P1

PRCTIQUES ELECTRICITAT BSICA

Objectius:

Conixer les magnituds fonamentals en els circuits elctrics

Identificar el diferents elements
Interpretar correctament la simbologia elctrica

Munta els diferents entrenadors de bombetes, tant de c.c. com els de c.a
Identifica el pol positiu i negatiu duna font dalimentaci
Identifica el pol fase , el neutre i la presa de terra dun circuit de 230 v de c.a.
Connecta bombetes en serie i en paral.lel, fes diferents combinacions

Fixat en les connexions dels porta bombetes:

1- Construeix lentrenador

2.- Fixat amb la font dalimentaci o amb una pila, tenim dos pols: + roig, - negre

3.- Ara podem connectar una bombeta a la pila o a la font. Cada pol de la font a un terminal de
la bombeta

4.- Munta el segent circuit.

s un circuit _____________

4.1 Quina bombeta fa ms llum

4.2 Fan ms o menys llum que una sola

bombeta?

4.3 Que passa si soltem o desenrosquem una

bombeta?

5.- Idem amb:

s un circuit _____________________

5.1 Quina bombeta fa ms llum

5.2 Fan ms o menys llum que una sola bombeta?

5.3Que passa si soltem o desenrosquem una

bombeta?

6.- Pots provar a ficar ms bombetes o fer muntatges mixtes

P1a

PRCTIQUES amb el POLMETRE

Objectius:
Utilitzar el polmetre adequadament
Connectar els diferents operadors elctrics de forma correcta
Saber mesurar amb el polmetre les diferents magnitus que apareixen en un circuit
elctric

Munta els circuits segents i pren nota dels valors obtinguts amb el polmetre
Configura el pometre per poder mesurar les magnituds requerides
Identifica els punts de connexi correctes en el circuit

1.- Prepara el polmetre per mesurar tensi c.c. (Vcc). Selector i puntes

1.1 Mesura la tensi en una pila de petaca

1.2 Mesura la tensi de la font dalimentaci
1.3 Mesura la tensi duna pila de comandament
1.4 Mesura la tensi duna pila AA

2. Connecta una bombeta i mesura

la tensi aplicada que tenim en ella

3. Ara amb dos piles de petaca,

connectades en _____________

4.- I amb dos piles de petaca

connectades en _______

5.- Connecta varies bombetes en srie i en parallel i mesura la tensi que cau en cada bombeta,
en el conjunt i el que entrega la font dalimentaci o pila

Circuit _________

Circuit _________

Indica les conclusions que observes al messurar la tensi en cada element dels diferents circuits

6.- Prepara el polmetre per mesurar intensitat de corrent continu (Icc):

Mesura el corrent elctric que circula en cada part dels diferents

circuits

Indica en cada circuit

el muntatge que hem
fet i anota les
possibles

conclusions que
podem extraure
pel que fa la
circulaci del
corrent elctric
en els diferents
circuits

Pots muntar circuits mixtes i

corrent
elctric que circula per cada rama

prendre nota del

P1b

PRCTIQUES ELECTRICITAT BSICA

Objectius:
Identificar els diferents elements que formen part dun circuit elctric
Reconixer i comprovar les magnituds fonamentals que intervenen
Adquirir certa soltura a lhora de connectar els elements elctrics bsics

Munta els circuits segents i pren nota dels valors obtinguts amb el polmetre
En cada punt macat, tria la magnitud a mesurar !!!

1.- Ac teniu un muntatge elemental duna bombeta amb un interruptor

V(v)

I (A)

R()

P (W)

2.- Idem amb un Timbre

V(v)

I (A)

R()

P (W)

V(v)

I (A)

R()

P (W)

3.- Ara un commutador:

P1b
4.- Ac teniu un polsador:

V(v)

I (A)

R()

P (W)

V(v)

I (A)

R()

P (W)

5.- Regulaci amb un potencimetre:

6. Inversi de gir dun motor:

V(v)

I (A)

R()

P (W)

P2

PLACA PROVADOR

Objectius:
Dissenyar una placa de circuit imprs per utilitzar-la fent diferents muntatges
Fabricar una placa entrenadora amb circuit imprs
Conixer les propietats de les soldadures elctriques
Utilitzar correctament el soldador elctric

