EXPOSICI LLAPIS, PAPER I BOMBES.

1936-1939
Del 9 de mar (Inauguraci 13:00 h) al 18 dabril de 2015
Lloc: MAOVA (c. del Regall 2)
Horari dobertura: de dimarts a dissabte, de 18:00 a 21:00 h, i reserves escolar
concertat cridant al telfon 96 291 82 30
Entrada lliure
LEXPOSICI:
Els ms de 50 dibuixos de l'exposici tenen un gran valor testimonial, ja que no
noms mostren les vivncies i activitats diries en les colnies, sin tamb
els principis republicans que els mestres inculquen als escolars enfront de
l'enemic franquista que tracta d'arrabassar-los la seva llibertat, la seva famlia i
la seva felicitat.

Accentuar la solidaritat i mantenir la moral de confiana en la victria

antifeixista van ser objectius que es reflecteixen en ells. Diverses exposicions
de dibuixos van ser organitzades a Espanya i a l'estranger conscienciant a
l'opini pblica sobre els desastres de la guerra i dels bombardejos a les
poblacions. Tractaven d'alertar a les conscincies i aconseguir fons per al
manteniment de les colnies infantils. Grcies a aquests dibuixos conservem
una font documental d'excepcional importncia.

Lexposici est integrada per fotografies i cartells de lopoca pertanyents al

Centre Documental de la Memoria Histrica de Salamanca i incluix una banda
sonora creada especialment per a aquesta mostra realitzada pel msic Italia
Giovanni Alberto Croatto.

Tres seccions conformen el recorregut expositiu:

- Una primera part integra els dibuixos relacionats amb tres escenaris de la
guerra civil: el bombardeig de Madrid, don procedien molts dels xiquets, el
bombardeig de Port Bou, orige dels xiquets evacuats a les colnies del sud de
Frana, i la batalla de Perol, com una esperana per als republicans.
- La segona part de la mostra incluix dibuixos relacionats amb la vida en les
colnies.
- La tercera part cont dibuixos relacionats amb levacuaci des del seu lloc fins
a la residncia a les colnies.

Aquesta exposici est produda per la Universitat dAlacant, coordinats amb

alguns profesor dHistria dinstituts dE.S.O dAlacant, entre els que shi troben
Jos Antonio Fernndez, Ramn Galdrn, Remedios Izquierdo, Carlos Salina i
Teresa Sanz.

El Museu Universitat dAlacant (MUA) sha encarregat de dissenyar una guia

didctica per als alumnes i altra per als professors.

Al llarg de la histria, quan comena una guerra, els nens es converteixen en

vctimes i protagonistes del conflicte. Expliquen en imatges el que senten; ho
fan amb llapis i paper mitjanant el llenguatge ms senzill i plstic que han
tingut tots els nens i nenes del mn: el dibuix.

La guerra (1936-1939) va suposar un daltabaix vital per la generaci de nenes i

nens protagonistes de tan amarga experincia, reflectida en aquesta exposici
d'imatges amb traos i color.

El conflicte i les seves conseqncies van marcar les vivncies quotidianes, els
records, els sentiments i les ideologies. Els bombardejos que va descarregar
l'aviaci franquista amb els seus aliats alemanys i italians sobre el front de
batalla i sobre la poblaci civil de la rereguarda van impressionar als ms petits,
com mostren la quantitat i varietat de dibuixos que tracten aquells fets.

BOMBES SOBRE CIVILS

A la guerra d'Espanya, la poblaci civil es va convertir en objectiu militar,
anunciant un nou tipus de conflicte armat que es perllonga fins a
l'actualitat. Aquesta cruesa es recull en els dibuixos, en els quals podem veure
com els nens expressen la tragdia en el front de Madrid o els bombardejos de
Port-Bou

Un esdeveniment que els va impressionar especialment va ser la victria

republicana a la batalla de Teroll'hivern de 1937, una esperana frustrada de
canviar el rumb de la guerra. No obstant aix, les tropes feixistes
espanyoles van aconseguir recuperar Terol i avanar fins a arribar a la costa
mediterrnia, trencant en dues la zona republicana i allant a Catalunya que
seria ocupada en els primers mesos de 1939.

