You are on page 1of 95

41778

31 12 2005

Exemplar solt (per fascicle):


Subscripci anual en paper:
Subscripci anual microfitxa:
Subscripci anual en CD-ROM:

DOGV - Nm. 5.167

Ejemplar suelto (cada fascculo):


Subscripcin anual en papel:
Subscripcin anual microfichas:
Subscripcin anual en CD-ROM:

0,40
145,17
246,18
32,08

DIARI OFICIAL

ISSN: 0212-8195
Dipsit legal: V. 1556-1978

0,40
145,17
246,18
32,08

ISSN: 0212-8195
Depsito legal: V. 1556-1978

www. pre.gva.es/dogv
Edici i administraci / Edicin y administracin: rea de Publicacions Batlia, 1, 46003 Valncia
Subscripcions / Subscripciones 96 386 34 11 Anuncis / Anuncios 96 386 34 41 Producci / Produccin 96 386 34 18
Venda dexemplars solts / Venta de ejemplares sueltos: Llibreria Llig Valncia 96 386 61 70 Llibreria Llig Castell de la Plana 964 35 82 70
Impressi / Impresin: T.G. RIPOLL, SA - Pol. Ind. Fuente del Jarro, Paterna (Valncia)

I. DISPOSICIONS GENERALS

I. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDNCIA I CONSELLERIES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Presidncia de la Generalitat

Presidencia de la Generalitat

LLEI 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanstica Valenciana. [2005/14692]

LEY 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, Urbanstica


Valenciana. [2005/14692]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han
aprovat, i jo, dacord amb el que establixen la Constituci i lEstatut dAutonomia, en nom del Rei, promulgue la llei segent:

Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos, que las Cortes Valencianas han aprobado, y yo, de acuerdo con lo establecido por la Constitucin
y el Estatuto de Autonoma, en nombre del Rey, promulgo la siguiente ley:

PREMBUL

PREMBULO

La Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica va marcar un gir notable en


les formes de gestionar el sl en lurbanisme espanyol, i cal atribuir, a favor de
la seua aplicaci, un fort increment de la quantitat de sl que sha posat en el
mercat per a la construcci de vivendes i un altre tipus dedificacions. Esta
major oferta de solars ha perms que el preu de les vivendes es mantinga en nivells discrets en comparaci amb els de la resta de comunitats autnomes.
La continuada aplicaci de la norma ha posat de manifest, no obstant
lanterior, algunes carncies, deficincies i interpretacions no desitjades de la
Llei valenciana, alhora que els nous plantejaments de lordenaci del territori
i la incidncia que en la legislaci estatal sobre lurbanisme ha tingut la intervenci del Tribunal Constitucional i la Llei 6/1998, de 13 dabril, sobre Rgim
del Sl i Valoracions i la seua recent modificaci, requerixen dotar a la Comunitat Valenciana dun nou marc jurdic on convergisquen les funcions pbliques
relacionades amb la utilitzaci del sl.
LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en relaci amb larticle 148.13 de la Constituci, atribux a La Generalitat la competncia exclusiva en urbanisme i ordenaci del territori. En exercici desta competncia
selabora la present llei dotant a la nostra Comunitat Autnoma duna regulaci
legal lobjecte de la qual s lordenaci urbanstica en lmbit de la Comunitat Valenciana, per mitj de la regulaci del rgim jurdic del sl i lactivitat
administrativa de planejament urbanstic, lexecuci del mateix, de garantia
de la legalitat i de foment del mercat del sl per a la promoci social del mateix.
En els ltims deu anys la idea dun desenrotllament sostenible ha emergit
com a element fonamental de la planificaci urbana. Hi ha una necessitat
reconeguda daplicar estos principis com a part integral del planejament i el
desenrotllament urb. La millora de la qualitat del medi ambient, la protecci
del patrimoni urb i lentorn cultural dins i fora de les ciutats, o el foment de
la vivenda social, es perfilen hui com a objectius imprescindibles que han de
guiar la planificaci urbanstica de les nostres ciutats.
La necessitat crear una ciutat ms sostenible es convertix aix en un dels
majors reptes a qu senfronten els poders pblics del segle XXI, repte que la
present llei afronta decididament dotant a la nostra Comunitat del mecanisme
legal necessari per a dissenyar poltiques urbanstiques dirigides a compatibilitzar creixement i dinamisme econmic amb cohesi social, de manera que
sabast a conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenrotllament sostenible i la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans.

La Ley Reguladora de la Actividad Urbanstica marc un giro notable en


las formas de gestionar el suelo en el urbanismo espaol, y hay que atribuir, a
favor de su aplicacin, un fuerte incremento de la cantidad de suelo que se ha
puesto en el mercado para la construccin de viviendas y otro tipo de edificaciones. Esta mayor oferta de solares ha permitido que el precio de las viviendas se mantenga en niveles discretos en comparacin con los del resto de comunidades autnomas.
La continuada aplicacin de la norma ha puesto de manifiesto, no obstante lo anterior, algunas carencias, deficiencias e interpretaciones no deseadas de
la ley valenciana, al tiempo que los nuevos planteamientos de la ordenacin
del territorio y la incidencia que en la legislacin estatal sobre el urbanismo ha
tenido la intervencin del Tribunal Constitucional y la Ley 6/1998, de 13 de
abril, sobre Rgimen del Suelo y Valoraciones, y su reciente modificacin,
requieren dotar a la Comunidad Valenciana de un nuevo marco jurdico donde
converjan las funciones pblicas relacionadas con la utilizacin del suelo.
El Estatuto de Autonoma de la Comunidad Valenciana, en relacin con
el artculo 148.13 de la Constitucin, atribuye a la Generalitat la competencia
exclusiva en urbanismo y de ordenacin del territorio. En el ejercicio de esta
competencia se elabora la presente ley dotando a nuestra comunidad autnoma de una regulacin legal cuyo objeto es la ordenacin urbanstica en el mbito de la Comunidad Valenciana, mediante la regulacin del rgimen jurdico
del suelo y la actividad administrativa de planeamiento urbanstico, la ejecucin del mismo, de garanta de la legalidad y de fomento del mercado del suelo
para la promocin social del mismo.
En los ltimos diez aos la idea de un desarrollo sostenible ha emergido
como elemento fundamental de la planificacin urbana. Existe una necesidad
reconocida de aplicar estos principios como parte integral del planeamiento y
el desarrollo urbano. La mejora de la calidad del medio ambiente, la proteccin
del patrimonio urbano y el entorno cultural dentro y fuera de las ciudades, o el
fomento de la vivienda social, se perfilan hoy como objetivos imprescindibles
que deben guiar la planificacin urbanstica de nuestras ciudades.
La necesidad de crear una ciudad ms sostenible se convierte as en uno
de los mayores retos a los que se enfrentan los poderes pblicos del siglo XXI,
reto que la presente ley afronta decididamente dotando a nuestra comunidad del
mecanismo legal necesario para disear polticas urbansticas dirigidas a compatibilizar crecimiento y dinamismo econmico con cohesin social, de forma
que se alcance a conjugar las necesidades de crecimiento con los imperativos
del desarrollo sostenible y la mejora de la calidad de vida de todos los ciudadanos.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

II
En desplegament duna poltica territorial sostenible per a la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans, la nova Llei Urbanstica Valenciana t quatre
objectius principals: reforar els drets dels propietaris de sl, dotar de major
transparncia i competitivitat als processos de selecci dUrbanitzador i adjudicaci de Programes per al desenrotllament dActuacions Integrades, adequar la regulaci dels Programes a la realitat sociojurdica vigent i fomentar la
construcci de vivenda subjecta a algun rgim de protecci.
Davall estos objectius, la Llei part de la concepci de lurbanisme com
una funci pblica desenrotllada per les Administracions Pbliques competents en la matria, a travs de la qual planifiquen o definixen el model urbanstic de ciutat; i ho desenrotllen, amb la participaci dels propietaris, i la resta
doperadors pblics i privats, de manera que tamb els ciutadans, en quant
subjectes particulars, tenen el dret a intervindre i collaborar en la consecuci
dels objectius exposats.
La present Llei, a lestablir el rgim urbanstic del sl i lestatut del propietari, part del necessari respecte a les competncies estatals en la matria,
dacord amb el bloc de constitucionalitat i amb la doctrina del Tribunal Constitucional, de la mateixa manera que garantix i respecta lautonomia municipal a latorgar als Ajuntaments les competncies en urbanisme, quedant reservades per a la Comunitat Autnoma exclusivament les que es referixen al control de la legalitat i a linters supramunicipal. La Llei, deixant fora de perill
les competncies estatals, no regula les valoracions, les expropiacions ni els
supsits indemnitzatoris, per ser estes matries atribudes en exclusiva a lEstat
i vindre regulades en la Llei 6/1998, de 13 dabril, sobre rgim del sl i valoracions. El que s que regula s el marc en qu han destablir-se les relacions
entre lurbanitzador i el propietari per a una adequada gesti urbanstica pel que
fa a la fixaci de les regles que han de presidir lestabliment de la retribuci a
lurbanitzador en espcie.
La llei refora la posici dels propietaris del sl garantint els seus interessos
legtims en el desenrotllament de les actuacions urbanstiques, sense perju del
manteniment del principi en qu es fonamenta el sistema relatiu a considerar
la producci de solars edificables com una tpica funci empresarial. Per a
aix, exigix la prvia definici de les obres durbanitzaci a desenrotllar a fi
daclarir incerteses que posteriorment tenen el seu reflex en el clcul dels costos durbanitzaci i el necessari coneixement del preu del sl que es proposa
a efectes de pagament en espcie, aix com lestabliment duns terminis raonables en qu siga possible un coneixement efectiu dels seus drets i obligacions
per part dels propietaris de sl.
La llei, procurant salvaguardar al mxim el dret que assistix als propietaris
de terrenys afectats per una actuaci urbanstica dobtindre complida informaci sobre les vicissituds del seu dret de propietat, mant i refora la necessitat formular avs als titulars cadastrals, en la convicci que els propietaris de
terrenys compliran aix mateix amb la seua obligaci dinscriure i mantindre
actualitzats els seus dades en el Cadastre, perqu duna altra manera, el seu
dret a la informaci quedaria desvirtuat per lincompliment dels seus propis
deures.
Es regula per primera vegada en lmbit de la Comunitat Valenciana un dels
problemes que ms conflictes ha generat en les relacions jurdiques entre
lurbanitzador i els propietaris de sl. Ens referim a les edificacions consolidades que es veuen afectades per laprovaci i posterior execuci de Programes
dActuaci Integrada. La Llei ha dissenyat per a tals situacions un especial
rgim jurdic destinat a mantindre la integritat del patrimoni inicial de tals
propietaris, minorant els costos durbanitzaci de manera que tals propietaris
noms hauran de fer front al cost derivat de les millores i dels nous servicis
implantats amb lexecuci del programa.
III
Lactual sistema de planificaci urbanstica valenci va trencar amb el
tradicional rgim espanyol, basat en plans jerarquitzats i rgids. La diferenciaci entre ordenaci estructural i detallada, adoptada com a estndard per la
resta de legislacions urbanstiques autonmiques, ha perms dotar de rigor a
lactivitat planificadora i aclarir la diferenciaci del marc competencial que, en
la matria, compartixen ladministraci autonmica i la local.
La ruptura amb el rgid principi de jerarquia entre plans, substitut per la
seua especialitzaci segons el tipus de determinacions i amb capacitat dinteracci entre ells, ha perms unes respostes ms gils a la canviant demanda
social de diferents productes immobiliaris, i la millor explotaci de lescala
ms adequada per als problemes que saborden.
El model urbanstic de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de La Generalitat Valenciana, Reguladora de lActivitat Urbanstica, va introduir una srie
de novetats en lmbit de lexecuci del planejament amb lobjectiu, reconegut
en el propi Prembul de la Llei, dincorporar el sl al procs urbanitzador, de

41779

II
En desarrollo de una poltica territorial sostenible para la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos, la nueva ley urbanstica valenciana tiene cuatro objetivos principales: reforzar los derechos de los propietarios de suelo,
dotar de mayor transparencia y competitividad los procesos de seleccin del
urbanizador y adjudicacin de programas para el desarrollo de actuaciones
integradas, adecuar la regulacin de los programas a la realidad socio-jurdica vigente y fomentar la construccin de vivienda sujeta a algn rgimen de proteccin.
Bajo estos objetivos, la ley parte de la concepcin del urbanismo como
una funcin pblica desarrollada por las administraciones pblicas competentes en la materia, a travs de la cual planifican o definen el modelo urbanstico
de ciudad; y lo desarrollan, con la participacin de los propietarios, y dems
operadores pblicos y privados, de forma que tambin los ciudadanos, en cuanto sujetos particulares, tienen el derecho a intervenir y colaborar en la consecucin de los objetivos expuestos.
La presente ley, al establecer el rgimen urbanstico del suelo y el estatuto del propietario, parte del necesario respeto a las competencias estatales en
la materia, de acuerdo con el bloque de constitucionalidad y con la doctrina del
Tribunal Constitucional, del mismo modo que garantiza y respeta la autonoma
municipal al otorgar a los ayuntamientos las competencias en urbanismo, quedando reservadas para la comunidad autnoma exclusivamente las que se refieren al control de la legalidad y al inters supramunicipal. La ley, dejando a
salvo las competencias estatales, no regula las valoraciones, las expropiaciones ni los supuestos indemnizatorios, por ser estas materias atribuidas en exclusiva al Estado y venir reguladas en la Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre Rgimen del Suelo y Valoraciones. Lo que s regula es el marco en el que deben establecerse las relaciones entre el urbanizador y el propietario para una adecuada gestin urbanstica en lo que se refiere a la fijacin de las reglas que deben
presidir el establecimiento de la retribucin al urbanizador en especie.
La ley refuerza la posicin de los propietarios del suelo garantizando sus intereses legtimos en el desarrollo de las actuaciones urbansticas, sin perjuicio
del mantenimiento del principio en que se fundamenta el sistema relativo a considerar la produccin de solares edificables como una tpica funcin empresarial. Por eso, exige la previa definicin de la obras de urbanizacin a desarrollar a fin de aclarar incertidumbres que posteriormente tienen su reflejo en el clculo de los costes de urbanizacin y el necesario conocimiento del precio del suelo
que se propone a efectos de pago en especie, as como al establecimiento de
unos plazos razonables en los que sea posible un conocimiento efectivo de sus
derechos y obligaciones por parte de los propietarios del suelo.
La ley, procurando salvaguardar al mximo el derecho que asiste a los
propietarios de terrenos afectados por una actuacin urbanstica de obtener
cumplida informacin sobre las vicisitudes de su derecho de propiedad, mantiene y refuerza la necesidad de formular aviso a los titulares catastrales, con
la conviccin de que los propietarios de terrenos cumplirn, as mismo, con su
obligacin de inscribir y mantener actualizados sus datos en el catastro, porque de otra forma, su derecho a la informacin quedara desvirtuado por el
incumplimiento de sus propios deberes.
Se regula por primera vez en el mbito de la Comunidad Valenciana uno
de los problemas que ms conflictos ha generado en las relaciones jurdicas entre
el urbanizador y los propietarios de suelo. Nos referimos a las edificaciones consolidadas que se ven afectadas por la aprobacin y posterior ejecucin de programas de actuacin integrada. La ley ha diseado para tales situaciones un
especial rgimen jurdico destinado a mantener la integridad del patrimonio
inicial de tales propietarios, minorando los costes de urbanizacin de manera
que tales propietarios slo tendrn que hacer frente al coste derivado de las
mejoras y de los nuevos servicios implantados con la ejecucin del programa.
III
El actual sistema de planificacin urbanstica valenciano rompi con el
tradicional rgimen espaol, basado en planes jerarquizados y rgidos. La diferenciacin entre ordenacin estructural y pormenorizada, adoptada como estndar por el resto de legislaciones urbansticas autonmicas, ha permitido dotar
de rigor a la actividad planificadora y clarificar la diferenciacin del marco
competencial que, en la materia, comparten la administracin autonmica y
la local.
La ruptura con el rgido principio de jerarqua entre planes, sustituido por
su especializacin segn el tipo de determinaciones y con capacidad de interaccin entre ellos, ha permitido unas respuestas ms giles a la cambiante
demanda social de diferentes productos inmobiliarios, y la mejor explotacin
de la escala ms adecuada para los problemas que se abordan.
El modelo urbanstico de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat, Reguladora de la Actividad Urbanstica, introdujo una serie de novedades
en el mbito de la ejecucin del planeamiento con el objetivo, reconocido en
el propio prembulo de la ley, de incorporar el suelo al proceso urbanizador,

41780

31 12 2005

manera que el Planejament no quede en mera exposici dintencions, sin que


es concrete en realitats desprs de la seua execuci. La relectura de les figures
prpies de lurbanisme concertat, preexistents en el dret estatal, que es realitzava
en la prpia Llei, i que es va concretar en la regulaci dels Programes per al
Desenrotllament dActuacions Integrades i en la figura de lUrbanitzador, va
tindre com a objecte dotar de major agilitat a la posterior fase de gesti urbanstica, permetent la rpida execuci de les infraestructures i la prompta posada
en el mercat dels solars resultants de les actuacions integrades.
Una dcada desprs, els processos que es van dissenyar i les figures que
es van crear ja han desenrotllat les seues potencialitats, de manera que, en
lactualitat, bona part de les actuacions urbanstiques iniciades a lempar daquella llei estan, des dun punt de vista material, concloses, i, des dun punt de
vista jurdic, han comenat a recaure les primeres sentncies dels Tribunals. Tot
este bagatge dexperincia, conseqncia de lextraordinria acollida que va tindre lesmentada Llei en el dinmic teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, ha de ser arreplegat i, en particular, les disfuncions apreciades i recondudes. Leficcia amb qu la norma ha sigut acceptada i la positiva incidncia exercida en el mercat del sl permeten considerar que la Llei de 1994 s un
instrument positiu per a la consecuci dels fins pblics establits en la Constituci. Per aix, el tractament de lexecuci del planejament en la nova Llei ha
de ser considerat, no com una tasca dinnovaci normativa, sin ms prompte,
com una tasca de millora que, mantenint els principis que han perms aconseguir
lactual eficcia del model de gesti urbanstica valenci, permeta reconduir
laplicaci prctica de la norma i adequar-la a lordenament jurdic, interpretat en el seu conjunt, mximament desprs de les diverses incidncies succedes des de lentrada en vigor de lanterior llei.
En este sentit, la Llei ha optat per un model que afirma la competncia
autonmica, alhora que respecta els principis de la legislaci estatal, tant en
matria de rgim del sl i valoracions, com en matria de contractes de les
Administracions Pbliques, aix com de procediment administratiu com.
Lafirmaci de la competncia autonmica per a la regulaci dels Programes dActuaci Integrada, no sols en la seua vessant substantiva, com a
instruments dordenaci, sin tamb pel que fa al procediment per a la seua
aprovaci i adjudicaci, sassenta en la Constituci Espanyola, lEstatut
dAutonomia i la Sentncia del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de
mar, que va declarar la inconstitucionalitat de determinats preceptes del Text
Refs de la Llei sobre Rgim del Sl i Ordenaci Urbana de 1992, i, entre
altres, de larticle 177 i segents reguladors dels Programes dActuaci Urbanstica i de les modalitats o procediments per a la seua adjudicaci, per entendre
que el mode dadjudicaci dels indicats Programes formava part de la matria
urbanisme, i, en conseqncia, resultava de competncia autonmica.
Aix, el ttol competencial que habilita a la Comunitat Valenciana per a la
regulaci de lurbanisme, per mitj de norma amb rang de llei, empara la regulaci del procediment de contractaci, en aquelles matries que, en terminologia urbanstica clssica, podrem denominar de urbanisme concertat, de
manera que la qesti plantejada consistix a determinar les especialitats de
contractaci que, si s el cas, queden emparades dins de lurbanisme; i laplicabilitat de la norma estatal en matria de contractes de les Administracions
Pbliques per via supletria.
El Tribunal Constitucional reconeix que lEstat no t competncies per a
regular tals programes, aix com per a la seua adjudicaci mateixa i, en conseqncia, no podria nugar certs efectes o conseqncies jurdiques a una instituci la regulaci de la qual no li competix, de manera que ladjudicaci de
programes dactuaci urbanstica constitux una tcnica urbanstica que correspon establir a les comunitats autnomes. Este mateix criteri es reprodux,
en la Sentncia del Tribunal Constitucional 164/2001, que declara inconstitucionals determinats preceptes de la Llei 6/1998, de 13 dabril sobre Rgim del
Sl i Valoracions. En el marc desta doctrina, troben cabuda les formules de
gesti indirecta en la proposici i execuci del planejament ja contingudes en
la Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica.
El Programa dActuaci Integrada s un instrument dordenaci i, al temps
una figura complexa que presa trets dels convenis administratius, dels contractes administratius, dels instruments dordenaci i dantigues figures durbanisme concertat de les que s tributari.
La llei definix lactivitat urbanstica com una funci pblica atribuda a
La Generalitat i als Municipis reservant la tramitaci i aprovaci dels programes dactuaci integrada als municipis. Lobjecte, perqu, dels programes
dactuaci integrada est vinculat al gir o trfic especfic de ladministraci
municipal, per satisfer de forma directa o immediata una finalitat pblica de
lespecfica competncia de ladministraci contractant, la qual cosa, per al
supsit present, implica el reconeixement que la relaci entre ladministraci
i lUrbanitzador s un contracte especial, en els termes establits per la legislaci estatal reguladora de la contractaci pblica. El rgim jurdic destos
contractes, dacord amb larticle 7.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16
de juny, pel qual saprova el Text Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, est constitut per les seues prpies normes preferentment,

DOGV - Nm. 5.167

de modo que el planeamiento no quede en mera exposicin de intenciones,


sino que se concrete en realidades tras su ejecucin. La relectura de las figuras propias del urbanismo concertado, preexistentes en el derecho estatal, que
se realizaba en la propia ley, y que se concret en la regulacin de los programas para el desarrollo de actuaciones integradas y en la figura del urbanizador,
tuvo por objeto dotar de mayor agilidad a la posterior fase de gestin urbanstica, permitiendo la rpida ejecucin de las infraestructuras y la pronta puesta en el mercado de los solares resultantes de las actuaciones integradas.
Una dcada despus, los procesos que se disearon y las figuras que se
crearon ya han desarrollado sus potencialidades, de modo que, en la actualidad,
buena parte de las actuaciones urbansticas iniciadas al amparo de aquella ley
estn, desde un punto de vista material, concluidas, y, desde un punto de vista
jurdico, han empezado a recaer las primeras sentencias de los tribunales. Todo
este bagaje de experiencia, consecuencia de la extraordinaria acogida que la ley
tuvo en el dinmico tejido empresarial de la Comunidad Valenciana, debe ser
recogido y, en particular, las disfunciones apreciadas y reconducidas. La eficacia con que la norma ha sido aceptada y la positiva incidencia ejercida en el
mercado del suelo permiten considerar que la ley de 1994 es un instrumento
positivo para la consecucin de los fines pblicos establecidos en la Constitucin.
Por ello, el tratamiento de la ejecucin del planeamiento en la nueva ley debe
ser considerado, no como una tarea de innovacin normativa, sino ms bien,
como una tarea de mejora que, manteniendo los principios que han permitido
alcanzar la actual eficacia del modelo de gestin urbanstica valenciano, permita reconducir la aplicacin prctica de la norma y adecuarla al ordenamiento
jurdico, interpretado en su conjunto, mxime despus de las diversas incidencias acontecidas desde la entrada en vigor de la anterior ley.
En este sentido, la ley ha optado por un modelo que afirma la competencia autonmica, al tiempo que respeta los principios de la legislacin estatal,
tanto en materia de rgimen del suelo y valoraciones, como en materia de contratos de las administraciones pblicas, as como de procedimiento administrativo
comn.
La afirmacin de la competencia autonmica para la regulacin de los
programas de actuacin integrada, no slo en su vertiente sustantiva, como
instrumentos de ordenacin, sino tambin en lo tocante al procedimiento para
su aprobacin y adjudicacin, se asienta en la Constitucin Espaola, el Estatuto de Autonoma y la Sentencia del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20
de marzo, que declar la inconstitucionalidad de determinados preceptos del
Texto Refundido de la Ley sobre Rgimen del Suelo y Ordenacin Urbana de
1992, y, entre otros, de los artculos 177 y siguientes reguladores de los programas de actuacin urbanstica y de las modalidades o procedimientos para
su adjudicacin, por entender que el modo de adjudicacin de los indicados programas formaba parte de la materia urbanismo, y, en consecuencia, resultaba
de competencia autonmica.
As, el ttulo competencial que habilita a la Comunidad Valenciana para
la regulacin del urbanismo, mediante norma con rango de ley, ampara la regulacin del procedimiento de contratacin, en aquellas materias que, en terminologa urbanstica clsica, podramos denominar de urbanismo concertado,
de modo que la cuestin planteada consiste en determinar las especialidades de
contratacin que, en su caso, quedan amparadas dentro del urbanismo; y la
aplicabilidad de la norma estatal en materia de contratos de las administraciones pblicas por va supletoria.
El Tribunal Constitucional reconoce que: el Estado carece de competencias para regular tales programas, as como para su adjudicacin misma y, en
consecuencia, no podra anudar ciertos efectos o consecuencias jurdicas a una
institucin cuya regulacin no le compete, de modo que la adjudicacin de programas de actuacin urbanstica constituye una tcnica urbanstica que corresponde establecer a las comunidades autnomas. Este mismo criterio se reproduce en la sentencia del Tribunal Constitucional 164/2001, que declara inconstitucionales determinados preceptos de la Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre
Rgimen del Suelo y Valoraciones. En el marco de esta doctrina encuentran cabida las formulas de gestin indirecta en la proposicin y ejecucin del planeamiento ya contenidas en la Ley reguladora de la actividad urbanstica.
El programa de actuacin integrada es un instrumento de ordenacin y,
al tiempo una figura compleja que toma rasgos de los convenios administrativos, de los contratos administrativos, de los instrumentos de ordenacin y
de antiguas figuras de urbanismo concertado de las que es tributario.
La ley define la actividad urbanstica como una funcin pblica atribuida
a la Generalitat y a los municipios reservando la tramitacin y aprobacin de
los programas de actuacin integrada a los municipios. El objeto, pues, de los
programas de actuacin integrada est vinculado al giro o trfico especfico
de la administracin municipal, para satisfacer de forma directa o inmediata una
finalidad pblica de la especfica competencia de la administracin contratante, lo que, para el supuesto presente, implica el reconocimiento de que la
relacin entre la administracin y el urbanizador es un contrato especial, en
los trminos establecidos por la legislacin estatal reguladora de la contratacin pblica. El rgimen jurdico de estos contratos, de acuerdo con el artculo 7.1 del Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio, por el que se aprob el Texto Refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Pbli-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

quedant com a supletria la legislaci estatal en matria de contractes de les


Administracions Pbliques.
Aix es compatibilitza la legislaci urbanstica autonmica i la legislaci
estatal en matria de contractes de les Administracions Pbliques, ja que la
Llei Urbanstica Valenciana cont la seua prpia regulaci i remitent, per a la
seua aplicaci supletria, a les normes rectores de la contractaci administrativa. Es respecta, aix mateix el contingut patrimonial del dret de propietat
constitucionalment reconegut, expressat en la Llei 6/1998, de 13 dabril, sobre
Rgim del Sl i Valoracions. En conseqncia, la legislaci de contractes de
les Administracions Pbliques no resulta directament aplicable als Programes
dActuaci Integrada, sin noms en la mesura que ladministraci amb competncia legislativa en la matria ha decidit la seua aplicaci en exercici de la
seua competncia normativa.
Partint de tals premisses, no ha de perdres de vista el context jurdic,
social i econmic en el que es desembolica lactivitat urbanstica, el desenrotllament del qual ha provocat un increment important dels operadors
econmics encarregats de la gesti i execuci del planejament urbanstic a la
Comunitat Valenciana, constituint en lactualitat un dels sectors en ala en la
configuraci del seu Producte Interior Brut. Aix exigix dels poders pblics
ladopci dinstruments que promoguen i garantisquen una competncia efectiva entre tots els agents econmics implicats, eliminant aquells obstacles que
impedisquen la materialitzaci dels principis que regixen actualment en el dret
de la contractaci pblica, arreplegats en a lmbit europeu en la recent Directiva 2004/18/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de mar del 2004,
pendent encara de transposici a lordenament jurdic intern.
Partint de la competncia autonmica en la matria, i des del reconeixement i respecte escrupols a la competncia de lEstat per a la transposici de
la normativa europea en matria de contractaci pblica, la Llei ha apostat
decididament per encastar la regulaci jurdica de lactivitat dexecuci del
planejament urbanstic amb els principis reguladors de la contractaci pblica, convenuda que aix es milloren la transparncia i la competitivitat en el procediment de selecci i adjudicaci dels Programes dActuaci Integrada. La dita
tasca dintegraci exigix un esfor important de sntesi, capa daglutinar en
un sol text legal una regulaci jurdica que aconseguisca compatibilitzar, en
definitiva, lactivitat urbanstica diniciativa particular amb els principis de
lliure circulaci de mercaderies, llibertat destabliment i lliure prestaci de
servicis, aix com els principis que destes llibertats es deriven, com sn el
principi digualtat de tracte, el principi de no discriminaci, el principi de
reconeixement mutu, el principi de proporcionalitat i el principi de transparncia. Principis laplicaci prctica del qual ja va reclamar lany 1996 el Llibre
Verd de la Contractaci Pblica, adoptat per la Comissi Europea per mitj
de Comunicaci de 27 de novembre de 1996, en el que es recordava la necessitat sotmetre lactivitat contractual de tots els Estats membres, siguen quins
siguen els llindars o la tipologia dels contractes, als principis del Tractat de la
Uni Europea.
La permanent vocaci europeista de la Comunitat Valenciana, els sectors
estratgics de la qual es troben fortament arrelats en lespai econmic europeu,
ha de servir dimpuls per a la incorporaci de tals principis a lactivitat urbanstica dels poders pblics.
IV
En la gesti indirecta del programa dactuaci integrada, lagent urbanitzador seleccionat per ladministraci en un procediment pblic, assumix el
compliment dobligacions de qu sn subjectes passius els propietaris de sl,
a canvi dobtindre la pertinent retribuci per part dels indicats propietaris de
sl, de manera que ladministraci sassegura un interlocutor i permet concretar
labast i mode de compliment de les obligacions que, legalment, estan atribudes
als propietaris, controlant el procs de compliment de les mateixes i les caracterstiques i qualitat de les obres durbanitzaci que han de ser-li cedides,
la qual cosa seria del tot impossible si els propietaris de sl intentaren complir
individual a les dites obligacions.
Desta manera es concreta el compliment de la funci social de la propietat immobiliria. Estes obligacions dels propietaris i els correlatius drets de
ladministraci no es veuen alterats per la intervenci de lAgent urbanitzador
que s un mer gestor que, per mitj de la redacci dels instruments de planejament i gesti urbanstica, facilita tant el compliment de les obligacions dels
propietaris de sl com la participaci de ladministraci actuant en les plusvlues
generades per lacci urbanstica, assegurant lobtenci de sl pblic degudament urbanitzat i fent efectiu el compliment del principi rector de la poltica
social i econmica establit en larticle 47 de la Constituci Espanyola. En tot
cas, qui costeja la intervenci de lurbanitzador sn els propietaris de sl i no
ladministraci, la qual cosa impedix configurar el Programa dActuaci
Integrada com a contracte administratiu tpic.

41781

cas, est constituido por sus propias normas preferentemente, quedando como
supletoria la legislacin estatal en materia de contratos de las administraciones
pblicas
As se compatibiliza la legislacin urbanstica autonmica y la legislacin
estatal en materia de contratos de las administraciones pblicas, puesto que la
Ley Urbanstica Valenciana contiene su propia regulacin y, remite, para su aplicacin supletoria, a las normas rectoras de la contratacin administrativa. Se
respeta, asimismo, el contenido patrimonial del derecho de propiedad constitucionalmente reconocido, expresado en la Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre
Rgimen del Suelo y Valoraciones. En consecuencia, la legislacin de contratos de las administraciones pblicas no resulta directamente aplicable a los
programas de actuacin integrada, sino slo en la medida en que la administracin con competencia legislativa en la materia ha decidido su aplicacin en
ejercicio de su competencia normativa.
Partiendo de tales premisas, no ha de perderse de vista el contexto jurdico, social y econmico en que se desenvuelve la actividad urbanstica, cuyo desarrollo ha provocado un incremento importante de los operadores econmicos encargados de la gestin y ejecucin del planeamiento urbanstico en la
Comunidad Valenciana, constituyendo en la actualidad uno de los sectores en
alza en la configuracin de su producto interior bruto. Ello exige de los poderes pblicos la adopcin de instrumentos que promuevan y garanticen una
competencia efectiva entre todos los agentes econmicos implicados, eliminando
aquellos obstculos que impidan la materializacin de los principios que rigen
actualmente en el derecho de la contratacin pblica, recogidos en el mbito
europeo en la recin Directiva 2004/18/CE, del Parlamento Europeo y del
Consell, de 31 de marzo de 2004, pendiente an de transposicin al ordenamiento jurdico interno.
Partiendo de la competencia autonmica en la materia, y desde el reconocimiento y respeto escrupuloso a la competencia del Estado para la transposicin de la normativa europea en materia de contratacin pblica, la ley ha
apostado decididamente por adherir la regulacin jurdica de la actividad de ejecucin del planeamiento urbanstico con los principios reguladores de la contratacin pblica, convencida de que as se mejoran la transparencia y la competitividad en el procedimiento de seleccin y adjudicacin de los programas
de actuacin integrada. Dicha tarea de integracin exige un esfuerzo importante
de sntesis, capaz de aglutinar en un solo texto legal una regulacin jurdica que
consiga compatibilizar, en definitiva, la actividad urbanstica de iniciativa particular con los principios de libre circulacin de mercancas, libertad de establecimiento y libre prestacin de servicios, as como los principios que de
estas libertades se deriven, como son el principio de igualdad de trato, el principio de no discriminacin, el principio de reconocimiento mutuo, el principio
de proporcionalidad y el principio de transparencia. Principios cuya aplicacin prctica ya reclam en el ao 1996 el Libro Verde de la Contratacin
Pblica, adoptado por la Comisin Europea por medio de la Comunicacin
de 27 de noviembre de 1996, en la cual se recordaba la necesidad de someter
la actividad contractual de todos los estados miembros, cualesquiera que sean
los umbrales o la tipologa de los contratos, a los principios del Tratado de la
Unin Europea.
La permanente vocacin europesta de la Comunidad Valenciana, cuyos
sectores estratgicos se encuentran fuertemente arraigados en el espacio econmico europeo, ha de servir de impulso para la incorporacin de tales principios a la actividad urbanstica de los poderes pblicos.
IV
En la gestin indirecta del programa de actuacin integrada, el agente
urbanizador seleccionado por la administracin en un procedimiento pblico,
asume el cumplimiento de obligaciones de las que son sujetos pasivos los propietarios de suelo, a cambio de obtener la pertinente retribucin por parte de
los indicados propietarios del suelo, de manera que la administracin se asegura un interlocutor y permite concretar el alcance y el modo de cumplimiento de las obligaciones que, legalmente, estn atribuidas a los propietarios, controlando el proceso de cumplimiento de las mismas y las caractersticas y calidad de las obras de urbanizacin que han de serle cedidas, lo que sera del
todo imposible si los propietarios de suelo intentaran cumplir individualmente dichas obligaciones.
As se concreta el cumplimiento de la funcin social de la propiedad inmobiliaria. Estas obligaciones de los propietarios y los correlativos derechos de la
administracin no se ven alterados por la intervencin del agente urbanizador
que es un mero gestor que, por medio de la redaccin de los instrumentos de planeamiento y gestin urbanstica, facilita tanto el cumplimiento de las obligaciones
de los propietarios de suelo como la participacin de la administracin actuante en las plusvalas generadas por la accin urbanstica, asegurando la obtencin
de suelo pblico debidamente urbanizado y haciendo efectivo el cumplimiento del principio rector de la poltica social y econmica establecido en el artculo 47 de la Constitucin espaola. En todo caso, quien costea la intervencin
del urbanizador son los propietarios de suelo y no la administracin, lo que
impide configurar el Programa de actuacin integrada como contrato administrativo tpico.

41782

31 12 2005

Captol essencial desta reforma legal s la nova regulaci del mode de


seleccionar lurbanitzador en el procediment de gesti indirecta dels Programes
dActuaci Integrada. Esta selecci ha de basar-se en criteris objectius reglats
que impedisquen tota desviaci cap al subjectivisme i que facen previsibles
les decisions pbliques per a tots els afectats, en peu digualtat i suscitant sana
competncia entre ells. Per aix, el present text legal ha optat per un procediment gil en qu els Ajuntaments garantisquen laprovaci i adjudicaci del programa a la proposici econmicament ms avantatjosa des del punt de vista de
lordenaci urbanstica i del territori dels seus municipis, procurant que lelecci del model urbanstic ms coincident amb linters general no es faa atenent exclusivament al preu ms davall, sin valorant en el seu conjunt lordenaci proposada, la gesti urbanstica de lactuaci o la qualitat i el disseny tcnic de les solucions aportades per a lexecuci de la urbanitzaci per cada una
de les propostes de programaci presentades al concurs. La selecci i adjudicaci del Programa dActuaci Integrada es dur a terme, en definitiva, atenent
a criteris estrictament objectius que permeten seleccionar la millor proposta
sense controvrsia respecte a tal elecci.
Els canvis operats per la llei en el procediment de selecci de lurbanitzador redundaran en una major transparncia i seguretat jurdica per a tots els
operadors, aconseguint amb aix que les decisions administratives sadopten
amb ms i millors elements de ju. La selecci de lurbanitzador en el procediment de gesti indirecta es recolza, desta manera, en els segents principis
bsics:
1. Sestablixen els instruments necessaris per a facilitar la direcci i limpuls
pblic del procediment en tots els seus trmits, exigint dels Ajuntaments una
labor activa en el desenrotllament del mateix. Per a aix es requerix laprovaci
prvia dunes bases generals per a ladjudicaci de programes dactuaci
integrada com a ordenana municipal. I per a cada actuaci integrada shauran
daprovar, aix mateix, unes Bases particulars reguladores, en les que es fixaran
amb claredat quines sn les normes per qu es regir el concurs de selecci i
adjudicaci de cada Programa. Sestablix un nic procediment de selecci i
adjudicaci, exigint que lanunci del concurs es publique, siga quina siga la quantia estimada del Programa, en el Diari Oficial de la Uni Europea, facilitant
amb aix la mxima concurrncia competitiva.
2. Es reconeix la iniciativa particular per a la presentaci de propostes de
programa, incloent els documents de planejament necessaris per a aix, de
conformitat amb la llei estatal 6/1998, de 13 dabril, del Sl i Valoracions. La
presentaci duna iniciativa no atorga, no obstant, cap avantatge al seu promotor, que haur de sotmetres en igualtat de condicions que la resta de concursants al procediment competitiu dissenyat per la llei.
3. La selecci i adjudicaci dels Programes dActuaci Integrada es dur
a terme, en un nic acte, per mitj de la ponderaci adequada dels criteris
objectius dadjudicaci prviament definits pels ajuntaments en les seues bases
reguladores. Tals criteris respectaran plenament els principis de transparncia, no discriminaci i igualtat de tracte, garantint que lavaluaci de les ofertes
es realitze en condicions de competncia efectiva.
4. Sexigix a tots els aspirants a urbanitzador el compliment dels criteris
de solvncia econmica i financera, tcnica i professional establits pels Ajuntaments en les Bases particulars reguladores de cada programa, aplicant-los
les mateixes prohibicions per a contractar que les establides en larticle 20 del
Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual saprova el Text Refs
de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques.
5. Sestablix una separaci ntida entre les figures de lurbanitzador i de
lempresari constructor de les obres durbanitzaci. Mentres que a lurbanitzador li correspondr redactar tots els documents tcnics siguen necessaris que
per a la gesti del programa en la seua integritat, lempresari constructor haur
dexecutar les obres prviament definides en el projecte durbanitzaci aprovat
per lAjuntament. Incls reconeixent el carcter privat de la relaci jurdica
que unix ambds operadors econmics, lempresari constructor haur de ser
seleccionat per lurbanitzador per mitj de concurs o subhasta, seguint un procediment en qu quede garantida lefectivitat de tots i cada un dels principis reguladors de la contractaci pblica, i establint un sistema gil de tutela administrativa que ratifique amb plenes garanties jurdiques el compliment de la normativa de contractaci pblica.
La llei preveu, amb lobjectiu de facilitar la gesti als xicotets i mitjans
municipis, que en totes aquelles fases del procediment en qu es requerisca
lelaboraci duna documentaci administrativa complexa, les entitats locals
puguen acollir-se als models tipus que sestablisquen mitjanant una Orde de
la Conselleria competent en la matria. Amb independncia daix, i amb
eficcia jurdica supletria en defecte dordenana municipal, la llei establix que
per mitj de Decret del Consell de La Generalitat saprovaran unes Bases generals reguladores de ladjudicaci de programes dactuaci integrada ajustades
al contingut de la mateixa, de manera que quede mnimament regulat en tot
lmbit territorial de la Comunitat Valenciana el procediment de selecci de

DOGV - Nm. 5.167

Captulo esencial de esta reforma legal es la nueva regulacin del modo de


seleccionar al urbanizador en el procedimiento de gestin indirecta de los programas de actuacin integrada. Esta seleccin ha de basarse en criterios objetivos reglados que impidan toda desviacin hacia el subjetivismo y que hagan
previsibles las decisiones pblicas para todos los afectados, en pie de igualdad
y suscitando sana competencia entre ellos. Por eso, el presente texto legal ha
optado por un procedimiento gil en el que los ayuntamientos garanticen la
aprobacin y adjudicacin del programa a la proposicin econmicamente
ms ventajosa desde el punto de vista de la ordenacin urbanstica y del territorio de sus municipios, procurando que la eleccin del modelo urbanstico
ms coincidente con el inters general no se haga atendiendo exclusivamente
al precio ms bajo, sino valorando en su conjunto la ordenacin propuesta, la
gestin urbanstica de la actuacin o la calidad y el diseo tcnico de las soluciones aportadas para la ejecucin de la urbanizacin para cada una de las propuestas de programacin presentadas al concurso. La seleccin y adjudicacin del Programa de actuacin integrada se llevar a cabo, en definitiva, atendiendo a criterios estrictamente objetivos que permitan seleccionar la mejor
propuesta sin controversia respecto a tal eleccin.
Los cambios operados por la ley en el procedimiento de seleccin del
urbanizador redundarn en una mayor transparencia y seguridad jurdica para
todos los operadores, consiguiendo con ello que las decisiones administrativas
se adopten con ms y mejores elementos de juicio. La seleccin del urbanizador en el procedimiento de gestin indirecta se apoya, de esta manera, en los
siguientes principios bsicos:
1. Se establecen los instrumentos necesarios para facilitar la direccin y el
impulso pblico del procedimiento en todos sus trmites, exigiendo de los
ayuntamientos una labor activa en el desarrollo del mismo. Para ello se requiere la aprobacin previa de unas bases generales para la adjudicacin de programas de actuacin integrada como ordenanza municipal. Y para cada actuacin integrada se tendrn que aprobar, as mismo, unas bases particulares reguladoras, en las que se fijarn con claridad cules son las normas por las que se
regir el concurso de seleccin y adjudicacin de cada programa. Se establece un nico procedimiento de seleccin y adjudicacin, exigiendo que el anuncio del concurso se publique, cualquiera que sea la cuanta estimada del programa en el Diario Oficial de la Unin Europea, facilitando con ello la mxima concurrencia competitiva.
2. Se reconoce la iniciativa particular para la presentacin de propuestas
de programa, incluyendo los documentos de planeamiento necesarios para
ello, de conformidad con la Ley estatal 6/1998, de 13 de abril, del Suelo y
Valoraciones. La presentacin de una iniciativa no otorga, no obstante, ninguna
ventaja a su promotor, que tendr que someterse en igualdad de condiciones que
el resto de concursantes al procedimiento competitivo diseado por la ley.
3. La seleccin y adjudicacin de los programas de actuacin integrada
se llevar a cabo, en un nico acto, por medio de la ponderacin adecuada de
los criterios objetivos de adjudicacin previamente definidos por los ayuntamientos en sus bases reguladoras. Tales criterios respetarn plenamente los
principios de transparencia, no discriminacin e igualdad de trato, garantizando que la evaluacin de las ofertas se realice en condiciones de competencia efectiva.
4. Se exige a todos los aspirantes a urbanizador el cumplimiento de los
criterios de solvencia econmica y financiera, tcnica y profesional establecidos por los ayuntamientos en las bases particulares reguladoras de cada programa, aplicndoles las mismas prohibiciones para contratar que las establecidas en el artculo 20 del Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio,
por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Pblicas.
5. Se establece una separacin ntida entre las figuras del urbanizador y del
empresario constructor de las obras de urbanizacin. Mientras que al urbanizador le corresponder redactar todos los documentos tcnicos necesarios para
la gestin del programa en su integridad, el empresario constructor tendr que
ejecutar las obras previamente definidas en el proyecto de urbanizacin aprobado por el ayuntamiento. Incluso reconociendo el carcter privado de la relacin jurdica que une a ambos operadores econmicos, el empresario constructor tendr que ser seleccionado por el urbanizador por medio de concurso
o subasta, siguiendo un procedimiento en el que quede garantizada la efectividad de todos y cada uno de los principios reguladores de la contratacin
pblica, estableciendo un sistema gil de tutela administrativa que ratifique
con plenas garantas jurdicas el cumplimiento de la normativa de contratacin pblica.
La ley prev, con el objetivo de facilitar la gestin a los pequeos y medianos municipios, que en todas aquellas fases del procedimiento en que se requiera la elaboracin de una documentacin administrativa compleja, las entidades
locales puedan acogerse a los modelos tipo que se establezcan mediante una
orden de la conselleria competente en la materia. Con independencia de ello,
y con eficacia jurdica supletoria en defecto de ordenanza municipal, la ley
establece que por medio de decreto del Consell de la Generalitat se aprobarn
unas bases generales reguladoras de la adjudicacin de programas de actuacin
integrada ajustadas al contenido de la misma, de manera que quede mnimamente regulado en todo el mbito territorial de la Comunidad Valenciana el pro-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

lurbanitzador per mitj del procediment de gesti indirecta, facilitant aix que
en tots els municipis puguen dur-se a terme aquelles actuacions urbanstiques
que linters pblic de cada Ajuntament, en exercici de la seua autonomia i
de la legitimitat que li conferix la seua representativitat democrtica, tinga per
convenient, amb respecte sempre a la legalitat i a lesfera dels interessos supramunicipals, la garantia de la qual competix a la Comunitat Autnoma.
La llei renncia, finalment, a implantar una ponderaci fixa o un ganxo
ajustable a cada criteri dadjudicaci dels programes dactuaci integrada,
deixant que siguen els Ajuntaments, b directament, b per mitj de lassumpci de la ponderaci que com a model tipus fixe la Conselleria competent en
urbanisme, els que establisquen la mateixa. Es refora amb aix la necessria
autonomia municipal, alhora que es respecten les circumstncies especfiques
de cada cas concret, sense prejutjar la participaci de cada criteri dadjudicaci en la puntuaci total del concurs, la concreci de la qual pot variar dun
a a un altre municipi en funci de quins siguen els interessos pblics en joc.
V
Daltra banda, la Llei adopta mesures addicionals de poltica social de
vivenda, en el marc de lAcord de 22 de gener del 2003, aprovat per la Conferncia Sectorial de Sl i Vivenda, per a avanar en la lnia doferir vivendes
a un preu raonable, que permeten als valencians accedir a una vivenda de
primera residncia digna i adequada com la Constituci garantix. Per a lxit
deste benefici social sestablix que els Plans definisquen la necessitat preveure la construcci de vivendes subjectes a algun rgim de protecci pblica, conforme determine la conselleria competent en vivenda, de manera que
sassegure la seua posada en servici en el planejament de desenrotllament i
dins de lrea de repartiment preestablida per a lequidistribucin de les crregues i els beneficis generats pel planejament.
En este context, es presta una atenci especialsima a la garantia del dret
constitucional a la vivenda, com a objectiu prioritari dactuaci dels poders
pblics, incentivant i fomentant, a travs de la mateixa, la reserva de sl per a
la construcci de vivendes de protecci pblica. A este efecte, sestablix una
nova regulaci dels Patrimonis Pblics de Sl assignant-los funcions relacionades amb loferta de sl per a vivendes socials, exigint als municipis de ms
de 10.000 habitants que dediquen a la construcci de vivenda protegida, la
totalitat del sl que obtinguen per la cessi del deu per cent de laprofitament
tipus derivada de la gesti del sl urbanitzable residencial. Dacord amb el
principi daccs a la vivenda la norma establix, finalment, mecanismes que
agilitzaran la construcci dels solars existents, incorporant desta manera ms
vivendes al mercat i evitant retencions especulatives de sl urbanitzat.
La llei assumix la vigent regulaci del Registre Autonmic de Patrimonis
Pblics Municipals de Sl, establida en el seu dia per la Llei 16/2003, de 17 de
desembre, de Mesures Fiscals, de Gesti Administrativa i Financera, i dOrganitzaci, de La Generalitat Valenciana, que estar compost per linventari de
bns municipals adscrits a cada patrimoni municipal del sl que siguen procedents de la gesti urbanstica, com a instrument auxiliar de collaboraci i
coordinaci interadministrativa que facilite lexecuci de la poltica social de
vivenda de La Generalitat.
VI
La llei aborda en el seu ttol IV la regulaci de lactivitat administrativa de
garantia de la legalitat urbanstica, articulant els mecanismes jurdics imprescindibles perqu lurbanisme puga satisfer amb eficcia els fins pblics que
tenen encomanats. En particular, sincorpora una relaci dactes subjectes a
llicncia, es preveuen els mecanismes jurdics necessaris per a aconseguir la
restauraci de lorde urbanstic infringit, insistint, sobretot, en les mesures
cautelars, que han dadoptar-se quan ledificaci illegal est encara en curs
dexecuci, i es regula la inspecci urbanstica a fi de comprovar que les edificacions i ls del sl sajusten a les especificacions de lordenament urbanstic.
En matria de disciplina urbanstica es dissenya un sistema clar de distribuci de competncies entre municipis i comunitat autnoma, que s plenament respectus amb lautonomia municipal per que, al mateix temps,
atribux a ladministraci Autonmica competncies directes en aquells casos
en qu hi ha un evident inters supramunicipal implicat. Es preveu, a ms un
rgim detallat dinfraccions urbanstiques, i la determinaci concreta de les
sancions a aplicar. Amb lobjectiu dafavorir al mxim lefectivitat de la restauraci de la legalitat infringida, es regulen detalladament els instruments dintervenci administrativa, tano de les mesures cautelars a adoptar per a les obres
i activitats en curs dexecuci, com dels mitjans de restauraci de la realitat fsica alterada, habilitant incls la possibilitat dimposar multes coercitives i arribar, en casos extrems, a lexpropiaci forosa per incompliment de la funci
social de la propietat quan sincomplisca per linteressat lorde de restauraci
acordada prviament, reforant el carcter inexcusable de lexercici per les
Administracions pbliques competents de les seues potestats de restauraci

41783

cedimiento de seleccin del urbanizador por medio del procedimiento de gestin indirecta, facilitando as que en todos los municipios puedan llevarse a
cabo aquellas actuaciones urbansticas que el inters pblico de cada ayuntamiento, en ejercicio de su autonoma y de la legitimidad que le confiere su
representatividad democrtica, tenga por conveniente, con respeto siempre a
la legalidad y a la esfera de los intereses supramunicipales, cuya garanta compete a la comunidad autnoma.
La ley renuncia, finalmente, a implantar una ponderacin fija o un gancho
ajustable a cada criterio de adjudicacin de los programas de actuacin integrada, dejando que sean los ayuntamientos, bien directamente, bien por medio
de la asuncin de la ponderacin que como modelo tipo fije la conselleria competente en urbanismo, los que la establezcan. Se refuerza as la necesaria autonoma municipal, al tiempo que se respetan las circunstancias especficas de cada
caso concreto, sin prejuzgar la participacin de cada criterio de adjudicacin
en la puntuacin total del concurso, cuya concrecin puede variar de uno a
otro municipio en funcin de cules sean los intereses pblicos en juego.
V
Por otro lado, adopta medidas adicionales de poltica social de vivienda,
en el marco del Acuerdo de 22 de enero de 2003, aprobado por la Conferencia Sectorial de Suelo y Vivienda, para avanzar en la lnea de ofrecer viviendas a un precio razonable, que permitan a los valencianos acceder a una vivienda de primera residencia digna y adecuada como la Constitucin garantiza. Para
el logro de este beneficio social se establece que los planes definan la necesidad de prever la construccin de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica, conforme determine la conselleria competente en vivienda, de
manera que se asegure su puesta en servicio en el planeamiento de desarrollo
y dentro del rea de reparto preestablecida para la equidistribucin de las cargas y los beneficios generados por el planeamiento.
En este contexto, se presta una atencin especialsima a la garanta del
derecho constitucional a la vivienda, como objetivo prioritario de actuacin
de los poderes pblicos, incentivando y fomentando, a travs de la misma, la
reserva de suelo para la construccin de viviendas de proteccin pblica, A
tal efecto, se establece una nueva regulacin de los patrimonios pblicos de suelo
asignndoles funciones relacionadas con la oferta de suelo para viviendas
sociales, exigiendo a los municipios de ms de 10.000 habitantes que dediquen a la construccin de vivienda protegida, la totalidad de suelo que obtengan para la cesin del diez por ciento del aprovechamiento tipo derivada de la
gestin del suelo urbanizable residencial. De acuerdo con el principio de acceso a la vivienda, la norma establece, finalmente, mecanismos que agilizarn la
construccin de los solares existentes, incorporando de esta forma ms viviendas al mercado y evitando retenciones especulativas de suelo urbanizado.
La ley asume la vigente regulacin del Registro autonmico de patrimonios pblicos municipales de suelo, establecida en su da por la Ley 16/2003,
de 17 de diciembre, de medidas fiscales, de gestin administrativa y financiera, y de organizacin, de la Generalitat Valenciana, que estar compuesto por
el inventario de bienes municipales adscritos a cada patrimonio municipal del
suelo que sean procedentes de la gestin urbanstica, como instrumento auxiliar de colaboracin y coordinacin interadministrativa que facilite la ejecucin
de la poltica social de vivienda de la Generalitat.
VI
La ley aborda en su ttulo IV la regulacin de la actividad administrativa
de garanta de la legalidad urbanstica, articulando los mecanismos jurdicos
imprescindibles para que el urbanismo pueda satisfacer con eficacia los fines
pblicos que tienen encomendados. En particular, se incorpora una relacin
de actos sujetos a licencia, se prevn los mecanismos jurdicos necesarios para
conseguir la restauracin del orden urbanstico infringido, insistiendo, sobretodo, en las medidas cautelares, que han de adoptarse cuando la edificacin
ilegal est an en curso de ejecucin, y se regula la inspeccin urbanstica a fin
de comprobar que las edificaciones y el uso del suelo se ajusten a las especificaciones del ordenamiento urbanstico.
En materia de disciplina urbanstica se disea un sistema claro de distribucin de competencias entre municipios y comunidad autnoma, que es plenamente respetuoso con la autonoma municipal pero que, al mismo tiempo,
atribuye a la administracin autonmica competencias directas en aquellos
casos en que hay un evidente inters supramunicipal implicado. Se prev, adems, un rgimen detallado de infracciones urbansticas, y la determinacin
concreta de las sanciones a aplicar. Con el objetivo de favorecer al mximo la
efectividad de la restauracin de la legalidad infringida, se regulan detalladamente los instrumentos de intervencin administrativa, tanto de las medidas cautelares a adoptar para las obras y actividades en curso de ejecucin, como de
los medios de restauracin de la realidad fsica alterada, habilitando incluso la
posibilidad de imponer multas coercitivas y llegar, en casos extremos, a la
expropiacin forzosa por incumplimiento de la funcin social de la propiedad
cuando se incumpla por el interesado la orden de restauracin acordada previamente, reforzando el carcter inexcusable del ejercicio por las administra-

41784

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

ciones pblicas competentes de sus potestades de restauracin del orden urbanstico infringido.

de lorde urbanstic infringit.


VII
Les disposicions addicionals de la llei socupen, finalment, de complir al
deure dinformaci interadministrativa en relaci amb els actes i acords urbanstics previst larticle 56 de la Llei 7/1985, de 2 abril, aix com daltres qestions relatives al Consell del Territori i el Paisatge, la regulaci bsica dels
convenis urbanstics, i a les necessries determinacions que, sobre la previsi
de vivendes subjectes a algun rgim de protecci pblica, han de contindres
en els Plans Generals. Aix mateix sadopten les necessries previsions transitries per a ladequaci dels plans municipals i la resta dinstruments de planificaci a les determinacions de la Llei.
TTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

VII
Las disposiciones adicionales de la ley se ocupan, finalmente, de dar cumplimiento al deber de informacin interadministrativa en relacin con los actos
y acuerdos urbansticos previsto el artculo 56 de la Ley 7/1985, de 2 de abril,
as como de otras cuestiones relativas al Consejo del Territorio y el Paisaje, la
regulacin bsica de los convenios urbansticos, y a las necesarias determinaciones que, sobre la previsin de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica, deben contenerse en los planes generales. Asimismo se adoptan
las necesarias previsiones transitorias para la adecuacin de los planes municipales y dems instrumentos de planificacin a las determinaciones de la ley.
TTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales

Article 1. Objecte de la llei


Esta llei t per objecte lordenaci de lactivitat urbanstica i de la utilitzaci del sl per al seu aprofitament racional dacord a la seua funci social,
en lmbit de la Comunitat Valenciana, dacord amb els principis establerts
als articles 45, 46 i 47 de la Constituci.

Artculo 1. Objeto de la ley


Esta ley tiene por objeto la ordenacin de la actividad urbanstica y de la
utilizacin del suelo para su aprovechamiento racional de acuerdo con su funcin social, en el mbito de la Comunidad Valenciana, de acuerdo con los
principios establecidos en los artculos 45, 46 y 47 de la Constitucin.

Article 2. Ttol competencia


Esta llei saprova dacord amb la competncia exclusiva, atribuda a La Generalitat per lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana i reconeguda en
larticle 148.1.3 de la Constituci, sense perju de les competncies estatals sobre
la matria.

Artculo 2. Ttulo competencial


La presente ley se aprueba de acuerdo con la competencia exclusiva, atribuida a la Generalitat por el Estatuto de autonoma de la Comunidad Valenciana
y reconocida en el artculo 148.1.3 de la Constitucin, sin perjuicio de las
competencias estatales sobre la materia.

Article 3. Activitat urbanstica


1. Lactivitat urbanstica s una funci pblica, que es desenrotllar dacord
amb el que disposa esta llei i en qualsevol de les formes autoritzades per la
legislaci reguladora de ladministraci actuant. En tot cas, les facultats que comporten exercici dautoritat shauran dexercir sempre en rgim de dret pblic
i de gesti directa.
Els particulars poden participar en el desenrotllament de lactivitat urbanstica en els termes indicats en larticle 6 de la present llei.
2. Lactivitat urbanstica comprn els aspectes segents:
a) El planejament urbanstic.
b) Lexecuci del planejament urbanstic.
c) La garantia de la legalitat urbanstica.
d) El foment del mercat del sl per a la promoci social deste.

Artculo 3. Actividad urbanstica


1. La actividad urbanstica es una funcin pblica que se desarrollar conforme a lo dispuesto en esta Ley y en cualquiera de las formas autorizadas por
la legislacin reguladora de la administracin actuante. En todo caso, las facultades que supongan ejercicio de autoridad se ejercern siempre en rgimen de
Derecho Pblico y de gestin directa.
Los particulares pueden participar en el desarrollo de la actividad urbanstica en los trminos indicados en el artculo 6 de la presente Ley.
2. La actividad urbanstica comprende los siguientes aspectos:
a) El planeamiento urbanstico.
b) La ejecucin del planeamiento urbanstico.
c) La garanta de la legalidad urbanstica.
d) El fomento del mercado del suelo para su promocin social.

Article 4. Objectius i finalitats de lactivitat administrativa en lurbanisme

b) Fomentar la iniciativa privada i la llibertat dempresa en lmbit de la


promoci urbanstica i ledificaci, dins del marc definit pels poders pblics en
ordenar leconomia general i la planificaci, en garantia del dret reconegut en
larticle 38 de la Constituci.
c) Protegir el medi ambient, els recursos naturals i la qualitat de vida,
potenciant un desenrotllament urb sostenible dins dels principis definits en
larticle 45 de la Constituci.
d) Conservar i promoure el patrimoni histric, cultural, paisatgstic i arquitectnic.
e) Garantir el dret a un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans,
establit en larticle 47 de la Constituci, per mitj de la promoci de sl assequible i el foment de ledificaci i rehabilitaci dhabitatges en rgim de protecci pblica.
f) Equidistribuir els beneficis i crregues de lactivitat urbanstica, de manera que tots els interessats obtinguen i suporten la part que els corresponga,
assegurant de manera especial la participaci de la comunitat en les plusvlues
que genere lacci urbanstica dels ens pblics, en compliment de larticle 47,
segon pargraf, de la Constituci.

Artculo 4. Objetivos y finalidades de la actividad administrativa en el


urbanismo
La actividad urbanstica, en todos los aspectos sealados en el artculo
anterior, tiene los siguientes objetivos y finalidades:
a) Definir el rgimen urbanstico del suelo, dentro del marco regulador
del derecho estatal, con el fin de garantizar el cumplimiento de los derechos y
deberes de la propiedad de los terrenos de acuerdo con la clasificacin urbanstica que tengan y su funcin social, de conformidad con el artculo 33 de la
Constitucin.
b) Fomentar la iniciativa privada y la libertad de empresa en el mbito de
la promocin urbanstica y la edificacin, dentro del marco definido por los poderes pblicos al ordenar la economa general y la planificacin, en garanta del
derecho reconocido en el artculo 38 de la Constitucin.
c) Proteger el medio ambiente, los recursos naturales y la calidad de vida,
potenciando un desarrollo urbano sostenible dentro de los principios definidos en el artculo 45 de la Constitucin.
d) Conservar y promover el patrimonio histrico, cultural, paisajstico y
arquitectnico.
e) Garantizar el derecho a una vivienda digna y adecuada para todos los ciudadanos, establecido en el artculo 47 de la Constitucin, mediante la promocin de suelo asequible y el fomento de la edificacin y rehabilitacin de
viviendas en rgimen de proteccin pblica.
f) Equidistribuir los beneficios y cargas de la actividad urbanstica, de
manera que todos los interesados obtengan y soporten la parte que les corresponda, asegurando de manera especial la participacin de la comunidad en las
plusvalas que genere la accin urbanstica de los entes pblicos, en cumplimiento del artculo 47, segundo prrafo, de la Constitucin.

Article 5. Competncia per a lactivitat administrativa en lurbanisme


1. La Generalitat i els municipis comparteixen la responsabilitat de lactivitat urbanstica segons determina esta llei. Corresponen als municipis, a ms de
les competncies urbanstiques que la llei els atribusca, les que no estiguen
expressament atribudes a La Generalitat. Dins de cada una destes administracions, lexercici de la competncia correspondr a lrgan que determina

Artculo 5. Competencia para la actividad administrativa en el urbanismo


1. La Generalitat y los Municipios comparten la responsabilidad de la actividad urbanstica segn determina esta Ley. Corresponden a los Municipios,
adems de las competencias urbansticas que la Ley les atribuya, las que no estn
expresamente atribuidas a La Generalitat. Dentro de cada una de estas Administraciones, el ejercicio de la competencia corresponder al rgano que deter-

Lactivitat urbanstica, en tots els aspectes assenyalats en larticle anterior, t els objectius i finalitats segents:
a) Definir el rgim urbanstic del sl, dins de lmbit regulador del dret
estatal, a fi de garantir el compliment dels drets i deures de la propietat dels terrenys dacord amb la classificaci urbanstica que tinguen i la seua funci
social, de conformitat amb larticle 33 de la Constituci.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41785

esta llei respectant, en tot cas, les normes reguladores de la seua organitzaci
interna.
2. Les competncies urbanstiques sexerciran en coordinaci amb les
atribudes per la llei per a la gesti daltres interessos pblics especfics la realitzaci de la qual requerisca ocupar o transformar el sl. Lordenaci urbanstica haur de facilitar el desenrotllament de les distintes accions administratives
resolent la integraci espacial de les necessitats pbliques i privades.
3. La intervenci administrativa en urbanisme respectar la garantia institucional de lautonomia local, recollida en larticle 140 de la Constituci. La
intervenci de ladministraci de La Generalitat se centrar en els aspectes
dinters supramunicipal regulats en larticle 85 esta llei, amb especial atenci
a lordenaci del territori o la preservaci del medi ambient, per mitj de lexercici de les seues potestats administratives.

mina la presente Ley respetando, en todo caso, las normas reguladoras de su


organizacin interna.
2. Las competencias urbansticas se ejercern en coordinacin con las atribuidas por la Ley para la gestin de otros intereses pblicos especficos cuya
realizacin requiera ocupar o transformar el suelo. La ordenacin urbanstica
deber facilitar el desarrollo de las distintas acciones administrativas resolviendo la integracin espacial de las necesidades pblicas y privadas.
3. La intervencin administrativa en urbanismo respetar la garanta institucional de la autonoma local, recogida en el artculo 140 de la Constitucin. La intervencin de la administracin de La Generalitat se centrar en los
aspectos de inters supramunicipal regulados en el artculo 85 de esta Ley,
con especial atencin a la ordenacin del territorio o la preservacin del medio
ambiente, mediante el ejercicio de sus potestades administrativas.

Article 6. Participaci dels particulars


1. Les persones privades podran formular iniciatives i propostes per al
desenrotllament de lactivitat urbanstica i collaborar en esta en els termes
desta llei.
2. Aix mateix, participaran en ladopci de les decisions per mitj dels
trmits dinformaci pblica i audincia que es disposen en els respectius procediments.
3. Els particulars tenen dret a formular allegacions i peticions en relaci
amb lactivitat urbanstica, les quals es regiran per les normes generals del
procediment administratiu com i les que regulen lexercici del dret de petici,
sense perju de les particularitats dels procediments establits en esta llei.

Artculo 6. Participacin de los particulares


1. Las personas privadas podrn formular iniciativas y propuestas para el
desarrollo de la actividad urbanstica y colaborar en ella en los trminos de la
presente Ley.
2. Asimismo participarn en la adopcin de las decisiones mediante los
trmites de informacin pblica y audiencia que se disponen en los respectivos procedimientos.
3. Los particulares tienen derecho a formular alegaciones y peticiones en
relacin con la actividad urbanstica, las cuales se regirn por las normas generales del procedimiento administrativo comn y las que regulan el ejercicio
del derecho de peticin, sin perjuicio de las particularidades de los procedimientos establecidos en la presente Ley.
4. Todo interesado tiene derecho a que la administracin competente le
informe por escrito, en el plazo de un mes, del rgimen y condiciones de ordenacin, gestin, uso, aprovechamiento y programacin urbansticos aplicables
a una parcela o mbito determinado.
5. Se reconoce a todos los ciudadanos, propietarios o no, la participacin
en la actividad administrativa de ejecucin del planeamiento, en los trminos
establecidos en el Ttulo III de esta Ley.
6. Los Ayuntamientos deben establecer cauces de participacin de los ciudadanos, adems de los trmites de informacin pblica, en las decisiones que
afecten a la ordenacin y ejecucin de los planes y proyectos con incidencia
en el territorio, cuya promocin les corresponda. Asimismo los Ayuntamientos intervendrn en las Juntas de Participacin de Territorio y Paisaje, y en
cuantas otras instituciones de participacin de mbito supramunicipal puedan
crearse al amparo de la legislacin en materia de territorio y paisaje de acuerdo con lo que establezca su legislacin reguladora.

4. Tot interessat t dret que ladministraci competent li informe per escrit,


en el termini dun mes, del rgim i les condicions dordenaci, gesti, s,
aprofitament i programaci urbanstics aplicables a una parcella o mbit determinat.
5. Es reconeix a tots els ciutadans, propietaris o no, la participaci en
lactivitat administrativa dexecuci del planejament, en els termes establits
en el ttol III desta llei.
6. Els ajuntaments han destablir vies de participaci dels ciutadans, a ms
dels trmits dinformaci pblica, en les decisions que afecten lordenaci i execuci dels plans i projectes amb incidncia en el territori, la promoci del qual
els corresponga. Aix mateix, els ajuntaments intervindran en les juntes de
participaci de territori i paisatge, i en totes les altres institucions de participaci
dmbit supramunicipal puguen crear-se a lempar de la legislaci en matria
de territori i paisatge dacord amb el que establisca la seua legislaci reguladora.
Article 7. Acci pblica
Lacci per a exigir davant de les administracions pbliques i els jutjats i
tribunals de lordre jurisdiccional contencis administratiu el compliment de
la legislaci urbanstica i dordenaci del territori, com tamb dels instruments
de planejament i dexecuci del mateix, sexercir de conformitat amb la legislaci estatal aplicable. Els terminis i procediments de lexercici de les accions
seran els determinats per a cada una destes en les normes substantives i processals aplicables, segons la naturalesa de lactivitat o inactivitat impugnada i
lrgan administratiu o judicial davant del que es formulen.

Artculo 7. Accin pblica


La accin para exigir ante las Administraciones Pblicas y los Juzgados y
Tribunales del Orden Jurisdiccional Contencioso Administrativo el cumplimiento de la legislacin urbanstica y de ordenacin del territorio, as como
de los instrumentos de planeamiento y de ejecucin del mismo, se ejercer de
conformidad con la legislacin estatal aplicable. Los plazos y procedimientos
del ejercicio de las acciones sern los determinados para cada una de ellas en
las normas sustantivas y procesales aplicables, segn la naturaleza de la actividad o inactividad impugnada y el rgano administrativo o judicial ante el
que se formulen.

Article 8. Normes daplicaci directa


1. Les construccions hauran dadaptar-se a lambient en qu se situen.
2. Les construccions emplaades en les immediacions de bns immobles
de carcter artstic, histric, arqueolgic, tpic o tradicional han dharmonitzar
amb estes, encara que en el seu entorn noms nhi haja un amb estes caracterstiques.
3. No es permetr que la situaci o les dimensions dels edificis, els murs,
els tancaments, les installacions, el depsit permanent delements i materials
o les plantacions vegetals trenquen lharmonia del paisatge rural o urb tradicionals, o en desfiguren la visi.
4. Mentre no hi haja pla que lautoritze, no pot edificar-se amb alada
superior a dos plantes mesures en cada punt del terreny natural, sense perju de
les altres limitacions aplicables. Sexceptuen de la regla anterior els solars
enclavats en nuclis o illes de cases edificades en ms de dos terceres parts, en
els quals noms sautoritzaran alades que no sobrepassen ni la dels edificis de
major antiguitat, ni la mitjana de les existents en el tram del carrer corresponent a lilla de cases a qu haja dafrontar la nova construcci.
5. En el sl no urbanitzable regir el que disposa la Llei de La Generalitat reguladora del sl no urbanitzable, sense perju de laplicaci supletria de
les normes anteriors.
6. Els plans i projectes durbanitzaci han de respectar les condicions
daccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques regulades en la legislaci sectorial.

Artculo 8. Normas de aplicacin directa


1. Las construcciones habrn de adaptarse al ambiente en que se siten.
2. Las construcciones emplazadas en las inmediaciones de bienes inmuebles de carcter artstico, histrico, arqueolgico, tpico o tradicional han de
armonizar con ellos, aun cuando en su entorno slo haya uno con esas caractersticas.
3. No se permitir que la situacin o dimensiones de los edificios, los
muros, los cierres, las instalaciones, el depsito permanente de elementos y
materiales o las plantaciones vegetales rompan la armona del paisaje rural o
urbano tradicionales, o desfiguren su visin.
4. Mientras no exista Plan que lo autorice, no puede edificarse con altura
superior a dos plantas medidas en cada punto del terreno natural, sin perjuicio
de las dems limitaciones aplicables. Se exceptan de la regla anterior los solares enclavados en ncleos o manzanas edificadas en ms de dos terceras partes, en los que slo se autorizarn alturas que no rebasen ni la de los edificios
de mayor antigedad, ni la media de las existentes en el tramo de la calle
correspondiente a la manzana a la que deba dar frente la nueva construccin.
5. En el suelo no urbanizable se estar a lo dispuesto en la Ley de La Generalitat reguladora del Suelo No Urbanizable, sin perjuicio de la aplicacin
supletoria de las normas anteriores.
6. Los Planes y proyectos de urbanizacin deben respetar las condiciones
de accesibilidad y supresin de barreras arquitectnicas reguladas en la legislacin sectorial.

41786

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

TTOL I
Rgim urbanstic del sl i estatut del propietari

TTULO I
Rgimen urbanstico del suelo y estatuto del propietario

CAPTOL I
Classificaci del sl

CAPTULO I
Clasificacin del suelo

Article 9. Classes de sl
Els instruments de planejament classifiquen el sl en urb, urbanitzable i
no urbanitzable.

Artculo 9. Clases de suelo


Los instrumentos de planeamiento clasifican el suelo en urbano, urbanizable
y no urbanizable.

Article 10. Sl urba


1. Sn sl urb:
a) Els solars.
b) Les illes o unitats urbanes equivalents que, sense tindre la condici de
solar, compten ambs accs rodat, abastiment daigua, evacuaci daiges i
subministrament denergia elctrica amb la capacitat i caracterstiques adequades per a donar servici suficient als usos i edificacions existents i als que
preveja el planejament urbanstic sobre les mateixes, sempre que es troben
integrades en la malla urbana.
c) Les illes o unitats urbanes equivalents que tinguen edificaci construda conforme al planejament en ms de la mitat de la seua superficie.

Artculo 10. Suelo urbano


1. Son suelo urbano:
a) Los solares.
b) Las manzanas o unidades urbanas equivalentes que, sin tener la condicin de solar, cuentan con acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuacin
de aguas y suministro de energa elctrica con capacidad y caractersticas adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones existentes y a los
que prevea el planeamiento urbanstico sobre las mismas, siempre que se encentren integradas en la malla urbana.
c) Las manzanas o unidades urbanas equivalentes que tengan edificacin
construida conforme al planeamiento urbanstico en ms de la mitad de su
superficie.
2. Tendr la consideracin de suelo urbano con urbanizacin consolidada
el terreno que el Plan sujete al rgimen de actuaciones aisladas.
3. Se considera suelo urbano sin urbanizacin consolidada el terreno sujeto a actuaciones integradas que el Plan clasifique as porque:
a) Aun habiendo estado previamente urbanizado se halle en reas de reforma interior que precisen complementar sus dotaciones mediante actuacin
integrada para la implantacin de los nuevos usos, tipologas o aprovechamientos previstos o por cambiar su funcin o estructura urbana.
b) Configuren reas de nueva urbanizacin adyacente al suelo urbano y sin
entidad suficiente para configurar un sector de planeamiento parcial.

2. Tindr la consideraci de sl urb amb urbanitzaci consolidada el terreny que el pla subjecte al rgim dactuacions allades.
3. Es considera sl urb sense urbanitzaci consolidada el terreny subjecte a actuacions integrades que el pla classifique aix perqu:
a) Fins i tot havent estat prviament urbanitzat, es trobe en rees de reforma interior que requerisquen complementar les dotacions per mitj dactuaci
integrada per a la implantaci dels nous usos, tipologies o aprofitaments previstos o per canviar la seua funci o estructura urbana.
b) Configuren rees de nova urbanitzaci adjacent al sl urb i sense entitat suficient per a configurar un sector de planejament parcial.
Article 11. Solars
1. Sn solars les parcelles legalment dividides o conformades que, tenint
caracterstiques adequades per a servir de suport a laprofitament que els assigne
lordenaci urbanstica, estiguen, a ms, urbanitzades dacord amb les alineacions, rasants i normes tcniques establides pel planejament.
2. Perqu les parcelles tinguen la condici de solar sexigir la seua dotaci,
almenys, amb estos servicis:
a) Accs rodat fins a estes per via pavimentada, havent destar obertes a
ls pblic, en condicions adequades, totes les vies a qu afronten.
No justifiquen la dotaci deste servici ni les rondes perimetrals dels nuclis
urbans, respecte de les superfcies confrontants amb els marges exteriors, ni les
vies de comunicaci destos nuclis entre ells, excepte en els seus trams de travessia i a partir del primer encreuament desta amb carrer propi del nucli urb,
cap a linterior deste.
b) Subministrament daigua potable i energia elctrica amb cabals i potncia suficients per a ledificaci prevista.
c) Evacuaci daiges residuals a la xarxa de clavegueram.
No justifica la dotaci deste servici levacuaci a squies o fosses sptiques,
llevat que el planejament autoritze estes ltimes en casos excepcionals i en
condicions adequades, per a zones de molt baixa densitat dedificaci.
d) Accs per a vianants, collocaci del rastell de voreres i enllumenament
pblic, en almenys, una de les vies a qu afronte la parcella.
3. Les parcelles subjectes a una actuaci integrada adquirixen la condici
de solar quan, a ms de disposar dels servicis expressats en lapartat anterior,
tinguen executades les infraestructures mnimes dintegraci i connexi de
lactuaci amb el seu entorn territorial, aprovades en programar aquella.
Article 12. Sl urbanitzable
1. El planejament classificar com a sl urbanitzable els terrenys que pretenga incorporar al procs durbanitzaci, a mesura que el desenrotllament de
la xarxa primria de dotacions i el grau de definici de lordenaci estructural
permeta integrar-los en este procs dins dun model territorial sostenible i
coherent.
2. La classificaci com a sl urbanitzable pel pla general implica la mera
aptitud dels terrenys per a la seua urbanitzaci, desprs de la programaci
prvia destos. Fins que saprove el programa per al desenrotllament de la corresponent actuaci integrada quedaran subjectes al rgim propi del sl urbanitzable sense programaci, que es regula en larticle segent. Esta classificaci
implica la subjecci dels terrenys al rgim de les actuacions integrades per a
poder desenrotllar la seua urbanitzaci. Quan la classificaci com a sl urbanitzable siga establida per mitj de pla parcial modificatiu del pla general, sexigir la simultnia programaci dels terrenys, i la caducitat del corresponent
programa comportar el decament de la seua classificaci en tant no sacorden justificadament altres mesures.

Artculo 11. Solares


1. Son solares las parcelas legalmente divididas o conformadas que, teniendo caractersticas adecuadas para servir de soporte al aprovechamiento que les
asigne la ordenacin urbanstica, estn, adems, urbanizadas con arreglo a las
alineaciones, rasantes y normas tcnicas establecidas por el planeamiento.
2. Para que las parcelas tengan la condicin de solar se exigir su dotacin, al menos, con estos servicios:
a) Acceso rodado hasta ellas por va pavimentada, debiendo estar abiertas
al uso pblico, en condiciones adecuadas, todas las vas a las que den frente.
No justifican la dotacin de este servicio ni las rondas perimetrales de los
ncleos urbanos, respecto de las superficies colindantes con sus mrgenes
exteriores, ni las vas de comunicacin de dichos ncleos entre s, salvo en sus
tramos de travesa y a partir del primer cruce de sta con calle propia del ncleo
urbano, hacia el interior del mismo.
b) Suministro de agua potable y energa elctrica con caudales y potencia
suficientes para la edificacin prevista.
c) Evacuacin de aguas residuales a la red de alcantarillado.
No justifica la dotacin de este servicio la evacuacin a acequias o fosas
spticas, salvo que el planeamiento autorice estas ltimas en casos excepcionales y en condiciones adecuadas, para zonas de muy baja densidad de edificacin.
d) Acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado pblico, en al menos,
una de las vas a que d frente la parcela.
3. Las parcelas sujetas a una Actuacin Integrada adquieren la condicin
de solar cuando, adems de contar con los servicios expresados en el apartado anterior, tengan ejecutadas las infraestructuras mnimas de integracin y
conexin de la Actuacin con su entorno territorial, aprobadas al programar
aqulla.
Artculo 12. Suelo urbanizable
1. El planeamiento clasificar como suelo urbanizable los terrenos que
pretenda incorporar al proceso de urbanizacin, a medida que el desarrollo de
la red primaria de dotaciones y el grado de definicin de la ordenacin estructural permita integrarlos en dicho proceso dentro de un modelo territorial sostenible y coherente.
2. La clasificacin como suelo urbanizable por el Plan General supone la
mera aptitud de los terrenos para su urbanizacin, previa programacin de los
mismos. Hasta que se apruebe el Programa para el desarrollo de la correspondiente Actuacin Integrada quedarn sujetos al rgimen propio del suelo
urbanizable sin programacin, que se regula en el artculo siguiente. Dicha
clasificacin implica la sujecin de los terrenos al rgimen de las Actuaciones
Integradas para poder desarrollar su urbanizacin. Cuando la clasificacin
como suelo urbanizable sea establecida mediante Plan Parcial modificativo
del Plan General, se exigir la simultnea programacin de los terrenos, y la
caducidad de su correspondiente Programa comportar el decaimiento de su clasificacin en tanto no se acuerden justificadamente otras medidas.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41787

Article 13. Rgim del sl urbanitzable sense programaci


Els terrenys classificats pel pla general com a sl urbanitzable que no
tinguen programa aprovat i vigent estaran subjectes a les limitacions segents,
a ms de les aplicables per ra daltres lleis:
a) Hauran de respectar les determinacions que sobre usos establisca el
planejament aplicable.
b) No es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrcoles, forestals, ramaderes, cinegtiques o semblants, que guarden
relaci directa amb la naturalesa i la destinaci de la finca, sajusten als plans
o normes establits per la conselleria competent en agricultura, que haur demetre el corresponent informe, i tamb les vinculades funcionalment a lexecuci
i el manteniment dels servicis pblics.
c) El tipus de construcci haur de ser adequat al seu emplaament i condici allada, conforme a les normes que el planejament aplicable establisca, i queden prohibides les edificacions caracterstiques de zones urbanes.
d) En les divisions i segregacions de terrenys no podran efectuar-se fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i la legislaci agrria.

Artculo 13. Rgimen del suelo urbanizable sin programacin


Los terrenos clasificados por el Plan General como suelo urbanizable que
no tengan Programa aprobado y vigente estarn sujetos a las siguientes limitaciones, adems de las aplicables en virtud de otras Leyes:
a) Debern respetar las determinaciones que sobre usos establezca el planeamiento aplicable.
b) No se podrn realizar otras construcciones que las destinadas a explotaciones agrcolas, forestales, ganaderas, cinegticas o similares, que guarden
relacin directa con la naturaleza y destino de la finca, se ajusten a los planes
o normas establecidos por la conselleria competente en agricultura, que deber emitir el correspondiente informe, as como las vinculadas funcionalmente
a la ejecucin y entretenimiento de los servicios pblicos.
c) El tipo de construccin habr de ser adecuado a su emplazamiento y
condicin aislada, conforme a las normas que el planeamiento aplicable establezca, quedando prohibidas las edificaciones caractersticas de zonas urbanas.
d) En las divisiones y segregaciones de terrenos no podrn efectuarse fraccionamientos en contra de las determinaciones del planeamiento aplicable y la
legislacin agraria.

Article 14. Actuacions integrades


Actuaci integrada s la que es desenrotlla per mitj dunitats dexecuci, i t per objecte la urbanitzaci pblica conjunta de dos o ms parcelles realitzada conforme a una nica programaci. Els plans hauran de preveure lexecuci dactuacions integrades en aquells terrenys que pretenguen urbanitzar i
la connexi dels quals a les xarxes de servici existents:
a) Exigisca produir dos o ms solars simultniament transformant sl que
tinga pendent la implantaci de servicis; o
b) Requerisca ocupar un terreny de dimensions iguals o majors a 40.000
metres quadrats a fi de transformar-lo produint un o diversos solars; o
c) Sestime necessria la seua execuci per mitj dactuacions integrades
per a assegurar una major qualitat i homogenetat en les obres durbanitzaci.

Artculo 14. Actuaciones Integradas


Actuacin Integrada es la que se desarrolla mediante unidades de ejecucin,
y tiene por objeto la urbanizacin pblica conjunta de dos o ms parcelas realizada conforme a una nica programacin. Los Planes prevern la ejecucin
de Actuaciones Integradas en aquellos terrenos que pretendan urbanizar y cuya
conexin a las redes de servicio existentes:
a) Exija producir dos o ms solares simultneamente transformando suelo
que tenga pendiente la implantacin de servicios; o
b) Requiera ocupar un terreno de dimensiones iguales o mayores a 40.000
metros cuadrados con el fin de transformarlo produciendo uno o varios solares; o
c) Se estime necesaria su ejecucin mediante Actuaciones Integradas para
asegurar una mayor calidad y homogeneidad en las obras de urbanizacin.

Article 15. Actuacions allades


1. Actuaci allada s la que t per objecte una sola parcella i suposa la seua
edificaci, com tamb, si s procedent, la urbanitzaci prvia o simultnia
necessria per a convertir-la en solar connectant-la amb les xarxes dinfraestructures i servicis immediats i preexistents. La parcella que siga objecte duna
actuaci allada haur de reunir les caracterstiques mnimes necessries per a
complir les regles de parcellaci urbanstica.
2. El pla, respectant el que disposa larticle anterior, podr preveure les
actuacions allades en estos casos:
a) Per a edificar els solars que no requerisquen cap obra durbanitzaci
perqu esta ja existisca de forma completa, llevat que la seua dotaci de servicis urbanstics siga contradictria amb la nova destinaci del sl previst pel
planejament o insuficient o inadequada per a servir als nous aprofitaments
resultants de la seua ordenaci.
b) Per a completar la urbanitzaci parcialment existent en illes de cases o
xicotetes unitats urbanes equivalents on, almenys, alguna de les parcelles caracterstiques ja siga solar.
c) Quan siga ms oport per a executar les obres de reforma interior, millora o sanejament corresponents, en especial, respecte a parcelles allades que
es troben consolidades conforme a tipologies, usos i ubicaci compatibles amb
lordenaci.

Artculo 15. Actuaciones aisladas


1. Actuacin Aislada es la que tiene por objeto una sola parcela y supone
su edificacin, as como, en su caso, la previa o simultnea urbanizacin precisa para convertirla en solar conectndola con las redes de infraestructuras y
servicios inmediatas y preexistentes. La parcela que sea objeto de una Actuacin Aislada deber reunir las caractersticas mnimas necesarias para cumplir con las reglas de parcelacin urbanstica.
2. El Plan, respetando lo dispuesto en el artculo anterior, podr prever las
Actuaciones Aisladas en estos casos:
a) Para edificar los solares que no precisen de ninguna obra de urbanizacin por existir ya sta de forma completa, salvo que su dotacin de servicios
urbansticos sea contradictoria con el nuevo destino del suelo previsto por el
planeamiento o insuficiente o inadecuada para servir a los nuevos aprovechamientos resultantes de su ordenacin.
b) Para completar la urbanizacin parcialmente existente en manzanas o
pequeas unidades urbanas equivalentes donde, al menos, alguna de sus parcelas caractersticas ya sea solar.
c) Cuando sea ms oportuno para ejecutar las obras de reforma interior,
mejora o saneamiento correspondientes, en especial, respecto a parcelas aisladas
que se hallen consolidadas conforme a tipologas, usos y ubicacin compatibles con la ordenacin.

Article 16. Sl no urbanitzable


s sl no urbanitzable aquell que ha sigut aix classificat dacord amb la
Llei del sl no urbanitzable. Escaur necessriament esta classificaci per als
terrenys que hagen de ser preservats permanentment del procs urbanitzador
dacord amb esta llei, a la qual shaur dajustar el seu rgim jurdic urbanstic i aquells no necessaris per a un desenrotllament urb acordat i sostenible
segons el model territorial i urb establert.

Artculo 16. Suelo no urbanizable


Es suelo no urbanizable aquel que ha sido as clasificado de acuerdo con
la Ley del Suelo No Urbanizable. Proceder necesariamente esta clasificacin
para los terrenos que deban ser preservados permanentemente del proceso
urbanizador de acuerdo con dicha Ley, a la que se ajustar su rgimen jurdico urbanstico y aquellos no necesarios para un desarrollo urbano acordado y
sostenible segn el modelo territorial y urbano establecido.

Article 17. Classificaci del sl en municipis sense planejament


En defecte de pla, el sl que no tinga la condici de solar dacord amb
larticle 11, ni haja de classificar-se urb conforme als articles 8.4 i 10, tindr
la consideraci de sl no urbanitzable, a lefecte desta llei i de la reguladora
del sl no urbanitzable.

Artculo 17. Clasificacin del suelo en municipios sin planeamiento


En defecto de Plan, el suelo que no tenga la condicin de solar conforme
al artculo 11, ni deba clasificarse urbano conforme a los artculos 8.4 y 10, tendr la consideracin de suelo no urbanizable, a los efectos de esta Ley y de la
reguladora del Suelo No Urbanizable.

CAPTOL II
Estatut de la propietat del sl

CAPTULO II
Estatuto de la propiedad del suelo

Secci 1a
Principis generals

Seccin 1
Principios generales

Article 18. Estatut de la propietat del sl


La propietat del sl confereix al seu titular els drets i deures establits en la
legislaci estatal, com tamb els derivats de la present llei i, per ra, de lorde-

Artculo 18. Estatuto de la propiedad del suelo


La propiedad del suelo confiere a su titular los derechos y deberes establecidos en la legislacin estatal, as como los derivados de la presente Ley y,

41788

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

naci i programaci urbanstica, en els termes dels quals shan de complir o exercir.

en su virtud, de la ordenacin y programacin urbanstica, en cuyos trminos


se han de cumplir o ejercer.

Article 19. Exercici dels drets dels propietaris


Les facultats urbanstiques del dret de propietat sexerciran sempre dins dels
lmits i amb el compliment dels deures establits en esta o altres lleis o, per ra
destes, pels plans i programes dacord amb la classificaci dels predis.

Artculo 19. Ejercicio de los derechos de los propietarios


Las facultades urbansticas del derecho de propiedad se ejercern siempre dentro de los lmites y con el cumplimiento de los deberes establecidos en
sta u otras Leyes o, en virtud de ellas, por los Planes y Programas con arreglo a la clasificacin de los predios.

Secci 2a
Drets i deures dels propietaris de sl

Seccin 2
Derechos y deberes de los propietarios de suelo

Article 20. Drets dels propietaris de sl urb


Els propietaris de sl urb tenen el dret de completar la urbanitzaci dels
terrenys perqu adquirisquen la condici de solars i dedificar-los en les condicions que per a cada cas establix esta llei, el planejament aplicable i les normes
sobre protecci del patrimoni cultural valenci.

Artculo 20. Derechos de los propietarios de suelo urbano


Los propietarios de suelo urbano tienen el derecho a completar la urbanizacin de los terrenos para que adquieran la condicin de solares y a edificar
stos en las condiciones que para cada caso establece esta Ley, el planeamiento
aplicable y las normas sobre proteccin del patrimonio cultural valenciano.

Article 21. Deures dels propietaris de sl urb


1. Els propietaris de sl urb tindran els deures imposats per la legislaci
estatal que, conforme a la present llei i les previsions especfiques de lordenaci urbanstica, es compliran, segons escaiga, en rgim dactuaci allada o
integrada i per mitj de la programaci quan esta calga.

Artculo 21. Deberes de los propietarios de suelo urbano


1. Los propietarios de suelo urbano tendrn los deberes impuestos por la
legislacin estatal que, conforme a la presente Ley y las previsiones especficas de la ordenacin urbanstica, se cumplirn, segn proceda, en rgimen de
Actuacin Aislada o Integrada y mediante la programacin cuando sta sea
precisa.
2. En suelo urbano son coincidentes los aprovechamientos objetivo y subjetivo, sin perjuicio de lo que resulte de aplicar los criterios establecidos en
los artculos 55 y 56 de la presente ley para la delimitacin de reas de reparto y la limitacin y el clculo del aprovechamiento tipo. En lo dems, ser
aplicable el rgimen previsto en el artculo 23 con las menores cargas de urbanizacin que permita la proximidad de la actuacin a las redes de servicio.
3. En suelo urbano con urbanizacin consolidada, el cumplimiento de los
deberes de la propiedad se sujetar a Programa de Actuacin Aislada en los
supuestos especficos previstos por la Ley.
4. Excepcionalmente, en suelo urbano con urbanizacin consolidada, la
programacin de Actuaciones Integradas podr acordarse:
a) Mediante Plan de Reforma Interior cuando decaiga la utilidad de la
urbanizacin existente para los nuevos usos, tipos edificatorios, aprovechamientos o la remodelacin de la estructura urbana que imponga el nuevo planeamiento.
b) Del mismo modo que el previsto en el apartado anterior cuando se
ponga de manifiesto la insuficiencia de las previsiones del Plan por no poderse realizar la urbanizacin mediante Actuaciones Aisladas sin detrimento de su
calidad y homogeneidad.
Tanto en el supuesto de este apartado, como en el del apartado a) anterior, cuando la sujecin del terreno al rgimen de Actuaciones Integradas implique modificacin de la ordenacin estructural, la aprobacin definitiva del
Plan de Reforma Interior corresponder a la administracin Autonmica. En
todo caso, habr de tratarse, cuanto menos, de manzanas completas o terrenos
dotacionales, y nunca de parcelas aisladas.
c) Con motivo de una apertura de calle u otra obra pblica similar impulsada por la administracin o por los particulares y que venga a convertir en
solares las parcelas colindantes vacantes o con edificacin ruinosa o manifiestamente inadecuada. No ser requisito para esta modalidad de Actuacin Integrada la aprobacin de un Plan de Reforma Interior ni la delimitacin de una
Unidad de Ejecucin. En este caso se cumplirn por cuenta de la propiedad
del suelo beneficiada por las nuevas posibilidades de edificacin, los mismos
deberes urbansticos que le seran exigibles para el otorgamiento de la correspondiente licencia, como la cesin y equidistribucin del suelo viario que proporcionadamente le corresponda y su parte estrictamente alcuota del coste
total que soporte la administracin al urbanizarlo, sin que proceda la alteracin del aprovechamiento objetivo que corresponda a cada propietario.

2. En sl urb sn coincidents els aprofitaments objectiu i subjectiu, sense


perju del que resulte daplicar els criteris establits en els articles 55 i 56 de la
present llei per a la delimitaci drees de repartiment i la delimitaci i clcul
de laprofitament tipus. En laltres ser aplicable el rgim previst en larticle
23 amb les menors crregues durbanitzaci que permeta la proximitat de
lactuaci a les xarxes de servici.
3. En sl urb amb urbanitzaci consolidada, el compliment dels deures de
la propietat se subjectar a programa dactuaci allada en els supsits especfics
previstos per la llei.
4. Excepcionalment, en sl urb amb urbanitzaci consolidada, la programaci dactuacions integrades podr acordar-se:
a) Per mitj de pla de reforma interior quan decaiga la utilitat de la urbanitzaci existent per als nous usos, tipus edificatoris, aprofitaments o la remodelaci de lestructura urbana que impose el nou planejament.
b) De la mateixa manera que el que preveu lapartat anterior quan es pose
de manifest la insuficincia de les previsions del pla per no poder-se realitzar
la urbanitzaci mitjanant actuacions allades sense detriment de la seua qualitat i homogenetat.
Tant en el supsit deste apartat, com en el de lapartat a) anterior, quan la
subjecci del terreny al rgim dactuacions integrades implique modificaci de
lordenaci estructural, laprovaci definitiva del pla de reforma interior correspondr a ladministraci autonmica. En tot cas, haur de tractar-se, almenys,
dilles de cases completes o terrenys dotacionals, i no mai de parcelles allades.
c) Amb motiu duna obertura de carrer o una altra obra pblica semblant
impulsada per ladministraci o pels particulars i que convertisca en solars les
parcelles confrontants vacants o amb edificaci runosa o manifestament inadequada. No ser requisit per a esta modalitat dactuaci integrada laprovaci
dun pla de reforma interior ni la delimitaci duna unitat dexecuci. En aquest cas es compliran per compte de la propietat del sl beneficiada per les noves
possibilitats dedificaci, els mateixos deures urbanstics que li serien exigibles
per a latorgament de la corresponent llicncia, com la cessi i lequidistribuci del sl viari que proporcionadament li corresponga i la seua part estrictament alquota del cost total que suporte ladministraci en urbanitzar-lo, sense
que pertoque lalteraci de laprofitament objectiu que corresponga a cada
propietari.
Article 22. Drets dels propietaris de sl urbanitzable
1. Els particulars que siguen designats com a urbanitzador del corresponent
programa, en selecci subjecta a publicitat i lliure concurrncia, sn titulars
de la facultat de promoure la transformaci urbanstica del sl urbanitzable. Esta
facultat sexerceix per mitj de la formulaci i execuci de programes dactuaci
integrada.
2. La llei reconeix la iniciativa particular en rgim de llibertat dempresa
per a promoure esta transformaci urbanstica. La prelaci de la iniciativa
pblica i de la gesti directa dels programes podr ser acordada en atenci a
les circumstncies concretes de lactuaci, per mitj de decisi motivada. Seran
nuls els actes o disposicions que excloguen permanentment o sense termini
justificat la iniciativa privada en la programaci del sl urbanitzable.
3. Laprovaci i vigncia dun programa dactuaci integrada, com tamb
la consegent designaci dun urbanitzador que garantisca la seua gesti en
les condicions i els terminis establits per aquell, s condici necessria per a

Artculo 22. Derechos de los propietarios de suelo urbanizable


1. Los particulares que sean designados como Urbanizador del correspondiente Programa, en seleccin sujeta a publicidad y libre concurrencia, son
titulares de la facultad de promover la transformacin urbanstica del suelo
urbanizable. Dicha facultad se ejerce mediante la formulacin y ejecucin de
Programas de Actuacin Integrada.
2. La ley reconoce la iniciativa particular en rgimen de libertad de empresa para promover dicha transformacin urbanstica. La prelacin de la iniciativa pblica y de la gestin directa de los Programas podr ser acordada en
atencin a las circunstancias concretas de la actuacin, mediante decisin motivada. Sern nulos los actos o disposiciones que excluyan permanentemente o
sin plazo justificado la iniciativa privada en la programacin del suelo urbanizable.
3. La aprobacin y vigencia de un Programa de Actuacin Integrada, as
como la consiguiente designacin de un Urbanizador que garantice su gestin
en las condiciones y plazos establecidas por aqul, es condicin necesaria para

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41789

la transformaci urbanstica del sl urbanitzable i per a lexercici dels drets


dimanants desta.
4. En tant no saprove i adjudique el corresponent programa, els propietaris de sl tenen dret a usar i gaudir dels terrenys de la seua propietat conforme
a la naturalesa rstica destos, amb el rgim establert en larticle 16 per al sl
no urbanitzable.

la transformacin urbanstica del suelo urbanizable y para el ejercicio de los derechos dimanantes de la misma.
4. En tanto no se apruebe y adjudique el correspondiente Programa, los
propietarios de suelo tienen derecho a usar y disfrutar de los terrenos de su
propiedad conforme a la naturaleza rstica de los mismos, con el rgimen establecido en el artculo 16 para el suelo no urbanizable.

Article 23. Deures dels propietaris de sl urbanitzable


La transformaci del sl classificat com urbanitzable comportar els deures
de cessi, dequidistribuci, com tamb de costejar la urbanitzaci que prescriu la legislaci estatal, que, amb carcter previ o simultani a ledificaci,
es concretaran en els segents:
a) Cedir gratutament i lliures de crregues a ladministraci els terrenys
per a dotacions pbliques, de la xarxa primria i secundria, necessaris per al
desenrotllament de lactuaci integrada i els necessaris per a compensar lexcedent daprofitament.
Quan necessitats objectives de la urbanitzaci exigisquen cessions dotacionals que superen les necessries, per a compensar este excedent, els interessats tindran dret a la reserva daprofitament per la part constitutiva de lexcs.

Artculo 23. Deberes de los propietarios de suelo urbanizable


La transformacin del suelo clasificado como urbanizable comportar los
deberes de cesin, de equidistribucin, as como de costear la urbanizacin
que prescribe la legislacin estatal, que, con carcter previo o simultneo a la
edificacin, se concretarn en los siguientes:
a) Ceder gratuitamente y libres de cargas a la administracin los terrenos
para dotaciones pblicas, de la Red Primaria y Secundaria, necesarios para el
desarrollo de la actuacin integrada y los precisos para compensar su excedente de aprovechamiento.
Cuando necesidades objetivas de la urbanizacin exijan cesiones dotacionales que superen las precisas, para compensar dicho excedente, los interesados tendrn derecho a la reserva de aprovechamiento por la parte constitutiva del exceso.
b) Ceder gratuitamente las parcelas edificables correspondientes a la cesin
del 10% o porcentaje que legalmente corresponda de aprovechamiento tipo. La
administracin actuante costear la parte proporcional de las cargas de urbanizacin correspondiente al citado porcentaje, pudiendo aminorar su contribucin en la cuanta que se determine al aprobar el oportuno Plan General.
Las parcelas que por este concepto reciba la administracin actuante, as como
los ingresos que reciba por indemnizacin sustitutiva de dicha cesin, quedarn afectas al patrimonio pblico de suelo.
c) Costear las cargas de urbanizacin reguladas en el Programa para el
cumplimiento de los objetivos imprescindibles que le son propios; sufragar,
en su caso y justa proporcin, el coste de las obras de utilidad comn a diversas actuaciones que excedan a dicho Programa, con distribucin de los costes, cuando proceda, mediante canon de urbanizacin. Las cargas y costes de
urbanizacin se asumirn en proporcin al aprovechamiento que, correlativamente, beneficie a quien las soporte y teniendo en cuenta el apartado anterior.
d) Edificar los solares en el plazo que establezca el Programa.

b) Cedir gratutament les parcelles edificables corresponents a la cessi del


10% o percentatge que legalment corresponga daprofitament tipus. LAdministraci actuant costejar la part proporcional de les crregues durbanitzaci
corresponent a este porcentaje, podent minorar la seua contribuci en la quantia que es determine a laprovar loport Pla General. Les parcels.les que per
este concepte reba ladministraci actuant, com tamb els ingressos que reba
per indemnitzaci substitutiva desta cessi, quedaran afectes al patrimoni
pblic del sl.
c) Costejar les crregues durbanitzaci regulades en el programa per al
compliment dels objectius imprescindibles que li sn propis; sufragar, si s
procedent i en justa proporci, el cost de les obres dutilitat comuna a diverses actuacions que excedisquen este programa, amb distribuci dels costos,
quan escaiga, per mitj de cnon durbanitzaci. Les crregues i els costos
durbanitzaci sassumiran en proporci a laprofitament que, correlativament,
beneficie a qui les suporte i tenint en compte lapartat anterior
d) Edificar els solars en el termini que establisca el programa.
Article 24. Drets i deures dels propietaris de sl no urbanitzable

Artculo 24. Derechos y deberes de los propietarios de suelo no urbanizable

Els propietaris de sl no urbanitzable tindran els drets i deures que es regulen en la seua legislaci especfica, estatal i autonmica.
Secci 3a
Afecci de les finques al compliment dels deures urbanstics

Los propietarios de suelo no urbanizable tendrn los derechos y deberes que


se regulan en su legislacin especfica, estatal y autonmica.
Seccin 3
Afeccin de las fincas al cumplimiento de los deberes urbansticos

Article 25. Transmissi de finques i deures urbanstics


La transmissi de finques no modificar la situaci del titular destes
respecte dels deures urbanstics de la propietat. El rgim jurdic de la finca,
dels seus successius titulars i de les alienacions que sobre esta es produsquen
ser el previst en la legislaci vigent.

Artculo 25. Transmisin de fincas y deberes urbansticos


La transmisin de fincas no modificar la situacin del titular de las mismas respecto de los deberes urbansticos de la propiedad. El rgimen jurdico
de la finca, de sus sucesivos titulares y de las enajenaciones que sobre la misma
se produzcan ser el previsto en la legislacin vigente.

