CT Antol Lcat

Llengua i literatura catalanes
Comentari de textos potics. 2n de batxillerat

Antologia de poesia catalana
(de lpoca del Modernisme a finals del s. XX)
Aquestes pgines han de servir per deixar constncia dels comentaris de text que
els alumnes han presentat a classe davant dels companys.
Amb major o menor grau dencert, sn la seva visi i una eina de treball a laula.
ndex
Com preparar, doncs, el comentari de text?
Poemes i dates dexposici
...
...
...
...
...
...
...
...
Miquel Costa i Llobera: Lo pi de Formentor

Miquel Costa i Llobera: Lo pi de Formentor
Joan Maragall: La vaca cega
Joan Maragall: La vaca cega
Joan Maragall: Oda a Espanya
Joan Maragall: Oda a Espanya
Joan Alcover: La balanguera
Joan Alcover: La balanguera
Josep Carner: Canoneta incerta
Josep Carner: Canoneta incerta
Josep Carner: Blgica
Josep Carner: Blgica
M. Antnia Salv: Lencs que fuig
Josep M. Junoy. Oda a Guynemer
Joan Salvat-Papasseit: Tot lenyor del dem
Joan Salvat-Papasseit: Tot lenyor del dem
Joan Salvat-Papasseit: Com s que es besa
Josep M. de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar
Josep M. de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar
Carles Riba: Que jo no sigui...
Carles Riba: Que jo no sigui...
Carles Riba: Snion
Carles Riba: Snion
Clementina Arderiu: El pends
Rosa Leveroni: Elegies de la represa, VI
Rosa Leveroni: Elegies de la represa, VI
(Alicia Casquet)
...
(Raquel Cabanillas) ...
(Patricia Castro)
...
(Ivn Camacho)
...
(Aroa Cordero)
...
(Tatiana Castan) ...
(Mriam Escribano) ...
(Alcia Fabrs)
...
(Mireia Garca B.) ...
(Ilea Ferr)
...
(David Garca V.)
...
(Desire Y. Gimnez) ...
(Miguel . Huertas) ...
(Laura Gonzlez)
...
(Cecilia Gonzlez) ...
(ric Lpez)
...
(M. ngeles Gutirrez)
(Montserrat Herrera) ...
(lvaro Lpez)
...
(Raquel Jimnez L.) ...
(Sara Martnez H.) ...
(Mriam Lendnez) ...
(Isabel Merino)
...
(Iris Lpez G.)
...
(Elisa Marco Figuera)...
(Hctor Molina)
...
Antologia de poesia catalana (De lpoca del Modernisme a finals del s. XX).
3
5
7
13
Nop
Nop
Nof
17
23
28
30
38
Nop
42
Nof
48
Nop
51
56
61
Nof
66
Nof
Nof
71
Nof
Nop
Nof
Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat

J. V. Foix: Sol i de dol
J. V. Foix: s quan dormo que hi veig clar
J. V. Foix: s quan dormo que hi veig clar
Salvador Espriu: Can del mat encalmat
Salvador Espriu: Can del mat encalmat
Salvador Espriu: Assaig de cntic al temple
Pere Quart: Corrandes dexili
Pere Quart: Vacances pagades
Gabriel Ferrater: Cambra de tardor
Gabriel Ferrater: Cambra de tardor
Vicent Andrs Estells: Els amants
Miquel Mart i Pol: Elionor
M. Merc Marsal: Brida
(Borja Perales)
...
(Julio Martnez Gir) ...
(Ral Martn F.)
...
(Abigail Ortega)
...
(Ferran Mabras L.) ...
(Mara Mendoza)
...
(Sergi Pisabarro)
...
(Beatriz Moreno)
...
(Mara Repullo)
...
(Kevin Rodrguez) ...
(Vctor Snchez)
...
(Sara Tejada)
...
(Sobrino Aranda, Noelia)
76
Nop
Nof
80
86
Nof
90
Nop
Nop
96
100
9 Nof indica que lalumne no ha exposat en comentari del poema a classe ni,
desprs, ha presentat el fitxer Word amb el comentari tal com calia.
9 Nop indica que lalumne ha exposat el comentari del poema a classe, per no ha
presentat el comentari de text en el fitxer Word exigit.
9 Noa indica que lalumne ha exposat el comentari del poema, per el professor no
ha acceptat el comentari de text presentat, perqu no sadaptava a la pauta
demanada, perqu no semblava prou personal o prou treballat, perqu...
Comentaris de text. Editor: Sebasti Bech. IES Olorda de St. Feliu de Llobregat.
Comentari de textos potics. 2n de batxillerat
Antologia de poesia catalana

(de lpoca del Modernisme a finals del s. XX)
Presentem aqu un conjunt de normes, un protocol, que cal que tots els alumnes
segueixin escrupolosament per arribar a redactar un comentari reeixit.
Com preparar, doncs, el comentari de text?
El dia de presentaci i recitaci

9 Cada dilluns un alumne presentar i recitar el poema que t encomanat, dacord amb
la llista. A continuaci, lliurar al professor el fitxer.doc, que penjar al web.
Activitats prvies de lalumne comentador

9 Llegir b el poema; preparar-ne una recitaci cadenciosa i expressiva.
9 Cercar informaci sobre lautor i la seva circumstncia [vivncies personals,
corrent(s) literari(s), situaci sociopoltica...] al manual, en altres llibres, a Internet...
9 Valorar quines daquestes informacions sn rellevants per entendre el poema i
descartar absolutament les altres.
9 No cal llegir la fitxa biogrfica del poeta ni recitar totes les caracterstiques del
moviment al qual pertanyia en escriure el text; per es recomana de donar algun
enlla (link) que permeti de tenir ms informaci a qui hi estigui interessat.
9 Buscar alguna interpretaci de la poesia que ens ajudi, primer, a fer-nos crrec de cap
on tira el poema i, desprs, a aprofundir en la seva comprensi.
9 Comentar amb el professor els aspectes poc clars.
9 Analitzar lestructura formal i de contingut del poema.
9 Redactar-ne la presentaci i el comentari. Cal deixar-ho tot ben redactat: publicable.
9 Presentar la feina al professor, si ms no, una setmana abans.
Tasca dels companys el dia de la presentaci

9 Dur lantologia per seguir b el text a comentar. Prendre notes.
9 Mantenir una actitud atenta, constructiva i participativa.
Pauta que cal seguir per a lexposici

9 Presentar el context [les dades personals del poeta, del moviment literari, del moment
histric i social que siguin pertinents (significatives per a la comprensi del
poema)].
9 Explicitar breument lassumpte abordat (un SN que expressi de qu tracta el text) i el
tema (una sola oraci que formuli de forma condensada la idea central) i glossar el
ttol.
9 Procedir a la recitaci del poema amb aclariments puntuals, si cal (vocabulari,
referncies a llocs o a personatges, a figures retriques rellevants...). Tornar a recitar
el poema duna tirada, si shan hagut de fer gaires interrupcions.
9 Reprendre el comentari (tornant a glossar el ttol, a la llum de lassumpte i el tema).
9 Mostrar lestructura del poema assenyalant com es desenvolupa la idea central en les
diferents parts que componen el text i com es traven entre si; parts que podrien ser:
o introducci, presentaci...
o desenvolupament, cos...
o conclusi, moralitat...
9 Mostrar laportaci dels elements formals expressius a la construcci del poema, ja
que la literatura s un art que cerca la bellesa amb els recursos de la llengua:
o anlisi (sobre el text del poema) i descripci de la mtrica (vers i ritme, rima,
estrofa / tirada, composici) i valoraci de laportaci dels elements formals
usats;
o comentari dels recursos lingstics i de les figures retriques rellevants per a
la construcci del tex literari.
9 Establir les conclusions a qu arriba el comentari del poema:
o resum del ms important que hgiu exposat,
o valoraci de lassoliment dels objectius, presumiblement, proposats per
lautor,
o valoraci personal raonada.
9 Lliurar, en un fitxer de Word, lexposici del comentari, al professor, perqu el pengi
a Internet (bviament, plenament presentable).
Bibliografia utilitzada i enllaos (links) interessants

9 Posar en un requadre la bibliografia recomanada i enllaos dinters desprs de
tractar de lautor, de parlar del moviment literari o de presentar el poema.
Dia
06
13
20
27
03
10
17
24
15
Mes
oct
oct
oct
oct
nov
nov
nov
nov
des
Alumnes 2n D
Cabanillas B., Raquel
Camacho D, Ivn
Castan F, Tatiana
Fabrs N, Alicia
Ferr Mndez, Ilea
Gimnez, Desire Y
Huertas, Miguel .
Lpez Agudelo, ric
Prova Comentari 1
Autor
M. Costa i Llobera
Joan Maragall
Joan Maragall
Joan Alcover
Josep Carner
Josep Carner
M. Antnia Salv
Joan Salvat-Papasseit
Text
Lo pi de Formentor
La vaca cega
Oda a Espanya
La Balanguera
Canoneta incerta
Blgica
Lencs que fuig
Tot lenyor de dem
19
26
02
09
16
23
02
09
16
23
24
gen
gen
feb
feb
feb
feb
mar
mar
mar
mar
abr
Lpez M., lvaro

Martnez Hndez, Sara
Merino ., Isabel
Molina M., Hctor
Martn F., Ral
Ortega R., Abigail
Pisabarro M., Sergi
Rodrguez V, Kevin
Tejada Morales, Sara
Snchez S., Vctor
Prova Comentari 2
Josep M. de Sagarra
Carles Riba
Carles Riba
Rosa Leveroni
J. V. Foix
Salvador Espriu
Pere Quart
Gabriel Ferrater
Miquel Mart i Pol
Vicent Andrs E.
Vinyes verdes vora el...

Que jo no sigui...
Snion
Elegies de la represa, VI
Sol i de dol...
Can del mat encalmat
Corrandes de lexili
Cambra de tardor
Elionor
Els amants
Dia
06
13
20
27
03
10
17
24
15
Mes
oct
oct
oct
oct
nov
nov
nov
nov
des
Alumnes 2n E
Casquet Maza, Alicia
Castro S., Patricia
Cordero Jurado, Aroa
Escribano A, Mriam
Garca B, Mireia
Garca Valero, David
Gonzlez F., Laura
Gonzlez G., Cecilia
Prova Comentari 1
Autor
M. Costa i Llobera
Joan Maragall
Joan Maragall
Joan Alcover
Josep Carner
Josep Carner
Josep Maria Junoy
Text
Lo pi de Formentor
La vaca cega
Oda a Espanya
La Balanguera
Canoneta incerta
Blgica
Oda a Guynemer
Tot lenyor de dem
01
19
26
02
02
09
16
16
23
02
09
09
16
24
des
gen
gen
feb
feb
feb
feb
feb
feb
mar
mar
mar
mar
abr
Gutirrez, M. ngeles
Herrera, Montserrat
Jimnez L., Raquel
Lendnez G, Mriam
Lpez Gutirrez, Iris
Marco Figuera, Elisa
Perales, Borja
Martnez Gir, Julio
Mabras L., Ferran
Mendoza G., Mara
Moreno G., Beatriz
Repullo G., Mara
Sobrino A., Noelia
Prova Comentari 2
Josep M. de Sagarra
Carles Riba
Carles Riba
Clementina Arderiu
Rosa Leveroni
J. V. Foix
J. V. Foix
Salvador Espriu
Salvador Espriu
Pere Quart
Gabriel Ferrater
Miquel Mart i Pol
Com s que es besa

Vinyes verdes vora el ...
Que jo no sigui...
Snion
El pends
Elegies de la represa, VI
Sol i de dol...
s quan dormo...
Assaig de cntic...
Vacances pagades
Cambra de tardor
Elionor
Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat.
Lo pi de Formentor (I)
MIQUEL COSTA I LLOBERA: Lo pi de Formentor

Alicia Casquet
Nota biogrfica
Miquel Costa i Llobera (Pollena 1854, Ciutat de Mallorca, 1922)
Miquel Costa i Llobera era orfe de mare i el seu oncle matern va tenir cura de la seva
educaci i va despertar en ell ladmiraci pels poetes clssics llatins (Ovidi). El seu pare,
per altra banda, va pressionar-lo perqu estudis Dret; cosa que ell fu a contracor. Ms
tard, lany 1885 va viatjar a Roma, on va iniciar els estudis de Teologia.
Aquest mateix any va publicar el llibre Poesies, que contenia un recull de poemes
caracteritzat per la influncia del Romanticisme, amb un profund sentit religis i amb una
gran passi pel paisatge de la seva illa.
Lany 1888 sorden sacerdot, per no abandon la seva creaci potica.
El fet de pertnyer a una famlia de terratinents mallorquins amb possessions a
Formentor, va fer que les visions daquells penya-segats linspiraressin per escriure lany
1875 el poema Lo pi de Formentor.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 181
UOC. Lletra: http://www.uoc.es/lletra/noms/mcostaillobera/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=545
LEnciclopdia: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020277
Corrents literaris
LEscola Mallorquina
Costa i Llobera va ser un dels autors de lEscola Mallorquina, moviment cultural illenc
constitut per un grup de poetes de formaci i tendncia literria amb algunes
caracterstiques especfiques dintre de la literatura catalana-valenciana-balear (com ara
llengua molt rica, versificaci molt treballada, humanisme, claredat...).
Romanticisme i Renaixena
El poema va ser escrit sota la influncia del Romanticisme europeu i de la Renaixena
catalana. Lautor hi aporta un nou carcter humanstic i classicista. En aquest perode de
finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XIX el romanticisme est abocat a la
condensaci potica de la natura mentre que lautor passava per una crisi vocacional.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 1. McGraw Hill,
UOC. Lletra: http://www.uoc.es/lletra/moviments/romanticisme/index.html
UOC. Lletra: http://www.uoc.es/lletra/moviments/renaixenca/index.html
Llengua i literatura catalanes.
Comentari
Assumpte i tema. El ttol
Assumpte:
El poema tracta dun pi situat a Formentor, capa de sobreviure a les inclemncies de la
natura.
Tema:
El pi capa de vncer les adversitats fsiques arrelat als penyals i amarat de cel s una
incitaci a lnima forta a superar qualsevol adversitat terrenal.
El ttol Lo pi de Formentor fa referncia a lassumpte del poema; per a ell aquest arbre
s larbre ms sublim de tota lilla, t una fora que sorgeix de la terra dura on sarrela
(capacitat de sobreposar-se) i en el cel cap on tendeix (apropament a Du).
Estructura del poema

El poema est format per vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un hexasllab.
a) Introducci
En el primer pargraf ens presenta el pi, un pi capa de vncer qualsevol embat de la
natura, un pi estimat per ell. Un pi que s un gegant guerrer, que lluita contra el vent
erosionador i el compara amb unes altres menes darbre, com el roure i el taronger.
La referncia que fa respecte a les fulles verdes del taronger, ens mostra la vitalitat de les
fulles i ho transmet com a la immortal primavera de larbre.
El fet de que sigui un arbre que est situat en un penya-segat i que est lluitant sol contra
els efectes erosionadors, fa que no pugui situar-lo en un pla lric, i s en els versos 6-7 on
podem veure aquesta relaci. El representa en una natura dinmica, no amable. s en
aquest segon pargraf on comena a fer referncia a la divinitat, i on comencem a veure
la seva vocaci sacerdotal, acostant larbre a Du, fent-lo participar de la vida divina.
Ho podem veure en els versos 8-9-10 quan, en una referncia bblica, compara larbre als
reis dIsrael, elegits per Du i ungits al cap amb oli aromatitzat, i rep com a tron
lesquerpa serralada.
En aquesta estrofa larbre augmenta la seva categoria ja que abans era un gegant guerrer i
ara s el rei del tron de la naturalesa, situat a una part inhpita (esquerpa serralada) on hi
ha molts perills per que malgrat aix s all on pot trobar tota laigua que necessita, al
costat del mar.
b) Desenvolupament
En lestrofa segent lautor personifica larbre donant-li sentits quan en el vers 13 larbre
escolta els crits que provenen de lguila quan passa pels voltants, i en els versos 14-15 el
pi pot sentir les ales del voltor quan passa pel seu costat i remou el seu fullam.
En lestrofa quarta torna a fer referncia a la seva inclinaci religiosa quan afirma que
larbre no est sotms a cap vici (no se sustenta del llim) sin que sense deixar destar
arrelat slidament a la terra dura salimenta dels nombrosos dons del cel (polisndeton
intensificador). Per al poeta la vida del pi no prov tant de la terra com de la divinitat
celestial.
Per en Costa no s tan important la bellesa com la sublimitat: ho podem constatar en el

vers 21.
La semntica daquesta estrofa est relacionada duna manera lgica amb el tema del
poema ja que utilitza totes les paraules que fan referncia a les caracterstiques de la
divinitat.
La paraula geni ve del llat, genius i significa home de grans facultats, en aquest cas seria
un arbre de grans facultats, sublim ve del llat, sublimis que vol dir sota els lmits, en la
seva espcie, domina tot el que est als seus voltants i pot arribar a linfinit.
En lestrofa segent podem veure la primera exaltaci de tot el poema amb una
interjecci en el vers 26, i a partir daqu s quan comena a elogiar larbre per la seva
fortalesa que ven els elements externs.
c) Conclusi
A la primera estrofa lautor estima larbre, per finalment, a la penltima, de cara a la
conclusi del poema veiem com el comena a envejar desprs dhaver-lo elogiat. Rodejat
de les misries morals de la vida el poeta dur ben endins el record de la fortalesa de
larbre que admira (vers 33) i aquest arrelament seu en les coses nobles, elevades.
En la darrera estrofa, la moralitat s ben explcita. El smbol de larbre sexplicita. El
poeta apella a lnima forta, moralment vigorosa, i amb metfores ben expressives li
demana que salci per damunt de la boirada, que laparta de la visi del cel, de la
llum pura i divina, i que arreli dins laltura, que salimenti despiritualitat. Llavors s,
sentir com ven les vicissituds de la vida, els atacs furiosos del mal, les incitacions del
vici, que cauran als seus peus, i el seu esperit fort, tranquil, superar tots els trngols
(com el pi, com la noble au dels temporals).
Aportaci dels elements formals

Mtrica
Utilitza una estrofa anisosillbica (quintet), composta de quatre versos alexandrins, que
afavoreixen una recitaci solemne, ampullosa, i un hexasllab (dart menor). Recordem
que els alexandrins (versos dodecasllabs, dart major) estan formats per dos hemistiquis
de sis sllabes separats per una cesura.
Lestructura rtmica predominant als hemistiquis dels alexandrins i a lhexasllab final s
ATAAT.
La rima s consonant i lestrofa pren una estructura del tipus
6+6A
6+6B
6+6A
6+6A
6
B
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers femen)
(vers mascul)
La mtrica, que mostra una gran perfecci formal, caracterstica de lEscola Mallorquina,
segueix la llei dalternana de rimes masculines i femenines prpia de la versificaci en
catal.
Recursos lingstics i retrics
Tot i no haver-hi encara ni gramtica ni diccionari normatius la llengua usada s duna
gran genunitat i riquesa. Com correspon a un text potic, la llengua apareix molt
treballada i utilitza abundants recursos retrics com algun hiprbaton (que lajuda a
mantenir el ritme del vers), algunes personificacions (que humanitzen arbre perqu
esdevingui model per a lnima forta), algun polisndeton (amb una clara funci
intensificadora), algunes comparacions i metfores, que sn clau per anar convertint

larbre (estimat primer, envejat desprs) en smbol de la superaci moral i espiritual de
lhome.
Conclusions del comentari de text

En conclusi, el poeta ens expressa els sentiments que li suscita un arbre singular que
coneix b, mitifica i converteix en smbol. El pi damunt del penyal que domina la mar
apareix com un arbre fort capa de suportar qualsevol tempesta. Costa i Llobera
lhumanitza, li transmet els seus valors vitals de superaci personal (humana i religiosa)
passant de les seves suposades virtuts fsiques de fortalesa a virtuts morals. Larbre, al
llarg duna versos solemnes, apassionats, de caire romntic, va esdevenint ms hum i,
alhora, ms lligat als valors religiosos i morals. Finalment, esdev una mena de penyora
santa que ajuda la persona a superar les misries de la vida per progressar en un cam
cap a Du. s un reflex de les inquietuds espirituals daquell estudiant de Dret que se sent
atret per una vocaci religiosa.
Magrada la seva manera dexpressar els seus sentiments envers un arbre personificat
perqu duna manera o duna altra s com si ens fes una metfora de la vida mitjanant
un pi a la vora dun penya-segat, sempre a la vora del perill.
El text. Mtrica i altres recursos

Lo pi de Formentor
M o n c o r e s t i m a u n a r b r e ! / M s v e l l q u e l o l i v e r a , 12 A (fem)
1
2 /3
10 11 12
m s p o d e r s q u e e l r o u r e , / m s v e r d q u e e l t a r o n g e r , 12 B (masc)
1
10 11 12
conserva de ses fulles / leterna primav era ,

1
7 8
12 A (hiprbaton)
10 11 12
i lluita amb les ventades / que atupen la rib era ,

1
com un gegant guerr er .

1
12 B (comparaci)
No guaita per ses fulles / la flor enamor ada ;

1
12 A (fem)
8 / 9 10 11 12
no va la fontanella / ses ombres a bes ar ;

1
12 B (hiprbaton)
9 10 11 12
mes Du ung d'aroma / sa testa consagr ada

1
5 6
12 A (fem)
9 10 11 12
i li don per terra / l'esquerpa serral ada ,

1 2
3 4
12 A (fem)
9 10 11 12
per font la immensa m ar .

1
12 A (personificaci)
10 11 12
0 6 B (asndeton)
Q u a n l l u n y , d a m u n t l e s o n e s , / r e n a i x l a l l u m d i v i n a , 1 2 A (fem)
1
10
11 12
n o c a n t a p e r s e s b r a n q u e s / l ' a u c e l l q u e e n c a t i v a m ; 1 2 B (personificaci)
1
10 11 12
el crit sublim escolta / de l'guila mar ina ,

1
9 10
o del voltor qui puja / sent l'ala gegant ina

1
8 9
0 6 B (masc)
Del llim d'aquesta terra / sa vida no sust enta ;

1
5 6
9 10 11
4 5 6
1 2 B (alliteraci)
8 9 10 11 12
t pluges i rosades / i vents i llum ard enta

1
1 2 A (metfora)
12
revincla per les roques /sa poderosa r el ,

1 2
1 2 A (personificaci)
10 11 12
remoure son full am .

1
1 2 A (personificaci)
11 12
10
1 2 A (polisndeton)
11 12
i , c o m u n v e l l p r o f e t a , / r e p v i d a i s ' a l i m e n t a 1 2 A (fem)
1
5 6
de les amors del c el .

1 2
10
8 9
10 11 12
0 6 B (masc)
Arbre sublim! Del geni / n's ell la viva im atge :

1
9 10 11
domina les muntanyes / i aguaita l'infin it ;

1
2 3
12 B (masc)
9 10 11 12
per ell la terra s dura, / mes besa son ram atge

1
8 9
10
2 3
06 B (masc)
5 6
Oh! s: que quan a lloure / bramulen les vent ades

1
12 A (masc)
10 11 12
per glria i per delit .

1
12 A (fem)
11 12
el cel qui l'enamora, / i t el llamp i l'or atge

1
12 A (fem)
12
8 9
10
12 A (fem)
11 12
i s e m b l a e n t r e l ' e s c u m a / q u e t o m b i e l s e u p e n y a l , 12 B (masc)
1 2
10
11 12
llavors ell riu i canta / ms fort que les on ades ,

1 2
i vencedor espolsa / damunt les nuvol ades

1
3 4 / 5
10
12 A (fem)
11 12
sa cabellera re al .
1
2 3
06 B (fem)
5 6
Arbre, mon cor t'enveja. / Sobre la terra imp ura ,

1
8 9 10
11
4 5
7 8
10
9 10
8 9 10
11
2 3
0 6 B (masc)
Amunt, nima forta! / Traspassa la boir ada

1
3 4
9 10
1 2 A (metfora)
11 12
i arrela dins laltura / com larbre dels peny als .

1
2 3
9 10
11
7 8
com l'au dels tempor als .

1
1 2 A (metfora)
10 11 12
i tes canons tranquilles / 'niran per la vent ada

1 2
1 2 B (comparaci)
12
Veurs caure a tes plantes / la mar del mn ir ada ,

1
1 2 A (polisndeton)
12
oh vida! oh noble s ort !

1
1 2 A (fem)
11 12
i alimentar-se i viure / de cel i de llum p ura ...

1 2
12 B (masc)
11 12
Lluitar constant i vncer, / reinar sobre l'alt ura

1
12 A (apstrofe)
12
com a penyora santa / dur jo el teu rec ord .

