades que la ciutat. Aquest text
no sendinsar en els episodis de la histria llunyana, sin que repassar la mtua relaci en els
temps moderns per tal de donar perspectiva a la condici de capitalitat de Barcelona des del
punt de vista universitari com a fet institucional entenent com a tals els que arranquen des de la
revoluci industrial.
Barcelona reprn la seva histria com a ciutat universitria fundant-la amb un nou edifici tot
just quan comena a construir-se lEixample. La seu del que avui coneixem com la Universitat
de Barcelona roman all mateix on es va fundar lany 1874 segons el projecte de larquitecte Elies
Rogent. Noms havien passat 15 anys desprs que saprovs el Pla dEixample de lenginyer de
camins Ildefons Cerd (1859) i 32 anys des del restabliment dels estudis universitaris a Barcelona.
La universitat es collocava a la frontissa entre la ciutat murada i la nova expansi pel pla, a
la vora de la porta de Tallers, per ben b al defora dels carrers i places. Es funda sobre els erms,
quan els primers carrers nous despuntaven, a la perifria de la ciutat real, en condici de frontera. Ledifici de la universitat simplanta respectant la pauta de les illes de cases de lEixample,
regulars, encara que nocupen dues, atesa la dimensi que tindr la instituci, i permeten que
ledifici senvolti de jardins sobre un recinte no gaire ms gran de dues hectrees i mitja.
Ara fa un segle, Catalunya va desplegar tots els atributs duna societat industrial, entre els
quals hi ha els ensenyaments tcnics, les arts aplicades i els oficis artstics. Els anys de la Mancomunitat van ser els dun impuls decisiu a totes aquestes disciplines i van trobar ocasions dentesa
tan formidables com lagrupaci de les escoles industrials a lantiga fbrica de Can Batll, adquirida el 1907 per la Diputaci de Barcelona que presidia Enric Prat de la Riba. Per les iniciatives
en el camp de la docncia no sols havien arrelat a Barcelona, tamb ho van fer a altres ciutats
com Terrassa o Vilanova i la Geltr, on la base industrial va ser potent i va derivar en estudis
tcnics propis.
La veritable eclosi de la universitat tal com la coneixem avui va tenir lloc ara fa poc ms
de cinquanta anys amb la decisi de crear nous establiments especfics per a facultats i escoles.
Daquesta manera, lestructuraci dels estudis universitaris en un edifici genric amb un interior
simtric segons un pati de cincies i un pati de lletres va canviar. s el temps de la formaci de
lanomenada Zona Universitria a partir de mitjan anys cinquanta.
Va ser una decisi de localitzaci en forma telescpica, aprofitant la incerta caracteritzaci de
la part ms alta de la Diagonal entre el Palau Reial de Pedralbes i les pistes dels clubs esportius
ms exclusius, a mig cam dEsplugues. Novament, la universitat anava a ocupar un lloc excntric, una veritable nova frontera de la gran ciutat. All es va construir en pocs anys un catleg
dedificis per facultats, cadascun amb la seva fesomia, alguns de molt notables, corresponent en
cada cas a estudis definits i ttols propis.
A la primera lnia de lavinguda Diagonal i ms a prop de la ciutat, es van aixecar les facultats de Farmcia, Dret i desprs les de cincies, Fsica i Qumica i les grans escoles, dEnginyers
Industrials i dArquitectura (obres de Robert Terrades), que feien costat a la dels Arquitectes
633
Tcnics i a noves disciplines com Cincies Econmiques; o altres de reformulades com els Estudis Mercantils (de Javier Carvajal) o les Belles Arts, les quals, per cert, ja no van cabre a primera
lnia de lavinguda.
Ms tard van trobar la seu els bilegs i mentrestant es va decidir el trasllat massiu de molts
estudis encara aferrats a la plaa Universitat. Va ser en aquest moment, els primers anys de la
dcada dels setanta, que sintentava crear una certa idea de campus al sud de la Diagonal i a mig
cam de les installacions del FC Barcelona i del cementiri de Les Corts, una idea mai aconseguida del tot, per b que la Zona Universitria va estar a punt de produir el quasi buidat total de
ledifici histric de la plaa Universitat.
La consolidaci de la Zona Universitria va coincidir amb la primera gran reestructuraci del
sistema universitari, que va consistir a crear dues universitats ms.
La idea duniversitat-campus entesa com un lloc relativament excntric dels teixits urbans va
estar a lorigen de la creaci de la segona gran universitat tamb generalista el 1968, la Universitat
Autnoma de Barcelona, que porta el nom de la ciutat per est establerta al terme municipal de
Cerdanyola del Valls.
La universitat expressa aix que la ciutat real apunta ja cap a lrea metropolitana. Aleshores,
els plans urbanstics imaginaven que el futur de la conurbaci de Barcelona shauria de desplegar a laltra banda de la serralada de Collserola. Era, doncs, una nova frontera de la Barcelona
metropolitana vessant al Valls.
La UAB va suposar un moviment de duplicitat dels centres que impartien una mateixa disciplina universitria, a lintern dun mateix territori. La metrpoli de Barcelona es va situar entre
aquelles ciutats que tenien prou base econmica, demogrfica i social per desplegar les activitats
universitries en diverses seus, assumint els beneficis duna oferta plural i amb alternatives.
La seva organitzaci territorial i espacial es basa en una idea de gran estructura, inconfusible.
s obra, novament, de lequip darquitectes Subies, Girldez i Lpez Iigo. Es tractava docupar
una vall de pendents suaus, de manera que els edificis simulessin ponts ancorats, i deixant lliure
i difan el llit del riuet. Lefecte daquesta idea monumental, servida per una arquitectura del
formig armat vist, s molt potent, brutalista, i lliga fil per randa amb el sobrenom daquesta
arquitectura que aleshores moltes institucions adoptaven per a les seves seus arreu doccident.
Encara avui, quan sha desplegat un nombre ingent dinstallacions que ms que doblen el sostre
construt a linici, la UAB es reconeix per la disposici dels seus edificis-estructures en el paisatge i ofereix un exemple notable dun temps i un pensament poderosos i caracterstics.
La tercera universitat, fundada el 1971, tenia per missi reunir les grans escoles i les escoles
tcniques i esdevenir plataforma per al desplegament de nous coneixements en camps punta a
lpoca com les telecomunicacions o la informtica. Tamb va servir per fundar escoles que fins
aleshores noms havien existit a Madrid, com s el cas dels Enginyers de Camins, Canals i Ports.
La nova universitat es va anomenar inicialment Universitat Politcnica de Barcelona (UPB) i va
fer una aposta decidida per crear un campus a la Diagonal aprofitant lempenta de les expropiacions el 1975 a la banda nord de lavinguda.
La seu definitiva de la nova universitat es va installar, anys ms tard, a Torre Girona, una
antiga finca de Pedralbes situada just al darrere del Palau Reial. La UPC esdev, per tant, la universitat amb seu a la Zona Universitria. Es va fundar segons un projecte de campus compacte
a partir dun projecte urb del 1984 de lequip Cantallops, Torres i Martnez Lapea, format
per un teixit dedificis modulars, bsicament pavellons, que expressaven una idea organitzativa
634
LLIBRE BLANC
centrada en els departaments com a unitats dimpuls de la cincia i de les noves fronteres en les
tecnologies.
Aquesta nova universitat temtica va reunir des de linici en una unitat orgnica els ensenyaments de matriu tecnolgica existents al pas i daqu ve el canvi de nom, el 1984, de Politcnica de Barcelona, a Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). La UPC s lnica universitat
catalana que porta a les sigles el nom de Catalunya, i daquesta manera evidencia que incorpora
centres a Terrassa, Vilanova i la Geltr, Sant Cugat del Valls, Castelldefels, Manresa i Igualada.
Expressa novament una altra frontera per a la universitat: ser capaos dintegrar ensenyaments i
darticular centres localitzats a una distncia ms gran, una autntica universitat metropolitana.
El fenomen de la multiplicaci de seus i installacions universitries a Barcelona no ha fet
altra cosa que multiplicar-se dels anys vuitanta en. En plena poltica democrtica i de govern
autonmic amb mplies competncies, sembla que es pot observar una doble direcci. Duna
banda, sha creat la quarta universitat catalana de les que tenen la seu a lrea de Barcelona: la
Universitat Pompeu Fabra el 1990. De laltra, han proliferat nous campus a la manera de noves
antenes telescpiques que han anat escampant noves localitzacions conservant el mateix esperit
de frontera. Aix, la UB va obrir una nova seu al campus Mundet i va colonitzar les valls dHorta
sobre un recinte que havia esdevingut obsolet (dorfenat inaugurat el 1957 a campus universitari
el 1995); la UPC va obrir-ne un a lextrem sud de lrea metropolitana, a Castelldefels, i tamb
la UPC implementar un nou campus a laltre extrem de la Diagonal, dacord amb lestratgia
urbanstica desplegada per la ciutat de Barcelona conjuntament amb Sant Adri de Bess.
No tot han estat moviments de descentralitzaci i expansi: la UPF es va fundar amb una idea
diversa a la que havia guiat les altres tres universitats. Dacord amb les orientacions de poltica
urbana vigents a lAjuntament de Barcelona dels anys 80, el mot dordre va ser utilitzar la vitalitat de la universitat i de les externalitats positives associades a la seva localitzaci per ajudar a la
recomposici de les activitats en els teixits urbans de la ciutat central. El primer signe emblemtic daquesta decisi va ser la seva irrupci a la rambla de Santa Mnica de Barcelona. Desprs,
la UPF ha donat suport a lestratgia olmpica consistent a transformar els teixits al Poblenou
reutilitzant edificis al darrere de la Ciutadella. Finalment, est acompanyant el desplegament del
canvi dusos al Poblenou dacord amb lestratgia que va orientar lAjuntament durant la primera
dcada del segle xxi: el Pla 22@.
Aquest moviment invers a favor de la reestructuraci de la ciutat central tamb lha seguit la
UB, que ha abandonat posicions a la Zona Universitria per reforar amb les facultats clssiques
loperaci de nova rea de cultura a lentorn de la Casa de Caritat i el MACBA, al Raval. Aquesta
s tamb una nova frontera que hem viscut al sistema catal, per present tamb aquestes darreres dcades a moltes altres ciutats universitries.
Des duna perspectiva general, aquests canvis en el sistema universitari, ara ja s utilitzant
amb propietat la paraula sistema, han adquirit una complexitat molt ms gran si sobserva des de
la perspectiva del pas sencer. Dos altres fenmens estan sent definitoris del paisatge universitari
actual: el desplegament duniversitats amb seus a Girona, Lleida Vic i Tarragona-Reus i leclosi
de les universitats privades. Aquest doble fenomen permet assegurar que avui moltes disciplines
es poden cursar a ms de dues universitats. Cap de les ciutats que t seus o campus (Igualada,
Terrassa, Matar, Manresa, Vilanova i la Geltr, Sant Cugat del Valls, etc) ni simagina perdre
aquesta condici de ciutat universitria. La universitat ha demostrat ser un servei amb clars
avantatges i tothom ho llegeix com una font doportunitats. Per tamb s cert que aquest desBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
635
plegament no pot avanar indefinidament, tal com el moviment de descentralitzaci i expansi

no va ser un moviment indefinit, i aix hem intentat explicar-ho. Per tant, la qesti de quins
siguin els nous reptes i com caldr afrontar-los s vigent i pot esdevenir, en certa manera, una
nova frontera conceptual.
Intensificaci i cooperaci
Vist el panorama universitari catal i encara ms especficament el que pivota sobre la realitat
de Barcelona, quin s el futur possible i desitjable? Quines sn les idees fora sobre la ciutat i
la poltica urbana de les universitats en la crulla de la Barcelona capital poltica de Catalunya?
Potser la pregunta avui sigui demanar-se com en conjunt el sistema podria ser cada cop millor
sense fiar-ho tot al creixement expansiu. Potser vivim temps de reestructuraci que ens obliguen
a aprofitar la immensa energia i recursos humans i materials desplegats procurant incrementar
la utilitat de la capacitat desplegada. Ens cal una mirada reflexiva, una lectura endoscpica que
proposi loptimitzaci del que disposem i el creixement per intensificaci.
Intensificar pot voler dir fixar-se que, molt sovint, els nostres campus podrien ser ms densos
i tamb ms multifuncionals. Menys monotemtics i hivernats. Haurien de guanyar compacitat
i diversitat interna. I, en general, s possible. Sovint els recintes universitaris estan entotsolats. La
idea de construir cordons sanitaris no s precisament una opci saludable per a la vida universitria. Es pot incrementar lactivitat i es pot girar lesguard per buscar sinergies amb les ciutats i
els grups socials que acullen la universitat.
Els alcaldes i altres responsables locals senten la universitat com a prpia, per sn tamb els
responsables ltims de moltes normatives que lencotillen. Potser podrien fer-se plans especials
urbanstics que facilitessin resoldre els nous reptes universitaris. Per exemple, quant es podria
avanar si es pogus lluitar contra el monocultiu funcional? Per qu no es reconeix que lhabitatge s perfectament compatible amb moltes de les activitats dels campus? Per qu no sarrisca
en operacions dhabitatge incardinades i/o prximes als edificis universitaris, amb locals comercials a la menuda, al pla de terra? Per qu no es reconeix que uns multicinemes, un gran aparcament, un auditori, un hotel, una sala de concerts, un teatre de butxaca o un ateneu ofereixen
activitats que poden crear sinergies? Aleshores, potser es podria entrar en un dileg de guanys
a moltes bandes.
Potser les nostres installacions podrien aprendre dels grans hospitals que, al costat de les
funcions tradicionals, acumulen la funci clnica en formes diverses (consultes externes, hospitals de dia), aules de les facultats de medicina i infermeria, delegacions dempreses tecnolgiques, centres de recerca, rees de serveis, residncies, etc. Quantes de les installacions que tenim
podrien intensificar-ne ls? En aquest punt, sobre un nou interrogant: poden les universitats
pbliques, sovint sense domini jurdic dels terrenys que ocupen, adquirir la condici dadministracions proactives, autnomes i responsables del seu futur? T sentit el tracte tutelar lligat curt
amb el qual tantes vegades ladministraci ha tractat el govern de les universitats?
La nova frontera de la universitat ser tamb producte duna mirada cap enfora. Si tenim
construt un sistema, pblic i privat, ampli, divers, escampat per les ciutats i alhora pivotant
sobre la capital, i si tot aix s un segell que llegim positivament de cara al futur, la pregunta
segent no s si obrir ms llocs o tancar-los, sin fer possible la seva cooperaci. Fer possible que
636
LLIBRE BLANC
la distncia no sigui una impedncia dura, un factor decisivament limitador del progrs de la
cooperaci.
El factor essencial per donar sentit de cooperaci entre centres i campus s millorar el transport pblic. Facilitar que la poblaci tingui realment accs als serveis universitaris sense traumes
ni decisions drstiques. En aquest punt, la nostra experincia no presenta gaires bons precedents. Sistemticament, la colonitzaci de nous territoris sha fet des de la precarietat ms gran.
Alguns exemples: la Zona Universitria encara ara est situada a lextrem duna lnia de metro
com si la seva disposici fos excntrica digual manera que fa 45 anys! La UAB va trigar anys a
aconseguir tenir una estaci de ferrocarrils en condicions. Va caldre fer una desviaci de la lnia
de Sabadell que va arribar amb ms de deu anys de retard respecte a la posada en marxa real de la
UAB. La comunicaci entre la Zona Universitria i la UAB en transport pblic massiu s difcil
encara avui. La lnia 9 del metro ha quedat aturada amb la crisi i no t data de continuaci. I,
tanmateix, en el context europeu, la mida i la localitzaci dels centres a lrea metropolitana de
Barcelona sn relativament compactes tant que la distncia mesurada entre les universitats del
sistema catal respecte a la metrpoli s, en tots els casos, inferior a lhora.
Les bases per a un funcionament ms cooperatiu estan descrites en lorganitzaci de lEspai
Europeu dEducaci Superior (EEES) a travs dels itineraris de grau i mster, ms diagonals i
variables. La recerca, la necessitat dobrir-se a la formaci permanent, a les titulacions impartides per ms duna universitat, la necessitat de facilitar laccessibilitat generalitzada per a la
poblaci, sigui quina sigui la seva capacitat i situaci, demanen una atenci renovada sobre la
localitzaci i les xarxes de transport pblic.
Igualment, la ciutat capital faria b de reorganitzar-se des duna generositat capa de ressituar
la gran Barcelona en un nou marc de relaci territorial, el duna ciutat que no pot tornar a ser
vista mai com una intrusa en el seu propi pas. Des duna universitat com s la Universitat Politcnica de Catalunya, fortament arrelada al territori i amb presncia a lAnoia, al Bages, al Baix
Llobregat, al Barcelons, al Garraf i al Valls Occidental, veiem en lequilibri territorial la gran
aposta de la ciutat, el seu gran valor.
La marca Barcelona s un imant molt potent, una marca global que proporciona un gran
nombre doportunitats per posicionar-se en lentorn internacional; la qual cosa permet a les universitats barcelonines beneficiar-se dun millor posicionament per a la captaci de talent i, especialment, destudiants internacionals, de professorat i dinvestigadors, collectius aquests dos
darrers que ja ara, sovint, decideixen optar per venir a Barcelona davant dofertes econmiques
fins i tot molt ms atractives. Tot i aix, per tal de disposar dun pas ms homogeni en termes de
riquesa i doportunitats, em permeto insistir en el valor de compartir, des de Barcelona, instal
lacions i projectes acadmics en el sentit ms ampli de la paraula. Noms a tall dexemple, ja hi
ha relacions entre el clster nutic de la ciutat i el port de Vilanova i la Geltr.
Un nou paradigma poltic implicaria la necessitat de respondre a la pregunta de si cal endegar
noves titulacions o nous centres de recerca per donar resposta a les necessitats dun nou estat. En
qualsevol cas, i per concloure, la resposta shauria demmarcar en un mapa destudis equilibrat,
flexible i atent a les necessitats de lentorn a mitj i a llarg termini, imprescindibles localment,
per des duna perspectiva global. La universitat vinculada a la Barcelona capital dun estat propi
ja no es pot tornar a pensar en un context de 7 milions de ciutadans, ni de 46 milions, sin ms
aviat de 300 milions de persones..., com a mnim.
637
Cultura:
leclosi del
cosmopolitisme
arrelat
Patrcia Gabancho
Periodista i escriptora
638
LLIBRE BLANC
l debat sobre el cosmopolitisme ha estat sempre present en la cultura catalana, perqu en el

fons s un debat tcit sobre el projecte de pas. Barcelona ha generat, en les ltimes dcades,
un model de cosmopolitisme desarrelat, per aix desapareix si ens plantegem la capital dun
pas independent. Aleshores no cal construir una cultura cosmopolita, sin una cultura que
contribueixi a definir el paradigma del segle xxi a partir de la manera catalana destar en el mn.
El cosmopolitisme s una actitud que t a veure amb la relaci que sestableix amb el mn,
no pas amb el lloc concret on es posin els peus. No s una qesti que depengui de quina s la
cultura dorigen, sin de com veiem les cultures darreu. De fet, el cosmopolitisme que en els
pobles de vida comercial, costaners, ha existit des de sempre es teoritza i es defineix a partir
del moment en qu les classes dirigents, que controlen la formulaci de la cultura moderna, viatgen i sencurioseixen pels prodigis que troben en el mn. Quan en una ciutat qualsevol troben
gent que sn dels seus estrangers amb diners diuen que la ciutat s cosmopolita. Aix vol
dir que cal una certa sofisticaci, un cert nivell cultural, per definir-se com a cosmopolita. Actualment seria cosmopolita una classe mitjana professional, que viatja regularment, que freqenta
productes selectes daltres cultures aqu no val la cultura de masses global, que parla llenges, que sinteressa pel mn des duna perspectiva ms o menys intellectual. I s cosmopolita
una ciutat barrejada, necessriament multicultural per on la presncia estrangera s ms aviat
destudiants i creadors i directius que no pas dimmigrants a seques. s cosmopolita Barcelona,
per no pot ser-ho Guissona, on el percentatge dimmigraci s altssim.
Tot plegat ens indica que el concepte de cosmopolitisme t trampa perqu no deixa de ser una
actitud autocomplaent i definida a partir duna imatge slida dun mateix. s com un trofeu. En
aquest sentit, s un apellatiu cobejat en qualsevol situaci on hi ha una disputa dhegemonia
entre dues cultures, dues tradicions, dues llenges, perqu s un trofeu a cobrar per assentar el
prestigi duna cultura contra laltra. Cosmopolitisme i prestigi es donen la m des del moment
que el primer s un atribut de la classe dirigent o, si es vol, de la classe intelligent, la que
domina, projecta i protagonitza la cultura. Al costat daix, hem de tenir en compte que la ciutat
s lartefacte cultural ms potent que hi ha en el mn modern. La ciutat com a construcci cultural en primer lloc i com a aparador de la cultura en segona instncia. s impossible, avui, projectar al mn una identitat sense arrelar-la en una ciutat que li faci daltaveu, que li doni imatge.
Els cosmopolites representen una ciutat i, com s lgic, una cultura: la impregnen, la potencien
i lencarnen.
Fins aqu, laproximaci terica. Aquest esquema ha funcionat a mitges en el cas de Barcelona, clarament la capital de la cultura catalana i la seva porta de sortida cap al mn. Ha funcionat amb carncies perqu no hi ha hagut una clara vinculaci del cosmopolitisme oficial contemporani amb la cultura catalana per raons poltiques. I qui diu poltica diu projecte. Barcelona
va entrar en el mapa de la m dun esdeveniment extraordinari i extraordinriament ben resolt:
els Jocs Olmpics del 1992, per llavors la relaci de la capital amb la seva cultura era feble. Per
un daquests atzars que marquen la histria de Catalunya, el projecte de la ciutat era antagnic
al projecte del pas, governat cadascun per opcions rivals. Si la rivalitat hagus pivotat sobre una
sola cultura slida, no hauria tingut efectes: hauria estat una batalla de modernitat. Per a Catalunya les coses sempre sn ms complexes, i hi havia en joc un enfrontament tcit entre ciutat i
pas. Per entendrens, en una banda de la plaa de Sant Jaume es construa un pas sense capital
i a laltra banda una capital sense pas.
639
Letiqueta dxit que va assumir la construcci de la ciutat va ser la modernitat. Era un

emblema imbatible, entre altres coses perqu la cultura generada a Barcelona era molt reeixida
en aquelles arts que estaven de moda, des del disseny fins a larquitectura; unes arts que no
necessitaven fer bandera de la identitat malgrat el comproms que els seus oficiants poguessin
tenir (o no) amb la construcci del pas. A laltra banda, la del projecte nacional, es va assumir
una cultura ms tradicional, amb un format ms institucional, precisament perqu calia recuperar les bases formals duna cultura que havia estat escombrada del mercat. Per fora, aquest projecte, comandat per un partit conservador, havia de semblar ms convencional i menys atractiu:
amb menys capacitat datreure complicitats en un mn, el de la cultura, tendent a la iconoclstia.
Ara no s el moment danalitzar fil per randa els antecedents i les conseqncies daquest
divorci, per s que s important recordar que es va establir i segons com encara dura la
barcelonitat de moltes manifestacions culturals: artistes de Barcelona, com si el paraigua de
catalanitat shagus esvat. El problema s que les manifestacions modernes van quedar atribudes a la ciutat, com si fos un menyspreu recordar que eren manifestacions prpies de la cultura
catalana produdes a la capital. El discurs de catalanitat simplement no va existir. Alhora, per
diverses circumstncies, el prestigi inherent a la modernitat va quedar associat a all que no
podia ser identificat com a cultura catalana estricta, s a dir, a aquells productes expressats en
castell, des de la literatura fins a la msica de fort arrelament espanyol com ara el flamenc. El
prestigi de la cultura espanyola feta a Catalunya shavia assentat durant el llarg perode de silenci
imposat a la cultura catalana i es va consolidar durant els anys en qu Catalunya i Barcelona
competien com a projectes divergents.
Com no podia ser altrament, la intellectualitat es va adscriure majoritriament al projecte
ms atractiu, ms defensable pblicament, el ms modern: el barcelon. Daquesta manera, lactitud cosmopolita va quedar en mans dels barcelonins, sense espai per acollir una cultura catalana
ara titllada de rural, de carrinclona, de carca: de tot all que Barcelona se suposava que no era.
La petita finestra dhegemonia que la cultura catalana de forma molt unnime havia tingut
en els anys de la Transici es va tancar perqu aquests creadors i opinion-makers es van desentendre dun projecte de pas que estava controlat per un partit conservador. Va ser paradigmtica
la denncia que a partir dels anys vuitanta una espessa boira de mediocritat havia caigut sobre
Catalunya. Noms ens en vam salvar, via Barcelona, grcies a lesclat dels Jocs Olmpics. Per
vam perdre el cosmopolitisme per la cultura del pas. No es podia ser cosmopolita i catal, perqu el fet dsser catal havia quedat segrestat pel nacionalisme, ai, ecs. De passada, es trencava
amb la tradici republicana duna capital oberta al mn i arrelada en la cultura del pas, per
aquesta s una altra histria: ja durant el franquisme es va descobrir la fora del barcelonisme
com a alternativa al catalanisme.
La tradici catalana i una disputa histrica

La cultura catalana t una forta tradici cosmopolita des del moment que els seus protagonistes
es plantegen tutejar-se amb les cultures europees, grans i petites. Aix s una convicci que es
gesta al llarg dun procs de maduraci que va de la Renaixena (1833) a lExposici Universal del
1888. No s un procs casual. s la consolidaci dun projecte econmic i social de la classe dirigent, la burgesia industrial, que incorpora alhora el projecte dinstitucionalitzaci i enfortiment
de la cultura per fer un projecte de pas. Com sempre que en una societat apareix un projecte
640
LLIBRE BLANC
dirigent fort, tot de gent que no pertany a la classe que mana shi apunta i hi aporta crtica, talent
i gruix social. El que fa Catalunya s assentar una revoluci burgesa que havia comenat el segle
xviii i que va quedar frustrada pel trgic desenlla de la guerra de Successi, perllongada en una
guerra dindependncia fins al 1714. Per tant, la construcci cultural que arriba a una primera
plenitud amb el modernisme, una plenitud encara desendreada, es consolida amb el noucentisme, que coincideix amb les primeres espurnes de poder a travs de la Diputaci presidida
per Prat de la Riba i immediatament amb la Mancomunitat.
Una cultura magmtica arriba a ser una cultura amb presncia institucional el Museu,
lAcadmia i la Biblioteca, que deia Josep Pijoan, per amb una enorme projecci en la societat.
Ni s un artifici creat per aquella burgesia hegemnica, ni s un folklorisme tpic de les cultures
sense Estat: la cultura catalana sempre ha estat en aquest sentit una excepci. Per dir-ho curt:
s una cultura amb cinc anys dUniversitat. La societat, en tots els seus registres, produeix i
consumeix cultura catalana, i les institucions, febles com sn, li asseguren lordre, la jerarquia
i la projecci. s cert que la cultura dexpressi castellana ja hi s molt present, per el prestigi
comena a decantar-se, i no s pas una batalla lleugera, perqu requereix una estratgia docupaci de les institucions culturals, comenant per lAteneu Barcelons a finals del xix i continuant
per les acadmies i les ctedres. La primera batalla conceptual s a favor de la llengua, i retorna al
catal la condici de normalitat, de dignitat, que culmina amb la reforma ortogrfica de Pompeu
Fabra. La segona batalla s precisament la del cosmopolitisme.
Com s normal per lpoca i pel marc estatal, la introducci del catal en una literatura de
bon nivell va ser contestada per la intellectualitat espanyola, molesta de veure que el talent local
servia una causa que els inquietava. Perqu, en parallel a aquesta consolidaci, el catalanisme
poltic plantejava una alternativa a lEspanya governada per la classe dels cacics, com deia
Joan Maragall. Era una ofensiva global, completa: cultura, poltica, economia; en definitiva, una
proposta de redistribuci del poder, projecte en el qual la burgesia catalana i el catalanisme al
capdavall van fracassar, perqu va acabar amb lintent de destrucci de les bases del pas el 1939.
En aquesta primera disputa entre Espanya i Catalunya, largument esgrimit des de laltipl s que
no val la pena esmerar esforos literaris en una llengua local, sense capacitat de sortir al mn,
malgrat que s comprensible i simptic que un escriptoret de segona vulgui expressar-se en la
llengua ntima i bla-bla-bla.
La polmica arrela a Catalunya transformada en un intens debat sobre luniversalisme de la
cultura, ents com el fet de formar part o no de la cultura europea, i la relaci que luniversalisme pot tenir, o no, amb les arrels, el quid de la qesti. Joan Maragall escriu: Este extranjerismo, muy provechoso hasta cierto punto en el sentido de armonizar nuestro sentimiento esttico
con el general de los tiempos, y de europeizar nuestra expresin, no debe, sin embargo, conducirnos
a un cosmopolitismo literario y artstico que nos descaracterice, pues entonces, a fuerza de querer
ser mucho, nos convertiramos en algo insignificante, es decir, en nada. Ahir com avui, el rerefons de la polmica era poltic, o sigui, de projecte nacional. Els joves intellectuals desquerres,
especialment Jaume Brossa i Gabriel Alomar, volen construir un projecte alternatiu al de la Lliga
i senten que no tenen altre remei que atacar la concepci cultural del partit hegemnic. Exactament com passar als anys vuitanta amb el projecte pujoli. Es verdad que el arte no tiene
patria, especifica Maragall en el mateix article que hem citat abans, pero la tiene el artista.
Maragall est fora del marc poltic: defensa larrel nacional.
641
La polmica genuna duna cultura tutelada a curta distncia pel bisbe Torras i Bages
davant una proposta de ruptura acaba disfressada de cosmopolitisme s o no, perqu per alguna
ra els intellectuals catalans no parlen mai del fons del problema, que s, ja ho hem dit, el projecte nacional. Jaume Brossa, des de la tribuna de lAteneu, es proclama contrari al nacionalisme artstic, com si larrelament fos un estil, una moda, un patr. Hi defensa un art europeu;
per, s que no tenen arrel nacional els artistes dEuropa? Com sempre, es veu el nacionalisme
en el propi ull, perqu de fet es mira a travs dun prejudici: que la cultura catalana arrelada s
pairal, folklrica i premoderna, com si la mateixa intellectualitat que pugna no fos una expressi
de la inquietud cultural del pas. Hi torna Joan Maragall: Enfortint la nacionalitat sarriba a la
mundialitat, per duna vaga mundialitat, abstracta, mai sha arribat ni sarribar mai a fer-ne
cap naci. I ms endavant, en la mateixa pgina: Vulguem el nostre art penetrat contnuament de totes les influncies que pugui assimilar, per sempre fort en el seu terrer, en el que mai
enfonsar prou les arrels en busca de lnima prpia, perqu aquesta busca de la seva nima s
lnic cam de lo mundial veritable. Que s una veritat difcil de contradir, que saplica a totes
les cultures englobades en el paraigua protector de lEstat propi: Desprs hi ha laltre cam
dEuropa, molt ms planer: nhi ha prou amb agafar el tren amb bitllet per a qualsevulla estaci
de ms enll de Portbou. I ara tria, jovent. Era lany 1906, un any especialment brillant per a la
cultura catalana i especialment actiu i esperanador per al catalanisme.
La creaci dun nou paradigma

Les cultures amb estat no es plantegen mai el seu cosmopolitisme, el donen per descomptat.
Simplement sn. Desenvolupen els seus registres, interactuen amb el mn i beuen de les cultures
universalitzades com tothom, sense preguntes, assumint influncies i mirant de projectar-ne les
prpies. Es diu que la llengua franca del mn cultural davui s la traducci. Tamb podrem
dir que la cultura de massa universal s avui la indstria audiovisual, inclosos els videojocs i
les aplicacions de petita pantalla, que comparteix un mateix llenguatge malgrat tenir escenaris
dispersos arreu del mn. En un univers globalitzat s molt difcil mantenir la creaci cultural i
el pensament fora dels circuits compartits. Fins i tot manifestacions ultraarrelades, com sn les
prpies de la cultura popular, viatgen i intercanvien a travs de fires i festivals, com ara el que se
celebra cada any a Manresa.
De manera que a la cultura catalana no li manca universalisme, sin conscincia. I aix s
el que es resol de forma automtica amb la independncia. La inseguretat del creador que se
sap part duna cultura petita i invisible al mn entre altres coses perqu la poderosa marca
Barcelona no ha fet res per promocionar-la desapareix quan al Parc de la Ciutadella un Parlament constituent obre sessions. Barcelona esdev capital natural duna cultura com les altres,
una cultura a ms a ms pletrica de noms universals, que podem imaginar fent campanya
amb adhesius de jo tamb sc catal/ana. s fcil imaginar els titulars darreu dient: descobrim una nova cultura i resulta que t mil anys dedat! Per tant, lEstat fa desaparixer alhora la
por de semblar pairal i lequvoc del fals cosmopolitisme, perqu ja no hi ha horitz alternatiu
al projecte de construcci nacional. Matisos s: opcions poltiques molt diverses, que cada cop
menys seran de poltica convencional, perqu s obvi que la societat ja no s el que era. Hi haur,
espontani, un orgull de cultura prpia, perqu s la que millor reflecteix i interpella la societat,
que vol dir que haur de mantenir despert el sentit crtic.
642
LLIBRE BLANC
Aqu hi ha la clau del paper de Barcelona en un pas independent: caldr construir el futur
en un moment en qu cal revisar el paradigma que ha regulat les relacions personals, econmiques i socials des de les dcades dels seixanta i setanta, i que ara ha collapsat. Des de la relaci
de parella fins a la relaci amb el planeta, de les relacions laborals a les jerarquies socials, tot est
en entredit i tot requereix un fort contingut filosfic, dinterpretaci del mn, que s tant com
dir de cultura. Aix dna un protagonisme extraordinari a les noves generacions, perqu s obvi
que la intellectualitat que ja est prxima a la jubilaci, si no s que nha superat la data, no t
possibilitat dimaginar un mn nou amb plena potncia transformadora. Cal saba nova i cal un
marc mental destrena, que s el que aporta la independncia: la certesa fundacional. I s aquesta
laportaci cultural entenent la cultura com la interpretaci del mn i de la realitat que far
Catalunya des de Barcelona a partir de la independncia. s evident que ser una aportaci cosmopolita, que traduir la manera catalana destar en el mn. Ser, doncs, cosmopolitisme arrelat. Shaur arreglat lanomalia de tenir una actitud cosmopolita desquena a la realitat del pas.
Un esquema cultural potent

Hem afirmat abans que la ciutat s lartefacte cultural de mxima potncia. Ho s com a generador, com a escenari i com a instrument de projecci. Per tant, la ciutat ha daportar fora a
quatre elements: laparador, la indstria, la creaci i el mercat, amb el benents que tot plegat
ser objecte duna poltica de govern, amb un pressupost que voldrem incrementat fins a barems
europeus pel cap baix. Pel que fa al patrimoni, Barcelona t estructures culturals correctes, malgrat lescassetat de recursos. Els grans equipaments, en proporci a les dimensions de la ciutat,
excelleixen. El gruix cultural i patrimonial s notable. Per tant, noms shaur dincrementar la
dotaci dels grans museus i centres dinvestigaci, tamb acadmica, confiant que la gesti que
sen faci sigui dun nivell ms que correcte. La rectificaci en la trajectria dun museu central
com el MNAC, refent el discurs central amb una nova proposta de modernitat, ja va en la bona
direcci. Si els museus catalans tinguessin capacitat de compra, podrien plantejar relacions culturals que avui sn impensables. A partir daqu, ser benvingut tot el que shi afegeixi, per no
cal crrer a omplir buits.
Un segon nivell de la cultura s el de la indstria. Aqu s que cal multiplicar a lengrs, i segurament Barcelona haur de plantejar-se un barri cultural com a extensi del 22@, en el qual les
noves tecnologies i les tecnologies virtuals i visuals, que seran expressi creativa principal en el
futur, hi tinguin cabuda i sinergia. Per contra, cal que la ciutat actu com a capital i no pretengui
arreplegar-ho tot: Terrassa est destinada a ser el pol creatiu de lunivers cinematogrfic, com
Sitges ns laparador. Que pocs anys enrere Barcelona es plantegs crear un espai de producci
cinematogrfic a la Zona Franca revela com es negava a si mateixa la condici de capital del
pas. Lenfortiment duna televisi nacional, sense les pegues que avui posa la tutela espanyola,
multiplicar el potencial del sistema audiovisual i la generaci de continguts universals. Aix
tamb ser cert per a la indstria editorial, avui en plena reconversi quant a les dimensions de
les firmes i el model de negoci. s a dir: la llibertat i el gruix en les inversions beneficiar tots els
sectors.
Som, doncs, al tercer nivell, el de la creaci. El nivell de talent de la cultura catalana s innegable i el desequilibri entre una forma dexpressi o una altra sanir ajustant. Hi ha una nova
generaci de creadors molt ben formada i Barcelona continuar tenint un fort atractiu com a
643
escenari. El mn tindr curiositat per conixer la realitat del nou Estat i el turisme es far unes
preguntes que avui no es fa. El paisatge barcelon, daltra banda, tamb podr normalitzar-se,
eliminant a poc a poc uns referents que tenen poc a veure amb larrel cultural del pas, afirmant
a travs de la banalitat la prpia cultura popular, que s el que fan totes les capitals. s important
que els visitants, sobretot els visitants cultes, no tornin a dir que Barcelona els encanta perqu
s molt espanyola, com va dir Woody Allen desprs de filmar-hi la seva postaleta. Barcelona
aporta una estructura estranya a la planta urbana espanyola, perqu t el seu centre de poder en
la intersecci del cardus i el decumanus romans i no pas en la plaa major, sovint presidida per
la Catedral, que defineix la ciutat espanyola. Les ciutats catalanes tenen rambla i mercadal: s un
altre mn. Per aix cal explicar-ho. Lexplicitaci de la memria hi fa un paper central, tot i que
Barcelona no en t un dficit important, perqu en els ltims anys shi ha treballat b, malgrat
que sha posat laccent en la memria histrica, que sempre s la memria de la vctima del
patiment i no tant en la memria simblica, que s memria de la continutat, de la identitat.
Feta aquesta digressi, Barcelona ha de ser una ciutat que aculli i protegeixi la creativitat
sense tutelar-la en excs. Hem viscut llargues etapes, molt prximes, de dirigisme cultural tendent a assentar aquest cosmopolitisme tericament aptrida, per que en el fons consolidava un
projecte determinat. Aquest dirigisme ser innecessari i prescindible; encara ms, seria contraproduent, antiptic i embafador. La creaci de base s lelement ms desprotegit de lestructura
cultural de la ciutat, tot i que Barcelona s molt atractiva per a creadors darreu, per a estudiants,
per a visitants joves que satarden setmanes o mesos en una pensi o en un pis compartit. Li
falten circuits dexhibici. Les fbriques de creaci no poden ser gestionades des de lAdministraci, que els ha fixat fins i tot el tema sobre el qual han de treballar, quan la cultura actual
s interdisciplinria per definici. Tenim una ciutat de bars i terrasses, per no tenim una ciutat
despais creatius i descenaris: aix s el que canviar, perqu Barcelona estar obligada a presentar una cultura urbana universal amb arrel catalana. El mn ho reclamar.
Finalment, cal un ltim nivell dexpansi cultural, que s el mercat. Deixo de banda i s
deixar molt la protecci futura envers el mercat dels Pasos Catalans, que ser un tema crucial.
El mercat catal senfortir amb la normalitzaci progressiva, comenant per la normalitzaci
lingstica, que vol dir que sense vulnerar els drets lingstics de ning el catal ha dassolir el paper de llengua de la comunitat. El cosmopolitisme arrelat parlar en catal, sense que
la ciutat deixi de ser un escenari multilinge i sense que determinats barris tinguin predomini
del castell o de lurd, perqu el barri el configuren aquells que hi viuen. El mercat cultural t
una base lingstica, per tamb t una base cultural. El consum cultural senforteix des de
lescola. Barcelona haur dimpulsar una nova tendncia en leducaci, que s el retorn de les
humanitats al punt central de lensenyament. Hem passat massa anys reclamant angls i tecnologia a lescola, quan el que fa falta, avui ms que mai, s ms pensament, ms base cultural, ms
coneixement humanstic. No es pot formular un mn nou des de la tecnologia i, si Barcelona vol
encapalar la construcci del paradigma del mn occidental del segle xxi, haur de tornar als
clssics.
Avui est emergint una nova generaci de creadors que seran els autntics protagonistes de la
Barcelona capital de la Catalunya independent, per aquells que hauran domplir de contingut
el pas, ms enll de les primeres i desconcertades provatures, sn els qui ara mateix debuten a
lescola bressol. Una part dells ser creadora, una part ser noms consumidora, per en qualsevol cas cal una actitud crtica, un psit cultural, unes antenes obertes al mn, unes arrels ben
644
LLIBRE BLANC
plantades a terra. I s aix el que ha de donar lescola de dem mateix, en un marc dequitat i
doportunitats ben repartides. Uns models de cultura cosmopolita ben entesa: el que sempre
sha negat a la cultura catalana, perqu qestionar-ho era una manera de frustrar el projecte de
llibertat, plenitud i sobirania. El que sempre ha volgut tenir la cultura catalana sense arribar-hi
del tot, perqu sense llibertat larrel malviu i en definitiva es panseix.
Conclusi
Barcelona es troba en una posici immillorable, com a ciutat amb una forta projecci internacional, per servir daparador a una cultura catalana renovada, protagonitzada per les noves generacions, que sigui una aportaci interessant al mn de dem. Les energies fins ara esmerades
a competir en prestigi amb la cultura darrel castellana les podr utilitzar per projectar un nou
dileg amb les cultures del mn. Aix consolidar els quatre eixos principals de la cultura a Barcelona: laparador, la indstria, la creaci i el mercat. En definitiva, lorgull de ser all que som
representat per la nostra ciutat capital.
645
La ciutat
de les idees
Miquel Gimnez Gmez
Periodista, escriptor i comunicador. Premi Ciutat de Barcelona de Rdio i Televisi
646
LLIBRE BLANC
Introducci
arcelona est considerada la quarta ciutat ms creativa del mn, segons lenquesta Survey
on the Barcelona City Brand. Sols hi ha davant nostre autntics epicentres de la creativitat
com ara San Francisco, Londres i Nova York. No s pas casualitat. La tradici barcelonina com
a lloc on saixopluguen artistes plstics, escriptors, pensadors i tota la mena dactivistes creatius
que puguem imaginar, s secular.
Aquest s un dels grans trets diferencials del nostre cap i casal, ser terreny prest a ladob del
pensament, de la creativitat, del profits bescanvi dopinions que genera un moviment de pensament i de creaci constant, imparable. Les idees formen part de lADN de Barcelona, com a
ciutat i com a laboratori de la innovaci, de la cultura i de lart, per tamb de leconomia i dels
aspectes socials.
Tot plegat, s un valor afegit a les moltes altres possibilitats que ofereix la capital catalana a la
resta del mn. Una oportunitat que Barcelona ofereix amb la generositat que li s prpia.
Don venim
Abans que existissin les enquestes, que tant i tant neguitegen avui en dia els lders dopini, la
gent havia dorientar-se, forosament, pel boca-orella. Si hom volia trobar una ciutat per fincarshi, com diuen al Pas Valenci, no hi havia ms remei que anar a petar als amics, als coneguts i
als saludats. Vet aqu, doncs, el mrit de Barcelona, de bell antuvi considerada com a destinaci
perfecta per a totes les persones que volien fer alguna cosa, que tenien un somni, que desitjaven
millorar la seva situaci, b sigui econmica, b sigui professional. Personalitats de totes les poques han honorat la nostra ciutat triant-la com a lloc de dest, com a refugi, com a esper.
s normal. Atesa la seva ubicaci geogrfica, Barcelona s una crulla perfecta per a viatgers
i, tanmateix, per a cultures. Oberta a invasions blliques, per tamb culturals i de pensament,
Barcelona atresora dins seu les influncies de tot el que ha estat important a la Mediterrnia al
llarg dels segles: el bo i millor dels fenicis, dels grecs, dels romans, dels gots i dels francs, dels
sarrans i dels jueus, de la civilitzaci cristina i del bonapartisme ms aferrissat; carlins i lliberals, federalistes i autonomistes, gent de la Lliga i dEsquerra, tot i tothom ha deixat petjada en
els carrers daquesta vella i, a la vegada, jove ciutat, i tot figura dins del seu immens llibre de
caixa. Un llibre de caixa que podria haver estat perfectament el del venerable senyor Esteve, del
nostre Santiago Rusiol, o daquell fabuls barrilaire que fou Peius Gener. Un llibre de nombres
on comptabilitzar quines faccies sescampaven a les penyes de lAteneu Barcelons, o a la de
lHotel Coln, alternant-ho amb les paraules precises i carregades dironia dun Sagarra o dun
Pla, dun Cases o dun Utrillo. Taules per les quals desfilava el bo i millor de lintellectualitat i
lart,dEinstein a Valle-Incln, de Sada Yacco a Picasso, de Rubn Daro a Keyserling.
Una Barcelona, una Catalunya, un pas, al cap i a la fi, golut de coneixements, dexplicar-se i
de conixer, dacollir a tothom amb els braos oberts, a taula parada, sense recances, amb aquell
esperit tan fi i selecte de les velles senyores que passejaven pel passeig de Grcia al llindar del
canvi del segle xix al xx i que en Carner lloava tot dedicant-los aquells versos que deien: Ara
digueu si no s poesia, ara digueu...
647
Aquella Barcelona que descobriren els primers fondistes italians, que obriren restaurants tan
i tan venerables com El Sus, que acolliren els pregonament famosos sopars de duro, dits aix
perqu aquest era el seu preu, i que han acabat convertint-se en una frase colloquial de la nostra parla. Hotelers, industrials, espies, lletraferits com en Mason, lautor de Les quatre plomes,
que fa sortir en una de les seves novelles una escena ambientada a Barcelona, al mateix Hotel
Continental. La Barcelona dEls Quatre Gats, on el ms trencador de lart es reunia al voltant del
seu amo, Pere Romeu, per conrear el modernisme i fer histria, sense saber-ho. O la penya La
Punyalada, amb un Rusiol rialler i de cabells blancs, que rebia els convidats com si fos a casa
seva. De fet, quan va morir la seva sogra, oblig la seva dona a installar el lloc de vetlla al bar,
perqu ho trobava dall ms normal. La Barcelona de lAteneu, la docta casa, la del setmanari
Papitu dirigit pel filsof Francesc Pujols o la de La Veu de Catalunya, o la de LEsquella de la
Torratxa, la de Guimer i la de Pitarra, la del Teatre Romea i la dels cabarets del Parallel, que no
tenien portes, perqu no tancaven mai de la vida; la de Josep Santpere el rei del vodevil burlesc i la dEnric Borrs lactor que va fer el millor Manelic, segons ens diuen les crniques.
s la Barcelona del Liceu i el seu pblic distingit, el dels abrics de pell i barrets de copa, la que
acudeix a veure la primera representaci de Parsifal desprs de Bayreuth, fet nic a la histria del
wagnerisme i que a Barcelona tingu la seva mxima representaci, a banda dAlemanya, amb
un moviment sense pari que cristallitza en les traduccions al catal de lobra wagneriana, fruit
del treball i de la passi de Joaquim Pena; ser tamb, ai las!, la Barcelona de la bomba Orsini
que un anarquista va fer esclatar a la platea del nostre coliseu lric, tot just quan lorquestra interpretava lpera de Rossini Guillem Tell, lheroi sus que va lluitar contra la tirania austraca. La
Barcelona que s la Rosa de Foc anarquista per a uns i la ciutat amb dues santes com a patrones,
santa Eullia i la verge de la Merc, per a daltres. El Barri Xino i la Bonanova, la Sagrada Famlia
i temples manics, Gaud i la Bella Chelito.
Una Barcelona i un pas, Catalunya, que defin Josep Pla de manera concisa i lacnica: Aqu,
qui t una idea ms o menys enraonada, no triga gaire a tenir a la seva butxaca un petit feix de
bitllets.
Ho hem dit, una ciutat curulla didees.
Catalunya i Barcelona, potncies econmiques,

dhuc creatives, de primer ordre
Bo i essent fabricants de mena el catal s un sser que manufactura el que sigui, gaireb
per un imperatiu interior difcil dexplicar, el tret que ens caracteritza com a societat s el
del comer. Conseqncia lgica: si un fabrica un producte, el millor que pot fer s vendrel ell
mateix. Ara b, de portes enfora a Espanya, principalment, diguem-ho tot sidentifica el
catal exclusivament sota el prisma de comerciant, fins i tot de comerciant prfid, sibill, astut,
tramps: ras i curt, veuen el catal com alg gasiu i aprofitat. Aquest vell clix no recull lautntic
sentit del comer catal i el que hi ha al darrere, s a dir, la idea, el concepte. Perqu a Catalunya
arrelaren les idees socials i econmiques necessries per fer la Revoluci Industrial, per exemple,
quan tocava, al segle xix. A la resta de lEstat no va produir-se fins a la dcada dels seixanta del
segle xx, i encara; a Catalunya, amb Barcelona com a punta de llana, s on van sorgir les idees
de revoluci social, el socialisme i lanarquisme hi ha un anarquisme purament catal del qual
648
LLIBRE BLANC
algun dia caldr escriure la histria, amb tot el moviment cooperativista, naturista, esperantista
i manic al seu darrere i tamb la idea de la patronal com a rgan coordinador dels interessos
dels empresaris. No debades el Foment del Treball s la patronal ms antiga de tot Europa. Amb
lantecedent de la Reial Companyia de Filats de Cot del Principat de Catalunya, de lany 1771,
en plena postguerra de Successi, amb tot el que all comportava per al pas i per a la seva economia, el sector empresarial va tenir la idea s, la idea dagrupar-se, de fer confluir interessos,
de treballar plegats.
Idees sempre per anar endavant i millorar, idees que sovint sn pioneres arreu dEuropa
i que en molts moments de la histria ho han estat tamb dOccident. Ja no parlem de tenir
el parlament ms antic del mn, o de la magnfica invenci dels consolats de mar, perqu els
catalans conquerem, efectivament, com tota potncia que al llarg dels temps ho hagi estat, per
tamb comercivem i establem lligams fruit de parlar, de negociar, de seure plegats. Aquest
parlem-ne, tan nostre, que s el pas previ i indispensable per al bescanvi profits dopinions,
de pensaments, didees, al cap i a la fi.
El que Barcelona i Catalunya han estat en el terreny de generar idees que han transformat la
seva realitat i la realitat europea, encara no sha explicat amb prou extensi i solvncia. Parlem
dinstitucions de govern, com ara la Generalitat, que va permetre a un Pau Claris proclamar
la Repblica Catalana en ple segle xvii. Som, doncs, capdavanters en moltes coses, tamb en
infraestructures primerenques arreu de tot lEstat. En el txtil, en tenir el primer ferrocarril,
en les fbriques dautombils, davions, en la indstria qumica... Sempre els primers, sempre
avanant-nos, sempre innovant, sempre a laguait de quina s la darrera invenci, el darrer sistema, la tendncia que simposa. Sempre alertes. Aquesta definici, sempre alertes, que ens
escau ms que a cap altra ciutat daquestes ribes, conforma i defineix lesperit de Barcelona com
a futura capital duna Repblica Catalana. Els estats no sn res si al darrere no hi ha una societat
ben travada i una xarxa de ciutats potents, amb fora, capaces de generar sinergies i dexportar
el seu talent de portes enll. A Barcelona fa temps que van enderrocar-se les muralles de pedra,
aix com les mentals, molt ms perilloses! Rius i Taulet comen un procs de transformaci
urbanstica que sha perllongat en els segles i en lespai, per ben b podrem dir que aquesta
modernitzaci, aquesta posada al dia permanent que viu Barcelona, conviu indissolublement en
el terreny de les idees.
No podem explicar, daltra banda, que a la mateixa ciutat convisquin amicalment el modernisme amb la Fundaci Mir o les obres avantguardistes dun Tpies amb les escultures serenes
i clssiques dun Llimona o dun Clar. Els edificis serens i carregats de raons histriques, com
el Tinell, no tenen embuts en ser-hi arrenglerats amb els novssims com el Collegi dArquitectes
o les Torres Mapfre. Una ciutat que pot tenir grans botigues de marques internacionals al costat
de la botiga de barri que haurem de fomentar ms i ms, tot sigui dit, perqu al barcelon el
complau extraordinriament el comer de proximitat i saber com es diu el qui latn i com li va
la vida hi t molt de guanyat.
Aquesta oferta no passa desapercebuda als ulls de qui ens visita, que sap copsar a la primera
llambregada el pa que es dna a la Ciutat Comtal, ms enll dels fulletons turstics de coloraines
i dels reclams de paelles de plstic i sangries destructives de laparell intestinal. Saben que la
nostra ciutat va organitzar els millors jocs olmpics de la histria i que el nostre patrimoni cultural s immens. Des del Jap fins a Austrlia, des de Sucia fins a lArgentina, hom experimenta
latractiu daquest poders imant que s Barcelona. Arquitectes darreu del mn ens visiten per
649
estudiar el Palau Sant Jordi i la seva agosarada estructura, de la mateixa manera que vnen savis
daquells que no sen perden ni una, i furguen dins els nostres fons musestics de la ciutat, capbussant-se en arxius polsosos i paperots groguencs per tal de descobrir una nova tonada del segle
xvii o un manuscrit indit de les poques del bon rei Jaume I.
Tothom vol trobar inspiraci en els nostres carrers, tothom vol fruir daquest al barcelon
que, a despit de la vulgaritzaci que pateixen les grans ciutats, encara mantenim viu i fresc, joiosament etern i jove. No pot ser fruit de latzar que lantiga vila de Grcia, avui un dels barris ms
dinmics de Barcelona, culturalment parlant, sigui dest dun estol gegant de joves estudiants,
dartistes, dintellectuals. El nostre Montparnasse gracienc gaudeix ara per ara duna vida intensssima, amb bars i locals a petar de gent que parla, que projecta, que realitza, que fa servir les
neurones a cor qu vols. La simfonia duna ciutat com la nostra t un accent especial en aquest
Greenwich Village en qu sha convertit Grcia, on pots escoltar el batec de la creativitat a cada
cantonada, des de la plaa del Diamant, on la Colometa somriu eternament als pintors que porten els seus originals sota el bra i als escriptors que baden i ensopeguen a cada pas tot pensant
quin ha de ser el final de la seva novella, fins a la plaa de la Vila de Grcia, b, de Rius i Taulet,
per s que al barri ning lha anomenat mai aix; un barri que no pot fer res ms que gaudir
del Teatre Lliure, al carrer del Montseny, que potser hauria de ser rebatejat com a carrer de Fabi
Puigserver, un creatiu de primera fila juntament amb Anna Lizaran, ambds dissortadament
desapareguts, i amb el no menys genial Llus Pasqual, aquest ben viu i al front del tim teatral
com ning ms que ell sap portar-lo.
Grcia, fanal que atreu un eixam de persones provinents dAlemanya, dItlia sembla que
sn els qui ms ens visiten i shi queden, de Frana, de molts pasos sud-americans, per tamb
dfrica del Magrib i de la central. Estudiants amb la beca Erasmus, dissenyadors de renom,
actors de cinema i msics avantguardistes, onades de talent de fora que acaben convertint-se,
forosament, en talent nostre. I shi creen noves llibreries, que sn el pulm doxigen de la ciutat,
de qualsevol ciutat, i restaurants on els joves i els no tan joves desenvolupen el seu talent, que
no s perqu s que a Catalunya tinguem el rcord en nombre destrelles Michelin ique cuiners
com els germans Roca o Ferran Adri siguin catalans i exerceixin la seva benfica i enriolada
influncia en els fogons de casa nostra.
Tot suma i tot millora, perqu la capital de Catalunya esdev el millor exemple del nostre plat
nacional, lescudella i la carn dolla, on apreciem de la mateixa manera la col que la botifarra, el
sag que la pilota, la gallina que la vedella. El plat de les quatre ordres mendicants, que deien
els nostres besavis, germ de la sopa de rap a les tres, sopa de rap, vella dita barcelonina
que defineix el moment en el qual hem pres un determini exacte i sense retop que tant agradava a les generacions passades i que ara trobem, per dissort, una mica desuet. Per s igual,
perqu aquest popurri barcelon no t aturador i la barreja profitosa didees s desvergonyida,
alegre i til. No ens encaterinem a voler separar la contundent sarsuela de la popular Barceloneta
dels subtils matisos dels restaurants de la Diagonal en amunt. No paga la pena. Tot forma part
daquest laboratori de sabors, dolors, didees, de paraules, al cap i a la fi, de la nostra Barcelona,
una autntica Babel amb un desordre organitzat, amb una catica partitura brillantment i exemplarment conduda. Som una ciutat que mant un perfil creatiu propi, genit, autntic, ample i
abunds, un perfil al qual no li cal explicar-se ni justificar-se, perqu ho hem estat tot i volem
ser encara ms.
650
LLIBRE BLANC
Ciutat pionera en matria editorial aqu van fer-se un nom Garca Mrquez i Vargas Llosa,
malgrat que a aquest segon ara li faci arrufar el nas el nom de la nostra ciutat, aqu es lliuren
premis a dojo, alguns de discutibles, qu hi farem!, i es basteixen de bell nou editorials, i si el
gran mossn Cinto Verdaguer escrigu la seva Oda a Barcelona, i el no menys gran Joan Maragall tamb hi digu la seva amb aquells versos que fan: Vinc del mar i testimo, i he pujat aqu
dalt per mirar-lo millor, i men vaig i no em moc: sols estenc els meus braos perqu vull Catalunya tota a dintre el meu cor. Altra mar veus enll, encrespada i immbil, de les serres que riuen
al sol dolament, per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona, ja et caldr un pit ben gran amb
uns braos ben ferms, nosaltres pensem que estem salvats, perqu quan els poetes canten a una
ciutat, s senyal que no ha de morir, no pas com al regne perdut de Tebes, que desaparegu el dia
en qu cap dels seus literats va dedicar-li una msera ratlla.
Una ciutat dhomenots

El mot s, originalment, atribut al mestre Josep Pla; homenots, volem dir, per la veritat s que
fou pronunciat per aquell gran periodista figuerenc, Manuel Brunet, amb motiu duna sobretaula desprs dun dinar a Ca la Neus, a lEscala. Joan B. Solervicens recitava uns versos de La
Divina Comdia, de limmortal poeta Dant, i aix ens ho explica aquell barcelon mestre de mestres que fou lenyorat Nstor Lujn.
Desprs li demanrem que recits el cant cinqu del Purgatori, que era el que ms emocionava Solervicens... Josep Pla plorava, ja que tenia la llgrima fcil davant lefusi lrica. Brunet,
alant la seva crpora, abra Solervicens, que era feli i ventripotent, dient-li: Soler, Soler, quin
homenot sou. El mot estava trobat, Pla limmortalitzaria. Val a dir que la paraula homenot, en
el sentit que el solitari de Palafrugell li lliur, vol dir una persona de pes, important, interessant.
No debades la srie dels homenots planians recull el bo i millor de la gent que pass sota lescrutini, per b o per mal, de lescriptor.
Tot aquest vaiv al voltant dun sol mot s necessari per justificar que bategem Barcelona,
des del punt de vista creatiu, com una ciutat dhomenots. s, efectivament, una terra en la qual
tothom pot desenvolupar les seves idees, perqu aqu acostumem a valorar-les, malgrat les traves oficials i la paperassa burocrtica. Hi ha entre els barcelonins una mena de ganes de fer, de
pujar persianes noves, destrenar barret cada primavera. Exemples? Nhi ha un tou, com el del
pastisser Massana, rei del tortell del segle xix, que deix com a llegat per a la ciutat lEscola
Massana, autntica forja dartistes que perviu avui dia, sortosament. O el patrici Rossend Ars,
francma, catalanista i amic dAgust Almirall, que lleg al poble de Barcelona, textualment,
la seva biblioteca, lactual Biblioteca Ars del passeig de Sant Joan, el primer fons de tot lEstat
en texts manics desprs del sinistre arxiu de Salamanca i que acull les actes de la Primera
Internacional o la correspondncia entre Karl Marx i Bakunin.
Dels tortells a les arts, dels diners als llibres. O de lenllustrador al prestidigitador, com s el
cas de Fructus Canonge, el Merl catal, que pass de netejar sabates a la plaa Reial a ser el mag
ms conegut del pas, el qual va arribar a fer un parell de trucs a Isabel II, Amadeu de Savoia
o Alfons XII, tot i que ell va viure sempre aferrat a les seves idees republicanes. Rics i pobres,
pastissers i enllustradors de sabates, a Barcelona poden ser, i de fet ho sn, artfexs de la ciutat,
la recreen amb aquella voluntat i aquell sentiment que hom coneix com a barcelonisme, que va
ms enll dideologies i de modes, dpoques i de classes socials. Persones que ens honoren com
651
a conciutadans, com sn els casos dels tristament desapareguts Antoni Escrib i Miquel Pags,
pastisser lun, florista laltre, ambds ramblistes de ferro picat, que han deixat una fructfera
nissaga entre nosaltres, perqu aquest s un altre tret dels homenots barcelonins, el de no voler
ser pas una flor destiu.
Homenots que no baden a crear associacions i institucions de tota mena, car el moviment
associatiu barcelon ha estat des de sempre molt viu i no ha afluixat mai. De lInstitut dEstudis
Catalans a lOrfe Catal, passant pels ateneus populars, fins a arribar a societats divertides com
lArca de No o els Nariguts, anant-hi a petar societats esportives com el mateix Bara o el Club
Nataci Barceloneta, les associacions de vens amb tant de protagonisme a lhora de reivindicar
el ms important per als barris de la ciutat, o les societats de caramelles, o les colles de Sant
Medir de Grcia, o els equips de futbol de barri, com ara lEuropa o el Sant Andreu, que sovint
esdevenen lavantsala de carreres futbolstiques dupa.
Al barcelon no el deturen ni barreres fsiques ni mentals, crea constantment instruments
socials, poltics i econmics, els que li calen, els que li abelleixen, els que considera millors per
a ell i per a la seva ciutat. Perqu el barcelon s gregari, s, per tamb s individualista. s una
combinaci que pot semblar, dentrada, un xic complicada, per esdev harmoniosa i perfecta
a la prctica. Vivim en societat, en som conscients, ens agrada anar a veure castells i a escoltar
sardanes, per a lhora de dinar tothom a casa seva i Du a la de tots. Aquesta condici potser
s la que ens fa tan i tan atractius de cara a la gent de fora, aquesta barreja de festa popular i de
seminari; s, de la mateixa manera, el que tamb ens fa ser all que en un eslgan casernari dels
anys seixanta ens defin com a ciutat de fires i congressos. Ho som, certament, perqu la gent vol
venir a passar uns quants dies a Barcelona amb el pretext escadusser dassistir a un simpsium
de cardiologia o a un congrs de fabricants darmilles, s igual. Per reflexionem-hi una mica:
als congressos hi ha ponncies, segurament aproximades i vagues, per nhi ha. I tamb hi ha
les seves oportunes conclusions. Conclusions que aporten idees, i ja som a linici un altre cop.
Les idees sembla que tenen un niu propi a la capital catalana, que, encara que marxin com les
orenetes a fer lestiu a altres paratges potser ms clids, acaben tornant ineludiblement. Aquesta
s la millor qualitat que podem oferir als qui volen acollir-se a una metrpoli creadora, ms enll
dels tpics. Qui beu de laigua de la Font de Canaletes, torna a Barcelona. Potser no nhi ha per
a tant, per el que podem dir sense por dequivocar-nos s que qui ens visita amb la intenci de
voler trobar un rusc didees, shi queda. Alguns per a tota la vida. Barcelona s aix.
652
LLIBRE BLANC
Cloenda sense final

Una Barcelona cada vegada ms retrobada dins el seu rol de capital nacional, despullada de robes
pretesament cosmopolites i embafadores, autnticament catalana i oberta al mn, una Barcelona capital destat, no pot fer altra cosa que aprofundir en les seves arrels ms autntiques. La
Barcelona de Pau Casals, que sort dels cafs amb el seu violoncel per conquerir el mn, o la de
George Orwell, que va deixar la seva penyora damor pel nostre pas en la seva obra Homenatge a
Catalunya, pada mentre ell sojornava a la nostra ciutat, ferit, en plena guerra civil, s universal
i deliciosament local a la vegada. Si les fonts de Bugas a Montjuc sn niques al mn, perqu el
geni va negar-se a reproduir-les a altres indrets malgrat les sucoses quantitats que li oferiren, ho
sn tamb les condicions de microclima intellectual que conreem aqu. No pas les niques, segurament, per sn nostres i ben nostres i, com diuen les vies fadrines, alguna cosa deu portar
laigua quan els capellans la beneeixen.
Barcelona s i ha estat histricament una ciutat feta a la mida de les persones, no com altres
capitals que shan fet a cop de megalomania i de fredor de tiralnies. Aqu tot s proper, tots
podem fer-ho nostre, som una capital mundial amb aires de provncia, si ens s perms de dir-ho.
Quina delcia escriure, encara avui, sota la palmera de lAteneu Barcelons, al mateix pati que va
veure escriure a cremadent Josep Maria de Sagarra! Quin goig passejar pel Montjuc de lExposici i badar amb els seus jardins i els seus monuments! Quina lli dart seguir la petjada del geni
gaudini, que ha deixat a Barcelona un solc profund, meravells, admirable!
Som un poble prctic, per tamb un poble didees, un poble que sap mirar els estels amb els
peus a terra. Barcelona s, encara avui, una ciutat que deixa que intentis seduir-la, bo i essent
deben segur ella la que acabar seduint-te a tu. Tant li fa. Quan parlem didees, parlem desperit,de llan vital, de la matria amb la qual construm els somnis. I si somiem, estarem vius per
a tota leternitat.
Com Barcelona.
653
Barcelona
pot i ha de
ser una global
multi-media
city
Juan Antonio Giner
(Barcelona 1947).
Fundador i president dINNOVATION International Media Consulting Group, Londres (Regne Unit), la principal
consultora de mitjans del mn, amb clients en els cinc continents. Editor dels informes Innovations in Newspapers
i Innovations in Media Magazines. Antic Senior Research Fellow del Program on Information Policy de la Universitat de
Harvard.
654
LLIBRE BLANC
o vaig sentir dir en persona a Ithiel de Sola Pool, professor de Cincia Poltica del MIT i
autor de Technologies of Freedom. La histria del mn civilitzat, deia ell, es pot dividir en
tres grans tipus de societats.
La societat agrria, en qu la matria primera de tots els negocis era laigua, i els aqeductes
la xarxa que els irrigava i feia crixer.
La societat industrial, en qu el motor que alimentava el desenvolupament era el petroli, amb
oleoductes com a sistema de distribuci.
I la societat postindustrial, en qu la informaci s la clau dels nous negocis, i els informaductes o autopistes de la informaci, la xarxa nerviosa de la societat digital.
En aquest context sha denquadrar all que hauria de ser Barcelona en un futur prxim. Una
capital que atregui ocupaci i generi riquesa cultivant talent meditic, creativitat multimdia,
per ser una global multi-media city.
Ciutats amb cognoms