Dissenya el circuit que pot tindre una placa de circuit imprs per fer muntatges amb
components electrnics i provar les diferents magnituds elctriques
Fabricar i construir la placa vos presentem

CONSTRUCCI DUNA PLACA C.I. PER FER PROVES

1. Dibuixem en paper milimetrat el circuit que volem construir i els components
a tamany real
2. Marquem els punts de connexi + i
3. Calquem a parer vegetal
4. Pegem el paper vegetal a la cara de coure i repassem el circuit
5. Remarcar amb permanent les pistes i els punts de connexi amb un punz
6. Collocar la placa en la dissoluci, (aigua oxigenada 110 vol. y salfumant)
observant com desapareix la part no marcada
7. Es trepen les parts on van els components (broca de 1 mm)
8. Tallem fil de coure d 1mm de dimetre i el doblem en forma dU
9. Sobre les U de coure soldarem els diversos components a mesurar

P2b

PLACA PROTOBOARD

Objectius:
Conixer el connexionat intern duna placa protoboard
Comprovar la facilitat de muntatges dels circuits electrnics amb la placa protoboard
Muntar circuits electrnic provisionals, tpics

Identifiquem amb el tester les diferents parts de les plaques protoboard, aix com les diferents
zones que estan pontejades.
Muntem circuits bsics: associaci de resistncies, diodes, leds,...
Comprovem amb el polmetre les diferents magnituds en varis punts del circuit

La placa protoboard s una placa ideal per

a muntar i provar de forma provisional els
diferents circuits abans de muntar-los
definitivament o abans de realitzar la placa
de circuit imprs dels mateixos.

Est formada per un conjunt de punts perforats on insertarem els diferents components
electrnics, resistncies, condensadors, diodes, transistors,...
Una vegada introduts els elements fent una
xicoteta pressi es queden subjectats en la
mateixa placa, de forma que podem anar fent
proves, mesurant amb el polmetre,...
Per dins, una tira metllica connecta tots els
punts de la primera fila i de la ltima, aquestes
solen utilitzar-se per connectar el positiu i el negatiu.

Verticalment tamb estan units els

punts en petites columnes, per poder
connectar els components entre ells.

P3

RESISTNCIES

Objectius:
Identificar el valor de les resistncies a partir del seu codi de colors
Associar resistncies correctament
Saber calcular el valor total dun grup de resistncies
Utilitzar el polmetre per mesurar el valor hmic de les resistncies
Deduir i comprovar les magnituds fonamentals en els circuit mixtes

Utilitzant resistncies comercials, identifica el seu valor teric i mesura amb el polmetre
per comprovar el ser valor real
dem amb grups diferents de resistncies.
dem connectant (2,3,4,5,...) resistncies iguals en srie, parallel,....(Utilitza la placa
provador de la P2)

Prepara el polmetre per mesurar resistncies

Si les resistncies estan connectades a un circuit, cal soltar al

menys un terminal

1.- Arreplega unes quantes resistncies del taller, anota el seu codi de colors, escriu el seu valor
teric, desprs mesura-les amb el polmetre, comprova el resultat obtingut.

Codi colors

teric

real

2.- Escriu el valor teric que tindran les segents resistncies:

MNR Or

GoMoMo Ar

MaVMa _

RNV Or

RNN Ar

MaNGo _

3.- Indica el codi de colors de les resistncies amb el segent valor teric:
240 1%

47K 5%

2K2 10%

68 10%

1M 5%

470 5%

330 20%

100 K 10%

220 1 %

33 5%

4.- Busqueu varies resistncies iguals i munteu les segents combinacions de resistncies.
Mesureu els conjunts amb el tester. Anoteu les conclusions obtingudes

Ac teniu una graella amb els codis de colors

1ra xifra

2na xifra

multiplicador
tolerncia

1ra xifra

2na xifra

multiplicador

tolerncia

x1

x10

+/- 1%

x100

+/- 2%

x1.000

x10.000

+/- 4%

x100.000

+/-0'5%

x1.000.000

9
or

x0,1

+/-5%

argent

x0,01

+-10%

s/c

+/-20%

P4

CIRCUITS EQUIVALENTS

Objectius:

Saber calcular la resistncia equivalent dun circuit mixt

Conixer les formules necessries per reduir la resistncia en un circuit mixt
Mesurar correctament les diferents magnituds que apareixen en el circuit

Munta en la placa provador o en una placa protoboard els circuit segents

Averigua matemticament la resistncia equivalent del circuit, aix com la tensi en cada
element i el corrent que circula per cadasc
Mesura amb el tester els diferents valors i comprova amb els valor terics calculats

1.- Indica el valor de la resistncia equivalent en cada cas:

2.- Calcular el corrent elctric i la tensi en cada resistncia del circuit.

Calcula primer la resistncia equivalent

3.- Calcula la resistncia equivalent del conjunt

P5

MAGNETISME

Objectius:

Reconixer el fenmens que es produeixen quan fem passar un corrent elctric per una
espira (bobinat)
Construir un xicotet electroimant
Utilitzar lelectroimant realitzat en laplicaci prctica de diferents projectes daula

Construcci dun electroimant:

Construm un electroimant de varies formes
Provem la fora datracci en funci del fil utilitzat i del nucli
Mesurem el corrent elctric que circula i com influeix en la fora datracci

CONSTRUNT UN ELECTROIMANT
La fora datracci depn de la intensitat del corrent elctric, de la forma
del bobinat, del nucli, del nmero de voltes, de la secci del cable

Arrepleguem fil de coure esmaltat (el que sutilitza en el bobinat dels

motors) en claus, cargols, de diferent tamany, forma i material.
Retirem el material allant (esmalt) del fil amb paper de vidre o cremant les
puntes per a que facen bon contacte
Enrotllem el fil de coure al nucli sempre en el mateix sentit, contant el
nmero de voltes, (200, 300, 400,...)
Connectem a una font dalimentaci o pila de 4,5 v i provem la fora
datracci intentant arreplegar el mateix nmero de claus,...
Podem variar la font dalimentaci connectada per veure com influeix la
variaci de corrent.
Nucli

Tamany

N
voltes

Atracci
fot/dbil

P6

CONSTRUCCI DUN TIMBRE

Objectius:
Aplicar els coneiximents adquirits en electromagnetisme per construir diverses
aplicacions prctiques basades en electroimants
Verificar els efectes magntics produts ala fer passar un corrent elctric per un conductor
dem al variar el camp magntic al voltant dun conductor

Construm un timbre, una barrera de pas, un rel o altre projecte daula a partir de
lectroimant construt en la prctica P5

Es tracta de reproduir lefecte acstic,

utilitzant una lmina amb propietats
magntiques y una campana. Per tal de
construir els electroimants has dutilitzar un fil
de coure de 200 mm y dos cargols de M4,
sense tallar el fil dun electroimant a laltre.
Observant lesquema digues con
funciona el timbre, identificant totes les seves
parts.

Ac teniu un altre timbre, quan polsem el

polsador, passa corrent pel circuit, es crea
un camp magntic que atrau la lmina
metllica.
Aquesta deixa de fer contacte i es talla el
circuit, lelectroimant no atrau, la lmina torna
al reps, tornant a tancar el circuit, atrau la
lmina i torna a deixar de fer contacte
La lmina no para de vibrar, pegant-se i
despegant-se al caragol imantat.

P7a

RELS

Objectius:
Conixer el funcionament intern dun rel
Identificar els diferents contactes en un rel bipolar
Comprovar el funcionament dun rel quan est activat o no
Muntar circuits prctics amb rels

Identifiquem en un rel els diferents contactes i la bobina del rel

Comprovem que els contactes canvien quan alimentem la bobina del rel
Amb el polmetre comproveu la continutat dels contactes i lallament elctric entre els dos
contactes

Observa els diferents reles que hi ha al taller. Unipolars i bipolars.

