Catalunya Nº 172

www.cgtcatalunya.
cat
Disseny: Ddac Salau
> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Maig 2015 nm. 172 0,50 euros
Dipsit legal: B 36.887-1992
MAIG DE 2015
Editorial - 2
CatalunyA
Editorial
La gran estafa dels poders

econmics i poltics
a EPA corresponent al primer

trimestre del 2015, no fa sin
punxar el globus meditic dels
poderosos (poltics, empresaris, FMI,
Comissi Europea i BCE) sobre la recuperaci i sortida de la crisi, a causa
de les poltiques sucides i criminals de
retallades i robatoris i mostra el sofriment que pateixen les persones, la majoria social.
Locupaci (persones amb ocupaci) descendeix a lEstat espanyol en
114.300 persones s a dir, es destrueix
ocupaci, situant-se el total docupats
i ocupades en 17.454.800 persones. El
sector privat ha baixat locupaci en
143.500 persones i el pblic lha augmentat en 29.200.
Paradoxalment latur disminueix en
13.100 persones en aquest trimestre, per en canvi la taxa datur aug-
menta en set centsimes, situant-se

en el 23,78% al conjunt de lestat, s a
dir, 5.444.600 persones. Lexplicaci
daquesta paradoxa s molt senzilla: disminueix la poblaci activa en
127.400 persones i baixa la taxa dactivitat en 32 centsimes, situant-se en el
59,45%. Centenars de milers de persones, b per edat (majors de 64 anys), b
per emigraci, deixen de pertnyer a la
poblaci activa.
Locupaci a temps complet baixa el
primer trimestre en 130.600 persones,
mentre que locupaci a temps parcial
continua el seu creixement (16.300).
Alhora el nombre de persones assalariades segueix la seva carrera cap a la
baixa: 89.200 persones assalariades
menys en aquest trimestre.
El dolor i el sofriment augmenta encara ms, quantitativament i amb ma-
jor intensitat (s a dir menys recursos

encara) i aix, el nombre de llars que
tenen a tots els seus membres en atur
augmenten en 27.300, fins a situar-se
en 1.793.600 llars.
La srie de la EPA sobre els fluxos de
persones que troben una ocupaci i
que la perden cada trimestre, des del
2008 fins al 2015, no deixa lloc a dubtes, cada trimestre la perden moltes
ms persones que la troben. Aquest
mite del nou-vell miracle de leconomia espanyola com la que ms creix
ni tan sols se sustenta numricament:
ms atur, menys ocupacions, ms migracions, major pobresa i amb ms
intensitat en cada vegada ms llars,
menys ocupacions de qualitat i a temps
complet, menors ingressos salarials
(tots els nous contractes realitzats en
el 2014 i principis del 2015, es fan amb
salaris dels anys 80)

Aquesta retrica dels poderosos: poltics, empresaris, FMI, Comissi Europea i BCE, mostra el menyspreu
ms absolut per les persones, a ms
dinsultar-nos de manera constant i
quotidiana. Pretenen fer bona la nostra
submissi per autoritarisme i, a ms

que diguem all de PessoaEs pixen
sobre nosaltres i hem de dir que est
plovent.
Noms pararem la barbrie si ens enfrontem i no ens resignem. Per aix la
lluita s lnic cam.
IDREN
La noci hegemnica del que s el benestar encara est molt

vinculada al consum
Amaia Prez Orozco, economista i feminista
ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110
FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110
Alfons XII, 109. 08912 Badalona

cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803
FEDERACIONS
COMARCALS
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,

Joan Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi
Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn,
Moiss Rial. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa,
Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan
Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin
Guillamn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions
sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
MAIG DE 2015
3 - Tema del mes
CatalunyA
Tema del mes
Autnoms i subcontractades
per Telefnica-Movistar en vaga
indefinida #ResistnciaMovistar
FESIM-CGT, CGT Telefnica,
blog Teleafnica
es del passat 28 de mar,

desprs de diverses assemblees de treballadors/es les
contractes de Movistar estaven en
vaga indefinida a Madrid. Desprs
es va estendre a ms provncies i a
partir del 7 dabril va passar a ser a
nivell estatal. CGT va convocar ms
de 160.000 autnoms i treballadors/
es de contractes i subcontractes de
Telefnica-Movistar a la vaga estatal
indefinida a partir del 14 dabril des
de la Federaci de Metal (primer ho
va intentar per al 7 dabril per no
va ser possible per un tema legal de
plaos per tenir que passar per la
mediaci del SIMA), per donar cobertura legal a totes les treballadores
de les contractes de Movistar com
tamb a totes les autnomes.
Des del Grup Telefnica la CGT
tamb ha participat activament en
aquesta mobilitzaci, treballant
coordinadament amb CGT Metall,
que s el Conveni que saplica a la
majoria daquests treballadors, per
poder unir lluites conjuntes dins del
sector de les Telecomunicacions.
Aquestes sn les reivindicacions que
constaven en la nostra convocatria
de vaga:
1. El motiu de la vaga s pressionar
les empreses de telecomunicacions
i Telefnica-Movistar per la reti-
rada del contracte de bucle i perqu retirin les pssimes condicions

que imposen als treballadors de les
seves contractes (empreses collaboradores) i que afecten tamb a
tots els subcontractats, autnoms
dependents o no, ja que en molts
casos estan en cessi illegal com
demostren diverses resolucions de
les Inspeccions de Treball. La CGT
i altres sindicats de diferents mbits,
havien promogut la celebraci de les
reunions pertinents per resoldre el
problema de les infraccions legals
registrades en aquest subsector per
la Inspecci de Treball, i la principal
empresa Telefnica havia rebutjat
qualsevol possible soluci.

2. Lobjectiu daquesta vaga s; a igual
treball, igual salari. Aquesta igualtat
s un dret constitucional bsic:
* Un mateix conveni collectiu per
als que fan la mateixa feina, amb les
condicions de nou ingrs de Telefnica, per a qualsevol dels centenars
dempreses de contracta segmentades, eliminant els falsos autnoms
que sn sotmesos a una precarietat
esclavista.
* Tenir tots/es unes mateixes condicions laborals, en jornada, salari,
etc., deixant de treballar aix les ms
de 60 hores setmanals que moltes
persones es veuen forades a realit-
zar.
* Tots en plantilla de Telefnica-Movistar i quan un/a treballador/a sigui
acomiadat com improcedent tindr
lopci de reingressar o triar la indemnitzaci. Ning podr ser acomiadat per baixes mdiques justificades i en les gurdies es conciliar
la vida personal i laboral compensant com a Telefnica.
Una vaga per

derogar el nou
contracte amb
Telefnica
El personal dempreses contractades,
subcontractades i autnomes que
treballen per a Telefnica-Movistar
van iniciar la vaga per a derogar el
nou contracte que la multinacional
havia signat amb les empreses contractades, que s precari i converteix
a tothom en esclaus, i que les autnomes passin a ser plantilla fixa, ja
que duen a terme exactament el mateix tipus de feina.
Davant les condicions imposades
per part de Telefnica-Movistar, les
treballadores dempreses contractades, subcontractades i autnomes
que treballen per aquesta companyia
van convocar una vaga indefinida a
Madrid que comenava el passat 28
de mar. La protesta estava motivada pel darrer contracte signat per
Telefnica amb les empreses auxiliars, contracte que afecta al voltant
dunes 20.000 persones i que rebaixa

un cop ms els barems de pagament
i que porta a les treballadores a patir
unes condicions laborals i salarials
intolerables. Les treballadores tamb
reclamen contractes de vuit hores.
La baixada de barems s tan gran que
qualsevol treballador duna empresa
subcontractada no guanyaria ms de
600 euros. Les condicions han empitjorat contracte rere contracte, fins el
punt que tot treballador disposa del
seu cotxe, la seva benzina, realitza
jornades de dilluns a diumenge, treballa entre deu i dotze hores diries,
i si no treballes no cobres.
A ms les empreses subcontractades
han apostat per desviar el personal
de la plantilla fixa a convertir-lo a
autnom, que resulta ms econmic. Ara, amb aquets nous barems,
lautnom ja no pot sobreviure. Els
salaris sn tan minsos que per a fer
ms installacions i poder cobrar
una mica ms, les treballadores se la
juguen en prevenci de riscos laborals, amb un risc ms elevat de patir
accidents laborals.
Tant les empreses subcontractades
com els autnoms van rebre pressions per part de les empreses contractades per a signar lacord entre
aquestes i Telefnica, que havia dentrar en vigor el mes de maig.
A Madrid, Telefnica treballa amb
vuit empreses contractades i prop de
200 subcontractades, i a Barcelona
t 624 empreses subcontractades, a
ms de centenars a la resta de lestat.
El passat 25 de mar el Comit dIntercentres de Telefnica va decidir
en ple ordinari per unanimitat recolzar les mobilitzacions convocades pels treballadors i treballadores
dempreses contractades de Telefnica, personal subcontractat per
aquestes i les autnomes.
FESIM-CGT
davant el
conflicte de les
subcontrates de
telefonia a nivell
estatal
FESIM-CGT va convocar Vaga Indefinida des del 14 dabril a les subcontrates de telefonia del conjunt
MAIG DE 2015
Tema del mes - 4
CatalunyA
Autnoms i subcontractades per Telefnica-Movistar en vaga indefinida

subcontractes i autnoms Movistar
a Barcelona el dilluns 20 dabril davant la botiga de Telefnica a Plaa
Catalunya, una manifestaci per
trencar el silenci meditic i mostrar
suport social a la mobilitzaci.
La marea
blava de les
subcontractes
de Movistar
omple el centre
de Barcelona
de lestat. Davant el conflicte de les

subcontrates de telefonia a nivell estatal la FESIM-CGT va manifestar a
lopini pblica el segent:
1. Que als mitjans de comunicaci no els ha quedat ms remei
que parlar, a la seva manera, de les
condicions precries i infames de
subcontractaci que pateixen els treballadors/es afectats/des, davant la
decisi de milers dells de dir prou,
per mitj duna vaga indefinida.
2. Que tot aquest conflicte neix, en
primer lloc, pel lliurament del govern Aznar al seu amic Alierta, per
a reconvertir linjuriat monopoli
estatal de les comunicacions en una
presumpta panacea de llibertat en
les comunicacions. El que des dorganitzacions com la CGT vam denunciar llavors, sest comprovant
ara. Sofrim un monopoli privat de
personatges que, mentre augmenten
els seus ingressos coneguts, dun a
set milions deuros anuals, converteixen un treball tcnic i dassistncia als consumidors, en un esclavatge de desenes de milers de persones
i en un servei al client deplorable i
noms encaminat al seu negoci.
3. La Vaga convocada a Madrid per
AST des del 28 de mar, es converteix en lespurna que genera una
resposta a prcticament tot lestat
espanyol. A partir daquesta vaga,
altres sindicats, hem donat suport
aquesta mobilitzaci amb les eines
que la legislaci actual ens permet.
4. UGT i CCOO, que van entrar en
el conflicte perqu les plantilles afectades shavien mobilitzat autnomament, van pretendre rpidament
rebaixar la mobilitzaci per a tenir
un escenari ms favorable al tipus de
negociaci que solen fer.
5. En lacte de mediaci del 8 dabril,
els sindicats oficials van pretendre
canviar la vaga indefinida per un calendari de vagues. No ho acceptem
cap dels sindicats convocants ja que
considerem que sn els treballadors
els que han decidit la vaga i noms a
ells els toca decidir la seva continuitat o paralitzaci.
6. Sobre les acusacions dalgun mitj
informatiu en el sentit de que aquestes mobilitzacions eren una manio-
bra electoralista dels sindicats que

donem suport la mobilitzaci, vam
remarcar:
a. Qui origina aquest conflicte s
Telefonica-Movistar amb la seva decisi unilateral dempitjorar les condicions de les subcontractes.
b. Enfrontar-se al sistema, quan els
poderosos ens volen convertir en esclaus, s el deure de qualsevol sindicat de classe. Si amb aix cridem als
afectats a compartir la nostra manera dentendre el sindicalisme, noms
estem complint amb la nostra obligaci anarcosindicalista.
Per aix, des de la Federaci del Metall estatal i des del Comit Confederal de la CGT hem estat donant
suport i eines jurdiques i sindicals
i compartint la lluita, amb tots els
companys i companyes de les subcontrates de telefonia del conjunt de
lestat per als quals vam convocar la
Vaga Indefinida des del 14 dabril de
2015.
En parallel a la vaga hem estat exigint als responsables daquesta situaci: govern, Telefonica-Movistar i
patronals del metall i altres sectors
afectats: que reconeguin com nics
interlocutors daquest conflicte als/
les treballadors/es afectats/des (falsos autnoms o contractats), que
sobrs una negociaci a nivell estatal, saccepts la incorporaci de tots
aquests collectius precaritzats en la
plantilla de Telefonica, igualant aix
les condicions de treball, i que sacabi duna vegada per sempre amb la
precarietat i el rgim semiesclavista
que ha generat lactual Direcci de
Telefonica amb Csar Alierta al capdavant.
Una vaga activa

decidida i
coordinada des
dels mateixos
treballadors i
treballadores
Si una cosa cal destacar daquesta
vaga indefinida molt potent a nivell

estatal a tot el sector de contractes,
subcontractes i autnoms, s com tot
el teixit precari i atomitzat sha unit
de forma molt contundent contra el
gegant de les telecomunicacions Telefnica, tot i els intents de CCOO
i UGT en el sentit de desactivar la
vaga de mltiples formes.
Aquesta vaga s activa: Els piquets,
treballadors/es han estat al carrer
dia s i dia tamb lluitant la vaga
cada hora, cada minut, contra lesquirolatge, les coaccions empresarials i locultaci als mitjans que est
realitzant Telefnica. Es tracta dun
pols molt important que pot sentar
precedent.
El 16 dabril, a petici de les vaguistes a la FEMEC-CGT, es va realitzar
una assemblea amb moviments socials del territori a Barcelona. Van
sorgir moltes iniciatives, com una
crida a recolzar econmicament als
vaguistes amb una caixa de resistncia i la convocatria duna manifestaci de treballadors de contractes,
El 20 dabril per primer cop treballadors de plantilla de la multinacional

Telefnica es van unir a la vaga que
mantenien els empleats dempreses
que fan feines per a la companyia de
telecomunicacions.
Els treballadors que pertanyen a les
empreses que treballen per a Movistar van completar la jornada de protestes amb una manifestaci entre el
Portal de lngel i la Plaa de Sant
Jaume. Si durant el mat els vaguistes shavien concentrat a la Diagonal
fent arribar les seves reivindicacions
als grans mitjans de comunicaci, a
la tarda tocava manifestaci.
La botiga del Portal de lngel que
Movistar t com aparador dels seus
productes ms punters va ser el
punt de concentraci. A les 19 hores davant del cntric establiment es
podien veure moltes armilles blaves
amb noms de diverses empreses que,
en gaireb tots els casos indicaven
que els seus portadors feien feines
per a lantic monopoli. Era una veritable marea blava. Per tamb grups
de treballadors de la matriu shavien
unit a la mobilitzaci, amb la reivindicaci de que els treballadors subcontractats entrin a la plantilla de
lantiga Telefnica. Tamb era visible
la participaci de militants de CGT

o Cobas, dorganitzacions diverses i
de collectius com els iaioflautes.
Una manifestaci fins a plaa de Sant
Jaume plena de crits i consignes,
contra la precarietat i en defensa de
la seva decisi de gestionar el conflicte al marge dels aparells burocrtics del sindicalisme institucional.
Nosaltres
lluitem,
nosaltres
decidim. Cap
negociaci sense
nosaltres
El 23 dabril es coneixia el quart
esborrany de la reuni de CCOO i
UGT amb la Patronal. Era, una vegada ms, un document proposat
per la Patronal de les Contractes, un
esborrany, per el redactat estava en
format dacord.
Era un document que mostrava un
acostament de postures entre UGT
i la patronal, mentre que CCOO
mantenia una opini ms allunyada
daquest consens i qualificava les negociacions de bloquejades, advocant per la presncia de Telefnica
en les mateixes.
Davant dax, els comits de vaga de
AST, CGT i Cobas, ms els representants provincials de les respectives
assemblees, constituts com Coordinadora Estatal de la Vaga, van valorar la proposta de la patronal i la
reuni aix:
En primer lloc, volem dir b alt i
clar que aquesta reuni hauria de celebrar-se entre Telefnica i els comits de vaga. s Telefnica la responsable ltima de la situaci que vivim
i som els comits de vaga triats en les
assemblees qui representem als tre-
MAIG DE 2015
5 - Tema del mes
CatalunyA

balladors i treballadores que portem
tants i tants dies de vaga indefinida.
Per tant , reclamem lobertura duna
taula de negociaci amb Telefnica
immediatament.
En segon lloc, volem manifestar que,
encara que no ens agrada ni reconeixem aquesta taula de negociaci
entre CCOO-UGT i la Patronal, la
simple existncia daquesta taula de
negociaci s en si mateixa un xit
de la vaga i la mobilitzaci que estem portant a terme. Sense la vaga
que estem fent i defensant cada dia,
ni aquesta ni cap altra negociaci
serien possibles. Mai fins a avui shavien assegut TOTES les empreses
contractistes juntes, ni de bon tros a
nivell estatal. Per tant, hem de felicitar-nos per ser el primer fruit palpable del nostre esfor.
En tercer lloc, creiem que lesborrany de la patronal s inacceptable,
puix que segueix sense derogar el
Contracte Mercantil, no estableix
les bases per a un conveni propi del
nostre sector, no lliga cap reducci
de la subcontractaci i ho deixa tot
obert, sense contingut, difuminat i
imprecs per a una posterior taula de
seguiment de lacord.
Totes i tots sabem que si la vaga es
desconvoca sense concrecions, desprs costar moltssim tornar a engegar de la mobilitzaci, mxime si
a ms no hi ha una clusula anti-repressiva en lacord que impedeixi les
represlies empresarials. En definitiva, aquest esborrany s un altre
bast intent de desmobilitzar-nos,
denganyar-nos i fer-nos baixar els
braos de la nostra lluita.
Per tant van decidir que la vaga continuava endavant, fent especial emfsi en millorar la coordinaci.
CGT mant la
vaga indefinida
mentre CCOO
i UGT pacten
desconvocar
la seva vaga
parcial amb
les empreses
dinstallaci de
Telefnica
Davant el pacte assolit finalment el 5
de maig entre la patronal i CCOOUGT, la CGT, sindicat que, entre
altres, ha legalitzat aquesta vaga indefinida, dna suport i respecta la
voluntat dels treballadors autnoms
i de les contractes del grup Telefnica de continuar amb la vaga.
La CGT considera lamentable que
les cpules sindicals dUGT i CCOO
intentin trencar la vaga de les subcontractes de Movistar, mitjanant
tot tipus de maniobres i manipulacions. Lltim, ara com ara, i ms
vergonys daquests comportaments
antiobrers ho representa la signatura

dun ambigu acord -que no contempla respostes a cap de les demandes
que han donat lloc al llarg conflicteamb la patronal, amb el qual esperaven que els treballadors acatessin la
desconvocatoria que aquests aparells
sindicals van llanar, acord del que
es van fer ampli eco tots els mitjans
de comunicaci, molts dels quals ni
tan sols havien informat daquesta vaga, que durava des de feia ms
dun mes, ni de bon tros de les justes
demandes dels vaguistes.
Des de CGT volem aclarir que
CCOO i UGT no poden desconvocar la vaga indefinida, que est
legalitzada, al costat daltres sindicats, per la CGT, per sobretot no
s tic intentar-lo sense consultar
als treballadors afectats. De fet, no
han preguntat sobre lacord i la continutat de la lluita ni a la seva prpia
afiliaci. Valorem com molt positiva
la resposta de qui no shan deixat
enganyar ni pressionar i han decidit
continuar amb les seves reivindicacions.
El que estan demanant els treballadors de les subcontractes s acabar
amb la precarietat i la misria que
cobren, no un pegat. I no s noms
una qesti de conveni, desenes de
milers de falsos autnoms segueixen
en una precarietat insultant.
La CGT dna suport i respecta la
voluntat dels treballadors autnoms
i de les contractes de Movistar, i
seguir prestant tota la solidaritat
necessria per a la continutat de la
vaga indefinida, al mateix temps que
denuncia el vergonys i reiteratiu
comportament dUGT i CCOO com
instruments valuosos de la patronal
per a sotmetre als treballadors i treballadores, precarizant els seus salaris i condicions laborals i socials.
El 5 de maig, i com mesura complementria a la traci dels sindicats
del rgim, la policia va detenir a
Madrid en els seus domicilis a cinc
vaguistes, sense cap altra ra aparent
que la de contribuir a la campanya
organitzada per a collaborar amb

Telefnica en locultaci del conflicte
(els principals mitjans lhan ignorat
totalment) i, fracassada aquesta primera fase, passar a la repressi directa sobre qui no han realitzat altra
acci que defensar els seus drets i els
de les seves famlies a una vida i un
treball dignes.
La CGT considera molt greu tots
aquests atemptats a la llibertat sindical i els drets fonamentals dels ciutadans i treballadors, al mateix temps
que exigeix la llibertat sense crrecs
dels detinguts, la negociaci dun
acord que doni soluci a les demandes dels treballadors de les contractes de Movistar i el respecte absolut
a les decisions que les persones afectades prenguin lliurement.
En resposta a la traici de CCOO i
UGT, una manifestaci de treballadors en vaga va visitar les seus centrals dambds sindicats a Barcelona
el 7 de maig llenant ous i deixalles a
les portes dentrada de les seus i cridant consignes contra la signatura
de lacord amb la patronal.
Telefnica
cedeix i convoca
una reuni per
negociar les
reivindicacions
dels vaguistes
desprs de
locupaci de la
seu del MWC a
Barcelona
Un centenar de treballadors, acompanyats per activistes de diverses organitzacions i collectius, van ocupar
el 9 de maig ledifici de lempresa a
plaa Catalunya de Barcelona durant
nou hores. Ledifici de Telefnica al
Portal de lngel s des de fa dos anys

la seu permanent del Congrs Mundial de Mbils. Aquest emblemtic
edifici va ser objecte el dissabte 9 de
maig des del migdia duna contundent acci de protesta de la plantilla
en vaga de Telefnica-Movistar i la
desena de subcontrates de la multinacional. Poc desprs de lentrada
per sorpresa, lempresa ordenava que
tot el personal marxs a casa.
Entrepans, beguda i una concorreguda presncia de gent que anava
passant per aquest punt tant cntric
de la ciutat a mostrar el seu suport
als i les vaguistes, mentre mitjans de
comunicaci entrevistaven representants dels treballadors i dotacions
policials sapostaven a lexterior. Tres
membres del comit de vaga es van
asseure des de les 21h a una taula
de negociaci amb un dels directors
generals de la multinacional, Boris
Vilarasau. Ell i Kim Faura (president
de Telefnica a Catalunya) es van
comprometre per escrit a una reuni per negociar les tres principals
reivindicacions de la vaga, reuni
ue es celebraria el dilluns 11 de maig
a les vuit del vespre. Tot seguit, les
ocupants en assemblea i enmig de
crits deufria van decidit abandonar
ledifici. El mateix dilluns a les quatre
de la tarda la plantilla celebrava una
gran assemblea al peu de la Torre
Calatrava, a la muntanya de Montjuic de Barcelona.
Telefnica
frustra les
negociacions
amb les
vaguistes de les
subcontractes
L11 de maig al vespre una delegaci
del personal tcnic de les contractes
de Movistar va compartir taula amb
Kim Faura, directiu doperacions del
llevant peninsular de la multinacio-
MAIG DE 2015
Treball Economia - 6
CatalunyA
nal, per tractar els punts acordats

com a condici pel desallotjament
de la botiga central de Barcelona,
ocupada el 9 de maig. La sorpresa
de la delegaci de les vaguistes va
ser trobar-se en la mateixa taula al
president dADEMI associaci de
les empreses del sector, la responsable del departament jurdic de Catalunya de Telefnica i la mediadora
dels Mossos dEsquadra. Kim Faura,

no els reconeix com a interlocutors,
allegant que CCOO i UGT sn els
legtims negociadors en nom de la
plantilla.
Telefnica va lliurar a la delegaci
del Comit de Vaga un document
on es desentn com a part clau del
conflicte i es remet als acords signats
per les contractes amb sindicats
daudincia contrastada en referncia als acords signats per CCOO i

UGT. Per la seva banda, ADEMI
es negava a negociar amb el Comit de Vaga si CCOO i UGT no ho
validaven. En el document que Kim
Faura entrega al Comit de Vaga, a
ms, es diu que com a conseqncia
dels actes coercitius cap a Telefnica,
ens vam veure obligats a subscriure
un document, condici inexcusable per labandonament pacfic de
la tenda per part dels manifestants,
en referncia a locupaci de la seu
permanent del Congrs Mundial de
Mbils.
Mentre es desenvolupaven aquestes converses prop de quatre-centes persones saplegaven als peus de
lEdifici Diagonal 00, seu corporativa de Movistar, on es succeien diverses intervencions amb micrfon
obert i es feia una assemblea massiva amb treballadores procedents
de tot lEstat. A la concentraci van
intervenir treballadores en plantilla de la matriu de Telefnica que
anunciaven la possibilitat duna
vaga en els dies vinents, una de les
fites que es persegueixen des dun
principi i que podria representar un
salt qualitatiu del conflicte.
El 12 de maig la plantilla es tornava
a manifestar pel centre de Barcelona en un ambient dindignaci desprs de la negativa a negociar del
director doperacions de Telefnica
Kim Faura. nims crispats entre el

personal en vaga de les subcontrates
de Telefnica, per determinaci de
seguir endavant amb les mobilitzacions que havien comenat feia 35
dies. La tensi era palpable al centre
de Barcelona. Ledifici permanent
del Congrs Mundial de Mbils al
portal de lngel es trobava tancat al
pblic per raons tcniques.
Uns dos-cents treballadors es van
concentrar a primera hora del mat
al portal de lngel de Barcelona
i, en assemblea, van decidir desplaar-se fins la seu del departament de Treball. El director dInspecci de Treball a la demarcaci
de Barcelona va rebre una delegaci dels manifestants i es comprometia a convocar una reuni el 14
de maig en resposta a la denncia
de vulneraci del dret a vaga, a la
que van ser convocades la direcci
duna desena de subcontrates i lempresa matriu: Abentel, Cotronic,
Itete, Comfica, Electror, Dominio,
Teleco, Cobra, Liteyca i Telefnica.
A lexterior de ledifici convocaven
una nova concentraci.
Aquell mateix 14 de maig al vespre, en solidaritat amb la vaga, es
portaven a terme a iniciativa de la
CGT de Catalunya, concentracions
i accions a botigues de Movistar de
diverses ciutats: Barcelona, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Reus,...
Sense cap
interlocuci
vlida
Labstenci de Telefnica en la cerca
de canals de resoluci del conflicte
contrasta amb el fet que des de la
multinacional sinsisteixi tant en
qu les jornades de vaga indefinida
est afectant de manera important la seva capacitat comercial.
Cal tenir en compte que les condicions del sector les estableix el contracte-bucle unes condicions que a
la prctica controla Telefnica pel
volum de negoci i per ser el client
nic de moltes daquestes contractes i personal autnom.
Malgrat la traici del sindicalisme
institucional, el cansament, la repressi, les dificultats econmiques
per als vaguistes, la vaga continua
en diverses provncies, les accions
de sabotatge i solidaritat amb la
vaga continuen i es preparen accions coordinades en un conflicte
qu interpella ms de 100.000 treballadors darreu de lEstat espanyol.
INFORMACI I SEGUIMENT
DE LA VAGA AL BLOC DE TELEAFONICA:
http://teleafonica.blogspot.com.es/
La CGT segueix protegint la lluita dels

treballadors i treballadores de Movistar
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT
esprs del fracs dels reiterats intents per trencar

lanomenada vaga de les
escales la patronal del grup Telefnica es veia obligada a obrir unes
negociacions amb els treballadors
i les treballadores autnomes i de
contractes de Movistar desprs del
tancament dun grup daquests en la
botiga de marca a Barcelona el 10 de
maig.
La CGT va manifestar tot el seu
suport al conjunt de treballadores
i treballadors implicats en la lluita
de Movistar en letapa de negociacions inicida el dilluns 11 de maig,
de la mateixa manera que ha estat
protegint a aquests falsos autnoms
i plantilles de subcontractes que
treballen per a aquesta empresa de
comunicacions, des que les seves assemblees territorials van decidir recrrer a la vaga per a exigir uns justs
drets i unes retribucions dignes.
El conflicte ha passat per tot un seguit datacs directes i maniobres tendents a fer fracassar la vaga, des de
pressions i amenaces gens vetllades
de les direccions de Telefnica i les

