Professional Documents
Culture Documents
www.cgtcatalunya.cat
JULIOL DE 2015
Editorial - 2
CatalunyA
Editorial
AGURRELG
ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110
FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
FEDERACIONS
COMARCALS
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
JULIOL DE 2015
3 - Tema del mes
CatalunyA
Referents
Durant el tardofranquisme, els ltims anys de la dictadura de Franco,
el Partit Comunista havia estat el
principal partit de loposici. Havien
aconseguit lhegemonia de lesquerra
a base de tenir quadres a les universitats, als barris, a les empreses,
als sindicats, a les associacions de
dones a tot arreu. Per durant
lanomenada Transici va ocrrer
una fuita de militants cap al Partit
Socialista. Van ser milers de quadres
militants, formats en el marxisme i
en la idea duna revoluci socialista, qui van anar a engreixar les files
socialistes, que durant 1975-77 eren
molt ms petites que les comunistes.
El paper del PSOE va resultar devastador pels moviments socials, que
van haver de refundar-se als anys 80
sota altres parmetres diferents dels
de la Transici. Lesquerra va quedar
destrossada, i gran part de la culpa
la va tenir el fet que el Partit Comunista esdevingus en el principal valedor de la nova democrcia liberal,
renunciant a la seva intenci duna
societat ms igualitria i ms lliure.
Com veiem la direcci comunista va
posar el pes a la lluita institucional,
la repartici de quotes de poder i
la redacci de noves lleis i no pas la
lluita al carrer, les vagues generals o
lestabliment de nous contrapoders
ciutadans o populars.
A Alemanya hi va haver un moviment social que va destacar per
sobre de la resta de moviments europeus. Van recollir gran part de la
fora dels moviments revolucionaris
dels anys 70. Es tractava dels Verds.
En dues dcades van passar dun
discurs antisistema a ser una fora
del sistema, dun antimilitarisme i
un pacifisme militants a defensar els
bombardejos de Kosovo el 1999.
El gran problema dels Verds s que
van quedar-se sense un moviment
social al carrer a mitjans dels anys
90. Per tant els crrecs electes no ha-
JULIOL DE 2015
Tema del mes - 4
CatalunyA
que les seves propostes surtin endavant . Daquesta manera indirectament les institucions intenten captar
els millors cervells dels moviments
a canvi de recursos, subvencions,
prestigi o, simplement, dun sou. s
lesquerra transformadora qui ms fa
per canalitzar el capital intellectual
(o de capacitat de treball) dels moviments cap a una tasca institucional.
Tots aquests factors van en la mateixa direcci: les institucions treuen
gent als moviments socials. Pot ser
poca o molta, depn de cada cas.
Per el que est clar s que si a una
ciutat hi han 100 activistes, impulsen una candidatura i nentren a la
instituci 2, amb uns altres 4 de suport, sha pogut guanyar influncia
poltica, per shan perdut 6 activistes de primera lnia. Per aix s tan
necessari el relleu un cop sentra en
aquests mbits. I no sempre saconsegueix.
Per aix els moviments queden
en risc duna supeditaci a la seva
branca poltica. Les seves companyes a dins de les institucions tenen
recursos, temps, capacitat intellectual, contactes, carisma (sn conegudes per la poblaci) i informaci
per liderar tot el seu moviment. Per
Conseqncies
De tal manera es dedueix que la institucionalitzaci de les lluites socials
poden produir un desnim de la poblaci que sha mobilitzat o que lha
recolzat. No s al 100%, bviament.
Sempre hi han casos de suport popular mantingut en el temps. Evident-
El poder popular
no sn fotos per
compartir a les
xarxes socials
Ens emocionem quan veiem a la poblaci mexicana bloquejant una carretera a lexrcit, o quan veiem a les
milicianes de Rojava (el Kurdistan de
Sria) apuntant a lhoritz amb fusells
Espectacle o
realitat
La tctica de boicotejar les eleccions mexicanes o de la diversitat
de tctiques del moviment kurd, no
neixen del no-res. La primera ve de
lorganitzaci sindical i popular, de
la construcci dautogoverns locals,
populars i autnoms, de les policies
comunitries, de lexperincia de
Oaxaca de 2006, de la guerrilla La
segona de la capacitat de canviar destratgia, de la disciplina de dcades,
tamb del procs de pau a Turquia i
laposta electoral en aquell territori,
cosa que va relaxar la militaritzaci
de lestat turc i que indirectament
va possibilitar el procs de Rojava.
Sn processos complexos, llargs,
contradictoris per que shan fet
avanant amb el poble.
I com es valoren els processos de canvi social des del camp llibertari occidental? Doncs, sota un punt de vista
de consum esttic, gaireb militaris-
JULIOL DE 2015
5 - Tema del mes
CatalunyA
Memento Mori
No s el moment de deixar el carrer com a escenari poltic
Bruno Ortega
JULIOL DE 2015
Tema del mes - 6
CatalunyA
Recolzar-se en estructures
existents per aconseguir una
transformaci social t riscos
Entrevista a lhistoriador Jrme Baschet
contrapesos i fer ms fcil la vida de
la gent. Per potser aix fa perdre de
vista lobjectiu principal, des de la
meva perspectiva, que s construir
un mn diferent.
Ignasi Franch
JULIOL DE 2015
7 - Tema del mes
CatalunyA
JULIOL DE 2015
Treball Economia - 8
CatalunyA
Treball - Economia
rials que permetran preparar recursos grfics per fer arribar missatges
a la ciutadania en relaci als drets
laborals amb lhumor grfic com
a punt de partida i que dignifiqui
el mn del treball. s per aix que
convoquem aquest Concurs.
La convocatria del concurs sobre
el 9 de juliol i es tanca el dia 31 dagost. A partir de setembre es lentrega de premis, que tindr lloc a
Catalunya.
Per tal dalimentar el debat i la reflexi entorn la temtica dels drets
laborals es generaran materials de
sensibilitzaci per tal darribar tant
a la poblaci general (a travs duna
exposici itinerant) com a sectors
especfics (a travs de tallers a les
aules i als espais deducaci no formal).
Recordar si us animeu a participar que les obres shan denviar
per correu electrnic a ladrea
humorgraficidretslaborals@cgtcatalunya.cat en format JPG i/o per
correu postal a Via Laietana 18, 9a
Planta, 08003 Barcelona, respectant les bases del concurs ( https://
concurshumorgraficdretslaborals.
wordpress.com/bases/ ), que comptar amb 3 premis i 4 accssits per
a les segents temtiques: Repressi
Sindical, Salut Laboral, Conciliaci
Familiar i Treball, Economia Social.
Tot plegat, els premis i una selecci
dobres participants, impulsarem
edici de llibre que deixi testimoni
del treballs dels concursants, autofinanant-se amb micromecenatge
de persones i col.lectius compromesos amb lhumor grfic en drets
laborals, amb una visi a nivell internacional.
A Catalunya tenim una llarga tradi-
ci de dibuixants i la percepci de
la realitat social i laboral no seria la
mateixa sense el reflex que hi han
aportat al llarg de la histria figures
com Albert Pallars, Antoni Batllori, Apelles Mestres i Os, Avell
Arts-Gener, Cesc, Feliu Elias i
Bracons, Francesc Xavier Nogus,
Gaiet Cornet, Gian Lorenzo, Jaume Capdevila, Joan Garca Junceda, Josep Antoni Fernndez, Josep
Costa, Jaume Perich, Joan Llaverias,
Joaquim Muntaola, Jordi Amors,
Jordi Gins, Jos Pearroya, Josep
Bartol, Josep Llus Pellicer, Josep
Maria de Martn, Josep Maria Rius,
Manuel Molin, Lloren Brunet,
Llus Bagaria, Lucas Cranach, Manel Fontdevila, Miquel Ferreres,
Pere Garcia, Ramon Tosas, Ricard
Opisso, Toms Padr, Valent Castanys i un llarg etctera de noms
pblics o sota pseudnim han construt i reflexat la nostra realitat col.
lectiva sota la ploma o el llapis afilat
de lhumor grfic.
