cat

Parc Nacional dAigestortes

i Estany de Sant Maurici

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge

Parc Nacional
dAigestortes
i Estany de
Sant Maurici
El Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant
Maurici es troba situat al Pirineu central. s un
dels espais naturals inclosos a la Xarxa de Parcs
Nacionals de lEstat espanyol i lnic daquesta
categoria a Catalunya.
Dins la seva superfcie de gaireb 40.000
hectrees, trobem ben representats tots els
elements caracterstics de lalta muntanya.
Daquesta extensi, prop de 14.000 hectrees
corresponen estrictament al Parc Nacional, que
est dividit en dos sectors ben diferenciats:
Aigestortes, a lAlta Ribagora, accessible des
de la vall de Bo; i Sant Maurici, al Pallars Sobir,
que t la seva entrada a la vall dEspot. Els noms
del planell dAigestortes o estany Llong, duna
banda, i dels Encantats o estany de Sant Maurici,
per laltra, ens desvelen a tots plegats paisatges
inoblidables.
El Parc est envoltat de lanomenada zona
perifrica de protecci, la missi de la qual s
amortir els possibles impactes procedents de
lexterior a fi de garantir una protecci completa
dels recursos naturals que han justificat la seva
creaci. A la zona perifrica de protecci, que
inclou tamb part de les comarques de la Val
dAran i del Pallars Juss, hi podem trobar indrets
de gran bellesa i valor naturalstic, com el bosc de
la Mata de Valncia dneu, les valls de Gerber,
Cabanes i Besiberri, el circ de Colomrs, la ribera
de Valarties, la ribera de Caldes, la de Sant Mart i
els estanys de Cabdella.

Un passeig per la seva histria

El patrimoni histric i monumental

El Parc Nacional fou creat per Decret el 21

doctubre de 1955 amb una extensi inicial de
9.851 ha. Va ser el cinqu parc nacional de lEstat
espanyol i el segon dels Pirineus, desprs del
dOrdesa i Monte Perdido.
A finals dels anys vuitanta, el Parlament de
Catalunya va aplicar les competncies exclusives
que, en matria despais naturals, corresponien a la
Generalitat de Catalunya i va aprovar la Llei 7/1988
de reclassificaci del Parc Nacional per tal dampliar
i preservar aquest espai natural protegit de totes
aquelles intervencions que poguessin alterar-lo.
La Llei 22/1990 va modificar els lmits de la zona
perifrica de protecci i va redefinir les activitats
permeses a la zona. Finalment, lany 1996 es va
decretar lampliaci del Parc, per la qual cosa
la seva superfcie total va passar a les gaireb
40.000 ha, inclosa la zona perifrica de protecci.
Un any desprs, una sentncia del Tribunal
Constitucional va modificar lanterior Llei sobre la
conservaci dels espais naturals, la flora i la fauna,
fet que va permetre que la seva gesti es fes des
de les comunitats autnomes. Aleshores, el Parc
Nacional va tornar a la Xarxa de Parcs Nacionals.

El Parc Nacional no sha dentendre com un espai

natural allat totalment de la resta del territori. Les
activitats de la gent i dels pobles que lenvolten
han anat configurant des de temps immemorials
el paisatge tal i com el coneixem avui en dia.
Aquest paisatge humanitzat ha estat molt
influenciat tamb per lexistncia duna orografia
extremada que ha dificultat les comunicacions
internes i externes, i un clima, rigors i fred, que
ha provocat assentaments humans reduts, molt
prxims els uns dels altres.
Ledat mitjana conegu un esclat cultural sense
precedents. Amb larribada de lart romnic, un
gran nombre desglsies amb escultures i pintures
murals, campanars esvelts, monestirs, castells,
torres de guaita i ponts foren construts a totes les
valls. Aquest fet histric ens ha perms heretar un
patrimoni artstic nic als Pirineus, perfectament
integrat en el paisatge que lenvolta.
La Vall de Bo, a lAlta Ribagora, cont un dels
conjunts monumentals ms importants dEuropa,
declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
lany 2000. Per tamb trobem mostres rellevants
daquesta poca a la resta de valls properes.

