L Economista Gener 2015

I n f o r matiu de
gener 2015 nm. ESPECIAL
leconomista
C O LL E G I
D E C O N O M I S T E S
D E
C ATA L U N YA
Especial
Jornada dels
Economistes
S U M A R I
gener 2015
I n f o r m a t i u
d e
leconomista
C O LL E G I
D E C O N O M I S T E S
Comissi Gestora
Deg: Joan B. Casas Onteniente
Vicedeg: Alfred Albiol Paps
President territorial de Barcelona:
Joan Rfols Esteve
President territorial de Girona:
Esteve Gibert Utset
President territorial de Lleida:
Joan Turmo Montanuy
President territorial de Tarragona:
Pere Segarra Roca
Secretria: Montserrat Casanovas Ramon
Interventor: Anton Gasol Magri
Tresorer: Eduard Soler Villadelprat
Vocals: Jordi Albiol Plans, Emilio lvarez
Prez-Bedia, Jordi Caball Vilella, Rodrigo
Cabedo Gregori, Manuel Cmbara Moreno,
Cristina Clos Ribas, Jos Ignacio Cornet Serra,
Francesc Ferrer Costa, Modest Guinjoan Ferr,
Albert Jover Roig, Llus Mas Villellas, Josep
Maria Riu Vila, Joan Rojas Graell, Xavier Segura
Porta, Xavier Subirats Alcoberro i Avelino
Vzquez Parcero
Consellers: Manuel Barrado Palmer, Raimon
Casanellas Bassols, Carlos Puig de Travy,
Jos Luis Snchez Cristbal
i Esteve Sarroca Punsola
Comit Editorial
Oriol Amat Salas, Raimon Casanellas Bassols,
Joan B. Casas Onteniente, ngel Hermosilla
Prez, Maurici Oliv Riu, Robert Pons Caballero,
Carlos Puig de Travy, Llus Santal Bel
Edita
Fotografia: Collegi dEconomistes

de Catalunya
Publicitat: Gecap, SL
comercial@coleconomistes.cat
Disseny i producci editorial:
ZETACORP-Public@cions Corporatives
(Grupo Zeta), Consell de Cent, 425. 08009
Barcelona. Tel. 93 227 94 16
Distribuci: Ediciones Reunidas, SA
Dipsit legal: B-36694-89
El Collegi no assumeix ni es fa responsable del
contingut dels anuncis publicats. Les opinions
recollides en els textos publicats a lInformatiu
pertanyen exclusivament als seus autors. Lopini
oficial del Collegi lexpressa la Comissi Gestora
com a rgan de govern de la instituci.
Barcelona Plaa Galla Placdia, 32.

08006 Barcelona. Tel. 93 416 16 04
cec@coleconomistes.cat
Girona Joan Maragall, 44, entl. 3a
17002 Girona. Tel. 972 21 45 33
girona@coleconomistes.cat
Lleida Pere Cabrera, 16, 1r G
25001 Lleida. Tel. 973 21 06 33
lleida@coleconomistes.cat
Tarragona Rambla Nova, 58-60, 5 A
43004 Tarragona. Tel. 977 21 70 42
tarragona@coleconomistes.cat
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
D E
C ATA L U N YA
4
6
7
8
10
11
12
16
18
30
34
Josep Ros, Premi

Reconeixement al Despatx
Professional de lany
Editorial
Anton Gasol i Montserrat Sagarra
Nomenaments collegials
Collegiat de Mrit i Collegiat dHonor
Entrevista
Ramon Agenjo, Premi Reconeixement
a lEconomista dEmpresa
Entrevista
Josep Ros, Premi Reconeixement
al Despatx Professional de lAny
Millors Currculums Universitaris

Una aposta de futur
Premis Joan Sard

Los intereses del futuro, de Joan Cals
Crnica del Sopar

El Collegi celebra el
Sopar dels Economistes 2014
Crnica de la Jornada
Anlisi econmica i propostes per avanar
Sessions de Treball
Resum de les ponncies
La Jornada a les seus territorials

A Tarragona, Girona i Lleida
Nota dopini
De la Comissi Gestora del
Collegi dEconomistes de Catalunya
Guia de continguts afegits

en aquesta edici digital
d e l s
E c o n o m i s t e s
2 0 1 4
Fes clic aqu per accedir a les galeries de fotos.

+info Fes clic aqu per a ms informaci.
Ramon Agenjo,
Premi Reconeixement a
lEconomista dEmpresa
16
Crnica de la
Jornada dels
Economistes 2014
18
Sessions de Treball
30
La Jornada dels
Economistes a les
seus territorials
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
E D I T O R I A L
gener 2015
l compendi dactes inherent a la Jornada Anual dels

Economistes comprn:
Nota dopini. Dilluns 27 doctubre es va fer una

roda de premsa per tal de presentar lhabitual Nota
dopini del Collegi que es presenta als mitjans de comunicaci
amb motiu de la Jornada Anual dels Economistes. Enguany es va
posar lmfasi en la necessitat dendegar a Catalunya transformacions estratgiques que facin possible un creixement intelligent,
sostenible, integrador, vertebrat sectorialment i alineat amb Europa, com ara el refor del paper de la indstria i dels serveis de ms
valor afegit, limpuls dun model energtic competitiu, sostenible i
social, ladopci dun sistema fiscal modern, limpuls a la recuperaci del finanament bancari i la consolidaci del no bancari, la
potenciaci dels sistemes dinnovaci i deducaci, el conreu de
lexcellncia empresarial, prenent la societat i la seva cohesi com
a eixos centrals. En la presentaci de la nota dopini, una dotzena
de mitjans de comunicaci van acudir a la roda de premsa, amb la
consegent amplificaci dimpactes a la societat.
Sopar dels Economistes. Constitueix laspecte festiu de la Jornada, de retrobament entre els companys de professi, i saprofita
per fer distinci de la professi des de diferents vessants. Un s el
Premi Joan Sard Dexeus de la Revista Econmica de Catalunya,
que premia el millor llibre deconomia i la millor trajectria professional. Tanmateix, els Premis de Reconeixement de cada any que el Collegi
atorga posen nom i cara pblicament,
per les seves aportacions i vlua, al Millor Despatx Professional, a lEconomista dEmpresa i als Millors Currculums
Universitaris.
Jornada Anual del Collegi. La ciutat
de Barcelona va acollir, divendres 14 de
novembre, la Jornada dels Economistes, en el transcurs de la qual, al llarg
dun intens mat, es van debatre en una
pliade de sessions de treball la muni de continguts que giraven

al voltant del lema de la Jornada, enguany: Transformacions estratgiques per a leconomia catalana.
La Jornada 2014 tenia per leitmotiv quines transformacions estratgiques sn les ms adients per a leconomia catalana i com es
poden implementar.
La Jornada denguany va ser el primer acte emblemtic del nou
Collegi dEconomistes de Catalunya, resultat de la unificaci dels
collegis de Titulats Mercantils i Empresarials i del Collegi dEconomistes. Ben segur que la mostra ms fefaent que la nova Corporaci es veu enfortida per la fusi de tots els professionals que presten els seus serveis en favor de leconomia i lempresa va ser la
massiva afluncia de participants, tant s aix que per primera vegada a la histria es va depassar amb escreix el miler dassistents.
Conferncia inaugural. Linici de la Jornada va ser encapalat
per la superba i apreciada Conferncia inaugural del magnfic professor Joan Tugores Ques qui, de manera slida, rigorosa i entenedora va illustrar els reptes dabast histric, interrogant-se en
quin nou mn ens trobem? I com podem optimitzar les nostres
potencialitats? Quina ser la governana de la globalitzaci? Com
aconseguirem nous equilibris raonables locals/globals, mercats/
governs? Va llenar una colla de missatges per al present i el futur
de com treure profit de tot el potencial del
pas (principi dactivaci); quin enfocament cal donar a la productivitat (gaudini: tecnologia + creativitat); orientar el
model productiu mitjanant una reassignaci dels factors i millorant el posicionament global i, quant al finanament, un
canvi de paradigma: rent seeking versus
profit seeking!; i amb un millor repartiment dels ajustaments de la crisi i dels
eventuals dividends de la recuperaci i
de la globalitzaci. Tot plegat, a la recerca dequilibris raonables ms que pndols: buscant complementarietats entre
mercats i institucions; aconseguint una millor eficincia compatible
amb la cohesi social; i que els desitjables guanys de competitivitat
no augmentin la desigualtat. I, finalment, i no menys important,
reivindicant el fonament del model europeu que fa possible i desitjable la complementarietat entre progrs, democrcia i benestar.
La Jornada dels
Economistes va
tenir una muni
dimpactes
meditics aix com
a les xarxes socials
Conferncia de cloenda. La culminaci de la Jornada la constitueix la conferncia de cloenda que demanem a un empresari.
Enguany, ha estat Ignasi Biosca Reig, conseller delegat de Reig
Jofre, nt del fundador, i president de CataloniaBio, un empresari i
una empresa dall ms adient per estimular les nostres capacitats
empresarials com a pas. Reig Jofre no para de crixer i de superar
reptes, essent un referent mundial en determinades especialitats
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
ANTON GASOL
I MONTSERRAT
SAGARRA
Directors tcnics
de la Jornada
dels Economistes.
farmacutiques, i de les capdavanteres en cotitzaci borsria del
sector. Durant la conferncia, va afirmar que el mercat s el mn;
que noms la innovaci mant lempresa viva i atractiva; que calen
nous models dinterrelaci entre empreses, que sn la clau de
lxit, i que cal incorporar diferents models de finanament i destructures de capital. Va concloure dient: Cal ser valent, ambicis i
estar disposat a competir amb intelligncia amb qualsevol companyia del mn.
visibilitat per la seva contribuci a lanlisi i a la nostra competncia

professional pel que fa a la capacitat de reflexi i proposta en matria econmica i empresarial. La Jornada Anual va estar coberta
per una dotzena de mitjans de comunicaci premsa, rdio i televisi desplaats a cobrir el desenvolupament de lacte que es van
traduir en gaireb en una muni dimpactes meditics aix com en
un nombre elevat de tuits amb letiqueta #economistes.cat14, i
fora fotos de la Jornada publicades a les xarxes socials.
Sessions professionals i estratgiques. Entremig de les dues

guindes que van suposar les conferncies inaugural i de cloenda,
van transcrrer les 13 sessions (una doble) de treball.
Jornada Anual a les seus territorials de Lleida, Tarragona i

Girona. La celebraci de la Jornada t un carcter descentralitzat
i, per aix, se celebra, a ms de a Barcelona, a tots els altres mbits
territorials del Collegi, amb continguts que, tot i estar en relaci
amb el lema anual de la Jornada, tenen especificitat i caracterstiques prpies. Tamb en aquest cas figuren les ressenyes de la
Jornada a les seus fetes per cadascun dels organitzadors.
La dualitat de sessions professionals i estratgiques de la Jornada

es va poder combinar harmnicament en el dos torns de sessions
a gust dels assistents, ja sigui participant en una sessi professional i una altra destratgica o b les dues professionals o estratgiques. Aix la fiscalitat, lauditoria, lanlisi dempreses, el finanament de lactivitat econmica, els procediments concursals i
lempresa familiar sentremesclaven amb les transformacions socials, la reassignaci de recursos productius, lenergia, leconomia
social, el bon govern i el posicionament global de Catalunya.
Tot plegat figura a continuaci en aquest nmero especial digital

sobre el desenvolupament i continguts de la 19a Jornada Anual del
Collegi dEconomistes de Catalunya. n
Ms endavant figura el relat de cadascuna de les sessions fet per

lintroductor, pea cabdal per al bon funcionament de la Jornada,
amb els principals punts que van sorgir en el decurs de la sessi,
aix com les conclusions i les propostes que se nhagi pogut extreure. A ms de la ressenya de la sessi, tamb es pot fer clic en les
presentacions que van utilitzar els ponents en la seva dissertaci.
Ress de la Jornada. El conjunt dactes que componen la Jornada Anual, a ms de tenir una gran capacitat de convocatria i de
positiva valoraci per part dels assistents, t una estimable repercussi en els mitjans de comunicaci i dna al Collegi la mxima
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
J O R N A D A
D E L S
Nomenament collegiats
E C O N O M I S T E S
2 0 1 4
EL COLLEGI NOMENA ELS NOUS COLLEGIATS
de Mrit i dHonor
El deg del Collegi dEconomistes de Catalunya, Joan B. Casas, va iniciar lordre

del dia informant de la proposta del Comit Permanent per als dos nomenaments
l Comit Permanent ha proposat que aquest any es nomeni

Collegiat de Mrit Antoni Castells Oliveres i Collegiat dHonor, Mariano Marzo.
Antoni Castells, Collegiat de Mrit
De Castells, el deg Joan B. Casas va exposar que s doctor en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona, catedrtic dHisenda Pblica per la mateixa
Facultat i acadmic numerari de la Reial
Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres. s president del Consell Assessor de la Fundaci Catalunya-Europa,
membre del Consell Consultiu de FUNCAS,
membre del Patronat de la Fundaci Arxiu
Tarradellas i director dEuropeG, Grup
dOpini i Reflexi en Economia Poltica.
Especialista en temes de federalisme fiscal, hisenda autonmica i local, economia
regional i economia de lestat del benestar,
s autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matries.
Tamb s fundador i codirector del curs de
postgrau (actualment mster) en Hisenda
Autonmica i Local, cofundador i primer
director de lIEB (Institut dEconomia de
Barcelona), centre dinvestigaci de referncia en federalisme fiscal i economia regional.
Ha estat economista de la Divisi Internacional i economista del Servei dEstudis de
Banca Catalana, economista de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, sndic
de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, membre de la Comissi Mixta de Valoracions Estat-Generalitat, membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu,
parlamentari en el Parlament de Catalunya
i conseller dEconomia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.
Antoni Castells ha estat nomenat Collegiat
de Mrit del Collegi dEconomistes de Catalunya per la seva trajectria professional
destacant les seves aportacions en economia regional i federalisme fiscal, la seva
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
tasca docent i el seu mestratge en lensenyament de leconomia i en la formaci de

moltes fornades de nous economistes.
Tamb la Comissi Gestora va destacar la
seva collaboraci amb el Collegi dEconomistes de Catalunya, collaborant i donant suport a qualsevol iniciativa que se li
ha plantejat i concretament a la Revista
Econmica de Catalunya del consell de redacci de la qual forma part.
Mariano Marzo, Collegiat dHonor
El reconeixement com a Collegiat dHonor
de Mariano Marzo semmarca en la voluntat de reconixer aquells professionals de
professions vinculades amb la deconomista o amb incidncia per a leconomia i
per a les empreses i, en concret, per la seva
trajectria professional i les seves aportacions en relaci amb els recursos energtics existents, la geoestratgica que comporta i les seves repercussions tant en
leconomia dun pas com a les empreses.
Marzo s catedrtic dEstratigrafia i professor de Recursos Energtics i Geologia del
Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial
Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona,
de la qual s director de la Secci 4a de
Cincies de la Terra, del Consell Assessor
per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), del Captol Espanyol del
Club de Roma, de lAmerican Association
of Petroleum Geologists i de lEuropean
Association of Petroleum Geoscientists &
Engineers.
Mant una relaci continuada amb la indstria del petroli i del gas i ha treballat a
Europa, els EUA, lAmrica del Sud, lOrient
Mitj i el nord dfrica. Ha publicat ms dun
centenar de treballs en revistes cientfiques,
ha editat o ha coeditat 15 llibres i ha presentat ms de 100 ponncies a conferncies i
congressos. Ha format part dels consells
editorials de revistes de gran prestigi internacional en el camp de la geologia.
Collegiats de Mrit
(1987 - 2012)
Pasqual Maragall
Narcs Serra
Andreu Mas-Colell
Joaquim Muns
Josep M. Bricall
Amadeu Petitb
Antoni Serra Ramoneda
Ernest Lluch
Josep Oliu
Jacint Ros Hombravella
Guillem Lpez Casasnovas
Francesc Granell
Antonio Argandoa
Merc Sala
Mart Parellada
Isidre Fain
Artur Saur
Llus Barb
Alfred Pastor
Joan Canals
Joan Hortal
Enric Genesc
Carles A. Gasliba
Collegiats dHonor
(1979 - 2012)
Participa o ha participat en diversos consells

assessors en matria energtica de les administracions central i autonmica aix com
en altres institucions, lAmerican Chamber
of Commerce in Spain, Ctedra BP de Desenvolupament Sostenible de la Universitat
Pontifcia Comillas, Club Espanyol de lEnergia, Fundaci del Centre dInformaci i Documentaci Internacionals a Barcelona,
Institut Europeu de la Mediterrnia, Observatori de Poltica Exterior Espanyola de la
Fundaci Alternativas, Reial Institut Elcano,
Spanish Energy Mix Forum, entre daltres.
2 0 1 3
Joan Sard Dexeus

Fabi Estap Rodrguez
Josep Llus Sureda Carrin
Rom Perpiny Grau
Ramon Tras Fargas
Jordi Nadal Oller
Rafael Termes Carrer
Francesc Cabana Vancells
Josep Fontana Lzaro
Anna Cabr Pla
Josep M. Vegara Carri
Albert Vilalta Gonzlez
Ramon Folch
Entrevista
Ramon
Agenjo
El Collegi dEconomistes
de Catalunya lha
distingit amb el Premi
de Reconeixement a
lEconomista dEmpresa.
Professional duna gran
indstria del sector
agroalimentari, destaca
per la seva sensibilitat
en impulsar programes
de mecenatge a entitats
esportives, socials
i culturals mitjanant
la Fundaci Damm
MONTSE CARLAS, periodista
Departament de Comunicaci del