Article 26. Declaraci dobra nova


1. Per a latorgament de lescriptura de declaraci dobra, acabada o en
construcci, com tamb per a latorgament de lescriptura de segregaci, i la
seua inscripci en el Registre de la Propietat, els notaris i registradors hauran
dexigir els requisits establits en la legislaci vigent. Iguals requisits seran
exigits en les modificacions dels referits actes jurdics.
2. En cas dobtenci de la llicncia dobres per silenci administratiu, esta
sacreditar al notari que autoritza lescriptura per mitj de laportaci de la
sollicitud de la llicncia presentada amb lantelaci necessria respecte de la
data datorgament de lescriptura, amb la manifestaci expressa del declarant,
sota la seua responsabilitat, de no haver obtingut resoluci administrativa
expressa dins del termini legal.

Artculo 26. Declaracin de obra nueva


1. Para el otorgamiento de la escritura de declaracin de obra, terminada
o en construccin, as como para el otorgamiento de la escritura de segregacin,
y su inscripcin en el Registro de la Propiedad, los Notarios y Registradores
debern exigir los requisitos establecidos en la legislacin vigente. Iguales
requisitos sern exigidos en las modificaciones de los referidos actos jurdicos.
2. En caso de obtencin de la licencia de obras por silencio administrativo, sta se acreditar al Notario autorizante de la escritura mediante la aportacin
de la solicitud de la licencia presentada con la antelacin necesaria respecto de
la fecha de otorgamiento de la escritura, con la manifestacin expresa del
declarante, bajo su responsabilidad, de no haber obtenido resolucin administrativa expresa dentro del plazo legal.

CAPTOL III
rees semiconsolidades
Article 27. rees semiconsolidades
1. Les rees semiconsolidades, entenent per tals les ocupades parcialment,
per edificacions compatibles amb lordenaci proposada podran ser desenrotllades per mitj dactuacions integrades o actuacions allades, segons corresponga, conforme al que preveuen els articles 14 i 15.
2. En aquelles en qu lordenaci estructural haja previst el seu desenrotllament per mitj dactuacions integrades, el planejament de desenrotllament del pla general proposar, per a les edificacions existents la consolidaci
de les quals siga compatible amb la nova urbanitzaci, siga el manteniment
per a estes del rgim dactuacions integrades, siga la seua remissi al rgim de
les actuacions allades.

CAPTULO III
reas semiconsolidadas
Artculo 27. reas semiconsolidadas
1. Las reas semiconsolidadas entendiendo por tales las ocupadas parcialmente por edificaciones compatibles con la ordenacin propuesta podrn
ser desarrolladas mediante Actuaciones Integradas o Actuaciones Aisladas,
segn corresponda, conforme a lo previsto en los artculos 14 y 15.
2. En aquellas en que la ordenacin estructural haya previsto su desarrollo mediante Actuaciones Integradas, el planeamiento de desarrollo del Plan
General propondr, para las edificaciones existentes cuya consolidacin sea
compatible con la nueva urbanizacin, bien el mantenimiento para ellas del
rgimen de Actuaciones Integradas, bien su remisin al rgimen de las Actuaciones Aisladas.

41790

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

3. En el cas dexistncia de sls on es presenten edificacions el dret dels


quals es trobe ja incorporat al patrimoni dels seus titulars i estiguen integrats
en unitats geogrfiques homognies que no disposen de caracterstiques ni servicis propis del sl urb, tot aix en els termes que reglamentriament es determinen i la densitat residencial bruta de la qual no supere els 2 habitatges per
hectrea, podran classificar-se o reclassificar-se com a sl no urbanitzable i
desenrotllar-se mitjanant pla especial dacord amb el que sestablix per a esta
circumstncia en la legislaci vigent del sl no urbanitzable.

3. En el caso de existencia de suelos donde se presenten edificaciones cuyo


derecho se encuentre ya incorporado al patrimonio de sus titulares y estn integrados en unidades geogrficas homogneas que no dispongan de caractersticas ni servicios propios del suelo urbano, todo eso en los trminos que reglamentariamente se determinen y cuya densidad residencial bruta no supere las 2
viviendas por hectrea, podrn clasificarse o reclasificarse como suelo no urbanizable y desarrollarse mediante plan especial de acuerdo con lo que se establece
para esta circunstancia en la legislacin vigente del suelo no urbanizable.

Article 28. Tractament per a les edificacions consolidades en el rgim


dactuacions integrades
1. Les edificacions consolidades poden ser incloses en actuacions integrades. La seua inclusi no limita els deures urbanstics del seu titular, excepte
en el supsit previst en lapartat segent.
2. Quan per les construccions i usos legalment consolidats en un immoble,
el seu propietari justifique mitjanant informe tcnic que el valor que este tenia
abans de lactuaci urbanstica supera el dels drets que en esta corresponguen,
podr renunciar a este instant la indemnitzaci en metllic de la seua propietat
conforme a larticle 162.3.
3 En les actuacions urbanitzadores que no suposen primera implantaci
de servicis per a edificis o installacions preexistents, sin mera renovaci,
ampliaci o reestructuraci de tals servicis, no cabr imposar a la propietat
dels referits edificis el pagament de quotes pels costos durbanitzaci dels
mateixos, llevat que la seua meritaci es diferisca fins al moment de la seua reedificaci, quedant la parcella afecta el pagament del cnon durbanitzaci, el
pagament del qual quedar afecte registralment. Amb este fi, el Programa contindr una proposta dOrdenana reguladora de lesmentat cnon durbanitzaci que ser aprovada junt amb el Programa dActuaci Integrada. Les edificacions preexistents abonaran, en tot cas, els costos durbanitzaci corresponents als nous servicis implantats.
En les actuacions urbanitzadores desenrotllades per gesti directa sense
programa dactuaci integrada, ladministraci actuant podr repercutir el cost
de les obres durbanitzaci per mitj de la imposici dun cnon durbanitzaci.
4. No obstant aix, sexceptua la regla del nmero 3 anterior i, en conseqncia, simposaran els costos durbanitzaci, sense ajornament o exoneraci,
en els casos segents:
a) Quan ledifici o installaci preexistent servisca per al desenrotllament
dactivitats econmiques que requerisquen els servicis de la nova urbanitzaci
per a legitimar la seua permanncia en normal funcionament.
b) Quan limmoble es beneficie dun canvi ds o augment daprofitament previst pel nou pla.
c) Quan ledifici o installaci haja sigut provisionalment autoritzat, o es
trobe en estat runs, o escaiga adoptar al respecte mesures de restauraci de
la legalitat.
d) Quan la permanncia de ledifici o installaci siga radicalment incompatible amb la nova urbanitzaci, sense perju de la indemnitzaci que corresponga en cada cas per lenderrocament o leradicaci de ledifici o installaci
i del dret del propietari a instar el que disposa el nmero 2 anterior.
5. LAdministraci podr imposar a lurbanitzador lobligaci de suportar els costos durbanitzaci que siguen objecte dajornament o exoneraci,
segons el que disposa lapartat 3. En este cas, compensar lurbanitzador amb
la part de lexcedent daprofitament equivalent a esta obligaci.

Artculo 28. Tratamiento para las edificaciones consolidadas en el rgimen de Actuaciones Integradas
1. Las edificaciones consolidadas pueden ser incluidas en Actuaciones
Integradas. Su inclusin no limita los deberes urbansticos de su titular, salvo
en el supuesto previsto en el apartado siguiente.
2. Cuando por las construcciones y usos legalmente consolidados en un
inmueble, su propietario justifique mediante informe tcnico que el valor que
ste tena antes de la actuacin urbanstica supera el de los derechos que en
ella que correspondan, podr renunciar a stos instando la indemnizacin en
metlico de su propiedad conforme al artculo 162.3.
3. En las actuaciones urbanizadoras que no supongan primera implantacin
de servicios para edificios o instalaciones preexistentes, sino mera renovacin,
ampliacin o reestructuracin de dichos servicios, no cabr imponer a la propiedad de los referidos edificios el pago de cuotas por los costes de urbanizacin de los mismos, salvo que su devengo se difiera hasta el momento de su reedificacin, quedando la parcela afecta al pago del canon de urbanizacin, cuyo
pago quedar afecto registralmente. A tal fin, el programa contendr una propuesta de ordenanza reguladora del citado canon de urbanizacin que ser
aprobada junto con el Programa de actuacin integrada. Las edificaciones preexistentes abonarn, en todo caso, los costes de urbanizacin correspondientes a los nuevos servicios implantados.
En las actuaciones urbanizadoras desarrolladas por gestin directa sin Programa de Actuacin Integrada, la administracin actuante podr repercutir el
coste de las obras de urbanizacin mediante la imposicin de un canon de
urbanizacin.
4. No obstante, se excepta la regla del nmero 3 anterior y, en consecuencia, se impondrn los costes de urbanizacin, sin aplazamiento o exoneracin, en los siguientes casos:
a) Cuando el edificio o instalacin preexistente sirva para el desarrollo de
actividades econmicas que precisen de los servicios de la nueva urbanizacin para legitimar su permanencia en normal funcionamiento.
b) Cuando el inmueble se beneficie de un cambio de uso o aumento de
aprovechamiento previsto por el nuevo plan.
c) Cuando el edificio o instalacin haya sido provisionalmente autorizado,
o se encuentre en estado ruinoso, o proceda adoptar respecto a ellos medidas
de restauracin de la legalidad.
d) Cuando la permanencia del edificio o instalacin sea radicalmente
incompatible con la nueva urbanizacin, sin perjuicio de la indemnizacin que
corresponda en cada caso por el derribo o erradicacin del edificio o instalacin y del derecho del dueo a instar lo dispuesto en el nmero 2 anterior.
5. La Administracin podr imponer al Urbanizador la obligacin de soportar los costes de urbanizacin que sean objeto de aplazamiento o exoneracin,
segn lo dispuesto en el apartado 3. En tal caso, compensar al Urbanizador con
la parte del excedente de aprovechamiento equivalente a dicha obligacin.

Article 29. Remissi de les edificacions consolidades al rgim dactuacions allades


1. Quan en un sector hi haja edificacions prviament consolidades que pel
seu tipus, ubicaci i s siguen compatibles amb lexecuci de la urbanitzaci,
els plans que els desenrotllen podran preveure, per a les parcelles vinculades
urbansticament a cada una delles, el rgim dactuacions allades i la seua
classificaci com a sl urb. Ser obligatori este tractament quan es tracte
dhabitatges unifamiliars allats en s o en condicions de ser habitats.
Quan aix ho facen hauran didentificar-se les parcelles consolidades per
ledificaci i delimitar sobre cada una destes una rea de repartiment uniparcellria. Sassignaran a la parcella aprofitaments objectiu i tipus acords amb
el tipus edificatori corresponent a ledificaci consolidada.
Els ndexs globals dedificabilitat que estiguen previstos en lordenaci
estructural per al sector saplicaran a la resta de la superfcie deste, excloent
estes parcelles consolidades, les quals tampoc es computaran en fixar els estndards de cessi exigibles.
2. Sentn per parcella vinculada urbansticament a una edificaci consolidada aquella sobre la qual sassenta esta, i la superfcie de la qual no siga
superior al resultat de dividir la superfcie construda de ledificaci per lndex
dedificabilitat neta que el pla li assigne

Artculo 29. Remisin de las edificaciones consolidadas al rgimen de


Actuaciones Aisladas
1. Cuando en un sector existan edificaciones previamente consolidadas
que por su tipo, ubicacin y uso sean compatibles con la ejecucin de la urbanizacin, los planes que los desarrollen podrn prever, para las parcelas vinculadas urbansticamente a cada una de ellas, el rgimen de actuaciones aisladas
y su clasificacin como suelo urbano. Ser obligatorio este tratamiento cuando se trate de viviendas unifamiliares aisladas en uso o en condiciones de ser
habitadas.
Cuando as lo hagan debern identificarse las parcelas consolidadas por la
edificacin y delimitar sobre cada una de ellas un rea de reparto uniparcelaria. Se asignarn a la parcela aprovechamientos objetivo y tipo acordes con el
tipo edificatorio correspondiente a la edificacin consolidada.
Los ndices globales de edificabilidad que estn previstos en la ordenacin estructural para el sector se aplicarn al resto de la superficie de ste,
excluyendo dichas parcelas consolidadas, las cuales tampoco se computarn al
fijar los estndares de cesin exigibles.
2. Se entiende por parcela vinculada urbansticamente a una edificacin consolidada aquella sobre la que se asienta sta, y cuya superficie no sea superior
al resultado de dividir la superficie construida de la edificacin por el ndice
de edificabilidad neta que el plan le asigne

Article 30. Excs daprofitament consolidat


1. Quan ledificaci consolidada siga superior a laprofitament objectiu
previst pel pla, lexcs que, per ser transitriament compatible amb les seues

Artculo 30. Exceso de aprovechamiento consolidado


1. Cuando la edificacin consolidada sea superior al aprovechamiento
objetivo previsto por el plan, el exceso que, por ser transitoriamente compati-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

previsions, puga mantindres fins a la seua reedificaci no es computar com


a aprofitament adjudicat al seu titular en determinar les cessions o costos
durbanitzaci que corresponguen a este, ni es tindr en compte en calcular
els estndards dotacionals exigibles o ledificabilitat consumida respecte a la
total assignada a la zona o sector en qu estiga situada.
2. En estes edificacions sadmetran obres de reforma i millora i canvis
objectius dactivitat sempre que estes no accentuen la inadequaci al planejament vigent, no comporten la completa reconstrucci delements disconformes
amb este, ni incrementen el valor de ledificaci a lefecte indemnizatoris.
CAPTOL IV
Valoracions

41791

ble con sus previsiones, pueda mantenerse hasta su reedificacin no se computar como aprovechamiento adjudicado a su titular al determinar las cesiones o costes de urbanizacin que le correspondan a ste, ni se tendr en cuenta al calcular los estndares dotacionales exigibles o la edificabilidad consumida
respecto a la total asignada a la zona o sector en que est situada.
2. En estas edificaciones se admitirn obras de reforma y mejora y cambios objetivos de actividad siempre que stas no acenten la inadecuacin al
planeamiento vigente, no supongan la completa reconstruccin de elementos
disconformes con l, ni incrementen el valor de la edificacin a los efectos
indemnizatorios.
CAPTULO IV
Valoraciones

Article 31. Criteri daplicaci de les regles de valoraci


Les regles de valoraci de bns i drets a lefecte de la indemnitzaci pecuniria en els procediments dexpropiaci i equidistribuci seran les establides
en la legislaci estatal vigent.

Artculo 31. Criterio de aplicacin de las reglas de valoracin


Las reglas de valoracin de bienes y derechos a los efectos de su indemnizacin pecuniaria en los procedimientos de expropiacin y equidistribucin
sern las establecidas en la legislacin estatal vigente.

Article 32. Moment a qu han de referir-se les valoracions


El propietari que no vulga contribuir a les crregues del programa podr
renunciar als beneficis que es deriven de les condicions de desenrotllament
establides per este, i exigir ser compensat pels drets que corresponguen al
seu immoble en el moment de la iniciaci del corresponent procediment, en els
terminis previstos en larticle 162.3 desta llei.

Artculo 32. Momento al que han de referirse las valoraciones


El propietario que no quiera contribuir a las cargas del Programa podr
renunciar a los beneficios que se deriven de las condiciones de desarrollo establecidas por el mismo, exigiendo ser compensado por los derechos que correspondan a su inmueble en el momento de la iniciacin del correspondiente procedimiento, en los trminos previstos en el artculo 162.3 de la presente Ley.

CAPTOL V
Responsabilitat patrimonial de ladministraci
per lexercici de potestats urbanstiques
Article 33. Principi de no indemnitzaci per lexercici de potestats urbanstiques
De conformitat amb el que establix la legislaci estatal vigent, lordenaci
de ls dels terrenys i construccions fixada en el planejament no conferir dret
als propietaris a exigir indemnitzaci, excepte en els casos expressament
establits en les lleis.
CAPTOL VI
Conceptes fonamentals per al rgim urbanstic del sl
Article 34. Conceptes fonamentals del rgim urbanstic del sl
A lefecte daquesta llei, i dels instruments de planejament i dexecuci del
planejament desenrotllats a la seua empara, saplicaran els segents conceptes:
a) Aprofitament objectiu: Aprofitament objectiu, o aprofitament real, s la
quantitat de metres quadrats de construcci de destinaci privada la materialitzaci de la qual permet o exigeix el planejament en un terreny donat.
b) Aprofitament subjectiu: Aprofitament subjectiu, o aprofitament susceptible dapropiaci, s la quantitat de metres quadrats edificables que expressen
el contingut urbanstic lucratiu del dret de propietat dun terreny, al qual el
seu propietari tindr dret sufragant el cost de les obres durbanitzaci que li corresponguen. Laprofitament subjectiu s el que resulta de restar de laprofitament tipus el percentatge daprofitament quan este escaiga.
c) Aprofitament tipus: Aprofitament tipus s ledificabilitat unitria ponderada amb els corresponents coeficients correctors que el planejament establix
per a tots els terrenys compresos en una mateixa rea de Repartiment, delimitada conforme al que disposen els articles 55 i 56, a fi que als seus propietaris
els corresponga, en rgim digualtat, un aprofitament subjectiu idntic o semblant, amb independncia dels diferents aprofitaments objectius que el Pla permeta construir en les seues finques.
d) Excedent daprofitament: Excedent daprofitament s la diferncia positiva que resulta en restar de laprofitament objectiu dun terreny laprofitament subjectiu que correspon a la propietat deste.
e) Compensaci de lexcedent daprofitament: Compensaci dun excedent
daprofitament s loperaci juridicoeconmica, de gesti urbanstica, per la qual
es compensa onerosament el dret a construir lexcedent daprofitament que
presenta un terreny. Els excedents daprofitament es compensen cedint terrenys equivalents, lliures de crregues, a ladministraci o indemnitzant-la pel
seu valor en metllic, en els termes disposats per esta llei. Els particulars no
poden construir un excedent daprofitament sense haver-lo compensat prviament. Els ingressos pblics per este concepte quedaran afectes al patrimoni
municipal de sl.

CAPTULO V
Responsabilidad patrimonial de la administracin
por el ejercicio de potestades urbansticas
Artculo 33. Principio de no indemnizacin por el ejercicio de potestades
urbansticas
De conformidad con lo establecido en la legislacin estatal vigente, la
ordenacin del uso de los terrenos y construcciones fijada en el planeamiento
no conferir derecho a los propietarios a exigir indemnizacin, salvo en los
casos expresamente establecidos en las leyes.
CAPTULO VI
Conceptos fundamentales para el rgimen urbanstico del suelo
Artculo 34. Conceptos fundamentales del Rgimen Urbanstico del Suelo
A los efectos de esta Ley, y de los instrumentos de planeamiento y de ejecucin del planeamiento desarrollados a su amparo, se aplicarn los siguientes conceptos:
a) Aprovechamiento objetivo: aprovechamiento objetivo, o aprovechamiento real, es la cantidad de metros cuadrados de construccin de destino
privado cuya materializacin permite o exige el planeamiento en un terreno
dado.
b) Aprovechamiento subjetivo: aprovechamiento subjetivo, o aprovechamiento susceptible de apropiacin, es la cantidad de metros cuadrados edificables
que expresan el contenido urbanstico lucrativo del derecho de propiedad de un
terreno, al que su dueo tendr derecho sufragando el coste de las obras de
urbanizacin que le correspondan. El aprovechamiento subjetivo es lo que
resulta de restar del aprovechamiento tipo el porcentaje de aprovechamiento del
excedente cuando sta proceda.
c) Aprovechamiento tipo: aprovechamiento tipo es la edificabilidad unitaria ponderada con los correspondientes coeficientes correctores que el planeamiento establece para todos los terrenos comprendidos en una misma rea
de reparto, delimitada conforme a lo dispuesto en los artculos 55 y 56, a fin
de que a sus propietarios les corresponda, en rgimen de igualdad, un aprovechamiento subjetivo idntico o similar, con independencia de los diferentes
aprovechamientos objetivos que el plan permita construir en sus fincas.
d) Excedente de aprovechamiento: excedente de aprovechamiento es la
diferencia positiva que resulta al restar del aprovechamiento objetivo de un
terreno el aprovechamiento subjetivo que corresponde a la propiedad del
mismo.
e) Compensacin del excedente de aprovechamiento: compensacin de un
excedente de aprovechamiento es la operacin jurdico-econmica, de gestin
urbanstica, por la que se compensa onerosamente el derecho a construir el
excedente de aprovechamiento que presenta un terreno. Los excedentes de aprovechamiento se compensan cediendo terrenos equivalentes, libres de cargas, a
la administracin o indemnizndole por su valor en metlico, en los trminos
dispuestos por esta Ley. Los particulares no pueden construir un excedente de
aprovechamiento sin haberlo compensado previamente. Los ingresos pblicos
por este concepto quedarn afectos al patrimonio municipal de suelo.

41792

31 12 2005

TTOL II
Activitat administrativa de planejament urbanstic
Article 35. Lactivitat urbanstica de planejament
Lactivitat urbanstica de planejament comprn totes les actuacions tendents
a ordenar la destinaci dels terrenys, la seua utilitzaci i les construccions all
previstes, com tamb les accions pbliques o privades precises per a la seua
transformaci o conservaci, i les condicions i terminis en qu estes han de
complir-se, atenent les necessitats de la poblaci i de lequilibri territorial.
CAPTOL I
Lordenaci

DOGV - Nm. 5.167

TTULO II
Actividad administrativa de planeamiento urbanstico
Artculo 35. La actividad urbanstica de planeamiento
La actividad urbanstica de planeamiento comprende todas las actuaciones
tendentes a ordenar el destino de los terrenos, su utilizacin y las construcciones en ellos previstas, as como las acciones pblicas o privadas precisas para
su transformacin o conservacin, y las condiciones y plazos en que stas han
de cumplirse, atendiendo a las necesidades de la poblacin y del equilibrio
territorial.
CAPTULO I
La ordenacin

Article 36. Ordenaci estructural


1. Constituxen lordenaci estructural del planejament les determinacions
que servixen per a donar coherncia a lordenaci urbanstica del territori en
el seu conjunt, i, en particular, les segents:
a) Directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del
territori.
b) Classificaci del sl.
c) Divisi del territori en zones dordenaci urbanstica, determinant per
a cada una destes els seus usos globals i tipus bsics dedificaci.
d) Ordenaci del sl no urbanitzable
e) Xarxa primria de reserves de sl dotacional pblic i equipaments de titularitat privada la funci o del qual rellevncia contribusquen a larticulaci
de la ciutat.
f) Tractament dels bns de domini pblic no municipal.
g) Ordenaci dels centres cvics i de les activitats susceptibles de generar
trnsit intens.
h) Expressi dels objectius, directrius i criteris de redacci dels instruments de desenrotllament del pla general, delimitant els sectors definitoris
dmbits mnims de planejament parcial o de reforma interior, els usos o intensitats de cada sector, com tamb el seu aprofitament tipus.
i) Per a sectors de sl urbanitzable ds residencial, i, si s procedent,
urbans: fixaci del percentatge mnim dedificaci amb destinaci a habitatge
de protecci pblica.
2. Els plans generals establiran lordenaci estructural per a tot el territori municipal.
3. La competncia per a laprovaci definitiva de lordenaci estructural
correspon a La Generalitat.

Artculo 36. Ordenacin estructural


1. Constituyen la ordenacin estructural del planeamiento las determinaciones que sirven para dar coherencia a la ordenacin urbanstica del territorio en su conjunto, y, en particular, las siguientes:
a) Directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin
del territorio.
b) Clasificacin del suelo.
c) Divisin del territorio en zonas de ordenacin urbanstica, determinando para cada una de ellas sus usos globales y tipos bsicos de edificacin.
d) Ordenacin del Suelo No Urbanizable.
e) Red Primaria de reservas de suelo dotacional pblico y equipamientos
de titularidad privada cuya funcin o relevancia contribuyan a la articulacin
de la ciudad.
f) Tratamiento de los bienes de dominio pblico no municipal.
g) Ordenacin de los centros cvicos y de las actividades susceptibles de
generar trnsito intenso.
h) Expresin de los objetivos, directrices y criterios de redaccin de los instrumentos de desarrollo del Plan General, delimitando los sectores definitorios de mbitos mnimos de planeamiento parcial o de reforma interior, los
usos o intensidades de cada sector, as como su aprovechamiento tipo.
i) Para sectores de suelo urbanizable de uso residencial, y, en su caso,
urbanos: fijacin del porcentaje mnimo de edificacin con destino a vivienda de proteccin pblica.
2. Los Planes Generales establecern la ordenacin estructural para todo
el territorio municipal.
3. La competencia para la aprobacin definitiva de la ordenacin estructural corresponde a La Generalitat.

Article 37. Ordenaci detallada


1. Lordenaci detallada inclou totes les determinacions que, de manera precisa i detallada, completen lordenaci estructural per a lmbit territorial a
qu es referixen, i, en particular, les segents:
a) Delimitaci de les unitats dexecuci, sempre que no es modifique lrea
de repartiment ni laprofitament tipus.
b) Establiment de la xarxa secundria de reserves de sl dotacional pblic.

Artculo 37. Ordenacin pormenorizada


1. La ordenacin pormenorizada incluye todas las determinaciones que, de
modo preciso y detallado, completan la ordenacin estructural para el mbito
territorial al que se refieren, y, en particular, las siguientes:
a) Delimitacin de las Unidades de Ejecucin, siempre que no se modifique el rea de reparto ni el aprovechamiento tipo.
b) Establecimiento de la red secundaria de reservas de suelo dotacional
pblico.
c) Fijacin de alineaciones y rasantes.
d) Parcelacin de terrenos o rgimen para parcelarlos en funcin de los
tipos edificatorios previstos.
e) Asignacin de usos y tipos pormenorizados en desarrollo de las previstas por la ordenacin estructural.
f) Regulacin de las condiciones de la edificacin de cada zona de ordenacin, sobre y bajo rasante, como edificabilidad, altura, nmero de plantas,
retranqueos, volmenes y otras anlogas.
g) Ordenanzas generales de edificacin.
h) En suelo residencial, identificacin de las parcelas que han de quedar
afectas a la promocin de viviendas sociales o criterios para concretarlas en la
reparcelacin, de conformidad con lo que determine la ordenacin estructural.
2. Las decisiones sobre la ordenacin pormenorizada corresponden al
Municipio. La competencia para la aprobacin definitiva de los planes que
slo se refieran a la ordenacin pormenorizada corresponde al Ayuntamiento.

c) Fixaci dalineacions i rasants.


d) Parcellaci de terrenys o rgim per a parcellar-los en funci dels tipus
edificatoris previstos.
e) Assignaci dusos i tipus detallats en desenrotllament de les previstes
per lordenaci estructural.
f) Regulaci de les condicions de ledificaci de cada zona dordenaci,
sobre i baix rasant, com a edificabilitat, alada, nombre de plantes, reculades,
volums i altres danlogues.
g) Ordenances generals dedificaci.
h) En sl residencial, identificaci de les parcelles que han de quedar
afectes a la promoci dhabitatges socials o criteris per a concretar-les en la reparcellaci, de conformitat amb el que determine lordenaci estructural.
2. Les decisions sobre lordenaci detallada corresponen al municipi. La
competncia per a laprovaci definitiva dels plans que noms es referisquen
a lordenaci detallada correspon a lajuntament.
CAPTOL II
Instruments dordenaci urbanstica
Article 38. Instruments de planejament de carcter espacial
El territori de la Comunitat Valenciana sordenar per mitj dels instruments
regulats en la legislaci autonmica sobre ordenaci del territori i protecci
dels paisatge i els segents:
a) Plans generals, que definixen el model devoluci urbana i la seua ordenaci urbanstica estructural, per a termes municipals complets i els desenrotllen detalladament en tot o part del sl urb.

CAPTULO II
Instrumentos de ordenacin urbanstica
Artculo 38. Instrumentos de planeamiento de carcter espacial
El territorio de la Comunitat Valenciana se ordenar mediante los Instrumentos regulados en la legislacin autonmica sobre ordenacin del territorio
y proteccin del paisaje y los siguientes:
a) Planes Generales, que definen el modelo de evolucin urbana y su ordenacin urbanstica estructural, para trminos municipales completos y los desarrollan pormenorizadamente en todo o parte del suelo urbano.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41793

b) Plans parcials, que, seguint les directrius del pla general, ordenen detalladament sectors concrets de sl urbanitzable.
c) Plans de reforma interior que, en sl urb, establixen o completen lordenaci detallada en operacions de renovaci urbana a fi de moderar densitats,
reequipar barris sencers, modernitzar la destinaci urbanstica o preservar el patrimoni arquitectnic dinters.
d) Plans especials, que, en desenrotllament, complement o fins i tot modificaci del planejament general i parcial, complixen qualsevol de les segents
comeses: crear o ampliar reserves de sl dotacional; definir i protegir les
infraestructures o vies de comunicaci, el paisatge i el medi rural; adoptar
mesures per a la millor conservaci dimmobles dinters cultural o arquitectnic; definir les condicions durbanitzaci i edificaci dmbits concrets subjectes a actuacions urbanstiques singulars; concretar el funcionament de les xarxes dinfraestructures; i vincular rees o parcelles, urbanes o urbanitzables, a la
construcci o rehabilitaci dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci
pblica.
e) Catlegs de bns i espais protegits, que identifiquen i determinen el
rgim de preservaci o respecte de les construccions, conjunts, jardins, i altres
bns del patrimoni cultural valenci, lalteraci dels quals se sotmeta a requisits restrictius, concordes amb lespecial valoraci que estes meresquen i amb
la seua legislaci reguladora.
f) Estudis de detall, que completen o adapten determinacions establides
pels plans generals o parcials.

b) Planes Parciales, que, siguiendo las directrices del Plan General, ordenan pormenorizadamente sectores concretos de suelo urbanizable.
c) Planes de Reforma Interior, que, en suelo urbano, establecen o completan la ordenacin pormenorizada en operaciones de renovacin urbana a
fin de moderar densidades, reequipar barrios enteros, modernizar su destino urbanstico o preservar el patrimonio arquitectnico de inters.
d) Planes Especiales, que, en desarrollo, complemento o incluso modificacin del planeamiento general y parcial, cumplen cualquiera de los siguientes cometidos: crear o ampliar reservas de suelo dotacional; definir y proteger las infraestructuras o vas de comunicacin, el paisaje y el medio rural;
adoptar medidas para la mejor conservacin de inmuebles de inters cultural
o arquitectnico; definir las condiciones de urbanizacin y edificacin de mbitos concretos sujetos a actuaciones urbansticas singulares; concretar el funcionamiento de las redes de infraestructuras; y vincular reas o parcelas, urbanas o urbanizables, a la construccin o rehabilitacin de viviendas sujetas a
algn rgimen de proteccin pblica.
e) Catlogos de Bienes y Espacios Protegidos, que identifican y determinan el rgimen de preservacin o respeto de las construcciones, conjuntos, jardines, y otros bienes del patrimonio cultural valenciano, cuya alteracin se
someta a requisitos restrictivos, acordes con la especial valoracin que merezcan los mismos y con su legislacin reguladora.
f) Estudios de detalle, que completan o adaptan determinaciones establecidas por los Planes Generales o Parciales.

Article 39. Instruments de planejament de carcter temporal, econmic i


de gesti
Lordenaci del procs de gesti, urbanitzaci i edificaci del sl es regular per mitj dels instruments de planejament segents:
a) Programes per al desenrotllament dactuacions integrades, que regulen
el procs dexecuci destes, les condicions i crregues durbanitzaci, fixant
els terminis, especificant el seu abast i modalitat, designant lurbanitzador i
concretant els seus compromisos i garanties.
b) Programes per al desenrotllament dactuacions allades, que regulen el
procs dexecuci destes, en sls urbans, sense perju del que disposa larticle 29, fixant els terminis, compromisos, condicions durbanitzaci o edificaci i rehabilitaci, especificant el seu abast i modalitat, i designant el seu
promotor, amb els compromisos i les garanties.

Artculo 39. Instrumentos de planeamiento de carcter temporal, econmico


y de gestin
La ordenacin del proceso de gestin, urbanizacin y edificacin del suelo
se regular mediante los siguientes Instrumentos de planeamiento:
a) Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas, que regulan
el proceso de ejecucin de stas, las condiciones y cargas de urbanizacin,
fijando los plazos, especificando su alcance y modalidad, designando el Urbanizador y concretando sus compromisos y garantas.
b) Programas para el desarrollo de Actuaciones Aisladas, que regulan el
proceso de ejecucin de stas, en suelos urbanos, sin perjuicio de lo dispuesto en el artculo 29, fijando los plazos, compromisos, condiciones de urbanizacin o edificacin y rehabilitacin, especificando su alcance y modalidad, y
designando su promotor, con sus compromisos y garantas.

Article 40. Reglament i instruccions de planejament


1. Per decret del Consell de La Generalitat saprovar un reglament de
planejament i, si s procedent, es determinaran els requisits mnims de qualitat, substancials i formals, que han de satisfer els plans, i es podran precisar i
augmentar els estndards mnims de sl per a dotacions pbliques exigits per
esta llei.
2. El conseller competent en matria durbanisme, amb el dictamen previ
del Consell del Territori i el Paisatge, pot dictar instruccions que orienten sobre
objectius i prioritats dels plans i illustren els problemes ms comuns que hi
convinga resoldre. Estes instruccions shauran daprovar mitjanant una ordre,
es publicaran, en extracte i per a coneixement general, en el Diari Oficial de
la Generalitat Valenciana, i seran vinculants per als rgans urbanstics dependents de ladministraci autonmica.

Artculo 40. Reglamento e instrucciones de planeamiento


1. Por Decreto del Consell de La Generalitat se aprobar un Reglamento
de Planeamiento y, en su caso, se determinarn los requisitos mnimos de calidad, sustanciales y formales, a satisfacer por los Planes, pudindose precisar
y aumentar los estndares mnimos de suelo para dotaciones pblicas exigidos
por esta Ley.
2. El conseller competente en materia de urbanismo, previo dictamen del
Consejo del Territorio y el Paisaje, puede dictar instrucciones que orienten
sobre objetivos y prioridades de los Planes e ilustren los problemas ms comunes que en ellos convenga resolver. Estas Instrucciones se aprobarn mediante Orden, se publicarn, en extracto y para conocimiento general, en el Diari
Oficial de La Generalitat Valenciana, y sern vinculantes para los rganos
urbansticos dependientes de la administracin Autonmica.

Article 41. Reglament de zones dordenaci urbanstica


A fi dhomogenetzar les normes urbanstiques dels distints plans, mitjanant un decret del Consell de La Generalitat saprovar un reglament de
zones dordenaci urbanstica. Excepcionalment, els plans podran contindre la
seua prpia regulaci quan raons especfiques de carcter local ho aconsellen
i aix es justifique.

Artculo 41. Reglamento de zonas de ordenacin urbanstica


A fin de homogeneizar las normas urbansticas de los distintos Planes,
mediante Decreto del Consell de La Generalitat se aprobar un Reglamento
de Zonas de Ordenacin Urbanstica. Excepcionalmente, los planes podrn
contener su propia regulacin cuando razones especficas de carcter local lo
aconsejen y as se justifique.

Article 42. Les ordenances municipals


1. Les ordenances municipals de policia de ledificaci regularan els
aspectes morfolgics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles
condicions de les obres dedificaci que no siguen definitries de ledificabilitat o la destinaci del sl. Tamb poden regular, en termes compatibles
amb el planejament, les activitats susceptibles dautoritzaci en cada immoble.
Les ordenances hauran de ser conformes amb les disposicions estatals o
autonmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas, menyscabaran les mesures establides
per a la protecci del medi ambient i del paisatge urb o dels bns catalogats
dinters cultural o histric.
2. Per mitj dordenana municipal es regularan:
a) Les estratgies dinversi dels fons provinents de la participaci pblica en les plusvlues generades per lactuaci urbanstica en la millora de la
qualitat dels entorns urbans.
b) Els criteris i objectius per al desenrotllament daccions per a la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans que puga finanar, si s procedent, el
Fons dEquitat Territorial.
c) La imposici del cnon durbanitzaci.

Artculo 42. Las ordenanzas municipales


1. Las ordenanzas municipales de polica de la edificacin regularn los
aspectos morfolgicos y ornamentales de las construcciones y, en general,
aquellas condiciones de las obras de edificacin que no sean definitorias de
la edificabilidad o el destino del suelo. Tambin pueden regular, en trminos
compatibles con el planeamiento, las actividades susceptibles de autorizacin
en cada inmueble. Las ordenanzas debern ser conformes con las disposiciones estatales o autonmicas relativas a la seguridad, salubridad, habitabilidad,
accesibilidad y calidad de las construcciones y, en ningn caso, menoscabarn
las medidas establecidas para la proteccin del medio ambiente y del paisaje
urbano o de los bienes catalogados de inters cultural o histrico.
2. Mediante ordenanza municipal se regularn:
a) Las estrategias de inversin de los fondos provenientes de la participacin pblica en las plusvalas generadas por la actuacin urbanstica en la
mejora de la calidad de los entornos urbanos.
b) Los criterios y objetivos para el desarrollo de Acciones para la Sostenibilidad y la Calidad de Vida de los Ciudadanos que puedan financiarse, en
su caso, por el Fondo de Equidad Territorial.
c) La imposicin del canon de urbanizacin.

41794

31 12 2005

d) Els parmetres que han de complir les aiges per a ser abocades a la
xarxa pblica de clavegueram, establint lobligaci, per a lemissor, duna
depuraci prvia que permeta arribar-hi.
e) Les bases generals municipals per a ladjudicaci de programes.
f) Aquelles altres matries establides per esta llei.

DOGV - Nm. 5.167

d) Los parmetros que deben cumplir las aguas para ser vertidas a la red
pblica de alcantarillado, estableciendo la obligacin, para el emisor, de una
depuracin previa que permita alcanzarlos.
e) Las bases Generales Municipales para la adjudicacin de Programas.
f) Aquellas otras materias establecidas por esta Ley.

CAPTOL III
Determinacions dordenaci estructural

CAPTULO III
Determinaciones de ordenacin estructural

Secci 1a
Directrius definitries de lestratgia devoluci
urbana i ocupaci del territori

Seccin 1
Directrices definitorias de la estrategia de evolucin
urbana y ocupacin del territorio

Article 43. Objecte


Les directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del
territori del municipi tenen per objecte establir criteris i estratgies per a:
1. Adequar lordenaci municipal a la poltica territorial de La Generalitat manifestada en els principis continguts en la legislaci en matria dordenaci del territori i protecci del paisatge i, en especial, als instruments que la
desenrotllen, com tamb la seua coordinaci amb les distintes poltiques sectorials.
2. Identificar els objectius fonamentals del Pla general en coherncia amb
la poltica urbanstica i territorial municipal, diferenciant-los de les seues previsions instrumentals susceptibles de ser modificades amb millores alternatives que perseguisquen la mateixa finalitat.

Artculo 43. Objeto


Las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin del territorio del municipio tienen por objeto establecer criterios y estrategias para:
1. Adecuar la ordenacin municipal a la poltica territorial de La Generalitat manifestada en los principios contenidos en la legislacin en materia de
ordenacin del territorio y proteccin del paisaje y, en especial, a los instrumentos que la desarrollen, as como su coordinacin con las distintas polticas
sectoriales.
2. Identificar los objetivos fundamentales del Plan General en coherencia
con la poltica urbanstica y territorial municipal, diferencindolos de sus previsiones instrumentales susceptibles de ser modificadas con mejoras alternativas que persigan la misma finalidad.

Article 44. Contingut


1. El contingut de les directrius sadequar a les caracterstiques del municipi
i, en tot cas, hauran de:
a) Assenyalar les oportunitats, diagnosticar els principals problemes i formular els objectius prioritaris de lordenaci urbanstica i territorial.
b) Determinar la seqncia lgica del seu desenrotllament territorial mitjanant lestabliment detallat de les condicions objectives que han de complirse perqu siga possible la incorporaci de cada tram durbanitzaci al context
global del territori, definint aix un ordre bsic de prioritats per a lexecuci de
les actuacions integrades previstes i regulant les bases orientatives i criteris
de baremaci que estes han de complir perqu siga possible la seua programaci i adjudicaci objectivada.
c) Establir els criteris a tindre en compte per a la incorporaci de nous terrenys al procs durbanitzaci. La modificaci substancial o global de les directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del territori comportar la revisi del pla.
2. Les directrius sn determinacions essencials amb vocaci de permanncia.
Les futures modificacions daltres determinacions de planejament hauran de justificar-se en el millor compliment daquelles directrius.
3. Les directrius es formularan de forma concreta i precisa, i els seus criteris tindran carcter vinculant.

Artculo 44. Contenido


1. El contenido de las Directrices se adecuar a las caractersticas del municipio y, en todo caso, debern:
a) Sealar las oportunidades, diagnosticar los principales problemas y formular los objetivos prioritarios de la ordenacin urbanstica y territorial.
b) Determinar la secuencia lgica de su desarrollo territorial mediante el
establecimiento detallado de las condiciones objetivas que han de cumplirse para
que sea posible la incorporacin de cada tramo de urbanizacin al contexto
global del territorio, definiendo as un orden bsico de prioridades para la ejecucin de las actuaciones integradas previstas y regulando las bases orientativas y criterios de baremacin que estas han de cumplir para que sea posible su
programacin y adjudicacin objetivada.
c) Establecer los criterios a tener en cuenta para la incorporacin de nuevos terrenos al proceso de urbanizacin. La modificacin sustancial o global
de las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin
del territorio comportar la revisin del plan.
2. Las Directrices son determinaciones esenciales con vocacin de permanencia. Las futuras modificaciones de otras determinaciones de planeamiento debern justificarse en el mejor cumplimiento de tales directrices.
3. Las Directrices se formularn de forma concreta y precisa, y sus criterios tendrn carcter vinculante.

Article 45. Directrius relatives a la sostenibilitat


Les directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del
territori fixaran criteris i objectius que tinguen per finalitat la consecuci de la
sostenibilitat del municipi i, en concret i com a mnim, respecte de:

Artculo 45. Directrices relativas a la sostenibilidad


Las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin del territorio fijarn criterios y objetivos que tengan por finalidad la consecucin de la sostenibilidad del municipio y, en concreto y como mnimo,
respecto de:
1. La utilizacin racional del suelo:
a) Fijarn el criterio intensivo o extensivo de ocupacin del suelo que se
propone para el desarrollo urbanstico respecto a cada parte del trmino municipal, justificando expresamente la asignacin de intensidades de edificacin
o tipos edificatorios que conlleven alta densidad urbana o modelos de ocupacin dispersa del territorio.
b) Indicarn de forma expresa el ndice mximo de ocupacin de suelo a
los efectos previstos en la legislacin de ordenacin del territorio y proteccin
del paisaje.
c) Establecern los criterios para dirimir la posible incorporacin de nuevos terrenos al proceso de urbanizacin y las necesidades de ampliacin de la
red primaria que eso exija cuando se trate de aumentar la superficie de suelo
urbanizable en principio prevista por el plan.
d) Determinarn la secuencia lgica del desarrollo y las condiciones objetivas que regulen la incorporacin al proceso urbanizador de las previsiones ya
fijadas en el planeamiento en los trminos sealados en el punto 1, apartado b)
del artculo anterior, as como tambin establecern los criterios para dirimir
la posible incorporacin de nuevos terrenos al proceso de urbanizacin y las
necesidades de ampliacin de la Red Primaria que ello exija cuando se trate de
aumentar la superficie de suelo urbanizable en principio prevista por el Plan.
e) Determinarn los criterios para preservar terrenos del proceso urbanizador aun cuando stos no presenten valores ni riesgos naturales intrnsecos,
tales como evitar conurbaciones no deseables, limitar expansiones hipertrofiadas del desarrollo urbano, asegurar corredores de recproca comunicacin

1. La utilitzaci racional del sl:


a) Fixaran el criteri intensiu o extensiu docupaci del sl que es proposa
per al desenrotllament urbanstic respecte a cada part del terme municipal, justificant expressament lassignaci dintensitats dedificaci o tipus edificatoris que comporten alta densitat urbana o models docupaci dispersa del territori.
b) Indicaran de forma expressa lndex mxim docupaci de sl a lefecte
previst en la legislaci dordenaci del territori i protecci del paisatge.
c) Establiran els criteris per a dirimir la possible incorporaci de nous terrenys al procs durbanitzaci i les necessitats dampliaci de la xarxa primria
que aix exigisca quan es tracte daugmentar la superfcie de sl urbanitzable
en principi prevista pel pla.
d) Determinaran la seqncia lgica del desenrotllament i les condicions
objectives que regulen la incorporaci al procs urbanitzador de les previsions
ja fixades en el planejament en els termes assenyalats en el punt 1, apartat b)
de larticle anterior, aix com tamb establiran els criteris per a dirimir la possible incorporaci de nous terrenys al procs durbanitzaci i les necessitats
dampliaci de la xarxa primria que aix exigisca quan es tracte daugmentar la superfcie de sl urbanitzable en principi prevista pel pla.
e) Determinaran els criteris per a preservar terrenys del procs urbanitzador encara que estos no presenten valors ni riscs naturals intrnsecs, tals
com evitar conurbacions no desitjables, limitar expansions hipertrofiades del
desenrotllament urb, assegurar corredors de recproca comunicaci entre

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

espais rurals, configurar entorns paisatgstics oberts per a dotar de qualitat de


vida als nuclis urbans, separar usos incompatibles, preservar el carcter intermunicipal del viari, evitar tant lexcessiva dispersi com la concentraci
dassentaments o altres fins anlegs tendents a vertebrar el desenrotllament
urb i territorial. Justificadament les directrius poden prohibir les reclassificacions en tot el terme municipal.
2. Ls eficient dels recursos hdrics i la protecci de la seua qualitat:
a) Hauran destablir el lmit potencial de subministrament daigua al
municipi, en funci dels estudis especfics de capacitat de la massa daigua de
qu se subministre, del possible increment per mitj de dessalatge i dels informes
de lorganisme responsable de la conca hidrogrfica. Aix mateix, hauran de
fixar els cabals estimats per a cada s amb qu ha de ser calculada la demanda en les actuacions urbanstiques que sescometen en desenrotllament del pla.
b) Hauran de fixar els criteris exigibles a les actuacions urbanstiques per
tal daconseguir la mxima reutilitzaci de les aiges residuals.
c) Hauran de determinar el rgim de compatibilitat dusos en les zones de
protecci de les masses daigua i de les captacions que el mateix pla delimite,
dacord amb el que establix la legislaci dordenaci del territori i protecci del
paisatge, o que sestablisquen com a conseqncia de la legislaci en matria
daiges.
3. La protecci del medi natural:
a) Establiran estratgies i objectius per a la protecci dels espais a qu es
referix la legislaci sobre ordenaci del territori i protecci del paisatge, que
haja dincorporar per trobar-se en lmbit del pla.
b) Establiran els criteris de protecci que han servit de base per a la classificaci del sl no urbanitzable, tant com com protegit, als quals hauran
dajustar-se les modificacions. De la mateixa manera, els criteris quantitatius
i qualitatius per a perfeccionar la seua delimitaci i limitar la classificaci de
sls urbanitzables als llocs adequats.
4. La conservaci i valoraci del patrimoni cultural:
a) Establiran els criteris per a lelaboraci del catleg i per a la declaraci
de bns de rellevncia local, dacord amb la legislaci en matria de patrimoni
cultural, com tamb els dintervenci sobre este i sobre els nuclis histrics que
es delimiten.
b) Fixaran els objectius i les estratgies per a la recuperaci dels edificis
catalogats i dels nuclis histrics.
5. La revitalitzaci del patrimoni rural:
a) Establiran els criteris morfolgics per a la divisi de finques al medi
rural i els dassentament dedificacions allades sobre el sl no urbanitzable.
b) Fixaran els objectius i estratgies per a la revitalitzaci del patrimoni rural.
6. La prevenci de riscs naturals o induts:
Establiran criteris de compatibilitat del territori per al desenrotllament
urb amb els riscs naturals o induts constatables en el terme municipal.
7. Lordenaci del litoral:
a) En els municipis costaners, les directrius hauran destablir criteris rigorosos i concrets per a la racional utilitzaci del litoral, concordes amb els
establits tant en la legislaci estatal vigent en la matria com en la legislaci
autonmica dordenaci del territori i protecci del paisatge, i, en tot cas,
dacord amb el que establisca el pla dacci territorial que lordene.
b) Per a aquelles rees que el pla classifique com a urbanitzable, haur
destablir criteris concrets respecte dels tipus edificatoris, el volum, alada i les
condicions daccessibilitat a la costa i dintegraci paisatgstica.
c) En les que classifique com a no urbanitzable, fixar els objectius i
estratgies per a la seua protecci o recuperaci natural i paisatgstica i les
condicions per a la seua utilitzaci sostenible, siga pblica o privada.
Article 46. Directrius relatives a la qualitat de vida dels ciutadans
Les directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del
territori fixaran criteris i objectius que tinguen per finalitat la millora de la
qualitat de vida dels ciutadans i, en concret i com a mnim, respecte de:
1. La millora dels entorns urbans
a) Criteris, estratgies i objectius de les intervencions en nuclis histrics
i rees degradades que el pla delimite, amb els fins establits en larticle 5.1.a)
de la Llei dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge, i criteris per a la
posterior delimitaci daltres.
b) Criteris, estratgies i objectius dels estudis de paisatge, que el pla determine i criteris per a la posterior delimitaci daltres.
c) Estratgies i objectius per a la millora del nombre i la qualitat de les
dotacions, en desenrotllament del pla, de les rees infradotades que sidentifiquen.
d) Criteris urbanstics per als plans parcials i de reforma interior que afavorisquen la millora de la qualitat de lambient urb, ladequada implantaci
de les distintes activitats, fomentant la seua integraci, i la qualitat de lordenaci urbanstica i de larquitectura o jardineria que la materialitze.

41795

entre espacios rurales, configurar entornos paisajsticos abiertos para dotar de


calidad de vida a los ncleos urbanos, separar usos incompatibles, preservar el
carcter intermunicipal del viario, evitar tanto la excesiva dispersin como la
concentracin de asentamientos u otros fines anlogos tendentes a vertebrar el
desarrollo urbano y territorial. Justificadamente las Directrices pueden prohibir las reclasificaciones en todo el trmino municipal.
2. El uso eficiente de los recursos hdricos y la proteccin de su calidad:
a) Establecern el lmite potencial de suministro de agua en el municipio,
en funcin de los estudios especficos de capacidad de la masa de agua de la
que se suministre, de su posible incremento mediante desalacin y de los informes del organismo responsable de la cuenca hidrogrfica. Asimismo fijarn los
caudales estimados para cada uso con los que debe ser calculada la demanda
en las actuaciones urbansticas que se acometan en desarrollo del plan.
b) Fijarn los criterios exigibles a las actuaciones urbansticas en aras a
conseguir la mxima reutilizacin de las aguas residuales.
c) Determinarn el rgimen de compatibilidad de usos en las zonas de proteccin de las masas de agua y de las captaciones que el propio plan delimite,
conforme a lo establecido en la legislacin de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, o que vengan establecidas como consecuencia de la legislacin en materia de aguas.
3. La proteccin del medio natural:
a) Establecern estrategias y objetivos para la proteccin de los espacios
a los que se refiere la legislacin sobre ordenacin del territorio y proteccin
del paisaje, que deba incorporar por hallarse en el mbito del plan.
b) Establecern los criterios de proteccin que han servido de base para la
clasificacin del suelo no urbanizable, tanto comn como protegido, a los que
debern ajustarse sus modificaciones. De igual modo, los criterios cuantitativos y cualitativos para perfeccionar su delimitacin y limitar la clasificacin
de suelos urbanizables a los lugares adecuados.
4. La conservacin y puesta en valor del Patrimonio Cultural:
a) Establecern los criterios para la elaboracin del Catlogo y para la
declaracin de Bienes de Relevancia Local, de acuerdo con la legislacin en
materia de patrimonio cultural, as como los de intervencin sobre el mismo y
sobre los ncleos histricos que se delimiten.
b) Fijarn los objetivos y estrategias para la recuperacin de los edificios
catalogados y de los ncleos histricos.
5. La revitalizacin del Patrimonio Rural:
a) Establecern los criterios morfolgicos para la divisin de fincas en
medio rural y los de asentamiento de edificaciones aisladas sobre el suelo no
urbanizable.
b) Fijarn los objetivos y estrategias para la revitalizacin del patrimonio
rural.
6. La prevencin de riesgos naturales o inducidos:
Establecern criterios de compatibilidad del territorio para el desarrollo
urbano con los riesgos naturales o inducidos constatables en el trmino municipal.
7. La ordenacin del Litoral:
a) En los municipios costeros, las directrices establecern criterios rigurosos
y concretos para la racional utilizacin del litoral, acordes con los establecidos
tanto en la legislacin estatal vigente en la materia como en la legislacin autonmica de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, y, en todo caso,
de acuerdo con lo que establezca el Plan de Accin Territorial que lo ordene.
b) Para aquellas reas que el Plan clasifique como urbanizables, establecer criterios concretos respecto de los tipos edificatorios, su volumen, altura
y las condiciones de accesibilidad a la costa y de integracin paisajstica.
c) En las que clasifique como no urbanizables, fijar los objetivos y estrategias para su proteccin o recuperacin natural y paisajstica y las condiciones para su utilizacin sostenible, sea pblica o privada.
Artculo 46. Directrices relativas a la calidad de vida de los ciudadanos
Las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin del territorio fijarn criterios y objetivos que tengan por finalidad la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y, en concreto y como mnimo, respecto de:
1. La mejora de los entornos urbanos
a) Criterios, estrategias y objetivos de las intervenciones en ncleos histricos y reas degradadas que el plan delimite, con los fines establecidos en
el artculo 5.1.a) de la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje, y criterios para la posterior delimitacin de otras.
b) Criterios, estrategias y objetivos de los Estudios de Paisaje, que el plan
determine y criterios para la posterior delimitacin de otros.
c) Estrategias y objetivos para la mejora del nmero y calidad de las dotaciones, en desarrollo del plan, de las reas infradotadas que se identifiquen.
d) Criterios urbansticos para los planes parciales y de reforma interior
que favorezcan la mejora de la calidad del ambiente urbano, la adecuada implantacin de las distintas actividades, fomentando su integracin, y la calidad de
la ordenacin urbanstica y de la arquitectura o jardinera que la materialice.

41796

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

2. Transport pblic
Objectius per a la implantaci de transport pblic i criteris per als plans de
desenrotllament que permeten la ms adequada i efica integraci daquell en
les ordenacions que proposen.
3. Equipaments i dotacions pbliques
a) Objectius dequipament i dotacions pbliques, fixant els ndexs que
shan daconseguir per al conjunt de la poblaci, baix els principis de mxim
nivell de servici i major eficcia de la despesa pblica per a aconseguir-ho.
b) Estratgies dintegraci amb altres municipis per a la prestaci mancomunada daquells servicis que aix el requerisquen.
c) Criteris concrets dordenaci que permeten la major utilitzaci i millor
gaudi per part dels ciutadans.
4. Accs a lhabitatge
Objectius de poltica dhabitatge i, en especial, datenci a la demanda de
la sotmesa a protecci pblica, que materialitzen quantitativament i temporalment, de forma vinculant, les conclusions derivades de lestudi de demanda a qu es referix larticle 9 de la Llei dOrdenaci del Territori i Protecci
del Paisatge, fixant el percentatge de sl destinat a este fi que ha de reservarse en els plans parcials i de reforma interior que desenrotllen el pla.

2. Transporte pblico
Objetivos para la implantacin de transporte pblico y criterios para los planes de desarrollo que permitan la ms adecuada y eficaz integracin de aqul
en las ordenaciones que propongan.
3. Equipamientos y dotaciones pblicas
a) Objetivos de equipamiento y dotaciones pblicas, fijando los ndices a
alcanzar para el conjunto de la poblacin, bajo los principios de mximo nivel
de servicio y mayor eficacia del gasto pblico para alcanzarlo.
b) Estrategias de integracin con otros municipios para la prestacin mancomunada de aquellos servicios que as lo requieran.
c) Criterios concretos de ordenacin que permitan la mayor utilizacin y
mejor disfrute por parte de los ciudadanos.
4. Acceso a la vivienda
Objetivos de poltica de vivienda y, en especial, de atencin a la demanda de la sometida a proteccin pblica, que materialicen cuantitativa y temporalmente, de forma vinculante, las conclusiones derivadas del estudio de
demanda a que se refiere el artculo 9 de la Ley de Ordenacin del Territorio
y Proteccin del Paisaje, fijando el porcentaje de suelo destinado a tal fin que
debe reservarse en los planes parciales y de reforma interior que desarrollen el
plan.

Article 47. Directrius relatives a lordenaci


Les directrius definitries de lestratgia devoluci urbana i ocupaci del
territori establiran els criteris i fins perseguits amb lestabliment de les determinacions substantives de lordenaci del pla.
1. En particular, hauran destablir els criteris i fins perseguits en la classificaci i qualificaci del sl.
2. Hauran de fixar, especialment, les condicions objectives que siga possible la classificaci de nous sls urbanitzable, i podran excloure esta possibilitat
de forma genrica o en determinades rees del municipi, per ser convenient
al model territorial adoptat i haruan dexcloure-les sempre respecte al sl no
urbanitzable subjecte a especial protecci.
3. En els municipis que, amb carcter excepcional i de forma justificada,
no siga possible fer efectives les cessions a qu es referix larticle 13.6 de la
Llei dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge per no existir sl no
urbanitzable subjecte a especial protecci, o ser insuficient el que hi haja, i
haja de substituir-se la cessi per aportaci monetria del valor equivalent, els
plans generals fixaran els programes i projectes per a la sostenibilitat i la qualitat de vida a qu hagen de destinar-se.

Artculo 47. Directrices relativas a la ordenacin


Las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y ocupacin del territorio establecern los criterios y fines perseguidos con el establecimiento de las determinaciones sustantivas de la ordenacin del plan.
1. En particular, establecern los criterios y fines perseguidos en la clasificacin y calificacin del suelo.
2. Fijarn, especialmente, las condiciones objetivas en que sea posible la
clasificacin de nuevos suelos urbanizables, pudiendo excluir tal posibilidad
de forma genrica o en determinadas reas del municipio, por ser conveniente al modelo territorial adoptado y debiendo excluirlas siempre respecto al
suelo no urbanizable sujeto a especial proteccin.
3. En los municipios que, con carcter excepcional y de forma justificada,
no sea posible hacer efectivas las cesiones a las que se refiere el artculo 13.6
de la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje por no existir
suelo no urbanizable sujeto a especial proteccin, o ser insuficiente el que
exista, y deba sustituirse la cesin por aportacin monetaria del valor equivalente, los Planes Generales fijarn los Programas y Proyectos para la Sostenibilidad y la Calidad de Vida a los que deban destinarse.

Secci 2a
Determinacions substantives de lordenaci estructural

Seccin 2
Determinaciones sustantivas de la ordenacin estructural

Article 48. Classificaci del sl


Els plans generals, i qualssevol altres amb capacitat per a aix, classificaran el territori del seu terme municipal conforme al que establix el ttol I.

Artculo 48. Clasificacin del suelo


Los Planes Generales, y cualesquiera otros con capacidad para ello, clasificarn el territorio de su trmino municipal conforme a lo establecido en el
Ttulo I.

Article 49. Zonificaci i usos globals


1. Els plans generals dividiran el territori en zones diferenciades pel seu s
global o dominant, entenent per tal, el majoritari o el que definisca la seua funci urbana en relaci amb el conjunt del territori. Per a cada una destes sestabliran les zones dordenaci compatibles.
2. Tot pla general ha de delimitar, com a zona diferenciada, un o diversos
nuclis histrics tradicionals, en aquells municipis en qu hi haja, on lordenaci urbanstica no permeta la substituci indiscriminada dedificis i exigisca que la seua conservaci, implantaci, reforma o renovaci harmonitzen
amb la tipologia histrica. Aix mateix, dacord amb les poltiques de conservaci del patrimoni histric, arquitectnic i cultural, definides pels rgans
competents, catalogar els bns immobles i adoptar les mesures protectores
que, dacord amb aquelles, resulten dinters.
3. Els usos assignats es correspondran amb els establits en el Reglament
de zones dordenaci urbanstica i en la Llei del sl no urbanitzable.

Artculo 49. Zonificacin y usos globales


1. Los Planes Generales dividirn el territorio en zonas diferenciadas por
su uso global o dominante, entendiendo por tal, el mayoritario o el que defina
su funcin urbana en relacin con el conjunto del territorio. Para cada una de
ellas se establecern las zonas de ordenacin compatibles.
2. Todo Plan General debe delimitar, como zona diferenciada, uno o varios
ncleos histricos tradicionales, en aquellos municipios en que existan, donde
la ordenacin urbanstica no permita la sustitucin indiscriminada de edificios
y exija que su conservacin, implantacin, reforma o renovacin armonicen con
la tipologa histrica. Asimismo, en consonancia con las polticas de conservacin del patrimonio histrico, arquitectnico y cultural, definidas por los
rganos competentes, catalogar los bienes inmuebles y adoptar las medidas
protectoras que, conforme a aqullas, resulten de inters.
3. Los usos asignados se correspondern con los establecidos en el Reglamento de Zonas de Ordenacin Urbanstica y en la Ley del Suelo No Urbanizable.

Article 50. Ordenaci del sl no urbanitzable


Els plans generals ordenaran tot el sl no urbanitzable i delimitaran el que
haja de ser objecte de protecci, dacord amb la legislaci especfica.

Artculo 50. Ordenacin del Suelo No Urbanizable


Los Planes Generales ordenarn todo el suelo no urbanizable y delimitarn el que deba ser objeto de proteccin, de acuerdo con su legislacin especfica.

Article 51. Tractament dels bns de domini pblic no municipal


1. El planejament, en totes les classes de sl, reflectir lexistncia o les previsions de bns i obres de domini pblic no municipal, com tamb les rees de
protecci i servitud que els siguen prpies conforme a la legislaci reguladora. En cap cas, podr establir disposicions contradictries amb esta legislaci.

Artculo 51. Tratamiento de los bienes de dominio pblico no municipal


1. El planeamiento, en todas las clases de suelo, reflejar la existencia o las
previsiones de bienes y obras de dominio pblico no municipal, as como las
reas de proteccin y servidumbre que les sean propias conforme a su legislacin
reguladora. En ningn caso, podr establecer disposiciones contradictorias con
dicha legislacin.
2. El planeamiento reflejar las previsiones de construccin de dotaciones e infraestructuras que estn en fase de ejecucin o de proyecto.

2. El planejament haur de reflectir les previsions de construcci de dotacions i infraestructures que estiguen en fase dexecuci o de projecte.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41797

3. A lefecte, el promotor del planejament demanar informaci dels rgans


de ladministraci i daquelles persones, fsiques o jurdiques, privades que
siguen titulars o puguen promoure estos projectes, i estes hauran demetre
informe en un termini no superior a dos mesos. El pla haur dincorporar la informaci que es consigne en linforme i, si este no semet en termini, la que conste en els plans sectorials, delimitacions aprovades o registres pblics, o es
derive de la realitat topogrfica.
4. Els plans hauran de reflectir, aix mateix, les zones de domini pblic i
afecci dels bns naturals conforme a la legislaci sectorial que els regule, i en
particular les de protecci de les captacions daigua a qu es referix larticle 18
de la Llei dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge.

3. A tal efecto, el promotor del planeamiento recabar informacin de los


rganos de la administracin y de aquellas personas, fsicas o jurdicas, privadas
que sean titulares o puedan promover tales proyectos, debiendo stos emitir
informe en un plazo no superior a dos meses. El Plan incorporar la informacin que se consigne en el informe y, si ste no se emitiese en plazo, la que conste en los planes sectoriales, deslindes aprobados o registros pblicos, o se derive de la realidad topogrfica.
4. Los planes reflejarn, asimismo, las zonas de dominio pblico y afeccin de los bienes naturales conforme a la legislacin sectorial que los regule, y en particular las de proteccin de las captaciones de agua a las que se
refiere el artculo 18 de la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del
Paisaje.

Article 52. Xarxa primria de reserves de sl dotacional pblic


1. Els plans generals delimitaran una xarxa estructural composta per la
xarxa primria de reserva de sl dotacional de titularitat i s pblic i per la
daquells altres equipaments de titularitat privada la funci o rellevncia dels
quals contribusquen a larticulaci de la ciutat.
Els elements de la xarxa primria hauran de complir els requisits de qualitat, funcionalitat, capacitat i coherncia amb el model urbanstic. A lefecte,
qualsevol alteraci del planejament haur de justificar que es mantenen estes
condicions i, si s procedent, completar els elements de la xarxa primria en
la mesura que garantisquen el compliment dels requisits anteriors.
2. Necessriament el pla general haur de preveure els segents elements
de la xarxa primria:
a) Parc pblic, en proporci no inferior a 5 metres quadrats per habitant.

c) Terrenys dotacionals la reserva del qual convinga prefigurar amb


prevalncia o antelaci respecte a la forma dels edificis i parcelles a consolidar en el seu entorn.
d) Sl destinat a habitatges dedicades a residncia permanent en rgim de
lloguer per a persones majors, discapacitades o menors de 35 anys. Reglamentriament sestablir el rgim de titularitat del sl i de la construcci, com
tamb les condicions daccs a estos habitatges.
e) Equipaments i xarxes de transport, infraestructures comunicacions i
servicis de titularitat o de carcter supramunicipal. Es justificar la suficincia
i qualitat destos per a abastir al creixement poblacional corresponent al sl
urb i urbanitzable previst.
f) Infraestructures, espais lliures, jardins i altres dotacions de qualsevol
ndole que, per la seua comesa especfica, les seues dimensions o la seua posici estratgica, integren o hagen dintegrar lestructura del desenrotllament
urbanstic de tot el territori ordenat, com tamb les que complisquen anloga
funci estructurant respecte a cada sector, assenyalant, fins i tot, les principals
avingudes, places o escenaris urbans en projecte que servisquen de pauta o
fita de referncia per al desenrotllament coherent del planejament parcial.
g) Vies pbliques i infraestructures que presten servici i comunicaci recproca a les dotacions expressades en els apartats anteriors integrant una xarxa
unitria.

Artculo 52. Red Primaria de reservas de suelo dotacional pblico


1. Los Planes Generales delimitarn una red estructural compuesta por la
red primaria de reserva de suelo dotacional de titularidad y uso pblico y por
la de aquellos otros equipamientos de titularidad privada cuya funcin o relevancia contribuyan a la articulacin de la ciudad.
Los elementos de la red primaria debern cumplir con los requisitos de
calidad, funcionalidad, capacidad y coherencia con el modelo urbanstico. A
tal efecto, cualquier alteracin del planeamiento deber justificar que se mantienen dichas condiciones y, en su caso, completar los elementos de la red primaria en la medida que garanticen el cumplimiento de los requisitos anteriores.
2. Necesariamente el Plan General deber prever los siguientes elementos
de la red primaria:
a) Parque Pblico, en proporcin no inferior a 5 metros cuadrados por
habitante.
b) reas destinadas a parques pblicos naturales en las que deba materializarse la cesin gratuita a la administracin de una superficie equivalente de
suelo no urbanizable protegido, a las que se refiere el artculo 13.6 de la Ley
4/2004, de 30 de junio, de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, salvo
que las directrices definitorias de la estrategia de evolucin urbana y de ocupacin del territorio excluyan nuevas clasificaciones de suelo urbanizable.
Estos parques pblicos naturales debern estar clasificados como suelo no
urbanizable.
c) Terrenos dotacionales cuya reserva convenga prefigurar con prevalencia o antelacin respecto a la forma de los edificios y parcelas a consolidar en
su entorno.
d) Suelo destinado a viviendas dedicadas a residencia permanente en rgimen de alquiler para personas mayores, discapacitadas o menores de 35 aos.
Reglamentariamente se establecer el rgimen de titularidad del suelo y de la
construccin, as como las condiciones de acceso a estas viviendas.
e) Equipamientos y redes de transporte, infraestructuras comunicaciones
y servicios de titularidad o de carcter supramunicipal. Se justificar la suficiencia y calidad de los mismos para abastecer al crecimiento poblacional
correspondiente al suelo urbano y urbanizable previsto.
f) Infraestructuras, espacios libres, jardines y otras dotaciones de cualquier ndole que, por su cometido especfico, sus dimensiones o su posicin
estratgica, integren o hayan de integrar la estructura del desarrollo urbanstico de todo el territorio ordenado, as como las que cumplan anloga funcin
estructurante respecto a cada sector, sealando, incluso, las principales avenidas, plazas o escenarios urbanos en proyecto que sirvan de pauta o hito de referencia para el desarrollo coherente del planeamiento parcial.
g) Vas pblicas e infraestructuras que presten servicio y comunicacin
recproca a las dotaciones expresadas en los apartados anteriores integrando una
red unitaria.

Article 53. Objectius dels instruments de desenvolupament del pla gener-

Artculo 53. Objetivos de los instrumentos de desarrollo del Plan General

Els plans generals, per a cada sector que haja de ser objecte dun pla de
desenrotllament, fixaran, almenys:
a) La funci territorial que ha de complir el seu desenrotllament respecte
al conjunt de la ciutat o els seus nuclis urbans.
b) Els usos globals i els incompatibles amb lestructura general de lordenaci territorial i urbanstica, expressant les raons desta incompatibilitat.

Los Planes Generales, para cada Sector que deba ser objeto de un Plan de
desarrollo, fijarn, al menos:
a) La funcin territorial que ha de cumplir su desarrollo respecto al conjunto de la ciudad o sus ncleos urbanos.
b) Los usos globales y los incompatibles con la estructura general de la ordenacin territorial y urbanstica, expresando las razones de dicha incompatibilidad.
c) Los distintos tipos edificatorios, indicando el carcter excluyente y, en
su caso, alternativo o compatible de entre los mismos.
d) Normas orientativas sobre la necesidad de implantar una determinada
dotacin o equipamiento, dejando constancia de las circunstancias que as lo
aconsejan.
e) Aprovechamiento tipo y aprovechamiento objetivo.

b) rees destinades a parcs pblics naturals en les que haja de materialitzarse la cessi gratuta a ladministraci duna superfcie equivalent de sl no
urbanitzable protegit, a qui es referix larticle 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de
juny, dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge, llevat que les directrius
definitries de lestratgia devoluci urbana i docupaci del territori excloguen
noves classificacions de sl urbanitzable. Estos parcs pblics naturals hauran
destar classificats com a sl no urbanitzable.

al

c) Els distints tipus edificatoris, indicant el carcter excloent i, si s procedent, alternatiu o compatible entre estos.
d) Normes orientatives sobre la necessitat dimplantar una determinada
dotaci o equipament, deixant constncia de les circumstncies que aix laconsellen.
e) Aprofitament tipus i aprofitament objectiu.
Article 54. Criteris de delimitaci de sectors i del seu desenrotllament
seqencial
1. Lordenaci estructural delimitar els sectors o mbits dordenaci
urbanstica dels plans que la desenrotllen en qualsevol classe de sl, atenent amb
este fi les directrius relatives a lordenaci a qu es referix larticle 47.

Artculo 54. Criterios de delimitacin de sectores y de su desarrollo secuencial


1. La ordenacin estructural delimitar los sectores o mbitos de ordenacin urbanstica de los planes que la desarrollen en cualquier clase de suelo, atendiendo a tal fin a las directrices relativas a la ordenacin a que se refiere el
artculo 47.

41798

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

2. La sectoritzaci servix per a delimitar mbits mnims i racionals de


planejament, amb la finalitat devitar la redacci de plans que, per la seua visi
fragmentria del territori o per oportunisme en la seua delimitaci, generen
disfuncions en el desenrotllament urb.
3. En qualsevol cas, la sectoritzaci atendr al mode ms idoni destructurar la utilitzaci urbanstica del territori. El permetre dels sectors sajustar
a les alineacions prpies de la xarxa primria o estructural de dotacions o,
excepcionalment, amb els lmits de classificaci de sl. Al seu torn, el traat
destes alineacions i lmits respectar les regles segents:
a) Els camins rstics, les squies, les corbes de nivell topogrfiques, els jaciments minerals a cel obert en dess i els permetres de protecci del domini
pblic natural o daltres elements naturals, com tamb les projeccions virtuals,
noms podran configurar este traat quan hi concrreguen especfiques qualitats que facen idnia la seua elecci com a frontera dun desenrotllament
urbanstic i aix es justifique.
b) Este traat mai no es podr determinar amb lexclusiu propsit dajustar-lo a lmits de terme municipal o a lmits de propietat. Quan la ms idnia
conformaci de lordenaci urbanstica aconselle un traat coincident amb
estos lmits, el pla haur dacreditar que eixa coincidncia obeeix a fins concrets i acords amb la potestat pblica de planejament, no a la mera convenincia
dajustar les seues determinacions a condicions predials o administratives preexistents i alienes al benestar futur de la poblaci.
4. Els plans generals determinaran la seqncia lgica del seu desenrotllament territorial per mitj de lestabliment justificat de les condicions objectives que han de complir-se perqu siga possible la delimitaci de nous sectors
i la incorporaci de cada sector, unitat o tram durbanitzaci al context global del territori, definint aix un ordre bsic de prioritats per a lexecuci de les
actuacions integrades i regulant les condicions que estes han de satisfer perqu
siga possible la seua programaci.

2. La sectorizacin sirve para delimitar mbitos mnimos y racionales de


planeamiento, con la finalidad de evitar la redaccin de planes que, por su
visin fragmentaria del territorio o por oportunismo en su delimitacin, generen disfunciones en el desarrollo urbano.
3. En cualquier caso, la sectorizacin atender al modo ms idneo de
estructurar la utilizacin urbanstica del territorio. El permetro de los sectores
se ajustar a las alineaciones propias de la red primaria o estructural de dotaciones o, excepcionalmente, con los lmites de clasificacin de suelo. A su
vez, el trazado de dichas alineaciones y lmites respetar las siguientes reglas:
a) Los caminos rsticos, las acequias, las curvas de nivel topogrficas, los
yacimientos minerales a cielo abierto en desuso y los permetros de proteccin del dominio pblico natural o de otros elementos naturales, as como sus
proyecciones virtuales, slo podrn configurar ese trazado cuando en ellos
concurran especficas cualidades que hagan idnea su eleccin como frontera de un desarrollo urbanstico y as se justifique.
b) Dicho trazado nunca se determinar con el exclusivo propsito de ajustarlo a lmites de trmino municipal o a lindes de propiedad. Cuando la ms idnea conformacin de la ordenacin urbanstica aconseje un trazado coincidente con esos lmites, el Plan deber acreditar que esa coincidencia obedece
a fines concretos y acordes con la potestad pblica de planeamiento, no a la mera
conveniencia de ajustar sus determinaciones a condiciones prediales o administrativas preexistentes y ajenas al bienestar futuro de la poblacin.
4. Los Planes Generales determinarn la secuencia lgica de su desarrollo territorial mediante el establecimiento justificado de las condiciones objetivas que han de cumplirse para que sea posible la delimitacin de nuevos sectores y la incorporacin de cada sector, unidad o tramo de urbanizacin al contexto global del territorio, definiendo as un orden bsico de prioridades para
la ejecucin de las Actuaciones Integradas y regulando las condiciones que
stas han de satisfacer para que sea posible su programacin.

Article 55. Criteris per a la delimitaci de les rees de repartiment


1. Lrea de repartiment s el conjunt de terrenys respecte dels quals el
Pla general determina un mateix aprofitament tipus. Per mitj de lrea de
repartiment sobjectiva el principi de justa distribuci de beneficis i crregues.
2. Lordenaci estructural establir la delimitaci de les rees de repartiment a qu hauran dajustar-se els plans que la desenvolupen. La delimitaci
de les rees de repartiment establida per lordenaci estructural haur de respectar els criteris segents:
a) Les rees de repartiment en sl urbanitzable han de comprendre:
Un o diversos sectors complets.
Els sls dotacionals de dest pblic, de la xarxa primria o estructural, classificats com a sl urbanitzable, no inclosos en cap sector. La superfcie destos
sls sadscriur a les distintes rees de repartiment en la proporci adequada.

Artculo 55. Criterios para la delimitacin de las reas de Reparto


1. El rea de reparto es el conjunto de terrenos respecto de los que el Plan
General determina un mismo aprovechamiento tipo. Mediante el rea de reparto se objetiva el principio de justa distribucin de beneficios y cargas.
2. La ordenacin estructural establecer la delimitacin de las reas de
reparto a que debern ajustarse los planes que la desarrollen. La delimitacin
de las reas de reparto establecida por la ordenacin estructural debern respetar los criterios siguientes:
a) Las reas de reparto en suelo urbanizable deben comprender:
Uno o varios sectores completos.
Los suelos dotacionales de destino pblico, de la red primaria o estructural, clasificados como suelo urbanizable, no incluidos en ningn sector. La
superficie de estos suelos se adscribir a las distintas reas de reparto en la
proporcin adecuada.
b) Las reas de reparto en suelo urbano no consolidado, se delimitarn de
manera anloga a las correspondientes al suelo urbanizable, sin que en este
caso sea obligada la adscripcin de suelos dotacionales pblicos de la Red Primaria o Estructural a aqullas.
c) En suelo urbano consolidado, en defecto de previsin expresa del Plan,
integrar el rea de reparto cada solar, o en su caso, cada parcela de destino privado, junto con el suelo dotacional colindante que le confiere la condicin de
solar o que sea preciso para dotarle de ella mediante su urbanizacin. Cuando
la citada urbanizacin fuera comn a varios solares o parcelas, la superficie
de suelo dotacional colindante requerida para entender delimitada el rea de
reparto ser la que, siendo ms prxima a dichos solares o parcelas, les corresponda a cada unos de ellos, en proporcin a su respectivo aprovechamiento
objetivo.
d) Los suelos urbanos con destino dotacional pblico, no incluidos en unidades de ejecucin y para los cuales el planeamiento no haya atribuido aprovechamiento objetivo, tendrn el resultante de la media ponderada de los aprovechamientos referidos al uso predominante del polgono fiscal en el que resulten incluidos.
e) En la delimitacin de reas de reparto para mbitos donde existan edificaciones consolidadas se estar a lo previsto en el Captulo III del Ttulo I de
esta ley. La delimitacin de reas de reparto uniparcelarias a las que se refiere el prrafo segundo del apartado 1 del artculo 29 constituye ordenacin pormenorizada que desarrolla la estructural, sin que se considere modificacin
de sta cuando se ajusten a lo determinado en dicho artculo.

b) Les rees de repartiment en sl urb no consolidat, es delimitaran de manera anloga a les corresponents al sl urbanitzable, sense que en este cas siga
obligada ladscripci de sls dotacionals pblics de la xarxa primria o estructural a aquelles.
c) En sl urb consolidat, en defecte de previsi expressa del pla, integrar lrea de repartiment cada solar, o si s procedent, cada parcella de destinaci privada, juntament amb el sl dotacional confrontant que li confereix
la condici de solar o que siga necessari per a dotar-lo desta per mitj de la seua
urbanitzaci. Quan lesmentada urbanitzaci siga comuna a diversos solars o
parcelles, la superfcie de sl dotacional confrontant requerida per a entendre
delimitada lrea de repartiment ser la que, sent ms prxima a estos solars o
parcelles, els corresponga a cada una destes, en proporci al respectiu aprofitament objectiu.
d) Els sls urbans amb destinaci dotacional pblic, no inclosos en unitats
dexecuci i per als quals el planejament no haja atribut aprofitament objectiu, tindran el resultant de la mitjana ponderada dels aprofitaments referits a ls
predominant del polgon fiscal en qu resulten inclosos.
e) En la delimitaci drees de repartiment per a mbits on hi haja edificacions consolidades sestar al que preveu el captol III del ttol I desta llei.
La delimitaci drees de repartiment uniparcellries a qu es refereix el pargraf segon de lapartat 1 de larticle 29 constituix ordenaci detallada que
desenrotlla lestructural, sense que es considere modificaci desta quan
sajusten al que determina este article.

Artculo 56. Criterios para la determinacin y clculo del aprovechamiento

Article 56. Criteris per a la determinaci i el clcul de laprofitament tipus


tipo
1. El planejament fixar els diversos aprofitaments tipus segons criteris
objectius.
2. A lefecte del clcul de laprofitament tipus no seran tinguts en compte
els sls dotacionals ja existents i afectes a la seua destinaci, entenent-se per
tals aquells que ja compleixen la finalitat prevista pel pla, fins i tot quan, per
modificar-se lordenaci preexistent, part de la seua superfcie fora destinada
a usos lucratius, sempre que la superfcie destinada a usos dotacionals en el nou
pla fora superior a lanteriorment existent.

1. El planeamiento fijar los diversos aprovechamientos tipo segn criterios objetivos.


2. A los efectos del clculo del aprovechamiento tipo no sern tenidos en
cuenta los suelos dotacionales ya existentes y afectos a su destino, entendindose por tales aquellos que ya cumplen con la finalidad prevista por el Plan,
incluso cuando, por modificarse la ordenacin preexistente, parte de su superficie fuera destinada a usos lucrativos, siempre que la superficie destinada a usos
dotacionales en el nuevo Plan fuera superior a la anteriormente existente.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

3. En sl urbanitzable, el Pla General pot fixar un nic aprofitament tipus


o diferenciar-lo per a cada sector o conjunt de sectors complets. Per als terrenys de la Xarxa Primria es fixar el mateix aprofitament tipus dels sectors
ms prxims o funcionalment vinculats. Laprofitament tipus no pot superar
ledificabilitat bruta del sector i la diferncia entre ambds coeficients ha de permetre lequidistribuci i cessi gratuta dels terrenys de la Xarxa Primria a crrec de la urbanitzaci. Latribuci daprofitaments tipus ha dobservar proporcionalitat amb ledificabilitat prevista en cada sector, si b podr igualarse a la baixa entre els diversos sectors a fi dimputar majors cessions als de
major edificabilitat o rendiment urbanstic.
4. En sl urb amb urbanitzaci consolidada laprofitament tipus podr
fixar-se referint-lo a parcelles netes segons la seua zonificaci, expressant
ledificabilitat mnima autoritzada en este, susceptible daugmentar-se per
mitj de transferncies voluntries daprofitament fins a lalada i ocupaci
mximes permeses. Quan el pla general utilitze esta tcnica, tant ledificabilitat mnima com la mxima hauran de ser viables i adequades a la morfologia
de lentorn urb i quedar degudament regulades en les seues condicions
volumtriques i ds.
5. En sl urb incls en unitat dexecuci el seu aprofitament tipus ser ledificabilitat bruta mitjana desta unitat, calculada conforme a lapartat 2 anterior.
6. Als efectes del clcul de laprofitament tipus, es considerar com a sl
dotacional ja existent i afecte el seu dest, el domini pblic provinent de camins
i vies pecuries ds pblic histric i tradicional afectat per lactuaci.
7. En tot cas, i encara que el pla no lexpresse, laprofitament tipus comporta per a tota parcella urbana un excedent respecte al seu aprofitament objectiu que permeta la cessi gratuta de sl dotacional confrontant necessari per
a dotar-la de la condici de solar, amb el que formar rea de repartiment.
CAPTOL IV
Determinacions dordenaci detallada

41799

3. En suelo urbanizable, el plan general puede fijar un nico aprovechamiento tipo o diferenciarlo para cada sector o conjunto de sectores completos. Para los terrenos de la red primaria se fijar el mismo aprovechamiento tipo
de los sectores ms prximos o funcionalmente vinculados. El aprovechamiento tipo no puede superar la edificabilidad bruta del sector y la diferencia
entre ambos coeficientes ha de permitir la equidistribucin y cesin gratuita de
los terrenos de la red primaria con cargo a la urbanizacin. La atribucin de aprovechamientos tipo ha de observar proporcionalidad con la edificabilidad prevista en cada sector, si bien podr igualarse a la baja entre los diversos sectores con el fin de imputar mayores cesiones a los de mayor edificabilidad o rendimiento urbanstico.
4. En suelo urbano con urbanizacin consolidada el aprovechamiento tipo
podr fijarse refirindolo a parcelas netas segn su zonificacin, expresando la
edificabilidad mnima autorizada en ellas, susceptible de aumentarse mediante transferencias voluntarias de aprovechamiento hasta la altura y ocupacin
mximas permitidas. Cuando el Plan General utilice esta tcnica, tanto la edificabilidad mnima como la mxima habrn de ser viables y adecuadas a la
morfologa del entorno urbano y quedar debidamente reguladas en sus condiciones volumtricas y de uso.
5. En suelo urbano incluido en unidad de ejecucin su aprovechamiento tipo
ser la edificabilidad bruta media de dicha unidad, calculada conforme al apartado 2 anterior.
6. En todo caso, y aun cuando el Plan no lo exprese, el aprovechamiento
tipo comporta para toda parcela urbana un excedente respecto a su aprovechamiento objetivo que permita la cesin gratuita de suelo dotacional colindante
necesario para dotarla de la condicin de solar, con el que formar rea de
reparto.
7. A los efectos del clculo del aprovechamiento tipo, se considerar como
suelo dotacional ya existente y afecto su destino, el dominio pblico proveniente de caminos y vas pecuarias de uso pblico histrico y tradicional afectado por la actuacin.
CAPTULO IV
Determinaciones de ordenacin pormenorizada

Article 57. Principi general


Lordenaci detallada comprn les determinacions enunciades en larticle 37. Pot ser establida, en sl urb, pels plans generals o per plans de reforma interior o estudis de detall, en urbanitzable, per mitj de pla parcial. Les decisions sobre lordenaci detallada sn competncia municipal, si b han de ser
coherents amb lordenaci estructural, la modificaci de les quals ha de ser
sempre aprovada per La Generalitat.

Artculo 57. Principio general


La ordenacin pormenorizada comprende las determinaciones enunciadas en el artculo 37. Puede ser establecida, en suelo urbano, por los Planes
Generales o por Planes de Reforma Interior o estudios de detalle y, en urbanizable, mediante Plan Parcial. Las decisiones sobre la ordenacin pormenorizada son competencia municipal, si bien han de ser coherentes con la ordenacin estructural, cuya modificacin debe ser siempre aprobada por La Generalitat.

Article 58. Delimitaci de les unitats dexecuci


1. Les unitats dexecuci sn superfcies fitades de terrenys que delimiten lmbit complet duna actuaci integrada o duna de les seues fases.
Sinclouran en la unitat dexecuci totes les superfcies de destinaci dotacional pblica necessries per a executar lactuaci i, necessriament, les parcelles edificables que, com a conseqncia desta es transformen en solars.
2. La delimitaci dunitats es contindr en els plans i programes. Els programes podran redelimitar lmbit de les unitats dexecuci previstes en els
restants plans adequant-lo a condicions ms idnies per al desenrotllament de
la corresponent actuaci integrada. Amb este fi, podran estendre lmbit a tots
els terrenys siguen necessaris que per a connectar-la a les xarxes de servicis existents en el moment de programar lactuaci i a les correlatives parcelles que
procedisca tamb abraar per a complir el que disposa el nmero 1, i poden
incloure sl urb quan calgai. Aix mateix, podr acordar-se la divisi i la redelimitaci dunitats dexecuci previstes pels plans en aprovar el corresponent
programa. Les noves unitats hauran de ser susceptibles dactuaci integrada tcnicament autnoma. Les unitats dexecuci podran comprendre terrenys inclosos
en distintes rees de repartiment conservant els terrenys incorporats a una Unitat dExecuci els aprofitaments-tipus definits en el Pla General.

Artculo 58. Delimitacin de las unidades de ejecucin


1. Las unidades de ejecucin son superficies acotadas de terrenos que delimitan el mbito completo de una actuacin integrada o de una de sus fases.
Se incluirn en la unidad de ejecucin todas las superficies de destino dotacional
pblico precisas para ejecutar la actuacin y, necesariamente, las parcelas edificables que, como consecuencia de ella se transformen en solares.
2. La delimitacin de unidades se contendr en los Planes y Programas. Los
Programas podrn redelimitar el mbito de las unidades de ejecucin previstas en los restantes Planes adecundolo a condiciones ms idneas para el desarrollo de la correspondiente actuacin integrada. A tal fin, podrn extender el
mbito a cuantos terrenos sean necesarios para conectarla a las redes de servicios
existentes en el momento de programar la actuacin y a las correlativas parcelas
que proceda tambin abarcar para cumplir lo dispuesto en el nmero 1, pudiendo incluir suelo urbano cuando sea preciso. Asimismo podr acordarse la divisin y la redelimitacin de unidades de ejecucin previstas por los Planes al aprobar el correspondiente Programa. Las nuevas unidades debern ser susceptibles
de actuacin integrada tcnicamente autnoma. Las unidades de ejecucin
podrn abarcar terrenos incluidos en distintas reas de reparto conservando
los terrenos incorporados a una unidad de ejecucin los aprovechamientos tipo
definidos en el plan general.
3. Los Planes podrn delimitar unidades de ejecucin discontinuas, excepto en suelo urbano, para la aplicacin de las transferencias de aprovechamiento urbanstico. La inclusin de suelos en la unidad de ejecucin as delimitada
no puede responder a criterios meramente equidistributivos, sino slo a criterios
objetivos de unidad funcional de la obra de urbanizacin a ejecutar. La anterior
restriccin no ser aplicable en el supuesto de que la propuesta de delimitacin
est suscrita por propietarios que representen la totalidad de los terrenos incluidos. Los suelos de los diversos mbitos discontinuos sern aportados a la reparcelacin con arreglo al aprovechamiento que el Plan les haya atribuido.
4. Al configurar las unidades de ejecucin se procurar una prudente diversificacin de las responsabilidades urbanizadoras y se fomentar el desarrollo
por iniciativas urbanizadoras de diferentes dimensiones.
5. Podrn tambin delimitarse unidades de ejecucin discontinuas para la
obtencin de suelos con destino a parques pblicos naturales como conse-

3. Els plans podran delimitar unitats dexecuci discontnuesm, llevat en


sl urb, per a laplicaci de les transferncies daprofitament urbanstic. La
inclusi de sls en la unitat dexecuci aix delimitada no pot respondre a criteris merament equidistributius, sin noms a criteris objectius dunitat funcional
de lobra durbanitzaci que sha dexecutar. Lanterior restricci no ser aplicable en el cas que la proposta de delimitaci estiga subscrita per propietaris
que representen la totalitat dels terrenys inclosos. Els sls dels diversos mbits
discontinus seran aportats a la reparcellaci dacord amb laprofitament que
el pla els haja atribut.
4. En configurar les unitats dexecuci es procurar una prudent diversificaci de les responsabilitats urbanitzadores i es fomentar el desenrotllament
per iniciatives urbanitzadores de diferents dimensions.
5. Podran tamb delimitar-se unitats dexecuci discontnues per a lobtenci de sls amb dest a parcs pblics naturals com a conseqncia duna reclas-

41800

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

sificaci de sl, quan aix procedisca en aplicaci de la Llei 4/2004, de 30 de


juny, de la Generalitat, dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge. Estos
sls per a parcs pblics naturals seran classificats com a sl no urbanitzable,
integrant-se com a tals en lrea de repartiment resultant amb els corresponents coeficients de ponderaci de valor.
6. Es poden incloure en actuacions integrades terrenys consolidats per
ledificaci quan no tinguen la urbanitzaci necessria, sense perju de les
especialitats que procedisquen en la reparcellaci. Les parcelles allades no
sinclouran en actuaci integrada amb fins merament equidistributius, llevat que
formen part doperacions integrades de rehabilitaci, renovaci urbana, o canvi
ds.
7. La delimitaci exacta dunitats dexecuci s determinaci prpia de
lordenaci detallada.

cuencia de una reclasificacin de suelo, cuando as proceda en aplicacin de


la Ley 4/2004, de 30 de junio, de ordenacin del territorio y proteccin del
paisaje. Estos suelos para parques pblicos naturales sern clasificados como
suelo no urbanizable, integrndose como tales en el rea de reparto resultante con los correspondientes coeficientes de ponderacin de valor.
6. Se pueden incluir en actuaciones integradas terrenos consolidados por
la edificacin cuando carezcan de la urbanizacin necesaria, sin perjuicio de
las especialidades que procedan en la reparcelacin. Las parcelas aisladas no
se incluirn en actuacin integrada con fines meramente equidistributivos,
salvo que formen parte de operaciones integradas de rehabilitacin, renovacin urbana, o cambio de uso.
7. La delimitacin exacta de unidades de ejecucin es determinacin propia de la ordenacin pormenorizada.

Article 59. Establiment de la xarxa secundria de reserves de sl dotacional pblic


1. La xarxa secundria s una determinaci de lordenaci detallada, constituda per la totalitat de les reserves de sl dotacional pblic no incloses en
la xarxa primria.
2. Els plans parcials i, si s procedent, els plans de reforma interior, definiran la xarxa secundria de dotacions pbliques del seu sector, distingint-les
de les de la xarxa primria, i sajustaran com a mnim als estndards reglamentriament exigits i complint amb els requisits de qualitat, funcionalitat i capacitat per a lordenaci prevista en lmbit.
3. Els plans hauran despecificar ls previst per a cada reserva ds dotacional pblic distingint entre zona verda, esportiu-recreatiu, educatiu cultural,
assistencial, servici administratiu, servici urb-infraestructures, xarxa viria,
aparcament i rees de vianants. No obstant aix, ladministraci podr establir
en aquelles qualsevol s dotacional pblic ajustant-se a les regles segents:

Artculo 59. Establecimiento de la red secundaria de reservas de suelo


dotacional pblico
1. La red secundaria es una determinacin de la ordenacin pormenorizada, constituida por la totalidad de las reservas de suelo dotacional pblico no
incluidas en la red primaria.
2. Los Planes Parciales y, en su caso, los Planes de Reforma Interior, definirn la red secundaria de dotaciones pblicas de su sector, distinguindolas de
las de la red primaria, ajustndose como mnimo a los estndares reglamentariamente exigidos y cumpliendo con los requisitos de calidad, funcionalidad y
capacidad para la ordenacin prevista en el mbito.
3. Los Planes debern especificar el uso previsto para cada reserva de uso
dotacional pblico distinguiendo entre zona verde, deportivo-recreativo, educativo cultural, asistencial, servicio administrativo, servicio urbano-infraestructuras, red viaria, aparcamiento y reas peatonales. No obstante, la administracin podr establecer en aqullas cualquier uso dotacional pblico ajustndose a las siguientes reglas:
a) Mientras el Plan no se modifique, debern dedicarse al uso o usos concretos previstos en l las reservas dotacionales para zonas verdes, espacios
libres de edificacin sobre rasante, red viaria e infraestructuras aptas para el trnsito, el paseo, la circulacin o el transportes de personas, vehculos, fluidos o
seales.
b) En los dems casos, ser posible la sustitucin del uso dotacional previsto en el Plan por otro igualmente dotacional pblico, destinado a la misma
o distinta Administracin pblica, siempre que, previo informe favorable municipal, en el primer caso, se adopte acuerdo expreso y motivado por el rgano
competente del ente titular o destinatario del terreno, y en el segundo, medie
acuerdo entre las Administraciones interesadas.

a) Mentre el pla no es modifique, hauran de dedicar-se a ls o usos concrets previstos en este les reserves dotacionals per a zones verdes, espais lliures
dedificaci sobre rasant, xarxa viria i infraestructures aptes per al trnsit, el
passeig, la circulaci o el transports de persones, vehicles, fluids o senyals.
b) En els altres casos, ser possible la substituci de ls dotacional previst en el pla per un altre igualment dotacional pblic, destinat a esta o distinta administraci pblica, sempre que, desprs de linforme favorable municipal previ, en el primer cas, sadopte acord exprs i motivat per lrgan competent de lens titular o destinatari del terreny, i en el segon, hi haja acord entre
les administracions interessades.
Article 60. Altres determinacions dordenaci detallada
1. Constituix determinaci de lordenaci detallada lassignaci dusos i
tipus edificatoris en forma detallada, en desenrotllament dels previstos per
lordenaci estructural. Sefectuar per remissi al Reglament de zones, desenrotllan els usos prohibits, alternatius i compatibles per a cada parcella i les
condicions limitadores de la mxima i mnima edificabilitat, volum o alada i
ocupaci, sobre rasant i baix, com tamb la dotaci daparcament.
2. Lordenaci haur de determinar les alineacions que delimiten lespai
pblic del privat i la parcellaci deste o les condicions per a efectuar-la. La
parcellaci es fixar atenent al tipus dedificaci previst i, si no queda dibuixada en el pla, este determinar la superfcie mnima i, si s procedent, mxima,
de les parcelles o les dimensions exigibles en el seu front o lmits. La determinaci de parcelles mnimes o mximes no pot diferir-se a la reparcellaci,
ni condicionar-se per criteris de gesti urbanstica aliens al resultat tipolgic
i objectiu de lordenaci.
3. La qualificaci dun terreny com a sl dotacional pblic requerix que el
pla especifique, en lordenaci detallada, si esta afecci afecta la totalitat de
limmoble, o si lafecci demanial es limita al sl i vol amb exclusi total o parcial del subsl que, en este cas, tindr la consideraci de b patrimonial, que
podr ser alienat per ladministraci titular per a ls i destinaci que el planejament expressament regule. En tot cas, la qualificaci dun terreny com a sl
dotacional pblic exigix la cessi obligatria i gratuta de limmoble en el seu
conjunt, o b la seua expropiaci conforme a la legislaci aplicable.

Artculo 60. Otras determinaciones de ordenacin pormenorizada


1. Constituye determinacin de la ordenacin pormenorizada la asignacin de usos y tipos edificatorios en forma detallada, en desarrollo de los previstos por la ordenacin estructural. Se efectuar por remisin al Reglamento
de Zonas, desarrollando los usos prohibidos, alternativos y compatibles para
cada parcela y las condiciones limitativas de su mxima y mnima edificabilidad, volumen o altura y ocupacin, sobre y bajo rasante, as como su dotacin
de aparcamiento.
2. La ordenacin determinar las alineaciones que delimitan el espacio
pblico del privado y la parcelacin de ste o las condiciones para efectuarla.
La parcelacin se fijar atendiendo al tipo de edificacin previsto y, si no queda
dibujada en el Plan, ste determinar la superficie mnima y, en su caso, mxima, de las parcelas o las dimensiones exigibles en su frente o linderos. La
determinacin de parcelas mnimas o mximas no puede diferirse a la reparcelacin, ni condicionarse por criterios de gestin urbanstica ajenos al resultado tipolgico y objetivo de la ordenacin.
3. La calificacin de un terreno como suelo dotacional pblico requiere
que el Plan especifique, en su ordenacin pormenorizada, si dicha afeccin
atae a la totalidad del inmueble, o si la afeccin demanial se limita al suelo
y vuelo con exclusin total o parcial del subsuelo que, en tal caso, tendr la consideracin de bien patrimonial, que podr ser enajenado por la administracin
titular para el uso y destino que el planeamiento expresamente regule. En todo
caso, la calificacin de un terreno como suelo dotacional pblico exige la
cesin obligatoria y gratuita del inmueble en su conjunto, o bien su expropiacin conforme a la legislacin aplicable.

CAPTOL V
Plans urbanstics

CAPTULO V
Planes urbansticos

Secci 1a
Plans generals

Seccin 1
Planes Generales

Article 61. Funci, mbit i abast del pla general


1. Els plans generals sn instruments que fixen lestratgia devoluci
urbanstica del municipi i els processos docupaci del sl, en relaci amb el
consum daltres recursos i emissi de contaminants.

Artculo 61. Funcin, mbito y alcance del Plan General


1. Los Planes Generales son instrumentos que fijan la estrategia de evolucin
urbanstica del municipio y los procesos de ocupacin del suelo, en relacin con
el consumo de otros recursos y emisin de contaminantes.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41801

2. El pla general ha de justificar la seua adequaci al planejament dels


municipis confrontants, a lefecte de la qual haur de reflectir en la seua documentaci el de les zones limtrofes. Quan el model de desenrotllament urbanstic dun municipi faa necessria la seua ordenaci conjunta amb terrenys
inclosos dins del terme municipal confrontant, el pla general podr ordenar
este mbit, amb lacord plenari previ de lajuntament confrontant afectat, o si
s procedent, per mitj de la firma de loport conveni. En cas de discrepncia entre els municipis afectats, la conselleria competent en urbanisme resoldr el que resulte ms adequat per a la millor ordenaci de la zona.
3. El pla general t vigncia indefinida, no obstant aix haur de preveure
lexpansi urbana del municipi per a un mnim de 10 anys, aproximadament,
abraant la reserva de sl i dotacions per a la implantaci dinfraestructures previsibles a ms llarg termini.

2. El Plan General debe justificar su adecuacin al planeamiento de los


municipios colindantes, a cuyo efecto deber reflejar en su documentacin el
de las zonas limtrofes. Cuando el modelo de desarrollo urbanstico de un
municipio haga necesaria su ordenacin conjunta con terrenos incluidos dentro del trmino municipal colindante, el Plan General podr ordenar dicho
mbito, previo acuerdo plenario del Ayuntamiento colindante afectado, o en su
caso, mediante la firma del oportuno convenio. En caso de discrepancia entre
los Municipios afectados, la conselleria competente en urbanismo resolver
lo que resulte ms adecuado para la mejor ordenacin de la zona.
3. El Plan General tiene vigencia indefinida, no obstante deber prever la
expansin urbana del municipio para un mnimo de 10 aos, aproximadamente, abarcando la reserva de suelo y dotaciones para la implantacin de
infraestructuras previsibles a ms largo plazo.

Article 62. Determinacions del pla general


1. Els Plans Generals establiran per a tot el territori municipal la seua ordenaci urbanstica estructural en els termes establits en el Captol II del present
Ttol. Potestativament, tamb podran ordenar de forma detallada tot o part del
sl urb, o assumir, totalment o parcialment, lordenaci del sl urb del Pla
General anterior.
2. Quant major siga el creixement urbanstic previst per al municipi, o
ms ambicis resulte este respecte de la capacitat de gesti actual deste, major
ser el grau de concreci exigible en les seues determinacions.
3. El catleg de protecci i lordenaci del sl no urbanitzable amb expressi de les rees que han de preservar-se del procs urbanitzador sn determinacions inexcusables del pla general.

Artculo 62. Determinaciones del Plan General


1. Los planes generales establecern para todo el territorio municipal su
ordenacin urbanstica estructural en los trminos establecidos en el captulo
II del presente ttulo. Potestativamente, tambin podrn ordenar de forma pormenorizada todo o parte del suelo urbano, o asumir, total o parcialmente, la ordenacin del suelo urbano del plan general anterior.
2. Cuanto mayor sea el crecimiento urbanstico previsto para el Municipio,
o ms ambicioso resulte el mismo respecto a la capacidad de gestin actual
de ste, mayor ser el grado de concrecin exigible en sus determinaciones.
3. El Catlogo de proteccin y la ordenacin del suelo no urbanizable con
expresin de las reas que han de preservarse del proceso urbanizador son
determinaciones inexcusables del Plan General.

Article 63. Lmits a la potestat de planejament


1. Locupaci de sl prevista pels plans generals, el consum daltres recursos, especialment aigua, i lemissi de contaminants que siguen previsibles en
funci de lordenaci proposada, observaran els llindars territorials i ambientals fixats per decret del Consell de La Generalitat o pels plans dacci territorial, en els termes previstos en larticle 81 i segents de la Llei dOrdenaci
del Territori i Protecci del Paisatge.
2. La potestat del planejament estar subjecta a la resta de limitacions
establides en la Llei dOrdenaci del Territori i de Protecci del Paisatge, i les
derivades de les legislacions sectorials aplicables. Quan ordenen el sl urb
hauran dobservar les regles segents:
a) En zones consolidades, el volum atribut a les parcelles noms podr
superar el caracterstic de ledificaci que, dins dordenaci, hi haja al seu
entorn, quan aix no redunde en detriment del millor compliment dels estndards legals de dotacions pbliques.
b) Quan en un barri o nucli de poblaci ledificabilitat bruta ja siga superior a un metre quadrat de sostre per metre quadrat de sl, mai laugmentar
respecte a les previsions del planejament anterior, i procurar que disminusca o, com a mxim, es mantinga, en la seua intensitat.
c) En les zones de nova urbanitzaci o remodelaci global per reforma
interior, haur dobservar els estndards exigibles per als plans parcials conforme a larticle 67 desta llei, per podr eximir-se, parcialment i justificadament, del compliment daquelles exigncies que, per incompatibles amb
la consolidaci, resulten impracticables. Esta exempci sacordar noms en
all estrictament necessari per a ultimar la trama urbana en coherncia formal
i funcional amb les seues condicions histriques.
3. Les anteriors exigncies podran ser objecte de desenrotllament reglamentari per a les zones consolidades per ledificaci sempre que es justifique que
no sincrementen la densitat, ledificabilitat i el volum respecte a lordenaci
existent.
4. Lordenaci detallada del sl urb semiconsolidat per ledificaci shaur
dajustar al que determina larticle 67.3 desta llei per als plans parcials.