Pgina anterior: Bosc a la tardor. Autor: Kim Castells

Portada: Estany i Agulles dAmitges. Autor: Kim Castells

Paisatge i vida
Lespectacular paisatge del Parc est format per
una srie delements que es complementen de
manera quasi perfecta, combinant pics i crestes
esmolades amb frondosos boscos i prats verds,
adornats amb rius, estanys i cascades que
sorprenen el visitant. En aquest escenari conviuen
animals i plantes adaptats a les dures condicions
de lalta muntanya pirinenca.
El Parc Nacional constitueix una mostra
magnfica del relleu de lalta muntanya sobre
roques grantiques. Fa uns 50.000 anys, grans
glaceres ocupaven aquestes valls, i van erosionar
intensament el paisatge fins a donar-li laspecte
actual. Les valls en forma dU, tpiques de lerosi
glacial; els circs, amb forma damfiteatre; i els pics
i les agulles caracteritzen el relleu del Parc, mentre
que la presncia de ms de dos centenars
destanys, repartits per tot el seu territori, dona lloc
a la zona lacustre ms important dels Pirineus.
El clima est condicionat fortament per laltitud de
les muntanyes (algunes de ms de 3.000 metres)
i influeix decisivament en la distribuci de les
espcies vegetals i animals.
Algunes de les espcies citades al Parc Nacional
sn comunes a un ampli territori i tamb les podem
trobar a les terres de clima mediterrani. Daltres,
per, sn exclusives dels hbitats dalta muntanya
i representen una gran riquesa per a la biodiversitat
del nostre pas.
Les zones ms altes es troben cobertes per
importants gruixos de neu durant ms de la meitat
de lany i la temperatura pot baixar a lhivern molt

per sota dels zero graus. Fins i tot, al pic de lestiu

no es pot descartar alguna gelada nocturna.
Aquest paisatge, dominat per esveltes agulles
i crestes de roca, i tamb per tarteres que
sescampen per totes bandes, s el territori dels
prats alpins, on els boscos no poden crixer.
Durant el curt estiu aquests prats sengalanen
de flors espectaculars i omplen de colors aquest
espai tan inhspit. Animals com la perdiu blanca
(Lagopus mutus), la marmota (Marmota marmota)
o lisard (Rupicapra pyrenaica) poden ser
observats, si tenim una mica de sort, pels visitants
que sendinsin al reialme de lalta muntanya.
Per sota daquesta rea, importants boscos de pi
negre (Pinus uncinata) i avet (Abies alba) creen
un ambient ombrvol i discret, on samaguen de la
nostra presncia el gall fer (Tetrao urogallus),
el mussol pirinenc (Aegolius funereus) o la marta
(Martes martes).
Els ambients aqutics sn presents arreu on anem.
Freqentment ens acompanyar en la nostra
passejada la remor dun riuet proper o dominar
el paisatge el brogit duna cascada enfurismada.
Les aiges calmades dels estanys conviden
a la reflexi i la contemplaci. A les molleres,
ambients permanentment amarats daigua, hi
viuen plantes molt especialitzades i rares, entre les
quals algunes molses que sn presents noms
en dues o tres poblacions de tots els Pirineus,
com certs esfagnes (Sphagnum sp.). Dins de les
aiges, fredes i transparents, no s estrany de
trobar-hi alguna truita (Salmo trutta fario) o algun
trit pirinenc (Euproctus asper). Molt ms difcil s
veure la tmida almesquera (Galemys pyrenaicus),
un petit mamfer insectvor dhbits aqutics.

Encara que siguem davant dun paisatge tan

espectacular, no deixem de fer una ullada, de
tant en tant, cap al cel blau. Potser hi podrem
descobrir la majestuosa silueta del trencals
(Gypaetus barbatus), amb el pit taronja i la cua
llarga i en forma de rombe. Aquesta s una de les
espcies ms amenaades de tot Europa i t als
Pirineus el ms important reducte de reproducci
de tot el continent. Veurem ms fcilment els
voltors (Gyps fulvus), permanentment a laguait
de les despulles dels animals morts, o lguila
daurada (Aquila chrysaetos), caadora implacable
de mamfers de mida mitjana i ocells.
La presncia daquestes espcies a linterior del
Parc Nacional justifica plenament la creaci dun
espai natural protegit, per la seva supervivncia
depn de la conservaci correcta dels seus
hbitats a tota la serralada pirinenca.

Els pobles
Als voltants del Parc Nacional trobem municipis i
petites viles amb grans atractius tant arquitectnics
com naturals. Entre elles destaquen:
La Vall de Bo
El conjunt desglsies de la Vall de Bo ha
estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO. A lOficina del Patronat de la vall, situada
a Barruera, i al Centre dInterpretaci del Romnic,
a Erill la Vall, trobareu tota la informaci necessria
per descobrir aquest important patrimoni.

