VOCABULARI

DHISTRIA CONTEMPORNIA

Absolutisme
Sistema poltic en qu el governant o la instituci que exerceix les funcions de
govern no t limitacions de tipus jurdic. Encara que no sempre ha adoptat formes
monrquiques, la forma ms usual de l' absolutisme ha estat la monrquica, com la
dels segles XVII i XVIII.

Anarquisme
Doctrina poltico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la
desaparici de l'estat i de la propietat privada.

Antic Rgim
Organitzaci poltica, econmica i social existent a Europa desprs del perode
feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. comport la consolidaci de la
monarquia absoluta i una administraci pblica cada cop ms centralitzada. es
caracteritz per la creaci d'una societat estamental basada en el privilegi d'unes
classes -noblesa i clergat- que fruen de nombroses exempcions, mentre que tota la
pressi fiscal requeia sobre les classes populars, burgesia inclosa.

Aristocrcia
Forma de govern en qu el poder resideix en un grup social minoritari o redut,
privilegiat per ra del seu llinatge, poder econmic, o per circumstncies personals
(moralitat, intelligncia, nivell cultural).

Armistici
En sentit estricte, suspensi provisional i convencional de les hostilitats mitjanant
un acord entre els belligerants, sense que supose, per, l'acabament de la guerra.

Asil poltic
Tamb asil territorial. Protecci que un estat dna als estrangers que fugen de
llur pas per causa de persecucions poltiques, racials o religioses. L'asil poltic s
reconegut en diferents constitucions, com l'espanyola, la francesa o la italiana. Cal
citar en aquest sentit el conveni de Ginebra de 25 de juliol de 1951.

Autarquia
Situaci terica d'economia autosuficient respecte a l'exterior. L'autarquia com a
doctrina econmica exigeix com a fi l'autoabastament en determinats productes, el
proteccionisme industrial i la supressi d'importacions, mesures que han estat
sovint emprades com a instruments d'una poltica d'industrialitzaci i de
desenrotllament.

Autocrcia
Sistema poltic en qu el poder del governant s considerat derivat d'ell mateix i no
reconeix, per tant, cap altre lmit a la seua actuaci. Fou el sistema oficialment
defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917. Totes les dictadures, quan
el poder s en mans d'un sol home, sn rgims autocrtics.

Autodeterminaci
Acci d'una collectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el
seu dest poltic, especialment de constituir-se en entitat estatal autnoma o
independent.

Burgesia
Classe social que a partir de la revoluci industrial es fa amb el control econmic.
Propietaris industrials els interessos dels quals soposen als del proletariat.

Colonialisme
Doctrina i actitud que defensen amb raonaments racials, tnics, econmics, poltics
o morals la colonitzaci, o sigua l'existncia d'unes relacions de subordinaci entre
una naci dominant i els pobles o territoris que en depenen (colnia, colonitzaci).

Concordat
Conveni sobre els assumptes eclesistics entre el govern d'un Estat i la Santa Seu
de Roma, en qu cadascuna de les dues parts demana a l'altra garanties i
concessions.

Conservadorisme
Ideologia i actitud que defensa les institucions vigents, en oposici a la idea de
canvi social. Proclamant l'estabilitat dels sistemes com a condici de possibilitat
d'una conducta tica i d'una llibertat responsable, canonitza la propietat privada,
estableix la religi i el sentiment nacional com a elements d'unitat social i refusa la
pretensi d'una societat igualitria.

Constituci
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans
i regula el sistema de poder, definint els rgans i llurs formes i funcions, com tamb
el conjunt de relacions entre ells.

Corts Generals
rgan legislatiu de l'estat espanyol creat per la Llei de Reforma Poltica del 1976. s
format per dues cambres, el Congrs de Diputats i el Senat.

Democrcia
Doctrina poltica que defensa la intervenci del poble en el govern i en l'elecci dels
governants.

Desamortitzaci
Acte jurdic pel qual els bns de m morta tornen a la condici de lliures. T per
finalitat limitar les possibilitats d'adquisici i de retenci de bns immobles a les
persones jurdiques (eclesistiques o civils), en benefici de les particulars o fsiques.

Estat
Formaci social histrica, organitzada com a unitat poltica amb caracterstiques
prpies.