Artculo 63. Lmites a la potestad de planeamiento


1. La ocupacin de suelo prevista por los Planes Generales, el consumo de
otros recursos, especialmente agua, y la emisin de contaminantes que sean
previsibles en funcin de la ordenacin propuesta, observarn los umbrales
territoriales y ambientales fijados por Decreto del Consell de La Generalitat o
por los Planes de Accin Territorial, en los trminos previstos en el artculo 81
y siguientes de la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje.
2. La potestad del planeamiento estar sujeta al resto de limitaciones establecidas en la Ley de Ordenacin del Territorio y de Proteccin del Paisaje, y
las derivadas de las legislaciones sectoriales aplicables. Cuando ordenen el
suelo urbano debern observar las siguientes reglas:
a) En zonas consolidadas, el volumen atribuido a las parcelas slo podr
superar el caracterstico de la edificacin que, dentro de ordenacin, exista en
su entorno, cuando ello no redunde en detrimento del mejor cumplimiento de
los estndares legales de dotaciones pblicas.
b) Cuando en un barrio o ncleo de poblacin la edificabilidad bruta ya sea
superior a un metro cuadrado de techo por metro cuadrado de suelo, nunca la
aumentar respecto a las previsiones del planeamiento anterior, y procurar
que disminuya o, a lo sumo, se mantenga, en su intensidad.
c) En las zonas de nueva urbanizacin o remodelacin global por reforma
interior, observar los estndares exigibles para los planes parciales conforme al artculo 67 de la presente Ley, pero podr eximirse, parcial y justificadamente, del cumplimiento de aqullas exigencias que, por incompatibles con
la consolidacin, resulten impracticables. Esta exencin se acordar slo en
lo estrictamente preciso para ultimar la trama urbana en coherencia formal y
funcional con sus condiciones histricas.
3. Las anteriores exigencias podrn ser objeto de desarrollo reglamentario
para las zonas consolidadas por la edificacin siempre que se justifique que no
se incrementan la densidad, la edificabilidad y el volumen con respecto a la ordenacin existente.
4. La ordenacin pormenorizada del suelo urbano semiconsolidado por la
edificacin se ajustar a lo determinado en el artculo 67.3 de esta Ley para los
planes parciales.

Article 64. Documentaci del pla general


El pla general est format pels documents segents:
a) Documents sense eficcia normativa:
Memria informativa.
Plnols dinformaci.
Memria justificativa.
b) Documents amb eficcia normativa:
Directrius estratgiques devoluci urbana i ocupaci del territori.
Normes urbanstiques, que hauran dincloure fitxes de planejament i
gesti de cada sector, unitat dexecuci o rea de repartiment.
Plnols dordenaci.
Catleg de bns i espais protegits.

Artculo 64. Documentacin del Plan General


El Plan General est formado por los siguientes documentos:
a) Documentos sin eficacia normativa:
Memoria informativa.
Planos de informacin.
Memoria justificativa.
b) Documentos con eficacia normativa:
Directrices estratgicas de evolucin urbana y ocupacin del territorio.
Normas Urbansticas, que incluirn fichas de planeamiento y gestin de
cada Sector, Unidad de Ejecucin o Area de Reparto.
Planos de ordenacin.
Catlogo de bienes y espacios protegidos.

41802

31 12 2005

Secci 2a
Plans parcials

DOGV - Nm. 5.167

Seccin 2
Planes parciales

Article 65. Funcions del pla parcial


1. Els plans parcials sn els instruments dordenaci que defineixen lordenaci detallada del sl urbanitzable, seguint els criteris i directrius que a lefecte
haja establit el pla general.
2. Tamb poden formular-se plans parcials que introdusquen modificacions
en lordenaci estructural establida en els plans generals. Lordenaci proposada buscar les solucions que milloren la qualitat ambiental dels futurs
espais urbans ds collectiu, la capacitat de servici de dotacions pbliques o
un menor impacte territorial. En este cas, els plans parcials hauran de fundar
les seues determinacions en les directrius estratgiques devoluci urbana i
ocupaci del territori.

Artculo 65. Funciones del plan parcial


1. Los Planes Parciales son los instrumentos de ordenacin que definen
la ordenacin pormenorizada del suelo urbanizable, siguiendo los criterios y
directrices que al efecto haya establecido el Plan General.
2. Tambin pueden formularse Planes Parciales que introduzcan modificaciones en la ordenacin estructural establecida en los Planes Generales. La
ordenacin propuesta buscar las soluciones que mejoren la calidad ambiental de los futuros espacios urbanos de uso colectivo, la capacidad de servicio
de dotaciones pblicas o un menor impacto territorial. En este caso, los Planes
Parciales debern fundar sus determinaciones en las directrices estratgicas
de evolucin urbana y ocupacin del territorio.

Article 66. mbit i determinacions dels plans parcials


1. Lmbit dels plans parcials s el sector. Cada un destos plans abraar
un o diversos sectors complets.
2. Tot pla parcial ha de contenir les determinacions dordenaci detallada
del sector o sectors que abrace amb el contingut establit en el captol IV deste
ttol.

Artculo 66. mbito y determinaciones de los Planes Parciales


1. El mbito de los Planes Parciales es el sector. Cada uno de estos Planes
abarcar uno o varios sectores completos.
2. Todo Plan Parcial debe contener las determinaciones de ordenacin
pormenorizada del sector o sectores que abarque con el contenido establecido
en el captulo IV del presente ttulo.

Article 67. Determinacions mnimes exigibles al planejament parcial


1. Lordenaci establida en els plans parcials ha de complir uns estndards
mnims de qualitat urbanstica que es determinaran reglamentriament i, en
especial, les segents:
a) Ledificabilitat residencial no podr superar el metre quadrat de sostre
per metre quadrat de sl en lmbit del sector.
b) En sectors susceptibles dutilitzaci residencial, la reserva de sl amb
dest dotacional pblic, sense comptar el viari, ha de superar els 35 metres
quadrats per cada 100 de sostre potencialment edificable, amb t este s.
c) Han de destinar-se a zones verdes pbliques, almenys, 15 metres quadrats
dels 35 exigits en lapartat b) anterior i, en tot cas, ms del 10 per cent de la
superfcie total del sector, quan esta no siga residencial.
d) Per cada cent metres dedificaci residencial o fracci ha de preveures,
almenys, una plaa daparcament fora de la superfcie estrictament viria.

Artculo 67. Determinaciones mnimas exigibles al planeamiento parcial


1. La ordenacin establecida en los Planes Parciales debe cumplir con
unos estndares mnimos de calidad urbanstica que se determinarn reglamentariamente y, en especial, las siguientes:
a) La edificabilidad residencial no superar el metro cuadrado de techo
por metro cuadrado de suelo en el mbito del sector.
b) En sectores susceptibles de utilizacin residencial, la reserva de suelo
con destino dotacional pblico, sin contar el viario, debe superar los 35 metros
cuadrados por cada 100 de techo potencialmente edificable, con ese uso.
c) Deben destinarse a zonas verdes pblicas, al menos, 15 metros cuadrados de los 35 exigidos en el apartado b) anterior y, en todo caso, ms del 10 por
ciento de la superficie total del sector, cuando sta no sea residencial.
d) Por cada cien metros de edificacin residencial o fraccin debe preverse, al menos, una plaza de aparcamiento fuera de la superficie estrictamente
viaria.
e) Deben definir la red secundaria de dotaciones pblicas del sector, de
acuerdo con las exigencias que reglamentariamente se establezcan.
2. Los Planes Parciales que se incorporan al proceso urbanizador mediante la preceptiva programacin sobrevenida debern adems completar el mnimo de dotaciones pblicas con las exigencias de la Ley de Ordenacin del
Territorio y de Proteccin del Paisaje.
Los ndices y estndares del numero 1 anterior se computarn respecto a
la superficie del sector. Se excluirn de dicho cmputo aquellos elementos de
la red primaria cuya urbanizacin no sea exigible con cargo al sector.
3. El Plan identificar las edificaciones existentes en su mbito, dndoles
el tratamiento que estime ms adecuado, sin que ello pueda constituir merma
alguna del inters pblico ni de la racional estructura de la ordenacin. Observar lo establecido en el Captulo III del Ttulo I para la planificacin de la
ejecucin.

e) Han de definir la xarxa secundria de dotacions pbliques del sector,


dacord amb les exigncies que reglamentriament sestablisquen.
2. Els plans parcials que sincorporen al procs urbanitzador mitjanant la
preceptiva programaci sobrevinguda hauran de completar a ms el mnim de
dotacions pbliques amb les exigncies de la Llei dOrdenaci del Territori i
de Protecci del Paisatge.
Els ndexs i estndards del nmero 1 anterior es computaran respecte a la
superfcie del sector. Sexclouran deste cmput aquells elements de la xarxa
primria la urbanitzaci dels quals no siga exigible a crrec del sector.
3. El pla haur didentificar les edificacions existents en el seu mbit,
donant-los el tractament que estime ms adequat, sense que aix puga constituir minva alguna de linters pblic ni de la racional estructura de lordenaci.
Observar el que establix el captol III del ttol I per a la planificaci de lexecuci.
Article 68. Documentaci dels plans parcials
1. Els plans parcials estan integrats pels segents documents:
a) Documents sense eficcia normativa:
Document dinformaci: memria i plnols.
Memria justificativa.
b) Documents amb eficcia normativa:
Normes urbanstiques.
Plnols dordenaci.
Catleg de bns i espais protegits o justificaci dinnecesarietat.
2. Lelaboraci del Catleg de bns i espais protegits ser innecessria
quan este catleg ja existira en el pla general i el que haja dacompanyar al
pla parcial siga compatible amb aquell. Ser, aix mateix, innecessria en el cas
que no hi haja bns o espais que meresqueren esta protecci.
Secci 3a
Pla de reforma interior

Artculo 68. Documentacin de los Planes Parciales


1. Los Planes Parciales estn integrados por los siguientes documentos:
a) Documentos sin eficacia normativa:
Documento de informacin: Memoria y Planos.
Memoria justificativa.
b) Documentos con eficacia normativa:
Normas Urbansticas.
Planos de ordenacin.
Catlogo de Bienes y Espacios Protegidos o justificacin de innecesariedad.
2. La elaboracin del Catlogo de Bienes y Espacios Protegidos ser innecesaria cuando dicho Catlogo ya existiera en el Plan General y el que hubiera de acompaar al Plan Parcial sea compatible con aqul. Ser, asimismo,
innecesaria en el caso de que no hubiera bienes o espacios que merecieran tal
proteccin.
Seccin 3
Plan de Reforma Interior

Article 69. Pla de reforma interior


El pla de reforma interior establir lordenaci detallada en aquelles zones
del sl urb en les que el pla general no lhaja fet.

Artculo 69. Plan de Reforma Interior


El Plan de Reforma Interior establecer la ordenacin pormenorizada en
aquellas zonas del suelo urbano en las que el Plan General no lo haya hecho.

Article 70. mbit i determinacions dels plans de reforma interior


1. Lmbit dordenaci del pla de reforma interior ser el sector, que es
delimitar segons el que establix larticle 54, i podran ajustar-se els lmits del
sector a viaris de la xarxa secundria.

Artculo 70. mbito y determinaciones de los Planes de Reforma Interior


1. El mbito de ordenacin del Plan de Reforma Interior ser el sector,
que se delimitar segn lo establecido en el artculo 54, pudiendo ajustarse los
lmites del sector a viarios de la red secundaria.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41803

2. Les determinacions dels plans de reforma interior sadequaran a les


condicions exigides per larticle 63. Els estndards previstos en larticle 67
seran aplicables en la mesura en qu resulten compatibles amb el grau de consolidaci existent. El pla de reforma interior diferenciar els terrenys que han
de quedar subjectes al rgim de les actuacions allades dels que sotmeta al
rgim de les actuacions integrades.
3. Quan lmbit del pla incloga sls semiconsolidats per ledificaci, les
seues determinacions sajustaran al que determina larticle 67.3 daquesta llei
per als plans parcials.

2. Las determinaciones de los Planes de Reforma Interior se adecuarn a


las condiciones exigidas por el artculo 63. Los estndares previstos en el artculo 67 sern aplicables en la medida en que resulten compatibles con el grado
de consolidacin existente. El Plan de Reforma Interior diferenciar los terrenos que han de quedar sujetos al rgimen de las actuaciones aisladas de los
que someta al rgimen de las actuaciones integradas.
3. Cuando el mbito del Plan incluya suelos semiconsolidados por la edificacin, sus determinaciones se ajustarn a lo determinado en el artculo 67.3
de esta ley para los Planes Parciales.

Article 71. Documentaci del pla de reforma interior


La documentaci del pla de reforma interior ser la prpia dun pla parcial,
i a ms, haur dincloure:
a) Estudi de la seua incidncia sobre la poblaci afectada.
b) El rgim de fora dordenaci de les edificacions afectades, quan nhi haja.

Artculo 71. Documentacin del Plan de Reforma Interior


La documentacin del Plan de Reforma Interior ser la propia de un Plan
Parcial, y adems deber incluir:
a) Estudio de su incidencia sobre la poblacin afectada.
b) El rgimen de fuera de ordenacin de las edificaciones afectadas, cuando lo hubiere.
c) Catlogo complementario, salvo justificacin de su innecesariedad en
los trminos previstos para los Planes Parciales en el artculo 68.
d) Documentacin grfica refundida de la ordenacin del entorno.

c) Catleg complementari, excepte justificaci de la innecesarietat en els


termes previstos per als plans parcials en larticle 68.
d) Documentaci grfica refosa de lordenaci de lentorn.
Secci 4a
Plans parcials i de reforma Interior
modificatius de lordenaci estructural

Seccin 4
Planes parciales y de reforma interior
modificativos de la ordenacin estructural

Article 72. Funci i contingut


1. Poden formular-se plans parcials i plans de reforma interior a fi de modificar lordenaci establida en els plans generals per al sl urbanitzable i per al
sl urb, buscant solucions que milloren la qualitat ambiental dels futurs espais
urbans ds collectiu, o la capacitat de servicis de les dotacions pbliques, o
actualitzen ordenadament lestructura territorial a noves demandes socials.
Les seues determinacions hauran de ser coherents amb les directrius establides
pel planejament general per al seu desenrotllament, fins i tot en el cas que les
modifiquen.
2. Els plans modificatius de lordenaci estructural, a ms de la documentaci exigible amb carcter general, hauran de contenir la segent:
a) Justificaci detallada de la reforma pretesa, en relaci amb el terreny afectat, i el seu entorn immediat, amb especial referncia a la xarxa primria o
estructural de dotacions. Si es tracta doperacions puntuals de millora, hauran
dincorporar per a lilla de cases afectada sencera i el seu entorn visual les perspectives i els plnols dordenaci propis dun estudi de detall.
b) Plnols dordenaci detallada conjunta del sector i dels voltants, que
demostren grficament la integraci de lordenaci prevista en el seu context
espacial ms ampli.
c) Si la proposta implica variacions en la xarxa primria o estructural de
dotacions, haur de contenir, a ms, un nou pla dordenaci daquesta xarxa,
a igual escala que el del pla general i referit a la total superfcie del nucli de
poblaci, barri o unitat geogrfica urbana afectada, existent o en projecte, sense
exclouren els eixamplaments potencials.
d) Document de refosa amb les determinacions escrites del pla que modifiquen. La documentaci grfica haur de ser objecte de refosa, llevat que no
siga tcnicament possible.
e)Cdula territorial durbanitzaci, si s procedent
3. Les seues determinacions hauran de respectar el segent:
a)Les noves solucions proposades per a la xarxa estructural o primria de
reserves de sl dotacional han de millorar la seua capacitat, qualitat o funcionalitat, sense desvirtuar les opcions bsiques de lordenaci originria, i
han de cobrir i complir, amb igual o major qualitat i eficcia, les necessitats i
els objectius considerats en aquella.
b)La nova ordenaci ha de justificar les millores per al benestar de la
poblaci i fundar-se en el ms adequat compliment dels principis rectors de
lactivitat urbanstica i dels estndards legals de qualitat de lordenaci definits
pels articles 52 i 67.

Artculo 72. Funcin y contenido


1. Pueden formularse Planes Parciales y Planes de Reforma Interior a fin
de modificar la ordenacin establecida en los Planes Generales para el suelo
urbanizable y para el suelo urbano, buscando soluciones que mejoren la calidad ambiental de los futuros espacios urbanos de uso colectivo, o la capacidad
de servicio de las dotaciones pblicas, o actualicen ordenadamente la estructura territorial a nuevas demandas sociales. Sus determinaciones debern ser
coherentes con las directrices establecidas por el planeamiento general para
su desarrollo, incluso en el supuesto de que las modifiquen.
2. Los planes modificativos de la ordenacin estructural, adems de la
documentacin exigible con carcter general, debern contener la siguiente:
a) Justificacin detallada de la reforma pretendida, en relacin con el terreno afectado, y su entorno inmediato, con especial referencia a la red primaria
o estructural de dotaciones. Si se trata de operaciones puntuales de mejora,
debern incorporar para la entera manzana afectada y su entorno visual las
perspectivas y los planos de ordenacin propios de un Estudio de Detalle.
b) Planos de ordenacin pormenorizada conjunta del sector y de sus inmediaciones, que demuestren grficamente la integracin de la ordenacin contemplada en su contexto espacial ms amplio.
c) Si la propuesta implica variaciones en la red primaria o estructural de
dotaciones, contendr, adems, nuevo plano de ordenacin de dicha red, a
igual escala que el del Plan General y referido a la total superficie del ncleo
de poblacin, barrio o unidad geogrfica urbana afectada, existente o en proyecto, sin excluir sus ensanches potenciales.
d) Documento de refundicin con las determinaciones escritas del Plan
que modifiquen. La documentacin grfica deber ser objeto de refundicin,
salvo que ello no fuera tcnicamente posible.
e) Cdula Territorial de Urbanizacin, en su caso.
3. Sus determinaciones respetarn lo siguiente:
a) Las nuevas soluciones propuestas para la red estructural o primaria de
reservas de suelo dotacional han de mejorar su capacidad, calidad o funcionalidad, sin desvirtuar las opciones bsicas de la ordenacin originaria, y deben
cubrir y cumplir, con igual o mayor calidad y eficacia, las necesidades y los objetivos considerados en aqulla.
b) La nueva ordenacin debe justificar las mejoras para el bienestar de la
poblacin y fundarse en el ms adecuado cumplimiento de los principios rectores de la actividad urbanstica y de los estndares legales de calidad de la
ordenacin definidos por los artculos 52 y 67.

Article 73. Plans modificatius de la classificaci i qualificaci del sl

Artculo 73. Planes modificativos de la clasificacin y calificacin del


suelo
1. Los planes modificativos que impliquen la clasificacin de nuevo suelo
urbanizable o la atribucin global de nuevos usos y aprovechamientos para
reas de suelo urbano en remodelacin, debern suplementar las redes dotacionales pblicas, incluso la red primaria, con los elementos que satisfagan
las necesidades de integracin territorial o urbana que generen, pudiendo asignarse estndares dotacionales especficos al tiempo de la aprobacin del Plan,
de forma motivada, en los trminos previstos en el artculo 67.3. Su aprobacin,
que corresponde a la conselleria competente en urbanismo, requerir la previa
expedicin de la cdula territorial de urbanizacin establecida en esta ley y la
previa emisin del informe del Consejo del Territorio y el Paisaje.
2. En el caso de que la modificacin implique cambio de uso o introduccin de nuevos usos no previstos inicialmente en el planeamiento, los estndares
de cesin sern los previstos en los Planes Parciales aplicados al incremento

1. Els plans modificatius que impliquen la classificaci de nou sl urbanitzable o latribuci global de nous usos i aprofitaments per a rees de sl urb
en remodelaci, hauran de suplementar les xarxes dotacionals pbliques, fins
i tot la xarxa primria, amb els elements que satisfacen les necessitats dintegraci territorial o urbana que generen, i podran assignar-se estndards dotacionals especfics al temps de laprovaci del pla, de forma motivada, en els
termes previstos en larticle 67.3. La seua aprovaci, que correspon a la conselleria competent en urbanisme, requerir la prvia expedici de la cdula
territorial durbanitzaci establerta en esta llei i lemissi prvia de linforme
del Consell del Territori i el Paisatge.
2. En el cas que la modificaci implique canvi ds o introducci de nous
usos no previstos inicialment en el planejament, els estndards de cessi seran
els previstos en els plans parcials aplicats a lincrement dedificabilitat bruta

41804

31 12 2005

sobre la prevista en el planejament vigent, i haur de quedar assegurat, en tot


cas, que el resultat final garanteix el manteniment dels estndards i la qualitat
de lordenaci.
3. Els plans parcials modificatius que incorporen al procs durbanitzaci
terrenys que, conforme al pla general, no tinguen la classificaci formal de
sl urbanitzable shauran dajustar a les regles segents:
a). Compliran les directrius dordenaci del Pla General, sense afectar les
rees a qu es referix larticle 45 en els apartats 1, d) 3 i 6.
b) Hauran de sotmetres al trmit davaluaci de limpacte ambiental.
c) Laprofitament tipus del sl urbanitzable que el nou pla classifica no
superar el dels sls urbanitzables prviament classificats pel pla general per
a la mateixa zonificaci o rea geogrfica.
d) Es tramitaran i aprovaran juntament amb el corresponent programa
dactuaci integrada. Tot el terreny afecte pel pla modificatiu haur de ser programat en aprovar-se este. La seua falta dexecuci comportar, si s procedent,
la desclassificaci del sl afectat.
e) Lactuaci podr quedar subjecta a la meritaci de cnon si el t
preestablit el municipi amb este fi, en la quantia proporcional i estrictament
necessria per al suplement de les dotacions pbliques de xarxa primria que
no siguen materialment executades a crrec de lactuaci.
f) A crrec de lactuaci integrada, a ms de les cessions legalment exigibles,
escaur la cessi de sl no urbanitzable protegit en la quantia establida en
larticle 13.6 de la Llei dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge, a
favor de ladministraci pblica que reglamentriament sestablisca. Els terrenys
objecte desta cessi podran ser obtinguts en qualsevol de les formes previstes
per a lobtenci dels elements de la xarxa primria adscrita.
g) Cdula territorial durbanitzaci, si escau.
Article 74. Document de justificaci de la integraci territorial
1. Els plans a qu es refereix larticle anterior han dincloure un document
diferenciat que justifique la integraci territorial, que forma part inseparable del
pla modificatiu juntament amb el qual es tramita, i que ser aprovat definitivament al costat daquell per la conselleria competent en urbanisme. Excepcionalment, quan en desenrotllament dun programa es preveja la formulaci
dulteriors plans parcials a crrec del seu urbanitzador, el referit document es
tramitar i aprovar al costat del primer destos, sense que, en cap cas, puguen
classificar nous sls urbanitzable faltats de programaci temporal i econmica i durbanitzador responsable de la seua gesti.
2. El document que justifica la integraci territorial t per objecte actualitzar lordenaci estructural del pla general en tots els aspectes directament o
indirectament relacionats amb la nova urbanitzaci, a fi dintegrar-la en lestructura general del territori. Amb este fi, i dacord amb la cdula territorial durbanitzaci expedida, establir les determinacions precises per a dotar de coherncia la incorporaci de la nova urbanitzaci en el conjunt del model territorial
previst, dotant-lo duna estratgia decisria respecte a futures actuacions redundants, incompatibles o complementries de lactuaci pretesa.
3. Les seues determinacions inclouran:
a) Complement de les directrius definitries devoluci urbana i ocupaci
del territori, complementant-les de manera coherent amb els objectius definits
per les previstes en el pla general.
b) Classificaci dels nous sls urbanitzable i identificaci dels no urbanitzable despecial protecci que hagen de ser objecte de cessi per a donar
compliment al que preveu la Llei dOrdenaci del Territori i Protecci del
Paisatge.
c) Ampliaci de la xarxa primria de dotacions pbliques amb els nous
elements necessaris per a donar suport al desenrotllament previst, tant pel que
fa a les connexions i ampliacions de la xarxa viria, com a la implantaci de
noves dotacions no viries, dins o fora de lmbit dactuaci.
d) Mesures complementries de protecci del patrimoni cultural, en especial, del patrimoni rural.
e) Mesures correctores de limpacte ambiental de la nova urbanitzaci
amb referncia especfica a levacuaci, depuraci i tractament dabocaments
i residus i, si s procedent, a permetres dafecci delements naturals dinters,
mesures de reforestaci, descontaminaci i regeneraci delements naturals, protecci de masses daigua, i accions per a la potabilitzaci o reutilitzaci de
recursos hidrulics.
f) Disseny de les rees desmortement en lentorn de la nova urbanitzaci
acompanyades del corresponent estudi de paisatge dels regulats en la Llei
dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge.
g) Normes complementries per a la regulaci de ledificaci allada i la
prevenci de parcellacions en lmbit dinfluncia de la nova urbanitzaci.
4. La seua documentaci ser la segent:
a) De carcter informatiu:
Memria informativa i justificativa, amb anlisi territorial de la incidncia de la nova urbanitzaci en el conjunt del territori i justificaci de la sufi-

DOGV - Nm. 5.167

de edificabilidad bruta sobre la prevista en el planeamiento vigente, debiendo


quedar garantizado, en todo caso, que el resultado final garantiza el mantenimiento de los estndares y la calidad de la ordenacin.
3. Los Planes Parciales modificativos que incorporen al proceso de urbanizacin terrenos que, conforme al Plan General, no tuviesen la clasificacin
formal de suelo urbanizable se ajustarn a las siguientes reglas:
a) Cumplirn las directrices de ordenacin del Plan General, sin afectar
las reas a las que se refiere el artculo 45 en sus apartados 1.d), 3 y 6.
b) Debern someterse al trmite de evaluacin de su impacto ambiental.
c) El aprovechamiento tipo del suelo urbanizable que el nuevo Plan clasifica
no superar el de los suelos urbanizables previamente clasificados por el Plan
General para la misma zonificacin o rea geogrfica.
d) Se tramitarn y aprobarn junto al correspondiente Programa de Actuacin Integrada. Todo el terreno afecto por el Plan modificativo deber ser programado al aprobarse ste. Su falta de ejecucin comportar, en su caso, la
desclasificacin del suelo afectado.
e) La actuacin podr quedar sujeta al devengo de canon si lo tuviera preestablecido el municipio con ese fin, en la cuanta proporcional y estrictamente
necesaria para el suplemento de las dotaciones pblicas de red primaria que no
sean materialmente ejecutadas con cargo a la actuacin.
f) Con cargo a la actuacin integrada, adems de las cesiones legalmente
exigibles, proceder la cesin de suelo no urbanizable protegido en la cuanta
establecida en el artculo 13.6 de la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje, a favor de la administracin pblica que reglamentariamente se establezca. Los terrenos objeto de esta cesin podrn ser obtenidos
en cualquiera de las formas previstas para la obtencin de los elementos de la
red primaria adscrita.
g) Cdula territorial de urbanizacin, en su caso.
Artculo 74. Documento de justificacin de la integracin territorial
1. Los Planes a que se refiere el artculo anterior deben incluir un documento
diferenciado que justifique la Integracin Territorial, que forma parte inseparable del plan modificativo junto al que se tramite, y que ser aprobado definitivamente junto a aqul por la conselleria competente en urbanismo. Excepcionalmente, cuando en desarrollo de un Programa se prevea la formulacin de
ulteriores Planes Parciales a cargo de su Urbanizador, el referido documento
se tramitar y aprobar junto al primero de ellos, sin que, en ningn caso, puedan clasificar nuevos suelos urbanizables carentes de programacin temporal
y econmica y de Urbanizador responsable de su gestin.
2. El documento que justifica la Integracin Territorial tiene por objeto
actualizar la ordenacin estructural del Plan General en todos los aspectos
directa o indirectamente relacionados con la nueva urbanizacin, a fin de integrarla en la estructura general del territorio. Con ese fin, y de acuerdo con la
cdula territorial de urbanizacin expedida, establecer las determinaciones
precisas para dotar de coherencia la incorporacin de la nueva urbanizacin en
el conjunto del modelo territorial previsto, dotndolo de una estrategia decisoria
respecto a futuras actuaciones redundantes, incompatibles o complementarias
de la actuacin pretendida.
3. Sus determinaciones incluirn:
a) Complemento de las directrices definitorias de evolucin urbana y ocupacin del territorio, complementndolas de modo coherente con los objetivos definidos por las previstas en el Plan General.
b) Clasificacin de los nuevos suelos urbanizables e identificacin de los
no urbanizables de especial proteccin que deban ser objeto de cesin para
dar cumplimiento a lo previsto en la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje.
c) Ampliacin de la red primaria de dotaciones pblicas con los nuevos elementos precisos para dar soporte al desarrollo previsto, tanto en lo relativo a
las conexiones y ampliaciones de la red viaria, como a la implantacin de nuevas dotaciones no viarias, dentro o fuera del mbito de actuacin.
d) Medidas complementarias de proteccin del patrimonio cultural, en
especial, del patrimonio rural.
e) Medidas correctoras del impacto medioambiental de la nueva urbanizacin con referencia especfica a la evacuacin, depuracin y tratamiento de
vertidos y residuos y, en su caso, a permetros de afeccin de elementos naturales de inters, medidas de reforestacin, descontaminacin y regeneracin de
elementos naturales, proteccin de masas de agua, y acciones para la potabilizacin o reutilizacin de recursos hidrulicos.
f) Diseo de las reas de amortiguacin en el entorno de la nueva urbanizacin acompaadas del correspondiente Estudio de Paisaje de los regulados
en la Ley de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje.
g) Normas complementarias para la regulacin de la edificacin aislada y
la prevencin de parcelaciones en el mbito de influencia de la nueva urbanizacin.
4. Su documentacin ser la siguiente:
a) De carcter informativo:
Memoria informativa y justificativa, con anlisis territorial de la incidencia de la nueva urbanizacin en el conjunto del territorio y justificacin de

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

cincia de lampliaci prevista de la xarxa primria per a atendre les demandes de la nova urbanitzaci i limpacte territorial indut per esta, amb especial
referncia a la seua connexi viria, provement daiges, depuraci dabocaments i residus, connexi amb les xarxes de servicis i, si s procedent,
infraestructures de captaci i potabilitzaci daiges.
Plnols informatius de conjunt, a escala dordenaci detallada, que juxtaposen la urbanitzaci proposada amb lestructura urbana dels sectors confrontants de sl urbanitzable prviament classificat, si nhi ha.
Plnols informatius del terreny afectat pel nou sector i del seu entorn
dinfluncia, amb la seua base cadastral i identificaci dafeccions de tota
ndole.
Plnols, a escala de pla general, descriptius de la incardinaci del sector
en el conjunt del terme municipal i de lordenaci prviament vigent, amb el
grau de detall exigible a un avan de pla general, que abrace la totalitat del
terme municipal o una altra superfcie igual o major a la desta quan siga
preferible lanlisi comprensiva de territori entre diversos termes. En esta
sidentificaran els elements de la xarxa primria de nova previsi al costat dels
existents o prviament previstos, assenyalant els que han de ser obtinguts i, si
s procedent, executats a crrec de lactuaci per ser necessaris per a la seua
integraci territorial. Aix mateix es delimitar el sl no urbanitzable que ha de
ser preservat de la urbanitzaci i, si s procedent, cedit, per a fer sostenible el
desenrotllament urb proposat.
Estudi de limpacte ambiental de la nova urbanitzaci respecte als sls
protegits, a laptitud del terreny i els seus riscos naturals, el patrimoni histric
cultural, els camins ramaders i altres bns demanials, el consum de recursos,
emissi de contaminants i protecci daqfers, com tamb els altres documents reglamentriament exigibles per a sotmetre el projecte a avaluaci del
seu impacte ambiental.
b) De carcter normatiu i vinculant:
Complement de les directrius devoluci urbana i ocupaci del territori.
Plnols dordenaci estructural, no sols referits al sector sin a un mbit
territorial que incloga, almenys, lespai de relaci entre aquell i els principals
nuclis urbans del mateix terme municipal, i, si es el cas, per proximitat, dels termes confrontants, els sls no urbanitzables als quals es dispense nou tractament protector i els elements de la xarxa primria sobre els quals incidisca o
puga tenir repercussions el desenrotllament urbanstic proposat.
Mesures correctores de limpacte ambiental.
c) En tot cas, lestudi dimpacte ambiental i les seues mesures correctores
es formalitzaran separadament dels altres.
Secci 5a
Pla especial
Article 75. Pla especial
s linstrument dordenaci que complementa, desenrotlla, millora o modifica el planejament general i parcial. El seu objecte s satisfer els fins pblics
definits en larticle 38.d). Aix mateix podran tindre per objecte complementar les mesures previstes en els catlegs de bns i espais protegits.
Article 76. Documentaci dels plans especials
Els plans especials hauran de contenir la documentaci segent:
a) Part sense eficcia normativa:
Document dinformaci: documentaci grfica i escrita.
Memria descriptiva i justificativa, i estudis complementaris.
b) Part amb eficcia normativa:
Normes urbanstiques
Catleg, quan siga necessari
Plnols dordenaci
Secci 6a
Catlegs de bns i espais protegits
Article 77. Catlegs de bns i espais protegits
1. Els catlegs hauran de formalitzar les poltiques pbliques de conservaci,
rehabilitaci o protecci dels bns immobles o dels espais dinters. Amb este
fi seleccionaran els que es consideren dinters artstic, histric, paleontolgic, arqueolgic, etnolgic, arquitectnic o botnic i els que integren un ambient caracterstic o tradicional, com tamb els que es pretenguen conservar per
la seua representativitat del patrimoni cultural com o per raons paisatgstiques.
2. Tot pla general ha de contindre el seu catleg. Els catlegs tamb poden
aprovar-se com a documents independents o formant part de plans parcials,
especials o de reforma interior, en els termes assenyalats en la regulaci destos
plans.

41805

la suficiencia de la ampliacin prevista de la red primaria para atender las


demandas de la nueva urbanizacin y el impacto territorial inducido por sta,
con especial referencia a su conexin viaria, abastecimiento de aguas, depuracin
de vertidos y residuos, conexin con las redes de servicios y, en su caso, infraestructuras de captacin y potabilizacin de aguas.
Planos informativos de conjunto, a escala de ordenacin pormenorizada, que yuxtapongan la urbanizacin propuesta con la estructura urbana de los
sectores colindantes de suelo urbanizable previamente clasificado, si los hubiera.
Planos informativos del terreno afectado por el nuevo sector y de su
entorno de influencia, con su base catastral e identificacin de afecciones de
toda ndole.
Planos, a escala de Plan General, descriptivos de la incardinacin del
sector en el conjunto del trmino municipal y de la ordenacin previamente
vigente, con el grado de detalle exigible a un avance de Plan General, que
abarque la totalidad del trmino municipal u otra superficie igual o mayor a la
de ste cuando sea preferible el anlisis comprensivo de territorio entre varios
trminos. En ella se identificarn los elementos de la red primaria de nueva
previsin junto a los existentes o previamente previstos, sealando los que han
de ser obtenidos y, en su caso, ejecutados con cargo a la actuacin por ser
necesarios para su integracin territorial. Asimismo se delimitar el suelo no
urbanizable que ha de ser preservado de la urbanizacin y, en su caso, cedido,
para hacer sostenible el desarrollo urbano propuesto.
Estudio del impacto medioambiental de la nueva urbanizacin respecto
a los suelos protegidos, a la aptitud del terreno y sus riesgos naturales, el patrimonio histrico cultural, las vas pecuarias y otros bienes demaniales, el consumo de recursos, emisin de contaminantes y proteccin de acuferos, as
como los dems documentos reglamentariamente exigibles para someter el
Proyecto a evaluacin de su impacto medio ambiental.
b) De carcter normativo y vinculante:
Complemento de las directrices de evolucin urbana y ocupacin del
territorio.
Planos de ordenacin estructural, no slo referidos al sector sino a un
mbito territorial que incluya, cuanto menos, el espacio de relacin entre aqul
y los principales ncleos urbanos del propio trmino municipal, y, si procede
por proximidad, de los trminos colindantes, los suelos no urbanizables a los
que se dispense nuevo tratamiento protector y los elementos de la red primaria sobre los que incida o pueda tener repercusiones el desarrollo urbanstico
propuesto.
Medidas correctoras del impacto medioambiental.
c) En todo caso, el Estudio de Impacto Ambiental y sus medidas correctoras se formalizarn separadamente de los dems.
Seccin 5
Plan Especial
Artculo 75. Plan Especial
Es el instrumento de ordenacin que complementa, desarrolla, mejora o
modifica el planeamiento general y parcial. Su objeto es satisfacer los fines
pblicos definidos en el artculo 38.d). Asimismo podrn tener por objeto complementar las medidas previstas en los Catlogos de Bienes y Espacios Protegidos.
Artculo 76. Documentacin de los Planes Especiales
Los Planes Especiales contendrn la siguiente documentacin:
a) Parte sin eficacia normativa:
Documento de informacin: documentacin grfica y escrita.
Memoria descriptiva y justificativa, y estudios complementarios.
b) Parte con eficacia normativa:
Normas Urbansticas.
Catlogo, cuando sea preciso.
Planos de ordenacin.
Seccin 6
Catlogos de bienes y espacios protegidos
Artculo 77. Catlogos de Bienes y Espacios Protegidos
1. Los Catlogos formalizarn las polticas pblicas de conservacin, rehabilitacin o proteccin de los bienes inmuebles o de los espacios de inters. A
tal fin seleccionarn los que se consideren de inters artstico, histrico, paleontolgico, arqueolgico, etnolgico, arquitectnico o botnico y los que integren un ambiente caracterstico o tradicional, as como los que se pretendan conservar por su representatividad del acervo cultural comn o por razones paisajsticas.
2. Todo Plan General debe contener su Catlogo. Los Catlogos tambin
pueden aprobarse como documentos independientes o formando parte de Planes Parciales, Especiales o de Reforma Interior, en los trminos sealados en
la regulacin de estos Planes.

41806

31 12 2005

3. Els catlegs hauran dincloure, almenys, els bns immobles dinters


cultural que integren el patrimoni cultural valenci com tamb els bns de
rellevncia local, segons la seua legislaci sectorial especfica, assenyalant la
classe de b a la que pertanyen conforme a esta legislaci.
4. Els elements que sincloguen en el catleg es classificaran en tres nivells de protecci: integral, parcial i ambiental.
5. La Generalitat mantindr actualitzat un Registre de Catlegs de Protecci de consulta pblica degudament sistematitzat. Reglamentriament, es
fixaran els criteris per a homogenetzar la seua documentaci i permetre el seu
tractament comparatiu i estadstic.
Article 78. Documentaci dels catlegs
El catleg haur de contenir els documents segents:
a) Part sense eficcia normativa:
Memria justificativa i descriptiva
Estudis complementaris
Plnols dinformaci
b) Part amb eficcia normativa:
Fitxa de cada element catalogat
Plnol de situaci de limmoble o espai protegit
Normativa daplicaci per a cada grau de protecci.
Secci 7ena.
Estudis de detall
Article 79. Estudis de detall
1. Els estudis de detall es formularan per a les rees o en els supsits previstos pels plans, i hauran de comprendre, com a mnim, illes de cases o unitats urbanes equivalents completes.
2. Laprovaci dels estudis de detall exigir que estos se circumscriguen
als mbits i supsits concrets per als quals hagen sigut previstos pel pla general, pla parcial o de reforma interior, que regularan de forma expressa i detallada les normes especfiques per a la redacci dels estudis de detall.
3. Els estudis de detall tindran per objecte preveure o reajustar, segons
convinga:
a) Lassenyalament dalineacions i rasants, completant i adaptant les que
ja estiguen assenyalades en el pla general o pla parcial.
b) Lordenaci dels volums dacord amb les especificacions del pla corresponent.
4. Els estudis de detall no poden alterar la destinaci del sl ni augmentarne laprofitament urbanstic.
5. Els estudis de detall podran crear els nous vials o sls dotacionals que
requerisca la remodelaci tipolgica o morfolgica del volum ordenat, per
no suprimir ni reduir els previstos pel pla que va preveure la seua elaboraci.
Article 80. Documentaci dels estudis de detall
Els estudis de detall contindran els segents documents:
a) Plnols dinformaci:
Plnol de lordenaci detallada de lmbit
Plnol de perspectiva de lilla de cases.
b) Memria justificativa
c) Plnols dordenaci

DOGV - Nm. 5.167

3. Los Catlogos incluirn, al menos, los bienes inmuebles de inters cultural que integran el patrimonio cultural valenciano, as como los bienes de
relevancia local, segn su legislacin sectorial especfica, sealando la clase de
bien a la que pertenecen conforme a dicha legislacin.
4. Los elementos que se incluyan en el Catlogo se clasificarn en tres
niveles de proteccin: integral, parcial y ambiental.
5. La Generalitat mantendr actualizado un Registro de Catlogos de Proteccin de consulta pblica debidamente sistematizado. Reglamentariamente
se fijarn los criterios para homogeneizar su documentacin y permitir su tratamiento comparativo y estadstico.
Artculo 78. Documentacin de los Catlogos
El Catlogo contendr los siguientes documentos:
a) Parte sin eficacia normativa:
Memoria justificativa y descriptiva.
Estudios complementarios.
Planos de informacin.
b) Parte con eficacia normativa:
Ficha de cada elemento catalogado.
Plano de situacin del inmueble o espacio protegido.
Normativa de aplicacin para cada grado de proteccin.
Seccin 7
Estudios de detalle
Artculo 79. Estudios de detalle
1. Los estudios de detalle se formularn para las reas o en los supuestos
previstos por los planes, debiendo comprender, como mnimo, manzanas o
unidades urbanas equivalentes completas.
2. La aprobacin de los estudios de detalle exigir que stos se circunscriban
a los mbitos y supuestos concretos para los que hayan sido previstos por el Plan
General, Plan Parcial o de Reforma Interior, que regularn de forma expresa
y pormenorizada las normas especficas para la redaccin de los Estudios de
Detalle.
3. Los estudios de detalle tendrn por objeto prever o reajustar, segn proceda:
a) El sealamiento de alineaciones y rasantes, completando y adaptando
las que ya estuvieren sealadas en el Plan General o en Plan Parcial.
b) La ordenacin de los volmenes de acuerdo con las especificaciones
del Plan correspondiente.
4. Los Estudios de Detalle no pueden alterar el destino del suelo ni aumentar su aprovechamiento urbanstico.
5. Los Estudios de Detalle podrn crear los nuevos viales o suelos dotacionales que precise la remodelacin tipolgica o morfolgica del volumen
ordenado, pero no suprimir ni reducir los previstos por el Plan que previ su
elaboracin.
Artculo 80. Documentacin de los estudios de detalle
Los Estudios de Detalle contendrn los siguientes documentos:
a) Planos de informacin:
Plano de la ordenacin pormenorizada del mbito.
Plano de perspectiva de la manzana.
b) Memoria Justificativa.
c) Planos de ordenacin.

CAPTOL VI
Promoci, tramitaci i aprovaci dels plans

CAPTULO VI
Promocin, tramitacin y aprobacin de los planes

Secci 1a.
Tramitaci i aprovaci del Pla General

Seccin 1
Tramitacin y aprobacin del Plan General

Article 81. Promoci del Pla General


1. La iniciativa per a lelaboraci i revisi del Pla General correspon als
municipis. El conseller competent en matria durbanisme requerir als municipis sense planejament general perqu lelaboren en terminis determinats i podr
tamb requerir-los, previ informe favorable del Consell del Territori i el Paisatge,
perqu revisen o modifiquen el planejament en vigor a fi dadaptar-lo als plans
dacci territorial o a circumstncies que justificadament laconsellen. Si no fora
ats el seu requeriment, La Generalitat podr actuar en substituci del municipi
conforme al procediment establit en la legislaci reguladora del rgim local.
2. Els particulars podran formular documents davan del planejament i proposar a lAjuntament la modificaci del Pla General, per mitj de la presentaci
de la documentaci tcnica necessria a este fi. En cap cas poden tramitar-se
plans delaboraci particular simulant que es tracta diniciatives formulades
dofici.
3. Quan circumstncies especials de conurbaci o recproca influncia
territorial entre termes municipals vens aconsellen lelaboraci coordinada
de la seua ordenaci urbanstica o la consideraci conjunta desta per a sectors

Artculo 81. Promocin del Plan General


1. La iniciativa para la elaboracin y revisin del Plan General corresponde a los municipios. El conseller competente en materia de urbanismo
requerir a los Municipios sin planeamiento general para que lo elaboren en plazos determinados y podr tambin requerirles, previo informe favorable del
Consejo del Territorio y el Paisaje, para que revisen o modifiquen el planeamiento en vigor a fin de adaptarlo a los Planes de Accin Territorial o a circunstancias que justificadamente lo aconsejen. Si no fuera atendido su requerimiento, La Generalitat podr actuar en sustitucin del Municipio conforme
al procedimiento establecido en la legislacin reguladora del rgimen local.
2. Los particulares podrn formular documentos de avance del planeamiento y solicitar al ayuntamiento la modificacin del plan general, mediante la presentacin de la documentacin tcnica necesaria a este fin. En ningn
caso pueden tramitarse planes de elaboracin particular simulando que se trata
de iniciativas formuladas de oficio.
3. Cuando circunstancias especiales de conurbacin o recproca influencia territorial entre trminos municipales vecinos aconsejen la elaboracin
coordinada de su ordenacin urbanstica, o la consideracin conjunta de ella para

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41807

comuns, els ajuntaments afectats hauran de concertar la coordinaci dels seus


plans generals, la qual cosa faran, si s procedent, en el marc de les previsions
autonmiques dordenaci del territori. En defecte dacord entre els ajuntaments afectats, La Generalitat disposar solucions intermunicipals als problemes urbanstics que aix el requerisquen.

sectores comunes, los Ayuntamientos afectados debern concertar la coordinacin de sus Planes Generales, lo que harn, en su caso, en el marco de las previsiones autonmicas de Ordenacin del Territorio. En defecto de acuerdo
entre los Ayuntamientos afectados, La Generalitat dispondr soluciones intermunicipales a los problemas urbansticos que as lo requieran.

Article 82. Planejament general transitori per a situacions conjunturals


durgncia
Quan un municipi manque de planejament general o este haja sigut susps
o anullat en la seua eficcia, si la seua situaci urbanstica el requerix, el conseller competent en matria durbanisme podr, amb linforme favorable previ
del Consell del Territori i el Paisatge i acord habilitant del Consell de La Generalitat, elaborar directament el seu pla general i tramitar-lo amb carcter urgent
en el termini mxim de dos anys.
Estos plans limitaran el seu contingut als sectors i determinacions indispensables per a possibilitar un ordenat desenrotllament urbanstic a curt termini
i hauran de ser substituts, a la major brevetat possible, per un nou pla delaboraci municipal

Artculo 82. Planeamiento general transitorio para situaciones coyunturales de urgencia


Cuando un municipio carezca de planeamiento general o ste haya sido suspendido o anulado en su eficacia, si su situacin urbanstica lo requiere, el
conseller competente en materia de urbanismo podr, previo informe favorable del Consejo del Territorio y el Paisaje y acuerdo habilitante del Consell
de La Generalitat, elaborar directamente su Plan General y tramitarlo con
carcter urgente en el plazo mximo de dos aos.
Esos Planes limitarn su contenido a los sectores y determinaciones indispensables para posibilitar un ordenado desarrollo urbanstico a corto plazo y
debern ser sustituidos, a la mayor brevedad posible, por un nuevo Plan de
elaboracin municipal.

Article 83. Tramitaci de plans generals


1. Durant la redacci tcnica del Pla General, lajuntament formular consultes i formalitzar acords amb altres administracions o entitats representatives
dels collectius ciutadans particularment afectats, i reflectir el resultat en
lexpedient.
Sn preceptives les negociacions i consultes amb els municipis confrontants
i amb les administracions les competncies i els bns de les quals resulten
afectats. En especial, ser preceptiu el concert amb la conselleria competent en
urbanisme per a definir un model territorial municipal dacord amb el seu context supramunicipal i amb els plans dacci territorial aplicables. El document
per al concert es conformar amb una memria justificativa i una documentaci
grfica que recullen totes les determinacions corresponents a lordenaci estructural que establix larticle 36 desta llei, havent-se dexposar al pblic per un
termini mnim dun mes.
2. Lrgan competent de ladministraci que promoga la redacci del Pla,
conclosa esta, el sotmetr simultniament a:
a) Informaci pblica, per un perode mnim dun mes, anunciada en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari no oficial dmplia
difusi en la localitat. Durant este termini, el projecte diligenciat del pla haur
de trobar-se depositat, per a la seua consulta pblica, en lajuntament o els
ajuntaments afectats pel canvi dordenaci.
No ser preceptiu reiterar este trmit en un mateix procediment quan
sintrodusquen modificacions, encara que foren substancials, en el projecte, bastant que lrgan que atorgue laprovaci provisional notifique esta als afectats per les modificacions en les actuacions.
b) Informes dels distints departaments i rgans competents de les administracions exigits per la legislaci reguladora de les seues respectives competncies, llevat que ja shagen aconseguit previs acords interadministratius.
Excepte en este ltim cas, ser preceptiu linforme de les conselleries competents en educaci i sanitat. Linforme de la conselleria competent en patrimoni
cultural semetr en els termes i condicions establits per la seua legislaci reguladora.
c) Dictamen de cada un dels municipis confrontants a qu promoga el Pla
General.
d) Informes de les empreses que gestionen o exploten infraestructures de
servicis declarats essencials o dutilitat pblica.
3. La falta demissi en el termini dun mes dels informes o dictmens
assenyalats en els apartats anteriors no interrompr la tramitaci del Pla General. En aquells supsits en qu linforme haja de ser ems per ladministraci
General de lEstat, el seu carcter, termini demissi i efectes seran els establits
en la disposici addicional segona de la Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del Contracte de Concessi dObra Pblica, o en la legislaci sectorial
estatal que resulte aplicable.
4. El desacord entre municipis confrontants, o entre aquells i altres administracions, es resoldr per mitj de resoluci de la conselleria competent en
urbanisme, que pot ser acordada abans de laprovaci provisional del pla. Esta
resoluci fixar les bases de la coordinaci interadministrativa, compatibilitzant lexercici sobre el territori de les competncies de cada ens pblic.
Sadoptaran aquelles solucions ms adaptades a les directrius dels instruments
dordenaci del territori, si nhi ha, i, abans de resoldre, les entitats afectades
podran emetre informe previ i hauran de realitzar, almenys, una reuni conjunta
dels seus representants.
5. Conclosos els trmits anteriors, lajuntament haur de resoldre sobre la
seua aprovaci provisional, amb introducci de les rectificacions que estime
oportunes, i el remetr a la conselleria competent en urbanisme interessant la
seua aprovaci definitiva.

Artculo 83. Tramitacin de planes generales


1. Durante la redaccin tcnica del Plan General, el Ayuntamiento formular consultas y formalizar acuerdos con otras Administraciones o entidades representativas de los colectivos ciudadanos particularmente afectados,
reflejando su resultado en el expediente.
Son preceptivas las negociaciones y consultas con los Municipios colindantes y con las Administraciones cuyas competencias y bienes resulten afectados. En especial, ser preceptivo el concierto con la conselleria competente
en urbanismo para definir un modelo territorial municipal acorde con su contexto supramunicipal y con los Planes de Accin Territorial aplicables. El
documento para el concierto se conformar con una memoria justificativa y
una documentacin grfica que recogen todas las determinaciones correspondientes a la ordenacin estructural que establece el artculo 36 de esta ley,
tenindose que exponer al pblico por un plazo mnimo de un mes.
2. El rgano competente de la administracin que promueva la redaccin
del Plan, concluida sta, lo someter simultneamente a:
a) Informacin pblica, por un perodo mnimo de un mes, anunciada en
el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana y en un diario no oficial de
amplia difusin en la localidad. Durante este plazo, el proyecto diligenciado del
Plan deber encontrarse depositado, para su consulta pblica, en el Ayuntamiento o Ayuntamientos afectados por el cambio de ordenacin.
No ser preceptivo reiterar este trmite en un mismo procedimiento cuando se introduzcan modificaciones, aunque fueran sustanciales, en el proyecto,
bastando que el rgano que otorgue la aprobacin provisional notifique sta a
los a los afectados por las modificaciones en las actuaciones.
b) Informes de los distintos Departamentos y rganos competentes de las
Administraciones exigidos por la legislacin reguladora de sus respectivas
competencias, salvo que ya se hubieran alcanzado previos acuerdos interadministrativos. Excepto en este ltimo caso, ser preceptivo el informe de las consellerias competentes en educacin y sanidad. El informe de la conselleria
competente en patrimonio cultural se emitir en los trminos y condiciones
establecidos por su legislacin reguladora.
c) Dictamen de cada uno de los Municipios colindantes al que promueva
el Plan General.
d) Informes de las empresas que gestionen o exploten infraestructuras de
servicios declarados esenciales o de utilidad pblica.
3. La falta de emisin en el plazo de un mes de los informes o dictmenes
sealados en los apartados anteriores no interrumpir la tramitacin del plan
general. En aquellos supuestos en los que el informe deba ser emitido por la
administracin general del Estado, su carcter, plazo de emisin y efectos
sern los establecidos en la disposicin adicional segunda de la Ley 13/2003,
de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesin de obra pblica, o en la
legislacin sectorial estatal que resulte aplicable.
4. El desacuerdo entre municipios colindantes, o entre aquellos y otras
Administraciones, se solventar mediante resolucin de la conselleria competente en urbanismo, que puede ser acordada antes de la aprobacin provisional
del Plan. Esta resolucin fijar las bases de la coordinacin interadministrativa, compatibilizando el ejercicio sobre el territorio de las competencias de
cada ente pblico. Se adoptarn aquellas soluciones ms adaptadas a las directrices de los instrumentos de ordenacin del territorio, si los hubiera, y, antes
de resolver, las entidades afectadas podrn emitir informe previo y debern
celebrar, al menos, una reunin conjunta de sus representantes.
5. Concluidos los trmites anteriores, el Ayuntamiento resolver sobre su
aprobacin provisional, con introduccin de las rectificaciones que estime
oportunas, y lo remitir a la Conselleria competente en urbanismo interesando su aprobacin definitiva.

Article 84. Perode consultiu previ a laprovaci


1. La conselleria competent en urbanisme, en rebre la sollicitud daprovaci
definitiva, iniciar un perode consultiu i danlisi del pla amb lajuntament

Artculo 84. Perodo consultivo previo a la aprobacin


1. La conselleria competente en urbanismo, al recibir la solicitud de aprobacin definitiva, iniciar un perodo consultivo y de anlisis del Plan con el

41808

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

que el promoga i les altres administracions afectades. Durant este perode consultiu, la citada conselleria:
a) Demanar els informes oportuns.
b) Requerir, si fora necessari, a ladministraci promotora del pla perqu
complete lexpedient, esmene els trmits que falten, o motive i aclarisca formalment les propostes de formulaci o finalitat imprecisa.
c) Oferir alternatives tcniques de consens interadministratiu.
2. La conselleria competent en urbanisme atorgar directament laprovaci
definitiva, obviant o abreviant el perode consultiu, quan lexpedient sotms a
la seua consideraci aix ho permeta.
3. Atesos els requeriments formulats segons el nmero 1 anterior, i transcorreguts quaranta dies des de la sollicitud daprovaci definitiva, ladministraci promotora del Pla, si considera oportuna la immediata conclusi del
perode consultiu, podr sollicitar que es resolga sense ms dilaci. Transcorreguts tres mesos sense resoluci expressa sobre esta nova sollicitud, lajuntament o administraci promotora del Pla podr requerir la de La Generalitat
perqu reconega i publique laprovaci definitiva.

Ayuntamiento que lo promueva y las dems Administraciones afectadas. Durante este perodo consultivo, la citada conselleria:
a) Recabar los informes oportunos.
b) Requerir, si fuera preciso, a la administracin promotora del Plan para
que complete el expediente, subsane los trmites que falten, o motive y aclare formalmente las propuestas de formulacin o finalidad imprecisa.
c) Ofrecer alternativas tcnicas de consenso interadministrativo.
2. La Conselleria competente en urbanismo otorgar directamente la aprobacin definitiva, obviando o abreviando el perodo consultivo, cuando el
expediente sometido a su consideracin as lo permita.
3. Atendidos los requerimientos formulados segn el nmero 1 anterior, y
transcurridos cuarenta das desde la solicitud de aprobacin definitiva, la administracin promotora del Plan, si considera oportuna la inmediata conclusin
del perodo consultivo, podr solicitar que se resuelva sin ms dilacin. Transcurridos tres meses sin resolucin expresa sobre esta nueva solicitud, el Ayuntamiento o Administracin promotora del Plan podr requerir a la de La Generalitat para que reconozca y publique la aprobacin definitiva.

Article 85. Aprovaci definitiva


1. La Generalitat no podr aprovar definitivament els plans que incrreguen en infracci duna disposici legal estatal o autonmica.
2. Laprovaci autonmica definitiva de plans municipals podr formular objeccions a esta en compliment dalgunes destes comeses:
a) Garantir la classificaci com a sl no urbanitzable dels terrenys que
estime mereixedors desta, dacord amb les lleis del sl no urbanitzable i
dordenaci del territori i protecci del paisatge, de La Generalitat.
b) Assegurar que el model de creixement elegit pel municipi respecta
lequilibri urbanstic del territori, sense exhaurir els seus recursos, ni saturar les
infraestructures supramunicipals o desvirtuar la funci que li s prpia. Si hi
ha instrument dordenaci del territori amb previsions aplicables al cas, la resoluci autonmica shi haur de basar.
c) Requerir en lordenaci estructural del pla unes determinacions amb
precisi suficient per a garantir la correcta organitzaci del desenrotllament
urb i, amb este fi, demanar la creaci, ampliaci o millora de reserves per a
espais pblics i la resta de dotacions, com tamb vetlar per la idonetat de les
previstes per a servicis supramunicipals.
d) Coordinar la poltica urbanstica municipal amb les poltiques
autonmiques de conservaci del patrimoni cultural, dhabitatge i de protecci del medi ambient.
e) Avaluar la viabilitat econmica del pla en aquelles actuacions que augmenten la despesa pblica en obres de competncia supramunicipal.
3. Les resolucions autonmiques sobre laprovaci definitiva mai no qestionaran la interpretaci de linters pblic local formulada pel municipi des de
la representativitat que li conferix la seua legitimaci democrtica, i poden
fundar-se, exclusivament, en exigncies de la poltica urbanstica i territorial
de La Generalitat, definida per esta llei i integrada per les comeses abans enunciades. Com a garantia daix, la resoluci suspensiva o denegatria haur de
ser expressament motivada i concretar lapartat del nmero anterior que es
fonamente o el precepte legal que entenga infringit.

Artculo 85. Aprobacin definitiva


1. La Generalitat no podr aprobar definitivamente los Planes que incurran
en infraccin de una disposicin legal estatal o autonmica.
2. La aprobacin autonmica definitiva de Planes municipales podr formular objeciones a ella en cumplimiento de alguno de estos cometidos:
a) Garantizar la clasificacin como suelo no urbanizable de los terrenos que
estime merecedores de ella, conforme a las leyes del Suelo No Urbanizable y
de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje, de La Generalitat.
b) Asegurar que el modelo de crecimiento escogido por el Municipio respeta el equilibrio urbanstico del territorio, sin agotar sus recursos, ni saturar
las infraestructuras supramunicipales o desvirtuar la funcin que le es propia.
Si hubiera instrumento de ordenacin del territorio con previsiones aplicables
al caso, la resolucin autonmica se fundar en ellas.
c) Requerir en la ordenacin estructural del Plan unas determinaciones
con precisin suficiente para garantizar la correcta organizacin del desarrollo urbano y, con tal fin, recabar la creacin, ampliacin o mejora de reservas
para espacios pblicos y dems dotaciones, as como velar por la idoneidad
de las previstas para servicios supramunicipales.
d) Coordinar la poltica urbanstica municipal con las polticas autonmicas de conservacin del patrimonio cultural, de vivienda y de proteccin del
medio ambiente.
e) Evaluar la viabilidad econmica del Plan en aquellas actuaciones que
aumenten el gasto pblico en obras de competencia supramunicipal.
3. Las resoluciones autonmicas sobre la aprobacin definitiva nunca cuestionarn la interpretacin del inters pblico local formulada por el Municipio
desde la representatividad que le confiere su legitimacin democrtica, pudiendo fundarse, exclusivamente, en exigencias de la poltica urbanstica y territorial
de La Generalitat, definida por esta Ley e integrada por los cometidos antes
enunciados. Como garanta de ello, la resolucin suspensiva o denegatoria
deber ser expresamente motivada y concretar el apartado del nmero anterior en que se fundamente o el precepto legal que entienda infringido.

Article 86. Aprovaci definitiva parcial o supeditada a la formalitzaci


dalternatives
1. Quan les objeccions a laprovaci definitiva afecten a rees o determinacions tan concretes que, prescindint destes, el pla es puga aplicar amb
coherncia, este saprovar definitivament excepte en la part objecte dinconvenients, que quedar en suspens fins a la seua rectificaci en els termes precisats per la resoluci aprovatria.
2. Si els inconvenients sn dabast limitat i poden esmenar-se amb una
correcci tcnica especfica consensuada amb lajuntament, laprovaci definitiva se supeditar en la seua eficcia a la mera formalitzaci documental desta
correcci. La resoluci aprobatoria pot delegar en un rgan subordinat, fins i
tot unipersonal, la facultat de comprovar que la correcci sefectua en els termes acordats, i, verificat a, ordenar la publicaci de laprovaci definitiva.

Artculo 86. Aprobacin definitiva parcial o supeditada a la formalizacin


de alternativas
1. Cuando las objeciones a la aprobacin definitiva afecten a reas o determinaciones tan concretas que, prescindiendo de ellas, el Plan se pueda aplicar
con coherencia, ste se aprobar definitivamente salvo en la parte objeto de
reparos, que quedar en suspenso hasta su rectificacin en los trminos precisados por la resolucin aprobatoria.
2. Si los reparos son de alcance limitado y pueden subsanarse con una
correccin tcnica especfica consensuada con el Ayuntamiento, la aprobacin definitiva se supeditar en su eficacia a la mera formalizacin documental de dicha correccin. La resolucin aprobatoria puede delegar en un rgano subordinado, incluso unipersonal, la facultad de comprobar que la correccin se efecta en los trminos acordados, y, verificado esto, ordenar la publicacin de la aprobacin definitiva.

Secci 2ona.
Promoci, tramitaci i aprovaci
del planejament de desenrotllament

Seccin 2
Promocin, tramitacin y aprobacin
del planeamiento de desarrollo

Article 87. Formulaci


Els plans de desenrotllament del Pla General i les seues modificacions
poden ser promoguts pels municipis, els particulars i les administracions no
municipals en lexercici de les seues competncies sectorials.

Artculo 87. Formulacin


Los planes de desarrollo del Plan General y sus modificaciones pueden
ser promovidos por los Municipios, los particulares y las Administraciones no
municipales en el ejercicio de sus competencias sectoriales.

Article 88. Iniciativa particular


1. Els particulars poden promoure plans en desenrotllament dun programa de qu siguen adjudicataris o competint per la seua adjudicaci. Noms
ladministraci dofici pot promoure i aprovar estos plans amb independn-

Artculo 88. Iniciativa particular


1. Los particulares pueden promover planes en desarrollo de un Programa
del que sean adjudicatarios o compitiendo por su adjudicacin. Slo la administracin de oficio puede promover y aprobar esos Planes con independencia

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41809

cia i anterioritat respecte als programes. Els estudis de detall que es referisquen
a actuacions en sl urb consolidat poden ser promoguts pels particulars amb
independncia dels programes.
2. Els particulars noms poden promoure plans especials com a concessionaris de ladministraci, agents desta, autoritzats per a la prestaci de servicis pblics o per a realitzar obres afectes a este servici pblic. Els urbanitzadors, adjudicataris dun programa, en compliment de les seues previsions
poden promoure plans especials amb la finalitat de protegir el paisatge, rural
o urb, o a fi de realitzar obres pbliques de suport al programa.

y anterioridad respecto a los Programas. Los Estudios de Detalle que se refieran a actuaciones en suelo urbano consolidado pueden ser promovidos por los
particulares con independencia de los Programas.
2. Los particulares slo pueden promover Planes Especiales como concesionarios de la administracin, agentes de la misma, autorizados para la prestacin de servicios pblicos o para realizar obras afectas a dicho servicio pblico. Los Urbanizadores, adjudicatarios de un Programa, en cumplimiento de
sus previsiones pueden promover Planes Especiales con la finalidad de proteger el paisaje, rural o urbano, o con el fin de realizar obras pblicas de apoyo
al Programa.

Article 89. Iniciativa dadministraci no municipal


1. Quan La Generalitat, per ella mateixa o a travs dels seus organismes,
entitats, o empreses de capital ntegrament pblic, en lexercici de les seues competncies sectorials, necessite promoure programes, plans parcials, de reforma
interior, estudis de detall i projectes durbanitzaci, els tramitar i aprovar
conforme a les regles prpies dels plans especials, qualsevol que siga la seua
denominaci i contingut. En este cas, lacord dexposici pblica i laprovaci
provisional correspondran a la conselleria titular de la competncia sectorial,
i la resoluci daprovaci definitiva correspondr en titular de la conselleria competent en urbanisme.
En execuci destos programes es tindr com a administraci actuant a la
de La Generalitat, la qual, quan convinga, haur dexpedir cdula territorial
durbanitzaci prvia per als programes que desenrotlle i atindres al seu compliment, dacord amb les previsions desta llei.
2. Laprovaci dun programa dactuaci integrada que incorpore un Pla
que establisca com a s preponderant o compatible el de grans superfcies
comercials requerir informe previ de la conselleria competent en comer interior.
3. Les altres administracions pbliques no municipals, quan en lexercici
de les seues competncies especfiques, requerisquen realitzar actuacions urbanitzadores, podran elaborar i promoure programes i optar per tramitar-los conforme al que disposa el nmero 1 del present article.
4. Iniciada la tramitaci dun programa dacord amb els nmeros anteriors, es requerix la conformitat del conseller competent en matria durbanisme perqu puguen aprovar-se altres programes alternatius.
5. Per a lexecuci de les actuacions previstes en este article, ser administraci actuant la que elabore o promoga el programa si disposa de la potestat expropiatria; altrament, ho ser el municipi.

Artculo 89. Iniciativa de Administracin no municipal


1. Cuando La Generalitat, por s misma o a travs de sus organismos, entidades, o empresas de capital ntegramente pblico, en el ejercicio de sus competencias sectoriales, precise promover Programas, Planes Parciales, de Reforma Interior, Estudios de Detalle y Proyectos de Urbanizacin, los tramitar y
aprobar conforme a las reglas propias de los Planes Especiales, cualquiera
que sea su denominacin y contenido. En este caso, el acuerdo de exposicin
pblica y la aprobacin provisional correspondern a la conselleria titular de
la competencia sectorial, y la resolucin de aprobacin definitiva corresponder al titular de la conselleria competente en urbanismo.
En ejecucin de dichos Programas se tendr como Administracin actuante a la de La Generalitat, quien, cuando proceda, deber expedir Cdula Territorial de Urbanizacin previa para los Programas que desarrolle y atenerse a
su cumplimiento, con arreglo a las previsiones de esta Ley.
2. La aprobacin de un Programa de Actuacin Integrada que incorpore un
Plan que establezca como uso preponderante o compatible el de grandes superficies comerciales requerir informe previo de la conselleria competente en
comercio interior.
3. Las dems Administraciones Pblicas no municipales, cuando en el
ejercicio de sus competencias especficas, precisen realizar actuaciones urbanizadoras, podrn elaborar y promover Programas y optar por tramitarlos conforme a lo dispuesto en el nmero 1 del presente artculo.
4. Iniciada la tramitacin de un Programa conforme a los nmeros anteriores,
se requiere la conformidad del conseller competente en materia de urbanismo
para que puedan aprobarse otros Programas alternativos.
5. Para la ejecucin de las actuaciones contempladas en este artculo, ser
Administracin actuante la que elabore o promueva el Programa si cuenta con
la potestad expropiatoria; en otro caso, lo ser el Municipio.

Article 90. Elaboraci i tramitaci de plans parcials, plans de reforma interior i estudis de detall
1. Quan els plans parcials, de reforma interior i els estudis de detall siguen
promoguts, dofici o a instncia de particulars, amb motiu duna actuaci
integrada, se sotmetran al rgim establit per a laprovaci dels programes en
esta llei.
2. Quan els documents anteriors no siguen promoguts amb motiu dun
Programa dActuaci Integrada se sotmetran a informaci pblica pel termini dun mes en les condicions de publicitat establides en larticle 83.2.a) de la
present llei per als plans generals.

Artculo 90. Elaboracin y tramitacin de planes parciales, planes de reforma interior y estudios de detalle
1. Cuando los Planes Parciales, de Reforma Interior y los Estudios de
Detalle sean promovidos, de oficio o a instancia de particulares, con motivo de
una actuacin integrada, se sometern al rgimen establecido en esta Ley para
la aprobacin de los Programas.
2. Cuando los documentos anteriores no sean promovidos con motivo de
un programa de actuacin integrada se sometern a informacin pblica por el
plazo de un mes en las condiciones de publicidad establecidas en el artculo
83.2.a) de la presente ley para los planes generales.

Article 91. Aprovaci de plans o programes


1. Correspon a lajuntament aprovar definitivament els plans i programes
diniciativa municipal o particular, sempre que no modifiquen lordenaci
estructural.
2. Quan lajuntament considere oportuna laprovaci dun pla parcial o
de reforma interior que modifique lordenaci estructural, laprovar provisionalment i el remetr a la conselleria competent en urbanisme, que resoldr
sobre la seua aprovaci definitiva de conformitat amb els criteris establits en
larticle 85.

Artculo 91. Aprobacin de Planes o Programas


1. Corresponde al Ayuntamiento aprobar definitivamente los Planes y Programas de iniciativa municipal o particular, siempre que no modifiquen la
ordenacin estructural.
2. Cuando el Ayuntamiento considere oportuna la aprobacin de un Plan
Parcial o de Reforma Interior que modifique la ordenacin estructural, lo aprobar provisionalmente y lo remitir a la conselleria competente en urbanismo,
que resolver sobre su aprobacin definitiva de conformidad con los criterios
establecidos en el artculo 85.

Article 92. Elaboraci dinstruments de planejament de desenrotllament


dmbit intermunicipal
1. Els instruments de planejament de desenrotlament lmbit territorial
dels quals afecte dos o ms municipis, quan la iniciativa siga exercida per un
o ms dels municipis afectats, es regiran, quant a la seua tramitaci i aprovaci,
per les regles segents:
a) Els Alcaldes que exercisquen la iniciativa requeriran als altres municipis per a aconseguir un acord entre tots ells relatiu a la tramitaci, aprovaci, i
si s el cas, execuci de linstrument de planejament de qu es tracte. Tal
requeriment haur de practicar-se amb carcter previ al trmit dinformaci
pblica.
b)Lacord deur, necessriament, establir lextensi territorial, el municipi
que assumix la tramitaci, el rgim de comunicacions i dintervenci de laltre
o altres municipis en el procediment, aix com el rgim econmic aplicable.

Artculo 92. Elaboracin de instrumentos de planeamiento de desarrollo de


mbito intermunicipal
1. Los instrumentos de planeamiento de desarrollo cuyo mbito territorial afecte a dos o ms municipios, cuando la iniciativa sea ejercida por uno o
ms de los municipios afectados, se regirn, en cuanto a su tramitacin y aprobacin, por las siguientes reglas:
a) Los alcaldes que ejerzan la iniciativa requerirn a los otros municipios
para alcanzar un acuerdo entre todos ellos relativo a la tramitacin, aprobacin y, en su caso, ejecucin del instrumento de planeamiento de que se trate.
Dicho requerimiento deber practicarse con carcter previo al trmite de informacin pblica.
b) El acuerdo deber, necesariamente, establecer la extensin territorial, el
municipio que asume la tramitacin, el rgimen de comunicaciones y de intervencin del otro u otros municipios en el procedimiento, as como el rgimen
econmico aplicable.
c) Si el indicado acuerdo no ha sido alcanzado dentro del plazo de tres
meses contado desde el requerimiento, el ayuntamiento que promovi la ini-

c) Si lindicat acord no ha sigut aconseguit dins del termini de tres mesos


comptat des del requeriment, lAjuntament que va promoure la iniciativa ho

41810

31 12 2005

comunicar a la conselleria competent en urbanisme, que, des deixe moment,


assumir la competncia per a tramitar i, si s el cas, aprovar tals instruments
de planejament, la qual cosa es produir mitjanant una resoluci expressa
que, entre altres, incorporar la pronunciaments a qu es referix lanterior
apartat b).
2. El mateix rgim previst en el pargraf anterior ser aplicable quan la
iniciativa dels instruments de planejament siga particular. En este cas, el requeriment haur de practicar-se amb carcter previ a la publicaci de lanunci del
concurs i a linici del trmit dinformaci pblica.
3. La iniciativa particular en estos supsits haur de dirigir-se a tots els
municipis interessats, i garantir respecte dels mateixos la publicitat de totes
les actuacions de conformitat amb el que disposa la present Llei.
4. Laprovaci definitiva dels instruments de planejament de desenrotllament dmbit intermunicipal correspondr al conseller competent en urbanismo.
5. En todo all no previst expressament en este article, lelaboraci,
tramitaci y aprovaci destos instrument de planejament es regir per les
normes aplicables per ra del tipus dinstrument que es tracte en cada cas.
CAPTOL VII
Modificaci dels plans

DOGV - Nm. 5.167

ciativa lo comunicar a la conselleria competente en urbanismo, que, desde


ese momento, asumir la competencia para tramitar y, en su caso, aprobar
dichos instrumentos de planeamiento, lo que se producir mediante resolucin expresa que, entre otros, incorporar los pronunciamientos a que se refiere el anterior apartado b).
2. El mismo rgimen previsto en el prrafo anterior ser aplicable cuando
la iniciativa de los instrumentos de planeamiento sea particular. En tal caso, el
requerimiento deber practicarse con carcter previo a la publicacin del anuncio del concurso y al inicio del trmite de informacin pblica.
3. La iniciativa particular en estos supuestos tendr que dirigirse a todos
los municipios interesados y garantizar respecto de los mismos la publicidad
de todas las actuaciones de acuerdo con lo que dispone esta ley.
4. La aprobacin definitiva de los instrumentos de planeamiento de desarrollo de mbito intermunicipal corresponder al conseller competente en
urbanismo.
5. En todo lo no previsto expresamente en este artculo, la elaboracin,
tramitacin y aprobacin de estos instrumentos de planeamiento se regir por
las normas aplicables por razn del tipo de instrumento de que se trate en cada
caso.
CAPTULO VII
Modificacin de los planes

Article 93. Revisi del Pla General


1. Escaur la revisi del Pla General:
a) Quan aix vinga establit en el mateix Pla General.
b) Quan concrreguen les circumstncies expressades en larticle 81.
c) Quan aix el decidisca raonadament el municipi en lexercici de la potestat de planejament urbanstic.
2. La revisi del pla podr desenrotllar-se per fases desagregades per a
cada classe de sl en els termes que reglamentriament es determinen, una
vegada que el document de concert shaja sotms al perode dinformaci
pblica i rebuda laprovaci per La Generalitat.
El procs de revisi del Pla General implicar lelaboraci dels corresponents documents actualitzats, i la tramitaci i procediment de participaci
pblica, amb els mateixos terminis temporals, que lelaboraci originria del
Pla General establerts en esta llei.

Artculo 93. Revisin del Plan General


1. Proceder la revisin del Plan General:
a) Cuando as venga establecido en el propio Plan General.
b) Cuando concurran las circunstancias expresadas en el artculo 81.
c) Cuando as lo decida razonadamente el Municipio en ejercicio de la
potestad de planeamiento urbanstico.
2. La revisin del plan podr desarrollarse por fases desagregadas para
cada clase de suelo en los trminos que reglamentariamente se determinen,
una vez que el documento de concierto se haya sometido al perodo de informacin pblica y recibida la aprobacin por la Generalitat Valenciana.
El proceso de revisin del plan general implicar la elaboracin de los
correspondientes documentos actualizados y la tramitacin y procedimiento
de participacin pblica, con los mismos plazos temporales, que la elaboracin originaria del plan general establecidos en esta ley.

Article 94. Modificaci dels plans


1. Les modificacions dels plans es portaran a terme segons el procediment
establit en cada tipus de pla.
2. Les noves solucions proposades hauran de mantindre lequilibri de les
dotacions pbliques, suplementant si s procedent la xarxa primria i secundria
de dotacions de forma que complisquen amb els criteris de qualitat, capacitat
i idonetat exigits en esta llei.
3. Es podr augmentar la superfcie de sl classificat urbanitzable o no
urbanitzable com per a sectors complets conforme al que disposa els articles
73 i 74.
4. La modificaci que comporte diferent qualificaci o s urbanstic de
les zones verdes o espais lliures requerir linforme previ favorable del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
5. Els plans qualificaran com a sl dotacional les parcelles el dest efectiu precedent de les quals hi ha sigut ls pblic docent o sanitari i aquelles de
titularitat pblica de qualsevol Administraci el dest de les quals precedent haja
sigut tamb dotacional, inclosos els elements funcionals de les xarxes
dinfraestructura general i installacions adscrites a la Defensa; excepte quan,
amb un informe previ de la Conselleria competent per ra de la matria i de
ladministraci titular del terreny dotacional, es justifique la innecesariedad
de destinar el sl a les dites finalitats; destinant-se preferentment, en este cas,
a vivendes subjectes algun rgim de gesti pblica o a altres usos pblics o
dinters social
6. La modificaci del planejament que legalitze actuacions urbanstiques
irregulars exigix linforme favorable previ del Consell del Territori i del Paisatge
i que la nova ordenaci satisfaa els principis rectors de lactivitat urbanstica, com tamb els estndards legals de qualitat de lordenaci. La seua entrada en vigor, respecte dels immobles afectats, es produir quan els increments
daprofitament que comporten siguen ntegrament compensats pel seu valor
urbanstic en favor de ladministraci, llevat que, previ informe del Consell
del Territori i el Paisatge, sexceptue esta compensaci als tercers adquirents
de bona fe o, si es tracta dhabitatges, atenent a la capacitat econmica dels
residents. Lanterior excepci no afectar al responsable de la infracci, el
qual, en tot cas, haur de compensar i respondre de les accions que escaiguen
en els termes establerts en la llei.

Artculo 94. Modificacin de los Planes


1. Las modificaciones de los Planes se llevarn a cabo segn el procedimiento establecido en cada tipo de Plan.
2. Las nuevas soluciones propuestas debern mantener el equilibrio de las
dotaciones pblicas, suplementando en su caso la red primaria y secundaria
de dotaciones de forma que cumplan con los criterios de calidad, capacidad e
idoneidad exigidos en esta Ley.
3. Se podr aumentar la superficie de suelo clasificado urbanizable o no
urbanizable comn para sectores completos conforme a lo dispuesto en los
artculos 73 y 74.
4. La modificacin que conlleve diferente calificacin o uso urbanstico de
las zonas verdes o espacios libres requerir previo informe favorable del Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
5. Los planes calificarn como suelo dotacional a las parcelas cuyo destino efectivo precedente haya sido el uso pblico docente o sanitario y aquellas
de titularidad pblica de cualquier administracin cuyo destino precedente
haya sido tambin dotacional, incluidos los elementos funcionales de las redes
de infraestructura general y instalaciones adscritas a la defensa; excepto cuando, con un informe previo de la conselleria competente por razn de la materia y de la administracin titular del terreno dotacional se justifique la innecesariedad de destinar el suelo a dichas finalidades; destinndose preferentemente, en este caso, a viviendas sujetas a algn rgimen de gestin pblica o
a otros usos pblicos o de inters social.
6. La modificacin del planeamiento que venga a legalizar actuaciones
urbansticas irregulares exige previo informe favorable del Consejo del Territorio y del Paisaje y que la nueva ordenacin satisfaga los principios rectores
de la actividad urbanstica, as como los estndares legales de calidad de la
ordenacin. Su entrada en vigor, respecto de los inmuebles afectados, se producir cuando los incrementos de aprovechamiento que comporten sean ntegramente compensados por su valor urbanstico en favor de la administracin,
salvo que, previo informe del Consejo del Territorio y el Paisaje, se excepte
dicha compensacin a los terceros adquirentes de buena fe o, si se trata de
viviendas, atendiendo a la capacidad econmica de los residentes. La anterior
excepcin no afectar al responsable de la infraccin que, en todo caso, deber compensar y responder de las sanciones que procedan en los trminos establecidos en la Ley.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

CAPTOL VIII
Tramitaci dels plans especials i catlegs

41811

CAPTULO VIII
Tramitacin de los planes especiales y catlogos

Article 95. Promoci de catlegs


Els catlegs independents shauran de regir per les normes de promoci dels
plans especials. Quan formen part dun altre pla, es regiran per les normes que
regulen el procediment deste pla.

Artculo 95. Promocin de catlogos


Los catlogos independientes se regirn por las normas de promocin de
los Planes Especiales. Cuando formen parte de otro Plan, se regirn por las
normas que regulan el procedimiento de dicho Plan.

Article 96. Tramitaci dels plans especials i catlegs


Els plans especials, com tamb els catlegs, en el cas que no formen part
dun instrument de planejament, es tramitaran pel mateix procediment que els
plans generals, amb les especialitats segents:
a) No sn necessries les actuacions prvies preparatries dels plans generals.
b) La convocatria dinformaci pblica i laprovaci provisional dels
plans formulats i tramitats per una administraci no municipal correspondr a
la conselleria competent per ra de la matria o a lrgan que dispose la legislaci reguladora de lentitat o organisme promotor del projecte.

Artculo 96. Tramitacin de los Planes Especiales y Catlogos.


Los Planes Especiales, as como los Catlogos, en el supuesto de que no
formen parte de un instrumento de planeamiento, se tramitarn por el mismo
procedimiento que los Planes Generales, con las siguientes especialidades:
a) No son necesarias las actuaciones previas preparatorias de los Planes
Generales.
b) La convocatoria de informacin pblica y la aprobacin provisional de
los Planes formulados y tramitados por Administracin no municipal corresponder a la conselleria competente por razn de la materia o al rgano que disponga la legislacin reguladora de la entidad u organismo promotor del proyecto.
c) Se entiende implcita la urgencia en la tramitacin, sin necesidad de
declaracin expresa, sin perjuicio de lo dispuesto en el artculo 100.2 de la
ley.

c) Sentn implcita la urgncia en la tramitaci, sense necessitat de


declaraci expressa, sense perju del que disposa larticle 100.2 de la llei.
CAPTOL IX
Tramitaci de les obres pbliques
Article 97. Compatibilitat de les obres pbliques de La Generalitat amb
lordenaci urbanstica
1. La realitzaci material de tota obra pblica de La Generalitat, els seus
organismes, entitats i societats depenents, o concessionaris, exigix verificar,
prviament, la seua compatibilitat amb lordenaci urbanstica i territorial.
2. La verificaci es realitzar:
a) Per mitj de llicncia dobres en lexecuci de les obres pbliques i de
construcci de servicis pblics, quan aix lexigisca la legislaci reguladora
de la corresponent obra i servici.
b) Quan lobra no estiga subjecta a llicncia, sotmetent el seu projecte
bsic als trmits propis del procediment daprovaci dels plans especials.
3. Quan semplacen en sl no urbanitzable ser daplicaci, a ms del que
preveu el present article, el rgim establit en la seua legislaci especfica.

CAPTULO IX
Tramitacin de las obras pblicas
Artculo 97. Compatibilidad de las obras pblicas de La Generalitat con la
ordenacin urbanstica
1. La realizacin material de toda obra pblica de La Generalitat, sus organismos, entidades y sociedades dependientes, o concesionarios, exige verificar,
previamente, su compatibilidad con la ordenacin urbanstica y territorial.
2. La verificacin se realizar:
a) Mediante licencia de obras en la ejecucin de las obras pblicas y de construccin de servicios pblicos, cuando as lo exija la legislacin reguladora de
la correspondiente obra y servicio.
b) Cuando la obra no est sujeta a licencia, sometiendo su proyecto bsico a los trmites propios del procedimiento de aprobacin de los Planes especiales.
3. Cuando se emplacen en suelo no urbanizable ser de aplicacin, adems
de lo previsto en el presente artculo, el rgimen establecido en su legislacin
especfica.

5. Quan lobra no tinga especial inters per a la comunitat local es preveuran les oportunes compensacions per a rescabalar el municipi del cost dels
servicis que este preste per tal de possibilitar la seua construcci.
6. Quan es tracte de projectes dobra pblica per a la mera reparaci, renovaci o introducci de millores ordinries en obres o servicis ja existents,
sense alterar la destinaci urbanstica del sl, ser innecessari seguir la tramitaci
prevista en este article.

Artculo 98. Tramitacin de los proyectos de obra pblica de La Generalitat con incidencia en la ordenacin urbanstica.
1. Cuando la obra no est sujeta a licencia, se procurar que los trmites,
incluso el de sometimiento a informacin pblica, coincidan con los exigibles
para la aprobacin del Proyecto, con simultneo cumplimiento de lo exigido
en este precepto y en la legislacin de obras pblicas o de expropiacin forzosa.
2. La competencia para someter el proyecto a informacin pblica la ostenta el rgano promotor del proyecto. Si modificase el planeamiento urbanstico, se deber completar con los documentos caractersticos del Plan Especial.
3. La resolucin del rgano promotor dando su conformidad al proyecto
bsico o la solicitud de declaracin de la conselleria competente en urbanismo
sobre su compatibilidad con la ordenacin, equivale a la aprobacin provisional de los planes especiales y legitimar su completa realizacin.
4. La competencia para declarar la compatibilidad de la obra pblica con
la ordenacin urbanstica y territorial la ostenta la conselleria competente en
urbanismo, sin perjuicio de lo que dispone la Ley 4/2004, de 30 de junio, de
ordenacin del territorio y proteccin del paisaje respecto a los proyectos de
infraestructura de especial relevancia. En caso de discrepancia entre el rgano promotor y el rgano competente para otorgar la declaracin de compatibilidad, resolver el Consell.
5. Cuando la obra no revista especial inters para la comunidad local se prevern las oportunas compensaciones para resarcir al municipio del coste de
los servicios que ste preste en orden a posibilitar su construccin.
6. Cuando se trate de proyectos de obra pblica para la mera reparacin,
renovacin o introduccin de mejoras ordinarias en obras o servicios ya existentes, sin alterar el destino urbanstico del suelo, ser innecesario seguir la
tramitacin prevista en este artculo.

Article 99. Obres pbliques daltres administracions


1. LAdministraci de lEstat, els seus agents o concessionaris, podran
promoure els seus projectes dobra en els termes previstos en els articles anteriors quan aix el permeta la legislaci estatal.
2. Ladministraci local no ha de sotmetre els seus projectes dobra pblica a ladministraci autonmica per a la declaraci de la seua compatibilitat amb
lordenaci urbanstica, llevat que modifiquen lordenaci estructural.

Artculo 99. Obras pblicas de otras administraciones


1. La Administracin del Estado, sus agentes o concesionarios, podrn
promover sus proyectos de obra en los trminos previstos en los artculos anteriores, cuando as lo permita la legislacin estatal.
2. La Administracin local no ha de someter sus proyectos de obra pblica a la administracin autonmica para la declaracin de su compatibilidad
con la ordenacin urbanstica, salvo que modifiquen la ordenacin estructural.

Article 98. Tramitaci dels projectes dobra pblica de La Generalitat amb


incidncia en lordenaci urbanstica
1. Quan lobra no estiga subjecta a llicncia, es procurar que els trmits,
fins i tot el de sotmetiment a informaci pblica, coincidisquen amb els exigibles
per a laprovaci del projecte, amb simultani compliment del que exigix este
precepte i en la legislaci dobres pbliques o dexpropiaci forosa.
2. La competncia per a sotmetre el projecte a informaci pblica la t
lrgan promotor del projecte. Si modifica el planejament urbanstic, shaur
de completar amb els documents caracterstics del pla especial.
3. La resoluci de lrgan promotor donant la seua conformitat al Projecte
Bsic o la sollicitud de declaraci de la conselleria competent en urbanisme
sobre la seua compatibilitat amb lordenaci, equival a laprovaci provisional dels Plans Especials, i legitimar la seua completa realitzaci.
4. La competncia per a declarar la compatibilitat de lobra pblica amb
lordenaci urbanstica i territorial lostenta la conselleria competent en urbanisme, sense perju del que disposa la Llei 4/2004, de 30 de juny, dOrdenaci
del Territori i Protecci del Paisatge respecte dels projectes dinfraestructures
despecial rellevncia. En cas de discrepncia entre lrgan promotor i lrgan
competent per a atorgar la declaraci de compatibilitat, resoldr el Consell.

41812

31 12 2005

CAPTOL X
Procediment durgncia
Article 100. Tramitaci urgent
1. Per acord del Consell de La Generalitat, fundat en lespecial urgncia
dun pla, es podran reduir a la mitat els terminis previstos en esta llei. La informaci pblica, en la tramitaci urgent, ser de vint dies. En la sollicitud
dinformes i dictmens es far constar la declaraci durgncia.
2. Mai no es tramitaran amb carcter urgent aquelles modificacions del
Pla General que, per ra del seu objecte, estiguen subjectes a informes sectorials exigits per la legislaci de grans superfcies comercials, patrimoni cultural immoble o impacte ambiental.
CAPTOL XI
Suspensi de llicncies
Article 101. Suspensi de latorgament de llicncies
1. Els rgans administratius competents per a sotmetre a informaci pblica plans i programes, fins i tot abans de convocar esta, podran acordar la suspensi de la tramitaci i de latorgament de llicncies dactivitat, de parcellaci
de terrenys, edificaci i demolici per a rees o usos determinats, a fi de facilitar lestudi o reforma de lordenaci urbanstica. Els actes administratius pels
quals es decrete la suspensi de llicncies, per a produir efecte, hauran de ser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. Lacte administratiu pel qual se sotmet a informaci pblica un pla o programa determinar la suspensi de latorgament de llicncies en aquelles rees
del territori objecte del projecte de planejament exposat al pblic les noves
determinacions del qual comporten modificaci del rgim urbanstic vigent,
sense que siga necessari ni exigible que esta resoluci assenyale expressament
les rees afectades per la suspensi, encara que s ladopci de lacord exprs
dimposar-la i el tipus de llicncies afectades per la suspensi.
3. La suspensi a qu es referix el nmero 1 sextingir, en tot cas, en el
termini dun any. Si sha produt dins daquest termini la convocatria de la
informaci pblica, la suspensi es mantindr per a les rees les noves determinacions de planejament de les quals comporten modificaci de lordenaci
urbanstica i el seu efecte sextingir definitivament transcorreguts dos anys des
de lacord de suspensi adoptat per a facilitar lestudi del planejament o la
seua reforma. Si la convocatria dinformaci pblica es produx una vegada
transcorregut el termini de lany, la suspensi derivada desta convocatria
dinformaci pblica tindr tamb la duraci mxima dun any.
4. Si amb anterioritat a lacord de convocatria dinformaci pblica no sha
susps latorgament de llicncies conforme al que disposa el nmero 1 deste
article, la suspensi determinada per esta convocatria dinformaci pblica tindr una duraci mxima de dos anys.
5. En qualsevol cas, la suspensi sextingix amb laprovaci definitiva del
planejament.
6. Els peticionaris de llicncies sollicitades amb anterioritat a la suspensi tindran dret a ser indemnitzats del cost dels projectes i a la devoluci dels
tributs i crregues satisfetes a causa de la sollicitud, sempre que esta siga conforme amb lordenaci urbanstica vigent en el moment en qu va ser efectuada i resultara denegada per incompatibilitat amb el nou planejament. Noms
en els casos previstos en les lleis escaur, a ms, la indemnitzaci pels perjus
irrogats per lalteraci de planejament.
7. Extingits els efectes de la suspensi en qualsevol dels supsits previstos, no podran acordar-se noves suspensions en el termini de cinc anys, per
idntica finalitat i sense perjudici del que preveu larticle segent.
8 Els instruments de planejament sotmesos a exposici al pblic pels particulars no suspenen la tramitaci del procediment datorgament de llicncies.
Lalcalde, dofici o a instncia de linteressat, podr acordar la suspensi de
llicncies si el document diniciativa particular revist inters pblic que el justifique. Lalcalde haur de resoldre al respecte en el termini dun mes des que
se li curse la petici corresponent. La suspensi a qu es referix este apartat tindr el mateix termini de duraci que lestablida en lapartat 3 del present article.
Article 102. Suspensi de la vigncia del planejament
Quan siga estrictament necessari per a preservar la viabilitat de lordenaci a establir pel pla en elaboraci o tramitaci, per mitj de decret del Consell de La Generalitat, dictat desprs de laudincia prvia o a sollicitud del
municipi afectat, i encara que este ja haja exhaurit prviament els terminis de
suspensi de llicncies, es podr suspendre, totalment o parcialment, la vigncia del planejament. La suspensi es mantindr fins a lentrada en vigor del nou
pla en elaboraci o tramitaci i com a mxim pel termini de quatre anys.l El
decret establir el rgim urbanstic aplicable transitriament al municipi.

DOGV - Nm. 5.167

CAPTULO X
Procedimiento de urgencia
Artculo 100. Tramitacin urgente
1. Por acuerdo del Consell de La Generalitat, fundado en la especial urgencia de un Plan, se podrn reducir a su mitad los plazos previstos en esta Ley.
La informacin pblica, en la tramitacin urgente, ser de veinte das. En la solicitud de informes y dictmenes se har constar la declaracin de urgencia.
2. Nunca se tramitarn con carcter urgente aquellas modificaciones del Plan
General que, por razn de su objeto, estn sujetas a informes sectoriales exigidos por la legislacin de grandes superficies comerciales, patrimonio cultural inmueble o impacto ambiental.
CAPTULO XI
Suspensin de licencias
Artculo 101. Suspensin del otorgamiento de licencias
1. Los rganos administrativos competentes para someter a informacin
pblica Planes y Programas, aun antes de convocar sta, podrn acordar la
suspensin de la tramitacin y del otorgamiento de licencias de actividad, de
parcelacin de terrenos, edificacin y demolicin para reas o usos determinados,
con el fin de facilitar el estudio o reforma de la ordenacin urbanstica. Los actos
administrativos por los que se decrete la suspensin de licencias, para surtir efecto, debern ser publicados en el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.
2. El acto administrativo por el que se somete a informacin pblica un Plan
o Programa determinar, la suspensin del otorgamiento de licencias en aquellas reas del territorio objeto del proyecto de planeamiento expuesto al pblico cuyas nuevas determinaciones supongan modificacin del rgimen urbanstico vigente, sin que sea preciso ni exigible que dicha resolucin seale
expresamente las reas afectadas por la suspensin, aunque s la adopcin del
acuerdo expreso de imponerla y el tipo de licencias afectadas por la suspensin.
3. La suspensin a que se refiere el nmero 1 se extinguir, en todo caso,
en el plazo de un ao. Si se hubiera producido dentro de ese plazo la convocatoria de la informacin pblica, la suspensin se mantendr para las reas
cuyas nuevas determinaciones de planeamiento supongan modificacin de la
ordenacin urbanstica y sus efectos se extinguirn definitivamente transcurridos dos aos desde el acuerdo de suspensin adoptado para facilitar el estudio del planeamiento o su reforma. Si la convocatoria de informacin pblica
se produce una vez transcurrido el plazo del ao, la suspensin derivada de
esta convocatoria de informacin pblica tendr tambin la duracin mxima
de un ao.
4. Si con anterioridad al acuerdo de convocatoria de informacin pblica
no se hubiese suspendido el otorgamiento de licencias conforme a lo dispuesto en el nmero 1 de este artculo, la suspensin determinada por dicha convocatoria de informacin pblica tendr una duracin mxima de dos aos.
5. En cualquier caso, la suspensin se extingue con la aprobacin definitiva del planeamiento.
6. Los peticionarios de licencias solicitadas con anterioridad a la suspensin tendrn derecho a ser indemnizados del coste de los proyectos y a la devolucin de los tributos y cargas satisfechas a causa de la solicitud, siempre que
sta fuera conforme con la ordenacin urbanstica vigente en el momento en
que fue efectuada y resultara denegada por incompatibilidad con el nuevo planeamiento. Slo en los casos previstos en las Leyes proceder, adems, la
indemnizacin por los perjuicios irrogados por la alteracin de planeamiento.
7. Extinguidos los efectos de la suspensin en cualquiera de los supuestos
previstos, no podrn acordarse nuevas suspensiones en el plazo de cinco aos,
por idntica finalidad y sin perjuicio de lo previsto en el artculo siguiente.
8. Los instrumentos de planeamiento sometidos a exposicin al pblico
por los particulares no suspenden la tramitacin del procedimiento de otorgamiento de licencias. El Alcalde, de oficio o a instancia del interesado, podr acordar la suspensin de licencias si el documento de iniciativa particular reviste
inters pblico que lo justifique. El Alcalde deber resolver sobre ello en el plazo
de un mes desde que se le curse la peticin correspondiente. La suspensin a
que se refiere este apartado tendr el mismo plazo de duracin que la establecida en el apartado 3 del presente artculo.
Artculo 102. Suspensin de la vigencia del Planeamiento
Cuando fuera estrictamente necesario para preservar la viabilidad de la
ordenacin a establecer por el Plan en elaboracin o tramitacin, mediante
Decreto del Consell de La Generalitat, dictado previa audiencia o a solicitud
del Municipio afectado, y aunque ste ya hubiera agotado previamente los plazos de suspensin de licencias, se podr suspender, total o parcialmente, la
vigencia del planeamiento. La suspensin se mantendr hasta la entrada en
vigor del nuevo Plan en elaboracin o tramitacin, y como mximo por el
plazo de cuatro aos. El Decreto establecer el rgimen urbanstico aplicable
transitoriamente en el Municipio.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

Article 103. Suspensi dacords aprovatoris de programes


La suspensi de llicncies implicar, tamb, la dels acords aprovatoris de
nous programes en la zona afectada. Els programes ja aprovats i encara vigents,
abans de la suspensi de les llicncies, no es veuran afectats per esta, llevat
que en acordar-la aix es faa constar expressament, sense perju de les indemnitzacions que pertoquen.

41813

Artculo 103. Suspensin de acuerdos aprobatorios de Programas


La suspensin de licencias implicar, tambin, la de los acuerdos aprobatorios de nuevos Programas en la zona afectada. Los Programas ya aprobados
y an vigentes, antes de la suspensin de las licencias, no se vern afectados
por sta, salvo que al acordarla as se haga constar expresamente, sin perjuicio de las indemnizaciones que procedan.

CAPTOL XII
Publicaci, vigncia i executivitat dels plans

CAPTULO XII
Publicacin, vigencia y ejecutividad de los planes

Secci 1a.
Publicaci i publicitat dels plans

Seccin 1
Publicacin y publicidad de los planes

Article 104. Publicaci de laprovaci definitiva dels plans


1. Lrgan que haja atorgat laprovaci definitiva del pla ordenar la publicaci desta per a possibilitar la seua entrada en vigor.
2. La publicaci de lacord daprovaci definitiva dels plans, el contingut
de les normes urbanstiques i la resta de documents amb eficcia normativa
que estos continguen ha defectuar-se:
a) En el butllet oficial de la provncia quan es tracte de plans, projectes
durbanitzaci aprovats per lajuntament o que continguen normes urbanstiques.
b) En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quan es tracte dinstruments aprovats pels rgans desta, llevat que continguen normes urbanstiques,
en este cas es procedir conforme a lapartat precedent, encara que addicionalment es publicar una ressenya de lacord aprovatori en este Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La publicaci de lacord daprovaci definitiva dels plans dacci territorial sefectuar sempre en lesmentat Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Artculo 104. Publicacin de la aprobacin definitiva de los planes


1. El rgano que hubiera otorgado la aprobacin definitiva del Plan ordenar la publicacin de sta para posibilitar su entrada en vigor.
2. La publicacin del acuerdo de aprobacin definitiva de los Planes, el contenido de las Normas Urbansticas y dems documentos con eficacia normativa que estos contengan ha de efectuarse:
a) En el Boletn Oficial de la Provincia, cuando se trate de planes, Proyectos
de Urbanizacin aprobados por el Ayuntamiento o que contengan normas urbansticas.
b) En el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana, cuando se trate de instrumentos aprobados por los rganos de sta, salvo que contengan normas
urbansticas, en cuyo caso se proceder conforme al apartado precedente, aunque adicionalmente se publicar una resea del acuerdo aprobatorio en dicho
Diari Oficial de La Generalitat Valenciana. La publicacin del acuerdo de
aprobacin definitiva de los planes de accin territorial se efectuar siempre en
el mencionado Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.

Article 105. Publicitat dels plans


Tots els plans i programes aprovats, en tramitaci o pendents daprovaci,
amb les seues normes i catlegs, seran pblics, i qualsevol persona podr, en
tot moment, consultar-los i informar-sen i obtindre cpia en lajuntament.

Artculo 105. Publicidad de los Planes


Todos los Planes y Programas aprobados, en tramitacin o pendientes de
aprobacin, con sus Normas y Catlogos, sern pblicos, y cualquier persona
podr, en todo momento, consultarlos e informarse de los mismos y obtener
copia de ellos en el Ayuntamiento.

Article 106. Deure dinformaci


1. Abans de la publicaci de laprovaci definitiva dels plans i programes,
els ajuntaments remetran una cpia diligenciada a la conselleria competent en
urbanisme.
2. El Consell de La Generalitat establir, per mitj de decret, el contingut
i forma de la informaci que, en relaci amb els plans i programes, i la seua execuci, hauran de remetre els municipis.

Artculo 106. Deber de Informacin


1. Antes de la publicacin de la aprobacin definitiva de los Planes y Programas, los Ayuntamientos remitirn una copia diligenciada a la conselleria competente en urbanismo.
2. El Consell de La Generalitat establecer, mediante Decreto, el contenido
y forma de la informacin que, en relacin con los Planes y Programas, y su
ejecucin, debern remitir los Municipios.

Secci 2ona.
Efectes de laprovaci dels plans

Seccin segunda
Efectos de la aprobacin de los planes

Article 107. Executivitat i entrada en vigor dels plans


1. Els plans entren en vigor, i sn immediatament executius a tots els
efectes, als quinze dies de la publicaci de la resoluci aprovatria amb transcripci de les seues Normes Urbanstiques i restants documents amb eficcia
normativa.
2. De la dita publicaci ser responsable, lrgan editor del Butllet Oficial
de la Provncia tan prompte reba el document de ladministraci que ho aprove
definitivament. Quan es tracte Projectes dUrbanitzaci o plans a qu resulte
impossible aplicar la regla anterior per no tindre normes urbanstiques, lentrada en vigor i la seua executivitat es produx amb la publicaci de lacord
aprovatori, en el que es far constar esta circumstncia.

Artculo 107. Ejecutividad y entrada en vigor de los planes


1. Los planes entran en vigor, y son inmediatamente ejecutivos a todos
los efectos, a los quince das de la publicacin de la resolucin aprobatoria
con trascripcin de sus normas urbansticas y restantes documentos con eficacia
normativa.
2. De dicha publicacin ser responsable el rgano editor del Boletn Oficial de la Provincia tan pronto reciba el documento de la administracin que
lo apruebe definitivamente. Cuando se trate de proyectos de urbanizacin o
planes a los que resulte imposible aplicar la regla anterior por carecer de normas urbansticas, la entrada en vigor y su ejecutividad se produce con la publicacin del acuerdo aprobatorio, en el que se har constar esta circunstancia.

Article 108. Vigncia dels plans


La vigncia dels plans s indefinida, excepte la dels programes, que ser
la que shi establisca.

