Histria

de la
filosofia
NIETZSCHE

Anna Baiges
Antonio Caballero
Flix de Castro

Index
pg.
1. NIETZSCHE
- poca....................................................................... 3
- Introducci biobibliogrfica................................. 5
- La realitat................................................................. 7
- El coneixement....................................................... 10
- Ltica....................................................................... 13
- Lsser hum........................................................... 16
- Textos......................................................................

NIETZSCHE
POCA: La Restauraci (1815-1848).
La derrota definitiva de Napole va portar els
estats vencedors (Gran Bretanya, Prssia, ustria
i Russia) a convocar un congrs a Viena l'any
1815 per tal de remodelar el mapa europeu i
tornar
a
l'Antic
Rgim
tot
restitunt
l'absolutisme monrquic. Aquesta poca s
coneguda per la histria amb el nom de Restauraci, perode caracteritzat pel
conservadorisme, una ideologia que defensava una srie de valors tradicionals
tot considerant-los un llegat div perpetu: el dret legtim sobre el tron, els
privilegis d'estament, la jerarquia social i poltica, l'Esglsia com a
instituci, la famlia i la propietat. Aix representava trepitjar els
principis de la revoluci liberal, abanderada per la Revoluci Francesa, i les
reivindicacions nacionals d'alguns pasos europeus. Liberalisme i nacionalisme
passen, aix, a la clandestinitat tot convertint-se en els dos eixos
ideolgics que amb ms fora s'oposaran al tradicionalisme defensat pels
vencedors de Napole.
Per fer front a liberals i nacionalistes, els restauracionistes crearan
la Santa Aliana, un pacte entre les diferents monarquies per ajudar-se
mtuament en cas d'una revoluci liberal. Per la fragilitat del nou mapa
europeu era evident: nacions com Itlia i Alemanya es trobaven dividides en
diversos Estats, i imperis com l'austro-hongars, el rus o l'otom estaven
formats per nacionalitats molt diferents (hongaresos, polonesos, blgars,
grecs,...). Aquesta situaci era insostenible ja que cada poble tenia
conscincia de posseir una identitat collectiva comuna (una llengua, un
territori, uns smbols comuns), per la qual cosa es va generalitzar el desig
de fer de cada naci un Estat. Daquesta manera, el nacionalisme es va
convertir en un aliat de les reivindicacions liberals i el XIX va ser el
"segle de les revolucions". Aix, a partir de 1820, es posen en marxa diverses
onades revolucionries (1820-1830-1848) que acabaran amb les pretensions
restauracionistes del congrs de Viena. Com a conseqncia tenim que, cap a la
meitat del segle, Sussa, Frana, Blgica, Holanda i Gran Bretanya gaudien ja
de sistemes parlamentaris. Itlia s'unificar l'any 1870 i Alemanya el 1871.
Des dun punt de vista cultural, el moviment caracterstic del XIX s
el Romanticisme, que t els seus precedents a Anglaterra (lord Byron) i Frana
(Rousseau). Per el gran centre de cultura preromntica va ser Alemanya amb
autors com Goethe
i el moviment anomenat Sturm und Drang (Tempesta i
impuls), que pretn integrar lsser hum en la natura, i ho expressa amb
conceptes com sublim, passi, instint. El Romanticisme exalta la
imaginaci, els sentiments, la visi personal de lsser hum en tant que
individu i del poble (la naci) en tant que collectiu al que pertany. El
Romanticisme s tamb una concepci del mn que proposa una visi dinmica de
la natura en contra de qualsevol perspectiva esttica i mecnica. El romntic
confia en la bondat natural de lsser hum i en els valors culturals,
sinteressa per all misteris, suggestiu i, en general, per les forces
irracionals de la vida; prefereix la fantasia i el sentiment a la ra
illustrada i aix el porta a transfigurar poticament la realitat i a
defensar-ne una visi subjectiva. Daquesta manera pretn garantir el triomf
de la llibertat de lsser hum i propugnar la irracionalitat, entesa com una
ra superior que ultrapassa els lmits de la racionalitat humana. Per tot
aix, podem dir que el Romanticisme fou una manera de sentir que va conciliar
les diverses maneres de pensar, de poetitzar i de viure.

