1

Formaci bblica del catequista

El catequista ha de ser un coneixedor i un enamorat de la Paraula de Du. No es pot
parlar als nens del que no es coneix, i una catequesi que no estigui fonamentada en
la Bblia no s catequesi. Cal conixer els diversos gneres literaris dels textos, el
context histric, sociolgic, literari, etc. en el qual van nixer els diferents llibres de
la Bblia, per no caure en una lectura fonamentalista.

Familiaritat del catequista amb la Paraula de Du

Ens trobem enfront duns textos que tenen poc que veure amb la nostra cultura
occidental del segle XXI. Aix implica un esfor, per part del catequista, de comprensi
de la cultura i lambient en el que van nixer els diversos llibres de la Bblia.
La Bblia cont un conjunt de documents, escrits al llarg d'aproximadament deu segles i,
per tant, una literatura diversa. Per la diversitat no noms s conseqncia de la
distncia cronolgica entre els diversos llibres, sin tamb pels diferents gneres
literaris que reconeixem en ells. A la Bblia trobem histria, literatura sapiencial, pica,
poesia, cntics, novella, textos legislatius, profecia, pregria, gnere epistolar,
evangelis, apocalptica, etc. Tot un elenc de gneres literaris; tota una biblioteca amb
obres literries ben variades. Aquest vast llegat literari i cultural ha deixat la seva
empremta indeleble en la nostra civilitzaci occidental i europea. s una realitat
inqestionable.
La Bblia ens permet aproximar-nos a una cultura, a un poble, a una religiositat que
tanta importncia ha tingut i t tant a Orient com a Occident. s una collecci de textos
considerats sagrats per a un nombre importantssim de persones, encara avui en els
nostres dies. Encara actualment la seva lectura, per a molts, resulta apassionant.
Per, tot i reconixer que la Bblia s tota una biblioteca, tant jueus com cristians la
considerem, la veiem com una obra amb un denominador com: en ella descobrim el
pla de Du per a la humanitat, la seva Paraula, la seva oferta de dileg amors. Els
diversos llibres de la Bblia, tots ells, formen part del cnon, s a dir, sn normatius per
a la comunitat de creients. En ella descobrim la proposta de salvaci, de felicitat, de
sentit per a la vida. Reconeixem en ella la proposta de Du a la Humanitat.
El catequista, per poder catequitzar, ha de tenir una familiaritat diria amb la Paraula de
Du.
El verb grec (catequitzar) significa ressonar, fer sonar en les odes, instruir...
Qu hem de ressonar, fer ress? La Bona noticia de Jess, lEvangeli, la Paraula de Du.
El / la catequista ha de fer lectura diria de la Bblia:
Conixer-la
Pregar amb ella
Estudiar-la
Formar part de grups de lectura compartida de la Paraula

Transmissors de un gran tresor

Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el
troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que t i compra aquell
camp (Mt 13,44).
Per portem aquest tresor en gerres de terrissa, perqu quedi ben clar que aquest
poder incomparable ve de Du, i no pas de nosaltres (2Cor 4,7).
El que transmetem no s:
- Una cosa ms
- El necessari perqu en facin la primera comuni
- Una collecci de veritats que han de saber i creure
- Un codi tic
Transmetem:
Alegria
Confiana
Bona noticia
Paraula de Du: Du vol parlar, dialogar amb tu
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat (Sal 16,9).
M'ensenyars el cam que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva
dreta, delcies per sempre (Sal 16,11).
S en qui he cregut, i estic segur que s prou poders per a guardar fins a l'ltim dia
el dipsit de la fe que m'ha estat confiat (2Tim 1,12).
Us anuncio una bona nova que portar a tot el poble una gran alegria (Lc 2,10).
La Paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glria,
glria que t com a Fill nic del Pare, ple de grcia i de veritat (Jn 1,14).
Us anunciem la bona notcia (Act 14,15).

Els diverses aspectes de la Paraula de Du

Veure Missatge final del Snode dels bisbes sobre la Paraula de Du, 24 d'octubre de
2008.
La Paraula de Du t:
Un rostre: Jesucrist
Crist s la Paraula que s al costat de Du i s Du
Una veu: La revelaci
Les Sagrades Escriptures sn el testimoni en forma escrita de la Paraula
divina
Una casa: LEsglsia
Casa de la Paraula: la koinona, la comuni fraterna

3
Un cam: La missi
Qui entra als carrers del mn descobreix tamb els baixos fons on trobem
sofriments i pobresa, humiliacions i opressions, marginaci i misries, malalties
fsiques, psquiques i soledats
Tots aquests aspectes els hem de tenir en compte i els hem de contagiar a la
catequesis.