Artculo 108. Vigencia de los planes


La vigencia de los planes es indefinida, salvo la de los Programas, que
ser la que en ellos se establezca.

Article 109. Declaraci dutilitat pblica


Laprovaci dels plans i programes implicar la declaraci dutilitat pblica de les obres i la necessitat docupaci dels bns, els drets i els interessos
patrimonials legtims que siguen necessaris per a la seua execuci, als fins
dexpropiaci o imposici de servituds.

Artculo 109. Declaracin de utilidad pblica


La aprobacin de los Planes y Programas implicar la declaracin de utilidad pblica de las obras y la necesidad de ocupacin de los bienes, los derechos y los intereses patrimoniales legtimos que sean necesarios para su ejecucin, a los fines de expropiacin o imposicin de servidumbres.

Article 110. Obligatorietat dels plans i programes


1. Els particulars, igual que ladministraci, quedaran obligats al compliment de les disposicions contingudes en lordenaci urbanstica aplicable i en
els plans o programes, normes i ordenances municipals aprovades dacord
amb esta.
2. Seran nulles de ple dret les reserves de dispensaci que es continguen
en els plans o les ordenances, com tamb les que, amb independncia destes,
es concedisquen.

Artculo 110. Obligatoriedad de los Planes y Programas


1. Los particulares, al igual que la administracin, quedarn obligados al
cumplimiento de las disposiciones contenidas en la ordenacin urbanstica
aplicable y en los Planes o Programas, Normas y ordenanzas municipales aprobadas con arreglo a la misma.
2. Sern nulas de pleno derecho las reservas de dispensacin que se contuvieren en los Planes u Ordenanzas, as como las que, con independencia de
ellos, se concedieren.

41814

31 12 2005

Article 111. Fora dordenaci


1. Els plans expressaran quines construccions erigides amb anterioritat a
ells han de quedar en situaci de fora dordenaci, per manifesta incompatibilitat
amb les seues determinacions, en les que noms sautoritzaran obres de mera
conservaci.
2. En defecte de previsi expressa del pla, sentendran fora dordenaci les
edificacions que presenten alguna destes caracterstiques:
a) Ocupar el viari pblic previst pel pla
b) Ocupar els espais lliures previstos pel pla llevat que es tracte de construccions que puguen harmonitzar amb un entorn enjardinat i noms ocupen
una porci minoritria de la seua superfcie.
3. Aix mateix, els plans han destablir el rgim transitori per a la realitzaci dobres i activitats en edificis que, fins i tot no quedant en situaci de
fora dordenaci, no siguen plenament compatibles amb les seues determinacions. En estos sautoritzaran les obres de reforma o millora que permeta el
planejament.
Lexcs de construcci sobre laprofitament objectiu previst pel pla que,
per ser transitriament compatible amb les seues previsions, puga mantindres
fins a la seua reedificaci, no es computar com a aprofitament adjudicat al seu
titular en determinar les cessions o costos durbanitzaci que a este corresponguen, ni es tindr en compte en calcular els estndards dotacionals exigibles o ledificabilitat consumida respecte a la total assignada a la zona o sector en qu estiga situada.
4. Reglamentriament sestablir una regulaci supletria per als casos en
qu el pla no haja previst estes determinacions.
CAPTOL XIII
La cdula territorial durbanitzaci
Article 112. Funci
1. La Cdula Territorial dUrbanitzaci certifica la viabilitat de les iniciatives de planejament de desenrotllament que suposen modificaci de lordenaci estructural o es proposen incorporar nous sls urbanitzables a lestructura territorial. La Cdula Territorial dUrbanitzaci semet a la vista dun
avan de planejament, amb el contingut mnim del document de concert establert
en larticle 83, punt 1, desta llei, presentat pel sollicitant interessat a formular consulta prvia sobre els continguts del mateix. Dit avan de planejament
contindr la documentaci que reglamentriament es determine, que haur de
ser prou per a valorar la incidncia del document sobre lordenaci urbanstica vigent en el territori afectat. Si faltaren documents, o el contingut dels presentats fora insuficient per a poder avaluar els resultats de la iniciativa, sexpedir la Cdula Territorial dUrbanitzaci amb advertncia especfica daix.

DOGV - Nm. 5.167

Artculo 111. Fuera de ordenacin


1. Los Planes expresarn qu construcciones erigidas con anterioridad a ellos
han de quedar en situacin de fuera de ordenacin, por manifiesta incompatibilidad con sus determinaciones, en las que slo se autorizarn obras de mera
conservacin.
2. En defecto de previsin expresa del Plan, se entendern fuera de ordenacin las edificaciones que presenten alguna de estas caractersticas:
a) Ocupar el viario pblico previsto por el Plan.
b) Ocupar los espacios libres previstos por el Plan, salvo que se trate de
construcciones que puedan armonizar con un entorno ajardinado y slo ocupen una porcin minoritaria de su superficie.
3. Asimismo, los Planes deben establecer el rgimen transitorio para la
realizacin de obras y actividades en edificios que, aun no quedando en situacin de fuera de ordenacin, no sean plenamente compatibles con sus determinaciones. En stos se autorizarn las obras de reforma o mejora que permita el planeamiento.
El exceso de construccin sobre el aprovechamiento objetivo previsto por
el Plan que, por ser transitoriamente compatible con sus previsiones, pueda
mantenerse hasta su reedificacin, no se computar como aprovechamiento
adjudicado a su titular al determinar las cesiones o costos de urbanizacin que
a ste correspondan, ni se tendr en cuenta al calcular los estndares dotacionales exigibles o la edificabilidad consumida respecto a la total asignada a la
zona o sector en que este situada.
4. Reglamentariamente se establecer una regulacin supletoria para los
casos en los que el Plan no haya previsto dichas determinaciones.
CAPTULO XIII
La cdula territorial de urbanizacin

2. La cdula territorial durbanitzaci ser coherent amb les prviament


expedides i en vigor en relaci amb el mateix mbit territorial.

Artculo 112. Funcin


1. La cdula territorial de urbanizacin certifica la viabilidad de las iniciativas de planeamiento de desarrollo que supongan modificacin de la ordenacin estructural o se propongan incorporar nuevos suelos urbanizables a la
estructura territorial. La cdula territorial de urbanizacin se emite a la vista de
un avance de planeamiento, con el contenido mnimo del documento de concierto establecido en el artculo 83, punto 1, de esta ley, presentado por el solicitante interesado en formular consulta previa sobre los contenidos del mismo.
Dicho avance de planeamiento contendr la documentacin que reglamentariamente se determine, que tendr que ser suficiente para valorar la incidencia
del documento sobre la ordenacin urbanstica vigente en el territorio afectado. Si faltaran documentos, o el contenido de los presentados fuera insuficiente para poder evaluar los resultados de la iniciativa, se expedir la cdula
territorial de urbanizacin con advertencia especfica de ello.
2. La Cdula Territorial de Urbanizacin ser coherente con las previamente expedidas y en vigor en relacin con el mismo mbito territorial.

Article 113. Sollicitud de la cdula territorial durbanitzaci


1. La sollicitud de cdula territorial durbanitzaci s obligatria per a la
tramitaci o aprovaci de plans o programes i pot ser instada pels municipis,
les persones particulars o altres administracions.
2. Qualsevol interessat podr consultar i obtindre cpia de les cdules territorials durbanitzaci emeses.

Artculo 113. Solicitud de la Cdula Territorial de Urbanizacin


1. La solicitud de Cdula Territorial de Urbanizacin es obligatoria para
la tramitacin o aprobacin de planes o programas y puede ser instada por los
municipios, las personas particulares u otras Administraciones.
2. Cualquier interesado podr consultar y obtener copia de las Cdulas
Territoriales de Urbanizacin emitidas.

Article 114. rgan competent


Lexpedici de cdula territorial durbanitzaci correspon exclusivament
a la conselleria competent en ordenaci del territori i urbanisme.

Artculo 114. rgano competente


La expedicin de Cdula Territorial de Urbanizacin corresponde exclusivamente a la conselleria competente en ordenacin del territorio y urbanismo.

Article 115. Resoluci


La seua emissi sefectua previ informe dels departaments sectorials o
administracions supramunicipals afectades i prvia audincia de linteressat
donant-li ocasi per a esmenar deficincies. El termini per a lemissi ser de
tres mesos. Transcorreguts estos sense pronunciament exprs, sentendr desestimada la sollicitud, sense perju de les accions que puga exercir linteressat
per inactivitat de ladministraci.

Artculo115. Resolucin
Su emisin se efecta previo informe de los departamentos sectoriales o
Administraciones supramunicipales afectadas y previa audiencia del interesado dndole ocasin para subsanar deficiencias. El plazo para su emisin ser
de tres meses. Transcurridos estos sin pronunciamiento expreso, se entender
desestimada la solicitud, sin perjuicio de las acciones que pueda ejercer el interesado por inactividad de la administracin.

Article 116. Efecte


La cdula territorial durbanitzaci semet a reserva de la competncia
autonmica per a aprovar els plans que modifiquen lordenaci estructural o
avaluar el seu impacte ambiental quan escaiga, per els pronunciaments de la
cdula territorial durbanitzaci vinculen ladministraci autonmica, durant
el termini dun any, respecte als continguts substantius sobre els quals certifica i les observacions que continga.

Artculo 116. Efectos


La Cdula Territorial de Urbanizacin se emite a reserva de la competencia autonmica para aprobar los planes que modifiquen la ordenacin estructural o evaluar su impacto ambiental cuando proceda, pero los pronunciamientos de la Cdula Territorial de Urbanizacin vinculan a la administracin
autonmica, durante el plazo de un ao, respecto a los contenidos sustantivos
sobre los que certifica y las observaciones que contenga.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41815

CAPTOL XIV
Formulaci i aprovaci de programes
per al desenrotllament dactuacions integrades

CAPTULO XIV
Formulacin y aprobacin de programas
para el desarrollo de actuaciones integradas

Secci 1a.
Objecte dels programes i subjecte responsable del seu desenvolupament

Seccin 1
Objeto de los Programas y sujeto responsablede su desarrollo

Article 117. Objecte, mbit i oportunitat de la formulaci dels programes


per al desenrotllament dactuacions integrades
1. Els programes per al desenrotllament dactuacions integrades tenen per
objecte:
a) Identificar lmbit duna actuaci integrada amb expressi de les obres
que shan descometre
b) Programar els terminis per a la seua execuci
c) Establir les bases tcniques i econmiques per a gestionar lactuaci
d) Regular els compromisos i obligacions que assumix lurbanitzador designat en aprovar el programa, definint, conforme a esta llei, les seues relacions
amb ladministraci i amb els propietaris afectats
e) Fixar les garanties del seu compliment.
2. El programa abraar una o diverses unitats dexecuci completes.
3. Laprovaci del programa pot ser simultnia o posterior a la de lordenaci detallada. Excepcionalment, tamb pot ser anterior quan el programa es
desenrotlle en fases corresponents a diversos sectors i al costat deste saprove
el pla parcial de la primera fase.
4. Lexecuci de les Actuacions integrades s sempre pblica, corresponent a ladministraci decidir la seua gesti directa o indirecta. Es considera que
una actuaci s de gesti directa, quan la totalitat de les obres i inversions que
comporta sn finanades amb fons pblics i gestionades per ladministraci,
per si mateixa o a travs dels seus organismes, entitats o empreses de capital
ntegrament pblic. La gesti s indirecta quan ladministraci decidix escometre lactuaci a crrec del finanament comproms per un tercer, i delega la
condici dUrbanitzador adjudicant-la a favor duna iniciativa seleccionada
de conformitat amb el procediment establit en la present llei.
5. La gesti indirecta dels Programes dActuaci Integrada implicar
necessriament la prvia selecci duna proposta de programa formulada per
un particular legitimat per a aix, aix com la posterior adjudicaci a un empresari constructor de la execuci de les obres durbanitzaci corresponents a
lactuaci integrada.
A fi de garantir el ple respecte als principis que informen la normativa
europea i estatal en matria de contractaci pblica, qui siga seleccionat com
a urbanitzador no podr, en cap cas, participar com a licitador en els procediments de selecci de lempresari constructor del programa dactuaci integrada que es tracte.

Artculo 117. Objeto, mbito y oportunidad de la formulacin de los Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas
1. Los Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas tienen por
objeto:
a) Identificar el mbito de una Actuacin Integrada con expresin de las
obras que se han de acometer.
b) Programar los plazos para su ejecucin.
c) Establecer las bases tcnicas y econmicas para gestionar la Actuacin.
d) Regular los compromisos y obligaciones que asume el Urbanizador
designado al aprobar el Programa, definiendo, conforme a esta Ley, sus relaciones con la administracin y con los propietarios afectados.
e) Fijar las garantas de su cumplimiento.
2. El Programa abarcar una o varias Unidades de Ejecucin completas.
3. La aprobacin del Programa puede ser simultnea o posterior a la de la
ordenacin pormenorizada. Excepcionalmente, tambin puede ser anterior
cuando el programa se desarrolle en fases correspondientes a varios sectores
y junto a l se apruebe el Plan Parcial de la primera fase.
4. La ejecucin de las actuaciones integradas es siempre pblica, correspondiendo a la administracin decidir su gestin directa o indirecta. Se considera que una actuacin es de gestin directa, cuando la totalidad de las obras
e inversiones que comporta son financiadas con fondos pblicos y gestionadas
por la administracin, por s misma o a travs de sus organismos, entidades o
empresas de capital ntegramente pblico. La gestin es indirecta cuando la
administracin decide cometer la actuacin a cargo de la financiacin comprometida por un tercero y delega la condicin de urbanizador adjudicndola
a favor de una iniciativa seleccionada de conformidad con el procedimiento establecido en la presente ley.
5. La gestin indirecta de los programas de actuacin integrada implicar necesariamente la previa seleccin de una propuesta de programa formulada por un particular legitimado para eso as como la posterior adjudicacin a
un empresario constructor de la ejecucin de las obras de urbanizacin correspondientes a la actuacin integrada.
Con el fin de garantizar el pleno respeto a los principios que informen la
normativa europea y estatal en materia de contratacin pblica, quien sea seleccionado como urbanizador no podr, en ningn caso, participar como licitador
en los procedimientos de seleccin del empresario constructor del programa de
actuacin integrada de que se trate.

c) Els particulars, persones fsiques o jurdiques, siguen o no propietaris dels


terrenys, podent a este efecte sollicitar i obtindre de les Administracions completa informaci sobre les resolucions i previsions oficials que condicionen el
desenvolupament de cada actuaci.
2. De conformitat amb el que establixen els articles 4, 15 i 16 de la Llei
6/1998, de 13 dabril, de Rgim del Sl i Valoracions, els particulars, siguen
o no propietaris dels terrenys afectats, tenen dret a promoure la transformaci
urbanstica del sl. Este dret sexercitar de conformitat amb el que establix la
secci 5a del Captol XIV del Ttol II de la present llei.

Artculo 118. Iniciativa para la tramitacin de programas de actuacin


integrada
1. En los trminos establecidos por la presente ley, los programas de actuacin integrada podrn ser aprobados a iniciativa de:
a) Los municipios, los organismos o entidades dependientes o de los que
formen parte, para la ejecucin del planeamiento municipal. Cuando la entidad
promotora no cuente con la potestad expropiatoria, se tendr como administracin actuante al municipio.
b) La administracin autonmica, por s misma o a travs de sus organismos o entidades o de las empresas de capital ntegramente pblico o participadas mayoritariamente por esta administracin, para la promocin de suelo con
destino a dotaciones pblicas o a actuaciones promotoras que fomentan la
industrializacin o la vivienda sujeta a cualquier rgimen de proteccin pblica. En este caso, su tramitacin y aprobacin se sujetar a las reglas establecidas para los planes especiales, de acuerdo con lo que dispone el artculo 89
de la presente ley.
c) Los particulares, personas fsicas o jurdicas, sean o no propietarios de
los terrenos, pudiendo a este efecto solicitar y obtener de las administraciones completa informacin sobre las resoluciones y previsiones oficiales que condicionen el desarrollo de cada actuacin.
2. De conformidad con lo que establecen los artculos 4, 15 y 16 de la Ley
6/1998, de 13 de abril, de rgimen del suelo y valoraciones, los particulares,
sean o no propietarios de los terrenos afectados, tienen derecho a promover la transformacin urbanstica del suelo. Este derecho se ejercitar de acuerdo con lo
que establece la seccin 5 del captulo XIV del ttulo II de la presente ley.

Article 119. Lurbanitzador


1. Lurbanitzador s lagent pblic responsable del desplegament i execuci de les actuacions urbanstiques assenyalades en la present llei, que comprendran en tot cas la de redactar els documents tcnics que sestablisquen en
les bases, proposar i gestionar el corresponent projecte de reparcellaci i contractar lempresari constructor encarregat de la execuci del projecte durbanitzaci, en els supsits i conforme a les condicions establides en esta llei.
Lurbanitzador vindr obligat a finanar el cost de les inversions, obres,

Artculo 119. El urbanizador


1. El Urbanizador es el agente pblico responsable del desarrollo y ejecucin
de las actuaciones urbansticas sealadas en la presente ley, que comprendern en todo caso la de redactar los documentos tcnicos que se establezcan en
las bases, proponer y gestionar el correspondiente proyecto de reparcelacin y
contratar al empresario constructor encargado de la ejecucin del proyecto de
urbanizacin, en los supuestos y conforme a las condiciones establecidas en esta
ley. El urbanizador est obligado a financiar el coste de las inversiones, obras,

Article 118. Iniciativa per a la tramitaci de Programes dActuaci Integrada


1. En els termes establits per la present Llei, els Programes dActuaci
Integrada podran ser aprovats a iniciativa de:
a) Els Municipis, els organismes o entitats dells dependents o dels que
formen part, per a lexecuci del planejament municipal. Quan lentitat promotor
no compte amb la potestat expropiatria, es tindr com a Administraci actuant al Municipi.
b) LAdministraci autonmica, per si mateixa o a travs dels seus organismes o entitats o de les empreses de capital ntegrament pblic o participades
majoritriament per esta Administraci, per a la promoci de sl amb dest a
dotacions pbliques o a actuacions promotores que fomenten la industrialitzaci o la vivenda subjecta a qualsevol rgim de protecci pblica. En este
cas, la seua tramitaci i aprovaci se subjectar a les regles establides per als
Plans Especials, dacord amb el que disposa larticle 89 de la present llei.

41816

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

installacions i compensacions necessries per a lexecuci del Programa, que


haur de ser garantit en forma i proporci suficients, podent repercutir tal cost
en la propietat dels solars resultants.
2. LAdministraci actuar com a urbanitzadora quan, en exercici directe
de les seues competncies, assumisca la responsabilitat dexecutar les actuacions urbanstiques, dacord amb el que disposa lapartat 4 de larticle 117.
Els municipis podran desenrotllar estes en lmbit comarcal.
3. Els particulars, siguen o no propietaris del terreny, actuaran com a urbanitzadors per mitj de la gesti indirecta, quan siguen seleccionats en concurs
pblic a laprovar i adjudicar un programa dactuaci integrada, de conformitat amb el que establix el present Ttol.
4. La relaci entre lurbanitzador i ladministraci actuant es regix pel que
establix la present Llei, aplicant-se supletriament les disposicions contingudes en el Ttol IV del Llibre II del Text Refs de la Llei de Contractes de les
Administracions Pbliques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16
de juny.
5. En cap cas es requerir una classificaci especial per a ser urbanitzador.

instalaciones y compensaciones necesarias para la ejecucin del programa,


que deber ser garantizado en forma y proporcin suficientes, pudiendo repercutir dicho coste en la propiedad de los solares resultantes.
2. La administracin actuar como urbanizadora cuando, en ejercicio directo de sus competencias, asuma la responsabilidad de ejecutar las actuaciones
urbansticas, de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 4 del artculo 117.
Los municipios podrn desarrollar stas en el mbito comarcal.
3. Los particulares, sean o no propietarios del terreno, actuarn como urbanizadores mediante la gestin indirecta, cuando sean seleccionados en pblica concurrencia al aprobar y adjudicar un programa de actuacin integrada,
de conformidad con lo que establece el presente ttulo.
4. La relacin entre el urbanizador y la administracin actuante se rige
por lo establecido en la presente Ley, aplicndose supletoriamente las disposiciones contenidas en el ttulo IV del libro II del texto refundido de la Ley de
contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo
2/2000, de 16 de junio.
5. En ningn caso se requerir una clasificacin especial para ser urbanizador.

Article 120. Lempresari constructor


1. Lempresari constructor ser responsable de ejecutar el projecte durbanitzaci aprovat per ladministraci.
2. Lempresari constructor ser seleccionat per mitja de concurs o subhasta, de conformitat amb el que disposa els articles 82 y seguents del text
refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial
Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny. La capacitat de lempresari constructor, incloent els requisits de solvncia econmica i financera, tcnica i
professional, prohibicions de contractar i classificaci necessria es regiran
pel que establix el mateix cos legal.
3. A fi de garantir el ple respecte als principis que informen la normativa
europea i estatal en matria de contractaci pblica, en cap cas els que hagen
participat en la investigaci, lexperimentaci, lestudi o el desenrotllament
dalgun instrument que afecte lordenaci de lmbit les obres durbanitzaci
del qual es liciten podr participar en els corresponents procediments de selecci de lempresari constructor.
4. Tampoc podr participar en la licitaci de les obres durbanitzaci dun
concret programa dactuaci integrada el seu propi urbanitzador o una empresa vinculada al mateix en els termes establits en larticle 234 del text refs de
la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial
Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
5. Quan per aplicaci del que disposen els dos apartats anteriors sinicie
un procediment per a lexclusi dun licitador, lAyuntament haur de donar
audincia a linteressat en els terminis i forma que reglamentriament sestablisquen, concedint-li la possibilitat de demostrar que, en les circumstncies
del cas concret, lexperincia adquirida per tal licitador no ha pogut falsejar la
competncia o infringir duna altra manera els principis que informen la normativa europea i estatal en matria de contractaci pblica, o que no s empresa vinculada a lurbanitzador.
6. No ser preceptiva laplicaci del que hi ha disposat en els apartats anteriors quan el pressupost dexecuci de les obres durbanitzaci, excls limpost
sobre el valor afegit, no supere els 5.278.000 euros, sense que puga fraccionarse el contracte amb lobjecte de disminuir-ne la quantia i eludir aix el que hi
ha disposat en els apartats anteriors, dacord amb el que hi ha establert en
larticle 68.2 del text refs de la Llei de contractes de les administracions
pbliques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny. En aquest cas, les obres seran executades per lurbanitzador, per ell mateix o mitjanant
contractistes de la seua elecci.
7. En els programes dactuaci integrada que es desenvolupen en terrenys
dun nic propietari, o en terrenys en els quals hi haja un acord unnime de la
totalitat dels propietaris, i ho acorden aix els propietaris amb lurbanitzador,
no ser preceptiva la licitaci de les obres durbanitzaci, dacord amb el que
hi ha disposat en els apartats 1 a 5 daquest article, qualsevol que en siga el pressupost dexecuci. En aquest cas, les obres seran executades en els termes
pactats entre lurbanitzador i els propietaris.

Artculo 120. El empresario constructor


1. El empresario constructor ser responsable de ejecutar el proyecto de
urbanizacin aprobado por la administracin.
2. El empresario constructor ser seleccionado mediante concurso o subasta, de conformidad con los que disponen los artculos 82 y siguientes del texto
refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por
Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio. La capacidad del empresario
constructor, incluyendo los requisitos de solvencia econmica y financiera,
tcnica y profesional, prohibiciones de contratar y clasificacin necesaria se regirn por lo que establece el mismo cuerpo legal.
3. Con el fin de garantizar el pleno respeto a los principios que informen
la normativa europea y estatal en materia de contratacin pblica, en ningn
caso los que hayan participado en la investigacin, la experimentacin, el estudio o el desarrollo de algn instrumento que afecte la ordenacin del mbito
cuyas obras de urbanizacin se liciten, podr participar en los correspondientes procedimientos de seleccin del empresario constructor.
4. Tampoco podr participar en la licitacin de las obras de urbanizacin
de un concreto programa de actuacin integrada su propio urbanizador o una
empresas vinculada al mismo en los trminos establecidos en el artculo 234
del texto refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas,
aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio.
5. Cuando por aplicacin de lo que disponen los dos apartados anteriores
se inicie un procedimiento para la exclusin de un licitador, el ayuntamiento
tendr que dar audiencia al interesado en los plazos y forma que reglamentariamente se establezcan, concedindole la posibilidad de demostrar que, en
las circunstancias del caso concreto, la experiencia adquirida por tal licitador
no ha podido falsear la competencia o infringir de otra manera los principios
que informen la normativa europea y estatal en materia de contratacin pblica o que no es empresa vinculada al urbanizador.
6. No ser preceptiva la aplicacin de lo dispuesto en los apartados anteriores cuando el presupuesto de ejecucin de las obras de urbanizacin, excluido el Impuesto sobre el Valor Aadido, no supere los 5.278.000 , sin que
pueda fraccionarse el contrato con objeto de disminuir su cuanta y eludir as
lo dispuesto en los apartados anteriores, de conformidad con lo establecido en
el artculo 68.2 del texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Pblicas, aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio.
En tal caso, las obras sern ejecutadas por el urbanizador, por si a a travs de
contratistas de su eleccin.
7. En aquellos Programas de Actuacin Integrada que se desarrollen en
terrenos de un nico propietario, o en terrenos en los que exista acuerdo unnime de la totalidad de sus propietarios, y as lo acuerden tales propietarios
con el urbanizador, no ser preceptiva la licitacin de las obras de urbanizacin
conforme a lo dispuesto en los apartados 1 a 5 de este artculo, cualquiera que
sea el presupuesto de ejecucin. En tal caso, las obras sern ejecutadas en los
trminos pactados entre el urbanizador y los propietarios.

Secci 2a
Legitimaci per a formular els programes dactuaci integrada.
Article 121. Requisits per a la promoci de Programes dActuaci Integrada per mitj de gesti indirecta
Podran ser urbanitzadors i, si s el cas, promoure Programes dActuaci
Integrada totes les persones, naturals o jurdiques, espanyoles o estrangeres, que
tinguen plena capacitat dobrar, siguen o no propietries dels terrenys afectats, i reunisquen les condicions de solvncia econmica i financera, tcnica i
professional exigibles en cada cas, conforme a algun o alguns dels criteris
dadmissi assenyalats en esta llei, que hauran de ser establits en les bases
reguladores i degudament identificats pels Ajuntaments en els anuncis del concurs.
En cap cas podran ser urbanitzadors ni promoure Programes dActuaci

Seccin 2
Legitimacin para formular los programas de actuacin integrada
Artculo 121. Requisitos para la promocin de programas de actuacin
integrada mediante gestin indirecta
Podrn ser urbanizadores y, si procede, promover programas de actuacin
integrada todas las personas, naturales o jurdicas, espaolas o extranjeras, que
tengan plena capacidad de obrar, sean o no propietarias de los terrenos afectados y renan las condiciones de solvencia econmica y financiera, tcnica y
profesional exigibles en cada caso, conforme a algn o algunos de los criterios
de admisin sealados en esta ley, que tendrn que ser establecidos en las
bases reguladoras y debidamente identificados por los ayuntamientos en los
anuncios del concurso.
En ningn caso podrn ser urbanizadores ni promover programas de actua-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41817

Integrada les persones en els que concrrega alguna prohibici de contractar


de la previstes en larticle 20 del Text Refs de la Llei de Contractes de les
Administracions Pbliques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16
de juny.
Deixant fora de perill el dret reconegut per larticle 118.2 desta Llei, no
podran ser urbanitzadors ni promoure Programes dActuaci Integrada els que
hagen participat en la investigaci, lexperimentaci, lestudi o el desenrotllament
del pla dacci territorial o pla general que afecte lordenaci de lmbit del programa que es licita.
Quan per aplicaci del que disposa lapartat anterior sinicie un procediment per a lexclusi dun licitador, lAjuntament haur de donar audincia a
linteressat en els terminis i forma que reglamentriament sestablisquen, concedint-li la possibilitat de demostrar que, en les circumstncies del cas concret, lexperincia adquirida per tal licitador no ha pogut falsejar la competncia
o infringir duna altra manera els principis que informen la normativa europea
i estatal en matria de contractaci pblica.

cin integrada las personas en las que concurra alguna prohibicin de contratar de las previstas en el artculo 20 del texto refundido de la Ley de contratos
de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000,
de 6 de junio.
Dejando fuera de peligro el derecho reconocido por el artculo 118.2 de esta
ley, no podrn ser urbanizadores ni promover programas de actuacin integrada los que hayan participado en la investigacin, la experimentacin, el
estudio o el desarrollo del plan de accin territorial o el plan general que afecte la ordenacin del mbito del programa que se licita.
Cuando por aplicacin de lo que dispone el apartado anterior se inicie un
procedimiento para la exclusin de un licitador, el ayuntamiento tendr que
dar audiencia al interesado en los plazos y forma que reglamentariamente se
establezcan, concedindole la posibilidad de demostrar que, en las circunstancias del caso concreto, la experiencia adquirida por tal licitador no ha podido falsear la competencia o infringir de otra manera los principios que informen la normativa europea y estatal en materia de contratacin pblica.

Article 122. Solvncia econmica i financera de lurbanitzador


1. La justificaci de la solvncia econmica i financera de lurbanitzador
sacreditar per un o alguns dels mitjans segents:
a) Informe dinstitucions financeres o, si s el cas, justificant de lexistncia duna assegurana dindemnitzaci per riscs professionals.
b) Si es tractara de persones jurdiques, presentaci dels comptes anuals o
dextracte de les mateixes, en el cas que la publicaci destes siga obligatria
en la legislaci del pas en qu laspirant a urbanitzador estiga establit.

3. La justificaci de la solvncia econmica i financera de les agrupacions


dinters econmic, unions temporals dempreses o altres agrupacions de persones naturals o jurdiques que decidisquen concrrer conjuntament al concurs podr basar-se en els requisits de solvncia de, almenys, un dels seus
membres.

Artculo 122. Solvencia econmica y financiera del urbanizador


1. La justificacin de la solvencia econmica y financiera del urbanizador se acreditar por uno o algunos de los medios siguientes:
a) Informe de instituciones financieras o, si procede, justificando la existencia de un seguro de indemnizacin por riesgos profesionales.
b) Si se tratara de personas jurdicas, presentacin de las cuentas anuales
o de extracto de las mismas, en el caso en que la publicacin de estas sea obligatoria en la legislacin del pas donde el aspirante a urbanizador est establecido.
c) Declaracin sobre el volumen global de negocios y, si procede, sobre el
volumen de negocios relacionado con el desarrollo y la promocin de actuaciones parecidas que son objeto de concurso, correspondiendo como mximo
a los tres ltimos ejercicios.
2. Si por razones justificadas el urbanizador no estuviera en condiciones
de presentar las referencias solicitadas por el ayuntamiento, podr acreditar
su solvencia econmica y financiera mediante cualquier otro documento que
la administracin considere suficiente, pudiendo basarse en la solvencia de
otras entidades, con independencia de los vnculos jurdicos que tengan establecidos entre ellos. A estos efectos, las agrupaciones de inters urbanstico
podrn acreditar su solvencia econmica y financiera con la acreditacin de la
titularidad registral de los derechos sobre los terrenos que sirvieron de base
para su constitucin.
3. La justificacin de la solvencia econmica y financiera de las agrupaciones de inters econmico, uniones temporales de empresas o otras agrupaciones de personas naturales o jurdicas que decidan concurrir conjuntamente
al concurso podrn basarse en los requisitos de solvencia de, por lo menos,
uno de sus miembros.

Article 123. Solvncia tcnica i professional


1. La justificaci de la solvncia tcnica i professional de lurbanitzador
sacreditar per un o alguns dels mitjans segents:
a) Presentaci duna relaci dels Programes dActuaci Integrada promoguts i gestionats pel concursant.
b) Indicaci de lequip tcnic, estiga o no integrat en lestructura organitzativa de lurbanitzador, que vaja a participar en la gesti del Programa
dActuaci Integrada, i especialment dels responsables del control de qualitat.
c) Titulacions acadmiques i professionals del personal de direcci de
lurbanitzador.
d) Declaraci que indique la mitjana anual de personal, amb menci, si
s el cas, del grau destabilitat en locupaci i la plantilla del personal directiu durant els tres ltims anys.
e) Declaraci del material, installacions i equip tcnic del que dispose
lurbanitzador per al compliment dels seus compromisos.
f) Declaraci de les mesures adoptades per a controlar la qualitat durant el
desplegament i execuci del Programa dActuaci Integrada, incloent els mitjans destudi i dinvestigaci de qu dispose.
g) Declaraci de les mesures de gesti mediambiental que el concursant est
disposat a aplicar durant el desplegament i execuci del Programa dActuaci
Integrada.
2. Si per raons justificades en cada cas concret, lurbanitzador no estiguera
en condicions de presentar les referncies sollicitades per lAjuntament, podr
acreditar la seua solvncia tcnica i professional basant-se en la solvncia
daltres entitats, amb independncia dels vincles jurdics que tinguen establits
entre ells, havent de demostrar en este cas davant de lAjuntament que disposar dels mitjans necessaris per a lexecuci del programa dactuaci integrada, presentant els compromisos o documents danloga naturalesa que hagen
subscrit entre ambds. Lanterior saplicar, en tot cas, quan concrrega a la
licitaci una Agrupaci dInters Urbanstic.
3. La justificaci de la solvncia tcnica i professional de les agrupacions
dinters econmic, unions temporals dempreses o altres agrupacions de persones naturals o jurdiques que decidisquen concrrer conjuntament a la con-

Artculo 123. Solvencia tcnica y profesional


1. La justificacin de la solvencia tcnica y profesional del urbanizador
se acreditar por uno o varios de los medios siguientes:
a) Presentacin de una relacin de los programas de actuacin integrada
promovidos y gestionados por el concursante.
b) Indicacin del equipo tcnico, est o no integrado en la estructura organizativa del urbanizador, que vaya a participar en la gestin del programa de
actuacin integrada, y especialmente de los responsables del control de calidad.
c) Titulaciones acadmicas y profesionales del personal de direccin del
urbanizador.
d) Declaracin que indique la media anual de personal, con mencin, en
su caso, del grado de estabilidad en el empleo y la plantilla del personal directivo durante los tres ltimos aos.
e) Declaracin del material, instalaciones y equipo tcnico con el que
cuente el urbanizador para el cumplimiento de sus compromisos.
f) Declaracin de las medidas adoptadas para controlar la calidad durante el desarrollo y ejecucin del programa de actuacin integrada, incluyendo
los medios de estudio e investigacin de los que se disponga.
g) Declaracin de las medidas de gestin medioambiental que el concursante est dispuesto a aplicar durante el desarrollo y ejecucin del programa de
actuacin integrada.
2. Si por razones justificadas en cada caso concreto el urbanizador no estuviera en condiciones de presentar las referencias solicitada por el ayuntamiento,
podr acreditar su solvencia tcnica y profesional basndose en la solvencia de
otras entidades, con independencia de los vnculos jurdicos que tengan establecidos entre ellos, habiendo de demostrar en este caso ante el ayuntamiento
que contar con los medios necesarios para la ejecucin del programa de actuacin integrada, presentando los compromisos o documentos de anloga naturaleza que hayan suscrito entre ambos. Lo anterior se aplicar, en todo caso,
cuando concurra a la licitacin una agrupacin de inters urbanstico.
3. La justificacin de la solvencia tcnica y profesional de las agrupaciones de inters econmico, uniones temporales de empresas u otras agrupaciones de personas naturales o jurdicas que decidan concurrir conjuntamente al

c) Declaraci sobre el volum global de negocis i, si s el cas, sobre el


volum de negocis relacionat amb el desenrotllament i la promoci dactuacions semblants a qu s objecte de concurs, corresponent com a mxim als tres
ltims exercicis.
2. .Si per raons justificades lurbanitzador no estiguera en condicions de
presentar les referncies sollicitades per lAjuntament, podr acreditar la seua
solvncia econmica i financera per mitj de qualsevol altre document que
ladministraci considere prou, podent basar-se en la solvncia daltres entitats,
amb independncia dels vincles jurdics que tinguen establits entre ells. A este
efecte, les Agrupacions dInters Urbanstic podran acreditar la seua solvncia econmica i financera amb lacreditaci de la titularitat registral dels drets
sobre els terrenys que van servir de base per a la seua constituci.

41818

31 12 2005

curs podr basar-se en els requisits de solvncia de, almenys, un dels seus
membres.

DOGV - Nm. 5.167

concurso podr basarse en los requisitos de solvencia de, al menos, uno de sus
miembros.

Secci 3a.
Objectius i continguts del programa dactuaci integrada

Seccin 3
Objetivos y contenidos del programa de actuacin integrada

Article 124. Objectius imprescindibles i complementaris del programa

Artculo 124. Objetivos imprescindibles y complementarios del Programa

1. Els programes han de contenir les previsions necessries per a complir


els segents objectius mnims:
a) Gestionar la transformaci jurdica de les finques afectades pel programa.
b) Urbanitzar completament la unitat dexecuci que constitusca lobjecte
del programa i realitzar les obres pbliques addicionals que calguen per a complir el que disposa els apartats segents, amb subjecci a les previsions temporals i econmiques del programa.
c) Connectar i integrar adequadament la urbanitzaci amb les xarxes
dinfraestructures, denergia, comunicacions i servicis pblics existents.
d) Suplementar les infraestructures i espais pblics o reserves dotacionals
en all necessari per a no minvar ni desequilibrar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servici existents i exigibles reglamentriament.
e) Obtindre els sls dotacionals pblics de lmbit de lactuaci, o adscrits
a esta, a favor de ladministraci gratutament.
f) Obtindre laprofitament que legalment corresponga, amb dest al patrimoni pblic de sl, a favor de ladministraci actuant de forma gratuta, sense
perju de lobligaci legal de suportar les crregues durbanitzaci corresponents a la cessi.
g) Ordenar el repartiment equitatiu de les crregues i beneficis de lactuaci
entre els afectats.
h) Establir terminis per a edificar els solars resultants de lactuaci urbanitzadora.
2. El Programa podr incloure, si s el cas, altres objectius complementaris
el cost del qual siga assumit per lUrbanitzador sense repercutir-lo als propietaris de terrenys afectats, com ara la realitzaci, baix condicions i terminis
especfics, dobres particulars que revisten especial inters social, o la
implantaci dinstallacions recreatives o esportives privades, o dobres pbliques
accessries susceptibles de concessi i que, per raons tcniques, hagen dexecutar-se junt amb les principals del Programa, o lexecuci de Programes de
Restauraci Paisatgstica o dImatge Urbana dins de lmbit del Programa,
dacord amb les directrius establides en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la
Generalitat, dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge. Ledificaci
dels terrenys propietat de lUrbanitzador o daltres propietaris adherits a la
seua iniciativa en terminis ms breus que els establits pel Programa amb carcter general es considera sempre objectiu complementari del Programa.

1. Los Programas han de contener las previsiones precisas para cumplir con
los siguientes objetivos mnimos:
a) Gestionar la transformacin jurdica de las fincas afectadas por el programa.
b) Urbanizar completamente la unidad de ejecucin que constituya el objeto del programa y realizar las obras pblicas adicionales que se precisen para
cumplir lo dispuesto en los apartados siguientes, con sujecin a las previsiones temporales y econmicas del programa.
c) Conectar e integrar adecuadamente la urbanizacin con las redes de
infraestructuras, de energa, comunicaciones y servicios pblicos existentes.
d) Suplementar las infraestructuras y espacios pblicos o reservas dotacionales en lo necesario para no menguar ni desequilibrar los niveles de calidad, cantidad o capacidad de servicio existentes y exigibles reglamentariamente.
e) Obtener los suelos dotacionales pblicos del mbito de la actuacin, o
adscritos a la misma, a favor de la administracin gratuitamente.
f) Obtener el aprovechamiento que legalmente corresponda, con destino al
patrimonio pblico de suelo, a favor de la administracin actuante de forma gratuita, sin perjuicio de la obligacin legal de soportar las cargas de urbanizacin
correspondientes a la cesin.
g) Ordenar el reparto equitativo de las cargas y beneficios de la actuacin
entre los afectados.
h) Establecer plazos para edificar los solares resultantes de la actuacin urbanizadora.
2. El programa podr incluir, si procede, otros objetivos complementarios
cuyo coste sea asumido por el urbanizador sin repercutirlo a los propietarios
de terrenos afectados, tales como la realizacin, bajo condiciones y plazos
especficos, de obras particulares que revistan especial inters social, o la
implantacin de instalaciones recreativas o deportivas privadas, o de obras
pblicas accesorias susceptibles de concesin y que, por razones tcnicas,
hayan de ejecutarse junto a las principales del programa, o la ejecucin de programas de restauracin paisajstica o de imagen urbana dentro del mbito del
programa, conforme a las directrices establecidas en la Ley 4/2004, de 30 de
junio, de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje. La edificacin de
los terrenos propiedad del urbanizador o de otros propietarios adheridos a su
iniciativa en plazos ms breves que los establecidos por el programa con carcter general se considera siempre objetivo complementario del programa.

Article 125. Documentaci integrant dels programes per al desenrotllament dactuacions integrales
1. Lalternativa tcnica i la proposici juridicoeconmica sn els dos documents integrants dels programes per al desenrotllament de les actuacions integrades.
2. LAlternativa Tcnica s el document que identifica lmbit de sl
objecte de transformaci, establix si s el cas lordenaci detallada o estructural
a desenrotllar per mitj del programa i inclou el projecte durbanitzaci, aix
com la seua correcta integraci en la ciutat o el territori.
3. La proposici juridicoeconmica s el document del programa que
determina les condicions jurdiques, econmiques i financeres de la seua execuci.
4. Quan lAjuntament o ladministraci autonmica actue per gesti directa, per si mateixa o a travs dels seus organismes, entitats o empreses de capital ntegrament pblic, no saplicar el que disposen els articles 126,f) i i) i
127.1.a).
5. En els municipis que no tinguen pla general, i les normes subsidiries
de Planejament dels quals no hagueren sigut homologades conforme a la disposici transitria primera de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de lActivitat Urbanstica, els programes
dactuaci integrada inclouran un document de justificaci de la integraci
territorial, ajustat al que establix larticle 74 de la present Llei.
6. Els programes preveuran ledificaci dels solars resultants en un any
comptat a partir de la recepci municipal de les obres de urbanitzaci, podent
ampliar-se de manera justificada en les condicions dabsorci pel mercat immobiliari fins a un termini mxim de Quatre anys, determinant-se la seqncia i
prioritat de lexecuci, en dos fases bianuals.

Artculo 125. Documentacin integrante de los Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas
1. La Alternativa Tcnica y la Proposicin Jurdico-econmica son los
dos documentos integrantes de los Programas para el desarrollo de las Actuaciones Integradas.
2. La alternativa tcnica es el documento que identifica el mbito de suelo
objeto de transformacin, establece si procede la ordenacin detallada o estructural a desarrollar mediante el programa y incluye el proyecto de urbanizacin as como su correcta integracin en la ciudad o el territorio.
3. La Proposicin Jurdico-econmica es el documento del Programa que
determina las condiciones jurdicas, econmicas y financieras de su ejecucin.

Article 126. Contingut de lalternativa tcnica


LAlternativa Tcnica dun Programa dActuaci Integrada contindr la documentaci segent:
a) Identificaci del document de planejament que regule lordenaci detallada a desenrotllar, si el mateix es trobara ja aprovat amb anterioritat al con-

Artculo 126. Contenido de la Alternativa Tcnica


La alternativa tcnica de un programa de actuacin integrada contendr
la documentacin siguiente:
a) Identificacin del documento de planeamiento que regule la ordenacin detallada a desarrollar, si el mismo estuviera ya aprobado con anteriori-

4. Cuando el ayuntamiento o la administracin autonmica acte por gestin directa, por s misma o a travs de sus organismos, entidades o empresas
de capital ntegramente pblico, no ser de aplicacin lo dispuesto en los artculos 126,f) e i) y 127.1.a).
5. En los municipios que carezcan de plan general y cuyas las normas subsidiarias de planeamiento no hubieran sido homologadas conforme a la disposicin transitoria primera de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de la actividad urbanstica, los programas de
actuacin integrada incluirn un documento de justificacin de la integracin
territorial, ajustado a lo que establece el artculo 74 de la presente ley.
6. Los programas prevern la edificacin de los solares resultantes en un
ao contador a partir de la recepcin municipal de las obras de urbanizacin,
pudindose ampliar de manera justificada en las condiciones de absorcin por
el mercado inmobiliario hasta un plazo mximo de cuatro aos, determinndose
la secuencia y prioridad de la ejecucin, en dos bases bianuales.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41819

cur per a la selecci de lurbanitzador. En qualsevol altre cas, lalternativa tcnica haur danar acompanyada necessriament dun document de planejament que incloga una proposta dordenaci detallada per a lmbit del programa.
b) mbit de lActuaci Integrada.
c) Justificaci del compliment de les condicions dintegraci de lActuaci
amb lentorn.
d) Existncia o no dAgrupaci dInters Urbanstic i, si s el cas, estatuts
i acords socials de la mateixa.
e) Terminis que es proposen per al desenrotllament de lActuaci Integrada, determinant-se tant el corresponent a les obres durbanitzaci, com a les obres
dedificaci dels solars resultants.
f) Projecte durbanitzaci determinant-se el corresponent a les obres
durbanitzaci, com a les obres dedificaci dels solars resultants.
g) Enunciat dels objectius complementaris que es proposen conforme a
larticle 124.2, amb indicaci expressa, si s el cas, dels compromisos dedificaci simultnia a la urbanitzaci que estiga disposat a assumir per damunt
del mnim legal.
h) Mesures de control de qualitat i compliment de les normes de qualitat
ambiental, si s el cas.
i) Inventari preliminar de construccions, plantacions i installacions la
demolici del qual, destrucci o eradicaci exigisca la urbanitzaci
j) Estimaci preliminar i general daquells gastos durbanitzaci variables
limport del qual, incls sent repercutible els propietaris, no es puga determinar per la concurrncia dofertes.
k) Si la proposta de programa modificara lordenaci estructural, haur
dincorporar la documentaci establida en els articles 72 a 74.

dad al concurso para la seleccin del urbanizador. En cualquier otro caso, la alternativa tcnica deber ir acompaada necesariamente de un documento de planeamiento que incluya una propuesta de ordenacin detallada para el mbito
del programa.
b) mbito de la actuacin integrada.
c) Justificacin del cumplimiento de las condiciones de integracin de la
actuacin con el entorno.
d) Existencia o no de agrupacin de inters urbanstico y, en su caso, estatutos y acuerdos sociales de la misma.
e) Plazos que se proponen para el desarrollo de la actuacin integrada,
determinndose tanto el correspondiente a las obras de urbanizacin como a las
obras de edificacin de los solares resultantes.
f) Proyecto de urbanizacin determinndose el correspondiente a las obras
de urbanizacin como a las obras de edificacin de los solares resultantes.
g) Enunciado de los objetivos complementarios que se proponen conforme al artculo 124.2, con indicacin expresa, en su caso, de los compromisos
de edificacin simultnea a la urbanizacin que est dispuesto a asumir por
encima del mnimo legal.
h) Medidas de control de calidad y cumplimiento de las normas de calidad
ambiental, en su caso.
i) Inventario preliminar de construcciones, plantaciones e instalaciones
cuya demolicin, destruccin o erradicacin exija la urbanizacin.
j) Estimacin preliminar y general de aquellos gastos de urbanizacin
variables cuyo importe, aun siendo repercutible a los propietarios, no se pueda
determinar por la concurrencia de ofertas.
k) Si la propuesta de programa modificara la ordenacin estructural, deber incorporar la documentacin establecida en los artculos 72 a 74.

Article 127. Contingut de la proposici juridicoeconmica


1. La Proposici Juridiceconmica haur dincloure necessriament la
documentaci relativa als aspectes segents:
a) Regulaci de les relacions de lurbanitzador i els propietaris i, en particular, la modalitat de retribuci al promotor i informaci suficient que permeta als propietaris conixer les conseqncies econmiques que comporte
per a ells la proposta i lelecci de cada modalitat de retribuci.
b) Acreditaci de la titularitat i identificaci grfica i registral dels terrenys, dins de lmbit de lactuaci i a disposici de lUrbanitzador, siguen
de la seua propietat o daltres propietaris amb qu tinga contracte suficient,
que hagen de quedar afectes, amb garantia real inscrita en el Registre de la
Propietat, al compliment de les obligacions prpies de tal Urbanitzador, amb
ocasi de la firma del contracte, per a assegurar lexecuci dels objectius imprescindibles o complementaris del Programa. Lafecci es traslladar a les finques de resultat que sadjudiquen desprs de la reparcellaci.
c) Full resum de les dades econmiques rellevants segons model que
saprove reglamentriament.
2. La Proposici juridicoeconmica inclour la documentaci necessria
per a determinar amb claredat les magnituds econmiques del programa, diferenciant els aspectes segents:
a) Pressupost de licitaci: de lobra durbanitzaci: Amb labast previst
en lart. 168.1, a) i b)
b) Cost de projectes: Cost de redacci i direcci dels projectes tcnics,
especificant cada projecte, que es referix lart. 168.1.c)
c) Gastos de gesti: Gastos de Gesti de lurbanitzador, calculats en un
percentatge del que represente la suma de les partides corresponents als conceptes anteriors.
d) Benefici de lurbanitzador: Benefici empresarial de lurbanitzador, calculat en un percentatge de la suma dels conceptes expressats en els apartats
anteriors que, en cap cas, podr superar el 10%.
e) Crregues durbanitzaci: Crregues dUrbanitzaci que lurbanitzador
es compromet a repercutir, com a mxim, als propietaris afectats pels conceptes anteriorment expressats.
f) Coeficient de canvi: Part alquota de laprofitament objectiu, expressada en tant per u, que correspon a lurbanitzador en concepte de retribuci en
sl per les crregues durbanitzaci, aplicable respecte als propietaris acollits
a la dita modalitat de retribuci.
g) Preu del sl a efectes de canvi: Preu del sl a qu, en coherncia amb
el coeficient de canvi, es descomptaran de les crregues durbanitzaci els terrenys daquells propietaris que retribusquen amb ells a lurbanitzador.
h) Finanament: Condicions de finanament oferides per lurbanitzador
per al pagament de les quotes durbanitzaci aquells propietaris que acollits a
elles, en el seu cas, recolzades per una entitat financera degudament registrada.

Artculo 127. Contenido de la Proposicin Jurdico-econmica


1. La proposicin jurdico-econmica deber incluir necesariamente la
documentacin relativa a los siguientes aspectos:
a) Regulacin de las relaciones del urbanizador y los propietarios y, en
particular, la modalidad de retribucin al promotor e informacin suficiente
que permita a los propietarios conocer las consecuencias econmicas que comporte para ellos la propuesta y la eleccin de cada modalidad de retribucin.
b) Acreditacin de la titularidad e identificacin grfica y registral de los
terrenos, dentro del mbito de la actuacin y a disposicin del urbanizador,
sean de su propiedad o de otros propietarios con los que tenga contrato suficiente, que hayan de quedar afectos, con garanta real inscrita en el Registro de
la Propiedad, al cumplimiento de las obligaciones propias de dicho urbanizador, con ocasin de la firma del contrato, para asegurar la ejecucin de los
objetivos imprescindibles o complementarios del programa. La afeccin se
trasladar a las fincas de resultado que se adjudiquen tras la reparcelacin.
c) Hoja resumen de los datos econmicos relevantes segn modelo que
se apruebe reglamentariamente.
2. La proposicin jurdico-econmica incluir la documentacin necesaria para determinar con claridad las magnitudes econmicas del programa,
diferenciando los siguientes aspectos:
a) Presupuesto de licitacin de la obra de urbanizacin: con el alcance
previsto en el artculo 168.1.a y b.
b) Coste de proyectos: coste de redaccin y direccin de los proyectos
tcnicos, especificando cada proyecto, a que se refiere el artculo 168.1.c.
c) Gastos de gestin: gastos de gestin del urbanizador, calculados en un
porcentaje de lo que represente la suma de las partidas correspondientes a conceptos anteriores.
d) Beneficio del urbanizador: beneficio empresarial del urbanizador, calculado en un porcentaje de la suma de los conceptos expresados en los apartados anteriores, que, en ningn caso, podr superar el 10%.
e) Cargas de urbanizacin: cargas de urbanizacin que el urbanizador se
compromete a repercutir, como mximo, a los propietarios afectados por los
conceptos anteriormente expresados.
f) Coeficiente de canje: parte alcuota del aprovechamiento objetivo, expresada en tanto por uno, que corresponde al urbanizador en concepto de retribucin
en suelo por las cargas de urbanizacin, aplicable respecto a los propietarios
acogidos a dicha modalidad de retribucin.
g) Precio del suelo a efectos de canje: precio del suelo al que, en coherencia con el coeficiente de canje, se descontarn de las cargas de urbanizacin
los terrenos de aquellos propietarios que retribuyan con ellos al urbanizador.
h) Financiacin: condiciones de financiacin ofrecidas por el urbanizador
para el pago de las cuotas de urbanizacin aquellos propietarios que acogidos
a ellas, en su caso, apoyadas por una entidad financiera debidamente registrada.

41820

31 12 2005

Secci 4a
Iniciatives per a laprovaci i adjudicaci
dels Programes dActuaci Integrada
Article 128. Iniciativa pblica en la formulaci dels programes
1. Els ajuntaments poden formular Programes dActuaci Integrada, redactant dofici la totalitat o part de la documentaci expressada en larticle 126,
siga per a fomentar el seu desenrotllament per gesti indirecta o a fi descometre la seua gesti directa. Si soptara per la gesti indirecta, sadaptar el procediment de concurs previst en esta Llei, ajustant la documentaci requerida
als interessats a lestrictament necessri.
2. Si la iniciativa municipal pretn la gesti directa, lalternativa tcnica
sacompanyar amb la documentaci expressada en larticle 127, apartats 1 i
2. Lelaboraci de lesmentada documentaci i lexecuci del programa podr
dur-se a terme b directament pels servicis tcnics municipals, b per mitj de
la convocatria de concurs per a ladjudicaci conjunta de lelaboraci de projecte i obra, de conformitat amb el que disposa larticle 125 del Text Refs de
la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial
Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, sense perju que lAjuntament opte per
qualsevol altra forma dadjudicaci que considere ms convenient als interessos pblics.
3. Lacord municipal que decidisca la gesti directa de lactuaci haur
dincloure necessriament una descripci detallada dels compromisos dinversi i gesti que contrau ladministraci actuant i de la disponibilitat de recursos pressupostaris per a finanar, tan sols parcialment, lActuaci sense ingressar quotes durbanitzaci, en previsi de la retribuci en terrenys o de limpagament delles.
4. LAdministraci municipal pot repercutir els seus gastos de gesti directa per mitj de quotes durbanitzaci o per mitj de les taxes aprovades a este
efecte. No percebr el benefici empresarial de lUrbanitzador, per tampoc
est limitada en la liquidaci definitiva del Programa pel preu mxim a qu
es referix larticle 127.2.e). No fixar coeficient de canvi per a la retribuci
en sl sin que este es calcular en el projecte de reparcellaci, en la valoraci del qual sl deduir els costos de promoci de la urbanitzaci conforme
a larticle 30 de la Llei 6/1998, de 13 dabril, de Rgim del Sl i Valoracions.

DOGV - Nm. 5.167

Seccin 4
Iniciativas para la aprobacin y adjudicacin
de los Programas de Actuacin Integrada

5. LAdministraci Autonmica podr assumir la iniciativa de formulaci


de Programes per al desenrotllament duna Actuaci Integrada a fi descometre la seua gesti directa dacord amb el que preveu els articles 89, 118.1b) i
concordants de la present llei, havent de tindres per Administraci Actuant a
la prpia Generalitat.

Artculo 128. Iniciativa pblica en la formulacin de los Programas


1. Los ayuntamientos pueden formular programas de actuacin integrada, redactando de oficio la totalidad o parte de la documentacin expresada
en el artculo 126, sea para fomentar su desarrollo por gestin indirecta o con
el fin de acometer su gestin directa. Si optara por la gestin indirecta, se adaptar el procedimiento de concurso previsto en esta ley, ajustndose la documentacin requerida a los interesados a lo estrictamente necesario.
2. Si la iniciativa municipal pretende la gestin directa, la alternativa tcnica se acompaar con la documentacin expresada en el artculo 127, apartados 1 y 2. La elaboracin de dicha documentacin y la ejecucin del programa podr llevarse a cabo bien directamente por los servicios tcnicos municipales, bien mediante la convocatoria de concurso para la adjudicacin conjunta de la elaboracin de proyecto y obra, de conformidad con lo que dispone el artculo 125 del texto refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000,d e 16 de
junio, sin perjuicio de que el ayuntamiento opte por cualquier otra forma de adjudicacin que considera ms conveniente a los intereses pblicos.
3. El acuerdo municipal que decida la gestin directa de la actuacin deber incluir necesariamente una descripcin detallada de los compromisos de
inversin y gestin que contrae la administracin actuante y de la disponibilidad de recursos presupuestarios para financiar, siquiera parcialmente, la actuacin sin ingresar cuotas de urbanizacin, en previsin de la retribucin en
terrenos o del impago de ellas.
4. La administracin municipal puede repercutir sus gastos de gestin
directa mediante cuotas de urbanizacin o mediante las tasas aprobadas al
efecto. No percibir el beneficio empresarial del urbanizador, pero tampoco est
limitada en la liquidacin definitiva del programa por el precio mximo al que
se refiere el artculo 127.2.e). No fijar coeficiente de canje para la retribucin en suelo sino que ste se calcular en el proyecto de reparcelacin, en
cuya valoracin del suelo deducir los costes de promocin de la urbanizacin conforme al artculo 30 de la Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre rgimen
del suelo y valoraciones.
5. La administracin autonmica podr asumir la iniciativa de formulacin de programas para el desarrollo de una actuacin integrada a fin de acometer su gestin directa de acuerdo con lo previsto en los artculos 89, 118.b)
y concordantes de la presente ley, debiendo tenerse por administracin actuante a la propia Generalitat.

Article 129. Iniciativa particular.


1. Els particulars, siguen o no propietaris dels terrenys, poden entaular
consultes amb qualsevol Administraci Pblica a fi delaborar i presentar, per
a la seua aprovaci i adjudicaci, propostes de Programa. A ms, tenen dret a
sollicitar i obtindre de les Administracions completa informaci sobre les resolucions i previsions oficials que condicionen el desenrotllament de cada
Actuaci.
2. Qualsevol persona que pretenga elaborar una proposta de programa pot
ser autoritzada per lajuntament per a ocupar temporalment terrenys a fi dobtindre la informaci necessria, en els termes disposats per la legislaci expropiatria. Aix mateix, tindr accs a la informaci i documentaci que conste en
els registres i arxius de les administracions pbliques conforme a la legislaci
estatal sobre rgim jurdic destes.

Artculo 129. Iniciativa particular


1. Los particulares, sean o no propietarios de los terrenos, pueden entablar consultas con cualquier administracin pblica con el fin de elaborar y
presentar, para su aprobacin, propuestas de programa. Adems tienen derecho a solicitar y obtener de las administraciones completa informacin sobre
las resoluciones y previsiones oficiales que condicionen el desarrollo de cada
actuacin.
2. Cualquier persona que pretenda elaborar una propuesta de Programa
puede ser autorizada por el Ayuntamiento para ocupar temporalmente terrenos
a fin de obtener la informacin precisa, en los trminos dispuestos por la legislacin expropiatoria. Asimismo tendr acceso a la informacin y documentacin que obre en los registros y archivos de las Administraciones Pblicas
conforme a la legislacin estatal sobre rgimen jurdico de stas.

Secci 5a
Procediment per a la gesti indirecta
dels Programes dActuaci Integrada.
Article 130. Inici del procediment
1. De conformitat amb el que establixen els articles 4, 15 i 16 de la Llei
6/1998, de 13 dabril, de Rgim del Sl i Valoracions i 118.2 de la present
llei, tota persona, siga o no propietria dels terrenys, pot sollicitar de lAlcalde
que inicie un procediment de concurs per al desplegament i execuci dun Programa dActuaci Integrada per mitj de gesti indirecta, descrivint i enunciant breument els motius de la seua petici.
2. La dita petici podr anar acompanyada dun document de planejament
en qu sespecifique lordenaci detallada o estructural que es proposa desenrotllar i dels documents relacionats en les lletres a), b), c), d) i e) de larticle 131.2
de la present llei. En tot cas, hauran dacompanyar-se a la mateixa els documents
acreditatius de la personalitat i capacitat del sollicitant.
3. El Ple municipal, a proposta de lAlcalde i amb un informe previ tcnic
sobre la viabilitat de la petici, acordar motivadament:
a) Desestimar la petici.
b) Iniciar el procediment per a la gesti indirecta del programa, conforme
al que establixen els articles segents.
c) Assumir la gesti directa de lactuaci integrada, conforme al que
establix larticle 128 de la present llei.

Seccin 5
Procedimiento para la gestin indirecta
de los programas de actuacin integrada
Artculo 130. Inicio del procedimiento
1. De conformidad con lo establecido en los artculos 4, 15 i 16 de la Ley
6/1998, de 13 de abril, de rgimen del suelo y valoraciones y 118.2 de la presente ley, toda persona, sea o no propietaria de los terrenos, puede solicitar
del alcalde que inicie un procedimiento de concurso para el desarrollo y ejecucin de un programa de actuacin integrada por medio de gestin indirecta, describiendo y enunciando brevemente los motivos de su peticin.
2. Dicha peticin podr ir acompaada de un documento de planeamiento donde se especifique la ordenacin detallada o estructural que se propone desarrollar y de los documentos relacionados con las letras a, b, c, d, y e del artculo 131.2 de la presente ley. En todo caso, tendrn que acompaar a la misma
los documentos acreditativos de la personalidad y capacidad del solicitante.
3. El pleno municipal, a propuesta del alcalde y con un informe previo
tcnico sobre la viabilidad de la peticin, acordar motivadamente:
a) Desestimar la peticin.
b) Iniciar los procedimientos para la gestin indirecta del programa, conforme a lo establecido en los artculos siguientes.
c) Asumir la gestin directa de la actuacin integrada, conforme a lo establecido en el artculo 128 de la presente ley.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

4. Si no semetera i notificara resoluci expressa en el termini mxim de


tres mesos, el sollicitant podr entendre desestimada la seua sollicitud, als
efectes previstos en larticle 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del
Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, quan la dita sollicitud no implicara el desenrotllament de les
directrius de lordenaci estructural vigent.
5. Quan la sollicitud implique el desenrotllament de les directrius de
lordenaci estructural vigent, si no semetera i notificara resoluci expressa
en el termini mxim de tres mesos, linteressat podr entendre estimada la seua
sollicitud en els termes i amb els efectes que reglamentriament sestablisquen.
6. LAjuntament podr igualment acordar dofici, sense necessitat petici
particular, la gesti indirecta duna actuaci integrada, iniciant els trmits que
sestablixen en els articles segents.
Article 131. Bases reguladores de la gesti indirecta de Programes
dActuaci Integrada.
1. Les bases generals per a ladjudicaci de programes dactuaci integrada ajustades al contingut de la present llei, seran aprovades pels ajuntaments
com a ordenana municipal, i en elles, es regularan totes aquelles qestions
jurdiques, econmiques i administratives que afecten tant el procediment
dadjudicaci com al desplegament i execuci dels Programes dActuaci
Integrada per mitj de gesti indirecta.
2. En el mateix acord en qu es decidisca lobertura del procediment per
a la gesti indirecta dun programa dactuaci integrada, saprovaran les Bases
particulars reguladores en les que sestabliran, com a mnim, les determinacions segents:
a) Indicaci de lordenaci urbanstica vigent en lmbit de lactuaci
integrada.
b) Memria de necessitats i objectius a satisfer amb el Programa dActuaci
Integrada, dacord amb el que disposa larticle 124.
c) Fitxa de gesti o, si s el cas, Directrius dEvoluci Urbana i Ocupaci
del Territori establides en el Pla General.
d) Criteris i objectius urbanstics i territorials de les propostes de planejament a formular, si s el cas, pels concursants, amb fixaci de les directrius i
estratgies que haur dobservar lordenaci que proposen.
e) Descripci dels objectius dedificaci privada que han de complir-se
en lmbit de lactuaci, amb especial referncia a aquelles construccions privades que revisten un especial inters social per tractar-se de vivendes subjectes a algun rgim de protecci pblica o per tractar-se de construccions o
installacions dinters terciari o industrial.
f) Prescripcions tcniques que, amb carcter mnim, hauran de respectarse en la redacci dels documents dordenaci i gesti exigibles.
g) Indicaci expressa, si s el cas, de ladmissibilitat de variants sobre
aquells elements del Programa dActuaci Integrada que en les mateixes es
determinen, assenyalant aquells requisits i lmits a qu tals variants hauran
dajustar-se. Als efectes assenyalats en este apartat, no es consideraran variants,
per la qual cosa seran admissibles en tot cas, les modificacions de lmbit territorial que suposen mers retocs o ajusts de detall en algun punt perimetral de
lactuaci o de les seues connexions viries, o quan el terreny afegit, per la
seua escassa dimensi, no siga tcnicament susceptible de programaci autnoma.
h) Prescripcions tcniques que, amb carcter mnim, hauran de respectarse en la redacci del projecte de les obres durbanitzaci, de conformitat amb
el que establix larticle 52 del Text Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
i) Estimaci dels terminis de desplegament i execuci del Programa
dActuaci Integrada.
j) Model de proposici a presentar pels interessats.
k) Documentaci a presentar per cada licitador junt amb la proposici,
especificant amb claredat aquella documentaci que ser susceptible de valoraci per a ladjudicaci del Programa, i distingint-la de la resta.
l) Termini i lloc per a la presentaci de les proposicions.
m) Documentaci acreditativa del compliment dels criteris de solvncia
econmica i financera, tcnica i professional exigibles als concursants.
n) Criteris objectius dadjudicaci del Programa dActuaci Integrada,
especificats per orde decreixent dimportncia, incloent la seua ponderaci.
3. La determinaci dels aspectes anteriorment estipulats sefectuar per
remissi o reproducci dels continguts del planejament vigent i les disposicions de carcter general que resulten aplicables, quan aix fra suficient per
als fins pretesos.
4. Les bases reguladores del concurs i lanunci de licitaci indicaran amb
tota claredat aquells documents de lalternativa tcnica que seran objecte de valoraci com a criteris dadjudicaci del Programa dActuaci Integrada, ordenantlos de major a menor importncia, segons la ponderaci que satribusca a

41821

4. Si no se emitiera y notificara resolucin expresa en el plazo mximo


de tres meses, el solicitante podr entender desestimada su solicitud, a los efectos previstos en el artculo 43 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de rgimen jurdico de las administraciones pblicas y del procedimiento administrativo comn, cuando dicha solicitud no implique el desarrollo de las directrices de la ordenacin estructural vigente.
5. Cuando la solicitud implique el desarrollo de las directrices de la ordenacin estructural vigente, si no se emitiera y notificara la resolucin expresa
en el plazo mximo de tres meses, el interesado podr entender estimada su solicitud en los trminos y con los efectos que reglamentariamente se establezcan.
6. El ayuntamiento podr igualmente acordar de oficio, sin necesidad de
peticin particular, la gestin indirecta de una actuacin integrada, iniciando
los trmites que se establecen en los artculos siguientes.
Artculo 131. Bases reguladoras de la gestin indirecta de programas de
actuacin integrada
1. Las bases generales para la adjudicacin de programas de actuacin
integrada ajustadas al contenido de la presente ley, sern aprobadas por los
ayuntamientos como ordenanza municipal, y en ellas, se regularn todas aquellas cuestiones jurdicas, econmicas y administrativas que afecten tanto al
procedimiento de adjudicacin como al despliegue y ejecucin de los programas de actuacin integrada por medio de gestin indirecta.
2. En el mismo acuerdo en que se decida la obertura del procedimiento
para la gestin indirecta de un programa de actuacin integrada, se aprobarn
las bases particulares reguladoras en las que se establecern, como mnimo,
las siguientes determinaciones:
a) Indicacin de la ordenacin urbanstica vigente en el mbito de la actuacin integrada.
b) Memoria de necesidades y objetivos a satisfacer con el Programa de
actuacin integrada, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 124.
c) Ficha de gestin o, si procede, directrices de evolucin urbana y ocupacin del territorio establecidas en el Plan general.
d) Criterios y objetivos urbansticos y territoriales de las propuestas de
planeamiento a formular, si procede, por los concursantes, con fijacin de las
directrices y estrategias que tendr que observar la ordenacin que propongan.
e) Descripcin de los objetivos de edificacin privada que han de cumplirse en el mbito de la actuacin, con especial referencia a aquellas construcciones privadas que revistan un especial inters social por tratarse de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica o por tratarse de construcciones o instalaciones de inters terciario o industrial.
f) Prescripciones tcnicas que, con carcter mnimo, tendrn que respetarse en la redaccin de los documentos de ordenacin y gestin exigibles.
g) Indicacin expresa, si procede, de la admisibilidad de variantes sobre
aquellos elementos del Programa de actuacin integrada que en las mismas se
determinen, sealando aquellos requisitos y lmites a los que estas variantes tendrn que ajustarse. A los efectos sealados en este apartado, no se considerarn variantes, por lo que sern admisibles, en todo caso, las modificaciones
del mbito territorial que supongan meros retoques o ajustes de detalle en
algn punto perimetral de la actuacin o de sus conexiones viarias, o cuando
el terreno aadido, por su escasa dimensin, no sea tcnicamente susceptible
de programacin autnoma.
h) Prescripciones tcnicas que, con carcter mnimo, tendrn que respetarse
en la redaccin del proyecto de las obras de urbanizacin, de conformidad con
lo que establece el artculo 52 del Texto refundido de la Ley de contratos de
las administraciones pblicas, aprobado por el Real decreto legislativo 2/2000,
de 16 de junio.
i) Estimacin de los plazos de despliegue y ejecucin del Programa de
actuacin integrada.
j) Modelo de proposicin a presentar por los interesados.
k) Documentacin a presentar por cada licitador junto con la proposicin,
especificando con claridad aquella documentacin que ser susceptible de
valoracin para la adjudicacin del programa, y distinguindola del resto.
l) Plazo y lugar para la presentacin de las proposiciones.
m) Documentacin acreditativa del cumplimiento de los criterios de solvencia econmica y financiera, tcnica y profesional exigibles a los concursantes.
n) Criterios objetivos de adjudicacin del Programa de actuacin integrada, especificados por orden decreciente de importancia, incluyendo su ponderacin.
3. La determinacin de los aspectos anteriormente estipulados se efectuar por remisin o reproduccin de los contenidos del planeamiento vigente y las disposiciones de carcter general que resulten aplicables, cuando ello
fuera suficiente para los fines pretendidos.
4. Las bases reguladoras del concurso y el anuncio de licitacin indicarn con toda claridad aquellos documentos de la alternativa tcnica y de la
proposicin jurdica y econmica que sern objeto de valoracin como criterios de adjudicacin del Programa de actuacin integrada, ordenndolos de

41822

31 12 2005

cada un dells. No seran susceptibles de valoraci com a criteris dadjudicaci,


en cap cas, els documents assenyalats en les lletres c), d), i) i j) de larticle
126 i en els apartats 1.a), c), 2g) i h) de larticle 127.
5. Per mitj de Decret del Consell saprovaran unes bases generals per a
ladjudicaci de programes dactuaci integrada ajustades al contingut de la present Llei. Tals bases generals seran supletries de les, si s el cas, aprovades
pels Ajuntaments.
6. La Conselleria competent en matria durbanisme aprovar mitjanant
una Orde un model tipus de Bases particulars per a ladjudicaci de Programes
dActuaci Integrada.
Article 132. Anunci de concurs
1. En el mateix acord en qu saprove la gesti indirecta del Programa
dActuaci Integrada i les seues Bases particulars reguladores, sordenar la publicaci del corresponent anunci de concurs, amb el contingut que sestablisca
reglamentriament, en el que hauran de figurar en tot cas els aspectes segents:

DOGV - Nm. 5.167

mayor a menor importancia, segn la ponderacin que se atribuya a cada uno


de ellos. No sern susceptibles de valoracin como criterios de adjudicacin,
en ningn caso, los documentos sealados en las letras c, d, i y j del artculo
126 y en los apartados 1.a, c, 2.g y h del artculo 127.
5. Por medio de decreto del Consell se aprobarn unas bases generales
para la adjudicacin de programas de actuacin integrada ajustadas al contenido de la presente ley. Tales bases generales sern supletorias de las, si procede, aprobadas por los ayuntamientos.
6. La conselleria competente en materia de urbanismo aprobar mediante una orden un modelo tipo de bases particulares para la adjudicacin de programas de actuacin integrada.

h) Garantia provisional equivalent al 2% del pressupost estimat de les crregues durbanitzaci.


i) Import de la garantia definitiva que haur de depositar ladjudicatari del
programa, en els termes i amb els requisits assenyalats en larticle 140.
2. Lanunci de concurs sinserir en el Tauler dAnuncis de lAjuntament
i en els segents Diaris Oficials, siga quina siga la quantia estimada del Programa dActuaci Integrada:
a) En el Diari Oficial de la Uni Europea, en primer lloc.
b) En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. Lanunci de concurs no podr inserir-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana abans de la data en qu senvie a la Comissi Europea per
a la seua publicaci en el Diari Oficial de la Uni Europea.
4. LAjuntament podr acordar una publicitat complementria a lestablida en lapartat anterior, per mitj de la inserci de lanunci de concurs en
diaris no oficials dmplia difusi en la localitat o qualsevol altre mitj que
considere oport. Els anuncis publicats conforme al que disposa este apartat no
afectaran en cap cas al cmput dels terminis legals per a la presentaci de les
proposicions pels interessats.
5. La conselleria competent en matria durbanisme aprovar mitjanant
una ordre un model tipus danunci del concurs, ajustat als formularis normalitzats establerts en el Reglament (CE) 1.564/2005, de la comissi, de 7 de
setembre de 2005.

Artculo 132. Anuncio de concurso


1. En el mismo acuerdo en que se apruebe la gestin indirecta del Programa de actuacin integrada y sus bases particulares reguladoras, se ordenar la publicacin del correspondiente anuncio de concurso, con el contenido que
se establezca reglamentariamente, en el que tendrn que figurar, en todo caso,
los siguientes aspectos:
a) Identificacin de la entidad local adjudicadora del programa, sealando todos los datos que sean necesarios para facilitar una comunicacin fluida
con los licitadores, incluyendo direccin electrnica y, si procede, una pgina
oficial de Internet donde pueda consultarse la documentacin relativa al concurso.
b) Identificacin de las bases generales y particulares reguladoras del Programa de actuacin integrada, indicando los diarios oficiales donde conste
publicado su contenido, teniendo que poner a disposicin de cada concursante los medios necesarios para obtener un ejemplar de las mismas.
c) Lugar e idioma en que tendrn que presentarse las proposiciones de los
interesados, ajustadas al modelo establecido en las bases particulares del programa.
d) Documentacin acreditativa del cumplimiento de los criterios de solvencia tcnica, econmica y financiera, exigidos para ser admitidos a concurso.
e) Documentacin a presentar por cada concursante, especificando con
claridad la que ser susceptible de valoracin para la adjudicacin del programa, y distinguindola del resto. Se indicar con claridad la obligacin del
concursante de someter la documentacin a que hace referencia el artculo 134
a informacin pblica por el plazo de un mes, en la forma y con los requisitos
sealados en tal precepto.
f) Indicacin expresa sobre la admisibilidad de variantes sobre aquellos
elementos de las prescripciones tcnicas que se determinen, sealando aquellos requisitos y lmites a que tales variantes tendrn que ceirse.
g) Criterios objetivos de adjudicacin del Programa de actuacin integrada, especificados por orden decreciente de importancia, incluyendo su ponderacin.
h) Garanta provisional equivalente al 2% del presupuesto estimado de las
cargas de urbanizacin.
i) Importe de la garanta definitiva que tendr que depositar el adjudicatario
del programa, en los trminos y con los requisitos sealados en el artculo 140.
2. El anuncio de concurso se insertar en el tabln de anuncios del ayuntamiento y en los siguientes diarios oficiales, sea cual sea la cuanta estimada
del Programa de actuacin integrada:
a) En el Diario Oficial de la Unin Europea, en primer lugar.
b) En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. El anuncio de concurso no podr insertarse en el Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana antes de la fecha en que se enve a la Comisin Europea para su publicacin en el Diario Oficial de la Unin Europea.
4. El ayuntamiento podr acordar una publicidad complementaria a la establecida en el apartado anterior, por medio de la insercin del anuncio de concurso en diarios no oficiales de amplia difusin en la localidad o cualquier
otro medio que considere oportuno. Los anuncios publicados conforme a lo
dispuesto en este apartado no afectarn, en ningn caso, al cmputo de los
plazos legales para la presentacin de las proposiciones por los interesados.
5. La conselleria competente en materia de urbanismo aprobar mediante Orden un modelo tipo de anuncio del concurso, ajustado a los formularios
normalizados establecidos en el Reglamento (CE) 1564/2005, de la Comisin,
de 7 de septiembre de 2005.

Article 133. Proposicions dels interessats i termini per a la seua presentaci


1. Les proposicions dels interessats per a participar en el concurs dun
Programa dActuaci Integrada hauran dajustar-se al model que sestablisca
en les bases reguladores del concurs, i inclouran els documents que en les
mateixes sestablisca, de conformitat amb all que sha assenyalat en els articles 126 i 127. Les propostes de programa hauran danar acompanyades, en
sobre a banda, dels documents segents:
a) Aquells que acrediten la personalitat jurdica del concursant i, si s el
cas, la seua representaci.
b) Els documents que acrediten els requisits de solvncia tcnica i pro-

Artculo 133. Proposiciones de los interesados y plazo para su presentacin


1. Las proposiciones de los interesados para participar en el concurso de
un programa de actuacin integrada tendrn que ajustarse al modelo que se
establezca en las bases reguladoras del concurso, e incluirn los documentos
que se establezca en las mismas, de conformidad con lo sealado en los artculos 126 y 127. Las propuestas de programa tendrn que ir acompaadas, en
sobre aparte, de los documentos siguientes:
a) Aquellos que acrediten la personalidad jurdica del concursante y, si
procede, su representacin.
b) Los documentos que acrediten los requisitos de solvencia tcnica y pro-

a) Identificaci de lentitat local adjudicadora del programa, assenyalant


tots els dades siguen necessaris que per a facilitar una comunicaci fluida amb
els licitadors, incloent adrea electrnica i, si s el cas, pgina oficial dinternet on puga consultar-se la documentaci relativa al concurs.
b) Identificaci de les bases generals i particulars reguladores del programa dactuaci integrada, indicant els diaris oficials en qu conste publicat el
seu contingut, havent de posar a disposici de cada concursant els mitjans necessaris per a obtindre un exemplar de les mateixes.
c) Lloc i idioma en qu hauran de presentar-se les proposicions dels interessats, ajustades al model establit en les bases particulars del programa.
d) Documentaci acreditativa del compliment dels criteris de solvncia
tcnica, econmica i financera, l exigits per a ser admesos a concurs.
e) Documentaci a presentar per cada concursant, especificant amb claredat la que ser susceptible de valoraci per a ladjudicaci del Programa, i distingint-la de la resta. Sindicar amb claredat lobligaci del concursant de
sotmetre la documentaci a qu fa referncia larticle 134 a informaci pblica pel termini dun mes, en la forma i amb els requisits assenyalats en tal precepte.
f) Indicaci expressa sobre ladmissibilitat de variants sobre aquells elements de les prescripcions tcniques que es determinen, assenyalant aquells
requisits i lmits a qu tals variants hauran de cenyir-se.
g) Criteris objectius dadjudicaci del Programa dActuaci Integrada,
especificats per orde decreixent dimportncia, incloent la seua ponderaci.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41823

fessional, econmica i financera, conforme als exigits per les bases reguladores
del concurs.
c) Declaraci responsable de no trobar-se sotms en cap de les prohibicions per a contractar establides per la legislaci reguladora de la contractaci
administrativa, incloent expressament la circumstncia de trobar-se al corrent
en el compliment de les obligacions tributries i amb la seguretat social
imposades per les disposicions vigents.
d) Resguard acreditatiu de la garantia provisional.
e) Els concursants estrangers hauran dadjuntar una declaraci de sotmetiment exprs a la jurisdicci dels jutjats i tribunals espanyols de qualsevol
orde, per a totes les incidncies que de manera directe o indirecte pogueren
sorgir durant el procediment dadjudicaci i durant el desenrotllament i lexecuci del programa dactuaci integrada, amb renncia expressa, si s el cas,
al fur jurisdi ccional estranger que poguera correspondre-li.
f) Declaraci jurada o acta notarial acreditativa dhaver-se practicat o
intentat practicar els avisos a qu es referix larticle 134.4. En tot cas, amb
carcter previ a ladjudicaci, lAjuntament requerir a ladjudicatari proposat
la justificaci documental ntegra de tals extrems.
2. Cada concursant no podr presentar ms duna proposici, sense perju
de la possibilitat dadmetre variants, si aix sestablix en les bases particulars
reguladores del programa. Tampoc podr subscriure cap proposta en uni temporal amb altres si ho ha fet individualment o figurar en ms duna agrupaci.
Lincompliment destes normes donar lloc a la no admissi de totes les propostes de programa per ell presentades.
3. Les proposicions dels interessats, acompanyades de la documentaci
exigida en lapartat 1 del present article, hauran de presentar-se en un termini
no inferior a 3 mesos, a comptar de la data denviament de lanunci de concurs
al Diari Oficial de la Uni Europea. Els Ajuntaments podran establir en les seues
bases reguladores un termini superior, atenent a les especials raons de dificultat o complexitat tcnica que concrreguen en cada actuaci.
4. Les proposicions presentades per cada concursant hauran de distingir
clarament i incloure, en sobres separats, la documentaci assenyalada en
lapartat 1 del present article i la que corresponga a lalternativa tcnica i la
proposici jurdic econmica.

fesional, econmica y financiera, conforme a los exigidos por las bases reguladoras del concurso.
c) Declaracin responsable de no hallarse sometido a ninguna de las prohibiciones para contratar establecidas por la legislacin reguladora de la contratacin administrativa, incluyendo expresamente la circunstancia de hallarse al corriente en el cumplimiento de las obligaciones tributarias y con la seguridad social impuestas por las disposiciones vigentes.
d) Resguardo acreditativo de la garanta provisional.
e) Los concursantes es extranjeros tendrn que adjuntar una declaracin de
sometimiento expreso a la jurisdiccin de los juzgados y tribunales espaoles
de cualquier orden, para todas las incidencias que, de manera directa o indirecta,
pudieran surgir durante el procedimiento de adjudicacin y durante el desarrollo y ejecucin del programa de actuacin integrada, con renuncia expresa, si procede, al fuero jurisdiccional extranjero que pudiera corresponderle.
f) Declaracin jurada o acta notarial acreditativa de haberse practicado o
intentado practicar los avisos a que se refiere el artculo 134.4. En todo caso,
con carcter previo a la adjudicacin, el ayuntamiento requerir al adjudicatario
propuesto la justificacin documental ntegra de tales extremos.
2. Cada concursante no podr presentar ms de una proposicin, sin perjuicio de la posibilidad de admitir variantes, si as se establece en las bases
particulares reguladoras del programa. Tampoco podr suscribir ninguna propuesta en unin temporal con otras si lo ha hecho individualmente o figurar en
ms de una agrupacin. El incumplimiento de estas normas dar lugar a la no
admisin de todas las propuestas de programa presentadas por ste.
3. Las proposiciones de los interesados, acompaadas de la documentacin
exigida en el apartado 1 del presente artculo, tendrn que presentarse en un plazo
no inferior a tres meses, a partir de la fecha de envo del anuncio de concurso
al Diario Oficial de la Unin Europea. Los ayuntamientos podrn establecer
en sus bases reguladoras un plazo superior, atendiendo a las especiales razones de dificultad o complejidad tcnica que concurran en cada actuacin.
4. Las proposiciones presentadas por cada concursante tendrn que distinguir claramente e incluir, en sobres separados, la documentacin sealada
en el apartado 1 del presente artculo y la que corresponda a la alternativa tcnica y la proposicin jurdico-econmica.

Article 134. Informaci pblica dels documents dordenaci


1. Els concursants hauran dincorporar a les seues propostes de programa
Acta notarial acreditativa del sotmetiment a informaci pblica dels documents assenyalats en les lletres a), f) i, si s el cas, k) de larticle 126 de la
present Llei.
2. A este efecte, els concursants protocollitzaran els documents assenyalats
en lapartat anterior per mitj dActa autoritzada per Notari amb competncia
territorial en el Municipi on es vaja a executar lactuaci, i depositaran una
cpia dels mateixos en la seu de lAjuntament, exposant-los al pblic pels seus
propis mitjans, inserint anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari no oficial dmplia difusi en la localitat afectada, noms
als efectes de la presentaci dallegacions.

Artculo 134. Informacin pblica de los documentos de ordenacin


1. Los concursantes tendrn que incorporar a sus propuestas de programa
un acta notarial acreditativa del sometimiento a informacin pblica de los
documentos sealados en las letras a, f y, si procede, k del artculo 126 de la
presente ley.
2. A este efecto, los concursantes protocolizarn los documentos sealados en el apartado anterior por medio de acta autorizada por un notario con
competencia territorial en el municipio donde se vaya a ejecutar la actuacin,
y depositar una copia de los mismos en la sede del ayuntamiento, exponindolos al pblico por sus propios medios, insertando un anuncio en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana y en un diario no oficial de amplia difusin en la localidad afectada, slo a los efectos de la presentacin de alegaciones.
3. Las alegaciones podrn presentarse indistintamente en la notara donde
se encuentren depositados los documentos o en el ayuntamiento afectado. En
este ltimo supuesto, el ayuntamiento tendr que remitir inmediatamente las alegaciones presentadas a la sede de la notara, para su incorporacin a las actuaciones y a su toma de razn por el concursante. El acta notarial tendr que
dejar constancia fehaciente de todas las alegaciones presentadas.
4. Antes de la publicacin del anuncio de informacin pblica, los concursantes tendrn que haber remitido aviso del inicio del procedimiento de
gestin indirecta del programa de actuacin integrada al domicilio fiscal de
los que consten en el catastro como titulares de los derechos afectados por la
actuacin propuesta. Tales avisos se practicarn por cualquier medio que permita tener constancia de la recepcin por el interesado o su representante, as
como de la fecha, la identidad y el contenido del aviso. La acreditacin del
aviso efectuado se incorporar al expediente.
Cuando el aviso se practique en el domicilio del interesado, si no se encuentra presente en el momento de su entrega, podr hacerse cargo del mismo cualquier persona que se encuentre en el domicilio y haga constar su identidad. Si
nadie pudiera hacerse cargo del aviso, se har constar esta circunstancia en el
expediente, junto con el da y la hora en que se intent, habiendo de proceder
nuevamente, por una sola vez y en una hora distinta, a practicar el aviso dentro de los tres das siguientes al primer intento.

3. Les allegacions podran presentar-se indistintament en la Notaria on es


troben depositats els documents o en lAjuntament afectat. En este ltim supsit,
lAjuntament haur de remetre immediatament les allegacions presentades a
la seu de la Notaria, per a la seua incorporaci a les actuacions i la seua presa
de ra pel concursant. LActa notarial haur de deixar constncia fefaent de totes
les allegacions presentades.
4. Abans de la publicaci de lanunci dinformaci pblica, els concursants hauran dhaver rems avs de linici del procediment de gesti indirecta
del programa dactuaci integrada al domicili fiscal dels que consten en el
Cadastre com a titulars de drets afectats per lactuaci proposada. Tals avisos
es practicaran per qualsevol mitj que permeta tindre constncia de la recepci per linteressat o el seu representant, aix com de la data, la identitat i el contingut de lavs. Lacreditaci de lavs efectuat sincorporar a lexpedient.
Quan lavs es practique en el domicili de linteressat, de no trobar-se present este en el moment del seu entrega, podr fer-se crrec del mateix qualsevol
persona que es trobe en el domicili i faa constar la seua identitat. Si ning
poguera fer-se crrec de lavs, es far constar esta circumstncia en lexpedient, junt amb el dia i lhora en qu es va intentar, havent de procedir novament, per una sola vegada i en una hora distinta, a practicar lavs dins dels
tres dies segents al primer intent.
Article 135. Criteris per a ladjudicaci del Programa dActuaci Integrada
1. En les bases particulars del programa i en lanunci de concurs els Ajuntaments hauran dassenyalar, per orde decreixent dimportncia i per la ponderaci que sels atribusca, els criteris objectius que han de servir de base per
a ladjudicaci del Programa dActuaci Integrada, atenent a les circumstncies concurrents en cada cas.
2. Els criteris dadjudicaci hauran de valorar amb carcter independent els

Artculo 135. Criterios para la adjudicacin del Programa de actuacin


integrada
1. En las bases particulares del programa y en el anuncio de concurso, los
ayuntamientos debern sealar, por orden decreciente de importancia y por la
ponderacin que se les atribuya, los criterios objetivos que deben servir de
base para la adjudicacin del Programa de actuacin integrada, atendiendo a
las circunstancias concurrentes en cada caso.
2 .Los criterios de adjudicacin debern valorar con carcter indepen-

41824

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

documents corresponents a lalternativa tcnica i a la proposici juridicoeconmica,.


3. Els criteris dadjudicaci relatius a lalternativa tcnica valoraran, entre
altres, els aspectes segents:
a) Compliment dels criteris i objectius urbanstics i territorials assenyalats
en les bases, com ara la qualitat tcnica de lordenaci proposada, la resoluci
adequada de la integraci de lactuaci en el seu entorn, la millor estructuraci
de dotacions pbliques i despais lliures, o la qualitat tcnica de les solucions
proposades per a la urbanitzaci.
b) Mitjans per al control de la qualitat de cada una de les prestacions que
constituxen lobjecte del programa.
c) Nombre, disseny, ubicaci i qualitat de les vivendes sotmeses a algun
rgim de protecci pblica que es comprometa a promoure lurbanitzador.
d) Inversi en Programes de Restauraci Paisatgstica o dImatge Urbana
dins de lmbit del programa, com a objectius complementaris del mateix,
dacord amb les directrius establides en els articles 30 a 35 de la Llei 4/2004,
de 30 de juny, de la Generalitat, dOrdenaci del Territori i Protecci del
Paisatge.
e) Termini dexecuci del Programa dActuaci Integrada.
f) Comproms dedificaci simultnia a la urbanitzaci dels solars resultants de lactuaci per damunt del mnim legalment exigible.
4. Els criteris dadjudicaci relatius a la proposici juridicoeconmica valoraran, entre altres, els aspectes segents:
a) Import de les crregues durbanitzaci, expressat en euros per metre
quadrat dedificabilitat.
b) Coeficient de canvi a efectes del pagament en terrenys especificat en
larticle 127.2.f).
c) Menor proporci de solars o aprofitaments que hagen de ser posats a disposici de lurbanitzador per mitj de reparcellaci forosa com a retribuci
a compte de tercers amb els que no tinga contracte suficient, i major proporci de terrenys propis o dassociats que hagen de quedar afectes amb garantia
real inscrita en el Registre de la Propietat al compliment de les obligacions
especials dedificaci derivades de laprovaci del programa.
5. Per a la valoraci dels criteris dadjudicaci, lAjuntament haur dindicar
en les bases reguladores els llindars mnims a partir dels quals es puntuaran cada
una de les ofertes, podent dividir per trams les valoracions assignades, i indicar aix mateix la ponderaci que corresponga a cada criteri dadjudicaci, amb
respecte en tot cas al que establix lapartat 2 del present article.

diente los documentos correspondientes a la alternativa tcnica y a la proposicin jurdico-econmica.


3. Los criterios de adjudicacin relativos a la alternativa tcnica valorarn,
entre otros, los aspectos siguientes:
a) Cumplimiento de los criterios y objetivos urbansticos y territoriales
sealados en las bases, como la calidad tcnica de la ordenacin propuesta, la
resolucin adecuada de la integracin de la actuacin en su entrono, la mejor
estructuracin de dotaciones pblicas y de espacios libres, o la calidad tcnica de las resoluciones propuestas para la urbanizacin.
b) Medios para el control de la calidad de cada una de las prestaciones
que constituyen el objeto del programa.
c) Nmero, diseo, ubicacin y calidad de las viviendas sometidas a algn
rgimen de proteccin que se comprometa a promover el urbanizador.
d) Inversin en Programas de restauracin paisajstica o de imagen urbana dentro del mbito del programa, como objetivos complementarios del mismo,
de acuerdo con las directrices establecidas en los artculos 30 a 35 de la Ley
4/200, de 30 de junio, de la Generalitat, de ordenacin del territorio i proteccin del paisaje.
e) Plazo de ejecucin del Programa de actuacin integrada.
f) Compromiso de edificacin simultnea a la urbanizacin de los solares
resultantes de la actuacin por encima de un mnimo legalmente exigible.
4. Los criterios de adjudicacin relativos a la proposicin jurdico-econmica valorarn, entre otros, los siguientes aspectos.
a) Importe de las cargas de urbanizacin, expresado en euros por metro cuadrado de edificabilidad.
b) Coeficiente de cambio a efectos de pago en terrenos especificado en el
artculo 127.2.f.
c) Menor proporcin de solares o aprovechamientos que deban ser puestos
a disposicin del urbanizacin por medio de reparcelacin forzosa como retribucin a cuenta de terceros con los que no tenga contrato suficiente, y mayor
proporcin de terrenos propios o de asociados que deban quedar afectos con
garanta real inscrita en el Registro de la Propiedad al cumplimiento de las obligaciones especiales de edificacin derivadas de la aprobacin del programa.
5. Para la valoracin de los criterios de adjudicacin, el ayuntamiento
deber indicar en las bases reguladoras los umbrales mnimos a partir de los que
se puntuar cada una de las ofertas, pudiendo dividir por tamos las valoraciones asignadas, e indicar asimismo la ponderacin que corresponda a cada criterio de adjudicacin, con respeto en todo caso a lo que establece el apartado
2 del presente artculo.

Article 136. Actuacions prvies a ladjudicaci del Programa dActuaci


Integrada
1. Concls el termini de presentaci de proposicions, per lAjuntament es
procedir a la qualificaci dels documents presentats pels concursants en el
sobre que especifica larticle 133.1, podent demanar de cada concursant la
correcci daquells defectes o omissions que siguen esmenables, en un termini improrrogable de tres dies.
2. Una vegada qualificada la documentaci i corregits, si s el cas, els
errors detectats, es procedir a constatar per a cada concursant la concurrncia
dels criteris de selecci per mitj de lexamen de la documentaci acreditativa exigida en les bases reguladores, havent de pronunciar-se motivadament
acosta ladmissi o inadmissi de cada un dels concursants.
3. Es procedir a continuaci a lobertura, en acte pblic, de les propostes
de programa presentades per cada concursant, que seran sotmeses a examen dels
servicis tcnics municipals per a lemissi de loport informe. El Secretari
de la Corporaci Local alar acta de lobertura de pliques, donant fe sobre la
legalitat de les actuacions practicades.
4. Si la complexitat del Programa dActuaci Integrada ho exigira, i sempre que aix shaguera indicat en les bases reguladores, podr demanar-se dictamen, no vinculant, del Consell del Territori i el Paisatge. Tal dictamen ser
preceptiu quan es tracte de Programes que comprenguen un mbit superior a
50 hectrees.

Artculo 136. Actuaciones previas a la adjudicacin del programa de actuacin integrada


1. Concluido el plazo de presentacin de proposiciones, por el ayuntamiento se proceder a la calificacin de los documentos presentados por los concursantes en el sobre que especifica el artculo 133.1, pudiendo pedir de cada
licitador la correccin de aquellos defectos u omisiones que sean enmendables, en un plazo improrrogable de tres das.
2. Una vez calificada la documentacin y corregidos, si procede, los errores detectados, se proceder a constatar para cada licitador la concurrencia de
los criterios de seleccin por medio del examen de la documentacin acreditativa exigida en las bases reguladoras, teniendo que pronunciarse motivadamente acerca de la admisin o inadmisin de cada uno de los concursantes.
3. Se proceder a continuacin a la obertura, en acto pblico, de las propuestas de programa presentadas por cada concursante, que sern sometidas a
examen de los servicios tcnicos municipales para la emisin del oportuno
informe. El secretario de la corporacin local alzar acta de obertura de plicas,
dando fe sobre la legalidad de las actuaciones practicadas.
4. Si la complejidad del programa de actuacin integrada lo exigiera, y
siempre que as se hubiera indicado en las bases reguladoras, podr pedirse
dictamen, no vinculante, del Consejo del Territorio y el Paisaje. Tal dictamen
ser preceptivo cuando se trate de programas que comprendan un mbito superior a 50 hectreas.

Article 137. Adjudicaci i Aprovaci del Programa dActuaci Integrada

Artculo 137. Adjudicacin y aprobacin del Programa de actuacin integrada


1. Concluidas las actuaciones sealadas en el artculo anterior, y despus
de la emisin de los informes tcnicos por los servicios municipales, por el
rgano competente del ayuntamiento se proceder a redactar la propuesta de
adjudicacin del Programa de actuacin integrada, incluyendo la ponderacin
de los criterios de adjudicacin para cada proposicin presentada, y ser elevada al pleno para su aprobacin.
A estos efectos el ayuntamiento podr pedir los informes, incluso externos,
que considere necesarios, cuyos honorarios se considerarn gastos generales del
urbanizador que no podr repercutirlos a los propietarios.
2. El ayuntamiento dispondr de un plazo de dos meses a contar desde la
obertura de las proposiciones para la adjudicacin del Programa de actuacin
integrada, excepto que en las bases reguladoras se establezca un plazo superior.
De no acordarse la adjudicacin dentro del plazo establecido a este efecto, los

1. Concloses les actuacions assenyalades en larticle anterior, i desprs de


lemissi dels informes tcnics pels servicis municipals, per lrgan competent
de lAjuntament es procedir a redactar la proposta dadjudicaci del Programa dActuaci Integrada, incloent la ponderaci dels criteris dadjudicaci
per a cada proposici presentada, i ser elevada al Ple per a la seua aprovaci.
A lefecte, lajuntament, podr demandar els informes, fins i tot externs,
que considere necessaris, els honoraris dels quals es consideran despeses generals de lurbanitzador el qual no podr repercutir-los als propietaris.
2. Lajuntament disposar dun termini de dos mesos a comptar de lobertura de les proposicions per a ladjudicaci del Programa dActuaci Integrada, llevat que en les bases reguladores sestablisca un termini superior. De no
acordar-se ladjudicaci dins del termini establit a este efecte, els concursants

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

tindran dret a retirar les seues proposicions i a la devoluci de la garantia provisional.


3. Lajuntament tindr alternativament la facultat dadjudicar el desplegament i execuci del Programa dActuaci Integrada a la proposici ms avantatjosa, per mitj de laplicaci dels criteris dadjudicaci indicats en les bases
reguladores, sense atendre necessriament al valor econmic de la mateixa, o
declarar desert el concurs, havent de motivar en tot cas la seua resoluci amb
referncia als criteris dadjudicaci establits en les bases.

41825

4. En el mateix acord dadjudicaci saprovar el Programa dActuaci


Integrada des del punt de vista de lordenaci urbanstica i territorial, traslladant
del mateix a la Conselleria competent en urbanisme.
5. Si lalternativa tcnica acompanya Plans de desenrotllament que modifiquen lordenaci estructural, laprovaci municipal sentendr provisional i
no legitimar el desplegament i execuci del Programa dActuaci Integrada
fins a laprovaci definitiva del Pla corresponent per la dita Conselleria. Lacord
dadjudicaci sentendr en tot cas condicionat a lesmentada aprovaci definitiva. En el supsit de denegaci de laprovaci definitiva per lrgan competent de La Generalitat, ladjudicatari del Programa dActuaci Integrada tindr
dret a qu lAjuntament reintegre els gastos ocasionats per la redacci de projectes.
6. Si el Programa i els Plans al desenrotllament dels quals es referisca no
modifiquen lordenaci estructural, bastar la simple remissi dactuacions a
la conselleria competent en urbanisme perqu procedisca a publicar i notificar
la seua aprovaci i adjudicaci.
7. Lacord daprovaci i adjudicaci, desprs de complir els trmits
assenyalats en els apartats anteriors, es notificar als que consten com interessats
en les actuacions, sense perju de la comunicaci que sindica en larticle 166
de la present llei, i en tot cas als que hagueren participat en el concurs. Sinserir
aix mateix anunci en els diaris oficials assenyalats en larticle 132 donant
compte de la dita adjudicaci i aprovaci.

concursantes tendrn derecho a retirar sus proposiciones y a la devolucin de


la garanta provisional.
3. El ayuntamiento tendr alternativamente la facultad de adjudicar el despliegue y ejecucin del Programa de actuacin integrada a la proposicin ms
ventajosa, por medio de la aplicacin de los criterios de adjudicacin indicados en las bases reguladoras, sin atender necesariamente al valor econmico de
la misma, o declarar desierto el concurso, habiendo de motivar, en todo caso,
su resolucin con referencia a los criterios de adjudicacin establecidos en las
bases.
4. En el mismo acuerdo de adjudicacin se aprobar el Programa de actuacin integrada desde el punto de vista de la ordenacin urbanstica y territorial,
trasladando el mismo a la conselleria competente en urbanismo.
5. Si la alternativa tcnica acompaa planes de desarrollo que modifiquen
la ordenacin estructural, la aprobacin municipal se entender provisional y
no legitimar el despliegue y ejecucin del Programa de actuacin integrada
hasta la aprobacin definitiva del plan correspondiente por dicha conselleria.
El acuerdo de adjudicacin se entender, en todo caso, condicionado a la mencionada aprobacin definitiva. En el supuesto de denegacin de la aprobacin
definitiva por el rgano competente de la Generalitat, el adjudicatario del Programa de actuacin integrada tendr derecho a que el ayuntamiento reintegre
los gastos ocasionados por la redaccin de proyectos.
6. Si el programa y los planes de desarrollo a los que se refiera que no
modifican la ordenacin estructural, bastar la simple remisin de actuaciones a la conselleria competente en urbanismo para que proceda a publicar y notificar su aprobacin y adjudicacin.
7. El acuerdo de aprobacin y adjudicacin, despus de cumplir los trmites sealados en los apartados anteriores, se notificar a los que consten como
interesados en las actuaciones, sin perjuicio de la comunicacin que se indica
en el artculo 166 de la presente ley, y, en todo caso, a los que hubieran participado en el concurso. Se insertar, as mismo, un anuncio en los diarios oficiales
sealados en el artculo 132 dando cuenta de dicha adjudicacin y aprobacin.

Article 138. Formalitzaci del contracte per al desplegament i execuci


dels Programes dActuaci Integrada
1. En el termini dun mes a partir de la notificaci de lacord daprovaci
i adjudicaci del programa a ladjudicatari, es procedir a la formalitzaci en
document administratiu del contracte per al desplegament i execuci del Programa dActuaci Integrada.
2. Amb anterioritat a la formalitzaci del contracte, lurbanitzador haur
dacreditar davant de ladministraci la constituci de la garantia definitiva, en
la forma i quantia que sestablisquen en les bases reguladores del programa.
3. Els contractes que se subscriguen per al desplegament i execuci dels
Programes dActuaci Integrada hauran dincloure en les seues clusules, com
a mnim, una referncia a les qestions segents:
a) Identificaci de lAjuntament i de lurbanitzador, amb indicaci de les
dades relatives a la seua personalitat jurdica i capacitat.
b) Data de lacord daprovaci i adjudicaci del Programa dActuaci
Integrada, amb menci expressa de lacord daprovaci definitiva autonmica, si s el cas.
c) Descripci de lobjecte, incloent les prestacions que lurbanitzador
sobliga a realitzar durant lexecuci del programa.
d) Desglossament de les crregues durbanitzaci.
e) Mode de retribuci a lurbanitzador a compte de la propietat beneficiria del programa
f) Terminis totals i parcials de desplegament i execuci del programa.
g) Documentaci a presentar per lurbanitzador en cada certificaci ordinria
de crregues durbanitzaci a repercutir als propietaris afectats.
h) Garantia definitiva constituda per lurbanitzador.
i) Conformitat de lurbanitzador amb les bases particulars reguladores del
programa.
j) Rgim de penalitats per demora de lurbanitzador.
k) Qualsevol altra clusula que lAjuntament considere necessari establir,
respectant en tot cas el que disposen les bases particulars reguladores del programa.
4. El document de formalitzaci ser firmat per lAlcalde i lurbanitzador,
annexant al mateix un exemplar de les bases particulars reguladores del programa.
5. La Conselleria competent en matria durbanisme aprovar mitjanant
una Orde un model tipus de contracte per al desplegament i execuci dels Programes dActuaci Integrada.