INTRODUCCI BIOBIBLIOGRFICA A NIETZSCHE

Nietzsche (1844-1900) va nixer a una ciutat alemanya prop de Leipzig, anomenada
Rcken. Va viure, durant la seva infncia, en un ambient profundament religis, ja que el
seu pare i els seus dos avis, el matern i el patern, eren pastors de lesglsia protestant. De
ben petit composava peces msicals i escribia versos, potser era linici del cam cap a les
humanitats a les quals es dedicar ms tard, cap a lany 1864, quan a la Universitat de Bonn
comenar a estudiar teologia i filologia clssica.
Arthur Schopenhauer, Richard Wagner i Lou Andreas Salome seran persones que deixaran
una gran petjada en la vida i en el pensament de Nietzsche. De Schopenhauer coneix lobra
El mn com a voluntat i representaci quan estava estudiant a la universitat de Bonn, la
qual cosa linflur en alguns temes del seu pensament com: la preponderncia dels instints
per sobre de la intelligncia, la importncia de lart i de la msica, la visi cclica de
lesdevenir, etc.; ms tard, per, trencar amb ell perqu, lluny dacceptar el dolor, la lluita i
la crueltat de la vida, Schopenhauer proposava un cam de renncia, de fuga, un cam cap a
lascetisme. Amb Wagner, va mantenir una relaci tempestuosa, que va des de ladmiraci
fins a la decepci; quan el va conixer, lany 1868, li va atreure tant la seva msica com el
fet de creure que les seves concepcions sobre lart els enriquien mutuament, per el 1876
Nietzsche comena a desafiar al seu dol tot dient que Wagner s un romntic adulterat, i el
1888, quan escriu el Cas Wagner, lataca directament, tot renegant del wagnerianisme i
dient: Wagner s un gran corruptor de msica. Amb aix va trobar la manera destimular
els nervis cansats. Amb Lou Andreas Salom no noms hi va mantenir una excellent
comunicaci intellectual sin que tamb sen va enamorar per la relaci va acabar duna
manera turmentada, ja que ella no va acceptar de casar-shi.
Mentre Nietzsche mantenia aquestes relacions angoixoses a nivell privat, la seva vida
professional tamb era molt agitada; aix, lany 1871 sacabar la seva carrera acadmica, tot
i que podr mantenir la ctedra de filologia clssica de la universitat de Basilea fins a 1879.
Inicia aleshores una vida errant per la costa italiana i els Alps sussos, una vida de malalt
que comena amb transtorns visuals i migranyes i acaba amb un reblaniment cerebral i
una parlisi progressiva. Nietzsche va morir lany 1900, a ledat de 56 anys.
Malgrat les seves decepcions i la seva malaltia, Nietzsche no va deixar descriure, bona
mostra en tenim amb les segents obres escrites al llarg de diferents poques vitals i que es
classifiquens segons un criteri metafric, el del procs cclic que va de la nit al dia:
1.- poca romntica. Filosofia de la nit, amb treballs dinterpretaci i crtica de la
cultura: El naixement de la tragdia en lesperit de la msica (1872); Sobre veritat i mentida en sentit
extramoral (escrita el 1873 i publicada postumanent); Consideracions intempestives (1876).
2.- poca illustrada. Filosofia del mat, homenatge als esperits lliures: Hum,
massa hum (1878); Aurora (1881); La gaia cincia (1882).
3.- Tercera poca. Filosofia del migdia, on ataca a tota la cultura occidental, la
religi, la filosofia i la moral tradicionals: Aix parlava Zaratustra (1883).
4.- poca crtica. Filosofia del vespre, que continua en la seva lnia de
desenmascarament: Ms enll del b i del mal (1885); La genealogia de la moral (1887); El cas
Wagner, El crepuscle dels dols, lAnticrist i Ecce homo (totes escrites el 1888).
Quan es parla de lobra de Nietzsche en el seu conjunt, el primer que cal dir s que no s el
producte dun pensador sistemtic, ja que el seu filosofar s aforstic i presenta una
pluralitat de significats, de camins, desquemes de lectura, que sempre poden aprofundir-se

i reformular-se. Els seus aforismes tenen un carcter lapidari que lliga amb la seva intenci
de denunciar i desenmascarar les idees clssiques i illustrades; fins i tot, per tal daccentuar
el seu carcter crtic, capgira el sentit dalgunes idees religioses i morals. Per tot aix, li han
plogut crtiques per la seva falta de fora deductiva, de rigor conceptual, de sistematicitat,
etc. Per s que la seva filosofia funciona a base de descrregues i no de deduccions, a
base dimatges i no de conceptes, amb fora i no amb sistema. Tamb hi ha hagut intents
de desqualificaci: sha dit que la seva obra s producte de la seva degradaci fsica o que
s normal que acabs boig desprs de dir el que va dir. Actualment, per, els estudiosos
defensen que cal situar Nietzsche en la soledat i la malaltia: noms des del sofriment i des
de la solitud es pot tenir una visi profunda sobre el mn. Aix doncs, la filosofia daquest
autor cal jutjar-la pel que diu i no pel seu pressumpte origen patolgic.
Lobjectiu de la filosofia de Nietzsche se centra en la crtica de la cultura occidental, que ell
considera una mentida millenria. Est convencut que els mites i les creences daquesta
cultura, inventats pels humans per tal de sobreviure en mig duna vida catica, han portat
lsser hum a sotmetres a lautoritat constituda i a tot all que, segons ell, s contrari a la
vida. Cal, doncs, desmitificar i desacralitzar el mn, destruir les creences i els mites perqu
noms aix es destrur el tipus hum que la civilitzaci occidental ha produt.
Conseqentment, Nietzsche dibuixa un nou model dhumanitat, aquella que defensa
lacceptaci total i entusistica de la vida.

LA REALITAT

EL VITALISME

Quan lany 1865 Nietzsche va trobar a una llibreria de vell el llibre de Schopenhauer, El
mn com a voluntat i representaci, escriu: a cada ratlla hi descobria un mirall en el que hi
apareixia el mn, la vida, el meu nim (), la malaltia i la curaci, lexili i lasil, linfern i el
parads. Schopenhauer s, a partir daquest moment, el seu heroi, del qual recull la idea
que el mn est governat pel principi irracional del dolor, la lluita, la destrucci, la crueltat,
la incertesa i lerror. La vida, doncs, no es desenvolupa ordenadament. Nietzsche participa
daquesta opini per, en canvi, sallunya de la soluci daquest autor (renunciar a aquest
mn i emprendre el cam de lascetisme) i proposa lacceptaci de la vida amb totes les
seves caracterstiques: lacceptaci del dolor, els aspectes absurds dels esdeveniments, el
drama de la vida i de la mort. La realitat s, per a ell, la vida entesa com a fora, instint,
lluita, etc.
El carcter dionisac de la realitat
s en la seva primera poca, a lobra El naixement de la tragdia, quan escriu que lessncia
del mn i de la vida es pot explicar a travs de lart, ja que, tal com creuen els romntics,
lart s lull per mitj del qual el pensador pot conixer els fons de les coses ms enll de les
aparences. Per expressar aquesta concepci recorre a la Grcia clssica, concretament a la
tragdia tica que, segons ell, s la mxima expressi artstica de la civilitzaci grega, ja que
en ella es manifesten plegades les dues forces que animen lesperit grec: lelement apollini i
lelement dionisiac, representats pels dus Apollo i Dions, respectivament.
n aquesta obra, Nietzsche explica que dionisiac i apollini manifesten dues concepcions
oposades de la realitat; aix, dionisac s sinnim de caos, esdevenir, infinitut, instint,
obscuritat, inquietud i borratxera; mentre que apollini ho s de forma, sser, finitud, ra,
llum, serenitat i son. Ens diu, a ms, que lelement dionisac neix del sentit catic de
lesdevenir i de la fora vital i es manifesta artsticament mitjanant lexaltaci creadora de
la msica; per contra, lelement apollini brolla duna actitud de fugida davant del flux
imprevissible dels esdeveniments i sexpressa en les formes harmniques de lart plstic i
lepopeia.
Nietzsche afirma que el carcter dionsiac va dominar durant lepoca pre-socrtica per que
lelement apollini va manifestar-se quan es va voler comprendre el caos i transformar tot
all que dhorrible i absurd hi ha en el mn. La tragdia tica (Sfocles i squil) va
harmonitzar els dos elements fins que Eurpides va trencar lequilibri tot transformant
lacci dramtica en un debat teric que, segons Nietzsche, reprodueix la mediocritat de la
vida quotidiana. El que Eurpides fa amb la tragdia, Scrates ho fa amb la filosofia, ja que
pretn interpretar lexistncia a partir de conceptes racionals, tot matant la profunditat dels
instints vitals i donant pas a la ra i a la seva visi serena i mesurada del mn. El que
squil fa amb la tragdia, Herclit ho fa amb la filosofia, perqu ha sabut mostrar la
importncia de lesdevenir per sobre de lsser, ha anticipat la unitat de lapollini i el
dionisac parlant de lunitat dels oposats i, finalment, ha sabut veure que el flux del temps
s la dimensi vertadera de la realitat. Podem dir, doncs, que Scrates i Eurpides sn el
contrapunt dHerclit i squil, aquests expressen meravellosament la tragicitat de lsser

