> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Abril 2015 nm.

171 0,50 euros

Dipsit legal: B 36.887-1992

www.cgtcatalunya.cat

ABRIL DE 2015
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

La realitat de latur i la
desprotecci social
D

es del poder poltic i des del

poder econmic, en aquests
temps demergncia social i
desprotecci jurdica dels drets i les
llibertats de la majoria social, retorcen la realitat de manera menyspreable i, qualsevol resultat quantitatiu
en les xifres de latur, s manipulat
mediticament com una fita histrica. Aix succeeix des de fa ja ms
de 6 mesos, quan des del govern del
PP es va declarar oficialment que
la crisi sha acabat.
Al mar, segons les xifres oficials
dels serveis pblics docupaci, es
creava ocupaci a nivell de tot lestat
espanyol en 160.579 persones afiliades ms que en el mes anterior i va
descendir latur en 60.214 persones.
Amaguen no noms les xifres glo-

bals i interrelacionades (ocupacions,

tipus docupacions, persones parades inscrites i persones parades que
sesborren, desafiliades del sistema,
hores que es treballen a milions- i
no es paguen, contractes precaris i
jornades escombraries, etc.), sin
que alhora menteixen respecte a la
realitat i a la percepci de la mateixa
que t la majoria de la societat.
Latur oficial dels serveis pblics
docupaci existent a 31 de mar
2015, segueix sent de 4.451.939 persones, s a dir ms de 30.000 persones ms que a linici del govern del
PP en el 2011. Lafiliaci a la Seguretat Social, a mar, se situava en
16.970.227 persones, s a dir 472.934
persones menys que en el 2011. La
desprotecci dels subsidis datur, ja

arriba a al 50% de tots els desocupats

i desocupades.
Les contractacions realitzades al
mar sn, de manera absolutament
majoritria, precries, tant pel tipus
de contracte (el temporal suposa
el 90% de totes les contractacions),
com per les condicions del contracte
(jornades a temps parcial amb augments del 27%); salaris de pobresa i
exempcions -reduccions- de les quotes empresarials a la Seguretat Social.
Les hores treballades i no pagades,
segueixen amagant -i impedint- centenars i centenars de milers de llocs
de treball, contribuint a laugment
dels beneficis absolutament indecents que generen les grans corporacions sobretot- de lIBEX 35
(33.000 milions nets en el 2014, s a

dir 3.000 milions ms que les prestacions datur daquest mateix any), alhora que creix el desastre del nostre
sistema pblic de Seguretat Social i
pensions.
Ja nhi ha prou de mentides i menyspreus per la realitat social. El nos-

tre quotidi, les nostres vides, sn

travessades per percepcions clares:
cada vegada odiem ms al sistema
corrupte, cada vegada ens preocupem ms del nostre drama social
(atur i pobresa), i les mobilitzacions
en el carrer han de seguir.

IDREN

Des de lanarquisme es planteja una visi alternativa per

integral del canvi social
Dolors Marn, historiadora

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110

Alfons XII, 109. 08912 Badalona

cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803

FEDERACIONS
COMARCALS

Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261

Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,

Joan Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi
Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn,
Moiss Rial. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa,
Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan
Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin
Guillamn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions
sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat

Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96

Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

ABRIL DE 2015
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Generaci becria:
Entre precarietat i explotaci
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren
lexplotaci laboral de les estudiants
cosa que rarament acaba passant,
afirma Espaol. Molta gent deixa
una assignatura pendent durant
anys per poder continuar aspirant a
beques de conveni. Alhora, prolifera
loferta de cursets sobre temtiques
no necessriament vinculades a la
titulaci obtinguda que retornen les
alumnes a la categoria de matriculades que poden firmar nous convenis.

Marc Rude

er jove amb estudis superiors i

desenvolupar feines qualificades per empreses i institucions
pbliques. Avui dia, reunir aquestes
caracterstiques acostuma a significar dur una existncia marcada
per una economia de subsistncia i unes condicions laborals de
misria. Sota la cobertura del discurs que enalteix la importncia de
la formaci prctica, els convenis
de cooperaci educativa i tota una
srie de figures contractuals obren
la porta a lexplotaci destudiants i
titulades.
En moltes carreres universitries, s
obligatori fer unes prctiques curriculars per poder obtenir el ttol. Cal
abonar la matrcula dun conjunt de
crdits que no corresponen a cap
assignatura, sin que es fan treballant en una empresa o una instituci durant un perode determinat a
travs dun conveni de cooperaci
educativa establert entre aquesta i
la universitat. Tericament, es tracta duna formaci, per, sovint, el
sistema emmascara una tasca laboral en qu el carcter acadmic s
absent o nfim. El conveni de prctiques representa un bon negoci, ja
que es poden contractar joves per
fer la feina que correspondria a treballadores en rgim com sense haver de pagar-los res; com a mxim,
rebran una propina que lempesa
o lentitat pot decidir atorgar o no.
Lestudiant, en canvi, s que ha de
pagar els crdits corresponents al
prcticum.
Les empreses intenten fugir del
dret laboral a travs de la utilitzaci

Complicitat de les
universitats

de les figures del becari, els falsos

autnoms o altres mecanismes que
tendeixen a fer veure que la relaci
entre les dues parts no s laboral.
Aix, es poden permetre no aplicar
cap de les normes del dret laboral:
ni salaris mnims ni vacances ni
horaris ni res de tot aix, expliquen
les advocades laboralistes Anna
Abrain i Quim Espaol. Podrem
parlar de becariat per referir-nos
al nombrs contingent de persones
sotmeses a aquest tracte fraudulent.
En els casos que he vist, parlem de
feines que requereixen una formaci universitria important, com
llicenciatures en psicologia o enginyeria. Loferta es presenta com
a complement formatiu, quan en
realitat lestudiant ven la fora laboral a lempresa durant un horari i a
canvi duna retribuci fixada sobre
la base dhores o de quantitat de
tasca, s a dir, hi treballa.

Camp adobat per

a les prctiques
fraudulentes
Per poder signar el conveni de cooperaci, cal no haver acabat els estudis. No obstant aix, hi ha un seguit de procediments que permeten
eternitzar els perodes de becariat.
Quan lempresa veu que la persona
funciona professionalment i se la
vol quedar, a vegades, fa que encadeni diverses etapes formatives, per
exemple, li recomana que es matriculi a un mster per poder-la mantenir en rgim de conveni, descriu
Espaol.
Mireia Bazaga, secretria jurdica de
la CGT, ha observat que en moltes
ocasions, la universitria hauria de
tenir un contracte laboral perqu, en
lloc de fer prctiques en relaci amb
els estudis que cursa, se li fan fer
feines que no sn prpies de la seva
carrera. Altres vegades, els convenis,
que sn de curta durada, sallarguen
tcitament sense informar la universitat.
Com a advocada, recentment, Bazaga ha dut el cas duna noia becada pel Banco de Santander: quan
es va acabar el conveni, ella continuava treballant-hi sense cobrar. Al
collectiu on treballa Espaol, una
altra afectada denunciava que feia
40 hores setmanals com a prctiques
dun mster del qual noms hi havia
classe els dissabtes al mat.
Malgrat la precarietat daquestes places, sovint, lestudiant les veu com

lnica opci de trobar una feina

mnimament relacionada amb el
seu camp i shi aferra amb lesperana que, ms endavant, la beca
es transformi en un lloc de treball,

Ser jove
amb estudis
superiors i
desenvolupar
feines
qualificades
per empreses
i institucions
pbliques
acostuma a
comportar una
economia de
subsistncia
i unes
condicions
laborals de
misria.

El mecanisme de gesti de personal de les universitats pbliques

sha fonamentat en tres elements:
precaritzar el sector docent a partir
de la figura del professor associat,
externalitzar tots els serveis possibles cafeteries, neteja, serveis de fotocpies, etctera i, en molts altres
aspectes de funcionament intern,
substituir treballadores fixes per
becries, exposa ladvocat. Quan
jo vaig entrar a la facultat, tota la
plantilla de la biblioteca era laboral
i, progressivament, es va anar transformant en becria, suposadament,
per ajudar les estudiants a pagar-se
la matrcula. El que fa ms rbia s
que ho venguin com una eina social dinserci del jovent al mercat
de treball, quan el que fan s precaritzar-lo. Simplement, es tracta de
substituir un treballador fix amb un
salari establert segons el conveni per
un suposat becari que percep un ajut
per a lestudi, explica.
Tamb va ser bibliotecari de la UB
lenginyer, politleg i sindicalista Albert Ferrer, que, als 27 anys, ha trobat la primera feina indefinida, tot i
haver comenat a treballar als divuit:
Les universitats substitueixen treball directe per beques perqu tenen
capacitat per fer-ho. Tenim professorat cobrant 300 o 400 euros. Sn
unes condicions inferiors al nivell de
subsistncia, fet que encara afegeix
ms frustraci. A sobre, sembla que
hgim destar agrats. Perdona, per
s que jo he de menjar.

Ens han robat el

futur
Albert Ferrer i Moiss Rial, secretari de comunicaci de la CGT, ens

ABRIL DE 2015
Tema del mes - 4

CatalunyA

Generaci becria: entre precarietat i explotaci

fan un breu resum de la situaci: El
60% de la disminuci de latur registrat lany passat s perqu la gent
ja no shi inscriu. Dos teros dels
nous contractes sn per un perode
inferior a dues setmanes. Daix, en
diuen feina?. Amb un 52% datur
juvenil, s per muntar un Gamonal
cada setmana!, etziba Rial. Duna
banda, trobem una prdua del poder
de negociaci de la classe treballadora; especialment en aquestes feines,
no hi ha el dret efectiu a la llibertat
sindical. Per, hi ha dhaver alguna
cosa ms que evita que aix peti.
Per a Ferrer, ms que les condicions
objectives, crec que el que frena lexplosi social s el fet que molta gent
ha assumit que li han robat i el futur
i ha decidit conformar-shi.

La
precaritzaci
del treball
juvenil
Tot i que els convenis de cooperaci
sn la figura que facilita ms lexplotaci, hi ha tota una tipologia de
contractes que, malgrat reconixer
la condici de treballadora, tamb
suposen una retallada de drets important. El contracte en prctiques
no confondre amb les prctiques de
la carrera es pot firmar fins a cinc
anys desprs dhaver acabat els estudis universitaris o un cicle formatiu;
grcies a ell, lempresa pot arribar a
pagar un 40% menys del salari estipulat durant el primer any i, a ms,
rep bonificacions de ladministraci.
Pel que fa als contractes de formaci i aprenentatge, abans, les classes teriques shavien de cursar en
centres formatius acreditats; ara,
segons lEstatut dels Treballadors,
es podran fer a qualsevol empresa
que disposi dinstallacions i personal adequats. A la prctica, aix vol
dir que no es rep aquesta formaci,
denuncia Mireia Bazaga, del sindicat CGT. A la vegada, proliferen les
feines a temps parcial, sobretot entre

les dones, que sovint han de compatibilitzar la feina remunerada amb la

que continuen fent a casa i per la
qual no cobren res. En aquest aspecte, observem una discriminaci
per ra de sexe, comenta ladvocat
Quim Espaol.
El contracte indefinit cada vegada s
menys freqent. El 90% dels contactes que es firmen sn de durada
determinada i aix que la xifra
noms inclou els laborals. A banda,
hi ha els becaris, que no sn reconeguts com a treballadors, detalla la
jurista Anna Abrain. Un 80% dels
contractes de formaci i prctiques
firmats el gener de 2014 tampoc no
shan convertit en indefinits. Lany
2012, el govern de Rajoy va aprovar
la nova figura del contracte indefinit
de suport als emprenedors, un contracte que poden fer servir les petites empreses i en qu la treballadora
queda en perode de prova: durant
un any, la poden acomiadar lliurement en qualsevol moment i sense
indemnitzaci.
Com explica Espaol, una altra de
les vies que tenen les empreses per
reduir costos en personal s lexter-

nalitzaci de serveis: tasques que

abans assumia la plantilla prpia,
amb llocs fixos, ara sencarreguen a
empreses externes, que contracten
gent per obra i servei, amb salaris
ms baixos, per fer el mateix. Les
ETT operen de manera similar.

Denncia
judicial i
resposta
sindical
Si b la figura del fals autnom ha
estat debatuda judicialment moltes
vegades, no hi ha gaires resolucions
judicials que hagin abordat la figura
del becari. El fals becari no est ben
definit perqu s una figura ms recent i menys judicialitzada, comenten les advocades Quim Espaol i
Anna Abrain, que ens expliquen el
procs que cal seguir per denunciar
fraus en els convenis de cooperaci.
Abans demprendre qualsevol requeriment legal, cal dur el procs en secret, per evitar ser represaliada amb
lacomiadament. A continuaci, cal
recollir proves, com poden ser correus electrnics, fulls de salari o
rebuts, gravacions... Finalment, es
presenta una demanda al jutge, on
se li demana que reconegui que la
relaci establerta entre les dues parts
s laboral.
Si la sentncia s favorable a la becria, lefecte s bastant important, ja
que es fa pals que lempresa fa anys
que no li paga el salari corresponent
ni la cotitzaci a la Seguretat Social
ni reconeix les hores extres que probablement haur fet... Tot el context
de fugida del dret del treball ha dut
a un cmul dincompliments molt
gran, subratlla Abrain, que afegeix:
En la majoria de casos que he por-

tat, les empreses prefereixen arribar

a acords econmics abans darriscar-se a una sentncia que reconegui
que tenien becaris fent feines laborals.
Si aquesta sentncia saplica, lempresria haur dabonar a la treballadora la diferncia entre el salari que
li pagava i el que li hauria hagut de
pagar durant el darrer any; a ms,
haur de fer efectives les contribucions endarrerides a la Seguretat
Social per un mxim de quatre anys.
Malgrat tot, la via judicial s complicada per als casos individuals.
La resposta s lautoorganitzaci:
per exemple, si 60 o 70 becries de
la UAB demandessin totes alhora,
podrien fer un pols amb laltra part,
sobretot si complementriament actuessin en clau sindical.

Pagar per
treballar: el
negoci de les
prctiques
Ens obliguen a pagar per treballar,
afirma Merc Amich, portaveu nacional del Sindicat dEstudiants dels
Pasos Catalans (SEPC). Segons afi
rma, la desesperaci s total. Et fan
gastar diners per anar a un lloc on,
suposadament, has daprendre coses,
per acabes sent la noia dels entrepans i, a sobre, no cobres. Almenys,
reclamem la gratutat dels crdits de
prctiques, es queixa Amich. Els
dos grans problemes que tenim les
estudiants avui dia sn el temps i els
diners: els estudis cada cop sn ms
cars i no tenim temps per estudiar,
treballar, fer prctiques i viure a la
vegada, explica.
Si aconsegueixes trobar un bon lloc
tu mateixa, lexperincia pot ser ms

positiva. Per molta gent que no

est vinculada al teixit associatiu o
als moviments socials es veu forada a agafar les ofertes de prctiques
que li donen. Sovint, vnen de grans
empreses com Deloitte, Inditex...,
assenyala la jove sindicalista. Darrerament, el fet que la UAB tingui
un conveni amb el Primavera Sound
per enviar-hi a treballar estudiants
per dos euros i mig lhora ha fet saltar les alarmes, com ja ha denunciat
la Directa.
A vegades, ens volen vendre la imatge que les ofertes que trobem sn
dolentes perqu la cosa est molt
malament i aix s absolutament
fals. Les prctiques precries que ens
obliguen a fer sn fruit de les reformes que duen a terme al mn educatiu, assegura Amich. Es tracta
dun model de mercantilitzaci del
coneixement que posa la universitat
al servei de les empreses. El procs
va comenar amb lAcord de Comer
i Serveis de la UE (1995), que posteriorment sha desplegat mitjanant
el pla Bolonya o lEstratgia Universitat 2015, descriu Amich. Ara, justifiquen la precarietat amb lexcusa
de la crisi, per respon a una voluntat planifi cada des de fa molts anys.
Ens diuen que el jovent ho hem
dacceptar: sabem que en sou els
responsables directes!. Parlem amb
tres joves que ens relaten les seves
experincies en el mn del becariat.
Les fonts han decidit aparixer amb
un pseudnim per preservar la seva
identitat de cara al mercat laboral.

Parlen tres
estudiants
Quan ets becari, no tens dret a
res Joan Estufa, 28 anys, llicenciat
en arquitectura superior a lETSAB-UPC.
He treballat a tres llocs com a becari. El primer va ser la biblioteca de
la facultat dArquitectura de la UPC;
segons el contracte, hi havia daprendre coses, per lnic que feia era
ordenar llibres. Desprs, vaig treballar en una empresa darquitectes.
Em pagaven cinc euros per hora, la
meitat del mnim al qual obliga el
conveni sectorial que indica retribucions dentre nou i vint euros, i
falsejaven el contracte manipulant
el temps que hi dedicava. El sou mai
no arribava puntualment, un cop
vaig trigar quatre mesos a cobrar.
Com a becari, se tassigna un tutor
que, en teoria, tha dajudar: ni jo ni
cap companya no el coneixem. El
conveni universitat-empresa tamb
et reconeix certa fl exibilitat de jornada: per exemple, pots no venir els
dies que ests dexmens.
Aix, al despatx, era impensable. Era
un curro normal, per sense cobrar
com en un curro normal i sense els
drets que tindries en un curro normal. Perqu, quan treballes de becari, no tens dret a res: ni atur ni baixa

ABRIL DE 2015
5 - Tema del mes

CatalunyA

Generaci becria: entre precarietat i explotaci

ni vacances. Ha passat un any des

que vaig marxar dall i encara em
deuen un mes.
El pitjor s que, ara mateix, les estudiants prefereixen no acabar la
carrera perqu, aix, poden trobar
feines de la borsa de la facultat,
lnic lloc on nhi ha. Tofereixen una
misria i, quan lacceptes, saps que,
si entregues el projecte de fi nal de
carrera, et quedars sense feina perqu no s possible establir el conveni
si tens la llicenciatura acabada. Molta gent hem tingut el projecte fet durant anys i hem esperat a tenir una
feina estable per entregar-lo. Encara
que, a la prctica, hgim fet la carrera en cinc o sis anys, al currculum,
hi hem de posar que ens nhi hem
estat nou o deu i aix resta punts a
lhora de trobar feina.
Daltra banda, en lmbit de larquitectura i el disseny, hi ha despatxos
que van destrelles i, amb lexcusa
de la fama, et fan treballar gratis. Et
diuen: Tot el que aprens aqu s la
nostra manera de pagar-te, per la
realitat s que no podrien dur a terme vint projectes a la vegada, com
fan actualment, si no fos per tots
aquests becaris que tenen all sense
cobrar.
Cada any, substitueixen tcniques
per becries, que fan la mateixa feina cobrant la meitat Ldia Litviak,
23 anys, estudiant dEconmiques
(UAB)
Estudio economia a la UAB. Amb
el nou sistema del grau, a la meva
carrera, ja no hi ha prctiques obligatries. Jo nestic fent perqu vull,
encara que, ara, tampoc te les convaliden per crdits. Han substitut
lantiga oferta de prctiques oficials
pel Programa Universitat-Empresa
(PUE), una fundaci adjunta a la
facultat dEconmiques. s lnica
lnia disponible. A finals del segon
curs, el PUE persegueix lalumnat
amb una mitjana igual o superior
al 7 perqu entri al programa. Les
alumnes que passen a formar-ne
part, a tercer i quart, concentren tota
la matria en un semestre; durant
laltre fan prctiques a grans empreses Banc Sabadell, Agbar, La Caixa,
Nestl..., on treballen vuit hores
diries per uns 400 euros. Disposen de certs privilegis interns, com

grups ms reduts, classes amb els

professors ms reputats... fins i tot
tenen aules ms bones amb cadires
encoixinades. No vaig voler entrar al
Cada any, substitueixen tcniques
per becries, que fan la mateixa feina
cobrant la meitat
Vaig estudiar la llicenciatura de
Cincies Poltiques a la UAB. En
aquest cas, havies descollir entre
marxar dErasmus o fer un prcticum per omplir dotze crdits. Les
prctiques eren lltim que em quedava per acabar la carrera. La majoria, per, no eren remunerades. Podies posar-te dacord per iniciativa
prpia amb alguna instituci on
volguessis fer-les i, desprs, demanar la convalidaci o b sollicitar
opcions dun catleg que et proporcionava la universitat, on hi apareixien departaments de la mateixa
UAB, associacions, empreses, partits
poltics... Jo vaig triar el Centre Documental de la Comunicaci (CEDOB), que est integrat al servei de
biblioteques de lAutnoma. Els calia
buscar molta informaci de fa anys
i que no s a Internet a la biblioteca: diaris oficials, registres, etctera.
Aquesta s la tasca que em van encarregar a mi. Era una feina de matxaca; la definiria com una tasca avorrida, molt mecnica; sempre feies
exactament el mateix. Havia destar
all quatre hores cada mat, quatre
dies a la setmana, durant quatre mesos. Sovint, per, amb una hora ja en
tenia prou per acabar la feina del dia.
Llavors, preguntava qu podia fer i
em deien: Triga ms (...) no tenim
ms feina per donar-te. Les prctiques no van tenir cap vessant pedaggic, no vaig aprendre res: de consultar la biblioteca, ja nhavia aprs a
la carrera.
Per altre costat, ara busco feina i el
70% dofertes que trobo demanen
un conveni amb la universitat per
comenar a treballar. Les empreses
fan negoci emportant-se diners de
ladministraci per contractar-te. En
canvi, a tu et paguen poc o res. He
anat a diverses entrevistes que demanaven el conveni, tot i que ja fa
quatre anys que vaig acabar la llicenciatura i, per tant, no el puc aconseguir.
Un cop, un entrevistador em va
comentar que li interessava el meu
perfil i que, si em faltava el conveni,

podia apuntar-me a uns cursos que

valen uns 150 o 200 euros; s una
formaci que no cal que tingui res a
veure amb el teu mbit, per exemple,
sent politloga pots fer programaci o fotografia; simplement, s una
argcia perqu les empreses puguin
usar aquest tipus de contractes. Aix
vol dir, en resum, que has de pagar
per comenar a treballar. No conec
ning de la meva edat que hagi anat
a la universitat i ara treballi del que
ha estudiat. Quan veiem alguna cosa
que mnimament shi assembla, nosaltres mateixes caiem a la trampa de
pensar aix fas currculum. Conveni
centre formatiu-empresa, jornada
completa per 600 euros... i fa tant
de temps que busquem que, a sobre,
diem: Perfecte!. Perfecte perqu
no arribar al salari mnim, perfecte
perqu em xutaran al cap de quatre
mesos per agafar un altre estudiant i
cobrar altre cop pel conveni, perfecte perqu no cotitzar a la Seguretat
Social.
Totes hem acceptat treballar gratis o
per quantitats insignificants en alguna ocasi, per haurem de ser nosaltres mateixes qui ens negussim a
fer-ho. Llavors, els empresaris potser sho repensarien. Desprs veus
aquests emprenedors que ara han
daixecar el pas i que, quan munten
la parada, el primer que fan s agafar
estudiants perqu els facin la feina.
Si jo fos emprenedora, ho seria per
ferme-la jo, la feina, no per tenir esclaus.
Si totes ens negussim a treballar
gratis, potser les empreses sho repensarien Irina Girona, 27 anys,
llicenciada en Cincies Poltiques
(UAB)
PUE perqu sem feia molt estrany
aix que em perseguissin tant. Aqu,
ning no regala res; no colava. Alguns companys meus que hi van entrar lany passat han marxat aquest
curs i comentaven que acabaven
sent explotats. La UAB finana el
programa, integrat sobretot per
professors de la mateixa universitat.
Vaig consultar els pressupostos i hi
vaig descobrir un forat sospits de
8.000 euros; tot plegat, molt estrany.
Jo volia una feina. Si encara hi hagus una oferta de prctiques com la
dabans, crec que mhauria sigut til,
per, com que ara lnica lnia s el
PUE, vaig decidir buscar-ne pel meu
compte a travs de Treball Campus,
una borsa de treball virtual interna
de la Universitat Autnoma. Em van
agafar de becria a una fundaci
vinculada a la UAB. Mencarregava
de funcions organitzatives; la feina
era variada i, si la feies b, tencarregaven tasques de ms responsabilitat. Et feien sentir important, tinculcaven molt el projecte perqu en
fossis adepte.
Desprs, em vaig assabentar que em
tenien a mi perqu podien pagar-me
menys que a un tcnic, tot i que em
dedicava a fer el mateix. Un company que feia quatre anys que treba-

llava all em va explicar que, des que

va entrar, cada any desapareixien
tcnics, que eren substituts per becaris. Pblicament, es renten la cara
dient que, amb les beques, ajuden
lestudiantat, per no pretenen altra
cosa que reduir els costos a la meitat. Realment, el que em faltava era
un contracte fix: el del tcnic que
vaig rellevar. Mhe plantejat denunciar la fundaci per encarregar-me
funcions laborals. La trampa ms
gran recau en aquestes substitucions
fraudulentes. Crec que es tracta dun
fenomen que afecta tota la UAB: a la
universitat, la feina es va precaritzant progressivament.
Vaig estudiar la llicenciatura de
Cincies Poltiques a la UAB. En
aquest cas, havies descollir entre
marxar dErasmus o fer un prcticum per omplir dotze crdits. Les
prctiques eren lltim que em quedava per acabar la carrera. La majoria, per, no eren remunerades. Podies posar-te dacord per iniciativa
prpia amb alguna instituci on
volguessis fer-les i, desprs, demanar la convalidaci o b sollicitar
opcions dun catleg que et proporcionava la universitat, on hi apareixien departaments de la mateixa
UAB, associacions, empreses, partits
poltics... Jo vaig triar el Centre Documental de la Comunicaci (CEDOB), que est integrat al servei de
biblioteques de lAutnoma. Els calia
buscar molta informaci de fa anys
i que no s a Internet a la biblioteca: diaris oficials, registres, etctera.
Aquesta s la tasca que em van encarregar a mi. Era una feina de matxaca; la definiria com una tasca avorrida, molt mecnica; sempre feies
exactament el mateix. Havia destar
all quatre hores cada mat, quatre
dies a la setmana, durant quatre mesos. Sovint, per, amb una hora ja en
tenia prou per acabar la feina del dia.
Llavors, preguntava qu podia fer i
em deien: Triga ms (...) no tenim
ms feina per donar-te. Les prctiques no van tenir cap vessant pedaggic, no vaig aprendre res: de consultar la biblioteca, ja nhavia aprs a
la carrera. Per altre costat, ara busco

feina i el 70% dofertes que trobo demanen un conveni amb la universitat per comenar a treballar.
Les empreses fan negoci emportant-se diners de ladministraci
per contractar-te. En canvi, a tu et
paguen poc o res. He anat a diverses
entrevistes que demanaven el conveni, tot i que ja fa quatre anys que vaig
acabar la llicenciatura i, per tant, no
el puc aconseguir.
Un cop, un entrevistador em va
comentar que li interessava el meu
perfil i que, si em faltava el conveni,
podia apuntar-me a uns cursos que
valen uns 150 o 200 euros; s una
formaci que no cal que tingui res a
veure amb el teu mbit, per exemple,
sent politloga pots fer programaci o fotografia; simplement, s una
argcia perqu les empreses puguin
usar aquest tipus de contractes. Aix
vol dir, en resum, que has de pagar
per comenar a treballar. No conec
ning de la meva edat que hagi anat
a la universitat i ara treballi del que
ha estudiat. Quan veiem alguna cosa
que mnimament shi assembla, nosaltres mateixes caiem a la trampa de
pensar aix fas currculum Conveni
centre formatiu-empresa, jornada
completa per 600 euros... i fa tant
de temps que busquem que, a sobre,
diem: Perfecte!. Perfecte perqu
no arribar al salari mnim, perfecte
perqu em xutaran al cap de quatre
mesos per agafar un altre estudiant i
cobrar altre cop pel conveni, perfecte perqu no cotitzar a la Seguretat
Social.
Totes hem acceptat treballar gratis o
per quantitats insignificants en alguna ocasi, per haurem de ser nosaltres mateixes qui ens negussim a
fer-ho. Llavors, els empresaris potser sho repensarien. Desprs veus
aquests emprenedors que ara han
daixecar el pas i que, quan munten
la parada, el primer que fan s agafar
estudiants perqu els facin la feina.
Si jo fos emprenedora, ho seria per
ferme-la jo, la feina, no per tenir esclaus.
*Article publicat a la revista Directa
nm.377.