Lectura eclesial, comunitria

Els textos bblics van nixer tot ells, sense excepci, en un context comunitari. Les
comunitats creients jueves i cristianes estan en l'origen de tota la Bblia.
Aquests textos, d'altra banda, sn llegits escoltats en un mbit comunitari, eclesial.
L'assemblea litrgica s el lloc de trobada entre la Paraula de Du i el poble de Du.
s, al mateix temps, la comunitat creient, la que acull aquests llibres com normatius,
com cannics, com a Paraula de Du. Els dirigents de la comunitat sn els que avalaran,
posteriorment, de forma oficial la canonicitat dels textos; la canonicitat que
prviament ha estat reconeguda per la comunitat dels fidels.
ElpoblesantdeDuparticipatambdeldoprofticdeCrist,difonentelseu
testimoniatgeviventpermitj,sobretot,dunavidadefeidamorioferintaDu
unsacrificidelalloana,fruitdelsllavisqueproclamenelseuNom(cf.He
13,15).Lacomunitatdelscreient,quehanrebutlauncidepartdelSant(cf.1Jn
2,20i27),noespotequivocarenlasevacreena,iposademanifestaquesta
sevapropietatpeculiarmitjanantelsentitsobrenaturaldelafedetotelpoble,
quandeselBisbefinsalsltimsfidelslaicsmanifestenl'assentimentuniversal
enlescosesdefeidecostums.Perquambaquestsentitdelafequel'Esperitde
laveritatpromouimant,elPobledeDu,sotaelguiatgedelmagisteri,seguint
elqualnoaceptapasunaparaulahumanasinrealmentlaparauladeDu(LG
12).
ElMagisterieclesial,enaquestcas,tlafuncidesalvaguardareldipsitdelafe,de
serviralaParauladeDu,conscientsqueaquestaParaulasmsgran.
AquestmagisterinoestperdamuntdelaParauladeDu,sinquelaserveix,
totensenyantnomsallquehaestattransms.Dacordambelmanamentdivi
amblassistnciadelEsperitSant,hoescoltaambamor,hoguardasantamenti
hoexplicaambfidelitat,idaquestnicdipsitdelafetreuaquellaveritat
reveladaqueproposaperasercreguda(DV10).

Creaciihistoria / evolucionisme

LesnarracionsquetrobaremenelsonzeprimerscaptolsdelaBblia,podremdirque
pertanyenalaprotohistriaofetsanteriorsalaHistria.

4
ElsrelatsdelaCreaciilarestadenarracionsestanescritsenunllenguatgemtic.El
Diccionaridelallenguacatalana,enlasevaprimeradefinici,afirmaquemitesun
relatfabulstradicionalsobreelsdus,elsherois,elsorgensdunpoble,etc.,que
expressa,dunamanerasimblica,unconceptereligis,filosficosocial.
Enunaaproximacinmsfenomenolgica,podemosdecirqueelmitorelatauna
historiasagrada,esdecir,unacontecimientoprimordialquetuvolugarenelcomienzo
delTiempo,abinicio[].Elmitoproclamalaaparicindeunanuevasituacin
csmicaodeunacontecimientoprimordial.Consistesiempreenelrelatodeuna
creacin:secuentacmoseefectualgo,cmocomenzaser.Heaqularaznque
hacealmitosolidariodelaontologa;nohablasinoderealidades,deloquesucedi
realmente,deloquesehamanifestadoplenamente.Setrataevidentementede
realidadessagradas,pueslosagradoeslorealporexcelencia.1
ElllenguatgequeutilitzarlaBblia,lacosmologia,lavisidelmnescorresponamb
ladelesculturescircumdants.Defet,utilitzarireelaborarmitesconeguts,escrits,
representatsenaltrescultures.
Elstextossobreelsorgensfaranservirmaterialsmitolgics,procedentsdelescultures
del'entorn:laEpopeiadeGilgamesh,elpoemaEnumaElish,etc.,perreinterpretatsa
lallumdelafejahvista.

MirceaELIADE,Losagradoyloprofano,Madrid:GuadarramaPuntoOmega41981.p.159