POBRESA ENERGTICA A BANYOLES.

Contra una creena molt estesa, Banyoles no s la ciutat ms rica de Catalunya.

Banyoles s una ciutat envellida, amb molts treballadors immigrats que reben salaris molt
baixos i als quals els ndexs d'atur castiguen de forma especialment dura. s una ciutat on
el creixement desordenat de la poblaci a partir de 1992 va crear una bombolla
especulativa especialment absurda, amb habitatges de molt baixa qualitat que triplicaven
el seu preu de venda en pocs anys, amb una poltica de prstecs financers sense atendre
a la solvncia a llarg termini dels receptors. En aquestes condicions, la crisi que tothom
volia negar a mitjans dels 2.000, quan esclats, ens havia d'afectar de forma especialment
dura.
El PIB per habitant de Banyoles s de 20.200 euros anuals, en comparaci amb els
27.700 euros anuals del conjunt de Catalunya, s a dir, un 72,8% de la mitjana.
Per aix, la base imposable per habitant de Banyoles era de 19.976 euros per declarant,
comparat amb els 21.298 de la mitjana de Catalunya.
El valor de les propietats immobiliries de Banyoles tamb est lluny de la mitjana
catalana: 44.671 euros en front de 63.094. Aix, entre d'altres coses, vol dir que l'allament
trmic de les llars era pitjor que la mitjana, empitjorant les condicions de confort durant
l'hivern a igual factura energtica.
2.055 banyolins i banyolines estaven desocupats en 2011. Tots estaven en procs de
perdre el seu habitatge en propietat o d'esser desnonats de l'habitatge llogat. Cap de les
famlies afectades per l'atur de tots els membres estava en condicions de pagar les
factures dels subministraments
3.133 persones eren majors de 65 anys i, per tant, depenien de pensions de jubilaci que
porten anys perdent valor adquisitiu, i, que, en molts casos, han d'ajudar fills o nets a
causa de l'atur dels mateixos.
Segons l'Informe del Defensor del Poble de Catalunya sobre pobresa energtica, un 71%
de la poblaci tenia dificultats per poder pagar els rebuts. Aix significaria, per a Banyoles,
4.615 habitatges familiars afectats.
Una estimaci conservadora de 100 euros per mes i llar, mostraria que el total de diners
que caldria destinar a resoldre el problema energtic seria de 5.500.000 euros anuals.
Segurament, per atendre els casos de mxima emergncia social i de necessitat extrema
caldria, al menys, dos milions d'euros anuals.