seves empreses auxiliars, a lintent de
negociacions amb UGT i CCOO
arribant a signar-se un ridcul acord
al marge de les assemblees i la desconvocatria de la vaga- passant per
desorbitats desplegaments policials i
de vigilants de seguretat davant cada
acci de protesta que els treballadors
i les treballadores han realitzat i per
un silenci informatiu que ens recorda a altres poques.
Fracassades les dues primeres estratgies contra les treballadores els treballadors i el dret de vaga engegades
amb tota tradoria, immediatament
es va passar a la via repressiva (que
alguns han de pensar segueix sent
la ms efica quan de fer callar veus
que demanen llibertat i justcia es
tracta) i en la matinada segent al
vergonys acord es procedia a detenir a cinc treballadors de contractes
de Movistar, sota la greu acusaci
de sabotatge i obstrucci al dret al
treball. Posteriorment es detenia a
altres quatre, mentre la vaga prosseguia i deixava en molt mal lloc al
grup Telefnica i als seus sindicats
UGT i CCOO.
En la reuni mantinguda, a Barcelona, el dia 11 de maig amb Tele-
fnica, aquesta no ofereix als treballadors i treballadores ms que

el ridcul acord de CCOO i UGT,
demanant-los a ms que abandonin
la vaga. Res que tingui a veure amb
les seves justes demandes, pel que la
vaga continua i sendurir ms davant la insensible i provocadora actitud de la multinacional.
Per tot aix, i com illustratiu exemple daquestes poltiques de repressi
de les quals s bona prova la Llei
Mordassa, que molt aviat entrar en
vigor, la CGT tamb vol denunciar
lassetjament i el silenci, imposats
des de dalt, que sofriexen aquestes
treballadores i treballadors autnoms i subcontratactats de Movistar
durant la seva vaga indefinida. Posteriorment tots els detinguts van ser
posats en llibertat, encara que amb
crrecs, el que ens fa tmer que seran
acusats i haurien denfrontar-se a tan
dures peticions de penes com la resta dels dos centenars de treballadors
i treballadores que estan tot esperant
judici per haver estat acusats dels
delictes de participar en piquets
informatius, fer pintades, cremar
fotocpies de bitllets o acudir a manifestacions.
La CGT condemna totes aquestes
vulneracions dels nostres drets i

llibertats ms elementals com ciutadans i treballadors, i manifesta la
seva determinaci de seguir defensant en el carrer i davant les prpies
institucions els drets a opinar, ex-
pressar i manifestar les nostres idees

i reivindicacions. Com es crida habitualment en les manifestacions:
La repressi no ens detindr, que
ho spiguen aquests governants i els
que puguin venir.
MAIG DE 2015
7 - Treball Economia
CatalunyA
No ens representen
Ermengol Gassiot
ots recordem la primavera

del 2011. Places plenes, mans
alades i sentiments contradictoris. Duna banda un cert ressentiment. Tota aquella gent ja podia
haver sortit fa anys, en alguna de les
innumerables convocatries que havem promogut. On eren fins ara?.
De laltra, lesperana de veure que
quelcom es trencava. El silenci imposat, la poltica de la delegaci, del
consens i de la desmobilitzaci. I que
per les seves escletxes shi escolaven
multituds de poble amb una alegria
prpia de ladolescncia. Aquell No
ens representen junt amb la voluntat
de canviar-ho tot va entrar dins nostre per quedar-shi, ni que sigui com
a referent dunes setmanes de fa ja
uns quants anys.
Fa poques setmanes una versi
daquella primavera sembla haver
florit a les empreses derivades de la
fragmentaci de lantic ens pblic
Telefnica, avui una gran multinacional per obra de les poltiques
democrtiques dels anys 1990s.
Assemblees de treballadors/es de es
empreses subcontractades, inclosos
falsos autnom, han anat naixent
aqu i all. Primer a Madrid, desprs a Barcelona i Bilbo, ms tard a
Castell, Tarragona, Lleida ... Milers

i milers de braos alats decidint
fer vaga de manera indefinida, fins
que obligar a la totpoderosa Telefnica-Movistar (lempresa per la que,
en realitat i fora de subterfugis legals,
treballen) es vegi obligada a tractar-los com a ssers humans.
La vaga s una mica com aquell 15-M de fa ja quatre anys. No s
patrimoni de ning en exclusiva,
em refereixo de cap dels sindicats
que lhem validada legalment (AST,
CGT, En Construcci i CoBAS).
Neix en assemblees de centenars de
treballadors, sindicats i no sindicats,
polititzats o no. Es difon horitzontalment en xarxa. s activa, i refusa all
de no pateixis, ja tho arreglo jo tant
propi de tants delegats al comit de
molts centres de treball. I sobretot,
des daquestes assemblees, de manera activa, es decideix el dia a dia de
la vaga i les bases del que ser lendem de la seva victria. La tasca dels
sindicats s, en tot cas, acompanyar
aquest cam i socialitzar-lo al mxim,
a tal dexemple de lluites que es poden fer florir arreu.
Hi ha qui no ha ents aix. Com va
passar amb els partits poltics derivats del rgim del 1978 que no van
entendre aquella primavera de les
places plenes i simplement en van
cercar la seva fi. Semparaven en el
formalismes de lelectoralisme que

precisament aquell clam de No ens
representen qestionava. Ahir els
dos grans sindicats de lEstat van
com comenar a concretar un preacord amb la patronal de les empreses
subcontractades de Movistar. Fora
de les assemblees, segurament ignorant-les i, en tot cas, negant-los el que
sn. Un espai de democrcia directa
dels treballadors, el subjecte poltic
de lactual vaga indefinida. Sense saber encara com acabar tot plegat,
la seva actitud em sembla mimtica
amb els partits que el 2011 van negar la realitat de les places. Avanar
en aquesta direcci s una passa ms
per a la liquidaci del sindicalisme
com a eina dautoorganitzaci i lluita
dels treballadors/es. I que ning sestranyi si tornem a sentir all de que
No ens representen ara adreat a
aquests sindicats, ja sigui en un clam
fort i collectiu o remugant en veu
baixa i per a un mateix. Nosaltres ens
quedarem a les assemblees i, si cal,
ens hi tindran en front.
I si, fent-ho volem recollir fruits. Es
clar, i no ens namaguem. Volem recollir espais organitzats de treballadors/
es precaris/es. Volem recollir un convenciment general que els i les treballadores precries, de les contractes
de Movistar per tamb de qualsevol
altre sector i empresa, podem aixecar
el cap i decidir ser protagonistes de

les lluites per no viure ms com esclaus. I, francament, a mi ms fora
igual si aix es fa dins o fora del sin-
dicat on milito, mentre es faci.

* Ermengol Gassiot s Secretari General de CGT Catalunya
Contra la dictadura de Movistar: Solidaritat

activa!
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya
a sabem que era una vaga molt

dura, ja sabem que era una
vaga molt desigual. La principal multinacional de lestat espanyol contra una constellaci
de subcontractes i milers de falsos
autnoms atomitzats. Direm que
s la primera vegada que succeeix
quelcom semblant en les darreres
dcades.
I la vaga ha posat a lempresa contra les cordes. Els sindicats del
rgim CCOO i UGT es van veure
incapaos daturar-la tot i les crides
realitzades per a no secundar-la i
la por que van fer estendre per una
falsa illegalitat de la convocatria
de vaga. Telefnica no va tenir
prou esquirols per solucionar els
centenars de milers davaries sense
atendre que sanaven acumulant.
Les portabilitats i noves altes van
haver danullar-se, centenars de

milers dusuaris enfurismats a cada
nova setmana sense soluci.
Telefnica ha controlat amb m
de ferro la majoria de mitjans
de comunicaci que han perdut
amb el seu silenci en aquesta vaga
qualsevol presumpci dequitat o
presumpta llibertat periodstica,
directament proporcional a la publicitat que reben de la multinacional. Desenes de milers de persones
en vaga van ser convenientment
silenciades.
s una vaga social. Moviments i
collectius socials sestan bolcant
tant en solidaritat com actes de
suport i recapte per les caixes de
resistncia. Sha ents que aquesta
vaga s la nostra vaga, la del poble
treballador, la de la classe treballadora.
Contra el desig dels i les vaguistes,
CCOO i UGT van comenar a negociar un preacord amb les contractes de Telefnica, preacord que
es va concretar el 5 de maig en un
plec que no s altra cosa que mo-
lles que no solucionen cap de les

reivindicacions de les assemblees
en vaga. Lnic objectiu era afeblir
la vaga indefinida el suficient per a
rebentar-la.
Per a minimitzar la possibilitat
dun altre escenari, la policia actuava coordinadament detenint
a diversos vaguistes a Madrid. El
missatge s prou clar: Que les assemblees visibilitzin que Telefnica controla mitjans, sindicats, poltics i que a qui lluiti li esperar la
policia. Noms falten els pistolers.
Per Telefnica est patint. No actuaria amb aquesta contundncia
si no fs aix. Fem una crida a no
deixar-nos doblegar, a socialitzar
aquesta vaga per tot el territori i
a estar amb els companys i companyes que lluiten, plantant cara
al sindicalisme vertical i laparell
repressiu del capitalisme en mans
de Telefnica.
Si la patronal actua com als anys
20, fem-ho nosaltres tamb i estenem la vaga mitjanant la solidaritat.
CatalunyA
Treball
MAIG DE 2015
Economia - 8
Treball - Economia
El preacord sobre Salaris:

Una nova traci de CCOO i UGT
Catalunya
a fa uns quants anys que la patronal demana desvincular els salaris del cost de la vida; del preu
dels aliments, lhabitatge, la roba,
lenergia, loci, etc. Formulant la proposta, els empresaris pretenien que
els i les treballadores renuncissim
a veure la realitat tal i com s realment. Pels i les que no vivim de les
rendes del capital, el salari s la nostra font de subsistncia. I, a banda
del seu valor nominal (per exemple
en quantitat deuros, antigues pessetes o dlars), el que ens interessa s
el seu valor real, s a dir, la quantitat
de bns als quals ens permet accedir. Podem pagar una hipoteca amb
el sou? I, una vegada lhem pagada,

un cop comprats els aliments bsics
i coberta la despesa en llum i aigua,
a quins altres bens puc accedir? En
definitiva, la variaci del salari real
es correspon al seu increment o decreixement degut a loscillaci dels
preus que es mesura travs de lIPC.
Aquesta mxima ha guiat la lluita per les condicions de vida dels i
les treballadores des de fa dcades.
Avui ha saltat pels aires. I no ha sigut per una imposici unilateral de
la patronal, sin per un acord de
CCOO i UGT. Els mateixos que fa
tot just un any defensaven que mai
acceptarien trencar la relaci entre
salaris i IPC. Ja fa mesos que shavien filtrat que aquests sindicats
estaven negociant amb la CEOE i
la CEPYME desindexar els salaris i
vincular-los a levoluci del PIB. Ja
vam explicar lengany que hi havia

aquesta darrera aquesta mesura i,
avui, lestafa sha consagrat.
Pel que ha transcendit, lacord arribat per CCOO i UGT amb la patronal comporta un augment de sous
de fins un mxim de l1% per al
2015, topall que pot arribar a l1,5%
per lany 2016. Lincrement es basa
en la previsi de creixement del
PIB per sobre daquestes xifres. I
ens el venen dient que el 2014 la inflaci ha sigut negativa i que segurament o tornar a ser, encara que
menys, aquest any 2015. Encara
que aix sigui cert, i que conjunturalment la mesura pugui significar
un augment real dels salaris aquest
any, el cert s que amb la nova metodologia dactualitzaci salarial
sha eliminat leina que tenem per
garantir el valor dun salari, que s
la seva comparaci amb levoluci

dels preus reals que garantia lIPC,
fet que a Catalunya sagreuja amb
lhistric de prdua de poder adquisitiu de lIPC Catal pel diferencial de preus.
A ms, tots i totes sabem que les
previsions dinflaci sovint no
sacompleixen i generalment es fan
amb finalitats poltiques, per a generar unes expectatives que abonin
el terreny per a unes determinades mesures. Els augments de sou
que ens volen imposar se situen
per sota el 2%. Fent una revisi a
lhistric de levoluci de lIPC els
darrers 14 anys podem veure que
noms en 4 anys els preus han crescut per sota del 2%, mentre que en
10 anys laugment ha sigut ms alt,
en alguns casos per sobre el 4%. A
ms, les poltiques econmiques
del BCE estan encaminades a promoure una nova dinmica inflacionista i, previsiblement, tindran
els seus fruits en els propers mesos.
De fet, ja hem experimentat un nou
augment dels carburants i de lenergia les darreres setmanes. En conseqncia, la prdua de poder adquisitiu al qual ens aboquen a mig
termini CCOO i UGT s evident. I
ho saben.
Hem de fer front a aquesta estafa,
que no persegueix altra cosa que
una devaluaci general dels salaris, seguint el programa que obertament han defensat els empresaris
els darrers anys. Si CCOO i UGT no
sn una eina per aquesta lluita, cal
buscar-ne daltres. La CGT aspirem
a estar a lalada en aquesta batalla
pels salaris que caldr mantenir de
manera global i empresa a empresa.
Les cpules dUGT i CCOO donen oxigen a Rajoy

al pactar una vergonyosa pujada salarial del 1%
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT
esprs dels escndols dels

ERO, les targetes de Bankia i la traci a la vaga de
contractes de Movistar, els aparells
sindicals de Toxo i Mndez tornen
a donar mostra del poc que els interessa donar soluci als greus problemes que viu avui la classe treballadora, i en ple desastre del PP en les
enquestes electorals, els donen una
dosi doxigen.
Des de la Confederaci General del
Treball (CGT) volem lamentar la
signatura dun nou pacte que aprofundeix encara ms en la precaritzaci de les condicions salarials i
en la qualitat de vida de les famlies
treballadores. La signatura dun nou

acord, que limita el creixement dels
salaris per a 2015 en un 1%, desprs
de diversos anys de congelacions i
fins a reduccions de les nmines per
a milions de persones, ara quan la
banca i les grans empreses de lIBEX
35 estan reconeixent beneficis de
ms del 25% de mitja- resulta vergonys i insultante que les direccions dUGT i CCOO, al costat de
la patronal i el govern de Mariano
Rajoy, pactin un augment que, per a
la majoria daquest 75% de la poblaci activa que t alguna ocupaci, tot
just suposar uns 8 o 9 euros al mes.
Per a la CGT aquesta nova derrota
del sindicalisme institucional, a les
mans de la CEOE i el ministeri de
Ftima Bez, ve a confirmar que
Toxo i Mndez han perdut qualse-
vol relaci amb la histria del moviment obrer i la trajectria de lluites

i conquestes del sindicalisme reivindicatiu. Desprs de passar-se anys
criticant les retallades i la Reforma
Laboral del PP, resulta inexplicable
que en aquests moments de mxima
indignaci social contra aquestes
poltiques signin un acord que de
facto- suposa donar per bona la lnia
de retallades del Govern en matria
laboral i social. Una cosa que li vindr molt b al Partit Popular per a
presentar-se davant lelectorat amb
un miraculs pacte que li pugui salvar les eleccions.
Aquest pssim acord, en una etapa
de recuperaci econmica -segons
afirmen tots els experts- no t cap
explicaci racional, tret que les direccions dels dos sindicats oficials
shagin vist pressionades a signar

aquest pacte com contrapartida per
les subvencions que de nou estan
concedint a aquestes organitzacions
les diferents administracions (Pais
Valenci, Andalusia, Catalunya, Ministeri de Treball, etc.) per import de
diverses desenes de milions deuros,
sota els pretextos ms pelegrins: per
a activitats de prevenci de riscos,
recerca docupaci, formaci professional, etc. i, en molts casos, sense
que aquests sindicats hgin de presentar posteriorment justificacions
de les despeses.
CGT considera lamentable que des
dels governs nacional i autonmics
es continu injectant diners pblics
als dos sindicats majoritaris, amb
lnic propsit de tenir-los callats
davant tant datropellament com ses-
t cometent contra la classe treballadora i les seves famlies, disposats a

signar qualsevol pacte antisocial si
aix sacompanya amb la promesa de
noves subvencions. Sobretot quan
sest demostrant que la corrupci
dalts responsables daquests aparells
sindicals supera ja el qualificatiu de
presumpta.
Des dun punt de vista crtic amb la
corrupci que avergonyeix al pas
sencer no es pot acceptar que hi hagi
sindicats subvencionats i acaronats
pel rgim, mentre altres organitzacions sindicals i socials estan sofrint
permanentment la repressi de les
empreses i els aparells de lEstat, senzillament perqu soposen legalment
al saqueig de tots els nostres drets
i llibertats com treballadors i com
ciutadans.
MAIG DE 2015
CatalunyA
Un sindicalisme pel present

Ermengol Gassiot
a arribar un altre 1 de Maig.

Un tenia la sensaci que,
com altres dates assenyalades, era un dia en que sortim al carrer perqu toca. La manifestaci.
Els eslgans. Les banderes. En alguns casos el treures lamericana per
semblar ms sindicalista. En daltres
el seguir recordant que cada dia s 1
de Maig, potser ms com una voluntat que una realitat de les lluites a les
empreses. Any rere any, fent histria.
En la meva opini, no ens podem
permetre el luxe de fer, del sindicalisme, histria. La histria la tanquem en llibres, que ocupen llocs
en estanteries i biblioteques, en els
records i en la nostlgia. La gran
majoria de la poblaci, la classe treballadora, activa o no, amb o sense
feina, necessitem que el sindicalisme no quedi redut a la histria. El
requerim viu, actiu i actual. Ens hi
va la vida, el poder ser persones i no
noms fora de treball, o plantilla, o
personal, o una xifra ms en el registre daturats/des. I aquest s el repte
que tenim aquest 1 de maig, com
hem tingut al llarg del mes dabril i
tindrem el proper juny.
Per fer que el sindicalisme continu
sent present i, per tant, una porta
del futur, hem de saber anar ms enll dalgunes afirmacions que sovint
acabem repetint com un tpic. La
primera s que dins de la precarietat
no hi ha sindicalisme possible, que
s una manera fina de dir com que
sc precari/a, no em puc defensar a
la feina. La vaga de les subcontractes de Movistar aquests dies ha tirat

per terra aquesta afirmaci.
La segona s ms aviat una prctica. Diria que els diferents sindicats
(em refereixo a aquells que fugen
de la concertaci diria que, per a
mi, acaben sent ms aviat gestories)
hem caigut en la tendncia de veure lacci sindical com la manera de
gestionar un determinat marc legal.
Quin recurs legal puc utilitzar si
em modifiquen la jornada laboral?
Lempresari pot fer-me treballar uns
quants mesos lany en tasques sobre
la qualificaci del meu contracte?
Si em fan fora, puc aspirar a que
considerin el meu acomiadament
nul? Em poden obligar a canviar de
centre de treball, podem rebutjar
aquesta mobilitat imposada? Podem

impugnar les hores extres? Com negociem un conveni denunciat?, etc.
En relaci a qestions com aquestes
fem formacions, editem materials,
contractem o ens dotem de serveis
jurdics, analitzem canvis legislatius
i ho transmetem tot plegat al conjunt de lorganitzaci i als centres de
treball. En alguns casos aquesta rutina ens absorbeix amb fora. I caiem
en una acci sindical assimilada en
gran mesura a una acci legal.
El 1r de Maig, com la resta de dies,
s una bona oportunitat per recordar que lacci sindical s, i ha de
ser, acci collectiva. Solidaritat,
suport mutu, co-participaci, implicaci.
Lacci sindical s lempenta que
ens fa ser i sentir-nos companyes i

companys, i fer-la servir de manera
conscient. Pensant com podem canalitzar la nostra fora collectiva.
Dins duna empresa, preparant una
vaga, una plantada, una assemblea...
A fora, socialitzant el conflicte,
cercant complicitats dins del propi
sindicat i en el teixit militant, en els
moviments socials del barri o poble.
En definitiva, lacci sindical implica construir una fora que sigui
capa dimposar els interessos de la
majoria als interessos privats dels
empresaris, en definitiva, duna nfima minoria de la poblaci.
En la histria del sindicalisme catal
i ibric tenim bons referents dacci
sindical com a acci collectiva. Des
de la mtica vaga de La Canadenca,
fins a les lluites de la Roca, del Port

de Barcelona o de les benzineres
dels darrers 1970s i primers 1980s. I
aix per no esmentar-ne algunes de
molt ms recents. La primera necessitat per recuperar aquesta manera
activa de fer acci sindical s distingir-la clarament de lacci legal.
Sn coses diferents, que en el cam
poden confluir en alguns moments i
allunyar-nos en daltres. Quan i com
ho fan s, en tot cas, una decisi
nostra.
I torno a la precarietat laboral i
el sindicalisme. Noms una acci
sindical que defugi de la camisa de
fora de les institucions i de les relacions laborals podr tenir sentit i ser
til en un mercat de treball cada vegada ms desregulat. Quina utilitat
poden tenir les eleccions sindicals
cada 4 anys a persones que estan en
una feina durant unes setmanes o
mesos? O, com podem fer una acci
collectiva en un centre de treball de
poques persones sense recrrer a la
solidaritat i suport extern, sindical
o de moviments social? Resoldre
aquestes limitacions implica pensar
un sindicalisme a partir de nosaltres
mateixos, de les nostres situacions
i dels nostres interessos. I no del
quadre que ens marca la legislaci,
el conveni o el NIF de qui ens paga.
A principis del s. XX el sindicalisme
ho va expressar clarament amb la
combinaci de lautogesti, el suport
mutu i lacci directa. Tots plegats,
conceptes ben actuals.
* Ermengol Gassiot, s Secretari General de CGT Catalunya
Comencen a vendre la RENFE per trossos

SFF-CGT
l 28 dAbril de 2015, el Consell

dAdministraci de RENFE,
del que formen part tamb
CCOO, UGT i SEMAF, han decidit
vendre el 49% del negoci de Mercaderies.
Mentre a Europa han fet marxa enrere a tots els projectes de divisi i
privatitzaci dels seus ferrocarrils,
tant en viatgers com en mercaderies, aqu seguim endavant venent
el patrimoni pblic daquest pas
sense cap escrpol, apostant pel fracassat model angls les conseqncies del qual han estat demolidores,
per al seu ferrocarril, per als seus
treballadors i per als seus comptes
pblics.
Quan tots els sindicats, excepte
CGT, van signar la divisi de RENFE en quatre societats annimes,
ens deien rotundament que aix
no anava a suposar la privatitzaci,
en cap cas, i fins i tot aquest acord
contemplava unes suposades garanties per a calmar els nims. Ara

veiem el que garantia aquell acord,
tal com CGT va advertir en el seu
moment: RES!.
Els sindicats del Consell dAdministraci han estat callats, sense informar a ning del que sestava coent,
encara que ho sabien. Han esperat
a assegurar els seus alliberaments,
els mitjans sindicals que no shavien
guanyat en les urnes encara, han
esperat que passessin les eleccions
sindicals per a continuar, en aquesta escalada vergonyosa de collaboraci i connivncia, portant a terme
els plans privatizadors juntament
amb les empreses.
Aix solament s un pas ms en
aquest cam, aviat lliuraran el negoci del transport de viatgers, als
empresaris amics, en qualsevol
moment i de fet ja ho estan parlant, vendran un percentatge dels
Tallers i, al final, sobrarem tots els
ferroviaris i ferroviries o ens faran
esclaus laborals dels nous amos.
On quedar el ferrocarril PBLIC i
SOCIAL que enganyosament diuen

defensar?, per a quan la mobilitzaci dels treballadors i treballadores
per a defensar el nostre futur?
Als sindicats majoritaris realment

els veiem amb ms ganes de collaborar que de mobilitzar. s evident
que aquests sindicats juguen a al-
tres coses. s evident que els toca

pagar ara les prebendes rebudes i
que la desaparici del ferrocarril
pblic no s una prioritat per a ells.
CatalunyA
Treball
MAIG DE 2015
Economia - 10
Carrera acadmica, carrera precria
En tots els mbits de la UAB hi ha alts nivells de precarietat
tat on treballes. Aix comporta que,

a la gent que acaba la tesi a la UAB,
la instituci no pot fer-li aquest contracte dimpass mentre no sobre un
concurs on es pugui presentar per
ocupar una plaa fixa. Llavors, o b
sabandona la carrera acadmica o b
es t la sort daconseguir una de les
poques i buscades places de post-doc
a lestranger o a una altra universitat
de lEstat. Si saconsegueix marxar,
per, tampoc hi ha vies de retorn
posterior, assenyala Padrs, de persones que hagin fet la tesi aqu, hagin
marxat fora i nhagin tornat, jo no en
conec cap. En canvi, en conec moltes
que han estat becades aqu a lAutnoma, que han rebut beca tamb del
govern espanyol per anar a lestranger.... i que ara treballen de dependentes perqu no han pogut tornar
al sistema.
Marc Rude
Parlem amb Marta Padrs, professora i investigadora de la facultat de

Psicologia de la Universitat Autnoma de Barcelona i Secretria de Gnere de la CGT, que ens explica com
la precarietat que impera a tota la
universitat fa gaireb impossible laccs a lacadmia.
Les condicions
de precarietat
han deixat la UAB
deserta de drets
laborals
El futur de la universitat pblica
catalana senfosqueix per moments.
Si, entre pujades de taxes i contrareformes wertianes, lestudiantat de les
classes populars cada cop les passa
ms magres per matricular-se, lopci de fer un doctorat i, alhora, satisfer les necessitats bsiques prpies
es presenta poc menys que utpica.
Marta Padrs, professora de la facultat de Psicologia de la Universitat
Autnoma de Barcelona i secretria
de Gnere de la CGT, ens descriu la
impracticable cursa dobstacles que
marcar la vida de laspirant a ser
doctora i, tant de bo, docent.
Un cop matriculada al doctorat, lestudiant t diverses opcions per compaginar la redacci de la tesi amb
alguna activitat remunerada. La primera s obtenir una beca doctoral,
mitjanant la qual es dedica una part
de la jornada a impartir docncia i
una altra queda reservada per fer la
tesi. Tot i que, a la prctica, el temps
dedicat a la recerca s baix i es fan
ms classes de les que toquen, obtenir una de les poques beques disponibles pot considerar-se un privilegi, perqu et dna algunes estones
per al teu projecte, comenta Marta
Padrs. La segona opci s buscar
una feina fora de la universitat. A
la prctica, aix s gaireb garantia
que deixis la tesi a mitges, a no ser
que trobis un lloc de treball amb uns
horaris molt acotats; amb les condicions laborals que hi ha avui, sols fer
ms hores de les que consten.
Captol 6:
Inseguretat total
Una altra manera dobtenir ingressos
durant el doctorat s aconseguir un
contracte laboral de Tcnic de Suport a la Recerca (TSR), una feina
en un grup dinvestigaci a la universitat. En aquest cas, lactivitat sassimila ms a lmbit formatiu, per
la tesi tamb queda relegada a les
estones lliures. La figura de les TSR
(que no necessriament han de ser

doctorands) semmarca dins el Captol 6 dels Pressupostos de la UAB.
Dins aquesta partida, sinclouen els
llocs de treball (ms de 600) que
depenen dun conveni establert entre la universitat i una empresa o
instituci externa per la realitzaci
dun projecte. Es tracta de contractes dobra i servei i, en el millor dels
casos, indefinits no-fixes, que no
ofereixen cap seguretat: No depn
de nosaltres o de com fem la feina
el fet que mantinguem el lloc o no:
en plena poca de crisi econmica,
els convenis, sobretot amb entitats
pbliques, desapareixen, i llavors es
considera que hi ha causes objectives per acomiadar-nos, afirma Padrs, que treballa actualment sota el
rgim TSR. Hi ha casos de companyes que porten 15 i 20 anys encadenant contractes dobra i servei, i ni
tan sols figuren a la relaci de llocs
de treball de la UAB. Sovint sencarreguen de tasques molt concretes i
altament especialitzades, camps dels
quals no hi ha oferta laboral fora de
lacadmia. Per la UAB, quan no hi
ha els diners dels convenis, sen renta
les mans i finalitza els contractes, tot
i que, molt sovint, samaguen com a
TSR tasques estructurals, que shan
de continuar fent si el finanament
no es renova -denuncia la investigadora. Laltra trampa que fan amb
les tcniques de suport a la recerca s
la de fer contractes a temps parcial
quan, en realitat, es treballa la jornada completa.
La principal lluita collectiva consisteix, des de fa quatre anys, en reivindicar que es reconegui lestructuralitat daquestes places, doncs quan
una persona s acomiadada, la seva
tasca sha de fer igual, i lhan dassumir les companyes, sobrecarregant-se. En segon lloc, segons Pa-
drs, cal que es revisin els contractes

per equiparar les categories laborals
amb les feines reals: sinfravaloren
determinats llocs de treball amb
largument que no hi ha diners per
pagar-los. Hi ha investigadores que
cobren 500 euros per fer jornades
completes.
Tamb hi ha persones que combinen
el doctorat, una feina de tcnica de
suport i un contracte de professor
associat. Aquest darrer est destinat
a docents que tenen una feina fora
de la universitat i noms cobren per
venir-hi a donar unes hores de classe. En el nostre cas, la segona feina
es duu a terme en la mateixa instituci: la UAB aix ho permet. Acabem
fent les mateixes hores que el professorat contractat a jornada completa,
per cotitzant-ne la meitat -afirma
lentrevistada-. En resum, es forma
tot un entramat de precarietat que
tobliga a tenir dues feines per poder
fer la tesi.
Atrapades al postdoctorat
Si, desprs de tot, aconsegueix presentar amb xit la tesi, la doctora
o doctor enfronta una altra etapa
precaritzada: el post-doctorat. Histricament, la figura del post-doc,
que normalment inclou una estada
a lestranger, serveix per acabar de
publicar alguns articles derivats de
la tesi doctoral abans dobtenir una
plaa fixa com a lectora -professora
de rang inferior al de titular-, explica Marta Padrs. Per ara, cada any
sobren potser deu places de lectora
per 100 post-docs, per tant, la gent
queda estancada en aquesta etapa.
El que ha fet la UAB s agafar totes les post-doctorals i fer-los con-
tractes laborals en prctiques, quan