1
1 2 A (anttesi)
9 10 11 12
1 2 A (metfora)
10 11 12
0 6 B (comparaci)
Enregistraments:
1.- Maria del Mar Bonet: El pi de Formentor, La can de Na Ruixa Mantells
(Jard tancat BMG/Ariola, 1981- i El cor del temps Picap, 1997)
2.- Ester Formosa i Adolfo Osta: El pi de Formentor (Perqu vull i altres
canons imprescindibles -Ventilador Music, 2005) NOTA: Cantat amb la msica
de M. del Mar Bonet.
11
Vocabulari. Mots per aclarir

Atupar: Donar cops (a alg o a alguna cosa).
Au: Ocell.
Delit: Viu plaer de lnim o dels sentits.
Encativam: Fem captiu (engabiem).
Esquerp: Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb
els que shi acosten. Per extensi: inhspit, de mal transitar....
Fontanella: Font petita.
Formentor: Pennsula d'uns 12 km de llargria i 3 d'amplria, a la part ms septentrional
de Mallorca, dins el municipi de Pollena.
Oratge: Vent, especialment vent terral, vent de tempesta.
Penyora: Cosa que es posa en mans dalg com a garantia del pagament dun deute, del
compliment duna obligaci.
Ribera: Terra prxima al riu o al mar.
Sublim: Que desperta una emoci pregona per la seva altssima bellesa, immensa
grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensi humana.
Testa: Cap.
Ungir: Fregar amb oli. Consagrar (alg) fregant-lo o senyant-lo amb els sants olis.
Voltor: Ocell carronyaire de la famlia dels acciptrids, de coll nu voltat dun collar de
plomes, dales amples i de cua curta i arrodonida.
12
Lo pi de Formentor (II)
MIQUEL COSTA I LLOBERA: Lo pi de Formentor

Raquel Cabanillas Bello
Nota biogrfica
Miquel Costa i Llobera (Pollena 1854; Ciutat de Mallorca, 1922)
Miquel Costa i Llobera fou un poeta i sacerdot mallorqu, fill duna familia de propietaris
rurals, orfe de mare als 11 anys, va crixer amb la influncia del seu oncle, que li va
descobrir el paisatge local i linters pel mn clssic. Durant els seus estudis a l institut,
a Palma de Mallorca, fou deixeble de Josep Llus Pons i Gallarza i company de Joan
Alcover i Antonio Maura, encara que Joan Rossell de Son Fortesa i Joan Llus Estelrich,
companys de linternat, sn els qui el van influir de veritat. La seva poesia s
principalment de carcter clssic, regional i religis. Tamb fou cantor del paisatge, de la
historia i de la cultura popular de Mallorca. A lany 1902 va ser investit amb el ttol de
Mestre en Gai Saber, al guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals. s considerat
com un dels mxims representants de la poesia mallorquina i catalana de tots els temps.
UOC. Lletra: http://www.uoc.es/lletra/noms/mcostaillobera/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558
Corrent literari
Lescola Mallorquina
s el nom que es dna als poetes mallorquins de la primera meitat del s. XX i dels
primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i
Gallarza, la caracterstica principal de la qual seria l'arrel clssica, i el rigor acadmic de
la forma, de la temtica i del to expressiu. Aquestes dues caracterstiques fan que s'acosti
al noucentisme. La poesia esdevingu el gnere ms representatiu de la literatura illenca i
conserv durant molt de temps els trets de la Renaixena. Per les caracterstiques que
distingeixen aquesta poesia sn la seva contenci classicista, la perfecci formal, la
religiositat i que a ms s fora monotemtica, se centra molt en el paisatge de les illes.
13
Renaixena
s un moviment cultural catal del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer
renixer el catal com a llengua literria i de cultura desprs de segles de diglssia
respecte al castell (perode anomenat genricament Decadncia).
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, **
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixenca/index.html
Comentari
Assumpte:
El pi es capa de suportar totes les inclemncies de la natura.
Tema:
El pi es capa de vncer els embats de la natura arrelat a la terra dura i ancorat al cel;
esdev un smbol de lnima forta.
El ttol Lo pi de Formentor. Ens mostra el mecanisme de la natura, un arbre i un lloc,
larbre ser la natura en general, i el lloc geogrfic, ens indicar fins a quin punt es
complementari.

El poema est format per vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un hexasllab.
a) Introducci
s on el poeta, ens explica la seva visi de larbre, ens fa una presentaci de tot el que
veu, el que sent... envers larbre. El pi s el terme genric, arbre i jo (Mon cor estima un
arbre), compara tot el que t larbre amb lhome, les branques de larbre sn braos de
lhome... Larbre seria lemblema de poder, vellesa..., en aquesta primera estrofa fa una
comparaci del pi amb altres arbres, com lolivera, el roure que designa robustesa, i el
taronger amb la verdor que designaria leterna primavera. Sha de tenir en compte que
larbre lluita amb el vent, aleshores larbre sacaba convertint en un gegant guerrer. El
poema en si seria un arbre, consistiria a pujar de branca en branca fins a un ideal absolut
que t molta vitalitat i romanticisme. Larbre est sol i lluita sol contra tot, i per aix no
pot ser plantat en un lloc qualsevol. En el vers 8, diu que Du ung daroma sa testa
consagrada, si les dimensions de Du sn infinites, tamb ho han de ser les de larbre. En
aquesta estrofa, larbre s ms important que en la primera, ja que abans era gegant, i ara
s el rei de la natura, s representat com escollit per la divinitat. Aquesta figura divina fa
referncia a lorientaci religiosa que t lautor.
b) Desenvolupament
Ens explica des del seu punt de vista, el que fa larbre a la natura. En el vers tretze,
sincorpora la idea de domini, amb el voltor i lguila. Aquests elements sn companyia
de larbre, el poema va incorporant elements de voluntat i domini. La dimensi de larbre
s clara quan diu que la terra on est aferrat s ms salvatge que la dels jardins clssics,
aqu s on sinverteix lordre lgic de larbre, ja que la roca no t prou sals minerals ni
espirituals per muscular unes branques que han de mantenir una lluita divina, larbre
salimenta de les arrels. Les branques i les arrels (articulacions) del pi potencien el
14
vitalisme esmentat abans. La vida prov de laire celeste i no del substrat hum del llims,
aquesta seria la via per superar la dimensi de lhome quotidi i tocar amb els dits el
sublim, es vol un espai sublim, no bell.
c) Conclusi
Ens explica lesdeveniment final del poema, s on ens deixa clar que a linici del poema,
estima larbre per com s, per amb el pas del temps, en comptes dadmirar-lo, lenveja.
En la cinquena estrofa, geni, sublim, domina, infinit, llamp, glria i delit, seria referncia
romntica dun vitalisme. Els espais ja no tenen lmits. Larbre s qui sost la terra, i no a
linrevs. Aquesta seria la imatge de la seva fora, al principi del poema, el jo estima
larbre, desprs explica tots els poders daquest arbre, i finalment enveja larbre. Per a
Costa i Llobera, la vida s lluita constant i vncer, regnar sobre laltura. Ho diu en el vers
trenta tres, la confrontaci a la impuresa del mn s clara. A la darrera estrofa, ja no parla
de larbre, ara parla de lnima forta, no de la del arbre sin la de lhome. La solidesa
dels valors eterns que est representat per la immobilitat de larbre amb la mobilitat de la
mar del mn irada es materialitzada en les canons. Larbre s un home universal que
canta un poema, el poeta.

Mtrica
Utilitza una estrofa anisosillbica, composta de quatre versos alexandrins, que
afavoreixen una recitaci solemne, i un hexasllab dart menor. Els versos alexandrins
estan formats per dos hemistiquis de sis sllabes separats per una cesura.
Lestructura rtmica predominant s ABAAB.
6+6 A (vers femen)
6+6 B (vers mascul)
6+6 A (vers femen)
6+6 A (vers femen)
6
B (vers mascul)
La mtrica, que mostra es caracterstica de lEscola Mallorquina, segueix lalternana de
rimes masculines i femenines.
Utilitza alguns recursos retrics com lhiprbaton (alteraci de lordre sintctic habitual
de la frase), algunes personificacions (atribuci de qualitats humanes a les coses),
polisndeton (repeticions expressives de conjuncions), comparacions i metfores (canvi
del significat habitual duna paraula per un altre amb el qual t alguna similitud).

Miquel Costa i Llobera, ha assolit els objectius que tenia amb aquest poema, ja que amb
tota ladmiraci envers larbre, aconsegueix que els lectors del poema, en comptes de
veure aquest arbre com un arbre ms, el veuen com una cosa important, com un arbre
nic. El poema mha semblat molt significatiu, i les comparacions o personificacions que
feia de larbre amb lhome bastant reals.
15

Lo pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! / Ms vell que l'oliv era ,
1
2 /3
ms poders que el roure, / ms verd que el tarong er ,

1
7 8

1
12 A
10 11 12

1
12 B (masc)
10 11 12

1
12 A (fem)
10 11 12
12 A
10 11 12
6B
Enregistraments:
1.- Maria del Mar Bonet: El pi de Formentor, La can de Na Ruixa Mantells
(Jard tancat BMG/Ariola, 1981- i El cor del temps Picap, 1997).
2.- Ester Formosa i Adolfo Osta: El pi de Formentor (Perqu vull i altres canons
imprescindibles -Ventilador Music, 2005) NOTA: Cantat amb la msica de M. del
Mar Bonet.
3.- Toni Morl: La festa, La font, Temporal, Defalliment, Dos sospirs, La
vall, Marina, A Don Marian Aguil, Nocturn, Ran de mar, Diada de juny,
Lo pi de Formentor (LP Toni Morl canta primeres poesies de Miquel Costa i
Llobera* -Drums, 1981); Lera dEscorca (LP Lluc i el poble* -Blau, 1984).

Atupar: Donar cops forts.
Encativar: Fer captiu.
Fontanella: Font petita.
Oratge: Vent, especialment vent terrenal.
Sublim: Que desperta una emoci pregona per la seva part altssima bellesa, immensa
grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensi humana.
Ungir: Fregar amb oli.
16
Oda a Espanya
JOAN MARAGALL: Oda a Espanya

Tatiana Castan
Nota biogrfica
Joan Maragall (Barcelona, 1860 - 1911)
Joan Maragall fill duna famlia dindustrials. Estudi batxillerat i, un cop acabat, entr a
treballar en el despatx del seu pare. A Maragall, no li agrad aquesta feina i, finalment,
contradigu la tradici familiar i es llicenci en Dret el 1884 a la Universitat de
Barcelona, carrera que no arrib a exercir. Reb una formaci adequada a la seva
condici social: aprengu angls i alemany, a part de francs i itali; curs, tamb, estudis
de piano.
Els tres poemes "Els adus", "Oda a Espanya" i "Cant del Retorn" formen part del
conjunt anomenat "Els tres cants de guerra" i tradueixen les contradiccions que vivien
molts catalans i catalanes a finals del segle XIX: el dubte entre la intervenci en els afers
dEspanya o la separaci dun Estat Espanyol massa decadent, la visi de la impotncia
dels soldats que marxaven cap a Cuba o les Filipines amb gran desconsol de les seves
famlies i la tristesa del seu retorn com a venuts a un pas desgastat.
El 1890 entr com a secretari de redacci al "Diario de Barcelona", on publicaria ms de
dos-cents articles en castell sobre literatura, poltica i temes socials. El 1891 es cas amb
Clara Noble, amb qui tingu tretze fills, i comen, aquest mateix any, la seva
collaboraci en "L'Aven", on public alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del
qual fou lintroductor a Catalunya i a Espanya. Lany segent, ja s citat per Josep Yxart
com un dels poetes que trenca amb la poesia dels certmens i escriu de manera individual
i moderna. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878; tres anys ms tard guany la
Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guany l'Englantina als Jocs Florals
de Barcelona amb el conegut poema La sardana. L'any 1900 viatj a Madrid i a d'altres
indrets de Castella, i aix inici una intensa relaci epistolar amb alguns intellectuals
castellans (sobretot amb Unamuno). El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelons.
Lany 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Trgica public una
srie darticles a "La Veu de Catalunya" que produren un gran impacte en lopini
pblica. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigu malalt el mes de novembre
d'aquest mateix any i el 20 de desembre mor a Barcelona.
VILARDELL, CLARA
pgines 179 i180.
ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill,
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmaragall/index.html

AELC: http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070
17
Oda a Espanya
Corrent literari
Modernisme
El Modernisme s un moviment intellectual del final del segle XIX i comenament del
XX que tendeix a infiltrar idees noves i modernes en les lletres i lart per bastir una
cultura catalana de primera fila.
Catalunya rep i barreja tendncies ideolgiques i artstiques dels moviments europeus, i
aix es crea un particular conglomerat que s el Modernisme catal. Les persones, les
idees, les tendncies que formen aquest corrent sn, a vegades, tan diferents que es fa
difcil descobrir-hi un grup compacte; per aquesta ra no es pot parlar del Modernisme
com si es tracts duna escola literria. En el Modernisme a Catalunya es descobreix una
mica de totes les tendncies del final de segle: el naturalisme literari, el simbolisme, el
decadentisme... Totes, per, tenen un punt en com: una tendncia idealista.
Cronolgicament, comena el 1890 amb la primera exposici del trio artstic Casas
Rusiol - Claras i acaba lany 1911 amb les morts del pintor Isidre Nonell i el poeta
Joan Maragall. Geogrficament, el Modernisme catal es concentra a Barcelona i a
Sitges.
Per a Maragall, el Modernisme era una reviviscncia de la passi romntica. En realitat,
va ser una mena de neoromanticisme. La semblana amb lautntic Romanticisme
sevidenciava tamb en lactitud bohmia que adoptaven alguns artistes per demostrar el
seu allament i el rebuig que sentien per la societat burgesa. Aquesta actitud la
manifestaven tamb en el seu aspecte extern: cabell llarg, xalines (corbates de panys
llargs), pipes, xambergs (capell rod dala ampla aixecada dun costat) i en lestridncia
verbal. Es comportaven amb larrogncia prpia de lheroi romntic, el superhome
(Nietzsche), que sent superior per tamb sol. Imitaren lheroi romntic sucida (Wether,
de Goethe) Josep Soler i Miquel, Raimon Casellas, Antoni Isern i Hortensi Gell.
Maragall va introduir a Catalunya la cultura alemanya, un pas que sestava forjant i que
esdevenia un model per a Catalunya): Goethe, Novalis (poesia), Wagner (msica)... i
sobretot Nietzsche (filosofia).
pgines de la 176 a la 180.
UOC: http://www.uoc.es/lletra/moviments/modernisme/index.html
18
Oda a Espanya
Comentari
Assumpte:
Lactitud del catalanisme poltic davant la crisi del 98 (prdua de les darreres colnies
espanyoles) que sacseja una Espanya derrotada i desorientada.
Tema:
En un cntic regeneracionista, el poeta vol transmetre a Espanya (desorientada i girada
encara vers les perdudes glries del passat) un missatge nou, en una llengua diferent: cal
deixar de mirar al passat i construir el futur.
Ttol:
El ttol Oda a Espanya s un cant que fa el poeta a Espanya, com un manifest o un
programa poltic poetitzat.

a) Introducci
En les dues primeres estrofes, el poeta sadrea a Espanya (personificaci, apstrofe)
com un espanyol (fill) que no se li adrea en castell amb el missatge gastat de sempre
(dels saguntins i dels que per la ptria moren). Li parlar en la seva prpia llengua,
amarada de lesperit de Catalunya (en la llengua que mha donat la terra aspra) i amb un
missatge nou. Indirectament, tamb, el poeta reclama que Espanya reconegui la llengua i
la cultura catalana, que no imposi a tots una parla i cultura niques (la castellana).
b) Desenvolupament
De lestrofa tercera a la sisena el poeta, regeneracionista, llana un missatge diferent: en
una pregunta retrica suggereix la inutilitat de tantes morts. A la quarta estrofa retreu a
Espanya, un pas trist, de pensar massa en lhonor que duia els espanyols a una mort certa
a terres llunyanes enmig dhimnes militars. A la cinquena amb noves preguntes
retriques, lligades al tpic de lubi sunt (on sn) fa avinent que sha perdut tot (la
potncia militar, les persones que feien de soldat). En una nova apstrofe a Espanya, li
demana realisme, penediment pels errors comesos i un canvi de valors (implcitament es
demana que es converteixi en un pas europeu, que es modernitzi, que deixi de viure de
glries passades i sadapti al present).
c) Conclusi
En les dues darreres estrofes, desprs dhaver-li pregat que arrenqui el plor de mare, en
quatre oracions exhortatives demana a Espanya que se salvi (i ho repeteix) en un plor
que la regeneri, que pensi en la vida que t a lentorn (com la que revifa Catalunya),
que aixequi el front (per redrear-se, per mirar endavant) i que somrigui als bons
presagis que indiquen la fi de la tempesta (larc de Sant Mart).
Aquest programa regeneracionista presentat per Margall ressona amb veu atronadora i
amb accent catal, per no sembla tenir resposta dEspanya. Les interpellacions
vehements del poeta no sembla pas que siguin recollides. I Maragall, que havia iniciat el
poema amb un Escolta, Espanya, tanca el que ha esdevingut un monleg amb un
enigmtic Adu, Espanya!.
19
Oda a Espanya

Mtrica
El poema est format, a primers vista, per vuit tirades de versos llargs (compostes per
octosllabs, generalment cesurats; cinc decasllabs i un alexandr) combinats amb, si
ms no, un vers curt (tetrasllab) que sol tancar el bloc. Els versos sn majoritriament
blancs, per els dos darrers versos masculins rimen entre ells amb rima consonant
(excepte a la setena estrofa que rimen en assonant).
Maragall, el poeta de la paraula viva, en la seva oda defuig els versos lloatoris
grandiloqents. No s la seva intenci. Recorre a una mtrica no gaire solemne, ms
propera a la poesia popular que no pas a la culta; per altra banda, els blocs de versos
tenen una estructura fora laxa. Es podrien considerar quintets anisosillbics, dos dells
amb el guany dun vers. El poeta alterna versos masculins i femenins.
Recursos lingstic i retrics
El poema sobre i es tanca amb una interpellaci (apstrofe) a Espanya.
Les interrogacions retriques sn un recurs ben suggerent a lestrofa sisena (On sn
els vaixells? On sn els fills?), per sn el pal de paller de la darrera estrofa i
condueixen fatalment al trencament del dileg amb qu conclou el poema.
Maragall proclama, a la primera estrofa, que sadrea a Espanya en catal; per en cap
moment no es menciona el nom de la llengua (ellipsi).
Tamb recorre a la metfora identificant sang dins les venes amb vida (v. 14) i a la
metonmia dels set colors per referir-se a larc de Sant Mart que esdev smbol de la
fi de la maltempsada, de lesperana.
Tamb juga amb lanttesi pocs / massa a la fi de la primera estrofa, que enllaa amb
la segona amb una repetici del tipus anadiplosi.

Personalment, aquest poema mha suposat un treball ardu per anar entreveient-ne a poc a
poc el significat. Ha estat un repte per a mi, que anat vencent amb treball.
Puc dir que mha agradat la manera dexpressar-se el poeta i la forma com ha pogut
reflectir la situaci dEspanya en aquells moments tan difcils.
En un pla ms objectiu, crec que Maragall ha aconseguit un discurs regeneracionista
duna gran fora per als seus contemporanis i ha construt amb una mtrica ben peculiar
un poema excepcional que encara avui dia s recordat i citat.
Enregistraments de Loda a Espanya
LP Xavier Ribalta canta Joan Maragall - Organ Haus, 1985
CD Xavier Ribalta: La veu i la paraula PDI, 1994 (reedici de lanterior en CD).
20
Oda a Espanya

Oda a Espanya
Escolta, Espanya, la veu dun fill
1 2
/ 5 6
que et parla en llengua no castellana;

1
/ 5
(apstrofe)
8 x (fem)
(ellpsi)
6 7 8
parlo en la llengua que mha donat

1 2
8 x (masc)
8 A (masc)
7 8
la terra / aspra:
4 x (fem)
(diresi)
1 2 3 4
en aquesta llengua pocs than parlat;

1 2
en laltra, massa.
1
2 3
/ 5
3 4
5 6 7
/ 5 6
2 3
8 A (masc)
7 8
7
8 A (masc)
(quiasme)
has viscut trista.

1
(anadiplosi)
8 x (fem)
records i glries noms de morts:

1 2
8 x (masc)
les teves glries i els teus records,

1 2 3
(anttesi)
6 7 8
i dels que per la ptria moren:

1 2
4 x (fem)
Than parlat massa dels saguntins

1
8 A (masc)
7 8
4 x (fem)
Jo vull parlar-te molt altrament.

Per qu vessar la sang intil?
Dins de les venes vida s la sang,
vida pels dara i pels que vindran:
vessada s morta.
8 x (masc)
8 x (fem)
8 A (masc)
8 A (masc)
4 x (fem)
Massa pensaves en ton honor

i massa poc en el teu viure:
trgica duies a mort els fills,
te satisfeies dhonres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!
8 x (masc)
8 x (fem)
8 x (masc)
8 A (masc)
8 A (masc)
4 x (fem)
Jo he vist els barcos marxar replens

dels fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a latzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.
8 x (masc)
8 x (fem)
8 A (masc)
8 A (masc)
4 x (fem)
(metfora)
21
Oda a Espanya
On sn els barcos? On sn els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a lona brava:
tot ho perderes, no tens ning.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
8 x (masc)
10 x (fem)
8 A (masc)
8 A (masc)
6 x (fem)
(inter. retrica)
Salvat, oh! salvat de tant de mal:

que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els nvols.
8 x (masc)
10 x (fem)
8 a (masc)
4 a (masc)
10 x (fem)
(meton., smb.)
On ets, Espanya? No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprs dentendre an els teus fills?
Adu Espanya!
8 x (masc)
10 x (fem)
12 A (masc)
10 A (masc)
4 x (fem)
(inter. retrica)
(inter. retrica)
(inter. retrica)
(apstrofe)

Vessar: Sortir un lquid del recipient que la cont.
Sagunt: Natural de Sagunt, ciutat que va resistir fins a la mort latac dAnnbal.
Foll: Boig.
22
La Balanguera (I)
JOAN ALCOVER: La Balanguera

Miriam Escribano Atalya. 2n E
Nota biogrfica
Joan Alcocer i Maspons (Ciutat de Mallorca, 1854-1926)
Va nixer a Mallorca. Va ser poeta, assagista i poltic.
En els seus poemes fa una interpretaci esttica del dolor que li va suposar la mort de
l'esposa i els fills. Igual com el seu company de generaci Miquel Costa i Llobera i els
membres de l'Escola Mallorquina.
Tamb estigu molt abocat a la reflexi ntima sobre el dolor i la tragdia humana, reflex
de les circumstncies dramtiques que li van tocar viure. Va tindre cinc fills de dos
matrimonis, dels quals noms li sobrevisqu el ms petit, Pau.
Va trobar en el paisatge correspondncies simbliques amb el seu estat d'esperit. Malgrat
tot, no es va sentir atret pels elements extrems del moviment Modernista i es va
identificar, en canvi, amb un cert vessant del Noucentisme incipient, pel que comportava
de contenci expressiva i de rigor formal.
Alcover inici la seva carrera potica utilitzant preferentment el castell, per, cap a la
maduresa i potser fruit d'un retorn ntim a la necessitat d'expressar els sentiments ms
pregons en la seva llengua materna, empr noms el catal, esdevenint, juntament amb
Costa i Llobera, el poeta ms destacat de Mallorca.
La seva teoria literria es basava en la sinceritat dels sentiments, i la claredat en la forma
potica. Alguns dels seus poemes han estat traduts a diverses llenges i musicades, entre
els quals La Balanguera, (musicada per Amadeu Vives), que el 1996 va ser declarat
lhimne oficial de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingu el Premi Fastenrath.
El 1951 es publicaren de manera pstuma les seves Obres completes.
Obres seves en castell
Poesas (1887), Nuevas Poesas (1892), Poemas y armonas (1894), Meteoros (1901).
Obres seves en catal (que li donen el reconeixement com a poeta):
Cap al tard (1909) amb les seccions Canons de la terra, que cont La balanguera,
Elegies, Endreces i Vria.
Poemes bblics (1918)
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jalcover/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/alcoverj/pagina.php?id_sec=134
23
La Balanguera (I)
Corrent literari
LEscola Mallorquina
L'Escola Mallorquina fou un moviment cultural illenc, sense conscincia i voluntat de
formar un grup homogeni; t vinculacions amb el Romanticisme, el Neoclassicisme, el
Costumisme, el Naturalisme, el Modernisme i el Noucentisme.
Encara que alguns escriptors de lescola alternen ls del catal i el castell, el nom es
refereix especialment a la seva obra en la llengua prpia de les Illes.
Els autors es diferencien en diverses caracterstiques: conservadors, catlics, dideologia
rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins 1936, el terme "escola mallorquina" t dos sentits:
- En sentit ample, aportaci global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
- En sentit estricte, grup de poetes duna tendncia potica af a lentorn de Joan Alcover
i de Miquel Costa i Llobera, amb unes caracterstiques determinades dintre de la
literatura catalana.
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Mallorquina
Comentari
Assumpte:
El procs de la vida de la gent a Mallorca.
Tema:
Est despuntant (teixint) una ptria mallorquina millor arrelada al passat (tradicions) i
oberta al futur (illusions)
El ttol La balanguera fa referncia a una dona gran, com una mena de parca, que
regeix (teixeix) una vida nova (la senyera del jovent). .

El poema es compon duna tornada, que es va repetint, extreta de la can popular
daquest nom i cinc sextetes de versos isosllbics dart menor.
a) Introducci
Les dues primeres estrofes es presenta la Balanguera com una mena de parca, intemporal,
va governant (teixint) la vida del poeta i dels seus lectors balears, una vida ben arrelada
en la tradici (les ombres de lavior), don germinar la llavor que florir en una nova
primavera ja imminent.
24
La Balanguera (I)
b) Desenvolupament
La tercera estrofa, com denlla, la Balanguera veient unes noces ja observa tota la vida
de la parella, els fills i, desprs, la mort. En el pla individual la vida de la gent s fuga,
efmera.
c) Conclusi
A les dues darreres estrofes, reprn la visi collectiva de la vida: a les primeres estrofes
es parlava de nosaltres (nostra vida), ara del futur de tots els mallorquins (la ptria).
Malgrat la mort individual descrita a lestrofa tercera, salegra el cor de la vella perqu
entreveu una renaixena (lauba qui vendr, la senyera del jovent) arrelada en el passat
avanant cap a un futur esplendors; passat, arrelat en les tradicions i futur prenyat
desperances; passat i futur inseparables salcen com una nova bandera trenada
indestriablement amb cabelleres dor (de la infantesa qui senfila) i de plata (de la
vellura qui sen va).