I daquest llegat, tamb en farem
homenatge amb la promoci dun
premi Pu-Put en homenatge a trajectria de la defensa de les llibertats, en homenatge als fets del PuPut , publicaci satrica amenaada
per la dreta espanyola, que el 20 de
setembre de 1977 el grup feixista
anomenat Triple A, envi una bomba a la redacci, que mat al que era
el conserge ja no noms de la revista, sin de tot ledifici, per recordar
el nostre Charlie Hebdo, amb el suport de professionals de lHumor
Grfic.
Tot plegat, posar en relleu lhumor
grfic a nivell internacional, lhumor amb comproms arriba a la veritat a travs dall absurd i s una
veritable eina de transformaci social, que generi canvis en la percepci de la realitat, fomentant la participaci damateurs i professionals
sensibles amb els drets laborals que
inicia cam amb voluntat de dignificar la comunicaci de dibuixants
i ninotaires a nivell internacional
amb limpuls des de CGT Catalunya i lAssociaci lOliva, i que comptar entre daltres al jurat amb el
periodista marroqu Ali Lamrbet,
empresonat 10 anys pel govern del
marroc i que li han retirat el passaport i DNI pel govern del marroc
per evitar que torni a exercir el periodisme crtic al Marroc, desprs
de la condemna arbitrria, i amb el
dibuixant Jaume Capdevila, el ninotaire bergued, Kap, que li donaran una dimensi internacional i de
coneixement del mn de lhumor
grfic al concurs internacional.
JULIOL DE 2015
9 - Treball Economia
CatalunyA
Elogi de la militncia
Josep Garcia
Entenem-nos, si lorganitzaci no
es fonamenta en una militncia
collectiva i difusa, s a dir, en la
participaci mplia del conjunt de
companys i companyes, en la corresponsabilitzaci per part de tots
i totes, acaba fonamentant-se, per
fora, en la hipermilitncia duns
pocs, daquells que sn els que acaben tirant del carro. Uns pocs que,
a manca duna autntica dinmica
participativa, sn els que acaben
assumint les responsabilitats a la
secci sindical, al sindicat, a la
federaci territorial o sectorial...
moltes vegades pel simple fet que
ning ms vol fer-ho i que als altres els resulta cmode que sigui
aix. Aix s una disfuncionalitat, i
genera, ho vulguem o no, dinmiques de poder que sn imprpies
JULIOL DE 2015
Treball Economia - 10
CatalunyA
ves poltiques.
Per tot aix, ara ms que mai, vam
fer una crida a respondre collectivament a tota repressi feta contra
qualsevol de nosaltres, a difondre
i participar activament en les convocatries convocades pel grup de
suport el 26 de juny a la Pl. Orfilia
de Barcelona i el 30 de juny a la concentraci a la Ciutat de la Injustcia a
Hospitalet de Llobregat.
Perqu vam fer vaga i la tornarem a
fer, perqu volem treballar i viure en
condicions dignes, absoluci Roger i
Mercader!!
No ens van tocar alladament, no
respondrem alladament
Se suspn el judici
a Roger i Mercader
per vulneraci del
dret de defensa
El 30 de juny, al poc temps de comenar el judici contra Roger i Mercader, i davant la queixa de ladvocat
defensor dels sindicalistes, la jutgessa
va decidit remetre les diligncia de
nou al jutjat dinstrucci perqu torni
a instruir el procediment.
Segons ladvocat dels dos sindicalistes la qesti s de forma, per en
aquest cas concret t a veure amb la
instrucci del procediment. A grans
trets, un cop conegudes les acusacions contra els dos vaguistes, es va
iniciar una procediment per un judici de faltes. Aquestes faltes tenien
a veure amb els desperfectes que es
JULIOL DE 2015
11 - Treball Economia
CatalunyA
assemblea de treballadors i
treballadores en vaga indefinida de Movistar, desprs de
74 dies de vaga, el 19 de juny vol fer
pblica la segent declaraci.
La lluita per la dignificaci de les
condicions laborals daquest sector
ha dentrar en una nova fase, adequant-se al nou escenari que sha
configurat, fruit de la vaga.
Aquest escenari s el que ja prediem
com el ms probable: Telefnica (en
aquest cas el seu entramat subcontratador) i els sindicats oficialistes
reunits en una taula de negociaci
que, si no fos per la nostra lluita, no
shauria donat mai.
Aquesta taula de negociaci, que t
la missi de desenvolupar un acord
massa vacu de contingut i en principi concebut per frenar labast de
la vaga i limitar les seves reivindicacions, ha de ser fiscalitzada de forma
permanent mitjanant la mobilitzaci, si volem que mnimament sorgeixin della acords que suposin una
millora real de les condicions laborals i salarials del sector.
Tot i la irrupci dels sindicats oficialistes en la vaga que sempre van
actuar sense tenir en compte la gent
afectada per les pssimes condicions
de treball del sector, la vaga ha tingut una durada inslita i ha sabut
superar amb xit nombroses dificultats. Hem anat superant etapes i ara
estem en el moment que, per poder
continuar la lluita amb garanties,
hem de canviar la fase de la mateixa.
La vaga sha de prendre un respir,
recompondre les seves files, articular al voltant del moviment acte organitzatiu que es aconseguit crear,
per tornar a ser novament linstrument adequat per fer front a la nova
situaci.
Aquesta fase de la mobilitzaci que
avui deixem enrere ha estat llarga,
molt difcil, per hem de dir obertament i amb ple convenciment
que ha valgut la pena. Hem crescut
mitjanant la lluita. Hem descobert
que podem fer front a les injustcies,
per gran que sigui el causant de les
mateixes. Hem conegut, contactat i
lluitat al costat de persones que, tot
i treballar en el mateix sector, amb
prou feines ens coneixem.
Hem estat capaos de lluitar juntes
persones de plantilles fragmentades
de diferents empreses que shan unit,
subcontractades i autnomes. Hem
ents el valor duna paraula que
susa massa vegades per definir una
seva vigncia legal per donar cobertura a les negociacions en marxa en Bizkaia i Gipuzkoa, aix com
en algunes empreses de la resta del
territori, on hi ha entaulades negociacions dalguns serrells laborals
i econmics pendents de resoldre,
com s el cas de Cotronic a Barcelona.
4.-Un cop resolts aquests serrells,
considerarem la possibilitat de suspendre efectivament la vaga per un
perode mnim de tres mesos, fins
valorar levoluci dels acords de millora que es vagin publicant.
Volem fer esment tamb a un aspecte de la lluita. El comproms
de les escales s una eina que ha
dajudar-nos a forar un canvi en
les condicions laborals del sector.
Per a aix, s indispensable que
sobri un debat pblic sobre quines
opcions hi ha per fer-lo complir de
forma efectiva i portar-lo a terme.
La resposta xulesca de Telefnica
dient que cap empresa de Telecomunicacions oferir condicions
laborals dignes ens ha de portar a
una profunda reflexi. No podem
dir que s, es pot i quedar-nos al
simple intent.
No volem acabar aquest comunicat
sense agrair de tot cor lenorme solidaritat rebuda per part de tantes
persones, organitzacions, collectius, mitjans de comunicaci alternatius, ateneus, associacions de
vens, sindicats ... ens fa por deixarnos a alg, per s que ha estat tan
i tan gran el viscut ... Grcies de tot
cor, ens teniu per el mateix que us tenim a vosaltres i vosaltres, per lluitar
per la dignitat i la justcia en aquest
mn.
Ens veiem a la lluita, i ser aviat.
Salut i lluita. Fins vncer.
JULIOL DE 2015
Treball Economia - 12
CatalunyA
On encaixa la Informtica?
la diversitat i experincia que aporta
cada afiliat/ada.
A nivell estatal no podem dir el mateix.
Coordinadora dInformtica de
Barcelona de la CGT
a pocs anys 4 o 5 persones voltaven per la CGT de Catalunya, com no se sabia on afiliar
alg que treballs a informtica estaven, a ms, dispersos. Un a OOVV,
un altre a Banca, a Metall A la resta de lestat la situaci era semblant:
presncia anecdtica a les empreses
i un total dunes desenes dafiliades
i afiliats.
A 2015, la foto s ben diferent: Hi ha
35 seccions sindicals actives al sector
TIC i superem el miler dafiliats/ades
a nivell estatal. Estem a prop darribar al 10% de representativitat del
conveni de referncia a Consultoria.