Collegi dEconomistes de Catalunya
premsacec@coleconomsites.cat
uina valoraci fa que des del

Collegi dEconomistes lhagin distingit com a Economista dEmpresa? Qu suposa per a vost?
s per a mi un honor haver rebut aquest
guard perqu fa 34 anys que treballo
deconomista dempresa, i res no em podria
fer ms illusi. De tots els reconeixements
que he rebut a la meva vida, aquest s el que
ms valoro perqu prov dels companys de
professi, als qui admiro, sense oblidar que
el prestigi i categoria dels altres guardonats
fa que men senti molt orgulls.
Vost s la quarta generaci duna gran
empresa. Quin ha estat el secret per tal
que, tot i les crisis que sorgeixen al llarg
dels anys, la seva companyia continu
situada en una posici capdavantera?
Primer de tot, el secret s treballar molt. A
banda de treballar molt, Damm ha tingut la
sort de comptar amb un equip hum a laltura
dels reptes tant professional com humanament al llarg de les generacions i en tots els
estrats. Daltra banda, considero que un dels
nostres valors ms genuns s laposta constant per lexcellncia del producte i leficincia del procs, vull dir que al llarg de la nostra
histria ens hem destacat pel volum de les
nostres inversions en mitjans de producci i
en la gesti rigorosa dels nostres recursos financers. Hem tingut lencert dhaver pres
decisions que ens han perms estar preparats en el moment en qu el mercat o les circumstncies exigien una eficincia ms gran.
La crisi econmica actual ha afectat
molt el teixit empresarial catal. Com
veu la situaci actual de leconomia a
Catalunya i a Espanya? s optimista de

cara a un futur relativament proper?
La principal mancana a leconomia catalana o espanyola s la baixa demanda de
treball, per tampoc no hem doblidar lalta
qualitat de les infraestructures de qu disposem. S que sc optimista respecte del
futur, sobretot per lalta preparaci dels
nostres joves aix com per la seva versatilitat
a lhora desenvolupar les feines.
Des del seu punt de vista, i basant-se
en la seva experincia, quines recomanacions faria vost als empresaris?
No sc qui per fer recomanacions a cap empresari, per si hagus de donar un consell
diria que s imprescindible per al pas que les
El prestigi duna
empresa tamb es
mesura per la seva
tasca filantrpica
empreses es facin cada dia no sols ms eficients sin tamb que creixin en mida. bviament que les petites i mitjanes empreses
sn molt valuoses per al pas, per per ser un
gran pas calen grans empreses que puguin
competir a escala mundial i buscar altres
mercats. Crec que sha de valorar ms per
part de la societat la figura de lempresari, ja
sigui el nou emprenedor com qui ha fet crixer o liderar una gran empresa perqu, a
banda de moltes altres consideracions, si
fracassa, no solament arrisca el seu lloc de
feina, sin el seu patrimoni i, moltes vegades, el de la seva famlia.
E s p e c i a l
D i g i t a l
Vost s tamb patr director de la

Fundaci Damm, des don ha impulsat
nombrosos programes de mecenatge.
Quin s el valor dels impulsats des del
mn empresarial? Qu poden aportar?
He tingut la sort i lhonor de treballar en una
empresa que creu a retornar a la societat la
riquesa que aquesta ens ha donat prviament. Cal que qualsevol empresa, amb independncia de la mida, destini una part del
benefici a projectes sense nim de lucre, ja
sigui gestionant directament iniciatives prpies, ja sigui fent aportacions econmiques
conjuntament amb altres empresaris per collaborar amb projectes ms grans. El prestigi
duna empresa tamb es mesura per la seva
tasca filantrpica.
Vost reclamava que simpulss una
llei de mecenatge. Quins avantatges
aportar? Creu que pot ajudar a impulsar aquest tipus diniciatives?
Des del meu punt de vista, s imprescindible
disposar duna llei de mecenatge que sigui,
sobretot, atractiva i eficient. Aquesta llei
hauria de ser un incentiu per tal que les empreses, els empresaris i els ciutadans es
convertissin en mecenes de manera sostinguda. Una bona llei de mecenatge hauria de
preveure diferents trams dincentius fiscals
en funci de la durada del projecte, la seva
magnitud i linters social. Crec que, com a
idea, i sabent que, a ms de leconomia racional tamb hi ha leconomia emocional,
seria una bona eina per incentivar la creaci
de llocs de feina, en especial daturats. Una
bona llei de mecenatge s la que considera
que lexercici de la filantropia no s una manera destalviar impostos, sin una manera
alternativa de pagar-los.
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
M
van
del
esc
Co
de
per
con
eco
pro
va
Ma
J O R N A D A
Entrevista
D E L S
MILLOR DESPATX PROFESSIONAL
Josep Ros
Mereixedor del Premi de Reconeixement al Despatx

Professional, en aquesta entrevista fa un reps a la situaci del
sector i proposa frmules que shaurien daplicar per mantenir
la posici de lideratge del sector turstic catal a escala mundial
Departament de Comunicaci del Collegi dEconomistes de Catalunya

uina valoraci fa del premi

que li ha concedit el Collegi
dEconomistes?
Superada la sorpresa inicial nestic molt satisfet, ja que s un reconeixement a
tota una trajectria per part dels mateixos
companys de professi. A ms, es reconeix la
tasca dels economistes que ens vam anar
especialitzant en un sector, el del turisme,
que, malgrat la seva importncia econmica,
rebia una atenci limitada per part dels professionals de leconomia. Tamb, entenc que s
un reconeixement als petits despatxos que,
per mitj de lespecialitzaci, la personalitzaci i la innovaci ens hem internacionalitzat.

Quin creu que s el valor que aporten
els serveis dun despatx com el seu al
sector turstic?
El meu despatx, Ros D&P, es defineix com
despatx de serveis de consultoria en planificaci i projectes turstics per ajudar a prendre decisions a les empreses i/o institucions
que formen part de la cadena de valor turstica. Tot i ser especialistes en turisme, hem
de tenir una base de coneixement en diver-
2 0 1 4
sos mbits, a causa del carcter transversal

de la indstria turstica i dels molts sectors
econmics, de caracterstiques diverses,
amb qu interactua (transport, hoteleria,
cultura, comer, entre daltres).
s aqu que, com a economistes, nosaltres
podem aportar valor, enfocant la soluci
dels problemes de decisi amb les eines que
ens dna la cincia econmica, per amb
una visi i una praxi multidisciplinar, que ens
permet coordinar i incorporar en els processos de planificaci i decisi els inputs de
professionals especialistes en altres mbits.
Quins sn els principals actius de
loferta turstica catalana?
En termes generals, podem dir que est
molt ben dotada de recursos de base per
desenvolupar el turisme, (natura, patrimoni,
clima, etctera), cosa que permet desenvo-
Sha de definir una

estratgia a cada territori
que tingui en compte
les seves potencialitats
turstiques i lestructura
socioeconmica
lupar una gran varietat de productes i oferirlos a una gran diversitat de pblics, i aix
evitar, o reduir, els tpics problemes que es
presenten a moltes regions turstiques que
estan condicionades per una excessiva dependncia duns pocs productes i mercats.
Tamb hem de dir que Catalunya est ben
dotada dequipaments i serveis turstics, de
bones infraestructures i, sobretot, disposa
dun factor imprescindible en una indstria
en qu latenci personal i lhospitalitat s
fonamental: recursos humans qualificats.
Finalment, hem de destacar un actiu intangible, per decisiu, com s disposar duna
marca reconeguda i prestigiada internacionalment: Barcelona.
Com veu el futur del sector turstic a
Catalunya? Qu hem de millorar?
El veig amb optimisme, ja que est donant
mostres de la seva fortalesa malgrat la greu
crisi econmica i la forta competncia daltres destinacions. Hi ha molts aspectes que
cal millorar, i els errors comesos en el passat han de servir per no repetir-los en el futur, per no podem generalitzar, ja que Catalunya s molt diversa i el que pot ser idoni
per a la Costa Brava no t per qu ser-ho
El despatx de Josep Ros est

especialitzat en turisme, per
t una base de coneixement
en diverses matries.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
Josep Ros veu

amb optimisme
el futur del sector
turstic catal.
per a Barcelona o per a les comarques dinterior. Per no estendrem, assenyalar alguns principis que crec que shaurien de
tenir sempre presents:
l Conservar i posar en valor els actius que
sn la base del turisme.
l Mecanismes de coordinaci i consens que
defineixin unes poltiques turstiques que donin coherncia al conjunt dactuacions.
l Actuar sobre el cant demanda definint
una estratgia de productes/mercats que
maximitzi el nivell de despesa turstica (per
turista i dia) i optimitzi de manera equilibrada el grau docupaci de la capacitat installada (reduint lestacionalitat), diversificant el
Els errors comesos en

el passat han de servir
per no repetir-los en el
futur, per no podem
generalitzar, Catalunya
s molt diversa
risc (evitant lexcessiva dependncia del
monoproducte i del monomercat).
l Actuar sobre el cant oferta mitjanant
loptimitzaci de cadascun dels elements
E s p e c i a l
D i g i t a l
de la cadena de valor i procurant la seva

mxima integraci amb la resta del sistema
econmic del territori de referncia i tot
preservant els recursos de base. Aix ha
de permetre millorar la competitivitat del
producte i maximitzar lefecte multiplicador de la despesa turstica a la resta de
sectors econmics no turstics provedors
dinputs.
l Tot lanterior comporta la necessitat
de definir una estratgia especfica per a
cada destinaci o territori que tingui en
compte tant les seves potencialitats turstiques com la seva estructura socioeconmica, de tal manera que tots en puguin
sortir beneficiats. n
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
J O R N A D A
Premis Currculms
D E L S
2 0 1 4
Distingim els millors

estudiants del 2014
Amb aquest premi, la
Jornada dels Economistes
fa una aposta de futur.
Daquesta manera, el Collegi
vol contribuir a la millora de
la professi. Sn els millors
estudiants dEconomia
i Empresa de les
universitats catalanes
n el marc de la Jornada dels

Economistes, el Collegi dEconomistes de Catalunya tamb
vol reconixer el millor estudiant
de cadascuna de les facultats dEconomia
i Empresa de les universitats de Catalunya.
Mikel Petri Castro.
Graduat en Economia per la Facultat de
Cincies Econmiques i Empresarials
de la Universitat
Pompeu Fabra amb
una nota mitjana de
9,54 (sobre 10). A
ms de ser un estudiant brillant, en la sollicitud al premi tamb es destaca la seva
participaci en la vida universitria participant en debats, organitzant sessions i esdeveniments relacionats amb els temes
dactualitat econmica, en reunions amb
lequip de deganat de la facultat fent propostes de millora i fent de mentor dels seus
companys destudis, fet que va fer que el
seus companys li concedissin el ttol de
Mster Simpatia i el van votar per fer el discurs de graduaci. Finalment, en el darrer
any destudis va ser premiat amb la beca
del Banc dEspanya per fer el mster a la
London School of Economics aix com amb
una beca de la Caixa per dur a terme estudis de doctorat lany 2015 als Estat Units.
1 0
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
Alfons Borrs Brell.

Graduat en Comptabilitat i Finances per la
Facultat dEconomia i
Empresa de la Universitat Autnoma de
Barcelona amb una
nota mitjana de 9,23
(sobre 10). A ms de
ser un estudiant brillant, en la sollicitud al premi tamb es destaca la seva motivaci a tenir els coneixements necessaris per millorar la gesti
dempreses industrials que el van portar a
abandonar els estudis denginyeria industrial i a matricular-se en comptabilitat i
finances.
Paula Vich i Serra.
Graduada en Direcci
dEmpreses per ESADE amb una nota mitjana de 8,98 (sobre
10). A ms de ser una
estudiant brillant, en
la sollicitud al premi
tamb es destaca
que ha estat molt activa en associacions destudiants i en activitats internacionals. Forma part del Youth
Economic Circle i va formar part del Chapter de Kairos Society; va dur a terme prctiques en reconegudes empreses.
Cristina Brunet Cantos.
Graduada en Administraci i Direcci
dEmpreses per la Universitat Oberta de
Catalunya amb una nota mitjana de 9,7 (sobre 10). A ms de ser una estudiant brillant,
en la sollicitud al premi tamb es destaca
la dedicaci i lesfor necessari tenint en
compte que la UOC s una universitat virtual densenyament a distncia i que els estudiants compaginen estudis amb altres responsabilitats professionals.
2 0 1 4
Marta Ayala Ruiz.

dEmpreses per la
Facultat dEconomia
i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili amb una nota mitjana de 9,14 (sobre
10). A ms de ser
una estudiant brillant, en la sollicitud al premi, tamb es destaca lobtenci duna
beca de collaboraci amb el desenvolupament del Pla estratgic de la Facultat
dEconomia i Empresa de la URV.
Aida Molin Fust.
dempreses per la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida amb una
nota mitjana de 8,77
(sobre 10).
Maria Cristina
Thos Valls.
Graduada en Administraci i Direcci dEmpreses per la Facultat
de Cincies Econmiques i Empresarials de
la Universitat de Girona amb una nota mitjana de 8,91 (sobre 10). A ms de ser una
estudiant brillant, en la sollicitud al premi,
tamb es destaca que, com a becria del
Departament dEconomia, va collaborar en
el treball de recerca Aspectes metodolgics
dels estudis dimpacte econmic: aplicaci
al cas dels parcs temtics, que va donar lloc
al treball de grau Impacte econmic per al
cas concret del parc PortAventura, amb una
qualitat excellent.
J O R N A D A
Oriol Garcia
Vivet.
Graduat en Direcci
dEmpreses
per la Facultat de
Cincies Socials
de la Universitat
Abat Oliba CEU
amb una nota mitjana de 8,486 (sobre 10). A ms de ser un
estudiant brillant, en la sollicitud al premi
tamb es destaquen les quatre beques
dexcellncia acadmiques obtingudes
en els quatre anys destudis i la seva qualitat com a persona i professionalitat i qualitat en totes les tasques desenvolupades.
Laia Gener
Martnez.
Graduada en Administraci i Direcci dempreses
per lInstitut Qumic de Sarri amb
una nota mitjana
de 8,66 (sobre
10). A ms de ser una estudiant brillant,
en la sollicitud al premi, tamb es destaquen les seves qualitats de treball en
equip, capacitat analtica i pensament
crtic; a quart curs va fer un Erasmus a la
Universitat de Cardiff, Galles.
Laia Villabo Iranzo.
dEmpreses per la Universitat Internacional de Catalunya amb una nota mitjana
de 8,30 (sobre 10). A ms de ser una
estudiant brillant, en la sollicitud al premi
tamb es destaca que s una persona
activa que no refusa lesfor, participativa i amb una alta capacitat de lideratge.
A partir de segon curs de carrera va compatibilitzar el seus estudis dADE amb la
Graduatura en Dret a la Universitat de
Barcelona.
Marc Grebol
Deseure.
Graduat en Administraci i Direcci
dempreses per la
Universitat de Vic
amb una nota mitjana de 8,25 (sobre 10).
D E L S
2 0 1 4
Premis Joan Sard
Un llibre
del seu temps
Joan Cals Gell ha escrit una anlisi econmica del present
mirant al futur, amb rigor i molt documentada. I no noms
per als economistes, sin tamb per al lector interessat
ANTONI GARRIDO
Secretari del Consell de Redacci de la REC

rec@coleconomsites.cat
l llibre Los intereses del futuro.