la formaci ja la tenen acabada:
trobem gent oficialment en prctiques que fa recerca, dna classes,
dirigeix grups de recerca, coordina
assignatures troncals... Amb els falsos post-doctorats, una docent pot
fer les mateixes hores de classe que
si tingus la plaa, per cobrant un
50% menys.
Les post-docs no poden demanar
projectes de recerca i es queden en
un cul-de-sac, des don s molt difcil escalar a la posici segent. Fins
fa uns cinc anys, la carrera acadmica era ms o menys clara, per,
des daleshores, ja no est clar quina
s, ni tan sols si existeix. Sha creat
aquest pol de post-doctorats precaris, que no tenen ms expectativa de
futur, poden ser acomiadats, fins i
tot desprs de passar-se quinze anys
aqu dins.
Tothom sap que es tracta de contractes illegals, que es cobra molt
poc per la feina que es fa, aclareix
Marta Padrs, els fan perqu no
han trobat una altra via, o no lhan
volgut trobar -nosaltres hem proposat camins alternatius-. Quan la
legislaci es compleix, el resultat pot
ser encara pitjor, ja que un dels criteris dels contractes post-doc s que
no pots haver fet la tesi a la universi-
Limperi de la
precarietat
En tots els mbits de la UAB hi ha
alts nivells de precarietat, la instituci
saprofita de totes les trampes i buits
legals possibles indica lentrevistada. A ms, hi ha molta desigualtat
interna; entre les docents, la majoria
afectada per totes aquestes problemtiques conviu amb un sector molt
privilegiat, format pel professorat
titular i els catedrtics. En realitat, totes fem feines molt similars.
Hem daconseguir forar que es
defineixi una carrera clara dins la
universitat i que hi hagi vies de contractaci estables i legals, prescriu
Padrs, qui alhora apunta que el
problema s que, en molts casos,
simplement estem reclamant que es
compleixi la legalitat. s menys que
una proposta de mnims conclou
lacadmica. Mentrestant el Consell de Govern de la UAB continua
decidint per nosaltres. Heus aqu la
democrcia universitria. De cinquanta-tres membres del consell,
noms hi ha dotze representants de
categories precaritzades: cinc docents amb contractes de professorat
no-permanent, dues treballadores
del Personal dAdministraci i Serveis i sis estudiants.
* Article publicat a la Directa.
MAIG DE 2015
CatalunyA
Locultaci premeditada i
massiva de les Malalties
Professionals
lex Tisminetzky
l sistema de contingncies de
la Seguretat Social a lestat espanyol compta amb una protecci especial per les anomenades
contingncies professionals: els
Accidents de Treball i les Malalties
Professionals.
Per raons histriques i de protecci
social, si la malaltia s considerada professional la llei determina
que no s necessari cap cotitzaci
anterior per accedir a la invalidesa
(mentre que si que es requereix un
mnim de temps de cotitzaci en les
malalties comunes) i el clcul de la
prestaci que es porta a terme tamb
s privilegiat i ms alt.
Alhora, en les patologies professionals no es descompta cap dia de la
baixa mdica, es perceben indemnitzacions extres en cas de vidutats, i fins i tot la prestaci pot
ser augmentada entre un 30% i un
50% si hi ha estat causada per una
infracci empresarial. Tots aquests
privilegis (i uns quants ms) sn
la protecci especial que comporta el fet dhaver patit una patologia
a causa o conseqncia de la relaci
laboral; el haver de patir un dany
corporal pel fet de guanyar-nos un
salari.
Per tant, el o la treballadora que patim una malaltia tenim un inters
clar i evident en que es declari la
baixa laboral o invalidesa com a
derivada de contingncia professional, doncs tindrem accs a unes
prestacions ms altes i la possibilitat de reclamar a lempresa per possibles incompliments en matria de
prevenci de riscos.
En canvi, i per la mateixa regla inversa, les empreses i les Mtues Patronals sn les grans interessades en
que no es reconeguin les malalties
com a professionals, estalviant-se
pensions ms altes i indemnitzacions, a ms de possibles inspeccions i sancions administratives a
les empreses per les possibles infraccions en matria de salut laboral.
Les Malalties
Professionals
Aquesta protecci s encara ms
intensa en les anomenades Malalties Professionals, terme jurdic
que no sha de confondre amb el
colloquial. A lordenament jurdic
espanyol Accident de Treball s tota

lesi que pateixi el o la treballadora
com a conseqncia o a causa de la
seva feina (sigui un Accident o una
Malaltia), mentre que es reserva
el terme de Malaltia Professional
a les patologies que venen relacionades en un Real Decret amb unes
concretes activitats professional:
el massa poc conegut Quadre de
Malalties Professionals.
La utilitat daquest Quadre recau en
el fet de que si un treballador porta
a terme una feina concreta, i pateix
la malaltia concreta que aquest Real
Decret determina com a causada
per aquesta feina, s considerar
prova concloent per a determinar
que s una Malaltia Professional.
No caldr que el o la treballadora
provi res ms que la feina que feia i
la malaltia que pateix, per determinar sense dubte que s una Malaltia
Professional, estalviant al treballador la crrega de la prova.
Per exemple, si un miner contrau
la malaltia de la silicosis, estarem
davant duna presumpci directa
de Malaltia Professional, sense cap
necessitat de prova extra per part
de lobrer, doncs el Quadre determina que els miners pateixen silicosis,
una pneumoconiosis per exposici
al slice. I el Quadre s extens en
determinar mltiples malalties causades per agents qumics (mercuris, plom, cids, amiant, xids,...),
agents fsics (el soroll, moviments
repetitius, postures forcades, radiacions ionitzants...), agents biolgics
o agents carcingens.
s evident que aquest sistema va ser
pensat per a donar eines de protecci als i les treballadores que moltes
vegades patim malalties derivades
de la nostra feina per no reconegudes com a tals, i alhora avisar
als empresaris de que al iniciar la
activitat empresarial ja poden preveure quines patologies pot causar
a loperari, fet que determina que
si finalment es dona la patologia la
infracci empresarial s encara ms
greu i manifesta.
Les Malalties
Professionals
invisibilitzades
Per, quin s el compliment real del
Quadre de Malalties Professionals?
hem de preguntar-nos doncs si sn
considerades com a tals les patologies causades per exposicions laborals: quantes sorderes professionals
sn considerades comunes? quants
cncers causats per exposicions a
amines o hidrocarburs? quantes
patologies pulmonars derivades de
lamiant encara sn considerades
malalties comunes?
La realitat s que encara avui en
dia la gran majoria de malalties
incloses al Quadre de Malalties
Professionals no sn considerades
com a tals, a travs duna ocultaci
massiva realitzada per les Mtues
Patronals i les empreses, i amb una
actuaci negligent de les administracions pbliques i sanitries que
ho permet.
Les dades concretes sobre aquest
frau massiu a la salut i drets dels i
les treballadores sn difcils de determinar. Per hi ha hagut alguns

intents des dinstncies com lObservatori de Salut Laboral, iniciativa creada per la Universitat Pompeu
Fabra de Barcelona, que va quantificar en un Informe de 2013 que un
64% les Malalties Professionals van
ser declarades errniament com a
comunes, afectant a uns 50.000
casos a lestat espanyol.
Els exemples sn tants que s difcil
fer-ne un llistat en un article breu
com el present, per voldrem destacar uns quants mbit per donar
una idea de la magnitud del frau
que es porta a terme cada any:
- Amiant: un simple reps a la base
de dades del poder judicial deixa
constncia de la gran quantitat de
sentncies que han reconegut prestacions dinvalidesa i vidutat professionals derivades de lexposici
a lamiant, inicialment reconegudes errniament com a comunes
per lINSS. Les dades oficials reconeixen que lestat espanyol va ser
el principal productor damiant
dEuropa als anys 1980, i els estudis calculen que 40.000 treballadors
han mort per exposici a lasbest als
darrers 20 anys, mentre lINSS reconeix uns pocs centenars de casos
cada any. Quants cncers de pulm
o patologies pulmonars de treballadors que van manipular amiant han
estat declarades errniament derivades de Malaltia Comuna? s una
dada que encara falta per concretar.
- Cncers professionals: el quadre
de Malalties Professionals determina mltiples substncies cancer-
genes, presents a indstries com la

qumica, paperera o la nuclear, amb
exposicions a productes tan perillosos com el benz, les amines, hidrocarburs, el nquel o fins i tot les radiacions ionitzants. Molts daquests
cncers han estat declarats errniament derivats de malalties comunes, a pesar del que determina el
Quadre de Malalties Professionals i
de que existeixen mltiples estudis
que han demostrat les taxes molt
ms elevades de cncer de poblacions amb industries amb aquests a
substncies.
- Malalties derivades de moviments
repetitius, vibracions o sorolls:
quantes plantilles senceres duna
mateixa empresa hem vist afectades
de sordera? quantes treballadores
duna mateixa lnia de producci
txtil pateixen epicondilits o tenosinovitis? les condicions de treball
a moltes empreses determinen que
desprs dalguns anys de prestaci
de serveis algunes patologies siguin
comunes a collectius majoritaris
de la plantilla, demostrant el poc
inters de lempresa en la integritat
fsica dels seus empleats, i la relaci
causal daquestes malalties amb la
feina, a pesar de que moltes vegades
les baixes i invalideses siguin determinades com a comunes.
Aquests exemples noms sn alguns mbits representatius, per
els mbits productius afectats per
aquesta realitat desgraciadament
sn molts ms.
Des del sindicalisme combatiu i
de classe, i en el nostre cas des de
la CGT, hem de posar i posem en
primera lnia el reconeixement real
de les Malalties Professionals. En
defensa dels drets dels i les treballadores afectats per aquestes patologies, i alhora com a eina imprescindible per a la actuaci real i
efectiva en matria de prevenci de
riscos laborals. No podrem actuar
preventivament fins que no fem visibles les malalties causades per la
feina, podent determinar quins son
els sectors productius, empreses i
llocs de treball concrets que estan
atemptant de forma directa contra
la nostra integritat fsica.
La determinaci real de les Malalties Professionals s i ser una lluita
sindical de primer ordre, en defensa
del dret tant bsic dels i les treballadores a no perdre la nostra salut
mentre ens guanyem la vida per un
salari.
* lex Tisminetzky s Secretari de
Salut Laboral de CGT de Catalunya
CatalunyA
Treball
MAIG DE 2015
Economia - 12
CGT presenta denuncia a lOficina

Antifrau de Catalunya per
possibles irregularitats a ATLL CGC
Catalunya i Secci Sindical CGT
CGC SA (lantigua ATLL)
a CGT va presentar el 16
dabril denncia a lOficina
Antifrau de Catalunya per
sospites dirregularitats vinculades a
la gesti de la societat ATLL Concessionria de la Generalitat de Catalunya, SA (ATLL CGC). Lantiga empresa pblica de laigua arriba a 121
municipis, amb ms de 4,9 milions
dhabitants, i es va vendre a Acciona
per 1.000 milions deuros
ATLL CGC contracta a un dels socis
majoritaris, ACCIONA, els serveis
doperaci i manteniment a un empresa anomenada Empresa Operadora ATLL de capital 100% ACCIONA.
Qualsevol contractaci dobres, serveis i subministres que faci ATLL
CGC, SA ha de tenir la preceptiva
autoritzaci del Departament de
Territori i Sostenibilitat segons els
plecs de clusules administratives de
la concessi.
Els comptes dATLL CGC, SA publicats al Registre Mercantil demostren
que lEmpresa IOperadora ATLL va

ser contractada al 2013 i va facturar
7.414.000 per unes feines que fa
ATLL CGC. Els comptes de les dues
societats han estat auditats per Deloitte, la companyia que certifica els
comptes de moltes empreses pbliques de la Generalitat. A lauditoria,
Deloitte, fa constar que lEmpresa
Operadora ATLL no t treballadors
en plantilla.
El govern, que t designat un representant al Consell dadministraci
a ATLL CGC,SA, que a ms s tota
una autoritat a la gesti i control del
servei pblic de laigua a Catalunya

com s el gerent de lAgncia Catalana de lAigua, i que t dret a conixer
els comptes i la documentaci que
sentrega a la resta daccionistes, manifesta al 2014 que no s coneixedor
daquest contracte. Una resposta
molt preocupant i que posa en dubte
el control de ladministraci.
El govern va posar en mans privades
un b essencial per la vida humana
com s laigua, de la qual depenen
4,9 milions de ciutadans de la provncia de Barcelona, amb la motivaci deixugar el dficit de la Genera-
litat. Hem mostrat que aquest model

de gesti ha esdevingut un fracs i
que les mesures de control han fallat.
Dins de lempresa la Secci Sindical de CGT a ATLL CGC, present
al comit dempresa, han hagut de
denunciar a ATLL CGC davant la
inspecci de treball la manca dinformaci a la qu tenen dret segons
lEstatut dels Treballadors. A aquesta
opacitat per part dATLL CGC es sumen els representants dels sindicats
CCOO i UGT, que mai no han volgut denunciar la manca dacompliment de lEstatut dels Treballadors
per part de lempresa.
La denncia a antifrau tampoc
ha agradat al sindicat majoritari,
CCOO, que ha acusat a la Secci
Sindical de la CGT de boicotejar
les reunions de negociaci de conveni, un conveni vigent que no ha
estat denunciat a lOficina de relacions laborals. Destaquem el fet que
quinze dies desprs de presentada la
denuncia estaven previstes eleccions
sindicals a ATLL CGC i potser aix
era motiu dinquietud per part de
CCOO i de lempresa.
A la denncia presentada a lOficina
Antifrau de Catalunya es detallen
els fets i els motius en relaci amb
ladjudicaci de part del contracte
de la gesti del servei daigua potable

a una tercera empresa al grup dAcciona sense lautoritzaci preceptiva
del Govern de la Generalitat. A ms
instem, via la denncia presentada,
a lOficina Antifrau que investigui
lenriquiment injust per part de la
concessionria ATLL CGC i dACCIONA.
Per ltim fem constar les respostes
del Govern de la Generalitat en seu
parlamentria, en data 3 de novembre de 2014, que diuen no t constncia que hi hagi hagut facturaci
entre Aiges Ter Llobregat Societat
Concessionria de la Generalitat e
Catalunya SA (ATLL SCGCSA) i
lempresa operadora (ATLL, SA),
recordant que hi ha el Gerent de
lACA al consell dadministraci
dATLL CGC que ha de vetllar per
la concessi de la gesti de laigua de
4,9 milions de ciutadans i ciutadanes
de 9 comarques catalanes.
* Per a ms informaci sobre el tema,
aneu a aquesta notcia publicada per
Crtic, periodisme dinvestigaci:
Forat de milions a la privatitzada Aiges Ter-Llobregat
http://www.elcritic.cat/investigacio/
forat-de-milions-a-la-privatitzada-aigues-ter-llobregat-3483
El Banc de Sabadell pacta amb la CGT la implantaci

immediata dun registre de la jornada i de les hores
extraordinries
Secci Sindical Estatal CGT
Banc de Sabadell
http://www.cgtbs.info/
l 22 dabril de 2015, el Banc

de Sabadell va acceptar la
demanda de CGT en el conflicte collectiu plantejat davant
lAudincia Nacional, pactant amb
el nostre sindicat la implantaci
immediata dun registre de la jornada i de les hores extraordinries
realitzades per a tota la plantilla
del banc. En el mateix es compromet a comunicar als sindicats
el cmput dhores extrardinarias
realitzades dacord a la legislaci
vigent. A aquest acord es va adherir CCOO, no compareixent la
resta de sindicats.
El registre de la jornada i de les hores extres realitzades acordat que,

insistim, afecta a tota la plantilla
del banc: personal directiu, comercial, tcnic, administratiu i de
serveis generals, es portar a terme
dia a dia i es totalitzar per perodes mensuals, lliurant cpia del resum al treballador o treballadora.
Les hores extraordinries realitzades haurien de compensar-se
en un perode mxim de quatre
mesos des de la seva realitzaci o
retribuir-se amb un increment del
75 % sobre el seu valor establert.
La prestaci de treball en hores
extraordinries ser voluntria,
i conscients de la greu situaci
datur existent i amb lobjectiu
dafavorir la creaci docupaci,
sacorda en reduir-les al mnim
indispensable: perodes punta de

producci, absncies imprevistas, reparaci de sinistres o danys
extraordinari i urgents i circumstncies de carcter estructural,
sempre que no cpiga la utilitzaci
de les diferents modalitats de contractaci temporal vigents.
La Direcci del banc es compromet a informar a la representaci
sindical del cmput dhores extres
realitzades dacord a la legislaci
vigent: Mensualment: cpia dels
resums mensuals de registre diari
dhores extraordinries realitzat
per cada treballador o treballadora ( Disposici Addicional 3,
RD 1561/1995). Trimestralment:
nombre dhores extraordinries
realitzades, especificant les causes,
distribudes per seccions (centres
de treball) i les mesures adoptades per lempresa per a garantir

que shan portat a terme voluntriament en tot cas i per a reduir
progressivament la seva realitzaci
(art. 20.5 Conveni Collectiu i art.
35.4 de. ET).
Lacordat ens sembla un gran avan
en les condicions laborals del personal de banc Sabadell, on lempresa es negava a registrar la jornada
diria i hores extres realitzades, no
comunicant aquestes ltimes a la
representaci de la plantilla. Ara
quedar en evidncia la manca de
plantilla que existeix en el banc
per a abordar la crrega de treball
real que suportem.
Animem a tot el personal a complir lacordat, a compensar els excessos de jornada realitzats amb
el que aconseguirem defensar els

nostres actuals llocs de treball i
ajudarem a crear-ne de nous: objectius prioritaris en una societat
amb mes de cinc milions de persones en atur.
Des de CGT ens posem a la disposici de tot el personal que es trobi
amb problemes a lhora de portar
a terme lacord al que hem arribat amb la Direcci del banc, que
s dobligat compliment per a les
parts, vetllant lAudincia Nacional per la seva necessria implantaci i desenvolupament.
Han estat dos anys de treball per
part de CGT que desemboquen,
sens dubte, en un gran triomf
per als i les treballadores de Banc
Sabadell i que esperem, en breu,
afecti a tot el sector bancari.
MAIG DE 2015
CatalunyA
Llei de Mtues Patronals:

arma de destrucci massiva de
la salut
SP Comit Confederal CGT
a Llei de Mtues Patronals,

arma de destrucci massiva de la salut de les persones
treballadores, ja s un fet des del 1
de gener de 2015. El Govern del PP,
enemic nmero dels drets dels
treballadors i treballadores, torna a
mostrar el ms absolut menyspreu
cap a un dels drets essencials de la
vida: la salut, en aquest cas la salut
laboral, la qual es converteix en un
article de luxe i per tant, privatiu de
les classes altes i poderoses (empresaris, poltics, executius, directius).
La Llei es constitueix sobre tres
principis, absolutament oposats al
principi de garantir sempre la salut
i aquests sn:
Primer: Conceben a les persones
treballadores malaltes pel fet de treballar, com autntics delinqents, els
quals sn sempre presumiblement
sospitosos de cometre frau, intentant escaquearse de la seva obligaci de treballar. Per tant i basat en
aquesta concepci, la Mtues Patronals es converteixen en gestores de
totes les baixes, b per accidents de
treball i/o malaltia professional, b

per Incapacitats Temporals per contingncies comunes. La seva missi
vigilar i castigar.
Segon: El sistema pblic de salut, els
i les professionals de la medicina,
que accedeixen al treball per concurs
pblic on es valora els seus mrits i
la seva capacitat, es veu qestionat
professional i mdicament, deixant
en mans del mercat privat (medicina
privada) la capacitat per a determinar si una persona treballadora es
troba malalta o no i, aqu, els criteris
del mercat (rendibilitat, productivitat) prevaldran sobre la realitat de la
salut.
Totes les Empreses vnen obligades
a contractar els serveis duna Mtua,
havent dingressar un percentatge
del salari de cada persona treballadora a la Tresoreria de la Seguretat
Social. Per tant si b les aportacions
les realitza lEmpresa, no oblidem
que sn rendes del treball dels i les
assalariats i assalariades. Quan ens
accidenten, quan ens causen una
malaltia professional els patrons, la
Mtua t lobligaci de crrer amb
les despeses del nostre restabliment
i, en conseqncia, com ms escur-
cin el perode de recuperaci, com

ms disminueixin el temps de la
baixa, quants menys recursos hgin dutilitzar (proves, consultes,
terpies, etc.), quantes menys morts
per malalties professionals existeixin, ms benefici per a la Mtua.
Qu t a veure aix amb la garantia
de la salut? Res, absolutament Res.
Tercer: La privatitzaci de la salut laboral, es deixa en mans dels gegants
de capital risc (fons voltors), els
quals copen el mercat de les societats de prevenci. Gegants sanitaris
com IDC Salut, anteriorment anomenat Capio, est controlat pel fons
de capital risc CVC, arribant a copar
ms del 30% de tot el mercat de la
prevenci, amb una facturaci propera als 300 milions deuros, ms de
154.000 empreses clients i controlant
i vigilant la salut de 4,5 milions de
treballadores i treballadors.
CGT soposa i soposar en el carrer
i en tota la xarxa sanitria a aquesta
llei de mtues de destrucci massiva de la salut dels treballadors i
treballadores i lluita i lluitar per
un SISTEMA DE SALUT PBLIC,
UNIVERSAL I SUFICIENT per a
tots i totes.
CGT presenta allegacions al Consorci Sistema

Integral de Salut de Lleida
CGT Lleida
e la mateixa forma que altres collectius, associacions i

organitzacions, aix com milers de ciutadans i ciutadanes, la CGT
de Lleida ha presentat allegacions al
Consorci Sistema Integral de Salut de
Lleida per fer retirar el projecte.
El 31 de mar de 2015 havia estat publicat ledicte de 27 del mateix mes i
any pel qual se sotmetia a informaci
pblica la Proposta dacord del Govern
de la Generalitat pel qual sautoritza la

constituci del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida i se naproven els
Estatuts.
Davant daix, des de CGT hem interposat les segents allegacions:
Primera.- DEFENSA DEL SISTEMA
PBLIC DE SALUT.
La unificaci dels serveis sanitaris
de Lleida en un sol ens, pot ser bona,
sempre i quan es faci sota el paraigua
de lInstitut Catal de la Salut, que s
lnica empresa pblica dins la sanitat

que resta sotmesa al control parlamentari i per tant s garantia duna gesti
clara i prvia a la despesa.
Els estatuts del consorci podrien sser canviats en qualsevol moment pel
Consell de Govern, i per tant podria
permetre privatitzacions de serveis o
externalitzacions que s com difereixen la paraula privatitzaci, vosts
els poltics. Podria permetre lentrada
de lactivitat privada en centres pblics
de Lleida i gesti privada de centres o
serveis pblics.
Segona.- DEFENSA DEL PERSONAL FUNCIONARI O ESTATUTARI.
La funcionaritzaci o estaturitzaci del
personal garanteix la seguretat del pacient, seguretat de que aquell personal
far el millor per a la seva salut, sense
tmer pel seu lloc de treball ni subjecte
a criteris i/o objectius econmics.

Daltra banda la laboralitzaci i precaritzaci del personal suposa de contrari que lassistncia sanitaria als pacients
estigui controlada per criteris que res
tenen a veure amb la qualitat i seguretat en lassistncia.
Tercera.- DEFENSA DEL CONTROL PBLIC DE GESTI.
Els consorcis resten sotms a un control a posteriori que no ofereix garanties ni transparncia en les actuacions.
Resten sotmesos en bona part al dret
mercantil i privat, amb principis de
gesti que cerquen la rendibilitat i
leconomia per sobre dels assistencials.
La manca de control previ porta als
consorcis a incrrer en irregularitats
en la contractaci administrativa, en
matria de personal, en matria dincompatibilitats i respecte a la fiscalitzaci i el control, tal com es pot corro-
borar en els diferents informes de la

Sindicatura de Comptes. A ms comporta la multiplicaci de crrecs dins
els consorcis i duplicitat dels crrecs en
diferents ens.
En aquest sentit posem diversos exemples documentats mitjanant informaci publicada sobre diversos consorcis,
per tal de demostrar que la frmula dels
consorcis noms porten a irregularitats.Els ciutadans de les comarques de
Ponent, han mostrat majoritriament
el seu rebuig a la unificaci dels diferents serveis sanitaris de Lleida sota el
model de Consorci, i aix ho acrediten
40.000 signatures. Ho demostra tamb
els actes pblics i manifestacions, que
fins i tot sota una pluja torrencial ha fet
que molts ciutadans hagin mostrat la
seva oposici contra aquest model que
es vol imposar a Lleida, nic territori,
de moment, lliure de casos de corrupci. Per tot aixt, sollicitem que sigui
retirat aquest projecte de Consorci.
CatalunyA
Treball
MAIG DE 2015
Economia - 14
Notcies sindicals
L1 de Maig la CGT
es va tornar a
manifestar arreu
de Catalunya
En una quinzena de manifestacions
convocades en solitari o conjuntament amb altres collectius i organitzacions, la CGT es va manifestar
el 1r de Maig a Catalunya, amb la
segent assistncia a les diverses
mobilitzacions: Barcelona 1000 persones, Tarragona 800, Girona 400,
Lleida 400, Igualada 250, Calella,
80, Vic 80, Reus 150, Sabadell 700,
Vilanova 500, Mollet 150, Berga 25,
El Vendrell 50, Badalona 150 i manifestaci anticapitalista de Barcelona
per la tarda 5000.
Declarada nulla
la clusula per la
qual el Metro de
Barcelona exclou
de lmbit del
conveni a una part
de la plantilla
La prctica empresarial de contractar personal fora de conveni, de manera que no pugui beneficiar-se de
les mesures acordades amb els sindicats, vulnera el dret a la llibertat
sindical que recull larticle 28.1 de la
Constituci. Una sentncia del jutjat
social 19 de Barcelona declara nulla
la clusula que el Metro de Barcelona (Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA) ha incls en els contractes de 325 treballadors (el 10 % dels
3.608 treballadors de lempresa) per
a exclourels de lmbit daplicaci
del conveni collectiu, tant del vigent
en el moment que es van formalitzar
els contractes, com de tots aquells
que puguin subscriures en el futur.
Aquesta prctica empresarial, que
el Metro porta a terme des de fa
20 anys, segons recull la sentncia,
afecta tant a personal dalta direcci
com a directius, comandaments intermedis o a altres categories laborals, de manera que en la plantilla
del Metro existeixen treballadors
les condicions salarials dels quals i
dorganitzaci laboral escapen del
control sindical i dall que estipula
el conveni.
La sentncia, dictada desprs duna
demanda interposada per la CGT,
obliga a lempresa a facilitar als representants sindicals tota la informaci referida a aquest grup de
treballadors, denominats collectiu
DYT (de directius i tcnics), que
formen part del cens electoral de
lempresa i, per tant, poden votar
en les eleccions sindicals, per que,
paradoxalment, no poden ser defensats pels representants que han triat.
Dels 325 treballadors del collectiu
DYT o fora de conveni, un nombre irrisori, al voltant del 2 % ocupa llocss dalta direcci o consell,
mentre que la resta ocupa treballs
en categories professionals que ja
estan reconegudes en el conveni i,
per tant, tenen condicions laborals
pactades amb els representants sindicals.
La sentncia considera que sajusta a
la lgica que els llocs dalta direcci o consell tinguin una regulaci
especfica, per obliga a lempresa
a incloure en conveni a la resta del
collectiu DYT, al sostenir que la
prctica empresarial dexcloure de
lmbit daplicaci de convenis vigents i futurs al personal DYT que
no ocupi crrecs o funcions dalta
direcci o consell, a travs de la introducci duna clusula en els respectius contractes de treball, vulnera
el dret a la llibertat sindical que empara larticle 28.1 de la Constituci.
Des de la Secci Sindical de CGT
opinen que, entre aquest collectiu de treballadors, hi ha situacions
extremes clarament diferenciades:
duna banda, lalta direcci de lempresa o membres del consell; per un
altre, el grup de directius, on el sindicat sospita que samaga un brutal
dispendi de diners per a uns crrecs
amb funcions poc concretes, vinguts
en moltes ocasions de lmbit de la
poltica; i finalment, el grup de treballadors amb categories laborals
ms baixes -enginyers, secretries-,
les condicions laborals de les quals
sn clarament pitjors del que marca
el conveni.
La CGT, com sindicat majoritari al
metro de Barcelona des de fa ms
de 20 anys, ve denunciant lopacitat
de lempresa en matria de salaris de
directius escudant-se, precisament,
en que estan fora de conveni. En
aquesta mateixa lnia, la sentncia
recrimina a lempresa el seu obscurantisme al negar als representants
dels treballadors la informaci laboral referida al collectiu DYT i, en-
cara que reconeix la terica voluntarietat amb que els DYT accepten
la clusula que els exclou del conveni
vigent i dels futurs, argumenta que
la voluntat individual dels treballadors no pot modificar els pactes
amb carcter general en el conveni
collectiu, al mateix temps que qualifica de contrari a dret aquesta renncia de futur.
El sindicat celebra la sentncia, que
pot ser recorreguda davant el TSJC
i que considera que suposar un
abans i un desprs quant a locultaci de com es reparteix en realitat la
massa salarial al Metro de Barcelona.
Secci sindical CGT Metro Barcelona
23 acomiadaments
a la logstica de
Panrico
Un nou grup de 23 companys de
logstica va ser acomiadat el passat
7 de mar, curiosament el dia de la
patrona de la localitat on est ubicada la fbrica; mentre uns estaven de
festa, la patronal ens ha deixat sense
futur, un futur que ens ha destrossat
lavarcia dels empresaris.
Desprs lERO del passat any, que ja
va eliminar a la majoria de la plantilla de producci, Panrico, ara, i a
travs dacomiadaments objectius
i individuals, augmenta amb altres
23 acomiadaments als previstos per
lERO per que la sentncia de lAudincia Nacional va anullar. Lempresa ha incomplert el propi esperit
de lERO extingint la relaci laboral
a les parelles dels que ja havien estat acomiadats, enfonsant a famlies
senceres a la misria. Aquests acomiadaments, en ser objectius, els
ha efectuat amb la indemnitzaci
mnima establerta per la llei (20/12).
Amb aquests 23 companys i com-
panyes, la fbrica de Santa Perptua