ABRIL DE 2015
Treball Economia - 6

CatalunyA
Treball - Economia

1 de Maig 2015. Ingovernables

Manifest de la CGT de Catalunya
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT de
Catalunya

stem ja en el set any de lactual crisi del sistema capitalista, un sistema dins del qual les
crisis sn quelcom inherent, cosubstancial, no pas una disfunci ni una
anomalia. Aquesta no s la primera
crisi de la histria capitalista, i en la
mesura en que el capitalisme sobrevisqui a la mateixa, no ser tampoc
la darrera. Tanmateix, nosaltres, les
dones i els homes del sindicalisme
revolucionari lluitem cada dia, i seguirem lluitant amb totes les nostres
forces, per a construir un altre model de societat sense desigualtats i
amb drets socials i laborals garantits.
Com totes les altres crisis anteriors,
les seves conseqncies es descarreguen amb violncia sobre les nostres
esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats
pel sistema. I ens prepara les bases
dun futur de misria, amb una recuperaci econmica que cavalca
sobre el cavall de la devaluaci salarial, els minijobs, la ultraprecarietat i
lexclusi social.
Ms dun ter de les treballadores ja
cobra un sou inferior al salari mnim. En el cas dels i les joves per sota

MANIFESTACIONS CGT 1er DE MAIG 2015

Badalona - Pl. dels Paisos Catalans, 11h
Barcelona - Via Laietana/Jaume I, 11h
Berga - Pl. de les Fonts, 11h
El Vendrell - Lloc a determinar, 30 d'abril
Girona Lloc a determinar
Igualada - Pl. Mercat de la Masuca, 12h
Lleida Pl. Del Treball, 12h.
Mollet - Lloc a determinar
Reus - Pl. Pintor Fortuny, 30 d'Abril, 19'30h
Sabadell - Renfe-Sabadell Centre, 12h
Tarragona - Pl Imperial Tarraco, 19h
Terrassa - Lloc a determinar
Vilafranca del Peneds - Lloc a determinar
Vilanova i la Geltr - Francesc Maci/Dr. Zamenhof, 11h
dels 25 anys que reben algun salari,
la proporci s de ms de la meitat.
Cada vegada som ms els assalariats
i les assalariades que ens veiem obligades a fer-nos falses autnoms
per tal dabaratir els costos a les empreses. I les que treballem sense contracte, o estem unes hores amb feina
per a tornar desprs a patir de nou
latur fors... Aix s el nostre dia
a dia, el de la classe treballadora, la

que fa funcionar el mn i a la qual el

Capital ens precaritza cada cop ms
les condicions de vida i de treball,
fins al punt que a Catalunya ja tenim
un 14% de treballadors/es pobres,
tot i treballar. I no oblidem com
assenyala lEPA que tenim 756.500
persones a latur a Catalunya, entre
ells 126.400 joves dentre 16 i 24 anys
a latur.
Les diverses modificacions legals i
iniciatives governamentals (daqu
i dall) que shan tirat endavant
durant aquests anys han tingut un
nic objectiu: protegir els interessos dels ms poderosos i esprmer
la gran majoria de la poblaci fins
a extreurens lltima gota de sang,
tot deixant pel cam un reguitzell
de desnonaments, acomiadaments
massius, suicidis, detingudes, represaliades...
Lincrement del patiment al qual
sens ha sotms ha provocat durant
aquests anys un augment de les protestes al carrer i als centres de treball.
I, amb aquestes, un enduriment de la
repressi de lEstat, que ha adquirit
les dimensions duna autntica escalada. Centenars de treballadors i treballadores hem visitat o restem a lespera de visitar els seus tribunals, per
a ser castigats penalment pel simple
fet dexercir el dret de vaga i defensar
els drets socials i laborals, els drets
de totes nosaltres. Noves lleis inquisitorials shan aprovat en els ltims
temps per a rearmar la capacitat punitiva de lEstat. Amb aquestes lleis,
la desobedincia civil sequipara a
un crim; aturar un desnonament,
sequipara a terrorisme.
Amb aquest escenari, hi ha qui opta
pel cam de la domesticaci i accepta
les engrunes que el sistema li ofereix

per a sobreviure. Hi ha qui assumeix,

com ho ha fet sempre, un paper de
collaboraci amb lEstat i el Capital,
signant retallades brutals a les pensions, qui valida acomiadaments,
qui est a punt de reeditar un nou
acord de pau social basat en latac
als salaris, deslligant la seva actualitzaci de levoluci de lIPC; regalant
encara ms plusvlues a uns empresaris que mai no en tenen prou. Davant daquests, cal recordar a tothom
que el sindicalisme -almenys tal com
nosaltres lentenem- no s aix, que
cal revindicar el sindicalisme que
planta cara, enfront el sindicalisme
de concertaci.
Tamb hi ha qui ha optat, en el pre-

Com a organitzaci anarcosindicalista, hem

de posar en valor i continuar
reivindicant la
lluita i la mobilitzaci al carrer,
des de la base,
per la via de
lacci directa i
el suport mutu.

sent escenari, per prioritzar lassalt a

les institucions per la via electoral.
Nosaltres, com a organitzaci anarcosindicalista, pensem que hem de
posar en valor i continuar reivindicant la lluita i la mobilitzaci al
carrer, des de la base, per la via de
lacci directa i el suport mutu, com
a forma de plantar cara i dobtenir
victries, tamb en lactual conjuntura. Podem provar de comprar la
illusi del vot i confiar en qu tots
els problemes se solucionaran quan
tris aquesta o aquella altra opci
electoral. Per avanar en el canvi
social per aquesta via no s tan fcil per provocar canvis estructurals
reals, i no tan sols esttics, al servei
de la classe treballadora, mai no ho
ha estat senzill, ni tampoc no ho ser
ara.
Potser delegar a les institucions la
nostra capacitat dacci poltica i retirar-nos del carrer resulta cmode,
o ho pot semblar. La poltica de veritat, la nostra, s la de lorganitzaci
autogestionria i no la de la conquesta del poder. Passa per treballar dia a
dia a les assemblees de treballadores
als centres de treball, per les lluites
als barris, per frenar desnomanents
o impedir acomiadaments. Per obligar als governs, mitjanant lacci
collectiva, a fer marxa enrera en les
seves poltiques criminals i de desmantellament de serveis pblics per
imposar el dogma de laustericidi.
Des de la Confederaci General del
Treball de Catalunya volem dir alt i
clar que no serem domesticades. No
estem aqu per a collaborar amb el
poder, i continuarem plantant-li cara
al carrer. Ahir, avui, dem i sempre,
fins a acabar amb el patiment que
est vivint la gent de la nostra classe treballadora i a tota persona que
pateix desigualtats i discriminacions
de qualsevol tipus. Diem alt i clar
que serem insubmises a les seves
lleis injustes i repressives, que no ens
emmordassaran. Seguirem practicant la desobedincia a la feina i al
carrer quan i all on ho considerem
oport, juntament amb la resta de
la poblaci oprimida i explotada, a
cara descoberta i essent plenament
solidries.
Fem una crida a tota la classe treballadora a continuar amb una tradici de lluita collectiva que ve dantic i que ens fa fortes, a que no ens
deixem acovardir, a no deixar-nos
domesticar i a articular respostes a
les agressions des del suport mutu i
lacci directa, que s la forma com
sempre hem guanyat els nostres
drets.
Som i serem ingovernables. No ens
deixarem domesticar!

ABRIL DE 2015
7 - Treball Economia

CatalunyA

1r de Maig: Solidaritat i Lluita

Federaci Local CGT Barcelona

de Maig de 2015, objectiu:

continuar amb la lluita. Contra laugment de la repressi,
la precarietat laboral i social, la corrupci generalitzada dels poltics,
la privatitzaci dels serveis pblics,
la misria energtica, la falta dhabitatges, ens sobren els motius.
La repressi sha endurit per als
qui lluitem contra un sistema corromput des dels seus fonaments.
Per aix la legislaci sha modificat
i els jutges lexecuten des de la ms
absoluta arbitrarietat. Laplicaci
sistemtica de presons preventives,
laugment del nombre d encausades, condemnades i empresonades
per mobilitzacions sindicals i socials
ens porten a poques en qu laparell
judicial era un executor ms de lestat totalitari.
Les reformes laborals han servit perqu els empresaris aconsegueixin els
seus objectius: tenir treballadors
sense drets. Banquers i capitalistes

segueixen augmentant els seus beneficis a costa del sofriment i de la

misria de gran part de la poblaci.
Cada vegada els rics sn ms rics i els
pobres, ms pobres. Sense escrpols
i aliats per aconseguir els seus objectius amb la classe poltica, comparteixen els seus privilegis al mateix
temps que condemnen a amplis sectors de la poblaci a la pobresa ms
severa, sostenint econmicament als
partits poltics a travs de trames de
corrupci que repugnen a qualsevol
persona decent i de la qual surten indemnes, mentre jutges i fiscals fan els
ulls grossos en la majoria dels casos.
Locupaci despais en mans dels especuladors per al seu s social, lantiautoritarisme, la protesta al carrer,
el dret a reunir-se i a manifestar-se,
totes les accions de qualsevol signe
que impliqui una resposta al sistema o proposi alternatives laborals,
ecolgiques, educatives, igualitries,
laiques, de desenvolupament hum i
social, sn fenmens als quals es respon amb un nic criteri: repressi.
Quan en un pas es desallotja a les

persones dels seus habitatges violentament; es talla la llum, laigua o

el gas a qui no pot pagar-les; quan
omplir la cistella de la compra s
un acte pic; quan no existeix cap
estabilitat laboral i lacomiadament
solament necessita de la voluntat de
lempresari; les pensions sn miserables; la joventut emigra; augmenten
les llistes despera als hospitals; leducaci es reserva als rics; lajuda a la
dependncia s una burla i les despeses militars i policials es disparen,
la conclusi s que vivim en un estat
dexcepci i dexclusi, i que ha arribat el moment de dir que ja nhi ha
prou daquesta dictadura disfressada
de democrcia.
Solament des de la lluita i la resposta contundent al carrer i en les
empreses podrem afrontar els atacs
i la barbrie organitzada que ens
imposen lEstat i el Capitalisme. Ens
va en aix la llibertat i la possibilitat
de viure des de la dignitat i la igualtat una vida que mereixi tal nom i
en la qual els drets socials siguin la
garantia del desenvolupament de les

persones. Des daquesta lluita hem

de potenciar formes organitzatives
participatives, no jerrquiques, on
la igualtat i la cooperaci siguin les
eines que ens encaminin cap a una
societat llibertria a la qual aspirem
amb principis com lautogesti, el suport mutu i la solidaritat.
Les detencions contra anarquistes,
okupes, treballadores, estudiants,
jubilades, les que lluitem, mostren
que han de realitzar constantment
muntatges imaginaris que solament
existeixen en les seves ments pertor-

bades. No tenim por, ni a les seves

batudes, ni als seus operatius. Ni
ha de tenir-ne ning en aquest pas
que pensi que rebellar-se davant la
injustcia s una necessitat i mai un
delicte. Per aix, aquest 1 de Maig,
tamb demanarem als carrers labsoluci i llibertat de totes les encausades per la repressi de lestat. Perqu
la injustcia s que s terrorisme, i
sorganitza des de lestat.
Visca el 1r de Maig
Visca la classe obrera
Salut i anarcosindicalisme

Les dades de latur i locupaci precria

segueixen mostrant que la crisi no sha acabat
SP Comit Confederal CGT

atur registrat en els Serveis

Pblics dOcupaci (SEPE)
ronda els 4,5 milions a nivell
del conjunt de lestat espanyol, alhora que la taxa de cobertura per
atur est al voltant del 50%. Les
ocupacions que es creen sn el
92% temporals, per hores, daprenentatge, de prctiques i de formaci escombraries laborals.
Des del PP no tenen cap vergonya
en dir-nos que la crisi sha acabat.
Per a la CGT, igual que per a la immensa majoria de les persones de
lestat espanyol, les mentides del
Govern i de la Troica europea so-

bre la nostra situaci social i material simplement sn despreciables

i representen una infmia contra
la majoria de la poblaci.
Tant les ocupacions creades com
lafiliaci a la Seguretat Social
noms obexen a dos factors: segueix caient el nombre de persones de la poblaci activa, b per
migracions (la majoria), b perqu
simplement deixen de constar com
demandants docupaci.
La creaci docupaci i laugment
en lafiliaci a la seguretat social
es fa, no pel fet que existeixin ms
hores de treball, sin tot el contrari, es reparteix el treball en ocupacions de noms unes hores, continuant la prdua de milions dhores

de treball a la setmana.
De locupaci creada, la contractaci indefinida no arriba al 10%,
la resta s contractaci temporal,
amb augments espectaculars dels
contractes per hores i tota la contractaci escombraria (aprenentatge, formaci i prctiques). A
ms, samaga de manera perversa
i intencionada que la contractaci
indefinida, b a jornada completa
(els menys), b a jornada parcial
(els ms), solament suposen entre
el 8% i el 10%, estant farcida de
reduccions en les cotitzacions patronals, per la tarifa plana de 100
fins al 1 de mar, o perqu ara en
tots els contractes no haurien de
cotitzar res fins als 500 .

La situaci demergncia social, el

drama creat per obra i grcia dels
nostres governants i de la Troica,
segueix sent agreujada per a les
persones amb majors necessitats,
els desocupats i desocupades. La
Taxa de cobertura datur, en les seves dues modalitats, contributiva
i assistencial, solament arriba ja
al 50% de tota la poblaci parada
i, per a major burla i escarni, les
quantitats que es perceben segueixen baixant fins a menys dels
680 de mitjana mensual.
De les ms de 900.000 persones
parades que viuen en llars sense
ingressos, o en les quals solament
hi ha un ingrs corresponent a un
treball inferior a 20 hores setma-

nals, solament 70.000 es beneficiaran de lanomenada ajuda dactivaci: els 420 demergncia per
6 mesos que es van inventar com
beneficncia i caritat per als exclosos i excloses dun sistema cada
vegada menys protector i ms injust.
Des de CGT insistim en una
idea bsica: de la seva crisi-estafa solament sortirem amb un pla
demergncia on el PA, TREBALL,
SOSTRE, RENDA BSICA, LLIBERTAT i DIGNITAT sigui per a
tots i totes i, perqu aix sigui una
realitat i no simplement un desig,
la pressi en el carrer, la MOBILITZACI, de manera contnua,
s lnica garantia.

ABRIL DE 2015
Treball Economia - 8

CatalunyA

Canviar per guanyar

scar Murciano, Secretari
dAcci Social CGT Catalunya

caba lhivern i ja s segur

que aquest any no passar
la grip, estirat al llit i amb
el cos matxacat com si un cami
mhagus passat pel damunt. I no s
que no hagi tingut contacte amb el
virus, doncs gent propera s que ha
patit la malatia, per el daquest any
o era massa feble pel meu sistema inmunitari o massa semblant a anys
anteriors.
El virus s sempre el mateix, per a
vegades algunes petites mutacions
fan que les adaptacions que va fer
el cos en el passat per a guanyar, no
serveixin per aquest i s llavors quan
la lluita s ms intensa i, si ests
prou afeblit, fins i tot pot matar-te.
Tots els sistemes, tots, sadapten a
les amenaces o agressions per sobreviure, aprendre i fer-hi front
amb xit en el futur. Tots els sistemes, tots, tenen les mximes garanties de victria quan loponent
inicia la batalla amb els mateixos
patrons danteriors combats. Tots
els sistemes, tots, tenen dificultats
quan lamenaa surt del terreny
previsible i conegut i ataca amb
combinacions noves o fora no esperada.
Per no volar a massa anys enrere,
podem quedar-nos amb uns quants
exemples propers en el temps on
la imprevisibilitat (sigui per s de
nous mtodes o per intensitat sorpressiva) va fer trontollar o, almenys, dubtar al poder dominant a nivel dempresa, sector o tot un estat.

15 de Maig de
2011
Unes mobilitzacions al carrer, unes
ocupacions illegals despa pblic, uns joves cridant. Lestat va
agafar el manual de tota la vida i el
va aplicar rutinriament: repressi
policial, nit de disturbis contra els
radicals, criminalitzaci a la premsa i calma posterior.
Per aquesta vegada, i durant fora

temps, la recepta no va funcionar:

Cada acci motivava una reacci
superior lendem, ls massiu de la
resistencia civil no-violenta barrejat amb la difussi de cops a gent
amb braos aixecats va anullar lesquema de mentides i resposta clssic, lesclat de les xarxes socials va
trencar el monopoli del relat de fets
i lestat va perdre liniciativa.
Ara, a ms, sestava apallissant a
milers de persones que per primera
vegada es plantaven, no eren els de
sempre. El manual estava desactualitzat, calien canvis progressius per
a controlar aquesta amenaa, en alguns casos sota la forma de noves
pastanagues i en altres amb pals en
forma de Llei mordassa contra la
desobedincia no violenta.

Reapertura serve
hemodinmica
24h.
El que durant fora temps van avisar els i les companyes de la secci
sindical de CGT a lHospital Joan
XXIII de Tarragona va succer: El
tancament de la sala dhemodinmica va provocar dues morts en el
trasllat a lhospital de Barcelona.
Les retallades maten.
Les companyes demanen reuni
inmediata a la seu del ICS i, quan

es nega la reapertura del serve, la

resposta va ser locupaci inmediata i indefinida de la seu tarragonina. Parallelament, es coordina una
rpida resposta social des de lexterior en forma dactes de suport i
una manifestaci masiva del territori que finalitza a la seu ocupada.
Lacci no va ser previsible i el suport social inmediat va afegir el
plus necessari. Una dotaci dantidisturbis va ser enviada a la seu del
ICS, per el poder poltic va dubtar.
Treiem a pals la protesta quan el cos
dels morts encara est calent? En
vsperes dun any electoral? Amb el
focus meditic i un territori activat,
fort i vigilant?
Avui, shan reobert les sales dhemodinmica 24 hores a Tarragona, Lleida i Girona grcies a lacci
imprevista i amb potncia social
que va superar el clcul del govern
(aprofitant tamb la feblesa de lany
electoral).

cional quan una secci sindical

petita convoca vaga en un context
dultraprecarietat, por i allament
dels i les treballadores? Doncs poca
cosa. LFNAC va fer un anlisi del
que previsiblement es trobaria, va
fer les contractacions de temporals
habituals per aquell dia i es va desentendren amb la tranquilitat de
que tot estava controlat.
Doncs resulta que van perdre el
80% de la facturaci del dia ms
important de lany. Resulta que el
dany a la seva imatge de marca va
ser de primer ordre i resulta que la
propera vegada que la secci sindical de CGT avisi dun nou conflicte,
ms val que vagin amb compte.
No entrar en detalls dun cas prou
conegut, la imatge mental s donar
un cop de puny al taulell descacs i
llenar les peces per laire per a descolocar lenemic respecte el que ell
espera que facis. Portant la dinmica a un nou terreny on la iniciativa
passa a estar en mans del sindicat.

Un Sant Jordi a
lFNAC

Cas Tapes Gaud

Qu havia de tmer una multina-

Escric aix quan no s com acabar

aquest conflicte, per lestrategia s

la mateixa: Sorprendre amb intensitat i imprevisibilitat.

Una companya ha estat assetjada
sexualment, explotada i acomiadada dos cops. No t cap possibilitat
legal. Es fa una primera concentraci de protesta molt modesta davant un grup de restauraci que t
15 restaurants a Barcelona. Aquests
porcs es permeten, fins i tot, amenaar a la nostra companya amb
accions legals si tornen a haver
concentracions.
Aquesta previsibilitat del nivel de
resposta ens abocava al fracs, a
limpunitat del fort i a una companya enfonsada. I aix no pot ser.
Segons els acords del X Congrs
de Matar, hem de Prendre com a
objectiu estratgic uns quants petits
conflictes en mbits especialment
precaritzats, sobretot al sector serveis, i dedicar-hi especial atenci
amb campanyes de suport concretes.
Aix doncs, shan realitzat contactes
amb moviments socials, feministes
i sha requerit una especial atenci del sindicat en aquest conflicte. Anirem al cor de la Barcelona
de postal turstica a visibilitzar el
conflicte daquests assetjadors amb
la presncia ms gran posible de la
confederaci i de sectors solidaris.
El nivel de reacci superar en molt
el que espera aquest empresari, i
ho fem per a guanyar. En aquest
cas, un escarni, un avs al sector i
una compensaci que la companya
consideri justa.
Com a conclussi, tot conflicte t
una vessant clssica i depn de nosaltres fer-ho pujar de nivell cap a
camins no marcats. De forma activa, analitzant qu espera el contrari
de nosaltres i com fer canvis en la
nostra estratgia per atacar a flancs
no protegits o imprevistos.
Aix implica moltes vegades novetat, canvis i prendre riscos. Un ltim
flash: Moltes vegades moviments
socials propers estan disposats a donar-nos un cop de m. Trucals.

ABRIL DE 2015
9 - Treball Economia

CatalunyA

La doble privatitzaci del SOC

Elena Idoate,
Seminari dEconomia Crica Taifa

l Govern de CiU segueix impulsant poltiques de privatitzaci dels serveis pblics

amb el Projecte de Llei dOrdenaci
del Sistema dOcupaci i del Servei
dOcupaci de Catalunya, que est
fent els darrers trmits parlamentaris. El text presentat pel govern de
CiU suposa un pas ms enll en la
privatitzaci de les poltiques docupaci en dues direccions. Una s
lapuntada per lOrganitzaci Internacional del Treball que recomana
les agncies privades de collocaci.
Laltra, lEstratgia Europa 2020 de
la Comissi Europea, que estableix
unes poltiques docupaci basades
en les necessitats de les empreses.

Fer negoci amb els

aturats i aturades
La proposta de llei del SOC estableix un sistema semiprivat de concertaci del SOC amb institucions
i agncies privades de collocaci.
Fins fa poc, la cessi de treballadors
era illegal perqu no ofereix cap servei ni a empreses ni als treballadors
i treballadores, i constitueix una
mena dextorsi a aquelles persones
que volen treballar. A poc a poc, el
prestamisme laboral ha anat sofisticant-se i legalitzant-se, primer amb
les ETTs i desprs en les agncies
privades de collocaci que lOrganitzaci Internacional del Treball va
reconixer i recomanar-, i la contrareforma laboral de Zapatero va
legalitzar. Lany passat, van arrencar
els convenis del Servei pblic docupaci estatal amb les agncies de
collocaci, i Catalunya va ser una de

les comunitats pioneres. Amb diners

pblics, lAdministraci paga a les
agncies un import per cada aturat
i aturada que els assigna, i un incentiu dentre 300 i 3.000 per cada contractaci, depenent de la dificultat
dinserci laboral. Per si no fos prou
vergonys, est previst que les agncies rebin una comissi per delatar
els i les demandants docupaci que
rebutgin les seves ofertes de feina.

El SOC sha buidat

de contingut
perqu no hi ha
ofertes de feina
ni diners per a
formaci
El SOC ha funcionat relativament b
dins dunes limitacions que cada cop
sn ms estretes. Com denuncien les
associacions daturats, el SOC sha
buidat de contingut perqu no hi ha
ofertes de feina, tampoc hi ha diners
per a formaci, i cada cop compta
amb menys plantilla. Per als lobbys
de les empreses de collocaci, ha
arribat lhora de la seva privatitzaci. El capitalisme t lhabilitat de
convertir tota activitat, legal o illegal, privada o pblica, en un mbit
de benefici. El mercadeig amb els
aturats i aturades ns segurament un
dels exemples ms deplorables.

La governana
empresarial
Laltre pilar de la reforma dels serveis
pblics docupaci s lanomenada
governana. El disseny de les poltiques pbliques passa a ser una tasca compartida entre agents pblics i
privats, i les empreses passen a jugar

un paper central. Seguint lEstratgia 2020, lobjectiu s locupabilitat

de les persones aturades. La poltica
docupaci, i els serveis que limpulsen, no persegueix que hi hagi prou
llocs de feina sin influir sobre la
fora de treball per a qu compleixi
les caracterstiques que demanden
els empresaris. Responsabilitzen el
mateix aturat i aturada i busquen la
seva activaci, s a dir intensificar la
seva recerca de feina i rebaixar les
reticncies a acceptar qualsevol contracte. No es vol ocupar persones,
sin estalviar-se prestacions datur i

satisfer les demandes dels empresaris.

Aquestes poltiques mai han funcionat per a crear ocupaci, que s
un fet que requereix un conjunt de
mesures molt profundes i en una direcci completament contrria. Per
s que han ajudat a fer ms dcil la
fora de treball, a precaritzar les condicions laborals i a criminalitzar la
persona aturada. Alhora, sindulta al
sector empresarial de qualsevol responsabilitat de latur. El cert s que a
Catalunya, la fora de treball s massa ocupable. Com a conseqncia

de latur massiu i la debilitat dels

ingressos no laborals (prestacions,
estalvis, suport de les famlies...), la
gent treballadora es veu obligada a
estar disponible per a treballar en
qualsevol feina. La taxa dactivitat a
Catalunya el 2013 era del 63% mentre que la mitjana de la UE se situava
el 57%. Si Catalunya tingus la mateixa taxa dactivitat que la mitjana
de la UE, hi hauria un 26% menys de
persones aturades. Per tant, no ens
cal ms ocupabilitat sin un replantejament a fons del repartiment
del treball i la riquesa.

El servei comunitari a lESO, un voluntariat fors

per suplir les obligacions de lAdministraci
CGT Ensenyament

ms dels preocupants canvis

al currculum que incorpora
la LOMCE i del seu carcter
ideolgicament reaccionari, recentment han sorgit vries iniciatives i
projectes adoctrinadors i no noms
des del Ministerio de Educacin. Per
exemple, el nou projecte perqu els
banquers ensenyin finances als instituts que impulsa el ministerio t
un antecessor al programa Educaci
Financera a les Escoles de Catalunya
impulsat per la Generalitat de Catalunya.
Ara ens hem de preguntar qu trigar

el ministre Wert copiar el projecte de

servei comunitari que ja est desplegant la Rigau a Catalunya. Pel curs
vinent, est previst que sestigui duent
a terme a 300 educatius i el curs 20192020 es preveu que 70.000 alumnes
de lensenyament secundari obligatori
facin algun tipus de voluntariat.
El projecte preveu una dedicaci dels
i les alumnes, de 3r o 4t de lESO dun
total de 20 hores: 10 hores de formaci a laula i 10 hores de servei fora
de lhorari lectiu. Aquest voluntariat
obligatori es far en entitats amb
les quals es signar un conveni a tal
efecte.
s freqent que en temps de crisi, els
mateixos governs que no cobreixen

les necessitats de la seva poblaci, estimulin la caritat i el voluntariat per

tal que sigui la gent qui les atengui
amb bona voluntat. Aix, impulsen
els bancs daliments perqu els i les
mateixes treballadores al quals ja els
costa omplir el carro de la compra,
deixin menjar per aquelles que encara
estan en pitjor situaci. De vegades,
es fa servir voluntariat per fer feines
que feien o que haurien de fer persones amb contracte i salari, reduint
per tant llocs de treball. I ara, obligar
a que aix ho facin els i les alumnes de
lESO s anar encara un pas ms enll.
Posar a menors a fer una feina que
podria ser un lloc de treball s un fet
molt greu en s mateix. Per si a ms

aix es dna a travs dentitats privades algunes de les quals no queda clar
si seran laiques, confessionals, quins
valors voldran transmetre; o si
percebran diners pblics per aquests
convenis, la qesti pot acabar sent
aberrant. A on queda el dret de les
famlies a triar leducaci tica i moral dels seus fills i filles? Qui decideix
quines entitats sn vlides per educar el nostre alumnat? Qui decideix
a qui acompanyar els i les menors en
les seves tasques?
El pretext daquest projecte s desenvolupar la competncia social i
ciutadana. I es vol fer mirant dadoctrinar el nostre jovent ja que es planteja la conscincia social com a cari-

tat voluntria i individual, enlloc de

com a exigncia de que els recursos
de tothom garanteixin les necessitats de tothom. Sinclouen a la presentaci del projecte frases com ara:
Educar s tamb fer alumnat capa
de comprometres amb la seva societat, i aquest s un deure que tenim
amb tot lalumnat. La Generalitat vol
alumnat comproms amb la societat?
Doncs potser haur de ser alumnat
que entengui que els llocs de treball
no shan de substituir per voluntariat
o que els drets socials i els serveis pblics no shan de suplir amb caritat
ni amb voluntat individual sin que
shan de defensar collectivament i
lluitant.