Mtrica
Els dos versos de la tornada popular duen el poeta a la utilitzaci de versos octosllabs,
que donen al poema un caire viu. Alcover agrupa els versos en estrofes de sis versos
isosllabics (sexteta), els quatre primers amb rima consonant encadenada (CDCD) i els
dos darrers amb rima consonat (AB) que enllaa amb la tornada. Alternen rimes
masculines i femenines.
La mtrica mostra un poeta molt curs, que segueix una estructura del tipus:
Tornada
Sexteta
Tornada
8 A (femenina)
8 B (masculina)
8 C (femenina)
8 D (masculina)
8 C (femenina)
8 D (masculina)
8 A (femenina)
8 B (masculina)
8 A (femenina)
8 B (masculina)
Recursos:
- En els versos 2 i 5, amb dues comparacions, sens fa veure la balanguera misteriosa
com una aranya teixidora de nostres vides i com una parca pensarosa que tamb est
teixint.
- Els versos 12 i 13 queden ben interrelacionats amb una anfora.
- Utilitza diversos simbolismes fora habituals: les ombres (la mort) (v 10), la nova
primavera (una renaixena) (11), larbre (v 13-15), lauba (el futur esperanador) (30)
o la senyera (v 34).
- Tamb usa una metonmia ben expressiva al vers 36: amb cabelleres dor i argent.

???
25
La Balanguera (I)

La Balanguera
La Balanguera fila, f ila ,
1
2 3
4 5 6 7
la Balanguera filar.
1
2 3
8 B (masc)
6 7 8
La Balanguera misteri osa ,

1
2 3
4 5
6 7
4 5
2 3
2 3
4 5 6 7
2 3
8 B (masc)
8 A (fem)
8 B (masc)
6 7 8
Girant la ullada cap enrere

guaita les ombres de lavior,
i de la nova primavera
sap on samaga la llavor.
Sap que la soca ms senfila
com ms endins pot arrelar.
8 C (fem)
8 D (masc)
8 C (fem)
8 D (masc)
8 A (fem)
8 B (masc)
La Balanguera fila, fila,

8 A (fem)
8 B (masc)
Quan la parella ve de noces,

ja veu i compta sos minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen dillusions,
els que a la plaa de la vila
surten a riure i a cantar.
8 C (fem)
8 D (masc)
8 C (fem)
8 D (masc)
8 A (fem)
8 B (masc)

8 A (fem)
8 B (masc)
Bellugant laspi, el fil cabdella,

I de la ptria la visi
Fa bategar son cor de vella
Sota la sarja del grip.
8 C (fem)
8 D (masc)
8 C (fem)
8 D (masc)
26
(comparaci)
1
8 A (fem)
La Balanguera fila, f ila ,

1
8 D (masc)
7 8
teixint la tela per dem .

1
8 C (fem)
Com una parca b cav illa

1
(comparaci)
7 8
de nostra vida treu el fil .

1
8 D (masc)
7 8
buida que buida sa fil osa ,

1
8 C (fem)
com una aranya d'art sut il ,

1
8 A (fem)
(smbol)
(hiprbaton, smbol)
(smbol)
(anfora)
(encavallament)
(encavallament)
La Balanguera (I)
Dins la profunda nit tranquilla,

Destria lauba qui vindr.
8 A (fem)
8 B (masc)

8 A (fem)
8 B (masc)
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa qui s'enfila
de la vellura qui se'n va.
8 C (fem)
8 D (masc)
8 C (fem)
8 D (masc)
8 A (fem)
8 B (masc)

8 A (fem)
8 B (masc)
(smbol)
(smbol)
(metonmia)
La Balanguera, que va ser musicada per Amadeu Vives s, actualment lhimne de

Mallorca. Vegeu: http://www.labalanguera.cat/inici.html

Aspi: Instrument de diverses formes que serveis per a debanar i fer troques.
Avior: Antigor.
Balanguera: Personatge femen duna can tradicional mallorquina, lligat a la
Bolangera dun vall popular al Princicat i a Valncia (del francs boulangre, fornera).
Cabdellar: Enrotllar fil formant un cabdell (bola de fil).
Cavillar: Fixar la consideraci amb excessiva subtilesa.
Davallar: Baixar.
Filosa: Instrument per a filar a m consistent en un bast acabat en un extrem amb un cap
o un eixamplament per a enrotllar-hi la floca que es vol filar.
Fossa: Clot excavat a terra.
Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura.
Miny: Noiet.
Noces: Casament.
Noviances: Noces, festes nupcials.
Parca: Divinitat llatina que presidia el dest de lhome, des del naixement fins a la mort.
Sarja: Teixit lligat que presenta uns solcs diagonals.
27
La Balanguera (II)
Joan Alcover: La Balanguera

Alicia Fabrs Noriega
Nota biogrfica
Joan Alcover (Palma de Mallorca, 1854-1926)
Poeta i assagista, Joan estudi batxillerat a Mallorca, per es llicenci en Dret a
Barcelona. En acabar va tornar a Palma on va exercir dadvocat. Tamb inici una
carrera poltica com a seguidor dAntoni Maura. Va arribar a ser diputat de les Corts al
1893. En abandonar la poltica es va aproximar al catalanisme poltic.
Durant la seva vida, el rgim poltic ms important va ser la Restauraci. Alcover
pertanyia al partit liberal de Sagasta. Inicialment es va postular com a seguidor de la
Renaixena, encara que posteriorment va adoptar un decantament cap al castell com a
llengua potica fins arribar gaireb exclusiva. A partir de 1899 es produeix un canvi
dactitud davant la llengua: adopta el catal.
Va tenir relaci amb autors daquella poca, com Santiago Rusiol i ms tard Josep
Carner.
En els seus poemes trobem una interpretaci esttica del dolor que li va suposar la mort
de la seva esposa i els seus fills. La seva literatura es basada en la sinceritat dels
sentiments, i la claredat en la forma potica.
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jalcover/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/alcoverj/pagina.php?id_sec=134
Comentari
Assumpte:
El poema tracta del pas del temps, de cada etapa de la vida.
Tema:
Una dona gran, la Balanguera, ens parla de com veu el pas del temps des dun rac del
poble, on teixeix bellugant laspi.
Tema:
El ttol La Balanguera fa referncia a la figura duna dona gran, lelement clau en el
qual es veu reflectit el pas del temps.

El poema est estructurat per cinc estrofes de sis versos i una tornada de dos octosllabs.
28
La Balanguera (II)
a) Introducci
La primera estrofa ens presenta la Balanguera com a una vella que teixeix en un rac del
poble: s la personificaci del pas del temps. En aquesta estrofa apareix la figura de la
parca que s un personatge de la mitologia clssica representada com una filadora que
teixeix la vida humana.
b) Desenvolupament
La segona estrofa parla sobre el naixement; linici de la vida. Aqu podem veure com
parla del passat i del futur.
A la tercera ens trobem amb letapa del matrimoni, a on apareix la figura dels nens com a
fruit daquest enlla. Aquesta escena recorda a lautor part de la seva vida; recorda a la
seva dona, quan es va casar, que sortien de lesglsia.
c) Conclusi
La quarta estrofa ens vol donar a entendre la visi que t la Balanguera de la seva ptria.
Mentre belluga laspi, torna a parlar del futur i ens representa la balanguera com
contemplant lexistncia humana.
I per ltim la cinquena estrofa representa el final, la mort. En aquesta estrofa la
Balanguera sencarrega dentreteixir el futur comunal.

Mtrica
Utilitza una estrofa composta de 6 versos ms una tornada de 2 versos octosllabs, que
afavoreixen un ritme constant durant tot el poema grcies a la tornada de cada estrofa.
Lestructura rtmica predominant s ababcdcd.
8a
8b
8a
8b
8c
8d
8c
8d
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
La mtrica mostra una perfecci formal que segueix la llei dalternana de rimes
masculines i femenines.
Les 5 estrofes acaben amb la tornada la balanguera fila, fila, / la valanguera filar;
aquests dos versos, que apareixen al final de totes les estrofes, vnen duna can
popular de Mallorca basada en un joc-dansa infantil. Aquesta can es convert en
lhimne oficial de Palma de Mallorca.
En la primera estrofa hi ha una clara comparaci entre la Balanguera i la aranya;
comparades ja que les dues filen; la balanguera fila fil i laranya que fila la seva
teranyina.
29
La Balanguera (II)
Tamb apareix la imatge de la parca que s un personatge de la mitologia clssica

representada com una filadora que teixeix la vida humana.
En els versos 10 i 11 de lestrofa segona podem veure com parla del passat (guaita les
ombres de lavior) i el futur (sap on samaga la llavor). En els versos 12 i 13 veiem una
clara anfora en el verb sap. En els versos 14 i 15 apareixen elements de la naturalesa
soca.
A la tercera estrofa es pot veure uns nuvis que surten del temple, desprs dhaver-se
casat, fet que recorda lautor de la seva vida.
A la quarta estrofa, en els versos 26 i 27 fa que la Balanguera representi lexistncia
humana (i de la ptria la visi / fa bategar son cor de vella). I en el vers 30 fa una
metfora del futur (destria lauba que vindr).
En els versos 33 i 34 de lltima estrofa, la Balanguera sencarrega dentreteixir el futur
comunal (de tradicions i desperances / tix la senyera del jovent).
Durant tot el poema, la Balanguera s un smbol de la vida i del constant pas del temps;
per tamb de lesperana de futur (albira la nova albada) per al poble mallorqu, una
vida ms plena per al pas arrelada en la tradici per oberta a lavenir.

Segons el meu punt de vista el ms important del poema s la relaci que fa Joan Alcover
entre la filadora i el pas del temps, utilitzant la imatge de la Balanguera com a una
persona gran que veu com va passant la vida a poc a poc mentre teixeix a un rac del
poble.
Les primeres vegades que he llegit el poema mha estat molt difcil entendrel, per
desprs de llegir la vida de lautor i danalitzar estrofa per estrofa i les petites
explicacions que donava el llibre he anat entenent tot el poema.
Una vegada lhe ents mhan agradat molt les comparacions i les metfores que parlaven
sobre els tres moments de la vida; el naixement, el matrimoni o joventut i la vellesa o
mort.
Penso que aquests tres temes sn molt importants per a les persones ja que tots passarem
aquestes etapes de la vida.
Encara que no sigui el tipus de poema que ms magradi, he de reconixer que desprs
dhaver fet aquest treball em sembla molt original la manera com Joan Alcover ha tractat
el pas del temps.
30
La Balanguera (II)

Ttol del poema
Mon cor estima un arbre! / Ms vell que l'oliv era ,
1
2 /3
12 A (fem)
10 11 12
m s p o d e r s q u e e l r o u r e , / m s v e r d q u e e l t a r o n g e r , 12 B (masc)
1
10 11 12

1
7 8

(Personificaci)
1
12 A
10 11 12

1
12 A (Hiprbaton)
10 11 12
6 B (Comparaci)
Hi manquen estrofes.

Filosa: Instrument per a filar a m consistent en un bast acabat per un extrem amb un
cap o un eixamplament on hom enrotllava la floca per a filar.
Parca: Cadascuna de les tres divinitats llatines que presidien el dest de lhome des del
naixement fins a la mort. La mort personificada.
Cavillar: Fixar la consideraci (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa o suspiccia.
Avior: De temps passat.
Arrela:Fixar-se en un lloc.
Aspi: Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer troques.
Sarja: Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.
Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i
ajustada al cos, amb mnigues.
Auba: Albada, naixement del dia; futur.
31
Canoneta incerta (I)
JOSEP CARNER: Canoneta incerta

Mireia Garca Benavente
Nota Biogrfica
Josep Carner (Barcelona, 1884- Brusselles, 1970)
Josep Carner, fill nic dun matrimoni de classe mitjana i cultivat, va nixer al final de la
Renaixena, va viure de jove el Modernisme i va crixer amb el Noucentisme. Es va
llicenciar en Dret (1902) i en Filosofia i Lletres (1904). Publica el seu primer llibre de
versos, dinfluncia modernista, Llibre dels poetes (1904), i, poc desprs, escriu i publica
un llibre de versos que ser considerat emblemtic del Noucentisme, Els fruits saborosos
(1906). Durant anys Carner escriu molts articles, notes, poemes... (aquesta gran
producci fa que usi diversos pseudnims), dirigia leditorial Catalana i tradueix els
autors occidentals mes importants com La Fontaine a Dickens.... s un escriptor de
prestigi excepcional. Sel considera el prncep dels poetes.
El 1915 Carner shavia casat amb la xilena Carmen de Ossa, i aviat arribaren dos fills:
Anna Maria i Josep. Carner era un escriptor fams i un personatge de la cultura catalana,
per la seva situaci professional no acabava destar al nivell daquella fama. Per altra
banda, lideal noucentista va entrant en crisi (mor Prat de la Riba, la burgesia va
abandonant lideari engrescador danys enrere davant la crisi econmica...) i Josep
Carner es va sentint ms fora de lloc. Guanya unes oposicions al cos diplomtic. La seva
nova carrera el fa marxar de Catalunya (viu en diversos llocs: Gnova, Costa Rica,
l'Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i Pars, amb un breu parntesi a Madrid. Lluny de
Catalunya, va publicar El cor quiet (1925), que representa un cop de tim en la seva obra.
El 1935, a Beirut, mor la seva esposa Carmen de Ossa. Durant la guerra civil espanyola,
Carner s un dels pocs diplomtics que es mant fidel a la Repblica. Durant aquests
anys durs, Carner es torna a casar el 1937 amb mile Noulet (professora de la Universitat
Lliure), que havia conegut uns anys abans, quan era conseller de lambaixada de
Brusselles. A la tardor de 1938, a Pars, escriu Nab (un poema lric i narratiu, publicat a
Buenos Aires el 1941).
Al maig de 1939, Josep Carner i la seva esposa emigren a Amrica i sestableixen a
Mxic, on exerceix de professor a la Universitat i al Collegi de Mxic. Finalitzada la
Segona Guerra Mundial (1945), la parella retorna a Blgica, on Carner ensenya llengua i
histria de literatura espanyoles a la Universitat Lliure de Brusselles i al Collegi
dEuropa de Bruges. s membre del Consell Nacional de Catalunya a lexili.
El 1964 Carner fa vuitanta anys i la seva obsessi es tornar a veure Catalunya abans de
morir. Labril de 1970 sentint ja el final de la seva vida, Carner retorna per sorpresa a
Catalunya en una visita breu, de dos mesos. Mor pocs dies desprs de retornar a
Brusselles, el 4 de Juny de 1970.
VILARDELL, C. I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 192 i 193
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/exili/cat/noms/jcarner/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=513
32
Corrent literari
Noucentisme
La figura de Josep Carner com a poeta est vinculada al Noucentisme, que era un
moviment poltic i filosfic endegat per intellectuals vinculats a lobra poltica de Prat de
la Riba i la Lliga Regionalista, que t el seu inici simblic lany 1906. Carner va elaborar
el corpus filosfic del moviment, i va plasmar el nou ideal esttic en Els fruits saborosos
(una volguda anttesi del Modernisme). Aquest poemari exemplifica els valors que vol
promoure el Noucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.
VILARDELL, C. I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 188 i 189.
UOC. Lletra: http://www.uoc.es/lletra/moviments/renaixenca/index.html
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/moviments/noucentisme/index.html
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/index.html
Comentari
Assumpte:
Les incerteses de la vida
Tema:
La vida comporta constants eleccions arriscades que menen cap destins diferents que no
podem preveure ni descobrir fins que no ens hi acostem o que no hi arribem.
Totes les vides sn incertes, per potser ms la de qui ha abandonat el pas on sha forjat
com a poeta i va donant tombs pel mn. I, potser, el cam encara s ms incert quan ell
mateix serveix la diplomcia duna Espanya governada per la dictadura de Primo de
Rivera (1923-1930), hostil a Catalunya i al que ell mateix representa com a poeta catal.
Ttol:
El ttol, Canoneta incerta, fa referncia a lassumpte del poema; per a Josep Carner
aquest poema es lexpressi de la vida oberta a opcions forosament arriscades.

El poema, compost de tres octaves anisosillbiques dart menor, presenta dos grans
blocs:
9 el primer, que comena i acaba amb lexclamaci - pregunta Aquest cam tan fi, tan
fi, / qui sap on mena (!) (?), est format per les dues estrofes inicials; i
9 el segon, que remarca la incertesa amb tres exclamacions pregunta de caire anafric
Qui sap... Qui sap... Qui sabr i la formula explcitament al final, est format pels
versos de la darrera estrofa.
a) Introducci (primera estrofa)

El poeta se situa davant del cam tnue, fi, mig perdut que se li obre al davant i que s
smbol de la vida. No se sap on ens dur. El caminoi obre dues possibilitats de marxa
contraposades, expressades en sengles metonmies encara prou arrelades en el
Noucentisme: a la vila (la ciutat, lordre, la cultura, el benestar, la seguretat...) o al pi de
la carena (mn rural, caos, primitivisme, manca de confort, els perills...). I el caminant
33
senfronta al dilema insoluble: mentre un lliri blau, color de cel, que suggereix la
candidesa i la noblesa, linvita a tirar endavant (prosopopeia), un vel de teranyina, que
representa lengany, la trampa mortal parada, ens en pretn dissuadir.
b) Desenvolupament (segona estrofa)

El caminant senfronta als mateixos dubtes que planteja desenvolupant la imatge del
cam. La contraposici es planteja ara per saber si s drecera del gosat, rossola ingrata
(un trajecte dret i curt, per feixuc i arriscat) o si es tracta dun cam denamorat,
colgat de mata (un trajecte amable); per, aix i tot, aquest cam tan amable pot ser un
parany, un recer per adormir qui passa pena.
El poeta tanca lestrofa amb lexclamaci inicial convertida en pregunta: Aquest cam
tan fi, tan fi / qui sap on mena?
c) Conclusi (tercera estrofa)

Carner canvia el tipus de pregunta, per no pas el seu contingut. Les preguntes, tres, aqu
comencen amb lanfora Qui sap / Qui sabr. El cam acull lhoste, per el caminat
indecs no sap si ser amb tristesa o alegria; tamb ignora si el corriol morir sota la
brosta (el deixar perdut enmig dun indret desconegut sense sortides clares). El cam
s davant seu; no nhi ha cap altre i el convida a tirar enll cap a paratges incerts
(personificacions). El poeta, a la fi, esdev caminant. Clou el poema donant lnica
resposta possible a les preguntes: accepta que cada dia que comena, que cada vida s
cam incert. Amb aquesta resposta, per altra banda, sidentifica explcitament el cam i la
vida (metfora), tal com ja entenia el lector des del principi.

Mtrica
El poema participa de la vivor de la poesia popular. De fet, les octaves anisosillbiques
que utilitza semblen una adaptaci de la codolada, una tirada de versos medieval de caire
narratiu que solia alternar tamb octosllabs i tetrasllabs. Els versos presenten una rima
consonant encadenada: rima el primer amb el tercer; el segon, amb el quart; el cinqu,
amb el set; i el sis, amb el vuit. Es produeix alternana de rimes masculines i
femenines. Lestrofa pren una estructura del tipus:
1 estrofa
2 estrofa
3 estrofa
8 A (masc)
4 B (fem)
8 A (masc)
4 B (masc)
8 C (masc)
4 D (fem)
8 C (masc)
4 D (fem)
8 E (masc)
4 F (fem)
8 E (masc)
4 F (fem)
8 A (masc)
4 D (fem)
8 A (masc)
4 D (fem)
8 G (masc)
4 H (fem)
8 G (masc)
4 H (fem)
8 A (masc)
4 I (fem)
8 A (masc)
4 I (fem)
Com a aspectes menors, trobem remarcats els versos 1 i 15 amb una rima interna
Aquest cam tan fi, tan fi,
aix com els versos 3 i 7 amb encavallament:
s a la vila o al pi / de la carena.
Per: - No passis diu un vel / de teranyina.
34

El vocabulari utilitzat s precs i, fins a cert punt, ric.
La doble metfora que clou el poema explicita la identificaci que fa el poeta, ja des del
primer vers, entre vida i cam i obre una imatge que no sacaba de desenvolupar.
Tamb es deu poder considerar metonmia la connotaci que prenen la vila i el pi a
la primera estrofa.
Els elements naturals, de tan propers que sn a la vida del poeta, a voltes, sn tractats
com a humans (personificaci del cam, trist o somrient) i, fins i tot, poden parlar,
com el lliri blau o el vel de teranyina (prosopopeia).
La repetici, un procediment popular dintensificaci, subratlla laparent poca entitat
daquest cam tant fi, tan fi o remarca la fora de la crida del lliri blau, Vine, vine!
(geminaci o reduplicaci).

Josep Carner, en el poema, reflecteix la vida com un cam obert cada dia a latzar, sense
seguretats definitives. Aquesta inseguretat vital inquieta el poema que sembla que vulgui
aturar el temps amb preguntes reiterades i deixar davanar vida enll. Finalment, per,
accepta la realitat: ms enll de les lgiques preguntes sobre la vida, cal acceptar les
incerteses i viure sense seguretats definitives.
Josep Carner ha sabut expressar els seus sentiments al poema duna manera senzilla,
efica i viva. El poema resultant s de bon dentendre. Qualsevol shi pot sentir
identificat.
35

Canoneta incerta
Aquest cam tan fi, tan f i ,
1
4 5
8A (masc)
qui sap on mena ?

1
4B (fem)
s a la vila o s al p i
1
4 5
8A (masc)
4B (fem)
3 4
Un lliri blau, color de c el ,

1
2 3
5 6
8C (masc)
diu: -Vine, v ine -.

1
2 3
1 2
4 5
2 3
8E (masc)
7 8
4F
3 4
5 6
4F
3 4
6 7
8A (masc)
qui passi p ena?

1
2 3
4 5
qui sap on mena ?

1
36
4B (fem)
(alliteraci)
8A (masc)
(rima interna)

1
(fem)
s un recer per adormir

1
8E (masc)
7 8
colgat de m ata ?
2
(fem)
o b un cam denamor at ,
1
(prosopopeia, encavall.)
4D (fem)
rossola ingr ata ,

1
8C (masc)
Ser drecera del gos at ,

1 2
(prosopopeia, geminac.)
de teranyina .
1 2 3
4D (fem)
Per: -No passis! -diu un v el
(metonmia, encavall.)
de la car ena ?
1 2
(rima interna)
4B (fem)
Qui sap si trist o somri ent

1
3
2
1 2 3
3
3
3
5 6
(masc)
4 H
(fem)
8 A
(masc)
(anfora)
4 B
(fem)
(personificaci)
8 A
(masc)
(metfora)
4 B
(fem)
(metfora)
(anfora)
7 8
ns cada v ida .
1
8 G
I s cam incert cada mat ,

2
(fem)
7 8
a qu em conv ida?
1
4 H
Qui sabr mai aquest cam

1
(personificaci)
7 8
sota la brosta?
1 2
(masc)
Qui sap si mor sobtadam ent ,

1
8 G
78
acull son h oste?

1 2
2 3

Brosta: Part tendra, conjunt de brots i les branques novelles, dun arbre o un arbust.
Drecera: Cam ms curt que el principal per arribar a un lloc.
Gosat: Atrevit.
Hoste: Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc.
Incert: Imprecs, no ben determinat, que no duu a la certesa dalguna cosa.
Ingrat: Que no compensa lesfor que hom hi posa.
Recer: Lloc on hom s a cobert del vent.
Rossola: Lloc pelat i lliscs en un rost o pendent.
Vila: Poblaci que, sense ser ciutat, t alguns privilegis ms que pobles.
37
Canoneta incerta (II)
JOSEP CARNER: Canoneta incerta (II)

Ilea Ferr
Nota biogrfica
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusselles, 1970)
Josep Carner creix amb el noucentisme i el representa. Escriu amb un gran domini
lingstic i prioritza lobjectivitat i la precisi. s conegut com "el prncep dels poetes
catalans". Renovador de la poesia, la llengua i la prosa, tamb va crear un nou estil de
periodisme poltic, i va arribar a ser un temible polemista.
Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres, va exercir crrecs de representaci diplomtica a
Gnova, San Jos de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i Pars. Durant la
guerra civil es va posar del costat de la Repblica i mai ms no va tornar a residir a
Catalunya. Els fruits saborosos (1906) s considerat per la crtica com un dels grans
pilars del noucentisme catal.
La seva obra potica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i
ventalls, El cor quiet i Nab. Va destacar tamb com a traductor de Dickens,
Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Musset, Lafontaine, Defoe i Lewis Carroll,
entre daltres. Amb noms vint-i-sis anys, el 1910, va ser proclamat mestre en "Gai
Saber" en els Jocs Florals.
Corrent literari
Noucentisme
A nivell ideolgic, el Noucentisme representa la imposici de la ra, la precisi, la
serenitat, lordre i la claredat. En pintura manifesten una preponderncia de la lnia
respecte al color i, en totes les arts, defensen la sobrietat expressiva. s una reacci en
contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el lacisme.
Soposa a aquests moviments amb una exigncia intervencionista en els afers pblics, un
renovat espiritualisme, i una major importncia de la voluntat en contra de la dada ms
emprica. Valora ms la intelligncia que la sensibilitat. El Noucentisme coincideix ms
amb les doctrines ms mediterraneistes que sestan donant a Frana en aquell moment;
doctrines originades en primer lloc per lcole romane i desprs per les aportacions de
Czanne i la retrica classicista de lesprit nouveau.
38
Comentari
Assumpte:
La vida, qu s i cap on ens encamina?
Tema:
La vida ens mena vers un dest incert.
El ttol Canoneta incerta:
El poeta no escriu una oda a la vida, tampoc una elegia; sin una canoneta, lleugera,
amb un toc popular, i la titlla dincerta. s un cam obert, misteris.
Aquest poema apareix a El cor quiet (1925), obra on ens parla del seu jo profund, que
s el motor de la seva vida.
a) Introducci: primera estrofa
Comena a qestionar com s la vida i les diferents maneres de viure-la.
b) Desenvolupament: segona estrofa
Es qestiona la vida amb preguntes de s es un lloc on resguardar-se i no patir, o si s un
lloc on et trobes pedres i hi vas ensopegant constantment.
c) Conclusi
El poeta considera que no es pot saber mai qu et portar la vida. La vida sn dies que
van passant, per nosaltres no en tenim el control.
Mtrica
Aquest poema est compost per tres estrofes anisosllbiques de vuit versos amb rima
consonntica encadenada (ABAB). Hi alternen els octosllabs i els tetrasllabs, de
manera semblant a lantiga codolada.
A les tres octaves podem observar que hi ha una sllaba tnica cada quatre.
Els dos primers versos marquen la rima del principi de la primera estrofa i el final de la
segona, ja que shi repeteixen; de forma que les dues primeres octaves sobren i es
tanquen amb els mateixos versos (primer tancats amb exclamaci i, desprs, amb
interrogaci).
El poema sembla una allegoria que parteix duna metfora que no sexplicita fins al final
quan identifica cada vida amb un cam incert.
El poeta juga amb les exclamacions i, sobretot, amb les preguntes, que no sn retriques
ja que lautor voldria saber-ne la resposta.
La darrera estrofa sestructura entorn de tres preguntes del mateix tipus cosa que genera
anfora (Qui sap... Qui sap... Qui sabr)
El poema es val dalguns recursos populars com la mtrica dart menor escollida.
Sincerament, mha agradat bastant el poema, (mel s de memria i tot). Penso que s
molt interessant i realment et fa reflexionar sobre la vida i com la vols viure.
39
52El text. Mtrica i altres recursos

Canoneta incerta
1
4 5
8A (masc)
qui sap on mena ?