El Pont de Suert
s un important centre de serveis i capital de
lAlta Ribagora on podem trobar un interessant
casc antic, amb un museu dart sacre, que
contrasta amb les construccions ms modernes,
com lesglsia parroquial de lAssumpci, destil
funcional. Tamb hi podem visitar el Centre de
Fauna.
Vilaller
s el nucli ms important de la vall de Barravs. La
part vella conserva un interessant pont romnic. s
molt recomanable tamb visitar el nucli de Senet, a
lentrada de la vall de Besiberri.
Espot
Espot s un important centre turstic del Pallars
Sobir i el punt de partida dun gran nombre
dexcursions pel sector oriental del Parc. Hi
destaquen el pont de la Capella, destil romnic,
i la torre de defensa medieval, coneguda com la
Torre dels Moros.
Cabdella
La vall Fosca, al Pallars Juss, s el prtic
dentrada a la part sud del Parc Nacional i
comprn un seguit de petits pobles que conserven
tot el seu encant tradicional. A lestany Gento,
durant els mesos destiu, trobem un centre
dinformaci amb una exposici dedicada al mn
de laigua.
Sort
Des que fa uns anys els amants dels esports de
riu van descobrir la Noguera Pallaresa, la capital

10 11

de la comarca del Pallars Sobir ha esdevingut

un punt de referncia per als practicants
despecialitats com el rfting, el descens de
barrancs, les aiges braves, etc. Al poble de
Llessui, situat a la vall dssua, trobareu un centre
dinformaci del Parc.
Esterri dneu
Aquesta vila conserva un interessant casc antic
on es pot visitar Casa Gassia, seu de lEcomuseu
de les Valls dneu. A 2 km dEsterri, a Valncia
dneu, hi ha un centre dinformaci obert a lestiu.
Vielha
La capital de la Val dAran s una de les
poblacions ms importants dOccitnia i compta
amb una important oferta cultural i turstica. Per a
ms informaci, us recomanem visitar loficina de
turisme de la vila, situada molt a prop de lesglsia.
Arties
Arties s el poble natal de Gaspar de Portol,
descobridor de Califrnia. s interessant visitar
lesglsia romnica de Santa Maria, que cont
pintures murals que representen el judici final, el
cel i linfern.
Salard
Situat a lentrada del port de la Bonaigua, fou una
antiga vila medieval fortificada. Destaca la talla
de la Majestat, que es troba a lesglsia de Sant
Andreu.

1 Trencals (Gypaetus barbatus)

Autor: Pedro Pelayo
2 Marmota (Marmota marmota)
Autor: Pedro Pelayo
3 Isard (Rupicapra pyrenaica)
Autor: Jordi Bas
4 Gall fer (Tetrao urogallus)
Autor: Arxiu Parc Nacional
5 Picot negre (Dryocopus martius)
Autor: Jordi Bardella
6 Saxfraga estelada (Saxifraga stellaris)
Autor: Arxiu Parc Nacional
7 Moixera de guilla (Sorbus aucuparia)
Autor: Arxiu Parc Nacional
8 Genciana alpina (Gentiana alpina)
Autor: Jordi Bardella
9 Marclic groc (Lilium pyrenaicum)
Autor: Empar Carrillo
10 Jou (Pallars Sobir)
Autor: Arxiu Parc Nacional
11 Sant Joan de Bo (Alta Ribagora)
Autor: Arxiu Parc Nacional

340000

Lac Trt
de Rius

Gerber

2833

Estany
de Travessani

Ref.de Besiberri
p

Estany
de Gerber

Pic dAmitges
2850

Manresa

2901
Pics de Bassiero

Estanys
dAmitges

Besiberri del Sud

Tarragona

Emb. de
Cavallers

Ref.
dAmitges

Emb. de Senet

Gran Tuc
de Colomrs
2936

Punta Alta
de Comalesbienes
3015

Estany
de Contraix

Estanys de
Comalesbienes

Estanys
Gmena

Pic
de Sarrad
2951

Pala Alta
de Sarrad

4715000

VA L L D E B A R R AV S

Caldes
Llubriqueto
de Bo

2584
Pic de Fenerui
p

on
de S

Escalarre

Burgo

Llavorre

El Tsol

Pui Pla
2828

Ref. del Pla

de la Font

2647

Pic del
Pinet

Jou

La Guingueta
dneu
Dorve

Estany
Red

Estany
de Sant Maurici

Estany
Llong

Portarr
dEspot

V A L L D E L E S
C

Ref. Ernest Mallafr

RIT

Espot

Estany
els Encantats
de Subenuix
2745

Estas

Toirigo

2868
Pui de Linya
p

Senet

Aneto

Riu

Prat de Pierr

Ref.dEstany
Llong

2983

Unarre

Estany de Ratera

Gavs

C-147

VA L L S D N E U

Estany Negre
2701
de Cabanes

Pic de
Comaloforno

Carreteres
Sector dAigestortes
N-230 Lleida - Alfarrs - Benavarri - Vielha; passat El Pont de
Suert, L-500 a Caldes de Bo.
C-13 Balaguer - La Pobla de Segur i N-260 La Pobla de Segur El Pont de Suert
Sector de Sant Maurici
C13 Balaguer-La Pobla de Segur; N-260 de La Pobla de Segur
a Sort; C-28 dEsterri dneu a Vielha; abans de la Guingueta
LV-5004 a Espot