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2015
Economia - 10

En temps de crisis es veu

clarament que no totes les
vides valen igual
Entrevista a Amaia Prez Orozco
Gerardo, STAP-CGT Madrid

Al maig de 2014 va sortir als carrers

el llibre Subversin feminista de la
economia. Aportes para un debate
sobre el conflicto capital-vida (Traficantes de Sueos) escrit per Amaia
Prez Orozco, doctora en economia i
activista en moviments socials i feministes.
Aquest llibre pot interessar a qui participant en lluites socials no les volem
circumscriure a la mirada productivista, aix s, al conflicte capital-treball, ja que entenem el conjunt de
lactivisme antagonista no com un
agregat de lluites al conflicte esmentat. Anar ms enll s apostar per
visibilizar i construir el conflicte capital-vida. La concepci tradicional de
les lluites anticapitalistes va invisibilitzar, i en bona mesura segueix menyspreant, les mirades feministes i la
crtica ecologista. Dalguns daquests
assumptes que apareixen en el seu
llibre anem a conversar amb Amaia.
- Ens dius que vivim un procs de
fort augment de la desigualtat i que
aquest no s net. Quins segments
socials sn els quals sofrixen aquest
procs dismil dexclusi i precarietat?
No hi ha una resposta fcil, perqu
just el que necessitem s deixar de
pensar en collectius homogenis i
en conflictes simples (les dones ms
precries que els homes, immigrants
ms que autctons, etc.) i entendre

com interactuen els diferents conflictes.

- En el teu llibre apareix moltes
vegades el concepte que en la cspide de la pirmide social est el
Burgs-Blanc-Var-Adult-heterosexual, el BBVAh, per al qual ha estat dissenyat el mn, cites unes paraules de Sira del Rio: no cuidar s
pro-capitalista i fas una pregunta,
que al seu torn te la fem a tu: Com
mostrar el mirall obrer del BBVAh?
La soluci estaria en el mirall femen daquest BBVAh?

El llibre intenta mostrar que existeix

un conflicte irresoluble entre lacumulaci de capital i la sostenibilitat
de la vida. Moltes vegades analitzem
de forma simple aquest conflicte
com loposici entre dues classes.
No obstant aix, el capitalisme s
un sistema ms complex que posa
els mecanismes que permeten que
unes vides es posin per sobre dunes
altres i fa que solament unes poques,
el cnon del BBVAh, siguin les que
veritablement valen. Totes les altres
valen menys i sofreixen diversos nivells de precarietat o exclusi segons

quant sallunyin del BBVAh.

Al parlar del mirall obrer del BBVAh
ens referim a una identitat poltica (obrera) construda entorn dels
mercats capitalistes. Segueix posant
al capital en el centre, per aix no
ens serveix. El mirall femen del
BBVAh seria la dona que est privilegiada en els mercats capitalistes.
Compleix amb totes les normes, encara que amb cara femenina, desprs
reconixer solament leix dopressi
de gnere tampoc ens serviria.
- La divisi sexual del treball s una
pedra angular de leconomia feminista (EF). Lenfocament rupturista
(ER) de la EF, ens dius, es planteja
desestabilitzar les categories tancades i esttiques de dona i home,
preguntant-se com es reconstrueix
la feminitat i la masculinitat i com
aquestes estructures sexuades impregnen espais i institucions a ms
de condicionar als subjectes, per
aix parles de heteropatriarcat i no
de patriarcat i de la deconstrucci
de les identitats sexuadas entorn
dels rols econmics. Per al ER la
igualtat rellevant no s la doportunitats sin la de resultats. A tu que
et situes des daquest ER de la EF,
Quina opini et mereix la recuperaci de lEstat del benestar? Per a qu
treballem?
LEstat del Benestar (EB) s lintent
de conciliar lirreconciliable: generar
condicions de vida dignes en el marc

del capitalisme, esbiaixant el conflicte capital-vida. El EB s una excepci histrica, irrecuperable tal com
el vam conixer. Per, a ms, aquesta
recuperaci no s desitjable, doncs
el EB all on va existir es va basar en
lexpoli dels pasos del Sud, en la destrucci de la naturalesa i en el treball
no remunerat de les dones. A pesar
daquestes deficincies estructurals,
la defensa del pblic s una cosa
urgent, no com una idealitzaci del
passat sin com un caminar cap a
un altre lloc diferent, on aconseguim
que la vida de totes i tots sigui el que
estigui en el centre.
En aquesta defensa del pblic cal
acostar les idees del pblic, el com
i lautogesti. Es poden pensar formes de gestionar el pblic de manera comunitria, democrtica i fins i
tot autogestionada. Sobre el treball,
la qesti s a qu diem treball. Si
parlem de treball assalariat, un treball que fas pel salari i no pel seu
sentit social, direm a baix el treball!
Al mateix temps cal acabar amb les
cures, enteses com els treballs invisibilitzats histricament assignats a les
dones dintre de les cases que intenten arreglar les destrosses generades
per la lgica dacumulaci.
El treball assalariat i les cures sn les
dues cares duna construcci perversa del treball en una economia posada al servei del capital. Leconomia
ha destar al servei de la gent i els treballs han destar al servei de la vida,
ser part de la vida i no un temps que
es roba a la vida.
Dintre de les cures hi ha moltes respostes possibles: permisos parentals
iguals i intransferibles, educaci infantil, serveis datenci a la dependncia... Per no nhi ha prou amb
lleis, serveis o institucions. Necessitem un canvi social radical dintre
de les cases. Assolir un repartiment
equitatiu dels treballs entre tota la
gent que viu junta. Aquest s un objectiu poltic de primera magnitud.
Els sindicats han de ficar-se en el cap
que el seu no s solament incidir en
el repartiment del treball de mercat
sin tamb en el repartiment del treball no remunerat.
El problema s que qui no sencarreguen de les cures no assoleixen a
veure la seva importncia i el seu paper en el capitalisme (per aix diem
que no cuidar s procapitalista).
Tampoc veuen les conseqncies
negatives per a qui els fan. A ms,
redistribuir els treballs no pagats im-

ABRIL DE 2015
11 - Treball Economia

plica que qui fins ara no els han fet

perdin comoditats i privilegis en la
vida quotidiana, entre ells molts sindicalistes que han anat tota la vida a
les manifestacions amb lentrep que
els fa la seva dona.
- Decreixement ecofeminista o barbrie, s un dels eixos del llibre. La
proposta Viure millor amb menys
la conjugues amb la crtica a aquest
Robinson Crusoe (el BBVAh), mite
de lautosuficincia de limaginari
hegemnic daquesta Cosa escandalosa (el capitalisme heteropatriarcal-lheteropatriarcat capitalista) que quimricament nega la
vulnerabilitat i interdependncia
de les vides humanes, i el seu mirall

ocult de la dependncia immolada

i feminitzada. Quina vida mereix
ser sostinguda pel sistema socioeconmic?
Aquest sistema econmic s un joc
de relacions de poder en el que el
BBVAh assoleix imposar la seva vida
per sobre de la de la resta i que els
recursos collectius es posin a la seva
disposici. Mentre que en temps de
bonana el conflicte pot estar una
mica ms esbiaixat, en temps de
crisi es veu clarament que no totes
les vides valen igual. Enfront daix
laposta s reivindicar que el sistema
econmic estigui al servei de totes
les vides de totes les persones (respectant un principi duniversalitat
alhora que reconeixem la diversitat)

CatalunyA
i del conjunt del planeta. Per a aix,
necessitem construir la idea que
viure s una responsabilitat collectiva i no s una responsabilitat que
es deixa en mans de cada qui.
- Ens toca la tasca de construir all
com sense llibre dinstruccions.
Apostes per lassoliment dun nosaltres construt i situat, per una
recerca de coalicions no espontnia
sin treballada i en constant revisi. Com construir conflicte poltic
des de llocs no hegemnicos que no
pretenguin reformar aquesta Cosa
escandalosa?
Avui dia no hem de triar entre reforma i revoluci; no hem daconseguir
que el mn canvi, perqu el mn ja

est canviant. El que hem daconseguir s que el canvi no ens dugui al

desastre: a la guerra pels recursos, a
naturalitzar les desigualtats socials.
Sin a un lloc de bon viure. Per a
aix, necessitem construir una utopia compartida, que ajunti diferents
lluites actuals, que sn molt potents
per estan molt fragmentades. Per a
aconseguir aquesta utopia comuna
hem de parlar i debatre molt. Ning
t la veritat, ni lanarquisme, ni lecologisme, ni el feminisme, ni ning.
Totes i tots tenim trocets de veritat
que hem de posar a dialogar.
A ms, cal crear conflicte poltic
des dels mbits que han estat ocultats, perqu aix ens permet treure
a la llum la perversitat del sistema

i trencar la pau social. El problema

del moviment obrer s generar conflicte sol des del nostre paper com
m dobra que es ven en el mercat,
i no des dels treballs no remunerats que resolen (malament que b)
els desastres generats per aquests
mercats. Mentre el sindicalisme no
prengui conscincia de la importncia poltica daquests treballs est
llenant pedres sobre la seva prpia
teulada.
* Amaia Prez Orozco s escriptora,
economista i activista en moviments
socials i feministes. Entrevista realitzada per Gerardo, afiliat al STAPCGT de Madrid, publicada al nm.
287 del Rojo y Negro.

Capitalisme patriarcal: conflicte capital-vida,

ms enll del capital-treball
Seminari dEconomia Feminista
de Barcelona

economia feminista trasllada

leix analtic del mercat i lobtenci de beneficis, al treball
de cures i el manteniment de la vida
humana.
La reflexi al voltant de leconomia
ha acompanyat el pensament europeu al llarg de la histria. No obstant,
no fou fins al segle XVIII que sorg
com a disciplina prpia. Malgrat des
dels orgens hi ha hagut dones repensant i qestionant el que deien
els grans economistes, no va ser fins
els anys seixanta del segle XX -amb
lempenta del moviment feminista-,
que la denominada economia feminista va agafar fora. Aquesta perspectiva intenta entendre el diferent
posicionament de dones i homes en
leconomia o, en termes ms abstractes, les vinculacions entre el capitalisme i el patriarcat.
Leconomia feminista realitza una
crtica a lenfocament econmic tradicional per confinar el seu estudi
als lmits del mercat. Aix, samplien
les fronteres per incloure leconomia no monetitzada en els circuits
econmics. En aquest sentit, una de
les seves aportacions centrals s la
visibilitzaci de lanomenat treball
domstic i de cures. Totes les persones necessitem ser cuidades al llarg
del cicle vital, tot i que amb especial
intensitat en els inicis i finals de les
nostres vides. A vegades requerim
cures de tipus fisiolgic i altres, de
tipus afectiu o sosteniment emocional. s a dir, reconixer la nostra
vulnerabilitat i interdependncia.
Entendre que tots i totes necessitem
ser cuidades hauria de ser un tema
de responsabilitat social i poltica assumit per la societat en el seu
conjunt. Ben al contrari de la situaci actual, donat que el treball de
cures s realitzat principalment per
les dones de forma no remunerada i
en lmbit privat.
Una altra aportaci fonamental de

leconomia feminista ha estat mostrar lestret vincle existent entre

capitalisme i patriarcat. Leconomia
convencional com a disciplina treballa des duna perspectiva cega al
sexe/gnere, que limpedeix incloure en la seva estructura analtica els
treballs que es realitzen al marge
del mercat. Aix es restringeixen i
limiten les perspectives analtiques
i poltiques i es redueixen les condicions materials, relacionals i culturals de la vida exclusivament a la
relaci del treball assalariat. Lnic
treball reconegut s el que es realitza sota relacions de mercat capitalista, establint una relaci simbitic
entre treball i ocupaci. Malgrat
aix, sabem que els treballs de cures
sn fonamentals per a la reproducci de la vida i, per tant, de la fora
de treball.
Sense aquestes cures seria impensable el sosteniment del sistema capitalista. Un sistema que, mitjanant
la divisi sexual del treball, menysprea i espolia una quantitat ingent
de treball realitzat tradicionalment
per les dones en lmbit de la llar. El
conflicte capital-treball aniria molt
ms enll situant-se en la contradicci entre el capital i la vida.
Leconomia feminista s rupturista i
transformadora perqu anteposa el
benestar i les condicions de vida de

les persones a lobtenci de beneficis

en el mercat capitalista. Sapella a la
lgica de la vida enfront de la lgica del capital. Qestionar el model
vigent representa pensar un mn
com per dones i homes, ms enll
del discurs dominant, i ms enll de
la simple idea digualtat. Leconomia
feminista est proposant un altra
manera de mirar i relacionar-nos
amb el mn, on leconomia es pensi, gestioni i organitzi des de i per
a les persones. Aquesta proposta
representa un canvi total, donat
que exigeix: una reorganitzaci dels

temps i dels treballs (mercantil i de

cura), canvis en la vida quotidiana,
una nova estructura de consum i de
producci i, en definitiva, un canvi
de valors.
Laposta per lassoliment dunes condicions de vida digna, satisfactria i
humana que fonamenten leconomia feminista, ens condueix cap a
un concepte ms ampli i integrador:
la sostenibilitat de la vida humana.
Idea que inclou tres dimensions
principals: la sostenibilitat econmica, que implicaria lequilibri a
curt termini entre producci, con-

sum i inversi, s a dir, entre producci i distribuci i utilitzaci del

producte social; la sostenibilitat
ecolgica, que fa referncia a la capacitat duna societat a viure i desenvolupar-se sense posar en perill
la vida de les generacions futures; i
la sostenibilitat social, que implicaria una societat cohesionada, amb
un repartiment equitatiu de temps
i treballs, on totes les persones poguessin gaudir dunes condicions de
vida adequades.
s a partir del concepte de sostenibilitat que conflueixen les principals
aportacions de leconomia ecolgica
i leconomia feminista. Visibilitzant
no noms la interdepndencia, sin
tamb lecodependncia de les societats amb la natura, es planteja
la sostenibilitat de la vida com a
prioritat, en profunda contradicci
amb lactual sistema capitalista patriarcal.
Tant en termes terics com prctics,
leconomia feminista entreteixeix
dilegs amb daltres perspectives
que han seguit una trajectria crtica parallela com leconomia ecolgica per tamb com leconomia
poltica o leconomia solidria.
* Article publicat a la revista Directa.

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2015
Economia - 12

CGT continua amb la seva acci

sindical sobre els efectes de
lamiant
Associaci afectats de lamiant del
Prat de Llobregat, CGT, Federaci
Local de CGT de Viladecans, cooperativa jurdica Collectiu Ronda.
Associaci afectats de Rocalla (Castelledefels), Associaci Vctimes de
lAmiant de Cerdanyola, Jubilats de
MACOSA i Associaci de la Moreneta de Sant Climent.

CGT Catalunya / CGT

Viladecans / CGT Federal Mogul
/ Associacions dAfectats /
Secci Sindical CGT Justcia
Barcelona / Tomeu Ferrer (Diari
del Treball)

150 persones
es concentren
contra lamiant
a lHospital de
Viladecans
El mat del passat dissabte 28 de febrer de 2015 unes 150 persones es
van concentrar davant de lHospital
de Viladecans en solidaritat amb els
i les afectades per lamiant.
La data era important doncs per
primera vegada sunien les diferents
associacions dafectats de lamiant de
Catalunya, i la CGT, per alar la veu
contra el silenci que envolta lasbest.
El cartell anava firmat per CGT de
Catalunya, la Federaci Local de Viladecans de CGT, i les associacions
dafectats de Rocalla (Castelldefels),
Uralita (Cerdanyola del Valls),
MACOSA (Poble Nou) i El Prat de
Llobregat (a travs tamb de la secci sindical de CGT de Federal Mogul).
Inicialment els concentrats van desplegar les pancartes, i es van clavar
una cinquantena de creus en record
dels i les treballadores mortes a causa de lexposici laboral a lamiant.
Posteriorment, es van fer els parlaments de les diferents entitats convocant, on de forma molt emotiva
es va recordar les reivindicacions
principals en aquesta matria, tals
com latenci mdica especfica amb
seguiments peridics pels i les treballadores afectades, la jubilaci anticipada pels exposats a lasbest i es va
denunciar les dificultats per part de
lINSS de reconixer les invalideses
professionals.
La convocatria va comptar amb un
ampli ress meditic, a televisions
com TV3 i a premsa escrita comarcal.
Des de CGT Catalunya i la Federaci Local de Viladecans es va valorar
molt positivament aquesta convocatria, per lassistncia, pel fet dhaver
alat la veu conjuntament les diferents associacions dafectats, i per
continuar en la lluita de denncia i
sensibilitzaci de la problemtica de
lamiant.
No ens faran callar! Lamiant mata!

Presentaci
de la Guia
Bsica dAcci
Sindical sobre
lAmiant de CGT
Catalunya

Els i les
afectades del
Amiant volem
alar la veu
Som treballadors dempreses que
han manipulat amiant sense mesures de seguretat, a Rocalla SA, Jurd
Iberica SA (avui Federal Mogul SA),
Macosa (avui Alstom) o Uralita SA
entre tants altres.
Tamb som familiars dempleats que
han patit i mort a causa de lexposici
laboral a lasbest. I tamb som vens
i venes dempreses que han llanat
als nostres carrers tones damiant,
sembrant de greus patologies dels
municipis on rem.
Les empreses han guanyat sumes
milionries, per a costa de la nostra
salut. Moltes famlies capitalistes han
fet fortuna amb lamiant, que en ser
prcticament indestructible ha estat
usat en cotxes, ciment, guants i tants
altres usos industrials. Per lamiant
indestructible tamb ha quedat en
els nostres pulmons i altres zones del
nostre cos, causant greus patologies,
que malauradament en molts casos
poden fins i tot causar la mort.
Vivim silenciats i silenciades. Les
administracions pbliques i les em-

preses infractores han intentat silenciar els terribles efectes de lamiant, i

els milers i milers de vctimes a Espanya, principal manipulador dasbest a Europa en els anys 80.
Durant anys hem viscut el silenci
cmplice dels mitjans de comunicaci, la manca datenci sanitria especfica al servei de salut pblica, les
negatives de lInstitut Nacional de la
Seguretat Social (INSS) a reconixer
les invalideses i les excuses de manca de coneixement del dany que causaven de les empreses infractores.
Per les vctimes de lamiant hem
dit prou. Exigim que es posi sobre
la taula solucions i mesures concretes per a les vctimes de lamiant,
des de latenci sanitria especfica i
pblica, fins a la jubilaci anticipada
especial, passant pel reconeixement
social i administratiu (especialment
de la Seguretat Social) de les terribles malalties que ha causat a la nostra societat a lamiant.
Per tot aix, fem una crida a les vctimes de lamiant, ia totes les persones solidries, per mobilitzar-se en
defensa del reconeixement social,
mdic i administratiu dels efectes
del asbest.
No ens faran callar! Lamiant mata!
I les vctimes de lamiant sortirem al
carrer per lluitar pels nostres drets!

En roda de premsa el passat dilluns

9 de mar a les 13,30h al Palau de
Justcia de Barcelona, es va presentar la Guia Bsica dAcci Sindical
sobre lAmiant de CGT Catalunya,
amb la presncia de Juli Camps de
CGT Administraci Pblica,Jose
Luis Gmez (delegat de CGT de
Federal Mogul, antiga Honeywell) i
lex Tisminetzky (secretari de Salut
Laboral de CGT de Catalunya)
Des de la CGT de Catalunya hem
publicat una Guia pensada per a
lAcci Sindical en una matria tan
sensible com lamiant, present encara a moltes empreses i tamb causant
encara de moltes Malalties Professionals.
Milers de treballadors/es de Catalunya han estat exposats laboralment a lamiant, en prcticament
tots els sectors productius, per especialment en la construcci, lautomoci i ferroviaris, entre daltres.

Lamiant s una substncia altament

cancergena, que causa en perodes
de 10 a 40 anys greus i letals patologies, com lasbestosis, el cncer de
pulm o el mesotelioma. A lEstat
espanyol (principal productor dasbest europeu als anys 1980) es calcula que ha estat la causa de 40.000
defuncions en les darreres dcades,
deixant darrera seu un rastre de patiment, dolor i mort entre la classe
treballadora.
Les dades oficials de la Organitzaci
Mundial de la Salut (OMS) calculen
que a la propera dcada ms dun
mili de treballadors/es moriran al
mn a causa de lexposici laboral a
lamiant, i les fredes i terribles xifres
auguren 40.000 morts noms a lEstat espanyol en els propers 20 anys.
Estem davant dun material que ha
donat milionaris beneficis a grans
famlies burgeses, a empreses tan
importants a Catalunya com Uralita (Cerdanyola del Valls), Rocalla
(Castelldefels), Alstom (Poble Nou
i Santa Perptua de la Moguda) o
Jurid Iberica-Federal Mogul (El Prat
de Llobregat), per causant alhora
milers de morts i doloroses patologies entre els seus treballadors/es.
Mai els beneficis duns pocs havia
causat tant patiment a tants, i shavia
intentat silenciar tant.
Per aquest motiu, des de la CGT
de Catalunya hem elaborat aquesta
GUIA BSICA DACCI SINDICAL SOBRE LAMIANT, per a donar eines per a la lluita per la Salut
Laboral a les nostres empreses.
Aquest s un petit pas, per continuarem lluitant per a que lamiant
no sigui el gran silenciat a les nostres
empreses, i concretament:
- Per a que les retirades damiant es
facin amb el compliment de la nor-

ABRIL DE 2015
13 - Treball Economia

mativa especfica
- Per a que els i les afectades tinguin
reconeixements mdics especfics
peridics
- Per a que els i les treballadores
exposats a lasbest es puguin jubilar
anticipadament
- Per a que es reconegui el mal causat i les Malalties Professionals dels
treballadors, a travs de les pensions
dinvalidesa i/o viudetat
Des de CGT de Catalunya volem fer
visible el mal causat per lamiant i el
ple reconeixement de les vctimes.
Per aix coincidint amb la nova Guia
dAcci Sindical de lAmiant de
CGT Catalunya, fem pblica nova
web especfica per difondre les patologies i problemtiques per a la salut
laboral i al conjunt de la societat pel
seu coneixement que hagin destar
en contacte amb lamiant,que les
diverses patologies suposar vora
5000 morts, tant sols a Catalunya els
propers 20 anys. Shi pot accedir a:
http://www.cgtcatalunya.cat/amiant
Lamiant Mata! Formaem-nos per
lluitar per la Salut Laboral!

Reuni de CGT
amb mximes
autoritats
laborals i de
prevenci de
riscos laborals
per la retirada
de lamiant al
Palau de Justcia
de Barcelona
Dimecres 25 de febrer, una delegaci de CGT ens vam reunir amb el
Director Gral. de Relacions Laborals
i Qualitat en el Treball de la Generalitat (Jordi Mir i Meix) i amb el
Subdirector Gral. de Seguretat i Salut Laboral (Jaume de Montserrat i
Non), en la recerca dinterlocutors
que ens ajudin a fer complir la legalitat en lextracci dAMIANT al Palau, i que fins ara no hem trobat en
cap responsable del Departament de
Justcia.
Vam explicar la situaci que estem
patint des de linici de les obres: els

fets i les actuacions al marge de la

legalitat, sense cap pla de protecci
especfic per als treballadors aliens
a lobra.
En resposta a la nostra preocupaci
per la manca de comunicacions en
els darrers dos mesos i mig, ens van
informar que els consta que la Inspecci de Treball no t lexpedient
aturat, que est preocupada, que s
sensible amb el tema i que ens citar
de manera imminent, amb la intenci de resoldre la situaci, que ja
hem denunciat dues vegades.
Tamb van esgrimir que la manca de
comunicacions de queixa per part
de la resta de sindicats en general,
i de delegats de prevenci en particular, s interpretada per lautoritat
laboral com una total conformitat
amb el desenvolupament de lobra i
amb lactuaci del Departament de
Justcia.
Els vam reiterar que NO VOLEM
SER SOLIDARIS AMB VCTIMES
DAMIANT, VOLEM EVITAR-LES.
I que continuarem denunciant la
manca de voluntat i transparncia
per part de la Gerncia i del Departament de Justcia, que opta per
amenaar els treballadors, en comptes de complir amb la seva obligaci.

Lamiant: un
greu problema
de salut laboral
del qual lestat
espanyol ignora
el nombre real
dafectats
A lEstat espanyol es va seguir fabricant productes amb amiant 25 anys
desprs que es prohibs a Europa. El
treballador duna empresa que havia
operat amb el component prohibit
qualifica el cas de genocidi laboral.
A lEstat espanyol no hi ha un cens
fidedigne del nombre de persones que han estat en contacte amb
lamiant. Una poltica laxa respecte a
les empreses ha causat aquesta anormalitat. Aix fa molt difcil el seguiment i la prevenci dels casos que es
puguin donar.
Lamiant s un producte que es trobava, fins a finals dels anys 70, en

CatalunyA

molts llocs: frens, revestiments ignfugs o cobertes i revestiments dedificis. Espanya va ser en la dcada
dels anys 70 i 80 la major productora
damiant. Lany 1975 es va constatar
que estar en contacte amb aquest
producte produa a les persones
greus malalties: asbestosi i cncer de
pulm entre elles. Per aix a Europa
es va decidir prohibir la fabricaci
de qualsevol producte amb amiant.
Espanya va crear el 1984 el Registro
de Empresas con Riesgo de Amianto
(RERA) al qual les empreses shavien dinscriure, per que no eren
penalitzades si no ho feien, i algunes
van fer cas oms de la mesura. De fet,
a lEstat espanyol es va mantenir ls
damiant fins a lany 2001, amb una
moratria fins a 2002.
El sindicat CGT considera i aix ho
recullen algunes de les seves publicacions, que el concte amb lamiant
ha produt directa o indirectament
40.000 morts i en el futur podria
arribar a produir-ne fins a 20.000
mes.
Els efectes de lamiant sobre la salut
de les persones que hi han estat en
contacte no sempre s immediat. A
cops les malalties apareixen 15 o 20
anys desprs en forma de trastorns
molt importants que, en molts casos,
sn fatals.
A Catalunya, empreses com Uralita
a Cerdanyola, Rocalla a Castelldefels, La Maquinista a Barcelona i
companyies com Federal Mogul a
Viladecans van utilitzar amiant en
els seus processos de producci durant anys.
En alguns casos els treballadors, en

actiu o ja jubilats de les esmentades

empreses, shan creat censos per
conixer els noms de les persones
que podrien haver estat exposades al
producte. A Federal Mogul el recull
t ms de 2.000 inscrits.
Laparici de moltes malalties vinculades amb lamiant va fer que es
creessin entitats per vetllar pels drets
dels afectats. Duna banda per aconseguir el reconeixement del cas com
a malaltia professional i de laltra per
obtenir indemnitzacions de les empreses que, tot i saber la perillositat
del producte usat en els seus processos de producci els va mantenir,
en molts casos, sense proporcionar
mecanismes de protecci als seus
treballadors.
Jos Lus Gmez s un antic treballador de la firma Honeywell de Viladecans, ara Federal Mogul. Milita
a CGT, el sindicat que ha pres com
a seva la lluita contra els efectes de
lamiant. El que sha produt a Espanya i a Catalunya especialment
s un genocidi laboral, afirma. No
sols perqu durant molt temps les
empreses van seguir usant el producte sabent el perill que suposava,
sin perqu no sha adoptat una
poltica forta per identificar i ajudar
aquells treballadors dempreses petites i mitjanes que durant anys van
treballar en contacte amb lamiant.
Perqu, mentre a les empreses mitjanes i amb una certa organitzaci
sindical sha produt un moviment
reivindicatiu sobre aquest problema,
hi ha milers o desenes de milers de
persones que poden tenir dins seu el
producte txic i no ho saben, diu.
En aquest sentit, en ser lamiant, fins
que fou prohibit, un producte que
susaba per a revestiments i allants
dhabitatges i locals, pot afectar fins i
tot avui els usuaris actuals daquests
llocs.
Fa anys que lluitem per trencar el silenci al voltant de lamiant. Per a les
administracions i per a les empeses
i els lobbys s un tema tab, diu el
Jos, que recorda que mentre a Europa fa 25 anys que es van prendre
mesures per prohibir el producte i
per ajudar els afectats aqu aix no ha
passat, o sha fet en menor mesura.
lex Tisminetzky, secretari de salut
laboral de CGT, reclama que es faci
un cens oficial dels treballadors exposats. Tamb caldria que es fessin
revisions mdiques peridiques per
a les persones potencialment afecta-

des. Al respecte es queixa de les reticncies de ladministraci.