ja suma un total de 158 rescissions
de contracte.
s una represlia per haver plantat
cara a la patronal amb una vaga?
Acabaran aqu? Era necessari externalitzar el departament de logstica,
per tornar a ocupar aquests mateixos
llocs amb treballadors en precari?
Lacarnissament amb la planta de
Santa Perptua s evident, ja que les
plantes ubicades a la resta de lestat
no han patit el mateix tractament.
Des daquesta secci sindical ens
oposem rotundament a aquesta
purga patronal, emparada pels poders poltics (Generalitat) i que han
deixat en un abandonament absolut
als treballadors. Ara nicament ens
queda esperar les possibles sentncies favorables que dictaminin els
tribunals a les nostres demandes.
Duna o altra manera, la lluita continua.
Secci Sindical CGT Panrico
CGT Sector Social

davant la signatura
del conveni del
Sector de Lleure
Es calcula que a Catalunya entre
25.000 i 30.000 persones treballen
al sector del lleure. Aquest sector

engloba, entre daltres a menjadors
escolars, activitats extraescolars,
punts dinformaci juvenil, ludoteques, casals i centres cvics, cases de
colnies, etc.
El passat 10 de mar i desprs dun
procs que va comenar al desembre
de 2011 CCOO i UGT anunciaven
la signatura del tercer conveni del
lleure educatiu, signat conjuntament
amb les patronals ACELLEC, ACCAC i LA CONFEDERACI.
Tant des dUGT com CCOO ho
vnen com una victria fruit de les
mobilitzacions del sector. Mobilitzacions escasses per altra banda.
Des del sector del lleure no podem
compartir que sigui una victria. No
ho s perqu:
- s un conveni amb molt poques
millores respecte a lanterior. El sector del lleure ha canviat molt els darrers anys i el nou conveni no sadapta ni de lluny a aquests canvis.
- Les taules salarials al sector estan
congelades fa anys. El tercer conveni
acorda una pujada de sous dun 1,5%
des de setembre de 2104 fins al gener
del 2016. Tenint en compte lestancament de salaris aquest augment s
gaireb insignificant.
- Ha estat un procs totalment opac,
fet desquena a les treballadores del
sector, que sha maquillat a darrera
hora amb suposats processos participatius: en el cas de CCOO amb votaci tancada a les seves afiliades i en
el cas dUGT amb procs obert per
on noms es votava la part del nou
acord que ells havien decidit que era
el ms important.
Segurament CCOO-UGT necessiten vendre-ho com una victria, ja
que al sector del lleure el darrer any
han quedat ben retratats per la campanya #AprofitatsDelLleure. Aquesta denunciava com des dels sindicats
majoritaris bloquejaven eleccions
a comit de lempresa, especficament a Trnsit Projectes, per tamb
a daltres, molt probablement amb el
propsit dacabar de negociar aquest
conveni sense que cap altre sindicat
hi entres a la negociaci.
Aix doncs, encara que ens ho vulguin vendre com una victria, el tercer conveni del lleure s molt menys
del que hauria de ser. Des dels comits dempresa haurem de continuar
treballant, i molt, per pactar acords
interns dins les empreses i protegir
realment les treballadores.
MAIG DE 2015
I per altra banda, continuar forant

noves eleccions al comit perqu
daltres sindicats puguin participar
en la redacci dun nou i millor
quart acord del lleure educatiu. El
tercer conveni ja neix caducat.
CGT Sector Social
RENFE suprimeix
el tren nocturn
que unia Catalunya
amb Madrid
El passat 7 dabril va ser lltim dia
que va circular el tren Estrella Costa
Brava, que suposava una alternativa
econmica a lAVE.
El Ministeri de Foment continua
desenvolupant una poltica ferroviria basada en labandonament del
ferrocarril convencional centrant-se
nicament en la potenciaci de lalta velocitat, causant un perjudici
important al conjunt de la societat i
als / les usuaris / es, que veuen com
seliminen serveis amb lnic objectiu
dobligar a utilitzar lAVE, encarint el
transport i perjudicant la ciutadania
de localitats de Catalunya com Figueres, Girona, el Vendrell (Sant Vicen
de Calders), Tarragona, Reus, Mra
la Nova i Casp, que veuen com s els
elimina un dels trens que per via convencional els connectaven amb Madrid.
Com a alternativa a lAVE noms
queda un tren Regional Exprs entre Barcelona i Madrid, que efectua
el trajecte en gaireb nou hores i que
arriba a destinaci a les 17:55 h., un
horari gens atractiu encaminat a justificar posteriorment la supressi definitiva tamb daquest servei.
El PP, com abans va fer el PSOE, est
destruint el ferrocarril pblic aplicant la nefasta Llei del Sector Ferroviari, que entre tots dos van gestar i
que est en vigor des de lany 2005.
Les dues formacions poltiques han
utilitzat aquesta Llei per segregar i
trossejar les empreses pbliques, fer
privatitzacions, destruir locupaci
pblica de qualitat, disminuir les
inversions en manteniment comprometent amb aix la seguretat, treure
serveis i suprimir trens.
Els nostres poltics noms afavoreixen el ferrocarril elitista (on viatgen ells) que sest demostrant runs
per a les arques pbliques, i que paguem i pagarem durant generacions.

Durant lany 2014, el Ministeri de
Foment va suprimir en el conjunt de
la xarxa ferroviria un total de 700
trens, deixant lnies prcticament
mortes, en un clar atac a la vertebraci territorial, incomunicant poblacions i perjudicant als/les usuaris /
es. Sense oblidar que RENFE ha estat
segregada en quatre societats annimes. ADIF lhan trossejat en dues
per intentar amagar a la Uni Europea unes vergonyoses i insostenibles
comptes de resultats.
Ja lany 2008, concretament el 14 de
desembre, Renfe va suprimir els trens
nocturns que connectaven amb les
ciutats de Vigo, A Corunya, Gijn,
Oviedo, Salamanca, Len, Palncia,
Burgos, Bilbao, Sant Sebasti, Vitria, Pamplona i Logronyo.
CGT defensa des de fa molts anys
que lalternativa al carssim AVE s
modernitzar el ferrocarril convencional: els traats i estacions, la qualitat de les vies i catenries per aix
poder arribar a velocitats entre 160
km. I 200 km / h. Una alternativa
infinitament ms barata que lAVE i
que donaria servei a la totalitat de la
ciutadania en lloc duna elit, ja que
aix hi hauria diners per millorar
les rodalies, la mitjana distncia i el
transport de mercaderies.
CGT continuar defensant un ferrocarril pblic i social: modern i per a
tota la ciutadania.
Sector Federal Ferroviari de la CGT
Vaga indefinida
a Estampacions
Sabadell contra
lacomiadament de
65 treballadors
La plantilla dESSA Palau, empresa
situada a a Palau-Solit i Plegamans,
es troba immersa en un conflicte laboral per lincompliment per part de
la Direcci del Acord subscrit al desembre de 2013.
Els treballadors dESSA Palau, a canvi
del manteniment dels llocs de treball, van acceptar un seguit de mesures
que suposaven esforos significatius
en matria salarial (descomptes,congelaci de taules ...) i de flexibilitat de
CatalunyA
jornada. Reflectir que amb anterioritat els treballadors ja havem suportat mesures per a la viabilitat de la
companyia com EROs de suspensi i
extincions contractuals.
La Direcci a canvi dels sacrificis de
la part social, es comprometia a la
renovaci dels projectes per al manteniment dels llocs de treball i les
crregues productives i a no realitzar
mesures unilaterals en matria docupaci.
Lincompliment dels seus compromisos per part de la Direcci a haver
acomiadat a treballadors i al no reposar les crregues productives, ha provocat el conflicte laboral actual, per la
qual cosa els treballadors sollicitem
es compleixin els Acords signats.
Secci Sindical CGT Essa Palau
Vagues al centre
de LArbo de Saint
Gobain Cristaleria
SL
Conflictes al centre de treball de
Saint-Gobain Cristalera SL de lArbo, al Baix Peneds, dedicat a la
fabricaci de vidre pla i vidre per al
sector de lautombil.
CTC Externalizacin SL:
Duna banda, els 60 treballadors de
la subcontracta CTC Externalizacin
SL, que presta serveis de retirada de

producci i logstica, aix com la recepci de materials als magatzems
generals a Saint-Gobain convocaven
una Vaga Indefinida a partir del 7 de
maig, amb la finalitat de defensar els
drets laborals que tenien subscrits
en un acord i que lempresa incomplia de forma reiterada. Tamb era
motiu de conflicte lacomiadament
de 2 companys de lempresa la qual,
alhora, contractava mitjanant ETT
uns altres 2 treballadors, tot precaritzant locupaci. Primer pel tipus de
contracte, i segon per les retribucions
econmiques, ja que es desvinculava
daltres acords signats amb la plantilla prpia de lempresa que aquests
darrers no els aplicava.
En una mediaci entre els treballadors i lempresa al Departament
dEmpresa i Ocupaci de Tarragona
el 12 de maig es va arribar a un preacord en el qual es recollien totes i
cadascuna de les reivindicacions dels
treballadors, acordades a les diferents
assemblees que shavien convocat.
Entre aquestes, la readmissi dels
companys acomiadats i el compliment de tots i cadascun dels acords
subscrits entre les parts (treballadors
i empresa). Tamb el comproms de
contractaci dun tercer treballador
que havia estat acomiadat.
Se li ha donat a lempresa un mes per
a regularitzar els incompliments els
augments salarials de l1% pendents
per a aquest any, els pagaments que
corresponen a lacord de flexibilitat
pactat, el pagament de les nocturnitats tal com correspon, etc, o sigui
que a la reuni convocada el proper
dia 3 de juny hauran de retre comptes de totes les exigncies. Si no fos
aix, la Vaga Indefinida comenar a
lendem.
Saint-Gobain Cristalera SL:
Daltra banda, a Saint-Gobain Cristalera SL, en la qual treballen un total
de 350 persones de plantilla prpia a
la fbrica de lArbo, i en el seu conjunt un total duns 800 treballadors i
treballadores, des del passat mes de
novembre sestan duent a terme les
negociacions del Conveni Collectiu.
En el decurs daquestes, lempresa
ha estat insistint en empitjorar les
condicions laborals a la plantilla, tot
proposant rebaixes salarials, aix com

una doble escala salarial que pretn
baixar els salaris entorn dun 15%
per a les noves contractacions, i eliminant conceptes de nmina que suposen rebaixes properes al 10%, a les
quals els diferents sindicats soposen
rotundament.
En assemblees de treballadors sacordaren uns mnims de cara a aquest
Conveni, que sn:
- Una vigncia del Conveni de 2 anys,
amb augments salarials dun 0,5%
per a lany 2015 i de l1% per al 2016,
amb una clusula de revisi salarial
a final dany en la qual es garanteixin
els desviaments que hi pugui haver
en cas que els increments inicials estiguin per sota de lIPC.
- Recuperar lobligatorietat per part
de lempresa de dur a terme jubilacions parcials mitjanant el Contracte de Relleu, en cas que aix ho
sollicitin els treballadors, amb lobjectiu de rejovenir la plantilla, sense
disminuir lestructura daquesta i
conservant els llocs de treball actuals.
- I finalment, per per aix menys
important, incloure una clusula dultraactivitat que garanteixi la
prrroga de tot all recollit en Conveni Collectiu fins que se signi un
de nou, tot evitant aix deixar decaure el Conveni i mantenir les garanties daquest.
Aquesta s la plataforma de mnims
acordada a les Assemblees i que els
sindicats defensaran davant lempresa. Per a fer-ho, es va registrar una
convocatria amb un calendari que
recull 22 dies de Vaga de 4 hores per
torn de treball, que comenaran a
partir del dia 15 de maig i sestendran fins els 20 de juny.
L11 de maig estava previst un acte
de mediaci a Madrid, al Servei Interconfederal de Mediaci i Arbitratge (SIMA), en haver-hi diferents
centres de treball a lEstat espanyol,
a ms de la fbrica de lArbo (factoria dAvils, i oficines generals de la
companyia a Madrid).
Si no hi ha acord siniciar el calendari de vagues sempre amb la ratificaci de les assemblees.
Secci Sindical CGT Saint-Gobain
MAIG DE 2015
Entrevista - 16
CatalunyA
Converse
Rosa i Anna, bibliote
Can Batll s pel barri. La utopia fe

aquesta biblioteca.
Txema Bofill
Can Batll de la Bordeta era una

immensa fbrica txtil, 15 hectrees,
dintre de Barcelona, ara est parcialment ocupada pel barri. s la utopia
viscuda i en marxa. Els vens del barri varem comenar creant-hi una
improvisada biblioteca. Ara ja hi ha
una biblioteca gran amb cara i ulls,
i un auditori, bar, menjador popular,
tallers diversos, reparaci de vehicles,
i en marxa una escola autogestionada, una cooperativa dhabitatge, etc...
s una revoluci que es va construint
dia a dia. Sembren i ja recullen i segueixen sembrant.
Diuen que el que comena b, acaba
b. Can Batll va comenar implantant una biblioteca. Un fet simblic
i usual en els ateneus i organitzacions llibertries dels segles passats:
Comenar amb una biblioteca. Bon
auguri. Biblioteca s el smbol i mite
del coneixement i de la presa de
conscincia. Anar a les biblioteques
mostra interes pels llibres, curiositat,
ganes de saber, investigaci, anlisis.
Les biblioteques sn una arma, ms
letal que la dinamita. Forma el sentit
crtic, la independncia desperit, la
llibertat, i la capacitat de no deixar-se
enredar pels poders. Les biblioteques
han sigut pels llibertaris llocs de formaci i contrapoder, contra la propaganda establerta, contra les doctrines
imperants que mantenien adormits
als ciutadans.
Can Batll s un exemple dautogesti, de treball collectiu, dobertura, de
participaci, danimaci, dassemblearisme, dentusiasme i persistncia. Un
exemple pels que lluiten per recuperar
espais pel poble, un exemple docupaci pactada. Explicar dos exemples
personals per millor explicar-me:
Jo sc de la Bisbal, capital del Baix
Empord, on els intils poltics ens
ha deixat sense biblioteca durant ms
de 40 anys. Una capital sense biblioteca s una vergonya capital, un trist
poble mal governat per PSC, ERC i
CiU. Finalment varen construir una
biblioteca comarcal i es varen saltar
les seves prpies disposicions municipals i lhan denderrocar per un metre.
El poble protesta i els politics, els nuls
i mediocres botiguers, sols interessats
pel poder i les peles, miren cap un altre cant, i es tornen a presentar... i
sacusen entre ells. Som la vergonya de
lEmpord i Catalunya. Can Batll s
- Com est organitzada la biblioteca?

Funciona com la majoria de biblioteques amb un sistema internacional
de classificaci i catalogaci de llibres per matries. Ens hem hagut de
formar per saber com sorganitzen les
biblioteques. Hi han voluntries que
sn bibliotecries i ens ajuden. Nosaltres formem part de les xarxes de
les biblioteques populars de Catalunya. Sn biblioteques petites que estan
repartides per diferents comarques i
pobles, bsicament dateneus llibertaris. Hi ha una xarxa i compartim
el programa de la gesti i catalogaci
de llibres. Aquest programa ens permet gestionar la biblioteca i conixer
els llibres que hi han. Est per Internet. Hi ha accs lliure. Es poden reservar i demanar llibres per Internet.
evidentment un exemple a seguir davant lincapacitat dels poltics.

Tamb sc de lAteneu Enciclopdic,
que t la biblioteca ms important
sobre el moviment obrer de caire revolucionari. Una biblioteca tancada,
llibres en caixes, inservible: no es va
voler catalogar i doncs incapacitat de
saber on sn els llibres i documents,
per a poder-los posar a disposici dels
treballadors, i pitjor, els llibres sestant
fent malb i es perden. s un xiringuito: Funcionament i control autoritari
dels qui fan el manteniment del xiringuito. Can Batll s exemple dautogesti, participaci, obertura, i treball
en equip, assemblearisme.
Els franquistes amb la m del clero
i militars, varen cremar les biblioteques populars i varen assassinar sobretot els mestres i als que animaven
a llegir al poble. El PP ha continuat
lobra deixant sense finanament biblioteques i potenciant el treball de
desmemoria i ocultaci histrica iniciada pel dictador Franco.
Entrevistem a dues billiotecries,
Anna i Rosa, que hi sn des del comenament.
Anna Barns
- Com et vas vincular a la biblioteca?
Doncs des del primer dia, l11 de
juny 2011, el dia que varem entrar.
Aix era un recinte privat. Tenia un

amo. Per el Pla general Municipal del 1976 destinava aquest gran
terreny a ser un espai pblic i per
equipaments, per tant pel barri. En
el projecte, uns blocs es conserven i
els destinen a usos socials. Nhi han
uns altres que shan enderrocat per a
construir habitatges socials. Aquest
gran espai de Can Batll feia ms de
30 anys que sestava demanant pel
barri. Des de molts anys, de moltes
histries i de molts alts i baixos, l11
de juny de 2011 vam entrar a Can
Batll. Vam comunicar a lAdministraci que entrarem aquest dia. Un
any abans varem iniciar una campanya que es deia Tic-tac Can Batll, que recordava que l11 de juny
de 2011 els vens i venes entrarem
a Can Batll, amb perms o sense
perms. I varem comenar el compte
enrere. Finalment varem aconseguir
entrar amb perms. Lajuntament es
va posar les piles i ens ho va facilitar
Ens va cedir noms la gesti del bloc
11, la nau on estem.
- I qu entens per gesti de la nau
11?
Lajuntament ens cedeix lespai i nosaltres ho gestionem tot, ho rehabilitem i ho posem en marxa. Aquesta
s la nau (on fem lentrevista). Feia 5
anys que estava tancada. Hi havien
residit diferents tallers, diferentes
empreses. Varem entrar els vens i
venes i la primera cosa que varem

construir fou una petita biblioteca.
Varem demanar als vens que vinguessin amb uns llibres, ja que el primer que farem seria construir una
biblioteca oberta al poble, a tot el
barri. Va ser meravells. I en aquest
espai amb mobles agafats del carrer,
amb taules i cadires del carrer, amb
prestatgeries i llibres donats. I aqu
varem estar funcionant 6 mesos.
Desprs varem tancar la biblioteca 6
mesos ms per fer obres i construir
aquesta gran biblioteca. Al mateix
temps sha construt lauditori, el bar,
un espai per equipaments i altres espais ms que hem anat reconquerint
pel barri. I com que a mi magrada
llegir des del primer dia estic vinculada a la biblioteca.
- Quants llibres teniu actualment?
Tenim fons de ms de 10.000 llibres.
Tots sn llibres usats, donats majoritriament pels vens i venes.
- Demaneu llibres a Institucions?
Alguna vegada. En principi no, perqu no tenim massa temps per a
dedicar-nos-hi i prou feina tenim
a acabar de collocar tots els llibres.
Recorda que aquesta biblioteca s
autogestionada i totes les persones
que treballen aqu, tenim un comproms voluntari i personal. Dediquem el nostre temps voluntriament per a posar en marxa i animar
- Estan tots catalogats?

Els que estan posats. Aquests estan
catalogats i informatitzats dintre el
programa. Ara mateix no tots estan posats. s una feina de molt de
temps. Sols la meitat. Tenim un sistema manual per a saber on estan els
llibres i pel prstec de llibres. Sempre
sabem on estan els llibres.
- Quanta gent esteu treballant a la
biblioteca?
Som ms de 20 persones. Som 16 que
fem torns per a mantenir la biblioteca en ordre. I les altres fan coses puntals. Participen a tallers, activitats.
- Un bon record
No en tinc un de bon record. En tinc
molts. Per exemple, el fet destar a la
biblioteca mirant llibres i descobrir
llibres que no conec. He arribat a
conixer on estan els llibres. Per a mi
un bon record s quan alg em demana llibres sobre un tema determinat, i poder acompanyar a la persona
i ajudar a trobar el que busca. Un
bon record s acompanyar, assessorar i trobar els llibres. s gratificant
per a mi. Jo se on estan els llibres.
Aix s experincia a base de mirar-los, tocar-los.
- Has descobert algun llibre especial?
A la secci dart tenim meravelles. Hi
ha un llibre que parla dels fanals modernistes de Barcelona. Hi han molt
bones fotos de fanals. Jo tamb faig
MAIG DE 2015
17 - Entrevista
fotos de fanals.
- Un record dolent.
No fa gaire ara per Setmana santa
varen robar les claus. Varen entrar i
ramanar coses.
- Com ho feu per funcionar autogestionariament?
s tot un aprenentatge. Estem creant
model. Ens formem com a voluntaris. s una funci important. La biblioteca ofereix tamb la possibilitat
de desenvolupar el nostre comproms. Cal una organitzaci ferma per
a que aix funcioni. Estem continuadament reajustant coses, perqu
no s fcil.
- A part del prstec de llibres, proposeu activitats?
Un cop al mes expliquem contes a
partir dels llibres i sen diu visquem
els contes, s una activitat molt consolidada. Desprs tenim un club de
lectura des del primer dia. Ens proposem una lectura i un cop al mes
en parlem. Est funcionant molt b,
soms uns 15 persones. Fem presentacions de llibres dautors locals. I
tot dactivitats puntuals relacionades
amb la lectura. Hem fet lectures dramatitzades de textos. Vam fer una
lectura del Rayuela de Cortazar. Un
company amb un saxo anava tocant
les peces de jazz del Rayuela: I una
ballarina de dansa contempornia
acompanyava la msica amb dansa.
Va ser molt bonic. Dinamitzem la biblioteca amb un estand de llibres la
biblioteca recomana, amb lescriptor del mes, amb una taula on depositem llibres a donar, amb la web,
Tuitter, etc.
Rosa Pomareda
- Rosa, com et vares implicar en la
biblioteca?
Fa molts anys que estic implicada
amb el meu barri. Estic a la comissi
de vens de la Bordeta i tamb havia
treballat 14 anys de secretria al Centre Social de Sants, lassociaci de
vens de Sants He estat molt implicada en totes les qestions de reivindicacions venals. El polgon de Can
Batll era una vella reivindicaci. Es
demanava pel barri. Sobretot volem
que fos un gran parc, tipus Espanya
Industrial, tipus Joan Mir. Per hi
havien tallers petits a linterior, que
treballaven en precari, i limmobi-
CatalunyA
liria Gaudi, propietria de tot aix,

llogava els espais. Varen passar els
anys. En aquests anys vam aconseguir el parc Espanya Industrial, la biblioteca Vapor Vell. Els anys 75-80 es
podien aconseguir moltes coses. No
estava regulat. I sempre sha demanat
Can Batll pel barri.
- LAjuntament li va comprar a la
immobiliria Gaudi?
Hi va haver un intercanvi de cromos. En aquella poca hi havien els
socialistes. Els tallers anaven molt
de baixa i van pactar de fer un gran
projecte per Can Batll. Es va dissenyar un avantprojecte amb un gran
parc i zones dequipaments i a canvi
la immobiliria podria edificar dos
edificis de 12-16 plantes dhabitatges de luxe. El 2010 amb la bombolla
immobiliria aquest projecte va quedar aturat. Ens varen ajudar molt els
arquitectes de LaCol. Els socialistes
sortien. I estaven apunt dentrar els
convergents. I total els uns perqu
marxaven i els altres perqu arribaven, no volien quedar malament i
varen venir a parlar al Centre Social
de Sants. Els convergents ens dien si
estvem bojos, que vindrien tots els
okupes dEuropa i volien saber saber per on entrarem. Una setmana
abans varem firmar un document a
tres bandes, la immobiliria Gaudi,
lAjuntament de Barcelona i el Centre Social de Sants, que ens cedien el
bloc 11, aquest. O sigui, varem entrar
per la porta, ms de 1000 persones,
amb 3 columnes de barris diferents,
amb els castellers, diables i un pil
dassociacions. A Sants nhi han ms
de 300 associacions. I va ser una gran
festa. I vam entrar aqu. Estava tot en
runes, una runa, una runa runa. O
sigui, negre, fosc, brut, ple de ferros
per tot arreu. Horrors. I es va fer la
primera assemblea i es decideix crear
una biblioteca.
- Parlans den Josep Pons, el teu
marit, a qui se li va posar el nom de
la biblioteca.
Era una persona peculiar. Era un
lder social, tocava molt de peus a
terra. Era protagonista per no li
agradava el pactisme. Tenia una vena
llibertria, tot i que respectava totes
les opcions. Era molt estimat per tothom. Havem tingut una botiga de
comestibles al carrer Olzinelles, i coneixia a tothom. Nosaltres ens vam
conixer a la parrquia de Sant Me-
dir. El van acomiadar duna empresa

de mobles per reclamar un repartiment equitatiu dels beneficis. I desprs de la mili va tornar a la botiga.
- Va militar en alguna organitzaci?
S. Va estar a lAteneu Llibertari de
Sants i en fou un dels fundadors.
Desprs va estar molt al Centre Social de Sants, lassociaci de vens. En
aquell temps hi va haver un problema: Les associacions de vens, quan
van legalitzar els partits, es van desmuntar. Tots sen varen anar als seus
partits respectius. I nosaltres vam
quedar 4. Varem estar a punt de tancar. Varem fer una crida. I aleshores
amb algunes persones conscienciades varem continuar. En Josep va
fomentar un projecte dobertura al
Centre Social de Sants, que encara
hi s. Tota la gent que venia al Centre Social i buscava acollida tenia un
lloc. Aix trencava tots els esquemes
de les associacions de vens. Lesquema eren les comissions: Comissions
durbanisme, comissi decologia, de
cultura, etc.
- Aleshores el centre social era lloc
dacollida
Va ser aix perqu ens vam quedar
sols. Si les comissions haguessin
funcionat.. igual hagus continuat.
Al marxar la gent es va fer un altre
model. Van crear un altre model,
bastant nic en les associacions de
vens: que tothom tingui vot i veu,
que tothom pogus encabir-se, i repartir sales als grups que ho demanaven. Alguns ho consideraven un
hotelet dentitats. I penso que aquest
sistema ens ha enriquit molt. I varen
anar passant els anys. Es va crear un
grup per a la Pau. Varem treballar el
tema anti-OTAN. En aquell temps
temps ens interessvem molt per Llatinoamrica, Nicaragua, Guatemala
i tamb contra les nuclears. rem
molt actius trepitjant carrer, en les
cadenes humanes, manifestacions.
El grup per la pau editava una revista. El meu marit era una persona
molt conciliadora. Tenia qualitats especials; en les assemblees i reunions
centrava les histories i abreviava les
reunions. Sabia captar el que la gent
volia i trobar solucions davant les diferencies.
- Com va anar la seva designaci?
Es va decidir a la primera assem-
blea. Feia un any que havia mort. Als