Les grans ciutats sempre han sabut apadrinar, conrear i afavorir les indstries, arts i activitats
dominants en cada poca de la histria: Pars ho va fer amb la moda i lalta costura, Gant amb els
diamants, Mil amb el disseny, Manchester amb els seus telers; Wall Street a Nova York, la City
de Londres i Hong Kong sn les capitals financeres de tres continents; Frankfurt, Zuric i Ginebra
sn centres neurlgics de la banca europea; el tennis es diu Wimbeldon a Londres i Roland Garros a Pars; la msica i lpera es diuen Viena, Berln, Pars, Mil, Londres o Nova York; Boston
t les millors universitats del planeta, com al seu dia les van tenir Pars, Oxford, Cambridge o
Salamanca; Liverpool i Hamburg van ser capitals martimes de lemigraci i el comer europeu,
com ho va ser el Port de Barcelona desprs de la liberalitzaci del comer amb les Amriques fins
a arribar a ser el gran pont dEspanya amb el Carib i lAmrica del Sud.
De la mateixa manera, avui les noves media cities de les indstries de la cultura i de la comunicaci atreuen talent i creativitat, generen innovaci tecnolgica i sn fonts de riquesa econmica: generen ocupaci, desenvolupen nous espais urbans, atreuen inversions, sn gresols
cosmopolites dinvestigaci i de talent, i es connecten amb hubs semblants a tot el mn.
La gran diferncia s que en el passat aquestes caracteritzacions ciutadanes feien referncia
a indstries, negocis i professions molt especfiques que van generar els clsters que Michael
Porter ha descrit millor que ning.
Ciutats meditiques
El mateix va passar amb les indstries de la informaci i la comunicaci, que en el passat van
ser operacions monomdia: la publicitat es va installar a Nova York i Madison Avenue va ser i
continua sent la seva seu mundial; Fleet Street a Londres o Park Row van ser al comenament
del segle passat les artries dels grans diaris; els estudis de cinema es van installar a Hollywood,
i Los Angeles es va convertir en la meca del celluloide; Stanford a Califrnia i el MIT a Massachusetts van ser i continuen sent les principals escoles demprenedors; Silicon Valley als Estats
Units o Bangalore a lndia lideren el know-how en noves tecnologies; CBS, NBC i ABC van fer
de Nova York la capital televisiva del mn; Atlanta va veure nixer la CNN, la primera cadena de
655
notcies non-stop; a Manhattan, molts dels grans gratacels tenen avui noms dempreses periodstiques, com ara els edificis de Time/Life, McGraw-Hill, Bloomberg, Cond Nast, Hearst o The
New York Times; a Pars hi ha la seu de lAssociaci Mundial de Diaris (WAN-IFRA) i a Londres
la de la Federaci Internacional dEditors de Publicacions Peridiques (FIPP); el teatre continua
regnant al Broadway novaiorqus i al West End londinenc; Frankfurt s la capital de la indstria
editora de llibres; Pamplona s la meca de la infografia amb els Premis Malofiej; els fabricants de
maquinria dimpressi es donen cita a Dusseldorf... i Barcelona sha convertit des de fa uns anys
en la seu planetria de la telefonia cellular.
El repte que Barcelona hauria de plantejar-se ara s ser un hub meditic global, per no
monomdia, sin multimdia.
La cultura, els negocis, les tecnologies i les indstries digitals ja ho sn.
Per tant, les noves media cities tamb ho hauran de ser.
La diversificaci de mitjans va ser un primer pas dun procs de convergncia accelerat per
les tecnologies digitals que ara culmina en integracions en qu les noves narratives combinen els
tres llenguatges tradicionals que abans identificaven i diferenciaven els mitjans: textos, imatges
i sons.
Ciutats com a news-hubs

A The Invention of News, Andrew Pettegree, historiador de la Universitat de St. Andrews, explica
com va nixer la indstria de les notcies i parla de les primeres xarxes de missatgeries que van
dominar famlies italianes al servei del Papat, els emperadors i els comerciants.
El 1357, diu per exemple, unes disset companyies florentines de correus privats es van unir
per competir amb els seus rivals genovesos que dominaven les rutes que travessaven Europa,
amb missatgers que unien Florncia i Gnova amb Barcelona i Bruges.
Amb larribada de la impremta, Nuremberg es va convertir, va dir Mart Luter, en les orelles
i els ulls dAlemanya per ser el lloc de pas de les dotze rutes principals de comunicaci a Europa,
una de les quals connectava amb Barcelona.
El professor Pettegree destaca tamb que el 1493 Cristfor Colom, acabat darribar dAmrica, va enviar, primer des de Lisboa i desprs des de Palos, sengles missatges donant compte del
descobriment als Reis Catlics, que eren a Barcelona. Aquesta Epistola de insulis nuper inventis
amb la notcia del segle simprimiria immediatament a Barcelona i aviat es difondria en moltes
llenges des dels que lhistoriador escocs considera ja aleshores com els principals news hubs
dEuropa.
La premsa escrita florir ms tard tamb a les grans ciutats porturies dEuropa, i molt aviat,
el 1641, Barcelona suneix a aquesta tradici quan limpressor Jaume Romeu publica en catal la
Gazeta i desprs les Relaciones amb les Noticias venidas a Barcelona.
Recordem que Barcelona va tenir durant segles lhonor de publicar el diari imprs ms antic
de lEuropa continental, el Diari de Barcelona (1792-1994) i, anys ms tard, Avui i El Peridico de
Catalunya serien tamb els primers diaris espanyols amb versions digitals, mentre que VilaWeb
va ser la primera web nadiua de notcies de tot el pas i una de les pioneres a Europa.
Ning no pot ignorar que a Barcelona radiquen empreses periodstiques que sn veritables
institucions socials, com s el cas de La Vanguardia, probablement el diari del mn amb la
xarxa ms gran de corresponsals a lestranger, noms superada en nombre per la de The New
656
LLIBRE BLANC
York Times; diari dissenyat per Milton Glaser i Walter Bernard que continua sent un referent a
nivell internacional.
Barcelona compta, a ms, amb TV3, la televisi autonmica ms important dEspanya; la
seva indstria editorial de llibres continua florint des duna ciutat que fa anys va ser el bressol
del boom de la millor literatura llatinoamericana; on vam celebrar el primer congrs mundial
fora dels Estats Units de la Society of Newspaper Design (SND); aqu es van fundar: una de les
empreses lders en la compravenda de drets de retransmissions esportives, escoles de periodisme
i disseny grfic de gran prestigi, noves capaleres periodstiques en catal com Avui i el diari Ara,
en una Catalunya que compta amb una vigorosa premsa regional i comarcal en plena transici
digital, i una explosi de nous mitjans nadius en lnia que cada dia tindran ms importncia i
audincia dins i fora de les xarxes socials.
I tot aix sense oblidar el Futbol Club Barcelona, que s una altra de les grans entitats meditiques duna ciutat que, amb les olimpades de 1992, es va transformar en una marca mundial i
una urbs que avui atreu milions de turistes i que, ms enll de platges, gastronomia, monuments
i museus, es reconeix tamb per noms i cognoms igualment meditics i globals com els dAntoni
Gaud, Salvador Dal, Joan Mir, Pau Casals, Antoni Tpies o Ferran Adri.
Dit aix, qu hauria de fer Barcelona per constituir-se i liderar definitivament aquest nou hub
multimeditic mundial?
Dotze propostes
Al meu parer, i sense cap ordre de prioritat, se macut que hi podria haver, entre moltes altres,
aquestes dotze propostes:
1. Integrar, ampliar i consolidar totes les iniciatives ja en marxa, des del Mobile World Capital
Barcelona (MWCB) fins a parcs tecnolgics, clsters com lAudiovisual de Catalunya i projectes per a emprenedors com BarcelonaNetActiva, el districte@22 i Poble Nou Urban District, per aconseguir un equivalent al LondonTech. Aqu la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona han de ser grans impulsors perqu es desenvolupi i consolidi aquest
teixit dempreses innovadores que promouran desenes de milers de nous llocs de treball.
Telefnica pot i ha de fer molt ms, igual que altres grans operadores de telecomunicacions
espanyoles i estrangeres. Barcelona ha de pretendre que les grans marques dInternet instal
lin aqu centres i laboratoris de recerca i incubadores dstartups que atreguin talent internacional i provedors de serveis, a lestil del que passa amb la indstria automobilstica. En sntesi:
crear una infraestructura permanent que capitalitzi limpacte inicial del MWCB i lestengui
a moltes iniciatives de negocis digitals.
2. Desenvolupar molt ms els estudis denginyeria i telecomunicacions perqu, com passa amb
Stanford a Califrnia o a Boston amb el MIT, les universitats de Barcelona siguin un pol
datracci per als millors estudiants i professors del mn. I el mateix pel que fa als centres
universitaris de periodisme, de manera que, per exemple, es pogus crear en collaboraci
amb la London School of Economics un mster global sobre direcci i gesti dempreses
multimdia.
657
3. Fer de Barcelona la primera ciutat del mn amb accs Wi-Fi complet, lliure i gratut a Internet en banda ampla. Dit de manera simblica: cal una altra torre de telecomunicacions digitals com la construda per Norman Foster per a les olimpades de 1992. Perqu Barcelona
ser digital o no ser.
4. Installar la primera xarxa pblica hiperlocal de centres dimpressi digital del mn que faciliti massivament el printing on demand i faci viables publicacions impreses dmbit nacional,
internacional, regional o comunitari amb edicions personalitzades a no ms de cent metres
dhabitatges, mercats, clubs, associacions, quioscos de premsa, dependncies oficials, espais
pblics i una infinitat de punts dimpressi. Una cosa que lenginyer britnic Michael Fairhead, consultor dINNOVATION i antic cap de tallers de Rupert Murdoch a Londres, anuncia i repeteix des de fa molts anys. Dit duna altra manera: que hi hagi a Barcelona tants
terminals dimpressi digital com caixers automtics.
5. Donar facilitats perqu Barcelona pugui convertir-se en la seu mundial dorganitzacions com
lAssociaci Mundial de Diaris (WAN-IFRA), la Federaci Internacional dEditors de Premsa
Peridica (FIPP), lInternational News Media Marketing Association (INMA), la Global Editors Network (GEN), la Society of News Design (SND), i tamb els seus equivalents en publicitat, relacions pbliques, TV, rdio i mitjans en lnia, o de premis de periodisme com els de
Gabriel Garca Mrquez.
6. Incentivar la celebraci de grans congressos i fires mundials relacionats amb la indstria dels
mitjans (premsa, rdio i televisi), les telecomunicacions, la informtica, els nous negocis
digitals o el mercat dels drets de propietat i venda de produccions multimdia. Amb el gran
avantatge competitiu duna ciutat cada vegada ms trilinge en qu catal, castell i angls
sn una fora de comunicaci formidable per arribar arreu de Catalunya, als pasos hispanoamericans i a la gran comunitat de cultura i de negocis en llengua anglesa.
7. Promoure una versi catalana del que s el National Press Club Building a Washington DC
com a hub per a corresponsals de premsa nacional i estrangera a Bacelona, habilitant tamb
espais de co-working oberts a professionals i estudiants.
8. Crear una versi europea del Newsseum de Washington DC que sigui el principal museu
sobre la histria del periodisme i els mitjans de comunicaci on i offline fora dels Estats Units.
9. Facilitar un acord que permeti implantar a Barcelona una extensi europea del MIT Media
Lab, que ha de ser tamb un aparador dinnovacions que atreguin inversors de capital de
risc i altres entitats financeres interessades a dotar de mitjans i recursos els projectes de nous
emprenedors.
10. Fomentar un Laboratori Mundial de Noves Narratives Digitals, associat a alguna de les
actuals facultats de periodisme, de manera que totes aquestes iniciatives no perdin de vista
que els mitjans sense continguts rellevants i de qualitat no milloraran la qualitat de vida dels
ciutadans del mn.
11. Fundar el que podria ser un Premi Nobel de Periodisme.
12. I per qu no? encarregar al dissenyador Milton Glaser, conegut fan de Barcelona, el logotip daquesta ciutat meditica.
658
LLIBRE BLANC
En resum: Barcelona ha de ser una ciutat meditica i cosmopolita que sigui un motor docupaci
digital multimdia i de desenvolupament econmic i cultural de primer ordre, en qu els informaductes i les noves autopistes de la informaci contribueixin decisivament al benestar de les
condicions de vida dels seus ciutadans.
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya i lAjuntament estan cridats a galvanitzar moltes
ms iniciatives en collaboraci amb les empreses periodstiques, els centres universitaris i les
empreses lders del mn tecnolgic.
I per aix caldr predicar amb lexemple, de manera que la Generalitat i lAjuntament de
Barcelona siguin cada vegada ms exemples de servei, comunicaci, transparncia i proximitat
als ciutadans amb una presncia massiva a les xarxes socials i mitjanant ls proactiu de noves
plataformes multimdia que facilitin el dileg i la interacci 24/7 dins i fora duna ciutat que pot
i ha de ser una capital meditica global.
Ithiel de Sola Pool, Technologies of Freedom, Harvard University Press, 1983

Andrew Pettegree, The Invention of News, Yale University Press, 2014
Michael Porter, On Competition, Harvard Business School Press, 1998
659
La retenci
i captaci
de talent cientfic
a Catalunya
Reflexions i propostes
per al futur
Pere Gins
Hepatleg, investigador i professor universitari
Marta Aymerich
Metgessa, investigadora i professora universitari
Antoni Bays-Gens
Cardileg, investigador i professor universitari
Antonio Dvalos
Neurleg, investigador i professor universitari
David Garcia-Dorado
Cardileg, investigador i professor universitari
Jaume Kulisevsky
Neurleg, investigador i professor universitari
Josep Maria Griny

Nefrleg, investigador i professor universitari
Joan Montaner
Neurleg i investigador
Collectiu Recerca i Talent a Catalunya
660
LLIBRE BLANC
Introducci
n el moment actual la recerca cientfica constitueix un dels pilars fonamentals de les societats modernes, no noms pel que representa respecte a la millora del coneixement en els
diferents mbits de la cincia, sin tamb pel fet que constitueix un motor econmic de primer
ordre a travs del desenvolupament industrial. La recerca cientfica es fonamenta en tres pilars
bsics: recursos econmics (a travs de fons pblics, per tamb privats), centres de recerca i
recursos humans, en especial els investigadors. La major part dels recursos econmics de la
recerca provenen de finanament pblic a travs dels pressupostos generals dels estats i constitueixen el primer pilar de la recerca cientfica. La qualitat de la recerca dun pas i la seva rellevncia en el context internacional tenen una relaci directa amb el percentatge del producte interior
brut (PIB) que cada pas inverteix en recerca. De fet, un estudi de lOCDE va posar de manifest
que un 1% de lincrement de la despesa pblica en recerca i desenvolupament (R+D) t un efecte
global sobre el creixement de la productivitat del 0,17% a llarg termini (el de la despesa privada
en R+D t un creixement de la productivitat del 0,13%).1
Tot i que en els anys anteriors a la crisi es va fer un esfor molt important per augmentar progressivament la inversi en recerca, en els darrers anys, marcats per una gran crisi econmica,
sha produt un marcat retrocs en la inversi en recerca, sobretot de la procedent del Govern
espanyol. s clar que els recursos econmics sn el factor ms important per a la recerca dun
pas i sense una inversi pblica suficient no s possible fer recerca de qualitat. Com es comentar ms endavant, la inversi pblica en recerca no noms depn de la disponibilitat econmica
dun pas, sin que depn tamb duna decisi poltica que est en funci de linters que el partit
o partits poltic en el govern t en el tema. En aquest context cal fer esment que Espanya
s un estat descassa tradici investigadora i cientfica. El segon pilar de la recerca cientfica sn
els centres de recerca, estructures essencials per al funcionament cientfic dun pas, ats que
no noms proporcionen el suport logstic necessari per als investigadors a travs de facilitar
espais, grans equips i suport administratiu, sin que fan possible lexistncia duna massa crtica
que promou i millora les collaboracions i els intercanvis didees. Els centres de recerca estan
finanats a travs dels overheads dels projectes que reben els seus investigadors, de fons pblics
i tamb de donacions privades. El tercer pilar fonamental de la recerca sn els investigadors i tot
laltre personal relacionat amb la recerca. Aqu shi inclouen tant els investigadors sniors com
els investigadors que es troben en les diferents etapes de formaci. La selecci acurada dels candidats a entrar a la carrera investigadora, una bona formaci i la possibilitat de promoci professional dins del sistema de recerca, sn aspectes fonamentals per tenir una recerca dexcellncia.
Cal assegurar la captaci de les persones amb millor talent per a la recerca, formar-les duna
manera adequada i mantenir-les dins la carrera investigadora. Daltra banda, cal tenir present
que la captaci de talent no sha de fer noms en el context nacional, sin tamb en el global, tal
com passa en tants altres aspectes de la vida actualment.
En els darrers anys Catalunya ha avanat de manera molt important en lmbit de la cincia. La seva producci cientfica ha sortit de posicions mediocres i ha augmentat de manera
1. Dominique Guellec i Bruno van Pottelsberghe de la Potterie. R&D and Productivity Growth: Panel
Data Analysis of 16 OECD Countries, OECD Economic Studies, OECD Publishing, vol. 2001(2), pgines
103-126.
661
molt considerable, i sha situat en posicions prximes a les dels pasos avanats. No obstant
aix, aquesta situaci pot capgirar-se si no es fan actuacions decidides en el sentit dincrementar
els fons destinats a R+D i especialment els destinats al finanament de talent cientfic, aspecte
extraordinriament rellevant en els resultats de la recerca. Catalunya havia passat duna situaci
de ser exportadora de talent en els anys 1980 i 1990 a una de ser importadora de talent en anys
ms recents. Aquesta situaci t el risc de revertir-se, si s que ja no ha passat, si no es prenen les
mesures adequades. La poblaci dinvestigadors sniors del nostre pas est envellint i cal una
renovaci generacional rpida i efectiva per millorar el rendiment de la recerca. Aquest article
cont una srie de reflexions i propostes sobre la retenci i captaci de talent cientfic al nostre
pas fetes per uns quants investigadors preocupats per aquest tema. Tot i que aquests investigadors formem part de lmbit de la biomedicina, s probable que la majoria de reflexions i propostes es puguin aplicar igualment als altres mbits de la cincia. Pensem que s imprescindible
obrir un debat ampli sobre com ha de ser la recerca al nostre pas que inclogui lAdministraci,
els investigadors, els partits poltics i la societat en general. Aquestes reflexions volen ser una
modesta contribuci inicial a aquest debat.
Problemes fonamentals respecte de la retenci

de talent cientfic al nostre pas
A continuaci sexposen alguns dels problemes que creiem que sn ms importants en relaci
amb la dificultat per retenir el talent cientfic a Catalunya.
Inversi insuficient en recerca

Tal com hem comentat en la introducci, una inversi adequada s una condici sine qua non
per assolir una recerca cientfica dexcellncia. I si els fons sn pblics, limpacte en el PIB s
fins i tot superior que el dels fons privats. En aquest sentit caldria arribar a les xifres respecte del
PIB similars a les dels pasos amb excellncia cientfica. s ms, tenint en compte que el nivell
de riquesa del nostre pas s inferior al de la majoria dels pasos excellents en recerca, caldria fer
un esfor econmic addicional. Una part significativa daquests recursos shauria dinvertir en la
retenci i captaci de talent cientfic. Tenint en compte que Catalunya destina un 1,51% del seu
PIB (2.991 milions deuros el 2012)2 a R+D, un augment de noms una dcima en aquest percentatge representaria un increment de molts milions deuros amb els quals es podrien implementar
programes potents per al talent cientfic, especialment amb els fons pblics. Aquest tipus dinversi, que reconeixem que s difcil en el context actual, caldria fer-la sigui quin sigui el context
poltic del nostre pas. No obstant aix, cal que els dirigents poltics, i al seu torn la societat,
siguin conscients de la rellevncia de la recerca cientfica i el seu impacte en la productivitat i, per
tant, sincrementin de manera decidida les inversions pbliques en aquest camp.
Escassos recursos destinats a beques de formaci predoctoral i postdoctoral

En el context duna baixa inversi en R+D, la quantitat de recursos pblics destinats a programes
tant de formaci (beques predoctorals) com de consolidaci dinvestigadors (beques postdocto2. http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6110.
662
LLIBRE BLANC
rals) sn insuficients. Hi ha una proporci significativa, tot i que est no quantificada, de bons
estudiants que en finalitzar els estudis de grau a les nostres universitats no poden entrar a la carrera cientfica malgrat tenir aptituds i inters per fer-ho. Aquesta manca dassimilaci de futurs
investigadors per part del sistema no s a causa del fet que no hi hagi prou grups en els nostres
centres de recerca i universitats capaos de formar-los duna manera adequada, sin del fet que
el nombre de beques predoctorals disponibles s del tot insuficient. Molts grups de recerca de
prestigi internacional tenen moltes dificultats per finanar la incorporaci i formaci de becaris
predoctorals. Una cosa semblant passa amb els investigadors postdoctorals, que sn una figura
clau en els grups de recerca i representen el planter per als investigadors sniors del futur. Aix
determina que un cop finalitzada la tesi doctoral molts investigadors marxin per fer un postdoc a
pasos amb un nivell cientfic ms elevat i que fan una inversi ms gran que la nostra en aquest
mbit. Fer un postdoc a lestranger no noms s bo, sin que s desitjable per a la formaci dels
nostres investigadors. No obstant aix, el nostre sistema de recerca hauria de ser capa doferir la
possibilitat de reincorporaci a aquests investigadors un cop finalitzada la seva formaci a lexterior. Tot i que a Catalunya sestan fent esforos en aquest sentit, les condicions dels programes
de tornada sn subptimes, cosa que fa que hi hagi postdocs que no tornin al nostre pas malgrat
que voldrien fer-ho. El cost que aix representa no noms des del punt de vista de perdre part de
la gent amb millor formaci, sin des del punt de vista de la inversi econmica que el pas ha fet
en aquests investigadors, s enorme.
Retribuci econmica baixa de la carrera investigadora

Els salaris dels investigadors del sistema pblic al nostre pas sn molt baixos comparats amb els
dels pasos amb els quals volem competir en excellncia cientfica. Daltra banda, el cost de la
vida a Barcelona i la seva rea metropolitana, on hi ha la majoria dels millors centres de recerca
del pas, s similar o superior al daltres grans ciutats europees. Aquesta combinaci s perversa
i explica una part molt important de les dificultats que t el nostre sistema cientfic per retenir o
importar el talent cientfic en el moment actual. En aquest sentit s convenient fer esment que la
reducci salarial que sha produt durant els anys de la crisi econmica, tot i que ha millorat la
competitivitat de les empreses a escala internacional en reduir els preus dels seus productes, ha
pogut tenir un efecte contrari de reducci de la competitivitat cientfica dels nostres centres de
recerca en dificultar la captaci dels investigadors ms qualificats i posar en perill la renovaci
generacional de cientfics. Cal tenir present que els treballs cientfics no es publiquen a millors
revistes pel fet que el seu cost de producci disminueixi. La insuficincia de recursos pblics
destinats a la recerca ha fet que una part significativa dinvestigadors postdoctorals no hagin
pogut continuar la seva carrera cientfica per manca de renovaci dels seus contractes i shagin
vist obligats a buscar altres ocupacions en el nostre pas o a marxar a lestranger. No sha posat
en marxa una carrera cientfica atractiva amb possibilitats de promoci professional, sigui per
manca de recursos econmics o per la voluntat dels decision makers.
Dificultat per a la captaci de talent cientfic de lexterior

Una de les aportacions ms importants a la recerca cientfica que ha fet la Generalitat de Catalunya ha estat la creaci del programa ICREA (Instituci Catalana de Recerca i Estudis Avanats). En els seus tretze anys de vida, aquesta instituci ha captat uns 250 investigadors en
663
diferents mbits de la cincia i les humanitats. Aquests investigadors, que sn de diferents

nacionalitats, estan fent una gran tasca en mbits molt diversos de la cincia en el nostre pas i
en general sn investigadors dun gran nivell cientfic. No obstant aix, caldria incrementar la
dotaci pressupostria del programa ICREA, tant dinvestigadors sniors com dinvestigadors
postdoctorals.
Algunes propostes especfiques per millorar

el talent cientfic en el nostre pas
A continuaci sexposen algunes propostes especfiques per millorar la incorporaci de talent
cientfic als centres de recerca del nostre pas. Sn propostes de tipus general i no pretenen ser
exhaustives a causa de les limitacions despai del present article, sin que volen constituir un
primer pas per a la reflexi en aquest mbit.
Estimular linters per la cincia i la recerca cientfica

en leducaci preuniversitria
La majoria de cientfics no surten per generaci espontnia, sin que es creen a partir de
joves a qui sha despertat linters per la cincia. Leducaci dels infants i els joves hauria dincloure programes que estimulessin la seva imaginaci i creativitat, de forma que preparessin
les seves ments no noms per a lacumulaci de coneixements, sin per a la creaci de coneixements. Tal com va dir Einstein, el veritable signe dintelligncia no s el coneixement sin
la imaginaci.
Msters especficament destinats a la formaci en recerca associats

a beques predoctorals
Les universitats haurien de tenir un paper important en la identificaci i formaci dels futurs
investigadors. Aix es podria fer a travs de programes especfics durant els graus i amb msters
especfics de recerca. En aquest sentit seria molt important la collaboraci entre les universitats i
els centres de recerca per oferir msters per a la formaci dels investigadors. Les dues institucions
haurien de collaborar no noms en la definici dels programes, sin tamb en el finanament.
Aquests msters haurien danar associats a beques predoctorals que fossin competitives des del
punt de vista salarial amb les quals sofereixen als pasos de la Uni Europea per intentar captar
els millors estudiants. Els msters que assolissin nivells predeterminats dexcellncia haurien de
poder finanar-se a travs de fons pblics especfics o a travs de mecenatge.
Incrementar els recursos en programes de beques

predoctorals i postdoctorals
La majoria de grups de recerca, fins i tot els de prestigi internacional reconegut, tenen dificultats
per incorporar becaris predoctorals i tamb postdocs, tot i disposar de candidats, a causa de les
limitacions pressupostries dels programes existents. Cal, doncs, incrementar els recursos en
aquest apartat. Com sha dit anteriorment, els programes de beques predoctorals haurien danar
lligats a msters amb lobjectiu de millorar la formaci dels becaris predoctorals. La selecci dels
664
LLIBRE BLANC
candidats caldria fer-la per criteris estrictes de mrit del candidat i del grup sense que sapliqus
cap tipus de restricci en funci de criteris geogrfics, de pertinena a determinats centres de
recerca o daltres. Els programes de beques predoctorals i de postdocs haurien destar impulsats
per lAdministraci pblica o pels mateixos centres de recerca en el cas que disposessin dels
recursos necessaris per destinar-los a aquest apartat.
Programes de reincorporaci de postdocs un cop finalitzades

les estades a pasos estrangers
Una de les causes ms importants de la fuga de talent que pateix el nostre pas s la manca de
reincorporaci dinvestigadors que han fet un postdoc a altres pasos. s clar que sempre existir un percentatge de persones que prefereixen quedar-se a lestranger per diferents motius,
per tant sempre hi haur una fuga de talent no evitable relacionada amb la mobilitat desitjable dinvestigadors. Amb tot, el que el pas no es pot permetre s que hi hagi molts postdocs
que no puguin tornar, sigui perqu no hi ha possibilitats o sigui perqu les opcions existents
sn poc atractives. En aquest sentit, com hem comentat abans, caldria incrementar la dotaci pressupostria dels programes de reincorporaci i captaci de postdocs i que tinguessin
un salari competitiu en relaci amb els de pasos europeus amb llarga tradici de recerca.
Les posicions dinvestigadors provinents del postdoc shaurien de complementar amb startups suficientment finanats que permetessin el seu desenvolupament cientfic. Els centres de
recerca haurien de facilitar la incorporaci dun cert nombre de postdocs de manera peridica.
Daltra banda, les empreses potents en R+D haurien de fer tamb un esfor dinversi per a la
captaci de talent en lmbit privat.
Salaris competitius dels investigadors amb funci de criteris objectius

de productivitat
El tema dels salaris dels investigadors shauria dafrontar duna manera decidida i auda. No
s factible voler que el nostre pas tingui una investigaci de primer nivell amb uns salaris
no competitius a escala internacional, ats que la lliga de la recerca es juga mundialment. Ja
hem comentat abans que la reducci de costos en lmbit de la recerca no necessriament
millora la productivitat cientfica. Ms aviat t lefecte contrari, sobretot quan es redueixen
els costos de personal. Per millorar els salaris existeixen dues opcions: la primera s establir
un sistema de carrera professional amb diferents nivells salarials, que varin en funci de la
productivitat acumulada i no de lantiguitat en la carrera, i la segona, tal com es fa en lmbit
de lempresa privada, s lligar els sous dels investigadors a criteris de productivitat. Shan fet
intents molt tmids destablir aquesta relaci, com ara el pagament per trams de recerca als
professors duniversitat. No obstant aix, caldria una aposta ms valenta i aplicable a tots els
investigadors. Una possibilitat seria la utilitzaci duna part dels fons que els investigadors
reben dorganismes governamentals de recerca per desenvolupar projectes cientfics. Aquestes
assignacions caldria fer-les amb criteris objectius i sota control de comits que validessin la
productivitat cientfica. Daltra banda, caldria tamb la implicaci de la ciutat de Barcelona
per a ladopci de mesures que donessin suport al retorn i a la integraci dinvestigadors en
les diferents etapes de la vida professional, com ara ajudes a la conciliaci familiar, escoles,
lloguers econmics per a visitants, etc.
665
Estimular lexcellncia investigadora en els grans hospitals pblics

La recerca biomdica va lligada no noms als centres de recerca, sin als grans hospitals pblics.
No es pot concebre una recerca dexcellncia sense uns hospitals pblics que tinguin un comproms mxim amb la recerca biomdica. En aquest sentit, la recerca hauria de ser una de les prioritats dels grans hospitals, juntament amb una assistncia i docncies dexcellncia. Els gerents
i directors dels hospitals haurien no noms de facilitar i estimular, sin tamb premiar la recerca
en els seus centres amb lobjectiu de millorar-ne la qualitat i evitar la fuga de talent.
Estimular el mecenatge en la formaci i captaci de talent

En els darrers anys shan anat posant les bases perqu la nostra societat entengui no noms el
significat de la cincia, sin tamb la importncia que el nostre pas sigui un actor important en
el context global. En aquest fet hi han tingut importncia les accions dalguns mitjans de comunicaci, com ara diaris, emissores de rdio i televisions, a travs de programes especials dedicats
a la cincia, el paper de les escoles, i dalguns museus emblemtics. La nostra societat comena a
entendre el mecenatge de la cincia. Cal, doncs, una llei moderna de mecenatge a travs de la
qual es puguin impulsar programes per a la formaci i captaci de talent cientfic.
Conclusions
En els darrers anys el nostre pas ha avanat molt en el desenvolupament de tots els mbits de la
recerca, en particular en la biomdica. No obstant aix, seria perills caure en lautocomplaena
i pensar que ja hem fet el ms important. Fa falta un esfor continuat dels investigadors, per cal
tamb una inversi pblica i privada ms decidida per situar-nos a un nivell similar al dels pasos
ms avanats. Cal que els poltics de tots els partits entenguin la importncia de la inversi en
R+D i que la societat la reclami. En aquest context, la retenci i captaci de talent cientfic s una
de les peces clau del sistema de recerca. Sense una aposta poltica i econmica decidida pel talent
cientfic, tot el que sha fet en els darrers anys es pot posar en perill.
666
LLIBRE BLANC
Quatre
aportacions
del mn
de la cultura
al Llibre blanc
de Barcelona
Isona Passola
Directora, productora i guionista de cinema
a diversitat com a imatge de marca. Barcelona, quan passi a ser capital destat, ha de tenir
molt clar com articular la seva capitalitat cultural, perqu una capital no s rica i desprs
s culta, sin que primer s culta i desprs s rica. Tradicionalment la cultura catalana ha begut
de dues grans tradicions: la mediterrnia i la centreeuropea. Avui, per, hem entrat en la societat
global i, per tant, el marc sha fet ms gran. Si hagussim de definir el paper de Barcelona en
relaci amb la resta del pas, haurem dadmetre que on millor shan sintetitzat, acomodat i florit
aquestes influncies ha estat aqu a la capital, justament perqu Barcelona, enmig del corredor
llevant de la Pennsula que connecta frica amb Europa i amb una baixa demografia, ha necessitat incorporar poblaci i ha ents la diversitat sense perdre els orgens no pas com una
nosa, sin que lha convertida en una mostra importantssima de la seva identitat. Aix podria
dir-se dalgunes altres grans capitals del mn, que Barcelona ho ha aconseguit per adhesi aspiracional de la poblaci que lha triada i que ho ha fet sense tenir les eines que t qualsevol capital
destat per fomentar la cohesi social a travs de la cultura. Pel fet de no tenir un estat, Catalunya
668
LLIBRE BLANC
ha forjat una cultura associativa riqussima, modlica i enormement creativa que, amb la connectivitat dInternet, ha obtingut un potencial integrador digne de fer-se valer. Quan Catalunya
tingui un estat, aquestes caracterstiques tan idiosincrtiques no les haurem de perdre perqu
sn part daquesta fora oberta i lliure sorgida de baix a dalt, per la qual sens coneix al mn. I
aquesta marca, indiscutiblement, porta el nom de Barcelona.
La capital en la nova estructura cultural del territori. A Catalunya que, culturalment, per ser
equitativa i equilibrada, haur de ser forosament descentralitzada, no shaur de veure el fons
de comer i el prestigi de Barcelona com un impediment, com sovint ha passat fins ara, sin que
tot el pas shaur de beneficiar daquesta imatge de marca tan potent. Si ara fa cent anys lideal
era la Catalunya ciutat, perqu la ciutat era el smmum, Barcelona ha de saber tamb que amb
internet i les noves formes de transport i de comunicaci, Catalunya es construir ms en xarxa,
i aix no tan sols no li treu valor a la seva capitalitat, sin que la potencia i li permet fer sinergies
enormement enriquidores. Un exemple clar daix s lxit de la mostra de teatre de la Temporada Alta de Girona, que no ha malms gens ni mica lenorme prestigi nacional i internacional
que t el teatre barcelon i que hauria de ser un exemple que nodrs de cultura la totalitat del
territori. Si Catalunya s ms culta, la capital esdev referent.
Laudiovisual. Pel que fa al mn audiovisual, s absolutament habitual que la indstria se
centri en les grans capitals europees, perqu s all on es concentren les empreses de subministrament de materials tcnics i les de postproducci. Barcelona ha estat creativament un centre
productor de publicitat de primer ordre, per darrerament sha perdut una hegemonia que sha
desplaat a Madrid i que sha de recuperar amb urgncia. En laudiovisual tenim excellents creatius i un talent reconegut arreu que sha enriquit amb leclosi de les escoles i les universitats
de cinema. Aquest talent est emigrant en massa a lestranger amb la caiguda de les ajudes al
cinema, els impostos desorbitats a les sales, la pirateria campiona mundial Barcelona ha de
posar tots els mitjans encara ms per ser un plat que, per les hores de sol i la diversitat
paisatgstica que lenvolta, faciliti els rodatges nacionals i internacionals a la ciutat com fan la
majoria de capitals europees, perqu fer de ciutat logstica crea llocs de treball i despeses importantssimes dalt valor afegit al voltant dels rodatges que beneficien leconomia ciutadana. Aix
ha danar acompanyat de les ajudes que lEstat haur de facilitar al mn audiovisual, habituals en
tots els estats europeus, per mantenir la diversitat cultural enfront del monopoli de laudiovisual
americ. El cinema, sobretot, i laudiovisual, en general, sn una estructura destat, perqu no
noms sn leina ms cohesiva de la qual disposa una collectivitat, sin que sn el mitj artstic
amb ms difusi i ms eficcia per mostrar al mn la imatge dun pas. Aix ser enormement
necessari per ensenyar-nos al mn des de Barcelona i des de la nostra riqussima diversitat de
llenges i destils, un mn que, si ens percep ms cultes, ens haur dobrir forosament els braos.
La llengua. En un estat propi, hi haur dhaver una llengua oficial, cooficial o b una de
comuna com a Anglaterra o als EUA, els quals ni tan sols sho plantegen? Aix ho hauran de
decidir les urnes, per hem de considerar el castell com un patrimoni lingstic al qual no
volem renunciar. Partir de dues llenges ens fa ms rics, ms cultes i ms oberts al mn; per el
catal noms es parla als territoris que ens envolten: el Pas Valenci, les Illes Balears, la Catalunya del Nord... i, per tant, Barcelona haur de posar tots els recursos perqu sobrevisqui, i tamb
fer-ne laparador i lorgull de la nostra especificitat en la diversitat, tot facilitant que sigui una
eina de comunicaci institucional, ds cultural normalitzat i tamb una llengua de comunicaci habitual massivament i feliment compartida.
669
Modernitat
s una paraula
femenina
Eva Peruga Sales
Directora de Perugae. Periodista experta en poltica internacional y temes de gnere. Ara, wocoach
sdevenir la capital dun nou estat representa, per a una ciutat, disposar dun efecte multiplicador pel qual la seva acci local es projecta a lespai global sense intermediaris. Tot i
el benefici daquest efecte, la nova capital adquireix unes responsabilitats el compliment de les
quals la poden fer mereixedora destar, com a ciutat, al capdavant de les seves venes i, pel que fa
a la petita mida de Catalunya, de ser-ne el motor determinant. Resulta difcil contemplar aquest
canvi sense abraar la definici i larticulaci de les metrpolis dinmiques marcades per una
tendncia global que fa de les dones protagonistes de ple dret. Amb fer una radiografia dels pressupostos i de les inversions no nhi ha prou, encara que fra convenient sumar-se a la filosofia
670
LLIBRE BLANC
del que ara sanomena impact investing. Perqu locasi daugmentar la capacitat decisria de la
ciutat t una transcendncia mxima pel que fa al control i a la gesti dels recursos.
El salt qualitatiu, poltic, no pot fer-se sense lassumpci duna governana amb perspectiva de
gnere i duna cultura de la igualtat. El desenvolupament de la Barcelona capitalina pot quedar limitat si no saposta perqu sigui una font de progrs, ents com el de les persones, i un
canvi de llenguatge respecte a dones i homes. s possible, aix, sense modificar-ne la posici
actual? No ho sembla. El nou espai haur dalimentar-se inevitablement de lorganitzaci i
dels vincles de les persones. I aquest s un punt per treballar si Barcelona vol situar-se en una
posici global destacada. Lescena urbana ser, per excellncia, la del futur. I aquesta realitat
ve carregada de desafiaments pel que fa al model social i econmic. Quan sha parlat de dones,
el ms habitual ha estat la prctica dun tancament en les anomenades poltiques de dones.
Des de lmbit local shan fomentat accions socials en forma dajuts, dhabitatges, de beques
menjador, que shan destinat a les persones ms desfavorides. En un pas ms shaur dadmetre que aquestes sn dones i que sn, a ms, caps de famlia. La igualtat en el desenvolupament
i el reconeixement econmic resulta cabdal, com tamb aprendre a ser una gran capital mirant
arreu els models dxit que han superat les fronteres dels estereotips que llastren lacci col
lectiva. A tall dexemple, tenim un estudi nord-americ segons el qual la bretxa salarial entre
homes i dones a les grans ciutats estudiades s inferior en aquelles on hi ha una natalitat ms
elevada.
Lxit docupar la quarta posici de la classificaci de Smart City a Europa ens interpella
per donar un impuls ms enll de la mobilitat, lenergia o la comunicaci, que faci de la ciutat
un model en laprofitament de tot el talent i la captaci dinversions dacord amb la governana
i la cultura abans esmentades. Un pacte, si cal, de bones prctiques que asseguri lemmirallament de les dones amb la ciutat. Per aix la dinamitzaci econmica i financera tamb
t a veure amb la creaci dun espai friendly amb les emprenedores i les empresries locals i
estrangeres. Ascendir en la taula dactivitat emprenedora pot passar per aqu. I aquesta s una
riquesa estratgica que, parallelament, dissemina uns valors que poden marcar la diferncia
amb altres ciutats. Posar la ciutat al servei de les persones s posar-la al servei de les dones.
Aix, conjugar en femen la densitat de la ciutat s un repte, que apunta als espais pblics. Un
dels avantatges de ser la primera ciutat rau precisament en la capacitat de forjar un espai pblic
amb noves protagonistes. No noms sha deixamplar la participaci de les dones a la poltica,
sin que sha de fer des dels llocs de decisi, al mateix temps que sestn la seva presncia a la
base i a la cpula de les organitzacions cviques. Reconixer les dones com a protagonistes de
la presa de decisions s clau si, com es deia al principi, el cam porta cap a la disposici plena
dels recursos i dels projectes. s daquesta manera que el paper impulsor femen es fa visible i
es reconeix, i sequilibra aix la balana en la tasca prioritria de construir una capital. No es
tracta duna qesti de dones, sin daprofitar les oportunitats per elaborar un model a laltura
dels reptes actuals. Barcelona sempre sha identificat amb un model de modernitat. Aquesta
s una paraula femenina.
671
Barcelona
Josep A. Planell
Rector de la UOC
672
LLIBRE BLANC
historiador britnic Eric J. Hobsbawm va teoritzar, ja fa unes quantes dcades, sobre la

puixana, a partir del segle xix, duna srie de segones ciutats europees que no secundries. En no ser metrpolis imperials o capitals de grans estats, aquestes urbs no shavien vist
beneficiades pels avantatges inherents a la capitalitat, per tampoc limitades per les seves servituds. Moltes daquestes van ser escenaris privilegiats del sorgiment duna burgesia industrial i
comercial, i de la consolidaci dunes primeres classes mitjanes i collectius de professionals liberals. Seria en aquestes, per exemple, on resplendiria el modernisme o art nouveau, on la societat
civil esdevindria promotora dentitats i mecenes de les arts especialment de larquitectura, les
arts aplicades (el futur disseny) i la msica i on, finalment, sorgirien comunitats ansioses per
expressar la seva prpia identitat cultural i, en alguns casos, tamb lingstica.
Hobsbawm mencionava explcitament Brusselles, Glasgow, Hlsinki, Praga i la seva estimada
Barcelona en aquest llistat de ciutats capaces de brillar amb llum prpia. Ciutats conegudes i
reconegudes pels seus mrits i no per designaci o grcies atorgades per tercers. Aquestes urbs
haurien exercit una capitalitat oficiosa en diferents camps, beneficiades i, alhora, condicionades
pel seu dinamisme intern. Entre aquestes sobresurt el cas barcelon per la seva continutat en el
temps, per estendre la seva influncia ms enll de la seva regi estricta i per la seva capacitat
per reinventar-se com a sinnim de fires i congressos, de disseny, de telefonia mbil, de recerca
biomdica... i de qualitat de vida, entre molts altres camps.
Des del meu punt de vista, una futura capitalitat destat hauria de ser capa de sumar les
potencialitats del reconeixement oficial sense desatendre les fortaleses daquesta preeminncia
oficiosa. Lluny de distreure esforos en vanes pompositats, es tractaria de multiplicar leficincia
dall contrastat i consolidat. Com ja advertia el 2013 lescriptor i professor de la UOC Jaume
Subirana en un article a Barcelona metrpolis, potser no s tan necessari buscar una nova marca,
lensim sobrenom o una imatge unvoca. Perqu, qui necessita nous adjectius quan disposa
dun substantiu tan valus com Barcelona?
Esdevingui o no capital dun nou estat, avui Barcelona s una capital europea de referncia.
I s a partir daquesta constataci que la ciutat ha dactuar com a tal. Evidentment, aquesta conservaci no pot ser esttica, sin que necessita un enriquiment constant per mantenir i millorar
el seu posicionament. En altres paraules, necessitem una autoexigncia intelligent que fugi tant
de la intil flagellaci com de la paralitzant autosatisfacci.
Un dels possibles camins, avanat per Richard Florida en el seu influent Les ciutats creatives i
en part ja assumit per la capital catalana, passa per les famoses tres t: talent, tecnologia i tolerncia. Qualsevol urbs que es vulgui rellevant en el futur, no les pot menystenir. Aquest triplet,
per, ha destar ancorat amb fora, ha de comptar amb arrels slides. Perqu ser global no es
redueix a estar oberts al mn, sin que demana sumar i aportar des dall propi per esdevenir
significants. En expressi afortunada de Joan Mir, barcelon illustre i catal universal: Amb
els peus arrelats a terra per saltar ben amunt cap al cel.
Al meu parer, s precisament en els centres de recerca i universitats entre altres actors
radicats a la capital catalana i la seva rea dinfluncia entre els quals Barcelona ha de trobar els
socis per aquesta nova etapa. Institucions falcades a la histria i al territori, per amb els ulls
posats en el mn global. Institucions que han fet del talent, la tecnologia i la tolerncia les seves
eines de treball. Institucions com la UOC, amb la qual la ciutat sempre podr comptar per encarar aquest futur.
673
Barcelona,
impulsora de la
cultura catalana
de tot el territori
lingstic
Dami Pons
Professor de la Universitat de les Illes Balears i escriptor
a ciutat de Barcelona, dels inicis de la Renaixena a lactualitat, ha exercit una funci evident de capitalitat cultural per a tots els territoris de llengua catalana, i ha completat les
limitacions que Valncia i Palma tenien a lhora dassumir plenament aquesta funci en lmbit del seu propi territori. Barcelona va exercir-la primer amb els Jocs Florals; desprs, amb les
revistes i les editorials, des de lpoca modernista fins ara mateix, que donaren acollida als autors
valencians i balears. Amb referncia a Mallorca, en diferents moments del segle xx, un bon
nombre descriptors (Miquel S. Oliver, Gabriel Alomar, Joan Estelrich, Lloren Riber, Baltasar
Porcel...) i dartistes de diferents disciplines (Maria del Mar Bonet, Toni Catany, Agust Villaronga...) van trobar a Barcelona oportunitats de professionalitzaci, de nivell desigual, i tamb
la possibilitat de veure reconeguts, culturalment i socialment, els mrits de les seves obres. Tanmateix, en fer-ne el balan, la percepci objectiva s que Barcelona i les institucions poltiques
que hi tenen la seu lAjuntament i la Generalitat mai no han acabat de tenir un disseny gaire
perfilat de quin hauria de ser el seu paper en larticulaci i la potenciaci de tota la cultura feta
als territoris de llengua catalana. Ms aviat han estat les iniciatives privades i individuals les que
han anat traant el cam.
674
LLIBRE BLANC
En el futur immediat, Barcelona, en la seva condici de capital duna Catalunya estat, ha de

plantejar-se lobjectiu de fer possible que la naci cultural que formen els diferents pasos de llengua catalana funcioni de fet, amb continutat i intensitat, com una naci cultural. De la mateixa
manera que les delimitacions politicoadministratives autonmiques que han estat vigents els darrers trenta anys no han impedit que entre Barcelona i les Illes Balears i el Pas Valenci hi hagus
fluxos permanents dintercanvi cultural, quan les fronteres siguin de naturalesa estatal els fluxos dintercanvi shan de continuar produint. Aix, a ms de desitjable, ha de ser possible amb
naturalitat en la mesura que la Uni Europa t establert com un dels seus principis constituents el
foment de la cooperaci entre les diferents unitats politicoadministratives (ciutats, regions, estats)
que la integren, o que tenen una situaci geogrfica de venatge. s impensable que lEuropa que
defensa el dileg i la cooperaci entre les llenges i les cultures a travs dels seus organismes i
dictmens pogus veure amb mals ulls que les diferents parts duna mateixa llengua i cultura
repartida en dos estats contigus mantinguin lligams de collaboraci basats en la reciprocitat
i el benefici mutu. Aquest plantejament deu ser molt raonable si tenim en compte que fins i tot
sexplicita a lEstatut dAutonomia de les Illes Balears vigent (2007), aprovat amb una majoria parlamentria absoluta del Partit Popular: El Govern ha de promoure la comunicaci, lintercanvi
cultural i la cooperaci amb les comunitats i territoris, pertanyents o no a lEstat espanyol, que
tenen vincles lingstics i culturals amb les Illes Balears. A aquests efectes, el Govern de les Illes
Balears i de lEstat, dacord amb les seves respectives competncies, podran subscriure convenis,
tractats i altres instruments de collaboraci (article 5). O sigui, tant la filosofia cooperativa de la
UE com la llei orgnica que s lEstatut balear vigent avalen lexistncia poltica de lnies de comunicaci cultural entre Barcelona/Catalunya i la resta de les terres de llengua catalana.
Tot i aix, cal preveure que la Barcelona capital destat potenciar al mxim, tant polticament
com pressupostriament, el foment de la cultura en tots els nivells. La cultura servir per generar
cohesi social, autoidentificaci comunitria, oportunitats de professionalitzaci i tamb una
projecci positiva de Catalunya al mn mitjanant la creativitat dels seus artistes i dels seus
cientfics. En aquest nou context sense condicionaments poltics externs i amb una dotaci
de recursos clarament superior, Catalunya i Barcelona han de donar suport i impuls a tota la
cultura elaborada en llengua catalana, encara que tengui origen en un territori no incls dins
el seu mbit administratiu. La Generalitat i lAjuntament de Barcelona han de tenir poltiques
definides per promoure la circulaci per linterior de Catalunya, i especialment de Barcelona, de
les millors manifestacions culturals que soriginin o es produeixin a terres balears i valencianes,
siguin els grups teatrals i musicals de qualitat, les publicacions peridiques dinters general, la
producci fonogrfica o audiovisual, el mn del llibre i lobra dels escriptors, els artistes plstics...
La cultura catalana que neix a les Illes Balears i al Pas Valenci necessita, per poder assolir la
professionalitat i la plenitud, la totalitat de les terres de llengua catalana, i sobretot de Catalunya,
com a mercat disponible. En parallel, des de Barcelona sha de facilitar que la producci cultural
realitzada a Catalunya pugui arribar, amb naturalitat i continutat, al pblic valenci i balear. La
seva arribada s imprescindible perqu els ciutadans illencs i valencians puguin disposar duna
oferta cultural mplia i de qualitat en llengua catalana.
Una darrera qesti a tenir en compte: el que s desitjable s que les relacions culturals entre
Catalunya/Barcelona, duna banda, i les Illes Balears i el Pas Valenci, de laltra siguin institucionals o no, sempre sestableixin sobre les bases de la reciprocitat, del pragmatisme, de la
formalitat intelligent i de linters compartit.
675
Barcelona,
capital dun pas,
aparador de la
literatura catalana
Albert Pujol
Director de Litterarum, fira despectacles literaris
Mra dEbre (Ribera dEbre)
@albertpujolm @firalitterarum
Antecedents
i fa noms uns quants anys mhaguessin dit que el meu pas faria plantejaments sobiranistes tan seriosos, meditats i assenyats, probablement no mho hauria pogut creure, de la
mateixa manera que molts altres que ja tenem conviccions en aquest sentit. Per aix, dentrada,
s un autntic honor poder exposar la meua visi personal del que haur de ser la capital del meu
pas, Barcelona, i des duna perspectiva de ciutad no resident per admirador i visitant habitual.
Tenim al davant una oportunitat nica daprofitar les novetats que aquest procs comportar i,
en el meu cas, centrar la reflexi en el fet daconseguir que la literatura catalana sigui tamb una
acci de benestar per a les persones, de referncia social en un cam dambds sentits, BarcelonaCatalunya i Catalunya-Barcelona.
En primer lloc, vull deixar ben clara la meua excellent opini sobre la feina ben feta al voltant
de la literatura catalana, tant des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
en especial de la Instituci de les Lletres Catalanes, com des de lrea del Llibre de lInstitut
Catal de les Empreses Culturals i des del Servei de Biblioteques, entre altres, aix com destacar
les iniciatives de lrea de Cultura de lAjuntament de Barcelona i de molts altres serveis i rees,
que es fan des de fa temps en clau de pas. En segon lloc, cal destacar tamb el gran paper de
referncia en el sector cultural nacional i, en concret, en el literari, que fa el Consell Nacional de
la Cultura i de les Arts, la filosofia de treball del qual s una de les grans bases daquest text. En
676
LLIBRE BLANC
tercer lloc, cal remarcar la tasca important i necessria dentitats com sn Espais Escrits, lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana, mnium Cultural, entre moltes altres, que fan del
treball per a la sociabilitzaci de la literatura en llengua catalana entre la ciutadania en general el
seu eix central. I, en darrer lloc, vull recordar el gran treball que es fa des de la iniciativa privada,
sovint perdent-hi recursos i esmerant-hi molts esforos, que duen a terme editorials, llibreries,
festivals literaris, associacions, etc., donant suport a la producci literria en la nostra llengua a
Catalunya i a tots els territoris de parla catalana.
Fets aquests primers aclariments, dividir aquest text en diverses reflexions, totes amb lenfocament clar i la idea dajudar a marcar aspectes que penso que la capital del pas hauria de tenir
en compte a lhora de planificar la promoci de la que hauria de ser la seua literatura principal,
la qual abraa deu milions de parlants i per a la qual Barcelona s el gran referent: la literatura
feta en llengua catalana.
Mentre escric aquestes lnies llegeixo satisfet que lAjuntament de Barcelona vol demanar a
la Unesco ser capital de la literatura, i llegeixo opinions sobres aquest fet que em fan reflexionar
en diversos sentits.
Penso que tenim tots, no noms la ciutat de Barcelona, una excellent oportunitat de situar la
literatura en llengua catalana definitivament al mxim nivell socialment parlant. Ser ciutat de
laliteratura, segons diu la Unesco, no s noms tenir en compte les dades del sector editorial, del
sector llibreter, la quantitat de biblioteques, el nombre total de festivals i activitats que es realitzen a Barcelona al voltant de la literatura, s una cosa ms profunda.
Per sort, la literatura uns quants la veiem com un element aglutinador, dinamitzador, catalitzador daccions concretes a realitzar amb la gent i que, en definitiva, faci la vida millor a les persones, les ajudi en les seues decisions diries, les faci millors. Per aquesta ra caldr pensar una
ciutat de la literatura que no t dos milions de beneficiaris, sin deu milions dusuaris daquesta
nominaci de Barcelona com a capital de Catalunya. Jo no entrar a valorar si literatures daltres
llenges amb ms o menys parlants que el catal i a les quals Barcelona ha contribut molt en el
camp del mn del llibre a grans nivells tamb han de tenir aquest paper predominant que penso
que correspon a la literatura catalana, sempre dic que tot el que sumi s sempre benvingut, per
aquest text vol centrar-se en algunes de les accions que pot aprofitar aquesta nominaci i que
estic segur que Barcelona i els seus governants tindran en compte, ats que no sc el primer que
reivindica aquest paper de capital dun pas amb una literatura i una llengua prpies.
Les meues idees, concretades en diverses accions per mirar de ser tan clar i prctic com sigui
possible, parteixen, com no podria ser duna altra manera, del llibre com a element fsic principal
que uneix escriptors i lectors, i que obligatriament ens porta a analitzar com sest produint
aquesta relaci en els darrers anys i els canvis que salbiren a mitj termini pel que fa al seu format. Cal remarcar, tamb, que la lectura, sigui en el format que sigui, ha de ser sempre lobjectiu
principal. Parlant de llegir, no magrada establir mnims o mxims, penso que el que s important s que la lectura, en ms o menys quantitat, sigui present diriament en la vida de les persones. Per aquesta ra penso que la relaci entre lectors i escriptors ja no dependr nicament del
mitj fsic, sin de com els creadors i els consumidors dobres literries continuaran mantenint
el seu enlla. Cal pensar, tamb, que en una societat com la nostra, plena de missatges promocionals potents tothora i pertot arreu, que ens animen a consumir i ens donen a ms llions de
com fer-ho, val la pena reflexionar sobre si per llegir literatura cal seguir aquests cnons o cal fer
quelcom ms que no pas el que es fa actualment. Si encara hi ha por de canviar de format, llibres
677
en format digital o electrnic, com vulgueu, si encara fa por laposta per noves formes de fer arribar la literatura (xarxes socials, blogs, etc.) per culpa del desconeixement dalgunes generacions
o perqu no existeixen referents anteriors que ens ajudin a veure-ho, s que som clarament en
un punt dinflexi, per ampliar o modificar els hbits de lectura. La tecnologia est present en
gaireb tots els mbits de la nostra vida i, si volem que lhbit de llegir continu o millori sensiblement, tamb hem de tenir-la present. Vull deixar clar que sc un gran defensor dels mitjans
electrnics, i sobretot daquells que ens ajudin a gaudir dall que ens doni ms felicitat i ens
aportin coses bones a la vida, per tampoc no vull carregar a la tecnologia i als tecnlegs tot el
pes del futur de lestat del consum de la lectura o de la literatura catalana en el futur.
Accions que cal dur a terme

Barcelona, capital de la lectura en formats digitals o tecnolgics
Per comenar, en aquesta primera acci, vull insistir en el fet que, si Barcelona s capital mundial del mbil, per qu no ho pot ser tamb pel fet de tenir la literatura catalana com a eix? Fem
servir el pas, fem servir els lectors en la nostra llengua com a testejadors excellents de la dinamitzaci de la lectura lligada a la tecnologia. Enfoquem clarament els esforos que cal analitzar
si la nostra literatura pot augmentar la seua lectura i repercussi social grcies a la tecnologia.
Grans experts tant en tecnologia com en literatura catalana ens avalen, i la capitalitat mundial
del mbil ens posa un aparador excepcional a escala mundial que estic convenut que val la
pena aprofitar. Aquest punt hauria de figurar entre els principals a lhora de fer una capital de
la literatura com cal.
Barcelona, paisatge literari

Tamb hem de pensar en diversos camps on Barcelona t la possibilitat de treballar, millorar i
canviar aspectes que situn la literatura i la lectura com a eix important dins del dia a dia de la
seua ciutadania i sobretot tamb com a referent de la resta del pas i dels parlants de la llengua
catalana. Parlo de camps com el turstic, en qu Barcelona t la gran capacitat de ser captadora
de grans xifres de visitants. No entrar, ja que no en sc expert, en quin ha de ser el turisme que
visita Barcelona i per extensi Catalunya, per s que vincular clarament el futur del turismea
la literatura de la llengua del nostre pas, perqu si es parla de turisme de qualitat, de turisme
cultural, de turisme que aporti coses als visitants, com s que no aprofitem la literatura per aconseguir aquestes fites com qualsevol altre pas dEuropa?
Barcelona t molts espais esplndids que porten el nom dillustres escriptors i escriptores de
la nostra literatura. No en far la llista perqu limitaria molt lespai daquest escrit, per s que
podem dir que nhi ha de tot tipus: carrers, places, parcs i jardins, etc. Doncs b, actualment sn
molt pocs, per no dir cap, els espais amb noms de literats que quan els visites tenen per exemple
un petit fragment de lobra de la persona que dna nom a la plaa. Aix, duna banda, ajudaria
a entendre molt millor quin s el motiu principal del nom daquell espai pblic, i aquest no s
cap altre que el valor literari, i, de laltra, aportaria un missatge, un sentiment o una reflexi, per
petita que fos, a aquelles persones que el llegissin. Probablement podria ser un fragment que a
ms ajuds a explicar i a entendre aquell lloc de la ciutat on est ubicat, que potser seria la zona
de naixement del mateix escriptor, per exemple, o que el fragment indiqus elements significa678
LLIBRE BLANC
tius o destacats de lindret i, alhora, els fes valer encara ms. Aquesta acci podria aparixer en
tres llenges (catal, castell i angls, per exemple), per ajudar els visitants forans a entendre
tamb la vlua literria del nom que porta lespai, i dinamitzaria fins i tot a cercar desprs ms
literatura sobre lautor/a. Aix podria provocar traduccions a altres idiomes que potser fins ara
ning shavia imaginat grcies al nombre elevat de turisme dun pas concret que es comptabilitzi anualment. Aquesta acci tamb tindria un fort impacte entre la nostra societat. Dentrada
per als vens daquella zona, que visitant el lloc amb nens petits, per exemple, els podrien llegir
els fragments i podrien jugar a fer entendre a les noves generacions la importncia de les lletres
i la lectura. Permetria tamb crear rutes de record dels espais que la gran Barcelona t dedicats
als diversos escriptors, nascuts o no a la ciutat, i que sn referncia dins de la literatura escrita
en catal.
Cal pensar que la resta del pas tamb podria gaudir daquests textos en les visites, molt sovintejades, que es fan durant lany sols o en grup per gaudir de loferta cultural que t la capital
catalana. Aix tamb ajudaria a reforar el vincle entre els municipis i la capital, sobretot en
aquelles poblacions que tenen entre els seus vilatans illustres un literat que alhora t un espai a
Barcelona, i que sovint ha escrit tamb sobre la ciutat. En una capital de la literatura no poden
faltar accions que facin sortir la gent de casa, que impactin directament en el dia a dia, que facin
que la lectura sigui el principal motiu del seu consum cultural. Faig tamb la proposta clara des
daqu per iniciar un procs participatiu per posar a Barcelona un espai (carrer, plaa o jard)
amb el nom genric de Lletres Catalanes, on cada any es pogus fer un petit acte pblic dedicat
als nostres literats.
Barcelona, capital de lescena literria