En un altre mbit, hi ha el problema de latenci a les persones amb
smptomes relacionats amb lamiant
Segons Tisminetzky la Seguretat Social segueix criteris molt restrictius a
lhora de tramitar baixes per invalidesa, diu. Passa el mateix quan ha de
reconixer drets passius per viudetat.
En aquests casos la tramitaci dura
entre dos i tres anys de mitjana.
Durant aquests anys shan produt
demandes de treballadors relacionades amb lamiant contra les empreses
en qu havien treballat . Els afectats
reclamen indemnitzacions, per, en
cas que el veredicte els sigui favorable la mitjana que es tarda a aconseguir-lo sn 5 o 6 anys. Aix, en persones dedat avanada fa que algunes
vegades morin abans que el procs
hagi acabat.
Tisminetzky reclama tamb mesures efectives i rpides per ajudar als
afectats . Per exemple que, com passa amb els miners amb la silicosi, els
afectats per lamiant puguin jubilar-se
abans . Per fer aix noms caldria
aplicar un coeficient reductor dels
anys que es necessiten per al retir als
operaris que han tingut contacte amb
el producte prohibit. Des de lexecutiu central i la Seguretat Social ss
refractari a aquesta mesura pel cost
que tindria.
Per reforar les reclamacions esmentades, dimecres 4 de mar, es va fer
una concentraci simblica a Viladecans. Ms de 150 persones, treballadors dempreses que havien usat
amiant, i afectats fins i tot de fora de
Catalunya van demanar una resposta
de lAdministraci.
Mentrestant, CGT ha decidit ajuntar
en un sol document la informaci
necessria perqu els seus delegats
puguin actuar tant si les empreses en
qu treballen han usat amiant, com
per a seguir els protocols si en els seus
llocs de treball apareix el malet producte. Dilluns, 9 de mar es presenta
la guia bsica dacci sindical sobre
lamiant. Amb aquesta eina es volen
evitar riscos com els denunciats arran
de les obres esdevingudes al Palau
de Justcia de Barcelona on en uns
baixants sha trobat amiant, cosa que
ha encs un conflicte entre els treballadors, que reclamen que les obres
deliminaci es facin amb garanties
legals suficients i ladministraci que
considera que ja fa b les obres.

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2015
Economia - 14

Notcies Sindicals
Les treballadores
de la neteja
de Sabadell en
lluita per la
municipalitzaci
del servei
LAjuntament de Sabadell aprova
dividir el servei de neteja en tres
empreses. La neteja dequipaments
pblics a Sabadell s un servei municipal externalitzat fins ara a lempresa INGESAN. Les treballadores
daquest servei sn quasi exclusivament dones que treballen amb contractes de mitja jornada i uns sous al
voltant dels 500 euros.
Lempitjorament de les condicions
de treball, materialitzat entre altres
fets en la no cobertura de baixes per
malaltia i les propostes de reducci
de jornada de lempresa, van portar
lany passat al Comit dEmpresa,
on CGT t majoria, a trencar negociacions amb la direcci. Les treballadores van iniciar un seguit de
mobilitzacions desprs de les quals
el tinent dalcalde de lAjuntament,
Josep Ayuso, es va comprometre a
reunir-se amb elles. Segons fonts
del Comit, desprs de vuit mesos
aquesta reuni encara no sha produt.
El passat 3 de mar lAjuntament va
aprovar la classificaci de les ofertes
rebudes en el nou concurs del servei de neteja dequipaments pblics,
aquest concurs divideix la gesti en
tres empreses diferents una de les
quals continua sent INGESAN. En
aquest procs, una treballadora de la
secci sindical de CGT ha estat acomiadada i malgrat haver guanyat un
judici contra lempresa, de moment
ha perdut la feina. dins una estratgia per dividir les treballadores i restar forces a la plantilla. Curiosament,
en lassignaci de treball, INGESAN
sha quedat sense cap treballadora
afiliada a CGT.
En el Ple municipal on es va discutir el trmit, les treballadores es van
concentrar davant lAjuntament. Una
representant de la plantilla dINGESAN va llegir una carta adreada al

Ple on es denunciava el constant incompliment de condicions per part

de lempresa, lacomiadament de la
treballadora aix com els constants
canvis de lloc i dhorari laboral que
generen inseguretat en la plantilla.
En la carta tamb afirmaven que la
divisi del servei de neteja suposaria
un encariment i una reducci de la
qualitat i emplaaven a les formacions poltiques de lajuntament a
vetllar perqu es compls el plec de
condicions.
La municipalitzaci del servei de
neteja dequipaments pblics s una
reivindicaci que compta amb el
suport de les treballadores dINGESAN que han iniciat una campanya
de recollida de firmes i han anunciat
noves mobilitzacions. Recollint les
reivindicacions de les treballadores,
la CGT de Sabadell t previst una
campanya pblica per la municipalitzaci daquest servei comptant
amb altres agents socials de la ciutat.

CGT Sanitat
Tarragona davant
lltim acord
signat a la Xarxa
Santa Tecla
El passat 9 de mar, lempresa arribava a un acord amb els sindicats
CCOO, UGT, Metges de Catalunya
i SATSE a esquena dels treballadors.
Aquest acord suposa perpetuar les
retallades que pateixen els treballadors de la Xarxa Santa Tecla des de

2010, materialitzats mediantes pactes signats pels sindicats presents en

el Comit dEmpresa a excepci de
CGT o a travs de larticle 41 de lEstatut dels Treballadors.
El 9 de febrer el Consell de Direcci
del Catsalut afirmava que es preveu
un augment de les tarifes en la sanitat concertada (a la qual pertany la
Xarxa Santa Tecla) dun 3.6%. No
obstant la direcci de la Xarxa continua utilitzant el xantatge per obligar
els treballadors a triar entre rebaixar
salaris, renunciar a drets o mantenir
el lloc de treball.
s daquesta manera que la poderosa Xarxa Santa Tecla, que cada dia
creix en poder en la sanitat pblica
catalana, amaga que t als seus treballadors com els grans accionistes a
travs del continu retrocs que els ve
sotmetent.
Des del Sindicat de la Sanitat de la
CGT de Tarragona denuncien la poltica de coacci del Sr. Adser i la
submissi dels sindicats del sistema.

Vaga a Unisono
Barcelona els dies
12 i 19 de mar
per la readmissi
dels acomiadats i
lestabilitat laboral
del servei
Els treballadors i treballadores dUnsono Barcelona estan cansats/des
de tenir por a ser acomiadats en

qualsevol moment, de les pressions,

de les mentides, dels errors en nmina, de la prepotncia daquesta
empresa.
Davant aquests fets i molts ms,
per la readmissi dels 3 treballadors acomiadats en el departament
de Portabilitat Vodafone a Unsono
Barcelona i per reivindicar lestabilitat laboral, els treballadors i treballadores han dit prou! i es van mobilitzar el pasat 12 de mar, aconseguint
parar tota la producci del departament amb un seguiment del 100%.
Les aturades es van repetir el 19 de
mar. Els dos dies es van portar a
terme concentracions al C/ Tarragona 161 de Barcelona, amb el suport
de la CGT i diversos collectius socials.

CGT denncia que

TMB-TB regala
a CCOO, UGT i
SIT 32.458 hores
sindicals anuals
per sobre del que
marca la llei
La Secci Sindical de CGT TMB Bus
ha interposat conflicte collectiu per
no aplicar-se en lempresa lArt. 10
del Reial decret 20/2012 sobre Reducci de crdits i permisos sindicals que estableix que: ... En lmbit
de les administracions pbliques i
organismes, entitats, universitats,
fundacions i societats que en depenen, a partir de lentrada en vigor
daquest Reial decret llei, tots aquells
drets sindicals, que sota aquest ttol
especfic o sota qualsevol una altra
denominaci, es contemplin en els
Acords per a personal funcionari i
estatutari i en els convenis collectius i acords per al personal laboral
subscrits amb representants o organitzacions sindicals, el contingut
excedeixi dels establerts en lEstatut
dels Treballadors, la Llei Orgnica
11/1985 de 2 dagost de Llibertat
Sindical i la Llei 7/2007 de 12 dabril,
de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic, relatius a temps retribut per
realitzar funcions sindicals i de representaci, nomenament de delegats sindicals, aix com els relatius
a dispenses totals de assistncia a la
feina i altres drets sindicals, sajustaran de manera estricta al que estableix aquestes normes.
Transports de Barcelona / TMB s
una empresa dependent de lAdministraci, les seves accions sn propietat ntegrament de lAMB -rea
Metropolitana de Barcelona-, motiu
pel qual les retallades salarials i de
servei establerts en el RD 20/2012
shan aplicat a la plantilla de TB,
per el que no sha aplicat, i s la que
ara es denuncia, en leliminaci de
les hores sindicals que actualment
gaudeixen les seccions sindicals de

CCOO, UGT i SIT que clarament

se situen per sobre del que estableix
lEstatut dels Treballadors i la LOLS.
No s la primera vegada que CGT
denuncia el tracte de favor que la
Direcci de TMB t amb les seccions sindicals de CCOO UGT i
SIT. El 30-10-210 el Jutjat del Social
25 de Barcelona, en les actuacions
551/2010 va declarar nul els acords
verbals pels quals TMB concedia 3
alliberaments sindicals a UGT i dos
a CCOO.
Actualment CCOO UGT i SIT estan gaudint dhores sindicals molt
per sobre del que marca lArt.10 del
RD 20/2012 i en concret:
UGT: dos alliberats a la seva Federaci al que cal sumar tres alliberats de
la secci sindical ms una bossa de
300 hores sindicals. El total dhores
sindicals anuals que UGT gaudeix
per sobre del que marca el RD s de
(1666x5 + 300x12) 11930 hores
CCOO: dos alliberats a la seva Federaci al que cal sumar tres alliberats
de la secci sindical ms una bossa
de 300 hores sindicals. El total dhores sindicals anuals que CCOO gaudeix per sobre del que marca el RD
s de (1666x5 + 300x12) 11930 hores
SIT: 3 alliberats de la secci sindical ms una bossa de 300 hores
sindicals. El total dhores sindicals
anuals que el SIT gaudeix per sobre
del que marca el RD s de (1666x3 +
300x12) 8598 hores.
La suma dhores sindicals daquests
tres sindicats que ara CGT denncia
per estar per sobre del que marca el
RD s de (11930 + 11930 + 8598)
32.458 hores.
A part de la denncia i del que marca el RD 20/2012 als afiliats / des
de CGT ens resulta escandals que
una empresa pblica com TMB,
propietat de la ciutadania de lrea
Metropolitana de Barcelona, regali
hores sindicals. Regals que desprs
repercuteixen en els balanos de la
nostra empresa i en laband de la
responsabilitat representativa dels
sindicats que es deixen dirigir per
la Direcci poltica de TMB.

Mobilitzaci dels
treballadors/es de
Parcs i Jardins de
Barcelona el 18 de
mar fins el local
de CiU
El 18 de mar els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins van
realitzar una assemblea a lEspai
Jove La Fontana i desprs van sortir
en manifestaci fins la seu de CiU
al c/Crsega, on realitzaren una
flash mob i accions per denunciar
el deteriorament que pateix el verd
pblic de la ciutat, que sha agreujat notablement durant els darrers
anys degut a la manca de personal.

ABRIL DE 2015
15 - Treball Economia

CatalunyA
Dies desprs dhaver-se fet pblic la
quantia de les multes milionries que
Atento ha hagut de pagar pels fraus
comesos en els seus serveis de Adif
i Correus, sembla que volen que siguin els treballadors i les treballadores dAtento els que paguin aquestes
multes amb el seu esfor.
Per tot aix, la CGT a Atento va decidir, juntament amb STC, CSIF, ELA
i CIG, reprendre les mobilitzacions
que van portar a terme al llarg de
lany passat convocant una primera
aturada duna hora per torn el passat
25 de mar.

Amb el govern de CiU al Consistori

barcelons, amb Xavier Trias com a
alcalde, la plantilla de Parcs i Jardins
sha redut en ms de 100 persones.
Altres motius de la protesta sn els
continus incompliments del Conveni Collectiu i dels acords signats,
que ens obliguen a interposar denncies davant la Inspecci de Treball; els incompliments dels plecs
de condicions de les contractes de
serveis externalitzats i la manca de
control i de transparncia sobre
aquestes, que han donat lloc a una
denncia davant la Generalitat de
Catalunya.
Aquesta acci semmarca dins la
Campanya contra el deteriorament
del verd pblic, per la realitzaci
de lOferta Pblica dOcupaci i pel
compliment del Conveni Collectiu i
els acords signats a Parcs i Jardins de
Barcelona.

CGT UTE
Sanejament de
Manresa denncia
la precarietat
laboral i la
reducci dun 25%
de la plantilla
Des de la Secci Sindical de CGT al
servei de neteja de Manresa van denunciar pblicament la precarietat
a la que es troba la plantilla de UTE
Sanejament Manresa, la qual sha
redut en 24 persones, passant de 97
persones a les 73 actuals, aix representa un 25% menys de personal.
Ampliant de manera considerable la
contractaci amb contractes precaris
de curta durada, que es fan de manera continuada, fet que mostra que la
retallada de recursos humans es del
tot illgica.
A tot aix cal sumar la constant reducci i eliminaci total de serveis
provocats per les darreres modificacions substancials fetes per lempresa
i la constant reducci del pressupost
de neteja per part de lajuntament de
Manresa.
Tot aix ha comportat una sobrecrrega de feina sobre el personal
hum, feines que abans es feien amb
maquinria, ara es fan a m, com per
exemple el desbrossament dherbes,
feina que abans la feia una brigada i

que ara sha afegit com a feina extra

als escombraires, els quals ja es troben al lmit.
La plantilla pateix una enorme pressi per part del departament tcnic
de lajuntament que lnic que busca
es fer mes feina amb menys recursos,
parlen doptimitzar quan en realitat
estan retallant perqu lactual pressupost no es suficient per cobrir les
necessitats que te la ciutat a nivell de
neteja.
Els treballadors/es de la neteja volen
treballar tranquils i sense la pressi
a la que estan sotmesos per part de
lajuntament de manera indirecta i a
travs dels comandaments superiors
de lempresa, i estan disposats a informar de manera directa al ciutad
de quina es la situaci real i quines
les causes que provoquen aquestes
deficincies, posant en marxa una
campanya informativa a la ciutadania i en cas necessari les mobilitzacions que siguin oportunes.

Aturades a
Atento el 25
de mar contra
acomiadaments,
assetjament,
sancions i
amenaces
Des que el passat mes de novembre
lAudincia Nacional va declarar nul
lERO dAtento i es va arribar a un
acord per a la readmissi de tots els
treballadors acomiadats que aix ho
van voler, lempresa es vol prendre la
revenja incrementant lassetjament,
persecuci, fustigaci i repressi a la
qual sotmet als treballadors i treballadores.
En els ltims mesos les agressions
han estat constants: canvis de torn
a capritx de lempresa, sense ni tan
sols respectar els drets de conciliaci de les persones amb reducci de
jornada per motius familiars -intentant forar extincions de contractes-;
sancions injustificades; pressions i
amenaces constants per a intentar
obligar a complir objectius inassolibles; acomiadaments per tancaments
de servei, per causes objectives, per
absentisme que sumen ms de 50
llocs de treball destruts en els ltims
dos mesos.

Per la readmissi
dArturo
Fernndez i altres
299 acomiadats
pel Grup Navec a
Tarragona
GRUPO NAVEC s lempresa ms
gran quant a nombre de treballadors
en el sector del metall a la provncia de Tarragona, amb una plantilla
daproximadament 1.500 treballadors que presten serveis en Repsol
Qumica i Petroli, Port Aventura
(tot el manteniment), Dow nord i
sud, Basell, Bayer, etc, tenint presncia en tot el complexe petroqumic
de Tarragona. Compta amb quatre
divisions (enginyeria i fabricaci,
muntatge, manteniment i enginyeria aplicada) i delegacions a Bolvia,
Per, Mxic i Portugal, entre altres.
Lempresa t previst expandir-se encara ms en Europa i Amrica.
Tot i que el procs dexpansi segueix
en marxa i malgrat haver obtingut uns beneficis milionaris durant
lltim any, lempresa ha extingit el
contracte de 299 persones a NAVEC
SERVICIOS INDUSTRIALES SL, pel
que est realitzant un acomiadament
collectiu encobert i en frau de llei.
Sorprenentment lnic treballador a
qui se li ha aplicat un acomiadament
objectiu s Arturo Fernndez Ferro,
delegat sindical de CGT que durant
els ltims vuit anys ha cursat nombroses denncies davant dinspecci
de treball, ha assistit com a testimoni
a judicis contra lempresa instats per
altres treballadors i ha promogut assemblees per reivindicar laplicaci
del conveni collectiu del metall. Cal
remarcar que aquest delegat, com la
majoria de la plantilla, ha encadenat
diversos contractes temporals des de
lany 2001 i que shan mantingut vigents durant 15 anys quan la normativa vigent estipula que els contractes
temporals per obra i servei no poden
superar els tres anys (ampliables a
quatre segons el conveni daplicaci).
El passat mes doctubre una denncia interposada per Fernndez va
fer que la Direcci General de Relacions Laborals imposs a GRUPO
NAVEC una sanci per cometre una
falta greu, entenent que lactuaci
de lempresa era contrria als drets
fonamentals dels treballadors, concretament vulnerava larticle 24 de
la Constituci Espanyola sobre el
dret a la tutela judicial efectiva. I s
que es dna la circumstncia que la

mercantil va signar un acord amb el

comit dUGT advertint als treballadors que si reclamaven la totalitat
de les seves pagues extraordinries,
lempresa reduiria les seves percepcions salarials i eliminaria determinats complements.
Lacomiadament de Fernndez Ferro s una represlia ms contra la
seva activitat sindical i una demostraci de fora de lempresa, que
pretn imposar la llei de la por per
evitar que els treballadors reclamin
els seus drets laborals. Per denunciar la situaci sest portant a terme
una campanya de suport al company
acomiadat i contra els acomiadaments a lempresa.

Dues sindicalistes
de CGT Mecaplast
readmeses
al guanyar el
judici pel seu
acomiadament
El jutjat de lo Social n 26 de Barcelona ha obligat a Mecaplast, empresa
radicada a la comarca de LAnoia, a
readmetre a Sandra Lorente i Teresa
Dvila, delegades de la CGT que havien estat acomiadades.
Han estat 18 mesos de batalla jurdica, laboral, sindical, social i penal. La

Direcci de Mecaplast Ibrica ha jugat brut i atemptat directament amb

les ms de 330 famlies vulnerant els
principis de lOrganitzaci Internacional de Treball desallotjant de la
planta a la presidenta i secretria
del comit dempresa Teresa Davila i
Sandra Lorente el passat 10 octubre
de 2013, per destapar una irregularitat dun fons social que gestionava
una delegada dUGT. Un any i mig
ms tard, han estat readmeses mitjanant sentncia justa.
Des de la Federaci Comarcal de
lAnoia de la CGT shan dut a terme
accions durant tot el procs perqu
les companyes acomiadades seguissin exercint lactivitat sindical
en defensa de la plantilla fins que
no hi hagus sentncia ferma; concentracions, jornades de protesta,
requeriments dinspecci de dret
fonamental rebutjat per un jutjat del
social, denncies a comissaria unes
per injria i amenaces, altres per
calmnies, expedients per desordre
pblic i irrupci de la propietat privada, etc.
Lestratgia de la multinacional juntament amb la collaboraci de diversos membres de la Secci Sindical dUGT ha estat en tot moment la
falsificaci documental per al desquadrament dels comptes del fons
social.
CGT LAnoia agraeix profundament
les mostres de suport rebudes. Al final, la lluita serveix.

Ens ha deixat Fernando Guijarro Martnez,

delegat de CGT SEAT Componentes
El passat 27 de mar de 2015, el nostre company i
delegat daquesta secci sindical Fernando Guijarro
Martnez ens ha deixat. Va morir de manera inesperada
i sense fer massa soroll a la lnia de com era Fernando,
un humil lluitador. Que la terra li sigui lleu.
Secci Sindical CGT Seat Componentes

ABRIL DE 2015
Entrevista - 16

CatalunyA

Converse

Daniel Pont, superv

La justcia de lEstat protegeix els inte

Txema Bofill
txemabo@gmail.com

Daniel Pont Martn, originari de Madrid, viu i treballa a Barcelona des de

fa molts anys. Expresoner per la seva
rebellia i delictes varis i un dels fundadors de la COPEL (Coordinadora
de presos en Lluita).
Ens explica el seu itinerari vital, com
sha anat formant grcies a la seva rebellia, els contactes amb altres presoners socials i poltics, i tamb a traves
de lectures. I sobretot pren conscincia social amb la lluita dels presos.
Daniel Pont sha sortit del gui al que
estan predestinats els revoltats i delinqents juvenils de classes baixes,
carn de can de presons. Grcies al
coneixement i lluites, avui segueix
solidari amb la lluita dels presoners i
contra les presons.
Recordem que les presons no rehabiliten, destrueixen. Daniel Pont s un
dels pocs supervivents: els sucidis,
la droga, la repressi carcerria i la
reincidncia han anat eliminant i
destruint els integrants de la COPEL,
que als anys 70 varen lluitar per la
llibertat.
La majoria dels 75.000 presos actuals
sn caps de turc, carn de can. I els
que haurien destar-hi tenen impunitat total. Sn els delinqents i corruptes que manen.
- Parlans de la teva evoluci i conscienciaci social. Qu i com et vares
anar formant en la vida?
Sc dorigen social humil, fill de
mare natural (llavors es deia aix)
i de pare adoptiu. Vaig nixer a la
Inclusa, a Lavapies, Madrid. Vaig
estar internat en un collegi de Madrid (lnia dura). Era rebel i mancat
dafecte... anys durs els de la postguerra per als perdedors. Vaig rebre
ensenyament bsic de formaci professional, branca dimpremta, fins
als 16 anys que em vaig fugar de casa
dels meus pares fent autoestop cap al
sud, Mlaga.
Desprs duns petits furts vaig ser
detingut a Cadis i em van aplicar
la llei de ganduls i malfactors: 3
anys de pres sense dret a cap benefici penal o penitenciari, complert,
quan encara no havia complert els
17 anys. Aquesta cruel injustcia va
ser determinant per a obrir la meva
conscincia i comenar a formar-me
tot el possible buscant coneixements
en altres presos (atracadors, pol-

tics), fugint aix de lacceptaci submisa i embrutidora de la majoria de

presos.
A finals dels anys seixanta, la pres
de Terol era un laboratori per a presos joves i poltics, en un intent de
rentat de cara de la dictadura franquista. All vaig conixer el pitjor de
la convivncia entre presos: abusos,
violncia, violacions, molt patiment,
fam, fred, desesperaci. I el millor
de la solidaritat entre alguns presos
socials i presos poltics (pocs). Vaig
coincidir en aquells anys amb Rafael
Mazarrasa, Martin-Artajo, nebot de
lambaixador dEspanya al Vatic,
Paco Gil de Jan, el pintor valenci Castejn i els primers militants
dETA: uns xavals joves molt macos
de Pamplona. Magradava assistir
a algunes de les seves assemblees
obertes i aix vaig comenar a llegir
llibres que em deixaven alguns poltics, en aquells anys molt prolfics,
com a resultat de lagitaci social i
cultural a lEuropa del 68.
Un succs revelador que va contribuir a augmentar la meva conscincia va ser laprovaci dun indult
general el 1971 destinat a la llibertat
de lindustrial de lOpus Dei, Vila
Reyes, condemnat pel desfalc del cas
Matesa, empresa txtil del rgim.
Vaig comprendre definitivament el
tractament desigual de la justcia de
lEstat, fonamentat en la protecci
dels interessos de la classe social dominant i en les fortes condemnes de
les classes socials ms desfavorides,

de les que jo era part.