Aquesta progressi segueix una curva ascendent: la CGT sha convertit
en lalternativa al sindicalisme collaboracionista i aburgesat en un sector
tradicionalment individualista.
Com es pot imaginar, aquesta expansi en un sector on ning ens
coneixia no ha estat casual. Sha fet
una feina de picar pedra, de forma
militant i prcticament sense recursos, per amb molta constncia i hores dedicades per molts companys
i companyes. Les vagues shan anat
normalitzant al sector, incloent algunes dindefinides on la CGT ha
tingut un paper de lideratge.
El sector
dinformtica, clau
en la societat postindustrial
El nostre sector va tenir una forta
eclosi a principis de segle per dos
factors principals: La tecnificaci de
la societat i lexternalitzaci de tots
els procesos informtics de multinacionals, banca i institucions cap a
empreses consultores informtiques.
A dades del 2008, 345.000 persones
treballaven al sector TIC.
Estem en un sector estratgic, com
fa un segle ho era el carb. Si el flux
de carb saturava, saturava tot. Si la
informtica falla, pot fallar qualsevol
cosa com es va comprovar a la vaga
indefinida de la consultora HP (RENFE no va poder vendre bitllets online,
Qu volem, qu
podem fer?
Lencaix a la CGT
Tradicionalment, les seccions sindicals dinformtica o estaven al sindicat de Banca (gaireb tots els clients
fa 50 anys eren entitats bancries) o al
Metall (els grans ordinadors es consideraven maquinria com qualsevol
altre).
Den linici del nostre creixement
vam voler trobar un encaix a lorga-
JULIOL DE 2015
13 - Treball Economia
CatalunyA
Contundent
concentraci el 9
de juliol als jutjats
de Tarragona
Durant la vista prvia celebrada al
dores.
La resoluci daquest conflicte entre
lexempresari i les extreballadores sha
fet esperar i no ha estat motiu de celebraci per les afiliades del Sindicat
dActivitats Diverses de la CGT de Berga i menys per lextreballadora demandada Esther A. que s lafectada directe
per la sentncia. Una sentncia que resulta inversemblant, ja que tot i no poder-se demostrar lautoria dels cartells
i que la declaraci dels testimonis de
les dues bandes no coincids, sha condemnat a lextreballadora a pagar 2.450
euros, en concepte dindemnitzaci a
lexempresari.
Una derrota obrera, un atac ms a la
llibertat dexpressi, a la llibertat de
JULIOL DE 2015
Treball Economia - 14
CatalunyA
Notcies sindicals
Vaga dels
acomodadors
de lAuditori
i el Liceu per
aconseguir passar
a plantilla en lloc
dETT
La plantilla dacomodaci de lAuditori va iniciar una vaga indefinida el
30 dabril per denunciar la precaritzaci de les seves condicions laborals i exigir ser contractada directament per la societat que gestiona la
sala i no per per lempresa de treball
temporal Manpower Group Solutions. Un dels seus objectius era estendre la vaga ms enll de lAuditori
i aconseguir mobilitzar altres treballadores de centres culturals que es
troben en unes condicions de precarietat semblants. Una fita que es va
assolir amb la vaga indefinida que el
4 de juny iniciava el personal de sala
del Gran Teatre del Liceu, contractades tamb per Manpower Group Solutions, per reclamar la contractaci
directa per part del teatre i que se li
apliquin les condicions del conveni
collectiu de Locals i Espectacles, vigent des de 2009. A ms, denunciaven el deteriorament progressiu dels
salaris, la manca de resposta per part
de lempresa davant les reivindicacions laborals i les condicions dhigiene mnimes del vestuari facilitat
per treballar, que noms es renta un
cop al mes i es passa de treballadora
a treballadora, noms canviant les
etiquetes.
Si el servei dacomodaci subcontractat va decidir declarar una vaga
indefinida en ambdues institucions
s com a conseqncia de la precarietat de les condicions laborals,
agreujada per lexternalitzaci del
servei en mans de Manpower Group
Solutions.
La precaritzaci del personal dels
dos locals s compartida al 100%, no
noms amb el personal de lAuditori, sin amb moltes altres plantilles
que treballen subcontractades en
equipaments culturals de la ciutat
de Barcelona. Aquesta situaci no
noms es dna en el cas de les persones que estan contractades per
Manpower, sin tamb per altres
ETT com Magma Cultura, CiutArt
o Expertus, que es reparteixen la
gesti del personal de bona part
dels centres culturals de Barcelona i
tamb ofereixen condicions laborals
precries molt similars.
Amb un seguiment de la vaga del
100%, la plantilla de lAuditori va
denunciar a la Inspecci de Treball
que sutilitzava personal de seguretat
i intern del centre per substituir la
seva feina, o sigui substituci illegal de vaguistes. Davant daquesta
denncia, la resposta de la Inspecci
va ser favorable a les treballadores,
Trobada de
delegats i
delegades de
prevenci de CGT
Catalunya el 18 de
juny a Barcelona
El 18 de juny la Secretaria de Sa-
La CGT denuncia
a la Inspecci
Laboral
lassetjament a
la Diputaci de
Barcelona
La CGT va presentar una denncia a
la Inspecci de Treball per presumptes infraccions a la Llei de prevenci
de riscos laborals comeses al departament de Relacions Internacionals
de la Diputaci de Barcelona. La denncia es produeix desprs de mesos
dintentar sense xit que el govern de
la Diputaci poss fi a les prctiques
dassetjament laboral que, segons el
sindicat, es produen en aquest de-
JULIOL DE 2015
15 - Treball Economia
partament.
Diversos tcnics de la Diputaci de
Barcelona venien denunciant des
de feia mesos que rebien pressions i
coaccions dels seus superiors perqu
tramitessin projectes de cooperaci
al desenvolupament finanats per la
corporaci provincial on sadvertien
irregularitats. En comptes destudiar
les seves denncies, els responsables
poltics dels mbits de Relacions
Internacionals i Cooperaci al Desenvolupament de la Diputaci van
amenaar i pressionar aquests tcnics, alguns dels quals van demanar
la baixa laboral afectats per depressi o angoixa.
Aquests fets van portar el delegat
de prevenci de riscos laborals de
la Diputaci a entregar, el passat 2
doctubre, un escrit al Registre General sollicitant la realitzaci duna
avaluaci de riscos psicosocials a la
direcci de Relacions Internacionals. Linforme Riscos Laborals a la
Direcci de Relacions Internacionals de la Diputaci de Barcelona,
elaborat per lAgncia de Salut Pblica, va donar la ra a les denncies
dels tcnics.
Malgrat tot, el govern de la Diputaci ha anat endarrerint la soluci
del cas i ha anat traspassant-lo duna
rea a laltra. Lltima decisi del president de la corporaci, Salvador Esteve, va ser traslladar lexpedient a la
gerncia de lentitat abans de deixar
la presidncia de la Diputaci.
Vaga a EMTE
Service Tarragona
contra la
modificaci
substancial de
les condicions de
treball
Els treballadors de EMTE Service de
Tarragona van iniciar el 29 de juny
una vaga duna setmana, per un lloc
de treball digne i contra la precarietat laboral, davant la prdua del Pacte de Millora i la intenci daquesta
empresa dacabar amb els seus drets.
La vaga va tenir un seguiment majoritari dun 80% de la plantilla i el
2 de juliol un centenar de persones
van participar en una concentraci
davant lAjuntament de Tarragona.
EMTE obt beneficis milionaris
mentre ataca als seus treballadors.
Aquesta empresa multinacional, que
obt suculents beneficis, t la cara
CatalunyA
Solliciten a les administracions, Generalitat i Ajuntaments com el de Tarragona, Reus o Salou, que tenen contractes o relacions amb EMTE, que
exigeixin a la mateixa que respecti els
drets dels treballadors, en aquest cas
el Pacte de Millora.
Com que lempresa no va fer marxa
enrere en les seves intencions es va
votar majoritriament anar a la vaga
indefinida a partir del 20 de juliol. Els
treballadors de EMTE fan una crida
al conjunt de la poblaci per a donar
suport a la seva lluita i justes reivindicacions, aix com per a omplir la
Caixa de Resistncia.
Defensar els llocs de treball, i unes
condicions dignes, s defensar el futur de tots.