Cerbi

sa

Son

Ref. de Gerber

Tortosa

re

Esterri dneu

Centre de les
Planes de Son

Estanhs
de Saboredo

lla

Valncia dneu

Ref. de Saboredo

Pic de Ratera
2857

3033

Pa

La Mata de Valncia

Riu

Estany de
Monestero

de

Pe

LV-5004

Berrs
Sobir

Berrs
Juss

gu

Espot Esqu

Pic de Mariolo
2856
p

Barruera

Sa

El Pla
de lErmita
nt

Ma

Tuc des Carants

2799
p

Ref. de la
Colomina

C-13

ue

ra

2764

Emb.de Sallente

Montsent
2882
p

Cabdella

Caregue
Pa

Llesp
Sarroqueta

EL PA LLA RS J U S S

Espui
L-503

Irgo

an

320000

325000

Lmit municipal

Museu
Edifici religis dinters

Llessui

VA L L F O S C A

330000

335000

340000

Parc Nacional
Zona Perifrica
de Protecci
Parc Natural
de lAlt Pirineu

Telefric

Escs

0
Sorre

5 km.

A Sort

LV-5223

315000

Refugi guardat

Esqu de pista

VA L L D S S U A

el

la Central
de Cabdella

Pista forestal
Lmit comarcal

Castell/Torre

Corronco
2543

Iran

4705000

Pic de Fili
2770

Carretera asfaltada

rea de lleure

Refugi lliure

les Bordes
de Llessui

rn

2750
Raspes Roies
p

Bo-Tall

Al Pont
de Suert

Bony dArquer
2304
p

Saras

Cll

Arestui

iq

VA L L D E B O

el

Montorroio

egu

la N
og

Castell
de Rus

Autonmica
de 2n ordre

Mirador

2861

Nacional/Autonmica
de 1r ordre

Centre dinformaci
del Parc

Aparcament

Baiasca

Estany Gento
Pic de lEspada
2557

Seu del Parc

Punt dinformaci

Car

Cass

Aid

e
ud

N-230

Estaron

Estanys de
la Mainera

Durro

r
To

EL PALLAR S SOB IR

Pic Gran
del Pess
2893

Estanys
del Pess

rt

2906
Pic de la Mainera

Associaci de Taxistes dEspot

Tel: 973.624.105

Ri

de

Ginast

ud
e

Estany de Mar

e Berasti
Riu d

Cardet

Tall
Ri

Estany Tort

gu

sa

Forcat

2812
Pic de Morrano
p

No

re

Bo

2781
Bony
des Picardes
p

2645
Bony
del Graller

L-500

Estany Negre

Servei pblic de transport al Parc Nacional

Lentrada al Parc en vehicles particulars est prohibida. Es pot
accedir als indrets ms coneguts i emblemtics daquest espai
natural utilitzant el servei de transport pblic que surten dels
pobles de lrea dinfluncia.

lla

la N
o

Erill la Vall

L A LTA R I B A G O R A

Estany
de Cubieso

2753
Bony Blanc
p

la

Autobusos
Servei regular dautobs
Alsina Graells S.A.
(tel. 932 656 592 i 973.271.470)
Sortides des de lEstaci del Nord de Barcelona i de lEstaci
dautobusos de Lleida) en direcci al Pont de Suert i a Esterri
dneu.
Sector dAigestortes
Del Pont de Suert a Caldes de Bo puja un autobs de juliol a
mitjan setembre. Parada a 1km de Bo (pont de Bo), o a Caldes
(balneari).
Sector de Sant Maurici
Lautobs deixa a 7 km, del poble dEspot, poc abans de la
Guingueta dneu. Des dall es pot demanar un taxi.

Associaci de Taxistes de la Vall de Bo

Tel: 629.205.489 / 973.696.314 (estiu)

St. Pere del Burgal

Escart

Pic de Peguera
2983

Ferrocarril
Ferrocarril: FGC, Lleida - La Pobla de Segur
(tel. 902.240.202). Cal continuar en autobs.