1
4B (fem)
s a la vila o s al p i
1
4 5
8A (masc)
4B (fem)
3 4
Un lliri blau, color de c el ,

1
2 3
5 6
8C (masc)
diu: -Vine, v ine -.

1
2 3
1 2
4 5
8E (masc)
7 8
2 3
4F
3 4
5 6
4F
3 4
6 7
8A (masc)
qui passi p ena?

1
2 3
4 5
qui sap on mena ?

1
40
4B (fem)
(alliteraci)
8A (masc)
(rima interna)

1
(fem)
s un recer per adormir

1
8E (masc)
7 8
colgat de m ata ?
2
(fem)
o b un cam denamor at ,
1
(personificaci)
4D (fem)
rossola ingr ata ,

1
8C (masc)
Ser drecera del gos at ,

1 2
(personificaci)
de teranyina .
1 2 3
4D (fem)
Per: -No passis! -diu un v el
(encavallament)
de la car ena ?
1 2
(rima interna)
4B (fem)
Qui sap si trist o somri ent

1
acull son h oste?

1 2
3
2
1 2 3
3
3
3
ns cada v ida .
1
8 G
(masc)
4 H
(fem)
8 A
(masc)
(anfora)
4 B
(fem)
(personificaci)
8 A
(masc)
(metfora)
4 B
(fem)
(metfora)
(anfora)
I s cam incert cada mat ,

2
(fem)
7 8
a qu em conv ida?
1
4 H
Qui sabr mai aquest cam

1
(personificaci)
7 8
sota la brosta?
1 2
(masc)
Qui sap si mor sobtadam ent ,

1
8 G
78
2 3
5 6
7 8
Vocabulari. Mots per aclarir:

Brosta: Part tendra, conjunt dels brots i les branquetes novelles, dun arbre o un arbust.
Carena: Lnia divisria dels dos vessants duna muntanya o serralada
Colgar: Cobrir una cosa posant-ne daltres damunt.
Drecera: Cam ms curt que el principal per a arribar a un lloc.
Hoste: Persona allotjada gratutament a casa dun altre.
Mata: 1) Llentiscle, arbust perennifoli, dolor resinosa, amb flors verdoses i
vermellenques i fruits en petita drupa, primer vermells i desprs negres, com a les
mquies i garrigues de terra baixa. 2) Planta llenyosa, baixa, de tronc curt que treu
branques prop de terra, com la farigola, el roman o la ginestera.
Menar: Conduir, guiar, dirigir, portar.
Recer: Lloc hom s a cobert del vent, de les injries del temps.
Rossola: Lloc pelat i lliscs en un rost o pendent.
Teranyina: Teixit de diversos arcnids que serveix de parany per a caar les preses de
les quals es nodreixen.
41
Blgica
JOSEP CARNER: Blgica

Desire Yanina Gimnez
Nota biogrfica
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusselles, 1970)
Fill nic d'un matrimoni de classe mitjana i cultivat. El pare havia treballat com a
redactor d'El Correo Cataln -el diari carl- i dirigia la revista catlica La Hormiga de
Oro. El petit Carner manifesta la seva vocaci literria amb una precocitat inusual i un
talent propi dels nens prodigi: als dotze anys ja s collaborador de la revista L'Aureneta,
als quinze anys -el 1899- guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona.
Es llicencia en Dret el 1902 (als 18 anys) i en Filosofia i Lletres el 1904 (als 20
anys). Tamb publica llavors el primer llibre de versos, Llibre dels poetes -d'influncia
modernista-, alhora que dirigeix la revista literria Catalunya i inicia la collaboraci com
a periodista poltic a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista.
Josep Carner s un poeta vinculat al Noucentisme, que t el seu inici simblic l'any 1906
amb l'aparici del Glosari d'Eugeni d'Ors i de Els fruits saborosos de Carner, que plasma
el nou ideal esttic, anttesi del Modernisme.
Carner esdev una figura molt popular. Convertit en lder de la nova generaci de
poetes, el seu prestigi no deixa d'augmentar amb l'aparici de nous llibres. El 1914
publica La paraula en el vent, on mostra totes les gammes del sentiment amors, i arriba
a una primera plenitud potica amb Auques i ventalls, on reprn la tradici satrica i
reflecteix la Barcelona costumista i poltica de l'poca.
Augmenta el seu pes en la Lliga Regionalista i a La veu de Catalunya fins a la
mort Prat de la Riba (1917). Llavors Carner s progressivament desplaat. Ell, pare de
famlia, malgrat el seu prestigi no t una font d'ingressos fixos; per aix, fa oposicions al
cos diplomtic i s nomenat vicecnsol a Gnova(1921). Des d'aleshores ja no torna mai
ms a residir de manera permanent a Catalunya. Exerc crrecs a San Jos de Costa Rica,
le Havre, Hendaia, Beirut, Brusselles i Pars, cosa que l'alluny en part de la vida
catalana. Fora de Catalunya, publica El cor quiet (1925). s un llibre de maduresa que
posa fi a anys de febre creadora i l'inici d'una etapa en qu l'autor es dedica a revisar i
reescriure la seva obra. El 1935, a Beirut, mor la seva esposa.
Durant la guerra civil espanyola, Carner s un dels pocs diplomtics que es mant
fidel a la Repblica. En aquests anys durs, Carner es torna a casar el 1937 amb mile
Noulet, que coneix uns anys abans quan s conseller de l'ambaixada de Brusselles. El
1938, a Pars, escriu Nab (Buenos Aires, 1941). El 1939, Josep Carner i la seva esposa
emigren a Amrica i s'estableixen a Mxic.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, la parella retorna a Blgica, on Josep
Carner ensenya llengua i histria de literatura espanyoles a la Universitat Lliure de
Brusselles i al Collegi d'Europa de Bruges. Escriu Llunyania (1952).
L'abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Carner retorna per sorpresa a
Catalunya en una visita breu, de dos mesos. Mor pocs dies desprs de retornar a
Brusselles, el 4 de juny de 1970.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 192AELC: http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=513
OUC: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jcarner/
42
Blgica
Corrent literari
Noucentisme
El Noucentisme s la singular conjunci de poltica i cultura que es dna en la Catalunya
de comenaments del segle XX per obra de la burgesia compromesa amb el catalanisme i
de la intellectualitat que accepta de collaborar en el projecte de transformaci
encapalat per aquella.
Lesttica noucentista t un caire classicitzant dimposici de la ra sobre els sentiments.
Soposa a la sinceritat i lespontaneisme modernistes. La poesia ha de ser artificiosa,
refinada i dabsoluta perfecci formal i ha doferir una visi idllica de la ciutat ideal que
es vol bastir. Rebutja els temes poltics i socials; i defuig el pairalisme rural, lexaltaci
de linstint o de la passi.
La figura de Josep Carner com a poeta est vinculada al Noucentisme i als seus valors de
classicisme, civilitat, ironia i tendresa; per a lpoca en qu escriu El cor quiet el
moviment sest desfent, es relativitzen alguns dels seus principis i es comena a donar
cabuda als sentiments.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 188-190
Diccionari de literatura catalana (Ed. 62):
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/noucentisme/
Comentari
Assumpte:
El poema tracta del pas que lacull, Blgica,
Tema:
Canta el pas que acull lexiliat Carner, canta un pas ordenat, de bones gents, amb
sensibilitat social, un pas que sassembla a la Catalunya ideal dels noucentistes (que
somniava al poema de 1906 que comenava Magradaria fer-me vell en un pas), canta
un pas que sap tan diferent de la Catalunya sotmesa a la dictadura feixista.
El ttol Blgica
Homenatja la terra dacollida, on sarrecera en el seu exili.

El poema est format per quatre estrofes.
a) Introducci
A la primera estrofa s la presentaci, ens parla duna Blgica tranquilla, bonhomiosa,
com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Darrere la descripci
admirativa podem endevinar en aquest poema de Llunyania lenyorana dun projecte
per a Catalunya, dun somni perdut i malms.
b) Desenvolupament
Es troba a la segona i tercera estrofa. Continua la descripci en positiu de Blgica, com a
contrapunt no explicitat de la realitat de Catalunya sota el franquisme. Diu que li
43
Blgica
agradaria fer-se vell dins duna ciutat amb soltats no gaire de deb, on tothom sentendrs
duna vella pintura, on els mercats fossin plens... (De retop, voldria una Catalunya sense
repressi, culta, amb justcia social, amb abundor de bns...). En la segona estrofa se
centra en aspectes ms quotidians, humils i detallistes (aquesta s una caracterstica del
noucentisme).
Al tercera estrofa intenta descriure lharmonia ciutadana. Del vers 30 al 36 ens parla de la
capital europea, que suggereixen la monumentalitat i el protocol oficial.
c) Conclusi
La conclusi es troba a lltima estrofa. En aquesta estrofa passa d'un sentiment de
confort ambiental a un sentiment de tragdia per envellir en una ciutat que no s seva.
Tamb fa referncia en el vers 37 al vers d'un poeta medieval exiliat com s Jordi de Sant
Jordi (Desert damics, de bns e de senyor).

Mtrica
Utilitza tirades de versos anisosillbics, compostes principalment per versos
dodecasllabs, sovint alexandrins (6+6), que afavoreixen una recitaci solemne i
pausada; tamb abunden els versos decasllabs. Hi ha alguns octosllabs (art menor) i
tamb amb un vers de 4 sllabes en el vers 39.
La rima s consonant (AABB; CDCD), tot hi un parell de rimes assonants i algun vers
lliure.
Les tirades prenen una estructura del tipus:
12 A (vers mascul)
(6+6) A (vers mascul)
(6+6) B (vers mascul)
(6+6) B (vers mascul)
10 C (vers mascul)
(6+6) D (vers mascul)
(6+6) C (vers mascul)
(6+6) D (vers mascul)
10 E (vers mascul)
(6+6) F (vers femen)
(6+6) E (vers mascul)
Els recursos retrics ms utilitzats sn lencavallament (la frase no sacaba en el vers i
continua en el vers segent), lanfora (repetici de la mateixa paraula a linici dun
vers), personificaci (atribuci humanes a sers no reals), polisndeton (repetici de la
conjunci i), hi ha tamb comparaci (relaci de semblana que sestableix entre dos
elements), metfores i metonimia.

Carner en primer lloc vol fer un homenatge a la terra dacollida, Blgica; per en segon
lloc deixa veure la seva nostlgia per la seva terra (Catalunya) i la seva malenconia per la
ptria perduda. Ell est agrat per tot el que Blgica ha fet per ell, per ell, en el fons,
malgrat la literalitat de les paraules, no vol envellir en un pas que no s seu.
44
Blgica

Blgica
Magradaria fer-me vell en un pa s
1
2 3 4 5
10
12 A (mas) (Encavallament)
11 12
o n e s f i l t r s l a l l u m , g r i s a i g r o g a , e n s o m r s , 12 A (mas)
1
6 /
7 8
10
11 12
i h i h a g u s p r a d e s a m b u l l s d a i g u a i a m b v o r e r e s 12 B (mas) (Metfora)
1
2
3
4 5 6
7
8
9 10
11 12
(Polisndeton)
guarnides daros, doms i de per eres ;
10 B (mas)
1
8 9 10
viure quiet, no mai assenyal at ,

1 2
34
7 8
en una naci de bones gents plegades,

1 2 3 456/ 7 8 9
10
3 4 5 6/ 7 8
1 2 3 4 5
9 10
restarien captius en canals daigua trmula,

1 234
6 /7
8 9
4 5 6
7 8
7 8
9 10
ciutat amb uns soldats no gaire de deb,

1 2 3
6 /
4 5
6 /
3 4 5
67 8
4 5 6 / 7 8 9
2 3 4 5
7 8 9 10 11 12
de pipes i de msica / i dhospitalitats,

1 2 3 4 5
7 8
67 8
45
8D
7 8
I tot sovint, vora un portal desglsia,

1 2 3 4
5 6
7 8
4 56/ 7
23 4 5
12 E
8 9 10 11 12
amb bot de la mar, amb presents de la terra,

1
10 x (Polisndeton)
9 10
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,

1 2 3
10 C
10
fins en els dies ms gebrats.

1
12 D (Anfora)
(Encavallament)
12 D (Polisndeton)
9 10 11 12
amb flors ardents, magnfica sorpresa,

1
12 C (Anfora)
10 11 12
on veissiu uns dintres / de casa quilotats

1
12 B
10 11 12
on linfant i lobrer no fessin mai tristesa,

1
12 a (Encavallament)
7 8 9 10 11 12
o del nipnic cirerer quan treu la flor,

1 2
10 a (Encavallament)
(Anfora)
12 B
7 8 9 10 11 12
on tothom sentendrs duna vella pintura

2
12 E (mas)
9 10 11 12
Magradaria fer-me vell dins una

1 2 345 6
10 E (mas) (Personificaci)
(Polisndeton)
12 x (fem)
10 11 12
posats en creu o fent ventall o parallels.

1 2 3
12 D (mas) (Polisndeton)
10 11 12
I cel i nvol, manyacs o cruels,
12 C (mas) (Comparaci)
3 4 5 6 / 7 8 9 10 11 12
i carrers i fanal avanant per les prades.

1 2
12 D (mas)
11 12
com cor vora de cor, ciutat ran de ciutat,

1
10 C (mas)
9 10
6 /7
8 9
10 11 12
12 x (Metfora)
(Parallelisme)
amb molt de tot per a tothom. 8 E

1
3 4
5 6 7
45

Una cuitat on vagaria
1 2
3 4 5
8 A (Encavallament)
6 78
de veure, per amor de la malenconia

1
2 3
4 5
6 / 7 8
12 A (Encavallament)
9 10 11 12
o per desig de novetat dringant,

1 2
3 4 5 6 7 8
10 B
10
cases antigues amb un parc on nien ombres

1 2
3 4
5 6
9 10 11 12
i moltes cases noves amb jardinets davant.

1 2 3 4 5
/7
2 345 6
/7
3 4
8 D (Encavallament)
6 7 8
farien ai, badats- oficials rengleres

123
4 5 6
12 B (Encavallament)
/ 7 8 9 10 11 12
en la inauguraci dels monuments.

1
45 6
8 9
10 D
10
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,

1 2 3 4
/ 7 8
5 6
/ 7
5 6
/ 7 8 9 10
11
3 4
7 8
jo viuria en els altres, una mica en cad.

1 2 34
5 6
/ 7 8 9
12 E
12
De molt, desert, de molt, dej

1
12 E
8 9 10 11 12
Per a lamor, la joia, la solitud i els planys.

1 2 3 4
12 x (Polisndeton)
9 10 11 12
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys.

1 23 4
12 C
8 9 10 11 12
i cent paraiges eminents

1 2
12 x (Encavallament)
(Metfora)
12 B (Polisndeton)
8 9 10 11 12
Hom trobaria savis de moltes de maneres;

1
Blgica
8 A (Parallelisme)
(Encavallament)
12 A
10 11 12
Per ning
4 A (Encavallament)
1 2 3 4
no sen podria tmer en fent sa via.

1 2
45 6 7
Hom, per atzar, un vell jard coneixeria,

1
2 3 4
7 8
2 3
5 6
6 /7
-s el senyor de cada dia.

1 2
46
3 4
10 B
7 8 9 10
De mi dirien nens amb molles a la m:

1 2 345
10 C
10
amb peixos dor, que fan ms alegria.

1
12 B
6 / 7 8 9 10 11 12
ben a recer, de brollador ben clar,

1 2 3 4
10 B
9 10
12 C
8 9 10 11 12
8B
6 7 8
Blgica

Ar: nom de diversos arbustos espinosos.
Brollador: Lloc on es fa arribar laigua a pressi formant un sortidor.
Clapa: Petita extensi diferent de lentorn.
Gebrar: Glaar-se la rosada.
Malenconia: Estat anmic caracteritzat per una tristesa vaga.
Manyac: De condici suau, dcil.
Niar: Fer el niu.
Nipnic: Del Jap.
Om: Arbre.
Prada: Camp dherba, praderia, prat.
Quilotat: Emmorenit pel fum.
Vagar: Disposar de temps per fer alguna cosa.
47
Oda a Guynemer
JOSEP MARIA JUNOY: Oda a Guynemer

Laura Gonzlez F.
Nota biogrfica
Josep Maria Junoy (** 1887; **, 1955)
Escriptor catal, que va viure a Pars, on es va dedicar primerament a la pintura i ms tard
a la literatura. Les seves obres estan influenciades pels moviments de lavantguarda. Les
seves obres ms importants sn Art i artistes (1911) i Poemes i calligrames (1920).
Aquesta, Oda a Guynemer s de 1917.
Wikipdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Junoy_i_Muns
http://es.wikipedia.org/wiki/Georges_Guynemer
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/junoy.htm
Corrent literari
Futurisme
El Futurisme va ser el moviment inicial dels corrents de lavantguarda artstica, fundada
a Itlia per Filippo Tommaso Marinetti, que va redactar el Manifeste du Futurisme,
publicat el 20 de febrer de 1909, en el diari Le Figaro de Pars.
El Futurisme va sorgir a Mil, Itlia, impulsat per Filippo Tommaso Marinetti. Aquest
moviment buscava trencar amb la tradici del passat i els signes convencionals de la
historia de lart. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, laudcia i
la revoluci, ja que pregonava el moviment agressiu i el insomni febril. Tenia com a
postulats: lexaltaci de la sensualitat, la naci i la guerra, ladoraci de la mquina, el
retrat de la realitat en moviment. Pretn donar una disposici especial a lescriptura, amb
el fi de donar-li una expressi plstica. La seva expansi ms enll de les fronteres
italianes es produeix rpidament, i la influncia que va exercir en els moviments
avantguardistes francesos s del tot evident.
En lmbit de la literatura cerca innovacions en la sintaxi, busca el predomini de la
imatge, introdueix majscules i minscules a latzar, elimina els signes de puntuaci.
No acceptava lesttica tradicional i va intentar elevar la vida contempornia, basant-se
en dos temes dominants: la mquina i el moviment. Es recorria, a qualsevol mitj
expressiu (arts plstiques, arquitectura, urbanisme, publicitat, moda, cinema, msica,
poesia). El poeta itali Filippo Tommaso Marinetti va recopilar i publicar els principis
del futurisme en el manifest de 1909. El futurisme es va caracteritzar per lintent de
captar la sensaci de moviment.
48
Oda a Guynemer
Comentari
Assumpte:
Lheroisme del fams aviador capit Guynemer que mor en combat (11-09-1917).
Tema:
Cant als joves heroics defensors de la llibertat cavalcant les veloces mquines de guerra.
El ttol Oda a Guynemer.
El ttol t un valor descriptiu: el calligrama s una oda per expressar els sentiments de
lloana al jove capit de laviaci francesa.

Lobra es podria dividir en dues parts:
a) El fons
Destaca molt, est escrit en majscules i en punts com si fos un cartell de llums. s
lescenari de lacci el cel de Frana; per recalcar-ho, sutilitza el francs.
b) El text
El text, en catal i en lletra majscula de cos petit, en qu en forma destela de fum dun
avi abatut canta el jove heroi que vola vers les constellacions, vers la immortalitat amb
el seu sacrifici personal.

Mtrica. Recursos lingstics i retrics
El text, potic, no utilitza recursos mtrics. El recurs utilitzat, el calligrama, s propi del
cubisme; per altra banda, dacord amb el futurisme, no utilitza puntuaci. Noms fa
servir lletres majscules.

Lautor vol expressar el seu sentiment envers el capit Guynemer. Fa una oda, un cant a
un heroi. Ens en mostra la provinena: era francs. Per la forma destructurar el
calligrama transmet la sensaci de velocitat, risc, aventura, heroisme i temeritat.
Tamb per lestil futurista que t lautor ens mostra els seus ideals avantguardistes.
49
50
Oda a Guynemer
Tot lenyor de dem
JOAN SALVAT-PAPASSEIT: Tot lenyor de dem

Eric Lpez Agudelo
Biografa
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
Va ser el mxim representant del futurisme en catal. El seu pare, fogoner, va morir en
un accident en 1901. La mare no disposava de prou recursos per afrontar la crrega
econmica que suposaven ell i el seu germ, en conseqncia Joan Salvat-Papasseit va
comenar a treballar com a dependent, i ms tard com a escultor.
Al 1911 va formar un grup anarquista (Grup Antiflamenquista Pro-Cultura), i el 1914
entr a un dels grups independentistes ms radicals.
Al 1916 el van condemnar a dos anys a la pres per escriure un article a la revista Los
Miserables (Un pueblo, Portugal). Al sortir de pres, va ser encarregat de la secci de
llibreria a les Galeries Laietanes. All va rebre influncia de Rafael Barradas, i es
comena a interessar per la literatura dAvantguarda.
Al 1917 van publicar el seu primer poema (Columna vertebral: Sageta de foc), on hi ha
clara tendncia a lAvantguarda com a mitj per a atacar la classe burgesa.
Desprs de casar-se, va emmalaltir de tuberculosis.
Al 1919, desprs del naixement de la seva primera filla, va publicar el seu primer llibre
de poesia (Poemes en ondes hertzianes), que era un recull de poemes escrits a partir de
1917.
El 1921, va publicar el seu segon llibre de poesia (L'irradiador del port i les gavines), de
textos entre el 1919 i el 1921.
Al 1922 va nixer la seva segona filla, que va viure dos anys. Entre 1922 i 1924 va
escriure poemes com El poema de la rosa als llavis. Finalment, mor el 1924.
Comentari del poema

Assumpte:
Lesperana de viure del poeta greument malalt.
Tema:
Malgrat la greu malaltia sent una gran malenconia per les coses senzilles quotidianes, que
enumera, espera gaudir personalment o, si no pot ser, a travs del goig dels amics.
El ttol Tot lenyor del dem indica com el poeta sofreix per la possible prdua de tot
el que la vida li podria oferir dem i que avui, enllitat, ja no li ofereix.

El poema mostra una estructura fora clara.
51
Tot lenyor del dem
a) Introducci
Els cinc primers versos en qu exposa la seva condici de malalt i el seu moderat
optimisme per tot el que li faria grcia de poder veure dem.
b) Desenvolupament
Enumeraci dels elements quotidians del propi entorn que sovint no valorem: en la seva
expressi prenen valor potic les places, les tanques, la noia que surt a buscar la llet, el
jove venedor ambulant de diaris...
c) Conclusi
Del vers 57 al final el poeta fa la conclusi. Aix s el que podria veure ell, per si ja no
ho ha de poder veure mai ms, tota lesplendor del mn restar a labast dels amics i aix
tamb duna forma o altra dell mateix podr participar-hi.
En aquest poema, Joan Salvat-Papasseit, vol reflectir els seus sentiment envers la vida.
Est malalt de tuberculosi, per encara que estigui malalt, no vol perdre ni les ganes ni
lesperana de viure.
Aix ho fa mitjanant una reflexi, i analitzant fets quotidians i detalls de la seva vida
que troba a faltar perqu la seva malaltia li impedeix fer vida normal, ja que ha destar
contnuament anant a hospitals i sanatoris. Al poema es nota un sentiment emotiu de
tristesa. Sap que morir, per creu en la reencarnaci, i per tant la mort no lespanta.
Cada cosa que analitza al seu poema, t un significat per a ell: les tanques amb flors
simbolitzen els colors del mn; la noia simbolitza la bellesa; el noi que reparteix els
diaris la joventut...
El tema central del poema s la malaltia de lautor, el seu sentiment optimista, les seves
ganes de viure i la seva sensibilitat.

Mtrica
El poema est format per tirades de versos anisosillbs blancs (sense rima) i, sovint,
trencats, recurs molt propi de la literatura davantguarda. Tamb s propi de
lavantguarda la falta de signes de puntuaci. Com he dit, no hi ha ni rimes ni estrofes.
La mtrica del poema s regular, per complicada. El poema est dividit en tres episodis,
i cada episodi t una mtrica diferent.
Presentaci: 6, 2, 6, 6, 6, (6+3), 6, 3, 6, 6, 6, 6, (6+6) 6, (6+6) 6, 3, 3.
Quotidianetat : 3, (6+6), 6, 6, 6, 6, (6+6) 6, 4 (6+6), 6, 4, 6, 6, 6, 6, (6+3), 6, 6, 6,
6, 6, (6+6) 10, (6+6), 6;
Conclusi: 6, 6, 6, (6+6), (6+6), 2, 5, 6, 3, 5, 6, 6, 6, 4, 2, 6, 2, 6, 6, 6, 3, 3.
Hi ha alternana de versos masculins i femenins.
L.3- estic fora content: descripci.
52
Tot lenyor de dem
Tota la part central del poema s una enumeraci.