hum, aquells trenquen el nexe de lsser hum amb el mite i amb la polis. Amb ells, ja no
hi ha home trgic, el seu lloc s ocupat per lhome teric, per aquell que construeix un mn
daparences grcies a la ra i la cincia.
Nietzsche vol ser el deixeble de Dions i, ja que ell s el smbol de lexaltaci infinita de la
infinita vida, acceptar la vida voldr dir entendre el dolor com a joia, la crueltat com a
justcia, la lluita com a harmonia i la destrucci com a creaci. Per defensar aquesta
postura vol dir enfrontar-se a la filosofia antitrgica, que no noms va triomfar amb
Scrates i Eurpides sin que va perdurar al llarg dels temps a travs de Plat i del
cristianisme, els quals segueixen imposant un ordre racional al mn, tot referint-se a unes
preteses essncies i estructures metafsiques. Com que aquest ordre s encara present en la
cultura del seu temps, Nietzsche ninicia una crtica, ja que aquesta ha coms lerror de
sotmetre la vida a la ra, de pensar que la racionalitat es deriva de la vida.
Crtica a la filosofia
Aquesta crtica es fora virulenta entre els anys 1873 i 1876, quan escriu les quatre
Consideracions intempestives, a travs de les quals fa una crida a les forces sanes i
creadores de la cultura. En aquesta obra ret homenatge a aquells que venera de manera
apassionada: Schopenhauer i Wagner. Schopenhauer apareix aqu com el mestre que ha
volgut denunciar el comformisme i ha anat a la recerca de la llibertat, com leducador que
presenta un nou tipus dsser hum, el que busca la veritat, s a dir, el que posseeix la
intuici del tot, el savi que amb la seva saviesa illumina tota lexistncia. Wagner s el
redemptor, en el sentit que ens indica el cam cap a la veritat, una veritat que sorgeix de les
cendres de la catstrofe. Tots dos prefiguren la imatge del Geni, lartista inventor i
productor de cultura, el savi capa dintuir lessncia trgica de la vida.
Aquesta visi ser abandonada, a partir de 1876, quan es produeix la ruptura amb els dos
dols de la seva joventut, aleshores deixa enrera els seus mites juvenils i, despertant-se del
somni romntic, abandona la metafsica schopenhaueriana i sallibera de la divinitzaci
wagneriana de lart. s ara quan orienta el seu pensament cap a la crtica a la cincia, com
mostren les obres, Hum, massa hum, Aurora i La gaia cincia. En totes elles ataca de manera
violenta els conceptes metafsics de trascendncia i de cosa en s, ja que no fan res ms que
duplicar el mn, tot mostrant-nos que ms enll daquesta realitat catica nhi ha una altra
dideal, a la qual cal tendir. Per a ell no existeix un sser immutable i esttic en un altre mn
tamb esttic i immutable, aix noms s un error de la ra, un engany en el qual els
humans shi troben ben asseguts. La metafsica tracta dels errors fonamentals de lhome
com si fossin veritats fonamentals.
A Aix parlava Zaratustra, Nietzsche ja ha desenmascarat tots els conceptes metafsics
anteriors (substncia, conscincia, cosa en s, etc.) i colloca en un lloc preferent la terra. La
terra s el principi csmic de totes les coses, a partir del qual sorgeix tot lexistent, tot all
que s limitat i individualitzat; en aquest sentit, podem dir que la terra s concebuda com a
poder creador, grcies al qual totes les coses adquireixen figura, consistncia i perfil. Aix
per exemple, la pedra, lanimal i lhome no sn iguals en tant que tenen diferncies
essencials i existeixen de manera diferent, per ho sn en la mesura que sn creacions o
productes de la terra, que s el fons sobre el qual descansa tota existncia finita.
Al Crepscle dels dols, ja en la darrera etapa de la seva obra, es referma en les posicions fins
ara esmentades, s a dir, segueix defensant que noms hi ha un nic mn, aquell que
captem a travs dels sentits, aquesta terra que sens mostra a travs de lespai i del temps,

sota aquest cel i amb tota la multitud de coses que hi ha; una terra que no coneix res quiet
ni immutable, tot s temps, esdevenir i res ms. Aquestes sn les seves paraules: Tot el
que els filsofs han vingut emprant des de fa millenis han estat mmies conceptuals ()
Aquests senyors idlatres dels conceptes, maten, omplen de palla, tot all que adoren ()
La mort, el canvi, la vellesa, aix com la procreaci i el naixement sn noms objeccions
per a ells La Metafsica, tal com Nietzsche lenten, s, doncs, el mn a linrevs.