Economa en un cambio de poca, del professor Joan Cals
Gell, analitza la situaci econmica actual en vista dels desenvolupaments
de leconomia terica. Es tracta duna excellent contribuci escrita amb rigor, mpliament documentada i que es caracteritza per
la seva elevada capacitat didctica.
A grans trets, el llibre repassa tres qestions:
a) on som, don venim i com hi hem arribat;
b) qu es el que la teoria econmica ensenya
i c) quina ha estat la poltica econmica seguida, en particular en la construcci del
projecte europeu. Potser el gran avantatge
del llibre que ressenyem s que pot ser llegit
per un economista o per un no-economista
que mostri afici pels temes econmics, i
ambds nextrauran interessants llions.
Leconomista es beneficiar dun equilibrat
reps als temes que la doctrina econmica
ha plantejat al llarg de la seva histria. Des
dels paradigmes tradicionals fins a controvertides teories que no compten amb ladequat grau de consens. La discussi que
Cals fa sobre aix s molt aclaridora i permet mostrar la dificultat de trobar en economia explicacions completes. En altres paraules, totes les teories tenen la seva dosi
El gran avantatge
del llibre s que
pot ser llegit per
un economista o per
un no-economista
E s p e c i a l
D i g i t a l
de veritat i de mentida i leconomia com a

cincia nicament resultar til en la mesura que els economistes siguin capaos
daconseguir un eclecticisme constructiu
depenent de les circumstncies.
Un altre aspecte que cal destacar del llibre de
Cals, i sobre el qual lautor per la seva experincia professional b coneix, s el tema de la
crisi bancria espanyola. De fet, la crisi bancria europea, i lespanyola en particular, ha estat una gran protagonista de la gran recessi.
Precisament, els dubtes que lactual precria
recuperaci desperta vnen en gran part motivats pel desconeixement del grau de sanejament que s subjacent en el mercat financer.
En resum, el llibre de Joan Cals s una excellent contribuci en termes que permet aclarir la situaci actual del sistema econmic
mundial alhora que mostra els fonaments
terics de leconomia i la seva potencial contribuci a lexplicaci de la realitat econmica. Treballs daquesta naturalesa sn molt
necessaris en un mn, lacadmic, en el qual
els incentius que es donen a la investigaci
sorienten en ocasions cap a una especialitzaci improductiva.
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
1 1
J O R N A D A
D E L S
Crnica del Sopar
2 0 1 4
el Sopar
dels Economistes
2014
EL COLLEGI
CELEBRA
Aquest s el balan del primer Sopar dels Economistes desprs

de la unificaci del Collegi dEconomistes i el Consell de Titulats
Mercantils i els collegis de Titulats Mercantils de tot Catalunya
Departament de Comunicaci del Collegi dEconomistes de Catalunya

1 2
l Sopar dels Economistes s la

cita anual que permet als col
legiats trobarse de manera diste
sa en un acte de caire ms ludico
social; per tamb s una cita en la qual es fa
un reconeixement al treball, la dedicaci i la
collaboraci amb el Collegi dEconomistes
de Catalunya de diferents professionals.
tils de Catalunya i els collegis de Titulats Mer

cantils de Barcelona, Girona, Lleida i Tarrago
na. Una uni que ha donat com a resultat una
gran instituci amb 8.000 collegiats i ms de
2.000 despatxos vinculats, fet que converteix
el Collegi dEconomistes de Catalunya en
una de les corporacions professionals ms
importants de Catalunya.
Aquest any, el Sopar dels Economistes tenia

un caire especial, ja que era el primer desprs
de la unificaci del Collegi dEconomistes de
Catalunya amb el Consell de Titulats Mercan
Precisament, el deg del Collegi dEconomis

tes, Joan B. Casas, va centrar la seva inter
venci en el que ha suposat la unificaci
daquests collegis professionals i va assegu
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
rar que la nova instituci neix amb lobjectiu

desdevenir un referent indiscutible en el
camp de leconomia i lempresa a Catalunya
i amb la vocaci de servir ms i millor tant a la
societat com als collegiats.
Millor Publicaci Econmica
Desprs del sopar, va ser el torn del lliurament
de premis i el primer que es va concedir va ser
el Joan Sard Dexeus, que concedeix la Revista Econmica de Catalunya. En la modalitat
de Millor Publicaci Econmica es va premiar
Los intereses del futuro. Economa en un cam-
bio de poca, del catedrtic dEconomia Apli

cada de la UAB Joan Cals. En primer lloc,
Cals va agrair el premi i, posteriorment, va
afegir que el llibre pretn explicar qu s el que
ha passat en els darrers anys a Europa en
lmbit econmic, s una guia sobre econo
mia i el pensament econmic basat en les
experincies de les crisis actuals.
Millor Trajectria Personal
en la Difusi de lEconomia
Desprs, es va procedir al lliurament del Pre
mi Joan Sard Dexeus a la Millor Trajectria
Personal en la Difusi de lEconomia, que
aquest any ha estat per al periodista i actual
corresponsal a Brusselles del diari El Pas,
Claudi Prez. Llicenciat en Cincies Eco
nmiques per la Universitat de Barcelona i en
Periodisme per la Universitat Pompeu Fa
bra, Prez ha treballat a El Peridico de Catalunya, Expansin i El Pas, seguint temes
deconomia internacional, reunions del Fons
Monetari Internacional i del G8 i, ltimament,
seguint dia a dia la crisi financera actual.
Claudi Prez va prendre la paraula per agra
ir el premi i per recordar que la seva traject
ria professional va comenar precisament
fent entrevistes per a la revista del Collegi
dEconomistes de Catalunya.
A dalt, Joan Cals,

autor de la Millor
Publicaci
Econmica.
Esquerra, Claudi
Prez, Millor
Trajectria
Personal en la
Difusi de
lEconomia.
A sota, els
guardonats pels
Millors Currculums
Universitaris.
El nou Collegi, desprs

de la unificaci, neix amb
lobjectiu de ser un referent
indiscutible en economia
i empresa a Catalunya,
va dir Joan B. Casas
Millors Currculums Universitaris
Tot seguit, va ser el torn del lliurament de
diplomes als Millors Currculums Universi
taris, que aquest any van ser per a Alfons
Borrs, de la Universitat Autnoma de Bar
celona; Cristina Brunet Cantos, de la
Universitat Oberta de Catalunya; Oriol
Garcia Vivet, de la Universitat Abat Oliba;
Laia Gener Martnez, de lInstitut Qumic
de Sarri; Marc Grbol Deseures, de la
Universitat de Vic; Mikel Petri Castro, de
la Universitat Pompeu Fabra; Paula Vich
Serra, dESADE, i Laia Villar Iranzo, de
la Universitat Internacional de Catalunya.
Els estudiants distingtis van rebre el guard
de mans del deg del Collegi dEconomis
tes de Catalunya, Joan B. Casas, i del se
cretari general dEconomia i Coneixement,
Albert Carreras.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
1 3
J O R N A D A
Crnica del Sopar
D E L S
2 0 1 4
Economista dEmpresa
El Premi de Reconeixement a lEconomista
dEmpresa daquest any es va lliurar al conse
llersecretari del Grup Damm, Ramon Agenjo. Amb aquest guard, el jurat va voler reco
nixerli la seva faceta de patrdirector de la
Fundaci Damm, instituci que canalitza lac
tivitat filantrpica daquest grup dempreses,
a la qual ha sabut aportar la gesti empresari
al sense oblidar la seva finalitat fundacional. El
jurat tamb va voler destacar la seva col
laboraci constant amb el Collegi de Titulats
Mercantils de Barcelona, ara fusionat en el nou
Collegi dEconomistes de Catalunya. Des
prs dagrair la concessi daquest premi, en
el seu parlament Agenjo va donar alguns con
sells als empresaris per afrontar el futur amb
ms garanties treballar molt, convertir les pi
mes en empreses ms grans i tirar endavant
projectes de mecenatge i filantropia, ja que s
una altra manera de fer economia sobretot si
aquests projectes fan incidncia en leduca
ci. Agenjo va concloure el seu parlament
reclamant una llei de mecenatge.
Premi de Reconeixement a lEconomista dEmpresa 2014,

Ramon Agenjo, conseller-secretari del Grup Damm.
Despatx Professional
En lapartat de Reconeixement al Despatx
Professional, el guard va ser per a Josep
Ros. En aquest cas, el jurat va destacar un
El conseller dEmpresa
i Ocupaci, Felip Puig,
va agrair al Collegi la
permanent collaboraci
i lesperit crtic que ha
tingut amb el Govern
Premi de Reconeixement al Despatx Professional de lany 2014,

Josep Ros, del despatx Ros D&P.
professional que sha especialitzat en la con

sultoria i lassessorament en el sector turstic,
on els economistes i els titulats mercantils de
senvolupen una destacada activitat. A ms, a
lhora de concedir el premi es va tenir en
compte que el despatx premiat s un referent
en el sector i un precursor daquesta activitat
professional amb una mplia experincia en
projectes i planificaci turstica a Catalunya,
Espanya i Europa, aix com a diversos pasos
de lAmrica Llatina.
Premi de Reconeixement a lEconomista dEmpresa 2014 amb Carcter Especial,

ngel Segarra, membre de la Comissi dAssessors Fiscals del Collegi.
1 4
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
Ros va prendre la paraula per donar les grci

es pel premi i va estendre el seu agrament a
un seguit de persones i institucions que han
tingut una gran influncia a lhora de definir la
seva carrera professional sense les quals
avui no estaria aqu recollint aquest guard.
El premiat va esmentar la facultat on em van
ensenyar a pensar com a economista amb
pensament crtic i cientfic, i als companys i

professionals tant de leconomia com daltres
disciplines amb qui he compartit projectes i
que mhan aportat noves idees i reptes que
he aplicat al meu sector.
Reconeixement especial
Dins daquesta mateixa categoria, el Collegi
dEconomistes ha volgut fer un reconeixe
ment especial a ngel Segarra, membre del
Collegi dEconomistes de Catalunya i de la
Comissi dAssessors Fiscals des del 1982.
Amb aquesta distinci, es va voler reconixer
la trajectria dun professional que ha dedicat
la seva carrera professional a lassessorament
fiscal des del seu propi despatx i que, a ms
de la prestaci de serveis, ha tingut la inquie
tud en la divulgaci del coneixement de la seva
especialitat, el seu aprofundiment i la introduc
ci daspectes innovadors. Tamb se li va re
conixer ser un dels principals impulsors de
lrea de fiscal de lAula dEconomia del Col
legi dEconomistes de Catalunya. Segarra va
parlar del prxim gran repte dels assessors
fiscals com s la reforma fiscal i va agrair es
pecialment el premi als meus companys de
la Comissi dAssessors Fiscals del Collegi.
Collegiat dHonor
La part final del sopar va ser per als dos pre
mis ms representatius. Amb la concessi de
la distinci de Collegiat dHonor, el Collegi
dEconomistes reconeix aquells professio
nals de professions vinculades amb la deco
nomista o amb incidncia per a leconomia i
per a les empreses. Enguany, ha premiat el
catedrtic en Estratigrafia i professor de Re
cursos Energtics i Geologia del Petroli a la
Universitat de Barcelona, Mariano Marzo,
per la seva trajectria professional i les seves
aportacions en relaci amb els recursos ener
gtics existents, la geoestratgia que com
porta i les seves repercussions tant en leco
nomia dun pas com a les empreses.
Durant la seva intervenci en recollir el premi,
Marzo es va mostrar sorprs pel reconeixe
ment i va lamentar que es parli poc denergia
tot i la importncia estratgica que t, en
aquest sentit va afegir que noms ens preo
cupem de lenergia quan pugen els preus o hi
ha risc de quedarnosen sense per desprs
ens noblidem rpidament. Marzo va vaticinar
que els recursos naturals seran els principals
factors de canvi en el segle que hem iniciat.
Collegiat de Mrit
Finalment, es va concedir la distinci de Col
legiat de Mrit que enguany ha estat per a
leconomista i exconseller dEconomia i Hi
senda de la Generalitat de Catalunya, Antoni
Collegiat dHonor, Mariano Marzo, catedrtic en Estratigrafia i professor de Recursos

Energtics i Geologia del Petroli a la Universitat de Barcelona.
Collegiat de Mrit, Antoni Castells, economista i exconseller dEconomia i Hisenda de la

Generalitat de Catalunya.
Castells, que es va mostrar especialment

emocionat i agrat per aquest reconeixement.
Castells va recordar la gran llista de persona
litats que han estat distingides com a Col
legiats de Mrit del Collegi dEconomistes de
Catalunya i amb qui ara t lhonor de compar
tir llista. En les paraules que va adrear als
assistents es va referir a la importncia que
tenen les institucions a lhora de fer fort un pas
i, en aquest sentit, va recordar que el Collegi
dEconomistes forma part daquest grup
dinstitucions que est present en la societat
de manera permanent desenvolupant un
paper de lideratge i ajudant a la societat a for
marse una opini. Vull felicitar el Collegi per
la seva capacitat destar present a la vida del
pas va concloure.
El conseller dEmpresa i Ocupaci, Felip
Puig, va tancar lacte. Puig va agrair al Col
E s p e c i a l
D i g i t a l
legi la permanent i constant collaboraci

aix com lesperit crtic que ha tingut amb el
Govern de Catalunya. El conseller va afegir
que la simbiosi entre la societat civil i el sector
pblic, amb una capacitat clara de col
laboraci, s el que ha perms superar fe
bleses estructurals i, en aquest sentit, va
voler agrair el paper de reflexi i collaboraci
que sempre ha tingut el Collegi. Puig va
acabar la seva intervenci amb el desig de
continuar avanant en la recuperaci eco
nmica i en la reestructuraci de la cohesi
social, un dels principals actius del pas.
El Sopar dels Economistes es va tancar amb
una actuaci musical del grup vocal Deude
veu, guanyador de la primera edici del con
curs Oh happy day, que va oferir als assis
tents una variada selecci de canons de
diferents gneres musicals. n
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
1 5
J O R N A D A
D E L S
Crnica de la Jornada
2 0 1 4
ELS ECONOMISTES CATALANS ANALITZEN
Les transformacions
estratgiques per a
leconomia catalana
Al llarg de 13 sessions,
la Jornada del 2014 va
mirar cap al futur, tot
abordant les actuacions
que poden redrear la
competitivitat catalana
i situant el sector industrial
com a eix vertebrador
de leconomia productiva
Departament de Comunicaci del Collegi

dEconomistes de Catalunya
1 6
a Jornada dels Economistes

daquest any es va celebrar sota
el ttol Transformacions estratgiques de leconomia catalana, i va
centrar el seu contingut en les oportunitats
de futur en un context de superaci de la
crisi. Al llarg de les 13 sessions programa
des, lobjectiu era abordar aquelles transfor
macions, generadores docupaci, que po
den redrear la competitivitat de leconomia
catalana situant el sector industrial com a eix
vertebrador de leconomia productiva, i que
a ms siguin capaces de consolidar un mo
del econmic que se sustenti en un creixe
ment intelligent basat en el coneixement i
la innovaci; sostenible eficient en ls
dels recursos i respectus amb el medi am
bient, i que alhora sigui integrador que
generi cohesi econmica, social i territori
al, en congruncia amb les tres prioritats
que promou lEuropa 2020.
La Jornada es va celebrar a lHotel Crowne

Plaza Barcelona Fira Center i va aplegar
ms de 1.000 professionals de leconomia
i lempresa, que van debatre a lentorn del
tema central de la Jornada.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
La Jornada dels Economistes denguany la va

inaugurar el conseller dEconomia i Coneixe
ment, Andreu Mas-Colell. Durant la seva
intervenci, va recordar que tot i que a Catalu
nya i Espanya shan fet les reformes necess
ries, la recuperaci econmica depn, en
bona part, de lentorn, sobretot leuropeu. Per
aix va reclamar poltiques europees ms
expansives en lmbit fiscal i monetari.
collegis de Titulats Mercantils. Casas es va

referir al tema central de la convocatria i va
recordar que no es planteja en un escenari
poltic concret, sin que el que es pretn s
fer una reflexi sobre quines sn les eines de
les quals cal disposar per consolidar la recu
peraci econmica. En aquest sentit, el deg
del Collegi va demanar poder disposar dels
instruments fiscals i tributaris necessaris. El
deg del Collegi dEconomistes de Catalu
nya tamb va reclamar tant als professionals
i als empresaris com a lAdministraci auto
exigncia, la recerca constant de lexcel
lncia, el rebuig a les males prctiques i len
tusiasme en lobjectiu de crixer.
En la seva intervenci, el deg del Collegi

dEconomistes de Catalunya, Joan B. Casas, es va mostrar satisfet per la celebraci
daquesta Jornada, la primera desprs de la
unificaci del Collegi dEconomistes i els
Per la seva banda, lalcalde de Barcelona,

Xavier Trias, va assegurar que la situaci
actual s illusionant perqu s evident que
estem davant dun procs de canvi que
hem de saber aprofitar i va afegir que a
2 0 1 4
LHotel Crowne Plaza

Barcelona Fira Center
va aplegar ms dun miler
de professionals de
leconomia i lempresa.
Barcelona, sens presenta un futur interes

sant, ja que la ciutat es consolida com a pol
datracci per als inversors. Trias va asse
nyalar tamb que sha de continuar poten
ciant la indstria, els serveis, la logstica i
tots aquells factors que permetin afrontar el
futur amb esperana.
Finalment, el president del Consell General de
Collegis dEconomistes, Valent Pich, es va
felicitar per la unificaci dels collegis deco
nomistes i els de titulats mercantils perqu
permetr ser ms tils i ms eficients per a la
nostra gent i per a la societat en general.
El conseller Mas-Colell
va reclamar poltiques
europees ms
expansives en lmbit
fiscal i monetari
Finalment, la Jornada 2014 del Collegi dEco
nomistes es va tancar amb una conferncia a
crrec dIgnasi Biosca, conseller delegat de
Reig Jofre i president de CataloniaBio. A partir
de la seva experincia empresarial, Biosca va
Desprs de la inauguraci, va tenir lloc la con

ferncia inaugural que, aquest any, va anar a
crrec del catedrtic i exrector de la Universitat
de Barcelona, Joan Tugores +info , que va
fer una ponncia sobre la manera danalitzar i
combatre la desigualtat.
Un cop finalitzada la sessi inaugural, es va
donar pas a les 13 sessions programades
en qu experts en el mn de leconomia i
lempresa van analitzar des de diferents
punts de vista Transformacions estratgiques de leconomia catalana per tal de po
der augmentar la seva competitivitat.
apostar per un canvi de tendncia si es vol

tenir xit; per al ponent, les companyies, so
bretot les petites, shan de centrar en un sol
producte, ja que el futur passa per collaborar
amb altres empreses cal ser un punt genero
sos, el futur passa per la innovaci col
laborativa va sentenciar. Finalment, es va re
ferir a la necessitat que les empreses daquest
sector busquin sistemes de finanament al
ternatius al bancari, ja que sn companyies
que habitualment obtenen resultats a llarg ter
mini i aix no encaixa amb els sistemes de
retorn convencionals.
El secretari general dEmpresa i Ocupaci
de la Generalitat, Xavier Gibert, va qualifi
car la Jornada com un espai de debat aix
com punt de referncia i reflexi de lentorn
econmic. En relaci amb la situaci actu
al, Gibert va dir que, ms que una crisi eco
nmica, ens trobem davant duna crisi
social i de valors i que en aquest entorn no
podrem parlar de recuperaci econmica
fins que els nivells de desigualtat i pobresa
shagin redut de manera considerable.
La Jornada dels Economistes 2014, amb
ms de mil assistents, va ser la ms concor
reguda de les celebrades fins ara. n
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
1 7
J O R N A D A
D E L S
Sessions de Treball
2 0 1 4
Leconomia
ms actual
OBJECTE DE DEBAT A LES JORNADES