L.14- i una rialla fresca: smbol.
L.26- el mateix que em crids una veu d'un terrat: comparaci.
Vocabulari
Aeropl: mquina voladora que es mant en l'aire per mitj de plans fixos inclinats.
Sengles: unitat, dun en un.
Adroguer: venedor de drogues o comestibles.
Baume: cosa que dna consol al qui t pena.
Quitxalla: conjunt dinfants.
53
Tot lenyor del dem

Tot lenyor de dem
Ara que estic al llit
1 2
6 x
(masc)
malalt,
2 x
(masc)
6 x
(masc)
1 2
estic fora content.

1
Dem m'aixecar
1 2
potser,
4 5 6
i heus aqu el que m'espera:

1
3 4
5/6
3 4
4 5
6 7
3 4
3 4
(masc)
6 x
(fem) (anfora)
9 x
(masc)
6 x
(masc)
6 x
(masc)
i duu un davantalet
1 2
4 x
6
que t un capet lleuger

1
(masc)
i la noia que porta la llet

1 2
6 x
sota la lluna al vespre;

1 2 3
(fem)
10 x (masc)
sota / el sol,
1 2
6 x
9 10
i unes tanques amb flors

1 2
(masc)
Unes places lluentes de claror,

1 2
6 x
5 6
amb unes vores fetes / de puntes de coix,

1
2 3
4 5
i una rialla fresca.

1 2 3/4 5
12 x (masc)
10 11 12
6 x
(fem)
I encara aquell vailet que cridar el diari,

i qui puja els tramvies
i els baixa,
tot corrent.
12 x (fem)
6 x (fem)
6 x
(masc)
I el carter,
3 x (masc)
q u e s i p a s s a i no e m d e i x a c a p l l e t r a m'a n g o i x a 1 2 x ( f e m )
perqu no s el secret
de les altres que porta.
12 x (fem)
I tamb l'aeropl
que em fa aixecar el cap
12 x (masc)
el mateix que em crids una veu d'un terrat. 12 x (masc)
54
I les dones del barri,

matineres,
q u i t r a v e ss e n d e p r e s s a e n d i r e c c i al m e r c a t
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobrexen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
Tot lenyor de dem
10 x (fem)
12 x (masc)
6 x (masc)
12 x (masc)
6 x (masc)
9 x (masc)
I desprs l'adroguer,
6 x
qui treu la torradora del caf
10 x
i comena / a rodar la maneta,
10 x
i qui crida les noies
i els hi diu: - Ja ho t tot?
6 x
I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
12 x
que s el baume que surt de l'esfera que ell volta.1 2 x
(masc)
(masc)
(fem)
(masc)
(masc)
(fem)
I tota la quitxalla del venat

qui mour tanta fressa /perqu ser dijous,
i no anir a l'escola.
I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
10 x (masc)
12 x (masc)
6 x (fem)
I el vi que tants dies no he begut.
10 x (masc)
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres...
amics,
perqu em vindreu a veure
i ens mirarem felios.
10 x (masc)
6 x (fem)
10 x (fem)
6 x
(fem)
10 x (masc)
6 x
6 x
6 x
(masc)
(fem)
(fem)
Tot aix b m'espera,

si m'aixeco,
dem.
12 x (masc)
Si no em puc aixecar,
mai ms,
heu's-aqu el que m'espera: /
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que s tot:
i la Vida
i la Mort.
8 x
(masc)
12 x
6 x
3 x
3 x
(masc)
(masc)
(fem)
(masc)
55
Com s que es besa
JOAN SALVAT-PAPASSEIT: Com s que es besa

MAngeles Gutirrez
Nota biogrfica
Joan Salvat - Papasseit (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1924)
Va nixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona. Amb set anys es queda orfe de pare. Entre
1901 i 1917 va viure a lAsilo Naval Espaol i va morir a Barcelona el 7 dagost de 1924.
Pel qu fa a la vessant professional durant la seva vida va fer oficis molt diversos,
aprenent dadroguer, escultor de figures religioses, vigilant de moll entre altres.
La seva formaci va ser autodidacta. Lany 1914 safili a la juventud socialista, s per
aix que va comenar a escriure publicacions revolucionaries amb el pseudnim
Gorkiano. Es va inspirar en lanarquisme i la defensa de la classe obrera. Molts dels seus
articles es van recollir desprs a Glosas de un socialista (1916). Durant aquest perode la
llengua castellana va ser el seu instrument per a fer crtica politicosocial.
A ms dactivista poltic Salvat-Papaseit va ser tamb un activista cultural que va formar
part de lAteneu Enciclopdic Popular i tamb va crear el Grup Antiflamenquista ProCultura, un grup informal que tenia com a objectiu la publicaci de pamflets que
enganxaven pels carrers.
El 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio. Del matrimoni van nixer dues filles, Salom
i Nria, a les quals dedic Els nens de la meva escala: dites dinfants (1926).
Lany 1919 es fa crrec de la secci de llibreria de les Galeries Laietanes. Batejada
posteriorment com Llibreria Nacional Catalana, lescriptor la va convertir en un focus
avantguardista, sobretot a partir de lestada que va fer a Pars el 1920 on prengu
contacte amb diferents autors davantguarda.
Durant la seva curta vida va fer diverses estades en sanatoris de Les Escaldes, Amlieles-Bains i el Vernet cosa que influ decisivament en la seva obra.
Va abandonar la poltica desprs duna crisi personal, desenganyat del socialisme.
Desprs daquest perode abocat a la poltica, va dedicar-se a la poesia, activitat que ja no
va deixar mai.
En el seu comproms cultural va fundar tres revistes: Un enemic del poble (1917-1919),
Arc-Voltac (1918) i Proa (1921). Va crear tamb leditorial Salvat-Papasseit
Llibreters.Salvat-Papasseit ja havia publicat en castell, per lany 1917 apareix el seu
primer poema en catal Columna vertebral: sageta de foc juntament amb els textos
programtics Sc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest
Contra els poetes amb minscula: primer manifest catal futurista (1920).
Espordicament collabor a La Revista, Vell i Nou, La Publicitat i La Mainada, entre
altres.
s tamb un dels pocs escriptors avantguardistes catalans que public a la castellana
Grecia.
Mor de tuberculosi, lany 1924, als trenta anys.
56
Com s que es besa
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, pg.

211-213.
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2229
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit
Corrent literari
Avantguardisme i acadmia
Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influt pels
calligrames dApollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers
llibres, on s palesa l'atracci que en els futuristes provocaven els invents: el telgraf, les
ones hertzianes, el tramvia, etctera.
Desenvolup una lnia lrica que l'acosta a la poesia popular -la can- i a l'evoluci que
va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual mant ms relacions que les
esperades. Tot i que va comenar com a poeta avantguardista, escrivint calligrames,
finalment deriva cap a formes clssiques.
La trajectria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap a on hagus evolucionat
el seu estil. De manera significativa, la seva obra pstuma, ssa Menor, duia el subttol
Fi dels poemes d'avantguarda
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, pg.

204-210
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_avantguardista
Comentari
Assumpte:
Explica plsticament la histria d'amor jove i sensual
Tema:
L'amant es converteix en el mariner d'amor desitjat per la noia que el crida al convit de
l'amor (oh viens tout prs de moi...).
El ttol Com s que es besa (la besar) correspon a la resposta del poeta a la invitaci
damor de la jove.
57
Com s que es besa
Estructura
Calligrama en forma de vaixell amb dos arbres o pals on flamengen dues banderes. El
primer pal, a ms, sost una vela llatina. El text, per no s gens catic: est format per
diverses estrofes perfectament definides.
a) Introducci
Els dos primers versos formen el buc del vaixell. El primer indica el lloc on est atracat
(Marsella, port damor) i el segon formula una pregria a la Mare de Du de la Gurdia
(la seva esglsia domina, des dun tur, el port vell).
b) Desenvolupament
Cadascun dels dos arbres s un vers enneasllab (amb rima assonant). El primer, amb el
gallicisme batell (bastiment, vaixell) sost lardent reclam amors de la noia, en
francs (un quintet). El segon pal amb la seva bandera duu la resposta abrandada del
poeta que la captindr sota les veles, sota la can (que s una mena de conjur contra
els corsaris damor).
c) Conclusi
El poeta, mestre damor, marineret ben avesat a les conquestes amoroses, duu com a
penyora dxit la poesia, la can.

Mtrica
El poema s un calligrama compost destrofes diferents: diversos apariats, un quintet
consonant (en francs) i una quarteta assonant. (Vegeu ms avall lanlisi mtrica).
**

**
58
Com s que es besa

Com s que es besa
Bastiment o vaixell (batell al text) (apariat isosillbic assonant)
MARSEILLE PORT D'AM OUR
1
6 a (masc)
NOTRE DAME DE LA GARDE PRIEZ POUR N OUS .

1
9/10
11
12 a (masc)
12
Arbres o pals (apariat de versos enneasllabs)

RESA UNA NOIA EN MON BA TELL :
1
5 /6
SOTA LES VELES LA CAPTIN DR

1
9 b (masc)
9 b (masc)
Reclam amors de la noia (bandera del primer pal)(quintet de versos hexasllabs)

oh viens tout prs de moi
1
6 C (masc)
puis pose avec m oi

1
3 4
6 C (masc)
tes lvres sur ma b ouche

1
6 D (fem)
- dans un baiser far ouche

1
6 D (fem)
je serai toute t oi !
1
2 3
6 C (masc)
Resposta del poeta (segon pal i bandera)(apariat de versos enneasllabs)

SOTA LES VELES LA CAPTIN DR
1
Com s que es besa / la besa r

1
4 5
9 b (masc)
9 b (masc)
8 9
Can davs (vela llatina)(quarteta de versos octosllabs assonants)

marineret qui no vig ila
1 2
3 4
8 e (fem)
7 8
corsari ve i li pren l'aim ia

1
2 3 4
si no li duia cap can

1
2 3
4 5
8 f (masc)
corsari ve i li pren l'am or

1
2 3 4
8 e (fem)
8 f (masc)
59
Com s que es besa

Aimia: Ant. Dona amada, respectivament a lhome amb qui t relacions amoroses.
Batell: Gal. Bastiment, vaixell (creat encreuant bastiment i vaixell, tot imitant el
francs bateau).
Captenir-se: Comportar-se (amb correcci). Salvat-Papasseit lusa com a no pronominal,
i li dna un sentit nou.
Corsari: Persona que fa el cors (campanya que fa una nau mercant amb patent del seu
govern, contra les naus de lenemic). (Com un pirata al servei dun govern).
Traducci dels versos francesos

MARSELLA PORT D'AMOR
NOSTRA SENYORA DE LA GURDIA PREGUEU PER NOSALTRES
Oh vine ben a prop meu
desprs posa amb passi
els teus llavis sobre la meva boca
- en un pet salvatge
jo ser tota teva!
60
Vinyes verdes vora el mar
JOSEP M. SEGARRA: Vinyes verdes vora el mar...

Montse Herrera
Nota biogrfica
Josep M. Segarra (1894-1961)
Josep Maria de Segarra va nixer a Barcelona lany 1894, en el si duna famlia
aristcrata. Des de jove va estar interessat per la literatura, camp en qu posteriorment va
arribar a destacar, especialment a la poesia i al teatre. Va llegir el Segle dOr i els
romntics espanyols, Verdaguer i Pitarra; fet que va tenir gran influncia en el gnere que
va conrear ja que el Modernisme, com deia Maragall, no s ms que una reviviscncia de
la passi romntica.
Va estudiar el batxillerat als jesutes, on va afermar el seu gust pels clssics, i es llicenci
en dret. Justament aquesta influncia clssica fa que encara vivint a una poca on el
corrent de moda era el Noucentisme, es decants per lestil modernista per escriure les
seves obres.
Lobra de Segarra s molt mplia. Dins de lmbit potic podem destacar el Primer llibre
de poemes (1914), tot el seu recull sota la forma potica de la can entre el que
trobarem Canons de rem i vela (1923), que inclou Vinyes verdes vora el mar..., els
poemes narratius de to llegendari com pot ser el Comte Arnau (1928), i una poesia ms
intimista on predomina el sentiment amors. Ja al camp del teatre haurem de tenir en
compte obres com Lhostal de la Glria (1931) i El Caf de la Marina (1933) i per ltim
dins la prosa val la pena citar Vida privada (1932) i Les Memries (1954).
Segarra tamb va treballar en collaboracions periodstiques i va elaborar literatura
narrativa en prosa. Va viure la Guerra Civil espanyola, fet que el va fer exiliar a Pars, on
es va casar. Lany 1940 va tornar a Barcelona i va intentar retornar al camp de la
literatura on va obtenir un xit desigual. Va morir el 1961.
VILARDELL, CLARA
p.221-222
SCE: http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/pagina.php?id_sec=2279
Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmdesagarra/index.html
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra
Corrent literari
Modernisme
El Modernisme s un moviment intellectual que t lloc a finals del S.XIX i
comenament del S.XX. Aquest corrent tendeix a infiltrar idees noves i modernes en les
lletres i lart.
A Catalunya, el Modernisme es pot definir com una barreja de totes les tendncies del
final de segle (naturisme literari, simbolisme, decadentisme...) amb un punt en com: la
tendncia idealista. Els escriptors modernistes solien procedir de famlies de lalta
61
burgesia que no acceptaven la idea de tenir un artista a la famlia, aquest fet explica la
actitud antiburgesa present a la majoria de les obres de lpoca.
Josep Maria de Segarra va viure i escriure seguint el Modernisme, corrent literari que
cronolgicament ja havia passat. Per tant, la seva obra no correspon al seu temps. Podem
definir a Segarra com un modernista evolucionat.
Dintre de la poesia modernista existeixen diversos corrents esttics. Vinyes verdes vora
el mar la podrem situar dins del grup de poesia vitalista i csmica ja que s en aquesta
on els poetes canten la natura i els cicles de la vida, tal com fa Segarra aquesta vegada.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, p.176
Comentari
Assumpte:
Descripci dunes vinyes situades al costat del mar.
Tema:
Josep Maria de Segarra descriu un paisatge harmnic i verd amb un alt grau destimaci.
Podem veure una clara personificaci de les vinyes, daquesta manera ens pot explicar el
que elles senten tant al crixer com quan son retallades (el poema fa una breu
explicaci del seu cicle de vida).
El ttol Vinyes verdes vora el mar ens indica el paisatge que el autor descriur.

El poema est compost de tres parts.
a) Introducci
La introducci est formada per les tres primeres estrofes. Aquestes ens introdueixen un
paisatge harmnic, estable i encisador tpic de la primavera, prova daix s que el vent
(en aquest cas de tramuntana), que sol aparixer als poemes com un element erosionador,
ara no existeix; les vinyes sn joves (sidentifica pel seu color verd) i estan plenes de
vida ja que el terme userda i verd associa la vinya amb el concepte de fertilitat; i la
expressi dol reps ens fa venir al cap un sentiment de tranquillitat i serenitat que
posteriorment es contraposa amb el dinamisme del terme vela.
b) Desenvolupament
El desenvolupament est format per les dues estrofes segents. Si fins ara el poema ens
havia presentat un paisatge ideal, quan comena lestiu i el ram ja es veu clarament, tot
canvia. Apareix el terme soledat que es refereix a la soledat del color verd del cep
enmig dels colors calents de la tarda. Tamb es reflecteix la incapacitat de moviment de
la vinya, si abans el reps era dol, ara s amarg ja que la vinya es veu obligada a dir
adu al llagut, a la gavina, i al serrellet de neu (s aix com Segarra descriu lescuma que
deixen les ones en arribar a la platja), elements als quals estava acostumada.
c) Conclusi
La conclusi est formada per les dues darreres estrofes. Podem apreciar clarament que
el poema ens est situant a la tardor. Ara, els elements exteriors de la natura sinclouen
62
representant un perill per a la producci. Posteriorment, es pot interpretar que el fruit s

lnic que pot salvar la vinya dun infinit basards.
A la penltima estrofa, la vinya deixa de ser un element visible i passa a formar part del
cor de lautor (daquesta manera es mostra lestimaci de Segarra pel paisatge).
I per ltim, la darrera estrofa ens torna a mostrar el panorama idllic amb qu havia
comenat el poema, i tot grcies a lexistncia del fruit que ha sigut capa de lluitar
contra els elements exteriors.

Mtrica
Utilitza quintets compostos de cinc versos heptasillbics, que afavoreixen la musicalitat i
la rapidesa.
Lestructura rtmica predominant s 7A 7B 7A 7B 7A.
La rima s consonant.
El gnere treballat s la can.
7A
7B
7A
7B
7A
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)

A aquest poema podem destacar clarament dos recursos: el de la personificaci i el de la
repetici.
Grcies al primer, el poeta es capa de mostrar-nos el cicle vital de la vida de la vinya en
comparaci amb el cicle vital de la vida de lhome. Si la vinya, sense fruit, est sola i
propera al seu final, lhome sense famlia estar sol i sense la illusi suficient com per
portar a terme una vida plcida.
La repetici, tant al llarg del poema com a dins de la mateixa estrofa (cada estrofa sobre
i es tanca amb el mateix vers), fa possible la musicalitat i rapidesa del poema, una can.
Tamb cal afegir que el poema comena i acaba amb el mateix vers.

Tot el poema s concebut com un quadre; per aix, tamb s important en molts casos la
interpretaci de certs colors. Lautor t per objectiu la descripci de la natura explicantnos alhora el seu cicle vital. Aprofita aquesta descripci per fer que el lector estableixi
una certa semblana entre el paisatge que est descrivint amb la figura de lhome.
63

Vinyes verdes vora el mar...
Vinyes verdes vora el mar,
1 2
3 4 5
6
7
ara que el vent no remuga,
1 2
3
4
5 6 7
us feu ms verdes i encar
1 2 3
4
5
6
7
teniu la fulla poruga,
1 2
3 4 5 6 7
vinyes verdes vora el mar.
1 2
3 4 5
6
7
7 A (masc)
(alliteraci)
7 B (fem)
(animaci)
7 A (masc)
(encavallament)
7 B (fem)
(personificaci)
7 A (masc)
(repetici, tornada)
Vinyes verdes del coster,

1 2
3 4 5
6
7
sou ms fines que la userda.
1
2
3 4
5 6 7
Verd vora el blau mariner,
1
2
3
4
5 6 7
vinyes amb la fruita verda,
1 2 3
4
5
6
7
vinyes verdes del coster.
1 2
3 4
5 6 7
7 A (masc)
(apstrofe)
Vinyes verdes, dol reps,
7 A (masc)
1 2
4 5
3 4
5 6
5 6
4 5
2 3
4 5
64
(personificaci)
7 B (fem)
7 A (masc)
(repetici, tornada)
7 A (masc)
(encavallament)
7 B (fem)
(metfora)
7 A (masc)
7 B (fem)
(metfora)
7 A (masc)
(repetici, tornada)
6 7
vinyes verdes, soledat.

1
7 A (masc)
damunt la terra lluenta;

1
(sincdoque)
Ram i cep retallat

1
7 B (fem)
del verd en lhora calenta.

1
(repetici, tornada)
6 7
Vinyes verdes, soledat

1 2
7 A (masc)
vinyes verdes, dol reps.

1
7 B (fem)
sense decantar-vos massa,

1
(metfora)
cap al mar vincleu el cos

1
7 A (masc)
vora la vela que passa;

1
7 B (fem)
5 6 7
Vinyes que dieu adu

1 2
4 5 6
7 A (masc)
al llagut i a la gavina,
1
2 3
7 B (fem)
6 7
i al fi serrellet de neu
1
7 A (masc)
7 A (masc)
2 3
4
4
(repetici, tornada)
7 A (masc)
(alliteraci)
5
5
7 A (masc)
7
6
6
7 B (fem)
(personificaci)
7 A (masc)
(repetici, tornada)
vinyes verdes vora el mar!

1
7 A (masc)
7 B (fem)
Feu-nos sempre companyia,

1
(imatge) (enumeraci)
verd suau de cap al tard...

1
7 B (fem)
verdes a punta de dia,

1
(metfora)
Vinyes verdes vora el mar,

1 2
7 A (masc)
6 7
Vinyes verdes del meu cor...

1
(metfora)
aigua, penyal i basarda.

1
7 B (fem)
ram negre, pmpol dor,

1 2
7 A (masc)
Dins del cep sadorm la tarda,

1
(repetici, tornada)
6 7
Vinyes verdes del meu cor...

1 2
7 B (fem)
Vinyes que dieu adu!

1
(metfora)
que ara neix i que ara fina...

1
(personificaci)
Aquest poema est musicat per Lluis Llach.

Enregistraments: http://es.youtube.com/watch?v=3BsVbzc0orE

Remugar: Rondinar.
Poruga: Que fcilment agafa por.
Userda: Alfals.
Vinclar: Corbar.
Llagut: Bastiment catal no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues
rodes, daparell llat dun sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap
de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al trfec.
Serrellet: Part de fils, de passades o dambdues coses alhora, a les vores duna manta,
duna tovallola, duna catifa, etc., que es deixen sense teixir perqu serveixin dornament
agrupant-los en feixos o fent-hi altres treballs.
Pmpol: Fulla de vinya.
Penyal: Penya allada.
Basarda: Sentiment de depressi que sempara dalg en presncia de quelcom que el fa
pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.
65
Que jo no sigui ms...
CARLES RIBA: Que jo no sigui ms...

Raquel Jimnez
Nota biogrfica
Carles Riba (1893-1959)
Va nixer a Barcelona, on va estudiar dret i filosofia i lletres. Va ser escriptor, poeta,
professor de grec i traductor tant de poetes moderns com dautors antics grecs i llatins.
Riba va ser, per damunt de tot, un home amb vocaci dhumanista, en el sentit tcnic
destudis i traductor de clssics grecs i llatins, per tamb per una intensa implicaci
personal, profundament humana.
Dins de lmbit potic podem veure el Primer Llibre dEstances (1919), que es un llibre
que es pot considerar de poesia noucentista per la seva rigorosa construcci formal i per
la constant presncia de fonts cultes i clssiques que revelen la voluntat de realitzar un
exercici de cultura; tamb va escriure Escolis i altres articles (1921), que estava amb la
influncia dOrs i del Noucentisme en lestil retric. I entre altres, tamb va escriure
Segon Llibre dEstances (1930), que s el llibre on es recull Que jo no sigui ms... i en el
qual es reflecteix el seu estat de crisi personal i parla de records i els somnis, i incideix en
el tema de la reconstrucci de la prpia identitat. Entre les seves principals obres podem
trobar Les aventures den Perot Marrasqu (1924), que s una obra per a nens o Lingenu
amor (1924), que s un recull de contes sobre lamor i el sacrifici.
Quan va esclatar la Guerra Civil, Carles Riba, va continuar amb la seva activitat, per el
1939 es va exiliar a Frana. Durant la postguerra continu treballant com a escriptor i
traductor i tamb com a home comproms amb la cultura, la literatura i el seu pas. El
1943 va tornar a Catalunya. Va continuar treballant no noms com a escriptor i traductor,
sin tamb com a figura pblica, com a intellectual i representant de la cultura catalana,
fins la seva mort.
VILARDARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, pg.
219-220.
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/criba/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/ribac/pagina.php?id_sec=2121
LEnciclop.: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055271&SFR=1
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riba
Corrent literari
Noucentisme
El Noucentisme s un moviment cultural, dabast poltic, que sinicia a Catalunya
aproximadament el 1906 amb la creaci de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el
cop dEstat de Primo de Rivera. s la resposta moderada als plantejaments que havia
promogut el Modernisme.
A nivell ideolgic, el Noucentisme representa la imposici de la ra, la precisi, la
serenitat, lordre i la claredat. Manifesten una preponderncia de la lnia respecte al color
i defensen la sobrietat expressiva. s una reacci en contra del liberalisme, el
romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el lacisme.
66
Per tant, el Noucentisme, no es pot identificar amb un corrent literari o artstic

determinat, per la seva ideologia es projecta de manera clara sobre el mn de les lletres i
la literatura i ser un referent decisiu per a la consolidaci de la literatura catalana del
segle XX.
pg. 188-189
Comentari
Assumpte:
El poeta se sent com un ocell sol.
Tema:
Lautor insisteix en qu ell s com un ocell sol sense contacte directe amb la vida, per
tant del dest. El poema, redactat el 1922 o 1923, sorgeix en un context de crisi personal i
potica i aixeca el vol en la imposici dun canvi.
El ttol:
s el primer vers del poema i on se diu com lautor no vol continuar sent.

Aquest poema esta dividit en tres parts que es distingeixen en tres estrofes.
a) Introducci
La introducci est formada per la primera estrofa. Aquesta ens explica la situaci dun
moment de dubte, de replantejament i de recerca de nous camins. Lautor, que swe sent
sol, es planteja reconduir el seu dest i es manifesta lliure en la natura.
Tot i la decisi dabaixar el vol, s present la conscincia de la possible felicitat fora de
les ciutats en una natura harmnica.
b) Desenvolupament
El desenvolupament est format per la segona estrofa. Fins ara el poema ens havia estat
presentat de forma dubitativa i en aquesta segona estrofa hi ha una afirmaci segura que
esculpeix els conceptes.
El desenvolupament comena amb la constataci de la vida passada i tamb es subratlla
el recurs que ens permet de retenir-la (les imatges abocades al cor).
En aquesta estrofa hi ha bastant essncia humana que reclou al poeta en la solitud i en
una certa infelicitat.
c) Conclusi
I finalment la conclusi, que s la darrera estrofa, sacaba amb dues interrogacions que
fan que el final sigui obert.
67
La primera interrogativa es refereix a la visi sensual i orgnica de lexistncia i

sallunya de labstracci i del concepte de la carn. I en la segona interrogaci, insinua una
soluci al problema, lambici s noble i t la incomoditat rebel del qui simposa un
profund autoconeixement que lliura a la humanitat i vol vncer la mort inevitable amb el
cant.
El poema mateix s la negaci de la derrota.