EL
NO ES POSSIBLE
OBJECTIVAMENT
CONEIXEMENTLCONIXER
LA REALITAT
Nietzsche planteja el problema del coneixement a partir de la seva concepci de la realitat.
Si la realitat s canvi i contradicci s impossible conixer-la racionalment, s a dir, a partir
de categories fixes. Malgrat aix, el llenguatge, en general, i la cincia i la filosofia, en
particular, pretenen fixar la realitat a partir de conceptes, lleis, teories, etc. Pensen aix que,
amb aquesta manera de reflectir la realitat, poden conixer-la de forma vertadera. Per aix,
Nietzsche centra la seva anlisi en lestudi del concepte de veritat i critica radicalment
qualsevol intent de reduir la realitat a conceptes. Nietzsche mostra aquesta anlisi de
manera diversa en els dos primers perodes de la seva obra.
El llenguatge s un invent que no representa lessncia de la realitat
A Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, considera que els ssers humans se senten molt
cofois dall que anomenen intellecte, nestan tant orgullosos que consideren que s el
centre del mn i obliden que noms s un recurs dels ssers infelios i efmers per poderse mantenir i conservar en la seva existncia. Mentre la majoria pensa que amb lintellecte
podem assolir la veritat, Nietzsche considera que lintellecte noms conrea lart de
lengany, la mentida, el frau, i es pregunta: don procedeix limpuls dels ssers humans
cap a la veritat? Aquest impuls t el seu origen en el desig de viure en pau amb els altres
ssers humans. Perqu aquest desig es faci realitat s necessari un pacte, a travs del qual es
fixi all que, a partir daquell moment, ha de ser veritat. Daquesta manera es va inventar
una eina uniformement vlida i obligatria per designar les coses, s a dir, es va inventar el
llenguatge, que proporciona les primeres lleis de veritat grcies al seu poder legislador. El
llenguatge i, per tant, tot el material amb el que treballen els cientfics, els investigadors, els
filsofs i els homes en general s una convenci i, com a tal, no representa lessncia de les
coses. Els conceptes, diu Nietzsche, no sn res ms que necrpolis dintucions, residus
de metfores i, si aix s aix, qu s la veritat? Un exrcit en moviment de metfores,
metonmies, antropomorfismes, comptat i debatut, una summa de relacions humanes que
han estat enaltides, extrapolades i adornades poticament i retricament i que, desprs dun
s prolongat, un poble considera fermes, canniques i vinculants; les veritats sn illusions
de les que ens hem oblidat que ho sn; metfores que shan fet malb i sense fora
sensible, monedes que han perdut el seu encuny i ara ja no sn considerades monedes sin
metall.
Si el llenguatge noms s un sistema de metfores lliurement produt, com qualsevol altre
sistema de metfores, llavors no podem entendrel com lnica manera correcta i vlida de
descriure el mn. En canvi, els ssers humans han oblidat que el llenguatge t origen
metafric i fan de la seva perspectiva lnica perspectiva, daquesta manera, viuen en calma
i seguretat, encara que empressonats. Si poguessin sortir daquesta press sadonarien que
la seva percepci del mn i la que tenen, per exemple, locell o linsecte sn totalment
diferents i cap delles no s la percepci correcta. Amb el llenguatge, doncs, no podem
conixer la vertadera realitat de lsser, ja que aquest noms s canvi i devenir.
En aquest perode i a la mateixa obra Nietzsche comena a ocupar-se de la cincia, perqu

aquesta t un paper importar en la construcci de conceptes. Amb els conceptes, la cincia

ordena el mn empric, tot formulant lleis que constitueixen la veritat cientfica i que
serveixen per protegir-se del mn catic i canviant.
La cincia no pot pretendre ser objectiva
Al segon perode, sobretot a La gaia cincia, Nietzsche continua ocupant-se de la cincia
per no li dna el mateix sentit que tenia a la seva poca. Amb lexpressi gaia cincia
reprn la manera com als segles XIII i XIV es designava la poesia dels trovadors
provenals i, segons aix, entn la cincia com un art per mitj del qual poder expressar
amb grcia i elegncia la infinita diversitat de lexistncia. A diferncia dell, la concepci
dominant de la cincia del XIX, el mecanicisme i el positivisme, pretenia reduir a una
interpretaci definitiva lambigitat de tot all real; aix, es sistematitzaven els seus
continguts per tal dordenar i racionalitzar la caositat del mn i sintentava explicar
objectivament la realitat per tal damagar i negar tot all que horroritzava i inquietava als
humans. Nietzsche vol desenmascarar lobjectivitat cientfica mostrant que respon a
pressupssits extracientfics. Quins sn? Creences morals i metafsiques. I, quines sn
aquestes creences? El desig de comprendre de la millor manera possible la bondat i la
saviesa divines, lideal que el coneixement s til i, finalment, la convicci que s millor
posseir quelcom dautosuficient que no pas el coneixement catic i canviant de la realitat.
Amb aquest desemmascarament de la cincia i dels cientfics soposa, sobretot, al mite de
la cincia positiva, tot afirmant que no hi ha fets, sin noms interpretacions, la qual
cosa significa que sobre la realitat no hi ha veritat ni falsedat, noms perspectives diferents.
I si hi ha perspectives diferents, llavors no coneixem mai la veritat objectiva sin la diversa
pluralitat de punts de vista. Per aix, conixer no s adequar el subjecte a la cosa, sin
interpretar, donar sentit, avaluar, s a dir, organitzar la realitat dacord amb la perspectiva
dels valors a travs dels quals cada sser hum expressa la singularitat de la seva prpia
existncia. Lactivitat cientfica s aix una activitat artstica, com ja hem dit, que imposa
formes arbitrries a una realitat dctil i elstica. Amb la gaia cincia serem conscients que no
hi ha un autntic saber, perqu: Qu sn, en darrer terme, les veritats de lhome? Els
seus errors irrefutables. Si no hi ha un autntic saber, qu hi ha? Nietzsche diu que noms
existeix un joc inconscient dinstints prctics, mitjanant el qual construim una lgica que
ens permet orientar-nos en la realitat, per no desvetllar-la.
En tota la seva obra posterior mant la mateixa postura, cada cop ms perfilada i
clarificada. Aix, a Ms enll del b i del mal, analitzant-ho tot des de lptica de la vida,
retorna a lafirmaci que no podem eliminar el mn aparent i substituir-lo per un de
vertader, perqu, qu s el que ens porta a suposar que existeix una anttesi essencial
entre vertader i fals? No nhi hauria prou amb suposar graus daparna i, per dir-ho aix,
ombres i tons generals, ms clars i ms foscos, de laparena?
Aquest plantejament de crtica a la cincia s vlid tamb com a crtica a la filosofia, ja que,
en els filsofs veu Nietzsche el mateix instint que porta a fugir del mn real per anar cap a
un suposat mn vertader. Enfront daquests filsofs, entre els que esmenta Scrates,
Plat, Descartes, Kant i el positivisme, exigeix uns filsofs del futur que acceptin que el
ms segur i ferm que podem tenir s la ndole errnia del mn. Per a Nietzsche
lautntica filosofia s saviesa trgica, la mirada que ens permet copsar la lluita entre all
dionisac i all apollini, filosofia s adonar-sen del conflicte entre el mn de les idees
(Plat, Kant) i el mn de la vida sense forma.