Vaig sortir en llibertat al gener de
1972, amb 22 anys dedat, desprs de
passar 5 anys a la pres. Em van trucar per fer la mili i vaig decidir ferla, desprs de contactar amb un antic company de la pres de Terol, tot
i que per a res em sentia identificat
amb la defensa de la ptria. La ra:
fer-nos amb armes i municions per
comenar a cometre atracaments
a bancs, animats pels que feien els
MIL a Catalunya i alguns espordics
atracadors francesos o italians. Men
vaig endur lnica pistola que hi havia a la caserna de sanitat militar i
uns quants carregadors de munici.
Als pocs mesos ens vam fer amb un
subfusell metrallador i varem planificar lassalt al polvor que hi havia
al recinte militar. Vam fer alguns
atracaments a bancs fins que el dia
28 desembre 1972 vaig ser detingut
desprs dun tiroteig amb la policia
amb tres ferits.
- Com va ser el retorn a la pres?
El primer mes a la pres de Carabanchel va ser dansietat i confusi
absoluta, ja que desconeixia lestat dels ferits en el tiroteig i tamb
perqu feia pocs mesos la dictadura
havia executat a un militar acusat
dun atracament amb un mort. Desprs de conixer casualment que
els ferits estaven fora de perill vaig
comenar a forjar la idea daconseguir fugar-me de la pres com fos.
Tenia un molt negre futur: acusat de

dos atracaments, un consell de guerra militar, una condemna del TOP

(Tribunal dOrdre Pblic) a 6 anys
de pres per tinena illcita darmes.
I per postres condemnat a dos anys
per la Llei de perillositat social.
Em van traslladar a un dels penals
ms durs de lEstat, al penal del
Puerto de Santa Maria, cementiri de
zombis, sota una severa disciplina
militar de caire feixista. No obstant
al negar-me a treballar en els tallers
de la pres i al matricular-me en el
primer curs de la UNED a les presons, branca de Filosofia i Lletres,
em van traslladar al departament
cellular dallament. All estaven un
grup datracadors francesos i bretons
amb una altra tica i mentalitat. Ells,
per mediaci del Consolat francs,
rebien el diari Liberation i altres
mitjans escrits impensables en la
censura de la dictadura franquista.
En aquest temps les presons franceses i italianes eren un formiguer
de permanent agitaci, amb bon
suport exterior (Michel Foucault i
el GIP a Frana), els NAP (Nuclis
armats proletaris a Itlia) que es van
nodrir de desenes de presos socials.
A Frana hi hagueren importants
motins i vagues en els QHS (Presons
de mxima seguretat). De tot aix
Liberation informava puntualment mentre que a lestat espanyol
el dictador Franco moria al llit i les
classes socials dominants iniciaven
la falsa transici a la democrcia. En
aquests anys la mobilitzaci popular
per lamnistia era cada vegada ms
massiva, aix com la visibilitat de les
lluites socials que pressionaven amb
fora per trencar limmobilisme pro-

pi de la dictadura.
- Explicans com sorgeix la COPEL,
el context que va permetre la seva
irrupci?
A ltims de lany 1976 vaig coincidir a la pres de Carabanchel amb
diversos companys amb els que
vam decidir crear la COPEL i elaborar una estratgia dacci. Vam
comenar per una etapa dagitaci
enorme mitjanant pasquins i octavetes sense signatura i a observar
gratament la bona acollida que tenien. Com a resultat convoquem la
primera vaga de tallers a la pres de
Carabanchel amb un xit total.
En aquest temps vam aconseguir el
suport dun nombrs grup dadvocats joves, al principi de Madrid, i
conforme anaven sorgint comits
COPEL en altres presons, tamb
daltres advocats de Catalunya, Euskadi, Andalusia, Arag etc. Aix va
encendre la metxa de la lluita dels
presos socials per aconseguir unes
reivindicacions que llavors i ara considerem legtimes: amnistia total,
derogaci de jurisdiccions especials
(Llei de perillositat social, bandidatge i terrorisme, Tribunal dOrdre
Pblic), reforma profunda del codi
penal, i depuraci de jutges, policies
i carcellers feixistes i torturadors.
La lluita de la COPEL va tenir en
escac a lEstat en uns anys en qu el
poder necessitava per tots els mitjans que les presons funcionessin
eficament sobretot perqu les accions armades eren cada vegada ms
intenses i freqents. Des del principi
la COPEL va establir la doble estratgia de lluitar per les seves reivin-

ABRIL DE 2015
17 - Entrevista

CatalunyA

em amb...

vivent de la COPEL

eressos de la classe social dominant

la COPEL all traslladats, com a part
del programa de destrucci i cstig
dels companys ms reivindicatius.

dicacions i aconseguir la fugida, en

deixar de participar submisament
a la vida quotidiana carcerria i en
els judicis penals dels insultantment
anomenats Palaus de Justcia. En
els gaireb 3 anys de lluita de la COPEL van ser innombrables les fugides aconseguides, per tamb les auto-lesions collectives que van deixar
els terres i parets de les presons
plenes de la sang desesperada dels
presos. Van ser desenes les presons
destrudes. Durant aquest temps els
mitjans de comunicaci van informar sobre la lluita de la COPEL.
- Com s va extingir la COPEL? qu
ho va provocar?
Laparici de lherona en les presons,
va ser un dels factors que va influir
decididament en la desuni dels presos, amb una oferta sospitosament
tolerada: hi havia ms herona que

xutes (agulles hipodrmiques),

fins al punt que alguns esmolaven lagulla a la vorera dels patis.
Progressivament van comenar a
aparixer malalties infeccioses: hepatitis, candidiasi... fins a la irrupci
de la Sida i els estralls que va causar.
Laugment de la repressi de lEstat,
introduint anti-disturbis especials
dins de les galeries carcerries, la
set de venjana dels carcellers i lallament dels militants de COPEL en
penals llunyans, propici la represa
de les pallisses nocturnes i dels passadissos de recepci als trasllats. La
repressi va culminar amb lassassinat dAgust Rueda (militant llibertari de la COPEL) i amb les greus
lesions sofertes pels seus companys
a la pres de Carabanchel. Pallisses
desprs repetides en la inauguraci
de la pres de Real de la Mancha
el 1979, veritable centre de tortures
que van patir desenes de presos de

- Qu vareu aconseguir canviar en

les presons?
La COPEL durant un temps va
aconseguir crear una nova conscincia de respecte, una nova tica entre
els presos, marginant aix als delators, als delinqents de colls blanc
i violadors, fomentant la solidaritat i lacci collectiva. Va propiciar
la creaci de comunes en algunes
presons, les biblioteques collectives amb literatura alimentria
que contribua a la nostra formaci,
arribant a socialitzar els beneficis del
economat (pres de Carabanchel),
destinats a ajudar a companys que
no tenen recursos allats en presons
llunyanes.
Tot aix va ser possible en un clima
dagitaci exterior i en la unitat de
centenars de presos socials en lluita
per les seves reivindicacions.
- Aquesta unitat s possible avui?
No, almenys amb aquelles caracterstiques: lestat capitalista i els seus
mecanismes mercenaris han perfeccionat molt eficament les formes
de control i repressi per intentar
destruir la solidaritat i les formes de
lluita collectives.
- Com sn les presons avui?
El nou model carcerari facilita el

control. Les presons tenen les segents caracterstiques: construdes

en llocs allunyats de les ciutats; latomitzaci cellular arquitectnica en
el seu interior; la distribuci modular amb redut nombre de presos; la
potenciaci del premi-cstig com a
eix fonamental del xantatge carcerari; la modificaci de les circumstncies socials i penals dels presos (prop
dun 70% relacionats amb delictes
de drogues). Tot aix contribueix
a una individualitzaci de la vida
carcerria i a una nova invisibilitat
social dels presos, a una acceptaci
submisa (o cmplice) de la pres
com a instituci necessria.
La pres realment s la ms clara
expressi dun sistema econmic i
social cruel que basa la seva dominaci en la protecci dels privilegis
dels poderosos. La progressiva duresa de les lleis daquesta mal anomenada democrcia est propiciant
que les presons de lEstat espanyol
siguin de les ms poblades a Europa,
que el nombre de sucidis, sobretot
de presos joves, sigui molt alarmant,
que el nivell de medicalitzaci en
moltes presons sigui gaireb massiu, i que hi hagi desenes de cadenes
perptues encobertes amb presos
que porten a la pres 30 i 40 anys.
Mitjanant aquestes dades sarriba
a la conclusi que els mecanismes
repressius de la dictadura franquista siguin gaireb ingenus. Sobretot
perqu aquesta democrcia ha acon-

seguit la seva eficcia punitiva amb

el beneplcit gaireb generalitzat de
la societat, per no parlar dels enormes beneficis econmics dels mafiosos constructors immobiliaris (amb
el Pla Quinquennal es van construir
desenes de presons) o de lenorme
explotaci laboral que pateixen en
lactualitat els presos treballadors.
- Qu vares aprendre a la COPEL, i
de les lluites en els presons?
Lexperincia de lluita dels anys de la
COPEL va suposar per a mi el descobriment del potencial de resistncia que tenim en situacions difcils,
laugment de la meva conscincia.
Em va permetre comprendre el funcionament real de la societat: lexplotaci, la violncia institucional, la
maquiavllica forma de dominaci
que exerceix la classe social dominant. Em va permetre renunciar per
sempre lacceptaci submisa del rol
social de delinqent com que la
societat de lpoca em tenia associat,
i de reconixer aix a les lluites i projectes socials collectius.
- Has continuat solidari amb els
presoners, amb les seves lluites i
reivindicacions?
Desprs de la meva sortida en llibertat al maig de 1979, vaig estar
uns anys collaborant amb xerrades i campanyes contra la pres i la
tortura. Vaig ser un dels fundadors
de lAssociaci contra la Tortura de
Madrid al costat dadvocats i algun

LES FRASES
La pres realment s la ms clara expressi dun sistema econmic i social cruel
que basa la seva dominaci en la protecci dels privilegis dels poderosos
La COPEL va encendre la metxa de la lluita dels presos socials per aconseguir
unes reivindicacions que llavors i ara considerem legtimes: amnistia total,
derogaci de jurisdiccions especials, reforma profunda del codi penal, i depuraci
de jutges, policies i carcellers feixistes i torturadors
La COPEL va tenir en escac a lEstat en uns anys en qu el poder necessitava
per tots els mitjans que les presons funcionessin eficament sobretot perqu les
accions armades eren cada vegada ms intenses i freqents

ABRIL DE 2015
Entrevista - 18

CatalunyA
company de la COPEL. Segueixo
collaborant amb altres companys
de la COPEL, en la querella argentina contra la dictadura franquista
a travs de la denncia de treball
esclau i labsncia de drets laborals
dels presos: ladministraci penitenciria no cotitzava pels presos
treballadors. Per a ells disposem
de la web de Facebook Gandula y
peligrosa, on recollir les denncies
dels ex-presos que van patir aquesta
situaci. Tamb disposem duna altra web ex presxs sociales COPEL,
on es recull informaci dahir i avui
sobre les lluites carcerries. Tamb
collaboro amb lassociaci de suport
a les persones preses Clivella, com a
plataforma de denncia social de la
greu situaci carcerria.
- Quina funci tenen les presons?
He arribat a la conclusi que les presons noms serveixen com a coartada o cortina de fum perqu la classe social dominant justifiqui la seva
dominaci, i per ocultar al poble que
els veritables lladres i violents sn
ells. Les seves lleis i presons noms
serveixen per a aquesta finalitat:
castigar els pobres i rebels. No en va
sn els poderosos, els que aproven
les seves lleis, mimen els seus executors mercenaris (jutges i policies) i
subvencionen als seus mitjans de comunicaci intoxicants, que com diu
Chomsky aconseguiran que estimis
als teus enemics.
- Than tornat a molestar la policia? Has patit la persecuci judicial?
Desprs de la meva sortida en llibertat el 1979, a primers de febrer de
1980 vaig ser detingut al costat daltres companys de COPEL i acusat de
la preparaci dun atracament a un
furg blindat i de collaboraci amb
els Comandos Autnomos Anticapitalistas. Vam ser els primers ex-presos socials en patir laplicaci de la
Llei Antiterrorista aprovada mesos
abans i patir tortures planificades a
la Direcci General de Seguretat de
Madrid, avui paradoxalment seu la
Comunitat de Madrid.
Vaig ser torturat durant 6 dies continuats mitjanant laplicaci del
quirfan amb cops soferts especialment en el plexe solar i testicles,
amb la msica a tot volum, amb la
privaci del son, en estat de total incomunicaci: sabien on colpejaven
de forma professional, em feia mal
tot el cos sentint insensible alguna
zona de les cames i els braos. A partir del sis dia va venir un metge a
examinar i aplicar-pomada antiinflamatria al pit. En passar al jutge
de lAudincia Nacional i denunciar
les tortures, aquest va declarar que
les lleugeres senyals de equimosis
groc violcies podrien ser resultat
del forcejament en la meva detenci i per tant no donava cap crdit a
la meva denncia... Vinga ja! Aix
em porta a comprendre de forma
directa la convivncia i complicitat
en la prctica de la tortura de tots
els estaments participants: policia,
metge, jutge.
Als 4 mesos vaig sortir en llibertat,
havent passat en allament en el fatdic penal del Puerto de Santa Ma-

ra, i vaig comprovar que de nou les

velles prctiques carcerries estaven
vigents. El 1985, vaig ser detingut
de nou junt amb altres companys de
COPEL acusat de ser el cervell dun
atracament espectacular a una sucursal del Banesto de Madrid. Malgrat que tenia coartada dhaver estat
en aquell moment al despatx duna
advocat de Madrid, el timorat jutge
de torn de lAudincia Nacional, influt per la pressi i el relat policial,
va ordenar el meu ingrs a la pres.
Des daquest mateix moment em
vaig declarar en vaga de fam i vaig
ser traslladat al departament dallament de la pres de mxima seguretat dAlcala-Meco.
s el meu nic coneixement real del
nou model carcerari de la democrcia. Els ltims tres dies dels 14 que
vaig estar a la pres els vaig passar en
vaga de set tamb. Vaig tenir temps
de comprovar labsoluta indefensi
en qu estaven els presos en rgim
especial (FIES): laigua de la dutxa
la controlava el carceller i en dues
ocasions me la va obrir bullint. Els
controls i escorcolls nocturns eren
freqents... una mostra ms del refinament de la tortura a les presons de
la democrcia.
- Com has fet per a no tornar a reincidir?
He treballat en negocis propis dhostaleria, en manteniment duna empresa de jardineria, com a conserge
etc. Fa 30 anys daquelles males experincies...
- Estadstiques dINE confirmen
que a Espanya s el pas de tot Europa amb menys presoners de coll
blanc (blanqueig de diners, trfic
dinfluncies, delictes contra Hisenda, finanament partits), tot i
ser el n1 en corrupci de tot Europa.
s molt normal que Espanya sigui
el pas amb menys presos de coll
blanc: sn part fonamental de lentramat financer-poltic-meditic...
Sn els molt Honorables, persones
influents en els partits poltics, sistema judicial i econmic. Com diu
la frase Els lladres (autntics) som
gent honrada.
- Els presoners tenen poc ress meditic. Les seves lluites sovint sn
silenciades i oblidades. Com valores que a Podemos i Ciutadans sels
regali tanta cobertura meditica?
La irrupci de nous partits poltics
a lescena del circ electoral formen
part del nou decorat suposadament
regenerador dels partits poltics
corruptes. Una cosa, per cert, molt
semblant a la suposada mgica transici que es va donar en letapa de
la dictadura a la democrcia: rentar
la faana perqu res canvi, crear la
illusi de canvi perqu res important succeeixi. Al meu entendre,
forma part del gui del muntatge
daquesta suposada democrcia, que
no s sin una altra forma de dictadura cada vegada menys camuflada.
Si no ho evitem novament aconseguiran enganyar com idiotes perqu
deleguem el poder a poltics professionals cada vegada ms allunyats de
les persones: noms el poble auto-

LES FRASES
La COPEL durant un temps
va aconseguir crear una nova
conscincia de respecte, una
nova tica entre els presos,
fomentant la solidaritat i lacci
collectiva
Laparici de lherona en les presons va ser
un dels factors que va influir decididament
en la desuni dels presos, amb una oferta
sospitosament tolerada
Lestat capitalista i els seus mecanismes
han perfeccionat molt eficament les formes
de control i repressi per intentar destruir la
solidaritat i les formes de lluita collectives
gestionat pot salvar-se per si mateix.
- Com veus el moviment llibertari i
lanarcosindicalisme avui?
En aquest context el moviment llibertari actual t un gran repte (i
molt bones expectatives) al qual
enfrontar-se i que sol donar-se en
moments poltics determinats com
ens van ensenyar els anys anteriors
a la Segona Repblica. A mesura que
es descobreix lengany (el desencant
li diuen eufemsticament) de lentramat democrtic, anem entenent que
sn de nou necessries formes dautoorganitzaci assembleries directes. I per aix s fonamental el debat
per arribar a la confluncia estratgica del molt ampli (i disseminat)
moviment llibertari.
- Qu vol dir per tu ser anarquista?
Per a mi ser anarquista avui (no s si
ho sc tot i identificar-se plenament
amb la seva prctica i el seu ideari)
s ser conseqent en la prctica vital amb els principis antiautoritaris
assemblearis i de solidaritat en la
mesura del possible. Per descomptat sense delegar poder de decisi a
ning.
- A qu et dediques actualment?
Actualment, al costat daltres companys estic tractant dacabar un
documental sobre la lluita de la
COPEL, amb moltes entrevistes ja
realitzades. I resisteixo per aconseguir arribar amb dignitat fins al
final dels meus dies tractant de gaudir daquest temps que vivim, actiu,
sensible i amb determinaci perqu
la meva vida hagi estat una cosa que
valgui la pena per a mi i per als altres. Sobre el meu treball actual prefereixo no donar detalls per raons

personals.
- Quins llibres i webs per informa-es de la COPEL i sobre els presons?
Hi ha diverses web dinformaci sobre les lluites a les presons: Tokata.
info, Ex presxs socials COPEL,
Presos Galiza, etc. En aquests
ltims anys han aparegut diversos
llibres sobre experincies de lluites
en presons, com el de Xose Tarro

Huye hombre huye, sobre la lluita

dels presos FIES en els anys 80 i 90.
Lescrit per Javi vila Navas sobre
la lluita dels presos dAPRE. I lany
passat, per fi, leditorial Virus va
aconseguir editar la fenomenal tesi
de Csar Lorenzo Rubio Crceles
en llamas: el movimiento de presos
sociales en la transicin, que recull
fidelment aquesta intensa lluita carcerria i la repercussi social que va
tenir.

ABRIL DE 2015
19 - Sense fronteres

CatalunyA

El TTIP destrueix el nostre futur

i ens converteix en mercaderia
SP Comit Confederal CGT

Document de CGT amb motiu de

la mobilitzaci estatal del 18 dabril,
dins la campanya contra la signatura, per part dels Estats Units i la Uni
Europea, del Tractat Transatlntic de
Lliure Comer (TTIP).

Qu s el TTIP?
El Tractat Transatlntic de Comer
i Inversions (TTIP per les seves sigles en angls) entre EUA i la UE s
un tractat de lliure comer que sest
negociant desquenes a la ciutadania,
sense consultar a la societat civil,
entre les grans empreses multinacionals i les elits poltiques de les dues
regions, amb lobjectiu de constituir
la major zona de lliure comer del
mn. T com objectiu real desregular i eliminar drets socials, laborals,
normatives mediambientals, etc ...
aix com privatitzar els serveis pblics: la salut, leducaci, laigua, els
transports, la gesti de residus, etc
...) per aconseguir cada vegada ms i
ms beneficis i augmentar constantment la taxa de guany.
Per a aix shan de garantir les inversions de les empreses per sobre de
les lleis dels estats, als quals aquests
hauran dindemnitzar si veuen disminut el nivell previst dels seus
guanys, a travs de lInstrument de
Resoluci de Conflictes entre Inversors i Estats (ISDS ), els famosos tribunals darbitratge, no sotmesos a la
justcia ordinria dels Estats.
El TTIP s un pas ms per intentar
acabar amb els drets de la ciutadania
i disciplinar els treballadors i treballadores, en accentuar els processos
de retallades, privatitzaci i liberalitzaci de fluxos de capitals, augmentant encara ms el poder del gran
capital, tal com ha succet amb altres
tractats (un exemple clar s el Tractat de Lliure Comer dAmrica del
Nord entre EUA, Canad i Mxic).
Des daquesta perspectiva, si se signa, les seves conseqncies seran
molt negatives per als drets socials
i laborals, locupaci, lagricultura,
lalimentaci, el mn rural i el medi
ambient.

Qu suposar per
als treballadors i
treballadores?
- Conseqncies per a locupaci
Segons informes favorables a la signatura del TTIP, es crearien dos milions de llocs de treball als EUA i la
UE i un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE entre l1% i el
0,5% fins 2027, per la mateixa Co-

missi Europea el redueix al 0,1%.

Es destruirien llocs de treball en la
indstria crnia, el sector dels fertilitzants, el bioetanol, el sucre, bns
dequip el sector metallrgic i en
lagricultura, destruint la vida rural
i la indstria local.
Un estudi alternatiu i crtic amb el
TTIP, amb una metodologia (Model
de les Nacions Unides de Poltica
Global) utilitzada pel Programa de
les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), realitzat per la
Universitat de Tufts, conclou, entre
altres coses, que es perdrien 600.000
llocs de treball a la UE, les rendes de
treball es reduirien en la seva participaci en el PIB i es perdrien ingressos pblics.
Les conclusions favorables a la creaci docupaci a causa del TTIP, sn
negades per lexperincia daltres
tractats com lAcord de Lliure Comer dAmrica del Nord (NAFTA),
signat el 1994, on safirmava que es
crearien un total de 20 milions de
llocs de treball, per, lluny daix, hi
va haver una prdua dun mili de
llocs de treball i es va destruir el subsector del blat de moro mexic per la
invasi del blat de moro transgnic
nord-americ amb preus molt baixos.
- Impacte en els drets laborals
Pel que fa als drets laborals, cal tenir
en compte la harmonitzaci de la
regulaci, la igualaci a la baixa. Es
rebaixaran els drets laborals de la UE
al nivell existent en EUA
Aix, als EUA els drets laborals brillen per la seva gaireb total absncia ia la Uni Europea per ara estan
garantits, per no harmonitzats, almenys formalment, per es conculquen cada vegada ms.
EUA no ha signat els convenis de
lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) relatius a la negociaci
collectiva i al dret dorganitzaci i
associaci, aix com els que es refereixen a la igualtat de remuneraci
entre homes i dones, al suport als
treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars, el treball domstic, aix com el conveni sobre la
protecci de la maternitat (regulen
els permisos, prestacions, dret a la
lactncia ...).
Tampoc ha ratificat la Convenci
sobre leliminaci de totes les formes
de discriminaci de la dona (CEDAW per les sigles en angls), que
va ser aprovat el 18 de desembre de
1979 per lAssemblea General de les
Nacions Unides, el qual va entrar en
vigor el 3 setembre 1981; ni el Pacte
Internacional de Drets Econmics
(inclosos els drets laborals i de salut), Socials i Culturals, adoptat per
lAssemblea, mitjanant la resoluci
2200 A (XXI) de 16 de desembre de

1966 i que va entrar en vigor el 3 de

gener de 1976.
A ms, entre els estats de la Uni
hi ha una gran competitivitat per
atreure inversors, tant daltres estats
com de pasos estrangers, per a aix
en 24 dells han rebaixat els salaris i
retallat drets en seguretat i salut laboral. La negociaci collectiva i la
llibertat sindical no estan reconegudes, per tant el dret de vaga i la llibertat sindical han desaparegut del
mn laboral.
Es donen facilitats per treballar
(disponibilitat per a locupaci o
ocupabilitat) en lloc de treball. Sha
implantat lacceptaci de qualsevol
lloc de treball sota pressi per part
de les persones aturades, que sanomena paradoxalment right to work
(dret a treballar). No est establert el
salari mnim, ni la seguretat i la salut
en el centre de treball.
Els treballadors i treballadores dalgunes multinacionals, com WalMart i McDonals, cobren salaris de
fam i, tant s aix, que han de sollicitar els bons dalimentaci que concedeix el govern nord-americ a les
persones pobres.
Aquesta s la situaci laboral que
molt probablement podria implantar-se en els pasos de la UE, en nom
de la competitivitat, si arribs a signar-se el TTIP.

ABRIL DE 2015
Social - 20

CatalunyA
Social

Campanya dobjecci fiscal 2015

de la CGT
Secretaria dAcci Social
Comit Confederal CGT

a CGT porta a terme la seva

campanya dobjecci fiscal per
a 2015, aquest any donem suport els projectes de Tanquem els
CIEs i Rereguarda en Moviment,
espererem la participaci de totes i
tots.
Implacable en la seva pressi fiscal,
LEstat no cessa de demanar-nos:
IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes... I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de
prdua de drets i de la majoria de
les nostres conquestes, de desmantellament del pblic, quan el poc estat del benestar que encara gaudem
trontolla, observem amb vergonya
com, any rere any, es renoven enormes inversions en el ms estril de
les despeses: la Despesa Militar.
LAdministraci es queda, exercici
rere dexercici, amb centenars deuros de cada contribuent. Per a qu?
Per a comprar armament (contra
qui susar?), per a absurdes intervencions militars en lexterior
(les noves maneres del colonialisme humanitari), per a sostenir
el complex de la intil investigaci
militar...

Fer Objecci
Fiscal
Enfront daquest despropsit, la
ciutadania t un arma: lObjecci
Fiscal. LObjecci Fiscal que no s
altra cosa que la nostra negativa a
collaborar amb lEstat en les despeses de preparaci de guerres i en el
manteniment de lestructura militar,
desobeint activament en el moment
de realitzar la declaraci de la renda
(IRPF). Consisteix, tcnicament, a
aprofitar la declaraci de lIRPF per
a desviar una part de la totalitat dels
nostres impostos a un projecte que
treballi en la defensa dun progrs
social solidari.

Com es fa?
La declaraci de lIRPF suposa una
magnfica oportunitat de recuperar
aquests diners i destinar-los a una
finalitat justa. Qualsevol persona,
tingui o no ingressos, tingui o no
nmina, estigui o no donada dalta, pot fer la declaraci dHisenda i
reclamar aquests diners a lEstat per
a desviar-los a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a

retornar o de quota zero... En tots

els casos s possible objectar. Si la
declaraci s rebuda ja feta o es
confecciona amb un programa informtic, sempre s possible copiar
manualment les dades a un imprs
en paper afegint lobjecci i presentar-la a Hisenda o en el banc.

Dues maneres
concretes de ferla:
Quota fixa:
tenint en compte que lEstat ha destinat aquest ltim any la quantitat
de 721,83/persona, per a despeses
militars, sestableix una quota orientativa per a objectar de 84. Tenint
en compte que s orientativa i que
la persona que objecta decidir si la
quantitat s major o menor.
Quota oberta:
ja que ladministraci disposa de
tants mitjans per a recaptar els
nostres diners, resulta complicat
determinar la quantitat exacta que
ens cobren al llarg de tot un any.
No obstant aix, lObjecci Fiscal
s, abans de res, una acci pblica i
collectiva de denncia al militarisme i una interpellaci a la societat.
s molt ms important el fet dobjectar que la quantitat objectada i,
per aix, qualsevol quantitat (per
petita que pugui sser) s vlida.
En ambds casos la mecnica s
molt fcil:
1. Fer la declaraci de la renda fins

a arribar a lapartat de Retencions i

altres pagaments a compte. Ratllar
un dels subapartats no utilitzat i escriure damunt: Per Objecci Fiscal
a la Despesa Militar. En la casella,
afegir, la quantitat a objectar (la
quota fixa o qualsevol quota oberta
decidida).
2. Acabar normalment la resta de
la declaraci, sense oblidar que el
Resultat de la declaraci ha de
veures disminut -si s a pagaren una quantitat igual a la quantitat
objectada o que la quantitat a retornar -si s a retornar- ha de veures augmentada tamb en aquesta
quantitat.
Recorda:
La declaraci pot sortir a pagar, a
retornar o de quota zero. Sempre s
possible declarar-se persona objectora i reclamar els diners dels impostos destinats a la despesa militar
i desviar-los a un projecte alternatiu
per la PAU. s possible utilitzar el
programa P.A.D.R.E., la pgina web
dHisenda, els serveis duna gestoria
o la cita prvia per a fer els clculs
generals de la declaraci, per sense
lliurar-la. Desprs es traslladen els
nmeros manualment a un imprs,
es calcula lobjecci i, ara s, es lliura
a Hisenda o es presenta en el banc.
Per a les dues opcions:
Acabada la declaraci, singressa la
quantitat de lobjecci fiscal a la despesa militar en el projecte alternatiu triat. s necessari sollicitar que
en el concepte del rebut requerit al
banc al realitzar lingrs alternatiu
aparegui Objecci Fiscal a la Despesa Militar. No oblidar adjuntar
a la declaraci el justificant de lingrs.

LObjecci
LObjecci Fiscal a la Despesa MiFiscal s la
litar s una eina humil per efica,
evitar que part de la nostra
nostra negativa permet
riquesa es destini a fins criminals i,
alhora, denunciar el finanament
a collaborar
del militarisme i poder dedicar una
mica dels nostres diners a fins soamb lEstat en
cialment tils i transformadors.
les despeses
Les nostres
de preparaci
de guerres i en destinacions
Alternatives
el manteniment
- Rereguarda en Moviment
de lestructura Rereguarda en moviment s una
plataforma antirepresiva de difemilitar
rents moviments socials de la ciutat de Barcelona i Catalunya. Una
aliana collectiva per a mantenir
una estructura que protegeixi a to-

tes les persones que participen de

manifestacions o accions collectives.
Es centren en el suport legal, psicosocial i comunicatiu de persones
que hagin estat agredides, detingudes o fins i tot hagin mort en mans
de la policia.
Per a fer aquesta labor rereguarda
ajuda a crear grups autnoms com
el de Justcia Juan Andrs Benitez,
Assemblea de Suport detingudes
Efecte Can Vies o Yassir el Younoussi, etc, centralitzant recursos
per a desprs poder repartir-los
entre els diferents grups existents o
que vagin a ser creats en la prxima
jornada de lluita social!
- Tanquem els CIEs
La campanya Tanquem els CIEs,
emmarcada en la Campanya Estatal pel tancament dels CIEs s un
collectiu que neix de la necessitat
de visibilizar i denunciar lexistncia daquests centres sistemticament invisibilitzats per lEstat. Els
Centres dInternament dEstrangers
formen part del complex entramat
de control de migracions en el context de lEuropa fortalesa i sn un
smbol del racisme institucional
que sexerceix a tota Europa.