Mtrica
El poema est compost per tres estances, que sn estrofes formades per la combinaci de
versos llargs i curts (sovint decasllabs i hexasllabs) amb un nombre de versos i una
combinaci de rima variable, fixats per la primera estrofa.
En aquest cas, la primera estrofa, la que marca lestructura mtrica de les altres dues,
alterna versos alexandrins (6+6 sllabes) i enneasllabs (9 sllabes), tots ells masculins,
que rimen en consonant.
Recordem que els versos alexandrins tenen una censura masculina o femenina que separa
el vers en dos hemistiquis de sis sllabes.
Notem tamb que en aquest poema no se segueix la regla dalternana de rimes
masculines i femenines, ja que totes sn masculines; cosa prou rara en catal.
Estructura mtrica de les estances del poema:
6+6
6+6
6+6
6+6
6+6
12 A
9B
12 B
9A
12 C
9D
12 D
12 D
6C
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers mascul)

Predominen lencavallament i la metfora. A la primera estrofa tamb es compara el
poeta amb un ocell; comparaci que es repeteix a la darrera estrofa. Aquestes
comparacions sn uns dels fils conductors del poema.
A la segona estrofa tamb podem trobar lhiprbaton (que es el canvi dordre de les
paraules i que fa que el poema sigui ms potic).
Tot el poema pren diversos elements allegrics que vehiculen el pensament del poeta i
omplen de suggeriments el text.
68

Que jo no sigui ms / com un ocell tot sol,
1 2 3 4 5
ales esteses sobre un gran riu

1 2 3 4 5 6
9 B (masc) (metfora)
per on davallen lentes / barques de gent que riu

1 2 3 4 5 6
3 4 5 6 7
9A (masc)
8 9
i el rai que el muntanyenc / mig nu, enyorads,

1
4 5
9 D (masc) (encavallament)
34 5 6 7 8 9
que estrenyen laigua lliure / entre molls oblidats

1
2 3
7 8
3 4 5
12 D (masc)
9 10 11 12
i un cloqueret feli.
1
12 D (masc) (personificaci)
10 11 12
dhaver-hi comes verdes / amb arbres i ramats

1 2
12C (masc)
9 10 11 12
mena amb fatiga cap a ciutats

1
12 B (masc) (encavallament)
10 11 12
a lombra baixa del tenderol,

1 2
12 A (masc) (comparaci)
8 9 10 11 12
6 E (masc) (polisndeton)
3 4 5 6
La vida passa, lull no es cansa dabocar

imatges clares dintre del cor.
...Tot en mi torna somni: nuvolet dombra i dor
que flota i fina lluny de la m.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recana ulls clucs es peix,
tenen ms que no jo, que, estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito lona incessant com creix
i minva cap al mar.
12 A (masc) (metfora)
9A (masc)
12 C (masc) (comparaci)
9 D (masc) (hiprbaton)
12 D (masc)
12 D (masc) (metfora)
6 E (masc)
Quin moviment hum pot encara desfer

lencant, llanar-me sang i sentits
a la presa, que s nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que dhome a home va i ve?
O ha dsser mon dest el de ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i laigua indiferent lend, venut rebel,
cobrint-se amb lala intil els ulls buidats danhel,
sense un plany pel seu mal?
12 A (masc) (encavallament)
9B (masc) (encavallament)
12 B (masc)
9A (masc) (pregunta retr.)
12 C (masc)
9D (masc) (encavallament)
12 D (masc) (hiprbaton)
12 D (masc)
6 E (masc)
69
Vocabulari
Estana: Estrofa formada per la combinaci de versos decasllabs i hexasllabs, en
nombre i disposici variables.
Primera estrofa
Davallar: Anar, traslladar-se, moure's
Rai: Conjunt de trams o lligats de troncs subjectats els uns amb els altres per sser
transportats seguint el corrent dun riu.
Cloqueret: Campanaret.
Segona estrofa
Abocar: Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo,

fent-lo caure.
Minaire: Persona que treballa en una mina.
Cluc: Dit de lull tancat

Tercera estrofa
Folga: Diversi, fet de passar el temps divertint-se.
70
Snion
CARLES RIBA: Elegies de Bierville: II (Snion)

Isabel Merino lvarez 2D
Nota biogrfica
Carles Riba (Barcelona 1893 1959)
Carles Riba i Bracons va ser un escriptor i poeta catal. Casat amb la poetessa
Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Les elegies de Bierville,
Salvatge Cor, Del joc i del foc, Esbs per a tres oratoris, i traductor de l'Odissea
d'Homer, de les Vides Paralleles de Plutarc, del teatre de Sfocles i del teatre
d'Eurpides.
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va
permetre adquirir una important formaci hellenstica. El 1916 es va casar amb
Clementina Arderiu, a qui havia conegut en els Jocs Florals de Girona
Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcci de Vossler a Munic ( 1922 ). Va
completar la formaci clssica amb viatges a Itlia i Grcia durant la dcada del 1920. En
aquesta mateixa poca va collaborar amb Pompeu Fabra en l'elaboraci del Diccionari
general de la Llengua Catalana.
Va treballar a la Fundaci Bernat Metge, especialitzada en estudis clssics i va passar a
ser professor de grec a la Universitat Autnoma de Barcelona el 1934.
Lentrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939 fa que es decideixi a fugir i
sexilia a Montpeller ( Frana ).
Durant lexili va viure successivament a Bierville, Isle dAdam, Bordeus i Montpeller
(Frana). A la localitat de Roissy-en-Brie va compondre un dels seus llibres ms
reconeguts, Les elegies de Bierville es fonen, potenciades per la soledat i la manca
dhistria del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gaireb
mtiques: el jo personal del poeta, el del seu poble i Grcia entesa com a ptria comuna.
Labril de 1943 torna a Barcelona; un cop aqu, es veu forat a viure allunyat de
lactivitat pblica i la seva funci, fonamental, esdev la de guiatge per a les noves
generacions de joves.
Traductor de Konstantin Kavafis, Friederich Hlderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria
Rilke i Franz Kafka, a ms dels clssics grecs i llatins, es va dedicar tamb a la narrativa
( relats infantils ).
La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element potic, amb unes
referncies cultes que mostraven la seva amplssima cultura clssica i anglo-germnica.
D'una banda, el ms evident s el dels clssics grecs, amb especial accent en Homer; no
s menys evident per la influncia del Renaixement catal (Ausis March) o itali
(Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).
71
Snion
Fins a la seva mort, el 12 de juliol de 1959, Carles Riba continua portant a terme la
funci de divulgar i defensar la cultura catalana arreu, mitjanant, nombroses llions i
conferncies que dicta a Catalunya i a lestranger.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 219220.

UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/criba/
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/ribac/pagina.php?id_sec=2122
WIKIPEDIA : http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_elegies_de_Bierville
Corrent literari
Poesia postsimbolista
El postsimbolisme s un corrent potic que arribar a produir-se a Catalunya entre els
anys vint i trenta. La terminologia esttica emprada pels terics de la poesia esdevingu,
en els anys vint, sospitosament coincident. La mxima virtut de l'art potic era el lirisme.
A aquesta poesia que pot dignificar la condici humana s'hi accedia fent s de la grcia,
de la tendresa. Era condicionada per la sinceritat, i no deia, sin que suggeria, i d'aquesta
manera es justificava la fusi de fons i forma, l'aspiraci d'esdevenir semblant a la
msica.
Carles Riba feia seus uns mots de Walter Pater: Tota art constantment aspira a la
condici de la msica. Perqu mentre en totes les altres menes d'art s possible distingir
la matria de la forma, i l'enteniment pot fer sempre aquesta distinci, tota vegada l'esfor
constant de l'art s per anullar-la.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 216.
72
Snion
Comentari
Assumpte:
Record del mn clssic grec com un espai de llibertat, en contrast amb els totalitarismes
que sestenien arreu.
Tema:
El temple, esdevingut smbol de la democrcia, vetlla per lexiliat entre fosques
arbredes i li fa conixer la fora (de la llibertat) que lobre a lesperana.
El ttol fa referncia al cap de Snion (a ltica, Grcia), on salava el temple clssic a
Posid (Nept, per als romans, du del mar).

El poema est format per set dstics de dos versos (un hexmetre i un pentmetre)
cadascun.
a) Introducci
En el primer pargraf el poeta, evoca el temple de Posid de Snion, amb el qual se sent
identificat en seu estat runs, pels valors que representa (la democrcia i una cultura
clssica perdurable).
Amb Snion retroba Riba Grcia i el Mediterrani, com la ptria cultural, i el mar com la
ptria interior, els quals el salven alhora duna mort individual i collectiva.
Amb Snion, i ja en el segon vers del poema, retrobem la idea clssica i noucentista de
lart ms fort que la natura: tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent.
Lacci del temple infon esperana i alegria:
pel teu record, que em drea, feli de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
b) Desenvolupament
Riba descobreix en el temple, la imatge protectora i enlluernadora del far que guia el
mariner que ha perdut el seu rumb, que atrau el qui se sent embriagat per lantiga saviesa
daquest poble (com Riba quan era jove, que va visitar el temple) i condueix lexiliat desitjs de
retornar a la seva ptria (lautor exiliat).
Antiromntic i antibarroc, el Temple mutilat ens situa en plena temtica de runes, es

mostra:
desdenys de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota lonada rient,
dormen leternitat!
Aquests versos signifiquen el menyspreu de la mort del temps, i amb el temple, ladhesi
a un art perdurable.
c) Conclusi
Aquesta acci vetlladora i guaridora sexplicita en la segona part del poema, referida al
mariner, a lembriac del teu nom i a lexiliat.
... Tu vetlles ...
per lexiliat, que entre arbredes fosques talbira,
sbitament, oh precs, oh fantasmal! i coneix
per ta fora que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa runa tan pur.
73
Snion
El record sobtat de Snion, com si fos una aparici fantasmal, fa que el poeta recobri la
felicitat perduda, feli de sal exaltada i que albiri la possibilitat de sortir de lestat de
prostraci en qu es troba, de la mateixa manera que la grandesa de la Grcia clssica,
personificada en el temple, ha sobreviscut als embats del temps.
Lobra dart mutilada per resistent, s dons exemple de fora, i la seva fermesa infon
valor en ladversitat de la circumstncia.
Lobra no s tan sols dola forma, bellesa pura; la puresa de la runa sacompanya
dun utilitarisme moral, necessari en la mort de lexili, i pren una dimensi existencial,
fonamentalment salvadora, que marca un tomb definitiu en lesttica ribiana.

Mtrica
A les Elegies de Bierville, el poeta deixa la mtrica sllaboaccentual (que s lhabitual
en catal) per una mtrica accentual. Pretn adaptar els metres clssics grecs i llatins,
que basaven el vers en la successi de peus formats per determinades seqncies de
sllabes llargues () i breus (), substituint la quantitat sillbica per la intensitat: la
sllaba llarga () esdev tnica (T) i la breu (), tona (A).
Altres poetes com Joan Maragall i Miquel Costa i Llobera ja havien adaptat altres metres
clssics. Carles Riba escull el dstic elegac, una estrofa de dos versos (un hexmetre i
un pentmetre), de ritme lent i pausat molt adient a la reflexi dolorosa i esperanada
sobre el que sha perdut amb la guerra civil i la dictadura feixista.
Aquests versos es componen de dos tipus de peus: dctils [; adaptats com TAA] i
espondeus [; adaptats com TA]; per, com que en certes posicions els dctils poden
ser substituts per espondeus, el nombre de sllabes tniques s constant, per el total de
sllabes del vers pot variar. Vegem-ho:
9 hexmetre: / TA(A) / TA(A) / TA(A) / TA(A) / TAA / TA / (13-17 sllabes);
9 pentmetre: / TA(A) / TA(A) / T // TAA / TAA / T /
(12-14 sllabes).
No hi ha, doncs, rima; per s que hi ha alternana de versos masculins i femenins.
Dstics elegacs:
TA(A) TA(A) TA(A) TA(A) TAA TA (13-17 sllabes) (hexmetre: femen)
TA(A) TA(A) T // TAA TAA T (12-14 sllabes) (pentmetre: mascul)
Com correspon a un text potic, la llengua apareix molt treballada i utilitza abundants
recursos com algunes comparacions; al versos 4 i 10 (que sn clau per anar convertint el
temple en smbol de la superaci moral i espiritual de lhome), alguna personificaci; al
vers 2 (que humanitza el temple perqu esdevingui model per a lnima forta ), una
hiprbole al vers 3 (que ens indica lestat anmic del poeta), alguns encavallaments al
versos 11 i 12 i alguns eptets (que remarquen les qualitats del temple).

En conclusi, el poeta ens transmet els seus sentiments de tristesa, per la prdua de la
seva ptria; a partir dun temple (Snion) situat al cim de ltica; regi de Grcia, amb el
qual el poeta se sent identificat pel seu estat runs i pels valors que representa.
Personalment, s un poema que mha agradat perqu no segueix la esttica clssica, sin
que canvia en la seva estructura, i a ms, dna ms vivncia a lhora de la recitaci; ara
74
Snion
b, tamb ha sigut un poema difcil danalitzar i de poder explicar el que realment ens vol
transmetre lautor.

II. Snion
Snion! Tevocar de lluny amb un crit dalegria,
/ T AA /
T A A/ T A / T
A /
Hexmetre
A A/ TA /
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

/T
A /
A / T//
A A/
T A A /
Pentmetre
pel teu record, que em drea, feli de sal exaltada,

A/ T
A/T
T A
A/ T
Hexmetre
A / T A A / T A/
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

T
A/
A / T //
T A
A/ T
A A/
Temple mutilat, desdenys de les altres columnes

T
A/
T A/ T
A/ T
A A/ T
A/ T
Hexmetre
A/
que en el fons del teu salt, sota lonada rient,

T
A/ T
A / T //
T A
Pentmetre
A/ T A A/ T /
dormen leternitat! Tu vetlles, blanc a laltura,

T A A/ TA
A/ T
A/ T
A/
Hexmetre
A/T A/
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

T
AA/T
A / T// T
Pentmetre
T /
A /T A
A / T
Pentmetre
per lembriac del teu nom, que a travs de la nua garriga Hexmetre
T
A/T
A/
A/ T
A A / TA
A/ T A /
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels dus;

T A
A/T
/ T // T
A/T A
A /
per lexiliat que entre arbredes fosques talbira

A/
T A A/T
A/
T A / T
A / T // T
A A / T
A/ T
A A/ T
/ T
/ T
A/
A/ T //
Hexmetre
A A / T A/
ric del que ha donat, i en sa runa tan pur.

T
Pentmetre
A A/ T /
per ta fora la fora que el salva als cops de fortuna,

T
Hexmetre
A/ T A/
sbitament, oh precs, oh fantasmal! i coneix

T AA/ T
Pentmetre
Pentmetre
A A/T A A / T /

Albirar : Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la b.
Arbreda : Lloc poblat d'arbres.
Desdenys : Que t, que mostra, que expressa, desdeny.
Drear : Anar tot dret, un cam, una carretera, etc., cap a un lloc / Dirigir
Embriac : Que t l'nim pertorbat pel transport d'una passi.
Exaltat : Que t gran fora de sentiments.
Garriga : Comunitat vegetal constituda per plantes de fulla endurida i persistent, entre
les quals predomina el garric.
Lleial : Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapa de fer traci.
Vetllar : Tenir cura de la seguretat, la conservaci, etc., d'alg o d'alguna cosa.
75
Sol, i de dol
J. V. FOIX: Sol, i de dol

Borja Perales
Nota biogrfica
J.V.Foix (Barcelona, 1893; 1987)
J. V. Foix, vivia al antic municipi annexionat a Barcelona, el barri de Sarri, on va nixer
i va passar la resta de la seva vida, s l'escenari mtic de molts dels seus poemes. Foix,
exiliat, com afirma al primer poema de Les irreals omegues (1949), havia estat un
destacat periodista, collaborador i cap de cultura de La Publicitat, des del 1922 fins al
1936, per per culpa de la impossibilitat d'exercir el periodisme en catal, es concentr,
aleshores, en un particular exili interior, en la reelaboraci i la publicaci de la seva obra.
A ms com a testimoni de la tradici de l'avantguarda contribueix a la represa cultural,
collabora a les revistes ms destacades de la immediata postguerra: Poesia, Ariel o Dau
al Set.
El seu mn, que lliga la lrica i les arts plstiques, t les arrels en els clssics catalans,
provenals i italians, per tamb beu de les inquietuds de les avantguardes.
Cal destacar tamb els seus primers llibres en prosa potica (Gertrudis, 1927; KRTU,
1932) que Foix dat el 1918, i no tingueren cap ress. Els sonets de Sol, i de dol (1947),
llibre que havia d'aparixer el 1936, el consagraren com un clssic modern i revelen una
riquesa idiomtica i tcnica excepcionals
CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, 214 i 215.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/foix/sol.html
http://www.escriptors.com/autors/foixjv/
http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix
76
Sol, i de dol
Corrent literari
Avantguardisme i Classicisme
Adscrit, cronolgicament, a la gran generaci potica postnoucentista, integrada per
figures tan dispars com Josep M. de Sagarra i Carles Riba, Joaquim Folguera i Joan
Salvat-Papasseit, la seva producci lrica participa simultniament dels trets contraposats
dels dos grans corrents o tendncies que divideixen els poetes d'aquella generaci. D'una
banda adopta el classicisme d'arrel simbolista d'expressi ms o menys arcatzant,
inspirat en l'obra del Trecento itali i dels quatrecentistes catalans, des de Dante a Ausis
March, i rebent influncies esttiques del noucentisme, i per laltra adopta una poesia
intellectual i metafsica, cenyida als ms rigorosos motlles de les innovacions
avantguardistes.
http://www.escriptors.com/autors/foixjv/
http://www.xtec.es/~jducros/JV%20Foix.html
Comentari de lobra
Assumpte:
El poema tracta de la solitud de la persona humana a lhora de conixer-se i dels perills
que ha dafrontar.
Tema:
Ens trobem davant duna representaci de tots els dubtes existencials de lautor,
representats en el poema com un paisatge estrany i perdut.
El ttol: Sol i de dol
Sol, i de dol s la manera com se sent lautor en aquest paisatge figurat, un paisatge que
mostra com narriba destar de perdut a la vida.

El poema s un sonet format per quatre estrofes de versos decasllabs tradicionals, amb
cesura desprs de la quarta sllaba de cada vers.
a) Introducci
A la primera estrofa el poeta planteja que es troba sol, i de dol a travs del temps, ja
que es veu sovint perdut en un paisatge de solitud com es pot observar en el segon vers.
b) Desenvolupament
A la segona estrofa es planteja on s i cap on va, tot fent parallelismes. Per un costat,
entre el lloc on es troba i la seva vida, i per un altre, entre lastre cap al qual sadrea i la
mort.
77
Sol, i de dol
c) Conclusi
En les dues darreres estrofes, els tercets, lautor constata, que com a individu sol, s
etern, com una encarnaci del paisatge, i que sempre divaga entre Du i el diable.

Mtrica
Utilitza un sonet, compost de catorze versos decasllabs tradicionals (cesurats: 4 + 6).
Les estructures de rima predominants sn ABAB i CDD.
La rima s consonant i lestrofa pren una estructura del tipus:
(4+6) 10A (vers femen)
(4+6) 10B (vers mascul)
(4+6) 10 B (vers mascul)
(4+6) 10B (vers mascul)
(4+6) 10 B (vers mascul)
(4+6) 10C (vers femen)
(4+6) 10D (vers mascul)
(4+6) 10C (vers femen)
La mtrica s perfecta. Els versos tenen cesura masculina desprs de la quarta sllaba i
segueixen la regla dalternana de versos masculins i femenins.

Hi trobem repeticions de sons consonntics, que es fan una constant al llarg de tot el
poema, recurs retric anomenat alliteraci.
A ms a ms, trobem un trencament sintctic (encavallament), entre els versos tres i
quatre de la segona estrofa, partint aix, la pregunta.
Trobem una anttesi molt marcada al final del poema quan lautor contraposa la idea de
Du i el diable.
Segons el meu parer, tot el poema en s s un eufemisme sobre la seva vida, la seva
soledat i labsncia de rumb.

En definitiva lautor descriu el paratge on es troba, un lloc desconegut en el qual shi veu
sovint. Mentre es qestiona el passat,el present i el futur, preguntant-se que fa, on s i cap
on va...
78
Sol, i de dol

Sol i de dol
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
1 2 3
4/
6 7 8
Em veig sovint per fosques solituds,

1
3 4 /
5 6
4 /5
3 4 /
6 7 8
4/
6 7 8 9
4/
5 6
7 8
6 7
34/
5 6
2 3 4/
6 7
10B (vers mascul)
(metfora)
9 10
Sol, sc etern. M's present el paisatge

1
10A (vers femen) (encavallament)
8 9 10
D'astre ignorat m'adre passos retuts?

1
10B (vers mascul)
10
Deleges foll? Vers quina meravella

12 3 4/
10A (vers femen)
10
Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

1
10B (vers mascul) (personificac)
9 10
I dic: On s? Per quina terra vella,

1 2
10A (vers femen) (alliteraci)
7 8 9 10
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

1 2
10B (vers mascul)
7 8 9 10
En prats ignots i munts de llicorella

1
10A (vers femen) (rima interna)
9 10
10C (vers femen) (encavallament)
9 10
De fa mil anys, l'estrany no m's estrany: 10D (vers mascul) (paradoxa)

1 2
34
8 9 10
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

1
2 3
4/
6 7
O en tuc de neu, jo retrob el paratge

1
4/
5 6 7
4/5 6 7
4/
10D (vers mascul) (anttesi)
8 9 10
Per heure'm tot. O del diable engany.

1
10C (vers femen)
8 9 10
On ja vagu, i, de Du, el parany

1 2
10D (vers mascul)
9 10
6 78
10D (vers mascul) (anttesi)
9 10

Gonella: Pea de vestir que duien homes i dones composta per cos i falda.
Ignot: Desconegut, ignorat.
Llicorella: Roca, pissarra.
Gorg: Clot profund en el llit dun corrent daigua.
Delejar: Desitjar apassionadament.
Tuc: Cim duna muntanya.
Purany: Trampa
Heure: Posseir
Vetusta: Molt antic, vell.
79
Can del mat encalmat (I)
SALVADOR ESPRIU: Can del mat encalmat

Abigail Ortega Rodrguez
Nota biogrfica
Salvador Espriu i Castell (Santa Coloma de Farners, 1913 Barcelona, 1985)
Salvador Espriu i Castell va nixer a Santa Coloma de Farners lany 1913, tot i que els
seus pares eren de Granollers, i residien a Arenys de Mar, ja que el seu pare era notari
all.
Va estudiar dret a la UAB durant la Segona Repblica, i llenges clssiques i egiptologia
a la UB (daqu que mostri molt inters per Egipte i Israel), per es van truncar els seus
estudis a causa de la guerra. La mort del seu pare va fer que Espriu es pongus a treballar
doficinista. Va marcar tamb molt la seva obra la mort de la seva mare, de dos dels seus
cinc germans i del seu bon amic Rossell-Prcel, un altre poeta.
Cal destacar que la Guerra Civil va marcar definitivament la seva obra literria, i va
canviar totalment la seva vida i la forma en la qual la veia.
Al seus inicis va comenar a escriure narrativa, amb la qual va donar-se a conixer al
1929, i teatre per al final va decantar-se per la poesia. En aquest gnere va poder
expressar de manera concisa, i grcies al mite i el simbolisme, les seves creences i
reflexions. Va cultivar diferents registres com el psicolgic, trgic, irnic, grotesc,... Va
renovar, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra, la prosa catalana.
Obres narratives importants dell sn Laia (1932), que s una de les seves primeres obres
on va demostrar la seva fora i ductilitat a lhora descriure. Miratge a Cinera (1935), s
una altra obra important. En quan al seu paper com dramaturg, lobra ms representativa
s la Primera histria dEsther (1948).
Cal destacar les seves obres lriques com Cementiri de Cinera (1946), El caminant i el
Mur (1954) i La pell de Brau (1960).
Fent menci especial a El caminant i el Mur, ja que s el llibre que recull la poesia a
tractar, cal mencionar que quan va escriure aquest recull ja havien passat ms de dotze
anys des que havia finalitzat la Guerra Civil i ms de sis que havia finalitzat la Segona
Guerra Mundial. Espanya, tot i ser un dels pasos occidentals als quals estava triomfant la
democrcia, seguia en la mateixa situaci que al final de la Guerra Civil, i no hi havia cap
indici dun possible canvi poltic. El pas estava sumit completament en la misria
cultural i econmica. Daqu que la primera part del llibre, on hi ha poemes com Assaig
de cntic en el temple, es queixi del que ell anomena la seva vella terra, a la qual,
qualifica de corvada i salvatge, ja que est lluny dels ideals de civilitzaci que volen
els joves de la generaci del 36, els republicans, don Espriu era membre. Per altra part, a
la segona part del llibre, on apareix el poema de Can del mat encalmat dintre de les
dotze Canons de la roda del temps, mostra el vessant ms lric de la seva poesia, on es
veu que accepta tot el que li ha tocat viure.
Per altra banda, cal destacar que va participar activament en les revistes ms
significatives catalanes i que va ser tamb un dels primers membres fundadors de la
Associaci dEscriptors en Llengua Catalana.
80
Va morir a Barcelona al 1985, deixant un senyal important al mn de la literatura

catalana, essent un autor que sap nedar entre les aiges del lirisme intimista, la poesia
civil i el postsimbolisme.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, pgines
244 i 245.
Antologia de la poesia catalana, Editorial 62, pgines 335 a 341
Antologia de la poesia catalana, Castellnou, pgines 243 a 248
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=732
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html
UV: http://ific.uv.es/rei/Rincon_de_autor/biografia_salvador.htm
Wikipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu
Corrent literari
La literatura contempornia de postguerra
Desprs de la guerra civil, a partir de lany 1939, la vida cultural i literria va quedar
totalment aturada. La llengua catalana va quedar prohibida per la dictadura franquista.
Aix que molts artistes catalans van haver de exiliar-se a Sud-amrica i a Frana, o van
haver de viure a la clandestinitat a Catalunya. Cap als anys cinquanta, amb el
liberalitzaci i lestabilitzaci del rgim, la cultura i la literatura van comenar a
reaparixer, tornant a aparixer els autors que havien quedat en la clandestinitat.
El fet que va marcar definitivament la literatura daquests anys de postguerra va ser la
censura, que era la pressi exercida pel control del rgim franquista, que canviava
algunes obres o les retallava.
Aquests tres fets: lexili, la clandestinitat i la cesura, van marcar la literatura de
postguerra, que va ser fins als anys seixanta conservador i idealista. A partir dels anys
seixanta va ser quan definitivament van aparixer els autors que estaven en la
clandestinitat, com Espriu, i va comenar a defensar-se obertament una esttica realista.
VILARDELL, CLARA
pgines 232 i 233
Comentari
Assumpte:
El poema tracta sobre el transcurs del temps i de la mort.
Tema:
81
Lautor ens situa en lespai focalitzat del mat i ens parla en primera persona dall que
sent, el pas del temps i la mort, sent aquesta ltima omnipresent i convertint-se en
lelement a partir del qual lescriptor ens presenta una experincia mstica.
Ttol: Can del mat encalmat:
Ens presenta una idea del mat espacialment remarcada, suposo que fent referncia a
lespai de temps al qual no hi ha ombres sin que tot s clar, i aconsegueix daquesta
manera contrastar amb les idees i conceptes que expressa al poema de mort. Al
puntualitzar que el mat est encalmat ens vol ressaltar la idea que est tot ha estat
calmat, sense poder donar peu a sorpreses. Cal dir que aquest poema est dintre de les
Canons de la roda dels temps on hi ha dotze poemes, cadascun situat en espais
temporals diferents com sn lalba, el mat, el migdia, la tarda, el capvespre i la nit.