Pa

4710000

2803
Pic de Dellui

Estet

Vilaller

Escal

ra

gu

era

Ri

Palanca
de la Molina

Vinyal

4705000

Ref. Josep Maria Blanc

el Flamisell

2530
lAt
p

ba

Bono

Estany
de Llebreta

na

go

2949
Pic de
Subenuix

Estanys
de Dellui

4710000

Planell
dAigestortes

RIBERA DE SANT NICOLAU

Comunicacions i accessos

Isavarre

Lac Obago

Estanys de Besiberri

Barcelona

ra

Els Avets

Pui
de la Bonaigua
2776

CIRC DE
COLOMRS

Ref. Joan Ventosa

i Calvell

Besiberri del Nord

3015

ue

4720000

Tuc Gran
dera Cendrosa
2706

Estany
des Monges

Ref. de Conangles

Tossal dEscobedieso
2752

og

ua

Ref. del Gerdar

Lac Major
de Colomers

Lac de Mar

Lleida

Sorpe

Montardo

Ref. dera Restanca

Ref. er Espitau de Vielha

Girona

ud
el
a Bo
naig

C-28

Ref. de Colomrs

la Seu dUrgell

4725000

g
u d Aigua m

Ri

Arri

Lac Redon

Baqueira Beret

4720000

lha
A Vie

LA VA L DA RA N

Tuc
de Sarrahra

N-230

Tuc de
Salana

2645

la

2482

Born

ha

Tun
l de
Vie

Banhs de Treds
Pnt deth
Ressc

350000

345000

rreu

l
Vie

lha

Pnt de Lcampo

4725000

335000

330000

4715000

325000

320000

er

315000

Rods

345000

350000

Cascada/Font
Cim
Barrera o cadena

UTM fus 31N

European Datum 1950
Font
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Institut Cartogrfic de Catalunya

El parc a peu
El Parc Nacional s un lloc que sha de conixer a
peu seguint la xarxa de senders existent. Si a ms
a ms aneu acompanyats dun guia interpretador,
descobrireu de primera m lextraordinria bellesa
del paisatge. Informeu-vos- en.

Itineraris

passant per lestany de Llebreta i la cascada de

Sant Esperit, caminarem entre els boscos i els
prats de dall de les parts ms baixes daquesta
ribera fins arribar al planell dAigestortes, uns dels
indrets ms bonics i coneguts del Parc. Litinerari
continua seguint el riu de Sant Nicolau per boscos
de pi negre i prats de gran bellesa fins arribar
a lestany Llong, a uns 10 minuts del refugi del
mateix nom, des del qual podrem veure el portarr
dEspot, pas natural cap a la vall de lEscrita.

Itinerari 1
La ribera de Sant Nicolau (Alta Ribagora)

Itinerari 2
Sant Maurici i els estanys dAmitges (Pallars
Sobir)

Aparcament de la palanca de la Molina -Estany de

Llebreta - Planell dAigestortes - Estany Llong

Aparcament del prat de Pierr - Estany de Sant Maurici Estany de Ratera - Estanys dAmitges

Durada del recorregut: 3 h 30 min (anada). Desnivell: 650

metres

Durada del recorregut: 3 h (anada). Desnivell: 750 metres

Recorregut bsic per conixer alguns dels indrets

ms emblemtics del sector occidental del Parc.
Des de laparcament de la palanca de la Molina,

1 Passarella adaptada dAigestortes

Autor: Arxiu Parc Nacional
2 Pic de Sarrad
Autor: Arxiu Parc Nacional
Pgina segent: Masss de Besiberri
Autor: Arxiu Parc Nacional

Aquest recorregut, un dels ms clssics del sector

oriental, ens permet gaudir duna vista esplndida
de les valls que envolten lestany de Sant Maurici
i visitar les espectaculars zones lacustres de
Ratera i Amitges. Litinerari transcorre primer entre
boscos davet i pi negre, i en la seva part final
entre pics alterosos i crestes retallades. Si ens
desviem un moment de la nostra ruta, tot just
passat lestany de Ratera i en direcci al portarr
dEspot, trobarem, al cap de 10 minuts de cam,
lanomenat Mirador de lEstany, que ens ofereix
unes vistes magnfiques de lestany de Sant
Maurici i la muntanya dels Encantats, smbol del
Parc Nacional. El refugi dAmitges constitueix una
bona base per efectuar nombroses ascensions
reservades als muntanyencs ms experimentats.