El CIE, per, s noms una part de

la xarxa que es continua entre altres
amb la frontera sud (Ceuta i Melilla), les redadas racistes, els vols de
deportaci o els impediments burocrtics i institucionals a les persones migrants. Tanquem els CIEs
treballa en lacompanyament i la
denncia de situacions dinjustcia
que sofreixen les persones internes
en aquests centres. La denncia de
la seva existncia, de les vulneracions de drets que succeeixen i el
treball pel tancament sn els eixos
centrals dacci, juntament amb la
sensibilitzaci de la societat civil
quant al racisme i les fronteres.

Dades bancries:
Les dues organitzacions han decidit
repartir-se a parts iguals les quantitats que arribin al segent compte
bancari:
Associaci per la Promoci de la
cooperaci al Poble Sec (ACOOPSEC) NIF G-65967465 - Entitat beneficiria: ACOOPSEC
En Concepte de la transferncia posar objecci fiscal CGT
Caja Laboral - Compte corrent:
ES23 3035 0175 8317 5001 4046.

ABRIL DE 2015
21 - Social

CatalunyA

Per la regularitzaci
dimmigrants sense
contracte de treball
Campanya Papers sense
Contracte
https://stopapartheid.
wordpress.com/

a situaci que viuen les persones immigrants en plena crisi,

les poltiques de retallades i les
inquietants derives governamentals
en matria de drets civils s sovint
encara ms greu que la situaci que
pateix la majoria de la poblaci. Episodis dramtics com els de Ceuta o
la realitat quotidiana dels Centres
dInternament dEstrangers (CIE)
ens ho recorden de forma impressionant.
En aquestes circumstncies, la Llei
dEstrangeria mostra les seves facetes ms perverses. Persones amb
molts anys de residncia a lEstat
espanyol no tenen papers, ja sigui
perqu mai van poder accedir a ells
o perqu desprs de diverses renovacions els van perdre per falta dun
contracte de treball. Un elevat nombre de nens i nenes nascuts a lEstat
espanyol no tenen papers, amb els
problemes de tot tipus que aix implica. Moltes famlies no poden reagrupar-se per falta dun treball suficientment remunerat.
En tots aquests casos, la greu dificultat per aconseguir un contracte
de treball dun any amb un salari
igual o superior al Salari Mnim Interprofessional en cmput anual,
en un pas amb diversos milions de
desocupats, i amb una creixent economia submergida, constitueix el

principal obstacle per a la regularitzaci daquestes persones. Aquesta

irregularitat administrativa aboca a
moltes persones a una greu exclusi social fent-los ms vulnerables a
lexplotaci laboral a leconomia submergida, a la dependncia de les mfies que venen contractes inservibles,
a la impossibilitat dobtenir un habitatge, a la falta daccs a la sanitat i a
les dificultats per a una educaci de
qualitat. En definitiva, els priva duna
vida digna a la qual sens dubte t dret
tota persona.
s per aix que les organitzacions
que subscrivim aquesta declaraci,
mentre la correlaci de forces no
permeti la necessria derogaci de
la Llei dEstrangeria, volem impulsar
una campanya basada en la pressi i
mobilitzaci social per a facilitar la
regularitzaci daquestes persones i
plantejar-nos com objectiu leliminaci del contracte de treball com a
requisit per a lobtenci o renovaci
de papers. Per a assolir-lo, plantegem
les segents propostes:
Exigir als Ajuntaments catalans el
compliment de la Llei del Padr i, en
conseqncia, que empadroni a totes
les persones sense necessitat de domicili i independentment de la seva
situaci administrativa, trmit imprescindible per a la seva posterior
regularitzaci administrativa.
Reclamar tamb als Ajuntaments
que assumeixin linters pblic de la
regularitzaci de les persones migrades i demanar que proposin larrelament favorable per vulnerabilitat
social i sense necessitat de contracte,

com finalment va fer lAjuntament de

Barcelona en el cas de les persones
desallotjades de les naus del Poblenou.
Exigir a la Generalitat de Catalunya
que emeti els informes darrelament
favorables (que es concreten en certificats desfor dintegraci) sense la
necessitat dun contracte de treball i
traslladar, a continuaci, la pressi al
Govern de lEstat perqu interpreti la
Llei amb la major flexibilitat possible.
Per a arribar a aquests objectius simpulsar la presentaci de mocions
als Ajuntaments per part dels grups
municipals afins a aquesta campan-

ya per, sobretot, es continuar amb

la mobilitzaci social iniciada per
collectius dimmigrants en alguns
municipis catalans i es treballar per
a la seva extensi grcies al suport
de les organitzacions poltiques, socials, venals i sindicals que tamb
lluiten per la igualtat de drets entre
les persones.
Els collectius que donem suport a la
campanya ens comprometem amb
aquesta lluita justa i necessria per
la unitat del mn del treball i la cohesi social en els nostres barris. En
una paraula, per la dignitat de totes
i tots.

3a Marxa dhomenatge als Maquis de

lEmpord del 29 al 31 de maig
Collectiu A les Trinxeres i Grup Autnom Empordanenc

Del 29 al 31 de maig de 2015, Marxa dhomenatge als maquis. Capmany

(Alt Empord).
Programa:
- Divendres 29 de maig.
1830 Rebuda i inauguraci de les jornades.
1930 Passi documental Ingobernables.
2100 Sopar
- Dissabte 30 de maig.
830 Esmorzar
930 Sortida cap a Espolla.
1030 Inici de lexcursi al lloc on van ser detinguts en Quique i en Celes, maquis assassinats el 26 dagost de 1949.
1230 Presentaci-debat El dogma de la No-violncia amb Rolando
DAlessandro.
1400 Dinar de muntanya.
1500 Tornada cap a Capmany
1700 Presentaci del llibre Itineraire dun militant libertaire espag-

nol i homenatge a Enric Melich.

1900 Video-debat El creuament de la frontera pirinenca.
2100 Sopar
2300 Concert amb LDS i festa posterior.
- Diumenge 31 de maig.
930 Esmorzar
1030 Presentaci del llibre De memoria (3), a crrec de Jann Marc
Rouillan.
1230 Presentaci del treball de recerca i debat: La participaci de les
dones als grups autnoms, a crrec de Irene Cardona.
1400 Dinar
1600 Comiat.
Preu: 75.
Preu un dia (sopar dissabte, allotjament, esmorzar i dinar diumenge):
50
Preu nens: 65
Places limitades.
Data lmit dinscripci: 10 de maig de 2015.
Informaci i inscripci: amparo@hacecolor.com

QUI PAGA MANA

Nous (o
vells?) adoctrinaments a
lensenyament
Emili Cortavitarte Carral

Lensenyament reglat, a partir de la

seva generalitzaci, ha estat considerat pels Estats i els poders com a
una forma bsica densinistrament
de la poblaci, especialment de les
classes populars. Volen que no pensem o que pensem com ells volen.
La OCDE mestressa dels informes
PISA sobre lensenyament en el estats membres va decidir que un
dels coneixements bsics ha de ser
leconomia financera. A Catalunya,
el programa deducaci financera
lhan elaborat lInstitut Catal de Finances, el Departament dEconomia
i Coneixement, les Caixes dEstalvis
i els principals bancs. Com podeu
imaginar: els deutes sn sagrats, les
entitats financeres tradicionals (ni
tan sols es nomena la banca tica)
estan per ajudar-nos en els nostres
estalvis i la gesti dels diners, lespeculaci financera s un mn ple
de fantstiques oportunitats, la daci en pagament s un terme jurdic
que no existeix, lendeutament i el
consum sn activitats humanes bsiques i desitjables... En fi, la guineu
cuidant de les gallines.
El Departament dEnsenyament
ofereix aquesta matria optativa per
alumnes de 4t de lESO, amb el parany que els centres que la posin en
funcionament obtindran millors resultats en la prova PISA i que lalumnat, millor preparat, evitar una
nova crisi econmica (increble la
pressi sobre les criatures!)
A finals de febrer, el MInisterio de
Educacin va publicar els nous currculums sobre lassignatura (voluntria, per avaluable) de religi
catlica. Com en el cas anterior, els
redactors no sn pedagogs assessorats per experts, sin la Conferencia
Episcopal Espaola. El resultat no
s altre que: es tornaran a aprendre pregaries catliques en els cursos inicials; sensenyar com Du
va crear els humans, els animals...
i lunivers; no existeixen altres religions, ni altres dus, ni altres posicions filosfiques i vitals; per, aix
s, les persones que no creiem en el
ser superior no podrem ser mai felices i portem en el nostre si el pecat.
Cap de les dues doctrines (religi
i finances) sn bsiques, ni tant
sols subsidiries, pel desenvolupament intellectual, cognitiu i social
de lalumnat. En tot cas, totes dues
poden ser tractades de manera molt
ms plural (altres religions i pensaments, ateisme i agnosticisme, anticapitalisme, economia social i solidria...) i aix es nega radicalment.
Com a docents, com a mares i pares,
com a estudiants, com a persones
hem de fer fora dels centres educatius la religi i leducaci financera!

ABRIL DE 2015
Social - 22

CatalunyA

Nosaltres tamb estvem al

Parlament
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT Catalunya

es de CGT Catalunya volem

expressar la nostra protesta
davant la condemna de 8
companys/es de lluita.
Cada dia es fa ms evident que no
cal que els presidents ni els ministres vesteixin de militar per estar
en una dictadura. Els darrers dies
el Senat ha aprovat les reformes del

Codi Penal i de la Llei de Seguretat

Ciutadana (Llei Mordassa). Ara, la
repressi ha pujat un altre esgra
amb la sentncia del Tribunal Suprem que revisa labsoluci inicial de
8 de les encasades per les protestes
davant del Parlament de Catalunya
(Aturem el Parlament) del dia 15 de
juny de 2011 i les condemna a 3 anys
de pres.
Caldr llegir amb deteniment la sentncia. No obstant, en una valoraci
durgncia, volem manifestar:

- La revocaci de labsoluci respon

a una iniciativa de la Fiscalia, del
Parlament de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya i de lassociaci dextrema dreta Manos Limpias.
Quan els fets parlen per si sols, les
paraules sobren.
- El recurs a labsoluci inicial buscava perseguir la mobilitzaci social
en contra unes retallades i uns canvis legislatius adreats a afavorir els
interessos de les grans corporacions
privades que especulen cada dia amb

la nostra vida.
- Tot apunta que novament el Tribunal Suprem sha plegat a les pressions
del poder poltic tot mostrant que s
una fallcia la separaci de poders
que tant pregona el liberalisme.
Fem una crida a la nostra afiliaci i al
conjunt de la poblaci a seguir totes
les convocatries dirigides a deixar
sense efecte aquest nou cop repressiu que ens ataca a totes i a tots. Cal
impedir els empresonaments, per
tamb cal assenyalar sense embuts

als i les responsables daquesta situaci, que ocupen cadires al Parlament

i a la Generalitat. Que recordin que
no ho oblidem i que davant seu tenen un poble viu, dinmic i organitzat. Noms aix evitarem que aquesta
situaci es torni a repetir.
Mentrestant, tota la solidaritat cap a
les persones repressaliades i tornem
a dir de manera clara, inequvoca i
ben forta que nosaltres tamb estvem al Parlament, i que ho tornarem a fer.

Comunicat Encausades bloqueig del Parlament arran de

la sentncia condemnatria del Tribunal Suprem
Encausades dAturem el
parlament 15J 2011
https://encausadesparlament.
wordpress.com/

l 18 de mar es va fer pblica

la sentncia del Tribunal Suprem que anulla labsoluci
de vuit de les encausades per lacci
dAturem el Parlament i les condemna a tres anys de pres.
Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la
Generalitat i Manos Limpias contra
labsoluci dictada per lAudincia
Nacional el juliol de lany passat.
Ja no en tenim cap dubte: lavarcia s
la sang que corre per les venes de la
classe dirigent. El seu amor pels di-

ners i el poder, lnic amor que sn

capaos de sentir, els marca a foc les
seves vides. Sn mocosos malcriats i
capritxosos que sempre ho han tingut
tot. I si una sentncia de lAudincia
Nacional contradiu el que tenien
planejat, el Suprem sencarregar de
corregir lembolic. Res pot escapar als
seus totalitaris dictmens democrtics. Senrabien i bramen per un caramelet ms; compten amb la premsa,
servil i fidel, i amb el poder judicial
per a qu ho embolcalli en discursos
tcnics.
Lacarnissament mai ha sigut bon
company de viatge, i quan sexerceix
des de les oligarquies mandatries,
sinstitucionalitza la malevolncia, la
rancnia i lodi. La persecuci dunes
persones per part de la Fiscalia, el

Parlament i la Generalitat, per a que

paguin amb anys de pres haver intentat impedir un paquet de retallades socials atro i impune, i que ho
aconsegueixin i es congratulin, s un
clar signe de putrefacci poltica.
La lapidaci democrtica a la que ens
aboquen neix de la seva arrogncia i
el seu menyspreu, de la seva insignificana com a persones. La pudor de la
seva ideologia, la del tot per la pasta,
s aberrant.
No creiem en les seves lleis, per
veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen.
El seu sistema legal s una construcci elitista que funciona com un fuet,
sempre de dalt a baix.
Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que aix no

ser sempre aix. Ja fa temps que ens

agrupem, ens respectem i conspirem
per a qu sigui la veritable voluntat
popular -aquella que sarromanga i
planta cara, aquella que aguanta cops
i no retrocedeix- la que doni sentit a
aquesta vida. Continuem decidides a
seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es
va jugar la vida per la dignitat de totes
les generacions.
Ens ho estan posant molt difcil, per
ja estem acostumades a les nostres
vides dincerteses i inestabilitats. La
permanent precarietat a la que ens
condemnen ens fa ser gils, rpides i
audaces i cada cop ms radicals.
Ens mirem per a qu els nostres embats siguin precisos.
Ens cuidem per agermanar-nos.

Riem perqu qui no ha tingut res, res

t a perdre.
El Cas Parlament ser recordat per
la infranquejable companyonia generada.
El Cas Parlament ser recordat per
la infmia i el joc de mans de la poltica.
Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, collectius, organitzacions i marees que lluiten contra
la mfia poltica i els fonamentalistes
neoliberals i els convidem a manifestar la seva repulsa contra aquesta sentncia, per tamb contra la
poltica de la por i la repressi que
desplega un sistema en descomposici, que vol salvar els seus privilegis
per sobre la dignitat de la resta de la
poblaci.

Operaci Pandora 2: Nou atac repressiu de

lEstat contra la dissidncia poltica
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT Catalunya

olts companys i companyes es van llevar el 30 de

mar amb el so dels ariets
esbotzant portes, amb els crits i cops
dels antidisturbis i el so metlic de les
manilles apretades contra els canells,
mentre reben lhabitual dosi dinsults.
El seu dest, els soterranis dels jutjats
hereus del Tribunal dOrdre Pblic del
franquisme, lAudincia Nacional.
A lestat espanyol quan truquen de matinada no s el lleter qui espera, sino la
UIP o la BRIMO aplicant amb violncia la legislaci repressiva contra la protesta.

Al marge de a quantes de les 26 persones detingudes els apliquin la llei antiterrorista, com siguin els interrogatoris ni
quins els crrecs concrets, s sabem que
als companys i companyes de Pandora
1 es van fer servir com indicis inculpadors que es passaven llibres anarquistes, tenien llibretes o feien servir eines
de software per evitar ser espiats (com
fem milers de persones).
Lobjectiu criminalitzador han estat, un
cop ms, els centres socials autogestionats. Perillosos focus on es fa una esmena a la totalitat del sistema capitalista,
on es propaga la ideologia de lautogesti i la solidaritat i es fan tallers oberts
al barri. Desafiaments poltics que cal
aturar.
A la nota de prensa de la policia salu-

deix, un altre cop, a bombes de les que

ning ha sentit a parlar o a la realitzaci de sabotatges. Vivim temps en que
protestar ja s considerat un sabotatge
contra la normalitat del poder, ja els
nostres avantpassats anaven a pres al
ser considerada la vaga una forma de
sabotatge.
Des de la CGT de Catalunya denunciem, un cop ms, lescalada repressiva
de lEstat. Denunciem la complaena
dels que miren a una altra banda per
simple covardia poltica. I demanem
la mxima solidaritat i participaci en
les mobilitzacions que es convoquin
contra els atacs a la dissidncia i aquest
1984 permanent on ens estan fent malviure.
Si ens toquen a una ens toquen a totes!

ABRIL DE 2015
23 - Social

CatalunyA

Debat sobre lanarquisme el

8 de maig a Barcelona amb
Toms Ibez i Carlos Taibo
CGT Barcelona

La sala dactes del local de la CGT

a Barcelona (Via Laietana 18, 9),
acollir el divendres 8 de maig a les
18.30h un debat sobre lactualitat
de lanarquisme, amb la participaci de Toms Ibez i Carlos Taibo.
Sn moltes les qestions que no
planteja un debat sobre lactualitat
de lanarquisme. Et convidem doncs
a participar en aquest debat, perqu
el que si esdev una constant, s que
lanarquisme s sempre una realitzaci collectiva.
Toms Ibez i Carlos Taibo, tots
dos professors i pensadors que han
reflexionat i reflexionen contnuament sobre la vigncia de lanarquisme, ens plantejaran aquestes o altres
qestions per al seu debat el proper
8 de maig a la CGT de Barcelona.
Replantejar-nos lanarquisme, assumir-ho com un pensament dinmic
en constant evoluci i moviment,
com aplicar els seus principis terics
al mn actual
Ning pot posar en dubte que principis de lanarquisme, com lassemblea, lacci directa o el federalisme,
han estat assumits i influeixen en la
forma de funcionament i coordinaci dinfinitat de moviments socials
que en lactualitat utilitzen aquests
mtodes organitzatius no autoritaris
en contraposici a lesquema diri-

gentdirigit.
Des de la major part dels mitjans de
comunicaci i, fins i tot en mbits
que haurien de ser ms rigorosos
com lacadmic o el sociolgic, s
habitual referir-se a lanarquisme i
el pensament llibertari com un anacronisme. Ms enll de la definici
recollida en el diccionari de la RAE,per cert, esbiaixada i empobridorao al lloc com de certs eslgans i fets
histrics memorables, el debat sobre
la vigncia del pensament anarquista o de la viabilitat duna societat llibertria al mn actual s molt escs
i, sovint, molt desafortunat. Aix
quan no respon a linters del poder
per orquestrar campanyes difamatries amb lnim de criminalitzar
tot el que en aquest pas soni a anarquisme o a enfrontament davant un
sistema capitalista depredador i explotador.
A diferncia daltres corrents de
pensament, com el comunisme, la
socialdemocrcia o el pensament
liberal, lanarquisme sha concretat
escassament al llarg de la histria,
sempre fruit de revolucions i aixecaments davant les injustcies de
lEstat i el Capital. Malgrat disposar
dun corpus teric fruit de la reflexi
de ments preclares i molt importants
al seu moment histric (Kropotkin,
Bakunin, Reclus, Fourier, Owen,
Malatesta, Mella, etc.) lanarquisme
es percep encara avui dia com una
utopia ingnua i irrealitzable.
Lalternativa duna societat llibertria regida per la democrcia direc-

ta enfront del frau de la democrcia

parlamentria, duna economia
social assentada en lautogesti i la
solidaritat oposada a lexplotaci
capitalista, i duna llibertat respectuosa al temps amb lindividu i el b
com front duns drets socials estomacats per la injustcia econmica
i la corrupci judicial, suposen un
element que desarticula el discurs
polticament correcte en el qual es
mouen les alternatives al sistema
que es presenten en el context poltic actual.
La concreci poltica de lesclat social que va suposar el 15-M, la corrupci dels partits tradicionals o la
potenciaci de sentiments nacionalistes, han suposat la irrupci de noves opcions poltiques que pretenen,
si fem cas al que es planteja des de les
mateixes, ocupar espais de poder en
lactual marc poltic, i si ms no, el
poder mateix. Analitzades amb deteniment saprecia en elles labsncia
dun corpus de pensament slid i de
propostes que vagin ms enll de la
correcci de certs excessos del poder i els poltics, de tal manera que
freguen i cauen amb freqncia en
lacusaci favorita de la burgesia: el
populisme.
La qesti que ens plantegem s si,
en aquest context, lanarquisme s
una alternativa viable, visible i necessria. Ens preguntem com i quina s lactualitat de lanarquisme en
aquests moments dincertesa poltica i pobresa ideolgica manifestes.

Catalunya, lder mundial en la privatitzaci de

laigua
Ecologistes en Acci - Catalunya

a gesti privada de laigua

afecta a prop del 82,8% de la
poblaci catalana; el 74,3%
monopoli en mans dAGBAR. La
gesti privada s, de mitjana, un
25% ms cara i es concentra en les
zones urbanes, on el negoci est
garantit. A lrea Metropolitana de
Barcelona la diferncia s del 91%.
Catalunya s la regi lder mundial en gesti privada de laigua.
La presncia dempreses que gestionen aquest servei suposa que a
dia davui el 82,8% de la poblaci

estigui abastida per algun tipus de

gesti privada, ja sigui amb concessi a un operador privat o a travs duna empresa mixta.
Les dades, disponibles en el nou
mapa interactiu que presenta Aigua s Vida, en la qual participa
Ecologistes en Acci, a la nova
web, reflecteixen tamb com el
sector privat es mou nicament
amb inters mercantil: aix, trobem que els municipis que tenen
una gesti privada de laigua sn
noms el 46% del total, evidenciant la concentraci daquesta
forma de gesti en les grans zones
urbanes, on els beneficis estan ga-

rantits, i fugint de les zones rurals,

on el retorn de la inversi s ms
arriscat.
Pel que fa a les empreses privades
que operen en la gesti de laigua,
ens trobem amb una presncia
prcticament en rgim de monopoli dAGBAR, que, sota diferents
noms i marques comercials, abasteix al 74,3% de la poblaci de
Catalunya. Aqualia, el segon operador privat, abasteix al 5,5% del
poblaci, i noms el 17,2% mant
una gesti pblica.
Els estudis fets per Aigua s Vida
es sumen a levidncia que la gesti
privada s ms cara que la pblica.

A travs dun mapa interactiu de

preus per metre cbic fet a partir
de les dades de lAgncia Catalana
de lAigua es posa de manifest com
la incorporaci de costos al rebut
que res tenen a veure amb la gesti
del servei t un impacte directe en
les tarifes que paguem la ciutadania, produint-se de mitjana un encariment del 25%.
Cal destacar lespectacular diferncia de preu entre el que paga
la ciutadania de lrea Metropolitana de Barcelona abastida per
la Societat dEconomia Mixta (o
SEM: 70% AGBAR, 15% La Caixa
i 15% pblica) i labastida per em-

preses pbliques en la mateixa regi. Aix, mentre que els primers

paguen de mitjana 1,82 /m3, els
municipis vens que tenen gesti
pblica paguen de mitjana 0,95/
m3. Aix, la irregular prestaci del
servei que est fent la SEM est
suposant un sobrecost inncessari i
injust del 91,6% en les factures de
laigua.
La nova web http://www.aiguaesvida.org/ i els mapes interactius
formen part de la campanya de
remunicipalitzaci que porta a
terme Aigua s Vida i amb la que
pretn buscar suport ciutad i poltic a les seves demandes.

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2015
de cervell - 24

Dinamita de cervell

De Chiapas a Koban:
ms que simples coincidncies
Petar Stanchev

a victria recent del moviment

kurd al cant de Koban (Kurdistan occidental), on ha aconseguit de resistir un durssim setge del
grup Estat Islmic des del setembre
passat, ha estat notcia a tot el mn
i ha situat aquest territori autnom
kurd al nord de Sria en el mapa.
Per ben sovint les informacions no
han anat ms enll de la superfcie
i han deixat de banda la complexa,
completa i radical revoluci que hi
porten a terme els kurds, en molts
sentits parallela a la dels zapatistes a
Chiapas. Petar Stanchev en destacava les semblances en un article publicat fa poc al portal Kurdish Question
i que us oferim tot seguit, a partir
duna traducci de la Cooperativa Integral Catalana.
El poder per al poble noms es pot
posar en prctica quan el poder exercit per les elits socials es dissol en el
poble.
(Murray Bookchin, Post-Scarcity
Anarchism)
La ciutat kurda de Koban, fins fa
poc gran desconeguda, ha aconseguit datreure latenci de tot el mn
amb la seva gran resistncia contra
la invasi del grup gihadista Estat
Islmic (ISIS) i convertir-se en un
smbol internacional, comparat amb
la defensa de Madrid i Stalingrad. El
coratge i lheroisme de les Unitats
de Defensa del Poble i de les Unitats
de Defensa de Dones (YPG i YPJ,
respectivament) han rebut lloances
dun gran nombre de collectius i
individus: anarquistes, esquerranistes, liberals i fins i tot persones
de dretes han expressat simpatia i
admiraci pels homes i les dones de
Koban en la seva batalla histrica
contra all que en general sha vist
com el feixisme dEstat Islmic. Els
grans mitjans de comunicaci shan
vist obligats a trencar el silenci sobre lautonomia kurda arran dels

nombrosos articles i notcies que

shan retransms i shan publicat de
Koban, on sovint es descrivia la fortalesa i determinaci dels lluitadors
kurds amb una certa dosi dexotisme, s clar.
No obstant aix, aquesta atenci
sovint ha estat selectiva i parcial:
lessncia del projecte poltic a Rojava (Kurdistan occidental) shi ha
deixat de banda i els mitjans han
preferit de presentar la resistncia a
Koban com una excepci estranya
en el suposat barbarisme de lOrient
Mitj. No s sorprenent, doncs, que
lestel roig i brillant de les banderes
victorioses de les YPG/YPJ no sigui
un smbol agradable als ulls dels poders occidentals i els seus mitjans.
Els cantons autnoms de Rojava representen una soluci autctona als
conflictes de lOrient Mitj i abasten
la democrcia de base i els drets tnics, socials i de sexe: i tot aix rebutjant no sols el terror dISIS, sin
tamb la democrcia liberal i leconomia capitalista. Malgrat que Occident ha volgut mantenir el silenci
sobre la qesti, aquests fonaments
ideolgics sn la clau per a entendre
lesperit de lepopeia de Koban que

ha fascinat el mn, com ha explicat

recentment lactivista i acadmica
kurda Dilar Dirik.
Mentre sintensificaven les lluites a
cada carrer i cantonada de la ciutat,
Koban ha aconseguit de captivar la
imaginaci de lesquerra, i especialment de lesquerra llibertria, com
a smbol de resistncia i lluita, i no
ha trigat a fer-se un lloc en el pante de les batalles per la humanitat
ms emblemtiques, com la defensa
de Madrid contra els feixistes durant
la dcada del 1930. No s casualitat
que el grup marxista leninista turc
MLKP, que sha unit a les YPG-YPJ
al camp de batalla, hisss la bandera de la repblica espanyola sobre la
ciutat enrunada el dia de lalliberament definitiu i fes una crida a formar brigades internacionals, seguint
lexemple de la revoluci espanyola.
All que ha perms les comparacions amb la revoluci espanyola
no ha estat la lluita per Koban en
si mateixa, sin lessncia llibertria
dels cantons de Rojava, la implantaci de la democrcia directa de base
i la participaci de les dones i duns
quants grups tnics en el govern
autnom. En molts articles sesmentava breument una altra associaci:
la revoluci a Rojava i el govern autnom sha comparat amb el moviment zapatista i lautonomia del sud
de Mxic. La importncia daquesta
comparaci podria sser crucial per
tal dentendre el paradigma de la
lluita revolucionria al Kurdistan i
qu significa per als qui creuen que
hi ha un altre mn possible.
El moviment zapatista s probablement un dels elements ms simblics i influents de limaginari
revolucionari al mn desprs de la

caiguda dels rgims socialistes estatistes al final dels anys 1980 i el comenament del 1990. L1 de gener
de 1994 al mat una fora guerrillera
desconeguda, composta per indgenes maies, va ocupar les principals
poblacions de lestat mexic ms
meridional, Chiapas. Loperaci militar fou duta a terme amb una gran
lucidesa estratgica combinada amb
ls dinternet, aleshores del tot innovador, per a difondre el missatge
dels revolucionaris; aix va ressonar
a tot el mn i va inspirar la solidaritat internacional i lemergncia del
moviment antimundialitzaci. Els

La semblana
ms important
entre la
revoluci a
Rojava i la de
Chiapas s la
reorganitzaci
social i poltica
que t lloc als
dos territoris
i que es basa
en la ideologia
llibertria

zapatistes es van rebellar contra el

capitalisme neoliberal i el genocidi
social i cultural dels pobles indgenes a Mxic. Ya basta! en va sser el
crit, que va nixer de la llarga nit de
cinc-cents anys dopressi, com deia
la Primera Declaraci de la Selva Lacandona. Els zapatistes es van aixecar en armes quan el capital mundial celebrava la fi de la histria i la
idea duna revoluci social semblava
un anacronisme romntic que pertanyia al passat. LExrcit Zapatista
dAlliberament Nacional (EZLN)
va sser expulsat de les ciutats desprs de dotze dies de lluita intensa
amb lexrcit federal, per la profunda organitzaci horitzontal a les
comunitats indgenes no va poder
sser eliminada per cap intervenci
militar o pel terror. El portaveu emmascarat de lexrcit rebel, el subcomandant Marcos, va qestionar la
noci davantguarda histrica oposant-la a una revoluci des de sota,
que no aspira a arribar al poder sin
a abolir-lo, i aquest concepte va esdevenir central per a la majoria de
moviments anticapitalistes de massa, des de Seattle i Gnova fins a les
ocupacions de les places Syntagma i
Puerta del Sol, dhuc el moviment
Occupy novaiorqus.