El poema est format per quatre estrofes, el contingut de les quals he dividit en:
a) Introducci
La introducci correspon a la primera estrofa. Aquesta comena amb una imatge, en qu
el sol illumina laigua, s a dir, el seu somni. Aix est relacionat amb lidea de vida i
representa una superioritat a la qual la resta delements estan sublevats. El sol mana sobre
tots els element que toca. Per altra banda la llum t a veure amb la veritat que, segons
Espriu, es troba en els bocins trencats del gran mirall de la veritat.
Aquestes dues primeres lnies representen el pas del temps. Lautor, identificat amb el
caminant, reflexiona i fa una contemplaci del paisatge, daqu que vegi laigua, que
tampoc no representa literalment una aigua real, illuminada constantment pel sol.
Aquesta aigua, que no s real, t una composici similar a laigua de Caront, que era, a la
mitologia grega, el barquer de lHades, s a dir, lencarregat de portar les nimes dels
difunts de costat a costat del riu Aqueront si aquestes duien una moneda com a pagament,
sin vagaven del riu fins que Caront accedia a dur-los sense pagar. La semblana amb el
poema s que a laigua hi ha les nimes de les persones, mentre que al poema, el
caminant veu la seva vida reflectida a laigua.
Llavors, s per la llarga contemplaci del paisatge, ms ben dit, per la llarga reflexi, que
fa que els ulls estiguin cansats i finalment arribin a la calma desprs de mirar,
comprendre i encara estar oblidant. Es pot veure com Espriu canvia el temps verbal de
perfet a imperfet, s a dir, duna cosa acabada a una cosa inacabada, per accentuar que
encara ho est fent. Aquesta ltima comprensi al vers 5, ms la mort i el pensament de
mort que vivifica s un dels punts culminants de lobra.
b) Desenvolupament
El desenvolupament correspon a la segona i tercera estrofes. A la segona estrofa es veu
reflectida la frontera amb el mn dels morts, que s el mar. Aix crea un parallelisme
entre la mar i el mur, que s el ttol del llibre (El caminant i el Mur). Cal senyalar que
lautor no va travessant la mar, sin que lobserva des de terra, i es veu clarament al vers
9 i 10, on de terra endins, des don ell s, sent un cntic. Estar contemplant llavors no vol
dir morir, sin el fet de comprendre la mort.
La mar s el smbol de laventura metafsica, i la frase del vers 7 enll lluny de la mar
dona lloc a un segon mar simblic, el de les aspiracions de lhome en el seu afany de
coneixement, un viatge sense retorn, dacord amb els versos 11 i 12.
82
El cntic: et perdrs pel cam que no t mai tornada, constata un etern retorn, ja que
desprs darribar al final del laberint, no hi ha manera de tornar i s com trobar-se al
principi.
La tercera estrofa, fa un canvi important fent un positivisme provinent de la tranquillitat.
Per tot aix no es veu fins al vers 16. Als versos anteriors, 13,14 i 15, torna a aparixer
la forma tematitzada del mat, transmetent lluminositat i esplendor, que es veu
contrastada amb la casa dels morts. Als versos 14-15, la casa dels morts del meu vell
nom, fa referncia a la casa pairal dels Espriu, s a dir, la casa que est en possessi dels
Espriu des de fa generacions.
Tot aix ho fa per situar-se ell, el caminant en un espai real al costat del cementiri i poder
fer el pensament que fa una mena de gir al poema, i s que arribats a aquest punt lautor
diu: dic avui: Sc encara.. El dctic encara refora lenunciat rotund del sc, i tamb
el dctic avui. A partir daquesta afirmaci positiva del present, construeix el futur dels
segents versos, comenant amb la paraula madormir, que en realitat vol dir morir.
El caminant, o lautor mateix pot fer aquesta afirmaci desprs de tenir una conscincia
plena de la mort i aix poder descansar en pau i sense la inquietud del que vindr,
simplement deixant-se endur per la vida, daqu que el poeta pugui dormir sense por ni
recana. Els versos 19 i 20, expressen una gran profunditat. El marbre representa el
cementiri, i tamb s una metonmia de tomba, i lor nou a la llum (s una metfora
alqumica). Llavors aquesta llum besar el marbre presenta lidea dun etern retorn un
altre cop.
El poema, cromticament, experimenta levoluci que va de la clarividncia de la llum
del pensament a lendinsament de la foscor de les esttues.
c) Conclusi
Fa referncia a lltima estrofa. Aquesta remarca que el caminant fa el cam en solitud
(vers 21). El caminant fa llavors una vista al passat, al any de joventut i de plenitud, i cull
la rosa ms clara, com el mat, la de color blanc, sent aquest color smbol de tot lo pur i
llumins.
El nomenament al vers 22 del jard dels cinc arbres fa referncia al pati interior de la
casa dels Espriu dArenys de Mar, on hi havia plantades cinc plantes que al llarg del
temps havien crescut fins a dimensions considerables, aquestes eren: el roser de la pell
leprosa, la troana,la camlia, el libanenc i la palmera gnguil.
La rosa, de la que parla al vers 24, resulta rara perqu es veu illuminada o ms ben dit,
acompanyada per tot una mena de smbols mortuoris i foscos que tenen lloc al llarg del
poema i de la vida del caminant. Aquesta figura tamb era un tpic del carpe diem.
Tota la vida queda reduda i condensada a la rosa, i aquesta s la que posa fi a tot.
Per ltim, diu que el caminant es veu cridat, se sent amb la necessitat danar cap a les
fosques estances, ja havent complert el propsit pel qual era un transent per letern
retorn, torna a la foscor, que representa la mort.
Fent un contrast amb el principi, el poema comena amb el sol daurant laigua, i acaba
amb el caminant entrant a les fosques estances. I fent un altre cop menci al ttol es veu
el per qu del mat encalmat. Tot transcorre en un mat, en un espai clar i al seu torn
tamb encalmat ja que no hi ha agitacions ni malestar, tot passa tranquillament, grcies a
la plena conscincia de la mort.
83

MTRICA
El poema s dart menor i est compost per quatre estrofes de sis versos cadascuna,
menys la tercera estrofa que s de vuit versos. Els versos sn hexasllabs, menys el sis
que s trisllab. Aquesta estructura afavoreix una recitaci rpida i clara, a la qual s pot
posar un grau dentonaci i unes dinmiques elegants, per cal tenir en compte les
pauses, ja que lautor les ha utilitzades per poder donar ms expressivitat a unes parts que
a unes altres o per separar i aix remarcar dues coses, com al vers 14.
La rima s rima assonant i femenina als versos parells i els versos senars sn versos
blancs i masculins; lestrofa pren una estructura del tipus:
6x
6a
6x
6a
6x
6x
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
6x
6a
6x
6a
6x
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers femen)
(vers mascul)
La mtrica est sotmesa a unes normes determinades i segueix unes pautes en general, tot
i de vegades sortir una mica daquesta lnia, per tot per accentuar all que sobresurt.
Aix ser fruit de la literatura de la postguerra, i tots els altres autors de lpoca
compartiran aquestes caracterstiques mtriques a les seves obres.
RECURSOS LINGSTICS I RETRICS
El poema en s, s una mena dallegoria, ja que hi ha una seria de metfores encadenades
que van donant cos al poema. Tamb hi ha moltes personificacions, ja que Espriu dna
vida a objectes o coses com la llum, el sol, laigua, etc.
Espriu utilitza sviament els recursos retrics i lingstics, sense fer un s excessiu
daquests.
Conclusions del comentari de text:

El primer cop que vaig llegir el poema no el vaig entendre, i les cinc vegades ms que el
vaig llegir tampoc. Vaig haver de llegir-ho amb calma, i llegir el comentari del llibre
dAntologia per poder comenar a saber all que Espriu ens vol transmetre. Desprs de
fer el comentari vaig quedar parada i molt admirada de com Espriu parla sobre la mort i
com shi enfronta ell, sense cap por.
A primer cop dull, tampoc vaig saber veure les figures retriques que hi ha per
finalment he aconseguit trobar-ne moltes.
Espriu ha utilitzat sviament les paraules perqu en no ms de 26 versos, exposa uns
sentiments i un transcrrer de la vida duna manera elegant i curta, escollint les paraules
ms adients.
84

El sol ha anat daurant
1
6 x (mas.) (Metfora) (Personificaci)

(Smbol)
6 a (fem.) (Personificaci) (Smbol)
el llarg somni de laigua.

1
4 5
Aquests ulls tan cansats

1
6 x (mas.) (Personificaci) (Sincdoque

del jo potic)
6 a (fem.)
del qui arriba a la calma

1
2 3
han mirat, han comprs,

1
2 3
6 x (mas.)
oblidaven.
3 a (fem.) (Asndeton)
1 2 3
Lluny, enll de la mar,

sen va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb laire lacompanya:
Et perdrs pel cam
que no t mai tornada.
6 x (mas.) (Parallelisme amb el mur)

6 a (fem.) (Hiprbaton)
6 x (mas.) (Hiprbaton)
6 a (fem.) (Encavallament) (Hiprbaton)
6 x (mas.) (Smbol)
6 a (fem.)
Sota la llum clement

/
del mat, a la casa
/
dels morts del meu vell nom,
dic avui: Sc encara.
Madormir dem
sense por ni recana.
I besar lor nou
la serenor del marbre.
6 x (mas.) (Personificaci) (Smbol)

6 a (fem.) (Encavallament)
6 x (mas.) (Encavallament) (Hiprbaton)
6 a (fem.)
6 x (mas.)
6 a (fem.)
6 x (mas.) (Personificaci) (Metfora)
6 a (fem.) (Personificaci) (Metonmia)
Solitari, en la pau
/
del jard dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entrar
/
en les fosques estances.
6 x (mas.)
6 x (mas.)
6 a (fem.) (Metfora) (Alliteraci)
6 x (mas.)

Clement: que t disposici de perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la
justcia.
Recana: greu que sap el fet de fer o dhaver deixat de fer alguna cosa.
85
SALVADOR ESPRIU: Can del mat encalmat

Ferran Mabras Landa
Nota biogrfica
Salvador Espriu (1913-1985)
Escriptor. Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregu entre Santa
Coloma de Farners (la seva vila natal), Barcelona i Arenys de Mar, d'on procediren les
famlies dels seus pares. A setze anys, edit el seu primer llibre, Israel, escrit en castell.
L'any 1930 ingress a la Universitat de Barcelona, on curs estudis de dret i d'histria
antiga. El 1931 public El doctor Rip, i l'any segent, Laia, novelles que s'apartaren de
les formulacions teriques, encara vigents, de l'esttica del noucentisme. Dedicat
essencialment als seus estudis i a la literatura, public encara, abans d'esclatar la guerra
civil, Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), obres que
l'acreditaren com el narrador ms original de la seva generaci. Durant la guerra civil fou
mobilitzat i serv a l'auditoria de guerra, i el 1937 public Letizia i altres proses. L'any
1939, a la Barcelona ocupada i abans d'acabar-se el conflicte bllic, escriv una obra de
teatre, Antgona (editada l'any 1955 i estrenada el 1958), sobre el tema de la guerra
fratricida i la compassi per als venuts. Espriu, que havia comenat a escriure poesia
abans de la guerra, no public el seu primer volum de poemes fins el 1946: Cementiri de
Sinera, elegia d'una gran sobrietat formal. Amb aquest llibre i amb l'obra teatral Primera
histria d'Esther (editada l'any 1948 i estrenada el 1957), d'original creativitat lingstica,
va comenar la seva popularitat de la postguerra, que an creixent en publicar-se la resta
de la seva obra, a partir d'aleshores essencialment potica. En Les canons d'Ariadna
(1949) , Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint
(1955) , La pell de brau (1960) que va significar la consagraci popular d'Espriu en
assolir un gran xit de pblic, Ronda de mort a Sinera (1966), obra d'una mplia
audincia teatral. Llibre de Sinera (1963). La bibliografia d'Espriu t encara dos reculls
ms de poemes, inclosos en el primer volum de les seves Obres completes (1968), i una
selecci de treballs crtics, Evocaci de Rossell-Prcel i altres notes (1957). Des del
1968, va dedicar-se a una minuciosa revisi de tota la seva obra. En narrativa, les
novelles El doctor Rip i Laia que van ser gaireb reescrites de nou amb motiu de la seva
reedici (1979 i 1968). El mateix succe amb els reculls de narracions Aspectes (1934) i
Ariadna al laberint grotesc (1935), reeditats el 1981 i el 1975. Les darreres mostres de la
seva producci foren, pel que fa al teatre, Una altra Fedra si us plau... (1978), Les
roques i el mar, el blau (1981) i, quant a poesia, el poema D'una vella i encerclada terra
(1979) i el recull Per a la bona gent (1984). Sota el ttol genric Aos de aprendizaje,
s'ha tradut, en edici bilinge, el conjunt de tota la seva obra al castell. L'autor qualific
la seva obra de "meditaci de la mort".Des de llavors, Espriu es va proposar d'assumir la
tradici literria de la humanitat en una recreaci personal situada en un context
geogrfic i histric concret, la Catalunya contempornia, de la qual cant la desfeta i
l'esperana. Escrita des d'una perspectiva de totalitat, l'obra d'Espriu ha pres la forma de
"summa enciclopdica", que s la de les epopeies clssiques i la dels gran autors
contemporanis: Eliot, Pound, Joyce, etc. Potser el mrit ms important d'Espriu i, en
definitiva, la seva originalitat, ha estat de saber conciliar, dins d'una mateixa obra
unitria, la problemtica espiritual, de ressonncies metafsiques, de l'home, amb el seu
dest de membre d'una collectivitat sotmesa a tensions socials i poltiques, les quals
plantegen els grans temes de la justcia i la llibertat. L'obtenci del premi Montaigne
86
Can el mat encalmat (II)
(1971) , el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972), el premi Ignasi Iglesias de la
Generalitat (1978), la medalla d'or de la Generalitat (1980), el Premi Ciutat de Barcelona
(1982) i la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona (1982). Fou investit doctor honoris
causa per les Universitats de Tolosa i Barcelona. L'any 1982 rebutj la creu d'Alfons X el
Savi. Fou un dels quatre primers membres fundadors de lassociaci descriptors en
llengua Catalana.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, **

UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/esprius/
Comentari
Assumpte i tema.
Assumpte:
El poeta es prepara (amb serenitat) per si li arriba la mort, acceptant tot el que ha viscut.
Tema:
Pas del temps i la mort.

El poema sestructura en quatre estrofes, la primera i la segona i la quarta de sis versos i
la tercera de vuit versos. Tots els versos tenen sis sllabes menys lltim de la primera
estrofa que en t tres.
a) Introducci
La introducci del poema va des del vers 1 fins al 12.
En aquesta part els dos primers versos de la primera estrofa sn una metfora que ens
expressa el pas del temps, on la seva vida va passant a poc a poc. Els altres quatre versos
ens donen a entendre que lautor est cansat i la seva mort se li apropa. En el vers quatre
del qui arriba a la calma ens simbolitza la mort. En la segent estrofa (del vers 7 al 10)
passa a parlar duna barca (que representa la seva vida) i diu que se li escapa. I aquesta
introducci finalitza amb els versos 11 i 12 que reflecteixen que un cop mort no es pot
tornar a viure.
b) Desenvolupament
El desenvolupament del poema va des del vers 13 al 24.
87
En aquesta part el tema principal s la mort, lescenari que dna es el cementiri i la casa
pairal (jard dels cinc arbres).
Salvador Espriu explica que encara viu per que falta poc per morir i que quan aix
succeeixi no li sabr greu ni li tindr por. En els versos 19 i 20 hi ha una metfora que
ens dna a entendre que quan mori el sol brillar sobre la seva tomba. Al vers 24 hi ha
una metfora que indica que ha passat els millors anys de la seva vida.
c) Conclusi
Els versos de la conclusi son el 25 i el 26, en aquesta part ens indica que quan arribi
lhora de morir entrar (simblicament) a la casa on lesperen els seus morts.

La mtrica:
El poema s d'art menor(menys de vuit sllabes). Hi ha alternana de versos masculins
(als versos imparells) amb femenins (als parells).
Utilitza una estrofa composta de quatre estrofes, la primera, la segona i la quarta de sis
versos i la tercera de vuit, tots els versos tenen sis sllabes menys el sis de la primera
estrofa que est format per quatre sllabes.
Rimen en consonant els versos parells, mentre que els senars sn blancs.
El poema de Salvador Espriu s ric en recursos literaris, en ells hi trobem recursos com
les personificacions al versos 1,2,3,4,5,6, la metfora als versos 1,2,19,20,24, el
hiprbaton al versos 8 , 9 i 25 i l'eptet als versos 7 i 26.

El poema, can del mat encalmat, mha semblat difcil d'entendre, ja que t moltes
metfores i eptets complicats.
88
Can el mat encalmat (II)

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprs,
oblidaven.
Lluny, enll de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
Et perdrs pel cam
que no t mai tornada.
6x
6a
6x
6a
6x
3a
6x
6a
6x
6a
6x
6a
personificaci, metfora
personificaci,
sincdoque
Sota la llum clement

del mat, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: Sc encara.
M'adormir dem
sense por ni recana.
I besar l'or nou
la serenor del marbre.
6x
6a
6x
6a
6x
6a
6x
6a
metfora
encavallament
Solitari, en la pau
del jard dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entrar
en les fosques estances.
6x
6a
6x
6a
6x
6a
hiprbaton
hiprbaton
metfora
metfora
metfora
hiprbaton

Recana : Greu que sap de fer o dhaver fet, de deixar o dhaver deixat de fer, alguna
cosa.
89
Corrandes dexili
JOAN OLIVER (PERE QUART): Corrandes dexili

Sergi Pisabarro Molina
Nota biogrfica
Joan Oliver (Pere Quart)(1899-1986)
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart
com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Valls Occidental), en el si
d'una famlia de la burgesia industrial.
Entre els anys 1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona.
De carcter inquiet i rebel, i poc cmode amb els codis socials burgesos forma amb
Francesc Trabal i Armand Obiols, l'anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel
rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment.
Al 1934, amb l'aparici del seu primer poemari, Les decapitacions, signa amb el que s el
seu pseudnim potic, Pere Quart.
Durant la guerra civil, Joan Oliver es posiciona en favor del bndol republic.
El 1939 s'exilia a Frana, on est un temps amb altres escriptors. S'exilia, primer a
Buenos Aires, on el collectiu de refugiats es trasllada en el vaixell Florida, i, finalment, a
Santiago de Xile, on resideix nou anys. Torna a Catalunya lany 1948.
El seu ress com a poeta es produeix el 1959 amb l'aparici del poemari Vacances
pagades. Aquest llibre s un punt de referncia per a tota una nova generaci de poetes
que, tenint a Pere Quart com a model, propugnen una nova manera de fer poesia, no
elitista i ms atenta a la realitat social.
Aquesta nova poesia, coneguda com a "poesia social", s el corrent literari hegemnic
durant la dcada dels seixanta.
Joan Oliver es converteix en una figura pblica i la seva actitud honesta i contestatria el
fan veure com un smbol de la lluita antifranquista.
L'any 1970 s distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Al anys vuitanta, queda excls de la vida cultural a Catalunya, perqu es va convertir un
personatge incmode per als poltics.
Joan Oliver, segurament que ms conegut en la histria de la literatura catalana com a
Pere Quart, mor el 19 de juny de 1986.

Pag. 246
SCE: http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1552
UOC: http://www.uoc.edu/lletra/noms/joliver/index.html
90
Corrandes dexili
Corrent literari
Literatura de postguerra
La prohibici del catal en qualsevol s, excepte al familiar, va ser especialment enrgica
durant la postguerra (1939-1959).
Els escriptors catalans i la resistncia fundaven revistes, editaven antologies potiques i
representaven obres teatrals en cases particulars. Els exiliats a Europa o Amrica van
reflectir la seva vivncia en unes obres en qu dominava el sentiment de derrota, lenyor
dun mn destrut, el testimoni i la denuncia de la barbrie dels camps de concentraci i
la descoberta de nous pasos i cultures.
VILARDELL, CLARA
pgina 232.
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/litecat/8.html
Comentari
Assumpte:
Els sentiments del poeta, derrotat ell tamb en el moment de lexili fors de Catalunya.
Tema:
El poeta transmet la seva desolaci i un punt de revolta interiors en comenar lexili del
propi pas, exili que llavors encara durava. Transmet la desolaci, el sofriment, el sc
intern i la vida trencada, el record i lenyorana a qu es lliura el refugiat en terra
estranya. Tamb t paraules per al seu estimat Valls. En resum, narra el sentiment dun
exiliat que, en abandonar la seva terra, sent un profund sentiment denyorana.
El ttol Corrandes dexili indica que el poema s una tirada de corrandes que parlen del
seu exili.

El poema est dividit en tres parts.
a) Introducci
Les tres primeres estrofes presenten la situaci. Estan arribant a la frontera amb Frana,
tristos i abatuts. El poeta va acompanyat de la seva dona. Lautor, abans de travessar la
frontera, besa la terra com una disculpa per la guerra.
b) Desenvolupament
A les quatre estrofes segents lautor recorda i enyora la terra que abandona, i diu que hi
deixa mitja vida, i no la deixa tota, perqu sin no podria sobreviure. El poeta sembla
resignat al fet que haur de viure a lestranger, i sembla preparat perqu encara hagi de
marxar ms lluny de Frana. Recorda el seu estimat Valls, i fa una descripci del
paisatge de la zona (al peu de Sant Lloren del Munt).
91
Corrandes dexili
c) Conclusi
A la estrofa final indica el seu sentiment desperana, desfet, per confia en el
ressorgiment de la ptria catalana.

Mtrica
Utilitza un conjunt de corrandes (can popular de quatre versos heptasllabs, amb la
rima creuada). Aquesta composici pren un ritme rpid i un to senzill, molt apte per al
caire que es vol donar al poema.
Pere Quart combina les unitats de quatre i cinc versos amb rima consonant regular.
Lestructura mtrica predominant s 7A 7A 7B 7B 7A.
La rima s consonant regular i lestrofa pren una estructura del tipus:
Estrofes amb 5 versos
Estrofes amb 4 versos
7A
7A
7B
7B
7A
7C
7D
7D
7C
(vers femen)
(vers femen)
(vers femen)
(vers femen)
(vers femen)
(vers femen)
(vers mascul)
(vers mascul)
(vers femen)
En algunes ocasions, segons lestrofa els versos varien entre femenins i masculins.
9 Encavallament: (v. 6 a 7).
9 Comparaci: (v. 8) Com una Mare de Du....
9 Personificaci: (v.10).
9 Metonmia: (v. 12) la ratlla.
9 Imatge: (v.20) per no deixar-me sens vida...
9 Alliteraci: 3 estrofa.
9 Hiprbole: (v. 25 a 27) tres turons fan una serra, quatre pins un bosc esps, cinc
quarteres massa terra....
9 Anttesi: (v. 22 a 23. No em morir denyorana ans denyorana viur.

s un poema que reflecteix b el sentiment dun exiliat i ajuda a comprendre el que van
passar en aquella poca. Sentn bastant b quan es llegeix per primera vegada tot i que
per alguns fragments sha de llegir el comentari per comprendrel.
92
Corrandes dexili

Corrandes dexili
Una nit de lluna plena
1 2
5 6
7 A (fem)
tramuntrem la car ena ,

1 2
3 4
7 A (fem)
6 7
lentament sense dir r e ...,

1 2
7 B (masc)
Si la lluna feia el ple ,

1
3 4
7 A (masc)
tamb el feu la nostra p ena .

1
Lestimada macomp anya

1
2 3 4
7 C (fem)
7 D (masc)
(com una Mare de Du

1
2 3
4 5
7 D (masc)
2 3
2 3 4 5
7 F (fem)
7 E (fem)
6 7
i lacarono amb lesp atlla .

