Introducci al meu treball

El meu treball tractar sobre l'poca modernista en la qual va viure Antoni Gaud, far un petita explicaci de
la vida que aquest va portar, les obres que al arquitecte catal li van encarregar, tindr en compte les obres que
va fer en Catalunya i em centrar amb una de les obres ms importants que va fer Gaud, el Parc Gell ;
parlar dels materials utilitzats, colors, simbologia del elements.. que s van utilitzar per construir aquest parc.
D'altre banda tamb tractar el Capricho de Gaud, aquesta va ser una de les tres obres que Gaud va fer fora
de Catalunya a Cantbria.
Perqu he decidit fer el treball sobre Gaud i les seves obres? En primer lloc perqu sempre m'ha cridat molt
l'atenci; els colors, formes, elements, que aquest a utilitzat a les seves obres. D'una altre banda quan cursava
4t d' ESO el treball de sntesis que ens van manar va ser de Gaud i les seves obres, i ja que vaig adquir
coneixements vaig pensar que els podria ampliar fen el meu treball de recerca sobre aquest mateix tema.
Perqu he elegit el Parc Gell i no la Sagrada Famlia? Durant aquest treball van fer una excursi per
Barcelona on vam anar visitant totes les obres de Antoni Gaud; La Pedrera, La Casa Batll, La Sagrada
Famlia i finalment el Parc Gell, aquesta ultima obra va ser la que ms amb va cridar l'atenci, hi havia molts
colors, que tamb els podia trobar a les altres obres de Gaud per aquest era diferent tenia grans dimensions,
el drac del parc en va cridar fora l'atenci, els colors que aquest tenia i sobretot el que ms en va cridar
l'atenci va ser la simbologia que tots els elements tenien.
Perqu el Capricho de Gaud? Perqu fa poc vaig estar a Cantbria i per primer cop vaig visitar aquesta obra
que Gaud va fer fora de Catalunya, em va semblar molt bonica, un altre cop els colors em van cridar l'atenci,
els colors que no podem trobar a La Sagrada Famlia. Al principi d'aquest treball no tenia al meu gui aquesta
obra per ms tard vaig pensar que seria interessant tractarla al meu treball.
En conclusi crec que ser per a mi molt interessant fer aquest treball, ja que d'arquitectura mai he tingut
coneixements, hi que millor que rebre'ls tractant un arquitecte catal del segle XIX tan important com Antoni
Gaud.
Antoni Gaud Cornet
Vida
Gaud va nixer a Riudoms (encara que s relatiu, ja que no se sap del ben cert) al 1852, de nen va estudiar i
va viure amb els seus pares a Reus (Tarragona). Posteriorment, va anar a Barcelona y va estudiar a l'Escola
Superior d'Arquitectura, treballant al mateix temps com el mestre d'obres Jos Fonserr. Al 1878 va obtenir la
llicenciatura com a arquitecte. Va ser una figura cabdal dins del complex moviment del modernisme, el
mxim arquitecte de Catalunya i una de les primeres figures mundials de l'art del segle XIX.(nm.1)
Gaud va nixer en el perode en que el neoclassicisme havia mort i havia nascut en l'arquitectura la corrent
romnica que va donar pas al Modernisme
Antoni Gaud i la seva vida professional
Antoni Gaud s considerat una de les personalitats ms destacades del modernisme. Per alguns s un geni que
les seves obres expressen la seva originalitat i gran fantasia. Altres el veuen com un boig arquitecte aficionat
als immensos edificis sense les que el mon es pot passar. Per, com es podr imaginar Barcelona sense la
Sagrada Famlia(nm.2) que es va tornar un element caracterstic i smbol per a Catalunya? La seva obra
presenta les tendncies ms recents de larquitectura coetnia. Es va formar en lambient del romanticisme
1