Quines
semblances
hi ha amb la
revoluci a
Rojava?
Del marxisme
leninisme a
lautonomia:
una trajectria
histrica
compartida
Les arrels de lautonomia democrtica a Rojava noms es poden entendre a travs de la histria del Partit
dels Treballadors del Kurdistan
(PKK), lorganitzaci que den que
fou creada, el 1978, ha estat central
en el moviment dalliberament kurd.
El PKK es va establir com a organitzaci guerrillera marxista-leninista al nord del Kurdistan, part de
lestat turc, combinant les ideologies
dalliberament nacional i social. Va
crixer fins a sser una fora guerrillera substancial sota el lideratge

ABRIL DE 2015
25 - Dinamita de

dAbdullah calan i va aconseguir

de plantar cara al segon exrcit ms
gran de lOTAN en un conflicte que
va costar la vida de ms de quaranta mil persones. Lestat turc va desplaar centenars de milers de persones i se sap que va utilitzar la tortura,
els assassinats i la violaci contra la
poblaci civil, per no va aconseguir
de trencar la columna vertebral de la
resistncia kurda. Des del comenament, el PKK va expandir la seva
influncia tant a Turquia com a les
altres parts del Kurdistan. La fora
poltica que encapala la revoluci a
Rojava, el Partit dUni Democrtica (PYD), hi s afiliat a travs de la
Uni de Comunitats del Kurdistan
(KCK), lorganitzaci que aixopluga
tot de grups revolucionaris i poltics
que comparteixen les idees del PKK.
La ideologia que uneix tots els grups
civils i revolucionaris dins el KCK
sanomena confederalisme democrtic i es basa en les idees de lanarquista nord-americ Murray Bookchin, que defensava una societat no
jerrquica centrada en lecologia social, el municipalisme llibertari i la
democrcia directa.
Encara que els zapatistes sn famosos pel seu govern autnom i el
rebuig de la noci davantguarda
histrica, les arrels de la seva organitzaci tamb es vinculaven al
marxisme leninisme i, com en el cas
del PKK, la idea dautogovern i de
revoluci des de sota fou fruit duna
llarga evoluci histrica. LEZLN, el
va fundar el 1983 un grup de guerrilles urbanes, predominantment
marxistes leninistes, que van decidir
de crear una cllula revolucionria
entre la poblaci indgena a Chiapas, organitzar una fora guerrillera
i prendre el poder amb la guerra de
guerrilles. Ben aviat van comprendre que els seus dogmes ideolgics

CatalunyA

cervell

no es podien aplicar a les realitats

indgenes i van comenar a aprendre de les tradicions comunals de
governana daquests pobles. Aix va
nixer el zapatisme, una fusi entre
el marxisme i lexperincia i el coneixement de la poblaci local que
havia resistit primer la colonitzaci
espanyola i desprs mexicana.
Aquesta trajectria ideolgica compartida manifesta un tomb histric
en la comprensi del procs revolucionari. La rebelli zapatista amb
lestabliment de lautonomia a Chiapas va representar un trencament
respecte de lestratgia de guerrilla
tradicional, inspirada predominantment per la revoluci cubana. Aix
va quedar encara ms clar amb la
carta que el portaveu de lEZLN, el
subcomandant Marcos, va escriure
a lorganitzaci dalliberament basc
ETA: Em cago en totes les avantguardes revolucionries del planeta.
Ja no havia dsser lavantguarda qui
dirigs el poble; era el mateix poble
qui construa la revoluci des de
sota i la sostenia. Aquesta s la lgica
cap a la qual el PKK ha anat canviant
lltima dcada sota la influncia de
Murray Bookchin, i aquest canvi
manifesta una evoluci de lorganitzaci de moviment per al poble a
moviment del poble.

Cantons i
caracoles: la
llibertat aqu i
ara
Probablement la semblana ms important entre la revoluci a Rojava
i la de Chiapas s la reorganitzaci
social i poltica que t lloc als dos territoris i que es basa en la ideologia

llibertria daquestes organitzacions.

Lautonomia zapatista en el format
actual es va originar arran del fracs de les negociacions de pau amb
el govern mexic, desprs de la revolta del 1994. Durant la negociaci
els rebels van demanar al govern que
sadhers als acords de San Andrs,
que donaven als pobles indgenes
el dret de lautonomia, lautodeterminaci, leducaci, la justcia i
lorganitzaci poltica, basada en la
seva tradici, com tamb el control
comunal sobre la terra i els recursos de les zones que els pertanyen.
El govern mai no va aplicar aquests
acords i el 2001 el president Vicente Fox en va proposar una versi
editada que fou votada al congrs,
per que no va satisfer les demandes dels zapatistes i els altres grups
de resistncia. Tot plegat es va qualificar de traci i va comportar que
lEZLN declars dos anys desprs la

CONTRANUNCI

creaci de cinc zones rebels, centrades en cinc caracoles que servien

de centres administratius. El nom
caracoles explicava prou b el concepte de revoluci dels zapatistes:
Ho fem tot nosaltres mateix, anem
aprenent amb el procs i avancem,
a poc a poc, per avancem. Els caracoles inclouen tres nivells de govern autnom: comunitat, municipi
i consells del bon govern. Els dos
primers se centren en assemblees
de base, mentre que els consells del
bon govern selegeixen, per amb la
intenci daconseguir que el mxim
nombre de persones participi en el
govern al llarg dels anys a travs del
principi de rotaci. Lautonomia t el
propi sistema educatiu, de sanitat i
de justcia, com tamb cooperatives
de producci de caf, ramats, artesania, etc.
Aprenem a mesura que cometem
errors, no coneixem lautonomia ni
sabem que construirem una cosa
aix. Per vam aprendre i millorar
coses amb la lluita, em va explicar
el guardi zapatista Armando quan
vaig visitar el territori autnom
mexic al final del 2013. La llibertat
noms es podia practicar aqu i ara i
la revoluci era un procs de qestionament continu del statu quo i
de construcci dalternatives.
Efectivament, els cantons de Rojava sassemblen a lautonomia de
Chiapas. Els va proclamar el partit
dominant PYD el 2013 i funcionen
a travs dassemblees populars i de
consells democrtics. Les dones
participen amb igualtat en la presa
de decisions i sn representades en
tots els crrecs elegits, que sempre
es comparteixen entre un home i
una dona. Tots els grups tnics sn
representats al govern i a les seves
institucions. La sanitat i leducaci
tamb sn garantides pel sistema del
confederalisme democrtic i recentment ha obert la porta la primera
universitat, lAcadmia Mesopotmia, que es planteja de qestionar
lestructura jerrquica de leducaci i
aportar una perspectiva diferent de
laprenentatge.
Tal com en el cas dels zapatistes, la
revoluci a Rojava es projecta a si
mateixa com a soluci als problemes
de tot el pas, i no com una expressi

de tendncies separatistes. Aquest

sistema genunament democrtic,
com el va anomenar la delegaci
dacadmics dEuropa i dAmrica del Nord que va visitar Rojava
recentment, apunta en la direcci
dun futur diferent per a lOrient Mitj, basat en la participaci directa,
lemancipaci de les dones i la pau
entre tnies.

Revoluci de les
dones
El gnere ha estat sempre una qesti central de la revoluci zapatista.
La situaci de les dones abans del
creixement de lorganitzaci i ladopci de lalliberament de les dones
com a pilar de la lluita era marcada
per lexplotaci, la marginaci, els
matrimonis forosos, la violncia
fsica i la discriminaci. Per aix
Marcos va dir que el primer aixecament no va sser el del 1994, sin
ladopci de la Llei Revolucionria
de Dones del 1993, que establia el
marc per a la igualtat i la justcia de
gnere i garantia els drets de lautonomia personal, lemancipaci i
la dignitat de les dones del territori
rebel. Avui les dones participen en
tots els nivells del govern i tenen les
seves prpies cooperatives i estructures econmiques per a garantir
la seva independncia econmica.
Les dones formaven i encara formen una gran part dels rangs de la
fora guerrillera zapatista i ocupent
alts crrecs en el comandament. La
victria de San Cristbal de las Casas, la ciutat ms important que van
capturar les tropes zapatistes durant
la rebelli del 1994, tamb fou encapalada per dones, especialment
per la comandant Ramona, que tamb fou la primera zapatista enviada a
Ciutat de Mxic per a representar el
moviment.
No s difcil de comparar la implicaci en massa de dones indgenes en
els rangs zapatistes a Chiapas amb la
participaci de les dones en la defensa de Koban i en les YPJ (Unitats de Defensa de Dones), ambdues
descrites sovint de manera sensacionalista pels mitjans occidentals
aquests ltims mesos. No obstant

CatalunyA

aix, la seva valentia i determinaci en la guerra contra ISIS s fruit

duna llarga tradici de participaci
de les dones en la lluita armada per
lalliberament social al Kurdistan.
Les dones han exercit un paper determinant al PKK i aix va connectat
indubtablement amb la importncia
del gnere en la lluita kurda. La revoluci a Rojava posa un fort mfasi
en lalliberament de les dones com a
indispensable per al veritable alliberament de la societat. El marc teric
que desmunta el patriarcat al cor
de la lluita s anomenat ginelogia,
un concepte desenvolupat per Abdullah calan. Laplicaci daquest
concepte ha tingut com a resultat
un enfortiment de les dones no vist
en uns altres llocs, no sols en el context de lOrient Mitj sin tamb en

el context del feminisme occidental

liberal. Les assemblees, estructures
cooperatives i milcies de dones sn
el cor de la revoluci, que es considera incompleta si no destrueix
lestructura patriarcal de la societat,
un dels fonaments del capitalisme.
Janet Biehl, escriptora i artista independent, va escriure desprs duna
visita recent a Rojava que les dones
en la revoluci kurda tenen el paper
ideolgic del proletariat en les revolucions del segle passat.

Lecologia de la
llibertat
The Ecology of Freedom s probablement lobra ms important de

Dinamita

Bookchin i el seu concepte decologia social, lhan adoptat els revolucionaris a Rojava. La seva idea que
la mateixa noci de dominaci de
la natura per lsser hum s causada per la dominaci real de lsser
hum per lsser hum enllaa el
patriarcat, la destrucci ambiental i
el capitalisme i assenyala que abolir-los s lnic cam cap a una societat justa. Un enfocament holstic
com aquest tamb fou implementat pels zapatistes. La sostenibilitat
tamb ha estat un aspecte important a emfasitzar, especialment amb
la creaci dels caracoles el 2003. El
govern autnom ha intentat recuperar els coneixements ancestrals
relacionats amb ls sostenible de
la terra i combinar-los amb prctiques agroecolgiques. Aquesta

lgica no sols s una qesti de

millorar les condicions de vida a
les comunitats i devitar ls dagroqumics: s un rebuig a la noci
que lagricultura industrial a escala
gegant s superior a les formes primitives amb qu els pobles indgenes treballen la terra i, com a tal, s
un poders desafiament a la lgica
del neoliberalisme.

El cam cap a
lautonomia: el
nou paradigma
revolucionari
Les semblances entre el sistema del
confederalisme democrtic que es
desenvolupa a loest del Kurdistan
i lautonomia a Chiapas van ms
enll dels pocs punts que he remarcat en aquest article. Des dels
eslgans com Ya Basta!, adaptat
al kurd com a d bes e, fins a la
democrcia de base, les estructures
econmiques comunals i la participaci de les dones, el cam similar
que han seguit el moviment kurd i
el dels zapatistes ha posat de manifest un trencament decisiu amb la
noci avantguardista del marxisme
leninisme i un nou enfocament de
la revoluci, que ve des de sota i
cerca la creaci duna societat lliure
i no jerrquica.
Encara que ambds moviments
han rebut crtiques delements sectaris de lesquerra, el fet que els
nics experiments de canvi social
radical importants i amb xit shagin originat en grups no occidentals, marginats i colonitzats s una
bufetada als revolucionaris dogmtics blancs i privilegiats del nord

ABRIL DE 2015
de cervell - 26

global que, malgrat que amb prou

feines han aconseguit de qestionar lopressi als seus propis pasos,
tendeixen a creure que poden jutjar
qu s una revoluci real i qu no.
Les revolucions a Rojava i Chiapas
sn un exemple poders per al mn
perqu posen de manifest lenorme
capacitat de lorganitzaci de base
i la importncia dels llaos comunals com a oposici a latomitzaci social capitalista. Finalment,
per no per aix menys important,
Chiapas i Rojava haurien de fer que
molta gent a lesquerra, inclosos alguns anarquistes, es desfessin de la
seva mentalitat colonial i del dogmatisme ideolgic.
Un mn sense jerarquia, dominaci, capitalisme ni destrucci ambiental o, com diuen els zapatistes,
un mn on cpiguen molts mons,
que sovint ha estat descrit com a
utpic i no realista pels mitjans
i les estructures educatives i poltiques principals.
No obstant aix, aquest mn no s
un miratge del futur que ve als llibres, passa aqu i ara i els exemples
dels zapatistes i els kurds sn una
potent arma per a tornar a encendre la nostra capacitat dimaginar
un canvi radical real en la societat, com tamb un model del qual
aprendre en les nostres lluites. Els
estels roigs que brillen sobre Chiapas i Rojava illuminen el cam cap
a lalliberament i si hagussim de
resumir qu aporten aquestes dues
lluites en una paraula, seria clarament autonomia.
* Article extret del portal Vilaweb,
publicat originriament a KurdishQuestion.com, sobre les semblances
de lautonomia en aquests dos territoris revolucionaris

ABRIL DE 2015
27 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

La taula de Porrera

Vides sanes i exemplars

Artur Sard

oltes de les lleis que ens

pretenen protegir de les
drogues tenen aspectes
exemplaritzants. s a dir, que no tan
sols est prohibit fumar als locals
tancats (per qestions de salubritat
que poden semblar bvies) sin que
tamb est prohibit fumar prop dels
parcs infantils, ni que siguin a laire
lliure.
I per quin motiu, tot i ser legal el
consum de cannabis, sen sanciona
el consum a laire lliure (ni que no
hi hagi parcs a la vora) si no s per
una qesti dimatge?
Hi ha nens! he sentit dir de vegades en alg quan un tercer anava a
fer un canut. Hi ha nens!!! I qu? A
ells no els hi passar. Ah, per no s
suficient! Tenim de donar exemple,
fer creure als nens que portem una
vida sana segons els cnons oficials,
admetent de facto que aix de fumar petes est malament. Doncs si
est malament, perqu fumem, pregunto jo?

Jo no crec que fumar estigui malament, ni que reconegui que un excs de fum circulant pels pulmons

pot acabar causant danys. Per com

que no crec que sigui cap crim i crec
tamb que totes les coses, amb mo-

deraci i amb seny, poden aportar

quelcom de positiu, s en aquestes
idees en les que educar als meus
fills. Qu puc estar equivocat? Si.
Quan descobreixi que estic equivocat, rectificar. Per mentrestant,
he deducar als meus fills dacord a
les idees dels altres?
Per la qesti exemplaritzant s
la que em porta de cap. Perqu els
arguments oficials per sustentar
la prohibici tenen una base que
es pretn cientfica, mdica, no
ideolgica, igualment vertadera per
a tots, tinguin les creences que tinguin. Aleshores, nhi hauria dhaver
prou amb fer circular la informaci;
i que cadasc faci amb ella el que
vulgui en funci de les seves idees.
Per no, a ms cal donar exemple;
perqu el que es pretn en el fons
s canviar comportaments per mitj de la manipulaci publicitria.
Potser amb bona intenci! O potser
no!
I quin s lexemple a seguir?
Dacord, fora drogues, bona dieta, footing cada mat, per i qu? I
langoixa existencial? I lansietat del

dia a dia? I el sentit de tot plegat?

Be, es veu que la cincia no te altra
resposta per aquests temes que la
distribuci generosa dansioltics i
antidepressius.
I si no en tens prou, fes-te dalguna
religi legal, que nhi ha per donar
i vendre.
Potser per aix, perqu les religions
encara sn tils per contenir i canalitzar les emocions desbordades
en favor del sistema, s pel que continuen donant exemple pblic de
la seva fe, de la seva concepci del
mn, que no tan sols estem obligats
a respectar sin fins i tot a suportar, quan en determinades poques
hem de modificar els nostre hbits
quotidians per tal que ells facin ostentaci del seu ideari.
Aquests dies de Setmana Santa es
veu molt clar. Respecte i silenci, que
passen els inquisidors, els homfobs, misgins i abusadors, amb les
seves caputxes i cadenes, i amb les
seves carrosses macabres, impressionant als infants amb escenes de
tortures i violncia! Donant exemple, vaja!

Processos participatius tramposos?

Pepe Berlanga

legint la premsa les ltimes

setmanes algunes cridaneres
capaleres van reclamar la
meva atenci. La Vanguardia titulava: Comena la campanya per a la
independncia del Moians. Una
campanya pel s a una nova comarca de la qual formarien part deu
municipis. Els arguments a favor es
collocaven a salvaguardar el Consorci (en perill desprs de lentrada
en vigor de la Llei de Racionalitzaci
i Sostenibilitat de lAdministraci
Local aprovada pel PP) aix com una
millor redistribuci dels recursos,
concentrant els serveis socials, les
subvencions que rep el Consorci del
Moians i lestalvi que generaria cada
ajuntament amb la creaci dun consell comarcal, de tal forma que podria arribar a gestionar 3,3 milions
deuros, quan el pressupost del Consorci lany passat va ser de 800.000
euros.
El mtode triat un procs participatiu, celebrat el 22 de mar amb
una nica i directa pregunta, de si
s necessria o no la creaci duna
nova comarca. Arribat el moment
crtic el vot afirmatiu va ser majoritari. El 80.44% es mostraven partidaris daquesta opci mentre que
el 16,35% votaven no. No obstant
aix, analitzant els resultats amb major deteniment es confirma que tan

sols el 47,3% dels cridats a decidir

participaven, encara que amb grans
diferncies entre les diverses poblacions. Des de la major contribuci
a Collsuspina amb el 68%, fins a la
menor a Sant Quirze de Safaja amb
el 31%. A manera anecdtica, lentitat amb significativa poblaci, Moi,
concorria el 45%. Si b el resultat de
la votaci no s vinculant, a costa de
que el Parlament ho aprovi.
Primera conclusi, procs participatiu que ha de ser confirmat per una
altra jerarquia i, el que s ms important, no aconsegueix el concurs
ni tan sol del 50% dels cridats a deci-

dir, no obstant aix, llanant les campanes al vol, sanuncia que una gran
majoria van ratificar la creaci de la
nova comarca. Aquest exemple de
lectura interessada duns resultats no
s nou, el tan idolatrat Estatut de Catalunya de 2006 tan sols va aconseguir que concorreguessin el 48,85%
dels votants, en conseqncia, ens
van revendre que es va arribar al
73,24% de sies, quan aquest percentatge corresponia certament a tan
sols 3 de cada deu possibles participants, qui decidirien afirmativament
com es reglamenta el nostre futur.
Podem remuntar-nos a processos

anteriors per a comparar resultats i

continuar obtenint conclusions. De
tal manera que la participaci en
la fallida Constituci Europea de
2005 la va apadrinar el 40,6%; en el
Referndum de lOTAN de 1986 el
63%; en el del Estatut de 1979 va ser
del 59%; en la Constituci espanyola
de 1978 el 68% o en la Reforma poltica de 1976 el 74%.
Segona conclusi, encara que tots
diuen que guanyen gaireb mai s
cert. Conseqentment, quan la ciutadania s cridada a posicionar-se
sobre un tema determinat el nivell
de suport daquesta ha vingut des-

plomant-se. Les raons sn variopintes, tantes com subjectes integren el collectiu, i cadasc tindr
la seva teoria, ara b, alguna cosa
no acabar de funcionar b quan els
projectes sn depreciats o no aconsegueixen suports substancials, no
obstant aix, els governants de torn
no es posen vermells, ni tan sols
guarden les mnimes aparences democrtiques, maniobrant els resultats finals en el seu benefici.
En un moment que es pretn sigui
significatiu, com el duna consulta
sobre el futur de Catalunya, seria
fonamental que no es jugus amb
les cartes marcades com el ms desalmat dels tahurs. No s de rebut
que, com en anteriors ocasions, ens
facin combregar amb rodes de mol,
o sexigeix uns nivells de participaci
que siguin veritablement representatius del conjunt de la ciutadania
o, de nou, ens manipularan amb els
resultats finals.
Actuar en sentit contrari i sense fixar
aquests mnims, amb tota seguretat,
s perqu tenen veritable pnic a
conixer la voluntat dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya, a part que
seria un precedent que engendraria
ms consultes, ja que un poble al
que se li pregunta sobre aquest tema
demandaria es tingus en compte
la seva opini sobre tots i cadascun
dels assumptes que li afecten directament i, sobre els quals, tot apunta
que no serem cridats a decidir.

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2015
de cervell - 28

El far

Escrits literaris de Patricia Heras

Ferran Aisa

atricia Heras Mndez, nascuda a Madrid el 17 doctubre de

1974, va comenar a publicar
el set de mar de 2008 poetadifunta.blogspot.com.es, on recollia
poemes i textos signats amb el nom
dAutolsica, que vol dir autodestructiva o sucida. Els seus escrits al
blog han estat la base de ledici de
Poeta Muerta (Ediciones Capirote,
Barcelona, 2014).
En el primer poema del blog Todo
lo aprendido es errneo., manifestava: Me canso de escucharme
sin descanso maldiciendo crceles
de papel / que tiranizan la realidad
de mis sueos inducidos, / sueos
apcrifos de un cadver / que insconciente an grita: / todo es mentira!!! Aleshores feia tot just dos
anys dels fets de lanomenat Cas 4F
i de labsurda detenci que va patir
a lHospital del Mar que, com en
la novella de Kafka El Procs, va
arrossegar-la a una condemna injusta, que la va portar a la pres i,
finalment, al sucidi.
La filosofia de labsurd de Camus
prengu cos a la vida daquesta jove
davant dels que imposaven la seva
veritat per condemnar-la. Les seves
declaracions defensant la innocncia davant policia, advocat, jutge, assistenta social, psiquiatra sn lapoteosi del malents. Detinguda per la
seva imatge diferent, Patricia hagu
de confessar el que no era: No soy
okupa, no soy punky y no soy una
desarraigada...
La personalitat de la Patri ha ressorgit en relleu a travs del documental
Ciutat Morta de Xavier Artigas
i Xapo Ortega. Un cas encara ben
fosc, on queda patent les enormes
llacunes de les detencions i es reflecteix la innocncia de la Patri i la dels
seus companys dinfortuni.
Poeta muerta est dividit en deu

apartats on salternen poemes, contes de cincia ficci, apunts autobiogrfics, guions de cmic, cartes a
les amigues i diari de pres. Patricia
Heras es declara mitmana i fins i
tot afirma que no distingeix la ficci de la realitat: En realidad con el
tiempo me convert en una nihilista
pervertida, dej de creer en todo lo
que se supone real y empec a creer
que todas las bollo guerreras fuimos
heroicas amazonas en nuestras existencias pasadas...
La poesia i la prosa de Poeta Muerta sn plenes de metfores sexuals
i de fantasies ertiques. Versos clars
com laigua que flueix per un canal.
Una poesia inspirada en la vida quotidiana del mn que girava al seu
voltant i que ella enlaira amb la seva
mirada ntima, romntica, gtica,
nimfmana, lsbica. porno-terrorista, sucida..., i amb la influncia
de las locas visiones de Blake. A
Sal asustada, escriu: Vi peces de
plata boqueando en la orilla de tu
sonrisa / y flores marchitas, rotas en
la curva de tu ser.
La Patri abanderava mites com la
herona de cmic Xena, la princesa
guerrera; la cantant nord-americana
Cyndi Lauper; lespiritualitat sexual
queer, lesperit dels poetes malets;
nera entusiasta dels documentals
amateurs i dels vdeos a lestil de
Soy Moderna, vivo en Barna.
Patricia Heras havia arribat a Barcelona lagost de 2005: Una ciudad
que me permita olvidar lo vivido
que me hizo dao, una ciudad por
descubrir, donde volver a empezar,
con el cario de mi amiga esperndome. Una ciudad que me volvera
loca, que me hara an ms dao y
me perdera del todo. Per Barcelona resultaria ser una ciutat morta
que la portaria a la pres de Wad Ras
en un judici ple de irregularitats i
marcat per la venjana.
Lescrit Prisionera. Crnicas carcelarias s realment impactant per

saber de primera m el relat de la nit

en qu Cyndi Lauper (Patri) va ser
detinguda i conduda als calabossos
de la gurdia urbana i dels mossos,
primer a la Rambla i desprs a les
Corts. A travs de lintens diari de
pres es pot seguir tots ela avatars del
judici que va condemnar-la a ella, al
seu amic Alf (amb qui va caure de la
bicicleta) i als altres joves del Cas 4-F.
El diari de Patricia Heras mostra
la realitat del mn de les presons i
crtica i denuncia lactuaci de funcionries, psiquiatres, jutges i policies: Abuso de poder, agresiones
fsicas y mentales, mentiras, detenciones ilegales, malos tratos, estado
policial... me parece increble que
pueda formar parte de esta broma
asesina porque mi aspecto en este
planeta NO ES NORMAL!!! Els escrits carceraris sn una visi per entendre el seu estat anmic degut a la
falta de llibertat que pateix.
Els seus escrits sn una mena de
clam hum realitzat per una dona hipersensible que apuntava bones aptituds per convertir-se en una bona
escriptora: Relegada pues al rango
de novicia descarriada, castigada con
la firme prohibicin de comer cosas
del suelo en pleno ayuno caverncola, transito debatindome entre
la ms casta resignacin y el deseo
irremediable de la tortuosa hereja
cuyo fin es el inducido, para mi ms
bien elegido, pecado capital de la tentacin, y su irremediable castigo en
forma de aleccionadora charla, si hay
suerte, e intensificacin del vigilante
control o la ms extrema y deleitosa
confinacin en pos de doblegar una
empozonada conducta al servicio del
nada productivo y liberador placer,
constituido adems junto a la farmacutica, como uno de los principales
pilares de la economa mundial.
Les seves reflexions sobre la tragdia
en qu viu les desenvolupa literriament amb el drama per tamb a travs del sarcasme i del humor. El seus

escrits mostren com perd mil vegades lesperana i com la ref tantes altres amb la fe de noia moderna i activista queer. A travs dels seus escrits
descobrim la personalitat irresistible
de Patricia Heras, dotada duna intelligncia nata i amb grans dots per
lescriptura: Diana y yo en Atenas,
aquella que cogimos en el Pireo antes
de empezar nuestras aventuras griegas. Me temo que lo ms prximo a
mi realidad actual son los lagrimones
matutinos que me atizan si me pongo a pensar en Puig Antich, o Para
la libertad... (el poema de Miguel
Hernndez que canta Serrat).
I escriu sobre ella mateixa fent
memria sobre la pregunta que li
va fer al seu pare sobre el perqu del
seu nom: l me mir entre risas y
me cont una extraa historia sobre
una terrorista americana que dio un
montn de guerra el ao en que nac.
No le hice ni puto caso, es muy bromista y tiene una afiladsimo sentido
del humor... Anys ms tard veient la
pellcula Patty Hearts, va descobrir
don procedia el seu nom, daquella
noia que va ser segrestada per un
grup de revolucionaris illuminats i
va acabar integrada al grup fent atracaments metralleta en m.
La situaci dangoixa es fa present
cada vegada ms en els seus escrits,

sobretot quan viu el tercer grau amb

una gran pressi sobre la seva vida:
Estoy colapsada, cansada, estresada,
atacada, austada... me siento extraa
coo!!! Patricia Heras veu la pres a
tot arreu: Todo forma parte del mismo estructural plan represor base de
subliminal y directa induccin: El
control del ser humano.
La pressi en qu viu s cada vegada
ms forta i la seva sensibilitat vital es
manifesta constantment amb crits
com aquest: A la mierda la cordura,
las responsabilidades, la educacin
y la puta moral. A la mierda el pensamiento inducido, la reeducacin y
la ciega huella de uno mismo. A la
mierda la ceguera y la injusticia de
no tener. A la mierda todo, todxs.
Patricia no va poder aguantar aquesta pressi inhumana i el 26 dabril de
2011 com una papallona sen va anar
volant per la finestra en busca de la
llibertat: Todo acaba en uno mismo.
Recuerdos,vivencias, traumas, iluminaciones. Lo que est alrededor acaba
tambin.Todo muere. El ser, su recuerdo y con el tiempo todo. Ya eres
libre. Si no lo sientes as es porque tu
mismo no te dejas serlo. Ke tormento, seorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.
Patricia Heras havia escrit en el poema Necros: A la sombra se cobija el
amo y seor de esta ciudad muerta.