Feixisme
Ideologia poltica l'objectiu de la qual s la instauraci d'un rgim autoritari, de
base corporativista, imperialista, racista, etc.
Sistema poltic implantat a Itlia poc desprs de la Primera Guerra Mundial. El 1918
Benito Mussolini cre els Fasci Italiani di Combattimento.

Gremi
Els gremis eren corporacions laborals constitudes pels artesans o comerciants
dedicats a un mateix ofici i encarregades de la direcci i reglamentaci dels
diversos aspectes professionals dins d'una localitat, sota la supervisi dels
municipis. La seua finalitat era, a ms de l'assistncia mtua dels associats,
controlar les tcniques de treball, la qualitat dels productes, el volum i els preus de
la producci, el nombre de mestres que podien exercir l'ofici, etc. Apareixen cap el
segle XI.

Il.lustraci
Moviment intellectual europeu, centrat en el perode comprs entre la segona
revoluci anglesa del 1688 i la revoluci francesa del 1789, caracteritzat pel
racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seua etapa ascendent de
lluita per la consecuci de l'hegemonia estructural del mode de producci capitalista
i per la presa del poder poltic, i de conformaci de la seua ideologia com a
dominant.

Imperialisme
Ideologia i prctica poltica que propugna l'expansi territorial dels estats
industrialitzats per exercir el seu domini poltic, econmic i militar sobre uns altres
pobles.

Lacisme
Doctrina que defensa la independncia de l'home, de la societat
particularment, de l'estat de tota influncia eclesistica o religiosa.

i, ms

Laissez faire, laissez passer

Expressi ('deixeu fer, deixeu passar') prpia de l'escola fisiocrtica per a designar
la doctrina que preconitza la no-intervenci de l'estat en la vida econmica.

Liberalisme
Doctrina i sistema que defensen la llibertat poltica i econmica com a dret per a
tots els homes. Al segle XIX els partidaris del liberalisme poltic es basaren en unes
formes democrtiques de govern: creaci de parlaments, dret al vot, igualtat
davant la llei, llibertat de premsa, d'associaci, de creences, etc.
Doctrina poltica sorgida de la Revoluci Francesa i difosa rpidament per tot
Europa durant la primera meitat del segle XIX, que defensa la llibertat individual, el
rgim constitucional, la divisi de poders, la sobirania nacional, la participaci
ciutadana en l'activitat poltica i la llibertat econmica.

Llei slica
Disposici que excloa del tron les dones de les famlies reials i llurs descendents.

Ludisme
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del s XIX que destrua les
mquines de la indstria. El ludisme rep el nom de Ned Lud (o Ludd), obrer que el
1779 destru un teler mecnic. El ludisme s considerat com una reacci visceral,
b que poguera estar ms o menys organitzada, a les conseqncies del
maquinisme industrial: els obrers prenien com a causa dels seus mals (atur,
degradaci del treball, baixos salaris, etc.).

Locaut
Tancament temporal d'una empresa o un grup d'empreses dut a terme per part de
la direcci en una situaci de conflicte laboral.

Maquis
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingu lloc en diversos punts de l'estat
espanyol. Comen immediatament desprs d'haver-se acabat la guerra civil de
1936-39, per no fou fins a l'alliberament de Frana per part dels aliats (1944) la
qual cosa permet l'entrada d'homes des de l'altra banda dels Pirineus que el
maquis tingu ress. El perode de mxim apogeu foren els anys 1944-49, per,
amb alts i baixos, el maquis romangu actiu fins a les acaballes dels anys
cinquanta. Animat fonamentalment pel Partit Comunista i tamb pel PSOE.

Marxisme
Teoria cientfico-filosfica de K. Marx i F. Engels. Senten les bases del socialisme.
Propugnen una societat sense classes socials, la propietat pblica i el control per
part del poble dels mitjans de producci, aix com la centralitzaci i la planificaci
de leconomia a crrec de lestat.

Monarquia
Forma de govern en la qual el poder s exercit realment o nominalment per una
sola persona (rei, monarca, sobir) i que es caracteritza per la manca del carcter
representatiu de la collectivitat. Pot sser de carcter hereditari o no, absoluta
(quan el poder suprem s concentrat en la sola persona del monarca).

Monarquia constitucional
Rgim poltic democrtic en el qual el rei, el cap de l'Estat, regna per no governa,
ja que els seus actes sempre han de ser avalats per la signatura del president del
govern o del ministre que en sigua responsable.