catal. Larquitecte va ser entusiasta de lEdat Mitjana especialment de lestil gtic el que es veu molt b en
les seves obres. Va realitzar als seus estudis darquitectura en el collegi superior dArquitectura de Barcelona
treballant al mateix temps amb els arquitectes coneguts Martorell i Villar. Hi ha que afegir que va ser sota
linfluncia de les idees de Ruskin i ViolletleDue el que va tenir influncia en la seva obra. Les seves
primeres obres presenten estructures neogtiques, influencies arabitzen des de que sexpressen en la decoraci
de la seva obra sn totxos i ferro forjat. Simultniament amb el treball sobre la Casa Vicens, la neogtica
capella de la finca El Capricho i el Palau Gell va portar a cau experiments constructius, en especial posar
arcs parablics, que el van conduir a lestil personal, que va plantejar una nova tecnologia de la pedra, la fusta
i el ferro forjat.
Temple Expiatori de la Sagrada Famlia s sense dubte la seva major obra en la que va treballar fins el dia de
la seva mort. La fatxada del naixement imita de les formes natural, s a dir vives plantes i animals, neus,
nvols i estrelles que rematen quatre torres de 107 metres dalada, amb superfcies formades una de les altres
torres i las tres restants van ser construdes per els collaboradors de Gaud desprs de la seva mort fins avui
dia el temple no est acabat.
La Casa Mil i la Pedrera (nm.3) es un bloc de formes orgniques amb cantonades horitzontals, ondulades,
taladrades per finestres. La colnia Gell (nm.4) est coberta amb boveres dinmiques sobre les columnes
inclinades sense contraforts.
En la Casa Batll(nm.5) apareix la nova concepci plstica amb una fatxada ondulada, coberta de mosaics
que produeixen lefecte duna superfcie daigua collocada verticalment.
Gaud va crear el Parc Gell pensant en lestil de les ciutatsjardins angleses. La seva extensi era de 5 ha,
sobre les que s van traar galeries sostenides per pilars inclinats de pedra natural en brut i viaductes en
serpentina. La major part es va dividir en solars de forma triangular.
Desprs de la mort dEusebi Gell la propietat va passar a mans de la ciutat que la va convertir en un parc
pblic. Lentrada principal es de gran bellesa revestida de mosaics de cermica i vidre, que condueix fins al
Mercat que el sostre abovedat est sostenit per 100 columnes driques de gran grandria. Sobre sostenint per
aquestes sobre un gran espai envoltat per bancs de rajoles, previst en un principi com teatre grec i actualment
destinat a sona de joc i esparciment.
Larquitectura de Gaudi es absolutament excepcional per el seu carcter apassionat i potic.
Noms amb aquestes obres de la primera poca per individualitzar algunes de les constants darquitectura
gaudidiana, des de la seva peculiaritat recreaci del gtic fins la seva predilecci per les formes corbades i
dinmiques, laplicaci darquitectura de tcniques de decoraci artesanes (vidrieres, ferro forjat, mobles fets
per ell mateix) i el seu singular collocaci dels mosaics de fragments de cermiques de vius colors.
Poc desprs de 1892, els Fernndez i Andreu li van demanar una casa a Lle, coneguda com Casa de los
Botines, i per les mateixes dates a realitzar un projecte de missi Tnger que no es va fer. En el successius
anys, els seus principals crrecs van ser formats immobles de pisos, com la Casa Calvet, la Casa Batll i la
Casa Mil ms coneguda com la Pedrera i culminaci en cert mode del geni de Gaud per la singular
concepci de les seves fatxades ondulades de pedra i ferro forjat i per al conjunt de xemeneies helicoides des
terrat.
Eusebi Gell, li va demanar dos encrrecs de gran envergadura: una colnia obrera Santa Coloma de Cervell,
de la que noms es va completar lesglsia, sorprenentment integrada en el paisatge, i una ciutatjard, que
tamb va quedar inacabada i es en lactualitat un parc pblic (el parc Gell), que integra els diferents
pavellons realitzats per larquitecte, aix com un espai columnat (que segons el projecte original tenia
destinarse al mercat) i plaa, amb un original banc decorat de rajoleria.
2

Al 1860 va ser quan Gaud va escriure les seves primeres lletres (als vuit anys), a lescola del mestre
Berenguer de Reus. El fill daquesta mare va ser Fco. Berenguer (18661914), era un ajudant de Gaud.
Gaud va entrar en luniversitat per els seus propis mitjans, encara que mai va ser un estudiant brillant. Ell
preferia algunes assignatures que nos pas altres, en les qual era el millor, per en la majoria delles era ms b
dolent. Encara que la seva obra difereix molt del moviment de lpoca, se'l menyspreava fins fa poc dins
lambient de larquitectura, si t una gran influencia, sobre tot en les seves primeres obres, de larquitectura
impartida en luniversitat de Barcelona. Sempre es va preocupar per introduir altres estils arquitectnics
diferents dels de la cultura occidental, aix que va estudiar durant.
El compte Gell va ser la persona ms important per la obra de Gaud, exceptuant Gaud clar est, va ser ell el
que li va encarregar la primera obra arquitectnica de rellevncia, com era lencrrec de construcci dunes
cavalleries per la Finca Gell. Ell va ser el seu mecenes, fins que es va dedicar plenament en la construcci de
la Sagrada Famlia.
En 1883 va ser nombrat arquitecte del temple de la Sagrada Famlia, obra en la que va treballar al llarg de la
seva vida i a la que va dedicar de forma exclusiva els seus ltims anys, per el seu ltim projecte mai ca ser
fet.
Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de construcci del temple: la Cripta, destil neogtic
(18831891) i el bsida (18911893). Parallelament va portar numerosos edificis, interpretats de manera
personal corrent historicista en boga en aquella poca. Linscripci es va presidir en la Casa Vicens i en els
pavellons de la finca Gell !8841887), els dos en Barcelona, igual que en El <<Capricho>> de Comillas, a
Santander (18831885). El totxo, les rajoles policromats i els motius escalonats existents en aquests edificis
sn deudors de lart hispanorab, per la seva combinaci, els arcs parablics i el disseny dalguns elements,
com la verga del Drac de la finca Gell, sn mostra del geni gaudidi. Altres obres daquests perode sn ms
del neogtic, com el convent de Sant Teresa de Barcelona, amb solucions arquitectniques que deixen part per
la seva simplicitat i per el seu ritme, el palau picopal dAsorga (18871893) i la Casa Fernndez i Andreu o
dels Botines a Lle (18911894). En les dos ltimes, Gaud va fer servir de la pissarra i del granit, ms acords
amb els materials de la zona. En totes aquestes realitzacions est creador mou els elements historicista amb
plena llibertat, arribant a ocasions a solucions ntides preludies del modernisme, moviment artstic que Gaud
va portar al seu punt ms lgic.
La construcci de la Sagrada Famlia va continuar amb la fatxada del Naixement (18911900) i les quatre
torres corresponents, de les que noms va veure posada una. La religiositat de Gaud sha anat profunditzant la
seva gran obra, el temple expiatori, cm un poema mstic ple de simbologia. La ascensi del mon terrenal al
espiritual es manifesta a travs de la progressiva abstracci de les quatre torres, les quals, a la seva vegada sn
smbols de Crist, els apstols, els evangelistes i la Verge. En aquesta poca, que correspon a la plena
maduresa, lartista projecta, per Barcelona o les seves immediacions, les seves obres ms originals: la casa
Batll (19041906), que el seu exterior imita les formes osses; la casa Mil, anomenada <<La Pedrera>>
(19061910) massa ondulant de pedra que evidencia de la dimensi expressionistes i incls surrealisme de
Gaud; el Parc Gell (19001914), on aplica la seva poderosa imaginaci a la urbanitzaci del que inicialment
tenia que ser una ciutat jard i en el que destaca l's de fragments de rajoles recompostes en dissenys
ornamentals; i lesglsia de la colnia Gell en Santa Coloma de Cervell (construda parcialment entre 1900
1914, encara que el projecte data de 1898). La cripta daquesta ltima, la seva obra ms avanada estructural i
plsticament, presenta columnes ineliades, que aguanten lempeny dels rbotants, una planta que reprodueix i
reinterpreta levoluci de la planta gtica i una visi de linteriorexterior que cap artista de la seva poca ha
superat. Per Gaud, arquitectura i escultura sn inseparables, amb el que es va anticipar en els seus treballs al
abstracisme biomrfic. En el decoratiu, destaca la eficcia ornamental dels seus ferros forjats i dels seus
mosaics (de cermica i de varis materials), la seva tcnica es va anticipar als collatges cubistes. En lactualitat,
sacepta sense reserva lopini de Le Corbusier (casi b aceptada al 1928) segons la qual Gaud va ser el
3