Els temes amb un inters ms gran, els ponents amb ms renom a cada matria.
Les Sessions de Treball de la Jornada dels Economistes 2014 van aixecar molta
expectaci. Tanta com la molt bona resposta de participaci que van rebre
Sessi doble
Desquerra a
dreta: Eduardo
Tapia, Jess
Sanmartn
i Carme Jover.
Novetats fiscals.
Modificacions
o reforma?
President-ponent: Jess Sanmartn,

president del REAF-REGAF +info
Introductora: Carme Jover, vocal primera
de la Comissi dAssessors Fiscals
del Collegi dEconomistes de Catalunya
Ponents: Eduardo Tapia, coordinador
de lrea dAnlisi i Regulaci de Balances
de la Direcci General de Tributs
Taula rodona de professionals:
Aspectes crtics de la reforma
Moderador: Avelino Vzquez,
vicepresident de la Comissi dAssessors
Fiscals del Collegi dEconomistes
de Catalunya
Ponents: Impost de la renda de
les persones fsiques, Jordi Bertran,
economista assessor fiscal +info
Impost de societats, ngel Segarra,
economista assessor fiscal
Llei general tributria, Ramon Lanau,
economista assessor fiscal
La sessi dedicada a Propostes fiscals.
Modificacions o reforma?, emmarcada
dins la Jornada del Collegi dEconomistes
del passat mes de novembre, va ser un xit
tant dassistncia com del nivell dels ponents. La sessi va estar distribuda en
dues parts, en la primera es va fer una exposici sistemtica de les principals novetats fiscals per a lany 2015, i va estar moderada per Carme Jover. La segona part
va ser una taula rodona en qu sanalitzava
de manera crtica la reforma, i es donaven
idees de si realment era una reforma o unes
1 8
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
simples modificacions, tot plegat moderat

per Avelino Vzquez.
En primer lloc, es va fer una exposici de la
reforma de limpost sobre societats per part
dEduardo Tapia, coordinador de lrea
dAnlisi i Regulaci de Balanos de la Direcci General de Tributs del Ministeri dHisenda. La seva ponncia va ser brillant,
amb una gran rigorositat i alta capacitat de
sntesi, on va analitzar totes les modificacions en lmbit de limpost sobre societats i
va delimitar clarament les diferncies amb
limpost vigent fins al 31 de desembre de
2014. Aix va permetre comprendre la
magnitud de la reforma i analitzar les possibilitats de planificaci fiscal.
A continuaci, va ser Jess Sanmartn, president del Reaf-Regaf, qui va fer una magnfica
exposici de les modificacions a lIRPF i a
lIVA, tots dos impostos canvien una part del
seu articulat, per en mantenen prcticament
lestructura; en els dos casos, sintrodueixen
algunes modificacions tcniques i, en el cas
2 0 1 4
de lIRPF, tamb es produeix una baixada generalitzada de tipus impositius, que no sempre anir acompanyada duna reducci dimpostos, ja que desapareixen algunes
exempcions i no subjeccions, cosa que eixamplar en determinats casos la base imposable.
Desprs de les dues ponncies principals de
la sessi, es va obrir el torn de preguntes a la
taula, que van ser respostes amb claredat
pels dos ponents i que la majoria delles anava dirigida a temes controvertits de la reforma, entre ells, al nou rgim de tributaci de
les societats civils particulars i les possibilitats de dissoluci, i la retribuci dels socis i
administradors de societats. Els dos ponents sn experts en ambds temes, per la
qual cosa van donar resposta a totes les
consultes plantejades a la sala.
A la segona part de la sessi, es va desenvolupar la taula rodona per part dels economistes
assessors fiscals, Jordi Bertran, ngel Segarra i Ramon Lanau, que van analitzar des
dun punt de vista crtic la reforma de lIRPF, lIS
i la LGT. Els ponents van ser succints i crtics en

els seus comentaris, i es va poder apreciar,
clarament, que la reforma de lIRPF i de lIS, en
qu baixen els tipus impositius, aix no sempre
anir acompanyat duna baixada generalitzada dimpostos. Pel que fa a lavantprojecte de
reforma de la Llei general tributria, que avui dia
encara no sha aprovat, noms dir que, en determinats casos, lAdministraci tributria obtindr una capacitat ms gran de gesti, inspecci i recaptaci, normalment en detriment
dalgunes garanties per part del contribuent.
En conclusi, va ser una jornada altament
productiva, amb un alt nivell de les ponncies i dels seus ponents, que van resoldre tots
els dubtes que es poguessin suscitar davant
daquesta important reforma, que en la majoria de casos entraran en vigor a partir de l1
de gener de 2015, i que s imprescindible
conixer per part de qualsevol que vulgui
estar al dia en quelcom tan imprescindible
com lassessorament en lmbit tributari.
Un moment
de la sessi.
Primer torn de sessions

SESSI 1
Transformacions
socials a Catalunya
i el seu impacte
en el creixement
econmic
President: Ramon Salabert,
conseller executiu de Telefnica
Introductor: Vittorio Galletto, cap drea
dEconomia i Territori de lInstitut dEstudis
Regionals i Metropolitans
Ponent: Impacte de la crisi i poltiques
socials, Sebasti Sarasa, doctor en
Sociologia i professor de la Universitat
Pompeu Fabra +info
El model de creixement inclusiu, Joan
Trulln, doctor en Cincies Econmiques,
professor de la Universitat Autnoma de
Barcelona i president del Pacte +Indstria
ds punts podem destacar la gran quantitat de publicacions cientfiques i divulgaci

que ha aparegut recentment. I s que no
estem, malauradament, davant duna
moda passatgera, sin que es considera
que la desigualtat ser el gran tema a
lagenda internacional la propera dcada.
La primera part de la sessi va comptar
amb la ponncia del professor Sebasti
Sarasa (UPF) titulada Impacte de la crisi i
poltiques socials. La crisi ha reforat algunes tendncies preexistents, com laugment de la desigualtat en la distribuci de la
renda, per no perqu hagin augmentat les
rendes altes, sin sobretot perqu ha fet
caure la renda dels estrats mitjans i ha augmentat el risc de pobresa, i en especial la

pobresa infantil severa. Al mateix temps, ha
fet crixer la proporci de joves inactius que
no estudien ni treballen. En aquest sentit,
sha destacat que el baix nivell formatiu
duna part important de la poblaci adulta
que no actuaria com a incentiu per tal que
els joves continun estudiant, el que explicaria que en el moment de creixement econmic tants joves hagin deixat els estudis per
treballar. Daltra banda, lagreujament de la
qualitat de vida de la poblaci infantil i juvenil ha posat de manifest les insuficincies de
la poltica social, caracteritzada, no tant per
donar prestacions insuficients com per tenir
Cal destacar linters que la desigualtat en

la distribuci de la renda, i la pobresa, est
prenent en els debats econmics i socials
actuals. I no s per menys, perqu la desigualtat afecta leficincia econmica i la
capacitat per crixer, per tamb afecta el
funcionament mateix de la democrcia i
dels nostres sistemes poltics. Sobre amb-
Desquerra a dreta:
Joan Trullen,
Ramon Salabert
i Sebasti Sarasa.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
1 9
J O R N A D A
Sessions de Treball
D E L S
una cobertura molt baixa entre la poblaci

ms necessitada. En termes de poltica,
fins ara el gruix de la poltica social catalana
i espanyola ha estat focalitzat en la gent
gran i els aturats, per ara s imprescindible
una nova poltica social ms orientada a la
inversi en capital hum que elimini la pobresa infantil i labandonament escolar.
La segona ponncia va anar a crrec del
professor Joan Trulln (UAB) amb el ttol
de Barcelona i el model de creixement inclusiu. La desigualtat en la distribuci de la
renda s un problema dabast planetari,
que va ms enll de la crisi i que afecta bona
part de les economies de lOCDE. A escala
global, es constata que a les ciutats i les
rees metropolitanes s on les desigualtats
sn ms grans: per exemple, al centre de
lrea metropolitana de Barcelona (1,6 milions dhabitants), lndex de Gini s ms alt
que a la resta de lrea metropolitana (tamb amb 1,6 milions dhabitants). Ara b, la
desigualtat i el creixement econmic no estan inexorablement lligats com semblaria
dels treballs de Thomas Piketty: les poltiques econmiques urbanes i metropolitanes poden i han de tenir un paper rellevant
en el foment del creixement i, al mateix
temps, en la reducci de les desigualtats.
Aquest ha estat el cas de Barcelona entre
el 1985 i principi del segle XXI. Per tant, s
possible identificar poltiques capaces de
generar creixement i, alhora, de reduir les
desigualtats: el creixement econmic pot
ser inclusiu, mentre que la crisi s regressiva. El factor crucial per reduir la desigualtat
s incrementar el nivell docupaci. Finalment, cal destacar la importncia de promoure estratgies de cooperaci entre les
ciutats i metrpolis, a escala metropolitana
i a escala megaregional.
Sovint es presenta leconomia financera

com quelcom fora allunyat de leconomia
real, s a dir, de la relativa a la producci i/o
provisi de productes i serveis.
En aquesta sessi de la Jornada dels Economistes, el professor Jos Garca Montalvo va voler desmentir-ho; i ho va fer
amb profusi de dades i, malgrat aix, de
manera clara i amena: leconomia financera havia abocat recursos al sector de la
construcci, en la mateixa mesura que
aquest sector havia desplaat altres sectors productius i havia engolit capacitats
productives i fora de treball.
En conseqncia, canviar aquell model
econmic de baixa productivitat, per tal de
desenvolupar-ne un dalta productivitat i
prou competitiu per assolir la plena ocupaci i de qualitat, demana reassignar alhora
els recursos productius i els financers.
Altrament dit, cal una destrucci creativa
de crdit a la construcci, similar a la destrucci creativa que hi ha hagut en termes
productius i docupaci. I encara ms:
com ms lenta sigui la destrucci, ms trigar la recuperaci.
Per la seva banda, Jordi Angusto va posar laccent en la necessitat que la reassignaci de recursos es faci tot incardinant
recerca, educaci, innovaci i teixit productiu, ats que avui els avantatges competitius no es deriven de la dotaci de recursos disponibles, com ho havia estat en
el passat, sin del coneixement generat i
incorporat en productes i serveis; i aix,
ateses les limitacions de diners pblics per
finanar la recerca, per fora demana una
relativa especialitzaci sectorial.
Desquerra a dreta:
Jordi Angusto,
Juan Antonio
Fernndez i Jos
Garca Montalvo.
SESSI 2
Reassignaci de
recursos pel nou
model productiu
President: Juan Antonio Fernndez,
conseller delegat dUNIT 4
Introductor: Jordi Angusto,
vicepresident de la Comissi dEconomia
del Coneixement i Innovaci del Collegi
dEconomistes de Catalunya +info
Ponent: Jos Garca Montalvo, catedrtic
de la Universitat Pompeu Fabra +info
2 0
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 0 1 4
En conclusi, la crisi no ha estat quelcom

temporal i transitori; ha estat una crisi profunda del nostre model econmic i productiu
i, en conseqncia, demana canvis drstics
i decisions valentes. Leconomia del segle
XXI tindr poc a veure amb la del XX; lentorn
ser ms exigent i la competncia ms forta;
la innovaci ser el driver i aix demana recerca, educaci i formaci permanent.
En altres paraules: la principal reassignaci ha de ser mental; i els economistes
tenen en aquest canvi de xip un paper primordial que desenvolupar.
SESSI 3
Canvis en la
normativa
comunitria que
afecten lauditoria
de comptes
President: Valent Pich, president del
Consell General dEconomistes
Introductor: Francesc Garreta,
vicepresident de la Comissi dAuditors
de Comptes del Collegi dEconomistes
de Catalunya
Ponents: Pere Llus Fos, economista
auditor de comptes +info
Philippe Arraou, vicepresident de
lOrde dExperts Comptables a Frana
i president dHonor de la Federaci
Europea EFAA +info
La sessi es va focalitzar des de dos punts
de vista: labast de la Directiva comunitria
En relaci amb les societats dauditoria es

proposa prohibir que un auditor sigui soci de
ms duna societat dauditoria amb majoria
en el capital o de lrgan dadministraci.
Desquerra a dreta: Philippe

Arraou, Francesc Garreta,
Pere Llus Fos i Valent Pich.
Es regulen requisits ms elevats dindependncia; en relaci amb els honoraris es considerar causa dincompatibilitat quan representin durant tres exercicis consecutius
ms del 30% dels ingressos anuals de lauditor o de la xarxa.
Es concedeixen amplis poders a lICAC per
efectuar qualsevol tipus de comprovaci en
compliment de les funcions de supervisi.
Samplien les infraccions i sancions molt
greus i greus en referncia, fonamentalment,
a les auditories dentitats dinters pblic.
sobre auditoria i la seva adaptaci a la normativa espanyola en funci de lavantprojecte de Llei dauditoria que es trobava en
fase de consultes.
En relaci amb lavantprojecte de Llei dauditoria es van exposar els principals aspectes modificats:
Delimitaci dentitats petites i mitjanes:
La normativa europea es troba regulada per

la Directiva 2014/56/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 dabril de 2014, sobre lauditoria de comptes anuals i de comptes consolidats i pel Reglament 537/2014
del Parlament Europeu i del Consell, de 16
dabril 2014, pel que fa a les exigncies especfiques per a lauditoria de les entitats
dinters pblic, lentrada en vigor de la qual
est prevista per al juny del 2016.
El reglament defineix qu sn entitats dinters pblic, la rotaci dels auditors, i ho limita a un mxim de 10 anys, deixant obert
una termini superior de fins a 20 anys en el
cas de concurs i de fins a 24 anys en el cas
de joint-audit, sent la rotaci del soci firmant de set anys.
Tamb defineix un llistat de serveis prohibits
(black list), aix com una limitaci dels serveis non-audit a un 70% de la mitjana dhonoraris dauditoria dels tres ltims anys,
deixant oberta la possibilitat que els Estats
membres afegeixin altres serveis prohibits
al llistat.
Aix mateix, defineix una srie de modificacions en lestructura de linforme dauditoria, la independncia de lautoritat de supervisi i el control de qualitat.
El prxim pas que cal seguir s la transposici de la Directiva al dret nacional en un
termini de dos anys i lelecci dopcions del
Reglament per a cada Estat, abans del 17
de juny de 2016.
Tipus
dentitat
activa
Petita
Mitjana
Total
Xifra
partides anual*
negocis*
4
20
8
40
Nombre
mitj de
treballadors
50
250
* milions deuros
Les entitats han de complir, a data de

tancament, almenys dos dels tres requisits durant dos exercicis consecutius,
aquests lmits no afecten les obligacions
dauditoria.
Definici de RED com a estructura a la qual
pertany un auditor o una societat dauditoria
que tingui per objecte la cooperaci, compartir beneficis o costos, que comparteix
propietat, control o gesti comuns, poltiques i procediments de control de qualitat
comuns, una estratgia empresarial comuna, ls dun nom comercial com o una part
significativa dels seus recursos professionals, en tot cas, entitats vinculades segons
larticle 42 CC.
Es defineixen canvis en el contingut de linforme dauditoria en qu, entre daltres,
sopinar sobre linforme de gesti, lauditoria destats consolidats, en qu caldr documentar-se en els papers de treball de lauditor del consolidat la revisi efectuada als
auditors individuals de tal manera que, en
cas duna revisi, lauditor del consolidat
haur daportar els papers de treball dels
auditors de la resta dempreses del grup.
E s p e c i a l
D i g i t a l
Conclusions
Es tracta dun avantprojecte que va ms enll del que estableix la Directiva europea pel
que fa a aspectes com sn la rotaci, la independncia, la regulaci de les EIP, aix
com lavaluaci de les infraccions i sancions,
en linters per part de lICAC dincrementar
la confiana i la transparncia en el mercat
de lauditoria.
SESSI 4
Estratgia de
lenergia en el
segle XXI: eficincia
i competitivitat
econmica
de lenergia
Introductor: Jos M. Mata,
membre de la Comissi dEconomia
i Sostenibilitat del Collegi
Ponent: Claus essencials de
la poltica energtica europea actual,
Ferran Tarradellas, director de la
Representaci de la Comissi Europea
a Barcelona +info
Eficincia i competitivitat en la prctica
de lenergia, Isabel Tejero, presidenta del
Clster dEficincia Energtica de Catalunya
Experincia del nou forn a Molins de Rei,
ngel Cercs, director general de Ciments
Molins Industrials, SA +info
La Jornada denguany, Transformacions
estratgiques per a leconomia catalana,
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 1
J O R N A D A
Sessions de Treball
D E L S
esdev un marc inconfusible per al desplegament dun tema que reclama el rigor de
lestudi econmic a lhora didentificar costos i ingressos en la gesti del coneixement
i de les possibilitats de la innovaci en la
inevitable gesti del factor energtic. Sigui
a escala de pas, dinstituci o dempresa,
lanlisi econmica esdev oportuna i, tanmateix, indispensable per aprofitar les
oportunitats de futur en un context de superaci de la crisi. Les transformacions en
el tracte energtic sn pas obligat per al
redreament de la competitivitat de leconomia i lempresa catalanes.
La Comissi dEconomia i Sostenibilitat va
centrar aquesta sessi per focalitzar dos
vessants clarament relacionades: la posici de la Comissi Europea (CE) en la planificaci energtica i una aplicaci empresarial concreta, ja feta realitat consolidada.
Loportunitat en el temps ha fet prcticament coincidir la difusi del plantejament de
la CE amb les dates de la Jornada i ha fet
especials les referncies de Ferran Terradelles, director de la Representaci de la
Comissi Europea a Barcelona, comentant
la importncia que t leficincia energtica
en el plantejament de la CE per garantir un
sistema energtic competitiu i segur amb
una reducci del 40% de les emissions de
gasos defecte dhivernacle respecte del
1990, objectiu per al 2030 que preveu assolir amb un mnim del 27% denergies renovables i un 27% de millor eficincia energtica.
La seguretat en el subministrament sassocia a lefectivitat del sistema en la mateixa
mesura que podem constatar com les dues
mesures: energies renovables i eficincia
energtica propicien i posen en valor el
2 0 1 4
tema de la no-dependncia energtica.