CGT porta al
Parlament Europeu
la necessitat de
reforar el servei
postal pblic a
lEstat espanyol i
daturar el procs
de privatitzaci
Convidats per Podemos, del Grup
Confederal de lEsquerra Unitria
Europea, la CGT de Correus (entre
ells una representaci de la Secci
sindical de CGT Correus Tarragona) i
una delegaci de treballadors i treballadores en lluita de Correus va visitar
el Parlament Europeu el 23 i 24 de
juny. Lobjectiu era denunciar pblicament la situaci actual de Correus i
transmetre-ho a la ms alta instncia
europea.
Aix mateix traslladven a dos eurogrupos parlamentaris diverses propostes i els instaven a crear un pla per
a recuperar i reforar el servei postal
pblic. El dia 24 es reunien amb els
Parlamentaris Europeus Tania Gonzlez i Miguel Urban, de Podemos, i
Ldia Senra de AGEe (membre de la
Comissi europea de Desenvolupament Rural) per a informar-los de:
- Lincompliment sistemtic del Servei Postal Universal al no realitzar el
repartiment de la Correspondncia
com a mnim 5 dies a la setmana en
tot el territori i a tota la ciutadania.
- La prdua de llocs de treball, la prdua de drets laborals i la mala qualitat
de locupaci restant.
- Lexternalitzaci de serveis, fins i tot
amb falsos autnoms, com s el cas de
CORREOS EXPRES.
- Laugment de la paquetera on-line
en un 400%, i lnfima cota de mercat
que abasta Correus, solament el 10%.
- La deterioraci del servei pblic, per
una mala gesti que t com finalitat
donar arguments per a una futura
privatitzaci del servei pblic.
- nica empresa amb personal funcionari que t beneficis i els sous escandalosos del President i les desconegudes productivitats.
- El finanament insuficient del Servei Postal Universal, i lopaca utilitzaci del mateix.
- La situaci injusta dels fixos discon-
tinus a Correus.
Entre les propostes realitzades podem
destacar la recuperaci duna banca
pblica gestionada per personal pblic de Correus, esmenar els errors en
la gesti de la paquetera recuperant
la seva gesti des de les USES i amb
personal pblic, i la dimissi de Luis
Prez Capitn, cap de RRHH, per
prendre decisions contrries a la llei
vulnerant drets fonamentals.
En lentrevista de CGT amb la Europarlamentaria Ldia Senra, de la
Comissi dAgricultura i Desenvolupament Rural, es va plantejar la
necessitat de coordinar la defensa
del correu rural a nivell europeu, per
la importncia en la cohesi fora de
lmbit urb que pot arribar a tenir,
i la potenciaci del servei postal rural augmentant els seus serveis com
porta dentrada a una administraci
pblica propera i personal. Senra i el
seu grup estudiaran les mesures que
prendran per a potenciar aquest servei
i realitzaran en les prximes setmanes
diverses preguntes i peticions en relaci
amb aquest tema.
En aquest mbit es va explicar la problemtica dels carters rurals i les retallades brutals que shan aplicat a les comarques Tarragonines, en especial a la
Terra Alta, Baix Ebre, Priorat i la Conca
de Barber.
Tamb van fer lliurament de 5 preguntes i peticions que els i les Eurodiputades de Podemos dirigiran al Parlament:
- Sobre lincompliment del Servei Postal Universal.
- Sobre laugment en els ltims anys de
la mala qualitat de locupaci i la devaluaci dels salaris.
- Sobre el context laboral de les embarassades.
- Sollicitud dun estudi sobre limpacte
de la privatitzaci del servei en lmbit
laboral i en lmbit social.
- Sollicitud dun estudi sobre els casos de mobbing.
JULIOL DE 2015
Entrevista - 16
CatalunyA
La preparaci de lentr
Txema Bofill
txemabo@gmail.com
Primer contacte
Lidea de lentrevista em va venir al
saber que en Cercas havia escrit un
llibre sobre lEnric Marco. Vaig ensumar i malpensar del Cercas, al ser
un novellista que escriu pels poderosos. No en vaig equivocar. El llibre
supera totes les previsions possibles.
s una impostura hbil, professional, del comenament al final. s
una vulgar i letal investigaci policaca.
Vaig demanar el telefon de lEnric i
em varen dir que la seva dona feia
poc havia mort. I millor espers. Per
Sant Jordi la Lumi em va comprar el
llibre El impostor.
LEnric Marco va estar dacord en
ser entrevistat. Per telefon em va dir
que des de feia temps esperava que
el telefonssim del Catalunya. Em
va recalcar que t moltes ganes dexplicar-se i daclarir un pil de coses
i que far falta ms duna entrevista.
Fins i tot em va dir que havia pensat en fer-se ell una autoentrevista.
La impressi que en vaig treure s
bona, la dun home amb una gran
Trobada a Sant
Cugat
En Pep Cara i jo varem anar a Sant
Cugat a entrevistar lEnric Marco. En Pep pel Psol negre i jo pel
Catalunya. Ja ho havem fet altres
vegades. En Pep duia la cmera de
vdeo, jo les gravadores. Tenim dos
enfoc s diferents: En Pep considera
que limportant s la vida militant i
anarquista de lEnric Marco, les seves lluites des que va anar de milici
voluntari fins a ser Secretari de la
CNT. Jo anava preparat per a centrar-ho contra el llibre del Cercas,
les mentides del Cercas i les seves
impostures, dell, dels seus collaboradors i padrins.
Amb en Pep s fcil arribar a
acords. Varem quedar de combinar
les dues idees i deixar parlar lEnric
i seguirem les propostes de lEnric.
Mtode no-directiu.
LEnric ja estava al bar davant lestaci esperant-nos.
LEnric va voler primer un canvi
dimpressions amb nosaltres abans
de comenar les entrevistes. Varem
estar parlant amb lEnric cap a 4 hores. Varem quedar en fer-la prximament. I seguir-nos veient.
Ha perdut 15 quilos degut a la mort
Ens acomiadem
com si ens
conegussim de fa
temps
- Cuidat Enric -li diem- Ara s lo
important. No li donis voltes al llibre
del Cercas. No thi capfiquis. Estigus
tranquil. Ocupat de la teva salut. Nosaltres ens ocuparem dell. Latacarem,
el denunciarem i lenfonsarem. En
xerrades per collegis informant les veritats que els mitjans callen, sobre les
vctimes del feixisme i nazisme. Mereix que li tornin la medalla de Sant
Jordi. La mereix molt ms que molts
corruptes que lhan obtinguda.
Li deia a un amic cristi, que Jess de
Natzaret va mentir-nos, tan si era Du
com si era sols un home. Si era sols un
home, va mentir al fer-se passar per
Deu i per aix el van crucificar. Si era
Du ens va enganyar a tots al dir-nos
que va ser concebut per una verge,
que va morir, quan Du no pot morir, i si no ha mort, tampoc va poder
ressuscitar. Jess de Natzaret, com en
Marco sn impostors angelicals. Jess
es va encarnar com home, sense serho, (segons els que ho creuen) per fi
de b, per a explicar-nos la bona nova,
JULIOL DE 2015
17 - Entrevista
CatalunyA
nar la cara i va anar als mitjans reconeixent les mentides i les veritats
de la seva vida. Per als mitjans no
els interessa la veritat ni la mentida. Lespectacle del moment va ser
la lapidaci pblica de lEnric. En
nom de la veritat els periodistes
portaveus de la mentida institucionalitzada van fer miques tota
la persona i la seva activitat, a partir de la mentida sobre els camps.
Realment no s poca cosa la mentida sobre els camps. Per el que
intento dir s que en Marco va militar activament en moltes lluites, i
molts en som i en sou testimonis.
No dono per bona la seva mentida, em sembla molt malament,
per no redueixo lEnric Marco a
aquella mentida. El que ms greu
em va saber aquell 2005 s que gent
La falsa novella
El impostor s
una impostura
s un engany de linici al final. Un
gran engany sobre la vida del Marco,
una manipulaci de la Histria, i un
frau als lectors. Un llibre el vomitiu i
txic. Prosa de mercenari.