creador de larquitectura orgnica moderna.

Al 1900 Gaud va iniciar diverses obres: la casa Bellesguard, a Sant Gervasi (Barcelona) on segles abans va
existir un palau ordenat construt pel rei Mart lHum. Primer Misteri de Glria del Rosari de Montserrat
(encara que el projecte va ser encarregat a Gaud, amb el pas dels anys va sofrir diverses modificacions).
Sinicien les obres al Parc Gell. Lajuntament de Barcelona li concedeix el primer al millor edifici de lany
per la Casa Calvet.
Al 1904 va ser linici de la reforma de la Casa Batll, al Passeig de Grcia 43, de Barcelona. Aquesta obra
entusiasma en Pere Mil que vol comprar amb la collaboraci del nostre arquitecte.
Al 1888 va se quan lexposici Universal de Barcelona, amb la qual comena el
Modernisme catal, Gaud va exposar alguns projectes. Collegi, i acaba la Finca Gell.
Quan Gaud ja era fams, al 1906 presenta un projecte de reforma del santuari de la Misericrdia de Reus, que
va ser rebutjat. Sinicien les obres de la Casa Mil (La Pedrera) al Passeig de Grcia 92, de Barcelona. El 23
doctubre mor el seu pare, Francesc Gaud i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Gell, comena la seva
amistat amb el jove estudiant darquitectura Joan Bergs, un dels ms importants bigrafs.
Al 1910 va se lesposici de Gaud a Pars, des del 15 dabril al 30 de juny, al Gran Palais de lAv. DAntin,
sota el patrocini dEusebi Gell i de la Societ Nationale Des Beaux Arts. Ress daquesta a la premsa
barcelonina i parisenca; Gaud degu visitarla d'incgnit tot i que, ats el seu hermetisme, no ho digus a
ning. Acaba la Casa Mil en mig de grans tensions amb els seus propietaris. Deixa prcticament de rebre
crrecs i es refugia en les obres de la seva Sagra Famlia.
Gaud va agafar les febres de Malta i el van traslladar a Puigcerd per referse, (1911), acompanyat del seu
gran amic el doctor Pere Santal. Redacta el seu testament, tret creient que est apunt de morir. L'Associaci
d'Arquitectes de Catalunya envia part del material exposat lany anterior a Pars a l' Exposici Nacional
d'Arquitectura d Madrid.
Al 922 el Congrs d' Arquitectes d'Espanya, reunit a Barcelona, pren l'acord de fer costat a l'obra del nostre
arquitecte. Gaud redacta la dedicatria a l'lbum de visitants de l'Orfe Catal, que diu aix: Al cel, tots en
serem d'orfeonistes. Hom li encarregaren un projecte des de Xile, que no es va arribar a realitzar.
Per desgrcia el dia 7 de Juny del 1926, Gaud s atropella per u tramvia de la lnia a la Gran Via, cantonada
Bailn. Mor el dia 10, l'hospital de la santa Creu i s enterrat el 12 a la capella del Carme, dins la cripta de la
Sagrada Famlia.
El Parc Gell que va construir Antoni Gaud..
El perqu del Parc Gell
Eusebi Gell va tenir l'idea de construir una ciutat jard en l'antiga finca de Can Montaner, Gaud s'entusiasm
amb la idea de Gell, i project una garden city amb seixanta parcelles, de forma ms o menys triangular, a la
vora d'uns camins que, per causa d'un pends, eren fora sinuosos. Noms van arribar a construir dues cases
dins del recinte del parc. La idea que tenia Eusebi i el seu somni d'aquella urbanitzaci no arrib a
manifestarse a causa dels incidents d'aquell any com va ser la Primera Guerra Mundial. Llavors Es va
convertir en parc perqu l'Ajuntament de Barcelona ho va decidir i Claudi i Joan Antoni Gell, els fills, el van
donar a Barcelona.
La UNESCO va nombra al Parc Gell, en 1984, monument artstic de protecci internacional.
4

On es troba el Parc Gell?