Per fomentar la lectura i solidificar-la entre la societat cal aprofitar tots els elements que el mn
cultural ens posa a labast i en aquest apartat penso que hem de situar els espectacles literaris. En
un mbit cultural de deu milions de persones, amb una riquesa creativa tan i tan important en
lmbit escnic, cal impulsar ms el fet literari dalt dels escenaris. Potser no en quantitat, ja que
les dades ens fan veure clarament que tenim un nombre molt important de companyies i grups
artstics de diverses disciplines que ens fan ser optimistes, alhora que comptem amb una llista
extensa de festivals i cicles literaris, sin en qualitat de la seua atenci per part de la societat.
Parlo de fer arribar els espectacles al voltant de la literatura catalana arreu dels municipis de tot
lmbit lingstic. Amb aix, Barcelona hi t un gran paper perqu tot el que es fa a la ciutat t
un gran impacte als mitjans nacionals, que marca un referent de com fer moltes de les coses en
lmbit cultural arreu del pas. Poso per exemple una iniciativa de foment de la literatura que
barreja els espectacles literaris directament amb el consum de literatura a travs de la venda de
llibres. Lobjectiu s que els assistents a un espectacle literari en llengua catalana, amb la seua
entrada, tinguin un descompte important en ladquisici dun llibre de lautor daquell espectacle que han vist, per exemple, a consumir en un o dos dies. Limpacte molt important en lestat
anmic i vital en una persona que pot provocar un excellent espectacle basat en literatura s tan
gran que poques vegades el deixar indiferent. Aix sha daprofitar per mirar que el seguiment
en el consum i la lectura tingui una continutat i tanqui un cercle que els creadors, tant de la literatura com de lespectacle escnic, han tingut conjuntament en lelaboraci daquella proposta
cultural doble (literatura + arts escniques). Molts sabem que si centrem, doncs, el format llibre
679
com a nic cam perqu arribi la literatura a la gent estem tancant altres possibilitats que, poc
explorades encara, estan donant nous lectors, noves maneres de consum literari i amb resultats
molt bons en el creixement personal de les persones.
Cal, doncs, fer que la capital de la literatura tingui molt present que pot ser leix on tots els
seus teatres tinguin espectacles literaris anualment, i parlo no noms dels ms grans i amb ms
pressupost per a grans produccions, sin tamb evidentment daquells ms petits, de formats
diferents, situats en altres zones no tan cntriques i amb captaci de pblic molt divers. Per
alhora cal pensar en els teatres i petits espais escnics que hi ha a la resta del pas, on tamb es
fan produccions de molta qualitat que poden nodrir clarament el nombrs grup despais barcelonins. Una altra oportunitat de fer un cam dambds sentits, de Barcelona cap a la resta del
domini lingstic i viceversa. Per qu no una proposta destructura anual i pautada de diversos
llocs on es fan espectacles literaris en llengua catalana amb la intenci de fer ms visible tant les
propostes escniques com els escriptors i les escriptores que es tracten? Sempre digual a igual
en la promoci tant de la creaci artstica com de la creaci literria. Pensem, tamb, dapostar
per nous formats escnics diferents, innovadors, etc., que sumin als que ja tenim associats al fet
literari que ens permetin arribar a nous pblics, a noves generacions, a nous futurs lectors de
laliteratura que representaran. Cal pensar que poden tamb fer gira per altres pasos a travs
de festivals o fires escniques temtiques, a travs de commemoracions especials, sempre amb el
missatge transms pels literats com a eix central.
Tenim exemples de sociabilitzaci del llibre amb un alt resultat com s la diada de Sant Jordi, i
no noms a Barcelona, perqu cada vegada ms els municipis hi aposten de forma clara amb una
diversitat dactivitats, per ens calen altres moments durant lany. Una molt bona tasca en aquest
sentit s la Setmana del Llibre en Catal i la seua definitiva data de referncia com s la diada de
lOnze de Setembre. Aquesta cita est aconseguint que darreu del pas es visiti Barcelona per
veure com est el sector del llibre en la nostra llengua i amb una clara visi dall que passa a
tot el pas en forma deditorials i llibreries. Doncs b, tenim dos molt bons exemples situats lun
a la primavera i laltre a lestiu, per qu passa amb lhivern i la tardor? Penso que calen dues
activitats ms per tancar un cicle anual. Es podria fer una gran setmana de lespectacle literari
en llengua catalana a Barcelona al febrer. s un mes que dna peu a fer coses en espais tancats, i
Barcelona en aquest aspecte penso que est ms que preparada. Podria anar lligada a la programaci que fan ja els teatres per que durant aquella setmana concreta tots es posessin dacord
per programar espectacles de qualsevol disciplina per al voltant de la literatura catalana. Com
diem, hi ha producci de sobres i activitats que ja estem treballant en aquest sentit. Si situem una
petita parada de llibres a cada sortida de cada teatre que permets descomptes en la compra del
llibre fsic o digital amb lentrada, quina repercussi tindria, aix, en el mn del llibre?
La capital de la literatura ha de tenir un calendari dactivitats durant tot lany que sigui atractiu en un sentit intern i extern, nou i diferent, que la situ com a referncia mundial grcies
al gran impacte que tingui socialment, com s el cas del dia de Sant Jordi. La imatge interna
i externa de la ciutat i del pas cap a la seua llengua pot ser un element clau. Tamb es podria
aprofitar la benevolncia del temps i fer alguna activitat en les zones ms cntriques i turstiques.
Per exemple, fer una acci datracci dels turistes cap a les llibreries a partir de descompte en
espectacles, o de la representaci despectacles concrets en versi bilinge? Una capital de la
literatura hauria de pensar en el gran nombre de visitants estrangers que t i programar tamb
accions de promoci de la lectura per a ells. Les excellents traduccions de la nostra literatura a
680
LLIBRE BLANC
tantes llenges en sn un bon aval de qualitat, alhora que sn un molt bon enlla de la literatura
catalana cap a altres cultures, i penso que cal aprofitar-ho. En aquest sentit, fer que les empreses
que gestionen aquest turisme i la seua visita a la ciutat tinguin una data de referncia a la tardor
en qu els seus clients tindran un tracte especial lligat al fet literari seria molt interessant. Tamb
estaria adreada als ciutadans de la mateixa ciutat i de la resta del pas que vulguin veure com els
escriptors i les escriptores en la seua llengua tenen tamb edicions en altres llenges que potser
desconeixien i que els poden ajudar fins i tot a practicar-ne i millorar-ne ls.
Conclusions
En conclusi, som davant duna oportunitat que ens brindar Barcelona si aconsegueix estic
segur que aix ser ser capital de la literatura per la Unesco. Tenim tots una oportunitat de fer
grans accions que apostin per la nostra literatura i que ens facin veure que juguem a la primera
divisi en molts aspectes qualitatius i no noms si mirem els quantitatius. En conjunt, tot aix
far millors les persones que consumeixen literatura, augmentar la valoraci de la lectura i del
plaer de llegir, ja que els apropar ms a la gent en el seu dia a dia. Cal tenir en compte que una
societat s millor com ms preparada en coneixements i en conscincia est, i la literatura s la
clau de volta per aconseguir-ho.
Les claus que he volgut donar tenen com a objectiu fer veure la varietat de possibilitats que hi
ha per explotar en el sentit ms ampli de la sociabilitzaci de la literatura entre la gent. Barcelona
s la ciutat ideal en aquest sentit per lexperincia, la quantitat de propostes en molts mbits i com
a aglutinadora de cultura. Es pot treballar a fons la literatura i el foment de la lectura en el camp
del turisme, en el camp de lacci cultural, en el camp dels serveis a la societat, etc. Sabem que
som en un molt bon moment, per hem de tenir ms clar que hem de prioritzar la literatura en
llengua catalana per damunt de la resta. La situaci social actual en lmbit nacional aix ens ho
ha de fer veure i, sobretot, ens ho ha de fer creure.
Fer-ho b ser limpuls definitiu per fer veure al mn la feina que ha fet la ciutat, en els darrers
trenta-cinc anys sobretot, daposta per la literatura catalana i la seua sociabilitzaci. Una tasca
que fa que, de tot el que la ciutat ofereix culturalment, la resta del pas sen benefici. Si Barcelona
vol ser la capital dun pas aparador de la literatura catalana al mn cal que pensi ms enll de
Montjuc, del Llobregat i del Bess, que tingui una visi nacional i territorial de tot lmbit lingstic perqu aquest fet lenriquir i la far ms gran en tots els sentits.
La Barcelona capital de la literatura ens donar moltes satisfaccions, per cal treballar-la en
equip, amb visions de gent de la mateixa ciutat per tamb de la resta del pas. Barcelona s una
ciutat que des de sempre ha tingut un aspecte aglutinador i integrador; espero, doncs, que ara
no deixi de banda aquesta gran caracterstica que la fa una ciutat excepcional. La resta del pas
volem ser tamb partcips daquesta gran capital del nostre pas. Penso que la ra principal que
ens impulsa s que all que ens ofereix Barcelona ens ajuda tamb a fer millors els nostres municipis i la societat que ens envolta, alhora que construm una Catalunya ms nostra, de tots i per
a tothom.
681
Barcelona
sense
universitat
Ddac Ramrez Sarri
Rector de la Universitat de Barcelona
quest any 2014 commemorem el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona a mans de les
tropes borbniques. Cinc dies desprs de l11 de setembre de 1714, el nou rei Felip V va
decretar el tancament de la Universitat de Barcelona i la supressi immediata dels estudis que
shi impartien, i sinstitu a Cervera una nova universitat, lnica de tot Catalunya. Aquest cstig
va propiciar que la ciutat no recupers la seva universitat fins a lany 1837.
Aquest fet histric ens serveix per encapalar la nostra contribuci en aquest Llibre blanc de
Barcelona com a potencial capital dun nou estat. Actualment, s difcil imaginar-se la capital
dun pas avanat sense una universitat slida i amb forta presncia al territori. A Barcelona i,
per descomptat, a Catalunya, disposem dun sistema universitari de referncia a escala estatal.
La UB t un paper essencial en aquesta realitat, tal com demostra la seva preeminncia als rnquings internacionals.
La Universitat, en el seu origen medieval, tenia una dimensi molt ms petita que en lactualitat i comptava amb una xifra que difcilment arribava al miler destudiants. No s fins al
1450 que Alfons V el Magnnim concedeix a Barcelona el perms de disposar duna universitat
que imparteixi estudis superiors. Des de llavors, excepte durant la interrupci de 120 anys de la
Universitat de Cervera, la Universitat de Barcelona sempre sha identificat amb la ciutat i el pas.
Avui en dia, la UB s un tret distintiu de Barcelona i de Catalunya, ja que s sinnim dun projecte acadmic i de recerca de referncia i un exemple dintegraci amb el territori.
Quina universitat s possible amb la capitalitat de la ciutat? Una de les conseqncies seria
una universitat ms potent i internacional, perqu tindria ms accs a les representacions ins682
LLIBRE BLANC
titucionals. Per tamb el desenvolupament dependria amb qui ens volem emmirallar com a
capital del nou pas. Cal pensar en com ha de ser la societat barcelonina del futur si s capital
destat, aix com plantejar-nos quina llavor volem deixar a mitj i llarg termini. I en aix hi t
un paper cabdal leducaci superior. Ning no entendria que en un projecte de pas ambicis
no es plantegs com un element essencial un model reeixit duniversitat pblica. Dit duna altra
manera, semblaria contradictori propugnar una societat catalana del benestar o un estat potent
(fos independent, associat o federat) sense dissenyar una poltica prpia per a la universitat, amb
una aposta ntida a favor dun model duniversitat pblica amb un finanament suficient.
Catalunya necessita institucions fortes, que responguin als seus objectius proclamats, que
funcionin. I cal insistir a reforar no pas afeblir les institucions que ja fa anys que rutllen,
que tenen histria, prestigi i que han respost a les exigncies de cada moment. I la capital, per
poblaci, concentraci dinstitucions i internacionalitzaci, s la que ha de servir dexemple per
a la resta del pas. Una capital no es pot fer desquena a les seves institucions. No se macudiria
un argument millor per defensar el paper de la universitat en la capitalitat de Barcelona dun nou
estat que el de ser una instituci important, definitria de la millor recerca, de la millor formaci i dels valors de cohesi i llibertat que tamb representem. Actualment, Barcelona ja compta
amb una representaci universitria potent, amb prop de 200.000 estudiants, ms de 20.000
entre professors i investigadors, ms de 5.000 administratius i tcnics, que gestionen recursos
per valor de ms de mil milions deuros, sempre en xifres conjuntes.
Una capital destat requereix tamb, per ser competitiva i estar al nivell dels estndards internacionals, disposar, bsicament, dun dossier de recursos de qualitat de tot ordre, en el camp
econmic, social, cultural, esportiu o cientfic. La marca Universitat no samaga internacionalment darrere de la marca de la ciutat, sin que la complementa i engrandeix, des del reconeixement en els millors rnquings internacionals, i pel seu patrimoni cientfic, bibliogrfic i cultural.
La universitat a Barcelona, al llarg de la seva histria, ha participat en els grans projectes de
transformaci territorial. Per tant, no s ni inncua ni aliena a levoluci de la ciutat.
Els principals recursos i oportunitats que sempre representa la capitalitat destat suposen una
potencialitat de millora que permetria assolir objectius de pas que la conjuntura ha alentit:
accs universal, renovaci competitiva dequipaments, sinergies de les infraestructures, etc. A
Esccia, que fa poc consultava a la seva ciutadania sobre la independncia, tenen un sistema de
finanament propi que permet oferir laccs gratut a la poblaci local amb mrits i capacitat. A
Pars, sha pogut constituir una nova universitat (Paris-Saclay) per integraci dunes quantes
institucions existents grcies als recursos i lautonomia de decisi. La capitalitat de Barcelona ha
de portar noves oportunitats, on la universitat s la instituci ms gran i ms ben preparada per
aprofitar-les i desenvolupar-les.
La universitat ha de guanyar encara ms pes i, en el mn globalitzat en qu vivim, requereix
una empenta ferma i decidida cap a la internacionalitzaci, que ja representa la mateixa ciutat.
Una ciutat que si s capital dun nou estat entrar a les associacions, lligues i altres trobades
internacionals des dun estatuts que li permetr crixer i estar ms present institucionalment.
Una presncia que, sense universitat, com al segle xviii, trigar molt de temps a consolidar-se.
Per a Barcelona, per a la ciutat i la seva universitat, la capitalitat estatal reconeguda en els
organismes internacionals suposaria una oportunitat per millorar el seu benestar, futur i influncia internacional.
683
Una gran
oportunitat
Mart Sales
Escriptor
684
LLIBRE BLANC
na capital s una talaia: la portaveu dun pas, una instituci internacional, un observatori privilegiat i un interlocutor legtim en els afers de la poltica mundial. Shi pot veure
lluny si es mira enll i set veu darreu. Dic talaia i no pas torre de vori perqu una capital ha
dexercir la funci embolica-que-fa-fort dels ports i dels centres dirradiaci, delevaci i dentusiasme. Hem daprofitar aquesta nova circumstncia, aquestes noves capacitats, i alhora evitar la
temptaci dentotsolament i lestultcia congnites a una capital destat hipertrfia de lestructura pblica, collapse burocrtic, inrcia funcionarial. Sens presenta una ocasi magnfica per
alurar la cultura catalana, oblidar la dria taxidrmica i aquesta mania de brunyir-nos el melic.
Per qu Li satreveix ms, pel que fa a la cultura, que Pars, posem per cas? Pel que disposa
o del que no una capital o per les inrcies que genera? De qu disposa una capital? De ms
estructura, cals i connectivitat i de ms mandarins i curtcircuits damiguismes, tamb. Li
contraresta aquestes mancances amb enginy i atreviment, no t la pressi ni les rmores oficialistes duna capital destat. Barcelona haur de fer un esfor important per combatre aquesta falta
de risc inherent a les estructures excessivament carregades de pompa i representativitat. Daltra
banda, aquests recursos ens poden servir per apedaar una mica lecosistema cultural catal,
devastat per anys de visca la totxana i de confondre el cul amb les tmpores, per encara s
ms important que lassumpci daquest nou estatus ens serveixi per repensar-nos: si constituirnos com a estat de ple dret no ens val precisament per a aix, malament rai. Hem de deixar,
primer de tot, daplicar criteris mercantils al mn de la cultura, que ni sen regeix ni sel pot
reduir al discurs del profit prou dapostar per noms i marques: la cultura no s un mercat, s
un cultiu, i fra bo que no continussim imposant que les direccions i programes dels centres
dart, dels museus, dels teatres i festivals bateguin a cop de legislatura i no segons un cam propi
traat al marge del resultat de les darreres eleccions.
Tamb haurem de tenir en compte que, legislativament parlant, tant la nostra llengua com la
nostra cultura deixaran destar desprotegides, atacades i menystingudes per assolir un estatus de
normalitat institucional que ens permetr fer el pas segent: assumir la projecci, la contaminaci i el risc i no tractar-la ms com un tsic moribund. La podrem treure de la incubadora i que
campi lliurement, la podrem portar a la plaa i que sesbargeixi, que sobri el cap, que plori, que
cridi, que senamori i que procre. Que sigui ella mateixa. Ens dedicarem a incentivar el contacte
amb les altres cultures del mn per aprendren, per empeltar-nos-en, per batrens-hi. Si lInstitut
Ramon Llull s lagent que exporta de la cultura catalana, els operadors culturals pblics de
Barcelona haurien dajudar a conrear-la: posar en dansa els mecanismes necessaris que permetin les condicions idnies per crear i alhora acostin els referents internacionals dels camps del
pensament i de la creaci. Barcelona ha de ser un tornaveu, una gora, un espai de conxorxa. La
capitalitat representa una gran oportunitat per aprofitar els nous recursos i desempallegar-nos
dels antics vicis: no la malbaratem.
685
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT
Les Tecnologies de la
Informaci en un nou
Estat dEuropa
Manel Sanrom
Gerent de lInstitut Municipal dInformtica
Jordi Lpez Benasat

Director TIC. Barcelona Regional
686
LLIBRE BLANC
Introducci
l mn est immers en una revoluci de tipus tecnolgic noms comparable amb les altres
dues grans revolucions anteriors: lagrcola i la industrial. La primera va crear, fa molts
milers danys, les ciutats, els llocs on la humanitat, prviament nmada, es va comenar a assentar; les tcniques agrcoles i ramaderes hi van permetre lacumulaci de riquesa i la creaci de
societats urbanes complexes. La segona revoluci, iniciada fa uns dos segles i mig i en la qual
encara ens trobem, va configurar les ciutats tal com les coneixem avui en dia: la mquina de
vapor primer i el motor de combusti i la energia elctrica ms tard, van fer innecessria la fora
de tracci animal substituda per tota mena de mquines. Fa poc ms de mig segle va comenar
la revoluci digital: la invenci del transistor va fer possible la presncia dels microprocessadors
ms potents, que estan en el cor dels ordinadors, smartphones i tota mena destris personals que
en nombre creixent formen part de la nostra vida. Internet s el nou paradigma que ha canviat les nostres vides i leconomia mundial: per que encara no sabem com canviar les nostres
ciutats i les formes dorganitzaci poltica. Al bell mig daquesta revoluci, la perspectiva de
construir un nou estat dEuropa, amb una capital puntera com Barcelona, obre un ventall de
perspectives desperana per a una vella naci com s Catalunya. La Barcelona 1.0, petita ciutat
romana agrcola de provncies, es va transformar en la Barcelona 2.0, capital dun imperi comercial mediterrani. Aprofitant lempenta de la Revoluci Industrial apareix la Barcelona 3.0 (la de
Cerd), que es transforma en la darrera generaci en la Barcelona 4.0, olmpica i turstica, ciutat
dxit. Immersos com estem en la creaci duna Barcelona 5.0 que aprofiti totes les oportunitats
de la revoluci digital, la histria ofereix a Barcelona i a Catalunya una altra gran oportunitat: la
capital dun nou estat, la BARCELONA.CT.
BCN.CAT: una ciutat que lidera a Internet

La consecuci del domini .CAT (Gordillo 2007) illustra els canvis que ha comportat internet
en la societat mundial. Tothom utilitza internet (uns tres mil milions de persones segons les
darreres estadstiques) per gaireb tothom ignora que la governana de la gran xarxa mundial
no est en mans dels estats ni tampoc de les grans multinacionals que hi fan negoci, sin de
professionals voluntaris, hereus dels pioners que van crear internet fa poc ms de trenta anys. Els
populars dominis dinternet que ens permeten connectar-nos amb qualsevol ordinador del mn,
van ser dissenyats per aquests pioners que van establir que els estats formalment constituts
serien reconeguts per una terminaci de dues lletres: .es, .fr, .it... A Catalunya no li corresponia
doncs un identificador, com seria el .ct, per no tenir reconeixement poltic destat. Per la iniciativa catalana en un entorn no controlat pels estats, va fer possible lexistncia dun domini de
tres lletres, .cat, que identifica la comunitat que utilitza el catal a internet. El domini .CAT va
ser adoptat de forma massiva, per b que no exclusiva, per particulars, organitzacions, empreses
i administracions: lAjuntament de Barcelona ha estat utilitzant des daleshores lidentificador
Bcn.cat.
Actualment, la presncia del catal a internet s singular en molts aspectes. s pel seu s (i
amb diferncia) la primera llengua que no t al darrera un estat que la tingui com a oficial (si
exceptuem Andorra que amb la seva petita poblaci no dna compte de la vitalitat del catal a la
687
xarxa). Iniciatives de gran impacte mundial, com la popular Wikipedia, tenen el catal com una
de les llenges punteres (la 13ena entre 280, segons dades de wiccac.cat) i el seu s (exceptuant
alguns sectors de lactivitat empresarial) est perfectament normalitzat a internet.
La capital catalana ha jugat i juga un paper clau i capdavanter en ls de les Tecnologies de la
Informaci i la Comunicaci (TIC) que, com veurem, pot ser clau en el moment que Catalunya
es plantegi un salt qualitatiu en el seu estatus poltic. Efectivament, mentre que Catalunya i la
seva llengua prpia t, per pures raons demogrfiques, un paper de segon nivell en el concert
internacional, la seva capital Barcelona s una ciutat que competeix i collabora de tu a tu amb
les principals urbs mundials. Veiem alguns exemples.
La vitalitat de la capital catalana actua com a focus datracci no solament de turistes sin de
professionals de tot el mn: Barcelona ha estat de forma consistent en els darrers anys entre les
cinc ciutats del mn amb major nombre de congressos i congressistes. Singularment, pel tema
que ens ocupa, des de 2006 acull el Mobile World Congress, el major esdeveniment mundial de
la revolucionria indstria de les tecnologies mbils. I encara ms, el 2011 va ser anomenada
per la GSMA (organitzadora del Congrs) com a Mobile World Capital, ttol que ostentar, com
a mnim, fins el 2018 i que converteix a Barcelona en la capital de la tecnologia de ms rpida
penetraci social en tota la histria. Les immenses oportunitats que aix representa han dut a
la constituci de la Fundaci Mobile World Capital, formada per la GSMA, Fira de Barcelona,
lAjuntament, la Generalitat i lestat espanyol. Aquesta fundaci pretn mobilitzar i capitalitzar
la iniciativa pblica i privada al voltant de les revolucionries tecnologies mbils en benefici de
Barcelona i de Catalunya.
No s aquesta lnica capitalitat que Barcelona ostenta. En lestat actual de la revoluci digital,
juntament amb el paradigma internet apareix una altra paraula clau que canalitza lenergia de
les empreses i organitzacions: la innovaci. Havent estat sempre una ciutat capdavantera i innovadora, Barcelona ha agafat tamb el lideratge en aquest mbit dins el mn TIC. Fruit daix ha
estat el reconeixement de la Comissi Europea a Barcelona com a Capital 2014, Capital Europea
de la Innovaci per introduir ls de les noves tecnologies per apropar la ciutat als ciutadans.
El posicionament internacional que aquesta distinci, amb el corresponent premi econmic,
confereix a Barcelona refora la marca de la ciutat en el mn de les TIC.
Per si el reconeixement de la Indstria TIC i de les Institucions Europees no fos suficient,
recentment Barcelona ha obtingut un nou guard mundial de la iniciativa privada que reconeix
el seu paper capdavanter en laplicaci social de les TIC. La fundaci Bloomberg Philantropies
va convocar el 2014 la segona edici del Mayors Challenge, una competici didees visionries,
innovadores i realitzables en lmbit de laplicaci ciutadana de la tecnologia, adreada a ciutats
europees de ms de cent mil habitants. 155 shi van presentar i Barcelona va obtenir el primer
premi, dotat amb 5 milions deuros, pel projecte Vincles, adreat a crear xarxes humanes i tecnolgiques de protecci al voltant de les persones que viuen a les ciutats i estan allades.
Per no solament els premis i els ttols reafirmen el lideratge mundial de Barcelona en les
TIC ciutadanes. Barcelona s una de les poques ciutats del mn que compta amb una xarxa de
fibra ptica i de Wi-Fi pbliques i competitives. Efectivament, al llarg dels anys, lAjuntament de
Barcelona ha anat connectant centenars dels seus edificis municipals (oficines datenci ciutadana, centres cvics, biblioteques, etc.) amb fibra ptica. Igualment, gran part de la seva xarxa de
mobilitat (semfors, sobretot) est connectada a travs de fibra. Al districte 22@ tamb es va fer
un gran desplegament daquesta tecnologia. Finalment, i suportada sobre aquesta fibra pblica,
688
LLIBRE BLANC
lAjuntament ha anat desplegant una xarxa de ms de mil punts daccs Wi-Fi per tota la ciutat.
En conjunt aquestes xarxes, coordinades per lInstitut Municipal dInformtica, constitueixen
una infraestructura de comunicacions de propietat municipal que s prcticament nica entre
les grans ciutats del mn. Aquest avantatge competitiu t un valor molt ms significatiu quan, en
els darrers anys, la febre de les SmartCities (veure ms avall) ha fet que totes les ciutats es plantegin la connexi de tota mena dobjectes, sensors i generadors de dades per a la gesti intelligent.
Finalment, de manera molt significativa pel futur de Barcelona i de Catalunya, lentorn metropolit concentra un pol important de la Indstria TIC. Aquest s un sector clau en leconomia de
qualsevol pas; sn tecnologies transversals a tots els sectors i a totes les activitats humanes. Difcilment es pot excellir en qualsevol activitat econmica sense el suport i desenvolupament de les
TIC. A ms, s un sector que ha resistit raonablement b la forta crisi que patim i ning dubta
que ns clau per sortir-ne. Les caracterstiques del desenvolupament dels components, equips i
sistemes TIC en els ltims cinquanta anys (disminuci de dimensions dels equips, costos i preus;
increment de capacitat i velocitat de procs i emmagatzematge) segueixen estan vigents, i seguiran actuant amb creixements expansius, com a mnim, durant les dues generacions segents.
La Ciutat Intelligent: cap a la Barcelona 5.0

Potser el canvi ms significatiu que sha produt en els darrers anys dins la revoluci digital (una
revoluci dins la revoluci) sn els nous paradigmes de les SmartCities (Ciutats Intelligents) i de
la Internet de les Coses (IoT, per Internet of Things). En el cas de les Ciutats Intelligents el leitmotiv s com la revoluci digital afectar a les ciutats i la vida dels seus ciutadans. En la Internet
de les Coses (o ms aviat de Tot: Persones, Objectes, Processos i Dades), la visi est basada en l
xit aclaparador dinternet i la possibilitat destendre la connexi entre persones a la connexi
entre tota mena dobjectes fsics o virtuals. Sn molts els analistes que consideren la IoT com la
nova revoluci industrial.
Barcelona tamb sha posicionat com a capdavantera en aquest mbit en els darrers anys.
Efectivament, laposta decidida per part de lequip de lalcalde Trias per tal que la tecnologia
aplicada a la ciutat i al benestar de les persones sigui un dels eixos estratgics de la Barcelona del
futur (5.0) ja ha comenat a donar els seus fruits. Alguns exemples palpables en aquest sentit sn
els segents:
Barcelona apareix en tots els rnquings europeus i mundials sobre SmartCities en les primeres posicions.
Barcelona organitza des de 2012 el Smart City Expo and World Congress, un esdeveniment
que noms en dos anys ja sha posicionat com el ms important del mn en aquest mbit: ha
estat franquiciat a Kyoto, Bogot i Montreal i ms duna ciutat del mn esperen poder organitzar esdeveniments amb aquesta marca. En ledici de 2014 sespera la presncia de representants de ms de 600 ciutats de tot el mn, la qual cosa el converteix en el major aparador
mundial en la tecnologia aplicada a les ciutats.
La Comissi Europea, per mitj de tres dels seus comissaris (Energia, Mobilitat i TIC) va
crear el 2012 lEuropean Innovation Partnership on SmartCities and Communities, una inicia
tiva destinada a coordinar la poltica dels tres comissaris en matria de SmartCities. En el
HighLevel Group que supervisa aquesta iniciativa shi inclou lalcalde de Barcelona, i Barcelona s una de les tres ciutats europees escollides.
689
El 2013 lempresa Cisco, juntament amb dotzenes daltres socis empresarials i institucionals
entre els quals est lAjuntament de Barcelona, va posar en marxa el IoT World Forum, una
iniciativa per canalitzar els esforos de la indstria i les institucions cap a lestandarditzaci en el desenvolupament del IoT. Loctubre de 2013 es llanava el primer Congrs Mundial
daquesta iniciativa a Barcelona.
Durant els tres anys del present mandat, Barcelona ha llanat un seguit diniciatives en lmbit de les SmartCities dabast mundial. Aix per exemple el City Protocol, que pretn aconseguir que ciutats, empreses, acadmia i organitzacions socials de tot el mn consensun
solucions comunes a problemes comuns en laplicaci de la Tecnologia a les Ciutats: la City
Protocol Society, societat internacional constituda loctubre de 2013 per canalitzar aquesta
iniciativa, est presidida per Barcelona. Igualment lAjuntament lidera la construcci dun
sistema operatiu de ciutat, lanomenat City OS que pretn crear una plataforma utilitzada per
moltes ciutats de tot el mn. En general, els projectes i iniciatives en el camp de les SmartCities desenvolupades des de lAjuntament de Barcelona sn considerades pioneres per moltes
ciutats de tot el mn que sesforcen per aplicar la tecnologia a la millora de la vida dels seus
ciutadans.
El sector TIC a Catalunya: el factor capital

Segons dades del barmetre de les TIC a Catalunya, publicat per CTECNO (ctecno.cat) les grans
xifres del sector a Catalunya sn les segents (any 2013):
Facturaci: 14 mil milions
Nombre dempreses: 4.700 de les quals dos teros realitzen negocis a lestranger
Persones ocupades: 82.000
Catalunya s la vuitena regi dEuropa amb major nombre docupats en serveis de coneixement
i tecnologia punta, la cinquena pel que fa a treballadors en cincia i tecnologia, i lonzena quant
a locupaci en manufactures dintensitat tecnolgica alta i mitjana-alta lany 2012. El sector
tecnolgic catal continua veient la marca Barcelona com una pea clau en la imatge exterior.
Dins dEspanya, Catalunya representa aproximadament la quarta part del sector TIC, dacord
en lnies generals amb la participaci del nostre pas en leconomia espanyola. Per s a Europa
i al mn on Catalunya sha demmirallar en aquest sector tan competitiu, i aqu les xifres no ens
sn tan favorables.
Efectivament, segons un informe de la Comissi Europea (veure bibliografia) noms hi ha
tres pols dexcellncia en el sector TIC a Europa, centrats a Munich, Londres i Pars. Amb Catalunya dins dEspanya la possibilitat daproximar-se als nivells daquestes regions s molt limitada. I en canvi, la Comissi Europea i els resultats de linforme posen de relleu que per tenir
xit en el sector TIC no s necessari ser gran ni pertnyer a un pas gran. La vicepresidenta de la
Comissi Europea, Neelie Kroes, expressa en aquest informe: This is proofthat digital success
comes through a willingness to invest, an open mindset for innovationandplanning. Europe
needs to buildthesevaluestoday to be a global leader in technology.
Lexcellncia en lmbit de les TIC duna regi est vinculada a les activitats dR+D, la capacitat daportar coneixement al mercat (innovaci) i a la creaci duna intensa activitat empresarial
690
LLIBRE BLANC
entorn a aquesta innovaci. Les condicions que indica aquest estudi de la UE que han de tenir les
regions on floreixen les TIC sn les segents:
1.
Sn principalment zones industrials amb una llarga tradici.
2.
Posseeixen centres educatius dalt nivell i altres elements innovadors clau.
3.
Tendeixen a agrupar-se amb regions venes (la meitat dels trenta-quatre pols dexcellncia
sn regions venes). Aquest efecte sobserva tamb en llocs com Silicon Valley (EUA), Bangalore (ndia) o Changzhou (Xina).
4.
Han tingut poltiques a llarg termini sobre investigaci i innovaci.
5.
Han gaudit doportunitats histriques, como ser la capital poltica del pas.
Veiem que la capitalitat dun estat s identificada per la prpia UE com un factor clau a lhora
desdevenir un pol dexcellncia en el sector TIC i s, en tot cas, lnica cosa que li manca clarament a Catalunya.
Segons estimacions que hem fet en una primera aproximaci gens agosarada, lefecte que
Barcelona esdevingui la capital dun nou Estat dEuropa, noms en el sector TIC, es podria
quantificar en:
2.200 milions deuros anuals dincrement de la facturaci.
600 noves empreses.
10.000 llocs de treball.
Una primera comparaci amb pasos europeus de grandria comparable a la de Catalunya ens
indica que el nou estat estaria en una posici capdavantera entre aquests i amb molt bones possibilitats que el sector TIC esdevingus un dels motors de leconomia catalana.
Les capitals destat tenen poder datracci dempreses. Alguns factors evidents que justifiquen
aquest fet sn que aquestes capitals sn punts de:
Decisi de grans projectes, inversions i regulaci.
Concentraci de recursos econmics i financers.
Concentraci de poder poltic i legal.
Relacions i networking amb tercers pasos i daltres institucions.
Concentraci dinformaci ( que en el sector TIC s la base de la feina).
A ms, en el sector TIC no sembla que es puguin identificar perills de deslocalitzaci dempreses TIC pel fet de ser capital. Ans al contrari, els punts anteriors fan preveure que les que hi ha
augmentin activitats, o sen cren o en vinguin de noves, tal com es valora en les xifres quantitatives que es donen en aquest informe. Tamb considerem que una nova capital pot ser un
entorn impulsor o creador de noves empreses competitives i sostenibles pel fet doferir un nou
marc de futur per a la recerca, innovaci, creaci i creixement dempreses, sense els lligams amb
sectors, activitats o empreses ms especulatius que productius. Aquest nou marc per un model
econmic-productiu ha de permetre:
una major eficincia en les actuacions;
enfortir les posicions locals per incrementar la competitivitat global;
limpuls de les actuacions sostenibles;
la transparncia;
la capacitat dimpulsar grans projectes;
una dotaci de recursos lligats al bit, per una societat ms justa i sostenible;
691
la recerca constant de lexcellncia.
Conclusions: cap a BARCELONA.CT

El dia que Catalunya esdevingui un estat reconegut per la comunitat internacional obtindrem,
de manera prcticament automtica, el domini de primer nivell .ct que ens identificar com a tal
a internet. Aix no voldr dir de cap manera que abandonem el domini .cat sin al contrari: la
comunitat catalanoparlant va ms enll del Principat i caldr seguir utilitzant una eina que ens
identifiqui com a membres de la mateixa. Per el simbolisme que suposar lactivaci del domini
.ct s prou significatiu de tots els efectes que hem discutit en aquesta petita contribuci.
El punt de partida s molt alt: Barcelona ja s ara un pilot capdavanter de les ciutats que fan
una aposta decidida per les TIC aplicades al seu desenvolupament. s una ciutat reconeguda per
les seves pars (que sn les ciutats ms actives i innovadores del mn), per les grans empreses del
sector i per institucions pbliques i privades darreu del mn. Exceptuant la capitalitat dun estat,
t totes les condicions que els estudis determinen com a factors dxit per a ser pol dexcellncia
en TIC.
Podem generar ms riquesa, ms llocs de treball i ser lders mundials en el negoci de les TIC
aplicades a la ciutat, negoci que la prpia ciutat amb la fora de les seves institucions municipals,
metropolitanes i nacionals pot ajudar a generar un teixit potent de petites i mitjanes empreses
que donin vida a un potent ecosistema amb les grans multinacionals del sector TIC i dels serveis
de gesti de ciutat.
Per la fora multiplicadora del sector TIC no acaba en ell mateix. Hi ha rees de lactivitat
humana i econmica en les quals cada vegada tindr ms impacte i en les quals Catalunya ja s
capdavantera en aquests moments a nivell mundial: el factor multiplicatiu que podem trobar
aqu pot convertir-los en sectors bsics de leconomia del futur estat. Hi ha tres casos singulars
que volem destacar.
Al sector Salut Catalunya exerceix el lideratge tant des del punt de vista de la qualitat assistencial com del model de gesti. Laplicaci de les TIC genera el que es coneix com a E-Health:
tothom espera una explosi daquest sector a nivell mundial en els propers anys. La popularitzaci daparells individuals com els smartphones i tota mena dels anomenats wearables (rellotges,
ulleres, anells, roba,...) facilitar la monitoritzaci i la prestaci de serveis sanitaris a distncia
reduint la sempre cara presncia. En un sector que representa el gruix de la despesa pblica i/o
privada en la majoria de les economies desenvolupades, sespera que lE-Health sigui un motor
bsic de leconomia. Si parlem, a ms, en el sentit ampli de benestar i serveis socials ens trobem
davant dun sector on les TIC ofereixen potencialitats amplssimes: Catalunya t aqu avantatges
competitius i una oportunitat clarssima de lideratge mundial.
El turisme s ja, en aquests moments, un dels pilars de la nostra economia i Catalunya s reconeguda mundialment com una potncia turstica. Les TIC estan suposant un canvi revolucionari
en un sector en el qual la mobilitat i la individualitzaci de loferta i la demanda juguen un paper
692
LLIBRE BLANC
essencial. Una oportunitat dor per convertir el nostre pas en una potncia mundial, ara en el
camp de lE-Turisme.
Lesport i el lleure sn factors claus, i de gran impacte econmic, en les societats avanades. El
salt que va representar lorganitzaci dels Jocs Olmpics del 92 aix com la llarga tradici esportiva del nostre pas, representada singularment en un club que t una marca duna potncia similar al de la ciutat que lacull, el FC Barcelona, sn un avantatge competitiu que ara, amb lactual
onada de tecnologies TIC en mobilitat, ofereixen una gran oportunitat a leconomia del nostre
pas.
Aquests sn noms tres exemples de sinergies i oportunitats per a un petit nou estat dEuropa
que ha de trobar el seu lloc en el concert internacional. Altres sectors com el de leducaci o la
seguretat sn tamb bsics per a un pas que vulgui ser competitiu i hauran de ser especialment
protegits pel nou estat: aqu les TIC tornaran a jugar un paper multiplicador.
Sens dubte la revoluci poltica i democrtica, que a nivell mundial produir la creaci dun
nou estat en lEuropa mediterrnia i llatina, es veur potenciada per la gran revoluci digital que
sacseja les estructures econmiques i socials del mn actual. Una capital potent i reconeguda
mundialment com s Barcelona ser el millor complement daquest nou estat i una font doportunitats que el retroalimenti: benvinguda BARCELONA.CT!
bibliografia
Gordillo, Sal. Naci.cat. Mina, 2007.
Mapping the European ICT Poles of Excellence: The Atlas of ICT Activity in Europe. JRC-IPTS / DG CONNECT. Joint Project nr. 31786-2010-06.
693
Barcelona:
llengua i cultura
en el context dels
Pasos Catalans
Xavi Sarri
Va nixer a Barcelona lany 1977, tot i que viu a Valncia des de ben jove. Durant vint anys ha estat lletrista
i cantant del grup Obrint Pas. Lany 2008 va publicar Histries del parads i, el 2014, Totes les canons parlen
de tu. s llicenciat en Filologia Catalana, collaborador habitual de Vilaweb i LAccent i un dels impulsors
de leditorial cooperativa Sembra Llibres.
n aquesta contribuci esbossar algunes idees sobre lobjecte dinters del present Llibre
Blanc. Partir des del convenciment que lindependentisme ha de servir per anar ms
enll i, en lmbit que ens ocupa, capgirar el model actual de la ciutat en un altre que permeta
revertir el procs desdemocratitzador que patim i que, al seu torn, radicalitze el protagonisme
de la ciutadania en favor dels drets socials i dels interessos collectius per sobre de les poltiques
daparadors i marques turstiques. Des daquest punt de vista, centrar laportaci en lmbit en
qu he desenvolupat la meua experincia vital, el de la llengua i la cultura catalana. I particularment en el procs de recuperaci i normalitzaci daquestes en el context dels Pasos Catalans.
Una anlisi diacrnica daquest procs iniciat a finals del segle xix ens permet comprovar
la importncia de les sinergies conjuntes entre cada territori aix com el pes de les iniciatives
gestades a les seues ciutats en laven cap als propsits esmentats. En el cas de Barcelona, caldria
que la ciutat assumira aquestes premisses per tal dexercir el paper de primer ordre que li correspon un cop convertits els lmits autonmics actuals en un possible estat. Per comenar, perqu
la supervivncia de la nostra llengua i cultura no est garantida amb unes estructures estatals.
Com se sap, la nostra problemtica no noms deriva dels factors histrics originats arran del
funest episodi de la guerra de Successi. Els condicionants socials vinculats a conceptes com
ara substituci lingstica o cultures minoritzades sn cabdals per entendre que ni tan sols
un estat s capa de dominar la regressi duna llengua. Menys encara en el nou marc sorgit
694
LLIBRE BLANC
dels canvis de paradigma iniciats als anys noranta en qu les grans indstries transnacionals,
emparades pel capitalisme global, imposen la seua hegemonia cultural i afecten les identitats, les
preferncies i les actituds lingstiques de les generacions ms joves. Dit duna altra manera, per
avanar en els propsits pretesos ens cal seguir fomentant el comproms dels catalanoparlants,
creant mbits de convivncia realment inclusius o potenciant la capacitat de prestigi i atracci de
les expressions culturals en catal. Les estructures destat hi podrien contribuir al respecte, per
sempre des de la perspectiva de superar els reductes institucionalitzats i dinamitzar la implicaci
necessria de tothom.
Una altra condici bsica s assumir definitivament que els lmits estatals no es corresponen
amb els lmits nacionals i culturals, com ens succeeix amb la Catalunya del Nord des del 1659.
Conv assenyalar que la independncia del Principat podria suposar una nova ofensiva espanyolitzadora al Pas Valenci, les Illes Balears i la Franja de Ponent. No cal dir que qualsevol retrocs duna llengua i cultura minoritzades com la nostra sempre afecta el seu conjunt. En aquest
escenari, Barcelona no pot defugir la seua responsabilitat de palliar aquests efectes enfortint les
xarxes culturals, les iniciatives populars i les expressions creatives i artstiques que la mantenen
viva arreu de la nostra geografia.
Des daquesta perspectiva, Barcelona hauria de garantir ls del catal entre la seua poblaci
en tots els mbits i sectors socials, sense restriccions, amb lobjectiu dassolir que la nostra llengua esdevinga no marcada. I, per tat, que el fet de parlar-la no comporte connotacions afegides
a lusuari. Al seu torn, tamb hauria de garantir el coneixement i la difusi de la literatura, la
msica, les arts plstiques i escniques aix com la cultura popular dels Pasos Catalans. Sense
paternalismes, perqu Barcelona no s el centre sin una de les crulles; ni superficialitats, perqu la nostra realitat no es potencia noms amb noms de carrers i places sin amb desenvolupament cultural des dels barris, amb la participaci del teixit associatiu i comptant amb la voluntat
comunitria que esdev imprescindible. Larticulaci daquestes actuacions hauria de pivotar
sempre sobre la base de la cultura com una eina al servei del poble.
Parallelament, tamb caldria trencar amb qualsevol allament en una bombolla de falsa
modernitat. Aix, de la mateixa manera que Barcelona hauria de protegir la seua diversitat nica
dinamitzant la convivncia i la cohesi entre llenges, cultures i identitats, tamb hauria de ser
conscient de la riquesa i la complexitat de la cultura catalana interrelacionat amb la resta de
municipis dels Pasos Catalans. Aquest treball en xarxa hauria de perseguir una doble meta: contribuir a superar les problemtiques daquests i aprendre de les seues experincies. Cal recordar
que Barcelona, com Valncia, fou nomenada cap i casal perqu la resta del territori aix ho va
considerar. Per vertebrar i esdevenir motors i actors protagonistes. Per per vertebrar, les nostres
ciutats han de conixer i aprendre de manera permanent en cada context. Tamb cal remarcar
que Barcelona s la suma de la migraci histrica de les classes populars provinents de diferents
territoris. Un llegat que basteix la identitat cultural de la ciutat
Per acabar aquesta breu aportaci, entenc que Barcelona hauria daprofitar una reforada
projecci internacional per convertir-se en focus dirradiaci de la llengua i la cultura dels Pasos Catalans. Enfortint-la i suplint les mancances cap a lexterior de les expressions culturals
que quedarien fora dels lmits del nou estat. Tamb considere que hauria daprofitar la nova
condici de la ciutat per esdevenir altaveu mundial en defensa de la resta de llenges i cultures
amenaades. Per alertar de la dramtica uniformitzaci que sest agreujant els darrers temps.
I per conservar el patrimoni nic i irrepetible de totes les maneres dentendre i explicar el mn.
695
Barcelona,
capital
de la cultura
i la memria
Quim Torra
Editor i director del Born Centre Cultural
a poltica cultural de Barcelona dels propers anys estar condicionada al futur de la independncia de Catalunya.
Duna banda, Barcelona haur de continuar essent una ciutat amb esdeveniments i activitats
que involucrin a la poblaci i que es basin en el principi de formaci de ciutadans cultes, crtics
i democrtics. Sha de seguir sent una de les millors ciutats del mn per viure i treballar i basant
els eixos culturals fonamentals tant en el benestar i la qualitat de vida, com en la iniciativa i la
creativitat.
Per tot canviar amb la independncia, i sobretot, per a la capital del nou estat. Barcelona es
beneficiar del fet de tenir, per primera vegada, veu prpia i directa al mn dun pas que sestrenar en el nou ordre internacional. Milions dulls es giraran vers aquell petit pas del sud
dEuropa amb la ciutat ms important de la Mediterrnia.
Les noves autoritats de les noves institucions hauran dimpulsar la cooperaci dinmica amb
les associacions de ciutadans i les rees de creixement creatives. Activitats culturals i de lleure
shauran de desenvolupar a travs de la ciutat, creant plataformes actives per als esports, les arts
i el patrimoni cultural de la ciutat. Aquests esforos shauran de basar en la diversitat, la solidaritat i la pluralitat dinteressos.
Per on Barcelona assolir una capacitat dinfluncia extraordinria s en disposar, finalment, dinterlocuci directa amb el mn. Barcelona podr entrar decididament i sense els constrenyiments actuals, en la competncia mundial per inversions, mercat de treball i el turisme.
La llibertat amb la qual Barcelona podr oferir-se al mn, explicar-se, competir-hi, ho canviar
696
LLIBRE BLANC
tot. En conseqncia, tamb el desafiament ser planificar la ciutat perqu pugui donar cabuda
a aquest immens esclat cultural, industrial i de serveis.
Sobre la base daquestes premisses, la independncia de Catalunya pot transformar culturalment la ciutat de Barcelona en sis punts a tenir en compte:
Molt ms que ciutadans, socis de la ciutat

Els barcelonins shan de veure a si mateixos com a copropietaris de la ciutat a travs de la seva
participaci i exercici de la seva responsabilitat en loferta cultural.
La cultura, en la Catalunya independent, ha de ser un component integral de formaci de ciutadans, que serveixi tant per millorar el coneixement individual, com per a que de lintercanvi
mutu en neixi una societat millor, ms crtica i ms lliure.
El somni del moviment noucentista t loportunitat de reviure una altra vegada. Aquella ciutat culta i oberta al mn pot ser realitat. Per caldr la implicaci decidida dels seus ciutadans.
Indstries culturals
Lentorn de negocis per a les empreses creatives i innovadores millorar substancialment amb la
independncia. No noms en recursos, sin tamb per latractiu que despertar en el mn que
ve. Amb tota probabilitat, el futur de Barcelona dependr principalment de les persones amb
mentalitat creativa i lestabliment de projectes empresarials innovadors. Les condicions que fan
possibles els entorns on aquestes indstries poden desenvolupar-se, difcilment saconsegueixen
sense els instruments de qu disposen els estats. La independncia oferir als catalans i als barcelonins eines que no han disposat fins ara, que afegiran noves oportunitats i camins fins ara
impossibles dexplorar.
s ms, lactual situaci de residualitat i ofec que pateix Catalunya dins lestat espanyol fa
inviable per Barcelona projectes que noms es poden plantejar, defensar i lluitar des de les prpies estructures destat.
Patrimoni
La preservaci i exhibici de la rica histria cultural de Barcelona i la seva arquitectura urbana
faran un pas al davant. Catalunya ser present al mn com una cultura millenria, amb un
passat extraordinriament ric que cobrar valor i inters internacional en ell mateix, sense la
subsidiarietat actual.
Tamb internament, despresos del llast de la pertinena a Espanya, la histria cultural prpia
adquirir una major importncia en els programes educatius. Ens coneixerem millor a nosaltres
mateixos i ens valorarem ms.
Capital dun nou pas

La posici cultural nica de Barcelona millorar tamb pas endins.
Barcelona s la capital de Catalunya. Per cal tenir en compte que no ss capital de res perqu
ho posi en un paper. La histria sempre ha fet igual: un pas ha reconegut en una ciutat el seu
lideratge quan aquesta lha exercit i lha defensat, quan ha sabut comprendre les palpitacions
697
del temps, quan no ha dubtat en abraar els anhels i els ideals del poble i els ha estirat fins al
lmit, quan sha fos amb lesperit de la naci. Una capitalitat es guanya; per una capitalitat
es pot perdre, tamb. No s una definici ni un article duna llei, s una moral i una exigncia,
subjecta, doncs, a una tica i a unes responsabilitats.
La capital de la Repblica Catalana necessitar tant el rerepas, com aquest la seva capital. Els
llaos es faran ms estrets, proporcionant una estimulaci vital. Lesclat creatiu que viur el nou
estat podr circular de la capital al pas i del pas a la capital sense traves.
La nova posici internacional de Barcelona

Loferta cultural de renom internacional haur de ser un dels senyals de la nova identitat barcelonina, fent-la encara ms atractiva, i de ms qualitat.
Barcelona t una posici nica dins dEuropa. Juga ja ara la lliga de les grans ciutats que
disposen duna gran espectre de possibilitats, tant patrimonials, de fires i festivals, com histric
culturals. Barcelona lliga el seu urbanisme al seu estil de vida, on se la pot gaudir tant en famlia
i amics, com al treball i per passar el temps doci.
Per la independncia impulsar la seva projecci internacional, fent-la encara ms atractiva
per a turistes, congressistes assistents, empreses internacionals i expatriats. Aquesta crida internacional, doncs, contribuir significativament a la millora de la seva situaci econmica.
Daltra banda, tenir veu prpia al mn facilitar la posici darribar a acords i intercanvis de
Barcelona amb altres ciutats i permetr forjar vincles estrets amb institucions internacionals i
xarxes de ciutats. Catalunya esdevindr estat membre de ple dret de desenes dorganismes internacionals, molts dells de carcter cultural, que establiran les seves delegacions a la ciutat. Els llaos internacionals senfortiran. Per primera vegada en la seva histria contempornia, Barcelona
disposar de les mateixes regles de joc que la resta de capitals del mn.
La reputaci cultural de Barcelona, com a capital destat, encara haur de fer-nos sentir ms
responsables, en la qualitat de la programaci. La veritable batalla a jugar en els propers anys ser
la de la qualitat. Si Barcelona ha estat punta de llana de la projecci internacional de Catalunya amb totes les enormes dificultats que ha suposat fins ara fer-ho dins de lestat impropi,
encara ms ress pot tenir i jugar en el nou escenari que es preveu. La independncia pot facilitar un major protagonisme en el mercat internacional i ajudar a sortejar esculls que avui sn
impossibles de salvar. Per, en definitiva, dependr de la qualitat, la creativitat i la innovaci dels
barcelonins.
Finalment, la capital cultural de la Mediterrnia, ara s, haur de vincular el seu progrs a
lenfortiment dels plans socials, econmics i espacials de la ciutat. Ms cultura s ms benestar.
Recuperaci de la memria histrica

La histria contempornia de la memria histrica dels pobles s una histria marcada pel dolor.
I s que la memria no ha estat mai una concessi graciosa, sin un conquesta durament assolida.
A tots els que la histria per la guerra, lodi, el menyspreu ha collocat al marge dun estat,
duna comunitat, duna ciutat o duna societat, pobles sense drets, sense paraules, sense identitat, han hagut de recrrer complexos i escarpats camins per a poder exercir el seu dret. Parlem
de conquerir la memria histrica, s, que no s tan sols un dret, sin tamb lpica dassolir la
698
LLIBRE BLANC
ms gris de totes les normalitat, tornar a sser, retornar a un lloc, al propi lloc. Per aix, reconeixement i identitat van de la m. I el reconeixement de la prpia identitat s el primer pas per
a assolir-la.
Catalunya, desprs de lintent de genocidi franquista, era un poble privat duna part de la seva
histria duna part essencialssima, la seva ra dsser. Una part transcendent de la seva
histria recent li havia estat negada, manipulada, prostituda. Digual manera que els renaixentistes catalans del xix i del xx, tamb aquestes darreres dcades del xx i inici del segle xxi han
estat les de lapassionant recerca de la histria desapareguda. Ens hi jugvem molt, molt ms que
lessencial dret a saber, ens jugvem tornar a reconixer-nos poble, tornar a sser. Sense histria
no hi ha identitat i sense identitat, aleshores qui som?
Un poble oprimit s un poble sense paraules. Un poble sense histria, s un poble sense accs
a la veritat. On no hi ha histria, no hi pot haver veritat, sin tan sols parcialitat i espoli, abs i
falsedat. Deia Guimer que el principal bot dels pobles conqueridors sobre els pobles oprimits
eren la seva llengua i la seva histria.
Per aix, guanyar el dret a la memria s guanyar el dret a tenir accs a la veritat. I per aix
tamb, a banda dexercir-lo, cal saber-lo conservar. I avanar. Perqu cap dret no cau del cel,
costa molt guanyar-lo, per encara costa ms retenir-lo.
No nhi ha mai prou de memria, sha danar construint dia a dia. Com la naci, s un plebiscit diari. Perqu la memria no s passat, sin futur. No ens explica els temps antics, sin que ens
permet mirar endavant en un futur crtic, democrtic i lliure . El seu dest, per tant, s anar
creixent. El dia que deixi de fer-ho, loblit, expectant, tradorament alerta, ocupar el seu lloc.
I aix com, des del punt de vista dels ciutadans, podem parlar del dret a la memria, com la
lluita collectiva per a formar part de la histria. I dassolir la veritat, i de ser, de reconstruir all
que no sens va explicar, que no sens va voler dir, al seu davant hi ha el deure de la memria que
pertoca a les institucions. Un dels ms importants, perqu s en lexercici rigors i el compliment
daquest deure quan es pot prevenir contra les deformacions i temptacions dalguns dirigides
a negar aquests drets: el del coneixement dun poble de la histria de la seva opressi. Un dret,
doncs, el de la memria, que pertany al patrimoni de tots, i com a tal ha de ser preservat.
Aquest tema, el del deure de la memria, hauria de ser rellevant en un pas on la culpa sovint
es fa recaure en les prpies vctimes, a travs dun pervers instrument xantatgista. A Espanya,
per exemple, shan impulsat poltiques doblit en associar la memria de les vctimes amb la continuaci duna guerra encara que noms fos ideolgica, i, en canvi, insinuar i seduir amb
loblit, aconseguint que signifiqus seguretat i pau. Conseqentment, les vctimes, que van patir
una dictadura, sn ara excloses, de nou, en democrcia, de la justcia.
No hi ha memria histrica possible sense les combinacions del dret i del deure. Si falla un,
laltre no sen pot sortir, se nacaba ressentint. Per aix, ambds, emparats plenament, crticament, ambiciosament, sn la darrera garantia duna societat democrtica.
La independncia de Catalunya provocar un salt qualitatiu colossal en la recuperaci de la
nostra identitat, la nostra veritat i la nostra cultura. Catalunya ser i Barcelona tamb. Ja no ens
trobarem davant de la ciutat duna provncia, sin la capital dun pas que t en la seva llengua, la
seva histria i la seva cultura, la ra ltima dsser. Per primera vegada tindrem tots els instruments necessaris al nostre abast per conixer-nos, analitzar-nos i jutjar-nos crticament, si cal.
Catalunya i Barcelona podran enfrontar-se al seu passat, recuperar plenament la seva memria,
perqu ja noms tindran un futur per davant.
699
Capital
del pensament
i del dileg
interreligis
Francesc Torralba
Filsof i teleg, director de la Ctedra Ethos de la Universitat Ramon Llull
700
LLIBRE BLANC
Introducci
objectiu daquesta aportaci s reflexionar sobre els beneficis que podria tenir per al camp
del pensament i del dileg interreligis i intercultural el reconeixement de Barcelona com
a capital dun futur estat europeu. Per aquest motiu est plantejat de manera hipottica i mira
desbrinar les conseqncies que podria tenir per promoure el desenvolupament i la projecci del
pensament i del dileg interreligis i intercultural.
Exposici
No s fcil imaginar els beneficis que comportaria per al camp del pensament i del dileg interreligis la capitalitat de Barcelona en el marc dun nou estat legtimament i legalment reconegut
per la comunitat internacional.
No hi ha dubte que, des de molts punts de vista, Barcelona ha exercit i exerceix des de fa
segles aquesta capitalitat de Catalunya, per el reconeixement internacional daquesta capitalitat
podria representar un canvi qualitatiu en la producci, en la difusi i en la internacionalitzaci
del pensament que, en les seves diferents facetes, es gesta i sarticula des de la Ciutat Comtal.

Tant per la seva situaci geogrfica com per lemprenedoria dels seus ciutadans, Barcelona ha estat i s un mbit de recepci de corrents de pensament del centre i del nord dEuropa
des de temps immemorials. Per la seva proximitat amb Frana i, de retruc, amb lEuropa continental, ha estat un lloc de recepci de corrents innovadors que, posteriorment, han penetrat
al conjunt del pas. La ciutat ha estat la caixa de ressonncia de produccions filosfiques, cientfiques, econmiques, esttiques i literries de tot tipus de modes i dismes innovadors que es
gestaven ms enll dels Pirineus. Molt sovint ha estat el canal a travs del qual aquests corrents
han arribat al conjunt dels pobles de la pennsula Ibrica i tamb a lmbit sud-americ.
La capitalitat pot ser una ocasi per enfortir les prpies institucions de pensament i els centres culturals que ja existeixen a la Ciutat Comtal per tal de fomentar aquesta acollida i recepci
i, a la vegada, per difondre-la al conjunt del pas i exportar-la a altres pasos de lesfera mediterrnia i de Llatinoamrica. En aquest sentit, pot enrobustir una tendncia que ja forma part de la
manera de ser i de pensar dels ciutadans de Barcelona, per un marc institucional idoni podria
ser efectiu a lhora de divulgar-lo i potenciar-ne la recerca.
Tamb pot ser una ocasi per establir vincles i compartir talent en el camp de la produccide
pensament, en un pla de simetria, amb creadors intellectuals i productors culturals darreu del
mn, per tal que aquests creadors puguin trobar a la ciutat de Barcelona un espai per donar a
conixer les seves innovacions i propostes pioneres. Ja existeixen institucions que fan aquesta
funci, per seria desperar que la capitalitat dons ms impuls i solidesa a aquestes iniciatives
que Barcelona desenvolupa des de fa decennis.
Tant en lmbit de les cincies pures com en el de les cincies experimentals, tant en lmbit
del pensament, de ltica, de lesttica com en el de les tradicions espirituals, Barcelona s i ha
estat un lloc dacollida, oberta a la llum que ve del nord, per dir-ho amb la bella expressi del
poeta i assagista Joan Maragall (1860-1911). Tamb, per, ha estat terra dacollida del pensament
i dels corrents esttics del sud de la mediterrnia, i aix ha perms la creaci dhbrids culturalsi
de simbiosis molt innovadores.
701
Barcelona podria esdevenir un centre de referncia del pensament teixit a la mediterrnia, i

enfortir aix els ponts de dileg entre les dues ribes del Mare Nostrum i fer possible la promoci
duna xarxa de pensament inspirada en els valors de la mediterranetat que pogus projectar-se
ms enll de les nostres fronteres. Hi ha experincies en aquesta lnia que ja existeixen i que
podrien enfortir-se si Barcelona esdevingus capital i pogus ser tractada com un interlocutor
vlid amb altres capitals de la conca mediterrnia.
La capitalitat pot ser decisiva per una altra ra, a saber, per projectar el pensament propi, el
que es forja i es destilla dins de la ciutat al conjunt del pas i ms enll de les fronteres nacionals,
de tal manera que aquesta exportaci pugui planificar-se i desenvolupar-se amb equitat respecte
daltres capitals europees i que les novetats i les innovacions realitzades en el nostre mbit trobin
ressonncia en altres capitals del mn.
Massa sovint, en el camp del pensament es produeix el moviment de recepci, per hi manca
una projecci internacional de la prpia creativitat, una propagaci ad extra de les prpies
produccions i se sucumbeix a un consum endogmic. Solament alguns pensadors barcelonins
excepcionals han aconseguit fer arribar les seves propostes i innovacions ms enll de lesfera
del pas i ser traduts, reconeguts i premiats fora de casa. En el camp del pensament, dos exemples paradigmtics, i a la vegada molt diferents, daquesta projecci de la filosofia en el marc del
seglexx sn Raimon Panikkar (1918-2010), autor duna obra en la qual es desplega un dileg
permanent entre Orient i Occident, i Eugenio Trias (1942-2013), el filsof del lmit, reconegut
amb el premi internacional Friedrich Nietzsche, que correspon al Nobel de la filosofia.
La capitalitat pot afavorir, doncs, la difusi del pensament propi ms enll de les prpies
fronteres, fent possible la seva traducci i la seva promoci en tots els aspectes i tamb latracci
destudiosos del nostre llegat filosfic ms valus.
Hi ha encara un altre factor que podria ser decisiu amb ladveniment de la capitalitat de Barcelona: el reconeixement i lestima pels pensadors que ha donat la ciutat en mltiples moments
de la histria i en diferents camps disciplinaris, des de la Barcino romana fins a la gran metrpolis actual. Molt sovint, els barcelonins desconeixen aquest patrimoni immaterial, la riquesa de
propostes i de corrents de pensament que shan articulat en el marc de la Ciutat Comtal, ja sigui
per deixadesa, per dificultat daccedir a les seves obres o b perqu no shan divulgat mnimament en la ciutadania.
Disposar de les estructures prpies duna capital europea podria ser una bona ocasi per
difondre els prohoms en el camp del pensament com fan altres grans ciutats del mn: Praga amb
Franz Kafka, Copenhaguen amb Sren Kierkegaard i Stuttgart amb Hegel, per citar tan sols tres
exemples molt coneguts. s evident que no comptem amb una tradici de pensament filosfic
com la que sha teixit a Alemanya, a Frana o a Anglaterra, per la capitalitat pot ser una ocasi
per difondre i donar a conixer pensadors, creadors culturals, humanistes i savis que han reeixit
i han estat creadors duna obra singular i innovadora. Un exemple paradigmtic del que estic
dient s el cas de lhumanista i historiador de la cultura Miquel Batllori (1909-2003), un homenot
per dir-ho amb paraules de Josep Pla nascut a Barcelona i molt desconegut de gran part dels
ciutadans barcelonins.
Un altre aspecte que podria comportar la capitalitat de Barcelona s enfortir la seva potncia
editorial. Barcelona ja s, en el conjunt de ciutats europees, un espai reconegut per la seva gran
producci i dinamisme editorial. La presncia continuada deditors barcelonins a la ciutat de
Frankfurt i a altres fires internacionals com Guadalajara (Mxic) evidencia aquest fet. El teixit
702
LLIBRE BLANC
editorial barcelon s complex i ric, i inclou des de grans grups editorials fins a empreses familiars o microempreses editorials que emergeixen de lesperit emprenedor dels seus ciutadans,
que innoven en una determinada rea i que donen a conixer creadors i pensadors propis. Un
exemple paradigmtic daquest esperit editorial, reconegut unnimement pel seu prestigi i rigor,
s el cas de leditor Jaume Vallcorba i Plana (1949-2014), recentment traspassat.
La capitalitat hauria de ser una ocasi per enfortir i potenciar aquest teixit editorial perqu,
en gran part, ledici s la manera de difondre i de donar a conixer el nostre pensament arreu
del pas i del mn. Igualment, la capitalitat hauria de comportar una capacitat per identificar el
talent al llarg del pas i que aquest pogus trobar en la capital una ocasi per projectar-se internacionalment i difondres.
A lhora de reflexionar sobre lefecte que podria tenir la capitalitat de Barcelona com a puntal
dun nou estat en el pla del pensament i de lespiritualitat, hi ha dos mbits als quals tamb cal
prestar atenci: la promoci del dileg interreligis i intercultural i la cultura de la pau.
Tant per la seva histria com pel fet de ser lloc de pas, Barcelona ha estat i s gresol de cultures, de tradicions religioses que han coexistit en el mateix espai i que han deixat mltiples manifestacions culturals en diferents camps, des de la gastronomia fins a lalta especulaci filosfica.
Per raons histriques, Barcelona ha estat un lloc de trobada de les tres grans religions bbliques:
judaisme, cristianisme i islam. Aquesta coexistncia sha vist reflectida en nombroses manifestacions culturals, en obres de pensament i tamb en la toponmia i la cultura popular de la ciutat.
En lactualitat, la pluralitat religiosa i cultural, per diverses raons, sha multiplicat exponencialment i aix obre noves possibilitats dinteracci i de creaci en el camp del pensament, que
degudament articulades poden donar grans fruits.
En el present hi coexisteixen pacficament cultures i religions de diferents latituds, especialment en algunes rees de la ciutat. El dileg interreligis i intercultural s una realitat que sarticula en la vida pblica i que est promoguda i estimulada per diferents entitats i associacions,
que tenen la seu a la ciutat, tant de carcter civil com religis.
La capitalitat pot ser una ocasi idnia per aprofundir i exportar el propi model de gesti de
la diversitat religiosa, un motiu per aportar aquest valor al mn, especialment en aquelles ciutats
de la mediterrnia que viuen de manera conflictiva la coexistncia didentitats culturals i religioses diferents.
La capitalitat pot ser una oportunitat per donar valor a aquestes experincies de dileg i afavorir la trobada i lintercanvi cultural i religis entre grups distints a fi dafavorir la cohesi social
i lharmonia entre els ciutadans. Hi ha molts exemples, en la histria recent de la ciutat, daquesta
cultura del dileg: des de la celebraci del Parlament Mundial de Religions durant el Frum de
les Cultures del 2004 fins a lAtri dels gentils, ents com un dileg entre pensadors creients i no
creients promogut per lEsglsia catlica que va tenir lloc en el marc de la Sagrada Famlia.
No sempre som prou conscients daquest valor del dileg i de la convivncia pacfica entre
maneres de pensar i de creure diferents, per s un actiu que ha estat reconegut per entitats
independents i s un dels valors que la ciutat de Barcelona ha de saber protegir, promoure, i que
pot aportar al conjunt del mn.
En aquesta mateixa lnia de reflexi hi ha, encara, un aspecte que tamb podria veures afavorit per la capitalitat de Barcelona: la promoci i el desenvolupament de la cultura de la pau.
Des del seu passat medieval fins al present, a Barcelona hi ha una tradici de pacte i de consens.
Prova daix sn les nombroses entitats, associacions, moviments i grups humans nascuts de la
703
mateixa dinmica de la societat civil que shan dedicat a elaborar propostes de pacificaci i de
convivncia i que amb la seva intervenci preveuen conflictes, pallien situacions difcils i realitzen una feina de mediaci no sempre reconeguda institucionalment.
La cultura de pau t un gran ress en la societat civil i la capitalitat de Barcelona podria ser
una ocasi per aprofundir en el seu significat, una oportunitat per aplegar els millors pensadors
de la pau del moment i per exportar aquestes propostes en les rees del mn ms urgides de pau.
Grans figures del dileg i de la pau, encara no nascudes a Barcelona, han esdevingut referents
de carcter mundial. s el cas de personatges tan distants en la histria com Ramon Llull, autor,
entre altres obres, dEl llibre del gentil i els tres savis, i Pau Casals.
En els darrers anys, institucions de diferent signe han celebrat a la Ciutat Comtal congressos
dabast internacional, simposis, trobades, de naturalesa molt distinta, amb el focus de la pau com
a epicentre.
Hi ha, finalment, un aspecte que podria comportar la capitalitat de Barcelona. Lhegemonia
del pensament neoliberal t, molt sovint, un efecte negatiu sobre el pensament no instrumental,
sobre les humanitats, les arts i la filosofia. Com en altres ciutats europees, la capitalitat pot ser
una ocasi per potenciar la cultura de les humanitats, el desenvolupament de lesperit i de la
creativitat dels ciutadans, a travs duna xarxa dinstitucions i de professionals que estimulin el
pensament crtic i les capacitats esttiques dels ciutadans.
Els pensadors ms lcids del planeta, des de Martha Nussbaum fins a Tzvetan Todorov, ens
adverteixen de la necessitat de conrear les humanitats, de potenciar espais de silenci i de pensament en les grans urbs, de difondre la cultura de lesperit i del pensament per tal denfortir els
mateixos valors democrtics i la capacitat crtica dels ciutadans. La lgica del mercat exclou, molt
sovint, aquesta rea de la vida humana, per estril, per poc o gens rendible i, no obstant aix,
el conreu de les humanitats, en les seves diferents branques, s essencial per construir civilitat i
qualitat humana.
El manifest Unes humanitats amb futur (17 de gener de 2014), gestat a la ciutat de Barcelona i
elaborat per professionals de la cultura, promogut per dues institucions de referncia amb seu a
la Ciutat Comtal com lInstitut dEstudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya, s un
exemple evident de la sensibilitat de creadors molt diversos per potenciar aquesta dimensi del
saber en el conjunt de la ciutadania. La capitalitat hauria de ser una oportunitat per canalitzar
aquest anhel i per estimular la cultura del pensament crtic, de la reflexi i de la deliberaci, en
definitiva, per culminar el projecte dillustraci i potenciar els valors bsics de les democrcies
representatives que garanteixen la convivncia pacfica dels ciutadans: la tolerncia, el respecte,
lequitat, la dignitat i la responsabilitat.
El fet que Barcelona esdevingui la capital dun nou estat podria ser una oportunitat per aprendre daquells estats que subratllen el valor del pensament i de la creativitat dels seus ciutadans,
perqu entenen que quan creixen les persones, tamb creixen les ciutats i els pobles.
En definitiva, la capitalitat podria ser una ocasi per potenciar les condicions de possibilitat
del pensament. La creaci de pensament va molt lligada al geni individual, per tamb al talent
social o compartit. Hi ha grans pensadors que han desenvolupat la seva obra en ciutats molt
marginals en el conjunt dEuropa i del mn i, no obstant aix, aquell pensament sha obert cam
i ha trobat un ress mundial a travs dels segles. Seria el cas, per exemple, dImmanuel Kant, que
va forjar el seu pensament des de la petita ciutat de Knigsberg, sense haver estat mai a Berln, la
capital del pensament germnic en la segona meitat del vuit-cents i el primer ter del nou-cents.
704
LLIBRE BLANC
Tamb hi ha grans capitals que no han generat un pensament creatiu i innovador en el camp
de les idees, sin que, sobretot, han importat el pensament que han articulat creadors daltres
ciutats. Amb tot, el pensament necessita unes condicions de possibilitat, un marc per nixer,
per crixer i per desenvolupar-se. Si Barcelona esdevingus una capital europea seria una ocasi
per crear aquestes condicions favorables a la creaci de pensament, per tamb per exportar les
experincies reeixides en el dileg intercultural i interreligis.
No es pot dir que disposem duna tradici de pensament que shagi articulat de manera continuada i persistent al llarg del temps. La histria del pensament a Barcelona i, per extensi, al
conjunt del pas, es caracteritza per la seva discontinutat, per lemergncia de figures molt creatives que elaboren una obra i que, molt sovint, no generen escola ni deixebles. Moltes daquestes
figures eminents en diferents camps (tica, esttica, metafsica, epistemologia) han trobat tota
mena dobstacles i dimpediments per fer realitat les seves intucions i elaborar la seva obra, per
grcies al mecenatge cultural o a lobstinaci individual, han reeixit.
La capitalitat pot ser una ocasi per acollir el talent creatiu, els corrents de pensament alternatius i donar-los la rellevncia i la vigncia que han tingut histricament.
Barcelona s una ciutat de contrastos en el camp del pensament. Ha donat vida a pensadors
molt distints, de sensibilitats religioses, socials i poltiques molt contrastades, des del pensament
escolstic de signe catlic fins a lanarquisme, passant per la filosofia llibertria i larticulaci de
tota mena dutopies de carcter social. Ha estat, a la vegada, lloc declosi del modernisme, per
tamb del noucentisme, en les seves diferents formes. La Ciutat Comtal ha estat el focus de visions i de propostes que, partint de lesperit mediterrani, sn diametralment oposades, per que
han trobat cabuda i recepci en el marc de la ciutat.
Aquesta diversitat, que es reflecteix en el camp del pensament per tamb de la vida quotidiana de la seva gent, s part de la seva riquesa. Barcelona ha estat la font de creaci de pensament
conservador i defensor de les tradicions ms arrelades, per, a la vegada, el punt debullici de
pensament revolucionari que, molt sovint, la ciutadania ignora profundament.
En definitiva, la capitalitat podria posar valor a tota aquesta producci al llarg de la histria
i potenciar els joves pensadors i creadors culturals tot oferint-los un marc idoni per explorar les
seves intucions i evitar que el talent marxi de la ciutat a la recerca daltres mbits on sofereixin
millors condicions de possibilitat per acollir-lo i desenvolupar-lo. Laposta per lesperit emprenedor, tant en el camp econmic com en el social i en el cultural, es podria veure reforada per
la capitalitat. Aquesta aposta s decisiva perqu una ciutat creixi en innovaci, en recerca i en
desenvolupament i, finalment, perqu millori, tamb, la qualitat de vida de les persones que hi
viuen i hi treballen.
Conclusions
De les reflexions precedents s raonable arribar a la conclusi que la capitalitat de Barcelona tindria un efecte positiu per al camp del pensament i del dileg interreligis, sobretot, i la capitalitat
comportaria larticulaci destructures i institucions que poguessin recollir la vitalitat del pensament i del dileg interreligis i intercultural que ja t lloc, actualment, a Barcelona.
705
Un pas amb
el coneixement
com a motor
de canvi
Montserrat Vendrell
Directora general de Biocat i del Parc Cientfic de Barcelona
Adela Farr
Directora de Comunicaci i Relacions Institucionals de Biocat
Els pasos no fan recerca perqu sn rics,

sin que sn rics perqu fan recerca.
conseguir que el cercle virtus coneixement-innovaci-valor-riquesa sigui el puntal de la