LTICA

Lorigen de la moral

Nietzsche socupa de lacci en la mesura que critica les pretensions humanes doferir
principis morals vlids per a tothom. Ms que refutar un sistema moral o un altre, socupa
de desemmascarar quines sn les arrels psicolgiques que porten les persones a formular
unes determinades concepcions morals. Aquest desemmascarament, encara que es troba
present en tota la seva obra, es fa ms pals en els escrits de lltima poca, en la qual
mostra el seu desig de provocar un canvi radical en la civilitzaci humana tot proposat
nous fonaments per una nova humanitat. Nietzsche, doncs, s un genealogista de la moral,
s a dir, descriu lorigen dels valors, del b i del mal, del just i linjust, al mateix temps que
es pregunta quin s el valor daquests valors.
Com a genealogista, la convicci que guia la seva anlisi s que els pretesos valors
trascendents (la bondat, la justcia,) no sn ms que projeccions de determinades
tendncies humanes, per aix afirma a Ecce Homo: On vosaltres hi veieu coses ideals, jo hi
veig coses humanes, massa humanes. Aix, el que sanomena veu de la conscincia, per
exemple, de la qual procedeix la moral, no s res ms per a ell que la presncia en nosaltres
de les autoritats socials per les que hem estat educats, s a dir, la moralitat s linstint del
ramat o el sotmetiment a determinades directrius, donades per les lites dominants, per tal
de reforar el seu domini.
Crtica a la moral occidental.
Per els valors no sempre han estat els mateixos, sin que en el mn de la Grcia clssica
la moral dominant era la duna aristocrcia de cavallers, els valors dels quals eren: la fora,
la joia, la salut, la fermesa, etc. Era la moral dels senyors, que va ser substituda, per, per la
moral dels esclaus, els valors dels quals eren: el desinters, labnegaci, el sacrifici de s
mateix, etc. Nietzsche ens diu que aquesta transmutaci, aquest canvi de valor, va venir de
la m dels sacerdots, encara que originriament la moral dels senyors era tant la dels
guerrers com la dels sacerdots. Per el ressentiment i lenveja secreta dels sacerdots va
provenir del fet que els guerrers cercaven la virtut del cos, mentre que ells buscaven la de
lesperit; i com que la naturalesa humana s irresistible i el sacerdot no podia dominar la
casta dels guerrers en el seu terreny, va fer-ho en el terreny de la moral, tot elaborant una
taula de valors antittica, de tal manera que al cos se li va contraposar lesperit, a lorgull la
humilitat, a la sensualitat la castedat, etc.
Aquesta actitud va ser portada a lextrem pel cristianisme. Recordem que si b Judea va ser
sotmesa polticament pels romans, els jueus per, sobretot, els cristians van conquerir
moralment Roma, tot imposant-li la seva religi. Una religi que, a travs de la noci de
pecat, presenta un home reprimit i turmentat psquicament, un home ressentit que
amaga una agressivitat contra la vida i vol venjar-se del seu prosme.
Segons Nietzsche aquests valors que presideixen la moral dels esclaus sn ara inadequats i
ficticis per aix la civilitzaci occidental (lesperit dOccident) est cansada, esgotada. Cal,
doncs, acabar amb aquesta situaci i destruir la moral que tant de mal ha fet, i aix noms
s possible si eliminem el seu fonament ltim: Du. Cal certificar la mort de Du.