Itinerari 3
La ruta de la marmota (Alta Ribagora)
Embassament de Cavallers - Planell de Riumalo - Llastres
de la Morta - Estany Negre
Durada del recorregut: 2 h 30 min (anada). Desnivell: 350
metres

Envoltat pels cims de ms de 3.000 metres del

masss de Besiberri, aquest recorregut s potser
un dels ms impressionants del Parc. Partint de
lembassament de Cavallers, arribarem al planell
de Riumalo tot passant per la cascada del mateix
nom. Des daquest punt, el cam continua amb
un fort pendent entre un gran nombre de roques
polides per lacci de les antigues glaceres; s
lindret anomenat les Llastres de la Morta. Aviat
arribarem a lestany Negre, situat en un paratge
de gran bellesa que forma part dun important circ
lacustre que cont estanys tan coneguts com els
de Travessani, des Monges o des Mangades.
Una mica per sobre de lestany Negre, trobarem
el refugi Ventosa i Calvell des don podrem gaudir
duna magnfica vista del masss de Besiberri i la
serra de Tumeneia.
Itinerari 4
Els estanys de la Vall Fosca (Pallars Juss)
Presa de Sallente - Estany Gento - Refugi de la Colomina
- Estany de Mar - Pas de ls - Estany de Sabur
Durada del recorregut: 3 h 30 min (anada). Desnivell: 750
metres

Des de la presa de Sallente es puja per un

sender molt ben marcat fins a lestany Gento,

en una hora i mitja; o b, durant els mesos de
juliol, agost i setembre, utilitzant el telefric que hi
puja directament. El cam continua a peu, per un
paisatge rocs, fins arribar al refugi de la Colomina,
al costat de lestany del mateix nom. Desprs de
vorejar aquest estany, en trobarem tot seguit un
altre, el de Mar, daiges profundes i netes. Molt
aviat arribarem a un dels indrets ms curiosos
del recorregut, el pas de ls, un passatge entre
les roques, estret i costerut, que ens dur sense
dificultats especials fins a lestany de Sabur, final
del recorregut.
Itinerari 5
El gran circ de Colomers (Val dAran)
Banhs de Treds - Aiges Tortes - Lac Major - Estanh
Mrt - Estanh des Garguils - Lac des Cabidornats - Lac
Major - Banhs de Treds
Durada del recorregut: 6 h 30 min (recorregut circular).
Desnivell: 500 metres

De laparcament dels Banhs surt un cam

senyalitzat seguint la vall dAiguamg fins arribar a
la crulla que ens portar al refugi de Colomers, al
costat del lac Major. A partir daquest punt sobre
un ampli ventall de possibilitats per recrrer el circ
de Colomers, que compta amb un gran nombre
destanys de mides i formes diferents. Aquest
itinerari us permetr veuren uns quants. Durant els
mesos destiu, hi ha un servei de transport pblic
que us pot portar directament des dels Banhs
fins a la crulla del cam del refugi; llavors litinerari
sescura 2 hores.

Itinerari 6
Els estanys de la Mainera (Pallars Sobir)
Pas de la Mainera - Clot de la Mainera - Estany Gran Estany Xic
Durada del recorregut: 1 h 30 min (anada des del clot de
la Mainera). Desnivell: 300 metres

El circ de la Mainera s dun indubtable inters

geolgic, ja que hi podreu apreciar el contacte entre
els diferents materials que constitueixen el substrat
rocs del Parc Nacional. Entre lestany Gran i
lestany Xic, pareu atenci a trobar les restes duna
antiga cabana de pastors amb un tancat de pedres.
Dins del permetre del Parc existeixen un bon
nombre de refugis. La majoria disposen de guarda
una part de lany i hi trobareu serveis de menjar i
lliteres amb flassades. En absncia del guarda hi
queda oberta una part de lliure accs i tots aquests
refugis estan equipats amb emissora dauxili. s
molt important reservar plaa amb anterioritat
trucant per telfon al refugi corresponent.
Itinerari 7
La vall de Besiberri (Alta Ribagora)
Refugi de Conangles - Estany de Besiberri- LEstanyet
Durada del recorregut: 2 h (anada). Desnivell: 492 m

Sortint de laparcament de la Contesa o del

refugi de Conangles, situats a 1,3 km abans de
la boca sud del tnel (N-230), aquest itinerari
permet apreciar les magnfiques fagedes presents
en aquest sector. Tamb s un bon indret
per observar el perfil esglaonat de la vall i les

nombroses cascades, resultat de lacci de les

antigues glaceres. Passat lestany Gran, el cam
continua cap a lEstanyet, on hi ha un refugi-bivac,
de 16 places, que s una bona base per efectuar
ascensions i escalades de major entitat cap al
masss de Besiberri.