Podem dir que el Parc Gell (nm.6) es va construir a les a fores de Barcelona, al Carrer d'Olot, s/n. Avda.
Del Carmel, s/n.
Els elements , materials i colors que s'utilitzaren al Parc Gell
Simbologia dels elements utilitzats al parc
Un dels elements ms importants del parc s el drac (nm.7), aquest s l'emblema dels vicis i les passions
humanes que no permeten que els profans provin aquests fruits espirituals.
Un altre smbol es el cercle que engloba els tres aspectes: El cercle o disc es, amb freqncia, emblema solar
(indiscutiblement quan est envoltat de rajos), t correspondncia amb el nmero 10 (retorn a la unitat darrera
la multiplicitat) i pel que simbolitza en moltes ocasions el cel i la perfecci o tamb l'eternitat del cercle com
perfecci.
L'aigua es un altre element, aquest psicolgicament, es smbol de les capes profundes inconscients de la
personalitat que est habitada per ssers misteriosos. L'aigua vivifica i fecunda per al contrari tamb
l'enfonsament i perdici, aquest element tamb, en l'iconografia cristiana, l'aigua fa el paper principal de
l'element purificador en que el baptisme neteja la taca del pecat.
Tamb s'utilitza la ret al parc, un smbol de la pesca com tamb correspon a la seva funci normal. la ret fou
smbol del mstic que amb ella vol agafar la illuminaci.
Una altre simbologia del parc pot ser la circumferncia, smbol de la limitaci adient, del mon manifest, del
precs i regular, tamb de la unitat de la matria i de al harmonia universal, segons el alquimistes. Per la
circumferncia en que no hi ha marcat cap punt es la imatge d'aquell en el qual el principi coincideix amb el
fi, es a dir, del etern retorn.
La serp s un altre dels elements ms importants del parc, aquesta representa l'eternitat i al mateix temps la
saviesa; l'ala rea smbol d'aire o de l'esperit.
Ara arriba un altre element al qual a tingut molta importncia en totes les obres que a fet Gaud, la creu
aquesta estableix lla relaci primria entre els dos mns terrestre i celestial per aix sempre la trobem a la part
ms alta del edificis.
Per ltim un altre element que seria interessant de tractar seria les coves que sn com portes misterioses a un
mn subterrani, moltes vegades plenes d'estranyes concrecions calcries, sn objecte de molts cultes, mites i
llegendes simbliques.
La simbologia del colors que trobem al Parc Gell
En primer lloc tenim el color blanc que aquest simbolitza la saviesa i la puresa de la llum eterna, el color
blanc fou el primer smbol de la unitat divina, i design el principi del b en la lluita amb el principi del mal,
el negre. De l'estada dels rabs a Espanya, el blanc significava puresa, sinceritat, innocncia, indiferncia i
simplicitat, i candor, aix aplicat a la dona, a la donzella significava la virginitat, el jutge la integritat, el ric la
humilitat. Per finalitzar, el blanc, smbol de la Divinitat i del sacerdoci, representa la saviesa divina, aplicat a
la donzella denota virginitat, atribut al acusat significa innocncia, al jutge justcia. Es el signe caracterstic
de la puresa, en el que es veu una promesa de l'esperana desprs de la mort.
Un altre color s el negre que es tot al contrari del color blanc, el negre t com a smbol natural la terra, i es
5

smbol de l'error, del nores, el caos. El negre es la negaci de la llum. El negre amb el blanc i el vermell
significaven l'amor i la intelligncia de l'infern o l'odi i la venjana. Les figures negres amb un fons vermell
podrien reflexar una idea de mort, de tenebres.
D'una altre banda tenim el color blau, aquest t com a smbol natural l'aire, El blau es, a ms, el smbol
atribut al Du salvador dels homes, al redemptor de la humanitat. El blau en la seva significaci absoluta,
representa la veritat divina; all que es veritat, all que existeix en s, es etern, el mateix que all passatger es
fal; el blau fou el smbol necessari de l'eternitat divina, de la immortalitat humana i, per conseqncia
natural, es convert en color fnebre d'un altra manera. Tenim tres maneres de veure el color blau, com a
smbol de la veritat eterna, com a immortalitat, i com a fidelitat. Per des de l'herldica, el blau signific al
castedat, la lleialtat, la fidelitat i el bon nom.
Tamb tenim el color vermell, si el blanc es el smbol dels deus, l'or i el groc indicaven la revelaci, el
vermell i el blau sn la santificaci o Esperit Sant. D'una manera ms quotidiana trobem al color vermell com
la color de la sang, del combatents. Fou tamb l'emblema del pudor que dona color al rostre, i de la virtut a
l'Edat Mitjana. El dualisme que trobem en el blau i el vermell es d'amor i veritat, respectivament, del mal i
l'error per l'oposici als savis vertaders, que estan en el b i la veritat.
Un altre color que s utilitzat per Gaud es el groc t com a smbol natural el sol, que designa l'amor de Du,
que dona vida al cor i la saviesa que acalara la intelligncia.
El verd es un altre color important t com a smbol natural l'aigua. El motiu de que assignessin aquests colors
i no altres es que a la terra, a la naturalesa; produeix per acci d'elements la seva vegetaci. Tant com el verd
indicava fecundaci, el negre separaci, mort. Aquest color simbolitza tamb l'esperana de l' sser hum.
El taronja compost de groc i vermell, va tenir des de la alta antiguitat el significat de revelaci de l'amor div.
El taronja designa l'adulteri venjat, ja que el vermell significava venjana i el groc adulteri . El taronja designa
tamb l'amor de la falsedat humana.
Tamb podem trobar al parc uns altres colors com ho sn el marr; El Blanc i marr fan entendre Suficincia,
El vermell i marr fan entendre que tota la tota la fora est perduda, El verd i marr fan riure i plorar, El
negre i marr donen a entendre tristesa, com el major dolor, El blau i marr fan entendre pacincia en
l'adversitat, El marr i Blanc com a penediment, innocncia simulada, justcia pertorbada i alegria fingida, El
marr i vermell com a valor fingit, preocupaci massa inapreciable, dolor massa furis, prpura; smbol del
mal, escarlata; signe de la producci de mals i falsedats.
Els materials utilitzats per fer el parc
Gaud utilitza l'escultura que aquesta tingu un paper summament destacat en la decoraci de les faanes, el
mosaic es molt important al Parc Gell aquest s'utilitzava per decora superfcies s'utilitzaven trossets de vidre,
marbre, pedra i altres elements. El vidre tamb s un dels materials ms importants aquesta poca juntament
amb la cermica, d'una banda el vidre s el material essencial als vitralls, s la seva complementaci amb el
factor llum, d'altre banda tenim la cermica aquest material va ser molt important ja que molts arquitectes
d'aquella poca l'utilitzaven per fer els seus edificis, Tamb la tcnica coneguda amb el nom de trencads fou
una de les formes ms expressives i interessants emprades en aquesta poca. Tamb cal destacar els metalls,
el ferro i el llaut aquests utilitzats per a les reixes, baranes, bucs d'ascensor, picaportes, etc., acompliren la
doble funci estructural i decorativa. I un altre element utilitzat per Gaud al Parc Gell es la rajola
hidrulica que aquest fou un dels elements decoratius industrials ms emprats pels arquitectes modernistes
com Gaud. El cost redut i la facilitat de producci i collocaci foren els principals motius del gran
incrementen la seva producci.
Tots els elements, materials, colors.. faran que el parc sigui aix;
6