La mort de Du.
Per entendre lexpressi mort de Du, cal aclarir qu entn Nietzsche per Du. Duna
banda, el considera el smbol duna perspectiva antivital i ultramundana, que posa laccent
en un ms enll trascendent i autnticament vertader, contraposat a aquest mn. En aquest
sentit, ha estat la causa de la fugida i la revolta contra el mn on vivim, el mn de
laparena. De laltra banda, considera que Du s la personificaci de totes les certeses
ltimes de la humanitat, de totes les creences metafsiques i religioses. Per aix, davant la
realitat contradictria, cruel i catica daquest mn, els homes, per tal de sobreviure, shan
hagut de convncer que el mn s racional, harmnic, providencial, etc.
Lautor anuncia per primer cop la mort de Du a laforisme 125 de La gaia cincia, aforisme
titolat lHome foll. Aquest home, que representa el filsof-profeta, porta una lot encesa a
ple dia i corrent per la plaa va dient Busco Du! Busco Du!, els homes de la plaa
riuen irnicament, perqu sn els ateus optimistes i superficials del segle XIX als que la
mort de Du ha deixat insensibles. Ells li pregunten si se li ha perdut, per ell continua:
On s Du? () us ho dir! Nosaltres lhem mort! () Per, com ho hem fet? Com
hem pogut buidar la mar? Qui ens ha donat lesponja per esborrar completament lhoritz?
Qu hem fet per separar la terra de la cadena del seu sol?(). Les expressions buidar la
mar, esborrar lhoritz i separar la terra del sol signifiquen el carcter difcil i
sobrehum de la matana de Du.
El foll continua: No ens precipitem en una constant caiguda cap a enrera, cap al costat,
cap a endavant? Hi seguiex havent un dalt i un baix? () No fa fred? Totes aquestes
qestions signifiquen el vertigen que segueix a la mort de Du, ja que si Du s mort, la
humanitat s rfena i no t sentit parlar de moral, del b i del mal, del just i de linjust. El
foll segueix: No s massa gran la magnitud daquest fet? No haurem de convertir-nos en
dus per poder ser dignes duna acci com aquesta? () En arribar aqu el foll va callar i
va observar-los tots: aquests tamb havien callat i el miraven sense entendre res. Finalment,
va tirar la lot al terra, aquesta es va trencar i es va apagar. Arribo massa dhora, va dir
aleshores, el meu temps encara no ha arribat (). Conten tamb que aquest mateix dia
lhome foll va entrar a diverses esglsies on va entonar el Requiem aeternam Deo. Quan el
feien fora i li demanaven que sexpliqus, no deixava de repetir:Qu sn aquestes esglsies
sin tombes i monuments funeraris de Du? Tot aquest fragment sinterpreta des de la
segent perspectiva: la necessitat desdevenir dus significa que lhome ha desdevenir
creador i responsable nic dels seus valors; el fet darribar massa aviat representa la
conscincia del filsof en adonar-sen que la mort de Du no s acceptada encara per
tothom; i les esglsies com a sepulcres de Du representen la crisi moderna de la religi.
Metafricament parlant, podem dir que Du estava agonitzant des del Renaixement,
moment en qu lsser hum desplaa Du com objecte destudi i el mn es veu amb una
perspectiva humana. Ara b, quan realment es produeix la mort de Du s a lpoca
illustrada, que suposa la deificaci de la ra. Nietzsche, per, creu que Du encara perdura
a travs de les institucions que representen el dret, la moralitat, la cincia, etc. Malgrat
aix, la seva mort s un fet, que es manifesta en la situaci decadent a que ha arribat,
segons Nietzsche, la cultura occidental. Si Du representa el mn dels valors que
sustentaven aquesta cultura, amb la seva mort moren els valors i la humanitat perd la seva
orientaci, all que li donava sentit. Aquesta situaci lanomena nihilisme.
El nihilisme.

El nihilisme no s una teoria filosfica sin un moviment propi de la nostra cultura que,
segons Nietzsche va lligat directament amb la mort de Du i amb la fi de la metafsica.
Podem distingir dues menes de nihilisme: nihilisme passiu i nihilisme actiu.
El primer, significa labsncia de finalitats que, dentrada, permetin donar sentit a la vida
humana; aquesta mena de nihilisme s el que lautor detecta en la societat dOccident, que,
com hem dit, ha perdut la guia. I quina s al causa daquesta prdua de meta? La vertadera
causa es troba en que sha negat lexistncia duna realitat trascendent i, amb ella, la dels
valors que la sustentaven, s a dir, ara sha descobert que ni lsser s u, ni s bo, ni s
veritat. No s u, perqu no hi ha una totalitat racional ordenada; no s bo, perqu la realitat
no sadequa a les nostres expectatives tiques; no s veritat, perqu no hi ha una veritat
absoluta. Malgrat que no hi ha cap sser trascendent, els homes continuen buscant-lo per
ara no en el ms enll sin en lautoritat de la ra, de la conscincia, en linstint social, en la
histria.
Aquesta feblesa de lesperit ha de ser superada segons Nietzsche pel nihilisme actiu, que s
senyal de la creixent potncia de lesperit, amb la qual destrur de manera violenta els
residus de lantiga fe i donar peu a una nova taula de valors.
La transvaloraci.
Fins ara Nietzsche ha negat la moral i la religi cristiana, ha derrut a cops de martell tot
ledifici sobre el qual saguantava la civilitzaci de la seva poca, s el moment delaborar
una nova taula de valors, doperar la transvaloraci, com habitualment es diu. Ell, que s el
primer immoralista, estableix un conjunt de valors a la mesura humana, amb un carcter
mund i terrestre; sn els valors vitals com: la fermesa, la joia, la salut, lenemistat i la
guerra, les belles actituds, les bones maneres, la voluntat de poder; el reconeixement de la
terra i de la vida, etc. El protagonista daquesta moral no pot ser lhome tal i com lentn
Nietzsche, sin un sser superior.

LSSER
HUM

El superhome

Els ideals de lssers hum.