El llibre s un exemple de com el
Sistema controla i destrueix els dissidents. s un exemple dun escriptor al servei dels que manen. s la
novella dun gran impostor. No la
recomano, a no se que es vulgui investigar com ens influeixen, com ens
controlen, com es reescriu i es manipula la historia. Revisionisme ben
pagat i publicitat.
Com pot ser que per denunciar un
suposat impostor, ha de construir
una gran impostura amb aroma verins de claveguera moral?
El iimpostor s
un dossier policac
i psiquitric.
El impostor no s una biografia de
lEnric Marco, ni autobiografia del
Cercas. Tampoc s una novella real,
no fictcia, com lanomena en Cercas. Una impostura ms del Cercas.
El impostor s el resultat duna
investigaci policaca i tamb psiquitrica, completament inventada
utilitzant dates biogrfiques de lEnric Marco des del naixement. s un
dossier inquisitorial, que el Cercas
ha novellat, passat en net, com diu
ell. Una investigaci destructiva, terrorista, sinistra, com sn les de la
policia i psiquiatres al servei de la
policia.
Hi ha dos personatges falsos, trets de
la realitat. En Cercas, linvestigador
de la veritat de lEnric Marco. Un
personatge totalment fals i repugnant. Serigeix en investigador de la
veritat i jutge a la vegada. Es designa com limmaculat portaveu de la
veritat, posant-se una mscara immunda a la seva mesquinesa. Pronostica que el llibre matar a lEnric
Marco. Tota la farsa es basa en uns
JULIOL DE 2015
Entrevista - 18
CatalunyA
dun gran home.
En el relat fictici el sinistre Cercas
interroga com Torquemada i la vctima acaba confessant. El miserable
Cercas diu que ha gaudit molt escrivint aquest llibre.
LEnric Marco real t poc a veure
amb el del llibre. En realitat s un
milici sobrevivent de la Revoluci,
un militar destacat en la guerra civil
en defensa de la Repblica, un resistent i opositor al franquisme, un
molt bon lder sindical en la transici, un capdavanter de la memria
histrica de les vctimes del franquisme i nazisme.
Per tot aix s objecte duna investigaci especial, que lha danular. I
resisteix i denuncia com ho ha fet
sempre. Un gran i admirable anci.
Una vida exemplar.
Lautor, un fals
novellista
La impostura del Cercas s fer-se
passar per novellista amb lobjectiu
pernicis dacarnissar-se amb un anci indefens. I lucrar-se en la feina
bruta.
Javier Cercas s un escriv hbil i
prostitut. s un funcionari lleial i
dcil amb els Poders instituts. El va
descobrir en Vargas Llosa, el pontfex mxim del neoliberalisme ultra,
un reaccionari amb mscara de socialdemcrata. En Cercas s el seu
deixeble de provncies. Tamb s un
neolliberal amb pell desquerrens,
antifranquista i fins i tot ateu (wikipedia) Es veuen sovint i es comuniquen. En Cercas va firmar-li un
comunicat contra el catal i daltres.
En Cercas s un covard. Satreveix
amb els febles, per no amb els poderosos. Destrossa amb mentides a
lEnric Marco sense compassi. s
un cnic, ja que li va dir que sols el
volia rehabilitar.
El que no se va atrevir a fer el milici del Collell, afusellar en Sn-
Qui ha fet
lencrrec?
Segurament en Vargas Llosa. Potser
sols com intermediari. En un dels
seus sopars li diu: Marco es un
personaje tuyo. Tienes que escribir
sobre l.
Conixer qui ha fet lencrrec s important per analitzar correctament
la novella, que no s novella, la falsa
biografia del Marco, o lautobiografia
fictcia del Cercas investigant la veritat i fent de psiquiatre,psicoanalista i
historiador.
Quines finalitats?
La investigaci final feta per lequip
del Cercas, s esbiaixada i te una finalitat criminal. Desprestigiar i controlar completament, sense pietat a
lEnric Marco. Anular-lo, matar-lo.
Com s fa? Amb un dossier com el
que ha fet en Cercas, amb un control
absolut de la persona. Cercas ha seguit el manual de les policies poltiques actuals. Els que controlen a les
persones, a poltics i a dissidents, sn
els que tenen el poder. Els que controlen el passat, controlen el present.
Per aix promocionen en Cercas.
Del dossier policac ja en parlarem.
LEnric Marco s un irreductible i no
sen penedeix del que ha fet i menys
de totes les coses bones i de les lluites llibertries. No es deixa controlar.
Aquesta s la finalitat manifesta i primera i necessria.
La finalitat oculta s desprestigiar
tot el que representa lEnric Marco:
el milici que combat amb armes a
favor de la Revoluci, el militar que
defensa la Repblica, els ideals anarquistes, la memria histrica de les
vctimes del franquisme, lanarcosindicalisme, etc.
Una altra finalitat, diguem secundria, seria la de protegir i ocultar als
veritables impostors, als que diuen
mentides criminals i delictives.
En Cercas fa creure que totes les coses bones que ha fet en Marco, i tots
els seus ideals, eren una estratgia de
mentida per a alimentar un monstre,
una persona fictcia que sha inventat
Aquestes estratgies professionals i
perverses per enfonsar a lEnric Marco no se les ha inventades lobscur,
mediocre i pseudo novellista, que s
en Cercas. Alg lha ajudat....
Resumint: limpostor Cercas es carrega a les vctimes del franquisme i
a la reduda i inexistent memria histrica de les vctimes, a la CNT i al
moviment llibertari, i al Marco, com
hiprbole de la impostura.
La Merc Mas
Lhome de la Merc Mas s en Cercas. Una bona noticia del llibre s que
sembla que ella el vol deixar. La Merc era de la nostra colla de La Bisbal,
una flor especial de la bohmia i la
contracultura, i tamb militant de la
CNT a La Bisbal dEmpord al comenament de la transici. Li agradava molt el teatre. La Merc el va
enviar al psicoanalista.
Crec que amb aquest llibre El impostor, la impostura del Cercas
haur augmentat i el seus traumes i
perversitats hauran empitjorat. Ara
la Merc lhaur denviar al psiquiatre.
Laltre bona cosa sn els dos anlisis
de la Merc sobre el cas Marco. Son
breus i de sentit com, anlisis que
desmunten la falsa novella del seu
home:
- I a qui ha fet mal en Marco amb
aix (la mentida dencarnar-se en vctima nazi)?
- El que no entenc s que sacarnissessin amb ell com es van acarnissar,
quan hi han tan pocavergonyes que
han provocat morts, que han robat i
han fet tota classe de porqueries i no
s que ning es fiqui amb ells: s que
tot el mon els hi llepa el cul.
La Merc conviu amb un dels ms
Uns suggeriments
pel cas psiquitric
Cercas
Remeis gratis, naturals, sense professionals pel mig:
El primer. Deixar de ser un llepaculs,
un quintacolumnista, un trador, un
espia, un infiltrat, s a dir, un impostor. Aix seria un gran pas cap a la
decncia i la autenticitat.
El segon. Que el Cercas satrevs a fer
un llibre contra els grans i reals impostors, els que han mentit criminalment, com Aznar, Rato, Rajoy, Vargas
Llosa i la majoria de politics amb poder i periodistes al seu servei. El pobre Cercas hauria de renunciar a ser
tradut, adulat com a bon escriptor
pels quatre llepaculs del diari El Pas,
a ser difs globalment. I cobraria mil
vegades menys. El cant positiu s
que deixaria de gaudir maltractant
un honorable i respectable anci. En
Marco ha sigut coherent al llarg de la
vida. Un exemple pel Cercas.
El tercer. Tenir el valor de retirar El
impostor de totes les llibreries. Algunes ja ho han fet quan shan assabentat que s un llibre txic, una porqueria, escria i una falsa novella.
JULIOL DE 2015
19 - Sense fronteres
CatalunyA
Sense fronteres
Les clusules ms
perilloses del TISA
El TISA suposar la creaci dun
sistema de soluci de controvrsies a travs de tribunals privats.
Les empreses que considerin que
lacci dalgun Estat o poder pblic
les perjudica dalguna manera podran interposar una denncia davant daquests sistemes darbitratge
(Investor-State Dispute Settlement,
ISDS). Per contra, no existeix cap
mecanisme supranacional per denunciar les vulneracions dels drets
humans per part de les empreses
transnacionals.