Alhora de construir el parc Gaud es va inspirar en la tradici anglesa, en l'arquitectura clssica

grecoromana.
L'entrada al parc: On hi ha dos edificis diferents, per a la vegada hi ha una certa relaci entre aquests dos
edificis ja que als dos hi ha una creu que Gaud sempre utilitza a totes les seves obres. L'edifici de l'esquerra
on abans hi havia butaques i telfons per als visitants avui dia es la llibreria, el sostre d'aquest sembla un
enorme paladar ondulat, propi de la boca d'un elefant, i els finestrals semblen dues orellasses. Al costat la
torre t la forma d'una trompa erecta, al cim sembla ser com un raig d'aigua, encara que estigui fet de ferros
delicats, i damunt d'aquests ferros es mant la famosa creu que Gaud sempre utilitza a les seves obres. D'una
alte banda el pavell de la dreta era el de la consergeria, aquest t sala i cuina a la planta baixa, dormitoris i
lloc com al primer pis i golfes; amb una xemeneia que fa forma de bolet (l'entrada la podem veure en la
imatge nm6).
L'altre porta d'entrada: La porta s de ferro, aquesta aparentment sembla a ser una ret , llavors la seva
simbologia es la pesca. Aquesta ret ens pot dir que no deixar escapar al drac per ning dels costats (nm.8).
El parc t un mur exterior: Aquest mur representa el cos de la serp, ja que el cap d'aquesta serp esta davant del
drac i la cua esta representada al teatre. El mur es de color blanc i vermell, cada vuit colors hi ha un medall
(nm.10).
Escala principal: L'escalinata, que puja entre murs emmermelats, t al seu centre unes piques d'aigua en
cascada. A la primera hi ha lloses i figures estranyes entre les quals s'entreveu a l'esquerra un comps graduat
i a la dreta un cercle gruixut d'on surten dos pals cap a munt i tres cap a vall. Al costat de l'escalinata hi ha
unes sorprenents rajoles de sis costats, que fan pensar en les celles hexagonals dels rucs d'abelles. En segon
lloc hi destaca l'escut de Catalunya, amb les quatre barres de sang sobre or, que dna al parc el seu sentit
catalanista Al mig de les escales trobem el cap de la serp que abans ja havia mencionat, la qual el cos
representava el mur. Al cap de la serp esta en mig de la senyera de Catalunya; aix fa referncia al moviment
modernista en el qual es vivia i sempre feien referncia a la senyera, i aquesta enmig d'un cercle de trencads
de diferents tonalitats de blau i bombolles, sembla que la serp estigui dins d'un medall gran de color blanc.
Aquesta serp tira aigua per la boca, aquesta serp com ja sabem representa l'eternitat i al mateix temps la
saviesa, i aquesta aigua que la serp tira simbolitza la font de tota la vida que s'eleva d'ella, i d'una altre banda
tamb fa referncia a l'enfonsament i perdici. Amb tots aquests elements Gaud ens volia fer veure que el
poble catal no arribaria a aconseguir la independncia. En aquesta escala una mica ms amunt trobem el
fams drac, aquest drac apareix sense cua per Gaud no deixava res per fet, podem veure el teatre grec que el
banc t forma de cua, aquest banc te molts colors com el drac per aix es pot interpretar que la cua es troba al
teatre grec, com tamb la cua de la serp es representada amb el mur. La forma d'aquest drac fa com ones, tpic
de l'estil en el que s vivia, el modernisme. El mes important es que aquest animal t la veritat de l'amor div,
tamb l'enfonsament i perdici, t la veritat de Du que illumina l'esperit del poble i l' anima modernista
(nm9).
Temple dric o mercat: Trobem 84 columnes al temple dric, on les columnes exteriors s'inclinen cap a dins
per compensar el pes enorme de la plaa que hi ha al damunt aix es va fer per simular que les columnes es
claven al sostre com si aquest fos un coix tou, aix a la ciutat jard hagus sigut el mercat, la pedra que
utilitza Gaud manifesta una fora de tensi permanent, com si fos una cova via. Falten quatre columnes, on
trobem quatre plafons representant un nic dibuix bsic, els quatre tenen com a dibuix un sol, i tots junts
corresponen a les quatre estaciones, el primer representa l'estiu, el seu darrere trobem el que representa
l'hivern, fred, sense vida i als altres dos al fons; el de la dreta representa la primavera i el de l'esquerra la tardo,
mescla de vida i de mort. Desprs al voltant trobem 14 plafons petits que representen la Lluna en els seus
cicles creixent i minvant del mes lunar i femen de 28 dies. Els que es troben al davant sn de colors clars i
verds, o perla i mirall, de lluna pl.lida i somniadora, mentre que els de darrere sn d'una major varietat i
intensitat de colors (nm.11).