Sense eficincia no ser possible la transici del sintema actual a un sistema ms
segur, competitiu i sostenible. Tant s aix,
com comentava Terradelles, que simposa
la necessitat que tots els plans energtics
nacionals dels Estats membres prevegin la
millora de leficincia energtica.
demandes passa a ser un factor motivant

per a les properes tasques de la nostra Comissi en lnim doferir reflexions i espai de
contrast a tots els collegiats en un tema inequvocament econmic: leficincia.
De normatives a realitats s el pas que ens

va proposar el disseny de la sessi i aqu
lanlisi econmica presentada per ngel
Cercs, director general de Ciments Molins Industrial, SA, ens va agradar a tots els
assistents per la claredat tcnica i la rotunditat de les mesures econmiques destalvi
que suposa ladopci de mtodes ms eficients en el consum energtic de manera
que sassoleixin dos efectes en la lnia de la
planificaci de la CE: duna banda, saccelera la renovaci dinstallacions amb la pertinent millora demissi de gasos i que permeten, i amb ms eficincia, amb lnica
repercussi de lestalvi en consums energtics recuperar la inversi feta en un perode molt inferior a la vida tecnolgicament
til de lequipament. Les dades exposades
per Cercs constitueixen tota una invitaci
a lemulaci de lexperincia.
Les aportacions de
leconomia social a
la transformaci de
leconomia catalana
Conixer ms del tema va esdevenir una

motivaci a tots els assistents, que van emplenar el temps de colloqui i, dhuc, entre
sessions per plantejar diferents rees dinters que podria resumir-se en la necessitat de
generar ms coneixement i mtode destudi
econmic destalvis derivats deficincia
energtica i, com no podria ser daltra manera, la presentaci en comptes daquests
resultats, sovint ignorats o de difcil visualitzaci en lanlisi clssica. Atendre aquestes
Desquerra a
dreta: Jos M.
Matas, ngel
Cercs i Ferran
Tarradellas.
SESSI 5
President: ngel Font, director Corporatiu

de Persones i Estratgia a la Fundaci
Bancria la Caixa
Introductora: Maite Soler Cera,
coordinadora del Grup de Treball
dEconomistes per a una Economia Social
Ponent: Jos Luis Monzn Campos,
president de CIRIEC-Espaa +info
Panelistes: Francesc Martnez
de Foix, director general del
Grup Cooperatiu TEB +info
David Cos, president del Grup
Empresarial Cooperatiu CLADE
Eduard Vicente i Gmez, director
de la Fundaci Futur-Futur Just
La sessi es va desenvolupar amb una
bona assistncia de participants, molt interessats en un tema que aporta novetat i
amplia el marc de les habituals sessions de
les Jornades dels Economistes.
Va ser presidida per ngel Font, director
de Recursos Humans de la Fundaci la
Caixa. La participaci del catedrtic
dEconomia Aplicada de la Universitat de
Valncia i president del CIRIEC, Jos Lus
Monzn, ens va introduir el tema de la sessi, situant leconomia social en el permetre institucional, les dimensions i les seves
funcions en una economia global.
A continuaci, hi van intervenir els tres representants convidats dorganitzacions, o empreses deconomia social, concretant la seva
participaci en respondre a dues preguntes
plantejades des del Grup dEconomia Social
del CEC, organitzador de la sessi:
l Quins considera que sn els reptes estratgics del sector de leconomia social en
els quals se situa la seva organitzaci per
poder esdevenir un veritable referent a escala social i econmica a Catalunya?
2 2
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
SESSI 6
Posicionament
global de Catalunya
La taula de
la Sessi 5 del
primer torn.
l Quina s la capacitat de creaci de valor

afegit de les organitzacions del tercer sector a leconomia catalana?
Francesc Martnez de Foix,del Grup Cooperatiu TEB, va destacar lamenaa que
suposa per als centres de treball amb discapacitats la manca de finanament en qu
es troben en lactualitat.
David Cos, del Grup Cooperatiu CLADE, va
incidir en el problema de capitalitzaci de les
cooperatives i va demanar una legislaci ms
oberta que permeti lentrada de capital, la professionalitzaci de la gesti i la internacionalitzaci com un dels objectius de les cooperatives.
Eduard Vicente, de la Fundaci Futur, va
parlar en la seva intervenci de la demanda de
professionalitzaci daquestes organitzacions, en el problema del dimensionament petit
de moltes daquestes entitats, fet que dificulta les possibilitats desdevenir competitives.
l Les cooperatives difcilment es deslocalitzen, conserven la capillaritat territorial.

l Laccs al finanament s bsic per a la
seva subsistncia.
l Les entitats deconomia social ja sn un
referent social a Catalunya.
l Leconomia social s directament creadora de valor afegit i dimpacte social.
l Cal actuar sobre el dimensionament,
promoure acords entre organitzacions i
obrir-se a lexterior.
l La globalitzaci atenta contra aquest
model.
President: Salvador Alemany,

president dAbertis
Introductor: Xavier Segura,
soci de Tracis, Projectes Econmics
i Financers, i vocal de la Comissi
Ponents: Indstria, exportacions
i inversi estrangera
Josep Oliver Alonso, catedrtic
dEconomia Aplicada de la Universitat
Autnoma de Barcelona
El paper de Barcelona en el
posicionament de Catalunya en el mn
Joan Ramon Rovira Homs,
cap del Gabinet dEstudis Econmics
i Infraestructures de la Cambra
de Comer de Barcelona +info
La sessi de la Jornada dedicada al Posicionament global de Catalunya va ser una de
les que va atreure ms pblic i que tamb va
generar ms debat, amb diverses intervencions per part dels assistents, i ms ress
meditic, amb la publicaci darticles que en
feien referncia a La Vanguardia i a El Peridico de Catalunya.
La sessi, que va ser presidida per Salvador
Alemany, president dAbertis i del Consell
Assessor per a la Reactivaci Econmica
(CAREC), i introduda per Xavier Segura,
soci de Tracis i membre de la Comissi Gestora del Collegi, va comptar amb dos ponents
de reconegut prestigi, com ho sn Josep Oliver, catedrtic dEconomia Aplicada de la
Desquerra a dreta:
Joan Ramon Rovira,
Salvador Alemany,
Josep Oliver i
Xavier Segura.
El colloqui que es va establir a continuaci,

entre el pblic i els participants de la taula, va
ser molt interessant, amb qestions sobre
quin s el futur daquestes organitzacions en
leconomia global que vivim, sobre la maximitzaci dels resultats, no tenir com a objectius la maximitzaci dels beneficis, si lesdevenir, en alguns casos, s el pas al model
purament empresarial o la conservaci dels
valors per als quals van ser creades...
Podrem considerar com a aportacions
ms destacades de la sessi a la Jornada
sobre les Transformacions estratgiques
per leconomia catalana:
l Les cooperatives redueixen menys locupaci en aquests temps de crisi.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 3
J O R N A D A
Sessions de Treball
D E L S
UAB, i Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet

dEstudis de la Cambra de Barcelona.
Josep Oliver va parlar sobre Indstria, exportacions i inversi estrangera. Va partir de la
consideraci que qualsevol escenari favorable en clau de futur per a Catalunya i per a la
seva economia s inimaginable sense que en
el mateix tingui un paper protagonista una indstria potent i amb capacitat de generar valor
afegit i de mantenir-se en primera lnia quant a
competitivitat internacional. Oliver va alertar
amb contundncia, per, sobre el fet que
aquest objectiu s contradictori amb la progressiva prdua de pes que la indstria catalana ve experimentant des de fa anys, la qual,
dacord amb les dades que va exposar, s
molt anterior a linici de la crisi i que ha tingut
com a conseqncia que Catalunya tingui una
posici cada cop ms feble entre el grup de les
principals regions industrials europees, en el
qual les alemanyes i les de lest dEuropa no
paren de guanyar hegemonia. Aix, doncs,
mentre que a Catalunya entre els anys 2000 i
2007 locupaci en la indstria va caure un
7%, a les regions europees ms industrialitzades va pujar un 3%. I en el perode de la crisi
2007-2013, a Catalunya es va destruir un
30% de llocs en la indstria mentre que a Europa noms sen van perdre un 2%.
El contrapunt el va posar Joan Ramon Rovira, la presentaci del qual, que va dur per
ttol El paper de Barcelona en el posicionament de Catalunya en el mn, va aportar
dades fora ms positives, que sustentaven
el fet, cada vegada ms visible, del paper
progressivament ms rellevant de Barcelona
i la seva rea metropolitana, respecte a les
altres gran conurbacions amb gran pes econmic del mn, grcies a la seva capacitat
dexercir un protagonisme indiscutible com
a pol datracci dinversi i com a centre impulsor duna rea econmica amb capacitat
de crear riquesa en tots els sectors amb ms
potencial de generaci de valor afegit.
La conclusi daquest debat va ser positiva en

el sentit que va haver-hi acord respecte al fet
que lxit de Barcelona en el mn no solament
no s incompatible amb qu Catalunya recuperi el pols de regi industrial potent, sin que,
al contrari, s un factor que ho pot afavorir. El
Gran Londres va ser un exemple esmentat per
justificar loptimisme sobre aquesta qesti.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
La sessi va cloure amb una interessant

reflexi del seu president, Salvador Alemany, qui va subratllar la importncia que
t per al futur econmic de Catalunya que
els projectes individuals que sengeguin
transmetin confiana en el pas i que es puguin tirar endavant en un clima de mxima
cohesi social.
Segon torn de sessions

SESSI 1
Finanant els canvis

en el model econmic:
reformes pendents
en el sector financer
President-ponent: De la sortida
de la crisi cap a la banca del futur.
Carles Ventura, director general adjunt
de Banc Sabadell +info
Introductor: Josep Soler, director general
de lInstitut dEstudis Financers
Ponent: Impulsant definitivament el
finanament no bancari, Ramon Betolaza,
conseller delegat de Trea Capital, SV,
i de Black Toro
Distribuci i assessorament financer:
recuperant la reputaci de les entitats
i la confiana, Fernando Zunzunegui,
advocat i especialista en dret financer +info
La sessi va abordar tres grans temes, pendents i actuals, del sector financer, tots importants per resoldre el finanament de lecoDesquerra a dreta:
Fernando Zunzunegui,
Ramon Betolaza,
Carles Ventura
i Josep Soler.
Aquest contrast de plantejaments entre una

indstria catalana que est perdent dinamisme i competitivitat respecte a les seves homlogues europees i una capital, Barcelona, que
el guanya respecte a la resta de grans ciutats
del mn, va donar lloc a un viu i interessant
colloqui que va tenir un dels seus punts ms
lgids en el debat sobre fins a quin punt s
compatible lauge duna ciutat amb un xit
creixent, basat en un sector serveis molt potent, amb la pervivncia duna indstria de
primer nivell com a element distintiu de leconomia catalana, no solament des de la perspectiva del passat, sin tamb en clau de futur.
2 4
2 0 1 4
2 0 1 4
nomia catalana, condici imprescindible per

endegar les transformacions estratgiques
que requereix el nostre model econmic. Van
ser lestratgia bancria immediata, el desenvolupament del finanament no bancari i
la distribuci i assessorament financer.
Excepcionalment, en la Jornada dels Economistes, aquesta sessi es va desenvolupar sense ponncies estrictes amb un model de preguntes plantejades pel moderador,
Josep Soler, a cada ponent a linici, i seguit
dinterpellacions entre ells, i de preguntes i
intervencions dels assistents.
El ponent i alhora president de la sessi,
Carles Ventura, va descriure lestratgia de
futur dun banc com Banc Sabadell. Prioritzar una banca senzilla, efectiva per al client,
amb un objectiu doferir un servei efica
i amb un s creixent de la tecnologia i de la
figura del gestor de clients.
Ventura va afirmar que, amb una banca de
qualitat, la competncia, tant la prpiament
bancria com lexterna al sector, no hauria de
plantejar cap obstacle insalvable. Veu la ban-
ca en el bon cam de recuperar la confiana

de la clientela i creu que, indiscutiblement, el
pes del finanament de leconomia catalana
continuar en mans de la banca amb una
aparici puntual t el seu paper, va dir daltres fonts de finanament alternatives.
Per la seva banda, Ramon Betolaza pensa
que s inevitable que diferents formes de finanament no bancari i de mercats omplin
rees desvalgudes de crdit bancari. Responent les preguntes del moderador, Betolaza no es va mostrar preocupat per les restriccions legals al finanament no bancari.
Creu que el mercat sautoregular, ja que
laccs a molts fons i mecanismes financers
sautolimitar a inversors grans i professionalitzats. Betolaza creu que el finanament
per mitj del deute (direct lending) tindr un
paper ms important que per mitj del capital (equity) en haver-se demostrat que s
important evitar intromissions innecessries
en la gesti de les empreses. Veu la banca
com un aliat amb el paper dinversor en moltes operacions de finanament directe.
El tercer dels ponents, Fernando Zunzunegui, va exposar la seva visi sobre la distribuci bancria i financera en general, i
sobre els canvis radicals que la nova normativa i lexigncia del mercat provocar. Zunzunegui es va mostrar molt crtic de la manera com shan comercialitzat i shan collocat
productes financers en els darrers anys, que
han generat episodis de contractaci de
productes complexos per inversors no professionals, la ra bsica per a la prdua de
reputaci i de la confiana del client per part
de la banca. Lassessorament, i especialment lindependent, s una necessitat que
acabar imposant-se en el sector. Un assessorament regulat, amb professionals qualificats, transparent i que eviti els conflictes
dinters. Tamb veu inevitable el creixement
de la competncia no bancria per lexigncia de la demanda i la facilitat tecnolgica.
El torn dinterpellacions, de preguntes creuades i de participaci dels assistents va
facilitar un cert consens entre els tres ponents. Tots ells sn conscients de la importncia del retorn de la banca a la seva activitat primria en condicions de ms solvncia
i recuperant lactivitat creditcia, i creuen que
la banca viur ms transformacions operatives i deficincia amb relaci als clients que
seran, cada cop ms, el centre del negoci.
Tots ells pensen que cal i s inevitable que altres fonts de finanament reequilibrin un mercat massa inclinat al crdit bancari. Sn cau-
telosos sobre diverses expressions del

shadow banking per hi veuen possibilitats.
Finalment, tots ells estan convenuts que el
pas no es podria permetre nous episodis de
distribuci bancria que generin problemes
com els viscuts recentment i que la nova normativa europea ajudar. Veuen en un professionalisme creixent i en una qualificaci professional ms alta un dels eixos ms
importants de les reformes pendents, que ja
sestan portant a terme.
La volatilitat, la incertesa, la complexitat i

lambigitat de lentorn empresarial obliguen lempresa a un procs de reestructuraci permanent, preveient, anticipant i implementant canvis progressivament per aix
evitar canvis radicals ms endavant. Aix, les
empreses amb xit sostingut han passat de
la planificaci estratgica molt elaborada i a
llarg termini a definir unes grans lnies de
propsits institucionals, uns principis i valors organitzatius i una filosofia de funcionament (Jaume LLopis, IESE).
Desquerra a dreta:
Jordi Mart, Ignasi
Vidal, Toms
Casanovas i Mart
Garca Pons.
Aquesta situaci obliga a marcar objectius

a curt termini, a fer previsions de resultats no
ms enll de tres anys, mxim cinc. Obliga
a revisar objectius i previsions cada tres mesos. Obliga a processos davaluaci continuada. I a empreses permanentment immerses en un procs constant de millora.
SESSI 2
Noves tendncies en
anlisi dempreses
President-ponent: Ignasi Vidal,
director de Canal de Sage Accountants
Introductor: Mart Garcia Pons,
vicepresident de la Comissi de
Comptabilitat del Collegi dEconomistes
de Catalunya
Ponents: Jordi Mart, sotsdirector
del Departament de Comptabilitat de
la Universitat de Barcelona +info
Toms Casanovas, CEO dOpen Learning
Spain, SA, i head Project Finance dEnerside
Insanity is doing the same thing over
and over again and expecting different
results (Albert Einstein)
La complexitat de lentorn exigeix al directiu
i a lanalista o ambds una capacitat ms
gran per entendre, i interpretar, la realitat de
les situacions per les quals passa lempresa
i poder actuar rpidament sobre ella.
E s p e c i a l
D i g i t a l
En aquest context, la comptabilitat i les finances, com a llenguatge dels negocis, han
de subministrar informaci que permeti la
comunicaci entre rees o departaments
per acomplir els objectius fixats. Cal dotar la
direcci general, i els directius en general,
duna visi financera de lempresa. s imperatiu alinear les finances amb lestratgia i el
model de negoci de la companyia, planificant i prenent decisions que permetin obtenir un millor aprofitament dels recursos i
aconseguir avantatges competitius.
En aquest sentit, Toms Casanovas, CEO
dOpen Learning Spain i head Project Finance dEnerside, va presentar una suggestiva
eina per analitzar empreses ms enll de la
tradicional anlisi destats comptables.
Els components de la matriu Space 2.0. sn
els segents:
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 5
J O R N A D A
Sessions de Treball
D E L S
Desquerra a dreta:
Francisco Lpez,
Jordi Albiol
i Salvador Bertran.
2 0 1 4
preses en situaci dinsolvncia actual