Catalunya independent involucra molts actors i requereix unes condicions dentorn adequades: universitats competitives que formin professionals de prestigi, empreses innovadores,
accs a capital, recerca dexcellncia i un entorn regulador favorable.
La inversi pblica s imprescindible per a la recerca bsica, per per portar productes al
mercat la inversi privada s essencial. Sovint, la clau s a la creaci duns marcs normatius i
fiscals adients per propiciar-la.
706
LLIBRE BLANC
Laposta per la creaci de centres de recerca propis i regits per criteris dexcellncia, rendiment
de comptes i autonomia de gesti ha contribut a fer que lalt nivell de la recerca a Catalunya la
situ entre les regions capdavanteres a Europa. Un bon indicador de la qualitat de la recerca que
es fa a casa nostra s el volum de fons internacionals captats. Si agafem el nombre dajuts de lEuropean Research Council (ERC), els projectes ms competitius i ben dotats dEuropa, Catalunya
se situa en termes relatius (fons rebuts versus poblaci) en la quarta posici de tots els pasos
receptors, darrere de Sussa, Israel i els Pasos Baixos en tercer lloc, doncs, dels pasos de la
UE. El bon funcionament de bona part dels centres de recerca catalans i del programa ICREA,
que permet contractar investigadors amb el mrit cientfic com a nic referent, hi tenen molt a
veure. A tall dexemple, el Mapping Scientific Excellence (www.excellencemapping.net) que elabora la Max Planck Society alemanya situava el 2013 lICFO en la primera posici mundial en el
rnquing de centres dinvestigaci de cincies fsiques.
Un dels sectors on aquest paradigma es posa ms de manifest s el sector de la salut.
El desenvolupament dun nou frmac, per exemple, necessita entre deu i quinze anys de
recerca i pot arribar a requerir diversos centenars de milions deuros dinversi. Per afrontar un
procs tan llarg, complex i costs, en un context de progrs cientfic i tecnolgic accelerat, cal la
intervenci de centres i companyies diverses i de dimensions molt diferents, amb una necessitat
daccs a capital per afrontar les fases de creixement. Al final de la cadena, hi ha un altre cop
lAdministraci com a responsable de la normativa reguladora i com a principal client, a travs
dels sistemes pblics de salut.
A Catalunya hi ha 56 centres vinculats a les cincies de la vida, que ocupen 7.200 persones,
4.500 de les quals sn investigadors. Shi compten 512 empreses en lmbit de les cincies de la
vida, amb una facturaci d11.527 milions deuros (any 2011), ms de 33.000 treballadors i un
volum de negoci que contribueix al 5,8% del PIB de Catalunya. Daquestes, 194 sn empreses
biotecnolgiques, 40 sn farmacutiques, 54 de tecnologies mdiques, i la resta inversors, provedors o empreses de serveis. Tot i que des de lany 2000 el nombre dempreses sha prcticament doblat, ms del 80% daquestes empreses sn pimes i la majoria se situa a la franja de les
microempreses. Barcelona concentra el 90% de tota lactivitat en lmbit de cincies de la vida
de Catalunya.
El creixement del sector en el seu conjunt, per tamb centre a centre, empresa a empresa, s
el repte que tenim al davant. Hem de ser capaos de dissenyar larquitectura que volem, i daixecar el finanament necessari per impulsar aquest procs. Aix, en un moment de crisi, exigeix
ms que mai poder fer poltica en majscules, cientfica i industrial.
s imprescindible tamb una autonomia en lmbit legislatiu per dissenyar un entorn regulador que faciliti la creaci de valor, que incentivi la presa de decisions individuals per part dels
emprenedors i empresaris, gestors, inversors i poltics. Ens cal autonomia tamb en lmbit executiu per gestionar pressupostos, per impulsar estratgies valentes que prioritzin sectors clau de
la nostra economia i per tenir veu prpia ms enll de les nostres fronteres. I, finalment, volem
una capital capdavantera i innovadora com Barcelona, que lideri aquest procs i lacosti als ciutadans, que obri fronteres i pugui afegir la seva marca a la dun nou estat dEuropa.
707
Barcelona:
capital de pas,
capital de cultura,
capital al mn
Vicen Villatoro
Escriptor i periodista
708
LLIBRE BLANC
er a la ciutat de Barcelona, exercir plenament la seva capitalitat en lmbit de la cultura vol

dir fonamentalment tres coses, diferents i complementries, que sn, al meu parer: ser la
capital cultural dun pas, dun territori, duna societat plural; ser la capital tamb duna llengua
que es parla ms enll daquest territori administratiu i de la cultura que shi expressa, i ser una
capital entre les capitals culturals del mn.
Intento explicar aquestes tres capitalitats duna manera ms precisa. La primera, ser el punt
de referncia cultural de tot un territori, el catal, que reconeix en Barcelona la seva capital, tant
pel que fa a loferta com a la creaci o com a lloc de formaci, intercanvi i producci. Ser, per
tant, el ndul central de la xarxa de ciutats catalanes, que actuen com un espai nic i interrelacionat en laspecte cultural, dibuixant una veritable Catalunya-ciutat. La segona, exercir de capital
duna cultura, la que sexpressa en llengua catalana, amb un criteri no estrictament territorial i
encara menys administratiu: Barcelona s la capital de la cultura feta en catal, es faci all on es
faci i siguin on siguin els ciutadans que ho fan, des del punt de vista administratiu, ms enll de
lespai fsic i de les fronteres. La tercera, i no pas la menor, participar amb totes les condicions i
amb tota la fora, sense estar condemnada a un paper subsidiari, en la xarxa de ciutats de tot el
mn, de capital real de la cultura, que vertebra els circuits, la creaci i el consum cultural: ser
un nus important, reconegut i actiu daquesta xarxa de capital; ser una capital entre les capitals.
Per exercir aquestes capitalitats, Barcelona necessita un important capital hum, unes poltiques
pbliques compromeses i decidides, uns equipaments competitius i atractius i una trama de creadors, empreses de la cultura i el coneixement i centres de formaci, potents i vitals. No es pot fer
noms des de les institucions, per no es pot fer en cap cas sense les institucions.
Es dir que aquestes capitalitats confluents Barcelona ja les exerceix a hores dara. O que les
exerceix parcialment. O que pot exercir-les ms o menys igual sense necessitat desdevenir una
capital destat: precisament en lmbit de la cultura a diferncia daltres mbits administratius,
poltics o financers el valor afegit de ser la capital dun estat sembla menys visible. En tot cas,
hi ha mbits on la demanda dun estat propi sembla ms urgent i amb ms efectes a curt termini
que en la cultura. I en part s cert. Per noms en part: en alguns dels aspectes dels exercicis de
la capitalitat, sobretot els que tenen a veure amb les grans infraestructures, i a travs daquestes
amb la pertinena a les grans xarxes mundials de referncia, per a Barcelona ser fonamental
comptar amb la complicitat dun estat propi que aposti decididament per aquestes infraestructures, i sortir del mapa cultural dun estat que ha fet aquesta aposta per una ciutat, Madrid, que
en molts casos s competidora directa de Barcelona.
En el mapa dinfraestructures culturals de lEstat espanyol, els grans equipaments barcelonins han ocupat un paper subsidiari, dins duna estructura molt piramidal i centralitzada.
Els recursos i les poltiques de lEstat shan repartit amb la idea que Madrid havia desdevenir
la capital cultural en tots els mbits i que Barcelona havia de pertnyer a una xarxa interna de
segon nivell, alineada amb altres ciutats com Sevilla, Valncia o Bilbao. Equipaments com el
Liceu, el MNAC o el MACBA han patit els efectes daquest mapa poltic jerarquitzat, en qu pertanyien a un estat no tan sols a travs de la presncia del Ministeri espanyol en els seus rgans
gestors, sin sobretot pel que fa a lesquema de finanament que de fet no hi apostava com a
elements de capitalitat, i en canvi apostava per equipaments de la mateixa naturalesa a Madrid,
que en un cert sentit hi competien. Tenir un estat propi que aposta per tu s important. Deixar
de tenir un estat que aposta, tamb amb els teus recursos, per la teva competncia pot compor-
709
tar tamb un canvi qualitatiu important. Sobretot si laposta del nou estat per la seva capital s
decidida, generosa i estratgica.
Una segona consideraci prvia. Lexercici de la capitalitat barcelonina en termes culturals
respecte a un territori i a una identitat cultural no hauria de reproduir el model que han adoptat,
amb xit decreixent, els estats de concepci jacobina. s a dir, no hauria de ser una capitalitat
basada en una visi piramidal o radial en la qual simplement Barcelona ocups el mateix lloc i
la mateixa funci que ocupen Madrid o Pars. La capitalitat en un model darrel ms confederal, ms participatiu, ms igualitari, suposa ser el nus de referncia en una xarxa que t nusos
diversos. Aix s especialment obvi en el cas catal. La vitalitat cultural catalana, indubtable,
tot i que construda histricament al marge de les institucions i especialment de les institucions
de lEstat, i amb una fora preponderant de la societat civil, es fonamenta en lexistncia duna
xarxa efectiva de ciutats mitjanes que vertebren el conjunt del territori. Garcia Espuche considera que lexistncia daquesta xarxa ja en el segle xvi s el que explica la vitalitat econmica i la
persistncia de la personalitat prpia de Catalunya.
Ja avui, el territori catal no actua, culturalment, com un sistema radial on tot condueix a
Barcelona. Actua com un espai especialment pel que fa a les dues corones de ciutats al voltant
de Barcelona, per no tan sols en aquestes on sexerceixen capitalitats temtiques diverses.
No s un magma urb, sin un sistema compost, on han conflut ciutats i comarques amb una
histria i una tradici prpies, que shan concebut a si mateixes durant molts anys com un sistema complet tot i que potser subsidiari de la capital, per que ara actuen com una xarxa
asimtrica, on tothom produeix i tothom consumeix, on tothom s a la vegada emissor per a
tots i receptor del que fan tots. Dit duna altra manera: ni el Festival de Jazz de Terrassa ni la
Temporada Alta de Salt i Girona ni les fires de Trrega, Vic, Manresa, Figueres, Vilanova o
Reus sn esdeveniments de carcter local pensats per al pblic local de les respectives ciutats.
Sn esdeveniments que es fan des dun lloc per a tot el territori i necessiten tot el territori com
a rea de recepci i dinfluncia. Certament, Barcelona acumula un nombre ms alt daquests
esdeveniments i daquests mercats de referncia. Per la seva relaci amb el territori ni s ni pot
ser piramidal. Tampoc com a capital dun estat.
Encara s ms bvia aquesta necessitat dexercir una capitalitat ambiciosa, projectada a lexterior, per no piramidal ni centralista, no radial, sin en forma de xarxa, quan parlem de la capitalitat duna cultura expressada en una llengua, ms enll dun territori concret. Barcelona s, i
encara ho ser ms des de la capitalitat estatal, la capital de la cultura catalana, en el doble sentit
del terme: la cultura que es fa a Catalunya en qualsevol llengua i la cultura que es fa en catal a
qualsevol lloc. La cultura feta en catal ser una de les cultures fetes a Catalunya, potser la ms
important de totes, quantitativament, per no pas lnica. Les responsabilitats del nou estat respecte al catal han de fer sens dubte que el seu estatus institucional, la seva presncia en lespai
pblic, sigui ms gran i ms slida que no pas ara. Tenir un estat a favor, en la seva vitalitat, en
la seva fora institucional, en la seva projecci exterior, li ser sens dubte til i esdevindr un
factor positiu per a una major densitat i seguretat. Per a Catalunya hi haur expressions culturals en altres llenges, que seran tamb responsabilitat de les institucions culturals catalanes (i,
a Barcelona, de les institucions culturals barcelonines). I, al mateix temps, hi haur una cultura
feta en llengua catalana sorgida fora de lmbit administratiu de Catalunya, als altres territoris
de parla catalana repartits entre estats diversos, en una dispora catalana que existeix i que no
es desvincula de la cultura prpia, encara que participi tamb de la cultura dels seus respectius
710
LLIBRE BLANC
llocs dacollida. Tamb sobre aquesta cultura tindr alguna mena de responsabilitat ladministraci duna Catalunya-Estat. I tamb sobre aquesta cultura exercir una capitalitat la ciutat de
Barcelona, la gran ciutat del catal, el seu punt de referncia.
Per en tots dos casos, el de lestat i el de la capital a la vegada dun estat i duna cultura,
aquesta responsabilitat shaur dexercir duna forma no piramidal, lluny del model jacob. No
s que els altres territoris tinguin la nostra cultura, de la qual nosaltres som els propietaris, sin
que nosaltres tenim tamb la seva: tots tenim la de tots, tots en som propietaris duna manera
proporcional. Cadasc ha dexercir les responsabilitats en funci de les seves forces i de les seves
possibilitats, que no sn en tots els casos iguals. Qui t ms fora i ms possibilitats t ms
responsabilitat. I Barcelona s i ser la ciutat referent de la cultura en catal. Per la capitalitat
sha dexercir, al meu parer, en un esquema diguem-ne confederal, en la qual les altres ciutats,
els altres territoris, participen en termes digualtat, duna manera proporcional. Hi ha una part
de la capitalitat que sexerceix duna manera natural, producte de la prpia centralitat i de la
prpia fora. Per hi ha accions positives de capitalitat que shan dexercir amb un esperit cooperatiu, mancomunat, diguem-ne confederal. Barcelona, i encara ms com a capital destat, no
pot declinar la seva responsabilitat com a capital de la cultura en catal sense un perjudici greu
per a aquesta cultura. Per ha de saber exercir-la duna manera diferent, oberta, comprensiva,
inclusiva.
Aix s especialment important, en opini meva, pel que fa a un dels mbits essencials de la
poltica cultural i un dels que necessiten una acci pblica ms decidida: la projecci exterior. La
Barcelona capital est compromesa amb la projecci exterior de la cultura catalana, en els dos
sentits del terme, el territorial i el lingstic. Hi ha de posar eines i recursos. Per ha de participar, liderant-los, en instruments compartits, on es puguin coordinar i donar rendiment a totes
les responsabilitats, o si ms no les daquells qui les vulguin exercir. La doble presncia de lAjuntament de Barcelona en lInstitut Ramon Llull actualment suportat noms per les institucions
catalanes i en la Fundaci Ramon Llull, on participen tamb, sota presidncia andorrana, institucions balears, valencianes, nord-catalanes i alguereses, s ja una pista significativa i marca un
cam per recrrer. De la mateixa manera, tant lEstat com la ciutat de Barcelona haurien de poder
collaborar duna manera activa i lleial amb altres institucions de projecci exterior de la cultura,
amb base lingstica, per assegurar la projecci exterior dels creadors catalans i barcelonins que
fan la seva obra de creaci en altres llenges. Personalment, en mbits de la cultura on la llengua s central, diria que t ms lgica que la projecci exterior es faci a travs dinstitucions de
base lingstica tots els autors duna llengua, escriguin on escriguin, si parlem per exemple de
literatura que no pas de base territorial tots els autors dun territori, escriguin en la llengua
que escriguin, per aix demana que les institucions, que sn necessriament territorials, col
laborin a la vegada i de manera proporcionada amb les diverses institucions de projecci de les
llenges presents en el seu territori.
La insistncia en les qestions de projecci internacional no s gens casual, ni producte noms
duna dria personal o biogrfica. Tradicionalment, haurem pogut definir la capitalitat cultural
com la capacitat duna ciutat dirradiar continguts i referncies culturals al conjunt daquell
territori sobre el qual actua. En un cert sentit, si allssim aquell territori, si el contemplssim
com una unitat completa, trobarem amb facilitat qui hi fa de capital. Per avui probablement la
capitalitat cultural duna ciutat no es mesura tant en termes dirradiaci com en termes de projecci. Ser capital cultural no s tant vertebrar el propi territori que ho s com projectar-lo
711
cap enfora, participar en una xarxa dabast mundial que est constituda precisament per ciutats
ms que no pas per pasos o per cultures. La funci de Barcelona com a capital de Catalunya i de
la llengua catalana no s tan sols actuar com a motor cap endins, sin tamb actuar com a aparador i connector cap enfora. La cultura catalana, en el sentit territorial i en el sentit lingstic
del terme, seran presents en el mn, fonamentalment, a travs de Barcelona.
Barcelona ha doferir Catalunya com a territori, i oferir a la cultura en llengua catalana all
que sassocia a la capitalitat: infraestructures, eines, mercats, centres de producci, espais de consum, llocs de formaci... Per ha de pensar aquestes mateixes coses, tamb, com a participants
en una xarxa de ciutats del mn, on probablement no totes tindran de tot, o no ho tindran en un
nivell mxim, per nhan de tenir algunes dexcepcionals, concebudes per a un escenari mundial
o per a una fbrica totes dues expressions sn metfora i, per tant, imprecises, que va ms
enll del territori mateix, que en un cert sentit ja no t un territori, perqu els t tots. No parlem
tan sols en termes de mercat i de producci, que tamb hi sn. Parlem en termes de circulaci
de continguts i de coneixements, de cultura entesa com un debat polifnic on cadasc participa
amb la seva prpia veu.
En aquesta capitalitat cap endins i cap enfora alhora, hi ha tres fonaments que sn propis,
essencials, sobre els quals cal construir el teu lloc en el mn: el talent, la tradici i el patrimoni
material. El talent es pot donar en qualsevol lloc del mn, per s possible multiplicar-lo creant-li
les millors condicions objectives per a la formaci, la creaci i la difusi. La tradici s prpia de
cada lloc i de cada cultura i ofereix una visi diferent i especfica del mn, en dileg amb totes
les altres i en reinvenci permanent. I el patrimoni material s el component de la cultura de
deslocalitzaci ms difcil, en un moment on gaireb tots els processos culturals sn deslocalitzables. La capitalitat de Barcelona sha dexercir llavors sobre la protecci i la promoci del talent,
el coneixement i la renovaci constant de la prpia tradici i la cura i divulgaci del patrimoni
material, de la realitat fsica, del paisatge i larquitectura de la ciutat. En tots tres casos, el lloc de
sortida, el lloc on som a hores dara, s prou ric i ple de possibilitats.
Estem davant, per tant, duna idea de capitalitat respecte al territori i a la llengua de doble
sentit, amb sstole i distole: irradiaci des de Barcelona al conjunt del territori i al conjunt de
la llengua, i recollida des de Barcelona dall que ve del territori i de la llengua per projectar-ho
cap enfora i fer-ho participar en els debats universals. Amb un mats no del tot irrellevant: la
projecci exterior duna cultura, la seva presncia en els debats universals, no s noms ni
probablement, sobretot una poltica dall que abans sen deia atracci de forasters, ni des de
la perspectiva turstica ni des de la perspectiva creativa. Atreure forasters a la ciutat, visitants,
turistes, per tamb creadors i pblics culturals, s important i ms que legtim. Per no s ni
lnica ni la principal manera de situar la ciutat en les xarxes i els debats culturals. Deia que Barcelona t actius importantssims per fer aquesta funci en el terreny del talent, de la tradici i del
patrimoni. I una feina feta durant molt de temps de visibilitzaci, amb un xit inqestionable,
que t la mxima expressi no tan sols en el fet dhaver aconseguit celebrar uns jocs olmpics,
sin dhaver-ho fet b i haver gestionat b la seva empremta a mitj termini sobre la ciutat. Per
hi ha tamb aspectes en els quals lexercici ple daquestes noves capitalitats obligaria a reforar
all que tenim a hores dara. Resumiria aquests aspectes, duna manera general, en tres grans
rees conceptuals. Una: el mapa de les grans infraestructures nacionals, que presenta algunes
llacunes i algunes fragilitats, en part atribubles al paper subsidiari que aquestes infraestructures
han tingut dins del mapa cultural espanyol. Dues: la funci dgora de la ciutat, entesa com a
712
LLIBRE BLANC
espai de debat, per tamb com a lloc de trobada i espai dintercanvi. Tres: el paper de Barcelona
com a lloc de formaci, vinculant cultura i ensenyament, per tamb com a planter dexperincies creatives i de producci cultural en la seva fase inicial.
Pel que fa a les infraestructures, la creaci dun nou estat i lassumpci duna nova capitalitat
per a Barcelona seria locasi per ordenar, repensar i en alguns casos reorientar el nostre mapa
dequipaments culturals i sobretot de grans equipaments, concentrats en gran part a Barcelona,
tot i que aquest seria tamb un factor per reconsiderar en aquesta reflexi. Tamb el mapa territorial. El mapa dequipaments culturals realment existent i molt especialment la seva arquitectura
institucional sha anat fent a batzegades i sota els efectes de lgiques poltiques i institucionals de
conjuntura. En uns hi s el Ministeri espanyol, en daltres no. Uns estan pensats en funci dun
sistema local, daltres dun sistema catal, daltres com a part (sovint subsidiria) dun sistema
espanyol. Nhi ha que sn dels ajuntaments i no se sap ben b si els toca. Daltres haurien de ser
municipals o no ho sn. Hi ha una mena de trama difusa de consorcis on la presncia dinstitucions diverses i de vegades amb interessos o punts de vista contradictoris fa que en la prctica
sanullin les unes a les altres, fet que provoca no sols lautonomia, sin la soledat del gestor. Aix
es tradueix sovint en problemes de finanament i, en alguns casos, en problemes dorientaci i
dencaix en un mapa general.
Un cas paradigmtic darquitectura institucional inslita per que en aquesta ocasi no ha
impedit la bona qualitat del servei s el de les biblioteques. Catalunya t una bona oferta de
biblioteques, per larquitectura global del sistema bibliotecari s estranya i problemtica, heterognia. Caldria ordenar el sistema bibliotecari, amb un criteri conjunt. Caldria ordenar i jerarquitzar el sistema musestic, la xarxa despais escnics i artstics, els ensenyaments artstics. La
idea rectora i endreadora que va tenir la Mancomunitat fa cent anys shauria de tornar a aplicar,
amb ambici i visi de futur, i lestatalitat i la nova capitalitat barcelonina en serien locasi. I en
aquesta nova arquitectura institucional, que comportaria unes noves formes de finanament, les
dues potes essencials serien el mn local i la instituci nacional catalana. Lestatalitat no hauria
de significar un buidat de competncies i de recursos al poder local, sin probablement tot
el contrari. Ms competncies i ms recursos als municipis, ms coordinaci i direcci des del
Govern catal i formes de gesti, arquitectures institucionals i mapes globals per sectors que
afavoreixin la bona governana i el finanament efica dels espais pblics de la cultura.
Pel que fa a la funci de la ciutat com a gora, com a gran plaa pblica universal, on es debat,
per on tamb es compra i es ven, la reflexi s ms imprecisa, tot i que recull dues experincies
significatives en la histria cultural de la ciutat. El Frum de les Cultures de lany 2004 va ser
lintent des de Barcelona de generar un espai de debat i un nou esdeveniment universal entorn
de la cultura. No va sortir b. Potser perqu, amb la memria de lexperincia olmpica, lobjectiu
cultura va esdevenir de fet locasi per a un canvi fsic de la ciutat, lexcusa si es vol dun
canvi urbanstic necessari. En tot cas va tenir problemes de definici. Laltra experincia de la
ciutat ha estat durant molts anys linterrogant sobre la capacitat barcelonina de generar un mercat dart a la manera del que ha estat Arco a Madrid. El debat ha estat apassionant i al seu fil han
aparegut moltes iniciatives valuoses, algunes potser fins i tot ms valuoses que aquella que es
volia emular. Per en qualsevol cas, en el debat sobre la possibilitat duna mena dArco a Barcelona ha aparegut en algunes ocasions la qesti de lestatalitat: Madrid t un Arco perqu t un
estat al darrere; Barcelona no el t perqu no t cap estat. Si canvia aquesta dada, canvia alguna
cosa? Si el Frum no va acabar de sortir b, hem de renunciar a aquesta vocaci de ser gora en
713
el mn, de generar nous esdeveniments entorn de la cultura, o simplement hem de pensar en una
altra mena desdeveniments, ms ben orientats?
En qualsevol cas, a lhora de fixar qu significa una nova capitalitat per a Barcelona cal recordar que a hores dara la capitalitat no sexerceix tan sols essent la seu dels grans equipaments
culturals, darrel noucentista, inspirats i tan necessaris en els models culturals europeus. La
capitalitat s tamb exercir un punt de referncia de mercat, ser un lloc on entren en contacte
creadors i pblics, lloc on la gent es forma i fa les seves experincies culturals. Pars exercia abans
de la Segona Guerra Mundial una capitalitat cultural planetria en el mn de lart perqu els
pintors de tot el mn, com Picasso, Mir o Dal, hi anaven a fer-se i a consolidar-se. Nova York
ha estat tamb una capital en aquest sentit. Berln o So Paulo han seguit aquest cam. No s
noms grcies als museus. s grcies a les escoles, per tampoc noms per les escoles. s perqu
han esdevingut la gran plaa, el lloc de la trobada, lintercanvi i la relaci. Barcelona pot ser-ho,
a escala? Ho pot deixar de ser, en una mesura o altra, si aspira a aquestes formes de capitalitat
cultural? No hi ha frmules, segurament. Per abans de les frmules hi ha dhaver la voluntat, la
conscincia de la necessitat.
Acabo com he comenat: lexercici de la capitalitat cultural, avui, no es fa tant mirant cap
endins de lespai fsic, lingstic o temtic del que ets capital, sin tamb mirant cap enfora.
s a dir, situant a travs de la capital tot un territori i tota una cultura en el debat mundial, en
les grans xarxes de discussi, de producci i de circulaci de la cultura. En un determinat nivell,
ni una llengua ni una cultura es poden considerar ja un sistema cultural complet. Formen part
dun sistema general. Un sistema fet de complementaris, una taula on has de ser assegut al costat
dels altres amb les teves aportacions i atenent les aportacions dels altres. Una taula on vas a parlar i a escoltar, perqu tens coses a dir i perqu tens coses a aprendre. Certament, una cultura i un
pas han de garantir als seus creadors i als seus ciutadans un ventall ampli doportunitats. Per
ni uns ni altres viuran reclosos noms amb el que es fa i amb el que es rep des daquest pas o des
daquesta cultura. Per entendrens, un pas i una llengua necessiten una cinematografia prpia.
Per no pot haver-hi un Hollywood (ni un Bollywood) a cada pas i en cada llengua. Aquesta
doble dimensi que en el cas barcelon s triple, perqu s el pas, la llengua i el mn dibuixa
avui el significat profund de ser capital i de fer de capital. Barcelona ja ns i ja en fa. Perqu un
estat no ho s tot. Per des dun estat ho hauria de fer amb ms profunditat, amb ms ambici i
amb ms instruments. Millor.
714
LLIBRE BLANC
El voluntariat
a Barcelona
Francina Alsina i Canudas
Voluntria des de fa vint-i-cinc anys duna entitat social que atn persones sense llar
Eullia Mas i Conde

Professional vinculada a projectes socials dentitats no lucratives de voluntariat
arcelona s una ciutat amb una tradici de voluntariat lligada a lassociacionisme que
comena al segle xix.
Actualment s un privilegi ser voluntari o voluntria a Barcelona. La nostra ciutat s una
ciutat porosa i permeable a les iniciatives socials, amb limpuls personal i collectiu de tanta gent
compromesa.
Sorprenentment encara hi ha un gran desconeixement entre la majoria de ciutadans de tot
all que el voluntariat aporta i de les causes que linspiren.
Coincidint amb el reconeixement de Barcelona com a Capital Europea del Voluntariat, cal fer
esment de lesfor de lAjuntament per tal que el coneixement del fet voluntari arribi a la ciutadania. El cam iniciat, caldr seguir reforant-lo amb noves vies de sensibilitzaci perqu shi pugui
implicar un nombre ms gran de ciutadans.
718
LLIBRE BLANC
Caldr seguir treballant, tant des del mateix sector com des de les administracions local i
estatal, en la lnia de blindar ms i millor el model dassociacionisme i voluntariat catal. Un
model que parteix del respecte cap a la voluntat dels ciutadans, i compta amb les seves iniciatives
lliurement organitzades, tot fent possible que noves maneres de collaborar entre sector pblic,
tercer sector i empresa donin fruit i siguin capdavanteres.
Caldr mantenir i augmentar la sensibilitat poltica davant daquest teixit social que, en
moments com els dara, ens est sostenint per sobre de les dificultats econmiques. I que, sobretot, tant en temps bons com de malastrugana, cohesiona, acompanya, impulsa iniciatives i
transforma realitats.
Caldr vetllar perqu la presncia del voluntariat es garanteixi en llocs de gesti i de presa
de decisions. Que en les poltiques pbliques daquesta ciutat la paraula raonada del voluntariat
arribi a ser imprescindible. Que tingui veu prpia, espais de debat i delaboraci de discurs, i
estabilitat en la seva formaci continuada.
Perqu la seva fora ser la fora que portar Catalunya a un nivell ms alt de justcia social.
Desprs dels Jocs Olmpics del 92, que van transformar la nostra ciutat i on la ciutadania
va escoltar la crida de lAjuntament i va contribuir que fossin els millors Jocs Olmpics de la
histria tot abocant-se al servei dun esdeveniment esportiu de dimensi mundial, sinici un
dilatat perode de reflexi i debat entre lAjuntament i el sector associatiu sobre el que es va viure
de manera excepcional aleshores. Fruit daquell debat en sortia reforat el model catal de qu
parlem: el moviment voluntari no pot dependre de cap administraci, sin que aquestes han de
saber promourel i canalitzar-lo cap a la seva matriu natural, que s lentitat. s all on el voluntariat troba les eines i limpuls per treballar a favor duna causa.
Aquesta bona prctica s una de les aportacions ms importants que la capital del nou estat
pot mostrar tant a la resta de municipis del nostre pas com a les altres capitals europees.
Barcelona ha desdevenir el mirall on la totalitat dels municipis catalans, per menuts que
siguin, vegin la manera idnia dintervenir en lmbit social. Protegir i ajudar a enfortir el model
dassociacionisme i voluntariat que ens distingeix com a naci s potser lensenya amb qu Barcelona pot liderar aquesta nova etapa.
Els reptes que es presenten per a Barcelona davant Europa sn nombrosos, a causa, en bona
mesura, de la diversitat de criteris sobre el voluntariat que conviuen simultniament. No podem
obviar, daltra banda, que a la Uni Europea, potser com a mesura per palliar les grans bosses
datur, hi ha un gran inters per validar les competncies curriculars dels ciutadans adquirides
a travs de la prctica del voluntariat per tal que tinguin validesa a lhora dentrar al mercat
laboral.
En aquest context, Barcelona haur de saber obrir-se a les noves propostes sense malmetre el
model collaboratiu propi de casa nostra. Un model que vetlla perqu no hi hagi excs dintervencionisme de lEstat en assumptes propis de la societat civil.
719
Torna
la pana?
Salvador Alsius
Periodista i socileg
720
LLIBRE BLANC
empre que alg estableix una comparaci entre sistemes o situacions, surt alg altre que
diu: Aquestes sn realitats de carcter molt diferent, que no es poden comparar. Ho hem
vist o llegit molt sovint a propsit de fets o de fenmens poltics. I, tanmateix, el sol fet que la
comparaci sigui concebible significa que hi ha alguns elements que, com a mnim, hi donen
peu. s cert que posar en relleu certes similituds pot ser una manera interessada dexplicar els
estats de les coses. Per, inversament, remarcar-ne les diferncies pot resultar igualment una via
malvola per defugir les evidncies. I, en qualsevol cas, lanalogia s un concepte o un mtode
sense el qual no haurien pogut avanar les cincies fisiconaturals, i tampoc les cincies socials.
Els qui tenim una certa edat i vivem i treballvem a Barcelona els anys setanta recordem
com eren i qu van significar els moviments urbans de lpoca, i de manera molt especial tota
lenergia que es va concentrar al voltant de les associacions de vens. Ja des duns anys abans de la
mort del dictador, les lluites venals van ser clau per fomentar i per canalitzar la voluntat majoritria de una transformaci poltica i social que recordem-ho en aquells moments estava ms
enfocada cap a una ruptura abrupta amb el sistema que no pas cap a la reforma pactada que es va
acabar imposant. s cert que hi havia altres flancs des dels quals sempenyia a la mateixa direcci, com ara les agitacions estudiantils, les reivindicacions sindicals o lactivitat sostinguda duns
collegis professionals que es van amarar de prestigi democrtic. Per on realment es covava el
canvi radical era als barris. Un nyap urbanstic, una invasi de rates o un carrer negat eren pretext per a la protesta i per al seu reflex a uns diaris les redaccions dels quals comenaven a ser
poblades per periodistes ben predisposats a ser cmplices de lactivisme poltic.
I ara ve all de la comparaci. Ens trobem en un moment en qu han aflorat noves tensions
socials, canalitzades ara per un associacionisme que s ms fluid que el dels anys setanta, ms
lquid, si es vol fer servir el terme baumani, per que est ms escampat i que es va estenent
com una taca doli, potser ja no tant amb el suport dels mitjans convencionals per s amb lajut
inestimable de les xarxes socials. Sn moviments que, des de la perspectiva de les generacions en
declivi, no tenen la mateixa consistncia que els dels anys setanta, per que les actuals condicions
de vida converteixen igualment en persistents.
Objecci previsible dels que consideren que totes les comparacions sn odioses o, si ms no,
arriscades: fa quaranta anys sestava sortint duna dictadura que nhavia durat uns altres quaranta, i en canvi ara tot aix que passa est succeint en democrcia. Obvi. Per aix no treu que
es visqui igualment una situaci en qu des de moltes perspectives, i especialment aquella dels
qui per raons dedat no van viure la tan invocada transici, existeixen unes immenses lloses que
cal traures del damunt: la corrupci, la voracitat bancria, lerosi de lestat del benestar, lencarcarament de la democrcia formal...
En aquells temps els nous professionals de la poltica, amb la seva ja clebre indumentria de
pana, varen canalitzar de forma prou reeixida moltes de les energies desplegades. El fruit daix,
en el cas de Barcelona i de moltes altres viles, va ser una transformaci urbanstica impressionant, una millora inimaginable dels serveis i, en definitiva, lincrement de la qualitat de vida dels
ciutadans. Ben aviat els moviments venals es van desinflar i aquells gestors combatius varen
canviar la pana pel lli i la seda natural. Ara cal recordar all dels pobles que no assumeixen prou
la seva histria i que queden condemnats a repetir-la. I una pregunta que ens podem fer s si, per
a b o per a mal, tornar la pana.
721
Barcelona,
capital dun estat
comproms amb
leducaci
Pedagog
Introducci
l procs de bastir un estat no s noms una acci poltica, sin que hauria de ser tamb un
procs regenerador en qu leducaci tingus un rol de primer ordre. Aquesta convicci
encapala tota la reflexi i propostes daquest captol.
Leducaci s un pilar fonamental dels estats moderns i ha esdevingut clau en el progrs i la
cohesi social dels pobles. Per tot plegat, leducaci en general i lescola en particular hauria
de ser una prioritat daquest nou estat.
Barcelona, per la tradici que atresora i pels actius amb qu ja compta, potenciats per la condici que pot assolir de capital daquest nou estat, no noms pot liderar aquest comproms i
aquesta prioritat educativa a Catalunya, sin que pot esdevenir un referent educatiu i dinnovaci, fins i tot ms enll del nostre propi pas.
Bastir un estat com a procs regenerador

Ms enll dels avatars histrics que Catalunya ha patit com a naci, la seva voluntat de ser sha
mantingut al llarg dels segles. Larquitectura institucional espanyola fruit de la transici, un
cop mort el general Franco i determinades poltiques dels sectors dominants de la societat
espanyola han situat Catalunya en un atzucac jurdic, que s tamb poltic i econmic.
En aquesta conjuntura histrica sha anat consolidant la percepci que la creaci dun veritable estat, amb plenitud datributs i funcions, s lnica garantia de pervivncia de la naci
catalana.
722
LLIBRE BLANC
La independncia de Catalunya, que durant molts anys ha pogut semblar un ideal, una quimera o un somni, avui, sense deixar de ser un procs difcil, complex i incert, s lnica proposta
mnimament articulada i coherent per sortir de latzucac general en qu viu el pas. La tasca que
sens imposa s, doncs, bastir un estat homologable als del nostre context europeu.
El projecte dun estat independent s, per tant, crucial per al futur del nostre pas i una fita
importantssima que mereix tota la mobilitzaci que ja est assolint i tota la determinaci per
culminar-la i assolir-la. Per tamb s important que esdevingui un moviment de regeneraci
de gran abast que ajudi a edificar aquesta Catalunya estat, lluny dels parmetres destatismes
caducs, ineficients, megalmans, centralistes i fortament oligrquics, com ho s lespanyol.
Com en tants altres moments en la histria del catalanisme, conv que tot aquest moviment
de construcci de lEstat catal esdevingui un impuls regeneracionista, talment una nova Renaixena. Una inspiraci i una fora que mogui la societat catalana a la recuperaci de les nostres
virtuts cviques i dels valors collectius. Una oportunitat per fer present i actualitzar el bo i millor
de la tradici del catalanisme social, cultural i poltic: vitalitat social, progrs, obertura al mn,
qualitat democrtica, innovaci... Una ocasi, per tant, per promoure aquells trets que hem volgut que ens caracteritzessin individualment i com a poble: civilitat, iniciativa, treball, emprenedoria, participaci, comproms... Siguin trets reals o idealitzats, no deixen de ser una visi dall
que podrem ser, la millor versi de nosaltres mateixos.
Tot aix no s noms una acci poltica; tamb demana una fora moral esmerada en la
construcci de quelcom nou i millor, ms enll del nostre inters exclusivament personal. La
fora cvica, pacfica i democrtica dun poble ha de posar-se al servei de lobra collectiva que
representa construir el nou Estat catal. Una obra que demana el millor de nosaltres mateixos i
tota la generositat de la qual siguem capaos. Una tasca molt exigent per a tots feina, sacrifici,
comproms, generositat, magnanimitat..., per que pot tenir com a resultat un llegat magnfic.
Educaci, regeneraci i progrs

En tots els moviments regeneracionistes i de renaixena, el paper de la cultura i de leducaci, i
particularment de lescola, ha estat molt important. Tamb en la histria del nostre pas.
Un moviment dun abast com el que hem dibuixat ms amunt necessita i en part en neix
lescola i leducaci. Catalunya, que no t especials riqueses naturals ms enll duna ubicaci
geogrfica que la converteix en zona de pas, ha trobat sempre la fora en el capital hum que
satresora grcies a la valoraci social de la formaci i a un sistema educatiu suficientment eficient i en el capital social que es crea a partir de la confiana en les relacions cara a cara, el comproms cvic i la vitalitat de grups formals o informals, les associacions i entitats que vertebren
la societat i el territori.
Si aix ha estat sempre aix, ms ho s encara en el context dun mn globalitzat, amb poques
fronteres per al lliure comer i cada cop menys fronteres per al treball.
No s estrany, doncs, que lany 2010 la Uni Europea, en consonncia amb iniciatives prvies, en plantejar-se horitzons de futur presents lEstratgia Europa 2020 com una via per a
un creixement intelligent, sostenible i integrador i per sortir de la crisi actual, que tenia com a
primera prioritat el creixement intelligent, ents com una economia basada en el coneixement i
la innovaci; una economia que ha de pivotar sobre tres eixos: (1) la innovaci, (2) leducaci, la
formaci i laprenentatge al llarg de la vida i (3) la societat digital.
723
Una estratgia que es fixa uns objectius majoritriament educatius o relacionats amb la formaci, com sn:
Assolir una taxa de poblaci entre 20-64 anys ocupada del 75% (a Catalunya el 2012 la taxa
era de 63,5%).
Reduir la taxa de labandonament escolar prematur a menys dun 10% (Catalunya actualment
es troba entorn al 28%).
Incrementar fins a un 40% la poblaci dentre 30 i 34 anys amb estudis superiors complets (a
Catalunya ja estarem assolint aquest percentatge).
Leducaci s la gran esperana del nostre temps

Aquesta apellaci a leducaci com a motor del progrs no s pas nova. Per a molts visionaris,
inconformistes, reformadors de la societat i revolucionaris de tots els temps, leducaci ha estat
la gran esperana de canvi, de transformaci i demancipaci.
La moderna sociologia, amb les teories de la reproducci, ha posat en qesti la capacitat dels
sistemes educatius en els processos de mobilitat social i ha emfasitzat el carcter reproductor de
les diferncies de tot ordre, particularment de les socials.
Aquesta impugnaci s important, ja que posa en relleu els lmits o les dificultats inherents
a tot procs de canvi i de mobilitat social, per no per aix cal caure en el determinisme absolut
segons el qual no hi ha res a fer. La histria s viva, i les biografies personals tamb. All que a
escala estadstica pot semblar irrellevant amaga una realitat valuosa.
Aix, doncs, sense illusionismes acrtics, cal seguir apostant per leducaci com a cam per
avanar en determinats ideals personals i socials: emancipaci, llibertat, igualtat. Tant en la
dimensi personal com en la social.
Leducaci s lesperana desdevenir persones, de ser ms. Sense necessitat darribar a afirmar que lescola s lnica diferncia que hi ha entre lhome i els animals com sostenien els
alumnes de lescola de Milani a Barbiana en la clebre obra collectiva Carta a un mestre, no
podem oblidar que leducaci, sempre i en les tradicions ms diverses, ha anat associada a lideal
de perfecci, de desenvolupament de totes les potencialitats humanes: des de la paideia grega o
els ideals de la virtut (com a acompliment perfecte duna funci o finalitat) fins a la figura dels
talents en la tradici bblica, la santedat en els monoteismes, lhumanisme en el renaixement,
les llums en la illustraci, lhome nou del socialisme o la consideraci contempornia dun cert
deure moral de ser intelligent.
Leducaci s, per tant, limpuls i la possibilitat que la persona no es conformi amb all que s
en un determinat moment, sin que aspiri a desenvolupar tot el seu potencial, a esdevenir una (o
la) millor versi de si mateixa. Valorar leducaci s apostar per lexcellncia de tots.
Malgrat totes les dificultats, insuficincies i insatisfaccions, lescola segueix essent tamb en
la dimensi social lesperana o el fonament duna societat ms justa, assolida per la igualtat
doportunitats, per una major justcia de sortida i per la selecci a travs del mrit.
El desemmascarament dels mecanismes reproductors de la desigualtat no pot ser la coartada
per abandonar un tal objectiu sin, al contrari, la motivaci per emprendre una acci conscient
i sistemtica per compensar les diferncies dorigen i els elements de desigualtat en el context
(social, familiar, cultural...) que pateixen els alumnes.
724
LLIBRE BLANC
Per aix, per acomplir lesperana de leducaci, ens cal construir una escola encara millor i ms
justa, que asseguri una equitat en les oportunitats, que atengui el desenvolupament de les capacitats
primerenques, que ajudi els pares a desenvolupar i mantenir la seva relaci educativa, incrementant
quan calgui el temps densenyament i daprenentatge i oferint suport addicional a qui ho necessiti.
Es tracta de disposar duna escola de qualitat, comenant i atenent preferentment els nivells
ms elementals del sistema i les edats ms primerenques. Una escola que asseguri lacompliment
de la seva doble missi: assegurar una cultura comuna i un alt nivell de formaci (funci democratitzadora de leducaci) i exercir una funci propedutica de la formaci superior (i seleccionar meritocrticament lalumnat que continuar estudiant).
Lescola, eix del nou estat

Regeneraci, progrs, excellncia, equitat, sn fites de lestat que ens cal construir. Juntament
amb aquestes fites, una naci no pot avanar sense una estructura comunitria que li dna el
substrat hum.
La comunitat no la construeix lautoritat o el poder dun Estat, sin que lEstat ha de vetllar
per la continutat i el futur de la citada comunitat. Aquest futur noms es garanteix amb alts
nivells de cohesi social.
Mantenir i millorar aquesta cohesi en el context actual i en el futur ms immediat implica
promoure i treballar Estat i societat per assegurar unes determinades condicions socioeconmiques i socioculturals, com ara:
La igualtat doportunitats en leducaci.
Alts nivells docupaci qualificada que possibilitin el creixement i lequitat des del treball i no
des del subsidi.
Una base cultural comuna que, en el nostre cas, inclou el catal com a llengua prpia que
mereix una especial protecci ats el seu carcter minoritari a escala mundial.
El manteniment dun sistema de benestar de garantia pblica finanat per un sistema fiscal
redistributiu que asseguri leducaci, la salut i la previsi social (dependncia, jubilaci...).
La mobilitat social i la limitaci de les desigualtats.
En aquest sentit, lescola ha desdevenir leix del nou estat, ja que rau a la base de tots aquests
elements clau per a la cohesi social. El nou estat necessita:
Lescola com a servei essencial a la comunitat, de provisi plural, amb garantia pblica i intervenci de la societat.
Un sistema educatiu que equilibri control pblic descentralitzat, llibertat densenyament i
autonomia de centres.
La formaci dels ciutadans dun pas meritocrtic que sigui espai de llibertat i doportunitats
personals implica un sistema educatiu que doni suport a aquesta dinmica. Aix s un sistema
educatiu:
que condueixi a lexcellncia acadmica tot mantenint lequitat del sistema;
que ofereixi alts nivells de qualificaci al major nombre de la poblaci, i
que impulsi i valori, des de la mateixa escola, la iniciativa personal i lemprenedoria, el treball
i lesfor sostingut i lobra ben feta.
725
Barcelona, la ciutat i la capital

Barcelona s la capital poltica de Catalunya per, alhora, s tamb la gran capital del pas i el
centre duna potent regi metropolitana que aplega prop del 50% de la poblaci del pas.
Lestructura territorial de Catalunya atorga una singularitat a Barcelona ms enll de la mera
capitalitat poltica o administrativa. Per raons histriques i de tradici, aquesta capitalitat no
noms no s discutida, sin que safegeix a una capitalitat econmica, cultural, esportiva, logstica, dhuc turstica, que Barcelona ha assolit per mrits propis, fins i tot quan les seves funcions
poltiques han estat minvades pel pes de lestructura provincial i pel fort centralisme de lEstat
espanyol, especialment en els darrers tres-cents anys.
Per tant, les possibilitats i oportunitats de Barcelona com a capital dun estat se sumen o es
multipliquen a les de la seva capitalitat natural obrint-ne de noves o ampliant aquelles que ja ha
exercit.
Tot i no tenir una poblaci desorbitada com alguna de les grans megalpolis del planeta,
Barcelona s un municipi densament poblat i esdev el nucli dun continu urb que, sense soluci de continutat, sestn per altres municipis. Aquesta densitat urbana ha actuat com a pol
datracci, i ha dotat el territori duna gran riquesa i diversitat humana, social i cultural, i ha
esdevingut tamb un laboratori social de tota mena de fenmens.
Per tot plegat, Barcelona ha tingut un pes determinant al llarg de la histria de Catalunya i,
sovint, la fora del seu dinamisme i aquest pes especfic, en un pas de dimensions prou limitades, lhan portat a exercir funcions de suplncia dun Estat, particularment en el camp de la
cultura i leducaci.
Tot aix situa Barcelona en una magnfica posici per assumir la capitalitat dun nou estat al
servei de tot el pas, a banda desdevenir una oportunitat per impulsar, encara ms, el dinamisme
que la ciutat mostra ja en molts sectors.
Barcelona i leducaci no universitria

Barcelona, des del segle xx, compta amb una tradici educativa prpia, en part fruit daquella
acci de suplncia que els governs locals van haver dexercir en molts moments de la histria.
Avui, per, pel que fa a lescola, Barcelona t una molt bona oferta escolar dels zero als divuit
anys, en el marc del Servei dEducaci de Catalunya, configurat per a centres de titularitat
pblica (de la Generalitat o del mateix Ajuntament) i per centres de titularitat privada (que ofereixen a lentorn del 50% de les places daquest Servei dEducaci a la ciutat), la qual cosa suposa
una oferta rica i plural que permet a les famlies, tot i les limitacions habituals, exercir el dret
delecci de centre escolar. Juntament amb aquesta oferta, tamb hi ha la de carcter estrictament privat, sobretot en els nivells no obligatoris, amb ofertes singulars com poden ser els centres estrangers ubicats a la ciutat que segueixen els plans destudi daltres pasos.
La presncia de la iniciativa social en leducaci a Barcelona no s pas nova: t segles dhistria i, en bona part, s anterior a la de la mateixa Administraci local. Aquesta presncia va tenir
un especial creixement i expansi al segle xix, a mesura que la demanda descola per a tothom
anava prenent fora i, fins i tot, carcter legal amb la Llei Moyano. Malgrat el que la Llei pogus
plantejar, la iniciativa estatal o dels ens pblics era del tot insuficient, no tan sols en les zones ms
726
LLIBRE BLANC
rurals i allades, sin a la mateixa Barcelona. La iniciativa social, plural en les seves motivacions,
orientacions i agents, tan present en tants sectors de la vida catalana, tamb ho ha estat en lmbit escolar des de primera hora.
En lmbit dels ensenyaments no reglats, tamb s molta loferta educativa a la ciutat en tots
els mbits i sectors. La formaci professional, tant la inicial i reglada com la de carcter ocupacional o contnua, suposa una oferta mplia i fora revalorada en els darrers anys. Aquesta
potenciaci ha de continuar i consolidar-se.
El creixement de loferta educativa a tot el pas ha comportat la possibilitat de tenir a labast
una oferta de qualitat i de proximitat prcticament arreu de Catalunya. Tot i aix, Barcelona
segueix atraient estudiants de zones properes en els ensenyaments obligatoris i, encara ms, en
els ensenyaments professionals i especialitzats.
Aquesta capacitat datracci fins i tot internacional en ensenyaments professionals i especialitzats no est prou explorada i desenvolupada com s sha produt ja en lmbit universitari,
especialment en les formacions de postgrau.
Tamb en lmbit de leducaci no formal Barcelona t actius importants amb una caracterstica que li confereix un valor especial pel que fa al seu capital social: bona part de la realitat
educativa en lmbit no formal est promoguda per la iniciativa social i el moviment associatiu,
amb una importantssima participaci de voluntariat. En aquest mbit, cal destacar larrelament
i fortalesa dels moviments desplai i descoltisme i daltres associacions dinfant i joves. s un
valor que cal preservar a la ciutat i al pas.
Encara en aquesta lnia de leducaci no formal, podem esmentar moltes altres iniciatives que
se sumen a la dels moviments alludits, com loferta dactivitats de vacances per als infants i joves
que es promou des de diverses instncies; tamb loferta extraescolar dactivitats no curriculars
(esportives, artstiques...) que organitzen les associacions de mares i pares dalumnes de les escoles o daltres entitats associatives o empreses de serveis, lacci de les seccions infantils dentitats
culturals o esportives o loferta dequipaments per al lleure (biblioteques infantils, ludoteques,
espais de joc...). Cal vetllar perqu tots els nois i noies tinguin accs a aquests serveis i activitats.
La ciutat educadora, la ciutat compromesa amb leducaci

Per la ciutat educa ms enll dels establiments dedicats a aquesta finalitat. Aquesta intuci,
que la pedagogia fa temps que reconeix i explicita, s la que recull el moviment de les ciutats
educadores, del qual Barcelona participa i en el qual exerceix un cert lideratge.
Lespai pblic i els seus usos, el patrimoni cultural i artstic, les ordenances municipals, el
lleure a la ciutat, els usos del temps, els transports i els serveis viaris..., sn elements amb una
forta crrega educativa perqu influeixen en el creixement dels ciutadans i tamb en la configuraci dels seus hbits i valors. Per tant, s important que el component educatiu estigui present
en la configuraci i gesti de molts dels mbits de la vida local.
Barcelona, tot i que no nicament tamb la resta de Catalunya, t possibilitats daprofundir en aquesta lnia i incrementar-ne el comproms. Si b hi ha altres ciutats que per les seves
dimensions i complexitat tamb poden treballar-hi, la capital pot tenir aqu una capacitat de
lideratge respecte de les altres ciutats i municipis del pas.
727
Cap a un cercle virtus: ms formaci,

ocupaci ms qualificada
Tant en parlar de lEstratgia Europea 2020 com de la cohesi i el manteniment dun model
social determinat en un nou estat, hi estem vinculant la millora del nivell educatiu i locupaci
de ms alta qualificaci.
No sn etapes successives en les quals calgui assolir-ne una per avanar en la segent. Sense
una potent oferta laboral qualificada que tensi el sistema educatiu, es fa difcil frenar labandonament escolar o incrementar els nivells de qualificaci. El que va succeir a la formaci professional
o en el conjunt del sistema durant la bombolla de la construcci o el comportament dels joves
en zones turstiques s prou eloqent.
Alhora, sense persones altament qualificades en els nostres sectors productius, aquests no
faran el salt per produir amb ms valor afegit. Es tracta dun cercle vicis que cal transformar en
cercle virtus, actuant sobre els dos pols tot procurant promourels alhora.
Barcelona, tal com es pot veure en altres captols daquest llibre, s una capital universitria
considerable que encara no ha perdut plenament la tradici industrial. Daltra banda, tot i no
tenir una indstria prpia potent en el sector, ha sabut posicionar-se en lmbit tecnolgic i t
alguns actius importants.
Que Catalunya pugui tenir una poltica prpia en determinats mbits cosa que ara t molt
limitada i que Barcelona en sigui la capital hauria de permetre posar molt ms en valor aquests
actius apuntats. Cal una implicaci mtua ms gran entre el mn universitari, la indstria i lensenyament per entrar en aquest cercle virtus de creixement qualitatiu.
La innovaci educativa com a oportunitat

Aquest cercle virtus pot tenir un magnfic camp de proves a Barcelona en el sector educatiu,
ents no sols com a ampli sector dacci educativa, sin tamb de serveis a leducaci i de continguts educatius.
A la capitalitat universitria de Barcelona, a la densitat de la xarxa educativa de la ciutat i al
posicionament com a ciutat oberta a la tecnologia, cal sumar-hi la presncia duna potent indstria editorial, molt abocada al llibre de text i als continguts educatius en general, ms enll del
format o del suport en paper, aix com una presncia del sector audiovisual cada cop ms important en les aplicacions educatives i que hauria de rebre un impuls important amb la possibilitat
de desenvolupar poltiques destat en aquest mbit.
No tot est per fer. Hi ha experincies dinteracci entre sectors i institucions en benefici
mutu i, particularment, a lentorn de leducaci. Com a exemple, el treball de Kids cluster, un
collectiu nascut el 2010 fruit de destacades empreses que collaboren i innoven per a la infncia.
Des daquest clster simpulsa lactivitat de les empreses dirigides a la infncia a Catalunya, amb
especial atenci a la dimensi educativa dels productes i serveis.
Ms recentment, per especficament per unir educaci i tecnologia, va nixer el Clster Edutech amb la missi de treballar per transferir els avantatges de les noves tecnologies als centres
educatius. Segons assenyala el mateix clster, Catalunya disposa dun conjunt dempreses del
728
LLIBRE BLANC
sector TIC Educaci amb un alt potencial de creixement. El clster en t identificades ms de

dues-centes que ofereixen a Catalunya productes i serveis TIC al sector educatiu.
Recordant que leducaci representa el quart sector econmic del pas en termes de PIB (amb
un percentatge de ms del 4% del total de poblaci ocupada) i tenint present que la irrupci de
les tecnologies a lescola s encara recent, cal esperar que, malgrat la crisi i la contenci de la despesa, la inversi en tecnologia sigui cada vegada ms elevada en els propers anys.
La incipient experincia daquests clsters s un exemple de les possibilitats de lescola com
a sector econmic, ms enll de les parets de les aules. Barcelona, amb limpuls de la capitalitat
dun nou estat, hauria dafavorir i catalitzar aquestes dinmiques, que ajuden a crear un potent
cercle virtus que pot impulsar molts daquests sectors i, de retruc, el mateix sector educatiu.
Conclusions i propostes
1. El moviment de construcci dun Estat catal hauria i pot desdevenir un impuls
regeneracionista.
2. En tots els moviments regeneracionistes i de renaixena, el paper de la cultura i de leducaci,
particularment de lescola, ha estat i ha de ser important.
3. Cal seguir apostant per leducaci com a cam per avanar vers els grans ideals personals i
socials.
4. Les estratgies per a un creixement intelligent, sostenible i integrador passen per assolir
determinats objectius en leducaci.
5. Ens cal una escola de qualitat des de les edats ms primerenques, que asseguri una cultura
comuna i una formaci general dalt nivell i que, alhora, exerceixi una funci propedutica
de la formaci superior.
6. Cal construir una escola encara millor i ms justa que asseguri ms equitat en les oportunitats.
7. Per assegurar les condicions socioeconmiques i socioculturals que volem i la cohesi social
desitjable, lescola ha desdevenir leix i una prioritat fonamental del nou estat.
8. Barcelona es troba en una magnfica posici per assumir la capitalitat dun nou estat i per tal
que aquesta capitalitat impulsi el seu dinamisme en molts sectors.
9. Barcelona s rica i plural en iniciatives educatives escolars i no escolars. Cal estimular-les i
donar-hi suport.
10. Barcelona pot amplificar el seu rol de ciutat educadora tot incrementant el seu lideratge en
aquest moviment dins i fora de Catalunya.
11. Cal una major relaci entre leducaci, els sectors econmics i productius i el mn universitari i la recerca. Barcelona pot propiciar-la.
12. La presncia significativa a Barcelona de sectors editorials, audiovisuals, de tecnologia educativa, de serveis a la infncia..., hauria de facilitar sinergies de tots amb el mn educatiu
en benefici de la innovaci i el desenvolupament de tots el sectors. Les poltiques destat i la
capitalitat haurien de promoure aquestes sinergies.
729
Qu farem
per lequitat?
Enric Canet
Educador i bileg. Director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, acci social als barris
a crisi ha impactat amb fora a la ciutat de Barcelona. Moltes persones han perdut la feina,
moltes famlies, lhabitatge. Aquestes sn experincies conegudes de prop per bona part
de la ciutadania. I malgrat la gran incidncia meditica, s molt possible que una altra part de
la poblaci no se nhagi assabentat gaire. La desigualtat econmica entre barris sha fet encara
ms colpidora i la percepci de la realitat, igualment. Les dades ens diuen que la diferncia entre
la renda familiar disponible del barri ms ric i el ms pobre va passar de 3,9 vegades lany 2008
a 6,4 el 2012. Aix, hi ha zones de la ciutat que no han canviat gaire, que mantenen els ritmes de
despesa dabans de la crisi, i que difcilment sn conscients del que han representat aquests anys.
En altres barris on sacumulen els problemes, sobretot de desnonaments i latur, shan generat
drames humans i familiars molt greus.
730
LLIBRE BLANC
Cal preguntar-se si una capitalitat destat equilibraria els barris. Ms aviat, si es deixa a les
lleis del mercat la presncia destructures destat, ambaixades, representacions, etc., aportar
uns recursos econmics a un tipus de poblaci i a unes zones determinades. Seran les poltiques
socials les que reduiran la diferncia, si fins ara ja hem estat vctimes de la pressi del mercat?
Aquests darrers anys lembranzida econmica que sha generat grcies a fires, a congressos i a
turisme ha estat una de les causes de la diferncia econmica entre les famlies i els barris de la
ciutat, cosa que ha fet que unes tinguin ms i les altres aprofitin les engrunes. Quins seran els
primers morts de lxit que tindr la capital si encara t ms projecci internacional?
A la vegada, sha incrementat la criminalitzaci de la pobresa. En els temps de bonana es
toleraven les poltiques socials a favor dels grups ms vulnerables. La crisi les ha posat en dubte
i les ha considerat causants i culpables de la seva situaci. Shan eliminat poltiques educatives i
socials per als infants i joves dels barris amb menys recursos, i shan redut les seves oportunitats
per pujar a lascensor social. Solament preocupen les famlies que han perdut el seu estatus, no
pas les que ja es trobaven en la precarietat. La capitalitat expulsar aquestes poblacions ms enll
de les fronteres cap a les banlieues, les ciutats dels voltants de la capital? O, per contra, ser un
efecte crida que buscar les engrunes que es puguin generar?
Des de linici de la crisi, sha generat una gran resposta per part de lAjuntament. Barcelona
tenia marge econmic i ha aportat recursos all on no arribaven altres administracions. Per el
municipi t poques eines davant dels grans problemes: la manca de treball i les lleis respecte a
lhabitatge.
Igualment, com al llarg de la histria de la ciutat, shan generat respostes ciutadanes a favor
dels collectius ms vulnerables. Encapalades pel teixit associatiu i els vincles de proximitat
de vens i comerciants, han actuat davant les necessitats ms bsiques de la gent afectada. Han
impedit desnonaments, i daltres han muntat economats i menjadors socials, moltes noves xarxes de suport i dintercanvi. Sn solucions demergncia que han amortit les greus dificultats,
des de la gran varietat dentitats i de persones. Els barris han recuperat la mobilitzaci i planten
cara a la situaci.
Per les respostes han de generar solucions que siguin sistmiques, que incideixin en tots
els factors socials, familiars, econmics i personals i a llarg termini. Amb la bona fe, moltes
persones i entitats han buscat respostes concretes esperant solucionar el problema rpidament.
Igualment, el mercat tamb utilitza aquests drames per promoure campanyes meditiques amb
solucions fcils jugant amb les histries dramtiques. La pobresa ven sempre que tingui imatges
i una resposta senzilla que sembli arreglar el problema. En una capital estatal amb gran xit econmic, no veurem incrementats aquests espectacles? No es mercantilitzar encara ms els qui
viuen situacions vulnerables, mentre interessi, abans de condemnar-los?
Barcelona morir dxit si no t en compte les seves persones i avancem tots a la mateixa
velocitat en el creixement hum i de benestar. Barcelona morir dxit si no torna a creure en el
teixit social per trobar conjuntament solucions integrals i duradores a les persones i les famlies,
prioritzant els barris ms vulnerables. Barcelona morir dxit si no t en compte tota la poblaci
del pas, sense xuclar la riquesa dels pobles i ciutats en benefici de la capital. Tenim la voluntat
per fer-ho?
731
Barcelona,
una capital
europea
de referncia
per a la cooperaci
i leducaci per al
desenvolupament
(Barcelona, 1970) s director de la revista ONGC, de pensament poltic, cooperaci, solidaritat i relacions
internacionals. s director, tamb, de la publicaci trimestral en angls Catalan International View. Participa en
qualitat dexpert en el Consell de Cooperaci de la ciutat de Barcelona i del Consell de Cooperaci de lAgncia
Catalana de Cooperaci
732
LLIBRE BLANC
Introducci
objectiu daquest article s abordar el paper de la cooperaci al desenvolupament (Cooperaci, a partir dara) i de leducaci al desenvolupament (EpD) que es planifiquen, projecten i realitzen des de la ciutat de Barcelona atenent la capitalitat duna hipottica Catalunya
independent.
Barcelona, amb dues dcades dactuaci en aquests camps, s un referent slid pel que fa a la
planificaci i execuci de poltiques de Cooperaci i EpD, per la qual cosa entenem que la proclamaci duna Catalunya independent variaria poc el rumb de la feina que es realitza actualment.
En tot cas, naugmentaria el ress, la incidncia i la capacitat de transformaci social dins i fora
de les nostres fronteres. s, per tant, des daquesta perspectiva que cal llegir i interpretar aquesta
reflexi.
Aix doncs, el document que teniu a les mans s el resultat de la voluntat daproximaci a unes
relacions exteriors de la ciutat de Barcelona tot comptant amb la Cooperaci i lEpD com a punta
de llana de garantia de coherncia, concepci holstica, harmonitzaci i sentit de capitalitat.
Aquests elements, imprescindibles en qualsevol poltica exterior duna gran urbs, hauran
damarar totes i cadascuna de les accions que Barcelona emprengui en lmbit internacional. s,
per tant, una proposta transversal amb voluntat dutilitat per a tots els departaments i tots els
organismes vinculats a lAjuntament de Barcelona i que podria ser dutilitat, tamb, per a totes
aquelles institucions privades que hi vulguin participar i/o collaborar.
Aquest document tamb pretn iniciar el procs didentificaci doportunitats per contribuir,
des de les poltiques de Cooperaci i EpD, a la construcci duna acci exterior coherent i coordinada de Barcelona al final del procs de transici nacional, i plantejar propostes que permetin
superar els reptes i aprofitar les oportunitats amb lobjectiu de reforar la poltica dacci exterior
de la ciutat. Especialment en la missi que Barcelona cal que sautoimposi, en tant que s una
urbs europea de referncia per a la comunitat internacional, com a ciutat responsable i compromesa amb el repte global de la reducci de les desigualtats i la pobresa, i per la promoci dun
desenvolupament hum sostenible i responsable arreu.
A partir duna breu anlisi de lestat de situaci de les poltiques de la cooperaci actuals, es
perfilar una primera proposta dorientaci de la poltica de Cooperaci i EpD barcelonines en
el marc del procs de transici nacional, fonamentada en el coneixement i reconeixement de la
dimensi collectiva dels drets humans. Finalment, la darrera part daquest escrit anir adreada
a les conclusions i recomanacions.
Barcelona, una capital europea epicentre del procs

de transici nacional de Catalunya
La societat barcelonina i el conjunt de la naci catalana som hereus de lEuropa que un dia van
imaginar Monnet i Schuman, una Europa que van definir com la uni voluntria de totes les
nimes europees. En un moment on la globalitzaci tendeix a uniformitzar, les societats europees tenen lopci doptar per larrelament a les realitats concretes de cada llengua i cada cultura.
Es reconeixen, doncs, en els ideals expressats per George Steiner a La idea dEuropa (2004, Arcadia/Atmarcadia): Europa sens dubte morir si no lluita per les seves llenges, les seves tradi
733
cions i les seves autonomies socials. El lema europeu dunitat en la diversitat pot ser promogut i
Barcelona nesdev un referent de primer ordre.
Cal rebutjar, per tant, la concepci de Barcelona com la capital duna Catalunya naci situada
a la perifria poltica dEuropa i situar, com pertoca, la naci catalana des duna perspectiva poltica contempornia i moderna, com a element coincident i cmplice dels avenos i retrocessos
europeus aconseguits i causats per la pertinena a la Uni Europea (UE).
Considerant la UE com un dels principals actors mundials en matria de Cooperaci i considerant, tamb, aquesta poltica com un comproms exprs per la defensa dels drets humans i els
processos democrtics, entenem que entronca amb els valors que Barcelona defensa en cooperaci al desenvolupament, i observem com salineen les poltiques municipals amb les poltiques
europees ms progressistes i transformadores. Aix doncs, el marc europeu s adequat per a les
capacitats expressades i demostrades des de Barcelona.
En linforme Internacionalitzaci de la consulta i del procs dautodeterminaci de Catalunya,
el Consell Assessor per a la Transici Nacional defineix com projectar el procs cap al mn amb
la vista posada en tres objectius: legitimar el moviment sobiranista, obtenir el reconeixement de
nou estat i assolir la integraci de la Catalunya independent en les organitzacions internacionals
pertinents. A la part final, el document identifica els pasos en qu el procs t ms possibilitats
dobrir-se pas s a dir, de generar menys reticncies i aquells que hi poden posar objeccions
des del primer moment.
Hi ha tres tipus dargumentacions per justificar un procs com el catal de portes enfora:
principi democrtic, principi dautodeterminaci nacional i el remei o ltim recurs (remedial
right). Els experts recomanen una combinaci de les tres justificacions, tot i que amb un pes
relatiu ms fort en el cas del remedial right.
Linforme dedica part de la seva redacci a analitzar el marc legal internacional de lautodeterminaci, i sesfora a distingir les secessions pactades de les que sn unilaterals i que, almenys
de moment, noms shan validat en casos de descolonitzaci. El reconeixement del dret de
secessi en aquests escenaris no equival a la seva prohibici en altres supsits, sost linforme.
Considerant la flexibilitat del dret internacional, s a dir, la manca de prohibicions al dret dautodeterminaci, el debat poltic vindr determinat per la capacitat de justificar el seu exercici per
part dels ciutadans de Catalunya i facilitar el seu posterior reconeixement, insisteix el Consell
Assessor del Govern.
A Barcelona, observem una societat civil organitzada profundament compromesa no noms
amb lopci independentista que probablement tamb, sin i sobretot en el repte democrtic
que implica el dret a decidir. Un repte assumit des de la societat civil organitzada que es sustenta,
principalment, sobre dues organitzacions cviques amb un suport social amplssim, com som
mnium Cultural (que el proppassat mes dabril va assolir la xifra dels 40.000 associats) i lAssemblea Nacional Catalana (entitat organitzadora de la V a Barcelona l11 de setembre de 2014
responsable domplir els carrers de la ciutat amb prop de dos milions de persones).
La poltica exterior de Barcelona