15 dies de mort se li va fer un gran
homenatge popular. Hi havia molta gent jove. Ell havia estat sovint a
lHamsa, a Can vies, a les festes alternatives. I tamb sabia compaginar
altres mons. A la plaa de lesglsia
de Santa Maria de Sants shi va posar
una placa amb el seu nom. Encara
hi s. Ara t dos noms: plaa Bonet
i Muix i ara plaa Josep Pons. I popularment es coneixia com a plaa
Mlaga.
- Rebeu visites?
Aqu ve molta gent. Sobretot estrangers. Ara macaben davisar que pel
9 de maig vindran lAssociaci de
Dones Separades. Saben que s un
espai alternatiu, autogestionat, i s
un projecte innovador. I que s de
lajuntament, per no la gesti. Venen particulars i grups. Grups de
mestres, grups dadolescents. En venen tants que haurem de reservar les
visites a un o dos dies a la setmana i
ajuntar-los.
- Quina impressi expressen els
que us venen a veure?
Sempre s positiva i comparteixen
entusiasme.
- El prxim mes de juny far quatre
anys. Com ho veus?
Un xit. Hem discutit i parlat de
moltes coses. Arribar un moment
que haurem dalliberar alg. Sobretot
per lobrir i tancar. A lauditori fiem
molt soroll, i lajuntament ens ha pagat el material per insonoritzar.
- I la possibilitat que lajuntament

contracti una persona...
La gent no ho vol. De moment no es
vol que hi hagi alg assalariat. Tots
som voluntaris. s un debat que est
pendent. El principi s molt maco.
Sempre en parlem. Per queda pendent... Sempre hi ha hagut algun cas
especial, quan hi han obres i alg ha
destar tot el dia i s necessari. O b,
contractes temporals de Barcelona
Activa, a gent de llarg atur del barri,
que sofereixen a venir aqu.
- Quins reptes teniu?
Un gran parc, un casal davis, un centre cvic, i un centre per a discapacitats. Hi ha tamb en marxa una cooperativa dhabitatge: habitatge dus.
Hi ha gent que ja hi ha posat diners,
per falta concretar amb lAjuntament. Tamb hi ha altre gent que han
projectat una escola amb pedagogia
llibertaria. Hi han dos blocs dhabitatge social que fa lAjuntament, que
ja estan en marxa.
- Quin s el vostre lema?
Can Batll s pel barri
- Vols afegir alguna cosa?
Que no perdem illusi, que anem
seguint el ritme dels esdeveniments,
que siguem humans i que no ens desviem del que sempre hem estat, del
que somivem quan tenem 15 anys.
- Qu somiaves als 15 anys?
Aix. Aix que estem vivim ara a
Can Batll.
MAIG DE 2015
Sense fronteres - 18
CatalunyA
Sense fronteres
Xile: Els treballadors es mobilitzen

per una Reforma Laboral a fons
Manu Garcia
l passat 21 dabril va tenir lloc

una fita histrica per al moviment sindical xil. Organitzacions porturies, mineres, forestals,
de la construcci i el muntatge industrial i dalguns altres sectors van
portar a terme una jornada dAtur
Nacional amb lobjectiu daconseguir una Reforma Laboral que
reculli les demandes ms sentides
pels treballadors (1).
Des dels anys 80, durant la lluita
contra la dictadura, que no es veia
una mobilitzaci daquestes caracterstiques: de carcter nacional,
amb alguns dels principals sectors de leconomia nacional involucrats, amb paralitzaci efectiva
de la producci i amb continguts
estructurals, ms enll de lestrictament gremial. Aquests trets,
que en altres pasos sn habituals
en una jornada de vaga general, a
Xile no ho sn, donades les peculiars caracterstiques del sistema
de relacions laborals installat en
dictadura i mantingut al llarg dels
ltims 25 anys amb poques modificacions.
La vaga a Xile
A Xile les vagues normalment sn
en una sola empresa i simbliques, s a dir, no saconsegueix
parar la producci. Aix s per la
legislaci xilena, que no reconeix
la negociaci per branca i permet
el reemplaament de treballadors
en vaga.
A ms, hi ha moltes altres traves
legals, com una gran facilitat per a
lacomiadament, el reconeixement
de la possibilitat per a grups de treballadors no sindicalitzats darribar
a acords parallels amb lempresa i
un complex, embullat i lent procs
de negociaci collectiva reglada.
Per tant, la pressi que saconsegueix fer s poca, i per si no fos poc
els organismes fiscalitzadors sn
ineficients i compten amb escasses atribucions, mentre per la seva
banda els tribunals laborals sinclinen en general a ser ms comprensius amb lempresa que amb el
treballador. Aix, no s destranyar
que la majoria de vagues a Xile es
deposin sense aconseguir els seus
objectius. I que, amb la vaga i la
negociaci collectiva mutilades,
la distribuci de lingrs sigui tan
desigual i la injustcia la norma (2).
Proletariat
estratgic: la
fora motriu dun
sindicalisme de
nou tipus
En aquest cas la histria va ser molt
diferent. Es va tractar duna aturada
no noms contra les lleis laborals
vigents, sin ignorant-les absolutament en el seu desenvolupament.
Es va tractar duna aturada dels que
la patronal pejorativament qualifica
com a poltics, no noms de sector
sin multisectorial i que va aconseguir paralitzar els principals sectors
en un model econmic primari-exportador com ho s el xil: la mineria del coure, la producci forestal i
el transport internacional daquests
i daltres productes (com la fruita) a
travs dels ports (3).
Com s que aix va ser possible? En
primer lloc, es va comptar amb el
factor sorpresa. El moviment estava
planificat des de feia setmanes per
sense fixar una data concreta, que
es va definir a lltim moment per
a evitar que les gerncies poguessin
maniobrar per a minimitzar limpacte. En segon lloc, es va emprar a
fons lacci directa de masses, mitjanant el bloqueig a lentrada de les
feines, la collocaci de barricades
i locupaci massiva de carreteres i
camins per a impedir la circulaci
de mercaderies i larribada de esquirols.
Per descomptat, aquesta capacitat
de paralitzaci noms s possible
all on existeix una elevada con-
centraci de m dobra i on el poder dels sindicats (i/o comunitat

organitzada entorn dells) s suficient com per a portar a terme una
demostraci de fora aix i evitar
limpacte de represlies posteriors.
Daqu la importncia de la construcci dorganitzacions massives,
combatives, genunament representatives i vinculades amb les seves
comunitats en els sectors que reuneixen aquestes caracterstiques.
A aquesta tasca shan abocat organitzacions poltiques revolucionries entre les quals cap destacar, per la seva presncia nacional,
incidncia i carcter multisectorial,
a lOrganitzaci Comunista Llibertria (OCL), que des de fa ms

de deu anys ha portat a terme una
tasca dinserci i de treball de masses en funci duna tesi estratgica
lligada a aquesta caracteritzaci de
leconomia nacional, lordenament
jurdic i les tradicions i capacitats
de lluita de les expressions sindicals
del poble treballador xil (4).
Creixement
qualitatiu
El 21 dabril de 2015 s una fita ms
del procs dascens com fora social
organitzada del proletariat estratgic que ve desenvolupant-se des de

fa deu anys. La creaci de la Confederaci de Treballadors del Coure
(CTC) aglutinant als subcontractistes miners i la vaga de ms dun
mes el 2007 que va culminar amb
la signatura dun Acord Marc per al
sector; la negociaci per sector dels
treballadors forestals desprs de la
lluita en que va caure assassinat el
company Rodrigo Cisternas; en el
sud del pas la vaga llarga del salm
que va comenar aquest mateix any
(2007) i va acabar a labril de 2008;
la rearticulaci i cohesi del sindicalisme portuari partint de lexperincia de la Uni Porturia del BioBio; el sindicalisme dacci directa
dels treballadors de la construcci i
el muntatge industrial totes elles
van ser expressions dun mateix fenomen, el de grans moviments de
masses all on el descontentament
dels treballadors, transversal a tot el
proletariat xil aixafat per les condicions laborals del neoliberalisme,
tenia majors condicions objectives
per a expressar-se.
Alguns dels processos citats van
quedar estroncats o els va costar
ms decantar en la consolidaci
dorganitzacions sindicals fortes,
representatives i vinculades amb la
comunitat, ja sigui per falta de direcci adequada (cas dels forestals),
avatars propis del sector econmic
en el qual van tenir lloc (com en les
salmoneres) o, senzillament, les dificultats prpies del marc general ja
citat en el qual han de moures els
sindicats.
MAIG DE 2015
19 - Sense fronteres
No obstant aix, la intencionalitat

de donar-li una projecci de conjunt
va ser una constant en les franges
ms avanades de lacumulat que es
va anar generant amb aquestes lluites, que va ser nodrint-se i nodrint,
en una relaci dialctica, als projectes poltics transformadors com el
ja citat. Aquesta va ser lavantguarda que va tenir i que ha de donar la
batalla ideolgica contra tendncies
naturals en organitzacions daquest
tipus: al caudillisme i la creaci de
feus particulars, al sentiment de
ser una aristocrcia obrera que
noms hauria de preocupar-se pels
seus propis interessos i a la despolititzaci i individualisme que porta
amb si el sentit com neoliberal,
hegemnic en la societat xilena des
dels anys 80.
Enfront daquestes tendncies es
van promoure com antdots la direcci collectiva, el protagonisme
de les bases en la presa de decisions
i, sobretot, la perspectiva nacional i
com poble treballador dels problemes, superant la mirada curtplacista i estretament sectorial. Per exemple, en el sector portuari, fent-se
crrec dencapalar la lluita per un
sistema pblic de pensions enfront
de la tornada a la caixa porturia
o, en el cas del coure, installant en
lagenda del sindicalisme del sector
la renacionalitzaci del recurs per
a finanar un desenvolupament
econmic equilibrat i drets socials
per a tots (tenint en compte que els
beneficis que genera el mineral no
han de ser noms per a qui hi treballen, sin per a tot el poble de Xile).
Aix doncs, deslligar el potencial
del proletariat estratgic per a aconseguir canvis en benefici de tots i
aconseguir des daqu larticulaci
de la resta del moviment sindical
no s una cosa que sorgeixi per generaci espontnia, s fruit duna
decisi i duna lluita poltica, que va
lligada, tamb, a la conscincia de
la centralitat dels treballadors en un
procs de transformacions estructurals que es vol tendenciar cap al
socialisme.
I aquesta obstinaci est donant els
seus fruits. En els ltims anys sha
aconseguit un salt qualitatiu: passar
de la lluita allada en cada branca de
la producci a una lluita coordinada com sectors estratgics i que el
moviment sindical estigui present
en la discussi no noms sobre modificacions al Codi del Treball, sin
sobre molts altres aspectes de la
vida nacional.
Xile en ebullici
A ms del desenvolupament propi
del sindicalisme estratgic, aquesta mobilitzaci no pot entendres
allada del seu context histric: el
duna forta deslegitimaci de la
institucionalitat heretada del pinochetisme (Constituci, Parlament,
sistema electoral binominal) i la
irrupci dun moviment popular
les reivindicacions de drets socials
del qual xoquen frontalment amb
el neoliberalisme i que, almenys en
diverses de les seves expressions, ha
aconseguit graus acceptables dor-
ganitzaci, conscincia poltica i

articulaci.
El 2011, no noms estudiantil sin
tamb sindical, regionalista i democratizador, va obrir la possibilitat
daconseguir avanos substancials
en lnia amb lavanat per altres pobles llatinoamericans.
La Nova Majoria, hereva de la Concertaci de Partits per la Democrcia, la coalici que va governar
el pas per ms de 20 anys desprs
de la sortida pactada de la dictadura, va arribar al govern fa una mica
ms dun any amb un programa de
reformes moderades en diversos aspectes socials, poltics i econmics.
Desprs dun any, vam comprovar com shan anat diluint aquests
afanys reformistes del govern, hegemonitzat pels seus sectors ms
conservadors, amb la Democrcia
Cristiana al capdavant. Lactitud
belligerant daquest partit en la defensa de deixar les coses com estan
contrasta amb la falta diniciativa i
el seguidisme del Partit Comunista,
laltre pol de la Nova Majoria, que
desprs de ms de 20 anys de cam
propi es va incorporar a la coalici
aspirant a impulsar els canvis des
de dintre del govern. No obstant
aix el govern, al continuar amb la
poltica dels acords amb la dreta
i renunciar al seu programa, li va
donar nova empenta a la reacci,
que va comenar una ofensiva per
a reprendre es seu espai en el sentit com del xil mitj, apellant a la
meritocracia i emprant la poltica
de la por per a tractar de frenar
el desplaament cap a lesquerra de
lopini pblica.
Per el moviment popular ha sabut
estar a laltura i ha alat la seva veu
amb contundncia. No noms el
sindicalisme estratgic. El passat 16
dabril el moviment estudiantil va
convocar a ms de 100.000 persones
en els carrers de Santiago i desenes
de milers ms en tot el pas exigint
una reforma educativa a fons. El 22
dabril, a lendem de la paralitzaci
productiva, milers van marxar a Valparaso i Valdivia exigint una nova
poltica daiges que reverteixi la
seva privatitzaci i deixi dafavorir a
les transnacionals mineres, forestals
i agroindustrials. Tamb pescadors
artesanals, professors, pobladors que
exigeixen habitatge digne, sn actors
socials molt actius i presents en la
vida nacional.
Els escndols de finanament irregular i altres casos de corrupci que
van esclatar en els ltims mesos involucrant transversalment tant a la
dreta com a la ex-Concertaci no
van fer ms que tirar gasolina al foc
del descontentament popular, que
veu com una elit formada per grans
propietaris i poltics al seu servei
(moltes vegades ells mateixos part de
la classe capitalista) es posa dacord
a les seves esquenes per a legislar en
profit propi.
El procediment entorn de la reforma laboral no ha escapat a aquesta
forma de fer les coses, a aquesta lgica dels acords cupulars entre galls
i a mitjanit, de la cuina com la va
definir un dels ms conspicus representants de la vella gurdia de la
CatalunyA
Concertaci (5).
Una proposta
laboral cuinada
entre quatre
parets
En la lnia daquestes reformes descafenades (perqu prviament es
pacten amb els sectors ms retrgads de la societat) lExecutiu va presentar la seva proposta en matria
laboral a finals de desembre passat,
desprs duna ronda de converses
que va excloure a les principals organitzacions de treballadors del pas
i que va privilegiar les trobades amb
les diverses patronals, seguint amb la
lgica de privilegiar abans de res la
confiana inversionista, sotmetent
tota la resta a aix.
Per no noms va haver-hi jugades
per dalt: a linici de lany van comenar les reunions entre les principals organitzacions sindicals del
pas per a acordar una posici comuna davant la proposta del govern.
Aquestes converses van donar pas a
dues trobades de sindicats estratgics
de leconomia que van tenir lloc a
Talcahuano i Santiago durant els mesos de febrer i mar (6) que van servir per a afinar propostes conjuntes i
definir portar a terme mobilitzacions
si no sescoltava als treballadors.
Abril va comenar amb el debat en el
parlament sobre les indicacions (propostes de modificaci) presentades al
projecte i que encara continuen.
LAturada Nacional del 21 dabril (i
les que estan per venir si no satn a
les exigncies de participaci en la
reforma), s precisament un moviment per a incidir en aquest debat. La
setmana anterior les organitzacions
patronals havien escalfat lambient
llanant un vdeo on rebutjaven les
mesures que els sindicats havien posat sobre la taula en el debat sobre la
reforma, lligades amb el foment de la
negociaci collectiva i la prohibici
de prctiques antisindicals. El vdeo
(7) va ser rebut com una provocaci
en el mn sindical, va galvanitzar a
les bases i va accelerar els temps del
seu contraatac.
Les direccions (assentades fonamentalment en regions) van aplicar el que
havia estat acordat en les trobades
prvies i es van disposar per a donar
la batalla, per a la qual van comptar
amb el suport dun destacament de
suport tctic a Santiago, que encertadament va preparar un tall de trnsit
a una hora punta en la principal artria de la capital, una acci llampec
que va aconseguir atreure als mitjans
i fer impossible la invisibilitzaci de
la jornada de lluita (8).
Els editorialistes dels mitjans de comunicaci, controlats per un petit
grup oligrquic (destaquen els clans
Edwards, Saieh i Luksic), van reaccionar amb una barreja de sorpresa
i por a aquesta demostraci de fora
per part dels treballadors (9). Per
contra, cal ressenyar que els periodistes conscients presents en aquests
mitjans (que han vingut realitzant
en lltim temps un meritori treball
gremial) van posar de la seva part
per a trencar el bloqueig informatiu,
contribuint des de dintre a donar la
batalla comunicacional (10).
I ara qu?
Aconseguit lobjectiu buscat per
lAturada Nacional Productiva, ara s
el moment daprofitar la injecci de
moral, capitalitzar en el debat parlamentari i en lopini pblica i preparar la segent batalla, el segent
moviment per a seguir millorant la
correlaci de forces en la disputa per
la Reforma Laboral.
Dintre de lesquema de mobilitzaci
creixent i escalonada, el segent pas
s la Jornada de Lluita Multisectorial, involucrant a ms sectors del
moviment popular, especialment al
moviment estudiantil, que amb una
encertada direcci ha aconseguit
mantenir tant la masivitat i adhesi
a les seves propostes com la profunditat daquestes ltimes, evitant tant
lallament com la cooptaci i for-
jant llaos slids amb altres actors.

La seva disposici per a avanar en
unitat amb ells s coneguda, aix com
el seu carcter dinamitzador i mobiliyzador.
Lestret dels temps obliga a moures
rpidament i a copejar de nou, sense deixar que lenemic reprengui la
iniciativa. En les prximes setmanes
el moviment popular tornar a expressar-se multitudinriament en els
carrers.
Notes:
1- Comunicat de les organitzacions
sindicals convocants: http://www.
confederaciondelcobre.cl/erbocefnoc/?p=2711
2- http://www.elmostrador.cl/opinion/2014/03/25/chile-la-ocde-yla-desigualdad-de-ingresos-el-bailede-los-que-sobran/
3- http://ciperchile.cl/wp-content/
uploads/GraficoExp1.pdf
4- Declaraci de lesquerra llibertria davant laturada convocada pels
sindicats: http://eldesconcierto.cl/
declaracion-de-la-izquierda-libertaria-ante-paro-de-sindicatos-estrategicos/
5http://www.elmostrador.cl/
pais/2014/07/14/zaldivar-apaga-elincendio-con-bencina-y-dice-queciertos-acuerdos-no-pueden-hacerse-de-cara-a-la-opinion-publica/
6http://www.revistabagual.
cl/2015/03/sindicatos-estrategicos-de-la-economia.html
7- https://www.youtube.com/watch?v=rYVFWBs3IFQ
8- http://www.t13.cl/noticia/nacional/carabineros-interviene-protesta-de-trabajadores-de-la-produccion-por-la-alameda
9- Editorial de El Mercurio:
http://www.elmercurio.com/
blogs/2015/04/24/31241/La-huelga-como-instrumento-politico.aspx
10- Una mostra notable en aquest
sentit va ser lespecial sobre el debat laboral ems el mateix dia de
laturada a la televisi pblica: https://www.youtube.com/watch?v=q-yDsBQZHC4
MAIG DE 2015
Social - 20
CatalunyA
Social
Quan alguna cosa es trenca

Federaci dEnsenyament de
CGT Catalunya
avant la mort dun professor

de lInstitut Joan Fuster de
Barcelona vam expressar la
nostra solidaritat amb el professorat, les famlies i lalumnat afectat i
el sentiment de dol compartit va per
davant de tot. Tamb un sentiment
de rbia perqu alguna cosa sha
acabat de trencar en leducaci del
nostre pas.
En una realitat social colpejada per
la crisi on shan agreujat problemes
no noms econmics sin tamb
socials, aquests entren per la porta
descoles i instituts cada mat. Els
centres educatius no som illes ni
mai ho hem estat-, sin que estem
immersos en el clima de tensi social que es viu. Els governs de torn,
central o catal, no donen resposta
a aquesta problemtica social, sin
que al contrari, parlen que el pitjor
ha passat i miren cap una altra banda.

Per a ms, amb les seves poltiques educatives, tamb impedeixen
que els centres puguin apaivagar
aquestes tensions. Reduccions en
els Equips dAtenci Pedaggica, en
els psico-pedagogs i departaments
dorientaci, en les Unitats de Suport a lEducaci Especial (USEE)
Reduccions en els temps per establir dilegs amb alumnes i famlies
per part de professorat sobrecarregant-lo dhorari lectiu, supressi de
reforos i atenci individualitzada,
increment de rtios... tot per reduir plantilles. Instruccions ms o
menys explcites- des de fa tres anys
del Departament dEnsenyament
als equips que han de diagnosticar
alumnes amb alguna problemtica,
que no elaborin altres dictmens que
els de lalumnat que sha de derivar a
les Unitats dEducaci Compartida
(UECs) i/o a les Unitats de Suport
a lEducaci Especial (USEE), desa-
parici de programes de formaci...

Sn aquestes poltiques las que han
acabat de trencar avui la convivncia en les nostres escoles, les que els
governs justificaven dient que Amb
menys farem ms i que posen en
risc la integritat fsica de lalumnat
i la del professorat o de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
Que no vulguin eludir les responsabilitats parlant de seguretat o
de seleccionar alumnat. Els centres
no han de ser presons i han de poder
garantir el dret universal a leducaci: han de ser espai de convivncia
i aprenentatge. I per a ser-ho, calen
uns mitjans que els Governs ens neguen.
Per aix fem palesa la nostra indignaci davant del Govern que s qui
te a les seves mans el poder de retornar als centres educatius els recursos
humans i materials necessaris per a
recuperar la convivncia. Lesfor dels
professionals va per davant, i avui, un
cop ms ha quedat demostrat.
Un company mort, una comunitat educativa

destrossada
Jordi Mart Font
0 dabril del 2015. Un nen de

13 anys mata un professor de
lInstitut Joan Fuster de Barcelona amb una ballesta i un ganivet a un
institut i fereix altres alumnes i professors. Un crim execrable que cal condemnar, un company que cal recordar
i una comunitat educativa, la de lInstitut Joan Fuster, que cal acompanyar
en uns moments tan durs.
Si qualsevol crim amb violncia resulta execrable, en aquest suneixen
alguns condicionants que caldria revisar a fons per extreuren algun tipus
de conclusions: les armes emprades, la
data davui, ledat de lassass i la precarietat del company assassinat que amb
tota la bona fe del mn ha intentat
aturar un nen que tenia lnic objectiu
de fer mal.
Una ballesta i un ganivet per matar
gent, i matar-los. Les armes de lassassinat ens aporten una dada esgarrifosa: no hi ha estris que no serveixin a lhora de fer mal. Per tant, cal
aconseguir que no hi hagi voluntat
de fer mal perqu, si aquesta hi s, la
resta s relativament fcil de buscar i
trobar. Per sort, de moment aquesta
societat no ha decidit sucidar-se com
la nord-americana i la seva obsessi
malaltissa per les armes de foc a labast
de qualsevol que tingui quatre dlars...
Un 20 dabril de 1999, dos nois van decidir assassinar tants companys i professors del seu institut com poguessin
a Columbine, als EUA, i com que
tenien armes a labast aix ho van fer.
Sembla clar que la data no s casual.
En aquell moment, quan es va parlar
de les causes de lagressi es va parlar,
com ara aqu, de la possible malaltia
mental dels assassins, del bullyng a
qu eren sotmesos, de la seva absoluta
manca dempatia cap als altres alumnes i professors. Tamb es va atribuir
el fet a la influncia de videojocs i pellcules amb contingut violent. Tots
aquests factors existeixen aqu i sovint
sn vistos com a normals. I ho poden arribar a ser per cal que tinguem
en compte que hi ha infants i joves que
veuen la mort i lassassinat tamb com
a normals perqu el seu mn referencial, audiovisual, aix els els mostra en
tots els moments de la seva vida.
Resulta sorprenent llegir alguns comentaris de companys i companyes
(sn minoritaris per hi sn) atacant
lescola inclusiva i assenyalant-la com
a gaireb culpable de les agressions,
quan s aquesta lnica que ens pot
alliberar de les postures violentes, de
lallament, de les agressions duna a
altres, de lestigmatitzaci de les persones amb disfuncionalitat intellectual o fsica que en la seva absoluta
majoria mai sn violents. Quan s
aquesta lnica que ens pot ajudar a
fer entendre que el mn no s la tele,

que la mort o lassassinat no s normal, que la ficci no es pot confondre
mai amb la realitat i que la violncia es
pot tractar de moltes maneres per la
violenta s la pitjor delles.
Vivim moment durs a les aules. Cada
cop ms infants i joves, amb rtios que
sobrepassen totes les recomanables.
Equips de psicopedagogs retallats fins
a fer-los gaireb inexistents. Professionals expulsats de la feina per retallades
que ens deixen a la intemprie i tenen
com a conseqncia la conversi dels
centres educatius en aparcaments de
nois i noies. I professors, professores
i mestres busquem solucions que no
poden venir de lactual marc perqu
s aquest precisament el culpable don
som.
Lestrs que provoquen classes amb
ms de trenta nens i nenes que no tenen latenci que necessitarien perqu
porten munts de problemes de les seves cases (tamb bombardejades per
desnonaments, precarietat, violncies,
pobresa...) sembla que no es vulgui
veure per part de qui mana, per hi
sn i cada dia sn ms presents. Un
nen amb problemes com tenia aquest
de lInstitut Joan Fuster segur que
hauria estat vist, escoltat i ats en una
escola ms humana, sense tantssima
gent per aula, amb ms psiclegs i pedagogs que es poguessin dedicar a al
seva feina sense haver de cobrir hores
i hores daltres professors que ladministraci ha decidit que no calien,

sense tants problemes com els governs
actuals han abocat a les nostres escoles. I si els professionals haguessin decidit que li calia un tractament especial lhagus arribat a tenir.
Les escoles no poden ser abocadors
de nens ni nenes. La precarietat no
pot ser la forma normal de treballar.
Les i els alumnes amb problemes de
qualsevol tipus han de tenir loportunitat de ser atesos com a persones que
sn i aix noms s possible si tenim
molt personal (i ms encara moltes

persones, formades i amb rtios assequibles) i amb garanties de no morir
en lintent. I, sobretot, lescola no pot
continuar depenent de gent inepta
que retalla tot el possible fins que les
persones no poden ser tractades com
a persones, com a persones diverses, i
per aix tamb amb solucions diverses.
* Jordi Mart Font s periodista, escriptor, treballador de lensenyament i afiliat a CGT Tarragona
MAIG DE 2015
21 - Social
CatalunyA
Hem decidit seguir juntes
Solidaritat amb les 8 condemnades a 3 anys de pres per

participar a lacci dAturem el Parlament
Grup de suport a les
condemnades dAturem el
Parlament
https://encausadesparlament.
wordpress.com/
na nova gerra daigua freda

ens va ser llenada el passat
30 dabril quan les advocades ens van fer saber que aviat arribarien les comunicacions dingrs a
pres en 10 dies, de les 8 companyes condemnades a 3 anys de pres
per participar a lacci d Aturem el
Parlament al 2011. El compte enrere
realment comena amb lentrega de
la notificaci personal a cada encausada i aquestes sestan produint des
del passat 8 de maig. Per els temps
que ens imposen sn incerts perqu
tamb ens trobem a lespera de les
resolucions judicials dels recursos
interposats que podrien eventualment aturar lingrs.
Davant daquests fets, pel que fa a
la via legal, sinterposar un recurs
al Tribunal Constitucional que, donats els tempos, no evitar lingrs a
pres. Aix, al veurens entre lespasa
i la paret, hem decidit demanar un
indult total a lAudincia Nacional.
Sense entrar en tecnicismes, estem
demanant un tipus dindult que no
posi en risc la llibertat de cap companya ja que si es demans el parcial
per tothom, una delles seria empresonada. Davant la voluntat que t la
repressi dallar-nos i fracturar els
diferents moviments, hem prioritzat

mantenir-nos juntes i construir una
proposta com que inclou la situaci
de totes. Per nosaltres s un trmit
burocrtic del qual no en farem bandera, per que decidim utilitzar al ser
lnica via legal de que disposem per
evitar lengarjolament de les nostres
companyes.
Tamb volem aclarir que demanar un
indult no implica penedir-se dels fets
succets aquell dia. A ms hem decidit
no allegar causes personals que farien distincions entre companyes pel
grau de normativitzaci de les vides
prpies.
Alhora, des de lassemblea dencausa-
des evoquem i reivindiquem lacci

Aturem el Parlament daquell 15 de
juny del 2011. Per moltes va ser un
dia radiant, on per uns instants la por
semblava haver canviat de bndol. Va
ser un dia empoderador perqu es va
viure i practicar la poltica real, la de
les persones, tot fent un exercici de
resistncia i mostrant la fora collectiva confrontada a una lit que vesteix
jaquetes, corbates i maletins, que es
refugia entre les parets dedificis institucionals, que sautoanomena democrtica, que busca el lucre personal
i empresarial, que es protegeix amb
un exrcit de mossos armats fins a les
dents i amb els massmedia.
Aquell dia va trontollar tot. I malgrat

que aconseguiren aprovar les retallades pressupostries ms importants que shan fet mai a Catalunya,
nosaltres seguim reivindicant lacci
de protesta davant el sistema poltic
actual i les seves retallades injustes,
violentes i amb greus implicacions
per les nostres vides. Qu sn crits i
empentes davant les conseqncies
que han tingut aquests pressupostos
en sanitat, educaci o en tants altres
mbits? Res. Per altra volta es va repetir la histria en qu els mitjans de
comunicaci burgesos van desinformar i on les dissidents poltiques vam
rebre pals, com els que seguim rebent.
En lactual estat de corrupci i misria

cada cop som ms les que sentim ira
i despreci cap al seu sistema de representaci poltica, mogut per interessos personals i econmics, i cap a tota
la maquinria repressiva que es posa
en joc quan hi ha persones que ens
plantem. Davant la condemna que
pesa a lesquena daquestes 8 persones, la nostra resposta ha estat sempre la resistncia collectiva des dels
carrers. I aix seguirem.
Per aix vam convocar una setmana
de mobilitzacions a nivell estatal entre
l11 i el 19 dabril contra la sentncia
del Tribunal Suprem que condemna a
tres anys de pres vuit de les persones
encausades per la protesta Aturem el
Parlament de 2011. A Barcelona, la
setmana de lluita va incloure xerrades, encartellades, concentracions,
talls de trnsit i una cadena humana
el 19 dabril per encerclar el Parlament al Parc de la Ciutadella.
Properament anunciarem noves
convocatries per fer front a les detencions si s que shan de produir.
Aprofitem per saludar i encoratjar a
les companyes que darrerament han
estat colpejades per la repressi. No
oblidem les encausades pels fets contra el desallotjament de Can Vies, les
represlies per lOperaci Pinyata i
Pandora, les vaguistes i tantes altres
que no cabrien en aquestes lnies.
Estigueu ben atentes a les convocatries de suport!
Si toquen a una, ens toquen a totes!
Ni amordaades, ni domesticades.
Lluitant respondrem!
La CGT de Barcelona davant la notificacio

dingrs a la pres pels 8 condemnats pels fets
del Parlament
CGT Barcelona
bans de res mostrar el nostre

rebuig tant a la condemna
que sels va imposar per un
tribunal totalment polititzat, Tribunal Suprem, com per la notificaci
dingrs a la pres per part de lAudincia Nacional.
La irresponsabilitat dels poltics
danar contra les persones, pretenent aprovar retallades en serveis
bsics, va merixer una resposta directa, cridar que el que saprovaven
significava augmentar la desgrcia
de molta part de la poblaci. Per
els poltics noms estan perqu sels
aplaudeixi i sels voti, porten molt

malament la crtica sobretot quan
sels diuen les coses a la cara, ells
prefereixen agredir amb decrets i
lleis escudant-se en la representativitat electoral.
No ens representeu. Els que heu endollat la mquina judicial i aconseguit aquestes condemnes poltiques,
pretenent per mitj del mecanisme
repressiu que heu creat, aturar les
protestes i mobilitzacions que us
permetin garantir vostres prebendes, les vostres corrupteles, el vostre
nivell de vida, ... esteu molt equivocats, cada vegada som mes els que
desconfiem de vosaltres i del sistema, cada vegada serem ms els que
ens mobilitzarem per donar-vos.