Artculo 138. Formalizacin del contrato para el despliegue y ejecucin de


los programas de actuacin integrada.
1. En el plazo de un mes a partir de la notificacin del acuerdo de aprobacin
y adjudicacin del programa al adjudicatario, se proceder a la formalizacin
en documento administrativo del contrato para el despliegue y ejecucin del Programa de actuacin integrada.
2. Con anterioridad a la formalizacin del contrato, el urbanizador tendr
que acreditar ante la administracin la constitucin de la garanta definitiva, en
la forma y cuanta que se establezcan en las bases reguladoras del programa.
3. Los contratos que se suscriban para el despliegue y ejecucin de los
programas de actuacin integrada tendrn que incluir en sus clusulas, como
mnimo, una referencia a las siguientes cuestiones:
a) Identificacin del ayuntamiento y del urbanizador, con indicacin de
los datos relativos a su personalidad jurdica y capacidad.
b) Fecha del acuerdo de aprobacin y adjudicacin del Programa de actuacin integrada, con mencin expresa del acuerdo de aprobacin definitiva autonmica, si procede.
c) Descripcin del objeto, incluyendo las prestaciones que el urbanizador
se obliga a realizar durante la ejecucin del programa.
d) Desglose de las cargas de urbanizacin.
e) Modo de retribucin al urbanizador a cuenta de la propiedad beneficiaria del programa.
f) Plazos totales y parciales de despliegue y ejecucin del programa.
g) Documentacin a presentar por el urbanizador en cada certificacin
ordinaria de cargas de urbanizacin a repercutir en los propietarios afectados.
h) Garanta definitiva constituida por el urbanizador.
i) Conformidad del urbanizador con las bases particulares reguladoras del
programa.
j) Rgimen de penalidades por demora del urbanizador.
k) Cualquier otra clusula que el ayuntamiento considere necesario establecer, respetando en todo caso lo que disponen las bases particulares reguladoras del programa.
4. El documento de formalizacin ser firmado por el alcalde y el urbanizador, anexando al mismo un ejemplar de las bases particulares reguladoras del
programa.
5. La conselleria competente en materia de urbanismo aprobar mediante una orden un modelo tipo de contrato para el desarrollo y ejecucin de los
programas de actuacin integrada.

Article 139. Adjudicaci connexa o condicionada


1. Els programes poden aprovar-se condicionats a lefectiva realitzaci de
determinacions prpies daltres actuacions prviament o simultniament programades, sempre que estiga prou garantit el compliment daquelles condicions connexes i es preveja una adequada coordinaci entre les respectives
actuacions. Tals circumstncies hauran despecificar-se amb claredat en les
Bases particuclars reguladores del programa.

Artculo139. Adjudicacin conexa o condicionada


1. Los Programas pueden aprobarse condicionados a la efectiva realizacin
de determinaciones propias de otras Actuaciones previa o simultneamente
programadas, siempre que est suficientemente garantizado el cumplimiento
de aquellas condiciones conexas y se prevea una adecuada coordinacin entre
las respectivas Actuaciones. Tales circunstancias tendrn que especificarse
con claridad en las bases particulares reguladoras del programa.

41826

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

2. Ladjudicaci aix condicionada imposar les obligacions econmiques


necessries per a compensar els afectats per lactuaci ms costosa a crrec
dels daltres que es beneficien daquella pel fet de concentrar-se en esta obres
o sobrecostos de comuna utilitat.
3. Lincompliment per lurbanitzador principal de les condicions que
afecten el desenrotllament duna altra actuaci connexa podr donar lloc a la
suspensi destos dos programes. Ladjudicatari dun programa condicionat
haur de comprometres a assumir pel seu risc i perill esta eventualitat, encara
que podr fer reserva del dret a subrogar-se, arribat el cas, en el lloc de lurbanitzador principal, amb els requisits establits en esta llei respecte de la cessi de
ladjudicaci.

2. La adjudicacin as condicionada impondr las obligaciones econmicas precisas para compensar a los afectados por la Actuacin ms costosa con
cargo a los de otras que se beneficien de aquella por concentrarse en la misma
obras o sobrecostes de comn utilidad.
3. El incumplimiento por el Urbanizador principal de las condiciones que
afecten al desarrollo de otra Actuacin conexa podr dar lugar a la suspensin
de ambos Programas. El adjudicatario de un Programa condicionado deber
comprometerse a asumir a su riesgo y ventura esa eventualidad, aunque podr
hacer reserva del derecho a subrogarse, llegado el caso, en el puesto del Urbanizador principal, con los requisitos establecidos en esta Ley respecto de la
cesin de la adjudicacin.

Article 140. Garanties


1. Els que desitgen participar en el procediment de licitaci dun Programa dActuaci Integrada, hauran de constituir, en la forma i als efectes previstos
en el Text Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques,
aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, una garantia provisional equivalent al 2 per cent de lestimaci aproximada de les crregues del
programa, estimaci que ser realitzada amb carcter previ per lAjuntament.

Artculo 140. Garantas


1. Quienes deseen participar en el procedimiento de licitacin de un programa de actuacin integrada tendrn que constituir en la forma y a los efectos previstos en el texto refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio,
una garanta provisional equivalente al 2 por ciento de la estimacin aproximada
de las cargas del programa, estimacin que ser realizada con carcter previo
por el ayuntamiento.
2. La garanta provisional responder del mantenimiento de las propuestas de programa por los licitadores hasta la adjudicacin, y de la propuesta del
adjudicatario hasta la formalizacin del correspondiente programa.
3. Todo programa de actuacin integrada ha de asegurar el cumplimiento
de sus previsiones ya sea mediante crdito comprometido a cargo del presupuesto de una administracin o bien en los supuestos de gestin indirecta, con
garanta financiera o real prestada y mantenida por el urbanizador, por un valor
mnimo del 10 por ciento del valor de las cargas de urbanizacin. Los ayuntamientos podrn elevar esta garanta hasta un mximo del 20 por ciento, en
aquellos supuestos en los que razones de inters pblico debidamente justificadas en el expediente lo aconsejen.
4. La garanta establecida en el apartado anterior tendr el carcter de definitiva, rigindose su forma de constitucin y efectos por lo que establece el
texto refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio.

2. La garantia provisional respondr del manteniment de les propostes de


programa pels licitadors fins a ladjudicaci, i de la proposta de ladjudicatari
fins a la formalitzaci del corresponent contracte.
3. Tot Programa dActuaci Integrada ha dassegurar el compliment de
les seues previsions, ja siga per mitj de crdit comproms a crrec del pressupost duna Administraci o b, en els supsits de gesti indirecta, amb garantia financera o real prestada i mantinguda per lurbanitzador, per un valor
mnim del 10 per cent del valor de les crregues durbanitzaci. Els Ajuntaments
podran elevar esta garantia fins a un mxim del 20 per cent, en aquells supsits
en qu raons dinters pblic degudament justificades en lexpedient ho aconsellen.
4. La garantia establida en lapartat anterior tindr el carcter de definitiva, regint-se la seua forma de constituci i efectes pel que establix el Text
Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per
Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
Secci 6a.
Cessi, resoluci i caducitat dels programes dactuaci integrada

Seccin 6
Cesin, resolucin y caducidad de los programas de actuacin integrada

Article 141. Cessi de ladjudicaci


1. Lurbanitzador, amb lautoritzaci expressa prvia de ladministraci
actuant i per mitj descriptura pblica, pot cedir esta condici en favor de tercer que se subrogue en tots els seus drets i obligacions davant dels propietaris
de sl i davant de la mateixa administraci. Perqu esta cessi puga produirse, el cessionari haur de reunir els mateixos requisits exigits per esta llei per
a ser urbanitzador, a ms daquells mrits i condicions personals del cedent
que van ser rellevants per a ladjudicaci del programa.
2. Ladministraci actuant podr denegar la cessi si menyscaba linters
general o comporta defraudaci de la pblica competncia en ladjudicaci.
Ateses les circumstncies del cas, podr acordar la resoluci de ladjudicaci
en els termes previstos en larticle segent i establir la gesti directa com a
modalitat dexecuci del programa.
3. La cessi parcial, per a tram o porci minoritria de lactuaci, requerix que entre cedent i cessionari assumisquen, solidria o mancomunadament,
una programaci degudament coordinada i un conjunt de compromisos que
satisfacen les exigncies de la programaci originria.

Artculo 141. Cesin de la adjudicacin


1. El Urbanizador, previa autorizacin expresa de la administracin actuante y mediante escritura pblica, puede ceder dicha condicin en favor de tercero que se subrogue en todos sus derechos y obligaciones ante los propietarios de suelo y ante la propia Administracin. Para que dicha cesin pueda
producirse, el cesionario deber reunir los mismos requisitos exigidos por esta
Ley para ser urbanizador, adems de aquellos mritos y condiciones personales del cedente que fueron relevantes para la adjudicacin del Programa.
2. La Administracin actuante podr denegar la cesin si menoscaba el
inters general o supone defraudacin de la pblica competencia en la adjudicacin. Atendidas las circunstancias del caso, podr acordar la resolucin
de la adjudicacin en los trminos previstos en el artculo siguiente y establecer la gestin directa como modalidad de ejecucin del programa.
3. La cesin parcial, para tramo o porcin minoritaria de la Actuacin,
requiere que entre cedente y cesionario asuman, solidaria o mancomunadamente, una programacin debidamente coordinada y un conjunto de compromisos que satisfagan las exigencias de la programacin originaria.

Article 142. Subcontractaci


1. Lurbanitzador podr subcontractar amb tercers la realitzaci parcial
de les prestacions corresponents al Programa dActuaci Integrada que tinga
per convenient, en els termes establits en el text refs de la Llei de Contractes
de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000,
de 16 de juny, i en les bases reguladores del programa, havent de donar compte
daix a lAjuntament.
2. Els subcontractistes quedaran obligats davant de lurbanitzador, que
assumir la total responsabilitat de lexecuci del programa enfront de ladministraci.
3. Lurbanitzador no podr en cap cas subcontractar lexecuci parcial del
Programa dActuaci Integrada amb persones inhabilitades per a contractar o
compreses en algun dels supsits de larticle 20 del text refs de la Llei de
Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

Artculo 142. Subcontratacin


1. El urbanizador podr subcontratar con terceros la realizacin parcial de
las prestaciones correspondientes al programa de actuacin integrada que tenga
por conveniente, en los trminos establecidos en el texto refundido de la Ley
de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio, y en las bases reguladoras del programa, habiendo de dar cuenta de eso al ayuntamiento.
2. Los subcontratistas quedarn obligados ante el urbanizador, que asumir la total responsabilidad de la ejecucin del programa ante la administracin.
3. El urbanizador no podr en ningn caso subcontratar la ejecucin parcial del programa de actuacin integrada con personas inhabilitadas para contratar o comprendidas en alguno de los supuestos del artculo 20 del texto
refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por
Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio.

Article 143. Penalitats per incompliment. Resoluci de ladjudicaci del programa


1. La demora injustificada durant la realitzaci i terminaci de les obres,
excepte les prrrogues que pertoquen, ser objecte danlogues penalitats a
les previstes en la legislaci general de contractaci administrativa relativa al

Artculo 143. Penalidades por incumplimiento. Resolucin de la adjudicacin del Programa


1. La demora injustificada durante la realizacin y terminacin de las
obras, salvo las prrrogas que procedan, ser objeto de anlogas penalidades
a las previstas en la legislacin general de contratacin administrativa relati-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

contracte dobres, sense perju de les regles que, seguidament, sestablixen.


En igual termini al previst en esta legislaci escaur la resoluci de ladjudicaci. La demora en linici de lexecuci material de les obres per negligncia
de lurbanitzador en la realitzaci de les actuacions preparatries de gesti
urban stica ser penalitzada amb un 1 per mil per dia natural de demora respecte
a limport previst en concepte de benefici i despeses de gesti. La inactivitat
injustificada de lurbanitzador durant un perode de sis mesos consecutius o nou
alterns determinar la resoluci de ladjudicaci.
2. Seran causes de resoluci de ladjudicaci del programa, les derivades
de la incapacitat legal sobrevinguda de lurbanitzador per a lacompliment de
la seua tasca i les altres previstes en la legislaci general aplicable a les relacions amb ladministraci, incloent la falta de prestaci de garanties o de subscripci del contracte que formalitze els compromisos contrets davant desta,
com tamb lincompliment greu destos, i tamb, les segents:
a) La comissi per lurbanitzador dinfraccions urbanstiques o ambientals
greus o molt greus en relaci amb lmbit programat.
b) Lobstaculitzaci per lurbanitzador de lexercici dels drets i deures
urbanstics dels afectats per la programaci o la realitzaci de prctiques manifestament restrictives de la competncia en el mercat immobiliari relacionades
amb el programa.
c) Lincompliment greu dels deures essencials de lurbanitzador directament imposats per esta llei.
d) La caducitat del programa per transcurs del termini total per a escometrel i, si s procedent, la prrroga.
e) El mutu acord entre ladministraci actuant i lurbanitzador, sense perju de les indemnitzacions que, si s procedent, pertoquen en benefici dels
propietaris de terrenys o altres afectats.
f) El descobriment de condicions territorials no tingudes en compte en
acordar la programaci i que facen legalment inviable la prossecuci desta,
sense perju de les compensacions que, si s procedent, pertoquen o de la possibilitat desmenar-ne les previsions, si aix fora possible, sense desvirtuarles substancialment.
g) La resoluci anticipada de ladjudicaci per a la seua gesti directa per
causa justificada dinters pblic, sense perju de les compensacions
econmiques a qu done lloc i que haur davaluar lacord corresponent.
h) La suspensi de llicncies en lmbit programat, laprovaci de plans
o projectes incompatibles amb el desenrotllament del programa, com tamb
les resolucions administratives que impedisquen prosseguir-lo o paralitzen el
seu desenrotllament material o econmic per inactivitat de ladministraci
durant ms de sis mesos i de mode rellevant, tenint dret lurbanitzador a instar
la resoluci amb les compensacions procedents.
i) La renncia de lurbanitzador davant duna retaxaci de crregues fundada en causa legal que implique un increment de limport de les crregues
previst en la proposici juridicoeconmica superior al 20 per cent.
3. Ladministraci actuant, en resoldre ladjudicaci, podr acordar que
lurbanitzador continue lexecuci del programa baix les mateixes condicions,
durant el temps indispensable per a evitar perjus a linters pblic.
4. La resoluci de ladjudicaci lacordar per ladministraci actuant,
amb el dictamen previ del Consell del Territori i el Paisatge, que podr ser
instat tamb per lurbanitzador. Sense perju de les responsabilitats econmiques
que pertoquen, aix determinar la cancellaci de la programaci i la subjecci de lmbit de lactuaci al rgim del sl urbanitzable sense programaci,
El corresponent acord, a ms i quan pertoque, haur de:
a) Declarar, de conformitat amb el referit dictamen, ledificabilitat daquells solars el propietari del qual haja contribut prou a les crregues durbanitzaci.
b) Iniciar el procediment per a la reclassificaci daquells terrenys en qu,
ats all que sha avanat de les obres durbanitzaci, siga possible concloureles en el rgim propi de les actuacions allades.
c) Incoar, si sestima oport, les actuacions necessries per a acordar una
nova programaci del terreny en qu el nou urbanitzador, o ladministraci en
cas doptar-se per la gesti directa, assumisca les obligacions de lantic, afectant els bns i recursos resultants de la liquidaci de la programaci cancellada
que havia dexecutar, la que la substitusca o, en un altre cas, i excepte perju
per a linters pblic o tercer sense culpa, disposar:
1r) La devoluci de la contribuci a les crregues durbanitzaci efectivament satisfetes i no aplicades a la seua destinaci, als propietaris de terrenys
en qu no shaja descometre una nova programaci, prvia modificaci pel
mateix procediment seguit per a la seua adopci dels corresponents actes
administratius dictats per a lexecuci del programa cancellat; o
2n) La compensaci que siga pertinent als propietaris que hagen contribut
a les crregues durbanitzaci a crrec de lexecuci de les garanties prestades
per lantic urbanitzador, quan esta pertoque.
3r) Comenar, si s procedent, la tramitaci dels procediments declaratius
de lincompliment de deures urbanstics que siguen pertinents.

41827

va al contrato de obras, sin perjuicio de las reglas que, seguidamente, se establecen. En igual plazo al previsto en dicha legislacin proceder la resolucin
de la adjudicacin. La demora en el inicio de la ejecucin material de las obras
por negligencia del Urbanizador en la realizacin de las actuaciones preparatorias de gestin urbanstica ser penalizada con un 1 por mil por da natural
de demora respecto al importe previsto en concepto de beneficio y gastos de
gestin. La inactividad injustificada del Urbanizador durante un periodo de
seis meses consecutivos o nueve alternos determinar la resolucin de la adjudicacin.
2. Sern causas de resolucin de la adjudicacin del Programa, las derivadas
de la incapacidad legal sobrevenida del Urbanizador para el desempeo de su
tarea y las dems previstas en la legislacin general aplicable a sus relaciones
con la administracin, incluyendo la falta de prestacin de garantas o de suscripcin del contrato que formalice los compromisos contrados ante sta, as
como el incumplimiento grave de los mismos, y tambin, las siguientes:
a) La comisin por el Urbanizador de infracciones urbansticas o medioambientales graves o muy graves en relacin con el mbito programado.
b) La obstaculizacin por el Urbanizador del ejercicio de los derechos y
deberes urbansticos de los afectados por la programacin o la realizacin de
prcticas manifiestamente restrictivas de la competencia en el mercado inmobiliario relacionadas con el Programa.
c) El incumplimiento grave de los deberes esenciales del Urbanizador
directamente impuestos por esta Ley.
d) La caducidad del Programa por transcurso del plazo total para acometerlo y, en su caso, la prrroga.
e) El mutuo acuerdo entre la administracin actuante y el Urbanizador,
sin perjuicio de las indemnizaciones que, en su caso, procedan en beneficio
de los propietarios de terrenos u otros afectados.
f) El descubrimiento de condiciones territoriales no tenidas en cuenta al acordar la programacin y que hagan legalmente inviable la prosecucin de sta,
sin perjuicio de las compensaciones que, en su caso, procedan o de la posibilidad de subsanar sus previsiones, si ello fuera posible, sin desvirtuar sustancialmente las mismas.
g) La resolucin anticipada de la adjudicacin para su gestin directa por
causa justificada de inters pblico, sin perjuicio de las compensaciones econmicas a que ello de lugar y que deber evaluar el acuerdo correspondiente.
h) La suspensin de licencias en el mbito programado, la aprobacin de
planes o proyectos incompatibles con el desarrollo del Programa, as como las
resoluciones administrativas que impidan proseguirlo o paralicen su desarrollo material o econmico por inactividad de la administracin durante ms de
seis meses y de modo relevante, teniendo derecho el Urbanizador a instar la resolucin con las compensaciones procedentes.
i) La renuncia del Urbanizador ante una retasacin de cargas fundada en
causa legal que implique un incremento del importe de las cargas previsto en
la proposicin jurdico-econmica superior al 20 por ciento.
3. La Administracin actuante, al resolver la adjudicacin, podr acordar
que el Urbanizador contine la ejecucin del Programa bajo sus mismas condiciones, durante el tiempo indispensable para evitar perjuicios al inters pblico.
4. La resolucin de la adjudicacin se acordar por la administracin
actuante, previo Dictamen del Consejo del Territorio y el Paisaje, que podr ser
instado tambin por el Urbanizador. Sin perjuicio de las responsabilidades
econmicas que procedan, ello determinar la cancelacin de la programacin
y la sujecin del mbito de la Actuacin al rgimen del suelo urbanizable sin
programacin, El correspondiente acuerdo deber, adems y cuando proceda:
a) Declarar, de conformidad con el referido Dictamen, la edificabilidad
de aquellos solares cuyo propietario haya contribuido suficientemente a las
cargas de urbanizacin.
b) Iniciar el procedimiento para la reclasificacin de aquellos terrenos en
los que, dado lo avanzado de las obras de urbanizacin, sea posible concluirlas en el rgimen propio de las Actuaciones Aisladas.
c) Incoar, si se estima oportuno, las actuaciones precisas para acordar una
nueva programacin del terreno en la que el nuevo Urbanizador, o la administracin en caso de optarse por la gestin directa, asuma las obligaciones
del antiguo, afectando los bienes y recursos resultantes de la liquidacin de la
programacin cancelada a ejecutar la que la sustituya o, en otro caso, y salvo
perjuicio para el inters pblico o tercero sin culpa, disponer:
1.) La devolucin de la contribucin a las cargas de urbanizacin, efectivamente satisfechas y no aplicadas a su destino, a los propietarios de terrenos en los que no se vaya a acometer una nueva programacin, previa modificacin por el mismo procedimiento seguido para su adopcin de los correspondientes actos administrativos dictados para la ejecucin del Programa cancelado; o
2.) La compensacin que sea pertinente a los propietarios que hayan contribuido a las cargas de urbanizacin con cargo a la ejecucin de las garantas
prestadas por el antiguo Urbanizador, cuando sta proceda.
3.) Comenzar, en su caso, la tramitacin de los procedimientos declarativos del incumplimiento de deberes urbansticos que sean pertinentes.

41828

31 12 2005

d) A lefecte del que preveu el present apartat, ladministraci, en cas de


mantindre la gesti indirecta del programa, podr requerir els que van formular proposicions juridicoeconmiques a lalternativa tcnica seleccionada, per
lordre derivat de laplicaci dels criteris dadjudicaci de larticle 135, a fi
que accepten ladjudicaci i prosseguisquen lexecuci del programa. Subsidiriament, ladministraci actuant podr acordar linici duna nova licitaci
sobre lalternativa tcnica seleccionada pel procediment previst en larticle
130 i segents desta llei, o declarar la caducitat del programa.
e) Tamb podr acordar-se la directa intervenci gestora de ladministraci per a la prossecuci provisional del programa mentre es resol sobre la
seua resoluci i, si s procedent, nova adjudicaci.

d) A los efectos de lo previsto en el presente apartado, la administracin,


en caso de mantener la gestin indirecta del Programa, podr requerir a quienes formularon proposiciones jurdico-econmicas a la alternativa tcnica
seleccionada, por el orden derivado de la aplicacin de los criterios de adjudicacin del artculo 135, a fin de que acepten la adjudicacin y prosigan con
la ejecucin del Programa. Subsidiariamente, la administracin actuante podr
acordar el inicio de nueva licitacin sobre la alternativa tcnica seleccionada
por el procedimiento previsto en el artculo 130 y siguientes de la presente
Ley, o declarar la caducidad del Programa.
e) Tambin podr acordarse la directa intervencin gestora de la administracin para la prosecucin provisional del Programa mientras se resuelve
sobre su resolucin y, en su caso, nueva adjudicacin.
Seccin 7
Registro de Programas y Agrupaciones de Inters Urbanstico

Secci 7a
Registre de Programes i Agrupacions dInters Urbanistic
Article 144. Les agrupacions dinters urbanstic
1. Els propietaris de terrenys podran associar-se com a agrupaci dinters
urbanstic sempre que complisquen els requisits segents:
a) Integrar els propietaris de terrenys que representen almenys la mitat de
la superfcie afectada per una iniciativa urbanitzadora, la qual cosa sacreditar
per mitj de la incorporaci a lescriptura pblica de constituci del pla parcellari
cadastral de lmbit de lactuaci en qu apareguen identificades les finques afectades.
b) Tindre per objecte:
1) Concrrer al concurs per a ladjudicaci dun Programa dactuaci
integrada
2) Collaborar amb lurbanitzador de forma convinguda amb este.
c) Tindre poder dispositiu sobre els terrenys dels propietaris integrats. En
el cas previst en lordinal 1r) de lapartat anterior, lefectiu compliment deste
requisit requerix que els propietaris que sintegren tinguen la lliure disposici
dels seus terrenys i els afecten als fins i obligacions de lagrupaci dinters
urbanstic. Esta afectaci podr ser anotada en el Registre de la Propietat i
haur de ser-ho en el cas que lagrupaci aspire a la condici durbanitzador,
i ha de verificar-se este requisit abans de produir-se ladjudicaci.
d) Haver formalitzat la seua constituci en escriptura pblica, que incorporar els seus estatuts i haur dinscriures en el Registre dAgrupacions
dInters Urbanstic dependent de la conselleria competent urbanisme. La
inscripci en el Registre dAgrupacions dInters Urbanstic, dotar lagrupaci de personalitat juridicopblica. No obstant aix, es regir pel dret privat
excepte pel que fa a la seua organitzaci, formaci de voluntat dels seus rgans
i relacions amb ladministraci actuant.
e) Haver reconegut el dret a adherir-se com associat a favor dels tercers
propietaris afectats per la iniciativa en les mateixes condicions i anlegs drets
als propietaris fundadors. Per a la legtima constituci de lAgrupaci no ser
necessria laprovaci prvia de la delimitaci de la unitat dexecuci que es
pretenga gestionar, si b, la seua eficcia, a lefecte desta llei, depn de lefectiva concurrncia de tots els requisits exigits en este article una vegada saprove
definitivament el programa corresponent.
2. Les alteracions dels estatuts i dels seus rgans representatius hauran de
ser remeses al Registre dAgrupacions, que prendr constncia destes.
Els terrenys inclosos dins duna agrupaci dinters urbanstic inscrita i
lobjecte dels quals siga el deseenrotllament duna determinada unitat dexecuci, no podran formar part duna altra agrupaci que afecte el mateix mbit,
llevat que este saltere, en mes o en menys, per a formular una nova proposta
de programa.
3. Els terrenys incorporats a lagrupaci dinters urbanstic quedaran vinculats realment als fins daquesta fins que la haja sigut objecte de liquidaci.

DOGV - Nm. 5.167

Artculo 144. Las Agrupaciones de Inters Urbanstico


1. Los propietarios de terrenos podrn asociarse como Agrupacin de Inters Urbanstico siempre que cumplan los siguientes requisitos:
a) Integrar a los propietarios de terrenos que representen al menos la mitad
de la superficie afectada por una iniciativa urbanizadora, lo que se acreditar
mediante la incorporacin a la escritura pblica de constitucin del plano parcelario catastral del mbito de la actuacin en el que aparezcan identificadas
las fincas afectadas.
b) Tener por objeto:
1.) Concurrir al concurso para la adjudicacin de un programa de actuacin integrada.
2.) Colaborar con el Urbanizador de forma convenida con l.
c) Contar con poder dispositivo sobre los terrenos de los propietarios integrados. En el caso previsto en el ordinal 1) del apartado anterior, el efectivo
cumplimiento de este requisito requiere que los propietarios que se integren tengan la libre disposicin de sus terrenos afectndolos a los fines y obligaciones
de la Agrupacin de Inters Urbanstico. Dicha afectacin podr ser anotada
en el Registro de la Propiedad y deber serlo en el caso de que la Agrupacin
aspire a la condicin de Urbanizador, debiendo verificarse dicho requisito
antes de producirse la adjudicacin.
d) Haber formalizado su constitucin en escritura pblica, que incorporar sus estatutos y deber inscribirse en el Registro de Agrupaciones de Inters Urbanstico dependiente de la conselleria competente urbanismo. La inscripcin en el Registro de Agrupaciones de Inters Urbanstico, dotar a la
Agrupacin de personalidad jurdico-pblica. No obstante se regir por el derecho privado salvo en lo referente a su organizacin, formacin de voluntad de
sus rganos y relaciones con la administracin actuante.
e) Haber reconocido el derecho a adherirse como asociado a favor de los
terceros propietarios afectados por la iniciativa en las mismas condiciones y anlogos derechos a los propietarios fundadores. Para la legtima constitucin de
la Agrupacin no ser necesaria la previa aprobacin de la delimitacin de la
unidad de ejecucin que se pretenda gestionar, si bien, su eficacia, a los efectos de esta Ley, depende de la efectiva concurrencia de todos los requisitos
exigidos en este artculo una vez se apruebe definitivamente el Programa correspondiente.
2. Las alteraciones de los Estatutos y de sus rganos representativos debern ser remitidas al Registro de Agrupaciones, que tomar constancia de ellas.
Los terrenos incluidos dentro de una Agrupacin de Inters Urbanstico inscrita y cuyo objeto sea el desarrollo de una determinada unidad de ejecucin,
no podrn formar parte de otra Agrupacin que afecte al mismo mbito, salvo
que ste se altere, en ms o en menos, para formular una nueva propuesta de
Programa.
3. Los terrenos incorporados a la Agrupacin de Inters Urbanstico quedarn vinculados realmente a los fines de esta hasta que la misma haya sido objeto de liquidacin.
Artculo 145. Registros de Programas y Agrupacionesde Inters Urbans-

Article 145. Registres de Programes i Agrupacions dInters Urbanstic


tico
1. La conselleria competent en urbanisme portar de forma independent un
Registre de programes i un altre dagrupacions dinters urbanstic. Estos registres seran pblics i laccs a ells shaur djustar al que establix la legislaci
vigent sobre rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment
administratiu com.
2. Els Programes dActuaci Integrada que hagen sigut objecte daprovaci
definitiva, una vegada formalitzat el contracte, hauran de ser remesos al Registre de Programes a fi de la seua inscripci. Per a la seua correcta inscripci
hauran dacompanyar una cpia del contracte i de la proposici jurdic econmica. La remissi del mateix habilita per a la publicaci de lacord daprovaci
definitiva. Si el Programa s daprovaci municipal la dita remissi determinar els efectes previstos en larticle 56 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, Reguladora de les Bases del Rgim Local. La denegaci de la inscripci dun Programa noms podr acordar-se per causa dillegalitat manifesta i ser degu-

1. La conselleria competente en urbanismo llevar de forma independiente


un Registro de Programas y otro de Agrupaciones de Inters Urbanstico. Estos
Registros sern pblicos y el acceso a los mismos se ajustar a lo establecido
en la legislacin vigente sobre Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.
2. Los programas de actuacin integrada que hayan sigo objeto de aprobacin definitiva, una vez formalizado el contrato, tendrn que ser remitidos
al registro de programas al objeto de su inscripcin. Para su correcta inscripcin debern acompaar una copia del contrato y de la proposicin jurdicoeconmica. La remisin del mismo habilita para la publicacin del acuerdo
de aprobacin definitiva. Si el programa es de aprobacin municipal dicha
remisin determinar los efectos previstos en el articulo 56 de la Ley 7/1985,
de 2 de abril, reguladora de las bases del rgimen local. La denegacin de la
inscripcin de un programa solo podr acordarse por causa de ilegalidad mani-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

dament notificada a lAjuntament afectat i produir els mateixos efectes previstos en larticle 65 de lesmentada Llei.
Secci 8a
Programes per al desenrotllament dactuacions allades

41829

fiesta y ser debidamente notificada al ayuntamiento afectado y producir los


mismos efectos previstos en el artculo 65 de dicha ley.
Seccin 8
Programas para el Desarrollo de Actuaciones Aisladas

Article 146. Programes per aldesenrotllament dactuacions allades


1. Les iniciatives de programes per al desenrotllament dactuacions allades, en sl urb, noms podran abraar aquelles parcelles que reunisquen
els requisits exigits per a la parcella mnima edificable segons el planejament
vigent, i ser admissible la inclusi de sls confrontants que no tinguen la consideraci, per ells mateixos, de parcella mnima edificable. Les iniciatives de
programa per al desenrotllament dactuacions allades escauran en els supsits
segents:
a) Quan requerisquen lexecuci dobres pbliques durbanitzaci perimetrals a la parcella que estiguen pendents de realitzar i afecten distintes propietats entre les quals no hi haja acord sobre el mode de compliment dels seus
deures urbanstics.
b) Quan, fins i tot estant executada la urbanitzaci perimetral, es requerisca,
per a edificar la parcella la regularitzaci de lmits i no hi haja acord voluntari entre els afectats.
c) Quan, fins i tot estant executada la urbanitzaci perimetral, calga repartir justament els costos i beneficis entre els propietaris afectats i no hi haja
acord voluntari entre estos.
d) Com a conseqncia de trobar-se limmoble sotms a rgim dedificaci o rehabilitaci forosa.
2. La iniciativa per a la formulaci del programa pot ser pblica o privada.
3. Les administracions pbliques, per elles mateixes o mitjanant els seus
organismes, entitats o empreses de capital ntegrament pblic, per mitj de la
gesti directa, o els mateixos particulars a travs de la gesti indirecta, podran
promoure iniciatives de programa per al desenrotllament dactuacions allades,
en sl urb.
4. El promotor duna iniciativa de programa dactuaci allada haur
dacreditar la disponibilitat civil sobre terrenys suficients per a assegurar que
edificar la parcella, objecte de lactuaci, i que ho far en un termini inferior a tres anys. Sexceptua lexigncia de disponibilitat civil sobre els terrenys,
quan estos estiguen en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa. En sl urb
en centres histrics delimitats, es considerar acreditada la disponibilitat civil
sobre terrenys quan es tinga la titularitat dalmenys el 10 per 100 de la propietat.
5. Ladjudicatari del programa quedar subjecte a lestatut de lurbanitzador regulat en esta llei per a les actuacions integrades, sense perju del que
disposen els articles segents.

Artculo 146. Programas para el desarrollo de Actuaciones Aisladas


1. Las iniciativas de Programa para el desarrollo de Actuaciones Aisladas, en suelo urbano, slo podrn abarcar aquellas parcelas que renan los
requisitos exigidos para la parcela mnima edificables segn el planeamiento
vigente, siendo admisible la inclusin de suelos colindantes que no tengan la
consideracin, por s mismos, de parcela mnima edificable. Las iniciativas
de Programa para el desarrollo de Actuaciones Aisladas procedern en los
siguientes supuestos:
a) Cuando requieran la ejecucin de obras pblicas de urbanizacin perimetrales a la parcela que estn pendientes de realizar afectando distintas propiedades entre las que no exista acuerdo sobre el modo de cumplimiento de sus
deberes urbansticos.
b) Cuando, aun estando ejecutada la urbanizacin perimetral, se requiera,
para edificar la parcela la regularizacin de linderos y no haya acuerdo voluntario entre los afectados.
c) Cuando, aun estando ejecutada la urbanizacin perimetral, sea necesario repartir justamente sus costes y beneficios entre los propietarios afectados
y no haya acuerdo voluntario entre ellos.
d) Como consecuencia de hallarse el inmueble incurso en Rgimen de
Edificacin o Rehabilitacin Forzosa.
2. La iniciativa para la formulacin del Programa puede ser pblica o privada.
3. Las administraciones pblicas, por s mismas o a travs de sus organismos, entidades o empresas de capital ntegramente pblico, mediante la
gestin directa, o los propios particulares a travs de la gestin indirecta, podrn
promover iniciativas de Programa para el desarrollo de Actuaciones Aisladas,
en suelo urbano.
4. El promotor de una iniciativa de Programa de Actuacin Aislada deber acreditar la disponibilidad civil sobre terrenos suficientes para asegurar que
edificar la parcela, objeto de la Actuacin, y que lo har en plazo inferior a
tres aos. Se excepta la exigencia de disponibilidad civil sobre los terrenos,
cuando estos estuvieran en Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa.
En suelo urbano en centros histricos delimitados, se considerar acreditada la
disponibilidad civil sobre terrenos cuando se tenga la titularidad de por lo
menos el 10 por 100 de la propiedad.
5. El adjudicatario del Programa quedar sujeto al estatuto del Urbanizador regulado en esta Ley para las Actuaciones Integradas, sin perjuicio de lo
dispuesto en los artculos siguientes.

Article 147. Regles generals del programa dactuaci allada


1. Lalternativa tcnica destos programes consistir en un avantprojecte
per a ledificaci o rehabilitaci, segons pertoque, complementada, si s procedent, amb algun destos documents: pla de reforma interior, estudi de detall, projecte dobres ordinries per a completar la urbanitzaci necessria i projecte de
reparcellaci, ordinria, econmica o horitzontal o projecte dexpropiaci per
taxaci conjunta.
En el cas dels programes dactuaci allada a qu es referixen els apartats
1.a) i 1.b) de larticle anterior, lalternativa tcnica haur de contindre un projecte durbanitzaci o, si s procedent, dobres ordinries, i un projecte de
reparcellaci.
2. La proposici econmica versar sobre el preu dadquisici de limmoble,
sobre la participaci dels propietaris en el desenrotllament del programa i, si
s procedent, les condicions de reallotjament als residents.
3. Es preferir la proposici juridicoeconmica que oferisca i garantisca millors condicions econmiques i facilitats de reallotjament a la totalitat dels
propietaris i titulars de bns o drets afectats.
Subsidiriament, i llevat que limmoble es trobe incurs en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa, es preferir la que estiga abonada per una major
part alquota del valor conjunt dels bns o drets afectats, superant en un quint
el valor de loferta segent.
Si cap supera este marge davantatge, es preferir el que tinga el suport
explcit dun nombre ms gran de propietaris i titulars de bns o drets afectats.

Artculo 147. Reglas generales del Programa de Actuacin Aislada


1. La alternativa tcnica de estos Programas consistir en un Anteproyecto para la edificacin o rehabilitacin, segn proceda, complementada, en su
caso, con alguno de estos documentos: Plan de Reforma Interior, Estudio de
Detalle, Proyecto de obras ordinarias para completar la urbanizacin precisa y
Proyecto de Reparcelacin, ordinaria, econmica u horizontal o Proyecto de
Expropiacin por tasacin conjunta.
En el caso de los Programas de Actuacin Aislada a que se refieren los
apartados 1.a) y 1.b) del artculo anterior, la Alternativa Tcnica deber contener un Proyecto de Urbanizacin o, en su caso, de obras ordinarias, y un Proyecto de Reparcelacin.
2. La proposicin econmica versar sobre el precio de adquisicin del
inmueble, sobre la participacin de los propietarios en el desarrollo del Programa
y, en su caso, las condiciones de realojo a los residentes.
3. Se preferir la proposicin jurdico-econmica que oferte y garantice
mejores condiciones econmicas y facilidades de realojo a la totalidad de los
propietarios y titulares de bienes o derechos afectados.
Subsidiariamente, y excepto que el inmueble se encuentre incurso en rgimen de edificacin o rehabilitacin forzosa se preferir la que est respaldada por una mayor parte alcuota del valor conjunto de los bienes o derechos afectados, superando en un quinto el valor de la siguiente oferta.
Si ninguna supera ese margen de ventaja, se preferir a la que cuente con
el apoyo explcito de un mayor nmero de propietarios y titulares de bienes o
derechos afectados.

Article 148. Legitimaci per a la formulaci de programes dactuaci allada respecte dimmobles no subjectes al rgim dedificaci i rehabilitaci
forosa ni inclosos en rees de rehabilitaci
A lefecte desta llei, t la disponibilitat civil que legitima la formulaci
destos programes qui tinga poder de disposici sobre propietats que, respecte
de la superfcie de lrea de repartiment uniparcellria descrita en larticle
55.2.c, siguen suficients per a ser adjudicatari de finca resultant en la reparcellaci, dacord amb larticle 174.6. Qui tinga una propietat minoritria o la

Artculo 148. Legitimacin para la formulacin de Programas de Actuacin Aislada respecto de inmuebles no sujetos al Rgimen de Edificacin y
Rehabilitacin Forzosa ni incluidos en reas de Rehabilitacin
A los efectos de esta Ley, tiene la disponibilidad civil que legitima la formulacin de estos Programas quien ostente poder de disposicin sobre propiedades que, respecto de la superficie del rea de reparto uniparcelaria descrita
en el artculo 55.2.c, sean suficientes para ser adjudicatario de finca resultante en la reparcelacin, de acuerdo con el artculo 174.6. Quien ostente una pro-

41830

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

seua disponibilitat civil podr concursar amb alternatives en competncia o


proposicions juridicoeconmiques una vegada iniciat el procediment.

piedad minoritaria o su disponibilidad civil podr concursar con alternativas en


competencia o proposiciones jurdico-econmicas una vez iniciado el procedimiento.

Article 149. Garanties


1. Ladjudicatari del programa dactuaci allada ha de garantir, el cost
de les indemnitzacions, preus justos i despeses de reallotjament necessaris per
a realitzar lactuaci, la totalitat del cost de les obres durbanitzaci complementries i un 7 per cent del cost de les obres dedificaci. Este percentatge es
podr augmentar, fins a un 25 per cent segons criteri raonat de ladministraci,
quan lobra comporte singulars responsabilitats en la rehabilitaci delements
protegits despecial inters.
2. Sexceptua laplicaci de les garanties anteriors en els casos de gesti
directa, a ladministraci pblica quan actue per ella mateixa o mitjanant les
seues entitats, o de les seues empreses de capital ntegrament pblic.
3. Cada fiana es tornar quan es complisca el comproms assegurat. No
obstant aix, les garanties prestades per compte de ladquisici forosa
dimmobles hauran de mantindres en un quint del seu import fins a la fermesa del preu just o indemnitzaci.

Artculo 149. Garantas


1. El adjudicatario del Programa de Actuacin Aislada ha de garantizar, el
coste de las indemnizaciones, justiprecios y gastos de realojo necesarios para
realizar la actuacin, la totalidad del coste de las obras de urbanizacin complementarias y un 7 por ciento del coste de las obras de edificacin. Este porcentaje se podr aumentar, hasta un 25 por ciento segn criterio razonado de
la administracin, cuando la obra conlleve singulares responsabilidades en la
rehabilitacin de elementos protegidos de especial inters.
2. Se excepta la aplicacin de las garantas anteriores en los casos de
gestin directa, a la administracin Pblica cuando acte por s misma o a travs de sus entidades, o de sus empresas de capital ntegramente pblico.
3. Cada fianza se devolver cuando se cumpla el compromiso asegurado.
No obstante, las garantas prestadas por cuenta de la adquisicin forzosa de
inmuebles debern mantenerse en un quinto de su importe hasta la firmeza del
justiprecio o indemnizacin.

TTOL III
Activitat urbanstica dexecuci del planejament

TTULO III
Actividad urbanstica de ejecucin del planeamiento

Article 150. Carcter pblic de lactivitat


Lactivitat dexecuci del planejament urbanstic s una funci pblica
per la qual es transforma el medi fsic per a adaptar-lo a les previsions del
planejament urbanstic i es complixen els fins dequidistribuci de beneficis i
crregues i recuperaci per la comunitat de les plusvlues. Els particulars
podran participar en esta activitat amb la formulaci diniciatives o lassumpci dels procediments de gesti en la forma i condicions regulats en este ttol,
amb respecte, en tot cas a les determinacions de lordenaci estructural i detallada establides en el planejament vigent.

Artculo 150. Carcter pblico de la actividad


La actividad de ejecucin del planeamiento urbanstico es una funcin
pblica por la cual se transforma el medio fsico para adaptarlo a las previsiones del planeamiento urbanstico y se cumplen los fines de equidistribucin de beneficios y cargas y recuperacin por la comunidad de las plusvalas. Los particulares podrn participar en dicha actividad con la formulacin
de iniciativas o la asuncin de los procedimientos de gestin en la forma y
condiciones regulados en este Ttulo, con respeto, en todo caso a las determinaciones de la ordenacin estructural y pormenorizada establecidas en el planeamiento vigente.

Article 151. Precedncia de laprovaci del planejament a executar


1. Tota activitat dexecuci del planejament urbanstic haur de ser precedida
de laprovaci del corresponent pla o programa.
2. En el cas dels programes que incorporen instruments de planejament
espacial de desenrotllament o projectes durbanitzaci, la tramitaci de tots
estos podr produir-se simultniament,
3. La urbanitzaci i la posterior o simultnia edificaci del sl subjecte a
actuacions integrades requerix la prvia concurrncia de dos requisits:
a) Laprovaci duna ordenaci detallada que pot estar prviament determinada en el Pla General, o establir-se per mitj de plans parcials o plans de
reforma interior.
b) La programaci per a executar esta ordenaci, per mitj de laprovaci
definitiva del corresponent programa per al desenrotllament dactuacions integrades, necessari per a legitimar la urbanitzaci.

Artculo 151. Precedencia de la aprobacin del planeamiento a ejecutar


1. Toda actividad de ejecucin del planeamiento urbanstico deber ser
precedida de la aprobacin del correspondiente Plan o Programa.
2. En el caso de los Programas que incorporen instrumentos de planeamiento espacial de desarrollo o proyectos de urbanizacin, la tramitacin de
todos ellos podr producirse simultneamente,
3. La urbanizacin y la, posterior o simultnea edificacin, del suelo sujeto a actuaciones integradas requiere la previa concurrencia de dos requisitos:
a) La aprobacin de una ordenacin pormenorizada que puede estar previamente determinada en el Plan General, o establecerse mediante Planes Parciales o Planes de Reforma Interior.
b) La programacin para ejecutar dicha ordenacin, mediante la aprobacin definitiva del correspondiente Programa para el desarrollo de Actuaciones Integradas, necesario para legitimar la urbanizacin.

CAPTOL I
Projectes durbanitzaci

CAPTULO I
Proyectos de urbanizacin

Article 152. Projectes durbanitzaci


Els projectes durbanitzaci definixen els detalls tcnics de les obres
pbliques previstes pels plans. Es redactaran amb precisi suficient per a poder,
eventualment, executar-los baix la direcci dun tcnic distint del seu redactor.
Tota obra pblica durbanitzaci, ja siga integrada o allada, exigix lelaboraci dun projecte durbanitzaci, la seua aprovaci administrativa i la prvia
publicaci desta en el butllet oficial de la provncia i en el Diari Oficial de
la Generalitat Valenciana.

Artculo 152. Proyectos de urbanizacin


Los Proyectos de Urbanizacin definen los detalles tcnicos de las obras
pblicas previstas por los Planes. Se redactarn con precisin suficiente para
poder, eventualmente, ejecutarlos bajo direccin de tcnico distinto a su redactor. Toda obra pblica de urbanizacin, ya sea Integrada o Aislada, exige la elaboracin de un Proyecto de Urbanizacin, su aprobacin administrativa y la previa publicacin de sta en el Boletn Oficial de la Provincia y en el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.

Article 153. Subjecci del projecte durbanitzaci a les determinacions


del planejament que desenrotlle
1. Els projectes durbanitzaci no podran modificar les previsions del pla
que desenrotlle, sense perju que puguen efectuar les adaptacions de detall
exigides per les caracterstiques del sl i subsl en lexecuci material de les
obres. Si ladaptaci comporta alterar determinacions sobre ordenaci o rgim
del sl o ledificaci, ha de legitimar-se tramitant una modificaci de planejament.
2. En cap cas els projectes durbanitzaci poden contenir determinacions
sobre ordenaci, rgim del sl o de ledificaci.

Artculo 153. Sujecin del Proyecto de Urbanizacin a las determinaciones del planeamiento que desarrolle
1. Los Proyectos de Urbanizacin no podrn modificar las previsiones del
Plan que desarrollen, sin perjuicio de que puedan efectuar las adaptaciones de
detalle exigidas por las caractersticas del suelo y subsuelo en la ejecucin
material de las obras. Si la adaptacin supone alterar determinaciones sobre ordenacin o rgimen del suelo o la edificacin, debe legitimarse tramitando una
modificacin de planeamiento.
2. En ningn caso los Proyectos de Urbanizacin pueden contener determinaciones sobre ordenacin, rgimen del suelo o de la edificacin.

Article 154. Iniciativa


Els projectes durbanitzaci per a lexecuci dactuacions integrades es
regixen per les regles diniciativa aplicables a plans parcials i programes. Els
que tinguen per objecte actuacions allades poden ser promoguts per qualsevol
interessat per a la seua tramitaci al costat de la sollicitud de llicncia dobres.

Artculo 154. Iniciativa


Los Proyectos de Urbanizacin para la ejecucin de Actuaciones Integradas se rigen por las reglas de iniciativa aplicables a Planes Parciales y Programas. Los que tengan por objeto Actuaciones Aisladas pueden ser promovidos
por cualquier interesado para su tramitacin junto a la solicitud de licencia de
obras.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

Article 155. Tramitaci i aprovaci de projectes durbanitzaci


1. Els Projectes dUrbanitzaci que desenrotllen Programes dActuaci
Integrada prviament aprovats requeriran daprovaci municipal especfica.
2. Els projectes durbanitzaci dactuacions allades les aprovar el municipi
pel procediment que disposen les ordenances municipals. En defecte destes
saplicaran estes regles:
a) Si el projecte t per objecte lampliaci de viaris i xarxes de servici
confrontants, ajustada a les qualitats i caracterstiques que ja estan presents en
carrer obert al pblic i habituals en la urbanitzaci de la zona, segons normes
o criteris generals exigits per lajuntament, saplicar el que disposa lapartat
4 del present article.
b) Si es tracta durbanitzar algun element singular o realitzar obres especials en entorns que presenten algun valor esttic cultural o paisatgstic, es
tramitaran com si foren projectes durbanitzaci per al desenrotllament dactuacions integrades.
3. Amb independncia dels projectes durbanitzaci, podran redactar-se i
aprovar-se, conforme a la normativa del ens interessat, projectes dobres
ordinries que no tinguen per objecte desenrotllar integralment el conjunt de
determinacions dun pla dordenaci.
4. Quan es tracte de projectes dobra pblica per a la mera reparaci, renovaci o introducci de millores ordinries en obres o servicis ja existents,
sense alterar la destinaci urbanstica del sl, ser innecessria lexposici al
pblic desprs de laprovaci administrativa prvia.
5. La tramitaci dels projectes referits en els punts 2, 3 i 4, si sn per a la
urbanitzaci simultnia a ledificaci, es far juntament amb la llicncia dobres.
La publicaci de les resolucions aprobatries destes, poden efectuar-se per
llistes peridiques trimestrals conjuntes per a tots els del perode corresponent.
6. Al seleccionar una proposta de programa dactuaci integrada, els Ajuntaments podran introduir modificacions en el contingut del projecte durbanitzaci presentat pel concursant seleccionat com a urbanitzador.
7. Si com a conseqncia de les modificacions que lAjuntament pretenguera introduir sincrementara el cost de les obres durbanitzaci en ms dun
20% del pressupost del projecte originari presentat pel concursant seleccionat
com a urbanitzador, shaur de convocar un nou concurs per a la selecci de
i aprovaci del programa dactuaci integrada que es tracte.
Article 156. Documentaci dels projectes durbanitzaci
1. Els projectes durbanitzaci hauran de comprendre els documents
segents:
a) Memria descriptiva de les caracterstiques de les obres.
b) Plnols dinformaci i de situaci en relaci amb el conjunt urb.
c) Plnols de projecte i de detall.
d) plec de condicions tcniques.
e) Mesuraments.
f) Quadres de preus descompostos.
g) Pressupost dexecuci material amb detall de les unitats dobra.
2. A le fecte desta llei, els avantprojectes durbanitzaci hauran de comprendre la documentaci indicada en els anteriors apartats a) fins al e).
Article 157. Obres durbanitzaci el desenrotllament tcnic de les quals
ha de preveure el projecte durbanitzaci
1. Els plans i programes establiran les obres i servicis urbanstics que constituixen la urbanitzaci, el seu abast i nivells de qualitat.
2. En compliment dels plans i programes, les obres durbanitzaci que
shan dincloure en el projecte durbanitzaci seran les segents:
a) Pavimentaci de calades, aparcaments, voreres, xarxa de vianants i
tractament despais lliures, i mobiliari urb i senyalitzaci.
b) Xarxes de distribuci daigua potable, de reg i dhidrants contra incendis.
c) Xarxa de clavegueram per a aiges residuals i sistema devacuaci
daiges pluvials
d) Xarxa de distribuci denergia elctrica, gasificaci i comunicacions.
e) Xarxa denllumenat pblic.
f) Jardineria, arbratge i ornamentaci en el sistema despais lliures.
3. Els projectes durbanitzaci hauran de resoldre lenlla dels servicis
urbanstics amb els de la xarxa primria i acreditar que tenen capacitat suficient
per a atendrels. En els servicis de titularitat privada sacreditar la disponibilitat
real de subministraments per part de les empreses titulars del servici.
4. Els projectes durbanitzaci per a actuacions integrades resoldran totes
les necessitats de connexi i integraci de lactuaci en el seu entorn territorial o urb i les altres exigncies establides en el corresponent programa.

41831

Artculo 155. Tramitacin y aprobacin de proyectos de urbanizacin


1. Los proyectos de urbanizacin que desarrollen programas de actuacin
integrada previamente aprobados requerirn de aprobacin municipal especfica.
2. Los Proyectos de Urbanizacin de Actuaciones Aisladas se aprobarn
por el Municipio por el procedimiento que dispongan las Ordenanzas Municipales. En defecto de ellas se aplicarn estas reglas:
a) Si el Proyecto tiene por objeto la ampliacin de viarios y redes de servicio colindantes, ajustada a las calidades y caractersticas que ya estn presentes
en calle abierta al pblico y habituales en la urbanizacin de la zona, segn
normas o criterios generales exigidos por el Ayuntamiento, se aplicar lo dispuesto en el apartado 4 del presente artculo.
b) Si se trata de urbanizar algn elemento singular o realizar obras especiales en entornos que presentan algn valor esttico cultural o paisajstico,
se tramitarn como si fueran proyectos de urbanizacin para el desarrollo de
Actuaciones Integradas.
3. Con independencia de los proyectos de urbanizacin, podrn redactarse y aprobarse, conforme a la normativa del ente interesado, proyectos de obras
ordinarias que no tengan por objeto desarrollar integralmente el conjunto de
determinaciones de un Plan de ordenacin.
4. Cuando se trate de proyectos de obra pblica para la mera reparacin,
renovacin o introduccin de mejoras ordinarias en obras o servicios ya existentes, sin alterar el destino urbanstico del suelo, ser innecesaria la exposicin al pblico previa a su aprobacin administrativa.
5. La tramitacin de los proyectos referidos en los puntos 2, 3 y 4, si son
para la urbanizacin simultnea a la edificacin, se har junto a la licencia de
obras. La publicacin de las resoluciones aprobatorias de ellos, pueden efectuarse por relaciones peridicas trimestrales conjuntas para todos los del periodo correspondiente.
6. Al seleccionar una propuesta de programa de actuacin integrada, los
ayuntamientos podrn introducir modificaciones en el contenido del proyecto de urbanizacin presentado por el concursante seleccionado como urbanizador.
7. Si como consecuencia de las modificaciones que el ayuntamiento pretendiera introducir se incrementara el coste de las obras de urbanizacin en
ms de un 20% del presupuesto del proyecto originario presentado por el concursante seleccionado como urbanizador, se tendr que convocar un nuevo
concurso para la seleccin y aprobacin del programa de actuacin integrada
que se trate.
Artculo 156. Documentacin de los Proyectos de Urbanizacin
1. Los Proyectos de Urbanizacin comprendern los siguientes documentos:
a) Memoria descriptiva de las caractersticas de las obras.
b) Planos de informacin y de situacin en relacin con el conjunto urbano.
c) Planos de proyecto y de detalle.
d) pliego de condiciones tcnicas.
e) Mediciones.
f) Cuadros de precios descompuestos.
g) Presupuesto de ejecucin material con detalle de las unidades de obra.
2. A los efectos de esta Ley, los Anteproyectos de Urbanizacin comprendern la documentacin indicada en los anteriores apartados a) al e).
Artculo 157. Obras de Urbanizacin cuyo desarrollo tcnico ha de contemplar el Proyecto de Urbanizacin
1. Los Planes y Programas establecern las obras y servicios urbansticos
que constituyen la urbanizacin, su alcance y niveles de calidad.
2. En cumplimiento de los Planes y Programas, las obras de urbanizacin
a incluir en el Proyecto de Urbanizacin sern las siguientes:
a) Pavimentacin de calzadas, aparcamientos, aceras, red peatonal y tratamiento de espacios libres, y mobiliario urbano y sealizacin.
b) Redes de distribucin de agua potable, de riego y de hidrantes contra
incendios.
c) Red de alcantarillado para aguas residuales y sistema de evacuacin de
aguas pluviales
d) Red de distribucin de energa elctrica, gasificacin y comunicaciones.
e) Red de alumbrado pblico.
f) Jardinera, arbolado y ornamentacin en el sistema de espacios libres.
3. Los Proyectos de Urbanizacin debern resolver el enlace de los servicios urbansticos con los de la Red primaria y acreditar que tienen capacidad
suficiente para atenderlos. En los servicios de titularidad privada se acreditar la disponibilidad real de suministros por parte de las empresas titulares del
servicio.
4. Los Proyectos de Urbanizacin para Actuaciones Integradas resolvern todas las necesidades de conexin e integracin de la actuacin en su entorno territorial o urbano y las dems exigencias establecidas en el correspondiente Programa.

41832

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

CAPITOL II
Execuci del programa per al desenrotllament de lactuaci integrada

CAPTULO II
Ejecucin del programa para el desarrollo de la actuacin integrada

Secci 1a
Prerrogatives de ladministraci

Seccin 1
Prerrogativas de la administacin

Article 158. Prerrogatives de ladministraci en lexecuci dels programes


Els ajuntaments ostentaran la prerrogativa dinterpretar els contractes per
al desplegament i execuci dels programes dActuaci Integrada, resolent
aquells dubtes que es plantegen en el seu compliment, dins dels lmits i amb
subjecci als requisits establits en la present llei. Els seus acords seran immediatament executius i posaran fi a la via administrativa. Amb anterioritat a la
resoluci dels incidents que es plantegen durant lexecuci i el desenrotllament de les prestacions corresponents al programa, shaur de donar audincia a lurbanitzador.

Artculo 158. Prerrogativas de la administracin en la ejecucin de los


programas
Los ayuntamientos ostentarn la prerrogativa de interpretar los contratos
para el desarrollo y la ejecucin de los programas de actuacin integrada, resolviendo aquellas dudad que se planteen en su cumplimiento, dentro de los lmites y con sujecin a los requisitos establecidos en la presente ley. Sus acuerdos sern inmediatamente ejecutivos y pondrn fin a la va administrativa.
Con anterioridad a la resolucin de los incidentes que se planteen durante la ejecucin y el desarrollo de las prestaciones correspondientes al programa, se
tendr que dar audiencia al urbanizador.

Article 159. Principi de risc i ventura


Lexecuci del Programa dActuaci Integrada es realitzar a risc i ventura de lurbanitzador, sense perju del que disposa larticle 168 per a la retaxaci
de crregues.

Artculo 159. Principio de riesgo y ventura


La ejecucin del programa de actuacin integrada se realizar a riesgo y
ventura del urbanizador, sin perjuicio de lo que dispone el artculo 168 para la
retasacin de cargas.

Secci 2a
Contractaci de les obres durbanitzaci
i determinaci dels costos durbanitzaci
Article 160. Licitaci de les obres durbanitzaci
1. Lempresari constructor ser seleccionat conforme al que establix larticle 120 de la present Llei.
2. Els costos que per lobra durbanitzaci es giren per mitj de quotes
durbanitzaci als propietaris, sajustaran als que resulten de la liquidaci real
del contracte, executant-se en rgim de transparncia comptable, la qual cosa
haur de ser fiscalitzat per ladministraci actuant en els termes que es determinen reglamentriament.
3. La selecci de lempresari constructor correspon a lurbanitzador, havent
de realitzar-se baix fe pblica notarial, almenys, la presentaci de les ofertes,
lobertura pblica de les pliques i la garantia de la integritat de la documentaci
presentada pels licitadors.
4. El plec de clusules particulars i de prescripcions tcniques que hagen
de regir el concurs de selecci de lempresari constructor seran comunicades
per lurbanitzador a lAjuntament, el qual les ratificar o rectificar, amb
audincia prvia succinta de lurbanitzador en cas de rectificaci, en un termini
mxim de 15 dies. Transcorregut el termini sense que lAjuntament shaja pronunciat expressament sentendr ratificada la proposta. LAjuntament noms
podr rectificar la proposta de lurbanitzador per disconformitat de la mateixa
amb disposicions legals o reglamentries.
5. La resoluci de lAjuntament a qu fa referncia lapartat anterior s
immediatament executiva i posa fi a la via administrativa, i el seu incompliment
per lurbanitzador s causa de resoluci del contracte per al desplegament i
execuci del programa, amb confiscaci de la garantia definitiva.
6. Una vegada tramitat el procediment per a la selecci de lempresari
constructor per lurbanitzador, i amb carcter immediatament anterior a ladjudicaci, lurbanitzador comunicar la proposta dadjudicaci a lAjuntament,
el qual la ratificar o rectificar, amb audincia prvia succinta de lurbanitzador i dels licitadors en cas de rectificaci, en un termini mxim de 15 dies.
Transcorregut el termini sense que lAjuntament shaja pronunciat expressament sentendr ratificada la proposta. LAjuntament noms podr rectificar la
proposta de lurbanitzador per disconformitat de la mateixa amb disposicions
legals o reglamentries, aplicables o amb el plec de clusules particulars o de
prescripcions tcniques.
7. La resoluci de lAjuntament a qu fa referncia lapartat anterior s
immediatament executiva i posa fi a la via administrativa, i el seu incompliment
per lurbanitzador s causa de resoluci del contracte per al desplegament i
execuci del programa, amb confiscaci de la garantia definitiva.
8. Les relacions entre urbanitzador i empresari constructor tindran en tot
cas naturalesa privada, aplicant-se a les mateixes el que establix larticle 116
del Text Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques,
aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny
9. La Conselleria competent en matria durbanisme aprovar mitjanant
una Orde un model tipus de plec de clusules particulars per a la selecci
dempresari constructor, incloent criteris dadjudicaci que valoren adequadament, entre altres loferta econmica, el termini dexecuci, la qualitat
tcnica, les caracterstiques esttiques o funcionals, ladopci de mesures de control i gesti de qualitat i la qualitat ambiental en lexecuci

Seccin 2
Contratacin de las obras de urbanizacin
y determinacin de los costes de urbanizacin
Artculo 160. Licitacin de las obras de urbanizacin
1. El empresario constructor ser seleccionado conforme a lo que se establece en el artculo 120 de la presente ley.
2. Los costes que por la obra de urbanizacin se giren mediante cuotas de
urbanizacin a los propietarios, se ajustarn a los que resulten de la liquidacin
real del contrato, ejecutndose en rgimen de transparencia contable, lo que tendr que ser fiscalizado por la administracin actuante en los trminos que se
determinen reglamentariamente.
3. La seleccin del empresario constructor corresponde al urbanizador,
habiendo de realizarse bajo fe pblica notarial, al menos, la presentacin de las
ofertas, la apertura pblica de las plicas y la garanta de la integridad de la
documentacin presentada por los licitadores.
4. El pliego de clusulas particulares y de prescripciones tcnicas que
hayan de regir el concurso de seleccin del empresario constructor sern comunicadas por el urbanizador al ayuntamiento, el cual las ratificar o rectificar,
con audiencia previa sucinta del urbanizador en caso de rectificacin, en un plazo
mximo de 15 das. Transcurrido el plazo sin que el ayuntamiento se haya pronunciado expresamente se entender ratificada la propuesta. El ayuntamiento
solo podr rectificar la propuesta del urbanizador por disconformidad de la
misma con disposiciones legales o reglamentarias.
5. La resolucin del ayuntamiento a que hace referencia el apartado anterior es inmediatamente ejecutiva y pone fin a la va administrativa, y su incumplimiento por el urbanizador es causa de resolucin del contrato para el desarrollo y ejecucin del programa, con confiscacin de la garanta definitiva.
6. Una vez tramitado el procedimiento para la seleccin del empresario
constructor por el urbanizador, y con carcter inmediatamente anterior a la
adjudicacin, el urbanizador comunicar la propuesta de adjudicacin al ayuntamiento, que la ratificar o rectificar, con audiencia previa sucinta del urbanizador y de los licitadores en caso de rectificacin, en un plazo mximo de 15
das. Transcurrido el plazo sin que el ayuntamiento se haya pronunciado expresamente se entender ratificada la propuesta. El ayuntamiento solo podr rectificar la propuesta del urbanizador por disconformidad de la misma con disposiciones legales o reglamentarias aplicables o con el pliegue de clusulas
particulares o de prescripciones tcnicas.
7. La resolucin del ayuntamiento a que hace referencia el apartado anterior es inmediatamente ejecutiva y pone fin a la va administrativa y su incumplimiento por el urbanizador es causa de resolucin del contrato para el desarrollo y ejecucin del programa, con confiscacin de la garanta definitiva.
8. Las relaciones entre urbanizador y empresario constructor tendrn en todo
caso naturaleza privada, aplicndose a las mismas lo que establece el artculo
116 del texto refundido de la Ley de contratos de las administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16 de junio.
9. La conselleria competente en materia de urbanismo aprobar mediante
una orden un modelo tipo de pliego de clusulas particulares para la seleccin de
empresario constructor, incluyendo criterios de adjudicacin que valoren adecuadamente, entre otros, la oferta econmica, el plazo de ejecucin, la calidad tcnica, las caractersticas estticas o funcionales, la adopcin de medidas de control y gestin de calidad y la calidad ambiental en la ejecucin de las obras.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

Secci 3a
Drets i garanties dels propietaris i facultats de lurbanitzador.
Article 161. Relaci amb els propietaris
1. Les relacions entre urbanitzador i propietaris estaran subjectes als principis de bona fe i transparncia. En qualsevol fase de la tramitaci o execuci
del programa els propietaris tindran accs a la documentaci i dret a rebre
informaci sobre el contingut deste. Este dret podr ser exercit tant davant
de ladministraci actuant, com davant de lurbanitzador.

41833

Seccin 3
Derechos y garantas de los propietarios y facultades del urbanizador

2. Les relacions entre urbanitzador i propietaris podran articular-se en els


termes que lliurement convinguen, sempre que es respecte lordenaci urbanstica i la programaci aprovada. La falta dacord se suplir amb les previsions
desta llei.

Artculo 161. Relacin con los propietarios


1. Las relaciones entre Urbanizador y propietarios estarn sujetas a los
principios de buena fe y transparencia. En cualquier fase de la tramitacin o ejecucin del programa los propietarios tendrn acceso a la documentacin y
derecho a recibir informacin acerca del contenido del mismo. Dicho derecho
podr ser ejercitado tanto ante la administracin actuante, como ante el Urbanizador.
2. Las relaciones entre Urbanizador y propietarios podrn articularse en los
trminos que libremente convengan, siempre que se respete la ordenacin
urbanstica y la programacin aprobada. La falta de acuerdo se suplir con las
previsiones de la presente Ley.

Article 162. Participaci del propietari en la urbanitzaci i formes de cooperaci


La participaci del propietari en la urbanitzaci es regir, llevat que els
interessats acorden una altra cosa, per les bases segents:
1. Lurbanitzador ha de suportar les crregues de la urbanitzaci en la
mesura en qu li siguen compensades pels propietaris.
2. Els propietaris afectats poden cooperar amb lurbanitzador per mitj de
la compensaci de les crregues de la urbanitzaci en alguna de les modalitats
segents:
a) Per mitj de cessi de terrenys. Les crregues durbanitzaci es compensaran a lurbanitzador amb la proporci de terrenys que sestablisca en el
programa, segons el coeficient de canvi establit en la proposici seleccionada
en pblica competncia.
b) Per mitj de pagament en metllic que noms pot ser imposat pel programa amb carcter obligatori quan per consolidaci de ledificaci o tractarse dmbits prviament reparcellats siga impossible la retribuci en sl o quan
hi haja acord unnime dels afectats. Procedir tamb la retribuci en metllic
a sollicitud del propietari interessat en esta.
c) El pagament mixt es produir per mitj del pagament duna part en
metllic i la resta per mitj de cessi de terrenys. El programa podr imposar
esta modalitat quan concrreguen parcialment les circumstncies previstes en
lapartat anterior. Tamb procedix esta modalitat de retribuci per lliure acord
entre els interessats i lurbanitzador.
3. Els propietaris poden renunciar a ladjudicaci de finca resultant i sollicitar una justa compensaci per la prdua de la seua finca. La compensaci ser
fixada per ladministraci, amb linforme tcnic previ i segons criteris objectius, en el mateix acord aprovatori de la reparcellaci atenent al valor real de
la finca dorigen. Esta renncia haur de formalitzar-se per mitj descriptura
pblica o compareixena administrativa, durant la informaci pblica de lexpedient de reparcellaci, i podran acompanyar-se o condicionar-se a una proposta de taxaci, formulada pel propietari.

Artculo 162. Participacin del propietario en la urbanizacin y formas de


cooperacin
La participacin del propietario en la urbanizacin se regir, salvo que
otra cosa acuerden los interesados, por las siguientes bases:
1. El Urbanizador debe soportar las cargas de la urbanizacin en la medida en que le sean compensadas por los propietarios.
2. Los propietarios afectados pueden cooperar con el Urbanizador mediante la compensacin de las cargas de la urbanizacin en alguna de las siguientes modalidades:
a) Mediante cesin de terrenos. Se compensar al Urbanizador las cargas
de urbanizacin con la proporcin de terrenos que se establezca en el Programa, segn el coeficiente de canje establecido en la proposicin seleccionada en
pblica competencia.
b) Mediante pago en metlico que slo puede ser impuesto por el Programa con carcter obligatorio cuando por consolidacin de la edificacin o tratarse de mbitos previamente reparcelados sea imposible la retribucin en
suelo o cuando haya acuerdo unnime de los afectados. Proceder tambin la
retribucin en metlico a solicitud del propietario interesado en ella.
c) El abono mixto se producir mediante el pago de una parte en metlico y el resto mediante cesin de terrenos. El Programa podr imponer esta
modalidad cuando concurran parcialmente las circunstancias previstas en el
apartado anterior. Tambin procede esta modalidad de retribucin por libre
acuerdo entre los interesados y el Urbanizador.
3. Los propietarios pueden renunciar a la adjudicacin de finca resultante solicitando una justa compensacin por la prdida de su finca. La compensacin ser fijada por la administracin, previo informe tcnico y segn criterios objetivos, en el mismo Acuerdo aprobatorio de la Reparcelacin atendiendo al valor real de la finca de origen. Esta renuncia deber formalizarse
mediante escritura pblica o comparecencia administrativa, durante la informacin pblica del expediente de reparcelacin, pudiendo acompaarse o condicionarse a una propuesta de tasacin, formulada por el propietario.

Article 163. Facultats de lurbanitzador


1. Lurbanitzador pot exercir les facultats segents:
a) Sotmetre a aprovaci administrativa projectes durbanitzaci, pressupostos de crregues durbanitzaci i, a falta dacord amb els afectats, un o
diversos projectes de reparcellaci forosa dins de lmbit de lactuaci, com
tamb a ser oda, abans desta aprovaci.
b) Oposar-se a la parcellaci i a ledificaci en lmbit de lactuaci, fins
al ple compliment de les previsions del programa. Latorgament destes llicncies est subjecte a audincia prvia de lurbanitzador.
No podran atorgar-se llicncies de parcellaci o edificaci en les unitats
dexecuci o per a terrenys sotmesos a actuacions integrades fins que, una
vegada aprovat el corresponent programa, es complisquen les condicions legals
previstes en aquest per fer-ho, i el titular de la parcella haur dhaver contribut proporcionadament a les crregues de lctuaci i haver quedat garantida la urbanitzaci desta parcella simultnia, almenys, a ledificaci.

Artculo 163. Facultades del urbanizador


1. El urbanizador puede ejercer las siguientes facultades:
a) Someter a aprobacin administrativa proyectos de urbanizacin, presupuestos de cargas de urbanizacin y, a falta de acuerdo con los afectados, uno
o varios proyectos de reparcelacin forzosa dentro del mbito de la actuacin,
as como a ser odo, antes de dicha aprobacin.
b) Oponerse a la parcelacin y a la edificacin en el mbito de la actuacin,
hasta el pleno cumplimiento de las previsiones del programa. El otorgamiento de estas licencias est sujeto a audiencia previa del urbanizador.
No podrn otorgarse licencias de parcelacin o edificacin en las unidades de ejecucin o para terrenos sometidos a actuaciones integradas hasta que,
una vez aprobado su correspondiente programa, se cumplan las condiciones legales previstas en l para hacerlo, y el titular de la parcela tendr que haber contribuido proporcionadamente a las cargas de la actuacin y haber quedado
garantizada la urbanizacin de dicha parcela simultnea, al menos, a su edificacin.
c) Exigir que los propietarios le retribuyan pagndole cuotas de urbanizacin o cediendo en su favor terrenos edificables de los que han de ser urbanizados en desarrollo de la actuacin.
d) Solicitar la ocupacin directa de los terrenos sujetos a reparcelacin y
necesarios para desarrollar las infraestructuras de urbanizacin, en los trminos previstos en el artculo 187 de la presente Ley.
2. El urbanizador, para percibir de los propietarios el pago de sus retribuciones, ha de presentar ante la administracin actuante la acreditacin de los
gastos generales soportados hasta el momento y, las correspondientes certificaciones parciales de ejecucin de obra. Sin perjuicio de ello, el urbanizador
puede adelantar al ayuntamiento propuestas de las cuentas de liquidacin provisionales, pero el ayuntamiento no podr aprobar su imposicin hasta tanto no
se verifique la ejecucin de la urbanizacin correspondiente.
El ayuntamiento deber aprobar las cuotas de urbanizacin en el plazo de
un mes desde la presentacin por el urbanizador de la certificacin parcial de

c) Exigir que els propietaris li retribusquen pagant-li quotes durbanitzaci o cedint en el seu favor terrenys edificables dels que han de ser urbanitzats en desenrotllament de lactuaci
d) Sollicitar locupaci directa dels terrenys subjectes a reparcellaci i
necessaris per a desenrotllar les infraestructures durbanitzaci, en els termes
previstos en larticle 187 desta llei.
2. Lurbanitzador, per a percebre dels propietaris el pagament de les seues
retribucions, ha de presentar davant de ladministraci actuant lacreditaci
de les despeses generals suportades fins el moment i els corresponents certificats parcials dexecuci dobra. Sense perju daix, lurbanitzador pot avanar
a lajuntament propostes dels comptes de liquidaci provisionals, per lajuntament no podr aprovar-ne la imposici fins tant no es verifique lexecuci de
la urbanitzaci corresponent.
Lajuntament haur daprovar les quotes durbanitzaci en el termini dun
mes des de la presentaci per lurbanitzador del certificat parcial dobra cor-

41834

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

responent. Transcorregut el termini sense laprovaci, esta es considerar


aprovada per silenci administratiu. Per la seua banda, els propietaris hauran
de pagar-les en el termini dun mes des que sels notifiquen. El retard en el
compliment destos dos terminis generar interessos de demora a favor de
lurbanitzador.
3. Lurbanitzador ser responsable dels danys causats als propietaris o a
altres persones com a conseqncia de la seua activitat o per falta de diligncia en el compliment de les seues obligacions, excepte quan aquells tinguen el
seu origen en una ordre directa de ladministraci actuant, o en el compliment
duna condici imposada per aquella.

obra correspondiente. Transcurrido el plazo sin la aprobacin, sta se considerar


aprobada por silencio administrativo. Por su parte, los propietarios debern
proceder al pago de las mismas en el plazo de un mes desde que se les notifiquen. El retraso en el cumplimiento de estos dos plazos generar intereses de
demora a favor del urbanizador.
3. El urbanizador ser responsable de los daos causados a los propietarios o a otras personas como consecuencia de su actividad o por falta de diligencia en el cumplimiento de sus obligaciones, salvo cuando aqullos tuvieran su origen en una orden directa de la administracin actuante o en el cumplimiento de una condicin impuesta por ella.

Article 164. Identificaci dels bns, drets i titulars afectats per lactuaci
integrada
1. Es consideren interessats en les actuacions dexecuci del programa els
que siguen titulars de bns i drets afectats per lactuaci, els que es personen
en esta, i els que ho siguen per pblica notorietat. A tots ells ha de comunicar
lurbanitzador les diverses actuacions que els afecten en desenrotllament del
programa.
2. Lurbanitzador ha dinvestigar les titularitats de les finques afectades per
lactuaci amb raonable diligncia professional. Els titulars de drets afectats per
lactuaci tenen lobligaci dinformar-lo i documentar-li esta titularitat a fi
dexercir aquells al si desta. Els errors no denunciats durant els perodes
dinformaci pblica no donaran lloc a retroacci de les actuacions, sense perju de les indemnitzacions que pertoquen.
3. Quan respecte duna finca conste anotaci registral preventiva de demanda sobre la seua titularitat, esta es considerar litigiosa; quan no hi haja constncia fefaent de la seua titularitat es considerar desconeguda.
4. En els procediments de gesti urbanstica sobservaran les presumpcions i beneficis legals reconeguts als titulars de drets inscrits per la legislaci
hipotecria, i prevaldran, no obstant aix, els mesuraments reals i actualitzats
sobre les descripcions documentals que contradiguen la realitat.

Artculo 164. Identificacin de los bienes, derechos y titulares afectados por


la actuacin integrada
1. Se consideran interesados en las actuaciones de ejecucin del Programa quienes sean titulares de bienes y derechos afectados por la actuacin,
quienes se personen en ella, y quienes lo sean por pblica notoriedad. A todos
ellos debe comunicar el Urbanizador las diversas actuaciones que les afecten
en desarrollo del Programa.
2. El Urbanizador debe investigar las titularidades de las fincas afectadas
por la actuacin con razonable diligencia profesional. Los titulares de derechos
afectados por la actuacin tienen la obligacin de informarle y documentarle dicha
titularidad a fin de ejercer aquellos en el seno de sta. Los errores no denunciados
durante los periodos de informacin pblica no darn lugar a retroaccin de las
actuaciones, sin perjuicio de las indemnizaciones que procedan.
3. Cuando respecto de una finca conste anotacin registral preventiva de
demanda sobre su titularidad, sta se considerar litigiosa; cuando no haya
constancia fehaciente de su titularidad se considerar desconocida.
4. En los procedimientos de gestin urbanstica se observarn las presunciones y beneficios legales reconocidos a los titulares de derechos inscritos
por la legislacin hipotecaria, prevaleciendo, no obstante, las mediciones reales y actualizadas sobre las descripciones documentales que contradigan la
realidad.
5. Los propietarios y el urbanizador delimitarn los terrenos afectados
cuando haya dudas que as lo justifiquen a la vista de las alegaciones presentadas. Las peticiones de delimitacin tienen que efectuarse durante el perodo
de informacin pblica del proyecto de reparcelacin y sta llevarse a cabo
en los diez das posteriores a la finalizacin de sta, con presencia en el acto
de delimitacin de los tcnicos redactores del proyecto y los servicios tcnicos
que asesoren al ayuntamiento. Del acto de delimitacin se levantar acta administrativa que se incluir en el expediente de reparcelacin.
6. Cuando con motivo de la ejecucin de un Programa de Actuacin Integrada o de cualquier otro instrumento de planeamiento definitivamente aprobados, aparezcan elementos de valor ambiental, cultural o arqueolgico sujetos a proteccin por la legislacin sectorial, y que no se hayan tenido en cuenta en el proyecto a ejecutar, se llevarn a cabo las siguientes actuaciones:
a) El Urbanizador, la empresa promotora o la administracin actuante
adoptarn en el plazo de cuarenta y ocho horas las medidas necesarias para
salvaguardar de modo cautelar el bien o valor que haya de ser objeto de proteccin, y lo comunicarn al Ayuntamiento y a la conselleria competente en
urbanismo, quien a su vez dar cuenta a las competentes en materia de cultura y medio ambiente.
b) La Conselleria competente en urbanismo, en el plazo de 10 das desde
que reciba la comunicacin anterior, y previos los informes de las consellerias sectorialmente competentes, confirmar las medidas adoptadas o establecer las que considere conveniente.
c) En el plazo mximo de dos meses desde la confirmacin o adopcin
de medidas, y salvo que la conselleria competente en urbanismo autorice la
prrroga, el Urbanizador, la empresa promotora o la administracin actuante
presentarn ante aqulla Estudio de Impacto Ambiental o Estudio acerca de
los valores histricos o arqueolgicos del hallazgo, referidos especficamente
al elemento sujeto a proteccin. En el plazo mximo de un mes desde la presentacin de los Estudios, y previos los informes oportunos de las consellerias competentes en cultura y medio ambiente, la conselleria competente en
urbanismo proceder a emitir resolucin con las medidas correctoras o de proteccin que, en su caso, procediese adoptar.
d) Si como consecuencia de la aplicacin de las anteriores medidas, se
produjese una alteracin que conlleve reduccin del aprovechamiento urbanstico, junto a las mismas se acordarn aquellas otras que, a travs de la oportuna modificacin del planeamiento, restablezcan el aprovechamiento urbanstico previsto por el Plan. Esta modificacin se tramitar de acuerdo con lo
previsto en el artculo 94 de esta Ley, pero aplicndole el procedimiento de
urgencia del artculo 100.

5 Els propietaris i lurbanitzador delimitaran els terrenys afectats quan hi


haja dubtes que aix ho justifiquen a la vista de les allegacions presentades. Les
peticions de delimitaci han defectuar-se durant el perode dinformaci pblica del projecte de repasercellaci i esta dur-se a terme en els deu dies posteriors a la finalitzaci desta, amb presncia en lacte de delimitaci dels tcnics
redactors del projecte i els servicis tcnics que assessoren lajuntament. De
lacte de delimitaci salar acta administrativa que sinclour en lexpedient
de reparcellaci.
6. Quan amb motiu de lexecuci dun programa dactuaci integrada o de
qualsevol altre instrument de planejament definitivament aprovats, apareguen
elements de valor ambiental, cultural o arqueolgic subjectes a protecci per
la legislaci sectorial, i que no shagen tingut en compte en el projecte que
sha dexecutar, es portaran a terme les actuacions segents:
a) Lurbanitzador, lempresa promotora o ladministraci actuant adoptaran en el termini de quaranta-vuit hores les mesures necessries per a salvaguardar de manera cautelar el b o valor que haja de ser objecte de protecci,
i el comunicaran a lajuntament i a la conselleria competent en urbanisme, qui
al seu torn donar compte a les competents en matria de cultura i medi ambient.
b) La conselleria competent en urbanisme, en el termini de 10 dies des
que reba la comunicaci anterior, i desprs dels informes previs de les conselleries sectorialment competents, confirmar les mesures adoptades o establir
les que considere convenients.
c) En el termini mxim de dos mesos des de la confirmaci o adopci de
mesures, i llevat que la conselleria competent en urbanisme nautoritze la prrroga, lurbanitzador, lempresa promotora o ladministraci actuant presentaran davant daquella lestudi dimpacte ambiental o estudi sobre els valors
histrics o arqueolgics de la troballa, referits especficament a lelement subjecte a protecci. En el termini mxim dun mes des de la presentaci dels
estudis, i amb els informes oportuns previs de les conselleries competents en
cultura i medi ambient, la conselleria competent en urbanisme emetr resoluci amb les mesures correctores o de protecci que, si s procedent, escaiga
adoptar.
d) Si com a conseqncia de laplicaci de les anteriors mesures, es produra una alteraci que comporte reducci de laprofitament urbanstic, juntament amb estes sacordaran aquelles altres que, a travs de loportuna modificaci del planejament, restablisquen laprofitament urbanstic previst pel pla.
Esta modificaci es tramitar dacord amb el que preveu larticle 94 desta
llei, per aplicant-li el procediment durgncia de larticle 100.
Article 165. Drets i garanties dels propietaris
1. Els propietaris tindran dret a rebre, en tot moment, informaci degudament documentada respecte als costos durbanitzaci que hagen dassumir.
Podran, aix mateix i per a la millor execuci de tal Programa, sotmetre a consideraci de ladministraci actuant suggeriments i esmenes per a lelaboraci,

Artculo 165. Derechos y garantas de los propietarios


1. Los propietarios tendrn derecho a recibir, en todo momento, informacin debidamente documentada respecto a los costes de urbanizacin que
hayan de asumir. Podrn, asimismo y para la mejor ejecucin de tal programa,
someter a consideracin de la administracin actuante sugerencias y enmien-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

correcci o modificaci dels projectes i pressupostos expressats en lapartat


1.a) de larticle 163, sempre que les posen tamb en coneixement de lUrbanitzador.
2. El propietari que contribusca a les crregues de la urbanitzaci podr
exigir que lUrbanitzador lexecute amb la diligncia dun bon empresari i que
ladministraci actuant tutele lActuaci en els termes previstos per la Llei.
3. El dret dels propietaris afectats per lActuaci es determinar en funci
del seu aprofitament subjectiu.
4. Quan el Programa es desenrotlle per gesti directa de ladministraci,
esta pot optar per lexpropiaci forosa, podent aplicar qualssevol formes de
pagament del preu just de les previstes en la Llei dExpropiaci Forosa de
16 de desembre de 1954 i en la Llei 6/1998, de 13 dabril, de Rgim del Sl i
Valoracions.
5. Quan es donen les circumstncies previstes en el Captol III del Ttol I,
els propietaris tindran els drets que en el mateix es regulen.
6. Quan el preu a qu sadjudique el contracte a lempresari constructor siga
inferior al pressupostat en el Programa i la baixa supere un marge del 10 per
cent, se suspendr el cobrament als propietaris de quotes durbanitzaci quant
a lexcs pressupostat, a reserva de liquidaci definitiva. Si esta confirmara
un cost real inferior al pressupostat en el Programa, els propietaris que van
retribuir en terreny tindran dret a la devoluci de lexcs, en forma de compensaci dinerria.
Article 166. Deure dinformaci als propietaris afectats per a possibilitar
lexercici dels seus drets
1. Amb carcter previ a la reparcellaci dels terrenys, lurbanitzador comunicar fefaentment i individualment als propietaris laprovaci del programa
i haur dincorporar a esta comunicaci els continguts segents:
a) Text del contracte subscrit amb ladministraci actuant.
b) Expressi de les magnituds urbanstiques rellevants establides pel planejament, tals com dimensions de parcella mnima, aprofitament subjectiu i
superfcie mnima de terreny requerida per a obtenir ladjudicaci de finca de
resultat independent.
c) Import global de les crregues durbanitzaci i del coeficient de canvi
aprovat.
d) Informaci sobre la possibilitat doptar per la modalitat de retribuci en
metllic; el mode, les condicions i el termini per a lexercici desta opci; la
quantia i contingut de laval o garantia que ha de prestar qui retribusca en
diners; i shauran demplaar als propietaris perqu es pronuncien al respecte.
Les magnituds econmiques sexpressaran per metre quadrat de sl i de sostre,
sense prejutjar el dret del propietari a qui se sollicitar la presentaci de la
documentaci acreditativa del seu dret. Es far indicaci que estos imports
seran revisats quan siguen determinats els imports definitius corresponents a
les despeses variables a qu es referix larticle 126.j) desta llei. Igualment, es
far constar lestimaci preliminar de la repercussi unitria destes despeses
variables i de la indemnitzaci individualitzada que corresponga a linteressat
per construccions i plantacions invitant el propietari a qu formule les allegacions documentades que tinga per convenient.
e) Recordatori als propietaris del deure legal de manifestar les situacions
jurdiques que afecten les finques de la seua propietat, com tamb de facilitar
la documentaci necessria per a identificar-les, qualificar-les i, si s procedent,
valorar-les.
2. La comunicaci haur dinformar almenys els propietaris dedificacions consolidades del que disposa el captol III del ttol I desta llei.
3. Esta comunicaci i les ulteriors hauran de ser practicades amb idntiques garanties de constncia i recepci que les establides per a les notificacions en la legislaci estatal sobre rgim jurdic de les administracions pbliques
i procediment administratiu com.
4. Sense perju de la comunicaci a qu es referixen els apartats anteriors, ladministraci actuant notificar als interessats lacord daprovaci del programa. La notificaci informar els propietaris del dret que tenen de recrrer
en ulterior via contenciosa tant el programa com els actes que es produsquen
en aplicaci deste sobre la base que este no siga conforme a dret.
Article 167. Retribuci a lurbanitzador
1. Lurbanitzador ser retribut amb parcelles edificables, llevat que el
programa dispose la retribuci en metllic o esta pertoque per aplicaci dels
nmeros segents o per ra de lacord entre el propietari i lurbanitzador. Si el
programa disposa que part de la retribuci siga en metllic i part en parcelles,
el relatiu a cada part es regir per les respectives regles legals.
2. Lurbanitzador ser retribut adjudicant-li la proporci dels terrenys
edificables prevista en el programa, corregida, si s procedent, proporcionadament, si el pressupost de crregues annex al projecte durbanitzaci, per
retaxaci de crregues, presentara diferncies de cost respecte a lestimat en este

41835

das para la elaboracin, correccin o modificacin de los proyectos y presupuestos expresados en el apartado 1.a) del artculo 163, siempre que las pongan tambin en conocimiento del urbanizador.
2. El propietario que contribuya a las cargas de la urbanizacin podr exigir que el urbanizador la ejecute con la diligencia de un buen empresario y
que la administracin actuante tutele la actuacin en los trminos previstos
por la ley.
3. El derecho de los propietarios afectados por la actuacin se determinar en funcin de su aprovechamiento subjetivo.
4. Cuando el programa se desarrolle por gestin directa de la administracin, sta puede optar por la expropiacin forzosa, pudiendo aplicar cualquier
forma de pago del precio justo de las previstas en la Ley de expropiacin forzosa de 16 de diciembre de 1954 y en la Ley 6/1998, de 13 de abril, de rgimen del suelo y valoraciones.
5. Cuando se den las circunstancias previstas en el captulo III del ttulo I,
los propietarios tendrn los derechos que en el mismo se regulen.
6. Cuando el precio con el que se adjudique el contrato al empresario constructor sea inferior al presupuesto en el programa y la baja supere un margen
del 10 por ciento, se suspender el cobro a los propietarios de cuotas de urbanizacin en cuanto al exceso presupuestado, a reserva de liquidacin definitiva. Si esta confirmara un coste real inferior al presupuestado en el programa,
los propietarios que retribuyeron en terreno tendrn derecho a la devolucin del
exceso, en forma de compensacin dineraria.
Artculo 166. Deber de informacin a los propietarios afectados para posibilitar el ejercicio de sus derechos
1. Con carcter previo a la reparcelacin de los terrenos, el Urbanizador
comunicar fehaciente e individualmente a los propietarios la aprobacin del
Programa incorporando a dicha comunicacin los siguientes contenidos:
a) Texto del contrato suscrito con la administracin actuante.
b) Expresin de las magnitudes urbansticas relevantes establecidas por
el planeamiento, tales como dimensiones de parcela mnima, aprovechamiento subjetivo y superficie mnima de terreno requerida para obtener la adjudicacin de finca de resultado independiente.
c) Importe global de las cargas de urbanizacin y del coeficiente de canje
aprobado.
d) Informacin sobre la posibilidad de optar por la modalidad de retribucin en metlico; el modo, condiciones y plazo para el ejercicio de dicha
opcin; la cuanta y contenido del aval o garanta a prestar por quien retribuya en dinero; debiendo emplazar a los propietarios para que se pronuncien al
respecto. Las magnitudes econmicas se expresarn por metro cuadrado de
suelo y de techo, sin prejuzgar el derecho del propietario a quien se solicitar
la presentacin de la documentacin acreditativa de su derecho. Se har indicacin de que dichos importes sern revisados cuando sean determinados los
importes definitivos correspondientes a los gastos variables a que se refiere el
artculo 126.j) de esta Ley. Igualmente se har constar la estimacin preliminar de la repercusin unitaria de dichos gastos variables y de la indemnizacin individualizada que corresponda al interesado por construcciones y plantaciones invitando al propietario a que formule las alegaciones documentadas
que tenga por conveniente.
e) Recordatorio a los propietarios del deber legal de manifestar las situaciones jurdicas que afectan a las fincas de su propiedad, as como de facilitar
la documentacin necesaria para identificarlas, calificarlas y, en su caso valorarlas.
2. La comunicacin informar, cuanto menos a los propietarios de edificaciones consolidadas, de lo dispuesto en el Captulo III del Ttulo I de esta ley.
3. Esta comunicacin y las ulteriores debern ser practicadas con idnticas garantas de constancia y recepcin que las establecidas para las notificaciones en la Legislacin estatal sobre Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y Procedimiento Administrativo Comn.
4. Sin perjuicio de la comunicacin a que se refieren los apartados anteriores, la administracin actuante notificar a los interesados el acuerdo de
aprobacin del Programa. La notificacin informar a los propietarios del derecho que les asiste de recurrir en ulterior va contenciosa tanto el Programa
como los actos que se produzcan en aplicacin del mismo en base a que el
mismo no sea conforme a Derecho.
Artculo 167. Retribucin al Urbanizador
1. El urbanizador ser retribuido con parcelas edificables, salvo que el
Programa disponga la retribucin en metlico o sta proceda por aplicacin
de los nmeros siguientes o en virtud de acuerdo entre el propietario y el Urbanizador. Si el Programa dispone que parte de la retribucin sea en metlico y
parte en parcelas, lo relativo a cada parte se regir por sus respectivas reglas
legales.
2. El urbanizador ser retribuido adjudicndole la proporcin de los terrenos edificables prevista en el Programa, corregida, en su caso, proporcionadamente, si el presupuesto de cargas anejo al Proyecto de Urbanizacin, por retasacin de cargas, presentara diferencias de coste respecto al estimado en dicho

41836

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

programa. Les despeses variables a qu es referix larticle 126.j) i no tingudes


en compte en calcular este coeficient tamb seran susceptibles de retribuci
en terreny al preu de canvi resultant deste coeficient.
3. El propietari que opte pel pagament en metllic haur de notificar la seua
opci a lurbanitzador i a lajuntament per mitj de sollicitud formalitzada en
document pblic o per mitj de compareixena administrativa. Disposar per
fer-ho dun termini de dos mesos des que reba la comunicaci regulada larticle anterior o des de laprovaci del projecte durbanitzaci, quan este no
forme part de lalternativa tcnica, i haur de complir les regles segents:
a) La sollicitud shaur dacompanyar de garantia, real o financera, suficient, que assegure el desembossament de la retribuci.
b) La garantia es prestar pels mitjans que lliurement pacten els interessats
i lurbanitzador.
c) Si el sollicitant adquirix, en escriptura pblica i en benefici de lurbanitzador, lobligaci de pagar-li amb desembossament previ a lexercici de
qualssevol accions contra la liquidaci de quotes durbanitzaci, ser suficient
garantia la prestada fins a un import equivalent al valor dels terrenys, sense
urbanitzar, que es deixen aix de retribuir en espcie. Les parcelles que se li
adjudiquen quedaran afectes al pagament de quota durbanitzaci en proporci a limport no garantit davant de lurbanitzador. Limport garantit davant
deste podr reduir-se en el moment i en la mesura en qu siga suficient per a
garantir els pagaments pendents.
4. La retribuci en terrenys es far efectiva per mitj de la reparcellaci,
sense perju del que disposa el programa o llevat que els interessats i lurbanitzador acorden una altra cosa. Laprovaci desta podr ser prvia a la del
projecte durbanitzaci quan els propietaris estiguen conformes amb la proporci de parcelles que el corresponga percebre lurbanitzador o quan el programa preveja la modalitat de retribuci en metllic. Les variacions en el cost
de les obres per canvis en este projecte no imputables a la responsabilitat de
urbanitzador i degudament aprovats, que sobrevinguen desprs de la reparcellaci, se saldaran per mitj de compensacions en metllic. Quan, per tractar-se daugments de cost, els corresponga pagar-les als propietaris, podran
recaptar-se per mitj de quotes durbanitzaci.

Programa. Los gastos variables a que se refiere el artculo 126.j) y no tenidos


en cuenta al calcular dicho coeficiente tambin sern susceptibles de retribucin en terreno al precio de canje resultante de dicho coeficiente.
3. El propietario que opte por el pago en metlico deber notificar su
opcin al urbanizador y al Ayuntamiento mediante solicitud formalizada en
documento pblico o mediante comparecencia administrativa. Dispondr para
ello de un plazo de dos meses desde que reciba la comunicacin regulada el artculo anterior o desde la aprobacin del Proyecto de Urbanizacin, cuando ste
no forme parte de la Alternativa Tcnica, y deber cumplir las siguientes reglas:
a) La solicitud se acompaar de garanta, real o financiera, bastante, que
asegure el desembolso de la retribucin.
b) La garanta se prestar mediante los medios que libremente pacten los
interesados y el urbanizador.
c) Si el solicitante adquiere, en escritura pblica y en beneficio del Urbanizador, la obligacin de pagarle con desembolso previo al ejercicio de cualesquiera acciones contra la liquidacin de cuotas de urbanizacin, ser bastante
garanta la prestada hasta un importe equivalente al valor de los terrenos, sin
urbanizar, que se dejan as de retribuir en especie. Las parcelas que se le adjudiquen quedarn afectas al pago de cuota de urbanizacin en proporcin al
importe no garantizado ante el Urbanizador. El importe garantizado ante ste
podr reducirse en el momento y medida en que sea suficiente para garantizar
los pagos pendientes.
4. La retribucin en terrenos se har efectiva mediante la reparcelacin, sin
perjuicio de lo dispuesto en el Programa o salvo que otra cosa acuerden los
interesados y el urbanizador. La aprobacin de sta podr ser previa a la del Proyecto de Urbanizacin cuando los propietarios estn conformes con la proporcin de parcelas que le corresponda percibir al Urbanizador o cuando el
Programa prevea la modalidad de retribucin en metlico. Las variaciones en
el coste de las obras por cambios en dicho Proyecto no imputables a la responsabilidad del Urbanizador y debidamente aprobados, que sobrevengan tras
la reparcelacin, se saldarn mediante compensaciones en metlico. Cuando,
por tratarse de aumentos de coste, les corresponda pagarlas a los propietarios,
podrn recaudarse mediante cuotas de urbanizacin.

Article 168. Crregues durbanitzaci


1. Sn crregues de la urbanitzaci que tots els propietaris han de retribuir
en com a lurbanitzador:
a) El cost de les obres enunciades en larticle 157, com tamb les obres de
connexi i integraci territorial, externes o internes, necessries per a cobrir els
objectius imprescindibles del programa i el de conservaci de les obres pbliques
durbanitzaci des de la finalitzaci destes fins a la seua recepci per ladministraci municipal.
No obstant, lUrbanitzador i els propietaris tindran dret a reintegrar-se
dels costos que sufraguen per a extensions de les xarxes de subministraments,
a crrec de les companyies que presten el servici, excepte la part corresponent
a les connexions prpies de lActuaci. Tot aix sentn sense perju de les
previsions que especficament establisca la reglamentaci del corresponent
servici. En tot cas, la posada a disposici dinstallacions o canalitzacions
dextensi de la xarxa a favor de companyies subministradores privades com
a conseqncia duna actuaci urbanstica se subjectar al conveni que celebren amb lUrbanitzador o amb ladministraci actuant, on es reflectisquen
les condicions de garantia de qualitat, competitivitat i lliure concurrncia en la
designaci del cessionari de la xarxa de distribuci i fixe la contraprestaci
que corresponga percebre de les dites companyies pels beneficis que aix
obtinguen.
b) Les obres de rehabilitaci dedificis o elements constructius imposades
pel programa, sense perju del dret al reintegrament, a crrec dels propietaris
daquells, de la part del cost imputable al contingut del deure normal de conservaci.
c) El cost de redacci i direcci dels projectes tcnics. Es consideren incloses aix mateix les despeses derivades de la tramitaci o inscripci dels projectes en els registres corresponents.
d) El benefici empresarial de lurbanitzador per la promoci de lactuaci,
que en cap cas podr superar el 10%, i les despeses de gesti per esta.

Artculo 168. Cargas de urbanizacin


1. Son cargas de la urbanizacin que todos los propietarios deben retribuir en comn al Urbanizador:
a) El coste de las obras enunciadas en el artculo 157, as como las obras
de conexin e integracin territorial, externas o internas, precisas para cubrir
los objetivos imprescindibles del Programa y el de conservacin de las obras
pblicas de urbanizacin desde la finalizacin de las mismas hasta su recepcin por la administracin Municipal.
No obstante, el urbanizador y los propietarios tendrn derecho a reintegrarse de los costes que sufraguen para extensiones de las redes de suministros,
a cargo de las compaas que prestan el servicio, excepto la parte correspondiente a las conexiones propias de la actuacin. Todo esto se entiende sin perjuicio de las previsiones que especficamente establezca la reglamentacin del
correspondiente servicio. En todo caso, la puesta a disposicin de instalaciones o canalizaciones de extensin de la red a favor de compaas suministradoras privadas como consecuencia de una actuacin urbanstica se sujetar al
convenio que celebren con el urbanizador o con la administracin actuante,
donde se reflejen las condiciones de garanta de calidad, competitividad y libre
concurrencia en la designacin del cesionario de la red de distribucin y fije
la contraprestacin que corresponda percibir de dichas compaas por los beneficios que as obtengan.
b) Las obras de rehabilitacin de edificios o elementos constructivos
impuestas por el Programa, sin perjuicio del derecho al reintegro, con cargo a
los propietarios de aquellos, de la parte del coste imputable al contenido del deber
normal de conservacin.
c) El coste de redaccin y direccin de los proyectos tcnicos. Se consideran incluidos asimismo los gastos derivados de la tramitacin o inscripcin
de los proyectos en los registros correspondientes.
d) El beneficio empresarial del Urbanizador por la promocin de la Actuacin, que en ningn caso podr superar el 10%, y sus gastos de gestin por
ella.
e) Los honorarios profesionales que se generen en el ayuntamiento en el
procedimiento de programacin por los informes tcnicos y jurdicos necesarios para adoptar los acuerdos administrativos de programacin, planeamiento y gestin.
2. Son gastos que afectan de forma individualizada a cada uno de los propietarios, sin que constituya remuneracin al urbanizador:
a) La parte proporcional que le corresponda de las indemnizaciones que procedan por las obras de urbanizacin preexistentes y que sean tiles a la actuacin, as como para la extincin de derechos y destruccin de bienes a consecuencia de la ejecucin del planeamiento y, entre ellas las derivadas de la destruccin de construcciones, instalaciones, plantaciones, edificaciones y cese
y traslado de las actividades.
b) Los gastos generados por la recaudacin ejecutiva de las cuotas de urba-

e) Els honoraris professionals que es generen a lajuntament en el procediment de programaci pels informes tcnics i jurdics necessaris per a adoptar els acords administratius de programaci, planejament i gesti.
2. Sn despeses que afecten de forma individualitzada cada un dels propietaris, sense que constitusca remuneraci a lurbanitzador:
a) La part proporcional que li corresponga de les indemnitzacions que procedisquen per les obres durbanitzaci preexistents i que siguen tils a lactuaci,
aix com per lextinci de drets i destrucci de bns a conseqncia de lexecuci del Planejament i, entre elles les derivades de la destrucci de construccions, installacions, plantacions, edificacions i cessament i trasllat de les
activitats.
b) Les despeses generades per la recaptaci executiva de les quotes durban-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

itzaci o derivades de la rescissi de qualssevol drets, contractes o obligacions


que graven les finques o disminusquen el seu valor en venda, seran suportades pels corresponents propietaris. Lanterior regla sentendr sense perju del
que disposa el dret estatal en matria darrendaments no histrics i servituds
predials.
c) Les despeses financeres suportades per lurbanitzador com a conseqncia de lajornament del pagament de les quotes durbanitzaci previst en
larticle 181.4.
3. Limport mxim de les crregues durbanitzaci a qu es referix el punt
1 ser lofert en la proposici jurdic econmica sense que puga ser modificat
a lala, excepte retaxaci de crregues. A lefecte, la retaxaci de crregues
exigir la tramitaci dun procediment administratiu especfic amb notificaci
i audincia de tots els propietaris afectats. La retaxaci de crregues no podr
comportar modificaci o increment en la part destes corresponent al benefici empresarial de lurbanitzador per la promoci de lactuaci.
4. Noms ser motiu de retaxaci el transcurs de dos anys des de la presentaci de la proposici juridicoeconmica per motius no imputables a lurbanitzador, i laparici de circumstncies sobrevingudes que no shagen pogut
prevore en el moment de la redacci desta.
Si el resultat de la retaxaci supera el 20% de limport de les crregues
previst en la proposici juridicoeconmica, la quantitat que excedisca deste percentatge no podr en cap cas repercutir-se als propietaris.
Secci 4a.
Reparcellaci.