El teatre grec: Als teatres a l'aire lliure tenien una rea circular i plana utilitzada per les danses de la coral,
darrere podem trobar un escenari elevat pels actors i desprs una zona amb seients. El gran seient que trobem
al teatre amb formes de ones es la cua del drac que abans ja havia mencionat, per que aquesta cua quedes
equilibrada per un costat Gaud va fer el seient i per l'altre un viaducte per la sortida d'aigua, que aquesta va a
parar al cap de l'animal. Gaud va decorar aquesta cua amb tot tipus de formes i materials. Aquest banc esta
situat a sobre de la cornisa del temple dric.
Camins de serp: No noms s el banc serpentejat, perqu tots el s camins del parc tamb sn aix, i tamb les
porxades i els viaductes. Per fer aquests camins es van haver de retirar diverses zones rocoses. A l'esquerra de
la plaa del Teatre s'accedeix fcilment a tres porxades consecutives. A la primera que s'allarga pel darrere de
la Casa Gell; actualment una escola pblica , totes les columnes sn diferents i d'una sobresurt una figura
anomenada Bugadera. La porxada t molta originalitat, les columnes exteriors s'inclinen cap a dins a fi de
suportar la pressi del desnivell de la terra i formen una volta molt llarga de pedra que de manera sorprenent
engloba el passads gaireb en cercle. Llavors al capdavall d'aquesta porxada comena la segona que queda
tallada, formada per un semicercle de columnes que sn alts remolins de creixement helicoidal com el
d'alguns arbres. A sota d'aquesta ltima porxada trobem la tercera que s un clar simbolisme de la uni que hi
ha de haver entre el germans. Aquesta Porxada suggereix les festives torres humanes que en aquell temps
noms eren tpiques de Valls, una poblaci del Camp de Tarragona. Totes tres Porxades sn naturalistes i de
fer imitacions del natural, com l'ona i fins i tot de l'artificial, com en el cas de les copes. Per les mateixes
porxades es retorna a la via principal, la ms ampla que s de deu metres. Pel mateix indret transcorria segons
Gaud el cam que anava de l'antiga Barcino a Sant Cugat, a l'altra banda de la Serra; per aix s'anomenava de
Sant Sever, en record del bisbe que fug per aqu en una de les persecucions de cristians. En aquest lloc, que s
troba a la plaa, voregen la via de palmeres vertaderes i artificials i al mur hi ha unes portes de ferro i una
parada de begudes que barren el pas a les coves i galeries de l'interior de la muntanya. Gaud en aquestes
galeries va voler installar jocs d'aigua i llum. Per la via principal podem arribar a la carretera del Carmel, la
ms utilitzada pels visitants a prop d'aquesta entrada hi ha el cam que passa pel Viacte del Mig i a
continuaci pel de Dalt. El viaducte de Dalt t 14 columnes igual que el del Mig (nm.12).
Casa Gaud: L'actual CasaMuseu Gaud abans era senzillament la casa de Gaud al parc, construda entre
1903 i 1904 com a model per a ensenyar als clients. S'explica que Gaud la compr a principis de 1906 perqu
encara no s'havia pogut vendre. s un tpic xalet modernista, a tocar de la via principal, construt per Francesc
Berenguer, primer ajudant de Antoni Gaud. Consta d'un soterrani i una cova amb carner, tres plantes i una
torre de tres cossos amb sageta, creu i penell, i unes xemeneies tpiques de Gaud que recorden per la seva
forma el bolets que tamb trobvem als edificis de l'entrada. La segona planta disposa d'un bonic balc de
ferro. Diversos detalls, com ara la prgola indiquen la intervenci directa de Gaud en l'obra. Gaud ocup la
casa el 1906 amb la seva neboda Roseta i la criada Vicenta, a ms de l'assistncia de les monges carmelites de
Sant Josep. La Roseta era una noia eixerada, sensual i apassionada de 30 anys que rebia a la gent. Gaud era
un home dficil i gens , aquest al 1926 es va trasllada a la Sagrada Famlia i mor d'accident el 10 de juny de
1926. Aix acabava una de les vides ms intensament creatives de la histria. La casa del parc fou comprada
pels amics de Gaud, i el 1963 s'inaugurava la CasaMuseu Gaud, d'un gran inters, amb mobles, maquetes,
dibuixos i records personals de l'arquitecte, dels seus amics , i dels seus artistes que es relacionaven amb ell.
La capella tancada: A la banda esquerra del parc hi ha el Tur de les Menes, anomenat aix pel mineral de
ferro que contenia, al peu del qual es va descobrir una caverna amb fssils de rinoceronts i altres animals, que
van ser estudiants per Font i Sagu i Almera i Comas, sacerdots i gelegs. Amb aquella troballa el parc
adquir uns orgens mtics, ideals per a Gell i Gaud, a la recerca d'arrels ancestrals, caracterstics del segle
XIX. I vora la cova es van trobar unes llodrigueres que s'atriburen a la m d'un <troglodita>, per que
probablement foren excavades per miners menys antics. Encara existien, tot i que estan tapiades des de fa
dcades. Per al cim del Tur, Gaud disseny primer una gran creu cristiana, per al plnol d'un petit edifici en
forma de 6 lbuls i la indicaci Capelya . Aquesta rara manera de dir capella sens dubte dna suport al
projecte filolgic que proposava el jove reusenc Miquel Ventura, tot i que Gaud escrigu la paraula a la seva
manera, es referia a una capella arcaica. La Capelya s un talaiot balear, de carcter militar, que a principis del
8