o imminent.
Val a dir que la talaia des don el ponent
observa la realitat daquesta relaci s privilegiada, tot i que parcial, ja que s el responsable del Departament de Recuperacions i dEmpreses en Concurs duna de les
entitats financeres ms esteses arreu de
Catalunya.
s per aix que les seves observacions i les
seves opinions cal tenir-les molt en compte, ja que de ben segur representen, en
gran mesura, el punt de vista de la resta
dentitats financeres, que en aquest sentit
tendeixen a manifestar un acord unnime.
Acord que es mant mentre analitzen causes i solucions i que noms es trenca quan
es tracta de repartir els sacrificis derivats de
les operacions fallides o dificultoses en les
quals es veuen implicades.
1. Determinaci de la fortalesa financera de

lempresa. Aspectes clau: capacitat de generaci de recursos, poltica de dividends/
autofinanament, evoluci de les vendes,
liquiditat i endeutament.
2. Determinaci de la fortalesa competitiva
interna de lempresa (model A dArgenti).
3. Determinaci de latractiu del sector on
opera lempresa (model de Michael Porter).
SESSI 3
4. Determinaci de lestabilitat de lentorn

lluny (model STEEP).
El paper de
les entitats
financeres en les
crisis empresarials
La valoraci ordenada dels quatre aspectes

esmentats permet construir el vector direccional daquesta matriu, que ens permetr
comprendre si lempresa est seguint la
seva estratgia ptima, entre les quatre de
disponibles: conservadora, agressiva, competitiva o defensiva.
Laplicaci de la matriu Space en el mercat al
llarg dels darrers 12 anys ha confirmat la seva
gran capacitat predictiva i prescriptiva.
Laportaci del professor Jordi Mart es pot
considerar complementria de la matriu
Space 2.0. Perqu cada vegada ms les
empreses sn vistes com la causa dels problemes socials, ambientals i econmics del
mn. Per a la majoria dempreses, els problemes socials i ambientals es troben a la
perifria i no al centre. Sn empreses del
mn i no per al mn.
2 6
comprendre que ara la creaci de valor es pot

fer de manera compartida, s a dir que, al
mateix temps que es crea valor econmic,
tamb es crea valor social i ambiental, i es
compleix amb les administracions pbliques.
Jordi Mart va analitzar els comptes anuals a
partir de la visi environmental-social-governance E-S-G (ambiental-social-de Govern).
Introductor: Jordi Albiol, president

de la Comissi de Mercantil, Concursal
i Experts Judicials del Collegi
Ponent: Francisco Lpez,
director del Departament Concursal
de Catalunya Banc
Moderador: Salvador Bertran,
vicepresident de la Comissi
dEconomistes en el Tractament de
les Crisis Empresarials del Collegi
Es requereix, doncs, un canvi desquema de

creaci de valor i de paradigma, que permeti
Amb la presncia duna selecta assistncia,

Francisco Lpez (Paco Lpez per als familiars, amics i iniciats) va dedicar els 40
minuts de qu disposava a analitzar els
diversos avatars que la Llei concursal i daltres de concordants han anat introduint a la
relaci entre les entitats financeres i les em-
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
Lpez va anar recorrent la histria, curta en

el temps i mplia en esdeveniments, de les
normes i sobretot de les seves modificacions que afecten les mesures de refinanament del deute venut o prop de vncer i
les de suport del nou circulant necessari
per fer possible la viabilitat de les empreses
en dificultats.
Tot fent referncia al marc legal sorgit de la
Llei 22/2003, de 9 de juliol, lentrada en vigor de la qual es va produir el setembre del
2004, va recordar que en aquell moment no
solament no hi havia crisi sin que el pas es
movia en una etapa de creixement sostingut, basat en lactivitat immobiliria i en
laccs fcil al crdit. Fruit daquella situaci
i de lestat dopini generalitzat que els actius immobiliaris serien capaos de sostenir
i garantir qualsevol deute generat per les
empreses que es moguessin amb criteris
de prudncia operativa, es va oblidar dotar
les entitats financeres duns mecanismes
legals que els permets garantir les seves
aportacions de fresh-money en cas que, un
cop fetes, lempresa es trobs de nou en
situaci dinsolvncia. Evidentment, i aix
s ben conegut per tothom, els efectes van
ser perfectament previsibles: cap empresa
en dificultats no trobava suport per superar
problemes financers, quan potser eren els
nics que calia resoldre.
Diverses modificacions que han anat apareixen any rere any han intentat, infructuosament segons el parer del ponent, trobar
solucions al problema derivat de la manca
dun marc legal que dons seguretat a les
operacions de refinanament de les empreses en risc dinsolvncia. Ens hem trobat en una situaci perversa, ja que el refinanament preconcursal shavia de fer
sense xarxa de seguretat (els nous creditors s a dir, entitats financeres que refinancessin es trobaven amb el mateix estatus que els que ja corrien riscos evidents)
o en terrenys pantanosos (aplicaci daccions de reintegraci sobre noves garanties
obtingudes) i el finanament desprs del
concurs estava subjecte a dotacions obligatries en els balanos de les entitats
prestamistes.
Finalment, lany 2014, i amb laparici dels
RDL 11/2014 i 17/2014, sembla que les
entitats financeres poden trobar un cert
confort, la qual cosa, segons el ponent, podr donar suport a operacions de refinanament que no estiguin estigmatitzades
dorigen. Amb aquests canvis, recupera
fora la soluci natural del concurs, que no
s altra que el conveni. Sentn que els creditors financers, en la mesura que obtindran confort, tindran ms predisposici a
signar convenis de continutat, impedint
que sarribi en tants casos a la liquidaci,
que representa una prdua important, sin
total dels interessos dels creditors concursals. Entn el ponent que tamb ajudar el
nou escenari del conveni concursal i els
nous sistemes de finanament alternatiu al
merament bancari, com s el projecte de
llei de foment del finanament empresarial,
on es desenvolupa el rgim jurdic del
crowdfunding, i laprovaci recent de la Llei
22/2014, de 12 de novembre, per la qual es
regulen les entitats de capital risc.
Aix s, no sespera que les mesures relatives a les entitats financeres afectin encara
les petites empreses, ja que sentn que els
seus problemes no sn solament financers
sin tamb estructurals. Mentre subsisteixi
la greu crisi de demanda al pas, no es tenen esperances que les petites empreses,
amb excessiva dependncia de la demanda interior, puguin presentar plans de viabilitat que depenguin exclusivament del
suport financer.
SESSI 4
Com incorporar
el potencial de la
nostra societat
Presidenta: Maria ngels Tejada, directora
general Public Affairs de Randstad
Introductora: Montserrat Sagarra,
coordinadora del Grup de Treball
dIgualtat i Diversitat del Collegi
Ponents: Lideratge femen, Anna
Mercad, filsofa i pedagoga de lObservatori Dona, Empresa i Economia de la
Cambra de Comer de Barcelona +info
Poltiques pbliques per desenvolupar
la potencialitat de la nostra societat,
Javier Creus, economista per ESADE
i la Universitat de Nova York
Com incorporar lentorn de la societat civil,
Michael Narbehaus, economista +info
Empresa i Economia de la Cambra de Comer de Barcelona, que va presentar la situaci de la dona envers els consells dadministraci a les empreses i la manca de
captaci del potencial femen dexcellncia
i de les seves particulars competncies,
com lempatia i el treball en grup. Tamb en
la seva ponncia ens va fer una presentaci
de la plataforma de conselleres i directives,
www.donaempresaeconomia.org, que t
com a objectiu la visibilitat, el talent i la gesti
de les competncies; el debat va ser com
sidentifica el lideratge femen en la nostra
societat. Com a respostes en el debat a les
preguntes envers la conciliaci vida laboral i
vida personal, es va fer esment als horaris
laborals i a la manca dincorporaci al PIB de
totes les tasques de cura dins la societat, ja
que noms sn incorporades quan sn remunerades i realitzades per serveis externs.
La taula en un inici es va plantejar com un plet

dexperincies que identificaven la interactivitat de les persones, en les poltiques actives docupaci, com desenvolupar les iniciatives personals i la promoci del lideratge
femen, amb un recull diniciatives de diferents mbits institucionals i empresarials; es
va transformar amb una taula dexperincies
multidisciplinries envers El potencial de la
nostra societat, mentre el fil conductor de
totes les ponncies era La revoluci collaborativa com una fita de futur.
La segona intervenci va ser a crrec de Xavier Creus, economista i creador dIdeas for
Change, www.ideasforchange.com, qui va
parlar de la revoluci collaborativa com una
alternativa a compartir donada labundncia
de recursos que la societat genera i queden
ociosos, es va parlar dexperincies com la
Wikipedia i les dades obertes que ofereix la
xarxa digital. De la seva experincia com a analista ens va parlar de la palanca de creixement
accelerat per persones que estan o volen tenir
un nou model de negoci, les mateixes estan
definides al @pentagrowth. En resum, el seu
consell va ser empoderar la societat i compartir el coneixement, tant en la provisi de serveis
com en projectes dinnovaci social.
La primera intervenci va ser feta per Anna

Mercad, directora de lObservatori Dona,
La tercera intervenci va ser feta per Michael Narbehaus, economista i fundador de
Vista de la sala
on es va celebrar
la Sessi 4 del
segon torn.
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 7
J O R N A D A
Sessions de Treball
D E L S
SMART CSOS LAB, www.smart-csos.org,

que va fer una anlisi de la situaci insostenible de la societat envers lactual model de
creixement, la malversaci de recursos naturals i socials, per la qual cosa cal anar a
noves iniciatives o experincies ms locals
que en la xarxa internacional que Narbehaus
lidera s diu la Gran Transici.
Aquest nou concepte desenvolupa una
nova visi de leconomia ms sostenible,
lobjectiu de les iniciatives de la societat civil
sn la base dun canvi sistmic, la renovaci
dels valors culturals i basar el creixement
econmic en el benestar i no exclusivament
en lactual PIB. En resum, el seu consell s
incorporar i encoratjar lentorn civil en el mn
de leconomia, ja que les institucions actuals
per si mateixes sn insuficients per assolir
una economia ms sostenible.
SESSI 5
Lestat de
lempresa familiar
en leconomia
catalana
Sobre el ttol de Lempresa familiar catalana

en el context 2014, el ponent ens va guiar la
seva exposici en els segents apartats:
Situaci del context actual: sortida diferent
duna terica crisi i les seves conseqents
implicacions. Nou creixement suau oscillant, ms incertesa en el mercat local, inversions i creixement. El sentiment de prdua
de lempresari. Visi pessimista en general
de la histria i del futur. Solucions esperades
en levoluci dels mercats, per poltiques
destmul en la demanda.
l La flexibilitat dadaptaci.
l La possibilitat en els canvis a curt i llarg
termini amb ms facilitat, el rpid sempre
guanya el lent, el gran no sempre el petit.
l Valors reals i sentiment de permanncia.
l La intuci dels lders com a valor.
Al contrari, tamb hi ha factors que poden
generar menys capacitat competitiva en
lempresa familiar:
Sota les anteriors premisses es fonamenten

els eixos dun potencial cercle virtus per a
un prxim futur:
l Els desacords entre accionistes sobre

lempresa i altres aspectes familiars que hi
poguessin repercutir.
La innovaci, la Internacionalitzaci i la governana, tot amb un nic objectiu, ser ms

competitius en un entorn dactors globals,
en un entorn de low-cost molt generalitzat,
on la mida de les empreses compta, on han
canviat els sistemes de finanament i on qui
mana en cada sector s un teixit daliances.
l La incapacitat de destrucci creativa de

Shumpeter, desprs de la primera consolidaci, les empreses poden no ser eternes.
Tot aix s possible per a una empresa familiar? La resposta s s, per amb models de
negoci basats en un patr del segle XXI.
Introductor: Llus Mas, president

del Grup de Treball dEconomistes
dEmpreses del Collegi dEconomistes
de Catalunya
Ponents: Xavier Torra Balcells,
director general de Simon Holding +info
Josep Betriu, economista i director
general del Grup Lasem
Jordi Malapeira, economista
2 0 1 4
l La visi ms patrimonialista que empresarial.

l Lexcessiva bancaritzaci i la limitaci de
recursos propis en certs casos.
l El desequilibri entre utilitats i creixement.
A continuaci, podrem resumir certs factors

que poden generar ms capacitat competitiva en lempresa familiar:
l Lenvelliment de la illusi.
l Lenorme diferncia que hi ha en la illusi

pel projecte.
l La, de vegades, dificultat dunir forces per

a un projecte.
l La focalitzaci mental dels seus lders.
l La visi dels xits passats com a models

de futur.
l Els canvis generacionals i de directius.
l La rapidesa en la presa de decisions.

Desquerra a dreta:
Josep Betriu, Jordi
Malapeira, Llus Mas
i Xavier Torra Balcells.
l Lelecci o avaluaci no rigorosa de

lequip directiu.
Finalment i com a factor clau, la governana
en el segle XXI:
Sempre basat sobre un nic focus, la competitivitat, el valor s una conseqncia de
tot lanterior, fins i tot podrem dir que s tot
un estil de gesti.
Els lideratges sn diferents en cada etapa de
lempresa familiar, per sn absolutament
sempre necessaris.
Per altra banda i no menys important, que
lorigen sigui familiar no vol dir que tot el talent de govern est en la famlia, els valors
culturals sn importantssims, per el segell duna famlia no s garantia per se de
competitivitat.
2 8
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
El rigor operatiu de lempresa, que est per

sobre de potencials interessos contraris als
familiars, s un altre dels factors clau en la
governana, de fet podrem resumir-lo en
una frase: all que s bo per a lempresa
ho s tamb per a la famlia, per all que
s bo per a la famlia no sempre ho s per a
lempresa.
Desquerra a dreta:
Xavier Ferrer,
Andreu Miss,
Ramon Tremosa,
Josep Aragons
i Juergen Foecking.
I per ltim, i no menys important, la importncia de la transparncia en la famlia-administraci-empresa i viceversa es converteix en

un element bsic.
Finalment, el ponent ens va resumir en una
breu frase: una empresa familiar s lluita, imaginaci i passi, sense ells la vida s curta.
SESSI 6
Bon govern
a Europa
President: Josep Aragons,
director general de Wolters Kluwer
Introductor: Xavier Ferrer, vicepresident
de la Comissi dEconomia Internacional
i Uni Europea del Collegi dEconomistes
de Catalunya
Ponents: Juergen Foecking,
analista econmic a la Representaci
de la Comissi Europea a Espanya
Andreu Miss, director de la revista
Alternativas Econmicas
Ramon Tremosa, diputat al Parlament
Europeu i professor dEconomia
de la Universitat de Barcelona
Segur que tots estarem dacord que conv
a la Uni Europea i a tot arreu un bon govern,
que es gestioni amb eficincia la governana, entesa com a desenvolupament econmic, institucional i social, durador en el
temps, tot promovent un equilibri entre les
institucions, la societat civil i el mercat. S, s,
sn paraules, per daix hem debatut, entre altres ponncies, en el marc de la Jornada dels Economistes, que aquest any ha
tractat sobre les transformacions que necessita leconomia catalana.
Sobre el bon govern a la Uni Europea, Juergen Foecking, de la Comissi Europea,
ha detallat les pautes que estan previstes per
garantir el bon govern, com sn els controls
com el procediment de risc excessiu, el procediment de desequilibris macroeconmics,
les recomanacions especfiques i les recomanacions estructurals, per a cada Estat.
A la fi de novembre tindrem les conclusions

de la Comissi Europea sobre les avaluacions dels pressupostos dels Estats membres
i, per tant, el que saconsella fer als Estats.
s evident que aquests controls, si hi afegim
els mecanismes dalerta, les dades sorgides
de les enquestes anuals i altres controls,
com la uni bancria, vol dir que estem
avanant cap al bon govern econmic. El
que sha daconseguir s que es compleixi i
no es cedeixi davant les pressions, especialment dels Estats grans. Veurem qu passa
amb el dficit de Frana.
El periodista Andreu Miss va destacar
que la realitat econmica i social dEuropa s
lluny de ser coherent, ja que la Uni Europea
no creix, t un 11,5% datur i hi ha aparegut
la pobresa, especialment la infantil. Sha
dacabar, diu, amb la falta de legitimitat de
les institucions (noms la t el Parlament Europeu) i la falta de credibilitat, evitant les disfuncions fiscals entre Estats (noms cal veure lafer de la baixa imposici per a les
multinacionals a Luxemburg, que acaba
desclatar) i evitar lausteritat i lexcessiu poder del mn financer. I apunta que conv
incrementar el pressupost europeu, ara situat sobre l1% del PIB. I, finalment, leurodiputat Ramon Tremosa va destacar la importncia de leuroescepticisme sorgit de
les darreres eleccions europees i que el Parlament Europeu, tot i que cada vegada amb
ms incidncia, t encara poders limitats.
b la diferent manera de concebre la poltica

i la vida en general dels ciutadans dels Estats
del nord, respecte dels del sud, fet que dificulta entendre, per a uns i daltres, les poltiques que es fan. Va seguir un intens debat
amb el pblic assistent, per cert molt documentat i expert en temes europeus, que va
acabar demostrant que el debat sobre el bon
govern s ben viu a la Uni Europea.
En sntesi, cal destacar que, sobre el bon
govern a la Uni Europea, hi ha voluntat
dafrontar-lo per part de la Comissi Europea, per que la realitat del dia a dia posa
en entredit que saconsegueixi. Tot i que
sha avanat molt en el pla econmic, el
cert s que caldria tamb que savancs
tamb cap a la uni poltica, element essencial per garantir un bon govern per a la Uni
Europea. n
Que no hi hagi impostos europeus, que no

disposem dun tresor com i que no tinguem
eurobons dificulta avanar cap a un autntic
govern econmic europeu. Va destacar tam-
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
2 9
J O R N A D A
D E L S
2 0 1 4
La Jornada,
ms a prop
del territori
TARRAGONA
Transformacions estratgiques
per al sud de Catalunya
a seu del Collegi dEconomistes de