La construcci poltica de Catalunya no noms t una dimensi interna, sin tamb externa.
Daquesta manera, sorgeix la necessitat de bastir una poltica exterior prpia amb una clara
734
LLIBRE BLANC
vocaci europea i amb voluntat de participaci internacional multilateral. En aquest repte, s

clar, Barcelona s la punta de llana ms evident.
Lacci exterior de Barcelona requereix, per ser efica, un alt grau de consens i de cooperaci entre totes les institucions que formen part de la nostra ciutat. Aix mateix, ha de facilitar
una implicaci elevada de tots els actors pblics i privats que puguin desenvolupar un rol
exterior.
En aquesta lnia, els actors pblics i privats barcelonins han de participar en els afers internacionals com un actor ms que assumeix responsabilitats de tota condici, com la societat de la
informaci, la cooperaci, el medi ambient, leconomia o la diversitat lingstica. Aquesta acci
exterior ha de ser capa, de forma desacomplexada, de plantejar internacionalment cadascuna
de les seves poltiques, ha de corresponsabilitzar-se dels problemes del mn i participar ms activament en programes internacionals a la recerca de propostes globals de transformaci social,
poltica i econmica.
Cal assenyalar, tamb, que, dacord amb la nostra tradici, la nostra actuaci en poltica exterior ha de seguir sempre unes prerrogatives equilibrades entre la legalitat establerta i el comproms amb principis tics essencials com la pau, els valors i la legitimitat democrtica, la justcia
social, la solidaritat entre els pobles, la igualtat i el respecte per la diversitat i els drets humans en
la seva dimensi individual i collectiva.
La Cooperaci, lEpD i lacci humanitria

des de la ciutat de Barcelona
Tal com expressa el Pla Director de Cooperaci al Desenvolupament, Solidaritat i Pau de lAjuntament de Barcelona 2013-2016, lactual crisi econmica i financera imposa reptes molt importants a la ciutadania barcelonina i catalana per complir el comproms fixat per la Llei 26/2001, de
31 de desembre, de cooperaci al desenvolupament, aprovada unnimement pel Parlament de
Catalunya, de contribuir a lassoliment dun ordre internacional ms just i solidari. Aix mateix,
les fites marcades per al 2015 per la comunitat internacional a comenaments daquest segle, articulades entorn dels Objectius de Desenvolupament del Millenni (ODM), han quedat fortament
compromeses tant pels efectes directes de la crisi sobre les economies i els collectius ms vulnerables com pels efectes indirectes de la reducci dels fluxos dAjut Oficial al Desenvolupament
(AOD). En aquest context, la reflexi sobre limpacte de la cooperaci al desenvolupament, la
pau i els drets humans i els resultats daquestes politiques a Barcelona com a capital duna Catalunya independent, ha adquirit una rellevncia especial.
Actualment, malgrat aquest escenari complex, lAjuntament de Barcelona reafirma el seu
comproms amb el que preveu la Llei catalana de cooperaci al desenvolupament i assumeix el
desafiament de situar lacci de lAjuntament en aquest mbit com a referent internacional en
la millora de leficcia de la Cooperaci i lEpD, i amb la construcci dun model de governana
global ms democrtic i equitatiu.
La constataci de les dificultats dassoliment dels ODM ha generat un debat internacional
sobre leficcia de lajut i sobre quins han de ser els nous reptes de lAgenda del Desenvolupament. Aquest debat sevidencia lany 2011 amb la Declaraci de Busan (Corea del Sud) en el
marc de la Cimera de lAliana Global per a lEficcia de lAjut, en qu cristallitza el concepte
735
de partenariat global, basat en les relacions horitzontals entre tots els actors implicats en els processos de desenvolupament. Aqu prenen una rellevncia especial les ciutats.
Els governs de les ciutats, atesa la seva proximitat amb la ciutadania, tenen una major capacitat didentificar les necessitats de la poblaci i per tant, tamb, de dissenyar i acordar poltiques
que responguin de manera efectiva i eficient a les necessitats dels seus habitants.
s en aquest context en qu les ciutats tenen un espai de reconeixement en el debat actual
sobre lelaboraci i determinaci dels nous reptes del Desenvolupament Post 2015 liderat per
Nacions Unides.1
En el cas de Barcelona, aquest debat es beneficia de lexperincia acumulada durant quasi
dues dcades en qu lacci de lAjuntament en matria de Cooperaci, pau i drets humans individuals i collectius, ha adquirit la naturalesa de poltica pblica. Efectivament, lAjuntament va
iniciar la seva trajectria en aquest mbit a principi de la dcada dels noranta, moment en qu la
ciutat en el seu conjunt, en plena efervescncia de les olimpades, es va solidaritzar amb la ciutat
de Sarajevo, que vivia la cruesa del setge enmig de la guerra de Bsnia. Aquesta expressi de
mobilitzaci ciutadana de principis dels anys noranta va tenir continutat poc desprs, el 1994,
quan les organitzacions compromeses amb la Cooperaci i lEpD van impulsar la campanya que
reclamava que es dediqus el 0,7% del PIB a lAOD. En sintonia amb el parer de la ciutadania, un
decret dalcaldia establia el mateix any que es destins un 0,7% de la despesa corrent a Cooperaci. Aquest fet va marcar linici del programa Barcelona Solidria.
El Banc Mundial pronostica que el 2050 el 80% de la poblaci mundial ser urbana. s per
aix que les ciutats han de preveure i projectar poltiques de Cooperaci slides, ben articulades
nacionalment i internacionalment, per a la promoci i la defensa dels drets humans i el desenvolupament sostenible (principal eix de debat de lAgenda Post-2015).
El model que retrata el Pla Director 2013-2016 s exactament el model que ha de considerar i
consolidar tot mantenint el dinamisme amb qu sha desenvolupat fins ara la futura Barcelona capital duna Catalunya independent. Proposem, per tant, una actuaci coherent i holstica
de la cooperaci barcelonina en el marc dunes relacions exteriors tamb coherents i harmonitzades a travs de les quals aportarem la visi determinada de la nostra cooperaci. Una visi
caracteritzada, tamb, per la promoci, el coneixement i el reconeixement dels drets humans
collectius. Aquest valor afegit caracteritza duna manera transversal les actuacions i els eixos de
treball del conjunt de les poltiques de cooperaci.
La Cooperaci de Barcelona, dacord amb els debats de desenvolupament internacionals, ha
de preveure una dimensi mediambiental i ha de ser, per tant, respectuosa amb els impulsos i
acords presos en aquesta direcci, entre els quals cal destacar el Protocol de Kyoto.2
1. LAgenda de Desenvolupament Post 2015 s considerat un dels principals processos poltics endegats
per Nacions Unides per a la informaci, comprensi, recerca i consulta al major nombre de persones,
experts, governs, empreses i ciutadania per situar en un focus especial els collectius ms pobres i vulnerables del planeta. El procs de consulta sinici el 2012. LUNDG (UN Developement Group) s un
dels principals organismes que han liderat aquest procs de consulta. A decent life for all: from vision to
collective action s un dels eixos a partir dels quals shan articulat i elaborat les consultes a partir de les
quals shan identificat els temes potencials sobre la futura agenda deficcia de lajuda.
2. El Protocol de Kyoto s un conveni internacional per a la prevenci del canvi climtic, patrocinat per
lONU dins de la Convenci Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) i signat el
2002 per la Uni Europea, que t com a objectiu que els pasos industrialitzats redueixin les seves emis736
LLIBRE BLANC
La Cooperaci de Barcelona, una cooperaci amb identitat

La Cooperaci feta des de la capital de Catalunya, Barcelona, ha dobservar el repte i incorporar
el valor afegit de determinar la seva actuaci a partir duna sensibilitat prpia i caracterstica
a lhora dentendre, conixer i reconixer la diversitat nacional, lingstica i cultural arreu del
mn. En aquest sentit, caldria treballar per projectar la cooperaci barcelonina de manera que
esdevingui una cooperaci de referncia en lestudi, el coneixement, la interioritzaci i la promoci dels drets humans de tercera generaci: els drets collectius.
Per tant, la cooperaci de Barcelona no noms ha de ser coneguda i reconeguda per la qualitat de les seves accions, sin que caldria que fos identificada per la seva capacitat dinterpretar
el mn del segle xxi ms enll de les fronteres que delimiten els estats i a travs del prisma que
proposa una interpretaci contempornia dels drets humans.
Hauria, doncs, de guanyar el reconeixement a partir de les bones prctiques i de la coherncia
i ha de proposar el repte de la bidireccionalitat. s a dir, als actors internacionals que participin
com a prescriptors, facilitadors o receptors de la cooperaci barcelonina cal facilitar-los les eines
perqu assumeixin, entenguin i reconeguin el fet nacional catal i participin, per tant, en la
tasca de coneixement i reconeixement internacional de la naci catalana. Daquesta manera, la
cooperaci feta des de Barcelona, per la seva capacitat dincidncia i participaci en processos
de democratitzaci i defensa de les identitats nacionals arreu, podr ser valorada i distingida en
lmbit internacional.
Lassumpci dels principis collectius dels drets humans genera unes capacitats que permeten
tenir en compte drets fonamentals, com sn laccs a leducaci, la sanitat o laigua i, alhora, a
un entorn democrtic i en pau on prosperi un teixit social ric, dens i comproms amb la transformaci social. La cooperaci barcelonina entn que lassoliment daquests objectius s possible
amb lextensi i la consideraci dels drets humans en la seva dimensi collectiva, i aquesta visi
ha de caracteritzar, tamb, la seva actuaci.
Educaci per al Desenvolupament

Entre les actuacions vinculades a la cooperaci al desenvolupament trobem el que sanomena
EpD, una eina imprescindible per a la transformaci social al sud, per tamb al nord. s el fil
conductor que uneix o hauria dunir les poltiques que sendeguen des del nord, dins i fora de les
seves fronteres.
En aquest sentit, quan parlem de la Cooperaci de la ciutat de Barcelona, han de prendre una
rellevncia especial la coherncia de poltiques i la capacitat destablir aliances estratgiques amb
altres urbs del nord, elements essencials de lEpD.
Entenem que la nostra societat, com qualsevol altra societat europea, ha dassumir la necessitat dun procs no traumtic de transformaci social. En aquest procs, les eines i els mitjans de
lEpD han desdevenir motors fonamentals per a la incorporaci de nous actors i sectors tradi
cionalment aliens o poc involucrats en la Cooperaci i lEpD.
sions un 8% per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap
restricci, com s el cas de la Xina, lndia, o el Brasil, per citar els ms contaminants. El seu nom formal
en angls s Kyoto Protocol to the United Nations Framework Convention on Climate Change.
737
Aix doncs, cal que les accions al sud vagin acompanyades daccions al nord per assumir i
entendre els reptes socials, poltics i econmics que tenim plantejats i afrontar duna manera
activa i realista la transformaci social, a travs de coherncia de poltiques i la concreci de les
actuacions.
Aix mateix, en la mesura que Catalunya no ha comptat, fins ara, amb reconeixements oficials
internacionals, es fa ms necessari i ms punyent que Barcelona assumeixi aquest rol per oferir
i mostrar el nostre pensament i les nostres experincies, que al mateix temps siguin capaces de
transmetre a la nostra prpia societat informaci i pensament intencional dall que passa arreu
del planeta tot oferint claus i estratgies per millorar-ho.
LAcci humanitria
Com a membre de la comunitat internacional compromesa amb la justcia i els drets humans,
Barcelona hauria de ser capa de poder oferir una reacci immediata en lmbit de lAcci
humanitria.
Amb tot, tenint en consideraci les limitacions que pot tenir Barcelona a lhora de fer un desplegament dAcci humanitria, la definici daquest ha de ser dacord amb la seva capitalitat.
El Comit Catal dAjut Humanitari dEmergncia ja s un espai existent de dimensi nacional
que treballa per poder donar resposta a les diferents crisis que es van succeint arreu del planeta,
i entenem que s lembri en el qual caldria que es fonaments una futura acci humanitria de
la ciutat com a capital catalana.
A mode de conclusi
Entenem una acci exterior de Barcelona, capital de Catalunya, basada en assumpcions tiques
on la bona governana, el coneixement, el desenvolupament sostenible i lexpansi de leducaci
i el reconeixement dels drets humans individuals i collectius, siguin actius inqestionables i de
valor afegit. Barcelona sha de convertir en un actor internacional referent en aquests mbits, de
forma significativa en els drets humans de tercera generaci: els drets collectius.
Aix doncs, la cooperaci barcelonina ha demmarcar i harmonitzar la seves actuacions
basant-se en tres principis fonamentals que fomenten i mantenen les cooperacions de referncia
del mn occidental: la promoci del desenvolupament hum sostenible, leradicaci de la pobresa
i la lluita contra les desigualtats.
Caldr, doncs, promoure poltiques i actuacions que promocionin la defensa i el reconeixement de la nostra identitat cultural i de tots aquells valors i elements que ens distingeixen com a
capital duna naci europea amb vocaci universal. Una acci en parallel a la defensa, promoci
i reconeixement de la diversitat nacional, cultural i lingstica del nostre continent i de tots.
El procs de transici nacional haur de servir per incorporar lacompanyament de processos
democrtics i de governana a lADN de la cooperaci barcelonina i hauria desdevenir lembri
per garantir el reconeixement i valoraci de la dimensi collectiva dels drets humans per part de
la comunitat internacional.
738
LLIBRE BLANC
El nom de Catalunya i el de la seva capital, Barcelona, haurien danar lligats i se nhaurien

damarar a un concepte transformador de coneixement i reconeixement dels valors democrtics essencials a partir de la promoci i identificaci dels drets humans en la seva dimensi
collectiva.
Proposem, per tant, oferir la nostra veu al mn. Una veu que promogui la capacitat dinterpretaci de matisos ms enll dapriorismes i fonamentalismes. La mateixa heterogenetat caracterstica de la societat barcelonina esdev, per tant, un prisma privilegiat per mirar i interpretar
el mn, per tamb i sobretot per fomentar el desenvolupament hum i sostenible i la defensa
dels drets humans arreu.
s competncia de la ciutat de Barcelona promocionar i acompanyar els actors, recursos i
actius poltics, econmics i socials per tal de dotar-los de ms arguments, ms fora i ms gruix
en la poltica exterior. Aix, els organismes responsables dels afers internacionals de Barcelona
han de poder coordinar i fer tasques de prescripci en tots els mbits que afectin lacci exterior
del govern de la ciutat.
Daltra banda, caldria oferir la ciutat de Barcelona com a seu estable i permanent dorganismes i programes de Nacions Unides, per tal de respondre a les inquietuds expressades per
la ciutadania i la societat civil organitzada de la ciutat, i confirmar la seva capitalitat europea i
internacional, aix com el seu comproms amb la governana global.
Barcelona ha de preveure, planificar i executar una Cooperaci i una EpD coherents amb el
seu origen nacional i alhora acordades i coherents amb el pensament, tradici i cosmovisi de
cada comunitat amb qui es relacioni.
739
Una ciutat
dimmigrants
migratries en el passat,
el present i el futur
de Barcelona
Manuel Delgado
Professor dAntropologia Social a la Universitat de Barcelona
740
LLIBRE BLANC
Resum
a ciutat de Barcelona ha obtingut dels fluxos migratoris que hi han desembocat no sols la
matria primera del seu creixement demogrfic i del seu impuls social, sin tamb de totes
les audcies creatives que han fet daquesta un referent cultural arreu del mn. B podrem dir
que a Barcelona no nhi ha, dimmigrants, perqu tots els seus habitants ho sn o ho han estat, en
la mesura que tots ells o els seus antecessors ms immediats van arribar en algun moment
a viure-hi. Amb un preu ben escs en matria de conflictivitat real, la diversificaci humana
que aplega i obliga a cooperar gent tan diferent ha estat motor del vitalisme que caracteritza i de
segur caracteritzar la capital catalana. Molts daquests nouvinguts shan vist perjudicats, per,
per legislacions alienes que han fet dells persones amb menys drets, cosa que no ha impedit que
la ciutat els hagi considerat sempre amb el respecte i latenci que mereixien com el que eren:
vens.
La diversitat, matria primera de la vida urbana

Tota gran ciutat no per les seves dimensions, sin per la seva fora creativa s heterogenetat
generalitzada, amalgama de formes socials la coincidncia de les quals no s sols possible, sin
que resulta estructuralment estratgica, en la mesura que permet cooperar i mantenir relacions
dinterdependncia a comunitats humanes que han desenvolupat qualitats i habilitats diferenciades. Aquest requeriment ve satisfet per la capacitat urbana de produir diversitat endgena de
manera ininterrompuda, per tamb per moviments migratoris que han estat la matria primera
daquest cosmopolitisme en qu les urbs troben la seva marca de singularitat i el combustible que
les fa avenar.
I s que la histria natural de les ciutats s com la de qualsevol altre sistema viu, s a dir, la
dun organisme que evoluciona a partir dun procs constant de diferenciaci i especialitzaci
vers una complexitat cada cop ms gran, de la qual cada etapa ve marcada per larribada dun
nou contingent dimmigrants. Tota ciutat depn, doncs, de la seva capacitat dapropiar-se dall
que durant un temps per no per sempre anomenar immigrants, car sn un ingredient
indispensable per a la seva viabilitat, la seva renovaci i dhuc la seva simple continutat. Per
aix, en una gran ciutat, ning no hauria de ser vist com un intrs. Tothom s immigrant o
descendent dimmigrants. No cal dir que leventual conflictivitat que resulti daquest colossal
fenomen de mestissatge que s tota metrpoli constitueix una quota que val la pena pagar, considerant els beneficis que sen deriven.
Barcelona s un exemple daquesta realitat que acabem de descriure. Les dades sobre poblaci
al llarg de dcades ho demostren de forma inequvoca. La capital de Catalunya apareix demogrficament deficitria, poc fecunda, per sota del nivell de reemplaament. El creixement de
Barcelona ha estat la conseqncia de les dinmiques migratries, s a dir, de la diferncia entre
immigrants i emigrants, entre gent que arriba i gent que marxa. Si Barcelona ha mantingut
un increment sostingut de poblaci en el darrer segle i fins als anys noranta ha estat grcies
a la immigraci provinent de la resta del pas i de lEstat espanyol, i si ha superat la prdua de
poblaci experimentada al llarg de les dcades de 1980 i 1990 ha estat com a conseqncia de les
persones que han arribat provinents daltres pasos, sovint ben llunyans.
741
En aquests moments Barcelona s una ciutat dimmigrants o de descendents dimmigrants;

dantics immigrants, nascuts al camp catal o a altres terres dEspanya, que conviuen amb nous
immigrants que han recalat a la ciutat els darrers anys provinents darreu del mn, parlant desenes didiomes distints i practicant tota mena de formes de pensar, sentir i fer. En iniciar-se el
2014, el 16,7% de barcelonins eren de nacionalitat estrangera: treballadors, professionals, empresaris, estudiants... Aix comptant sols la poblaci empadronada, s a dir, sense considerar la
seva descendncia nascuda a Barcelona o les persones en situaci irregular o transitria amb
qu convivim al barri o amb qui ens creuem pel carrer. Si es tinguessin en consideraci, la percepci que podem tenir que el percentatge de persones daltres nacionalitats que ens envolten s
molt superior es veuria confirmada amb escreix. Tot plegat fa pals que Barcelona s una ciutat
plenament globalitzada, s a dir, que participa de manera activa i contribueix a un mn on la
informaci, les idees, els productes, els capitals i tamb els ssers humans flueixen i conflueixen
constantment i que no deixa de produir una riquesa que sols pot ser resultat de la comunicaci i
lintercanvi generalitzats entre diferents.
En definitiva, podem afirmar que Barcelona alberga avui una humanitat culturalment molt
diversa, un tret que ha estat sovint centre de debats pblics importants, la qual cosa contrasta
amb el fet que la presncia entre nosaltres dels portadors daquesta diversitat no hagi provocat
importants conflictes de convivncia. Podem dir que la incorporaci successiva i sistemtica
dallaus migratries intensssimes en determinades fases histriques sha produt de manera
prou tranquilla, la qual cosa posa de manifest que Barcelona ha estat histricament una ciutat
no sols dacollida, sin tamb acollidora.
Una bona part dels barcelonins que han arribat a la ciutat en les darreres dcades provenen de
pasos desenvolupats Europa occidental, Amrica del Nord, Jap..., per moltssims ho han
fet des dels pasos ms pobres dAmrica, dsia, dfrica, de la mateixa Europa, i en condicions
moltes vegades de gran duresa. Com a conseqncia de regulacions legals alienes, un nombre
importantssim sha establert a la ciutat i ha sobreviscut entre enormes dificultats: amb menys
drets que la resta o sense; a merc dun mercat de treball laboral i immobiliari que saprofitava de
la seva fragilitat, i en un clima hostil, ms com a conseqncia de lassetjament governamental
que no del rebuig dels seus vens.
Moltssims daquests nous barcelonins que han reclamat i han obtingut de Barcelona all
que Henri Lefebvre va anomenar el dret a la ciutat han arribat forats per la situaci dels seus
pasos dorigen, per tamb pels requeriments de sectors econmics vids de m dobra barata
i indefensa. Aix darrer s important, ja que ens recorda que no sn sols com sacostuma a
afirmar les catastrfiques condicions socials dorigen all que fora les persones a canviar de
pas, sin tamb criteris de necessitat dels pasos receptors. Tant de bo Barcelona estigui en condicions daixoplugar un dia tan sols gent que hi ve perqu vol i no pas perqu ho necessita o ho
necessitem, gent per a la qual ladscripci a la nostra ciutat sigui el resultat duna decisi lliure,
responsable i vinculant.
Diferncia no s desigualtat
Estem parlant dimmigrants, per aquestes persones a les quals ens permetem designar daquesta
manera no seran immigrants eternament. Sabem b perqu ha passat i tornar a passar que
un nouvingut que es queda esdevindr un nadiu tard o dhora. Immigrant no s una categoria
742
LLIBRE BLANC
immutable, sin una mena de denominaci dorigen que saplica a persones que han vingutde
fora i no a totes, sols a les ms pobres per part daltres persones que tamb van arribar
defora, noms que hi van arribar abans. Ning no s immigrant per sempre; ell i ella o els seus
descendents deixaran de ser-ho un dia o altre. Amb aquesta finalitat, caldr contribuir no tan
sols a permetre el reagrupament familiar, sin tamb a facilitar-lo.
A lhora de subratllar la importncia del fet migratori, no podem negar levidncia que una
part dels que han arribat darrerament i no tots han estat objecte duna focalitzaci especial i
moltes vegades dun estigma, conseqncia no, com se sol repetir, de la seva singularitat cultural,
sin de la seva pertinena a classes socials desfavorides a les quals la seva situaci legal fa encara
ms vulnerables i el seu aspecte fenotpic o la seva vestimenta, ms visibles a lespai pblic. En
aquest ordre de coses, cal entendre i fer entendre que la diversitat cultural s un fet natural, s a
dir, consubstancial al dinamisme vital de tota ciutat. No hi ha res de contradictori entre un elevat
grau de pluralisme cultural i el mxim nivell possible dhomogenetat social, de la qual el suport
bsic no pot ser altre que el de la igualtat legal i poltica entre els individus. Per aix ser prioritari distingir amb claredat entre unes diferncies culturals que cal respectar i unes desigualtats
socials que condemnen mplies capes de la poblaci a patir de mancances inacceptables.
El manteniment de trets culturals propis i, fins i tot, la generaci daltres de nous per part
dels collectius arribats de fora sn part del patrimoni vital duna ciutat i fan que costums un dia
extics per a nosaltres hagin acabat formant part de la nostra quotidianitat. En moltes oportunitats els marcatges culturals propis dels nouvinguts sn un mecanisme clau paradoxal, si es
vol per facilitar la seva integraci, en la mesura que garanteix que el seu procs daclimataci
a les condicions sovint dures de recepci es produir de manera no traumtica i sobre individus
que no han perdut el seu sentit de pertinena comunitria. Ara b, s obvi que hi ha prctiques
culturals que no poden ser tolerades en una societat que es vulgui garant de drets bsics de les
persones. Difcilment sestar en condicions morals dinstar un grup hum a respectar la llei,
quan se li sostreu de manera sistemtica la possibilitat de gaudir dels seus avantatges. Cal que hi
hagi unanimitat a lhora de denunciar comportaments intolerables en una societat democrtica,
en la mesura que atemptin contra la integritat fsica o moral de les persones, per lexigncia
que tothom obeeixi la llei ha danar acompanyada de limperatiu que tamb tothom sen pugui
beneficiar. El ple reconeixement del dret a la ciutadania no com a designaci retrica, sin
com a estatus legal real de tots aquells que viuen entre noslatres i amb nosaltres s, doncs, un
prerequisit inexcusable a lhora de fer extingir tradicions incompatibles amb els drets humans.
Ni autctons, ni immigrants
Barcelona ha de continuar oferint als que han arribat, i que de segur continuaran arribant, perspectives dinserci social i de millora personal i collectiva. Per aix, s indispensable que la ciutat pugui desenvolupar amb tota la intensitat possible un propsit que s propi i de pas, obert,
estimulant, atractiu per contribuir-hi, els xits del qual siguin xits de tothom que hi viu. En
aquesta direcci, caldr fer una pedagogia que desactivi qualsevol insinuaci que la immigraci
s un problema per al progrs de la ciutat i la mostri com el que s: el seu requisit. A Barcelona,
els anomenats immigrants no sintegren a la societat: la integren.
Per aix, cal insistir que la diferncia entre autctons i immigrants s lbil i provisional, i que
els entrebancs amb qu els barcelonins ens anem topant sn realment de tothom. La gran majoBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT
743
ria de problemtiques que perjudiquen aquells que classifiquem com a immigrants afecten
tamb la resta de la poblaci. Ho podem comprovar en tots els mbits: educaci, salut, serveis
pblics, habitatge... En aquest sentit, Barcelona ha de preservar, i tant de bo augmentar, els avantatges de lestat del benestar i atendre les persones no en funci de qui sn, sin dall que els
passa. Objectiu: assegurar que les necessitats essencials de cada individu quedin cobertes, sense
aplicar una classificaci basada en el fals binomi immigrants - no immigrants.
Si lleis que ni genera ni gestiona Barcelona han servit fins ara per sostreure el benestar i
la justcia a milers de persones etiquetades com a immigrants s a dir, als treballadors
estrangers i llurs famlies, la capital catalana, com tants altres pobles i ciutats del pas, ha
assumit lobjectiu de permetrels gaudir dall que els pertoca com a simples ssers humans. Els
nous vens han pogut veure reconeguda la seva condici humana, desquena a lleis que feien
dells ssers illegals, perqu els ens locals catalans han vetllat per garantir per a ells no drets
de ciutadania, que no estava a les seves mans atorgar, per s drets com a usuaris datencions
universals: a la salut, a leducaci, als serveis socials bsics. En efecte, el padr i la tasca de les
oficines datenci al ciutad han estat instruments per regularitzar la situaci daquestes persones i dignificar-la.
Cal ser ben conscients de la importncia que t una educaci de la qual ning no ha de ser
privat. En depn la presa de conscincia dels principis que fan possible la convivncia entre tots
aquells que accepten superar les seves diferncies sense renunciar-hi. Leducaci s igualment el
vehicle que permet que cada individu assumeixi les arrels del seu passat comunitari i un present en qu les trajectries dels pobles tendeixen a encreuar-se, per tamb un futur compartit
amb daltres, un futur que hem de lluitar perqu sigui dequitat. Aquesta s, aix mateix, una de
lesvies indispensables per desactivar els prejudicis i les falsificacions en qu se sustenten tant les
ideologies racisme, xenofbia, estigmatitzaci com les conductes marginaci, segregaci,
discriminaci de i per lexclusi social.
Una qesti per resoldre ser, de ben segur, la ja existent de la concentraci dalumnes dorigen for en determinades escoles, una problemtica derivada de factors econmics i urbanstics
i sobretot de mancances econmiques i dimpossibilitat delecci per part de moltes famlies. Les
poltiques escolars impulsades des de lAdministraci municipal han dadrear-se a atenuar en
la mesura del possible els efectes negatius daquests factors i fer-ho reclamant a administracions
superiors recursos suficients. En aquest mbit, s igualment remarcable la manera com leducaci ha de prestar una atenci especial a les dones sotmeses a ideologies de gnere diferents de les
acceptades al nostre pas, que, daltra banda, tamb presenten nombrosos aspectes millorables.
El paper de lescola per canviar les mentalitats dels que arriben i dels que ja hi sn en un
sentit igualitari ha estat i haur de continuar essent fonamental.
El mateix pel que fa a un dret a la salut que el poder local ha de contribuir a garantir, la qual
cosa implica no sols ajudar a fer accessible latenci sanitria, sin tamb la informaci perqu
aquesta accessibilitat sigui coneguda i utilitzada. Idntic objectiu en all referent a uns serveis
socials dependents directament o indirectament de la municipalitat, que han de preveure pressupostos suficients per atendre tota la poblaci que ho necessiti, deixant de banda si s immigrant o autctona, de manera que ning no pugui retreure a la gesti municipal un tracte
preferent en favor de la primera.
La Barcelona que ens espera tamb haur de continuar fent esforos ajudant una inserci
laboral de la qual dependr una plena integraci social, entesa com les possibilitats que han de
744
LLIBRE BLANC
tenir les persones per millorar la seva situaci. La precarietat i la inseguretat en aquest camp
afecten la poblaci en general, per per als estrangers resulta especialment negativa, car els
obliga a acceptar condicions dindefensi i explotaci que els ciutadans de ple dret rebutjarien.
s clar que lAjuntament no t potestat per legislar en aquest mbit, per caldr que, dintre les
seves possibilitats, se senti comproms en la lluita perqu les persones vingudes de fora siguin
contractades legalment, amb els seus drets com a treballadors garantits, i que es resolgui amb la
mxima diligncia possible la tramitaci dels corresponents permisos de residncia, lobtenci
dels quals fra bo que impliquessin la possibilitat automtica de ser contractats.
Dret dassentament digne

Les poltiques dhabitatge s que cauen ms plenament dins del camp dactuaci municipal, a
la qual el nou quadre poltic hauria de permetre millors prctiques relatives a lestabliment territorial de les unitats domstiques. Importa que aquesta Barcelona que ens espera sentesti a
garantir que tothom pugui gaudir del seu dret a la llar i ho faci en el context dunes poltiques
urbanstiques permanentment en gurdia contra les arbitrarietats immobiliries, que evitin la
segregaci espacial s a dir, la generaci de guetos i assegurin que els habitatges compleixin
les condicions que els facin llocs decents on viure.
Els anomenats immigrants pateixen les conseqncies de dinmiques socials vinculades
en aquest cas, i fins ara, a la gesti pblica i privada del sl de les quals les vctimes sn tamb
els joves, la gent gran i els sectors ms desfavorits de la poblaci considerada autctona. Per,
a ms, els nouvinguts han de sofrir les condicions negatives duna realitat territorial de qu no
poques vegades han estat mostrats com els causants. s el cas dun supsit que sovint es dna
per bo, que mostra els vistos com a forasters com a culpables dhaver causat, amb la seva presncia, una deterioraci de certs barris que, en realitat, ja estaven en procs dabandonament, s
a dir, que no es devaluen perqu ells hagin arribat, sin que ells hi han arribat perqu shavien
devaluat, la qual cosa permetia a propietaris sense escrpols obtenir beneficis del lloguer abusiu
dhabitatges en fase de demolici o rehabilitaci. Daltra banda, sabem que un alt percentatge de
vctimes datropellaments bancaris i de desnonaments judicials sn persones vingudes de fora i
que haurien de veure com la ciutat de Barcelona, a travs de les seves institucions, els fan costat
en la lluita per defensar el seu habitatge.
La negaci del dret a sostre s un fenomen inacceptable i contra aquest ser urgent una actuaci municipal enrgica, en forma sobretot de fiscalitzaci sobre un mercat immobiliari despietat i dintervencions pbliques radicals en matria territorial. Aquesta poltica exigir de les
autoritats decisions importants i valentes, en la mesura que shauran denfrontar a interessos
econmics molt poderosos. En aquesta missi, ser indispensable que el nou estat atorgui a les
instncies de govern barcelonines molts ms recursos i competncies dels que gaudeixen ara.
El paper negatiu que tenen lleis elaborades fins ara per lEstat espanyol com les destrangeria, mquines de generar exclusi social i illegalitat no ha de fer perdre de vista que sn els
barris ms abandonats i ms pobres on el multiculturalisme es realitza de deb, no com la xerrameca buida que sovint s, sin com el resultat duna copresncia de vegades difcil, per sempre
frtil. Lempresa de dignificar la vida de la gent provinent de la immigraci s, doncs, idntica a
la que aspira a millorar la situaci dels nostres barris, que han de viure lactual procs poltic en
745
marxa com una oportunitat per assolir millores de qualitat importants en tots els camps: lurbanstic, per tamb lensenyament, la sanitat, la seguretat, etc.
Aix mateix, de les instncies de poder poltic ms immediates depn un espai pblic que s
el marc on es despleguen les formes ms actives i fructferes de convivncia, a ms de lescenari
per excellncia de la integraci democrtica. Totes les persones, sense excepci, pel simple fet de
ser-ho, haurien de veure garantit el gaudi i laccessibilitat sense traves daquest espai pblic, ents
per definici com a espai accessible a tots. El paper de les forces de seguretat i entre aquestes les
dobedincia municipal hauria de ser el de garant darrer daquest dret, ben lluny de la imatge
que les legislacions i les normatives actuals els han obligat a projectar com a font dinquietud per
a tantes persones de pell fosca.
s catal tot aquell que viu i treballa a Barcelona

s el venatge civil i administratiu, acreditat pel padr, el que ha definit fins ara la catalanitat
dun individu. Avui, desenes de milers daquests catalans no sn, paradoxalment, espanyols.
s el nostre domicili estable el que ens fa catalans, per sense que aix impliqui el dret a una
ciutadania que ara per ara tan sols pot ser espanyola. Hem de desitjar que aquest dret de
presncia es mantingui i que cap dels nostres vens no perdi la seva condici de catal com a
conseqncia de lexistncia dun nou estat a Europa. Per tal que els actuals catalans que ho
sn com a habitants puguin esdevenir tamb el que ara no sn, s a dir ciutadans, cal que
des de la gesti de la ciutat es faciliti que tots els estrangers residents que demanin la futura
nacionalitat catalana lobtinguin de manera immediata i que aquells que arribin de nou siguin
atesos de manera gil i eficient per tal de concedir-los un visat temporal que els permeti buscar
feina, amb lnica demanda que disposin damfitrions en situaci legal que assegurin el seu
acolliment.
Barcelona ha de ser un instrument clau perqu una naci plenament sobirana acabada destrenar, Catalunya, estigui en condicions doferir als que vnen a installar-shi un horitz interessant i just que faci que el seu viatge hagi merescut la pena, per a ells, que han arribat, i tamb
per a aquells altres que els rebem. Per aix, s indispensable generar un projecte al mateix temps
nacional i urb com, fonamentat en la convicci que no hi pot haver ms prosperitat que la
compartida, un projecte que dibuixi fites lassoliment de les quals sigui atractiu per a tothom
i que cadasc, en funci de les seves adscripcions culturals, pugui assumir en els seus propis
termes.
Tinguem-ho ben present. Al nou estat li pertocaran, com aquell que deixarem enrere, les
regulacions, per el terreny de les actuacions continuar corresponent a les administracions
locals, que cal esperar que siguin destinatries de ms competncies i ms recursos. A partir
daquesta premissa, shauran de fer coses noves per gestionar b els fluxos migratoris, que facilitin una integraci social que de segur es produir igualment, per tamb la plena integraci legal
dels estrangers i llurs famlies. Requisit: demostrar que es vol contribuir a la prosperitat del pas.
En aquest sentit, podrem parafrasejar la vella consigna del catalanisme popular per proclamar
que hem dassolir la fita que siguin catalans tots aquells que visquin i treballin a Barcelona, no
sols, com fins ara, per ra de la seva condici de vens, sin tamb com a ssers humans als quals
satorguen drets i deures de ciutadans complets.
746
LLIBRE BLANC
Barcelona i Catalunya veuen com sobre davant seu una gran finestra doportunitats. Una
vella ciutat i un antic pas poden tornar a nixer i reclamar per fer-hi arrels profundes, algunes
de les quals sensorren en terres llunyanes. Amb la fora que ens dna la pluralitat humana de
qu formem part, ens podem permetre alguna cosa ms que crear un nou estat. Podem i hem
dassolir un horitz encara ms ambicis i auda: el duna nova societat, per a la qual Barcelona
continuar essent capital.
Conclusions
Constatat el paper estratgic de les avingudes migratries per al dinamisme que anima Barcelona i la projecta al mn, queda del tot justificada la missi fonamental de les seves institucions
locals de garantir a tothom la satisfacci de les seves necessitats fonamentals, ignorant una distinci entre autctons, i immigrants, al capdavall relativa i provisional. Barcelona, per, no
ha pogut fins ara privilegiar tots els seus habitants amb el rang de ciutadania, car legislacions
fetes ben lluny condemnaven milers dels seus vens a no gaudir del dret a la igualtat i a moltssims
a la illegalitat. s ara, amb la perspectiva que obre el procs demancipaci que viu Catalunya,
que Barcelona pot fer esforos positius per aconseguir per a tots els seus habitants tots, sense
excepci una equitat poltica que ara sels nega. Ser aleshores que en una ciutat on fins ara tots
rem immigrants, puguem ser tots, a ms a ms, tamb ciutadans.
747
Lesport dalt
nivell i els grans
esdeveniments
punta de llana
de Barcelona
com a capital
de lesport
Joan Fontser i Pujol
748
LLIBRE BLANC
Introducci
ls diferents vectors que configuren lesport en un mbit local per alhora metropolit i de
referncia de pas sn molts i diversos. La universalitat de lesport ens obre el ventall ms
ampli.
La formaci, amb lesport escolar, els clubs i els valors que impregnen els ms menuts.
La salut, amb la prevenci de malalties com ens ha anat demostrant estudi rere estudi amb
lactivitat fisicoesportiva, en els diferents trams dedat, sense oblidar mai la importncia de lactivitat fsica en la gent gran.
Latenci a les persones, amb la cohesi social, ja sigui amb una pilota o dins dun recinte
esportiu on no t rellevncia ni don venim ni on anem.
Leconomia, amb les mltiples plataformes generadores de producte interior brut i com a generador docupaci.
Per hi ha dos vectors que sn especialment remarcables dins lmbit que tractem, no noms per
definici universal, sin tamb per definici local, i ms concretament quan parlem de Barcelona.
Aquests vectors als quals ens referim sn els que serigeixen en el ms alt dels estrats de la
pirmide de lesport. Van intrnsecament lligats, tot i que poden existir per separat; en la majoria
dels casos que analitzem, sn causa i conseqncia, conseqncia i causa.
Aquests dos vectors sn: lesport dalt nivell i els grans esdeveniments.
Ambds configuren per separat mbits decisius de lesport en les darreres dcades, per s
quan es combinen que fan que lesport sigui referncia, fins i tot per a aquells que no en sn
practicants i, per tant, hi dna la mxima dimensi.
Antecedents
A principis del 1926 limpulsor dels Jocs Olmpics en lera moderna, el bar Pierre de Coubertin,
va dir: Abans de la meva visita a Barcelona, pensava que ja coneixia quina ciutat esportiva era.
Ve de lluny, doncs, el reconeixement de Barcelona com a referncia en la ms gran de les
expressions del que anomenem vectors de lesport: alt nivell i grans esdeveniments.
Situem, doncs, una data com a origen de coordenades: Barcelona92. Els XXV Jocs Olmpics
van ser valorats pel president del COI, Joan Antoni Samaranch, com els millors Jocs de lera
moderna.
Per qu prenem com a referncia lorganitzaci dels Jocs Olmpics?
Per diversos motius, per un daquests i potser el principal, perqu s referncia no
noms duna poca, sin dun model.
749
Esport dalt nivell. Alt rendiment per a la ciutat

El teixit associatiu de Catalunya s el viu reflex de la societat i, en aquest sentit, podem fer esment
tamb del de la ciutat de Barcelona.
Sn seixanta-nou federacions que organitzen al voltant de 5.000 competicions setmanals, que
donen cobertura competitiva als ms de 14.000 clubs esportius de Catalunya. Tots estan emmarcats dins de ms de 35.000 installacions esportives.
Als darrers anys, levoluci de la prctica esportiva a la ciutat ha fet que sigui ms del 46% de
la poblaci la que es consideri activa esportivament, dedats compreses entre els 12 i els 70anys,
pel sol fet de practicar activitat fisicoesportiva com a mnim dues vegades a la setmana de manera
regular.
Segons lindicador de prctica fisicoesportiva en lenquesta dhbits esportius de la Diputaci
de Barcelona1, tot apunta que els propers anys el percentatge superar el 56%, ja que les generacions han anat incorporant lesport com a hbit.
En les pirmides de poblaci trobem que un 85% dels practicants es troben en els perfils dentre 14-34 anys i ms de 35 anys. Sn fills del fenomen Barcelona92.
s la conseqncia de la popularitzaci de lesport, de lesport dalt nivell i de lenfocament
de lalt rendiment esportiu com a facttum visible dels xits esportius obtinguts, que la poblaci
incorpora lesport com a hbit en el dia a dia, fet que respon a lestabliment de referents locals
amb dimensi i reconeixement internacional: Gemma Mengual en nataci sincronitzada, lex
Crivill en motociclisme, Valent Massana i Reyes Estvez en atletisme, Pep Guardiola en futbol...
Tots ells, i molts daltres, han estat xits internacionals que avui sn referncia esportiva i que
eixamplen la base de lesport a casa nostra.
Les competicions esportives dalt nivell a Catalunya, i en concret a Barcelona, fan daix el
millor dels estmuls per als clubs i esportistes.
Als nostres dies sest vivint la ms refinada de les conseqncies daquesta inclusi de lesport com a hbit no noms saludable, perqu el trobem en les activitats desport popular i amateur com les curses, curses de muntanya o triatlons fins al punt de categoritzar lesport de lleure
tamb com a activitat dentreteniment.
La ra principal per la qual es motiva la prctica fisicoesportiva, segons les respostes de lenquesta de la Diputaci de Barcelona dhbits esportius,1 s: magrada / em diverteix, seguit de
estar en forma i per fer salut.
Pel que fa a la territorialitzaci daquesta prctica fisicoesportiva, en lenquesta veiem que no
nhi ha i que es reparteix per tot el pas, fet que dna abast a la ms ampla rea dinfluncia.
Com a conclusi, podrem destacar, doncs, la influncia que exerceixen en els hbits esportius
de la poblaci els grans esdeveniments i competicions internacionals, ja que s a mitj i a llarg
termini que es recullen grans fruits i no noms en el temps, sin tamb en lespai, amb Barcelona
com a referent a tot el territori, exercint la seva capitalitat territorial en lesport.
1. La prctica fisicoesportiva a la provncia de Barcelona. Explotaci i anlisi de lenquesta dhbits esportius. Institut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
750
LLIBRE BLANC
Grans esdeveniments
Els grans esdeveniments estan formats per dos components necessaris i imprescindibles, i alhora
vinculants al resultat final: el nivell organitzatiu i els xits esportius.
No sentn lxit dun gran esdeveniment sense representants locals, ni tampoc sense una
tradici local assentada. Els xits esportius transcendeixen ms enll de lesport quan van acompanyats dun gran nivell i un xit organitzatiu
Lorganitzaci del ms gran dels esdeveniments esportius, en tots els nivells, es configura com
un enzim, aglutinador de tot el que representa una oportunitat en lesport.
Aquesta oportunitat i el mateix carcter universal de lesport no noms en si, sin tamb en la
participaci activa i passiva en lesdeveniment, fa que sigui un focus universal. s, per tant, una
obligaci, pel sol fet que molts seran els jutges, i seran molts els qui es fixin en lorganitzaci
merament per ser-ne partcips.
Un gran esdeveniment, en lera moderna, en lera actual, contrriament al que podrem pensar, aporta un llarg recorregut de lesport en la seva expressi.
Tornem a prendre com a referent lexemple de Barcelona92 i comparem-lo amb un altre gran
esdeveniment organitzat en part a la mateixa ciutat, deu anys abans: la Copa Mundial de Futbol
de la FIFA.
El nivell organitzatiu, aleshores altssim, just quan lEstat estava immers en una transici
poltica, pren com a referncia Barcelona, per queda emmascarat pel fracs de la participaci
esportiva de la Selecci Espanyola.
Tenint en consideraci aquest fet, la candidatura de Barcelona92 va considerar des dels inicis
poder donar cobertura amb participaci local i de manera notable, fet que va ser una realitat,
amb el millor dels resultats mai obtinguts.
Lesdeveniment es construeix, en diferents fases, on la illusi ms embrionria no deixa de
ser la duns quants, per transformar-se en candidatura dun collectiu i passar a ser una ambici
dun nodrit teixit i acabar essent lxit duna societat.
s per aix que Barcelona ha trobat els darrers anys en aquest format la millor de les opcions
per deixar dexistir solament i passar a ser alguna cosa ms.
Veiem com aquest enzim que comentvem no noms ens desperta inquietuds en lmbit
estrictament esportiu, sin que ens provoca tamb canvis en mbits tan diferents com lespectacle. Barcelona actua tamb com a capital de la creaci i producci artstica vinculada als grans
esdeveniments, i fa de les companyies del pas les ms innovadores, creatives i sorprenents fins
al punt de crear escola en aquest mbit.
La ciutat passa de ser un simple continent dactivitat a ser aparador al mn. s aleshores quan lexcellncia s buscada no noms en els podis dels certmens internacionals, sin
tamb en la posada en escena que emmarcar la ciutat en uns valors i en la imatge amb qu ser
projectada.
Tal com apuntvem amb anterioritat, i fent referncia a lesport de base, a Barcelona els ms
de 170.000 abonats a installacions esportives municipals practiquen la seva disciplina als ms de
1.700 espais esportius pblics.
Aquesta xarxa dinstallacions, sumada als espais privats i als espais adaptats en ocasions per
a la prctica en entorns descontextualitzats (espai Frum, el nucli antic, Montjuc, Fira Barcelona, la costa de Barcelona), fa que Barcelona lideri internacionalment, grcies tamb a la seva
751
climatologia i davant daltres capitals mundials, linters dels organitzadors i de les companyies
productores de continguts televisius esportius.
Com a objectiu de construir una xarxa dinfraestructures esportives, Barcelona92 va ser la
plataforma per al desenvolupament, no noms dels hbits esportius en els ciutadans catalans,
sin que va fer entendre la necessitat de tenir una mplia xarxa dinstallacions esportives per
acollir les competicions internacionals sota els estndards que marcaven els diferents rgans
competents.
En aquells temps, sobrien les portes dinstallacions de primer nivell que vint-i-dos anys desprs encara sn plenament vigents en qualsevol plec de clusules per a la sollicitud de qualsevol
candidatura de competici internacional.
Darrerament, els Campionats del Mn de Nataci de 2003, de 2013, aix com el Campionat
del Mn Jnior i lEuropeu dAtletisme, han tornat a tenir com a base les installacions que van
representar la candidatura.
Actualment, i amb la proposta de la candidatura dels Jocs dHivern, no noms es prenen com
a base algunes daquestes installacions sin que, a ms de projectar-ne les ms necessries, Barcelona sexpansiona al territori connectant amb la xarxa dels Pirineus.
La proximitat de Barcelona amb els Pirineus fa que la proposta reforci i incorpori les instal
lacions de lrea metropolitana en el seu ideari, com per exemple el CAR de Sant Cugat del Valls.
Aix mateix, la forta aposta per lestratgia de Barcelona en la prctica esportiva a la platja
fa que la ciutat ampli el seu ventall a grans esdeveniments com la Barcelona World RACE, 70.3
IronMan Barcelona, X Games, etc.
Una vegada ms el model es repeteix. El gran esdeveniment com a gran generador democions i com a incentivador dinversions que repercuteixen directament a la prctica esportiva.
Per tal de donar cabuda a aquestes emocions, les candidatures de grans esdeveniments inclouen les infraestructures que configuren lesquelet fsic de les propostes, per que alhora assenten
les bases de lesport de futur.
En aquest sentit, Barcelona tamb exerceix de capital, ja que inclou dins del catleg destructures destat les infraestructures esportives de primer nivell internacional, que alhora donen
servei a la poblaci per a la prctica esportiva, per a lentreteniment o com a model de gesti
despais pblics, escalables a qualsevol capital de provncia o comarca.
752
LLIBRE BLANC
Conclusions
Podem dir, doncs, que grcies a tot aquest llarg recorregut Barcelona exerceix avui la seva capitalitat en el mn de lesport.
s capital a dins i a fora. Exerceix de capital en un concepte que s el motor, la illusi des de
dins, per poder representar els ciutadans i el territori en lmbit de lesport, sigui quina sigui la
seva expressi.
Lesport dalt nivell, lalta competici, s la base per construir esportivament primer un somni,
i desprs un pas: el model Barcelona92, que trobem avui corregit i augmentat en la candidatura
Barcelona-Pirineus.
Un model que, a partir de la prctica fisicoesportiva de base, amb les seves entitats i clubs,
genera oportunitats de creixement, oportunitats en la promoci de la ciutat i oportunitats de
lideratge. s un model que reverteix en la societat, repartida per tot el territori, a curt termini.
Un model que retorna a la base de lesport, passant per lalt nivell, construint candidatures,
organitzant grans esdeveniments i deixant lherncia dunes infraestructures de mxim nivell
internacional.
Trenta-quatre anys desprs, els grans esdeveniments es converteixen en grans fets.
Barcelona s i exerceix de capital en lesport i de lesport, seguint el model que en el decurs de
les darreres dcades ha anat configurant.
753
Barcelona
i el nou
benestar social
ngels Guiteras i Mestres
Psicloga clnica i experta en direcci del Tercer Sector Social
arcelona i la seva rea metropolitana sn la base humana, social i econmica de Catalunya.

s una ciutat de referncia en el sistema mundial de ciutats, i una de les ciutats nodals ms
importants sobre la qual es construeix Europa. Durant importants perodes de lpoca moderna
i contempornia, Catalunya no ha tingut cap estructura destat, cap forma de govern, per sempre ha tingut una capital que li ha fet de motor i de projecci internacional. En qualsevol dels
escenaris de futur per al nostre pas, Barcelona ha de ser sempre la gran capital de Catalunya, i
una ciutat global. I molt especialment ha de ser lavantguarda duna Catalunya ms cohesionada
socialment, i una ciutat model del nou benestar que avui necessita Europa.
Barcelona, arrel de les olimpades, s reconeguda per la seva transformaci urbana, per la
seva arquitectura, pels seus espais pblics, per la seva diversitat. Avui Barcelona ha de fer un
pas ms i ser reconeguda com la ciutat del nou benestar social que necessita tot Europa, i molt
especialment lEuropa mediterrnia. El benestar social de futur tindr un arrelament molt ms
urb perqu s noms en les ciutats, en la proximitat, des don es pot generar el gran acord entre
la responsabilitat pblica del Govern i larticulaci de la cooperaci entre la societat civil en
especial les entitats del tercer sector social i el comproms de la ciutadania per donar resposta
als grans i complexos desafiaments socials que planteja lera infoglobal.
Mentrestant, moltes ciutats del nostre entorn europeu sestan trencant i desorganitzant socialment, Barcelona sest fent forta en ladversitat. Les raons les trobem en la resposta de la societat civil organitzada, en especial el tercer sector social, per tamb dels altres actors socials com
el collegis professionals, el desplegament del comproms social de la ciutadania per millorar la
capacitat dorganitzaci i resposta del conjunt de la ciutat.
754
LLIBRE BLANC
El tercer sector social ha emergit com un renovat i potent sector que comptabilitza a la ciutat
ms de 2.400 entitats, que atenen 760.000 persones, disposen de 40.000 persones contractades i un
nombre creixent de voluntaris. En el perode de crisi 2007-2012, malgrat que el tercer sector social
ha perdut a Catalunya un 9,3% dentitats per problemes de finanament, a Barcelona ha incrementat el nombre de persones ateses un 20%, el nombre de persones voluntries un 21% i el nombre
de persones ocupades al tercer sector un 2%.1 El comproms social de la ciutadania sha concretat,
duna banda, en lincrement del voluntariat social, actualment estimat en 100.000 persones.
A Barcelona sestan creant els espais de cooperaci i collaboraci entre lAdministraci
pblica i la iniciativa social, que sn la llavor dun nou benestar social. Defensar els drets socials
avui significa incorporar nous drets, en especial el dret social de ciutadania o el dret a la comunitat, s a dir, el dret i deure perqu els ciutadans i ciutadanes despleguin la seva dimensi social
com a persones i es responsabilitzin i es comprometin com a ciutadans actius en el benestar
social dels seus conciutadans.
Una ciutadania ms compromesa beneficia la construcci duna capital ms cohesionada i
amb ms benestar i s ms exigent amb els processos de transparncia i rendici de comptes, s
a dir, ms exigent amb la qualitat duna democrcia.
Barcelona ha de ser referent en la construcci del futur social de Catalunya. El nostre pas
ha de saber quin ha de ser el seu model i sobre quin sistema de ciutats ha dassentar-se. Ens cal
participar i gestionar un discurs global i integrador sobre les diferents visions de la Catalunya
social, i que la complexitat i la multiplicitat deixos de la deliberaci social i poltica del nostre
pas aflorii no quedi reduda noms a leix nacional per ms important que sigui (i que s).
s evident que poder disposar de ms competncies, capacitats i recursos, ens pot permetre,
en un futur, invertir ms i millor en temes de lluita contra la pobresa i les desigualtats, millorar
les oportunitats socials de totes les persones i collectius i facilitar la construcci dun benestar
social millor a Catalunya. Per no tenim cap garantia que aix sigui aix. Ats que la principal
capacitat destablir un sistema fiscal propi podria utilitzar-se per reduir la nostra capacitat impositiva, distanciar-nos encara ms de la pressi fiscal europea, i reduir la contribuci fiscal de les
rendes ms importants. Si sutilitzen els nous instruments destat per reduir el dficit pblic mitjanant retallades en la despesa pblica social, i si sabdica de regular el mercat, i en especial el
financer; si es fes tot aix, el fet de disposar destructures destat ms grans per reduir o contenir
la inversi social no ens permetria crear un nou estat i una societat del benestar, sin que serviria
per abundar ms en el malestar social. Els rics seran ms rics, els pobres ms pobres, i tindrem
una Catalunya ms desigual i descohesionada.
Lexemple de Barcelona demostra que cal superar la crisi econmica combatent la crisi social,
i en especial lincrement de les desigualtats i la pobresa, que es troben en el seu origen, i aix es fa
donant prioritat a la inversi social i multiplicant el seu impacte amb la cooperaci i articulaci
de recursos amb un tercer sector fort, eficient i plural, i promovent junts el comproms actiu de
la ciutadana amb la ciutat a travs de les entitats de la societat civil no lucrativa. s essencial per
tenir una Catalunya socialment forta, i s necessari per al nou benestar social a Europa.
1. Anuari del Tercer Sector Social. Taula del Tercer Sector Social i Observatori del Tercer Sector.
Barcelona (2013).
755
Barcelona capital
destat
Aposta
compromesa
al servei de
lautonomia
personal
i de la inclusi
Josep Maria Llop
Advocat, MBA per la Universitat de Pace NYC; ha estat campi dEspanya desqu alp de cecs (categoria B1),
i ha estat elegit alcalde del municipi de la Palma de Cervell i diputat al Parlament de Catalunya.
Actualment socupa de les poltiques de discapacitat a la Diputaci de Barcelona
756
LLIBRE BLANC
Introducci
quest captol presenta la discapacitat com a caracterstica inherent al 10% de la poblaci

del nostre pas i de la nostra ciutat. La superaci total o parcial de les limitacions fsiques,
psquiques o sensorials, grcies als complements de naturalesa tcnica o personal, sn elements
moduladors del reconeixement daquesta discapacitat.
Laposta que Barcelona ha de fer per les persones amb discapacitats, si esdev la capital de lEstat catal, ha de partir de la dilatada experincia en la prctica de poltiques pbliques adreades
a lautonomia personal, aix com a la imprescindible cooperaci amb els mbits de coneixement
tecnolgic i financer, per tal que Barcelona esdevingui centre mundial de producci de poltiques i de marcs conceptuals a favor de la igualtat doportunitats. Actualment, Barcelona en particular i Catalunya en general, disposen dmbits de recerca tecnolgica i despais dinterlocuci,
susceptibles de posar en valor econmic, social i poltic models datenci a les discapacitats que
reajustin la redistribuci de recursos envers aquells grups de persones que ms ho necessiten.
A Europa, es calcula que hi ha uns 80 milions de persones amb una discapacitat que, per
lexistncia de barreres a lentorn, no poden dur una vida normalitzada i es troben en situacions
de desigualtat i de discriminaci social.
Pel que fa a ledat, cal tenir present que lincrement de lesperana de vida per sobre dels
vuitanta anys de mitjana i, per tant, lenvelliment de la poblaci han comportat que Catalunya
tingui al voltant del 17% de persones de ms de sexanta-cinc anys i el 10% de ms de setantacinc. Tamb a Europa lenvelliment segueix patrons similars: 87 milions de persones ms grans
de sexanta-cinc anys, el 17,5% de la poblaci (dades INE i UE). Estudis de lONU calculen, a
ms, que el 75% de les discapacitats sorgeixen en la vida adulta i que, a causa de lenvelliment, la
prevalena de les discapacitats augmentar significativament.
Pel que fa a Catalunya, el percentatge de persones amb discapacitat reconeguda se situa al
voltant de mig mili de persones. Resta al marge la ciutadania que adquireix la seva discapacitat
com a conseqncia del procs denvelliment i que no nhan demanat el reconeixement pblic.
Levoluci legislativa que a les darreres dcades sha dispensat al tractament de la discapacitat
reflecteix el carcter social de la nostra societat. Des de les aportacions decisives que la Llei Trias
Fargas va suposar per a laprovaci a escala de lEstat espanyol de la LISMI, fins a lactual avantprojecte de llei, en curs al Parlament de Catalunya, el comproms de lAdministraci pblica
amb la discapacitat ha estat inequvoc i ens condueix vers la igualtat doportunitats.
Actualment, el marc de la discapacitat gaudeix de consens internacional (conveni de les Nacions Unides del 2006), aix com duna Carta Europea i duna Estratgia de la Uni Europea per
a la discapacitat que permetr fins al 2020 lharmonitzaci de poltiques i, sobretot, el gaudi de
drets per part de la ciutadania de la Uni Europea afectada per alguna situaci de discapacitat.
El cam que ens cal recrrer encara s llarg. La possibilitat de constituir un nou estat ofereix
loportunitat devitar les externalitats negatives dalgunes mesures que no han tingut un funcionament prou adequat. Alhora, tamb es pot fer un salt qualitatiu endavant per situar la persona
a la cspide de la pirmide, amb lobjectiu datendre adequadament les necessitats dassistncia
tcnica i social de la ciutadania del nostre pas.
El concepte de smart city o ciutat intelligent suposa laposta per la transversalitat administrativa, poltica, tcnica i econmica per a la prestaci de serveis de forma raonable. En aquest
sentit, ls de la tecnologia al servei, en aquest cas, de les discapacitats, principalment fsiques
757
i sensorials, aporta sovint solucions que incrementen de manera molt significativa lautonomia
personal i disminueixen de manera exponencial el cost de prestaci dels serveis complementaris
de naturalesa personal.
Lanella cientfica de les universitats catalanes, els espais de recerca biomdica i fsica, la capitalitat del mbil i els diversos congressos per a cada una de les disciplines que tenen lloc a Barcelona sn una plataforma de coneixement, susceptible de grans sinergies al servei de la discapacitat. Laposta de Barcelona i de Catalunya per latenci intelligent a la discapacitat suposa crear
de manera especfica les condicions perqu la recerca tecnolgica en matria de les discapacitats es produeixi al nostre pas. Tenim les condicions perqu aix pugui ser aix, per cal que
laposta per aquestes sinergies incorpori dentrada linters econmic i social per la discapacitat.
En aquest sentit, els mecanismes de finanament diniciatives empresarials o tcniques en xarxa,
aix com la cooperaci dels ens de recerca cientfica i tcnica per incorporar la perspectiva de
discapacitat a la recerca, al disseny i a la comercialitzaci de productes, sn peces clau duna
oportunitat que ni Barcelona ni Catalunya han de menystenir.
La discapacitat s un concepte modulable que afectar en algun moment de la vida una part
molt significativa de la poblaci mundial.
Visions actuals i compartides sobre la discapacitat