Estem al costat dels nostres companys condemnats, serem solidaris
amb tots aquells que estan presos o

encarcelis, per fabulacions, poltiques, policials i judicials. Exigim la
seva posada en llibertat i participarem en els actes de protesta i solidaritat que es convoquin.
MAIG DE 2015
Social - 22
CatalunyA
1er Congrs en Defensa del

Transport Pblic
Mesa Popular del Transport
Pblic
l passat dissabte 11 dabril es

va celebrar a lAteneu lHarmonia de Sant Andreu (Barcelona) el 1r Congrs en Defensa
del Transport Pblic dmbit catal,
organitzat per la Mesa Popular del
Transport Pblic, amb els objectius
daglutinar, unificar i amplificar les
lluites reivindicatives laborals, socials, venals i ecologistes, i tamb
construir un nou model de transport
pblic per a tothom. El transport
pblic s un dels pilars fonamentals
per a una societat justa i equitativa,
i una prioritat urgent davant lactual
crisi social, energtica i ambiental.
Les entitats socials i de persones
usuries han superat les expectatives amb aquest primer encontre
dabast catal que reivindica un gir
a les poltiques de mobilitat. Lxit
de la convocatria va superar totes les expectatives i es va arribar a
una xifra de participaci de ms de
120 persones, vingudes de tot Catalunya. Tarifes socials, un transport
pblic descentralitzat i la municipalitzaci de la seva gesti, propostes

claus.
Els quatre eixos de debat van arribar a unes propostes de consens ben
clares de cara a continuar lactivitat
en defensa del transport pblic en
els propers temps, les quals poden
resumir-se a grans trets en els punts
segents:
- Rebaixa de tarifes del transport
pblic dacord amb el salari mnim
i gratutat per a determinats collectius, cercant un fianament pblic

que gravi les activitats que incentiven el transport privat.
- Finalitzar les infraestructures aturades (connexi tramvia Diagonal i
L9...) i fer un plantejament de bus
metropolit i no municipal
- Garantir una oferta de transport
pblic mnima, inclusiva i accessible
a tot el territori catal. Assegurar la
inversi necessria per fer el trans-
port pblic competitiu respecte la

mobilitat particular motoritzada.
- Municipalitzaci i gesti pblica
directa del transport pblic
- Gesti i propietat pbliques de la
T-Mobilitat i reclamaci del contracte signat amb el grup liderat per
Caixabank.
- Creaci dun espai de coordinaci
de lluites estable per a garantir el seguiment dels acords presos.
La Mesa Popular del Transport
Pblic (MPTP) va sorgir a partir de limmobilisme de lAutoritat

del Transport Metropolit (ATM)
davant les demandes socials i institucionals, i la demostraci que la
Taula Social, creada per les administracions arran de les protestes socials del 2014 per laugment de preu
dels transports, va ser un instrument estril amb nulla participaci
dels agents socials.
Les poltiques dels successius governs municipals i de la Generalitat de
Catalunya no han afavorit el transport pblic ni fomentat un model
de mobilitat social i sostenible; han
anat en direcci contrria, sempre
promovent ls del vehicle privat i
lencariment continuat dels preus,
la supressi dinfraestructures, rutes i horaris de trens i autobusos,
lempitjorament generalitzat de les
condicions de la mobilitat, les privatitzacions (per exemple, la T-Mobilitat) o la no aprovaci duna llei
de finanament del transport pblic,
pendent des del 2004 dacord amb la
Llei 9/2003, de la mobilitat.
Ms informaci a https://congresdefensatransportpublic.wordpress.
com/
Fukushima 2015, quart aniversari duna

catstrofe nuclear que continua
Tanquem les Nuclears
nfocar avui latenci en

Fukushima, des de Catalunya
i Espanya, significa enunciar
la paraula clau que ho defineix tot:
silenci.
Un silenci que no significa que a
Fukushima no passi res. Un reps
al perode que va de l11 de mar
del 2014 a l11 de mar del 2015,
deixa moltes notcies a qual ms
inquietant, com que sincrementen
els casos de cncer de tiroides (una
de les dues malalties oficialment
reconegudes com vinculades a la
radiaci); que 4 anys desprs encara
no es pot accedir als nuclis en fusi
dels reactors; o que un flux continu
de 400.000 litres daiges altament
contaminades per radiaci saboca
cada dia a loce, entra a la carena
daliments i arriba als ssers humans.
Aquests fets no tenen cabuda a les
primeres planes dagncies informatives o a les obertures dels noticiaris,
simplement signoren. Aqu, molt
poques persones fan seguiment sistemtic i satreveixen a publicar in-
formaci de les seqeles del que s

la pitjor catstrofe en la histria de
la indstria atmica, que mant apagades les centrals atmiques de Jap.
Si inquietants sn les informacions
ambientals i sanitries, encara ho
sn ms les socials; en aquest darrer
any sha reafirmat el control governamental que fa del Jap una societat cada cop ms vigilada, una societat en que leditorial i lautor dun
cmic que parla de problemes de
salut de la poblaci, sn amenaats
directament pel primer ministre;
una societat en que la majoria governamental treu una llei que amenaa
amb penes de pres de fins 10 anys
a funcionaris o ciutadans que divulguin secrets dEstat, i de 5 anys
a periodistes que divulguin informaci classificada; un govern que
propaga lexaltaci nacionalista cap
a enemics com Xina i Corea,
al temps que canvia articles de la
Constituci per autoritzar intervencions militars a lestranger; que
compta amb la complicitat duna
part de la societat. Aix explica que
en una societat radioactivament
contaminada els mitjans informa-
tius pactin treure el tema atmic de

lagenda de debat de les eleccions
(desembre 2014), i no passi res; i
que el director general de lnica
empresa pblica de radiodifusi
declari que no portar en cap cas la
contrria al que digui el govern que
lha anomenat, i que tampoc no hi
passi res.
Allargar aquest llistat inquietant no
t sentit. El silenci, la tnica dominant en tot el que es relaciona amb
Fukushima, s el resultat duna por
que sintenta imposar; una por que
s fruit de poltiques molt concretes, acuradament dissenyades i calculadament executades, que responen a interessos de grups de pressi
atmics.
A Catalunya i a Espanya tamb hi
ha silenci i interessos ben presents.
Es manifesten quan els debats sobre poltica nuclear es porten a terme dins duna sots-comissi secreta
al Congrs dels Diputats, amb el
vist-i-plau dels poltics i representants socials que hi participen; es
manifesten tamb quan en nom dels
interessos nacionals es declara que
lenergia atmica s estratgicament
necessria per a Catalunya, i ning

no diu res en contra, o ajuda a tapar-ho per fer creure a una part de la
societat que la culpa de tot la tenen
els enemics exteriors.
Fa dos anys diem que totes les nuclears es diuen Fukushima. A Catalunya en tenim tres: Asc I, Asc II i
Vandells II; a Espanya quatre ms:
Cofrents, Trillo, Almaraz I i Almaraz
II, i encara en podem tenir una altra
que es diu Garoa. Aquestes centrals
atmiques aboquen cada dia la seva
quota de radiaci al medi ambient i,

per tant, a les persones; augmenten
el volum de ver radioactiu cap al futur, incrementen el nombre darmes
atmiques al mn, i ens recorden
que, grcies a aquest silenci, en qualsevol moment podem derivar cap a
la situaci ambiental i social en que
avui es troba el Jap. En el quart aniversari us animem a trencar-lo.
Tanquem les nuclears i apostem per
100% destalvi, eficincia i energies
renovables.
MAIG DE 2015
23 - Social
CatalunyA
Precarietat i llibertat dexpressi

Represlia poltica contra un dels codirectors del documental
Ciutat Morta
Secci Sindical de la CGT a
lAjuntament de Barcelona
http://www.cgtbarcelona.org/ssab/
s informem que tal com

sexplica
detalladament
a aquest article de La
Directa
https://directa.cat/lajuntament-de-barcelona-ordena-que-no-es-contracti-codirector-de-ciutat-morta, Xavier Artigas,
codirector del documental Ciutat
Morta ha perdut la continutat dels
contractes de serveis a lICUB desprs de fer pblic el documental i
desquivar lalcalde en el lliurament
del Premi Ciutat de Barcelona.
El febrer denguany en un comunicat la CGT Ajuntament de Barcelona denunciava la corrupci policial
que es desprn del cas 4F i que el
documental Ciutat Morta va posar
en evidncia i va portar a la llum pblica.
En aquell moment ja vrem comunicar que:
- El bon nom de la gurdia urbana i
de lajuntament no es protegeix amagant possibles delictes sin depurant
responsabilitats poltiques, civils i
penals.
- Ja nhi ha prou de fer servir la si-
tuaci de lagent que va ser vctima

daquell atemptat per barrar el pas a
la investigaci daltres possibles fets
delictius tamb molt greus.
- Demanem la destituci cautelar
dEvelio Vzquez per la seva presumpta responsabilitat en els fets
denunciats com a cap de la brigada
dels UPAS. No pot contribuir a una
investigaci de la qual sen podrien
derivar responsabilitats en la seva
persona (De fet no va haver-hi cap
mena dinvestigaci, noms una recopilaci documental encarregada
als serveis jurdics).
- Demanem la dissoluci dels antiavalots de la gurdia urbana (UPAS i
UNOC), que no tenen cabuda en un
model de gurdia urbana en el qual
no shan dexercir funcions repressives.
Alguns dies desprs daquest comunicat, durant el lliurament del premi,
els realitzadors del documental van
rebutjar rebrel de mans de lAlcalde.
I a partir de llavors, tal com sexplica a larticle citat, els encrrecs de
lICUB van acabar.
Des de la CGT denunciem que a
lAjuntament de Barcelona hi ha
molts treballadors i treballadores
que, com Xavier Artigas, tenen la
seva principal o nica font dingres-
sos en els encrrecs menors que els

hi fa lAjuntament, molts daquests
des de lICUB, obligant-los a formalitzar una falsa condici de treballadors autnoms, o fent-los constituir empreses o cooperatives amb
un nic client, o fent-los acceptar
contractes de treball en empreses
amigues que fan de pont i mscara
de la seva situaci real. I animem a
aquests treballadors i treballadores a
posar-se en contacte amb nosaltres
per lluitar contra aquesta situaci.
I s que aquest frau en la contractaci representa un gran avantatge
per als gestors poltics i polititzats de
la nostra administraci, com es pot
veure en el cas de Xavier Artigas,
perqu permet no noms la lliure
tria de treballadors i treballadores,
sin tamb la fixaci unilateral de
les seves retribucions i dedicaci i,
per ltim, el seu acomiadament sense cap mena de contemplacions ni
explicacions. Quan alg com Xavier
Artigas cau polticament en desgrcia, se li acaben els contractes i punt.
En aquest cas a ms est afectada
la Llibertat dExpressi. Quin s el
preu clientelar que els governs demanen als actors culturals per poder
treballar o simplement tenir ress
a les institucions? Fins a quin punt
els directors, realitzadors, creadors

poden significar-se amb llibertat? I
tamb fins a quin punt ha estat instrumentalitzat el Premi Ciutat de
Barcelona per fer una rentada de
cara poltica de les mesures que no
shan pres pel greu cas de corrupci
policial que denuncia Ciutat Morta?
Des de la CGT seguim demanant les
mateixes responsabilitats pel tractament de lAjuntament del cas del 4F,
tal com vrem assenyalar el passat
febrer, perqu de fet no sha fet res
per respondre als interrogants que
el documental Ciutat Morta va
plantejar a la llum de lopini pblica. Per ara a ms hem de denunciar
latac a la Llibertat dExpressi que

representa lexercici duna prctica
clientelar i del nepotisme dels encrrecs externalitzats, on la instrumentalitzaci de la seva precarietat
es tradueix en censura i represlies
com la que est patint Xavier Artigas.
Prou de prctiques clientelars en
cultura i en tota ladministraci municipal.
Exigim respecte a la llibertat dexpressi, sense censures i sense represslies.
Cal que sinvestiguin i es depurin
encara les responsabilitats pels fets
del cas 4F.
XII Ofensiva contra loblit 19-20 i 21 de juny

de 2015
Col.lectiu A Les Trinxeres
a crrec del seu autor Tadeo Calomarde.
- Dissabte, 20 de juny
8h Esmorzar.
9h Sortida en cotxes.
10h Ruta a la pres del poble, guiada i
explicada per diversos companys, situada al Coll del Moixer.
14h Dinar campestre.
15h Xerrada presentaci del llibre Homes del bosc a crrec del seu autor Francisco Collado Cerver.
17h Arribada a la Casa Colnies
19h Xerrada Antonio Martn i el cant llibertari de la Cerdanya a crrec
dAgust Guillamn i dAntonio Gascon.
21h Sopar.
22.30h Concert XII Maquis Rock
amb els grups de punk rock Kako i Harlock, finalitzant amb D.J. Maquisound
Muskaria.
mmarcats dins la XVIII Marxa-Homenatge als Maquis, els actes tindran lloc a La Seu dUrgell
(Alt Urgell), Eugnia de Nerell i Bellver
(Cerdanya). Els temes: Homes del Bosc
Anarquia a la Cerdanya MIL Lluites a la Vall de Susa.
- Divendres, 19 de juny
La Seu dUrgell, Ateneu de lAlt Urgell,
C/Capdevila, 6 baixos
16.45h Presentaci de les jornades.
17h Xerrada presentaci del llibre Homes del bosc a crrec del seu autor Francisco Collado Cerver.
Eugnia de Nerell, Casa de Colnies de
Ridolaina, Cal Piltre, s/n
19h Arribada
20h Xerrada Anarquistes a les guerrilles amb Chowy autor del blog Ni cautivos ni desarmados
21.30h Sopar
22.30h Presentaci del Joc dels Maquis
- Diumenge, 21 de juny
9h Esmorzar.
10h Sortida en cotxes.
11h Collocaci placa a la tomba de
lOriol Sol Sugranyes a Bor.
Tot seguit: Poesia de combat a crrec de

David Castillo i David Cao.
12.30h Visita ruta memorial per Bellver.
14h Dinar.
15h Lluites a la Vall de Susa (Itali) a
crrec de No TAV.
17h Fi Jornades
Notes:
Places limitades. 84 persones.
Preu nic: 75 euros (inclou dos nits
dallotjament divendres i dissabte, sopars del divendres i dissabte, esmorzar
dissabte i diumenge, dinar de pcnic del
dissabte i dinar diumenge). Els menors
de 3 anys no paguen. Nens de 4 a 12
anys: 50 euros.
Per ms informaci i inscripci: maquisponent@gmail.com
Porteu sac de dormir o llenol superior
i tovallola.
Organitza: Col.lectiu A Les Trinxeres
Collabora: XVIII Marxa Homenatge
als Maquis, Ateneu Alt Urgell, Casa de
Colnies Ridolaina.
CatalunyA
Dinamita
MAIG DE 2015
de cervell - 24
Dinamita de cervell
Diccionari Militant
Abel Paz (1921 - 2009)

Agustn Guillamn
iego Antonio Camacho Escmez (Almera, 12-8-1921

/ Barcelona, 13-4-2009),
ms conegut pel seu pseudnim literari: Abel Paz , es va criar en una
famlia camperola de jornalers. Als 8
anys va emigrar amb la seva famlia
a Barcelona. Va estudiar a lescola
racional Natura del barri obrer del
Clot, dirigida per Joan Puig Elias.
Es va afiliar molt aviat a les Joventuts Llibertries, creant un grup
de militants en qu es trobaven els
seus amics: Federico Arcos, Vctor
Garca i Liberto Sarrau. Va combatre al front del Segre, enquadrat en
els grups de defensa confederals del
Clot.
Al febrer de 1939 va creuar la frontera francesa, amb lallau de refugiats
que es va produir amb la caiguda de
Barcelona i la resta de Catalunya,
presa per les tropes franquistes. Va
estar en els camps de concentraci
de Saint-Cyprien, Argels-sur-mer,
Le Barcars i Bram. Va ser condemnat a treballs forats. Va aconseguir
fugir i tornar a Espanya, on va prosseguir la seva activitat poltica.
Al setembre de 1939, buscat per la
policia, va passar a la clandestinitat
amb el fals nom de Ricardo Santany
Escmez, exercint diverses ocupacions ocasionals.
Va ser detingut el 8 de desembre de
1942 pel robatori de la pistola dun
sereno, i per activitats clandestines a
favor de la reconstrucci de la CNT.
El Consell de Guerra de mar de
1943 no va poder provar cap delicte,
per el va condemnar per rebelli
militar a vuit anys de pres. A lestiu
de 1944 va ser castigat amb el trasllat
al penal de Burgos. En el viatge amb
la corda de presos va rebre nombroses mostres de solidaritat. En 1946
va ser destinat a la pres de Salt (Girona), on va poder treballar a les oficines. Va sortir el 13 dabril de 1947.
Del 13 dabril al 5 dagost de 1947
es va reincorporar a la lluita clandestina cenetista. Desprs daquests
poc ms de tres mesos de llibertat va
ser detingut de nou. En el Consell
de Guerra de mar de 1950 va ser
condemnat a vuit anys de pres. Va
agafar la tuberculosi, de manera que
al setembre de 1950 va ser traslladat
al Sanatori Penitenciari de Cullar
(Segvia). Va sortir en llibertat condicional el 28 dabril del 1952.
Va tornar a Barcelona i va ser hoste
duna companya que treballava doficinista al diari Solidaridad Nacional,
la mateixa rotativa en qu shavia
publicat Solidaridad Obrera fins a

gener de 1939.
Va trobar moltes dificultats per
aconseguir feina, perqu els venuts
no tenien dret a la vida o la subsistncia. Finalment, el 1952, grcies
al Sindicat dAlimentaci, va entrar
a treballar a la fbrica de cerveses
Moritz. Va constatar que entre els
treballadors encara no shavia perdut el significat ni la prctica de la
solidaritat entre les persones que hi
treballaven.
Va estar a latur des de setembre de
1952 fins a gener de 1953, quan va
entrar a treballar, com a pe, a leditorial Sopena. Sota lamenaa de ser
denunciat davant les autoritats per la
seva defensa del maltractament rebut per les aprenentes de lempresa,
va decidir abandonar el pas.
A lagost del 1953 va creuar clandestinament la frontera francesa per
acudir com a delegat de la CNT al
Congrs Internacional de lAIT. Va
viatjar en bus fins a Ripoll, i desprs
va travessar les muntanyes caminant
de nit i descansant de dia, en una
travessia que va durar onze jornades. Va comenar aix una altra fase
del seu exili, en la qual va conixer la
CNT de lexterior. La majoria dafiliats vivien amb el pensament sempre fix a Espanya, participant poc o
gens a les organitzacions afins franceses. Loposici al rgim franquista,
que es podia exercir a lexili, es manifestava sobretot amb la publicaci
de revistes. A Pars es publicava la
Soli i un suplement literari, a Toulouse CNT i Cnit, a Mxic Tierra y
Libertad.
El primer article de Diego Camacho
va ser Resistncia passiva del 23
dagost de 1953. A la premsa clandestina va signar amb els pseud-
nims Helios, Xeus, Ibrico, Corresponsal o Lus del Olmo, per

el ms conegut va ser el de Abel
Paz, emprat en tots els seus llibres.
A finals del 1953, quan la situaci
semblava desesperada a linterior
dEspanya, li van proposar fer un
viatge per reorganitzar els companys
que quedaven i tornar a muntar impremtes per llanar noves publicacions. Malgrat els perills de la missi
va acceptar i va aconseguir tots els
seus objectius. Va creuar els Pirineus
amb un guia ms expert que el de
lltim viatge i va arribar rpidament
a Puigcerd, don va marxar a Barcelona amb cotxe. All es van tornar
a muntar comissions separades per
evitar caigudes en cadena. Va anar
fins a Madrid per enllaar amb altres
companys, per un retard del tren
no li ho va permetre, i de Barcelona
va tornar directament a Frana, on
va romandre molts anys.
Va sollicitar i va obtenir lestatut de
refugiat poltic espanyol. Va treballar en la construcci i en diversos
oficis fins a febrer del 1956, quan va
haver de ser hospitalitzat. Va estar
sota observaci mdica fins a maig
del 1961.
El 1956 va nixer el seu fill Ariel,
fruit de la seva relaci amb Antnia
Fontanillas, de la qual es va separar
el 1958. Dagost de 1958 fins a juliol
de 1959 va viure com a clochard
als carrers de Pars. Un dia Joan
Ferrer sel va trobar al carrer, el va
sacsejar amigablement, com per
despertar-lo duna profunda letargia
i el va abraar materialment per les
espatlles per arrencar-lo de la seva
vida de rodamn. I sel va endur a
casa seva, donant-li treball com a redactor de la Soli.
Des del 1 abril de 1963 fins al 10 mar
de 1967 va treballar en una impremta, don va ser acomiadat per ajustos

de plantilla. Desprs duna esgotadora jornada laboral, llegia i escrivia
fins a altes hores de la nit i els caps de
setmana. Al febrer de 1967 va publicar en castell, a Ediciones AIT, Paradigna de una revolucin, dedicat a
la insurrecci obrera de Barcelona al
juliol de 1936. Des de mar de 1968
fins a mar de 1975 va treballar en
una altra impremta. Va intervenir en
les lluites i vagues del maig del 68 a
un barri perifric de Paris. El 1972
va publicar en francs, a les ditions
de la Tte de Feuilles, la seva prime-
ra biografia sobre Durruti: Durruti

le peuple en armes. A latur des del
mar de 1975 fins a juny de 1978, va
aprofitar el temps per obtenir una
llicenciatura dhistria a la Universitat VIII de Pars. Al 1978, amnistia
guanyada, va comenar a gestionar
el seu definitiu retorn a Espanya.
Diego Camacho tenia una gran personalitat, molt poc tacte social i encara menys pacincia, la qual cosa
li podia fer aparixer terriblement
despietat, perqu es defensava de
timorats, farsants i incultes, sobretot
en temes histrics i poltics, convertint-se en horrible flagell de la ignorncia, la incomprensi i el sectarisme. Rondinaire, carregat de raons
per ser-ho, mil vegades plagiat, i el
que era pitjor, plagiat per manipular
i desvirtuar les seves investigacions
i conclusions en un sentit pejoratiu
cap al moviment obrer i anarquista.
Mai va ser prou valorat per la historiografia catalanista, ni per lacadmica en general, per pur sectarisme
nacionalista, burgs i antillibertari,
malgrat ser les seves obres inexcusables per entendre la Guerra civil
a Catalunya i estar tradudes a tot
el mn en ms de 17 llenges, exceptuant gaireb sempre la llengua
catalana.
Va considerar un enorme xit personal la creaci del Centre Ascaso-Durruti de Montpellier, arxiu i
biblioteca a la fundaci i sosteniment del qual va dedicar els seus
MAIG DE 2015
25 - Dinamita de
esforos durant anys. A aquest centre va cedir el millor i la major part

de la seva biblioteca i del seu arxiu
personal, perqu no va trobar a
Barcelona cap arxiu ni biblioteca
que sinteresss seriosament per
aconseguir la seva cessi i custdia.
Solia explicar lancdota de com va
fer fora de casa seva, a puntades i
empentes, al director dun destacadssim arxiu barcelon, perqu li va
oferir una quantitat ridcula pel seu
arxiu i biblioteca, alhora que Diego
cridava que ell era i havia estat pobre tota la vida, per que miserable
no ho havia estat mai, ni ho seria, i
que la seva oferta era un insult a la
intelligncia i lhonestedat. Ignoro
si lexcellentssim director de larxiu,
astorat entre empentes i puntades de
peu al cul, va comprendre mai la diferncia entre ser pobre i ser un miserable. Entre les cessions al Centre
Ascaso-Durruti cal destacar la seva
collecci doriginals doctavetes,
manifestos i opuscles del maig del
68 francs, la seva correspondncia
amb militants anarquistes exiliats
a tot el mn, des de Garca Oliver
a Federica Montseny, de lAurelio
Fernndez a Marcos Alcn o Abad
de Santilln i tants altres. Apreciava
especialment la seva collecci de lli-
CatalunyA
cervell
bres sobre el Marroc, tots en francs.