Tarragona va celebrar el 20 de novembre la seva jornada, amb el lema
Transformacions estratgiques per al sud
de Catalunya, coincidint amb el tradicional
Sopar anual dels Economistes. Ambdues
activitats van ser patrocinades per Catalunya Banc, el Port de Tarragona i lAjuntament de Tarragona.
Inauguraci de la Jornada
Pere Segarra
President de la seu territorial del Collegi
dEconomistes de Catalunya a Tarragona
Miquel ngel Fster
Organitzador de la Jornada
per al sud de Catalunya
Miquel Puig
Director del Consorci de Serveis de les
Universitats de Catalunya (CSUC)
Van obrir la jornada el president territorial,

Pere Segarra, i el coordinador de la jornada, Miquel ngel Fster, que van constatar els problemes econmics actuals i les
expectatives de futur per a les comarques
tarragonines.
Taula rodona sectorial amb

la participaci de:
Manel Sanrom
Gerent de lInstitut Municipal
dInformtica de lAjuntament
de Barcelona sector TIC
Pere Ferr
Gerent de Coselva sector agroalimentari
Josep Grasset
President de lAssociaci dApartaments
Turstics de la Costa Daurada sector turstic
Jess Loma-Ossorio
President de lAssociaci Empresarial
Qumica de Tarragona (AEQT) sector
industrial petroqumic/energtic
La conferncia principal va anar a crrec de

Miquel Puig, economista i director del
CSUC. Va fer esment de lexcepcionalitat
del mercat laboral en el cas espanyol, equiparable al catal. La creaci dun nombre
elevat de llocs de treball durant el darrer cicle llarg (1995-2014) ha contrarestat els
seus efectes per a lestructura poblacional
i la immigraci, fent que la taxa datur hagi
estat (i continu sent) una de les ms altes
dEuropa, que dobla la mitjana comunitria.
Moderadora
Sara Sans
Periodista
A ms, la taxa dabandonament escolar i el

fort desequilibri entre els diferents nivells
densenyament (primari, mitj i superior)
porta a un mercat amb una baixa taxa de
productivitat, que posa en risc lestat del
benestar (salut, educaci i pensions, entre
daltres). Cal millorar la productivitat, i aix
requereix millorar els salaris, que han de
reflectir la contribuci a la riquesa.
Cloenda de la Jornada
Joan B. Casas
Deg del Collegi dEconomistes
de Catalunya
3 0
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
Tamb va fer una ferma defensa del reforament de la indstria, la innovaci, la recerca, aix com de les infraestructures fetes
amb seny i lexcellncia, en tots els sectors, incloent-hi el turstic, com a vies per a
aquesta imprescindible productivitat, que
s clau de futur. Finalment, va posar exemples dxit en diversos sectors econmics.
Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona que
va abordar la problemtica dels principals
sectors econmics del sud de Catalunya,
amb quatre professionals de primer nivell
en els seus respectius mbits.
En primer, Josep Grasset, president de
lAssociaci dApartaments Turstics de la
Costa Daurada, va donar xifres molt interessants sobre el creixement del turisme en
les darreres dcades i va remarcar el paper
de revulsiu que signifiquen PortAventura i la
Facultat de Turisme de la URV. Per a ell, les
claus de futur sn la internacionalitzaci
dels mercats, la diversificaci de procedncies i disposar de clients objectiu. Va exposar la convenincia de millorar en idiomes,
Pere Ferr, gerent de

Coselva, va fer mfasi
en la necessitat dinnovar
renunciant a competir
en preus, com es fa al
mercat nord-americ
potenciar lactuaci de la universitat i del

Parc Cientfic i Tecnolgic de Turisme i Oci.
Va destacar la necessitat de potenciar i
aprofitar les sinergies entre les destinacions
de Barcelona i Tarragona, optimitzant les
estades i aprofitant el potencial del Port.
A continuaci, Pere Ferr, gerent de Coselva (Cooperativa Agrria de la Selva del
Camp), va parlar des de lptica del sector
primari, afirmant que produir aliments saludables ha de tenir un excellent futur. Va fer
mfasi en la necessitat dinnovar, renunciant a competir en preus, tal com es fa al
mercat nord-americ, que s lder en producci daliments. Va remarcar loportunitat del clima de les comarques de Tarragona, amb recursos suficients daigua i terra
per produir productes amb futur (vi, oli,
fruits secs, etctera). Va posar com a exemple els vivers darbres, on se seleccionen
les varietats ms productives davellaners.
Tot seguit, Manel Sanrom, gerent de
lInstitut Municipal dInformtica de lAjuntament de Barcelona, tarragon que en el
seu dia va crear TINET (la primera xarxa informtica municipal) es va referir al mn de
les TIC. Va insistir en la necessitat de reinventar-se contnuament per fer front a
lallau de la tecnologia. La innovaci (no
com a estratgia) s una condici sine qua
non de supervivncia. La velocitat dels canvis tecnolgics queda patent en dades ac-
Les plantes de Tarragona

tenen ms de 40 anys
i cal adaptar-les a les
noves realitats, va dir
Jess Loma-Osorio,
president de lAEQT
tuals, com el nombre dunitats al mn dels
segents dispositius: 1.500 milions de PC,
2.500 milions de smartphones i 1.000 milions de tauletes. A banda de lexplosi de la
biotecnologia, la nanotecnologia i Internet,
va remarcar la importncia del fenomen
mundial de la urbanitzaci.
Finalment, va prendre la paraula Jess
Loma-Osorio (director general de Bayer),
que participava en qualitat de president de
lAEQT. Desprs dun reps a levoluci histrica del sector petroqumic a Tarragona,
va exposar lencert de la creaci de lAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona
(AEQT) com a forma per millorar la competitivitat i sumar sinergies, compartint unes
infraestructures comuns (els racks) totes les
empreses que lintegren, a ms dels bombers, emissaris, etctera. Les plantes de
Tarragona tenen ms de 40 anys i cal adaptar-les a les noves realitats: el shale gas, els
E s p e c i a l
D i g i t a l
baixos preus de lelectricitat i letil als pasos competidors, etctera. Per cal posar
en valor all de qu es disposa ara: un port
modern i amb excellents equipaments, un
pla director ordenat (amb coexistncia entre petroqumica i turisme), el treball de la
universitat (URV), les escoles i les cambres,
el suport de les administracions pbliques,
el rack de canonades ben estructurat, un
impacte redut i un sistema de distribuci
daigua eficient. Les possibilitats de futur
passen per fer noves inversions en especialitats dalt valor, transformaci de plantes
a qumica fina, elaboraci de productes farmacutics, additius, entre daltres.
Finalment, el deg del Collegi dEconomistes de Catalunya, Joan B. Casas, va clausurar la Jornada, deixant una nota final
doptimisme pel que fa al futur de la nostra
economia, que shaur de basar en una
indstria potent, la innovaci i lR+D en tots
els sectors, amb la gran fora del turisme,
la realitat urbana, la complicitat dels ports
de Tarragona i Barcelona i la conservaci
del nostre estat del benestar.
Posteriorment, al Sopar dels Economistes,
es va distingir amb el reconeixement a la
trajectria econmica i professional a Ren
Barbier, pioner en el rellanament econmic i productiu de la comarca del Priorat,
pel seu rellevant paper en el posicionament
dels seus vins al mercat internacional. n
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
3 1
J O R N A D A
D E L S
2 0 1 4
GIRONA
Anlisi global i a llarg termini de

la reforma fiscal i el creixement
Inauguraci
Sergi Bonet
Rector de la Universitat de Girona
Carme Saurina
Degana de la Facultat de Cincies Econmiques
i Empresarials de la Universitat de Girona
Esteve Gibert
President de la seu territorial de Girona
Ponents
Edward Hugh
Macroeconomista especialitzat en temes
demogrfics i economia internacional
Guillem Lpez Casasnovas
Professor dEconomia de la UPF
i conseller del Banc dEspanya
Interlocutors
Ernest Plana
President de FOEG
Cristina Clos
Economista i vicepresidenta de la seu territorial
del Collegi dEconomistes de Catalunya a Girona
Joan Vila
Enginyer industrial i director-gerent de LC Paper
Anna Puig
Redactora en cap dEl Punt Avui Girona
Coordinadors
Modest Fluvi
Professor dEconomia de la Universitat de Girona
Manel Serra
Economista
Cloenda
Joan B. Casas
Deg del Collegi dEconomistes de Catalunya
a Jornada dels Economistes 2014

a la seu de Girona responia al ttol
de Reforma fiscal i creixement econmic. Lobjectiu era la visi global i a llarg
termini de la reforma fiscal. No interessaven tant els detalls a curt de les reformes
(les modificacions en els tipus o canvis en
loperativa, per exemple), sin ms aviat
els canvis en la fiscalitat que convindrien
per fomentar el creixement econmic i el
benestar social.
el creixement econmic. En un aspecte

sociolgic, la societat espanyola mostra
trets preocupants en aspectes de cultura
fiscal, una dificultat de partida. Una curiositat del nostre sistema fiscal s que la major part de la redistribuci es fa per la banda
de la despesa, ms que per la dels impostos. I aquesta anomalia va a ms en la mesura que el sistema impositiu perd progressivitat, ja que els impostos indirectes
van guanyant pes.
Dos ponents de prestigi

El plantejament global de la qesti va ser
fet per dos ponents de reconegut prestigi:
Edward Hugh (macroeconomista especialitzat en temes demogrfics i economia
internacional) i Guillem Lpez-Casasnovas (professor a la UPF i conseller del Banc
dEspanya).
Impulsar el creixement econmic per la via

fiscal t dues alternatives, abaixar impostos
o augmentar despeses. El professor LpezCasasnovas va portar molts arguments en
la direcci dabaixar impostos. Va assenyalar tamb el paper crucial de la seguretat
jurdica, no sempre respectat. A la part final
de la intervenci, Lpez-Casasnovas va comentar aspectes concrets de linforme del
CAREC sobre reformes fiscals en un escenari poltic catal dindependncia.
Hugh va dibuixar la perspectiva macroeconmica. En les seves paraules, el futur de la

zona euro vindr caracteritzat per un estancament secular i generalitzat, que abastar
fins i tot aquelles economies que han dut a
terme les reformes estructurals precises.
Els factors demogrfics en sn una de les
causes. En aquest context, la reforma de
les pensions tendent a cercar la sostenibilitat futura del sistema va en la bona direcci.
El professor Lpez-Casasnovas va adoptar la perspectiva microeconmica. Es va
mostrar escptic respecte a la present reforma fiscal i el seu potencial efecte sobre
La fila zero
Tot seguit hi van intervenir els membres de
la fila zero, Ernest Plana (president de
FOEG), Cristina Clos (vicepresidenta de la
seu territorial de Girona del Collegi dEconomistes de Catalunya), Joan Vila (empresari) i Anna Puig (redactora en cap dEl
Punt Avui Girona). Si b no s possible reflectir en aquestes quatre ratlles la totalitat
de les intervencions, s que podem destacar la coincidncia de tots ells en considerar que lactual reforma fiscal no impulsar
el creixement, que la reforma respon ms a
criteris i finalitats poltiques que a raons
econmiques i que crea alguns problemes
dinseguretat jurdica.
En el debat posterior entre ponents i pblic
es va discutir sobre molts aspectes fiscals i
tamb dmbit ms general. En particular,
hi va haver preguntes sobre el frau fiscal,
sobre la dimensi fiscal del procs sobiranista catal, sobre la reducci de lIVA cultural, entre altres qestions.
El deg del Collegi dEconomistes de Catalunya, Joan B. Casas, va tancar formalment lacte. Com s ja un costum arrelat, el
debat va continuar al hall de la Facultat
dEconmiques tot compartint una copa
de cava. n
3 2
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
LLEIDA
Evoluci i perspectives econmiques

a partir de casos particulars
Benvinguda
Xavier Tic
Economista i coordinador de la Jornada
Inauguraci
Mara Jos Puyalto
Degana de la Facultat de Dret i Economia
de la Universitat de Lleida
Joan Turmo
President de la seu territorial del Collegi
dEconomistes de Catalunya a Lleida
Ponents
Antonio Argandoa
Doctor en Cincies Econmiques i Empresarials
per la Universitat de Barcelona, professor
dEconomia i titular de la ctedra la Caixa
de Responsabilitat Social de lEmpresa
i Govern Corporatiu de lIESE
Mara Minguito
Enginyera industrial per la Universitat de
Valladolid i tcnica dOrganitzaci Industrial
del Grup Mahou-San Miguel
Joan Sanmartn
Veterinari i CEO dOptimal Pork Production, SL,
i dInfoporc, SL (OPP Group)
Moderador
Josep Maria Riu
Vicepresident de la seu territorial del Collegi
dEconomistes de Catalunya a Lleida
Colloqui amb els assistents
Cloenda
Joan B. Casas
Deg del Collegi dEconomistes
de Catalunya
l doctor Antonio Argandoa va explicar de manera didctica levoluci i

perspectives de leconomia espanyola, lexcs de confiana en les teories de demanda fent pals que abaixar els tipus dinters i donar liquiditat als bancs no s suficient
per garantir el creixement econmic; que
sest recuperant la confiana de les empreses, per que en canvi lestalvi de les famlies
noms pot fer front al retorn del deute; que sn
problemtiques lalta desigualtat registrada a
lEstat espanyol (coeficient de Gini de renda
disponible de les famlies) i la parlisi del finanament a mitj termini. Som ms pobres, la
productivitat ha augmentat per la reducci de
m dobra, la reforma laboral (2012) va ser
important, per no genera prou llocs de feina,
el model educatiu no funciona b (alta taxa
datur juvenil) i els entorns social i poltic no sn
els idonis (alta economia submergida, frau,
evasi de capitals, corrupci i manca de confiana en la classe poltica). Es va preguntar qui
liderar la recuperaci i es va concloure que
les empreses han de prendre la iniciativa, la
responsabilitat recau en les empreses, en qui
sap generar llocs de treball, innovar, crear....
Necessitem ms reformes per fer-nos ms
atractius, va dir, i cal tenir en compte que el
deute no es cura amb ms deute.
Tot seguit hi van intervenir els representants de
dos grups empresarials: Mara Minguito, del
Grup Mahou-San Miguel, i Joan Sanmartn,
dOPP Group.
Minguito va descriure lestratgia de millora
contnua com a base de leficincia de lempresa actual: comunicaci, treball en equip, s
de software de suport per mesurar indicadors
(tot el que es mesura es pot millorar), estil de
E s p e c i a l
D i g i t a l
lideratge (promoure actituds i comportaments

explcits), estandarditzaci, organitzaci/optimitzaci de lnies de producci... La clau de
lxit del projecte del Grup Mahou-San Miguel
rau en integrar tot el que es fa en un nic sistema de producci que englobi totes les eines
i formes de treball, desenvolupant la cultura
del Grup des de dins, procurant que participi tot lequip hum en les fases del projecte,
amb el suport constant de la direcci i un seguiment continu: mesurar per tal de millorar.
Joan Sanmartn va explicar la seva visi pel
que fa als hbits alimentaris de famlies darreu
del mn, tendncies de creixement de renda i
poblaci, influncies cultural i religiosa, per
preguntar-se: quanta carn shaur de produir
en els propers 10 anys per abastir els requeriments de protena de la poblaci mundial?
Quin haur de ser el model de producci? Va
explicar el model de granja-escola altament
tecnificada que ha desenvolupat a Albesa
(Lleida) i al Brasil per ensenyar a produir i
acomplir amb parmetres de producci sostenible, respectuosa amb el medi ambient,
garantint lacompliment dels estndards internacionals ms exigents de benestar animal
i salut de les persones.
Al colloqui es van tractar: 1) responsabilitat de
les grans empreses de no perjudicar les pimes
(deute dempreses de lIBEX amb provedors),
2) creaci de noves empreses per iniciatives
dels empleats, 3) falta de credibilitat dels models actuals, 4) el problema que suposa que
els mercats de capitals persegueixin rendibilitats immediates i 5) les propietats saludables
de la carn de porc Duroc i ibric.
Joan B. Casas va assenyalar que leconomia
de Catalunya t una histria de transformaci
permanent i que hem de ser capaos dadaptar-nos-hi (saber utilitzar la tecnologia), trobar
solucions als problemes. Tamb va esmentar
les necessries transformacions dmbit institucional (les nacions ms potents es diferencien per la qualitat de les institucions), tecnolgic, amb visi global i amb una societat ms
oberta i ms confiada en les seves prpies forces. El fet de no disposar dinstruments tradicionals de poltica econmica comporta que
ens hem desforar ms i que els pasos individualment estiguin perdent importncia.
Va cloure lacte ressaltant la importncia dexplicar les iniciatives positives que es generen
en lmbit de les empreses. Escoltar experincies empresarials ens genera confiana en
qu disposem dactius per assumir aquesta
adaptaci i la convicci que ens anirem transformant i adaptant! n
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
3 3
J O R N A D A
Nota dopini
D E L S
2 0 1 4
Transformacions
estratgiques
PER A LECONOMIA CATALANA
Lactual conjuntura econmica requereix duna anlisi seriosa i en profunditat