segle XX es pensava que era d'origen celta, tot i que s anterior, i es relaciona amb la muralla, els merlets i la
seguretat del parc. Aquest pensava, tamb, que les talaiots eren santuaris primitius, i per aix Gaud en digu
Capelya, atesos per sacerdots, aleshores de gran moda. La ms gran genialitat d'aquesta capella s el seu total
hermetisme, li falten portes i finestres. I l'heremetisme, la doctrina d'Hermes s secret i tancat. La forma
labulada de la Capelya evoca la rosa, representaci del secret que noms els iniciats poden penetrar, per aix
s'anomena subrosa all que ha de restar secret. Es pot suposar que aquesta capella abans tindria algun accs
com ho eren les velles mines que podrien connectar amb el talaiot. Damunt hi havia un Calvari amb una creu
central cristiana, per que t una pirmide sobre el pal major de sentit clarament manic, que tamb ostenta
la del Bon Lladre. La tercera sageta fa referncia al du del Sol; Apol.lo. La rosa i la creu unides formen el
signe de la RosaCreu, la societat secreta creada, al segle XVII.
El Capricho de Gaud
El Capricho mesura 15'35 metres, la seva forma s allargada i s'adapta a l'esmentat desnivell del terreny la
distribuci interior es molt semblant a la de la casa de Manuel Vicens, situada al carrer de les Carolines, de
Barcelona, tamb feta per Antoni Gaud. L' entrada principal orientada al Nordoest, es compon d'un prtic de
pedra treballada, amb quatre columnes de fust que acaben amb capitells. En aquests capitells, el collar el
forma una garlanda de flors, i l'equ, un ram de fulles de margall amb les puntes doblades, entre les quals
s'allotgen quatre figures d'ocells que semblen coloms. Unes altres dues entrades sn la porta de la cotxera,
actualment emprada com a botiga per a la venda de records, situada a la cara Nord i una mica ms endarrera
de la lnia de faana i la de servei. Aquesta en desnivell de la muntanya(nm.13).
Els murs, gruixuts i de pedra, de 45 cm d'espessor els perimetrals i de 30 els de crrega, estan formats
exteriorment per un encoixinat una mica rstec, amb juntes horitzontals molt amples, creuades verticalment
per unes altres juntes dissimulades per un coronament superior en forma d'esccia de perfil gtic. La seva
prolongaci s de totxana groga i vermellenca, amb franges horitzontals o verdugades de rajoleria en relleu,
que representen fulles verdes i flors de girasol. I la seva part alta, per un rfec o barbacana format per
mnsules de perfil esglaonat, tamb revestit amb cermica vidrada.
La faana principal t cinc buits iguals, de formes apuntades que tamb recorda el gtic, amb finestres de
guillotina els contrapesos de les quals sn tubs de metall que emeten notes musicals en practicarles.
Solament en una d'aquestes finestres es conserven dues vidrieres de colors els originals motius de les quals
sn ocells en actitud de tocar un teclat i una libllula que s'acompanyava a la guitarra. Igualment a la faana
principal, a les cantonades sobresurten balcons de planta hexagonal, amb baranes de ferro a la part central de
les quals es desenvolupa la forma d'un banc posat d'esquena, amb respatller i seient de llistons de fusta, cobert
per marquesines tamb de ferro i elevades per columnes del mateix metall.
La forma ms caracterstica de El Capricho s la torre cilndrica que s'eleva sobre el prtic d'entrada,
totalment revestida amb el repetit ornament cermic de la flor de girasol. Envoltada per una estreta terrassa,
el sortint de la qual es recolza en un rfec en el que es reiteren les mnsules de perfil esglaonat recobertes de
cermica vidrada, protegida per una barana de ferro amb corbats pilars en forma de fuet, aquesta torre s'acaba
per un altre perfil de mnsules iguals, encara que ms grans; una altra terrassa, tamb protegida per una barana
de ferro amb mateix dibuix que l'anterior, sobre la qual s'ala un edicle muntat en quatre primes columnes
amb capitell dric; i un coronament de forma apuntada coberta amb cermica de color verd. Una escala de
cargol facilita l'accs a aquest mirador, a travs de les golfes.
A la part de darrere del Capricho trobem una esttua de Gaud segut(nm.14)
Ms tard el doctor Bassegoda i Nonell ens continua orientant amb aquests altes detalls. Obligats per causa de
la humitat, l'any 1914 s'hi van fer diversos canvis que van desfigurar l'aspecte de la part superior de El
Capricho.