Labordatge de la discapacitat a la societat occidental ha vingut marcat per denominacions representatives dels conceptes que, al llarg del segle passat, nhan definit lmbit i lenfocament prctic.
Persones deficients; persones amb invalidesa o incapacitades (denominacions vigents a lmbit laboral); persones minusvlides (denominaci que es va iniciar arran de la Llei dintegraci
social del minusvlid, LISMI, de 1982); persones discapacitades (denominaci derivada de lenfocament ms universalista i participatiu encunyat al si de lOrganitzaci Mundial de la Salut
OMS), i, actualment, la denominaci de diversitat funcional (derivada de les reflexions nascudes
al si del Frum de vida independent i que, malgrat les seves imprecisions, t un alt nivell dacceptaci acadmica)... Aquest concepte parteix de la capacitat daportaci de les persones a una
societat que no ha de discriminar per ra de sexe, raa, caracterstiques personals o altres factors
que conformen les diferncies entre les persones. Aquest corrent, que neix dels mbits anglosaxons i que inclou una multiplicitat de contextos, requereix segurament daportacions ms slides
per tal desdevenir paradigmtic i dacceptaci universal.
Per raons de simplicitat, el terme persones discapacitades inclou lunivers de les caracterstiques i limitacions que afecten un percentatge significatiu de la poblaci i que han de poder ser
subjectes dels mateixos drets i de les mateixes obligacions. Aquesta perspectiva exigeix ladopci
de les mesures adients que conformin els entorns als criteris de laccessibilitat.
Al llarg del temps, la consideraci de la discapacitat va des de lenfocament ms segregacionista, que considera aquestes persones des de les seves limitacions, passant per lenfocament
medicorehabilitador, que vetlla pel desenvolupament funcional de les seves possibilitats (com
a mitj per a la millor qualitat de vida) fins a la consideraci, a la dcada dels vuitanta del segle
passat, de les persones amb discapacitats com a individus cridats a conduir els destins de la seva
vida des de la discapacitat. Aquesta darrera perspectiva suposa abandonar el rol de pacients per
esdevenir, amb plenitud, actors actius en la configuraci de la seva vida, al si de la societat que
les acull.
758
LLIBRE BLANC
Autors com Rosato i Angelino (2009) suggereixen que el concepte de deficincia implica el
de normalitat, i la producci social de la norma s concomitant amb la de dficit. Les condicions socials modulen i expliquen els processos de desigualtat tant en lmbit de la salut com
en la distribuci de la renda, les condicions de treball o la participaci ciutadana, la qual cosa
implica la necessitat dintroduir variables de naturalesa ecosocial, per explicar letiologia de les
discapacitats.
La definici que lOMS fa de la discapacitat (2001) namplia el concepte a qualsevol alteraci
en la condici de salut dun individu que pot generar dolor, patiment o interferncia amb les
activitats diries. El benestar inclou mltiples dominis, un dels quals s la salut, en la qual sinscriuen els conceptes complementaris de funcionament i discapacitat. Funcionament s un terme
genric que inclou funcions i estructures corporals, activitats i participaci. Indica els aspectes
positius de la interacci entre un individu (amb una condici de salut) i els seus factors contextuals (factors ambientals i personals). Discapacitat s un terme (tamb) genric que inclou
dficits, limitacions en lactivitat i restriccions en la participaci. Indica els aspectes negatius de
la interacci entre un individu (amb una condici de salut) i els seus factors contextuals (factors ambientals i personals). Aquesta classificaci inclou, com dues cares de la mateixa moneda,
tant els aspectes positius com els negatius en relaci amb els estats de salut, i fa una referncia
explcita en tot moment als factors contextuals que influeixen en la realitzaci de les persones,
independentment de quines siguin les seves condicions de salut.
Les alteracions duradores de la salut, en termes de funcionament, es continuen anomenant
discapacitats i abasten tres nivells que recorden la classificaci ja esmentada: el corporal (deficincies en lestructura corporal), lindividual (limitacions en lactivitat del subjecte) i el social
(restriccions a la participaci social en termes digualtat amb les persones de lentorn). La gran
novetat, per, s que els factors contextuals (ambientals i personals) hi sn presents i sn decisius per explicar el grau de funcionament o discapacitat de les persones a totes les etapes. Sintrodueix una dialctica entre aquestes dues perspectives, de manera que si hi ha funcionament
(realitzaci i participaci en les activitats de la vida diria) no hi ha discapacitat (limitacions en
lactivitat i restriccions en la participaci). Se supera aix lantic plantejament que etiquetava les
persones per a tota la vida en determinar que hi havia discapacitat al marge de si disposaven o
no dels recursos, les tcniques i els suports necessaris per dur a terme lactivitat corresponent.
Els plantejaments actuals han de permetre vincular el reconeixement de la discapacitat als
criteris objectivables de capacitaci de les persones que ens permeten el gaudi dels drets i lexigibilitat dels deures en igualtat de condicions.
La discapacitat i el seu reconeixement legal, doncs, no tenen per qu ser permanents, sin
modulables a lala o a la baixa, a partir de factors mesurables dacord amb les mesures que
determinen el grau de superaci de les limitacions individuals, dins de lmbit dafectaci de les
discapacitats.
Raons de justcia social recomanen que Barcelona, com a capital de Catalunya, prengui en
consideraci aquest enfocament per tal que aquelles persones que ms necessiten els recursos
i les mesures complementries de suport en puguin esdevenir beneficiries. Aix, es facilitaria
que superessin els plantejaments vinculats a lmbit unifactorial de la limitaci personal i acollissin els plantejaments multifactorials, que incorporen les dimensions tcniques, mdiques,
aptitudinals i de context, que poden modificar, de forma substancial i objectiva, els criteris de
reconeixement de la discapacitat i, per tant, de latenci que pot haver de menester per part de la
759
societat. El concepte del retorn sobre la inversi social que lInstitut de Persones amb Disminuci de Barcelona duu a terme en mbits tan diversos com locupaci de persones discapacitades
a lrea de parcs i jardins o en lmbit de lassistent personal sn un primer pas inequvoc vers
aquesta direcci.
Barcelona: una gran ciutat amb nima social

al servei de les persones
Ja des de lany 1932, quan el regidor Roc Boronat i Font obtingu la seva plaa com a comissari
de beneficncia a lAjuntament de Barcelona, es va iniciar un canvi de paradigma que va dotar de
contingut real lnima social de Barcelona, en particular, i de la societat catalana, en general. El
regidor Roc Boronat va emprendre les mesures que van permetre canviar el concepte social de la
beneficncia pel de lassistncia. La creaci del Sindicat de Cecs de Catalunya i la creaci del cup
procecs va donar la possibilitat a ms de 500 persones que vivien de lalmoina de tenir un treball digne. Aquesta idea progressista de lautonomia personal fou manllevada per les autoritats
espanyoles, desprs de la Guerra Civil del 1936 al 1939, i va donar lloc al naixement de lONCE
(Organizacin Nacional de Ciegos Espaoles). Actualment, aquesta organitzaci s exemple al
mn pels seus coneixements tcnics i humans, que fan possible posar en valor les capacitats de
les persones a favor de la mxima autonomia personal.
Ladveniment de la democrcia va encoratjar el renaixement i la posada al dia de lnima
social del nostre pas i, per tant, de Barcelona.
La Llei del minusvlid de 1982 (de concepci catalana i aprovada pel Congrs de Diputats
espanyol), aix com els successius decrets de la Generalitat de Catalunya, la Llei per a la supressi de barreres arquitectniques de 1991, el Codi daccessibilitat de 1994, que sequipara a tots
els efectes al reglament que desplega la llei, aix com altres lleis i reglaments de naturalesa ms
sectorial han fet que la nostra societat hagi tingut un desenvolupament especialment important
i sensible en aquesta matria.
La creaci de lInstitut Municipal de Disminuts ha estat linstrument a travs del qual Barcelona ha posat en prctica els principis i els continguts de les lleis i reglaments i ha superat amb
escreix els estndards nacionals i internacionals en el tractament de la discapacitat com a diversitat social integrable a la societat.
Laproximaci de la nostra capital del pas a la discapacitat sha produt des de la participaci
de tots els sectors socials, poltics, econmics i tcnics, per posar en valor les capacitats de les
persones i fer, en la mesura del possible, que la discapacitat esdevingui diversitat funcional. Les
prctiques inicialment assistencials han deixat pas a la formaci per a lautonomia personal i
la dignificaci, tant de les persones cuidadores i formadores com de les que sn receptores dels
serveis. La tasca que lInstitut Municipal de Disminuts ha fet en lmbit de locupaci lacredita com una de les institucions municipals amb ms capacitat i experincia, susceptible de ser
exportada i compartida a bona part dels pasos europeus.
Tant la formaci per a locupaci com lassistncia social a les persones amb discapacitats
sanalitzen actualment des de la perspectiva del retorn sobre la inversi social. Aquest principi
(return on social investment) fa una anlisi quantitativa dels costos i avantatges que un determinat grau dassistncia social produeix sobre les persones amb discapacitat. Les conclusions
760
LLIBRE BLANC
principals daquesta tcnica, altament contrastada tant pels cercles acadmics com de treball
social en algunes ciutats nord-americanes i britniques, conclou que, tal com estan concebudes i aplicades les poltiques dassistncia a Barcelona, hi ha dos grups dinters especialment
beneficiats per la poltica docupaci a favor de les persones amb discapacitats. En primer lloc,
les persones amb discapacitat i, en segon lloc, lAdministraci de lEstat, ats que la contribuci
ala Seguretat Social, tant des de la quota patronal com del treballador, ajuden al sosteniment de
lacaixa nica de lEstat i, per tant, tamb de la Seguretat Social i del sistema de pensions. Val
a dir que, en aquest cas, ni lAdministraci municipal ni cap de les administracions catalanes
reben cap impacte positiu.
Barcelona com a capital del nou estat de Catalunya podr redistribuir els beneficis del retorn
sobre la inversi social, s a dir, ingressos en concepte de la Seguretat Social a favor dels col
lectius ms necessitats i vulnerables.
El nou estat i lAdministraci pblica

al servei de les persones
El nou estat reordenar les administracions, per tal que sadeqin a la nova realitat nacional.
Actualment, el mapa administratiu en la canalitzaci de poltiques i de serveis de naturalesa
social sestructura a lentorn de les administracions segents: els municipis, els consells comarcals, les diputacions, la Generalitat de Catalunya i lEstat espanyol. Si b la competncia de lEstatut dAutonomia de Catalunya s exclusiva en matria social, el finanament s en bona part
provinent de lEstat espanyol i, per tant, tot i que en sentit estricte no li correspon lexecuci
material de les poltiques socials, s que lin correspon el finanament.
Addicionalment als mbits administratius esmentats, cal fer referncia a lrea Metropolitana, com a ens administratiu que consorcia diverses actuacions urbanstiques, econmiques,
de medi ambient, de transport i altres, a lentorn dels grans municipis de la conurbaci de la
ciutat de Barcelona. La ms que probable duplicaci de serveis en alguns casos i de disparitat de
criteris en altres requerir un ajustament racional, tant dels mbits dadministraci com de la
uniformitzaci dels criteris.
Mentre aix no passa, cal posar en relleu les possibilitats que cada una de les administracions
aporta al sistema.
Les diputacions provincials tenen per missi assistir els ajuntaments de la seva demarcaci
perqu puguin prestar els serveis bsics. Els programes de finanament dactuacions municipals
estan sotmesos actualment al filtre del control dels criteris daccessibilitat que marca la legislaci
del nostre pas. Aix mateix, en el cas de la Diputaci de Barcelona, hi ha programes ad hoc, adreats a les persones amb discapacitats, com els de les residncies Respir, la Mirada tctil, Apropa
cultura o laccessibilitat als parcs naturals i platges, que han augmentat el grau daccessibilitat del
nostre territori i, per tant, nhan incrementat tamb el valor des del punt de vista turstic.
El finanament de les diputacions s estatal i, per tant, quan Catalunya esdevingui de ple un
nou estat al mn i Barcelona nesdevingui la capital, haur de ser el govern de la Generalitat el
que aporti les quanties de finanament de les quals sn beneficiries les diputacions, molt especialment la Diputaci de Barcelona.
761
Els consells comarcals sn ens administratius intermedis entre els municipis i la Generalitat
de Catalunya. La seva tasca principal, en matria de discapacitat, rau en la mancomunitat de
serveis per a la contractaci de treballadors i treballadores socials i, de forma molt particular,
la prestaci del servei de transport adaptat. El finanament dels consells comarcals correspon
ntegrament a la Generalitat i, per tant, aquests sn lembri de la nova administraci de lestat
de Catalunya, que caldr ajustar a les noves necessitats del pas.
Els municipis tenen fonts de finanament municipal, normalment limitades, i la majoria de
les vegades la seva dimensi impedeix ladopci de poltiques especfiques en matria social i
datenci a la discapacitat. Els consells comarcals i les diputacions substitueixen en molt bona
part, sigui de forma directa o indirecta, el cost econmic i lexecuci de la tasca social. Noms
aquells municipis de dimensions grans assumeixen part dels costos i de les poltiques especfiques en matria social. La Generalitat, com a titular de la competncia exclusiva, aprova la
legislaci derivada especfica, dacord amb lEstatut dAutonomia; controla el compliment de les
actuacions, dacord amb el marc vigent; aplica les sancions per infraccions de les normes establertes, i emet els certificats de reconeixement del grau de discapacitat.
La Generalitat, en el nou escenari, continuar essent ladministraci principal des del punt de
vista de la competncia general, i no tindr els inconvenients derivats de les actuals aportacions
de lestat al finanament de les poltiques socials per part de lEstat espanyol.
En el procs de canvi que shaur de produir, tant en lmbit de la redistribuci competencial de les administracions com en lestructura territorial del nostre pas, caldr considerar el
fetde la capitalitat de Barcelona com un actiu de projecci de Catalunya a lexterior, aix com
del model de prestaci dassistncia a les persones amb discapacitats. Igualment, Barcelona, com
a gran ciutat i en la seva condici de capital destat, tindr loportunitat datraure coneixement
sobre experincies i models tant a escala municipal i de grans ciutats com tamb de pas,
susceptibles de millorar la posada en prctica de lefectiva igualtat doportunitats i de la justcia
social redistributiva.
De manera especial, caldr enfocar urgentment la relaci de cooperaci, en matria social
i de discapacitats, entre la ciutat de Barcelona i lens que agrupa els municipis metropolitans.
Aquesta relaci, de caracterstiques normalment asimtriques, requereix una concepci de cooperaci lleial entre administracions i de plantejaments que sadrecin exclusivament a respondre
a la realitat del nostre pas i, en aquest cas, al servei de la igualtat doportunitats de les persones
amb discapacitats.
En conclusi, tant pel fet que Barcelona acull ms duna cinquena part de la poblaci del
nostre pas (1.600.000 habitants), com perqu la nostra ciutat pot esdevenir capital destat, caldr
considerar el reajustament de la Carta Municipal de Barcelona a les caracterstiques i competncies de la imprescindible estructura territorial del pas. En aquest sentit, que Barcelona tingui
poltiques socials prpies en el marc de la legislaci del pas, ens situar al lloc que ens correspon
entre les grans ciutats del mn.
762
LLIBRE BLANC
Les entitats datenci a la discapacitat:

un canal de participaci i de partenariat
amb lAdministraci catalana
Cal esmentar que, en el sistema actual de prestaci social i atenci a les persones amb discapacitat, les poltiques, especialment aplicades des de lInstitut Municipal de Disminuts de Barcelona
i des de la Diputaci de Barcelona, gaudeixen duna relaci de gran cooperaci amb entitats del
tercer sector, que fan tasques dassistncia social, amb ms qualitat i quantitat, i tamb amb costos ms assumibles.
Les entitats datenci a les persones amb discapacitats sn una eina de participaci. s a travs
daquestes organitzacions que persones amb discapacitat, familiars i persones de suport i administraci consensuen poltiques, criteris i objectius, des de les disponibilitats pressupostries en
cada moment.
Si b histricament les nostres entitats van nixer principalment des de la preocupaci de les
famlies per ajudar les persones amb discapacitats i constituir-se aix com a grup dinters, avui
sn sens dubte lactiu principal amb el qual compten les administracions per reflexionar, dissenyar i aplicar poltiques de discapacitat.
Aquest model de coresponsabilitzaci sajusta a la convenincia dels partenariats publicoprivats, que condueixen a loptimitzaci de recursos en tots els ordres.
La consideraci de les entitats com a grups de ciutadania i dinters pblic tamb haur
danar acompanyada duna llei de mecenatge. Aquest instrument legal ha de permetre canals
de finanament corporatius de forma transparent i pblica com a mtode dincorporar els
principis de la responsabilitat social corporativa a linters general. Ara b, aix no ha dimplicar la renncia, per part dels agents econmics, als beneficis dimatge i comercials que puguin
derivar de la seva cooperaci en projectes dinters general.
Cal evitar prctiques de subvenci que, a travs de certa complaena amb lAdministraci
pblica, puguin renunciar eventualment a la defensa dels interessos de naturalesa pblica pels
quals van ser concebudes aquestes entitats. Laposta per la fortalesa de la societat civil i de les
nostres entitats s lobjectiu que ha de fer possible la coparticipaci i la coresponsabilitzaci en
les poltiques de discapacitat.
Cal fer esment de lONCE, ats que la dimensi i les caracterstiques daquesta entitat mereixen una consideraci especial. La seva contribuci en termes docupabilitat i ocupaci de persones amb discapacitats recomana que el nou estat de Catalunya la tingui molt especialment en
compte en la prestaci de serveis. Actualment, lONCE s una entitat de dret pblic, amb la concessi administrativa per a lexplotaci en exclusiva del cup procecs. LAdministraci catalana,
per tant, a partir de les caracterstiques prpies i singulars daquesta entitat, haur de definir els
criteris de servei que lorganitzaci dur a terme en nom de ladministraci del nou estat. Criteris de racionalitat i de prudncia aconsellen laplicaci del principi jurdic del tracte successiu,
de manera que el nou estat se subroga a les obligacions de lantic estat matriu, s a dir, de lEstat
espanyol. El pes que Catalunya t en el conjunt de lorganitzaci ajuda de forma inequvoca a
relacions de cooperaci beneficioses per a lONCE, per a lEstat catal i per a lEstat espanyol.
763
Conclusions
Aquest captol ha tractat la discapacitat com un element que afecta el 10% de la societat; per tant,
ns part inherent.
Els plantejaments actuals van en la lnia de la modulaci i de la temporalitat en els elements
que la configuren. Dacord amb la definici actual de lOMS, aix com amb la realitat dels ajuts de
tipus tcnic i personal disponibles, ni la discapacitat ni el seu grau sn conceptes ni permanents
ni estables. Per raons de justcia social redistributiva i de millor servei a les persones, caldr plantejar-se els mecanismes de reconeixement i de revisi de la discapacitat per tal dassolir, sempre
que sigui possible, la condici de funcionament normal.
Dacord amb aquests plantejaments, loportunitat que ofereix la constituci dun nou estat
permet repensar la poltica de pensions. El sistema de pensions, tal com passa en el cas de la
determinaci de les discapacitats i del seu grau, ha de ser modulable en funci del grau de normalitzaci de la persona afectada per la discapacitat. En aquest sentit, la pensi ha de ser un ajut
de dignitat per a aquelles persones que no podran formar part del mn laboral, i en cap cas hade
poder arribar a ser un desincentiu perqu algun grup de persones amb capacitat de treballar
deixi de pertnyer al mercat laboral.
Cal, en aquest sentit, destacar especialment la tasca que lInstitut Municipal de Disminuts ha
fet en lmbit de locupaci, que lacredita com una de les institucions municipals amb ms capacitat i experincia, susceptible dsser exportada i compartida a bona part dels pasos europeus.
Dacord amb els resultats de les tcniques ms actuals danlisi de lacci social (social return
on investment), a Barcelona hi ha dos grups dinters especialment beneficiats per la poltica
docupaci a favor de les persones amb discapacitats: en primer lloc, aquestes mateixes persones
i, en segon lloc, lAdministraci de lestat, ats que la contribuci a la Seguretat Social, tant des
de la quota patronal com del treballador, ajuden al sosteniment de la caixa nica de lEstat i, per
tant, tamb de la Seguretat Social i del sistema de pensions.
Tant pel fet que Barcelona acull ms duna setena part de la poblaci del nostre pas (1.600.000
habitants) com perqu pot esdevenir capital destat, caldr considerar el reajustament de la Carta
Municipal de Barcelona a les caracterstiques i competncies de la imprescindible estructura territorial del pas. En aquest sentit, que Barcelona tingui poltiques socials prpies, en el marc de la
legislaci del pas, ens situar al lloc que ens correspon entre les grans ciutats del mn.
Cal que les organitzacions de persones amb discapacitats i les que shi dediquen enforteixin
el seu paper en la reflexi dels models de servei, en el disseny i en laplicaci de les poltiques de
discapacitat. Aquest grau ms elevat de coresponsabilitzaci ha danar acompanyat duna llei
demecenatge que permeti sumar els agents econmics privats a la participaci en entitats dinters pblic reconegut. LAdministraci catalana ser la que aprovar els criteris i condicions
daquest inters pblic que acreditaran les entitats.
Per tant, Barcelona, com a futura capital de Catalunya, nou estat al mn, necessita posar en
valor les capacitats de totes les persones que hi viuen, sestimen la ciutat i esperen construir-hi el
seu futur. La fora motriu de la ciutat s la suma de mltiples factors que condueixen Barcelona
764
LLIBRE BLANC
i Catalunya a tenir la responsabilitat desdevenir referent europeu, i tamb mundial, en el tractament integral que la societat dispensa a les persones amb discapacitat.
Quan Catalunya assoleixi la condici destat, haur de redistribuir els retorns socials, derivats
de les poltiques de discapacitat, a aquelles persones amb ms necessitats de suport.
Barcelona, malgrat els seus grans potencials en lmbit tecnolgic i de la recerca, necessita
encara un impuls ms seris i comproms que permeti aprofitar les sinergies de la recerca universitria en lmbit de la robtica i dels sistemes dinformaci. De la mateixa manera, cal actuar
amb les tecnologies vinculades al telfon mbil i a la geolocalitzaci, per tal daspirar raonablement a poder esdevenir referent mundial en el tractament integral de la discapacitat. Lajut al
finanament diniciatives empresarials serioses i la seva capacitat de poder competir eficientment en un entorn globalitzat s encara una assignatura pendent que el nostre pas ha dabordar
amb molta urgncia.
Lobjectiu de posar en valor les potncies de la nostra ciutat i del seu entorn econmic i acadmic tenen, a ms del vessant humanista, un valor econmic al qual Barcelona i Catalunya no ha
de renunciar. Ja actualment, laposta que sha fet en la supressi de barreres arquitectniques, o
en lmbit de laccessibilitat de diversos museus o despais naturals, suposen un potencial turstic
que complementa latractiu de la nostra ciutat i del nostre pas.
La combinaci de laposta social, la tecnolgica i lacadmica donen lloc a un model en el
tractament de la discapacitat, exportable tant pels seus valors humanistes com pels retorns socioeconmics positius que formen part de lexperincia de la nostra ciutat.
El cam que cal recrrer s encara fora llarg, per Barcelona t, en la matria de la inclusi
social i en laposta de lautonomia personal de les persones amb discapacitats, una llarga i contrastada trajectria que situa la nostra ciutat com a capdavantera a escala mundial.
La consolidaci daquest model esdev la promoci duns valors molt nostres i genuns. Si
sadapten a la realitat daltres pasos, poden ser desitjables tant per a les persones amb discapacitats com per a la societat.
Com a conclusi final, sescau esmentar que la capitalitat de Barcelona del nou estat de Catalunya no partir noms dels ingressos derivats dels impostos que paga la ciutadania, sin de la part
alquota que el govern de la Generalitat apliqui, sobre lexcedent pressupostari i financer, derivat
de lactual dficit fiscal de Catalunya amb lEstat espanyol i que se situa sobre el 8% del producte
interior brut, s a dir, sobre uns 15.500 milions deuros. Barcelona ja s actualment un model de
ciutat en la seva atenci a les persones amb discapacitat.
La nostra ciutat reuneix condicions especialment idnies per al repte de transformar la discapacitat en diversitat funcional. Els avenos clnics, derivats de la recerca mdica; el coneixement prctic dinstitucions tant prestigioses com lhospital Guttmann o lONCE; la capitalitat
del mbil i els elements tcnics i de recerca que sen deriven, aix com la posada en prctica dun
sistema assistencial i legislatiu molt avanat, generen a la nostra ciutat el clima propici perqu
esdevingui centre de referncia mundial i amb capacitat exportadora de solucions, de projectes i
de conceptes que beneficiaran les persones amb discapacitats.
765
Barcelona,
capital
per a tothom
Jordi Lpez Camps
Assessor del Comissionat dImmigraci i Acci Comunitria
766
LLIBRE BLANC
Esdevenir capital de lEstat catal
es de fa temps donem per cert que si Catalunya s la naci dels catalans, Barcelona s la
capital dels catalans. Ara fa tres-cents anys, els barcelonins, herois de la resistncia a lassetjament de la ciutat, consideraven que estaven defensant les llibertats de tots els catalans perqu pensaven que la ciutat era la capital i mare de la ptria. La capitalitat barcelonina de lEstat
catal ha demergir del consens forjat en un lideratge acceptat per la resta de realitats territorials,
per la responsabilitat assumida pels seus ciutadans, i ha de mobilitzar sentiments i arrelar en
les conviccions dels mateixos catalans. Ser capital s esdevenir lloc de trobada, de construcci
didentitat nacional i dobertura de Catalunya al mn. Grcies a la capital, un pas mostra el que
s i el que vol ser integrant el seu passat.
Que Barcelona sigui capital suposa definir lmbit simblic, emocional i els valors que relliguen la ciutat. Tradici, present i futur han de confluir en la voluntat ciutadana a lhora de definir lnima de la ciutat, all que la identifica i li dna singularitat en relaci amb altres capitals.
Fonamentalment, s una aposta per un futur diferent i millor del que ara som i tenim en el
present. Ser i exercir la capitalitat exigeix un comproms de tots els barcelonins i barcelonines,
sabent que no tothom comparteix la mateixa tradici en les seves identitats particulars.
Barcelona s el que sn els homes i dones que fan ciutat. Al seu costat, hi ha institucions, entitats i relacions humanes que defineixen una realitat viva. Cadascun dells tenen identitats particulars que se sumen a lhora de definir el perfil genu de la ciutat. Res no s sobrer ni accidental
a lhora de pensar com ha de ser aquesta Barcelona capital de lEstat catal; aquesta Barcelona,
Ciutat Ideal, expressi de la Catalunya sobirana. Aquest futur per construir es defineix per una
voluntat de ser amb i per a les persones, en primer lloc, i desprs per ajudar a desenvolupar
els projectes i el cam de les realitats associatives de la ciutat. Aquest propsit no sn camins
incomunicats. Sn itineraris plens dinterseccions i sempre orientats a un dest com: fer de la
Barcelona capital un espai de civilitat.
Barcelona, ciutat cosmopolita

Barcelona sempre ha estat una ciutat cosmopolita, crulla de persones i cultures. La singularitat
de la ciutat s la seva diversitat cultural i un cosmopolitisme crulla dexperincies vitals i de
cultures. La ciutat s plural i culturalment diversa. A Barcelona hi ha gent de tot arreu del mn.
Quasi la meitat de barcelonins han nascut fora de Barcelona i un 35% fora de Catalunya. La ciutat
ha estat acollidora dimportants onades immigratries, algunes de molt antigues i altres de molt
recents. En poc ms de dotze anys, la poblaci estrangera de Barcelona ha augmentat el 285%.
Avui el 17,7% dels barcelonins sn estrangers i a la ciutat estan representades 175 nacionalitats.
Aquesta diversitat ha enriquit la ciutat i envigorit el procs de construcci nacional de Catalunya.
El perfil de la ciutat ha canviat fora en els darrers anys i la seva gent tamb. Barcelona sha
transformat per la immigraci recent. La ciutat ha crescut demogrficament, per tamb culturalment per larribada de persones que aporten noves visions fora diferenciades de les presents
a la ciutat. La modificaci de la realitat social barcelonina ha exigit un esfor dadaptaci a la
diversitat. Altres fets han contribut tamb a fer ms evident aquesta pluralitat de la ciutat. El
turisme, la celebraci dimportants esdeveniments culturals, esportius, comercials, religiosos,
767
etc., han fomentat la interacci dels barcelonins amb persones daltres indrets de manera que
sha facilitat el creixement del dileg intercultural.
Bona part de les persones que han vingut a Barcelona com a immigrants ho han fet per
motius econmics amb lobjectiu de millorar les seves expectatives vitals i trobar les oportunitats que no tenien als seus pasos dorigen. Altres persones, per, han arribat a Barcelona atretes
per altres raons ms prpies del cosmopolitisme de la ciutat. Tots ells, nous barcelonins i barcelonines, lhan fet seva i la fan crixer amb les seves illusions i esperances.
Nova ciutadania, nova ciutat

La relaci de la ciutat amb els immigrants ha anat canviant al llarg del temps. En un primer
moment, aquestes persones foren considerades simplement com uns nouvinguts i les autoritats
de la ciutat desenvoluparen programes dacollida i integraci a fi dassegurar la cohesi social.
El pas del temps ha canviat substancialment aquest punt de vista. Molts dels immigrants del
passat han comenat a fer seu el paisatge de la ciutat, amb tots els seus matisos i variacions, i han
esdevingut uns barcelonins ms. Aquests sn ara ciutadans que volen ser considerats com a tals,
amb els seus drets reconeguts, especialment els poltics, i amb les responsabilitats assumides per
construir a Barcelona un espai de convivncia comuna.
Laccent de la poltica pblica en relaci amb el que fins ara es considerava poltica dimmigraci no ha destar en la gesti dels nouvinguts, sin en la gesti de la diversitat cultural de la
ciutat. Aix representa un canvi substancial de perspectiva. No obstant aix, en cap moment
aquest nou enfocament significa desatendre lacolliment dels immigrants, sin reorientar part
dels esforos que abans es destinaven a les poltiques immigratries cap a la gesti poltica de la
diversitat cultural. Un dels debats poltics i socials de futur a la Barcelona capital de Catalunya
s com viure i conviure en la diversitat i des de la diversitat dels seus ciutadans. Cal fer-ho sense
exclusions; tots els barcelonins shan de sentir subjectes poltics de ple dret en la construcci de
la ciutat. Un objectiu irrenunciable dels programes dintegraci social, un cop superada la fase
dacolliment, s aconseguir el pas de la condici dimmigrants a la de ciutadans.
Laugment de la diversitat cultural de Barcelona s una gran oportunitat, per tamb introdueix importants qestions que mostren la complexitat de la governabilitat daquesta realitat.
La diversitat dorgens, didentitats expressades en costums, valors i creences vitals, i llenges,
planteja noves qestions a resoldre per assegurar la convivncia i la cohesi social de la ciutat. La
vivncia amable daquestes diferncies afavoreix la convivncia. La civilitat de la ciutat sexpressa
en la capacitat dels seus ciutadans de conviure respectant la diversitat cultural, religiosa o de
creences, aix com la pluralitat de formes i estils de vida. Grcies al respecte, la societat esdev
ms humana i enforteix la cohesi social. Sense una ciutat cohesionada no hi pot haver civilitat.
La bona gesti de la diversitat cultural beneficia a tota la societat catalana, tant des del punt
de vista de la construcci del projecte de civilitat com de la millora de la rellevncia econmica
i social de lEstat catal. Aquesta nova realitat se superposa a un fenomen propi de les urbs
modernes: la prdua de rellevncia dels llocs habituals dorganitzaci de lespai social i laparici
de mltiples xarxes de relacions socials que donen una nova fisonomia prpia a la ciutat. s dins
daquesta nova realitat on cal situar ara els diversos fenmens associats al trnsit de la immigraci a la nova ciutadania.
768
LLIBRE BLANC
Ciutat i civilitat
A les ciutats es construeix civilitat. La Barcelona capital, prefiguraci de la Ciutat Ideal, ha de ser
una urbs cvica. La ciutat s civilitzaci perqu els barcelonins transmeten a les seves relacions
els valors i les virtuts que practiquen. La metrpoli barcelonina ha de ser llocs de trobada on
viure el dileg, la tolerncia i el respecte. Grcies a aix les persones viuen i conviuen. Noms cal
observar amb atenci qualsevol esdeveniment urb per apreciar-hi les diverses maneres de ser
ide pensar, de viure i de conviure. Les avingudes, els carrers, els jardins, les places, sn aparadors
de la diversitat cultural. All es manifesten els valors, les tradicions, les esperances i les illusions
que estructuren lnima duna ciutat. La mirada atenta mostra com lharmonia i el dileg articulen aquesta diversitat construint urbanitat.
La democrcia urbana es basa en interaccions obertes orientades a afirmar els valors de convivncia. A les ciutats es proposen i es practiquen virtuts cviques. Barcelona s una xarxa de
persones que viuen i manifesten diferents comprensions de la vida fonamentades en diferents
fonts de sentit. El dileg intercultural ajuda a evidenciar els variats referents espirituals dels
barcelonins, ja que tamb mostren uns aspectes concrets de les diferents identitats singulars
delsbarcelonins. A Barcelona, amb el seu carcter plural i mests, es destillen els valors cvics
universals a partir de la interacci duna pluralitat de principis particulars viscuts en mbits
molt diversos, on les religions, creences i corrents de pensament tenen un paper destacat. Grcies
al dileg sobre els valors, fet des de la pluralitat i diversitat, la ciutat shumanitza.
Barcelona ofereix, a la cultura contempornia, el substrat idoni per construir conjuntament
els principis i els valors universals que permeten una convivncia civilitzada, font primria de
felicitat i benestar. Per construir una Barcelona cvica, cal fer de la ciutat un espai dintegraci
de la diversitat en un projecte com que respecti les particularitats i complexitats dels barcelonins. La identitat cvica compartida no pot ser mai una imposici, sin la suma multiplicativa de les diferents singularitats dels barcelonins. Caminar en aquesta direcci crea harmonia
i reconciliaci.
Aquest ideal, entendre la ciutat com a font de civilitat, tan desitjat per generacions anteriors, a
Barcelona i a tot Catalunya, avui s un fet dinmic i viu. No es tracta de reivindicar noms aquelles tradicions que ens identifiquen com a ciutat cvica. Hem dentendre la civilitat com un ens
viu que es construeix a partir del que sn i volen ser els barcelonins davui. Barcelonins que sn
persones plurals i diverses; amb valors que poden ser compartits, per tamb que els singularitza; amb esperances que tenen sentit en el cor de cadasc, i illusions que esdevenen fites comunes perqu sexpressen amb voluntat de ser compartides. Aquesta diversitat viva de Barcelona
ajuda a construir la seva civilitat perqu s la base del dileg i trobada de punts devista diferents
i plurals. Virtuts necessries a fi de construir sobre bases slides un sentiment de pertinena
compartit sobre el reconeixement de la ciutadania per a tots els barcelonins. s essencial que els
fills daquelles persones que en un moment foren immigrants tamb sentin i estimin aquesta
ciutat, que percebin Barcelona com a casa seva, la casa de tothom, all on poden viure i realitzar
els somnis i anhels perqu es consideren part daquesta societat.
769
Construir capitalitat
El que pot ser Barcelona com a capital de lEstat catal s un capteniment que hauria de convocar els homes i les dones daquesta ciutat. s una invitaci a treballar activament per fer de
Barcelona la porta de Catalunya al mn i entrada del mn a Catalunya. Res est guanyat abans
de jugar la partida de la capitalitat. Hi ha molta feina a fer, sobretot perqu aquesta capitalitat ha
estat fins ara exercida de forma ms nominal que real. Sha anat molts cops actuant a batzegades,
es promovien iniciatives assumint la transitorietat de la capitalitat sense tenir-ne els recursos.
Ara, el plantejament s tot un altre. Cal saber aprofitar les fortaleses de la ciutat per esdevenir la
metrpoli convenuda que ha de representar Catalunya al mn. En aix sha de basar tamb el
lideratge de Barcelona com a capital de lEstat catal. La ciutat de Barcelona ha de seguir exercint
com a metrpoli del catalanisme.
Barcelona hauria desdevenir un nou paradigma del que ha de ser la Catalunya naci, moderna
i integradora de la pluralitat de les seves realitats. Per aix no ho pot fer la metrpoli en solitari.
La ciutat s metropolitana i a travs de les xarxes es connecta amb les altres realitats territorials
de Catalunya. En aquesta interacci, Barcelona esdev capital perqu existeix un acord de concedir-li aquesta consideraci. Conscients que, en tot cas, latorgament sempre est condicionat
per la capacitat dexercir el lideratge. Aquest ni pot ser una apropiaci ni una imposici, sin un
reconeixement duna voluntat i una actitud. En aquest esfor de consens i comproms, Barcelona
ha de mostrar un rostre genu a la resta de Catalunya, com al mn, forjat a partir de la sntesi
entre poltica i cultura, una proposta esttica singular i lafirmaci dunes virtuts definitries de
la seva identitat. Poltica, tica i esttica sintegren per la voluntat dels barcelonins de fer ciutat i
civilitzaci.
Esdevenir capital de lEstat catal hauria de ser el propsit anims de tots els barcelonins.
Aquesta circumstncia sha dentendre com una oportunitat per construir una societat diferent
on tothom shi pugui identificar i sentir-sen partcip. Cal progressar en aquest objectiu de sumar
el mxim de ciutadans en la definici de la capitalitat de Barcelona com a espai de convivncia i
civilitat. s tot un repte, especialment til per combatre els impulsos cap al tancament, lindividualisme i lescepticisme que alguns cops sabat sobre la ciutadania, especialment quan es tracta
de definir els referents bsics comuns de la societat. La definici de capitalitat proporciona a tots
els barcelonins, sense exclusi, loportunitat de collaborar, des de la seva diversitat, per definir
les virtuts cviques que asseguren la convivncia i permeten fer de Catalunya una naci slida,
respectuosa amb aquells principis comunament acceptats com a civilitat. Principis de valors i
virtuts que haurien de fecundar per igual la poltica, leconomia, la cultura i el comportament
dels ciutadans.
Interacci i dileg intercultural

Amb els nous barcelonins ha aparegut una nova ciutadania diversa i plural, i tamb una nova
ciutat on la tradici es barreja amb noves sensibilitats i mirades. Totes aquestes shan dintegrar
en la construcci de la civilitat de la capital de lEstat catal. A Barcelona conviuen unes quantes ciutats que dialoguen i a vegades signoren. Aquestes diferents ciutats shan potenciat per la
770
LLIBRE BLANC
incorporaci dels nouvinguts, els quals han aportat nous referents simblics per definir la identitat de la societat barcelonina.
Per aconseguir una Barcelona oberta i respectuosa amb la diversitat dels seus ciutadans, cal
prosseguir en la perspectiva de la interacci i el dileg intercultural. La incapacitat de les vies
dintegraci dels immigrants basades en la multiculturalitat o en els models dassimilaci estimularen a pensar nous camins per gestionar la creixent heterogenetat de la societat. La ciutat
de Barcelona fou capdavantera, a finals dels anys noranta del segle passat, a impulsar el dileg
intercultural com una manera de promoure un model nou dintegraci basat en la interacci de
les persones a lhora de fer ciutat. Aquesta fou, en el seu moment, una de les grans aportacions
de Barcelona al debat europeu sobre lacolliment i la integraci dels immigrants: la convivncia
noms s possible a travs de la interculturalitat.
El model intercultural per gestionar la diversitat es fonamenta en la integraci de lheterogenetat com un aspecte de la convivncia cvica, en latorgament i la protecci dels drets ciutadans
dels nouvinguts i el reconeixement dels aspectes positius daquesta diversitat. La gesti de la
diversitat de la ciutat s interacci i dileg cultural. Sense la interacci, difcilment sorgir el
sentiment de pertinena necessari per cohesionar socialment la ciutat.
Grcies al dileg intercultural, les persones integren les seves identitats particulars en un
projecte compartit de fer ciutat. Les autoritats municipals daquesta Barcelona capital ideal han
de transmetre als barcelonins la importncia de la diversitat en la definici del projecte de ciutat.
Aix comporta permeabilitat de la ciutat a la importncia de la diversitat i el comproms de fer
participar els barcelonins, sense exclusi, en la construcci del projecte de ciutat. Forma part de
la tradici de Barcelona considerar que els homes i les dones daquesta ciutat volen viure junts i
en pla digualtat sense que aix comporti anullar les diferncies en benefici duna falsa homogenetat. La gesti de la diversitat cultural necessita la participaci ciutadana per tal de poder
expressar el sentit del valor de la diferncia. Participaci ciutadana i gesti de la diversitat cultural es potencien i es necessiten.
La perspectiva intercultural entn la diversitat com una oportunitat per afavorir la creativitat
i la innovaci present a la ciutat, i orientar-les cap al seu desenvolupament hum, social, cultural i econmic. La governana de Barcelona ha dincorporar aquesta perspectiva. Les xarxes de
participaci ciutadana, les institucions de representaci poltica i les estructures de govern de la
ciutat han de recollir, amb tota claredat possible, que la ciutat s plural i diversa. No hi ha dhaver
restriccions a lhora de preveure que persones dorigen immigrant assumeixin responsabilitats
poltiques i socials.
Ciutat doportunitats
Barcelona ha estat de sempre una ciutat generadora doportunitats. Avui, el repte s traduir les
potencialitats presents en la diversitat com a factors de creativitat social, econmica i cultural a fi
dafavorir el desenvolupament hum dels barcelonins i barcelonines. Mirant el passat ms recent
de Barcelona sobserva que la ciutat sha beneficiat i sha enriquit en molts aspectes per la seva
diversitat. Aix s evident en lmbit econmic. Lempenta mercantil dalguns dels nous barcelonins ha canviat la fesomia de bastants carrers dels barris de la ciutat. Aquesta nova realitat est
tenint un notable pes en el desenvolupament econmic de la ciutat. Cal avanar en aquesta direc-
771
ci. Barcelona, en exercici de la seva capitalitat, ha de saber aprofitar les aportacions creatives
fetes pels diferents grups empresarials que expressen la seva diversitat intercultural de la ciutat.
La ciutat ha daprendre de les seves classes creatives i aprofitar loportunitat que representa
disposar demprenedors, professionals i treballadors amb diferents patrons culturals de referncia. La diversitat de formes de comprensi de la realitat i les diferents maneres de relacionar-shi
aporten un canvi de perspectiva positiu que ajuda a desenvolupar la vitalitat urbana i potenciar
lencant cultural de la ciutat. Aquesta situaci resulta atractiva per a persones interessades a gaudir de la diversitat i dentorns personals i professionals oberts i dinmics, millor adaptats a les
mplies transformacions del mn global.
La perspectiva dentendre la diversitat com una oportunitat per transformar la Barcelona
capital sha de projectar als diversos mbits de la poltica municipal. Un daquests s lurbanisme. Barcelona s una ciutat dalta densitat. Aquesta circumstncia afavoreix que persones
molt diverses convisquin en un espai molt limitat i comparteixin el mateix espai pblic, equipaments, sistema de transport, etc. Els urbanistes indiquen que lespai urb sest convertint
noms en un lloc de pas en detriment de la seva capacitat dafavorir les relacions i la creaci de
vincles entre els ciutadans. Lurbanisme de Barcelona ha de trobar la manera de facilitar el dileg
de la diversitat cultural de la ciutat, les relacions entre els ciutadans i integrar la seva pluralitat
en lespai pblic.
Per fomentar la convivncia entre els barcelonins, la ciutat ha de disposar dmbits on les persones es puguin trobar i relacionar. Cal crear entorns urbans amb espais per a la comunicaci, la
trobada, el joc, el lleure, etc., dacord amb la complexitat de la societat barcelonina. Els ciutadans
de Barcelona han de poder compartir lespai i el temps a fi de dialogar, confrontar les seves prctiques socials i teixir la convivncia.
Barcelona, capital oberta i inclusiva

En lapartat de conclusions cal destacar la importncia de la interculturalitat com una estratgia
adequada per fer de Barcelona una ciutat oberta i inclusiva. Les oportunitats que es presenten
a Barcelona com a capital de lEstat catal shan demprar per enfortir-ne la cohesi social. Si el
capteniment del bon govern de la ciutat s desterrar qualsevol exclusi i marginaci en el progrs
de les persones, cal estar amatent que la desitjada igualtat doportunitats no estigui tamisada
per la diversitat cultural. Aquesta no ha de ser cap impediment perqu tothom pugui accedir als
recursos de la ciutat amb igualtat doportunitats.
El dileg intercultural ajuda a descobrir els valors compartits que defineixen la civilitat de
la ciutat. Barcelona s una ciutat amable i educada en la convivncia. La ciutat civilitzada fonamenta la coexistncia dels ciutadans en la prctica de les virtuts cviques; la cooperaci amistosa
dels seus membres; la reciprocitat en els intercanvis; la fortalesa de la justcia social; la generositat
i confiana mtua, i el respecte. Totes sn virtuts bsiques per a la convivncia a la ciutat i serveixen per consolidar la seva civilitat i donar tremp al seu esperit.
La interacci i el dileg intercultural incrementen la inclusi social en promoure els vincles
entre les persones. Barcelona ha demostrat al llarg de la seva histria una important capacitat
dacollida i dadaptaci a les realitats socials canviants. Tot sha fet sense alterar la convivncia
ciutadana. La ciutat ofereix molts terrenys on desvetllar la interacci cultural. Els cicles festius
de la ciutat sn mbits propicis per viure aquesta diversitat. El mateix es pot dir referent a les
772
LLIBRE BLANC
arts escniques i visuals, lesport, les expressions creatives i literries o musicals, i altres sectors
culturals on la diversitat cultural de la ciutat es pot expressar de forma natural.
La condici de Barcelona com a ciutat diversa i plural culturalment s compartida per moltes
altres ciutats, viles i pobles de dins i fora de Catalunya. Aquesta realitat, en un mn globalitzat,
afavoreix lestabliment duna xarxa de ciutats on compartir experincies i establir poltiques
comunes. Barcelona com a capital de lEstat catal hauria daspirar a ser un referent positiu en la
gesti de la diversitat cultural. Especialment en uns moments poltics on les errades o imprevisions beneficien els populismes excloents i les demaggies xenfobes.
Barcelona capital de lEstat catal ha de ser una ciutat oberta, acollidora i integradora de la
diversitat. La ciutat sha de construir des de la singularitat i la diversitat dels seus ciutadans.
Aquesta diversitat s un potencial extraordinari que permet construir la ciutat de tots i contribuir, alhora, a definir el sentiment de pertinena personal. En la construcci de la Barcelona
cosmopolita, i ensems capital de Catalunya, tothom hi t cabuda. No hi poden haver exclusions.
773
La meva
utopia escolar
raonable
Gregorio Luri
Pedagog
Introducci
a societat catalana s una societat plural. Fins i tot morfolgicament, Catalunya s heterognia. Des dun punt de vista educatiu, s evident que una escola rural t poc a veure amb
una escola del Raval. Per, malgrat les moltes diferncies, hi ha un fet indubtable: a Barcelona es
concentren les mirades dels catalans amb un sentiment dorgull anostrat. Barcelona s el gran
aparador nacional i internacional de Catalunya. s alhora la nostra polis i la nostra cosmpolis.
Aix s tan obvi que no necessita arguments. El que no s tan obvi s que la seva visibilitat porta
afegida una responsabilitat. Sobre Barcelona, recau el doble repte de cohesionar Catalunya i
dobrir Catalunya al mn i, bviament, lescola ha dassumir la part alquota daquest repte.
774
LLIBRE BLANC
Lescola en una societat plural

Lescola es va crear en una societat que ja no existeix. Aix no significa que les raons que van
portar a la seva fundaci shagin quedat caduques, sin que, per realitzar-les, cal redissenyar
lescola. Les principals funcions de lescola continuen sent avui les que eren al segle xix:
1. Fer de pont entre la famlia i la societat.
2. Facilitar la transmissi del millor del llegat cultural comunitari, posant-lo a disposici de les
noves generacions.
3. Contribuir a la creaci duna cultura comuna que permeti la comunicaci de les diferncies.
4. Afavorir consecuci duna societat internament dinmica, socialment cohesionada, ideolgicament plural i polticament unida.
5. Fer visible a cada alumne les seves possibilitats ms altes.
6. Contribuir a la generaci dun clima collectiu de confiana.
Per encara que les funcions siguin les mateixes, les conviccions que les suporten han anat canviat a mesura que la societat es feia ms complexa:
1. Ja no podem creure, de la manera ingnua que creien els nostres avis, que la cultura sigui la
millor terpia social. Malauradament no s cert que, com sostenia Victor Hugo, cada escola
que sobre s una pres que es tanca. El progrs econmic i cultural no garanteixen el progrs moral. A ser moral, cal comenar sempre des de zero.
2. Les distncies entre els interessos espontanis de linfant i les demandes de formaci de la vida
adulta sn cada vegada ms grans. Per aquesta ra, la incidncia de la formaci obligatria en
el salari duna persona sha anat reduint fins a ser avui gaireb irrellevant. Estudiar continua
sent una bona inversi, per sempre que sestudi prou.
3. Lincrement de la inversi educativa no garanteix ms creixement econmic si no va acompanyat dun increment de la qualitat de lensenyament.
4. Els estudis internacionals (PISA i altres) ens han posat clarament de manifest que la qualitat
dun sistema educatiu no pot ser superior a la qualitat dels seus mestres.
5. Les modernes societats sn societats plurals. Les famlies tenen valors diferents que es manifesten en concepcions diferents del que significa tenir una bona educaci. En aquest sentit, les
propostes deducaci a la llar sn coherents amb el nucli de les nostres conviccions: si ja no
acceptem que els poders pblics ens imposin unes creences religioses o morals, per qu hem
de deixar en mans de lestat leducaci dels nostres fills?
6. Tot indica que cada vegada s ms clara la diferncia entre les famlies que trien escola segons
el criteri de proximitat al domicili i les que demanen una escola pedaggicament ben definida.
7. Lescola s menys perspica que les famlies a lhora de respondre a les demandes de la complexitat social. Per aix, les famlies que sho poden permetre proporcionen als seus fills activitats complementries fora de lhorari escolar. La demanda dactivitats extraescolars posa
de manifest una reducci del pes especfic de lescola en la formaci de les noves generacions.
Un dels elements que expliquen lxit educatiu dels pasos que ocupen els primers llocs a les
escales internacionals es troba en la qualitat dels seus serveis extraescolars.
8. Continua sent cert que cap pas t futur sense un bon sistema educatiu i que sense un bon sistema educatiu no hi ha integraci social. Si en el segle xix lescola era un instrument imprescindible per trencar amb la rigidesa de les classes socials i obrir el conjunt de la societat a
775
latracci del talent, avui aquest repte est adquirint una nova forma: si no som capaos de
garantir una educaci de qualitat per a tots, correm el risc de contribuir passivament a la formaci duna elit cognitiva com a resultat de la intellectualitzaci de la meritocrcia.
Dit aix, voldria plantejar un seguit de propostes educatives per a una societat alhora integrada
i plural.
Propostes
Quins haurien de ser els reptes dels nostres centres educatius en la segona dcada del segle xxi?
Al meu parer, els segents:
1. El principal, que condiciona tots els altres, s el de la valoraci social i institucional de lescola. Si lescola cada escola no s considerada una instituci valuosa, el que shi faci
estar inevitablement mancat de valor.
2. El valor duna escola es posa de manifest, en la claredat dels seus fins, lambici per assolir-los, la transparncia de la seva gesti, la coordinaci interna i externa i la confiana dels
docents, que saben per qu fan en cada moment el que fan.
3. Lavaluaci interna i externa dacord amb els resultats. El gran vici pedaggic dels nostres
centres educatius s que tendeixen a avaluar-se ms dacord amb els seus propsits que amb
els seus resultats. Les famlies tenen el dret a saber quina s la singularitat pedaggica de
lescola on porten els seus fills i quins resultats concrets sobtenen amb la prctica daquesta
singularitat.
4. Lextensi de les prctiques reflexives. La nostra tradici en la formaci del docent que no ha
sabut donar eines als docents per afavorir la reflexi crtica de lacci pedaggica. Hem invertit grans sumes de diners en la formaci dels docents que no han tingut cap repercussi clara
en la millora dels resultats dels alumnes. El docent ha de pensar en laula com un laboratori
en el qual cal portar les prctiques a la reflexi. Solament daquesta manera podrem resoldre
el repte daprendre de les nostres experincies.
5. Un sistema educatiu noms es pot considerar dxit quan produeix ms excellncia que deficincia, s a dir, quan la diferncia entre els alumnes excellents i els deficients s positiva.
Noms en aquest cas est contribuint a la formaci del capital social del pas. Aquest hauria
de ser tamb el criteri bsic davaluaci de cada centre.
6. Lescola no s solament el lloc on simparteixen determinats coneixements, sin un espai de
convivncia amb el saber rigors i on es fomenten les virtuts intellectuals. El coneixement
no s solament una eina que ens permet ser competents per desenvolupar-nos en la nostra
vida dadults; s, fonamentalment, un procs dautoconstrucci personal. s impossible tenir
un sistema escolar dxit si ladquisici de coneixements est deslligada duna percepci del
propi creixement personal.
7. Una escola moderna ja no es pot veure a si mateixa exclusivament com lescola dun barri. Ni
els seus alumnes procedeixen tots dun mateix barri ni el seu dest est necessriament associat a aquest barri. s imprescindible internacionalitzar els nostres centres educatius. Hem
danimar-los a crear xarxes internacionals de relaci que permetin lintercanvi destudiants,
dexperincies i de professors. Una escola que s noms lescola del seu barri s una escola del
segle passat.
776
LLIBRE BLANC
8. Totes les famlies haurien destar convenudes que ladministraci vetlla de manera rigorosa per la qualitat de leducaci dels seus fills (escolar i extraescolar) i que els garanteix uns
mnims de qualitat.
9. Haurem de diferenciar amb claredat entre les escoles de mitjans socials subtractius i les de
mitjans socials additius. A les primeres, hi ha una discontinutat entre lactivitat escolar i
lactivitat familiar. Lambient cultural que viu un nen a lescola no t res a veure amb el de
casa. A les segones, el nen viu en una continutat cultural a lescola i a casa, de manera que les
activitats familiars (comenant per ls del llenguatge) reforcen i complementen les escolars.
Hi ha nens que, paradoxalment, es troben culturalment alienats a les escoles perqu laccs
a la cultura els imposa un cert desarrelament del medi familiar. Mai no sha de menysprear
aquest fet. Per aquesta ra, hem de gosar experimentar en els medis socials subtractius nous
models escolars, ms coordinats amb els serveis socials del barri, de manera que lescola sigui
vista per tots com una instituci de prestigi. La ciutat de Barcelona disposa dun gran nombre
dentitats que treballen per a leducaci i la inserci social dinfants i adolescents a les quals, al
meu parer, cal donar suport de manera decidida, perqu ens estan orientant cap a una escola
dinamitzadora del barri, capa doferir a la vegada educaci i suport als infants, informaci a
les famlies, qualificaci professional, activitats de lleure, serveis al barri que li proporcionen
un valor afegit al centre (serveis informtics, assessorament jurdic), etc.
10. La incidncia de la pobresa s tan notable que fins i tot entre alumnes amb similar rendiment
acadmic la possibilitat de repetir curs s tres vegades ms gran per als pobres. Els rics repeteixen els coneixements escolars a casa. Els pobres repeteixen curs.
11. Necessitem escoles que siguin tan sensibles al valor de la innovaci com al valor de les permanncies antropolgiques. Es diu sovint que no sabem com ser la societat del futur i que, per
tant, tampoc no sabem quin tipus de formaci hem de donar als nostres alumnes. No s cert.
Sabem perfectament que, sigui quina sigui la societat del futur, els ciutadans necessitaran
un bon domini de les llenges i de les matemtiques, capacitat de concentraci, controlar la
seva atenci, ser resistents a la fatiga i a la frustraci, estimar la feina ben feta, tenir afany de
superaci personal, etc. Si leconomia t alguna cosa a veure amb els recursos escassos, precisament perqu la informaci disponible s cada vegada ms gran, la informaci rellevant
s cada vegada ms valuosa. La productivitat depn ja de la possibilitat de disposar de filtres
dinformaci valuosos.
12. Necessitem pensar les activitats extraescolars com a activitats educatives efectives i, per tant,
exigir tamb transparncia i qualitat.
13. Ens s imprescindible una escola que gosi mirar els seus problemes de front, sense intentar
amagar les realitats que no sadeqen als seus prejudicis ideolgics. Estic pensant en les diferncies entre el fracs escolar dels nens i de les nenes, en la progressiva desaparici de la figura
masculina entre els docents o en labandonament dun 20% dels nostres alumnes, el fracs
dels quals ja sanuncia amb tota claredat als primers cursos de primria.
777
La capital
de la igualtat
doportunitats
lex Masllorens Escubs
Assessor de la Gerncia
rea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
778
LLIBRE BLANC
uina hauria de ser, per a mi, la clau de volta de les poltiques socials? Una aposta ferma i
decidida per la igualtat doportunitats.
El nostre mn no s just ni igualitari; les persones es troben, en nixer, amb circumstncies
molt poc equitatives i entorns de capacitats econmiques i culturals ben poc equivalents. La
igualtat no es pot aconseguir noms a cpia dajuts ni subvencions. Calen algunes accions de
discriminaci positiva temporal i invertir ms i oferir ms recursos en aquells que tenen ms
mancances. Lobjectiu prioritari de les poltiques pbliques ha de ser ajudar a corregir les diferncies i, sobretot, reequilibrar una pole position que faci possible iniciar la cursa des de punts
de partida relativament comparables. En definitiva, lideal seria que qualsevol persona pogus
desenvolupar de manera autnoma i amb plenitud el seu projecte de vida.
Com ms a prop del bressol saconsegueixi i ms reconeixement de dret se li doni, ms eficaos resultaran els esforos i ms es podr evitar que la despesa social shagi dacabar materialitzant en forma de subsidi o dajuts puntuals.
Crec que Martine Aubry ho definia molt encertadament quan escrivia que els serveis pblics
sn el patrimoni dels qui no tenen cap altre patrimoni. Per aix s tan decisiu, en clau de futur,
laccs a una educaci i una sanitat de qualitat i a un habitatge digne.
El treball social, amb els seus defectes i les seves virtuts, i amb el major respecte pels professionals que shi dediquen, ve a ser com un cataplasma que la societat saplica a si mateixa per fer
front a una malaltia greu que necessitaria un altre tipus dintervenci molt ms profunda.
Durant els anys de bonana econmica i, sobretot, mentre hi havia una amenaa del bloc
comunista, va existir un feble equilibri de poders i contrapoders a lEuropa Occidental que va
aconseguir uns nivells de benestar remarcables en uns quants pasos. No pas al nostre, que t el
mal costum darribar tard a totes les festes. Els sistemes democrtics i de benestar europeus de la
segona meitat del segle xx van representar el paradigma ms aproximat a lideal del socialisme
democrtic que ha conegut la humanitat. Daleshores en, ens nhem anat allunyant en la prctica amb precipitaci, especialment en el terreny ideolgic, on ja fa temps que el liberalisme ms
extrem ha esdevingut gaireb hegemnic.
Avui la igualtat doportunitats torna a tenir mala premsa, si s que mai va deixar de tenir-ne;
els qui lhavien defensat sembla que se navergonyeixen i les noves generacions no estan per la
labor. Salvant les distncies, aix mateix ha passat amb els impostos: als qui en tenien clara la
bondat com a eina bsica irrenunciable per a la redistribuci de la riquesa els van narcotitzar els
cants de sirena neoliberals, i els qui mai no nhan volgut saber res han aconseguit que es percebin
per una gran part de la societat com una monstruositat que devora la iniciativa privada i fomenta
la inoperncia de la maquinria administrativa pblica.
Tamb la lluita contra el frau fiscal ha estat debades. No sembla que a Catalunya sigui menor
que a la resta de lEstat. Sempre a la cua dEuropa.
Per aix em sembla que cal reivindicar la seqncia impostos/serveis pblics de qualitat /
justcia social, per fer possible el nivell mxim digualtat doportunitats. La resta, ja ho he dit,
sn pegats; potser sn necessaris en moments de crisi profunda i nivells dempobriment com
lactual, per cal que siguem conscients que les respostes demergncia que estem oferint poden
ser humanament imprescindibles per no ofereixen la soluci al problema.
779
Ser campions tamb en justcia social

Barcelona s percebuda arreu com una ciutat dxit. Sha daprofitar aquesta oportunitat en benefici de tots. A aquesta imatge hi han contribut una srie de factors que tenen a veure no solament
amb lemplaament o el clima o amb una suma dactuacions arquitectniques i urbanstiques.
Latractiu de la ciutat li ve per haver sabut sumar elements de carcter natural, que no sn prpiament mrit de ning, daltres que ja hi eren per que no shavien sabut explotar suficientment
i tamb, duna manera molt substancial, pel reconeixement dun model de ciutat amable, cohesionada, integradora, cosmopolita, abastable, una ciutat que sha volgut i sha dissenyat expressament equilibrada. Sha explicat a bastament pels qui en foren responsables en altres poques:
un objectiu clau va ser evitar una nica centralitat; evitar que tots els esforos en la renovaci i
lembelliment es destinessin a unes rees centrals on subiquessin els negocis, el turisme, el gran
comer. En definitiva, evitar que hi hagus una ciutat per ensenyar al costat, i, al marge, duna
realitat que hagus calgut amagar.
No noms es van buscar i fomentar centralitats diverses, tamb hi va haver una aposta molt
forta per la rehabilitaci i la dignificaci duns barris perifrics que shavien sentit injustament
tractats pels ajuntaments anteriors a la democrcia. s comprensible, doncs, que una part molt
important de la ciutadania hagi percebut durant anys que el barri i el conjunt de la ciutat eren
per a ella millors que abans, que lAdministraci local els feia costat, entenia els problemes i
resolia una bona part de les necessitats materials de la gent. Tot aix, a ms, en un clima general
de ms riquesa i, en lnies generals, de ms bonana econmica. Hi han hagut crisis peridiques
i algunes de molt severes, per fins ara sempre en un context de tendncia cap al creixement que
feia que se suportessin relativament b, sempre en espera que, passada la tempesta, tornaria el
bon temps.
Si algun retret seris es pot fer als governs municipals s haver basat les seves poltiques en la
reinversi de la riquesa, de manera ms o menys equitativa segons la sensibilitat de cadasc, ms
que no pas en la cerca duna major igualtat com a resultat de la redistribuci de la riquesa. Van
ser uns bons gestors, tenien un model clar (i, en algun sentit, fins i tot progressista) de ciutat, van
fer molta feina i van deixar la ciutat molt ms endreada que no lhavien trobat. Per, des del
meu punt de vista, van fallar en all principal: trenta-cinc anys desprs del primer ajuntament
democrtic, avui no hi ha ms igualtat doportunitats; les diferncies econmiques entre els ms
rics i els ms pobres no shan redut.
s cert que la crisi global dels darrers cinc anys hi ha tingut molt a veure i a ning no se li
escapa tampoc que, en termes dimpacte real sobre la vida de les persones, als ajuntaments sels
exigeix molt perqu sn ms a prop de les persones, per sels donen poques eines, competncies
limitades i un finanament insuficient.
El que ms hauria de capficar els responsables poltics, en qualsevol escenari de futur, hauria
de ser dotar lAdministraci local dels recursos necessaris per poder desenvolupar, des del nivell
ms proper a la ciutadania, les poltiques pbliques imprescindibles per aconseguir una societat
ben vertebrada, amb nervi i ganes de competir en el mn global, per alhora integradora i capa
de promoure la mxima cohesi social. Aquesta seria una capital veritablement modlica i un
exemple per als pasos ms moderns.
780
LLIBRE BLANC
Barcelona
capital social
ngel Miret i Serra
Llicenciat en dret, funcionari del Cos Superior dAdministraci de la Generalitat,
i professor associat de cincies poltiques de la Universitat Pompeu Fabra
En el futur els homes no es dividiran

segons creguin o no en Du, sin segons la
posici que ocupin davant els sofrents del
planeta.
Emmanuel Mounier
782
LLIBRE BLANC
Introducci
frontar el repte desbossar una Barcelona social que esdevingui capital de lestat catal ens
situa en un debat introspectiu provocador habitual, per, en tots els ordres de la vida
si s que pretenem sentir-nos ssers vius entre la imaginaci i la illusi a qu ens condueix el
somni de la ciutat ideal1 que tots hem projectat en algun moment (ms verda, ms justa, ms
humana...) i la realitat daquesta ciutat millenria que, malgrat la seva provada capacitat transformadora, parteix de concrecions tangibles: duna histria, duna geografia i dunes fronteres,
duna arquitectura i duns barris i tamb duna poblaci que t singularitats ben consolidades:
barreja cultural, lingstica i religiosa, tradici emprenedora i mercantil, esperit associatiu...
I en aquesta reflexi que ara ens proposem passarem dun paradigma a un altre sense dificultats, perqu s del resultat de la mescla dambds escenaris des don pretenem dibuixar el futur
de la nostra ciutat; harmonia entre passi i ra, entre seny i rauxa.
En el decurs de la histria, Barcelona ha fet seva una doble pulsi: el desig permanent dinnovaci i la recerca duna major justcia social. La ciutat ha estat lespai on han aparegut noves
idees, de revolucions industrials, de creaci artstica davantguarda, de recuperaci poltica...,
amb una interrelaci constant per assolir una societat ms justa i equitativa. Sn exemples
daquesta especial tipologia de vitalitat associativa lobra de Josep Anselm Clav msic autodidacta amb un fort comproms poltic, orientada a interessar els treballadors en activitats
culturals i a facilitar-los-les, com ara el cant coral, el qual es va acabar escampant per tot Catalunya; lescolaritzaci de la poblaci ms pobra; el moviment arquitectnic del GATPAC2, que
va pensar en una ciutat ms sana per a les persones necessitades; Roc Boronat, que va crear la
primera organitzaci dajut a les persones cegues; i, ms recentment, la mobilitzaci de tot el seu
teixit associatiu per ajudar a les persones que pateixen ms la crisi.
Hom podria dir que en aquest viatge no farem altra cosa que tornar a lorigen de les ciutats
quan, superada lpoca del nomadisme, van aparixer a Mesopotmia el IV millenni a. de C.
com espais de trobada, de seguretat i dajuda mtua. I les polis gregues (segle viii a. de C.) es
concebien fonamentalment com lespai en el qual es desenvolupava lsser hum. Un dileg,
doncs, permanent encara avui entre la ciutat com a eina de desenvolupament multisectorial i la
ciutat com a instrument facilitador de levoluci integral de lsser hum.
Ens volem lliures perqu ens volem humans

Barcelona parteix avui, des de la perspectiva social, duna situaci perfectament equiparable i
possiblement millor en alguns mbits que la dun nombre prou significatiu de capitals europees.
Aquesta circumstncia s fruit duna histria ben arrelada de treball col.laboratiu entre el sector
pblic especialment de lAdministraci municipal, les xarxes associatives solidries i el conjunt de la societat civil. Per lmbit social, com la democrcia, s perfectible indefinidament, i la
crisi ha posat en evidncia mancances estructurals que el nou escenari poltic haur dafrontar
1. La ciutat ideal s una idea creada a lantiguitat amb el propsit de concretar les caracterstiques que
havia de tenir la ciutat per al desenvolupament de la persona, tant des de la perspectiva del benestar fsic
com de les seves necessitats socials.
2. Grup dArquitectes i Tcnics Catalans per al Progrs de lArquitectura Contempornia.
783
i que noms es poden resoldre insistint en la frmula de collaboraci assenyalada i amb la convicci que la despesa social s indispensable per compactar la ciutat perqu constitueix la base
duna ciutat equilibrada, a partir de la qual es poden desenvolupar totes les seves potencialitats.
Sense una bona argamassa social que enforteixi els fonaments, la resta del complex edifici ciutad correria el risc desfondrar-se amb qualsevol oscillaci del terreny, per petita que sigui.
El concepte mbit social s omnicomprensiu, perqu shi poden incloure temes de naturalesa molt diversa. Daltra banda, els diferents nivells competencials de les administracions pbliques que operen a Barcelona fan molt difcil establir un diagnstic i un tractament proporcional
per a tots els seus continguts. No obstant aix, com sigui que tots ells afecten a la ciutadania, ens
referirem a tots els mbits dall que considerarem social en sentit ampli, malgrat ser conscients que les possibilitats dintervenci municipal sn limitades en moltes situacions.
Les consideracions anteriors posen de manifest la necessitat daplicar amb ms energia normativa el principi de subsidiarietat, necessitat que el nou Estat catal hauria de tenir com una de
les seves prioritats en la reorganitzaci administrativa que, sens dubte, haur de dur a terme3.
Dimensions de la ciutat
La ciutat es pot configurar des de moltes dimensions, per nhi ha dues de fonamentals: la material i lespiritual, ambdues fortament interrelacionades, sovint indestriables.
Lexistncia dun espai urb digne pot facilitar lacostament envers una ciutat acollidora, on
lestranger, per exemple, no es percebi com un cos estrany o en la qual les persones grans o amb
capacitats diferents de les que t la majoria shi sentin part respectada. Pot ajudar-hi certament;
per una ciutat ben urbanitzada i neta, agradable si es vol, no s garantia que sigui humana,
ni tampoc justa. I a linrevs. Vegem-ho amb un exemple: els membres de la tribu dels Nakulamene, situada a una illa del Pacfic Sud, coneguda per lopini pblica mitjanant un programa
televisiu, conviuen en pau i harmonia, amb una atenci als infants i a la gent gran exemplar per
amorosa i generosa, enmig duna situaci material que, des de la nostra perspectiva occidental,
seria penosa.
En sentit contrari, ens podrem referir a algunes ciutats occidentals on les relacions personals
i comunitries estan limitades per la desconfiana i lindividualisme. El subjecte tipus daquestes
comunitats s el duna persona marcada per la vivncia i la valoraci de lautonomia individual
i la subjectivitat. Un individualisme ontolgic, moral i poltic, ali a un projecte de voluntat de
pertinena a una comunitat.
I ben a prop nostre hem davaluar si tamb la nostra ciutat estaria ja afectada i si fos aix, en
quina mesura i per quins motius pels engranatges de la ciutat deshumanitzada on la persona
hauria perdut el seu sentit vital o existencial perqu li mancaria all que necessita: afecte,
sentit de pertinena, cultura i tradicions, alhora que una nima i tamb el prosme per poder
viure amb plenitud.
Hem de dir que la Barcelona davui encara est compactada per una fora vital collaborativa
i solidria i, per tant, els riscos semblen encara llunyans, per alguns smptomes ens obliguen a
estar amatents i a no oblidar que la deshumanitzaci tendeix naturalment a ser expansiva.
3. Vegeu el captol 2.2 del Llibre blanc de la Transici Nacional de Catalunya.