que la Comissi Gestora del Collegi dEconomistes de Catalunya considera que
sha de fer a partir duns trets de partida exposats a continuaci
Amb motiu de la Jornada dels Economistes
2014, la Comissi Gestora del Collegi
dEconomistes de Catalunya vol fer pblic
el segent:
l Ni a la Uni Europea ni a Espanya ni a Catalunya les poltiques aplicades permeten impulsar un creixement durador, donar resposta
apropiada a la nova organitzaci mundial i garantir la viabilitat de lestat del benestar.
l Cal implementar a Catalunya transformacions estratgiques que facin possible un
creixement intelligent, sostenible, integrador,
vertebrat sectorialment i alineat amb Europa.
l La societat ha de ser veritable protagonista
de les transformacions, combinant principis
tradicionals amb nous valors.
l s bsic el restabliment de la confiana i la
lluita contra prctiques que enverinen la competncia i ltica.
l Entre les transformacions estratgiques
necessries per a leconomia catalana destaca el refor del paper de la indstria, sense
oblidar els serveis de ms valor afegit, limpuls
dun model energtic competitiu, sostenible i
social, la creaci dun sistema fiscal modern,
limpuls a la recuperaci del finanament bancari i a la consolidaci del no bancari, la potenciaci dels ecosistemes dinnovaci i deducaci, aix com lexcellncia empresarial,
prenent la societat i la seva cohesi com a
eixos centrals.
3 4
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
Context internacional
incert i de grans canvis
esprs dun dels perodes de
crisi ms intensa i ms llarga,
sembla que den un any la
situaci econmica general millora (competitivitat, sector exterior...) i els indicadors econmics sn cada vegada ms
positius. Malgrat aquest canvi dinrcia, encara persisteixen moltes incerteses (com ara
atur, dficit pblic) i la recuperaci en aquests
moments es mostra inestable i no sembla fonamentar-se sobre unes bases prou slides.
l Parallelament, el mn est experimentant canvis estructurals radicals (emergncia de pasos en desenvolupament, impuls
de noves tecnologies, tercera revoluci industrial...), que fan que la societat actual i la
dels propers anys sigui molt diferent a la del
passat, posant de relleu les febleses del
sistema econmic. Front aix ni la Uni Europea, ni Espanya, ni Catalunya estan donant les respostes adequades, que permetin impulsar un procs de creixement
durador i creador docupaci, inserir leconomia en el nou panorama internacional
que sest dibuixant, i, finalment, garantir la
viabilitat de la societat del benestar.
l En aquests moments la Uni Europea s,
alhora, el problema i la soluci. La manca
de coherncia entre els avenos en integraci econmica i en integraci poltica, el
complex entramat institucional, la desconnexi entre la poltica monetria i la poltica
fiscal, el qestionament duna poltica basada en lausteritat i lajustament o la manca de decisions unitries front els problemes de la mundialitzaci sn clars exemples
que demanen avanar decididament cap
a una veritable integraci poltica i econmica europea.
2 0 1 4
Catalunya: transformaci
ineludible amb actius
l Catalunya ha de fer un esfor dadaptaci
al context internacional i s imprescindible
que impulsi un canvi estructural profund,
amb lobjectiu de convertir-se en un pas
central i deixar de formar part dels pasos
perifrics, cosa que s a les seves mans.
l El necessari canvi estructural afecta,
sense dubte, les bases del model productiu, social i poltic de Catalunya en tots els
sentits (persones, collectius, professions,
institucions, governana, sistema jurdic,
banca...). Aix obliga a afrontar el futur amb
nous plantejaments, amb la necessitat de
reforar els punts forts i amb una cultura i
uns principis oberts i flexibles. Les administracions pbliques i la societat en el seu
conjunt han dentendre que han dadaptarse plenament a un mn que est en profunda transformaci.
l Certament, en els darrers anys shan dut
a terme importants processos reformistes,
en un context caracteritzat per la presa de
decisions dures en lmbit socioeconmic i
per la voluntat de superar la crisi econmica. Exemples daix sn la millora de certs
desequilibris macroeconmics, lajustament parcial de les finances pbliques o la
reconversi del sistema financer.
l No obstant aix, resta molt per fer per tal
de construir un veritable model econmic
per al futur. Shan dendegar importants
transformacions estratgiques, totes urgents i algunes de les quals histriques.
Lobjectiu s dibuixar les bases per a un
creixement intelligent basat en el coneixement i la innovaci, sostenible amigable amb el medi ambient i els recursos,
integrador generador de cohesi econ-
mica, social i territorial, vertebrat sectorialment amb la indstria i els serveis de valor
afegit, aix com amb la productivitat, com a
eixos centrals i alineat amb els principis
dEuropa. Es tracta, en definitiva, dimpulsar una nova etapa de creixement sobre
uns fonaments slids.
l Aix anterior necessita, duna banda, del
disseny dun full de ruta realista i ordenat i
duns reptes i objectius compartits i, de
laltra banda, dun substrat social slid basat sobre principis com, entre daltres, el
lideratge, el bon govern, la solidaritat, el
talent, la iniciativa, la transparncia i el consens. Val a dir que les persones i la societat
han de ser el centre de les transformacions
estratgiques i econmiques que shan de
dur a terme.
l Catalunya sempre sha caracteritzat per
superar amb xit els reptes econmics als
quals ha hagut de fer front al llarg de la seva
histria. A ms, disposa dactius suficients i
potents per posar-los en valor i superar situacions adverses. Lobertura a lexterior i una
important capacitat denfortiment de factors de competitivitat en sn exemples illustratius, que han perms dinamitzar les
exportacions i el turisme.
l En aquest context, les administracions
pbliques han de tenir un paper estratgic,
que dependr de la seva capacitat per incidir segons lescenari en qu ens trobem.
Tot i aix, cal partir de dos principis bsics.
En primer lloc, que les administracions p-
Shan dendegar
importants
transformacions
estratgiques, totes
urgents i algunes de
les quals histriques
E s p e c i a l
D i g i t a l
bliques no tenen una organitzaci adequada a les actuals i previsibles circumstncies de lentorn mundial, per la qual
cosa han dexperimentar una reforma profunda. I, daltra banda, que en el present i
en els propers anys lactuaci de les administracions pbliques es veur limitada per
les condicions pressupostries.
l Al mateix temps, s necessria una exigncia collectiva que vagi des de les administracions pbliques fins a la societat si
Catalunya vol ser un pas modern i amb futur. Cal interpellar la societat digual manera que les administracions pbliques, ats
que tots ens hem dadaptar als canvis. La
societat ha desdevenir puntal de referncia
i veritable protagonista de les transformacions que sn imprescindibles,combinant
principis tradicionals com lesfor, el treball, la tenacitat, la implicaci o el seny
amb limpuls de nous valors com lemprenedoria, la gesti sostenible, la productivitat,
la innovaci o lexcellncia.
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
3 5
J O R N A D A
Nota dopini
D E L S
l s bsic recuperar la confiana i lluitar

contra aquelles prctiques que enverinen la
competncia i ltica. Per aix, sha dexigir
el bon funcionament dels estaments supervisors i de la seguretat jurdica, duna banda, i unes actuacions decidides i valentes,
de laltra banda.
l La poblaci catalana est immersa en
importants transformacions socials, accelerades amb la crisi econmica dels darrers
anys, que se sintetitzen, a nivell general, en
un deteriorament de les condicions de vida
de la classe mitjana, un increment de la desigualtat i de la pobresa sobretot, en situaci extrema, una menor protecci per
part de les administracions pbliques i una
cohesi social ms baixa. Aquestes trans-
3 6
E s p e c i a l
D i g i t a l
J o r n a d a
d e l s
formacions no sn conjunturals i poden

malmetre les potencialitats de creixement
futur de leconomia. De fet, la desigualtat
sha convertit en la principal preocupaci i
amenaa en els pasos europeus. La cooperaci i la solidaritat, la responsabilitat laboral, la participaci en lesdevenir de lempresa sn alguns dels nous paradigmes
s bsic recuperar
la confiana
i lluitar contra
aquelles prctiques
que enverinen la
competncia i ltica
2 0 1 4
2 0 1 4
que han de permetre transformar i aportar

noves estratgies a leconomia catalana.
Les empreses i les organitzacions catalanes del tercer sector poden ser la punta de
llana daquest nou marc, en el qual la cohesi social s un eix fonamental.
l Cal assolir nivells de productivitat homogenis amb els pasos ms eficients del nostre entorn, i per aix sn pilars bsics del
nou model productiu els ecosistemes dinnovaci i deducaci. Al respecte, s imprescindible, per un costat, superar la separaci tradicional entre el mn acadmic,
la recerca i el teixit empresarial, ja que les
sinergies derivades dun treball en com
sn bsiques. I, per laltre costat, cal facilitar
una eficient connexi entre la recerca/coneixement i el mercat, quelcom fonamental
per garantir la rendibilitat dels recursos dedicats a la primera. Tanmateix, la necessitat
ineludible dapostar per un model sustentat
en la recerca i la innovaci no s res de nou.
La qesti que cal ressenyar avui s quins
Disposar dun sector

financer ampli i eficient
s, ms que mai, una
exigncia per a les
radicals transformacions
econmiques que
cal implementar
mbits i sectors shan de prioritzar, ats que

voler fer-ho en tots s ingenu i estril.
l El futur de leconomia catalana passa per
reforar el paper protagonista duna indstria potent i de primera lnia internacional,
millorant els seus fonaments i ampliant-ne
la base productiva. Cal avanar inexorablement cap a la nova indstria del segle XXI,
basada sobre fonaments diferents als del
segle passat (com ara organitzaci flexible,
producci individualitzada, servindstria o
tecnologies netes).
que cal implementar. El sistema bancari ha

assolit, desprs duna crisi molt seriosa, un
nivell de recuperaci en la seva estructura,
balanos i viabilitat molt important. Cal ara
que, tot preparant lestratgia de canvis
que el futur exigeix i que la uni bancria
europea tutoritza, recuperi com abans millor la capacitat i el nivell de concessi de
crdit que leconomia catalana exigeix, i la
confiana i reputaci amb els seus clients i
en la societat. En aquest sentit, el sector
financer a Catalunya, com a la resta dEuropa, t tamb el repte de recuperar i ampliar en la distribuci financera la transparncia, la professionalitat i la reducci dels
conflictes dinters. Tot per evitar episodis
passats negatius i per adoptar harmnicament la nova normativa europea en aquest
terreny. En parallel a la recuperaci bancria conv que el pas es doti de fonts de finanament alternatives no bancries, que
finalment generin un sistema financer ms
equilibrat entre mercats i entitats de crdit.
Un pas modern necessita disposar daccs a mercats financers, a fons de capital
en diversos estadis, a emissions privades i
als nous mecanismes de finanament que
recentment estan apareixent. I tot, tant per
a grans empreses, petites i mitjanes, com
per a projectes empresarials en qualsevol
estadi de desenvolupament.
l Parallelament, no sha doblidar la necessitat dimpulsar els serveis, sobretot de

ms valor afegit, prenent Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i altres ciutats importants com a eixos vertebradors, centres
generadors i pols datracci, en lnia amb la
cada vegada major significaci que tenen
les ciutats en la transformaci estratgica
dels pasos.
l Un dels canvis estratgics fonamentals

fa referncia a la necessitat daconseguir un
model energtic competitiu, segur, sostenible ambientalment i socialment acceptable, en el marc energtic europeu. En
aquest cas, el ms important s com ha de
ser, com sarriba i de qu costa, tenint present que la poltica energtica s una competncia compartida entre la Uni Europea
i els Estats membres.
l Disposar dun sector financer ampli i eficient s, ms que mai, una exigncia per a
les radicals transformacions econmiques
l Un model econmic per al segle XXI necessita dun sistema tributari del segle XXI,
adaptat a la realitat del present i, sobretot,
E s p e c i a l
D i g i t a l
del futur. La reforma fiscal en procs planteja importants avenos en figures com
limpost sobre societats, per s limitada
en els canvis previstos en limpost sobre la
renda de les persones fsiques. Una transformaci del marc tributari ha dadoptar
una visi integral del sistema, amb una estratgia de llarg termini que prevegi la relaci entre els diferents impostos, i ha de ser
capa danticipar les reaccions dels agents
econmics, cercar la proporcionalitat entre
ls del servei i el seu finanament, i establir
un sistema basat en lequitat i en evitar la
confiscaci, eficient en la lluita contra el frau
i leconomia submergida.
l Tot lanterior exigeix lexcellncia empresarial en sentit ampli, per tal de garantir lxit
en les iniciatives, quelcom que ha estat una
caracterstica tradicional de Catalunya.
Aix implica:
-Potenciar lanlisi dempreses, ats que
s clau per prendre millors decisions i
per assegurar la supervivncia de les empreses, corregint febleses, aprofitant ms
els recursos i aconseguint avantatges
competitius.
-Estimular el procs empresarial (impuls
del relleu generacional, potenciaci de
lemprenedoria, augment del flux net
dempresaris, dimensionament de les empreses, entre daltres).
-Millorar el context en el qual es desenvolupa lactivitat empresarial, convertint en realitats reptes histrics (reducci i simplificaci de la crrega administrativa i regulatria,
marc fiscal estable...).
-Prestigiar des del punt de vista social la figura de lempresari.
-Potenciar la gesti empresarial mitjanant
principis bsics com la creativitat, la capacitat dentendre i dadaptar-se a lentorn...
l El Collegi dEconomistes de Catalunya
sempre sha mostrat actiu en els debats
econmics de la nostra societat i ha estat
respectus amb les diverses sensibilitats.
s conscient del paper que tenen els economistes en el context actual i del seu gran
protagonisme en la definici dall que ha
de ser la societat catalana del segle XXI.
Per aix, el Collegi no vol defugir la seva
responsabilitat social dexercir un veritable
lideratge en el conjunt de Catalunya, amb
la finalitat daportar elements que permetin orientar la societat en all que ser el
seu futur. n
J o r n a d a
d e l s
2 0 1 4
3 7
LOGO Jornades dels Ec#9F8F97.pdf
29/09/14
13:13

L Economista Gener 2015

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L Economista Gener 2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

I n f o r matiu de

gener 2015 nm. ESPECIAL

Fotografia: Collegi dEconomistes

Barcelona Plaa Galla Placdia, 32.

Josep Ros, Premi

Millors Currculums Universitaris

Premis Joan Sard

Crnica del Sopar

La Jornada a les seus territorials

Guia de continguts afegits

Fes clic aqu per accedir a les galeries de fotos.

l compendi dactes inherent a la Jornada Anual dels

Nota dopini. Dilluns 27 doctubre es va fer una

pliade de sessions de treball la muni de continguts que giraven

visibilitat per la seva contribuci a lanlisi i a la nostra competncia

Sessions professionals i estratgiques. Entremig de les dues

Jornada Anual a les seus territorials de Lleida, Tarragona i

La dualitat de sessions professionals i estratgiques de la Jornada

Tot plegat figura a continuaci en aquest nmero especial digital

Ms endavant figura el relat de cadascuna de les sessions fet per

EL COLLEGI NOMENA ELS NOUS COLLEGIATS

El deg del Collegi dEconomistes de Catalunya, Joan B. Casas, va iniciar lordre

l Comit Permanent ha proposat que aquest any es nomeni

tasca docent i el seu mestratge en lensenyament de leconomia i en la formaci de

Participa o ha participat en diversos consells

Joan Sard Dexeus

MONTSE CARLAS, periodista

Departament de Comunicaci del

uina valoraci fa que des del

Catalunya i a Espanya? s optimista de

Vost s tamb patr director de la

MILLOR DESPATX PROFESSIONAL

Mereixedor del Premi de Reconeixement al Despatx

Departament de Comunicaci del Collegi dEconomistes de Catalunya

uina valoraci fa del premi

per mitj de lespecialitzaci, la personalitzaci i la innovaci ens hem internacionalitzat.

sos mbits, a causa del carcter transversal

Sha de definir una

El despatx de Josep Ros est

Josep Ros veu

Els errors comesos en

de la cadena de valor i procurant la seva

Distingim els millors

n el marc de la Jornada dels

Alfons Borrs Brell.

Marta Ayala Ruiz.

Premis Joan Sard

Secretari del Consell de Redacci de la REC

l llibre Los intereses del futuro.

de veritat i de mentida i leconomia com a

Crnica del Sopar

Aquest s el balan del primer Sopar dels Economistes desprs

Departament de Comunicaci del Collegi dEconomistes de Catalunya

l Sopar dels Economistes s la

tils de Catalunya i els collegis de Titulats Mer

Aquest any, el Sopar dels Economistes tenia

Precisament, el deg del Collegi dEconomis

rar que la nova instituci neix amb lobjectiu

bio de poca, del catedrtic dEconomia Apli

A dalt, Joan Cals,

El nou Collegi, desprs

Premi de Reconeixement a lEconomista dEmpresa 2014,

Premi de Reconeixement al Despatx Professional de lany 2014,