Naci
Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, per diversificables,
bsicament culturals i d'estructura econmica, amb una histria comuna, donen
una fesomia prpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organitzaci i
projecci autnoma que, al lmit, els porta a voler-se dotar d'institucions poltiques
prpies fins a constituir-se estat.

Nacionalcatolicisme
Denominaci donada a la situaci poltico-religiosa durant el franquisme, amb la
qual s'identificava la condici d'espanyol i de catlic. Fou divulgada a partir del llibre
de J.M.Gonzlez Ruiz Creer es comprometerse (1967).

Nacionalitzar
Nacionalitzar s l'acte pel qual l'estat adquireix la propietat de determinades
empreses i bns privats.

Occidentalitzaci
Procs complex de tipus cultural i de civilitzaci, mitjanant el qual els pobles
allunyats de la cultura europea miren d'apropiar-se-la, b en els seus aspectes ms
profunds, com la filosofia, la religi, etc apropiaci reservada a una minoria
intellectual, b sobretot en el que s ms assimilable, com la moda, la tcnica,
etc

Oligarquia
Etimolgicament "govern dels pocs".
1. Rgim poltic on el poder s en mans
d'un grup redut de persones, d'una famlia, d'una classe social o d'un grup de
pressi, siga econmic o poltic.
2. Grup d'algunes persones poderoses que
dominen una part dels interessos d'un pas.

Organitzaci
(ONU)

de

les

Nacions

Unides

Organitzaci internacional, amb seu a Nova York, les principals finalitats de la qual
sn mantenir la pau, promoure la cooperaci econmica, cultural, social i
humanitria i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis
d'igualtat i d'autodeterminaci i vetllar pel respecte dels drets humans. Successora
de la Societat de Nacions, les primeres passes cap a la seva creaci foren la
conferncia de Dumbarton Oaks (1944) i la conferncia de Jalta (1945). El 25
d'abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i
signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides.

Parlament
Assemblea legislativa d'un estat, naci, regi, etc, els poders de la qual sn
regulats, generalment, per la constituci.

Poder
Conjunt de funcions de l'administraci pblica en ordre a dictar, executar i
interpretar lleis, a dirigir l'administraci del benestar pblic i a sostenir l'ordre
pblic. Llur concentraci tradicional en una sola persona (rei, sobir, ministre, etc),
que hom coneix per poder absolut, ha degenerat normalment en despotisme i en
dictadura. Amb vista a evitar-ne l'arbitrarietat, tractadistes i politiclegs n'han
establert diverses classificacions i divisions. Als pasos democrtics hom ha
establert la divisi de poders, separaci real entre el poder legislatiu (senat,
parlament o corts), el poder executiu (el govern prpiament dit) i el poder
judicial (tribunals)

Privatitzar
Passar a mans privades alguna propietat que havia estat pblica.

Progressista
Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i poltics avanats, no
estancats en el passat, que responen a la convicci que la societat camina de forma
progressiva vers una perfecci com ms va ms gran.

Proteccionisme
Poltica econmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus
productes de la competncia estrangera. Aquesta poltica es tradueix en diferents
nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importaci o exportaci fins a la
utilitzaci dels aranzels com a instrument d'aquella protecci, graduant l'alada dels
drets segons la intensitat de la protecci que hom vol asegurar

Reforma agrria
Conjunt de mesures poltiques i econmiques destinades a estimular el
desenvolupament agrari, generalment per mitj de canvis, en el repartiment de la
propietat de la terra.

Refugiat ada
Persona que, tot i pertnyer per ciutadania a un estat, n'ha hagut d'emigrar a
conseqncia d'esdeveniments poltics i ha estat acollida en el territori d'un altre
estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autctons

Repblica
Forma de govern representativa, en la qual el crrec de cap d'estat no s hereditari
ni vitalici, sin resultat d'una elecci popular, directa o indirecta. En aquest sentit
s'oposa a monarquia. En un sentit ms ampli, per, designa la formaci social en el
seu conjunt i, per tant, s sinnim d'estat

Revoluci demogrfica
Concepte que fa referncia als profunds canvis demogrfics experimentats per les
poblacions europees dintre el procs anomenat Revoluci Industrial. Fou un procs
complex i encara poc conegut que es desenvolup entre la segona meitat del s
XVIII i la primera meitat del XX. La primera fase es caracteritz per un descens de
la mortalitat catastrfica (epidmies, fams) tpica de l'etapa pre-industrial, deguda
en part a les millores en la productivitat agrcola i en els transports. Aix don lloc
a un descens de la mortalitat general que rejoven la poblaci i permet l'inici d'una
etapa de creixement demogrfic sostingut, car l'economia prosper a ritmes
semblants o superiors evitant la reaparici de crisis generalitzades de subsistncies.
El progrs de la medicina (vacuna antivariolosa a la fi del s XVIII) ajud encara ms
a frenar la mortalitat i a impulsar el creixement de la poblaci basat en una
fecunditat que conservava les altes taxes pre-industrials mentre la mortalitat anava
reculant progressivament.