Nietzsche considera que lhome s un sser indeterminat, un hbrid en el que es mescla
lanimalitat i la humanitat. s ben cert que ha anat evolucionant per poca cosa sha
aconseguit amb aquesta evoluci, perqu ha donat ms importncia a lnima i al ms enll
que al cos i a la terra; en contraposici a tots els altres animals que han evolucionat, lhome
s lnic animal que no sha consolidat, que no sha superat, que s un pont entre la bstia i
el que ell anomena superhome. Ara b, a diferncia de lanimal, lhome mira cap el futur i
pot concebre ideals. Tres han estat les diferents versions dideal hum: lideal esttic, lideal
cientfic i el superhome.
Nietzsche parla en el seu primer perode de lideal esttic, quan socupa de la tragdia
grega, en la que all dionisac i all apollini sharmonitzen. La figura humana que destaca
s la de lhome intutiu, lartista que coneix lengany, tant de les coses fixes com de les
metfores per que es mou lliurement davant de la realitat. s lhome creador, el geni,
personificat en Schopenhauer i en Wagner. El geni no s un home allunyat dels homes
ordinaris ni tampoc un tipus afortunat, sin lhome caracteritzat per all sobrehum,
lhome que posseeix una missi csmica, la de penetrar en el fons del mn per interpretarlo de manera artstica. s cert que ha de consagrar la seva tasca a la recerca de la veritat,
per ara veritat significa conixer de manera intutiva lessncia trgica de la vida, tal com
feien els herois de la tragdia grega quan actuaven de manera desmesurada.
De lideal cientfic se nocupa en el segon perode de la seva obra i el concep com a saviesa
que tracta de conixer la realitat tal com s, despullada dels elements religiosos, metafsics i
morals. El nou protagonista s lesperit lliure, que s superior al lliure-pensador de lepoca
de la Illustraci, perqu no creu cegament en la ra sin que hi desconfia i la interroga. s
cert que va a la cacera de la veritat per sense illusi i destruint les veritats dels altres; el
seu mn s organitzat dacord amb la gaia cincia; s el gran escptic en relaci a tot el
que accepten i veneren els homes inferiors. No respecta res, no t por i s lliure en relaci
a tot all que lhavia alienat, daquesta manera pren possessi de si mateix com si es tracts
dun sobir que pren possessi del seu tro. Aquest alliberament saconsegueix per la via de
la reflexi, tot adonant-se que la cosa en s no existeix, que el bell, el bo i el sant tampoc,
perqu noms sn trascendncies aparents, projectades per lhome mateix. En aquest
sentit, lhome s agosarat i considera que la vida s un experiment: no cal buscar les
finalitats fora dell sin dins seu, encara que en fer-ho, percep el carcter arriscat de
lexistncia. Com artfex que s del seu propi dest, es comporta de manera coratjosa i
responsable, per en veure que ell s qui ha creat els valors que presideixen la vida
humana, veu la possibilitat dinvertir-los i de crear-ne de nous.
Pel que fa al superhome, Nietzsche diu que personifica el valor suprem de la vida. Deiem
abans que la mort de Du representava un trauma per a lhome, incapa de tenir el coratge
de plantar cara a la vida i de fer-se crrec de la irracionalitat catica del mn, incapa de
donar el salt que el separa del superhome.

El superhome
En el prleg a Aix parlava Zaratustra, Nietzsche ens relata com Zaratustra, aquella figura
semi-llegendria persa, va arribar a la ciutat que estava a la vora dels boscos i va trobar
reunida una gran gernaci a la plaa, a ella shi va adrear tot dient: Jo us ensenyo el
superhome. Lhome s quelcom que ha de ser superat. () Tots els ssers han creat fins
ara quelcom per damunt dells mateixos: i vosaltres voleu () recular a lanimal ms aviat
que superar lhome? Seguidament va afegir: Lhome s un pont entre la bstia i el
superhome. Del que acabem de dir podria entendres que el superhome s el resultat
duna evoluci des de lhomo sapiens fins a una raa dhomes superiors, per Nietzsche
sallunya daquesta interpretaci perqu no noms considera levolucionisme del seu temps
com una concepci ingenua del progrs, sin que veu en la mateixa societat humana una
regressi, si la comparem amb els homes del Renaixement i amb els Grecs antics; no hi ha,
segons ell, una lit que estigui per damunt de la massa sin que s la massa anodina dels
idealistes i dels cristians la que domina per damunt de tot.
En el primer discurs de la primera part, anomenada De les tres transformacions, Nietzsche
presenta, de forma metafrica, la transformaci de lessncia humana. Grcies a ella,
lhome passa de lautoalienaci a la llibertat creadora del que es coneix a s mateix. Tres
transformacions de lesperit us esmento: com lesperit es converteix en camell, i el camell
en lle, i el lle, finalment, en nen. Quin significat tenen aquestes metfores? El camell
significa lhome que encara sinclina davant la omnipotncia divina, davant la sublimitat de
la moral, s lhome idealista que menysprea la vida diria perqu s massa fcil, busca
manaments pesats i rigorosos i se sotmet a limperatiu tu has de. Quan el camell es
transforma en lle, Nietzsche ens vol dir que lhome ja ha deixat la crrega feixuga de la
moral i coneix la seva autoalienaci, el seu estranyament en un mn intelligible i div, que
rebutja per esdevenir lliure. Aquesta llibertat, per, encara no s total, perqu s llibertat
de, s a dir, llibertat de negar els valors antics i venerables, no llibertat per a. Aquesta
noms s dna en el nen: Innocncia s el nen, i oblit, un nou comenament, un joc, una
roda que es mou per s mateixa ; el nen representa la llibertat per a, s lsser creador
de nous valors, lhome que, allunyant-se de totes les comunitats humanes, arriba a ser-simateix.
Qu s, doncs, el superhome? Nietzsche ens dna les segents aproximacions: s quelcom
que oscilla entre la bella individualitat, com la del lesperit lliure, i laventurer; ms
concretament: s la figura lluminosa que redimeix i dna la virtut; s lheroi que t una
disposici dionisaca a acceptar la vida de manera plena; s el que peca dhybris (del grec,
desmesura), que t la indiferncia daquell que est ms enll del b i del mal; s lhome del
gran amor i del gran menyspreu; lesperit creador, lhome de les grans decisions, que
salvar la humanitat del nihilisme; el que refusa la moral tradicional i provoca la
transvaloraci; el que en el curs del temps puja i puja fins a situacions de poder cada cop
ms elevades.
La voluntat de poder
Voluntat de poder sidentifica amb la manera de ser prpia del superhome. Per vejam ara
quina interpretaci ha tingut i t aquesta expressi. Durant temps sha interpretat tot tenint
em compte el significat ms immediat i, aix, sha dit que volia dir agressivitat, domini i
violncia sobre els altres. Nietzsche, per, no anava per aquest cam.
En les ltimes obres t el mateix sentit que la paraula vida tenia en altres textos i, des