ABRIL DE 2015
29 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

La llum llibertria
Josep Estivill

Molt fluixa

Passable

Xavier Vinader, periodista.

Contra la guerra bruta
Xavier Montany i ngel Leiro, 2014

Documental sobre la figura de

Xavier Vinader, el periodista que
va denunciar les clavegueres del
terrorisme governamental a lEstat espanyol, destapant els vincles
entre les forces de seguretat i les
organitzacions dextrema dreta.
El 1979, Vinader va infiltrar-se al
partit feixista Fuerza Nueva i contact amb un expolicia nacional
que li va filtrar molta informaci
reservada. Com a resultat, public tres reportatges centrats en
la guerra bruta al Pas Basc. Un
temps desprs, ETA va assassinar
dos dels ultradretans que sesmentaven en un dels reportatges, ra
per la qual, Vinader va ser condemnat a set anys de pres per
imprudncia temerria professional, per es va exiliar i a lestranger va esdevenir un referent
de la llibertat dexpressi espanyola. El 1982 va pactar amb el PSOE
el seu retorn al pas i lingrs en
pres, a canvi duna propera amnistia, que va arribar al cap dun
mes i mig.

El documental repassa aquests

anys foscos de la Transici, amb
unes estructures estatals de caire
repressiu que sn la continuaci
de les del Franquisme i que es
mantenen i reforcen a lpoca de
la UCD i, sobretot, del PSOE, amb
leclosi dels GAL. A banda del recull de testimonis i de documents
indits, la part ms interessant,
per, s la mateixa participaci de
Vinader i, especialment, del gran
protagonista, el periodisme dinvestigaci. Molt recomanable.

Dia de Paga

Bona

Molt bona

Philomena
Stephen Frears,
2013

Una histria basada en fets reals.

Irlanda, anys cinquanta del segle
passat. Les monges dun internat
robaven els fills de les mares adolescents, solteres i de classe baixa
i els venien a famlies benestants.
Una daquestes noies, quaranta
anys desprs, demana els serveis
dun periodista per conixer el
fill que li van robar de joveneta.
Magnfica cinta sobre un drama
que es va destapar a finals dels segle XX i, pel que sha vist, afectava
molts pasos, a la Irlanda catlica
per tamb a lEspanya franquista i aqu fins als anys vuitanta.
La relaci entre el periodista i la
senyora gran, ell ateu i ella catlica practicant, planteja els dilemes
sobre el conflicte: ha de demanar
perd lEsglsia catlica? Shan
demprendre mesures legals contra les monges que van vendre els
nens? Fins a quin punt les mares
biolgiques tenen dret a contactar
amb els fills? I els fills, tenen dret

a saber-ho? Els conflictes morals

estan molt ben exposats i adquireixen un caire universal i intemporal. La pellcula, a ms, t una

factura molt ben feta (gui, fotografia, muntatge msica, interpretacions) i s, per tant, molt
recomanable.

mulant en poc temps tota lescria moral dels bancs, per la

realitat no deu seu gaire diferent

del que ens mostra. Una obra del

collectiu andals Nios Cabra.
Molt bo.

Lobos
Nios cabra, 2014

Charles Chaplin, 1922

Els problemes del mn laboral

a lestil americ, com un problema individual. El genial cmic
que era Charles Chaplin i el seu
universal personatge
de Charlot. s entremaliat a la feina
i romntic amb la
noia de qui senamora -la filla del capats-, per subms
amb la seva dona,
una veritable sergent, que semporta
sempre els diners
que ell cobra fent de
paleta. Aquest film
dura uns vint minuts i cont divertides escenes de slapstick que tenen lloc a
les bastides duna

Interessant

casa en construcci, com lescena on apila centenars de totxos.

Cent anys desprs, segueix fent
riure com el dia que es va rodar.
Romntic i tendre amb els dbils,
Charlot sens mostra gamberro
amb els poderosos i els prepotents. Absolutament intemporal.

Curtmetratge sobre els mecanismes de la banca per assetjar els

seus clients amb productes comercials agressius. El gui sha
confeccionat recollint testimonis de treballadors del sector i de
delegats sindicals. Es representa
lescena duna reuni especial
per als directius i comercials de
les sucursals duna entitat financera, en les quals el conferenciant sesplaia en mostrar com
shan de vendre les preferents i
els altres productes brossa, aparaular les inspeccions dhisenda,
ignorar els comits dempresa, etc. Est ben interpretat i el
protagonista principal, el conferenciant, fa veritable por. Tot
el que es veu al curtmetratge s
pur cinisme i segurament el gui
carrega una mica les tintes, acu-

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2015
de cervell - 30

Vint anys sense lOvidi:

el passads s llarg
Jordi Mart Font

El passat 10 de mar de 2015, va fer

deu anys que va morir lartista, el
cantant i el pallasso, lOvidi Montllor.
La camisa fosca, negra, i les mans
clares, com la cara i la veu. La veu,
vermella, afilada com les paraules ;
verda, del color del plstic del lleixiu
dabans ; groga, com el groc del sol
dels dibuixos dels xiquets ; lila, perqu era lila. Ja ho sabeu, de tots els
colors i amb totes les lletres : Ovidi
Montllor, la ironia duna samarreta
feta amb una cortina vella, vermella,
des daleshores ja no he pogut caminar per la dreta i la gent en passar
em deia progressista.
Lantologia amb lobra completa
dOvidi Montllor fa anys i panys
que camina per les prestatgeries
secretes de les tendes de discos, en
fa menys que a les llibreries hi trobem el volum de la Nria Cadenas i
s ms recent el disc del Inadaptats
reinterpretant lalcoi universal en
clau punk. Per fa deu anys que es
va morir i semblava com si hagus
de sortir del cau i res. Se nha parlat i prou. Una forma de silenciar
la poesia, s clar, entre qui noms es
preocupa pel tant per cent.
Perqu la poesia s la seva veu quan
recita Sagarra, per tamb -i sobretot- quan martelleja Salvat-Papasseit, el poeta anarquista i independentista catal que afirmava que ell
tamb havia guardat fusta al moll i
nosaltres (no, nosaltres no, sin els
burgesos que eren el pblic bsic de
la poesia catalana de la seva poca i
dara mateix) no sabien qu s guardar fusta al moll. El seu cant s un
martell quan els cops damunt del
ferro criden a enfotressen dels rics
que tot ho tenen programat, fins i
tot la funci dpera que mai no han
ents per que sempre els ha proporcionat unes agradables ganes de
dormir, i tot i aix no deixen danar-

hi.
LOvidi era gran, tan gran com els
seus projectes. Emocioneu-vos amb
el Coral romput del Vicent Andrs
Estells, amb la seva manera de dir
el poeta ms gran de la poesia catalana contempornia, valenci com
el dAlcoi i amb una envejable capacitat immensa de barrejar les vulgaritats ms vulgars amb la respiraci
ms sublim de les paraules mentre
passen entre les dents i la llengua.
Sc valenci, que s la seva manera
de dir-se lliure, lluny dofegades postures inamovibles de cartr pedra de
Camps, Zaplana i companyia. Ovidi
era valenci dAlcoi, fill dobrer anarquista, comunista en un moment en
qu gaireb no es podia ser res ms
dins lesquerra per sobretot poeta i
cantant, s a dir, un cas com un cabs, lOvidi.
Limmens disc de tretze enregistraments de lobra completa s una

pea bsica de la cultura catalana

contempornia i un bon exemple
del pas on vivim, un pas de racons
arraconats. Toti Soler i molts altres
msics, per sobretot Toti Soler, hi
posen la llum musical necessria,
lacompanyen, el transporten, el situen, li donen un lloc, en el concert
de les nostres grans veus. I s evident que la del trobador dAlcoi no
era una gran veu, ni tan sols era mitjanament bona. Per potser no li calia. Dir la msica tamb s o pot ser
una bona forma de transmetre emoci, i aquests discos s evident que
ho fan. Lemoci de la revolta del Ja
no ens alimenten molles, que volem
el pa sencer o de la rebolcada i rebregada dels sentits adolescents de
com un record dinfantesa, Teresa.
No patiu, la mort no ens posar
luctuosos, no ens caur la cara al
terra, tot i que estaria b que ens hi
fes cap de vergonya, perqu lOvi-

di mai no arribar als altars de la

farndula artsticament no addicta.
Els mestres de lengany i lendolciment de la realitat amb sucre refinat
no li dedicaran cap carrer -ni falta
que fa- ni plaa ni esttua on shi
caguin els coloms. Aix que no mhe
estat de lloar-lo, de parlar-ne amb
lestima de qui et fa estremir escoltant-lo. La bellesa de la musicaci
de les escultures dApelles Fenosa
s esgarrifosa i, desprs de la sorpresa inicial, et fa preguntar-te com s
possible que tot aix sens hagi mantingut amagat, deixat de banda,
buit davant dels ulls. El cncer es va
emportar el cantant i la mediocritat
ens ha pres la seva obra. Escopiu a
la closca pelada dels cretins.

Coral romput
Tot s bo per fer-hi colllloga, tots els

discos sn prou bons per somiar-hi

les nits dinsomni, per fer balan de
les nits en vetlla, de les mans mai
closes en companyia, per nhi ha
un on els rius de la tristesa es fan
mars de felicitat. Lalegria de viure,
noms aquella joia de la son aprofitada per fer forat entre les notes
del Toti i entre corda i corda de la
seva guitarra. Noms ganes destar
alegre.
Coral romput s la passi sostinguda de tres homes a la recerca de
linfinit : Estells en el seu moment
mxim desplendor vivint rpidament entre all sublim i la son elevada a la desena potncia. Hi ha
poetes que es treuen la vida per escriure i cada vers t la imbcil aparena duna vedette. Toti Soler fa crrer les notes amunt i avall buscant
el so de la veu, de les paraules i, ms
que acompanayar-les, les fa seves i
les recita de nou. I lOvidi, resplendent, recita i canta, un altre cop, la
bellesa, la revolta de la vida viscuda
i no noms entesa com laigua que
baixa per lacci de la gravetat llera
avall. Shi esgarra la cara perqu fa el
text seu i lassumeix. Ovidi es mullava la veu i els gestos al cor i la llenava amb lamor propi dels amants
que estimen apassionadament, amb
violncia.
La veu de la terra, per no de la terra
dels patriotes -quins imbcils- sin
de la terra que tomple la boca i te
la menges mentre tofegues i no pots
deixar de fer-ho : te lestimes. La
vida s un genoll a la vora, per no
massa, mastegant les paraules i fentles de la nostra saliva.
Aix noms es pot entendre tota la
joventut que canta el Coral romput com cantarien els ngels si no
estiguessin subordinats a lexplotaci dssers assalariats a lempresa
del cel, sota la maleda jerarquia dels
creadors de mentides ms grans de
la histria: els tres lladres de la santssima trinitat : ni Du, ni ptria, ni
rei. El passads s llarg.

La recepta
Crema catalana cremada (*)
Lamo en Pep des Vivero
(Mallorca)

Ingredients:
1 litre de llet
pell de una llimona
pell de mitja taronja
cullaradeta de grans dans

8 vermells dou
170 g de sucre
50 g farina
30 g fcula darrs
Elaboraci:
Posau a coure la llet, juntament
amb la pell duna llimona, la de
mitja taronja i una cullaradeta

de grans dans. Una vegada cuita es retira del foc i es reserva.

En una cassola shi posen 8 vermells dou, els 170 grams de sucre, el 50 grams de farina i els
30 grams de fcula darrs; es
remena b i shi barreja la llet.
Posau a coure aquesta crema
sobre foc fluix, movent-la con-

tnuament fins que quedi fora

espessa. Es passa per un colador
i es deixa dins un recipient, a fi
i efecte que es pugui refredar.
Noms falta cremar la crema
per damunt, per a la qual cosa
es cobreix amb abundant sucre en pols i es crema per mitja
duna pala de ferro roent fins i

tant que el sucre agafi un color

daurat encaramelat.
Tamb es pot guarnir amb bescuits o galetes fines.
Bon profit!!!
(*) Aquesta recepta est treta
del llibre pats, de Ignasi Domnech

ABRIL DE 2015
31 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

Llibres
El curt estiu de
lanarquia

La vida i la mort de
Buenaventura Durruti

amb recursos de la novella, lassaig

i el documental, i amb fonts sovint
contradictries. Daquesta manera,
aconsegueix reflectir el carcter viu
i plural dels subjectes que van donar vida en aquesta histria i deixa
en mans del lector les conclusions
finals.

Laposta
municipalista

De les bullangues a
les lluites actuals pels
municipis
lliures
a
Catalunya

Hans Magnus Enzensberger

Virus editorial, 2015, 328 pg.
Cap escriptor no shauria atrevit a
escriure la histria de la seva vida;
sassemblava massa a una novella
daventures. Aix doncs, per tal dexplicar la histria de Durruti, lescriptor ha de renegar de la condici de
narrador.
Endinsar-se en la vida de Durruti
significa submergir-se en la biografia collectiva del moviment obrer
del primer ter del segle XX a la pennsula i, especialment, a Catalunya. Un moviment que va viure i va
lluitar amb entusiasme per atnyer
all que tenia a tocar: la utopia llibertria dun mn sense jerarquies,
sense desigualtats i sense fronteres.
La vida de Durruti, com la de tants
altres anarquistes, est plena de llacunes prpies de la lluita clandestina, en la qual lanonimat i labsncia
dempremtes sn fonamentals per a
la supervivncia. Enzensberger omple aquests buits, que a voltes sn
primordials per resseguir la histria,

re de Pi i Margall. De forma menys

institucional, la trobem tant en el
protagonisme anarquista durant les
vagues de lloguer i lluites del segle
passat com en lautogesti de la Revoluci de 1936. Ms recentment,
quan encara era inquestionable el
rgim del totxo, lexperincia de les
CUP o les candidatures del Valls
(entre daltres), han posat sobre la
taula lalternativa dun municipalisme emancipador.
Tard o dhora aquests projectes hauran de bregar amb les institucions.
Aix doncs, hi ha dues tensions que
tiben de manera recurrent la seva
existncia: una, entre els moviments
i els partits; laltra, dins la temptaci
de la gesti poltica.
No obstant, lactual implosi del
rgim de la Segona Restauraci espanyola ha deixat al descobert una
estructura corcada i amarada de
franquisme. Aquest llibre constitueix una frmula collectiva dorganitzar una mirada al passat, de
reflexionar sobre les possibilitats i
limitacions daquestes alternatives,
per a pensar, en definitiva, un present emancipatori.

De memoria
(III)
Observatorio Metropolitano de
Madrid, Xavier Diez i Collectiu
Vric
Virus editorial, 2015, 200 pg.

La breve etapa de
los GARI: Toulouse
1974

Arreu es multipliquen les experincies populars que volen canviar les

coses. Per aconseguir-ho comencen
pel que s ms proper, lautogovern.
Sota aquesta aposta municipalista
sarremolinen diferents elements de
poltica local en forma de candidatures alternatives forjades per la societat civil.
En aquest sentit, Catalunya t una
tradici particular arrelada a la proposta federalista i de municipi lliu-

Jann-Marc Rouillan
Virus editorial, 2015, 290 pg.
La detenci de Salvador Puig Antich
havia obligat al grup francs del MIL
a arribar a la frontera en el menor
temps possible i, gaireb a la mateixa
velocitat daquesta carrera, anava
quedant enrere la prpia organitzaci Havia passat tot just un mes des
de la seva autodisoluci i, a ms de
Puig Antich, havien estat detinguts
Oriol Sol i Josep Llus Pons. Les accions de solidaritat per a evitar lexecuci del metge executat tot just
sis mesos desprs- i les condemnes
a mort de la resta de militants, ja es
portarien a terme sota altres estructures que, desprs de ls de diferents
sigles, acabarien per denominar-se
com Grups dAcci Revolucionria
Internacionalista (GARI).
A partir de la que havia estat la
infraestructura de solidaritat assentada a Frana, es va intentar reconstruir lacci armada, restablir la
collaboraci a banda i banda de la
frontera, i portar a terme una de les
ltimes resolucions del MIL: latac
als interessos internacionals dEspanya a Europa. Lacci ms important seria el segrest el 3 de maig de
1974 del director del Banc de Bilbao
a Pars, ngel Baltasar Surez, la primera reivindicada formalment com
GARI. Lltima actuaci del grup es
portaria a terme el 16 de gener de
1975, contra el Palau de Justcia de
Pars.
En aquells dies, el franquisme i loposici pactista ja traaven les tracions
de la transici. El 20 de novembre
de 1975 Franco moria en el llit i el
6 dabril de 1976 Oriol Sol era assassinat dun tir per la Gurdia Civil,
desprs de la fugida de la pres de
Segvia. Poc desprs de sortir de la
pres, Jann-Marc Rouillan visitava
Barcelona per ltima vegada. El final
definitiu duna etapa i el comenament duna altra: simposava a sang
i foc la transici espanyola i sorgiria
lautonomia armada a Europa.

Revistes

CARRER

LALTAVEU DEL POBLE SEC

CAFAMBLLET

JO TAMB ESTAVA AL PARLAMENT

Revista bimestral de la Federaci

dAssociacions de Vens i Venes de
Barcelona, http://www.favb.cat

Publicaci del barri de Poble Sec de

Barcelona autogestionada i collaborativa, http://altaveu.barripoblesec.
org/

Revista de crtica i denuncia de les

retallades, la corrupci i els poders
econmics, http://www.cafeambllet.
com/

Publicaci editada per la Directa en

suport de les 8 activistes condemnades pels fets dAturem el Parlament.

Documental
Corrupci:
lOrganisme
nociu
http://
corrupcioorganismenociu.com

l documental de Pandora
Box TV que va ms enll de
la denncia. Coneixerem la
corrupci que mina la legitimitat
de la democrcia i distorsiona el
mercat de manera que ens afecta a
tots.
Testimonis que relaten les seves
denncies i exposen les seves claus
per fer front de forma viable a
aquesta lacra i aturar la indefensi
a la que ens aboca.
La trama argumental t dos enfocs
principals que es van entrellaant
aconseguint un retrat coral proper,
reflexiu i honest:
Testimonis de persones vinculades
a diversos mbits de poder que han
patit i denunciat la Corrupci.
Testimonis que analitzen la situaci del sistema actual i aporten les
seves claus per fer front de forma
viable a aquesta lacra i aturar la indefensi a la que ens aboca.
Perqu els diners que entren dintre el circuit de la corrupci, desapareixen per sempre de la nostre
economia.
Perqu desprs de latur, s el tema
que ms preocupa a la ciutadania
(dades del CIS, novembre 2014)
conscient ms que mai que el Sistema s corruptible i que la manca
de lideratge i la incapacitat per lacci fan necessaris canvis estratgics
que encara no shan abordat.
Perqu la queixa i la denncia ja
no s prou, hi ha moltes coses que
encara no sabem i la informaci s
fonamental per eradicar aquesta
lacra.
Perqu malauradament gran part
dels mitjans de comunicaci tendeixen a no fer-la visible en tota la
seva dimensi.
Perqu la lluita contra els delictes
de corrupci ha de ser una prioritat
per qualsevol govern.
Contra la Corrupci cal reaccionar
i denunciar per canviar el Sistema
Aquestes reflexions son alguns dels
punts que permetran als espectadors endinsar-se en uns fets que no
podem permetre es transformin en
quotidians, ni en una prdua continua de valors tics (tant a lmbit
privat com al pblic), ni en la enorme escletxa creada entre el que es
diu i el que es fa i el que finalment li
arriba a la ciutadania.
Per tot plegat cal una higienitzaci
urgent i revisi dels valors tics. Cal
comenar a premiar la denncia de
la corrupci i alhora conixer la solitud i el risc personal i professional
que pateixen les persones que la
denuncien.
Noms coneixent la realitat, podrem canviar-la!

Al tinter

CatalunyA

Rat Tarrs, responsable de lapotecaria natural Ca La Figa

La farmaciola autogestionada
ens fa ser ms autnoms a lhora
de decidir com cuidar-nos

Busquem vies ms naturals per a la cura de les malalties i alternatives per

a la gesti de la salut
LA FRASE

Per definir
una farmaciola
autogestionada s
important conixerse a una mateixa
Josep Estivill

- Qu s lApotecaria natural de Ca la
Figa? A qu es dedica?
LApotecaria natural de Ca la Figa s
un projecte dautogesti de la salut
que defensa ls de les plantes medicinals per a la cura de la salut.
Es dedica a recuperar el saber popular i ancestral sobre els usos teraputics de les plantes, per posar-lo a
labast daquelles persones que, a ms
de buscar vies ms naturals per a la
cura de les malalties, tamb estan
buscant alternatives per a la gesti
de la salut.
Per la difusi daquest saber popular i ancestral sutilitzen dues eines:
la primera, s el blog que ha creat
lApotecaria amb el mateix nom i a
on es pot trobar diversa informaci
sobre les propietats medicinals de les
plantes, mtodes de preparaci, consells per a la recollecci, lassecatge i
la conservaci i receptes i remeis per
als diferents mals; la segona eina sn
els tallers que ofereix, en els qu de
manera prctica saprn a fer els preparats medicinals per a poder fer-se
cadasc la seva farmaciola.
Daquesta manera, pensem que estem facilitant el cam per a ser cada
dia una mica ms autnomes en la
gesti de la nostra salut i no haver de
dependre del poder medico-farma-

cutic que sha imposat en les nostres vides.

A ms a ms de tot aix, lApotecaria elabora un seguit de preparats
medicinals naturals i ecolgics que
posa a la venda per qui no pugui
elaborar-se els seu propis preparats
medicinals i ha decidit cuidar-se de
manera natural.
- Quins serien els preparats imprescindibles en un farmaciola autogestionada que tothom hauria de tenir
a casa?
Els preparats imprescindibles no
poden ser generalitzats per tothom
igual; conv fer-se una farmaciola
personalitzada, segons els mals comuns que tingui cada persona. Hi
haur persones que tindran ms
tendncia a constipar-se, per aix li
pot anar b tenir a labast una tintura
dequincia per poder estimular les
defenses i prevenir prxims constipats. Una altra persona, tindr ms
tendncia a patir insomni, doncs
una tintura de passiflora per calmar
lansietat que no deixa dormir. Una
altra persona, tindr ms tendncia
a fer esport i vol cuidar-se per evitar
lesions, doncs pot tenir a la seva disposici una crema per alleujar tensions i inflamacions. I aix un llarg
etctera.
Per definir una farmaciola autogestionada s important conixer-se

a una mateixa, el propi cos i saber

quins sn els mals que agafem amb
ms facilitat i, a partir daqu, tenir a
labast els preparats medicinals per
tal de prevenir en un futur. A banda de tot aix, una farmaciola autogestionada s interessant que estigui
composta tamb per lherba seca que
puguem tenir a la nostra disposici
quan ens sorgeix alguna dolncia
i la necessitem amb urgncia. Aix
doncs, parlarem dalgunes plantes
medicinals que es fan imprescindibles per a la farmaciola autogestionada: calndula, camamilla, aloe
vera, farigola, espgol, menta, roman, slvia, hipric, malva, sac, violeta, sajolida, borratja, card mari, cua
de cavall i... en podrem anomenar
tantes ms! Per mencionem tant
sols algunes de les ms usades popularment i de les ms fcils de trobar
al nostre entorn. I avisant tamb, que
aquest llistat pot variar depenent
dels gustos i les dolncies de cadasc. Aix tant sols s una orientaci.
- Quina diferncia hi ha entre la farmaciola autogestionada i la manufacturada industrialment?
Podem parlar de dues diferncies
significatives: la primera, s que lautogestionada te la fas tu aprofitant
els recursos que tens a labast, en
aquest cas les plantes medicinals de
lentorn, a diferncia duna manufac-

turada industrialment en qu obtens

els preparats medicinals ja elaborats a canvi de pagar una quantitat
determinada de diners. Daquesta
manera, amb la farmaciola autogestionada no ests consumint a les
grans empreses farmacutiques que
tenen el control de la nostra salut i
pots ser ms autnom a lhora de decidir com vols cuidar-te. La segona
diferncia s que lautogestionada,
tal com nosaltres la concebem, s
natural en el sentit que aprofita les
plantes medicinals que ens ofereix la
natura com a font curativa i no les
modifica qumicament per obtenir
el medicament o preparat final, amb
tot el perill que aix ltim suposa per a la nostra salut i tamb per
lecosistema.
- Don procedeixen els vostres coneixements sobre els usos teraputics
de les plantes?
Tot va comenar amb un taller de
reconeixement i usos de les plantes
medicinals que vam fer a Montferri
amb la Francisca dAromatica Gaia.
En aquest taller vam aprendre a reconixer les plantes en el seu entorn,
les seves propietats medicinals i a
elaborar preparats casolans. Tamb
varem poder aprendre moltssim
sobre el cultiu de les plantes, ja que
al collaborar en les feines de lhort
de medicinals que tenia la Francisca,

ella ens va poder ensenyar moltssim

sobre aquest tema. Va ser a partir
daquest taller que la nostra curiositat va anar a ms, i vam fer de les
plantes medicinals el nostre modus
vivendi.
En aquell moment estvem vivint
en una masia enmig del camp (Ca
la Figa) i va ser locasi ideal per
posar en prctica tots els coneixements apresos en el taller i per endinsar-nos ms profundament en
tot aquest mn: vam fer el nostre
jard de medicinals, vam comenar a
elaborar els nostres preparats i vam
crear el projecte de lApotecaria Natural de Ca la Figa, que en aquells
moments ens dedicvem a elaborar preparats i vendrels en mercats
agroecolgics. En aquests espais varem poder coincidir amb altra gent
que tamb li agradava el tema de les
plantes i aprofitvem doncs els moments per compartir i ampliar els
coneixements.
Amb el temps, hem anat realitzant
altres tallers per aprofundir en el
coneixement dels usos teraputics
de les plantes, per podrem dir que
molt del coneixement que tenim
s perqu hem estat autodidactes i
tamb perqu hem tingut loportunitat de trobar-nos persones grans que
des de sempre han emprat les plantes
per a curar-se i ens han fet sabedores
daquest coneixement popular.