41837

nizacin o derivados de la rescisin de cualesquiera derechos, contratos u obligaciones que graven las fincas o disminuyan su valor en venta, sern soportados por sus correspondientes propietarios. La anterior regla se entender sin perjuicio de lo dispuesto por el derecho estatal en materia de arrendamientos no
histricos y servidumbres prediales.
c) Los gastos financieros soportados por el urbanizador como consecuencia del aplazamiento del pago de las cuotas de urbanizacin previsto en el artculo 181.4.
3. El importe mximo de las cargas de urbanizacin a que se refiere el
punto 1 ser el ofertado en la proposicin jurdico econmica sin que pueda ser
modificado al alza, salvo retasacin de cargas. A tal efecto, la retasacin de cargas exigir la tramitacin de un procedimiento administrativo especfico con
notificacin y audiencia de todos los propietarios afectados. La retasacin de
cargas no podr suponer modificacin o incremento en la parte de ellas correspondiente al beneficio empresarial del urbanizador por la promocin de la
actuacin.
4. Slo ser motivo de retasacin el transcurso de dos aos desde la presentacin de la proposicin jurdico econmica por motivos no imputables al
Urbanizador, y la aparicin de circunstancias sobrevenidas que no hubieran
podido preverse en el momento de la redaccin de la misma.
Si el resultado de la retasacin superara el 20% del importe de las cargas
previsto en la Proposicin jurdico-econmica, la cantidad que exceda de dicho
porcentaje no podr en ningn caso repercutirse a los propietarios
Seccin 4
Reparcelacin

Article 169. Reparcellaci


1. Reparcellaci s lactivitat dexecuci del planejament que t per objecte
la nova divisi de finques ajustada al planejament, per a adjudicar-les entre
els afectats segons el seu dret.
2. La reparcellaci podr dur-se a terme de forma voluntria o forosa, i
podr donar lloc a ladjudicaci de sl resultant o a indemnitzaci compensatria o substitutria de ladjudicaci de sl.
3. La reparcellaci forosa t per objecte:
a) Regularitzar urbansticament la configuraci de finques.
b) Materialitzar la distribuci de beneficis i crregues derivades de lordenaci urbanstica i retribuir lurbanitzador per la seua labor, ja siga adjudicant-li parcelles edificables, o b, afectant les parcelles edificables resultants
a sufragar aquesta retribuci.
c) Adjudicar a ladministraci els terrenys, tant dotacionals com edificables, que legalment li corresponguen.
d) La permuta forosa, en defecte dacord, de les finques originries dels
propietaris per parcelles edificables.
e) Si s el cas, materialitzar el compliment de la crrega dobtindre sl no
urbanitzable protegit a qu es referix la Llei 4/2004 de 30 de juny, de la Generalitat dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge, en el cas que la
reparcellaci es produsca en execuci dun instrument de planejament que
implique el canvi de classificaci de sl no urbanitzable a urbanitzable, establint
els oportuns coeficients de ponderaci de valor entre el sl no urbanitzable i
lurbanitzable a qu sadscriu, dacord amb la Llei 6/1998, de 13 dabril, de
Rgim del Sl i Valoracions.
4. Atenent al criteri de reparcellaci utilitzat, ladjudicaci de les finques
resultants es produir:
a) Conforme a lntegre aprofitament subjectiu, deixant la parcella adjudicada subjecta al pagament de les crregues de la urbanitzaci.
b) Amb deducci de part deste aprofitament, adjudicant esta part a lurbanitzador com a retribuci per la seua labor.
5. El projecte de reparcellaci forosa podr ser formulat a iniciativa de
lurbanitzador o, dofici, per ladministraci actuant.
6. Lrea reparcellable, que podr ser discontnua, es definir en el mateix
projecte de reparcellaci i no necessriament haur de coincidir amb la unitat dexecuci.

Artculo 169. Reparcelacin


1. Reparcelacin es la actividad de ejecucin del planeamiento que tiene
por objeto la nueva divisin de fincas ajustada al planeamiento para adjudicarlas
entre los afectados segn su derecho.
2. La reparcelacin podr llevarse a cabo de forma voluntaria o forzosa,
pudiendo dar lugar a la adjudicacin de suelo resultante o a indemnizacin
compensatoria o sustitutoria de la adjudicacin de suelo.
3. La reparcelacin forzosa tiene por objeto:
a) Regularizar urbansticamente la configuracin de fincas.
b) Materializar la distribucin de beneficios y cargas derivadas de la ordenacin urbanstica y retribuir al Urbanizador por su labor, ya sea adjudicndole
parcelas edificables, o bien, afectando las parcelas edificables resultantes a
sufragar esa retribucin.
c) Adjudicar a la administracin los terrenos, tanto dotacionales como edificables, que legalmente le correspondan.
d) La permuta forzosa, en defecto de acuerdo, de las fincas originarias de
los propietarios por parcelas edificables.
e) Si procede, materializar el cumplimiento de la carga de obtener suelo no
urbanizable protegido a que se refiere la Ley 4/2004 de 30 dejunio, de la Generalitat de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, en el caso en que
la reparcelacin se produzca en ejecucin de un instrumento de planeamiento
que implique el cambio de clasificacin de suelo no urbanizable a urbanizable,
estableciendo los oportunos coeficientes de ponderacin de valor entre el suelo
no urbanizable y el urbanizable a que se adscribe, de acuerdo con la Ley 6/1998,
de 13 de abril, de rgimen del suelo y valoraciones.
4. Atendiendo al criterio de reparcelacin utilizado, la adjudicacin de las
fincas resultantes se producir:
a) Conforme al ntegro aprovechamiento subjetivo, dejando la parcela
adjudicada sujeta al pago de las cargas de la urbanizacin.
b) Con deduccin de parte de dicho aprovechamiento, adjudicando esta
parte al Urbanizador como retribucin por su labor.
5. El proyecto de reparcelacin forzosa podr ser formulado a iniciativa del
Urbanizador o, de oficio, por la administracin actuante.
6. El rea reparcelable, que podr ser discontinua, se definir en el propio
proyecto de reparcelacin y no necesariamente tendr que coincidir con la
Unidad de Ejecucin.

Article 170. Principis reguladors de la reparcellaci


1. Sn principis inspiradors de la reparcellaci els segents:
a) La justa valoraci dels bns i drets aportats
b) La proporcionalitat directa entre laprofitament objectiu de la finca
adjudicada a un propietari i la superfcie de la seua finca originria, segons
laprofitament subjectiu del que per este siga titular.
c) La concentraci de les adjudicacions en el cas que els propietaris siguen
titulars de diverses finques aportades, reduint en la mesura que es puga les
adjudicacions en condomini, sense perju del criteri de proximitat en ladjudicaci.
2. El projecte de reparcellaci procurar el manteniment en el procs
urbanitzador del nombre ms gran de propietaris possible, reduint al mxim els
supsits dindemnitzaci substitutria dadjudicaci.
Per aix, es procurar que lordenaci detallada establisca, en la mesura que

Artculo 170. Principios reguladores la reparcelacin


1. Son principios inspiradores de la reparcelacin los siguientes:
a) La justa valoracin de los bienes y derechos aportados
b) La proporcionalidad directa entre el aprovechamiento objetivo de la
finca adjudicada a un propietario y la superficie de su finca originaria, segn
el aprovechamiento subjetivo del que por ella sea titular.
c) La concentracin de las adjudicaciones en el supuesto de que los propietarios sean titulares de varias fincas aportadas, reduciendo en lo posible las
adjudicaciones en condominio, sin perjuicio del criterio de proximidad en la
adjudicacin.
2. El proyecto de reparcelacin procurar el mantenimiento en el proceso
urbanizador del mayor nmero de propietarios posible, reduciendo al mximo los supuestos de indemnizacin sustitutoria de adjudicacin. Por ello, se procurar que la ordenacin detallada establezca, en la medida que lo permitan las

41838

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

ho permeten les caracterstiques constructives de les tipologies edificatries


previstes, una parcella mnima dacord amb els drets derivats de les superfcies de les finques originries.

caractersticas constructivas de las tipologas edificatorias previstas, una parcela mnima acorde con los derechos derivados de las superficies de las fincas
originarias.

Article 171. Bns de titularitat pblica


1. Els bns patrimonials de les Administracions pbliques, aix com els
bns de domini pblic adquirits onerosament, donaran lloc a la corresponent
adjudicaci daprofitament subjectiu a favor de les Administracions titulars
de tals bns.
2. Els bns de domini pblic no adquirits onerosament noms generaran
dret a aprofitament en el cas que la seua superfcie fra igual o inferior a la
que resulte de lexecuci del Pla. Si la superfcie dels bns de domini pblic
preexistent fra inferior a la resultant de lexecuci del Pla, sentendran substitudes unes per altres i no es produir adjudicaci daprofitament subjectiu
a ladministraci per tal titularitat.
3. Quan en la unitat dexecuci calga locupaci de bns de domini pblic
de titularitat duna administraci distinta de la local i la destinaci urbanstica destos siga distinta del fi a qu estiguen afectats, ladministraci actuant haur
de tramitar i resoldre o, si s procedent, a instar davant de la titular el procediment pertinent per a la mutaci demanial o la desafectaci, segons pertoque.
La tramitaci destos procediments no suspendr el trmit del projecte de reparcellaci.
4. Quan una actuaci integrada presente, en el seu conjunt, un excedent
daprofitament, este es compensar per un dels segents mitjans segons lordre
de preferncia que, a continuaci, sexpressa:
1r. Compensant reserves daprofitament que hagen sigut constitudes per
a la seua aplicaci preferent a lmbit de lactuaci, per derivar de cessions
anticipades de sl en este mateix mbit o efectuades per a realitzar obres de connexi o refor desta actuaci.
2n. Per mitj de la cessi i equidistribuci de sls dotacionals necessaris
per a la connexi i el refor de lactuaci amb el seu entorn territorial.
3. Compensant altres reserves daprofitament distintes de les enunciades
en lordinal 1r segons lordre dantiguitat amb qu van ser constitudes en el
mateix terme municipal.
4t. En defecte de lanterior, i a elecci degudament justificada de laAdministraci actuant, la compensaci de lexcedent daprofitament podr realitzar-se a travs de lalgun dels segents mitjans:
a) Cessi i equidistribuci, per transferncia daprofitament, daltres sls
dotacionals no inclosos en lactuaci. Si els sls aix cedits poden ser obtinguts
per ladministraci a crrec duna altra actuaci concreta generaran, en benefici
de ladministraci, la corresponent reserva daprofitament.

Artculo 171. Bienes de titularidad pblica


1. Los bienes patrimoniales de las administraciones pblicas as como los
bienes de dominio pblico adquiridos onerosamente, darn lugar a la correspondiente adjudicacin de aprovechamiento subjetivo a favor de las administraciones titulares de tales bienes.
2. Los bienes de dominio pblico no adquiridos onerosamente generarn
derecho al aprovechamiento en el caso en que la superficie fuera igual o inferior a la que resulte de la ejecucin del plan. Si la superficie de los bienes de
dominio pblico preexistente fuera inferior a la resultante de la ejecucin del
plan, se entendern sustituidas unas por otras y no se producir adjudicacin
de aprovechamiento subjetivo a la administracin por tal titularidad.
3. Cuando en la unidad de ejecucin sea precisa la ocupacin de bienes de
dominio pblico de titularidad de una Administracin distinta de la local y el
destino urbanstico de stos sea distinto del fin al que estn afectados, la administracin actuante deber proceder a tramitar y resolver o, en su caso, a instar ante la titular el procedimiento pertinente para la mutacin demanial o la desafectacin, segn proceda. La tramitacin de tales procedimientos no suspender el trmite del Proyecto de Reparcelacin.
4. Cuando una Actuacin Integrada presente, en su conjunto, un excedente de aprovechamiento, ste se compensar por uno de los siguientes medios
segn el orden de preferencia que, a continuacin, se expresa:
1. Compensando reservas de aprovechamiento que hayan sido constituidas para su aplicacin preferente al mbito de la actuacin, por derivar de
cesiones anticipadas de suelo en ese mismo mbito o efectuadas para realizar
obras de conexin o refuerzo de dicha actuacin.
2. Mediante la cesin y equidistribucin de suelos dotacionales necesarios
para la conexin y refuerzo de la actuacin con su entorno territorial.
3. Compensando otras reservas de aprovechamiento distintas de las enunciadas en el ordinal 1 segn el orden de antigedad con que fueron constituidas en el mismo trmino municipal.
4. En defecto de lo anterior, y a eleccin debidamente justificada de la
administracin actuante, la compensacin del excedente de aprovechamiento
podr realizarse a travs del alguno de los siguientes medios:
a) Cesin y equidistribucin, por transferencia de aprovechamiento, de
otros suelos dotacionales no incluidos en la actuacin. Si los suelos as cedidos pueden ser obtenidos por la administracin con cargo a otra concreta actuacin generarn, en beneficio de la administracin, la correspondiente reserva
de aprovechamiento.
b) Cesin de parcelas edificables, en el mbito de la actuacin, que sean
adecuadas para los fines propios del patrimonio municipal de suelo.
c) Realizacin de obras pblicas constitutivas de objetivo complementario del Programa, con cargo al Urbanizador y sin perjuicio de la liquidacin que
proceda.
d) Compensacin econmica afecta al patrimonio municipal de suelo a
cuenta del Urbanizador. En tal caso, el excedente de aprovechamiento se valorar, en la reparcelacin, al mismo precio unitario que las indemnizaciones
pagadas a los propietarios en sustitucin de adjudicacin en especie y de acuerdo con las normas generales de valoracin de la legislacin estatal.

b) Cessi de parcelles edificables, en lmbit de lactuaci, que siguen


adequades per als fins propis del patrimoni municipal de sl.
c) Realitzaci dobres pbliques constitutives dobjectiu complementari del
programa, a crrec de lurbanitzador i sense perju de la liquidaci que pertoque.
d) Compensaci econmica afecta al patrimoni municipal de sl a compte
de lurbanitzador. En este cas, lexcedent daprofitament es valorar, en la
reparcellaci, al mateix preu unitari que les indemnitzacions pagades als propietaris en substituci dadjudicaci en espcie i dacord amb les normes generals
de valoraci de la legislaci estatal.
Article 172. Criteris de definici de bns i drets
1. El dret dels propietaris ser proporcional a laprofitament subjectiu que
corresponga a la superfcie de les respectives finques que queden incloses dins
de lrea reparcellable. En cas de discordana entre els ttols i la realitat fsica prevaldr esta sobre aquells en lexpedient de reparcellaci. Si s procedent,
el dret dels propietaris ser equivalent a laprofitament que haja sigut objecte
de reserva. En el cas que la reserva daprofitament shaja constitut per ra de
conveni per a la determinaci del preu just duna expropiaci, leficcia del conveni no requerir aprovaci municipal.
2. El projecte de peparcellaci proposar ladjudicaci de finca de resultat o porci indivisa desta als propietaris de finques aportades, encara que
aix determine la proposta dadjudicaci de finques resultants en rgim de
condomini. Els condominis continguts en la proposta dadjudicaci podran
quedar resolts pel procediment previst en larticle 174.6 desta llei.
No obstant aix, escaur la indemnitzaci econmica substitutria dadjudicaci quan les finques aportades es troben en algun dels supsits segents:
a) Que el Titular manque de domicili conegut i el seu dret, una vegada
deduda la retribuci a lurbanitzador en espcie, no permeta ladjudicaci de
parcella independent.
b) Que siguen de titularitat desconeguda, dubtosa o litigiosa el dret de la
qual, una vegada deduda la retribuci a lurbanitzador en espcie, no permeta ladjudicaci de finca de resultat independent.

Artculo 172. Criterios de definicin de bienes y derechos


1. El derecho de los propietarios ser proporcional al aprovechamiento
subjetivo que corresponda a la superficie de sus respectivas fincas que queden incluidas dentro del rea reparcelable. En caso de discordancia entre los ttulos y la realidad fsica prevalecer sta sobre aquellos en el expediente de
reparcelacin. En su caso, el derecho de los propietarios ser equivalente al
aprovechamiento que haya sido objeto de reserva. En el supuesto de que la
reserva de aprovechamiento se haya constituido en virtud de convenio para la
determinacin del justiprecio de una expropiacin, la eficacia del convenio no
requerir aprobacin municipal.
2. El Proyecto de Reparcelacin propondr la adjudicacin de finca de
resultado o porcin indivisa de ella a los propietarios de fincas aportadas, aun
cuando ello determine la propuesta de adjudicacin de fincas resultantes en
rgimen de condominio. Los condominios contenidos en la propuesta de adjudicacin podrn quedar resueltos por el procedimiento previsto en el artculo
174.6 de la presente Ley.
No obstante, proceder la indemnizacin econmica sustitutoria de adjudicacin cuando las fincas aportadas se encuentren en alguno de los siguientes supuestos:
a) Que su titular carezca de domicilio conocido y su derecho, una vez
deducida la retribucin al Urbanizador en especie, no permita la adjudicacin
de parcela independiente.
b) Que sean de titularidad desconocida, dudosa o litigiosa cuyo derecho,
una vez deducida la retribucin al urbanizador en especie, no permita la adjudicacin de finca de resultado independiente.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

c) Que el seu dret, una vegada deduda la retribuci a lurbanitzador en


espcie, siga inferior al 15% de la parcella mnima edificable.
3. Els propietaris i titulars de drets afectats estan obligats a exhibir els
ttols que possesquen i declarar les situacions jurdiques que coneguen i afecten
les seues finques. Lomissi, error o falsedat en estes declaracions no podr afectar el resultat objectiu de la reparcellaci. Si sobserva dol o negligncia greu,
podr exigir-se la responsabilitat civil o penal que corresponga.

41839

4. Si es planteja discrepncia en ordre a la titularitat dels drets, la resoluci definitiva correspon als tribunals ordinaris. El projecte de reparcellaci
es limitar, en este cas, a qualificar la titularitat de dubtosa o litigiosa segons
procedisca. Ladministraci actuant assumir la representaci dels drets i interessos destes titularitats a lefecte de la tramitaci de lexpedient. A lefecte de
determinar la modalitat de retribuci a lurbanitzador, sentendr que les finques de titularitat dubtosa o litigiosa retribuxen lurbanitzador en terrenys.
Quan el dret destes finques no arribe per a obtenir adjudicaci de finca de
resultat independent, podran ser objecte dindemnitzaci substitutria dadjudicaci i quedar limport de la dita indemnitzaci consignat a resultes que es
resolga el dubte o litigi.
Si el titular de la finca dorigen, sent espanyol, estiguera en parador
desconegut, la defensa dels seus interessos, durant la tramitaci del procs,
correspondr al ministeri fiscal, llevat que labsent tingus designat representant amb facultats suficients. Igualment, si el titular de la finca dorigen fra
dun altre estat i el seu domicili fra conegut o no, la defensa dels seus interessos, durant la tramitaci del procs, es comunicar a lambaixada del seu
pas o al consolat ms prxim si aquesta no existira en Espanya.

c) Que su derecho, una vez deducida la retribucin al urbanizador en especie, sea inferior al 15% de la parcela mnima edificable.
3. Los propietarios y titulares de derechos afectados estn obligados a
exhibir los ttulos que posean y declarar las situaciones jurdicas que conozcan
y afecten a sus fincas. La omisin, error o falsedad en estas declaraciones no
podr afectar al resultado objetivo de la reparcelacin. Si se apreciase dolo o
negligencia grave, podr exigirse la responsabilidad civil o penal que corresponda.
4. Si se plantea discrepancia en orden a la titularidad de los derechos, la resolucin definitiva corresponde a los Tribunales ordinarios. El Proyecto de Reparcelacin se limitar, en tal caso, a calificar la titularidad de dudosa o litigiosa
segn proceda. La Administracin actuante asumir la representacin de los
derechos e intereses de esas titularidades a efectos de la tramitacin del expediente. A los efectos de determinar la modalidad de retribucin al Urbanizador,
se entender que las fincas de titularidad dudosa o litigiosa retribuyen al Urbanizador en terrenos. Cuando el derecho de tales fincas no alcance para obtener
adjudicacin de finca de resultado independiente podrn ser objeto de indemnizacin sustitutoria de adjudicacin quedando el importe de dicha indemnizacin consignado a resultas de que se resuelva la duda o litigio.
Si el titular de la finca de origen, siendo espaol, estuviera en parador desconocido, la defensa de sus intereses, durante la tramitacin del proceso, corresponder al ministerio fiscal, salvo que el ausente tuviese designado representante con facultades suficientes. Igualmente, si el titular de la finca de origen
fuese de otro estado y su domicilio fuese conocido o no, la defensa de sus intereses, durante la tramitacin del proceso, se comunicar a la embajada de su
pas o al consulado ms prximo si sta no existiese en Espaa.

Article 173. Criteris de valoraci


1. Per a la valoraci dels bns i drets corresponents a les finques aportades saplicaran les normes del ttol I desta llei i la legislaci estatal sobre valoracions.
2. El propietari tindr dret que se li indemnitze, a crrec de lactuaci, el
valor de les plantacions, installacions i construccions de la seua finca originria que siguen incompatibles amb lactuaci El propietari haur dassumir
la indemnitzaci de les crregues i gravamens que afecten a la seua prpia
finca i que no puguen mantindres sobre esta per subrogaci real. Igual dret correspon als titulars de les activitats, legalment establides, que hagen de cessar
o ser traslladades com a conseqncia de la seua incompatibilitat amb el planejament de lexecuci del qual es tracta. El cost de descontaminaci, si s procedent, dels sls aportats ser suportat pel titular de la finca en qu estos es
troben. Idntic tractament correspondr als elements contaminants existents
en les construccions que hagen de ser objecte de demolici, de manera que els
sobrecostos i el tractament destos residus seran suportats pel titular de la finca
en qu es troben, sense perju del dret que li incumbisca a reclamar o repetir
davant de qui procedisca.
3. Les indemnitzacions i les altres crregues durbanitzaci es distribuiran
entre els adjudicataris de les finques resultants dacord amb el valor destes.

Artculo 173. Criterios de valoracin


1. Para la valoracin de los bienes y derechos correspondientes a las fincas aportadas se aplicarn las normas del Ttulo I de esta Ley y la legislacin
estatal sobre valoraciones.
2. El propietario tendr derecho a que se le indemnice, con cargo a la
actuacin, el valor de las plantaciones, instalaciones y construcciones de su
finca originaria que sean incompatibles con la Actuacin. El propietario deber asumir la indemnizacin de las cargas y gravmenes que afecte a su propia
finca y que no puedan mantenerse sobre sta por subrogacin real. Igual derecho corresponde a los titulares de las actividades, legalmente establecidas, que
deban cesar o ser trasladadas como consecuencia de su incompatibilidad con
el planeamiento de cuya ejecucin se trata. El coste de descontaminacin, en
su caso, de los suelos aportados ser soportado por el titular de la finca en la
que stos se encuentren. Idntico tratamiento corresponder a los elementos contaminantes existentes en las construcciones que deban ser objeto de demolicin,
de modo que los sobrecostes y tratamiento de tales residuos ser soportada
por el titular de la finca en que se encuentren, sin perjuicio del derecho que le
incumba a reclamar o repetir ante quien proceda.
3. Las indemnizaciones y las dems cargas de urbanizacin se distribuirn
entre los adjudicatarios de las fincas resultantes con arreglo al valor de estas.

Article 174. Criteris dadjudicaci


1. La retribuci en espcie a lurbanitzador shaur dajustar al que els
propietaris convinguen amb este i, en defecte dacord, regir el coeficient de
canvi aprovat en el programa, conforme a la proposici juridicoeconmica
amb este seleccionada en competncia. Els acords o convenis amb lurbanitzador en cap cas podran ser contraris a la llei o a lordenaci urbanstica aplicable, ni lesius de drets de tercers o de linters pblic.
2. En els supsits de gesti directa per a la promoci de sl amb destinaci a habitatges protegits, ladjudicaci de terrenys corresponents a la cessi del 10% daprofitament sefectuar gratutament a favor de la urbanitzadora,
vinculat a esta destinaci.
3. La finca o finques adjudicades al propietari es formaran, si s possible,
amb terrenys integrants de la seua antiga propietat. Per a laplicaci desta
regla sexigir la ntegra coincidncia de superfcies i que laprofitament subjectiu complete el dret adjudicat. Subsidiriament es procurar ladjudicaci
segons el criteri de proximitat respecte de la ubicaci inicial de la finca aportada. En qualsevol altre cas, ladjudicaci podr corregir-se ponderant els distints valors, segons la localitzaci, s i qualificaci de les finques adjudicades,
sempre que existisquen diferncies apreciables en aquells que justifiquen la
correcci i esta es calcule adequadament en el projecte de reparcellaci.

Artculo 174. Criterios de adjudicacin


1. La retribucin en especie al Urbanizador se ajustar a,lo que los propietarios convengan con l, y en defecto de acuerdo regir el coeficiente de
canje aprobado en el Programa, conforme a la proposicin jurdico-econmica con l seleccionada en competencia. Los acuerdos o convenios con el Urbanizador en ningn caso podrn ser contrarios a la Ley o a la ordenacin urbanstica aplicable, ni lesivos de derechos de terceros o del inters pblico.
2. En los supuestos de gestin directa para la promocin de suelo con destino a viviendas protegidas, la adjudicacin de terrenos correspondientes a la
cesin del 10% de aprovechamiento se efectuar gratuitamente a favor de la
urbanizadora, vinculado a ese destino
3. La finca o fincas adjudicadas al propietario se formarn, si es posible,
con terrenos integrantes de su antigua propiedad. Para la aplicacin de esta
regla se exigir la ntegra coincidencia de superficies y que el aprovechamiento
subjetivo complete el derecho adjudicado. Subsidiariamente se procurar la
adjudicacin segn el criterio de proximidad respecto a la ubicacin inicial de
la finca aportada. En cualquier otro caso, la adjudicacin podr corregir-se
ponderando los distintos valores, segn la localizacin, uso y calificacin de
las fincas adjudicadas, siempre que existan diferencias apreciables en aquellos que justifiquen la correccin y esta se calcule adecuadamente en el proyecto
de reparcelacin.
4. Cuando la retribucin al Urbanizador deba efectuarse en parcelas edificables, la reparcelacin le adjudicar stas, sin que para ello sea precisa la conformidad de los afectados.
5. El acuerdo aprobatorio de la Reparcelacin podr extinguir, total o parcialmente, salvo oposicin expresa de todos los afectados, los condominios
existentes sobre las fincas aportadas, en aplicacin de los criterios y con los
requisitos establecidos en las normas de Derecho Civil. A tal fin, el Proyecto
propondr las adjudicaciones en finca independiente de los derechos correspondientes a las cuotas indivisas de que cada copropietario sea titular. Idnti-

4. Quan la retribuci a lurbanitzador haja defectuar-se en parcelles edificables, la reparcellaci li adjudicar estes, sense que per a aix calga la conformitat dels afectats.
5. Lacord aprovatori de la reparcellaci podr extingir, totalment o parcialment, excepte oposici expressa de tots els afectats, els condominis existents sobre les finques aportades, en aplicaci dels criteris i amb els requisits
establits en les normes de dret civil. Amb este fi, el projecte proposar les
adjudicacions en finca independent dels drets corresponents a les quotes indivises que cada copropietari siga titular. Idntic tractament tindran, si s possible,

41840

31 12 2005

les respectives quotes indivises dun condomini en el cas que alguns dels
copropietaris haguen optat per retribuir a lurbanitzador en metllic i altres
en espcie, per mitj de la cessi de part del seu dret.
6. No podran adjudicar-se com a finques independents superfcies inferiors a la parcella mnima edificable o que manquen de caracterstiques urbanstiques adequades per a la seua edificaci. Lacord aprovatori de la reparcellaci
podr adjudicar una mateixa finca en proindivs a propietaris el dret de la qual
supere la mitat de la parcella mnima, fins i tot contra la voluntat dels interessats. No adjudicar la mateixa finca en proindivs, contra la voluntat dels
interessats, a propietaris el dret dels quals no arribe a la mitst de la parcella mnima, llevat que el condomini ja estiga constitut en la finca inicial. Sentendr
que ladjudicaci en proindivs no es produx contra la voluntat dels interessats quan dins del perode dexposici al pblic de la reparcellaci, estos no
hagen formulat els requeriments a qu es referix lapartat segent, sense perju del que establix el punt 2 de larticle 170.
7. Durant lexposici al pblic de la reparcellaci, a fi devitar el proindivs, els interessats, podran efectuar-se requeriments recprocs per a substituir
les quotes de condomini previstes en el projecte amb indemnitzacions en
metllic. El requeriment haur de cursar-se per mitj dacta notarial i oferir,
simultniament i alternativament, el pagament o el cobrament de la indemnitzaci en metllic, donant un termini de deu dies al requerit per a elegir si
preferix pagar o cobrar a un mateix preu unitari. El pagament o consignaci de
la indemnitzaci haur de ser objecte de garantia financera amb carcter previ
a laprovaci del projecte de reparcellaci. Laportaci de la referida garantia s condici deficcia dels indicats requeriments. Si un propietari no atn
un requeriment degudament formulat sentendr que preferix cobrar i la reparcellaci saprovar en conseqncia, en el qual es justificar laplicaci dels
criteris dadjudicaci utilitzats.
8. Quan la quantia exacta del dret dun propietari no arribe o excedisca
del necessari per a adjudicar-li lots independents complets, les restes, sempre
que la quantia no excedisca del 15% de la parcella mnima edificable, podran
satisfer-se per mitj de compensacions monetries complementries equivalents
a les diferncies dadjudicaci. Si la quantia de les restes s majors del 15% de
la parcella mnima, procedir ladjudicaci de quota indivisa duna finca resultant en condomini en els termes previstos en larticle 172.2 de la present llei.
Ladjudicaci podr augmentar-se per a mantenir en la seua propietat al propietari de finques amb construccions compatibles amb lactuaci, imposant la
compensaci monetria substitutria corresponent.
Els propietaris que reben indemnitzaci substitutria dadjudicaci i lurbanitzador podran efectuar els requeriments recprocs, en la forma i termini que regula lapartat anterior per a determinar si els correspon pagar o cobrar la indemnitzaci substitutria, com tamb el seu import. Lurbanitzador far el mateix
i requerir ladministraci quan sollicite compensar en metllic excedents
daprofitament.
9. Quan en lrea reparcellable estiguen inclosos terrenys edificats sobre
sl privat amb usos i tipologies compatibles amb el planejament, estos no seran
objecte de nova adjudicaci, i es conservaran les propietats primitives, sense
perju de la regularitzaci de lmits quan siga necessria i de les compensacions econmiques que pertoquen tenint en compte el que prescriu el captol
III del ttol I desta llei. Si es tracta de finques parcialment edificades, laplicaci del que preveu lesmentat captol III es far respectant en les valoracions
la unitat econmica de la finca dorigen, encara que la reparcellaci pot segregar part desta per a la seua adjudicaci a tercer, si s soluci adequada per
a mantindre lequilibri econmic de lactuaci.
10. Els terrenys en qu hi haja edificis no ajustats al planejament sadjudicaran ntegrament als primitius propietaris, sense perju de la regularitzaci
de lmits i de les compensacions pertinents, si concorren les segents circumstncies:
1r. Que no siga necessria la demolici per a execuci de les obres durbanitzaci previstes en el pla.
2. Que no estiguen destinats a usos radicalment incompatibles amb lordenaci.
3. Que no estiga decretada la demolici per expedient dinfracci urbanstica.
4t. Que la superfcie edificada no siga inferior a la parcella mnima edificable, llevat que quede compresa en una finca resultant de majors dimensions, que corresponga a ladjudicatari, dacord amb el seu dret.
5t. Que aix pertoque per a mantindre lequilibri econmic conforme al que
preveu el captol III del ttol I desta llei per a les rees semiconsolidades.
11. Si el real previ que tenia limmoble, amb independncia del planejament, supera el daprofitament subjectiu, escaur la compensaci prevista en
lesmentada regulaci de les rees semiconsolidades fins al lmit que resulte en
deduir aquell valor previ del rendiment de laprofitament objectiu assignat.
12. La superfcie de sostre edificada que excedisca de laprofitament objectiu no tindr la consideraci daprofitament objectiu a lefecte de mesurar els
excessos dadjudicaci, a cap altre efecte.

DOGV - Nm. 5.167

co tratamiento tendrn, si es posible, las respectivas cuotas indivisas de un


condominio en el supuesto de que algunos de los condueos hubieran optado
por retribuir al Urbanizador en metlico y otros en especie, mediante la cesin
de parte de su derecho.
6. No podrn adjudicarse como fincas independientes superficies inferiores a la parcela mnima edificable o que carezcan de caractersticas urbansticas
adecuadas para su edificacin. El acuerdo aprobatorio de la reparcelacin podr
adjudicar una misma finca en proindiviso a propietarios cuyo derecho supere la
mitad de la parcela mnima, incluso contra la voluntad de los interesados. No
adjudicar la misma finca en proindiviso, contra la voluntad de los interesados,
a propietarios cuyo derecho no alcance la mitad de la parcela mnima, salvo que
el condominio ya estuviera constituido en la finca inicial. Se entender que la adjudicacin en proindiviso no se produce contra la voluntad de los interesados cuando dentro del periodo de exposicin al pblico de la reparcelacin, stos no
hayan formulado los requerimientos a que se refiere el apartado siguiente, sin perjuicio de lo que establece el punto 2 del artculo 170.
7. Durante la exposicin al pblico de la reparcelacin, a fin de evitar el
proindiviso, los interesados, podrn efectuarse requerimientos recprocos para
sustituir las cuotas de condominio previstas en el proyecto con indemnizaciones en metlico. El requerimiento deber cursarse mediante acta notarial y
ofrecer, simultnea y alternativamente, el pago o el cobro de la indemnizacin en metlico, dando un plazo de diez das al requerido para elegir si prefiere pagar o cobrar a un mismo precio unitario. El pago o consignacin de la
indemnizacin deber ser objeto de garanta financiera con carcter previo a
la aprobacin del proyecto de reparcelacin. La aportacin de la referida garanta es condicin de eficacia de los indicados requerimientos. Si un propietario
no atiende un requerimiento debidamente formulado se entender que prefiere cobrar y la reparcelacin se aprobar en consecuencia.
8. Cuando la cuanta exacta del derecho de un propietario no alcance o
exceda lo necesario para adjudicarle lotes independientes completos, los restos,
siempre que su cuanta no exceda del 15% de la parcela mnima edificable,
podrn satisfacerse mediante compensaciones monetarias complementarias
equivalentes a las diferencias de adjudicacin. Si la cuanta de los restos es
mayor del 15% de la parcela mnima, proceder la adjudicacin de cuota indivisa de una finca resultante en condominio en los trminos previstos en el artculo 172.2 de la presente Ley. La adjudicacin podr aumentarse para mantener en su propiedad al dueo de fincas con construcciones compatibles con la
Actuacin, imponiendo la compensacin monetaria sustitutoria correspondiente.
Los propietarios que reciban indemnizacin sustitutoria de adjudicacin y
el Urbanizador podrn efectuar los requerimientos recprocos, en la forma y
plazo que regula el apartado anterior para determinar si les corresponde pagar
o cobrar la indemnizacin sustitutoria, as como su importe. El urbanizador, har
lo propio requiriendo a la administracin cuando solicite compensar en metlico excedentes de aprovechamiento.
9. Cuando en el rea reparcelable estn incluidos terrenos edificados sobre
suelo privado con usos y tipologas compatibles con el planeamiento, stos no
sern objeto de nueva adjudicacin, conservndose las propiedades primitivas, sin perjuicio de la regularizacin de linderos cuando fuere necesaria y de
las compensaciones econmicas que procedan teniendo en cuenta lo prescrito en el Captulo III del Ttulo I de esta ley. Si se trata de fincas parcialmente
edificadas, la aplicacin de lo previsto en el citado Captulo III se har respetando en las valoraciones la unidad econmica de la finca de origen, aunque la
reparcelacin puede segregar parte de ella para su adjudicacin a tercero, si
es solucin adecuada para mantener el equilibrio econmico de la actuacin.
10. Los terrenos en que existan edificios no ajustados al planeamiento se
adjudicarn ntegramente a sus primitivos propietarios, sin perjuicio de la regularizacin de linderos y de las compensaciones pertinentes, si concurren las
siguientes circunstancias:
1. Que no sea necesaria su demolicin para ejecucin de las obras de
urbanizacin previstas en el plan.
2. Que no estn destinados a usos radicalmente incompatibles con la ordenacin.
3. Que no est decretada su demolicin por expediente de infraccin urbanstica.
4. Que la superficie edificada no sea inferior a la parcela mnima edificable,
a menos que quede comprendida en una finca resultante de mayores dimensiones, que corresponda al adjudicatario, con arreglo a su derecho.
5. Que ello proceda para mantener el equilibrio econmico conforme a lo
previsto en el Captulo III del Ttulo I de esta Ley para las reas semiconsolidadas.
11. Si el valor real previo que tuviera el inmueble, con independencia del
planeamiento, supera el del aprovechamiento subjetivo, proceder la compensacin prevista en la citada regulacin de las reas semiconsolidadas hasta
el lmite que resulte al deducir aquel valor previo del rendimiento del aprovechamiento objetivo asignado.
12. La superficie de techo edificada que exceda del aprovechamiento objetivo no tendr la consideracin de aprovechamiento objetivo a efectos de medir
los excesos de adjudicacin, ni a ningn otro efecto.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41841

13. Els titulars que conserven les seues propietats primitives tindran la
consideraci dadjudicataris a tots els efectes derivats de la reparcellaci.
14. Seran daplicaci supletria les regles de lexpropiaci forosa.

13. Los titulares que conserven sus propiedades primitivas tendrn la consideracin de adjudicatarios a todos los efectos derivados de la reparcelacin.
14. Sern de aplicacin supletoria las reglas de la expropiacin forzosa.

Article 175. Contingut del projecte de reparcellaci


1. El contingut de la reparcellaci es concretar en un projecte, que constar dels segents documents:
a) Memria.
b) Relaci de propietaris i interessats
c) Descripci de les finques o parts de finques aportades a la reparcellaci.
d) Proposta dadjudicaci de les finques resultants.
e) Taxaci dels drets, edificacions, construccions o plantacions que hagen
dextingir-se o destruir-se per a lexecuci del pla.
f) Compte de liquidaci provisional respecte a cada propietari.
g) Si s procedent, memria de fixaci de quotes durbanitzaci en els termes establits en esta llei.
h) Plnols.
2. La documentaci anterior podr reduir-se o ampliar-se en congruncia
amb el contingut efectiu de la reparcellaci en cada cas.

Artculo 175. Contenido del Proyecto de Reparcelacin


1. El contenido de la reparcelacin se concretar en un proyecto, que constar de los siguientes documentos:
a) Memoria.
b) Relacin de propietarios e interesados.
c) Descripcin de las fincas o partes de fincas aportadas a la Reparcelacin.
d) Propuesta de adjudicacin de las fincas resultantes.
e) Tasacin de los derechos, edificaciones, construcciones o plantaciones
que deban extinguirse o destruirse para la ejecucin del plan.
f) Cuenta de liquidacin provisional respecto a cada propietario.
g) En su caso, memoria de fijacin de cuotas de urbanizacin en los trminos establecidos en la presente Ley.
h) Planos.
2. La documentacin anterior podr reducirse o ampliarse en congruencia
con el contenido efectivo de la reparcelacin en cada caso.

Article 176. Determinacions del projecte de reparcellaci


1. La memria del projecte haur dexpressar i justificar els segents
extrems:
a) Circumstncies o acords que motiven la reparcellaci i peculiaritats
que si s procedent concrreguen.
b) Descripci de la unitat reparcellable.
c) Criteris utilitzats per a definir i quantificar els drets dels afectats.

Artculo 176. Determinaciones del Proyecto de Reparcelacin


1. La Memoria del proyecto deber expresar y justificar los siguientes
extremos:
a) Circunstancias o acuerdos que motiven la reparcelacin y peculiaridades que en su caso concurran.
b) Descripcin de la unidad reparcelable.
c) Criterios utilizados para definir y cuantificar los derechos de los afectados.
d) Criterios de valoracin de las superficies adjudicadas.
e) Criterios de adjudicacin.
f) Criterios de valoracin de los edificios y dems elementos que deban destruirse y de las cargas y gastos que correspondan a los adjudicatarios.
g) Cualquier otra circunstancia que contribuya a explicar los acuerdos que
se propongan.
2. La relacin de propietarios e interesados incorporar sus datos identificativos de modo que sea posible la prctica de cualesquiera comunicaciones
dirigidas a los mismos.
3. La relacin de fincas aportadas expresar la naturaleza y cuanta de las
fincas y derechos aportados por los propietarios con descripcin de las fincas
o partes de fincas aportadas a la Reparcelacin. La totalidad de la superficie
incluida en el rea reparcelable deber ser objeto de identificacin registral. A
tal fin, el Proyecto de Reparcelacin Forzosa deber proponer la inmatriculacin de las fincas que carecieren de inscripcin, y la rectificacin de su extensin superficial o de sus linderos o de cualquier otra circunstancia descriptiva
sin necesidad de otro requisito. El Proyecto de Reparcelacin Forzosa propondr la realizacin de las operaciones de modificacin de entidades hipotecarias que sean precisas para la formacin de las fincas que han de ser incluidas en el rea reparcelable.
4. La propuesta de adjudicacin de las fincas resultantes, expresar el aprovechamiento urbanstico que a cada una corresponda y la designacin nominal de los adjudicatarios. Las adjudicaciones de fincas de resultado y su descripcin debern cumplir los requisitos establecidos en la legislacin hipotecaria para permitir la inscripcin del Proyecto en el Registro de la Propiedad.
5. El Proyecto de Reparcelacin contendr la tasacin de los derechos,
edificaciones, construcciones o plantaciones que deban extinguirse o destruirse
para la ejecucin del plan. Las valoraciones de los edificios, plantaciones, instalaciones y derechos que deban extinguirse, destruirse o sean incompatibles
con el Planeamiento urbanstico debern ser objeto de justificacin expresa
que integrar el Proyecto de Reparcelacin Forzosa. A tal fin, el Urbanizador
podr ser facultado para acceder a las propiedades privadas a los efectos de
efectuar las pertinentes comprobaciones y mediciones sobre las fincas aportadas
y los elementos que deban ser objeto de valoracin.
6. La Cuenta de liquidacin provisional establecer respecto a cada propietario, las cantidades que le corresponde abonar o percibir. Si ste resultara
ser acreedor neto el Urbanizador le indemnizar antes de ocupar su finca originaria.
7. El Proyecto de Reparcelacin incorporar los siguientes Planos:
Plano de situacin y relacin con la ciudad.
Planos de informacin, que reflejen la evolucin histrica de la realidad fsica, incorporando los parcelarios o planos catastrales anteriores en el
tiempo, correspondientes a la misma superficie.
Planos de delimitacin e informacin, con expresin de los lmites de la
unidad reparcelable, linderos de las fincas afectadas, edificaciones y dems
elementos existentes sobre el terreno.
Plano de ordenacin, en el que se reproduzca, a la misma escala que el
anterior, el correspondiente plano del plan que se ejecute.
Plano de clasificacin y valoracin de las superficies adjudicadas.
Plano de adjudicacin, con expresin de los linderos de las fincas resultantes adjudicadas.

d) Criteris de valoraci de les superfcies adjudicades.


e) Criteris dadjudicaci.
f) Criteris de valoraci dels edificis i la resta delements que hagen de
destruir-se i de les crregues i despeses que corresponguen als adjudicataris.
g) Qualsevol altra circumstncia que contribusca a explicar els acords
que es proposen.
2. La llista de propietaris i interessats incorporar les seues dades identificadores de manera que siga possible la prctica de qualssevol comunicacions
dirigides a estos.
3. La llista de finques aportades expressar la naturalesa i quantia de les
finques i els drets aportats pels propietaris amb descripci de les finques o
parts de finques aportades a la reparcellaci. La totalitat de la superfcie inclosa
en lrea reparcellable haur de ser objecte didentificaci registral. Amb este
fi, el projecte de reparcellaci forosa haur de proposar la immatriculaci
de les finques que manquen dinscripci, i la rectificaci de la seua extensi
superficial o dels seus lmits o de qualsevol altra circumstncia descriptiva
sense necessitat dun altre requisit. El projecte de reparcellaci forosa proposar la realitzaci de les operacions de modificaci dentitats hipotecries que
siguen necessries per a la formaci de les finques que han de ser incloses en
lrea reparcellable.
4. La proposta dadjudicaci de les finques resultants expressar laprofitament urbanstic que a cada una corresponga i la designaci nominal dels
adjudicataris. Les adjudicacions de finques de resultat i la seua descripci hauran de complir els requisits establits en la legislaci hipotecria per a permetre la inscripci del projecte en el Registre de la Propietat.
5. El projecte de reparcellaci haur de contindre la taxaci dels drets,
edificacions, construccions o plantacions que hagen dextingir-se o destruir-se
per a lexecuci del pla. Les valoracions dels edificis, plantacions, installacions
i drets que hagen dextingir-se, destruir-se o siguen incompatibles amb el
planejament urbanstic hauran de ser objecte de justificaci expressa que integrar el projecte de reparcellaci forosa. Amb este fi, lurbanitzador podr ser
facultat per a accedir a les propietats privades a lefecte defectuar les pertinents
comprovacions i mesuraments sobre les finques aportades i els elements que
hagen de ser objecte de valoraci.
6. El compte de liquidaci provisional establir respecte a cada propietari,
les quantitats que li correspon pagar o percebre. Si este resulta ser creditor net,
lurbanitzador lindemnitzar abans docupar la seua finca originria.
7. El projecte de reparcellaci haur dincorporar els plnols segents:
Plnol de situaci i relaci amb la ciutat.
Plnols dinformaci, que reflectisquen levoluci histrica de la realitat fsica, incorporant els parcellaris o plnols cadastrals anteriors en el temps,
corresponents a la mateixa superfcie.
Plnols de delimitaci i informaci, amb expressi dels lmits de la unitat reparcellable, lmits de les finques afectades, edificacions i la resta delements existents sobre el terreny.
Plnol dordenaci, en el qual es reprodusca, a la mateixa escala que
lanterior, el corresponent plnol del pla que sexecute.
Plnol de classificaci i valoraci de les superfcies adjudicades.
Plnol dadjudicaci, amb expressi dels lmits de les finques resultants
adjudicades.

41842

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

Plnol superposat dels de finques aportades i adjudicaci en el qual es


justificar laplicaci dels criteris dadjudicaci utilitzats.
8. Els plnols hauran de redactar-se en una escala compresa entre 1:500 i
1:2.000 i, en tot cas, amb la claredat suficient perqu puguen percebres els
lmits i la resta de grafismes.
La simbologia grfica i lenumeraci de les parcelles ha de ser uniforme
i unvoca en tot el projecte. No podran utilitzar-se smbols contraris als que
siguen comuns en la prctica usual ni que porten a error o el significat dels
quals no sexplique degudament.

Plano superpuesto de los de fincas aportadas y adjudicacin, en el que


se justificar la aplicacin de los criterios de adjudicacin.
8. Los planos debern redactarse en una escala comprendida entre 1:500
y 1:2.000 y, en todo caso, con la claridad suficiente para que puedan percibirse los linderos y dems grafismos.
La simbologa grfica y la enumeracin de las parcelas debe ser uniforme
y unvoca en todo el proyecto. No podrn utilizarse smbolos contrarios a los
que sean comunes en la prctica usual ni que conduzcan a error o cuyo significado no se explique en debida forma.

Article 177. Rgim de la reparcellaci forosa


1. El procediment daprovaci de la reparcellaci forosa haur dajustarse a les regles segents:
a) Exposici al pblic del projecte de reparcellaci forosa per termini
mnim dun mes, amb lexcepci del deure de comunicaci als interessats
expressada en larticle 166.1.
b) Acreditaci, prvia o simultnia a linici del perode dinformaci pblica, de la titularitat i situaci de les finques inicials per mitj de certificat del Registre de la Propietat de domini i crregues.
c) Audincia per quinze dies, sense necessitat de nova informaci pblica, dels titulars registrals no tinguts en compte en lelaboraci del projecte de
reparcellaci i aquells que resulten afectats per modificacions acordades
desprs del perode dinformaci pblica.
d) Requeriments recprocs entre els que hagen resultat adjudicataris de
finques en condomini a fi dextingir la situaci de proindivisi, durant el
perode dinformaci pblica i audincia posterior.
e) Laprovaci del projecte de reparcellaci forosa haur de ser acordada per lajuntament dins del termini mxim de tres mesos des de la presentaci
de la totalitat de la documentaci exigible. El silenci sentendr positiu, si no
hi ha allegacions pendents de resoluci. Si existiren allegacions, hauran de ser
resoltes en el termini dun mes, transcorregut el qual sense resoluci expressa sentendr desestimada la reparcellaci proposta per lagent urbanitzador,
i lajuntament haur de redactar el projecte definitiu i procedir a la seua
aprovaci. Si passat este termini lajuntament no haguera redactat el document definitiu, el projecte tramitat sentendr aprovat definitivament.
2. La resoluci que pose fi al procediment haur de ser motivada i decidir
totes les qestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades deste.
Laprovaci podr produir-se purament i simplement; o amb rectificacions
que sexpressen inequvocament i queden incorporades definitivament al projecte.
En tot cas, la resoluci ha de pronunciar-se sobre tots aquells aspectes que
han de ser continguts pel ttol inscriptible, i constituxen requisit per a la inscripci del ttol en el Registre de la Propietat, ni que tan sols siga per referncia als
continguts del projecte.

Artculo 177. Rgimen de la reparcelacin forzosa


1. El procedimiento de aprobacin de la reparcelacin forzosa, habr de ajustarse a las siguientes reglas:
a) Exposicin al pblico del Proyecto de Reparcelacin Forzosa por plazo
mnimo de un mes, con la salvedad del deber de comunicacin a los interesados expresada en el artculo 166.1.
b) Acreditacin previa o simultanea al inicio del perodo de informacin
de la titularidad y situacin de las fincas iniciales mediante certificacin del
Registro de la Propiedad de dominio y cargas.
c) Audiencia por quince das, sin necesidad de nueva informacin pblica, de los titulares registrales no tenidos en cuenta en la elaboracin del proyecto de reparcelacin y aquellos que resulten afectados por modificaciones acordadas tras el perodo de informacin pblica.
d) Requerimientos recprocos entre quienes hayan resultado adjudicatarios de fincas en condominio a fin de extinguir la situacin de proindivisin,
durante el perodo de informacin pblica y audiencia posterior.
e) Aprobacin del Proyecto de Reparcelacin Forzosa ser acordada por
el Ayuntamiento dentro del plazo mximo de tres meses desde la presentacin de la totalidad de la documentacin exigible. El silencio se entender
positivo, si no hay alegaciones pendientes de resolucin. Si existieran alegaciones, deberan ser resueltas en el plazo de un mes, transcurrido el cual sin resolucin expresa se entender desestimada la reparcelacin propuesta por el
agente urbanizador, y el ayuntamiento deber redactar el proyecto definitivo
y proceder a su aprobacin. Si pasado este plazo el ayuntamiento no hubiese
redactado el documento definitivo, el proyecto tramitado se entender aprobado
definitivamente.
2. La resolucin que ponga fin al procedimiento deber ser motivada y
decidir todas las cuestiones planteadas por los interesados y aquellas otras
derivadas del mismo. La aprobacin podr producirse pura y simplemente; o
con rectificaciones que se expresen inequvocamente y queden incorporadas definitivamente al Proyecto.
En todo caso, la resolucin debe pronunciarse sobre todos aquellos aspectos que deben ser contenidos por el ttulo inscribible, y constituyen requisito
para la inscripcin del Ttulo en el Registro de la Propiedad siquiera sea por referencia a los contenidos del proyecto.

Article 178. Reparcellaci econmica


1. La reparcellaci podr ser econmica quan les circumstncies dedificaci, construcci o dndole semblant concurrents en la unitat dexecuci
facen impracticable o de molt difcil realitzaci la reparcellaci material.
2. La reparcellaci econmica es limitar a lestabliment de les indemnitzacions substitutries amb les rectificacions corresponents en la configuraci i lmits de les finques, parcelles o solars inicials i les adjudicacions que
pertoquen en favor dels beneficiaris, com tam, en el supsit previst en lapartat
anterior, a la redistribuci dels terrenys en qu no concrreguen les circumstncies justificatives del seu carcter econmic.

Artculo 178. Reparcelacin econmica


1. La reparcelacin podr ser econmica cuando las circunstancias de edificacin, construccin o de ndole similar concurrentes en la unidad de ejecucin hagan impracticable o de muy difcil realizacin la reparcelacin material.
2. La reparcelacin econmica se limitar al establecimiento de las indemnizaciones sustitutorias con las rectificaciones correspondientes en la configuracin y linderos de las fincas, parcelas o solares iniciales y las adjudicaciones
que procedan en favor de sus beneficiarios, as como, en el supuesto previsto
en el apartado anterior, a la redistribucin de los terrenos en que no concurran
las circunstancias justificativas de su carcter econmico.

Article 179. Reparcellaci voluntria


1. Sn voluntries les reparcellacions concertades entre els afectats perqu
el compliment de les seues obligacions urbanstiques es concrete de manera ms
concorde amb les seues preferncies.
2. Les reparcellacions voluntries es tramitaran i aprovaran per ladministraci actuant conforme al que disposa larticle 185 per a les transferncies
daprofitament. Laprovaci pot tindre tots els efectes previstos en larticle
180.
3. No obstant aix, aquells projectes de reparcellaci voluntria que comporten la immatriculaci de finques que manquen dinscripci o la rectificaci
de la seua extensi superficial o dels seus lmits o de qualsevol altra circumstncia descriptiva que conste en el Registre de la Propietat, se sotmetran a
exposici al pblic en els mateixos termes previstos en esta llei per a la reparcellaci forosa.

Artculo 179. Reparcelacin voluntaria


1. Son voluntarias las reparcelaciones concertadas entre los afectados para
que el cumplimiento de sus obligaciones urbansticas se concrete de modo
ms acorde con sus preferencias.
2. Las reparcelaciones voluntarias se tramitarn y aprobarn por la administracin actuante conforme a lo dispuesto en el artculo 185 para las transferencias de aprovechamiento. Su aprobacin puede surtir todos los efectos
previstos en el artculo 180.
3. No obstante, aquellos proyectos de reparcelacin voluntaria que conllevan
la inmatriculacin de fincas que carecieren de inscripcin o la rectificacin de
su extensin superficial o de sus linderos o de cualquier otra circunstancia descriptiva que conste en el Registro de la Propiedad, se sometern a exposicin
al pblico en los mismos trminos previstos en esta Ley para la reparcelacin
forzosa.

Article 180. Efectes de la reparcellaci


1. Lacord aprovatori de la reparcellaci es notificar als interessats i, una
vegada definitiu en via administrativa, sinscriur en el Registre de la Propietat, amb latorgament previ de document pblic, notarial o administratiu, que
expresse el seu contingut. Lurbanitzador, o ladministraci actuant, presentaran
este document pblic en el Registre de la Propietat. Les despeses derivades

Artculo 180. Efectos de la reparcelacin


1. El acuerdo aprobatorio de la reparcelacin se notificar a los interesados y, una vez definitivo en va administrativa, se inscribir en el Registro de
la Propiedad, previo otorgamiento de documento pblico, notarial o administrativo, que exprese su contenido. El Urbanizador, o la administracin actuante, presentarn dicho documento pblico en el Registro de la Propiedad. Los

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

de la inscripci sentendran incloses en les despeses de gesti de lurbanitzador.


2. Laprovaci de la reparcellaci forosa produir, a ms de lefecte previst en els articles 168, 169 i 170.1 del Text refs aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, els segents:
a) Transmissi, a ladministraci corresponent, en ple domini i lliure de crregues, de tots els terrenys de cessi obligatria per a la seua incorporaci al
patrimoni del sl o la seua afectaci als usos previstos en el planejament, una
vegada rebuda la urbanitzaci.
b) Subrogaci, amb plena eficcia real, de les finques resultants per les
finques aportades, havent de quedar establida la seua correspondncia.
c) Afectaci real de les finques resultants adjudicades al compliment de les
crregues i al pagament de les despeses inherents al sistema dactuaci corresponent.
Secci 5a
Quotes durbanitzaci
Article 181. Quotes durbanitzaci
Quan els propietaris retribusquen en metllic la labor urbanitzadora sha
dobservar les regles segents:
1. Les quotes durbanitzaci i la seua imposici hauran de ser aprovades
per ladministraci actuant, sobre la base duna memria i un compte detallat
i justificat que se sotmetr a amb audincia prvia dels afectats o es tramitaran
junt amb el Projecte de reparcellaci. El trmit daudincia pot substituir-se
per les actuacions previstes en larticle 177.1.c).
2. Una vegada aprovat el projecte de reparcellaci, les finques resultants
subjectes al pagament de quotes durbanitzaci safectaran este, com a crrega real a fer constar en el Registre de la Propietat, per limport cautelar estipulat en el compte de liquidaci provisional. LUrbanitzador podr sollicitar,
en qualsevol moment posterior, que es practique nova afecci, en la quantia que
aprove ladministraci actuant, fins a cobrir limport total degut per compte de
cada finca resultant. Sexceptua laplicaci de la regla anterior respecte als
dbits que ladjudicatari de la finca de resultat tinga garantits.
3. Limpagament de les quotes donar lloc a lexecuci forosa de la seua
liquidaci, a travs de ladministraci actuant i en benefici de lUrbanitzador,
per mitj dapremi sobre la finca afectada. La demora en el pagament meritar,
a favor de lUrbanitzador, linters legal dels diners i les despeses acreditades
que genere la cobrana de limpagament. Incorrer en mora la quota impagada al mes de la notificaci de la resoluci que autoritze el cobrament immediat.
LAdministraci, rebuda la notificaci de lUrbanitzador de limpagament de
la quota, haur diniciar el procediment dapremi en un termini no superior a
un mes, i tramitar-ho en els terminis legals. Lincompliment del termini anterior donar lloc a responsabilitat patrimonial de ladministraci pels perjus
causats a lUrbanitzador.
4. LUrbanitzador podr convindre amb els propietaris obligats un ajornament en el pagament de les quotes durbanitzaci, sense que puga postergarse a linici de ledificaci, excepte garantia, real o personal, de tal pagament.
Este ajornament potestatiu del pagament de les quotes durbanitzaci ser obligatori quan el propietari acredite fefaentment insuficincia financera i patrimonial
per a afrontar el pagament de les quotes, i concrreguen una destes circumstncies:
a) Quan el Programa propose com a nica modalitat de retribuci a lurbanitzador el pagament en metllic.
b) Quan, estant prevista la possibilitat de pagament en terrenys, estos
estiguen ocupats per una edificaci consolidada compatible amb la nova ordenaci prevista i el seu propietari opte per la retribuci en metllic
Reglamentriament sestabliran les condicions que deuran respectar-se a
lacordar tal ajornament. i les despeses acreditades que genere la cobrana de
limpagament.
5. Limport final de les quotes meritades per compte de cada parcella es
determinar repartint entre totes les resultants de lactuaci, en directa proporci al seu aprofitament objectiu, les crregues totals del Programa o Unitat dExecuci. Este criteri de repartiment podr corregir-se segons regles
objectives i generals, estipulades en el Programa o a laprovar-se el Projecte de
Reparcellaci, per a compensar diferncies sensibles de valor derivades de la
presncia de vivendes subjectes a algun rgim de protecci pblica o dusos de
menor valor objectiu. Esta correcci tamb podr usar-se excepcionalment per
a compensar avantatges diferencials o inconvenients que report per a parcelles
determinades la proximitat en la implantaci de servicis concrets. El Projecte
de Reparcellaci contindr una justificaci dels coeficients de ponderaci utilitzats a estos fins.
6. Les quotes durbanitzaci regulades en el present article podr tamb
imposar-les ladministraci que execute qualsevol obra dinfraestructura que
dot de la condici de solar a parcelles determinades conforme al que disposa
el Captol III del Ttol I desta llei. Si les obres aix finanades donaren de

41843

gastos derivados de la inscripcin se entendern incluidos en los gastos de


gestin del Urbanizador.
2. La aprobacin de la reparcelacin forzosa producir, adems de los
efectos previstos en los artculos 168, 169 y 170.1 del Texto Refundido aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio, los siguientes:
a) Transmisin, a la administracin correspondiente, en pleno dominio y
libre de cargas, de todos los terrenos de cesin obligatoria para su incorporacin al patrimonio del suelo o su afectacin a los usos previstos en el planeamiento, una vez recibida la urbanizacin.
b) Subrogacin, con plena eficacia real, de las fincas resultantes por las fincas aportadas debiendo quedar establecida su correspondencia.
c) Afectacin real de las fincas resultantes adjudicadas al cumplimiento de
las cargas y al pago de los gastos inherentes al sistema de actuacin correspondiente.
Seccin 5
Cuotas de urbanizacin
Artculo 181. Cuotas de urbanizacin
Cuando los propietarios retribuyan en metlico la labor urbanizadora se ha
de observar las siguientes reglas:
1. Las cuotas de urbanizacin y su imposicin tendrn que ser aprobadas
por la administracin actuante, sobre la base de una memoria y una cuenta
detallada y justificada que se someter a una audiencia previa de los afectados
o se tramitarn junto con el proyecto de reparcelacin. El trmite de audiencia
puede sustituirse por las actuaciones previstas en el artculo 177.1.c).
2. Una vez aprobado el proyecto de reparcelacin, las fincas resultantes sujetas al pago de cuotas de urbanizacin se afectaran a ste, como carga real a
hacer constar en el Registro de la Propiedad, por el importe cautelar estipulado en la cuenta de liquidacin provisional. El urbanizador podr solicitar, en
cualquier momento posterior, que se practique una nueva afeccin, en la cuanta que apruebe la administracin actuante, hasta cubrir el importe total debido por cuenta de cada finca resultante. Se excepta la aplicacin de la regla anterior respecto a los dbitos que el adjudicatario de la finca de resultado tenga
garantizados.
3. El impago de las cuotas dar lugar a la ejecucin forzosa de su liquidacin, a travs de la administracin actuante y en beneficio del urbanizador,
por medio de apremio sobre la finca afectada. La demora en el pago meritar,
a favor del urbanizador, el inters legal del dinero y los gastos acreditados que
genere la cobranza de impago. Incurrir en mora la cuota impagada al mes de
la notificacin de la resolucin que autorice el cobro inmediato. La administracin, recibida la notificacin del urbanizador del impago de la cuota, tendr
que iniciar el procedimiento de apremio en un plazo no superior a un mes, y
tramitarlo en los plazos legales. El incumplimiento del plazo anterior dar
lugar a responsabilidad patrimonial de la administracin por los perjuicios
causados al urbanizador.
4. El urbanizador podr convenir con los propietarios obligados un aplazamiento en el pago de las cuotas de urbanizacin, sin que pueda postergarse
al inicio de la edificacin, excepto garanta, real o personal, de tal pago. Este
aplazamiento potestativo del pago de las cuotas de urbanizacin ser obligatorio cuando el propietario acredite fehacientemente insuficiencia financiera y
patrimonial para afrontar el pago de las cuotas, y concurran una de estas circunstancias:
a) Cuando el programa proponga como nica modalidad de retribucin al
urbanizador el pago en metlico.
b) Cuando, estando prevista la posibilidad de pago en terrenos, stos estn
ocupados por una edificacin consolidada compatible con la nueva ordenacin prevista y su propietario opte por la retribucin en metlico.
Reglamentariamente se establecern las condiciones que tendrn que respetarse al acordar tal aplazamiento y los gastos acreditados que genere el cobro
del impago.
5. El importe final de las cuotas meritadas por cuenta de cada parcela se
determinar repartiendo entre todas las resultantes de la actuacin, en directa
proporcin a su aprovechamiento objetivo, las cargas totales del programa o unidad de ejecucin. Este criterio de reparto podr corregirse segn reglas objetivas y generales, estipuladas en el programa o al aprobarse el proyecto de
reparcelacin, para compensar diferencias sensibles de valor derivadas de la presencia de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica o de usos de
menor valor objetivo. Esta correccin tambin podr usarse excepcionalmente para compensar ventajas diferenciales o inconvenientes que reporte para
parcelas determinadas la proximidad en la implantacin de servicios concretos. El proyecto de reparcelacin contendr una justificacin de los coeficientes
de ponderacin utilizados con estos fines.
6. Las cuotas de urbanizacin reguladas en el presente artculo podr tambin imponerlas la administracin que ejecute cualquier obra de infraestructura
que dote de la condicin de solar a parcelas determinadas conforme a lo dispuesto en el captulo III del ttulo I de esta ley. Si las obras as financiadas

41844

31 12 2005

profit per a una posterior Actuaci integrada, els propietaris que les hagueren
sufragat tindran dret, en el si desta a qu lils compense pel valor actual de les
mateixes. El mateix dret tindran els propietaris afectats per programacions
successives dels seus terrenys.

dieran provecho para una posterior actuacin integrada, los propietarios que las
hubieran sufragado tendrn derecho, en el seno de sta a que se les compense
por el valor actual de las mismas. El mismo derecho tendrn los propietarios
afectados por programaciones sucesivas de sus terrenos.

CAPTOL III
Rgim dedificaci dels solars i dexecuci dels
programes per al desenrotllament dactuacions allades
Article 182. Rgim dedificaci dels solars
1. Els solars podran ser edificats, pels particulars, quan shagen satisfet
les crregues i cnons durbanitzaci que graven la seua propietat, sempre que
hagen compensat els excedents daprofitament radicats en estes, en els termes
exigits pel pla.
2. Les parcelles per a ser edificades requerixen la prvia conversi en
solar o que es garantisca suficientment la seua urbanitzaci simultnia a ledificaci per mitj de:
a) Comproms de no utilitzar ledificaci fins a la conclusi de les obres
durbanitzaci i dincloure esta condici en les transmissions de propietat o
s de limmoble. La llicncia urbanstica que autoritze la urbanitzaci i ledificaci simultnies haur de recollir expressament en el seu contingut este
comproms que haur de fer-se constar en les escriptures de declaraci dobra
en construcci o dobra nova que satorguen o inscriguen; i
b) Consolidaci de limport ntegre del cost de les obres durbanitzaci
necessries, en qualsevol de les formes admeses per la legislaci de contractaci
pblica. Sexceptua lexigncia duna consolidaci especfica amb este propsit,
quan limport ntegre deste cost ja estiga garantit davant de ladministraci per
ra de lexecuci dun programa per al desenrotllament duna actuaci integrada.

DOGV - Nm. 5.167

CAPTULO III
Rgimen de edificacin de los solares y de ejecucin
de los programas para el desarrollo de actuaciones aisladas
Artculo 182. Rgimen de edificacin de los solares
1. Los solares podrn ser edificados, por los particulares, cuando se hayan
satisfecho las cargas y cnones de urbanizacin que graven su propiedad, siempre que hayan compensado los excedentes de aprovechamiento radicados en
ellos, en los trminos exigidos por el Plan.
2. Las parcelas para ser edificadas requieren su previa conversin en solar
o que se garantice suficientemente su urbanizacin simultnea a la edificacin
mediante:
a) Compromiso de no utilizar la edificacin hasta la conclusin de las
obras de urbanizacin y de incluir tal condicin en las transmisiones de propiedad o uso del inmueble. La licencia urbanstica que autorice la urbanizacin
y la edificacin simultneas deber recoger expresamente en su contenido ese
compromiso que deber hacerse constar en las escrituras de declaracin de
obra en construccin o de obra nueva que se otorguen o inscriban; y
b) Afianzamiento del importe ntegro del coste de las obras de urbanizacin precisas, en cualquiera de las formas admitidas por la legislacin de contratacin pblica. Se excepta la exigencia de un afianzamiento especfico con
este propsito, cuando el importe ntegro de dicho coste ya est garantizado ante
la administracin en virtud de la ejecucin de un Programa para el Desarrollo
de una Actuacin Integrada.

Article 183. Reparcellaci en execuci de programesdactuaci allada

Artculo 183. Reparcelacin en ejecucin de Programas de Actuacin Aislada

1. El programa pot executar-se per reparcellaci forosa si, a resultes de


la reestructuraci dimmobles i normalitzaci de finques que preveu, pot adjudicar-se algun lot edificable independent del fet que es reserve el promotor.
En este cas, el comproms dedificaci sentendr limitat al lot reservat al promotor adjudicatari.
2. A lefecte delegir la modalitat reparcellatoria aplicable, es preferir
la reparcellaci material voluntria o forosa sobre les restants modalitats.
La reparcellaci econmica ser admissible per a indemnitzar els titulars de
drets sense assignaci en espcie.
3. La reparcellaci horitzontal consistix en ladjudicaci, fins i tot forosa,
de departaments duna obra nova declarada en construcci a canvi de les primitives propietats, amb rigorosa observana de proporcionalitat i equitat en el seu
valor. La part alquota de lobra adjudicada al promotor a compte de la seua
aportaci industrial ha de quedar ntegrament garantida per mitj daval bancari, en benefici dels propietaris retribudors, abans de la inscripci registral de
lobra nova en construcci. El projecte de reparcellaci horitzontal es formalitzar per mitj descriptura pblica. En este cas, la legitimaci per a atorgar esta escriptura pblica correspondr a lurbanitzador.

1. El Programa puede ejecutarse por reparcelacin forzosa si, a resultas


de la reestructuracin de inmuebles y normalizacin de fincas que prev, puede
adjudicarse algn lote edificable independiente del que se reserve el promotor.
En este caso, el compromiso de edificacin se entender limitado al lote reservado al promotor adjudicatario.
2. A los efectos de elegir la modalidad reparcelatoria aplicable, se preferir la reparcelacin material voluntaria o forzosa sobre las restantes modalidades. La reparcelacin econmica ser admisible para indemnizar a los titulares de derechos sin asignacin en especie.
3. La reparcelacin horizontal consiste en la adjudicacin, incluso forzosa, de departamentos de una obra nueva declarada en construccin a cambio de
las primitivas propiedades, con rigurosa observancia de proporcionalidad y
equidad en su valor. La parte alcuota de la obra adjudicada al promotor a
cuenta de su aportacin industrial debe quedar ntegramente garantizada mediante aval bancario, en beneficio de los propietarios retribuyentes, antes de la inscripcin registral de la obra nueva en construccin. El proyecto de reparcelacin horizontal se formalizar mediante escritura pblica. En este caso, la legitimacin para otorgar dicha escritura pblica corresponder al Urbanizador.

Article 184. Rgim del sl urb en absncia de programa


1. En sl urb, en tant no es desenrotllen programes, els propietaris podran
realitzar, gaudir i disposar de laprofitament subjectiu que, en cada moment,
lordenaci urbanstica atorgue als seus terrenys o solars. Amb este fi podran
posar en prctica alguna de les alternatives segents:
a) Materialitzar el seu aprofitament subjectiu sobre solar o parcella propis,
si la qualificaci urbanstica destos el permet, per mitj de les actuacions previstes en lapartat segent.
b) Transferir el seu aprofitament subjectiu, per a la seua materialitzaci
en sl apte per fer-ho, quan lordenaci urbanstica afecte el terreny a destinaci
dotacional pblic.
c) Efectuar una reserva de laprofitament, per a la posterior transferncia,
prvia cessi gratuta del sl de la seua propietat a ladministraci.
d) Sollicitar, de ser impossible qualsevol de les anteriors alternatives,
lexpropiaci del terreny als cinc anys de la seua qualificaci, si esta comporta la destinaci pblica
2. Latorgament de llicncia urbanstica per a la construcci de parcelles
o solars en sl urb requerix, en tant no es desenrotllen programes, que el seu
titular complisca les segents condicions:
a) Assumir, garantir i complir els compromisos previstos en larticle
182.2.b).
b) Pagar, si s procedent, limport dels cnons durbanitzaci establits.

Artculo 184. Rgimen del suelo urbano en ausencia de Programa


1. En suelo urbano, en tanto no se desarrollen Programas, los propietarios
podrn realizar, disfrutar y disponer del aprovechamiento subjetivo que, en
cada momento, la ordenacin urbanstica otorgue a sus terrenos o solares. Para
ello podrn poner en prctica alguna de las siguientes alternativas:
a) Materializar su aprovechamiento subjetivo sobre solar o parcela propios, si la calificacin urbanstica de stos lo permite, mediante las actuaciones previstas en el apartado siguiente.
b) Transferir su aprovechamiento subjetivo, para su materializacin en
suelo apto para ello, cuando la ordenacin urbanstica afectara el terreno a destino dotacional pblico.
c) Efectuar una reserva del aprovechamiento, para su posterior transferencia, previa cesin gratuita del suelo de su propiedad a la administracin.
d) Solicitar, de ser imposible cualquiera de las anteriores alternativas, la
expropiacin del terreno a los cinco aos de su calificacin, si sta conlleva el
destino pblico.
2. El otorgamiento de licencia urbanstica para la construccin de parcelas o solares en suelo urbano requiere, en tanto no se desarrollen Programas,
que su titular cumpla las siguientes condiciones:
a) Asumir, garantizar y cumplir los compromisos previstos en el artculo
182.2.b).
b) Abonar, en su caso, el importe de los cnones de urbanizacin establecidos.
c) Transmitir a la administracin el suelo dotacional preciso para urbanizar dotando a su parcela de la condicin de solar, sin perjuicio de su derecho
a servirse de esa cesin para dar cumplimiento a lo dispuesto en el apartado
siguiente o, alternativamente, a reservarse el aprovechamiento cedido.

c) Transmetre a ladministraci el sl dotacional necessari per a urbanitzar dotant la seua parcella de la condici de solar, sense perju del seu dret
a servir-se desta cessi per a donar compliment al que disposa lapartat segent
o, alternativament, a reservar-se laprofitament cedit.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

d) Compensar els excedents daprofitament que es pretenguen edificar.


El ple compliment de totes les anteriors condicions pel propietari duna parcella urbana o solar li reportar la patrimonialitzaci de laprofitament urbanstic i la consegent obligaci de materialitzar-lo amb subjecci a termini, que
es determinar expedint dofici la corresponent cdula de garantia urbanstica,
llevat que el directe atorgament de la llicncia dobres faa innecessari a
ltim.
CAPTOL IV
Transferncies i reserves daprofitament

41845

d) Compensar los excedentes de aprovechamiento que se pretendan edificar.


El pleno cumplimiento de todas las anteriores condiciones por el propietario de una parcela urbana o solar le reportar la patrimonializacin del aprovechamiento urbanstico y la consiguiente obligacin de materializarlo con
sujecin a plazo, que se determinar expidiendo de oficio la correspondiente
Cdula de Garanta Urbanstica, salvo que el directo otorgamiento de la licencia de obras haga innecesario esto ltimo.
CAPTULO IV
Transferencias y reservas de aprovechamiento

Article 185. Transferncies daprofitament


1. Els propietaris duna finca poden transferir el seu corresponent aprofitament subjectiu a altres finques que tinguen excedents daprofitament. Estos
sn compensats per ra daquella transferncia, que legitimar la posterior
edificaci destos.
2. La transferncia daprofitament ha de ser aprovada per lajuntament,
segons proposta subscrita pels interessats i formalitzada en escriptura pblica,
amb plnols adjunts expressius de la localitzaci i dimensions de les finques
implicades.
Esta transferncia, com tamb la incorporaci de terrenys al patrimoni
municipal de sl que comporte, ha de fer-se constar en el Registre de la Propietat.
3. La validesa de tota transferncia exigix la cessi gratuta al municipi, lliure de crregues i en ple domini, de la finca laprofitament subjectiu de la qual
siga transferit i la paritat de valor entre este aprofitament subjectiu i lexcedent daprofitament que s objecte de compensaci amb la transferncia.
No obsta per a la validesa de la transferncia ni la destinaci urbanstica
pblica o privada de la finca cedida, ni la seua classificaci, ni el fet que
les finques afectades estiguen ubicades en distintes rees de repartiment, per
lAjuntament podr denegar laprovaci de transferncies inadequades per al
desenrotllament del pla.
4. Si el terreny encara no haja sigut objecte de programaci, la regla
dequivalncia entre el que transferix i all que sha adquirit es verificar conforme a les regles de valoraci establides per la legislaci estatal vigent en la
matria.
5. Quan per ra de transferncia se cedisca al municipi un terreny ubicat
en sl urbanitzable, lajuntament actuar com a propietari deste terreny en la
posterior gesti del sl urbanitzable afectat.
Ladquisici per mitj de transferncies dexcedents daprofitament ubicats en sl urbanitzable requerix que lurbanitzador subscriga la proposta juntament amb els propietaris afectats.

Artculo 185. Transferencias de aprovechamiento


1. Los propietarios de una finca pueden transferir su correspondiente aprovechamiento subjetivo a otras fincas que cuenten con excedentes de aprovechamiento. Estos son compensados en virtud de aquella transferencia, que
legitimar la posterior edificacin de los mismos.
2. La transferencia de aprovechamiento debe ser aprobada por el Ayuntamiento, segn propuesta suscrita por los interesados y formalizada en escritura pblica, con planos adjuntos expresivos de la localizacin y dimensiones
de las fincas implicadas.
Dicha transferencia, as como la incorporacin de terrenos al patrimonio
municipal de suelo que conlleve, debe hacerse constar en el Registro de la
Propiedad.
3. La validez de toda transferencia exige la cesin gratuita al Municipio,
libre de cargas y en pleno dominio, de la finca cuyo aprovechamiento subjetivo sea transferido y la paridad de valor entre dicho aprovechamiento subjetivo y el excedente de aprovechamiento que es objeto de compensacin con la
transferencia.
No obsta para la validez de la transferencia ni el destino urbanstico pblico o privado de la finca cedida, ni su clasificacin, ni el hecho de que las fincas afectadas estn ubicadas en distintas reas de reparto, pero el Ayuntamiento podr denegar la aprobacin de transferencias inadecuadas para el desarrollo del Plan.
4. Si el terreno an no hubiera sido objeto de programacin, la regla de equivalencia entre lo transferido y lo adquirido se verificar conforme a las reglas
de valoracin establecidas por la legislacin estatal vigente en la materia.
5. Cuando en virtud de transferencia se ceda al Municipio un terreno ubicado en suelo urbanizable, el Ayuntamiento actuar como propietario de dicho
terreno en la posterior gestin del suelo urbanizable afectado.
La adquisicin mediante transferencias de excedentes de aprovechamiento ubicados en suelo urbanizable requiere que el Urbanizador suscriba la propuesta junto a los propietarios afectados.

Article 186. Reserves daprofitament


1. Amb motiu de la transmissi al domini pblic de terrenys amb destinaci
dotacional es podr fer reserva de laprofitament subjectiu corresponent a ells,
per a la posterior transferncia. Segons es tracte duna transmissi a ttol oners
o gratut, la reserva la podr fer en el seu favor:
a) El propietari del terreny que el cedisca gratutament a ladministraci
competent.
Procedix la reserva daprofitament, amb motiu duna cessi de terrenys,
quan no done lloc, directament i immediatament, a la compensaci dun excedent daprofitament. No podr, per tant, reservar-se laprofitament per a ulterior transferncia, qui efectue la cessi com a conseqncia dimmediata transferncia o duna reparcellaci.
Si la reserva sorigina per renncia a percebre el preu just pel sl, lexpropiat podr, no obstant aix, reclamar el que pertoque a compte de les plantacions o construccions que cedisca amb el terreny.
b) Ladministraci o lurbanitzador, pblic o privat, que sufrague el preu
del terreny dotacional, quan este sadquirisca per a la destinaci pblica per ra
duna transmissi onerosa.
No pertoca a la reserva daprofitament si ladquisici onerosa del terreny
dotacional pblic va acompanyada, per expropiaci conjunta taxada a un preu
mitj, amb la daltres terrenys amb excedents daprofitament equivalents al
terreny dotacional pblic.
2. La reserva daprofitament ha de ser aprovada per lajuntament o administraci expropiant i es far constar en el Registre de la Propietat juntament
amb la transmissi de qu derive. La reserva es cancellar, digual forma,
quan es transferisca el seu aprofitament. Lajuntament no pot oposar-se a esta
transferncia si, en el seu dia, va acceptar la cessi que va motivar la reserva.
Podr oposar-shi lurbanitzador, quan es pretenguen adquirir aix excedents
daprofitament radicats en lmbit de lactuaci integrada.

Artculo 186. Reservas de aprovechamiento


1. Con motivo de la transmisin al dominio pblico de terrenos con destino dotacional se podr hacer reserva del aprovechamiento subjetivo correspondiente a ellos, para su posterior transferencia. Segn se trate de una transmisin a ttulo oneroso o gratuito, la reserva la podr hacer en su favor:
a) El propietario del terreno que lo ceda gratuitamente a la administracin
competente.
Procede la reserva de aprovechamiento, con motivo de una cesin de terrenos, cuando no d lugar, directa e inmediatamente, a la compensacin de un
excedente de aprovechamiento. No podr, por tanto, reservarse el aprovechamiento para ulterior transferencia, quien efecte la cesin como consecuencia de inmediata transferencia o de una reparcelacin.
Si la reserva se origina por renuncia a percibir el justiprecio por el suelo,
el expropiado podr, no obstante, reclamar el que proceda a cuenta de las plantaciones o construcciones que ceda con el terreno.
b) La Administracin o el Urbanizador, pblico o privado, que sufrague el
precio del terreno dotacional, cuando ste se adquiera para su destino pblico
en virtud de una transmisin onerosa.
No ha lugar a la reserva de aprovechamiento si la adquisicin onerosa del
terreno dotacional pblico va acompaada, por expropiacin conjunta tasada
a un precio medio, con la de otros terrenos con excedentes de aprovechamiento
equivalentes al terreno dotacional pblico.
2. La reserva de aprovechamiento debe ser aprobada por el Ayuntamiento o Administracin expropiante y se har constar en el Registro de la Propiedad junto a la transmisin de la que traiga su causa. La reserva se cancelar, de igual forma, cuando se transfiera su aprovechamiento. El Ayuntamiento no puede oponerse a esa transferencia si, en su da, acept la cesin que
motiv la reserva. Podr oponerse a ello el Urbanizador, cuando se pretendan
adquirir as excedentes de aprovechamiento radicados en el mbito de la Actuacin Integrada.
3. Cuando el aprovechamiento subjetivo que, en conjunto, corresponda a
los propietarios afectados por un Programa sea inferior al total aprovechamiento objetivo de ste, el Urbanizador que financie la diferencia podr reservarse el aprovechamiento constitutivo de ella.

3. Quan laprofitament subjectiu que, en conjunt, corresponga als propietaris afectats per un programa siga inferior al total aprofitament objectiu
deste, lurbanitzador que finance la diferncia podr reservar-se laprofitament constitutiu desta.

41846

31 12 2005

4. El titular duna reserva daprofitament podr sollicitar la seua


expropiaci, quan hagen transcorregut ms de tres anys des que va constituir
la reserva o el menor termini que resulte de comptar cinc anys des de la qualificaci del terreny com a sl dotacional pblic.
CAPTOL V
Execuci de les dotacions pbliques
Article 187. Altres formes dexecuci
1. El sl destinat a dotacions pbliques, a ms de per aplicaci de les tcniques reparcellatries en unitats dexecuci contnues o discontnues, es
podr obtindre, per mitj dexpropiaci o ocupaci directa, en qualsevol moment
i classe de sl sense perju de les reserves daprofitament a qu aix done lloc.
2. Sentn per ocupaci directa lobtenci de terrenys afectes pel planejament a dotacions pbliques, mitjanant el reconeixement al seu titular del dret
dintegrar-se en una unitat dexecuci amb excs daprofitament real. Locupaci directa requerir la determinaci prvia per ladministraci actuant dels
aprofitaments urbanstics susceptibles dadquisici pel titular del terreny que
sha docupar i de la unitat dexecuci en qu, per excedir laprofitament real
de lapropiable pel conjunt de propietaris inicialment inclosos en esta, hagen
de fer-se efectius estos aprofitaments.
3. Laplicaci desta modalitat dobtenci de terrenys dotacionals haur
dajustar-se al procediment que es determine en la legislaci urbanstica, amb
respecte, en tot cas, de les regles segents:
A) Es publicar la llista de terrenys i propietaris afectats, aprofitament
urbanstics corresponents a cada un destes i unitat o unitats dexecuci on
hauran de fer-se efectius els seus drets, i es notificar als propietaris afectats
locupaci prevista i les altres circumstncies concurrents.
B) Locupaci noms podr dur-se a terme transcorregut el termini dun
mes des de la notificaci i, en aquell moment, sestendr acta en qu es far constar, almenys:
a) Lloc i data datorgament i determinaci de ladministraci actuant.
b) Identificaci dels titulars dels terrenys ocupats i situaci registral destos.
c) Superfcie ocupada i aprofitaments urbanstics que els corresponguen.
d) Unitat dexecuci on es faran efectius estos aprofitaments.
C) Sentendran les actuacions amb el ministeri fiscal en el cas de propietaris
desconeguts, no compareixents, incapacitats sense persona que els represente
o quan es tracte de propietat litigiosa.
D) Lrgan actuant expedir, a favor de cadas un dels propietaris dels terrenys ocupats, certificats dels extrems assenyalats en la regla B) anterior. Una
cpia deste certificat, acompanyada del corresponent plnol, es remetr al
Registre de la Propietat per a inscriure la superfcie ocupada a favor de ladministraci en els termes establerts reglamentriament.
E) Simultniament a la inscripci a qu es referix lordinal anterior, sobrir
foli registral independent a laprofitament urbanstic corresponent a la finca
ocupada segons el certificat, i a aquest foli es traslladaran les inscripcions de
domini i la resta de drets reals vigents sobre la finca amb anterioritat a locupaci.
4. Reglamentriament es desenrotllaran les condicions i els requisits necessaris per a lexecuci del planejament per mitj dexpropiaci o ocupaci
directa.
CAPTOL VI
Altres disposicions daplicaci a les actuacions integrades i allades
Article 188. Conservaci de la urbanitzaci
1. La conservaci de les obres durbanitzaci s responsabilitat de lajuntament des de la recepci, i era abans de lurbanitzador. Mancar de validesa
tot pacte o disposici que pretenga traslladar esta competncia a persones privades o associacions de propietaris sense collaboraci i control pblic o sense
condicions o per temps indeterminat. Els administrats no podran ser obligats
per mandat de ladministraci a integrar-se en estes associacions.
2. Les obres durbanitzaci, realitzades per urbanitzador competent i ubicades en domini pblic, sentendran rebudes als tres mesos del seu oferiment
formal a lajuntament sense resposta administrativa expressa, o des que queden obertes a ls pblic. Des del moment en qu sentenguen rebudes quedaran
en perode de garantia durant dotze mesos, en els que lurbanitzador respon-

DOGV - Nm. 5.167

4. El titular de una reserva de aprovechamiento podr solicitar su expropiacin, cuando hayan transcurrido ms de tres aos desde que constituy la
reserva o el menor plazo que resulte de contar cinco aos desde la calificacin del terreno como suelo dotacional pblico.
CAPTULO V
Ejecucin de las dotaciones pblicas
Artculo 187. Otras formas de ejecucin
1. El suelo destinado a dotaciones pblicas, adems de por aplicacin de
las tcnicas reparcelatorias en unidades de ejecucin continuas o discontinuas,
se podr obtener, mediante expropiacin u ocupacin directa, en cualquier
momento y clase de suelo sin perjuicio de las reservas de aprovechamiento a
que ello d lugar.
2. Se entiende por ocupacin directa la obtencin de terrenos afectos por
el planeamiento a dotaciones pblicas, mediante el reconocimiento a su titular del derecho a integrarse en una unidad de ejecucin con exceso de aprovechamiento real. La ocupacin directa requerir la previa determinacin por
la administracin actuante de los aprovechamientos urbansticos susceptibles
de adquisicin por el titular del terreno a ocupar y de la unidad de ejecucin
en la que, por exceder su aprovechamiento real del apropiable por el conjunto de propietarios inicialmente incluidos en la misma, hayan de hacerse efectivos tales aprovechamientos.
3. La aplicacin de esta modalidad de obtencin de terrenos dotacionales
deber ajustarse al procedimiento que se determine en la legislacin urbanstica, con respeto, en todo caso, de las siguientes reglas:
A) Se publicar la relacin de terrenos y propietarios afectados, aprovechamiento urbansticos correspondientes a cada uno de stos y unidad o unidades de ejecucin donde habrn de hacerse efectivos sus derechos, y se notificar a los propietarios afectados la ocupacin prevista y las dems circunstancias concurrentes.
B) La ocupacin slo podr llevarse a cabo transcurrido el plazo de un
mes desde la notificacin y, en tal momento, se levantar acta en la que se
har constar, al menos:
a) Lugar y fecha del otorgamiento y determinacin de la administracin
actuante.
b) Identificacin de los titulares de los terrenos ocupados y situacin registral de los mismos.
c) Superficie ocupada y aprovechamientos urbansticos que les correspondan.
d) Unidad de Ejecucin donde se harn efectivos dichos aprovechamientos.
C) Se entendern las actuaciones con el Ministerio Fiscal en el caso de
propietarios desconocidos, no comparecientes, incapacitados sin persona que
les represente o cuando se trate de propiedad litigiosa.
D) El rgano actuante expedir, a favor de cada uno de los propietarios de
los terrenos ocupados, certificacin de los extremos sealados en la regla B)
anterior. Una copia de dicha certificacin, acompaada del correspondiente
plano, se remitir al Registro de la Propiedad para inscribir la superficie ocupada a favor de la administracin en los trminos establecidos reglamentariamente.
E) Simultneamente a la inscripcin a que se refiere el ordinal anterior, se
abrir folio registral independiente al aprovechamiento urbanstico correspondiente a la finca ocupada segn la certificacin, y a dicho folio se trasladarn
las inscripciones de dominio y dems derechos reales vigentes sobre la finca
con anterioridad a la ocupacin.
4. Reglamentariamente se desarrollarn las condiciones y requisitos necesarios para la ejecucin del planeamiento mediante expropiacin u ocupacin
directa.
CAPTULO VI
Otras disposiciones de aplicacin a las actuaciones integradas y aisladas
Artculo 188. Conservacin de la urbanizacin
1. La conservacin de las obras de urbanizacin es responsabilidad del
Ayuntamiento desde su recepcin, siendo antes del Urbanizador. Carecer de
validez todo pacto o disposicin que pretenda trasladar esa competencia a personas privadas o asociaciones de propietarios sin colaboracin y control pblico o sin condiciones o por tiempo indeterminado. Los administrados no podrn
ser obligados por mandato de la administracin a integrarse en esas asociaciones.
2. Las obras de urbanizacin, realizadas por Urbanizador competente y
ubicadas en dominio pblico, se entendern recibidas a los tres meses de su ofrecimiento formal al Ayuntamiento sin respuesta administrativa expresa, o desde
que queden abiertas al uso pblico. Desde el momento en que se entiendan
recibidas quedarn en periodo de garanta durante doce meses, en los que el

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

dr dels defectes constructius que es manifesten. Finalitzat este perode, procedir la devoluci de les garanties prestades per lurbanitzador.
3. Les despeses de conservaci seran a crrec de ladministraci a partir
que siguen rebudes les obres, llevat que esta reclame la reparaci de vicis.
4. La recepci sentn sense perju de les accions, fins i tot civils, que
assistisquen a ladministraci o als administrats, per danys derivats de vicis
ocults.
Article 189. Cnon durbanitzaci
1. Quan raons tcniques especials facen imprescindible diferir o anticipar
la implantaci dinfraestructures complementries respecte a la total urbanitzaci dels solars, les ordenances municipals podran establir un cnon durbanitzaci perqu els peticionaris de llicncies o els propietaris de parcelles i
adjudicataris de programes contribusquen a sufragar aquelles infraestructures.
2. El cnon sestablir per a mbits determinats, i es meritaran en proporci a laprofitament de les parcelles o solars o al seu valor urbanstic. La quantia es fixar, per mitj de frmula polinmica actualizable, en funci de mduls
de cost i unitats dobra que shan dinstallar o construir, segons la repercussi unitria sobre laprofitament objectiu o el seu valor urbanstic.
3. Els ingressos safectaran a lexecuci de qualssevol obres durbanitzaci
o lobtenci del sl necessaris per a estes.
TTOL IV
Activitat administrativa de garantia de la legalitat urbanstica
Article 190. Activitat administrativa de garantia de la legalitat urbanstica
1. Lactivitat administrativa de garantia de la legalitat urbanstica comprn totes les actuacions de les administracions pbliques amb competncies
en urbanisme, tendents a verificar i exigir el compliment de les normes urbanstiques i el planejament, com tamb a sancionar-ne lincompliment.
2. Les administracions pbliques desenrotllen esta activitat, per mitj del
sotmetiment a lobtenci de prvia llicncia, la compulsi als administrats al
compliment dels seus deures, la imposici de les sancions que, si s procedent, pertoquen i la restauraci de lordre urbanstic infringit per actes efectuats en contra del que establix lordenaci urbanstica vigent.

41847

Urbanizador responder de los defectos constructivos que se manifiesten. Finalizado este periodo, proceder la devolucin de las garantas prestadas por el
Urbanizador.
3. Los gastos de conservacin sern a cargo de la administracin a partir
de que sean recibidas las obras, salvo que sta reclame la reparacin de vicios.
4. La recepcin se entiende sin perjuicio de las acciones, incluso civiles,
que asistan a la administracin o a los administrados, por daos derivados de
vicios ocultos.
Artculo 189. Canon de urbanizacin
1. Cuando razones tcnicas especiales hagan imprescindible diferir o anticipar la implantacin de infraestructuras complementarias respecto a la total
urbanizacin de los solares, las Ordenanzas municipales podrn establecer un
canon de urbanizacin para que los peticionarios de licencias o los propietarios de parcelas y adjudicatarios de Programas contribuyan a sufragar aquellas
infraestructuras.
2. El canon se establecer para mbitos determinados, devengndose en proporcin al aprovechamiento de las parcelas o solares o a su valor urbanstico.
Su cuanta se fijar, mediante frmula polinmica actualizable, en funcin de
mdulos de coste y unidades de obra a instalar o construir, segn su repercusin unitaria sobre el aprovechamiento objetivo o su valor urbanstico.
3. Los ingresos se afectarn a la ejecucin de cualesquiera obras de urbanizacin o la obtencin del suelo preciso para ellas.
TTULO IV
Actividad administrativa de garanta de la legalidad urbanstica
Artculo 190. Actividad administrativa de garanta de la legalidad urbanstica
1. La actividad administrativa de garanta de la legalidad urbanstica comprende todas las actuaciones de las Administraciones Pblicas con competencias en urbanismo, tendentes a verificar y exigir el cumplimiento de las normas
urbansticas y el planeamiento, as como a sancionar su incumplimiento.
2. Las administraciones pblicas desarrollan esta actividad, mediante el
sometimiento a la obtencin de previa licencia, la compulsin a los administrados al cumplimiento de sus deberes, la imposicin de las sanciones que, en
su caso, procedan y la restauracin del orden urbanstico infringido por actos
efectuados en contra de lo establecido en la ordenacin urbanstica vigente.

CAPTOL I
Activitat administrativa de control de la legalitat urbanstica

CAPTULO I
Actividad administrativa de control de la legalidad urbanstica

Secci 1a
Llicncies

Seccin 1
Licencias

Article 191. Actes subjectes a llicncia


1. Estan subjectes a llicncia urbanstica, en els termes de la present llei i
sense perju de les altres autoritzacions que siguen procedents dacord amb la
legislaci urbanstica i sectorial aplicable, tots els actes ds, transformaci i
edificaci del sl, subsl i vol, i en particular els segents:
a) Les obres de construcci, edificaci i implantaci dinstallacions de
nova planta.
b) Les obres dampliaci de tota classe de construccions, edificis i
installacions existents.
c) Les obres de modificaci o reforma que afecten a lestructura o a laspecte
exterior i interior de les construccions, els edificis i les installacions de totes
classes, qualsevol que siga el seu s.
d) Les obres i els usos que hagen de realitzar-se amb carcter provisional.
e) La demolici de les construccions.
f) La primera ocupaci de les edificacions i les installacions, conclosa la
seua construcci, aix com locupaci en cas de segones o posteriors transmissions de les mateixes quan siga exigible dacord amb la Llei 3/2004, de
30 de juny, de la Generalitat, dOrdenaci i Foment de la Qualitat de lEdificaci.
g) Els actes de divisi de terrenys o de parcellaci de finques, excepte en
els supsits legals dinnecesarietat de llicncia.
h) La modificaci de ls de les construccions, edificacions i installacions,
com tamb ls del vol sobre estes.
i) Els actes dintervenci sobre edificis o elements protegits o catalogats,
qualsevol que siga labast de lobra.
j) Els desmunts, les explanacions, els abancalaments i aquells moviments
de terra que excedisquen el que siga imprescindible per a la prctica ordinria
de labors agrcoles.
k) Lextracci drids i lexplotaci de pedreres, en els termes disposats pel
pargraf 4 segent.

Artculo 191. Actos sujetos a licencia


1. Estn sujetos a licencia urbanstica, en los trminos de la presente Ley
y sin perjuicio de las dems autorizaciones que sean procedentes con arreglo
a la legislacin urbanstica y sectorial aplicable, todos los actos de uso, transformacin y edificacin del suelo, subsuelo y vuelo, y en particular los siguientes:
a) Las obras de construccin, edificacin e implantacin de instalaciones
de nueva planta.
b) Las obras de ampliacin de toda clase de construcciones, edificios e
instalaciones existentes.
c) Las obras de modificacin o reforma que afecten a la estructura o al
aspecto exterior e interior de las construcciones, los edificios y las instalaciones de todas clases, cualquiera que sea su uso.
d) Las obras y los usos que hayan de realizarse con carcter provisional.
e) La demolicin de las construcciones.
f) La primera ocupacin de las edificaciones y las instalaciones, concluida su construccin, as como la ocupacin en caso de segundas o posteriores
trasmisiones de las mismas cuando sea exigible de acuerdo con la Ley 3/2004,
de 30 de junio, de la Generalitat, de ordenacin y fomento de la calidad de la
edificacin.
g) Los actos de divisin de terrenos o de parcelacin de fincas, salvo en los
supuestos legales de innecesariedad de licencia.
h) La modificacin del uso de las construcciones, edificaciones e instalaciones, as como el uso del vuelo sobre los mismos.
i) Los actos de intervencin sobre edificios o elementos protegidos o catalogados, cualquiera que sea el alcance de la obra.
j) Los desmontes, las explanaciones, los abancalamientos y aquellos movimientos de tierra que excedan lo imprescindible para la prctica ordinaria de
labores agrcolas.
k) La extraccin de ridos y la explotacin de canteras, en los trminos
dispuestos por el prrafo 4 siguiente.

41848

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

l) Lacumulaci dabocaments i el depsit de materials aliens a les caracterstiques prpies del paisatge natural, excepte la recollida de materials necessaris per a la realitzaci dobres ja autoritzades per una altra llicncia.
m) Lalament de murs de fbrica i el tancament en els casos i baix les
condicions esttiques que exigisquen les ordenances dels plans reguladors de
la seua harmonia amb lentorn.
n) Lobertura de camins, com tamb la seua modificaci o pavimentaci.
ny) La ubicaci de cases prefabricades, caravanes fixes i installacions
semblants, provisionals o permanents.
o) La installaci dhivernacles.
p) La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via
pblica.
q) Lexecuci dobres i installacions que afecten el subsl.
r) La installaci de lnies elctriques, telefnics o altres semblants i la
collocaci dantenes o dispositius de comunicaci de qualsevol classe.
s) La construcci de preses, basses, obres de defensa i correcci de llits
pblics, vies pbliques o privades i, en general, qualsevol tipus dobres o usos
que afecten a la configuraci del territori.
t) Les tales i abatiment darbres que constitusquen massa arbria, espai
boscs, arbreda o parc, a excepci de les autoritzades en sl no urbanitzable pels
rgans competents en matria agrria o forestal.
u) Lexecuci dobres durbanitzaci, excepte el que disposa el nmero 3
del present article.
v) Totes les altres actuacions en qu ho exigisca el planejament o les ordenances municipals.
2. No estan subjectes a llicncia urbanstica els actes enunciats en el nmero
1 deste article quan hagen sigut prviament autoritzats com a conseqncia de
laprovaci dun projecte durbanitzaci o dobra pblica diguals efectes
segons la legislaci urbanstica, ni les parcellacions o la divisi de finques
incloses en un projecte de reparcellaci.
3. Les obres i installacions prpies de les activitats extractives hauran de
disposar amb lautoritzaci exigible dacord amb la legislaci minera i estaran,
a ms, subjectes a llicncia municipal dactivitat amb observana de les prescripcions que els siguen aplicables conforme a la normativa ambiental, territorial i urbanstica.
4. Quan els actes dedificaci i s del sl, i aquells altres previstos en esta
llei, es realitzaren per particulars en terrenys de domini pblic, sexigir tamb
llicncia, sense perju de les autoritzacions o concessions que siga pertinent
atorgar per part del ens titular del domini pblic. La falta dautoritzaci o concessi impedir al sollicitant obtindre llicncia i a lrgan competent atorgarla.
5. Es poden atorgar llicncies per a usos o obres provisionals no previstos
en el pla sempre que no dificulten la seua execuci ni la desincentiven. Latorgament requerir linforme favorable previ de la conselleria competent en urbanisme en municipis de poblaci inferior a 25.000 habitants.
La provisionalitat de lobra o s ha de deduir-se de les prpies caracterstiques de la construcci o de circumstncies objectives, com la viabilitat
econmica de la seua implantaci provisional o lescs impacte social de la
seua futura eradicaci. Lautoritzaci satorgar subjecta al comproms de
demolir o eradicar lactuaci quan vena el termini o es complisca la condici
que sestablisca en autoritzar-la, amb renncia a tota indemnitzaci, que haur
de fer-se constar en el Registre de la Propietat abans diniciar lobra o utilitzar la installaci.

l) La acumulacin de vertidos y el depsito de materiales ajenos a las


caractersticas propias del paisaje natural, salvo el acopio de materiales necesarios para la realizacin de obras ya autorizadas por otra licencia.
m) El levantamiento de muros de fbrica y el vallado en los casos y bajo
las condiciones estticas que exijan las ordenanzas de los planes reguladoras
de su armona con el entorno.
n) La apertura de caminos, as como su modificacin o pavimentacin.
) La ubicacin de casas prefabricadas, caravanas fijas e instalaciones
similares, provisionales o permanentes.
o) La instalacin de invernaderos.
p) La colocacin de carteles y vallas de propaganda visibles desde la va
pblica.
q) La ejecucin de obras e instalaciones que afecten al subsuelo.
r) La instalacin de tendidos elctricos, telefnicos u otros similares y la
colocacin de antenas o dispositivos de comunicacin de cualquier clase.
s) La construccin de presas, balsas, obras de defensa y correccin de cauces pblicos, vas pblicas o privadas y, en general, cualquier tipo de obras o
usos que afecten a la configuracin del territorio.
t) Las talas y abatimiento de rboles que constituyan masa arbrea, espacio boscoso, arboleda o parque, a excepcin de las autorizadas en suelo no
urbanizable por los rganos competentes en materia agraria o forestal.
u) La ejecucin de obras de urbanizacin, salvo lo dispuesto en el nmero 3 del presente artculo.
v) Todas las dems actuaciones en que lo exija el planeamiento o las ordenanzas municipales.
2. No estn sujetos a licencia urbanstica los actos enunciados en el nmero 1 de este artculo cuando hayan sido previamente autorizados como consecuencia de la aprobacin de un proyecto de urbanizacin o de obra pblica de
iguales efectos segn la legislacin urbanstica, ni las parcelaciones o la divisin de fincas incluidas en un proyecto de reparcelacin.
3. Las obras e instalaciones propias de las actividades extractivas debern contar con la autorizacin exigible de acuerdo con la legislacin minera y
estarn, adems, sujetas a licencia municipal de actividad con observancia de
las prescripciones que les sean aplicables conforme a la normativa medioambiental, territorial y urbanstica.
4. Cuando los actos de edificacin y uso del suelo, y aquellos otros previstos
en esta Ley, se realizaren por particulares en terrenos de dominio pblico, se
exigir tambin licencia, sin perjuicio de las autorizaciones o concesiones que
sea pertinente otorgar por parte del ente titular del dominio pblico. La falta de
autorizacin o concesin impedir al solicitante obtener licencia y al rgano competente otorgarla.
5. Se pueden otorgar licencias para usos u obras provisionales no previstos en el Plan siempre que no dificulten su ejecucin ni la desincentiven. El otorgamiento requerir previo informe favorable de la conselleria competente en
urbanismo en Municipios de poblacin inferior a 25.000 habitantes.
La provisionalidad de la obra o uso debe deducirse de las propias caractersticas de la construccin o de circunstancias objetivas, como la viabilidad
econmica de su implantacin provisional o el escaso impacto social de su
futura erradicacin. La autorizacin se otorgar sujeta al compromiso de demoler o erradicar la actuacin cuando venza el plazo o se cumpla la condicin
que se establezca al autorizarla, con renuncia a toda indemnizacin, que deber hacerse constar en el Registro de la Propiedad antes de iniciar la obra o utilizar la instalacin.