Encara es discuteix si Gaud va a estar a Comillas per a veure el terreny on es faria el Capricho
Paraules utilitzes al llarg del treball
Capitell ! Part de d'alt d'una columna o d'un pilar, decorada de maneres molt diferents segons l'estil
arquitectnic.
Trencads ! mosaic cermic fer amb petits bocins de rajoles vidrades i barreges de restes de fabricaci.
Iconografia ! Branca de la histria de l'art que s'ocupa de desxifrar la temtica d'una obra.
Fust! Part llarga d'una columna, entre la base i el capitell.
Garlanda ! Cadena de flors o de fulles que es penja com a dorn.
Equ ! ram de fulles de margall amb les puntes doblades
Mnsules ! sn les que substitueixen a les columnes.
Encoixinat ! Cobert de coixins
Barbacana ! Obra de fortificaci interior i exterior situada davant punts estratgics per tal d'obligar a
l'escissi i a l'escalonament de les ofensives enemigues( muralles, portes, ponts..)
Rfec ! Part de la teulada d'un edifici que surt enfora del mur que la sost
Annexos

10

11

12

13

14

15

16

!
La valoraci del meu treball
Grcies a l'aparici del Modernisme a finals del segle XIX i principis del segle XX, Barcelona va poder tornar
ha guanyar gran importncia davant de la resta del mn, paper que tenia durant el segle XIII per que es va
perdre durant les crisis del llarg del segle XIV. Aquest moviment s la reaparici del gtic, art que dominava a
Catalunya durant el segle XIII, per aix els arquitectes modernistes van decidir utilitzar el neogtic per a fer
grans edificis. Tamb varen ajudar les dues Exposicions Mundials que es varen celebrar a Barcelona (les
primeres d'Espanya), on tothom va poder apreciar l'art nacional del Modernisme.
En conclusi: que el Modernisme s un dels principals atractius de Barcelona, i ho s fins al punt que molts
dels edificis modernistes sn reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat
Aquest conjunt arquitectnic, obra de Antoni Gaud, s una dels ms importants de la ciutat de Barcelona, on
tamb podem incloure el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, La Pedrera, La Manzana de la Discrdia al
Passeig de Gracia, etcTots aquests sn diversos edificis modernistes inspirats en el gtic.
Haver de realitzar el comentari d'un edifici modernista m'ha agradat fora, ja que aix he pogut observar com
Catalunya t un art molt ric i bell. Tamb un avantatge d'aquest treball ha sigut que per sort actualment s'hi pot
aconseguir moltes fonts d'informaci del Modernisme, fins i tot si poden fer visites per la seva propera
distancia, encara que he trobat ms informaci a casa meva i a la biblioteca municipal que no pas al Centre de
turisme de Barcelona situat al Palau Robert de Barcelona.
Bibliografia
Diccionari de la llengua catalana, enciclopdia catalana
Diccionari escola, grup promotor Santillana
17

 Llibre; Park Gell: utopia de Gaud, Bitacora

Llibre; Comillas Modernista, Garcia Martn, Manuel
Internet Explorer
Microsoft Encarta
Programa Gaud 2002, La Vanguardia
26
A la esquerra trobem al arquitecte catal Antoni Gaud, una de les primeres figueres mundials d'art. (nm.1).
A la esquerra podem veure la Sagrada Famlia, element caracterstic i smbol de Catalunya. (nm.2)
A la esquerra hi ha la Casa Mil; la Pedrera (19061912). (nn.3)
A l'esquerra trobem la Cripta construda entre 1908 i 1914.La Colnia Gell s una colnia txtil que ses troba
a Santa Coloma de Cervell a por de Barcelona.(nm.4)
Podem trobar a l'esquerra la Casa Batll, (19041906), de Gaud transform una casa entre mitgeres, tpica de
l'Eixampla del segle XIX, en un dels edificis ms singulars de l'arquitectura de Barcelona. (nm.5).
A l'esquerra trobem el Parc Gell, on podem veure l'entrada, on hi ha els dos edificis abans nombras, el que
ara es la llibreria i el que era la consergeria. (nm.6)
A l'esquerra podem trobar el fams drac del parc, l'emblema dels vicis i les passions humanes. Com podem
veure aquest t molt de colorit com abans a estat mencionat.
(nm.7)
A l'esquerra podem trobar l'entrada de ferro, que t aquestes formes amb l'intenci de fer veure que aix el
drac no es podria escapar mai.(nm.8)
A l'esquerra podem trobar l'escalinata, on hi ha el drac, el simbolisme catalanista...(nm9).
A l'esquerra trobem el mur exterior, el que s diu que s la cua de la serp (nm.10).
Podem trobar a l'esquerra els seients del parc, aquest tenen forma de serp i com podem veure sn molt
colorits, com la resta del parc (nm.12)
Podem trobar a l'esquerra el temple dric format per 84 columnes, on podem trobar 4 plafons que representen
les quatres estacions de l'any (nm.11)
Podem trobar a l'esquerra el Capricho de Gaud, que esta a Cantbria; Comillas (11381885) (nm.13).
A l'esquerra trobem una fotografia de l'esttua de Gaud, aquesta es troba al Capricho per la part de
darrere(nm.14) .

18