CAU EL GOVERN DE LA SEGONA REPBLICA ESPANYOLA

Amb l'avan de les tropes feixista espanyoles, el territori sota el govern de la
Repblica quedava redut a un territori cada vegada ms petit entre Madrid,
Valncia i Almeria.

Davant la previsible derrota, els ports del Mediterrani es van convertir en l'nica
sortida possible per als republicans. Alacant, ltima ciutat republicana, cau en
mans de les tropes feixistes italianes al servei del franquisme el 31 de mar del
1939. Els republicans havien perdut la guerra.

L'EVACUACI
En el curs de la guerra, nombroses expedicions de nenes i nens procedents de
les zones amenaades pels revoltats van ser evacuades a llocs ms segurs a
la costa mediterrnia o a l'estranger. Fugien dels bombardejos i de la repressi.

L'evoluci dels fronts de guerra va marcar les etapes de major moviment

d'evacuats. Van ser molts els organismes que es van implicar en aquesta
evacuaci: Socors Vermell Internacional, Solidaritat Internacional Antifeixista,
les Brigades Internacionals i els sindicats CNT i UGT. A ells es van sumar
comits solidaris de Sucia, Noruega, Sussa, Regne Unit, Frana, Blgica,
Holanda, Cuba, Argentina, i els ququers nord-americans i canadencs, entre
d'altres.

L'XODE
L'xode del final de la guerra va suposar la sortida d'uns 70.000 nens i
nenes. Encara que bona part d'ells van ser repatriats posteriorment, uns altres
van iniciar un perllongat exili. Comenava aix un llarg cam cap al retrobament
amb les seves famlies.

L'evacuaci, l'exili i l'enyorana d'aquests nens, han quedat reflectits en els

dibuixos que s'exposen.

LES COLNIES
Des de la tardor de 1936 fins al final de la guerra, el govern republic va
impulsar la creaci de nombroses colnies on posar fora de perill els escolars a
la rereguarda, especialment al Pas Valenci, Catalunya i Murcia.

El Ministeri d'Instrucci Pblica i Sanitat va organitzar un pla d'evacuaci de

nens i nenes procedents de les zones ms amenaades cap a altres ms
segures. Per fer-ho va caldre realitzar una labor de persuasi de les famlies
que s'enfrontaven al terrible dest de separar-se dels seus fills en
circumstncies tan dramtiques. Per convncer-los, el Ministeri va dur a terme
una intensa campanya de propaganda, editant cartells i fulletons que
mostraven els avantatges de seguretat, salut, alimentaci i educaci que les
colnies oferien.

Al febrer de 1937 el govern ja installat a Valncia va crear la Delegaci Central

de Colnies depenent del Ministeri d'Instrucci Pblica i Sanitat, que va assumir
plenament, tant l'evacuaci com l'organitzaci i la inspecci de les colnies
escolars amb la finalitat de cobrir les seves necessitats bsiques. En elles
s'atenia a nens i joves des dels quatre fins als quinze anys.

LA VIDA LLUNY DEL FRONT

Les colnies es van organitzar en diferents modalitats: unes en rgim familiar,
en les quals les famlies del municipi allotjaven i mantenien als escolars,
ocupant-se els professors del control i instrucci. Unes altres, les ms
generalitzades, en rgim collectiu, en les quals els grups de nens vivien en
comunitat amb els mestres, rebent la formaci acadmica, els valors
republicans i democrtics.

La vida a les colnies collectives estava orientada al fet que els nens i nenes,
encara que afectats per la situaci bllica, poguessin gaudir d'una vida feli,
sense perdre per aix l'oportunitat de continuar la seva educaci i formaci
personal. La colnia estava concebuda com un ambient educador, de neteja i
ordre, amb bon gust, en un entorn de confiana i respecte mutu, on s'inculcava
la laboriositat, la convivncia, solidaritat
El dibuix era una de les activitats ms singulars. Segons les orientacions de la
Direcci general de Primer Ensenyament, de gener 1938, els escolars
reproduen models de la natura, creacions inspirades en les seves prpies
vivncies o temes proposats pels seus mestres per expressar com sentien la
guerra.