Identifica els seus terminals i contactes

Alimenta les seues bobines i analitza el que passa

rel Bipolar

rel unipolar

scul

circuit amb rel

numeraci dels contactes

Ac tens les parts bsiques dun rel, aix com els contactes. Quan alimentem la bobina del rel,
lelectroimant atrau la palanca metllica, que desplaa al contacte COM fins que toca amb
laltre. Aquesta situaci es mant fins que deixem dalimentar la bobina del rel

2
Dibuixa un rel bipolar i totes les
seues parts i contactes

CONTROL DUNA BOMBETA AMB REL

Munta el circuit amb un rel bipolar

Si no activem el polsador, funciona una bombeta
Al polsar, es canvien els contactes actius i les bombetes que fan llum

CONNEXIONAT DUN MOTOR I UNA BOMBETA A DIFERENT TENSI

Munta el circuit amb un rel bipolar, un motor i una bombeta

Utilitzem dos fonts dalimentaci (5 i 9 V)
Unim els pols negatius de les fonts (-)
El rel alla els dos circuits
Mentre no activem el polsador, la bombeta est apagada i el motor gira en un sentit
Al activar el polsador, la bombeta sencn i el motor c

Podem connectar en el segon contacte una bombeta a 220V (cal tindre precauci amb el
contactes)

P7b

CIRCUIT INVERSOR DE REL

Objectius:
Aplicar els coneixements del funcionament dels rels per controlar la inversi de gir dun
motor de c.c.
Comprovar la importncia en els circuit reals dels fi de cursa i dels polsadors

Abans de muntar el circuit, comprovem el funcionament del mateix utilitzant un

programa de simulaci
Analitzem el funcionament dels finals de cursa i els seus contactes amb el polmetre
Comproveu el funcionament del polsador abans de muntar el circuit

CIRCUIT INVERSOR DE REL

Inserta uns fi de cursa en A i B i observa el que passa

P7c

REL DENGANXE

Objectius:

Entendre la importncia de lenclavament en els circuits amb rels

Identificar i comprovar quan un rel est enganxat i com trencar-lo
Comprovar el funcionament dels sistemes de seguretat en els muntatges reals

Abans de muntar el circuit, comprovem el funcionament del mateix utilitzant un

programa de simulaci
Analitzem el funcionament dels finals de cursa i els seus contactes amb el polmetre
Comproveu el funcionament del rel utilitzant lenganxe o no

REL DENGANXE

Proveu el funcionament del circuit. Indiqueu com treballen els polsadors

CONNEXI MQUINES AL TALLER

Explica el funcionament del circuit

Muntal simulant laplicaci real

P7d

JOC DELS REFLEXOS

Objectius:

Comprendre el funcionament duna aplicaci real amb els rels

Buscar aplicacions prctiques on sapliquen les tcniques utilitzades en els exemples
proposats
Deduir correctament el funcionament del circuit

Abans de muntar el circuit, comprovem el funcionament del mateix utilitzant un

programa de simulaci
Comproveu el funcionament de l rel utilitzant, comprovant si les bombetes es connecten
o no i quan

JOC DELS REFLEXOS

Dos jugadors i un jutge

Al indicar el comenament del joc, amb el polsador inferior, qui abans pressione el seu
interruptor, limitar que el contrincant puga activar el seu rel i connectar la seua bombeta

P7e

PLENAT DUN DIPOSIT

Objectius:
Muntar circuits prctics amb rels
Valorar la importncia del control a distncia
Identificar els elements que formen part dels circuits de control (finals de cursa,
polsadors,...
Comprovar el funcionament dels circuits prctics utilitzant programes de simulaci

Abans de muntar el circuit, comprovem el funcionament del mateix utilitzant un

programa de simulaci
Analitzem el funcionament dels finals de cursa i els seus contactes amb el polmetre

CONTROL DEL PLENAT DUN DIPOSIT

P7f

PLACA C.I. DE REL

Objectius:

Conixer les diferents fases de disseny i construcci duna placa de circuit imprs
Aplicar les tcniques diverses en la fabricaci de plaques de C.I. reals
Construir una placa de C.I. que suportar el rel i facilitar la connexi dels seus
terminals en els diferents circuits daplicaci

Dissenyem el circuit dun rel bipolar, en el que connectarem els pols de la bobina del
rel, (1 i 4) el contactes comuns (6 i 9), els normalment activats en reps (5 i 8) i els
activats quan el rel est actiu (7 i 10) a unes regletes per facilitar la seua connexi a
qualsevol circuit

Disseny de la placa de C.I. per un REL

P7g

CONTROL PORTA AUTOMTICA

Objectius:
Identificar les diferents parts dun sistema de control real
Simular els diferents circuits abans de muntar-los
Muntar sistemes de control semireals (barrera, porta, ...)