Refugis
Des del 2008 hi ha la possibilitat de fer la reserva
als diferents refugis a travs de:
lacentralderefugis@lacentralderefugis.com
Telfon: 902 734 164
www.lacentralderefugis.com
Refugi Ernest Mallafr

28 places
Accs: 15 min a peu des de lestany de Sant Maurici
Telfons: 973 25 01 18 (ref.), 973 25 01 05 (part.)

Refugi dEstany Llong

47 places
Accs: 1 h 15 min a peu des dAigestortes
Mbil guarda: 629 374 652
Telfon refugi: 973 29 95 45

Refugi Joan Ventosa i Calvell

80 places
Accs: 2 h a peu des de lembassament de Cavallers
Telfons: 973 29 70 90 (ref.),
973 64 18 09 i 93 450 09 66 (part.)
http://www.refugiventosa.com

Refugi Josep Maria Blanc

60 places
Accs: 3 h 30 min a peu des dEspot
Telfons: 973 25 01 08 (ref.), 93 423 23 45 (part.)

Refugi dAmitges

Refugi Espitau de Vielha

50 places
Accs: Al costat de la N-260, a la boca sud del tnel de
Vielha.
Telfons: 973 69 70 52 (ref.)

60 places
Accs: 1 h 30 min a peu des de lestany de Sant Maurici
Telfons: 973 25 01 09 (ref.), 973 25 00 07 (part.)
http://www.amitges.com

Refugi de Conangles

Refugi de la Colomina

Refugi del Gerdar

50 places
Accs: 2 h a peu des de la presa de Sallente
Telfons: 973 25 20 00 (ref.), 973 68 10 42 (part.)

Refugi del Pla de la Font

20 places
Accs: 8 km de pista transitable des de Jou
Telfon: 619 93 07 71

Refugi de Saboredo

21 places
Accs: 4 h 30 min a peu des de Salard
Telfons: 973 25 30 15 (ref.), 93 329 97 36 (part.)
Mbil guarda: 665 289 896

36 places
Telfon: 619 84 70 77
Accs: A 1.200 m de la boca sud del tnel de Vielha
25 places
Accs: Sortida dels Avets de la C-28, al port de la
Bonaigua.
Telfons: 973 25 01 70 (ref.), 608 74 40 50 (mbil)

Refugi-bivac Gerber-Matar

16 places
Accs: 3 h a peu des de la C-28, al port de la Bonaigua.

Refugi-bivac de Besiberri

16 places
Accs: 2 h a peu des de la N-230, des de laparcament
de la Contesa, situat a 2 km de la boca sud del tnel de
Vielha.

Refugi de Colomers

40 places
Accs: 2 h 30 min a peu des de laparcament dels Banhs
de Treds
Telfons: 973 25 30 08 (ref.), 973 64 05 92 (part.)

Refugi dera Restanca

80 places
Accs: 1 h 30 min a peu des del pnt deth Ressc
Telfon: 608 03 65 59 (mbil)
http://www.restanca.com

Normes i consells
De lactitud i el comportament dels visitants depn en gran
mesura la conservaci dels ecosistemes del Parc, per
la qual cosa s necessria la collaboraci de tots en el
compliment estricte de la normativa de protecci. Noms
daquesta manera ser possible un s pblic sostingut
daquest espai natural i la seva preservaci.

Per aix recordeu que:

El trnsit de vehicles a linterior del Parc s totalment
prohibit, menys en els supsits especificats en lOrdre
de 17 de desembre de 1993 (DOGC, nm. 1845,
de 12.1.1994). Noms es permet laccs al seu
interior a peu, amb bicicleta (fins als punts dinformaci
dAigestortes i Sant Maurici) o amb el servei de
transport pblic, degudament autoritzat, de la zona
dinfluncia del Parc Nacional.
No es permet la caa, la pesca, la captura de cap
animal o malmetre qualsevol dels elements naturals.
Les pedres, els arbres i els arbustos; les flors, els fruits,
els bolets i les llavors, i tot tipus danimals, fins i tot els
invertebrats, formen part de la natura. Respecteu-los i
gaudiu-ne amb la seva observaci.
Fer foc al bosc s una imprudncia que pot portar
conseqncies irreparables. Per aquest motiu est
penalitzat severament.
No cal que ning sadoni per on heu passat. No
embruteu la muntanya amb les vostres deixalles.
Emporteu-vos-les i dipositeu-les als contenidors dels
diferents pobles dels voltants.
Lacampada lliure i descontrolada propicia la proliferaci
de deixalles i la degradaci dels sistemes naturals. Per
aix s prohibida dins tot lmbit del Parc Nacional.
No abandoneu els camins senyalitzats. Sn una garantia
per a la vostra seguretat i daquesta manera tamb
collaborareu en la preservaci daquest espai natural.
Procureu no pertorbar la tranquillitat del lloc. Cal evitar
utilitzar mquines o instruments que produeixin sorolls
estranys a la natura o realitzar accions que alterin o
espantin els animals.
Procureu no portar animals de companyia. En tot cas
han danar subjectats obligatriament per la persona
que els porta.
No s perms de banyar-se ni practicar cap activitat
aqutica als rius, les cascades i els estanys.