Revoluci Francesa
Perode de la histria de Frana (des de la formaci dels Estats Generals, 5 de maig
de 1789, fins al cop d'estat del 18 de brumari, 1799) que provoc la caiguda de
l'antic rgim i la presa del poder poltic per part de la burgesia. La societat de l'antic
rgim no s'adequava a la nova realitat econmica i social, en excloure del poder
poltic el sector ms dinmic de la societat, la burgesia, que esdevingu classe
revolucionria

Revoluci Industrial
Procs accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agrries de l'Antic
Rgim a una nova etapa de creixement econmic i demogrfic autosostingut, basat
en la producci industrial. El procs comporta un conjunt de canvis que significaren
la desaparici de l'Antic Rgim econmic (predomini de l'economia agrria de base
feudal-senyorial) i la implantaci del capitalisme industrial

Revoluci Russa
Procs revolucionari que, a Rssia, pos fi a l'autocrcia dels tsars i dugu a la
instauraci d'un rgim socialista. Cal distingir-hi dues fases: la primera, coneguda
com a Revoluci de febrer (mar, segons el calendari gregori), for l'abdicaci de
Nicolau II; la segona, anomenada Revoluci d'Octubre (novembre, segons el
calendari gregori), don el poder al partit bolxevic.

Sector pblic
mbit de l'activitat econmica que controla o en la qual participa l'estat, ja siga
directament o mitjanant instncies pbliques sotaposades

Secularisme
Sistema moral que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la ra,
sense recrrer a la fe en Du ni en la vida perdurable

Sobirania
Qualitat del poder poltic d'un estat o d'un organisme que no s sotms a cap altre
poder. L'antiga concepci teocrtica feia residir la sobirania en Du, de qui la
rebien, per delegaci, els governants.
La sobirania popular: la sobirania resideix en el poble, que, en virtut del
contracte social, l'atorga als governants; aix implica l'existncia del sufragi
universal. La burgesia triomfant, per, s'adher a una concepci ms conservadora,
la de la sobirania nacional: la sobirania resideix a la naci, considerada com a
entitat real diferenciada dels individus que la integren, i representada per un
parlament elegit per sufragi censatari, que permet a la burgesia de consolidar el
seu domini

Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposici a l'individualisme, propugnen una reforma
radical de l'organitzaci de la societat per la supressi de les classes socials
mitjanant la collectivitzacu dels mitjans de producci, de canvi i de distribuci
(collectivisme, collectivitzaci).

Sufragi censatari
Sistema poltic en el qual noms poden ser electors els homes amb una
determinada renda o amb ttols (mestres, llicenciats universitaris, sacerdots...).
Exclou les dones i la major part de la poblaci. s un tipus de sufragi que
restringeix el dret de votar segons el nivell d'impostos que l'individu paga a l'Estat.

Sufragi universal
Sistema poltic en qu el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat,
sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.

Sufragisme
1. Moviment feminista per a la consecuci del vot. Les dones britniques sn les
que ms aviat i ms durament portaren a terme aquest moviment

Tractat de Maastricht
Tractat, dit tamb de la Uni Europea, signat pel febrer del 1992, pel qual hom
ratificava els acords presos en la reuni del Consell Europeu celebrada a la ciutat de
Maastricht pel desembre del 1991. Continuaci del tractat de Roma, comport
avenos substancials en la poltica exterior i la de defensa comunes (Uni Europea
Occidental), en les facultats del Parlament i la Comissi, en els fons de cohesi, en
la cooperaci judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i
europees, i impuls sobretot la uni econmica i monetaria

Vot directe
Vot en el qual l'elector designa una persona determinada per a exercir el crrec que
s'ha de cobrir.

Vot indirecte
Vot en el qual l'elector designa delegats (electors en segon grau), els quals
designen les persones que han d'ocupar els crrecs que cal cobrir.