Noms el preu dun daquests llibres
ja superava loferta feta pel miserable arxiver per a tota la biblioteca i
arxiu den Diego.
Va collaborar a la premsa anarquista sempre que se li va demanar. Va
ajudar a la formaci de la FAL (Fundaci Anselmo Lorenzo de Madrid]
i al restabliment de lAEP (Ateneu
Enciclopdic Popular). Va realitzar
nombroses xerrades i conferncies
arreu del mn, des dItlia fins al
Jap, de Grcia i Turquia a diversos
pasos americans, de Portugal a Alemanya i Sucia ...
Com a historiador s autor daquests
llibres, dels quals no citem editorial
ni any dedici perqu seria molt
prolix detallar les profuses reedicions:
Durruti: el proletariado en armas
(traduda a disset idiomes, per no en
catal), reeditat el 1996 com Durruti
en la revolucin espaola.
Crnica de la Columna de Ferro.
(Editat en catal).
Paradigma duna revoluci. (Editat
en catal com 19 de juliol a Barcelona).
Los internacionales en la Regin espaola.
La cuestin de Marruecos y la Rep-
blica espaola.
CNT 1939-1951. El anarquismo contra el Estado franquista.
Va cobrar una mesquina indemnitzaci pels seus anys dempresonament durant el franquisme, encara
que suficient per autoeditar la seva
biografia en diversos volums, mitjanant el sofisticat mtode de la
caixa de cartr: els diners que recaptava de les vendes del primer volum
sanaven ficant a la caixa, fins que els
diners acumulats permetien editar
el segon volum. I aix, el tercer i el
quart.
Qui vulgui aprofundir en la biografia de Diego Camacho t al seu abast
aquests quatre volums de memries,
redactats per ell mateix, i signats per
Abel Paz, en el que podrem qualificar com la biografia collectiva del
jovenssim militant anarcosindicalista nascut cap a 1920, que va
viure a la Barcelona revolucionria
amb 16 anys, com a Liberto Sarrau,
Diego Camacho i Federico Arcos. s
just advertir al lector que algun episodi dels que es narren, molt pocs, si
b sempre verdics, de vegades sn
apropiacions dancdotes i vivncies
dels seus amics ms ntims, previ
perms dels interessats, com el del
intent dexecuci amb un tret al cla-
tell, en un descampat proper al pont

de Vallcarca, viscut en realitat per
Liberto Sarrau .
Els llibres autobiogrfics dAbel Paz,
per ordre cronolgic de les seves vivncies, sn aquests:
Chumberas y Alacranes (1921-1936).
Viaje al pasado (1936-1939).
Entre la niebla (1939-1942).
Al pie del muro (1942-1954).
Fou un orador precs, implacable i
contundent.
Afable, abstemi i no fumador en la
seva joventut. En la seva maduresa
va ser home de carcter difcil, comportaments socials de vegades problemtics i un fumador compulsiu
que sabia apreciar un bon vi.
Casa seva, al carrer Verdi del barri
de Grcia, va ser durant molts anys
lloc de acolliment i punt de trobada o pelegrinatge de lanarquisme
internacional. La porta sempre
era oberta per tothom que volgus
anar-hi.
Quan conversava sobre el fracs
de la revoluci iniciada el 1936,
i per qu, i de com es va perdre
tot, solia concloure sempre amb el
mateix murmuri: tant s, perqu
lalegria i la llibertat viscudes durant quinze dies de revoluci justifiquen tota una vida de penries
i desillusions. I en els seus ulls

semblava cremar encara el reflex
de les flames purificadores desglsies i convents. Ms de setanta anys
desprs, en els seus ulls calava un
foc irreductible: havien vist la revoluci als carrers de Barcelona. I
aix, ning podia arrencar-li, era
seu per sempre.
Gran part de les seves investigacions, de les seves lectures i de la
seva obra es va realitzar desprs
duna llarga jornada laboral, robada al somni i el descans. Patia la
passi per la revoluci; historiava la
del 36 per qu era la seva forma de
lluitar per la propera.
Exigent i brillant conversador que
en els ltims temps de la seva vida
angoixava al seu interlocutor amb
uns llargussims, pensatius i expressius silencis, que semblaven plantejar els grans interrogants de lexistncia i de la humanitat.
Va morir a Barcelona el 13 dabril de
2009.
Ens ha regalat els seus llibres, ens
deixa com a herncia el seu exemple
de quotidi treball, de rigor, de passi, desfor i sobretot ens assenyala
el cam del combat a prosseguir i la
necessitat de pensar les revolucions
abans de fer-les, i per fer-les b.
Tres lluitadores llibertries: Ha coincidit el

2014 la desaparici de Conxa Prez, Antnia
Fontanillas i Concha Liao
Ferran Aisa
l 2014 ens van deixar tres dones llibertries nonagenries

que van viure in situ la revoluci de 1936 i la fora de lanarquisme a la pennsula Ibrica del
primer ter del segle XX. Prez,
Fontanillas i Liao representen la
conjunci entre la lluita popular i
la reflexi cultural. Les tres no en
van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de
les seves vides, i van condicionar la
resistncia a una slida formaci
intellectual i moral.
El 17 dabril moria Conxa Prez
Collado, nascuda a Barcelona el
1915. Filla dun militant anarquista, la Conxa va formar part de la
CNT i de lAgrupaci Cultural Faros. Per la seva lluita sindical va
ser tancada a la pres. El 1936 va
marxar de miliciana amb la Columna Ortiz al front dArag i va
treballar en una fbrica de municions collectivitzada. El 1939 va
estar tancada al camp dArgelers.
Al seu retorn a Barcelona va participar en la lluita contra el franquisme des de la seva parada dels
encants del mercat de Sant Antoni
i a la transici va collaborar amb
lassociacionisme venal. Conxa
Prez va continuar sent militant de
la CNT, posteriorment de la CGT
i scia de lAteneu Enciclopdic

Popular. El realitzador Ken Loach
es va inspirar en ella per a un dels
personatges femenins de la pellcula Tierra y libertad. Conxa Prez
ha intervingut en els documentals
De toda la vida, Vivir la utopa i
Mujeres del 36.
El 19 dabril moria a Caracas Concha Liao Gil, que havia nascut a
Frana el 1916. Per la seva infncia i joventut les va passar a Barcelona. Filla duna famlia anarquista, als 15 anys formava part de
les Joventuts Llibertries del barri
de Sant Mart. El 1935 va ser una
de les dones fundadores del moviment Mujeres Libres i redactora de
la revista del mateix nom. El 1939
sexilia a Frana i, posteriorment, a
Veneuela.
Va participar en el documental
de TVE Vivir la utopa. El 1996,
Vicente Aranda es va inspirar en
Concha Liao per a un dels papers
del seu film Libertarias.
El 23 de setembre moria a Dreux
(Frana) Antnia Fontanillas Borrs, que havia nascut al carrer
Robador de Barcelona el 1917. El
seu pare, Josep Fontanillas, era un
destacat militant de la CNT i la
seva mare, Maria Borrs, era filla
de ligualad Mart Borrs Jov i de
la barcelonina Francesca Saperas
Mir, veritable lnia histrica de
lanarquisme del nostre pas. El seu
avi matern havia fundat a Grcia,

amb Emili Hugas, els peridics
anarquistes La Justcia Humana
(1886) i Tierra y Libertad (1889).
Mart Borrs, sabater dofici, va
ser detingut i tancat al castell de
Montjuc com a collaborador de
latemptat de Paul Palls contra el
capit general de Catalunya Martnez Campos. Borrs no va poder
suportar la pressi de la repressi i
es va sucidar el 1894 al castell.
Francesca Saperas i la seva filla Salud Borrs, que formaven part dels
comits de solidaritat amb els presos llibertaris, es van casar el 1897
amb dos condemnats a mort pel
Procs de Montjuc, els anarquistes
Toms Aschiere i Llus Mas, respectivament, que foren executats
als fossars del castell. Francesca
Saperas va ser desterrada a Frana
i fins lany 1923 que va retornar a
Barcelona va viure a Argentina,
Estats Units i Mxic. La seva nta,
Antnia Fontanillas, va viure el tarann de la seva famlia amb exili a
Mxic durant la dictadura de Primo de Rivera fins al 1934, en qu
retorna a Barcelona i comena a
militar a la CNT i a les Joventuts
Llibertries. El 1936 va treballar a
ladministraci del diari Solidaridad Obrera. Acabada la guerra es
va quedar a Barcelona collaborant
en la lluita antifranquista i convertint el seu pis del carrer Roba-
dor va publicar diversos nmeros

clandestins de lhistric peridic
confederal. El 1948 coneix Diego
Camacho, historiador i escriptor
conegut amb el nom dAbel Paz,
que ser el seu company fins al
1958. El 1953 sexilia a Frana, on
collabora en el Moviment Llibertari Espanyol i mant contacte amb
els guerrillers anarquistes, sobretot
amb Quico Sabat.
A la transici participa activament
amb la CNT i, posteriorment, amb
la CGT. La seva vena cultural i documentalista la porta a collaborar
amb centres com lAteneu Enciclopdic Popular i la Fundaci Salvador Segu. Recitava de memria els
poemes Anarquines de Felip Cortiella i cantava els himnes llibertaris Fills del poble i A les barricades
en catal. Antnia Fontanillas va
publicar i va collaborar en diversos llibres, el darrer dells s el dedicat a la poeta i fundadora de Mujeres Libres, Luca Snchez Saornil,
que ha vist la llum recentment. Antnia Fontanillas ha deixat la seva
magnfica biblioteca i hemeroteca
a dues institucions: lArxiu Social
dAmsterdam i la Biblioteca Pblica Ars.
* Article de lhistoriador i escriptor
Ferran Aisa publicat al suplement
de cultura del diari El Punt Avui.
CatalunyA
Dinamita
MAIG DE 2015
de cervell - 26
Obsolescncia del capitalisme

Agustn Guillamn
l model keynesi-fordista dels

Trenta anys Gloriosos, des de
1945 al 1975, es basavaen un
creixement constant del pasts que
es repartia entre patronal, assalariats
i impostos governamentals. El sistema es fonamentava en un creixement continu de la productivitat.
Aquest model va fer aiges, i va donar pas al model neoliberal-toyotista, de 1976 a 2008, que va fomentar
el crdit, lendeutament destats i particulars i la desregulaci bancria,
com a motor de leconomia capitalista. El pasts es mantenia igual o fins
i tot disminua, de manera que els
salaris xocaven directament amb el
benefici empresarial i els impostos.
Van ser els anys de la derrota internacional del moviment sindical i la
seva integraci com un aparell dEstat (exercint les funcions prpies de
la CNS en lpoca franquista).
Amb la crisi iniciada el 2008 , el
capitalisme ha entrat en una altra
fase, que no t res a veure amb el
model keynesi-fordista , ni amb el
neoliberal. Ens trobem davant dun
model obsolet . No s que el pasts
augmenti poc o que disminueixi ,
resulta que s una crosta enorme ,
per buida al seu interior.
El fet que ja no noms ens evoquin
les fallides probables dempreses,
sin directament la dels Estats, s
molt significatiu daquesta naturalesa de degradaci, prpia dun capitalisme obsolet .
La histria de la successi dels models productius en el capitalisme ens
ensenya que sn necessries quatre
condicions perqu una nova fase de
creixement succeeixi a lanterior, ja
esgotada:
1) Una desvaloritzaci massiva del
capital, ja sigui mitjanant una crisi
econmica com la de 1929, o amb
una guerra (com la Segona guerra
mundial).
2) Lemergncia dun nou rgim
dacumulaci, portador duns augments de productivitat importants.
3) Una regulaci, fonamentalment
financera, que asseguri una producci rendible, alhora que les condicions de la seva realitzaci.
4) Unes relacions de fora entre les

classes (tant entre les fraccions de la
classe dominant, com entre aquestes
i el proletariat) que permetin la instauraci i lexpansi dun nou model
productiu.
Cadascuna daquestes condicions s
necessria, per no suficient. Aix,
les desvaloritzacions massives mitjanant la destrucci del capital fix
durant la primera guerra mundial
no van ser suficients per produir una
fase de prosperitat, comparable a la
que va existir desprs de la segona
guerra mundial, ja que faltaven les
altres condicions.
Desprs de la guerra de 1914-18, i
malgrat la presncia delements del
model de regulaci keynesi-fordista, la classe dominant tenia la
illusi de poder tornar al que havia
provocat lxit de la Belle poque: el
liberalisme colonialista. I encara que
els moviments socials, desprs del
crac del 1929, van donar origen a un
New-Deal que va instaurar el keynesi-fordisme, limpacte ms limitat de la crisi econmica a Europa,
i les importants divisions entre les
capes dominants al continent, van
impedir lacceptaci i la instauraci
duna nova fase productiva com als
Estats Units. Van fer falta els horrors
de la segona guerra mundial, la mort
duns seixanta milions de persones
Frit mallorqu
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)
Ingredients:
Mig quilo de freixura de xot
Pulm, lleu, cor, fet i melsa de xot
Un quilo de patates
Un manat de cebes tendres
Carxofes
Psols
Un pebre vermell
Dos-cents grams de col-i-flor,
Un poc dapi
llorer
fonoll fresc
Pebre coent
i la destrucci de mitja Europa, per

convncer a tots els actors socials
que adoptessin el nou model de regulaci.
s doncs la conjunci de les quatre
condicions, en un tot coherent, el
que possibilita el desenvolupament
dun nou model productiu durant
un temps determinat.
Res, absolutament res, en la situaci present, indica que estiguem en
viglies que alguna cosa semblant
sigui possible. El capital excedent
encara no ha estat sanejat a travs dun procs de desvaloritzaci
massiva, s ms, sha incrementat a
conseqncia de les poltiques anticcliques dels poders pblics. No ha
aparegut rgim algun dacumulaci
que aporti uns augments substancials de la productivitat, ni tampoc
un nou model de regulaci. En fi,
encara que existissin aquestes condicions, la configuraci actual de les
relacions de fora entre les classes no
permetria la seva adopci, donada la
debilitat i inoperncia actuals del
proletariat.
Tot indica que, ms enll de les
fluctuacions conjunturals que es
presenten davant nostre, sobre la
perspectiva dun descens inexorable
als inferns. Aquesta perspectiva s la
ms probable en la situaci actual,
tant ms que no est present cap de
les condicions grcies a les quals el

capitalisme podria passar a una nova
fase o model de prosperitat econmica i social. Faran la seva aparici
totes les ideologies burgeses, amb la
finalitat de desviar el proletariat del
seu nic i autntic objectiu realista,
que no s altre que la fi del capitalisme. I aquestes ideologies han estat
en el passat: el nacionalisme, les guerres comercials fins a desembocar en
guerres militars, el feixisme, el racisme, messianismes i millenarismes
de tota mena, lestalinisme amb el
seu capitalisme dEstat, i un llarg etctera de degradaci i barbrie.
Les democrcies parlamentries,
ms o menys efectives, tenen els
dies comptats: aquestes poltiques
dausteritat, aquestes brutals retallades, aquestes privatitzacions del
sector pblic ... estan demanant a
crits rgims autoritaris, i un feixisme que imposi obertament sacrificis
inaudits a laltar de les ptries i de
la guerra contra els incontrolats de
sempre.
Res augura, en aquestes condicions
econmiques i en lestat actual de
les relacions entre les forces socials, la recuperaci de la prosperitat dantany. Les resistncies, els
moviments socials i les alternatives
revolucionries al sistema capitalista sorgiran de la intensificaci de les
contradiccions del capitalisme.

Les contradiccions capitalistes provocaran explosions socials, cataclismes i crisis, que no asseguren
la fi catastrfica del capitalisme per
si sol. Sense una intervenci revolucionria del proletariat, massiva,
annima i decidida, sense dirigents
ni dirigits, sense lenins ni durrutis,
sense herois de cap mena, que el
destrueixi, el capitalisme romandr
i incrementar la possibilitat de la fi
definitiva de la Humanitat .
I en tot cas, noms la lluita de classes
pot impedir que aquestes poltiques
de retallades socials, rebaixes de salaris i pensions, precaritzaci del treball, atur massiu i pauperitzaci generalitzada de la poblaci, incloent
capes cada vegada ms mplies de
la classe mitjana, segueixin endavant
i siguin cada vegada ms agudes i
profundes. Lexplotaci del capital
no t altre lmit que els obstacles, el
ja prou i loposici que li planteja la
lluita dels explotats .
Lnica alternativa real, a tot el mn,
incloses Catalunya i Espanya, s la
de revoluci o barbrie. En resum,
i com ja sha dit ms amunt: A la
comunitat nacional, els treballadors
noms poden oposar la comunitat
de lluita mundial de tots els proletaris contra la barbrie i la misria
capitalistes.
amb el pebret coent, les fulles de llorer i les carns. Parallelament, dins
duna altra greixonera, sofregir la
ceba tendra a talls menuts, la patata
a daus i el pebre vermell, a ms de les
carxofes tallades a grells, els psols,
la col-i-flor i lapi.
Afegir a la greixonera de la carn tot
el contingut de la de les verdures afegint-hi loli que necessiti per acabar

de coure-ho. Rectificar de sal i pebre
i afegir-hi el fonoll fresc. Deixar confitar.
Tenir preparat un bon pa pags.
La recepta
Pebre negre mlta
sal i oli doliva
Elaboraci:
La primera feina ser fer ben nets els
rgans del xot. Desprs les tallarem
menuts. Dins una greixonera amb
loli i els alls iniciarem un sofregit
Bon profit!!!
MAIG DE 2015
27 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
Sindicalisme de conciliaci o
sindicalisme de lluita?
Ermengol Gassiot
n el conflicte que regeix la

relaci entre el Capital i
el Treball, qualsevol acci
collectiva des dels/les treballadores
t dues alternatives molt senzilles:
reconixer els interessos antagnics
entre ambdues parts i actuar en conseqncia o entrar a fer de mitjancers de cara a arribar a acords.
Una empresa en vaga convocada per
sindicats que no sn els majoritaris.
Els i les treballadores es concentren
davant la porta dentrada. Fan una
assemblea al carrer i discuteixen fer
vaga. Apareixen delegats dun comit escollit fa quasi 4 anys, que s que
sn dun sindicat majoritari. Intervenen i sofereixen per entrar a lempresa, parlar amb els amos. Per fer
de mitjancers. Un afiliat del sindicat
mho explicava indignat. Em deia
ells havien de ser els primers a no
entrar, especialment perqu els treballadors/es havem decidit fer vaga.
Aquesta histria podria ser de molts
llocs del nostre pas. I podria haver
passat aquesta setmana com fa mig
any. Quan fem sindicalisme de base,
en el dia a dia dels centres de treball, sabem que sovint s complicat
aplicar al peu de la lletra els grans
discursos terics. All que pot semblar elemental i bsic en un curs de
relacions laborals o en una aula de
cincia poltica de vegades pot veures superat per una realitat que so-
vint s molt ms complexa. Tot aix

s ben cert. Per tamb s igualment
cert que el sindicalisme es mou sota
algunes premisses que en un inici
sn ben senzilles. s desprs, en la
seva adequaci a cada realitat concreta, que caldr desenvolupar-les.
No obstant aix, com deia, en el
punt de partida sn prou simples i
categriques.
En el conflicte que regeix la relaci
entre el Capital i el Treball, qualsevol acci collectiva des dels/les treballadores t dues alternatives molt
senzilles: reconixer els interessos
antagnics entre ambdues parts i
actuar en conseqncia o entrar a

fer de mitjancers de cara a arribar a
acords. Si el que pretenem s trencar amb la imatge dun sindicalisme
professionalitzat amb sindicalismes
que quasi mai passen pel seu lloc de
treball, dentrada s indispensable
no situar-se fora de les assemblees
de treballadors/es. Especialment
quan aquestes sn actives. Tot all
que trenqui amb la cultura de la delegaci i fomenti la de la participaci
s irrenunciable. En aquest sentit, s
molt positiu que una assemblea de
treballadors/es faci una passa endavant i opti per fer front activament
a la precarietat laboral plantejant

assimilar les seves condicions de treball a les daltres empreses del sector.
I nosaltres, els militants a sindicats
hi hem de ser i fondrens en lacci
collectiva. Quan un comit es presenta davant una assemblea com el
mitjancer entre aquesta i lempresa,
est fent tot el contrari.
Defensar un sindicalisme de conflicte, de combat, implica en realitat
tocar de peus a terra. Tots sabem que
en absncia de pressi la patronal, ja
sigui al nivell duna empresa concreta com en un pla global, no acceptar aplicar mesures que erosionin
els seus interessos en benefici dels i

les treballadores. Mesures que poden ser salarials, destabilitzaci dels
contractes, de conciliaci, horries,
de ritmes de treball, de seguretat
laboral, i un llarg etctera. En un
context en qu les institucions poltiques promouen bsicament normes que beneficien els empresaris, la
principal capacitat de pressi dels i
les treballadores parteix de nosaltres
mateixes. De la que podem promoure als centres de treball per tamb a
fora, cercant la solidaritat entre nosaltres, que som la immensa majoria
de la poblaci.
Els darrers anys hem vist com han
anat brotant a molts llocs formes de
lluita en aquesta lnia, superant les
estructures legals de les relacions
laborals i trencant esquemes del
sindicalisme dominant en el rgim
sorgit del 1978. En funci de com els
sindicats ens posicionem en aquests
processos que no sempre hem promogut directament o, si ms no, no
ho hem fet en solitari, justificarem la
nostra prpia existncia com a organitzaci de la classe treballadora. El
1r de maig i la resta de lany conv
recordar-ho. De fet, cal tenir-ho present cada dia. I nosaltres ho intentem. Per aix, en lexemple que he esmentat, el nostre afiliat es va quedar
amb lassemblea, amb la lluita.
* Article dErmengol Gassiot, Secretari general CGT de Catalunya, publicat al Diari del Treball
Els nostres botxins ens agraeixen els sacrificis

Antonio Prez Collado
ra que la corrupci -ja sigui

en forma de comissions,
sobresous o robatoris descarats dels recursos pblics- comena a ser alguna cosa ms que
una presumpci, resulta encara ms
insultant que poltics i sindicalistes
presumptament agraciats en aquest
esport nacional en qu sha convertit
el trincar, apellin davant les cmeres
a la nostra bona conscincia ciutadana, agraint-pblicament els sacrificis
que gaireb diriament cauen sobre
les nostres castigades espatlles i els
nostres exhaurits butxaques.
Des del Govern no es priven dinsistir en la seva particular percepci
de lestat de leconomia espanyola,
assegurant davant de qui vulgui escoltar-que estem sortint, a velocitat
de creuer, de la crisi i que Espanya
crea ocupaci a un ritme vertigins.
No els fa dubtar dels seus somnis ni

tan sols la realitat que vivim la resta: milions daturats i de treballadors
als quals el miserable salari ja no
els dna per viure dignament (deu
milions despanyols estan a latur o
cobren menys de 950 ), centenars
de milers de joves universitaris que
emprenen el viatge de lemigraci,
majors als que els falta limprescindible, malalts dhepatitis C als que se
segueix negant les medicines, famlies a les quals els bancs arrabassen
lhabitatge, petits comerciants i autnoms que han de tirar la persiana
definitivament ...
Tot seguit, i sense escoltar el clam
del carrer, procedeixen a agrair a la
ciutadania el sacrifici que hem fet en
acceptar mansament totes aquestes
retallades que han perms que els
beneficis dEndesa, Repsol, Telefnica, ACS, Iberdrola, Mercadona, Zara
, BBVA, Santander, etc. pugin entre
un 25% i un 70%, mentre sous i pensions es congelen o fins i tot baixen.
Els gaireb emmudits lders dels dos

sindicats oficials (cada vegada ms
qestionats i menys majoritaris)
tamb apliquen aquesta prctica de
signar retallades i Expedients de Regulaci dOcupaci, mitjanant els
quals els treballadors pateixen minves en salaris i drets, sn expulsats
de lempresa ( per facilitar que entrin
altres amb retribucions i condicions
molt inferiors) i es veuen sotmesos
a models de contractaci absolutament esclavistes. No obstant aix,
aquests sindicalistes de despatx procuren assegurar escandalosos privilegis, fomentar la contractaci dels
seus familiars o pactar millores que
solen consistir en sobresous, alliberaments de per vida o participaci
en fons de pensions.
Aquesta vergonyosa actitud dantics
sindicalistes de classe no s nova, encara que s ara -grcies a uns quants
jutges i periodistes- quan ja no poden seguir ocultant-la. Els casos dels
ERO i la formaci a Andalusia, les
targetes opaques de Bankia, el reiterat exercici de corrupci del mxim

responsable de lugetista sindicat
miner dAstries, etc.
donen fe daix.
Si la doble moral
dels grans partits s
censurable, la dels
ja ex grans sindicats
no t nom. Agrair
als treballadors dels
bancs i empreses de
lIBEX 35 el sacrifici que ells mateixos
els han infligit al
pactar la prdua de
condicions laborals
i econmiques i de
milers de llocs de
treball (recordem
que en companyies
amb grans beneficis)
a ms duna amarga
ironia, constitueix
un exercici dimmoralitat.
*Antonio Prez Collado s membre del Secretariat Permanent de

CGT Pas Valenci
CatalunyA
Dinamita
MAIG DE 2015
de cervell - 28
El far
Crnica de la corrupci poltica

Ferran Aisa
avid Castillo Buils (Barcelona, 1961), periodista,

poeta i novellista, coordinador del suplement Cultura
dEl Punt Avui, s autor de diverses
novelles com El Cel de lInfern, No
miris enrere, Barcelona no existeix
i de poemaris com La muntanya
russa, El pont de Mulhberg, Doble
Zero, Downtwn i Game Over (premi
Carles Riba), ara presenta la versi
castellana publicada per Amargord
Ediciones (Madrid, 2014) dEl llibre
dels mals catalans. Burocrcia sentimental sobre la noci del temps (Columna, Barcelona, 2010).
Es tracta duna irnica crnica barcelonina i catalana de la vida dalguns
poltics de casa nostra que han viscut
dins de la corrupci i del nepotisme. Poltics capaos de tot per assegurar-se la poltrona i el seu modus
vivendis. La versi castellana porta
per ttol Burocracia sentimental sobre
la nocin del tiempo. Viperina novela
en verso sobre los males y los malos
catalanes.
David Castillo sesplaia maleint la burocrcia poltica convertida en casta

de poder omnipotent. La veritat i la
ficci es barregen entre les pgines
daquesta novella convertida en blsam potic o en aquest llibre de versos que esdev una novella viperina
sobre els mals catalans.
Castillo traa les lnies de la seva
histria a travs dun triangle (amors-passional-quotidi.) dun poltic,
un poeta i una prostituta delit (amant
dels dos personatges). La histria
succeeix a lpoca del tripartit que va
governar la Generalitat de Catalunya
desprs dels 23 anys de pujolisme. I
com es pot veure en el treball de Castillo en lloc de minvar la corruptela
installada en el poder aquesta es generalitza amb escndols financers,
crisis dinfraestructures, ordenances
cviques, corrupci, etc.
A lavs per a navegant que obre el
llibre lautor ens diu: El paisatge s
el dun pas amb milions daturats.
En cada contenidor descombraries
hi ha alg espigolant, pels vagons del
metro i dels trens de rodalies hi ha
un extens catleg de rodamns. A
la vegada, des del poder, installat en
la doble moral, cada dia prohibeixen

ms coses.
Fart i saga, el cronista descriu algunes imatges des del consol del insomni, que s una taula de salvaci. Des
duna perspectiva rebel per plens
dironia i no exempts dhumor cavalquen els versos de Castillo reivindicant el dret a un salari i un habitatge
dignes. I hi posa amb el seu sentit,
clava una bandera negra contra el
poder establert, alhora que denncia
leterna corrupci: -Ya sabemos que
este acepta dinero, le dice el empresario / a su hijo mientras le explica que
ha remitido a un poltico / diez mil
euros en una caja de Montecristos /
en un sobre con destinatario claro,
para el Partido. / El poltico, despus
de una hora de mvil, se guarda /el
sobre en la americana y enciende un
de los habanos. / (...) Al sacarse la
chaqueta para entrar al Camp Nou,
al Gamper, / nuestro querido diputado, exconsejal, con sueldo vitalicio,
/ percibe el crujido del sobre con los
euros. / Los jugadores del Bara salen
del tnel / con el himno, tan tpico, a
tope. / Se enciende el segundo Montecristo. / Bara, Bara, Bara.
La taula de Porrera
Sant Jordi contra la Dragona
Artur Sard
a ha passat Sant Jordi! Molt bonica la histria del llibre i la rosa,

per ens hem parat a pensar
quin s el sentit profund del mite de
Sant Jordi? Sn la bella i la bstia? I
el valers cavaller que la salva? Per,
i si la donzella no volia ser salvada?
I perqu donem per fet que ella no
el podia matar dun cop de llana
com va fer ell? Que no te dos braos
igual?
Per el mite ens parla duna donzella
indefensa, desvalguda, que necessita
de la fora del mascle per sobreviure! Si les coses sn aix, com no han
de ser les donzelles fidels i agrades
serventes, que dic serventes, esclaves, del seu poders benefactor? Vet-aqu la primera ensenyana que es
desprn daquesta llegenda!
Per aprofundim una mica ms!
Mites similars nhi ha en moltes
cultures i civilitzacions. Per citar-ne
noms un de conegut, el de Teseu
i el Minotaure, tot i que en aquest,
Ariadna, la dbil donzella, hi te un
paper ms actiu i ajuda a lheroi a no
perdres pel laberint.
En Robert Graves, historiador, novellista i poeta britnic que es va

installar a Mallorca fins la seva
mort, va fer una exhaustiva anlisi
del significat dels mites grecs, arribant a una interessant hiptesi: els
mites grecs sn adaptacions fabulades de fets histrics reals des de
la perspectiva dels vencedors! La
histria que amaguen la major part
dells s la histria de la progressiva
i cruenta substituci del matriarcat
pel patriarcat a tota la Mediterrnia,
coincidint amb larribada de pobles
aris procedents del nord.
Aquests pobles, arribats en onades
successives al llarg de segles, van
anar conquerint per la fora les
pacfiques societats matriarcals i
agrcoles i la seva barbrie la van explicar de forma decorosa, venent-se
com a generosos salvadors. Com
Sant Jordi!
En realitat, el drac no era una amenaa per la dona perqu el drac era
la dona, concretament aquesta mena
de poder mgic i satnic que alguns
mascles lhi atribueixen i temen. Un
poder que no s altra cosa que sensibilitat humana i coneixements. Les
dones svies, a lEdat Mitja, curaven
perqu coneixien les herbes sanadores i perqu les motivava el patiment

hum; per daquesta manera posaven en qesti la versi eclesistica i patriarcal que deia que noms
Deu podia curar, i si li demanvem
per favor . Per aix les cremaven per
bruixes!!
Aix que el mite de Sant Jordi, com
tants altres, el que simbolitza s la
submissi de la dona al mascle, la
cultura patriarcal sobre la matriarcal, la fora bruta sobre la intelligncia. Alexandre el Magne fou
convidat a desfer el nus gordi, un
desafiament a la seva capacitat intellectual. Ell va tallar el nus amb
lespasa. O amb els ous, tant se val!
s tot un smbol!
I que te a veure tot aix amb les drogues? Perqu aquest article va de
drogues, no? S, i s que certament
el coneixement sobre plantes allucingenes (mgiques) simbolitzava sovint aquest poder temible de
les bruixes. I s, lactual persecuci
dels usuaris de certes substncies,
drogues suposadament perilloses,
moltes naturals, sassembla massa a
les persecucions medievals de dones
svies.
I s que en realitat no estem parlant

dhomes ni de dones sin dun esperit, que si voleu en podem dir femen, en homenatge a tantes dones
assassinades per ser perillosament
svies i sensibles, per que en definitiva no s altra cosa que all que
en diuen la fora del amor, limpuls
de cuidar als altres i de preservar
la naturalesa, de pensar en els que
vindran, de compartir, de solidaritzar-se, de collectivitzar.
I de laltre costat tenim la compe-
titivitat, la imposici, Sant Jordi

salvant donzelles sense perms, les
farmacutiques fent negoci amb el
patiment hum, lEstat perseguint
consumidors de drogues per reciclar-los, els taurons de les finances
i els esportistes-gladiadors que es
superen a s mateixos. La cultura de
lestrs, ai , de lesfor, que en diuen!
La cultura que est devorant el planeta!
Si sn capaos de matar dracs s que
no respecten res!
MAIG DE 2015
29 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
La llum llibertria
Josep Estivill
https://lallumllibertaria.
wordpress.com/
Molt fluixa
Passable
Interessant
Canons prohibides
Harun Farocki, 1995
boracionistes, delators) i planteja

situacions com el suborn, la fam, els
assassinats, els bombardejos, la por,
la valentia, etc., que funcionen com
la representaci dun ampli espectre
de totes les classes socials i dels patiments de la guerra. La msica (i, per
extensi, la cultura) sn els pilars de
la civilitzaci que cal salvar per si
mateixos, en oposici a la barbrie
dels opressors, per, a ms, tamb
sn armes per a la resistncia poltica. Durant tota la pellcula sonen
canons amb lletres que animen a
resistir contra lenemic, a lamor, a la
nostlgia per all que sha trencat
Cinematogrficament s una pellcula trepidant, amb una agilitat
narrativa on res no hi sobra. Les
canons es van encadenant luna
rere a laltra, sense que poguem parlar prpiament de gnere musical
sin dun drama amb la msica com

la gran protagonista. Les escenes
sn vibrants, alegres i optimistes i
noms les trenca la violncia dels
opressors, representada en tota la
seva cruesa. Impressiona, tamb,
saber que aquesta pellcula es va rodar el 1946, immediatament desprs
dacabada la II Guerra Mundial, perqu veiem una ciutat destrossada,
per forta. El ritme i la interpretaci
apassionada dels actors ens transporten al cor duna societat culta,
sensible i amant de la msica i de la
cultura.
Quan Canons prohibides es va
estrenar, les autoritats comunistes
van vetar-la: la crtica als nazis funcionava amb tanta fora que no era
el cas que els espectadors fessin extrapolacions amb el nou rgim autoritari.
cula aposta per lalliberament sexual.