El TISA exigir que els poders pblics posin a disposici de les empreses transnacionals i els lobbies
tota la informaci sobre els processos de privatitzaci de serveis i
sobre els concursos dadjudicaci
de licitacions abans que es posin
en marxa. Sota el nom de cooperaci reguladora, es pretn que sestableixin mecanismes per recollir
contribucions sobre la redacci dels
concursos pblics per part de les
potencials empreses licitadores per
fer que els processos siguin ms eficients i millorar la prestaci del servei. En contrast, una de les clusules
filtrades per Wikileaks obligaria els
negociadors a mantenir el text del
TISA en secret fins cinc anys desprs de la seva signatura, fet que
deixa lacord fora de qualsevol debat
pblic i de labast de la ciutadania.
Finalment, tamb inclou una clusula trinquet (ratchet clause), que
establiria la irretroactivitat de qualsevol mesura que es prengui per
desregular, externalitzar o privatitzar un servei pblic.
Un fre a les
alternatives
municipalistes
Ja fa ms duna dcada que, en lm-
JULIOL DE 2015
Sense fronteres - 20
CatalunyA
El TiSA restringeix
la capacitat dels
Governs per a
modelar el mercat
s en el mateix Prembul del cos central del TiSA, en el punt 3 de lArticle
I-I sobre lAbast de les Disposicions
Generals, on sestipula: En el compliment de les obligacions i compromisos sota lAcord, cada partcip
(pas signant de lacord) ha dadop-
JULIOL DE 2015
21 - Social
CatalunyA
Social
cumstncies constatades.
A Quatre Camins,
esperant resposta
a la petici
dindult
Fonts penitenciries han confirmat
a la Directa que, malgrat la presentaci dun recurs per demanar la
concessi del tercer grau, Samyang i
Bayona encara es troben al mdul de
seguretat del centre penitenciari de
Quatre Camins. Aquesta galeria especial acull tots aquells policies, poltics
o jutges que, de manera preventiva
o per sentncia ferma, ingressen en
aquesta pres de la Roca del Valls.
Tanmateix, la segona petici dindult
presentada per ladvocat dambds policies, que demanava la revocaci parcial de la sentncia al govern espanyol,
encara est pendent de resposta. Samyang i Bayona aspiren a deixar sense
ms fortes.
Fem, tamb, una crida a redoblar les
reivindicacions socials i sindicals,
amb major intensitat. Laltre objec-
JULIOL DE 2015
Social - 22
CatalunyA
Dubtes en la Concessi de la
invalidesa permanent als Gurdies
Urbans condemnats per tortures
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya
Oficina Antifrau troba raonables sospites i grolleres coincidncies temporals en les baixes dels
gurdies urbans del cas 4F condemnats per tortures i el reconeixement
de la seva incapacitat permanent.
Alhora, requereix a lINSS que extremi els controls al revisar les invalideses dels Gurdies Urbans del
4F. Amb tot, arxiva la denncia de
la CGT de Catalunya per manca de
proves, a dia davui.
Antifrau reconeix dubtes i ombres
en la concessi de la invalidesa permanent als gurdies urbans condemnats per tortures.
LOficina Antifrau de Catalunya va
contestar el passat 15 de juny de
2015 la denncia presentada la Confederaci General del Treball (CGT)
de Catalunya, respecte a la revisi
del procediment de la concessi de
les invalideses permanents a Vctor
Bayona Davila i Bakari Samyang
Viedma, agents de la Gurdia Urbana condemnats per tortures greus i
participants en el cas del 4F.
La CGT de Catalunya denunciava
Bala perduda
Organitzaci
Toni lvarez
a pocs dies vam veure com assassinava un blanc supremacista (de merda, amb perd) a nou
persones negres (senador un dells) a
una esglsia ianqui i no passa de bogeria adolescent, crimen de odio ,
acto de pura, pura maldad concentrada... segons la premsa internacional. Detenen a les hores a lassass i a
la garjola. Dies desprs un yihaidista degolla a la France al seu gerent
dempresa i es converteix en un acto
de naturaleza terrorista sexigeix una
respuesta firme y sin concesiones a
la barbrie terrorista i lexpulsi dels
estrangers sospitosos. Clar.
El relativisme social, cultural i econmic fa molts anys que va imposar les
JULIOL DE 2015
23 - Social
CatalunyA
un any i mig.
En molts casos datacs nazis, s difcil aconseguir que es jutgin els
responsables, i s encara ms difcil
fer que es reconegui la motivaci
feixista de lagressi. Sovint, aquestes
agressions es qualifiquen de simples
baralles de bandes o de tribus urbanes. Hi ha, en poques paraules,
un greu problema dimpunitat del
feixisme. Lassass den Guillem Agu-
presumptes vctimes.
Ls del terme delicte dodi per referir-se a loposici al feixisme s el mn
al revs. El feixisme com a tal es basa
en lodi vers les persones diferents, un
odi que ha desembocat en genocidi i
dcades de dictadura. Intentar evitar
el rebrot del feixisme s actuar contra
lodi. Si saplica a les persones acusades
un agreujant pel seu odi al feixisme, la
implicaci s que les ms de 500 entitats de tota mena, adherides a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme,
tamb sn culpables dodi: un odi, s
clar, expressat de maneres molt diverses. En realitat, a les persones oposades al feixisme ens motiva la defensa
de la democrcia i els drets humans.
Per tot aix:
- Denunciem les penes tan desmesurades contra les persones acusades, en
base a proves que semblen poc consistents.
- Denunciem la impunitat del feixisme i de manifestacions com les del
12 doctubre, que sovint venen acompanyades per agressions al carrer, per
autntics delictes dodi.
- Rebutgem totalment lintent de definir loposici al feixisme com a delicte
dodi.
- Proposem que les entitats tamb facin arribar el seu suport directament
a les persones encausades, a encausades.12oct@gmail.com
a campanya antirepressiva
Sergi Llibertat es posa com
a fita aturar lentrada a pres
de lactivista antifeixista i llibertari
Sergi Hernndez.
Lactivista de Badalona ha estat condemnat a tres anys de pres per
una agressi amb lagreujant dodi
ideolgic durant una protesta per
un concert organitzat al Poble Nou
per la ultradretana Democracia Nacional que va acabar en aldarulls, el
12 doctubre de 2011.
El 12 doctubre de 2011 una contramanifestaci convocada per rebutjar
un concert organitzat per la formaci neonazi Democrcia Nacional
https://sergillibertat.wordpress.com/
Facebook de la campanya de suport:
https://www.facebook.com/sergillibertat
JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 24
CatalunyA
Dinamita de cervell
ivim en un mn globalitzat
de metrpolis gegantesques,
insostenibles ecolgica i
socialment, funcionals al procs de
valoritzaci del capital i a una economia globalitzada i creixentment
interrelacionada. Vivim, tamb, en
un planeta travessat per enormes
fluxos financers transnacionals, on
lautomatitzaci de les operatries
borsries i lemergncia de creixents
mercats OTC (Over the counter) de
banca en lombra, permet que els
interessos monetaris i especulatius
de loligarquia internacional travessin les fronteres i actun de forma
desterritorialitzada i global.
Els slums, o barris degradats dhabitatges autoconstruits, carents de
tot servei collectiu, massificats i
plens de contradiccions socials, contrasten amb el fluir dels derivats,
amb les Borses globals de matries
primeres, amb el trfic dels CEOs
a travs dels aeroports constituts
en no-llocs per la seva absncia
de tota referencialitat collectiva,
histrica, cultural o humana; amb
els paradisos fiscals en els quals es
pot invertir o actuar des de lespai
virtual dinternet, sense tenir que
desplaar-se fora dun despatx dun
gratacel intelligent de la City.
T sentit parlar de municipis, de poder local, despai proper, en aquestes
circumstncies? Hi ha espai per a un
racoles zapatistes a les noves experimentacions del confederalisme democrtic kurd a Rojava, passant per
les experincies de poder popular
local expressat en lordit diniciatives
collectives existents en barriades de
la Perifria com la del Alto, a La Paz,
Bolvia.