daquest punt de vista, sentn com una energia inquieta, turbulenta i indeterminada que
continuament crea i destrueix, a la vegada, noves formes. La vida t una tendncia a
ascendir, sassembla a una torre immensa que creix i creix; cada nova posici serveix de
trampol per la segent; vist daquesta manera podem entendre que la voluntat de poder no
s la tendncia a parar-se en una posici ja conquerida, sin sempre voluntat de superaci,
tendncia afirmativa i expansiva, impuls continu a ultrapassar-se a s mateix.
Analitzant lexpressi podem extreuren que: la paraula voluntat suggereix que la primera
cosa no s el logos (la conscincia, la intelligncia); aquest, com tot all que posseeix
una forma definida, s secundari i efmer. La paraula poder tamb pertany a un ordre
secundari, perqu no s poder a seques, sin voluntat de poder, s a dir, voluntat sense
forma que busca definir-se i amb el mxim de fora, denergia vital, no noms per
conservar-se en lsser sin per dominar i crixer. Lexemple ms clar al que recorre
Nietzsche per evocar el protagonista de la voluntat de poder s lartista creador que dna
forma a la matria; en el camp de la creaci artstica es veu ms clar com lautntic creador
de noves formes sensenyoreja del seu camp sense cap esfor: per exemple, Picasso no
obligava ning a pintar com ell, per desprs dell s gaireb impossible ignorar-lo.
Resumint, la voluntat de poder representa limpuls per crear noves formes de vida i aix
comporta la destrucci de les formes ja esgotades, decadents o reactives que es resisteixen
a morir.
Letern retorn.
Darrera lexpressi etern retorn samaga el pensament ms profund de la filosofia de
Nietzsche, ell mateix shi va acostar amb por i excitaci quan en va fer la seva exposici. La
primera intuci la va tenir el 1881 i en el primer text on apareix s a laforisme 341 de La
gaia cincia, per lexplicaci completa la dna al llibre III de Aix parlava Zaratustra, al
discurs titolat De la visi i de lenigma. Aquest concepte s presentat per Nietzsche com
el resultat duna intuci inesperada, segons la qual el temps no t fi; lesdevenir no t
finalitat, s a dir, el temps no s lineal, no va ni cap a una finalitat trascendent
(cristianisme) ni cap a una dimmanent (historicisme). El cristianisme havia parlat dun
temps lineal, segons el qual hi havia un principi i un final en el ms enll; lhistoricisme
havia dit el mateix per considerava que la finalitat es realitzaria en el mn daqu. Tot aix
significa, per a Nietzsche, que lhome occidental sempre ha estat presoner duna concepci
del temps en la qual tot tendeix cap a una meta i els diversos moments del procs sn
noms aix: moments que nicament tenen sentit en funci dels altres. Una visi aix,
implica que el passat s irreversible, que no el podem rectificar, que si el rebutgem noms
ho fem duna manera illusria. Per, i el futur? el futur s un esdeveniment encara per
arribar, encara obert per que ens impedeix gaudir del present i viure feliment.
Contra aquest plantejament Nietzsche accepta leterninat del temps. Quines conseqncies
implica pensar que passat i futur sn eterns? Si s veritat que existeix un passat etern, tot el
que pot succeir, ja ha dhaver succet, en ell no hi pot faltar res, perqu si s etern ho ha de
contenir tot, una eternitat passada no pot ser imperfecta. I si s veritat que el futur s etern,
llavors ha de ser veritat que en ell han de transcrrer tots els esdeveniments que es donen
en el temps, per la mateixa ra que abans, perqu una eternitat futura no pot ser
imperfecta. Per aqu hi trobem un absurd, si passat i futur sn eterns, llavors cadascun
dells sha de concebre com el temps total, s a dir, hem de pensar que hi ha dhaver dues
vegades el mateix temps. En aix rau labsurd: dues vegades el mateix temps!

Per aix, Nietzsche, retornant a Herclit, ens proposa una visi cclica del temps: si s que
el temps, en tant que passat i en tant que futur, s el temps total, llavors totes les coses que
es donen dins del temps han dhaver transcorregut sempre i transcorreran sempre en el
futur. Cada instant viscut, cada plaer, cada dolor han existit infinites vegades i tornaran a
existir eternament infinites vegades. Per, si aix s cert, no som aleshores presoners duna
concepci fatalista del temps? s cert que la idea de letern retorn pot interpretar-se
daquesta manera, ja que si tot el que esdev s repetici de lanterior, llavors el futur s fix,
no hi haur res de nou ja que tot est decidit. Ara b, tamb es pot interpretar a linrevs,
des duna total i absoluta llibertat: podrem pensar que encara est tot per fer i que el que
fem ara s el que seguirem fent sempre en el futur; des daquesta perspectiva, cada instant
t un significat que sobrepassa la nostra vida individual, s decisiu i posseeix el seu ple
sentit. El moment present mereix ser viscut com si fos etern, perqu la decisi que
prenguem ara no noms deixa la seva petjada en un futur immediat sin en tot un futur de
repeticions que vindran. Zaratustra defensa la segona interpretaci i diu que des daquesta
perspectiva el poder de crear s immens i aix, des del coneixement de letern retorn,
lhome es tranforma en superhome. Letern retorn noms pot ser volgut pel superhome i el
superhome noms pot donar-se en un mn ordenat segons letern retorn.

ESQUEMA DE LA FILOSOFIA DE NIETZSCHE

Proposta
de nous valors

Crtica dels valors

tradicionals

Superhome

Nova
antropologi
a

Religi

Nova
moral

Nihilisme

Filosofia

Mort de Du

Moral