Recordeu tamb que:

s molt recomanable posar-se en contacte amb les
cases del Parc abans defectuar qualsevol recorregut o
travessia.
Cal portar lequip adequat (botes, roba dabric,
impermeable). La meteorologia pot canviar molt
bruscament a lalta muntanya.
Sha de sortir aviat si voleu fer alguna excursi una
mica llarga. Mesureu les vostres forces i les del vostre
grup. Penseu en la tornada.
Lalta muntanya no sempre s accessible. No dubteu
a deixar la vostra sortida per un altre dia en qu les
condicions siguin ms favorables.
A lhivern cal extremar les precaucions. Informeu-vos
especialment sobre les condicions meteorolgiques
i el risc dallaus.
En cas demergncia o accident, tots els refugis de
muntanya disposen dun equip de rdio connectat amb
els Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Les aiges de les fonts no estan tractades
sanitriament
La vostra seguretat s la nostra preocupaci, per
tamb s la vostra responsabilitat
1 Itinerari de natura
Autor: Arxiu Parc Nacional
2 Els Encantats
Autor: Arxiu Parc Nacional
3 Vaca bruna dels Pirineus
Autor: Arxiu Parc Nacional
4 Agulles de Bassiero
Autor: Arxiu Parc Nacional
Contraportada : estany de Llebreta a lhivern
Autor: Arxiu Parc Nacional

Informaci i centres dinters

Casa del Parc de Bo
Casa Simamet
C/ de les Graieres, 2
25528 Bo
Telfon: 973 69 61 89
Fax: 973 69 61 54
Casa del Parc dEspot
C/ Prat del Guarda, 4
25597 Espot
Telfon: 973 62 40 36
Fax: 973 62 40 36
Centre dinformaci de Llessui
Museu dels Pastors de la Vall dssua
Escoles de Llessui, s/n
25567 Llessui (Pallars Sobir)
Telfon: 973 62 17 98
Fax: 973 62 18 03
Centre dinformaci de Senet
La Serradora
Carrer del Port, 10
25553 Senet (Alta Ribagora)
Telfon: 973 69 82 32
Fax: 973 69 82 29
Durant els mesos destiu tamb podeu trobar
informaci del Parc Nacional a Valncia dneu
(Ajuntament dlt neu) i a estany Gento (estaci
superior del telefric de la vall Fosca).
Web
http://www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm
http:// reddeparquesnacionales.mma.es/parques/
aiguestortes
A/e
pnaiguestortes.dmah@gencat.net
info.aiguestortes@oapn.mma.es

Superfcie (Servei de Planificaci DMAH. Actualitzaci dades: 2008)

13.900 ha (Parc Nacional)
26.079 ha (zona perifrica de protecci)

Municipis
Alt neu
Vall de Bo
Espot
Esterri dneu
La Guingueta dneu
Naut Aran
Sort
La Torre de Cabdella
Vielha e Mijaran
Vilaller

Comarques
Alta Ribagora
Pallars Sobir
Pallars Juss
Val dAran

Data de creaci
Decret de 21 doctubre de 1955 (Ministerio
de Agrictura), de declaraci del Parc Nacional
dAigestortes i Estany de Sant Maurici.
Protecci de carcter internacional
Xarxa Natura 2000. Regi Alpina.
Zona dEspecial Protecci de les Aus (ZEPA),
setembre de 1987, dacord amb la Directriu 79/409
CEE, de conservaci dels ocells.
Incls al llistat internacional de zones humides del
conveni Ramsar

Aquest espai natural ha rebut cofinanament del Fons

Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

GENERALITAT DE CATALUNYA
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcci General del Medi Natural
SERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00
Dipsit legal: B-16565-2005
Textos: Jaume Comas / Gerard Gimnez / Josep Maria Rispa. Maquetaci: Llus Mestres / Jordi Ruiz / Marta Vilches

www.parcsdecatalunya.net