784
LLIBRE BLANC
Aquesta per contraposici a lanterior ciutat humana que perseguim ha de ser finalment lobjectiu de la Barcelona capital europea. I tamb daquest nou estat que acolliria la nostra
vella naci.
Si aquesta ciutat nova no fos el dest final del trajecte cap a la llibertat, res no tindria sentit.
La dimensi material
Lanterior paradoxa (material/espiritual) tendeix a ser oblidada, entre daltres motius perqu la
materialitat es pot resoldre sovint per leconomia. Construir ms parcs pblics o gaudir dun
millor servei de neteja als nostres carrers, per exemple, t molt a veure amb disposar de recursos
econmics. En part s aix, per creiem que aquesta s una condici necessria per insuficient.
En qualsevol cas, desprs de disposar dels recursos necessaris, cal determinar les prioritats
exercici discriminador dalta responsabilitat poltica que comporta concretar qu s all que
valorem especialment en el nostre espai convivncia, i finalment hem dactuar amb coherncia. Tornem als exemples: ens referirem ara a la major part dels pasos i les ciutats del Golf Prsic
on no es respecten els drets humans ms elementals malgrat disposar duna riquesa enorme, i
on uns quants viuen enmig dun luxe escandals i absurd mentre que daltres habitualment
treballadors immigrants malviuen en condicions dexplotaci laboral i social.
La convicci que la dimensi material constitueix el principal factor transformador de la
ciutat s majoritria en lrbita poltica i en bona part de la poblaci. Un indicador daquesta
materialitat creixent la dna la utilitzaci prcticament exclusiva del PIB com a referent de creixement i benestar econmic. Una manera de pensar diferent ens permetria determinar un indicador nou, addicional al del PIB: el de benestar de la persona o del desenvolupament.
Posant la mirada en aquesta dimensi, direm que s probable que una fiscalitat catalana plena
fiscalitat que avui es comparteix amb altres comunitats autnomes o amb el govern de lestat
a partir de criteris poc equitatius increments tamb els recursos de Barcelona i, per tant, la
ciutat podria invertir i gastar ms. De quina manera? Respondre aquesta pregunta constitueix
la qesti fonamental, perqu, com ja hem assenyalat, disposar de ms recursos no comporta
necessriament que sinverteixin amb lobjectiu daproximar-nos a lideal de la ciutat humanista que proposem. Aquest s el repte que hem dafrontar.
La dimensi espiritual
Els primers pensadors de la histria de la civilitzaci occidental que es van ocupar extensament
de leducaci tico-cvica van ser Plat i Aristtil en el context de les antigues ciutats gregues
dels segles v i iv a. de C., on van sistematitzar la idea de ciutad i van anticipar el concepte de
persona.
Lexperincia ens demostra que no nhi ha prou amb els recursos aportats des de la dimensi
material per humanitzar les ciutats i superar les tensions socials. Calen ocupaci, integraci
social i democrcia efectiva per crear un sentiment de pertinena i coresponsabilitat, dos ingredients de la ciutadania autntica. Lelaboraci i lexecuci de poltiques pbliques sistmiques no
haurien de tractar noms de millorar la qualitat de vida de la gent, sin tamb daportar estabilitat social i poltica a les nostres ciutats.
Vull insistir en que, des del meu punt de vista, aquesta nova capital europea somple de contingut i fins i tot potser de sentit quan el seu primer objectiu s el desdevenir una ciutat que
785
tingui en el seu cor una comunitat cohesionada, lliure i justa. La humanitzaci es vincula, doncs,
a lemancipaci i lalliberament i, per tant a la llibertat i a les aspiracions de major fraternitat,
dignitat i felicitat.
Projectem el futur
Alg podria definir les anteriors reflexions com a pessimistes. Aleshores ens defensarem argumentant que defugim el pessimisme desesperanat per refugiar-nos en la convicci que, malgrat
tot, est encara al nostre abast fer alguna cosa, encara que sigui modesta, per millorar el mn. I
que val la pena.
Em proposo, doncs, exposar amb necessria concisi i a ttol prcticament enunciatiu quines
haurien de ser les prioritats de lacci del govern municipal sigui per les seves prpies competncies o per la seva capacitat dincidncia poltica en els mbits convivncia i social:
1.- Ciutat on leconomia estigui al servei de les persones, i que, per tant, consideri inexcusable la
relaci entre economia i tica. Lactual sistema productiu tendeix a convertir la persona en un
instrument al servei de fins aliens a ella mateixa, perqu la racionalitat dels sistemes econmics
moderns en els seus aspectes tcnics t com a contrapartida freqent la irracionalitat social.
Per revertir o millorar aquesta situaci, cal que:
Es prioritzi leconomia real davant leconomia financera, sent coneixedors que ambdues
tenen una forta interdependncia. La crisi actual t el seu origen en leconomia financera
que sha ests finalment a leconomia real. Aquelles economies que fonamenten el seu PIB
en leconomia real sn molt ms estables i menys susceptibles de ser afectades per les crisis
econmiques.
Es tingui com a eix una economia sostenible. Passar a una estratgia fonamentada en la qualitat, la informaci i el coneixement. Elaborar estratgies urbanes ambientalment sostenibles
que responguin a la diversitat dels ecosistemes, als seus recursos potencials i a les necessitats
percebudes per la comunitat local exigeix apartar-se de lordenaci ambiental correctiva a
posteriori per passar a poltiques ambientals de prevenci activa. Per aix, caldria promoure
una explotaci ms racional dels recursos que augmenti leficincia de leconomia urbana: i)
descobrint i eliminant el malbaratament dels recursos financers, fsics i humans i alliberant
aix recursos per al desenvolupament; ii) estenent la vida til de la infraestructura, els edificis
i els equips existents mitjanant un millor manteniment, i iii) mobilitzant els recursos latents,
infrautilitzats, mal utilitzats o desaprofitats: terrenys erms, edificis pblics i privats desocupats, el potencial dinversi no financera en construccions pel sistema dautoajuda, el reciclatge de les deixalles, lestalvi denergia i aigua, etc. (Alberti et al., 1994; Sachs, I. i Silk, 1991 ).
Hi hagi el comproms deradicar la pobresa extrema, incrementant el percentatge del PIB
dedicat a la protecci social i promocionant leconomia productiva i la plena ocupaci.
Es promocioni leconomia local: El desenvolupament econmic local s aquell procs reactivador i dinamitzador de leconomia local que, mitjanant laprofitament eficient dels recursos
endgens existents duna determinada zona, s capa destimular el creixement econmic,
crear ocupaci i millorar la qualitat de vida. (Manual de Desenvolupament Local, ILPES,
1998)
786
LLIBRE BLANC
Es fomentin models alternatius: horts comunitaris, bancs dels temps, mercats dintercanvi,
botigues gratutes, monedes socials, economia collaborativa 2.0..., en definitiva tot all que
configuri un sistema econmic no fonamentat en el guany, i en el qual els sistemes relacionals
cooperatius tinguin el seu fonament.
Es promocionin les empreses socials i la banca tica.Les empreses socials sn organitzacions
nascudes per resoldre un problema social o mediambiental. Amb aquesta finalitat utilitzen
mtodes i tcniques de gesti empresarial (participen del mercat venent productes i serveis)
per tal de fer a lentitat financerament sostenible. Lobjectiu duna empresa social no s maximitzar el benefici econmic, com s el cas de les empreses tradicionals a les quals no pretenen substituir, sin complementar, sin maximitzar el benefici social.
Es fomenti el tercer sector, que comprn les organitzacions que posen lmfasi en el concepte
de benefici pblic. s a dir, de la seva activitat sen beneficien terceres persones o la comunitat o el collectiu de ciutadans a qui van dirigits els seus serveis.
Es promocionin les cooperatives de treball associat, el mutualisme i les societats laborals,
entitats que es basen en el principi dun home, un vot o, si ms no, en el fet que el dret a vot
no estigui noms vinculat en funci de la participaci en el capital social de lempresa.
Es promocionin les empreses dinserci social pel treball, lobjectiu de les quals consisteix a
intentar que les persones de difcil ocupabilitat la trobin en el mercat de treball ordinari.
2.- Ciutat equilibrada, en la qual hi hagi un repartiment equitatiu dels recursos pblics de manera
que tots els districtes i barris tendeixin a gaudir de condicions econmiques i de serveis pblics
similars.
3.- Ciutat que garanteixi la igualtat doportunitats en funci dels seus mrits i esforos i on les classes socials i els diners no determinin el valor de les persones ni la seva capacitat de projectar-se.
4.- Ciutat amb habitatge digne per a tothom, on aquest b indispensable no sigui tractat com
un simple objecte del trfic mercantil. Cal crear un parc dhabitatge social que faciliti laccs a
lhabitatge a les persones amb dificultats per assolir-ne, i perqu aix sigui possible s imprescindible que tots els partits poltics es comprometin a que, sigui quin sigui el govern de la ciutat, un
percentatge del 5% del pressupost anyal es dediqui a aquesta finalitat fins que lhabitatge social
signifiqui com a mnim el 10% del total dhabitatges de la ciutat.
Alhora, cal explorar altres formes daccs a lhabitatge ms enll de la pura propietat i del
lloguer.
5.- Ciutat amb una ciutadania socialment i polticament activa. Per facilitar aquest objectiu, cal
fomentar la participaci ciutadana per tal de promoure una cultura de la coresponsabilitat. Els
objectius de la poltica de participaci han de ser tres:
Informaci i consulta a la ciutadania,
Control ciutad de lacci de govern,
Enfortiment de la societat civil,
La participaci dels ciutadans s fonamental per assolir una plena governabilitat democrtica i
es pot visualitzar com un dret i tamb com un deure. La democrcia directa enriqueix la democrcia perqu complementa per no substitueix la democrcia representativa.
787
6.- Ciutat accessible per a tothom, on els edificis, les places i els carrers tinguin possibilitats daccs i utilitzaci per part de tots els seus habitants. Una bona accessibilitat s aquella que passa
desapercebuda als usuaris. Aquesta accessibilitat desapercebuda implica alguna cosa ms que
oferir una alternativa a lesgla daccs: busca un disseny equivalent per a tothom, cmode, esttic i segur.
7.- Ciutat segura. La complexitat de factors que influeixen en la seguretat ciutadana en una ciutat
comporta que la intervenci requereixi duna actuaci transversal, en el sentit que concorrin
diferents poltiques: educativa, sanitria, urbanstica, de benestar social, etc. Una poltica efectiva de seguretat ciutadana democrtica requereix governana democrtica.
8.- Ciutat saludable, amb un sistema pblic de salut equitatiu i excellent. Fomentar i promoure
els hbits de vida saludable, la prevenci de la malaltia, la promoci de la salut dels ciutadans
i ciutadanes; garantir la protecci de la salut pblica, i fer que la salut estigui present de forma
transversal a totes les poltiques de la ciutat.
9.- Ciutat amb un nivell docupaci laboral alt i qualitatiu. Qui est aturat o subempleat pateix
les conseqncies profundament negatives que aquesta condici produeix en la seva personalitat
i corre el risc de restar al marge de la societat i de convertir-se en vctima de lexclusi social. A
ms dels joves, aquesta situaci afecta, en general, les dones, els treballadors menys especialitzats, els discapacitats, els immigrants, els exreclusos...
La plena ocupaci ha de ser un objectiu per a qualsevol sistema econmic orientat a la justcia
i al b com.
10.-Ciutat amb un sistema educatiu estable i de qualitat per a tothom, sigui quina sigui la situaci
econmica i social familiar.
11.- Ciutat que promocioni les famlies, com a transmissora de valors. Calen poltiques de protecci familiar, abordant a fons la qesti de la conciliaci laboral i familiar.
12.- Ciutat tolerant, respectuosa amb qualsevol persona amb independncia de les seves circumstncies individuals.
13.- Ciutat en la qual els serveis socials siguin el darrer recurs. Avanar cap a la desaparici dels
serveis socials tal com els entenem a hores dara, en el sentit que romandrien nicament els
necessaris per fer un acompanyament daquelles persones que necessiten un suport.
Els aspectes econmics haurien de quedar quasi b tots coberts a partir de la posta en marxa
duna renda bsica de garantia o duna mesura similar que facilits el mnim vital per a viure a
tothom.
Lorientaci que sha de mantenir, en qualsevol cas, s que la persona, amb el suport que
necessiti, s la que ha de prendre la iniciativa en el procs de recuperaci de la prpia autonomia.
14.- Ciutat coordinada amb la resta dadministracions pbliques, per tal de millorar leficincia
de les poltiques socials, de la mateixa manera que cal millorar la coordinaci entre les entitats
socials entre elles i entre aquestes i les administracions pbliques.
Sabem que els ambiciosos objectius enumerats i daltres que la limitaci despai no ens
permet enumerar van molt ms enll del que una ciutat, sigui o no sigui capital dun estat, s
788
LLIBRE BLANC
capa dafrontar i resoldre per si mateixa, coneixem els efectes de la mundialitzaci de leconomia, de la globalitzaci i de les dificultats que implica tot canvi estructural, per tamb estem
convenuts que lenergia, la illusi i lesfor sn elements transformadors de la realitat, quan
aquesta, a ms a ms, s percebuda per una majoria de ciutadans com a injusta.
Les possibilitats que la ciutat de Barcelona pugui influir de manera rellevant en el govern del
nou Estat catal sn molt ms elevades que davant lactual Govern espanyol, situat fsicament,
polticament i emocionalment en el Madrid oficial, distingint aquesta ciutat illusria de la
ciutadania madrilenya, que no t res a veure amb ella i per la qual sentim la ms alta estima i
consideraci.
Fiscalitat
Res no seria, per, suficient sense una fiscalitat fonamentada en el b com i que, com a mnim,
tingus com a base els aspectes segents:
Impostos progressius
Impostos suficients
Administraci en lluita permanent contra el frau fiscal: no s acceptable que les famlies
suportin el 90% de la pressi fiscal i que a Catalunya, segons diferents fonts, el frau fiscal se
situ en 16.000 milions deuros.
Comunitat responsable
Transformar el mn el pas, la ciutat, el barri per fer-lo millor correspon a tothom, no solament als poders pblics, sin a tota la ciutadania. Cal comenar per un mateix i no esperar que
ho facin els altres.
Ens podem preguntar si per arribar a aquesta transformaci, lsser hum hauria de ser un
sser orientat necessriament a la rebelli. Segons Camus, un home rebel s un home que diu
que no, per que encara que es nega, no renuncia. Des daquesta perspectiva, crec que qui pretengui aconseguir un aven no solament formal sin del contingut real de la democrcia ha de
ser ineludiblement un rebel, ents com aquella persona que no es deixa dominar o vncer. La
rebelli significa avui cercar un cam personal de participaci, en el marc dun contracte social
que tingui com a objectiu la millora de totes les persones i, per tant, de la societat.
A tots ens correspon, doncs, si pretenem millorar profundament la nostra democrcia i
el nou Estat catal podria constituir un instrument formidable adreat al canvi impulsar la
recerca duna societat diferent i dun sistema poltic i econmic ms just. Una democrcia en la
qual lsser hum pugui ser subjecte actiu de la seva emancipaci i, per tant, progressivament
capa de cedir els poders originaris amb plena conscincia, i reformular-los quan ho cregui
necessari.
Tot plegat, per, fugint del que ngel Gabilondo qualifica com dnima bella hegeliana per
designar una actitud mandrosa i llepafils la daquell que t una idea tan extraordinria del b,
que qualsevol acte li sembla que no est a laltura del b de veritat; t una idea tan extraordinria
de la justcia que qualsevol cosa li sembla poca per a la justcia. I saben qu fa?
789
Res. Res... Diuen: per a qu? Si total, tant se val, si al final..., si el mn..., si la globalitzaci.....
S, coartades per a no fer. Avorriment, tot s igual.
La participaci proposada s el contrari de la indiferncia, lapatia i el menfotisme. Per aix,
dacord novament amb Gabilondo, cal reivindicar la necessitat que cadasc tingui la seva prpia paraula, la seva irrepetible paraula.
Conclusions
Barcelona t un llarg historial de collaboraci entre les administracions pbliques, les xarxes
associatives solidries i el conjunt de la societat civil, que Barcelona capital haur de mantenir i potenciar.
La inversi social s indispensable per compactar la ciutat i per desenvolupar les seves potencialitats. La possible millora dels recursos de la ciutat shauria dadrear prioritriament en
aquesta direcci.
Lexperincia ens demostra que no nhi ha prou amb els recursos econmics per humanitzar
les ciutats i superar les tensions socials. Barcelona t loportunitat com a capital destat desdevenir una ciutat que tingui en el seu cor una comunitat cohesionada, lliure i justa.
La intervenci municipal en lmbit social t limitacions competencials, i s per aquest motiu
que cal impulsar el principi de subsidiarietat en lmbit normatiu de lestat catal.
Cal potenciar una fiscalitat fonamentada en el b com.
Transformar la ciutat per fer-la millor correspon a tota la ciutadania, no noms als poders
pblics.
El nou estat catal pot ser un instrument formidable per al canvi, per iniciar el cam cap a
una ciutat humana.
790
LLIBRE BLANC
Barcelona,
capital
de la reforma
horria
Fabin Mohedano
Treballleg. Promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horria Ara s lHora.
792
LLIBRE BLANC
Introducci
atalunya t quatre reptes claus en relaci amb lorganitzaci del temps de vida quotidiana fruit de processos histrics que han generat desajustos importants. En primer lloc,
lhorari del nostre pas s indit i continua diferenciant-se de la resta dEuropa fonamentalment
per la durada de la pausa del dinar i lallargament de la jornada laboral fins tard al vespre. En
segon lloc, disposem dun calendari poc racional amb una distribuci particular dels festius i les
vacances al llarg de lany. En tercer lloc, mantenim una forta vinculaci al lloc de treball basada
en el presencialisme i no en el rendiment. En quart lloc, ens acollim a un fus horari que no ens
s propi.
Aquestes qestions han modificat el nostre ritme de vida i aix comporta disposar de menys
hores de son i que augmenti lestrs, especialment per a les dones; causa una reducci del rendiment escolar dinfants i adolescents; provoca un dficit democrtic pel dficit de temps de lliure
disposici personal; i fa que baixi la productivitat i leficincia a les organitzacions, entre daltres
qestions.
Cal, per tant, una reforma horria, que esdevingui una oportunitat per fomentar el benestar
per millorar en qualitat de vida, combatre la desigualtat que origina aquest tipus dorganitzaci,
avanar cap a una economia sostenible per augmentar la competitivitat i productivitat laboral i
empresarial, i millorar la participaci democrtica, cultural i el comproms cvic.
Barcelona ha estat pionera en innovaci de poltiques pbliques, com s el cas dels usos del
temps. Les caracterstiques de la ciutat juntament amb la possibilitat que la ciutat esdevingui
capital dun nou estat obre un nou escenari per impulsar i assolir definitivament la reforma
horria.
Barcelona, capital pionera en innovaci

de poltiques pbliques
A Joves i Temps (2012) diem que any rere any, els estudis afirmen que la ciutadania barcelonina
estima la seva ciutat, i que ho fa, principalment, perqu a Barcelona hi ha de tot, perqu hi ha tot
tipus de gent i perqu passen moltes coses. Perqu s una ciutat on hom pot escapar-se i retrobar-se. Perqu es pot ser un ciutad annim, una mena de flneur espectador, o un lder de barri,
motor i protagonista de canvis. I res daix passa per casualitat; en part s perqu Barcelona s
pionera i referent innovadora en moltes qestions de ciutadania i benestar.
Barcelona sempre sha preocupat per la qualitat de la vida de la seva gent, davant les serioses dificultats per compaginar el temps de la vida quotidiana i combinar amb xit les diferents
tasques que sexigeix a la ciutadania en els mbits laboral, personal, domstic i relacional, lany
2002 crea la primera regidoria dels usos del temps a lestat. Els objectius sn ben clars: situar el
temps de les persones en el centre del debat poltic, tot cercant nous models darticulaci social,
treballar per equilibrar de forma sostenible el desenvolupament econmic i social de la ciutat, i
contribuir a harmonitzar els diferents temps urbans.
Aquest 2014, lAjuntament fa un pas ms amb laprovaci del Pacte del Temps, fruit del treball
de consens de diversos anys. Els cinc objectius estratgics sn: 1) Adaptar els horaris i usos dels
equipaments i serveis a les necessitats de les persones. 2) Dissenyar lespai urb i planificar la
793
mobilitat prioritzant la millora del benestar quotidi. 3) Proporcionar informaci duna manera
accessible i potenciar ladministraci electrnica. 4) Treballar conjuntament amb les empreses i
entitats de la ciutat per fer compatible el temps de treball amb el temps de la vida quotidiana. 5)
Sensibilitzar sobre la necessitat de conciliar els temps per tal de millorar la qualitat de vida i la
sostenibilitat.
A ms, el plenari municipal aprova una moci a favor de la Iniciativa per a la Reforma Horria, mostrant el seu comproms amb el canvi horari.
Barcelona, capital Slow

Per a un ciutad de Barcelona, ajuntar les paraules ciutat i lentitud ha de resultar necess
riament atractiu. Sobretot perqu el ciutad barcelon valora la histria i les tradicions de la seva
ciutat, per tamb li agraden els avantatges que comporta larribada dun mn modern.
La millor manera dadministrar una ciutat s fer-ho amb la filosofia del moviment Slow:
reduir el trnsit i el soroll, augmentar les zones verdes i les illes peatonals, donar suport a les
botigues, els mercats i els restaurants locals, promoure la tecnologia que tingui cura del medi
ambient, preservar lesttica i les tradicions culinries barcelonines i fomentar un esperit dhospitalitat i bon venatge. En definitiva, la vella idea de Petrini: el plaer abans que el benefici.
El Bicing s un servei que podrem incorporar com a una bona prctica Slow. Hi ha cent mil
abonats i es fan 14 milions de viatges (2013). Daltra banda, lemergncia duna quarantena de
cooperatives agroecolgiques de consum a la ciutat tamb cal emmarca-la en aquesta forma de
vida ms saludable.
La ciutat, per, t una realitat complexa que complica la consolidaci daquesta forma de
vida. Duna banda, els comeros sadapten a lhorari laboral de la poblaci i tanquen dues hores
ms tard que a la resta dEuropa, de mitjana. De laltra, loci i entreteniment sallarga de mitjana
fins a les 11 o les 12 de la nit, amb el perjudici que suposa per a les hores necessries de son i el
rendiment posterior tant en lmbit laboral com leducatiu.
Aquesta realitat permet a la ciutat ser competitiva de cara a loferta turstica, si b limita la
convivncia en determinats barris. Barcelona ha de ser una ciutat acollidora amb totes aquelles
persones que la visiten, de la mateixa manera que per esdevenir capital Slow ha de saber combinar la convivncia entre l1,6 milions de barcelonins amb els 7,6 milions de visitants al llarg de
lany.
Barcelona, capital del treball del futur

La majoria de les empreses catalanes reconeixen la importncia dincorporar mesures per a la
flexibilitzaci horria, per noms una tercera part les aplica. Les mesures laborals ms aplicades
sn laccs a permisos i excedncies, aix com la flexibilitzaci de lhora dentrada i sortida de la
feina. En segon terme, i a fora distncia, la compactaci de jornada i la reducci horria durant
els mesos destiu. El teletreball, en canvi, est en els nivells ms baixos dEuropa (5% al nostres
pas enfront dun 17% de mitjana a la resta dEuropa).
794
LLIBRE BLANC
No obstant aix, la deslocalitzaci dels llocs de treball s una tendncia que, dia a dia, est
arrelant ms en la societat. Freelance, creatius i emprenedors formen part dun grup de profes
sionals independents que estan originant un nou model laboral: elcoworking.
Daltra banda, le-treball s una nova frmula que supera al teletreball clssic i que facilita la
sostenibilitat en tres dimensions: leconmica, lambiental i la social.
Barcelona, la sisena millor ciutat europea per fer negocis (6,5% de tassa demprenedoria) i
a ms el 10% dels llocs de treball de la ciutat corresponen a indstries creatives. Aquestes sn
condicions molt favorables per construir horaris ms flexibles, sobretot si tenim en compte que
el 34% dels treballadors del pas se situen a la ciutat i el 88% dels ocupats treballen al sector serveis. Amb aquestes condicions, Barcelona t una oportunitat desdevenir la capital del treball
del futur. Cal destacar que se situa ja en el 29 lloc en nivell de qualitat del capital hum segons
The Economist Intelligent Unit. Barcelona ha de ser capa de valorar les bones prctiques que
ja existeixen, aix com les dades que mostren els beneficis econmics duna millor organitzaci
horria.
Barcelona, capital Smart

Barcelona afronta els propers anys una estratgia orientada a garantir una millor qualitat de vida
als seus habitants, aix com una millora social i urbana i un valor afegit als barris. Aix mateix,
pretn fomentar el potencial en el desenvolupament sostenible i leconomia verda a favor duna
ciutat energticament autosuficient i on la natura jugui un paper destacat.
Existeixen projectes estratgics de ciutat com la nova xarxa de telecomunicacions, el pla dautosuficincia energtica o la xarxa intelligent dautobusos. Aix afecta tots els mbits de Barcelona, des del medi ambient fins a la salut o leducaci. Daltra banda, tamb sest donant molta
importncia al desenvolupament tecnolgic, per tal de posar la tecnologia al servei de la ciutat i
del ciutad.
Alguns dels canvis a la ciutat que ja estan en desenvolupament sn els semfors intelligents,
que afegeixen so per a les persones cegues; el control del trnsit optimitzat grcies a uns sensors
de control de flux; la installaci de fibra ptica a tota la ciutat; la installaci de sensors per facilitar la tasca de buscar aparcament; la installaci tamb de sensors en els contenidors descombraries, que detecten quan estan plens per permetre loptimitzaci de les rutes de recollida de
residus i els comptadors intelligents, que permetran la lectura remota dels mateixos.
Tots aquests esforos sn clau per millorar la qualitat de vida. Per exemple, els desplaaments
al lloc de treball sn valorats per la ciutadania com un temps mort, buit, que es treu del temps
personal. La proximitat apareix com un element clau: es considera un privilegi treballar a prop
de casa, i les opinions sn ms negatives com ms lluny s el lloc de treball.
Laposta de Barcelona, doncs, per ser la primera ciutat Smart del sud de la mediterrnia s
tamb una oportunitat per a la concreci de la reforma horria, ja que lobjectiu s aconseguir
una ciutat productiva i de creixement econmic alhora que una ciutat amb un alt nivell de qualitat de vida.
795
Barcelona, capital del Govern obert

La reforma horria tamb es concreta en tots aquells mecanismes que milloren la participaci
ciutadana i posen ladministraci a la ciutadania al centre de lacci pblica. El temps esmerat
en els afers pblics ha de ser de qualitat i, per tant, reclama un nou model de relaci entre ciutadania i ladministraci, basada en la confiana mtua i recuperar la illusi en el projecte col
lectiu de treballar pel futur de la ciutat.
El Govern obert s un concepte al qual es vinculen els tres grans principis de transparncia,
participaci i collaboraci que sovint es concreten en projectes al voltant de lobertura de les
dades de qu disposa ladministraci (dades obertes), i lademocrcia electrnica (e-democrcia).
LAjuntament de Barcelona ha donat passes importants per assolir aquest model dorganitzaci i de relaci amb la ciutadania.
Cal convertir les administracions en agents actius, impulsors i exemplificadors de la reforma
horria. Incorporar mesures de Govern obert tamb pot comportar implcitament una transformaci de la funci pblica que es reclama fa temps. Pot ser una bona oportunitat per impulsar el
teletreball i le-treball, compactar les jornades, implementar plans dusos horaris a les seves seus
i avanar cap a la flexibilitat horria.
Daltra banda, tamb cal adaptar lagenda poltica de tots els crrecs electes i equips directius
al marc horari que sadopti en la lnia de ser agents exemplificadors.
Barcelona, capital del temps compartit

Ls del temps continua sent diferent per a homes i dones, ja que ells dediquen ms hores al
treball remunerat i elles ms a les tasques domstiques i de cura, amb les diferncies que aix
implica de disposici de temps de lleure i dedicaci a lesport i activitats de participaci comunitria i voluntries (superior en els homes). La sensibilitzaci sobre la necessitat de compaginar
els temps per tal de millorar la qualitat de vida de les dones barcelonines s clau.
Un estudi europeu de 2012 assenyala que les dones del nostre pas sn les ms estressades
dEuropa, circumstncia que es deriva de tenir els horaris menys sostenibles de tot lentorn.
Aquesta dificultat per conciliar la vida personal i laboral s la responsable que moltes dones no
puguin desenvolupar la seva carrera professional de manera satisfactria, fet que comporta una
important prdua econmica per al nostre pas.
Tal com recull el Pacte del Temps, Barcelona ha de donar suport i visibilitat a les iniciatives
promogudes des de la ciutat de Barcelona que valorin el temps de les persones i la seva gesti
de manera comunitria. Bancs del temps, xarxes de suport social, venal i comunitari, xarxes
dintercanvi, iniciatives de consum collaboratiu i xarxes P2P. El pacte diu que cal aprofitar les
sinrgies de collaboraci entre Ajuntament, entitats, sector privat i ciutadania, per aprofitar el
potencial hum com a recurs de la comunitat.
796
LLIBRE BLANC
Barcelona, capital de lxit escolar

Sovint se centren les crtiques del fracs escolar en el sistema educatiu i en el professorat, per
en poques ocasions sanalitza que els llargs i rgids horaris laborals catalans, que premien la presencialitat a la feina, dificulten la convivncia amb els infants, als quals sels allarguen els seus
horaris amb la realitzaci dactivitats extraescolars, fet que suposa una crrega total superior a
les indicades per a la seva salut i benestar.
Daltra banda, una qesti que no s menor s que el total dhores lectives a les escoles s
similar a leuropeu si b es diferencia fonamentalment en la distribuci de festius (excessiva concentraci en determinats perodes) que dificulta la conciliaci amb la vida laboral de les famlies.
A Barcelona hi ha 230.000 alumnes deducaci no universitria i la ciutat podria ser pionera
en la promoci duna jornada similar a la francesa, que inclogui el dinar en horari saludable
(al voltant de les 12.00 h), que divideixi les classes en sessions de mat i tarda amb activitat de
lleure en horari escolar, de manera que garanteixi lestada de lalumnat al centre fins almenys les
15.30h i que, per aquelles famlies que ho necessitin, tamb es garanteixi accs a altres activitats
a la tarda fins a les 18.00 h.
Daltra banda, la universitat pot ser clau. A Barcelona se situen cinc universitats pbliques,
tres privades i ms de 200.000 estudiants. Cal adaptar els horaris de la universitat catalana als de
la resta duniversitats europees.
Barcelona, capital de lactivisme

Des de temps llunyans des dAristtil, filsofs i pensadors han reflexionat sobre la recerca de
la felicitat com una de les raons que donen sentit a la vida de les persones. Dun temps en, nha
proliferat lestudi per part deconomistes i cientfics des de la psicologia i les neurocincies.
Una dels principals conclusions al llarg dels segles s que el poder o els diners entre daltres
qestions materials no donen la felicitat, que hi ha factors com lemoci, latenci al detall,
el gaudi de la recerca, lexpectativa i les relacions personals que contribueixen decididament a
iniciar el cam que pot portar a qualsevol individu cap a la felicitat. s evident, doncs, que la
conquesta de la felicitat tant personal com pblica comena per un mateix, en detectar els
elements que contribueixen a ser infelios i a ser felios. Entre els elements que contribueixen a
ser felios, se sap que hi ha la participaci comunitria i la implicaci en lespai pblic.
Barcelona demostra un gran potencial associatiu i participatiu. Ara b, el dficit en temps de
lliure disposici personal t conseqncies greus tant en la reducci de les prctiques culturals
com en lmbit de la participaci social. En aquest sentit, lactual desorganitzaci horria que
pateix especficament el nostre pas impedeix que moltes persones especialment en determinades franges dedat i segments poblacionals com les dones o adults amb crregues familiars
puguin implicar-se en projectes comunitaris o desenvolupar activitats cviques i/o poltiques. La
manca de temps reverteix, doncs, en darrer extrem, en un dficit de participaci que cal corregir. Per tant, cal fer tots els esforos necessaris per millorar el comproms cvic i la participaci
democrtica i cultural.
797
Barcelona, capital dun nou estat. Conclusions

1. Catalunyaes troba en un context de rpides transformacions socials, econmiques i poltiques motivat per lonada sobiranista. La creativitat i la innovaci que ha portat el procs fa
que la reforma horria encaixi en aquesta nova etapa. La por al canvi i les resistncies que pot
originar un eventual canvi horari es poden reduir si es canalitza en el marc de limpuls de la
Catalunya que ve. Clarament, cal desfer-se de la rmora que representen els horaris actuals
que tenen el seu origen en el desarrollismo franquista i associar la reforma a limpuls del nou
estat.
2. La reforma horria va ms enll duna estricta racionalitzaci dels horaris. En aquest sentit, el fet que Barcelona hagi estat una ciutat pionera en innovaci de poltiques pbliques
afavoreix el canvi de paradigma cap a una ciutat ms humana i ms cvica. Els paradigmes
de Govern obert, Smart Cities o Citt Slow poden contribuir a que Barcelona esdevingui
motor del canvi horari i pugui ajudar duna manera definitiva a assolir els reptes que planteja
aquesta revoluci humanista.
3. Barcelona, en el marc dun estat amb sobirania horria, pot arribar a gaudir de les decisions
que es podrien prendre sobre qestions claus per impulsar la reforma horria com ara a quin
fus es vol acollir, una eventual reorganitzaci del calendari anual, un marc de relacions laborals propi o un model dhoraris comercials catal, entre daltres.
4. Es detecta la necessitat duna intervenci global (no nhi ha prou amb actuacions parcials
o segmentades, ja que el desajust duna pea influeix a tota la resta), aix com pactes per al
canvi dhoraris. Cal un moment zero per impulsar la reforma horria. La possibilitat desdevenir capital dun nou estat i adquirir noves competncies podria ser clau per impulsar els
horaris desitjats per al nou pas.
798
LLIBRE BLANC
bibliografia
Assaigs, estudis i articles
Ajuntament de Barcelona. Congreso internacional del tiempo, ciudadana y municipio. 24, 25 y 26 de
mayo de 2006. Conclusiones generales. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria dels Usos del
Temps. Diputaci de Barcelona, 2006.
Berbel, S. Temps de vida, temps de mercat: conciliaci o prioritzaci? Cornell de Llobregat: Universitat
dEstiu de les Dones. Recull de ponncies, 2009.
Buqueras, I. Tiempo al tiempo. Un nuevo mtodo de organizacin y utilitzacin del tiempo. Barcelona: Planeta prcticos, 2006.
Cards, S. Propostes dintervenci per a la conciliaci dhoraris familiars, escolars i laborals. Barcelona:
Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya, 2003.
Duran, A. El valor del tiempo. Cuntas horas le faltan al da? Madrid: Espasa Calpe, DL, 2007.
Honor, K. Elogio a la lentitud. Un movimiento al alcance mundial cuestiona el culto a la velocidad. Barcelona: RBA Bolsillo. 2008.
Layard, R. La felicidad. Lecciones de una nueva ciencia. Madrid: Taurus. Santillana, 2005.
Migulez, F., i Torns, T. (dir.). Temps i ciutat. Barcelona: Consell Econmic i Social de Barcelona (CESB),
2000.
Mohedano, F. Joves i temps. Barcelona: Regidoria dels Usos Socials del Temps. Ajuntament de Barcelona,
2012.
Mohedano, F. Estudio sobre usos del tiempo y percepcin de felicidad. El horario flexible en el trabajo y la
prctica de voluntariado influyen en la percepcin de felicidad de las personas? Universidad de Cdiz, 2011.
Mohedano, F.; Ojeda, J.; i Peralta, X. La Reforma Horria per a lenfortiment de lassociacionisme i el
tercer sector social a Catalunya. Departament de Benestar Social i Famlia, 2014.
Moreno, S. El tiempo de trabajo: de la jaula dorada a la libertad azarosa. Cuadernos de Relaciones Laborales. Vol. 28, 2009.
Pigem, J. Buena crisis. Hacia un mundo postmaterialista. Barcelona: Editorial Kairs, 2009.
Punset, E. El viaje a la felicidad. Las nuevas claves cientficas. Barcelona: Divulgacin cientfica. Destino,
2005.
Russell, B. La conquista de la felicidad. Barcelona: DeBolsillo, 1930.
Torns, T. Les poltiques del temps: un debat obert. Barcelona. Barcelona: Regidoria dels Usos Socials del
Temps. Ajuntament de Barcelona, 2006.
Pgines web i recursos a la xarxa
Ajuntament de Barcelona. http://www.bcn.cat
rea dIgualtat i Ciutadania. Diputaci de Barcelona. http://www.diba.cat
Citt Slow. http://www.cittaslow.net
Congrs del Temps. http://www.congresdeltemps.cat
Consell dAssociacions de Barcelona (CAB). http://www.cab.cat
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). http://www.cjb.cat
Eurofound. http://www.eurofound.europa.eu
Eurostat. http://epp. eurostat.ec.europa.eu/portal
Generalitat de Catalunya. http://www.gencat.cat
Iniciativa per a la Reforma Horria Ara s lhora. http://www.reformahoraria.cat Observatori Barcelona.
http://observatoribarcelona.org
799
La Barcelona
capital
dun nou estat,
la qual somio
M. Victria Molins
Teresiana
c filla de Barcelona, vaig viure els meus primers vint anys en una poca en la qual parlar
dindependncia era inconcebible, almenys en veu alta. Desprs, la meva vida de teresiana
em va portar per altres indrets de lEstat espanyol i, durant temporades espordiques, per Amrica llatina i frica. Per el meu retorn a Barcelona lany 1982 mha fet sentir encara amb ms
fora i orgull les meves arrels, tot vivint i convivint pels carrers que em van veure crixer.
Actualment, visc i mestimo una Barcelona multicultural que obre les portes a tothom, per
la meva opci personal i comunitria ha fet que macosti molt ms a tots aquells homes i dones,
infants i joves que estan necessitats duna societat acollidora i serena que els ajudi a viure amb
dignitat. Sn els nostres germans exclosos que, per diferents causes, nestan al marge...
800
LLIBRE BLANC
La situaci poltica i social dels ltims anys no ha ajudat gaire a viure en una situaci com
la que magradaria per a tots els qui estimo. Fer un model de pas i de ciutat on les condicions
de vida ens agermanessin ms a tots seria el meu ideal. Que aix seria molt ms fcil en una
Barcelona capital dun nou estat? No sc una especialista en el tema, per tinc esperances fonamentades per creure que seria el ms probable. Els esdeveniments dels ltims temps, la resposta
ciutadana pacfica, seriosa, compromesa i serena en els actes pblics que hem viscut donen fe
daquesta disposici.
Duna altra banda, hem vist iniciatives en especial de dones que han mogut masses de
gent amb lnim de fer una Catalunya i una Barcelona millors.
Crec que Barcelona hauria de ser oberta a tothom i, si tingus la capitalitat de Catalunya,
hauria de procurar no caure en la mateixa centralitzaci que ens vol dominar des de la capital
de lEstat espanyol. Ser capital vol dir ser cap segons la seva etimologia, per el cap deixa
obrar la resta del cos. Des del punt de vista poltic, deixo la paraula als entesos en aquesta matria. Per en el camp social i cvic penso que Barcelona hauria de ser un model de civisme de
solidaritat i de responsabilitat.
Aix, com a teoria, s fcil, per des de la vida diria requereix un treball conjunt i de cadasc.
No t cap ms secret que el duna responsabilitat personal que esdevingui comunitria. Valgui un
exemple que sem permeti des de la meva condici... Quan Teresa de Jess de la qual enguany
celebrem el V Centenari del naixement va veure la situaci de lEsglsia i de la societat del seu
temps, es va preocupar molt. I explica que, com que no sabia qu fer, va pensar que lnica cosa
era all poquet que estava al seu abast i procurar que les seves companyes fessin el mateix.... I
va comenar aix, senzillament, la Reforma, o ms ben dit, la Contrareforma.
Hi ha molta gent a Barcelona i arreu de Catalunya que vol un canvi i que est disposada a fer
un pas. Un pas petit s ms governable i el seu futur ms factible. Fem-ho!
Crec que Barcelona en cas desdevenir capital dun nou estat hauria de treballar per fer
justcia i lluitar per tornar de nou a un estat de benestar, que no necessits tant la beneficncia.
Sempre que un pas la necessita massa vol dir que hi manca justcia.
Hauria de procurar que torns a ser aquella ciutat industrial, laboriosa i responsable que
donava feina a tanta gent i que evits les desigualtats desorbitades que provenen de labs del
poder o de qualsevol manifestaci de corrupci.
Hauria de fomentar els valors humans i fins i tot religiosos que poguessin fer del nostre
pas un lloc no noms habitable per a alguns, sin per a tots els qui estiguessin formant part de
la nostra cultura.
Hauria de treballar per la conservaci de les nostres tradicions i la nostra llengua, que s una
riquesa que no ens poden arrabassar des de fora.
Somio una Barcelona aix, aquella que el meu pare ens va fer estimar i admirar, quan des de ben
petits ens portava al Barri Gtic per mostrar-nos la riquesa de la nostra histria i del nostre art.
I s que entre tots, duna manera pacfica i amb el seny que ens ha caracteritzat sempre,
podem arribar a ser.
801
Barcelona,
ciutat
orientadora
Montserrat Oliveras i Bagus
Scia cofundadora dEducaonline SL i directora dels portals Educaweb; scia cofundadora de DEP Institut SL,
institut destudis i consultoria estratgica; llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona
n el marc de lEstratgia Europea 2020 en educaci i formaci, el paper de lorientaci s

clau a lhora dassolir els principals reptes plantejats pels estats: disminuir labandonament
escolar prematur; fomentar la participaci de la poblaci en processos de formaci, qualificaci
i actualitzaci professional (aprenentatge al llarg de la vida), i millorar locupabilitat actual i
futura de la ciutadania.
Barcelona s una ciutat amb un dinamisme extraordinari en molts sentits. Pol datracci per
a moltes persones, organitzacions i tamb daltres municipis als quals serveix de referent, bressol
de bones prctiques i motor dinnovaci.
802
LLIBRE BLANC
Barcelona t la voluntat de ser, ja avui, en el camp de lorientaci, activa, emprenedora i efica.

En aquest sentit, la ciutat compta amb una llarga trajectria que ha despuntat amb programes
innovadors i agosarats i actualment acull nombroses iniciatives de referncia, pbliques i privades, que treballen per lorientaci professional al llarg de la vida de les persones. Una oferta de
serveis i recursos dorientaci adreats a la ciutadania que simpulsen des dels diferents mbits
(joventut, ocupaci, educaci, serveis socials...) i institucions, i que ambicionen acompanyar des
dels infants fins a les persones adultes, amb formats diversos que contemplen latenci individual
i tamb grupal, aix com canals que van des del presencial i el telefnic fins al virtual. A Barcelona comptem, doncs, amb un entorn sensible a lorientaci, actiu i decidit a portar la bandera
de lorientaci.
Per tot aix, Barcelona t el potencial per esdevenir motor, en lmbit poltic i social, dun nou
estat dEuropa on lorientaci es concebi com un eix estratgic de pas.
Una capital capa de:
Consolidar un model dorientaci, ents com a sistema integrat dinformaci i orientaci
que enxarxi els serveis dorientaci pblics i privats, identificant i valorant les prctiques de
referncia existents en el territori.
Capacitar i apoderar la ciutadania en un major grau dautonomia per a la presa de decisions
acadmiques i professionals, per orientar els seus aprenentatges i maximitzar aix les seves
oportunitats per aconseguir, mantenir-se, prosperar i progressar en la seva feina.
Fer realitat lorientaci al llarg de la vida (tenint en compte les edats, les transicions formatives i laborals, les etapes i seqncies de la trajectria vital de cada persona...).
En base a quatre grans reptes:
Establir mecanismes de cooperaci i coordinaci entre els diferents agents implicats per tal
de construir un ventall de serveis ampli i adaptable a les necessitats canviants.
Millorar laccs de la ciutadania posant especial mfasi en la comunicaci i interacci amb la
ciutadania aix com les oportunitats tecnolgiques que poden contribuir a apropar continguts, serveis i usuaris (persones i collectius), i garantir la qualitat de la provisi dels serveis
dorientaci.
Explotar el potencial de la ciutat en matria dorientaci i mobilitat, tant pel que fa al desvetllament i la captaci de talent com a la seva exportaci i formaci: intercanvis destudiants,
acords amb universitats i centres de formaci a lestranger, convenis amb empreses de sectors
estratgics, etc.
Fomentar la recerca en lmbit de lorientaci per tal de generar les evidncies necessries per
emprendre poltiques dorientaci acadmica i professional eficaces, per a la ciutadania en
general i per al desenvolupament del model.
Amb tot, Barcelona, ciutat orientadora, s sens dubte una oportunitat de pas per construir un
sistema dorientaci referent per a la ciutadania del nou estat, i tamb a escala internacional: per
ambiciosa, compromesa, innovadora i per estar al servei dels principals reptes que tenim com a
pas en matria deducaci, formaci i treball.
803
Educaci,
el foment
del futur i de
les persones
s director general de la Fundaci Pere Tarrs. Membre del Consell Executiu de la Universitat Ramon Llull, del
Patronat de la Fundaci Escola Vicenciana i del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona. Psicleg,
diplomat en Direcci i Administraci dEmpreses per ESADE i Programa dAlta Direcci dEmpreses per IESE.
804
LLIBRE BLANC
Introducci
ntenem aquestes planes com un exercici lliure en el qual formularem propostes per a la
millora de leducaci. Ho farem en sentit ampli, centrant-nos, per, en la principal responsabilitat pblica en leducaci que s lescola. I procurarem fer-ho des de la distncia de qui no
est en el sistema educatiu per en percep els resultats, des del desconeixement especfic del marc
legal i des del fet agosarat que suposa opinar dun mn tan complex, tot i fer-ho amb una certa
perspectiva de conjunt. Lespai limitat, en contraposici a com ns de divers el tema a tractar i a
lextensa bibliografia educativa, fa que necessriament hi hagi aspectes que no podrem abordar
o que necessitarien ms matisos a lhora de ser formulats. Considerem que molts dels plantejaments que podem exposar, escoltats sovint des del mn dels mestres i professors o argumentats
per experts qualificats, tenen la particularitat que majoritriament poden ser aplicats des del
marc vigent i en processos progressius que en permetin el desenvolupament. Si b hi ha cam per
recrrer, es pot fer en bona part sense esperar que Barcelona esdevingui la capital dun nou estat.
Comenarem reflexionant sobre la missi de leducaci avui, continuarem amb alguna consideraci sobre la pedagogia i procurarem abordar el rol central de mestres i professors. Amb
aquestes premisses analitzarem la influncia del marc normatiu de lEstat espanyol i com fer
canvis des duna nova perspectiva, i ens endinsarem en algunes qestions fonamentals com
lensenyament postobligatori i leducaci en el lleure. Acabarem amb algunes aportacions al rol
de la ciutat de Barcelona i dels municipis en leducaci.
Com a criteri general, considerem que el ms raonable s un mateix model formatiu per a
tot Catalunya, probablement no gaire diferent de lactual, homologat en el marc europeu al qual
la ciutat dna suport. No es tracta de fer grans canvis en el sistema vigent, sin duna millora
contnua del nostre ensenyament. Gregorio Luri (2008) explica lxit del model bavars perqu
el seu sistema educatiu ha estat protegit de manera molt conscient per part de les autoritats poltiques de les febrades innovadores que han patit els altres lands alemanys. Barcelona, amb una
llarga sensibilitat per la innovaci educativa, pot fer de motor, pot aportar complements al marc
general i pot atendre amb excellncia aquelles competncies que t atribudes.
Pedagogia activa per a una missi i uns principis

permanents
En un entorn social tremendament dinmic, amb uns requeriments constants sobre lescola,
aquesta i els ensenyants tenen per damunt de tot una missi educativa, bviament socialitzadora, i de transmissi de coneixements que fonamenten laprenentatge. I fer-ho requereix per
part de lalumne un marc de disciplina mnima i uns hbits de treball, ordre i respecte. Una
anlisi rigorosa de per on ha danar el futur no pot obviar que en alguns casos i justificant-se
amb arguments terics alguns centres i mestres no han estat capaos destablir uns costums
mnims a laula ni de transmetre uns coneixements bsics sobre els quals sestructurar laprenentatge al llarg de la vida.
Tant les proves internes de la Conselleria, com les internacionals (PISA), totes elles fora
assequibles pel que fa a continguts, avalen la tesi que hi ha cam a recrrer fins que la mitjana
dels alumnes incorpori uns aprenentatges bsics esperats. La greu problemtica de latur juvenil
805
s conseqncia del cicle econmic, per amb una actitud ms emprenedora i uns coneixements
ms slids, la incidncia hauria estat menor. Per qu els pasos de lOCDE tenen una mitjana del
4,1% dalumnes amb resultats excellents i Catalunya noms en t un 1,3%? Sense pretendre fer
una anlisi exhaustiva, creiem que podem afirmar que lescola no est responent a la missi que
t encomanda, com convindria en una societat avanada.
Una poltica educativa realista ha dacceptar i abordar els problemes reals de lensenyament
sense voler negar-los. En aquest sentit, el Departament dEnsenyament (2013) promou un pla per
reduir el fracs escolar. Probablement s una bona eina que no necessita cap ms replantejament
que la millora continuada del que proposa. s funci de lAdministraci posar en valor lescola
i que els educands hi creguin, perqu com a principal instituci dintegraci social fa una gran
aportaci a la societat. Lescola ha de tenir els mitjans per poder contrarestar aquests dficits al
nivell de cada alumne. Els mestres han de suscitar linters per lhbit de la lectura, demostrar
la utilitat prctica dels ensenyaments, reforar en positiu els xits i motivar, per educant en
lexigncia i fent tolerants els alumnes a la frustraci. I tot aix, en el context actual, no s senzill.
Com diu Innerarity (2010), actuar en un mn en el qual la informaci s escassa no t res a
veure amb fer-ho en un mn en el qual all que escasseja s, per contrast, latenci; la riquesa
de la informaci TIC i la pobresa datenci sn dues cares de la mateixa moneda.
La transici democrtica i lobertura a Europa van suposar una transformaci de lescola,
recuperant metodologies de lescola nova de la Repblica, incorporant tallers i altres tcniques
fins llavors exclusives de leducaci en el lleure. Elements de les propostes educatives de Maria
Montessori, Carl Rogers, Freinet, Decroly, Neil..., en les quals shavien format els mestres, van
entrar a les aules. Tamb ho va fer el constructivisme, tan finament descrit per Gregorio Luri
(2012) com a fonament de la darrera reforma educativa. El perode viscut des daquell moment
ha afavorit un estil propi, una adequaci de metodologies a la realitat actual i un dinamisme
sense el qual no es concep lescola catalana actual. Amb tot, com afirma Cards (2000), sha
demostrat que determinades teories pedaggiques no poden tenir una aplicaci universal i continua concloent que sha fet pals un excs de teories.
Per fer-ho ms complex, la incorporaci de les TIC, que han revolucionat el mn, ha obligat
lescola a fer inversions, formaci i canvis metodolgics..., amb la conscincia que encara queda
molt per fer en aquest cam. Pel que fa a les TIC, estem convenuts que hi ha experts i fora experincies reeixides, per volem afirmar que leix central de lescola s leducaci de la persona. Les
noves tecnologies poden esdevenir, en aquest moment, un objectiu per reforar el procs educatiu, per en cap cas sn una finalitat en si mateixes.
Centres de recursos, facultats universitries, fundacions centrades en leducaci, mestres i
professors inquiets, identifiquen rees de millora i aspectes en els quals s bo que lescola intervingui, reflexionen sobre algunes qestions i formulen propostes innovadores. Convindria que
els professors universitaris i els tcnics daquests organismes fessin estades cada cert temps a les
escoles per conixer de primera m i fins i tot abordar personalment algunes de les dificultats
amb qu es troba el mestre quotidianament. Cal prudncia i responsabilitat en les aportacions
que hi puguin fer.
Si b la immensa reflexi pedaggica ha enriquit els nostres centres, quan sobserven els
resultats i algunes decisions poltiques es constaten els lmits i la necessitat dalguns valors permanents. Una de les accepcions dintelligncia clssiques s aquella que la defineix com a capacitat de raciocini, i aquest parteix dels coneixements incorporats per lindividu que es relacionen
806
LLIBRE BLANC
entre si i amb els nous aprenentatges. Per reflexionar i opinar ens calen coneixements dels quals
partir. Lescola t la finalitat de formar alumnes intelligents i potenciar aquesta capacitat en tots.
Ha de fer creble el deure moral de ser intelligent (Luri, 2012). Altres principis en qu lescola ha
deducar sn el necessari respecte interindividual i en especial pel mestre, lesfor, la constncia,
el gust pel treball ben fet... I ho ha de fer en tot supsit.
La realitat pot posar en evidncia determinats plantejaments educatius com, per exemple, la
desitjada escola inclusiva si no hi ha prou mitjans. A ms, es corre el risc dhomologar per una
mitjana massa baixa. No qestionem lescola inclusiva analitzar-ne els lmits seria un treball
important i extens, sin que reivindiquem un cop ms que a laula tamb es promogui lexcellncia. Per fer-ho, cal el nombre suficient densenyants per atendre la diversitat, tant si s per
carncia com per excs de capacitats. El model finlands, sovint mostrat com a exemple, a ms de
captar i formar els alumnes ms preparats per a lensenyament, contracta els mestres necessaris
i quan conv en posa dos a laula per atendre la diferncia.
Cal, sobretot, invertir en lensenyament de langls amb la mateixa energia amb la qual ens ho
vam proposar amb el catal. I sha de resoldre, des del consens i la despolititzaci, una formaci
en la dimensi religiosa tant pel que suposa culturalment com per desvetllar la dimensi transcendent de linfant.
Cal entendre leducaci en el sentit ms ampli possible. Lensenyament ns fonamental,
per la influncia familiar s encara ms important. Conv reflexionar sobre els valors que
mouen la societat, que viuen els pares i que arriben a linfant i ladolescent des de lentorn. Cal fer
creble lideal meritocrtic (Luri, 2012): arribar ms enll aquell que sesfora i val ms. Cal
pensar en els models per a la gent jove i en com presentar-ne de positius.
Mestres i professors
A mesura que la societat ha deixat de compartir uns valors i unes pautes de comportament
nics sobre la infncia, a mesura que mares i pares arriben a casa exhausts dintensives jornades
professionals, a mesura que, per a les famlies extenses, els infants han passat a ser els reis de la
casa, sha anat demanant ms a mestres i professors. Les famlies han tendit a externalitzar cada
cop ms en lescola, a la qual satribueixen, amb exigncia, unes responsabilitats sovint inassumibles. Si a aquesta responsabilitzaci excessiva, hi sumem poques complicitats amb el mestre per
part duna majoria de famlies i una valoraci social insuficient, a partir de tpics com la durada
de les vacances, la resultant s la desmotivaci de lensenyant. Jos Antonio Marina, en articles i
conferncies diversos, afirma que per educar cal tota la tribu. Actualment la tribu el conjunt de la societat no comparteix els mateixos criteris educatius i alhora ha fet un desistiment
de responsabilitats a favor de lescola, que bviament no ho pot fer tot. La societat ha de fer una
reflexi sobre uns valors educatius compartits, en la mateixa lnia en qu ho fa pactant una tica
social de mnims. Compartir uns valors ha de permetre uns consensos des dels quals actuar
i educar, especialment per a lescola pblica, on sembla que lnic valor, en majscules, sigui
el pluralisme. No es tracta de definir una antropologia o axiologies monoltiques, per s uns
mnims bsics compartits que fonamentin les decisions educatives.
Cal reforar la formaci de mestres i professors i ho diem alhora que en valorem i reconeixem
la funci, que no s gens fcil. Sn fonamentals uns nivells acadmics previs ms que suficients,
com sha demostrat en pasos nrdics, on lescola s valorada com a reeixida. Cal reclutar els
807
millors! Per aconseguir-ho, pot ser convenient incrementar lexigncia en laccs a la universitat,
per tamb sobre les facultats, a les quals shan dexigir resultats excellents. El primer any en
qu sha limitat laccs als estudis de grau en Magisteri als alumnes que no tinguessin un cinc
en catal i castell a les proves daccs a la universitat, han aparegut informacions als mitjans
que parlen duna disminuci dentre un 21 i un 42% dalumnes. Aquest fet diu molt dalgun dels
estudiants que accedien a Magisteri. Aquesta exigncia en la selecci i manteniment del claustre
sha de donar tamb en centres concertats i privats, alguns dels quals no han vetllat prou perqu
aix sigui. Quan all pblic valora veritablement una funci, incrementa lexigncia sobre els
professionals que la presten. Pensem, si no, en la complexitat de les oposicions a registrador de la
propietat, advocats de lestat, inspectors dhisenda o a travs del MIR als metges que es formen
en els hospitals universitaris.
Els mestres necessiten formaci permanent instrumental i recursos per transmetre els coneixements continguts en un context canviant. Tamb es podria oferir a leducand coneixements
continuats en les seves rees dinters perqu sigui una persona de cultura, cosa que el motivaria, li donaria ms eines per interpretar el mn, aix com una certa reflexi sobre la praxi
docent. Convertir lensenyament en un punt de referncia cultural, tal com han fet altres pasos,
afavoriria la seva presncia als mitjans i socialment seria vist com a positiu. Lautoritat i el prestigi de mestres i professors hi sortirien guanyant i tamb ells mateixos com a persones. El mestre
ben format senriqueix amb el treball a laula. Un bon model s el de les prctiques reflexives al
Jap. El professor s avaluat de forma peridica pels seus companys, que entren a laula, prenen
notes i li fan, desprs, suggeriments constructius. Cal reforar tamb la formaci amb criteris
sobre les funcions del mestre i professor, sobre qestions dordre social en les quals cada cop han
dintervenir ms, atenent infants en situaci de risc, sobre qestions dautoritat, gesti i direcci.
Cal donar criteris clars, ms que no pas sembrar el dubte, a partir de plantejaments relativistes i
teories sense un marc amb un sentit prou definit. No s sostenible un sistema on una majoria de
mestres i professors necessiten els primers deu minuts de cada classe per posar ordre a laula i fer
silenci o el 20% de lhorari lectiu a intentar mantenir un ambient de treball. Luri (2012) afirma
que la diferncia entre un bon mestre i un de dolent pot suposar que laprenentatge dels alumnes
del mal mestre sigui noms dun ter per a la mitjana dels alumnes en comparaci amb laprenentatge dels alumnes del bon mestre.
Al mestre, com a qualsevol professional, se lha davaluar pels resultats oferint-li, com en
altres organitzacions, reconeixement, formaci i suport per reciclar-se. Moltes de les metodologies davaluaci docent que es plantegen sn tan manipulables com poc efectives. Com en
altres qestions en lensenyament, caldria un consens previ social i amb els docents per trobar
eines de mesura i indicadors que facin de lavaluaci un instrument til. s bsic mesurar el
valor afegit que aporta lescola a cada infant. Si el gran predictor del nivell dxit escolar s la
situaci socioeconmica de la famlia o el seu nivell cultural els llibres que hi ha a casa,
quina s laportaci diferencial de lescola? Cal avaluar i fer pblica aquesta aportaci diferencial
mitjana del centre als seus alumnes. I cal donar-li els mitjans suficients: rtios, suport especialitzat, formaci, bones direccions..., perqu pugui exercir la seva funci en un entorn complex.
Ms enll daltres professions, la densenyant requereix vocaci i motivaci, que bviament ha
de sortir dun mateix, per que noms s possible quan lentorn fa assumible la responsabilitat
adjudicada. Com afirmen Civis i daltres (2009), al mestre se lha descoltar, especialment per a
la millora continuada de lensenyament que el nostre pas es proposa.
808
LLIBRE BLANC
Tamb cal una formaci slida quan han dassumir responsabilitats directives i de gesti dels
centres. El sistema ha daconseguir universalitzar criteris sobre les riques i alhora complexes
relacions amb les associacions de mares i pares dalumnes (AMPA), sobre ladministraci del
centre, les convenients colnies escolars, reclamacions de les famlies, transport escolar... I aix
noms s possible amb una formaci continuada del collectiu implicat, ja que una tendncia
molt humana s que les pautes dactuaci donades es perdin i es dilueixen amb el temps. Darrerament sha constatat la necessitat de reformar la figura dels directors. Shan formulat propostes
que convindria consolidar per poder formar necessaris equips docents estables, qualificats i amb
un projecte com. Una veritable autonomia pedaggica de centre, supervisada per una inspecci
rigorosa i qualificada, milloraria el sistema. Shan iniciat formacions de postgrau buscant una
formaci especfica, com ja feia lescola concertada. Sapunta la necessitat dun cos de directors,
lders pedaggics i administratius del centre. s una qesti que sha de debatre, per el que s
segur s que al voltant del 50% dels directors a lescola pblica sn nomenats. Cal estudiar el
marge real de maniobra de les direccions davant dun cos de funcionaris on, si no hi ha la voluntat dimplicar-se, poc shi pot fer. El sistema ha de permetre la correcci fins a lamonestaci i la
sanci si no sactua amb el rigor professional requerit, alhora que la direcci ha de poder garantir
la qualitat de lensenyament dun centre malgrat que la classe tingui un tutor feble. Les inspeccions no poden menysvalorar la gravetat que un cap destudis no sigui capa de fer un horari dels
professors sense solapaments, en el qual no quedin hores sense cap ensenyant en un grup, on la
durada de les assignatures sigui la mateixa per a les diferents aules dun mateix nivell i on lnic
indicador de qualitat no sigui haver respectat les demandes dalguns mestres de tenir una tarda
determinada lliure a la setmana. Es podria pensar destablir, per a centres grans, la figura dun
administrador professional, sota lautoritat del director, que assums la funci dels secretaris
actuals.
Marc normatiu destat

Probablement el principal condicionant del marc normatiu espanyol per a lescola catalana s la
intromissi en el model educatiu de la immersi lingstica. Aquest, a ms de garantir laprenentatge de la llengua prpia del pas, el catal, tamb assegura un aprenentatge correcte del castell
i, fet ms important, la cohesi social. Preservar-lo, com shavia mantingut des del restabliment
de les institucions catalanes, suposa preservar un b collectiu de gran rellevncia. Estudis comparats de resultats acadmics entre comunitats autnomes demostren un nivell semblant en les
proves de castell entre Catalunya i altres comunitats monolinges en castell; per tant, cap
argument no justificaria un increment del castell a les aules o, cosa que seria ms greu, la diferenciaci en dues comunitats lingstiques. Lascensor social que ha funcionat durant anys en una
societat emprenedora t en el domini de la llengua un dels elements facilitadors i dintegraci.
En la mateixa direcci es troben els dissenys curriculars de la recent llei estatal deducaci
la LOMCE per al batxillerat, on el catal pot quedar en un pla doptativitat. Un alumne pot
cursar tot el batxillerat sense haver fet cap assignatura de llengua catalana. Decisions associades
a aquesta norma utilitzen el pretext de la crisi i consoliden retallades que noms podrem acceptar si sn conjunturals.
Certament, hi ha altres riscos legals fruit de lordenament legislatiu espanyol. Un de recent
el suposa la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local, que no permet el
809
finanament de certs serveis, amb la voluntat de delimitar la despesa pblica. Aquesta norma, si
b no implica una ciutat gran com Barcelona, suposaria un retrocs en els serveis socials i complementaris a lensenyament finanats per una majoria dajuntaments catalans. De ben segur que
experts en el sistema educatiu en trobarien daltres.
Un element essencial a preservar de lensenyament catal s haver aconseguit una legislaci
de pas, pactada entre les principals forces poltiques. Evitar els canvis legislatius cada cop que
hi ha un relleu en la majoria parlamentria s un element destabilitat de primer ordre que afavoreix el bon clima, el rendiment i lacumulaci de bones prctiques als centres escolars. Mantenir-lo i dotar-lo suficientment s un signe de maduresa i qualitat democrtica dels responsables
poltics. Hom pensa, fins i tot, que les lleis, especialment quan canvien molt rpidament, tenen
menys repercussi a lescola del que creuen els legisladors. Despolititzar els debats educatius
faria un favor a lescola. Quan es planteja un canvi normatiu, el poder poltic hauria de partir
dun diagnstic rigors de la situaci present de la nostra educaci analitzant qu preocupa els
docents, quins problemes i quines demandes tenen i el perqu de les diferncies interterritorials
existents. A partir daqu, caldria explicar amb quins objectius es vol introduir el canvi, alhora
que savalua pblicament per qu es retira, es mant o es modifica el que calgui de les normes
vigents.
Com amb la llengua, conv evitar tota demaggia. Per tant, s necessari superar consideracions com ara que lescola concertada minva els recursos de la pblica, quan de fet escolaritza a un
cost menor per a lAdministraci. s signe de maduresa social respectar-ne la identitat amb un
nivell dexigncia homleg per part de les autoritats educatives. Lescola concertada ha datendre
igual que la pblica la diversitat dalumnes amb els recursos suficients i, de fet s el que fa avui la
gran majoria descoles de titularitat social, amb un ofec econmic notable. Conv fins i tot mantenir el concert a tots els centres privats, encara que noms sigui per autoritat davant daquests,
per mantenir el model lingstic dimmersi. s important respectar la llibertat delecci de
centre per part de les famlies i evitar en qualsevol cas la formaci de guetos en cap escola. s
des daquesta igualtat doportunitats, afavorint una competitivitat sana entre totes les escoles,
compensant els infants amb necessitats especials, com tamb safavorir un increment del nivell
mitj de lensenyament. La llibertat delecci de centres ha de ser la conseqncia directa de lautonomia escolar, del projecte educatiu i de la transparncia en els resultats de cada centre, aix
com lexpressi dun dret civil de les famlies.
Lensenyament postobligatori
Si un pas vol excellir en un context de competitivitat global, ha de procurar formar b el talent
i retenir-lo. En els punts anteriors hem apuntat pistes per incrementar el nivell acadmic i educatiu en lensenyament obligatori, fins als setze anys. Ara farem unes pinzellades sobre el batxillerat, la formaci professional i la universitat. Habitualment, sn considerades unes formacions
centrades en les disciplines, per no es pot obviar en absolut la funci educativa de professors. La
seva concepci antropolgica, transferida a partir duna forma de ser i actuar, a partir de comentaris aparentment irrellevants, a partir del seu nivell dexigncia, el seu ordre i disciplina a laula,
influiran en uns educands joves. La funci preventiva dels claustres grcies a les seves relacions
amb lalumnat i les intervencions a laula respecte al consum de txics s, probablement, una de
les funcions principals amb qu compta una societat. Atenci, doncs, a la seva formaci com a
810
LLIBRE BLANC
docents, que va molt ms enll de lexcellncia en la didctica de les assignatures que puguin
impartir i que, en bona part, seria homloga a la que atribuem als mestres.
s fonamental lorientaci escolar i professional de nois i noies a quart dESO abans de laccs
a lensenyament postobligatori. Cal vetllar perqu no es redueixi a una traducci de les aspiracions socials familiars, que podria perjudicar la igualtat doportunitats, sin perqu sigui un
procs adequat a les competncies i motivacions de cada alumne. s convenient un dileg entre
lalumne, el tutor i la famlia, i si s possible, amb el suport dun orientador.
El batxillerat ha de possibilitar un nivell daprenentatge significatiu fins a assolir una cultura
general per al desenvolupament normal en una societat avanada. Alhora ha de fonamentar
engeneral aprenentatges necessaris per cursar estudis superiors. Ha de motivar el voler aprendre
i lesperit crtic, formar lhbit de la constncia en el treball intellectual, fonamentar les opinions i suscitar una tica individual amb conseqncies socials significatives. Lalumne no pot
superar el batxillerat amb faltes dortografia en catal i castell o sense un domini de langls,
de les matemtiques a nivell conceptual i instrumental i sense uns continguts bsics dhistria,
literatura, filosofia i cincies naturals. O se senten unes bases durant aquests dos anys de la seva
formaci o, malauradament, en molts casos no tindr altres oportunitats de fer-ho al llarg de la
vida.
La formaci professional, els cicles formatius de grau mitj o superior, han de formar veritables professionals i en absolut es pot admetre com a aparcament dels qui han acabat superant
lESO de qualsevol manera i no troben ocupaci. Aqu es planteja un dels principals problemes
que es troben avui els professors de cicles: treballar amb aquells alumnes que no tenen assolits
els continguts mnims de lESO ni desenvolupades competncies com la iniciativa, lorientaci a
la consecuci, la gesti del fracs, lautomotivaci o la comprensi interpersonal. Caldr incloure
en la formaci bsica i secundria latenci a aquestes competncies i assegurar-ne lassoliment
mnim. La societat valorar la formaci professional en la mesura que els alumnes surtin qualificats per a lempresa amb uns aprenentatges tcnics de nivell, per amb unes competncies
professionals tan importants com els coneixements: ordre, constncia, responsabilitat, sentit
del deure, disciplina, respecte... s necessari vincular els ensenyaments amb el sistema productiu, amb les necessitats de qui ofereix ocupaci. Saboquen centenars de nois i noies a latur per
manca de planificaci de les necessitats professionals. Cal una ordenaci clara dels ensenyaments lligada a la demanda i en collaboraci amb els diferents sectors econmics. Aquesta ha de
partir necessriament destudis de mercat rigorosos. Experincies com la formaci dual propera
a la prctica de lofici i la selecci i preparaci dels millors professors han de ser una prioritat de
pas. Compatibilitzar la formaci i lexercici de les seves professions, per part dels membres del
claustre, s una opci a afavorir.
s important mantenir, tot fent-ne una avaluaci per millorar-los, els sistemes densenyament dadults, inclosos els batxillerats nocturns i a distncia, i adaptar-los, si cal, a les necessitats canviants de la societat i a la tipologia daquesta mena destudiants. Per complementar
lESO calen les aules descolaritzaci externa on, a ms de re-motivar per als aprenentatges, es
poden transmetre a lalumne les competncies necessries que apuntvem per formar-los com a
professionals.
La universitat s una de les palanques per al desenvolupament dun pas. Ha de conrear
lexcellncia en tots els ordres, des de la formaci per a la qual prepara, com la dels professors i
la recerca, sense obviar una motivaci per la cultura i el creixement intellectual. Cal conservar
811
la necessria especialitzaci per a laven cientfic, per simultaniejant-la amb la lectura de la

premsa, el conreu de les humanitats, la responsabilitat social, la reflexi tica sobre les professions... Cal dotar-la, amb exigncia de resultats, dels mitjans suficients per a una formaci de nivell
i per a una recerca cientfica de qualitat. I cal fer-ho sense discriminacions per ra de titularitat
pblica o social sense afany de lucre. Com altres captols abordaran, s imprescindible invertir
en recerca, prioritzant aquelles disciplines en les quals el nostre pas excelleix, sense oblidar les
humanitats i altres mbits en els quals es t una oportunitat en el context internacional.
Leducaci en el lleure
Catalunya s una de les regions dEuropa on lescoltisme i els centres desplai promoguts des del
voluntariat tenen un paper ms destacat. Es tracta dun petit tresor social que cal preservar i
promoure. No comporta costos econmics ni socials, que la seva prdua s que suposaria. Exerceix una funci de promoci de la persona i preventiva socialment, de primer ordre. La participaci regular en les seves activitats suposa formar part duna veritable escola de ciutadania, on es
viu el comproms en grup i social. El comproms dels joves monitors en aquestes entitats suposa
una forma de foment de lassociacionisme i, per tant, de participaci social que vertebra tota
collectivitat. Les seves activitats club desplai setmanal, casals destiu, colnies, campaments
i travesses de muntanya suposen per als infants unes vivncies extraordinries, alhora que
afavoreixen la seva autonomia. La proximitat generacional entre els monitors i els infants facilita
la transmissi de valors positius des de models de persona abastables i experincies quotidianes
que ho afavoreixen. La socialitzaci en el marc del centre desplai porta associats aprenentatges
com parlar en pblic, lescolta activa, la negociaci i el lideratge, que seran tils a la persona al
llarg de tota la vida. La nostra proposta educativa gosa recomanar ladscripci del mxim nombre possible dinfants a un centre desplai o agrupament escolta.
Lestiu va associat actualment a una gran oferta dactivitats. De ben segur que la majoria sn
positives per a linfant, per si aquesta activitat suposa la continutat del que sha fet durant
el curs, lenriquiment s ms gran. Cal fer veure als pares que leducaci en el lleure pot anar
ms enll de la compra dun producte quasi-turstic. Si b laprenentatge de langls sempre s
necessari i les activitats de risc esportiu poden ser atractives, alguns creiem que la participaci
ordinria en una entitat de lleure afavorir ms el creixement integral dels nostres fills.
Com pot lAdministraci donar suport a aquesta realitat? Evitant legislacions que compliquin la vida al voluntariat, assegurant-los espais on poder reunir-se i desenvolupar les activitats, subvencionant mnimament de manera equitativa el volum dactivitat que realitzen i
confiant-hi. El seu rol, per exemple, en la integraci i el suport a la infncia amb risc social s
importantssim, a un cost gaireb zero per al pressupost pblic. El mn del lleure habitualment
no requereix gaire ms que facilitar-los laccs a les beques municipals per a activitats destiu. El
bon governant noms ha destar atent als seus requeriments i reconixer-los quan es doni loportunitat. Ha de tenir el cap prou fred per entendre que cada nova norma per garantir la seguretat,
exercir un control, promoure la formaci, etc., li pot fer ms difcil la continutat. Les normes
han de ser clares, fcils daplicar i sempre consensuades amb les federacions i els moviments de
centres desplai i escoltisme. Mai no poden ser reactives a un fet.
Pot semblar obvi tot el que sha exposat fins ara, per no resulta gens fcil la funci ordinria de les entitats, ni dels centres desplai i agrupaments, ni per a les fundacions que els donem
812
LLIBRE BLANC
suport. Entenem que sn organitzacions que, per a la rendibilitat social de la seva funci, haurien
de gaudir duna certa discriminaci positiva per part de les administracions pbliques. I aix
passa per fer-los les coses senzilles, coneixedors de la seva fragilitat organitzativa. Un exemple
daix a la ciutat de Barcelona seria el fet de reduir la complexitat administrativa per poder facilitar laccs a beques municipals a aquelles famlies que no poden pagar les activitats de vacances. Aquesta complexitat dificulta que molts centres no hi puguin accedir i acabin buscant els
recursos per altres vies, mentre les beques arriben a infants que participen en activitats puntuals
destiu promogudes per organitzacions, fins i tot mercantils, molt ms professionalitzades en la
gesti.
Altres recursos educatius propers al lleure, menys reconeguts per tamb importants, sn,
per exemple, els anomenats patis oberts, que han perms ls dels patis fora de lhorari escolar
en una ciutat densament poblada. Ls alternatiu i ben organitzat dequipaments escolars pot
donar sortida a la carncia dequipaments socials.
El suport de Barcelona i els ajuntaments