Mltiples escenes de sexe desinhibit
(pluja daurada, sexe als banys, exploraci rectal, fellacions, etc.) sn ficades
a la trama argumental amb absoluta
naturalitat i contrasten amb les frustracions de les normes heterosexuals,
com la monogmia a la parella, la imposici del concepte de fidelitat o la
violncia masclista (exemplificada en
la situaci duna de les venes del protagonista). Les escenes sexuals (amb
els pas del temps i lallau dimatges
pornogrfiques dInternet) han perdut
el seu impacte transgressor i, potser, la
part ms interessant s laire fresc i alegre dels personatges, la reflexi sobr
els valors morals que transmetem als
nens i, sobretot, el retrat de Berln com
una ciutat oberta a la modernitat.
Taxi zum klo
Frank Ripploh, 1980
Mtica cinta alemanya que tracta de

manera desacomplexada les relacions
homosexuals. Un mestre de primria,
apassionat pels plaers de la vida, cerca la companyia daltres homes amb
qui mant relacions sexuals, sovint
amb persones desconegudes. La seva
parella, per, s partidria de lamor
romntic.
Entre luna tendncia i laltra, la pell-
Molt bona
Obrers sortint de la fbrica
Leonard Buczkowski, 1946
Autntica delicatessen antifeixista.

Una crnica de la histria de Polnia durant la II Guerra Mundial,
que agafa les canons com a fil argumental i a la poblaci de Varsvia com a metfora de tot un poble.
Just desprs de locupaci alemanya
del 1939, les canons van ser un
vehicle per a la stira poltica i la
supervivncia emocional. Les melodies eren les grans protagonistes.
Aix, veiem lescena dun concert
clandest en un apartament, on
sinterpreta msica de Chopin, un
compositor aleshores prohibit pels
nazis i que era smbol de la resistncia. En un altre moment, un nen a
lautobs canta una can amb una
lletra que insulta els alemanys a la
seva cara, per aquests no entenen
el polons... La pellcula t molts
personatges (jueus, partisans, colla-
Bona
Un assaig sobre la fbrica com un

espai simblic de representaci de la
lluita social, tal i com el cinema lha
recollit durant els seus primers cents
anys de vida. A propsit de la pellcula Els obrers sortint de la fbrica
Lumire, que els germans Lumire,
els famosos pioners de la indstria
cinematogrfica, van rodar el 1895
davant de la fbrica de la seva propietat. Farocki analitza aquesta coneguda pea i observa petits detalls
que mostren com els obrers sabien
que estaven sent filmats i com, per
aquesta ra, canvien el seu comportament en presncia de la cmera.
Durant el posteriors cent anys, la
dinmica es repetir constantment:

el cinematgraf projectar escenes
dobrers sortint dalguna fbrica i,
tamb en aquestes altres ocasions,
assistirem a una representaci en
tota la regla. Una representaci,
per, que evidencia les convulsions
poltiques i socials del segle XX.
Aix, veurem talls de pellcules del
Hollywood clssic, de lavantguarda
sovitica, del realisme socialista, de
la Repblica de Weimar, etc. interpretats amb una narraci pausada
i en clau potica. Una petita delcia
visual que mostra com la creativitat
artstica pot reforar el missatge dins
del gnere assagstic.
CatalunyA
Dinamita
MAIG DE 2015
de cervell - 30
El documental Temps de
CanVi(e)s reivindica la
Barcelona silenciada
tra dels seus visitants; sin dun crit
alarma que mostra com el ciutad
va perdent cada cop ms espais pblics en benefici del consum rpid
de Barcelona, el quart dest del mn
ms decebedor per la seva massificaci.
Jordi Molina
l documental Temps de CanVi(e)s posa llum a un del darrers conflictes socials que
ms han sacsejat Barcelona. La cinta, juntament amb Ciutat Morta,
Bye Bye Barcelona o Set dies amb la
PAH, confirma el documental com
un gnere a lala a lhora de retratar
la Barcelona rebel dels darrers anys.
Internet i les xarxes socials sn el
nou paradigma duna fornada de
cineastes que viuen al marge de la
indstria, i que recullen el guant de
referents com Joaquim Jord, Mercedes lvarez o Jos Luis Guern.
Un dels darrers conflictes socials
ms intensos de Barcelona ha estat
el que va suscitar lenderrocament
de Can Vies, el mes de maig de 2014.
Gaireb un any desprs, el passat 20
de mar, sestrenava a Can Batll el
documental Temps de Can Vi(e)s,
una crnica dels fets que van sacsejar la ciutat durant uns dies tensos
i confusos. Crregues policials, poltica i models alternatius de construcci comunitria es van barrejar
en un cctel en qu els estigmes van
aflorar generat bndols i prejudicis.
Ara, una iniciativa de cinc autors
quatre alumnes i un professor de
lassociaci i escola de comunicaci DateCuenta vol posar llum als
fets amb un documental que arriba
quan encara persisteix la ressaca de
limpacte provocat per Ciutat Morta. Ens volem preguntar qu sentn per violncia i quins models de
ciutat poden conviure a Barcelona,
explica Mar Valldeoriola, una de
les autores del projecte, estretament
vinculada als moviments venals del
Poble Sec i el Parallel.
La crnica sobre lenderrocament i
les manifestacions que van tenir lloc
durant la setmana posterior al desallotjament del centre autogestionat
de Sants, serveixen de pretext per
abordar una reflexi amplia i plural
sobre lautogesti, entesa no noms
com una forma dorganitzaci venal, sin tamb com una escola de
vida per a moltes persones, tal i
com explica Valldeoriola. El documental inclou entrevistes a persones
properes a Can Vies; com ara Ferran
Aguil, David Fernndez o Elba
Mansilla; per tamb representants
venals contraris, aix com membres
de lAjuntament, com el regidor de
Sants-Montjuc, Jordi Mart.
La cinta, de 50 minuts, sendinsa
en la histria de Can Vies, amb 17
anys a lesquena, i en la seva fruc-
Activisme i
internet: nou
paradigma
tfera relaci amb el barri de Sants.

Desprs de lemissi, sobria un debat
entre pblic i els autors de lobra, que
sanava reproduint en diversos punts
del territori durant les segents setmanes.
La pantalla rebel
Daquesta manera, Temps de CanVi(e)s se suma a un grapat de documentals que han fet aflorar la
Barcelona silenciada en els darrers
anys. El relat institucional duna ciutat oberta i amable ha collidit amb
la Barcelona fosca duns vens que
lluiten per no ser desnonats, a Set
dies amb la PAH de Barcelona; que
abandonen els seus barris a causa de
la gentrificaci, a Bye Bye Barcelona;
o la ciutat on la impunitat policial,
judicial i poltica simposen per la
fora, com a Ciutat Morta.
Ha estat precisament limpacte
daquesta ltima obra, dirigida per
Xavier Artigas i Xapo Ortega, la que
ha aixecat les faldilles de la Barcelona de postal deixant a la intemprie
les seves vergonyes. El documental
ens permet arribar a lespectador des
despais de percepci ms sensorials
que no pas racionals, reflexiona
Artigas, que contraposa la rigidesa
de les dades del periodisme amb
les virtuts del llenguatge audiovisual, amb un peu en el mn de lart.
I s que el periodisme o la crnica
literria de vegades a cavall del gnere negre han recollit a contracorrent el testimoni de la Barcelona
que viu a lombra de la marca, per
segurament sense limpacte de que
gaudeix el gnere documental, com

ha demostrat la sacsejada social i
poltica de Ciutat Morta.
En la mateixa direcci es manifesta
Eduardo Chibs, director de Bye Bye
Barcelona, un retrat colpidor dels
riscos de la massificaci turstica.
Els documentals sn especialment
tils per mostrar les cares ocultes
de les coses, despertar conscincies
i obrir debats. Les dues cintes, de la
mateixa manera que Temps de CanVi(e)s per tamb Set dies amb la
PAH de Barcelona; MACBA, la dreta, lesquerra, i els rics; Barcelona era
una festa; o Morir de dia els autors
parteixen dun buit informatiu i
coincideixen en assenyalar els mitjans convencionals com a responsables dhaver girat lesquena al servei
ciutad.
Nostres creiem en el periodisme
dinvestigaci i sorprn com els mitjans de contrainformaci, de barri
o alternatius, ens van ser molt ms
tils que no pas els mitjans tradicionals, explica Artigas, que cita els
exemples de La Directa, Masala o
La Burxa. En la mateixa lnia sexpressa el professor de DateCuenta,
un dels autors de Temps de CanVi(e)s, Pablo Rogero, que posa sobra la taula la independncia envers
les institucions. Hem fet un petit
documental amb vocaci de fer-se
gran, i lhem fets amb afecte, esfor i
passi per suplir lescassetat de mitjans o suports institucionals, que ni
hem buscat ni volem, explica abans
de concloure: Nosaltres decidim
qu volem que sigui i el pblic fins
on ha darribar.
Versi oficial,
versi real?
En el cas de Ciutat Morta, la versi
policial va acabar per convertir-se
en loficial. El cas 4-F apareixia nicament a les planes de Successos,
una secci en qu els periodistes depenen de la policia per obtenir informacions, la qual cosa genera una
afinitat entre ells i els seus informadors que els porta a assumir com a
cert tot el que els hi arriba, explica
Artigas. Una manca de contrast que,
tal i com descriu lautor, denota una
gran mediocritat del periodisme
daquest pas.
Chibs insisteix en la distncia que
hi ha entre el relat triomfalista institucional i el popular. Fins fa ben
poc, tot el que es deia al voltant del
turisme a Barcelona era positiu i els
mitjans noms es parlaven de les
quantioses sumes que deixen a la
ciutat. I s que noms cal recordar
lemes com Barcelona, posat guapa;
Barcelona, la millor botiga del mn;
o Barcelona, inspira i els milions
deuros que han suposat per entendre fins a quin punt Barcelona
ha compartit la seva identitat amb la
duna marca.
Amb referents com Welcome and
Goodbye, sobre Berln i Sndrome
de Vencia, el director va comenar
a treballar amb els testimonis de
persones vinculades a les associacions de vens, fonamentals per a
lobra. Chibs deixa clar que no es
tracta dun relat contra la indstria
del turisme, ni molt menys en con-
Cada cop s ms habitual que les

assemblees de barri o plataformes
ciutadanes incorporin recursos audiovisuals com a material de sensibilitzaci i de lluita. Un component
que t molt a veure amb la preparaci multidisciplinria de les noves
generacions dactivistes que nodreixen el moviment venal. s fcil
trobar vasos comunicants entre algunes de les darreres obres i aquest
caldo de cultiu que representa l
activisme 2.0, alhora que cal posar
en valor laportaci de cineastes autogestionaris que han anat ms enll
dels estereotips urbans.
Lescola lliure DateCuenta, festivals
de cinema independent com lAlternativa o els deixebles de lautoproclamada escola de documental de
Barcelona en paraules dArtigas,
en allusi al mster de documental
de creaci de la Universitat Pompeu
Fabra, sn el vivier duna generaci
que treballa amb pocs recursos, al
marge de la indstria. I amb una
complicitat absoluta amb Internet i
les xarxes socials, el nou paradigma, segons pronostiquen. Els mitjans de comunicaci tradicional,
com els diaris en paper o la televisi
en graella tancada, estan en decadncia, sentncia Artigas.
Una generaci jove que t memria
i, per tant, referents. I s que la mirada crtica del documental envers
la ciutat est a lala, per no s
nova. Cineastes com Joaquim Jord
(De nens, 2003), Mercedes lvarez o
Jos Luis Guern ( En construccin,
2000) han servit dinspiraci a una
nova fornada de creadors i periodistes que han fet una lectura morda
dels conflictes oberts actualment a
Barcelona. Una ciutat amb mil perfums, mil colors i mil cares, com diria Serrat, per no totes amb la mateixa projecci. Potser ara la balana
comena a estar ms equilibrada
que mai.
* Article publicat a Catalunya Plural,
eldiario.es
MAIG DE 2015
31 - Dinamita de
CatalunyA
cervell
Llibres
Histriaanlisi de les
rdios lliures a
Catalunya i el
seu futur
Salvattore Rdio Pica

Autoedici, 2014, 64 pg.
Un llibret escrit per Salvattore, fundador de Rdio Pica el mar de 1981,
actualment la rdio lliure en funcionament pionera de lestat espanyol.
Un llibret autoeditat dedicat a Mrio
de B. Rdio.Klara.i Enric -Electrnic-, que pretn aproximar-nos a la
histria i problemtica de les rdios
lliures, bsicament a Catalunya, des
de 1977 fins lactualitat. Les pioneres
transmissions van ser als barris ms
populars de Barcelona majoritariament.en entorns llibertaris i associacions de vens, eran les primeres
emissions lliures de lestat espanyol.
De de llavors ha plogut molt, per
lexperincia comunicativa dissident
de les rdios lliures sha mantingut
fins els nostres dies.
Noms el podeu trobar a la Llibreria
Cap i Cua de Grcia, Barcelona, o el
podeu demanar al correu electrnic
radio.pica@gmail.com
La huelga de
alquileres y el
comit de defensa
econmica
Barcelona, abrildiciembre de 1931
Manel Aisa
El Lokal, 2014, 192 pg.
LAssociaci Cultural El Raval-El
Lokal de Barcelona ha publicat
aquest assaig de reconstrucci
histrica que ens parla duna lluita
pel dret a lhabitatge digne.
Manel Aisa, autor del llibre i una
persona clau en la recuperaci
de lAteneu Enciclopdic Popular
desprs de la mort del dictador,
escriu des de la tradici de lautodidactisme, iniciada pels obrers i
camperols militants del segle XIX.
Aisa saplica a la investigaci histrica amb rigor i fa una recerca
exhaustiva de les fonts: premsa
de totes les tendncies, manifestos, anuaris estadstics, bibliografia especialitzada... En aquest
sentit destaca lapndix fotogrfic
del llibre, que esdev una galeria
dimatges del tot imprescindibles
per captar lambient social de Bar-
celona, la misria del barraquisme

i la violncia de la repressi.
La vaga de lloguers coincideix
amb la proclamaci de la Segona
Repblica espanyola, que entre
els treballadors va generar grans
expectatives de ser una fita en el
cam cap a la justcia social. Lesclat del conflicte s fruit duna
profunda crisi econmica, local i
mundial, un atur massiu i limmobilisme de les classes benestants
davant les demandes de millores de les condicions de vida de
gran part de la poblaci. Lxit de
la vaga general de 1919 provoc
una reacci intransigent dels privilegiats, que des de llavors, no
van acceptar cap negociaci amb
els obrers i van intentar imposar
les seves prerrogatives mitjanant
tot tipus de procediments, tant si
eren legals com si no.
Les classes subalternes es van rebellar contra els continus desnonaments, els preus abusius dels
lloguers (Barcelona, i Catalunya
en general, era i continua sent un
dels llocs dEuropa amb el preu
dels lloguers ms alt), i la falta
crnica dhabitatges, aprofundida
a ms a ms per les onades migratries fomentades per les obres
de lExposici Universal de 1929.
Daquesta manera la gent va iniciar un procs de desobedincia
civil. Les famlies es van defensar
amb una actitud a lofensiva, que
van saber combinar amb propostes per crear mecanismes que evitessin lespeculaci en el preu dels
lloguers i aturessin els desnonaments.
Les noves autoritats republicanes
van gestionar el conflicte amb la
mateixa repressi que el rgim
monrquic, per malgrat la pressi de les detencions, els empresonaments i les tortures, la vaga es va
estendre a tots els barris populars
de Barcelona i a les poblacions de
les rodalies, com Badalona i Santa
Coloma de Gramanet.
La vaga es va consolidar i va durar

nou mesos grcies al protagonisme decisiu de les dones i els nens
els quals es van incorporar a una
dinmica de lluita que ms endavant permetr laixafament del
cop feixista del 36 i a larticulaci
del malestar pel Sindicat nic de
la Construcci de la CNT de Barcelona, que va crear el Comit de
Defensa Econmica amb lobjectiu
de recollir les demandes, organitzar la solidaritat, plantejar lacci
directa i la negociaci.
Vuitanta-quatre anys desprs vivim situacions semblants: crisi
econmica, atur, decadncia de
les estructures pseudodemocrtiques, precarietat, implantaci
de noves lleis repressores... Una
situaci
en qu ahir i avui el dret a lhabitatge s qestionat per milers de
desnonaments, amuntegament,
condicions insanes, preus desorbitats i barraquisme. Avui dia la
injustcia es fa ms absurda amb
lexistncia de milers de pisos
buits arran de la bombolla immobiliria.
El testimoni de la vaga de lloguers
ens interpella en uns moments
en qu predominen les posicions
defensives entre alguns dels moviments socials que lluiten contra
les retallades, les privatitzacions i
lencariment desproporcionat dels
serveis bsics. Aquest tros de la
histria ens recorda que cal practicar la insubmissi collectiva per
frenar la destrucci de drets. I no
cal anar tan lluny per comprovar
la prctica daquest tipus daccions. Tanmateix, la lluita contra
els impostos abusius en el rebut
de laigua que van protagonitzar
milers de ciutadans a Barcelona i
lrea Metropolitana, fa dues dcades, s hereva daquesta tradici.
Pasqual Aguilar
Revistes
DIRECTA
LA REVOLTA DE LES ESCALES
ROJO Y NEGRO
UNA POSICI
Mitj de comunicaci en catal dactualitat, investigaci, debat i anlisi,

https://directa.cat/
Suplement de la Directa dedicat a la

vaga de tcnics i subcontractes de
Movistar-Telefnica.
Revista mensual confederal de la

CGT amb lactualitat sindical i social, http://www.rojoynegro.info/
Publicaci autnoma i llibertria

des de fora de les institucions de la
democrcia parlamentria, http://
www.unaposicio.org/
Butllet
Informatiu 148.
Modificaci del
rgim de mtues
i incapacitat
temporal en els
primers 365 dies
de la seva durada
La Llei de Mtues Patronals, aquesta arma de destrucci massiva de la
salut de les persones treballadores, ja
s un fet des del 1 de Gener de 2015.
El Govern del PP, enemic nmero
dels drets dels treballadors i treballadores, torna a mostrar el ms absolut
menyspreu cap a un dels drets essencials de la vida: la salut, en aquest cas
la salut laboral, la qual es converteix
en un article de luxe i per tant, privatiu de les classes altes i poderoses
(empresaris, poltics, executius, directius).
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.
php?article11057
Butllet informatiu
149. Reial Decret
Llei 1/2015 del
PP. Continua el
desmantellament
del b pblic
El Reial decret-llei 1/2015, amb entrada en vigor l1 de mar de 2015,
un altre decretazo multiusos per a
remoure encara ms la merda: retallada dimpostos socials als empresaris contractes precaris a preu de
saldosegones oportunitats falses
per a qui ha perdut la casa, negoci
marxa enrere en les taxes judicials
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.
php?article11068
Al tinter
CatalunyA
Plataforma Cel Net, collectiu ecologista del Camp de Tarragona
El control oficial de la
contaminaci atmosfrica
destaca per la seva opacitat
Sn evidents les mancances actuals del nostre pas en quant a la
protecci de la qualitat de laire per a la salut de les persones
Josep Estivill
- Qu s Cel Net i a qu us dediqueu?

Cel Net s una plataforma ciutadana
creada lany 2008 que t per objectiu
aturar el creixement de la indstria
contaminant al Camp de Tarragona
i promoure un control ms exhaustiu de les emissions i immissions de
compostos contaminants daquest
tipus dindstria.
Al llarg dels ltims anys hem dedicat grans esforos per que els ajuntaments del Camp financessin un
estudi objectiu, transparent i real
sobre la qualitat de laire al Camp de
Tarragona. Finalment aquest estudi
es va realitzar al llarg de lany 2013 i
2014 per part de la Universitat Politcnica de Catalunya.
Actualment estem molt implicats en
la difusi dels resultats de lestudi i
treballem per a que es transformi
lactual metodologia de control.
- Quins sn els principals resultats de
lestudi?
Lestudi evidenciava les mancances
actuals del nostre pas en quant a la
protecci de la qualitat de laire per
la salut de les persones. En conjunt
shan detectat nivells de Compostos
Orgnics Voltils (TCOV) que superen els estndards de qualitat en
tots els municipis que han participat
de lestudi. Destaca lalta presncia

a la zona de dos compostos txics,
com el benz, el 1-3 butadi o el
benzo(a)pir. Tots ells sn declarats com a potencials cancergens
per organismes de referncia com
lOrganitzaci Mundial de la Salut
o lAgncia de Protecci Ambiental
Americana.
A ms a ms, sha evidenciat que els
nivells de contaminaci dels municipis afectats, depenen molt de
lpoca de lany en que sestiguin mesurant, i que caldria tornar a valorar
la ubicaci de les casetes de control
de la XVPCA de la Generalitat de
Catalunya.
- Com valoreu el control oficial de la
contaminaci atmosfrica?
Aquest control ha destacat no tant
per la seva qualitat com per la seva
opacitat. s inconcebible que cap
administraci pblica disposi de
suficient informaci real, objectiva i transparent dels nivells dels
compostos contaminants emesos
per la indstria petroqumica (o si
en disposa, que no la faci pblica).
Lopacitat, la manipulaci i la por a
lalarmisme han estat els principis
que han regnat a ladministraci
pblica al llarg de tots aquests anys.
Els resultats de lestudi de la UPC i
les reaccions de les administracions
pbliques responsables en sn un
bon exemple.
Desconeixem quines sancions
sapliquen en cas de sobrepassar els
nivells dels pocs contaminants que
estan legislats.
- Quina s la qualitat de la legislaci
actual que regula el control de la contaminaci atmosfrica?
s una legislaci que, contrriament
al que es podria esperar, al llarg dels
ltims anys sha anat convertint en
cada cop ms laxa. De lestudi sen
desprn que est constituda de
forma general i en cap cas contextualitzada a les especificitats de cada
zona.
Ens trobem amb una legislaci que
omet certs productes cancergens,
que no especifica quines conseqncies t, per les indstries, superar els
nivells establerts de certs compostos
cancergens legislats, i que tendeix
a minimitzar els efectes daquests
compostos en la salut de les persones i el medi ambient en general.
- Quina importncia t la pressi social?
Pensem que la pressi social ha estat, i s, clau en aquest procs. El
que menys ha agradat a poltics i
al sector empresarial de la qumica
ha estat que la gent comencs a preguntar, a trucar al 112 alarmats per
les pudors que sentien, a demanar
respostes als seus alcaldes, etc. La

pressi social t molt de poder tot i
que de vegades no en siguem del tot
conscients, i pensem que queixar-se
no serveix de res.
Les poblacions ms properes, en
aquest cas, al polgon nord de Tarragona estem molt acostumats a
conviure amb aquestes incerteses,
amb el desconeixement i les pudors,
sorolls, fums... ho hem normalitzat
de tal manera que molta gent no ho
veiem com un problema.
Des de Cel Net pensem que la difusi de tot el que fem s important,
perqu la gent ha destar assabentada i tenim el dret de reclamar saber
que respirem, i estar segurs que tenim aire potable.
- Qu reclameu amb el vostre estudi
de qualitat de laire?
Des de la Plataforma Cel Net reclamem:
1. Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al complex
petroqumic del Polgon Nord del
Camp de Tarragona.
2. Reduir immediatament de les
emissions localitzades i difuses dels
compostos qumics detectats en
aquest estudi que sobrepassen els
estndards de qualitat de laire aix
com la incorporaci i el control dels
que encara no figuren en la Xarxa de
Vigilncia de Prevenci de la Con-
taminaci (XVPC) de la Generalitat

de Catalunya.
3. Demanar la regulaci daquells
contaminants que actualment no
es contemplen en els programes
davaluaci de la contaminaci i que
a nivell internacional sen coneixen
lmits de qualitat.
4. La creaci dun equip de control,
extern i transparent. Aix implica
una nova forma de control.
5. Fer palesa la responsabilitat que t
la Generalitat de Catalunya i altres
rgans de ladministraci pblica en
el control i la regulaci de la contaminaci.
6. Investigar sobre els efectes de les
emissions atmosfriques en la salut
de la poblaci al Camp de Tarragona.
7. Que el conjunt de les Empreses
Qumiques del Camp de Tarragona
assumeixin la responsabilitat que
els pertoca, agafant un paper dimplicaci activa, positiu i constructiu
en la protecci del medi ambient i la
salut de la poblaci. Situant-se, aix,
en una nova forma de producci del
segle XXI, la denominada economia verda.
8. Que els costos dels futurs controls
i les anlisis recaiguin sobre les mateixes empreses que desenvolupen
la seva activitat en el territori i que,
en definitiva, sn els responsables
de la contaminaci.

Catalunya Nº 172

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalunya Nº 172

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.cgtcatalunya.

Disseny: Ddac Salau

Dipsit legal: B 36.887-1992

La gran estafa dels poders

a EPA corresponent al primer

menta en set centsimes, situant-se

jor intensitat (s a dir menys recursos

salaris dels anys 80)

submissi per autoritarisme i, a ms

La noci hegemnica del que s el benestar encara est molt

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Alfons XII, 109. 08912 Badalona

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,

Tel. 973275357. Fax 973271630

Tema del mes

es del passat 28 de mar,

rada del contracte de bucle i perqu retirin les pssimes condicions

qualsevol possible soluci.

Una vaga per

dunes 20.000 persones i que rebaixa

Autnoms i subcontractades per Telefnica-Movistar en vaga indefinida

de lestat. Davant el conflicte de les

bra electoralista dels sindicats que

Una vaga activa

vaga indefinida molt potent a nivell

El 20 dabril per primer cop treballadors de plantilla de la multinacional

la participaci de militants de CGT

Autnoms i subcontractades per Telefnica-Movistar en vaga indefinida

antiobrers ho representa la signatura

organitzada per a collaborar amb

de lacord amb la patronal.

Portal de lngel s des de fa dos anys

Autnoms i subcontractades per Telefnica-Movistar en vaga indefinida

nal, per tractar els punts acordats

dels Mossos dEsquadra. Kim Faura,

daudincia contrastada en referncia als acords signats per CCOO i

Kim Faura. nims crispats entre el

La CGT segueix protegint la lluita dels

esprs del fracs dels reiterats intents per trencar

de les direccions de Telefnica i les

fnica, aquesta no ofereix als treballadors i treballadores ms que

vulneracions dels nostres drets i

pressar i manifestar les nostres idees

Autnoms i subcontractades per Telefnica-Movistar en vaga indefinida

ots recordem la primavera

Castell, Tarragona, Lleida ... Milers

formalismes de lelectoralisme que

el cap i decidir ser protagonistes de

dicat on milito, mentre es faci.

Contra la dictadura de Movistar: Solidaritat

a sabem que era una vaga molt

haver danullar-se, centenars de

lles que no solucionen cap de les

El preacord sobre Salaris:

el sou? I, una vegada lhem pagada,

vam explicar lengany que hi havia

la seva comparaci amb levoluci

Les cpules dUGT i CCOO donen oxigen a Rajoy

esprs dels escndols dels

treballadores. La signatura dun nou

vol relaci amb la histria del moviment obrer i la trajectria de lluites

shagin vist pressionades a signar

t cometent contra la classe treballadora i les seves famlies, disposats a