Com indica Ral Zibechi en el seu
llibre Territoris en resistncia. Cartografia poltica de les perifries
urbanes llatinoamericanes: Lloc i
espai han estat conceptes privilegiats
en les teories i anlisis sobre els moviments socials. A lAmrica Llatina,
fins i tot en les seves ciutats, s hora
de parlar de territoris. En un excellent treball Porto Gonalves assenyala que els nous subjectes sinsinuen instituint noves territorialitats.
Arriba a aquesta conclusi desprs
de seguir litinerari dun moviment
concret com els seringueiros, que
abans de constituir-se com a moviment hagueren de modificar el
seu entorn immediat, concloent que
la seva fora emanava del seu espai-domstic-i-de-producci. Va ser
aquest desplaament del lloc heretat,
o construt anteriorment, el que els
permet formar-se com moviment.
Remarca aix la importncia del local, el territorial, o, en una teixidura
narrativa ms propera al nostre mn
social encara influt pels discursos
del republicanisme federal i els moviments llibertari i verd, el municipal, per a la constituci efectiva de
contrapoders al magma global dels
mercats.
Continua Zibechi: En efecte, els
moviments llatinoamericans, com
els indgenes, els sense terra i els
camperols, i creixentment els urbans, sn moviments territorializados. Per els territoris estan vinculats a subjectes que els instituxen,
els marquen, els assenyalen sobre
la base de les relacions socials que
porten. Aix vol dir, tornant a Lefebvre, que la producci despai s
la producci despai diferencial: qui
sigui capa de produir espai encarna relacions socials diferenciades
que necessiten arrelar en territoris
que seran necessriament diferents.
Construir relacions socials diferenciades, comenant des del ms proper i manejable per als moviments.
Construir, per tant, densitat social,
all on el neoliberalisme noms ha
deixat devastaci, solitud i centres
comercials replets dobjectes antiecolgics i innecessaris.
En aquest cam, els moviments han
de cobrar protagonisme, constituir-se en una armadura amb la qual
articular els territoris propers i dotar-los de discursos, relacions, vida.
Segueix parlant Zibechi: Aquesta
imatge potent destaca el carcter del
moviment com moures, com capacitat de fluir, desplaament, circulaci. De manera que un moviment
sempre est desplaant espais i identitats heretades. Quan aquest moviment-desplaament arrela en un territori, o els subjectes que emprenen
aquest moure-sestan arrelats en un
espai fsic, passen a constituir territoris que es caracteritzen per la diferncia amb els territoris del capital
i lEstat. Aix suposa que la terra-espai deixa de ser considerada com un
mitj de producci ([de producci
de plusvalor, anotaria lautor daquest
text respecte al text de Zibechi) per a
passar a ser una creaci poltico-cultural. El territori s llavors lespai on
es despleguen relacions socials diferents a les capitalistes hegemniques,
aquells llocs on els collectius poden
practicar maneres de vida diferenciats. Aquesta s una de les principals aportacions dels moviments indis del nostre continent a la lluita per
lemancipaci.
Desplaar les relacions que es produeixen en un territori des de la seva
funcionalitat per al procs de producci de plusvalor a la conformaci poltico-cultural dun altre tipus
JULIOL DE 2015
25 - Dinamita de cervell
CatalunyA
Aquest tipus dambivalncia s la
principal limitaci, i al temps la principal potencialitat, de la alternativa
de poder global o a escala europea
defensada, entre altres ms propers,
per Zizek. Posem com exemple al
propi Pepe Mjica, president dUruguai, a qui ning pot negar la seva
honestedat fonamental, com un element illustrat en laparell de poder
del seu pas: intentant lestabilitzaci
i modernitzaci de lestructura socioeconmica capitalista uruguaiana
i llatinoamericana (com ell mateix
reconeix), i al mateix temps establint
fons estatals dajuda a empreses autogestionades i mecanismes de participaci poltica barrial i local en
tot cas ambivalents (doncs al mateix
temps que funcionen com escoles
de participaci i punts nodals del
teixit local, fan a aquest mateix teixit
depenent i funcional a les necessitats dinformaci i de transmissi de
missatges de laparell estatal, encara
vinculat en lessencial als interessos
del capital transnacional, encara que
sigui emergent).
Posar laccent sobre la funcionalitat
mtua dambds processos, no obstant aix, en el marc duna dinmica
de superaci del capitalisme histric
(larticulaci territorialitzada de contrapoderes efectius i espais furtats a
la lgica mercantil i locupaci ms
o menys momentnia dinstitucions
essencialment funcionals a aquesta
mateixa lgica per part delements
amistosos per als moviments),
malgrat que sembla caracteritzar un
moment histric concret que haurem
de recrrer, no basta per a delinear
una estratgia factible per al proletariat global. Aquesta noms podr
definir-se, si volem obrir el mel, no
noms del rgim de 1978 sin del sistema en el seu conjunt, posant sobre
el tapet tres elements essencials per
a acompanyar aquest moment de
coexistncia dillustraci desptica i experimentaci popular: la necessria independncia i autonomia
dels projectes populars i de classe
respecte del poder (encara que sigui
illustrat); la densitat pedaggica i
participativa dels processos, generant dinmiques deducaci popular
que elevin la conscincia de classe i
les capacitats dels treballadors i les
CONTRANUNCI
JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 26
CatalunyA
Diccionari Militant
El bar La Tranquilidad i el 19
de Juliol del 1936 al Parallel
Agustn Guillamn
Ahir
Al gener de 1901 es va acabar de
construir un cobert en el qual es va
obrir una taverna anomenada La
Tranquilidad, situada a la cantonada de lavinguda del Parallel amb
el carrer Comte del Assalt (ara Nou
de la Rambla), que cap al 1910 es va
traslladar al nmero 69 de lAvinguda del Parallel, al costat de lactual
teatre Victria.
Des de principis del segle vint diversos cafs del Parallel shavien convertit en punt de trobada habitual
danarquistes i sindicalistes. A les
terrasses contiges dels cafs Espanyol, Concert Sevilla, Parallel i Rosales, en la gran vorera de lavinguda
Parallel des del nmero 64 al 80, entre els carrers Ronda Sant Pau i Abat
Safont, es debatia tot el que s hum
i div. Just a la vorera de davant, al
caf La Tranquillitat, trobaven aixopluc les ideologies ms utpiques
i es planificava des de les respostes
ms adequades als atacs patronals
fins a una insurrecci armada o una
vaga general. La paradoxa del nom
del caf-taverna amb la realitat de
lambient que respiraven els seus parroquians no podia ser ms radical.
Del 1917 al 1923, durant els anys ms
durs del pistolerisme, els sicaris de
la patronal mataven pels carrers de
Barcelona els sindicalistes de lnic.
I al bar La Tranquillitat hi havia so-
vint rifes de pipes entre la clientela. La pipa no era una eina de fusta
per fumar, sin una Star per defensar-se dels assassins del Lliure i de la
policia de Martnez Anido. Tamb
era possible comprar una pistola per
algunes poques pessetes que, en casos de confiana i necessitat immediata, podia adquirir-se a terminis
duna pesseta a la setmana. Existia
una provisi gaireb inesgotable de
Stars, fabricades durant els anys de
la Gran Guerra per proveir lexrcit
francs, que a causa del descontrol
del govern assortien abundantment
JULIOL DE 2015
27 - Dinamita de cervell
CatalunyA
Avui
Avui, al nmero 69 de lavinguda
del Parallel, en un edifici de nova
planta, trobem un anod basar i un
supermercat. Res indica qu all va
haver-hi en els anys vint i trenta un
bar anomenat La Tranquillitat. Res
recorda que uns metres ms enll, a
la plaa del davant dEl Molino, els
obrers barcelonins i la CNT, van derrotar a lexrcit faccis i al feixisme.
I ning explica que all mateix, el 19
de juliol de 1936, va arribar lhora
en que els comits de defensa cene-
La taula de Porrera
De pell endins...!
Artur Sard
guin ells.
A veure si ens entenem! La llibertat
de decidir no implica necessriament encertar la millor decisi. Com
tampoc les decisions majoritries
tenen perqu ser les ms correctes.
s a dir, que llibertat i democrcia
directa volen dir assumir el risc i la
responsabilitat dequivocar-se com a
part de les regles del joc. Aix que
si no decidim de forma responsable,
ens hauran de forar sense ganes
noms vol dir si o si, com comprendreu; tot el relat en s mateix s
una daquestes histries que el poder
destaca pel seu caire exemplificant,
per demostrar que si no fos per ells i
les seves decisions responsables, qu
seria de nosaltres?