La porta es pot obrir des de dins o des de fora indistintament.

Els interruptors representen els finals de cursa, connectats en la posici NC
Lesquema representa el circuit estant la porta tancada, per aix el final de cursa de Porta
Tancada est activat est obert- (NC)

Munta el circuit i analitza el seu funcionament

Munta estos dos circuits, son molt pareguts, explica el seu funcionament

P8a

RESISTNCIES I DIODES

Objectius:
Identificar correctament les resistncies i el seu valor
Comprendre el funcionament dels Diodes i dels LEDs en els circuits
Adquirir la capacitat de muntar circuits electrnics bsics
Mesurar adequadament les magnituds elctrics en els circuits connectats
Entendre el funcionament dun resistncia variable (potencimetre)

En la placa protoboard muntem els segents circuits i dedum els resultats esperats
Vigilem la tensi aplicada, i la connexi duna resistncia sempre en serie amb els
LEDS

Munta els segents circuits, indica les caracterstiques o propietats i pren nota dels valors tpics
1.- Resistncia + LED

Valor
Rteric

Rreal

Tensi Corrent Observacions

V
A

1
2
3
4

Punts
prova

2.Valor

Rteric
1

3
2

Fixat en la polaritat dels LEDs i dels Diodes

Rreal

Punts
prova

1
2
3
4

Tensi Corrent Observacions

V
A

P8b
3.- Resistncia + LED + Diode
Valor
Rteric

Rreal

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

4.Valor
Rteric

5.-

Rreal

Valor
Rteric

Rreal

6.Valor
Rteric

Rreal

P8c

7.Valor
Rteric

Rreal

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

8.Valor
Rteric

Rreal

9.- Potencimetre+LED

Valor
Rteric

Rreal

P9a

CONDENSADORS

Objectius:
Identificar correctament els condensadors i el seu valor
Comprendre el funcionament dels condensadors en els circuits daplicaci reals
Adquirir la capacitat de muntar circuits electrnics bsics amb condensadors
Mesurar adequadament les magnituds elctrics en els circuits connectats
Associar correctament els condensadors

En la placa protoboard muntem els segents circuits i dedum els resultats esperats
Vigilem la tensi aplicada, i la connexi duna resistncia sempre en srie amb els
LEDS
Respecteu la polaritat dels condensadors electroltics!!
Observem la crrega i descrrega dels condensadors, pensant en possibles aplicacions

CONDENSADORS

Munta el circuit i observa el funcionament del LED quan canviem el commutador

Dibuixa en els circuits el sentit del corrent elctric en cada cas
Qui alimenta el LED quan sencn?
Per que la llum baixa poc a poc?

Valor
Rteric

Rreal

Punts
prova

Tensi Corrent Observacions

V
A

P9b
2
3

Canvia la resistncia per altres de diferent valor. Que succeeix?

Crrega i descrrega dun condensador

Munta el circuit segent i observa com canvia el LED actiu quan carreguem i
descarreguem el condensador

o Canvia la resistncia Que passa?

o Canvia el condensador

Dibuixa el sentit del corrent elctric en cada circuit i indica quin s el de crrega i quin el
de descrrega

Associaci de condensadors

Munta els circuits i analitza els efectes en cada cas

P10a

TRANSISTORS

Objectius:
Conixer i identificar els diferents tipus de transistors
Comprendre el funcionament dels transistors en conducci i en tall
Adquirir la capacitat de muntar circuits electrnics bsics amb transistors
Mesurar adequadament les magnituds elctrics en els circuits connectats
Entendre el funcionament dels transistors en els muntatges ms elementals

En la placa protoboard muntem els segents circuits i dedum els resultats esperats
Vigilem la tensi aplicada, i la connexi duna resistncia sempre en srie amb els
LEDS
Observem el funcionament del transistor en els diferents circuits

TRANSISTORS
Arreplega uns quants transistors, dibuixals, identifica els seus terminals i busca en
el full de caracterstiques la seua ganncia ()

transistor

dibuix terminals

Ganncia ()

P10b
2

Munta el circuit de lesquerra, Que ocurreix?