Article 192. Contingut i abast de la intervenci municipal


1. Les llicncies urbanstiques autoritzaran lexercici del dret a edificar o
realitzar les actuacions urbanstiques per a les que se sollicita, en les condicions
establides en la present Llei i en el planejament. Estes llicncies inclouen les
llicncies municipals dedificaci i docupaci per a les actuacions relacionades
en larticle 191.1 de la present Llei en qu les dites llicncies siguen preceptives, i en este cas el seu atorgament es regir pel que establix la Llei 3/2004,
de 30 de juny, de la Generalitat, dOrdenaci i Foment de la Qualitat de lEdificaci.
2. La intervenci municipal prvia a la concessi de la preceptiva llicncia se circumscriu a la comprovaci de ladequaci del que projecta al planejament urbanstic i normativa sectorial que siga daplicaci.

Artculo 192. Contenido y alcance de la intervencin municipal


1. Las licencias urbansticas autorizarn el ejercicio del derecho a edificar
o realizar las actuaciones urbansticas para las que se solicita, en las condiciones establecidas en la presente ley y en el planeamiento. Estas licencias
incluyen las licencias municipales de edificacin y ocupacin para las actuaciones relacionadas en el artculo 191.1 de la presente ley en que dichas licencias sean preceptivas, y en este caso su otorgamiento se regir por lo establecido en la Ley 3/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de ordenacin y fomento de la calidad de la edificacin.
2. La intervencin municipal previa a la concesin de la preceptiva licencia se circunscribe a la comprobacin de la adecuacin de lo proyectado en el
planeamiento urbanstico y la normativa sectorial que sea de aplicacin.

Article 193. Condicions datorgament de les llicncies


1. Les llicncies satorgaran o denegaran dacord amb les previsions de
la legislaci i del planejament, deixant fora de perill el dret de propietat i sense
perju del de tercers.
2. La legislaci i el planejament urbanstic aplicables a les llicncies seran
els del moment de la seua concessi, llevat que esta es produsca fora del termini legalment establit, en este cas, seran daplicaci els vigents al temps de
la sollicitud.
Quan les llicncies urbanstiques resulten sobrevingudament disconformes
amb el planejament, podran ser revocades, si la conservaci total o parcial de
lacte administratiu no fora possible, amb reconeixement al seu titular de la
indemnitzaci que corresponga per aplicaci de la legislaci estatal.

Artculo 193. Condiciones de otorgamiento de las licencias


1. Las licencias se otorgarn o denegarn de acuerdo con las previsiones
de la legislacin y del planeamiento, dejando a salvo el derecho de propiedad
y sin perjuicio del de terceros.
2. La legislacin y el planeamiento urbanstico aplicables a las licencias
sern los del momento de su concesin, salvo que sta se produzca fuera del
plazo legalmente establecido, en cuyo caso, sern de aplicacin los vigentes al
tiempo de la solicitud.
Cuando las licencias urbansticas resulten sobrevenidamente disconformes con el planeamiento, podrn ser revocadas, si la conservacin total o parcial del acto administrativo no fuera posible, con reconocimiento a su titular de
la indemnizacin que corresponda por aplicacin de la legislacin estatal.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41849

3. La denegaci de les llicncies urbanstiques haur de ser motivada.


Sense perju del carcter reglat de les llicncies urbanstiques, les entitats locals
denegaran, en exercici de la seua potestat de defensa i recuperaci dels bns de
domini pblic, les llicncies latorgament de les quals permeta locupaci
illegal destos.

3. La denegacin de las licencias urbansticas deber ser motivada. Sin


perjuicio del carcter reglado de las licencias urbansticas, las Entidades Locales denegarn, en ejercicio de su potestad de defensa y recuperacin de los
bienes de dominio pblico, las licencias cuyo otorgamiento permita la ocupacin ilegal de los mismos.

Article 194. Competncia i procediment


1. La competncia i el procediment datorgament de llicncies sajustaran
a la legislaci sectorial que en cada cas les regula, a la de rgim local i la del
procediment administratiu com.
2. Lexpedient per a atorgar la llicncia urbanstica ha dincorporar els
informes de carcter tcnic i jurdic sobre la conformitat de lacte o s pretesos amb lordenaci urbanstica aplicable, emesos pels corresponents serviicis municipals.
3. Quan en el procediment de concessi de llicncia calga sollicitar informes
de distints departaments de lajuntament i daltres administracions pbliques,
estos se sollicitaran simultniament en un sol acte i per una sola vegada. La
seua emissi estar subjecta a la legislaci sobre rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

Artculo 194. Competencia y procedimiento


1. La competencia y el procedimiento de otorgamiento de licencias se
ajustarn a la legislacin sectorial que en cada caso las regula, a la de Rgimen
Local y la del Procedimiento Administrativo Comn.
2. El expediente para otorgar la licencia urbanstica debe incorporar los
informes de carcter tcnico y jurdico sobre la conformidad del acto o uso
pretendidos con la ordenacin urbanstica aplicable, emitidos por los correspondientes servicios municipales.
3. Cuando en el procedimiento de concesin de licencia sea necesario solicitar informes de distintos departamentos del Ayuntamiento y de otras Administraciones Pblicas, stos se solicitarn simultneamente en un solo acto y por
una sola vez. Su emisin estar sujeta a la legislacin sobre Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo
Comn.
4. El procedimiento para la concesin de licencia slo se entender iniciado cuando la peticin vaya acompaada de proyecto tcnico y de los otros
documentos indispensables para dotar de contenido la resolucin. Si faltara
alguno de los documentos referidos, se requerir al interesado para que lo aporte, suspendindose el plazo para el otorgamiento de licencia.

4. El procediment per a la concessi de llicncia noms sentendr iniciat quan la petici vaja acompanyada de projecte tcnic i dels altres documents
indispensables per a dotar de contingut la resoluci. Si faltara algun dels documents referits, es requerir a linteressat perqu ho aporte, suspenent-se el
termini per a latorgament de llicncia.
Article 195. Terminis per a latorgament de llicncies
1. Les llicncies urbanstiques es resoldran en els terminis segents:
a) Les de mera reforma que no comporte alteraci estructural de ledifici,
ni afecten elements catalogats o en trmit de catalogaci, com tamb les de
primera ocupaci o, si s procedent, habitabilitat de les construccions en el
termini dun mes.
b) Les llicncies que comporten obres majors de nova construcci o reforma estructural dentitat equivalent a una nova construcci o les denderrocament, respecte a edificis no catalogats, hauran datorgar-se o denegar-se en el
termini de dos mesos.
c) Les dintervenci que seran qualssevol que afecten edifici catalogat
o en trmit de catalogaci, en el de tres mesos.
2. Les llicncies per a qualsevol tipus dobres que, per disposici legal o
reglamentria, hagen datorgar-se juntament amb la corresponent llicncia
dactivitat, se sotmetran, amb preferncia respecte a les regles anteriors, al
rgim procedimental especfic de la llicncia dactivitat.
3. Els ajuntaments podran atorgar llicncies parcials que autoritzen la realitzaci de fases concretes del projecte, a reserva de lesmena o suplement deste
en aspectes menors i complementaris pendents dautoritzaci administrativa.

Artculo 195. Plazos para el otorgamiento de licencias


1. Las licencias urbansticas se resolvern en los plazos siguientes:
a) Las de mera reforma que no suponga alteracin estructural del edificio, ni afecten a elementos catalogados o en trmite de catalogacin, as como
las de primera ocupacin o, en su caso, habitabilidad de las construcciones en
el plazo de un mes.
b) Las licencias que comporten obras mayores de nueva construccin o
reforma estructural de entidad equivalente a una nueva construccin o las de
derribo, respecto a edificios no catalogados, habrn de otorgarse o denegarse
en el plazo de dos meses.
c) Las de intervencin que sern cualesquiera que afecten a edificio catalogado o en trmite de catalogacin, en el de tres meses.
2. Las licencias para cualquier tipo de obras que, por disposicin legal o
reglamentaria, hayan de otorgarse junto a la correspondiente licencia de actividad, se sometern, con preferencia respecto a las reglas anteriores, al rgimen
procedimental especfico de la licencia de actividad.
3. Los Ayuntamientos podrn otorgar licencias parciales que autoricen la
realizacin de fases concretas del proyecto, a reserva de la subsanacin o suplemento de ste en aspectos menores y complementarios pendientes de autorizacin administrativa.

Article 196. Silenci administratiu


1. El venciment del termini mxim sense haver notificat resoluci expressa comportar la concessi de la llicncia per silenci administratiu, i habilitar el peticionari per a la iniciaci de les obres o la realitzaci de les actuacions
corresponents, que hauran dajustar-se a lordenaci urbanstica i complir els
altres deures i condicions que la llei i els plans exigisquen per a la seua realitzaci.
2. Sexceptuen del que disposa el nmero anterior, les llicncies dintervenci en edificis catalogats, o en trmit de catalogaci.
3. En cap cas sentendran adquirides per silenci administratiu, facultats
en contra de les lleis, dels plans, projectes, programes o ordenances o, en general, en termes contraris, oposats o disconformes amb les previsions de lordenaci urbanstica.
4. Seran nulles de ple dret les llicncies obtingudes per acte exprs o presumpte que contravinguen de mode greu i manifest la legislaci o el planejament urbanstic.

Artculo 196. Silencio administrativo


1. El vencimiento del plazo mximo sin haberse notificado resolucin
expresa supondr la concesin de la licencia por silencio administrativo, y
habilitar al peticionario para la iniciacin de las obras o la realizacin de las
actuaciones correspondientes, que debern ajustarse a la ordenacin urbanstica y cumplir los dems deberes y condiciones que la ley y los Planes exijan
para su realizacin.
2. Se exceptan de lo dispuesto en el nmero anterior, las licencias de
intervencin en edificios catalogados, o en trmite de catalogacin.
3. En ningn caso se entendern adquiridas por silencio administrativo,
facultades en contra de las leyes, de los Planes, Proyectos, Programas u Ordenanzas o, en general, en trminos contrarios, opuestos o disconformes con las
previsiones de la ordenacin urbanstica.
4. Sern nulas de pleno derecho las licencias obtenidas por acto expreso
o presunto que contravengan de modo grave y manifiesto la legislacin o el planeamiento urbanstico.

Article 197. Actes promoguts per administracions pbliques


1. Els actes especificats en larticle 191.1 que siguen promoguts per ladministraci General de lEstat, per La Generalitat o per les entitats de Dret Pblic
dependents o vinculades a elles estaran subjectes a llicncia municipal, llevat
de les excepcions previstes en la legislaci sectorial aplicable.

Artculo 197. Actos promovidos por administraciones pblicas


1. En los actos especificados en el artculo 191.1 que sean promovidos
por la administracin general del Estado, por la Generalitat o por las entidades
de derecho pblico dependientes o vinculadas a ellas, estarn sujetos a licencia municipal, excepto las excepciones previstas en la legislacin sectorial
aplicable.
2. No estarn sujetas a licencia las obras pblicas de inters general promovidas por la Generalitat, que se regirn por lo establecido en la disposicin
adicional sexta de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de ordenacin del territorio y proteccin del paisaje, y las promovidas por el Estado, que
se regirn por lo establecido en la disposicin adicional tercera de la Ley 13/2003,
de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesin de obra pblica.
3. En todo caso, la ejecucin de obras pblicas de mbito supramunicipal
asegurar su correcta integracin en la ordenacin urbanstica conforme al
procedimiento previsto en el artculo 98 de la presente ley.

2. No estaran subjectes a llicncia les obres pbliques dinters general


promogudes per La Generalitat, que es regiran pel que establix la disposici addicional sexta de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, dOrdenaci del
Territori i Protecci del Paisatge, i les promogudes per lEstat, que es regiran
pel que establix la disposici addicional tercera de la Llei 13/2003, de 23 de
maig, reguladora del Contracte de Concessi dObra Pblica.
3. En tot cas, lexecuci dobres pbliques dmbit supramunicipal assegurar la seua correcta integraci en lordenaci urbanstica conforme al procediment previst en larticle 98 de la present Llei.

41850

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

4. Quan els actes especificats en larticle 191.1 siguen promoguts pels


Ajuntaments en el seu propi terme municipal, lacord municipal que els autoritze
o aprove estar subjecte als mateixos requisits i produir els mateixos efectes
que la llicncia urbanstica, sense perju del que preveu la legislaci de rgim
local.

4. Cuando los actos especificados en el artculo 191.1 sean promovidos


por los ayuntamientos en su propio trmino municipal, el acuerdo municipal
que los autorice o apruebe estar sujeto a los mismos requisitos y producir los
mismos efectos que la licencia urbanstica, sin perjuicio de lo previsto en la legislacin de rgimen local.

Article 198. Caducitat de les llicncies


1. Totes les llicncies satorgaran per termini determinat tant per a iniciar,
com per a acabar les obres, excepte les referides als usos, que tindran vigncia indefinida sense perju de lobligaci legal dadaptaci a les normes que en
cada moment els regulen.
2. Els ajuntaments podran concedir prrrogues dels terminis de les llicncies per una sola vegada i per un nou termini no superior a linicialment acordat, sempre que la llicncia siga conforme amb lordenaci urbanstica vigent
en el moment del seu atorgament.
3. Lrgan competent per a concedir la llicncia declarar, dofici o a
instncia de part, la caducitat de les llicncies, prvia audincia a linteressat,
una vegada transcorreguts els terminis corresponents.
4. La declaraci de caducitat extingir la llicncia, i no es podran iniciar
ni prosseguir les obres si no se sollicita i se nobt una de nova ajustada a
lordenaci urbanstica en vigor. Si lobra o installaci queda inacabada o
paralitzada durant un temps superior a un any des de la declaraci de caducitat, procedir la subjecci de limmoble al rgim dedificaci forosa.

Artculo 198. Caducidad de las licencias


1. Todas las licencias se otorgarn por plazo determinado tanto para iniciar, como para terminar las obras, salvo las referidas a los usos, que tendrn
vigencia indefinida sin perjuicio de la obligacin legal de adaptacin a las normas que en cada momento los regulen.
2. Los Ayuntamientos podrn conceder prrrogas de los plazos de las
licencias por una sola vez y por un nuevo plazo no superior al inicialmente
acordado, siempre que la licencia sea conforme con la ordenacin urbanstica
vigente en el momento de su otorgamiento.
3. El rgano competente para conceder la licencia declarar, de oficio o a
instancia de parte, la caducidad de las licencias, previa audiencia al interesado, una vez transcurridos los plazos correspondientes.
4. La declaracin de caducidad extinguir la licencia, no pudindose iniciar ni proseguir las obras si no se solicita y obtiene una nueva ajustada a la ordenacin urbanstica en vigor. Si la obra o instalacin quedase inacabada o paralizada durante tiempo superior a un ao desde la declaracin de caducidad
proceder la sujecin del inmueble al rgimen de edificacin forzosa.

Article 199. Obligacions de les empreses subministradores de servicis


1. Per a la contractaci dels seus servicis, les empreses subministradores
daigua, energia elctrica, gas, telefonia i telecomunicacions exigiran en titular de lobra o activitat, lacreditaci de lobtenci de la corresponent llicncia municipal.
2. Les ordres de suspensi, paralitzaci o demolici de qualssevol obres,
usos o edificacions seran notificades a les companyies que subministren o
presten els servicis especificats en el nmero anterior, a fi que en el termini de
deu dies a la suspenguen els corresponents subministraments.

Artculo 199. Obligaciones de las empresas suministradoras de servicios


1. Para la contratacin de sus servicios, las empresas suministradoras de
agua, energa elctrica, gas, telefona y telecomunicaciones exigirn al titular
de la obra o actividad, la acreditacin de la obtencin de la correspondiente licencia municipal.
2. Las rdenes de suspensin, paralizacin o demolicin de cualesquiera
obras, usos o edificaciones sern notificadas a las compaas que suministren
o presten los servicios especificados en el nmero anterior, a fin de que procedan en el plazo de diez das a la suspensin de los correspondientes suministros.
3. La suspensin de los suministros slo podr levantarse una vez que se
haya procedido a la legalizacin de las obras, usos o edificaciones respectivas, mediante notificacin expresa en tal sentido de la administracin a las
empresas suministradoras.
4. Las compaas de suministros y servicios que incumplan las obligaciones descritas incurrirn en infraccin urbanstica grave.

3. La suspensi dels subministraments noms podr alar-se una vegada


que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives, per mitj de
notificaci expressa en este sentit de ladministraci a les empreses subministradores.
4. Les companyies de subministraments i serviicis que incomplisquen les
obligacions descrites incorreran en infracci urbanstica greu.
Secci 2a
Cdula de garantia urbanstica
Article 200. Cdula de garantia urbanstica
1. Els ajuntaments hauran dexpedir, a petici dels interessats i en el termini dun mes, la cdula de garantia urbanstica per a les parcelles susceptibles dedificaci per mitj dactuaci allada. La cdula expressar la qualificaci urbanstica i el termini mxim de vigncia ser dun any, dins del qual
haur de sollicitar la pertinent llicncia.
2. El propietari del solar o parcella respecte a la qual shaja expedit vlidament la cdula per primera vegada tindr dret que, durant la vigncia desta,
si no es mantenen les condicions urbanstiques all expressades, els municipis responsables reparen els perjus patrimonials causats pels canvis dordenaci sobrevinguts, sempre que linteressat no tinga pendent el compliment
de deures de cessi, equidistribuci o urbanitzaci i aix conste en la esta cdula.
3. Latorgament de cdules de garantia urbanstica quedar en suspens
amb motiu de la suspensi de latorgament de llicncies previst en larticle
101 desta llei.
4. Amb independncia del que regulen els nmeros anteriors els ajuntaments
tenen lobligaci dinformar per escrit qualsevol sollicitant respecte a la classificaci, qualificaci i programaci urbanstica dels terrenys, en el termini
dun mes.
Secci 3a
Parcellacions
Article 201. Llicncies de parcellaci
1. Tota parcellaci o divisi de terrenys quedar subjecta a llicncia municipal, llevat que lajuntament certifique o en declare la innecesarietat.
2. La llicncia de parcellaci s innecessria quan:
a) La divisi o segregaci siga conseqncia duna reparcellaci o duna
cessi ja siga forosa o voluntria, gratuta o onerosa a ladministraci,
perqu destine el terreny resultant de la divisi a ls o servei pblic a qui es
trobe afecte.
b) El corresponent acte de disposici no augmente el nombre de finques
originriament existents i complisca les normes sobre la seua indivisibilitat
establides per raons urbanstiques.

Seccin 2
Cdula de Garanta Urbanstica
Artculo 200. Cdula de Garanta Urbanstica
1. Los Ayuntamientos habrn de expedir, a peticin de los interesados y
en el plazo de un mes, Cdula de Garanta Urbanstica para las parcelas susceptibles de edificacin mediante actuacin aislada. La Cdula expresar la
calificacin urbanstica y su plazo mximo de vigencia ser de un ao, dentro
del cual deber solicitar la pertinente licencia.
2. El propietario del solar o parcela respecto a la que se haya expedido
vlidamente la Cdula, por primera vez, tendr derecho a que, durante la vigencia de sta, si no se mantienen las condiciones urbansticas en ella expresadas, los Municipios responsables reparen los perjuicios patrimoniales causados
por los cambios de ordenacin sobrevenidos, siempre que el interesado no
tuviese pendiente el cumplimiento de deberes de cesin, equidistribucin o
urbanizacin y as constase en dicha Cdula.
3. El otorgamiento de Cdulas de Garanta Urbanstica quedar en suspenso con motivo de la suspensin del otorgamiento de licencias previsto en
el artculo 101 de la presente Ley.
4. Con independencia de lo regulado en los nmeros anteriores los Ayuntamientos tienen la obligacin de informar por escrito a cualquier solicitante
respecto a la clasificacin, calificacin y programacin urbanstica de los terrenos, en el plazo de un mes.
Seccin 3
Parcelaciones
Artculo 201. Licencias de parcelacin
1. Toda parcelacin o divisin de terrenos, quedar sujeta a licencia municipal, salvo que el Ayuntamiento certifique o declare su innecesariedad.
2. La licencia de parcelacin es innecesaria cuando:
a) La divisin o segregacin sea consecuencia de una reparcelacin o de
una cesin ya sea forzosa o voluntaria, gratuita u onerosa a la administracin,
para que destine el terreno resultante de la divisin al uso o servicio pblico al
que se encuentre afecto.
b) El correspondiente acto de disposicin no aumente el nmero de fincas
originariamente existentes y cumpla las normas sobre su indivisibilidad establecidas por razones urbansticas.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41851

c) La divisi o segregaci haja sigut autoritzada expressament pel municipi


amb motiu de latorgament duna altra llicncia urbanstica.
3. De conformitat amb el que disposa la legislaci estatal, els notaris i registradors de la propietat exigiran per a autoritzar i inscriure, respectivament,
escriptures de divisi de terrenys, que sacredite latorgament de la llicncia o
la declaraci administrativa de la seua innecesarietat, que els primers hauran
de testimoniar en el document. Aix mateix, els notaris i registradors de la
propietat faran constar en la descripci de les finques la seua qualitat dindivisibles, quan aix els conste.
4. Ser innecessria lacreditaci de llicncia de parcellaci o de divisi
de terrenys quan hi haja:
a) Testimoni del certificat municipal corresponent.
b) Acreditaci que es va sollicitar la llicncia o aquest certificat, amb
lantelaci necessria respecte al moment datorgar la divisi, sense haver
obtingut resoluci administrativa expressa dins dels terminis legals i efectuant
declaraci responsable da ltim.
c) Justificaci rigorosa del compliment de les condicions expressades en
el nmero 2.b anterior en autoritzar o inscriure latorgament de la segregaci.

c) La divisin o segregacin haya sido autorizada expresamente por el


municipio con motivo del otorgamiento de otra licencia urbanstica.
3. De conformidad con lo dispuesto por la legislacin estatal, los Notarios y Registradores de la Propiedad exigirn para autorizar e inscribir, respectivamente, escrituras de divisin de terrenos, que se acredite el otorgamiento de la licencia o la declaracin administrativa de su innecesariedad, que
los primeros debern testimoniar en el documento. Asimismo, los Notarios y
Registradores de la Propiedad harn constar en la descripcin de las fincas su
cualidad de indivisibles, cuando as les conste.
4. Ser innecesaria la acreditacin de licencia de parcelacin o de divisin de terrenos cuando medie:
a) Testimonio del certificado municipal correspondiente.
b) Acreditacin de que se solicit la licencia o dicho certificado, con la
antelacin necesaria respecto al momento de otorgar la divisin, sin haber
obtenido resolucin administrativa expresa dentro de los plazos legales y efectuando declaracin responsable de esto ltimo
c) Justificacin rigurosa del cumplimiento de las condiciones expresadas
en el nmero 2.b anterior al autorizar o inscribir el otorgamiento de la segregacin.

Article 202. Indivisibilitat de terrenys en les distintes classes de sl


Sn indivisibles:
a) Les parcelles determinades com a mnimes en el corresponent planejament, a fi de constituir finques independents.
b) Les parcelles les dimensions de les quals mnimes siguen iguals o
menors a les determinades com a mnimes en el planejament, excepte si els
lots resultants sadquirixen simultniament pels propietaris de terrenys confrontants, a fi de programar-los.
c) Les parcelles les dimensions de les quals siguen menors que el doble
de la superfcie determinada com a mnima en el planejament, llevat que lexcs
sobre este mnim puga segregar-se amb el fi indicat en lapartat anterior.2
d) Les parcelles edificables dacord amb una determinada relaci entre
superfcie de sl i superfcie construble, quan sedificara la corresponent a
tota la superfcie de sl o, en el cas que sedificara la corresponent a noms una
part della, la restant, si fora inferior a la parcella mnima, amb les excepcions
indicades en lapartat anterior.
e) Les parcelles en sl no urbanitzable, i en sl urbanitzable sense programaci, llevat que complisquen amb els requisits establits en la seua legislaci reguladora.

Artculo 202. Indivisibilidad de terrenos en las distintas clases de suelo


Son indivisibles:
a) Las parcelas determinadas como mnimas en el correspondiente planeamiento, a fin de constituir fincas independientes.
b) Las parcelas cuyas dimensiones mnimas sean iguales o menores a las
determinadas como mnimas en el planeamiento, salvo si los lotes resultantes
se adquieren simultneamente por los propietarios de terrenos colindantes, con
el fin de programarlos.
c) Las parcelas cuyas dimensiones sean menores que el doble de la superficie determinada como mnima en el planeamiento, salvo que el exceso sobre
dicho mnimo pueda segregarse con el fin indicado en el apartado anterior.
d) Las parcelas edificables con arreglo a una determinada relacin entre
superficie de suelo y superficie construible, cuando se edificara la correspondiente a toda la superficie de suelo o, en el supuesto de que se edificare la
correspondiente a slo una parte de ella, la restante, si fuera inferior a la parcela mnima, con las salvedades indicadas en el apartado anterior.
e) Las parcelas en suelo no urbanizable, y en suelo urbanizable sin programacin, salvo que cumplan con los requisitos establecidos en su legislacin reguladora.

Article 203. Atorgament de la llicncia


Les llicncies de parcellaci o el certificat de la seua innecesarietat satorgaran en el termini dun mes, i ser aplicable el que preveu la secci primera
del present captol.

Artculo 203. Otorgamiento de la licencia


Las licencias de parcelacin o el certificado de su innecesariedad se otorgarn en el plazo de un mes, siendo aplicable lo previsto en la seccin primera del presente captulo.

Secci 4a
Deure edificar i rehabilitar

Seccin 4
Deber de edificar y rehabilitar

Article 204. Deure urbanstic dedificar o rehabilitar i obligaci de fer-lo


dins de terminis determinats
1. El propietari dun terreny t el deure de destinar-lo a ls i aprofitament
previst pel pla collaborant, amb promptitud i diligncia, a lexecuci deste.
Si el terreny de la seua propietat fora una parcella en sl urb o un solar, haur
de sollicitar la preceptiva llicncia per a construir, segons el pla, compensant,
en tot cas, lexcedent daprofitament que present el terreny, efectuant les cessions i realitzant les obres durbanitzaci que, en cada cas, corresponguen.
Este deure dedificaci ser exigible una vegada transcorreguts els terminis
fixats pel programa o, si no nhi ha, quan haja transcorregut un any des que fora
possible sollicitar la llicncia.
2. Una vegada atorgada la llicncia, shaur diniciar, concloure i no interrompre la construcci dins dels terminis en ella determinats. En defecte destos
terminis sentendr que linteressat disposa dun termini de sis mesos per a
iniciar les obres i vint-i-quatre per a acabar-les, admetent-se interrupcions en
estos terminis que no podran excedir, en total, de sis mesos. La caducitat de la
llicncia es declarar prvia audincia de linteressat.

Artculo 204. Deber urbanstico de edificar o rehabilitar y obligacin de


hacerlo dentro de plazos determinados
1. El propietario de un terreno tiene el deber de destinarlo al uso y aprovechamiento previsto por el Plan colaborando, con prontitud y diligencia, a la
ejecucin de ste. Si el terreno de su propiedad fuera una parcela en suelo
urbano o un solar, deber solicitar la preceptiva licencia para construir, segn
el Plan, compensando, en todo caso, el excedente de aprovechamiento que
presente el terreno, efectuando las cesiones y realizando las obras de urbanizacin que, en cada caso, correspondan. Este deber de edificacin ser exigible una vez transcurridos los plazos fijados por el Programa o, en su defecto,
cuando haya transcurrido un ao desde que fuera posible solicitar la licencia.
2. Una vez otorgada la licencia, se deber iniciar, concluir y no interrumpir la construccin dentro de los plazos en ella determinados. En defecto de tales
plazos se entender que el interesado dispone de un plazo de seis meses para
iniciar las obras y veinticuatro para terminarlas, admitindose interrupciones
en dichos plazos que no podrn exceder, en total, de seis meses. La caducidad de la licencia se declarar previa audiencia del interesado.

Article 205. Ordre individualitzada dexecuci de ledificaci


1. LAjuntament, dofici o a instncia de part, i una vegada siga exigible
el deure edificar per transcurs dels terminis previstos en larticle anterior, deur
dictar ordres individualitzades dexecuci de ledificaci o rehabilitaci, prvia
audincia dels interessats, seguint criteris expressos i objectius de prioritat en
el foment destes activitats.
Lordre haur dadvertir que si el propietari afectat no sollicita llicncia
i compensa els excedents daprofitament de la seua parcella en el termini dun
any, la parcella quedar en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa.
2. Lordre dexecuci de ledificaci o rehabilitaci tindr lefecte de cdula de garantia urbanstica i, amb este fi, expressar les condicions urbanstiques de la parcella que ordene edificar. Aix mateix, lordre, una vegada

Artculo 205. Orden individualizada de ejecucin de la edificacin


1. El Ayuntamiento, de oficio o a instancia de parte, y una vez sea exigible el deber de edificar por transcurso de los plazos previstos en el artculo
anterior, deber dictar rdenes individualizadas de ejecucin de la edificacin
o rehabilitacin, previa audiencia de los interesados, siguiendo criterios expresos y objetivos de prioridad en el fomento de dichas actividades.
La orden advertir de que si el propietario afectado no solicita licencia y
compensa los excedentes de aprovechamiento de su parcela en el plazo de un
ao, la parcela quedar en Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa.
2. La orden de ejecucin de la edificacin o rehabilitacin surtir los efectos de Cdula de Garanta Urbanstica y, a tal fin, expresar las condiciones urbansticas de la parcela que ordene edificar. Asimismo, la orden, una vez notifi-

41852

31 12 2005

notificada a la persona interessada, es comunicar al Registre de la Propietat


per a constncia en este. Si linteressat complix all que sha ordenat sordenar
cancellar lanotaci corresponent.
Secci 5a
Deure de conservaci dimmobles i runa

DOGV - Nm. 5.167

cada al interesado, se comunicar al Registro de la Propiedad para constancia


en el mismo. Si el interesado cumple lo ordenado se ordenar cancelar la anotacin correspondiente.
Seccin 5
Deber de conservacin de inmuebles y ruina

Article 206. Deure de conservaci i rehabilitaci


Els propietaris de terrenys, construccions i edificis hauran de mantindre en
condicions de seguretat, salubritat, ornament pblic i decor, realitzant els treballs i obres necessries per a conservar-hi o rehabilitar-hi les condicions
imprescindibles dhabitabilitat o s efectiu que permetrien obtindre la llicncia administrativa docupaci per la destinaci que els siga propi. Ser exigible aquest deure encara que no hi haja normes especficament aplicables sobre
protecci del medi ambient, patrimonis arquitectnics i arqueolgics o sobre
rehabilitaci urbana. Si nhi ha, es complir amb total respecte a estes.

Artculo 206. Deber de conservacin y rehabilitacin


Los propietarios de terrenos, construcciones y edificios debern mantenerlos en condiciones de seguridad, salubridad, ornato pblico y decoro, realizando los trabajos y obras precisas para conservar o rehabilitar en ellos las condiciones imprescindibles de habitabilidad o uso efectivo que permitiran obtener la licencia administrativa de ocupacin para el destino que les sea propio.
Ser exigible este deber aun cuando no hubiere normas especficamente aplicables sobre proteccin del medio ambiente, patrimonios arquitectnicos y
arqueolgicos o sobre rehabilitacin urbana. Si las hubiere, se cumplir con total
respeto a las mismas.

Article 207. Inspecci peridica de construccions


1. Els propietaris de tota edificaci catalogada o dantiguitat superior a 50
anys hauran de promoure, almenys cada cinc anys, una inspecci, a crrec de
facultatiu competent, per a supervisar el seu estat de conservaci.
2. Este facultatiu consignar els resultats de la seua inspecci expedint un
certificat que descriga els desperfectes apreciats en limmoble, les seues possibles causes i les mesures prioritries recomanables per a assegurar la seua estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidaci estructurals o per a mantenir o
rehabilitar les seues dependncies en condicions dhabitabilitat o s efectiu
segons la destinaci prpia destes. Aix mateix, deixar constncia del grau
de realitzaci de les recomanacions expressades amb motiu de lanterior inspecci peridica. Leficcia del certificat exigix remetren cpia a lajuntament i
al collegi professional corresponent.
3. Lajuntament podr exigir dels propietaris lexhibici dels certificats
actualitzats dinspecci peridica de construccions i, si descobrira que estes
no shan efectuat, podr realitzar-les dofici a costa dels obligats.

Artculo 207. Inspeccin peridica de construcciones


1. Los propietarios de toda edificacin catalogada o de antigedad superior a 50 aos debern promover, al menos cada cinco aos, una inspeccin, a
cargo de facultativo competente, para supervisar su estado de conservacin.
2. Dicho facultativo consignar los resultados de su inspeccin expidiendo un certificado que describa los desperfectos apreciados en el inmueble, sus
posibles causas y las medidas prioritarias recomendables para asegurar su estabilidad, seguridad, estanqueidad y consolidacin estructurales o para mantener
o rehabilitar sus dependencias en condiciones de habitabilidad o uso efectivo
segn el destino propio de ellas. Asimismo dejar constancia del grado de realizacin de las recomendaciones expresadas con motivo de la anterior inspeccin peridica. La eficacia del certificado exige remitir copia de l al Ayuntamiento y al Colegio Profesional correspondiente.
3. El Ayuntamiento podr exigir de los propietarios la exhibicin de los certificados actualizados de inspeccin peridica de construcciones y, si descubriera
que stas no se han efectuado, podr realizarlas de oficio a costa de los obligados.

Article 208. Lmit del deure de conservaci i rehabilitaci


1. Els propietaris dedificis estan obligats a sufragar o suportar el cost de
les obres de conservaci i rehabilitaci que estes construccions necessiten per
a complir el que disposen els articles anteriors, fins a limport determinat pel
lmit del deure normal de conservaci.
2. Quan una administraci ordene o impose al propietari lexecuci dobres
de conservaci o rehabilitaci que excedisquen este lmit, lobligat podr exigir a aquella que sufrague, pel que fa a lexcs, el cost parcial de lobres, constitutiu deste.
3. Sentendr que les obres indicades en el pargraf anterior excedixen
del lmit del deure normal de conservaci quan el seu cost supere la mitat del
valor duna construcci de nova planta, amb semblants caracterstiques i igual
superfcie til que la preexistent, realitzada amb les condicions imprescindibles
per a autoritzar la seua ocupaci. Si no es tracta dun edifici sin duna altra
classe de construcci, este lmit es xifrar, en tot cas, en la mitat del cost derigir o implantar una nova construcci diguals dimensions, en condicions ds
efectiu per a la destinaci que li siga prpia.

Artculo 208. Lmite del deber de conservacin y rehabilitacin


1. Los propietarios de edificios estn obligados a sufragar o soportar el
coste de las obras de conservacin y rehabilitacin que dichas construcciones
precisen para cumplir lo dispuesto en los artculos anteriores, hasta el importe determinado por el lmite del deber normal de conservacin.
2. Cuando una Administracin ordene o imponga al propietario la ejecucin de obras de conservacin o rehabilitacin que excedan dicho lmite, el
obligado podr exigir a aqulla que sufrague, en lo que respecta al exceso, el
coste parcial de la obras, constitutivo del mismo.
3. Se entender que las obras mencionadas en el prrafo anterior exceden
del lmite del deber normal de conservacin cuando su coste supere la mitad
del valor de una construccin de nueva planta, con similares caractersticas e
igual superficie til que la preexistente, realizada con las condiciones imprescindibles para autorizar su ocupacin. Si no se trata de un edificio sino de otra
clase de construccin, dicho lmite se cifrar, en todo caso, en la mitad del
coste de erigir o implantar una nueva construccin de iguales dimensiones, en
condiciones de uso efectivo para el destino que le sea propio.

Article 209. Ajudes pbliques per a la conservaci i rehabilitaci del patrimoni arquitectnic
1. Escaur latorgament dajudes per a finanar la conservaci o rehabilitaci de construccions per les raons regulades en larticle anterior o per a
obres que potencien la utilitat social de les construccions i que es financen
ponderant la situaci socioeconmica del destinatari de la subvenci, conforme al que reglamentriament sestablisca.
2. LAdministraci podr convenir amb linteressat frmules dexplotaci
conjunta de limmoble, sempre que permeten una adequada participaci pblica en els beneficis generats per la prolongaci de la vida til de la construcci.
Es poden atorgar ajudes a fons perdut com a incentiu dinversions privades
proporcionades a la subvenci en els termes que reglamentriament es determinen.
3. Si el propietari t dret a lajuda en aplicaci de larticle anterior i no
aconseguix un acord amb ladministraci, aquella satorgar com a bestreta
reintegrable, en diners constants, en cas de venda o expropiaci, havent de
deixar-ne constncia en el Registre de la Propietat. El reintegrament no superar la mitat del preu dexpropiaci o venda. Si esta ho s per preu inferior al
duple de la bestreta, ladministraci podr exercir el dret de tanteig en els termes que legalment sestablisquen.
4. Els ajuntaments han de bonificar, en la mesura ms mplia possible,
les llicncies dobres que tinguen per objecte la reparaci o rehabilitaci dedificacions deteriorades.
5. Les poltiques dajuda econmica que instrumente La Generalitat per a
rehabilitar i conservar el patrimoni arquitectnic donaran prioritat als immobles

Artculo 209. Ayudas pblicas para la conservacin y rehabilitacin del


patrimonio arquitectnico
1. Proceder el otorgamiento de ayudas para financiar la conservacin o
rehabilitacin de construcciones por las razones reguladas en el artculo anterior o para obras que potencien la utilidad social de las construcciones y que
se financien ponderando la situacin socioeconmica del destinatario de la
subvencin, conforme a lo que reglamentariamente se establezca.
2. La Administracin podr convenir con el interesado frmulas de explotacin conjunta del inmueble, siempre que permitan una adecuada participacin
pblica en los beneficios generados por la prolongacin de la vida til de la construccin. Se pueden otorgar ayudas a fondo perdido como incentivo de inversiones privadas proporcionadas a la subvencin en los trminos que reglamentariamente se determinen.
3. Si el propietario tuviera derecho a la ayuda en aplicacin del artculo
anterior y no alcanzara un acuerdo con la administracin, aqulla se otorgar como anticipo reintegrable, en dinero constante, en caso de venta o expropiacin, debindose dejar constancia de ello en el Registro de la Propiedad.
El reintegro no superar la mitad del precio de expropiacin o venta. Si sta lo
es por precio inferior al duplo del anticipo, la administracin podr ejercer el
derecho de tanteo en los trminos que legalmente se establezcan.
4. Los Ayuntamientos deben bonificar, en la medida ms amplia posible,
las licencias de obras que tengan por objeto la reparacin o rehabilitacin de
edificaciones deterioradas.
5. Las polticas de ayuda econmica que instrumente La Generalitat para
rehabilitar y conservar el patrimonio arquitectnico darn prioridad a los inmue-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41853

i conjunts catalogats i ponderaran la coresponsabilitat financera que, en estes


actuacions, assumisquen els ens locals dacord amb les seues possibilitats.

bles y conjuntos catalogados y ponderarn la corresponsabilidad financiera


que, en dichas actuaciones, asuman los entes locales con arreglo a sus posibilidades.

Article 210. Situaci legal de runa


1. Procedix declarar la situaci legal de runa quan el cost de les reparacions necessries per a tornar lestabilitat, seguretat, estanquidad i consolidaci estructurals a un edifici o construcci, manifestament deteriorada, o per
a restaurar-hi les condicions mnimes que permeten el seu s efectiu, supere el
lmit del deure normal de conservaci calculat conforme a larticle 208.

4. La declaraci de la situaci legal de runa ha de disposar les mesures


necessries per a evitar eventuals danys fsics i, a ms, proposar la declaraci
dincompliment pel propietari del seu deure urbanstic de conservaci o manifestar, raonadament, la improcedncia daix ltim.
La proposta de declarar lincompliment del deure de conservaci, formulada al costat de la declaraci de runa legal, no ser definitiva ni tindr efecte
sense audincia prvia dels interessats i resoluci de lalcalde dictada a la vista
de les allegacions presentades.
No escau declarar lincompliment del deure de conservaci si la runa
legal s causada per fora major, fet fortut o culpa de tercer, ni quan el propietari tracte devitar-la amb adequat manteniment i curs s de limmoble,
reparant-ne els desperfectes amb raonable diligncia.
5. La declaraci de runa legal respecte a un edifici no catalogat, ni objecte
dun procediment de catalogaci, determina per al propietari lobligaci de
rehabilitar-ho o demolir-ho, a la seua elecci.
6. Si la situaci legal de runa es declara respecte a edifici catalogat o
objecte del procediment de catalogaci, el propietari haur dadoptar les mesures
urgents i imprescindibles per a mantenir-ho en condicions de seguretat.
LAdministraci podr concertar amb el propietari la seua rehabilitaci. En
defecte dacord, pot ordenar-li que lefectue atorgant-li la corresponent ajuda
o ordenar la inclusi en el registre municipal de solars i edificis que shan de
rehabilitar.

Artculo 210. Situacin legal de ruina


1. Procede declarar la situacin legal de ruina cuando el coste de las reparaciones necesarias para devolver la estabilidad, seguridad, estanqueidad y
consolidacin estructurales a un edificio o construccin, manifiestamente deteriorada, o para restaurar en ella las condiciones mnimas que permitan su uso
efectivo, supere el lmite del deber normal de conservacin calculado conforme al artculo 208.
2. Proceder, asimismo, la declaracin de ruina, cuando el propietario
acredite haber cumplido puntualmente lo dispuesto en el artculo 206, realizando
diligentemente las obras recomendadas, al menos, en los dos ltimos certificados de inspeccin peridica y el coste de stas, unido al de las que estn
pendientes de realizar, con los fines antes expresados, supere el lmite enunciado en el prrafo anterior, aprecindose una tendencia constante y progresiva en el tiempo al aumento de las inversiones necesarias para la conservacin
del edificio.
3. Corresponder a los Ayuntamientos declarar la situacin legal de ruina,
incoando el procedimiento de oficio o como consecuencia de denuncia formulada por cualquier interesado. En las actuaciones se citar a los ocupantes
legtimos de la construccin y a los titulares de derechos sobre ella que consten en los registros pblicos, as como a los rganos competentes cuando resulte afectado el patrimonio histrico.
4. La declaracin de la situacin legal de ruina debe disponer las medidas necesarias para evitar eventuales daos fsicos y, adems, proponer la
declaracin de incumplimiento por el dueo de su deber urbanstico de conservacin o manifestar, razonadamente, la improcedencia de esto ltimo.
La propuesta de declarar el incumplimiento del deber de conservacin,
formulada junto a la declaracin de ruina legal, no ser definitiva ni surtir
efecto sin previa audiencia de los interesados y resolucin del Alcalde dictada a la vista de las alegaciones presentadas.
No procede declarar el incumplimiento del deber de conservacin si la
ruina legal es causada por fuerza mayor, hecho fortuito o culpa de tercero, ni
cuando el dueo trate de evitarla con adecuado mantenimiento y cuidadoso
uso del inmueble, reparando sus desperfectos con razonable diligencia.
5. La declaracin de ruina legal respecto a un edificio no catalogado, ni objeto de un procedimiento de catalogacin, determina para su dueo la obligacin de rehabilitarlo o demolerlo, a su eleccin.
6. Si la situacin legal de ruina se declara respecto a edificio catalogado
u objeto del procedimiento de catalogacin, el propietario deber adoptar las
medidas urgentes e imprescindibles para mantenerlo en condiciones de seguridad. La Administracin podr concertar con el propietario su rehabilitacin.
En defecto de acuerdo, puede ordenarle que la efecte otorgndole la correspondiente ayuda u ordenar la inclusin en el Registro Municipal de Solares y
Edificios a Rehabilitar.

Article 211. Intervenci en edificis catalogats.


1. En els edificis catalogats noms podran realitzar-se les obres expressament autoritzades per llicncia dintervenci o disposades per ordre dexecuci municipal dobres dintervenci.
2. Les llicncies dintervenci hauran de preveure conjuntament totes les
actuacions que hagen de realitzar-se en limmoble i el resultat final destes.
Estes actuacions noms excepcionalment, quan siga impossible la conservaci
del que construx o quan la catalogaci no obesca al seu valor intrnsec sin
a la mera importncia ambiental, podran preveure la substituci de ledificaci, a ser possible parcial, baix condicions especials. Les obres dintervenci shauran dajustar a les prescripcions del catleg i del planejament, per la
seua autoritzaci podr concretar altres condicions addicionals, salvaguardant
els valors protegits.
La llicncia dintervenci controla loportunitat tcnica de les obres per a
la millor preservaci de les caracterstiques culturals el reconeixement collectiu de les quals sexpressa en la catalogaci. El seu atorgament sefectuar per
resoluci degudament motivada.
3. Noms podr atorgar-se llicncia de demolici per a edificis no catalogats i que no siguen objecte dun procediment tendent a la seua catalogaci.
4. En laplicaci dall anteriorment disposat es facilitar lexercici de les
seues atribucions als rgans competents per a la tutela del patrimoni histric,
quan la intervenci afecte a bns declarats dinters cultural o subjectes a procediment perqu siguen declarats o inventariats com a tals. En cap cas, laplicaci desta llei permetr exceptuar la plena subjecci destos bns a la seua
normativa reguladora especfica.

Artculo 211. Intervencin en edificios catalogados


1. En los edificios catalogados slo podrn realizarse las obras expresamente
autorizadas por licencia de intervencin o dispuestas por orden de ejecucin
municipal de obras de intervencin.
2. Las licencias de intervencin contemplarn conjuntamente todas las
actuaciones que hayan de realizarse en el inmueble y el resultado final de las
mismas. Dichas actuaciones slo excepcionalmente, cuando sea imposible la
conservacin de lo construido o cuando la catalogacin no obedezca a su valor
intrnseco sino a su mera importancia ambiental, podrn contemplar la sustitucin de la edificacin, a ser posible parcial, bajo condiciones especiales. Las
obras de intervencin se ajustarn a las prescripciones del Catlogo y del planeamiento, pero su autorizacin podr concretar otras condiciones adicionales,
salvaguardando los valores protegidos.
La licencia de intervencin controla la oportunidad tcnica de las obras
para la mejor preservacin de las caractersticas culturales cuyo reconocimiento colectivo se expresa en la catalogacin. Su otorgamiento se efectuar
por resolucin debidamente motivada.
3. Slo podr otorgarse licencia de demolicin para edificios no catalogados y que no sean objeto de un procedimiento tendente a su catalogacin.
4. En la aplicacin de lo anteriormente dispuesto se facilitar el ejercicio
de sus atribuciones a los rganos competentes para la tutela del patrimonio
histrico, cuando la intervencin afecte a bienes declarados de inters cultural
o sujetos a procedimiento para su declaracin o inventariado como tales. En ningn caso, la aplicacin de esta Ley permitir exceptuar la plena sujecin de
dichos bienes a su normativa reguladora especfica.

Article 212. Ordes dexecuci dobres de conservaci i dobres dintervenci


1. Els ajuntaments han de dictar ordes dexecuci dobres de reparaci,
conservaci i rehabilitaci dedificis deteriorats o en condicions deficients per

Artculo 212. Ordenes de ejecucin de obras de conservacin y de obras


de intervencin
1. Los ayuntamientos deben dictar rdenes de ejecucin de obras de reparacin, conservacin y rehabilitacin de edificios deteriorados o en condicio-

2. Procedir, aix mateix, la declaraci de runa, quan el propietari acredite haver complit puntualment el que disposa larticle 206, realitzant diligentment les obres recomanades, almenys, en els dos ltims certificats dinspecci
peridica i el cost destes, unit al de qu estiguen pendents de realitzar, amb els
fins abans expressats, supere el lmit enunciat en el pargraf anterior, apreciant-se una tendncia constant i progressiva en el temps a laugment de les
inversions necessries per a la conservaci de ledifici.
3. Correspondr als ajuntaments declarar la situaci legal de runa, incoant
el procediment dofici o com a conseqncia de denncia formulada per qualsevol interessat. En les actuacions se citar als ocupants legtims de la construcci i als titulars de drets sobre esta que consten en els registres pblics, com
tamb als rgans competents quan resulte afectat el patrimoni histric.

41854

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

a la seua utilitzaci efectiva. Tamb els rgans de La Generalitat competents


en matria de patrimoni cultural immoble podran, ot lajuntament, dictar estes
ordes respecte dedificis catalogats. Les ordes dexecuci poden comminar,
aix mateix, a la neteja, el tancament, la retirada de cartells o altres elements
impropis de limmoble.
2. Dins del termini assenyalat en lordes dexecuci el propietari afectat ha
de sollicitar les ajudes econmiques a qu justifique tindre dret i pot demanar
la llicncia de demolici, llevat que ledifici estiga catalogat. Tamb pot proposar alternatives tcniques per a les obres o sollicitar raonadament una prrroga en la seua execuci.
3. Lincompliment injustificat de lorde faculta ladministraci per a adoptar una destes mesures:
a) Execuci subsidiria a costa de lobligat fins al lmit del deure de conservaci.
b) Imposici de fins a deu multes coercitives amb periodicitat mnima
mensual, per valor mxim de la desena part del cost estimat de les obres ordenades. Limport de les multes coercitives es destinar preferentment a cobrir
les despeses que genere lexecuci subsidiria de lorde incomplida, i
simposaran amb independncia de les sancions que corresponga per la infracci o les infraccions comeses.

nes deficientes para su utilizacin efectiva. Tambin los rganos de La Generalitat competentes en materia de patrimonio cultural inmueble podrn, odo el
Ayuntamiento, dictar dichas rdenes respecto a edificios catalogados. Las
rdenes de ejecucin pueden conminar, asimismo, a la limpieza, vallado, retirada de carteles u otros elementos impropios del inmueble.
2. Dentro del plazo sealado en la orden de ejecucin el propietario afectado debe solicitar las ayudas econmicas a las que justifique tener derecho y
puede pedir la licencia de demolicin, salvo que el edificio est catalogado. Tambin puede proponer alternativas tcnicas para las obras o solicitar razonadamente una prrroga en su ejecucin.
3. El incumplimiento injustificado de la orden faculta a la administracin
para adoptar una de estas medidas:
a) Ejecucin subsidiaria a costa del obligado hasta el lmite del deber de
conservacin.
b) Imposicin de hasta diez multas coercitivas con periodicidad mnima
mensual, por valor mximo de un dcimo del coste estimado de las obras ordenadas. El importe de las multas coercitivas se destinar preferentemente a
cubrir los gastos que genere la ejecucin subsidiaria de la orden incumplida,
y se impondrn con independencia de las sanciones que corresponda por la
infraccin o infracciones cometidas.

Article 213. Amenaa de runa imminent


1. Quan lamenaa duna runa imminent pose en perill la seguretat pblica o la integritat del patrimoni arquitectnic catalogat, lajuntament podr acordar la fitaci, lapuntalament o qualsevol mesura que sestime necessria per
a garantir lestabilitat i la seguretat de ledifici, i ordenar el desallotjament o
adoptar les mesures urgents i necessries per a previndre o evitar danys en els
bns pblics o a les persones. Excepcionalment cabr ordenar la demolici
quan esta siga imprescindible per a impedir majors perjus.

Artculo 213. Amenaza de ruina inminente


1. Cuando la amenaza de una ruina inminente ponga en peligro la seguridad pblica o la integridad del patrimonio arquitectnico catalogado, el Ayuntamiento podr acordar el apeo, apuntalamiento o cualquier medida que se
estime necesaria para garantizar la estabilidad y seguridad del edificio, y ordenar el desalojo o adoptar las medidas urgentes y necesarias para prevenir o
evitar daos en los bienes pblicos o a las personas. Excepcionalmente cabr
ordenar la demolicin cuando esta fuera imprescindible para impedir mayores
perjuicios.
Cuando se trate de edificios no catalogados, el Ayuntamiento podr adoptar motivadamente cualquiera de las medidas anteriores, incluso la demolicin del edificio.
2. El Ayuntamiento ser responsable de las consecuencias que comporte
la adopcin injustificada de dichas medidas, sin que ello exima al propietario
de la ntegra responsabilidad en la conservacin de sus bienes conforme a las
exigencias de la seguridad, sindole repercutibles los gastos realizados por el
Ayuntamiento hasta el lmite del deber normal de conservacin.
3. La adopcin de las medidas cautelares dispuestas por el Ayuntamiento, para evitar la ruina inminente, no presuponen la declaracin de la situacin
legal de ruina.
4. La adopcin de las medidas cautelares a que se refiere el presente artculo determinar la incoacin automtica de un procedimiento contradictorio
al objeto de determinar el eventual incumplimiento, por parte del propietario,
del deber de conservacin de la edificacin, que podr concluir con la declaracin formal de incumplimiento del citado deber y la sujecin del inmueble
al Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa.

Quan es tracte dedificis no catalogats, lajuntament podr adoptar motivadament qualsevol de les mesures anteriors, fins i tot la demolici de ledifici.
2. LAjuntament ser responsable de les conseqncies que comporte
ladopci injustificada destes mesures, sense que aix eximisca el propietari
de la ntegra responsabilitat en la conservaci dels seus bns conforme a les
exigncies de la seguretat, i li seran repercutibles les despeses realitzades per
lajuntament fins al lmit del deure normal de conservaci.
3. Ladopci de les mesures cautelars disposades per lajuntament, per a
evitar la runa imminent no pressuposen la declaraci de la situaci legal de
runa.
4. Ladopci de les mesures cautelars que es referix el present article determinar la incoaci automtica dun procediment contradictori a fi de determinar leventual incompliment, per part del propietari, del deure de conservaci de ledificaci, que podr concloure amb la declaraci formal dincompliment del deure esmentat i la subjecci de limmoble al rgim dedificaci
o rehabilitaci forosa.

2. El pla podr disposar, en casos justificats, que quan un edifici catalogat


resulte destrut el terreny subjacent quede immediatament qualificat com a
zona dotacional pblica.
3. La destrucci dun edifici catalogat, quan hi haja incompliment del
deure normal de conservaci, determinar lexpropiaci o subjecci de
limmoble al rgim dedificaci o rehabilitaci forosa.

Artculo 214. Prdida o destruccin de elementos catalogados


1. Cuando por cualquier circunstancia resulte destruida una construccin
o edificio catalogado, el terreno subyacente permanecer sujeto al rgimen
propio de la catalogacin. El aprovechamiento subjetivo de su propietario no
exceder el preciso para la fiel restitucin de los valores afectados, que podr
ser ordenada.
2. El Plan podr disponer, en casos justificados, que cuando un edificio catalogado resulte destruido el terreno subyacente quede inmediatamente calificado como zona dotacional pblica.
3. La destruccin de un edificio catalogado, mediando incumplimiento
del deber normal de conservacin, determinar la expropiacin o sujecin del
inmueble al Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa.

Article 215. Ordes dadaptaci a lambient


Els plans poden disposar lobligatorietat dexecutar obres dadaptaci a
lambient dedificis. Les ordes dexecuci que es dicten en compliment destes
disposicions shauran de subjectaran al rgim establit en els articles anteriors.
Estes ordes shauran de referir a elements ornamentals i secundaris de limmoble,
pretendre la restituci del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor
conservaci.

Artculo 215. Ordenes de adaptacin al ambiente


Los Planes pueden disponer la obligatoriedad de ejecutar obras de adaptacin al ambiente de edificios. Las rdenes de ejecucin que se dicten en
cumplimiento de esas disposiciones se sujetarn al rgimen establecido en los
artculos anteriores. Estas rdenes se debern referir a elementos ornamentales y secundarios del inmueble, pretender la restitucin de su aspecto originario o coadyuvar a su mejor conservacin.

Article 214. Prdua o destrucci delements catalogats


1. Quan per qualsevol circumstncia resulte destruda una construcci o edifici catalogat, el terreny subjacent romandr subjecte al rgim propi de la catalogaci. Laprofitament subjectiu del seu propietari no podr excedir el necessari per a la fidel restituci dels valors afectats, que podr ser ordenada.

Secci 6a
Rgim dedificaci o rehabilitaci forosa
Article 216. Registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar
1. Els municipis hauran de mantindre en condicions de pblica consulta un
registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar en el qual
sinclouran els immobles en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa i aquells sobre els quals hi haja ordre dedificaci o rehabilitaci forosa en vigor.
Aquesta inclusi t noms efectes declaratius, susceptibles de ser extingits per
mitj de prova en contrari.

Seccin 6
Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa
Artculo 216. Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar
1. Los municipios mantendrn en condiciones de pblica consulta un
Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar en el que se incluirn
los inmuebles en Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa y aquellos sobre los que exista orden de edificacin o rehabilitacin forzosa en vigor.
Esta inclusin tiene slo efectos declarativos, susceptibles de ser extinguidos
mediante prueba en contrario.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41855

2. La inclusi dun immoble en el registre municipal de solars i edificis que


shan de rehabilitar haur de notificar-se al Registre de la Propietat.
3. La inclusi sefectuar expressant la causa que la determina, la descripci de limmoble afectat i, si s procedent, les declaracions administratives
respecte a lincompliment de deures urbanstics del propietari. Per a la seua
constncia en el Registre de la Propietat bastar el certificat administratiu que,
complint els requisits de la legislaci hipotecria, transcriga lorde dexecuci
o la declaraci dinclusi i nacredite la notificaci al titular registral.

2. La inclusin de un inmueble en el Registro Municipal de Solares y Edificios a Rehabilitar deber notificarse al Registro de la Propiedad.
3. La inclusin se efectuar expresando la causa que la determina, la descripcin del inmueble afectado y, en su caso, las declaraciones administrativas
respecto al incumplimiento de deberes urbansticos del propietario. Para su
constancia en el Registro de la Propiedad bastar con la certificacin administrativa que, cumpliendo los requisitos de la legislacin hipotecaria, transcriba
la orden de ejecucin o la declaracin de inclusin y acredite su notificacin
al titular registral.

Article 217. Rgim dedificaci o rehabilitaci forosa dimmobles


Queden en rgim dedificaci o rehabilitaci forosa els immobles:
a) Respecte dels quals sincomplisca lobligaci particularitzada dedificar, de sollicitar llicncia o durbanitzar simultniament a ledificaci derivada dorde individualitzada o expedici de la cdula de garantia urbanstica, en
els supsits i terminis regulats en este ttol.
b) Respecte dels quals sincomplisca lobligaci defectuar obres de conservaci i rehabilitaci derivada dorde individualitzada en els termes exigibles
per ra del que disposa este ttol, sense perju de laplicaci simultnia de les
restants mesures previstes en larticle 212.3 desta llei.
c) Catalogats que es troben en situaci legal de runa, mentre el propietari
no inicie les actuacions tendents a la rehabilitaci.
d) Quan sense existir declaraci dincompliment de deures urbanstics el
sollicite voluntriament el propietari.
e) Els solars no edificats dins del centre histric delimitats pel Pla General.

Artculo 217. Rgimen de edificacin o rehabilitacin forzosa de inmuebles


Quedan en rgimen de edificacin o rehabilitacin forzosa los inmuebles:
a) Respecto a los que se incumpla la obligacin particularizada de edificar, de solicitar licencia o de urbanizar simultneamente a la edificacin derivada de orden individualizada o expedicin de la Cdula de Garanta urbanstica, en los supuestos y plazos regulados en este ttulo.
b) Respecto a los que se incumpla la obligacin de efectuar obras de conservacin y rehabilitacin derivada de orden individualizada en los trminos
exigibles en virtud de lo dispuesto en este ttulo, sin perjuicio de la aplicacin
simultnea de las restantes medidas contempladas en el artculo 212.3 de esta ley.
c) Catalogados que se encuentren en situacin legal de ruina, en tanto el
propietario no inicie las actuaciones tendentes a la rehabilitacin.
d) Cuando sin existir declaracin de incumplimiento de deberes urbansticos lo solicite voluntariamente el propietario.
e) Los solares no edificados dentro del centro histrico delimitados por
el plan general.

Article 218. Efectes de la subjecci al rgim dedificaci o rehabilitaci


forosa
1. El rgim dedificaci o rehabilitaci forosa comporta, per als immobles
subjectes a este, la seua declaraci dutilitat pblica i de la necessitat de la
seua ocupaci a lefecte expropiatori.
2. Qualsevol persona, per prpia iniciativa o concorrent a una convocatria
municipal prvia, podr formular un programa per a ledificaci i, si s procedent, urbanitzaci, intervenci o rehabilitaci de limmoble, dacord amb el
procediment i els efectes previstos en el captol III del ttol III desta llei. Aquells propietaris que hagen sigut objecte de declaraci dincompliment de deures
urbanstics no podran presentar alternativa tcnica, ni proposici juridicoeconmica; els seus drets en la reparcellaci es concretaran en forma dindemnitzaci substitutria dadjudicaci sense que pertoque ladjudicaci de finca
de reemplaament o porci indivisa desta.
3. Ladjudicatari deste procediment disposar de les prerrogatives i les
obligacions de ladjudicatari dun programa i del benefici de lexpropiaci.

Artculo 218. Efectos de la sujecin al Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa


1. El Rgimen de Edificacin o Rehabilitacin Forzosa comporta, para
los inmuebles sujetos a l, su declaracin de utilidad pblica y de la necesidad
de su ocupacin a efectos expropiatorios.
2. Cualquier persona, por propia iniciativa o concurriendo a una previa
convocatoria municipal, podr formular un Programa para la edificacin y, en
su caso, urbanizacin, intervencin o rehabilitacin del inmueble, conforme al
procedimiento y efectos previstos en el Captulo III del Ttulo III de esta Ley.
Aquellos propietarios que hayan sido objeto de declaracin de incumplimiento de deberes urbansticos no podrn presentar alternativa tcnica, ni proposicin jurdico-econmica; sus derechos en la reparcelacin se concretarn en
forma de indemnizacin sustitutoria de adjudicacin sin que proceda la adjudicacin de finca de reemplazo o porcin indivisa de sta.
3. El adjudicatario de este procedimiento contar con las prerrogativas y
obligaciones del adjudicatario de un Programa y con el beneficio de la expropiacin.

CAPTOL II
Protecci de la legalitat urbanstica

CAPTULO II
Proteccin de la legalidad urbanstica

Secci 1a
Disposicions generals

Seccin 1
Disposiciones generales

Article 219. Reacci administrativa davant de lactuaci illegal


Les actuacions que contravinguen lordenaci urbanstica donaran lloc a
ladopci per ladministraci competent de les mesures segents:
a) Les dirigides a la restauraci de lordre jurdic infringit i de la realitat
fsica alterada o transformada com a conseqncia de lactuaci illegal.
b) La iniciaci dels procediments de suspensi i anullaci dels actes
administratius en els que puga emparar-se lactuaci illegal.
c) La imposici de sancions als responsables, prvia la tramitaci del corresponent procediment sancionador, aix sense perju de les possibles responsabilitats civils o penals.

Artculo 219. Reaccin Administrativa ante la actuacin ilegal


Las actuaciones que contravengan la ordenacin urbanstica darn lugar a
la adopcin por la administracin competente de las siguientes medidas:
a) Las dirigidas a la restauracin del orden jurdico infringido y de la realidad fsica alterada o transformada como consecuencia de la actuacin ilegal.
b) La iniciacin de los procedimientos de suspensin y anulacin de los
actos administrativos en los que pudiera ampararse la actuacin ilegal.
c) La imposicin de sanciones a los responsables, previa la tramitacin
del correspondiente procedimiento sancionador, ello sin perjuicio de las posibles responsabilidades civiles o penales.

Article 220. Carcter inexcusable de lexercici de la potestat


Ladopci de les mesures de restauraci de lorde urbanstic infringit s una
competncia irrenunciable i dinexcusable exercici per ladministraci actuant.
Ni la instrucci de lexpedient sancionador, ni la imposici de multes exonera
a ladministraci del seu deure adoptar les mesures tendents a la restauraci de
ordede urbanstic infringit, en els termes establits en esta llei. Les sancions
per les infraccions urbanstiques que sobserven simposaran amb independncia
destes mesures.

Artculo 220. Carcter inexcusable del ejercicio de la potestad.


La adopcin de las medidas de restauracin del orden urbanstico infringido es una competencia irrenunciable y de inexcusable ejercicio por la administracin actuante. Ni la instruccin del expediente sancionador, ni la imposicin de multas exonera a la administracin de su deber de adoptar las medidas tendentes a la restauracin del orden urbanstico infringido, en los trminos establecidos en esta Ley. Las sanciones por las infracciones urbansticas
que se aprecien se impondrn con independencia de dichas medidas.

Secci 2a
Obres executades sense llicncia o disconformes amb aquesta
Article 221. Obres dedificaci sense llicncia o sense ajustar-se a les
determinacions desta en curs dexecuci
1. Quan els actes dedificaci o s del sl es realitzaren sense llicncia o
orde dexecuci, lalcalde, i si s procedent, la conselleria competent en urban-

Seccin 2
Obras ejecutadas sin licencia o disconformes con la misma
Artculo 221. Obras de edificacin sin licencia o sin ajustarse a sus determinaciones en curso de ejecucin
1. Cuando los actos de edificacin o uso del suelo se realizasen sin licencia u orden de ejecucin, el Alcalde, y en su caso, la conselleria competente en

41856

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

isme, dofici o a instncia de part, comprovat que estos manquen dautoritzaci


urbanstica, ordenar, sense ms trmit, la suspensi immediata de les obres o
el cessament de ls en curs dexecuci o desenrotllament.
2. La notificaci de lorde de suspensi podr realitzar-se, indistintament,
al promotor, al propietari, al responsable de lacte o, si no nhi ha, a qualsevol
persona que es trobe en el lloc dexecuci, realitzaci o desenrotllament, i hi
estiga relacionada, aix com a les companyies subministradores de serviicis
pblics, perqu suspenguen el subministrament. Lorde de suspensi haur de
ser comunicada, aix mateix, al Registre de la Propietat per a la seua constncia per mitj de nota marginal.
3. Quan els actes dedificaci o s del sl es realitzaren amb llicncia o orde
dexecuci, per sense ajustar-se a les condicions en ella establidaes, lalcalde,
dofici o a instncia de part interessada, es dirigir al promotor, constructor i
tcnic director, per a assenyalar-los les anomalies observades i els concedir
el termini de deu dies per a adduir la concordana de les obres amb el contingut de la llicncia o orde dexecuci. La falta de contestaci dins deste termini implica acceptaci de les irregularitats assenyalades, per la qual cosa
lalcalde acordar de manera immediata la paralitzaci de les obres o la prohibici dels usos, amb comunicaci a les companyies subministradores de servicis pblics.
4. Si els responsables adduxen la conformitat de la llicncia o orde dexecuci amb lactuaci urbanstica, sels convocar perqu dins dels quinze dies
segents es personen en el lloc on esta sefectue; sexaminaran els detalls
desta conjuntament amb la inspecci urbanstica i sestendr la corresponent
acta subscrita per tots els compareixents, a la vista de la qual lalcaldia es pronunciar segons escaiga, i permetr la prossecuci de lactivitat o especificar
un termini per a la seua adequaci a les condicions de la llicncia, venut el qual
sense que esta es produsca, tindr lloc la paralitzaci.

urbanismo, de oficio o a instancia de parte, comprobado que los mismos carecen de autorizacin urbanstica, ordenar, sin ms trmite, la suspensin inmediata de las obras o el cese del uso en curso de ejecucin o desarrollo.
2. La notificacin de la orden de suspensin podr realizarse, indistintamente, al promotor, al propietario, al responsable del acto o, en su defecto, a
cualquier persona que se encuentre en el lugar de ejecucin, realizacin o desarrollo, y est relacionada con el mismo, as como a las compaas suministradoras de servicios pblicos, para que suspendan el suministro. La orden de
suspensin deber ser comunicada, asimismo, al Registro de la Propiedad para
su constancia mediante nota marginal.
3. Cuando los actos de edificacin o uso del suelo se realizasen con licencia u orden de ejecucin, pero sin ajustarse a las condiciones en ella establecidas, el Alcalde, de oficio o a instancia de parte interesada, se dirigir al promotor, constructor y tcnico director, sealndoles las anomalas observadas
y concedindoles el plazo de diez das para aducir la concordancia de las obras
con el contenido de la licencia u orden de ejecucin. La falta de contestacin
dentro de dicho plazo implica aceptacin de las irregularidades sealadas, por
lo que se acordar de modo inmediato por el Alcalde la paralizacin de las
obras o la prohibicin de los usos con comunicacin a las compaas suministradoras de servicios pblicos.
4. Si por los responsables se aduce la conformidad de la licencia u orden
de ejecucin con la actuacin urbanstica, se les convocar para que dentro de
los quince das siguientes se personen en el lugar donde sta se venga desarrollando, examinndose los pormenores de la misma conjuntamente con la
Inspeccin Urbanstica y extendindose la correspondiente acta suscrita por
todos los comparecientes, a la vista de la cual la Alcalda se pronunciar segn
proceda, permitiendo la prosecucin de la actividad o especificando un plazo
para su adecuacin a las condiciones de la licencia, vencido el cual sin que
sta se produzca tendr lugar la paralizacin.

Article 222. Actes en curs dexecuci en sl no urbanitzable


1. Quan en sl no urbanitzable es porten a terme actes ds o edificaci del
sl sense autoritzaci urbanstica autonmica, quan esta siga preceptiva, o
sense ajustar-se a les seues determinacions, la conselleria competent en urbanisme ordenar la immediata suspensi destos actes.
2. Si les actuacions a qu es referix el nmero anterior es porten a terme
emparades en la llicncia municipal i ajustant-se a les seues determinacions,
ladministraci autonmica no podr decretar la suspensi dels actes dexecuci, sin que, si s procedent, haur dimpugnar la llicncia municipal, previ
requeriment danullaci, o interposar directament recurs contencis administratiu, en els termes establits en la legislaci reguladora de rgim local.
3. No obstant aix, quan lobra o acci que es tracte pose en perill la
integritat despais naturals protegits o bns dinters cultural, lautoritat
autonmica efectuar la immediata suspensi material, i en donar compte a
lajuntament i sense que hi haja lloc a la prctica del requeriment a qu es
referix larticle segent.

Artculo 222. Actos en curso de ejecucin en suelo no urbanizable


1. Cuando en suelo no urbanizable se estn llevando a cabo actos de uso
o edificacin del suelo sin autorizacin urbanstica autonmica, cuando sta sea
preceptiva, o sin ajustarse a sus determinaciones, la conselleria competente en
urbanismo ordenar la inmediata suspensin de dichos actos.
2. Si las actuaciones a que se refiere el nmero anterior se estuvieran llevando a cabo amparadas en la licencia municipal y ajustndose a sus determinaciones, la administracin autonmica no podr decretar la suspensin de
los actos de ejecucin, sino que, en su caso, habr de impugnar la licencia
municipal, previo requerimiento de anulacin, o interponer directamente recurso contencioso administrativo, en los trminos establecidos en la legislacin
reguladora de rgimen local.
3. No obstante, cuando la obra o accin de que se trate ponga en peligro
la integridad de espacios naturales protegidos o bienes de inters cultural, la autoridad autonmica proceder a su inmediata suspensin material, dando cuenta de ello al Ayuntamiento y sin que haya lugar a la prctica del requerimiento a que se refiere el artculo siguiente.

Article 223. Requeriment de legalitzaci


1. En els supsits previstos en els articles 221 i 222, lacord de suspensi
requerir a linteressat perqu, en el termini de dos mesos comptadors des de
la notificaci de la suspensi, sollicite loportuna llicncia o autoritzaci
urbanstica que corresponga o, si s procedent, ajuste les obres a lautoritzaci
urbanstica concedida.
2. Si transcorregut el termini de dos mesos linteressat no ha sollicitat
lautoritzaci urbanstica que corresponga, ladministraci actuant acordar
les mesures de restauraci de la legalitat en la forma establida en el present
captol.

Artculo 223. Requerimiento de legalizacin


1. En los supuestos previstos en los artculos 221 y 222, el acuerdo de suspensin requerir al interesado para que, en el plazo de dos meses contados desde
la notificacin de la suspensin, solicite la oportuna licencia o autorizacin
urbanstica que corresponda o, en su caso, ajuste las obras a la autorizacin
urbanstica concedida.
2. Si transcurrido el plazo de dos meses el interesado no hubiere solicitado la autorizacin urbanstica que corresponda, la administracin actuante
acordar las medidas de restauracin de la legalidad en la forma establecida en
el presente Captulo.

Article 224. Obres acabades sense llicncia o sense ajustar-se a les determinacions desta
1. Sempre que no hagen transcorregut ms de quatre anys des del total
acabament de les obres o usos del sl realitzats sense llicncia o orde dexecuci o sense ajustar-se a les condicions assenyalades en esta, lalcalde requerir
el propietari perqu, en el termini de dos mesos, sollicite loportuna autoritzaci
urbanstica o ajuste les obres a les condicions de la llicncia atorgada. El referit termini de prescripci comenar a comptar des de la total terminaci de les
obres o des que cessen els usos del sl de qu es tracte.
2. A lefecte previst en esta llei es presumix que unes obres realitzades
sense llicncia o orde dexecuci estan totalment acabades quan queden disposades per a servir al fi previst sense necessitat de cap activitat material posterior referida a la prpia obra o aix el reconega dofici lautoritat que incoe
lexpedient, amb linforme previ dels servicis tcnics corresponents.

Artculo 224. Obras terminadas sin licencia o sin ajustarse a sus determinaciones
1. Siempre que no hubieren transcurrido ms de cuatro aos desde la total
terminacin de las obras o usos del suelo realizados sin licencia u orden de
ejecucin o sin ajustarse a las condiciones sealadas en la misma, el Alcalde
requerir al propietario para que, en el plazo de dos meses, solicite la oportuna autorizacin urbanstica o ajuste las obras a las condiciones de la licencia
otorgada. El referido plazo de prescripcin empezar a contar desde la total
terminacin de las obras o desde que cesen los usos del suelo de que se trate.
2. A los efectos previstos en esta Ley se presume que unas obras realizadas sin licencia u orden de ejecucin estn totalmente terminadas cuando quedan dispuestas para servir al fin previsto sin necesidad de ninguna actividad
material posterior referida a la propia obra o as lo reconozca de oficio la autoridad que incoe el expediente, previo informe de los Servicios Tcnicos correspondientes.
3. Si el interesado no solicitara la licencia o autorizacin urbanstica en
el plazo de dos meses, o si la misma fuese denegada por ser su otorgamiento
contrario a las prescripciones de la normativa urbanstica, se proceder conforme
a lo dispuesto en el presente Captulo.

3. Si linteressat no sollicita la llicncia o autoritzaci urbanstica en el termini de dos mesos, o si esta fra denegada per ser el seu atorgament contrari
a les prescripcions de la normativa urbanstica, es procedir conforme al que
disposa el present captol.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41857

4. El termini de quatre anys establert en lapartat primer no ser daplicaci a les actuacions que shagen executat sobre terrenys qualificats en el
planejament com a zones verdes, vials, espais lliures o usos dotacionals pblics,
terrenys o edificis que pertanguen al domini pblic o estiguen inclosos en
lInventari General del Patrimoni Cultural Valenci, o sobre sl no urbanitzable protegit, respecte a les quals no hi haja termini de prescripci, quant a la
possibilitat de restauraci de la legalitat i reparaci a lestadi anterior dels bns
als quals es referrix este apartat.

4. El plazo de cuatro aos establecido en el apartado primero no ser de aplicacin a las actuaciones que se hubiesen ejecutado sobre terrenos calificados
en el planeamiento como zonas verdes, viales, espacios libres o usos dotacionales pblicos, terrenos o edificios que pertenezcan al dominio pblico o estn
incluidos en el Inventario General del Patrimonio Cultural valenciano, o sobre
suelo no urbanizable protegido, respecto a las cuales no existir plazo de prescripcin, en cuanto a la posibilidad de restauracin de la legalidad y reparacin
al estado anterior de los bienes a que se refiere este apartado.

Article 225. Restauraci de la legalitat urbanstica


1. Lexpedient de restauraci de la legalitat conclour per mitj de resoluci en qu sordenar ladopci, segons els casos, de les mesures segents:

Artculo 225. Restauracin de la legalidad urbanstica


1. El expediente de restauracin de la legalidad concluir mediante resolucin en la que se ordenar la adopcin, segn los casos, de las siguientes
medidas:
a) Tratndose de obras de edificacin, las operaciones de restauracin consistirn en la demolicin de las edificaciones realizadas ilegalmente.
b) En los casos de demolicin indebida, la restauracin consistir en la
reconstruccin de lo demolido, cuando ello resulte procedente.
c) En el supuesto de parcelaciones ilegales, las operaciones de restauracin
consistirn en la reagrupacin de las parcelas, la cual, segn los casos, podr
venir acompaada de la roturacin de caminos, desmonte o desmantelamiento de servicios, demolicin de vallados y cualesquiera otras que resulten necesarias a tal fin.
d) En funcin de la actuacin de que se trate, las operaciones de restauracin consistirn, adems, en la ejecucin de todas aquellas operaciones complementarias necesarias para devolver fsicamente los terrenos, edificaciones
o usos al estado anterior a la vulneracin.
e) Cuando proceda, en la orden de cese definitivo de la actividad.
2. Complementariamente a la adopcin de las medidas del apartado 1 anterior, la administracin actuante acordar:
a) El cese del suministro de agua, de energa elctrica, gas y telefona. A
tal efecto la administracin urbanstica actuante notificar la orden de restauracin de la legalidad a las empresas o entidades suministradoras de energa elctrica, agua, gas y telefona, a fin de que procedan en el plazo de diez das a la
suspensin de los correspondientes suministros. La suspensin de los suministros slo podr levantarse una vez que se haya procedido a la legalizacin
de las obras, usos o edificaciones respectivas, mediante notificacin expresa en
tal sentido de la administracin a las empresas suministradoras.
b) La inhabilitacin de accesos, cuando ello resulte procedente, de acuerdo con el procedimiento y las garantas establecidos por la legislacin estatal
vigente.
c) La anotacin de la resolucin administrativa ordenando la restauracin
de la legalidad infringida en el Registro de la Propiedad, en los trminos establecidos en la normativa registral.
d) La comunicacin de la orden de restauracin al organismo encargado
del Catastro inmobiliario, para su constancia.

a) Tractant-se dobres dedificaci, les operacions de restauraci consistiran en la demolici de les edificacions realitzades illegalment.
b) En els casos de demolici indeguda, la restauraci consistir en la reconstrucci del que sha demolit, quan aix resulte procedent.
c) En el supsit de parcellacions illegals, les operacions de restauraci consistiran en la reagrupaci de les parcelles, la qual, segons els casos, podr vindre acompanyada de la rompuda de camins, desmunt o desmantellament de
servicis, demolici de tanques i qualssevol altres que resulten necessries amb
este fi.
d) En funci de lactuaci de qu es tracte, les operacions de restauraci
consistiran, a ms, en lexecuci de totes aquelles operacions complementries
necessries per a tornar fsicament els terrenys, edificacions o usos a lestat
anterior a la vulneraci.
e) Quan pertoque, en lordre de cessament definitiu de lactivitat.
2. Complementriament a ladopci de les mesures de lapartat 1 anterior, ladministraci actuant acordar:
a) El cessament del subministrament daigua, denergia elctrica, gas i
telefonia. A lefecte ladministraci urbanstica actuant notificar lorde de
restauraci de la leglitat a les empreses o entitats subministradores denergia
elctrica, aigua, gas i telefonia, a fi que en el termini de deu dies suspenga els
corresponents subministraments. La suspensi dels subministraments noms
podr alar-se una vegada que shaja procedit a la legalitzaci de les obres,
usos o edificacions respectives, per mitj de notificaci expressa en este sentit de ladministraci a les empreses subministradores.
b) La inhabilitci daccessos, quan aix resulte procedent, dacord amb
el procediment i les garanties establits per la legislaci estatal vigent.
c) La anotaci de la resoluci administrativa ordenant la restauraci de la
legalitat infringida en el Registre de la Propietat, en els termes establits en la
normativa registral.
d) La comunicaci de lorde de restauraci a lorganisme encarregat del
cadastre inmobiliari, per a la seua constncia.
Article 226. Mesures cautelars
1. Iniciat el procediment, podran adoptar-se per lrgan competent per a la
resoluci del mateix totes les mesures cautelars siguen necessries que per a
garantir leficcia de la resoluci final. Lacord dadopci haur de ser motivat.
2. En tots els supsits en qu sacorde la paralitzaci dobres o actuacions,
linteressat haur de retirar els elements, materials o maquinria preparats per
a ser utilitzats, en el termini dels cinc dies segents a la notificaci de lorde
de paralitzaci. En el cas que linteressat no haguera procedit a la retirada dels
materials i maquinria, lautoritat que va suspendre les obres podr retirar-la
o precintar-la, a costa de linteressat. Els materials i maquinria retirats quedaran
a disposici de linteressat, qui satisfar els gastos de transport i custdia.

Artculo 226. Medidas cautelares


1. Iniciado el procedimiento, podrn adoptarse por el rgano competente
para la resolucin del mismo todas las medidas cautelares que sean necesarias para garantizar la eficacia de la resolucin final. El acuerdo de adopcin
tendr que ser motivado.
2. En todos los supuestos en que se acuerde la paralizacin de obras o
actuaciones, el interesado tendr que retirar los elementos, materiales o maquinaria preparados para ser utilizados, en el plazo de los cinco das siguientes a
la notificacin de la orden de paralizacin. En el caso de que el interesado no
hubiera procedido a la retirada de los materiales y maquinaria, la autoridad
que suspendi las obras podr retirarla o precintarla, a costa del interesado.
Los materiales y maquinaria retirados quedarn a disposicin del interesado,
que satisfar los gastos de transporte y custodia.

Article 227. Procediment de restauraci de la legalitat urbanstica


1. Instrut lexpedient i formulada la proposta de mesura de restauraci
de lordenaci urbanstica vulnerada, la mateixa ser notificada als interessats
perqu puguen formular allegacions. Transcorregut el termini dallegacions,
o desestimades estes, lalcalde acordar la mesura de restauraci que corresponga, a costa de linteressat, concedint un termini dexecuci.

Artculo 227. Procedimiento de restauracin de la legalidad urbanstica


1. Instruido el expediente y formulada la propuesta de medida de restauracin de la ordenacin urbanstica vulnerada, la misma ser notificada a los
interesados para que puedan formular alegaciones. Transcurrido el plazo de
alegaciones, o desestimadas stas, el Alcalde acordar la medida de restauracin que corresponda, a costa del interesado, concediendo un plazo de ejecucin.
2. El plazo mximo para notificar y resolver el expediente de restauracin
de la legalidad urbanstica ser de seis meses, plazo que comenzar a contarse:
a) Si no se ha solicitado la legalizacin, el da en que finalice el plazo otorgado en el requerimiento de legalizacin.
b) Si se ha solicitado la legalizacin, el plazo se iniciar el da en que se
dicte el acto administrativo resolviendo sobre la licencia urbanstica o autorizacin administrativa de que se trate.
c) En los supuestos en los que el procedimiento se hubiera paralizado por
causa imputable al interesado, se interrumpir el plazo para resolver.

2. El termini mxim per a notificar i resoldre lexpedient de restauraci de


la legalitat urbanstica ser de sis mesos, termini que comenar a comptarse:
a) Si no sha sollicitat la legalitzaci, el dia en qu finalitze el termini
atorgat en el requeriment de legalitzaci.
b) Si sha sollicitat la legalitzaci, el termini siniciar el dia en qu es
dicte lacte administratiu resolent sobre la llicncia urbanstica o autoritzaci
administrativa que es tracte.
c) En els supsits en qu el procediment shaja paralitzat per causa imputable
a linteressat, sinterrompr el termini per a resoldre.

41858

31 12 2005

Article 228. Incompliment per linteressat de lordre de restauraci o de suspensi


1. Lincompliment per part de linteressat de lorde de restauraci de la
legalitat donar lloc a ladopci de les segents mesures:
a) A la imposici per ladministraci de multes coercitives, fins a aconseguir
lexecuci pel subjecte obligat de les mesures de restauraci. Les multes coercitives es podran imposar per perodes dun mes i en quantia de 600 a 3.000
euros cada una, segons siguen les mesures previstes, amb un mxim de deu.
Estes multes coercitives simposaran amb independncia de qu puguen
imposar-se amb ocasi del corresponent expedient sancionador.
b) A lexecuci subsidiria per part de ladministraci actuant i a costa de
linteressat. Transcorregut el termini de compliment voluntari derivat de lltima multa coercitiva imposada, ladministraci actuant estar obligada a executar subsidiriament les corresponents ordes, a crrec de linteressat.
c) A lexecuci forosa per mitj de qualssevol altres mitjans previstos en
lordenament jurdic.
2. Lincompliment per part de linteressat de lorde de suspensi donar
lloc a la imposici de les multes coercitives a qu es referix lapartat a) del
pargraf 1 anterior.
3. Amb independncia de lanterior, ladministraci actuant haur de donar
compte de lincompliment al Ministeri Fiscal a lefecte de lexigncia de la
responsabilitat penal que puga correspondre.
4. Sestablix com a supsit expropiatori per incompliment de la funci
social de la propietat el de la realitzaci dactes que constituxen infracci
urbanstica molt greu. La resoluci que pose fi a lexpedient de restauraci
podr establir en estos casos que, transcorregut el termini atorgat per a lexecuci de lorde de restauraci sense que esta es complisca per linteressat,
sinicie el procediment expropiatori de la finca en qu shaguera coms la
infracci. No siniciar el procediment expropiatori si linteressat complix plenament lorde de restauraci en el termini concedit.
5. Les expropiacions previstes en lapartat anterior es tramitaran pel procediment de taxaci conjunta. En la valoraci destes expropiacions no es tindran en compte les obres, construccions usos o activitats determinants de la
infracci. Del preu just es descomptar limport de la multa i el cost de la
demolici de lillegalment executat.
Article 229. Subjecci a altres rgims.
El que disposen els articles precedents sentendr sense perju de la imposici de sancions que corresponguen i de les facultats que corresponguen a les
autoritats competents, per ra del rgim especfic dautoritzaci o concessi a
qu estiguen sotmesos determinats actes dedificaci o s del sl.
Secci 3a
Suspensi i revisi de llicncies

DOGV - Nm. 5.167

Artculo 228. Incumplimiento por el interesado de la orden de restauracin o de suspensin


1. El incumplimiento por parte del interesado de la orden de restauracin
de la legalidad dar lugar a la adopcin de las siguientes medidas:
a) A la imposicin por la administracin de multas coercitivas, hasta lograr
la ejecucin por el sujeto obligado de las medidas de restauracin. Las multas
coercitivas se podrn imponer por perodos de un mes y en cuanta de 600 a
3.000 euros cada una de ellas, segn sean las medidas previstas, con un mximo de diez. Estas multas coercitivas se impondrn con independencia de las que
puedan imponerse con ocasin del correspondiente expediente sancionador.
b) A la ejecucin subsidiaria por parte de la administracin actuante y a costa
del interesado. Transcurrido el plazo de cumplimiento voluntario derivado de
la ltima multa coercitiva impuesta, la administracin actuante estar obligada a ejecutar subsidiariamente las correspondientes rdenes, a cargo del interesado.
c) A la ejecucin forzosa mediante cualesquiera otros medios previstos
en el ordenamiento jurdico.
2. El incumplimiento por parte del interesado de la orden de suspensin dar
lugar a la imposicin de las multas coercitivas a que se refiere el apartado a)
del prrafo 1 anterior.
3. Con independencia de lo anterior, la administracin actuante dar cuenta del incumplimiento al Ministerio Fiscal a los efectos de la exigencia de la
responsabilidad penal que pudiera proceder
4. Se establece como supuesto expropiatorio por incumplimiento de la
funcin social de la propiedad el de la realizacin de actos que constituyen
infraccin urbanstica muy grave. La resolucin que ponga fin al expediente de
restauracin podr establecer en estos casos que, transcurrido el plazo otorgado para la ejecucin de la orden de restauracin sin que sta se cumpla por
el interesado, se inicie el procedimiento expropiatorio de la finca en que se
hubiera cometido la infraccin. No se iniciar el procedimiento expropiatorio
si el interesado cumple plenamente la orden de restauracin en el plazo concedido.
5. Las expropiaciones previstas en el apartado anterior se tramitarn por
el procedimiento de tasacin conjunta. En la valoracin de estas expropiaciones no se tendrn en cuenta las obras, construcciones, usos o actividades determinantes de la infraccin. Del precio justo se descontar el importe de la multa
y el coste de la demolicin de lo ejecutado ilegalmente.
Artculo 229. Sujecin a otros regmenes
Lo dispuesto en los artculos precedentes se entender sin perjuicio de la
imposicin de sanciones que procedan y de las facultades que correspondan a
las autoridades competentes, en virtud del rgimen especfico de autorizacin
o concesin a que estn sometidos determinados actos de edificacin o uso
del suelo.
Seccin 3
Suspensin y revisin de licencias

2. En el supsit dactes anullables, ladministraci municipal haur defectuar amb carcter la declaraci de lesivitat de lacte, en els termes establerts en
la llei esmentada.

Artculo 230. Revisin de oficio de licencias u rdenes de ejecucin


1. Las licencias y rdenes de ejecucin en las que concurra un supuesto de
nulidad de pleno derecho podrn ser revisadas de oficio o como consecuencia
de la estimacin de los recursos administrativos previstos en Derecho, por la
administracin municipal en los trminos establecidos la Ley de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo
Comn.
2. En el supuesto de actos anulables, la administracin municipal deber
proceder a la previa declaracin de lesividad del acto, en los trminos establecidos en la citada Ley.

Article 231. Impugnaci autonmica de llicncies municipals


Quan la conselleria competent en urbanisme i ordenaci territorial tinga
coneixement de latorgament duna llicncia dobres o orde dexecuci que
constitusquen una infracci urbanstica greu o molt greu, podr formular el
requeriment danullaci o interposar directament el recurs contencis administratiu, aix en els termes i supsits previstos, i amb els requisits establerts
en els articles 66, 67 i concordants de la Llei reguladora de les bases de rgim
local.

Artculo 231. Impugnacin Autonmica de licencias municipales


Cuando la conselleria competente en urbanismo y ordenacin territorial
tuviese conocimiento del otorgamiento de una licencia de obras u orden de
ejecucin que constituyan una infraccin urbanstica grave o muy grave, podr
formular el requerimiento de anulacin o interponer directamente el recurso contencioso administrativo, ello en los trminos y supuestos previstos, y con los
requisitos establecidos en los artculos 66, 67 y concordantes de la Ley Reguladora de las Bases del Rgimen Local.

Article 230. Revisi dofici de llicncies o ordes dexecuci


1. Les llicncies i ordes dexecuci en qu concrrega un supsit de nullitat
de ple dret podran ser revisades dofici o com a conseqncia de lestimaci
dels recursos administratius previstos en dret, per ladministraci municipal
en els termes establits en la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques
i del procediment administratiu com.

CAPTOL III
Infraccions i sancions urbanstiques

CAPTULO III
Infracciones y sanciones urbansticas

Secci 1a
Rgim general de les infraccions i sancions urbanstiques

Seccin 1
Rgimen general de las infracciones y sanciones urbansticas

Article 232. Concepte


1. Sn infraccions urbanstiques les accions i omissions tipificades i sancionades en esta llei.

Artculo 232. Concepto


1. Son infracciones urbansticas las acciones y omisiones tipificadas y sancionadas en esta Ley.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41859

2. Quan un mateix fet puga ser tipificat com a infracci en distintes lleis
protectores del territori, de lurbanisme, dels recursos naturals o del patrimoni
histric, saplicar noms la sanci ms severa de les previstes.

2. Cuando un mismo hecho pueda ser tipificado como infraccin en distintas leyes protectoras del territorio, del urbanismo, de los recursos naturales
o del patrimonio histrico, se aplicar slo la sancin ms severa de las previstas.

Article 233. Infraccions molt greus, greus i lleus


1. Les infraccions urbanstiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. Sn infraccions molt greus les accions i omissions tipificades en esta llei
que constitusquen incompliment de les normes urbanstiques relatives a ls
del sl i construcci que afecten a zones verdes, espais lliures, dotacions,
equipaments o al sl no urbanitzable protegit.
Son igualment infraccions molt greus les parcellacions illegals en sl no
urbanitzable.
3. Sn infraccions greus les accions i omissions tipificades en esta llei que
constitusquen incompliment de les normes relatives a parcellacions, aprofitament urbanstic, edificabilitat, s del sl, alada, volum, situaci de les edificacions i ocupaci permesa de la superfcie de les parcelles, o la dedificaci destes en excs de laprofitament subjectiu sense haver complit les
condicions de gesti urbanstica exigibles.
Constitux aix mateix infracci greu lincompliment per lurbanitzador
dels compromisos assumits amb ladministraci o els propietaris, excepte
lincompliment dels terminis no superior a un ter destos.
4. Es consideren infraccions lleus les infraccions tipificades en esta llei
que no tinguen carcter de greus o molt greus i, en tot cas, lexecuci dobres
o installacions realitzades sense llicncia i orde dexecuci quan siguen legalitzables pel fet de ser conformes amb lordenament urbanstic.

Artculo 233. Infracciones muy graves, graves y leves


1. Las infracciones urbansticas se clasifican en muy graves, graves y
leves.
2. Son infracciones muy graves las acciones y omisiones tipificadas en
esta Ley que constituyan incumplimiento de las normas urbansticas relativas
al uso del suelo y construccin que afecten a zonas verdes, espacios libres,
dotaciones, equipamientos o al suelo no urbanizable protegido.
Son igualmente infracciones muy graves las parcelaciones ilegales en
suelo no urbanizable.
3. Son infracciones graves las acciones y omisiones tipificadas en esta
Ley que constituyan incumplimiento de las normas relativas a parcelaciones,
aprovechamiento urbanstico, edificabilidad, uso del suelo, altura, volumen,
situacin de las edificaciones y ocupacin permitida de la superficie de las
parcelas, o la de edificacin de stas en exceso del aprovechamiento subjetivo sin haber cumplido las condiciones de gestin urbanstica exigibles.
Constituye asimismo infraccin grave el incumplimiento por el Urbanizador
de los compromisos asumidos con la administracin o los propietarios, salvo
el incumplimiento de los plazos no superior a un tercio de los mismos.
4. Se consideran infracciones leves las infracciones tipificadas en esta Ley
que no tengan carcter de graves o muy graves y, en todo caso, la ejecucin de
obras o instalaciones realizadas sin licencia y orden de ejecucin cuando sean
legalizables por ser conformes con el ordenamiento urbanstico.

Article 234. Tipus de sancions


Per la comissi de les infraccions urbanstiques es podran imposar les sancions segents:
a) Multa.
b) Inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador per un temps no
superior a quatre anys.
c) Inhabilitaci per a ser concessionari o subcontractista dobres durbanitzaci per un temps no superior a quatre anys.

Artculo 234. Tipos de sanciones


Por la comisin de las infracciones urbansticas se podrn imponer las
siguientes sanciones:
a) Multa.
b) Inhabilitacin para asumir la condicin de Urbanizador por un tiempo
no superior a cuatro aos.
c) Inhabilitacin para ser concesionario o subcontratista de obras de urbanizacin por un tiempo no superior a cuatro aos.

Article 235. Quantia de les multes


1. Les multes que shan dimposar per execuci dobres o installacions realitzades sense llicncia o orde dexecuci seran de quantia variable, segons les
regles que sestablixen en els articles segents.
2. Les altres infraccions urbanstiques seran sancionades:
a) Les lleus, amb multa de 300 fins a 3.000 euros.
b) Les greus, se sancionaran amb multa de 3.001 a 30.000 euros.
c) Les molt greus, se sancionaran amb multa de 30.001 a 1.500.000 euros.
3. Quan la suma de la sanci imposada i del cost de les actuacions de
reposici dels bns i situacions al seu primitiu estat done una xifra inferior a
este benefici, sincrementar la quantia de la multa fins a arribar al valor del
mateix. En cap cas la infracci urbanstica pot suposar un benefici econmic
per al infractor.
4. En els casos en qu la restauraci de lorde urbanstic infringit no exigisca cap actuaci material, la sanci que simpose a linfractor no podr ser inferior al benefici obtingut amb lactivitat illegal.

Artculo 235. Cuanta de las multas


1. Las multas a imponer por ejecucin de obras o instalaciones realizadas
sin licencia u orden de ejecucin sern de cuanta variable, segn las reglas
que se establecen en los artculos siguientes.
2. Las dems infracciones urbansticas sern sancionadas:
a) Las leves, con multa de 300 hasta 3.000 euros.
b) Las graves, se sancionarn con multa de 3.001 a 30.000 euros.
c) Las muy graves, se sancionarn con multa de 30.001 a 1.500.000 euros.
3. Cuando la suma de la sancin impuesta y del coste de las actuaciones
de reposicin de los bienes y situaciones a su primitivo estado arrojase una
cifra inferior a dicho beneficio, se incrementar la cuanta de la multa hasta alcanzar el valor del mismo. En ningn caso la infraccin urbanstica puede suponer un beneficio econmico para el infractor.
4. En los casos en que la restauracin del orden urbanstico infringido no
exigiere actuacin material ninguna, la sancin que se imponga al infractor
no podr ser inferior al beneficio obtenido con la actividad ilegal.

Article 236. Inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador


1. La inhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador, per un temps
no superior a quatre anys, simposar sense perju de la multa que si s el cas
corresponga a lurbanitzador que, mitjanant desobedincia o engany, incomplisca els compromisos assumits amb ladministraci o els propietaris, excepte
lincompliment dels terminis.
2. La resoluci administrativa en qu simpose la sanci, una vegada ferma,
sinserir en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i ser dobligat compliment a tots els municipis de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competent en matria durbanisme crear i mantindr
actualitzat un registre en qu constaran inscrites les resolucions per qu simpose
la sanci dinhabilitaci per a assumir la condici durbanitzador, a lefecte
de la qual els rgans administratius que adopten estes resolucions hauran de
remetre una cpia destes a la indicada conselleria. Esta sanci haur de ser
comunicada al Registre Oficial de Contractistes i Empreses Qualificades de
la Comunitat Valenciana.
4. En els mateixos termes, simposar la sanci dinhabilitaci per a ser concessionari o subcontractista dobres durbanitzaci.

Artculo 236. Inhabilitacin para asumir la condicin de Urbanizador


1. La inhabilitacin para asumir la condicin de Urbanizador, por un tiempo no superior a cuatro aos, se impondr sin perjuicio de la multa que en su
caso corresponda al Urbanizador que, mediando desobediencia o engao,
incumpliere los compromisos asumidos con la administracin o los propietarios, salvo el incumplimiento de los plazos.
2. La resolucin administrativa en que se imponga la sancin, una vez
firme, se insertar en el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana y ser de
obligado cumplimiento en todos los municipios de la Comunitat Valenciana.
3. La conselleria competente en materia de Urbanismo crear y mantendr actualizado un Registro en el que constarn inscritas las resoluciones por
las que se imponga la sancin de inhabilitacin para asumir la condicin de
Urbanizador, a cuyo efecto los rganos administrativos que adopten dichas
resoluciones debern remitir copia de las mismas a la indicada Conselleria.
Esta sancin ser comunicada al Registro Oficial de Contratistas y Empresas
Calificadas de la Comunitat Valenciana.
4. En los mismos trminos, se impondr la sancin de inhabilitacin para
ser concesionario o subcontratista de obras de urbanizacin.

Article 237. Els subjectes responsables


1. Seran subjectes responsables totes les persones fsiques o jurdiques
que incrreguen en infracci urbanstica en les seues conductes, obres, actuacions o b mitjanant lincompliment de les seues obligacions o de les ordes
de qu siguen destinataris.
2. En el cas dinfraccions relatives a actes dexecuci dobres i construccions i ds del sl, seran responsables el promotor, el constructor i el direc-

Artculo 237. Los sujetos responsables


1. Sern sujetos responsables todas las personas fsicas o jurdicas que
incurran en infraccin urbanstica en sus conductas, obras, actuaciones o bien
mediante el incumplimiento de sus obligaciones o de las rdenes de las que sean
destinatarios.
2. En el caso de infracciones relativas a actos de ejecucin de obras y
construcciones y de uso del suelo, sern responsables el promotor, el cons-

41860

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

tor o directors de lobra, considerant com a tals aquells que aix apareixen
definits en la Llei dordenaci de ledificaci. Es considerar tamb com a
promotor el propietari del sl en el qual es cometa la infracci, excepte prova
en contra.
3. Les persones jurdiques seran sancionades per les infraccions urbanstiques comeses pels seus rgans i agents i assumiran el cost de les mesures de
reparaci de lorde urbanstic vulnerat, sense perju de la responsabilitat que,
si s el cas, corresponga als gestors.
4. Les companyies subministradores de servicis urbanstics declarats essencials seran responsables de les infraccions que es deriven de lincompliment de
les seues obligacions tipificades en esta llei.

tructor y el director o directores de la obra, considerndose como tales aquellos que as aparecen definidos en la Ley de Ordenacin de la Edificacin. Se
considerar tambin como promotor el propietario del suelo en el cual se cometa la infraccin, salvo prueba en contrario.
3. Las personas jurdicas sern sancionadas por las infracciones urbansticas cometidas por sus rganos y agentes y asumirn el coste de las medidas
de reparacin del orden urbanstico vulnerado, sin perjuicio de la responsabilidad que, en su caso, corresponda a sus gestores.
4. Las compaas suministradoras de servicios urbansticos declarados
esenciales sern responsables de las infracciones que se deriven del incumplimiento de sus obligaciones tipificadas en esta Ley.

Article 238. La prescripci de les infraccions


1. Les infraccions prescriuran en els terminis segents:
a) Les greus i molt greus als quatre anys.
b) Les lleus en un any.
2. El termini de prescripci comenar a computar-se des de la data en
qu shaja coms la infracci o, si esta era desconeguda, des de la data en qu
haja pogut incoar-se el procediment sancionador per aparixer signes exteriors que permeten conixer els fets constitutius dinfracci.
3. En el cas dinfraccions continuades, el termini de prescripci comenar
a partir de la finalitzaci de lactivitat o la de lltim acte amb qu la infracci
es consume. Constitux infracci urbanstica continuada lactivitat consistent
en la repetici dactes anlegs quan tots ells tinguen una unitat dobjectiu dins
dun mateix mbit territorial, definit registrat o fsicament. Es presumix, en
tot cas, que els actes de parcellaci illegal sn infraccions continuades.

Artculo 238. La prescripcin de las infracciones


1. Las infracciones prescribirn en los siguientes plazos:
a) Las graves y muy graves a los cuatro aos.
b) Las leves en un ao.
2. El plazo de prescripcin comenzar a computarse desde la fecha en que
se hubiera cometido la infraccin o, si sta fuera desconocida, desde la fecha
en que hubiera podido incoarse el procedimiento sancionador por aparecer
signos exteriores que permitan conocer los hechos constitutivos de infraccin.
3. En el caso de infracciones continuadas, el plazo de prescripcin comenzar a partir de la finalizacin de la actividad o la del ltimo acto con el que la
infraccin se consuma. Constituye infraccin urbanstica continuada la actividad
consistente en la repeticin de actos anlogos cuando todos ellos tengan una
unidad de objetivo dentro de un mismo mbito territorial, definido registrado
o fsicamente. Se presume, en todo caso, que los actos de parcelacin ilegal son
infracciones continuadas.
4. La prescripcin de la infraccin se interrumpe cuando se tenga conocimiento por el interesado de la incoacin del correspondiente expediente sancionador o de la iniciacin del expediente de proteccin de la legalidad urbanstica.