Mon via em feia el mateix de petit.
Compte, que prendrs mal o Ja
tho deia jo. I s clar, com que sempre deia, un cop o altre encertava. I
tan se val que lestadstica li negus
la ra, al final semblava que la tenia
tota, i que tot el saber que em podia
deixar per herncia era que el mn
s un lloc hostil i perills i que hem
de viure amb por prenent tota mena
de precaucions. Mon via va viure la
guerra i meducava en plena dictadu-
ra, s clar!
Per el model s el mateix. Por, molta por! Por de les infeccions, por del
desordre, por del desconegut,... i,
com a conseqncia lgica, submissi a lautoritat que, com qualsevol
mfia, ens ven protecci a canvi que
lhi facilitem els negocis!
Acostumant-nos a la prohibici
dunes drogues, els hem obert la
porta perqu comencin a pensar en
lobligaci dunes altres!
Tot i aix, si algun dia deixssim de
viure en un mn corromput on els
qui manegen els fils ho fan pensant
en interessos particulars; si, per
contra, les decisions es basessin en
el b com, em pregunto si caldria
decidir-ho tot dacord al que diu la
Cincia o al que opinen els tcnics
(suposadament els ms preparats
per afrontar decisions complexes).
Shaurien de sotmetre totes les
creences personals a lopini dels
experts? Ens podrem saltar la discussi assembleria i senzillament
encarregar un estudi sobre el tema?
La meva resposta s que no; o que
sha de posar un lmit en un lloc o
altre. En la prpia naturalesa de la
Cincia hi ha implcit un cert rela-
SETEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 28
CatalunyA
El far
horitz, per tamb viu amb nosaltres mentre som al cam en direcci
cap lhoritz. Mara Luisa Berneri,
ho explica: Les utopies moltes vegades han estat plans dorganitzaci
social rgida i mecnica, estructures mortes concebudes per poltics,
economistes i moralistes; per tamb han estat el palpitant somni dels
poetes.
No hi ha dubte la poesia s un viatge
utpic, doncs lart potic est marcat
per lessncia del significat que t la
utopia, un no lloc, la realitzaci de
limpossible. Rafael Argullol, escrigu: El poeta vacilla davant el suposadament realitzat, la seva obra.
Encara que en cas de que aquest
hagi aconseguit als seus ulls un alt
grau de perfecci sap que s un fruit
que falla, dolorosament incomplert
i, fins i tot, inacceptable.
El poeta Jess Lizano ha desenvolupat un pensament llibertari basat en
la idea del mn real potic com opo-
La recepta
Truita destiu (*)
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)
Ingredients:
6 ous
3 patates grosses
1 ceba
1 tomtiga
1 pebre vermell
1 albergnia
1 carabass
oli doliva
sal
Elaboraci:
Fregiu les patates, el pebre i la
ceba, tot junt. Tallau lalbergnia i el carabass a daus petits, i fregiu-los a part. Agregau a la meitat de loperaci la
SETEMBRE DE 2014
29 - Dinamita de cervell
CatalunyA
La llum llibertria
Josep Estivill
https://lallumllibertaria.
wordpress.com/
Molt fluixa
Passable
Interessant
La platja llarga
Molt bona
If
Ariadna Costa,
2015
Documental sobre la lluita ciutadana contra el projecte de construcci dun passeig martim a
la Platja Llarga de Tarragona, un
dels pocs trams de costa verge
que queden a la ciutat. La iniciativa, del Ministeri de Medi
Ambient, era desastrosa: es venia
com un projecte sostenible, per
no ho era gens. Aix, els materials
constructius es portaven de tot el
mn, es construa un mur de ciment enorme, talaven metres del
bosc de la marquesa (un bosc declarat patrimoni natural) i, el que
feia ms angnia, obria les portes
a la urbanitzaci massiva de laltra banda dels passeig.
La gesti de lAjuntament no va
poder ser pas gaire millor. El regidor durbanisme daleshores, Jordi
Sendra, de CiU, est magnfic en
el seu rol de poltic cnic. Justifica
la construcci del (tpic) passeig
amb largument que la platja s de
tothom i no pas duns privilegiats
o que lAjuntament hauria pogut
Bona
Un home recorda ancdotes de la seva infncia, situada en una petita ciutat del sud dels Estats Units, a finals
del segle XIX. Un ambient idllic, personatges amables i un entorn deterna primavera. Arriba un veter de la
Guerra Civil per a exercir el seu ministeri com a pastor religis, per com que no tots els feligresos accepten
els seus sermons es produeix un rebuig social; en particular, estableix una rivalitat amb un jove metge, que no
el vol al costat dels malalts. Laparici dun sobtat brot de febre tifoidea posa a prova la convivncia entre els
vens. La frustraci en una situaci de crisi es descarrega contra els ms dbils i sactiva la temible organitzaci
racista del Ku-Klux-Klan.
El director francs Jacques Tourneur, installat en aquell moment dins de la indstria nordamericana, subratlla
amb molta delicadesa alguns dels eixos que han conformat la histria dels Estats Units: la persecuci dels negres, la fora de les creences religioses i un cert esperit de feli anarquia individualista, (possible per la manca
destructures estatals slides). Aquest darrer element, el ms subtil de tots, acaba mostrant les escenes ms
poderoses del film, las que deixen entreveure finament les xarxes de la solidaritat, com el moment en que la
famlia formada per un pare i cinc fills agafen les armes per defensar el seu ve, un home vell i afectus per
amb lestigma de ser negre i vctima de lassetjament dun especulador immobiliari. Tamb la figura del pastor
religis, un personatge clau en la trama, sembla ms aviat sembla un mediador social. Tots els personatges configuren una imatge molt plcida, segurament allunyada de la histria real, per configuradora duna certa idea
de la utopia. La msica, la fotografia (en un bellssim blanc i negre), les interpretacions molt naturals per part
dun extraordinari repartiment dactors i la magnfica factura creativa en algunes escenes, com la culminant
del linxament del Ku-Klux-Klan, resolta amb bones dosis de realisme potic, configuren un film rod, capa
de presentar els aspectes ms foscos de la societat nordamericana amb absoluta serenitat.
JULIOL DE 2015
Dinamita de cervell - 30
CatalunyA
JULIOL DE 2015
31 - Dinamita de cervell
CatalunyA
Llibres
La revolucin
de los comits
Hambre y violencia en
la Barcelona revolucionaria de julio a diciembre de 1936
Agustn Guillamn
El Grillo Libertario, 2015, 530
pg.
Quan un moviment revolucionari
fa la seva aparici en la histria
trenca amb les teories mortes i
sona lhora anhelada de lacci revolucionria.
El proletariat s llanat a la lluita
de classes per la seva prpia naturalesa de classe assalariada i explotada, sense necessitat que ning li
ensenyi res: lluita per sobreviure.
Les revolucions socials, aquestes
temptatives de reorganitzaci de
la producci i de la societat sobre
noves bases, sn extremadament
rares en la histria.
Al segle XX van esclatar la revoluci russa, protagonitzada pels soviets, la revoluci alemanya, caracteritzada pels rters (consells) i la
revoluci espanyola, identificada
perincia prctica, viscuda collectivament, fa esclatar les intils barreres i els maldestres lmits, fixats
durant els llargs perodes contrarrevolucionaris. Les teories revolucionries proven la seva validesa
en el laboratori histric.
Aquesta segona edici corregida,
publicada per El Grillo Libertario
(http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/), presenta una nova
portada amb la foto dun comit de
defensa muntat en un cami a la
plaa dEspanya de Barcelona.
El Grillo Libertario
Contra los
pastores,
contra los
rebaos
Albert Libertad
Pepitas de Calabaza, 2014, 268
pgs.
Albert Libertad s la gran revelaci del periodisme llibertari, un
lcid analista de la realitat poltica.
El problema, per dir-ho dalguna
manera, rau en el fet que aquests
Revistes
HILO NEGRO
NOTICIA CONFEDERAL
ENCICLOPDIC
#HOLA DICTADURA
Veus davant
la repressi
Redacci
Al tinter
CatalunyA
Josep Estivill