La ciutat de Barcelona, en democrcia, sempre ha prioritzat donar suport a lensenyament. La
xarxa descoles bressol de titularitat municipal, amb una estabilitat important dels mestres, seria
un bon exemple a mantenir. El manteniment correcte duns edificis escolars que afavoreixen la
formaci s una competncia municipal ineludible. Les biblioteques pbliques, un tipus dequipament molt valorat i utilitzat, seria un segon exemple a estendre, i en major mesura, pel conjunt
del pas. Lespai de contacte amb la cultura, el clima de treball que afavoreixen i lexemple de
socialitzaci del llibre sn positius per als alumnes i per al conjunt de la societat. Loferiment de
recursos per als mestres i professors suposa formaci i alhora reconeixement a la seva funci. Els
camins escolars per facilitar un desplaament segur i autnom s una aportaci de la municipalitat fora interessant, tamb per la implicaci social que afavoreix. Iniciatives daquestes
caracterstiques estenen la idea de ciutat educadora, ja que promouen que els vens es responsabilitzin dels infants i aquests rebin missatges positius de civisme. Leducaci s una responsabilitat social compartida tamb amb els missatges procedents dels mitjans de comunicaci.
La ciutat s un espai educatiu i cal afavorir-ne el coneixement. Mestres i professors aprofiten
els seus recursos, com ara museus, parcs, activitats culturals, mercats i, fins i tot, els recursos
privats. Formar el personal que atendr les visites escolars i elaborar materials didctics per
als diferents nivells dedat enriqueix el treball formatiu per als alumnes. La ciutat pot proposar
agermanaments entre centres afavorint intercanvis puntuals de mestres, alumnes i experincies. I ho pot fer amb infants provinents daltres escoles del pas o de lestranger.
LAjuntament incideix directament sobre espais deducaci no formal, com el menjador escolar, les permanncies o recursos com els serveis socials i els centres oberts i diaris. De la seva
acci, promoguda pels diferents nivells dadministraci o amb el suport daquests, en sorgiran oportunitats educatives per als infants. De lassignaci de beques, complementriament al
Departament dEnsenyament, en dependr lequilibri en la nutrici de fora infants.
Pel que fa a la famlia, s bo que lAjuntament posi a disposici de lescola, probablement a
travs de les associacions de mares i pares dalumnes (AMPA), el finanament de conferncies
i programes de formaci i escoles de pares. Es tracta dun recurs imprescindible en una poca
de tant relativisme, on la transmissi de valors, hbits i actituds positives no est assegurada pel
813
canal familiar. Conv escoltar psiclegs i educadors que, des del sentit com, orientin les famlies
en qestions quotidianes: transmissi dhbits, disciplina, horaris, dileg amb els fills i en el si
de la famlia.
Un pas que es planteja la millora del sistema educatiu no pot obviar aspectes com lhorari, en
consonncia amb una desitjada conciliaci de la vida laboral de les famlies. Tenint en compte el
nostre clima, poc podem fer pel que fa a la durada i la distribuci de les vacances, per sn qestions sobre les quals la ciutat pot intervenir. Des de fa temps, Barcelona hi mostra el seu inters i
promou algunes accions, com les colnies de vacances, casals destiu i campus esportius. Tamb
seria bo que, com a coneixedors de la realitat, hi hagus encara un ventall ms ampli dofertes
per part dequipaments esportius, gimnasos, acadmies, etc., pensant sempre en el major b per
a linfant.
Barcelona s un referent per al pas i bviament tamb en leducaci. s positiu que aprofiti
les oportunitats que t per innovar i que ho presenti al conjunt del pas i internacionalment.
Com a criteri, suggerim evitar la intromissi de la poltica municipal en la vida ordinria de
lescola. Sovint la presncia de representants municipals als consells escolars no va fer cap favor
a la comunitat educativa. Al nostre entendre, malgrat la lcita legitimitat dels regidors electes o
dels tcnics en qui deleguen, cal respectar lautonomia dels centres i la responsabilitat dels seus
equips directius.
Una de les responsabilitats municipals, en concomitncia amb lescola, sn els centres oberts
i diaris per a latenci de la infncia en risc social, especialment a la tarda. Aquests centres, en
algun cas de titularitat municipal, per sobretot dentitats socials, han de ser promoguts i suficientment dotats per tal datendre aquells infants, les famlies dels quals no ho poden fer, des del
migdia en el cas de lESO o des de quarts de cinc de la tarda a primria. La possibilitat de fer
els deures amb ordre, de tenir refor escolar, de poder berenar i el fet destar acompanyats sn
qestions determinants per al seu procs educatiu i un element de prevenci de primer ordre. El
treball conjunt amb escoles i serveis socials dels professionals de leducaci social que hi treballen s el complement imprescindible per garantir la igualtat doportunitats, i amb ella, la cohesi
social i la promoci de les capacitats de cadasc. Cal dotar-los econmicament perqu puguin
treballar de forma digna, aix com donar suport, com ja es fa, a la rehabilitaci dels espais des
don sinterv.
814
LLIBRE BLANC
Conclusi
Barcelona, com a capital dun pas, ha dassumir les funcions que la legislaci nacional li atorgui
i les ha dexercir cercant lexcellncia. Ser bo mantenir el seu rol educatiu a travs de les escoles
bressol, el suport als menjadors escolars, les beques menjador i per a activitats de lleure durant
lestiu, i les biblioteques. El concepte de ciutat educadora es deriva de serveis com els esmentats, alhora que implica la ciutadania en els camins escolars, mostrant els recursos urbans a
la infncia, formant les famlies en el marc de les AMPA, afavorint la conciliaci entre la vida
laboral i la familiar, etc.
Leducaci no s noms lescola, sin tamb els centres desplai i els agrupaments escolta, als
quals cal donar suport, i els recursos socials com els centres oberts i diaris que atenen la infncia
en risc, en acabar lhorari escolar. Catalunya est en una posici excessivament mitjana en el
posicionament del rendiment escolar respecte al context internacional. Cal combatre el fracs
escolar i formar per a lemprenedoria fent possible una atenci correcta a la diversitat. Aquesta
sha de fonamentar en una legislaci educativa estable en el temps, fruit del consens social i
poltic, que incorpora la innovaci sense oblidar ni la visi ni aquells aspectes permanents en
tot procs educatiu. Una millora en leducaci comena per reconixer els docents, procurar la
millora continuada de la seva formaci i donar-los suport perqu puguin treballar en les millors
condicions possibles. Cal un consens social sobre els valors en els quals sha deducar i des dels
quals lescola ha dintervenir.
referncies bibliogrfiques
Cards, Salvador. El desconcert en leducaci. Barcelona: Edicions La Campana, p. 47. 2000.
Civis, Mireia; Riera, Jordi; Fontanet, Annabel; Ojando, Elena S. Lescola del segle xxi. Una mirada des de
la societat civil. Informes Breus, 19. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, 2009.
Innerarity, Daniel. Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement. Collecci Debats
dEducaci, 10. Ed. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, p. 22-23. 2010.
Luri, Gregorio. Lescola contra el mn. Barcelona: Edicions La Campana, p. 74. 2008.
Luri, Gregorio. Per una educaci republicana. Escola i valors. Collecci Observatori dels Valors. Barcelona:
Editorial Barcino, p. 62, 35, 87 i 28. 2012.
Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament. Ofensiva de pas a favor de lxit escolar.
Pla per a la reducci del fracs escolar a Catalunya 2012-2018. Barcelona, 2013.
815
Una capital
mediterrnia
Llus Rabell
l futur de Barcelona s una metfora i, en certa manera, condensa el dest del pas en un
moment en qu la seva societat pugna per agafar-ne les regnes. De nou, el model de ciutat
es troba en disputa sota els impactes duna crisi polidrica i multiforme. La Barcelona que deixava enrere el seu passat industrial per esdevenir una urbs de serveis i alhora la millor botiga
del mn est tocada. Molt ms del que, a hores dara, les elits dirigents de la ciutat tenen capacitat i voluntat de reconixer.
El collapse del miratge generat pels anys de la bombolla immobiliria i el malbaratament de
recursos pblics ha obert esquerdes profundes, socials i territorials. La petja reivindicativa dels
moviments venals, fcil de reconixer en les poltiques dels primers ajuntaments democrtics,
es va anar difuminant a mesura que Barcelona ocupava el lloc que li assignava la globalitzaci.
La crisi ha agreujat unes diferncies socials que, si b mai no havien desaparegut, ans al contrari, veien continguda la seva percepci i els seus impactes pel desenvolupament duna nova
xarxa de serveis, per un urbanisme capa de dignificar els barris, pel retrobament de la ciutat i
el mar... Ara, vuit anys separen ja lesperana de vida dels habitants de la zona alta i benestant
de Barcelona respecte de la poblaci dels carrers ms empobrits de Nou Barris o Ciutat Vella. La
diferncia entre les rendes familiars saccentua i fa crniques les desigualtats. Com en els anys
del crepuscle del franquisme i la transici, la ciutat i el pas sencaminen cap a una bifurcaci de
la seva histria.
816
LLIBRE BLANC
La disjuntiva es planteja avui amb una tremenda cruesa. Una massa ingent de capitals financers, a la recerca de rendibilitats que no troben en una economia productiva en recessi, plana
sobre les ciutats, a la recerca dinversions especulatives profitoses. El rumb seguit els ltims anys
fa de Barcelona una cobejada pista daterratge..., que els intermediaris locals safanyen a facilitar.
Lactual model turstic, de creixement illimitat, actua com a vector duna profunda transformaci. Les reformes urbanstiques de grans artries des del Parallel a la Diagonal, les noves
realitzacions com la Marina de luxe del Port Vell, per igualment lexpansi de la indstria hotelera o el fenomen dels apartaments turstics, incideixen en un mateix sentit, cosa que afavoreix
lemergncia duna ciutat dual. La fractura social deriva en un canvi de la morfologia urbana:
les trames del comer tradicional, afavoridores de cohesi, cedeixen el pas a les franqucies; la
pressi a lala dels preus expulsa els habitants amb menys poder adquisitiu dels seus barris de
tota la vida i els gentrifica. La ciutat neoliberal, invertebrada i injusta, amb els seus barris i
zones exclusives ben diferenciades, capa de convertir laccs al mar en un privilegi, es perfila a
lhoritz.
Per, alhora, els mateixos factors que plantegen aquesta amenaadora hiptesi han desfermat
un autntic moviment de les plaques tectniques que sustenten la nostra societat. Fenmens de
contestaci social, de crtica del sistema i del rgim poltic heretat de la transici, explosi de
les aspiracions sobiranistes... Caixa de ressonncia i partcip del que succeeix arreu, la ciutat es
tenyeix de conflictes i traspua una forta aspiraci a la participaci ciutadana en la seva governana efectiva. Dia rere dia, sacumulen els factors duna possible revoluci democrtica,
duna irrupci transformadora de la ciutadania en larena poltica. Una irrupci que haur de
canviar el paradigma de Barcelona, pensar-la de nou.
El repte ser passar del paper que alguns poderosos centres de decisi ens han assignat el
duna bella destinaci turstica a la plaa volguda i necessria: la duna urbs novament industrialitzada dins duns parmetres de sostenibilitat mediambiental, afavoridora del cooperativisme i els circuits de proximitat. El repte ser el de retrobar el cam duna ciutat articulada per
una potent xarxa de benestar, amb una gesti de lespai pblic com a lloc de construcci de la
ciutadania i un desenvolupament urbanstic presidit pels interessos de la majoria social. El repte
ser, en fi, el duna profunda renovaci institucional en el govern de la ciutat. Pel que fa a la participaci i a la transparncia, certament; per tamb pel que fa al disseny dels mateixos mbits
de decisi. No s possible gestionar la transformaci de la faana litoral, ni frenar lespeculaci,
sense posar un feu com el que representa el Port de Barcelona sota lautoritat democrtica de la
ciutat. Noms es poden dur a terme decidides poltiques de desenvolupament, iniciatives mediambientals o de mobilitat efectives des duna dimensi metropolitana; un mbit avui mediatitzat
per tot un ventall dorganismes que hi actuen, per sobre els quals la ciutadania no t prcticament cap incidncia.
Barcelona ha fet bandera de la reclamaci del dret a decidir. Lhora sacosta dexercir-lo en tots
els terrenys i de triar all que realment vol ser: una marca, cotitzada en un mercat de negocis
tan rpids com assoladors..., o b, fidel a les gestes collectives que al llarg de la histria lhan
situada realment en el mapa del mn, esdevenir una capital lliure i oberta de la Mediterrnia.
817
Capital duna
ciutadania
somiadora
Suso de Toro
Escriptor
arcelona sexplica per si mateixa, per crec que es comprn millor si es compara amb
aquella altra ciutat tan diferent per amb la qual mant una relaci tensa: Madrid. Madrid
existeix per ser la seu de la cort reial i posteriorment capital dun estat des del 1931, s una ciutat
que neix al voltant del poder de la monarquia i de lestat i s aquest poder el que lexplica; en conseqncia, est construda pel poder de la monarquia i de lestat. Les seves institucions i edificis,
els seus museus reials, les seves infraestructures, la seva cultura ciutadana, el seu creixement
demogrfic i econmic, sn conseqncies daquest carcter.
Barcelona, no. A Barcelona les institucions, els edificis, el port, les fbriques o les empreses
que la van fer, van nixer de la ciutat mateixa. La ciutat va conservar institucions de Catalunya
fins no fa gaire, al segle xx el Palau de la Generalitat va hibernar durant dcades fins a la tornada
de lexili, per el seu carcter no sesdev de ser cort ni capital destat; per contra, va crixer i es
va fer suplint les institucions i instruments que no tenia. La histria de la ciutat, com tothom
sap, s la duna gran empresa comercial i industrial lligada al pas; aix segurament nexplica les
virtuts i les limitacions, per no nhi ha prou per explicar-ne lambici, els somnis i els temors.
Barcelona fins ara sha mantingut com una ciutat jove que somiava de regnar, per que estava
aturada en una adolescncia forada, i ara es presenta davant el pas i el mn. Va ser la ciutat qui
va guardar la memria del pas i qui va alimentar el somni de Catalunya i ara es posa a prova per
fer-se crrec daquella responsabilitat. La ciutadania li donar la legitimitat, per haur de posar
a prova les seves capacitats i totes vnen precisament de no haver estat abans capital destat.
818
LLIBRE BLANC
Curiosament, a Espanya no hi ha una visi clara del que s Barcelona a Europa i al mn; si
traspassem les slides fronteres de la poltica i la comunicaci espanyoles, es pot comprovar
que s un xit de lluita per lexistncia. Barcelona s una de les capitals europees i del mn; a la
major part del planeta s ms coneguda i per tant valorada que moltes capitals destat. Si va
aconseguir aix, va ser precisament perqu va haver de sobreposar-se a les dificultats i carncies,
que van ser suplides amb un esperit comunitari fortssim, generacions de ciutadans que silenciosament aportaven cadascun la seva pedra per aixecar un pas.
Lexperincia professional de qui sapropi a Barcelona s trobar-se amb un eixam de persones molt capaces professionalment, ambicioses i creatives, interrelacionant-se constantment.
Hom troba ambients socials i mons professionals tan arrelats com competitius, i sempre amb un
carcter catal. Realment Barcelona, Catalunya, fa molt de temps que s qui es mostra ara. Crec
que ja es pot dir el secret: es preparava en silenci tot aquest temps per a aquest moment.
Catalunya s un esfor continuat en la histria dimaginaci collectiva. I Barcelona s aquell
cap que somia.
La capital que Barcelona sigui ha de ser lleial a la seva memria, no imitar el carcter burocrtic i parasitari, sin ser cap creador. Que els clculs no li matin la fantasia. Una fantasia que
amara la ciutat, no noms aquella arquitectura delirant que cap altra ciutat satreviria a tenir
com a insgnia, sin la mateixa fantasia dels seus vens, una fantasia que no saplaca i que passa
de segle a segle. Lestampa de la ciutat burgesa, sibarita i snob oculta un cert esbojarrament de la
ciutat, les constants irrupcions dall irracional de la ciutat, explosions nacionals, socials o deliris
artstics. No carregar la responsabilitat de ser capital va donar llibertat a la ciutat per ser una urbs
fantasiosa i somiadora; que en el trnsit de fer-se capital no ho perdi. En la seva llibertat hi ha la
seva creativitat.
I si vol ser lleial al seu passat, per fora haur de pretendre la tolerncia, acceptar la dissidncia i viure en lhoritzontalitat. Davant la verticalitat del poder autoritari, Barcelona hauria de ser
sempre capital dels seus carrers, aquells amb tanta memria de lluita democrtica i de somnis
alliberadors. Si Barcelona no s una capital que continua sacsejada als seus carrers per les tradicions democrtiques, fracassar.
El pas i la ciutat tenen plans, sn somnis que sacaricien des de fa temps. Per poder ser capital
destat haur de continuar essent capital industrial i financera. I hi ha el somni de ser la capital
del Mediterrani, el record daquell petit imperi martim de la Corona dArag alimenta la imaginaci (els pasos sense estat continuen ajustant comptes amb la seva histria). Per el que no
podr deixar de ser Barcelona s una capital cultural: s en el carcter de la ciutat i s el tret de
la seva identitat que es veu ms i millor des de fora.
Ara o ms tard, dun manera o duna altra ser la ciutadania qui decideixi el futur dels catalans, per moltes persones per a les quals Catalunya i Barcelona han format part de les nostres
vides desitgem que no ens resultin mai alienes. Barcelona hauria de ser tamb una ciutat nostra.
Sempre que es guanya alguna cosa, tamb sen paga un preu, per seria un preu inestimable
que desaparegus de les nostres vides o sens torns tan llunyana. En aquest procs dassumir la
responsabilitat de ser capital dun estat shauria de preveure una estratgia de dileg i apropament directe a gran part de la poblaci espanyola. Moltes persones que, per sota del soroll de les
disputes entre Madrid i Barcelona, encara esperen coses de Catalunya.
819
Barcelona,
capital sanitria
de Catalunya
Antoni Trilla
Metge de lHospital Clnic i professor de Salut Pblica de la UB
a sanitat catalana s una de les millors de la Uni Europea. El prestigi de la sanitat catalana
es fonamenta en el prestigi dels professionals i dels centres de Barcelona, que atenem un
volum important de la poblaci de Catalunya i en molts casos especfics de la resta dEspanya.
s fruit de molts anys de feina ben feta en els mbits que defineixen una medicina moderna de
qualitat: assistncia, recerca, docncia i gesti clnica.
La majoria dels grans hospitals de Catalunya es concentren a Barcelona i la seva rea metropolitana: lHospital Universitari Vall dHebron i el de Bellvitge (titularitat de lICS); lHospital
Clnic, de Sant Pau, Mar i de Sant Joan de Du (centres concertats); lHospital Quirn Teknon,
lInstitut Barraquer o el Sagrat Cor (centres privats), per exemple. A Barcelona hi ha una oferta
excellent de centres dassistncia primria pblica, tant de lICS com en rgim dentitat de base
associativa (EBA), que cobreixen perfectament lassistncia bsica a la poblaci.
820
LLIBRE BLANC
En docncia, les dues grans universitats de la ciutat, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), destaquen especialment en lrea de biomedicina. La UB
ocupa un lloc entre les cent primeres universitats del mn en les classificacions internacionals
de lrea de medicina i cincies de la salut. Els millors alumnes, any rere any, competeixen per
entrar a les nostres universitats i cursar estudis de medicina o altres estudis de lmbit sanitari
com infermeria, o graus nous com enginyeria biomdica, entre daltres. Loferta de formaci
professional en lrea sanitria a Barcelona s variada i de gran qualitat.
La recerca biomdica s del tot essencial i ha danar lligada estretament a lactivitat clnica: no
hi ha recerca de qualitat sense una assistncia de qualitat i a linrevs. Alhora, tota la recerca biomdica ha de ser finalista: el seu objectiu s intentar tenir sempre aplicaci prctica per millorar
la salut dels ciutadans. La proximitat i els lligams entre els grans centres de recerca biomdica i
els hospitals s una realitat a Barcelona que cal enfortir i consolidar.
Es donen, doncs, prou condicions perqu Barcelona ara i encara ms si esdevingus la
capital de Catalunya com a pas independent dins de la UE pugui jugar la carta de la salut i
la sanitat com un dels valors bsics que la podrien identificar al mn i ser font docupaci i de
desenvolupament tecnolgic.
Tamb s evident que encara ens falten algunes coses i cal millorar-ne daltres. Per exemple: essent el turisme una font dingressos per a la ciutat, Barcelona ha de poder oferir serveis
sanitaris de qualitat per als visitants: ha de millorar latenci a urgncies en els nostres centres
(actualment massificats i amb installacions fora inadequades) i sha de potenciar latracci de
pacients de la UE i darreu del mn perqu vinguin a tractar-se a Barcelona. Pel que fa a la UE, s
important que Barcelona jugui en la Champions de la sanitat pblica europea. La nova directiva que permet la lliure circulaci dels ciutadans de la UE per rebre determinats tipus dassistncia sanitria no urgent s una oportunitat que no podem deixar passar. Tamb cal (assignatura
molt pendent) que la indstria biomdica faci una aposta decidida per aprofitar els avantatges
que Barcelona pot oferir en tots els sentits. Si millorem i modernitzem el nostre sistema de salut,
ens en beneficiarem tots, tant pacients pblics com pacients privats. Hem de pensar-ho molt
b i saber fer un bon negoci, amb tota la transparncia i el control necessaris. Tamb en la formaci sanitria tant de grau (atracci destudiants internacionals) com de postgrau (formaci
continuada i formaci especialitzada internacional). s important que estiguem presents molt
activament com a pas en organitzacions sanitries internacionals (OMS, Centre Europeu de
Control de Malalties) i siguem candidats a allotjar si Barcelona esdev capital de Catalunya
algunade les seves oficines, i aix fer palesa la nostra vocaci envers la millora de la salut global.
Tots els aspectes comentats sn complementaris: el nostre objectiu s potenciar Barcelona
com una de les grans capitals europees en salut i atenci sanitria, que sap integrar una oferta de
qualitat i de prestigi internacional en assistncia, docncia i recerca en biomedicina, tant pblica
com privada.
Una ciutat saludable i una ciutat sanitria. Ens conv a tots.
821
Barcelona:
capital
de la justcia
del nou Estat
catal
Santiago Vidal i Marsal
Magistrat
822
LLIBRE BLANC
Introducci
l procs de transici nacional endegat a Catalunya des que lany 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va manllevar la voluntat del Parlament, en anullar una part substancial
del nou Estatut dAutonomia aprovat per una gran majoria parlamentria lany 2006, ha esdevingut un fenomen social dun nivell i una fora mai vistos al nostre pas, i cal no oblidar que
ara ja t unes arrels que van molt ms enll de lestratgia conjuntural dels partits poltics que
representen la ciutadania. Amb altres paraules, ha vingut per quedar-se, i cal comenar a planificar quines en seran les conseqncies a mitj i llarg termini.
En els darrers quatre anys hem viscut un fet gaireb indit en les actuals societats occidentals democrtiques. Un moviment nascut de la mateixa societat civil ha generat una illusi col
lectiva que, ara s, est convenuda que podem construir un pas nou i molt millor del que tenim.
Larrel del greuge que va significar la sentncia 31/2010 dictada pel Tribunal Constitucional,
dissortat exemple de decisi judicial clarament poltica allunyada del que ha de ser una resoluci
jurdica imparcial, no era altra que fer inviable lltim intent dels catalans de trobar un encaix
nacional satisfactori dins lEstat espanyol.
La celebraci de la consulta convocada pel president Artur Mas per al 9N, amb lacord unitari
dels cinc partits poltics catalans que representen ms de 2/3 parts del Parlament de Catalunya
i amb lajut del 91,7% dels ajuntaments catalans, s en el moment descriure aquestes lnies
lltim pas que ens ha perms arribar fins aqu.
Justament per aix, amb independncia que finalment la consulta shagi pogut celebrar, amb
el vistiplau o amb loposici de lEstat central, tamb ha arribat lhora que comencem a reflexionar quines hauran de ser les estructures de lEstat catal que haurem de construir per tal
dassolir el noble objectiu del nostre alliberament com a poble. Sens dubte, una delles ser el nou
sistema judicial republic i, per tant, escau analitzar quin ser el paper de Barcelona atesa la seva
futura capitalitat estatal.
Aquest treball t la humil pretensi de contribuir a dissenyar aquest projecte judicial i a explicar als ciutadans en qu influir el futur model, de ben segur ms just, ms garantista i ms
proper a la comunitat.
Principis rectors clau: proximitat, agilitat, garantista, servei pblic i en catal.
Per a qualsevol persona que hagi trepitjat un jutjat, sigui a la Ciutat Comtal o a comarques, no s
cap novetat que la justcia espanyola t molts dficits acumulats i que no respon als parmetres
exigibles a tota administraci pblica al servei dels ciutadans.
La imatge que hom send val ms que mil paraules. Una administraci judicial obsoleta,
burocrtica, desorganitzada i en castell. Molt lluny del model que cal esperar dun estat democrtic modern, s a dir, un servei pblic eficient, amable amb lusuari i que treballa en lidioma
natural i propi del pas.
Si volem que el futur sistema judicial catal respongui de veritat a les necessitats de la societat catalana actual, esdev imprescindible diagnosticar de manera urgent els principals dficits vigents i adoptar les solucions adients amb urgncia. No cal dir que moltes coses podran
aprofitar-se, i que en determinades rees noms caldr optimitzar millor els recursos humans i
materials ja existents, a lensems que organitzar amb seny el nou model. Per nhi ha daltres que
han de ser canviades de soca-rel.
823
Una delles s la distribuci territorial de les oficines judicials (jutjats) per tal dadaptar-les a la
justcia ciutadana de proximitat que proposo i en el cas de les grans ciutats la seva implementaci
en els districtes o barris corresponents. Barcelona nha de ser lexemple cabdal.
La idea no s pas nova, ja ho s. En el decurs de la legislatura del primer tripartit (2000-2003),
sota la presidncia de Pascual Maragall, es va comenar a dissenyar un model sota la clau de
volta de lapropament dels tribunals a la ciutadania. Malauradament, tots els intents per avanar
en aquella lnia van topar amb loposici frontal del Govern espanyol, que hi veia un atac a la
sagrada unitat del poder judicial que consagra la Constituci de 1978, malgrat que el Tribunal
Constitucional mateix sempre ha matisat que tota proposta de reforma del sistema normatiu que
afecti la Carta Magna s lcita si compleix els requisits democrtics de legitimitat, competncia,
legalitat i respecte pels drets fonamentals (STC 247/2007, de 12 de desembre, i 31/2009, de 29 de
gener), dacord amb el que recullen els articles 87.2 i 166 CE.
El context poltic i social ja no s el mateix que fa una dcada i, per tant, no hem de tenir por
de tornar a posar sobre la taula un model que, lluny de perdre actualitat, nha adquirit molta ms.
Un poder judicial catal al servei de la ciutadania

El nou estat haur de resoldre una prioritat ineludible: com adaptar la planta judicial a les necessitats reals de la Catalunya del 2017, sens perjudici de preveure les mesures que caldr anar adoptant durant el perode transitori a fi de garantir el principi de seguretat jurdica. I en concret,
com organitzar el nou sistema a la capital de la repblica per tal de fer-lo operatiu i eficient tan
bon punt sigui necessari. Aquesta previsi shaur destendre a totes les poblacions de ms de
10.000 habitants, on subicaran els futurs jutjats de proximitat.
Comencem pels anomenats recursos humans. Catalunya actualment t uns 750 jutges, 340
fiscals i 480 secretaris judicials. Dacord amb lndex de litigis de la darrera dcada, en caldrien
uns 250 ms en cada un daquests collectius, si volem tenir una mitjana similar a la de la Uni
Europea, s a dir, uns catorze o quinze professionals per cada 100.000 habitants. La rtio vigent
s de 10 i est congelada des de fa gaireb una dcada. Som, dissortadament, la penltima de
tota la Uni Europea; noms tenim Romania pel darrere. Potser no caldr que arribem als nivells
dAlemanya (23) o de Noruega (19), per s als del Regne Unit (15), Holanda (16) o Dinamarca
(17).
A la ciutat de Barcelona, aquesta planta judicial haur destar concentrada en la Ciutat de la
Justcia, ubicada a la Gran Via, just al llindar amb el terme municipal de lHospitalet. Com s
prou conegut, all shi van desplaar a partir de lany 2007 els jutjats civils, penals, dinstrucci
i una part dels socials. Des de lany 2010 tamb shi han traslladat els mercantils i contenciosos
administratius. Est previst que durant lany 2015 shi afegeixin els jutjats socials que encara
romanen a la ronda Sant Pere.
Si tenim en compte que el Tribunal Suprem de la repblica tindr la seu en el palau de justcia
modernista del passeig de Sant Joan, davant de lArc de Triomf, la ubicaci actual de les sales
civils i penals de lAudincia Provincial de Barcelona, juntament amb el Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya, s evident que totes les seccions de les audincies provincials (incloses les
futures sales socials i contencioses administratives) tamb hauran de ser traslladades abans de
2017 a lesmentada ciutat judicial.
824
LLIBRE BLANC
Aquesta reordenaci no ha de suposar cap dificultat despai, ats que molts dels jutjats dinstncia actuals es reconvertiran en jutjats de proximitat i, en conseqncia, seran ubicats en edificis municipals arreu dels districtes.
Barcelona avui dia t una poblaci de poc ms dun mili i mig dhabitants, per cal tenir
en compte que la seva distribuci demogrfica no s homognia. Als districtes de Ciutat Vella,
Sants-Montjuc i Sant Mart shi concentra una densitat de ciutadans fora ms alta que a lEixample, Pedralbes o Sant Gervasi. Tampoc no hem doblidar que el nivell de conflictivitat social
s irregular en el territori municipal, ja que a les zones ms densament poblades i amb major
nombre de residents de nacionalitat estrangera extracomunitria, el volum dincidents administratius i penals registrat supera amb escreix al daquells barris ms tranquils.
Totes aquestes dades demogrfiques i socials caldr tenir-les en compte a lhora de distribuir
els nous jutjats de primera instncia, i no necessriament el nombre de jutjats civils o penals
per posar un exemple, el qual ha de ser idntic en cada districte. La clau ens la donar lndex
de litigiositat de cada barri, factor en el qual intervenen una pluralitat de dades transversals, com
sn el sector productiu o de serveis majoritari, el nivell docupaci residencial, el volum anyal
de turistes que shi mouen, etc. Tenim tres anys per dur a terme un acurat treball de camp que
ens permeti gaudir de totes aquestes dades abans de posar en marxa la nova distribuci judicial
urbana en el territori.
En lmbit penal, per exemple, el factor turisme (gaireb vuit milions de visitants lany amb
ms de quinze milions de pernoctacions en el sector hoteler) sens dubte ser un element cabdal,
ats que lndex de criminalitat associada volum de persones delinqents estacionals t una
relaci directa amb el flux turstic. Els atestats policials i denncies que mensualment es tramiten al districte de Ciutat Vella i que generen lobertura de procediments penals sn quantitativament molt ms elevats i similars als de Nou Barris o Sants que no pas a les Corts o Grcia,
ats que a lesmentada incidncia del turisme de pas (potencials subjectes passius de delictes de
furt o robatori) cal afegir-hi la manca de cohesi social i/o intertnica, amb nivells de renda econmica per capita molt ms baixos.
Afortunadament, lndex de victimitzaci real i seguretat ciutadana ja fa uns anys que sha
estancat i en algunes zones urbanes fins i tot disminueix moderadament. Tanmateix, continua
oscillant entre el 17% i el 26%, i no s pas previsible a curt termini que vari gaire. Quant als
litigis civils o socials, si la millora progressiva de leconomia no satura, podem albirar que el
quinquenni 2017-2021 la taxa de plets tornar als nivells anteriors a lany 2008, lluny de la saturaci soferta en aquests darrers cinc anys. Pel que fa a la jurisdicci contenciosa administrativa,
el volum de processos en trmit no sha vist alterat excessivament per la crisi i, per tant, no caldr
fer gaires canvis per poder garantir als ciutadans una tramitaci gil i sense dilacions indegudes, sempre que es duguin a terme les reformes processals que el nou sistema comporta, amb un
escurament generalitzat de terminis i leliminaci de perodes morts de tramitaci.
Per no nhi ha prou amb augmentar el nombre de jutjats i les plantilles de jutges, fiscals
i secretaris per assolir lobjectiu de gaudir duna justcia gil i de proximitat, sin que caldr
optimitzar al mxim la capacitat de treball. En aquest sentit, caldria fixar uns terminis mnims
de permanncia en la plaa judicial assignada per garantir una pea clau de tot el sistema:
lestabilitat.
A Catalunya, el nivell de vacants s crnic, al voltant dun 25%, ats que el mtode daccs s
per oposici estatal, i molts dels jutges, fiscals i secretaris que guanyen la plaa procedeixen de
825
fora del nostre pas, a lensems que hi romanen noms un o dos anys, just el temps mnim legal
fins que poden concursar a un altre dest arreu de lEstat espanyol, ms proper al seu lloc dorigen i que volen que es converteixi en casa seva permanent. No hem doblidar que actualment
el 78% de la plantilla que exerceix la funci jurisdiccional a Catalunya s forana, entre altres
motius perqu sempre ha existit poca tradici en els llicenciats universitaris de dret a optar per
fer oposicions estatals, i ats que lalternativa de guanyar-se b la vida amb lexercici professional
de ladvocacia estava garantit.
bviament, aquesta situaci ha anat canviant en aquesta darrera dcada, per encara avui dia
el nombre doperadors jurdics que treballen en el sistema judicial continua essent minoritari.
Caldria, per tant, que hom assols el deure de romandre en la seva destinaci un mnim de
cinc anys i aix, encara que els esmentats professionals siguin nascuts fora de Catalunya, seran
els primers interessats que el seu jutjat tingui el mnim dexpedients endarrerits possible. En
la nova Catalunya, aquest arrelament ser essencial i lhaurem dexigir a tots aquells que avui
treballen com a funcionaris de lEstat espanyol i que, quan arribi lhora, optin lliurament per
quedar-se amb conservaci de tots els drets adquirits, de manera que passaran a formar
part del poder judicial catal.
Actualment una simple reforma de la Llei Orgnica del Poder Judicial faria possible aquesta
estabilitat, per des de lEstat central no ho volen fer. Totes les iniciatives adreades a aquest
objectiu han topat sistemticament amb la negativa del Ministeri de Justcia. Caldr que el Parlament de Catalunya tan bon punt tingui les competncies exclusives en aquest mbit aprovi
una nova llei en aquesta direcci.
Si finalment Catalunya assoleix la fita de ser un estat nou dins dEuropa, perspectiva plenament factible lany 2017, ens trobarem que alguns dels actuals professionals jurdics marxaran.
A la ciutat de Barcelona, aquesta opci personal es calcula que la prendran un 26% dels jutges,
fiscals i secretaris. Llavors ser el moment de reconstruir la Planta Judicial i garantir que els nous
experts jurdics contractats assoleixen el comproms destabilitat imprescindible per construir
un poder judicial com cal.
Hom es preguntar don traurem les persones adients amb prou capacitat per desenvolupar
les funcions amb el nivell deficcia i qualitat exigibles, ja que s evident que no es pot formar
tanta gent amb tan poc temps. La resposta s senzilla i ja est prevista en el darrer informe del
Consell Assessor per a la Transici Nacional el mes de juliol de 2014:
a. Duna banda, recuperant els centenars de jutges, fiscals i secretaris interins uns 250 als
quals el Ministeri de Justcia va rescindir el contracte laboral per motius suposadament pressupostaris el mes de mar de 2013, ats que molts dells viuen a Catalunya i han demostrat
amb escreix la seva vlua.
b. Duna altra banda, oferint via concurs de mrits restringit la resta de places vacants a juristes
de prestigi reconegut que actualment exerceixen dadvocats, professors universitaris o procuradors de tribunals. Si el procs de selecci s transparent i acurat, no tinc cap dubte que
molts juristes valuosos estaran interessats a entrar dins la carrera judicial. El gran avantatge
s que tots ells ja estaran especialitzats en la matria concreta (civil, penal, social, administrativa, mercantil, etc.) assignada al jutjat on aniran a treballar.
c. A la ciutat de Barcelona, lICAB (Collegi dAdvocats) t inscrits i en actiu ms de 15.000 professionals; tan sols que un 1% decids entrar a la judicatura per aquesta via, ja seria suficient
per cobrir totes les places.
826
LLIBRE BLANC
La nova estructura funcional i geogrfica

Un segon element que caldr renovar a fons s lorganitzaci de loficina judicial en cada districte.
Ja fa anys que tothom est dacord que lestructura actual s inidnia per eradicar la lentitud dels
processos i duplicitat de tasques perfectament prescindibles. No tan sols la plena informatitzaci
dels jutjats i la digitalitzaci del procs permetria avanar molt en aquest punt, sin que lactual
plantilla de funcionaris administratius hauria de rebre una formaci especialitzada millor que
lactual, alhora que caldria organitzar totes les tasques administratives de suport en equips de
treball, lluny del sistema actual doficines compartimentades amb una plantilla de deu/dotze
funcionaris. La flexibilitat, especialitzaci i mobilitat interna en funci de les necessitats han de
ser els pilars daquesta nova estructura.
Cal tenir clar que lAdministraci de justcia com a servei pblic no sha de confondre pas
amb el poder judicial. Una cosa s la funci jurisdiccional independent que han dexercir els jutges i fiscals, i una altra un organigrama administratiu de suport tcnic format per funcionaris de
carrera amb la preparaci tcnica adient, sota el comandament dun cap de personal competent
com sn els secretaris judicials.
No crec, sincerament, que calgui augmentar el nombre de personal assignat a aquesta tasca
de suport processal. Amb la plantilla actual nhi ha prou per assumir la crrega de treball (al voltant dun mili de plets anyals). Al meu modest entendre, insisteixo, noms caldria reorganitzar
millor els serveis i convertir les actuals plantilles individualitzades per jutjat en equips de treball
com a tots els jutjats i tribunals duna mateixa jurisdicci i territori.
Sens dubte, les noves lleis de procediment que shauran daprovar pel nou Parlament constituent i la distribuci territorial dun nou sistema de justcia de proximitat seran cabdals. Es
tracta de fer realitat el vell desig duna justcia amable i propera al ciutad, tan llargament reclamada pels operadors jurdics com rebutjada pel Govern central espanyol.
Barcelona actualment t deu districtes i, per tant, caldr ubicar en cada un dells un nombre
adient de jutjats de proximitat en funci de lndex de litigiositat previsible.
Podem partir dun nombre mnim dun jutjat per a cada un dels mbits jurisdiccionals i
cada 25.000 residents, s a dir, uns cinc jutjats civils, cinc penals, cinc socials i cinc contenciosos administratius, als quals caldria afegir un jutjat especialitzat en matria de menors, famlia, mercantil, vigilncia penitenciria i incapacitacions legals. Aquest disseny ens situaria en
la necessitat dubicar en un mateix edifici entre vint-i-cinc i trenta oficines judicials, amb els
conseqents serveis comuns de tramitaci i atenci al ciutad. La concentraci per barris o districtes s imprescindible, ats que facilita latenci als justiciables, facilita la feina dels advocats i
procuradors, i permet optimitzar recursos, tant humans com materials.
Quant a la seva posada en funcionament, el principi de seguretat jurdica essencial en tot estat
democrtic de dret ens obligar a tenir en compte que, en el moment de la transici nacional, a
Catalunya hi haur en curs aproximadament uns dos milions de plets (un en fase dinstrucci
o judici i un en fase dexecuci de sentncia). Per tant, caldr continuar els trmits processals
amb les degudes garanties per a tots els afectats en aquests plets. Una conseqncia daquesta
transitorietat normativa ser la llei que regular la vigncia temporal del dret processal respecte
daquells processos en curs, i la substituci per les noves normes de tramitaci en relaci amb les
demandes i denncies que es presentin en els jutjats a partir de llavors.
827
Sembla prou raonable fixar un termini de tres anys perqu tots els processos en tramitaci en
el moment de la constituci del nou estat tinguin la sentncia ferma ja executada, i aix es pugui
enviar lexpedient a larxiu. Daquesta manera es garantiria als ciutadans i als seus advocats que
el cas sha resolt dacord amb les expectatives jurdiques existents en el moment diniciar el plet,
alhora que es dna un termini mxim als responsables dadministrar justcia a fi i efecte que
agilitin al mxim la finalitzaci de lafer.
En relaci amb els nous expedients, un dels requisits procedimentals que ms ajudaran a
assolir aquesta fita ser la nova normativa que ha de fixar un termini de caducitat en cada fase
del procs. Amb les lgiques excepcions en funci de la classe i la complexitat del plet concret,
la norma general hauria dobligar el jutge a resoldre la fase de 1a instncia (des de la demanda
fins al judici) en un termini mxim de sis mesos i al tribunal de 2a instncia (recurs dapellaci
contra la sentncia) en un termini mxim de tres mesos. Al servei com dexecutries se li pot
atorgar un altre perode de tres mesos per donar compliment efectiu a la sentncia definitiva.
s a dir, la regla general comuna ha de ser que el 90% dels plets, civils, penals, administratius
i socials, han destar resolts i arxivats en un termini aproximat dun any, sota advertiment que, si
no es compleixen els terminis corresponents, el jutge i el secretari judicial hauran de justificar de
forma motivada en un informe al Servei dInspecci de Tribunals les raons per les quals aquell
cas, com a excepci, sha endarrerit ms del previsible, amb proposta de les mesures adients per
resoldre el retard.
No cal dir que, si les explicacions sn considerades injustificades, caldr incoar un expedient
disciplinari al responsable del retard, expedient que podr comportar una sanci lleu (amonestaci) la primera vegada, greu (multa amb suspensi temporal de sou i feina) la segona i molt
greu (trasllat fors o fins i tot separaci del servei) en cas de reincidncia.
Sigui per convicci la majoria o per lefecte dissuasori els ms reticents, el nou sistema segur que funcionar, sobretot tenint en compte que en cas que el retard arribs a provocar
perjudicis econmics a alguna de les parts litigants, el jutge o secretari culpable podria ser condemnat dafegit a indemnitzar per negligncia professional els afectats.
Es tracta, doncs, dimplementar una nova estructura judicial, completament diferent de la
que existeix en el sistema espanyol, cosa que sens dubte ajudar a assolir lobjectiu deficcia i
celeritat, sens menystenir les garanties.
Per aconseguir-ho, proposo confegir tres nivells jurisdiccionals successius dacord amb el
principi de proximitat ciutadana que ha de guiar tota la legislaci processal.
1. En un primer estadi, els jutjats locals o de districte (en funci de si la poblaci t ms o menys
de 10.000 habitants) sencarreguen de la tramitaci del procs sigui quina sigui la matria
del conflicte a resoldre fins a sentncia, sempre que la complexitat jurdica del cas estigui
classificada en la llei com a menor. s a dir, en lmbit civil, tots aquells afers (ms del 50%) en
qu la quantia econmica de la reclamaci no superi els 6.000 euros seran assignats a aquests
jutjats dmbit municipal. Si el plet s penal, la lnia competencial la determinar el fet que la
infracci comesa tingui una pena privativa de llibertat o no. En lmbit contencis administratiu i en el social, la frontera es delimitar en funci dun catleg de tipus de demanda; les
classificades com a abreujades es tramitaran davant del jutjat local, i la resta, en el tribunal
dinstncia. Al seu torn, les ciutats de ms de 50.000 habitants tindran un jutjat de districte
assignat, fins al punt que a la capital Barcelona nhi hauria un total de vint-i-cinc.
828
LLIBRE BLANC
2. El segon nivell estaria format per tribunals dinstncia especialistes en dret penal, civil, social
i administratiu. A diferncia dels jutjats, el cas el tramita i jutja una sala integrada per tres
magistrats, s a dir, un rgan collegiat que decideix prvia deliberaci i per majoria simple.
La seva competncia inclou tots els afers que excedeixen lmbit esmentat abans dels jutjats
locals, i alhora sn responsables de resoldre els recursos dapellaci (2a instncia) que les
parts litigants presentin contra les sentncies del jutjat de primer nivell territorial. Aquesta
segona sentncia s ferma i executiva; ja no pot ser objecte de cap ms recurs, llevat de supsits excepcionals previstos en la mateixa llei.
3. El darrer nivell s el Tribunal Suprem de Catalunya, amb tasques exclusives de cassaci i
emparament. Tindria quatre sales especialitzades per la matria, formades per cinc magistrats cada una, i la seva competncia es limitaria a: A) unificar la jurisprudncia; B) resoldre
els recursos de cassaci interposats contra les sentncies dictades pels tribunals dinstncia
quan han resolt el cas com a rgan judicial collegiat de primer nivell, i C) estimar o denegar
els recursos demparament per hipottica vulneraci de drets fonamentals reconeguts en la
Constituci catalana.
La repblica de Catalunya es configuraria aix com un veritable rgim democrtic amb clara
separaci de poders: el legislatiu, lexecutiu i el judicial, que han de funcionar coordinadament sense interferncies fent de legtims contrapesos lun amb laltre, en benefici sempre dels
ciutadans.
La seu del Tribunal Suprem hauria de ser el palau on actualment hi ha el Tribunal Superior
de Justcia espanyol a Catalunya. Ledifici, construt entre els anys 1887 i 1908 ja fa ms de cent
anys per larquitecte Domnech i Estap, ha estat restaurat fa poc (de 2007 a 2014) amb unes
reformes que han perms recuperar la seva millor imatge i alhora millorar la funcionalitat dels
espais. La seva impressionant faana i la no menys espectacular escala ubicada davant lentrada
pel passeig de Llus Companys sn el smbol del poder judicial duna naci que fins ara no ha
estat reconeguda com a tal, llevat del curt perode republic dels anys trenta, quan va ser la seu
del Tribunal de Cassaci.
Barcelona, futura capital del nou Estat catal, podr aix ensenyar al mn sencer una seu
digna, exemple del modernisme de finals del segle xix i comenaments del xx.
La separaci de poders i el nou Tribunal Suprem

de la repblica amb seu a Barcelona
Precisament, un dels principals problemes del sistema actual que han generat ms descrdit de
totes tres institucions s la contnua confusi i intromissions entre elles. Lexemple ms evident
s el Tribunal Constitucional espanyol, configurat com una cambra mixta politicojurdica i no
com un veritable tribunal, ra per la qual els seus magistrats sn designats per teros pel Congrs
dels Diputats i el Senat, pel Govern i pel Consell General del Poder Judicial. Aix provoca que
el trfic dinfluncies en els nomenaments estigui a lordre del dia. No volem caure en el mateix
error, ja que la confiana dels ciutadans en el mxim rgan constitucional dun estat s essencial.
Al seu torn, cal tenir en compte que aquest darrer organisme de selecci i control de la judicatura est format per juristes nomenats pel mateix Congrs i Senat, junt amb una terna minoritria designada per la carrera judicial. No cal dir que tothom reconeix i lamenta la minsa
829
independncia i imparcialitat dambdues institucions, sempre amatents a les pressions ms o

menys indirectes dels poders legislatiu i executiu, sovint dominats pel mateix partit poltic que
ha obtingut la majoria absoluta en les ltimes eleccions. El resultat s esferedor: qui guanya les
eleccions domina tots tres poders de lEstat, sense cap lmit.
La composici de la Sala del Tribunal Suprem de la repblica en funcions de garanties constitucionals ser cabdal i per aix caldr decidir que cada un dels seus cinc membres sigui escollit
per majories qualificades transversals, completament alienes les unes a les altres.
Aix doncs, un dels magistrats haur de ser elegit almenys per dues terceres parts del Parlament, cosa que obliga a un acord com a mnim de dues o fins i tot tres de les forces poltiques
amb ms diputats electes. El segon ha de ser escollit per una majoria qualificada del Consell de
Collegis dAdvocats de Catalunya, entre els ms de 24.000 juristes que integren el cens. El tercer
lhauria delegir la mateixa carrera judicial (mil jutges) entre els seus membres, fet que obliga
totes les associacions judicials a posar-se dacord en el nom de lescollit pels seus mrits professionals i trajectria impecable. El quart ha de sortir de la proposta elevada pels sndics locals i
defensors de la ciutadania, ens municipal de representaci directa, i el cinqu hauria de ser un
jurista de prestigi escollit pel poble en eleccions celebrades sota sufragi universal.
Considero que daquesta manera es garanteix la pluralitat ideolgica de les cinc persones que
han dassumir la feixuga tasca de ser lltim baluard jurdic en la interpretaci dels drets fonamentals. I caldria reblar el clau establint que el seu mandat duri noms cinc anys, una vegada
superats els quals sinicia de nou la roda democrtica dels magistrats a escollir.
Finalment, cal dir que la ciutat de Barcelona no pot romandre aliena a la qesti de lidioma
oficial en qu es tramiten els processos judicials. Tot i la seva multiculturalitat, cosa que fa que
shi parlin habitualment ms de trenta llenges diferents, ls del castell en lmbit judicial
continua essent molt majoritari.
Per redrear aquesta qesti, no cal inventar res, sin complir nicament la Carta Europea de
les Llenges Minoritries, en el sentit de garantir que tots els ciutadans puguin emprar lidioma
que vulguin davant dels tribunals, tant oralment com per escrit. Com que la futura Constituci
de Catalunya reconeixer el catal com a nica llengua oficial de lEstat, alhora que atorgar al
castell per raons sociolgiques evidents un rgim de cooficialitat, haurem de garantir que
tots els barcelonins, amb independncia del seu origen i llengua materna, puguin exercir aquell
dret dopci lingstica personal.
Afortunadament, gaireb la totalitat dels ciutadans de Catalunya ja dominem prou b el
catal i el castell. Insisteixo: ambdues llenges serien cooficials en rgim digualtat davant dels
tribunals, en funci de lopci personal escollida pel ciutad, si b caldria fixar clarament que,
en cas de no fer-se aquesta opci especfica i personal, per defecte lidioma ds preferent ser el
propi del pas, s a dir, el catal.
Les dades estadstiques ms recents ens demostren que ls oral i escrit de la nostra llengua
en lmbit judicial va passar dun simblic 2,5% lany 1995 al 19% lany 2004. Des de llavors, la
situaci ha estat cada vegada ms decebedora, ats que, malgrat que una immensa majoria de
professionals jurdics gaudeixen dun nivell de domini del catal prou satisfactori, cada vegada
sutilitza menys, fins al punt que lltima dada (2013) del Departament de Justcia de la Generalitat recull la xifra del 14%. No tant sols no avancem, sin que el retrocs s evident.
830
LLIBRE BLANC
La soluci s tamb fora fcil: cal exigir com a requisit de capacitat el nivell C de la nostra
llengua i vetllar perqu tots els implicats en la cadena processal (des del jutge fins a lauxiliar
administratiu) la utilitzin en la seva respectiva feina.
Conclusi
Barcelona, cap i casal histric de Catalunya, t una oportunitat nica de ser no tan sols la capital
del nou estat, sin tamb un mirall on el mn jurdic vegi reflectida la seva illusi de fer realitat el
desig duna justcia propera territorialment als seus habitants, amable en les formes, respectuosa
amb els seus drets i rpida en les respostes. Aconseguir-ho s al nostre abast.
831
ndex
onomstic
dautors
Armengol Vill, Ignasi
La Barcelona que funciona.

I dem encara ms
Arola, Antoni
Illustraci
232
486
Bohigas, Oriol
416
Ayats, Jaume

capital de la msica
562
Aymerich, Marta
Aira Foix, Toni
Una nova (i millor) comunicaci

institucional per a una Barcelona
capital destat
La retenci i captaci
de talent cientfic a Catalunya.
per al futur
660
Balcells, Manel
550

Albalate del Sol, Daniel
618

214
Alsina i Canudas, Francina
718
Alsius, Salvador
Torna la pana?
Barcel Roca, Miquel
Barcelona, capital de leconomia

del coneixement
422
Batllori, Toni
Illustraci
548
Bassas Onieva, Antoni
720
Una capital per a la prxima

mutaci del hipster
Amat, Oriol
568
La inversi estrangera
a Barcelona
Bassols Puig, Miquel
404
Barcelona, una Altra per a ella

mateixa
Angulo i Arrese, Joan
570
Barcelona, capital referent

de la inversi publicitria
Bays de Luna, Antoni
412

Antich, Xavier
618
Barcelona: els dos reptes

de la capitalitat cultural
558
Aragay, Ignasi
Pensar i explicar Europa

i el mn des de Barcelona
560
Armengol Ferrer, Ferran
Barcelona, capital
metropolitana: ciutat-regi
o ciutat-land
370
Armengol Siscares, Carles

Boada, Mart
Barcelona, capital de Catalunya.

Reflexions a lentorn de la ciutat,
la biodiversitat, els boscos
i la sostenibilitat
Bays-Gens, Antoni
La retenci i captaci
de talent cientfic a Catalunya.
per al futur
660
Beard, Leonard
Illustraci
4
Bel, Germ
en una capital europea
del seglexxi
222
722
Noves possibilitats
per a Barcelona
284
Boira, Josep Vicent

286
Borrs Castanyer, Laura
La Barcelona del futur: capital

literria, capital de cultura
574
Borrs Gmez, Joaquim

coneixement i la cultura. LArxiu
de la Ciutat, una pea clau
582
Bosch, Nria
Grau de descentralitzaci
i organitzaci territorial duna
Catalunya independent. El paper
de la ciutat de Barcelona
60
Les finances de lAjuntament

de Barcelona com a capital
dun nou Estat
Capdevila, Jaume (Kap)
Illustraci
402
Cardona, Pere-Joan

618
Casademont, Esther
Barcelona, la capital del talent

598
Casals, Adam

metropolitana
306
Casals, Jaume
Barcelona i lavenir
de la universitat
600
Casanelles Abella, Sergi
Reptes i oportunitats per al

sector musical en una capital
destat dun mn globalitzat
604
Casanovas Ramon, Montserrat
Barcelona, plaa financera

438
Castellanos Maduell, Albert
Barcelona, competitivitat
i capitalitat
224
448
Bru, Eduard
Castelln, Albert
Barcelona: Passat i futur

dels tres espais de poder
i de representaci.
Ser capital s capital

456
Castells, Antoni
294
Barcelona
Cabr, Jordi
464
Cultura i identitat a la capital

duna naci estat
Castieira, ngel
588
La capitalitat de Barcelona:
els valors
Cabrera i Snchez, Llus
78
Barcelona, ciutat referncia

en cultura i art
Clari, Marta
430
612
Calvs Burgus, Jordi
Illustraci

Clotet, Bonaventura
212

Canet, Enric
618
Qu farem per lequitat?

730
Canosa Farran, Francesc
Barcelunyes: la relaci
Barcelona-Catalunya
Coderch i Collell, Marcel

emprenedor i sostenible
466
70
835
Comn i Oliveras, Toni
La representaci simblica
de la capitalitat en lera de la
postmodernitat poltica
316
Costa i Font, Joan
Barcelona: la capital europea

dun estat propi?
84
Cuadras Morat, Xavier
Espasa, Marta
La borsa a Barcelona
660
Illustraci
60

capital de la msica
Les finances de lAjuntament

de Barcelona com a capital
dun nou Estat
224
468
618
Culla i Clar, Joan B.
Estruch Axmacher, Mart
Esteller, Manel

Desprs de suplir un estat,

encapalar-lo
Barcelona: de capital europea

a capital de pas
90
102
Curto, Vctor
Fageda, Xavier
626
Dalmases i Thi, Francesc de
Barcelona, una capitaleuropea

de referncia per a la
desenvolupament
732
Dvalos, Antonio

660
Delgado, Manuel
Una ciutat dimmigrants.

migratries en el passat, el
present i el futur de Barcelona
740
Delort, Joan
De la seguretat pblica
a la seguretat de lestat:
un nou model
92
Durn-Pich, Alfons
Recuperar la capitalitat
100
Dur, Jordi
Illustraci
832
Escribano, Francesc
El sector audiovisual davant

la perspectiva dun pas nou
476
Hortal, Joan

Factors de competitivitat
de Barcelona: una visi
comparativa a escala
internacional
La publicitat institucional de
Barcelona com a eina i actiu de
pas: xits i reptes
Garcia-Dorado, David
Grau de descentralitzaci i
organitzaci territorial duna
Catalunya independent.
El paper de la ciutat
de Barcelona
Laeroport de Barcelona
en el context de Catalunya
com a estat independent
334
Farr, Adela

706
Ferreres
Illustraci
58
Garrigosa, Joaquim
500
Jan, Javier
838
Joly i Lena, Jordi
La ciutat de les idees
Barcelona, motor de
competitivitat. Gesti i finances
pbliques al servei dun model
de futur
646
502
Giner, Juan Antonio
Kulisevsky, Jaume
562
Gimnez Gmez, Miquel

654

Gins, Pere
660

Lacasa Trib, Alfred
660
134
Gomis, Ramon
Llop, Josep Maria
Barcelona, capital duna

Catalunya ciutat
El rgim jurdic de la ciutat de

Barcelona en el nou Estat catal
110
Aposta compromesa al servei

de lautonomia personal
i de la inclusi
Gonzalez-Aregall, Marta
756
Llus, Joan-Llus
342
Lpez Benasat, Jordi
Quan Barcelona inquieta

360
Griny, Josep Maria
Ferrat i Pascual, Gabriel

coneixement

De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
630
660
686
Folch, Ramon
Guallart, Vicente
Lpez Camps, Jordi
La mitjana gran capital

dun petit gran territori

metropolit
108
350
Font, Joan
Guinjoan, Marc
Barcelona, capital empresarial

488
Fontser i Pujol, Joan
766
Lpez i Casasnovas, Guillem
Barcelona al capdavant
Barcelona i la macroceflia
urbana: Reptes i amenaces
de la nova capital

lesport
112
748
490
Fossas Colet, Enric
Guiot i Rocamora, Miquel

fronteres
Barcelona, capital per a tothom
512
Luri, Gregorio

774
Guinjoan, Modest
Estimaci dels canvis en loferta

en una Barcelona capital destat
632
Gabancho, Patrcia
124
638
Guiteras i Mestres, ngels
Barcelona i el nou benestar

social
Diplomcia culta, extravertida

i lleugera
142
Una capital amb una governana

del coneixement al servei
del pas
Cultura: leclosi del

cosmopolitisme arrelat
Mart, Flix
Mas i Conde, Eullia
718
Mas Vilella, Montserrat
Barcelona, capital dun nou

estat, lder esportiu
144
754
836
LLIBRE BLANC
Partal, Vicent
Masllorens, lex
Sabata, Mnica
Ulied, Andreu
La capital de la igualtat
doportunitats
Barcelona, la capital de la
Catalunya global
Barcelona: futura capital

de la Catalunya estat
Limperatiu cosmopolita
778
380
170
Vallv i Ribera, Joan
Massaguer i Melndez, Ramon
Passola, Isona
Sez, Juanjo
La plataforma econmica del

Delta del Llobregat. Realitat
i futur. Potencial estratgic
i de capitalitat de Barcelona
Quatre aportacions del mn

de la cultura al Llibre Blanc
de Barcelona
668
362
Peruga Sales, Eva
Miret i Serra, ngel
Barcelona, capital social
Modernitat s una paraula

femenina
782
670
Mohedano, Fabin
Planell, Josep A.

horria
792
La intelligncia econmica
i competitiva s capital
514
Molins, M. Victria
La Barcelona capital dun nou

estat, la qual somio
800

660
Nadal, Jordi
Barcelona, empori mediterrani,

atlntic, asitic (?), successivament
520
Oliveras i Bagus, Montserrat
Barcelona, ciutat orientadora

802
Oller, Joan

capital de la msica
556
Pags Mass, Josep
Barcelona, capital
metropolitana: ciutat-regi
o ciutat-land
370
Paluzie, Elisenda
La globalitzaci, la
independncia de Catalunya
i la ciutat de Barcelona
524
Paredes, Roger

Sales, Mart
538
Una gran oportunitat

684
Sanrom, Manel
Vendrell, Montserrat

706
Barcelona
672
686
822
Poch, Joan Antoni
Sarri, Xavi
Vila, Enric
314
Barcelona: llengua i cultura en el

context dels Pasos Catalans
Pons, Dami
694
204
Barcelona, impulsora de la
cultura catalana de tot el
territori lingstic
Segura i Mas, Antoni
Vilanova i Omedas, Antoni
674
Sers, Francesc
Puig Raposo, Miquel
Montaner, Joan
716
Els collectius de professionals:

els collegis professionals.
Representaci
Illustraci
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
Illustraci
Moles Plaza, Ramon J.
194
Catalunya, capital Manresa

152
Pujol i Humet, Josep Oriol
Educaci, el foment del futur

i de les persones
Barcelona cap i casal

176
Vidal Marsal, Santiago

del nou Estat catal
Barcelona i la decadncia
dOccident
Barcelona es reconeix a travs
de lurbanisme, larquitectura
i el patrimoni
La Catalunya ciutat i la
Barcelona naci. Notes sobre
interseccions i divergncies
culturals
398
186
708
Sucunza, Isabel
Ximeno, Frederic
Villatoro, Vicen
Barcelona: capital de pas,

capital de cultura, capital al mn
804
Es fa capital caminant
Pujol, Albert
386

Barcelona, capital dun pas,

aparador de la literatura
catalana
Toro, Suso de
540
676
818
Rabell, Llus
Torra, Quim
Una capital mediterrnia
Capital duna ciutadania

somiadora
816
Barcelona, capital de la cultura

i la memria
Ramrez Sarri, Ddac
696
Torralba, Francesc
Ramoneda, Josep
Capital del pensament

i del dileg interreligis
160
Trilla, Antoni
682
Barcelona, sempre capital

Rosanas i Mart, Josep Maria
Capitalitat i govern: alguns

condicionants des del punt
de vista organitzatiu
700
Barcelona, capital sanitria

de Catalunya
820
Turiel Martnez, Antonio
162
Royo, Javier (Javirroyo)
530
Illustraci
16
618
Turr, Mateu

finanament
394
837

Barcelona, Capital D'un Nou Estat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Barcelona, Capital D'un Nou Estat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llibre blanc

Jaume Ciurana i Llevadot

Miquel Guiot i Rocamora

Jos Prez Freijo

Carlos Ortega i Jaume Palau

Imatge i Serveis Editorials

Josep Vicent Boira

Barcelona: espais i poltica

Nria Bosch i Marta Espasa

Francesc Canosa Farran

Joan Costa i Font

Barcelona: la capital europea

Joan B. Culla i Clar

Desprs de suplir un estat,

Mart Estruch Axmacher

Barcelona: de capital europea

La mitjana gran capital

Miquel Guiot i Rocamora

Una capital amb una

Alfred Lacasa Trib

El rgim jurdic de la ciutat de

Diplomcia culta, extravertida

Montserrat Mas Vilella