4. La prescripci de la infracci sinterromp quan la persona interessada


tinga coneixement de la incoaci del corresponent expedient sancionador o de
la iniciaci de lexpedient de protecci de la legalitat urbanstica.
Article 239. La prescripci de la sanci
1. Les sancions greus i molt greus prescriuen als quatre anys, i les lleus,
a lany.
2. El cmput del termini siniciar a partir de lendem de la data de la
notificaci de la resoluci sancionadora als responsables.

Artculo 239. La prescripcin de la sancin


1. Las sanciones graves y muy graves prescriben a los cuatro aos, y las
leves al ao.
2. El cmputo del plazo se iniciar a partir del da siguiente al de la fecha
de la notificacin de la resolucin sancionadora a los responsables.

Article 240. Circumstncies agreujants i atenuants


1. Per a graduar les multes caldr ajustar-se primordialment a la gravetat
de la matria, a lentitat econmica dels fets constitutius de la infracci, a la reiteraci dels fets per part de la persona responsable i al grau de culpabilitat de
cada un dels infractors.
2. Sn circumstncies que agreugen la responsabilitat dels responsables
duna infracci:
a) La reincidncia. Hi ha reincidncia quan es comet una infracci del
mateix tipus que la que va motivar una sanci anterior en el termini de quatre
anys segents a la notificaci desta; en tal supsit, es requerir que la resoluci sancionadora haja adquirit fermesa.
b) Utilitzar violncia o qualsevol altre tipus de coacci sobre lautoritat o
funcionari pblic encarregat del compliment de la legalitat urbanstica, o mitjanant suborn.
c) Alterar els supsits de fet que presumptament legitimen lactuaci, o
falsificar els documents en qu sacredita el fonament legal de lactuaci.

Artculo 240. Circunstancias agravantes y atenuantes


1. Para graduar las multas se atender primordialmente a la gravedad de
la materia, a la entidad econmica de los hechos constitutivos de la infraccin,
a su reiteracin por parte de la persona responsable y al grado de culpabilidad
de cada uno de los infractores.
2. Son circunstancias que agravan la responsabilidad de los responsables
de una infraccin:
a) La reincidencia. Existe reincidencia cuando se comete una infraccin del
mismo tipo que la que motiv una sancin anterior en el plazo de cuatro aos
siguientes a la notificacin de sta; en tal supuesto, se requerir que la resolucin sancionadora haya adquirido firmeza.
b) Utilizar violencia o cualquier otro tipo de coaccin sobre la autoridad
o funcionario pblico encargado del cumplimiento de la legalidad urbanstica,
o mediante soborno.
c) Alterar los supuestos de hecho que presuntamente legitiman la actuacin,
o falsificar los documentos en que se acredita el fundamento legal de la actuacin.
d) Realizarla aprovechndose o explotando en su beneficio una grave necesidad pblica o del particular o particulares que resultaron perjudicados.
e) Resistirse a las rdenes emanadas de la autoridad relativas a la defensa de la legalidad urbanstica o su cumplimiento defectuoso.
f) Iniciacin de las obras sin orden escrita del tcnico director y las modificaciones que aqul introdujere en la ejecucin del proyecto sin instrucciones expresas de dicho tcnico cuando tales variaciones comporten una infraccin urbanstica, quedando exento de responsabilidad el empresario constructor en todos aquellos casos en que justifique suficientemente haberse atenido
a las instrucciones recibidas de la direccin facultativa de obra.
g) Haberse prevalido, para cometerla, de la titularidad de un oficio o cargo
pblico, salvo que el hecho constitutivo de la infraccin haya sido realizado,
precisamente, en el ejercicio del deber funcional propio del cargo u oficio.
h) No haber procedido a la suspensin de las obras tras la inspeccin y
pertinente advertencia del agente de la autoridad.
3. Son circunstancias cuya concurrencia atena la responsabilidad de los
responsables de una infraccin urbanstica:
a) Acreditar la falta de intencionalidad en la gravedad del dao a los intereses pblicos o privados afectados por la operacin o actuacin ilegal.
b) Proceder a la reparacin o adoptar medidas que disminuyan el dao
causado, antes de la iniciacin de las actuaciones sancionadoras.
c) Proceder a la suspensin de las obras tras la inspeccin y pertinente
advertencia del agente de la autoridad.

d) Realitzar-la aprofitant-se o explotant en el seu benefici una greu necessitat pblica o del particular o particulars que van resultar perjudicats.
e) Resistir-se a les ordes emanades de lautoritat relatives a la defensa de
la legalitat urbanstica o el compliment defectus destes.
f) Iniciaci de les obres sense orde escrita del tcnic director i les modificacions que aquell introdura en lexecuci del projecte sense instruccions
expresses daquell tcnic quan estes variacions comporten una infracci urbanstica, quedant exempt de responsabilitat lempresari constructor en tots aquells
casos en qu justifique suficientment haver-se atingut a les instruccions rebudes
de la direcci facultativa dobra.
g) Haver-se prevalgut, per a cometre-la, de la titularitat dun ofici o crrec pblic, llevat que el fet constitutiu de la infracci haja sigut realitzat, precisament, en lexercici del deure funcional propi del crrec o ofici.
h) No haver susps les obres desprs de la inspecci i la pertinent advertncia de lagent de lautoritat.
3. Sn circumstncies la concurrncia de les quals atenua la responsabilitat dels responsables duna infracci urbanstica:
a) Acreditar la falta dintencionalitat en la gravetat del dany als interessos
pblics o privats afectats per loperaci o actuaci illegal.
b) Reparar el dany causat o adoptar mesures que el disminusquen, abans
de la iniciaci de les actuacions sancionadores.
c) Suspendre les obres desprs de la inspecci i pertinent advertncia de
lagent de lautoritat.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

4. Sn circumstncies que, segons cada cas, atenuen o agreugen la responsabilitat:


a) El grau de coneixement tcnic dels detalls de lactuaci, dacord amb
la professi o activitat habitual del culpable.
b) El benefici obtingut de la infracci, o, si s el cas, lhaver-la realitzat sense
consideraci cap al possible benefici econmic que desta es derivara.

41861

c) La major o menor magnitud fsica del dany produt.


d) La major o menor dificultat tcnica per a tornar limmoble al seu estat
inicial.

4. Son circunstancias que, segn cada caso, atenan o agravan la responsabilidad:


a) El grado de conocimiento tcnico de los pormenores de la actuacin, de
acuerdo con la profesin o actividad habitual del culpable.
b) El beneficio obtenido de la infraccin, o, en su caso, el haberla realizado
sin consideracin ninguna al posible beneficio econmico que de la misma se
derivare.
c) La mayor o menor magnitud fsica del dao producido.
d) La mayor o menor dificultad tcnica para devolver el inmueble a su
estado inicial.

Article 241. La graduaci de la responsabilitat


1. Quan en la comissi de la infracci concrrega alguna circumstncia
agreujant, la sanci simposar sempre en el grau mxim.
2. Si concorre alguna circumstncia atenuant, la sanci simposar en el grau
mnim.
3. Quan concorregueren circumstncies atenuants o agreujants, estes es
compensaran de forma racional per a la determinaci de la sanci, ponderant
raonadament la transcendncia dunes i altres.
4. Quan no concrreguen circumstncies atenuants ni agreujants, la sanci simposar en el grau mitj.

Artculo 241. La graduacin de la responsabilidad


1. Cuando en la comisin de la infraccin concurra alguna circunstancia
agravante, la sancin se impondr siempre en su grado mximo.
2. Si concurriese alguna circunstancia atenuante, la sancin se impondr
en su grado mnimo.
3. Cuando concurriesen circunstancias atenuantes o agravantes, stas se
compensarn de forma racional para la determinacin de la sancin, ponderando
razonadamente la trascendencia de unas y otras.
4. Cuando no concurran circunstancias atenuantes ni agravantes, la sancin
se impondr en su grado medio.

Article 242. Regles per a la determinaci de la sanci


1. Quan en aplicaci dels preceptes desta llei sinstrusca expedient sancionador per dos o ms infraccions tipificades entre les quals hi haja relaci de
causa efecte, simposar la sanci que corresponga a la ms greu en la quantia mxima. En els altres casos, simposaran als responsables de dos o ms
infraccions les multes corresponents a cada una de les diverses infraccions
comeses.
2. Les multes per infraccions simposaran amb independncia de les
mesures cautelars per al manteniment dorde urbanstic i de les definitives per
a la seua restauraci quan haja sigut conculcat.
3. Les multes que simposen als distints grups de responsables per una
mateixa infracci tindran entre elles carcter independent. Si la condici de
promotor, constructor o director de lobra recau en dos o ms persones, limport
de la multa, dins de cada un destos grups, es distribuir entre elles en proporci al seu grau de participaci en la comissi de la infracci, o a parts iguals,
si aix no pot determinar-se. Si en una mateixa persona concorren la condici
de promotor, constructor i director dobra, o de diverses destes, noms se li
imposar una sanci.
4. En el cas que la persona interessada restaure la realitat fsica alterada amb
anterioritat a la iniciaci de lexpedient sancionador, quedar exempta de sanci administrativa.
5. Si la persona interessada du a terme la restauraci de la realitat fsica alterada dins del termini establit a lefecte, la multa es reduir en un 95 per cent.
6. La base per al clcul de les multes consistents en un percentatge del
valor de lobra o installaci executada estar integrada pel cost dels materials
o de la installaci i el de la seua execuci o implantaci, exclosos el benefici
empresarial, honoraris professionals i impostos.

Artculo 242. Reglas para la determinacin de la sancin


1. Cuando en aplicacin de los preceptos de la presente Ley se instruya expediente sancionador por dos o ms infracciones tipificadas entre las que existe
relacin de causa a efecto, se impondr la sancin que corresponda a la ms
grave en su cuanta mxima. En los dems casos, se impondrn a los responsables de dos o ms infracciones las multas correspondientes a cada una de
las diversas infracciones cometidas.
2. Las multas por infracciones se impondrn con independencia de las
medidas cautelares para el mantenimiento de orden urbanstico y de las definitivas para su restauracin cuando haya sido conculcado.
3. Las multas que se impongan a los distintos grupos de responsables por
una misma infraccin tendrn entre s carcter independiente. Si la condicin
de promotor, constructor o director de la obra recayera en dos o ms personas, el importe de la multa, dentro de cada uno de estos grupos, se distribuir
entre ellas en proporcin a su grado de participacin en la comisin de la
infraccin, o a partes iguales, si ello no pudiera determinarse. Si en una misma
persona concurrieran la condicin de promotor, constructor y director de obra,
o de varias de ellas, solamente se le impondr una sancin.
4. En el caso de que la total restauracin de la realidad fsica alterada se efectuara por el interesado con anterioridad a la iniciacin del expediente sancionador, quedar exento de sancin administrativa.
5. Si la restauracin de la realidad fsica alterada se llevase a cabo por el
interesado dentro del plazo establecido al efecto, la multa se reducir en un
95 por ciento.
6. La base para el clculo de las multas consistentes en un porcentaje del
valor de la obra o instalacin ejecutada estar integrada por el coste de los
materiales o de la instalacin y el de su ejecucin o implantacin, excluidos el
beneficio empresarial, honorarios profesionales e impuestos.

Article 243. Procediment sancionador


1. La potestat sancionadora sexercir mitjanant el procediment establit
en la legislaci general aplicable.
2. El termini per a resoldre lexpedient sancionador ser de sis mesos
comptadors des de la data de la iniciaci, termini ampliable, com a mxim,
per altres sis mesos mitjanant un acord adoptat per lrgan competent per a
iniciar el procediment.
3. Transcorregut el termini mxim per a resoldre sense que es dicte una resoluci, sentendr caducat el procediment. En el cas que la infracci no haja
prescrit, haur diniciar-se un nou procediment sancionador.

Artculo 243. Procedimiento sancionador


1. La potestad sancionadora se ejercer mediante el procedimiento establecido en la legislacin general aplicable.
2. El plazo para resolver el expediente sancionador ser de seis meses contado desde la fecha de su iniciacin, plazo ampliable, como mximo, por otros
seis meses mediante acuerdo adoptado por el rgano competente para iniciar
el procedimiento.
3. Transcurrido el plazo mximo para resolver sin que se dictase resolucin,
se entender caducado el procedimiento. En el supuesto de que la infraccin no
hubiese prescrito, deber iniciarse un nuevo procedimiento sancionador.

Article 244. Infraccions connexes


1. En els supsits en qu sinstrusca expedient sancionador per dos o ms
infraccions tipificades entre les quals hi haja relaci de causa a efecte, simposar
una sola sanci, que ser la que corresponga a la ms greu en la quantia mxima. En els altres casos, als responsables de dos o ms infraccions urbanstiques sels imposaran les multes corresponents a cada una de les diverses
infraccions comeses.
2. Tamb escaur la imposici duna nica sanci malgrat lexistncia de
diverses infraccions urbanstiques concurrents quan una destes haja sigut medi
imprescindible per a cometre laltra, o quan de la comissi duna derive
necessriament la daltres. En estos casos simposar la sanci ms greu de
les que corresponguen a les diverses infraccions urbanstiques comeses, i dins
dels marges establits legalment per a esta.

Artculo 244. Infracciones conexas


1. En los supuestos en que se instruyera expediente sancionador por dos
o ms infracciones tipificadas entre las que exista relacin de causa a efecto,
se impondr una sola sancin, que ser la que corresponda a la ms grave en
su cuanta mxima. En los dems casos, a los responsables de dos o ms infracciones urbansticas se les impondrn las multas correspondientes a cada una de
las diversas infracciones cometidas.
2. Tambin proceder la imposicin de una nica sancin pese a la existencia de varias infracciones urbansticas concurrentes cuando una de ellas
haya sido medio imprescindible para cometer la otra, o cuando de la comisin
de una derive necesariamente la de otras. En estos casos se impondr la sancin ms grave de las que correspondan a las diversas infracciones urbansticas cometidas, y dentro de los mrgenes establecidos legalmente para ella.

Article 245. Qestions incidentals del procediment sancionador


1. Quan amb ocasi de la tramitaci dels expedients administratius que
sinstrusquen per infracci urbanstica es desprenguen indicis del carcter

Artculo 245. Cuestiones incidentales del procedimiento sancionador


1. Cuando con ocasin de la tramitacin de los expedientes administrativos que se instruyan por infraccin urbanstica se desprendan indicios del

41862

31 12 2005

dillcit penal del fet, lrgan instructor de lexpedient ho posar en coneixement del ministeri fiscal, a lefecte de lexigncia de les responsabilitats dorde
penal en qu hagen pogut incrrer els infractors, i se suspendr la tramitaci
de lexpedient administratiu entre tant no recaiga una resoluci del ministeri
fiscal o resoluci judicial ferma. La sanci penal exclour la imposici de sanci administrativa, per no ladopci de les mesures de restauraci de la legalitat i de la realitat fsica alterada.

DOGV - Nm. 5.167

Lanterior sentn sense perju de lexercici de les potestats de protecci


de la legalitat urbanstica.

carcter de ilcito penal del hecho, el rgano instructor del expediente lo pondr en conocimiento del Ministerio Fiscal, a los efectos de la exigencia de las
responsabilidades de orden penal en que hayan podido incurrir los infractores, suspendiendo la tramitacin del expediente administrativo entre tanto no
recaiga resolucin del Ministerio Fiscal o resolucin judicial firme. La sancin penal excluir la imposicin de sancin administrativa, pero no la adopcin de las medidas de restauracin de la legalidad y de la realidad fsica alterada.
2. Cuando, en cualquier fase de los procedimientos que se instruyan como
consecuencia de una infraccin urbanstica, el rgano administrativo actuante aprecie que hay indicios de la existencia de otra infraccin administrativa para
cuyo conocimiento no sea competente, lo comunicar al rgano que considere que lo sea.
3. Iniciado el procedimiento sancionador, podrn adoptarse por el rgano
que hubiera acordado la iniciacin del mismo, o el llamado a resolver, si ya se
hubiere elevado el expediente al competente para imponer la sancin, cuantas
medidas cautelares sean necesarias para asegurar el cese de la actuacin que
diere lugar al procedimiento, la no produccin de perjuicios al inters general
o de los particulares afectados y la efectividad de las indemnizaciones o de la
sancin que presumiblemente se pudieren declarar o imponer. Podr acordarse la anotacin en el Registro de la Propiedad de la incoacin del procedimiento si la naturaleza de la actuacin o inactividad que diere lugar al procedimiento as lo permita.
Lo anterior se entiende sin perjuicio del ejercicio de las potestades de proteccin de la legalidad urbanstica.

Article 246. Rescabalament de danys i perjus


Els qui com a conseqncia duna infracci urbanstica patisquen dany o
perju podran exigir de qualsevol dels infractors, amb carcter solidari, el rescabalament i la indemnitzaci.

Artculo 246. Resarcimiento de daos y perjuicios


Quienes como consecuencia de una infraccin urbanstica sufrieren dao
o perjuicio podrn exigir de cualquiera de los infractores, con carcter solidario, el resarcimiento e indemnizacin.

2. Quan, en qualsevol fase dels procediments que sinstrusquen com a


conseqncia duna infracci urbanstica, lrgan administratiu actuant observe
que hi ha indicis de lexistncia duna altra infracci administrativa per al
coneixement de la qual no siga competent, ho comunicar a lrgan que considere que ho siga.
3. Iniciat el procediment sancionador, lrgan que hi haja acordat la iniciaci
del mateix, o el cridat a resoldre, si ja shaguera elevat lexpedient al competent per a imposar la sanci, podr adoptar totes les mesures cautelars que
calguen per a assegurar el cessament de lactuaci que ha donat lloc al procediment, la no-producci de perjus a linters general o dels particulars afectats i lefectivitat de les indemnitzacions o de la sanci que presumiblement es
puguen declarar o imposar. Podr acordar-se lanotaci en el Registre de la
Propietat de la incoaci del procediment si la naturalesa de lactuaci o inactivitat que dna lloc al procediment aix ho permeta.

Secci 2a
De les infraccions molt greus i les seues sancions

Seccin 2
De las infracciones muy graves y sus sanciones

Article 247. Actuacions illegals en sls protegits


Se sancionaran amb multa del 100 al 200 per cent del valor de les obres
illegals executades els qui realitzen en terrenys destinats pel planejament a
zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments, o en sl no urbanitzable
protegit, obres, installacions o accions que incomplisquen les normes relatives a ls i a ledificaci. Limport de la multa no ser inferior als 3.000
euros.

Artculo 247. Actuaciones ilegales en suelos protegidos


Se sancionar con multa del 100 al 200 por ciento del valor de las obras
ilegales ejecutadas a quienes realicen en terrenos destinados por el planeamiento a zonas verdes, espacios libres, dotaciones y equipamientos, o en suelo
no urbanizable protegido, obras, instalaciones o acciones que incumplan las normas relativas al uso y a la edificacin. El importe de la multa no ser inferior
a los 3.000 euros.

Article 248. Parcellacions en sl no urbanitzable


1. Els que realitzen parcellacions urbanstiques illegals en sl no urbanitzable sense autoritzaci per fer-ho o declaraci de la no-necessitat seran sancionats amb multa del 20 al 30 per cent del valor en venda dels lots fraccionats,
llevat que la divisi sefectue complint lordenaci urbanstica en vigor.

Artculo 248. Parcelaciones en suelo no urbanizable


1. Quienes realicen parcelaciones urbansticas ilegales en suelo no urbanizable sin autorizacin para ello o declaracin de su innecesariedad sern
sancionados con multa del 20 al 30 por ciento del valor en venta de los lotes
fraccionados, salvo que la divisin se efecte cumpliendo la ordenacin urbanstica en vigor.
2. Esta sancin se impondr en su cuanta mxima si la divisin realizada lesiona el valor especfico que, en su caso, proteja el ordenamiento urbanstico. En cualquier caso, el importe de la multa no ser nunca inferior a la diferencia entre el valor inicial y el de venta de la parcela correspondiente.
3. A estos efectos, tambin se considerarn actos reveladores de una posible parcelacin urbanstica aqullos en los, sin divisin o segregacin de fincas, se enajenen o se arrienden partes indivisibles de ella, con incorporacin del
derecho de utilizacin exclusiva de partes concretas de terrenos, o bien se
constituyan asociaciones o sociedades en las cuales la condicin de socio, la
participacin o la accin incorpore tambin esa facultad, siempre que se den
respecto a las porciones concretas cuyo uso exclusivo se transmita las condiciones de superficie y descripcin que racionalmente supongan la modificacin
del uso rstico de la finca matriz de la que procedan.

2. Esta sanci simposar en la quantia mxima si la divisi realitzada


lesiona el valor especfic que, si s el cas, protegisca lordenament urbanstic.
En tot cas, limport de la multa no ser mai inferior a la diferncia entre el
valor inicial i el de venda de la parcella corresponent.
3. A lefecte, tamb es consideraran actes reveladors duna possible parcellaci urbanstica aquells en els quals, sense divisi o segregaci de finques, salienen o sarrenden parts indivisibles daquella, amb incorporaci del
dret dutilitzaci exclusiva de parts concretes de terrenys, o b es constitusquen
associacions o societats en les quals la condici de soci, la participaci o lacci
incorpore tamb esta facultat, sempre que es donen respecte de les porcions concretes ls exclusiu de les quals es transmeta les condicions de superfcie i
descripci que racionalment comporten la modificaci de ls rstic de la finca
matriu de qu procedisquen.
Secci 3a
De les infraccions greus i les seues sancions
Article 249. Infraccions en matria dedificaci
1. Simposar multa del 25 al 50 per cent del valor de lobra illegal executada, sempre que la infracci no estiga qualificada com a molt greu, als qui
realitzen obres dedificaci que no corresponguen amb ls del sl en qu
sexecuten, o que superen locupaci permesa de la parcella o solar, o lalada, la superfcie o volum edificables, o que incomplisquen les reculades a
lmits o que superen laprofitament resultant del planejament. Limport de la
multa no podr ser inferior a 600 euros.
2. En particular, sinclouen en la infracci tipificada en lapartat anterior
les actuacions segents:
La realitzaci daccions constructives o no constructives en contra de
ls, destinaci i naturalesa que corresponga al sl en qu sexecuten.
Lincompliment de laprofitament urbanstic fixat en el planejament.

Seccin 3
De las infracciones graves y sus sanciones
Artculo 249. Infracciones en materia de edificacin
1. Se impondr multa del 25 al 50 por ciento del valor de la obra ilegal
ejecutada, siempre que la infraccin no estuviera calificada como muy grave,
a quienes realicen obras de edificacin que no correspondan con el uso del
suelo en el que se ejecuten, o que superen la ocupacin permitida de la parcela o solar, o la altura, la superficie o volumen edificables, o que incumplan los
retranqueos a linderos o que superen el aprovechamiento resultante del planeamiento. El importe de la multa no ser inferior a 600 euros.
2. En particular, se incluyen en la infraccin tipificada en el apartado anterior las siguientes actuaciones:
La realizacin de acciones constructivas o no constructivas en contra
del uso, destino y naturaleza que corresponda al suelo en el que se ejecuten.
El incumplimiento del aprovechamiento urbanstico fijado en el planeamiento.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

Lexcs dedificaci sobre ledificabilitat permesa pel planejament.

41863

3. Se sancionar amb multa del 25 al 50 per cent del valor de lobra realitzada lexecuci dobres prohibides en edificis qualificats fora dordenaci.
Limport de la multa no podr ser inferior als 600 euros. Sinclou en este
supsit lexecuci dobres de consolidaci, modernitzaci o increment del seu
valor dexpropiaci en edificis qualificats com a fora dordenaci no permeses pel planejament urbanstic.

El exceso de edificacin sobre la edificabilidad permitida por el planeamiento.


La edificacin de stanos, semistanos, ticos o entreplantas no permitidos por el planeamiento.
El exceso sobre la altura determinada en el planeamiento.
El incumplimiento de las reglas de distancia de las edificaciones entre s
y en relacin con las vas pblicas, espacios libres y linderos.
La edificacin en parcelas cuya superficie sea inferior a la establecida
como mnima edificable. En este caso, la multa se graduar en funcin de la
mayor o menor desproporcin que exista entre la superficie de la parcela edificada y la superficie de la parcela mnima segn el plan.
La demolicin de edificaciones no permitidas por el planeamiento urbanstico.
3. Se sancionar con multa del 25 al 50 por ciento del valor de la obra realizada la ejecucin de obras prohibidas en edificios calificados fuera de ordenacin. El importe de la multa no ser inferior a los 600 euros. Se incluye en
este supuesto la ejecucin de obras de consolidacin, modernizacin o incremento de su valor de expropiacin en edificios calificados como fuera de ordenacin no permitidas por el planeamiento urbanstico.

Article 250. Actuaci en edificis catalogats


1. Seran sancionats amb multa del 25 al 50 per cent del valor del sl els qui
arrunen o destrusquen illegalment un edifici catalogat.
2. Sinclou en la infracci tipificada en lapartat anterior la demolici,
destrucci o deformaci en qualsevol altra forma, totalment o parcialment de
construccions, edificis i altres immobles objecte de protecci especial pel
planejament urbanstic pel seu carcter monumental, histric, artstic, arqueolgic, cultural, tpic o tradicional, o, si s el cas, del dany produt al b protegit..
3. Se sancionar amb multa del 25 al 50 per cent del valor de lobra executada la realitzaci de construccions en llocs immediats o en immobles que
formen part dun grup dedificis de carcter historicoartstic, arqueolgic, tpic
o tradicional que, infringint les corresponents normes o el rgim jurdic de
protecci, trenquen lharmonia del grup o produsquen el mateix efecte en
relaci amb algun edifici de gran importncia o qualitat dels carcters indicats. La graduaci de la multa es realitzar en atenci al carcter greu o lleu de
lafectaci produda.
4. Limport de la multa no podr ser inferior al 50 per cent del valor de la
part de ledificaci arrunada o destruda i tampoc podr ser inferior a 600
euros.

Artculo 250. Actuacin en edificios catalogados


1. Sern sancionados con multa del 25 al 50 por ciento del valor del suelo
quienes arruinaren o destruyeren ilegalmente un edificio catalogado.
2. Se incluye en la infraccin tipificada en el apartado anterior la demolicin, destruccin o deformacin en cualquier otra forma, total o parcialmente de construcciones, edificios y otros inmuebles objeto de proteccin especial por el planeamiento urbanstico por su carcter monumental, histrico,
artstico, arqueolgico, cultural, tpico o tradicional, o, en su caso, del dao
producido al bien protegido.
3. Se sancionar con multa del 25 al 50 por ciento del valor de la obra ejecutada la realizacin de construcciones en lugares inmediatos o en inmuebles
que formen parte de un grupo de edificios de carcter histrico-artstico, arqueolgico, tpico o tradicional que, infringiendo las correspondientes normas o
rgimen jurdico de proteccin, quebranten la armona del grupo o produzcan
el mismo efecto en relacin con algn edificio de gran importancia o calidad
de los caracteres indicados. La graduacin de la multa se realizar en atencin
al carcter grave o leve de la afectacin producida.
4. El importe de la multa no podr ser inferior al 50 por ciento del valor de
la parte de la edificacin arruinada o destruida y tampoco podr ser inferior a
600 euros.

Article 251. Altres infraccions


1. Incompliment de les obligacions legals o els compromisos assumits
mitjanant conveni urbanstic per a lexecuci del planejament se sancionar
amb multa de 600 a 6.000 euros.
2. Els propietaris que no efectuen la inspecci peridica de construccions,
estant obligats legalment a fer-ho, seran sancionats amb multa de 600 a 6.000
euros.
3. Els qui realitzen parcellacions urbanstiques illegals en sl urbanitzable
sense autoritzaci per fer-ho o declaraci de la no-necessitat, seran sancionats
amb multa del 20 al 30 per cent del valor en venda dels lots fraccionats, llevat
que la divisi sefectue complint lordenaci urbanstica en vigor.

Artculo 251. Otras infracciones


1. El incumplimiento de las obligaciones legales o compromisos asumidos
mediante convenio urbanstico para la ejecucin del planeamiento se sancionar con multa de 600 a 6.000 euros.
2. Los propietarios que no efectuaran la inspeccin peridica de construcciones, estando obligados legalmente a ello, sern sancionados con multa
de 600 a 6.000 euros.
3. Quienes realicen parcelaciones urbansticas ilegales en suelo urbanizable sin autorizacin para ello o declaracin de su innecesariedad sern sancionados con multa del 20 al 30 por ciento del valor en venta de los lotes fraccionados, salvo que la divisin se efecte cumpliendo la ordenacin urbanstica en vigor.
4. Quienes realicen divisin de terrenos en suelo urbano que contradigan
las determinaciones de la ordenacin urbanstica sern sancionados con multa
del 10 al 15 por ciento del valor de los terrenos afectados. Igual pena se impondr a quienes realicen parcelaciones urbansticas en suelo urbano que contradigan las determinaciones de la ordenacin urbanstica. En todo caso, el importe de la multa no ser inferior a 600 euros.
5. Incurrirn en infraccin urbanstica grave, sancionable con multa de
6.000 a 60.000 euros, las compaas de suministros y servicios que incumplan
las obligaciones descritas en los puntos a) y b) del apartado 1 y la del apartado 2 de la Disposicin Adicional Cuarta de la Ley 10/2004, de 9 de diciembre,
del suelo no urbanizable. A estos efectos, se presume que se presta servicio
cuando la compaa percibe contraprestacin del usuario aunque no se haya formalizado contrato o acuerdo alguno entre aqulla y el preceptor del servicio.
6. Sern sancionados con multa del 25 al 50 por ciento del valor del edificio, planta, local o dependencia quienes alteraren el uso a que estuviesen
destinados por el planeamiento urbanstico. El importe de la multa no ser
inferior a los 600 euros.
7. Las obras de urbanizacin e implantacin de servicios sin la correspondiente autorizacin urbanstica que se realicen en suelo no urbanizable o
urbanizable sin programar se sancionarn con multa del 25 al 50 por ciento
del valor de las mismas. La cuanta mnima de estas sanciones es, en todo
caso, de 600 euros.
En suelo urbano o urbanizable con programa aprobado, la sancin ser
del 50 al 100 por ciento del valor de la obra ejecutada sin autorizacin o sin ajustarse a las condiciones de sta, salvo que estas obras fueran susceptibles de

Ledificaci de soterranis, semisoterranis, tics o entreplantes no permesos pel planejament.


Lexcs sobre lalada determinada en el planejament.
Lincompliment de les regles de distncia de les edificacions entre elles
i en relaci amb les vies pbliques, espais lliures i lmits.
Ledificaci en parcelles la superfcie de les quals siga inferior a lestablida com a mnima edificable. En este cas, la multa es graduar en funci de la
major o menor desproporci que hi haja entre la superfcie de la parcella edificada i la superfcie de la parcella mnima segons el pla.
La demolici dedificacions no permeses pel planejament urbanstic.

4. Els qui realitzen divisi de terrenys en sl urb que contradiguen les


determinacions de lordenaci urbanstica seran sancionats amb multa del 10
al 15 per cent del valor dels terrenys afectats. La mateixa pena simposar als
qui realitzen parcellacions urbanstiques en sl urb que contradiguen les
determinacions de lordenaci urbanstica. En tot cas, limport de la multa no
podr ser inferior a 600 euros.
5. Incorreran en infracci urbanstica greu, sancionable amb multa de
6.000 a 60.000 euros, les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen les obligacions descrites en els punts a) i b) de lapartat 1 i la de
lapartat 2 de la disposici addicional quarta de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del sl no urbanitzable. A este efecte, es presumix que es presta servici quan
la companyia percep contraprestaci de lusuari encara que no shaja formalitzat contracte o cap acord entre aquella i el preceptor del servici.
6. Seran sancionats amb multa del 25 al 50 per cent del valor de ledifici,
planta, local o dependncia els que alteraren ls a qu estiguen destinats pel
planejament urbanstic. Limport de la multa no podr ser inferior als 600
euros.
7. Les obres durbanitzaci i implantaci de servicis sense la corresponent autoritzaci urbanstica que es realitzen en sl no urbanitzable o urbanitzable sense programar se sancionaran amb multa del 25 al 50 per cent del
valor destes. La quantia mnima destes sancions s, en tot cas, de 600 euros.
En sl urb o urbanitzable amb programa aprovat, la sanci ser del 50 al
100 per cent del valor de lobra executada sense autoritzaci o sense ajustarse a les condicions desta, llevat que estes obres siguen susceptibles de legal-

41864

31 12 2005

itzaci, i en este cas la sanci ser del cinc per cent del valor de lobra executada. La sanci que simpose no podr ser inferior a 600 euros.
Secci 4a
De les infraccions lleus i les sancions
Article 252. Actuacions sense llicncia legalitzables i altres infraccions
1. Lexecuci dobres, installacions o demolicions realitzades sense llicncia o orde dexecuci, quan siguen legalitzables per ser conformes amb lordenament urbanstic vigent en el moment de la seua realitzaci, ser sancionada
amb multa del 2 al 6 per cent del valor de lobra o installaci executada. La
multa no podr ser inferior a 300 euros.
2. Se sancionaran amb multa del 2 al 6 per cent del valor dels terrenys
afectats les parcellacions que, sense contradir el planejament en vigor, es realitzen sense ttol habilitant. La multa no podr ser inferior a 300 euros.
3. Seran sancionats amb multa de l1 al 5 per cent del valor els qui duguen
a terme sense llicncia tancaments de finques, sense que la multa puga ser
inferior a 300 euros.
4. Les companyies de subministraments i servicis que incomplisquen els
requeriments referits en el punt c de lapartat 1 de la disposici addicional
quarta de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del sl no urbanitzable incorreran en infracci lleu, que ser sancionada amb multa de 600 a 3000 euros.
CAPTOL IV
Administracions competents en matria de disciplina urbanstica

DOGV - Nm. 5.167

legalizacin, en cuyo caso la sancin ser del cinco por ciento del valor de la
obra ejecutada. La sancin que se imponga no podr ser inferior a 600 euros.
Seccin 4
De las infracciones leves y sus sanciones
Artculo 252. Actuaciones sin licencia legalizables y otras infracciones
1. La ejecucin de obras, instalaciones o demoliciones realizadas sin licencia u orden de ejecucin cuando sean legalizables por ser conformes con el
ordenamiento urbanstico vigente en el momento de su realizacin ser sancionada con multa del 2 al 6 por ciento del valor de la obra o instalacin ejecutada. La multa no podr ser inferior a 300 euros.
2. Se sancionarn con multa del 2 al 6 por ciento del valor de los terrenos
afectados las parcelaciones que, sin contradecir el planeamiento en vigor, se realicen sin ttulo habilitante. La multa no podr ser inferior a 300 euros.
3. Sern sancionados con multa del 1 al 5 por ciento de su valor quienes
lleven a cabo sin licencia cierres y vallados de fincas, sin que la multa pueda
ser inferior a 300 euros.
4. Las compaas de suministros y servicios que incumplan los requerimientos referidos en el punto c del apartado 1 de la Disposicin Adicional
Cuarta de la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, del Suelo no Urbanizable, incurrirn en infraccin leve, que ser sancionada con multa de 600 a 3.000 euros.
CAPTULO IV
Administraciones competentes en materia de disciplina urbanstica

Article 253. Competncies dels municipis


1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondr al municipi amb el carcter de competncia prpia, excepte en aquells
supsits en qu expressament sestablisca en esta llei que el seu exercici correspon a la Comunitat Autnoma en rgim concurrent o exclusiu. A lefecte,
els municipis estan facultats per a la imposici de les sancions previstes en
esta llei la quantia de les quals excedisca dels imports previstos en la legislaci de rgim local com a lmit per a la imposici de sancions per infracci
dordenances municipals.
2. De la mateixa manera, i excepte en els que expressament es preveja que
el seu exercici correspon a la Comunitat Autnoma en rgim concurrent o
exclusiu, correspondr al municipi amb el carcter de competncia prpia
lexercici de les potestats administratives de protecci de la legalitat urbanstica.
3. En lexercici de les competncies prpies, els municipis podran sollicitar lassistncia i collaboraci tant de la diputaci provincial com de la conselleria competent en matria durbanisme.
4. Per al millor exercici de les seues competncies en matria de disciplina urbanstica, i en els termes establits en la legislaci de rgim local, els
municipis podran associar-se entre s i amb altres administracions constituint
mancomunitats o consorcis.
5. La inactivitat municipal en lexercici de les seues competncies prpies
en matria de disciplina urbanstica, sense perju de les responsabilitats a qu
puga donar lloc, podr ser recorreguda pel interessat davant els jutges i tribunals, en els termes establits en larticle 29 de la Llei de la jurisdicci contencis
administrativa.

Artculo 253. Competencias de los municipios


1. El ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta Ley corresponder al Municipio con el carcter de competencia propia, salvo en aquellos
supuestos en los que expresamente se establezca en esta Ley que su ejercicio
corresponde a la Comunidad Autnoma en rgimen concurrente o exclusivo.
A tal efecto, los Municipios estn facultados para la imposicin de las sanciones previstas en esta Ley cuya cuanta exceda de los importes previstos en
la legislacin de rgimen local como lmite para la imposicin de sanciones por
infraccin de ordenanzas municipales.
2. Del mismo modo, y salvo en los que expresamente se prevea que su
ejercicio corresponde a la Comunidad Autnoma en rgimen concurrente o
exclusivo, corresponder al Municipio con el carcter de competencia propia
el ejercicio de las potestades administrativas de proteccin de la legalidad
urbanstica.
3. En el ejercicio de sus competencias propias, los Municipios podrn solicitar la asistencia y colaboracin tanto de la Diputacin Provincial como de la
Conselleria competente en materia de Urbanismo.
4. Para el mejor ejercicio de sus competencias en materia de disciplina
urbanstica, y en los trminos establecidos en la legislacin de rgimen local,
los Municipios podrn asociarse entre s y con otras Administraciones constituyendo Mancomunidades o Consorcios.
5. La inactividad municipal en el ejercicio de sus competencias propias
en materia de disciplina urbanstica, sin perjuicio de las responsabilidades a que
pudiera dar lugar, podr ser recurrida por los interesados ante los Jueces y Tribunales, en los trminos establecidos en el artculo 29 de la Ley de la Jurisdiccin
Contencioso administrativa.

Article 254. Substituci autonmica en les competncies municipals


1. Quan ladministraci autonmica tinga coneixement que es duguen a
terme actuacions respecte de les quals, de conformitat amb esta llei, ladopci
de les mesures de disciplina urbanstica correspon amb el carcter de competncia prpia al municipi, ho comunicar a ladministraci municipal perqu
esta adopte les mesures legals que corresponga.
2. Quan un municipi mostrara inactivitat o negligncia en lexercici de les
seues competncies prpies de protecci de la legalitat urbanstica i de sanci
de les infraccions urbanstica, la conselleria competent en matria durbanisme podr assumir la competncia per substituci, en els termes establits en
larticle 60 de la Llei Reguladora de les Bases del Rgim Local.
3. Perqu escaiga lactuaci de La Generalitat per substituci es requerir
que la infracci de qu es tracte siga greu i manifesta i que hi haja especfics
interessos supralocals afectats.

Artculo 254. Sustitucin autonmica en las competencias municipales


1. Cuando la administracin autonmica tuviera conocimiento de que se
estn llevando a cabo actuaciones respecto de las cuales, de conformidad con
esta Ley, la adopcin de las medidas de disciplina urbanstica corresponde con
el carcter de competencia propia al Municipio, lo comunicar a la administracin municipal para que sta adopte las medidas legales que corresponda.
2. Cuando un Municipio mostrara inactividad o negligencia en el ejercicio de sus competencias propias de proteccin de la legalidad urbanstica y de
sancin de las infracciones urbanstica, la Conselleria competente en materia
de urbanismo podr asumir la competencia por sustitucin, en los trminos
establecidos en el artculo 60 de la Ley Reguladora de las Bases del Rgimen
Local.
3. Para que proceda la actuacin de La Generalitat por sustitucin se requerir que la infraccin de que se trate sea grave y manifiesta y que existan especficos intereses supralocales afectados.

Article 255. Competncies de La Generalitat


1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en esta llei correspondr a La Generalitat, amb el carcter de competncia prpia en concurrncia
amb la municipal, quan es tracte dinfraccions greus o molt greus comeses en
sl no urbanitzable. Iniciat per La Generalitat en estos supsits lexercici de la
seua competncia, el municipi haur dabstindres de tota actuaci en el mateix
assumpte des del moment que reba loportuna comunicaci, remetent a ladministraci autonmica les actuacions que fins este hi haja desenrotllat, si s el
cas, desenrotllat.

Artculo 255. Competencias de La Generalitat


1. El ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta Ley corresponder a La Generalitat, con el carcter de competencia propia en concurrencia con la municipal, cuando se trate de infracciones graves o muy graves
cometidas en suelo no urbanizable. Iniciado por La Generalitat en estos supuestos el ejercicio de su competencia, el Municipio deber abstenerse de toda
actuacin en el mismo asunto desde el momento en que reciba la oportuna
comunicacin, remitiendo a la administracin autonmica las actuaciones que
hasta el mismo hubiera, en su caso, desarrollado.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

2. En els supsits de lapartat anterior correspondr tamb a La Generalitat, amb el carcter de competncia prpia, en concurrncia amb la municipial, lexercici de les potestats administratives de protecci de la legalitat urbanstica.
3. En els casos en qu les competncies siguen exercides per La Generalitat, es donar tamb trasllat de la proposta de resoluci al municipi afectat en
el mateix trmit daudincia als imputats, perqu puga allegar el que estime
oport.
4. Les competncies autonmiques en lexercici de la potestat sancionadora
regulada en esta llei seran exercides per la conselleria competent en matria
durbanisme, dacord amb les regles segents:
a) La incoaci dels expedients sancionadors, quan siga competncia
autonmica, correspondr, en tot cas, al director general competent en matria
durbanisme.
b) La resoluci dels expedients sancionadors, en els casos en qu siga
competncia autonmica, correspondr als rgans segents:
Al director general competent en matria durbanisme quan limport de
la sanci siga inferior a 30.000 euros.
Al conseller competent en matria durbanisme quan limport de la sanci siga major de 30.000 euros i inferior a 600.000 euros.
Al Consell de La Generalitat, quan limport de la sanci siga superior a
600.000 euros.
CAPTOL V
Inspecci urbanstica

41865

2. En los supuestos del apartado anterior corresponder tambin a La Generalitat, con el carcter de competencia propia en concurrencia con la municipial, el ejercicio de las potestades administrativas de proteccin de la legalidad
urbanstica.
3. En los casos en los que las competencias se ejerciten por La Generalitat, se dar tambin traslado de la propuesta de resolucin al Municipio afectado en el mismo trmite de audiencia a los imputados, para que pueda alegar
lo que estime oportuno.
4. Las competencias autonmicas en el ejercicio de la potestad sancionadora regulada en esta Ley se ejercern por la Conselleria competente en materia de Urbanismo, de acuerdo con las siguientes reglas
a) La incoacin de los expedientes sancionadores, cuando sea competencia autonmica, corresponder, en todo caso, al director general competente en
materia de Urbanismo.
b) La resolucin de los expedientes sancionadores, en los casos en los que
sea competencia autonmica, corresponder a los siguientes rganos:
Al director general competente en materia de Urbanismo cuando el
importe de la sancin sea inferior a 30.000 euros.
Al conseller competente en materia de Urbanismo cuando el importe de
la sancin sea mayor de 30.000 euros e inferior a 600.000 euros.
Al Consell de La Generalitat, cuando el importe de la sancin sea superior a 600.000 euros.
CAPTULO V
Inspeccin urbanstica

Article 256. Concepte.


1. La inspecci urbanstica s lactivitat que els rgans administratius competents en matria durbanisme han de realitzar a fi de comprovar que les edificacions i ls del sl sajusten a les especificacions de lordenament urbanstic.
2. La inspecci urbanstica s una funci dinexcusable exercici per als
organismes a qu satribux per esta llei.

Artculo 256. Concepto


1. La inspeccin urbanstica es la actividad que los rganos administrativos competentes en materia de urbanismo deben realizar con el fin de comprobar
que las edificaciones y el uso del suelo se ajustan a las especificaciones del
ordenamiento urbanstico.
2. La inspeccin urbanstica es una funcin de inexcusable ejercicio para
los organismos a los que se atribuye por esta ley.

Article 257. Competncia sobre inspecci urbanstica


1. La funci inspectora ser desenrotllada, en lmbit de les seues respectives competncies, pels municipis i per La Generalitat.
2. La realitzaci de la inspecci es realitzar baix la superior autoritat i
direcci de lrgan de govern que corresponga i ser exercida pel personal a
qui satribusca esta comesa dins de cada un destos.
3. La inspecci autonmica podr sollicitar de les administracions municipals totes les dades i els antecedents que calguen per a lexercici de les seues
competncies.
4. Les forces i cossos de seguretat, en lmbit de les seues respectives
competncies, collaboraran amb la funci inspectora, prestant el seu auxili
quan sels sollicite.
5. El personal adscrit a la inspecci urbanstica tindr la consideraci
dagent de lautoritat i estar capacitat per a demanar, amb este carcter, tota
la informaci, la documentaci i lajuda material que necessite per a ladequat
compliment de les seues funcions. Este personal est facultat per a requerir i
examinar qualsevol classe de documents relatius al planejament, comprovar
ladequaci dels actes dedificaci i s del sl a la normativa urbanstica i territorial aplicable i obtindre la informaci necessria per al compliment de les
seues funcions. En la seua actuaci haur de facilitar-se-li lliure accs a les
finques, edificacions o locals on es realitzen les obres o usos que es pretenguen
inspeccionar i que no tinguen la condici de domicili o de lloc assimilat a este.

Artculo 257. Competencia sobre inspeccin urbanstica


1 .La funcin inspectora ser desarrollada, en el mbito de sus respectivas
competencias, por los municipios y por La Generalitat.
2. La realizacin de la inspeccin se realizar bajo la superior autoridad y
direccin del rgano de gobierno que corresponda y ser desempeada por el
personal al que se atribuya este cometido dentro de cada uno de ellos.
3. La inspeccin autonmica podr solicitar de las administraciones municipales cuantos datos y antecedentes fueran necesarios para el ejercicio de sus
competencias.
4. Las fuerzas y cuerpos de seguridad, en el mbito de sus respectivas
competencias, colaborarn con la funcin inspectora, prestando su auxilio
cuando se les solicite.
5. El personal adscrito a la inspeccin urbanstica tendr la consideracin
de agente de la autoridad y estar capacitado para recabar, con dicho carcter, cuanta informacin, documentacin y ayuda material precise para el adecuado cumplimiento de sus funciones. Este personal est facultado para requerir y examinar toda clase de documentos relativos al planeamiento, comprobar
la adecuacin de los actos de edificacin y uso del suelo a la normativa urbanstica y territorial aplicable y obtener la informacin necesaria para el cumplimiento de sus funciones. En su actuacin deber facilitrsele libre acceso a
las fincas, edificaciones o locales donde se realicen las obras o usos que se
pretendan inspeccionar y que no tengan la condicin de domicilio o de lugar
asimilado a ste.
6. Cuando se estime necesario dejar constancia de cualquier actuacin
urbanstica, la inspeccin levantar la correspondiente acta que contendr los
datos identificativos de todas las personas intervinientes, sean propietarios,
promotores, constructores, tcnicos o usuarios, y describir sucintamente los
elementos esenciales de la actuacin.
Las actas de la inspeccin urbanstica gozan de la presuncin de veracidad,
y su valor y fuerza probatorios slo cedern cuando en el expediente que se instruya como consecuencia de las mismas se acredite lo contrario de manera
inequvoca e indubitada.

6. Quan es considere necessari deixar constncia de qualsevol actuaci


urbanstica, la inspecci estendr la corresponent acta que haur de contindre
les dades identificatives de totes les persones intervinents, siguen propietaris,
promotors, constructors, tcnics o usuaris, i descriur succintament els elements essencials de lactuaci.
Les actes de la inspecci urbanstica gaudixen de la presumpci de veracitat, i el seu valor i fora probatoris noms cediran quan en lexpedient que
sinstrusca com a conseqncia destes sacredite el contrari de manera
inequvoca i indubtable.
TTOL V
Activitat administrativa de foment del mercat
del sl per a la promoci social del mateix

TTULO V
Actividad administrativa de fomento del mercado
del suelo para la promocin social del mismo

CAPTOL I
Patrimoni pblic del sl i patrimonis municipals del sl

CAPTULO I
Patrimonio pblico del suelo y patrimonios municipales del suelo

Article 258. Patrimonis pblics de sl


1. Els patrimonis pblics de sl sn un instrument de poltica de sl i habitatge de carcter finalista, els bns e ingressos del qual estan vinculats als usos

Artculo 258. Patrimonios pblicos de suelo


1. Los patrimonios pblicos de suelo son un instrumento de poltica de
suelo y vivienda de carcter finalista, cuyos bienes e ingresos estn vinculados

41866

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

dinters social o dutilitat pblica definits en el planejament i destinats a cobrir


les necessitats previstes en este, a fi de regular el mercat de terrenys i obtindre
reserves de sl per a actuacions diniciativa pblica que faciliten lexecuci
del planejament i garantisquen la promoci i edificaci dhabitatges de protecci
pblica.
2. Els ajuntaments, les entitats locals supramunicipals i La Generalitat
hauran de constituir els respectius patrimonis pblics de sl, amb la finalitat de
regular el mercat de terrenys, crear reserves per a actuacions pbliques i facilitar el planejament territorial i urbanstic, i la seua execuci en el marc de les
seues corresponents competncies.
3. Cada patrimoni pblic de sl integrar un patrimoni independent, separat del restant patrimoni de ladministraci titular. Linventari i registre de
la gesti dels bns integrants de cada patrimoni pblic de sl es realitzar en
els termes que reglamentriament es determinen.
4. Els patrimonis pblics de sl constituiran el medi principal per al desenrotllament del servici pblic dintervenci en el mercat de sl i de la poltica
dhabitatge.

a los usos de inters social o de utilidad pblica definidos en el planeamiento


y destinados a cubrir las necesidades previstas en el mismo, con el fin de regular el mercado de terrenos y obtener reservas de suelo para actuaciones de iniciativa pblica que faciliten la ejecucin del planeamiento y garanticen la promocin y edificacin de viviendas de proteccin pblica.
2. Los ayuntamientos, las entidades locales supramunicipales y La Generalitat, debern constituir sus respectivos patrimonios pblicos de suelo, con la
finalidad de regular el mercado de terrenos, crear reservas para actuaciones
pblicas y facilitar el planeamiento territorial y urbanstico, y su ejecucin en
el marco de sus correspondientes competencias.
3. Cada patrimonio pblico de suelo integrar un patrimonio independiente, separado del restante patrimonio de la administracin titular. El inventario y registro de la gestin de los bienes integrantes de cada patrimonio pblico de suelo se realizar en los trminos que reglamentariamente se determinen.
4. Los patrimonios pblicos de suelo constituirn el medio principal para
el desarrollo del servicio pblico de intervencin en el mercado de suelo y de
la poltica de vivienda.

Article 259. Carcter finalista dels patrimonis pblics del sl


1. Els ingressos obtinguts per mitj de lalienaci o la cessi de terrenys
i la substituci de laprofitament corresponent a ladministraci pel seu equivalent valor econmic en metllic es destinaran a lampliaci, el manteniment
o gesti del patrimoni pblic del sl.
2. Els bns del patrimoni municipal de sl, una vegada incorporats al
procs durbanitzaci i edificaci, hauran de ser destinats a la construcci
dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci pblica o a altres usos dinters
social, dacord amb el planejament urbanstic.

Artculo 259. Carcter finalista de los patrimonios pblicos del suelo


1. Los ingresos obtenidos mediante la enajenacin o la cesin de terrenos
y la sustitucin del aprovechamiento correspondiente a la administracin por
su equivalente valor econmico en metlico se destinarn a la ampliacin, el
mantenimiento o gestin del patrimonio pblico del suelo.
2. Los bienes del Patrimonio Municipal de Suelo, una vez incorporados al
proceso de urbanizacin y edificacin, debern ser destinados a la construccin
de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica o a otros usos de
inters social, de acuerdo con el planeamiento urbanstico.

Article 260. Bns integrants dels patrimonis pblics del sl


1. Integren els patrimonis pblics de sl:
a) Els bns patrimonials de ladministraci corresponent als que el planejament territorial i urbanstic assigne expressament esta destinaci, com tamb
aquells que legalment o reglamentriament sadscriguen al patrimoni pblic del
sl.
b) Els obtinguts com a conseqncia dexpropiacions urbanstiques i de
qualssevol procediments de gesti urbanstica, i entre ells, les cessions corresponents a la participaci de ladministraci en laprofitament urbanstic, i els
ingressos derivats de la substituci destes cessions amb pagaments en metllic.

Artculo 260. Bienes integrantes de los patrimonios pblicos del suelo


1. Integran los patrimonios pblicos de suelo:
a) Los bienes patrimoniales de la administracin correspondiente a los
que el planeamiento territorial y urbanstico asigne expresamente tal destino,
as como aquellos que legal o reglamentariamente se adscriban al patrimonio
pblico del suelo.
b) Los obtenidos como consecuencia de expropiaciones urbansticas y de
cualesquiera procedimientos de gestin urbanstica, y entre ellos, las cesiones
correspondientes a la participacin de la administracin en el aprovechamiento
urbanstico, y los ingresos derivados de la sustitucin de tales cesiones con
pagos en metlico.
c) Los bienes adquiridos como consecuencia de la delimitacin de reas
sobre los que se ejercite el derecho de tanteo y retracto administrativo.
d) Los adquiridos para su adscripcin al mismo.
e) Los recursos financieros afectos a los Patrimonios Pblicos de Suelo.
2. Los bienes de los Patrimonios Pblicos de Suelo conforman un patrimonio independiente, separado del resto de bienes y derechos patrimoniales o
privativos de titularidad de la administracin, con independencia del rgimen
jurdico propio de demanialidad o privacidad de los bienes integrantes de
dichos patrimonios.

c) Els bns adquirits com a conseqncia de la delimitaci drees sobre


els quals sexercisca el dret de tanteig i retracte administratiu.
d) Els adquirits per a la seua adscripci a este.
e) Els recursos financers afectes als patrimonis pblics de sl.
2. Els bns dels patrimonis pblics de sl conformen un patrimoni independent, separat de la resta de bns i drets patrimonials o privatius de titularitat de ladministraci, amb independncia del rgim jurdic propi de demanialitat
o privacitat dels bns integrants destos patrimonis.
Article 261. Delimitaci dels patrimonis pblics de sl pel planejament
general o especial
1. Les administracions pbliques, en previsi de lampliaci dels seus patrimonis pblics de sl, podran establir rees reservades de terrenys, qualsevol
que siga la seua classificaci o qualificaci urbanstica. La reserva, si no
estiguera prevista en el pla general o fora insuficient, sefectuar per mitj de
pla especial i podr ser fins i tot prvia a la programaci dels terrenys. Esta
programaci, no obstant aix, podr ser instada pels particulars, conforme a
larticle 130, havent de sollicitar autoritzaci prvia a ladministraci titular
de la reserva, qui, si s procedent, podr atorgar-la amb subjecci a les condicions dinters pblic que pertoquen per a aconseguir els fins socials als quals
sadscriga.
2. Lestabliment o la delimitaci de reserves de terrenys per a lampliaci
de patrimonis pblics de sl comportar la declaraci dutilitat pblica i la
necessitat docupaci, a lefecte expropiatori.

Artculo 261. Delimitacin de los patrimonios pblicos de suelo por el


planeamiento general o especial
1. Las administraciones pblicas, en previsin de la ampliacin de sus
patrimonios pblicos de suelo, podrn establecer reas reservadas de terrenos,
cualquiera que sea su clasificacin o calificacin urbanstica. La reserva, si no
estuviera prevista en el plan general o fuera insuficiente, se efectuar mediante Plan Especial y podr ser incluso previa a la programacin de los terrenos.
Dicha programacin, no obstante, podr ser instada por los particulares, conforme al artculo 130, debiendo solicitar autorizacin previa a la administracin
titular de la reserva, quien, en su caso, podr otorgarla con sujecin a las condiciones de inters pblico que procedan para lograr los fines sociales a los
que se adscriba.
2. El establecimiento o la delimitacin de reservas de terrenos para la
ampliacin de patrimonios pblicos de suelo comportar la declaracin de utilidad pblica y la necesidad de ocupacin, a los efectos expropiatorios.

Article 262. Mesures urbanstiques per a la construcci dhabitatges subjectes a protecci pblica
1. Els municipis de ms de 10.000 habitants destinaran ntegrament el patrimoni pblic de sl corresponent al tant per cent de la cessi daprofitament
urbanstic que els corresponga per actuacions en sl urbanitzable residencial
a la promoci dhabitatges de protecci pblica. Podran fer-lo b per mitj de
promoci directa, siga per alienaci gratuta o onerosa del sl vinculada a este
fi.
Almenys la mitat deste sl haur de ser alienat de forma onerosa, en este
cas ser per concurs, o cessi gratuta de terrenys. El preu de lalienaci no
podr sobrepassar, incloent les despeses durbanitzaci que puguen correspondre-li, el mxim fixat per la legislaci reguladora dhabitatges de protecci oficial o tipus equivalent que la substitusca, per al lloc i moment en qu
es produsca.

Artculo 262. Medidas urbansticas para la construccin de viviendas sujetas a proteccin pblica
1. Los municipios de ms de 10.000 habitantes destinarn ntegramente
el patrimonio pblico de suelo correspondiente al tanto por ciento de la cesin
de aprovechamiento urbanstico que le corresponda por actuaciones en suelo
urbanizable residencial a la promocin de viviendas de proteccin pblica.
Podrn hacerlo bien mediante promocin directa, bien por enajenacin gratuita u onerosa del suelo vinculada a tal fin.
Al menos la mitad de este suelo deber ser enajenado de forma onerosa,
en cuyo caso ser por concurso, o cesin gratuita de terrenos. El precio de la
enajenacin no podr sobrepasar, incluyendo los gastos de urbanizacin que puedan corresponderle, el mximo fijado por la legislacin reguladora de Viviendas de Proteccin Oficial o tipo equivalente que la sustituya, para el lugar y
momento en que se produzca.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

2. Els municipis amb poblaci compresa entre 5.000 i 10.000 habitants


afectaran els bns del patrimoni municipal del sl, o els recursos derivats de la
seua transmissi, a usos socials de carcter pblic, preferentment a la promoci i construcci dhabitatges subjectes a protecci pblica, almenys en una proporci no inferior al 25 per cent deste patrimoni en lexercici corresponent.
3. Quan la demanda dhabitatge protegit estiga satisfeta justificadament,
o la necessitat del municipi de destinar-los a altres usos dinters pblic aix ho
exigisquen, podr eximir-se fins al 50 per cent de lobligaci a qu es referixen els punts 1 i 2 per mitj de resoluci del conseller competent en habitatge.
En supsits excepcionals i molt justificats en base als mateixos criteris, lexempci podr ser de fins al 100 per cent.
Quan lAjuntament dispose dun programa, de carcter plurianual, destinat a cobrir les necessitats dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci
pblica, convingut amb la conselleria competent en habitatge, este quedar
eximit de lobligaci a qu es refereixen els punts 1 i 2 del present article.
Article 263. Gesti dels patrimonis pblics del sl
1. La gesti dels patrimonis pblics del sl podr ser exercit directament
per ladministraci titular, per organismes, entitats o empreses de capital ntegrament pblic o participades majoritriament per ladministraci, entitats
pbliques empresarials, mancomunitats, consorcis o societats urbanstiques.
2. Les administracions titulars de patrimonis pblics de sl podran constituir
societats annimes o empreses deconomia mixta per a la gesti destos.
Article 264. Transmissi dels bns integrants dels patrimonis pblics del
sl
1. Els bns integrants dels patrimonis pblics de sl podran ser objecte de
transmissi en els segents termes:
a) Per mitj dalienaci per concurs pblic.
b) Per mitj de subhasta, quan els bns alienats no estiguen subjectes a
lmit en el preu dexplotaci o no tinguen el preu taxat oficialment.
c) Directament, per preu no inferior al valor dels terrenys, a entitats de
carcter benfic i social i a promotors pblics, que promoguen la construcci
dhabitatges de protecci pblica.
El document pblic que conste lalienaci directa ha destablir la destinaci final dels terrenys transmesos, el termini mxim de construcci i les
altres limitacions i condicions que ladministraci considere convenient.
d) Per mitj de cessi gratuta a organismes pblics, societats, entitats o empreses de capital ntegrament pblic, o a altres administracions pbliques, sempre que la destinaci de la referida cessi siga la construcci sobre el sl cedit
dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci pblica.
2. La transmissi, en tot cas, observar la normativa estatal i comunitria
en matria de defensa de la competncia, ajudes pbliques i disciplina de mercat.
Article 265. La intervenci privada en els patrimonis pblics del sl
1. Les administracions que, en aplicaci desta llei, hagen de constituir
patrimonis pblics del sl podran participar en societats mercantils el capital
social de les quals noms parcialment corresponga a ladministraci titular,
per a la gesti deste dacord amb els seus fins.
2. Les societats hauran de constituir-se per a actuacions concretes, de les
establides pel planejament, en rgim de concurrncia pblica o oferint-les
restringidament als propietaris dels immobles afectats, per en condicions
digualtat.
Article 266. Registre Autonmic de Patrimonis Municipals de Sl
1. La conselleria competent en ordenaci del territori, urbanisme i habitatge
crear un Registre Autonmic de Patrimonis Pblics Municipals de Sl, que
estar compost per linventari de bns municipals adscrits a cada patrimoni
municipal de sl que siguen procedents de la gesti urbanstica.
2. Els ajuntaments hauran de prestar la cooperaci i assistncia activa que
la conselleria puga necessitar per a ladequada gesti deste registre autonmic.
amb este fi, hauran de remetre cpia certificada amb la llista de bns immobles,
la seua identificaci precisa i determinada, amb el certificat registral i les crregues urbanstiques a dita conselleria, amb lobligaci dincloure les actualitzacions deste inventari, com tamb aportar les modificacions que este experimente. La documentaci haur de ser remesa en el termini mxim de 15 dies
des del requeriment.
3. El Registre ser pblic, daccs gratut i tindr una finalitat informativa.
4. Els bns immobles integrats en cada inventari i que formaran part del
registre autonmic tindran la naturalesa dutilitat pblica i inters social. No es

41867

2. Los municipios con poblacin comprendida entre 5.000 y 10.000 habitantes afectarn los bienes del Patrimonio Municipal del Suelo, o los recuersos derivados de su transmisin, a usos sociales de carcter pblico, preferentemente a la promocin y construccin de viviendas sujetas a proteccin
pblica, al menos en una proporcin no inferior al 25 por ciento de dicho Patrimonio en el ejercicio correspondiente.
3. Cuando la demanda de vivienda protegida est satisfecha justificadamente, o la necesidad del municipio de destinarlos a otros usos de inters pblico as lo exijan, podr eximirse hasta el 50 por ciento de la obligacin a la que
se refieren los puntos 1 y 2 mediante resolucin del conseller competente en
Vivienda. En supuestos excepcionales y muy justificados en base a los mismos
criterios, la exencin podr ser de hasta el 100 por cien.
Cuando el ayuntamiento disponga de un programa, de carcter plurianual,
destinado a cubrir las necesidades de viviendas sujetas a algn rgimen de
proteccin pblica, convenido con la conselleria competente en vivienda, ste
quedar eximido de la obligacin a que se refieren los puntos 1 y 2 del presente
artculo.
Artculo 263. Gestin de los patrimonios pblicos del suelo
1. La gestin de los patrimonios pblicos del suelo podr ejercerse directamente por su Administracin titular, por organismos, entidades o empresas
de capital ntegramente pblico o participadas mayoritariamente por la administracin, entidades pblicas empresariales, mancomunidades, consorcios o
sociedades urbansticas.
2. Las Administraciones titulares de patrimonios pblicos de suelo podrn
constituir sociedades annimas o empresas de economa mixta para la gestin
de los mismos.
Artculo 264. Transmisin de los bienes integrantes de los patrimonios
pblicos del suelo
1. Los bienes integrantes de los patrimonios pblicos de suelo podrn ser
objeto de transmisin en los siguientes trminos:
a) Mediante enajenacin por concurso pblico.
b) Mediante subasta, cuando los bienes enajenados no estn sujetos a limite en el precio de explotacin o no tengan el precio tasado oficialmente.
c) Directamente, por precio no inferior al valor de los terrenos, a entidades de carcter benfico y social y a promotores pblicos, que promuevan la
construccin de viviendas de proteccin pblica.
El documento pblico en que conste la enajenacin directa debe establecer el destino final de los terrenos transmitidos, el plazo mximo de construccin y las dems limitaciones y condiciones que la administracin considere
conveniente.
d) Mediante cesin gratuita a organismos pblicos, sociedades, entidades
o empresas de capital ntegramente pblico, o a otras administraciones pblicas, siempre que el destino de la referida cesin sea la construccin sobre el suelo
cedido de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica.
2. La transmisin, en todo caso, observar la normativa estatal y comunitaria en materia de defensa de la competencia, ayudas pblicas y disciplina de
mercado.
Artculo 265. La intervencin privada en los patrimonios pblicos del
suelo
1. Las Administraciones que, en aplicacin de esta ley, deban constituir
patrimonios pblicos del suelo podrn participar en sociedades mercantiles
cuyo capital social solo parcialmente corresponda a la administracin titular,
para la gestin del mismo de acuerdo con sus fines.
2. Las sociedades debern constituirse para actuaciones concretas, de las
establecidas por el planeamiento, en rgimen de concurrencia pblica u ofrecindolas restringidamente a los propietarios de los inmuebles afectados, pero
en condiciones de igualdad.
Artculo 266. Registro Autonmico de Patrimonios Municipales de Suelo
1. La conselleria competente en ordenacin del territorio, urbanismo y
vivienda crear un Registro Autonmico de Patrimonios Pblicos Municipales de Suelo, que estar compuesto por el Inventario de Bienes municipales
adscritos a cada patrimonio municipal de suelo que sean procedentes de la
gestin urbanstica.
2. Los Ayuntamientos prestarn la cooperacin y asistencia activa que la
conselleria pueda precisar para la adecuada gestin de este Registro Autonmico. A tal fin, debern remitir copia certificada con la relacin de bienes
inmuebles, su identificacin precisa y determinada, con su certificacin registral y cargas urbansticas a dicha conselleria, con la obligacin de incluir las
actualizaciones de dicho inventario, as como aportar las modificaciones que
ste experimente. La documentacin deber ser remitida en el plazo mximo
de 15 das desde su requerimiento.
3. El Registro ser pblico, de acceso gratuito y tendr una finalidad informativa.
4. Los bienes inmuebles integrados en cada inventario y que formarn
parte del registro autonmico tendrn la naturaleza de utilidad pblica e inte-

41868

31 12 2005

podr disposar dells si prviament no saporta, al respectiu expedient, certificat dinscripci en el Registre Autonmic de Patrimonis Pblics Municipals
de Sl, que el secretari de lajuntament haur de protocollitzar.
5. Si un Ajuntament dels referits en larticle 263, no aliena en el termini
de dos anys a partir de la vigncia desta Llei, al menys el 50 per cent de tots
els bns immobles que formen part de cada patrimoni municipal de sl, La
Generalitat, mitjanjant lrgan competent, iniciar expedient dexpropiaci
forosa amb carcter urgent, sobre la llista de bns immobles inventariats en
cada patrimoni municipal de sl, a fi construir, de manera directa o indirecta,
habitatges de protecci pblica. A lefecte, emetr certificat dincompliment
de les obligacions municipals.
6. Mitjanant un decret del Consell de La Generalitat es desenrotllaran els
criteris, les normes i els procediments de la gesti del Registre Autonmic de
Patrimonis Pblics Municipals de Sl, garantint estes i la seua afecci a la
construcci dhabitatges de protecci o intervenci en els centres histrics,
monuments o immobles dinters patrimonial.
CAPTOL II
Dret de superfcie
Article 267. Dret de superfcie
1. La Generalitat, les entitats locals, els organismes autnoms, les entitats
pbliques empresarials i les societats pbliques, el capital de les quals pertanga totalment o parcialment a ladministraci, dins dels mbits de la seua competncia, podran constituir el dret de superfcie en terrenys de la seua titularitat amb destinaci a la construcci dhabitatges, servicis complementaris,
installacions industrials i comercials o altres usos determinats en els plans
urbanstics i dordenaci del territori, el dret dels quals correspondr al superficiari, pel termini que establisca lacte de constituci del dret de superfcie.
2. El dret de superfcie es regir per la normativa estatal aplicable.
DISPOSICIONS ADDICIONALS

DOGV - Nm. 5.167

rs social. No se podr disponer de ellos si previamente no se aporta, al respectivo expediente, certificado de inscripcin en el Registro Autonmico de
Patrimonios Pblicos Municipales de Suelo, que el Secretario del Ayuntamiento deber protocolizar.
5. Si un Ayuntamiento, de los referidos en el artculo 263, no procede a enajenar en el plazo de dos aos a partir de la vigencia de la presente ley, al menos
el 50 por ciento de todos los bienes inmuebles que formen parte de cada patrimonio municipal de suelo, La Generalitat, a travs del rgano competente,
proceder a iniciar expediente de expropiacin forzosa con carcter urgente,
sobre la relacin de bienes inmuebles inventariados en cada patrimonio municipal de suelo, con el fin de proceder a la construccin, de manera directa o indirecta, de viviendas de proteccin pblica. A tal efecto, emitir certificado de
incumplimiento de las obligaciones municipales.
6. Por Decreto del Consell de La Generalitat se desarrollarn los criterios,
normas y procedimientos de la gestin del Registro Autonmico de Patrimonios Pblicos Municipales de Suelo, garantizando los mismos y su afeccin a
la construccin de viviendas de proteccin o intervencin en los centros histricos, monumentos o inmuebles de inters patrimonial.
CAPTULO II
Derecho de superficie
Artculo 267. Derecho de superficie
1. La Generalitat, las entidades locales, los organismos autnomos, las
entidades pblicas empresariales y las sociedades pblicas, cuyo capital pertenezca total o parcialmente a la administracin, dentro de los mbitos de su
competencia, podrn constituir el derecho de superficie en terrenos de su titularidad con destino a la construccin de viviendas, servicios complementarios, instalaciones industriales y comerciales u otros usos determinados en los
planes urbansticos y de ordenacin del territorio, cuyo derecho corresponder al superficiario, por el plazo que establezca el acto de constitucin del derecho de superficie.
2. El derecho de superficie se regir por la normativa estatal aplicable.
DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Consell del Territori i el Paisatge


El Consell del Territori i el Paisatge s el mxim rgan assessor de les
administracions pbliques amb competncia urbanstica de la Comunitat Valenciana. Radicar en lInstitut dEstudis Territorials i del Paisatge, de qu formar
part.
Reglamentriament sestablir la seua composici, organitzaci i funcionament. En tot cas, actuar com a rgan collegiat, compost per experts en
urbanisme de reconeguda competncia, els quals assessoraran amb rectitud
les qestions que se sotmeten a la seua consideraci. En el seu nomenament es
donar adequada participaci a les entitats locals.
Li correspondr dictaminar en els casos que aix lexigisca esta llei o una
disposici reglamentria amb rang de decret del Consell de La Generalitat, o
quan ho sollicite el Consell de La Generalitat o algun dels seus membres.
El Consell del Territori i el Paisatge assumir la totalitat de les funcions que
fins a la data tenia assignades el Consell Superior dUrbanisme.

Primera. Consejo del Territorio y el Paisaje


El Consejo del Territorio y el Paisaje es el mximo rgano asesor de las
Administraciones pblicas con competencia urbanstica de la Comunitat Valenciana. Radicar en el Instituto de Estudios Territoriales y del Paisaje, del que
formar parte.
Reglamentariamente se establecer su composicin, organizacin y funcionamiento. En todo caso, actuar como rgano colegiado, compuesto por
expertos en urbanismo de reconocida competencia, quienes asesorarn con
rectitud las cuestiones que se sometan a su consideracin. En su nombramiento
se dar adecuada participacin a las entidades locales.
Le corresponder dictaminar en los casos que as lo exija esta Ley o una
disposicin reglamentaria con rango de Decreto del Consell de La Generalitat,
o cuando lo solicite el Consell de La Generalitat o alguno de sus miembros.
El Consejo del Territorio y el Paisaje asumir la totalidad de las funciones
que hasta la fecha tena asignadas el Consejo Superior de Urbanismo.

Segona. Cmput de la poblaci municipal


A tots els efectes previstos en esta llei, quan en ella salludix a un determinat nombre dhabitants per municipi, es computaran com tals els residents
empadronats, excepte per a la quantificaci de les reserves dotacionals que es
considerar la poblaci potencial.

Segunda. Cmputo de la poblacin municipal


A todos los efectos previstos en la presente Ley, cuando en ella se alude
a un determinado nmero de habitantes por Municipio, se computarn como
tales, los residentes empadronados excepto para la cuantificacin de las reservas dotacionales en que se considerar la poblacin potencial.

Tercera. Deure dinformaci interadministrativa en relaci amb actes i


acords urbanstics
1. En compliment de larticle 56 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, la notificaci preceptiva dactes i acords municipals a ladministraci autonmica,
quan es referisca a actes en matria durbanisme, es cursar als rgans urbanstics de La Generalitat.
Si esta notificaci versa sobre atorgament de llicncia dobra, expressar
amb claredat la localitzaci i contingut de lacte autoritzat en termes que permeten relacionar-lo amb el seu rgim urbanstic. Reglamentriament sestablir
un model de fitxa urbanstica, susceptible de fcil tractament estadstic, que
haur de ser emplenada pel sollicitant de la llicncia, i que el municipi haur
dadjuntar quan notifique.
2. Els interessats poden notificar, per el seu compte, als referits rgans de
La Generlitat la seua intenci diniciar les obres o actuacions urbanstiques corresponents, acompanyant la informaci referida en el nmero anterior i els
documents acreditatius que, des que van sollicitar la llicncia, han transcorregut
els terminis previstos en esta llei per a latorgament desta.

Tercera. Deber de informacin interadministrativa en relacin con actos


y acuerdos urbansticos
1. En cumplimiento del artculo 56 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, la notificacin preceptiva de actos y acuerdos municipales a la administracin autonmica, cuando se refiera a actos en materia de urbanismo, se cursar a los
rganos urbansticos de La Generalitat.
Si dicha notificacin versa sobre otorgamiento de licencia de obra, expresar con claridad la localizacin y contenido del acto autorizado en trminos
que permitan relacionarlo con su rgimen urbanstico. Reglamentariamente se
establecer un modelo de ficha urbanstica, susceptible de fcil tratamiento
estadstico, a cumplimentar por el solicitante de la licencia, que el Municipio
adjuntar al notificar.
2. Los interesados pueden notificar, por su cuenta, a los referidos rganos de La Generalitat su intencin de iniciar las obras o actuaciones urbansticas correspondientes, acompaando la informacin referida en el nmero
anterior y los documentos acreditativos de que, desde que solicitaron la licencia, han transcurrido los plazos previstos en esta Ley para el otorgamiento de
la misma.
La comunicacin ser examinada en el plazo de un mes, debindose recabar durante l informacin del Ayuntamiento. Concluido ste, el interesado

La comunicaci ser examinada en el termini dun mes, durant el qual


hauran de demanar informaci de lAjuntament. Concls este, linteressat tin-

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

dr dret que LaGeneralitat li expedisca, per al seu s particular, certificat


dhaver sigut notificada del propsit diniciar les obres o actuacions i de no
haver advertit en este cap contravenci greu i manifesta de lordenaci urbanstica, ni haver rebut reclamaci municipal per este motiu. s improcedent lexpedici del certificat quan lobra o actuaci contravinga manifestament lordenaci urbanstica o excedisca dels drets que esta conferix a linteressat, o quan
lajuntament justifique motivadament la seua oposici.
3. LAdministraci de La Generalitat, sense perju de les competncies
municipals, sabstindr de realitzar accions o procediments administratius per
la realitzaci dactuacions respecte a de les quals haja expedit el certiificat
regulat en el nmero anterior.
4. Els rgans de La Generalitat que adopten resolucions o acords en matria
urbanstica han de notificar-los als municipis afectats en el termini de deu dies
des de la seua adopci.
5. Reglamentriament sestablir el contingut i format de la informaci
que, a efectes destadstica, els municipis hauran de remetre a la conselleria competent en ordenaci del territori i habitatge en relaci amb les matries regulades en esta llei.
Quarta. Convenis urbanstics
1. La subscripci de convenis urbanstics per La Generalitat i les Entitats
Locals de la Comunitat Valenciana, aix com per les Entitats de Dret Pblic,
societats i fundacions dependents o vinculades a les mateixes, estar subjecta
als lmits que, per a la subscripci de convenis administratius, sestablixen en
el Text Refs de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques, aprovat
per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

41869

tendr derecho, a que La Generalitat le expida, para su uso particular, certificado de haber sido notificada del propsito de iniciar las obras o actuaciones
y de no haber advertido en ellas contravencin grave y manifiesta de la ordenacin urbanstica, ni haber recibido reclamacin municipal por tal motivo.
Es improcedente la expedicin del certificado cuando la obra o actuacin contravenga manifiestamente la ordenacin urbanstica o exceda de los derechos
que sta confiere al interesado, o cuando el Ayuntamiento justifique motivadamente su oposicin a ello.
3. La administracin de La Generalitat, sin perjuicio de las competencias
municipales, se abstendr de desarrollar acciones o procedimientos administrativos por la realizacin de actuaciones respecto a las que haya expedido el
certificado regulado en el nmero anterior.
4. Los rganos de La Generalitat que adopten resoluciones o acuerdos en
materia urbanstica han de notificarlos a los Municipios afectados en el plazo
de diez das desde su adopcin.
5. Reglamentariamente, se establecer el contenido y formato de la informacin que, a los efectos de estadstica, los Municipios debern remitir a la conselleria competente en ordenacin del territorio y vivienda en relacin con las
materias reguladas en la presente ley.

4. Els convenis urbanstics que se subscriguen amb motiu i en relaci amb


la formulaci i aprovaci dels plans i de qualssevol altres instruments dordenaci o gesti urbanstica shauran de subjectar a les regles segents:
1a. Hauran de respectar el rgim de facultats i iniciatives per a promoure
les que establix la legislaci urbanstica.
2a. Contindran una part expositiva en la qual es justificar la convenincia del que sha estipulat per a linters general i la seua coherncia amb el
model i estratgia territorial del municipi, com tamb, si s procedent, amb la
programaci prevista en el planejament o instrument urbanstic en tramitaci.
3a. Se sotmetran a informaci pblica, juntament amb el corresponent
instrument de planejament o gesti urbanstica, si se subscriu abans dacordar-se aquella, o a un trmit autnom dinformaci pblica, de vint dies de
duraci, quan la del planejament ja shaja culminat. Els convenis que se subscriguen per a la implantaci dactuacions subjectes a declaraci de singular
inters comunitari se subjectaran al rgim previst per a estes.
4a. Seran nulles les estipulacions i els compromisos contraris a normes
imperatives legals i reglamentries, com tamb a determinacions de planejament de rang superior o desta llei i, en tot cas, les que comporten disminuci
de deures i crregues definitries del dret de propietat del sl.
5a. All que sha convingut amb particulars sentn sense perju de lexercici amb plenitud per part de ladministraci de la potestat de planejament, i sempre estar sotms a la condici suspensiva que el pla o instrument corresponent
faa possible el seu compliment. Lincompliment desta condici no donar lloc,
en cap cas, a responsabilitat de ladministraci que haja subscrit el conveni, llevat que el canvi de criteri que determine la impossibilitat de compliment li
siga imputable i no es justifique suficientment en raons objectives dinters
pblic.
Sexceptua laplicaci de les regles 1a a 4t anteriors quan el conveni
urbanstic se subscriga entre ladministraci de La Generalitat, les empreses
pbliques desta dependents i els municipis, conjunta o separadament, amb
altres administracions publiques, organismes pblics, societats de capital ntegrament pblic, entitats o empreses en el capital dels quals participen majoritriament quan lobjecte del conveni siga el foment de la construcci dhabitatges
subjectes a algun rgim de protecci pblica i este comproms sestablisca en
el conveni.

Cuarta. Convenios urbansticos


1. La suscripcin de convenios urbansticos por la Generalitat y las entidades locales de la Comunidad Valenciana, as como por las entidades de derecho pblico, sociedades y fundaciones dependientes o vinculadas a las mismas, estarn sujetas a los lmites que, para la suscripcin de convenios administrativos, se establecen en el Texto refundido de la Ley de contratos de las
administraciones pblicas, aprobado por Real decreto legislativo 2/2000, de 16
de junio.
2. La competencia de su aprobacin por parte municipal corresponder al
Ayuntamiento Pleno, previa apertura de un perodo de informacin pblica
por plazo de veinte das sobre el proyecto de convenio.
3. Los convenios urbansticos que, para la ejecucin del planeamiento,
celebren los Ayuntamientos con los particulares no podrn sustituir el procedimiento de aprobacin y adjudicacin de Programas regulado en esta Ley o
prejuzgar el resultado del mismo, ni podrn alterar ninguna de las determinaciones del plan o instrumento de cuya ejecucin se trate, ni perjudicar derechos
o intereses de terceros.
4. Los convenios urbansticos que se suscriban con motivo y en relacin
con la formulacin y aprobacin de los planes y de cualesquiera otros instrumentos de ordenacin o gestin urbanstica se sujetarn a las siguientes reglas:
1. Respetarn el rgimen de facultades e iniciativas para promoverlos que
se establecen en la legislacin urbanstica.
2. Contendrn una parte expositiva en la que se justificar la conveniencia de lo estipulado para el inters general y su coherencia con el modelo y
estrategia territorial del Municipio, as como, en su caso, con la programacin
prevista en el planeamiento o instrumento urbanstico en tramitacin.
3. Se sometern a informacin pblica, junto con el correspondiente instrumento de planeamiento o gestin urbanstica, si se suscribe antes de acordarse aqulla, o a un trmite autnomo de informacin pblica, de veinte das
de duracin, cuando la del planeamiento ya se hubiera culminado. Los convenios
que se suscriban para la implantacin de actuaciones sujetas a Declaracin de
Singular Inters Comunitario se sujetarn al rgimen previsto para ellas.
4. Sern nulas las estipulaciones y compromisos contrarios a normas
imperativas legales y reglamentarias, as como a determinaciones de planeamiento de rango superior o de esta Ley y, en todo caso, las que supongan disminucin de deberes y cargas definitorias del derecho de propiedad del suelo.
5. Lo convenido con particulares se entiende sin perjuicio del ejercicio
con plenitud por parte de la administracin de la potestad de planeamiento, y
siempre estar sometido a la condicin suspensiva de que el plan o instrumento correspondiente haga posible su cumplimiento. El incumplimiento de esta
condicin no dar lugar, en ningn caso, a responsabilidad de la administracin
que hubiere suscrito el convenio, salvo que el cambio de criterio que determinara la imposibilidad de cumplimiento le fuera imputable y no se justificara suficientemente en razones objetivas de inters pblico.
Se excepta la aplicacin de las reglas 1 a 4 anteriores cuando el Convenio
Urbanstico se suscriba entre la administracin de La Generalitat, las empresas pblicas de ella dependientes y los Municipios, conjunta o separadamente, con otras Administraciones Publicas, organismos pblicos, sociedades de
capital ntegramente pblico, entidades o empresas en cuyo capital participen
mayoritariamente cuando el objeto del Convenio sea el fomento de la construccin de Viviendas Sujetas a algn rgimen de Proteccin pblica y ese
compromiso se establezca en el Convenio.

Quinta. Arrendaments histrics


Les disposicions desta llei en matria de gesti urbanstica de sl sentendran a reserva dels drets dels arrendataris histrics, reconeguts per larticle 5
de la Llei 6/1986, de 15 de desembre, de la Generalitat, darrendaments histrics
valencians.

Quinta. Arrendamientos histricos


Las disposiciones de la presente Ley en materia de gestin urbanstica de
suelo se entendern a reserva de los derechos de los arrendatarios histricos,
reconocidos por el artculo 5 de la Ley 6/1986, de 15 de diciembre, de La
Generalitat, de Arrendamientos Histricos Valencianos.

2. La competncia de la seua aprovaci per part municipal correspondr


a lajuntament en ple, desprs de lobertura prvia dun perode dinformaci
pblica per termini de vint dies sobre el projecte de conveni.
3. Els convenis urbanstics que, per a lexecuci del planejament, realitzen els ajuntaments amb els particulars no podran substituir el procediment
daprovaci i adjudicaci de programes regulat en esta llei o prejutjar el resultat deste, ni podran alterar cap de les determinacions del pla o instrument de
lexecuci de qu es tracte, ni perjudicar drets o interessos de tercers.

41870

31 12 2005

DOGV - Nm. 5.167

Sexta. Previsi dhabitatges subjectes a rgim de protecci pblica en els


plans i programes
1. Els Plans Generals han dincloure en la memria justificativa un estudi sobre la previsi de les necessitats de vivenda protegida en el terme municipal, incloent en les seues fitxes de planejament i gesti del sl urbanitzable residencial la proporci de vivendes desta ndole que shaja de materialitzar en
el desenrotllament de cada sector de sl urbanitzable. Laprovaci de dits plans
necessitar informe previ preceptiu i vinculant ems pels rgans de ladministraci Autonmica competents en matria de vivenda integrats en la corresponent conselleria, sobre les previsions del planejament en matria de vivenda protegida.
2. Laprovaci definitiva dels plans generals que tinguen sl urbanitzable
residencial amb ordenaci detallada, plans parcials, plans de reforma interior
i programes per al desenrotllament dactuacions integrades en el sl urbanitzable residencial requerir, necessriament, la localitzaci prvia dels terrenys
per a la construcci dhabitatges protegit, conforme amb lestudi de necessitats i les fitxes de planejament i gesti referides en el nmero 1 deste article.

Sexta. Previsin de viviendas sujetas a rgimen de proteccin pblica en


los planes y programas
1. Los planes generales han de incluir en la memoria justificativa un estudio sobre la previsin de las necesidades de vivienda protegida en el trmino
municipal, incluyendo en sus fichas de planeamiento y gestin del suelo urbanizable residencial la proporcin de viviendas de esta ndole que se tenga que
materializar en el desarrollo de cada sector de suelo urbanizable. La aprobacin
de dichos planes necesitar informe previo preceptivo y vinculante emitido
por los rganos de la administracin autonmica competentes en materia de
vivienda integrados en la correspondiente conselleria, sobre las previsiones
del planeamiento en materia de vivienda protegida.
2. La aprobacin definitiva de los planes generales que cuenten con suelo
urbanizable residencial con ordenacin pormenorizada, planes parciales, planes de reforma interior y programas para el desarrollo de actuaciones integradas en el suelo urbanizable residencial requerir, necesariamente, la previa
localizacin de los terrenos para la construccin de viviendas protegidas, conforme con el estudio de necesidades y las fichas de planeamiento y gestin
referidas en el nmero 1 del presente artculo.

Sptima. Difusi en Internet


Els trmits dinformaci pblica relatius a la tramitaci de programes per
al desenrotllament dactuacions integrades o allades hauran dincloure la seua
difusi per Internet a travs de les pgines que disposa el Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana de forma lliure i gratuta.

Sptima. Difusin en Internet


Los trmites de informacin pblica relativos a la tramitacin de Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas o Aisladas incluirn su difusin por Internet a travs de las pginas de que dispone el Diari Oficial de La
Generalitat Valenciana de forma libre y gratuita.

Octava. Modificaci de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat,


dOrdenaci del Territori i Protecci del Paisatge
Lapartat 2 de larticle 19 queda redactat en els termes segents:
2. La implantaci dusos residencials, industrials, terciaris, agrcoles o
altres que impliquen un increment del consum daigua requerir lobtenci
prvia de linforme de lorganisme de conca competent, o lentitat collaboradora
autoritzada per al subministrament, sobre la disponibilitat desta i la compatibilitat deste increment amb les previsions dels plans hidrolgics, a ms de
la no-afecci o menyscabament a altres usos existents legalment implantats.
Este informe shaur demetre en els terminis i amb lefecte establert per
la normativa estatal vigent en la matria.
La suficient disponibilitat a qu es referix pargraf primer podr ser justificada mitjanant el comproms dexecuci dinfraestructures generadores
de recursos hdrics mitjanant laplicaci de noves tecnologies, com la dessalinitzaci daigua de mar o aiges subterrnies salobres, aprofitament daiges
depurades, potabilitzaci o alternatives similars.
Reglamentriament, o mitjanant instruccions tcniques, sestabliran els
mtodes per a contrastar la idoneitat de les tcniques de generaci de recursos
hdrics que permeten acreditar la compatibilitat de les noves actuacions consumidores daigua potable o altres usos, i haur de garantir-se ls sostenible
i eficient de laigua.
No caldr lemissi de linforme previst en el pargraf anterior quan la
implantaci dels referit usos es verifique en aplicaci dinstruments de planejament que hagen sigut objecte del corresponent informe.

Octava. Modificacin de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de La Generalitat, de Ordenacin del Territorio y Proteccin del Paisaje
El apartado 2 del artculo 19 queda redactado en los siguientes trminos:
2. La implantacin de usos residenciales, industriales, terciarios, agrcolas u otros que impliquen un incremento del consumo de agua, requerir la
previa obtencin de informe del organismo de cuenca competente, o entidad
colaboradora autorizada para el suministro, sobre su disponibilidad y compatibilidad de dicho incremento con las previsiones de los planes hidrolgicos,
adems de la no afectacin o menoscabo a otros usos existentes legalmente
implantados.
Dicho informe se emitir en los plazos y con los efectos establecidos por
la normativa estatal vigente en la materia.
La suficiente disponibilidad a la que se refiere el prrafo primero podr ser
justificada mediante el compromiso de ejecucin de infraestructuras generadoras
de recursos hdricos a travs de la aplicacin de nuevas tecnologas, como la
desalacin de agua de mar o aguas subterrneas salobres, aprovechamiento de
aguas depuradas, potabilizacin o alternativas similares.
Reglamentariamente, o a travs de instrucciones tcnicas, se establecern
los mtodos para contrastar la idoneidad de las tcnicas de generacin de recursos hdricos que permitan acreditar la compatibilidad de las nuevas actuaciones consumidoras de agua potable u otros usos, debiendo garantizarse el uso
sostenible y eficiente del agua.
No ser necesaria la emisin del informe previsto en el prrafo anterior
cuando la implantacin de los referidos usos se verifique en aplicacin de instrumentos de planeamiento que hayan sido objeto del correspondiente informe.

Novena. Silenci administratiu en laprovaci de Programes dActuaci


Integrada
Lefecte positiu del silenci administratiu previst en larticle 130.5 de la
present Llei noms es produir una vegada entre en vigor la norma reglamentria que ho regule, i amb les condicions i efectes que en la mateixa sestablisquen.
En tant no siga aprovada tal norma reglamentria, els efectes del silenci
seran, en tot cas, negatius, dacord amb el que preveu larticle 130.4

Novena. Silencio administrativo en la aprobacin de programas de actuacin integrada


El efecto positivo del silencio administrativo previsto en el artculo 130.5
de la presente ley, slo se producir una vez entre en vigor la norma reglamentaria que lo regule, y con las condiciones y efectos que en la misma se
establezcan.
En tanto no sea aprobada tal norma reglamentaria, los efectos del silencio
sern, en todo caso, negativos, de acuerdo con lo previsto en el artculo 130.4.

DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera. Procediments iniciats abans de lentrada en vigor de la present
llei
1. Els procediments urbanstics, siga quina siga la seua denominaci o
naturalesa, iniciats abans de lentrada en vigor de la present Llei es regiran
per la legislaci anterior sempre que haguera concls el trmit dinformaci
pblica, quan tal trmit fra preceptiu.
2. No obstant el disposat en lapartat anterior, els programes dactuaci
integrada iniciats abans de lentrada en vigor de la present Llei es regiran per
la legislaci anterior sempre que hagueren sigut objecte daprovaci municipal. o, no havent sigut objecte daprovaci municipal, haja venut el termini
mxim per a emetre resoluci expressa sobre dita aprovaci establit en la Llei
6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de
lActivitat Urbanstica. Cas contrari, hauran de tramitar-se novament conforme
al que establix la present Llei, conservant-se aquells actes que per la seua naturalesa, contingut i finalitat siguen compatibles amb el que disposa la present
Llei.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera. Procedimientos iniciados antes de la entrada en vigor de la presente ley
1. Los procedimientos urbansticos, sea cual sea su denominacin o naturaleza, iniciados antes de la entrada en vigor de la presente ley, se regirn por
la legislacin anterior siempre que hubiera concluido el trmite de informacin pblica, cuando tal trmite fuera preceptivo.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, los programas de actuacin integrada iniciados antes de la entrada en vigor de la presente ley se regirn por la legislacin anterior siempre que hubieran sido objeto de aprobacin
municipal o, no habiendo sido objeto de aprobacin municipal, haya vencido
el plazo mximo para emitir resolucin expresa sobre dicha aprobacin establecido en al Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana,
reguladora de la actividad urbanstica. En caso contrario tendrn que tramitarse nuevamente conforme a lo que establece esta ley, conservndose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con lo
que dispone esta ley.

DOGV - Nm. 5.167

31 12 2005

41871

3. En tot cas, resultaran daplicaci a tots els Plans i Programes que no


hagueren sigut aprovats definitivament amb anterioritat a lentrada en vigor
de la present Llei, les previsions relatives a vivendes sotmeses a algun rgim
de protecci pblica contingudes en els articles 36.1.i) i 37.1.h) i en la Disposici Addicional Sexta de la present Llei.

3. En todo caso resultarn de aplicacin a todos los planes y programas que


no hubieran sido aprobados definitivamente con anterioridad a la entrada en
vigor de esta ley, las previsiones relativas a viviendas sometidas a algn rgimen de proteccin pblica contenidas en los artculos 36.1.i) y 37.1.h) y en la
disposicin adicional sexta de la presente ley.

Segona. Classificaci del sl urb a lentrada en vigor desta llei.Actuacions


allades
1. A partir de lentrada en vigor desta llei i en tant no es modifiquen o
revisen els vigents plans generals, normes subsidiries i projectes de delimitaci de sl urb, tindran la classificaci de sl urb els terrenys que la tinguen
reconeguda pels instruments dordenaci vigents.
2. El sl urb que, a lentrada en vigor desta llei, no estiga incls en unitats dexecuci, mentre estes no es delimiten, sexecutar conforme al rgim
dactuacions allades regulat en el captol quart del ttol tercer.

Segunda. Clasificacin del suelo urbano a la entrada en vigor de la presente


Ley. Actuaciones Aisladas
1. A partir de la entrada en vigor de esta Ley y en tanto no se modifiquen
o revisen los vigentes planes generales, normas subsidiarias y proyectos de
delimitacin de suelo urbano, tendrn la clasificacin de suelo urbano los terrenos que la tuvieran reconocida por los instrumentos de ordenacin vigentes.
2. El suelo urbano que, a la entrada en vigor de esta Ley, no est incluido
en unidades de ejecucin, mientras stas no se delimiten, se ejecutar conforme al rgimen de Actuaciones Aisladas regulado en el captulo cuarto de su ttulo tercero.
3. En los municipios cuyo planeamiento general hubiera delimitado reas
de reparto y aprovechamientos tipo en suelo urbano se aplicarn stos a los
efectos previstos en la presente Ley.
Si no se hubiera determinado el aprovechamiento tipo, mientras no se
modifique o revise el planeamiento con ese propsito, se considerar como
tal:
a) En Unidad de Ejecucin prevista por el planeamiento o delimitada con
anterioridad a esta Ley: el medio de la Unidad.
b) En otro caso: el que resulte de la aplicacin del artculo 56.
El aprovechamiento susceptible de apropiacin ser el porcentaje del aprovechamiento tipo que corresponda, segn la Ley, atendidas las reglas anteriores.

3. En els municipis el planejament general dels quals haja delimitat rees


de repartiment i aprofitaments tipus en sl urb saplicaran estes a lefecte previst en esta llei.
Si no sha determinat laprofitament tipus, mentre no es modifique o revise
el planejament amb este propsit, es considerar com a tal:
a) En unitat dexecuci prevista pel planejament o delimitada amb anterioritat a esta llei:el mitj de la unitat.
b) En un altre cas: el que resulte de laplicaci de larticle 56.
Laprofitament susceptible dapropiaci ser el percentatge de laprofitament tipus que corresponga, segons la llei, ateses les regles anteriors.
Tercera. Adaptaci dels plans a esta llei
1. Els Municipis hauran dadaptar el seu planejament a la present Llei,
incoant el corresponent expedient de revisi, que podr acollir-se a la versi simplificada de Pla General prevista en lart. 62.1, o per mitj de laprovaci del
Document de Justificaci de la Integraci Territorial en els casos que procedisca.
2. En tant la dita adaptaci no shaja produt, ser requisit per a la tramitaci
i aprovaci dels Plans Parcials o de Reforma interior modificatius de la classificaci del sl no urbanitzable que els referits instruments de Planejament
sacompanyen dun Document de Justificaci de la Integraci Territorial dels
previstos en larticle 74 de la present Llei. Tal Document de Justificaci ser
aprovat conjuntament amb els instruments de Planejament, si cont els documents especfics i les determinacions necessries en funci de labast i contingut
concret de la corresponent modificaci.
Els plans parcials o de reforma interior que no impliquen reclassificaci de
sl no urbanitzable quedaran exonerats de lexigncia dincorporar els documents reglamentriament exigibles per a sotmetre el projecte a avaluaci del
seu impacte ambiental.
3. La referncia a lhomologaci dels plans prevista en la disposici transitria 1a de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del sl no
urbanitzable, ha dentendres feta al document de justificaci de la integraci
territorial previst en larticle 74 desta llei.
4. Quan els plans aprovats a lempara de la legislaci anterior continguen
al mateix temps un coeficient limitador del nombre mxim dhabitatges edificables i un altre del nombre mxim de metres quadrats dedificaci, saplicar exclusivament este ltim, sempre que complisquen les cessions dotacionals mnimes per unitat de superfcie edificable exigides per esta llei.

Tercera. Adaptacin de los Planes a la presente Ley


1. Los municipios tendrn que adaptar su planeamiento a la presente ley,
incoando el correspondiente expediente de revisin, que podr acogerse a la versin simplificada del Plan general prevista en el artculo 62.1, o por medio de
la aprobacin del documento de justificacin de la integracin territorial en
los casos que proceda.
2. En tanto que dicha adaptacin no se haya producido, ser requisito para
la tramitacin y aprobacin de los planes parciales o de reforma interior modificativos de la clasificacin del suelo no urbanizable que los referidos instrumentos de planeamiento se acompaen de un documento de justificacin de la
integracin territorial de los previstos en el artculo 74 de la presente ley. Tal
documento de justificacin ser aprobado conjuntamente con los instrumentos
de planeamiento, si contiene los documentos especficos y las determinaciones
necesarias en funcin del alcance y contenido concreto de la correspondiente
modificacin.
Los Planes Parciales o de Reforma Interior que no impliquen reclasificacin de suelo no urbanizable quedarn exonerados de la exigencia de incorporar
los documentos reglamentariamente exigibles para someter el Proyecto a evaluacin de su impacto medio ambiental.
3. La referencia a la homologacin de los planes prevista en la disposicin transitoria 1 de la Ley 10/2004, de 9 de diciembre, de La Generalitat,
del Suelo no urbanizable, debe entenderse hecha al Documento de Justificacin
de la Integracin Territorial previsto en el artculo 74 de la presente Ley.
4. Cuando los planes aprobados al amparo de la legislacin anterior contengan a la vez un coeficiente limitativo del numero mximo de viviendas edificables y otro del numero mximo de metros cuadrados de edificacin, se aplicar exclusivamente este ltimo, siempre que cumplan las cesiones dotacionales mnimas por unidad de superficie edificable exigidas por la presente ley.

Quarta. Concessions administratives sobre subsl pblic


Els titulars de concessions administratives sobre subsl pblic gaudiran
del dret dadquisici preferent del dit subsl en el cas que el planejament permeta el seu desafectaci i alienaci en els termes previstos en larticle 60.3 de
la present llei

Cuarta. Concesiones administrativas sobre subsuelo pblico


Los titulares de concesiones administrativas sobre subsuelo pblico gozarn del derecho de adquisicin preferente de dicho subsuelo en el supuesto de
que el planeamiento permita su desafectacin y enajenacin en los trminos previstos en le artculo 60.3 de la presente ley.

Quinta. Sol destinat a habitatges subjectes a algun rgim de protecci


pblica
Per mitj dun decret del Consell de L Generalitat, amb carcter subsidiari
i transitori, es podran fixar percentatges mnims de reserva de sl vinculat a la
promoci dhabitatges subjectes a algun rgim de protecci pblica en sl
urbanitzable o sl urb que haja de ser desenrotllat per mitj de plans de reforma interior, per als municipis de la Comunitat Valenciana els plans generals de
la qual no estiguen adaptats a esta llei.
Podr fer-lo de forma individualitza per a cada un dels municipis o per
grups destos que presenten caracterstiques homognies, que permeten un
mateix tractament.

Quinta. Suelo destinado a viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica


Mediante Decreto del Consell de La Generalitat, con carcter subsidiario
y transitorio, se podrn fijar porcentajes mnimos de reserva de suelo vinculado
a la promocin de viviendas sujetas a algn rgimen de proteccin pblica en
suelo urbanizable o suelo urbano que deba ser desarrollado mediante Planes de
Reforma Interior, para los municipios de la Comunitat Valenciana cuyos Planes Generales no estn adaptados a esta ley.
Podr hacerlo de forma individualiza para cada uno de los municipios o por
grupos de ellos que presenten caractersticas homogneas, que permitan un
mismo tratamiento.

DIARIO OFICIAL

Fet amb paper reciclat

DISPOSICIONS DEROGATRIES

DISPOSICIONES DEROGATORIAS

Primera. Derogaci de normes


Queda derogada la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat,
Reguladora de lActivitat Urbanstica.

Primera. Derogacin de normas


Queda derogada la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de La Generalitat,
Reguladora de la Actividad Urbanstica.

Segona. Clusula general de derogaci


Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentries que
soposen o contradiguen al que disposa esta llei.

Segunda. Clusula general de derogacin


Quedan derogadas cuantas disposiciones legales o reglamentarias se opongan o contradigan lo dispuesto en la presente ley.

DISPOSICIONS FINALS

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Desenrotllament i aplicaci de la llei


Es faculta al Consell de La Generalitat per a dictar totes les disposicions
que calguen que per al millor desenrotllament i aplicaci de la llei

Primera. Desarrollo y aplicacin de la ley


Se faculta al Consell de La Generalitat para dictar cuantas disposiciones
sean precisas para el mejor desarrollo y aplicacin de la presente Ley.

Segona. Entrada en vigor


Esta llei entrar en vigor en el termini dun mes, comptador a partir de
lendem de la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Segunda. Entrada en vigor


La presente ley entrar en vigor en el plazo de un mes, contado a partir del
da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.

Tercera. Habilitaci al Consell de La Generalitat per a la refosa dels textos legals vigents en matria durbanisme, ordenaci del territori i habitatge

Lesmentada autoritzaci compren la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos de les normes amb rang de llei que han de ser refoses.

Tercera. Habilitacin al Consell de La Generalitat para la refundicin de


los textos legales vigentes en materia de urbanismo, ordenacin del territorio
y vivienda
Se autoriza al Consell de La Generalitat para elaborar, en el plazo mximo de un ao, un Cdigo que consista en un Texto Refundido de las normas
con rango de ley vigentes en materia de urbanismo, ordenacin del territorio
y vivienda.
La citada autorizacin comprende la facultad de regularizar, aclarar y
armonizar los textos de las normas con rango de ley que han de ser refundidas.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders pblics
als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos, tribunales, autoridades y poderes pblicos a los que corresponda, observen y hagan cumplir esta ley.

Sautoritza el Consell de La Generalitat per a elaborar en el termini mxim


dun any un codi que consistisca en un text refs de les normes amb rang de
llei vigent en matria durbanisme, ordenaci del territori i habitatge.

Valencia, 30 de diciembre de 2005

Valncia, 30 de desembre de 2005


El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

You might also like