Ara el de la dreta Per que sencn el LED?

BC548

BC548

Munta el circuit amb un BC517, deixa la base a laire, i toca-la amb el dit
Que passa?

CIRCUIT DALARMA
Munta el circuit segent i indica que passa
quan soltem el cable inferior

P10c
5

TEMPORITZADOR

Munta el circuit i observa quan sencn el LED

Canvia el valor del potencimetre Que passa?
Per a que aprofita el polsador inferior? Que passa si el polsem?

BIESTABLE

Munta el circuit i explica el seu funcionament

Prova a canviar les resistncies i els condensadors

P11

APLICACIONS PRCTIQUES

Objectius:

Conixer els muntatges tpics daplicaci prctica

Comprovar el funcionament dels diferents components electrnics en els circuits
Reconixer els components i les seus funcions en el circuits tpics
Avanar el comportament del circuit en cada instant

Muntem els diferents circuits en la placa protoboard , identificant els mateixos i les seues
funcions, concretades a ms a ms en el circuit en concret.
Plantegem el funcionament previst
Mesurem amb el polmetre en els punts ms interessants

1.- DETECTOR DHUMITAT

2.-DETECTOR DHUMITAT AMB TRANSISTOR

3.- DETECTOR DHUMITAT MILLORAT

4.- DETECTOR DE CONTACTE

5.- INTERRUPTOR TEMPORITZADOR

6.- DETECTOR DE LLUM

7.- DETECTOR DE FOSCOR

8.- DETECTOR DE TEMPERATURA

P1 200k

LIGHT1

3k3

820K

BR100

R3

R4

R2

R1

100,0n

R1 2,2k

BR100 Noname
P1 500,0k

100,0n

220V

R2 2,2k

BT136 2N5444

LIGHT1

9.- REGULADOR DE LLUM

47

100nF, 400V

VG1
100nF, 400V

C3

C1

C2

BT 136

100 nF, 630 V

10.- FONT DALIMENTACIO C.C. 8-12 V

220/12

GR1 1N4007

R1 220,0
LED1 CQX35A

P1 500,0

10nf 1,0u

IN OUT
GND

R2 1,0k

C2 100,0u

C1 1,0k

220

LM7808C

220V

P12

DETECTORS AMB CIRCUIT IMPRS

Objectius:

Disseny i fabricaci de plaques de C.I. amb els diferents detectors ms utilitzats en els
projectes daula
Utilitzar tcniques diverses per fer accessibles els detectors al projectes
Emprar elements de potncia per fer-los ms reals

Dissenyem i construm els detectors de forma que sactive un rel i aix poder controlar elements
de potncia
Primer analitzem el circuit, el dibuixem en paper milimetrat , el calquem a la placa de C.I.,
taladrem els punts de connexi dels components i soldem els mateixos

Detector de TEMPERATURA

Detector de FOSCOR

Detector amb Infrarrojos

Barrera dinfrarrojos amb Amplificador Operacional

Sensor de llum/foscor amb A.O.

P13

PRCTIQUES AMB NE-555

Objectius:
Conixer i entendre el funcionament bsic dels temporitzadors
Entendre el funcionament intern de lintegrat NE-555
Identificar correctament les diverses patetes de connexi de lintegrat
Comprendre el funcionament dels muntatges tpics amb el NE-555, com a monoestable i
com a generador dona (astable)

Munta els circuits en la placa protoborad

Identifica cada pata del NE-555
Analitza les eixides en cada cas
Varia el valor de les resistncies i dels condensador i extrau conclusions

TWMPOPRITZADOR

MONOESTABLE

ASTABLE