1
2 3 4 5
7 F (fem)
A Catalunya dei x
1
2 3 4
7 G (masc)
6 7
el dia de ma part ida

1
23
7 H (fem)
6 7
mitja vida condorm ida ;

1 2
3 4
7 H (fem)
laltra meitat vingu amb mi

1
3 4
7 G (masc)
per no deixar-me sens v ida .

1
7 E (fem)
majec i beso la t erra

1
(Personificaci)
abans de passar la r atlla ,

1 2
7 E (fem)
que lensagna, que lesgu erra ,

1
7 C (fem)
Perqu ens perdoni la gu erra,

1
(Comparaci)
que han trobat a la munt anya ).

1
(Encavallament)
de pell bruna i aire gr eu

1
7 A (fem)
7 H (fem)
(Imatge)
93

Avui en terres de Fran a
1 2
7 I (fem)
i dem ms lluny pot ser ,

1 2 3
7 J (masc)
no em morir denyoran a
1
2 3 4
7 I (fem)
3 4
7 J (masc)
En ma terra del Vall s

1
3 4
7 K (masc)
tres turons fan una s erra ,

1
5 6
7 E (fem)
7 K (masc)
6 7
cinc quarteres massa t erra .

1
3 4
7 E (fem)
<<Com el Valls no hi ha r es >>.

1
3 4
3 4
lermita dalt del puj ol ;

1
2 3
5 6
2 3
3 4
94
2 3 4 5
7 O (fem)
7 O (fem)
6 7
que la somio compl eta .

1
7 N (fem)
6 7
I una ptria tan petita

1 2
7 L (fem)
una recana infin ita .

12
7 M (masc)
Una esperana desf eta ,

1
7 M (masc)
que bategui com una ala .

1
7 L (fem)
6 7
i a la platja un tender ol
1
7 K (masc)
Que els pins cenyeixin la c ala ,

1
(Hiprbole)
quatre pins un bosc esp s ,

1 2
(Anttesi)
6 7
ans denyorana viu r

1
Corrandes dexili
7 N (fem)
Corrandes dexili
Enregistraments:
Jaume Arnella: Corrandes dexili (Les canons del Pont de les formigues
Tram, 1999).
Els Dos: Corrandes dexili (EP 1969)Llus Llach: Corrandes dexili (Testimo BMG/ARIOLA, 1984, Nu / PICAP,
1997, i Poetes BMG/ARIOLA).
Ovidi Montllor Corrandes dexili (A Alcoi EDIGSA, 1974. Nota: sense les
estrofes censurades que canta Llach.

-
Carena: En una muntanya o una serralada, lnia divisria de dos vessants

Condormit: Que es comena a adormir.
Quartera: Mesura agrria corresponent a l'extensi de terra on es pot sembrar una
quartera de llavor (quartera: mesura per a grans, equivalent a uns 70 litres).
Pujol: Elevaci petita del terreny.
Recana: Greu que sap de fer o d'haver fet quelcom, de deixar-ho o d'haver-ho
deixat de fer.
95
Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat .
Cambra de tardor
GABRIEL FERRATER: Cambra de tardor

Kevin Rodrguez Vzquez
Nota biogrfica
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922; Sant Cugat del Valls, 1972)
Neix a Reus el 20 de maig de 1922, en el si d'una famlia de vinaters benestant i culta. El
pare, Ricard Ferrater, s una persona cultivada que es dedica a la poltica (va ser qui va
llegir la proclamaci de la II Repblica des del balc de l'Ajuntament de Reus). Tot i que
no s escolaritzat fins als 10 anys, es preocupa per crear l'ambient favorable per a la seva
slida educaci i formaci intellectuals.
Al comenament de la guerra civil espanyola, el 1936, Gabriel Ferrater s un adolescent
de catorze anys. L'impressiona molt el desordre moral. A "In memoriam" recull la
persecuci i la mort a trets del seu professor de gimnstica. El 1938 la seva famlia es
trasllada a Bordeus, Frana.
El 1941 torna a Espanya i fa el servei militar (1943-1946). A partir de 1945 s'interessa
per les matemtiques i la pintura, acaba el Batxillerat i comena la carrera de Cincies
Exactes a la Universitat de Barcelona (que va deixar tres anys desprs). El 1951 mor el
seu pare, que, arrunat, se sucida i aquest fet coincideix amb un punt d'inflexi
fonamental en la trajectria vital i intellectual de Gabriel Ferrater. Ferrater es veu obligat
a guanyar-se la vida collaborant en revistes, fent crtiques i traduccions.
s com a crtic pictric per a la revista Laye que, durant la dcada dels 50, Ferrater
comena a veure molt sovint alguns membres dels cercles literaris barcelonins, i fa
amistat tant amb Carles Riba com amb nous joves poetes com Carlos Barral, Jaime Gil
de Biedma i d'altres del seu entorn; aix suposa un nou impuls al seu inters per la
poesia.
Entre el 1958 i el 1968, Ferrater escriu i publica el conjunt de la seva obra potica. Vuit
anys que donen com a frut una obra breu, per imprescindible: Da nuces pueris (1960),
Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966) i un volum on aplega els tres llibres,
introduint-hi alguns canvis, Les dones i els dies (1968) que va suposa el punt i final de la
seva aventura potica.
A lendemig el poeta es procura una certa estabilitat professional i personal. El 1963 va a
Hamburg com a lector de l'editorial Rowohlt. La darrera etapa en la evoluci intellectual
de Gabriel Ferrater s ocasionada per la lectura que fa, l'estiu de 1964, de la Gramtica
Catalana d'Antoni M. Badia i Margarit. La insatisfacci que aquesta obra li produeix,
l'indueix a interessar-se per la lingstica cientfica, i a madurar un projecte d'elaboraci
d'un gran assaig sobre gramtica catalana.
El 1968 acaba la carrera de filosofia i lletres i entra com a professor de lingstica i
crtica literria a la Universitat Autnoma de Barcelona. Aquests sn els anys de ms
activitat intellectual (docncia, conferncies, seminaris, projectes, prlegs,
traduccions...) i sn els anys, tamb, dels primers reconeixements pblics oficials.
El 27 d'abril de 1972, pocs dies abans de fer 50 anys, Gabriel Ferrater se sucida al seu
pis de Sant Cugat.
96
Cambra de tardor
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/index.html

AELC: http://www.escriptors.com/autors/ferraterg/pagina.php?id_sec=767
Corrent literari
Realisme histric
El realisme histric proposava uns criteris esttics realistes per potenciar la participaci
de la literatura en el combat per a la recuperaci poltica del pas i com arma de lluita
contra el franquisme.
Trob els seus fonaments terics en el marxisme, en Sartre i en els corrents sociolgics
anglosaxons (Raymond Williams) i recuper la tradici realista autctona: els escriptors
que, els anys trenta i en el perode de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits
arran de la crisi econmica del 1929, trencaren amb la tradici simbolista o
avantguardista i iniciaren una literatura compromesa polticament i socialment. Es
considerava molt important la figura del poeta intellectual que amb la seva obra podia
arribar al poble per alliberar-lo de les alienacions que loprimien.
Durant la immediata postguerra, aquests intents no tingueren continutat, per ja en el
decenni de 1950-60 comen a reaparixer el realisme. Els canvis poltics de la darreria
dels anys cinquanta, aix com la mort de Carles Riba i l'aparici de Vacances pagades
(1959) de Pere Quart i de La Pell de Brau (1960) de Salvador Espriu autors que es
constituren models marcaren la imposici del nou moviment, el qual trob la seva
mxima formulaci en l'obra crtica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, els quals
publicaren l'antologia Poesia catalana del segle XX (1963) on, partint del marxisme,
proposaven les noves lnies de creaci potica.
El realisme histric pot ser considerat un moment de transici, que testimonia la
profunda polititzaci de tots els aspectes de la vida cultural catalana dels anys seixanta,
per compta amb xits literaris molt relatius.
Biblioteca Virtual Joan Llus V ives:
http://www.lluisvives.com/portal/poesiacatalana/ptercernivel.jsp?conten=presentacio
n
97
Cambra de tardor
Comentari
Assumpte:
Sentiment de tristesa desprs de la felicitat.
Tema:
Lautor es troba en un estat de tristesa desprs de fer lamor. El temps va passant a
lexterior, per dins de la cambra sha aturat perqu es viu la plenitud del moment
amors.
El ttol Cambra de la tardor fa referncia a lespai marc del poema, la cambra que
representa lespai simblic del combat amors.

Lestructura interna del poema es pot dividir en tres parts.
a) Introducci
El poema es introdut amb un element prosaic com es la persiana que s completat amb el
segon element de la comparaci, lesglai. Aquest esglai representa la seva situaci
amorosa, que es pot relacionar amb la petita mort amorosa. La plenitud del moment fa
que el temps saturi, per aquesta felicitat deguda al moment viscut sempre obre el temor
que sacabi, i comporta tristesa. La persiana s el que mant la harmonia entre el mn
interior de la cambra i lexterior. Es multipliquen els elements exteriors amb els trenta-set
horitzons rectes i prims que dibuixa la persiana, tot i que el cor els oblida perqu aquesta
acci amorosa completada no es deixa erosionar per la transcendncia dels horitzons.
El dinamisme creix quan apareix la llum exterior, que indica el pas del temps, de la llum
de color de mel passa a la sinestsia del color dolor de poma. A continuaci va
referncia la pas del temps dins de la cambra que s lent, per alhora que les hores sen
van la pena va emergent.
b) Desenvolupament
Apareix el discurs directe i conversacional, recurs dascendncia anglosaxona que mostra
les preferncies esttiques de Ferrater. La veu dels paletes representa la vida exterior.
Aquestes veus que avui no son presents subratllen laturada del temps dins la cambra. Al
final diu que aquestes veus entren a la vida dels amants i els colguen.
c) Conclusi
Sorgeix lescena damor, un altre cop dins de la cambra. Sestableix un parallelisme
entre els seus petons que van cobrint els recers del cos de lamant i les fulles que van
colgant la tardor. I mentre lamant oblida les altes fulles de lestiu, el principi de la
relaci, els dies oberts i sense besos estan al fons, o sigui que el final sapropar. Tot i
aix ell recordar com la seva pilla es mig del sol i mig de la lluna.

Mtrica
El poema est compost de 21 versos decasllabs blancs, excepte el vers (dodecasllab),
el catorz (octosllab) i el penltim (hexasllab), que conformen el total de 23 versos.
Sn versos blancs, s a dir, tot i que segueixen una estructura sillbica, no presenten cap
tipus de rima fontica.
98
Cambra de tardor
Presenta una estructura de versos masculins i femenins diferent a cada part del poema.
Aquest poema utilitza molts encavallaments, de fet nhi ha a la majoria dels versos.
Fa servir diferents metfores, com la de sobren trenta-set horitzons rectes i prims, ... o
al vers finals amb tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Una de les coses ms caracterstiques del poema s la sinestsia que es dona a que era
color de mel, i ara s color dolor de poma. que alhora s una metfora del pas del
temps.
Al vers 8 es fa servir un pleonasme, s a dir, una repetici en qu es dna una igualtat
total, i per tant, afuncional. A la conversa es dna una anfora amb els versos que
comencen amb i avui....

Aquest poema s un dels ms caracterstics de lautor. Amb un lxic molt prosaic
aconsegueix gran profunditat potica. En el poema sidentifica la tardor amb lestat
dnim del poeta, la tristesa de perdre la felicitat, lestat entre lestiu i el hivern. Lautor
veu com el temps dins la cambra, dins la seva relaci, passa lentament, tot i aix li fan
pena les hores que sen van volant.

Cambra de la tardor
La persiana
1
34
no del tot tancada, com
10 11
1 2 ( m a s c ) (comparaci)
12
un esglai que es ret de caure a terra,

1
5 6
10(fem)
10
no ens separa de laire. Mira, sobren

1
2 3
10(fem)
10
trenta-set horitzons rectes i prims,

1
1 0 ( m a s c ) (metfora)
10
per el cor els oblida. Sense enyor

1
5 6
1 0 ( m a s c ) (personificaci)
10
sens va morint la llum, que era color

1
10(masc)
10
de mel, i ara s color dolor de poma.

1
1 0 ( f e m ) (sinestsia)
10
Q u e l e n t e l m n , q u e l e n t e l m n , q u e l e n t a 1 0 ( f e m ) (pleonasme)
1
la pena per les hores que sen van

1
1 0 ( m a s c ) (encavallament)
10
de pressa. Digues, ten recordars

1
10
10(masc)
10
daquesta cambra?
1
<<Me lestimo molt.

6
10(masc)
10
99
Cambra de tardor
Aquelles veus dobrers - Qu sn?>>

1
P a l e t e s : 10(fem)
9 10
manca una casa a la manana.

1
<<Canten,
10(fem)
10
i avui no els sento. Criden riuen,

1
8(masc)
i avui que callen em fa estrany.>>

1
Que lentes
9
1 0 ( f e m ) (anfora)
10
l e s f u l l e s r o g e s d e l e s v e u s , q u e i n c e r t e s 1 0 ( f e m ) (metfora)
1
10
quan vnen a colgar-nos. Adormides,

1
les fulles dels meus besos van colgant

1
6 7
10(fem)
10
oberts i sense besos, ben al fons

1
10(masc)
10
el cos recorda: encara

1
6(fem)
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

1
10(fem)
10
les fulles altes de lestiu, els dies

1
1 0 ( m a s c ) (metfora)
10
els recers del teu cos, i mentre oblides

1
1 0 ( f e m ) (encavallament)
10
1 0 ( f e m ) (metfora)
10

Utilitza un lxic colloquial i prosaic.
esglai: Por causada per la imminncia d'un gros perill, d'una desgrcia sobtada.
enyor: Pena o dolor per l'absncia, la prdua, d'alguna cosa o persona.
colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc.,
que hom havia tret en fer el clot.
100
Elionor
MIQUEL MART I POL: Elionor

Sara Tejada Morales
Biografia
Miquel Mat i Pol (Roda de Ter, 1929 Roda de Ter, 2003)
Poeta nascut a Roda de Ter. Al 1943 entra a treballar en la Blava, una fbrica de
teixits. Als 19 anys pateix una tuberculosi pulmonar que lobliga a romandre al llit durant
aquest any. Aquesta circumstncia va ser determinant en la seva vocaci de poeta, ja que
ocupava el seu temps llegint. En 1953 guanya el seu primer premi per Paraules al vent
(1954). Lany 1956 es va cassar. Va tenir .dos fills. Al 1957 publica Quinze poemes i el
1966 El poble.
Tamb es va es dedicar a traduir del francs obres dautors tan coneguts com Saint
Exupery, Simone de Beauvoir o Levi-Strauss. El 1970 els metges li diagnostiquen una
esclerosi mltiple, malaltia que li provocar no poder valer-se per si mateix, per que no
li impedeix continuar escrivint 27 poemes en tres temps (1971) i La fbrica (1972), on
publica el poema que comentem.
Ms tard empitjora la seva malaltia i deixa de fer traduccions. El 1974 publica La pell de
viol i ledici bilinge dAntologa 1966-1973 (1974). Als anys vinents, Cinc esgrafiats
a la mateixa paret (1975), i comena a donar forma a la seva obra potica com Larrel i
lescora (1975), seguir El llarg viatge, Obra potica II (1976), Quadern de vacances
(1976), Contes de la vila de R i altres narracions (1978), El Petit Mall (1978) i Estimada
Marta (1979). En 1980 es publica Lhoste inslit (1980), amb prleg de Maria del Mar
Bonet, entre daltres. Mart i Pol mor el dia 11 de novembre del 2003, vctima de
lesclerosi mltiple que patia des de feia 30 anys.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, p. 251
UOC. Lletra: http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/index.html
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/index.php
LEnciclopdia: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2004
Viquipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol
Corrent literari
Realisme histric (1959-1968)
Moviment literari que propugn una ruptura amb les actituds culturals i literries vigents
a Catalunya (moltes supervivents, encara, del perode de preguerra). Tamb propugn el
realisme en un intent d'inserir el treball intellectual i literari en el procs de recuperaci
poltica del pas i com a arma de lluita contra el franquisme. En estreta relaci, doncs,
amb els moviments politicosocials d'oposici, trob els seus fonaments terics en el
marxisme (Lukcs i Gramsci, sobretot), en Sartre i en els corrents sociolgics
anglosaxons (Raymond Williams) i recuper la tradici realista autctona (escriptors dels
anys trenta, que tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econmica del
1929, trencaren amb la tradici simbolista o avantguardista i iniciaren una literatura
101
Elionor
compromesa). Durant la immediata postguerra, aquests intents no tingueren continutat,

per ja en el decenni de 1950-60 comen a reaparixer el realisme tant en la poesia
(Jordi Sarsanedas, Miquel Mart i Pol, etc) com en la novella testimonial escrita a l'exili
(Ferran de Pol, Vicen Riera i Llorca, J. Amat i Piniella, etc).
Els canvis poltics de la darreria dels anys cinquanta, aix com la mort de Carles Riba i
l'aparici de Vacances pagades (1959) de Pere Quart i de La Pell de Brau (1960) de
Salvador Espriu (models a imitar) marcaren la imposici del nou moviment, el qual trob
la seva mxima formulaci en l'obra crtica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, que
publicaren l'antologia Poesia catalana del segle XX (1963) on, partint d'una metodologia
marxista d'anlisi literria, reinterpretaven la tradici potica i proposaven les noves
lnies de creaci.
En poesia s'hi relacionen Vicent Andrs i Estells, Francesc Vallverd, Miquel Bau,
Francesc Parcerisas i, en part, Gabriel Ferrater. La novella, influda pels corrents nordamericans d'entreguerres i pels italians de postguerra, donava autors com Josep M.
Espins, Manuel de Pedrolo i Baltasar Porcel. El teatre ofer, d'una banda, l'aparici del
neorealisme (J. M. Benet i Jornet) i, de l'altra, la introducci del teatre pic de Bertolt
Brecht.
VILARDELL, CLARA I ALTRES: Llengua catalana i literatura 2. McGraw Hill, p 235
UAB: http://www.traces.uab.cat/modern/textos/mod044.pdf
Altres:
http://www.lluisvives.com/portal/poesiacatalana/ptercernivel.jsp?conten=presentacion
Comentari
Assumpte:
La vida dels treballadors i el dest dels seus fills.
Tema:
El mn laboral, amb totes les seves penalitats, s com una roda que aboca els fills al
mateix dest que els pares.
Obra: La fbrica (1970-1971), reflecteix la vida dels treballadors duna empresa (la de
la Sra. Tecla Sala, ubicada a Roda de Ter i coneguda com La Blava), que esdev
smbol de tot el mn laboral.
El ttol Elionor es refereix a la prpia mare del poeta, una dona treballadora.

El poema esta estructurat en quatre parts.
a) Introducci
La primera part (v.1-11) lautor fa una descripci dElionor, una adolescent que comena
a treballar, amb una certa illusi, en una fbrica.
102
Elionor
b) Desenvolupament
A la segona part (v.12-19), esdevinguda una jove, hi ha un canvi dhumor est trista i se
sent sola. Es pot veure que lElionor est comenant a madurar.
La tercera part (v.20-25) les dones donen una soluci a lElionor. Li diuen que formant
una famlia li passaran tots els mals que tenia i ella decideix fer-los cas.
c) Conclusi
La conclusi s la quarta part (v.26-31). Aqu es veu que la histria es torna a repetir amb
la seva filla i el cicle torna a comenar. Observem que la filla, de manera bastant clara
amaga la figura del propi poeta que forma part personalment daquest engranatge.

Mtrica
El poema no es divideix en estrofes. s una tirada de 31 versos anisosillbics sense rima.
Miquel Mart i Pol no dna tanta importncia a la mtrica tradicional com altres poetes.
El poema queda emmarcat entre els versos inicials (1-3 i 6-7) i els versos finals (26-31),
que remarquen la repetici del cicle. Hi ha, doncs, parallelisme entre els versos 1-3 i 2729 i entre els versos 6-7 i 30-31.
Tamb s expressiva la metfora que marca la prdua de la joia vital de la noia i
suggereix laspecte destructiu del treball dins la fbricaEls anys ... es dilueixen en
lopaca grisor de les finestres (v. 12-14).

Comentari:
Miquel Mart i Pol aprofita el seu poema per fer una crtica social del moment, una
reflexi sobre la situaci de la dona, nens i nenes a les fbriques, com per exemple a les
txtils de Catalunya. Daquesta manera el poema es converteix en una metfora de la
societat.
El poema dna ms importncia al missatge que vol transmetre que no pas a la forma del
poema (mtrica), que com podem veure es tracta dun poema de versos lliures.
Shi presenta a una noia jove que comena a treballar en una fbrica amb ledat de 14
anys, adolescncia accentuada per com duu recollits els cabells. El fet de comenar a
treballar amb aquesta edat era habitual i poc sorprenent durant lpoca a la qual fa
referncia lautor.
La joventut dElionor es consumeix entre les quatre parets duna nau, on les niques
paraules que pronuncia sn: si,senyori bones tardes , ambdues dirigides a lamo, com
a senyal de submissi.
Per en contrast de la fredor que representa la fbrica, lElionor apareix cantant, com si
es tracts de la vitalitat tancada que vol sortir sigui com sigui.
Als segents versos sens presenta una noia feta una dona que se sent buida i rep el
consell de casar-se i tenir fills per part de les dones que treballen amb ella, i aix ho fa.
Per, quan la seva filla compleix els 14 anys ha de comenar a treballar , de manera que
es trobar amb la mateixa situaci que va estar la seva mare. Fent referncia aix a un
cercle, una espiral que sembla que no finalitzar mai, indicada en els sis ltims versos;
espiral en qu participa el mateix poeta.
Conclusi:
Miquel Mart i Pol utilitza aquest poema per deixar constncia escrita de la situaci que
vivia un obrer. Llavors la gent comenava a treballar molt jove i entrava en un
103
Elionor
engranatge que xuclava la vida dia a dia, com ell mateix, que va comenar a treballar als
14 anys.
Aquesta precocitat per entrar a formar part del mn laboral prov de la revoluci
industrial a Espanya, quan nens, nenes i dones van haver de posar-se a treballar a
fbriques a Catalunya la majoria delles txtils.
104
Elionor

LElionor
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
6 x (Encavallament)
6x
6x
Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.
6x (Encavallament)
10x
Duia trenes encara

i deia: "s, senyor" / i "bones tardes".
6x (Encavallament)
10x (Parallelisme)
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia crrer l'escombra.
Els anys, per, / a dins la fbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
6x (Encavallament)
6x
6x (Encavallament)
6x (Sincdoque)
8x (Encavallament)
8x
6x (Metfora)
pas sabut dir d'on li venien

les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensaci de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt svia
predicci de les dones,
va crixer, es va casar i va tenir fills.
10x
8x
6x
6x
8x
10x
10x
12x
10x
6x
10
El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores
6x
que havia complert els catorze anys
6x
quan va posar-se a treballar.
8x (Parallelisme)
Encara duia trenes

i deia: "s, senyor" / i "bones tardes".
6x
10x (Parallelisme)
10x
105
106
Elionor

CT Antol Lcat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CT Antol Lcat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua i literatura catalanes

Comentari de textos potics. 2n de batxillerat

Miquel Costa i Llobera: Lo pi de Formentor

Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat

Llengua i literatura catalanes

Comentari de textos potics. 2n de batxillerat

Antologia de poesia catalana

Com preparar, doncs, el comentari de text?

El dia de presentaci i recitaci

Activitats prvies de lalumne comentador

Tasca dels companys el dia de la presentaci

Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat

Pauta que cal seguir per a lexposici

Bibliografia utilitzada i enllaos (links) interessants

Llengua i literatura catalanes

Lpez M., lvaro

Vinyes verdes vora el...

Com s que es besa

Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat.

MIQUEL COSTA I LLOBERA: Lo pi de Formentor

Llengua i literatura catalanes.

Estructura del poema

Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat.

Per en Costa no s tan important la bellesa com la sublimitat: ho podem constatar en el

Aportaci dels elements formals

Llengua i literatura catalanes.

intensificadora), algunes comparacions i metfores, que sn clau per anar convertint

Conclusions del comentari de text

Poemes presentats per alumnes de 2n de Batxillerat.

El text. Mtrica i altres recursos

conserva de ses fulles / leterna primav era ,

i lluita amb les ventades / que atupen la rib era ,

com un gegant guerr er .

No guaita per ses fulles / la flor enamor ada ;

no va la fontanella / ses ombres a bes ar ;

mes Du ung d'aroma / sa testa consagr ada

i li don per terra / l'esquerpa serral ada ,

per font la immensa m ar .

el crit sublim escolta / de l'guila mar ina ,

o del voltor qui puja / sent l'ala gegant ina

Del llim d'aquesta terra / sa vida no sust enta ;

t pluges i rosades / i vents i llum ard enta

revincla per les roques /sa poderosa r el ,

remoure son full am .

de les amors del c el .

Llengua i literatura catalanes.

Arbre sublim! Del geni / n's ell la viva im atge :

domina les muntanyes / i aguaita l'infin it ;

per ell la terra s dura, / mes besa son ram atge

Oh! s: que quan a lloure / bramulen les vent ades

per glria i per delit .

el cel qui l'enamora, / i t el llamp i l'or atge

llavors ell riu i canta / ms fort que les on ades ,

i vencedor espolsa / damunt les nuvol ades

Arbre, mon cor t'enveja. / Sobre la terra imp ura ,

Amunt, nima forta! / Traspassa la boir ada

i arrela dins laltura / com larbre dels peny als .

com l'au dels tempor als .

i tes canons tranquilles / 'niran per la vent ada

Veurs caure a tes plantes / la mar del mn ir ada ,

oh vida! oh noble s ort !

i alimentar-se i viure / de cel i de llum p ura ...

Lluitar constant i vncer, / reinar sobre l'alt ura